T.2. La Terra - Institut Antoni de Martí i Franquès

Comentarios

Transcripción

T.2. La Terra - Institut Antoni de Martí i Franquès
QUADERN D’ESTIU
Ciències Naturals
1er ESO
Institut Martí i Franquès
Nom de l’alumne:.................................................
Grup:......................................................................
Professor:............................................................
Institut Martí Franquès
QUADERN D’ESTIU
CURS 1er ESO
ÍNDEX
Unitat 1. L’univers i el sistema solar
pàgina 2
Unitat 2. La Terra
pàgina 8
Unitat 3. Els éssers vius
pàgina 17
Unitat 4. Els animals vertebrats
pàgina 27
Unitat 5. Els animals invertebrats
pàgina 37
Unitat 6. Les plantes i els fongs
pàgina 45
pàg. 1
Institut Antoni de Martí i Franquès
Quadern d’estiu
T.1. L’univers i el sistema solar
•
Tasques a fer:
1. Completa els esquemes muts.
2. Fes les fitxes de la unitat.
pàg. 2
1
42
T.1. L'univers i el sistema solar
RECURSOS PER A L’AULA
ESQUEMA MUT 1
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
pàg. 3
1
T.1. L'univers i el sistema solar
RECURSOS PER A L’AULA
ESQUEMA MUT 2
ELS PLANETES
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
pàg. 4
43
1
T.1. L'univers i el sistema solar
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
REFORÇ
1 Completa el quadre següent:
Astres i conjunt
d’astres
Què són i com són
Nebuloses
Galàxies
Estels
Planetes
Satèl·lits
Cometes
Meteorits
2 Per què no són útils les unitats de longitud que utilitzem per a les distàncies en la nostra vida
quotidiana (per exemple, el metre i el quilòmetre) quan les intentem aplicar a l’univers?
Quines unitats de mesura hauríem d’utilitzar i a què equivalen?
3 En grec, Gea és la Terra, i Helios, el Sol. Tenint en compte això, explica el significat de teoria geocèntrica
i teoria heliocèntrica.
4 Completa el quadre següent:
La teva «adreça galàctica»
Planeta on vius
Sistema d’astres al qual pertany el teu planeta
Galàxia en la qual hi ha el sistema d’astres
5 Explica la diferència entre els moviments de rotació i translació que fan els planetes del sistema solar.
6 Quin astrònom va proposar la teoria heliocèntrica? Quin va ser el primer matemàtic que va inventar i va utilitzar
un telescopi per observar l’univers?
7 Quins planetes del sistema solar són gasosos? Quins són els planetes rocosos? Quins són els dos planetes
més grans? Quins són els dos més petits? Quins dos planetes són els «veïns» de la Terra?
8 Explica les diferències entre els conceptes següents:
a) Teoria geocèntrica i teoria heliocèntrica.
b) Astronomia i astrologia.
9 Observa el cel nocturn i respon les preguntes:
a) Com es distingeixen els planetes dels estels en observar-los al cel nocturn?
b) Quin nom reben les agrupacions d’estels que, vistes des de la Terra, formen figures que es poden
reconèixer fàcilment?
10 Quins moviments fa la Lluna i al voltant de quin astre?
11 Com es va formar l’univers?
pàg. 5
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
49
1
T.1. L'univers i el sistema solar
PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
FITXA 1: ELS ASTRES QUE FORMEN L’UNIVERS (I)
NOM:
CURS:
DATA:
Recorda que…
A l’univers hi ha astres de característiques molt diferents:
• Els planetes, com la Terra, són astres que no tenen llum pròpia.
• Els satèl·lits, com la Lluna, són astres que giren al voltant
d’alguns planetes.
• Els cometes són astres que giren al voltant del Sol seguint
una trajectòria molt allargada i, quan s’acosten a aquest,
desenvolupen una cua molt llarga.
• Els asteroides són cossos rocosos més petits que els planetes,
sovint irregulars, que giren al voltant del Sol.
• Els estels, com el Sol, són astres que emeten energia de manera
contínua a l’espai que els envolta.
Els estels s’agrupen en galàxies que, al seu torn, formen els cúmuls
de galàxies.
1 A quins tipus d’astres o agrupacions d’astres es refereixen les frases següents?
Descripcions
Astres o agrupacions
Astres que giren al voltant dels estels i no tenen llum pròpia.
Petits cossos rocosos que giren al voltant del Sol.
Astres que emeten energia contínuament.
Agrupació d’estels.
Agrupació de galàxies.
Astres que giren al voltant d’alguns planetes.
Astres que giren al voltant del Sol en una trajectòria molt allargada.
• Recorda: com es diu l’agrupació formada pel Sol, els vuit planetes que giren al voltant seu i els astres
que acompanyen els planetes?
2 Intenta identificar els tipus d’astres o agrupacions d’astres que es poden observar
en les fotografies següents.
50
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
pàg. 6
1
T.1. L'univers i el sistema solar
AVALUACIÓ
PROVA D’AVALUACIÓ 1
1 Explica quina és l’evidència científica que ens demostra que l’univers es va originar
com a resultat d’una gran explosió. Quin científic la va desenvolupar?
2 Què és la Via Làctia? Indica a quin grup pertany i quin sistema planetari conté.
Explica quins són els components d’un sistema planetari.
3 Com ens podem fer una idea de la diferència de mida que hi ha entre el Sol i la Terra?
Posa’n un exemple.
4 Fes un dibuix esquemàtic del sistema solar que inclogui els vuit planetes i els tres cinturons
que l’envolten.
