Reus ultima su transformación económica con más de 500

Reus ultima su transformación económica con más de 500

Núm. 108· X Aniversari
FEBRER 2010
PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONA
www.indicadordeeconomia.com
La mayor masa crítica
demográfica del Camp,
entre Tarragona y Reus
X Luciano A. Losada, delegado en Tarragona de la Agencia Tributaria
‘Desde lo fiscal, se incentiva la iniciativa
empresarial para acelerar la recuperación’
El delegado de Tarragona de la Agencia Tributaria, Luciano A. Losada, expone a Indicador todas las novedades fiscales previstas para este año tanto desde el punto de vista de la empresa, como del contribuyente, unas normati-
Las principales actuaciones
que prevé el Pla Territorial del
Camp de Tarragona, se concentran en el área llamada a
acoger la mayor masa crítica
demográfica: 850.000 personas entre las ciudades de Tarragona y Reus. Pág. 20
vas que no son ajenas a la actual situación económica y que intentan favorecer el advenimiento de la recuperación con el estímulo a la
iniciativa empresarial y el mantenimiento y la
creación de empleo. Págs. 2-3
ESPECIAL REUS
13 empresas
componen el grupo
reusense Andreu
Pintaluba
Pág. 7
Solarca
La Selva del Camp,
sede mundial del grupo
Solarca, grupo especializado en la prestación de servicios de limpieza y mantenimiento industrial, ha establecido su sede central para
todo el mundo en La Selva
del Camp, donde ha invertido siete millones. Pág. 8
Signo
Más de 30 años de operaciones
y ventas anuales de tres millones
El Tecnoparc sitúa a Reus como una referencia europea en investigación, desarrollo e innovación de sectores como nutrición y salud.
XAVI JURÍO
Reus ultima su transformación
económica con más de 500 millones
2010 es el año de plasmación de los proyectos más emblemáticos de la ciudad
Con este nuevo ejercicio 2010, la ciudad de Reus tiene el importante reto de
demostrar y plasmar las importantes infraestructuras que ha venido anunciando en los últimos años y que supondrán
un auténtico revulsivo en su actual modelo económico.
Entre inversiones municipales, autonómicas y estatales, Reus absorberá en
el corto y medio plazo más de 500 millones de euros. Un balón de oxígeno que
acabará de propulsar al municipio hacia
los objetivos que ha venido anunciando
a lo largo de los últimos años y que evidenciarán una auténtica transformación de su modelo económico, de las
tradicionales fórmulas productivas,
hacia actividades más innovadoras y de
valor añadido. Y que en los tiempos que
corren, esta estrategia está sirviendo
para compensar el descenso de la inversión privada con activos procedentes de
la administración pública.
Ya sólo el parque tecnológico Tecnoparc y el nuevo edificio del Hospital, posicionarán al municipio en lugares de
referencia mundial en el ámbito de la
nutrición y de la salud. Un sistema integral de soporte a la empresa, tal y como
lo califica el propio alcalde, Lluís Miquel Pérez. Además de otras inversiones
como el Cesicat que destacan a la capital del Baix Camp en el ámbito de la
seguridad informática en el conjunto de
Catalunya o el Centre d'Emergències
Nacional de Catalunya (Cencat), por
mencionar algunas.
En definitiva, una reestructuración de
la actividad económica que le permitirá
jugar un papel más estratégico y decisorio en el conjunto del Camp de Tarragona, así como minimizar el impacto de
próximas recesiones, ya que con la actual, la ciudad se ha visto afectada por
un desempleo que ya casi afecta a unas
9.000 personas, más de 12.000 en toda
la comarca del Baix Camp. Y es que
hasta la fecha, se han extinguido el 29
por ciento de las empresas de la provincia. Págs. 10-19
La reusense Signo, especializada en la impresión de diferentes formatos y en la personalización de artículos, ya es todo un referente en el sector debido a sus 30 años de operaciones y 4.500 clientes. Pág. 6
Institut Pere Martell
En sintonía con las necesidades
laborales de las empresas
El Instituto Pere Martell se
ha convertido en todo un referente formativo en la provincia
con sus 19 titulaciones acordes
a las necesidades laborales de
las empresas. Pág. 24
2
INDICADOR
FEBRER 2010
INFORME
X
NOVEDADES FISCALES 2010
Estímulo a la iniciativa empresarial
Se incentiva el mantenimiento y la creación de empleo
C.M. RUIZ - M. FUGUET / TARRAGONA
Las diferentes medidas resumidas a continuación por Luciano A. Losada, delegado
en Tarragona de la Agencia Tributaria,
puede comprobarse que han sido diseñadas con una finalidad económica dado el
actual contexto recesivo y no tanto por las
exigencias que puedan derivarse de la
futura ley de economía sostenible anunciada por el Gobierno ya que la misma
todavía no ha sido objeto de aprobación.
Las novedades normativas expuestas se
desprenden más bien de la ley de socies de inversión
dades anónimas cotizadas
inmobiliaria, de la ley de presupuestos
generales del Estado y también del Real
Losada señala que para este
nuevo ejercicio, las novedades tributarias inciden en el sector empresarial y en el contribuyente.
En lo referente al Impuesto
de la Renta de las Personas Físicas
(IRPF), Losada destacó como
primera medida la de los despidos de Expedientes de Regulación de Empleo (EREs) en
donde se equiparan las cantidades exentas al supuesto de los
despidos improcedentes. Lo que
esta disposición pretende -explica Losada- es que, en el caso de
que un despido derive de un
ERE, la cantidad exenta percibida por el trabajador se equipara
al supuesto del despido improcedente, una norma que no incide
en el importe fijado por el estatuto de los trabajadores a efectos
del despido y sí en la tributación
de las cantidades percibidas en el
despido por el trabajador. Losada
añadió que se eleva el líímite
exento cuando se perciben prestaciones por desempleo en la
modalidad de pago único.
En este caso, el límitte que
queda exento se eleva de 12.000 a
15.500 euros. Con esta medida,
puntualizó el delegado, se «incentiva la iniciativa empresarial
para contribuir a la recuperación
económica». Esta exención está
condicionada a que las cantidades percibidas se destinen al inicio de una nueva actividad económica, bien a través de una
sociedad cooperativa o en régimen de trabajador autónomo, así
«se incrementa la cantidad que
no tributa en el IRPF».
Losada no olvidó la deducción de hasta 400 euros por obtenciión de rendimientos del trabajo y de actividades económicas,
que desde este ejercicio, se aplicará a los contribuyentes cuya
base imponible sea inferior a
12.000 euros.
También se producen modificaciones en la tributación de los
rendimientos del ahorro. Aquí, el
delegado puntualiza que se incrementa moderadamente el gravamen de las rentas del ahorro,
porque pasa del 18 por ciento a
Decretto 1/2010. Está claro que la ley de
economía sostenible fijará nuevas medidas que afectarán al ámbiito tributario
pero a lo largo de la tramitación pueden
ser objeto de modificación.
En cuanto a la prróxima campaña de renta,
desde el punto de vista de la gestión, se
plantea en términos análogos a los de ejercicios anteriores y desde el punto de
vista de la Delegación de Tarragona se
prestará el servicio de asistencia a los
contribuyentes a través de los diversos
dos.
medios de asistencia establecid
La constante de la morosidad como consecuencia de la actual etapa recesiva de
la economía tamb
bién afecta a las administraciones públicas. En este sentido, Lon sumisada reseñó que los datos que han
nistrado tanto el secretario de Estado,
como el director general de la Agencia Tributaria, corroboran que dicho organismo
ha experimentado un considerable aumenazamiento del
to de las solicitudes de apla
pago de acuerdo con las circunstancias
del contribuyente. Recuérdese que ya durante el período 2009 se produjo una modificación que supuso un incremento en
e no debe de ser
relación con el importe que
garantizado, el cual aumentó de 16.000 a
18.000 euros.
Luciano A. Losada, delegado
de Tarragona de la Agencia
Tributaria, hace dos años que
accedió al cargo. Procedente
de la Administración de
Sabadell (Vallès Occidental),
también ha desarrollado
funciones como administrador
de la Agencia Tributaria en
Cornellà de Llobregat (Baix
Llobregat) y también en la
dependencia regional de
Gestión Tributaria.
Su carrera se ha
desarrollado pues en la
Agencia Tributaria de
Catalunya.
Losada es licenciado en
Derecho y pertenece al
Cuerpo de Inspectores de
Hacienda del Estado.
una escala con dos tramos. De
forma que «hasta 6.000 euros el
tipo es del 19 por ciento, y en la
medida que se supere este límite,
el tipo es del 21 por ciento».
Evidentemente, también se incrementa el porcentaje de retención
del 18 al 19 por ciento
o en coherencia con el incremento de los
tipos de gravamen.
Además, en el caso de los rendimientos del ahorro, la ley reguladora de las sociedades anónimas cotizadas de inversión en el
mercado inmobiliario (Socimi)
introduce también una modificación con la que se introduce en la
parte general de la renta los rendimientos derivados de la cesión
de capitales a entidades vinculadas hasta el límite de tres veces los
fondos propios en la parte que
corresponde al contribuyente.
Estos rendimientos, con carácter previo a esta modificación, se
integraban en la renta general y a
partir de ahora lo harán en la
renta del ahorro.
Losada detalla que la renta del
ahorro tributa a tipos fijos, actualmente al 19 o al 21 por ciento
según el tramo, mientras que la
renta general tributa al tipo que
resulte de la escala que puede llegar al 43 por ciento. Hasta ahora,
Se ofrecen
deducciones de
hasta 400 euros por
rendimientos del
trabajo
la norma indicaba que en el caso
de cesión de capitales de préstamos a entidades vinculadas siempre iba a la parte general, con lo
cual tributaba hasta el 43 por
ciento según el tipo de contribuyente.
«Ahora, con ese límite, se
incorpora la renta del ahorro,
con lo cual tributa el tipo de la
renta del ahorro», quiere esto
decir que «no se penaliza la concesión de créditos por parte de
los socios a las entidades vinculadas dentro de estos límites».
Otra de las modificaciones es
la que afecta al régimen de trabajadores desplazados en territorio
español, que desde el 1 de enero
de 2010 solamente será aplicable
cuando se cumplan además de
los restantes requisitos, que las
retribuciones previsibles deriva-
das del contrato en cada uno de
los periodos, no superen la cuantía de 600.000 euros.
Finalmente, y en lo que se
refiere al IRPF, se introduce una
reducción del 20 por ciento de
los rendimientos netos de actiividades económicas por mantenimiento o creación de empleo
durante los periodos impositivos
2009, 2010 y 2011.
En lo que se refiere al impuesto de sociedades también se proón de cinco
duce una reducció
puntos porcentuales en la escala
de gravamen, por mantenimiento y creación de empleo, en relación con las entidades que cumplan unos requisitos de importe
neto de cifra de negocios y plantilla media.
Una segunda novedad es el
régimen especial de las sociedades anónimas cotizadas de inversión en el mercado inmobiliario
(SSocimi), cuya actividad principal
es la inversión directa o indirecta
en activos inmobiliarios para el
arrendamiento que, aunque
tiene otras normas especiales, el
régimen especial se basa sustancialmente en que el tipo de gravamen es del 19 por ciento, que
coincide con el gravamen de
renta en el IRP
PF de la renta del
ahorro. Lo que se pretende, analiza Losada, es «fomentar un vehículo que está basado en una figura tradicional de los sistemas
anglosajones como son los Reale
Estate Investment Trast (Reit)».
Estos tienen como actividad principal el arrendamiento de inmuebles urbanos y gozan de un régimen tributario beneficioso.
Asimismo, no se exigirá, durante los períodos anuales de duración que se inicien dentro de
los años 2009, 2010 y 2011, que el
importe anual de la cuota de
recuperación del coste del bien
de los contratos de arrendamiento financiero permanezca igual o
tenga carácter creciente a lo
largo del período contractual.
Respecto al Impuesto del
Valor Añadido (IVA), la primera
medida, la más conocida, es el
incremento de los tipos de gravamen con efectos 1 de julio de
2010. El tipo general se elevaa del
16 al 18 por ciento y el tipo reducido del siete al ocho por ciento.
También en materia de tipos
de gravamen, se establece que los
arrendamientos con
n opción de
compra de viviendas tributarán a
los tipos reducidos. Y es que «hasta la modificación normativa, los
arrendamientos con opción de
compra de viviendas tributaban
al tipo general del 16 por ciento».
Con esta modificación, tributarán según al cuatro o siete-ocho
por ciento.
También se produce en el
IVA, un aplazamiento de la obligación de declaración telemática
del contenido de los libros registro hasta el año 2012, salvo para
aquellos sujetos pasivos que estén
inscritos en el registro de devolución mensual. Losada apostilla
que esta medida se inserta dentro
del plan nacional de reducción
de cargas administrativas.
Se introduce una regla especial en el momento de la modificació
ón de la base imponible del
impuesto por la circunstancia de
que los créditos hayan resultado
total o parcialmente incobrables
en el supuesto de que se trate de
operaciones a plazos o con precio
aplazado.
El delegado especifica que existe una norma en la ley que permite la modificación de la base
imponible y por tanto, la disminución de las cuotas devengadas
cuando el crédito correspondiente a estas cuotas haya resultado
total o parcialmente incobrable.
Se prevé así una norma específica para el caso de que en aquellas operaciones en las que el crédito haya resultado incobrable
sean a plazos o con precio aplazado.
Se elevan los porcentajes de
compensación aplicables al régimen especial de la agricultura,
ganadería y pesca que llegan al
8,5 y diez por ciento, según la
actividad de qué se trate. Esta ele-
2010 FEBRER
INDICADOR
INFORME
Los alquileres de
viviendas con
opción a compra
tributarán a tipos
reducidos
vación deriva del incremento de
los tipos de gravamen y es que los
sujetos pasivos que tributan en
este régimen -consideró Losada-,
«no están obligados con carácter
general al cumplimiento de obligaciones formales y cuando llevan a cabo operaciones, perciben
un porcentaje de compensación
por la diferencia de los tipos de
gravamen que soportan y aquellos a los que debieran repercutir».
Entonces, en el momento en el
que se incrementan los tipos de
gravamen, en coherencia, se
incrementan también estos porcentajes de compensación.
Por último, en referencia al
IVA, se establece un nuevo supuesto de inversión del sujeto
pasivo cuando las prestaciones de
serrvicio tengan por objeto derechos de emisión de gases de efecto invernadero. «Desde el momento que se regula la posibilidad de transmisión de los derechos de emisión de gases de efecto invernadero, desde el punto
de vista tributario, es necesario
que se regulen estas operaciones».
Esta norma regula quien es el
sujeto pasivo a efectos del IVA en
estas operaciones. Se considera
sujeto pasivo a quien adquiere los
derechos.
Sin olvidar una serie de modificaciones que derivan de la normativa comunitaria que afectan a
las reglas de locallización de las
prestaciones de servicios y a los
procedimientos de devolución
de las cuotas soportad
das por
empresarios no establecidos.
Losada también comentó
otras novedades que afectan más
a temas de gestión que no tanto a
conceptos impositivos concretos
y que además se encuentran en
un Real Decreto que se publicó
en el Boletín Oficial del Estado
un día antes de la celebración de
esta entrevista, concretamente el
pasado 19 de enero. Losada se
refirió a la posible atribución de
una dirección electrónica a efectos de notificaciones tributarias
por parte de la administración tributaria, derivada de la ley de
accceso electrónico de los ciudadanos a los servicios públicos.
Por otra parte, se establece
que las entidades crediticias deben in
nformar a la administración
tributaria de las cantidades que
entreguen o reciban en metálico
por impo
orte superior a 3.000 euros. «Por motivos puramente de
control». A esta obligación también se añade la de informar por
parte de las entidades crediticias
de aqueellas operaciones realizadas por empresarios o por profesionales adheridos al sistema de
cobro meediante tarjeta de crédito
o débito siempre que el importe
neto de dichos cobros sea también de 3.0000 euros. «Esto supone una obligación de información adicional por parte de las
entidades crediticias que se justifica por razones de control tributario», añadió Losada.
Se reducen un 20%
los rendimientos
netos de actividades
económicas o
creación de empleo
Por último, se da un tratamiento normativo a los supuestos
de creación de entidades con la
única finalidad de trasmitir posteriormente sus acciones o participaciones especialmente en el
marco de políticas de promoción
empresarial y fomento de la actividad económica, debido a que
existen supuestos en los que se
crean entidades con finalidades
de fomento económico que posteriormente son objeto de transmisión a terceros y se les da un
tratamiento normativo adecuado
a estos supuestos. Q
3
4
INDICADOR
FEBRER 2010
OPINIÓ
Editorial
Butxaca mig plena o buida
Del dicho al hecho
Todo ello junto con muchos más elementos en
materia económica, infraestructural o cultural, sitúan a esta ciudad, junto con Tarragona, en los principales generadores de riqueza y de todo tipo de
sinergias para acabar configurando entre ambas -sin
prescindir del resto del Camp- la que ya está considerada como la segunda área metropolitana de
Catalunya.
Los nuevos planteamientos territoriales trazados
para el Principat han abierto viejas heridas, encontrado posturas, desgastado energías. Éste es un camino estéril que no conduce a ninguna parte. La construcción de puentes de
colaboración entre ambas
Reus pondrá en funcionamiento este año el Tecnoparc y el
ciudades es el auténtico garante para ir descentralinuevo hospital, vigas maestras que sustentan su proyección
zando Barcelona, para ganar en calidad de vida, painternacional en ámbitos como la nutrición o la salud
ra aumentar servicios para
la ciudadanía, en definitiva, optimizar el estado del bienestar.
Los resultados del Tecnoparc no son inmediatos,
Este rotativo siente especialmente estas guerras
sus frutos empezarán a recogerse a medio plazo.
intestinas, porque ha sido pionero a la hora de proPero la espera merecerá la pena, ya que esta apuesponer vías de colaboración y funcionamiento global
ta sitúa la capital del Baix Camp en la mejor posidel territorio por el bien del Camp de Tarragona.
ción para amoldarse al cambio de modelo econóLas hemerotecas son testigo de reportajes de Indicamico que viene gestándose y que transformará el
actual modelo productivo hacia la sociedad de la
dor de Economía que demostraban lo lejos que han
innovación y el conocimiento.
llegado otros territorios europeos con el diálogo y el
Para el caso de Reus, su sensibilidad y visión de
afán de colaboración por bandera. Esta publicación
futuro hacia los nuevos sectores económicos, hacia
trajo a la zona claros ejemplos de consenso territorecientes puestos de trabajo cualificados e innovarial como los rubricados en La Rochelle, un área
dores, le permitirán diversificar la economía y ser
metropolitana francesa muy semejante a ésta en
más resistente ante futuras recesiones.
donde diversas ciudades aportan lo mejor que tieY es que el conocimiento, la investigación en
nen en pro de un proyecto común: aeropuerto,
ámbitos como la nutrición o la salud, ya hoy en día
puerto, parques tecnológicos, universidad, alta
se consolidan como sectores estables de inercia
conectividad... Un esfuerzo periodístico que podría
firme y segura, sin dientes de sierra.
ser estéril, a tenor de los acontecimientos. Q
Reus tiene un apasionante y ambicioso reto para
este nuevo año 2010: demostrar, plasmar las importantes infraestructuras y servicios que ha venido
anunciando en los últimos años, y que la resaltarán
a la ciudad en el mapa mundial de sectores como la
nutrición o la salud.
Las vigas maestras que sustentarán este plan de
progreso y desarrollo se ubican tanto en el parque
tecnológico Tecnoparc, como en el nuevo edificio
del Hospital de Sant Joan. Y del dicho, al hecho: este
año 2010, se espera que ambas infraestructuras
entren en funcionamiento.
C
ontínuament
sentim que no
s'hauria de parlar tant de la crisi com
si semblés que, si no
s'esmentés, es podria
recuperar la confiança
i així millorar l'economia. Però no es tan fàcil perquè el que cal no
és callar sinó actuar.
Manquen accions per
sortir de la crisi, que és
el que esperem tots,
perquè sabem que els
problemes no desapareixen ignorant-los o
fent veure que no hi
són. Per acabar amb un
problema s'ha de buscar una solució i aplicar-la. Per això, malgrat que alguns estudis
econòmics mostrin que
sembla que una menor
destrucció de l'ocupació aquest 2010 permetrà suavitzar la caiguda del consum, no
podem esperar que, de
sobte, es reactivi l'economia.
L'informe semestral
sobre la Situació i Perspectives de l'Economia
Catalana de Caixa Catalunya mostra que el
2010 la demanda interna continuarà frenant
el creixement del PIB,
encara que el consum
privat no serà tan negatiu com el de 2009. Si
l'any passat el descens
de la despesa de les famílies va ser del cinc
per cent, es preveu que
enguany se situï en l'u
per cent. Però, com
mostra l'Índex de Comportament del Consumidor elaborat el
gener per MillwardBrown, malgrat que
l'opinió dels ciutadans
sobre la situació econòmica ha millorat, això
no vol dir que pensin
canviar el seu comportament en les decisions
de consum, que segueixen congelades.
Sobretot perquè se
senten ‘sols’ davant la
crisi i consideren que
no s’estan prenent
mesures. Q
La dada
850.000
habitantes en el Camp de Tarragona son los que prevé el Departament de Política Territorial que puedan
haber de aquí al 2026.
Redacció i Disseny
[email protected]
[email protected]
Tel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30
Fundat per José Pedro Rueda Gallisà
Editora: ROSA JUSTE PARRILLA
Director: CARLOS M. RUIZ
Coordinació: MERITXELL FUGUET
Redacció: LAIA TOST, NOEMÍ POLLS, ANNA POLO, ACN
Fotografia: XAVIER JURÍO
Disseny i Maquetació: DAVID JIMÉNEZ
Correcció: MÒNICA LÓPEZ
Comercial i Administració:
[email protected]
Tel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30
Carrer Illes Medes, 6-10 / 43206 REUS (Tarragona)
IMPRIMEIX:
HERALDO DE ARAGÓN - Tel. 976 765 000 - D.L.: G-1183/2000
‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT.
LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL.
EDITA:
www.indicadordeeconomia.com
NOTA
Director General: FELIP GUSPI BORI
Gerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ
C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS
Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30
D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 de
desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem que
les dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporades
i seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestionar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’ús
exclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrer
Illes Medes 6-10, 43206 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten en
aquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent.
2010 FEBRER
INDICADOR
5
EMPRESES
X TAQUIMSOL
La millor química
per a la construcció
A mitjà termini l’empresa obrirà delegacions per Catalunya
ANNA POLO / REUS
A principis de 2009, l'Anton i el
Marc Sentís, amb una llarga trajectòria en el sector de la cons-trucció, van crear a Reus l'empresa Taquimsol, per tal de cobrir les
necessitats i mancances del sector i resoldre les patologies i problemàtiques pròpies de l'edificació. Com resa el seu esllògan,
l'empresa ven la millor química
per a la construcció i la indústria.
Un projecte que es va convertir en un repte per a
aquests dos germans i que gràcies al seu coneixement del
sector, «ens vam poder especialitzar en les diferents solucions químiques més adients
per a cada cas», explica Anton
Sentís, cap d'aplicacions de
l'empresa. Tot i que es tracta
d'una empresa molt jove encara, aquest fet va ser el motiu
pel qual la Cambra de
Comerç de Reus va premiar
Taquimsol amb la distinció
Jove Emprenedoria dels
Premis Cambra Reus 2009.
L'empresa ha creat la marca
registrada Taquimsol i, tot i
que la matèria prima la compren a un proveïdor, tots els
seus productes són envasats
per ells mateixos amb el seu
segell que en garanteix la qualitat. L'extens catàleg de productes n'és una mostra: des
d'aïllants tèrmics o acústics i
impermeabilitzants per a teulades, terrasses o parets; tractaments per a les diferents
superfícies com el tractament
innovador per consolidar la
pedra i la llamborda que es
realitza en sec i queda resolt
en poques hores; tot tipus de
fluids químics que permeten
resoldre fàcilment moltes
patologies, netejar el cautxú
de terra, els grafittis de les
parets o l’hermètic i segellador d'arbres, molt de moda
ara a les ciutats; resines i morters per realitzar ancoratges
de tot tipus, entre molts
Resol les
patologies i
problemàtiques
pròpies del sector
altres. Per Sentís, les patologies més comuns en tot tipus
d’edificacions «són els aïllaments i les humitats, per les
quals hi ha solucions diverses
i molt específiques».
Taquimsol no només comercialitza els seus productes,
sinó que també aplica la solució per a l'empresa que ho
Anton i Marc Sentís es troben al capdavant de Taquimsol.
necessiti, amb personal professional i ben qualificat. En
els darrers mesos, l'empresa
ha iniciat, amb el seu equip
comercial, contactes amb
altres potencials clients com
són els ajuntaments i altres
administracions públiques
per oferir-los els seus serveis
«ja que, en aquest àmbit, les
administracions no estan
actualitzades respecte als
últims productes que surten
al mercat; per exemple, tenim
un producte molt innovador
que facilita enormement l'extracció dels xiclets de les vore-
XAVI JURÍO
res i paviments», comenta
Sentís. Un altre dels reptes
futurs per a aquesta jove
empresa és, si les coses segueixen a bon ritme, obrir a mitjà
termini, delegacions distribuïdes per tot Catalunya. Q
“Les xifres”
FUNDACIÓ:
2009
PLANTILLA:
6 treballadors
6
INDICADOR
FEBRER 2010
EMPRESES
X IMPRESSIÓ DIGITAL
Signo aposta per la
diversificació del negoci
La Sénia, cap al
comerç exterior
El sector s’interessa en l’exportació
L’empresa ofereix més de 16.000 articles
LAIA TOST / REUS
«Treball, qualitat i servei». Així
defineix Xavier Balaña les claus
de l'èxit empresarial de Signo,
empresa reusenca que porta més
de 30 anys al mercat de la
impressió publicitària. Signo és
una empressa familiar que inicià
des de zero Robert Balaña, pare
de Xavier, dedicant-se a la fabricació d'engganxines i senyalització
industrial. Avui l'empresa disposa
d'unes instal·lacions de més de
4.000 mettres quadrats, 27 treballadors i comercialitza amb impressió digital, retolacions, tanques, rèttols, reclams, tèxtil i serigrafia.
Signo és una empresa dedicada a la impressió en diferents
formats i la personalització d'articles.
L’empresa disposa de dues
instal·lacions, una situada a
Reus a l’avinguda Països
Catalans, amb un local amb 800
metres quadrats destinats a la
impressió digital (lones, papers,
opis...) i utilitzat també com a
taller de rètols, més una botiga i
exposició de 500 metres quadrats. L’altra nau, ubicada a Riudoms, disposa de 3.200 metres
quadrats des d’on es treballa la
serigrafia tèxtil i la impressió
d’articles, adhesius i cartelleria.
Signo ofereix més de 16.000
articles a disposició del client.
Aquesta diversitat de productes i
de treballs respon a un posicionament empresarial. I és que,
segons assegura Xavier Balaña,
que està al capdavant del negoci
juntament amb el seu pare
Robert Balaña, «els mercats són
molts canviants, i s'han de tenir
obertes moltes línies de negoci,
perquè si una falla puguis continuar». «A dia d'avui, s'ha de ser
dinàmic i adequar-se». En
aquest sentit, Balaña concreta
que la seva estratègia de negoci
passa per una ampliació constant de mercats i que les seves
inversions han estat sempre destinades a millorar tecnologia.
Un fet que, segons explica
Balaña, els permetrà ara, en
plena crisi, seguir a la «cresta de
Compradors del moble del Marroc, l’alcalde de la Sénia, V. Pla, i el
director i l’export-manager del Cenfim, J. Solana i A. Ruiz.
NOEMÍ POLLS / LA SÉNIA
Xavier Balaña, a les instal·lacions de Signo a Reus.
l'onada» durant dos anys sense
necessitat d'haver d'invertir.
És aquesta flexibilitat de negoci que permet a Balaña veure el
got mig ple, tot i que la forta
crisi que copeja l'economia tampoc passa de llarg per a Signo.
«Ens anem mantenint, però
s'ha de treballar el doble per
guanyar la meitat».
D'altra banda, Xavier Balaña
assenyala que la supervivència
en temps de crisi passa per
adaptar-se al mercat del moment i de les seves condicions.
«Ara el mercat és molt més exigent que abans. Si abans compraves sense mirar, ara mires
tres vegades abans de fer-ho.
Però és com hauria hagut de
ser sempre, el que passa és que
ens vam malacostumar i ara
hem de tornar a tocar de peus a
terra», afegeix.
L’equip
Xavier Balaña també assenyala l’equip humà de l’empresa
com el motor principal que fa
que el negoci se sostingui.
«L’empresa és la que és, i aguanta com ho estem fent fins
ara perquè tots som uns grans
treballadors i professionals».
En aquest sentit, Balaña assegura que és aquest, mantenir la
plantilla de treballadors, el seu
principal objectiu.
X. JURÍO
Pel que fa al nombre de
clients, Signo té al voltant de
4.500 clients en cartera, una
llista formada pels clients dels
últims dos anys. Balaña explica que amb la crisi no han perdut clientela però matisa que sí
que s’ha reduït la despesa, i
més, en el cas de les pimes.
«Nosaltres venem publicitat, i
les grans multinacionals continuen apostant per la publicitat, però la petita i mitjana
empresa, que són la major part
dels nostres clients, es veuen
obligades a reduir la despesa. I
si abans invertien 100, ara
inverteixen deu», subratlla.
Una mesura de continència
que Balaña considera que
s’hauria de capgirar, per
poder assegurar-se la continuïtat del negoci una vegada es
recuperi la normalitat dels
mercats. «És normal que primer es miri per quadrar caixa,
però també és important que,
en la mesura que es pugui, es
continuï invertint en publicitat. Perquè, tot i que ara no
se’n tregui un benefici, quan el
mal temps passi, aquella marca
serà la que continuarà estant
present en la ment de la gent».
Quant a facturació, l'empresa aconsegueix una xifra de
mitjana anual de tres milions
d'euros. Q
“Las cifras”
FUNDACIÓ:
1976
PLANTILLA:
27 treballadors
FACTURACIÓ:
3 milions d’euros
El sector del moble està vivint
moments difícils. A la Sénia hi
ha 18 fàbriques de mobles i 60
empreses relacionades amb el
sector, a excepció d'alguna
fàbrica de pinzells. Tant
empresaris com polítics estan
buscant estratègies per donar
una sortida a la situació econòmica de la zona provocada per
la crisi.
Són exemples d’iniciatives
dutes a terme, la presència de
deu empreses a la Fira de Saragossa i l'acolliment en missió
comercial de compradors de
moble del Marroc en aquest
municipi del Montsià.
Deu empreses de la Sénia van
participar en la segona edició
de la Fira del Moble de Saragossa que va tenir lloc durant
els dies 14-17 del passat mes de
gener. «Una estada de la qual
fem una valoració molt positiva, ja que només és la segona
vegada que es fa aquesta fira i
està resultant més competitiva
que la de València», explicava
Maria Pilar Ballester, regidora
d'Indústria de la Sénia.
Segons el president del
Cenfim, Jordi Albocar, «gran
part de la presència catalana a
la fira era de la Sènia i enguany
a la fira es respirava molta més
activitat, ja que hi va haver més
del doble d'expositors i uns
30.000 visitants, i això s'ha de
mirar en clau positiva». Tant
Ballester com Albocar, juntament amb el president del
Col·lectiu d'Empresaris de la
Sénia, van estar presents a l'esdeveniment de la capital aragonesa per donar suport al sector.
D'altra banda, a finals de
gener, els dies 27 i 28, el
Cenfim (Centre de difusió tecnològica de la fusta i el moble
de Catalunya) va acollir una
missió comercial de compradors de moble del Marroc a la
CEDIDA
Sénia. En aquesta acció comercial hi van participar 14 empreses catalanes de fabricació de
mobiliari, tant per a la llar com
per a hotels i d'altres col·lectivitats, interessades en l'exportació a aquest país del nord d’Àfrica. L'acte va comptar amb la
col·laboració de la Cambra de
Comerç de Tortosa.
L’objectiu d’aquesta missió
comercial era facilitar nous
contactes per a les empreses
catalanes que vulguin iniciar o
incrementar les seves exportacions al Marroc. Aquest país
està notant menys els efectes de
la crisi, especialment per la
forta inversió internacional en
nous equipaments hotelers,
amb el que comporta tant en
moblament dels nous establiments, com en renovació de
mobiliari i decoració dels ja
existents.
Centre internacional
Aquesta visita és fruit de la
feina feta per un export manager contractat a partir del Pla
d'Internacionalització
que
s'està duent a terme i que, a
més, preveu la construcció del
Centre Internacional de negocis. Aquest centre que, segons
explica Maria Pilar Ballester,
estarà construït a finals d'enguany, «compta amb 300.000
euros de subvenció provinents
del fons Feder, 150.000 euros
de la Diputació de Tarragona i
150.000 euros més a càrrec de
l'Ajuntament senienc». Q
78
Empreses del municipi de
la Sénia (Montsià) treballen
en el sector del moble. 18
d’elles són fàbriques.
2010 FEBRER
INDICADOR
7
EMPRESES
X ANDRÉS PINTALUBA SA
‘La producció amb valor afegit és
ja un 15% de la nostra facturació’
El grup especialitzat en nutrició i salut reprèn aquest any les inversions
Andreu Pintaluba comenta
que actualment el 25 per cent de
la facturació del grup es genera
ja a les fàbriques amb què compten fora d’Espanya.
