2007-2008 - Colegio Esclavas del SCJ Benirredrá
Transcripción
2007-2008 - Colegio Esclavas del SCJ Benirredrá
A.M.P.A. Junta Directiva de l’AMPA i Directora EDITA: Asociación de Padres y Madres de Alumnos/as del Colegio Esclavas. Colabora: Departamento de Cultura del Ayuntamiento de Benirredrà. Colaboran en la redacción: Claustro de profesores, alumnos, Junta de AMPA, Departamento de Cultura del Ayuntamiento de Benirredrà. Imprime: Nova Impressió, Gandia - Tel. 96 286 97 94 • [email protected] Asesorias: Laboral, Fiscal, Contable Correduría de Seguros Julián de Ancos, S.L. ADAS CONSULTING, S.L. *** Administración de Fincas C/ Primer de Maig, 53 - 55, bajo - 46702 GANDIA *** Tels.: 96 286 39 58 - 96 286 48 91 - Fax 96 287 10 05 [email protected] Seguros en General SALUTACIÓ DE LA JUNTA DEL L’A.M.P.A. Teniu a les vostres mans un exemplar de la revista l’ALGAR, el número 18. Si ens permitiu, vos avancem que el número 19 serà un tant especial per a la gran família de les Esclaves: el centenari de la implantació d’esta Comunitat a Benirredrà en 1908, poc més de 30 anys després que Santa Rafaela Maria fundara la Congregació Apostòlica. Una feliç efemèride que estarà farcida de tot un seguit d’activitats que oportunament es coneixeran. Des d’estes línies, esta junta directiva de l’AMPA, que representa als estudiants del centre, volem enviar una forta abraçada i fer-la extensiva a tots aquells i aquelles que en estos 99 anys han fet possible que hui en dia, el nostre siga un col·legi referent en el món educatiu. El prestigi es fa granet a granet i les Esclaves estan dedicades a la docència des del 1879 quan s’obrí la primera escola gratuïta i tal èxit no es flor d’un dia. Quan l’ALGAR estiga a les vostres mans, el curs 2007-2008 estarà a punt de concloure. Els nostres fills hauran completat una etapa més de la seua formació i per tant, els faltarà un any menys per a assolir l’objectiu de la completa formació acadèmica que haurà de coronar-se amb la corresponent titulació superior. Des de l’associació hem impulsat una sèrie d’activitats que tots coneixeu; però volem anar més lluny. Som una AMPA ambiciosa i treballem colze a colze amb el claustre de professors i la direcció del centre perquè els nostres fills tinguen la millor formació possible. l’algar Ens adrecem a eixes famílies –un centenar- que no formeu part de l’Associació per a que s’uniu a nosaltres i fer bo allò de “la unió fa la força”. Tota pedra fa paret i necessitem la vostra col·laboració, les vostres idees, les sugerències que ens pugueu aportar. Al cap i la fi, l’AMPA no és una altra cosa que un col·lectiu de pares i mares que representen a tots els pares i mares del col·legi. Enguany, per exemple, la venda de loteria de Nadal ha sigut tot un èxit i gràcies a totes eixes aportacions es poden fer realitat una sèrie de projectes en connexió amb les necessitats del centre, que d’altra forma mai no vorien la llum. Ací trobareu una mostra del que els nostres fills, en els diversos nivells educatius, han fet al llarg del curs. Visites culturals, teatre, pintura, dibuix, manualitats, excursions, contacte amb la natura i el medi que ens envolta, esport... en una paraula: activitat. Unes activitats que, com hem assenyalat, han sigut moltes i molt variades. Plasmar-ho tot seria una tasca quasi impossible; per tant, ací vos ensenyarem un botó de mostra. Com a pares i mares d’alumnes volem agrair una vegada més la magnífica professionalitat que demostren els professors i la direcció del centre, així w la inestimable bona predisposició habitual de la Comunitat de religioses.. Els nostres fills estan en bones mans. Que disfruteu de la revista. 3 Educar la interioritat Escrit a Alex Gregori La interioritat és la capacitat que tenim els éssers humans de reflexionar i guardar en el cor els esdeveniments i experiències que la realitat i la vida ens ofereixen. S’expressa externament en una manera de ser i d’estar que ens fa sensibles a la vida i receptius als seus valors. Així entesa, cal admetre que en principi tot ésser humà té eixa capacitat o l’ha tinguda i només el treball constant pot anar desenvolupant eixe do. Per tant, la decisió de cultivar la pròpia interioritat és una opció i una tasca personal intransferible que suposa cansament, però que també provoca el plaer de gaudir de la vida. És dins d’aquest context on els educadors tenim un repte important. Si pretenem que els nostres alumnes visquen plenament i harmoniosa hauríem de centrar-nos en les següents línies d’actuació: Desenvolupament de la capacitat d’escolta. Cal ajudar els alumnes perquè aprenguen a escoltar i a”parlar des de dins”; és necessari acostumar-los a estar callats sense deixar-se atordir pels sorolls de la ràdio o la TV. Aprenent a callar i, sobretot, a escoltar (-se) es faran capaços, poc a poc, de sintonitzar amb els problemes dels altres, s’acostumaran a acollir l’altre amb respecte i viure la trobada interpersonal com un do. Potenciació del llenguatge corporal Molts dels nostres alumnes se senten enlluernats per la propaganda o els models que se’ls ofereixen. Són esclaus de les marques o les modes. Per això és important ensenyar-los que el seu mode de vestir, de comportar-se i d’actuar ha de revelar el que ells són i volen ser. El seu llenguatge corporal ha de fer palesa la seua vida interior. $OH[KDFH\DPHGLRDxRTXHQRHVWiVFRQQRVRWURVSHURVLJXHV LQXQGDQGRPLFRUD]yQ\WHGLUpSRUTXp 3RUTXHHUDVXQFRPSDxHURHVWXSHQGR 3RUTXHSDViED PRVXQRVUDWRVIHQRPHQDOHVHQELFL 3RUTXHVLHPSUHQRVSLFiED PRVDYHUTXLpQFRUUtDPiV 3RUTXHQRVHQVHxDVWHWRGRVORVFD PLQRVTXHVDEHPRV 3RUTXHQRWHORPHUHFtDVDXQTXHQDGLHVHORPHUHFH 3RUTXHSDViED PRVXQRVUDWRVLQROYLGDEOHVHQODIHULD 3RUTXHQXQFDGHFtDVQDGDPDORGHQDGLH 3RUTXHVLHPSUHOHHQFRQWUDEDVODSDUWHEXHQDDWRGR 3RUTXHDXQTXHQRHVWpVHQFXHUSRHVWiVHQDOPDFRQPLJR 3RUTXHQXQFDWHROYLGDUp 3RUTXHWHTXHUtDWHTXLHUR\WHTXHUUpVLHPSUH 3RUTXHHVHGtDIXHHO~QLFRHQTXHWHDOFpODYR] 3RUTXHD~QPHDUUHSLHQWRSRUHOOR 3RUTXHVLHPSUHKDFtD PRVORVWUDEDMRVMXQWRV 3RUTXHIXHXQDFFLGHQWHHQFRQWUDGHORTXHGLFHQPXFKRV 3RUTXHQXQFDWHTXHMDVWHGHPt 3RUTXHVpTXHW~WD PELpQQRVTXHUtDVPXFKR 3RUTXHVLQWLODFODVH\DQRHVORPLVPR 3RUTXHVLQWL\RQRVR\HOPLVPR 3RUTXHHUDVXQDSLH]DFODYHHQPLYLGD 3RUTXHHUDVXQFXUUDQWH 3RUTXHYR\DYHUWHWRGRVORVViEDGRV\ORKDUpKDVWDTXHVHDDPt DOTXHWHQJDQTXHYLVLWDU 3RUTXHW~HUDVHVSHFLDOGLVWLQWRDORVGHPiV Conversió del cor. Després de l’autoconeixement cal prendre consciència d’aquelles passions que ajuden a construir la persona i aquelles que la destrossen (odi, enveja...). La nostra tasca consisteix a ajudar l’alumne a discernir perquè vaja substituint els sentiments destructors per les grans causes que ajuden a capacitar la interioritat (la justícia, la llibertat, l’amor...). Creació d’utopies Amb freqüència detectem alumnes que són esclaus de la seua imaginació. Aquesta produeix distorsions de la realitat que paralitza l’acció i convida a fugir de la vida. La nostra missió és canalitzar esta força creadora que tenen els joves i posar-la al servei d’utopies que impulsen a lluitar per un món més just, humà, fratern i en pau. Com podem comprovar, la tasca que tenim encomanada els educadors és difícil, ja que són molts els joves de hui que es resisteixen a compartir amb els altres allò que ocorre en el seu cor, però pagarà la pena l’esforç si aconseguim que les noves generacions busquen en la seua interioritat les claus per construir un món millor. Campanya Nadal CARTA DE JESÚS DE NAZARET A TODOS LOS LECTORES Y LECTORAS DE LA REVISTA L’ALGAR Mis queridos niños, niñas y todos los que formais parte de la gran familia de las Esclavas de Benirredrá: Me han invitado a participar en vuestra revista y no quiero desaprovechar esta oportunidad. Me gusta mucho una de las actividades que hacéis en el colegio cuando se acerca la Navidad.Santa Rafaela está a mi lado y sonrie...¿Por qué será?. Me encanta la campaña de recogida de alimentos. ¡Qué ilusión tenéis todos y todas trayendo comida y dinero ( con el que se compran alimentos básicos) para luego repartir entre personas necesitadas, que no han tenido tanta suerte como vosotros/as y a los que yo también quiero muchísimo. Desde aquí,”el cielo”, disfrutamos mucho viendo como distribuís los alimentos entre las familias sin recursos, para el economato de Cáritas, Proyecto Judit, grup Mosaic, Preventorio, Franciscanos...Y ¿qué decir de los alumnos y alumnas que ayudan a recoger , clasificar y repartir los alimentos? SÓIS GENIALES!!! “Sabéis, os voy a decir una cosa” – Con ese pequeño gesto estáis haciendo felices a otras personas que viven muy cerca de vosotros. Me gusta que “colaboréis”. Pensad que todo lo que tenéis es un regalo y por eso estáis llamados y os invito a COMPARTIRLO con otros.No sólo lo material sino también tenéis que regalar a los que os rodean, sonrisas, alegría, tiempo, esperanza...en una palabra VIDA. $OH[QXQFDWHROYLGDUHPRV1L\RQLQDGLH GRACIAS a todos y a todas . 6LHPSUHHVWDUiVHQPLFRUD]yQ Un abrazo fortísimo. Os quiero un montón. Jesús de Nazaret 4 l’algar David Romero 3º B l’algar 5 Educació Infantil Educació Infantil 4W[¹XMY]M[ºMVMTNM[\Q ^IT ,QJ]RW[aM[KZQ\W[ &RPR SRGpLV REVHUYDU HQ HO IHVWLYDO ORV DOXPQRV GH LQIDQ WLOQRVORSDVDPRVPX\ELHQ\OR KDFHPRVHVWXSHQGDPHQWH (Q HVWD RFDVLyQ KHPRV KHFKR HOEDLOHXQSRFRGLIHUHQWH\DTXH TXHUtDPRV LQQRYDU +HPRV KH 1º Infantil A 1º Infantil B 2º Infantil A 2º Infantil B 3º Infantil A 3º Infantil B FKR XQDV FLUFXQIHUHQFLDV FDGD FODVH \ HQ HOODV KHPRV KHFKR HO EDLOH $FRQWLQXDFLyQSRGpLVYHUDO JXQDVLPiJHQHVGHOIHVWLYDO 6 $QWHV GH HPSH]DU QRV SUHSDUDPRV SDUDORVHMHUFLFLRV\QRVKDFHPRVODIRWR GHULJRU4XpJXDSRV\JXDSDVHVWDPRV ¢DTXHVL" l’algar l’algar 7 Educació Primaria Educació Primaria U&,&/( &XLGHPHO QRVWUH SODQHWD 2º B 1º A 8 1º B l’algar 2º A l’algar 9 Educació Primaria Educació Primaria Q&,&/( *UDQMD HVFROD (IVITIRXITSVEVXIHIQEKMEIPLEHEETEVIGM{]HMNSGEVMzSWEQIRXI 8VERUYMPE]SIWXEVrEXYPEHS.YRXEWEXVEZIWEVSRIPTEvW]EPEWEJYIVEWIRGSRXVEVSRIPFSWUYIHSRHI ZMZvEPEQEPZEHEFVYNE -FERGEQMRERHSGYERHSYREXIRIFVSWEGEFEzEETEVIGM{ERXIWYW SNSW)PXINEHSIVEHITENEPEWTEVIHIWHITMIHVETIVSPSUYI QkWPPEQEFEPEEXIRGM{RIVEYREIRSVQIGLMQIRIEUYIEWvPPI KEFELEWXEPEWRYFIW(IIPPEWEPvEYRIWTIWSLYQSUYIGEQFME FEHIGSPSVTVMQIVSWEPvEZIVHIHIWTYrWE^YPEGSRXMRYEGM{R VSNS]¿REPQIRXIRIKVS $QjUHPDPEDXWRE~VDODJUDQMDHVFRODGH%HQLJjQLP(O SULPHUGLDTXDQDUULEjUHPIpUHPHOOOLWHOPHXRVVHWL-R /·KDELWDFLyHUDJUDQWHQLDPROWHVOOLWHUHVGHIXVWD'HV SUpVHQVDQjUHPDSODQWDUSODQWHVLOHVSODQWjUHPDPEXQD DL[DGDDLJXDLSHGUHV$FRQWLQXDFLyDQjUHPDGRQDUXQSDV VHLJLYDQYRUHUXQULXPROWERQLF 0ERMzE]IPLEHEIRXVEVSREPEGEFEzE7IIWGSRHMIVSRXVEW YREGSVXMRE(IWHIEPPvTYHMIVSRZIVYREJIE]ÀEGEFVYNETVI TEVERHS T{GMQEW 7MR UYIVIV PE RMzE HMS HSW TEWSW LEGME EXVkW GLSG{GSRPETEVIHILM^SGEIVPEZEVMXEHIPLEHE0EQEPZEHEFVYNEEPSvV