5 Indica quines de les afirmacions següents són falses i per què:
a) Els planetes del sistema solar tenen una estructura i una composició semblants.
b) El Sol fa un moviment de translació al voltant del centre de la Via Làctia.
c) La teoria heliocèntrica de l’univers considerava la Terra com el centre de l’univers.
d) La unitat astronòmica és la distància del Sol a la Terra, és a dir, 150 milions de quilòmetres.
e) Júpiter i Mercuri són els planetes més petits del sistema solar.
6 Si un estel que es troba a 130 anys llum de la Terra experimentés una explosió el 2010,
fins a quin any hauríem d’esperar per poder veure la llum d’aquesta explosió des de la Terra?
7 Identifica el planeta de la il·lustració i explica on es localitza, a quin grup de planetes pertany
i quines característiques més importants té.
8 Quin científic va canviar amb la seva teoria la concepció que hi havia de l’univers fins aquell moment, segons
la qual es creia que el centre n’era la Terra? Quin nom té aquesta teoria i què reconeixia?
9 Es poden observar planetes des de la Terra a ull nu? Com els reconeixeries?
10 Si representéssim la Terra com una pilota de ping-pong de 3 cm de radi, com representaríem el Sol?
Considerem que el radi del Sol és de 696.000 km, i el de la Terra, de 6.370 km. Quant fa el diàmetre
de cadascun dels dos astres?
46
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
pàg. 7
Institut Antoni de Martí i Franquès
T.2. La Terra
•
Tasques a fer:
1. Completa els esquemes muts.
2. Fes les fitxes de la unitat.
pàg.8
Quadern d’estiu
2
T.2. La Terra
RECURSOS PER A L’AULA
ESQUEMA MUT 1
MOVIMENT DE ROTACIÓ DE LA TERRA
MOVIMENT DE TRANSLACIÓ DE LA TERRA
74
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
pàg. 9
2
T.2. La Terra
RECURSOS PER A L’AULA
ESQUEMA MUT 3
LES FASES DE LA LLUNA
ECLIPSIS
76
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
pàg. 10
RECURSOS PER A L’AULA
ESQUEMA MUT 4
LES MAREES
G F
70 km
10 km
F
LES CAPES DE LA TERRA
G
2
T.2. La Terra
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
pàg. 11
77
2
T.2. La Terra
PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
FITXA 1: EL NOSTRE PLANETA, PER FORA I PER DINS (II)
3 Completa el quadre següent amb les dades que figuren en el llibre.
El gruix de les capes internes del nostre planeta
Capa de la Terra
Abasta des de...
Fins a...
Escorça
Mantell
Nucli
4 Resumeix els coneixements que tens sobre les parts de la Terra. Respon les preguntes següents:
• Què és l’atmosfera?
• Què és la hidrosfera?
• Què és la litosfera?
5 Repassa la composició de la Terra. Marca les frases correctes. Corregeix-ne les falses i escriu-les
a continuació.
❏
❏
❏
❏
❏
❏
❏
84
L’atmosfera està formada fonamentalment per materials gasosos.
L’aire és un gas.
L’aire és una mescla de gasos.
El nitrogen i l’oxigen es troben a l’aire en proporcions aproximadament iguals.
La hidrosfera està formada per aigua, bàsicament en estat líquid, encara que també es pot trobar
en estat sòlid (gel i neu).
La litosfera està formada per roques i minerals.
La sorra i el fang són materials que no estan formats ni per roques ni per minerals.
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
pàg. 12
2
T.2. La Terra
PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
FITXA 2: LA TERRA EN MOVIMENT (I)
NOM:
CURS:
DATA:
Recorda que...
El nostre planeta fa dos moviments: la rotació
i la translació.
• El moviment de rotació consisteix en el gir de la Terra
sobre si mateixa. La Terra triga 24 hores a fer una volta
completa. Aquest moviment origina la successió
dels dies i les nits.
• La translació és el moviment de la Terra al voltant
del Sol. La Terra triga 365 dies i un quart de dia
(365,25 dies) a fer una volta completa
a l’estel.
L’eix de rotació de la Terra coincideix amb la línia que uneix
el pol nord i el pol sud. Però aquest eix està inclinat
respecte del pla de translació al voltant del Sol. Aquest fet
causa la successió de les estacions.
1 Retola, en l’esquema següent de la translació de la Terra, la data aproximada en cada requadre
i el nom de l’estació corresponent a l’hemisferi nord.
2 Dibuixa, en l’esquema de la dreta, els raigs solars
tal com arriben a la Terra quan és estiu
a l’hemisferi sud.
• Quina estació és a l’hemisferi nord en aquest moment?
Aleshores, quin és l’efecte de la inclinació
de l’eix terrestre?
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
pàg. 13
85
T.2. La Terra
2
PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
FITXA 2: LA TERRA EN MOVIMENT (II)
3 Completa el quadre següent per descriure el temps atmosfèric de les quatre estacions i com arriben
els raigs del Sol a la superfície de la Terra en cada cas.
Les quatre estacions
Estacions
El temps atmosfèric
Inclinació dels raigs solars
Primavera
Estiu
Tardor
Hivern
4 Pensa sobre l’efecte de la inclinació dels raigs solars en les diferents èpoques de l’any. Respon
les preguntes següents:
• Quan escalfen els raigs solars una superfície més gran, quan arriben perpendiculars a la superfície
del terreny o quan hi arriben inclinats?
• Com evolucionen les temperatures des del començament de la tardor fins al començament de l’hivern?
