Tortuga d`estany - LIFE DeltaLagoon

Restauració i gestió de l’hàbitat en llacunes costaneres del Delta de l’Ebre
Restauración y gestión del hábitat en lagunas costeras del Delta del Ebro
Reintroducció de la tortuga d’estany
a la llacuna de l’Alfacada
Reintroducción del galápago europeo
en la laguna de la Alfacada
Emys orbicularis
www.lifedeltalagoon.eu
La tortuga d’estany
Com
és?
On
viu?
És una tortuga aquàtica que ocupa tant les aigües dolces com les lleugerament
salobres. Viu en estanys, aiguamolls i petits cursos d’aigua de corrent lent, sempre
amb abundant vegetació aquàtica.
És una excel·lent nedadora. Per regular la seva temperatura corporal, durant el dia
acostuma sortir de l’aigua a prendre el sol. Un cop aconsegueix una temperatura
òptima pot dur a terme les seves activitats normals, com ara desplaçar-se, alimentarse i fer la digestió. Si la seva temperatura puja massa, es capbussa per refrescar-se.
Sempre es manté alerta a causa dels depredadors i la gent i, quan s’espanta, es llança
ràpidament a l’aigua. Té una gran longevitat: en captivitat alguns exemplars han arribat a superar els 70 anys!
El galápago europeo (Emys orbicularis) es un galápago de tamaño pequeño con una
longitud que varía según las poblaciones entre los 12 y los 18 cm de longitud. El
caparazón, las patas, la cabeza y la cola son de color negro o marrón con manchas o
puntos amarillos. El plastrón es muy variable, ya que puede ser uniformemente claro,
con manchas oscuras o totalmente oscuro.
Es una tortuga acuática que ocupa tanto las aguas dulces como las ligeramente
salobres. Vive en lagos, marismas y pequeños cursos de agua de corriente lenta,
siempre con abundante vegetación acuática.
¿Qué
come?
¿Cómo
vive?
¿Cómo
es?
Aquesta tortuga és carnívora i s’alimenta d’una gran varietat de preses, en general
poc ràpides. També pot menjar la carronya que troba dins de l’aigua. S’alimenta
principalment d’invertebrats (larves d’insectes, crustacis, gasteròpodes), amfibis
(capgrossos) i peixos morts. Els adults també consumeixen plantes aquàtiques.
¿Dónde
vive?
Què
menja?
La tortuga d’estany (Emys orbicularis) és una tortuga de mida petita amb una longitud
de closca que varia segons les poblacions entre els 12 i els 18 cm. La closca, les potes,
el cap i la cua són de color negrós o marronós amb taques o punts grocs. El plastró és
molt variable, ja que pot ser uniformement clar, amb taques fosques o totalment fosc.
Com
viu?
El galápago europeo
Es una excelente nadadora. Para regular su temperatura corporal, durante el día,
acostumbra a salir del agua a tomar el sol. Una vez consigue una temperatura óptima
realiza sus actividades normales, como desplazarse, alimentarse y hacer la digestión.
Si se calienta demasiado, se sumerge para refrescarse. Siempre se mantiene alerta a
causa de los depredadores y la gente y, cuando se asusta, se lanza rápidamente al
agua. Tiene una gran longevidad: ¡en cautividad han llegado a superar los 70 años!
Esta tortuga es carnívora y se alimenta de una gran variedad de presas, en general
poco rápidas. También puede comer la carroña que encuentra en el agua. Se alimenta
principalmente de invertebrados (larvas de insectos, crustáceos, gasterópodos),
anfibios (renacuajos) y peces muertos. Los adultos también comen plantes acuáticas.
2
Cicle anual
Ciclo anual
Zel - Celo
(de març a maig - de marzo a mayo)
Durant la còpula, que té lloc dins l’aigua,
el mascle agafa amb fermesa la femella.
Hivernació - Hibernación
(de novembre a febrer de noviembre a febrero)
Roman dins l’aigua
a les vores de les llacunes
o enterrades.
Permanece dentro del agua
en los márgenes de las lagunas
o enterradas.
F
M
A
Durante la cópula, que tiene lugar dentro
del agua, el macho coge con firmeza a la
hembra.
M
G
J
D
J
N
A
O
S
Posta - Puesta
(de finals de maig a juliol de finales de mayo a julio)
De 3 a 10 ous.
Naixement - Nacimiento
(de setembre a octubre, i al març següent de septiembre a octubre, y en marzo siguiente)
A temperatures altes (>29ºC) neixen femelles; i a més baixes,
mascles (<28ºC). Els mascles poden reproduir-se a partir dels
cinc anys d’edat; les femelles, a partir dels sis.
