LÀrgelaga Núm. 23 - Web oficial de lÀjuntament de dÀrgelaguer

Transcripción

EL CARNESTOLTES
23
ABRIL 2009
ajuntament d'argelaguer
Tel. 972 68 71 37 Fax: 972 68 78 21 A/E: [email protected]
Carrer Major, 91 (17853 - Argelaguer) Web: http://pobles.ddgi.es /argelaguer
Horaris de serveis
AjuntAment
De dilluns a divendres,
de 8 del matí a 3 de la tarda.
Servei d’urbAniSme
L’arquitecte i l’arquitecte tècnic atendran
les consultes els divendres de cada quinze
dies, de 10 del matí a 1 de la tarda.
Servei d’AiguA de PrOdAiSA
Tercer dilluns de cada mes, d'1 a 2 del migdia.
jutjAt de PAu
Divendres, d'1 a 2 de la tarda.
recOllidA de trAStOS vellS
Els dilluns, cada quinze dies, a les 8 del matí.
(Consulteu la informació dels contenidors)
diSPenSAri d’ArgelAguer
Metge: Dr. Enric Bayona
Dilluns, dimarts i dijous, d’1/4 de 12 del
matí a 2/4 d’1 de la tarda. Divendres, de
10 a 11 del matí.
Visites concertades: Dimarts, dijous i divendres, a 2/4 d’1 de la tarda.
Infermera: Montserrat Perramon
Dilluns i divendres, de 12 del migdia a 1 de
la tarda. Dimecres, de 3 a 4 de la tarda.
Aux administrativa: Glòria Herrero
De dilluns a divendres, de 10 a 1.
Extraccions: 2n i 4t dijous de cada mes,
de 2/4 de 9 a 2/4 de 10 del matí.
Cal cita prèvia.
diSPenSAri de tOrtellà
Metge: Dr. Enric Bayona
Dilluns, dimarts i dijous, de 2/4 de 9 a 11 del
matí. Dimecres, de 3 a 5 de la tarda.
Telèfons
Infermera: Montserrat Perramon
Dilluns, dimarts i dijous de 10:00 a 11:00
Dimecres de 16:00 a 17:00
Divendres 11:00 a 12:00
Extraccions: Cada dimarts de 8:30 a 9:30
urgèncieS
De dilluns a divendres fins a les 3 de la tarda:
Dr. Enric Bayona (Tel. 608 74 14 11).
De les 3 de la tarda a les 8 del vespre,
caps de setmana i festius:
CAP de Besalú (Tel. 972 59 05 73)
Sol·licitud de viSita
Per tal de facilitar la feina, us agrairíem
que demanéssiu les hores de visita amb
antelació. Gràcies.
Tel: 972 68 76 06 o 902 11 14 44.
FArmAciOlA
Argelaguer: de dilluns a divendres,
de 12 del migdia a les 2 de la tarda.
eScOlA
Horari acadèmic: de 2/4 de 10 del matí a 2/4
d’1 de la tarda i de 3 a 5 de la tarda.
Servei de menjador: de 2/4 d’1 a les 3 de
la tarda.
miSSeS
Diumenges i festius, a 1/4 de 10 del matí.
cOrreuS
Horari d’atenció al públic
de dilluns a divendres, de 2/4 de 9 a les 9.
SAlA de lecturA
Dilluns, dimecres i dijous, de 16:30 a 19:30
de la tarda.
Ajuntament ..................................................972 68 71 37
Fax...............................................................972 68 78 21
Pàgina web .................http://pobles.ddgi.es /argelaguer
Correu electrònic ................. [email protected]
Escola..........................................................972 28 70 59
Consultori Argelaguer .................................972 68 76 06
Consultori Tortellà .......................................972 68 75 56
Farmàcia .....................................................972 28 71 02
Urgències (CAP Besalú) ..............................972 59 05 73
.................................................................. i 989 30 40 88
Dr. Enric Bayona .........................................608 74 14 11
Centre d'emergències................................................ 112
Mossos d’Esquadra ................................................... 088
Bombers..................................................................... 085
Emergències Mèdiques (ambulància)........................ 061
Creu Roja d’Olot .................972 27 22 22 i 972 26 23 18
Ambulàncies Garrotxa ................................972 26 76 52
.................................................................. i 972 27 28 28
Parròquia (Mn. Marturi Pla) .........................972 68 71 85
Hospital d’Olot ............................................972 26 18 00
Hospital de Girona J. Trueta .......................972 20 27 00
Hospital de Girona (habitacions) ................972 22 49 55
Servei Funerari (J. Planella).........................972 68 71 17
.................................................................. i 972 28 71 94
Jutjat de Pau (St. Joan)...............................972 29 03 03
Servei d'aigües (Prodaisa) ..........................972 20 20 78
Farmàcies de torn:
Besalú: .........................................................972 59 12 73
Sant Jaume de Llierca: ................................972 68 72 01
Montagut: ....................................................972 68 70 88
Castellfollit de la Roca: ...............................972 29 40 18
Tortellà: ........................................................972 28 71 02
bus transversal de la garrotxa (línia d’Argelaguer)
Ruta
Olot-Montagut-Tortellà-Poliger
Sentit
Anada
Tornada
Horari
5:25 h – 21:30 h
6:04 h – 22:04 h
Freqüència Mitjana
2 h 30’
2 h 30’
Exp.
7
7
Horaris de la Teisa
banyoles - besalú - Olot
7,15
8,00
9,15
10,15
11,15
12,15
13,15
13,15
14,15
15,15
15,15
16,15
17,15
18,15
19,15
20,15
21,00
7,45
8,30
8,45
10,45
11,45
12,45
13,45
13,45
14,45
15,45
15,45
16,45
17,45
18,45
19,45
20,45
21,30
Arribades
a Olot
8,03
8,30
10,03
10,30
12,03
12,30
14,03
14,30
16,03
16,30
18,03
18,30
20,03
20,30
21,48
22,15
(1) De dilluns a divendres feiners
Telèfons Administracions:
Girona: 972 20 02 75 - Banyoles: 972 57 00 53
Olot: 972 26 01 96 - Figueres: 972 50 31 75
Sortides
d’Olot
Feiner
Feiner
Feiner
Feiner
Diari
Feiner
Feiner
Festiu
Feiner (1)
Diari
Festiu
Feiner (1)
Diari
Feiner (1)
Diari
Feiner (1)
Diari
Olot
Girona
Sortides banyoles besalú
de girona
besalú - banyoles - Olot
besalú banyoles
5,45
6,15
7,30
8,00
8,30
10,00
11,30
12,00
13,30
14,00
15,30
16,00
16,30
17,30
17,00
18,00
19,30
20,00
(1) De dilluns a divendres feiners
(2) Dies curs escolar
6,30
7,15
7,45
8,15
9,15
10,15
11,15
12,15
12,15
13,15
14,15
15,15
16,15
16,15
17,30
17,15
18,15
19,15
20,15
Arribades
a girona
7,05
7,45
8,15
8,45
9,45
10,45
11,45
12,45
12,45
13,45
14,45
15,45
16,45
16,45
18,00
17,45
18,45
19,45
20,45
Feiner
Feiner
Lectius (2)
Feiner
Feiner
Diari
Feiner
Feiner
Festiu
Feiner (1)
Diari
Feiner (1)
Feiner
Festiu
Feiner (1)
Festiu
Feiner
Feiner (1)
Diari
Editorial
Sumari
2
3
4
7
8
14
17
19
21
22
23
24
26
28
30
33
34
39
Serveis
Editorial
Informació municipal
Argelaguer en xifres
Actualitat
Entrevista
Escola
AmPA
Esports
Casal de la Gent Gran
Àlbum fotogràfic
Història
LlunaPlena
Les nostres empreses
Salut
La recepta
Pàgina oberta
Festa major del Roser
El contingut dels articles és responsabilitat dels respectius autors.
Edita: AjuNtAmENt d'ARGELAGuER
ConsEll dE REdaCCió: Sílvia Casadevall, mercè Cordonets, dolors
Figueras, dolors Giménez, Fina Rodríguez, josep Vilar,
Carles B. Gorbs, dolors Olivé.
FotogRaFia: Eduard Saiz, Francesc tomàs “Panxito”, m. Àngels
Grabuleda, dolors Figueras, dolors Giménez, josep Vilar,
Cristina Erill i dolors Olivé.
PoRtada: Carnestoltes (Foto: dolors Figueras)
dissEny i ComPaginaCió: jj Comunicació Edició i disseny SL
(martí Riu)
imPREssió: jNP - Arts Gràfiques
diPòsit lEgal: GI-430-1998
Amb la col.laboració de:
D
es del divendres 8 de maig i fins al diumenge
11 Argelaguer s’omplirà de música, esport, art,
espectacles i activitats per a grans i petits...
i amb la festa del Roser i la primavera arriba novament
l’Argelaga.
Hem de destacar, en primer lloc, que Argelaguer ja
figura entre els municipis que han publicat la seva
monografia local, fet que enriqueix el patrimoni
històric i cultural del poble. El seu autor, Josep
Vilar i Vergés, a qui felicitem i agraïm sincerament
l’esforç i la dedicació que hi ha esmerçat per fer-nos
arribar aquestes pàgines, és el protagonista d’una
entrevista que li han fet els alumnes de l’escola
d’Argelaguer.
En la secció d’informació municipal hi podreu consultar el pressupost municipal per al 2009, desglossat
per partides, aprovat pel Ple de l’Ajuntament al mes de
març, i les activitats previstes i novetats que podeu trobar
a la Sala de Cultura, que ja fa més d’un any que obre tres
dies a la setmana; també, com cada any, s’hi inclouen els
consells per a la celebració de la revetlla, i es fa èmfasi en la
demanda de col·laboració per part dels propietaris de gossos
per mantenir els carrers del poble nets.
En les pàgines següents hi trobareu, a més, les seccions
de sempre amb el repàs de l’actualitat, les seccions de les
associacions i entitats del poble, l’entrevista, la recepta de
cuina..., entre altres, i la secció pàgina oberta, que novament
és una mostra de l’activa participació de la gent del poble,
revista rere revista, amb escrits de diversa índole i procedència. A partir del proper número de l’Argelaga ens podeu
fer arribar els vostres articles i suggeriments, a banda
dels canals habituals que a cada revista remarquem al peu
d’aquesta mateixa pàgina, a través de correu electrònic a
l’adreça [email protected].
Esperem que aquesta relació entre la gent del poble i la
revista continuï essent tan productiva i positiva. Us desitgem
molt bona Festa del Roser.
el consell de redacció
Si esteu interessats a col·laborar en la redacció de l’Argelaga, ens
podeu fer arribar els vostres escrits al núm. 14 del carrer de la
Plaça, els podeu donar a qualsevol persona del consell de redacció
o bé trucar-nos al 659 35 77 72. La revista es reserva el dret de
corregir-los tant a nivell ortogràfic com gramatical i a publicar-los
en un número o bé el següent en funció de l’espai disponible i de
la data de lliurament.
L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009
3
4
Pressupost 2009
El Ple de l’Ajuntament d’Argelaguer, en data 18-03-2009
va aprovar el pressupost municipal 2009. En el pressupost d’enguany, tant les previsions dels recursos ordinaris
(impostos, taxes, transferències corrents...) com dels extraordinaris (transferències de capital...) són inferiors a les dels
darrers exercicis. Això ve motivat per les circumstàncies
econòmiques que la societat està patint: empreses, particulars i institucions..., i que fa que els ingressos de l’Ajuntament se’n ressentin, i paral·lelament les despeses.
En moments de limitacions pressupostàries com
aquests, un factor positiu per a Argelaguer és que no
tenim cap crèdit per amortitzar, que estem al corrent
de pagament de totes les despeses ordinàries i que les
factures pendents de pagament corresponents a l’obra
del polivalent tenen feta la consignació pressupostària
en diferents exercicis: 2007 i 2008, i es liquidaran quan
es faci el tancament de l’obra.
Aquesta situació de sanejament pressupostari ens permet
continuar amb l’execució de les obres programades. La
principal actuació per a aquest any 2009 és l’obra d’adequació de l’entorn de l’edifici polivalent, obra amb un
pressupost de 126.200,00 €. Aquesta obra està inclosa en
el PUOSC any 2009, i subvencionada per la Diputació de
Girona amb 90.000,00 €.
I es continua treballant per assolir subvencions per a l’equipament interior del local polivalent, per intentar acabar-lo
aquest any.