Per què?
• Com evolucionen les temperatures des del final de l’estiu fins al començament de l’hivern?
A què és deguda aquesta evolució?
5 Resumeix el que saps sobre els moviments de la Terra. Explica en què consisteix cadascun
d’aquests moviments i els efectes que es produeixen al nostre planeta com a conseqüència d’aquests
i d’altres factors que hi estan relacionats.
• El moviment de rotació.
• El moviment de translació.
pàg. 14
86
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
T.2. La Terra
2
PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
FITXA 3: EL NOSTRE SATÈL·LIT, LA LLUNA (II)
2 Observa els dibuixos. Indica quin correspon a un eclipsi de Sol i quin correspon a un eclipsi de Lluna.
La Terra
La Lluna
El Sol
4 Pensa sobre els dibuixos i explica les qüestions següents.
• Quan es produeix un eclipsi de Sol?
• Quan es produeix un eclipsi de Lluna?
5 Completa un informe sobre la Lluna. Busca en el llibre les dades sobre el satèl·lit de la Terra i completa
aquest informe. També pots incloure-hi el que has après fent aquesta fitxa.
• Què és la Lluna?
• Quin diàmetre aproximat té?
• A quina distància de la Terra es troba?
• Quins moviments fa i quant temps inverteix en cadascun? Busca’n les dades exactes.
• Quin és l’efecte visible en la Lluna, que es produeix com a conseqüència de la translació al voltant
de la Terra?
• Què succeeix quan la Lluna, quan es mou al voltant de la Terra, s’interposa entre el nostre planeta
i el Sol?
• Què passa quan la Terra s’interposa entre la Lluna i el Sol?
• Els eclipsis de Sol o de Lluna són visibles des de tots els punts de la Terra? Per què?
88
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
pàg. 15
2
T.2. La Terra
AVALUACIÓ
PROVA D’AVALUACIÓ 1
1 Completa el quadre següent sobre la Terra:
Característiques de la Terra
Composició de l’atmosfera
Temperatura mitjana
Presència d’aigua
Protecció de radiacions
Activitat geològica
Característica única en el sistema solar
2 Elabora un dibuix esquemàtic senzill dels moviments de translació i rotació de la Terra en què expliquis
el temps que triga a fer aquests moviments i els fenòmens naturals que els provoquen.
3 A quina part de la Terra series si hi observessis les circumstàncies següents?
a) Tots els dies són iguals durant tot l’any.
b) És el 21 de juny i el Sol es troba molt alt sobre l’horitzó, i no hi ha nit durant sis mesos.
c) És el 2 de novembre, som a la primavera i els dies es van fent cada cop més llargs
i les nits més curtes.
4 A quines zones de la Terra se succeeixen les quatre estacions? Quines són aquestes estacions?
Quina és la causa més important de les estacions?
5 Dibuixa la situació de quart minvant de la Lluna i on se situa respecte del Sol i la Terra.
A què són degudes les fases de la Lluna?
6 Defineix els termes següents: solstici, equinocci, marea, pla de l’eclíptica, eclipsi.
7 Identifica les diferents capes internes de la Terra en l’esquema següent. Explica quines capes
es distingeixen a l’escorça terrestre i quines característiques tenen.
8 Quin és el procediment que s’ha de seguir per fer l’anàlisi d’un text científic?
9 Descriu les serralades continentals i oceàniques. Posa un exemple de cadascuna.
10 Què és la biosfera? Quina influència exerceix la biosfera sobre l’atmosfera?
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
pàg. 16
79
Institut Antoni de Martí i Franquès
T.3. Els éssers vius
•
Tasques a fer:
1. Completa els esquemes muts.
2. Fes les fitxes de la unitat.
pàg. 17
Quadern d’estiu
3
T.3. Els éssers vius
RECURSOS PER A L’AULA
ESQUEMA MUT 1
CÈL·LULA ANIMAL
CÈL·LULA VEGETAL
110
pàg. 18
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
3
T.3. Els éssers vius
RECURSOS PER A L’AULA
ESQUEMA MUT 2
REGNES D’ÉSSERS VIUS
Regne Moneras
Regne Protoctistas
Regne Plantas
Regne Hongos
Regne Animales
pàg. 19
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
111
3
T.3. Els éssers vius
RECURSOS PER A L’AULA
ESQUEMA MUT 3
APARELL LOCOMOTOR
COMPOSICIÓ QUÍMICA DE LES PLANTES
COMPOSICIÓ QUÍMICA DELS ANIMALS
112
pàg. 20
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
3
T.3. Els éssers vius
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
REFORÇ
1 Completa el quadre següent:
Els cinc regnes d’éssers vius
Com són. Alguns exemples
2 Explica quines són les tres funcions vitals dels éssers vius. Si trobéssim un ésser que es reprodueix però
no es pot nodrir ni es relaciona amb el medi, el consideraríem un ésser viu?
3 Descriu la reproducció sexual i posa un exemple d’organismes que es reprodueixin així.
4 Quina és la diferència entre substàncies orgàniques i inorgàniques? Esmenta les substàncies
inorgàniques que hi ha en els éssers vius.
5 Respon les preguntes sobre les cèl·lules:
a) Qui va descobrir la cèl·lula i quan?
b) Què fa falta per veure les cèl·lules?
6 Respon les preguntes següents sobre els tipus de cèl·lules:
a) Quins són els dos tipus de cèl·lules, segons si tenen nucli o no?
b) Quins són els dos tipus de cèl·lules amb nucli? En què es diferencien?