IPVYMHSPIWHIWGYFVM{7IEGIVG{EPERMzE]PEXVERWJSVQ{IRIPIWUYIPIXS 'SRZS^XIRIFVSWEHMNS (Q OD JUDQMD KL KDYLHQ DQLPDOHWV FRP XQ SRUF TXH IHLD PROWDRORUXQDYDFDTXHPHQMDYDIXOOHVLMROL·QYDLJGRQDU XQFDYDOOHQHOTXHYDLJPXQWDULXQSRQLPROWERQLFFDEUHV JDOOLQHVXQSDYyUHLDOjQHFVXQDWRUWXJDLPROWVSDUGDOV0pV WDUGHQVDQjUHPDGLQDU7DPEpIpUHPSDLDQjUHPDDJDIDU OOHQ\D ¤5YIPMWXSWS],EWGEvHSIRQMXVEQTE« 3HUODYHVSUDGDSDUWLFLSjUHPHQMRFVLGHVSUpVIpUHPPHO PHODGDGHSRPD 9RJYIVXIVYMHSWIS]{EGSQTEzEHSHIPEFVMVHIYRETYIVXE%PKYMIRHMNS ¤5YIEXIRXSWIWXkRIWXSWRMzSW)VEPEKYETEIMRXIPMKIRXI(MVIGXSVEUYIEYR UYIYRTSGSHIWTMWXEHEUYIVvEQYGLSEGPEWIHI &%PIRXVEVLEFvEHIWTIVXEHS E0SVIREUYIWIHMSGYIRXEUYIGSRWYWYIzSWILEFvETIVHMHSXSHEPEI\TPMGEGM{RHIP TVSJIWSV $OGLDVHJHQWIpUHPXQTXDGUHWDPEIXOOHVLXQDOWUDYH JDGDPXQWjUHPDFDYDOO'HVSUpVGLQjUHPLDUUHJOjUHPOHV FRVHVLWRUQjUHPDFDVD 9D VHU XQD H[SHULqQFLD PROW ERQLFD TXH HQV YD DJUDGDU PROWDOPHXRVVHWL-R 0%96%837'%23'%78-003 & 0DULD/OREHOO9LYHVU$G·(GXFDFLy3ULPjULD , &XHQWR &DPSLRQDWG²DWOHWLVPH EFvEYREZI^YRERMzEQY]KYETE]JYIVXIUYIIVEPEQkWEPXEHIPEGPEWIHI &7IPPEQEFE 0SVIRETIVSXSHSWPEGSRSGvERGSQSPE´WSzEHSVEµTSVUYIPIKYWXEFEPIIVLMWXSVMEWJERXkWXMGEW 9RXSVQIRXSWSHvEHISXSzSQMIRXVEWIPTVSJIWSVI\TPMGEFEIR´'SRSGMQMIRXSHIP1IHMSµIPXIQE HIPGYIVTSLYQERSGSRYRJIS]KSVHSIWUYIPIXS0SVIRETIVQERIGvEQY]EXIRXE]GSRGIRXVEHEIRPEW I\TPMGEGMSRIWHIPTVSJIWSV)WXIWIzEPEFEIPLQIVSIPGFMXS]IPVEHMS« Els alumnes de 3r i 4t de primària junt als de 1r i 2n d’E.S.O, el dia 18 de febrer de 2008, vam anar a València a vore el velòdrom Lluis Puig i participar en la competició (Relleus Continus) d’Esport Divertit. Vam passar el dia vegent carreres de xiquets, adolescents… Els xiquets que no participaven van baixar a una saleta plena de combes, colxonetes… Per a poder tornar a les grades de dalt, haviem de fer totes les proves que hi havien. ENS HO VAM PASSAR PIPA! %PGSKIVPSWLYIWSWHIPEQERSYRPYQMRSWSVE]SMPYQMR{XSHEPEGPEWI(IVITIRXIIPIWUYIPIXS PPEQ{ ¤0SVIRE:IRGSRQMKS0ERMzEWIPIZERX{TEVEHEVPIPEQERS]PSWHSWWEPMIVSRHIPEGPEWI %PPPIKEVEPEI\TPEREHEYRIRSVQIVIPkQTEKSPIWXVEWPEH{ERXIIPZMINS]FSRHEHSWSVI]UYI GSRZS^KVYzSREPIWHMNS ,IQSWTIRWEHSUYIXRSWTSHVvEWE]YHEV )PIWUYIPIXSEzEHM{ =SRSTYIHSEGSQTEzEVXIRSWIVvEWIKYVS7MRIQFEVKSWMXIEGSQTEzEYRLEHEFYIRE]WIVZMGMEP RSGSVVIVvEQSWTIPMKVS 1[IJMT5¢+IVaM\M/IZKyI 0ERMzEGSRXIWX{ \*-8 1IHERYRTSGSHIQMIHSTIVSZS]GSRYRLEHE« 10 l’algar l’algar 11 Educació Primaria Educació Primaria !@O@;88#@C<K U&,&/( !@O@;88CG@8JK8CC8 L’eixida cultural a Calp va ser molt divertida. Em vaig riure molt. Vam parar al port a esmorzar i jo vaig veure com els pescadors arreglaven el peix per vendre’l. Vam anar a vore una subhasta de peix i després a un castell. Per últim, al dia següent, vam anar a visitar el castell de Petrer. Ens va agradar molt, ja que vam vore coses molt antigues i una església, 5é A, Primaria Després, pujàrem al penyal d’Ifac on hi havia molta fauna i vegetació. Els paisatges eren molt bonics, les platges, els vaixells i sobretot, el penyal que es veia desde lluny. M’ho vam passar molt divertit. A continuació, vam anar a visitar un museu en Calp, on hi havia maquetes i imatges de les diferents espècies que hi habitaven. També ens van explicar un poc d’història sobre el penyal. Vam fer grups per als jocs de la nit, on m’ho vam passar molt bé, encara que algunes xiquetes tenien por. Salimos de las Esclavas a las 9:15 horas, jugamos a ver quien se sabía más canciones y empatamos las chicas con los chicos. Llegamos a Gilet sobre las 10:45 horas. Nada más llegar nos dijeron las normas de circulación y del parque. Después almorzamos y nos llamaron para jugar al juego de la pizza. A continuación jugamos al juego de hacer pruebas. A nosotros nos tocó decir con la boca llena de agua “antes de cruzar hay que mirar”. Por último, fuimos a hacer un examen, todos estábamos muy asustados, pero fue fácil. Desayunamos, luego subimos a los coches y nos explicaron el recorrido. Yo subí la primera, era súper fácil, pero después se fue complicando. Después de montar a los coches, nos fuimos a jugar a fútbol y baloncesto. Después volvimos a subir a los coches, esta vez era más complicado. Después nos volvimos a casa. ¡Me lo pasé súper bien! Raquel Savall 12 4ºA l’algar l’algar 13 Educació Primaria Educació Primaria (VSRUW'LYHUWLW Em diuen Josep, i he tingut molta sort, junt a xiquets i xiquetes del tercer cicle de primària, de participar en el concurs televisat per punt dos “Esport Divertit”. El meu col.legi “Esclaves del Sagrat Cor de Jesús” de Benirredrà, ha competit junt a 178 centres escolars, quedant els xics primers fins al final. Les xiques no van tinde sort, ja que en Xàtiva, van quedar en segona posició per un punt i mig. Les proves individuals eren: comba, triple SALT, 6x10 i jabalina. Les proves col.lectives eren: 6x20, bàsquet, handbol, relleus i prova final. En la categoria de xics érem 16 participants de les quatre classes. Tots nosaltres volem donar les gràcies pel suport dels postres companys, que ens han animat amb totes les seues forces. També a Llorenç i Ritxi per la seua preparació i entrenaments. La final de la Comunitat d’Esport Divertit, es va disputar el velòdrom LLuís Puig de València, fou molt disputada, però vam guanyar en la prova final, i érem campions. Niurka Montalvo ens va col.locar les medallas i ens donà el trofeu, així com el xec de 1000 euros. Ara estem convidats els dies 8, 9 i 10 d’abril, a competir en Madrid contra el col.legi campió de Madrid i un col.legi de Liverpool. Estic il.lussionat de representar al meu col.legi i disfrutar amb els meus amics d’aquest viatge. Josep Estruch 5é B EP ?K?:88 ;CL¥G9DA8 ?DF;AA8 Los días ocho y nueve de noviembre, 6º A y 6º B hemos estado en Peñíscola y Morella. El ocho de noviembre, por la mañana, con frío, subimos al autobús rumbo a Sagunto; hasta que llegamos a Sagunto todo eran risas. Cuando llegamos a Sagunto almorzamos en unas mesas un poco raras. Luego subimos al autobús, y tuvimos una sorpresa: se subieron dos monitores, Marcos y Javi, los dos muy simpáticos; en el autobús nos entretuvieron bastante. tobús; cantamos y nos lo pasamos muy bien. Ya casi a punto de llegar al albergue hubo algo que nos sorprendió, y fue… ¡el conductor! Él hacía que parpadearan luces de colores a ritmo de la música y a todos nos impresionó. Llegamos a albergue a las 19:00 h. de la noche, allí hacía mucho frío. Nos hicieron esperar mucho tiempo, al fin entramos, elegimos cama y bajamos a jugar. Más tarde nos duchamos y bajamos a cenar. A continuación jugamos a un juego de misterio, después, nos fuimos a dormir, bueno, dormir no dormimos, ya que nos pasamos toda la noche hablando. Por la mañana desayunamos, nos pusimos la chaqueta, la bufanda y los guantes y subimos al autobús. Un rato después llegamos a Morella, hicimos el juego del castillo por toda Morella. Para realizar el juego tuvimos que preguntar a todas las personas que vivían o trabajaban allí. Aprendimos mucho y también nos divertimos. Vimos un museo de dinosaurios y una basílica muy bonita Cominos en un restaurante y subimos al autobús para regresar al colegio. Jugamos a un juego de enviar cartas anónimas y leerlas; dio mucha risa. ¡Este viaje ha sido muy divertido! Ana Flores – 6º A Llegamos a Peñíscola a las 12:00 h. Al bajar nos encontramos el mar. Luego, los monitores nos explicaron un poco lo que teníamos que hacer. Caminamos hasta un castillo, el castillo del Papa Luna. Realizamos un juego muy divertido, gracias a él vimos el castillo de una manera más divertida. Luego bajamos a comer a la playa. Después de comer jugamos con la arena y nos lo pasamos bien; también fuimos al puerto, nos explicaron cosas muy interesantes. Luego fuimos a buscar el au- 14 l’algar l’algar 15 Educació Primaria E.S.O. U&,&/( 0LSULPHUDxRHQOD (62 El xiquet i la muntanya Això era una vegada una ciutat molt gran i moderna, amb els seus gratacels, els seus semàfors per ordinador i totes les comoditats actuals. Allí vivia Raül, un xiquet que era feliç amb tots els aparells com: la PSP, la PLAY STATION 3 etc. S’apropava el Nadal i Raül li va demanar al seu iaio que li regalara un joc per a la PLAY STATION3. El seu iaio el va anar a buscar a casa i el va portar amb el cotxe a les afores de la ciutat. Allí hi havia una muntanya molt bonica, tota verda, plena d’avets, molt ben cuidats. Al xiquet li era estrany vore eixos arbres tan ben cuidats just al costat de la ciutat, plena de carreteres i fums. El seu iaio li va dir: -Aquesta muntanya va pertànyer al iaio del meu iaio en temps llunyans, i no sempre va ser així de bonica. Vaig a contar-te la història que mon pare em va contar. El meu avantpassat era molt pobre però posseïa una muntanya quasi deserta, sense arbres, molt descuidada, sense animals i molt lletja, que no servia per a res. En aquells dies, la ciutat que hi havia al costat de la muntanya va començar a créixer més i més, fer-se rica i pròspera. Un dia, va arribar fins a la casa de l’avantpassat, que estava situada al peu de la muntanya, un home molt ben vestit que li va dir: -Vinc a oferir-li molts diners per eixa muntanya. La destruirem i farem grans carreteres i fàbriques per a augmentar les riqueses de la ciutat. L’home es va posar molt content, pensant en les coses que es podria comprar amb aquells diners, per una muntanya que no valia res. Quasi li hi havia dit que sí, quan va arribar el seu únic fill de 8 anys, que hi havia estat sentint la conversació des de la porta. Aleshores, va cridar: -No pare! No pots vendre la muntanya, perquè és l’únic lloc de la ciutat on encara naixen arbres. -Arbres? - Va cridar el pare malhumorat. -Si està deserta! El xiquet el va agafar la mà i tots dos van anar cap a la muntanya. Van pujar per les sendes de terra seca i quan van arribar, el xiquet li va dir: -Mira!. I allí estava entre unes roques un preciós avet tot verd, 16 que creixia en la muntanya seca. -He tingut un somni, li va dir el xiquet a son pare. -Cuidaré este avet i amb el temps plantaré més i faré d’aquesta muntanya un lloc tan bonic per a la seua ciutat. (OGtDFDWRUFHOOHJDPRV FDUJDGRVGHEROLV\FXDGHUQRV (QWUHDPLJRVQRVVDOXGDPRV El pare, al vore el seu fill tan il·lusionat va decidir no vendre-la. I a partir d’eixe dia l’avet i el xiquet van créixer junts. PDVQRVFRQVXPtDQORVQHUYLRV A poc a poc van anar portant i plantant més arbres, i la gent de la ciutat, al vore el que feien els van ajudar. Van passar els anys i la muntanya va anar sent cuidada de pares a fills amb la promesa de no vendre-la mai. &RQH[SHFWDFLyQDJXDUGiEDPRV -Així és com hui en dia tenim aquesta muntanya tan bonica -va dir el iaio de Raül. Encara que en l’actualitat esta muntanya l’hem donada a l’ajuntament de la ciutat que podrà