Lo Gripau 2005.p65 - institut lo pla d`urgell

Índex
EDITORIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
ACTIVITATS I SERVEIS
Fora de les aules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Viatge a París de 1r de Batxillerat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Flaixos d’altres activitats i serveis pedagògics . . . . . . . . . . . . . . . 8
Cicle formatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Lliurament dels XIII Jocs Esportius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
ENQUESTA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
PREMIES
Premis diversos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
Concurs de redacció en català de Coca-Cola . . . . . . . . . . . . . . . 16
ENTREVISTES
Ruben Valls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Jaume Perelló . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Mercè Sanfeliu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Gerard Valls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
17
17
18
18
REFLEXIÓ
La eutanàsia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Problemes amb els pares a l’hora de sortir? . . . . . . . . . . . . . . . 20
TEST
ALUMNES CRÈDIT VARIABLE DE
REVISTA (4t ESO)
Jaume Orteu, Maria Giribet, Xavier
Capdevila, Mireia Ayguadé, Sergi
Martí, Alba Solsona, Joel Visa, Sandra
López, Sandra Berdaguer, Marc
Garcia, Marc Darbra, Sònia Sans,
Anna Molet, Ester Minguella, Àngels
Carulla i Marcel Vidal.
COORDINACIÓ
Mercè Baró
Josep Maria Mir
Joan Cornudella
2
EDITA
IES Lo Pla d’Urgell
Avinguda d’Urgell, 26 Bellpuig
Tel. i fax: 973 32 00 83
E-mail: [email protected]
Web:
[email protected]
MAQUETACIÓ I DISSENY
Saladrigues SL
Bellpuig
Lo Gripau
Dipòsit legal: L-611-2000
Amb la col.laboració de l’AMPA de
l’Institut
La revista no es fa responsable ni
comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors
Ets un bon estudiant? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
AUQUES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
LITERÀRIES
Cal·ligrames . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Albada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Premis Sant Jordi (concurs juvenil de contes) . . . . . . . . . . . . . .
Em plau, d’atzar... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
24
25
26
31
TEMES OBERTS
Opinions per a tots els gustos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
HISTÒRIES I CINEMA
El regne dels cels . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
TEATRIES
Ambaixadors de l’Institut arreu de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . 35
ENTRETENIMENTS
Una ració d’enigmes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Sopa de lletres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Endevina qui som . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Jòker . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Sopa de lletres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Solucions entreteniments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
38
38
39
39
40
40
SETENA PROMOCIÓ LOGSE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
CÒMICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
Editorial
Novament tenim a les mans la revista del nostre centre, LO GRIPAU.
Aquesta publicació que, amb empentes i rodolons, treu el cap a
final de curs és, en bona part, el
fruit escolar treballat per diversos
nois i noies que han format part
del crèdit variable de revista. La
resta és complementada per articles diversos amanits per les mans
del professorat.
Estem acabant el curs, un curs en
el qual ens hem esforçat a aprendre coses útils per a la vida. Hem
fet nous amics, hem descobert
noves facetes dels amics de sempre. Hem pogut aprendre que tenim la sort d’estar en una zona
privilegiada del planeta on tothom tenim el necessari per viure.
Cal anar valorant tot el que hi ha
de positiu al nostre voltant. Cal
formar-nos per poder donar la mà
als que ho necessitin. Estar atent
als altres. Saber escoltar-los. Ser
un bon amic dels nostres amics.
És d’aquesta manera que serem
immensament feliços i és aquesta la veritable raó de la VIDA.
En tot aquest viatge acadèmic i
humà, el nostre Institut ha tingut
la sort de rebre diversos premis
d’àmbit individual en la recerca de
cultura popular, ciències socials,
“Pel fet de ser un centre de reconegut prestigi, receptor d’alumnat de les poblacions veïnes, que
participa activament en els esdeveniments culturals de la comarca. I també perquè ofereix cicles
formatius que donen resposta a
les necessitats de l’alumnat i amb
uns resultats educatius excel·lents”.
malgrat les petites imperfeccions
del dia a dia. Amb renovada il·lusió hem d’aplaudir la feina feta
per l’anterior directiva i mirar cap
endavant com a col·lectiu sabent
que s’ha fet molt, però que encara queda molt per fer. I ho farem,
sempre a la nostra manera.
L’estiu ja apunta. I com dèiem fa
uns quants anys, alguns hauran
de passejar alguna carabassa per
la platja o pel tros collint fruita,
però segur que no els deslluirà les
ganes d’anar de Festa Major. Diem
també adéu –amb certa nostàlgiaa aquells alumnes de batxillerat i
cicle formatiu que finalment ens
deixen per començar una engrescadora i alhora exigent nova etapa. I a tots els altres només ens
resta dir-vos que comenceu amb
bon peu les vacances d’estiu. Desconnecteu fins allà on creieu que
sigui possible. I llegiu que, com
molt bé diuen els experts, no provoca càries. Al setembre ja ens
retrobarem amb les piles recarregades.
BON ESTIU I BONES VACANCES
Ara ja disposem del nostre segell
de qualitat ISO. I ho hem de dir
ben alt. No tothom el té. Nosaltres sí. Tots els que formem part
de la comunitat educativa del centre hi hem posat el nostre granet
de sorra. Això és el que compta.
Ens hem de creure que ho fem bé,
3
Lo Gripau
Editorial
ciències naturals o literatura. I fins
i tot, el taller de teatre de l’Institut ens ha tornat a sorprendre, per
quart any consecutiu, amb un dels
premis importants del Concurs de
Teatre Juvenil de Catalunya. Això
demostra que la feina ben feta no
té fronteres. I més enllà dels guardons individuals, l’IES Lo Pla
d’Urgell ha estat guardonat amb
el premi Baldiri i Reixac. Només 14
escoles dels Països Catalans han
rebut, en aquesta vint-i-setena
edició, aquest reconeixement a
la tasca feta en favor de l’escola
catalana. Amb aquestes paraules
es va anunciar al palau de
Pedralbes de Barcelona el dia 2 de
juny de 2005:
Activitats i Serveis
Fora de les aules
Un any més, des de la coordinació d’activitats i sortides de l’Institut, es deixa sobre la taula el seu
particular balanç d’excursions més
enllà de l’edifici que acull tot l’any
el nostre alumnat. Respectant el
criteri establert en el claustre de
professors d’inici de curs, s’han
prioritzat les propostes que han
arribat des dels diferents departaments. L’objectiu ha estat clar:
atansar l’aula al carrer, a les empreses, als museus o a la natura.
L’interès interdisciplinari ha estat
el puntal que ha marcat el desenvolupament de la major part de
les activitats del centre. A més,
sempre que ha estat a l’abast del
professorat, s’han procurat treballar les sortides o intercanvis amb
dossiers especialitzats per tal que
l’alumne fes una feina pràctica
abans i després de l’excursió. Actualment hi ha empreses escolars
que faciliten aquest material. I
com a novetat, els alumnes de 2n
d’ESO han participat a la Gimcana Lingüística de l’Urgell.
Lo Gripau
4
Sense ànim de comentar totes les
sortides d’aquest curs 2004-2005,
aspectes que l’alumnat ja s’encarrega d’explicar al seu moment,
presentarem un llistat cronològic
en atenció al mes, curs i activitat
realitzada. Les fotografies que
hem pogut recuperar també ajudaran a recordar-les amb més
detall.
27: Assistència a la preestrena de
l’obra en anglès “Frankentein” a
cura de la companyia 2B Theatre,
al Teatre Armengol de Bellpuig (3r
i 4t ESO, cicle formatiu i 1r batxillerat)
26-29: Camp d’aprenentatge de
la vall de Boí. Activitats diverses a
l’Escola de Natura de Barruera i al
Parc Natural d’Aigüestortes. Ruta
del romànic, pràctiques de tecnologia i mostrari de bolets (2n batxillerat)
Novembre de 2004
23: Assistència a l’audició “Petita
història del jazz” a la sala d’actes
dels Maristes i a l’exposició “Paisatges mediàtics”a la sala de la
Caixa de Lleida (2n ESO) / Visita
guiada a la fàbrica Indox i a la
planta de compostatges de
Tàrrega (4t ESO)
Desembre de 2004
16: Assistència a l’obra de teatre
“Don Quijote de la Mancha” a
Octubre de 2004
19: Recorregut geològic i ambiental per la Serra de Prades (La Pena
i Poblet) (1r batxillerat-Ciències de
la Terra i Medi Ambient)
Barruera (Vall de Boí)
cura de la companyia Teatro del
Repartidor a la sala dels Maristes
de Lleida (3r ESO)
20: Visita a les oficines i instal·lacions del Maremàgnum i a la fira
de Santa Llúcia de Barcelona (Cicle
formatiu i 1r i 2n batxillerat – Economia i organització d’empresa)
Febrer de 2005
1: Visita al centre logístic del Corte
Inglés i a les dependències comercials de Diagonal Mar (Cicle formatiu i 1r i 2n batxillerat – Economia i organització d’empresa)
3-4: Participació als tallers experimentals d’àcids i bases de la Fundació La Caixa de Lleida i visita a
l’exposició d’art a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (4t ESO)
8: Activitats diverses al Centre de
Recuperació de Fauna Autòctona
de Vallcalent (Lleida) (1r ESO)
9: Taller de ciències i tecnologia a
l’Escola de Capacitació Agrària de
Vallfogona de Balaguer (dissecció
d’un mamífer, realització d’un
Activitats i Serveis
hort amb plantes aromàtiques,
maneig d’un tractor i muntar a
cavall) (3r ESO)
10: Visita a l’exposició permanent
de la Fundació Miró, als espais
dels segles XIX i XX del Museu
Nacional d’Art Contemporani i a
l’exposició de Rodin a CaixaFòrum
de Barcelona (2n batxillerat –lletres)
17: Visita guiada pels professors
de la Universitat de Lleida sobre
“Lleida geogràfica” i recorregut al
poblat ibèric dels Vilars d’Arbeca
(2n batxillerat – Geografia)
24: Taller al campus d’excavació
arqueològic del Palau de Plegamans i visita guiada al museu
egipci i taller de momificació (1r
ESO)
les muralles, amfiteatre, circ romà
i museu arqueològic de Tarragona.
Assistència a l’obra de teatre “Les
Bacants” d’Eurípides dins del Xè
Festival Juvenil de Teatre Grecollatí
(2n batxillerat –llatí/grec)
ria de les comarques lleidatanes i
tarragonines celebrada a Comaruga /El Vendrell. Visita a la CasaMuseu de Pau Casals (1r i 2n batxillerat- Taller de Teatre)
21: Visita a la minicentral dels 9
salts, a la planta de purins TRACJUSA de Juneda i recorregut per
la banqueta dels Canals d’Urgell
(1r i 2n batxilllerat – Tecnologia)
Maig de 2005
26: Recorregut geològic i mediambiental pel Congost de Montrebei (1r i 2n batxillerat – Ciències de la Terra i Medi Ambient)
25-27: Participació a la XX Mostra d’arts escèniques de secundà-
5: Visita al Museu d’Història de
Catalunya i a l’exposició fotogràfica “Dones i gitanes”. Assistència a l’obra de teatre “Mar i Cel”
de la companyia Dagoll Dagom al
teatre Victòria de Barcelona (1r
batxillerat) / Visita a les instal·lacions del Museu de la Ciència i
de la Tècnica de Catalunya a Terrassa i participació al taller “La
fàbrica tèxtil” (2n d’ESO)
Març de 2005
2: Assistència a l’obra de teatre
“Cria fama” de la companyia Urubú Teatre a la sala dels Maristes
de Lleida (Col·laboració amb
l’ONG Educació sense Fronteres)
(2n ESO)
10: Participació a les activitats de
promoció educativa i laboral de
la 16a edició del Saló de l’Ensenyament de Barcelona (2n batxillerat)
11-17: Viatge de fi de curs a París
(1r batxillerat i cicle formatiu)
5
Abril de 2005
14: Assistència als tallers sobre
energia solar del Mercatec a Lleida
(3r ESO)
20: Visita a l’aqüeducte romà, a
Congost de Mont-rebei
Lo Gripau
7: Sortida a Girona: visita a l’església de Sant Feliu, catedral,
museu de la catedral, banys àrabs,
centre històric i museu del cinema (2n ESO)
Activitats i Serveis
6: Participació a la I Gimkana Lingüística de l’Urgell al teatre Ateneu de Tàrrega (2n ESO)
de titelles de la Xina” (4t ESO i 1r
batxillerat – Taller de Teatre)
25: Visita guiada a la fàbrica de
paper Alier de Rosselló i a la granja
de cargols Sant Sebastià d’Alcarràs (1r ESO)
7: Representació de l’obra de teatre “Spotmania” a cura del Taller
de Teatre a la 1a Trobada de Teatre de Secundària de Lleida
“GROTTESCO” al col·legi de les
Dominiques (1r i 2n batxillerat- Taller de Teatre)
31-1: Sortida de final de curs a
l’Empordà (estany de Banyoles,
ruïnes d’Empúries, aiguamolls,
9: Visita guiada als estudis televisius de Sant Cugat del Vallès (TV2)
i presència en directe al programa esportiu “El Rondo” (3r ESO)
Lo Gripau
6
Juny de 2005
2: Visita guiada a l’amfiteatre romà,
als museus arqueològic i d’història, restes de circ i muralles romanes de Tarragona (1r ESO)
18: Representació de l’obra de
teatre “Spotmania” a cura del Taller de Teatre de l’Institut al Teatre
Romea de Barcelona. Final del
concurs de teatre juvenil de Catalunya – Campanya el país a l’escola (1r i 2n batxillerat – Taller de
Teatre)
Joan Cornudella
Coordinació d’activitats i sortides
17: Representació de l’obra de
teatre “Spotmania” a cura del Taller de Teatre de l’Institut al SATSant Andreu Teatre de Barcelona.
Semifinals del concurs de teatre
juvenil de Catalunya – Campanya
el país a l’escola (1r i 2n batxillerat – Taller de Teatre)
19: Assistència a
l’obra de teatre
“Ombres d’objectes robats” a
l’Auditori de la
Caixa de Lleida i
visita guiada a
l’exposició “Herois i déus. El teatre d’ombres i
illes Medes, l’Escala i l’Estartit) (4t
ESO)
Sortida a l’Empordà
Activitats i Serveis
Viatge a París
Lo Gripau
7
Activitats i Serveis
Flaixos d’altres activitats
i serveis pedagògics
• 30 de setembre de 2004. Celebració de l’Homenatge al
Mestre, iniciativa de la FAD
(Fundació d’Ajuda contra la
Drogadicció) que comptà amb
el suport dels mitjans de comunicació i d’una àmplia representació de la societat civil.
