L`aigua, malgrat ens pot semblar una substància molt corrent i

L`aigua, malgrat ens pot semblar una substància molt corrent i

EL VALOR OBLIDAT DE L’AIGUA
Ingrid Regalado i Olga Torné
Nusos, Activitats Cientìfiques i Culturals
Introducció: El valor oblidat de l’aigua
El diccionari defineix l’aigua com un “líquid transparent, inodor, insípid, compost d’hidrogen i
oxigen, de fórmula H2O, que bull a 100 graus, el qual en un estat més o menys impur,
constitueix la pluja, els mars, els llacs, els rius, etc...”, ...però, és l’aigua únicament aquest líquid
transparent?
L’aigua cobreix un 70% de la superfície del nostre planeta i es mou contínuament en un cicle
natural, de l’atmosfera a la terra, de la terra a mar i del mar a l’atmosfera, mitjançant processos
de condensació, transpiració i evaporació. Ara bé, malgrat les dues terceres parts del planeta
estan cobertes d’aigua, només un 0,007% constitueix l’aigua dolça dels rius i dels llacs, és a dir,
l’aigua dolça superficial de fàcil accés.
L’aigua nodreix els ecosistemes, i les societats humanes, com a part d’aquests ecosistemes,
ens nodrim de l’aigua. Sovint diem que és un principi bàsic de la vida, doncs més del 70% del
nostre cos està format per aigua i necessita de la seva aportació diària. Però l’aigua ha estat
també un element fonamental per al benestar material i cultural de totes les societats del món,
produint aliment, possibilitant unes condicions de sanejament i dotant de valor cultural, història i
entitat als pobles.
Avui però, veiem com la disponibilitat d’aquest recurs disminueix, a mesura que la set d’aigua en
els països desenvolupats per a l’ús domèstic, l’oci, l’agricultura i la indústria no deixa
d’augmentar. Veiem encara com 15 milions de persones moren a l’any per falta d’aigua i veiem
cada cop més com el cicle natural de l’aigua ha quedat tant alterat per l’home que els rius
perden progressivament el seu cabal, els estanys es redueixen, les aigües es contaminen, hi ha
terres que esdevenen deserts...i l’aigua sembla esdevenir cada vegada més escassa. Però
l’escassetat i l’abundància de l’aigua està determinada per la gestió que se'n fa d’ella. L’aigua no
és il·limitada, però pot esdevenir abundant allí on escasseja i esdevenir molt escassa allí on n’hi
ha grans quantitats si no se'n fa un bon ús i es malbarata.
Amb més de 1200 preses ja construïdes, el nostre país mostra com a principis del segle XX es
va iniciar una política de construcció de grans obres hidràuliques que ha perdurat fins avui. Amb
la idea arrelada de que el règim hídric natural no funcionava correctament, que s’havia de
corregir i que per tant els rius havien de ser ”regulats”, les preses i embassaments es van
convertir en símbol de progrés i de desenvolupament econòmic que han intervingut i alterat el
curs de tots els grans rius espanyols, soterrat molts pobles i arrencat la identitat territorial a
molta gent. L’aigua i els rius han estat i són considerats simplement un recurs convencional
aprofitable en activitats econòmicament productives, i la política hidràulica basada en la gestió
de l’oferta ha creat insaciables consumidors; així creix imparable la transformació de cultius de
secà al regadiu en terres seques, es multipliquen les urbanitzacions turístiques i complexos
hotelers, apareixen camps de golf als territoris més insospitats...i la set creixent d’aigua
s’alimenta amb la construcció de noves obres hidràuliques, preses i transvasaments, que
semblen imprescindibles per a conduir aigües d’uns territoris a uns altres i així “compensar” la
manca d’aigua creada.
En aquest escenari apareix la Nova Cultura de l’Aigua (NCA), una filosofia de pensament
nascuda del moviment social COAGRET (Coordinadora de Afectados por Grandes Embalses i
Trasvases) com a resposta a les polítiques tradicionals de l’aigua, i que presenta una alternativa
a la manera d’entendre els rius, el seu ús i la seva gestió. La NCA defensa unes polítiques
basades no en la gestió de l’oferta sinó de la demanda, reclama un ús eficient del recurs,
reivindica el valor natural i patrimonial de l’aigua i dels rius i aposta per una participació de la
societat en la gestió hídrica.
