Vidriera 5 - INS Montmeló

Revista de l’Institut Montmeló
Num 5 Juny 2012
La Vidriera
Revista La Vidriera. INS Montmeló. Num.5. Juny 2012
Continguts
Conferència pag 6
Cinema pag 9
Llibres pag 11
Municipi pag 12
Pag. 3
Revista La Vidriera. INS Montmeló. Num.5. Juny 2012
Editorial
Hola lectors de LA VIDRERA
Sou a punt de llegir el darrer numero d’aquest
curs de LA VIDRERA i de començar les vacances.
Aquest exemplar com sempre ha estat elaborat
amb tota la nostre il•lusió Durant el curs hem
viscut moltes experiències, hem après i hem conviscut; han passat moltes coses i de tots colors,
però sobretot ha destacat el color groc, el color
reivindicatiu de les samarretes en contra de les
retallades en educació. Per això des d’aquest editorial volem dir NO:
•A l’augment de les ràtios per aula
•A l’augment econòmic de les matrícules universitàries.
•A la manca de professorat per substitucions.
i diem SI a un ensenyament públic digne i de
qualitat.
Bon estiu a tothom!
Pag. 5
Revista La Vidriera. INS Montmeló. Num.5. Juny 2012
Conferència Sònia Fernández-Vidal
Una nova revelació de l’escriptura
cientí!ca
Conferència de l’escriptora Sònia Fernández-Vidal
per Fran Díaz, David Reyes i Josep Sarrate
(corresponsals de LA VIDRIERA)
El passat divendres vint-i-tres de Març, la física i escriptora Sònia Fernández-Vidal va venir a Montmeló
per donar una conferencia sobre física quàntica i
el seu llibre La Porta del Tres Panys, una idea impulsada pel professor Ricard Campos, a la qual hi
van assistir alumnes de tots els cursos del Institut
Montmeló.
La seva exposició va iniciar amb una breu explicació
sobre la ciència i en particular la física, de la qual en
va derivar cap a la diferenciació entre la clàssica i la
quàntica. S’hi va centrar en aquesta última, ja que
era el tema principal del seu llibre, on va exposar els
principis bàsics d’una forma entenedora i fàcilment
comprensible.
Va explicar que els conceptes com la teleportació o
el poder travessar parets, en física quàntica, no són
impossibles, sinó poc provables. Això es deu a que
la física quàntica no és intuïtiva i per això costa tant
pensar que aquests conceptes, que sempre s’han
considerat com a ciència !cció o fantasia, puguin ser
vàlids (en possibilitats mínimes i molt remotes).
La física quàntica estudia el comportament de la
matèria en dimensions tant petites que es comença a
notar els efectes de l’impossibilitat de conèixer amb
exactitud la posició de les partícules; i per tant es
tracta d’una ciència que avarca moltes incògnites.
Les seves explicacions, combinades amb material
videogrà!c, van resultar aclaridores per tots els
alumnes presents que havien o no cursat assignatures
cientí!ques.
Finalitzant la seva exposició, la Sònia va obrir torn
de paraula perquè li poguéssim fer preguntes.
LA VIDRIERA: La Porta dels Tres Panys és una
aventura inesperada que submergeix al lector en un
misteriós univers, el món de la física quàntica, combinant la fantasia amb la ciència. Creus que hi ha una
relació propera entre aquests dos conceptes?
SÒNIA FERNÀNDEZ: Actualment es desenvolupen
Pag. 6
cada cop més tecnologies que s’acosten a les invencions que es descriuen als llibres de ciència !cció
del segle passat. S’acabarà per aconseguir tot allò
que es creu màgia. A la física quàntica t’allunyes de
l’experiència ordinària i la imaginació juga un paper
important.
LV: La teva intenció amb aquest llibre era poder ensenyar la física quàntica a tots els públics i fer-ho de
forma entenedora. Creus que has aconseguit aquest
objectiu?