7 Completa el quadre següent sobre els éssers vius que tenen cada tipus de cèl·lules.
Quins éssers vius en tenen?
Cèl·lules vegetals
Cèl·lules animals
8 Defineix què és un teixit i un òrgan, i posa’n exemples. En què es diferencien els sistemes i els aparells?
9 Explica com classifica la taxonomia els éssers vius. Quin tàxon inclou diferents ordres? Quin és el tàxon
immediatament superior als gèneres?
10 Explica quin és el procés que ha permès arribar a la diversitat d’espècies que existeixen avui a la Terra.
Descriu una causa de la pèrdua de la biodiversitat.
pàg. 21
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
117
3
T.3. Els éssers vius ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR
FITXA 1: ELS ÉSSERS VIUS (I)
NOM:
CURS:
DATA:
1 Respon les preguntes següents sobre la matèria viva i els éssers vius. Busca informació en el llibre.
• Quins són els elements químics més abundants en la matèria viva i que es troben en la composició de tots
els éssers vius?
• Com s’anomenen les unitats mínimes de la vida, que formen part de tots els éssers vius?
• En quins dos grans grups es classifiquen els éssers vius, segons el nombre de cèl·lules que tenen? Posa
exemples d’éssers de cada grup.
• Intenta definir el concepte d’ésser viu. Inclou-hi tots els elements que diferencien els éssers vius dels inerts:
composició, presència de cèl·lules i funcions que exerceixen aquestes.
2 Completa el quadre següent sobre les funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.
Escriu en què consisteix cadascuna.
Les funcions vitals
Funció
En què consisteix
3 Podria existir un ésser viu que no dugués a terme alguna de les tres funcions vitals? Pensa i justifica
la resposta.
118
pàg. 22
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
3
T.3. Els éssers vius ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR
FITXA 1: ELS ÉSSERS VIUS (II)
4 Retola en el dibuix següent els noms del tipus de cèl·lules, i els de les parts de cadascuna que estan
indicades.
Cèl·lula eucariota animal
Cèl·lula
Cèl·lules
5 Explica com duu a terme les funcions vitals una cèl·lula com l’ameba.
• Nutrició:
• Relació:
• Reproducció:
pàg. 23
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
119
3
T.3. Els éssers vius
PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
FITXA 2: L’ORGANITZACIÓ DE LA MATÈRIA VIVA (I)
NOM:
CURS:
DATA:
Recorda que...
Una de les diferències més importants entre la matèria viva i la matèria
inerta és que la primera està molt més organitzada que la segona.
En la matèria viva, les cèl·lules s’associen i formen teixits; aquests s’uneixen
per formar els òrgans; diversos òrgans constitueixen un sistema; els
sistemes s’uneixen i formen aparells, i el conjunt dels aparells forma
l’organisme.
Aquests nivells s’anomenen nivells d’organització. Així, en un ésser viu
pluricel·lular podem distingir el nivell d’organització de teixit, el d’òrgan, el
de sistema, el d’aparell i el d’organisme.
1 Completa el quadre sobre els nivells d’organització de l’ésser humà. Busca’n la informació necessària
en el llibre.
Els nivells d’organització
Nivell
Descripció i exemples
2 Respon les qüestions següents.
• Hi ha éssers vius que tenen una organització més senzilla que la que has descrit? Quines són?
• Hi pot haver éssers vius tan senzills que ni tan sols tinguin el nivell d’organització cel·lular? Per què?
120
pàg. 24
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
3
T.3. Els éssers vius
PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
FITXA 2: L’ORGANITZACIÓ DE LA MATÈRIA VIVA (II)
3 Retola en el dibuix següent els nivells d’organització de l’aparell locomotor.
F
F
Os
F
F
F
F
4 Informa’t sobre la història del descobriment de les cèl·lules. A continuació respon les qüestions següents.
• Què és la teoria cel·lular? Qui i quan la va enunciar?
• Quin invent va permetre observar les cèl·lules? Qui va ser el descobridor de les cèl·lules i en quin material
les va reconèixer per primera vegada?
• Si es deixa un tros de carn a l’aire, al cap d’uns dies apareixen cucs que es transformen en mosques.
Durant molt temps es va pensar que aquests cucs apareixien del no-res, de manera espontània.
És cert que la vida pot sorgir espontàniament? Qui va demostrar que no era així?
pàg. 25
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
121
3
T.3. Els éssers vius
AVALUACIÓ
PROVA D’AVALUACIÓ 1
1 Quines característiques han de reunir els éssers vius per ser considerats com a tals?
2 En què consisteix la reproducció asexual? La matèria inerta es pot reproduir d’aquesta manera?
3 Esmenta els quatre elements que constitueixen majoritàriament les substàncies químiques dels éssers vius.
A més d’aigua, quines altres substàncies inorgàniques tenen els éssers vius? Descriu alguna de les funcions
que fan.
4 Quines substàncies orgàniques donen energia als éssers vius? Quina funció compleixen els lípids
dins dels organismes?
5 Explica la teoria desenvolupada pels científics Schleiden i Schwann en relació amb la cèl·lula.
6 Indica els components de la cèl·lula que hi ha a continuació. Quin tipus de cèl·lula és? Quina funció fan
els vacúols i el citoplasma de la cèl·lula?
