Articles · Activitats · Entrevistes · Passatemps

www. conservatorioliva. com
Maig 2015
Número 6
Articles · Activitats · Entrevistes · Passatemps
3
ama ama
Índex
Equip directiu
Director, Jose Vicente Oliver Zaragozá
Caps d’estudis, Rafael Donet Donet i Silvia Cubells Lleó
Secretari, José Tomás Estornell Cremades
Personal d’administracío i serveis
Auxiliar de gestió, Pere Doménech Vañó
Subalterns, Joaquin Femenia Llorca, María Teresa Barber Estevan
Components dels departaments, Curs 2013-14
Departament de corda:
Cap de departament: Cristina Bernal Castelló, violoncel
Professorat:
José Lledó Figueres, violí
Oscar Biendicho Jiménez, violí
Vicente Ortiz Hernández, viola
Silvia Cubells Lleó, violoncel
Josep Miquel Aguilar Cortina, Contrabaix
Enric Ribes, guitarra
Miquel Pérez Perelló, guitarra
Jesús Cantos Plaza, orquestra
Departament de vent- metall i percussió
Cap de departament: Ricardo Ortega Sansaloni
Professorat:
Rafael Sargatal Miquel, trompa
Jose Vicente Oliver Zaragoza, trombó
Juan Fernando Pelegrí Pérez, trombó
Rafael Donet Donet, tuba
MIguel A. Calvo Cervera, tuba
Xavi Boils Ibiza, trompeta
Joan Soriano Morales, percussió
Daniel Bresó Peiró, percussió
Departament de vent-fusta
Cap de departament: Juan Sapiña Ferrer
Professorat:
Juan Manuel Mato Cebrian, clarinet
José Tomás Estornell Cremades, flauta
David Martínez, flauta
Fátima Tamarit Fernández, flauta
Eduardo José Sala Albelda, oboè
Miguel Cebolla Granell, fagot
Fco. Javier de la Vega Garea, saxòfon
Departament de tecla:
Cap de Departament: Patricia Gasque Sendra
Professorat:
Ana Llobell Llobet, piano
Salvador Carbó Montaner, piano
Claudio Carbó Montaner, piano
Telmo Gadea Boix, piano
Inmaculada Gomís Cumplido, piano
Oscar Aparici Catalá, piano
Christian A. Esteve Zinsser, piano
Departament de llenguatge musical i cor:
Cap de departament: Cristina Jordá Torres
Professorat:
Dolores Amelia Medina Sendra
Mª Elena Ferrando Pérez
Inés Vila Giménez, cor
Departament de compossició i instrumentació
Cap de departament: Pedro Hontanilla Alfonso, anàlisi
Professorat
Josep Puig Ramis, harmonia
Luisa Busto Núñez, història de la música
El ferrocarril subterrani
Lluita contra el fracàs escolar
3
Història del ferrocarril subterrani
4
Concert d’obertura del curs 2014-15
5
Premis professionals de música curs 2013-14
5
Antón García Abril
6
Concert amb el cor Cantalfara
8
Concert de primavera de la banda del conservatori
9
L’escola clàssica alemanya de lutheria
10
El mestre guitarrer
11
Brassurround 2015 Oliva
12
L’us de l’oboe en l’Orquestra: algunes pinzellades
14
Mostra Internacional de la Música Valenciana
16
Intercanvi assignatura d’oboè a Dénia
17
Cellomagics17
Lluita contra el fracàs escolar 2014-2015. Música i Dansa “Viu, Mou, Sent
18
Ampa 2015
20
Piano místico
21
El llenguatge més universal
23
¿Nueva estética para una nueva época?
24
Passatemps26
EDITA
Conservatori Professional de Música “Josep Climent” Oliva
Dipòsit Legal V - 2058 - 2010
ISSN. 2172-0282
Director: José Vicente Oliver
Coordinació i redacció: Silvia Cubells
Disseny i maquetació:
www.denou.com
Col·laboradors: Alejandro Cardona, Rafa Donet, Vicent Ortiz, Eduard
C/ Manuel de Falla núm. 2
Sala, Raúl Eslava, Imma Gomis, Salvador Carbó, Claudio Carbó, Jose V.
46780 Oliva (València)
Oliver, Silvia Cubells, Almudena González, Cristina Jordá.
Tel: 96 285 36 59
www. conservatorioliva. com
El ferrocarril subterrani.
Lluita contra el fracàs escolar
Silvia Cubells. Cap d’estudis
Un any més, el curs 2013-14, el Conservatori
d’Oliva ha estat sel.leccionat dins els projectes presentats que responen a la convocatòria
“Lluita contra el fracàs escolar”.
Amb el títol “La Música, camí a la llibertat”, varem realitzar dos concerts, el dia 20 de Maig a
la Sala Polivalent d’Oliva i el dia 18 de Juny al
teatre Unió Musical de Llíria, on contarem amb
la presència del Secretari Autonòmic d’Educació, Manuel Tomás i el Subdirector General d’Innovavió i Qualitat Educativa, Juan Pablo Valero.
En aquest projecte participaren l’alumnat de
Ensenyances Elementals de Conjunt corda i vent
i l’assignatura de Cor, junt a l’alumnat de Cor del
Centre Integrat Unió Musical de Llíria.Amb l’obra
“El ferrocarril subterrani ”inspirada en la protagonista Harriet Tubman, i adaptada pel professor d’oboè i director del Conjunt de Vent Eduard
Sala, alumnat i públic, gaudiren de música amb
arrels afro-americanes.
Amb aquest projecte, hem aconseguit diferents
objectius, com la pràctica de cantar en anglés,
conviure amb alumnat i professorat d’un centre
educatiu amb altres característiques, i com no,
impregnar-nos d’ideals i principis, com la llibertat, la igualtat, solidaritat...
Agraïr en primer lloc, al professorat del
Conservatori implicat en aquesta activitat,
Eduard Sala, Oscar Biendicho, Inés Vila i Jesús
Cantos, José Tomás Estornell, i com no, a
l´alumnat i a les seues famílies, per fer tant fàcil
dur endavant aquesta activitat extraescolar. Per
part del Centre Integrat Unió Musical de Llíria,
volem agraïr la predisposició i el treball del professorat i alumnat, així com la acollida que varem
rebre al seu teatre. Gràcies a Tania Capella, professora de Cor, pel seu inestimable treball i col.
laboració amb aquesta activitat, i gràcies també
al grup de professors que participaren en l’èxit
del “Ferrocarril Subterrani”, Víctor Royo, Virginia
Agustí i Mª Carmen Galduf.
ama ama
4
5
ama ama
Concert d’obertura
del curs 2014-15
Silvia Cubells
“Seguint la tradició de cursos anteriors, el 17 de
novembre de 2014, coincidint en la festivitat de
Santa Cecília, realitzem el concert d’ obertura
del curs, amb la presència del compositor i amic
del nostre Conservatori, Eduardo Nogueroles
Bermúdez. En este acte, la Banda A, va interpretar una dels obres del compositor invitat, que
va fer una presentació pedagògica de l’ obra
“The world of Dreams”, un concert per a tuba i
bombardí, a càrrec de dos solistes d’ excepció:
David Vidal de les Heras (Bombardí i antic alumne del nostre Conservatori) i Rafael Donet Donet
(Professor de tuba) .”
Història del ferrocarril subterrani
Aquesta no és la història del Metre ni de com es
va inventar el suburbà. Aquesta és una història
que parla de llibertat i d’herois. El Ferrocarril
Subterrani era una xarxa clandestina que en el
segle XIX tenia com a missió ajudar als esclaus
negres evadits a arribar des dels estats esclavistes fins al nord d’Estats Units o Canadà.
