Lo Gripau 2005.p65 - institut lo pla d`urgell
Transcripción
Lo Gripau 2005.p65 - institut lo pla d`urgell
Índex EDITORIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 ACTIVITATS I SERVEIS Fora de les aules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Viatge a París de 1r de Batxillerat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Flaixos d’altres activitats i serveis pedagògics . . . . . . . . . . . . . . . 8 Cicle formatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Lliurament dels XIII Jocs Esportius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 ENQUESTA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 PREMIES Premis diversos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Concurs de redacció en català de Coca-Cola . . . . . . . . . . . . . . . 16 ENTREVISTES Ruben Valls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Jaume Perelló . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mercè Sanfeliu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Gerard Valls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 17 18 18 REFLEXIÓ La eutanàsia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Problemes amb els pares a l’hora de sortir? . . . . . . . . . . . . . . . 20 TEST ALUMNES CRÈDIT VARIABLE DE REVISTA (4t ESO) Jaume Orteu, Maria Giribet, Xavier Capdevila, Mireia Ayguadé, Sergi Martí, Alba Solsona, Joel Visa, Sandra López, Sandra Berdaguer, Marc Garcia, Marc Darbra, Sònia Sans, Anna Molet, Ester Minguella, Àngels Carulla i Marcel Vidal. COORDINACIÓ Mercè Baró Josep Maria Mir Joan Cornudella 2 EDITA IES Lo Pla d’Urgell Avinguda d’Urgell, 26 Bellpuig Tel. i fax: 973 32 00 83 E-mail: [email protected] Web: [email protected] MAQUETACIÓ I DISSENY Saladrigues SL Bellpuig Lo Gripau Dipòsit legal: L-611-2000 Amb la col.laboració de l’AMPA de l’Institut La revista no es fa responsable ni comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors Ets un bon estudiant? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 AUQUES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 LITERÀRIES Cal·ligrames . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Albada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Premis Sant Jordi (concurs juvenil de contes) . . . . . . . . . . . . . . Em plau, d’atzar... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 25 26 31 TEMES OBERTS Opinions per a tots els gustos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 HISTÒRIES I CINEMA El regne dels cels . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 TEATRIES Ambaixadors de l’Institut arreu de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . 35 ENTRETENIMENTS Una ració d’enigmes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Sopa de lletres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Endevina qui som . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Jòker . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Sopa de lletres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Solucions entreteniments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 38 39 39 40 40 SETENA PROMOCIÓ LOGSE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 CÒMICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Editorial Novament tenim a les mans la revista del nostre centre, LO GRIPAU. Aquesta publicació que, amb empentes i rodolons, treu el cap a final de curs és, en bona part, el fruit escolar treballat per diversos nois i noies que han format part del crèdit variable de revista. La resta és complementada per articles diversos amanits per les mans del professorat. Estem acabant el curs, un curs en el qual ens hem esforçat a aprendre coses útils per a la vida. Hem fet nous amics, hem descobert noves facetes dels amics de sempre. Hem pogut aprendre que tenim la sort d’estar en una zona privilegiada del planeta on tothom tenim el necessari per viure. Cal anar valorant tot el que hi ha de positiu al nostre voltant. Cal formar-nos per poder donar la mà als que ho necessitin. Estar atent als altres. Saber escoltar-los. Ser un bon amic dels nostres amics. És d’aquesta manera que serem immensament feliços i és aquesta la veritable raó de la VIDA. En tot aquest viatge acadèmic i humà, el nostre Institut ha tingut la sort de rebre diversos premis d’àmbit individual en la recerca de cultura popular, ciències socials, “Pel fet de ser un centre de reconegut prestigi, receptor d’alumnat de les poblacions veïnes, que participa activament en els esdeveniments culturals de la comarca. I també perquè ofereix cicles formatius que donen resposta a les necessitats de l’alumnat i amb uns resultats educatius excel·lents”. malgrat les petites imperfeccions del dia a dia. Amb renovada il·lusió hem d’aplaudir la feina feta per l’anterior directiva i mirar cap endavant com a col·lectiu sabent que s’ha fet molt, però que encara queda molt per fer. I ho farem, sempre a la nostra manera. L’estiu ja apunta. I com dèiem fa uns quants anys, alguns hauran de passejar alguna carabassa per la platja o pel tros collint fruita, però segur que no els deslluirà les ganes d’anar de Festa Major. Diem també adéu –amb certa nostàlgiaa aquells alumnes de batxillerat i cicle formatiu que finalment ens deixen per començar una engrescadora i alhora exigent nova etapa. I a tots els altres només ens resta dir-vos que comenceu amb bon peu les vacances d’estiu. Desconnecteu fins allà on creieu que sigui possible. I llegiu que, com molt bé diuen els experts, no provoca càries. Al setembre ja ens retrobarem amb les piles recarregades. BON ESTIU I BONES VACANCES Ara ja disposem del nostre segell de qualitat ISO. I ho hem de dir ben alt. No tothom el té. Nosaltres sí. Tots els que formem part de la comunitat educativa del centre hi hem posat el nostre granet de sorra. Això és el que compta. Ens hem de creure que ho fem bé, 3 Lo Gripau Editorial ciències naturals o literatura. I fins i tot, el taller de teatre de l’Institut ens ha tornat a sorprendre, per quart any consecutiu, amb un dels premis importants del Concurs de Teatre Juvenil de Catalunya. Això demostra que la feina ben feta no té fronteres. I més enllà dels guardons individuals, l’IES Lo Pla d’Urgell ha estat guardonat amb el premi Baldiri i Reixac. Només 14 escoles dels Països Catalans han rebut, en aquesta vint-i-setena edició, aquest reconeixement a la tasca feta en favor de l’escola catalana. Amb aquestes paraules es va anunciar al palau de Pedralbes de Barcelona el dia 2 de juny de 2005: Activitats i Serveis Fora de les aules Un any més, des de la coordinació d’activitats i sortides de l’Institut, es deixa sobre la taula el seu particular balanç d’excursions més enllà de l’edifici que acull tot l’any el nostre alumnat. Respectant el criteri establert en el claustre de professors d’inici de curs, s’han prioritzat les propostes que han arribat des dels diferents departaments. L’objectiu ha estat clar: atansar l’aula al carrer, a les empreses, als museus o a la natura. L’interès interdisciplinari ha estat el puntal que ha marcat el desenvolupament de la major part de les activitats del centre. A més, sempre que ha estat a l’abast del professorat, s’han procurat treballar les sortides o intercanvis amb dossiers especialitzats per tal que l’alumne fes una feina pràctica abans i després de l’excursió. Actualment hi ha empreses escolars que faciliten aquest material. I com a novetat, els alumnes de 2n d’ESO han participat a la Gimcana Lingüística de l’Urgell. Lo Gripau 4 Sense ànim de comentar totes les sortides d’aquest curs 2004-2005, aspectes que l’alumnat ja s’encarrega d’explicar al seu moment, presentarem un llistat cronològic en atenció al mes, curs i activitat realitzada. Les fotografies que hem pogut recuperar també ajudaran a recordar-les amb més detall. 27: Assistència a la preestrena de l’obra en anglès “Frankentein” a cura de la companyia 2B Theatre, al Teatre Armengol de Bellpuig (3r i 4t ESO, cicle formatiu i 1r batxillerat) 26-29: Camp d’aprenentatge de la vall de Boí. Activitats diverses a l’Escola de Natura de Barruera i al Parc Natural d’Aigüestortes. Ruta del romànic, pràctiques de tecnologia i mostrari de bolets (2n batxillerat) Novembre de 2004 23: Assistència a l’audició “Petita història del jazz” a la sala d’actes dels Maristes i a l’exposició “Paisatges mediàtics”a la sala de la Caixa de Lleida (2n ESO) / Visita guiada a la fàbrica Indox i a la planta de compostatges de Tàrrega (4t ESO) Desembre de 2004 16: Assistència a l’obra de teatre “Don Quijote de la Mancha” a Octubre de 2004 19: Recorregut geològic i ambiental per la Serra de Prades (La Pena i Poblet) (1r batxillerat-Ciències de la Terra i Medi Ambient) Barruera (Vall de Boí) cura de la companyia Teatro del Repartidor a la sala dels Maristes de Lleida (3r ESO) 20: Visita a les oficines i instal·lacions del Maremàgnum i a la fira de Santa Llúcia de Barcelona (Cicle formatiu i 1r i 2n batxillerat – Economia i organització d’empresa) Febrer de 2005 1: Visita al centre logístic del Corte Inglés i a les dependències comercials de Diagonal Mar (Cicle formatiu i 1r i 2n batxillerat – Economia i organització d’empresa) 3-4: Participació als tallers experimentals d’àcids i bases de la Fundació La Caixa de Lleida i visita a l’exposició d’art a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (4t ESO) 8: Activitats diverses al Centre de Recuperació de Fauna Autòctona de Vallcalent (Lleida) (1r ESO) 9: Taller de ciències i tecnologia a l’Escola de Capacitació Agrària de Vallfogona de Balaguer (dissecció d’un mamífer, realització d’un Activitats i Serveis hort amb plantes aromàtiques, maneig d’un tractor i muntar a cavall) (3r ESO) 10: Visita a l’exposició permanent de la Fundació Miró, als espais dels segles XIX i XX del Museu Nacional d’Art Contemporani i a l’exposició de Rodin a CaixaFòrum de Barcelona (2n batxillerat –lletres) 17: Visita guiada pels professors de la Universitat de Lleida sobre “Lleida geogràfica” i recorregut al poblat ibèric dels Vilars d’Arbeca (2n batxillerat – Geografia) 24: Taller al campus d’excavació arqueològic del Palau de Plegamans i visita guiada al museu egipci i taller de momificació (1r ESO) les muralles, amfiteatre, circ romà i museu arqueològic de Tarragona. Assistència a l’obra de teatre “Les Bacants” d’Eurípides dins del Xè Festival Juvenil de Teatre Grecollatí (2n batxillerat –llatí/grec) ria de les comarques lleidatanes i tarragonines celebrada a Comaruga /El Vendrell. Visita a la CasaMuseu de Pau Casals (1r i 2n batxillerat- Taller de Teatre) 21: Visita a la minicentral dels 9 salts, a la planta de purins TRACJUSA de Juneda i recorregut per la banqueta dels Canals d’Urgell (1r i 2n batxilllerat – Tecnologia) Maig de 2005 26: Recorregut geològic i mediambiental pel Congost de Montrebei (1r i 2n batxillerat – Ciències de la Terra i Medi Ambient) 25-27: Participació a la XX Mostra d’arts escèniques de secundà- 5: Visita al Museu d’Història de Catalunya i a l’exposició fotogràfica “Dones i gitanes”. Assistència a l’obra de teatre “Mar i Cel” de la companyia Dagoll Dagom al teatre Victòria de Barcelona (1r batxillerat) / Visita a les instal·lacions del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa i participació al taller “La fàbrica tèxtil” (2n d’ESO) Març de 2005 2: Assistència a l’obra de teatre “Cria fama” de la companyia Urubú Teatre a la sala dels Maristes de Lleida (Col·laboració amb l’ONG Educació sense Fronteres) (2n ESO) 10: Participació a les activitats de promoció educativa i laboral de la 16a edició del Saló de l’Ensenyament de Barcelona (2n batxillerat) 11-17: Viatge de fi de curs a París (1r batxillerat i cicle formatiu) 5 Abril de 2005 14: Assistència als tallers sobre energia solar del Mercatec a Lleida (3r ESO) 20: Visita a l’aqüeducte romà, a Congost de Mont-rebei Lo Gripau 7: Sortida a Girona: visita a l’església de Sant Feliu, catedral, museu de la catedral, banys àrabs, centre històric i museu del cinema (2n ESO) Activitats i Serveis 6: Participació a la I Gimkana Lingüística de l’Urgell al teatre Ateneu de Tàrrega (2n ESO) de titelles de la Xina” (4t ESO i 1r batxillerat – Taller de Teatre) 25: Visita guiada a la fàbrica de paper Alier de Rosselló i a la granja de cargols Sant Sebastià d’Alcarràs (1r ESO) 7: Representació de l’obra de teatre “Spotmania” a cura del Taller de Teatre a la 1a Trobada de Teatre de Secundària de Lleida “GROTTESCO” al col·legi de les Dominiques (1r i 2n batxillerat- Taller de Teatre) 31-1: Sortida de final de curs a l’Empordà (estany de Banyoles, ruïnes d’Empúries, aiguamolls, 9: Visita guiada als estudis televisius de Sant Cugat del Vallès (TV2) i presència en directe al programa esportiu “El Rondo” (3r ESO) Lo Gripau 6 Juny de 2005 2: Visita guiada a l’amfiteatre romà, als museus arqueològic i d’història, restes de circ i muralles romanes de Tarragona (1r ESO) 18: Representació de l’obra de teatre “Spotmania” a cura del Taller de Teatre de l’Institut al Teatre Romea de Barcelona. Final del concurs de teatre juvenil de Catalunya – Campanya el país a l’escola (1r i 2n batxillerat – Taller de Teatre) Joan Cornudella Coordinació d’activitats i sortides 17: Representació de l’obra de teatre “Spotmania” a cura del Taller de Teatre de l’Institut al SATSant Andreu Teatre de Barcelona. Semifinals del concurs de teatre juvenil de Catalunya – Campanya el país a l’escola (1r i 2n batxillerat – Taller de Teatre) 19: Assistència a l’obra de teatre “Ombres d’objectes robats” a l’Auditori de la Caixa de Lleida i visita guiada a l’exposició “Herois i déus. El teatre d’ombres i illes Medes, l’Escala i l’Estartit) (4t ESO) Sortida a l’Empordà Activitats i Serveis Viatge a París Lo Gripau 7 Activitats i Serveis Flaixos d’altres activitats i serveis pedagògics • 30 de setembre de 2004. Celebració de l’Homenatge al Mestre, iniciativa de la FAD (Fundació d’Ajuda contra la Drogadicció) que comptà amb el suport dels mitjans de comunicació i d’una àmplia representació de la societat civil. • 5 d’octubre de 2004. Els alumnes del cicle formatiu de comerç van participar al Joc de Rol FEM EMPRESA organitzat pel Centre per a la Promoció de l’Autoocupació a Catalunya • 29 d’octubre de 2004. Festa de la Castanyada a l’Institut amb esmorzar popular, tómbola, partit de futbol sala, tornejos de ping-pong i bàsquet 3x3, projecció de pel·lícules de terror i gran desfilada de miss i mister de l’Institut. Dissortadament el mal temps va fer suspendre les activitats esportives de l’aire lliure. Lo Gripau 8 • 10 de novembre de 2003. Taula rodona per als alumnes de 4t d’ESO sobre els joves i les drogues: parlem de la prevenció dins del programa “No et ratllis”, coordinat pels departaments de Serveis Socials i Joventut del Consell Comarcal de l’Urgell. M. Àngels Capell, directora de ràdio Bellpuig, moderà les intervencions dels components de la taula: Marta Capdevila (tècnica en drogodependències de l’Ajuntament de Lleida), Manel Bosch (secretari tècnic de l’equip de bàsquet Plus-Pujol Lleida), Montse Sellés (infermera del CAP Bellpuig), Jordi Baiget (educador social) i Antònia Bardina (cap de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Tàrrega). • 17 de novembre de 2004. Projecte Educació per a la salut a l’escola (El món de la sida). Els alumnes de 3r d’ESO van assistir a la representació de l’obra de teatre “Que sí, vida! a l’Ateneu de Tàrrega. • 17 de novembre de 2004. Xerrada informativa sobre el món del càncer per als alumnes de 1r i 2n de batxillerat i cicle formatiu. Per tercera vegada, la Marató de TV-3 tornava a impulsar les investigacions sobre aquesta malaltia. El dia 19 de desembre era la cita amb el telèfon de la solidaritat. Direcció General d’Acció Cívica del Departament de Benestar Social. • 1 de desembre de 2004. El servei de Joventut del Consell Comarcal de l’Urgell va coordinar una gimcana educativa al voltant del món de la sida per als alumnes de 1r de batxillerat. • 22 de desembre de 2004. Com a cloenda de les classes del primer trimestre, després del lliurament de notes, tot l’Institut compartí al teatre Armengol de Bellpuig una jornada de cinema (Planta cuarta), d’audició musical a cura de la coral de 4t d’ESO i de gags teatrals improvisats pels alumnes del crèdit variable de 4t d’ESO. S’acabà el matí amb l’entrega de premis dels creadors de la postal nadalenca de l’Institut. • 7 a l’11 de febrer de 2005. III Setmana de la Salut, de l’Es- Activitats i Serveis port i del Medi Ambient. Espais: Institut, Teatre Armengol, Lleida, Tàrrega, Vallfogona de Balaguer, rodalies, Montsec, convent i Portainé. Actes de la setmana: — Acte inaugural amb la projecció de la pel·lícula “Deep blue” al teatre Armengol de Bellpuig. — Bicicletada per conèixer el terme i les rodalies de Bellpuig (Preixana, Mas de l’Estadella i circuit de Montperler). — Conferències-col·loqui: tabaquisme, l´ús i abús dels mòbils, agricultura ecològica, el futur de l’estany d’Ivars, esports d’aventura aeris i drogodependències. 3r i 4t d’ESO a cura dels professors Francesc Safont i Joan Cornudella. • 22 d’abril de 2005. Festivitat de sant Jordi a l’Institut amb esmorzar popular, estrena de l’obra “Spotmania” a cura del Taller de Teatre, minitorneig de futbol sala, ping-pong i bàsquet 3x3. • 22, 25 i 26 d’abril de 2005. Visita al bus de les professions amb els alumnes de 3r i 4t d’ESO. • 27 de maig de 2004. Acte acadèmic de la promoció 2004-2005 de batxillerat i cicle formatiu al pavelló poliesportiu de l’Institut. Lliurament de diplomes, discursos protocol·laris, música de cambra, reconeixement acadèmic als professors Joan Villegas (Jocs Esportius) i Joan Cornudella (Taller de Teatre) i piscolabis de cortesia. • 8 de juny de 2005. Xerradataller sobre les drogodependències per als alumnes de 1r d’ESO a cura de Montse Sellés, infermera del CAP de Bellpuig. • 17 de juny de 2004. Acte de lliurament de trofeus i medalles dels XIII Jocs Esportius de l’Institut i dels minitornejos de tennis taula, futbol sala i bàsquet 3x3 al pavelló poliesportiu del centre. — Tallers: enamorament, sexualitat, transtorns alimentaris, adolescència i afectivitat, massatge i relaxació, amfibis i rèptils, invertebrats i reciclatge. — Sortida al Centre de Recuperació de fauma Autòctona de Vallcalent (Lleida) , a l’Escola de Capacitació Agrària de Balaguer, al Montsec i a diversos museus de Barcelona. — Sessió de teatre amb l’obra “Que sí, vida!” al Teatre Armengol de Bellpuig dins del Programa de Salut del Consell Comarcal de l’Urgell. 9 — Partits de futbol sala. — Sortida d’esquí a Portainé (Pallars Sobirà) amb estada als albergs de Les Estades (Rialb) i de Sort. • 14 i 16 de març de 2005. Taller de gralla per a alumnes de Lo Gripau — Jornades d’Orientació Universitària a Tàrrega. Activitats i serveis Cicle formatiu (Curs 2004-2005) Aquest any a l’IES Lo Pla d’Urgell de Bellpuig s’ha realitzat el cicle formatiu de comerç. Aquest cicle es combina de forma rotatòria amb el cicle formatiu de gestió administrativa que s’ofertarà per al curs vinent. Un total de 10 alumnes han cursat el cicle formatiu de comerç. Han descobert els aspectes bàsics de l’activitat comercial i de com gestionar una botiga. Els continguts del cicle han estat molt pràctics fins al punt que la classe s’ha convertit en una botiga real. Cal destacar,a més, les diverses aplicacions informàtiques o la realització pràctica de tots els ingredients d’una botiga: el seu disseny, la confecció d’aparadors, els assortiments, els cartells i la decoració. Aprofitant el món del comerç, s’han organitzat dues sortides a Barcelona per conèixer in situ el funcionament dels grans magatzems com El Corte Inglés i les superfícies comercials com Barcelona Glòries o Maremàgnum. També s’aprofità el viatge per fer Lo Gripau 10 una visita lliure a la Fira de Santa Llúcia, als voltants de les festes nadalenques. Josep M. Farré Cap de departament del Cicle Formatiu Activitats i serveis El divendres 17 de juny es va fer l’acte oficial de lliurament de trofeus i medalles dels XIII Jocs Esportius de l’IES Lo Pla d’Urgell de Bellpuig amb l’assistència de diversos membres de la Directiva, del Departament d’Educació Física i de l’AMPA. Després de nou mesos intensos d’activitat esportiva a les pistes de l’Institut, es va aplaudir els equips vencedors en les modalitats de voleibol, futbol sala i bàsquet 3x3 i els campions individuals en escacs i tennis taula. Escacs 1r classificat: Marc Tudela de 3r ESO C 2n classificat: Santi Aubach de 4t ESO A Tennis taula 1r classificat: Xavier Capdevila de 4t ESO C 2n classificat: David Escribà de 1r batxillerat A 3r classificat: Josep R. Noró de 2n de batxillerat Trofeus al 1r i 2n alumnes amb més gols marcats en la competició de futbol sala -David Escribà (1r batxillerat A) : 31 gols -Josep Gassó (1r batxillerat A): 28 gols Placa commemorativa als alumnes col·laboradors en tasques d’arbitratge Voleibol -Xavier Capdevila (4t ESO C) 1r classificat: 2n batxillerat (Marina Vilalta, Laia Morlans, Laura Bosch, Lorena Pijuan, Jèssica Ballarín, Lídia Pros, Fatiha Oulad) -David Escribà (1r batxillerat A) -Roger Torres (4t ESO C) 2n classificat: 4t ESO A (Mireia Aiguadé, Àngels Carulla, Maria Giribet, Anna Tubella, Lídia Pons, Pere Boleda, Marc Garcia, Mònica Massana, Montse Freixes, Montse Fita) MINITORNEJOS DE FUTBOL SALA, TENNIS TAULA I BÀSQUET 3r classificat: 4t ESO B (Anna Molet, Mònica Lòpez, Joel Visa, Eva Rubio, Sandra Berdaguer, Estefania Lozano, Maria Ibáñez, Georgina Torreguitart, Rosa Ferrando) 1r classificat: 1r ESO B (Jaume Farré, Joan Vendrell, Sergi Piñol, Carles Ibáñez, Anouar Boumakhal, Jonatan Roma, Julià Fernández, Eduard Marco) Futbol sala 1r classificat:1r batxillerat A (Maria Roca, Pol Sellés, David Escribà, Josep Gassó, Roger Torra) Futbol sala (1r i 2n ESO) 2n classificat: 2n ESO A (Roger Bacardí, Mustafà Bouderbala, David Carné, Josep Mortés, Antoni Saladrigues) 2n classificat: 4t ESO B (Rachid Zardoua, Marcel Vidal, Marc Darbra, Òscar Molina, Marc Llobera, Joel Visa) 3r classificat: 1r ESO A (Jordi Torres, Eric Artacho, Joel Grau, Àlex Castelló, Roger Petit, Raquel Alba, Franco Meneses, David Meda, Adrià Mata, Xavier Pueyo, Marc Saladrigues, Richard Higuera) 3r classificat: 1r batxilerat B (Robert Llobera, Adrià Moncusí, David Martínez, Eric Darbra, Xavier Garcia, Xavier Aguiló, Edgar Molins) Tennis taula (1r i 2n ESO) 1r classificat: Franco Meneses (1r ESO A) 2n classificat: Xavier Pallàs (1r ESO C) 11 3r classificat: Àlex Castelló (1r ESO A) Bàsquet 3x3 (4t ESO i 1r batxillerat) 1r classificat: Sergi Martí, Pere Boleda i Ramon Huguet 2n classificat: Robert Santiveri, Xavier Aguiló i Josep Ros 3r classificat: Francesc Vila, Robert Llobera i Adrià Moncusí Lo Gripau Lliurament dels XIII Jocs Esportius Enquestes Mòbils i supersticions (Alumnes de 3r d’ESO) —Per què tothom té o vol tenir mòbil? Quines utilitats té el mòbil per a un alumne d’Institut? —Perquè és molt útil per a les persones que treballen en oficines o despatxos. Per als estudiants també és molt útil perquè així els pares et tenen controlat. Si no vius en una ciutat o en pobles grans has de trucar a casa per avisar-los que no tornaràs amb l’autocar o perquè et vinguin a buscar. I a més et pots comunicar amb els amics amb els missatges de mòbil. (Mireia Bordes) —Perquè s’ha posat de moda. Perquè és necessari. Si algun dia tens un accident el mòbil et pot ser molt útil. El mòbil, a l’Institut, el pots fer servir de calculadora. (Blai Segura) Lo Gripau 12 —Tothom vol tenir mòbil perquè té l’amic o l’amiga que en té i només li explica els avantatges de tenir-ne. No li diu res quan li arriba la factura. L’avantatge principal és que mai no estàs incomunicat i si et passa alguna cosa pots trucar o et poden trucar. (Albert Carnicé) —A tothom li agradaria tenir mòbil ja que entre amics sempre hi ha algú que en té i això és el que ens fa ganes de tenir-ne. D’utilitats per a un alumne d’Institut són poques, però a tots els primers dies ens fa il·lusió tenir-ne. L’utilitzem per enviar-nos sms, per trucar-nos, per fer-nos perdudes, per baixar-nos melodies polifòniques... Però el tenim, sobretot, perquè els pares ens puguin localitzar i els nens que tenen moto per poder avisar els pares en cas que passés alguna cosa. (Paul Turner) —Perquè si un amic en té, sempre t’ho recorda i t’agafa enveja o ganes d’enviar un msm encara que no vulgui dir res. (Jaume Anglarill) —Crec que ara tothom vol tenir mòbil perquè és una moda que s’ha imposat com, per exemple, quan teníem vuit o nou anys eren les videoconsoles. És molt normal que si un amic té mòbil, tu també el vulguis tenir perquè la primera pregunta que et fa un desconegut és quin és el teu número de mòbil. Penso que als alumnes d’Institut no ens fa falta el mòbil ja que tenim telèfons i correu electrònic per a comunicar-nos. (Àurea Folch) —Tens alguna mania, obsessió supersticiosa o dèria especial? —Ma mare, quan em compra alguna revista per a noies, sempre miro a veure si hi surt l’horòcop. (Esmeralda Abad) —Quan la gent parla alhora em poso molt nerviosa i no paro fins a aconseguir el silenci absolut. I si veig un llibre o algun altre objecte mal col·locat, l’he de col·locar bé perquè sinó no em quedo tranquil·la. (Maria Llanes) —Em fan respecte les aranyes. Tot va començar quan tenia cinc o sis anys. Vaig veure una pel·lícula en què hi havia un home dormint i mentre dormia li entrava una aranya peluda i respectable a l’orella. Des de llavors i, sobretot, a campaments, controlo que no hi hagi cap aranya a la tenda o a l’habitació. Tinc por que m’entri a l’orella. (Gisela Gabernet) —No puc sofrir tenir la porta de l’habitació tancada quan me’n vaig a dormir. Em fa la sensació que estic molt tancada i que no entra aire. (Aida Nadal) —Quan es ratlla amb l’ungla a la pissarra el soroll que fa em posa la pell de gallina. (Sergi Bonjoch) —Tinc l’obsessió de comprar-me sempre la revista de cotxes del Maxi Tunning cada mes que surt. A més em donen un pòster de regal que el penjo a la meva habitació. (Tomàs Buñales) —La meva dèria especial és mossegar-me les ungles, sobretot quan no sé què fer o quan em poso nerviosa per alguna cosa. (Anna