El pressupost, desglossat per partides, és el següent:
PRESSUPOST ANY 2009
PRESSUPOST D’INGRESSOS
Capítol 1 - IMPOSTOS DIRECTES
Rústica
Urbana
Vehicles
IAE
Increment valor terreny
Total
Capítol 2 - IMPOSTOS INDIRECTES
Impost sobre construccions
4.000 €
72.000 €
26.000 €
25.000 €
2.000 €
129.000 €
21.000 €
Capítol 3
TAXES I ALTRES INGRESSOS
Escombraries, cementiri i taxes
Ocupació sòl, telèfon, gas i electricitat
Altres ingressos
Total
Capítol 4
TRANSFERÈNCIES CORRENTS
De l’Estat
De la Generalitat
De la Diputació i Consell Comarcal
Total
Capítol 5
INGRESSOS PATRIMONIALS
Interessos bancaris i rendes immobles
Capítol 7
TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL
GENERALITAT
DIPUTACIÓ
CONSELL COMARCAL
Total
Capítol 9 - PASSIUS FINANCERS
Préstecs
Total
Total INGRESSOS
30.600 €
26.500 €
1.950 €
59.050 €
60.000 €
60.975 €
8.868 €
129.843 €
5.800 €
160.000 €
47.500 €
3.900 €
211.400 €
25.000 €
25.000 €
581.093 €
PRESSUPOST DE DESPESES
Capítol 1
DESPESES DE PERSONAL
Despeses de personal
Capítol 2 - DESPESES DE
BÉNS CORRENTS I SERVEIS
Manteniment edificis,
instal·lacions, serveis i camins
Materials, subministraments
i publicacions
Llum, combustibles i productes neteja
Telèfon i correu
Assegurances
Festes i altres activitats
culturals i lúdiques
Serveis escombraries, recaptació i
treballs tècnics
104.125 €
54.300 €
10.200 €
20.500 €
8.100 €
4.500 €
31.050 €
92.150 €
Redac. nou Pla Orden.Urb.Municipal
i projectes d’obres
Altres despeses dels serveis
total
capítol 3
deSPeSeS FiNaNceReS
Interessos i altres
despeses financeres
capítol 4
tRaNSFeRÈNcieS coRReNtS
Aportacions Consell C., Cilma,
Localret i Olot TV
Entitats locals i altres institucions
sense fi de lucre
total
capítol 6 - iNveRSioNS RealS
Obra adequació entorn polivalent
Sub. Generalitat per aving.
Arbrades (condicionada a la millora
de finançament)
Equipament esportiu
Adquisició vehicle ocasió
Equipament sala lectura
total
total deSPeSeS
20.000 €
4.720 €
245.520 €
DONACIONS A L’AJUNTAMENT
En el transcurs dels darrers mesos l’Ajuntament ha rebut en
agraïment a la col·laboració i les facilitats donades en l’organització de les exposicions fetes, una a l’estiu 08, i l’altra per
la Festa Major 08, dues obres dels artistes locals següents:
500 €
3.930 €
5.318 €
9.248 €
126.200 €
70.000 €
El Sr. Josep Giménez Bonillo ha lliurat una pintura a l’oli
amb el títol “Argelaguer”.
22.000 €
1.500 €
2.000 €
221.700 €
581.093 €
PRoPietaRiS de GoSSoS
Volem tornar a demanar la col·laboració als propietaris de gossos i recordar-los l’obligació que
tenen de controlar-los i de recollir les caques de
la via pública i evitar també els pipins a les parets
i portes de les cases.
Tot i els recordatoris constants, és fàcil constatar
que els carrers del poble estan cada dia més plens
d’excrements de gossos. Aquest fet suposa una
manca d’higiene i una pèssima imatge del nostre
poble.
I el Sr. Eduard Saiz ha fet donació del dibuix “Estudi
aproximat de la franja de radiació solar del municipi d’Argelaguer”
A partir d’ara podreu gaudir d’aquesta pintura i d’aquest
dibuix a l’edifici de l’Ajuntament.
INFORMACIONS SOBRE
EL CONSULTORI LOCAL
Des de l’Ajuntament lamentem els problemes que hi
ha en els constants canvis d’administrativa del consultori local.
Estem treballant amb el Servei Català de la Salut per
evitar-ho i intentar que sigui l’Institut Català de la Salut
el que doni el servei directament.
5
6
REVETLLA DE SANT JOAN
CAL TENIR PRESENT qUE ENS PODEM DIVERTIR AMB ELS PETARDS I GAUDIR D’UNA BONA REVETLLA, PERò:
• CAL ser respectuosos amb els veïns d’Argelaguer.
• NO ÉS una nit en la qual tot s’hi val.
El recordatori del comportament cívic envers els veïns i
• CAL respectar el mobiliari urbà, bústies, llums, timbres
el mobiliari urbà ha de ser vigent i fer que es compleixi
i cases particulars.
al llarg de tot l’any.
Notícies de la Sala de Cultura
Ja fa més d’un any que obrim
tres dies per setmana i podem dir
que és tot un èxit!
Unes 1.185 persones van venir per mirar el correu electrònic, per buscar informació a través d’internet, per fer
una portada per al dossier de l’Institut, per mirar o prestar
contes, per fer una reunió o per fer un dibuix.
De moment, en Vicenç continua fent els cursets d’escacs
i la Cristina ja va acabar el seu taller d’escriptura.
A la festa de Sant Damàs, l’Anna i en Subi Obiols ens van
explicar contes dibuixats en petit format.
Els dibuixos els tenim penjats a la Sala de Cultura.
La col·lecció s’ha augmentat tant –fins a uns 3.700 llibres–
que està previst comprar prestatgeries noves.
una antologia de les “novetats”:
Nakamura “La vida d’una geisha”
Albert Bosch “Les set aromes del món”
Josep Vilar “Argelaguer”
Marisa Baraldés, Bartomeu Casas, Josep M. Costa
“Una petjada per la vall de Llierca”
Isabel Allende “La ciudad de las bestias”
Teresa Pous “La cançó dels deportats”
Francesc Torralba “Pares i fills”
Chufo Lloréns “Catalina, la fugitiva de San Benito”
Un lot de llibres que ens va regalar el Museu Comarcal
i... per als més petits d’en Subi i l’Anna: “Els colors de
l’Àfrica” i “El secret de la tortuga”.
Només ens resta recordar-vos que el diumenge 10 de
maig farem el segon concurs de dibuix organitzat des
d’aquest espai.
Veniu, animeu-vos i participeu-hi!
PRoPeRa PReSeNtació del lliBRe
“La Mirora mata els dimarts” de Josep torrent
Lloc: Sala de Cultura d’Argelaguer. Data: Dissabte 23 de maig. Hora: A les 20:00 h
Argelaguer en xifres
MOVIMENT DEMOgRàFIC
Naixements: 1, Cora Ventura Gómez, nascuda el 10-02-09.
Defuncions: 0
aluMNeS
NoMBRe d’aluMNeS ceiP MoNtPalau
El nombre d’alumnes d’algun any pot ser que no sigui correcte perquè la informació és incompleta.
Tallers LEONARDO SANZ, S.A.
Cra. d'Olot,7 - Tel. 972 59 00 79 - Fax: 972 59 12 99
17850 BESALÚ (Girona)
7
8
Actualitat
Festa de Sant Damas 2008
La companyia Pasta de Moniato ens va presentar el seu espectacle
Tots som llops.
Els artistes ens van fer riure molt a tots el petits i no tan petits que hi
havia a la sala.
El passat dissabte 13 de desembre, durant el ball de la Festa
Major, la Comissió de Festes d’Argelaguer va portar a terme
l’acte de designació de la pubilla i l’hereu d’Argelaguer. Mitjançant una votació popular realitzada la setmana anterior a
la Festa Major, tots els argelaguencs i argelaguenques van
poder elegir la pubilla i l’hereu.
La participació va ser de 66 votants. La tria va ser força renyida
pel que fa a l’hereu, ja que els vots es van repartir entre diversos
joves del poble i al final va guanyar l’Albert Dorca i Fàbrega
amb un total de 14 vots. La pubilla escollida pel poble va ser
la Maite Ginesta i Mayoral, amb un total de 25 vots. Felicitats
a tots dos!
L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm.
Núm.23
23ABRIL
ABRIL2009
2009
Actualitat
En Subi i l’Anna ens van deixar meravellats amb la seva
manera tan original d’explicar els contes.
En Subi il·lustrava el conte amb uns dibuixos molt alegres
i vius i l’Anna amb la seva rapidesa verbal comptava amb
l’atenció de tots els assistents.
Petits i grans van sortir pels carrers a fer una petita cercavila
passada per aigua.
A causa de la pluja, la Cobla Foment del Mongrí va fer ballar
als sardanistes a la sala del Casal.
L’Eduard Saiz va fer una exposició de dibuix a bolígraf, “L’ANTOLOGIA”, durant el cap de setmana de la festa i el següent
a la Capella Santa Anna d’Argelaguer.
L’artista ens va apropar a tota la seva obra tan minuciosament elaborada i va crear un espai on els més petits van poder
provar com amb un bolígraf bic taronja es poden fer dibuixos magnífics.
L'Argelaga
L'Argelaga --Revista
Revista d'Argelaguer
d'Argelaguer -- Núm. 23 ABRIL 2009
9
10
Actualitat
Reis
Tots, petits i grans, vam cantar nadales tot esperant l’arribada dels
Reis d’Orient.
Els Reis arriben al punt de trobada i els infants encuriosits els van
a rebre.
Els tres reis van fer el seu parlament i els nens bocabadats van escoltar-los atentament.
L’Església era plena i tothom volia veure els Reis de ben a prop.
Els infants i els músics d’Argelaguer van regalar a Ses Majestats un
recital de cançons.
Tot seguit, tothom va anar al
Casal i els nens i les nenes
d’Argelaguer van viure un
moment inoblidable.
Núm.23
23ABRIL
ABRIL2009
2009
Actualitat
Argelaguer,
“Quaderns de la Revista de girona”
Gràcies a persones com
ell que estimen la història i fan treball de recerca
podem gaudir d’aquesta
tipologia de llibres.
Per a l’Ajuntament d’Argelaguer va ser una agradable sorpresa quan des de la Diputació ens van comunicar que en
Josep Vilar Vergés havia estat seleccionat per escriure el llibre
d’Argelaguer. En Josep és fill d’Argelaguer, ens coneixem des
de la infància i des de jove sempre ha tingut predilecció i
debilitat especial pels papers, documents i històries amb olor
de resclosit. Tot i que ara no viu al municipi, li apassiona la
història local i per això des de fa anys passa llargues estones
parlant amb la gent més gran de poble cercant i recollint tots
aquells fets històrics que formen part del patrimoni cultural
del nostre municipi per tal que no quedin en l’oblit.
Per finalitzar, cal agrair a
la Diputació de Girona i
a la Fundació Caixa de
Girona que donen a tots
els municipis de Girona la possibilitat d’elaborar un llibre
monogràfic en el qual s’aglutinen els principals aspectes i
esdeveniments que han configurat i configuren el municipi.
També és col·laborador habitual de la revista l’Argelaga i
actualment forma part de l’equip de redacció.
En l’últim número de la revista l’Argelaga va publicar un
article sobre l’antic retaule de Santa Maria i hi deia:
I sobretot, cal agrair a en Josep Vilar que hagi fet realitat
aquest projecte.
“La Guerra Civil va fer molt mal. Hem de lamentar totes i cadascuna de les víctimes d’ambdós bàndols que va arrossegar
la bogeria, però també ens hem de plànyer del ric i valuós
patrimoni artístic i cultural que es va perdre arreu”
Gaudiu de la lectura d’aquest llibre, que de ben segur que
descobrireu coses que desconeixíeu i que us sorprendran!
àrea de cultura / Ajuntament d’Argelaguer
BASSOLS ENERGIA, S.A
DISTRIBUCIÓ D'ENERGIA ELÈCTRICA
Av. de Girona, 2 Olot (La Garrotxa)
Servei permanent, tel. 972 26 01 50
Telèfon gratuït d'atenció al client: 900 70 50 50
L'Argelaga
11
12
Actualitat
La Violinada 2009
Semblava com si fos ahir i ja hi tornàvem a ser!
Moltes coses havien succeït d’ençà del febrer del 2008,
de tots colors, però l’any va passar volant i, com sempre
passa en aquestes coses, va sonar el crit d’alerta: el temps
ens cau al damunt!
En Guillem, l’Anaís i jo mateix ens havíem comissionat, en
nom de l’Associació MALL (músics Associats del Llierca,
que aplega gent i iniciatives de música tradicional de Tortellà
i Argelaguer), per tirar-ho endavant, i teníem el suport i la
confiança dels violinaires, que ja començaven a patir: “que
no ho fareu, aquest any?”. “que sí, tranquils!”.
Sort de l’Anaís, que des de Sabadell estant va començar a
moure xarxes sense fils, i nosaltres a Mèxic, i en Guillem bullint
d’idees i enfeinat fins al capdamunt!
Però, amb el suport de tots plegats, les famílies i els veïns en
primer lloc, els col·legues violinaires i altres músics, balladors i
seguidors de les festes i la cultura popular i tradicional, ho hem
aconseguit un altre cop. Aquest any hem volgut no atabalarnos amb els mitjans. Ni Televisió de Catalunya, ni d’Olot, ni
revistes, ni res: només el boca-orella i sant Google. Hem estat
menys mediatitzats i crec que hem consolidat un model de
trobada que ens agradaria que continués durant molts anys.