Però per què se li va cridar Ferrocarril Subterrani?
Evidentment en ser una activitat il·legal en els
estats del Sud, activitat que podia comportar la
pena de mort, els promotors d’aquest tràfic d’esclaus escapolits no podien anar anunciant a viva
veu els seus actes per por de ser capturats, per
la qual cosa van posar termes ferroviaris a les
seues activitats clandestines. Són les següents:
a) Els Conductors o Maquinistes: eren les persones que ajudaven als negres fugitius dins dels
mateixos estats esclavistes. Es coneixien entre
ells mitjançant pseudònims ja que si eren atrapats per les autoritats, en interrogar-los era impossible delatar als seus companys. Fins i tot
feien jurar als esclaus que ajudaven que mai
rebel·larien la identitat del seu salvador. Per a ferlos passar inadvertits els proporcionaven disfresses, llocs segurs on allotjar-se fins que passara
el perill, a més de mapes i guies que els ajudarien a franquejar les fronteres cap a la llibertat.
b) Les Estacions: Eren els llocs on podien amagar-se, descansar, menjar i fins i tot rebre assistència mèdica. Les persones que regentaven
aquests llocs eren coneguts com a caps d’estació. Alguns d’ells van arribar a ser famosos amb
el temps com per exemple la família quàquera
*Levi i Catherine *Coffin, els quals tenien la seua
estació en *Newport (Indiana). Allí, durant 20
anys, van arribar a allotjar a més de 2000 fugitius. Tots aquests caps d’estació estaven supervisats per l’Estació Central, que era la Prefectura
Principal
c) Els Passatgers: Evidentment eren els fugitius
d) Els Carrils: Les rutes d’escapada
e) La Destinació: el lloc somiat per tots els passatgers, els estats del nord d’Estats Units o la
mateixa Canadà.
El Ferrocarril Subterrani va acabar només finalitzar la Guerra de Secessió (1861-1865) en
abolir-se l’esclavitud en tots els Estats Units
d’Amèrica. Milers d’esclaus van aconseguir escapar gràcies a l’empenta i valentia de persones,
majoritàriament abolicionistes, que de forma desinteressada van conduir a aquestos esclaus fugitius cap a la llibertat.
Molts van ser els que van ajudar a tal fi, però
abans d’acabar no ens hem d’oblidar d’un de les
grans heroïnes d’aquest Ferrocarril Subterrani i
icona de la història Nord-americana:
HarrietTubman (1820-1913)
Se la coneixia com el Moisés dels Esclaus i
igual que molts dels fugitius als quals va ajudar,
ella també va ser esclava en les plantacions de
Maryland. Va aconseguir evadir-se en 1848 i arribar sana i estàlvia al Nord. Però en comptes de
gaudir de la seua llibertat recentment adquirida,
va tornar de nou, no una, sinó 19 vegades alliberant a desenes d’esclaus i ajudant a arribar a la
seua destinació a d’altres centenars d’ells.
Premis professionals de
música curs 2013-14
El passat mes de Juliol, es varen celebrar els
Premis Professionals de Música en la fase de
Centre en el nostre Conservatori..Tres alumnes
reunien els requisits per a poder optar a aquest
Premi, i posteriorment, si l’obtenen, presentar-se a la fase Autonòmica, convocada per la
Conselleria d’ Educació, Cultura I Esport.
El resultat d’aquesta convocatòria de Premis
Professionals de Música, va ser el següent:
Susana Blay Olcina, Premi Professional en l’especialitat de saxòfon.
Carme Llorca Bofí, Menció d’Honor en l’especialitat de piano.
Sergi Vidal Dominguez, Menció d’Honor en l’especialitat de clarinet.
Enhorabona als tres i endavant en la Música.
6
7
Antón García Abril
Para un compositor la interpretación de sus
obras supone el mejor homenaje que se le puede brindar. Si esta interpretación está protagonizada por los mas jóvenes, la alegría aumenta.
Estoy convencido de que la mejor siembra para
lograr un futuro de alto nivel, está justamente en
el presente. Este breve exordio me abre el camino al recuerdo del acto que el “Conservatorio
de Música Josep Climent de Oliva” me dedicó
durante el final del curso académico 2013/2014.
Sentí un placer enorme al escuchar a jovencísimos alumnos pianistas, de primero a cuarto
curso, obras de mi repertorio con un alto nivel
interpretativo. Disfruté entregando los diplomas
a los alumnos que finalizaron el 6º grado. Como
broche de oro, los hermanos Carbó, interpretaron magistralmente mi obra “Zapateado” para
cuatro manos, ¡ un lujo ¡. Fue esta una gran sorpresa para mi, pues conocía muy bien la gran
técnica y sensibilidad de Claudio, pero nunca
había escuchado a su hermano Salvador y me
impactó la perfección que tuvo su interpretación.
Sonaron, mas tarde, con la Orquesta Clásica,
dirigida por su director Jesús Cantos Plaza, mis
“Canciones y Danzas para Dulcinea”, obra para
orquesta de cámara de dificultades muy marcadas de interpretación, contando con el apoyo,
que, personalmente tanto valoro, de su director
Jesús Cantos Plaza.
Los Conservatorios, adquieren valor e importancia cuando el profesorado es poseedor de una
alta formación en la materia que imparte, pero
este valor imprescindible, no es el único necesario para llevar a cabo un proyecto pedagógico.
Se necesita una serie de valores multiplicadores
de los resultados académicos. Entrega apasionada, tesón, fe, creación y cohesión de equipos
didácticos y sobre todo de ilusión para lograr el
máximo nivel y propiciar, desde el profesorado,
un objetivo primordial, velar individualmente por
el prestigio propio del conservatorio.
Todos estos valores los comprobé en mi breve, pero intensa, estancia en el Conservatorio
Profesional de música “Josep Climent” de Oliva.
Los profesores que conocí dieron extraordinarias
muestras de poseer todos estos valores.
Felicito por todo ello al director del centro José
Vicente Oliver, en representación del claustro de
profesores, mi recuerdo mas cariñoso a todos
los alumnos que participaron y un agradecimiento muy especial a Claudio Carbó, buen amigo,
gran pianista y máximo conocedor de mi obra.
Antón García Abril
8
9
Concert de primavera de la banda
del conservatori
Concert amb el cor Cantalfara
Silvia Cubells
Dins la segona Setmana Musical del Conservatori
Josep Climent d’Oliva, varem rebre la visita del
col.legi públic, San Juan de Ribera, d’Alfara del
Patriarca.
na el mateix dia del concert, 26 de març, encara
que els mesos d’abans es va desenvolupar tot
un magnífic treball d’arranjaments de particelles,
assajos, programa de concert.....
De vegades, de la manera més senzilla, poden
sortir activitats extraescolars de les que aprenem
i compartim vivències molt positives. Aquesta és
una d’eixes activitats, on les ganes de fer música
i un bon treball, fan que l’èxit estiga assegurat.
El dia 26 de març, acollirem a 50 alumnes i professors d’Alfara del Patriarca, que visitaren el
nostre Conservatori i participaren en el concert
que es va oferir a l’auditori del centre, connectant
des de el primer moment amb el nostre alumnat i
el públic assistent.
Al mes de setembre, el director del col.legi Toni
Ligero, va cridar al Conservatori per a posar-se
en contacte i oferir la possibilitat de montar un
concert amb el seu cor del col.legi de primària,
i el nostre Conjunt de vent i corda, ja que estarien un parell de dies allotjats en l’albergue de
Piles. Ací comença tota l’aventura que envolta
aquesta activitat. Com sempre, els professors de
Conjunt Edu i Óscar, s’impliquen al màxim per
a assajar les obres que han d’interpretar amb el
Cor CantAlfara. Tots ens coneguérem en perso-
Aquest és un clar exemple, de que amb il.lusió
i esforç en comú, es poden dur a terme activitats de vegades tant complicades com aquesta,
però possibles i gratificants.