Areny) —No suporto que algú es posi la màniga a la boca o que es mossegui la roba. M’agafen calfreds a les dents i un rau-rau a la panxa. (Núria Badia) —Sempre que veig unes tisores obertes he d’anar a tancar-les perquè diuen que porta mala sort. (Clara Bergadà) —Quan estic nerviós em fico el bolígraf a la boca i el començo a rosegar. Quan no en tinc cap, em rosego les ungles i dura fins que estic cansat o m’hagi fet mal sense voler. (Miquel Àngel Molló) PremIES Premis diversos • XXIa Convocatòria del premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular (secció infantil i juvenil). El dia 19 de març de 2005 es va celebrar l’acte de lliurament dels premis al Teatre Armengol de Bellpuig. El grup de música tradicional El Pont d’Arcalís amenitzà la vetllada cultural amb el seu repertori de muntanya. Durant l’acte es féu un homenatge a l’obra i personalitat de l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú. Aquests van ser els guanyadors del centre: PREMI INFANTIL Alumnes de 1r i 2n d’ESO — Accèssit: Les caramelles de Selene Sellés Baiget i Gisela Nadal Rey (1r d’ESO) — 1r premi: Les odissees de la comunicació d’Aida Garcia Boria (2n d’ESO) PREMI JUVENIL (categoria A) Alumnes de 3r i 4t d’ESO — 2n accèssit: Els remeis de Jaume Orteu Aubach (4t d’ESO) — 1r accèssit: L’Hostal Nou i una petita història de Lídia Guim Garriga (4t d’ESO) — 1r premi: El caganer en els pessebres catalans de Fadwa Rabhí El Ajjani (3r d’ESO) PREMI JUVENIL (categoria B) Alumnes de batxillerat i cicles formatius de grau mitjà — 2n accèssit: Els picapedrers de Preixana d’Antoni Canela Mata (2n batxillerat) — 1r premi: El despertar de la Plana de Mariona Coll Ardanuy (2n batxillerat) • Concurs de contes Sant Jordi 2005 de l’Ajuntament de Bellpuig. Els professors del Departament de Llengua i Literatura Catalanes de l’IES Lo Pla d’Urgell van seleccionar els alumnes següents com a guanyadors de les seves respectives categories. Categoria de 1r i 2n d’ESO: 1r premi al conte “Un experiment futurístic retrocedint al passat” de Vanessa Solé (2n ESO A) i 2n premi al conte “On és la Sandra?” de Gisela Nadal (1r ESO A) Categoria de 3r i 4t d’ESO: 1r premi al conte “Gitana” de Maria Llanes (3r ESO B) i 2n premi al conte “Uma” d’Àngels Carulla (4t ESO A) • Ajuts del projecte Orator. El dia 13 de maig de 2005 arribava la confirmació de l’adjudicació dels ajuts Orator per a alumnes de primària i secundària. Els alumnes Mariona Coll (2n batxillerat), Àurea Folch (3r ESO A), Gisela Gabernet (3r ESO B), Pepita Ribalta (3r ESO C) i Alba Sabidó (2n batxillerat) van aconseguir una beca d’anglès per a un període de quinze dies a Anglaterra. • Lliurament de premis del 5è programa Comarcal de suport a l’educació a l’Urgell. El dimarts 31 de maig de 2005 es van entregar, a la sala de plens del Consell Comarcal de l’Urgell a Tàrrega, els premis del V premi comarcal a la realització de treballs de recerca. El primer guardó va ser per a l’obra “Estudi comparatiu dels 13 Lo Gripau • XXVIII Concurs de redacció en català, organitzat pel concessionari de Coca-Cola. La fase escolar de les terres lleidatanes es va realitzar el dissabte 16 d’abril de 2005 a l’IES Màrius Torres de Lleida. Hi van participar els alumnes de 2n d’ESO Vanessa Solé, Aida Garcia, Mireia Cerdà, Aurembiaix Coll, Imma Calaf i Carla Ibars. El jurat va seleccionar Imma Calaf i Vanessa Solé entre les deu millors de la fase provincial a qui va concedir diversos regals el dissabte 28 de maig a l’Hotel Ilerda de Lleida. PremIES la Consellera d’Eduació Sra. Marta Cid el seu reconeixement particular- van ser el CEIP Alfadalí (Oliva-País Valencià), CEIP Emili Vallès (Igualada), CEIP Jacint Verdaguer (Barcelona), IES Josep-Miquel Guàrdia (Alaior-Menorca), CEIP Juncadella (Cellera de Ter), La Bressola (Sant Esteve del Monestir-Rosselló), ZER La Cerdanya (Llívia), CEIP La Mercè (Tortosa), Escola L’Espill (Manresa), IES Lluís Companys (Ripollet), CEIP Mare de Déu de micromamífers a partir de les egagròpiles de les òlibes” de Laia Morlans de 2n de batxillerat. El seu tutor-professor va ser Josep Maria Mas. L’IES Lo Pla d’Urgell, a més, rebrà un ajut econòmic en el V Programa Comarcal de suport a l’educació a l’Urgell pel que fa a projectes mediambientals (600 ¤). Lo Gripau 14 • Lliurament del premis Baldiri i Reixac a les escoles. El dijous 2 de juny de 2005 es va fer l’acte de lliurament dels XXVII Premis Baldiri i Reixac a 14 escoles i instituts d’arreu dels Països Catalans. En el marc del Palau de Pedralbes de Barcelona, la Fundació Lluís Carulla atorgà a l’IES Lo Pla d’Urgell un diploma acreditatiu i 3.300 ¤ pel fet de ser un centre de reconegut prestigi, receptor d’alumnat de les poblacions veïnes, que participa activament en els esdevenimets culturals de la comarca. I també perquè ofereix cicles formatius que donen resposta a les necessitats de l’alumnat i amb uns resultats educatius excel·lents. Els altres centres que també reberen de mans de PremIES la Candela (Valls), Col·legi Adventista Urgell (Barcelona) i Escola Vedruna (Ripoll). • Premis de recerca del Pla d’Urgell. El divendres 17 de juny Mariona Coll va recollir el 3r premi de treballs de recerca del Pla d’Urgell. L’obra “El despertar de la Plana” va ser premiada amb un total de 75 ¤. 15 Lo Gripau • Lliurament dels premis Baldiri i Reixac als alumnes. El diumenge 5 de juny de 2005 Mariona Coll va rebre el premi de la Fundació Lluís Carulla pel seu treball “El despertar de la Plana”, una reflexió sobre els efectes dels avenços tècnics de finals del segle XIX i principis del XX en la vida dels habitants del Pla d’Urgell. L’acte d’entrega dels 75 premis es va realitzar al Casal de l’Espluga de Francolí. L’acompanyà el seu tutor Guillem Closas. El guardó consistia en un xec de 700 ¤ per comprar llibres en català. PremIES Concurs de redacció en català Coca-Cola Els alumnes de 2n d’ESO de l’institut van participar en la XXVIIIena edició del Concurs de Redacció en Català organitzat per COBEGA, S.A. embotellador de Coca-cola amb la col·laboració del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Aquest concurs estava dirigit a tots els alumnes de 2n d’ESO de Catalunya. La distribució dels participants es va fer creant quinze sectors. A Lleida hi havia dos sectors, un que estava integrat per tots els instituts de Lleida Capital i un altre sector per tots els instituts de la comarca com també d’Andorra i la Franja de Ponent. Hi va haver una fase escolar en què cada professor de català proposava un tema a redactar a classe i seleccionava els dos alumnes de cada classe amb els millors treballs. D’aquesta primera fase van estar seleccionades les següents alumnes del centre: Vanessa Solé Pont i Aida Garcia Boria de 2n ESO A; Mireia Cerdà Bello i Aurembiaix Coll Romero de 2n ESO B; Immaculada Calaf Vall i Carla Ibars Estiarte de 2n ESO C Continuant les següents fases del concurs, el dia 16 d’abril de 2005 a les 10 hores del matí, aquestes alumnes seleccionades van presentar-se a l’Institut Màrius Torres de Lleida on van realitzar una altra redacció o Prova-Examen. El tema proposat va anar a càrrec del Departament d’Educació de la Generalitat i va ser el següent: “HE REBUT UN CORREU ELECTRÒNIC QUE M’HA DEIXAT GLAÇAT” 16 Aquest escrit no podia excedir un full per les dues cares i es disposava de dues hores per a la seva redacció. Lo Gripau El jurat encarregat de la primera selecció estava integrat per un equip especialitzat que havia d’escollir les sis millors redaccions de cada sector valorant la qualitat literària, els recursos lingüístics i la correcció escrita. En aquesta fase van obtenir premi les alumnes del nostre institut Immaculada Calaf i Vanessa Solé que van quedar classificades en quart i cinquè lloc respectivament. L’Acte d’entrega dels premis va tenir lloc a l’hotel Ilerda de Lleida el dia 28 de maig a les 17 hores i van assistir diferents autoritats representades per l’alcalde de Lleida, el Sr. Àngel Ros, com també els representants de COBEGA, S.A. organitzadora del concurs. El premi consistia en una bossa de viatge amb articles de la marca Coca-cola, un Diploma acreditatiu i un Discman. Posteriorment es va oferir un refrigeri als assistents. Aquestes dues alumnes es van quedar en aquesta fase. A la fase final es tornarien a valorar les redaccions dels quinze primers classificats de cada sector per un jurat d’experts en el món de les lletres catalanes d’on sortiria el primer classificat i guanyador del Primer Premi de Redacció en Català 2005. S’ha d’agrair la participació en aquest concurs de tot l’alumnat de 2n d’ESO i felicitar la brillant actuació de les dues alumnes premiades, la Immaculada Calaf i la Vanessa Solé tenint en compte que van haver de competir amb 4625 nois i noies de tota Catalunya. Felicitats i continueu amb aquest esforç i dedicació. Encarna Cobos Tutora de 2n ESO A Entrevistes Rubén Valls Edat: 30 anys Localitat: Vilanova de Bellpuig Professió: Venedor i creador de productes ecològics —Tens estudis? —El vidre. —Sí, tinc la carrera de ciències empresarials. — Ha fet alguna de les seves escultures en algun país estranger? —T’agradaria que els teus descendents es dediquessin a l’ofici familiar? —Sí, al Japó, a la família Imperial. —M’agradaria, però serà la seva elecció. —Sí, per això em vaig inspirar per fer el Crist de l’Amor del Santuari del Carme de Burgos. Sònia Sans Mireia Ayguadé — Quin va ser el primer premi que va guanyar? —Què n’opines dels transgènics? —Crec que són innecessaris i perjudicials per als pagesos i per al medi ambient. —Quant fa que exerciu l’ofici familiar? —25 anys. —Quins productes fabriqueu? Quins són els que tenen més sortida? —Fabriquem sucs de tota mena i conserves vegetals (olives, pebrot escalivat, conserva de tomata, melmelades, codonyat, etc.) Els que tenen més sortida són els sucs de fruita i les conserves de tomata. —A quins països exporteu els vostres productes? —Espanya, França, Andorra, Portugal, Alemanya, EUA i Austràlia. —Teniu algun altre establiment on doneu a conèixer els vostres productes? —Sí, a Barcelona. —Quants treballadors teniu a la vostra empresa? —15, aproximadament. —Quin horari de treball fas? —No tinc cap horari fix ja que la feina exigeix un horari flexible. —Tens bona relació amb algunes altres empreses amb el mateix ofici o semblant? —Sí amb totes, com per exemple Natursoy i Biogrà. —Trobes aquesta feina molt feixuga i pesada? — Creu amb la religió? —El premi de dibuix infantil a Madrid. Entrevista a Jaume Perelló Jaume Perelló i Miró va néixer a Torrefarrera l’any 1927. Enmig d’una infantesa i adolescència força difícils, aviat va destacar com a dibuixant i escultor. Durant la postguerra espanyola, hi havia molta feina a fer en la reconstrucció i restauració de moltes esglésies i obres d’art sacre destruïdes o malmeses entre 1936 i 1939, i el jove artista enfocà la seva vida en aquesta direcció. —Està casat? Té fills? —Sí, des de l’any 1956 amb Antònia Carreras, amb la qual hem tingut tres fills en Lluís, en Josep i en Jaume. —Quins són els premis més importants que ha guanyat? —El 1r premi de la Biennal d’Art Sacre a Milà, i el 1r premi en relleu de Buenos Aires a Argentina. —Ha fet alguna exposició en algun país estranger? —Sí, a Nova York als anys 70. —Quins són els materials que utilitza a les seves obres? —Fang, terra cuita, pedra (granit, marbre, basalt...), fusta (noguera, caoba, boix...), metalls (or, plata, bronze, coure, ferro...) i ivori. —Quines obres ha fet a Bellpuig? —Al 1989 vaig fer el monument al Mil·lenari de Catalunya. —En quin any es va fer la Fundació Perelló? —Al 1996, a Bellpuig. —En què s’inspira per fer les obres? — Ha fet mai algun retrat? —Sobretot en la natura. —Sí, al Papa Pius XII. —Ha tingut influència d’algun artista? — Quin és el material que li agrada més utilitzar en les seves obres? —No, les obres que he fet no han tingut influència d’estils d’altres escultors, sinó que han sigut una tendència estilística pròpia. —Quin és aquest seu estil? —Procuro fer-ho molt simple, amb la màxima delicadesa en les formes, i busco noves tècniques decoratives úniques en el món. —Per a qui fa ara les obres? —No, ja que és molt variada i amb un dia puc arribar a exercir més d’una tasca. —Treballo a partir d’encàrrecs particulars i també faig obres destinades a ampliar el fons patrimonial de la meva Fundació. —Tota la teva família o gran part es dedica en aquest ofici o en algun de la mateixa branca? Alba Solsona Sandra López Maria Giribet —Sí, tots. 17 Lo Gripau Entrevista a Entrevistes Entrevista a Mercè Sanfeliu Edat: 47 anys Professió: Responsable de menjador —Quants anys fa que t’hi dediques? —15 anys, des de 1990. —Treballes d’alguna cosa més, a part d’això? —No. —Tens alguna anècdota curiosa? —La més recent és que per ajudar a l’escola pública, m’he trobat demandada i jutjada. Per sort, n’he sortit beneficiada. —Heu rebut alguna queixa sobre el menjar que proporcioneu? —Sí, alguna; però sense importància. —Si no fossis responsable de menjador, què voldries ser? —Conserge de l’Institut de Bellpuig. —Quins