La novetat és que
ha durat dos dies,
que han estat plens
de frec de cordes,
hem pogut dialogar,
aprendre, experimentar, practicar.
Hem tocat, escoltat i ballat pels carrers, a la capella, al casal,
a la sala de cultura... i el temps ens ha acompanyat. Una altra
de les novetats ha estat la iniciativa d’acolliment que hem
proposat als nostres veïns. Ens semblava una manera de fer
que la violinada fos menys externa, que sempre és un perill
quan es fan coses que ve gent de tot arreu. Hem entrat una
mica més endins del poble.
Núm.23
23ABRIL
ABRIL2009
2009
Crec que un dels secrets del que interpretem com a èxit de la
violinada és que la il·lusió és molt gran i compartida per molts.
Vénen de molts llocs i amb moltes ganes: pel lloc on es fa, pel
que s’hi fa i per les persones que hi troben. Si a això hi afegim
la complicitat i la bona feina dels que d’una o altra manera
ho fan possible, ja ho tenim fet. La llista d’agraïments sincers
seria massa llarga. Tothom qui col·labora en aquesta festa, de
manera professional o bé voluntària, la fa possible i la fa seva:
els nostres visitants, les famílies que els han acollit, els que han
obert els espais, els que han ensenyat i explicat les joies del
nostre poble, els que han parat taula, els qui han cuinat, servit,
netejat, els que han donat calefacció, llum, sonorització, els
que han traginat cadires i taules, els que han posat paradeta,
els que han assistit als actes, els que no han pogut ser-hi però
hi han donat suport d’alguna manera o altra...
Ara posem els esforços a seguir consolidant xarxes: treballar
més estretament amb les associacions i col·lectius tant locals
com propers pel seu tipus d’activitat, per crear espais comuns.
Incloem la Violinada en les trobades d’instruments tradicionals
que es fan per aquí a través de MALL (acordionada, panderos
quadrats). Volem recuperar la coproducció de l’Aula de Música
Tradicional pel que fa al vessant formatiu. Estem donant-nos
a conèixer amb altres trobades de violí tradicional que es
fan arreu d’Europa i Amèrica. Comptem amb associacions
de balladors perquè hi organitzin tallers complementaris de
dansa, associacions de glosadors perquè incloguin aquests
actes en el seu calendari de vers improvisat...
De moment tirem endavant aquesta iniciativa només amb
l’autofinançament que surt del preu dels àpats i els tallers,
complementat amb el suport econòmic que agraïm de
l’Ajuntament d’Argelaguer, que és igual al que reben les altres
entitats del poble per les seves iniciatives. Si mai algun dia
rebem més suport econòmic per part d’altres administracions
podrem passar al pla remunerat col·laboracions que tenim de
manera voluntària i favors, però, sobretot, podrem continuar
donant una justa compensació a la feina dels especialistes,
els grans artistes com el mestre Christian Pacher, que tenim
el privilegi de rebre a casa nostra.
Francesc tomàs “Panxito”
Actualitat
Sopar de la dona a Argelaguer
Ja portem sis anys celebrant la festa de la dona i aquest any hem estat seixanta-tres,
per ser exactes.
Vàrem celebrar-ho el 28 de febrer, com cada any vam
quedar al Cafè, però amb una cosa diferent, tothom qui
volgués podia anar disfressat... i les dones s’hi varen atrevir!!! almenys hi havia una vintena de disfresses. Ens ho
vam passar realment bé!
El sopar no cal dir que era perfecte, un ambient agradable
i amb ganes de gresca.
La Paquita de ca la Núria es va encarregar de telefonar en
Silvestre de Besalú per si volia animar una mica la festa, i
amb els seus acudits i la seva gràcia ens va fer riure una
bona estona. Li donem les gràcies per la seva col·laboració
desinteressada.
Amb la panxa plena i amb ganes de passar-ho bé vàrem
començar a ballar i així es va anar fent un forat per a la
xocolata amb melindros.
Aquest any la Mercè de Can Sanrera ens va regalar un
tapet de ganxet fet per ella, increïble, indescriptible, moltes
gràcies Mercè!!!
La perruqueria Stil ens va obsequiar amb un rentat i pentinat
i El Cafè un dinar per a dues persones.
Les dones del taller de manualitats vam treballar uns quants
dies per fer punts de llibres per a totes i obres artístiques que
varen ser sortejades durant el sopar. Tothom en volia una!!!
Com cada any, dono les gràcies a tota la gent que m’ha
ajudat a fer possible aquesta festa: a la M. Àngels, a la
Marga, a totes les dones de manualitats, a la Mercè de
can Sanrera, a la Paquita de ca la Núria, a les dones del
Cafè i com no, a totes vosaltres, DONES, que cada any feu
possible que la festa sigui més maca, gràcies i fins l’any
que ve. Salut i Bona Festa!!!
Mary Carmona
La Fleca
d'Argelaguer
Cra. d'Olot, 15
Tel. 972 68 75 49
17853 ARGELAGUER
L'Argelaga
13
14
Entrevista
Salvi Masdéu i Carme Cros,
un matrimoni ben avingut
Molts argumentaran que se n’ha d’estar,
de ben avingut, per superar els seixanta
anys plegats, com és el cas, però la veritat és que una estona de conversa amb la
Carme i en Salvi confirma que podrien
estar plegats, si fos possible, seixanta
anys més, amb la mateixa amabilitat, alegria i bon fer que els caracteritza.
Salvi Masdéu Molart va néixer l’agost del 1922 a Argelaguer.
El seu pare, un negociant de bestiar que havia treballat
de flequer, era de Gircós, a Sant Ferriol, i la seva mare de
Mataró. Va ser el petit de tres germans, ja que també hi
havia en Josep, que visqué a França després de desplaçars’hi amb la retirada, i en Salvador, que vivia a Banyoles.
En Salvi i la Carme fa més de seixanta anys que es van casar.
Durant la guerra civil tant en Salvador com en Josep van
marxar a França. En Salvi tenia 12 anys, i ens explica, entre
altres anècdotes, que els van requisar el camió.
Acabada la guerra, a primers dels anys quaranta en Salvi
va fer el servei militar durant tres anys a Girona; passava
els caps de setmana a Argelaguer, on ja festejava amb la
Carme.
Carme Cros Pineda, per la seva banda, és de Reig, de
Sant Ferriol, i va néixer el dia de santa Llúcia del 1921; el
seu pare era de Sant Miquel de Coma de Roure i sempre
treballà a bosc, i la seva mare era nascuda a Lliurona. La
Carme tenia dos germans grans, en Sidro i en Pere, i una
germana, la Pilar, que viu a Salt, a tocar Girona.
Des dels 14 anys treballava a la fàbrica de paper del senyor
Casabó, al pont de Borró de Sant Ferriol, on va conèixer
en Salvi. Quan esclatà la guerra la fàbrica tancà, però més
endavant va tornar a obrir, els treballadors hi tornaren i la
Carme hi treballà vuit anys més.
En Salvi amb els seus pares, Salvi Masdéu Blanch i Maria Molart Rosselló.
La Carme i en Salvi festejaven des dels divuit anys, i quan
en Salvi va acabar la mili es van casar i es van traslladar
a viure a can Bronsó, actualment ca l’Arbat, lloc que en
diuen “l’isla”, que els pares de la Carme tenien llogat, amb
la seva filla, la Fina.
Entrevista
En parlar de la seva vida professional, la Carme ens explica
que ha treballat a la fàbrica de paper d’en Casabó, fent
mitjons, i a la Torras de paper de Sant Joan, dos anys;
més endavant plegà de treballar, però va continuar fent
jerseis a casa amb una “màquina tricotosa”, tasca que
considera una afició i que la va dur a vestir de gènere de
punt tota la família.
En Salvi, per la seva banda, de seguida ens diu “he fet
molts d’oficis, jo” i ens explica que el van anar a buscar
per treballar als forns de Beuda perquè “sabia fer voltes”.
En aquella època per carregar els forns es necessitava fer
voltes per coure el guix, i en Salvi coneixia bé com fer-les
perquè havia treballat de paleta amb en Manel de Tortellà
–i havia decidit que no volia ser paleta. I així va ser com
començà a treballar el guix.
En Salvi i la Carme, quan festejaven, en una fira a Tortellà.
La Carme, quan tenia la nena petita, va treballar durant
sis anys a can Crit d’Olot, fent mitjons amb el teler. Com
dèiem, es casen i van a viure a casa dels pares de la Carme,
i després d’una curta estada a Besalú finalment compren
la casa on encara ara viuen, ca la Subirana, al carrer Major,
que es troba en l’immoble “més antic del poble, datat del
1660” que forma part d’una casa més gran que va ser dividida en dues parts; la seva casa ara “ja és can Salvi, com
la casa que hi ha a la carretera d’Olot, on hi ha la fleca, de
la família d’en Salvi”. A la dècada dels vuitanta passaren
llargues estones d’esbarjo familiar a can Perot, una casa
de pagès que hi ha a can Portella, que van comprar i que
després es van tornar a vendre.
Amb la seva filla Fina, a finals dels quaranta.
Del forn de guix passà als forns de
raig, més moderns, canvi que el dugué
fins a França, on viatjà per estudiar
com es feien els forns de raig per
aplicar-ho a Beuda.
En Salvi, la Carme, la seva filla Fina i el seu gendre, Joan Masmitjà, i les dues nétes,
la Sílvia i la Susanna.
Com ja vam explicar en l’article dedicat
a l’empresa Yesos el Guilar, en Salvi
ha treballat molts anys vinculat al món
del guix; primer als forns de Beuda i
després, a partir dels anys cinquanta,
a la seva pròpia empresa a Argelaguer,
on s’encarregava tant de manipular la
15
16
Entrevista
moto i en Faura li va deixar la seva moto
lambreta per voltar; i ja tenim en Salvi cap a
Sant Feliu de Pallerols, Amer, i fins a Girona;
“venia guix i vi d’en Faura...”; i també recorda
que va ser en aquesta època que començà
a introduir-se en el món immobiliari, fet que
comportà que aquesta seva vocació comercial es veiés consolidada amb el treball que
durant més de trenta anys ha fet de venda de
finques i immobles amb l’empresa Finques
Martí, d’Olot.
Els besnéts: la Patrícia, en Quim i en Joan.
dinamita per fer les voladures com de la gerència, passant
pel vessant més comercial. En aquest àmbit, va fer de
comercial de guix, i també de vi i xampany; ens explica
que en una època en què no es venia gaire guix en Josep
Faura li va proposar de fer de comercial, però en Salvi no
tenia carnet, però es va treure a la primera el carnet de
En Salvi reconeix que amb aquesta activitat
i el futbol ha fet moltes coneixences. Va
practicar aquest esport durant molts anys,
va jugar amb el Banyoles, l’Olot, l’Argelaguer
i el Sant Jaume: “jugava d’extrem dret, i era
una bala”, ens explica; en Salvi és del Barça, i segueix
tots els partits que pot. Fa uns anys encara anaven a
ballar, i els agradava molt anar a mercat i a dinar fora; al
Salvi també li havia agradat molt la cacera. També havien
viatjat, tot i que quan van fer cinquanta anys de casats els
van regalar un viatge a Benidorm que no van arribar a fer
mai, i recorden especialment els estius que
passaven a l’Escala.
Ara van a caminar a Banyils, i la Carme s’ho
passa bé fent de cuinera per reunir tota la
família a Argelaguer el cap de setmana: la filla
i el gendre, Joan Masmitjà; les dues nétes i
els seus marits, la Sílvia i en Jordi Vayreda, i
la Susanna i l’Antonio Vilches; i els tres besnéts, en Quim i en Joan Vayreda i la Patrícia
Masdéu. Ara gaudeixen de la tranquil·litat
per les coses ben fetes.
La casa a can Portella, després d’una nevada fa uns deu anys.
Dolors Olivé
Escola
17
CEIP Montpalau
El dijous 29 de gener
el Ceip Montpalau
d’Argelaguer va convidar
Josep Vilar i Vergés, autor
de l’últim títol de la col·lecció
“Quaderns de la Revista de
Girona”, el qual tracta sobre
la nostra població.
Havia estat alumne de l’escola, així que va semblar interessant que vingués a explicar quines havien estat les
fonts d’informació per poder elaborar el llibre. La xerrada
es va centrar sobretot en l’escola, des del seu començament en diferents cases del poble, fins arribar a l’actual
edifici, on és ara. Els alumnes van poder fer-li preguntes
sobre d’altres aspectes que es tracten en el llibre. Des
d’aquí volem agrair a en Josep Vilar la seva aportació en
l’estudi, conservació i difusió de la nostra història i també
al fet que ens hagi dedicat part del seu valuós temps per
compartir-lo amb nosaltres.
Entrevista a Josep Vilar
Autor del llibre “Argelaguer”, de la col·lecció
“Quaderns de la Revista de Girona”
1-Per què van posar el nom d’Argelaguer al poble?
Hi ha dues teories: una que diu que perquè hi havia moltes
argelagues i l’altra que perquè hi havia molta argila.