SF: Sincerament, sí. Inclòs m’ha passat que en altres
conferències que he donat, els nens més petits són
capaços d’entendre-ho millor que les persones grans.
Això es degut a que com són petits ho accepten millor que no pas una persona gran que ha tingut més
experiència amb la física durant la seva vida. Com
més petits són, ho assimilen millor i més fàcilment.
LV: Ha estat difícil sintetitzar la part més divulgativa cientí!ca amb la narrativa?
SF: El que més va costa, va ser plasmar-ho en paraules que no fossin tant especí!ques del vocabulari
cientí!c per tal de que les pogués assimilar tothom.
LV:. En el teu llibre Quantic Love relates la història
de Laila, una jove que viatja a Suïssa per a treballar
com a cambrera al CERN, on coneix a Brian, un
jove físic, i a un periodista atractiu pels quals oscil•la
el seu amor. Es tracta, doncs, d’un argument propi
d’una novel•la més juvenil o inclòs d’adults. En
canvi, en La Porta dels Tres Panys, pel tipus de personatges i la trama, sembla estar adreçat a un lector
més infantil o inexpert. És així realment? A qui va
adreçat aquest llibre?
S.F: Sí. La Porta dels Tres Panys més aviat està
dirigit per a nens i nenes de nou o deu anys, pel tipus
d’argument que presenta. No obstant, el llibre ha
estat llegit més per un gran col•lectiu adult, a partir
dels quaranta anys. Penso que l’avantatge de recórrer a la fantasia més infantil és que recuperes el nen
petit que tots tenim a dins. En canvi, Quantic Love
ha quedat acotada més per a un públic juvenil de
catorze o quinze anys, més per la trama que per la
part cientí!ca.
LV: Al llibre, l’Edwen, l’elf cientí!c que acompanya
a en Niko per l’univers quàntic, diu que es dedica a
Revista La Vidriera. INS Montmeló. Num.5. Juny 2012
la física clàssica, és a dir, la del nostre món. Quina
relació hi ha entre aquestes dues realitats?
SF: Efectivament, en el llibre es fa una separació entre aquests dos mons: el món quotidià i el món quàntic. Nosaltres quan sortim al carrer no estem acostumats a prendre dos camins alhora, o bé a travessar
les parets. Vivim en un univers regit per les lleis de
la física clàssica. Una de les grans portes dins del
camp de la investigació és descobrir la manera de
fer possible aquesta connexió amb el món quàntic,
on les partícules i els àtoms es comporten d’aquesta
manera tan estranya. No obstant, els investigadors
i cientí!cs sempre ens fem una pregunta i és que si
nosaltres som éssers formats a partir d’àtoms, que
com hem dit poden travessar parets, superposar-se en
dos estats alhora o teleportar-se, com pot ser que nosaltres vivim sota les lleis de la física clàssica? Avui
dia continua sent un misteri que no es coneix amb
exactitud però que esperem que en un futur, alguna
generació de joves cientí!cs com vosaltres pugui
donar-nos alguna resposta.
LV: Quan en Niko assisteix a la creació de l’univers,
s’explica com si es tractés d’un partit de rugby entre
la matèria i l’antimatèria. Per què va guanyar la
matèria?
SF: Encara no ho sabem per què però estic segura
que en poc temps obtindremrespostes.
ens remuntem al que s’explica al llibre, una partícula
de matèria no es pot crear per si sola, sinó que requereix del seu contrari, de l’antimatèria. No obstant,
sabem que la matèria i l’antimatèria, en trobar-se,
s’aniquilen. Aleshores, segons aquest principi de
destrucció, ens fem la pregunta de què va passar en
la creació del cosmos per a que no s’hagués aniquilat
amb l’antimatèria. Al CERN s’estan portant a terme
diversos experiments per tal de veure quina relació
hi ha entre aquestes dues. Fins ara, el més recent ha
estat l’experiment Alfa, en el que es va aconseguir
retenir durant uns segons un àtom d’antihidrogen,
sent molt interessant per a veure el comportament de
l’antimatèria.