La demanda d’aigua s’ha d’adaptar a la seva disponibilitat al territori i no a l’inrevés. D’aquesta
manera, l’estalvi i l’ús eficient d’aquesta hi tenen un paper clau per una correcte gestió, així com
el mantenir en bon estat de conservació els ecosistemes aquàtics, per tal de garantir l’accés i la
qualitat de l’aigua als 6500 milions de persones que hi ha en el món.
La contaminació i sobrexplotació d’aquest recurs està provocant que l’aigua sigui cada vegada
més escassa, i aquesta escassetat (resultat d’una mala gestió) està servint d’excusa per a
transformar el que sempre ha estat un bé lliure i de caràcter públic en un bé econòmic, subjecte
a la privatització i comercialització. La privatització dels recursos hídrics es presenta com una
solució a la mal anomenada manca d’aigua i guanya terreny al mateix temps que l’aigua és
tractada com una mercaderia més, el seu valor es mesura ara en termes econòmics i prou.
L’aigua, es converteix en un bé escàs i car, només accessible a aquells que disposen de poder
econòmic, mentre als pobres i a la natura no els resta la seva part. Actualment hi ha uns 1100
milions de persones, més d’una sisena part de la població mundial, que no tenen accés a aquest
recurs vital.
L’aigua es converteix en un flagrant negoci per les empreses transnacionals, que a mesura que
augmenta l’escassetat d’aigua i també la demanda veuen més a prop la gallina dels ous d’or, el
negoci amb l’aigua està assegurat en la mesura en que és un element imprescindible per viure.
Però la conservació dels recursos hídrics no s’aconsegueix amb la pujada de preus en un
mercat lliure, doncs l’aigua es pot seguir malbaratant de la mà d’aquells que tenen prou poder
econòmic com per fer-ho. La conservació dels recursos hídrics passa per un canvi de mentalitat,
de gestió, i per un retorn de la democràcia de l’aigua: el dret a una aigua neta ha d’estar garantit
per a tots els ciutadans, i per la resta d’espècies i ecosistemes. El canvi passa per retrobar el
valor real de l’aigua.
Presentació del material
L’aigua és un tema d’actualitat ara i sempre, doncs és un element imprescindible per a nosaltres
i per tant tot allò que li succeeixi tindrà efectes, ja sigui directe o indirectament, en el nostre dia a
dia. El tema de l’aigua es pot treballar des de múltiples vessants i és difícil deslligar-ne una de
l’altre, però amb aquest material es vol prioritzar el treballar la relació que actualment té l’home
amb l’aigua, quina és la concepció que tenim d’aquesta i quina és la gestió que fem dels
recursos hídrics. Volem fugir així, de treballar el cicle de l’aigua i la seva vessant més ecològica,
no perquè no sigui important que ho és i moltíssim, sinó per ser aquesta la més treballada als
centres d’ensenyament i per la gran disponibilitat de recursos ja existents sobre aquest tema.
Cada dia és notícia que l’home està alterant el funcionament normal de l’ecosistema, i costa no
deixar-se caure en aquella sensació de incapacitat de poder fer alguna cosa, o fins i tot
d’indiferència, doncs sembla que alguns problemes queden molt lluny. Amb l’aigua tenim
l’oportunitat d’implicar-nos i també a l’alumnat en les problemàtiques que es deriven de la gestió
que s’està duent a terme dels recursos hídrics, no pot quedar com una problemàtica lluny del
nostre abast ans al contrari, l’aigua és un element molt proper que ens permet aquesta
implicació.
Alguns dels objectius que s’han plantejat alhora d’elaborar el material present són aquests:
Reconèixer els valors de l’aigua, com a element vital i com a patrimoni natural i cultural.
Entendre com la disponibilitat de l’aigua depèn en gran mesura de la gestió que se'n fa.
Copsar la importància de l’estalvi d’aigua i fomentar actituds per dur-ho a terme.
Percebre les causes i els efectes del procés de privatització de l’aigua.
Desenvolupar una actitud crítica i d’anàlisis vers les desigualtats existents en l’accés als
recursos hídrics.
