LAS CAJAS CHINAS Montse Carreño i Raquel Muñoz des del 09/06

LAS CAJAS CHINAS Montse Carreño i Raquel Muñoz des del 09/06

CAT
DESLOCALITZAT
Totes dues viuen i treballen a Barcelona. Llicenciades en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, col·laboren juntes des del 2006 en el marc del col·lectiu MIOP. Han
dut a terme diversos projectes i residències entre les quals destaquen dRakar
i Nomade al Senegal i, durant el 2010, “Chinese Fantasy. Yiwu’s garden” a
Xangai. Des d’una perspectiva multidisciplinària, la seva producció artística es desenvolupa a través d’artefactes i ficcions que aborden paradoxes
relacionades amb el consum, el plagi, l’alteritat i la hibridació a la societat
contemporània.
MONTSE CARREÑO, OLESA, 1970 | RAQUEL MUÑOZ, CALATAYUD, 1980
las cajas chinas
(CAIXES XINESES)
LAS CAJAS CHINAS
Montse Carreño i
Raquel Muñoz
des del 09/06
El primer que cal distingir, en parlar sobre la qualitat
d’un quadre, no és si aquest quadre és autèntic o fals,
sinó si és una falsificació bona o dolenta [...] Si es pengés en un museu de pintura prou temps, segur que es
tornaria autèntic. F for Fake, Orson Welles
Les caixes xineses són aquelles que s’encaixen les unes dins les altres com les nines russes. En literatura és un recurs que consisteix
a introduir un relat dins d’un altre. Aquí es
fa referència al contingut de Las cajas españolas i a la història dels pintors copistes
de Dafen, un suburbi de Shenzhen dedicat
a la reproducció d’obres d’art i conegut com
Oil Painting Village (el poblet de la pintura a
l’oli). Actualment és el centre neuràlgic d’una
gran indústria a escala mundial: la producció
en massa d’imitacions d’obres mestres, amb
uns 10.000 copistes pintant manualment olis
en centenars de fàbriques petites.
L’interès de Carreño i Muñoz pel poble de
Dafen no rau en el fet que s’hi reprodueixin
obres d’art, sinó en la capacitat de producció
dels seus pintors i els mecanismes que fan
possible un clúster destinat a convertir-se
en un punt de producció de capital simbòlic
–significatiu en l’entramat del capitalisme
global.
A tall de relat, el projecte no busca reconstruir amb veracitat un moment de la història, sinó desplaçar-se entre dos contextos
allunyats per desencadenar una ficció, tenint en compte que tota ficció produeix un
efecte de realitat.
Què té de dolent una falsificació? [...] Considerar una
obra d’art estèticament superior perquè és genuïna,
o inferior perquè està falsificada, té ben poc a veure
o gens amb judicis estètics o crítica artística. És més
aviat una qüestió d’esnobisme. Alfred Lessing
Alguns dels objectius de les pràctiques apropiacionistes s’han definit per qüestionar els
discursos del museu, els processos de mediació de l’obra d’art i la neutralització del seu
valor críticosocial immers en els processos de
comercialització. En conseqüència, les artistes
proposen reblar el clau en un treball d’investigació sobre la lògica del consum desaforat,
prestant una atenció especial al valor legitimitzador i als processos de mitificació que
desenvolupa la institució cultural –recollida
a les publicacions dels grans museus.
D’altra banda, traslladen la seva mirada als
aparadors dels tallers de pintura de Dafen, on
la gran enciclopèdia de la història de l’art explota i es reorganitza partint de categories noves que responen a estratègies de mercat molt
bàsiques: paisatge, gent europea, flors, art
abstracte, etc. Classificacions que coincideixen amb obres de Van Gogh, Renoir, Gauguin,
Dalí, Rembrandt, Picasso o Warhol. Qualsevol
d’aquests vells mestres es pot encarregar per
Internet. Per consegüent, la història de l’art
s’aplana en funció de l’oferta i la demanda.
Les seves claus de lectura s’esvaeixen en una
distòpia capitalista en la qual pintura i mercaderia s’identifiquen i esdevenen l’espai llis
d’un llenç.
ENG
CAST
Ambas viven y trabajan
en Barcelona. Licenciadas en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona,
colaboran juntas desde 2006 en el marco del colectivo MIOP. Han realizado
diversos proyectos y residencias entre las que destacan dRakar y Nomade
en Senegal y, durante 2010, “Chinese Fantasy. Yiwu’s garden” en Shanghái.
Desde una perspectiva multidisciplinar, su producción artística se desarrolla
a través de artefactos y ficciones que abordan paradojas en relación con el
consumo, el plagio, la alteridad y la hibridación en la sociedad contemporánea.
MONTSE CARREÑO, OLESA, 1970 | RAQUEL MUÑOZ, CALATAYUD, 1980
LAS CAJAS CHINAS
Lo primero que se debe distinguir, al hablar sobre la
calidad de un cuadro, no es si este cuadro es auténtico
o falso, sino si es una buena o mala falsificación [...] Si
se colgara en un museo de pintura el tiempo suficiente, seguro que se volvería auténtico. F for Fake, Orson
Welles
Las cajas chinas son aquellas que se encajan
unas dentro de las otras como las muñecas
rusas. En literatura es un recurso que consiste en introducir un relato dentro de otro.