El nostre agraïment a la nostra AMPA, encarregada d’oferir un fabulós berenar al pati del
Conservatori per a tots els participants del concert, i com no, al director del col.legi, Toni, per
posar tanta il.lusió i bon rollo en tot el que fa.
Silvia Cubells
Cap d’estudis
Dins les activitats programades en la segona
Setmana Musical del Conservatori, la Banda A
va realitzar un concert a l’auditori del Centre el
dia 27 de març. La peculiaritat en aquesta activitat, va ser la participació de dos alumnes alemanys en la nostra Banda.
Tot va començar al mes de gener, quan l’equip
directiu de l’Institut Gregori Maians va sol·licitar
la nostra col·laboració per a l’intercanvi programat al curs 2014-15. Un grup d’alumnat alemany
de la població de Hassfurt (Alemanya), visitaria
Oliva la setmana del 20 al 29 de març, i vam
pensar que seria molt positiu que pogueren fer
una visita al Conservatori i aquells alumnes que
tocaren algun instrument, participar al concert
que oferia la Banda A el dia 27. Així, ens vam
posar en marxa; per part del nostre equip directiu i el professor de la Banda Jesús Cantos,
ens va parèixer una activitat enriquidora i que fomentava la participació i col·laboració també per
part del nostre alumnat dins del millor marc: La
Música. Després de converses i contactes amb
el professor de l’alumnat alemany, dos alumnes
participaren al concert amb els seus respectius
instruments: trompeta i percussió. Tancat el programa de concert, facilitàrem les particelles corresponents per als alumnes que hi participaven,
amb la dificultat que suposa assajar dos hores
abans del concert. Dons bé, el concert fou tot
un èxit! La visita guiada pel centre, protagonitzada pel nostre secretari José Tomàs Estornell
al professorat i alumnat de l’institut alemany, així
com també al d’Oliva, va ser una grata sorpresa,
ja que desconeixien el nostre sistema educatiu
musical i el món dels Conservatoris.
L‘auditori estava de gom a gom, i la Banda, com
sempre, va oferir un concert que va entusiasmar al públic assistent. Està desmostrat, que el
Conservatori Josep Climent d’Oliva, és un centre
viu, que participa i col.labora en diferents centres educatius d’Oliva i altres poblacions, fent
allò que millor sap: Música.
Gràcies a tot el professorat per entendre també així, que aquests tipus d’activitats enriqueixen els valors que volem fomentar en el nostre
alumnat.
10
11
El mestre guitarrer
L’escola clàssica
alemanya de lutheria
Vicent Ortiz
L’Estat conegut com a «Alemanya» es va unificar com a estat-nació moderna el 1871, amb la
creació de l’imperi Alemany, en què el Regne de
Prússia n’era el membre més gran.’L’imperi va
néixer com la unificació dels diversos estats alemanys llevat d’Àustria.
Als segles XVII i XVIII Alemanya consistia en
molts estats independents amb les seves corts.
Europa estava influenciada per l’estil musical italià i francès, és en aquest moment quan alemanya agafa la capdavantera d’Europa amb Bach,
Händel i Telemann. Es creen orquestres en les
corts i capelles com Hamburg, Cöthen i Berlín. Al
llarg del segle XVIII es desenvolupa l’estil Galant
i clàssic, és l’època de la Il·lustració, la música
passa dels palaus i esglésies a salons i concerts
públics a l’aire lliure, es creen més orquestres.
Els Instruments de la família del violi passen a
la música culta. I Viena es converteix a finals del
set-cents en el centre cultural i musical d’Europa, sintetitzant els estils europeus italià, francès i
alemà. Aquests i molt més fets aporten el desenvolupament de la lutheria a Europa com un ofici
i un art.
La figura més important de l’escola alemanya de
lutheria es Jacob Stainer (1617-1683) va nàixer a
Absam al Tirol, els pares el van enviar a Innsbruck
per estudiar música però es va decantar per la
construcció de violins, més tard es va traslladar
a Cremona per conèixer els millors constructors
de l’època, com Nicolo Amati. Després va tornar
a la seva ciutat on es va establir i desenvolupar
tot el seu treball artístic fins a la seva mort.
Al llarg de tots aquests segles fins a l’actualitat
es crearen nuclis o escoles de construcció d’ins-
truments en ciutats Alemanyes, entre altres destacarem a:
Absam, Innsbruck i Mittenwald en el Tirol.
Markneukirchen a Saxònia. Breslau a Silèsia.
Füssen en Baviera. Hamburg. Salzburg.
Augsburg. Nürenberg. Leipzig. Dresde. Berlin i
Viena.
En aquestes ciutats treballaren luthiers com: J.
Stainer, M.Albani, J Ch. Ficker, Familia Klotz, L.
Maussiell, Th. Rauch, F. Geissenhof, J. Tielke, M.
Thir i L. Widhalm.
Les característiques constructives de l’escola
Alemanya amb relació a les escoles del nord
d’Itàlia, són:
Alta curvatura del fons i de la tapa - format més
ample i més curt.
Mentre que la curvatura del fons augmenta contínuament en la direcció longitudinal cap al centre, la tapa es dissenya més com un altiplà.
Val la pena esmentar que la preparació de les
tapes (superior i inferior), a causa de l’alta curvatura es manté al centre de la tapa més gruix
per interceptar la tensió de la corda en direcció
longitudinal.
Estilísticament l’escola alemanya s’hi apropa a
l’estil de la família Amati de Cremona.
Les efes verticals, petites i curtes, els extrems inferiors acaben en orificis circulars
El cap amb corbes d’amples i arquejat.
El vernís de qualitat però amb un color generalment més fosc.
José Luís Romanillos Vega
Professió: guitarrer
Doctor Honoris causa per l’Universitat d’Alacant.
Any 2014.
Considerat: “El Stradivari de la guitarra” citant el
Daily Mail.
Conèixer a José Luis Romanillos ha estat sens
dubte una d’eixes coses, que et regala la vida.
Tot va ser quan, l’any 2006, vaig adquirir una
de les seues guitarres. Després d’una llista de
9 anys d’espera un amic guitarrista va rebre la
notificació de que li arribava l’intrument i em va
comentar que no podía en aquell moment comprar-lo. Jo vaig pensar que era una oportunitat
única i després de fer un prèstec al banc, em
vaig fer el millor regal, que m’he fet fins ara.
Quan em vaig ficar a treballar la guitarra anomenada “La Campiña”-ja que cadascun dels seus
instruments te un nom- pensí en fer uns retocs
a una de les cejetes, però com que es tractava
d’un instrument delicat, després de pensar-ho
molt, vaig decidir de ficar-me en contacte amb
Jose Luís.
El luthier i la seua muller Marian, companya en
les tasques d’investigació, vivien retirats a un
poble anomenat Guijosa, pedania de Sigüenza
(Guadalajara) amb un cens de 21 habitants.
Habien estat vivint a Anglaterra la major part
de sa vida. Vaig agafar el tren desde Valencia a
Madrid i després cap a Guadalajara , parant en
Sigüenza on m’esperava el luthier.
Al baixar del cotxe m’esperava un home de 74
anys que feia l’aspecte de tenir-ne 60 saludables. Després de saludar-nos pujarem al cotxe.
De camí cap a sa casa ens bota un cèrvol per
davant del cotxe, cosa que a mi m’excità molt i a
ell li semblà normal. Anarem al seu taller, que era
una casa vella de pedra reformada amb varies
cambres en mig d’aquells paratges típcs castellans de blat tots llans. Allí començà a revisar la
cejeta mentre jo tocava guitarres antigues que
tenía per allí, que per a mi sonaven estupendament. Feia olor a fusta i es respirava una quietut
de cisterna.