T. FUGUET - C.M. RUIZ / REUS
Andrés Pintaluba SA va ser fundada a Reus el 1978 per Andreu
Pintaluba -pare- com a empresa
dedica
ada a la nutrició animal i
posteriorment va incorporar també la línia de medicaments animals. Amb els anys, aquesta
empresa familiar ha crescut
constituint 13 societats que formen avui en dia un grup amb un
valor de facturació consolidat de
158 milions d’euros. El 1990 van
diversificar els seuss segments
productius amb Alifarma SA,
dedicada als additius per a alimentació humana.
La línia de nutrició d’Andrés
Pintaluba, SA es dedica a vendre
additius als fabricants de pinso,
com ara minerals, aminoàcids o
vitamines que han de proporcionar una dieta més equilibrada als
animals. I en salut animal treballa com un laboratori veterinari i
comercialitza medicaments especialment per a porcs i conills,
sectors molt concentrats a Catalunya. Això sí, sota un gran control i tenint en compte una sèrie
de normatives que es van endurir arran de les alertes sanitàries
de les dioxines i les vaques boges.
«La Unió Europea té una obsessió que és la seguretat, cosa que
es tradueix en normatives molt
exigents que suposen uns costos
elevats», assenyala Andreu Pintaluba Mitjà, General Manager
d’Andrés Pintaluba, SA.
L’empresa fundada pel seu
pare i que l’any passat va complir
30 anys, va ser la base per crear
un petit grup empresarial a partir dels anys 90. «L’any 1990 vam
crear la segona empresa del
Inversió en desenvolupament
Apsa Lab, SL és el laboratori on es desenvolupen els productes.
grup, Alifarma (Alimentació i
Farmàcia) que, amb una dimensió més petita, s’ha especialitzat
en els aliments funcionals o
nutriceuticals. El 1995 es va crear
una altra empresa, Adiveter, SL,
especialitzada en el control de
patògens en els pinsos, també
ubicada a Reus».
El que denomina «la primera
aventura a l’exterior» del grup
arribà el 1994 quan s’establí una
empresa pròpia a Portugal, Vetalmex. Més endavant, a partir
de l’any 2000, en analitzar les
previsions que apuntaven que la
producció ramadera a Europa
no creixeria, i que, fins i tot, baixaria -cosa que afortunadament
no ha passat-, «vam buscar mercats alternatius on sí que havia
de créixer». Pintaluba indica que
aquests mercats són Àsia, pel seu
creixement endogen, i SudAmèrica, que és on disposen de
les matèries primeres. Així, el
2002 es fundà a Argentina, Apsa
X. JURÍO
La fàbrica oberta
a Líbia permetrà
arribar al nord
d’Àfrica i al
Pròxim Orient
Internacional, on treballen 25
persones, i el 2004, Pintaluba du
Brasil. L’obertura internacional
més recent fou l’any passat a
Líbia, on es creà una petita fàbrica amb un soci local. «Des
d’allí intentarem arribar a països
de l’arc Mediterrani importants
quant a població com ara Egipte
o Turquia. Ens oblidem d’Àsia
perquè d’aquesta zona ja importem molt». Així, els principals
mercats als quals exporten són
Llatinoamèrica, Europa de l’Est i
ara s’aposta per part d’Àfrica i el
Pròxim Orient.
Paral·lelament, des de 2002, el
grup va començar a invertir en
projectes d’investigació: «bàsicament desenvolupem els productes genèrics, comercialment,
canviant les dosis, millorant la
seva aplicabilitat, etc. Això ha fet
que a Andrés Pintaluba SA
hàgim passat des de gairebé zero
el 2002, quan el 95 per cent de la
facturació corresponia a comercialització, fins avui que la producció amb valor afegit és ja un
15 per cent de la nostra facturació», calcula Pintaluba.
Precisament, Adiveter desenvolupa un projecte amb la
Universitat Rovira i Virgili que
consisteix en la producció de
coatings, revestiments o cobertures que protegeixen els medicaments animals quan es fabriquen, a grans temperatures, els
pinsos amb què es barregen, per
tal que mantinguin al cent per
cent la seva eficàcia. «Comencem les proves a nivell
semiindustrial i, si surten bé, es
demanaran els permisos i registres corresponents per tal que el
2011 s’iniciï la nova línia».
El General Manager d’Andrés
Pintaluba indica que el 2008 es
van aturar les inversions; el 2009
es va dur a terme una contenció
de la inversió i la despesa molt
important, però que aquest 2010
es reprendran les inversions amb
nous projectes de línies de productes, dels quals els coatings
són el primer exemple.
24 camions
El Grup Pintaluba compta
amb una empresa de transports,
APSA Logístics, que en els seus
30 anys d’existència ha anat
incrementant el nombre de
camions propis fins als 24
actuals, arribant a una xifra a
partir de la qual, com explica Andreu Pintaluba, General Manager
d’Andrés Pintaluba SA, «ja no
volem créixer més».
Pintaluba explica que en l’àmbit de la distribució, en què els
productes que es comercialitzen
són substitutius o genèrics, «ens
intentem diferenciar de la competència en el servei logístic. Es
tracta d’una eina interna que
ens dóna flexibilitat per a les
comandes urgents. Actualment,
al voltant del 80-85 per cent del
transport a Espanya i Portugal
ens el fem nosaltres, i el 15 per
cent restant, l’externalitzem».
Pintaluba explica que la seva
estratègia ha estat l’autofinançament i la reinversió de beneficis
per al seu creixement, cosa que
els ha reforçat davant la crisi. De
totes maneres, assenyala que, encara que l’alimentació és un sector refugi, també els afecten la
falta de crèdit, els impagats i l’increment dels costos financers.
«No es parla d’un problema que
és la baixada del risc comercial
que han realitzat les empreses
d’assegurances. Hi ha moltes
empreses que no han deixat de
pagar mai i a les quals se’ls ha
doblat la prima», assegura. Q
“Les xifres”
FUNDACIÓ:
1978
FACTURACIÓ CONSOLIDADA:
milions d’euros (Grup)
158
PLANTILLA:
237 treballadors (Grup)
PLANTILLA A REUS:
185 treballadors
8
INDICADOR
FEBRER 2010
EMPRESES
X INDÚSTRIA
Solarca focalitza la central
de tot el grup a Tarragona
Qatar i Emirats Àrabs. I pel
que fa a treballadors, el grup
compta amb una plantilla de
150 treballadors.
El grup Solarca va tancar el
2009 amb una facturació global (entre totes les companyies del grup) de 25 milions
d'euros. D’altra banda, Joan
Enric Carreres confia que
aquest any «tornem a pujar
un 10 per cent».
Així mateix, en aquest últim
exercici, el 70 per cent de la
facturació correspon al mercat exterior. Un percentatge
resultant de la facturació de
les companyies del grup instal·lades fora del país, més la
El grup obre mercat a Singapur, Qatar i Emirats Àrabs
LAIA TOST / LA SELVA DEL CAMP
El grup Solarca inaugurava el
passat gener les noves instal·lacions del grup a la Selva del
Camp. Ubicada al polígon Xalamec, aquesta seu no només
substitueix les atingues installacions de Consttantí, sinó que
esdevindran la seu central, controlant la part logística i el
departament d'I+D de tot el
grup, deixant únicament el
departament administratiu independent a cada país d'actuació.
Ell període de construcció no ha
arribat a l'any i ha suposat una
inversió de set milions d'euros.
La nova seu central del grup
Solarca és ja una realitat.
Després de 358 dies de construcció, el passat 15 de gener,
la companyia inaugurava les
instal·lacions que convertiran
la Selva del Camp en el centre
logístic i d'I+D del grup.
La construcció del nou complex, d'una superfície de
20.000 metres quadrats, ha
suposat per a l'empresa una
inversió de set milions d'euros. De la totalitat del recinte,
4.000 metres quadrats s'han
destinat a naus per a magatzems, i al voltant de 1.800 a
oficines, i a una àrea comuna,
on hi ha un saló d'actes, una
sala de manteniment i una
àrea d'investigació i desenvolupament i laboratoris.
Amb aquest nou espai es
contempla poder donar resposta a les necessitats del grup
durant els pròxims 15 anys.
El motiu del canvi d'ubicació ve motivat, segons explica
El grup destina
14 milions d’euros
a la recerca i
desenvolupament
El president Joan Enric Carreres, a les noves instal·lacions de la Selva del Camp.
el president del grup Joan
Enric Carreres, per una necessitat empresarial, ja que les
antigues instal·lacions es van
quedar obsoletes després de
quasi 30 anys. «S’havia de
prendre una decisió: allà no hi
podíem estar. L'empresa estava creixent i les instal·lacions
eren deficients, perquè tot i
que teníem 14.000 metres
quadrats no podíem aconseguir permisos per millorarles». «La gent de la pròpia
empresa ho demanava», afegeix Joan Enric Carreres.
En canvi, en el cas de la
Selva del Camp tot van ser
avantatges. «El polígon on ens
hem ubicat ja el coneixíem
perquè hi havíem treballat
amb alguns clients i, d'altra
banda, l'Ajuntament ens va
acceptar el projecte i ens va
La nova seu
central ha
suposat una
inversió de set
milions d’euros
posar totes les facilitats»,
subratlla el president.
Les principals activitats que
ofereix el grup Solarca són:
neteges químiques i manteniment, decapats preoperacionals, neteja de centrals de
cicle combinat, tèrmiques
convencionals, bufats amb
vapor/aire, neteja de forns en
funcionament, neteja química
de tanques, desinfecció de
XAVI JURÍO
legionel·la, assecat de línies,
neteja d’explosius i lloguer
d’equips.
El grup i projectes
Ara el projecte per a aquest
2010 és traslladar tota l'activitat operativa dels diferents
països on el grup té domini a
la nova seu. I és que Joan
Enric Carreres assenyala que
la seva ja és «una logística
prou complicada com per
sumar-hi afegits». A dia d’avui
el grup està format per LQI
S.A, Selquima S.L, Solarca
Maroc, Solarca France, Sabsco
Ltd, Solarca Qatar i Precision
Blasting i Solarca S.L. A més,
actualment l’empresa està
obrint mercat al Golf Pèrsic i
Àsia. En aquest sentit, ja disposen d’una oficina comercial
a Singapur i contractes a
facturació que Solarca SL,
com a tal, ha aconseguit fora
d’Espanya.
D’altra banda, el pressupost
destinat a I+D és de 14
milions d’euros, destinats a la
investigació de nous procediments.
El 60 per cent dels clients
del grup, segons explica el
president del grup, corresponen a grans empreses com ara
Dow Chemical, Repsol, Shell,
BP, Endesa, Iberdrola, Enel,
Initec, Acciona i SEAT, entre
d'atres. Q
25
Són els milions d’euros de
facturació que el grup va
facturar en l’exercici de
2009.
Clau renova les TIC
L’empresa està immersa en un programa d’I+D+i
A. POLO / REUS
Amb el seu afany permanent
de millora contínua, l’empresa
Clau, Centre de Serveis, ubicada a Reus ha renovat, en la seva
nova planta al polígon industrial Mas Batlle, el software i el
hardware i les comunicacions
en telefonia, eines imprescindibles per prestar els seus serveis. Clau, empresa fundada el
1994, es dedica a oferir els seus
serveis de gestió, reparació i
manteniment de la llar i el
comerç a través de les pòlisses
de les companyies d’assegurances, en l’àmbit de tota la nostra
demarcació. D’aquesta manera, immersos també en un programa de I+D+i, «l’empresa té
les instal·lacions preparades
per poder encarar el futur amb
optimisme», explica Lluís Aragonès, gerent de Clau. Així
mateix, ja que la nova nau és la
tercera de l’empresa, «ja estem
en condicions de triplicar el
nostre volum de treball sense
problemes, a la vegada que
optimitzem els recursos». Unes
noves inversions realitzades en
aquesta planta que han tingut
un cost per a l’empresa d’1,1
milions d’euros.
En la seva totalitat, les tres
naus industrials que té l’empresa sumen un total de 1.500
metres quadrats. La nau de
Mas Batlle disposa de 800
metres quadrats i s’hi troben
les oficines i instal·lacions centrals.
D’aquesta superfície, 500 es
dediquen al taller per a les
reparacions. A la resta, 300
metres quadrats, s’hi ubiquen
els departaments de Call Center o tramitació, la comptabilitat i els Recursos Humans i, finalment, el departament de
gestió i coordinació d’operaris.
La seva plantilla a la nova nau
és de 50 treballadors. Q
Lluís Aragonès, gerent de Clau, Centre de Serveis.
XAVI JURÍO
2010 FEBRER
INDICADOR
9
EMPRESES
X INNOVACIÓ
·BREU·
Lamicat formará parte
del proyecto WIN-D
La empresa de Amposta construirá velas para ‘Barcelona World Race’
ahora con 38 trabajadores, y
espera facturar este año entre
3,2 y 3,5 millones de euros y
obtener beneficios en el 2011.
NOEMÍ POLLS / AMPOSTA
La compañía catalana Laminats
de Catalunya (Lamicat), dedicada
al diseño y construcción industriall y naval, formará parte del
proyecto WIN-D dedicado a la
investigación industrial y a la inón tecnológica de velas de
novació
navegación oceánica. Este proyecto, vinculado a la Barcelona
e, ha recibido una subWorld Race
vención del Cidem/ACC1Ó, dentro del ámbito de núcleos de alta
e I+D, que cuenta
tecnología de
con la cofinanciación de los fondos europeos de FEDER. La
posta,
empresa, situada en Amp
nació en el 2008.
Las empresas y entidades
participantes en el proyecto
WIN-D han ratificado su
acuerdo de colaboración,
mediante la firma de un convenio para el desarrollo de
este proyecto. El presidente
de Lamicat, Óscar López ha
destacado la importancia de
esta acción que «permitirá
un importante desarrollo en
aplicaciones
tecnológicas
punteras, dentro del sector
naval catalán».
La puesta en marcha de la
planta de la empresa Laminats de Catalunya (LAMICAT), situada en el polígono
L’Oriola en Amposta, se inició el 10 de octubre del año
2008. Esta nueva empresa
nació como resultado de la
unión de tres firmas consolidadas, Grup Aresa, Ausmar
(Duarry) y Astromar, pertenecientes al sector náutico,
competidoras entre sí, y otra
compañía dedicada a la fabricación de filtros y accesorios.
Óscar López, presidente de Lamicat, durante la firma del convenio.
La compañía se
ha introducido
en mercados
como automoción,
energías eólicas o
paneles de avión
La inversión inicial fue de
seis millones y medio de euros
y cuentan con una superficie
construida de 7.600 metros
cuadrados, más 12.000 metros
cuadrados reservados para
futuras aplicaciones.
Pero el año 2009 les hizo
despertar con una perspectiva
nueva que hizo que se modificara la estrategia inicial buscando un objetivo claro: ampliar los mercados. «Estamos
CEDIDA
en mercados en los que inicialmente ni imaginábamos»,
explica Óscar López. Y es que
Lamicat no está sólo en mercados como el náutico, también trabaja en la automoción
(autobuses, autocaravaning ,
camiones), en el transporte
ferroviario, en las energías
eólicas, y en otros ámbitos
como los paneles de avión,
maquetación y prototipos,
conducciones y tuberías de
alta presión para desaladoras y
centrales nucleares...
Toda esta reorientación permitió, según el presidente de
la empresa, «una evolución
muy positiva ya que la situación en el 2009 llegó a ser muy
crítica con incluso la desaparición de posibles clientes».
«Las nuevas tecnologías nos
han salvado el año», afirma
Óscar López.
La empresa, que cuenta
Barcelona World Race
El proyecto WIN-D se materializará con la construcción
de las velas que llevarán las
embarcaciones de la Escudería de Navegación Oceánica
de Barcelona en la segunda
edición de la Barcelona World
Race, que empezará el 31 de
diciembre de este año.
De cara a las próximas ediciones de la competición, Lamicat también tiene previsto,
en colaboración con el núcleo
cooperativo, el diseño y construcción de una embarcación
de alta tecnología, capaz de
competir con barcos de otros
países que disponen de más
experiencia y tradición en
este sector. Q
3,2
millones de euros, es la
previsión de facturación
de la empresa Lamicat para el año 2010.
5 EL GRUP EL
PÒSIT APOSTA
PELS CONGELATS
DE QUALITAT
L'empresa
culinària
Grup El Pòsit, ubicada a
Cambrils (Baix Camp), aposta de manera continuada per la gastronomia artesanal amb productes de
congelació al Camp de Tarragona. Segons ha explicat
el director de màrqueting
del Grup El Pòsit, Ángel
Pérez, «cal trencar aquesta
negativitat» que sovint es té
dels productes de congelats
i que s'associen a una baixa
qualitat i sobretot a la manca de gust a l'hora de menjar-los. Pérez ha justificat la
necessitat de distribuir els
productes del Grup El Pòsit
en aquest format, ja que és
l'«única manera» que els
aliments mantinguin les seves característiques naturals i propietats al llarg del
temps.
El Grup El Pòsit treballa
amb la Confraria de Pescadors de Cambrils i la
Cooperativa Agrícola per,
conjuntament amb l'Ajuntament del municipi, endegar una acció comuna en
benefici de la marca de
Cambrils dins el sector culinari. Pérez ha explicat que
tenir productes de primera
mà ajuda a oferir un producte artesanal, de primera
qualitat i que marca una
diferència amb els productes ja existents.
10
INDICADOR
FEBRER 2010
ESPECIAL REUS
X TAULA RODONA
La segunda área metropolitana pende
de los puentes entre Reus y Tarragona
Sanromà: ‘Reus tiene derechos legítimos y un importante papel en el territorio’
C.M. RUIZ.-M. FUGUET / REUS
En la mesa redonda que Indicador y la Cambra de Comerç de
Reus organizaron para diagnosticar la salud económica de la capital del Baix Camp y vislumbrar
sus expectativas de futuro, el
presidente de dicha corporación
aac Sanromá, lamenmercantil, Isa
tó que las disputas capitalinas
protagonizadas por Reus y Tarraen a ninguna
gona «no conduce
parte», más teniendo en cuenta
que «de los puentes de colaboración que se establezcan entre
sendas ciudades pende la materialización de la segunda área
metropolitana más importante de
Catalunya».
Isaac Sanromà, presidente
de la Cambra de Comerç de
Reus, comentó que la intención de la Generalitat es ir aparcando el modelo territorial basado en las provincias y recuperar lo que ya funcionaba en Catalunya con el modelo de las
veguerías, en el cual Reus disfrutaba de un buen posicionamiento.
En 1932, la Generalitat instauró las veguerías, en donde
existía la cuarta región, con
una extensión muy similar a la
actual ámbito de influencia de
la Cambra de Comerç de Reus,
pero sin incluir la comarca de
la Terra Alta, esto es: Conca de
Barberà, Priorat, Baix Camp,
Ribera d'Ebre y Priorat, siendo
Reus la capital de todo este
territorio. Así rigió hasta 1939,
cuando con la dictadura se a-
‘Indicador’ y la Cambra de Comerç de Reus organizaron la mesa redonda en las instalaciones de la corporación.
‘Dumping’
y ‘clusters’
Josep Jofré, chief executive officer de Laboratorios
Serra Pàmies analizó que
para que la zona y sus sectores económicos puedan diferenciarse de la competencia, hay que apostar por el
dumping tecnológico o mediante carreras de conocimiento por medio de la asociación de otros emprendedores con los que poder
obtener retos muy difíciles
de alcanzar a escala individual. Una alianza que puede venir refrendada mediante clusters de empresas
con los mismos tipos de intereses y actitudes. Por lo
tanto, propuestas como las
del Tecnoparc, valoró el gerente de Serra Pàmies, son
«muy interesantes desde este punto de vista». Jofré añadió que si se puede acceder
a los recursos de forma sencilla y se cuenta con información de lo que realiza la
competencia más directa y
se puede producir más barato dada la globalización de
la economía, «podremos
seguir ganado dinero y
mantener las estructuras».
XAVI JURÍO
sea Reus, sino que por la especificación de la ciudad, su historia y sus 115.000 habitantes
tiene un importante papel a
jugar al lado de Tarragona».
Por otro lado, para Sanromà,
el nombre del aeropuerto es
incuestionable, «creado hace
más de 70 años por los emprendedores de Reus, y que
nada tiene que ver con la historia de otros aeropuertos
como el del Prat o el de
Barajas». Concretamente, en el
Prat, los emprendedores de
Barcelona eligieron este emplazamiento ya que la Ciudad
Condal no disponía del suficiente espacio.
«Queremos ser compañeros
de viaje, pero Tarragona no
bolió esta división territorial y
se instauraron las provincias.
El problema actual, reflexionó Sanromà, ha acontecido
cuando se ha vuelto a replantear un nuevo modelo territorial
inspirado en las veguerías. Por
lo tanto, «Reus tiene derechos
legítimos y es normal que quiera que sea tenido en cuenta».
Sanromà añadió que la provincia «parece que continuará
y lo que sustituiría la veguería
sería las diputaciones y los consejos comarcales, por lo tanto,
se presenta una doble capitalidad, la de la provincia y la de la
veguería».
Sanromà aclaró que «nunca
se ha dicho que la única capital
Isaac Sanromà. Cambra
Josep Morató. Ajuntament
Joan Maria Estivill. Asesor
Eugeni Gruguès. STS Grup
‘Hacer empresa no sólo
es hacer negocio, es
compromiso y permanencia’
‘La duplicidad de
Administraciones es un
gasto público inasumible’
‘Una reforma laboral paliaría
los efectos de la compleja
situación reinante’
‘El sector sanitario goza de
una estabilidad tanto en las
crisis como en las bonanzas’’
Gabriel Pagès. Enalcat
Josep M. Tintorer. Arlon
‘El sector español de energías
renovables es reconocido
a escala internacional’
‘Reus tiene que seguir
ahondando en las enormes
posibilidades del turismo’
QUEDA DICHO
En contraste con la
actual situación
económica, la ciudad de
Reus afronta unos
ejercicios venideros
apasionantes en los que
presenciará la
plasmación y
materialización de
proyectos muy
ambiciosos que transformarán la dinámica económica de la ciudad,
especializarán su ámbito de influencia y la
posicinarán como un
referente internacional.
Entre ellos, despunta el
Tecnoparc.
Enric Agustí. Ginsa
‘Salud y sanidad son los
pilares del estado del
bienestar’
Josep Jofré. Laboratorios Serra Pàmies
‘Los administradores deben
pensar que los recursos de los
administrados son limitados’
2010 FEBRER
INDICADOR
11
ESPECIAL REUS
demuestra tener la generosidad que debería, la capitalidad
se demuestra seduciendo al
territorio y no imponiendo por
los hechos o por la fuerza». «El
mensaje que se está lanzando
-añadió- es que Tarragona al
ser la capital, tiene que absorber todas las infraestructuras
importantes».
Y puso el ejemplo del Centre
de Seguretat de la Informació
de Catalunya (Cesicat), que
con una inversión de 3,2 millones de euros, se ubicará en
Reus y trabajará para garantizar la seguridad de la ciudadanía, las empresas y las administraciones públicas en el ámbito
de la información. Contará
con una docena de expertos
que difundirán las principales
noticias relacionados con la
seguridad TIC, la publicación
de guías de seguridad, el análisis preventivo de vulnerabilidades externas, asistencia técnica
o el análisis de incidentes de
seguridad, entre otros.
«El Cesicat, como muchos otros, viene a Reus después de
un concurso limpio, transparente y legítimo y pese a todo
ello, se cuestiona».
El presidente de la Cambra
no se muestra contrario a la
existencia de una veguería del
Camp de Tarragona y que su
sede principal se ubique en Tarragona ciudad. Ahora bien,
«Reus debería de contar con
algunos elementos que aproximaran los servicios administrativo de ese nuevo organismo a
los reusenses».
Sanromà recordó que en la
provincia de Tarragona se
necesitan dos registros mercantiles más y el hecho de que
estos dos fueran también a
Tarragona ciudad «sería excesivo». «La Administración, lo
que debe, es acercar sus servicios al contribuyente, por lo
tanto, uno de estos dos regis-
tros debería de ir a la capital
del Baix Camp y otro a
Tortosa».
Por no mencionar la necesidad de otro juzgado de lo mercantil y más en estos tiempos
en donde prolifera la insolvencia de las empresas, «otro servicio que bien podría acoger la
ciudad de Reus».
Sanromà lamentó que el
actual debate capitalino «no
conduce a ninguna parte y sí
establecer todo tipo de puentes de colaboración entre Reus
y Tarragona, con el objetivo de
materializar una de las áreas
metropolitanas más importan-
tes de Catalunya».
El asesor Joan Maria Estivill
consideró que «no es momento de perder oportunidades,
más de las que se han desperdiciado en el pasado y con las
que haber podido realizar temas decisorios entre ambas
ciudades, las cuales están obligadas a entenderse en beneficio del territorio y el aprovechamiento máximo de sinergias».
Josep Morató, tinent d'alcalde de Promoció i Esstratègia del
Ajuntament de Reus, instó al
encuentro de mecanismos de
entendimiento con Tarragona
Relanzamiento del ocio y la restauración
En cuanto al sector comercial de la ciudad de
Reus, Isaac Sanromà, presidente de la Cambra de
Comerç de Reus, subrayó que era un «auténtico referente en la ciudad» y prueba de ello, son las conclusiones a las que llega el último barómetro de percepción ciudadana efectuado en el municipio en
donde se considera al sector comercial como un
motor económico en la capital del Baix Camp.
No obstante, Sanromà aconseja estar pendiente a
los nuevos formatos hacia los que se encamina el
sector como resultado de las nuevas exigencias de
la demanda y resaltó la iniciativa de contar con un
centro comercial en el centro de Reus con el objetivo de diversificar la oferta al máximo en aras a satis-
facer y contener la demanda que en ocasiones opta
por otros centros y zonas comerciales del Camp para
encontrar el servicio y la atención que requiere el
consumidor de la ciudad. Sanromà abordó el sector
turístico de la comarca del Baix Camp del que
comentó que «ha sabido hacer los deberes, un plus
en épocas de vacas flacas, que le ha permitido un
mejor posicionamiento y unas mayores garantías de
supervivencia». El presidente de la corporación tampoco olvidó el cambio y el relanzamiento experimentado por el sector del ocio y de la restauración de la
ciudad. «Una oferta de calidad que ha concedido una
mayor comodidad y satisfacción a la ciudadanía, y ha
reducido los desplazamientos a otras localidades».
porque, si no, «todo el territorio pierde unas oportunidades
enormes». El tinent d'alcalde
recordó que cuando se pensó
el nombre del parque tecnológico Tecnoparc se planteó incluir Reus o el Camp, siendo la
última opción la que finalmente cuajó. Un hecho que
demuestra el espíritu integrador de la ciudad.
Morató recordó que en el
año 2000 la corporación local
comenzó a plantearse las estrategias con las que orientar y
adecuar la ciudad a las nuevas
exigencias del futuro. Fue así
como comenzaron a trabajar
en el tema de los parques tecnológicos, inspirándose primero en el modelo francés. En
aquella época, dudaban de si el
parque tecnológico tendría
que ser genérico o debería de
estar especializado. Y en este
sentido, se dejaron aconsejar
por el rector de la Universitat
Rovira i Virgili (URV) de por
aquel entonces, el Dr. Lluís
Arola, quien les recordó las raíces reusenses y las peculiaridades de su entorno, de ahí la
posterior orientación hacia
temas de alimentación y nutri-
pasa a la pág. siguiente
12
INDICADOR
FEBRER 2010
ESPECIAL REUS
viene de la pág. anterior
ción. Simultáneamente, el
Ayuntamiento ya había trazado el traslado del Hospital
Sant Joan, primero al antiguo
edificio de Pich Aguilera y más
tarde a la autovía de Bellisens
en donde hoy día se ultima su
construcción.
Morató coincidió con Sanromà en que el Tecnoparc es un
proyecto con resultados a
medio plazo, "son unas 160
hectáreas" aunque una buena
parte de ellas es para la promoción privada. El Ayuntamiento únicamente gestiona
unas 15 hectáreas.
«El establecimiento de veguerías, sin que comporte la
amortización de algunas administraciones y por contra se
produzcan duplicidades, es un
gasto público que el país no
puede permitirse».
Morató recordó que en un
viaje a Eindhoven (Países Bajos), en donde la multinacional Philips erige un parque
tecnológico, comprobó que
Catalunya era una nación «bastante desconocida», siendo
Barcelona lo único que conocían.
Por lo tanto, a juicio de
Morató, «otra subdivisión
territorial como son las veguerías puede contribuir a acrecentar ese desconocimiento
‘En el nuevo
ordenamiento
territorial, Reus
necesita más
servicios
administrativos’
internacional que existe del
país». Morató aconsejó «ser
líderes en temas concretos» y
Reus, a su juicio, ya lo es en
diversos aspctos como la sanidad o el Tecnoparc.
«Si ya somos casi desconocidos en el mapa mundial -insistió en referencia a Catalunyano tiene sentido la superposición de más administraciones». Sanromà coincidió en
que no es lícito «solapar una
administración más por encima de las que ya existen» y es
que en opinión del presidente
de la Cambra de Comerç de
Reus, «otra de las reformas
pendientes que hacen falta en
este país, es la administrativa»
que permita el advenimiento
de una simplificación administrativa y la puesta en marcha
de servicios como las «ventanillas únicas».
Por su parte, Josep Jofré
chief executive officer de Laboratorios Serra Pàmies, opinó
que «las luchas de poder entre
las diferentes administraciones
del territorio están trasladando a la opinión pública una
guerra que no existía». Q
X TAULA RODONA
Reus alcanza los 8.122 parados
La creación de empresas cae un 29 por ciento en la provincia de Tarragona
C.M.R.-M.F. / REUS
Isaac Sanromà, president de la
Cambra de Comerç de Reus, consideró que la zona estaba surgiendo en estos momentos de
una de las peores crisis que ha
sufrido el país. Sanromà quiso
lanzar un mensajje de optimismo
con la intención de restablecer la
confianza. No obstante, el presia serie de datos
dente aportó una
que evidenciaron lo delicado de
la situación.
En concreto, España roza ya
los cuatro millones de parados, 498.000 en Catalunya,
12.608 en el Baix Camp, 8.122
en Reus. Sin olvidar las muchas empresas que se han visto
obligadas a cerrar: 120.000 en
el conjunto del Estado. Circunstancia a la que hay que
sumar el poco espíritu emprendedor que predomina en
estos momentos.
Sanromà aseguró que muchos de los empresarios potenciales optaban por no arriesgar y replegarse en el segmento de los asalariados. El president de la Cambra de Comerç
acudió a las conclusiones de
un estudio de Adecco efectuado entre los parados más jóvenes, los cuáles, más del 60 por
ciento, si pudieran, serían funcionarios.
Por lo tanto, «hay que recuperar el espíritu emprendedor», manifestó, y resaltó el
trabajo realizado al respecto
tanto desde su corporación
como desde Reus Desenvolupament Econòmic SA (Redessa) para «ayudar y asesorar
al emprendedor para que
pueda llevar a la práctica su
proyecto empresarial». La
única forma, asegura, para
intentar recuperar las 120.000
empresas que se han perdido
en España.
Sanromà puntualizó que en
el último año en Catalunya la
constitución de empresas ha
bajado un 25 por ciento, un 29
por ciento en el conjunto de la
provincia de Tarragona.
En este sentido, el president
de la Cambra de Comerç describió las reformas que a su juicio son más urgentes para
retornar la estabilidad a la economía.
En primer lugar, instó a acelerar la aplicación de una
reforma laboral que permita a
las empresas acceder a ayudas
y a un marco más estable y
puso como ejemplo el modelo
que ya viene aplicándose en
los países nórdicos y que se
conoce como la flexiseguridad
y que permite a las empresas el
poder adaptar sus plantillas en
El desempleo afecta ya a más de 12.000 personas en toda la comarca del Baix Camp.
función de las necesidades
mercantiles del momento a la
vez que conseguir una seguridad para los trabajadores.
Al respecto del concepto de
flexiseguridad, Josep Jofré,
chief executive officer de Laboratorios Serra Pàmies, añadió que «a priori, el concepto
suena bien, pero se desconoce
el coste real que tiene esto
para las personas. Una vez que
todo el mundo ya ha asimilado
la socialización de la seguridad, es obligatorio conocer lo
que cuesta en realidad».
Dentro de las reformas estructurales, concretamente en
lo que respecta a la fiscalidad,
Sanromà fue crítico con el Gobierno español al reprocharle
que «ha sido una gran equivocación el anunciar que subirán
los impuestos y el IVA el próximo 1 de julio».
Sanromà, quien no es partidario de un aumento de los
impuestos, tampoco comparte
este anuncio premeditado y recordó cómo actuaba el Banco
de España con la devaluación
Resituados
«Ocurre que la actual situación recesiva está poniendo las
cosas en su sitio y normalizando una situación que con anterioridad era de exceso consumista». La salida de la crisis,
consideró Josep Morató, tinent
d'alcalde de Promoció i Estrategia del Ajuntament de Reus, no
servirá para retomar el status
anterior, sino más bien para
«resituar realmente a España en
el lugar que le toca puesto que
el boom constructivo había originado una situación que no era
real».
de la peseta que la aplicaba de
un día para otro, si no, «se origina un malestar y una incertidumbre que afecta, por
ejemplo al sector turístico».