LV: Quan el Niko visita la rellotgeria relativista,
s’a!rma que es pot superar la velocitat de la llum.
No obstant, recentment va sortir la notícia de que al
CERN s’havia obtingut que les neutrins superaven
per milmilionèsimes de segon la velocitat de la llum.
Però ara s’ha tornat a desmentir argumentant un
error en l’experiment. Quines conseqüències tindria
questa a!rmació per a la física actual?
S.F Segurament tots haureu escoltat parlar sobre
l’experiment del CERN. Al Setembre de l’any
passat en el projecte “Opera” es van presentar uns
resultats que si més no van deixar a tota la comunitat cientí!ca sota alerta perquè presentaven una
anomalia su!cientment gran com per a desbancar
tot el que coneixem actualment sobre la física del
cosmos. Aquest experiment consisteix en el següent:
Al CERN van llençar neutrins -que són un tipus de
partícules fonamentals-, y el que van mesurar es que
aquests neutrins recorrien els 730 Km que constitueixen el CERN 60 nano segons més ràpids que la
llum si hagués recorregut la mateixa distància en el
buit. Es ben sabut que segons teoria de la relativitat
d’Einstein, es postula que res pot anar més ràpid que
la velocitat de la llum, es un límit còsmic; ja que
a mesura que t’apropes a la velocitat de la llum el
temps passa més a poc a poc. Imagineu que un cos
anés a la velocitat de la llum, si el temps passa més
lent, els seus batecs també. Per tant a la velocitat
de llum el temps s’atura, si passes la velocitat de
la llum, una de les especulacions y conseqüències
dels neutrins es que es podria anar contra el temps,
seria com el “Delorian”. Però sembla ser que per les
últimes noticies, un dels mateixos experiments del
CERN ha trobat que els neutrins, efectivament, viatgen a la velocitat de la llum. Per tant, l’experiment
de “l’Opera” pot haver experimentat un error, però
ara al mes de Maig es faran dos experiments més
per a fer mesures paral•leles, que de fet així és com
funciona la ciència. Així que res, estem encara tots
expectants.
LV: Per tant, si es superés la velocitat de la llum,
quines conseqüències físiques es donarien?
SF: La teoria de la relativitat hauria de ser re-formulada, estaríem igual que l’any 1905 que és quan va
canviar la concepció del cosmos.
LV:. Després d’haver llegit aquesta obra potser ens
adonem de que l’univers no està determinat, com es
creia en l’antiguitat. No és així?
S.F: És una de les qüestions !losò!ques encara oberta a discussió. Per a molts de la comunitat cientí!ca,
l’univers està regit segons l’aleatorietat. La indeterminació del cosmos és una perspectiva bastant vàlida
avui dia. També, però, hi ha altres interpretacions,
!ns i tot de la física quàntica, formulades de manera
distinta, com les trajectòries de Bohr, en les que no
hi entraré perquè això ho estudiareu més endavant.
Aquestes formulacions expliquen els mateixos fenòmens però amb implicacions diferents. Tot i així,
cap de les dues interpretacions encara és una veritat
absoluta, sinó una especulació provisional.
Pag. 7
Revista La Vidriera. INS Montmeló. Num.5. Juny 2012
LV:. La Porta dels Tres Panys simbolitza l’entrada al
món fantàstic i desconegut de la física quàntica. Es
podria dir que d’alguna manera en han aportat aquesta porta dels tres panys de la mateixa manera que se
li apareix a en Niko de camí a d’institut. Creus que
en un futur aconseguirem obrir de bat a bat aquesta
porta? De quina manera ens pot bene!ciar o perjudicar en un futur la física quàntica?
SF: Realment, penso que sí. Crec que arribarà !nalment el que jo anomeno “revolució quàntica” i desvetllarà, si no totes, gran part de les incògnites que
existeixen actualment. Encara que creiem que tots
els fenòmens quàntics són molt llunyans a la nostra
vida, la física quàntica hi està més present del que
ens imaginem. El microones que utilitzem per escalfar la llet als matins, les connexions telefòniques
i d’Internet, els DVD que posem a casa, les portes
automàtiques dels centres comercials... Tot és gràcies al que coneixem avui dia de la física quàntica.