De la mirada d’aquell home sortia una llum que
poques vegades habia vist i que no he tornat a
vore facilment. Conversarem llarg de tots els guitarristes, alguns dels millors que ell había conegut en persona com Juliam Bream que tocava
les seues guitarres, de música de literatura, de
creències (en aquell moment jo estaba lleguint
l’Odissea d’Homer) que ell coneixia a fons.
Més tard dinarem amb Mariam, la seua dona, i
quan ens despedirem a l’estació vaig tindre una
sensació d’alegria inmensa per haber conegut
uns éssers excepcionals.
Ens tornariem a vore mesos després en la
Fundació Juan March on vaig tocar un programa
de solista amb la seua guitarra. Va acudir amb
la seua dona i varen tindre elogis amables per al
meu concert, cosa que s’agraeix molt, més venint de persones com aquestes.
Unes setmanes abans del 27 de juny del 2014,
vaig rebre la invitació per a la seua investidura
com a Doctor Honoris Causa per l’Universitat
d’Alacant.
En la investidura participaren guitarristes de la
talla de Ignacio Rodes, Carles Trepat, David
Rusell i Antigoni Goni.
Després d’una ceremonia llarga, Jose Luís va
fer pujar a Mariam junt a ell i aquest, per a mi,
va ser el moment més especial. Després d’haber abandonat Espanya fugint del franquisme i
trobar-la a ella en Anglaterra , després d’haber
recorregut junts la pista dels guitarrers i les guitarres de totes les époques, publicat extensos
treballs d’investigació, i haber fet algunes de les
millors guitarres, els dos allí agafats de la ma,
representaven un poder real fet a base de treball
i búsqueda, sinceritat i humiltat.
Per als estudiants que llegiu aquest article, volia
dir-vos que si realment sentiu passió pel que feu
amb la música, no dubteu mai en adquirir un instrument de primera línea, encara que vos semble
car, seran sempre els millors diners que vos habreu gastat en la vostra vida.
He pensat contar-vos aquest fet més que ficar
una biografia que podeu vore en internet, simplement ficant el seu nom.
12
13
interpretant el concert per a trompeta del compositor ALEXANDER ARUTIUNIAN.
També participà en el concert el quintet de
metalls AL VENT amb l’obra del compositor
GREGORI FRITZE, EXCURSIONS en versió de
ensemble de metalls.
El dissabte de nit al teatre Olímpia de la ciutat
SPANISH LUUR METALLS amb la col·laboració
del professorat resident de l’acadèmia SPANISH
BRASS ENSEMBLE i els solistes MICHAEL
BEQUET, THIERRY CAENS I JEAN PINCEMIN,
ens oferiren un ventall d’obres de diferents estils
arranjades pel trompetiste THIERRY CAENS.
Al diumenge de matí després de les classes
col·lectives i individuals que cada membre participant del festival rep, es va presentar per primera vegada el quartet de tubes SPANISH TUBA
QUARTET composat per PABLO FERNÁNDEZ,
EDUARDO NOGUEROLES, OSCAR ABELLA I
Brassurround 2015 Oliva
Rafa Donet
Professor de tuba
Un any més s’ha celebrat a Oliva el festival
BRASSURROUND OLIVA 2015.
L’any passat es va celebrar la primera edició
amb un èxit important. Oliva tenia per primera
vegada un festival que no sabia quin resultat tindria, però que una vegada finalitzat i analitzat,
ens vam donar compte de la importància que té.
Aquesta novena edició del festival i la segona
en Oliva, ens van deixar molt sorpresos de la
qualitat del professorat que imparteix les classes i els concerts oferits en el Conservatori, Sala
Polivalent i en l’Olímpia.
Professorat de França, Anglaterra i Espanya
MICHAEL BECQUET, STEAVEN MEAD, THIERRY
CAENS, PIERRE BADEL, JEAN PINCEMIN,
PABLO FERNÁNDEZ I OSCAR ABELLA, junt amb
els professors residents de l’acadèmia SPANISH
BRASS LUUR METALLS com LUÍS GONZÁLEZ I
CARLOS GIL, i els membres del quintet CARLOS
BENETÓ, JUANJO SERNA, MANOLO PÉREZ,
INDA BONET I SERGIO FINCA impartiren les
classes als 70 alumnes matriculats de diferents
llocs del país, 15 del nostre centre que van gaudir moltíssim.
El festival va començar el divendres 27 de febrer
amb la presentació de tot el professorat per a
continuar amb les primeres classes colectives
i individuals fins al migdia. A la vesprada continuaren les classes fins a la nit on es va celebrar el primer concert dels programats al teatre
Olímpia: ANDREA MOTIS & JOAN CHAMORRO
QUINTET.
Concert de Jazz de l’escola de Jazz de Tarrasa
amb Joan Chamorro al contrabaix i saxo tenor,
Josep Traver a la guitarra, Esteve Pi a la bateria i
les joves cantants Rita Payés al trombó i Andrea
Motis a la trompeta i el saxo.
Un concert molt especial dins del món dels metalls en veure la màgia que desperta la música
de Jazz amb la combinació dels instruments de
corda, fusta, percussió i metall, tot combinat amb
les veus de les dues principals sol·listes Andrea
i Rita, que ens deixaren boca badats a tots els
que estiguérem allí.
El dissabte es va fer el primer concert al migdia
en el nostre centre amb l’ensemble de metalls
de «LA PRIMITIVA DE RAFELBUÑOL» acompanayant al sol.liste de trompeta LUÍS GONZÁLEZ
SERGIO FINCA. Un quartet espectacular en el
món de les tubes on ens van oferir un programa mot original per a quartet i amb l’estrena de
la peça d’estrena mundial per aquesta ocasió
del compositor i membre del grup EDUARDO
NOGUEROLES, “BLUES FOR ALL”
L’últim dels concerts programats i oferits del festival es va realitzar al Centre Polivalent amb la
banda simfònica de l‘Associació Artístico musical d’Oliva. Banda que col.labora en aquest festival un any més.
El programa va ser molt interessant, sobretot
amb la participació de SPANISH LUUR METALLS
i el bombardiniste internacional STEAVEN MEAD
on ens va delitar amb un virtuosisme d’alt nivell.
Enhorabona a tots els participants en aquest festival i que per molts anys el BRASSORROUND
siga un referent a la Safor.
14
15
Tomaso Albinoni o G. F. Haendel amb multitud
de peces dedicades a l’oboe.
(1720 aprox.). Altre compositor de l’època barroca, com J. S. Bach utilitza l’oboe i els instruments de la família tals com l’oboe d’amore o
l’oboe de caccia, amb molta assiduitat. Un clar
exemple seria el segon concert de Brademburg,
composat a principis del s. XVII.
L’us de l’oboe en l’Orquestra:
algunes pinzellades
Rafa Donet. Professor d’oboe
El vocable oboe prové del francés “HAUTBOIS”,
que és la conjunció de dues paraules: haut (aguda) i bois (madera). Hui en dia, coneguem com
a oboe a un instrument de doble llengüeta d’uns
64 cm de llargària, amb forma cònica, afinació
en do, i amb múltiples tecles i orificis que li permeten aproximar-se al sistema temperat d’afinació; és a dir, que li permeten poder actuar junt als
altres instruments que conformen una orquestra,
per exemple.