sempre cuidar-la millor que nosaltres. -Iaio! - va exclamar Raül . -Quina història més bonica, vaig a dir-li a papà que pose este Nadal una estrel.la de llum en l’avet més gran de la muntanya. Així, des de la ciutat es vorà una estrel. la il·luminada. -Que bona idea! -va dir el iaio. -Anem corrent a parlar amb ton pare, Raül. I este Nadal, des de la gran ciutat, quan miraven en direcció a la muntanya es veia l’avet més preciós que hi haguera vist mai amb una estrel.la de llum al capdamunt, i així s’alegraven els cors. Ara, des d’aquell moment que Raül es va assabentar de la història del seu avantpassat, moltes vesprades i dies de festa, en compte de jugar a la PLAY STATION 3, va amb els seus amics a jugar a la muntanya i s’ho passen més divertit jugant a l’aire lliure. Al mateix temps, i després de transmetre la història d’uns a altres, cadascú col·labora i cuida que la gent no tire desperdicis i tinga cura dels boscs i de les muntanyes que, al cap i a la fi, són de tots. HQWUHSDODEUDVGHELHQYHQLGD 3DUDODVQRYHGDGHVQRVSUHSDUiED PRV UHFRUGDQGRYLFWRULDV\KHULGDV 1XHYRVSURIHVRUHV\QXHYRKRUDULR HVHVHQFLDOHOHVWXGLDU 0iVDVLJQDWXUDV\PHQRVSDWLR QXHYDVPHWDVTXHDOFDQ]DU 3HURDKRUDTXHHOWLHPSRKDSDVDGR ORVQHUYLRVVRQXQPHURUHFXHUGR $ORVFDPELRVQRVKHPRVDGDSWDGR ORVTXHHUDQPLHGRVGHMDURQGHVHUOR Aitana Martos 1ºB- ESO Josep Montaner, 6é B l’algar 7HDWUR HQ GLUHFWR (O/D]DULOORGH7RUPHV (UDVHXQDYH]XQQLxRGHQRPEUH/i]DUR FRQXQDKLVWRULDPX\SHFXOLDU TXHXQRVQLxRVGH(62IXHURQDREVHUYDU 8QDPDxDQDGHFX\RGtDQRPHDFXHUGR XQRVQLxRVHPEDUFDURQHQXQDXWRE~VPX\OHUGR FXDOGHVWLQRHUDXQDKLVWRULDTXHUHFXHUGR FRQXQVLJQLILFDGRPRUDO\VRFLDO &XDQGREDMDURQGHOEyOLGRS~EOLFR VHHQFRQWUDURQHQXQSXHUWRDQWHXQEDUFRHVSHFLDO FRQXQDFDODYHUDPX\VLQJXODU $OOOHJDUDODIXQFLyQ HQRWURPXQGRHVWDEDV FRQXQDVFRUWLQDVGHYLVyQ TXHGHUHSHQWHVHVHSDUDEDQ &XDQGRHPSH]yODUHSUHVHQWDFLyQ HOQLxRGHOTXHRVKHKDEODGR UHFRUGyXQDKLVWRULDTXH§PRODED¨PRJROOyQ DXQTXH/i]DURIXHUDPDOWUDWDGR (QODREUDQRVLQWHJUD PRV FRQPXFKRHQWXVLDVPR\FRQPRFLyQ UHSUHVHQWDGDSRUXQRVSHUVRQDMHVTXHDKRUDD PD PRV \TXH§PRODQ¨XQPRJROOyQ (UDQWUHVSHUVRQDVHQWRWDO SHURPiVGHXQSHUVRQDMHVLQLJXDO $OILQDOWRGRVQRVHPRFLRQDGtVLPRV DSODXGLPRVFDQWD PRV\VRxD PRV Javier Llinares Segura 1º A ESO l’algar 17 E.S.O. E.S.O. 5HODWRFRUWR(OURERGHOQDUDQMR 9LVLWDD9DOqQFLD³/DVSURYLQFLDV´L/HV&RUWV 6HR\yXQFKLUULGRGHXQSXHUWDDEULpQGRVH\GHHOODVHYLRVDOLUD3HGUR(VWDEDHQWUDQGRHQVXFDVDGHVSXpVGHXQGXURGtD HQHOFROHJLR <DKHOOHJDGR³([FODPy 7HKDQWUDtGRXQVREUHFDULxR'LMR/ROD(UDODPDGUHGH3HGURXQDPXMHUVLPSiWLFD\GXOFH 3HGURORFRJLy\VHIXHDVXFXDUWRDOHHUOR6HVHQWy\ORDEULy 3DUDWRGRV ORVPLHPEURVGHOFOXE &RQYRFDPRVDXQDUHXQLyQGHPi[LPDXUJHQFLDDWRGRVORVPLHPEURVGHOFOXESDUDFRPHQWDU DVXQWRVLPSRUWDQWHVTXHKDQRFXUULGR(VWDVHFHOHEUDUiHOGtDDODVHQHOGHVFDPSDGR 'HOMHIH)HGHULFR 3HGURFRJLyVXPDOHWtQ\HFKyDFRUUHUKDFLDHOGHVFDPSDGR$OOtOHHVSHUDEDQWRGRV)HGHULFRHOGLUHFWRU/XtV\-XDQORV JHPHORV\5LWDODPiVOLVWDMXQWRD3DWULVXPHMRUDPLJD)HGHULFRWRPyDOLHQWR\GLMR 1RVKDQUREDGRHOQDUDQMRGHODFDEDxD ¢4XpHHH"([FODPDURQWRGRVFDVLDODYH] ¢4XLpQSXHGHKDEHUKHFKRDOJRDVt"²3UHJXQWy-XDQLQGLJQDGR³$ODVFKLFDVOHVHQFDQWDEDDTXHOOLPRQHUR £'HEHPRVHQFRQWUDUOR²'LMR3HGURPX\DQLPDGR )HGHULFR/XtV\3DWULYRVRWURVHPSH]DGDSUHJXQWDUDORVYHFLQRVVREUHORTXHKD\DQSRGLGRYHU-XDQ5LWD\\R LQYHVWLJDUHPRVSRUOD]RQDGHODFDEDxD²GLMR3HGUR &XDQGRORVGHPiVVHKDEtDQLGR3HGUR-XDQ\5LWDIXHURQKDFLDODFDEDxD$OOt3HGURVDFyXQPDOHWtQ £µ*XDXµ²'LMRFRQDVRPEUR-XDQ¢4XpHV" (VXQHTXLSRSDUDGHWHFWDUKXHOODV3HGURHPSH]yDGDUYXHOWDVSRUODFDEDxDKDVWDREWHQHUHOUDVWURGHXQDVKXHOODV(UDQ PX\JUDQGHV&RUUHVSRQGtDQDXQFDO]DGRGHO(QODFDEDxDVyORHQWUDEDQQLxRVGHDxRVTXHQRFDO]DEDQPiVGHXQ 2EVHUYDQGRFRQPXFKRGHWHQLPLHQWRHQODKXHOODSXGROHHUODSDODEUD3DEORVN\DOUHYpV(VDPDUFDQRFXEUtDPD\RUWDPDxR TXHHOGHODWDOOD7UDVHVWR3HGURVHGLRFXHQWDGHTXHOHVKDEtDQWHQGLGRXQDWUDPSD\DTXHTXLHQKXELHUDHQWUDGRKDEtD XWLOL]DGRXQDVSODQWLOODVH[WHUQDVGHPD\RUWDPDxRTXHODVXHODSDUDKDFHUQRVFUHHUTXHHOLQWUXVRHUDXQDSHUVRQDPiVJUDQGH £0LUDG$OOtKD\XQDSODQWLOOD³([FODPy5LWD $ODFDEDxDOOHJDURQ/XtV3DWUL\)HGHULFR +HPRVDYHULJXDGRTXHDODVHOiUEROD~QHVWDEDSHURDODV\DQR 1RVRWURVVDEHPRVTXHKDQVLGRQLxRV /RVQLxRVTXHKD\DHVDVKRUDVVRQORVGHOLQVWLWXWR(QHOSXHEORGH6XHFDVyORKD\DXQQLxRTXHYDDOLQVWLWXWRGHORWUR SXHEOR £(VÉOYDUR²'LMHURQWRGRVDODYH] &RUULHQGRIXHURQDVXFDVD\£DOOtHVWDEDHOiUEROHQPHGLRGHOKXHUWRGHGHODQWHGHODFDVD £+XUUD³([FODPDURQ 6LQSHQVDUORGRVYHFHVORDUUDQFDURQ\VHOROOHYDURQDODFDEDxD3XVLHURQXQDYHUMDDOUHGHGRUGHVXWHUULWRULRSDUD DVHJXUDUVHGHTXHQDGLHVHORSXGLHUDYROYHUDOOHYDU 7RGRVKDEtDQWUDEDMDGRHQHTXLSR\JUDFLDVDHVRORKDEtDQUHFXSHUDGR,QFRUSRUDURQQXHYRVDSDUDWRVHOHFWUyQLFRVDOD FDEDxDSDUDTXHQRVHORYROYLHUDQDUREDU 3DVDGRVORVGtDVFRQWLQXDURQUHFRUGDQGRORTXHPiVOHVKDEtDLPSUHVLRQDGRGHODDYHQWXUDODFDUDGHÉOYDURDOGtD VLJXLHQWH 3DEOR3DOPHU$(62 18 l’algar El dilluns 10 de desembre del 2007 vam eixir cap a València amb autobús a les 8:45. El viatge se’ns va fer curtet, ja que anàvem xerrant i jugant (va ser prou divertit). En arribar a València ens vam dirigir cap a l’edifici “Les Províncies”. Allí, vam veure en primer lloc, les oficines on es redactava, s’organitzaven les notícies de cada dia... Després entrarem en el plató (va ser molt emocionant, ja que per uns moments ens sentirem periodistes) i finalment vam veure com s’imprimia el periòdic, les màquines que es gastaven... Més tard vam esmorzar en una placeta (on ens ho vam passar molt bé) i després anàrem a Les Corts. És un edifici molt gran. A l’entrar estava el quadre de la batalla d’Almansa. Després vam pujar per una escala i per casualitat vam veure a Milagrosa Martínez, que és la presidenta de les Corts. I ens férem una foto amb ella. Més tard passàrem per una sala on hi havia una taula molt llarga que servia per a reunir-se i parlar sobre dubtes o preguntes que arribaven a durar hores. I al final vam entrar a l’hemicicle i ens vam deixar senyar-nos en les cadires dels diputats i del president (on per uns moments ens vam sentir importants). Allí, un guia ens digué per a què servia el parlament i de les coses que es parlaven. En eixir de Les Corts ens dirigirem al lloc on vam dinar i vam passar una estona passejant i parlant. Per finalitzar, pujàrem a l’autobús i tornarem al col·legi i ens anàrem a casa. Va ser un viatge molt interessant, doncs vam aprendre molt de manera senzilla i a més, va ser molt divertit i m’ho vaig ar d’allò més bé. passar Laura Merí 2n B - ESO l’algar 19 E.S.O. E.S.O. Q&,&/( =@HDMEMwD@E= $0,*8(6 $FDEDYHQGHFRPSOLUHOVTXLQ]HDQ\VHUHQGHXDPLJXHV GHWRWDODYLGDSHUzPDLV·KDYLHQSDUDWDSHQVDUFRPG·LP SRUWDQWHUDSHUDHOOHVWHQLUVHOHVXQHVDOHVDOWUHV(OOHVHUHQ IHOLFHVWDQVROVDPEHOIHWGHSHQVDUTXHVHPSUHHVWDULHQMXQ WHVV·KRFRQWDYHQWRW 4XDQHUHQPHQXGHWHVHOTXHPpVHOVDJUDGDYDHUDMXJDUD OHVQLQHVFRPDWRWHVOHV[LTXHWHV3HUzWDPEpHOVHQFDQWDYHQ HOVHVSRUWVOHVH[WUDHVFRODUVHUHQXQDIHVWDSHUDHOOHVLWHQLHQ XQSHWLWHTXLSGHEjVTXHWTXHDUULEjDJXDQ\DUODOOLJDGHOD FLXWDWRQWRWHVHOOHVYLYLHQ Aquest any 4t d’E.S.O ha anat de convivència a la Drova. Ha sigut una de les millors que hem fet al llarg de la $UDMDVyQSHUVRQHVDGXOWHVLTXDQTXHGHQWRWHVOHVVHW PDQHVSHUFRQYHUVDULIHUVHXQFDIHQHWUHFRUGHQDTXHOOVGLHV FRPHOVPpVIHOLoRVGHOHVVHXHVYLGHV(OVVHXVÀOOVMDFRPHQ FHQDWHQLUDPLVWDWVYHUWDGHUHVLDL[zOHVIDYLDWMDUDODVHXD DGROHVFqQFLD L UHPHPRUDU DQWLJXHV YLYqQFLHV GH MRYHQWXW 6yQSHUGDPXQWGHWRW$0,*8(6 nostra vida en aquest col·legi. Encara que l’autobús ens va 3LOL3HLUyU% Entre les activitats podem destacar: un bingo, per as- El dia nou de febrer els alumnes de 3r anàrem de visita cultural a la ciutat d’Alacant. La primera visita fou al MARQ (Museu arqueològic provincial d’Alacant). Una guia ens mostrà tota mena de detalls sobre els nostres avantpassats i la prehistòria: el paleolític, el neolític, l’edat dels metalls... vàrem veure con vivien en aquestes èpoques, quins objectes utilitzaven, les ferramentes que empraven per caçar animals, els llocs comuns de reunió... i fins i tot com els soterraven. 1RUPDOPHQWQRDQDYHQWRWHVMXQWHVDOHVPDWHL[HVFODVVHV 1R REVWDQW DL[z D O·KRUD GHO SDWL HV UHXQLHQ SHU FRPSDUWLU H[SHULqQFLHVLODPLWMDKRUHWDTXHGXUDYDODWUDQVIRUPDYHQ HQODPLOORUGHOGLD7RWLTXHQRUPDOPHQWUHLHQDPEDOHJULD WDPEpSDVVDYHQPRPHQWVWHQVRV1RSHQVHXTXHQRHVEDUD OODYHQ QR 1RPpV TXH DTXHOOV WULVWRV UHFRUGV QR URPDQLHQ PROWGHWHPSVHQHOVVHXVFDSVLDFDEDYHQSHUGRQDQWVHOHV GLVSXWHV &DGDYHJDGDHVIHLHQPpVPDMRUVLVDELHQTXHQRHVWDULHQ MXQWHVWRWDODYLGDVDELHQTXHDTXHOODHWDSDGHOFROÃOHJLHVWD YDÀQDOLW]DQWLTXHKDXULHQGHVHJXLUFDPLQVGLIHUHQWV7DQ PDWHL[WDPEpHUHQFRQVFLHQWVTXHHQFDUDTXHHVVHSDUDUHQ FRPSDUWLULHQHOVHXWHPSVLVHJXLULHQFRPSWDQWOHVXQHVDPE OHVDOWUHV(VYDQSURPHWUHTXHVHPSUHHVWDULHQGLVSRVDGHVD DMXGDUVHDEXVFDUVHTXDQDOJXQDG·HOOHVWLQJXHUDXQDGLÀ FXOWDW«,DL[tYDVHU 20 amb pedres, terra i envoltats d’herba i arbres. En arribar a la font del Garrofer, vam esmorzar en grups i després realitzarem activitats per perdre la vergonya davant els altres, agafar confiança i relacionar-nos. sociar a cada company, una sèrie d’activitats i aficions. El joc consistia en confiar en el company i deixar-te guiar E=STA=L@ADSLI 4XDQFUHVTXHUHQXQSRFGHL[DUHQGHMXJDUDOEjVTXHWSHU TXqMDHUHQDO(62LDODOOLJDQRPpVKLKDYLHQHTXLSVGH [LFV$L[zIRXXQDOÃOLFLHQWSHUDUHIRUoDUHOVOOLJDPVGHOD VHXDDPLVWDWLHVWDUPpVXQLGHVTXHPDL pujar fins el poble, vam caminar un bon tros per un camí per ell/ella amb els ulls tapats, però el més divertit va ser escriure en un paper el nom d’un de nosaltres i l’activitat que volíem que realitzara, i adonar-nos que, qui havia de fer l’activitat era qui l’havia escrita!. Després de dinar vam llegir un text entre tots i vam (OFROHJLRFRPRWRGRVVDEHPRVHVHVHOXJDUDO TXHDFXGLPRVWDQDPHQXGRSDUDKDFHUGHEHUHVHVWXGLDU DSUHQGHU«SHURDGHPiV\DODYH]DYDORUDUODDPLVWDG HOHPSHxRTXHSRQHQORVSURIHVRUHVHQFDGDSHUVRQLWDD VDEHUFRPSRUWDUQRV« 'HWRGDVHVWDVFRVDVQRHUHVFRQVFLHQWHKDVWDTXH OOHJDVDOD(62 tornar a Gandia. Va ser una convivència inoblidable. Portem tots nosaltres molts anys junts, i les relacions entre nosaltres han de ser bones. No volem oblidar mai cap company!. Mereix la pena anar a veure’l ja que ens mostra la impressionant evolució i els descobriments que van fer, com anaven perfeccionant les armes, els materials i què empraven com a monedes. 0LSDVRSRUHOFROHJLR 4t A ESO $SDUWH GH TXH HUHV XQ SRFR PiV PD\RU WLHQHV REOLJDFLRQHV\UHVSRQVDELOLGDGHV\HVWRDORVQLxRVQRV KDFHVHQWLUPiVLPSRUWDQWHV\HQHOIRQGRQRVJXVWD 'XUDQWHFXDWURDxRVWHGDVFXHQWDGHTXHWRGROR TXHHVWiVYLYLHQGRHVORTXHHQXQIXWXURWHYDDVHUYLU SDUDYLYLU3DUHFHDOJRH[DJHUDGRSHURHVDVt 3HUR VLQ GXGD DOJXQD XQD GH ODV FRVDV PiV LPSRUWDQWHVGHHVWHSHUtRGRHVHOVRSRUWHTXHHQFXHQWUDV HQ ORV TXH WH URGHDQ DPLJRV \ SURIHVRUHV < PiV HQ XQFROHJLRFRPRHOQXHVWURTXHGDWDQWDLPSRUWDQFLDD ORV YDORUHV FULVWLDQRV GRQGH HO DPRU \ OD VROLGDULGDG GHVHPSHxDQXQSDSHOIXQGDPHQWDO Després, en autobús, anàrem a Lucentum: l’antiga Alacant de l’imperi romà, està situada al costat del mar i la seua antiguitat pot ser de 2500 anys. Amb una visita guiada vam veure les restes de les cases, les termes on la gent del poble acudia per a conversar i prendre un bany. La guia ens va fer distingir entre la zona on vivien els patricis i la zona dels plebeus..... fins i tot vam veure una arqueòloga treballant entre les runes ja que encara queda molt per descobrir. $ Pt SHUVRQDOPHQWH PH KD HQFDQWDGR 1R FDPELDUtD QDGD GH WRGRV HVWRV DxRV \ OR ~QLFR TXH SXHGRKDFHUHVGDUODVJUDFLDVDODJHQWHTXHORKDKHFKR SRVLEOH 9HUGDGHUDPHQWHVRPRVPX\DIRUWXQDGRV El viatge acabà dinat en un centre comercial de les afores d’Alacant. 