hobbys tens? —Jugar a golf i sobretot, m’encanta parlar i relacionar-me amb altra gent. —I per acabar, tu que estàs relacionada amb el menjar, dietes i amb els adolescents, dóna’ns la teva opinió sobre l’anorèxia i la bulímia. —L’anorèxia i la bulímia són un greu problema social proporcionat generalment per la societat consumista en què vivim. Judith Aluja Esqué Àngels Carulla Sandra Martí Codina —Divendres, de 6 a 10 h de la nit, dissabte de 5 a 12 h de la nit, i el diumenge de 6 a 10 h. —Quins projectes teniu? —L’any passat per la castanyada vam fer el passatge del terror, i la intenció en un futur pròxim és fer una pel·lícula, encara que això fa molt temps que ho diem. És bastant complicat. —És avorrida la feina? —Quants treballadors (entre monitors i cuiners) hi treballen? —2 cuineres i 8 monitors. —Combines feina i estudis? —Estic contenta amb el meu sou. —Seguiu algun protocol a l’hora de fer els menús? —Elaborem els menús adaptant-nos a l’època de l’any. —Què en penses del menjador? —Crec que el menjador de Bellpuig s’ha quedat petitíssim amb el temps. —T’agrada l’ambient? —Sí, molt. —Què en penses dels alumnes que es queden a dinar? En tens alguna queixa? Lo Gripau mei. —Depèn del dia i de l’hora, algunes estones ve algun soci i m’explica quatre tonteries i em tenen entretingut una estona, en canvi quan estic sol es fa més avorrit. —Què en penses del teu sou? 18 La Mercè Sanfeliu amb els companys de cuina Entrevista a Gerard Valls encarregat del local JB: “Jovent&Bellpuig” —Quan fa que treballes al local? —2 anys i mig aproximadament. —Els alumnes criden molt, no estan mai quiets. N’hi ha pocs que no mengen res. Crec que els alumnes vénen amb molt poca educació alimentària. —Quines feines tens al local? —Què en feu del menjar que sobra? —Què hi teniu al local? —Normalment no en sobra gaire, però el dia que en sobra molt, ho portem al col·legi del Castell del Re- —Obrir en els horaris establerts, controlar la gent que hi ha a l’interior, netejar-lo, i vendre al minibar. —Un projector de pantalla, un futbolí, una màquina de dards, el minibar i la consola. —Quins horaris hi ha? —Sí, així em puc permetre algunes despeses. —Quina quota paguen els socis? —La quota és de 15 euros 3 mesos, o d’1 euro al dia. —Estan d’acord els socis de pagar aquesta quota? —Sí, pensa que són 15 euros tres mesos, i poden fer servir tant com vulguin el que hi ha dins. —Tens algun company que et substitueixi en cas que no puguis vindre? —No, normalment sempre puc, i en cas contrari recupero les hores uns altres dies. —Quants socis sou? —40 aproximadament. Agraïm a Gerard Valls la seva simpatia per deixar-nos entrevistar-lo. Xavi Capdevila Reflexió La eutanasia La eutanasia es un tema que se ha discutido mucho a partir de la película “Mar Adentro” donde se reflejan hechos reales sobre Ramón Sampedro; un hombre con movilidad solamente en la parte de su cuerpo y cuyo mayor sueño es poder morir y liberarse de la cadena que lo tiene inmovilizado en la cama. Esa cinematografía realmente te conmociona y te hace pensar sobre el verdadero sentido de la vida. Sin embargo, ponerse en su papel es extremadamente difícil, porque no habla de palabras menores, sino que únicamente quiere morir. En mi opinión, creo que es muy duro pensar en hacer un testamento vital donde debes firmar una especie de sentencia de muerte, pero que en realidad es un billete de ida hacia la libertad. También pienso que primero tendríamos que saber el significado de vivir, y después podríamos juzgar. Pero el problema es que nadie lo sabe porque cada persona tiene su momento y su manera de vivirlo. En conclusión, ¿somos inferiores a los animales en el derecho a una muerte digna? Vivir tiene que se un placer, no un infierno. Mariona Forcat 1er BTX A Derecho a una muerte digna Ramón Sanpedro –tetrapléjico por accidente- se quitó la vida en 1998, decisión que ha inspirado la película que pretende volver a sacar a la luz el debate sobre la eutanasia, “Mar Adentro”, dirigida por Amenábar. En estos últimos meses, el polémico tema de la eutanasia ha hecho que muchos crítico estén o no a favor de la muerte voluntaria. Una de las personas que más a tenido que ver en esta historia, ha sido el sacerdote tetraplégico Luís de Moya que tubo oportunidad de visitar a Sanpedro. Este sacerdote defendió firmemente su oposición a la eutanasia. En nuestro país la eutanasia se ve como una muerte piadosa o consentida pero sin llegar a su legalización total. En mi opinión, la eutanasia significa el derecho a la liberación de una vida llena de sufrimiento, pero por otra parte significa injusticia cuando es otra persona la que te ayuda a poner fin a tu vida, quedando así como un criminal. Finalmente, sólo quiero añadir que no hemos decidido cómo vivir nuestra vida, pero creo que según la situación en que nos encontremos debemos tener la oportunidad de decidir nuestro fin. Isaura Vilà 1BtxA La eutanasia La eutanasia es una muerte provocada, sin sufrimiento y con los medios adecuados. En la mayoría de Estados, su práctica es ilegal y está penado por la ley. Cada uno de nosotros es consciente de qué es la muerte, pero nadie se para a pensarlo bien. Es un tema del que no hablamos mucho, ya que creemos que, como somos jóvenes, no nos afecta; pero eso no es cierto, la muerte está irremediablemente ligada a la vida. Nadie piensa que la muerte siempre está ahí y nadie da gracias a Dios por tener suerte de poder andar, correr y ser una persona normal. Un enfermo que es tetrapléjico o que está en estado vegetal y no puede vivir por si solo (no puede comer, ni moverse, solamente hablar), puede que piense de otra manera y no tenga muchas ganas de vivir. Yo creo que la eutanasia debería ser legal, pero sólo en casos extremos, con personas muy enfermas y que sufren estando incapacitados. A lo largo del tiempo, muchos de estos enfermos deciden no vivir más y piden a sus familiares que les ayuden a morir. Para estos es muy difícil ya que supone la muerte de un ser querido. Por otra parte, creo que está bien que la eutanasia sea un delito ya que podría haber asesinatos y nadie podría decir nada en contra. Gemma Masó 1er batx. A ¿Morir dignamente o suicido? Es un tema muy difícil de tratar, ya que es muy polémico. Todavía hay muchas cuestiones por discutir. Hace poco salió una película retratando perfectamente la realidad de un tetrapléjico gallego, Ramón Sampedro, que intenta convencer a un juzgado para que le proporcionen legalmente la eutanasia. Ramón tuvo un grave accidente en la playa. En este largometraje se demuestra cómo es la vida de una persona con una grave discapacidad física. Ramón inventó algunos artilugios para facilitarse la existencia. También se ve el sufrimiento que conlleva esta discapacidad. Al final, sus amigos le ayudan a morir de la forma más digna posible y de tal manera que no puedan culpar a ninguno del asesinato. Personalmente , todo el mundo se merece una muerte digna y no se puede dejar que vayan sufriendo. Si una persona quiere morir porque es tetrapléjico o porque se ha quedado vegetal y tiene que seguir sufriendo el resto de su vida es justo que le proporcionen la eutanasia. El único contratiempo que le encuentro es que mucha gente merecedora de la vida moriría por un error que cometió en un mal día . Yo estoy a favor de la eutanasia pero en casos extremos. Maria Roca 1r Batx. A 19 Lo Gripau La eutanasia Reflexió Problemes amb els pares a l’hora de sortir? Alumnes de 4ESO Els pares sempre s’han preocupat molt pels seus fills, perquè volen que siguin ben educats i que mai es posin en problemes. Per això quan sortim, sempre ens diuen l’hora que hem de tornar i quan arribes a casa una mica tard ja estan nerviosos i molt preocupats. Jo crec que és molt normal que els pares es preocupin tant per nosaltres perquè si alguna vegada van a veure’t si ja has arribat i no et troben, llavors deuen pensar de tot. Algunes vegades fas tard un quart d’hora i et fan una bronca impressionant però hi ha dies que fas mitja hora tard i no et diuen res. A mi ja m’agrada que es preocupin perquè significa que t’estimen, però a vegades es passen una mica amb nosaltres. Sortir a la nit quan tens la nostra edat es pot considerar normal. Però la situació és nova i per tant hi acostuma a haver desenteses entre les opinions dels que sortim i dels que manen, en aquest cas els pares. Aquest no és el meu cas. Gairebé sempre que he volgut sortir, ho he pogut fer, però he de reconèixer que tampoc em passo amb les prestacions. Crec que els pares relacionen molt els estudis i el sortir, i que perquè et vagi bé una cosa, n’ha d’anar l’altra i, per tant, molts cops ho utilitzen per a fer xantatge. Penso que són comprensius amb mi perquè és clar, ells també han sigut joves i saben el que i quan t’ho has de passar bé. notícies, nosaltres també, i encara que no es cregui, a vegades podem ser més responsables que un adult, o és que no hi ha accidents de gent adulta per culpa de l’alcohol o per l’excés de velocitat? * * * * * * Lo Gripau 20 Jo sóc una noia que m’agrada molt sortir. A mi em deixen sortir bastant, ja que el meu germà gran surt tots els caps de setmana. Es queden més tranquils si els dic que marxo i torno amb ell, no sé si s’haurien de quedar més tranquils o preocupar-se encara més. A les meves amigues les deixen sortir igual que a mi, sempre hi ha alguna excepció per a mal o per a bé. Normalment no em fiquen horari per arribar. Crec que els meus pares em donen bastanta llibertat en aquest aspecte, s’adapten molt bé als meus horaris i confien en mi, això crec que és una qualitat molt positiva. * * * Sóc una noia de 16 anys que li agradaria comentar un tema que és bastant corrent a la vida del jovent, que és la prohibició o la dificultat que tenim nosaltres de sortir a les nits dels caps de setmana per part dels pares. Cada vegada les notícies del dilluns són més freqüents, els accidents de trànsit amb morts per culpa de l’alcohol o defuncions pel consum de drogues. Jo trobo normal que els pares es preocupin per nosaltres, ja que som menors i el més important, som els seus fills, però la por que ells tenen ve causada pels mitjans de comunicació, els quals ens ensenyen que hi ha molt jovent irresponsable i que passen accidents de tot tipus; però que succeeixi a uns quants nois no vol dir que hagi d’ocórrer a tothom el mateix, perquè ja que ells s’espanten per les * * * Arriba un divendres o un dissabte a la nit i amb ell les ganes de sortir. Són molts els arguments que els hi has de dir perquè et deixin sortir. Un cop et diuen que sí, el pròxim dilema és l’hora de tornar. Entenc que tinguin dubtes i pors quan els demanem per sortir; fins i tot jo, que em considero d’aquest col·lectiu, em fa por. Por sí, però crec que si un confia amb ell mateix no en té tanta. Les drogues, la velocitat, sexe... Creuen que tots som iguals, però de tot n’hi ha a tot arreu i de ben diferent. Així que, si us plau, que confiïn més amb nosaltres; només necessitem una mica més de confiança. D’aquesta manera tot seria més fàcil; fins i tot les nostres pròpies decisions. Test Ets un bon estudiant? 2. Hi ha un professor a qui agrada molt que li facin la pilota... a) Et limites a estudiar i callar. b) Li fas perquè vols treure bona nota. c) Te’n rius d’ell perquè no suportes els profes fantasmes. 3. Et donen les notes del trimestre i t’han anat malament... a) Les cremes. b) Passes els dies dient que encara no les tens. c) Les dones als teus pares i aguantes la bronca. 4. El professor demana que fem una redacció pel concurs de Sant Jordi... a) Et connectes a internet i te’n baixes una. b) Vols guanyar i treus els teus dots de poeta. c) Presentes la de cada any. 5. El professor passa a mirar els deures i tu no els tens fets... a) Amenaces el professor que li ratllaràs el cotxe si et posa un negatiu. b) Reconeixes que no els has fet. c) Intentes fer colar els d’una altra assignatura. 6. Aquesta setmana no has tingut temps d’estudiar i demà tens un examen molt important... a) Estudies una mica pensant que te’n pots sortir bastant bé. b) Estudies tota la nit. c) Te’n vas a dormir i et fas una bona xuleta. 7. T’has trobat un pèl a la sopa del menjador... a) El treus sense dir res i intentant dissimular. b) Te’n vas directament a direcció i muntes un escàndol. c) Ho comentes a la taula i a la cuinera personalment. 8. S’atansa Sant Jordi i has de vendre roses amb els de classe... a) N’agafes de franc per a totes les teues amistats. b) T’escaqueges tant com pots. c) Et limites a vendre les roses amb interès i col·labores. 9. T’han passat el full dels crèdits variables i ara et toca decidir... a) Tries els crèdits segons el professor que els fa. b) El tries pensant reforçar o ampliar alguna matèria. c) Intentes agafar-ne un que no requereixi gaire esforç. 10. Tens problemes familiars i l’endemà tens un examen... a) Fas una xuleta i la utilitzes. b) Et fiques al darrere del més intel·ligent. c) Intentes fer-ho com millor saps. 11. A l’institut t’han ficat un treball de grup... a) Hi fiques tot el teu esforç. b) Col·labores només si t’ho demanen. c) Passes de tot i ho deixes per als altres. 