Inflación
«En estos momentos -añadió-, ya sabe todo el mundo que
veranear en España en la próxima temporada estival, saldrá
un dos por ciento más caro
con el consecuente impacto
que ello tendrá sobre la actividad turística».
Otro tema que a juicio de
Sanromà estaba siendo desaprovechado en Tarragona es
el liderazgo que ostenta en el
ámbito del sector energético.
Ya que si se tienen en cuenta
los parámetros productivos de
segmentos como el eólico,
fotovoltaico, nuclear o petrolífero, «aquí se genera el 93 por
ciento de toda la energía de
Catalunya y el 18 por ciento de
todo el Estado español».
El president de la Cambra
de Comerç de Reus no olvidó
el acuciante problema de falta
de liquidez que todavía hoy
padecen los negocios y que
está siendo causa de cese ya
que «no encuentran esa refinanciación tan necesaria ya no
sólo para efectuar nuevas
inversiones, sino ya incluso
para poder garantizar el capital circulante».
Un entorno en donde Sanromà destacó que existían muchos instrumentos y que «no
están siendo utilizados de
forma correcta».
«El Instituto de Crédito
Oficial, el Institut Català de
Finances o Avalis no acaban de
hacer correctamente la labor
que tienen encomendada».
Y es que si se observa la línea
liquidez pyme en donde se ha-
XAVI JURÍO
bilitó una dotación de 10.000
millones de euros durante el
pasado año 2009, «solamente
se ejecutó un 13,60 por ciento» y no por la falta de demanda, sino «porque las entidades
financieras están exigiendo unas garantías y unos avales
muy difíciles de conseguir por
parte de las empresas», lamentó Sanromà, quien sugirió a la
Administración que también
intervenga a la hora de avalar a
las empresas. Un hecho que sí
que se está propiciando en
otras comunidades autónomas
como, por ejemplo, Valencia.
‘Se debería de
adaptar las
plantillas, a las
necesidades de
cada momento’
Jofré recordó que «la financiación hasta el momento estaba disponible para casi todo el
mundo a la par que la información que también se ha difundido ampliamente entre la
población gracias a herramientas telemáticas como
internet. Además de que casi
todo el mundo industrial
puede producir de forma más
barata y económica.
El teniente de alcalde, Josep
Morató, alertó ante el componente psicológico que agravan
las recesiones económicas e infundió tranquilidad a los mercados diciendo que aunque
existe un 20 por ciento de desempleo, el 80 por ciento restante de la población continúa
trabajando y cobrando su sueldo. Q
2010 FEBRER
INDICADOR
13
ESPECIAL REUS
X TAULA RODONA
Tecnoparc y hospital entrarán
en funcionamiento este año
El centro comercial de Metrovacesa estará listo el año que viene
C.M.R.-M.F./ REUS
Josep Morató, tinent d'alcalde de
Promoció i Estrategia del Ajuntament de Reus, destacó el nuevo
Hospital Sant Joan, como uno de
los ejes sobre los cuales girará el
parque tecnológico espacializado
en nutrición y salud, Tecnoparc, a
la vez que las nuevas instalaciones de Fira de Reus.
También recordó que en el
solar del edificio antiguo de la
Fira se erigirá el Centro Comercial y de Ocio de Reus promovido por Metrovacesa, vencedora del concurso. Morató
detalló que en estos momentos
Metrovacesa está en proceso de
adjudicación de la obra y de
construcción. Una zona en
donde se han extraído un total
de 200.000 metros cúbicos de
tierra. El tinent d'alcalde de
Promoció i Estrategia del Ajun-
En el solar donde actúa Metrovacesa se han extraído
200.000 metros cúbicos de tierra.
tament de Reus destacó que
Metrovacesa continúa siendo
la primera inmobiliaria española y participa con un 27 por
ciento en Gesina, inmobiliaria
francesa, una de las primeras
de Europa que no ha percibido
el impacto con el descenso de
XAVI
JURÍO
la construcción, ya que es una
patrimonial con inmuebles en
París y disfrutó el pasado año
de una importante revalorización en bolsa. «Durante el primer trimestre del 2011, Metrovacesa asegura que el centro
comercial estará terminado».
Gracias a la operación con
Metrovacesa, el Ayuntamiento
se lanza a la construcción del
edificio Tecnoparc, inmueble
que consta de una parte ferial y
congresual con un espacio diáfano del tamaño de un campo
de fútbol, también acogerá
Tecnoredessa e instalaciones
para la Cambra de Comerç.
Al lado se ubicará la sociedad
Tecnoparc, en donde se construirá el edificio Cepic que
albergará laboratorios e instalaciones de alto componente
tecnológico orientados hacia la
alimentación y la salud. Precisamente, aquí el Hospital implantará sus laboratorios clínicos que dispondrán de más de
1.000 metros cuadrados.
Por lo tanto, el Hospital y el
edificio Tecnoparc entrarán en
funcionamiento este año. También están a punto la concreción de los accesos al hospital,
una rambla en paralelo a la autovía de Bellisens y próximo a
una rotonda en donde en frente estarán las instalaciones de
la Fira. El objetivo es conseguir
la movilidad suficiente como
para facilitar al máximo la aproximación tanto al Hospital
como al edificio Tecnoparc.
Una actuación que ya está adjudicada, una arteria vital en el
Tecnoparc que bien podrá
estar operativa los meses de
junio-julio del año que viene.
Lo mejor de España
Morató también precisó que
una empresa navarra, Saltoki,
especializada en la distribución
de material eléctrico, había
mostrado su interés por instalarse en el Tecnoparc y no de
forma baladí: «después de un
estudio intenso en toda España, determinaron que el mejor
lugar para ir era el Tecnoparc
de Reus ya no sólo por las
infraestructuras, sino por las
potencialidades de mercado».
Entre otros proyectos emblemáticos para Reus, Morató comentó el nuevo parking proyectado en la zona de El Carrilet, una obra que tiene marcado el ambicioso objetivo de
culminarse en ocho meses. Q
14
INDICADOR
FEBRER 2010
ESPECIAL REUS
X TAULA RODONA
‘El nuevo hospital cumple con las
exigencias sanitarias del siglo XXI’
Enric Agustí (Ginsa): ‘Reus está consolidando su modelo de atención primaria’
C.M.R.-M.F. / REUS
El doctor Enric Agustí, director general de Gestió Integral Sanitària
(Ginsa), destacó desde un pu
unto
de vista macroeconómico que la
salud y la sanidad se han consolidado como pilares del estado
del bienestar con lo que no son
cuestionados, aunque ello no significa que se libren de las restric-ciones habituales en estos tiempos de recesión económica.
En cuanto al nuevo Hospital
Sant Joan, Enric Agustí, director
general de Ginsa, razonó que
«la decisión estratégica y operativa que en su día se tomó para
poner en marcha un nuevo hospital en la autovía de Bellisens
fue muy acertada, dado que
ampliar el Sant Joan en Pich
Aguilera hubiera resultado
«más de los mismo».
En cambio el nuevo edificio
se ajusta a las nuevas exigencias
del siglo XXI: «el anterior modelo se gestó en los 70 y se adecuó para los 80 y 90. En cambio,
el nuevo hospital será muy
moderno y estará amoldado a
las necesidades de los pacientes,
un hospital plano, de muy fácil
accesibilidad y recorrido interno». Ya que, por ejemplo, las
consultas externas estarán justo
a la entrada, al igual que rehabilitación o urgencias.
Agustí además calificó el emplazamiento del nuevo hospital
como «ideal» ya que los pacientes podrán aproximarse de
forma muy sencilla a pié o en
coche. Y aunque el nuevo hospital es muy grande, Agustí consideró en palabras de sus arquitectos que «es un hospital de dimensiones humanas».
Asimismo, el nuevo inmueble
implica también una mejora
tecnológica notable por parte
del Grup d'Assistència Sanitària
i Social (Sagessa) al potenciarse
áreas que ya son referencia,
como el Servei d'Oncologia,
Vascular o Nutrición.
«El nuevo hospital será un
gran potenciador de todas estas
áreas ya que la intención es la
de dotarlo con la tecnología
más puntera, esto es, un nuevo
PET, un aparato de diagnóstico
avanzado para enfermos oncológicos que en Catalunya sólo
puede encontrarse otro en
Barcelona; la ampliación de las
salas de radioterapia; la ampliación del servicio de radiodiagnóstico; la modernización del
servicio
de
urgencias.
«Tenemos previsto ofertar lo
mejor posible», dijo.
El cronograma de apertura del hospital está previsto para los meses de julio y agosto de este año.
El hospital además estará interconectado con todas las áreas
básicas. Y en el edificio de
enfrente, el hospital contará
con dos soportes: uno, el CTMS
en donde se realizará buena
parte de la investigación básica
junto con la Universidad; y otro,
el laboratorio de análisis clínicos que atenderá las necesidades analíticas de la provincia.
«En las categorías existentes
de laboratorios, éste será de referencia y de utilidad para los
centros del grupo y para todos
los centros sanitarios de la provincia, con el mínimo traslado
de pruebas hacia Barcelona»,
resaltó Agustí.
‘Es un hospital de
dimensiones
humanas’, según
sus arquitectos
El cronograma de apertura
del hospital está previsto entre
los meses de julio y octubre de
este año. El proceso de traslado
sería paulatino y comenzaría
con las áreas de menos intensidad asistencial y así proseguir
con la de mayor necesidad.
En otro orden de cosas, Agustí advirtió que las Administraciones públicas suelen recibir el
impacto de las crisis unos dostres años después de su inicio ya
que cuando la recesión está en
su pleno apogeo, funcionan
con presupuestos que fueron aprobados con anterioridad y
con independencia de la crisis.
Así las cosas, Agustí advirtió
que los presupuestos de su entidad tanto para este año como
incluso para el siguiente, «serán
duros».
Respecto a Reus, el doctor distinguió entre lo que es la red de
atención primaria de lo que es
el nuevo Hospital Sant Joan de
Reus, calificado por él como «la
joya de la corona».
Agustí afirmó que la capital
de Baix Camp «está consolidando su modelo de atención primaria» y prueba de ello, es que
entre febrero y marzo de este
año inaugurarán la ampliación
del Centre d'Assistència Primària (CAP) Reus V, en donde
resaltó que se aplicará «un modelo muy innovador» puesto
que en la planta de abajo operará el CAP y encima del mismo se
habilitará una residencia social,
«muy ligada a las dependencias
del CAP». Este modelo ya cuenta con precedentes en La Selva
del Camp, en donde se fomentó
la relación entre Dependencia y
Asistencia Primaria.
Despliegue circular
Además, Agustí informó que
el nuevo CAP con el que contará la capital del Baix Camp, el
que se conocerá como Reus VI
comenzará las obras en uno-dos
meses.
Toda una amalgama de nuevas infraestructuras que complementarían el servicio asistencial
ya prestado en zonas como el
CAP Sant Pere, en la plaça de la
Llibertat y el citado Reus V.
Todo un despliegue circular de
la oferta que estratégica y adecuadamente cubriría las necesidades de la ciudad en este capítulo, a la vez que facilitaría el
acceso a pié de la ciudadanía.
Por su parte, Eugeni Gruguès,
subdirector general de STS
Grup, recordó la inversión efectuada por su compañía en el
Tecnoparc, desembolso que la
XAVI JURÍO
ha convertido en la primera
empresa privada en instalarse
en el mencionado parque tecnológico y que ascendió a tres
millones de euros con los que
habilitar la que es la nueva sede
del grupo. Un inmueble dotado
con 2.214 metros cuadros de
superficie útil en donde se han
habilitado unas oficinas de
1.384,04 metros cuadrados y en
donde trabajan una treintena
de trabajadores de los 600
empleados con los que cuenta
todo el grupo.
Gruguès consideró que el
Tecnoparc es una apuesta por
el mundo de la salud que se
consolidará como un espacio de
‘Estará
interconectado
con todas las
áreas básicas’
referencia en el Camp de
Tarragona para promover el
conocimiento y la tecnología y
un núcleo para la investigación
y el desarrollo, objetivos que
precisamente conectan con los
de la filosofía de STS Grup,
empresa líder en la prestación
de transporte sanitario y servicios para la tercera edad.
Gruguès recordó que el crecimiento experimentado por la
compañía en el centro de la ciudad les obligó a buscar una
alternativa infraestructural para
el correcto y cómodo desempeño de las actividades en una
sede desde donde se gestionaran las diversas áreas del grupo.
Asimismo, «el Tecnoparc
encajaba perfectamente con
Convenio
con la URV
El rector de la Universidad Rovira i Virgili (URV),
Francesc Xavier Grau, y el
alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, firmaron un
convenio que permitirá
«consolidar y ampliar» la
presencia universitaria en la
ciudad y más concretamente, en el Campus Bellisens.
Según el rector, este «ambicioso» proyecto dotará la
ciudad con más centros,
entre ellas, la nueva Escuela
Técnica de Arquitectura y la
nueva Facultad de Medicina. En conjunto serán más
de 100.000 metros cuadrados con dos áreas de estacionamiento para unos 800
vehículos. El alcalde de
Reus dijo que está «satisfecho» de ayudar a la universidad a seguir potenciando
la mejora de los equipamientos universitarios en la
ciudad. El nuevo Campus
Bellisens contará con diferentes espacios deportivos,
una residencia universitaria
y unos 7.000 metros cuadrados más para la construcción de bibliotecas, salas de
estudio, bar, restaurantes,
salas de grado y espacios
polivalentes. Desde el Ayuntamiento informan que se
hará cargo del procedimiento de la adjudicación de la
dirección de obras y de los
contactos para la construcción de las infraestructuras y
los equipamientos.
nuestras necesidades funcionales a la vez que pasábamos a disfrutar de unas buenas comunicaciones». Prácticamente se
simultaneó la finalización de la
urbanización que promovía
Gestió Urbanística Pública SA
de Reus (Gupsa) con la construcción de la sede de STS.
Gruguès corroboró que el
resto de edificaciones vecinas
en el Tecnoparc avanzan a un
buen ritmo de plasmación, ya
sea la Fira, el Cepid o la nueva
sede de Activa Mútua, ésta
desde la faceta privada.
Gruguès también hizo consideraciones respecto al actual
contexto económico, y aunque
también comentó que afectaba
a la dinámica del sector, sí que
puntualizó que no de la misma
forma que los sectores que se
están viendo afectados, ya que la
asistencia y la sanidad «disfrutan de una estabilidad que les
parapeta de puntas de actividad, tanto en momentos de
bonanza como de crisis», lo que
no quita para que también puedan verse afectados por los criterios restrictivos de las entidades financieras. Q
2010 FEBRER
INDICADOR
15
ESPECIAL REUS
X TAULA RODONA
El sector del ocio
reclama más turistas
Limitado por una actividad acotada a 52 sábados al año
C.M.R.-M.F. / REUS
Pese al desarrollo experimentado
en los últimos años, el sector del
ocio y la restauración de Reus
lamenta que es una actividad
muy acotada a los 52 sábados
del año y los 52 viernes ‘a medio
gas’. Para
a compensar esta situación, desde la Asociación Reusense de Locales de Ocio Nocturno (Arlon), su presidente, Josep
M. Tintorer, conmina a seguir
ahondando en «las enormes posibilidades que se derivan del turismo».
Para paliar esta situación,
Tintorer -también propietario
del conocido local La Fàbricapropone a las autoridades seguir ahondando en las enormes potencialidades que se
derivan del turismo, no sólo
siendo una ciudad alternativa a
la costa en caso de mal tiempo
y no poder ir a la playa, sino
también como una plaza hotelera destacada con oferta turística propia, muy próxima a la
costa y a Barcelona.
«Invertir el efecto», tal y
como sugirió Josep M. Tintorer, «Reus lo tiene todo», aseguró: aeropuerto; en breve,
conexión con los trenes de alta
velocidad, punto neurálgico en
la red de carreteras, la cercanía
del mar a diez minutos en coche o toda la oferta cultura de
la ciudad de Tarragona, el
Priorat o Barcelona.
Por lo tanto, «necesitamos
plasmar mejores infraestructuras y favorecer el asentamiento
de nuevos hoteles en la ciudad», que posibilite al sector
del ocio contar con más días de
funcionamiento.
El consorcio ‘Reus
Vitalitat’ fomenta
las sinergias
de la ciudad
con la costa
Josep Morató, tinent d'alcalde de Promoció i Estratègia del
Ajuntament de Reus, comentó
que el Ayuntamiento ya lleva
años intentando potenciar
Reus como plaza hotelera pero
ahora «los inversores atraviesan dificultades que se acentúan con las restricciones crediticias».
Para el caso del hotel del
Pallol, Morató dijo que la gestión quedará en las mismas
manos en las que estaba, mientras que lo que cambiará será la
propiedad, «una empresa más
potente con otra idea y figura
urbanística». Faderson Hotels
será quien lleva la gestión del
establecimiento y Ginkoplanet
quien ostenta la nueva propiedad del hotel.
Morató aseguró que el
Consorci
de
Promoció
Turística y Cultural tiene una
cuenta pendiente con la potenciación de Reus como plaza
hotelera en consonancia con
Tintorer de aumentar las pernoctaciones en la ciudad.
Detalló que en estos momentos
existen dos concesiones de
hoteles realizadas, lo que ocurre, insistió, «es que el momento no acompaña para la inversión privada».
La construcción del nuevo
hotel que irá delante del edificio Tecnoparc, depende de la
finalización del Hospital y del
edificio de la Fira para que comience la obra.
El presidente de la Cambra
de Comerç, Isaac Sanromà, se
mostró convencido de que con
la oferta hotelera «pasará lo
mismo que con la restauración,
poco a poco irá cuajando e irá
ganando importancia», quien
no olvidó el hotel que prepara
Masia Crusells. «Cuando funcionen los tres hoteles, el sector se extenderá como una
mancha de aceite».
El comercio, de los más afectados
C.M.R.-M.F. / REUS
El asesor Joan Maria Estivill
lamentó que uno de los sectores más afectados estaba siendo el comercial, pese a ostentar un notorio peso específico
en la economía de la ciudad
reusense. «Las ventas les han
bajado mucho durante 2009 y
se ven incapaces de establecer
unas perspectivas claras de
cara a este nuevo ejercicio».
Por lo tanto, «muchos de
ellos, para mantener la estructura, estarían obligados a
reducir plantillas pero no tienen capacidad para hacerlo
por la falta de liquidez que
presentan por el control crediticio aplicado por las entidades financieras».
El asesor considera esencial
«poder adecuar las plantillas a
los volúmenes de trabajo que
se detecten en cada momento». En este sentido, Estivill
reclamó la aplicación urgente
de una reforma laboral y no
centrar tanto los esfuerzos en
un despido más barato, la temporalidad o los contratos fijos.
«Las empresas no pueden
adaptar sus estructuras a las
circunstancias concretas de
cada momento».
Por consiguiente, la esperada reforma laboral debería propone Estivill- conseguir
una gran flexibilidad en todo
lo relacionado a horarios,
tiempos de trabajo…
Además, a su entender, «no
acarrearía problemas el hecho
de reducir la temporalidad a
favor de la contratación indefinida si se disfrutara de la flexibilidad para adaptar la plantilla a los volúmenes de trabajo».
Se pueden rubricar contratos fijos, teniendo en cuenta
que el trabajador que se encuentra en esta condición se
siente más estable, fidelizado y
motivado. De todas formas, el
asesor propone que lo que el
contrato fijo debería de acrecentar es el periodo de prueba
mínimo a unos seis meses.
A partir de aquí, aboga por
una reducción de las indemnizaciones, y por una simplificación legal del despido. «En
nuestro país falta una mayor
transparencia en el ámbito de
las relaciones laborales». Y es
que a su juicio, parte del
miedo de los empresarios a la
contratación es por la larga
tramitación que luego comporta la rescisión de los contratos y adaptar la plantilla a la
situación de la empresa.
Una reforma laboral «ayudaría en parte a salir de la
compleja situación reinante
de hoy en día, ya que la predisposición de los empresarios sería distinta y se verían
capaces de asumir situaciones
en las que hoy prácticamente
se hace impensable», razona
el asesor. Q
Tintorer aconsejó ir transformando el actual concepto de
hotel hoy operativo en la ciudad, urbanita, por el que triunfa en la costa equipado con piscinas. Asimismo, el presidente
de Arlon propuso incluir a
Reus en el catálogo de destinos
de temporada baja de los touroperadores por las múltiples
posibilidades que ofrece la ciudad y sus alrededores.
Concesión a 50 años
Morató dijo que lo que nunca podrá el Ayuntamiento es
promocionar él mismo un
hotel, pero sí que estaba en sus
manos poner a disposición de
los inversores con intenciones
rápidas de materializar proyectos, oferta de suelo municipal
con concesiones a 50 años, un
período de tiempo que permi-
te la amortización de la instalación. Con lo que el inversor se
ahorraría el coste de los terrenos. Morató reconoció que
Reus es de las ciudades españolas con más de 100.000 habitantes «con menos plazas hoteleras», aunque cuenta con dos
grandes grupos hoteleros «de
los más importantes del Estado».
Del Consorci Reus Vitalitat,
Sanromà informó que «ha nacido para revitalizar el comercio, el turismo y la cultura, y
para que todo el territorio se
sienta identificado con la capital del Baix Camp». Para ello,
ya se han propuesto una serie
de programas para conectar
Reus con la costa y se ha contemplado un autobús turístico
que conecte Reus con Cambrils o Salou. Q
16
INDICADOR
FEBRER 2010
ESPECIAL REUS
X PROJECTES
Lluís Miquel Pérez
Alcalde de Reus
‘Les inversions aquest 2010 a Reus
són de centenars de milions d’euros’
L’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, assegura que els projectes que té en marxa la ciutat han d’ajudar a què la crisi afecti menys a Reus.
T. FUGUET - C.M. RUIZ / REUS
Reus viu un moment espectacular quant a inversions en equipaments i infraestructures que són
la plasmació de l’aposta de la
ciutat per a la transformació de la
seva estructura econòmica.
e de Reus, Lluís Miquel
L’alcalde
Pérez, detalla a Indicador de Economía els 200 milions d’euros
en marxa a la zona del Tecnoparc, que s’eleven fins a 300
men les intervenmilions si se sum
cions d’urbanització. Un gran paquet de projectes que, afegits als
altres que hi ha en marxa, han
d’ajudar que la crisi afecti menys
a la ciutat de Reus.
-Quines són les perspectives de la
ciutat per al 2010?
Si som realistes les perspectives són agredolces. Aquest any
no superarem un element prou
punyent social, individual i mundialment com és la situació
econòmica global. Però és possible que vegem alguna evolució,
espero que positiva. Una vegada
dit això, sincerament penso que
el 2010 serà tan bo o més que el
2009 en allò que fa referència a
l'acció pública. En l'àmbit de la
construcció, estem vivint un procés d'una certa substitució, no
desitjada, de la iniciativa privada
per l'acció pública. Evidentment,
el sector públic fa els equipaments i la iniciativa privada feia
essencialment habitatge; però,
en definitiva, el resultat és el
mateix: empreses del ram de la
construcció que treballen per
pal·liar, així, la important taxa de
desocupació en el sector constructor.
El finançament per tirar endavant nous projectes i per culminar els existents ja el tenim, i ara
del que es tracta és de complir
els terminis.
-Podria concretar les actuacions
previstes?
D’una banda, tenim l'hospital,
que serà una realitat construïda
abans de l'estiu i que a la tardor
ja funcionarà. Però no oblidem
que aquesta és una peça essencial del projecte del Tecnoparc
que és una aposta per la transformació, al menys en el que fa
referència a la iniciativa pública,
de l'estructura econòmica de la
nostra ciutat.
-Hi ha diverses parts del Tecnoparc que s’han de fer realitat
enguany?
Al Tecnoparc hi haurà altres
novetats. Per exemple, un espai
de suport integral a l'empresa,
on es trobarà un palau de congressos, un auditori interior i un
d'exterior, espais firals, els espais
de la Cambra de Comerç i de
Tecnoredessa; indrets diferents
que tenen com a comú denominador ser un servei integral a les
empreses, ja sigui perquè estan
radicades allí o perquè poden
tirar endavant els seus esdeveniments o accions de promoció. Hi
ha també altres iniciatives com
ara l'edifici de bioempreses, finançat a través de les ajudes
anuals del ministeri d'Educació,
que ja està edificat; o l'edifici
Cepid, per a empreses que tenen
un component tecnològic elevat,
que s'està construint.
Alhora tenim llicències d'empreses que s'hi ubicaran, com la
navarresa Saltoki que, després de
buscar en diversos llocs d'Espanya va decidir instal·lar-se aquí
per la qualitat del polígon que,
en paraules seves, «està fet amb
criteris de ciutat jardí».
Però jo m'he de responsabilitzar de la part pública. Hi ha 200
milions d'euros d'inversió en tot
el conjunt que, si incloem la
urbanització de les més de 40
XAVI JURÍO
hectàrees, augmenten fins a 300
milions d'euros.
D'altra banda, hi incloc la
col·laboració amb la URV per
tirar endavant l'Escola Tècnica
Superior d'Arquitectura (ETSA),
de la qual s'ha col·locat la primera pedra, mentre també estem
desenvolupant un altre conveni
per a la urbanització integral de
tot el campus Bellisens, a fi i efecte que quedi aclarit quines facultats hi ha d'haver i es defineixi el
pla director.
-Quins són els objectius d’aquestes actuacions?
Aquests projectes són l'estratègia per superar la situació actual
i que una crisi com aquesta ens
afectin menys. A més, s'han creat
altres institucions.
Una és la Fundació del Centre
Tecnològic de Nutrició i Salut
(CTNS), àmbit en relació al qual
negociem un paper col·laborador tant amb la Generalitat com
amb l'Agència Espanyola de
Seguretat Alimentària i Nutrició,
que consistiria en la validació
dels aliments funcionals. Aquí a
Catalunya, esperem obtenir
bons resultats de les gestions eb
què treballem per a la
instal·lació a Reus de l'Agència
de Seguretat Alimentària que
emana de la Llei de Salut
Pública, perquè pugui ser un
laboratori de referència. Dins
del CTNS, també hem aconseguit nous ajuts del Ministeri
d'Indústria i començarem amb
tot el que és la cadena tròfica,
invertint més de dos milions
d'euros en la unitat d'experimentació animal juntament amb
l'Irta.
Finalment, no cal dir que som
accionistes i impulsors de la
societat Shirota Functional
Foods, amb contractes amb empreses catalanes, espanyoles, europees i també de Sud-Amèrica.
-Com s’aconsegueixen totes aquestes iniciatives?
Ho podem fer a través d'unes
eines que nosaltres tenim i que
altres no tenen. Aquesta capacitat de generació de llocs de treball, que hem calculat en uns
1.500 llocs en l'àmbit de la construcció i uns 70 vinculats directament a l'R+D, és el que fa que
l'Ajuntament i el seu conglomerat d'empreses avui siguin motor
de l'activitat econòmica. I això
no ho faríem sense una profunda convicció del paper del sector
públic i sense un instrument
com és Innova, que és el holding
de les empreses municipals.
Aquesta és la nostra missió i la
nostra manera de veure les coses.
N'hi ha que apostarien per privatitzar-les però nosaltres creiem
que, per exemple, els aparcaments avui per avui són un servei
públic i per això tenen preus
públics.
Disposem, a més, de dos instruments més que juguen en
aquestes decisions. Es tracta de
Redessa, que té la missió del foment de l'emprenedoria però
amb una visió molt àmplia; i de
Mas Carandell, amb un increment important dels seus recursos que es dedicaran a formació i
a ocupació. Tenim instruments
adequats i nosaltres estem en disposició d'assumir-ho i gestionarho.
-A més de la innovació, per quins
sectors aposta la ciutat?
Les nostres apostes principals
se centren en sectors que no es
poden deslocalitzar, com ara la
salut o les energies renovables,
àmbit en què s'està parlant d'aproximar la generació. Per
exemple, fa unes setmanes el
consell
executiu
de
la
Generalitat creà la Fundació
CESICAT i l'endemà vam celebrar aquí una reunió amb 200
empreses de tot Catalunya relacionades amb la seguretat
informàtica i que veien que a
Reus hi haurà la centralitat d'activitat en el sector. En l'aposta
que fem a través dels fons d'ocupació per tirar endavant propostes noves en matèria de medi
ambient hi ha les energies renovables. I no hem d'oblidar la
importància del sector salut en
termes econòmics. A principis
de febrer assistirem a una con-
2010 FEBRER
INDICADOR
17
ESPECIAL REUS
ferència en què es presentarà
l'estudi d'impacte econòmic de
Sagessa sobre el territori, i no ens
hem d'estranyar si és un impacte
similar al que té un Port o un
polígon químic.
I encara podríem afegir l'audiovisual, que serà un dels serveis
integrals que estaran dintre de
l'edifici de Tecnoparc, en la línia
també de crear un clúster d'activitat. Així com la presència aquí
de l'aeroport, d'un Centre
d'Estudis d'Aviació Superior i
d'una aposta decidida de cara al
futur amb ensenyaments de caràcter professional en matèria de
mecànica d'aviació, etc. que
esperem poder aconseguir.
A això s'hi ha de sumar, tal
com indica l'informe del
Baròmetre de la ciutat que vam
presentar a principis de gener,
una presència important del
comerç i d'una indústria de qualitat perquè que és diversificada i
permet no dependre de cap
empresa. Finalment podem afegir el sector serveis, el sector quinari -cultural i d'entretenimentque afecta les noves tendències
de l'economia i un reforçament
del paper del sector de la construcció, que es va desgranant del
sector serveis.
Aquest és el panorama que ha
de donar un resultat en igualtat
de condicions, de qualitat i d'exigència de moltes ciutats a nivell europeu, fins i tot més grans
que nosaltres. Resistim qualsevol
altra comparació.
-I les accions més concretes per
al 2010?
Plans d'ocupació i seguir invertint i invertint. Les inversions
de cara a aquest any seran de
centenars de milions d’euros, ja
que superaran els 200 milions
d'euros.
Això és el que volem. Intentar
pal·liar els efectes de la crisi a través de possibilitar que hi hagi
feina, amb ajudes de caràcter
general per a tothom sense
incrementar l'esforç fiscal, i amb
ajudes selectives per a determinats col·lectius, i apostant pels
nous sectors de futur.
-Com valoraria la dependència
del baix cost a l’aeroport?
Ara estic encantadíssim d'aquesta dependència perquè vol
dir que hi ha vols. El nostre és l'aeroport de Reus i té un determinat moviment xàrter i hi opera la
companyia de baix cost més gran
del món, i això és el que hem de
treballar i consolidar.
Això sí, mentre no hi hagi un
traspàs no es podrà edificar un
sistema de caràcter comercial
autònom. Encara que, de totes
maneres, hi ha bona sintonia i
coordinació entre els agents
implicats.
Hem avançat molt i està prevista una nova terminal en
aquest aeroport que comportarà
una capacitat de cinc o sis milions de passatgers. Això és una
aposta decidida per aquest aeroport, així que puc dir que considero adequada la política d'Aena
a l'aeroport de Reus. Però això
no és tot perquè al sud tindrà
una terminal ferroviària intermodal, convertint-se en un
dels pocs aeroports amb presència del tren d'alta velocitat.
‘La nova terminal de
l’aeroport tindrà
capacitat
per a cinc o sis milions
de passatgers’
-Vostè fa deu anys que és alcalde.
En aquest temps, tenia la sensació que a la ciutat de Reus podria
produir-se un canvi com aquest?
No. De tant en tant ho somiava, però si he de dir la veritat, no
m'ho pensava. No ho podia pensar perquè quan fas un pla
estratègic saps que llances línies,
però el que sí que tenia clar és
que ho havíem de planificar amb
temps i, per tant, l'any 1999 vam
convocar el pla estratègic. El vam
aprovar el 2000 i moltes d'aquestes coses ja estaven allà, encara
que també ens vam deixar coses
que no podíem preveure com és
el cas de la immigració.
-El passat gener es va iniciar ja un
nou procés de planificació.
Hem presentat un nou pla
estratègic encarregat a la URV,
que tindrà una vigència fins a
2020 o 2025. Ja s'han produït els
primers treballs de recopilació
de dades i documentació, i quan
això estigui acabat començarem
un procés de participació en el
que es perfilaran les propostes
en els àmbits dels serveis personals, territorials i econòmics, així
com un de transversal que els
afecta a tots i condiciona positivament el nostre futur com a societat, que és el medi ambiental
o Agenda 21.
-El Pla territorial del Camp de
Tarragona, ha incorporat les aspiracions de Reus?
Crec que, en trets generals, la
ciutat de Reus ha vist reconegudes les seves al·legacions, pel que
fa a usos i reserves de sòl, a intervenció en infraestructures i molt
particularment en el Tramcamp.
Fa deu anys ja pensàvem què passaria una vegada que les vies del
tren actuals quedessin desmantellades i com podíem connectar
el camp de Tarragona en plena
eufòria amb el Consorci del
Camp, intentant fer realitat
aquest concepte metropolità
que existeix al territori.
-En relació al territori, s’han suavitzat les relacions amb Tarragona?
Treballem quotidianament
com sempre. Aquesta és una
qüestió que té mala solució perquè cada alcalde fa el que li toca,
tothom pren posicions davant la
possibilitat que surti una llei que
organitzi el territori català.