0DUtDGHO&HUUR%(62 Lluís Aragonés 3r A ESO l’algar l’algar 21 E.S.O. E.S.O. E=NABED?A@LFRH=A?FH¯>=? ' (O7DEDFRHVPDORSDUDODVDOXG escribir un viaje en una hoja es fácil o, al espíritu. Podría afirmar que todos salimos de su casa con menos, eso dicen. Sin embargo, yo no lo un sentimiento nuevo por dentro. creo así. Tengo que escribir el viaje de fin de curso y la /R TXH DSDUHFH D FRQWLQXDFLyQ ORDFHSWDVW~\ORVGHWXDOUHGHGRUSXHGHQHVWDUHQSH WUHVDOXPQRVTXHKDQFRODERUD TXHSRUIXPDUXQRDOGtDQRYDDSDVDUQDGDSHURHVWiQ \HFWRHGXFDWLYRSDUDODSUHYHQFLyQGHOWDEDTXLVPRTXH /DSUHYHQFLyQGHOWDEDFRSRUSDUWHGHOHVWDGRHVWi Por la tarde fuimos a Córdoba y visitamos la Catedral verdad es que me va a resultar imposible relatar todas las y la experiencias y momentos que hemos vivido. Aún así, lo y la sinagoga, que era todo lo contrario: pequeña y sin intentaré. decoración. Mezquita, que nos impresionó por su magnitud, Salimos el domingo a las ocho de la mañana y el Antes de acabar me gustaría destacar que aunque viaje fue más bien tranquilo porque todos nos dormimos. los sitios visitados fueron espectaculares, el compañerismo Comimos en un centro comercial y seguimos el viaje reinante a cada paso que dábamos y la compañía de hasta el hotel. Visitamos el mirador, que tenía una vista nuestros tutores hicieron el viaje mucho más divertido. preciosa de la Alhambra, y luego tuvimos tiempo libre para Sin embargo (y creo que hablo por todos) echamos ir de compras. La noche fue más entretenida, ya que nos en falta a algunos profesores y compañeros que no llevaron a un pub que estaba bastante bien. pudieron venir. El lunes nos avisaron que íbamos a caminar para El viaje fue impresionante en todos los sentidos y, que nos pusiéramos deportivas. Fue agotador pero valió ahora que me doy cuenta, me parece que todos estamos la pena la visita de ese día: la Alhambra y el Generalife. más unidos después del viaje. Lo que más recomendaría a Si empezara a describir los paisajes y los monumentos... los cursos que vendrán, es la visita a Pedro Abad, porque no me cabría en una sola hoja. La tarde fue más cansada es algo que difícilmente se puede visitar más adelante y, ya que únicamente visitamos la Catedral de Granada, la sin duda, es una visita que vale la pena. El martes fue inolvidable. Ese día teníamos que OLJUR+D\SHUVRQDVTXHSLHQVDQTXHHVXQDWRQWHUtD\ GRHQODUHDOL]DFLyQGHXQSUR HTXLYRFDGRV VHUiHQYLDGRDOFRQFXUVRTXHFRQWDOÀQKDRUJDQL]DGR VLHQGRHIHFWLYD+D\JHQWHTXHHVWDGHMDQGRGHIXPDU\ 6LQVXD\XGD\ODGHORVRWURVFRPSDxHURVKXELHUD PiVVDQR+DFHUGHSRUWHHVXQDJDUDQWtDSDUDODVDOXG ´(OWDEDFRHVPDORSDUDODVDOXGSXHGHLQFOXVR /DV SHUVRQDV TXH YHQGHQ HO WDEDFR QR TXLHUHQ OD&RQVHOOHUtDGH6DQLGDGGHOD&RPXQLGDG9DOHQFLDQD ORVXVWLWX\HSRURWURVKREELHVFRPRHOGHSRUWHTXHHVHO VLGRLPSRVLEOH FRPRWDPELpQHOFRPHUGHWRGRHTXLOLEUDGDPHQWH KDVWDOOHJDUDPDWDU7DPELpQSXHGHSURGXFLUJUDYHV HO PDO SDUD QDGLH DXQTXH OR HVWiQ KDFLHQGR VLQ GDUVH PLOHVGHFRVDVSDUDHYLWDUHOWDEDFRSHURHVPX\LPSRU (QHOSUR\HFWRKHPRVDSUHQGLGRODVFRQVHFXHQ HQIHUPHGDGHVXQHMHPSORPX\FODURHVHOFiQFHU+D\ FXHQWD WDQWHTXHKD\DIXHU]DGHYROXQWDG+D\TXHSHQVDUPX\ FLDVTXHWLHQHIXPDU\KHPRVKHFKRGLVWLQWDVDFWLYLGD ELHQODVFRQVHFXHQFLDVFXDQGRWHRIUHFHQXQFLJDUUR6L GHV-XHJRPXOWLUHVSXHVWD3DQFDUWDVWUtSWLFRVYtGHRV 1RVORKHPRVSDVDGRPX\ELHQ\KHPRVDSUHQGLGRPX FKRVREUHHOWDEDFR\VXVFRQVHFXHQFLDV1DGLHGHOSUR \HFWRKDKHFKRODVFRVDVSDUDJDQDUHOFRQFXUVRORKD KHFKRSDUDSDUWLFLSDUDSUHQGHU\SDViUVHORELHQFRQVXV DPLJRV+DVLGRXQDH[SHULHQFLDPDJQtÀFDVHODUHFR PHQGDPRVDFXDOTXLHUSHUVRQDµ tumba de los Reyes Católicos y el Almacén del Carbón. De noche nos llevaron de nuevo al pub. HVXQFRPHQWDULRUHDOL]DGRSRU 'HVSXpVGHHVWRJDQDUQRVpVLORKDUHPRVSHUR LIDIA MOLINA ´£TXHQRVTXLWHQOREDLODRµ 4º ESO visitar Córdoba y, por la mañana, visitamos Pedro Abad, ¡GRACIAS! casa natal de Santa Rafaela María. Fue una visita distinta a todas las demás. ¡Estábamos en el lugar donde nació y creció nuestra fundadora! El suelo que pisábamos lo había pisado ella antes... De repente la historia que nos habían contado de su vida se volvía realidad. Nos llevaron al antiguo corral que había en su casa, que se convirtió hace tiempo en una iglesia dedicada a ella. Era preciosa. Nos dieron unos minutos para rezar y fue un momento único. Sentimos como si ella estuviera con nosotros, transmitiéndonos su fuerza de voluntad y su 22 l’algar l’algar 23 E.S.O. C.F.G.M 0XUDOFRQYLYqQFLD /HVQRYHVDVVLJQDWXUHVGHFLFOHVIRUPDWLXV ¡Conseguimos el tercer premio de la Conselleria Encara me’n recorde quan l’any passat estàvem en classe pensant que fer i on anar l’any següent. de Educación a las iniciativas y buenas prácticas educativas 2007! Cuando nos comentaron la posibilidad de presentarnos a los premios de la Conselleria de Educación para la promoción de la convivencia se lo planteamos a los alumnos de talleres.Todos /as estuvieron de acuerdo. ¡Qué bien! Es nuestra oportunidad para demostrar que aunque no nos guste estudiar, podemos trabajar con ganas , y podemos hacerlo bien. Teníamos que realizar un mural cuyo contenido estimulara la reflexión y sensibilización sobre la convivencia y el mantenimiento de un clima escolar adecuado En un primer momento trabajaron en grupos reducidos , cada uno de ellos realizó un boceto en miniatura. De los tres resultantes teníamos que elegir uno y se realizó por votación. Els professors ens ajudaven molt i ens animaven a fer un cicle formatiu ací en el col·legi. Jo vaig decidir quedar-me i fer Comerç i Marketing, però també hi ha Gestió Administrativa. sobre la Seguretat Social, els distints tipus de currículum vitae, drets i obligacions del treballador, etc. I l’última asignatura i la més complicada és Administració i Gestió d’un xicotet establiment. La dóna Inma, que és la directora d’ESO i Cicles Formatius. La seua assignatura és un poc difícil, però si estudies pots aprovar. En aquesta gent nova que coneixeràs, si hi haurà professors nous, com assignatura dónes també teoria i pràctica com: comptabilitat, serà de difícil el curs, les assignaures que hi hauran…La gent l’empresa i el seu entorn, el negoci, el mercat i els seus de segon curs ens deia que era un poc difícil i que sempre tipus, la competència, el pla de producció les inversions i les haviem d’estar callats i si no, no te n’assabentaves de res. despeses, càlculs de societats, impostos i hisenda. En aquest curs tenim nou assignatures: Tenim unes altres assignatures que són Valencià, Anglés i Informàtica. • Una és Operacions de Venda, que t’explica com vendre als clients, el comportament que has de tindre cara al públic, Espere que vos haja arribat la informació de cadascuna la comunicació, les funcions d’un venedor, demostració d’un de les assignatures i vos animeu a fer aquest cicle formatiu, producte, etc. que vos agradarà. • Una altra és l’Administració del Punt de Venda: en aquesta donem mètodes i tècniques avançades de gestió empresarial, l’evolució del comerç, els escaparats i les parts d’un establiment. Tomás no paraba de decir..”me voy del colegio pero voy a dejar este mural y el premio de recuerdo”. ...Y así fue. En el mes de julio nos dieron la noticia, habíamos ganado el tercer de la Comunidad Valenciana a las iniciativas y buenas prácticas educativas .¡Tercer premio! Y se habían presentado 100 colegios ¡Qué momento!. Pero no solo por el premio en metálico (1000 ½), sino por el hecho de que algunos de ellos, eran alumnos y alumnas desmotivados hacia el trabajo escolar, alumnos y alumnas que en clase molestaban, pero que habían sido capaces de demostrar a todos y a sí mismos que con esfuerzo y dedicación se pueden alcanzar muchas metas. Eellos /as también podían destacar en algo. d’elles: parla del magatzem, la distribució dels Verles recoger el premio en la Conselleria nos llenó de emoción. Allí, Tomás, recogió la placa y los diplomas para todos los participantes. (Decidieron que lo recogiera él, ya que habia sido el coordinador en todo momento del trabajo). assignatures, Op.Venda, Animació en el punt de Mª José y Pablo Formació i Organització Laboral. Aquesta assignatura parla Quan commences el curs et poses nerviós/a, penses en la Nunca les habíamos visto tan emocionados y responsables, sabían que habia que realizar el mural en poco tiempo , pero fueron capaces de organizarse, distribuirse el trabajo (pidieron la colaboración de Lídia para que ella pintara las manos ) y venir si era necesario a trabajar en el mural fuera del horario escolar para terminarlo a tiempo. Nunca olvidaremos a estos alumnos: Tomás, Mireia, Ana, Aroa, Antonia...deseamos de corazón que sepan encontrar su camino...un camino que les lleve a la felicidad. dues assignatures; Op.d’Emmagatzematge i l’altra que és Mª Carmen Santamaría, C.F.G.M. Comerç i Màrketing • Tenim assignatures que són pràctiques i teòriques i Operacions d’emmagatzematge és una productes, els diferents tipus de pagament, la factura, l’IVA, l’albarà, l’inventari, l’expedició de mercaderies i moltes més coses. Enrique és un professor que ens dóna diverses venda i Relacions en l’entorn del treball. Tracta de l’organització del treball, els conflictes de l’empresa, les reunions, la negociació, la motivació en el món laboral i la comunicació en l’empresa. La nostra tutora és Maria: ella només ens dóna 24 l’algar l’algar 25 Curs 2007/2008 26 Curs 2007/2008 1r d’Educació Infantil A 1r d’Educació Infantil B 1r de Primària A 1r de Primària B 2n d’Educació Infantil A 2n d’Educació Infantil B 2n de Primària A 2n de Primària B 3r d’Educació Infantil A 3r d’Educació Infantil B 3r de Primària A 3r de Primària B l’algar l’algar 27 Curs 2007/2008 28 Curs 2007/2008 4t de Primària A 4t de Primària B 1r d’E.S.O. A 1r d’E.S.O. B 5é de Primària A 5é de Primària B 2n d’E.S.O. A 2n d’E.S.O. B 6é de Primària A 6é de Primària B 3r d’E.S.O. A 3r d’E.S.O. B l’algar l’algar 29 De Septiembre a Junio Curs 2007/2008 Cicle formatiu de Gestió 4t d’E.S.O. A Cicle formatiu de Comerç 30 l’algar l’algar 31 Els professors Escriuen C.F.G.M ¢&yPRYDDVHUWXSULPHUDxRHQHOFLFORGHJHVWLyQ$GPLQLVWUDWLYD" ¿Cómo va a ser tu primer año en el ciclo de gestión Administrativa? ¿Qué espero del segundo año en las