5-Per què va ser cremat l’edifici de l’actual escola?
Va ser utilitzada com a magatzem durant la guerra civil i pels
republicans, els quals la van cremar en la retirada.
6-On hi havia el camp de futbol quan eres petit, si és
que n’hi havia?
Si, on hi ha el camp actual. Abans, el primer camp (era a la
plana de la pedrosa, prop del molí.) Un altre era al Rost d’en
Pi, sobre un turó i per això sempre perdien la pilota; i l’altre
era a tocar el riu Fluvià i per això sovint s’inundava.
Els jugadors portaven un mocador al cap per no fer-se mal,
ja que les pilotes pesaven molt i eren molt dures.
7-Quins eren els primers propietaris del Casal?
Pertanyia a tots els socis i es deia Casal Republicà. Era
de tot el poble.
8-De qui va ser la idea del Casal?
De la gent del poble. Els obrers volien un local privat per
poder reunir-se.
2-De petit, anaves a la nostra escola?
Sí, perquè la meva família vivia aquí.
3-Per què l’escola es diu Montpalau?
Perquè els antics amos d’Argelaguer eren els senyors de
Montpalau, els quals vivien al castell de Montpalau.
4-Quantes escoles hi havia abans?
Hi havia dues escoles: La de les nenes era a cal Cisteller
i la dels nens al Cim del Cafè. A partir de 1931, una sola
escola, l’actual, amb els nens i nenes separats.
18
Escola
9-Per què es va crear la germandat de Sant Narcís?
Perquè abans no hi havia Seguretat Social i, quan algú no
podia treballar, aquesta societat l’ajudava.
12-com vestia la gent d’abans?
Amb armilles i faldilles, jaquetes, esclops i pantalons de
vellut.
10-Què era el Sindicat agrícola?
Era una organització de pagesos que s’unien per tenir
més força.
13-Qui et va explicar la història de Sant damas?
La gent gran, però podia ser llegenda, perquè no hi ha cap
documentació que ho acrediti.
11-on són i per què servien els pous de glaç?
Un era darrere la rectoria, i l’altre tocant a Sant Jaume.
Servien per conservar el glaç i així poder-lo utilitzar a
l’estiu.
14.- com et vas documentar per escriure el llibre?
Dels arxius municipals i de la memòria de la gent gran del
poble. Vaig omplir diversos quaderns i amb la informació
recollida encara podria escriure un altre llibre.
Ens hauria agradat poder fer més preguntes, però el temps s’ha exhaurit. Ara, si volem saber més del nostre poble,
llegirem el llibre “Argelaguer”. Moltes gràcies i a reveure.
Joan Llongarriu
tA x i
tel. 639 329 353
AMPA
L’AMPA
Tenim una nova edició de l’Argelaga per poder explicar-vos les activitats que des
de l’AMPA s’han dut a terme aquests darrers mesos. Per descomptat, els beneficis
d’aquestes activitats s’han destinat íntegrament a l’escola dels nostres fills en àmbits
diversos, principalment en les obres del menjador i el seu equipament.
u Recordem que el 14, 15 i 16 de novembre es va organitzar un Festival de
Slot (Scalextric). Dins d’aquest acte va tenir lloc la cinquena i darrera cursa
del Campionat Provincial Gironí de resistència Slot, circuit obert a tothom per
a entrenaments lliures, pilots experts en competició que donaven consells
de posada a punt dels vehicles i de conducció esportiva als participants que
ho desitjaven, competició per a la mainada amb molts premis i obsequis per
als millors classificats, competició per als més grans, i un gran sorteig de
material d’Slot donat per les marques col·laboradores. Va ser molt laboriós
pel que suposa un muntatge d’aquestes característiques, però molt gratificant
donada la bona resposta del públic assistent. Davant de l’èxit obtingut, us
avancem que hi haurà una altra Slot els dies 10,11 i 12 de juliol.
Per primer any vam organitzar una Tómbola els dies 13 i 14
de desembre, oberta al Casal de la Gent Gran per la Festa de
San Damas. Es tractava d’una rifa molt especial en la qual tots
els números tenien premi.
Vam obtenir la col·laboració de les famílies d’Argelaguer i de
diverses empreses i comerços en forma d’aportacions. Va ser
molt divertit i ben acollit per un ampli sector de la població i
també de fora.
u
Com és habitual, tots els anys preparem el sorteig de la Panera
de Nadal amb la participació dels pares dels alumnes. Aquest any
l’afortunada va ser la família Denham Vallés.
u
u Els pares i els nens de l’escola van pintar a mà
vistoses figuretes de Nadal, que després vam
posar a la venda, distribuïdes a particulars i també
en una parada a la Festa de la Ratafia de Besalú.
No en va quedar ni una!
19
20
AMPA
Van tornar Els Pastorets d’Argelaguer! L’equip organitzador hi ha posat molt d’esforç i il·lusió en aquesta
representació. Ells, els nens i nenes com a principals
protagonistes i l’entusiasme del públic, contribueixen a
mantenir aquests espectacles, una de les manifestacions
més vives de la nostra cultura popular.
u
El mes de gener van iniciar-se per primera vegada les classes
extraescolars d’escacs, dirigides per Vicenç Musté, i organitzades
per l’AMPA en coordinació amb el Club d’Escacs d’Olot. Les classes
dins horari escolar (cicle mitjà) ja és el segon any que es realitzen. S’han
matriculat 18 nens, els quals s’han distribuït en dos grups: P5 i Cicle
Inicial els dilluns, i Cicle Mitjà i Superior els dijous a la sala de lectura de
l’Ajuntament. Els nens interessats s’ho estan passant molt bé i estan
guanyant nivell en el seu aprenentatge. Alguns nens del grup dels grans
s’han federat i ja han participat en el campionat provincial per equips, i
en el final comarcal escolar, classificatòria per a la final territorial. A final
de curs es té pensat fer un torneig infantil com a cloenda.
u
Què ens dieu del Carnestoltes
d’enguany? Quantes disfresses,
veritat? Alguns pares també s’hi van
afegir a disfressar-se.
Com cada any vam fer el berenar
popular al parc infantil, la cercavila
amenitzada pels músics del poble
(des d’aquí els volem donar les
gràcies), i com no, va acabar amb
la cremada reial.
L’acte bé mereix la
u Volem finalitzar amb un tema que ens ha decebut a la
portada de la revista!
majoria de les famílies que tenim els nens a l’escola, i ja us
imagineu que es tracta de la solució que els Serveis Tècnics
del Departament d’Educació de la Generalitat ha adoptat per
protegir el passadís de l’escola de la calor. La nostra opinió
u A prop tenim la festa de Sant Jordi, però per qüestió
de calendari no podrà sortir en aquesta edició de la revista. com a Junta de l’AMPA, i també la de moltes famílies que
ens ho han transmès, queda reflectida en les dues cartes
Ja us ho explicarem en la propera Argelaga.
d’opinió exposades a la secció “Pàgina oberta” d’aquesta
revista. Un cop iniciat el projecte, que ens va agafar per soru També, i a manera d’apunt, cal recordar que s’està
presa, sapigueu que ja era en va qualsevol actuació.
realitzant el Servei d’orientació familiar.
Teniu la informació del programa a la pàg. 5 de l’anterior
La Junta
revista Argelaga.
u
Esports
F.C. Argelaguer
Com cada final de temporada, toca fer balanç de com va el club. Com ja sabeu, aquest
any tenim 4 equips, un de masculí que juga a la 3a regional, un de femení que juga a
la segona catalana, un de benjamí i un de prebenjamí.
Per a l’equip de 3a regional, actualment entrenat
per en Met Costa, aquest any és de progressió,
ja que estan millorant notablement els resultats
de l’any anterior, i el que és més important, s’ha
format un gran grup humà, molt ampli, amb
moltes ganes de jugar a futbol, amb molta gent
jove, molts del poble i els que no, hi estan molt
integrats. Per tot això, i a pesar que hem de
millorar respecte anys anteriors, està molt clar
que en temporades futures cada cop anirem
a més i que aquest equip ens donarà moltes
alegries.
Pel que fa a l’equip femení entrenat pel trident
Jordi Galobardes, Jordi Morcillo i Jonathan
Expósito (Nino), ja estem acostumats als seus
Equip benjamí del F.C. Argelaguer, temporada 2008-09.
bons resultats de les últimes temporades, però
per la Laura Soler i la Mònica Cosp ho està fent molt bé
aquesta encara és millor, no deixen de superar-se. Reali en algun dels diversos campionats en què participa
ment estan obtenint grans resultats i estan têt a têt amb els
està dels primers. I què dir dels prebenjamins?... els
equips davanters i com tots els que hem anat a veure’ls al
més petits de tots, és un plaer veure com juguen, com
municipal han jugat partits memorables.
celebren el gols, com s’entenen... són uns cracks i són el
futur. L’equip de prebenjamins, que ho està fent molt bé
Pel que fa als equips de futbol base, com sempre diem,
i guanya molts partits, està entrenat per en Jordi Badosa
el més important és que el nanos facin esport, que s’ini en Ferran soler.
terrelacionin, que formin part d’un col·lectiu a on el més
important és ajudar-se, ja que en el futbol un de sol no
Des del Futbol Club Argelaguer volem animar l’afició
fa res, és el col·lectiu el que fa avança. Però si a més a
perquè baixi fins al municipal a gaudir del nostres equips
més guanyen, millor, ja que quan tornes cap a casa ho
ara que ve el bon temps, segur que no us en penedireu!!
fas amb un somriure als llavis. L’equip benjamí entrenat
21
22
Casal de la gent gran
Els grans també podem ser feliços
Joan Martínez Serrano
La clau de la felicitat no la té ningú. Tampoc no hi ha una recepta
màgica per aconseguir-la. Hi ha moltes classes de felicitat.
Tantes com persones. Cada persona ha de construir-se la seva,
que pot ser molt diferent de la dels familiars, veïns o amics.
Els humans no naixem feliços, sinó que aprenem a ser una
cosa o una altra i en gran manera depèn de la nostra elecció
que ens arribi o no. Tots sabem que la felicitat no és mai
completa, però tot i així podem trobar glops d’alegria per
omplir tota una vida.
Els grans tenim el dret a ser feliços i hem de descobrir també
quina classe de felicitat és la que volem, dins de la nostra
nova etapa. La sort que tenim és que tots podem començar
tantes vegades com vulguem i anar provant.
La meva recepta, i que m’ha donat resultat, és senzilla. Segur
que n’hi ha moltes altres i tots podem afegir-n’hi de noves.
Per als qui vulguin intentar-ho, els diré que el camí que jo
he seguit ha estat:
Els grans tenim el dret a ser feliços
i hem de descobrir també quina classe
de felicitat és la que volem
• Pensar que s’ha de ser feliç amb el que cada u té.
• Descobrir i fruir de totes les coses bones que
tenim.
• Tenir un gran ideal que centri la nostra existència, cap
al qual dirigir el millor de les nostres energies.
• Aspirar sempre a més, però no a massa més.
• No confiar en els cops de fortuna.
• No angoixar-se si altres progressen més per camins
diferents.
• Creure també en l’amor. Preocupar-se més per estimar que per ser estimats.
• Gaudir de la dona si encara la tenim, dels fills i sobretot dels néts.
• Fer allò que no hem pogut fer, i volíem fer, durant els
anys de feina, i ens distreu i agrada.
• Adonar-se que l’amistat, la bellesa de la natura i els
plaers artístics són infinitament més rendibles que
els crematístics.
• Estar segur que l’ésser humà és capaç de superar
molts dolors i dificultats. Somriure sempre.
•
Ja que disposem de temps i som valents, per què no intentar-ho? Només ens manca voler, perquè podem.
Cortesia de la revista Tardor,
per al Casal de la Gent Gran d’Argelaguer.
ACTIVITATS
u
Continua cada dijous una hora de gimnàs (és gratuït).
u
S’ha previst una sortida a Barcelona per veure una obra de teatre. Farem programes en el seu moment.
u
El 18 d’abril, dissabte, celebrarem la festa de la primavera amb una arrossada i el duet musical FÈNIX.
El primer dissabte de juliol, festa aniversari, hi haurà dinar gratuït per als socis (només es cobrarà el rebut
anual), amb el conjunt musical L’ESTEVE PALET DE BANYOLES.
u
NOTÍCIA: Tenim una variació en la Junta de Govern, ja que per motius de salut la Margarita Vilar ha presentat la
seva dimissió com a secretària, però seguirà de vocal. De moment el seu càrrec l’ocuparà provisionalment el
president fins a trobar substitució.
Salvador Pelegrí
Àlbum fotogràfic
Argelaguer, diumenge de Pasqua de 1963 davant del Cafè
(Arxiu Jaume Cros).
L’escola nova amb la mestra Francisca Bosch, any 1934-35
(Arxiu Josep Vilar).
Processó de Sant Narcís l’any 1950
(Arxiu Josep Vilar).
Primer de maig de 1963
a l’ermita del Guilar
(Arxiu Jaume Cros).