Nosaltres partim de què l'anterior llei que organitzava el
territori català preveia una vegueria per la zona interior del
Camp de Tarragona amb la capital a Reus on hi havia el Baix
Camp, la Ribera d'Ebre, el Priorat i la Conca. L'únic que vindiquem és que, en un nou paper
dels territoris de Catalunya, volem tenir la presència i el reconeixement que ens correspon.
La capitalitat de Tarragona ningú la qüestiona, però el que volem és compartir-la. El que vull
dir és que hem de conviure, som
dues realitats complementàries
que juntes podem tenir un
paper rellevant al conjunt de
Catalunya. Q
X TAULA RODONA
‘Las renovables despiertan mucha
sensibilidad entre la clase política’
El sector español alcanza un alto grado de especialización y prestigio internacional
C.M.R.-M.F. / REUS
Gabriel Pagès, de Enalcat, empresa reusense especializada en
energías alternativas, calificó su
sector de «envidiable» y comentó que recibía muchos inputs de otros empresarios que
otorgaban a su nicho de actividad muchas expectativas de futuro.
Pagès también consideró que
las energías renovables son un
capítulo que despierta mucha
sensibilidad entre la clase política aunque eventos a escala planetaria como la reciente cumbre de Copenhague, en donde
se pretendía fijar un marco
internacional con el que reducir las emisiones, paliar el calentamiento global y por consiguiente potenciar las energías
alternativas, «no ha tenido todo
el alcance y el compromiso que
se esperaba» por los intereses
creados en torno a los carburantes fósiles.
Pagès estructuró el sector de
las energías renovables en
cinco áreas: térmico, solar-térmico, solar-fotovoltaico, eólica y
geotermia. Del segmento eólico, Pagès consideró que estaba
en manos de multinacionales
con lo que las pymes lo tienen
complicado para operar en el
mismo.
‘Lobbys’
Aunque no olvidó el lanzamiento en el mercado de unos
aerogeneradores más pequeños que no serán tan dependiente de las subvenciones y
serán instalables incluso en
polígonos industriales con
capacidad para proporcionar
energía a las empresas.
De la solar-térmica, Pagès
recordó que en 2007, el
Ministerio de Industria sugirió
la instalación de placas solares
térmicas con uso sanitario en
las viviendas en uno de los
apéndices de lo que configuró
el llamado Código Técnico de
la Edificación.
Una decisión que en primera
instancia generó muchas expectativas ya que cada edificio
debería de estar dotado con
estas instalaciones. Un nicho
de negocio que se ha paraliza-
do debido a la situación del
sector de la construcción. Es
más, Pagès recordó que la edificación en Tarragona ha sido
de las que más ha reducido su
actividad en el conjunto del
Estado, en torno al 50 por ciento. Por lo tanto, «la solar térmica tiene una salida complicada
en el corto plazo».
Influencias
Por su carácter residual, Pagès apenas entró en considerar
la geotermia y del sector fotovoltaico trasladó cierta preocupación por la paralización de
las inversiones empresariales.
«Enalcat comercializa placas
solares para ser instaladas en
las cubiertas de las empresas,
está demostrado que es una
inversión segura con réditos de
un 10-15 por ciento fijo durante unos 25 años».
Y si bien en 2006, 2007 y
2008 las compañías junto con
el respaldo podían dedicar parte de sus beneficios a este tipo
de inversión, en la actualidad
casi todos los sectores económicos están afectados, a excep-
ción con matices de la alimentación, el veterinario y el sanitario. Pagès lo que sí notó, fue
una mayor receptividad por
parte de las entidades financieras con lo que confió en que
las rentabilidades no tarden
mucho en volver.
Por otro lado, Pagès aseguró
que el sector de energías renovables español y alemán,
«están muy bien considerados
a escala internacional, hasta el
punto de situarlos en la cabeza
del liderazgo mundial, con lo
que se abren unas buenas posibilidades de negocio con el
comercio exterior a medio y
largo plazo».
En este sentido, la empresa
Enalcat, por segundo año consecutivo, tiene la intención de
participar de nuevo en la feria
de la energía que se celebra en
Abu Dhabi (Emiratos Árabes
Unidos). Q
18
INDICADOR
FEBRER 2010
ESPECIAL REUS
·BREU·
LA LLOTJA DE
REUS CELEBRA
EL SEU 700
5
ANIVERSARI EL
22
DE FEBRER
El 22 de febrer es compleix el 700 aniversari de
la concessió del privilegi
del Mercat dels dilluns, atorgat pel rei Jaume II a
la capital del Baix Camp,
un privilegi del qual és
hereva la Llotja de Reus.
Una efemèride que es
commemorarà durant el
2010.
El mateix dia 22, es realitzarà, a les 19 h, un acte
commemoratiu a la
Cambra de Reus que
comptarà amb la participació del president de la
corporació i de la Llotja,
Isaac Sanromà; l’alcalde,
Lluís Miquel Pérez; i el
president del Col·legi
d’Agents Comercials, Ricard Navarro. L’acte s’acompanyarà de la projecció
del
documental
«Crònica sentimental de
la Llotja» que recull els
testimonis d’alguns dels
seus principals actors.
Programació
Durant el dia es realitzaran diversos actes com
la disposició d’una estafeta de correus que segellarà el sobre del primer
dia, commemoratiu dels
700 anys, a la Plaça Prim.
I a la mateixa plaça es
descobrirà una placa
commemorativa de l’aniversari. I a l’escola Rubió
i Ors es realitzarà una sessió sobre la Llotja de
Reus i el Joc de la Llotja
que servirà per iniciar l’itinerari didàctic previst
durant aquest 2010 per a
les escoles de la ciutat.
X INNOVACIÓ
Tecnoparc, una referència
en salut i nutrició a Europa
El parc té en curs més de 200 milions d’euros en equipaments
REDACCIÓ / REUS
El Tecnoparc, Parc Tecnològic del
Camp especialitzat en les àrees
de Salut i Nutrició, és la peça
cllau del camí que ha emprès
Reus -ciutat on és ubicat- cap a
una economia del coneixement.
S’impulsa així un clúster de referència a Europa en dos sectors
amb llarga tradició al territori i
ectives de creixement
amb perspe
si evoluciona cap a l'alimentació
funcional, aquella que aporta un
benefici a la salut més enllà de
les seves propietats nutritives.
En paral·lel a les obres dels
principals equipaments del
parc -que es preveu que vagin
fent-se realitat a partir del proper estiu-, Tecnoparc ha apostat des del primer moment per
generar activitat posant en marxa operadors de recerca com el
Centre Tecnològic en Nutrició
i Salut (CTNS) i Shirota
Functional Foods, abans que
s'hagin acabat les infraestructures que els allotjaran. D’aquesta
manera, s’han materialitzat els
darrers anys relacions amb
empreses destacades del sector
alimentari, que ja han manifestat la voluntat d'establir-se al
parc.
Entre les empreses que tenen
convenis amb el CTNS o el Tecnoparc es troben Andreu Pintaluba, BASF, Borges, Big Drum,
Cambra Arrossera del Montsià,
CENAVISA, la Federació d'Indústries Alimentàries i Begudes
(FIAB), a través de la Plataforma Foods For Life,
Industrial Tècnica Pecuària, Industrias Rodríguez, Joan
Diversos elements del Tecnoparc s’enllestiran després de l’estiu.
46 milions d’euros
d’inversió
en l’edifici
del Tecnoparc
Escoda-COSTA, La Morella
Nuts, Laboratorios Vidal, Laboratorios Echevarne, Novartis,
SP Veterinària, Tecnologia i
Vitamines i Unió Agrària
Cooperativa. A més, unitats de
recerca vinculades al parc han
prestat serveis tecnològics a
companyies internacionals com
Heineken (Àustria), Alpina
(Colòmbia), les alemanyes
WILD i Cognis o la catalana
Bioibèrica, entre d'altres.
El prestigi adquirit ha afavorit la integració de la societat
promotora del parc, Tecnoparc
Reus SA, en les principals associacions i clústers europeus
relacionats amb biotecnologia,
nutrició i salut. A més, participa
en la BioCat i en ASEBIO
(Asociación Espanyola de Empresas Biotecnológicas) i és
membre de la Bio Convention,
una associació internacional de
biotecnologia que promou
anualment als Estats Units la
fira més important del sector.
Finalment, es manté relació
amb el Pol de Competitivité en
Nutrition et Santé de Lille
(França), BioTurku a Finlàndia
i Skäne (entre Dinamarca i
Suècia).
Fruit dels treballs de recerca
realitzats, el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç va
reconèixer les empreses ubicades a l'entorn del Tecnoparc
com a Agrupació Empresarial
Innovadora en nutrició humana i animal, fet que els permetrà participar en projectes
de desenvolupament científic i
d'innovació en les convocatò-
X. J.
ries del Ministeri destinades a
finançar projectes col·laboratius de recerca entre empreses
d'un clúster.
200 milions en curs
D’altra banda, actualment hi
ha més de 200 milions d’euros
en curs en equipaments al
Tecnoparc, 120 milions dels
quals corresponen a l’Hospital
Universitari Sant Joan de Reus.
L’edifici del Tecnoparc suposa
una inversió de 46 milions
d’euros; el Centre R+D+I, de 12
milions; el Centre Empresarial
per a la Innovació i el
Desenvolupament (CEPID), de
10 milions; el Centre per a
Bioempreses, de 2,7 milions i la
Unitat d’Experimentació Animal, de 2,2 milions.
Fins ara, els operadors de recerca mobilitzats al voltant del
Tecnoparc han generat ja 70
llocs de treball directes i es preveu arribar als 200 induïts. Q
54,7 millones para la Estación Central
REDACCIÓN / REUS
El pasado mes de enero, el
Ministerio de Fomento adjudicó
a Ferrovial Agromán las obras de
la nueva estación ferroviaria intermodal que, ubicada en Reus al sur del aeropuerto-, posibilitará la conexión del Corredor
Mediterráneo de Alta Velocidad
con la línea de alta velocidad
Madrid-Barcelona-Frontera
Francesa. El presupuesto de esta
obra asciende a los 54,7 millones
de euros.
La estación, que distará unos
seis kilómetros tanto de Reus
como de Tarragona, dispondrá
de seis vías dotadas de andén de
parada para los diferentes tráficos previstos en la línea, tanto de
largo recorrido como de media
distancia. Fuentes del ministerio
destacan la relevancia que esta
infraestructura tendrá para las
comunicaciones de toda el área
de Tarragona, dada su posición
equidistante de los dos principales centros de población y actividad económica.
El proyecto adjudicado incluye
la playa de vías de la estación, el
propio edificio de la estación, el
acceso viario desde la rotonda
que enlaza con la T-11 y la urbanización y aparcamientos.
Por otra parte, dentro de las
actuaciones que el ministerio
está llevando a cabo en el Corredor del Mediterráneo, se ha
incluido la construcción de un
cambiador de anchos a unos 500
metros de la Estación Central en
sentido Valencia, para facilitar el
acceso de los trenes.
En las obras de la línea del
Corredor, entre Vandellòs y la
línea de alta velocidad MadridBarcelona, ya está terminado el
tramo más cercano a esta localidad tarraconense. Q
2010 FEBRER
INDICADOR
19
ENTREVISTA
X TURISME
Dinamització del sector:
l’objectiu per al 2010
Creix l’interès
Més emprenedors consulten Redessa
Gaudí Centre tanca el 2009 amb un 12,7% més de visitants
LAIA TOST / REUS
El Patronat Municipal de Turisme i Comerç fixa com a gran
objectiu del Gaudí Centre, per a
aquestt 2010, consolidar les
dades de visitants aconseguides fins al moment. I és que
aquest passat 2009 el centre
assolí un total de 58.531 visitants, una xifra que representa
un increment del 12,7 per cent
respecte al 2008. La intensió és
treure el màxim benefici per a la
ciutat d’aquesta capacitat d’atracció de públic ajudant la dinamització dels sectors més relacionats amb el turisme.
Millorar la qualitat de la visita
al Gaudí Centre i fomentar el
coneixement del patrimoni
modernista de la ciutat de Reus
són els dos eixos principals en
què es treballarà al Gaudí Centre durant aquest 2010. I és que
l’objectiu principal és aconseguir consolidar les dades de visitants, per treure’n el màxim
benefici per a la ciutat. Aquest
any el pressupost total del que
disposarà l’equipament és de
298.375 euros.
Des del Patronat Municipal de
Turisme i Comerç de Reus es
veu el Gaudí Centre com un pol
d’atracció turística que pot contribuir a la dinamització dels sectors econòmics relacionats amb
el turisme de la ciutat com ara
comerç, hostaleria i restauració,
principalment.
Amb aquesta finalitat, l’entitat
té previst realitzar una inversió
que qualifica de «molt important», tot i no haver-se precisat
una xifra.
En concret, aquesta inversió
es destinarà a un nou muntatge
museogràfic a l’espai dedicat al
Modernisme de Reus, a la primera planta del centre, que permetrà enllaçar la universalitat de
l’obra de Gaudí i la de Lluís
Domènech i Montaner, l’altre
gran arquitecte de l’època, que
va ser el gran impulsor del
Modernisme a Reus.
Amb aquest canvi es pretén
millorar l’experiència del visi-
El Gaudí Centre ha rebut 58.531 visitants el passat 2009.
tant. Actualment, el grau de
satisfacció dels visitants és qualificat amb una nota de 9,1,
segons dades extretes de les
enquestes realitzades al mateix
centre.
Pel que fa al nombre de visitants, aquest any passat, un total
de 58.531 persones han visitat
l’equipament. Del total de visitants, el 91 per cent eren turistes
i el nou per cent restant, escolars. Entre els turistes, un 60 per
cent el van visitar individualment i un 40 per cent ho feia en
un grup organitzat.
Quant a perfil del visitant del
Gaudí Centre ha respost majoritàriament al d’una persona
que realitza la visita en família.
Pel que fa a la procedència
dels turistes, un 43 per cent
vénen d’altres estats, i són els de
nacionalitat russa el col·lectiu
més important (un 38 per cent
dels estrangers), seguit de molt a
prop dels francesos (un 31 per
cent). En tercera i quarta posició, hi ha el públic britànic i
l’holandès.
Entre els espanyols (33,5 per
cent) se situen en primer lloc els
visitants de la Comunitat
Valenciana, seguits dels del País
Basc i de la Comunitat de
Madrid.
Entre el públic català (18 per
cent) un 63 per cent prové de
XAVI JURÍO
l’àrea metropolitana de Barcelona. Els visitants ciutadans de
Reus representen un 5,5 per
cent.
Promoció turística
El Gaudí Centre obre portes
el desembre de 2007 completant així la Ruta del Modernisme que ofereix la ciutat, un
dels principals reclams turístics.
Aquest 2009 la ruta ha tingut
11.932 visitants.
Des de la seva obertura, el
Gaudí Centre ha treballat per a
la promoció del centre, que es
realitza, d’una banda, a través de
les accions mitjançant insercions
en premsa local i especialitzada,
i de l’altra, la distribució de
material promocional del centre
per establiments i oficines turístiques des de les Terres de
l’Ebre fins a Sitges. Així mateix,
amb el Consorci Reus Vitalitat
s’han creat sinergies per a la
millora de resultats.
També el Gaudí Centre ha
establert diferents acords de
promoció amb associacions i
entitats, tant de Reus com de
fora, pels quals s’estableix un
preu reduït de l’entrada.
També destaca la tasca de
comercialització del Gaudí Centre amb touroperadors i agències de viatges que programen a
la Costa Daurada. Q
T.F. / REUS
Redessa, la societat pública
liderada per l'Ajuntament de
Reus que dóna suport als
emprenedors, va incrementar
l’any 2009 en un 51,46 per cent
el nombre de persones interessades a crear la seva pròpia
empresa que va atendre. Si el
2008, 307 persones s'hi havien
adreçat per demanar algun
tipus d'assessorament, acompanyament o informació, el
2009 van ser 465.
Entre les persones que van
sol·licitar els seus serveis de
recolzament per crear una
empresa, l’any passat va registrar-se un creixement en el
grup d’edat de menors de 25
anys, que va arribar al 14,54 per
cent de les consultes, quan el
2008 suposava només el 7,5 per
cent. La mateixa evolució
ascendent es va observar en el
percentatge de dones que van
visitar Redessa, de manera que
s’aproxima encara més a un
equilibri amb el nombre d’homes. L’any 2009, 264 homes i
241 dones van plantejar les
seves consultes en aquesta
societat pública.
Així mateix, de l’anàlisi del
tipus de consultes realitzades,
se’n desprèn que l’interès més
destacat va raure en les diverses
fonts per aconseguir recursos
econòmics. Un 14,28 per cent
es va referir a les subvencions
de la Generalitat, un 10,27 per
cent als ajuts financers i un 9,02
per cent, a les subvencions de
l’àmbit municipal. La capitalització de l’atur fou la temàtica
per la qual van preguntar un
7,64 per cent de les visites.
Finalment, el 16,50 per cent
de les consultes es va referir a
l’avaluació del projecte d’emprenedoria. Q
20
INDICADOR
FEBRER 2010
ENTREVISTA
X TERRITORIALITAT
Joaquim Margalef
Director territorial de Política Territorial i Obres Públiques
‘El pla dota de més flexibilitat el
transport ferroviari de mercaderies’
T. F. - C.M.R. / TARRAGONA
El Govern va aprovar finalment el
passat 12 de gener el Pla territorial del Camp de Tarragona que,,
com explica Joaquim Margalef,
director territorial de Política territorial i Obres Públiques, «ha
a de
regular el creixement urbanístic i
territorial d’aquesta zona per evitar problemes d'equilibrii posteriors». La seva funció és, essencialment, possibilitar que les activitats productives i residencials
que es volen instal·lar a la zona
tinguin un marc d'actuació regulat fins a l'any 202
26.
«Les comarques del Camp de
Tarragona s’han dotat, doncs,
d’un marc clarificat que estableix
on es poden desenvolupar les
activitats econòmiques i on s'han
d'establir les zones residencials i
les zones de protecció», indica
Joaquim Margalef, alhora que
assenyala que el potencial
demogràfic d’aquest territori s’estableix en les 850.000 persones actualment hi ha 600.000 habitants.
El Pla territorial del Camp de
Tarragona indica que la massa crítica demogràfica s’ha de localitzar
a les dues grans ciutats, Tarragona
i Reus, i a les capitals de comarca.
Altres punts amb potencial de
creixement són Cambrils, Santa
Coloma, Perafort (per l’estació
d’alta velocitat), Salou i
Torredembarra. D’altra banda, es
marquen zones de reducció o
amb creixement limitat a Querol,
Pratdip, Calafell, Vespella o la
Pobla de Montornès.
Ordenació
La planificació també es refereix a les grans zones industrials,
per intentar donar solució al desgavell provocat pel fet de trobar
indústries per tot arreu al territori.
«Si això es racionalitza i es posen
grans àrees per aquestes noves instal·lacions, s'aconsegueixen economies d'escala. Això permetria
fer una gran estació de tren de
mercaderies amb andanes importants en què es podria dur a
terme el transport a través de contenidors, i es podrien fer les coses
d’una altra manera».
Així, doncs, la planificació permetrà a les empreses saber quines
perspectives tenen les activitats
productives i on es poden localitzar, alhora que es preveu quines serien les conseqüències
sobre els municipis i les vies de
comunicació. Es determinen
diverses zones per a aquestes ins-
Joaquim Margalef.
X.J.
tal·lacions, «algunes de caràcter
molt ampli en la seva influència
sobre el territori com ara la futura
zona industrial entre Montblanc i
l’Espluga; la de Banyeres i l’Arboç
al Penedès; la de Torredembarra,
que s’allargarà cap a Altafulla; i la
de Valls», detalla el director territorial.
Els altres dos grups en què s’agrupen les propostes del pla del
Camp de Tarragona, a més del sistema d’assentaments urbans, són
els sistemes d’espais oberts i les
infraestructures. «El sistema d’espais oberts regula el sòl que no és
urbanitzable i en determina diverses tipologies; alhora que indica
altres zones de protecció o reserva
per a futures actuacions com, per
exemple, infraestructures. En
aquests casos, qui determinarà
què s’hi pot fer és la comissió d’ur-
banisme de Catalunya».
Respecte a les infraestructures,
el pla estableix una lògica de coordinació i connexió entre tots els
projectes que en aquests moments s'estan estudiant o redactant a la zona en el sistema
d'infraestructures, tant viàries
com ferroviàries. La primera
actuació del sistema viari consisteix a passar l’autovia A-7 al costat
de l’autopista per alliberar la via
actual i convertir-la en una carretera de funcionament intern
per a la conurbació central del
Camp. I la segona, preveu tancar
un nou ‘cinturó’ per sobre d’aquesta àrea central, des de Salou,
per Reus, Alcover i Valls, fins al
Vendrell.
Potenciació
Joaquim Margalef comenta que
«la planificació territorial intenta
potenciar el ferrocarril i que sigui
un dels sistemes essencials del
transport de mercaderies i també
del transport de persones, tant
dins l'àrea com cap a fora. La
xarxa de mercaderies es dota de
més flexibilitat, deslligant-la de la
de viatgers. Per a això, aprofita la
via Reus-Roda amb ample europeu, donant sortida al Port i al
polígon petroquímic, per anar
cap a Castellbisbal i connectar
amb la via que sortirà d’allí i
enllaçarà amb la resta d'Europa».
D’altra banda, també es recull que
la via de Lleida cap a Sant Vicenç
pugui tenir un braç que vagi fins
al polígon industrial de Valls.
Així les estacions amb servei per
a mercaderies serien les actuals de
Constantí i Tarragona, a més de
preveure que n’hi pugui haver a
Valls, a Montblanc, a les actuacions a Banyeres i l'Arboç (el projecte conegut com Logis
Penedès), i al Port per a la sortida
de contenidors.
Pel que fa a la xarxa per a viatgers, «preveu vuit estacions importants dins de la conurbació central
del Camp, que es possibilita que
siguin intercanviadors entre els
tres sistemes de xarxa d'infraestructura ferroviària: un amb l'ample europeu -apte per a l'alta velocitat-, un amb l'ample ibèric, i un
de connexió del tramvia, ja sigui
per via fèrria o per via específica.
Són les mateixes estacions que hi
ha ara, excepte una de nova que
es proposa entre l'est de Reus i l'oest de l'aeroport, diferent de l'estació Central del Camp i condicionada a l’expansió urbana que
experimenti la ciutat.
Totes les altres ja existeixen,
excepte la de Cambrils, que ja està
contractada pel Ministeri de
Foment. A més, es preveuen petites estacions per donar servei als
creixements demogràfics: a Reus,
un baixador a la facultat
d'Econòmiques-Hospital i a
Tarragona, un a Terres Cavades i
un a la Budellera».
Respecte a algunes de les obres
en marxa actualment, Margalef
recorda que, si es compleixen els
Més de 200
al·legacions
El secretari de Planificació
Territorial del Departament de
Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Generalitat,
Oriol Nel·lo, va comentar durant
la presentació del recentment
aprovat Pla Territorial del Camp
de Tarragona, que s’han presentat més de 200 al·legacions, suggeriments o propostes a aquest document per part
dels ajuntaments i agents de la
zona, i que totes han rebut resposta. Així, assenyala que «tothom ha pogut participar en el
pla i dir-hi la seva», fins a la seva
aprovació el passat 12 de
gener.
Nel·lo explicà també que, per
la seva importància, s’han proposat plans directors urbanístics concrets per a la zona central del Camp de Tarragona i per
a l’àmbit del Penedès. El primer,
que es troba ja en curs, es preveu que surti aquest mateix
mes de febrer.
terminis de contractació, el 2012
ja estaran en marxa la nova estació
de Cambrils, l’estació intermodal
del Camp i l’enllaç del Corredor
del Mediterrani amb la línia
Barcelona-Madrid.
Un projecte que es troba encara
en estudi informatiu és la possibilitat d’unir Tarragona i Reus amb
tramvia, encara que «està força
avançat i en un mes podria sortir»,
segons Margalef. El traçat transcor-reria paral·lel a l’actual T-11,
una via que, d’altra banda, ha de
viure una transformació, ja que
tant el Pla territorial del Camp de
Tarragona com els esbossos del
pla general de la ciutat de
Tarragona, li atorguen una consideració marcadament urbana fins
a l’alçada de les Gavarres.
Terres de l’Ebre
El Pla territorial del Camp de
Tarragona neix fruit d'una llei de
política territorial de 1983, que va
determinar que a Catalunya s’elaboraria un Pla territorial General.
«Aquest pla es va aprovar el 1995 i
va establir que es portarien a
terme plans directors territorials
parcials», explica Margalef. En
total n’hi ha d’haver set, cinc dels
quals ja estan aprovats i manquen
els de l'àrea metropolitana de
Barcelona i l'àrea metropolitana
de Girona, que s’espera enllestir
abans de l’estiu.
Tots els plantejaments es van
aprovar a partir de 2003 però n’hi
havia un, el de les Terres de l’Ebre
que s’havia creat el 2001. Per això
ara s’adaptarà perquè segueixi els
plantejaments marcats pel decret
a partir del qual s’han elaborat els
altres. «Ja s’ha realitzat la seva
aprovació inicial i es troba en fase
d’informació pública. L’objectiu
és que surti abans de l’estiu», conclou. Q
2010 FEBRER
INDICADOR
21
COMARQUES
X SANITAT
El Dr. Sánchez Cano posiciona al Hospital
Sant Joan, como referente mundial en
cirugía laparoscópica transumbilical
La intervención es mínima y de rápida recuperación
C.M. RUIZ / REUS
Juan José Sánchez Cano, cirujano
del Servicio de Cirugía General
del Aparato Digestivo en el Hospital Sant Joan de Reus y director
del centro Cirugía Mínima Invasiva
y Obesidad (CMIyO), ha sido el
ntroductor de esta innovadora
in
técnica de cirugía laparoscópica
efectuada mediante un solo orificio,, en el Hospital Sant Joan de
Reus, lo que en inglés se conoce
como Simple Incisinal Laparoscopic Surgery (Sils).
Un logro que dota al hospital
con un halo de exclusividad ya no
sólo en Tarragona, sino en el resto
de España y Europa, puesto que
en otros centros hospitalarios se
han producido experiencias puntuales.
La Sils, al igual que la tradicional cirugía laparoscópica, se realiza por medio de pequeños tubos y
una minúscula cámara. Su principal diferencia es precisamente el
avance que representa, que únicamente efectúa una sola y pequeña herida en el paciente practicada en el ombligo, una zona del
cuerpo que la medicina ya cataloga como un orificio natural recuerdo de cuando el feto, en el
Juan José Sánchez Cano es a su vez pionero mundial en las operaciones de tumor de cabeza de páncreas.
útero de la madre, estaba conectado a la placenta mediante el cordón umbilical.
El doctor Sánchez Cano precisa
que esta única y minúscula cirugía
atraviesa el ombligo para entrar
en la cavidad abdominal.
Hasta la fecha, mediante esta
técnica, el doctor Sánchez Cano
opera de forma avanzada en el
Hospital Sant Joan, patologías ubicadas en la vesícula biliar (litiasis)
y el apéndice (apendicitis). Un
espectro que no acabará aquí, ya
Una única y
pequeña incisión
en el obligo que
no deja cicatriz
que en un futuro inmediato se
podrán asistir otros tipos de enfermedades en órganos que ya se
operaban con las técnicas tradicionales de cirugía laparoscópica, ya
X.JURÍO
sea riñón, estómago, útero, páncreas, entre otros.
Las principales ventajas de la
Sils, con respecto a la cirugía laparoscópica, entendiendo ésta última como si fuera la ciencia convencional, es que se pasa de practicar cuatro o cinco orificios en la
piel a uno solo.
Un avance notorio, a juicio del
doctor Sánchez Cano, ya que se
eliminan las complicaciones que
se pueden originar cuando se
practican varias incisiones a la vez,
con las que se accede a través del
músculo, con un probable pequeño sangrado.
Evidentemente, a menos incisiones, menos complicaciones,
con lo que la recuperación es
mucho más rápida y el enfermo
puede irse para casa en un plazo
de 24 horas.
El resto de ventajas de cara al paciente están relacionadas con
argumentaciones estéticas. «Al
practicarse una incisión a través
del ombligo, la cicatrización es
casi o totalmente imperceptible»,
asegura. Al cierre de esta edición,
el doctor Sánchez Cano ya había
operado a cuatro pacientes con
esta técnica, cifra que se incrementará progresivamente debido
al éxito de implantación.
Las conclusiones alcanzadas
con la aplicación de la Sils, el doctor Sánchez Cano tiene la intención de presentarlas en diversas
comunicaciones, entre las que
destacan por su prestigio el IX
Congreso Nacional de la
Asociación Española de Cirugía
Laparoscópica, que tendrá lugar
en Oviedo los próximos 5, 6 y 7 de
mayo de este año, y en el XVIII
Congreso de la Asociación Europea de Cirugía Endoscópica, que
acogerá la ciudad de Ginebra
(Suiza), los próximos 16, 17, 18 y
19 de junio.
Las técnicas generalistas de cirugía laparoscópica son ofrecidas
por el Hospital Sant Joan desde el
año 1993, siendo el doctor
Sánchez Cano un pionero en
España y en el mundo en tratamientos contra el tumor de la
cabeza del páncreas u otras enfermedades de estómago, entre otros. Q
X TECNOLOGIA
Edi.cat, la nova era del llibre
Les obres digitals costen un 40% menys
A. POLO / VALLS
Hem viscut la revolució d'internet, més tard, la de la càmera
fotogràfica digital, la televisió
digital ja s’està implantant a
totes les llars... Segurament,
doncs, ara era el torn de donar
una oportunitat al llibre per
entrar en l'era digital. Edi.cat és
una xarxa d'editors catalans
fundada per la manresana
Angle editorial, la valenciana
Bromera edicions i la vallenca
Cossetània edicions, que han
creat una aliança per impulsar
els llibres digitals en català.
Inicialment, Edi.cat va néixer
amb la intenció primera de fer
una promoció conjunta i promoure la innovació en el món
editorial. Immersos, però, en la
voràgine tecnològica, la plataforma fou la primera en impulsar l'ambiciós projecte de llibres
digitals en català amb la venda
electrònica de llibres i lectors
digitals. Els amants de la tecnologia han estat els primers a
adquirir-lo, però, quins avantatges té?
L'editorial del nostre territori, una de les impulsores d'aquesta iniciativa, Cossetània edicions, ens resol la qüestió: «el
primer avantatge és que pots
llegir un llibre en diversos formats, en qualsevol lloc i qualsevol moment; segon, utilitzen la
tecnologia de tinta electrònica i
llegir-lo és tan fàcil com fer-ho
amb un llibre, la seva pantalla
no cansa la vista com la de l'ordinador, ja que la claror dels
lectors o ereaders va de fora cap
a dins, la seva imatge és estable
i no parpelleja», comenta l'editor Jordi Farré.
Un altre avantatge important
és el preu dels llibres digitals, ja
que, un cop comprat el lector
digital -que en podem trobar
d’entre 250 i 600 euros, segons
les seves prestacions-, els llibres
són un 40 per cent més barats en el cas de Cossetània i a les
altres editorials amb preus molt
similars- «i pots comprar obres
de la literatura universal que,
en molts casos són gratuïtes o
quasi, però també les darreres
novetats editorials», aclareix
Farré. També té certes comoditats per a la gent gran o amb
problemes a la vista, ja que «es
pot escollir la mida de lletra que
es desitgi, al gust del lector»
comenta Farré. A més, per viatjar i pel seu dia a dia, és molt
fàcil de transportar: el lector
pesa uns 200 grams i pot contenir fins a 500 llibres, depenent
del model.
Una de les dificultats inicials
que va tenir Edi.cat fou decidir
Alguns dels models de lector digital que es troben al mercat
quin seria el format dels seus llibres digitals, ja que són nombrosos. Finalment, la plataforma va optar per tenir els tres
formats més comuns, el mobipocket, l'epub i el pdf per tal
que, en qualsevol ereader, es
pugui llegir el llibre digital sense problemes.
Expectatives
D'aquí a un any, Jordi Farré
assegura que, com passa sempre
amb les darreres tecnologies, el
lector haurà evolucionat i es
X.J.
perfeccionarà molt més: «ara
mateix hi ha models al mercat
amb els quals ja es pot subratllar
i fer-hi anotacions, i amb connexió wi-fi, però manca encara
incorporar-hi el color, fer un
disseny de pantalles més grans i
que n’abaixin els preus de
venda per tal que tothom que
ho vulgui hi pugui accedir». De
moment, els seus llibres digitals
es poden comprar al portal
d’Edi.cat o a Edibooks en castellà i als diferents webs de les
editorials de la plataforma. Q
22
INDICADOR
FEBRER 2010
COMARQUES
X MEDI AMBIENT
Subvencions per a
l’eficiència energètica
S’amplien en 1,65 milions d’euros els ajuts per a particulars
TXELL FUGUET / TARRAGONA
Les subvencions convocades per
l’Institut Català de l’Energia
(Icaen) amb el Pla Renova’t de
Finestrres i el Pla Renova’t d’Enllumenat per a Comerços, han
despertat un gran interès entre
particulars i empreses. De fet,
s’ha hagut d’augmentar en 1,65
milions d’euros la dotació destinada a particullars per a la renovació de finestres, que en un primer moment fou de 2,7 milions
d’euros. En el primer mes d’execució de les subvencions -gener-,
l’Agència d’Energia de Tarragona,
que és el punt oficial d’informació a la demarcació de Tarragona, va rebre unes 30 consultes
diàries.