prácticas en un centro de trabajo? Ser contable, montar mi propia empresa, estar en un despacho sentada en un sillón de esos que son tan cómodos... y por supuesto cobrar muchísimo dinero... que no eran nada fáciles, que nos lo tomáramos con calma y fuéramos constantes en el trabajo y estudio. Otra asignaturas como FOL, personal, compraventa y pública son más de estudiar y teclado e informática de atender y asistir a clase. Todo parece fácil, pero si no estudias y le pones empeño no consigues nada. Parece mentira lo rápido que ha pasado el año: el buen Hola, me llamo Lourdes y soy una alumna de gestión administrativa. ambiente que hemos tenido entre nosotros(cosa muy importante en una clase) y la ayuda de los profesores, todo eso, ha hecho que este curso pasara volando. Cuando somos pequeños y nos hablan del trabajo siempre decimos que queremos trabajar poco y ganar mucho dinero. Claro, y quién no. Pero con el paso del tiempo te vas dando cuenta de que las cosas no son tan fáciles y poco a poco te vas creando tus expectativas. Y ahora me pregunto: ¿Qué pasará el año que viene? ¿Qué me deparará el segundo año? Yo sólo espero que me vaya todo genial como el primero y que tenga ese buen ambiente. Al acabar 4º de ESO mis ilusiones eran ser contable, Y a vosotros, los que no pensáis estudiar bachiller, os llevar la contabilidad de una empresa importante, tener mi animo a que estudiéis un ciclo y cumpláis esas expectativas despacho y cobrar mucho dinero pero claro, eso no me lo y esos sueños. iban a dar por mi cara bonita, claro está, me lo tendría que ganar a pulso y cuando me enteré de que en el colegio que estudiaba había un ciclo con las características que buscaba no tardé en matricularme. LOURDES CARBÓ CFGM DE GESTIÓN ADMINISTRATIVA Ahora iba a estudiar por fortalecer mi futuro, y por fin (O9ROXQWDULDGRUHFXSHUHPRVORVSHTXHxRVYDORUHV ( Q XQD VRFLHGDG GHPRFUiWLFD FRPR OD QXHVWUD HQ ORV PHGLRV GH FRPXQLFDFLyQ VH KDEOD \ VH FRPHQWDVREUHODLPSRUWDQFLDGHORV*UDQGHVYDORUHV -867,&,$62/,'$5,'$'3$=,*8$/'$'/D PHQWDEOHPHQWHPXFKDVYHFHVQRVHFXPSOHQHLQFOXVR ORV´PDVDFUDPRVµ (VWRVJUDQGHVYDORUHVSDUDVXUHDOL]DFLyQUHTXLHUHQ GH OR TXH SRGUtDPRV OODPDU ´ORV SHTXHxRV YDORUHVµ ORV FRWLGLDQRV DTXHOORV TXH WHQHPRV TXH YLYLU HQ ODV UHODFLRQHVFRQODVSHUVRQDV\HQORVDFRQWHFLPLHQWRVGHO GtDDGtDGHQXHVWUDH[LVWHQFLD0HUHÀHURDODWHUQXUD HVIXHU]RVDFULÀFLRERQGDGDPRU 6yORHVSRVLEOHDYDQ]DUKDFtDODVROLGDULGDGDWUDYpV GHODSLHGDGFRPSDVLyQJHQHURVLGDGVHQVLELOLGDG\GH ODFDULGDGKDFLDORVTXHQRVURGHDQ\VXIUHQ 1XHVWURVDOXPQRVDVTXHSDUWLFLSDQHQHOYROXQWDULD GRHVWiQSRQLHQGRHQSUiFWLFDHVRVSHTXHxRVYDORUHV &RQVHQFLOOH]VRQUtHQKDEODQHVFXFKDQWRFDQDHVRV QLxRV GLIHUHQWHV (VSXUQD D ORV QLxRV FRQ SUREOHPDV IDPLOLDUHV3UHYHQWRULRDHVRVKRPEUHVHQIHUPRV\VR ORV)UDQFLVFDQRV (QQRPEUHGHWRGRVHOORV£*5$&,$6 1XHVWURSDVRSRU Espurna 8QDYH]DODVHPDQDYDPRVSRUODWDUGHDOD´)XQGD FLyQ(VSXUQDµTXHFRPRPXFKRVVDEpLVHVXQDLQVWLWX FLyQDODTXHDVLVWHQSHUVRQDVTXHWLHQHQ´1HFHVLGDGHV (VSHFLDOHV ´ GLVPLQXLGRV SVtTXLFRV$OOt UHDOL]DQ GL YHUVDVDFWLYLGDGHVPDQXDOHVVHJ~QVXVSRVLELOLGDGHV\ QRVRWUDVQRVVHQWLPRVPX\DJXVWRGHSRGHUD\XGDUOHV DFRPSDxDUOHV\HVFXFKDUOHVGXUDQWHHVHWLHPSRTXHOHV GHGLFDPRV 1RVHQFDQWDTXHQRVHVSHUHQHQWXVLDVPDGRV\FDVL VLQ FRQRFHUQRV QRV DEUHQ ´VX PXQGRµ \ DJUDGHFHQ QXHVWUDSUHVHQFLD tendría eso que tanto deseaba. El primer día fui tranquila porque parte de mis 6LQ HPEDUJR ODV PiV IDYRUHFLGDV VRPRV QRVRWUDV HOORVVLQVDEHUORQRVKDQHQVHxDGRDOJRPX\YDOLRVR QRVPXHVWUDQXQD´UHDOLGDGµTXHVLELHQVDEtDPRVTXH H[LVWtDHQRFDVLRQHVSDVDEDLQDGYHUWLGD compañeros del curso anterior iban a asistir a mi misma clase o al ciclo de comercio, pero también estaba con el gusanillo de conocer a los compañeros con los que compartiría un curso entero y a los profesores que tendría. 1RVKDQKHFKRYHUODYLGDGHRWUDPDQHUDPiVVLP SOHVLQWDQWDVDPELFLRQHV\VREUHWRGRTXHFRQFDULxR \HVIXHU]RVHSXHGHORJUDU72'2 Día tras día fui conociendo a mis compañeros, profesores y las asignaturas... Me habían dicho que eran fáciles pero (VWRVLQGXGDQRVD\XGDDVHUPiVKXPDQDV*5$ &,$6)81'$&,Ð1(63851$ no sabría qué deciros sobre dos de ellas: contabilidad y seguros básicos. %HD3DROD$UDQW[D/RUHQD &)*0&20(5&,2 Los profesores de cada asignatura nos advirtieron de 32 1RGHEHPRVROYLGDUTXHWRGRVHVRV´SHTXHxRVYD ORUHVµVRQ(9É1*(/,&26-HV~VORVYLYLyHQVXYLGD FRWLGLDQD(QORVHYDQJHOLRVHQFRQWUDPRVPXFKRVWH[ WRVGRQGH-HV~VGH1D]DUHWVHHPRFLRQDVHFRQPXH YHVHFRPSDGHFHVHLOXVLRQDGDHVSHUDQ]DDPDD WRGRVSHURHVSHFLDOPHQWHDVXVSUHIHULGRVORVGpELOHV ORVSHTXHxRVORV~OWLPRV l’algar l’algar 33 Els professors Escriuen Els professors Escriuen ¢4XpHVHO3UHYHQWRULR" s o n a c s i c n Fra (VXQDFDVDKRJDUDWHQGLGDSRUKHUPDQDVGRQGHVHHQ (VWDPRVSDUWLFLSDQGRHQODDFWLYLGDGTXHHOFROHJLR RUJDQL]DGHOYROXQWDULDGR(QHOPHVGHPDU]RQRVKL FLHURQXQDPHVDUHGRQGDHQODTXHXQUHSUHVHQWDQWHGHO 3UHYHQWRULR LQIDQWLO RWUD GHO FHQWUR (VSXULD \ XQR GHO FHQWURGHDFRJLGD6DQ)UDQFLVFRGH$VtVQRVH[SOLFDURQ TXH SHUVRQDV WLHQHQ DOOt DFRJLGDV \ TXH SUREOHPiWLFD SUHVHQWDQ1RVLQYLWDURQDTXHIXpUDPRVDFRQRFHUHVRV OXJDUHV\DHVWDUXQUDWLWRFRQHVDVSHUVRQDV 1RVRWURVDVGHFLGLPRVLUDORV)UDQFLVFDQRV9DPRV WRGRVORVPDUWHVGHVSXpVGHOFROHJLR(OSULPHUGtDQRV HQVHxDURQHOFHQWUR\FRQRFLPRVDWRGRVORVTXHYLYHQ FXHQWUDQQLxRV\QLxDVFX\RVSDGUHVQRSXHGHQKDFHUVHFDUJR GHHOORVSRUGLYHUVRVPRWLYRV 3RU HVR PHGLDQWH HVWD UHGDFFLyQ TXHUHPRV OOHJDU D WRGRV \ GHFLUTXHORTXHKDFHPRVQRVRWUDVHVXQJUDQLWRGHDUHQDH LQYLWDPRVDWRGRVDTXHSDVHQSRUHOSUHYHQWRULR\TXHFRP SDUWDQXQDWDUGHFRQHOORV(VRVQLxRVQRVWUDQVPLWHQGXO]X UDLQRFHQFLDDOHJUtD DOOt1RVEDMDPRVµPX\FRQWHQWRVµ\FRQJDQDVGHYRO YHU ££*5$&,$6 /DVDFWLYLGDGHVTXHKDFHPRVVRQUHSDUWLU\GDUOD PHULHQGDDPXFKRVOHVWHQHPRVTXHD\XGDUDFRPHU MXJDUDOGRPLQySDVHDUDSHUVRQDVTXHWLHQHQGLÀFXOWDG UHJDUSODQWDVKDEODUFRQHOORV Laura, Raquel, Arantxa, Nuria, Cristina, Andrea, Laura, Gabriela 3DVDPRV XQ EXHQ UDWR \ DQLPDPRV D QXHVWURV FRPSDxHURV\DPLJRVDTXHSDUWLFLSHQHOFXUVRTXH YLHQH o i r o t n e v e Pr 4XHUHPRVWDPELpQGHFLUTXHORVKRPEUHVTXHYLYHQ HQHVHFHQWURFDVLWRGRVIXHURQDEDQGRQDGRVSRUVXVID PLOLDVDOJXQRVVRQMyYHQHVSHURHVWiQHQIHUPRV\RWURV KDQHVWDGRVRORVSRUODFDOOH+HPRVYLVWRTXHDOOtKDQ HQFRQWUDGRXQDJUDQIDPLOLD5HFLEHQFDULxR\FXLGDGR GHORVKHUPDQRV\GHWRGRVORVYROXQWDULRVTXHFRODER UDQ ,YiQH,UHQH%(62 /ROD\.DUR*HVWLyQ$GPLQLVWUDWLYD £+ROD6RPRVXQJUXSRGHDOXPQDVGH$(62TXH HVWDPRVSDUWLFLSDQGRHQHOYROXQWDULDGR9DPRVORVMXH YHVSRUODWDUGHXQUDWLWRDO3UHYHQWRULRFRQ3XUD\0 -RVp 8QD YH] DOOt VROHPRV GLYLGLUQRV HQ GRV JUXSRV XQDVHVWDPRVFRQORVQLxRVTXHWLHQHQTXHKDFHUGHEH UHV\OHVD\XGDPRVHQVXVWDUHDV\RWURJUXSRHVWDPRV FRQ HO UHVWR GH QLxRV MXJDQGR \ HQWUHWHQLpQGROHV FRQ PDQXDOLGDGHV,UDOOtHVXQDH[SHULHQFLDPX\JUDWLÀFDQ WHSRUTXHHVWDPRVFRQHVRVQLxRV\OHVD\XGDPRVHQOR TXHSRGHPRV(OORVFRQVLJXHQTXHQRVRWUDVQRVROYLGH PRV GH QXHVWURV SUREOHPDV R SUHRFXSDFLRQHV GXUDQWH XQUDWR2VLQYLWDPRVDTXHYD\iLVDOOtFXDQGRSRGiLV (VXQDH[SHULHQFLDPX\JUDWLÀFDQWH (OSULPHUGtDTXHIXLPRVYLPRVDPXFKRVQLxRVFRVDTXHQRV GLRDOHJUtD\WULVWH]DDODYH] ¢3RU TXp DOHJUtD" 3RUTXH QRV KDFLD PXFKDV LOXVLyQ SRGHU FRPSDUWLUXQDWDUGH FRQHOORVFRQRFHUORV MXJDU HQVHxDUOHV FRVDVKDFHUOHVVRQUHtU\SRUTXHQRHVFXFKDUODVLOXVLRQHV TXHWLHQHQVREUHODYLGD ¢3RUTXpWULVWH]D"3RUYHUTXHFUHFHQVLQHOFDULxRGHORVVX \RV QR SRGHU YLYLU HQ VXV FDVDV OHYDQWDUVH VLQ WHQHU D VXV SDGUHV (VWRQRVKL]RSHQVDUHQPXFKDVFRVDVQRVRWUDVTXHUHQHJD PRVGHWRGR\HOORV£TXHGDUtDQSRUWHQHUORTXHQRVRWUDVWH QHPRVQRVHQIDGDPRVVLQXHVWURVSDGUHVQRQRVGHMDQKDFHU HVWRRORRWUR\HVWRVQLxRV£TXHGDUtDQSRUSRGHUHVWDUFRQ ORVVX\RV $OXPQDV(62 34 3RURWUDSDUWHGHFLUTXHHQHVHFHQWURHVWiQELHQ(VXQDFDVD GHJUDQVXSHUÀFLHFRQDPSOLRVMDUGLQHVDOLJXDOTXHODVKD ELWDFLRQHVTXHHVWiQELHQDUUHJODGDVHQÀQWRGDODFDVDHV XQDPDUDYLOODSHURWDPELpQFDEHGHFLUTXHXQDD\XGDQXQFD YLHQHPDO l’algar l’algar 35 Els professors Escriuen Els professors Escriuen Educar per a la convivència )LHVWD3URDFLV Educar para la convivencia no es renunciar a la existencia de conflictos sino saber enfrentarlos y superarlos positiva y efectivamente. Educar para la convivencia es la forma esencial de la educación en valores y supone el reconocimiento de unos principios básicos que deben ser asumidos por todas las personas: el respeto, la cooperación, la justicia, la solidaridad, el desarrollo de la autonomía personal. A su vez, hay que ser conscientes de que esta cultura de convivencia exige que se cuestione cualquier tipo de discriminación, intolerancia, indiferencia, conformismo e insolidaridad. Pero esta educación para la convivencia requiere, más que buenas teorías, buenas prácticas, y presupone una permanente invitación a la acción, comenzando por el comportamiento y las actitudes de todas las personas, tanto de las que educan (profesorado y familia), como las que son educadas, pues sabemos que cuanto más corta es la distancia entre lo que decimos y hacemos, más eficaz es la labor que realizamos. 8QD·RP¨VWXYROXJDUQXHVWUDl)LHVWD352$&,6mHOG´D GH$EULO6HUHSLWL¹GHQXHYRHVDJUDQFRQYLYHQFLDHQWUH WRGRV PLHPEURV GH OD FRPXQLGDG HGXFDWLYD DQWLJXDV DOXPQDVDGRUDGRUDVUHOLJLRVDVSDGUHVFRPSDUWLPRV HVIXHU]RFDUL·RHLOXVL¹Q WDOOHUGHSLQWXUDHWF $ODVFXDWURGHODWDUGHHPSH]DPRVWRGRVDWUDED MDUPRQWDQGRPHVDVWDOOHUHV\SXHVWRVGHYHQWD1XHV WUDVDQWLJXDVDOXPQDVOXF´DQXQDPDUDYLOORVDVHFFL¹QGH SDVWHOHU´DGRQGHQDGLHSRG´DHVFDSDUGHDTXHOODVGHOLFLDV SUHSDUDGDVFRQWDQWRWHV¹Q+XERWHDWURMXHJRVEDLOHV QRVQHFHVLWDQVLQRTXHFRPSDUWLPRV\GLVIUXWDPRVGH 7RGRV IXLPRV WHVWLJRV GHO DSR\R GH WRGRV ORV SDU WLFLSDQWHVSDUDKDFHUUHDOLGDGORV SUR\HFWRVHQ IULFD < QR V¹OR FRQVHJXLPRV HVWH REMHWLYR D\XGDU D ORV TXH XQDJUDQ)LHVWDlWRGRVmODIDPLOLD$&,FRPRTXHU´D6DQWD 5DIDHOD0DU´D ,VDEHO1RJXHUD EDUCAR PARA LA CONVIVENCIA ES UNA RESPONSABILIDAD COMPARTIDA Las relaciones de convivencia en los centros escolares interesan no sólo a la comunidad educativa, sino también a toda la sociedad, porque se trata de procesos que afectan al alumnado, al profesorado y a las familias, y, por tanto, inciden en el ámbito escolar; pero también influyen en los ámbitos familiares y sociales. Por todo ello, para educar en la solución pacífica de los conflictos, para fomentar las buenas relaciones de convivencia entre los alumnos, que también se están formando como ciudadanos, hace falta la sociedad entera. Sólo cuando hay un buen entendimiento entre los valores educativos que propone el centro, los que desarrolla la familia y los que están presentes en la opinión pública, los alumnos y alumnas encuentran coherentes y asumibles las normas que regulan las relaciones humanas. Familia y escuela previenen los problemas si: • Comparten y apoyan el proceso educativo. • Participan conjuntamente en programas formativos. • Mantienen la misma postura ante modelos agresivos y violentos. • Ajustan y sintonizan pautas de control y disciplina. Familia y escuela comparten la responsabilidad de educar para la convivencia, la paz y la resolución pacífica de los conflictos. Hay muchos aspectos que conviene tener en