Però amb aquesta nova revolució quàntica, crec que
ens espera un futur cientí!c i tecnològic prometedor.
L’entrada dels ordinadors quàntics, la criptogra!a...
Per tant, estic segura que aconseguirem en un futur
obrir aquesta porta per a endinsar-nos dins d’aquest
món tan fantàstic i misteriós de la física quàntica.
LV:. Finalment, què signi!ca ser físic a l’actualitat?
SF: És una carrera difícil, aconseguir arribar a la
investigació és molt difícil. Trobar feina, per la crisi,
és molt difícil; però no us heu de guiar pel treball,
heu de fer el que més us agradi. Però, sí que és cert
que en nostre país, malauradament no hi ha investigació, per tant l’opció de mots investigadors és
marxar, un destí podria ser els Estats Units on sí que
hi han places d’investigació. Aquesta és una de les
coses que tots hauríem de canviar, crear més cultura
cientí!ca per a que es pugui fer recerca.
Yo quiero correr por la arena
Yo quiero volar por el cielo
No quiero que suba la marea
No quiero que se me nuble el cielo.
Maria Gozalo
Pag. 8
LA CARAVANA D'EDUCACIÓ
VIÀRIA
11 al 13 d'abril de 2012
L’11 d’abril de 2012, es va instal•lar la Caravana
d’Educació Viària a Montmeló.
Fa més de vint anys, la policia local de Montmeló
imparteix cursos d'educació viària als alumnes de 5è
de les dues escoles de primària del nostre municipi
amb la !nalitat de donar a conèixer la importància
de la prevenció d’accidents en la nostra vida diària.
També es va ampliar als alumnes de P5, instruintlos amb unes mínimes nocions i com a record es fa
entrega d’un carnet de ‘bon conductor’.
Els alumnes de 5è i 6è de les escoles Pau Casals
i Sant Jordi, i els alumnes de 1r d'ESO de l'INS
Montmeló van completar aquesta formació amb la
visita a la Caravana d’Educació Viària Fundació
MAPFRE-FCA.
La Caravana d'Educació Viària Fundació MAPFREFCA s'instal•la a Montmeló perquè les escoles del
municipi participin en una activitat educativa al desenvolupament complementari de l’activitat escolar i
extraescolar.
Aquesta caravana d'11 metres de longitud, disposa d'una aula equipada amb mitjans audiovisuals i
transporta el material necessari per muntar un circuit
de karts de 1000 m2.
L’estudi de l’Institut de Seguridad Vial de FUNDACIÓN MAPFRE demostra la necessitat de millorar
la seguretat dels escolars i el coneixement en educació viària dels més joves.
Alumnes dels centres educatius de Montmeló van
aprendre durant aquests dies les principals senyals i
normes de circulació, i van participar en un circuit
de karts on monitors especialitzats en educació viària
van ensenyar les principals normes per aplicar-les
a la vida real. La Caravana d’Educació Viària recorrerà durant aquest any un total de 13 municipis de
Catalunya.
A la presentació han participat l’alcalde de Montmeló, Antoni Guil, la regidora Mª Jesús Prieto, el
regidor Jonatan Martínez, el gerent de la Federació
Catalana d’Automobilisme Ramón Izquierdo i el
director de MAPFRE a Mollet, Andrés San José.
Laura Castellanos
Judith Casanovas
Revista La Vidriera. INS Montmeló. Num.5. Juny 2012
Prueba de acceso a Ciclo Formativo de Grado Medio
Esta prueba consiste en un examen que hace que
puedas acceder a un ciclo medio sin tener la ESO.