Conèixer i aproximar-se, com a usuaris, a la gestió dels recursos hídrics.
Esdevenir persones critiques amb l’entorn que els envolta.
Articles de premsa
A continuació es proposen quatre articles, publicats a El Periódico, El Punt i El País per poder
treballar el tema de la privatització de l’aigua i les diferències existents en l’accessibilitat
d’aquest recurs. Es pot fer per grups de manera que cada un d’ells analitzi una de les notícies,
però és important finalment posar-ho en comú per contrastar la informació de cada una d’elles i
entrar en debat per reflexionar sobre diversos aspectes que se'n deriven. De cada un dels
articles us proposem una sèrie de qüestions guia per aquest anàlisis, a algunes d’aquestes
qüestions no s’hi trobarà resposta en el mateix article essent aquest només una excusa per a
iniciar la reflexió i realitzar posteriorment un treball més profund.
Objectius:
Percebre les causes i els efectes del procés de privatització de l’aigua.
Desenvolupar una actitud crítica i d’anàlisis vers les desigualtats existents en l’accés als
recursos hídrics.
Durada: Aproximadament 2 hores.
El consum mundial d’aigua mineral es duplica en 8 anys
Els països on la de l'aixeta és de més qualitat són els que més beuen en ampolla
El Worldwatch Institute adverteix del cost mediambiental d'envasar líquids
MERCÈ CONESA. BARCELONA
El consum d'aigua embotellada creix a un ritme frenètic. La producció mundial es va duplicar entre el 1997
i el 2005, segons va advertir ahir el Worldwatch Institute en la presentació del seu informe anual Signes
vitals. Aquest informe revela tendències positives i negatives pel que fa a recursos naturals i l'aigua
envasada hi apareix com un dels problemes del planeta. És, a més a més, protagonista d'una enorme
injustícia social, perquè els grans bevedors d'aigua són els habitants de països rics i no els d'aquells llocs
on l'aixeta --si n'hi ha-- no dóna cap garantia sanitària.
"Pràcticament tres quartes parts del volum d'aigua embotellada al món es consumeixen en una desena de
països on no hi ha problemes de subministrament d'aigua potable amb qualitat", assenyala l'informe. Itàlia
és el primer consumidor mundial per càpita i Espanya ocupa el cinquè lloc.
Els motius pels quals s'opta per aigua embotellada en lloc d'aigua de l'aixeta són múltiples: té més bon
gust, per comoditat --a la feina, en reunions-- o com a substitut d'altres begudes. A Espanya, per exemple,
el 31% de l'aigua embotellada va a la restauració o hostaleria. Als Estats Units, on el consum és també alt
però sense arribar al nivell d'Itàlia (un nord-americà en beu 99 litres a l'any, i un italià, 192), l'aigua
embotellada, que no té les calories dels refrescos, satisfà els consumidors preocupats per l'obesitat.
250 VEGADES MÉS CARA
Els alts nivells de consum indiquen que el preu importa ben poc als països rics. Un litre d'aigua envasada
costa, com a mínim, 250 vegades més que un litre d'aigua de l'aixeta que compti amb totes les garanties
sanitàries. A Barcelona, la companyia Agbar subministra un metre cúbic (1.000 litres) a 0,95 cèntims
d'euros i, a la mateixa ciutat, una garrafa d'aigua de cinc litres no costa menys d'1,10 euros, comprada als
supermercats que són més barats.
Pel que fa a qualitat, l'informe adverteix que l'aigua envasada "no sempre és segura o millor que la de
l'aixeta". "Les normatives --prossegueix-- relatives a l'aigua embotellada en general són les mateixes que
les que s'apliquen a l'aigua de l'aixeta, però més laxes pel que fa a determinats contaminants microbians",
almenys als Estats Units.
Hi ha un abús d'aigua embotellada, segons indica l'informe, que no deixa indiferent el medi ambient.
"L'extracció excessiva d'aigua mineral natural o d'aigua de fonts per embotellar ha posat en perill cursos
d'aigua i aqüífers submarins". Però no és només això. La producció, l'embotellament, l'envasat,
l'emmagatzematge i el trasllat d'aigua embotellada consumeixen importants quantitats d'energia. I per
fabricar les ampolles fan falta milions de tones de plàstic elaborat a partir del petroli.