7 Identifica en les imatges l’organisme unicel·lular i el pluricel·lular. Quina característica els diferencia?
A
B
8 Quina característica tenen en comú els organismes del regne dels protoctists i els del regne dels fongs?
9 Indica quines afirmacions són certes i quines són falses. Justifica la resposta de les que siguin falses:
a) El cor és un òrgan format per diferents teixits que actuen de manera coordinada.
b) El teixit ossi i el teixit muscular tenen cèl·lules que fan la mateixa funció.
c) El tàxon més ampli és el tipus.
d) En els tàxons més amplis s’agrupen molts individus amb poques característiques en comú.
10 Quin sistema utilitzen els científics per designar les espècies de manera que totes les persones d’arreu
del món ho poden entendre? Explica-ho.
pàg. 26
114
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
Institut Antoni de Martí i Franquès
Quadern d’estiu
T. 4. Els animals vertebrats
•
Tasques a fer:
1. Completa els esquemes muts.
2. Fes les fitxes de la unitat.
pàg. 27
4
T.4. Els animals vertebrats
RECURSOS PER A L’AULA
ESQUEMA MUT 1
VERTEBRATS I INVERTEBRATS
CARACTERÍSTIQUES DELS MAMÍFERS
142
pàg. 28
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
4
T.4. Els animals vertebrats
RECURSOS PER A L’AULA
ESQUEMA MUT 2
OCELL
PARTS DE LA PLOMA
RÈPTIL
pàg. 29
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
143
4
T.4. Els animals vertebrats
RECURSOS PER A L’AULA
ESQUEMA MUT 3
AMFIBI
PEIX
MAMÍFER
144
pàg. 30
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
4
T.4. Els animals vertebrats
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
REFORÇ
1 Què diferencia els animals vertebrats dels invertebrats? Posa un exemple de cada grup d’animals.
2 Completa el quadre següent:
Òrgans dels vertebrats
En què consisteixen i quins grups en tenen
Columna vertebral
Pulmons
Aletes
Ales
Bufeta natatòria
Cua
Closca
3 Quins són els cinc grups de vertebrats? Escriu-los. A continuació, descriu, per a cadascun
d’aquests grups, la característica que consideres més important i que serveix per diferenciar-los
de tots els altres grups.
4 Els peixos són ovípars o vivípars? Justifica la resposta.
5 Quin grup de vertebrats són poiquiloterms? Què vol dir la paraula poiquiloterm?
6 Què cobreix el cos dels ocells? Com es reprodueixen els ocells?
7 Explica la metamorfosi dels amfibis.
8 Respon les preguntes sobre els rèptils:
a) Què cobreix el cos dels rèptils?
b) Tots els rèptils tenen potes? Quins no en tenen?
9 Completa el quadre següent:
Els ocells
Característiques externes rellevants
Trets importants de l’anatomia interna
10 Respon les preguntes següents sobre els mamífers:
a) Els mamífers són vivípars? Per què?
b) Què vol dir que els mamífers són homeoterms?
c) Què diferencia el grup dels éssers humans d’altres mamífers?
11 Menciona les característiques pròpies dels peixos.
pàg. 31
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
149
4
PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
T.4. Els animals vertebrats
FITXA 1: QUÈ ÉS UN ANIMAL? (I)
NOM:
CURS:
DATA:
1 En els quadres següents resumirem què tenen en comú tots els animals i en què es diferencien uns grups
d’animals d’altres. Escriu, per a cada característica dels animals, una descripció o les possibles variacions
que hi ha. Busca informació en el llibre.
Característiques que defineixen el regne animal
Característiques
Descripció
Cèl·lules i teixits
Alimentació
Característiques que permeten distingir grups dins del regne animal
Característiques
Variacions
Aliments
Desenvolupament embrionari
Medi en què viuen
Esquelet
2 Defineix els dos grups en què es divideix el regne animal. Posa exemples d’animals que pertanyen
a cada grup.
Grup dels invertebrats
Definició:
Exemples:
Grup dels vertebrats
Definició:
Exemples:
150
pàg. 32
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
4
PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR
FITXA 1: QUÈ ÉS UN ANIMAL? (II)
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
T.4. Els animals vertebrats
3 Completa el quadre següent sobre les funcions vitals en el regne animal. Explica en què consisteix
cada funció.
Les funcions vitals en els animals
Funció
Descripció
4 Defineix els termes següents. Utilitza la informació del llibre i consulta, si et cal, una enciclopèdia.
• Sang:
• Aparell digestiu:
• Aparell circulatori:
• Múscul:
• Reproducció asexual:
• Animal ovípar:
pàg. 33
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
151
4
PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
FITXA 2: ELS ANIMALS VERTEBRATS (I)
NOM:
CURS:
DATA:
1 Respon les qüestions següents. Busca informació en el llibre.
• Què ha de tenir un animal perquè s’inclogui en el grup dels vertebrats?
• Com es reprodueixen tots els vertebrats? Pel que fa al desenvolupament embrionari, quins són els més
abundants: els animals ovípars o els vivípars?
• Quins són els òrgans de la respiració en els vertebrats?
2 Completa les fitxes següents dels grups dels vertebrats. Retola els dibuixos. En el requadre d’«Altres
característiques», escriu-hi les que defineixin millor cada grup.