La Generalitat da una oportunidad a los jóvenes que
no han podido acabar los estudios de secundaria o
que han repetido algún curso y no les sale a cuenta
repetir otra vez. Para ello tienen que tener 16 años
o más. La prueba consta de un en total siete exámenes en los que haces: Catalán, Castellano, Inglés o
Francés (a escoger), Sociales, Tecnología, Naturales
y Matemáticas. En la página del xtec puedes ver
algunas pruebas de años anteriores y así hacerte una
idea de cómo serán, además en esta página aparece
toda la información necesaria para la matrícula. Este
año los exámenes fueron el día 2 de Mayo. Tardan
una semana aproximadamente en colgar las notas
en Internet en la mencionada página del xtec, aquí
verás tu nombre y la nota de cada examen; si eres
APTO, indica el día en que puedes recoger las notas
Una vez aprobados puedes elegir el instituto donde estudiar. Por experiencia puedo decir que hacer
el examen es muy buena idea siempre y cuando le
dediques mucho tiempo de estudio ya que hay gente
que está todo un año estudiando para estas pruebas y
por lo tanto saca muy buenas notas.
Austin Highsmith, Tom Nowicki.
Sawyer, es un niño tímido, al que le van muy mal
los estudios y cuyo único amigo es su primo Kyle,
un genio de la natación que tiene que alistarse en el
ejército. Un día, Sawyer de camino a la escuela se
encuentra con un anciano pescador que está contactando con una protectora de animales para rescatar
a un pobre del!n (Winter) atrapado en la orilla de la
playa. El anciano le pide a Sawyer que no se acerque, pero Sawyer no puede evitar ayudar al animal
y consigue liberarlo de la trampa para cangrejos.
El delfín es llevado más tarde a la protectora donde
Sawyer conocerá a Hazel, la hija del jefe del equipo
de rescate maritimo. En el centro de recuperación
marino Sawyer descubrirá un nuevo mundo. Sin embargo, las cosas se ponen mal para Winter porque su
cola no ha podido recibir la su!ciente sangre y está
muy debilitada... Hasta aquí la sinopsis de la película
cuya visión os recomendamos. La historia del !lm
está basada en hechos reales, además si queréis ver
a la auténtica Winter podéis visitar la página www.
seewinter.com.
Elena Camuñas Benítez
Cinema
La gran aventura de Winter el del!n
por Andrea Salido Bote y Susana Serrano
Título original: Dolphin Tale.
Director: Charles Martin Smith.
Año: 2011.
Guión: Karen Janszen y Noam Dormí.
Música: Mark Isham.
Reparto: Nathan Gamble, Cozi Zuehlsdorff, Harry
Connick Jr., Ashley Judd, Austin Stowell, Kris Kristofferson, Morgan Freeman, Frances Sternhagen,
Pag. 9
Revista La Vidriera. INS Montmeló. Num.5. Juny 2012
BRÜNO
Ficha técnica:
Título: Brüno
Año: 2009
Duración: 81 min.
País: Estados Unidos,
Inglaterra
Director: Larry Charles
Guión: Sacha Baron
Cohen, Anthony Hines,
Dan Mazer
Música: Erran Baron
Cohen
Fotografía: Anthony
Hardwick, Wolfgang
Held
Reparto: Sacha Baron Cohen, Gustaf Hammarsten
Productora: Everyman Pictures / Four by Two / Media Rights Capital
Sinopsis: Tras el éxito mundial de Borat, Sacha
Baron Cohen interpreta a un reportero gay, con cierta
obsesión por la moda y por el culto al cuerpo. Esto
le llevará a parodiar a los diseñadores de alta costura
y modelos además de mostrar los prejuicios de la
sociedad norteamericana.
Crítica: Sacha Baron Cohen sigue en su línea, después del documental “Borat: Lecciones culturales de
América para bene!cio de la gloriosa nación de Kazajistán” sigue con ese estilo de una cámara que le
sigue mientras hace reportajes y viaja por el mundo.