EL BON RECICLATGE
Per això no és gens estrany que en alguns països ja és més cara una ampolla d'aigua de PET (polietilè
tereftalat) que el seu contingut. A qualsevol supermercat de Berlín, una ampolleta d'aigua de 33 cl. costa
0,12 euros i el seu envàs 0,25 euros. És clar que en alguns països, com Alemanya, l'envàs és retornable i
s'ha de pagar una única vegada. Per això no és estrany que la recollida selectiva d'ampolles d'aigua per
reciclar-les funcioni a la perfecció.
A Espanya això no passa i si el consumidor no és ecològicament responsable --diposita els envasos al
contenidor pertinent-- es poden trobar ampolles de plàstic llençades a qualsevol lloc.
On es consumeix la major part d’aigua embotellada? Per què creus que déu ser així?
Quines són les raons per les quals es beu aigua embotellada en comptes de l’aixeta? Creus
que hi ha alternatives?
Quina relació de preu hi ha entre l’aigua d’ampolla i la d’aixeta? A què creus que es deu
aquesta diferència?
A nivell ecològic què implica aquest augment de consum d’aigua embotellada? Creus que és
sostenible?
La majoria d’hospitals catalans no donen aigua als pacients durant els àpats
Què creus que vol dir que “l’aigua també s’ha convertit en un bé escàs en determinats hospitals
públics”?
És un dret de l’usuari rebre aigua embotellada en un hospital? Creus que ho ha de ser?
Quina quantitat de diners es calcula que costarà a l’hospital de Bellvitge el subministrament
d’aigua embotellada per a l’any 2007? D’on creus que surten aquests diners?
És perjudicial per als malalts beure aigua de l’aixeta? Quines diferències creus que hi ha entre
una aigua embotellada i una de l’aixeta?
En Kenia el agua potable es más cara que la Coca-Cola
És Kenia un país amb poca aigua?
Quantes persones es calcula que no tenen accés a l’aigua? Quins han estat els objectius
principals de l’AMECE en el parlament Europeu?
Té un únic preu l’aigua? Per què creus que és així?
Creus que hi ha alguna raó per la qual l’aigua sigui més cara que la Coca-cola? Quina?
El agua potable ya es una necesidad mundial crucial.
Són els països que disposen de menys aigua els que tenen més dificultat per accedir-hi?
Quines són les raons que s’exposen per les quals hi ha milions de persones sense accés a
l’aigua?
Article d’opinió
Marc de Referències. Dossier El conflicte de l’aigua. Hivern 2007. Article Amenaces i
alternatives en la gestió. JoanDomènec Ros, David Saurí, Joaquim Sempere.
Objectius:
Fomentar la reflexió, l’argumentació i el debat en grup.
Esdevenir persones crítiques amb l’entorn que els envolta.
Durada: 1 hora màxim la primera part. La segona part queda subjecte a la planificació tant del
mestre com dels alumnes, així com al seu grau d’implicació.
Primera part: Es proposa treballar el tema de la gestió de l’aigua per mitjà del que s’exposa en
l’article Amenaces i alternatives en la gestió. Per grups hauran d’analitzar i confeccionar un
llistat dels exemples de gestió que s’exposen en el text, els seus efectes o amenaces i les
alternatives proposades.
Gestió
Efectes o amenaces
Alternatives
Segona part: Un cop realitzat aquest anàlisis es planteja que el grup- classe seleccioni un dels
diferents punts que hagi identificat i en el que els alumnes no acabin de veure clar el discurs
aportat per l’autor del text, o bé els costi detectar cap alternativa (ex. Abocaments resultants de
la industrialització). Es proposa fer dos grups, un encarregat de la defensa i l’altre de donar
arguments en contra, es recomana que hi hagi un tercer grup que es faci càrrec d’anar recollint
la informació i els arguments donats per un i altre grup i que faci una exposició final un cop
acabat el debat. Amb els arguments exposats (val la pena que quedin redactats en un
document) els components de tots tres grups tindran un parell de dies (es pot pactar amb
l’alumnat) per acabar de recollir dades, documentar-se i decidir quina posició finalment adopten,
quina creuen que és la millor opció. Aquest serà un bon moment per a fer una reflexió sobre la
dinàmica: Ha estat fàcil defensar la teva posició? La teva opinió inicial és la mateixa que al
finalitzar l’activitat? Si has canviat d’opinió, què és el que hi ha influït?...