Es coneix de l’existencia d’instruments de doble llengüeta que són antecedents de l’oboe,
des-de 2800 anys a.C. Estos instruments han
recorregut totes les èpoques i civilitzacions tant
a Mesopotàmia, com a Egipte, com a Grecia
(Aulós era el nom per a un instrument de doble
llegüeta i dos tubs), com a l’Àsia més Oriental
(Hichiriky), Orient Pròxim (zurna), etc.
Estos instruments generalment emeten un sò
prou generós (pensem en la sonoritat estrident
de la típica dolçaina valenciana) i normalment
estaven concebits per a ser empleats en espais
oberts. És remarcable l’us inclús militar que s’ha
fet d’ells, el que fa pensar en la potència amb la
que emetien els seus sons.
Així doncs, a la segona meitat del segle XVII, dos
músics molt vinculats a la Cort del Rei Lluis XIV (El
Rei Sol), dissenyen un instrument de doble llengüeta al qual donen unes característiques que li
faciliten el seu ús en recintes tancats i promouen
la seua utilització junt als instruments de corda.
Es té constància de la primera aparició de l’oboe
en una orquestra barroca a l’any 1671, a l’òpera
Pomonne, del compositor francés Cambert. Els
altres instruments de vent que s’utilitzaven a l’orquestra éren el baixó o fagot, els traversos (flauta travesera de madera), les trompes (naturals,
sense el sistema actual de vàlvules) i trompetes
naturals. D’entre aquestos instruments, l’oboe té
un timbre més penetrant i una bona projecció de
sò respecte als traversos o als baixons, i la seua
afinació és més estable que les complicades
trompes i trompetes naturals. És un instrument
que empasta molt bé amb el Travers i que pot realizar una articulació i sòns més trompetístics en
ocassions. Això el situaría en el punt d’equilibri
de la secció de vents (anomenada també secció
harmònica en les orquestres), i ens podem aventurar a creure que és el nexe d’unió més fácil entre la corda i el vent a eixa época, i per això s’ha
establit culturalment com l’instrument que dona
la referencia d’afinació, encara hui en dia, en
l’orquestra. La popularitat que adquireix l’oboe
en el barroc s’aprecia per exemple en l’existència d’una banda, anomenada “Les Grande
Hautbois” formada dins la Cort Reial de Lluis XIV
per dotze musics. Al llarg del s. XVIII esta pràctica será imitada en les grans residències nobles
alemanyes, per exemple. Estes bandes estaven
formades per oboes afinats en do, en la, en fa
(taille), així com baixons per al registre greu. Així
mateix, l’instrument va introduint-se progressivament a les orquestres al llarg d’Europa i és molt
utilitzat pels compositors dels període barroc, inclús amb rol de concertiste, destacant l’us que
de l’oboe fan compositors com Antonio Vivaldi,
Concert de Brademburg nº2: Bach utilitza una
instrumentació de una petita orquestra de corda
i tres instruments de vent: flauta de bec, trompeta natural i oboe. El concert està estructurat
a la manera italiana en tres moviments: AllegroAndante –Allegro assai. En el primer i tercer,
Bach usa l’oboe en un registre d’articulació molt
clara, similar a la trompeta i amb diàlegs constants amb aquest intrument de metall. En el segon moviment, l’oboe és utilitzat junt al violí i la
flauta en un diàleg de carácter més calmat i dolç.
(1806 aprox.) Quasi un segle després, un dels
altres grans compositors de la historia, Ludwing
van Beethoven composa una simfonia que canviarà el rumb de la música com s’havia entés a
l’època de Beethoven, que es pot considerar
formar part del període clàssic però suposa una
clara transició cap al Romanticisme musical.
D’esquerra a dreta:
Oboe barroc de tres claus, oboe clàssic de quatre claus, oboe
romàntic de huit claus, oboe tardo-romàntic amb sistema Triébert i
oboe modern sistema conservatori.
Simfonia nº3 (heròica), segon moviment:
Beethoven escriu una marxa fúnebre que compta amb uns solos d’oboe que com a mínim es
poden adjectivar com a dramàtics. Estan escrits
en la tonalitat de do menor i el compositor li trau
partit a la capacitat expressiva de l’instrument
amb l’us reiterat de notes llargues que es queden com suspeses en l’aire, així com amb l’ús
de la cel.lula rítmica característica de les marxes
fúnebres en el tema principal. En la modulació a
major, el compositor s’aprofita també de la capacitat d’emetre clarament que té l’oboe, i ens
presenta un tema més possitiu i esperançat.
Conforme han anat avançant els temps, els compositors han anat aprofitant-se de les millores
mecàniques i de construcció de l’instrument, ampliant que ha anat ampliant el registre i l’amplitud
sonora, així com innovant cap a noves formes
d’expressió que inclueixen sòns no convencionals, tals com multifònics, notes “rodants”, etc.
(1919) El gran compositor francés Maurice Ravel
escriu una suite per a piano que posteriorment
orquestraría, demostrant el seu gran domini de
l’art de la orquestació.
Le Tombeau de Couperin està dedicada tant al
compositor del període barroc Couperin, com
per a sis amics de Ravel faltats durant la Primera
Guerra Mundial.
Tres dels quatre moviments ténem a l’oboe com
a un dels principals protagonistes, i sobretot al
Preludi es pot observar la capacitat virtuosística
de l’instrument, amb passatges d’una agilitat extrema i una gran atenció per els matissos que
es correspon amb el carácter perfeccionista del
compositor així com a l’ús tímbric i colorista dels
instruments propi de l’Impressionisme.
El que pareix evident vegent l’ús que de l’instrument s’ha fet al llarg de la història és que es un
instrument molt potent de comunicació, capacitat per a extraure bellíssims sòns que ens apropen a l’ànima del compositor, o a la de l’intèrpret
o a les del públic.
Altres exemples destacables:
Rossini, La Scala di Seta, La italiana en Algèria;
Brahms, concert de violí, 2on moviment;
Txaikovsky, IV simfonia, 2on moviment. Bizet,
simfonia en Do, adagio, G. Mahler, 3º simfonia;
R. Strauss, Don Juan; Stravinsky, Suite del
ballet Pulcinella, Barber, concert de violí, 2on
moviment…
16
17
Intercanvi assignatura d’oboè a Dénia
El curs passat, els dies 6 i 13 de juliol, les aules d’oboe dels conservatoris de Dénia i Oliva feren dos
encontres, un a cada centre. En ells realitzaren activitats conjuntes culminades amb dues audicions.
Els professors tutors Isabel Navalon (Dénia) i Eduard Sala(Oliva) agraeixen la col·laboració del Club
Nàutic de Dénia, així com de les Ampes dels dos Conservatoris.
Mostra Internacional de la Música
Valenciana
Silvia Cubells
Cap d’estudis
Programa
MUESTRA
INTERNACIONAL
DE LA MÚSICA
VALENCIANA 2015
1ª PARTE: ORQUESTA CLÁSICA
El 23 d’abril
fou el dia escollit per a oferir
el conJuan Martínez
Davall el cel blau Báguena
(1897‐1986) Minué
cert dins la1.2.“Mostra
Internacional
de
la
Música
Copla y Danza Valenciana”.
La Banda
del Conservatori,
Josep Pons baix
(1770‐1818)la
Sinfonía
en Sib
Ramón Ramírez)
batuta del professor
Jesús Cantos, (Rev:
participà
en
Fco. Cuesta Gómez
Suite en Estilo Antiguo
aquesta Mostra,
on solistes i agrupacions(1889‐1921) de la
1. Allegro Moderato
2. Minuetto
3. Andantino i d’altres autonomies, així com
nostra Comunitat
4. Allegro de diversos països europeus
i americans,
pro2ª PARTE: BANDA
gramaren obres
simfòniques,
cambrístiques
i coJosé R. PascualLa néta del
Manyà, Marcha Cristinana
Vilaplana (1971) rals de compositors valencians.