• 5 d’octubre de 2004. Els
alumnes del cicle formatiu de
comerç van participar al Joc de
Rol FEM EMPRESA organitzat
pel Centre per a la Promoció
de l’Autoocupació a Catalunya
• 29 d’octubre de 2004. Festa
de la Castanyada a l’Institut
amb esmorzar popular, tómbola, partit de futbol sala, tornejos de ping-pong i bàsquet
3x3, projecció de pel·lícules de
terror i gran desfilada de miss
i mister de l’Institut. Dissortadament el mal temps va fer
suspendre les activitats esportives de l’aire lliure.
Lo Gripau
8
• 10 de novembre de 2003.
Taula rodona per als alumnes
de 4t d’ESO sobre els joves i
les drogues: parlem de la
prevenció dins del programa
“No et ratllis”, coordinat pels
departaments de Serveis Socials i Joventut del Consell Comarcal de l’Urgell. M. Àngels
Capell, directora de ràdio
Bellpuig, moderà les intervencions dels components de la
taula: Marta Capdevila (tècnica en drogodependències de
l’Ajuntament de Lleida), Manel
Bosch (secretari tècnic de
l’equip de bàsquet Plus-Pujol
Lleida), Montse Sellés (infermera del CAP Bellpuig), Jordi
Baiget (educador social) i
Antònia Bardina (cap de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Tàrrega).
• 17 de novembre de 2004.
Projecte Educació per a la
salut a l’escola (El món de la
sida). Els alumnes de 3r d’ESO
van assistir a la representació
de l’obra de teatre “Que sí,
vida! a l’Ateneu de Tàrrega.
• 17 de novembre de 2004.
Xerrada informativa sobre el
món del càncer per als alumnes de 1r i 2n de batxillerat i
cicle formatiu. Per tercera vegada, la Marató de TV-3 tornava a impulsar les investigacions sobre aquesta malaltia.
El dia 19 de desembre era la
cita amb el telèfon de la solidaritat. Direcció General d’Acció Cívica del Departament de
Benestar Social.
• 1 de desembre de 2004. El
servei de Joventut del Consell
Comarcal de l’Urgell va coordinar una gimcana educativa al voltant del món de la
sida per als alumnes de 1r de
batxillerat.
• 22 de desembre de 2004.
Com a cloenda de les classes
del primer trimestre, després
del lliurament de notes, tot
l’Institut compartí al teatre
Armengol de Bellpuig una jornada de cinema (Planta
cuarta), d’audició musical a
cura de la coral de 4t d’ESO i
de gags teatrals improvisats
pels alumnes del crèdit variable de 4t d’ESO. S’acabà el
matí amb l’entrega de premis
dels creadors de la postal nadalenca de l’Institut.
• 7 a l’11 de febrer de 2005. III
Setmana de la Salut, de l’Es-
Activitats i Serveis
port i del Medi Ambient. Espais: Institut, Teatre Armengol,
Lleida, Tàrrega, Vallfogona de
Balaguer, rodalies, Montsec,
convent i Portainé.
Actes de la setmana:
— Acte inaugural amb la projecció de la pel·lícula “Deep
blue” al teatre Armengol de
Bellpuig.
— Bicicletada per conèixer el
terme i les rodalies de
Bellpuig (Preixana, Mas de
l’Estadella i circuit de Montperler).
— Conferències-col·loqui: tabaquisme, l´ús i abús dels
mòbils, agricultura ecològica, el futur de l’estany
d’Ivars, esports d’aventura
aeris i drogodependències.
3r i 4t d’ESO a cura dels professors Francesc Safont i Joan
Cornudella.
• 22 d’abril de 2005. Festivitat
de sant Jordi a l’Institut amb
esmorzar popular, estrena de
l’obra “Spotmania” a cura del
Taller de Teatre, minitorneig de
futbol sala, ping-pong i bàsquet 3x3.
• 22, 25 i 26 d’abril de 2005.
Visita al bus de les professions amb els alumnes de 3r i
4t d’ESO.
• 27 de maig de 2004. Acte
acadèmic de la promoció
2004-2005 de batxillerat i cicle formatiu al pavelló poliesportiu de l’Institut. Lliurament
de diplomes, discursos protocol·laris, música de cambra, reconeixement acadèmic als professors Joan Villegas (Jocs
Esportius) i Joan Cornudella
(Taller de Teatre) i piscolabis de
cortesia.
• 8 de juny de 2005. Xerradataller sobre les drogodependències per als alumnes de 1r
d’ESO a cura de Montse Sellés,
infermera del CAP de Bellpuig.
• 17 de juny de 2004. Acte de
lliurament de trofeus i medalles dels XIII Jocs Esportius
de l’Institut i dels minitornejos
de tennis taula, futbol sala i
bàsquet 3x3 al pavelló poliesportiu del centre.
— Tallers: enamorament, sexualitat, transtorns alimentaris, adolescència i afectivitat, massatge i relaxació,
amfibis i rèptils, invertebrats i reciclatge.
— Sortida al Centre de Recuperació de fauma Autòctona de Vallcalent (Lleida) , a
l’Escola de Capacitació
Agrària de Balaguer, al
Montsec i a diversos museus de Barcelona.
— Sessió de teatre amb l’obra
“Que sí, vida!” al Teatre
Armengol de Bellpuig dins
del Programa de Salut del
Consell Comarcal de l’Urgell.
9
— Partits de futbol sala.
— Sortida d’esquí a Portainé
(Pallars Sobirà) amb estada
als albergs de Les Estades
(Rialb) i de Sort.
• 14 i 16 de març de 2005. Taller de gralla per a alumnes de
Lo Gripau
— Jornades d’Orientació Universitària a Tàrrega.
Activitats i serveis
Cicle formatiu
(Curs 2004-2005)
Aquest any a l’IES Lo Pla d’Urgell
de Bellpuig s’ha realitzat el cicle
formatiu de comerç. Aquest cicle
es combina de forma rotatòria
amb el cicle formatiu de gestió
administrativa que s’ofertarà per
al curs vinent.
Un total de 10 alumnes han cursat el cicle formatiu de comerç.
Han descobert els aspectes bàsics
de l’activitat comercial i de com
gestionar una botiga. Els continguts del cicle han estat molt pràctics fins al punt que la classe s’ha
convertit en una botiga real. Cal
destacar,a més, les diverses aplicacions informàtiques o la realització pràctica de tots els ingredients d’una botiga: el seu disseny,
la confecció d’aparadors, els assortiments, els cartells i la decoració.
Aprofitant el món del comerç,
s’han organitzat dues sortides a
Barcelona per conèixer in situ el
funcionament dels grans magatzems com El Corte Inglés i les superfícies comercials com Barcelona Glòries o Maremàgnum.
També s’aprofità el viatge per fer
Lo Gripau
10
una visita lliure a la Fira de Santa
Llúcia, als voltants de les festes
nadalenques.
Josep M. Farré
Cap de departament del
Cicle Formatiu
Activitats i serveis
El divendres 17 de juny es va fer l’acte oficial de lliurament de trofeus i medalles dels XIII Jocs Esportius
de l’IES Lo Pla d’Urgell de Bellpuig amb l’assistència
de diversos membres de la Directiva, del Departament d’Educació Física i de l’AMPA. Després de nou
mesos intensos d’activitat esportiva a les pistes de
l’Institut, es va aplaudir els equips vencedors en les
modalitats de voleibol, futbol sala i bàsquet 3x3 i els
campions individuals en escacs i tennis taula.
Escacs
1r classificat: Marc Tudela de 3r ESO C
2n classificat: Santi Aubach de 4t ESO A
Tennis taula
1r classificat: Xavier Capdevila de 4t ESO C
2n classificat: David Escribà de 1r batxillerat A
3r classificat: Josep R. Noró de 2n de batxillerat
Trofeus al 1r i 2n alumnes amb més gols
marcats en la competició de futbol sala
-David Escribà (1r batxillerat A) :
31 gols
-Josep Gassó (1r batxillerat A):
28 gols
Placa commemorativa als alumnes col·laboradors en tasques d’arbitratge
Voleibol
-Xavier Capdevila (4t ESO C)
1r classificat: 2n batxillerat (Marina Vilalta, Laia Morlans, Laura Bosch, Lorena Pijuan, Jèssica Ballarín, Lídia Pros, Fatiha Oulad)
-David Escribà (1r batxillerat A)
-Roger Torres (4t ESO C)
2n classificat: 4t ESO A (Mireia Aiguadé, Àngels
Carulla, Maria Giribet, Anna Tubella, Lídia Pons, Pere
Boleda, Marc Garcia, Mònica Massana, Montse Freixes, Montse Fita)
MINITORNEJOS DE FUTBOL SALA, TENNIS TAULA I
BÀSQUET
3r classificat: 4t ESO B (Anna Molet, Mònica Lòpez,
Joel Visa, Eva Rubio, Sandra Berdaguer, Estefania
Lozano, Maria Ibáñez, Georgina Torreguitart, Rosa
Ferrando)
1r classificat: 1r ESO B (Jaume Farré, Joan Vendrell,
Sergi Piñol, Carles Ibáñez, Anouar Boumakhal,
Jonatan Roma, Julià Fernández, Eduard Marco)
Futbol sala
1r classificat:1r batxillerat A (Maria Roca, Pol Sellés,
David Escribà, Josep Gassó, Roger Torra)
Futbol sala (1r i 2n ESO)
2n classificat: 2n ESO A (Roger Bacardí, Mustafà
Bouderbala, David Carné, Josep Mortés, Antoni
Saladrigues)
2n classificat: 4t ESO B (Rachid Zardoua, Marcel Vidal,
Marc Darbra, Òscar Molina, Marc Llobera, Joel Visa)
3r classificat: 1r ESO A (Jordi Torres, Eric Artacho,
Joel Grau, Àlex Castelló, Roger Petit, Raquel Alba,
Franco Meneses, David Meda, Adrià Mata, Xavier
Pueyo, Marc Saladrigues, Richard Higuera)
3r classificat: 1r batxilerat B (Robert Llobera, Adrià
Moncusí, David Martínez, Eric Darbra, Xavier Garcia,
Xavier Aguiló, Edgar Molins)
Tennis taula (1r i 2n ESO)
1r classificat: Franco Meneses (1r ESO A)
2n classificat: Xavier Pallàs (1r ESO C)
11
3r classificat: Àlex Castelló (1r ESO A)
Bàsquet 3x3 (4t ESO i 1r batxillerat)
1r classificat: Sergi Martí, Pere Boleda i Ramon
Huguet
2n classificat: Robert Santiveri, Xavier Aguiló i Josep
Ros
3r classificat: Francesc Vila, Robert Llobera i Adrià
Moncusí
Lo Gripau
Lliurament dels
XIII Jocs Esportius
Enquestes
Mòbils i supersticions
(Alumnes de 3r d’ESO)
—Per què tothom té o vol tenir mòbil? Quines utilitats té
el mòbil per a un alumne
d’Institut?
—Perquè és molt útil per a les persones que treballen en oficines o
despatxos. Per als estudiants també és molt útil perquè així els pares et tenen controlat. Si no vius
en una ciutat o en pobles grans
has de trucar a casa per avisar-los
que no tornaràs amb l’autocar o
perquè et vinguin a buscar. I a més
et pots comunicar amb els amics
amb els missatges de mòbil.
(Mireia Bordes)
—Perquè s’ha posat de moda. Perquè és necessari. Si algun dia tens
un accident el mòbil et pot ser
molt útil. El mòbil, a l’Institut, el
pots fer servir de calculadora. (Blai
Segura)
Lo Gripau
12
—Tothom vol tenir mòbil perquè
té l’amic o l’amiga que en té i només li explica els avantatges de
tenir-ne. No li diu res quan li arriba la factura. L’avantatge principal és que mai no estàs incomunicat i si et passa alguna cosa pots
trucar o et poden trucar. (Albert
Carnicé)
—A tothom li agradaria tenir mòbil ja que entre amics sempre hi
ha algú que en té i això és el que
ens fa ganes de tenir-ne. D’utilitats per a un alumne d’Institut són
poques, però a tots els primers
dies ens fa il·lusió tenir-ne. L’utilitzem per enviar-nos sms, per trucar-nos, per fer-nos perdudes, per
baixar-nos melodies polifòniques... Però el tenim, sobretot,
perquè els pares ens puguin localitzar i els nens que tenen moto
per poder avisar els pares en cas
que passés alguna cosa. (Paul
Turner)
—Perquè si un amic en té, sempre
t’ho recorda i t’agafa enveja o ganes d’enviar un msm encara que no
vulgui dir res. (Jaume Anglarill)
—Crec que ara tothom vol tenir
mòbil perquè és una moda que
s’ha imposat com, per exemple,
quan teníem vuit o nou anys eren
les videoconsoles. És molt normal
que si un amic té mòbil, tu també
el vulguis tenir perquè la primera
pregunta que et fa un desconegut és quin és el teu número de
mòbil. Penso que als alumnes
d’Institut no ens fa falta el mòbil
ja que tenim telèfons i correu electrònic per a comunicar-nos.
(Àurea Folch)
—Tens alguna mania, obsessió supersticiosa o dèria especial?
—Ma mare, quan em compra alguna revista per a noies, sempre
miro a veure si hi surt l’horòcop.
(Esmeralda Abad)
—Quan la gent parla alhora em
poso molt nerviosa i no paro fins
a aconseguir el silenci absolut. I si
veig un llibre o algun altre objecte mal col·locat, l’he de col·locar
bé perquè sinó no em quedo
tranquil·la. (Maria Llanes)
—Em fan respecte les aranyes. Tot
va començar quan tenia cinc o sis
anys. Vaig veure una pel·lícula en
què hi havia un home dormint i
mentre dormia li entrava una aranya peluda i respectable a l’orella. Des de llavors i, sobretot, a
campaments, controlo que no hi
hagi cap aranya a la tenda o a l’habitació. Tinc por que m’entri a
l’orella. (Gisela Gabernet)
—No puc sofrir tenir la porta de
l’habitació tancada quan me’n
vaig a dormir. Em fa la sensació
que estic molt tancada i que no
entra aire. (Aida Nadal)
—Quan es ratlla amb l’ungla a la
pissarra el soroll que fa em posa
la pell de gallina. (Sergi Bonjoch)
—Tinc l’obsessió de comprar-me
sempre la revista de cotxes del
Maxi Tunning cada mes que surt.
A més em donen un pòster de regal que el penjo a la meva habitació. (Tomàs Buñales)
—La meva dèria especial és mossegar-me les ungles, sobretot
quan no sé què fer o quan em
poso nerviosa per alguna cosa.
(Anna Areny)
—No suporto que algú es posi la
màniga a la boca o que es mossegui la roba. M’agafen calfreds a
les dents i un rau-rau a la panxa.
(Núria Badia)
—Sempre que veig unes tisores
obertes he d’anar a tancar-les perquè diuen que porta mala sort.