Activitat 1. L’aigua, més que un líquid transparent.
L’aigua és vida, és una dita que es repeteix a múltiples discursos, però també múltiples vegades
es pot fer una lectura simple d’aquesta gran dita, més enllà de que l’aigua sigui una substància
imprescindible per a la supervivència estricte dels éssers vius, per a l’espècie humana ha estat i
és molt més que això. L’aigua és fonamental per l’alimentació, és un important recurs sanitari, té
un valor social, recreatiu, estètic, simbòlic...que sovint ens passa per alt.
Objectius:
Evidenciar els diversos usos i valors que té l’aigua.
Potenciar la lectura i interpretació d’imatges.
Durada: 1 hora màxim.
Desenvolupament: es parteix d’un conjunt d’imatges on hi és present l’aigua en diverses
situacions (aquí s’adjunten unes quantes que poden servir d’exemple). Es demanarà que
cadascú en un paper escrigui el que creu que representa l’aigua en cada una de les imatges, és
a dir, quin ús o valor adquireix en aquella situació, només utilitzant una paraula. Es recomana
penjar les imatges en un lloc ben visible on després cadascú hi pugui escriure a sota la paraula
que ha utilitzat per a definir l’aigua. A partir d’aquesta exposició, entre tots, hauran d’elaborar un
únic llistat amb tots els usos i valors que han considerat que té l’aigua i buscar, per a cadascun
d’ells, una situació o escenari on l’aigua hagi deixat de complir aquest ús o hagi perdut aquest
valor. Aquesta segona part es pot fer també per mitjà de imatges.
Activitat 2. L’aigua que consumim
L’aigua ens pot semblar una substància molt corrent i comuna, doncs l’utilitzem múltiples
vegades al dia, encara que no en siguem conscients. A molts ens pot resultar difícil imaginar un
dia sense aigua, tot i que segur que tampoc mai hem provat de fer-ho. A continuació es proposa
una dinàmica en la que es treballa l’estalvi en el consum domèstic d’aigua al mateix temps que
dóna peu a reflexionar sobre les diferents visions de gestió d’un recurs com aquest.
Objectius:
Veure les diferències que provoca en la gestió de l’aigua concebre-la com un recurs
il·limitat (gestió de l’oferta) o limitat (gestió de la demanda).
Potenciar la creativitat, de trobar mecanismes o recursos per a l’estalvi l’aigua.
Durada: 1 hora i 1/2 aproximadament.
Desenvolupament: Per realitzar l’activitat s’utilitzarà un llistat de volums d’aigua consumits en
les diferents activitats domèstiques d’una casa tipus (annex 1)
Es dividirà la classe en quatre grups i se’ls plantejarà diferents situacions, en totes elles es
partirà d’una casa amb quatre habitants:
Situació 1: hauran de fer un recompte dels litres d’aigua (aprox.) que es consumeix diàriament,
essent el més realista possible, pensant en les activitats que ells mateixos fan a casa seva. Es
demanarà que elaborin un llistat de totes les activitats diàries en que es consumeix aigua (caldrà
que detallin aquestes activitats: ex. Per rentar-se es dutxen o es banyen?, com renten els
plats..) i que intentin fer una estimació dels litres consumits per activitat. Finalment se’ls facilitarà
un altre llistat amb l’equivalència real de litres per tal que facin el recompte real i la comparació
amb el consum que ells havien estimat.
Situació 2: partint d’un consum determinat (ex. 1000 litres/dia) hauran de reduir el consum
d’aigua el màxim que puguin, hauran de decidir en què estalvien aigua i de quina manera. (No
tindran cap quantitat especificada sinó que hauran d’intentar reduir al màxim) Aquest grup
treballarà des d’un inici amb el llistat de les equivalències de litres.
Situació 3: es plantejarà una restricció de la quantitat d’aigua abastada. És a dir, disposaran
d’un volum d’aigua determinat i hauran de distribuir-la segons més els convingui. (cal marcar la
quantitat de litres que disposen: ex. 300 litres) Aquest grup també treballarà des d’un inici amb
el llistat de les equivalències de litres.