Grup:
Pell coberta de/d’:
Extremitats:
Respiració:
Alimentació:
Altres característiques:
Grup:
Pell coberta de/d’:
Extremitats:
Respiració:
Alimentació:
Altres característiques:
152
pàg. 34
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
4
PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
FITXA 2: ELS ANIMALS VERTEBRATS (II)
Grup:
Pell coberta de/d’:
Extremitats:
Respiració:
Alimentació:
Altres característiques:
Grup:
Pell coberta de/d’:
Extremitats:
Respiració:
Alimentació:
Altres característiques:
Grup:
Pell coberta de/d’:
Extremitats:
Respiració:
Alimentació:
Altres característiques:
pàg. 35
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
153
4
T.4. Els animals vertebrats
AVALUACIÓ
PROVA D’AVALUACIÓ 1
1 Quin és el criteri que s’utilitza per classificar una aranya dins del grup dels animals invertebrats? Esmenta
les característiques de l’aranya que la diferencien d’altres éssers vius, com ara les plantes.
2 Quins grups d’animals vertebrats són homeoterms? Explica aquesta característica.
3 Identifica l’animal que veus en la fotografia. A quin grup de vertebrats pertany? Quines característiques
observes en aquest animal que et permeten classificar-lo en aquest grup?
4 Com pots classificar els vertebrats segons la manera com respiren? Quins grups pertanyen a cada categoria?
Defineix l’òrgan que utilitzen els peixos per respirar.
5 Explica les característiques més importants dels amfibis. Descriu el seguit de transformacions que
experimenten els amfibis al llarg de la seva vida i que els diferencia dels altres vertebrats.
6 Quins són els dos tipus de fecundació dels vertebrats? Per què el tauró és ovovivípar? Quina altra característica
diferencia els taurons d’un altre tipus de peixos?
7 Classifica l’animal de la imatge i indica en l’esquema les característiques del seu grup. Anomena els subgrups
en què està dividit el grup i a quin pertany.
8 Per què l’ésser humà és un animal mamífer? Què el diferencia d’un altre mamífer com el gat?
9 Indica quines de les afirmacions següents són falses i per què:
a) Els amfibis es caracteritzen perquè tenen quatre extremitats, respiren per pulmons i per la pell,
són poiquiloterms i experimenten la metamorfosi.
b) Els animals vivípars desenvolupen l’ou a l’interior de la femella.
c) Cap invertebrat té esquelet.
d) Aquestes són algunes de les característiques pròpies dels animals: tenen una gran sensibilitat, la seva
nutrició és heteròtrofa i les cèl·lules són eucariotes.
10 Què és un esquema científic? Si haguessis de fer l’esquema científic d’un ocell, quins elements de la seva
anatomia externa hauries de dibuixar?
146
pàg. 36
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
Institut Antoni de Martí i Franquès
Quadern d’estiu
T. 5. Els animals invertebrats
•
Tasques a fer:
1. Completa els esquemes muts.
2. Fes les fitxes de la unitat.
pàg. 37
5
T.5. Els animals invertebrats
RECURSOS PER A L’AULA
ESQUEMA MUT 1
ANÈL·LIDS
MOL·LUSCS
Ano
INSECTES
pàg. 38
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
175
5
T.5. Els animals invertebrats
RECURSOS PER A L’AULA
ESQUEMA MUT 2
ARÀCNIDS
EQUINODERMS
APARELLS BUCALS DELS INSECTES
176
pàg. 39
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
5
T.5. Els animals invertebrats
RECURSOS PER A L’AULA
ESQUEMA MUT 3
CRUSTACIS
PORÍFERS
GRUPS DELS EQUINODERMS
pàg. 40
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
177
5
T.5. Els animals invertebrats
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
REFORÇ
1 Completa el quadre següent:
Exemples
d’animals invertebrats
A quin grup pertany i com és
Medusa
Escarabat
Estrella de mar
Cargol
Aranya
Esponja
Cuc de terra
2 Què és un animal invertebrat? Per què diem que no podem definir els invertebrats, com a grup, per «allò
que tenen», sinó que els definim per «allò que no tenen»?
3 Quin és el grup d’animals més extens? A quines zones del nostre planeta els podem trobar?
4 Els invertebrats poden tenir esquelet? Posa’n un exemple.
5 Explica com és el cos dels artròpodes.
6 Indica per què es pot dir que les esponges (porífers) són animals primitius i senzills. Compara’ls amb
un insecte i escriu una frase en què resumeixis les conclusions que n’has tret.
7 Què és un cuc? On viuen els cucs? Esmenta els tres tipus de cucs.
8 Quins són els quatre grups d’artròpodes? D’aquests, quins és el grup més ampli?
9 Completa el quadre següent sobre els mol·luscs:
Grup de mol·luscs
Quines característiques tenen
Gasteròpodes
Bivalves
Cefalòpodes
182
pàg. 41
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
5
PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
FITXA 1: LA DIVERSITAT DELS INVERTEBRATS (I)
NOM:
CURS:
DATA:
1 Completa l’esquema amb els grups d’invertebrats. Escriu en els requadres els noms dels diferents grups
i les característiques més importants que presenten.
2 Identifica el grup al qual pertanyen els mol·luscs següents. Indica en cada cas el nom del grup i explica
per què els hi incloem.
pàg. 42
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
183
5
PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
FITXA 1: LA DIVERSITAT DELS INVERTEBRATS (II)
3 Completa l’esquema sobre els grups d’artròpodes.
184
Grup:
Grup:
Característiques més importants:
Característiques més importants:
Exemples:
Exemples:
Grup:
Grup:
Característiques més importants:
Característiques més importants:
Exemples:
Exemples:
pàg. 43
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
5
T.5. Els animals invertebrats
AVALUACIÓ
PROVA D’AVALUACIÓ 2
1 Com definiries els animals invertebrats? Esmenta els grups d’invertebrats que coneixes.
2 Per què la presència de closca en els artròpodes no permet classificar-los dins del grup dels vertebrats?
3 Identifica l’animal de la fotografia i indica a quin grup pertany.
Quines característiques observades t’han permès classificar-lo?