(Clara Bergadà)
—Quan estic nerviós em fico el
bolígraf a la boca i el començo a
rosegar. Quan no en tinc cap, em
rosego les ungles i dura fins que
estic cansat o m’hagi fet mal sense voler. (Miquel Àngel Molló)
PremIES
Premis diversos
• XXIa Convocatòria del premi
Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular (secció infantil i
juvenil). El dia 19 de març de
2005 es va celebrar l’acte de
lliurament dels premis al Teatre Armengol de Bellpuig. El
grup de música tradicional El
Pont d’Arcalís amenitzà la vetllada cultural amb el seu repertori de muntanya. Durant l’acte es féu un homenatge a
l’obra i personalitat de l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú.
Aquests van ser els guanyadors
del centre:
PREMI INFANTIL
Alumnes de 1r i 2n d’ESO
— Accèssit: Les caramelles de
Selene Sellés Baiget i Gisela
Nadal Rey (1r d’ESO)
— 1r premi: Les odissees de la comunicació d’Aida Garcia Boria
(2n d’ESO)
PREMI JUVENIL (categoria A)
Alumnes de 3r i 4t d’ESO
— 2n accèssit: Els remeis de Jaume
Orteu Aubach (4t d’ESO)
— 1r accèssit: L’Hostal Nou i una
petita història de Lídia Guim
Garriga (4t d’ESO)
— 1r premi: El caganer en els pessebres catalans de Fadwa
Rabhí El Ajjani (3r d’ESO)
PREMI JUVENIL (categoria B)
Alumnes de batxillerat i cicles formatius de grau mitjà
— 2n accèssit: Els picapedrers de
Preixana d’Antoni Canela Mata
(2n batxillerat)
— 1r premi: El despertar de la Plana de Mariona Coll Ardanuy
(2n batxillerat)
• Concurs de contes Sant Jordi
2005 de l’Ajuntament de
Bellpuig. Els professors del Departament de Llengua i Literatura Catalanes de l’IES Lo Pla
d’Urgell van seleccionar els
alumnes següents com a guanyadors de les seves respectives categories.
Categoria de 1r i 2n d’ESO: 1r premi al conte “Un experiment futurístic retrocedint al passat” de Vanessa Solé (2n ESO A) i 2n premi al
conte “On és la Sandra?” de Gisela
Nadal (1r ESO A)
Categoria de 3r i 4t d’ESO: 1r premi al conte “Gitana” de Maria Llanes (3r ESO B) i 2n premi al conte
“Uma” d’Àngels Carulla (4t ESO A)
• Ajuts del projecte Orator. El
dia 13 de maig de 2005 arribava la confirmació de l’adjudicació dels ajuts Orator per a
alumnes de primària i secundària. Els alumnes Mariona Coll
(2n batxillerat), Àurea Folch (3r
ESO A), Gisela Gabernet (3r
ESO B), Pepita Ribalta (3r ESO
C) i Alba Sabidó (2n batxillerat) van aconseguir una beca
d’anglès per a un període de
quinze dies a Anglaterra.
• Lliurament de premis del 5è
programa Comarcal de suport a l’educació a l’Urgell.
El dimarts 31 de maig de 2005
es van entregar, a la sala de
plens del Consell Comarcal de
l’Urgell a Tàrrega, els premis
del V premi comarcal a la realització de treballs de recerca.
El primer guardó va ser per a
l’obra “Estudi comparatiu dels
13
Lo Gripau
• XXVIII Concurs de redacció
en català, organitzat pel concessionari de Coca-Cola. La
fase escolar de les terres lleidatanes es va realitzar el dissabte 16 d’abril de 2005 a l’IES
Màrius Torres de Lleida. Hi van
participar els alumnes de 2n
d’ESO Vanessa Solé, Aida
Garcia, Mireia Cerdà, Aurembiaix Coll, Imma Calaf i Carla
Ibars. El jurat va seleccionar
Imma Calaf i Vanessa Solé
entre les deu millors de la fase
provincial a qui va concedir diversos regals el dissabte 28 de
maig a l’Hotel Ilerda de Lleida.
PremIES
la Consellera d’Eduació Sra.
Marta Cid el seu reconeixement particular- van ser el CEIP
Alfadalí (Oliva-País Valencià),
CEIP Emili Vallès (Igualada),
CEIP Jacint Verdaguer (Barcelona), IES Josep-Miquel Guàrdia (Alaior-Menorca), CEIP
Juncadella (Cellera de Ter), La
Bressola (Sant Esteve del Monestir-Rosselló), ZER La Cerdanya (Llívia), CEIP La Mercè
(Tortosa), Escola L’Espill (Manresa), IES Lluís Companys
(Ripollet), CEIP Mare de Déu de
micromamífers a partir de les
egagròpiles de les òlibes” de
Laia Morlans de 2n de batxillerat. El seu tutor-professor va
ser Josep Maria Mas.
L’IES Lo Pla d’Urgell, a més, rebrà un ajut econòmic en el V
Programa Comarcal de suport
a l’educació a l’Urgell pel que
fa a projectes mediambientals
(600 ¤).
Lo Gripau
14
• Lliurament del premis Baldiri
i Reixac a les escoles. El dijous 2 de juny de 2005 es va
fer l’acte de lliurament dels
XXVII Premis Baldiri i Reixac a
14 escoles i instituts d’arreu
dels Països Catalans. En el marc
del Palau de Pedralbes de
Barcelona, la Fundació Lluís
Carulla atorgà a l’IES Lo Pla
d’Urgell un diploma acreditatiu i 3.300 ¤ pel fet de ser un
centre de reconegut prestigi,
receptor d’alumnat de les poblacions veïnes, que participa
activament en els esdevenimets culturals de la comarca. I
també perquè ofereix cicles
formatius que donen resposta
a les necessitats de l’alumnat i
amb uns resultats educatius
excel·lents. Els altres centres que també reberen de mans de
PremIES
la Candela (Valls), Col·legi Adventista Urgell (Barcelona) i Escola Vedruna (Ripoll).
• Premis de recerca del Pla
d’Urgell. El divendres 17 de
juny Mariona Coll va recollir el
3r premi de treballs de recerca
del Pla d’Urgell. L’obra “El despertar de la Plana” va ser premiada amb un total de 75 ¤.
15
Lo Gripau
• Lliurament dels premis Baldiri i Reixac als alumnes. El
diumenge 5 de juny de 2005
Mariona Coll va rebre el premi
de la Fundació Lluís Carulla pel
seu treball “El despertar de la
Plana”, una reflexió sobre els
efectes dels avenços tècnics de
finals del segle XIX i principis
del XX en la vida dels habitants
del Pla d’Urgell. L’acte d’entrega dels 75 premis es va realitzar al Casal de l’Espluga de
Francolí. L’acompanyà el seu
tutor Guillem Closas. El guardó consistia en un xec de 700
¤ per comprar llibres en català.
PremIES
Concurs de redacció
en català Coca-Cola
Els alumnes de 2n d’ESO de l’institut van participar
en la XXVIIIena edició del Concurs de Redacció en
Català organitzat per COBEGA, S.A. embotellador de
Coca-cola amb la col·laboració del Departament
d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Aquest
concurs estava dirigit a tots els alumnes de 2n d’ESO
de Catalunya.
La distribució dels participants es va fer creant quinze sectors. A Lleida hi havia dos sectors, un que estava integrat per tots els instituts de Lleida Capital i
un altre sector per tots els instituts de la comarca
com també d’Andorra i la Franja de Ponent.
Hi va haver una fase escolar en què cada professor
de català proposava un tema a redactar a classe i
seleccionava els dos alumnes de cada classe amb els
millors treballs.
D’aquesta primera fase van estar seleccionades les
següents alumnes del centre: Vanessa Solé Pont i
Aida Garcia Boria de 2n ESO A; Mireia Cerdà Bello
i Aurembiaix Coll Romero de 2n ESO B; Immaculada Calaf Vall i Carla Ibars Estiarte de 2n ESO C
Continuant les següents fases del concurs, el dia 16
d’abril de 2005 a les 10 hores del matí, aquestes
alumnes seleccionades van presentar-se a l’Institut
Màrius Torres de Lleida on van realitzar una altra redacció o Prova-Examen. El tema proposat va anar a
càrrec del Departament d’Educació de la Generalitat
i va ser el següent:
“HE REBUT UN CORREU ELECTRÒNIC QUE M’HA DEIXAT GLAÇAT”
16
Aquest escrit no podia excedir un full per les dues
cares i es disposava de dues hores per a la seva redacció.
Lo Gripau
El jurat encarregat de la primera selecció estava integrat per un equip especialitzat que havia d’escollir
les sis millors redaccions de cada sector valorant la
qualitat literària, els recursos lingüístics i la correcció escrita.
En aquesta fase van obtenir premi les alumnes del
nostre institut Immaculada Calaf i Vanessa Solé que
van quedar classificades en quart i cinquè lloc respectivament.
L’Acte d’entrega dels premis va tenir lloc a l’hotel
Ilerda de Lleida el dia 28 de maig a les 17 hores i van
assistir diferents autoritats representades per l’alcalde de Lleida, el Sr. Àngel Ros, com també els representants de COBEGA, S.A. organitzadora del concurs.
El premi consistia en una bossa de viatge amb articles de la marca Coca-cola, un Diploma acreditatiu i
un Discman.
Posteriorment es va oferir un refrigeri als assistents.
Aquestes dues alumnes es van quedar en aquesta
fase.
A la fase final es tornarien a valorar les redaccions
dels quinze primers classificats de cada sector per
un jurat d’experts en el món de les lletres catalanes
d’on sortiria el primer classificat i guanyador del Primer Premi de Redacció en Català 2005.
S’ha d’agrair la participació en aquest concurs de
tot l’alumnat de 2n d’ESO i felicitar la brillant actuació de les dues alumnes premiades, la Immaculada
Calaf i la Vanessa Solé tenint en compte que van
haver de competir amb 4625 nois i noies de tota
Catalunya.
Felicitats i continueu amb aquest esforç i dedicació.
Encarna Cobos
Tutora de 2n ESO A
Entrevistes
Rubén Valls
Edat: 30 anys
Localitat: Vilanova de Bellpuig
Professió: Venedor i creador de productes ecològics
—Tens estudis?
—El vidre.
—Sí, tinc la carrera de ciències empresarials.
— Ha fet alguna de les seves escultures en algun país estranger?
—T’agradaria que els teus descendents es dediquessin a l’ofici familiar?
—Sí, al Japó, a la família Imperial.
—M’agradaria, però serà la seva elecció.
—Sí, per això em vaig inspirar per fer
el Crist de l’Amor del Santuari del
Carme de Burgos.
Sònia Sans
Mireia Ayguadé
— Quin va ser el primer premi que
va guanyar?
—Què n’opines dels transgènics?
—Crec que són innecessaris i perjudicials per als pagesos i per al medi
ambient.
—Quant fa que exerciu l’ofici familiar?
—25 anys.
—Quins productes fabriqueu?
Quins són els que tenen més sortida?
—Fabriquem sucs de tota mena i conserves vegetals (olives, pebrot escalivat, conserva de tomata, melmelades,
codonyat, etc.) Els que tenen més sortida són els sucs de fruita i les conserves de tomata.
—A quins països exporteu els vostres productes?
—Espanya, França, Andorra, Portugal, Alemanya, EUA i Austràlia.
—Teniu algun altre establiment on
doneu a conèixer els vostres productes?
—Sí, a Barcelona.
—Quants treballadors teniu a la
vostra empresa?
—15, aproximadament.
—Quin horari de treball fas?
—No tinc cap horari fix ja que la feina exigeix un horari flexible.
—Tens bona relació amb algunes
altres empreses amb el mateix ofici o semblant?
—Sí amb totes, com per exemple
Natursoy i Biogrà.
—Trobes aquesta feina molt feixuga i pesada?
— Creu amb la religió?
—El premi de dibuix infantil a Madrid.
Entrevista a
Jaume Perelló
Jaume Perelló i Miró va néixer a
Torrefarrera l’any 1927. Enmig d’una
infantesa i adolescència força difícils,
aviat va destacar com a dibuixant i
escultor. Durant la postguerra espanyola, hi havia molta feina a fer en la
reconstrucció i restauració de moltes
esglésies i obres d’art sacre destruïdes o malmeses entre 1936 i 1939, i
el jove artista enfocà la seva vida en
aquesta direcció.
—Està casat? Té fills?
—Sí, des de l’any 1956 amb Antònia
Carreras, amb la qual hem tingut tres
fills en Lluís, en Josep i en Jaume.
—Quins són els premis més importants que ha guanyat?
—El 1r premi de la Biennal d’Art Sacre a Milà, i el 1r premi en relleu de
Buenos Aires a Argentina.
—Ha fet alguna exposició en algun
país estranger?
—Sí, a Nova York als anys 70.
—Quins són els materials que utilitza a les seves obres?
—Fang, terra cuita, pedra (granit,
marbre, basalt...), fusta (noguera,
caoba, boix...), metalls (or, plata,
bronze, coure, ferro...) i ivori.
—Quines obres ha fet a Bellpuig?
—Al 1989 vaig fer el monument al
Mil·lenari de Catalunya.
—En quin any es va fer la Fundació
Perelló?
—Al 1996, a Bellpuig.
—En què s’inspira per fer les obres?
— Ha fet mai algun retrat?
—Sobretot en la natura.
—Sí, al Papa Pius XII.
—Ha tingut influència d’algun artista?
— Quin és el material que li agrada més utilitzar en les seves obres?
—No, les obres que he fet no han tingut influència d’estils d’altres escultors, sinó que han sigut una tendència estilística pròpia.
—Quin és aquest seu estil?
—Procuro fer-ho molt simple, amb la
màxima delicadesa en les formes, i
busco noves tècniques decoratives
úniques en el món.
—Per a qui fa ara les obres?
—No, ja que és molt variada i amb
un dia puc arribar a exercir més d’una
tasca.
—Treballo a partir d’encàrrecs particulars i també faig obres destinades
a ampliar el fons patrimonial de la
meva Fundació.
—Tota la teva família o gran part
es dedica en aquest ofici o en algun de la mateixa branca?
Alba Solsona
Sandra López
Maria Giribet
—Sí, tots.
17
Lo Gripau
Entrevista a
Entrevistes
Entrevista a
Mercè Sanfeliu
Edat: 47 anys
Professió: Responsable de menjador
—Quants anys fa que t’hi dediques?
—15 anys, des de 1990.
—Treballes d’alguna cosa més, a
part d’això?
—No.
—Tens alguna anècdota curiosa?
—La més recent és que per ajudar a
l’escola pública, m’he trobat demandada i jutjada. Per sort, n’he sortit
beneficiada.
—Heu rebut alguna queixa sobre
el menjar que proporcioneu?
—Sí, alguna; però sense importància.