Situació 4: es plantejarà una restricció molt estricta de la quantitat d’aigua abastada. Gairebé
només disposaran del volum d’aigua necessari per beure i cuinar. Hauran de decidir què fan
amb la resta d’activitats que es fan a la casa i on es consumeix aigua i de quina manera les fan
(cal marcar la quantitat de litres que disposen: ex. 20 litres)
Finalment amb les dades de consum que n’hagin resultat, per a cada una de les situacions, es
pot posar sobre la taula tot un seguit de temes per entrar en debat. Algunes qüestions que
poden donar peu a reflexió:
En la situació 1 s’ha aproximat el consum estimat al consum real d’aigua?
En la situació 2 s’ha estalviat el màxim d’aigua que es podia o potser l’estalvi hagués pogut
ésser major?
Quina diferència hi ha entre els consums de les diferents situacions? Què creus que és el que
ha determinat que la gestió de l’aigua hagi estat diferent en una casa i en una altre?
Creus que poden representar diferències en els consums reals de diferents cases (d’arreu del
món)?
Creus que en la situació 4 és impossible realitzar cap altre activitat que no sigui menjar o
cuinar? Com heu solucionat la manca d’aigua?
Annex 1. Taula d’equivalències d’activitats-litres consumits d’aigua.
Posar una rentadora
Posar un rentaplats
Cuinar i beure (per persona)
Dutxar-se (per persona)
Pendre un bany
Rentar-se les dents (aixeta oberta)
Rentar-se les mans
Afeitar-se (aixeta oberta)
Rentar el cotxe (mànega)
DIPÒSIT WC
Rentar plats a ma
Aixeta oberta
Regar jardí mediterrani
Rentar plats amb la pica tapada
Rentar el cotxe amb galleda
DIPÒSIT WC amb cisterna estalviadora
Aixeta oberta amb airejador-reductor
Regar un jardí de gespa
75 litres
250 litres
2 a 4 litres
50 litres
300 litres
30 litres
1,5 litres
de 40 a 75 litres
400 litres
10 litres
100 litres
12 litres/minut
4 litres/m2/setmana
20 litres
40 litres
3-6 litres
6 litres
16 litres/m2/setmana
Dades extretes de tríptic estalvi d’aigua, elaborat per Catalunya Estalvia Aigua i
Ecologistes en Acció per l’Ajuntament de Sta. Perpetua de la Moguda.
Activitat 3. L’aigua que ens arriba...
Objectius:
Conèixer, aproximar-se i implicar-se, com a usuaris, a la gestió dels recursos hídrics.
Adonar-se de tot l’entramat d’infrastructures i d’agents implicats només en el
subministrament de l’aigua.
Durada: Aquesta activitat no té una durada determinada, al ser un treball de recerca estarà
subjecte a la planificació tant del mestre com dels alumnes, així com al seu grau d’implicació.
Desenvolupament:
Primera part: es proposa fer un treball de recerca d’informació del camí que realitza l’aigua que
es consumeix en el centre des que és captada fins que arriba a aquest, així com de la xarxa
d’abastament. La idea és que es treballi per grups i cada grup s’encarregui de cercar les dades
sobre un aspecte determinat:
La captació: l’aigua és capta al mateix municipi o fóra d’aquest? D’on es capta: riu,
aqüífer, aigua de pluja...? Com es fa aquesta captació: amb embassaments, amb pous,
amb dipòsits...? quina és la qualitat de l’aigua captada?
El transport: quina distància ha de recórrer l’aigua fins a arribar al centre? Com es fa
aquest transport? Es sotmet l’aigua a algun procés químic o físic durant el transport: es
potabilitza, s’emmagatzema en algun dipòsit,...?
El consum dins el centre i el cost d’aquest consum: per mitjà d’una factura de l’aigua es
farà un anàlisi del consum mensual de l’aigua i dels costos tant de la pròpia aigua com
dels derivats de la gestió d’aquesta aigua. (per treballar aquest aspecte obtindreu més
detalls a la mateixa web d’Edualter a www.edualter.org/material/aigua/factures.htm)
El servei: Qui s’encarrega de realitzar la captació d’aigua i el seu transport fins al centre:
és l’Ajuntament, una empresa pública, una empresa privada, varies...? A qui pertany
cada una de les infrastructures creades per a tal efecte? Com es financien aquestes
infrastructures?