4 Completa el quadre següent:
Grup
Característiques
Esponges
Porífers
Celenterats
Exemples
Translúcids, forma de sac
Planàries, cucs de terra
Equinoderms
Mol·luscs
Estrelles de mar
Tous, amb peu i massa visceral
Closca, peces articulades
5 Explica la metamorfosi i quins grups d’invertebrats l’experimenten.
6 Defineix els termes següents:
a) Aparell ambulacral.
d) Pòlip.
b) Quetes.
e) Simetria bilateral.
c) Muda.
7 Identifica els animals següents segons les característiques descrites a continuació:
a) Animals que tenen al cap el peu transformat en tentacles.
b) Animals que tenen un conjunt de tubs i vesícules amb funcions com ara la locomoció
o la respiració.
c) Animals el tòrax dels quals presenta tres parells de potes articulades i un o dos parells d’ales.
d) Animals tous, amb peu i massa visceral.
8 Indica quines de les afirmacions següents són falses i per què:
a) L’aparell ambulacral dels equinoderms s’utilitza en la reproducció dels animals.
b) Els gasteròpodes tenen una conquilla amb dues valves, no tenen cap diferenciat i presenten un peu petit
excavador.
c) Els porífers són animals que tenen el cos perforat per nombrosos porus microscòpics.
d) Els miriàpodes tenen el cos dividit en molts segments, cadascun amb dues o quatre potes.
e) El grup dels artròpodes està format per aràcnids, insectes, crustacis i gasteròpodes.
9 Elabora un quadre en què comparis les característiques dels aràcnids i els crustacis. Quina adaptació han
desenvolupat cadascun d’aquests grups per defensar-se dels depredadors?
10 Per què els insectes han colonitzat tots els ambients del nostre planeta?
180
pàg. 44
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
Institut Antoni de Martí i Franquès
T. 5. Les plantes i els fongs
•
Tasques a fer:
1. Completa els esquemes muts.
2. Fes les fitxes de la unitat.
pàg. 45
Quadern d’estiu
6
T.6. Les plantes i els fongs
ESQUEMA MUT 1
FALGUERA
MOLSA
ANGIOSPERMA
212
RECURSOS PER A L’AULA
GIMNOSPERMA
pàg. 46
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
6
T.6. Les plantes i els fongs
RECURSOS PER A L’AULA
ESQUEMA MUT 2
PARTS DE LA PLANTA
pàg. 47
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
213
6
T.6. Les plantes i els fongs
RECURSOS PER A L’AULA
ESQUEMA MUT 3
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
PROCESSOS DIÜRNS
PROCESSOS NOCTURNS
F
F
F
F
F
F
214
pàg. 48
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
6
T.6. Les plantes i els fongs
RECURSOS PER A L’AULA
ESQUEMA MUT 4
FLOR
Cáliz
(sépalos)
FONG
pàg. 49
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
215
6
T.6. Les plantes i els fongs
RECURSOS PER A L’AULA
ESQUEMA MUT 5
CICLE VITAL D’UNA PLANTA
2.
1.
3.
10.
8.
7.
4.
5.
9.
6.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
216
pàg. 50
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
6
T.6. Les plantes i els fongs
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
REFORÇ
1 Completa el quadre següent:
Grup de plantes
Característiques
Molses i hepàtiques
2 Quines són les característiques que comparteixen un pi i una falguera que ens permet classificar-los tots dos
en el regne de les plantes?
3 Completa el quadre següent:
Funcions vitals
Com les duen a terme les plantes
Nutrició
Reproducció
Relació
4 Dibuixa el model d’una planta i descriu-ne les parts més importants i per a què serveixen.
5 Què és una flor? Què és un fruit? Què és una llavor?
6 Explica el cicle vital d’una planta.
7 Respon les preguntes següents sobre les fulles.
a) Com s’anomena, científicament, la cua de les fulles?
b) Com s’anomena la part superior d’una fulla? I la part inferior?
c) Quines funcions tenen lloc a les fulles?
8 Completa el quadre següent sobre la fotosíntesi i la respiració de les plantes.
Quins gasos entren en una planta i quins en surten?
En el procés de la fotosíntesi
En el procés de la respiració
9 Respon les preguntes següents sobre la nutrició de les plantes.
a) Què és la fotosíntesi?
b) Què és la clorofil·la?
c) Les plantes poden fer la fotosíntesi de nit? Per què?
d) En què es diferencien la fotosíntesi i la respiració?
e) Què és la saba bruta? I la saba elaborada?
10 Defineix els termes següents:
a) Sorus.
b) Transpiració.
c) Caliptra.
pàg. 51
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
221
6
PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
FITXA 1: QUÈ ÉS UNA PLANTA (I)
NOM:
CURS:
DATA:
1 Completa el quadre següent amb les característiques que defineixen el regne vegetal i que tenen en comú
totes les plantes. Busca informació en el llibre.
El regne vegetal
Característiques
Descripció
Cèl·lules i teixits
Alimentació
Parts
Color
Moviment
i desplaçament
2 Identifica en el dibuix següent l’herba, l’arbust i l’arbre. Escriu les característiques de les tiges de cada
exemplar, com en el dibuix que hi ha en el llibre.
