Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca

Transcripción

Butlletí Oficial
del Bisbat
de
Mallorca
Any CLIV / 1
Gener 2014
1
Sumari
SR. BISBE
- Decret de constitució del Consell Pastoral Dio4
cesà.............................................................
Butlletí Oficial del
Bisbat de Mallorca - Invitació general a la Peregrinació a Roma
amb motiu de la canonització dels Papes
Any CLVI /1
Joan XXIII i Joan Pau II................................ 5
Gener 2014
Redacció i
VICARIA GENERAL
Administració:
- Comunicat del Vicari General en relació amb
Apartat 26.
una entrevista a la premsa............................. 9
07080
Palma de Mallorca.
VICARIA EPISCOPAL PER A
Dipòsit Legal
L’EVANGELITZACIÓ
P.M. 335-1958.
- Invitació a exercicis espirituals per a agents
Imprès a
de pastoral i conferència del Dr. Francesc ToServeis Gràfic
rralba........................................................... 10
Eugeni,
C/ Temple, 16
CANCELLERIA
07001
Palma de Mallorca - Nomenaments................................................. 12
- Aprovació d’Estatuts....................................... 12
2
DOCUMENTS DE LA SANTA SEU
Sant Pare
- Mensaje del Santo Padre Francisco para la 51
Jornada Mundial de Oración por las vocaciones............................................................... 13
- Mensaje del Santo Padre Francisco para la XLVIII Jornada Mundial de las Comunicaciones Sociales.................................................. 17
INFORMACIÓ DIOCESANA
- Crònica de l’Església de Mallorca.................... 23
- In memoriam................................................... 32
3
Sr. Bisbe
4
Palma, 31 de gener de 2014
A TOTHOM EN GENERAL
Benvolgut germà/ana en el Senyor:
Segurament saps que a Roma, el proper 27 d’abril, seran
canonitzats dos grans Papes de la història contemporània de l’Església: Joan XXIII i Joan Pau II. El Papa Joan,
amb la seva bonhomia i valentia, va iniciar la renovació
de l’Església amb el gest profètic de convocar el Concili
Vaticà II. Joan Pau II va ser el Papa missioner, el que
va recórrer el món anunciant l’Evangeli i denunciant
la injustícia, entusiasmant els joves. Ara el Sant Pare
Francesc els proposa com a models de santedat per a
tota l’Església, referents significatius per a la nostra fe.
Des de l’Església de Mallorca, he pensat que seria bo que
peregrinàssim a Roma, per unir-nos a la Seu de Pere a
donar gràcies per aquests excel·lents intercessors. Per
això et convid i t’anim a esdevenir pelegrí.
T’adjunt el programa d’activitats que han preparat l’Hospitalitat de Lourdes i la Delegació de Pastoral de la Salut,
així com un cartell que l’anuncia. Hi veuràs que el primer
dia, dia 24 d’abril, anirem a Assís, el país de Francesc, el
poverello, el reformador de l’Església des de la pobresa i
la bellesa de la poesia, i li demanarem que intercedesqui
per la nostra Església de Mallorca, per tots els nostres
germans, perquè siguem una Església oberta a l’Esperit,
amb audàcia i confiança per anar vers les perifèries, per
dur-hi la llum de l’Evangeli.
La resta de dies, fins el mateix 27, serem a Roma, on
podrem gaudir de la bellesa de la ciutat, no sols per la
5
seva monumentalitat, sinó per la vitalitat que hi aportaran tants de pelegrins.
Possiblement aquesta aventura vagi acompanyada d’una
certa duresa. No serà un viatge lleuger, turístic, serà
més aviat una “autèntica” peregrinació. Si véns, tot i que
serà un esforç, gaudiràs de l’alegria d’aquesta trobada
de l’Església universal.
Les Delegacions de Pastoral de Joves i de Vocacions,
juntament amb el Seminari Diocesà, també han fet una
oferta de peregrinació juvenil. S’ajuntaran amb nosaltres
per moltes activitats i d’altres seran específiques per a
la joventut.
Estic segur que seran uns dies inoblidables. Anar a
venerar la tomba de Pere i Francesc, i alhora agrair la
vida santa dels Papes Joan XXIII i Joan Pau II, enfortirà
notablement la nostra fe.