Ignasi Masip, gerent de Tot
Vidre Tarragona 2007 SL, comenta que hi ha moltes persones que estan aprofitant per
renovar les seves finestres i tancaments. «Els ajuts sempre van
bé i estem elaborant molts
pressupostos, que enviem a la
Generalitat perquè ens confirmin si els accepten o no; ja que
hi ha unes condicions i potser
no tots es podran acceptar»,
explica.
Tot Vidre Tarragona 2007 SL
és una de les empreses de les comarques de Tarragona col·laboradores amb aquest pla, un
seguit de comerços que es converteixen en punts de tramitació i d’acreditació de les sol·licituds. Com explica José M. Díaz,
tècnic de l’Agència d’Energia
de Tarragona, «la diferència
entre les empreses adherides i
les que no ho estan és que les
primeres tramitaran la sol·licitud de subvenció. Si es contracta una empresa no adherida ho
haurà de fer el mateix ciutadà
interessat, omplint un formulari a internet primer i portant-lo
després, juntament amb la
documentació necessària, a la
nostra oficina». La pàgina web
del Pla Renova’t 2010 ofereix
una llista de tots els punts de
tramitació de Catalunya.
L’Icaen ha posat en marxa
aquestes línies de subvenció
per potenciar l’estalvi energètic, filosofia que segons Anna
Pérez, directora de l’Agència
d’Energia de Tarragona, «és
cabdal transmetre al conjunt
de la societat, així com fomentar aquest estalvi amb mesures
com els ajuts dirigits als particulars i a la petita i mitjana
empresa».
Pla Renova’t de Finestres
En el Pla Renova’t de Finestres, que subvenciona la
renovació de finestres, vidrieres, portes vidrieres o claraboies i la renovació o incorporació de sistemes de protecció
solar d’obertures, la partida
més gran (2,7 milions d’euros i
ampliada amb 1,65 milions
més) es destina als particulars,
encara que també hi poden
accedir comunitats de veïns
d’edificis plurifamiliars i del
sector terciari (600.000 euros),
com per exemple edificis destinats a oficines.
Segons Díaz, «l’objectiu és
millorar l’aïllament de la casa
per fer-la més eficient energèticament parlant», per la qual
cosa les subvencions són per
renovar obertures en vidre
d’un interior a un exterior. A
més, un requisit imprescindible
és que el vidre a substituir sigui
simple, ja que es canviarà per
una finestra de doble vidre.
L’ordre permet que es pugui
renovar el nombre de finestres
que es vulgui, sempre tenint en
compte que el pressupost mínim ha de ser de 1.000 euros i
que la subvenció no serà de
més del 30 per cent del cost.
Per als habitatges de primera
residència, els ajuts corresponen a una quantitat màxima de
130 euros/metre quadrat per a
la renovació d’obertures, encara que no es podrà superar el límit de 3.000 euros per beneficiari. Si, a més, es renoven o
instal·len proteccions solars que no es col·loquin en façana
nord- es podrà subvencionar
una quantitat màxima de 40 euros/metre quadrat, sense superar els 1.000 euros.
Des de l’oficina de l’Agència
d’Energia de Tarragona, Pérez
destaca que el formulari de
petició de la subvenció inclou
les condicions mínimes que
han de complir els tancaments,
finestres, portes o claraboies, a
nivell de transmitància tèrmica,
i també en els seus materials.
Així el vidre ha de ser doble,
doble laminat, triple o triple
laminat; i el marc ha de ser d’alumini amb trencament de
pont tèrmic, fusta, PVC o ferro.
Per als casos d’edificis del sector terciari i actuacions integrals en blocs, la quantitat
màxima que es podrà percebre
és de 100.000 euros per beneficiari. L’ajut per a obertures re-
L’Agència d’Energia de Tarragona, punt d’informació a la demarcació.
7,5
són els milions d’euros de
pressupost total per a les
subvencions convocades
per l’Icaen.
novades serà d’un màxim de
100 euros/metre quadrat, i per
a les proteccions solars de 40
euros/metre quadrat.
Pla Renova’t d’Enllumenat
L’altra línia d’ajuts -dotada
amb 3,5 milions d’euros-, el Pla
Renova’t d’Enllumenat per a
Comerços, «està pensat per tal
que es pugui dur a terme un
canvi integral dels punts de
llum, així com incorporar sistemes de control d’encesa i de
regulació de nivell d’il·luminació», indica Pérez. La inversió
mínima que s’ha de realitzar
per optar a la subvenció és de
500 euros i la quantitat màxima que es podrà rebre en concepte d’ajut no superarà el
límit de 15.000 euros per beneficiari. Igualment, com a
màxim, es podrà subvencionar,
com en les altres línies comen-
X. J.
tades, el 30 per cent del cost
elegible. Segons les condicions
assenyalades per l’Icaen, els
comerços hauran de substituir
el seu material actual per
equips amb més rendiment i
més eficients que els anteriors.
Cal tenir en compte que en
tots els casos, els ajuts inclouen
el material que es canvia, però
no les possibles actuacions del
ram de paleta que es generin
ni l’IVA.
El termini per sol·licitar les
ajudes s'allargarà fins al 10 de
setembre o fins a exhaurir el
pressupost assignat. Tota la
informació necessària es pot
consultar a l’Agència d’Energia de Tarragona, una entitat
creada per la Conselleria de
Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona que s’encarrega d’informar, assessorar
i formar sobre la gestió de l’energia, a més d’actuar com a
mitjancera entre les autoritats
locals, regionals i els agents del
mercat energètic. La seva oficina, ubicada al número 17 de
l’avinguda Pau Casals de
Tarragona, està oberta de les 8
a les 15 hores. Q
Pla Renova’t
www.plarenovat2010.cat
Les exportacions a la demarcació
de Tarragona cauen el 2009
REDACCIÓ / TARRAGONA
Les exportacions de les empreses de la demarcació de Tarragona van disminuir el 2009
un 20 per cent respecte el 2008,
tal com va afirmar el president
del Comitè de Comerç Exterior
de Tarragona, Xavier Castilla,
en el marc de la presentació del
Pla d'Accions Internacionals
2010, el full de ruta de les
Cambres de Tarragona, Reus,
Valls i Tortosa per fomentar el
comerç exterior.
Castilla va atribuir la reducció
a les dificultats de finançament
de les petites i mitjanes empreses per explorar nous mercats
internacionals, i va indicar que
els sectors més afectats van ser
el de l'automòbil, l'energia i les
matèries primeres.
Tot i apuntar que en un context de recessió com l'actual no
és el millor moment per invertir en actuacions d'externalització, els representants de les
cambres de comerç van assegurar que les exportacions ajudaran les empreses del territori a
pal·liar la reducció de les vendes en el mercat interior. En
aquest sentit, van encoratjar als
empresaris del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre
a obrir-se a l'exterior com més
aviat millor i a deixar-se aconsellar per l'experiència i les eines
que les seves entitats els ofereixen.
La planificació per al 2010
mostra que les cambres augmenten el foment de la internacionalització empresarial amb
l'organització de setze missions
empresarials a 36 països. Q
El secretari general de la Cambra de Reus, J. J. Sardà; el secretari
general de la Cambra de Valls, R. Castells; el president del comitè
de Comerç exterior de la Cambra de Tarragona, X. Castilla; i el
secretari general de la Cambra de Tortosa, F. Minguell.
CEDIDA
2010 FEBRER
INDICADOR
23
COMARQUES
X AEROPORTUARI
La Costa Daurada
vol retenir Ryanair
Es treballa per garantir la seva presència a Reus fins al 2013
Les institucions tarragonines encarregades de la promoció de
l’aeroport de Reus es van reunir
a fiinals del passat mes de gener
per tal d’actualitzar el conveni
que van subscriure amb la companyia aèria de baix cost irlandesa Ryanair l’any 2008. Però, malgrat que la Generalitat va anunciar un increment de la seva aportació anual fins als 2,25 milions
d’euros, pot ser necessari un esorç superior per aconseguir que
fo
la low cost irlandesa segueixi arribant a la Costa Daurada.
bilitat de la Generalitat, va comentar que la voluntat del Govern és prolongar el conveni
fins a l’any 2013, «i per això estem disposats a incrementar en
mig milió la nostra aportació
anual».
De totes maneres, Nadal ha
reclamat també un esforç addicional de les institucions locals
per arribar als 3,5 milions d’euros -un total de 14 milions fins a
2013-, ja que Ryanair no es conforma amb la xifra proposada.
Si es signés el conveni, l’aerolínia hauria d’oferir un mínim de
93 rutes a l’estiu.
L’inici d’operacions de Ryanair al Prat ha provocat una reunió del Govern i les institucions
del Camp de Tarragona per intentar actualitzar el conveni que
es va signar amb la companyia el
febrer de 2008 i que garanteix el
manteniment de la seva base
d’operacions a l’aeroport de
Reus fins a finals de 2011.
Segons el conveni subscrit el
2008, el Govern aporta 1,75
milions d’euros anuals a Ryanair
com a concepte per a la promoció del territori, i la resta d’institucions un milió més fins a arribar a 2,75 milions l’any.
Per retenir les operacions de
la low cost a la Costa Daurada,
Manel Nadal, secretari de Mo-
Rècord de passatgers
L’any passat, encara que no es
va arribar a aquest nombre de
línies, l’obertura d’una base
aèria de l’irlandesa a l’aeroport
de Reus, va possibilitar que es
registrés un rècord de passatgers
ja que es va arribar als 1,71
milions. D’aquests, Ryanair en va
moure 1,18 milions a través de
les 23 connexions que oferia a
l’estiu des de la capital del Baix
Camp -reduïdes a deu durant
l’hivern-. Per aquest 2010 s’ha
anunciat -a partir del mes de
maig- una nova connexió amb la
ciutat italiana de Pisa amb tres
vols setmanals, fet que es preveu
que sumi 40.000 passatgers
anuals nous a l’aeroport.
REDACCIÓ / REUS
L’increment d’activitat a l’aeroport de Reus va portar Aena a
ampliar i remodelar l’edifici de
sortides i a construir un nou edifici de facturació, posats en marxa el 2008, així com a incrementar la plataforma d’estacionament d’avions comercials.
Aquesta última actuació, amb
una inversió de 400.000 euros,
ha dotat l’aeroport de set posicions que es poden utilitzar de
manera simultània. També respecte a inversions, el Ministeri
de Foment va anunciar, a finals
de gener, l’adjudicació a Copcisa de les obres d’adequació del
camp de vols per 13,85 milions
d’euros.
Aquestes actuacions es preveien en el Pla Director de
l’Aeroport de Reus aprovat el
2006, que marca la planificació
de la infraestructura fins a 2020.
Alhora s’estableixen altres actuacions que s’han de dur a terme
segons l’increment de trànsit
que es registri, com la construcció d’un nou edifici terminal per
a passatgers d’uns 20.000 metres
quadrats distribuïts en dues
plantes i una nova central elèctrica que suposarà una inversió
de 10,8 milions d’euros.
El pla reserva 92 hectàrees per
possibilitar el desenvolupament
de noves instal·lacions i serveis
aeroportuaris. Q
CiU propone deducir un 50%
los gastos en publicidad
REDACCIÓN / TARRAGONA
El grupo parlamentario de
Convergència i Unió (CiU)
en el Congreso de los Diputados ha registrado una
proposición no de ley en la
que solicita al Gobierno implantar una deducción en el
Impuesto de Sociedades del
50 por ciento de los gastos
que las empresas destinen a
promoción
publicitaria,
siempre que se supere la
media de recursos económicos destinados a estas actividades en los tres anteriores
ejercicios impositivos.
El impulso a esta iniciativa
se debe a la finalidad de reactivar el mercado publicitario,
que se ha visto especialmente
afectado por la situación
actual de crisis económica.
Con esta propuesta, se pre-
tendería, por una parte,
relanzar las inversiones
publicitarias como fórmula
para aumentar el consumo
privado y, por otra, mejorar
la cuenta de resultados de los
medios de comunicación.
Más consumo privado
En el texto de la iniciativa
presentada por CiU se señala
que múltiples empresas de
comunicación, tanto de pren-
La iniciativa
pretende mejorar
la cuenta de
resultados
de los medios
de comunicación
sa escrita, como de televisión
y radio, «están viendo gravemente dañados sus resultados económicos, incurriendo en situaciones de
pérdidas económicas insostenibles a corto o medio plazo». Además, consideran que
en la situación actual resulta
imprescindible adoptar medidas que incentiven el consumo privado, una tarea en la
que «el sector publicitario
tienen un papel relevante».
Según CiU, los medios «sustentan el ejercicio de la libertad de expresión y el derecho
de información consagrados
en la Constitución», de manera
que su situación «merece un
análisis que vaya más allá de la
perspectiva económica y que
los contemple como garantes
del ejercicio de importantes
libertades públicas». Q
Els membres de l’associació que van participar a l’assemblea.
CEDIDA
Cambrils, membre
de ‘Saborea España’
L’associació aprova el pla d’acció 2010
REDACCIÓ / CAMBRILS
L'Associació Saborea España, que ha estat promoguda
per col·lectius empresarials
juntament amb les destinacions turístiques de Cambrils, Lleida, Lanzarote, Gijón, San Sebastián, Santiago
de Compostela i Valladolid,
ha aprovat el pla d'actuacions per al 2010, en el marc
de la fira internacional Fitur
celebrada a Madrid el passat
mes de gener.
Les principals accions que
es duran a terme enguany es
van decidir en la primera assemblea general de 2010 de
l’associació, a la qual van assistir tots els seus membres
agrupats en la Federación
Española de Hostelería, la
Asociación Española de Des-
tinos para la Promoción del
Turismo
Gastronómico,
Euro-Toques y Facyre.
Les principals iniciatives
en què té previst incidir el
Club de Producte són l'elaboració d'un diagnòstic del
turisme gastronòmic a Espanya, la creació d'una plataforma web del club i l'establiment d'un calendari d'esdeveniments gastronòmics.
D’altra banda, s’organitzaran conjuntament accions
de promoció en mitjans com
ara xarxes socials o gastromapes, entre d’altres.
Finalment, Saborea España preveu elaborar un altre
pla d’accions que inclogui el
disseny i desenvolupament
d’experiències turístiques
innovadores amb els seus
associats. Q
24
INDICADOR
FEBRER 2010
COMARQUES
X FORMACIÓ
El Pere Martell satisface
la demanda industrial
Más de 400 negocios colaboran con los cursos del centro
ANNA POLO / TARRAGONA
Más de cincuenta años después
de la mítica Universidad Laboral,
en el Complex Educatiu de Tarrana, se ubica el Instituto Pere
gon
Martell, un centro de formación
profesional referente en la provinciia por sus 19 titulaciones, de
ocho familias profesionales distintas, y por su clara apuesta permanente por la innovación. Los
más de 20.000 metros cuadrados dedicados a sus talleres,
estra más de que la
son una mue
prioridad del centro es velar por
las demandas de sus alumnos y
del territorio.
Desde sus inicios, el Pere Martell se ha destacado por potenciar la formación profesional de
Grado Medio y Superior, a la vez
que también imparte cursos de
Programas de Calificación
Profesional inicial (PQPI) dirigidos a los alumnos que no se gradúan en ESO; formación continua ocupacional, y el curso preparatorio para las pruebas de
acceso a los ciclos formativos de
grado superior.
Entre las últimas novedades de
las titulaciones que se imparten,
se encuentra un título sobre
vehículo industrial, que sólo se
realiza en dos centros más en
Catalunya; la adaptación curricular a la maquinaria industrial,
exclusiva de este instituto y, la
adaptación curricular en ciclo de
grado superior en energías renovables que, aunque se imparte
también en la Escuela Industrial
de Sabadell, «aquí está especializada en la energía eólica más
que la fotovoltaica, debido a las
REDACCIÓ /TARRAGONA
El Port de Tarragona i el
Patronat
Municipal
de
Turisme de l'Ajuntament de
Tarragona van signar el passat
13 de gener un conveni de
col·laboració entre les dues
entitats per a la promoció del
turisme de creuers a la ciutat.
El president del Patronat de
Turisme, Sergi de los Rios, va
destacar que des de fa mesos
es treballa per situar Tarragona en el mapa de turisme
de creuers i que aquest conveni significa un «pas endavant», ja que efectuar una promoció conjunta d’aquest nou
producte turístic afavoreix
l'optimització de recursos.
Segons Sergi de los Rios, es
necesidades y demandas de
nuestro territorio», explica el
Director del Instituto Pere
Martell, Ángel L. Miguel.
Precisamente, este curso 20092010 ha sido el primero en que
se ha impartido esta especialidad, un sector con un importante potencial de crecimiento que
generará, según el Departament
de Treball, más de 3.000 empleos. Este grado superior se crea
gracias al acuerdo de colaboración con la multinacional GesSIEMSA, «un acuerdo en el que
la empresa cede material técnico, realiza visitas y jornadas, y
hace reuniones de seguimiento».
Para el director del centro, «es
obvio que sin esta empresa y las
más de 400 que colaboran con el
instituto, no se podrían llevar a
cabo los cursos de formación
profesional». Con estas colaboraciones, la empresa y el alumnado
salen ganando, dado que «se forman futuros profesionales para
las empresas de nuestro territorio ya que todas las nuevas adaptaciones curriculares, nacen de
las respuestas del entorno en el
que estamos», comenta Miguel.
Con este objetivo, el Pere Martell ha realizado con la Cámara
de Comercio de Tarragona un
proyecto piloto sobre la adecuación de la oferta formativa a las
necesidades de la empresa en el
cual los alumnos han analizado
la estructura empresarial de
empresas donde hacen las prácticas. Asimismo, el Pere Martell
participa en el programa Alternança del Departament d'Educació para dar respuesta a las demandas del mercado laboral, un
‘El alumnado de
la FP se ha
incrementado
un 20 por ciento’
método que permite a los estudiantes alternar los estudios con
el trabajo a tiempo parcial en
una empresa durante el segundo
año. De este modo, el alumno
recibe una percepción económica por su trabajo, realiza más
horas de formación y la empresa
encuentra mano de obra profesional.
Esta actuación es realidad gracias al convenio con l'Associació
d'Empreses de Serveis de
Tarragona para fomentar la
renovación natural de la planti-
Ángel L. Miguel, director de l’Institut Pere Martell de Tarragona.
lla en el sector del Mantenimiento industrial.
Otra es posible gracias a Astave
y, una última, a GAM-Vilatel. Y es
que con todas estas ayudas, los
resultados de esta formación son
más que positivos: el 59 por ciento de alumnos que han acabado
módulos de formación profesional trabajan; un 12,6 por ciento
además continúa sus estudios, y
un 37,5 por ciento realiza estudios superiores. Pero para Mi-
Integrado en el programa
‘Qualifica't’
90 centros catalanes se han integrado en el programa Qualifica't del
Departament d’Educació para que las personas y empresas encuentren
orientación, reconocimiento y la formación profesional que mejor se
adapte a sus necesidades. Los tres ámbitos de acción del programa,
al cual se ha integrado el Instituto Pere Martell, son la oferta de formación a colectivos singulares, la validación de formación impartida por
empresas o entidades, y la validación de la experiencia laboral.
Todas las personas que participen en el programa pueden obtener
una certificación parcial o total que se puede capitalizar, si se dispone
de los requisitos académicos de acceso, para la obtención de un
título de formación profesional. De este modo, tanto en la validación de
la formación como en la validación de la experiencia se permite que sus
enseñanzas adquiridas tengan correspondencia con los estudios de
formación profesional del sistema educativo.
El Port i el Patronat de Turisme
promouen l'arribada de creuers
tracta d'un conveni ambiciós,
que respon a les necessitats de
la ciutat i que s'acull a uns
objectius determinats.
De la seva banda, l'Autoritat
Portuària de Tarragona es va
comprometre a habilitar l'espai necessari, al Moll adossat
al Dic de Llevant, per tal d'instal·lar-hi un punt d'atenció als
creueristes. Aquesta habilitació inclourà l'ampliació necessària per a l'accés motoritzat amb vehicles per al transport de viatgers, que es realit-
zarà al llarg d’aquest any
2010.
Per la seva part, el Patronat
Municipal de Turisme de
Tarragona, facilitarà a través
dels mitjans de l’Empresa Municipal de Transport, els serveis de transport motoritzat
de viatgers entre el punt d'arribada dels creuers al Port de
Tarragona i un punt cèntric
de la ciutat, amb un sistema
d'autobusos-llançadora, en
ambdós sentits, per facilitar
l’accés dels turistes.
Segons s’estableix, el seguiment, coordinació i execució
de les accions previstes en aquest conveni queda a càrrec
d'un equip de treball, que es
reunirà un cop al mes, format
per dues persones designades
pel president de l'Autoritat
Portuària i dues persones designades pel president del
Patronat Municipal de Turisme de Tarragona.
Per tal de donar a conèixer
Tarragona com a destinació
de creuers així com per captar
XAVI JURÍO
guel aún tenemos que aprender
de otros países, «tenemos un
gran diferencial a nivel europeo,
un 45 por ciento del alumnado
hace formación profesional y en
España sólo entre un 25 y 28 por
ciento». A pesar de todo, destaca
que «en los últimos años ha habido un incremento del alumnado
en FP del 20 por ciento por el
difícil acceso al trabajo y la crisis
económica».
Para el próximo curso, destaca
que «el nuevo catálogo de títulos
que prepara el Departament
d’Educació vendrá con actualizaciones y definiendo módulos de
paquetes más reducidos para
que a todo aquel que le interese
pueda cursarlos, sin preocuparse
del resto».
Y es que viendo el abanico de
posibilidades que ofrece el centro, uno se convence de que es
cierto que «todo lo que te gusta,
lo encuentras en la formación
profesional: hay 140 titulaciones
en Catalunya» sentencia Ángel
L. Miguel, como si de un eslogan
publicitario se tratara. Q
Institut Pere Martell
www.iesperemartell.org
empreses operadores que
introdueixin la ciutat com a
escala, ambles dues institucion tenen previst elaborar un
dossier informatiu amb material promocional turístic, que
recollirà els serveis amb què
compta la ciutat així com els
serveis portuaris oferts específicament per als creuers.
El Patronat Municipal de
Turisme de Tarragona i l'Autoritat Portuària seguiran amb
la tasca conjunta que van iniciar ja l’any 2009 de promoció
davant dels operadors per
obrir la ciutat a aquest nou
producte turístic. L’arribada
de creueristes podria afavorir
l’increment de nous visitants
a Tarragona i també a altres
punts de la Costa Daurada. Q
2010 FEBRER
INDICADOR
COMARQUES
25
26
INDICADOR
FEBRER 2010
COMARQUES
·DIETARI·
II EDICIÓ
DEL CON/CURS
5
DE GESTIÓ
EMPRESARIAL
La Càtedra URV-Empresa
del Foment de l'Emprenedoria
i la Creació d'Empreses, amb
l’objectiu de donar suport als
emprenedors, convoca la segona edició del Con/Curs de gestió empresarial. Es tracta d'un
joc de simulació empresarial
(Business game) en què els
emprenedors han de simular
la gestió d'una empresa, prendre decisions de producció, de
mercat, de preus, de finançament, etc. Amb l'èxit que va
tenir la seva primera edició, la
Universitat va decidir renovarlo i aquest any compta amb la
col·laboració de l’Associació
Catalana de Comptabilitat i
Direcció (ACCID) i del Col·legi d'Economistes de Catalunya. El termini de preinscripció al Con/Curs finalitza el
proper 7 de febrer. Des de la
Càtedra URV-Empresa del
Foment de l'Emprenedoria i la
Creació d'Empreses es realitzen, de manera periòdica, conferències, tutories, presentacions, contactes i formació
diversa. En aquest sentit, el
passat 28 de gener es va celebrar la conferència Capital risc
i l’impuls de nous projectes
empresarials a càrrec de Jordi
Prats, director general de Reus
Capital de Negocis.
5
CAMPANYA DE
DONACIÓ DE SANG,
A
ACTIVA MÚTUA
Activa Mútua 2008, la Mútua
d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat
Social, número 3, amb seu social
a Tarragona, va organitzar el
mes passat una campanya de
donació de sang, a la Clínica de
l'Entitat, al carrer Pin i Soler.
Aquesta nova iniciativa es va planificar per a treballadors de l’en-
La cultura i l’esport, nous
motors econòmics de Tarragona
La ciutat es dotarà d’un pla estratègic 2010-2022
TXELL FUGUET / TARRAGONA
L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va assenyalar durant la conferència
sobre l’estat de la ciutat organitzada pel Collegi de Periodistes de Tarragona, que, a més
de la investigació i el coneixement, els nous
motors de l’economia local seran la cultura i
l’esport, directament relacionats amb dues cites a les quals la ciutat ha presentat la seva
candidatura, la Capital Cultural Europea de
2016 i els Jocs del Mediterrani de 2017.
En aquest sentit, recordà que als països nòrdics l’economia vinculada a l'esport representa prop del 14 per cent del seu PIB i que, a
França, el sector de la producció cultural ja
proporciona més ingressos que el de l'automòbil. Concretament, s’ha calculat que
l'impacte econòmic dels Jocs del Mediterrani
al territori superarà els 1.000 milions d'euros.
Aquests dos elements vénen a sumar-se als
altres punts forts de la ciutat en la nova dèca-
da que ara s’inicia, que són les infraestructures viàries i ferroviàries, el Port de Tarragona
i el Pla de Competitivitat Turística.
D’altra banda, Ballesteros anuncià que
«l'Ajuntament elaborarà, a partir d'un ampli
consens amb tots els estaments i entitats de la
ciutat, un únic document: el Pla Tarragona
2022», una planificació estratègica de ciutat
que ha de permetre programar el futur. El
document tindrà en compte també el pla
d’ordenació urbanística POUM, que s’aprovarà provisionalment el proper març i que
«farà possible créixer ordenadament i cosir
els barris a la ciutat».
L’alcalde recordà durant la seva intervenció
alguns dels grans projectes actuals com ara la
Ciutat de la Cultura, que s’ubicarà a l’edifici
de Tabacalera, el Teatre Tarragona, la façana
marítima, el Mercat Central, el Corte Inglés,
la Ciutat Esportiva de Camp Clar i el Parc
Científic i Tecnlològic, que incorporarà un
espai per a convencions i un hotel. Q
Leader destinarà 1,4 milions
d’euros als seus ajuts
Quatre comarques de la demarcació se’n beneficiaran
REDACCIÓ / VALLS
La segona convocatòria dels
ajuts de la Metodologia Leader, gestionats pel Consorci
de l'Alt Camp, la Conca de
Barberà i l'Anoia (CD52), destinarà un total de 1.462.800
euros a projectes dels sectors
turisme, serveis i transformació agroalimentària d'aquests
territoris. El termini de presentació de projectes va
començar el 30 de desembre
passat i s'acaba el 12 de febrer.
El Consorci gestiona les
actuacions adreçades a
fomentar la diversificació de
les economies rurals d'acord
Tècnica i presidenta del CD52, Anna Naudó i Carme Mansilla.
amb la programació prevista a
l'Eix 4 Leader del PDR de
Catalunya 2007-2013. Hi són
incloses les comarques de la
Conca de Barberà i l'Alt
Camp, els municipis de
Bellprat, Carme, la Llacuna,
Orpí, Sant Martí de Tous i
Santa Maria de Miralles, de la
CED.
comarca de l'Anoia, i el municipi del Montmell, de la
comarca del Baix Penedès.
Els ajuts que s’atorguen afavoreixen la realització d'inversions que generin activitat
econòmica i creïn o mantinguin els llocs de treball, principalment de dones i joves.
titat, familiars de treballadors i
totes aquelles persones que volguessin aproximar-se a les instal·lacions de la mútua. Fonts de
l’entitat asseguren que el bon acolliment que ha tingut aquesta
iniciativa comportarà que Activa
Mútua organitzi noves campanyes de donacions de sang a les
diferents seus de l'entitat.
5
BANASEGUR
ADJUDICATARIA DE
LOS SEGUROS DE LA
EMT
La propuesta presentada por
la correduría Banasegur ha resultado adjudicataria del concurso convocado por la Empresa Municipal de Transportes
Públicos de Tarragona para la
mediación de los seguros de su
flota de vehículos. Banasegur
destaca el hecho de haber obtenido la máxima puntuación
en cada uno de los tres criterios
de valoración de la propuesta:
oferta económica; organización
y funcionamiento; y proyecto de
control de siniestros y riesgos.
5
EINES
PER A LA
COMERCIALITZACIÓ
DE L’OLI
La Diputació de Tarragona i
l'Ajuntament de Reus, mitjançant el Centre de Desenvolupament de l'Oli, van organitzar el passat gener la jornada La comercialització del sector oleícola, amb l'objectiu de
facilitar eines i compartir experiències per millorar la negociació davant un sector distribuïdor concentrat en poques empreses. Totes les parts
van posar de manifest que
actualment el sector oleícola
es troba en una situació econòmica complexa. Per això la
Diputació, l'Ajuntament de
Reus i el Centre de Desenvolupament de l'Oli van decidir
proporcionar eines per a la
seva comercialització.
La Costa Daurada reedita la seva unió
Els signants del conveni Córner aniran conjuntament a set fires
REDACCIÓ / TARRAGONA
Un total de 15 ajuntaments, dues oficines
comarcals, el Patronat de Turisme de la Diputació i PortAventura van reeditar el passat
gener, per novè any consecutiu, el conveni de
col·laboració a través del qual es comprometen a
sumar esforços i a participar conjuntament sota la
marca Costa Daurada al programa de fires nacionals i internacionals d’enguany, set cites en total a
Berlín, Tolosa, Utrech, Londres, Bilbao, Madrid,
Barcelona i Pamplona.
Durant l'acte oficial de signatura del conveni el
president del Patronat de Turisme de la DiFotografia de grup dels membres que han signat el conveni Córner.
CEDIDA
putació, Joan Aregio, recordà la importància cabdal del sector turístic per a l'economia de les nostres comarques i destacà «la gran feina feta per
tots els professionals del sector des dels ajuntaments, oficines comarcals i empreses per mantenir-nos com a destinació de primer nivell». Aregio
afegí que «aquest és un bon model d'unió d'esforços, ja que ens permet, com a sector turístic,
ser més eficients amb la nostra presència a les
fires i actes de promoció que es fan arreu del món
i, al mateix temps, facilita als municipis la possibilitat de donar a conèixer la seva oferta específica
a gran escala». Q
2010 FEBRER
INDICADOR
COMARQUES
·DIETARI·
5
EL PALAU DE
CONGRESSOS DE
TARRAGONA FA
BALANÇ DEL 2009
El Palau Firal i de
Congressos de Tarragona ha
tancat l’any 2009 amb un total
de 128 activitats realitzades.
S’ha incrementat el nombre
d’activitats enfront l’any 2008,
amb una menys, disminuint,
no obstant, el nombre de dies
d’ocupació d’aquestes activitats, 232 dies d’ocupació
davant dels 258 de l’any anterior. Entre els actes celebrats
destaquen 15 congressos, un
més que al 2008, 6 fires, 52
jornades i reunions, 29 concerts, 19 gales i 3 exposicions.
La xifra d’assistents en els
diferents actes que s’han
desenvolupat en les seves instal·lacions va ser lleument
inferior a l’any anterior, amb
l’assistència de 6.220 persones. Cal destacar que l’impacte econòmic generat durant
l’any 2009 va arribar als 6,2
milions d’euros, una xifra
similar a la de l’any 2007.
Les previsions per a l’any
2010, de moment, són positives. El Palau té confirmats ja
12 congressos per al 2010, 2
dels quals reuniran més de
800 participants. D’aquests,
cal destacar-ne la XI Reunión
Española sobre Criptología y
Seguridad de la Información
o el Congrés de Física
IMDEA, tots dos al setembre;
l’European
Course
in
Neuroradiology al novembre,
entre d’altres. A més, 4 dels 12
congressos seran de nivell
internacional i, per tant,
generaran un gran impacte
econòmic per a la ciutat.
Quant a les fires, destaca la
producció pròpia de 5 fires,
les
ja
tradicionals
Decorhàbitat o la Fira del sector Nupcial i la Mares i Pares,
i una de nova celebració que
s’inaugurarà el proper mes de
març, la fira Tarragona
Meeting Golf. Respecte a les
exposicions, es seguirà amb la
celebració de 3 mostres.
5
DOS NUEVOS
SERVICIOS EN LA
AVE
MADRID BARCELONA
LÍNEA DE
A partir del 1 de febrero el
Ministerio de Fomento, a través de Adif y Renfe, mejora la
línea Madrid-Barcelona incrementando los servicios con
dos nuevas frecuencias en
días laborables -lunes, martes,
miércoles y jueves, saliendo
de Madrid a las 8.15 horas
para llegar a Barcelona a las
11.07; y saliendo de Barcelona
a las 6.40 horas para llegar a
Madrid a las 9.32 horas.