23
24
Història
ARgELAgUER FA UN SEgLE
elS NoMS de leS caSeS (i): caRReR de la caRReteRa
En la consulta de l’arxiu municipal, per a l’elaboració de la monografia d’Argelaguer, vaig
trobar una sèrie de documents, força interessants, però que no van poder sortir a la llum,
per limitacions d’espai i de la mateixa estructuració del llibre. Amb aquest apartat intentarem treure’ls la pols i fer-los públics, pel seu interès històric, social o bé anecdòtic.
Ho encetarem amb un document de l’any 1905,
on hi ha la llista del nom de les cases, número i
propietaris. Ho dividirem en tres o quatre capítols,
ja que la llista és llarga.
Començarem per “la calle de la carretera”, el carrer
més nou, podríem dir que és l’eixample d’Argelaguer. El carrer es va forjar entre el 1870 i el 1920,
arran de la construcció de la carretera de segon
ordre d’Olot a Roses, durant els anys 1860.
D dreta, E esquerra
1u can Jan de Salvador Abulí Pujalós.
El carrer de la Carretera nevat, el 16 de febrer de 1956. Arxiu: Maria Llongarriu.
ca la tresó. ca les noies d’espuella. casa
d’espuella. D
can Bassols el va comprar en Bassols de la llum i més tard
2 u can Nasi de Josep Peracaula Viñolas. Semblaria que
en Salvi Masdeu (avi d’en Salvi Masdeu) i va ser can Salvi. D
10 u can costa de Francisco Costa Ferrés, un mestre
posteriorment va ser can Feliu. D
3 u can Peric de Pere Balateu Serra, l’avi de la meva
d’obres de Tortellà. Pels anys 1915-20 el va comprar en
Balateu i va passar a dir-se can Balateu. Hi va haver uns
àvia. cal peó llogada a un peó de la carretera. ca la Núria
anys l’escola dels nens. E
de la teularia (quan hi va anar a viure la meva àvia). can
11u can Sellas de Gaspar Sellas Jutglà. Tenien botiga
Marcel·linu. ca la Margarita. D
4 u Quadra d’en cabanyes de Rosa Serrat Bonaventura.
i hostal. En un balcó, amb ferro, hi ha la data de 1879.
Encara no s’havia construït can Sellas nou o cal Carreter
quadra propietat de can Cabanyes que era on ara hi ha
(entre can Sellas i can Salvi). D
can Salvi i fa un segle hi tenien un hostal. E
12 u ca la Mònica de Manuela Rigola Torras. Més tard
5 u can Martí Mata de Martí Pelegrí Comajuan. Més tard
cal cisteller, ca la Pelegrina, can Peret cap blanc. ca la
can Parra, un tal Joan Parra hi tenia una petita fàbrica de
Sió i can cendrera. D
culleres de fusta. cal Mestre, s’hi estava el mestre Pere
6 u casa nova d’en cabanyes de Rosa Serrat BonavenRodeja durant els anys 1930. can lópez. E
13 u casa petita de can Sellas de Gaspar Sellas Jutglà,
tura. Fonda i hostal nou de finals de segle XIX i també sala
de ball, a la sala gran hi ha un pilar amb la data 1876.
al costat de can Sellas. D’aquesta casa fins on ara hi ha el
En l’actualitat can Joan cabratosa. E
Casal no hi havia cap més casa, tot eren horts i solars de
7 ucan Santaló de Jeroni Santaló Barret. Feia de ferrer. D
les cases que donaven pel carrer Major. D
14 u can Nofre vell de Joan Matlleu Danés. Casa tan8 u Quadres d’en toni de Miquel Rabert Sitjà de can Toni
cada, a partir dels anys 1920 en ruïnes i sense teulada,
de la roba. Hi havia tres quadres, van ser les primeres consque donava pel carrer Major. En el solar que donava a la
truccions que es van fer a l’altre costat de la carretera a princarretera hi feien parada les tartanes de gitanos i també
cipis del anys 1860. Pels vols de 1915 en Prim Rabert hi va
els mercaders hi tancaven el bestiar que havia d’anar a
construir un forn de pa i un habitatge anomenat can Prim. E
mercat, principalment vedells. L’any 1934 s’hi va construir
9 u can cabanyes (vell), on ara hi ha can Salvi. A principis de
el casal republicà. Més tard el casal. D
segle hi havia un petit hostal. Escola dels nens durant uns anys.
Història
15 u Can Eudala de Ramon Casaponsa Pinós. Més tard
can Padrosa, on feien de ferrer. Ca la Verònica. En l’actualitat
solar on hi ha la marquesina i aparcaments. D
16 u Can Nofre (can Nofre nou) de Joan Matlleu Danés. A
principis de segle tenien fonda i sala de ball. D
17 u Can Llorenç de Llorenç Sala Padrosa. Al costat de
can Nofre, separat per un passadís. Més tard va passar al
seu fill que també es deia Llorenç i feia d’escloper. Més tard
Cal Manyo. D
18 u Casa de Morató de Joan Oliveras Costa de Morató.
També es deia cal Parrac, a principis del 1900 hi vivia una
família de traginers i carreters de cognom Barret. Des de cal
Parrac s’accedia a la sala de Ball del cim del Cafè. Durant la
guerra a la planta baixa hi havia el Sindicat Agrícola. Can
Tòful i més tard Ca la Lutxi. E
19 u Can Masias de Joan Oliveras i Costa. L’actual Cafè.
A la balconada hi ha la data de 1904, possiblement l’any de
la construcció de la casa. E
20 u Can Raticuel de Francisca Abulí Santaló. Es va aterrar
en els anys 1960, on ara hi ha les taules i jardins del Cafè.
Durant gran part del segle XX hi va haver-hi el correu.
21u Cabanya d’en Lliurella de Joaquima Lliurella Rieradevall. Era la gran cabanya de cal Rei, on ara hi ha cases
noves. D
22 u Quadra d’en Quei de Josefa Pinós Castañer. Més tard
quadra de can Lleixes. A finals del segle XIX i principis del
XX hi havia un petit cafè que donava per la carretera. D
23 u Cal Bitxo de Pere Oliveras Costa de Morató. Casa del
costat de llevant de cal Bitxo actual. D
24 u Can Jaume Tarrats de Jaume Casadevall Blanc, també
anomenada can Jaumassa. En l’actualitat cal Bitxo. D
25 u Cal Fuster de Salvador Triadú Abulí. En Salvador feia
de fuster i havia estat alcalde d’Argelaguer. En l’actualitat Ca
l’Antonio, propietari que viu a Tortellà. D
26 u Cal Music de Joan Badosa Batista. Semblaria una casa
estreta entre cal Fuster i can Xac vell, que posteriorment el
propietari de can Xac va comprar i ampliar la seva casa. En
l’actualitat no existeix. D
27 u Can Xac de Josep Perecaula Viñolas. Als anys 1920 ja
feien d’hostal, fins a l’actualitat, també havien fet ball alguns
anys. D
28 i 29 u Can Jan de Salvador Abulí Pujalós. Més tard
aquestes cases van ser ca la Mercè, can Bernat i s’hi van
afegir can Xico de la Dolores i cal Carreter, totes del mateix
propietari i hereus. D
30 u Can Lleixes de Josep Espígol Alegrí. Originalment can
Lleixes era aquesta casa i el seu nom era perquè en ser molt
estreta i alta, els diferents nivells semblaven com lleixes. Anys
més tard, el propietari va anar a viure de masover a can Quei
de la plaça de can Ton, per tenir més espai per al bestiar i la
casa va passar a dir-se can Lleixes. Més tard can Queliro. D
31 u Can Sentenys de Bartomeu Jolís Magentí . El seu nom
ve de què el propietari, que feia de ferrer, venia de Sentenys,
un poble del Pla de l’Estany. Més tard va comprar-la Josep
Pujol i es va anomenar can Pepet. Durant molts anys hi va
haver el telèfon públic.
Aquestes són totes les cases del carrer de la Carretera,
d’ara fa poc més d’un segle. Uns quinze o vint anys enrere
encara hi havia avis del poble que esmentaven aquest
carrer com “la Carretera Nova”, per costum i per diferenciar-la, en els seus inicis de la Carretera vella, que passava
per l’actual carrer Major i que serà el carrer que descriurem
en el proper número.
Nota: Si alguna persona té més informació de noms antics de
les cases mencionades o bé ha detectat alguna errada, que
ens ho faci saber, posant-se en contacte amb l’autor de l’escrit
(telèfon 972 687205) o amb l’Ajuntament. Gràcies per endavant.
Josep Vilar i Vergés
25
26
LlunaPlena Associació Cultural d’Argelaguer
I Concurs Públic Local de Pessebres
Hola amics!
u El passat Nadal es va realitzar el “I Concurs Públic
Local de Pessebres”, iniciativa de la nostra Associació,
però que es va treballar conjuntament amb l’Ajuntament,
el qual va donar suport des d’un principi a la nostra idea.
De la nostra proposta també vam fer partícips als membres del Grup de Joves i també del Casal de la Gent Gran,
que ens van ajudar en la valoració dels pessebres.
Les famílies participants van ser:
Díaz Carmona, Granados Grabuleda, López López,
Cabratosa Ponts, Ballaz Rius, Subirós Vinyoles, Manolo
(Suso), Giménez Marquez, Sala Solanich, Batlle Mallol,
Massana Molera, Murcia Vilasís, i la família Dorca.
El repartiment de premis va ser el dia 1 de gener durant
la quina, al Casal del poble. Als 5 membres del jurat els
va costar deliberar i arribar a un acord, donat que cada
pessebre té les seves particularitats que el fan únic, però
es va prendre la següent decisió:
un treball molt minuciós, detallat i colorista, un pessebre
curiós i modern però al qual no li faltaven els elements
propis de la tradició pessebrística.
i per últim, un premi especial al Manolo, la persona que
any rere any es treballa un pessebre monumental obert al
públic, amb constància i il·lusió, amb figures de gran format
ben cuidades i ben aconseguides. L’arquitectura dels edificis amb suro pintat hi juga un paper fonamental que barreja
amb els elements de la naturalesa. Cada figura incorporada
al pessebre està molt ben relacionada amb el seu entorn i té
la seva funció específica que queda ben escenificada amb
tota mena de detalls. Per crear més ambient hi incorpora
variats efectes de llum, aigua i so, sense oblidar que els
visitants reben les olors de l’encens.
Confiem que aquest proper Nadal, que esperem repetir
el concurs, la participació de la ciutadania es vegi incrementada i puguem gaudir d’un bon número de pessebres
a Argelaguer. A la CONTRAPORTADA d’aquesta revista
podeu veure representats els 12 pessebres participants,
i els premiats.
es va atorgar el primer premi a la Família cabratosa Ponts. Van fer un pessebre d’arrel tradicional,
en el qual vam valorar la ubicació que li van donar a
la casa que el feia més expectant, així com la forma
com el van estructurar, amb parcel·les diferenciades
que anaven definint el terreny a través de diferents
materials utilitzats, com cafè, escorça d’arbres…, i
van potenciar l’ambient amb efectes lumínics molt ben
aconseguits, cuidant els petits detalls tan propis dels
pessebres de sempre.
el segon premi es va donar a la Família Giménez
Marquez. També era un pessebre tradicional en el qual
vam valorar la seva pulcritud, per estar molt ben disposat en les definicions dels hortets, les casetes, els seus
efectes d’aigua i llum, i les figures adequades a cada
indret, que volien representar un poble treballador al
paratge del naixement.
el tercer premi el vàrem donar a la Família Batlle
Mallol. Vam valorar la creativitat artística, la innovació en
un pessebre de petit format (dins un calaix), on van fer
un treball a mà amb molta cura amb un material diferent
com és la plastilina, tot aconseguint realitzar una cova,
unes figures i animalets amb miniatura molt maques. Era
Cartell del 1r Concurs Públic Local de Pessebres
LlunaPlena Associació Cultural d’Argelaguer
u Aquest passat mes de març es va crear un taller d’escriptura creativa, dirigit per la Cristina Erill, que es va realitzar
els dimecres a la Sala de Cultura de l’Ajuntament, i estava
adreçat a alumnes de Cicle Superior en endavant.
Us presentem un escrit realitzat a partir del pictograma que
teniu al marge per la Mireia Terrades, Alba Tomàs, Alba Sans,
Annia Sala i Mar Camps, que han participat en el taller:
“Eren unes noies que anaven a una festa, totes molt guarnides,
dins un cotxe molt ple. Fent camí es van saltar un semàfor i una
d’elles es va posar a plorar. Rodolant una corba, des del vidre els
va semblar que eren a punt de menjar-se un tren. Varen caure a
l’aigua i el soroll va ressonar a les muntanyes. Van decidir anar a
demanar ajuda a un cafè. Una noia molla es va adreçar a un home
sec amb botifarrons. El noi només d’escoltar-la se’n va enamorar.
El cor li bategava. I llavors li va dir: “T’estimo amb el meu mig cor”.