José R. Pascual-
Mestre-Director: Jesús Cantos
Cellomagics
Diseny: @Jsus_Cantos
Les noces del Manyà, Preludio
(1971) JosepGómezAlemany,Trompeta
La cloenda Solistas:
amb
l’orquestra de ValènciaVilaplana
al Palau
MiquelCabreraCliment,Trombó
de la Música,
seràSuiteelSinfónica
3 de juliol, i posarà
punt
Bernardo
AdamfiCastellón,
Ferrero (1942) 1. Introducción y Danza
nal a una de2. Bolero
les deprimeres
manifestacions de múCastellón
3. Salve a la Virgen del Lledó
4. Jota de Castellón
sica valenciana
que, per primera vegada, des
de aquestaRaval
singularitat,
es va oferir als auditoris
Josep Climent i
i Vila, Paso-Doble
Barber (1927) sales de concert de tot el món.
Jueves, 23 de abril de 2015
Auditori del Conservatori d’Oliva
18,30 h.
Silvia Cubells. Professora de violoncel
L’assignatura de violoncel del Conservatori Josep Climent d’Oliva, ha participat en la primera edició
de Cellomagics, que es va realitzar els dies 28 I 29 de març al col.legi Àgora de Castelló. Les professores Cristina Bernal i Silvia Cubells varen assistir de professores a l’encontre que reuní més de 80
cellistes, amb la participació també d’alumnat del Centre.
18
19
XI Concurs de
música
música de cambra
Lluita contra el fracàs escolar 2014-2015.
Música i Dansa “Viu, Mou, Sent
Silvia Cubells
Coordinadora del projecte
Aquesta és ja la tercera convocatòria de la
“Lluita contra el fracàs escolar”, i després de les
experiències dels dos cursos anteriors amb els
títols: El mercat persa (2012-13) i el Ferrocarril
subterrani(2013-14, ), el Conservatori Josep
Climent participa de nou amb el projecte:
Música i Dansa “VIU, MOU, SENT”.Aquest és un
projecte nou, on els objectius i les agrupacions
participants en les activitats programades, són
diferents a la d’altres cursos. El Centre escollit
per al projecte és el Conservatori Professional de
Dansa de València, amb unes característiques
pròpies i diferents a la resta de Conservatoris
de Música. Creguem que és molt interessant per
als dos centres participants, compartir opinions i
experiències, així com aunar les dos disciplines
“Música i Dansa”, tant relacionades al llarg de
tota la història. Molts són els objectius marcats
en aquest projecte, però el més important, tal
vegada, siga impregnar a l’alumnat i professorat
que hi participa, d’allò tant important com és la
convivència entre alumnat d’altres Centres, la tolerància i la diversitat.
La fusió del nostre alumnat de l’assignatura d’Orquestra i per part del Conservatori de Dansa,
l’alumnat corresponent, seran els encarregats de
dur a terme l’obra: “El Quixot” de Georg Philipp
Telemann. Per primera vegada, podrem gaudir d’una novedosa coreografia i dramatització
d’aquesta suite barroca.
Serà el 28 de maig a les 19:00 de la vesprada, a
la Sala Polivalent d’Oliva, on l’alumnat dels dos
Centres, es coneguen i assagen junts per primera vegada, per a oferir més tard el concert obert
a tota la Comunitat Educativa, col.legis, instituts,
diferents associacions, Ajuntaments d’Oliva i de
la resta de poblacions de la Safor.
Vull agrair en primer lloc, la predisposició de la
directora del Conservatori de Dansa, Alicia, i a
les professores implicades al projecte, per la
il.lusió i creativitat que han aportat en tot moment, i com no, al professorat i alumnat del
nostre Conservatori que hi participa en aquesta activitat, per fomentar i promoure la innovació
educativa com a principi de qualitat del nostre
sistema educatiu.
Com diu el títol del projecte: “VIU, MOU, SENT”,
així podem descriure el Conservatori Josep
Climent d’Oliva, un centre viu, dinàmic, creatiu,
on es respira un bon clima de treball i participació per part de tota la Comunitat Educativa.
Així, que sols hem queda convidar-vos a tots, al
concert del dia 28 de maig, a la Sala Polivalent
d’Oliva, cedida per l’Ajuntament, al que agraïm
la plena col.laboració i bona relació que manté
al Conservatori.
Recordeu que l’acte musical, té tres components, l’emisor (orquestra i dansa), canal (música) i receptor (públic), sense aquest últim no
seria possible.
“Vos esperem”.
Dimarts,
imarts, 19 de maig de 2015
Auditori del conservatori 16:00 hores
(inscripcions fins 15 de maig)
20
21
Piano místico
Caludio Carbó
www.claudiocarbo.com
En anteriores ocasiones he tratado a través de
nuestra revista Amalgama diversos aspectos
relacionados con aniversarios de célebres pianistas y compositores, a modo de poder mostrar
y compartir diferentes facetas de estos músicos
con vosotros: alumnos, padres, compañeros músicos y lectores. Franz Liszt, Claude Debussy o
Antón García Abril ya no son tan desconocidos
en nuestro ambiente musical y seguro que a través de ellos hemos podido sumergirnos cada
vez más en la belleza que por medio del arte
musical se pone a nuestro alcance.
L’ Ampa del Conservatori Josep Climent d’ Oliva, ha dotat al Centre amb una pissarra digital.
AMPA 2015
Germán Borja Martí de Veses
President de l’AMPA
del Conservatori Josep Climent 2008-2015
Qui diria que han passat més de set anys des
d’aquell 1 de desembre de 2008, quan un grup
de mares i pares d’alumnes del conservatori decidírem formar una junta que defenguera els interessos de l’alumnat del centre i representara al
conservatori per tot arreu.
Durant estos anys, hem aconseguit una base social sòlida, amb més de 200 famílies que formen
part de l’associació.
Ara s’obri una nova etapa de consolidació de
l’associació amb nous reptes i objectius per davant, etapa que comptara amb un nou president,
Alejandro Cardona Ballester, com així va quedar
aprovat a l’última assemblea de l’associació i a
qui desitgem tota la sort del món.
Per la meua part, no puc deixar de donar gràcies
a tota la gent que he tingut la sort de conéixer en
estos anys: professorat, alumnat, personal administratiu, conserges, professionals de la música, pares i mares i, sobretot, a tota la gent que
de manera desinteressada ha format part de la
junta directiva de l’associació. També demanar
disculpes a aquells que en algun moment han
pensat que l’associació podia haver fet alguna
cosa més en casos puntuals, tot i que per la nostra part sempre hem procurat fer les coses amb
la millor predisposició possible.
Gràcies per tot.
cia el que desemboca la propia vida o más bien
creatividad precursora de los grandes pintores
del siglo XX y XXI.
Desconocemos el origen de la expresión musical como representación meramente artística, al
igual que es difícil imaginar al ser humano prehistórico en sus afanes por enmarcar sus huellas
pictóricas en modernas pinacotecas.
Asimismo, la transmisión escrita de la música de
las antiguas civilizaciones sólo nos ha llegado en
pequeños fragmentos, además de algunas joyas
arqueológicas como la piedra encontrada en
Delfos con anotaciones musicales grabadas mediante símbolos sobre el texto griego. Tampoco
sabemos cómo se interpretaba, pese a contar
con muestras gráficas de la práctica musical en
esos tiempos e incluso su incorporación al, digamos así, plan de estudios heleno, donde se incluía la música junto a la aritmética, geometría y
astronomía. Tal vez fueran en esa época la lira o
la cítara los instrumentos que mejor acompañaran al más genial de todos ellos: la voz humana.