Por otra parte, también se
ha establecido una reducción
de los tiempos de viaje de los
trenes AVE con parada que
circulan por la línea de alta
velocidad entre Barcelona y
Madrid, así como en las relaciones Barcelona-Málaga y
Barcelona- Sevilla. La medida
supondrá ganar entre cinco y
ocho minutos con respecto a
los tiempos actuales en la primera, unos diez minutos en la
segunda, y unos cuatro minutos en la última.
5
EL SINDICAT DE
PERIODISTES VOL
REGULAR EL DRET A
LA INFORMACIÓ
El secretari general de la
Federació de Sindicats de
Periodistes (FeSP), Dardo
Gómez, i el secretari general i
diputat
d'Iniciativa
per
Catalunya Verds (ICV), Joan
Herrera, van coincidir en la
necessitat de regular el dret a
la informació en el debat
sobre l'Estatut del Periodista
Professional organitzat pel
Sindicat de Periodistes de
Catalunya. Tant el representant de la FeSP com el parlamentari van coincidir que l'estatut servirà per donar credibilitat als periodistes, dignificar el periodisme i millor la
qualitat democràtica. També
es va reconèixer que el nom
d'Estatut del Periodista
Professional no és la més
encertada, ja que es tracta
«d'una eina per protegir i
garantir el dret dels ciutadans
a rebre informació veraç, plural i completa».
Cogen As pone en marcha una
nueva planta de cogeneración
La nueva instalación amplía en un 31 por ciento su capacidad
REDACCIÓN / TARRAGONA
Cogen As ha puesto en funcionamiento a plena capacidad
una nueva planta de cogeneración en la fábrica de Ercros en
Tortosa. La nueva instalación,
de 13,4 MW de potencia, sumada a la planta ya existente,
aumenta en un 31 por ciento la
capacidad de cogeneración instalada en dicha fábrica, hasta los
43,4 MW. Las dos plantas ocupan de forma directa a 30 personas. Lo más destacable de la
nueva planta es su alta eficiencia, ya que su aprovechamiento
energético es un 15 por ciento
mayor que el de una planta
media convencional. La planta
permite el aprovechamiento de
un 76 por ciento de la energía
del gas empleado, tanto en
forma de electricidad (46 por
ciento) como de calor y frío (30
por ciento), gracias a la tecnología implantada que está basada en dos motores de la serie B
de Rolls Royce, que en estos
momentos son los más eficientes que existen en el mercado.
El mayor rendimiento de la
ambas plantas permite asimismo ahorrar 21.600 toneladas
anuales de emisiones de gases
de efecto invernadero (CO2),
equivalentes al 3 por ciento de
las emisiones totales de la
comarca catalana del Baix
Ebre, en donde se encuentran
ubicadas. El grupo Cogen As
tiene previsto modificar a lo
largo de este año la planta inicial, de 28 MW, sustituyendo
los equipos actuales por unos
de última generación que
reducirán en un 5 por ciento
adicional las emisiones de
CO2 y dividirá por 10 las emisiones de NOx.
Con la incorporación de la
nueva instalación, la capacidad
de generación de la planta
ampliada hasta los 43,4 MW
permitiría satisfacer la demanda eléctrica de 33.000 hogares,
aproximadamente la totalidad
de los existentes en la comarca
del Baix Ebre. Además, el acercamiento entre la fuente de
generación de la electricidad y
el lugar de consumo evitará
hasta un 2 por ciento de las pérdidas habituales que se producen en el transporte y distribución.
Cogen AS es una compañía
de capital noruego, con una
amplia presencia en el mercado
energético español, donde
invierte y explota proyectos
medioambientales y de alta eficiencia energética, como las dos
plantas de cogeneración vinculadas a Ercros. Q
‘Roslena Expres’ ya funciona en la Avda. Països Catalans 124, de Reus.
X.J.
‘Roslena Expres’,
un nuevo concepto
El establecimiento incorpora
cafetería, ‘fleca’, prensa y libros
REDACCIÓN / REUS
En su afán de proporcionar
el mejor servicio a sus clientes
e innovar en las nuevas necesidades y tendencias del
consumidor, ha aparecido la
nueva marca Roslena Expres.
Un nuevo concepto de establecimiento comercial en
donde se fusionan el ya exitoso formato de tienda de conveniencia con un amplio catálogo de productos, junto con
una zona de restauración, disfrute del paladar y fomento
de las relaciones interpersonales.
El primer establecimiento
que la marca ha puesto en
marcha bajo estos innovadores parámetros ya funciona
en la Avinguda Països Catalans, 124, de Reus.
Un local en donde lo primero que llama la atención es
su moderna y original
decoración, con una equilibrada y armónica distribución de los espacios y los equi-
pamientos. Este nuevo concepto de establecimiento
equilibra los productos ya tradicionales como prensa,
publicaciones, libros, golosinas a peso, pan recién hecho y alimentación, con un
apartado de cafetería, bocadillería y pastelería de alta calidad. Además de ofrecer a la
clientela un plus tecnológico,
al permitir la conexión a
internet vía wifi.
Fuentes de la enseña explican que, con esta rompedora
apuesta, la enseña da un paso
adelante, creciendo para
adaptarse a los requerimientos de sus clientes, evolucionando hacia un establecimiento más completo que
incluye restauración.
Asimismo, comentan que
además de poder realizar la
compra diaria de prensa, el
establecimiento es una excelente válvula de escape de la
rutina cotidiana, gracias a las
muchas posibilidades que
ofrece su cafetería. Q
27
28
INDICADOR
FEBRER 2010
CULTURA
AGENDA
CULTURAL
Pep Cruz
Actor i director
MÚSICA:
ALBERT JORDÀ
EN CONCERT
‘L'important és que la creativitat
El cantant ens presenta el
seu primer disc en solitari
Mal temps sobre la mar.
El diumenge 7 de febrer
de 2010, a les 22 h.
Al la sala Cau de
Tarragona.
d'aquest país encara és viva’
LAIA TOST / REUS
Entre el respecte d'una presència imponent i l'afecte d'algú
molt conegut es troba Pep Cruz. I
és que Cruz, amb papers a sèries
televisives com Oh! Europa, La
memòria dels Cargols i ara
Ventdelplà, s'ha convertit en un
dels actors més populars de
casa nostra. Però una llarga llista
de treballs teattrals i cinematogràfics, ja siguin com a actor o
director, avalen la més que consagrada carrera de Pep Cruz.
Amb ell parlem de tot això.
-Com es percep la crisi actual
des de l'àmbit teatral?
El teatre sempre estarà en
crisi: porta 2.500 anys en crisi.
També és veritat que ara
aquesta crisi econòmica general afecta coses prescindibles
com és el teatre. Però el que és
important és que la creativitat
d'aquest país encara és viva.
Crec que Catalunya és el lloc
on es fa més teatre per quilòmetre quadrat del món, i la
gent cada vegada té més ganes
d'anar al teatre.
-I què me'n pot dir del seu personatge a l'obra Nadal a cals
Cupiello?
El meu personatge és un
home de classe mitjana que s'evadeix de la seva realitat construint un pessebre, que és la
realitat que li agradaria tenir:
un lloc ordenat, amb cada cosa
al seu lloc... En el fons, és un
home tradicional que busca un
refugi.
-I, de totes les obres interpretades, en té alguna amb un
record especial?
Sí, una que vaig fer a Reus
que es deia Infantillatges.
Estava a 39 de febre i vam
haver de fer una doble funció
perquè es va omplir el teatre.
-Llavors és un record especial,
però no agradable...
No, va ser agradable, perquè
a pesar de tot, vaig aconseguir
fer-ho i passar-m'ho bé. A més,
després de la segona funció, de
tant suar, crec que vaig sortir
del teatre mig curat!
-I amb la seva companyia PerVersions, té algun projecte?
Sí, venir a Reus. Des que vaig
venir com a actor amb Mar i
Cel que, fins ara, no hi ha
hagut manera. I m'agradaria
portar les obres Còmica Vida o
Top Model.
-Aquest interès a venir a Reus...
Què pensa de la descentralit-
MÚSICA:
CINQUÈ FESTIVAL
AUTÚRIA, CANÇÓ
D’AUTOR
Del 2 al 7 de febrer de
2010, a Reus.
Més informació al web:
www.amca.info
TEATRE/CLOWN:
‘LOLITA CORINA’
L’actor Pep Cruz, després d’un assaig al Teatre Fortuny.
zació de Barcelona?
Ja fa uns trenta anys vaig
intentar fer un centre de producció teatral a Girona, les
administracions locals hi estaven d'acord, però el llavors president entrant de la Diputació
es va carregar el projecte. I
crec que era i és una necessitat.
Som molts els actors que no
som de Barcelona. Per sort, ara
comença a ser una realitat.
Perquè tots sabem que hi ha
dues coses importants a
Catalunya: el pa amb tomàquet
i el teatre.
-Inevitablement, hem de parlar
XAVI JURÍO
de Ventdelplà. Com es viu ser
un dels dolents de Catalunya,
com és Josep Monràs?
Em diverteixo molt. És un
dolent però que cau simpàtic i
la gent és molt afectuosa i amable. La veritat és que estic
encantat amb aquest personatge, també perquè me l'he
«currat» jo. En un principi, el
personatge no era així, però, a
mesura d'anar-lo treballant, els
guionistes l'anaven adaptant al
meu tarannà. Ha sigut un treball d'anada i tornada, un procés molt maco de creació conjunta. Q
Un espectacle entre el teatre còmic i el clown.
El 26 de febrer de 2010, al
Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa.
DANSA:
COMPAÑÍA
NACIONAL DE
DANZA 2
Amb Nacho Duato com a
director artístic.
El 25 de febrer de 2010, a
les 21 h. Al Teatre Fortuny
de Reus.
Albert Jordà, un viatge mar
endins de sentiments i estils
LAIA TOST / TARRAGONA
Un discurs tímid i melancòlic
a la vegada que senzill contrasta
amb una moderna i sofisticada
aparença, de la mateixa manera
que ho fa la seva música, d’instrumentació actual i lletres que
amaguen principis eterns com
són el sentiments.
Albert Jordà es presenta com
un cantautor que es mou entre
l’ambigüitat i la varietat d’estils.
Lluny de voler-se encapsular
dins de qualsevol etiqueta musical, entén que la seva música
pugui ser catalogada com a
«pop d’autor electrònic i alternatiu», ja que reconeix que la
seva música beu de diferents
estils.
El que sí que té clar és que el
seu primer disc en solitari des-
prés de desvincular-se del grup
Papa:Noes, Mal temps sobre la
mar, és només un inici ja que
apunta que no té intenció de
deixar passar molt temps entre
aquest primer disc i el proper.
En aquest primer disc, el
tarragoní ens ofereix un viatge
emocional cap al més profund
d’Albert Jordà, però que, en
definitiva, podria ser el de qualsevol. «És el reflex d’un estat
emocional d’una època determinada en què em trobava mar
endins, amb tempesta i sense
rumb». Però sempre arriba la
calma i tots aquests remolins
sentimentals han servit al músic
per plasmar un disc del qual
afirma que està molt satisfet.
«Estic molt content del resultat,
sobretot musicalment, més que
de les lletres».
Jordà, tot i que reconeix que
el directe ofereix unes sensacions indescriptibles i úniques,
es considera més un músic d’estudi. «M’agrada molt el procés
de creació, d’arranjament... de
fet, estaria sempre gravant».
Una direcció en què ja ha
començat a treballar, ja que ja té
noves cançons per al proper treball, un disc que assegura que
portarà «més color».
Pel que fa al condicionant que
sovint gira entorn de l’idioma
musical que escullen els grups,
Albert Jordà opina que la música ha de ser universal «sigui en
la llengua que sigui cantada».
En el seu cas, el català respon a
una forma d’expressió. «No es
tracta d’una qüestió de banderes, és només que no puc violar
la meva manera d’expressar-me
Mal temps sobre la mar és el primer disc d’Albert Jordà.
ni de pensar, que és en català»,
argumenta.
Així mateix, constata que
viure exclusivament de la música «és complicat» i que fer-ne
l’ofici d’un passa per fer treballs
sovint aliens al propi estil.«Em
vaig prohibir guanyar-me la vida
només de la música si això
implicava fer qualsevol cosa.
Volia que tota la música que passés per les meves mans, fos meva
o d’algú altre, fos exclusivament
XAVI JURÍO
aquella que em vingués de gust
tocar. Conscient que això em
donaria pocs diners i m’hauria
de buscar la vida per un altre
cantó».
Si més no, veurem Albert
Jordà actuar aquest 7 de febrer a
la sala Cau de Tarragona. Q
Albert Jordà
www.myspace.com/albertjorda
2010 FEBRER
INDICADOR
29
RESTAURACIÓ
X HOTELERIA
Un oasi entre tarongers
i un jardí de somni
F. LL. / ALCANAR
Tancat de Codorniu és una finca,
completament emmurallada, que
té més de 2.500 tarongers en
plena prroducció. La masia -situada al centre de la gran finca, que
és un autèntic oasi al terme municipal d'Alcanar, i més concretament a les Cases d'Alcanar, prop
del mar- és una construcció del
segle passat i va ser lloc d'estiueig del rei Alfonso XII.
HOTEL
Tancat de Codorniu
Ctra. Nacional, 340, Km. 1.059
43480 Les Cases d’Alcanar
Tel. 977 737 194
Fax 977 737 231
[email protected]
www.tancatdecodorniu.com
No tanca
Cadena Rusticae
OOO
Tancat de Codorniu és una masia ubicada a les Cases d’Alcanar.
quisme, kayak, tennis, excursions diàries al Delta de
l'Ebre, al Maestrat, Peñíscola,
Morella...
Un petit hotel
amb encant i
amb cuina
mediterrània
de qualitat
En definitiva, un petit hotel
amb molt d'encant, de quatre
estrelles, modern i amb bones
instal·lacions. El seu restaurant té una línia de cuina
mediterrània i de producte de
qualitat.
Els esmorzars són molt complets i apetitosos, i compten
Giorgio, ‘catedral del tartufo bianco’
F. LL. / TORREDEMBARRA
Tancat de Codorniu és un establiment exclusiu
Rehabilitada com a hotel fa
uns anys per l'arquitecte barceloní, Àngel Llasera, que
n'és el propietari, es va inaugurar l'any 2002 i s'ha convertit en un hotel molt exclusiu,
certament encantador, amb
només quatre habitacions
dobles estàndards, tres habitacions especials amb servei de
jacuzzi a la terrassa o de sauna
o de banyera d'hidromassatge
i quatre suites de gran confort, totes elles dotades d’insonorització acústica, aire condicionat, televisió via satèl·lit,
minibar, telèfon directe, caixa
forta, assecador de cabell, barnús, pany electrònic, etc.
El preu de l'habitació doble
és de 120 euros al dia en temporada baixa i de 170 euros al
dia en temporada alta.
L’hotel disposa també
d’una sala de reunions per a
empreses, seminaris, presentacions, coffee-breaks...
En la tranquil·litat d'un
autèntic verger, a només 200
metres de la platja, els seus
hostes poden gaudir d'una
piscina envoltada de gespa,
d'amplis espais per anar amb
bicicleta o caminar entre
molts tarongers i, fins i tot,
tombar-se en una hamaca
penjada entre dos arbres, a
més de degustar una cuina
catalana en un jardí de somni.
Altres activitats? Golf panoràmic, dissenyat per Bernhard Langer, a 12 km, pesca,
vela, senderisme, barran-
La millor cuina
italiana, a Calafell
CEDIDES
també amb suc de taronges de
la mateixa finca. Disposa d'un
ampli aparcament.
Es tracta d’un establiment
ideal i romàntic per fugir de
l’estrès i passar-hi uns dies de
tranquil·litat i benestar.
Aquest hotel forma part del
Club Rusticae, una marca
que, amb 13 anys d’experiència, agrupa petits hotels amb
caràcter que estan al servei del
que anomenen ‘la bona vida’,
sempre després d’auditar-ne
la qualitat del servei.
Aquesta marca, que compta
amb establiments a Espanya,
Portugal,
el
Marroc,
Argentina, Xile i Uruguai,
l’any passat comptava amb
220 hotels al seu portafoli.
Rusticae va facturar 3,5
milions d’euros l’any 2008 i va
registrar un increment d’un
60 per cent respecte el 2007. Q
Giorgio Serafini, amb el
suport de la seva dona, Savine,
fa ja més de 40 anys va deixar la
seva terra italiana, al costat de
l'Adriàtic i va venir al
Mediterrani, per instal·lar-se a
Calafell. En aquesta població,
va obrir el restaurant Giorgio,
en el qual ofereix la millor
cuina italiana, artesanal i amb
una matèria prima impecable,
com és la tòfona blanca autèntica, en temporada, que és en
el temps de fred.
El tartufo bianco, con se li
diu a Itàlia, és un producte
molt singular i se'l coneix com
el «diamant de la gastronomia», pels elevadíssims preus
que té. La seva cotització se
situa entre els 4.000 i els 6.000
euros el quilogram i, de vegades, més encara.
Malgrat això, Giorgio sempre elabora en aquesta època
de l'any els seus plats amb tòfona blanca, importada del seu
país i més concretament de la
seva regió, de Péssaro. D’aquesta manera, el seu restaurant, que va ser un dels pioners
a donar a conèixer a Catalunya
aquest «brillant culinari»,
passa a ser la «catedral del tartufo bianco» .
Recordem que l'any 1998,
que se celebrava el 30 aniversari del restaurant que porta el
seu nom, el govern italià va
voler fer un homenatge a
Girogio Serafini per la seva
important tasca professional a
Espanya i li va lliurar el títol de
«Cavaller de la República
d'Itàlia».
Poc
abans,
l'Academia Italiana della
Cucina va celebrar una trobada gatronòmica al seu restaurant i li va lliurar la medalla de
l’Acadèmia per la divulgació i
la promoció de l’autèntica
cuina italiana.
El restaurant Giorgio, a dues
passes de la platja, ocupa un
local que és una veritable pinacoteca, amb obres dels millors
artistes catalans, que freqüenten l'establiment, igual que
molts altres personatges coneguts del món de la política, les
arts, els esports o la cultura.
Allí també es realitzen singulars quadres col·lectius, de
grans dimensions, que han
donat la volta al món.
Recordem el dedicat a la Reina
d'Espanya, a Pavarotti, a Marta
Ferrusola, a la Cruz Roja, a
Calafell, al Cafè de Colòmbia...
Actualment les pintures que
exposa al restaurant d’Emilia
Castañeda són certament precioses.
Però el més important és la
cuina que fa: una cuina mediterrània senzillament antològica, elaborada amb una matèria
de primera qualitat i realitzada
amb veritable passió. Així hi ha
especialitats inoblidables com
l'Antipasto Giorgio; l'amanida
tèbia amb patates, bajoques i
foie gras; l'spaghetti al frutti di
mare; i molt especialment el
remenat d'ous amb tòfona
blanca i el risotto o qualsevol
pasta (també amb tòfona blanca).
És imprescindible reservar
taula en aquest restaurant considerat per moltes guies gastronòmiques, com el millor de
cuina italiana a Catalunya. Q
RESTAURANT
Giorgio
C/Àngel Guimerà, 4
43820 Calafell
Tel. 977 691 159
Tanca de dilluns a dijous a l’hivern
OOO
30
INDICADOR
FEBRER 2010
VITIVINÍCOLA
Imatge de les vinyes de la finca de Mas Blanc, a Bellmunt del Priorat, i a la dreta, el seu celler, on s’elabora el Clos del Músic de Bodegues Pinord.
Clos del Músic de
Bodegues Pinord
El primer vi biodinàmic certificat a Espanya
Sumpta Mateos
Enòloga
Bodegues Pinord va començar
a elaborar fa més de 150 anys,
al mas de Sant Cugat Sesgarrigues, amb els mètodes tradicionals d'elaboració del Penedès, i les seves pròpies vinyes.
ndar l'actual
El 1942 es va fun
celler de Vilafranca del Penedès, que encara avui compta
amb la confiança dels seus
clients arreu del món.
Amb els anys, hi ha hagut
diverses oportunitats per
millorar les qualitats i ampliar el ventall de productes,
i aquest esforç es va veure
culminat amb l'establiment a
Mas Blanc, la finca de Bellmunt del Priorat, on va començar l'aventura biodinàmica de la casa, i la seva culminació, el vi Clos del Músic, el
primer vi amb certificat Demeter a Espanya.
Demeter i l'agricultura
biodinàmica
Demeter és una associació
internacional ecològica fundada el 1997 per tal de facilitar la cooperació entre les
esferes legals, econòmiques i
espirituals o filosòfiques. En
l'actualitat, està formada per
El mètode
biodinàmic el
plantejà
Rudolf Steiner
el 1924
18 membres que representen
4.200 productors procedents
de 42 països.
El fonament principal de
l'organització és el mètode
biodinàmic agrícola, plantejat originalment per Rudolf
Steiner el 1924. Segons els
paràmetres inicials, el cosmos és el creador de les forces de la vida en l'home, els
animals i les plantes, i cal,
sobretot, l'observació per fer
que aquestes forces siguin
productives, amb el paper
definitiu de la mà de l'home,
que farà d'enllaç entre el sòl,
la fertilitat i la planta per tal
que es disposi de fruites de
qualitat. Així, el raïm bio-
dinàmic s'obtindrà amb mètodes que possibilitin la seva
expressió única i autèntica,
verdaderament lligada al
terroir, en combinació amb
les forces còsmiques i les
materials: les pràctiques culturals realitzades per l'home
aniran encaminades a l'obtenció de raïm de qualitat,
tot respectant el medi biològic, és a dir, la naturalesa,
per donar lloc a un producte
exquisit, que presenta, d'una
banda, unes qualitats organolèptiques i, de l'altra,
manifesta la força del terreny, inherent a una zona
concreta, en aquest cas, el
Priorat.
Tota aquesta filosofia implica una elaboració respectuosa
i lliure de productes químics
exògens al vi, per la qual cosa
el producte resultant ha de
ser d'elevada qualitat i digestibilitat, amb dosis mínimes de
conservants (necessaris, però
no prohibits), evitant els alts
consums d'energia i additius
que afectin el medi ambient,
prioritzant l'ús dels mètodes
físics i reutilitzant els residus
orgànics, és a dir, amb una
mínima intervenció humana i
una elevada consciència
ecològica.
Les tasques de celler es
limitaran a un refinat dels
El producte final
combina qualitats
organolèptiques
i la força
del terreny
El tast: Clos del Músic 2007
Acollit per les garanties d'Agricultura Ecològica, el segell de la
CCPAE (Consell Català de la
Producció Agrària Ecològica) i la
Normativa Demeter, ha estat elaborat sota les normes de qualitat de la
DOQ Priorat a la finca de Mas Blanc,
segons els paràmetres exigits per l'agricultura biodinàmica
El celler ha estat dimensionat en
base a les necessitats bàsiques, comptant amb equipaments respectuosos
amb el raïm, dipòsits de fermentació
de petites dimensions per vinificar
les varietats per separat i una nau de
criança integrada en la terra, que
aprofita els desnivells naturals del
terreny. Però, sobretot, l'edifici ha
estat ubicat en un medi on no trenca
l'impacte visual del paisatge del
Priorat.
El raïm és veremat manualment,
seleccionat tant en vinya com al
celler segons les seves qualitats
sanitàries, i es macera en dipòsits a
baixes temperatures durant tres dies,
abans de començar l'etapa de la fermentació alcohòlica, que té una
durada aproximada de 15 dies. A
continuació es trasbalsa, és a dir, se
separa de les parts sòlides, i passa a
barriques de roure francès, on
romandrà uns 14 mesos, fins al
moment del seu embotellat
El tast
- Aspecte visual: color vermell molt
intens, amb menisc blavós, molt
glicèric i net.
- Aspecte olfactiu: inicialment, aromes de fusta fresca. Amb el temps
evoluciona cap a torrats i fruita seca
(nous i ametlla amarga), conjugada
amb tocs cetònics i balsàmics, amb
records de bosc i matoll, i caràcters
minerals.
- Aspecte gustatiu: ampla entrada,
dolça i càlida, acidesa remarcable i
tanicitat elevada, estructurat i greixós; aromes herbàcies i madures (te
negre i tabac), final estructurat i
llarg.
Es recomanaria el seu decantat i consum a 16ºC. Igualment pot evolucionar favorablement durant els 4
següents anys.
CEDIDA
processos que segueixen a la
producció de raïm a la vinya,
utilitzant un mínim de tecnologia i additius com sigui possible en totes les etapes de l'elaboració, mantenint la qualitat del fruit. Durant la transformació del raïm en vi, s'afavorirà l'acció de la gravetat,
minimitzant l'ús de bombes,
els dipòsits seran de materials
respectuosos (no plàstics), i
l'estabilització es realitzarà
per medis naturals, tot i que
es permet l'addició de proteïnes ecològiques (ous i llet,
necessaris per a una bona clarificació del vi), filtrat no
molt groller per tal de respectar la integritat del vi, ús
de taps ecològics i/o de
vidre...
En resum, l'ús de la certificació Demeter implica gairebé una forma de vida, un
respecte per a la natura i una
utilització raonada dels mitjans de què disposem, regit
per la mà de l'home, i sempre
d'acord amb els cicles de la
vida, imposats a través dels
ritmes naturals. Q
2010 FEBRER
INDICADOR
31
TRIBUNA
TERRITORI
GESTIÓ
Campa ubica la fuerza de Seniors Españoles para la Cooperación Técnica (Secot): en el dominio y la propiedad que da la experiencia de haber afrontado multitud de problemas, circunstancias empresariales que no están
en los libros, según advierte. Además, asegura que debido a los tiempos
que corren, los seniors aportan la experiencia de haber vivido otras crisis y
como mínimo, qué es lo que no debe hacerse. Campa aboga por la combinación de juventud y madurez en las empresas.
La riqueza
de la experiencia
SECOT es el acrónimo de Seniors Españoles para la Cooperación Técnica, siendo una
Asociación que de forma voluntaria y altruista ofrece la experiencia y conocimientos en gestión
empresarial de sus miembros.
Cuando lees la definición, llama
la atención, al menos a mí, la utilización de la palabra senior.
¿Qué un senior? Si acudimos a la
Real Academia de la Lengua
encontramos que un senior es un
señor... Y, ¿qué es un señor?.
Sigamos mirando definiciones...
Y observamos que un señor significa «que es dueño de algo;
que tiene dominio y propiedad
en ello».
Y aquí radica la fuerza de
SECOT.... el dominio y propiedad, que da la experiencia de
haber afrontado multitud de
problemas, circunstancias empresariales, que no están en los
libros, Algunas porque no se
pueden explicar, otras por parecer a veces puntuales y no
extrapolables y otras (quizás
muchas?), porque si lo explicáramos no nos creerían.
Después de un largo ciclo de
bonanza económica, nos llegó la
anunciada crisis; los criterios de
gestión cambian. Ya no «importa» aumentar las ventas o el EBITDA con los consabidos dos dígitos (¡que menos!). Ahora se trata
de cuidar al enfermo en la UVI,
de conseguir liquidez, y ges-
Mora lamenta la pèrdua de temps i decepció
ocasionada a les Terres de l’Ebre per haver-se paralitzat el procés de vertebració de la llei de vegueries. Una nova organització del territori, segons
opina, que permetria a aquesta zona de Catalunya
Vegueria de l'Ebre, ja!
E
tionar costes. No hace mucho
tiempo un buen amigo me explicaba que una de las prestigiosas
firmas de auditoría que prestan
sus servicios en España había
tenido que «formar de nuevo» a
sus profesionales... Eran excelentes detectando como las empresas ocultaban beneficios,
pero no conocían al mismo nivel
las «técnicas» que las empresas
utilizaban para ocultar pérdidas.
El gestor empresarial ha de
conocer las técnicas de gestión.
Sin duda. Pero como el buen
piloto de aviación tiene que
conocer las técnicas y haber
navegado en el mayor número
de circunstancias posibles. Los
seniors aportan esta visión, la
experiencia de saber como salir
de esta situación anterior,
porque la vivieron. Quizás la
vivieron y la gestionaron mal, el
avión no levantó el vuelo, pero
ahora conocen lo que deberían
haber hecho en aquel momento;
y no hicieron... Cuántas veces
aprendemos más del fracaso
que del éxito...
Combinar junior y senior, relacionar juventud y madurez,
mezclar frescura y sosiego; no
puede más que ofrecer buenos
resultados; más aun en la situación actual que los márgenes
de error son menores y las experiencias recientes prácticamente
desconocidas. Q
`
gaudir de més desenvolupament inversor, econòmic,
comercial i social. Així mateix, aclareix que la vegueria no pot suposar un increment de la despesa de
l'administració pública i, per tant, ha d’acompanyarse d'una reducció d'alts càrrecs i de despeses.
l lent i llarg camí de l'anomenada llei de vegueries
s'ha aturat. Diuen que ha
estat perquè encara no està prou
madura. En tinc els meus dubtes.
És un problema de maduresa o és
una tàctica/estratègia per evitar
mostrar a l'opinió pública una
nova divisió en el si del govern
català?
També s'ha parlat, per justificar
l'aturada, de la necessitat d'evitar
escletxes que donin peu a possibles actuacions en contra. Sembla
que al darrere d'aquest plantejament hi hagi una certa prudència
política. És així? No deu ser que el
que hi ha és temor a governar i
afrontar la responsabilitat que
comporta la divisió territorial de
Catalunya?
Per a les Terres de l'Ebre, i de
manera especial per a la Cambra
de Comerç de Tortosa, la decisió
del president de la Generalitat
d'aturar i posposar indefinidament
l'aprovació i tramitació parlamentària del projecte de llei de les vegueries és, si més no, una lamentable pèr-dua de temps i una
decepció més afegida a la nostra
història. Reiteradament, amb
coherència i constància, la
Cambra s'ha posicionat a favor de
la vegueria de l'Ebre. I ho hem fet
perquè sabem que el reconeixement territorial de la identitat
ebrenca pot fer possible, entre
altres, un major desenvolupament
inversor, econòmic, comercial i
social per a les Terres de l'Ebre.
El govern no pot viure d'esquena a
la realitat econòmica que vivim i
ha de fer un esforç més eficient.
Tenim molt clar que la vegueria de
l'Ebre és una aspiració de tots els
empresaris ebrencs que apostem
pel reconeixement legal d'un territori vertebrat pel riu Ebre i amb
una representativitat política
condicionada ara per l'estructura
provincial. Les quatre comarques
que formen la vegueria de l'Ebre
estan situades a l'encreuament
entre el corredor del Mediterrani i
el corredor de la vall del riu Ebre, i
tenen una ubicació geogràfica
excepcional perquè són cruïlla
entre Catalunya, Aragó i el País
Valencià.
Permet més desenvolupament inversor,
econòmic, comercial
i social a les Terres
de l’Ebre
És més: una vegueria amb representació política ebrenca, amb
poder polític, ha de ser el primer
pas per corregir moltes de les
mancances històriques que hem
patit. I és veritat: d'acord amb la
Llei de cambres catalanes, quan
estigui constituïda la vegueria de
l'Ebre, la Cambra de Comerç tindrà la força adient per demanar
l'ampliació de la demarcació cameral al conjunt de les Terres de
l'Ebre.
Ara bé, també hem manifestat
amb contundència que la vegueria no pot significar un increment
de la despesa de l'administració
pública i que ha de comportar
una reducció d'alts càrrecs i de
les despeses que comporten en
sous, màrqueting i promoció.
L'empresariat i tothom necessitem
que l'administració s'aprimi, ens
ajudi i faciliti la recuperació de
l'actual situació de crisi. La vegueria també ha de comportar la
supressió
d'administracions
finançades amb diners dels contribuents, i que comporten costos i
despeses excessives. La realitat
econòmica actual fa que a moltes
empreses i entitats d'estalvi
s'apliqui el principi de l'optimització dels recursos amb
fusions,
concentracions
i
economies d'escala per suprimir
despeses. També volem que això
passi amb les vegueries.
Fa uns dies, el delegat del Govern
a les Terres de l'Ebre, Lluís
Salvadó, demanava «a tot el territori que faci pinya per recuperar la vegueria». Des de la
Cambra de Comerç farem tota la
pinya que calgui, com ho hem fet
fins ara, assolint elevats nivells de
consens al voltant dels grans
temes de territori. Volem que la
veu dels empresaris ebrencs i els
interessos generals del comerç i la
indústria de les Terres de l'Ebre
no es vegin aturats per tàctiques o
estratègies partidistes o per baralles de campanar.
Per tot plegat, exigim i reclamem
allò que és nostre: la vegueria de
l'Ebre, sense que això signifiqui
un nivell administratiu més amb
els corresponents costos. Qui té la
responsabilitat política de governar ha de decidir. Vegueria de
l'Ebre..., ja!!!. Q
32
INDICADOR
FEBRER 2010
TRIBUNA
MERCATS
Xavier Cebrián constata las importantes alzas que
han detectado las plazas bursátiles en las primeras jornadas del 2010 además de resaltar los tres factores
que han provocado un nuevo incremento de la prima
de riesgo de mercado: el impacto de los cambios reg-
ulatorios en el sector bancario norteamericano propuesto por el presidente Obama, los elevados déficits
presupuestarios en los países periféricos europeos, y el
impacto en la economía china de las medidas de
restricción monetaria y crediticia.