cuenta si queremos realmente contribuir a que nuestros hijos e hijas aprendan a relacionarse y a vivir en paz. e hijos/as y entre hermanos/as, son piezas esenciales en la educación para la convivencia. La escuela instruye y educa en las conductas básicas para una socialización adecuada de niños y niñas, pero la familia es el lugar idóneo para: • Educar en los valores fundamentales que dirigen la conducta de las personas y que se manifiestan en las relaciones humanas, como la empatía o ponerse en el lugar del otro y comprender sus sentimientos, el respeto por las opiniones de los demás, las actitudes de cooperación, y las conductas pro sociales y altruistas, que implican ayudar a otros cuando lo necesitan. • Poner en práctica una educación personalizada, que tenga en cuenta las circunstancias de cada situación concreta, así como las características personales y la edad del hijo/a. PODEMOS AYUDAR A NUESTROS HIJOS E HIJAS A CONVIVIR DE UN MODO EFICAZ SI: • Nos convertirse en modelos positivos. • Hablamos con frecuencia con los/as hijos/as y les trasmitimos confianza para que ellos a su vez nos hablen. • Educamos en los derechos humanos. • Fomentamos la autonomía de los/as hijos/as. El primero de estos aspectos es la implicación que la familia tenga en la escuela y la valoración que haga del estudio. El segundo es que las familias han de estar preparadas para detectar e intervenir en situaciones en las que sus hijos o hijas se vean involucrados en episodios violentos o que quiebran la convivencia. Además, una postura crítica y constructiva ante los medios de comunicación y los modelos agresivos y violentos que se transmite a los menores, un adecuado clima relacional entre madre/padre 36 • Establecemos unas normas claras y dialogadas. • Nos Interesamos por sus relaciones y amistades. • Estimulamos a nuestros hijos/as a utilizar constructivamente el tiempo de ocio. • Hablamos con nuestros/as hijos/as sobre cómo afrontar los conflictos. DEPARTAMENTO DE ORIENTACIÓN l’algar VENI, VIDI, VENDIDI Parafrasejant el gran Juli Cèsar (i desempolsant el llatí que s’implanta el pròxim curs en 4t d’ESO, especialitat “lletres”), això és el que vaig fer el dia del mercat (traduït: vaig arribar, vaig vore i vaig VENDRE). La veritat que tot va transcórrer d’allò més bé. Comence: Havia quedat amb Bienve a les 18 hores d’eixe dia i ahí estava jo. Quan vaig posar un peu en el recinte del col·le Amparo Vallet em va donar a triar: un o dos. Un o dos què? vaig respondre mentre contemplava de reüll un feix de numerets de rifa i imaginava la resposta. Bo, vaig pensar quan li’n vaig comprar (no dic quina quantitat), ja he començat a contribuir en este projecte solidari de les Esclaves per a gent necessitada a l’Àfrica. Però seguim. Ara acabe de passar per la porta de ferro (ferri, porta en llatí: açò va bé) i ahí que em veig Dolores i Pablo, els quals gentilment em recorden que el mòdic preu de l’entrada és un euro. Plenament conscient i sabedor el pague i m’obsequien amb una cunyada (no la dona del germà) en plena munyica… Com recorde els vells temps de la discoteca! Ara sí ja estic dins del pati. Preocupat per si Bienve i Lola no poden donar abast amb la venda de llepolies (exacte, col·loquialment i a partir d’ara, “CHUCHES”) vaig obrint-me camí com si en la selva amazònica em trobara (a càmera lenta, s’entén: és molta gent i molta coneguda) i per fi arribe a la paradeta. Bienve i Lola estan fent-ho de meravella però esperen un reforç. Em pose a la faena i la veritat és que tot el que amb tan gran habilitat empaquetàrem amb “chuches” Bienve, Tere, Marcela i un servidor en els dies anteriors (i en hores l’algar lliures, ehem) està sent venut a velocitat de vertigen. És meravellós comprovar com el consum de sucre és elevat en la nostra societat del benestar: tots, grans i menuts, xiquets, xiquetes, mares i pares, mares ex alumnes meues, ties ex alumnes meues també, iaies (encara NO ex alumnes meues), es llancen desenfrenadament a la caça de la ganga: bosses de “chuches” d’euro i mig o d’euro (a un preu molt inferior al de qualsevol botiga)...piruletes a uns pocs cèntims… unitats de cuquets, tortuguetes, bajoquetes (noms tècnics de les “chuches”) es venen com si els regalaren. En no més d’una hora les bosses d’euro i mig s’acaben (resulten més econòmiques, com no ens cansem de repetir) i les altres a poc a poc segueixen el mateix camí: la descàrrega d’insulina extra del pàncreas. Però quan ja està pràcticament tot vist per a sentència i el somriure ens ompli la boca pensant en la caixa que estem fent i de la qual Elvira se sent (sentiment) tan orgullosa, se sent (oïda) la poderosa veu de David...noooo: és el bingo. I, qui pot lluitar contra el jocs d’atzar?: senyores i senyors, THIS IS SPAIN. Haurem de redoblar esforços. S’imposa la llei del mercat en crisi: REBAIXES. Si compres 20 “chuches” te’n donem 22 (i la caixa per a poder-les transportar –no, no tenim bosses de plàstic: som molt ecologistes o poc previsors: les que n’hi havia ja s’han esgotat). Les últimes afortunades clientes són un parell d’alumnes de 1r d’ESO que ben contentes s’emporten totes les “chuches” que queden per un euro (amb un descompte d’un 15% més o menys). En eixe moment final de calma estic a soles. Tots disfruten de l’actuació de ball i del bingo (o estic mesclant el temps en la meua ment?: tan gran és l’alegria per haver venut tot el material que teníem). Guarde els diners en la caixa, els pose a bon recapte, replegue les caixes de cartró buides i em dirigisc al reciclatge. Passe per l’aula on Dani, Natxo i Carlos controlen els jocs d’ordinadors. El primer, gentilment, m’obri la porta de la classe i deixe, ecològicament, el cartó en el seu lloc. Sembla que ja he complit en la consecució del que uns dies després ens comunicaran: s’han recaptat més de 6300 euros. Són prou més de les nou de la nit. Em quede uns minuts més xarrant amb uns i altres de l’èxit de la venda i del magnífic ambient que es viu i a poc a poc vaig desplaçant-me cap a l’eixida. És hora de descansar: tots tenim dret, a que sí? Gràcies a totes les empreses col.laboradores: • Kiara • Ferretería Lozano • L’anec (Juan Pascual) • Dulcesol • Coca Cola • Caterguai • Anem • Cárnicas J. Aparisi • Refrescos Iberia • Universal Fashion • Carnicería Enriqueta • Juguetilandia • La Casona • Cuestión de Detalle Naviment S.L. • Intrepits • Buda • Nestlé • Pastisseria Salva • Expo Mex S.L. La Safor • Helados Estiu • Visantet frutas y verduras • Carnicería Hermenegildo Llopis- Guadasuar • Grupo “Casa de Andalucía” • Ajuntament de Benirredrá Òscar Quintanilla 37 Setmana cultural (Q ORV PiV GH YHLQWH DxRV TXH OOH YR FRPR UHSUHVHQWDQWH GHO$3$ DKRUD $03$ YHR TXH VL KD\ DOJR TXH VH PDQWLHQHHQWRGRVXYLJRUHV´/DVHPDQD &XOWXUDOGHO&ROHJLR(VFODYDVµ &RPR ODV EXHQDV FRVWXPEUHV SHU PDQHFHQ HO p[LWR GH HVWD ´6HPDQDµ HV TXH D SHVDU GHO FDPELR GH SHUVRQDV HQ HO$\XQWDPLHQWRSXHEOR\GHPiVFDUJRV GHO$03$ SXHV« KH FRQRFLGR D WUHV DOFDOGHVXQDDOFDOGHVDFXDWURGLUHFWRUDV GHO&ROHJLR\VLHWHSUHVLGHQWHVDVGHOD $VRFLDFLyQVLQROYLGDUDORVSURIHVRUHV DVTXHOOHYDQWRGDXQDYLGDFRODERUDQGR EXHQDPHQWH\GHWRGRFRUD]yQ (VWD VHPDQD HV OD ÀHVWD GH ORV HVWX GLDQWHV\QRVJXVWDYHUFRPRSDUWLFLSDQ HQMXHJRVH[FXUVLRQHVIHVWLYDOHVGHSRU WHHXFDULVWtD«\FRPRQRFXOPLQDUFRQ ODFHQDGHVREDTXLOORGHOYLHUQHVGHVSXpV GHOIHVWLYDOXQDQRFKHHVSHFLDOGHJUDQ DPELHQWH \ XQD IDQWiVWLFD FRQYLYHQFLD $OJ~QDxRVHKDQVRSRUWDGRYHQGDYDOHV \ FKDSDUURQHV TXH KDQ DJXDGR OD ÀHVWD SHUR«VLHPSUHVHKDQPRQWDGRODVPH VDV 5HFXHUGRTXHVHLQWHQWy´FUHDUWUDGL FLyQµHQOHFRQFXUVRGH´SDVWLVVHWVµSHUR DO SDUWLFLSDU SRFRV \ VLHPSUH JDQDU ORV PLVPRVVHDFDEyFRQHOODHQGHÀQLWLYD OD JHQWH SUHÀHUH SDVDUOR ELHQ FHQDQGR EDMRODVHVWUHOODVHQXQDDJUDGDEOHQRFKH GH0D\RGyQGHUHLQHODDPLVWDGODSD] \ODFRQFRUGLD ÉQLPR\KDVWDHODxRTXHYLHQH 7RQL3HLUy 38 Setmana cultural §6HDPRVSHUVRQDV GH3D]\)LHVWD¨ más inquietos… los alumnos de 3º de primaria, pues este mes celebran su Primera Comunión.. Los más atentos los ( sto es lo que queremos vivir cada curso escolar, a lo largo de nuestra Semana Cultural… Deporte, espectáculo, salidas, música, ofrenda, Eucaristía…, días intensos y repletos de actividades, que giran alrededor de una comunidad educativa ilusionada cada año al recordar una fecha, el 18 de Mayo, día de Santa Rafaela María. Este año, la semana cultural no pudo comenzar con la jornada del sábado “Día del Deporte”, alguien sin invitación, fue la primera en llegar… la Señora Lluvia. Ella trastocó los planes, pero dio paso al Señor Sol que supo lucirse el “Día del Espectáculo” y acompañó a los niños de Infantil y Primaria y también a los peques de la Escoleta de Benirredrá, para que pudieran disfrutar en el patio del colegio, del grupo Clin-Clan que se encargó de hacernos pasar un buen rato. Teatro y personajes de cuentos, tampoco faltaron… nuestros alumnos: pequeños actores. Los alumnos de 4º de primaria interpretaron una obra teatral y los alumnos de 6º de primaria, hicieron delicias con los más pequeños contando “cuenta cuentos”. 4º de E.S.O, será su última Eucaristía como alumnos del colegio.. y con melancolía recuerdan lo rápido que les ha pasado todo… infantil, primaria y finalmente su último curso en secundaria. El sacerdote nos recuerda que Rafaela María vivió al estilo de Jesús… “Amar Siempre”. Después de la Eucaristía, todos juntos almorzamos en el patio. Es el momento de compartir juegos… Las flores ya están a punto… Hay mucho movimiento y empezamos a ver a las primeras mamás y abuelitos cogiendo sitio, desde donde el Señor Sol no impida sacar las mejores fotos de la Ofrenda. En megafonía, presentadora de excepción, Pura anunciando la llegada de nuestros alumnos, que con cara sonriente se acercaban tímidos a ofrecer sus flores. Rafaela María… emocionada Por la tarde festival, música y baile para acompañar a los protagonistas: vuestros hijos y nuestros un poquito. Después cena en Benirredrá, ese pueblo que luce con orgullo las Torres de nuestro Colegio, el vuestro, el de todos como ella quería, Rafaela María. ¡Hasta el año que viene!. Bienve Arjona La jornada del martes vino marcada por la convivencia… Nos fuimos todos de excursión, grandes y pequeños. Los padres esperabais en la puerta del colegio para despedir a vuestros hijos, que llevaban sus mochilas cargadas de ilusión, de curiosidad y algo de nervios por la emoción de llegar allá donde iban… Unos, cuevas, parques o palacios, rincones por escudriñar, animales que ver…, otros, ciudades que descubrir Madrid, Córdoba, Barcelona… Recuerdos y momentos compartidos que llevarán nuestros alumnos. l’algar El viernes a primera hora celebramos en el patio del colegio la Eucaristía. Invitado de honor: el Señor Sol…, la