12. Ets a classe i el professor et demana si pots anar a buscar guix... a) T’aixeques ràpidament i hi vas per perdre dos minuts de classe. b) Penses: m’estimo més quedarme a classe per escoltar al professor. c) Com si no hi fossis, no has sentit res. 13. Et donen el paper per anar d’excursió un dia al matí a fer un taller... a) Portes el paper firmat l’endemà al matí a primera hora. b) Penses: que bé, un matí de llit! c) Hi vas perquè és de caràcter obligatori. 14. Sempre quan arribes a casa... a) Fas els deures. b) Ja els copiaràs a classe. c) Passes de tot i surts al local. 15. Ets del consell escolar i no t’agrada l’aprovació d’algun tema... a) Calles i no dius el que penses. b) Saltes i dónes la teva opinió. c) Penses que tot allò no va amb tu i no hi vas. RESULTATS Marca les teues respostes a la graella i sabràs el grup al qual pertanys. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. A b c a c a c b a B c a b a c a c b C a b c b b b a c 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. A c a c a b c c B a b b c a b b C b c a b c a a A. S’ha de reconèixer que ets un “bon” estudiant/a, perquè no fots ni brot; aquest any l’únic que has fet és escalfar la cadira. Potser que ajudessis els teus companys a seguir en la teua línia: passar de tot, fins i tot del curs. Sobreviuràs a l’institut, però quan seràs al carrer, ja en parlarem. B. Ets un estudiant/a que passes desapercebut, ningú s’adona de la teua presència, si no és que fas nosa al passadís. No t’agrada cridar l’atenció, ets un encantat. Escolta noi/a, a la vida hi ha dos camins, has de triar d’una vegada entre l’èxit o el fracàs. El cas és que t’adonis de quin és el teu. C. Quina mena d’estudiant/a ets, company/a? Massa aplicat, et passes tot el dia treballant i fas sempre tots els deures, no tens negatius i t’aixeques de dormir una hora abans per repassar les lliçons. A classe, fas la pilota als professors, intervens més que ells, i ets l’únic que penca en els treballs de grup. A l’institut passaràs com un “empollon”, però el dia de demà t’envejaran. 21 Lo Gripau 1. Tens un examen d’aquí a dos setmanes... a) Comences a estudiar. b) Com que he escoltat una mica a classe segur que l’aprovo. c) T’esperes fins l’últim dia. Auques El mercat i el comerç LA PASTISSERIA DE CAL FRIGOLA La pastisseria de Cal Frigola es troba al nucli antic de Bellpuig. Està situada davant de l’església i l’ajuntament. Es va posar el nom de Frigola perquè és el nom del seu marit. Aquesta pastisseria també rep el nom de “les escales” perquè és situada davant les escales de l’església. La façana és d’un estil rústic. En els orígens d’aquesta botiga primer era d’una senyora que es deia “Cases”, al 1954. La botiga va passar a ser dels sogres de Girona i es va iniciar al 1954. La botiga va passar dels sogres a la seva jove i llavors hi va haver un renovament. Els clients de cal Frigola, l’ambient i el seu tracte és normal. Hi ha molts productes com ara el pa, pastissos, llaminadures, “ bolleria”, galetes, coco ratllat, farina, nata, xocolata, mones, coques de Sant Joan, gelats... La botiga no és gaire gran però amb el mobiliari adequat queda una pastisseria molt acollidora. Marta Vidal 2n ESO B Lo Gripau 22 Auques El nom de Marsal era el nom de l’avi del propietari de la botiga d’avui en dia. Ara la botiga es troba davant la Plaça Ramon Folch, fa cantonera i a l’altre costat seu hi ha el supermercat DIA. És una botiga de dues plantes, la façana és molt gran amb una entrada en forma de triangle i als aparadors hi ha alguns dels productes que podem trobar a dins. Els vidres que protegeixen l’aparador van de dalt a baix i fan cinc metres i mig d’alçada. Quan tanquen, baixen una reixa que també va de dalt a baix i tanca tota l’entrada. El primer propietari va ser el senyor Marsal, és a dir, és un negoci familiar perquè sempre l’ha tingut la mateixa família. La botiga va començar l’any 1927, des d’aleshores hi ha hagut tres trasllats. El principal canvi quant a productes, és que s’ha ampliat la venda amb articles de telefonia. Els dependents de la botiga són els membres de la mateixa família i una dependenta de fora. La gent que hi va a comprar principalment són: particulars industrials, gent del poble i comarca. L’ambient i tracte de la botiga, dependents i clients és bo, t’atenen de seguida i t’aconsellen. A l’interior de la botiga hi ha unes góndoles que formen passadissos, prestatges de ferro i vitrines de vidre. Una novetat recent és que venen productes de noves tecnologies. Aida Garcia Boira 2n ESO A 23 Lo Gripau BOTIGA FERRETERIA MARSAL: LiterarIES Víctor Caler - 4t ESO C Lídia Pons - 4t ESO A Lo Gripau 24 Víctor Caler - 4t ESO C Judit Ribé - 4t ESO B LiterarIES Albada Albada Albada Detrás de las colinas veo, la primera luz del día, el sol va despertando, después de una noche fría. Ya amanece el día, sueño con que eras mía en las blancas paredes que envuelven mi alegría. Despertad amigo, os tenéis que [marchar, sino la gente va a sospechar. El mar aún oscuro, el cielo con aire claro, el viento trae el canto, del mismísimo gallo. De los pensamientos que van para ti cada día, un día más espero verte con alegría para recibir tu calor otro día. Ahora es el momento de irnos, sin que nadie nos descubra, y esperar con impaciencia, la próxima aventura. Gemma Saladrigues Roselló 3ESO C El amanecer Tus brazos me abrazaban, tus caricias me despertaban. Pero era para despedirnos, Un nuevo día despuntaba. Oriol Tolosa Sangrà 3ESO C Paul Turner Llauradó 3r B Albada Me despierto, me giro y te miro. Quando te veo, me acuerdo que tu has sido mío. Pero ahora nos tenemos que separar, porque el gallo ha comenzado a cantar. Míriam Escudé Sánchez 3ESO B Tus palabras me animaban, tus deseos me enloquecían. Pero teníamos que separarnos, para no de ser descubiertos. La albada Tus gestos me enloquecían, tus prisas me asustaban. Pero pensar en nosotros, me devolvía la vida. Tus detalles me enamoraban, tus despedidas me afligían. Pero pensar en la siguiente noche, me animaba a pasar el día. Mireia Bordes 3B Y cuando empiece a anochecer vamos a repetir lo que esta noche tanto nos ha hecho divertir. Ya ha llegado el amanecer, y con la luz del sol, veo tu rostro aparecer. No puedo evitar creer que te irás de aquí sin más, y que mis ojos ya nunca te verán. Ahora tu propio camino tendrás que recorrer, pero recuerda que nunca olvidaré este amancer. Esmeralda Abad Barranco 3ESO B Albada Hemos estado juntos los dos pero ahora debo decirte adiós, ¿ por qué siempre al despertar y cuando te tengo a mi lado deprisa tienes que marchar? Estoy ya cansada de esperar sueños que no se realizarán, quiero estar siempre a tu lado, y saber que lo que me has dado era amor de verdad. Quiero estar contigo esta noche y despertar lentamente al [amanecer; quiero estar contigo esta noche y ... nacer con la luz al amanecer. Los pájaros cantan dulces tonadas, el más bonito de los azules, ha cubierto el cielo oscuro, y todo empieza a vivir, justo cuando empieza el alba. El rocío lo empapa todo y el sol empieza a calentar pero no es bonita esta albada porque tú has de marchar. Gisela Gabernet 3r B 25 Lo Gripau Te miro a la cara y pienso, en nuestras almas unidas, que no podrán separarse, nunca más en la vida. Por las montañas llega el [amanecer que nos hace separar para que la gente no pueda [sospechar. LiterarIES Premis Sant Jordi CONCURS JUVENIL DE CONTES IES Lo Pla d’Urgell i Ajuntament de Bellpuig On és la Sandra? Gisela Nadal Rey - 1r ESO A Finalista categoria C Pels carrers de la ciutat de Lleida hi caminava una noia, la Cris. Tenia 13 anys, uns ulls foscos i rodons, un nas diminut, una boca grossa i riallera amb uns ferros col·locats a les dents mesos abans. Duia els cabells llargs fins a l’espatlla. Eren fins i negres. Caminava ràpidament pel carrer. Va arribar al bloc de pisos on vivia i va pujar amb l’ascensor a la tercera planta. Va obrir la porta de casa seva i va veure la seva mare amb els braços creuats. —Es pot saber per què fas tan tard? —Mare... —Ni mare, ni excuses de mal pagador. Vam quedar que series a casa a les 5 per ajudar-me amb les feines de casa, anar al supermercat... I ara ja són les 6 i 10 minuts! Lo Gripau 26 La mare de la Cris estava que s’enfilava per les parets. Va castigar la seva filla sense sortir el cap de setmana i la va enviar a l’habitació. Ella la va obeir. Va entrar a la seva habitació i es va posar a escoltar música amb el discman. De sobte, el mòbil li va sonar. Li havia arribat un missatge. Es va incorporar i va obrir-lo. Era de la Sandra. La Sandra era una noia bastant alta i prima. Tenia un color de cabell format per una barreja de castany i de ros, els cabells estaven molt embullats. Els tenia molt llargs. Tenia uns ulls blaus, un nas aixafat i una boca petita. El missatge deia que ja feia tard al Cibercafè Roger per fer el treball de tecnologia. La Cris s’havia passat tota la tarda amb els amics i no havia pensat en el treball. Per postres la mare l’havia castigat. No podia dir-li que no a la pobra Sandra. Aquell treball era molt important per ella. Com que sempre treia males notes es jugava el curs. En canvi, la Cris sempre treia notables i tot li anava bé. Va decidir que s’escaparia de casa. Al capdavall només eren un parell d’hores. Va caminar pel passadís silenciosament i va arribar al cibercafè. —Cris, ja era hora! treball imprès. Quan va arribar a casa es va empassar tot el sermó de la seva mare. La va castigar sense sopar. Va passar-se tot el cap de setmana a casa: fent deures, trucant a les amigues i escoltant música. Dilluns, la Cris va arribar a l’institut i va veure que el pupitre del seu davant estava buit. La Sandra no hi era! A l’hora del pati va trucar a casa seva i al telèfon s’hi va posar la seva mare amb veu plorosa: —Hola, sóc la Cris, què hi és la Sandra? —No, no hi és. Des que va quedar amb tu al cibercafè que ja no sabem on és. Ha desaparegut! —Ostres... Després de classe passaré per aquí, si no li fa res. —Ja pots venir, no pateixis. —Adéu. —Adéu. —D’acord, però a fer el treball. La Cris es va posar trista. La Sandra havia desaparegut! Això tindria a veure amb aquella trucada misteriosa? Van fer el treball amb una hora i mitja. Van guardar-lo en un disquet i van anar a una papereria a imprimir-lo. Mentre eren allà xerraven animadament. Aleshores li va sonar el mòbil a la Sandra i el va agafar. Parlava tan fluix que la Cris no la sentia. La Sandra va anar a parlar al lavabo. Quan en va sortir estava molt neguitosa. Va decidir anar-se’n a casa i la Cris va fer el mateix després de recollir el Com va dir-li a la mare de la Sandra, després de classe va anar a casa seva. Hi havia uns quants mossos d’esquadra que estaven investigant. El pare i la mare de la Sandra estaven molt pàl·lids a un costat del menjador. No es van adonar de la presència de la Cris. Ella va anar a l’habitació de la Sandra. Estava molt endreçada. Es va posar a regirar calaixos. No va trobar res. Es va asseure a la cadi- —Perdona Sandra, és que he tingut un embolic. LiterarIES Estimat diari, Estic molt espantada. Què passarà? Cap al vespre, he anat a comprar-me uns quants xiclets i uns quants caramels perquè ja saps que jo sóc molt llaminera. En lloc de passar pels carrers principals plens de llum i de gent, he decidit agafar drecera. M’he endinsat en un carreró fosc. Allà un home se m’ha tirat a sobre però un mafiós m’ha salvat la vida. M’ha ajudat a recuperar-me i m’ha dit el seu sobrenom: “Cervantes”. M’ha dit que m’ha salvat perquè durant un any l’hauria d’ajudar a robar i a fer coses així. M’ha insinuat que si no ho feia em passarien coses desastroses i he hagut d’acceptar. Com acabarà? La Cris es va quedar parada. A unes pàgines més endavant hi deia que havia ajudat als mafiosos a robar... La Cris es va esprémer el cervell... Què podia fer per ajudar-la. Estava segura que la seva desaparició tindria a veure amb els mafiosos. La Cris va fer una rialla. Com no hi havia pensat abans! Va buscar el mòbil per les butxaques i va trucar a en “Sherlock”. En Sherlock (es feia dir així) era un noi bastant estrany. Era un fan d’en Sherlock Holmes i en sabia una mica d’això de deduir . Va quedar amb ell al vespre, al bar de l’àvia d’en Sherlock. La Cris hi va poder anar perquè els seus pares havien anat de festa amb uns amics. En Sherlock era un personatge estrany. Feia 1r d’ESO i era molt baixet. Tenia uns cabells bruns i curts. Era molt prim i duia unes ulleres arrodonides. Anava vestit com en Sherlock Holmes i s’havia llegit tots els seus llibres en català i en castellà. Tot i això era un noi simpàtic. — Hola Sherlock. — Hola Cris. Per què em demanes ajut? — Saps la Sandra de 2n A, la que va a la meva classe? — Sí. — Doncs ha desaparegut. Resulta que... La Cris li va explicar tot fil per randa, li va ensenyar el diari de la Sandra i en Sherlock va quedar bocabadat. Li va fer una abraçada a la Cris de l’emoció. — És el millor cas que mai m’han proposat! T’ho faré gratuïtament. Mira penso que en aquell carreró