222
pàg. 52
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
6
PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
FITXA 1: QUÈ ÉS UNA PLANTA (II)
3 Completa el quadre següent sobre la classificació de les plantes. Descriu les característiques que defineixen
els grups i esmenta un o dos exemples de plantes que pertanyen a cadascun.
Els grups de plantes
Grups
Descripció
4 Retola, en els dibuixos següents, les parts de cada planta. Identifica el grup al qual pertanyen i escriu
les característiques d’aquest grup.
• Nom del grup:
• Característiques del grup:
• Nom del grup:
• Característiques del grup:
pàg. 53
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
223
6
PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
FITXA 2: ALIMENTACIÓ I RESPIRACIÓ DE LES PLANTES (I)
NOM:
CURS:
DATA:
Recorda que...
Les plantes són éssers autòtrofs: es produeixen l’aliment
que necessiten. El procés d’alimentació de les plantes
té els passos següents:
1. Les plantes prenen aigua i sals del sòl (saba bruta).
2. La saba bruta es transporta cap a les fulles.
3. A les fulles, la saba bruta es transforma en saba
elaborada, que conté els aliments de la planta. Aquesta
transformació es duu a terme per mitjà de la fotosíntesi,
gràcies a la llum solar. Per fer-la, les plantes prenen
diòxid de carboni de l’aire.
4. La saba elaborada es reparteix per tota la planta.
Com els animals, les plantes respiren: prenen oxigen
de l’aire i expulsen diòxid de carboni.
1 Completa el quadre sobre l’alimentació de les plantes. Busca en el llibre la informació que necessitis.
L’alimentació vegetal
Fase
Què succeeix?
2 Respon les qüestions següents.
• Quines són les substàncies que necessiten prendre les plantes del medi (del sòl i de l’aire) per alimentar-se?
• Les plantes poden fer la fotosíntesi de nit? Per què?
224
pàg. 54
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
6
PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
FITXA 2: ALIMENTACIÓ I RESPIRACIÓ DE LES PLANTES (II)
3 En el dibuix següent, indica quines són les funcions de la tija, l’arrel i les fulles que estan relacionades
amb l’alimentació.
Fulles:
Tija:
Arrel:
4 Respon les qüestions següents sobre la nutrició de les plantes. Utilitza la informació que pots trobar
en el llibre.
• Quins gasos expulsen les plantes al llarg del dia? Quins processos són els que tenen lloc durant el dia
i quins gasos produeixen?
• Quins gasos expulsen les plantes al llarg de la nit? Per què no expulsen els mateixos gasos durant la nit
que durant el dia?
• Explica per què se sol dir que no és bo dormir en una habitació tancada en la qual hi hagi moltes plantes.
pàg. 55
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
225
6
PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
FITXA 3: DE LA FLOR A LA LLAVOR (I)
NOM:
CURS:
DATA:
1 Completa el quadre següent amb les diferències entre la reproducció asexual i la reproducció sexual
de les plantes. Busca la informació que necessitis en el llibre.
La reproducció de les plantes
Reproducció asexual
Reproducció sexual
2 Retola el dibuix de les parts d’una flor. Utilitza tots els termes que hi ha a l’esquerra del dibuix.
• Corol·la
• Calze
• Estams
• Gineceu
• Pètals
• Sèpals
• Peduncle
3 Completa el quadre següent. Indica la funció que exerceixen les diferents parts d’una flor.
Funcions de les parts d’una flor
Parts
Funcions
Calze
Corol·la
Estams
Gineceu
226
pàg. 56
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
6
PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
FITXA 3: DE LA FLOR A LA LLAVOR (II)
4 Retola el dibuix següent de la reproducció d’una angiosperma. Explica a continuació què succeeix
en cadascuna de les fases de la reproducció.
• Pol·linització:
• Fecundació de les oosferes:
• Formació dels fruits:
• Germinació de les llavors:
pàg. 57
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K
227
6
T.6. Les plantes i els fongs
AVALUACIÓ
PROVA D’AVALUACIÓ 1
1 A quin regne pertany l’ésser viu de la fotografia de la dreta?
Explica les característiques d’aquest regne. Menciona un
aspecte que el diferenciï del regne dels animals.
2 Quines parts de l’ésser viu de la fotografia es distingeixen
clarament? Per què són de color verd? Explica el procés
que permet a aquests éssers vius fabricar-se l’aliment
ells mateixos.
3 En quin grup classificaries la planta que es mostra en aquestes fotografies? Per què?
4 Dibuixa una flor i indica’n les parts més importants. Explica què són
i la funció que tenen els estams.
5 Explica les funcions de la tija.
6 Marca en el dibuix de la dreta el recorregut que fan la saba bruta i la saba
elaborada, i per on absorbeixen les plantes l’aigua i les sals minerals.
Explica la diferència entre la saba bruta i la saba elaborada.
7 Explica les característiques dels fongs i la funció del bolet.
8 Completa les afirmacions següents:
a) El calze està format per unes fulletes verdes i petites que protegeixen la flor fins que aquesta s’obre,
anomenades _____________________.
b) Si la planta recupera la posició inicial quan s’atura l’estímul extern, es tracta d’una resposta _____________________.
c) El procés per mitjà del qual la planta degrada les substàncies orgàniques per obtenir energia s’anomena
_____________________.
d) La superfície de les arrels presenta una gran quantitat de _____________________ pels quals la planta
absorbeix l’aigua i les sals minerals.
9 Explica com s’estableixen els criteris per a l’estudi i la classificació de les fulles.
10 Indica i explica breument les etapes del cicle vital d’una planta.
218
pàg. 58
K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

Documentos relacionados