—Si no fossis responsable de menjador, què voldries ser?
—Conserge de l’Institut de Bellpuig.
—Quins hobbys tens?
—Jugar a golf i sobretot, m’encanta
parlar i relacionar-me amb altra gent.
—I per acabar, tu que estàs relacionada amb el menjar, dietes i amb
els adolescents, dóna’ns la teva
opinió sobre l’anorèxia i la bulímia.
—L’anorèxia i la bulímia són un greu
problema social proporcionat generalment per la societat consumista en
què vivim.
Judith Aluja Esqué
Àngels Carulla
Sandra Martí Codina
—Divendres, de 6 a 10 h de la nit,
dissabte de 5 a 12 h de la nit, i el
diumenge de 6 a 10 h.
—Quins projectes teniu?
—L’any passat per la castanyada vam
fer el passatge del terror, i la intenció
en un futur pròxim és fer una pel·lícula, encara que això fa molt temps
que ho diem. És bastant complicat.
—És avorrida la feina?
—Quants treballadors (entre monitors i cuiners) hi treballen?
—2 cuineres i 8 monitors.
—Combines feina i estudis?
—Estic contenta amb el meu sou.
—Seguiu algun protocol a l’hora de
fer els menús?
—Elaborem els menús adaptant-nos
a l’època de l’any.
—Què en penses del menjador?
—Crec que el menjador de Bellpuig
s’ha quedat petitíssim amb el temps.
—T’agrada l’ambient?
—Sí, molt.
—Què en penses dels alumnes que
es queden a dinar? En tens alguna
queixa?
Lo Gripau
mei.
—Depèn del dia i de l’hora, algunes
estones ve algun soci i m’explica quatre tonteries i em tenen entretingut
una estona, en canvi quan estic sol
es fa més avorrit.
—Què en penses del teu sou?
18
La Mercè Sanfeliu amb els companys de cuina
Entrevista a
Gerard Valls
encarregat del local
JB: “Jovent&Bellpuig”
—Quan fa que treballes al local?
—2 anys i mig aproximadament.
—Els alumnes criden molt, no estan
mai quiets. N’hi ha pocs que no mengen res. Crec que els alumnes vénen
amb molt poca educació alimentària.
—Quines feines tens al local?
—Què en feu del menjar que sobra?
—Què hi teniu al local?
—Normalment no en sobra gaire,
però el dia que en sobra molt, ho
portem al col·legi del Castell del Re-
—Obrir en els horaris establerts, controlar la gent que hi ha a l’interior,
netejar-lo, i vendre al minibar.
—Un projector de pantalla, un futbolí, una màquina de dards, el
minibar i la consola.
—Quins horaris hi ha?
—Sí, així em puc permetre algunes
despeses.
—Quina quota paguen els socis?
—La quota és de 15 euros 3 mesos,
o d’1 euro al dia.
—Estan d’acord els socis de pagar
aquesta quota?
—Sí, pensa que són 15 euros tres
mesos, i poden fer servir tant com
vulguin el que hi ha dins.
—Tens algun company que et substitueixi en cas que no puguis vindre?
—No, normalment sempre puc, i en
cas contrari recupero les hores uns
altres dies.
—Quants socis sou?
—40 aproximadament.
Agraïm a Gerard Valls la seva simpatia per deixar-nos entrevistar-lo.
Xavi Capdevila
Reflexió
La eutanasia
La eutanasia es un tema que se ha
discutido mucho a partir de la película “Mar Adentro” donde se reflejan hechos reales sobre Ramón
Sampedro; un hombre con movilidad
solamente en la parte de su cuerpo y
cuyo mayor sueño es poder morir y
liberarse de la cadena que lo tiene
inmovilizado en la cama. Esa cinematografía realmente te conmociona y
te hace pensar sobre el verdadero
sentido de la vida. Sin embargo, ponerse en su papel es extremadamente difícil, porque no habla de palabras menores, sino que únicamente
quiere morir.
En mi opinión, creo que es muy duro
pensar en hacer un testamento vital
donde debes firmar una especie de
sentencia de muerte, pero que en realidad es un billete de ida hacia la libertad. También pienso que primero
tendríamos que saber el significado
de vivir, y después podríamos juzgar.
Pero el problema es que nadie lo sabe
porque cada persona tiene su momento y su manera de vivirlo.
En conclusión, ¿somos inferiores a los
animales en el derecho a una muerte
digna? Vivir tiene que se un placer,
no un infierno.
Mariona Forcat
1er BTX A
Derecho a una muerte
digna
Ramón Sanpedro –tetrapléjico por
accidente- se quitó la vida en 1998,
decisión que ha inspirado la película
que pretende volver a sacar a la luz
el debate sobre la eutanasia, “Mar
Adentro”, dirigida por Amenábar.
En estos últimos meses, el polémico
tema de la eutanasia ha hecho que
muchos crítico estén o no a favor de
la muerte voluntaria. Una de las personas que más a tenido que ver en
esta historia, ha sido el sacerdote
tetraplégico Luís de Moya que tubo
oportunidad de visitar a Sanpedro.
Este sacerdote defendió firmemente
su oposición a la eutanasia.
En nuestro país la eutanasia se ve
como una muerte piadosa o consentida pero sin llegar a su legalización
total. En mi opinión, la eutanasia significa el derecho a la liberación de una
vida llena de sufrimiento, pero por
otra parte significa injusticia cuando
es otra persona la que te ayuda a
poner fin a tu vida, quedando así
como un criminal.
Finalmente, sólo quiero añadir que no
hemos decidido cómo vivir nuestra
vida, pero creo que según la situación en que nos encontremos debemos tener la oportunidad de decidir
nuestro fin.
Isaura Vilà
1BtxA
La eutanasia
La eutanasia es una muerte provocada, sin sufrimiento y con los medios
adecuados. En la mayoría de Estados,
su práctica es ilegal y está penado por
la ley.
Cada uno de nosotros es consciente
de qué es la muerte, pero nadie se
para a pensarlo bien. Es un tema del
que no hablamos mucho, ya que
creemos que, como somos jóvenes,
no nos afecta; pero eso no es cierto,
la muerte está irremediablemente ligada a la vida. Nadie piensa que la
muerte siempre está ahí y nadie da
gracias a Dios por tener suerte de
poder andar, correr y ser una persona normal.
Un enfermo que es tetrapléjico o que
está en estado vegetal y no puede
vivir por si solo (no puede comer, ni
moverse, solamente hablar), puede
que piense de otra manera y no tenga muchas ganas de vivir.
Yo creo que la eutanasia debería ser
legal, pero sólo en casos extremos,
con personas muy enfermas y que
sufren estando incapacitados. A lo
largo del tiempo, muchos de estos
enfermos deciden no vivir más y piden a sus familiares que les ayuden
a morir. Para estos es muy difícil ya
que supone la muerte de un ser querido.
Por otra parte, creo que está bien que
la eutanasia sea un delito ya que podría haber asesinatos y nadie podría
decir nada en contra.
Gemma Masó
1er batx. A
¿Morir dignamente o
suicido?
Es un tema muy difícil de tratar, ya
que es muy polémico. Todavía hay
muchas cuestiones por discutir. Hace
poco salió una película retratando
perfectamente la realidad de un
tetrapléjico
gallego,
Ramón
Sampedro, que intenta convencer a
un juzgado para que le proporcionen
legalmente la eutanasia. Ramón tuvo
un grave accidente en la playa. En
este largometraje se demuestra cómo
es la vida de una persona con una
grave discapacidad física. Ramón inventó algunos artilugios para
facilitarse la existencia. También se ve
el sufrimiento que conlleva esta
discapacidad. Al final, sus amigos le
ayudan a morir de la forma más digna posible y de tal manera que no
puedan culpar a ninguno del asesinato.
Personalmente , todo el mundo se
merece una muerte digna y no se
puede dejar que vayan sufriendo. Si
una persona quiere morir porque es
tetrapléjico o porque se ha quedado
vegetal y tiene que seguir sufriendo
el resto de su vida es justo que le proporcionen la eutanasia. El único contratiempo que le encuentro es que
mucha gente merecedora de la vida
moriría por un error que cometió en
un mal día .
Yo estoy a favor de la eutanasia pero
en casos extremos.
Maria Roca
1r Batx. A
19
Lo Gripau
La eutanasia
Reflexió
Problemes amb els pares
a l’hora de sortir?
Alumnes de 4ESO
Els pares sempre s’han preocupat molt
pels seus fills, perquè volen que siguin
ben educats i que mai es posin en problemes. Per això quan sortim, sempre
ens diuen l’hora que hem de tornar i
quan arribes a casa una mica tard ja
estan nerviosos i molt preocupats.
Jo crec que és molt normal que els pares es preocupin tant per nosaltres
perquè si alguna vegada van a veure’t
si ja has arribat i no et troben, llavors
deuen pensar de tot. Algunes vegades
fas tard un quart d’hora i et fan una
bronca impressionant però hi ha dies
que fas mitja hora tard i no et diuen
res. A mi ja m’agrada que es preocupin perquè significa que t’estimen,
però a vegades es passen una mica
amb nosaltres.
Sortir a la nit quan tens la nostra edat
es pot considerar normal. Però la situació és nova i per tant hi acostuma a
haver desenteses entre les opinions
dels que sortim i dels que manen, en
aquest cas els pares.
Aquest no és el meu cas. Gairebé sempre que he volgut sortir, ho he pogut
fer, però he de reconèixer que tampoc em passo amb les prestacions.
Crec que els pares relacionen molt els
estudis i el sortir, i que perquè et vagi
bé una cosa, n’ha d’anar l’altra i, per
tant, molts cops ho utilitzen per a fer
xantatge. Penso que són comprensius
amb mi perquè és clar, ells també han
sigut joves i saben el que i quan t’ho
has de passar bé.
notícies, nosaltres també, i encara que
no es cregui, a vegades podem ser
més responsables que un adult, o és
que no hi ha accidents de gent adulta
per culpa de l’alcohol o per l’excés de
velocitat?
* * *
* * *
Lo Gripau
20
Jo sóc una noia que m’agrada molt
sortir. A mi em deixen sortir bastant,
ja que el meu germà gran surt tots els
caps de setmana. Es queden més tranquils si els dic que marxo i torno amb
ell, no sé si s’haurien de quedar més
tranquils o preocupar-se encara més.
A les meves amigues les deixen sortir
igual que a mi, sempre hi ha alguna
excepció per a mal o per a bé. Normalment no em fiquen horari per arribar.
Crec que els meus pares em donen
bastanta llibertat en aquest aspecte,
s’adapten molt bé als meus horaris i
confien en mi, això crec que és una
qualitat molt positiva.
* * *
Sóc una noia de 16 anys que li agradaria comentar un tema que és bastant corrent a la vida del jovent, que
és la prohibició o la dificultat que tenim nosaltres de sortir a les nits dels
caps de setmana per part dels pares.
Cada vegada les notícies del dilluns
són més freqüents, els accidents de
trànsit amb morts per culpa de l’alcohol o defuncions pel consum de drogues. Jo trobo normal que els pares
es preocupin per nosaltres, ja que som
menors i el més important, som els
seus fills, però la por que ells tenen ve
causada pels mitjans de comunicació,
els quals ens ensenyen que hi ha molt
jovent irresponsable i que passen accidents de tot tipus; però que succeeixi a uns quants nois no vol dir que
hagi d’ocórrer a tothom el mateix,
perquè ja que ells s’espanten per les
* * *
Arriba un divendres o un dissabte a la
nit i amb ell les ganes de sortir. Són
molts els arguments que els hi has de
dir perquè et deixin sortir. Un cop et
diuen que sí, el pròxim dilema és l’hora de tornar.
Entenc que tinguin dubtes i pors quan
els demanem per sortir; fins i tot jo,
que em considero d’aquest col·lectiu,
em fa por. Por sí, però crec que si un
confia amb ell mateix no en té tanta.
Les drogues, la velocitat, sexe... Creuen que tots som iguals, però de tot
n’hi ha a tot arreu i de ben diferent.
Així que, si us plau, que confiïn més
amb nosaltres; només necessitem una
mica més de confiança. D’aquesta
manera tot seria més fàcil; fins i tot les
nostres pròpies decisions.
Test
Ets un bon estudiant?
2. Hi ha un professor a qui agrada molt que li facin la pilota...
a) Et limites a estudiar i callar.
b) Li fas perquè vols treure bona
nota.
c) Te’n rius d’ell perquè no suportes els profes fantasmes.
3. Et donen les notes del trimestre i t’han anat malament...
a) Les cremes.
b) Passes els dies dient que encara
no les tens.
c) Les dones als teus pares i aguantes la bronca.
4. El professor demana que fem
una redacció pel concurs de
Sant Jordi...
a) Et connectes a internet i te’n baixes una.
b) Vols guanyar i treus els teus dots
de poeta.
c) Presentes la de cada any.
5. El professor passa a mirar els
deures i tu no els tens fets...
a) Amenaces el professor que li ratllaràs el cotxe si et posa un negatiu.
b) Reconeixes que no els has fet.
c) Intentes fer colar els d’una altra
assignatura.
6. Aquesta setmana no has tingut temps d’estudiar i demà
tens un examen molt important...
a) Estudies una mica pensant que
te’n pots sortir bastant bé.
b) Estudies tota la nit.
c) Te’n vas a dormir i et fas una
bona xuleta.
7. T’has trobat un pèl a la sopa
del menjador...
a) El treus sense dir res i intentant
dissimular.
b) Te’n vas directament a direcció i
muntes un escàndol.
c) Ho comentes a la taula i a la cuinera personalment.
8. S’atansa Sant Jordi i has de
vendre roses amb els de classe...
a) N’agafes de franc per a totes les
teues amistats.
b) T’escaqueges tant com pots.
c) Et limites a vendre les roses amb
interès i col·labores.
9. T’han passat el full dels crèdits
variables i ara et toca decidir...
a) Tries els crèdits segons el professor que els fa.
b) El tries pensant reforçar o ampliar alguna matèria.
c) Intentes agafar-ne un que no requereixi gaire esforç.
10. Tens problemes familiars i
l’endemà tens un examen...
a) Fas una xuleta i la utilitzes.
b) Et fiques al darrere del més
intel·ligent.
c) Intentes fer-ho com millor saps.
11. A l’institut t’han ficat un treball de grup...
a) Hi fiques tot el teu esforç.
b) Col·labores només si t’ho demanen.
c) Passes de tot i ho deixes per als
altres.
12. Ets a classe i el professor et
demana si pots anar a buscar
guix...
a) T’aixeques ràpidament i hi vas
per perdre dos minuts de classe.
b) Penses: m’estimo més quedarme a classe per escoltar al professor.
c) Com si no hi fossis, no has sentit res.