I la noia va respondre-li: “Si només és mig marxo, ves-te’n a la
merda.” Tot resolt, tornaren a marxar. Van albirar un vaixell proveït
d’un gran tiberi i els soldats que eren allà les van convidar. També
les van advertir que no s’acostessin al castell, però aquest avís els
va provocar encara més curiositat i van voler anar a fer una ullada.
Passaren per un pont sobre les muntanyes. Volien avisar al
sol que els fes bona cara, però com que el sol es va posar tan
content, la seva escalfor va fer fondre el cotxe, just quan eren a
punt d’arribar a l’enigmàtic castell. Volien alguna cosa per beure
i un home els va donar una beguda estranya i les va fer fora
amb molta pressa. Va encarregar al seu ajudant leprós que les
enterrés, però aquest, per estalviar-se feina, les va endossar en
un tren destinació: “casa seva”. Les noies, espantades i esporuguides, van veure des de la finestra la dolça mar blava i van
decidir tirar-se a l’aigua, però la beguda va començar a fer el
seu efecte massa aviat i es van ofegar. A casa seva tothom es
preguntava on eren les noies. Al cap d’uns dies uns investigadors van trobar els cossos. L’endemà els van cremar. Van posar
una creu a les cendres. El següent dia una nova vida va obrir
els ulls a un infant que va créixer amb un destí predeterminat.”
u Per Sant Jordi, i a l’igual que l’any passat, LlunaPlena
ha organitzat una narració de contes per als nens de l’escola,
dins el seu horari escolar, també a la Sala de Cultura de
l’Ajuntament. També vàrem fer un programa diferent per als
nens d’Educació Infantil i Cicle Inicial d’una banda, i per als
de Cicle Mitjà i Cicle Superior per l’altra, però per al dos hi va
haver contes clàssics, d’aventures, llegendes, jocs literaris,
interpretació gestual de contes, contes d’un minut… en fi,
per passar una estona ben agradable. Aquesta activitat que
anomenem “Corre i vola un conte per l’escola”, la publicarem
en la propera edició de la revista, donat que la seva impressió
va ser abans de la data en qüestió.
chucon diu:
“Una paraula fa a un home prudent,
i una paraula el fa neci; per tant,
de cap manera descuidis
les teves paraules”.
u Volem avançar-vos que enguany l’activitat Passejada
poètica al Guilar es farà el dissabte 8 d’agost. I també
comptarem amb un convidat d’excepció.
Esteu alerta als cartells anunciadors!
lungu diu:
“Una paraula pot engrandir un regne,
i també una paraula pot destruir
un regne”.
u Volem acabar amb unes frases
que el nostre col·laborador i amic
Alberto Martín ha escollit del seu bloc:
albertus3.spaces.live.com
La font és l’obra “Rico Espejo del
corazón” de Beng Sim Po Cam.
27
28
Derivats d’Escaiola Roca Vinyals
Derivats d’Escaiola Roca Vinyals, empresa dedicada a la fabricació i distribució de
productes de guix per a la construcció, tingué la seu a Argelaguer, a can Portella, des
de 1979 o 1980 fins al 2000. Van ser vint anys de la vida d’una empresa en contínua
evolució, que ja compta amb més de trenta anys d’antiguitat.
Lluís Roca Baranera, d’Hostalets d’en Bas, treballava en
una empresa dedicada al sector a Sant Esteve d’en Bas,
i passà de treballador a gerent de l’empresa. Així, l’any
1976 l’empresa es troba ubicada a Sant Esteve d’en Bas;
es trasllada a Argelaguer l’any 1979 o el 1980; i a mitjans
vuitanta l’empresa es converteix en Derivats d’Escaiola
Roca Vinyals, en constituir-se com a societat amb la seva
esposa, Carme Vinyals. Finalment, l’any 2000 marxen
d’Argelaguer i estableixen l’empresa a Girona amb el nom
de Roca Vinyals Distribucions.
Lluís Roca va traslladar l’empresa de Sant Esteve a Argelaguer després de conèixer Francesc Abulí, propietari de la
nau d’Argelaguer, a través d’en Pere Fàbrega, de Joanetes.
En Lluís ens explica que quan van arribar a Argelaguer
“només hi havia a can Portella les empreses d’en Brugués,
en Sagués i Don Cubito”; i que “mentre hi érem van arribar
en Sanz i altres”.
A Sant Esteve comercialitzaven diversos productes,
però només fabricaven plaques de guix de seixanta per
seixanta. Arribats a Argelaguer, a una nau que abans
havia servit per guardar-hi gra situada davant mateix
d’on actualment hi ha l’empresa Tallers Leonardo
Sanz, f abricaven plaques de guix de seixanta per
seixanta, cornises, plafons, columnes...; també hi havia
Un treballador fent una cornisa.
la possibilitat de marbrejar aquests
productes, és a dir, donar-los una capa
de pintura que feia que semblessin de
marbre, feina que no feien a Argelaguer
però que ells mateixos encarregaven a
una altra empresa.
La manera de treballar el guix era molt artesanal.
També venien peces a mida per a la
construcció i la decoració. La majoria de
productes es feien amb motlles, tal com
es treballa a les fàbriques de sants d’Olot,
fins i tot algun d’aquests treballadors
havia treballat amb en Lluís a Argelaguer,
i totes les feines eren molt manuals.
què hi guanyes”. I en pensar a dedicar-se a
la distribució, la idea de Girona de seguida
va sorgir, perquè per a distribució “és més
fàcil, ets més a prop dels clients”.
Molts dels productes que es podien trobar
a Derivats d’Escaiola Roca Vinyals, ara
ja gairebé no s’utilitzen i segurament es
comercialitzen poc.
Actualment l’empresa és Roca Vinyals
Distribucions, continua lligada al món de
la construcció però no fabrica cap article,
sinó que distribueix productes relacionats
Sopar d’empresa l’any 1999.
Compraven el guix primer a Yesos Pirineos, d’Argelaguer, i
després a Yesos Ibéricos, a Besalú. Pel que fa a la maquinària que utilitzaven, només tenien una batedora, “un
motor que pujava i baixava que feia que el guix fos líquid
per poder-lo abocar a la vintena de motlles que teníem”,
ens explica en Lluís, on després “es prenia“ i adquiria la
forma definitiva.
Es treballava a torns, i unes vint persones havien arribat a
treballar en època de molta feina nit i dia. Hi treballà una
persona d’Argelaguer des de finals dels vuitanta, Jaume
Serrat Mercader; els altres treballadors eren de pobles del
voltant.
En Lluís ens explica que van marxar d’Argelaguer perquè
“sortien altres coses, altres productes, i ja havia començat
a distribuir i vendre productes de pladur i tenia molta feina
amb aquests productes”, i sempre “he cregut més comprar
i vendre que no pas fabricar, perquè fabricant no saps mai
amb aïllaments, sostres... fets amb guix però
també amb altres materials.
“T’has d’actualitzar”, comenta en Lluís, que
reconeix que té un molt bon record de la seva
estada a can Portella i afirma que “estic molt
agraït al poble d’Argelaguer”.
Van exposar els productes a diferents fires, entre les quals Construmat, a Barcelona.
dolors Olivé
29
30
Salut
El nen davant la separació
La separació és un esdeveniment molt
estressant, tant per als pares com per
als fills. Quan la parella decideix posar
fi a la seva relació es fa difícil abordar el
tema amb els fills i poden fer-se algunes
preguntes com:
- Com i quan cal informar els nens o si és millor ocultar-ho.
- Quins factors incrementen el dany psicològic?
- Quines actituds per part dels pares poden protegir de
l’estrès els nens?
(En aquest article em centraré a respondre a la primera
pregunta, les altres restaran per al proper article).
directament i que pot provocar la pèrdua de confiança vers
els pares quan s’assabenti de la realitat.
Un cop s’ha pres la decisió de separar-se, la parella ha de
saber què dir i com serà la nova situació abans de comunicar la notícia als fills.
Entre 9-12 anys: igual que l’anterior i cal posar èmfasi
en la continuïtat de la relació pare-fill. En aquesta edat el
contacte amb el progenitor del mateix sexe és fonamental
per a l’adquisició de la identitat sexual.
El moment de parlar amb els fills ha de ser de calma i tots
els membres de la família hi han de ser presents. S’ha de
donar la informació necessària per evitar idees fantasioses
dels nens sobre els motius reals de la situació.
L’impacte psicològic
de la separació en els fills
S’ha de posar èmfasi en el fet que els nens no tenen la
culpa de la separació.
Hi ha un gran nombre de problemes psicològics, tant a
nivell intern (ansietat, depressió) com extern (problemes
de conducta) i pitjor pronòstic escolar.
És una decisió dels pares i ells no poden fer res per canviar-la.
No hem de dramatitzar la situació ni adoptar comportaments victimistes.
S’ha d’aclarir que deixa d’existir el vincle de parella però
no el de pare-fill.
En nens menors de 5 anys s’ha d’utilitzar un llenguatge
senzill. El nen té un concepte indissoluble del tàndem
pare-mare. Li haurem d’explicar que tindrà una nova casa
on podrà anar quan vulgui.
Entre els 5-8 anys: quan rep la notícia de la separació, el
nen necessita saber què passarà amb ell, quins canvis hi
haurà a la seva vida diària. Necessita tenir la seguretat que
els pares seguiran ocupant-se d’ell, per això és convenient que se li donin detalls de tots els canvis. Mai no s’ha
d’amagar i/o mentir sobre una situació que li afecta molt
El grau d’acceptació i assimilació de les noves circumstàncies familiars, o les alteracions del comportament,
depenen de l’edat, el sexe i el rendiment acadèmic.
Els nens que entren en una nova família sovint experimenten dificultat a acceptar la nova parella del pare/
mare, o poden existir rivalitats amb els nous germans
i fins i tot amb el pare/mare adoptiu, que pot acaparar
l’atenció del pare/mare biològic.
Un altre aspecte que cal destacar són els constants
canvis d’ambients familiars, amb els quals els nens estan
sotmesos a una dificultat major de readaptació a nous
rols i relacions.
El resultat són molts nens/es que mostren un alt grau de
conductes agressives, d’ansietat i infelicitat (el més habitual
és mostrar un comportament d’oposició i enuig).
Salut
Estats emocionals més habituals
El període més crític en què el nen manifesta més inestabilitat emocional és l’any següent a la separació. Les
emocions més destacades són:
• Tristesa: la més habitual. Respon a un sentiment de
pèrdua davant la idea d’una família que ha canviat,
en la qual un dels pares ja no viu a casa i mai no
tornarà a ser com abans. És semblant a un dol. El
pare o la mare són irreemplaçables en la vida del nen,
i amb la separació el nen perd la relació quotidiana
amb un d’ells. També suposa altres pèrdues, com
amics, avis o altres familiars, col·legi o barri. Els
nens poden manifestar la seva tristesa depenent de
la seva personalitat i del període evolutiu en què es
trobin. Així poden mostrar plor o romandre callats,
allunyats i abstrets. És important no ignorar la tristesa del nen i esperar que vagi marxant, sinó que
se l’ha d’ajudar almenys a expressar les seves
emocions i mai censurar o bloquejar les seves
manifestacions.
• Por: el contingut d’aquestes pors depenen de l’edat,
com també la manera de manifestar-les, plors,
augment de les conductes dependents, inquietud
o rebuig a la separació. Són pors relacionades amb
l’abandó, a no poder suplir les seves necessitats i
que els pares deixin d’estimar-los. Es poden desenvolupar trastorns de la son: malsons, insomni, por a
dormir sol, negatives per anar a dormir.
• Hiperresponsabilitat: l’allunyament d’un dels pares
es veu com una amenaça per a la família, per la qual
cosa alguns nens assumeixen la responsabilitat de
protegir la família. Els pares han d’adoptar una actitud madura davant els fills i transmetre’ls que són
els pares els qui han de tenir cura dels fills.
• Enuig: és una manera de reaccionar davant una
nova realitat que no els agrada i no poden fer res
per canviar-la. Pot mostrar-se de diferents maneres: desobeint els pares i/o professors, actituds
depressives, conductes violentes, etc. En aquest
cas els pares han de permetre que els fills
expressin les seves emocions però emmotllant
la conducta.
• Culpabilitat: sorgeix de la creença infantil que ells
són el centre de l’univers, per això es veuen com la
causa de tot el que succeeix al seu voltant. Sovint
pensen que si ells són la causa del divorci també
són responsables de tornar-los a reconciliar, fent
tot el possible per aconseguir-ho.
• Solitud: quan un pare deixa la família, els nens poden
desenvolupar grans sentiments de solitud.
• Regressió: el nen reacciona amb conductes regressives com a forma d’enfrontar-se a la realitat. És
característic en nens preescolars. Es caracteritza
per generar pensaments i conductes corresponents
a etapes evolutives anteriors per sentir-se més
segurs i tranquils (xumar el dit, llenguatge infantil,
fer-se pipí al llit...).