potser els mafiosos hi tenen el cau i que, segurament, allà hi tenen la Sandra. El cas és que tu podries anar a investigar-ho, no? — Com? — Demanem a en Pep que faci de lladre i llavors els mafiosos et salvaran. Aleshores et podràs endinsar al seu cau i podrem salvar la Sandra! Mira demà a l’institut et duré un sobre amb les instruccions, d’acord? — D’acord. Bé, me n’haig d’anar. Adéu. L’endemà a l’hora del pati en Sherlock li va donar el sobre. Allà hi havia la llista de la roba que hauria de portar, etc. En Pep ja sabia el que havia de fer. A la nit, en Sherlock, en Pep i la Cris van anar al carreró. Van fer el que havien planejat i un mafiós va salvar la Cris. Li va dir el mateix que li devien haver dit a la Sandra i la va fer passar al cau. Allà hi havia la Sandra. Servia begudes i va veure la Cris. Van fer passar la Cris a una habitació i li van dir que s’esperés. Ella va agafar el mòbil i va trucar a la policia. Un mafiós la va veure i s’hi va tirar a sobre. La Cris se’l va treure del damunt i va agafar la Sandra. Van moure’s per tot el cau. Van arribar a la terrassa i allà van quedar rodejades. En Cervantes va disparar la Cris i ella va caure al terra, inconscient. Quan ell anava a disparar la Sandra, uns policies el van aturar i van detenir a tots els mafiosos. Van portar la Cris a l’hospital. Per sort no li havia passat res perquè en Sherlock li havia fet posar un peto antibales. Només s’havia posat inconscient pel cop a la panxa. La Sandra ho va explicar tot i va dir que va desaparèixer perquè ja no volia robar i els mafiosos la van raptar. Al final la Cris va sortir de l’hospital i van tornar tots cap a casa sans i estalvis. UMA Àngels Carulla - 4t ESO Finalista Categoria D Era una tarda calorosa el dia que vaig sentir parlar per primera vegada a la meva mare sobre la possibilitat d’anar a cercar el meu pare a Barcelona, on va marxar quan tan sols jo tenia 6 anys per guanyar-se la vida. Ara jo en tenia dotze i feia sis anys que no veia el meu pare. En Mohamed, el meu pare va deixar Karubat, el nostre petit poble africà perquè aquí era impossible trobar una feina digna i ben remunerada, que ens pogués mantenir, i va marxar sense papers cap a la terra promesa de la que tant li havien parlat, on 27 Lo Gripau ra de l’escriptori. Era molt estrany allò. Va mirar uns quants llibres que tenia a la taula. Entre ells hi havia el diari de la Sandra. La Cris va pensar que potser hi trobaria alguna cosa. Era un sisè sentit que tenia. Va anar passant les pàgines llegint-ho per sobre una mica. No hi deia res d’interessant. Fins que va trobar una pàgina que la podria ajudar: LiterarIES tothom té les butxaques plenes i on abunda el menjar. casa quan em vaig despertar, no podia ser més feliç. Mai ens havia parlat que treballava en cap de les seves cartes però sí que explicava altres barbaritats; com que la gent parlava sola pel carrer amb un telèfon mòbil, o que allí tothom anava amb sabates a tot arreu i que era normal que cada família tingués un cotxe propi , o altres coses tan frustrants com que construïen cases damunt de les altres, deu ser que els falta espai. Tot i així, la mare em va dir que aquest no era l’únic regal, aquella mateixa nit salpàvem cap a Barcelona amb una pastera. La idea d’anar a veure el meu pare m’embogia , tot i que la mare m’havia dit que no em fes il·lusions. El meu pare em va posar el nom d’ Uma que significa retrobament en Africà, i jo creia plenament en aquest mot. L’endemà al matí, vaig agafar la tauleta de fusta i caminant cap a l’escola em vaig mirar els peus bruts i descalços , i vaig pensar que m’havia de comprar unes sabates per anar a Barcelona. Les setmanes van passar i ja només quedava una setmana pel meu aniversari, i li vaig demanar unes sabates a la mare. Així va ser, el dia del meu aniversari unes sabates negres de segona mà lluïen davant la porta de Lo Gripau 28 La mare s’havia gastat tots els seus estalvis en aquell viatge. Una gran alegria m’envaïa , aquella mateixa nit salparia cap a la recerca del meu somni. Era fosc quan la mare em va despertar, tot el poble estava silenciós. Vaig agafar només les coses més necessàries, els llibres d’escola, perquè per mi eren un tresor i roba d’abric. Vam sortir de Karubat, i jo me’l vaig mirar entristida suposant que tardaria molts anys a tornar a veure’l. Érem un grup d’uns trenta, fins i tot una mare amb un nadó. Ens vam dirigir cap a la pastera i vam pujar, tot i que tan sols hi havia espai per a unes deu persones. Les hores passaven lentes dins aquell espai reduït , i ja no sentia els peus a causa de la gelor de la nit freda al mig de la mar. El nadó no parava de plorar i plorar, però al cap de dues hores el seu plor va callar per sempre, ara eren els crits de dolor de la mare els que envaïen el silenci de la mar. Quan em vaig despertar una llanterna enfocava directament la meva cara, ja érem a Barcelona. Uns homes ens ajudaven a baixar de la pastera. La platja ja era plena dels cossos immòbils dels meus companys, i malauradament entre ells vaig distingir el rostre morat i sense vida de la meva mare. Només deu dels trenta que havíem començat el viatge havíem conservat la vida. El rostre de la mare estava gelat quan el vaig besar. El món em va caure a terra. Però allí , entre mig dels plors, vaig distingir la cara de l’esperança, vaig reconèixer el rostre morè i familiar del pare , inoblidablement era ell. Vaig saltar els cossos morts dels africans que no havien sobreviscut i vaig abraçar al pare. Vam enterrar la mare, i poc després vaig aconseguir els papers. Barcelona no era la terra promesa on m’havia imaginat que tothom era feliç, era un lloc on tothom havia de lluitar pels seus problemes, i allí ningú t’espera amb els braços oberts, t’has de guanyar la vida lluitant dia a dia. Però a poc a poc me la vaig anar fent meva. Ara sóc catalana i parlo el català, i sóc assistent social, la mare estaria orgullosa de mi. LiterarIES Un experiment futurístic retrocedint al passat una capsa de sabates. Mostra una cara com si res hagués passat: Vanessa Solé Pont - 2n ESO A 1r premi Categoria C — Ja va enllestir els assumptes anit? L’aprenent Hellyn és un noi de 18 anys. Fa molt temps que té un somni i el vol fer realitat; clonar el petrificat drac de Sant Jordi del museu de les llegendes. Però no s’atreveix a consultar-li al seu doctor, per por que li digui que aquest pot ser un experiment perillós. Hellyn no ho creu així, tot i que desconeix el caràcter del drac de la Llegenda de Sant Jordi, creu que si el domestica bé després d’haver-lo clonat, no hi ha d’haver cap inconvenient, i creu que seria un bon negoci; la gent pagaria molt per veure el drac de Sant Jordi en viu. Hellyn cada dia arriba 1h abans a la feina, durant aquesta hora extreu cèl·lules del cos del drac i va duent a terme el procés de clonació. Passen 6 mesos fins que aquell dia, a les 9 de la nit(hora en què tanca el museu) descobreix dos ous de drac al seu laboratori. Hellyn li diu al doctor que avui es quedarà una estona més perquè ha d’acabar d’enllestir uns assumptes. El museu tanca i queda sota el control de Hellyn Castor, el jove de 18 anys que acaba de fer realitat el seu somni: ha aconseguit l’ou del drac de Sant Jordi, però una cosa no entén: Per què hi ha dos ous? Decideix marxar perquè es tard i els ous fa 1h que estan al mateix lloc, l’endemà intentarà investigar l’origen dels dos ous (en lloc d’un) i s’ho prendrà amb més calma. L’endemà quan torna es troba un ou esquerdat i que rodola amunt i avall de la taula. Hellyn va al WC. De cop i volta sent un soroll de closca d’ou; surt corrent del WC amb els pantalons abaixats i se’n va corrent al laboratori: UN MINI CAVALLER ESTÀ DAMUNT EL TAULELL! Helly es queda sense paraules. No té una explicació raonable. Sent els passos del doctor Hands (és l’hora de començar a treballar). Hellyn agafa l’ou sencer i el mini cavaller ple de sang i els tanca dins — Bon dia Hands! — Sí, però crec que avui també m’hauré de quedar una estona més. — Tranquil, no hi ha cap problema, la qüestió és que tanquis bé al marxar! Al museu hi ha peces molt valuoses! — Sí, ja ho crec Arriba l’hora de tancar, l’hora del dia més esperada per Hellyn. Destapa la capsa de cartró: EL MINI CAVALLER S’HA FET MÉS GRAN I HA NASCUT UN DRAC! És clar, Hellyn ja ha descobert el secret:” Quan Sant Jordi va matar el drac amb l’espasa van quedar cèl·lules de Sant Jordi dins el cos del drac”. Hellyn creu que els dos éssers no poden continuar al laboratori, els hi descobriran; decideix endur-se’ls a casa. Els cuida d’amagat durant molt de temps, els alimenta... van creixent fins que el cavaller és com un nen de 5 o 6 anys i el drac és de la seva mida. A casa ja no els pot mantenir, els veïns posarien queixes... Després de pensar-s’ho molt, decideix de fer públic el seu experiment, i ho diu al Dr. Hands. Li sembla una idea meravellosa i diu que això s’ha de comunicar a “la central dels grans científics”, immediatament. La central els ofereix un tancat on allí podrien tenir els dos éssers. Feliciten el jove Hellyn pel seu enginy meravellós a l’hora d’aconseguir clonar cosa gairebé impossible fins ara, i el que és encara més impressionant, és que ho ha aconseguit tot sol, sense l’ajuda de NINGÚ. Publiquen una revista anunciant la gran notícia. 29 Hellyn es fa famós, es parla del seu experiment arreu del món. Milions d’interessats s’arriben al tancat de “la llegenda de sant Jordi” (nom que li posa Hellyn al recinte) i aprecien amb els seus propis ulls el que veuen. Es diuen els uns als altres: ÉS IMPRESSIONANT: EL CAVALLER SANT JORDI I EL DRAC TORNEN A ESTAR VIUS!!! Gràcies al jove Hellyn. Lo Gripau En el museu de les llegendes, s’hi guarden les restes i els records més amens de les llegendes més antigues, per molts, llegendes desconegudes. Al museu hi ha un laboratori on s’intenta investigar alguna cosa més sobre les llegendes i les rèpliques dels personatges llegendaris. En el laboratori hi treballen 4 persones: el Dr. Hands, l’aprenent Hellyn i els dos ajudants. — Bon dia Hellyn! LiterarIES Gitana enamorada, però els seus pares ho volen així. I quan el besa...un gust amarg li recorre tot el cos. Maria Llanes 1r premi Categoria D Sovint, quan tothom ja és a dormir, surt a la plaça i s’asseu en un banc. Mira cap al cel com si algú, molt amunt, l’estigués escoltant. Sensual, fa girar el vestit vermell. Femenina, arruga el front i fa moure els negres cabells d’un costat a l’altre. Apassionada, pica de mans i es deixa caure. Ell acaricia orgullós la medalla d’or i la mira de dalt a baix. Els seus cabells castany fosc llisquen suaument fins a l’alçada del pit. Una mirada que arrasa, plena de misteri s’acosta a poc a poc. Tan bruna, tan prohibida...mou la cintura al ritme del “tacatá!”. Però quan abandona l’escenari i es treu el vestit vermell la Sarai torna a ser la gitana de sempre. Esclava de la casa, la família i el marit. La seva àvia, la seva mare igual que ella no sabien llegir ni escriure. La seva vida es concentra a dins d’aquella barraca netejant perquè quan arribi ell ho trobi tot perfecte. I si no... D’aquí a mig any ella s’ha de casar amb un noi que coneix des de petita, gelós i malhumorat. No n’està “ El flamenc, de tot això, és el que més m’importa. Com m’agradaria arribar a ser una gran “bailaora”. I que la gent em conegués i m’adorés. El flamenc el porto a la sang, el sento i l’estimo. Però sempre que el ballo, ells m’han de controlar” I amb els ulls plorosos torna a casa i sense fer soroll es fica al llit. A la nit és quan més li agrada aquella barraca, quan no se’ls sent. No és que no s’estimi a son pare i a son tiet. Però sempre es repeteix la mateixa història. Crits masclistes i bufetades plenes d’odi. La mare per terra i els nens plorant. A ella li agradaria poder acabar amb aquesta vida en què està atrapada. No entén com tantes gitanes han estat callant, aguantant aquest dolor. Però és clar, si marxa de casa estarà violant unes tradicions molt antigues i autèntiques. Si marxa perdrà la família i perdrà el seu consol més gran, perdrà el flamenc. Per això... és igual. La Sarai es queda aquí al barri on tots són com ella. I amb una cançó de Camarón de fons, uns ulls negres plens de llàgrimes i unes mans tremoloses diu adéu a tants somnis. Avui , divendres, torna a pujar a l’escenari... Sensual, fa girar el vestit vermell. Femenina, arruga el front i fa moure els negres cabells d’un costat a l’altre. Apassionada, pica de mans i es deixa caure. Lo Gripau 30 LiterarIES Em plau, d’atzar... E m plau, d’atzar, sortir a viatjar fora, en un món llunyà on pugui expressar-me sense res callar-me. E m plau, d’atzar, sortir de festa, divertir-me sens parar. Però amb els vells records no hi paro de pensar Montse Freixes - 4 ESO Estefania Lozano - 4ESO Em plau, d’atzar, estirar-me en el llit, agafar un paper i sentir, escriure el que el meu cor em vol dir, adormir-me amb paper escrit en el meu pit. Sandra Berdaguer - 4 ESO Em plau, d’atzar, anar de festa i ballar, arribar i somiar, i al matí no despertar. I esperar la tarda per amb la