13. Et donen el paper per anar
d’excursió un dia al matí a fer
un taller...
a) Portes el paper firmat l’endemà
al matí a primera hora.
b) Penses: que bé, un matí de llit!
c) Hi vas perquè és de caràcter obligatori.
14. Sempre quan arribes a casa...
a) Fas els deures.
b) Ja els copiaràs a classe.
c) Passes de tot i surts al local.
15. Ets del consell escolar i no
t’agrada l’aprovació d’algun
tema...
a) Calles i no dius el que penses.
b) Saltes i dónes la teva opinió.
c) Penses que tot allò no va amb
tu i no hi vas.
RESULTATS
Marca les teues respostes a la graella
i sabràs el grup al qual pertanys.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
A
b
c
a
c
a
c
b
a
B
c
a
b
a
c
a
c
b
C
a
b
c
b
b
b
a
c
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
A
c
a
c
a
b
c
c
B
a
b
b
c
a
b
b
C
b
c
a
b
c
a
a
A. S’ha de reconèixer que ets un “bon”
estudiant/a, perquè no fots ni brot;
aquest any l’únic que has fet és escalfar la cadira. Potser que ajudessis els
teus companys a seguir en la teua línia: passar de tot, fins i tot del curs.
Sobreviuràs a l’institut, però quan seràs al carrer, ja en parlarem.
B. Ets un estudiant/a que passes desapercebut, ningú s’adona de la teua presència, si no és que fas nosa al passadís. No t’agrada cridar l’atenció, ets un
encantat. Escolta noi/a, a la vida hi ha
dos camins, has de triar d’una vegada
entre l’èxit o el fracàs. El cas és que
t’adonis de quin és el teu.
C. Quina mena d’estudiant/a ets, company/a? Massa aplicat, et passes tot el
dia treballant i fas sempre tots els deures, no tens negatius i t’aixeques de
dormir una hora abans per repassar les
lliçons. A classe, fas la pilota als professors, intervens més que ells, i ets
l’únic que penca en els treballs de grup.
A l’institut passaràs com un
“empollon”, però el dia de demà t’envejaran.
21
Lo Gripau
1. Tens un examen d’aquí a dos
setmanes...
a) Comences a estudiar.
b) Com que he escoltat una mica a
classe segur que l’aprovo.
c) T’esperes fins l’últim dia.
Auques
El mercat i el comerç
LA PASTISSERIA DE CAL FRIGOLA
La pastisseria de Cal Frigola es troba al nucli antic de Bellpuig. Està
situada davant de l’església i l’ajuntament. Es va posar el nom de
Frigola perquè és el nom del seu
marit. Aquesta pastisseria també
rep el nom de “les escales” perquè
és situada davant les escales de l’església. La façana és d’un estil rústic. En els orígens d’aquesta botiga primer era d’una senyora que
es deia “Cases”, al 1954. La botiga
va passar a ser dels sogres de
Girona i es va iniciar al 1954. La botiga va passar dels sogres a la seva
jove i llavors hi va haver un renovament. Els clients de cal Frigola,
l’ambient i el seu tracte és normal.
Hi ha molts productes com ara el
pa, pastissos, llaminadures, “
bolleria”, galetes, coco ratllat, farina, nata, xocolata, mones, coques
de Sant Joan, gelats... La botiga no
és gaire gran però amb el mobiliari
adequat queda una pastisseria molt
acollidora.
Marta Vidal
2n ESO B
Lo Gripau
22
Auques
El nom de Marsal era el nom de
l’avi del propietari de la botiga
d’avui en dia. Ara la botiga es troba davant la Plaça Ramon Folch,
fa cantonera i a l’altre costat seu
hi ha el supermercat DIA. És una
botiga de dues plantes, la façana
és molt gran amb una entrada en
forma de triangle i als aparadors
hi ha alguns dels productes que
podem trobar a dins. Els vidres
que protegeixen l’aparador van de
dalt a baix i fan cinc metres i mig
d’alçada. Quan tanquen, baixen
una reixa que també va de dalt a
baix i tanca tota l’entrada.
El primer propietari va ser el senyor Marsal, és a dir, és un negoci
familiar perquè sempre l’ha tingut
la mateixa família. La botiga va
començar l’any 1927, des d’aleshores hi ha hagut tres trasllats. El
principal canvi quant a productes,
és que s’ha ampliat la venda amb
articles de telefonia. Els dependents de la botiga són els membres de la mateixa família i una
dependenta de fora. La gent que
hi va a comprar principalment
són: particulars industrials, gent
del poble i comarca. L’ambient i
tracte de la botiga, dependents i
clients és bo, t’atenen de seguida
i t’aconsellen. A l’interior de la
botiga hi ha unes góndoles que
formen passadissos, prestatges de
ferro i vitrines de vidre.
Una novetat recent és que venen
productes de noves tecnologies.
Aida Garcia Boira
2n ESO A
23
Lo Gripau
BOTIGA FERRETERIA MARSAL:
LiterarIES
Víctor Caler - 4t ESO C
Lídia Pons - 4t ESO A
Lo Gripau
24
Víctor Caler - 4t ESO C
Judit Ribé - 4t ESO B
LiterarIES
Albada
Albada
Albada
Detrás de las colinas veo,
la primera luz del día,
el sol va despertando,
después de una noche fría.
Ya amanece el día,
sueño con que eras mía
en las blancas paredes
que envuelven mi alegría.
Despertad amigo, os tenéis que
[marchar,
sino la gente va a sospechar.
El mar aún oscuro,
el cielo con aire claro,
el viento trae el canto,
del mismísimo gallo.
De los pensamientos
que van para ti cada día,
un día más espero verte con
alegría
para recibir tu calor otro día.
Ahora es el momento de irnos,
sin que nadie nos descubra,
y esperar con impaciencia,
la próxima aventura.
Gemma Saladrigues Roselló
3ESO C
El amanecer
Tus brazos me abrazaban,
tus caricias me despertaban.
Pero era para despedirnos,
Un nuevo día despuntaba.
Oriol Tolosa Sangrà
3ESO C
Paul Turner Llauradó
3r B
Albada
Me despierto,
me giro
y te miro.
Quando te veo,
me acuerdo que tu has sido mío.
Pero ahora nos tenemos que separar,
porque el gallo ha comenzado a
cantar.
Míriam Escudé Sánchez
3ESO B
Tus palabras me animaban,
tus deseos me enloquecían.
Pero teníamos que separarnos,
para no de ser descubiertos.
La albada
Tus gestos me enloquecían,
tus prisas me asustaban.
Pero pensar en nosotros,
me devolvía la vida.
Tus detalles me enamoraban,
tus despedidas me afligían.
Pero pensar en la siguiente noche,
me animaba a pasar el día.
Mireia Bordes
3B
Y cuando empiece a anochecer
vamos a repetir lo que esta noche
tanto nos ha hecho divertir.
Ya ha llegado el amanecer,
y con la luz del sol, veo tu rostro
aparecer.
No puedo evitar creer que te irás
de aquí sin más,
y que mis ojos ya nunca te verán.
Ahora tu propio camino tendrás
que recorrer,
pero recuerda que nunca olvidaré
este amancer.
Esmeralda Abad Barranco
3ESO B
Albada
Hemos estado juntos los dos
pero ahora debo decirte adiós,
¿ por qué siempre al despertar
y cuando te tengo a mi lado
deprisa tienes que marchar?
Estoy ya cansada de esperar
sueños que no se realizarán,
quiero estar siempre a tu lado,
y saber que lo que me has dado
era amor de verdad.
Quiero estar contigo esta noche
y despertar lentamente al
[amanecer;
quiero estar contigo esta noche
y ... nacer con la luz al amanecer.
Los pájaros cantan dulces tonadas,
el más bonito de los azules,
ha cubierto el cielo oscuro,
y todo empieza a vivir,
justo cuando empieza el alba.
El rocío lo empapa todo
y el sol empieza a calentar
pero no es bonita esta albada
porque tú has de marchar.
Gisela Gabernet
3r B
25
Lo Gripau
Te miro a la cara y pienso,
en nuestras almas unidas,
que no podrán separarse,
nunca más en la vida.
Por las montañas llega el
[amanecer
que nos hace separar
para que la gente no pueda
[sospechar.
LiterarIES
Premis Sant Jordi
CONCURS JUVENIL DE CONTES
IES Lo Pla d’Urgell i Ajuntament de Bellpuig
On és la
Sandra?
Gisela Nadal Rey - 1r ESO A
Finalista categoria C
Pels carrers de la ciutat de Lleida
hi caminava una noia, la Cris. Tenia 13 anys, uns ulls foscos i rodons, un nas diminut, una boca
grossa i riallera amb uns ferros
col·locats a les dents mesos abans.
Duia els cabells llargs fins a l’espatlla. Eren fins i negres. Caminava ràpidament pel carrer. Va arribar al bloc de pisos on vivia i va
pujar amb l’ascensor a la tercera
planta. Va obrir la porta de casa
seva i va veure la seva mare amb
els braços creuats.
—Es pot saber per què fas tan
tard?
—Mare...
—Ni mare, ni excuses de mal pagador. Vam quedar que series a
casa a les 5 per ajudar-me amb
les feines de casa, anar al supermercat... I ara ja són les 6 i 10
minuts!
Lo Gripau
26
La mare de la Cris estava que s’enfilava per les parets. Va castigar
la seva filla sense sortir el cap de
setmana i la va enviar a l’habitació. Ella la va obeir. Va entrar a la
seva habitació i es va posar a escoltar música amb el discman. De
sobte, el mòbil li va sonar. Li havia arribat un missatge. Es va incorporar i va obrir-lo. Era de la
Sandra.
La Sandra era una noia bastant
alta i prima. Tenia un color de cabell format per una barreja de
castany i de ros, els cabells estaven molt embullats. Els tenia molt
llargs. Tenia uns ulls blaus, un nas
aixafat i una boca petita.
El missatge deia que ja feia tard
al Cibercafè Roger per fer el treball de tecnologia. La Cris s’havia
passat tota la tarda amb els amics
i no havia pensat en el treball. Per
postres la mare l’havia castigat.
No podia dir-li que no a la pobra
Sandra. Aquell treball era molt
important per ella. Com que sempre treia males notes es jugava el
curs. En canvi, la Cris sempre treia notables i tot li anava bé. Va
decidir que s’escaparia de casa. Al
capdavall només eren un parell
d’hores. Va caminar pel passadís
silenciosament i va arribar al
cibercafè.
—Cris, ja era hora!
treball imprès. Quan va arribar a
casa es va empassar tot el sermó
de la seva mare. La va castigar
sense sopar. Va passar-se tot el
cap de setmana a casa: fent deures, trucant a les amigues i escoltant música. Dilluns, la Cris va arribar a l’institut i va veure que el
pupitre del seu davant estava buit.
La Sandra no hi era! A l’hora del
pati va trucar a casa seva i al telèfon s’hi va posar la seva mare amb
veu plorosa:
—Hola, sóc la Cris, què hi és la
Sandra?
—No, no hi és. Des que va quedar amb tu al cibercafè que ja no
sabem on és. Ha desaparegut!
—Ostres... Després de classe passaré per aquí, si no li fa res.
—Ja pots venir, no pateixis.
—Adéu.
—Adéu.
—D’acord, però a fer el treball.
La Cris es va posar trista. La Sandra
havia desaparegut! Això tindria a
veure amb aquella trucada misteriosa?
Van fer el treball amb una hora i
mitja. Van guardar-lo en un disquet i van anar a una papereria a
imprimir-lo. Mentre eren allà xerraven animadament. Aleshores li
va sonar el mòbil a la Sandra i el
va agafar. Parlava tan fluix que la
Cris no la sentia. La Sandra va anar
a parlar al lavabo. Quan en va sortir estava molt neguitosa. Va decidir anar-se’n a casa i la Cris va
fer el mateix després de recollir el
Com va dir-li a la mare de la
Sandra, després de classe va anar
a casa seva. Hi havia uns quants
mossos d’esquadra que estaven
investigant. El pare i la mare de la
Sandra estaven molt pàl·lids a un
costat del menjador. No es van
adonar de la presència de la Cris.
Ella va anar a l’habitació de la
Sandra. Estava molt endreçada. Es
va posar a regirar calaixos. No va
trobar res. Es va asseure a la cadi-
—Perdona Sandra, és que he tingut un embolic.
LiterarIES
Estimat diari,
Estic molt espantada. Què passarà? Cap al vespre, he anat a comprar-me uns quants xiclets i uns
quants caramels perquè ja saps
que jo sóc molt llaminera. En lloc
de passar pels carrers principals
plens de llum i de gent, he decidit agafar drecera. M’he endinsat
en un carreró fosc. Allà un home
se m’ha tirat a sobre però un mafiós m’ha salvat la vida. M’ha ajudat a recuperar-me i m’ha dit el
seu sobrenom: “Cervantes”. M’ha
dit que m’ha salvat perquè durant
un any l’hauria d’ajudar a robar i
a fer coses així. M’ha insinuat que
si no ho feia em passarien coses
desastroses i he hagut d’acceptar.
Com acabarà?
La Cris es va quedar parada. A
unes pàgines més endavant hi
deia que havia ajudat als mafiosos a robar... La Cris es va esprémer el cervell... Què podia fer per
ajudar-la. Estava segura que la
seva desaparició tindria a veure
amb els mafiosos. La Cris va fer
una rialla. Com no hi havia pensat abans! Va buscar el mòbil per
les butxaques i va trucar a en
“Sherlock”. En Sherlock (es feia dir
així) era un noi bastant estrany.
Era un fan d’en Sherlock Holmes i
en sabia una mica d’això de deduir
. Va quedar amb ell al vespre, al
bar de l’àvia d’en Sherlock. La Cris
hi va poder anar perquè els seus
pares havien anat de festa amb
uns amics.
En Sherlock era un personatge
estrany. Feia 1r d’ESO i era molt
baixet. Tenia uns cabells bruns i
curts. Era molt prim i duia unes
ulleres arrodonides. Anava vestit
com en Sherlock Holmes i s’havia
llegit tots els seus llibres en català i en castellà. Tot i això era un
noi simpàtic.
— Hola Sherlock.
— Hola Cris. Per què em demanes ajut?
— Saps la Sandra de 2n A, la que
va a la meva classe?
— Sí.
— Doncs ha desaparegut. Resulta que...
La Cris li va explicar tot fil per randa, li va ensenyar el diari de la
Sandra i en Sherlock va quedar
bocabadat. Li va fer una abraçada a la Cris de l’emoció.
— És el millor cas que mai m’han
proposat! T’ho faré gratuïtament.
Mira penso que en aquell carreró
potser els mafiosos hi tenen el cau
i que, segurament, allà hi tenen
la Sandra. El cas és que tu podries anar a investigar-ho, no?
— Com?