Hay que decir que todas las reacciones y reportajes
de esta película son REALES, esto quiere decir que
ninguno (A excepción de Brüno y su ayudante Lutz)
sabe que es una película de humor, cree que es una
entrevista real. Hay que destacar el trabajo de actor
que hacen los protagonistas porque hay que ser muy
buen actor para crear unos personajes tan brutales,
bestias y unos momentos tan extraños y escandalizadores y que la gente no se de cuenta de que son actores. Tiene escenas hilarantes que mezclan cámaras
ocultas con entrevistas en las que se nota la habilidad
de los guionistas para hacer una crítica bestial a través de éstas y seguir un argumento con sentido. Cabe
destacar la rapidez y agilidad mental para la comedia
que tiene Cohen, sabe improvisar una frase adecuada en el momento adecuado y muy naturalmente, se
mete muchísimo en el personaje. Brüno, consigue
ofender y escandalizar y a demás hacerte re"exionar
mediante momentos que a veces rozan lo suicida ya
que se juega la piel en algunas escenas como entrevistar a un terrorista y decirle “Quitaos las barbas,
vuestro rey Osama parece una especie de mago sucio
o Santa Claus sin techo”. En de!nitiva, esta película
Pag. 10
logra el síndrome de la risa "oja y del dolor de barriga, uno no puede parar de reír hasta as!xiarse.
Sacha Baron Cohen
Sacha Noam Baron Cohen (13 de octubre de 1971)
es un actor, humorista y guionista inglés conocido
por sus papeles en Ali-G, Borat y Brüno.
Empezó en el programa de la televisión británica
The Eleven O’Clock Show interpretando al personaje Ali-G, un rapero de Londres. En este programa
hacía pequeños monólogos y entrevistas a famosos
como David y Victoria Beckam. Este papel le hizo
ganar un British Comedy Award en 1999. Después
de la popularidad que alcanzó su personaje en el Reino Unido creó un nuevo programa llamado Da Ali-G
Show donde también creó a Borat, un reportero de
Kazajistán, y Brüno, un reportero de moda austríaco
homosexual. El programa estrenado en el año 2000
fue aclamado por la crítica y ganó dos Premios BAFTA en 2001, también Baron Cohen ganó un Royal
Television Society Award y un Golden Rose como
Mejor Comediante. La serie Da Ali-G Show se trasladó a la HBO en los Estados Unidos en 2003 y tuvo
cuatro nominaciones en los Premios Emmy.
En 2002 estrenó la primera película de unos de sus
personajes “Ali-G Indahouse” que tuvo mucha popularidad en el Reino Unido y Estados Unidos.
En 2006 estrenó la película de su segundo personaje
“Borat: Lecciones culturales de América para bene!cio de la gloriosa nación de Kazajistán” un documental en que Borat viaja a Estados Unidos aprendiendo las costumbres de América. Este documental
muestra y critica las conductas racistas, misóginas y
homofóbicas de algunas personas entre otras cosas.
Esta película ganó un Globo de Oro en la categoría
de “Mejor Actor” y nominado a otro a “Mejor película”. También fue nominado a un Oscar a “Mejor
guión adaptado”.
Finalmente en 2009 estrenó la película “Brüno”, un
nuevo documental en el que el reportero de moda
austríaco y gay Brüno es despedido de su programa
al estropear la semana de la moda de Milán e intenta
alcanzar la fama en Hollywood. Este documental
critica la homofobia, la moda y la fama entre otras
cosas.
El 13 de Julio de 2012 estrena en España su próxima
película “El Dictador” en la que interpreta al General
Aladeen, un dictador que arriesga su vida para impedir que la democracia consiga llegar al país al que
oprime con tanto cariño.