Rep una abraçada cordial del teu Bisbe,
+ Javier Salinas Viñals
6
Palma, 31 de enero de 2014
Querido hermano/a en el Señor:
Seguramente sabes que en Roma, el próximo 27 de abril,
serán canonizados dos grandes Papas de la historia contemporánea de la Iglesia: Juan XXIII y Juan Pablo II. El
Papa Juan, con su bonhomía y valentía, inició la renovación de la Iglesia con el gesto profético de convocar el
Concilio Vaticano II. Juan Pablo II fue el Papa misionero, el que recorrió el mundo anunciando el Evangelio y
denunciando la injusticia, entusiasmando a los jóvenes.
Ahora el Santo Padre Francisco les propone como modelos
de santidad para toda la Iglesia, referentes significativos
para nuestra fe.
Desde la Iglesia de Mallorca, he pensado que sería bueno
que peregrinásemos a Roma, para unirnos a la Sede de
Pedro en dar gracias por estos excelentes intercesores.
Por te invito y te animo a convertirte en peregrino.
Te adjunto el programa de actividades que han preparado
la Hospitalidad de Lourdes y la Delegación de Pastoral
de la Salud, así como un cartel que lo anuncia. Verás
que el primer día, el 24 de abril, iremos a Asís, el país de
Francisco, el poverello, el reformador de la Iglesia desde
la pobreza y la belleza de la poesía, y le pediremos que
interceda por nuestra Iglesia de Mallorca, por todos nuestros hermanos, para que seamos una Iglesia abierta al
Espíritu, con audacia y confianza para ir hacia las periferias, para llevar a ellas la luz del Evangelio.
El resto de días, hasta el 27 mismo, estaremos en Roma,
donde podremos gozar de la belleza de la ciudad, no solo
7
por su monumentalidad, sino por la vitalidad que aportarán tantos peregrinos.
Posiblemente esta aventura vaya acompañada de una
cierta dureza. No será un viaje ligero, turístico, será
más bien una “auténtica” peregrinación. Si vas, aunque
represente un esfuerzo, disfrutarás de la alegría de este
encuentro de la Iglesia universal.
Las Delegaciones de Pastoral de Jóvenes y de Vocaciones,
junto con el Seminario Diocesano, también presentan
una oferta de peregrinación juvenil. Se unirán a nosotros
para muchas actividades y otras serán específicas para
la juventud.
Estoy seguro de que serán unos días inolvidables. Ir
a venerar la tumba de Pedro y de Francisco, y a la vez
agradecer la vida santa de los Papas Juan XXIII y Juan
Pablo II, fortalecerá notablemente nuestra fe.
Recibe un abrazo cordial de tu Obispo,
8
Vicaria General
Vicari General
Vicari General
COMUNICAT DEL VICARI GENERAL,
MN. ANTONI VERA DÍAZ
En relació amb la publicació d’una entrevista que se’m fa en un mitjà de comunicació
local i que ha suscitat cert malestar, voldria expressar que:
COMUNICAT DEL VICARI GENERAL,
MN. ANTONI VERA DÍAZ
1. No em sent identificat amb el titular de l’entrevista, perquè no es correspon
amb la resposta a la pregunta que se’m formulà.
En relació amb la publicació d’una entrevista que se’m fa en un mitjà de comunicació
2. És
possiblecert
que,malestar,
en el conjunt
àmplia
conversa, no m’expressàs amb la
local i que
ha suscitat
voldriad’una
expressar
que:
claredat suficient i tal vegada això va provocar una interpretació errònia.
3. em
Per sent
això identificat
vull manifestar,
com
no podia
ser d’una altra
manera,
meva adhesió
1. No
amb el
titular
de l’entrevista,
perquè
no eslacorrespon
i comunió
amba la
la pregunta
doctrina que
quese’m
ensenya
i predica l’Església Catòlica, de forma
amb
la resposta
formulà.
particular en allò referent a la defensa de la vida, al matrimoni i a la família.
2. És possible que, en el conjunt d’una àmplia conversa, no m’expressàs amb la
claredat suficient i tal vegada això va provocar una interpretació errònia.
Vera
3. Per això vull manifestar, com Antoni
no podia
serDíaz,
d’unapvre.
altra manera, la meva adhesió
Vicarii General
i comunió amb la doctrina que ensenya
predica l’Església Catòlica, de forma
particular en allò referent a la defensa de la vida, al matrimoni i a la família.
Antoni Vera Díaz, pvre.