Noves parelles
L’arribada d’una nova parella pot crear una situació
a vegades difícil per als nens. Suposa tot un període
d’adaptació. La decisió d’establir noves relacions és un
tema que no pertany al nen, els pares no han de demanar la seva opinió sobre la relació ni esperar la seva
aprovació. Procedir d’altra manera pot comportar que
els fills actuïn de forma manipuladora per aconseguir el
que volen. S’ha de dialogar i aclarir les pors que la nova
parella pot induir al nen:
Acceptar la nova parella no suposa dir-li “papa” o “mama”.
És important aquí que tant la nova parella com el pare o
la mare de qui es tracti no forcin el nen a veure a la nova
parella com un substitut/a del verdader pare/mare.
Ningú no ocuparà el lloc del progenitor, però el nen sí que
l’haurà de respectar com una persona a la nova parella i el
seu criteri d’educació.
Ningú no perdrà l’estimació perquè una nova persona
entri en la família; cadascú te el seu lloc i sempre se
l’estimarà.
Cal aclarir la possible hostilitat causada per les seves fantasies de reunificació familiar.
S’ha de parlar sobre les possibles rivalitats que l’arribada
de nous germans poden introduir.
És important que els pares actuïn amb comprensió, que
deixin temps perquè els fills de forma natural es vagin
adaptant i generin llaços afectius amb la nova parella. Cal
que el pare o la mare no critiqui la nova parella del seu ex
davant dels fills, al contrari, s’ha de propiciar un ambient
de tolerància i cooperació.
Fina Rodríguez
Psicòloga
31
32
Salut
Refredats, tos
i altres símptomes empipadors
Aquests darrers mesos segurament poques persones s’han escapat d’un refredat,
d’una ragera de nas o d’uns atacs de tos d’aquells que sembla que no s’han d’acabar
mai més. És el que en diem mèdicament, patologia aguda de les vies respiratòries altes
(VRA). Són els símptomes típics d’infeccions de les VRA: nas i faringe sobretot, però
que també es poden estendre a les oïdes, als sins paranasals i als bronquis.
Atès que la majoria d’aquestes infeccions tenen caràcter
lleu i són causades per virus, sobre els quals no tenim
antibiòtics que hi actuïn, anem a parlar una mica de com
identificar les possibles complicacions i de quines mesures podem utilitzar per millorar aquests símptomes tan
empipadors.
millorant poc a poc. Tot aquest procés ha de fer els seu curs,
tal com he sentit a dir moltes vegades, amb tractament sol
durar entre 7 i 14 dies i sense tractament entre 1 i 2 setmanes. Ja veieu que val més agafar-s’ho bé i si no és pas que
teniu algun dels símptomes “alarma” dels quals en parlarem
seguidament, potser ho podrem solucionar a casa.
Com he comentat, la gran majoria dels refredats (i també
la grip) estan causats per virus: petits microorganismes
bastant contagiosos que es transmeten fàcilment per les
gotetes de la tos, les secrecions, en donar la mà a una persona refredada (i que, molt educadament, quan estossega
es posa la mà davant la boca), per mocadors...
Els símptomes que ens han de preocupar després d’uns
dies de refredat i tos són la dispnea: sensació de falta d’aire,
la febre alta de nova aparició, el dolor al pit: sobretot als
costats i en respirar profundament i en persones afectades d’asma o bronquitis crònica, el moc purulent amb la
tos. Evidentment, sempre es diu allò que en cas de dubte,
consulteu, però si no hi ha un símptoma clar de complicació o sobreinfecció per una bactèria, poques vegades és
necessari prendre un antibiòtic.
Aquests virus colonitzen les mucoses nasals o faríngies on
es reprodueixen fàcilment, les inflamen i donen tots aquells
símptomes tan molestos de nas tapat, esternuts, augment
del moc nasal, mal de coll, sobretot en empassar, tos, mal
de cap a la zona del front i a vegades febre. Els símptomes
duren uns dies i un cop el nostre cos ha enviat al lloc de la
infecció les cèl·lules defensores i ha fabricat els anticossos
corresponents, el virus desapareix i els símptomes van
ProMinent Gugal, S.A.
Solucions als problemes
del aigua i del medi ambient
Polígon Industrial, s/n.
17853 Argelaguer (Girona)
Tels. 972 28 70 11 - 28 70 12
Fax 972 28 71 07
Doncs bé, ja que no tenim antibiòtics realment eficaços per
tractar aquests virus, què podem fer? Doncs les mesures
casolanes són les més eficaces per millorar els símptomes.
A la taula següent hi trobareu les recomanacions que fa la
Societat Catalana de Metges de Família per al tractament
del refredat comú.
Per últim, cal dir que els medicaments que van bé són
el paracetamol i d’ibuprofè (si no està contraindicat per
problemes gàstrics o de tensió arterial). Algun antitussigen com la codeïna també pot anar bé per a la tos seca i
persistent. A algunes persones els van bé la vitamina C i
l’Echinacea. Com hem comentat abans, els antibiòtics no
curen el refredat, i els xarops mucolítics poques vegades
es mostren efectius.
joan cabratosa i Pla
metge de Família
La recepta
Què es cuina a Argelaguer?
Hola amics!
Sabem que la cuina ha estat un espai tradicionalment femení;
per sort avui dia l’ofici culinari no pertany a un sexe en particular, i cada cop proliferen més els homes davant els fogons.
Per això, el nostre protagonista és el Sr. Josep cruanyes,
qui ha estat molt amable en oferir-nos una delícia gironina:
les botifarres dolces. I diem gironina perquè és un plat molt
habitual a comarques com l’Alt i el Baix Empordà o el Gironès,
el Pla de l’Estany, i parts de la Garrotxa i de la Selva. És un
producte que no es comercialitza en grans superfícies, per
això no s’ha estès la seva coneixença, i molta gent no les ha
tastades mai. A pagès, a totes les cases que mataven porc i
també a les carnisseries de vila feien botifarra dolça.
Ens explica el Josep
que és una botifarra
crua (es distingeix
perquè és més brillant),
que es fa amb carn
de porc seleccionada,
pela de llimona i sucre. Ens aclareix que no és un plat de
postres, sinó que es menja com un segon plat, i que es un
menjar que és prodiga més a la tardor i a l’hivern, com ara
a les festes de Nadal.
Bé, doncs, preneu nota d’aquesta exquisida recepta:
Botifarres dolces, per en Josep Cruanyes
Preparació:
Ingredients:
Agafem una plata d’anar al forn (vidre o alumini) i hi posem
les botifarres, l’aigua, el moscatell, la pela de llimona i la
canyella. Posem el forn a una temperatura de 180º. Deixem
que es coguin uns 30 minuts i mentre, anem girant les
botifarres (abans cal punxar-les amb una forquilla perquè
no rebentin amb la cocció i deixin anar part del sucre que
contenen).
•
4 botifarres crues dolces
•
Pela de llimona
•
1/2 got d’aigua
•
1/2 got de moscatell (hi ha qui hi posa garnatxa,
vi ranci, mistela, ressolis…)
Ara les botifarres ja són cuites i anem a emplatar-les posant
el tros de pa torrat i la botifarra al damunt amb una mica
de suc.
•
1/4 got d’anís dolç
JA HO TENIM!! ARA A LA TAULA!
•
1 branca de canyella
•
llesquetes de pa per al guarniment
Passat el temps afegim el got d’anís i ho deixem uns 25
minuts més en el forn. A part fregim en una paella trossos
de pa, i quan són daurats els retirem.
• Al Gironès (Salitja, Sant Dalmai, Vilobí…) té
lloc cada any una “Fira-Festa de la Botifarra
dolça” destinada a divulgar aquesta botifarra
típica del poble.
d. Figueras
33
34
Pàgina oberta
Des del campanar
Mossèn Josep M. Jou, viu per sempre.
El dia 24 de març morí Mn. Josep M. Jou. Podem parlar
de tota una vida al servei dels altres: va ser professor al
Col·legi del Collell (més de 30 anys). Durant aquest període
dedicava els caps de setmana a ajudar en el servei de les
parròquies de Les Fonts d’Olot i Batet de la Serra; estigué
uns pocs anys a Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina
d’Aro; 14 anys a les Planes d’Hostoles; l’estiu passat deixà
aquesta última parròquia per passar a viure a la residència
de capellans del Casal Marià d’Olot. Tenia una gran il·lusió
per servir les parròquies del Llierca.
Mn. Josep M. era un home de fe, estudiós i bon mestre. Amb la
seva manera d’explicar l’evangeli, en les homilies dominicals,
s’hi veia que els anys de mestratge al Collell li havien donat
el do de saber-se explicar i fer entenedor el missatge cristià.
Sempre estava disposat. En els molts anys que vam estar junts,
perquè vam servir junts a les parròquies de les Fonts i Batet,
sempre estava a punt: “El que calgui, ja ho saps...”. I durant
els últims mesos, quan no podia, a causa de la seva malaltia,
anar a les parròquies em deia: “Digues-me quan he de venir!”
Voldria acabar amb els versos de dol que li dedicà un
company capellà –Mn. Dídac Faig– el dia després de la
seva mort:
Ja d’infant, / admirat / dels companys, / eres tu.
De més gran, / raonant, / primfilant / siguent tu.
Capellà, / d’estimar i / predicar, / eres tu.
Professor / de lliçó / i il·lusió, / tots amb tu.
Pel teu tret / i retret / més concret, / has set tu.
Bon amic, / ja gepic / i contrit, / encar tu.
Atrevit / has fugit, / com d’ensurt / perseguit.
Davant Déu / i dels sants estimats,
més que mai, / ara ets tu: / Sempre tu.
Mn. Josep M. Jou, en nom de tots els feligresos de l’Agrupació Parroquial del Llierca i del Mont, et desitgem vida
per sempre.
Moltes gràcies.
Marturi Pla
REPRESENTANT D'EMBOTITS I FORMATGES
Pàgina oberta
LA HISTÒRIA D’UN “ROLEU”
Net o brut, el roleu era a Montagut.
Tot passant pel costat de Can Serinyà,
el roleu es va trencar.
En Josep del Molí deia:
jo, ja ho veia a venir.
En Xico de la Maria deia:
jo intuïa que es trencaria.
En Peret, el de Reig, deia:
això ho veig molt lleig.
En Joan “Mut”, això està molt fotut.
L’Arbat deia: això està molt rovellat.
En Sirrals, en Quel,
però si s’aguantava per un pèl.
En Rourevell deia,
és que era molt vell.
L’Isidre de Borró deia,
això que semblava bo,
igual que en Pere del Cantó.
En Pere Canilla deia,
això és una pesadilla.
En Joan de Cala Núria,
això, és una penúria.
Deia en Balateu, ditxós ROLEU.
El Bitxo deia,
aplanar el camp, és un capritxo.
En Badó Feliu,
val més que el llanceu al riu.
En Badó Felissa,
val més que el llancem a la bardissa.
En Salvi “Mut”deia:
ara l’hauríem de tornar a Montagut.
En Badó Jepet,
això ha fotut un pet.
En Ramon Pau deia:
ja tinc la clau.
En Jordi Terrats deia:
ara hi hem de posar el coll tots plegats.
En Quel Cabanyes,
hi hem de posar les banyes.
En Joan Mià deia:
jo us ajudaré a soldar i tot s’arreglarà.
I en Morató, jo us deixaré el tractor.
I mentrestant, els bous esperant.
El Cabré deia:
ara l’hauríem de treure del mig del carrer.
En Balateu va arribar esverat i deia:
el roleu s’ha trencat, el roleu s’ha trencat…
Venia en Climent i deia:
què fa tanta gent? què ha passat?
I deia l’Arbat, doncs, el roleu s’ha trencat.
En Gifreda,
ja me’n vaig que tindré la llet freda.
En Joan Paleta, jo no hi posaré ni una “pesseta”.
En Nola del Molí,
no compteu amb mi, jo ja ho veia a venir.
En Pere de la Casica, jo us ajudaré una mica.
En Rafelic, jo us ajudaré un xic.
En Cisquet de cala Xica, jo us ajudaré una mica.
I el Carreter, jo també.
El Cabré, jo també ajudaré.
En Met Sirrals, jo us donaré dos rals, i l’Enriqueta,
doncs, una pesseta.
En Siset de Cala Teta, amb mi compteu-hi amb alguna
pesseta.
En Martí “Dolores”, jo hi posaré algunes hores.
L’Isidre de “Marruí”, deia, compteu amb mi
i el Cisteller, amb mi també.
Una vegada en Carmelo el va haver soldat,
ajudat per en Joan Mià,
varen vindre les crítiques.
El de Reig, en Peret, deia:
això no ha quedat gaire dret.
Deia, en Pere Vilà,
això es tornarà a trencar.
Mossèn Elies deia:
això no durarà dos dies.
En Llorenç de Molinou, ara ha quedat com nou.
L’Arbat deia:
ara sí ha quedat ben soldat.
En Joan Met, ara sí que l’eix ha quedat ben dret.
En Siset d’Aimà, ara no es tornarà a trencar.