colla estar. Que bonic és parlar amb la gent en qui pots confiar. Maria Ibàñez - 4 ESO Em plau, d’atzar, estimar i passejar, escoltar i ser escoltada. Em plau somiar però no sempre despertar. E m plau, d’atzar, poder volar, però és clar, per manca d’ales tot m’ho he d’imaginar! Anna Badia - 4 ESO E m plau, d’atzar, anar a rondar quan no puc parar de pensar que en aquest món hi ha una noia per estimar! Francesc Berenguer - 4 ESO E m plau, d’atzar, navegar sense parar sobre el blau que puc observar, perduda, sense rumb, al mig de l’oceà. Anna Quesada - 4 ESO Em plau, d’atzar, somiar en llibertat, Em plau, d’atzar, somiar amb les nostres caminades en aquelles boniques nit estrellades; contemplar la teva mà suau perquè em senti tranquil·la i en pau. Ester Minguella - 4 ESO Olga Targa - 4 ESO E m plau, d’atzar, sortir sota el sol ixent, pensant en el present i que s’aturi el temps recordant aquell moment. Em plau, d’atzar, donar una volta i pensar. Amb la llibertat somiar, i contra la fam lluitar. Em plau, d’atzar, contra la violència anar. Karla Solsona - 4 ESO Em plau, d’atzar, sortir de nit, passejar sota les estrelles que el cel fa que siguin tan belles i recordar aquells dies en què tot tenia sentit Maria Giribet - 4 ESO Sandra López - 4 ESO 31 E m plau, d’atzar, estar amb els amics per disfrutar els moments alegres i els trists, però de solitud també tinc necessitat, perquè em plau la intimitat. Joel Visa - 4 ESO Em plau, d’atzar, sentir sons sens parar; m’embriaguen les notes sens descansar. Però en les matinades endormiscades necessito el silenci per pensar. Lídia Guim - 4 ESO Lo Gripau M. Amàlia Contreras - 4 ESO somiar com quan era petita amb felicitat, tindre aquells sentiments dels nens petits quan estan contents. Temes oberts Opinions per a tots els gustos Els documentals són una manera molt fàcil de poder veure les coses que ens envolten. Gràcies a aquests sabem totes les classes d’animals que hi ha al món, les formes de vida dels primitius, els territoris on vivim, les diferents cultures, la gastronomia, les maneres de viure dels rics i dels pobres, de música, etc. Però a la televisió no se’n veuen gaires de documental, tret del Canal 33 que en posen un cada dia; jo trobo que aquests ensenyen molt a la gent i l’únic que fiquen en molts canals es teleporqueria que només mostra la vida de gent rica i famosa que es guanya diners fent coses absurdes i sense gens d’esforç. Crec que alguns canals de televisió haurien de posar més documentals i fins i tot posar-ne perquè a Antena 3 mai no s’ha vist un documental. Els nens petits aprendrien molt més, i així la gent no es queixaria que els petits miren molts programes de teleporqueria. Alba Solsona- 4 ESO El canal Segarra-Garrigues Lo Gripau 32 està donant molt a parlar durant els últims anys, i concretament en els darrers mesos; es parla d’un canal germà al d’Urgell, però no d’un reg d’extensió sinó d’un reg de subsistència, però el problema no està aquí. Crec que els que tenen a les mans tirar endavant aquest projecte, donen més importància a uns ocells que alguns no se’ls veu per cap lloc, que no pas a la subsistència de l’agricul- tura de secà que en aquesta zona és molt seca, però la gent de peu no se’ls dóna importància ni respecte. Xavier Capdevila - 4 ESO Des de fa molt temps, el racisme sempre ha sigut un dels temes més propers que hem tingut els humans. Per desgràcia, el racisme sempre ha estat constant en la nostra vida quotidiana . Aquest fet ha causat molta violència i insults contra la gent emigrant, és a dir, de diferent raça. Molts d’aquests insults són provocats per la gent de raça blanca contra la de raça negra, que a vegades han acabat amb la mort de moltes persones emigrants sense ells tenir-ne la culpa, només pel fet de tenir la pell de diferent color. Jo crec que pot haver-hi persones racistes, a conseqüència d’alguns problemes que hagin tingut abans amb persones emigrants, però el que no tolero és que els insultin o els peguin només per tenir diferent color de la pell. Això s’hauria d’acabar d’una vegada. Pot haver persones racistes per conflictes o baralles que amb un temps passat s’havien produït , i jo sóc el primer que els entenc, ja que tampoc els emigrants són uns sants; n’hi ha de bons però també de dolents. En definitiva, són problemes que estan en aquest món des de sempre, i que mai s’acabaran solucionant. Marc Darbra - 4 ESO Ú ltimament, el govern s’ha ficat molt fort amb tot el relacionat amb el tabac. A les zones públiques volen prohibir que s’hi pugui fumar, com a molt adequaran unes zones restringides. L’any que ve els bars hauran de tenir una sala per a fumadors a part de la de no fumadors. Penso que estan bé aquestes restriccions, sobretot en els restaurants perquè em molesta molt que quan estic menjant a la taula del costat estiguin fumant. Tot i així, crec que no és un bon mètode per evitar de fumar, sinó tot el contrari, com menys et deixen més ho fas. Jo em faig una pregunta, no seria més fàcil tancar les tabacaleres? O és que ja els interessa això? Joel Visa - 4 ESO Últimament els accidents de trànsit entre els joves són molt freqüents. Arriba el cap de setmana i surten de festa, però passada la nit toca agafar el cotxe i molts d’aquests joves han consumit alcohol o d’altres substàncies. Aquesta és una de les primeres causes dels accidents, entre d’altres. Però el pitjor de tot és que al cotxe hi van més persones i no en mor sol una sinó tota la resta d’ocupants. Jo formo part d’aquests joves i tot i que no tinc cotxe reconec que més d’un cop he pujat amb algú que havia pres alguna substància i he posat amb perill la meva vida confiant-me que a mi no em passaria, que no tindria cap accident; Temes oberts Maria Giribet - 4 ESO L’altre dia va sortir una notícia, que cada dia és més corrent a la nostra vida quotidiana. Un home, sota el efectes de la droga, va matar la seva dona i els seus dos fills, de dos i set anys, a cops de martell, i tot perquè la seva dona no li volia donar diners per comprar cocaïna. Però el que no entenc és com poden dormir tranquils els jutges, ja que encara que la víctima hagi posat més d’una denúncia contra el seu espòs, les desgràcies ocorren igual, i després diuen que la justícia sempre acaba posant cadascú al seu lloc. Ester Minguella- 4 ESO F a pocs dies vaig veure una notícia a la televisió que em va impactar. Un estudiant d’uns 15 anys s’havia intentat suïcidar per la pressió dels seus “companys” (si així se’n poden considerar) d’institut. Hi ha persones, com el cas d’aquest noi, que tenen caràcters molt introvertits, tímids i als quals els costa comunicar-se amb altra gent, i això és un gran problema, sobretot si ets adolescent. Un jove necessita sortir, esbargir-se, passar-s’ho bé... Els companys de classe del noi sempre se’n reien, li feien males passades, comentaris i escrits de mal gust... i ell anava aguantant i aguantant, menjant-se la bola fins que al final s’arribà a creure que el que li deien era veritat. Ell, fart de tot això, no hi veié cap solució. Llavors fou quan s’intentà tirar al canal. Gràcies a Déu no ho aconseguí, però a ell tot això li repercutirà en tota la seva vida. Jo opino que molta gent, al veure la notícia, s’indignà i pensà que com hi podia haver gent que pressionés tant a un noi fins al punt d’un intent de suïcidi. Tot això ocorregué prop de casa nostra, però potser no ens estem adonant que en aquest centre hi poden haver persones que es troben en la mateixa situació i que nosaltres, conscientment o inconscient, les estem pressionant. En el fons tots som iguals, per tant, tractem-nos iguals. Judit Aluja- 4 ESO Els PPCC estenen la seva nació de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. La nostra llengua és el català, una llengua mil·lenària provinent del llatí, a la qual moltes persones o règims han intentat suprimir sense èxit, gràcies al poble. A molts punts d’Espanya , als catalans no ens tenen ben vistos, ja que creuen que volem el monolingüisme, i això no és cert. El que nosaltres volem és el plurilingüisme, i pensem que com més llengües aprèn un poble més lluny pot arribar. L’únic que no pretenem és que l’ús del castellà no aixafi la nostra llengua. Hi ha molts espanyols, en especial polítics, que es manifesten contra l’ús del català a les escoles, o a altres usos com els cartells d’informació. A Catalunya parlem el català, i a tot arreu hem d’exercir aquest dret, igual que a França el francès o a Espanya el castellà, i si no el fem servir per donar classes o indicar llocs desapareixerà. Hi ha moltes indústries que no es preocupen per etiquetar en català, i també pel·lícules que no són traduïdes al català, i això hauria de canviar, la Generalitat hauria de pressionar-los, i fins i tot els catalans hauríem de fer boicots a les indústries que no respectin la nostra llengua. Àngels Carulla - 4 ESO 33 Lo Gripau i això és mentida perquè em pot passar a mi igual que li pot passar a algú altre. Per tant, la meva pregunta és: els joves en general pensem davant de circumstàncies com aquestes que estem posant en perill la nostra vida i de vegades la dels altres? HistòrIES i cinema El regne dels cels Passejant pel pintoresc poble d’Ayerbe, molt a prop dels límits entre Osca i Navarra, trobareu en algunes botigues reminiscències del rodatge de l’última pel.lícula de Ridley Scott: pàgines dels diaris, esbossos de decorats fets per gent de la localitat… Diuen que aquest film, “El regne dels cels”, ha provocat un notable increment de les visites turístiques a la zona, especialment al castell de Loarre, on se situen algunes de les escenes. Un diria, un cop vist el producte, que, malgrat la innegable espectacularitat de les batalles, la presència de grans actors i un ritme que sap entretenir l’espectador, està molt lluny de la qualitat dels escenaris que ha triat. El director ens ofereix uns personatges excessivament esquemàtics, dividits rudament en bons i dolents (en aquest cas, partidaris del diàleg i la tolerància per un costat ; fanàtics religiosos i bel.licistes per l’altre). Sobretot, crida l’atenció que el protagonista, Baliant, sigui capaç en menys d’un any de fer una espectacular metamorfosi: d’humil ferrer de poble, es converteix en un consumat i savi especialista en poliorcètica i estratègia militar. Lo Gripau 34 El castell, però, no pensa pas decebre-us. Si us hi apropeu amb automòbil, segurament experimentareu alleugeriment després de passar la localitat d’Osca, ja que la circulació disminueix notablement i la carretera es transforma en un seguit de rectes infinites. I les rectes continuen, entre camps i més camps, després d’agafar la desviació que us conduirà al castell. Deixareu a la vostra dreta la localitat de Bolea, amb la seva magnífica col.legiata renaixentista, i, després d’unes quantes rectes més, arribareu al poble de Loarre. Aquí , cal dir que el màrketing supera la realitat, ja que tot i que teòricament la localitat té dues o tres esglésies importants, indicades a les guies turístiques i a l’entrada del poble, segurament haureu de preguntar quan fan missa si voleu veure’n alguna. La majoria de la gent, però, no repara en aquests detallets i enfila directament el camí del castell. La situació canvia ara de forma remarcable. Les rectes han desaparegut i la carretera tira cap a dalt, fent uns revolts cada cop més tancats. Això no obstant, els vostres esforços es veuran recompensats, a mesura que us aneu apropant, per les magnífiques vistes del monument. Començada a construir en època del rei Sanç III el Major de Navarra (S.XI), la fortalesa va tenir un paper destacadíssim en la recuperació d’Osca per part dels cristians, regnant a l’Aragó Pere I, ja que des d’allí i des de Montearagón, situada a l’altra banda de la ciutat (una vista d’allò més impactant, i sense necessitat de deixar la carretera nacional), es domina perfectament tota la “Hoya de Huesca” (així es diu la comarca). Loarre es va anar ampliant ,es va transformar en monestir, però va acabar perdent importància al desplaçar-se la frontera cap al Sud i no tenir ja funcions defensives. Actualment, amb la seva magnífica muralla exterior, torres, capelles, patis…se’l considera un dels castells europeus més ben conservats d’aquell període, és a dir, dels temps del Romànic. Arribats al vostre destí, observareu que la política turística aragonesa funciona aquí a ple rendiment, afortunadament per a vosaltres. Disposeu d’aparcament gratuït, lavabos gratuïts i fins i tot la visita, si no voleu fer-la amb guia, és gratuïta, com també ho són els prospectes informatius que us la facilitaran. Tampoc falten el bar, el restaurant i la botigueta de souvenirs que, òbviament, ja no són gratuïts. Us trobeu exactament a les primeres estribacions dels Pirineus. Diuen que els monjos van marxar de Loarre perquè hi feia massa fred; saber això és força interessant pel turista que viatja durant els calorosos dies del nostre estiu. Aprofiteu en tot cas per donar voltes als murs, endinseu-vos per les escales de caragol (algunes són bastant fosques i no va malament una llanterna), les