Rubén Cantón
Melanie Montes
Revista La Vidriera. INS Montmeló. Num.5. Juny 2012
Llibres
Saga:Los juegos del hambre
¿Libro o película?
por Mylena Brito Alves, Silvia Matamoros Venegas
Autora: Suzanne Collins
Libros: “Los juegos del hambre”,”En llamas ”,“El
sinsajo”
Género: Ciencia Ficción/ Aventuras
Subgénero: Juvenil
Editorial: RBA
“Los juegos del hambre” es el primer título de la
saga del mismo nombre. En este primer volumen
se explica el inicio de una gran lucha por la supervivencia. Todo empieza cuando después de una guerra,
Norteamérica queda dividida en 13 distritos controlados por el Capitolio, quien maneja los 12 primeros
distritos ya que el el último fue destruido. Para dejar
claro que el Capitolio es quien tiene el poder organiza Los juegos del Hambre, combate en los que dos
chicos de cada distrito deben luchar para sobrevivir
y el ganador obtiene toda la fama en Panem (la capital) y muchas riquezas. Katniss Everdeen, una joven
de 16 años, se ve obligada a participar para poder
salvar a su hermana pequeña, Prim y dejar de lado
a su mejor amigo Gale, quien le había propuesto escaparse con toda su familia al bosque.En los juegos
Katniss se encuentra con Peeta y allí se ven obligados a !ngir una historia de amor para poder sobrevivir, aunque Peeta no necesita !ngir. En la arena se
enfrentan con distintos peligros, principalmente los
tributos(participantes del juego) del distrito 1,2 y 4
quienes cada año son los ganadores. En la recta !nal
del juego Katniss y Peeta se encuentran solos con un
tributo del distrito 2 que intenta matarlos, pero no
lo consigue. Katniss pensando en su !ngida historia
de amor decide que deberían morir los dos, y viendo
esta acción el Capitolio decide dejar que sobrevivan
los dos.
“Los juegos del hambre” es una novela de
aventura y !cción dirigida a los jóvenes. Ha ganado
diversos premios, ya que es un libro muy adictivo.
Aunque es un libro extenso, es muy fácil de leer.
“Los juegos del Hambre” ha sido adaptado al cine y
aunque ha sido un taquillazo no ha tenido buenas
criticas.
Muchas personas creen que ver una película es mejor
que leer un libro, aunque... ¿Esto es cierto?
Ver la película tiene muchas ventajas, porque es
mucho más rápido y te ahorra hacer uso de la imaginación, ya que los intérpretes, paisajes y entornos los
ves directamente. Al verla, todo parece muy real e
incluso puede conectar con sus sentimientos.
Sin embargo, frecuentemente, si lees primero el
libro, con el que te imaginas todo y aprecias mejor
las distintas cualidades de los personajes porque te
lo explica detalladamente, si luego ves la película,
te puede decepcionar ya que en la lectura ocurren
ciertas cosas que no aparecen en las imágenes,
también porque te haces a la idea de como son los
personajes en tus pensamientos y después en el cine
te puede parecer mejor o peor. Un ejemplo reciente
es la primera parte de la trilogía de Los juegos del
hambre, en que los lectores de la saga, comentan que
la lectura es mucho más emocionante y espectacular
que la película. Aunque la película te puede llevar a
la lectura de este.
La lectura te da una mayor autonomía porque el libro
siempre te puede acompañar en tus desplazamientos;
la lectura es una actividad íntima mientras que la
visión del !lm es un acto más social, aunque veas la
película en casa normalmente lo haces acompañado.
Leer exige más esfuerzo, durante esta actividad
la concentración es imprescindible porque debes
codi!car los signos lingüísticos y a la vez transformarlos en imágenes; esto no sucede con la recepción
cinematográ!ca donde adoptamos una actitud más
pasiva.
Sea cual sea vuestra opción, literatura o cine, lo
maravilloso es poder evadirse en la !cción y salir
por un momento de lo
cotidiano.
Andrea
Salido
Susana
Serrano
4º
Pag. 11
Revista La Vidriera. INS Montmeló. Num.5. Juny 2012
Municipi
Jerga Montmelonentse
por Anabel Zamora
De estrangis: sin que nadie se de cuenta.
Semarla: que se note.
Patillero: algo sin sentido, sin saber por que.