Tañer, pulsar las cuerdas suponía ponerse al servicio de ella, fusionarse con el fugaz hálito de las
palabras y lo que ellas expresaran para deslizarse en nuestros oídos e impregnar nuestro interior.
Era el medio por el que se transmitiría el cambio
de carácter y trama mediante los diferentes modos: dorio, frigio, lidio, etc., tan conocidos y queridos por nuestros alumnos de lenguaje musical
y que han desembocado en nuestro sistema tonal occidental. Era el oxígeno que insuflaba la
esteticidad de las grafías inmóviles para hacerlas revivir desde dentro hasta el exterior.
No por ello han dejado de persistir en el tiempo y
llegado a nosotros vestigios antiquísimos de arte
rupestre, localizados en lugares cercanos a la
ubicación de nuestro Conservatorio, como es el
caso de las plaquetas grabadas de la Cova del
Parpalló o de las pinturas macroesquemáticas
del Plà de Petraques en Castell de Castells, de
unos 8000 años de antigüedad. Pero, ¿cuál era
la intencionalidad suscitadora de tales expresiones? ¿Había alguna? Quizás hablemos de necesidad de comunicación, búsqueda del origen de
la existencia, deseo de encontrar el destino ha-
Como evolución y complemento de estos instrumentos de cuerda pulsada aparece por fin
el clavicordio hacia el siglo XIV, instrumento de
teclado donde el sonido se produce por el impacto en las cuerdas de una tangente metálica;
y también posteriormente el clave y el virginal,
ya muy usados en el XVI y destinatarios de grandes obras maestras. Desgranemos ahora, aunque fugazmente, los entresijos de algunas de las
obras más representativas que quieren ilustrar la
trascendencia del mensaje que algunos de nuestros grandes compositores proponen.
Quisiera en esta ocasión mostrar una particularidad, a mi modo de ver, fundamental en cuanto al arte musical y su intencionalidad estética
y que ha inspirado la creación del recital “Piano
místico”, programado en el Auditorio de nuestro Conservatorio para el próximo 26 de mayo
y al que cordialmente os invito. Constituye este
un viaje a través de obras en las que la mirada
se eleva al cielo para poder expresar en sonido todo aquello más espiritual, lo no palpable, lo
que permite escrutar profundamente el verdadero sentido de la música y de la vida misma.
22
23
El gran maestro valenciano Joaquín Rodrigo, impresionado por la innovación y perenne actualidad del barroco hispánico, compone en 1938
las Cinco piezas del siglo XVI. Realmente reelabora el material original de grandes maestros
como Antonio de Cabezón o Luis de Millán a la
sonoridad neoclásica del piano, obteniendo un
resultado muy acertado a las posibilidades tan
versátiles del instrumento.
Otra figura musical valenciana fundamental es
Vicent Rodríguez Monllor, contemporáneo de
J. S. Bach nacido en Onteniente y sucesor de
Antonio Cabanilles como organista de la catedral de Valencia en 1712. Fue padre de siete
hijos, aunque solo dos le sobrevivieron; enviudó tempranamente y decidió abrazar el orden
sacerdotal en 1723. Una de sus más importantes obras es la colección de 30 Tocatas y una
Pastorella para címbalo, donde se muestra gran
virtuoso del teclado y preconiza el estilo del padre Antonio Soler. La Tocata en fa aprovecha
todos los recursos sonoros y mecánicos del teclado, destacando la capacidad melódica y rítmica de las diferentes secciones según requiera
la necesidad expresiva.
Si nos situamos ya en el siglo pasado, la figura de Frederic Mompou es de gran importancia
por su sensibilidad y abandono en la escucha,
presentando una estética casi enigmática en su
obra maestra Música callada, prologada con las
siguientes palabras: “Es bastante difícil traducir y expresar el verdadero sentido de «Música
Callada» […]. El gran poeta y místico San Juan
de la Cruz canta en una de sus bellas poesías:
«La Música Callada, la Soledad Sonora» tratando de expresar así la idea de una música que
sería la voz misma del silencio. La música, reservaría para sí la voz «Callada», es decir «se
calla», mientras que la soledad se hace música”.
Ante estas palabras, el turolense Antón García
Abril, que en la clausura del pasado curso nos
honró con su presencia en el Centro, propone en
su ciclo Microprimaveras grandes contrastes de
profunda emoción. Los impulsos y arrebatos de
pasión se complementan con la contemplación
y el renacer de un sosiego transfigurado en el
entramado de nuevos brotes que florecen, acariciando fulgurantemente los oídos inundados de
ardientes armonías.
Siguiendo la creación pianística contemporánea
española y llegando a la conclusión de esta muestra musical concluiremos nuestro periplo con
Loving, el último número del ciclo “Living”, de
El llenguatge més universal
Imma Gomis
Els nostres alumnes Yvain Calvo Caballero i
Salvador Cardona Tercero han donat un pas endavant, o millor dit, un pas fora amb els seus estudis musicals.
Salvador Carbó. Esta suite para piano a modo
de collage muestra distintos aspectos en que
nos encontramos en nuestra experiencia diaria.
Con esta composición se consuma la culminación de todo el ciclo, donde se puede encontrar
este amor que choca con la naturaleza humana
para lanzarla hacia el otro, el que necesita de la
entrega gratuita para vivir.
Finalicemos nuestra aportación con unas palabras que podemos trasladar al fenómeno musical como momento de intimidad artística. Es
conocido el carácter temporal de la escucha,
donde que el tiempo se detiene y lo que sucederá a posteriori todavía no existe. Es en esta
tensión donde aparece el profundo deleite sonoro: la maestría necesita elevación, vaciamiento,
capacidad de escucha incluso al interpretar, generosidad desinteresada. Algunos especialistas
han podido desvelar en las pinturas macroesquemáticas del Pla de Petracos tres particularidades esenciales del homo sapiens neolítico:
la trascendencia, la fecundidad y la familia.
Cuando el arte se propone en función del otro
cobra mayor grandeza, tiene identidad propia
activa y enriquece la sensibilidad acariciando lo
profundo del ser, que no encuentra palabra alguna para expresar la magnanimidad de sentirse
amado. Saberse amado y dejarse amar queda
plasmado en este fragmento del Cantar de los
Cantares atribuido a Salomón, cumbre de la lírica oriental antigua:
“Yo dormía, mi corazón velaba.
¿Qué oigo? Mi amado golpea la puerta:
¡Ábreme, novia mía, amiga mía, esposa mía!
Yo soy de mi amado y mi amado es mío.
¡Oh, ven, amado mío, salgamos al campo!
De mañana iremos a las viñas,
a ver si la vid está en cierne.
Allí te entregaré el don de mis amores.”
Salvador va assistir l’estiu passat a un curs d’anglès i piano a la Harrow School, també a Londres,
on va obtindre el certificat al millor alumne del
curs. Tot sembla que va ser una experiència molt
positiva perquè enguany repetirà.
Per una part, Yvain, que enguany finalitzarà
els seus estudis professionals amb l’especialitat de trompa i piano, ja té un peu a Londres.
Després de fer proves d’accés i aprovar en diferents escoles, ha decidit estudiar a la prestigiosa
Guildhall School.
Només afegir les meues felicitacions més sinceres. A Salva encara el podrem gaudir un any
més. Yvain deixarà un buit al conservatori i en
particular a la meua aula. A nivell personal, em
sent molt afortunada d’haver topat amb ells. Ha
sigut un plaer i un privilegi poder gaudir de les
seues destreses amb l’instrument, del seu entusiasme, del seu talent...
Molta sort als dos i endavant amb la música!
24
25
¿Nueva estética para una nueva época?