Vicari General
Carrer del Seminari, 4 – 07001 Palma (Illes Balears)
Tel. 971 214 370 – Fax 971 725 847 – [email protected]
9
Carrer del Seminari, 4 – 07001 Palma (Illes Balears)
Tel. 971 214 370 – Fax 971 725 847 – [email protected]
Vicaria Episcopal
per a l’Evangelització
A L’ATENCIÓ DE TOTHOM EN GENERAL
Benvolgut amic/ga:
Com estàs? Esper que hagis passat unes bones festes de Nadal,
i estiguis preparat per viure un Any Nou ple d’esperança. Això
vol dir viure amb molt de realisme, posant els peus a terra,
però alhora confiant profundament en la sorpresa de Déu...
Que així sigui!
M’agradaria proposar-te dues dades importants que valdria
la pena que reservassis al teu calendari:
Del 31 de gener al 2 de febrer: EXERCICIS ESPIRITUALS a
Santa Llucia. Es tracta d’una proposta adreçada sobretot als
agents de pastoral. Potser moltes vegades a l’Església proposam feina i missió, però i quan ens cuidam? Regala’t un cap
de setmana de recés. Dirigiran els exercicis na Cati Mir, n’Antònia Picornell i en Víctor Girón. Comença el divendres 31,
a les 20:00, i acaba el diumenge, 2, després de dinar. Podreu
comptar amb el servei de guarderia.
Per inscripcions, dirigiu-vos a Secretaria General a l’adreça:
[email protected].
El mes de març, del 14 al 16 de març, tornarem a tenir una
oportunitat d’exercicis espirituals, si no pots anar als que
organitzam a final de mes.
L’altra proposta és la següent: Francesc Torralba: “ANAR
A LES PERIFÈRIES DEL MÓN PER A SER LLUM”.
10
Francesc Torralba farà una reflexió sobre el moment que viu
l’Església amb la presencia i l’impuls del Papa Francesc, a
partir de la nova Exhortació apostólica Evangelii Gaudium.
Serà dia 5 de febrer a les 19:30, al Caixa Fòrum (Gran
Hotel. Palma).
El mateix capvespre, del dia 5, hi haurà una sessió de Francesc Torralba, de les 16:00 a les 18:00, per als preveres que
hi vulguin participar. Serà al Seminari Nou.
Moltes gràcies per tot el que viviu i sou... Obrim-nos a l’Esperit!
Una abraçada,
Antoni Vadell Ferrer, pvre.
Vicari Episcopal
11
Cancelleria
NOMENAMENTS
L’Excm. i Rvdm. Mons. Javier Salinas Viñals, Bisbe de Mallorca,
ha signat els següents nomenaments i cessaments en el mes de
gener de 2014:
11/01/14
El Sr. Bisbe ha nomenat canonges de la Santa Església Catedral
Basílica de Mallorca, escoltat el parer del Capítol de Canonges,
d’acord amb el càn. 509 §1 del CIC, els següents preveres
diocesans:
M.
M.
M.
M.
I.
I.
I.
I.
Mons. Lluc Riera Coll
Mn. Miquel Pons Melià
Mn. Bartomeu Moll Ribas
Mn. Bartomeu Veny Vidal
17/01/14
El Sr. Bisbe ha nomenat els membres del Consell Permanent del
CETEM, per un període de tres anys, d’acord amb l’art. 14.3 dels
Estatuts i el càn. 165 del CIC:
Dr. Mons. Jordi Gayà Estelrich
Dr. Mn. Miquel Gual Tortella
Dr. Mn. Joan Andreu Alcina
27/01/14
Mn. Sebastià Salom Mas, Administrador parroquial de la parròquia
de Sant Jordi, de la Colònia de Sant Jordi, a l’arxiprestat de
Migjorn, que estava vacant per renúncia del seu anterior titular,
Fra Jaume Puigserver Capellà, TOR.
APROVACIÓ D’ESTATUTS
17/01/14
El Sr. Bisbe de Mallorca ha aprovat els Estatuts de la Confraria
Verge de Galatzó, de Calvià, d’acord amb els Estatuts marc.
12
Documents
de la
San Pare
Santa Seu
MENSAJE DEL SANTO PADRE FRANCISCO
PARA LA 51 JORNADA MUNDIAL DE ORACIÓN POR
LAS VOCACIONES
11 DE MAYO DE 2014 – IV DOMINGO DE PASCUA
Tema: Vocaciones, testimonio de la verdad
Queridos hermanos y hermanas:
1. El Evangelio relata que «Jesús recorría todas las ciudades y
aldeas… Al ver a las muchedumbres, se compadecía de ellas,
porque estaban extenuadas y abandonadas “como ovejas que
no tienen pastor”. Entonces dice a sus discípulos: “La mies es
abundante, pero los trabajadores son pocos; rogad, pues, al
Señor de la mies que mande trabajadores a su mies”» (Mt 9,3538). Estas palabras nos sorprenden, porque todos sabemos
que primero es necesario arar, sembrar y cultivar para poder
luego, a su debido tiempo, cosechar una mies abundante.