Recortes en Bolsa,
oportunidad de compra
L
as plazas bursátiles registraron importantes alzas
en las primeras jornadas
del 2010. El Ibex35 superaba
con fuerza el nivel psicológico
de los 12.000 puntos, marcando un nuevo máximo interanual en los 12.240 puntos. Sin
embargo, las alzas se agotaron
a partir de la tercera semana
de enero, ante la aparición de
algunos nubarrones que impidieron, al menos en el corto
plazo, que los mercados cotizasen positivamente los favorables resultados empresariales
presentados hasta la fecha.
Principalmente tres factores han
provocado un nuevo incremento de la prima de riesgo de
mercado.
En primer lugar, el impacto de
los cambios regulatorios en el
sector bancario norteamericano propuesto por el presidente Obama, que quiere cambiar las reglas de juego para
evitar en el futuro una nueva
crisis financiera protagonizada
por los bancos. La reforma del
presidente se centra en tres
grandes ideas: entidades de
menor tamaño, más capitalizadas y limitaciones en la
toma de riesgos. Obama pretende limitar el tamaño de la
ANÀLISI
Camacho siente que este año ha
comenzado con desconfianza y asegura que su primera cuesta, la de
enero, ha pasado mal que bien.
Advierte que tras ésta todavía quedan otras ocho hasta la celebración
de las próximas elecciones. Evidencia que todo el mundo está de acuerdo en las necesarias medidas a
aplicar de cara a minimizar los efectos de la crisis, pero sin embargo
asegura que no se aprecia una voluntad de emplearlas cuanto antes.
banca al separar las actividades de banca minorista y las
de banca de inversión, evitando así el "too big to fail".
Operativamente, quiere evitar
que la banca comercial capte
depósitos de sus clientes y éstos
sean utilizados para especular
en Bolsa en el negocio de
banca de inversión. Aunque
estos cambios regulatorios son
todavía un esbozo y pueden
considerarse como populistas,
han tenido un efecto bursátil
claramente negativo. En segundo lugar, los elevados déficits
presupuestarios en los países
periféricos europeos, especialmente Grecia y su recorte de la
calificación crediticia por parte
de las agencias de rating.
Otros países con fuertes déficits
son España, Italia y Portugal
que, tarde o temprano, verán
recortes de ratings tal y como
están ya descontando los diferenciales en las emisiones de
deuda de estos países. En tercer
lugar, el impacto en la
economía china de las medidas
de restricción monetaria y crediticia, así como el incremento
de los requisitos de capital para
los bancos en un intento de
moderar el fuerte crecimiento
del país asiático. Estos tres fac-
tores sembraron las dudas
entre los inversores, que prefirieron hacer caja y tomar beneficios.
Como aspectos positivos, destacamos los primeros resultados
presentados atribuibles al último trimestre de 2009, que de
nuevo están sorprendiendo
positivamente a la comunidad
financiera, especialmente los
de EEUU. Precisamente entidades
financieras
como
Citigroup, Morgan Stanley,
Wells Fargo o Goldman Sachs
dieron a conocer unas cuentas
muy positivas, al igual que los
de IBM, Ebay, Google o
Phillips.
Finalmente, en la medida que
los resultados empresariales
continúen mostrando señales
de recuperación y una mayor
visibilidad en números, juntamente con la mejora de los
indicadores macroeconómicos
tanto de expectativas como de
confianza empresarial, deberían
empujar de nuevo a las Bolsas.
De este modo, estas correcciones en los mercados las
interpretamos como una oportunidad de compra más que de
venta, aprovechando el todavía
existente descuento fundamental en muchos valores. Q
ECONOMÍA
Matthias considera que las decisiones empresariales y económicas a
veces pueden no ser consistentes en el tiempo. Por eso, a su entender, la
comprensión de los mecanismos que llevan a la postergación es importante.
Y para que no dejemos nuestros buenos propósitos para otro momento, este
profesor de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la URV,
recuerda aquella teoría económica que recomienda que ‘nos mojemos y
apostemos una buena cantidad de dinero a que lo cumpliremos’.
A propósito
de los buenos propósitos
Según acabo de leer, la lista de
los buenos propósitos para este
nuevo año 2010 han sido, en
este orden: (1) Perder peso, (2)
Ponerse en forma, (3) Aprender
algo nuevo, (4) Dejar de beber,
(5) Dejar de fumar. Es curioso
observar como cada año nos
proponemos estas metas para
poco después constatar que de
nuevo no vamos a cumplirlas.
Resulta difícil comprender los
buenos propósitos con las teorías
económicas standard, como
señala un artículo reciente en The
Economist (del 2/1/2010). La
razón es que los modelos
económicos suelen suponer que
tomamos decisiones consistentes
en el tiempo ("time-consistent").
Es perfectamente posible dejar
de fumar dentro de dos semanas
en lugar de hacerlo hoy, pero llegado ese momento futuro
deberíamos seguir estando convencidos de la decisión, lo cual
en muchos casos contrasta con la
realidad.
Avances recientes en la teoría
económica, influidos por la psicología, permiten comprender
mejor esas situaciones asumiendo que las decisiones pueden no
ser consistentes en el tiempo. Si
la gente tiene un sesgo hacia el
presente, entonces las tareas
desagradables se aplazarán,
incluso si suponen una mínima
molestia. Por otra parte, si el
individuo desconoce su sesgo,
creerá (incorrectamente) que
hará la tarea en el futuro cercano. De esta manera se pueden
explicar las situaciones de
postergación.
Y comprender los mecanismos
que llevan a la postergación es
importante. Aplicaciones prácticas de estas teorías ayudan, por
ejemplo, a comprender porqué
los empleados no hacen uso de
la posibilidad de invertir en
planes de pensiones.
Y también ayudan a planear
cómo incentivar a agricultores en
países en vías de desarrollo para
que compren el abono necesario
y no lo dejen para otro momento.
Y para que no dejemos nuestros
buenos propósitos para otro
momento la teoría económica
recomienda que nos mojemos y
apostemos una buena cantidad
de dinero a que los cumpliremos.
Si a los seis meses de dejar de
fumar pasamos un test que
demuestre que no hemos fumado, se nos devolverá el dinero.
De lo contrario el dinero se dará
a una ONG y el buen propósito
se convertirá en obra social. Q
esos proyectos están bien estudiados y trazados: nos van a
llevar a la salida del túnel. La
confianza debe de estar en la
capacidad de los rectores
(sociales, económicos, políticos) para administrar ade-
cuadamente nuestro dinero,
que no se les entrega para que
jueguen al Monopoly.
Y ahí se resume el año 2010.
La verdad es que los ciudadanos de a pié lo tenemos
difícil. Q
Fe o no fe
Vamos a jugar un poco con las
palabras.
La fe es una virtud teologal que
significa crecer, sin ver.
Es tener confianza, tener un
buen concepto de una persona
o de una cosa.
De esta palabra tan honda se
deriva fidelidad, es decir, lealtad, rectitud, honradez, sinceridad, falta de malicia.
La falta de una u otra, nos lleva
a la desconfianza o al agnosticismo.
Así ha comenzado este nuevo
año, cuya primera cuesta ya se
ha pasado mal que bien.
Quedan otras ocho hasta las
próximas elecciones. Pasan los
días y se nos inunda con buenas palabras, con promesas,
con "brotes verdes" que la
nieve de la realidad no nos
deja ver. Parece ser que todo el
mundo está de acuerdo en las
medidas económicas que
deben aplicarse a las enfermedades diagnosticadas, pero
en cambio no se aprecia una
voluntad rigurosa de poner las
inyecciones correspondientes a
la profundidad adecuada, por
lo que no tendrán el efecto
apetecido.
España sigue a la cola, según
los indicadores, y solamente
faltaba que nos metieran en el
caso de los PIGS (Portugal,
Irlanda, Grecia y Spain). Con
los chaparrones preelectorales
que ya comienzan a caérsenos
encima.
La fe y la confianza son necesarias en casi todos los tratos y
proyectos sociales. La fe,
porque hay que creer en que
2010 FEBRER
INDICADOR
33
TRIBUNA
FISCAL
Castellví avisa de las primeras consecuencias de
que el Gobierno haya tenido que salir al paso de
las nefastas consecuencias económicas de la crisis:
el incremento de los impuestos. Unos gravámenes
más estrictos que comenzarán a evidenciarse a
partir de este año, el siguiente y durante 2012. Por
todo ello, aporta una serie de consejos para paliar
la subida de los impuestos en el bolsillo del consumidor. Uno de ellos será crucial: la gestión de
las plusvalías o las inversiones a largo plazo.
Proteja sus
plusvalías de la subida fiscal
L
a nueva fiscalidad de las
rentas de capital hará que
los inversores recuperen
el horizonte a largo pllazo.
El 2009 fue el año en que asistimos a la peor fase de la crisis
económica. Los planes de
ayuda a los bancos y cajas, al
sector de automoción, a los
ayuntamientos o el aumento de
fondos públicos a los seguros
de desempleo han supuesto
cientos de miles de millones de
euros que han salido de las
arcas públicas. 2010, 2011 y
2012 serán, cuando menos,
los años en que empezaremos
a pagar estos gastos… con
una subida de impuestos.
Lo haremos por primera vez
cuando
presentemos
la
declaración de la renta de
2010, en junio de 2011. Pero
los cambios son importantes y
los asesores fiscales recomiendan ponerse desde el primer
día del año a estudiar las
repercusiones fiscales de nuestras inversiones y estrategias
de ahorro.
Los
contribuyentes
nos
enfrentaremos a una subida
del IRPF derivada de la drástica reducción de la deducción
de los ‘400 euros’ a partir de
este uno de enero pasado. Los
inversores veremos cómo
aumenta la tributación de las
plusvalías y de los rendimientos
de capital mobiliario hasta 3
puntos. Y, a partir de 1 de
julio, tendremos que asumir un
IVA que encarecerá nuestro
consumo. «En conjunto, los
españoles nos enfrentaremos a
la mayor subida de impuestos
en 30 años. Y ésta afectará
especialmente a las rentas
medias», explica Francisco de
la Torre, secretario general de
la asociación de Inspectores de
Hacienda del Estado (IHE).
Los expertos coinciden en que
la gestión de las plusvalías será
crucial para paliar la subida
del impuesto sobre rendimientos de capital (acciones, fondos, inmuebles). Desde el uno
de enero pasado desaparece
el tipo único del 18 por ciento
y se establecen dos tramos. Los
primeros 6.000 euros tributarán al 19 por ciento, un
punto más. Los siguientes
añade Rodríguez.
Además, los expertos no creen
que puedan producirse nuevos
ajustes a la baja de los tipos
impositivos del ahorro durante
ésta y la primera parte de la
próxima legislatura y vaticinan
que la nueva fiscalidad de las
plusvalías se quedará por un
largo tiempo. Los analistas
recomiendan que los pequeños
inversores con perfiles de
inversión conservadores y que
tengan rentas financieras superiores a 6.000 euros entrar en
fondos de inversión, un producto financiero que todavía
conserva el beneficio fiscal por
cambio de fondo, lo que permite diferir el pago del
Las rentas medias
son las que se verán
más afectadas con
el encarecimiento
de los gravámenes
Los españoles nos
enfrentaremos a la
mayor subida de
impuestos de los
últimos 30 años
rendimientos lo harán al 21
por ciento, tres puntos más. Se
trata de un duro golpe al ahorro que no va a ser fácil de solventar explican los analistas.
Corto plazo
Los asesores tributarios afirman que el aumento de la fiscalidad ha vuelto a poner en
valor, de alguna manera, el
horizonte de la inversión a
largo plazo. «Si son operaciones a corto plazo, con
ganancias menores de 6.000
euros anuales, va a ser muy
importante tener en cuenta la
fiscalidad. Aunque sea un uno
por ciento lo que habrá que
pagar de más de un ejercicio a
otro, será una cantidad importante la que se repercutirá en la
ganancia general de la inversión»,
explica
Joaquín
Rodríguez, de Asinco Asesores
Consultores.
Por
ello,
los
expertos
financieros señalan que los
inversores tendrán que ser muy
selectivos con los productos a
corto plazo y prevén una vuelta
de la liquidez a la renta variable desde los depósitos bancarios, refugio desde el ‘crash’
de 2008 de los mercados
bursátiles. Las bolsas han
demostrado en 2009 un poder
de recuperación superior al
previsto por los analistas a
principios del ejercicio y los
expertos prevén que los inversores vuelvan poco a poco al
parqué en busca de unas plusvalías que habrán desaparecido de las imposiciones a plazo
de bancos y cajas por el
descenso de los intereses (ya
no habrá remuneraciones al
cinco por ciento) y el aumento
de la fiscalidad.
Largo plazo
Sin embargo, la verdadera
manera de paliar el aumento
de impuestos consistirá en
establecer horizontes de inversión a más largo plazo, que
puedan diluir esta subida del
nuevo tipo aplicado a las plusvalías. «En las estrategias a
largo plazo, más de un año,
este incremento del uno por
ciento en tributación repercutiría menos en esas ganancias
totales del pequeño inversor,
aunque en plusvalías superiores a los 6.000 euros, un
tres por ciento más sigue siendo muy significativo, incluso en
horizontes a largo plazo»,
impuesto.
Es una ventaja de la que no
disfruta la operativa directa
con acciones de empresas cotizadas. Aunque, tras los escándalos de Lehman Brothers y
Bernard Madoff, los expertos
recomiendan ser muy exigente
con la gestora o gestoras (si se
opta por diversificar la inversión con una cesta de fondos),
vigilar los resultados y comparar las comisiones.
Planes de pensiones
Los planes de pensiones y
seguros de ahorro a largo
plazo son otros de los productos financieros en los que los
inversores protegerán sus
ahorros de los nuevos
impuestos elaborados por el
equipo de Elena Salgado,
vicepresidenta económica del
Gobierno. Los expertos calculan que las aportaciones a
planes de pensiones, para
rebajar el importe fiscal de la
declaración de 2010, aumentarán respecto a las registradas
en 2009, que sufrieron el
temor a la inestabilidad del
empleo y a la iliquidez del producto.
Los
asesores
financieros
señalan que tras las modificaciones que aumentan los casos
de rescate de los planes, éstos
han ampliado su espectro de
liquidez y se convierten en un
producto perfecto para una
estrategia de ahorro ante una
situación de emergencia, como
puede ser el paro. Desde que
entraron en vigor las medidas
anticrisis del Gobierno, los
planes de pensiones se pueden
rescatar en cuanto de deja de
cobrar la percepción de
desempleo.
Además,
la
Dirección General de Seguros
y Fondos de Pensiones prevé
nuevas regulaciones que
aumenten la transparencia y la
protección de los partícipes. Q
SOCIETAT
Aracil reflexiona sobre la gran diferència que existeix entre la gent gran i el
jovent. La primera generació la denomina ‘I’ d'impremta i a la segona ‘J’ de joc.
Aracil destaca que el llenguatge, que va
permetre als més grans arribar a on son,
en l'actualitat ja no és suficient, «cal estimular al màxims les neurones mitjançant
el joc», conclou.
Joves i seniors
-T'adones, avi Pep -pregunta en
Joan- de la gran diferència que
existeix avui dia entre la gent gran
i la joventut?
-Es així -contesta l'avi Pep- però jo
m'atreveixo a donar-te una
resposta, encara que potser una
mica agosarada.
-Be, endavant, avi Pep, jo sempre
he respectat les teves opinions.
-Mira Joan, sempre han existit
problemes de comunicació entre
les generacions, però en aquests
moments, ens trobem davant d'un
important canvi cultural que pot
inclús portar a un canvi de civilització.
-Això que dius, avi Pep, és molt
gros, però continua, tinc ganes de
saber el que en vols dir. -Doncs
l'explicació és molt senzilla.
En aquests moments,
ens trobem davant
un important canvi
cultural o, inclús,
de civilització
Nosaltres som una generació que
podem anomenar I d'impremta.
En canvi, la joventut és una generació J de joc.
-Vols dir, avi Pep, que nosaltres
hem après llegint mentre que la
joventut ho fa jugant?
-Es així, Joan. El llenguatge que
ens ha permès a nosaltres arribar
on som, s'ha convertit en insuficient per donar abast als avanços
científics. Per ser creatius cal
estimular al màxim les nostres neurones i el joc ho permet fer.
-Per això que dius per a la gent
gran és inacceptable. És impossible d'entendre. Com pot avançar
una joventut analfabeta que quasi
bé no sap ni parlar?
-En temo Joan, que en aquest cas,
qui té raó és la joventut. Crec que
els seniors si s'ho proposen i ho
volen fer, poden apropar-se a la
joventut i si ho fan els primers beneficiats en seran ells. També crec
que si volem conservar un esperit
jove val la pena provar-ho, no et
sembla, Joan? Q
34
INDICADOR
FEBRER 2010
TRIBUNA
HOTELERIA
Domènec Biosca propone un dinámico cuestionario con 18 puntos a efectos de calibrar la dirección con éxito en la hostelería en el complejo mercado de oferta como ayuda a los empresarios, directivos y profesionales del sector para que auto-
chequeándose decidan a qué orientar su tiempo
después de formarse como líderes de ventas y formar
a su equipo como verdaderos anfitriones proactivos
polivalentes. Biosca es autor de 21 libros de dirección
de hoteles y de la gestión eficaz de destinos turísticos.
Los "18" tiempos
del éxito de un líder de ventas
"Quien tiene ilusiones es feliz"
"Quien consigue ponerlas en
practica tiene éxito"
M
i buen amigo y admirado por su imaginación, entusiasmo,
generosidad, positivismo y por
su lealtad a sus amigos, José Mª
Rubio, ahora por suerte para el
sector
Presidente
de
la
Federación
Española
de
Restaurantes y Hoteles (FEHR),
nos regaló en una agradable
tertulia los subtítulos de esta
reflexión. Sabias sentencias,
según explicó aprendidas de su
padre. Otra virtud "admirar a
los padres". Acabada la
sabrosa comida elaborada y ya
en el silencio del atardecer las
volvimos a recordar una y otra
vez, no pudiendo refrenar el
impulso de recordar LOS "18
TIEMPOS" de la dirección con
éxito en la hostelería en el complejo mercado de oferta como
ayuda a los empresarios, directivos y profesionales del sector
para que auto-chequeándose
decidan a qué orientar su tiempo después de formarse cómo
líderes de ventas y formar a su
equipo como verdaderos anfitriones proactivos polivalentes:
ENCUESTA
Cuando estos objetivos no se
consiguen exclamamos "SI
HUBIÉSEMOS…" añadiendo a
cada uno de los dieciocho retos,
NO LO HABÍAMOS HECHO.
NOTA: Expresamente hemos
querido concentrar en esta
reflexión un resumen de "LA
GESTIÓN DEL TIEMPO DEL
LÍDER CON ÉXITO" repartidos
los conceptos entre los tres libros
para facilitarle su localización
en una sola reflexión.
18.- ¿Domina y practica esta
reflexión para saber y querer
ejercer con éxito de líder de
ventas y rentabilidad?
SI o NO?
Q
MÀRQUETING
Ramon Puig destaca que el 95 per cent dels internautes utilitzen internet per buscar continguts sobre temes específics a partir dels cercadors.
És per això que últimament es parla molt del màrqueting dels cercadors
-conegut com Search Engine Marqueting (SEM)- per garantir la presència d'una marca en els principals buscadors. Puig assegura que el nou
màrqueting descarta la repetició dels missatges i imposa la raó i el concepte de marca a l'atribut del producte.
De la quantitat a la qualitat
F
a poques setmanes Joan
Pi, responsable d'Internet
a la Corporació Catalana
de Ràdio i Televisió i professor
d’ESIC Barcelona, explicava en
una conferència l'exemple d'Ikea
per entendre la importància del
nou màrqueting a partir de l'aparició de l'anomenat 2.0 (el
client interactua: emet opinions,
prescriu i fins i tot participa en el
producte amb un gran protagonisme de les xarxes socials i
Internet, en general). Si s'entra a
Google i es fa una recerca del
fabricant suec de mobles, la segona entrada que proporciona
el buscador és una queixa d'un
client titulada «como mienten los
clientes» i publicada el 2005!!
Està clar que Ikea no està gestionant les opinions dels clients a la
xarxa i tampoc té una estratègia
més enllà del seu web. I això és
com dir que no tenen en compte
que el 95% dels internautes utilitzen Internet per buscar continguts sobre temes específics, a
partir dels buscadors. Per això,
els buscadors són un bon termòmetre de la reputació i imatge
d'una empresa a Internet. Un
dels llibres que millor explica el
nou escenari i al qual ja m'he
referit en d'altres ocasions és
del 1.0 al 2.0, claves para
entender el nuevo marketing,
disponible a Internet al web
clavesdelnuevomarketing.com i
ja amb més de 25.000 descàrregues.
Amb la importància dels buscadors, ha emergit el màrqueting dels buscadors (conegut
com Search Engine Marketing,
SEM), que ha de garantir la
presència d'una marca als principals buscadors, de manera
que quan els potencials clients
facin una recerca relacionada
amb l'àmbit de l'empresa els hi
aparegui i arribin al web de
l'empresa. Però amb això sovint
no n'hi ha prou i cal optimitzar
la presència amb noves tècniques. Per això, escollir les paraules claus és determinant per
aconseguir un bon resultat. De
fet, un consell habitual és que es
creïn diferents grups de paraules
claus per diferents productes,
serveis o activitats per tenir ben
posicionada l'empresa en les
possibles vies de recerca.
Una de les qüestions que ens
explica el llibre sobre les claus
del nou màrqueting és que no
sempre és millor aparèixer en el
primer resultat dels anuncis
pagats que ofereixen els mateixos buscadors. En aquest sentit, la fórmula més eficaç és tenir
situada l'empresa entre la tercera i la cinquena entrada, juntament amb d'altres entrades
proporcionades de fórmula natural. A més, no sempre el millor
és tenir els màxims contactes
possibles si no hi ha un bon índex de conversió en compra
perquè s'està atraient clients que
no formen part del públic objectiu. Per tant, la clau de l'efectivitat no està tant en el volum de
contactes com en el percentatge
de visitants que acaben fent allò
que es busca (una reserva, més
informació, la compra de l'article, etc.)
Salvant
les
distàncies
i
Una publicació
especialitzada com
‘Indicador’ s’adreça
específicament al
client potencial
traslladant l'exemple a la premsa tradicional, per una empresa
tarragonina que es dediqui al
Business to Business (els seus
clients són les empreses de la
zona) sempre serà més efectiu
una publicació especialitzada
com Indicador de Economía perquè s'adreça específicament als
seus clients potencials, amb la
qual cosa proporcionarà un millor rati de conversió. En canvi,
una publicació generalista podrà oferir més contactes sense un
perfil específic, que ho fa més
adequat per les empreses que
fan Business to Consumer (s'adrecen als consumidors finals).
Aquest darrer exemple pot ser
una evidència per un professional del màrqueting , però no ho
és tant per una petita i mitjana
empresa sense una àrea especialitzada i on en el primer moment pensarà més en la quantitat
que la qualitat. I precisament, el
nou màrqueting és això: adéu a
la repetició de missatges i al com
més millor per una nova etapa
on l'emoció s'imposa a la raó i el
concepte de marca a l'atribut de
producte, que és com dir que la
qualitat ha deixat enrere la
quantitat. Q
2010 FEBRER
INDICADOR
35
TRIBUNA
SOCIOLOGIA
El sociòleg David Dueñas reflexiona sobre l'estructura reticular
sobre la qual descansen la vida social i el sistema econòmic.
Subdividida aquesta en dos grans grups: les xarxes que parteixen de
l'individu i condicionen tot el col·lectiu, i les que des de la col·lectivitat, incideixen en l'individu. En aquest context, Dueñas destaca que la
dependència de la resta de persones és cada vegada menor, mentre
que les xarxes estructurals s'han convertit en autèntics garants de la
normalitat.
‘Networked, Way of Life’
L
a nostra vida diària està
plena d'elements que,
per habituals, passen
inadvertits, i la nostra normalitat es sustenta sobre
processos que desconeixem i
que, generalment, tampoc
tenim gaire interès a conèixer. Aquestes dues premisses
de partida ens permeten
viure sense haver d'estar
pensant constantment en què
fem, en perquè fem o en com
s'expliquen les coses que
fem.
Un d'aquests elements que
configuren la nostra normalitat i donen sentit a les nostres
vides, sense que nosaltres, en
moltes ocasions, en siguem
conscients, és l'estructura
reticular sobre la qual descansen la vida social i el sistema econòmic.
Les diferents xarxes que formen aquest sistema les
podem dividir en dos grups
en funció del seu origen i el
seu sentit: les que parteixen
de l'individu i condicionen
allò col·lectiu i les que, des
de la col·lectivitat, incideixen
en l'individu. El primer grup
estaria format per les xarxes
socials, formades per aquelles persones amb les que un
individu té relacions d'amistat, familiars o laborals, i que
defineixen, en gran mesura,
la posició que els individus
ocupen dintre de la societat.
Les que formen el segon grup
representen aquelles xarxes
que sorgeixen per facilitar la
convivència humana, que en
podríem dir xarxes estructurals, i que són la base
sobre la qual s'ha sustentat el
desenvolupament de la societat, com poden ser les xarxes de comunicacions, de
transports o de transmissió
d'energia.
L'ésser humà, com a animal
social, necessita disposar
d'alguna mena de xarxa
social al seu voltant, necessita relacionar-se amb el seu
entorn i disposar dels elements de suport que ofereixen les persones que l'envolten. D'altra banda, estem
generant una dependència
cada cop més gran respecte
de les xarxes estructurals
que, si bé no són inherents a
l'ésser humà, avui dia són
absolutament necessàries.
Per tal de visibilitzar aquesta
dependència, recordin l'alteració de la normalitat que
va suposar la darrera vaga
de transportistes (juny de
2008) o el tall de subministrament elèctric que va patir
la ciutat de Barcelona (juliol
de 2007).
Aquesta
dependència
respecte d'aquest segon grup
de xarxes es pot vincular
amb la creixent tendència a
la individualització de la
societat, en tant que moltes
de les coses que anteriorment
s'aconseguien gràcies a les
xarxes socials avui en dia
s'assoleixen gràcies a les
estructurals.
Si
bé
la
dependència respecte de la
resta de persones que ens
envolten és menor, en tant
que hom podria viure sense
L’ésser humà té una
dependència cada
cop més gran
respecte de les
xarxes estructurals
tenir relació gairebé amb
ningú, les xarxes estructurals
esdevenen garants de la normalitat, amb el perill latent
que, si bé en el cas de les
xarxes socials, nosaltres
tenim capacitat per incidirhi, no podem fer el mateix
sobre les estructurals.
D'aquesta manera, l'evolució
de la societat a partir de la
creació de xarxes estructurals ens genera una ‘normalitat’ que no es sustenta
sobre la nostra persona, sinó
sobre la capacitat de la
pròpia societat per mantenirla.
En aquest sentit, si bé, sense
cap mena de dubte, vivim
molt millor que fa 50 anys,
qualsevol alteració de la normalitat té uns efectes molt
més acusats que abans, ja
que no podem prevenir
aquestes alteracions ni tenim
la capacitat d'atenuar-les
mitjançant les xarxes socials. Q
INVERSIÓ
Ferrer especifica que ante la bajada de rentabilidad de los depósitos bancarios clásicos y los plazos
fijos, vuelven a aparecer con fuerza los depósitos combinados, lo más común, un depósito a corto plazo con
una rentabilidad superior al mercado y un producto
de capital garantizado vinculado normalmente a un
índice de bolsa o cesta de acciones. Ferrer destaca
como principal recomendación, el no dejarse llevar
por el atractivo publicitario y analizar bien el producto, si puede ser, de la mano de un profesional.
Depósitos combinados, ¿qué son?
A
nte la bajada de rentabilidad de los depósitos
bancarios clásicos y los
plazos fijos, vuelven a aparecer
con fuerza los depósitos combinados.
Intentaremos exponer qué son y su
posible conveniencia.
En principio y por simplificación
cogeremos el caso más común,
que es la combinación de 2 productos, un depósito a corto plazo
con una rentabilidad superior al
mercado y un producto de capital
garantizado vinculado normalmente a un índice de bolsa o cesta
de acciones.
El depósito a corto plazo es un
plazo fijo bancario tradicional.
Actúa como 'gancho' publicitario
ya que su rentabilidad suele ser
muy superior a la del mercado. No
suele tener penalización ya que la
entidad no tiene mucho interés en
mantenerlo porque no es la parte
rentable del producto. La parte
donde saca rendimiento la entidad
es en el garantizado.
El producto garantizado, como
hemos señalado, es donde la entidad gana dinero y lo que hace es
traspasar parte del margen al
depósito a corto plazo para que
éste sea atractivo. Desde el punto
de vista técnico y para simplificar,
el producto garantizado se compone de 2 productos a su vez:
Un Título de renta fija cupón cero
(en lugar de cobrarse intereses periódicamente se descuentan al inicio del precio de compra, semejante a las Letras del Tesoro), que
actúa de garantía ya que al
vencimiento del mismo equivale al
capital invertido.
Y unas opciones con el descuento
obtenido en la compra del título de
renta fija. Es aquí donde parte de
este descuento en lugar de invertirlo en opciones se destina a aumentar el atractivo del depósito de
corto plazo y parte al margen de
ganancias de la entidad.
Veamos 2 ejemplos hipotéticos de
2 títulos de renta fija cupón cero.
En los 2 casos le exigiremos una
rentabilidad del 3% (lo que
podemos esperar de una entidad
de solvencia). A tres años podemos
comprar un nominal de 1.000
euros por aproximadamente 915
euros. Esto quiere decir que para
montar un producto garantizado a
tres años disponemos de un 8,5%
de capital del garantizado para
comprar opciones (rentabilidad del
garantizado), incrementar la
rentabilidad del depósito de corto
plazo y el margen de la entidad.
Si el plazo es de 5 años, para un
nominal de 1.000 euros necesitaremos
aproximadamente
862.6 euros. Dispondremos de un
13.74% del capital para el resto
del producto.
Respecto a su conveniencia, es
algo más complejo, ya que es bastante difícil que se adapte a nuestras necesidades. Es preferible
tener los productos por separado
ya que aunque en un depósito me
pagarán menos, podré escoger un
garantizado a mi medida y con un
potencial de rentabilidad muy
superior. Como ejemplo para un
combinado con un garantizado a
3 años se suele hablar de rentabilidades del 50% de la media de un
índice, mientras que en un garantizado a 5 años sin vincular a un
depósito, podemos estar hablando
del doble.
El uso de garantizados debería
integrarse dentro de una combinación de productos y utilizarlo
como complemento a una estrategia de compras periódicas.
En este caso nos protegería de una
subida rápida de las bolsas en el
que la estrategia anterior no es eficiente.
Veamos unos ejemplos donde las
estrategias se complementan.
Pondremos 2 importes de 6.000
euros. Uno en un garantizado al
ibex35 a 5 años donde nos dan el
100% de la subida media anual. Y
los otros 6.000 euros comprando
participaciones de un fondo indexado al ibex35 una vez al año.
Primero un periodo de subida rá-
pida y caída fuerte al final.
Cuadro 1
Omitiremos cálculos e iremos al
resultado.
Cuadro 2
Como podemos ver en un mercado
que al final ha subido un 18,9%
hemos obtenido un 23.56%.
Evidentemente en este caso hubiese
sido mejor tener sólo el garantizado, pero eso lo sabemos ahora.
Además dentro de la estrategia de
compras periódicas falta tener en
cuenta posibles consolidaciones de
ganancias y reinversiones.
Cuadro 3
Pero qué pasa si el mercado
hubiese ido al revés.
En este caso es al contrario. El
garantizado no da revalorización.
Y pese a que el mercado está un
22% más abajo, la estrategia de
compras periódicas nos hace
ganar dinero en un periodo donde
la mayoría están perdiendo.
Hay que hacer constar que en los 2
ejemplos un año más tarde se ganaba mucho más dinero. Ya que en
el primer caso a diciembre del
2009 estamos alrededor de los
12.000 puntos en lugar de 9.196
y en Diciembre de 2005 estaba a
10.734 en lugar de 9.080 del año
anterior. La principal recomendación es no dejarse llevar por el
atractivo pu-blicitario y analizar en
profundidad el producto. Y si
puede ser, de la mano de un profesional de experiencia que conozca los productos. Q
Redacción y publicidad: Plaça de les Oques, 8, despatx A
L A
de Economía
C LO AN T CR OA N T R A
Redacció i publicitat: C/ Illes Medes 6-10 43206 Reus · Tel. 977 12 75 92 · Fax 977 12 70 30
‘Amiga de todos’
Snatam Kaur nació en 1972 en Trinidad (Colorado). Sus padres eran estudiantes del mundialmente conocido maestro espiritual Yogi Bhajan,
quien precisamente le dio el nombre de Snatam
que significa universal o amiga de todos. Su familia siempre ha tenido como premisas la música, el
canto, la meditación y el yoga. Concretamente la
Gurubani kirtan, la música sagrada sij, «es el alma
y la vida de la tradición sij -detalla- y con ella expresamos nuestra devoción hacia Dios. Hay una energía increíble cuando una comunidad se reúne y
canta», refiere. Snatam también ha estudiado música con Bhai Hari Singh. En 2000 pasó a formar
parte del sello musical Spirit Voyage Records, fundado por Guruganesha Singh, quien además es
su mánager y guitarrista. Hoy, Snatam reside en
Española (Nuevo México) junto a su esposo
Sopurkh Singh Khalsa y su hija Jap Preet Kaur.