Salvador Carbó
Músico, pianista y ccompositor: www.salvadorcarbo.com
Ciertamente vivimos en un tiempo apasionante, con grandes cambios y fuertes contrastes.
Corremos el peligro con muchísima frecuencia
del desánimo ante una puerta cerrada, sin reconocer que más que una cerrazón nos encontramos ante una nueva posibilidad que, sí, nos es
desconocida e incierta, pero supone una nueva
oportunidad que sin duda alguna nos hará experimentar y vivir una realidad nueva para nosotros
y enriquecedora.
Partiendo desde aquí, querría exponer la concepción estética y, si se me permite, ética, que
hoy me anima a intentar abrir la puerta que me
encuentro enfrente.
El primer hecho que constatamos en este tiempo es una gran separación –¿podríamos decir
“abismal separación”?– entre el arte y la gente:
es verdad que hay algunos que se dedican de
una forma profesional al “negocio del arte”, pero
muchas veces aparecen como una especie de
club selecto de algunos con una sensibilidad
excepcional, separada, superior, respecto al resto de los mortales. Personalmente no pienso ni
creo que sea así: por un lado estoy agradecido y
no lo ocultaré, por poder participar de esta “vocación” que es el arte, en concreto para mí la
Música, pero que más que un privilegio es un
servicio, un regalo para el otro; y por otro lado
soy absolutamente igual que otro, de ninguna
manera por encima de nadie.
Entonces pues, ¿en qué consiste la tarea del artista? Tal vez nos pueda ayudar a comprenderlo
esta imagen: supongamos por un momento que
nos encontramos en una sala a oscuras y hay
uno que sabe dónde esté la ventana, se acerca, levanta la persiana, aparta las cortinas y….
los rayos del sol inundan la estancia con su luz
y calor. Este puede ser el artista, que participa
totalmente y radicalmente de la misma situación
existencial y que, a la vez, intuye una realidad
que le supera y de la cual todos necesitan participar. Así, podríamos afirmar que la “vocación”,
llamada, fundamental es la de ACERCAR la
Belleza para que nos “alimente” su luz y calor.
Ciertamente tantísimas veces no es más que un
pálido reflejo, pero tan necesario y beneficioso
para todos nosotros, que vale la pena aún con
mucha precariedad el realizar este intento no
obstante las exigencias que ello conlleva (estamos pensando en el duro trabajo al que debe
someterse y la responsabilidad que debe afrontar, sin dejarse arrastrar por la búsqueda de la
gloria, que es vana, o el afán de riquezas, que
no dan la felicidad).
Hemos concebido el arte unas veces como una
copia de la realidad u otras como una manera de alienarse, cuando su función fundamental
y primordial es acercarnos la transcendencia.
Para ilustrar esto ¿qué mejor que dos pinturas?
Al fijarnos en la de la izquierda con la “Última
Cena” de Leonado da Vinci, nos damos cuenta
de que el punto de fuga va hacia lo profundo del
cuadro, como invitando a ir para allá ; es notable
la diferencia respecto a la “Trinidad” de Anton
Rublev, en la que hay un aspecto que nos llama
la atención respecto a la perspectiva: el punto
de fuga está invertido, o sea, al prolongar las líneas nos encontramos con que, en cierto modo,
la imagen viene a nosotros, nos trae lo que ella
mismo significa.
Otro punto a tener en cuenta es el darle variedad
al discurso musical para lo cual pensamos que
la duración de las piezas no debe ser excesiva,
prefiriendo confeccionar una obra conformada
por varias piezas que en su conjunto presenten
una unidad que el realizarla de un solo movimiento y larga, facilitando así su escucha y mejorando la capacidad de atención.
Partiendo pues de ésta concepción del arte y,
avanzando un poco más, consideramos que
es fundamental el contenido de la obra, por lo
que se establece una relación entre la estética
y la ética, lo bello y lo verdadero, la Belleza y
la Verdad. Ciertamente constatamos en nuestro
trabajo diario que la manera con que un joven
estudiante de piano, por ejemplo, cuando emprende el estudio y sobretodo la interpretación
en público de una obra, viene condicionada, reforzada y mejorada cuando capta el contenido
de la misma y lo intenta hacer suyo y transmitir.
Así pues, observamos que debe haber cierta inteligibilidad del mensaje, aún siendo conscientes que la potencia estética traspasa la razón y
llega a zonas más profundas, siendo esta una de
sus riquezas.
Otro elemento que la enriquece es la variedad
tímbrica, es decir, el uso de varios instrumentas
o efectos sonoros consiguiendo así crear una
tensión y expectativa en el oyente buscando un
despertar la sorpresa y posibilitando el asombro.
Si buscamos alguno de los motivos que motivan
la separación antes mencionada y acotándola a
la Música, disciplina a la que me dedico, encontramos la gran dificultad que existe en escuchar,
la incapacidad de prestar atención más de tres
minutos, por lo que nos urge encontrar un lenguaje y recursos que nos permitan, contando
con ello, vencer esa barrera.
Así pues vemos importante el buscar un lenguaje
sencillo, que no simplón, utilizando los recursos
de los que disponemos en la actualidad pero no
sobreponiendo el alarde técnico del músico a la
propia Música, pues podemos ahogar con este
deslumbre a la misma Música, por lo que incluso
puede resultar conveniente el “esconder” la dificultad inherente y presentarla con naturalidad
quitando de esa manera un obstáculo para el
oyente.
Para finalizar, querríamos referirnos a los participantes en el hecho musical. Podemos hablar
del creador, en nuestro caso el compositor, el
que idea y escribe la obra. Si bien es cierto que
también nos referimos al intérprete, que viene a
ser como un recreador en la medida en la que
es él el que da vida a la obra: es evidente que
si te muestro la partitura de la quinta sinfonía de
Beethoven en sí misma no es más que un papel con manchas negras y no me podrás decir
qué te parece hasta que la orquesta empiece a
tocarla: ¡son estos músicos los que “encarnan”
la escritura! Pero esto no es completo, falta otro
elemento fundamental: el oyente es parte integrante de la misma interpretación, es más: es el
destinatario para el que está hecha, con quien
había pensado el compositor para ofrecérsela
como un regalo por medio del intérprete. Y hemos constatado en varios proyectos que hemos
compuesto y realizado los últimos años (estoy
pensando en “el pastor y el lobo”, un relato musical que hicimos el curso pasado, y en “yo soy
para mi amado”, estrenado recientemente) que
el contar con jóvenes intérpretes derriba otra barrera en cuanto a los prejuicios de si los artistas
son gente distinta: la disposición y apertura del
oyente es mucho mayor al contemplar y oír a un
“cuerpo” con varios miembros de distintas edades y condiciones. Y, más aún: en el oyente brota una admiración al contemplar la obra y surge
la gratitud hacia el compositor, de manera que
se produce lo más difícil todavía al entrar en relación todos los participantes y darse entre ellos
de alguna manera la “común-unión”. Pensamos
que este aspecto es el básico de la expresión
artística, por el que hay que trabajar, investigar,
caminar, pese al riesgo de los tropiezos y equivocaciones que puedan darse, pero por el que
toda la labor cobra sentido y merece la pena.
Por lo cual podemos establecer que siendo importante el planteamiento conceptual, la perfección técnica y la actitud receptiva, la máxima
perfección es la comunión, el amor.
26
27
Passatemps
SOPA DE LETRAS MUSICAL
CRISTINA JORDÁ
Professora de llenguatge Musical
Solución sopa de letras
Solució professor:
1. Fco. Javier de la Vega 2. Dolores Amelia Medina
QUI ÉS EL TEU PROFESSOR?
1
2
Tota classe d’instruments
musicals i accessoris
Servei tècnic propi
Tel. 962 73 73 75
www. consolatdemar. com