— Demanem a en Pep que faci de
lladre i llavors els mafiosos et salvaran. Aleshores et podràs endinsar al seu cau i podrem salvar la
Sandra! Mira demà a l’institut et
duré un sobre amb les instruccions, d’acord?
— D’acord. Bé, me n’haig d’anar.
Adéu.
L’endemà a l’hora del pati en
Sherlock li va donar el sobre. Allà
hi havia la llista de la roba que
hauria de portar, etc. En Pep ja
sabia el que havia de fer.
A la nit, en Sherlock, en Pep i la
Cris van anar al carreró. Van fer el
que havien planejat i un mafiós
va salvar la Cris. Li va dir el mateix
que li devien haver dit a la Sandra
i la va fer passar al cau. Allà hi
havia la Sandra. Servia begudes i
va veure la Cris. Van fer passar la
Cris a una habitació i li van dir que
s’esperés. Ella va agafar el mòbil i
va trucar a la policia. Un mafiós la
va veure i s’hi va tirar a sobre. La
Cris se’l va treure del damunt i va
agafar la Sandra. Van moure’s per
tot el cau. Van arribar a la terrassa i allà van quedar rodejades. En
Cervantes va disparar la Cris i ella
va caure al terra, inconscient.
Quan ell anava a disparar la
Sandra, uns policies el van aturar
i van detenir a tots els mafiosos.
Van portar la Cris a l’hospital. Per
sort no li havia passat res perquè
en Sherlock li havia fet posar un
peto antibales. Només s’havia
posat inconscient pel cop a la panxa. La Sandra ho va explicar tot i
va dir que va desaparèixer perquè
ja no volia robar i els mafiosos la
van raptar. Al final la Cris va sortir
de l’hospital i van tornar tots cap
a casa sans i estalvis.
UMA
Àngels Carulla - 4t ESO
Finalista Categoria D
Era una tarda calorosa el dia que
vaig sentir parlar per primera vegada a la meva mare sobre la possibilitat d’anar a cercar el meu
pare a Barcelona, on va marxar
quan tan sols jo tenia 6 anys per
guanyar-se la vida. Ara jo en tenia dotze i feia sis anys que no veia
el meu pare. En Mohamed, el meu
pare va deixar Karubat, el nostre
petit poble africà perquè aquí era
impossible trobar una feina digna i ben remunerada, que ens
pogués mantenir, i va marxar sense papers cap a la terra promesa
de la que tant li havien parlat, on
27
Lo Gripau
ra de l’escriptori. Era molt estrany
allò. Va mirar uns quants llibres
que tenia a la taula. Entre ells hi
havia el diari de la Sandra. La Cris
va pensar que potser hi trobaria
alguna cosa. Era un sisè sentit que
tenia. Va anar passant les pàgines
llegint-ho per sobre una mica. No
hi deia res d’interessant. Fins que
va trobar una pàgina que la podria ajudar:
LiterarIES
tothom té les butxaques plenes i
on abunda el menjar.
casa quan em vaig despertar, no
podia ser més feliç.
Mai ens havia parlat que treballava en cap de les seves cartes però
sí que explicava altres barbaritats;
com que la gent parlava sola pel
carrer amb un telèfon mòbil, o
que allí tothom anava amb sabates a tot arreu i que era normal
que cada família tingués un cotxe propi , o altres coses tan frustrants com que construïen cases
damunt de les altres, deu ser que
els falta espai.
Tot i així, la mare em va dir que
aquest no era l’únic regal, aquella mateixa nit salpàvem cap a
Barcelona amb una pastera.
La idea d’anar a veure el meu pare
m’embogia , tot i que la mare
m’havia dit que no em fes il·lusions.
El meu pare em va posar el nom
d’ Uma que significa retrobament
en Africà, i jo creia plenament en
aquest mot.
L’endemà al matí, vaig agafar la
tauleta de fusta i caminant cap a
l’escola em vaig mirar els peus
bruts i descalços , i vaig pensar
que m’havia de comprar unes sabates per anar a Barcelona.
Les setmanes van passar i ja només quedava una setmana pel
meu aniversari, i li vaig demanar
unes sabates a la mare.
Així va ser, el dia del meu aniversari unes sabates negres de segona mà lluïen davant la porta de
Lo Gripau
28
La mare s’havia gastat tots els
seus estalvis en aquell viatge.
Una gran alegria m’envaïa , aquella mateixa nit salparia cap a la
recerca del meu somni.
Era fosc quan la mare em va despertar, tot el poble estava silenciós. Vaig agafar només les coses
més necessàries, els llibres d’escola, perquè per mi eren un tresor i roba d’abric.
Vam sortir de Karubat, i jo me’l
vaig mirar entristida suposant que
tardaria molts anys a tornar a veure’l. Érem un grup d’uns trenta,
fins i tot una mare amb un nadó.
Ens vam dirigir cap a la pastera i
vam pujar, tot i que tan sols hi havia espai per a unes deu persones.
Les hores passaven lentes dins
aquell espai reduït , i ja no sentia
els peus a causa de la gelor de la
nit freda al mig de la mar.
El nadó no parava de plorar i plorar, però al cap de dues hores el
seu plor va callar per sempre, ara
eren els crits de dolor de la mare
els que envaïen el silenci de la mar.
Quan em vaig despertar una llanterna enfocava directament la
meva cara, ja érem a Barcelona.
Uns homes ens ajudaven a baixar
de la pastera. La platja ja era plena dels cossos immòbils dels meus
companys, i malauradament entre ells vaig distingir el rostre morat i sense vida de la meva mare.
Només deu dels trenta que havíem començat el viatge havíem
conservat la vida. El rostre de la
mare estava gelat quan el vaig
besar. El món em va caure a terra.
Però allí , entre mig dels plors, vaig
distingir la cara de l’esperança,
vaig reconèixer el rostre morè i
familiar del pare , inoblidablement
era ell.
Vaig saltar els cossos morts dels
africans que no havien sobreviscut i vaig abraçar al pare.
Vam enterrar la mare, i poc després vaig aconseguir els papers.
Barcelona no era la terra promesa on m’havia imaginat que tothom era feliç, era un lloc on tothom havia de lluitar pels seus
problemes, i allí ningú t’espera
amb els braços oberts, t’has de
guanyar la vida lluitant dia a dia.
Però a poc a poc me la vaig anar
fent meva. Ara sóc catalana i parlo el català, i sóc assistent social,
la mare estaria orgullosa de mi.
LiterarIES
Un experiment
futurístic retrocedint
al passat
una capsa de sabates. Mostra una cara com si res
hagués passat:
Vanessa Solé Pont - 2n ESO A
1r premi Categoria C
— Ja va enllestir els assumptes anit?
L’aprenent Hellyn és un noi de 18 anys. Fa molt temps
que té un somni i el vol fer realitat; clonar el petrificat drac de Sant Jordi del museu de les llegendes.
Però no s’atreveix a consultar-li al seu doctor, per
por que li digui que aquest pot ser un experiment
perillós. Hellyn no ho creu així, tot i que desconeix el
caràcter del drac de la Llegenda de Sant Jordi, creu
que si el domestica bé després d’haver-lo clonat, no
hi ha d’haver cap inconvenient, i creu que seria un
bon negoci; la gent pagaria molt per veure el drac
de Sant Jordi en viu.
Hellyn cada dia arriba 1h abans a la feina, durant
aquesta hora extreu cèl·lules del cos del drac i va
duent a terme el procés de clonació.
Passen 6 mesos fins que aquell dia, a les 9 de la
nit(hora en què tanca el museu) descobreix dos ous
de drac al seu laboratori. Hellyn li diu al doctor que
avui es quedarà una estona més perquè ha d’acabar
d’enllestir uns assumptes. El museu tanca i queda
sota el control de Hellyn Castor, el jove de 18 anys
que acaba de fer realitat el seu somni: ha aconseguit l’ou del drac de Sant Jordi, però una cosa no
entén: Per què hi ha dos ous? Decideix marxar perquè es tard i els ous fa 1h que estan al mateix lloc,
l’endemà intentarà investigar l’origen dels dos ous
(en lloc d’un) i s’ho prendrà amb més calma.
L’endemà quan torna es troba un ou esquerdat i que
rodola amunt i avall de la taula. Hellyn va al WC. De
cop i volta sent un soroll de closca d’ou; surt corrent
del WC amb els pantalons abaixats i se’n va corrent
al laboratori: UN MINI CAVALLER ESTÀ DAMUNT EL
TAULELL! Helly es queda sense paraules. No té una
explicació raonable. Sent els passos del doctor Hands
(és l’hora de començar a treballar). Hellyn agafa l’ou
sencer i el mini cavaller ple de sang i els tanca dins
— Bon dia Hands!
— Sí, però crec que avui també m’hauré de quedar
una estona més.
— Tranquil, no hi ha cap problema, la qüestió és
que tanquis bé al marxar! Al museu hi ha peces molt
valuoses!
— Sí, ja ho crec
Arriba l’hora de tancar, l’hora del dia més esperada per Hellyn. Destapa la capsa de cartró: EL MINI
CAVALLER S’HA FET MÉS GRAN I HA NASCUT UN
DRAC! És clar, Hellyn ja ha descobert el secret:”
Quan Sant Jordi va matar el drac amb l’espasa van
quedar cèl·lules de Sant Jordi dins el cos del drac”.
Hellyn creu que els dos éssers no poden continuar al
laboratori, els hi descobriran; decideix endur-se’ls a
casa.
Els cuida d’amagat durant molt de temps, els alimenta... van creixent fins que el cavaller és com un
nen de 5 o 6 anys i el drac és de la seva mida.
A casa ja no els pot mantenir, els veïns posarien queixes...
Després de pensar-s’ho molt, decideix de fer públic
el seu experiment, i ho diu al Dr. Hands. Li sembla
una idea meravellosa i diu que això s’ha de comunicar a “la central dels grans científics”, immediatament. La central els ofereix un tancat on allí podrien
tenir els dos éssers. Feliciten el jove Hellyn pel seu
enginy meravellós a l’hora d’aconseguir clonar cosa
gairebé impossible fins ara, i el que és encara més
impressionant, és que ho ha aconseguit tot sol, sense l’ajuda de NINGÚ. Publiquen una revista anunciant la gran notícia.
29
Hellyn es fa famós, es parla del seu experiment arreu del món. Milions d’interessats s’arriben al tancat de “la llegenda de sant Jordi” (nom que li posa
Hellyn al recinte) i aprecien amb els seus propis ulls
el que veuen. Es diuen els uns als altres:
ÉS IMPRESSIONANT: EL CAVALLER SANT JORDI I EL
DRAC TORNEN A ESTAR VIUS!!! Gràcies al jove Hellyn.
Lo Gripau
En el museu de les llegendes, s’hi guarden les restes
i els records més amens de les llegendes més antigues, per molts, llegendes desconegudes. Al museu
hi ha un laboratori on s’intenta investigar alguna cosa
més sobre les llegendes i les rèpliques dels personatges llegendaris. En el laboratori hi treballen 4 persones: el Dr. Hands, l’aprenent Hellyn i els dos ajudants.
— Bon dia Hellyn!
LiterarIES
Gitana
enamorada, però els seus pares ho volen així. I quan
el besa...un gust amarg li recorre tot el cos.
Maria Llanes
1r premi Categoria D
Sovint, quan tothom ja és a dormir, surt a la plaça i
s’asseu en un banc. Mira cap al cel com si algú, molt
amunt, l’estigués escoltant.
Sensual, fa girar el vestit vermell.
Femenina, arruga el front i fa moure els negres cabells d’un costat a l’altre.
Apassionada, pica de mans i es deixa caure.
Ell acaricia orgullós la medalla d’or i la mira de dalt a
baix.
Els seus cabells castany fosc llisquen suaument fins
a l’alçada del pit. Una mirada que arrasa, plena de
misteri s’acosta a poc a poc. Tan bruna, tan
prohibida...mou la cintura al ritme del “tacatá!”.
Però quan abandona l’escenari i es treu el vestit vermell la Sarai torna a ser la gitana de sempre. Esclava de
la casa, la família i el marit.
La seva àvia, la seva mare igual que ella no sabien
llegir ni escriure. La seva vida es concentra a dins
d’aquella barraca netejant perquè quan arribi ell ho
trobi tot perfecte. I si no...
D’aquí a mig any ella s’ha de casar amb un noi que
coneix des de petita, gelós i malhumorat. No n’està
“ El flamenc, de tot això, és el que més m’importa.
Com m’agradaria arribar a ser una gran “bailaora”. I
que la gent em conegués i m’adorés. El flamenc el
porto a la sang, el sento i l’estimo. Però sempre que
el ballo, ells m’han de controlar”
I amb els ulls plorosos torna a casa i sense fer soroll
es fica al llit. A la nit és quan més li agrada aquella
barraca, quan no se’ls sent.
No és que no s’estimi a son pare i a son tiet. Però
sempre es repeteix la mateixa història. Crits masclistes
i bufetades plenes d’odi. La mare per terra i els nens
plorant.
A ella li agradaria poder acabar amb aquesta vida
en què està atrapada. No entén com tantes gitanes
han estat callant, aguantant aquest dolor.
Però és clar, si marxa de casa estarà violant unes tradicions molt antigues i autèntiques. Si marxa perdrà
la família i perdrà el seu consol més gran, perdrà el
flamenc.
Per això... és igual. La Sarai es queda aquí al barri on
tots són com ella. I amb una cançó de Camarón de
fons, uns ulls negres plens de llàgrimes i unes mans
tremoloses diu adéu a tants somnis.
Avui , divendres, torna a pujar a l’escenari...
Sensual, fa girar el vestit vermell.
Femenina, arruga el front i fa moure els negres cabells d’un costat a l’altre.
Apassionada, pica de mans i es deixa caure.
Lo Gripau
30
LiterarIES
Em plau, d’atzar...
E
m plau, d’atzar, sortir a viatjar
fora, en un món llunyà
on pugui expressar-me
sense res callar-me.
E
m plau, d’atzar, sortir de festa,
divertir-me sens parar.
Però amb els vells records
no hi paro de pensar
Montse Freixes - 4 ESO
Estefania Lozano - 4ESO
Em plau, d’atzar, estirar-me en el llit,
agafar un paper i sentir,
escriure el que el meu cor em vol dir,
adormir-me amb paper escrit en el meu pit.
Sandra Berdaguer - 4 ESO
Em plau, d’atzar, anar de festa i ballar,
arribar i somiar, i al matí no despertar.
I esperar la tarda
per amb la colla estar.
Que bonic és parlar
amb la gent en qui pots confiar.
Maria Ibàñez - 4 ESO
Em plau, d’atzar, estimar i passejar,
escoltar i ser escoltada.
Em plau somiar
però no sempre despertar.
E
m plau, d’atzar, poder volar,
però és clar, per manca d’ales
tot m’ho he d’imaginar!