Snatam Kaur, en una de sus actuaciones de música ‘Gurubani kirtan’, acompañada de Guruganesha Singh..
‘Los empresarios son responsables
de la estabilidad planetaria’
Snatam Kaur es mucho más que una cantante
destacada en esa corriente conocida como New
Age. Su melosa y angelical voz, con un alto
componente espiritual, está cambiando conciencias. Lidera un movimiento conocido como The
Celebrate Peace Tour, un viaje que la está lleos éxitos musicales de Snatam Kaur
ya la avalan lo suficiente. Casi 80
conciertos y más de 50.000 discos al
año vendidos por todo el mundo, lo dicen
todo. Pero Snatam no es un simple éxito,
no es una moda pasajera. Su virtuosa voz,
su sensibilidad, la difusión de la Gurubani
Kirtan -la música sagrada sij-, una sublime
instrumentación que transporta el alma y
su firme apuesta por la paz y el respeto
entre religiones, están haciendo de esta
menuda y bella mujer todo un símbolo
que a bien seguro dará de qué hablar
durante muchos años. Y es que la sociedad
actual, todo el planeta, están necesitados
de personas como ella.
Snatam cuenta a Indicador que «los
empresarios de hoy en día tienen una
gran responsabilidad para preservar la
paz y la estabilidad en nuestro planeta».
Una misión que ya no es sólo coto de los
altos mandatarios, ya que estos «están
haciendo lo que pueden para acercar sus
posturas. El reto es ahora individual y de
cada uno».
Asegura que por el calentamiento global resultante de los excesos provocados
durante décadas, «la madre tierra está llorando de dolor y nuestro planeta sufre».
Y por ello, considera que aquel éxito empresarial que antes únicamente mesuraba
el engrose de las cuentas corrientes «ya
L
vando por todo el mundo, con la paz y el respeto
medioambiental como estandartes. Snatam asegura que «la madre tierra está llorando de dolor», por lo que se impone un forzoso cambio en
la manera de proceder y en donde los empresarios, asegura, tienen una gran responsabilidad.
está totalmente en desuso y es inoperativo, para hallar el éxito -añade- tenemos
que mirar mucho más lejos y saber cómo
contribuir a la calidad del aire, del agua,
de la vida de las personas, de los animales…». Snatam está segura de que una vez
se tome conciencia de ello, de que las
personas vuelvan a conectar con la madre
tierra, «se va a disfrutar de una mejor
posición para asumir el éxito financiero,
espiritual y mental». Los negocios, asegura la artista, tienen que estar dirigidos con
una sensibilidad que conecte con todo lo
bueno del planeta. Una necesidad, que ya
es un imperativo a tenor del deterioro
medioambiental que se ha alcanzado, y
que Snatam no improvisa: «lo que yo promulgo ya lo vaticinaban los yoghis hace
siglos, que en esta época en la que vivimos
acontecería la Era de Acuario, aquella en
donde la Humanidad se vería obligada a
tomar conciencia de ella, a hacer un alto
en el camino y comprender que todo en
el planeta está interconectado, y hay que
En el top de ‘New Age’
Snatam Kaur es una de las artistas más prestigiosas en el estilo musical de la New Age. Sus
obras han encabezado las listas de esta corriente
en los años 2004, 2005 y 2006, año en que fue
la única artista en conseguir colocar tres álbumes
en el top 20. Aparte de su música, encabeza la Celebrate Peace Tour, con la que se compromete profundamente en apoyar todo tipo de iniciativas de
paz impulsadas por las Naciones Unidas. Asimismo, participa muy activamente en el movimiento
de las religiones, ayudando a promover la comprensión y el respeto entre las confesiones de
todo el mundo. Snatam practica la religión sij, la
que pone de relieve la verdad de que todos son
iguales ante los ojos de Dios, iniciada en la India
a mediados del siglo XV.
aprender a saber cómo actuar y servir a
los demás» y de esta forma, «ensalzarnos
nosotros mismos». Por lo tanto, afirma la
cantante, «ahora es un buen momento
para practicar yoga, hacer meditación, y
conseguir cambiar la actual dinámica
aunque sólo sea por un instante», ya que
como asegura Snatam «a veces, en un
momento, puede tomarse una decisión
que nos afecte para el resto de nuestra
vida».
Snatam describe su música como «un
reflejo de mi experiencia en la vida» y con
ella, «intento conectar con mi alma y encontrar la devoción interior». «Pretendo
acercarme a Dios cada vez que canto y conocerme más a mi misma: creo profundamente en el poder de las palabras
sagradas que cantamos. Si se consigue
una transformación personal, también
alguien de a tu alrededor lo percibe y se
transforma».
Snatam recita las palabras sagradas, los
mantras de la Gurubani Kirtan, sonidos,
asegura, con poderes curativos para las
personas y el planeta. «Mi intención
-argumenta- es que nuestra música se envuelva con una vibración positiva y lo cierto, es que nuestros seguidores nos hacen
saber que con ella están más tranquilos y
concentrados en el trabajo. Aseguro, por
los muchos años que llevo practicándolos, que nuestros mantras aportan luz interior y favorecen el flujo de la energía
vital. Esta es la respuesta -asegura- a la pregunta que muchos me hacen: ¿Cuál es tu
secreto para estar siempre tan tranquila y
radiante?». Snatam destaca que la práctica del yoga y la meditación no es un secreto limitado a unos pocos, es un «tesoro para toda la humanidad, especialmente -aconseja- para alguien que dirige una
empresa». Concretamente, la religión sij
practica la modalidad del kundalini yoga,
«una ciencia sagrada de elevación» tal y
como la califica Snatam, enseñada por
Yogui Bhajan.
El papel cotidiano de Dios es fundamental para la cantante, «es el día, es la
noche, Dios está en todo. No hay límite
para la obra, la presencia y la energía de
Dios», resalta Snatam quien asegura que
cuando se acuerda de Dios, «me siento en
un estado de gratitud y felicidad».
De los españoles, los catalanes, Snatam
resalta su carácter afable y vitalista, «me
encanta su afán por la buena comida, a
mí también me encanta disfrutar con
ella». Las obras de Snatam son Prem,
Shanti, Grace, To heaven and beyond,
Anand, Reunion, Carry us home, Mother’s blessing, Feeling good today y Liberation’s door. Q
www.snatamkaur.com
Texto: Carlos M. Ruiz / Barcelona
Fotos: Rich Van Every y Fran Gealer
2010 FEBRER
LA URV
i.UNIVERSITARI
CREA LA
CÀTEDRA
D’ECONOMIA
LOCAL
I EL
C3
Recerca i transferència per
a les Terres de l’Ebre
La URV vincula les seves activitats de recerca i transferència al territori de referència
Un cop en marxa el campus Terres de l’Ebre amb
una oferta acadèmica sòlida a Tortosa, la Universitat
Rovira i Virgili ha posat en marxa noves iniciatives en
els àmbits de la recerca i de la transferència de coneixement orientades a impulsar el desenvolupament
econòmic i social del seu territori de referència. Es tracta de la creació del Centre de recerca de Canvi
Climàtic i de la Càtedra d’Economia Local i Regional
amb seu al campus Terres de l’Ebre, aprovats pel
Consell de Govern de la URV.
Càtedra d’Economia Local i Regional
La creació d’aquesta Càtedra és una iniciativa de la
Universitat que rep el suport econòmic de la Diputació
de Tarragona i l’Ajuntament de Tortosa. La Càtedra té
com a missió fomentar el coneixement sobre l’economia local i regional, sobretot la de les Terres de l’Ebre,
el territori i el teixit productiu, per mitjà d’accions de
formació, recerca, transferència tecnològica i divulgació, a partir d’un enfocament multidisciplinari. La
Universitat té nou càtedres d’aquest tipus, especialitzades en àmbits concrets d’activitat i desenvolupades
amb acords de col·laboració amb la Unesco, empreses
o altres institucions. Aquesta és la primera que té com
a seu el campus Terres de l’Ebre.
Els objectius de la càtedra són donar suport a la formació superior especialitzada en l’àmbit econòmic i
empresarial per als agents econòmics del territori,
difondre el coneixement sobre l’economia local i
regional (amb articles premsa, participació jornades,
seminaris, etc.), impulsar treballs de recerca i col·laborar amb els agents que comparteixin la voluntat de
1
Les persones més grans de
40 i 45 anys tenen noves
vies d'accés a la Universitat
La URV ha obert una nova via d'accés a la universitat segons criteris
d’edat i experiència laboral i professional. Aquesta nova via és doble.
Una per a persones més grans de 45 anys, que no posseeixin cap titulació ni puguin acreditar experiència laboral o professional, i una altra via
d’accés és per a aquelles persones més grans de 40 anys que puguin
acreditar experiència laboral o professional. Aquestes noves vies d’accés
s’afegeixen a la ja coneguda per a més grans de 25 anys. Per estudiar a
la universitat, els candidats més grans de 45 anys hauran de superar una
prova que comprèn tres exàmens, un comentari de text, una prova de
llengua catalana i llengua castellana i una entrevista personal. En el cas
dels més grans de 40 anys es fa una valoració de l’experiència laboral i
professional d’acord amb el barem següent: experiència, fins a 7 punts;
formació, fins a 2 punts, i un punt per altres mèrits. En aquest cas també
s'ha de superar una entrevista personal i obtenir la qualificació d’Apte.
En tots dos casos la Universitat farà una reserva de places de fins a l’u
per cent de les que ofereix cada ensenyament. Q
URV
conèixer l’economia del territori i el funcionament com
a mitjà per prendre decisions estratègiques.
Centre de Canvi Climàtic , C3
La URV també ha aprovat la creació del Centre de
Canvi Climàtic, C3. Es defineix com un centre de recerca propi que té la voluntat d’esdevenir un centre d’excel·lència i referència per la Conca Mediterrània i en
l’àmbit internacional en els camps del rescat i tractament de dades climàtiques. Es tracta de comprendre i
preveure millor el canvi climàtic i els efectes presents i
futurs a escales regionals, nacionals i locals i definir les
millors estratègies d’adaptació als impactes negatius
que té.
El C3 serà la primera estructura de recerca del campus Terres de l’Ebre i es planteja establir col·laboracions amb altres centres de recerca del territori, com
l’IRTA o l’Observatori de l’Ebre.
La base d’aquest centre és l’activitat del grup de
recerca de Canvi Climàtic de la URV, que treballa amb
l’Organització Mundial de Meteorologia en el rescat de
dades climàtiques a la Mediterrània, ha participat en el
3er i 4art informes del Grup d’Experts Intergovernamental pel canvi climàtic (IPCC), col·labora amb el
Climatic Research Unit, l’Agència Estatal de
Meteorologia i el Servei Meteorològic de Catalunya.
El Centre també es dedicarà a impulsar la formació,
tant en educació superior com en formació no reglada
i capacitació internacional. Així, es planteja engegar un
màster interuniversitari, participar en un Doctorat
Europeu d'Excel·lència i col·laborar en futurs estudis
de grau. Q
Comença una nova etapa
en el campus Bellissens
La URV, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus, ha iniciat
una nova etapa en el desenvolupament del campus Bellissens. Es tracta de construir l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, però també de
fer realitat el Centre Tecnològic de Nutrició i Salut (CTNS) i el Centre
de Bioempreses. Aquesta actuació inclou el projecte d’urbanització del
campus, un edifici de serveis amb la primera fase del Centre de
Recursos per a l’Aprenentatge i la investigació (CRAI), la remodelació
dels espais alliberats de la Facultat de Ciències Econòmiques i
Empresarials, instal·lacions esportives, habitatges de lloguer per a joves
estudiants i professors i fer els estudis previs de la nova Facultat de
Medicina i Ciències de la Salut. El 21 de gener es va signar el conveni
entre la Universitat i l’Ajuntament. El campus té una superfície total de
110.000 m2 i les edificacions s’agruparan formant illes i places interiors. Els baixos seran permeables amb l’edifici de serveis generals com
a nexe principal. Tota l’àrea és zona de vianants i s’estableix un únic
vial per al trànsit rodat, perimetral, que fa cap a les dues grans àrees
d’aparcament del Campus, amb capacitat de vora 800 places. Q
2
i.UNIVERSITARI
Les empreses iMicroQ i W3IS2 guardonades al Premis Tarraco Empresa Jove
Dues empreses de base tecnològica sorgides de la URV i amb participació de la Universitat han estat guardonades en la novena edició dels
Premis Tarraco Empresa Jove, que organitza l'Ajuntament de Tarragona.
El premi al millor projecte empresarial, va ser per Integrated microsystems for quality of life (iMicroQ), un projecte sorgit del Centre
d'Innovació en Biotecnologia DINAMIC de la URV. La idea d'empresa
es basa en l'explotació comercial de la tecnologia de fabricació de
microsistemes integrats mitjançant tècniques de serigrafia, amb aplicacions potencials en la fabricació de biosensors. En la categoria de
memòria de empresa, el segon premi va ser per l'empresa W3IS2 What? Where? When? Internet Solutions and Information Systems, dedicada a les tecnologies d'Internet mòbil, que crea i adapta webs al format de telèfon mòbil, i comercialitza solucions innovadores d'Internet
mòbil, SMS i codis de barres bidimensionals.
L’empresa Trox i la Universitat col·laboren
en la formació en climatització
L'empresa aragonesa Trox i la URV han renovat el compromís de
col·laboració per oferir una formació de qualitat en climatització d'edficis. A finals de l’any passat els representants de Trox van visitar el
Centre de Formació Permanent de la Fundació URV a Reus, on es van
reunir amb el claustre de professors que imparteixen el Màster en
Enginyeria de Climatització d'Edificis i també amb els estudiants. Trox
i la URV treballen conjuntament per elaborar plans formatius i d'R+D+I
permanents. Trox España equiparà el nou laboratori d'assaig del
Departament d'Enginyeria Mecànica, actualment en construcció, a les
instal·lacions de la URV cedint de material de climatització. . Aquest
laboratori permetrà la realització i simulació d'assajos en condicions
reals i millorarà la pràctica de l'alumnat.
Josep Oliveras membre de la Comissió
de Delimitació Territorial de Catalunya
El professor Josep Oliveras ha estat designat pel Consell Interuniversitari
de Catalunya representant de les Universitats de Catalunya a la
Comissió de Delimitació Territorial. Oliveras, catedràtic d'Anàlisi
geogràfica regional de la URV, és un dels tres representants de les universitats catalanes a la comissió, formada a més per vuit representants
de la Generalitat, vuit de les entitats locals, un representant del Col·legi
de Geògrafs i un de l'Institut d'Estudis Catalans. Aquesta Comissió té
com a missió l'estudi, consulta i proposta en matèries que afecten la
revisió i la modificació dels límits territorials dels ens locals.
Obrador Edèndum i Publicacions URV, a
l'exposició “Petits editors, grans llibres”
L'Editorial Obrador Edèndum i Publicacions URV han participat a l'exposició “Petits editors, grans llibres”, que es va fer del 23 de desembre
al 22 de gener al FAD (Foment de les Arts i del Disseny) de Barcelona.
Es tractava d'una mostra de llibres publicats en els últims 15 anys en
què la cura per la qualitat del contingut i de la forma està molt per sobre
del rendiment econòmic. “Petits editors, grans llibres” estava formada
únicament i exclusivament per llibres i constava de prop 500 exemplars
de 101 editorials. Aplegava gèneres molt diversos, des d'assaig fins a
narrativa, passant per poesia, llibre il·lustrat, monografies, llibre de
referència, guions, llibre infantil, còmic o llibre d'artista, entre d'altres.
FEBRER
2010
Campanya per promoure la
mobilitat de l'alumnat
Actualment en el mercat de treball es valora molt
positivament un expedient acadèmic que demostri
que l'estudiant hagi estat capaç d'adaptar-se durant
uns mesos a un país, una cultura i una llengua, una
universitat i uns costums diferents. Per tant, la mobilitat de l'alumnat afegeix valors importants al currículum acadèmic.
Per això la Universitat Rovira i Virgili ha posat en
marxa una campanya d’informació i promoció de la
mobilitat per al curs vinent, 2010-11. Tots els estudiants de la Universitat han rebut una carta de la
vicerectora de Postgrau i Relacions Internacionals,
Montserrat Duch, amb una crida a participar en els
programes de mobilitat internacional i estatal,
Erasmus i Sicue-Sèneca o en els intercanvis amb universitats de la resta del món que tenen conveni amb
la Universitat.
La URV ha posat a disposició dels alumnes el
Centre Internacional (I-Center) i un conjunt d'ajudes
financeres per facilitar-los les estades d'estudis o
pràctiques en universitats i empreses d'Europa i la
l'Estat espanyol.
La campanya per promocionar la mobilitat es fa
amb un cartell i uns tríptics dissenyats per l'estudiant
d'Arquitectura Daniel Marcelo Martí, guanyador del
primer Premi al Millor Cartell i Tríptic de Mobilitat
2010-11. Q
URV Solidària col·labora en el rescat de víctimes a Haití
El Centre de Cooperació en el Desenvolupament
URV Solidària finança l’ONG Unitat Canina de Rescat
i Salvament K-9 de Creixell, que ha col·laborat en les
tasques de rescat de víctimes de la catàstrofe d’Haití. El
grup va marxar cap a Amèrica el 14 de gener i va tornar a Catalunya el 22. És un equip expert en la recerca
de persones sota les runes i estava format per cinc per-
sones, comandades per Pere Frutos, i quatre gossos. En
anteriors oportunitats el K-9 ha treballat a Filipines, el
Perú i el Pakistan. El Centre de Cooperació en el
Desenvolupament URV Solidària disposa d'un fons
econòmic per fer front a les emergències, i manté un
conveni de col·laboració amb aquesta ONG de rescat,
que s’ha demostrat molt efectiva. Q
Es posa en marxa l’Antena de Torredembarra
Torredembarra ha posat en marxa la seva Antena
del Coneixement, que forma part del Campus Extens
de la Universitat. El dimarts 19 de gener l'alcalde
Daniel Masagué i el rector Francesc Xavier Grau van
signar el conveni de col·laboració que preveu que el
Centre torrenc d'Estudis Sinibald de Mas s’encarregarà de la direcció de les activitats de l’Antena.
L’acte inaugural de l’Antena es farà el 3 de febrer al
Pati del Castell de l'Ajuntament amb la conferència
“La vil·la romana del Moro: interpretacions recents”,
a càrrec d’Eva Subias i Josep Anton Remolà, codirectors del jaciment, i una actuació musical de la
Coral Santa Rosalia.
El Campus Extens de la URV es materialitza desplegant al territori antenes del coneixement, que volen
apropar el coneixement a les persones i posar-lo al
seu servei. Les antenes han de captar les necessitats
de cada zona i donar-hi resposta, estendre i acostar
els serveis i les activitats universitàries i esdevenir un
nucli dinamitzador d’activitats d’interès territorial. El
Centre d'Estudis torrenc Sinibald de Mas, presidit per
Esteve Morros, manté una activitat cultural continuada a la població i forma part de l'Institut Ramon
Muntaner. Q
2010 FEBRER
i.UNIVERSITARI
3
E STUDI DE LA U NITAT DE N UTRICIÓ H UMANA DE LA URV
Medalla Narcís Monturiol per a
Els fruits secs redueixen el risc metabòlic
Xavier Rius i per a l'ICIQ
L'estudi EFINUT ha demostrat cardiovascular. Entre les altera- seva dieta.
ACTIVITATS
CIENTÍFIQUES
La Generalitat ha atorgat la Medalla
i la Placa Narcís Monturiol a tretze
investigadors i tres entitats per la seva
contribució al progrés científic i tecnològic. Entre els guardonats hi ha el
catedràtic de la URV Francesc Xavier
Rius Farrus i l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ). Aquests
guardons, instaurats per la Generalitat de Catalunya l'any 1982, premien persones i entitats que han contribuït de manera destacada a la ciència i la tecnologia a Catalunya.
URV
Francesc Xavier Rius Ferrús és Francesc Xavier Rius
catedràtic de Química Analítica i responsable del grup de recerca consolidat en Quimiometria, Qualimetria
i Nanosensors. És el vuitè investigador de la URV que rep la medalla
Monturiol. El govern també ha atorgat la Placa Narcís Monturiol a
l’ICIQ, situat al campus Sescelades. Creat l'any 2000 amb l'ambició de
convertir-se en un referent per a la recerca en química dins l'espai europeu de recerca, l'ICIQ ha apostat per una política de transferència i de
col·laboració activa amb la indústria. Destaquen entre d'altres, la creació de la unitat mixta Esteve-ICIQ i la plataforma tecnològica
Crysforma. Q
L’IPHES i Montblanc
potenciaran l’art
rupestre de les
Muntanyes de Prades
El Centre d'Interpretació d'Art Rupestre i
l'Institut Català de Paleoecologia
Humana i Evolució Social impulsaran la
difusió l'art rupestre. El Consorci del
Museu Arxiu de Montblanc i Comarca i
l’IPHES han signat un conveni per crear
una base de dades del Patrimoni
Rupestre de les Muntanyes de Prades i
editar-ne una guia, promoure muntatges
artístics sobre aquesta expressió artística,
impulsar congressos i afavorir visites
comentades al CIAR de Montblanc,
entre altres accions. L’IPHES tindrà el
CIAR com a plataforma per a accions de
recerca, docència i socialització relacionades amb l’art rupestre. En el vessant
acadèmic es preveu impartir classes de
l'assignatura Comportament Simbòlic
del Màster Erasmus Mundus en
Arqueologia del Quaternari i Evolució
Humana a la seu del CIAR de
Montblanc, i organitzar un congrés,
seminari o taula rodona, d’àmbit estatal,
sobre aspectes relacionats amb l’art
rupestre. Amb propòsits socialitzadors,
es vol promoure la creació d’una
Associació d’Amics de l’Art Rupestre per
que una ració de fruits secs al dia cions destaquen un augment de la
millora la salut cardiovascular i glucosa a la sang i del greix circuredueix el risc metabòlic de diabe- lant i una disminució del colestetis. Els resultats de l'estudi han rol bo i la pressió arterial.
estat publicats a la revista
EFINUT va consistir en recomaNutrition, Metabolism and Car- nar durant 12 setmanes a un grup
diovascular Disease pels investi- de voluntaris una dieta baixa en
gadors d'EFINUT de la xarxa del greix i saludable. La meitat van
CIBERobn, del Instituto de Salud rebre a més, una ració de 30
Carlos III de Madrid, sota la direc- grams al dia d’una barreja de fruits
ció de la Unitat de Nutrició secs que havien d’incorporar a la
Humana de la URV que dirigeix el professor Jordi Salas,
L’estudi EFINUT ha estat
finançat
pel
Ministeri
d’Educació i Ciència, l’Instituto
de Salud Carlos III i
l’International Nut and Dried
Fruit Council Foundation (INC).
La síndrome metabòlica és un
conglomerat d’alteracions que
s’associen a l’obesitat abdominal i que es relacionen amb un
Les racions diaries eren de 30 grams
major risc de diabetis i malaltia
canalitzar algunes de les activitats i d'aquesta manera vincular la ciutadania i el
teixit associatiu montblanquí amb l’equipament. Alhora es posarà en marxa
un sistema de visites guiades al CIAR per
potenciar-lo com a oferta de turisme cultural complementària a l’oferta de
Montblanc que inclogui l’organització
de tallers per escoles, universitaris i
públic en general. També es planificarà
un muntatge anual per connectar l’art
del passat amb el del present i el futur, i
es prepararà una exposició relacionada.
L’art rupestre de les Muntanyes de
Prades és Patrimoni de la Humanitat. La
zona és un dels tres punts forts de l’art
rupestre a Catalunya juntament amb
Cogul i Ulldecona, perquè s'hi han
comptabilitzat 40 coves que contenen
art prehistòric d’un total de 100 que hi
ha a tot Catalunya.
La infecció respiratòria,
la més comuna a la UCI
Dues de cada tres infeccions a les UCI
són respiratòries segons un estudi internacional realitzat sobre pacients de més
de 75 països en què han participat el
professor de la URV Jordi Rello i l'investigador Thiago Lisboa, de l'Hospital Joan
XXIII. Les conclusions s’han publicat al
Journal
of
American
Medical
Association. L’estudi es va fer sobre
14.414 pacients de 1.265 Unitats de
cures intensives (UCI) de 75 països.
Espanya, Alemanya, , el Regne Unit, el
Brasil i els Estats Units van ser els països
amb més participació. Espanya hi va
aportar 111 UCI. L'estudi es va dissenyar
el 2006 a proposta de Jordi Rello, intensivista de l'Hospital Universitari Joan
XXIII i professor de la URV, llavors responsable de la secció d'infeccions de la
Societat Europea d'UCI.
María Isabel Blázquez,
premi Victoria Kent
María Isabel Blázquez, doctora en
Antropologia per la URV, ha guanyat el
primer premi Victòria Kent 2009 per la
tesi "Ideologías y prácticas de género en
la atención sanitaria del embarazo, parto
y puerperio: el caso del área 12 de la
Comunidad de Madrid", defensada a la
Universitat al juny passat. El guardó el
rebrà el dia 8 de març, Dia Internacional
de les Dones. L'estudi d'Isabel Blázquez
mostra el funcionament i l'atenció
sanitària de l'embaràs, part i puerperi
des de la perspectiva antropològica i de
gènere i detecta com es desenvolupen
determinades ideologies i pràctiques
biomèdiques a la zona sanitària estudiada de la comunitat madrilenya. Proposa
un model alternatiu que afavoreixi més
autonomia entre les dones i contribueixi
Els primers resultats de l’estudi
indiquen que els voluntaris que
van menjar fruits secs (nous, avellanes i ametlles) van millorar diferents paràmetres relacionats amb
el risc de desenvolupar malaltia
cardiovascular i van reduir significativament la resistència a la insulina. Això suggereix que el consum habitual de fruits secs podria
disminuir el risc de desenvolupar
malalties coronàries i diabetis.
La diabetis és un dels problemes de salut pública més
importants actualment. Segons
l’Organització Mundial de la
Salut, existeixen més de 180
milions de persones diabètiques al món, i és provable que
per al 2030 aquesta xifra es
dupliqui, i que en els propers
10 anys la taxa de mortalitat
per diabetis augmenti en un 50
per cent. Q
a una visió més igualitària i integral de
tots els agents que intervenen en el procés. La tesi va ser dirigida pel professor
Josep M. Comelles. Els premis Victoria
Kent han arribat a la 20a edició i estan
organitzats pel Seminari d'Estudis
Interdisciplinaris de la Dona de la
Universitat de Màlaga (UMA).
Privadesa de dades,
l’experiència d’Staitec
La Càtedra Unesco de Privadesa de
dades de la URV, conjuntament amb
l'Associació de Tècnics d'Informàtica
(ATI) i l'empresa Staitec van organitzar
el 15 de gener una Jornada sobre la privadesa i la seguretat de les dades. El
catedràtic Josep Domingo-Ferrer i el professor Jordi Castellà-Roca van presentar
la problemàtica general i l'empresa
Staitec, el cas pràctic de protecció a
l'àmbit de la salut. Staitec deriva del
grup de recerca CRISES de la URV i ofereix solucions a les organitzacions per
garantir la privadesa dels seus clients o
usuaris en la cessió de dades personals
amb finalitats estadístiques. La firma va
treballar en un projecte amb la
Conselleria de Salut de la Generalitat de
Catalunya per tal de protegir les dades
de què disposen. En aquesta Jornada
Josep M. Gastó va exposar aquest cas
pràctic.
4
i.UNIVERSITARI
El Con/Curs de simulació empresarial
s'obre als emprenedors de tot Catalunya
La Càtedra d'Emprenedoria i Creació d'Empreses de la URV organitza
per segon any el Con/Curs, que s'amplia a l'àmbit a tot Catalunya amb
la col·laboració de la Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció
(ACCID) i del Col·legi d'Economistes de Catalunya. La preinscripció per
participar en aquest joc de simulació empresarial està oberta fins al 7 de
febrer. El Con/Curs es va presentar el 28 de gener amb una conferència
de Jordi Prats, director general de Reus Capital de Negocis, sobre “El
capital risc i l'impuls de nous projectes empresarials”. Hi poden participar 24 equips de fins a quatre persones que han de simular la gestió
d'una empresa, prendre decisions de producció, de mercat, de preus de
finançament, etc. Mitjançant un potent simulador de gestió, dissenyat
per l'empresa CESIM (Finlàndia) els participants s’exerciten en un àmbit
virtual però amb la màxima semblança a la realitat. Els concursants disposaran d'un servei de tutories dels professors de la Universitat, Ana
Beatriz Hernández i Fernando Campa. Per la preinscripció (a/e [email protected]) s'ha de fer una breu descripció del projecte i definir el perfil i el rol dels membres de l'equip.
Convocats els VII Premis Reus a la
Creació d’Empreses 2009-10
Fins al 15 de febrer es pot presentar la documentació per participar en
aquest concurs que premiarà els dos millors projectes de creació d'empresa 2009 i 2010. Els Premis Reus a la Creació d'Empreses s'adrecen a
totes les persones emprenedores de les comarques de Tarragona amb
una idea de negoci i, especialment, als joves i als estudiants de la URV
que estiguin finalitzant els estudis. El premi són 6.000 euros per a cada
projecte premiat i la possibilitat d'ubicar la nova empresa a les
instal·lacions del Viver d'Empreses de REDESSA, a Reus; de Concactiva,
a Montblanc, o de La Ribera, a Flix, amb una bonificació del 50% sobre
el preu de lloguer del mòdul durant el primer any d’estada. En la primera fase, un comitè format per representants del món empresarial i
universitari avaluarà i seleccionarà els millors projectes fins a un màxim
de cinquanta, els quals podran participar en la segona fase del concurs.
Aquesta consistirà a presentar la memòria del pla d'empresa seguint un
guió normalitzat, així com un pla de viabilitat econòmica. La iniciativa
dels Premis Reus a la Creació d'Empreses és de l'Ajuntament de Reus,
la Cambra de Comerç, Reus Capital de Negocis SCR SA, REDESSA i la
URV, amb la col·laboració de SECOT.
Més informació: http://www.urv.cat/emprenedoria
FEBRER 2010
C ONSTITUÏT
EL
C ONSELL
DIRECTOR I APROVADA LA METODOLOGIA
La URV dirigirà la redacció del nou
Pla Estratègic i l’Agenda 21 de Reus
El 19 de gener es va constituir el
Consell que ha de dirigir la revisió
del Pla Estratègic i Agenda 21 de
la ciutat de Reus, un encàrrec de
l’Ajuntamet a un equip de treball
de la URV. En aquesta sessió
constitutiva els directors del Pla,
Antoni Terceño, catedràtic d’Economia Financera (Facultat de
Ciències Econòmiques i Empresarials) i Antoni Pigrau, catedràtic
de Dret Internaciónal Public i
Relacions Internacionals (Centre
d'Estudis de Dret Ambiental,
CEDAT), van presentar la proposta metodològica per elaborar-lo.
La secretaria tècnica del Pla recau
en la Càtedra Antoni Pedrol Rius
d'Estudis Jurídics Locals, fruit
també de l’acord entre l'Ajuntament i la URV.
L'actualització del Pla segueix
la tasca iniciada el 1999, amb el
Pla Estratègic Reus Impuls 2005,
redactat per la Facultat de
Ciències Econòmiques i Empresarials, i l'Agenda 21, de 1997.
Ajuntament i URV van signar un
conveni de col·laboració a l'abril
de 2009 per fer el Pla i l'Agenda.
El president del Consell del Pla
és l’alcalde de Reus, Lluís Miquel
Pérez, i els vicepresidents,
Francesc Xavier Grau, rector de la
URV, i Isaac Sanromà, president
de la Cambra de Comerç de Reus.
La planificació estratègica de
les ciutats al segle XXI es planteja
el repte de trobar respostes a circumstàncies i problemes globals
en el plànol local. Així, per exemple, molts experts en la matèria
consideren que des de l'àmbit
més proper es pot actuar per la
millora del medi ambient o la
integració dels fluxos migratoris,
dos aspectes de vital importància
avui. Q
Acte de presentació del Pla Estratègic a l’Ajuntament de Reus
Carles Fargas
Oferta de postgrau de la Fundació URV
El Centre de Formació Permanent inicia aquest hivern diferents cursos. Per àmbits destaquen:
Administració Pública i Empresa
- Especialista Universitari en Gestió Ambiental Tècnica i Jurídica
- Aplicació de la Normativa de Protecció de Dades
en Entitats, Empreses i Professionals
- Auditor en Sistemes de Prevenció de Riscos Laborals
- Demografia i Territori. Tècniques d'Anàlisi
per al Desenvolupament Local
- Gestió Econòmica en Temps de Crisi: Prevenció d'Impagats,
Insolvència Financera i Concurs de Creditors
Inici
18/02
Durada
25 ECTS
10/02
12/02
30h
50h
18/02
30h
12/04
25h
Tecnologies de la Informació
- Iniciació al GNU / LINUX
15/02
30h
Enologia
- Destil·lats i Licors
- Iniciació a la Degustació de Vins
01/03
15/03
20h
15h
Salut
- Simposi Nacional d'Obesitat: Aspectes Bàsics i Aplicats
01/03
14h
Educació i Psicologia
- Musicoteràpia
- Programació Neurolingüística Aplicada a l'Aula (PNL)
12/02
24/02
30h
32h
Més informació: www.fundacio.urv.cat
Tel: 902 400 110 C.e.: [email protected]