Cacho: mucho, demasiado.
Escurcar: guardar
Del trankis: tranquilamente.
Del ways: muy bién
Garrear: pedir
En un pliki: en un momento
Briza: muy bueno
Por la banda: por algún lado.
Chichhaua: insulto en buen rollo
Warro: buena persona, buen amigo
Tete: hermano de pegatina
Noseke: sin saber por que
De buen royo: buen ambiente
Pa la penia: para la gente del pueblo
Gitanos de Calella: hermanos
Que "ipas: buenisimo
Chapilla: policia
Yonkis clan: grupo de personas que se juntan en el
cesped.
Ke ize: que haces
Busca: que no se puede
Eso me comentan: eso me dicen
Fotuka: foto
Arme caso: hacme caso
El Pavo tio: como metes la pata
Como entra: que gusta mucho
A pachas: a medias
Un papelilio: un papel
Podeu trobar una versió digital d’aquesta revista a
la web de l’Institut:
www.insmontmelo.cat
Pag. 12
Revista La Vidriera. INS Montmeló. Num.5. Juny 2012
LIBROS LEIDOS EN EL PLAN
LECTOR.
4)Autor: L.S Lewis
Titulo: Les Croniques de Narnia: El lleó, la bruixa i
l’armari
A continuación podréis ver la lista de los libros del
plan lector que leemos en media hora durante todos
los días de la semana.
•1 ESO
•4 ESO.
1) Autor: Jordi Sierra i fabra
Titulo: El niño que vivía en las estrellas
2)Autor: Louis Sachar
Titulo: Hay un chico en el baño de las chicas
3)Autor: Vìctoria Forester
Titulo: La niña que podía volar
4) Autor: Robert L. Stevenson
Titulo: Los mejores relatos de terror llevados al cine
5) Autor: Francisca Ibáñez
Titulo: Mortadelo y Filemón: Los inventos del profesor Bacterio
6)Autor: Geronimo Stilton
Titulo: El galeón de los gatos piratas
7)Autor: Steve Stevenson
Titulo: La perla de Bengala
8) Autor: Gemma Lienas
Titulo: Callejón sin salida
9) Autor: Jeff Kinney
Titulo: Diari del Greg
10) Autor: Tea Stilton
Titulo: Aventura en Nueva York
11)Autor: Luigi Malebra
Titulo: 40 historias de bolsillo
12)Autor: Elvira Lindo
Titulo: El otro barrio
13)Autor: Jordi Sierra i Fabra
Titulo: La música del viento
14)Autor: Jose Mª Carrasco
Titulo: Capitan Nadie
15) Autor: Elvira Lindo
Titulo: Manolito tiene un secreto
16)Autor: Rosa Montero
Titulo: Las barbaridades de Barbara
17) Autor: James Preller
Titulo: Los cromos robados
18)Autor: Erick Känster
Titulo: La conferencia de los animales
•2 ESO
1) Autor: Emilio Calderon
Titulo: El misterio de la habitación cerrada
2) Autor: Charles Dickens
Titulo: Oliver Twist
3)Autor: Enrique Gudin de la loma
Titulo: En primaria todos eramos muy listos
1) Autor: Eduardo Mendoza.
Titulo: Sin noticias de Gurb.
2)Autor: Jordi Mata.
Titulo: Una altra guerra per a Ney.
3) Autor: Carlos Ruiz Zafón.
Titulo: Luces de Septiembre.
4) Autor: Irene Serrano.
Titulo: Hombres que creyeron ser dioses.
5) Autor: Mary Higgins Clark.
Titulo: Dos niñas vestidads de azul.
6) Autor: Isabel – Clara Simó
Titulo: Joel.
7) Autor: Louis Lowry.
Titulo: Un estiu per morir.
8) Autor: Eluira Lindo.
Titulo: El otro barrio.
9) Autor: Antonio.
Titulo: El cartero de Neruda.
10) Autor: Mary Shelly.
Titulo: Frankestein.
Pag. 13