En Xico de Cala Ció, deia, ara l’eix sembla bo.
En Cisquet Flequer, ara sí ha quedat bé.
El cas és que el ROLEU al camp va arribar
i es va poder aplanar.
Francisco Gayolà
35
36
Pàgina oberta
La nova Escola
Hola,
Escric aquesta carta, més com a pare “cabrejat” i
com a arquitecte, que com a president de l’AMPA.
La carta l’he dirigida a l’Ajuntament i a l’escola, i l’exposo també en el taulell d’anuncis de l’AMPA.
Aquest carta neix de la necessitat de donar a conèixer l’opinió de molts pares que no veuen el sentit de
les actuacions que s’estan duent a terme a l’escola i
que m’han transmès el seu malestar.
Sé que la solució adoptada per protegir de la calor el “passadís-forn” tan “magnífic” dissenyat pels serveis tècnics del
Departament d’Educació de la Generalitat no agrada ni a l’escola, ni a l’Ajuntament, ni al seu arquitecte municipal i tampoc
no agrada a la majoria de pares, a qui jo represento.
Sé que la solució dels plafons perforats no és la suggerida
per l’escola ni per l’Ajuntament, les idees dels quals eren, sens
dubte, millors. Des del meu punt de vista, la solució de plafons
mòbils de làmines orientables haurien estat el més perfecte,
i no entenc que des de la Generalitat es denegués la seva
viabilitat per motius de seguretat, ja que aquest sistema és,
si s’instal·la correctament, tan segur com qualsevol altre.
Entenc que es va convocar una reunió amb totes les parts
implicades, incloent-t’hi l’AMPA, per trobar-hi una solució i que
es va decidir la millor de les pitjors opcions que s’hi exposaren,
però segur que ni l’alcalde, Sr. Dorca, ni la directora de l’escola,
M. Àngels Mir, ni el representant de l’AMPA, Guillem Ballar,
s’imaginaven el resultat i senzillament es varen creure les bondats del sistema de plafons perforats exposat per la Generalitat.
Tot parteix de l’obcecació de la Generalitat de fer aquest
passadís al costat Sud (ja des de fa molts anys, abans que
el projecte d’ampliació de l’escola fora una realitat, s’havia
parlat d’un passadís, però en el costat nord, pel que m’han
explicat això ja es va suggerir fa 10 anys per part de Josep
Dorca quant era president de l’AMPA). Aquesta obcecació va
incrementar la llista d’errors, amb unes finestres batents cap
a l’interior que eren un gran perill per als nens de l’escola. Es
va haver d’invertir diner extra (que surt de les butxaques de
tots nosaltres com a contribuents) per solucionar el tema de
les finestres i en un intent de “rebaixar” la temperatura del
“passadís-forn” mitjançant una ventilació creuada per unes
reixetes permanentment obertes. Com que no va ser suficient,
s’ha optat per la instal·lació d’uns plafons perforats fixos, que
perjudiquen sens dubte l’estètica de l’edifici (ja és impossible
endevinar des del carrer Major la figura de l’edifici que tants
records porta a la població des de temps de la República) i
que, com a sistema fix que és, no permet beneficiar-se d’una
de les poques coses bones del “passadís-forn”: ES PODRIA
HAVER UTILITZAT EN BENEFICI DE L’ESCOLA I DE LA SEVA
EFICIÈNCIA ENERGÈTICA, com?
Que el passadís s’escalfi, no té perquè ser dolent. A l’hivern
és important comptar amb aquesta escalfor extra per reforçar
la calefacció i així rebaixar-ne el consum. En dies nebulosos
no aporta calor, però sí que ens permet una entrada de llum
important, que ens rebaixa el consum de corrent elèctric. Però
per beneficiar-nos d’això no necessitem un sistema fix com
el que s’està instal·lant, el qual no permet recuperar escalfor
quan és necessària, restringeix l’entrada de llum, al passadís,
i no permet veure bé l’exterior perjudicant la vigilància dels
nens quan surten al pati.
Si s’hagués optat per un sistema mòbil, que ens permetés
“jugar” amb la climatologia, podríem deixar entrar la llum solar
i escalfar el passadís els matins d’hivern. Podríem regular
la “llum-escalfor” que entra al passadís els dies més càlids
mitjançant l’orientació correcta de les làmines. Podríem tenir
l’opció de tancar totalment el passadís per protegir del vandalisme les vidrieres quan l’escola fos tancada… en fi, un sistema
mòbil ens hauria permès treure benefici del passadís.
Si el sistema mòbil fou rebutjat per la Generalitat, i per
“nassos” s’havia d’optar per un sistema fix que fos segur, no
entenc l’opció triada. Al mercat hi ha productes que amb un
cost considerablement menor haurien solucionat el problema
de la transmissió de calor, hauria permès una bona visió de
l’exterior i alhora, per rematar-ho, hauria deixat entreveure les
formes de l’edifici original sense perjudicar-ne l’estètica més
del que ja estava afectada amb el passadís.
La solució hauria estat unes làmines de protecció solar de
l’estil de les que col·loquem en molts cotxes, i que no haurien
afectat tant l’estètica, i sobretot, hauria resultat una opció
molt més econòmica. Com ha quedat clar, no és la meva
millor opció, però dins del que és dolent, hauria resultat
més avantatjosa...
Valentín Llaguno – arquitecte
President de l’AMPA d’Argelaguer
Pàgina oberta
Escola sostenible?
En Josep M. Corbalán i Dilmé, i Na Marisol Pelegrí Teixidor,
pares d’alumne del col·legi Montpalau, subscrivim en tots
els seus punts la carta escrita pel pare Sr. Valentín Llaguno,
al respecte de la mala decisió presa en l’aïllament exterior
del passadís del col·legi.
Ens resulta sorprenent que en una època en la qual estem,
en la qual les pròpies administracions ens recomanen cada
dia de fer esforços per estalviar energia i cercar solucions
climàtiques i/o energètiques que siguin respectuoses amb
el medi ambient, i que ens porten a instal·lar sistemes de
reducció de consum d’aigua a les nostres cases o plaques
solars per reforçar la calefacció i minimitzar el consum de
gas, i a optimitzar el consum de llum, que sigui la pròpia
administració qui hagi decidit d’instal·lar uns tancaments
metàl·lics, totalment opacs que, sens dubte, a banda de ser
totalment antiestètics i més propis d’un centre penitenciari
que d’un col·legi, van totalment en contra de la cerca de
l’eficiència energètica i més aviat al contrari, obligaran a un
consum superior de llum i calefacció, per l’aplicació d’un sistema de tancament absolutament il·lògic per a un col·legi.
massa tard, demanem que l’Ajuntament, la Direcció de
l’Escola i, si ho creuen oportú, el consell de l’AMPA, es
reuneixin per cercar una altra solució i pressionar l’administració perquè no segueixi endavant amb aquest sistema
kafkià i que es trobi una altra sortida més raonable i adequada al nostre col·legi.
josep m. corbalán i dilmé
marisol Pelegrí teixidor
Igual que al Sr. Valentín Llaguno, ens deixa perplexos que
no s’hagi optat per un sistema de panells mòbils, com
sembla que avui dia ja és el més corrent en l’arquitectura
moderna, ja que és un sistema que ha provat la seva
efectivitat per la flexibilitat que suposa, en poder-se jugar
amb els tancaments en funció de la calor i la llum tenint en
compte les canviants condicions de cada època de l’any, i
que s’hagi optat per un sistema tan tancat, obsolet i mancat
del mínim criteri de respecte mediambiental i estètic.
Per això, ara que encara l’obra està acabada de començar
i encara som a temps de corregir-ho abans que ja sigui
Un ésser humà és part del que anomenem univers, una part limitada en el
temps i l’espai. S’experimenta a si mateix i experimenta els seus pensaments
i els sentiments com una cosa separada de la resta (...), una espècie d’il·lusió
òptica de la seva consciència. Aquesta il·lusió és com una presó per a nosaltres, que ens limita els nostres desitjos personals i a l’afecte, per a poques
persones, que estan el voltant nostre. La nostra tasca ha de ser alliberar-nos
d’aquesta presó fent servir el nostre cercle de compassió per abastar tota
criatura vivent i a tota la natura amb la seva bellesa.
Albert einstein
citA cedidA Per: mArgAritA rOS
37
38
Pàgina oberta
Sabíeu que...
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
La cita
L’home més alt del món, BAD XISHUN, fa 2.36 m i en feia 56
cm en néixer.
El telescopi (SALT) podria captar la llum d’una espelma a la
lluna.
En 1904, KING CAMP GILLETTE, que era un viatjant de
comerç, va patentar la fulla d’afaitar d’“usar i tirar”.
Un home de 80 anys pot haver dedicat unes 7000 hores en
afaitar-se.
El fetus humà dorm unes 20 hores al dia.
El cotxe més venut el 2008 va ser el Ford Focus, amb 55.837
unitats.
Els cargols copulen només una vegada a la seva vida, però
sol durar unes 12 hores.
Cada dia es consumeixen en el planeta 100 milions d’aspirines.
Pel cos d’un elefant circulen més de 350 litres de sang.
El 43% d’espanyols majors de 60 anys no realitzen cap
activitat.
El refrany
El jutge no és honrat si no escolta els dos costats.
L’home superior és digne, però no orgullós;
l’home inferior és orgullós, però no digne.
Confucio (filòsof xinès)
L’acudit
Un home i una dona són al llit quan sona el telèfon.
Ella contesta:
Sí?... està bé… no et preocupis... d’acord, adéu.
qui era?
El meu marit, diu que arribarà tard perquè està sopant amb tu.
La notícia
El Govern espanyol va imposar
la Gran Creu de l’Orde al Mèrit
Civil a Vicenç Ferrer per la seva
dedicació a les persones més
pobres de l’Índia. El projecte de
Vicenç Ferrer es desenvolupa a
més de 2000 pobles en la regió de
Anantapur i compta amb 13.500
nens apadrinats.
Actualment Vicenç Ferrer té 88
anys.
Salvador Pelegrí
FERREtERIA
Mas-Ventura, s.l.
ElEctricitat - aigua - calEfacció
C/ Piscina, 6
Tels. 972 59 02 86 / 972 59 00 20
Fax: 972 59 05 69
Major, 16 - Tel. 972 59 10 25 - particular: 972 68 71 47
F esta M ajor del R oser 2009
Divendres, 8 de maig
• a les 12 de la nit: Al Casal, concert amb els grups: los Amigos de chuky i empalmaos
Dissabte, 9 de maig
• a les 11 del matí: Partit de futbol dels prebenjamins
• a les 12 del matí: Partit de futbol dels benjamins
• a les 5 de la tarda: Espectacle infantil d’animació amb en jaume barri
Tot seguit, berenar de coques casolanes organitzat per l’AMPA de l’escola
• a les 5 de la tarda: Partit de futbol de 3a regional contra el Maià
• a les 9:30 de la nit: Sopar de Festa Major al Casal. Preu per a adults: 13 €.
Preu per a infants fins a 12 anys: 6 €. Cal apuntar-se a ca la Marga
Menú: Amanides variades, pollastre amb bolets, postres, pa, vi i aigua
• tot seguit: DiscoMòbil-Mix
Diumenge, 10 de maig
• a les 11 del matí: A la sala de Cultura de l’Ajuntament: ii concurs de dibuix infantil i juvenil.
A les 12:30 del matí hi haurà l’entrega de premis.
També hi haurà un pica-pica per l’espera!
•
•
•
•
•
a 2/4 d’1 del migdia: Missa solemne amb acompanyament de la Cobla lA PrinciPAl de l’eScAlA
tot seguit: Dues sardanes a càrrec de la Cobla lA PrinciPAl de l’eScAlA
a les 5 de la tarda: Audició de sardanes amb la Cobla lA PrinciPAl de l’eScAlA
a les 5 de la tarda: Partit de futbol femení contra el Campdevànol
a les 7 de la tarda: Ball de fi de festa amenitzat pel conjunt bAbbel
Organitza la comissió de Festes d’Argelaguer
Amb la col·laboració de:
Ajuntament
d’Argelaguer
EXPOSICIÓ DE PINTURES A L’OLI
MaRGaRita RoS LA FORÇA DE L’ESPIRITUALITAT
pensaments, poesies i reflexions
Inauguració divendres 8 de maig a les 20 h a la capella de Santa Anna. OBERTA DEL 9 AL 17 DE MAIG
Horari: Dissabtes i feiners de les 16 h a les 21 h Diumenges de les 11 h a les 14 h i de les 16 h a les 21 h.
Concurs de pessebres

LÀrgelaga Núm. 23 - Web oficial de lÀjuntament de dÀrgelaguer

Transcripción

Documentos relacionados

diptico pp 13 - Partido Popular de Barcelona

Biblioteca Can Milans Caldes d`Estrac Febrer 2015

La casa d`Emmaús - Escola Pia de Gandia

Les Filles de Maria Auxiliadora

l`Espurna nº 24/ juliol-setembre/2010

Déus i mites de l`antiguitat