Señora Lluvia ojeaba escondida entre las nubes… Los l’algar 39 Setmana cultural Setmana cultural Futbito alevín 'LDGHO·HVSRUWHVSRUWHVFRODU La participación de nuestros alumnos/ as en el deporte escolar sigue siendo muy numerosa. Desde 3º de infantil hasta 4º de la ESO, nuestros alumnos/as participan en Futbol Sala benjamin diferentes actividades en el ámbito escolar: el futbito, baloncesto, balonmano, voleibol, atletismo y psicomotricidad para los más pequeños. El deporte escolar ayuda a fomentar desde las edades más tempranas el saber Balonmano alevín relacionarse en grupo, el compañerismo, el juego en equipo, el adquirir responsabilidades, el aceptar la derrota, el saber disfrutar de Balonmano la victoria, la mejora de la autoestima, la superación personal y además permite a nuestros/as alumnos/as a relacionarse con deportistas de otros centros educativos y clubes deportivos. Estos son nuestros deportistas : Psicomotricitat Confiemos en que nuestros jóvenes atletas se impregnen de los valores educativos que representa la práctica deportiva. Departamento de educación física Bàsquet Psicomotricitat 40 l’algar l’algar 41 Setmana cultural Els pares Escriuen ARSEM=GAVSF=AR@HG=F 9LDMHD5RPDJUXSRV$&, Un año más, se acerca el día del “Festival de las Actividades Extraescolares” y tenemos que hacer balance de lo que ha dado de sí todo un año de trabajo y esfuerzo. Nuestros niños y niñas han podido elegir durante este curso escolar diversas actividades, siendo éstas: danza, karate, gimnasia artística, inglés, manualidades y cuentacuentos. Si hacemos un breve recorrido por cada una de ellas, podremos comprobar como: En DANZA: Las alumnas han aprendido diferentes posiciones de brazos y piernas, la coordinación y libertad de movimientos, el oído musical y la creatividad (saber montar coreografías ellas mismas). En KARATE: (siendo que es el primer año que se oferta en el centro) El “maestro” ha hecho hincapié en que los alumnos aprendieran diferentes movimientos de coordinación, técnicas y una introducción a las “Katas”. En GIMNASIA ARTÍSTICA: Se ha trabajado mucho la psicomotricidad, la elasticidad, la coordinación de movimientos y diferentes ejercicios artísticos. En INGLÉS: Han trabajado gran variedad de vocabulario, gramática, listening, fonética y pronunciación; todo ello de una forma lúdica y divertida. En MANUALIDADES: Los niños y niñas han aprendido a crear diferentes objetos con materiales muy diversos y fáciles de usar. Algunos de estos trabajos serán expuestos el día del festival en una clase del patio para que podáis comprobar que artistas tenemos. Al igual que una idea lleva a otra, un viaje lleva a otro. El primer viaje organizado por el grupo A.C.I consistió en ir a Pedro Abad, pueblo de Córdoba, donde nació nuestra querida Sta. Rafaela. Este fue el viaje que nos inspiró la idea de peregrinar a Roma donde vivió y murió nuestra Santa. Nacimiento y muerte. De Hispania a la Ciudad Eterna, Roma. Dicho y hecho. Un buen día después de organizarlo todo un grupo de madres A.C.I. nos vimos delante de un avión que nos llevaría a Roma. Roma una ciudad que impresiona, que atrapa. No solo por ser hermosa como ninguna, llena de cultura, llena de vida sino por las personas que la habitan las cuales te muestran su hospitalidad, a pesar del ajetreo de una gran ciudad, su simpatía, su forma de hablar tan característica, poniendo ese acento tan latino a todo. En todas partes nos han tratado bien y con cariño. Es increíble que aún y después de tantos siglos, los dos idiomas sigan siendo tan parecidos, con un poco de esfuerzo e imaginación, la comunicación está servida. Nuestro gran viaje constaba de cuatro días. Cuatro cortos días para recorrer toda la historia Romana. Era misión difícil, pero estábamos dispuestas a hacerlo. Los dos primeros días los dedicamos a ver la parte monumental de la ciudad. El primer día lo dedicamos a la Roma antigua. Primera parada las ruinas que van saliendo a cada excavación, que te hace preguntarte a medida que andas por Roma encima de qué estarán tus pies. La colina del Palatino, colina que da nombre a todos los Palacios tal era la construcción que allí había, donde se dice que nació Roma. Y el foro, que es la zona donde están los antiguos monumentos de los emperadores romanos. Sorprende que todo lo que has visto en el cine, esté ahí a tus pies y te sientes pequeña ante la grandeza de unos hombres que fueron capaces de crear tanta belleza y ser tan poderosos. Todo esto nos lo enseñó una guía romana que era una enamorada Rosana Torres l’algar Luego visitamos el Coliseo. Donde nuestra fantástica guía una vez más nos explicó y a la vez desmitificó aquellas masacres cristinas. Allí no había nada de eso. Lo que hacían eran luchas de gladiadores entre ellos y también con bestias, y que las masacres a los cristianos y todo eso es una leyenda, como no de Hollywood, a los cuales no les vendría mal hablar con esta chica. Pero lo más impresionante era la obra de ingeniería que se desplegaba para cada acto en el Coliseo, allí se reproducían las grandes hazañas de Roma y la puesta en escena era increíble, tenía ascensores para subir y bajar a las fieras, poleas para retirar parte de la arena o para volverla a poner, era todo un gran Circo. Un Circo que inspiró y de donde salieron nuestras plazas de toros españolas que no dejan de ser copias del foro romano, y no puedes hacer otra cosa que creértelo pues poseen un gran parecido. Por la tarde visitamos La Basílica de San Palo Extramuros, que es la segunda más grande de Roma y que sorprende mucho, no solo por la enormidad de sus dimensiones, que las tiene, sino por lo diáfana que resulta. Es muy, muy grande todo lo que tiene, el techo altísimo, las columnas enormes, las ventanas…, pero lo que posee es una sencillez que impresiona. La anécdota que nos contó Lía, fue que aunque es una de las más antiguas, se quemó en 1800 quedando solo el claustro y la restauraron con los materiales que fueron donando las distintas naciones, dependiendo lo que tuvieran, por ejemplo, el Virrey de Egipto donó los pilares de alabastro, el emperador de Rusia la malaquita y el lapislázuli y así. Luego fuimos a las Catacumbas de San Sebastián. A mí, personalmente, me hacía mucha gracia el nombre porque me recordaba a España. Son unas catacumbas muy austeras y deben ser bastante auténticas. Poco modificadas para los turistas. La guía de allí, nos lo contaba todo con poca pasión, un lugar tan importante como este, donde los Cristianos se escondían de la persecución romana para dar las enseñanzas de Cristo sin ser vistos, un lugar con tanta historia, y nosotras acostumbradas a ver a las explicaciones del Palatino, del Coliseo, por Lía, nos pareció un poco sosa la visita. Sin embargo por ello no deja de ser curiosas las catacumbas y te das cuenta de donde viene nuestra costumbre de enterrar a nuestros muertos en nichos, que viene a ser lo mismo, solo que nuestros cementerios al aire libre. En CUENTACUENTOS: La monitora ha insistido en la comprensión y velocidad lectora, a través de la lectura de cuentos y de preguntas acerca del mismo. No me gustaría terminar este artículo sin compartir con vosotros mi gratitud al trabajar con niñ@s que, con su cariño, esfuerzo y dedicación, me hacen sentir correspondida en una tarea tan difícil como es la de enseñar; consiguiendo unos excelentes resultados en un día muy especial para ell@s, que es: EL DÍA DEL FESTIVAL. ¡Un saludo y hasta el curso que viene! 42 de su ciudad, todo esto nos lo describía desde lo más alto de la colina palatino y desde allí nos enseñaba cada monumento que iban desenterrando y cuál era su función en la antigüedad. Todo ello con una pasión y un saber que te contagiaba, había momentos en que te veías vestido con la túnica y las sandalias y paseando por los mismos palacios y pisando el mismo suelo romano que los antiguos. Parecía que en cualquier momento aparecería Cesar, con su toga enrollada en la mano, y te contaría la estrategia de como consiguió conquistar las Galias, por si acaso íbamos mirando en todas las puertas. Muy bien por Lía. l’algar 43 Els pares Escriuen El segundo día lo dedicamos a ver la ciudad a pie, LA Roma viva, estuvimos en la plaza de España, en la fontana de Trevi, en la plaza Nabonna, vimos el Panteón, y tantas y tantas cosas que llenaría páginas enteras solo intentando describir una parte de lo que vimos, arte, cultura, historia por todos los rincones, belleza y sentimiento en cada uno de sus monumentos y en cada esquina. Bernini, Miguel Ángel, nombres que hemos estudiado cientos de veces y allí suenan como algo normal. Por la tarde fuimos al Vaticano ahora sí, todo el mundo inquieto porque sabes que si ya te ha gustado lo que has visto, ahora va a ser lo máximo. Antes de entrar Lía nos advirtió que no se podía hablar alto por eso nos consiguió unos auriculares que iban conectados a un micro desde donde ella nos explicaba cada rincón del Vaticano. Maravillas de la técnica. Tal es la fuerza que transmite el Vaticano a Isa (Noguera) le embargó la emoción y no pudo contener las lágrimas. Rápidamente esa emoción nos contagió a todas y se convertía en un sentimiento de grupo. Los primeros pasos fueron por el museo Vaticano. Estatuas que podrían cobrar vida y no te sorprendería, pinturas donde podías ver dibujada la historia, tapices en los cuales puedes percibir la suntuosidad que había en aquellos tiempos de los romanos. Seguimos por la Capilla Sixtina. Cuando entras quedas trasportada a otra dimensión. Es la dimensión de un arte que raya la perfección. Miras arriba y ves la creación del mundo. Miras a los lados y ves los pasajes bíblicos, como si te los estuvieran contando y miras en frente y ves el Jucio Final, como punto culminante del arte Renacentista. Y ya en la Basílica de San Pedro no tienes ojos para todo. El ara con sus columnas salomónicas, sus mosaicos, sus puertas y como no allí puedes contemplar la Piedad de Miguel Ángel, que te estremece al verla y no deja que separes los ojos de ella. Y por último la Plaza de San Pedro. Con sus dos gigantescos brazos los cuales abrazan, simbólicamente, a todos aquellos que entran a ver el Vaticano. Al salir tuvimos que descansar pues llevábamos un día con muchas emociones con muchos pasos dados y con mucha historia a nuestras espaldas. Y que mejor sitio que ir cenar al Trastévere. Visita obligada una vez en Roma. Es un barrio con un gran encanto. Fuimos a cenar a un restaurante que servían comida típica de Roma. Nuestra sorpresa fue que también cantaban. Imaginémonos a un grupo de españolas cantando canciones italianas; ¡¡¡Fiesta segura!!! El tercer día, lo dedicamos