A temperaturas altas (>29ºC) nacen hembras; y a más bajas,
machos (<28ºC). Los machos pueden reproducirse a partir de
los cinco años de edad; las hembras, a partir de los seis.
De 3 a 10 huevos.
Perills i amenaces
Peligros y amenazas
Les postes de tortuga poden ser depredades per senglars, teixons o guineus. Les
tortugues acabades de néixer poden ser consumides per grans peixos (lluç de
riu, perca americana, silur, etc.), per aus aquàtiques (agrons, martinets, cigonyes,
etc.) i pel cranc americà.
Las puestas de tortuga pueden ser depredadas por jabalís, tejones o zorros. Las
tortugas recién nacidas pueden ser consumidas por grandes peces (lucio, perca
americana, siluro, etc.), por aves acuáticas (garzas, martinetes, cigüeñas, etc.) y
por el cangrejo americano.
4
La situació actual al Delta
La situación actual en el Delta
Està en clara regressió a tot el Delta on actualment és molt rara d’observar.
Algunes causes són la interacció amb les pesqueries (ofegament en els gànguils),
la contaminació de les aigües (desaparició de preses i bioacumulació), la
degradació dels hàbitats (transformació en terres agrícoles, cimentat dels canals
de reg, neteja dels desguassos amb maquinària) i la recol·lecció com a mascotes.
Actualment, els tractaments fitosanitaris estan més regulats i s’ha reduït la
degradació dels hàbitats. El Parc Natural del Delta de l’Ebre du a terme un
projecte de cria en captivitat i reintroducció a l’illa de Buda i a l’Alfacada.
Está en clara regresión en el Delta donde actualmente es muy rara de
observar. Algunas causas son la interacción con las pesquerías (ahogamiento
en los “gànguils”), la contaminación de las aguas (desaparición de presas y
bioacumulación), la degradación de los hábitats (transformación en tierras
agrícolas, cimentado de los canales de riego, limpieza de los desagües con
maquinaria) y la recolección como mascotas. Actualmente, los tratamientos
fitosanitarios están más regulados y se ha reducido la degradación de los
hábitats. El Parque Natural del Delta del Ebro realiza un proyecto de cría en
cautividad y reintroducción en la isla de Buda y en la Alfacada.
5
Les actuacions del Projecte Life DeltaLagoon
Las actuaciones del Proyecto Life DeltaLagoon
Un dels objectius del projecte Life és reintroduir una població viable i
autosuficient de tortuga d’estany a la llacuna de l’Alfacada. Per això, durant el
projecte s’hi alliberaran uns 80 exemplars. El monitoratge permetrà determinar
l’adaptació a aquest nou ambient i la consolidació d’una nova població.
Construcció del tancat d’aclimatació per a les tortugues a l’Alfacada
Construcción de un cercado de aclimatación para los galápagos en la Alfacada
Tasques de control de les tortugues dins del tancat d’aclimatació
Trabajos de control de las tortugas dentro del cercado de aclimatación
6
Uno de los objetivos del proyecto Life es reintroducir una población viable y
autosuficiente de galápago en la laguna de la Alfacada. Durante el proyecto
se liberarán unos 80 ejemplares. La monitorización permitirá determinar la
adaptación a este nuevo ambiente y la consolidación de una nueva población.
Alliberaments d’exemplars a la llacuna
Suelta de ejemplares en la laguna
Seguiment dels animals alliberats
Seguimiento de los animales liberados
7
El Projecte Life DeltaLagoon
El Proyecto Life DeltaLagoon
El projecte Life DeltaLagoon té com a objectiu principal millorar l’estat ecològic
de les llacunes de l’Alfacada i la Tancada, mitjançant la restauració de l’hàbitat
i l’aplicació de mesures de gestió. Entre altres accions, s’aconseguirà millorar
la connectivitat hidrològica, eliminar les infraestructures que hi interfereixen,
i crear nous hàbitats de llacuna en els arrossars existents i en les instal·lacions
d’aqüicultura abandonades.
Les accions d’aquest projecte són, fins al moment, les més importants que s’han
dut a terme al Delta de l’Ebre per recuperar llacunes costaneres.
www.lifedeltalagoon.eu
El proyecto Life DeltaLagoon tiene como objetivo principal mejorar el estado
ecológico de las lagunas de la Alfacada y la Tancada, mediante la restauración
del hábitat y la aplicación de medidas de gestión. Entre otras acciones, se
conseguirá mejorar la conectividad hidrológica, eliminar las infraestructuras
que interfieren, y crear nuevos hábitats de laguna en los arrozales existentes y
en las instalaciones de acuicultura abandonadas.
Las acciones de este proyecto son, hasta el momento, las más importantes que
se han llevado a cabo en el Delta del Ebro para recuperar lagunas costeras.
Entitats participants
Entidades participantes