Aquí se hace referencia al contenido de Las
cajas españolas y a la historia de los pintores
copistas de Dafen, un suburbio de Shenzhen
dedicado a la reproducción de obras de arte y
conocido como Oil Painting Village (la aldea
de la pintura al óleo). Actualmente es el centro neurálgico de una gran industria a nivel
mundial: la producción en masa de imitaciones de obras maestras, con unos 10.000 copistas pintando manualmente óleos en cientos de
pequeñas fábricas.
El interés de Carreño y Muñoz por el pueblo
de Dafen no se debe a que allí se reproduzcan
obras de arte, sino a la capacidad de producción de sus pintores y a los mecanismos que
hacen posible un cluster destinado a convertirse en un punto de producción de capital
simbólico –significativo en el entramado del
capitalismo global.
A modo de relato, el proyecto no persigue reconstruir con veracidad un momento de la
historia, sino desplazarse entre dos contextos
alejados para desencadenar una ficción, teniendo en cuenta que toda ficción produce un
efecto de realidad.
¿Qué hay de malo en una falsificación? [...] Considerar una obra de arte estéticamente superior porque es
genuina, o inferior porque está falsificada, tiene poco o
nada que ver con juicios estéticos o crítica artística. Es
más bien una cuestión de esnobismo. Alfred Lessing
Algunos de los objetivos de las prácticas apropiacionistas se han definido por cuestionar los
discursos del museo, los procesos de mediación de la obra de arte y la neutralización de su
valor críticosocial inmerso en los procesos de
comercialización. En consecuencia, las artistas proponen un giro de tuerca en un trabajo
de investigación sobre la lógica del consumo
desaforado, prestando especial atención al
valor legitimizador y a los procesos de mitificación que desarrolla la institución cultural
–recogida en las publicaciones de los grandes
museos.
Por otro lado, trasladan su mirada a los escaparates de los talleres de pintura de Dafen,
donde la gran enciclopedia de la historia del
arte explosiona y se reorganiza en base a nuevas categorías que responden a estrategias
de mercado muy básicas: paisaje, gente europea, flores, arte abstracto, etc. Clasificaciones
que coinciden con obras de Van Gogh, Renoir,
Gauguin, Dalí, Rembrandt, Picasso o Warhol.
Cualquiera de estos viejos maestros puede encargarse por Internet. Consecuentemente, la
historia del arte se aplana en función de la
oferta y la demanda. Sus claves de lectura se
desvanecen en una distopía capitalista en la
que pintura y mercancía se identifican y devienen el espacio liso de un lienzo.
Both live and work in
Barcelona. Having graduated in Fine Arts at the University of Barcelona,
they have worked together since 2006 within the framework of the MIOP
association. They have undertaken various projects and stays, noteworthy
among which are dRakar and Nomade in Senegal and, in 2010, “Chinese
Fantasy. Yiwu’s Garden” in Shanghai. From a multidisciplinary perspective,
their artistic production is carried out by means of artefacts and pieces of
fiction that address paradoxes related to consumption, plagiarism, alterity
and hybridisation in contemporary society.
MONTSE CARREÑO, OLESA, 1970 | RAQUEL MUÑOZ, CALATAYUD, 1980
las cajas chinas
(CHINESE BOXES)
The most important distinction, when discussing the
quality of a painting, is not whether the painting is
genuine or fake but rather whether it is a good or bad
fake […] If it were hung in a museum long enough, I am
sure it would become real. F for Fake, Orson Welles
Chinese boxes are those that fit inside one
another like matryoshka dolls. In literature, it
is a resource whereby one narrative is introduced inside another. Here reference is made to
the content of Las cajas españolas (The Spanish Boxes) and the history of the copyist painters of Dafen, a suburb of Shenzhen in China
dedicated to the reproduction of works of art
and known as Oil Painting Village. Today it
is the hub of a huge global industry: the mass
production of replicas of masterpieces, where
some 10,000 copyists churn out oil paintings
made by hand in hundreds of small factories.
The interest of Carreño and Muñoz in the village of Dafen does not stem from the fact that
works of art are reproduced there, but rather
lies in the production capacity of its painters
and the mechanisms that have led to forming
a cluster that is destined to become a symbolic
source of capital, which is significant in the
realm of global capitalism.
In the form of a story, the project does not
seek to accurately recreate a moment in history, but rather to move between two remote
contexts to generate a piece of fiction, bearing
in mind that every piece of fiction produces a
reality effect.
What’s wrong with a forgery? […] Considering a work
of art aesthetically superior because it is genuine, or inferior because it is forged, has little to do with aesthetic
judgment or criticism. It is rather a piece of snobbery.
Alfred Lessing
Some of the goals of appropriationist practices are based on questioning the museum’s
discourses, the mediation processes of the
artwork and the neutralisation of its criticalsocial value immersed in marketing processes. Thus, the artists assert a reorientation in
a research paper concerning the logic behind
unbridled consumption, with particular emphasis on the legitimating value and mythification processes developed by the cultural
institution, which is set forth in the publications of major museums.
Furthermore, they shift their gaze to the windows of the Dafen painting studios, where the
vast encyclopaedia of art history bursts and is
reorganised into new categories that correspond to very basic market strategies: landscape, European people, flowers, abstract art, etc.
Classifications corresponding to the works of
Van Gogh, Renoir, Gauguin, Dalí, Rembrandt,
Picasso or Warhol. Any of these old masters
can be ordered online. As a result, art history
is flattened according to supply and demand.
The reading keys fade out in a capitalist dystopia where painting and merchandise become
synonymous and turn into the smooth surface
of a canvas.
More information: www.lascajaschinas.net