Anna Badia - 4 ESO
E
m plau, d’atzar, anar a rondar
quan no puc parar de pensar
que en aquest món hi ha
una noia per estimar!
Francesc Berenguer - 4 ESO
E
m plau, d’atzar, navegar sense parar
sobre el blau que puc observar,
perduda, sense rumb,
al mig de l’oceà.
Anna Quesada - 4 ESO
Em plau, d’atzar, somiar en llibertat,
Em plau, d’atzar, somiar amb les nostres caminades
en aquelles boniques nit estrellades;
contemplar la teva mà suau
perquè em senti tranquil·la i en pau.
Ester Minguella - 4 ESO
Olga Targa - 4 ESO
E
m plau, d’atzar, sortir sota el sol ixent,
pensant en el present
i que s’aturi el temps
recordant aquell moment.
Em plau, d’atzar, donar una volta i pensar.
Amb la llibertat somiar,
i contra la fam lluitar.
Em plau, d’atzar, contra la violència anar.
Karla Solsona - 4 ESO
Em plau, d’atzar, sortir de nit,
passejar sota les estrelles
que el cel fa que siguin tan belles
i recordar aquells dies en què tot tenia sentit
Maria Giribet - 4 ESO
Sandra López - 4 ESO
31
E
m plau, d’atzar, estar amb els amics
per disfrutar els moments alegres i els trists,
però de solitud també tinc necessitat,
perquè em plau la intimitat.
Joel Visa - 4 ESO
Em plau, d’atzar, sentir sons sens parar;
m’embriaguen les notes sens descansar.
Però en les matinades endormiscades
necessito el silenci per pensar.
Lídia Guim - 4 ESO
Lo Gripau
M. Amàlia Contreras - 4 ESO
somiar com quan era petita amb felicitat,
tindre aquells sentiments
dels nens petits quan estan contents.
Temes oberts
Opinions per a tots els gustos
Els documentals són una manera molt fàcil de poder veure les
coses que ens envolten. Gràcies a
aquests sabem totes les classes
d’animals que hi ha al món, les
formes de vida dels primitius, els
territoris on vivim, les diferents
cultures, la gastronomia, les maneres de viure dels rics i dels pobres, de música, etc.
Però a la televisió no se’n veuen
gaires de documental, tret del
Canal 33 que en posen un cada
dia; jo trobo que aquests ensenyen molt a la gent i l’únic que
fiquen en molts canals es
teleporqueria que només mostra
la vida de gent rica i famosa que
es guanya diners fent coses absurdes i sense gens d’esforç. Crec que
alguns canals de televisió haurien
de posar més documentals i fins i
tot posar-ne perquè a Antena 3
mai no s’ha vist un documental.
Els nens petits aprendrien molt
més, i així la gent no es queixaria
que els petits miren molts programes de teleporqueria.
Alba Solsona- 4 ESO
El canal Segarra-Garrigues
Lo Gripau
32
està donant molt a parlar durant
els últims anys, i concretament en
els darrers mesos; es parla d’un
canal germà al d’Urgell, però no
d’un reg d’extensió sinó d’un reg
de subsistència, però el problema
no està aquí. Crec que els que tenen a les mans tirar endavant
aquest projecte, donen més importància a uns ocells que alguns
no se’ls veu per cap lloc, que no
pas a la subsistència de l’agricul-
tura de secà que en aquesta zona
és molt seca, però la gent de peu
no se’ls dóna importància ni respecte.
Xavier Capdevila - 4 ESO
Des de fa molt temps, el racisme sempre ha sigut un dels temes més propers que hem tingut
els humans. Per desgràcia, el racisme sempre ha estat constant en
la nostra vida quotidiana . Aquest
fet ha causat molta violència i insults contra la gent emigrant, és
a dir, de diferent raça. Molts
d’aquests insults són provocats
per la gent de raça blanca contra
la de raça negra, que a vegades
han acabat amb la mort de moltes persones emigrants sense ells
tenir-ne la culpa, només pel fet de
tenir la pell de diferent color.
Jo crec que pot haver-hi persones
racistes, a conseqüència d’alguns
problemes que hagin tingut abans
amb persones emigrants, però el
que no tolero és que els insultin o
els peguin només per tenir diferent color de la pell. Això s’hauria
d’acabar d’una vegada. Pot haver
persones racistes per conflictes o
baralles que amb un temps passat s’havien produït , i jo sóc el
primer que els entenc, ja que tampoc els emigrants són uns sants;
n’hi ha de bons però també de
dolents.
En definitiva, són problemes que
estan en aquest món des de sempre, i que mai s’acabaran solucionant.
Marc Darbra - 4 ESO
Ú
ltimament, el govern s’ha ficat
molt fort amb tot el relacionat
amb el tabac. A les zones públiques volen prohibir que s’hi pugui fumar, com a molt adequaran
unes zones restringides. L’any que
ve els bars hauran de tenir una
sala per a fumadors a part de la
de no fumadors.
Penso que estan bé aquestes restriccions, sobretot en els restaurants perquè em molesta molt que
quan estic menjant a la taula del
costat estiguin fumant. Tot i així,
crec que no és un bon mètode per
evitar de fumar, sinó tot el contrari, com menys et deixen més ho
fas. Jo em faig una pregunta, no
seria més fàcil tancar les tabacaleres? O és que ja els interessa
això?
Joel Visa - 4 ESO
Últimament els accidents de
trànsit entre els joves són molt
freqüents. Arriba el cap de setmana i surten de festa, però passada
la nit toca agafar el cotxe i molts
d’aquests joves han consumit alcohol o d’altres substàncies.
Aquesta és una de les primeres
causes dels accidents, entre d’altres. Però el pitjor de tot és que al
cotxe hi van més persones i no en
mor sol una sinó tota la resta
d’ocupants.
Jo formo part d’aquests joves i tot
i que no tinc cotxe reconec que
més d’un cop he pujat amb algú
que havia pres alguna substància
i he posat amb perill la meva vida
confiant-me que a mi no em passaria, que no tindria cap accident;
Temes oberts
Maria Giribet - 4 ESO
L’altre dia va sortir una notícia,
que cada dia és més corrent a la
nostra vida quotidiana. Un home,
sota el efectes de la droga, va
matar la seva dona i els seus dos
fills, de dos i set anys, a cops de
martell, i tot perquè la seva dona
no li volia donar diners per comprar cocaïna.
Però el que no entenc és com poden dormir tranquils els jutges, ja
que encara que la víctima hagi
posat més d’una denúncia contra
el seu espòs, les desgràcies ocorren igual, i després diuen que la
justícia sempre acaba posant cadascú al seu lloc.
Ester Minguella- 4 ESO
F
a pocs dies vaig veure una notícia a la televisió que em va
impactar. Un estudiant d’uns 15
anys s’havia intentat suïcidar per
la pressió dels seus “companys” (si així se’n poden considerar) d’institut. Hi ha persones,
com el cas d’aquest noi, que tenen caràcters molt introvertits, tímids i als quals els costa comunicar-se amb altra gent, i això és un
gran problema, sobretot si ets
adolescent. Un jove necessita sortir, esbargir-se, passar-s’ho bé...
Els companys de classe del noi
sempre se’n reien, li feien males
passades, comentaris i escrits de
mal gust... i ell anava aguantant i
aguantant, menjant-se la bola fins
que al final s’arribà a creure que
el que li deien era veritat.
Ell, fart de tot això, no hi veié cap
solució. Llavors fou quan s’intentà tirar al canal.
Gràcies a Déu no ho aconseguí,
però a ell tot això li repercutirà en
tota la seva vida.
Jo opino que molta gent, al veure
la notícia, s’indignà i pensà que
com hi podia haver gent que
pressionés tant a un noi fins al
punt d’un intent de suïcidi.
Tot això ocorregué prop de casa
nostra, però potser no ens estem
adonant que en aquest centre hi
poden haver persones que es troben en la mateixa situació i que
nosaltres, conscientment o inconscient, les estem pressionant.
En el fons tots som iguals, per
tant, tractem-nos iguals.
Judit Aluja- 4 ESO
Els PPCC estenen la seva nació de
Salses a Guardamar i de Fraga a
Maó. La nostra llengua és el
català, una llengua mil·lenària
provinent del llatí, a la qual moltes
persones o règims han intentat suprimir sense èxit, gràcies al poble.
A molts punts d’Espanya , als catalans no ens tenen ben vistos, ja
que creuen que volem el monolingüisme, i això no és cert. El que
nosaltres volem és el plurilingüisme, i pensem que com més
llengües aprèn un poble més lluny
pot arribar. L’únic que no pretenem és que l’ús del castellà no
aixafi la nostra llengua. Hi ha
molts espanyols, en especial polítics, que es manifesten contra l’ús
del català a les escoles, o a altres
usos com els cartells d’informació.
A Catalunya parlem el català, i a
tot arreu hem d’exercir aquest
dret, igual que a França el francès
o a Espanya el castellà, i si no el
fem servir per donar classes o indicar llocs desapareixerà.
Hi ha moltes indústries que no es
preocupen per etiquetar en català, i també pel·lícules que no són
traduïdes al català, i això hauria
de canviar, la Generalitat hauria
de pressionar-los, i fins i tot els
catalans hauríem de fer boicots
a les indústries que no respectin
la nostra llengua.
Àngels Carulla - 4 ESO
33
Lo Gripau
i això és mentida perquè em pot
passar a mi igual que li pot passar a algú altre. Per tant, la meva
pregunta és: els joves en general
pensem davant de circumstàncies com aquestes que estem posant en perill la nostra vida i de
vegades la dels altres?
HistòrIES i cinema
El regne
dels cels
Passejant pel pintoresc poble
d’Ayerbe, molt a prop dels límits entre Osca i Navarra, trobareu en algunes botigues reminiscències del rodatge de l’última pel.lícula de Ridley
Scott: pàgines dels diaris, esbossos de
decorats fets per gent de la localitat…
Diuen que aquest film, “El regne dels
cels”, ha provocat un notable increment de les visites turístiques a la
zona, especialment al castell de
Loarre, on se situen algunes de les
escenes. Un diria, un cop vist el producte, que, malgrat la innegable
espectacularitat de les batalles, la
presència de grans actors i un ritme
que sap entretenir l’espectador, està
molt lluny de la qualitat dels escenaris que ha triat. El director ens ofereix uns personatges excessivament
esquemàtics, dividits rudament en
bons i dolents (en aquest cas, partidaris del diàleg i la tolerància per un
costat ; fanàtics religiosos i bel.licistes
per l’altre). Sobretot, crida l’atenció
que el protagonista, Baliant, sigui
capaç en menys d’un any de fer una
espectacular metamorfosi: d’humil
ferrer de poble, es converteix en un
consumat i savi especialista en
poliorcètica i estratègia militar.
Lo Gripau
34
El castell, però, no pensa pas decebre-us. Si us hi apropeu amb automòbil, segurament experimentareu
alleugeriment després de passar la localitat d’Osca, ja que la circulació disminueix notablement i la carretera es
transforma en un seguit de rectes infinites. I les rectes continuen, entre
camps i més camps, després d’agafar la desviació que us conduirà al
castell. Deixareu a la vostra dreta la
localitat de Bolea, amb la seva magnífica col.legiata renaixentista, i, després d’unes quantes rectes més, arribareu al poble de Loarre. Aquí , cal
dir que el màrketing supera la realitat, ja que tot i que teòricament la
localitat té dues o tres esglésies importants, indicades a les guies turístiques i a l’entrada del poble, segurament haureu de preguntar quan
fan missa si voleu veure’n alguna. La
majoria de la gent, però, no repara
en aquests detallets i enfila directament el camí del castell.
La situació canvia ara de forma remarcable. Les rectes han desaparegut
i la carretera tira cap a dalt, fent uns
revolts cada cop més tancats. Això no
obstant, els vostres esforços es veuran recompensats, a mesura que us
aneu apropant, per les magnífiques
vistes del monument. Començada a
construir en època del rei Sanç III el
Major de Navarra (S.XI), la fortalesa
va tenir un paper destacadíssim en la
recuperació d’Osca per part dels cristians, regnant a l’Aragó Pere I, ja que
des d’allí i des de Montearagón, situada a l’altra banda de la ciutat (una
vista d’allò més impactant, i sense
necessitat de deixar la carretera nacional), es domina perfectament tota
la “Hoya de Huesca” (així es diu la
comarca). Loarre es va anar ampliant
,es va transformar en monestir, però
va acabar perdent importància al desplaçar-se la frontera cap al Sud i no
tenir ja funcions defensives. Actualment, amb la seva magnífica muralla
exterior, torres, capelles, patis…se’l
considera un dels castells europeus
més ben conservats d’aquell període,
és a dir, dels temps del Romànic.
Arribats al vostre destí, observareu
que la política turística aragonesa
funciona aquí a ple rendiment, afortunadament per a vosaltres. Disposeu d’aparcament gratuït, lavabos
gratuïts i fins i tot la visita, si no voleu fer-la amb guia, és gratuïta, com
també ho són els prospectes informatius que us la facilitaran. Tampoc falten el bar, el restaurant i la botigueta
de souvenirs que, òbviament, ja no
són gratuïts.
Us trobeu exactament a les primeres
estribacions dels Pirineus. Diuen que
els monjos van marxar de Loarre perquè hi feia massa fred; saber això és
força interessant pel turista que viatja durant els calorosos dies del nostre estiu. Aprofiteu en tot cas per
donar voltes als murs, endinseu-vos
per les escales de caragol (algunes
són bastant fosques i no va malament una llanterna), les torres, els patis, les capelles…Segurament ho trobareu divertit (i no cal dir que els
amants de l’art hi sabreu apreciar
moltíssims detalls interessants), encara que potser algú pensarà que, al
capdavall, només són quatre pedres,
o un símbol del poder de les classes
dominants… Arribats a dalt, a l’anomenat “Mirador de la reina”, podeu
girar la vostra vista cap a les muntanyes o mirar endavant i descobrir tota
la plana als vostres peus: poblets,
turonets aplanats, ermites sobre les
muntanyes, l’embassament de la
Sotonera i, sobretot, un verd
immens…Qui sap si llavors comprendreu per què Baliant, l’heroic protagonista del film d’Scott, s’estima més
tornar a la llar natal que continuar la
seva brillant carrera militar a les Croades.
Guillem Closas i Serrano
TeatrIES
EL TALLER DE TEATRE:
Ambaixadors de l’Institut
arreu de Catalunya
hi han posat el seu primer gra de
sorra.