Jesús, en cambio, afirma que «la mies es abundante». ¿Pero
quién ha trabajado para que el resultado fuese así? La respuesta es una sola: Dios. Evidentemente el campo del cual habla
Jesús es la humanidad, somos nosotros. Y la acción eficaz que
es causa del «mucho fruto» es la gracia de Dios, la comunión
con él (cf. Jn 15,5). Por tanto, la oración que Jesús pide a la
Iglesia se refiere a la petición de incrementar el número de
quienes están al servicio de su Reino. San Pablo, que fue uno
de estos «colaboradores de Dios», se prodigó incansablemente
por la causa del Evangelio y de la Iglesia. Con la conciencia de
quien ha experimentado personalmente hasta qué punto es
inescrutable la voluntad salvífica de Dios, y que la iniciativa de
la gracia es el origen de toda vocación, el Apóstol recuerda a
los cristianos de Corinto: «Vosotros sois campo de Dios» (1 Co
3,9). Así, primero nace dentro de nuestro corazón el asombro
por una mies abundante que sólo Dios puede dar; luego, la
13
gratitud por un amor que siempre nos precede; por último, la
adoración por la obra que él ha hecho y que requiere nuestro
libre compromiso de actuar con él y por él.
2. Muchas veces hemos rezado con las palabras del salmista:
«Él nos hizo y somos suyos, su pueblo y ovejas de su rebaño»
(Sal 100,3); o también: «El Señor se escogió a Jacob, a Israel
en posesión suya» (Sal 135,4). Pues bien, nosotros somos
«propiedad» de Dios no en el sentido de la posesión que hace
esclavos, sino de un vínculo fuerte que nos une a Dios y entre
nosotros, según un pacto de alianza que permanece eternamente «porque su amor es para siempre» (cf. Sal 136). En el
relato de la vocación del profeta Jeremías, por ejemplo, Dios
recuerda que él vela continuamente sobre cada uno para que se
cumpla su Palabra en nosotros. La imagen elegida es la rama
de almendro, el primero en florecer, anunciando el renacer de
la vida en primavera (cf. Jr 1,11-12). Todo procede de él y es
don suyo: el mundo, la vida, la muerte, el presente, el futuro,
pero ?asegura el Apóstol?«vosotros sois de Cristo y Cristo de
Dios» (1 Co 3,23). He aquí explicado el modo de pertenecer a
Dios: a través de la relación única y personal con Jesús, que
nos confirió el Bautismo desde el inicio de nuestro nacimiento a
la vida nueva. Es Cristo, por lo tanto, quien continuamente nos
interpela con su Palabra para que confiemos en él, amándole
«con todo el corazón, con todo el entendimiento y con todo el
ser» (Mc 12,33). Por eso, toda vocación, no obstante la pluralidad de los caminos, requiere siempre un éxodo de sí mismos
para centrar la propia existencia en Cristo y en su Evangelio.
Tanto en la vida conyugal, como en las formas de consagración
religiosa y en la vida sacerdotal, es necesario superar los modos
de pensar y de actuar no concordes con la voluntad de Dios.
Es un «éxodo que nos conduce a un camino de adoración al
Señor y de servicio a él en los hermanos y hermanas» (Discurso
a la Unión internacional de superioras generales, 8 de mayo de
2013). Por eso, todos estamos llamados a adorar a Cristo en
nuestro corazón (cf. 1 P 3,15) para dejarnos alcanzar por el
impulso de la gracia que anida en la semilla de la Palabra, que
debe crecer en nosotros y transformarse en servicio concreto
14
al prójimo. No debemos tener miedo: Dios sigue con pasión y
maestría la obra fruto de sus manos en cada etapa de la vida.
Jamás nos abandona. Le interesa que se cumpla su proyecto
en nosotros, pero quiere conseguirlo con nuestro asentimiento
y nuestra colaboración.