a la Santa Rafaela María. Fuimos a ver la casa del XX Settembre, donde vivió y murió en su estancia en Roma. Las hermanas que todavía viven allí EL CENTENARIO DE LAS ESCLAVAS DEL S. C. DE JESÚS 6 conservan la casa y las habitaciones donde estuvo Santa Rafaela, con gran devoción, tanto que aún parece que esté ella presente en las mismas. Todavía están allí sus objetos personales, los manteles que bordaba…. Y la iglesia, que aunque parezca increíble es enormemente parecida a la nuestra, en la forma y estilo, solo que la iglesia Romana está más decorada. Lo más increíble de todo es que allí está nuestra Santa incorrupta, está en una capilla de la Iglesia. Una vez delante de la Santa leímos un texto que llevábamos, pues la hermana Elvira nos había hecho un cuadernillo con el itinerario del viaje, relatos de Santa Rafaela en Roma, oraciones de la Santa, una novena y espacio para poder escribir, nuestras notas. Después de leer, hicimos una reflexión. Algo que la verdad nos fue bien, después de tantas emociones y vivencias. H DFHUFD OD IHFKD GH QXHVWUR &HQWHQDULR GHODOOHJDGDGHODV(VFODYDVGHO6&GH -HV~VD*DQGtD\%HQLUUHGUi/RFHOHEUDUHPRV HQHOFXUVR Por la tarde fuimos a visitar la otra casa que tienen las Esclavas en Roma, en el monte Parioli que es una de las siete colinas de Roma. Allí vive la Curia General, que son los más altos cargos de la Orden de las Esclavas. Nos recibieron con alegría, nos habían preparado un café con pastas y conocimos a la General de las Esclavas, que sorprendentemente es de nacionalidad japonesa. Nos hacía mucha gracia y nos sorprendía porque pocas de nosotras conoce lo internacionales que son las Esclavas del Sagrado Corazón. También nos alegramos mucho de ver a Gloria que está viviendo en la Casa. Nos encantó la hospitalidad y pasar una tarde compartiendo con ellas la casa tan bonita y las experiencias del viaje. Al salir no encontrábamos combinación para llegar al centro de la ciudad y un chico romano se portó muy bien con nosotras, dándonos la solución para volver. Solo encontramos buena gente, dispuesta a ayudar. 0LHQWUDVVHEXVFDEDWHUUHQRSDUDHGLÀFDU ODV SULPHUDV (VFODYDV VH LQVWDODURQ HQ XQD FDVDHQOD3OD]DGH/RUHWRQHQ*DQGtD (OGH-XQLRVHLQDXJXUyXQDFDSLOOLWDHQGLFKDFDVD \VHJ~QFXHQWDQ´/DSREODFLyQUHFLELyPX\ELHQDOD FRPXQLGDG\ODFDSLOODVHOOHQDEDGHJHQWHµ +DJDPRVXQSRTXLWRGHKLVWRULD +DFtDWLHPSRTXHODV55(VFODYDVGHO6& GH-HV~VTXHUtDQDEULUXQQRYLFLDGRHQ*DQGtD \ HO GH IHEUHUR GH VH GLR OD OLFHQFLD SDUDHVWDEOHFHUGLFKRQRYLFLDGR $OOt HVWXYLHURQ DOJR PiV GH XQ DxR PLHQWUDV VH KDFtDREUDHQHOWHUUHQRDGTXLULGRHQ%HQLUUHGUi´(O GH0DU]RGHHVWUHQDURQODQXHYDFDVDDOJXQDV +HUPDQDVDXQTXHVyORSDUDFRPHUUHFLELUORVPXHEOHV TXHOOHJDEDQ\OLPSLDUODVKDELWDFLRQHV\DWHUPLQDGDV (O\DIXHURQWRGDVDGRUPLUDOOtDXQTXHODREUDQR HVWDEDGHOWRGRWHUPLQDGD (O GH -XOLR GH VH SXVR SULYDGDPHQWH OD SULPHUDSLHGUDGHOD,JOHVLD/DREUDGHODFDVDVHJXtD DGHODQWH (O &HQWHQDULR TXH YDPRV D FHOHEUDU HO FXUVR HPSH]DUi HQ 2FWXEUH \ WHUPLQDUi HQ 0D\R 'XUDQWH HVWH WLHPSR VH FHOHEUDUiQ GLIHUHQWHV DFWRVTXH\DRVKDUHPRVOOHJDUPiVDGHODQWHFRQXQD SURJUDPDFLyQ ´&,(1$f263$5$ 72'26µ Fue un viaje extraordinario. Más allá de la Belleza de Roma pudimos ver un grupo unido. Un grupo en busca de sentimientos. Sentimientos encontrados, no solo en Roma y en su belleza, sino también en el encuentro con Santa Rafaela. Fue un volver al interior de cada una. SRUTXH WRGRV HVWiLV XQLGRV D OD YLGD GH ODV (VFODYDV \ TXHUHPRV TXH WRGRV FHOHEUHPRV HVWH JUDQ DFRQWHFLPLHQWR FRQ XQDDFWLWXGGHDFFLyQGHJUDFLDV Sólo me queda dar las gracias a todo este grupo fantástico de personas que hizo de este viaje un viaje especial. Y si una idea lleva a otra, un viaje... l’algar /DV (VFODYDV GHVGH VXV LQLFLRV QRV KHPRV VHQWLGR PX\ YLQFXODGDV D %HQLUUHGUi \ D *DQGtD FLXGDG TXH ODVDFRJLyFXDQGROOHJDURQ (OOHPDTXHKHPRVSHQVDGRSDUDGLFKR &HQWHQDULRHV El domingo había misa a las ocho en la iglesia del XX Settembre, y al volver desayunamos en el sitio de siempre ya despidiéndonos de todo, con el equipaje hecho y la sensación de que algo bueno se acaba. Y por último fuimos al ángelus a la Plaza San Pedro a recibir la bendición del Papa, que Oh!!!! Justamente no estaba allí. 0'2/25(6)$<26 ANA CLIMENT 44 (OGH1RYLHPEUHGHHPSH]DURQODVHVFXHODV GLDULDVFRQQLxDV(OQGHDOXPQDVLEDDXPHQWDQGR \DODxRVLJXLHQWH\DHUDQOOHJDQGRDVHUHQHO DxR(VHPLVPRDxR´HPSH]DURQDWHQHUUHWLURV SDUD ODV FKLFDV GH ODV HVFXHODVµ 7DPELpQ HVWD FDVD DGHPiV GH 1RYLFLDGR IXH -XQLRUDGR \ 7HUFHURQDGR SHUtRGRVGHIRUPDFLyQSDUDODVUHOLJLRVDVMXQWRFRQ HO&ROHJLR\OD&DVDGH(VSLULWXDOLGDG l’algar 45 FORN Y DOLÇOS FABUEL Mª Jesús Mompó Puertas para Locales Comerciales, viviendas particulares y cocheras comunitarias C/ Madrid, 5 • 46702 GANDIA (Valencia) • Tel. 96 286 35 48 • Fax 96 286 33 20 • Móvil 607 45 00 91 www.arastey.com [email protected] C/ Llidoner, 2 - Tel.: 96 286 13 82 46703 BENIRREDRÁ Sant Pere, 70 - 46702 GANDIA ( Valencia) Tel. 96 286 39 79 FERRETERIA LOZANO FUSTA REAL Carpintería F L S.L. Ferreteria Toldos - Tapizados - Cerramientos - Carpas -RVp$QWRQLR/R]DQR+XHUWD 6RPRV)DEULFDQWHV Ctra. de Almansa, Km. 96 46727 Real de Gandía (Valencia) Tel./Fax: 96 286 99 46 -XDQ0LJXHO-XVW0iUWLQH] ([SRVLFLyQ\YHQWD &0RUHUHV3RO,QG$OPRLQHV HPDLOWROGRVPDU#EX]RQVHJXURFRP 7HO )D[ Lozano PIZZERIA Playa de Gandía Edf. Acuarium Tel. 96 284 16 85 0RYLO 7HO Herramientas Campo y Jardin, Escaleras de piscina, Estufas, Telas para sombreo, Rompevientos, etc... C/ Av. Grau, 4 - 46701 GANDIA - Tel/Fax 96 287 24 59 COINBROKER, S.L. C O R R E D U R Í A D E S E G U R O S PRESUPUESTOS SIN COMPROMISOS C/ Plus Ultra, 12 bajo - Valencia Tel. 963 952 845 - Fax. 963 953 577 www.coinbroker.es EMPRESA DE SERVICIOS REFORMAS ALBAÑILERIA - FONTANERIA CALEFACCIÓN - PLACAS SOLARES Y PINTURAS 9L`LZ*H[}SPJVZ .(5+0( CARLOS PEIRÓ, S.L. (;326,&,Ð13$6(2*(50$1,$6*$1',$ $/0$&(1&75$$/%$,'$617(/ )$;5($/'(*$1',$9$/(1&,$ Pasaje Lombard, 30 Escalera, 6-1ª. - 46701 Gandía (Valencia) Tels. 96 287 43 02 - 96 287 22 56 - Fax 96 286 79 57 l’algar l’algar construcciones Y canalizaciones cYca - Obras hidráulicas. - Construcción en general. CLÍNICA DENTAL Odontología integral de niños y adultos contacto: Dra. Mariló Puchol Estrugo Passeig Germanies, 81, esc. A, 8º- 24 C/ de Irlanda, s/n (Urbanización San Nicolás) 46730 GRAU DE GANDIA Tel./Fax 96 284 59 59 TAPIZ - CONFORT 1 NOGUERA 46702 GANDIA (Valencia) Tel. 96 204 38 41 - Fax. 96 204 38 42 email: [email protected] &/Ë1,&$'(17$/ )(55(7(5,$ 'U,YiQ0RUDQW(VWUXJR &ROHJ1 TODO PARA LA DECORACIÓN LIJADO Y BARNIZADO DE PARQUETS PARQUETS FLOTANTE PARQUETS TARIMA PARQUETS CORCHO CESPED ARTIFICIAL Germanías 43 - Esc.2, 1º, pta 3ª Tel. 96 287 62 31 GANDIA 0$5&(/,12 62/,9$6/ 2572'21&,$ ,03/$172/2*,$ 2'2172/2*,$*(1(5$/ PARQUETS - MOQUETAS - ALFOMBRAS SINTASOL - SOMFLOOR - PUERTAS PLEGABLES Abad Solà, 50 - Tel. 96 286 12 49 Almacén: Guardamar, 20 - Tel. 610 261 966 46701 GANDIA (Valencia) Avda. de Las Esclavas, 12, Bajo - Tel. 96 287 90 46 46702 GANDÍA (Valencia). E-mail: [email protected] PHQMDUV /XFLR R URGENCIAS 608 062 914 CARMEN SIMÓ, S.L. BOLSAS DE PLÁSTICO Y PAPEL CARTÓN PARA CONFITERÍA C/ Benicanena, 48 C/. Avingunda de Gandia, s/n. 46702 GANDIA 46727 REAL DE GANDIA (Valencia) Tel. 96 287 32 67 Tel./Fax: 96 287 91 03 PANADERIA PASTISSERIA BOLLERIA 5HKDELOLWDPRVHLPSHUPHDELOL]DPRVWHUUD]DVGHYLHMD \QXHYDFRQVWUXFFLyQIDFKDGDVSHQDOHV\WRGRWLSRGH SDUiPHWURVH[WHULRUHV,QFOXVRFXELHUWDVGHWHMD Bisutería - Regalos *$5$17,=$02672'2618(6752675$%$-26 325813(5,2'2'(´',(=$f26µ FDUQHVDODEUDVDFRFLQDPHGLWHUUiQHD &&DYDQLOOHV*$1',$7HO C/ Alcoy, 31 - Tel. 96 284 64 51 46730 GRAO DE GANDIA &DOOH0D\RU7HO *$1',$ l’algar C/ Bernardino Pallarés, 31 - Tel. 96 283 12 58 - PILES C/ LES NEUS, 2 - Tel. 96 283 17 43 - PLATJA PILES Avgda. del Mediterrani, 17 - Tel. 96 281 80 23 - PLATJA MIRAMAR l’algar 3LGDQ3UHVXSXHVWR6LQ&RPSURPLVR/ODPH$ ,03(5*$17HO*$1',$ regals Ciutat de Barcelona, 17 - Gandia (Valencia) Tel. 96 287 01 54 Emi Peréz Estruch /$%287,48('(/&2/(*,$/ C/ Ciutat de Barcelona, 32 • 46702 GANDIA (Valencia) Tel.: 96 287 90 18 - 96 286 67 24 Tel: 96 295 41 53 • Fax 96 295 41 53 *ZM[\WV &WUD9DOHQFLD$OLFDQWH.P$SGR&RUUHRV *$1',$9DOHQFLD 7HOI)D[ HPDLOVDOD]RQHVURPD#VDOD]RQHVURPDFRP 7(1(026(/81,)250( '(/&2/(*,2(6&/$9$6 3OD]D(MpUFLWR(VSDxRO *$1',$ 7HO)D[ ZZZXQLIRUPHVPDUOHQVFRP Pastelería S. &KDFKL3LUXOL Aparisi “Puli” PHULHQGDV Castañas Heladas Artesanas FHQDV FXPSOHDxRV TAMBIÉN TENEMOS: DQLYHUVDULRV HYHQWRVYDULRV POR ENCARGO HLQFOXVRJXDUGDQLxRV &DIHWHUtD 3DUTXHGH2FLR,QIDQWLO WLO 'RFWRU)OHPLQJ*$1',$ 5HVHUYDV &DUPHQ/ySH]6iQFKH] $'0,1,675$'25$'(),1&$6 5HS~EOLFD$UJHQWLQD7HO\)D[ *$1',$9DOHQFLD $YGD/DYDOOG·$OEDLGDVQ 7HOV )D[ (PDLOWUDQVEHUWVO#WUDQVEHUWVOFRP *$1',$ 9DOHQFLD Tartas de Arándanos Tarta de Limón Tarta de Chocolate Tarta de Café Irlandés Biscuit Glacé de Turrón Bombón Helado 3 Sabores C/ Rafelcofer, 20 Bajo - 46702 GANDIA (Valencia) Tel. 96 287 76 78 Lo + natural en flor artificial Super Sérvis Venta de flor al mayor y detall Casa y Hogar Bancos Oficina Despachos Cafetería Escaparates Hoteles &/,1,&$9(7(5,1$5,$ '(/$9$//',*1$ 3(55848(5Ì$&$1,1$ Germanías 45 bajo - Tel. 96 286 83 19 C/ Sant Agustí, 17 Tel.: 96 283 63 09 - Móvil: 610 063 875 46760 - TAVERNES DE LA VALLDIGNA (Valencia) l’algar Especial arreglo en jardineras para cementerio Reis Catòlics, 4 (cantó Ciutat Laval) 46702 GANDIA (Valencia) Tels. 628 079 338 • 626 502 226 l’algar Centro de ornamentación especializado en flor artificial Doctor Fleming, 21 • 46702 GANDIA Tel. 96 286 83 01 Caterguai, s.l. 6HUYLFLRGH%DQTXHWHV\&HOHEUDFLRQHV &RPHGRUHVHVFRODUHV )LHVWDVSRSXODUHV GHSRUWH '7ERX4IVI8IP +%2(-%:EPIRGME QEWHITSVXIXMIRHEW$KQEMPGSQ Pol. Ind. Rafelcofer, calle Xaloc 3 • 46716 RAFELCOFER Tel. 96 280 10 28 • Fax 96 280 14 35 solucions gràfiques per a la empresa &%HQLFDQHQD &$EDG6ROD &/XLV9LYHV Abat Solà, 76 • 46701 GANDIA (València) Tel. 96 286 97 94 - 636 96 86 94 • Fax 96 296 20 65 [email protected] l’algar l’algar JF CERRAJEROS 24 H HILFDFLDUDSLGH]VHULHGDG NJGIVVENIVSW$]ELSSIW4PE^E)PuTXMGE+%2(-% $%5,02638(57$6&2&+(6<&$-$6)8(57(6 (MWXVMFYMHSV 6XVWLWXFLyQ\UHSDUDFLyQGHFHUUDGXUDV 'XSOLFDGRGHOODYHV\WRGRWLSRGHPDQGRV 3XHUWDVDFRUD]DGDV 3HUVLDQDVUHMDVPRWRUHV ')66%.)6Å%()0%9831É:-0 Avenida del Norte, s/n (edificio Géminis) PLAYA DE GANDIA 0PEZIWGSHMßGEHEW 'IVVEHYVEW (YTPMGEHSW Tel. 690 74 11 59 - 96 284 58 92 Camisetas 6$ Ropa Laboral Ropa Náutica BOIG BLAU 7IVZMGMS8qG RMGS Equipaciones Deportivas Estampaciones Tot tipus de contenidor per a tot tipus de residu. Chándal del Colegio Esclavas Avda. del Raval, 38 - 46702 Gandia Tel./Fax: 96 287 23 96 - 615 613 623 [email protected] Gran Vía Castell de Bairén, 36. Pol. Ind. Alcodar 46701 - Gandia TEL: 96.286.61.56 - 620.950.734 FAX: 96.296.60.48 l’algar l’algar