Finalment cada grup farà una breu exposició del resultat de la seva cerca, malgrat durant el
procés hi hagi hagut intercanvi d’informació o s’hagi treballat algun aspecte conjuntament. Fóra
interessant que finalment aquesta exposició quedés exposada al mateix centre, donat que el
tema pot ésser d’interès general.
Segona part: Una segona fase del treball pot consistir en elaborar, per grups, una ideaproposta de modificació del sistema de gestió d’aquesta aigua per tal d’introduir una millora, ja
sigui en la vessant econòmica, ambiental, tecnològica, etc...”Què canviaríeu de tot aquest
procés de captació, transport i consum d’aigua? Exposeu els vostres arguments i elaboreu una
proposta alternativa”
Bibliografia
A continuació es detalla la bibliografia emprada i que creiem que pot ésser d’utilitat al
professorat, així com un llistat de pàgines web.
Llibres
Agua i educación ambiental: Nuevas propuestas para la acción. Caja de Ahorros del
Mediterráneo. 2004.
Vandana Shiva. Las guerras del agua. Contaminación, privatización y negocio. Barcelona, 2004.
Ricardo Petrella. El manifiesto del agua. Barcelona, 2002.
Martinez Gil, Fco. Javier. La nueva cultura del agua en españa. Bilbao: Bakeaz, 1997.
Revistes
"Al agua patos." Ciclos.Cuadernos de comunicación, interpretación y educación ambiental,
diciembre 1999, núm.6
Especial agua. Ecologista, diciembre 2000, núm.23.
El agua: Un despilfarro interesado. Archipiélago, Cuadernos de crítica de la cultura, núm. 57.
2003.
Consum d'aigua: treiem-ne l'aigua clara. Opcions, setembre-novembre 2005.
Dossier El conflicte de l'aigua. Marc de Referències, hivern 2007.
Especial agua. La sed i las lágrimas de Gaia. The Ecologist, núm. 30. julio-agosto-septiembre
2007.
Reculls de premsa
L'aigua. Dossier 2. Diputació de Barcelona. Servei de Biblioteques, 1999.
Notes: Recull d'articles de premsa
L'aigua. Dossier 53. Diputació de Barcelona. Xarxa de municipis, 2005.
Notes: Recull d'articles de premsa i articles
Altres
Catalunya estalvia aigua. Guia d'aigua de Catalunya. 2003.
webs aigua
Organismes internacionals:aigua i desenvolupament humà
http://www.un.org/spanish/waterforlifedecade/. ONU
http://www.worldwatercouncil.org/
http://www.unesco.org/water/index_es.shtml
http://www.unesco.org/water/wwap/wwdr2/table_contents_es.shtml
El 2° Informe "El agua, una responsabilidad compartida.març 2006
http://hdr.undp.org/hdr2006/report_sp.cfm
El Informe sobre Desarrollo Humano anual, encargado por el Programa de Naciones Unidas
para el Desarrollo (PNUD)
http://www.worldwatercouncil.org/fileadmin/wwc/World_Water_Forum/WWF4/SintesisdelForo.pdf
Síntesis del IV Foro Mundial del Agua. mexic 2006
http://www.expozaragoza2008.es/
Estalvi i eficiència de l’aigua. (sobretot a nivel de comsum domèstic)
http://www.agua-dulce.org/ Pagina de ECODES, sobre estavi i eficiencia
http://www.ahorroagua.es
http://ecoaigua.com/
ONG’s de l’estat espanyol
http://www.wwf.es
http://www.ecologistesenaccio.cat/
http://www.ebre.net/
http://www.greenpeace.org/
http://www.unizar.es/fnca/
http://www.coagret.com/
Organismes de gestió de l’aigua
http://www.asac.es/
agrupació de serveis d’aigua de catalunya
http://www.assoaigues.org/
associació abastaments aigua
http://www.amb.cat/web/emma/inici
entitatmetropiltana m. a
http://mediambient.gencat.net/aca/
agencia catalana aigua
http://hispagua.cedex.es/
Sistema español de información sobre el agua