L’altre grup –barreja d’alumnes de
1r i 2n de batxillerat- s’ha mogut
tot l’any revisant i assajant diverses propostes per poder portar a
diferents espais teatrals. La prime-
ra cita era la participació a la XXa
Mostra d’Arts Escèniques de secundària de les terres de Ponent i
de les comarques tarragonines. El
grup convidat, Les enfants du
reflexe, venia de Perpinyà després
de fer un intercanvi amb l’IES
Maria Rúbies de Lleida. L’allotjament va ser a l’alberg Santa Maria
del Mar. El dia 25 d’abril l’Auditori Pau Casals del Vendrell acollia
la inauguració de la mostra. A
prop de dos-cents alumnes assistien a la trobada que s’allargava
dos dies més. Els dies 25, 26 i 27
d’abril, acompanyats d’uns dies
primaverals immillorables, vam
aprofitar l’espai de l’Auditori per
presentar muntatges d’estils i gèneres molt variats arribats de
poblacions com Lleida, Valls, Cervera, Reus, Balaguer, Bellpuig i
Alcover. Els organitzadors van pro-
35
Lo Gripau
Un any més, la temporada teatral
de l’IES Lo Pla d’Urgell de Bellpuig
ha assolit – amb nota alta- els
objectius bàsics marcats a l’inici
del curs. El primer grup, format
per alumnes de 4t d’ESO, ha tastat el món teatral a través d’un
crèdit variable al segon trimestre.
La possibilitat d’aprendre diverses
tècniques teatrals i de veure teatre en directe (a Lleida, a Bellpuig
i a l’auditori del Vendrell) els ha
servit per saber encarar-se a un
text teatral des de moltes òptiques. A la seva manera, es van
estrenar a la festa nadalenca que
es va organitzar el dia 22 de desembre al teatre Armengol de
Bellpuig amb un parell de gags
teatrals improvisats a classe. El
curs vinent els espera assumir el
paper de representar l’Institut arreu de Catalunya. De moment ja
TeatrIES
gramar, a més, una xerrada-col·loqui amb l’actor i director de teatre Ramon Molins. Bellpuig havia estrenat l’obra “Spotmania” a
partir de textos de Carles Alberola
i Roberto García. El temps convidà a remullar-se els peus a la platja
i a fer una visita guiada a la CasaMuseu de Pau Casals.
Lo Gripau
36
Cal dir que els darrers retocs a
l’obra ja s’havien fet uns dies
abans aprofitant la diada de Sant
Jordi. El muntatge s’havia presentat, en una doble sessió, als alumnes i professors de l’Institut. L’espai escollit per a l’ocasió va ser el
Teatre Armengol. Poc després de
la mostra de secundària, vam ser
convidats a la 1a Trobada de Teatre de Centres d’Ensenyament Secundari de Lleida, que se celebrà
els dies 6 i 7 de maig, al col·legi
L’Anunciata-Dominiques. Hi van
presentar les seves propostes teatrals l’IES Màrius Torres amb
“Presoners de la imatge”, l’IES
Ronda amb “Homes!”, l’IES
Guindàvols amb “El fantasma de
l’òpera”, el col·legi Claver amb “La
comèdia de l’olla” i el col·legi
L’Anunciata-Dominiques amb
“Quatre llunes i un sol”. L’IES Lo
Pla d’Urgell, a més d’oferir l’obra
“Spotmania”, va participar en tallers diversos i va compartir un
dinar de germanor. Aquesta trobada, batejada amb el nom de
GROTTESCO, vol tenir continuïtat
en posteriors edicions amb la incorporació de nous grups de teatre vinguts d’arreu d ela geografia catalana i espanyola.
Mentre continuàvem amb nous
aspectes de creació teatral, es va
enviar el vídeo a la campanya “El
país a l’escola” d’Acció Escolar del
Congrés de Cultura Catalana, amb
seu a Barcelona. La sorpresa va ser
quan se’ns va comunicar que havíem estat seleccionats per a les
dissabte 11 de juny al Teatre La
Faràndula de Sabadell. Com a mínim, teníem assegurat el tercer
premi.
semifinals d’entre un total de 60
propostes arribades de tot
Catalunya. Nou grups actuaríem
al SAT Sant Andreu Teatre durant
els dies 17, 18 i 19 de maig. El
taller de teatre de Bellpuig va
compartir autocar amb el grup de
teatre de les Dominiques de
Lleida, els quals també havien arribat a les semifinals. Vam actuar
el dia 17 de maig a la tarda en un
ambient poc propici i pressionats
per la mirada d’un jurat que no
demostrava cap mena de sentiment humorístic vers l’obra. No
obstant això, pocs dies després
ens comunicaven que passàvem a
la final que s’havia de celebrar el
Atabalats pels exàmens de suficiència i per les darreres classes de
preparació de la selectivitat, i sense tenir més temps per a assajos,
arribava el dia clau. L’organització havia canviat, a darrera hora,
el lloc i el dia de la final. El dissabte 18 de juny l’expedició bellpugenca es desplaçava fins a la ciutat comtal amb la il·lusió dalt dels
núvols. Només tres grups havien
passat a la final. El teatre Romea,
enclavat al carrer Hospital, acollia
la final de la 26a campanya “El
país a l’escola” en les modalitats
infantil i juvenil. Malgrat la insuportable xafogor que regnava a
tot l’edifici –a excepció de platea–
les obres de teatre van començar
amb un cert retard. Primer va
TeatrIES
Després dels parlaments de rigor,
els membres del jurat van acabar
de deliberar pressionats pel bon
nivell interpretatiu dels diferents
grups participants. L’IES Lo Pla
d’Urgell aconseguia el segon premi del Concurs de Teatre Juvenil
de Catalunya gràcies a l’originali-
Joan Cornudella Olivart
Director de Teatre
37
Lo Gripau
actuar l’IES Illa de Rodes de Roses
amb l’obra “Lisístrata” de Rohode;
després l’IES Lo Pla d’Urgell amb
el muntatge “Spotmania” i tancà
el concurs l’IES Joan Segura i Valls
de Santa Coloma de Queralt amb
l’obra “Terra Baixa” d’Àngel
Guimerà.
tat del text, al correcte ritme d’interpretació i a la bona sincronia
dels efectes luminotècnics i sonors. Santa Coloma de Queralt i
Roses es repartien el primer i el
tercer guardó respectivament. A
més de l’escultura de record per
al grup, se’ns lliurà un diploma
acreditatiu i un val de 400¤ de
premi per a l’Institut. Un cop fetes les fotografies a l’espai del Teatre Romea i havent traslladat el
material escenogràfic per les Rambles, l’autocar retornava –esclatant d’eufòria- cap a les Terres de
l’Urgell. Un any més manteníem
el llistó ben alt. Ara ja només calia esperar les noves actuacions
previstes per a la tardor: la Festa
Major de Bellpuig i el Concurs de
Teatre Juvenil “Vila de Gràcia”. Tot
un nou repte, sens dubte.
Entreteniments
Una ració d’enigmes
Lluís Segarra
1.- L’oblit del carnet
5.- L’enigma del diluvi
8.- L’enigma eclesiàstic
Una persona es deixa el permís de
conduir a casa. No para en un pas
a nivell, no fa cas d’un senyal de
direcció prohibida i viatja tres travessies en direcció contrària per
un carrer de sentit únic. Tot això
ho observa un agent de trànsit, el
qual, però, no fa el més petit intent d’impedir-li-ho. Per què?
Quants exemplars de cada espècie animal va recollir Moisès a la
seva arca?
L’Església catòlica permet que un
home es casi amb la germana de
la seva viuda?
6.- L’enigma del músic
9.- Sembla mentida però és
veritat
Un músic de l’antiga Grècia va
morir després d’haver menjat per
sopar un abundós plat de patates
i fumat un bon puro. Com es deia
aquest famós músic grec?
Tres persones d’allò més grasses
traspassaven una gran avinguda
sota un paraigua de mida normal.
Com és possible que no es mullessin?
2.- L’enigma de la muntanya
Al cim d’una muntanya trobem un
barret, una bufanda i una pastanaga. Ningú no ha llençat a terra
aquests tres objectes, però és del
tot lògic que es trobin junts en
aquest indret. Quina n’és l’explicació?
3.-Un enigma selvàtic
Què passa a la selva africana cada
dia, fins i tot els festius, de 4 a 6
de la matinada?
Lo Gripau
38
7.- La tempesta d’una nit d’estiu
10.- Una nit freda
Fa anys i panys, en un acollidor i
càlid poblet mediterrani, a mitjanit va caure una tempesta esgarrifosa. És possible que 72 hores
després en aquell poblet tan bonic gaudissin d’un temps assolellat?
La Matilde torna a casa una nit
freda i ventosa i s’escau que li
queda un sol misto. Damunt la
taula hi ha una espelma, una torxa a la llar de foc i l’escalfador és
apagat. Què hauria d’encendre
primer?
Troba el nom de 15 objectes habituals que hi ha a l’insti
B U R E
T A B C A R O B A L
U C L A C L
4.- L’enigma d’Adam i Eva
L M P
R
Dos vellets es moren i van directament al cel. A la porta es troben amb sant Pere, que els concedeix un desig per la immensa
bondat que va mostrar en vida la
parella. “El que ens fa més il·lusió
és conèixer Adam i Eva”, respon
la parella. “Desig concedit! Estan
en aquell edifici”, replica sant
Pere, indicant una enorme construcció. En entrar-hi, es troben en
una nau enorme on centenars
d’homes i dones nus responen al
nom d’Adam i Eva. Després d’un
cert temps, la velleta bondadosa
diu: “Fixa’t, home, són aquells!”
Com els ha pogut reconèixer?
S C O C O S
S
O M M N P
I
P
R O S A I
E N M U L A R
S
F
B E A R S
N A S O A K C T O M
E
I B R I C
S
I O O M R
E
J
L
I
I
L U M I
D R
I
I
T
I
J
E
L
E V
C O P A S D E
L
P
I M
I
E R D J A
L
I
A O
E
I R A L M
E C D E
P
R
T U A I P Q
E A R S
N A T
T U R
J
S
P D N O P
S
B
O N V R
T
R A S
I
E O N A O R D A O V B
I
G
B V O O B L
C
L
L
I
A L
B
J
S
L
S A L
S
E M
L
S
K
I
I M O L
R
A S R C T O
N A D O
R K C O D E
I
R
T
I
T A M B C
J
N K O O D
A C P A T
E
R H L D
M I
O G A M N E O H P
I
R
U
I M M O R D
C C
T R
N S
E O A M J
E A B
F
S
I
T W X Y A
Jaume Orteu - 4 ESO
K
S
R
L
N D P A L
E
I
Z
O K
T T A L
E F N F
J E R K S
Entreteniments
Endevina qui som.
Alumnes del Crèdit de Revista de 4ESO
1. Començament del dia a la capital del Solsonès.
a. Jaume Orteu
2. La tenim repetida a 4rt.
b. Maria Giribet
3. Te la pots fumar a 4rt A.
c. Xavier Capdevila
4. La de les grues.
d. Mireia Ayguadé
5. Al començament del poble, amb la bicicleta.
e. Sergi Martí
6. Rínxols d’àngel.
f. Alba Solsona
7. Aigua de........ ja ho tens!
g. Joel Visa
8. Ve de Vilanova però no arriba a santa.
h. Sandra López
9. La reina del rap.
i. Sandra Berdaguer
10. Esmolet de cap-i-cua.
j. Marc Garcia
11. Pagesa de Belianes de pic punxegut. ( Judith Aluja )
12. Dibuixa una garsa en un marc.
k. Marc Darbra
l. Sónia Sans
13. Vida al mar i al cel.
m. Anna Molet
14. El guardià de l’estany. 15. Big foot, la torre de Barbens.
16. Parent llunyà de la targeta de crèdit.
n. Ester Minguella
o. Àngels Carulla
17. Pastoret de l’hort d’Esterri.
p. Marcel Vidal
Jòker
A veure si saps trobar la paraula jòquer per a cada grup de frases:
Dóna’m un cop de ......... , per netejar el terra.
En Miquel s’ha fet una ferida a la ......... .
Aquest quadre necessita una ......... de pintura.
Tinc la ......... trencada en fer pastissos.
La ......... ha portat l’Enric a casa a dinar.
La ......... vermella està pansida.
La Montse té l’estoig de color .........
Sara Berenguer - 1er B
Gal·la Torra - 1r ESO B
39
Al bosc he plegat 21 ......... sense quasibé haver plogut.
Al cotxe vell li han caigut uns quants .........
A casa meva hi ha una escala de .........
A la Maria li fa mal el .....
Em vaig fer mal amb el ..... de l’agulla.
El ..... del grup era molt guapo.
Tatiana Gómez - 1er B
Lo Gripau
Jaume Farré - 1er B
Entreteniments
Troba 10 mots que fan referència a les diverses seccions d’un diari.
A
C
B
E
D
I
T
O
R
I
A
L
R
P
I
R
E
C
R
I
A
T
I
R
A
T
E
A
N
N
P
P
O
J
O
P
I
N
I
O
L
U
O
T
T
I
I
L
O
P
U
A
A
E
O
G
B
A
C
E
P
T
U
A
R
B
E
S
N
N
I
R
A
S
R
O
I
M
B
P
C
S
W
U
A
T
A
M
E
N
R
U
N
U
I
R
Q
A
T
M
A
L
V
I
A
T
V
A
E
I
O
I
R
I
U
A
R
S
R
C
A
Q
R
M
B
N
A
C
E
W
A
R
D
N
I
D
A
I
R
M
I
A
S
L
D
A
M
I
R
O
A
R
S
E
E
C
M
A
R
E
A
S
E
O
N
C
I
B
T
R
A
S
O
N
I
E
C
C
E
A
U
P
C
N
O
T
I
C
I
A
A
R
C
A
L
T
I
U
G
R
C
I
A
M
R
V
A
L
I
P
T
I
T
U
L
A
R
A
N
A
D
U
A
I
O
Sònia Sans i Mireia Aiguadé - 4 ESO
Solucions
Respostes als 10 enigmes:
1.- La persona va a peu, no amb cotxe.
2.- Un grup d’excursionistes va utilitzar els
tres objectes per a fer un ninot de neu.
3.- Dues hores.
4.- Perquè cap dels dos no té melic.
5.- Cap. L’arca era de Noè, no pas de Moisès.
6.- A l’antiga Grècia encara no es coneixien
les patates ni el tabac, per això aquest músic
no va existir.
7.- No, perquè 72 hores després tornava a
ser de nit.
8.- No ho pot fer perquè és mort.
9.- Perquè no plovia.
10.- Sens dubte, primer de tot el misto.
Paraules: portada, columna, editorial, opinió, internacional, redacció,
sumari, crónica, noticia i titular.
Solucions Jòker: Mà, Cargols, Cap, Rosa
Setena promoció LOGSE
Lo Gripau
40
Còmics
Vanessa Solé - 2n ESO A
Lo Gripau
41
Oriol Jové Ortiz - 1r ESO C
Lo Gripau
Còmics
42
Còmics
Marta Vidal Ximenos - 2n ESO A
Lo Gripau
43