torres, els patis, les capelles…Segurament ho trobareu divertit (i no cal dir que els amants de l’art hi sabreu apreciar moltíssims detalls interessants), encara que potser algú pensarà que, al capdavall, només són quatre pedres, o un símbol del poder de les classes dominants… Arribats a dalt, a l’anomenat “Mirador de la reina”, podeu girar la vostra vista cap a les muntanyes o mirar endavant i descobrir tota la plana als vostres peus: poblets, turonets aplanats, ermites sobre les muntanyes, l’embassament de la Sotonera i, sobretot, un verd immens…Qui sap si llavors comprendreu per què Baliant, l’heroic protagonista del film d’Scott, s’estima més tornar a la llar natal que continuar la seva brillant carrera militar a les Croades. Guillem Closas i Serrano TeatrIES EL TALLER DE TEATRE: Ambaixadors de l’Institut arreu de Catalunya hi han posat el seu primer gra de sorra. L’altre grup –barreja d’alumnes de 1r i 2n de batxillerat- s’ha mogut tot l’any revisant i assajant diverses propostes per poder portar a diferents espais teatrals. La prime- ra cita era la participació a la XXa Mostra d’Arts Escèniques de secundària de les terres de Ponent i de les comarques tarragonines. El grup convidat, Les enfants du reflexe, venia de Perpinyà després de fer un intercanvi amb l’IES Maria Rúbies de Lleida. L’allotjament va ser a l’alberg Santa Maria del Mar. El dia 25 d’abril l’Auditori Pau Casals del Vendrell acollia la inauguració de la mostra. A prop de dos-cents alumnes assistien a la trobada que s’allargava dos dies més. Els dies 25, 26 i 27 d’abril, acompanyats d’uns dies primaverals immillorables, vam aprofitar l’espai de l’Auditori per presentar muntatges d’estils i gèneres molt variats arribats de poblacions com Lleida, Valls, Cervera, Reus, Balaguer, Bellpuig i Alcover. Els organitzadors van pro- 35 Lo Gripau Un any més, la temporada teatral de l’IES Lo Pla d’Urgell de Bellpuig ha assolit – amb nota alta- els objectius bàsics marcats a l’inici del curs. El primer grup, format per alumnes de 4t d’ESO, ha tastat el món teatral a través d’un crèdit variable al segon trimestre. La possibilitat d’aprendre diverses tècniques teatrals i de veure teatre en directe (a Lleida, a Bellpuig i a l’auditori del Vendrell) els ha servit per saber encarar-se a un text teatral des de moltes òptiques. A la seva manera, es van estrenar a la festa nadalenca que es va organitzar el dia 22 de desembre al teatre Armengol de Bellpuig amb un parell de gags teatrals improvisats a classe. El curs vinent els espera assumir el paper de representar l’Institut arreu de Catalunya. De moment ja TeatrIES gramar, a més, una xerrada-col·loqui amb l’actor i director de teatre Ramon Molins. Bellpuig havia estrenat l’obra “Spotmania” a partir de textos de Carles Alberola i Roberto García. El temps convidà a remullar-se els peus a la platja i a fer una visita guiada a la CasaMuseu de Pau Casals. Lo Gripau 36 Cal dir que els darrers retocs a l’obra ja s’havien fet uns dies abans aprofitant la diada de Sant Jordi. El muntatge s’havia presentat, en una doble sessió, als alumnes i professors de l’Institut. L’espai escollit per a l’ocasió va ser el Teatre Armengol. Poc després de la mostra de secundària, vam ser convidats a la 1a Trobada de Teatre de Centres d’Ensenyament Secundari de Lleida, que se celebrà els dies 6 i 7 de maig, al col·legi L’Anunciata-Dominiques. Hi van presentar les seves propostes teatrals l’IES Màrius Torres amb “Presoners de la imatge”, l’IES Ronda amb “Homes!”, l’IES Guindàvols amb “El fantasma de l’òpera”, el col·legi Claver amb “La comèdia de l’olla” i el col·legi L’Anunciata-Dominiques amb “Quatre llunes i un sol”. L’IES Lo Pla d’Urgell, a més d’oferir l’obra “Spotmania”, va participar en tallers diversos i va compartir un dinar de germanor. Aquesta trobada, batejada amb el nom de GROTTESCO, vol tenir continuïtat en posteriors edicions amb la incorporació de nous grups de teatre vinguts d’arreu d ela geografia catalana i espanyola. Mentre continuàvem amb nous aspectes de creació teatral, es va enviar el vídeo a la campanya “El país a l’escola” d’Acció Escolar del Congrés de Cultura Catalana, amb seu a Barcelona. La sorpresa va ser quan se’ns va comunicar que havíem estat seleccionats per a les dissabte 11 de juny al Teatre La Faràndula de Sabadell. Com a mínim, teníem assegurat el tercer premi. semifinals d’entre un total de 60 propostes arribades de tot Catalunya. Nou grups actuaríem al SAT Sant Andreu Teatre durant els dies 17, 18 i 19 de maig. El taller de teatre de Bellpuig va compartir autocar amb el grup de teatre de les Dominiques de Lleida, els quals també havien arribat a les semifinals. Vam actuar el dia 17 de maig a la tarda en un ambient poc propici i pressionats per la mirada d’un jurat que no demostrava cap mena de sentiment humorístic vers l’obra. No obstant això, pocs dies després ens comunicaven que passàvem a la final que s’havia de celebrar el Atabalats pels exàmens de suficiència i per les darreres classes de preparació de la selectivitat, i sense tenir més temps per a assajos, arribava el dia clau. L’organització havia canviat, a darrera hora, el lloc i el dia de la final. El dissabte 18 de juny l’expedició bellpugenca es desplaçava fins a la ciutat comtal amb la il·lusió dalt dels núvols. Només tres grups havien passat a la final. El teatre Romea, enclavat al carrer Hospital, acollia la final de la 26a campanya “El país a l’escola” en les modalitats infantil i juvenil. Malgrat la insuportable xafogor que regnava a tot l’edifici –a excepció de platea– les obres de teatre van començar amb un cert retard. Primer va TeatrIES Després dels parlaments de rigor, els membres del jurat van acabar de deliberar pressionats pel bon nivell interpretatiu dels diferents grups participants. L’IES Lo Pla d’Urgell aconseguia el segon premi del Concurs de Teatre Juvenil de Catalunya gràcies a l’originali- Joan Cornudella Olivart Director de Teatre 37 Lo Gripau actuar l’IES Illa de Rodes de Roses amb l’obra “Lisístrata” de Rohode; després l’IES Lo Pla d’Urgell amb el muntatge “Spotmania” i tancà el concurs l’IES Joan Segura i Valls de Santa Coloma de Queralt amb l’obra “Terra Baixa” d’Àngel Guimerà. tat del text, al correcte ritme d’interpretació i a la bona sincronia dels efectes luminotècnics i sonors. Santa Coloma de Queralt i Roses es repartien el primer i el tercer guardó respectivament. A més de l’escultura de record per al grup, se’ns lliurà un diploma acreditatiu i un val de 400¤ de premi per a l’Institut. Un cop fetes les fotografies a l’espai del Teatre Romea i havent traslladat el material escenogràfic per les Rambles, l’autocar retornava –esclatant d’eufòria- cap a les Terres de l’Urgell. Un any més manteníem el llistó ben alt. Ara ja només calia esperar les noves actuacions previstes per a la tardor: la Festa Major de Bellpuig i el Concurs de Teatre Juvenil “Vila de Gràcia”. Tot un nou repte, sens dubte. Entreteniments Una ració d’enigmes Lluís Segarra 1.- L’oblit del carnet 5.- L’enigma del diluvi 8.- L’enigma eclesiàstic Una persona es deixa el permís de conduir a casa. No para en un pas a nivell, no fa cas d’un senyal de direcció prohibida i viatja tres travessies en direcció contrària per un carrer de sentit únic. Tot això ho observa un agent de trànsit, el qual, però, no fa el més petit intent d’impedir-li-ho. Per què? Quants exemplars de cada espècie animal va recollir Moisès a la seva arca? L’Església catòlica permet que un home es casi amb la germana de la seva viuda? 6.- L’enigma del músic 9.- Sembla mentida però és veritat Un músic de l’antiga Grècia va morir després d’haver menjat per sopar un abundós plat de patates i fumat un bon puro. Com es deia aquest famós músic grec? Tres persones d’allò més grasses traspassaven una gran avinguda sota un paraigua de mida normal. Com és possible que no es mullessin? 2.- L’enigma de la muntanya Al cim d’una muntanya trobem un barret, una bufanda i una pastanaga. Ningú no ha llençat a terra aquests tres objectes, però és del tot lògic que es trobin junts en aquest indret. Quina n’és l’explicació? 3.-Un enigma selvàtic Què passa a la selva africana cada dia, fins i tot els festius, de 4 a 6 de la matinada? Lo Gripau 38 7.- La tempesta d’una nit d’estiu 10.- Una nit freda Fa anys i panys, en un acollidor i càlid poblet mediterrani, a mitjanit va caure una tempesta esgarrifosa. És possible que 72 hores després en aquell poblet tan bonic gaudissin d’un temps assolellat? La Matilde torna a casa una nit freda i ventosa i s’escau que li queda un sol misto. Damunt la taula hi ha una espelma, una torxa a la llar de foc i l’escalfador és apagat. Què hauria d’encendre primer? Troba el nom de 15 objectes habituals que hi ha a l’insti B U R E T A B C A R O B A L U C L A C L 4.- L’enigma d’Adam i Eva L M P R Dos vellets es moren i van directament al cel. A la porta es troben amb sant Pere, que els concedeix un desig per la immensa bondat que va mostrar en vida la parella. “El que ens fa més il·lusió és conèixer Adam i Eva”, respon la parella. “Desig concedit! Estan en aquell edifici”, replica sant Pere, indicant una enorme construcció. En entrar-hi, es troben en una nau enorme on centenars d’homes i dones nus responen al nom d’Adam i Eva. Després d’un cert temps, la velleta bondadosa diu: “Fixa’t, home, són aquells!” Com els ha pogut reconèixer? S C O C O S S O M M N P I P R O S A I E N M U L A R S F B E A R S N A S O A K C T O M E I B R I C S I O O M R E J L I I L U M I D R I I T I J E L E V C O P A S D E L P I M I E R D J A L I A O E I R A L M E C D E P R T U A I P Q E A R S N A T T U R J S P D N O P S B O N V R T R A S I E O N A O R D A O V B I G B V O O B L C L L I A L B J S L S A L S E M L S K I I M O L R A S R C T O N A D O R K C O D E I R T I T A M B C J N K O O D A C P A T E R H L D M I O G A M N E O H P I R U I M M O R D C C T R N S E O A M J E A B F S I T W X Y A Jaume Orteu - 4 ESO K S R L N D P A L E I Z O K T T A L E F N F J E R K S Entreteniments Endevina qui som. Alumnes del Crèdit de Revista de 4ESO 1. Començament del dia a la capital del Solsonès. a. Jaume Orteu 2. La tenim repetida a 4rt. b. Maria Giribet 3. Te la pots fumar a 4rt A. c. Xavier Capdevila 4. La de les grues. d. Mireia Ayguadé 5. Al començament del poble, amb la bicicleta. e. Sergi Martí 6. Rínxols d’àngel. f. Alba Solsona 7. Aigua de........ ja ho tens! g. Joel Visa 8. Ve de Vilanova però no arriba a santa. h. Sandra López 9. La reina del rap. i. Sandra Berdaguer 10. Esmolet de cap-i-cua. j. Marc Garcia 11. Pagesa de Belianes de pic punxegut. ( Judith Aluja ) 12. Dibuixa una garsa en un marc. k. Marc Darbra l. Sónia Sans 13. Vida al mar i al cel. m. Anna Molet 14. El guardià de l’estany. 15. Big foot, la torre de Barbens. 16. Parent llunyà de la targeta de crèdit. n. Ester Minguella o. Àngels Carulla 17. Pastoret de l’hort d’Esterri. p. Marcel Vidal Jòker A veure si saps trobar la paraula jòquer per a cada grup de frases: Dóna’m un cop de ......... , per netejar el terra. En Miquel s’ha fet una ferida a la ......... . Aquest quadre necessita una ......... de pintura. Tinc la ......... trencada en fer pastissos. La ......... ha portat l’Enric a casa a dinar. La ......... vermella està pansida. La Montse té l’estoig de color ......... Sara Berenguer - 1er B Gal·la Torra - 1r ESO B 39 Al bosc he plegat 21 ......... sense quasibé haver plogut. Al cotxe vell li han caigut uns quants ......... A casa meva hi ha una escala de ......... A la Maria li fa mal el ..... Em vaig fer mal amb el ..... de l’agulla. El ..... del grup era molt guapo. Tatiana Gómez - 1er B Lo Gripau Jaume Farré - 1er B Entreteniments Troba 10 mots que fan referència a les diverses seccions d’un diari. A C B E D I T O R I A L R P I R E C R I A T I R A T E A N N P P O J O P I N I O L U O T T I I L O P U A A E O G B A C E P T U A R B E S N N I R A S R O I M B P C S W U A T A M E N R U N U I R Q A T M A L V I A T V A E I O I R I U A R S R C A Q R M B N A C E W A R D N I D A I R M I A S L D A M I R O A R S E E C M A R E A S E O N C I B T R A S O N I E C C E A U P C N O T I C I A A R C A L T I U G R C I A M R V A L I P T I T U L A R A N A D U A I O Sònia Sans i Mireia Aiguadé - 4 ESO Solucions Respostes als 10 enigmes: 1.- La persona va a peu, no amb cotxe. 2.- Un grup d’excursionistes va utilitzar els tres objectes per a fer un ninot de neu. 3.- Dues hores. 4.- Perquè cap dels dos no té melic. 5.- Cap. L’arca era de Noè, no pas de Moisès. 6.- A l’antiga Grècia encara no es coneixien les patates ni el tabac, per això aquest músic no va existir. 7.- No, perquè 72 hores després tornava a ser de nit. 8.- No ho pot fer perquè és mort. 9.- Perquè no plovia. 10.- Sens dubte, primer de tot el misto. Paraules: portada, columna, editorial, opinió, internacional, redacció, sumari, crónica, noticia i titular. Solucions Jòker: Mà, Cargols, Cap, Rosa Setena promoció LOGSE Lo Gripau 40 Còmics Vanessa Solé - 2n ESO A Lo Gripau 41 Oriol Jové Ortiz - 1r ESO C Lo Gripau Còmics 42 Còmics Marta Vidal Ximenos - 2n ESO A Lo Gripau 43