3. También hoy Jesús vive y camina en nuestras realidades
de la vida ordinaria para acercarse a todos, comenzando por
los últimos, y curarnos de nuestros males y enfermedades. Me
dirijo ahora a aquellos que están bien dispuestos a ponerse a
la escucha de la voz de Cristo que resuena en la Iglesia, para
comprender cuál es la propia vocación. Os invito a escuchar
y seguir a Jesús, a dejaros transformar interiormente por sus
palabras que «son espíritu y vida» (Jn 6,63). María, Madre de
Jesús y nuestra, nos repite también a nosotros: «Haced lo que
él os diga» (Jn 2,5). Os hará bien participar con confianza en
un camino comunitario que sepa despertar en vosotros y en
torno a vosotros las mejores energías. La vocación es un fruto
que madura en el campo bien cultivado del amor recíproco
que se hace servicio mutuo, en el contexto de una auténtica
vida eclesial. Ninguna vocación nace por sí misma o vive por
sí misma. La vocación surge del corazón de Dios y brota en la
tierra buena del pueblo fiel, en la experiencia del amor fraterno. ¿Acaso no dijo Jesús: «En esto conocerán todos que sois
discípulos míos: si os amáis unos a otros» (Jn 13,35)?
4. Queridos hermanos y hermanas, vivir este «“alto grado” de
la vida cristiana ordinaria» (cf. Juan Pablo II, Carta ap. Novo
millennio ineunte, 31), significa algunas veces ir a contracorriente, y comporta también encontrarse con obstáculos, fuera y
dentro de nosotros. Jesús mismo nos advierte: La buena semilla de la Palabra de Dios a menudo es robada por el Maligno,
bloqueada por las tribulaciones, ahogada por preocupaciones
y seducciones mundanas (cf. Mt 13,19-22). Todas estas dificultades podrían desalentarnos, replegándonos por sendas
aparentemente más cómodas. Pero la verdadera alegría de los
llamados consiste en creer y experimentar que él, el Señor,
es fiel, y con él podemos caminar, ser discípulos y testigos
15
del amor de Dios, abrir el corazón a grandes ideales, a cosas
grandes. «Los cristianos no hemos sido elegidos por el Señor
para pequeñeces. Id siempre más allá, hacia las cosas grandes.
Poned en juego vuestra vida por los grandes ideales» (Homilía
en la misa para los confirmandos, 28 de abril de 2013). A vosotros obispos, sacerdotes, religiosos, comunidades y familias
cristianas os pido que orientéis la pastoral vocacional en esta
dirección, acompañando a los jóvenes por itinerarios de santidad que, al ser personales, «exigen una auténtica pedagogía de
la santidad, capaz de adaptarse a los ritmos de cada persona.
Esta pedagogía debe integrar las riquezas de la propuesta dirigida a todos con las formas tradicionales de ayuda personal
y de grupo, y con las formas más recientes ofrecidas en las
asociaciones y en los movimientos reconocidos por la Iglesia»
(Juan Pablo II, Carta ap. Novo millennio ineunte, 31).
Dispongamos por tanto nuestro corazón a ser «terreno bueno» para escuchar, acoger y vivir la Palabra y dar así fruto.
Cuanto más nos unamos a Jesús con la oración, la Sagrada
Escritura, la Eucaristía, los Sacramentos celebrados y vividos
en la Iglesia, con la fraternidad vivida, tanto más crecerá en
nosotros la alegría de colaborar con Dios al servicio del Reino
de misericordia y de verdad, de justicia y de paz. Y la cosecha
será abundante y en la medida de la gracia que sabremos
acoger con docilidad en nosotros. Con este deseo, y pidiéndoos
que recéis por mí, imparto de corazón a todos la Bendición
Apostólica.
Vaticano, 15 de Enero de 2014
FRANCISCO
© Copyright - Libreria Editrice Vaticana
16
PARA LA XLVIII JORNADA MUNDIAL
DE LAS COMUNICACIONES SOCIALES
Comunicación al servicio de una auténtica cultura
del encuentro
[Domingo 1 de junio de 2014]
Hoy vivimos en un mundo que se va haciendo cada vez más
«pequeño»; por lo tanto, parece que debería ser más fácil estar
cerca los unos de los otros. El desarrollo de los transportes y
de las tecnologías de la comunicación nos acerca, conectándonos mejor, y la globalización nos hace interdependientes.
Sin embargo, en la humanidad aún quedan divisiones, a veces
muy marcadas. A nivel global vemos la escandalosa distancia
entre el lujo de los más ricos y la miseria de los más pobres. A
menudo basta caminar por una ciudad para ver el contraste
entre la gente que vive en las aceras y la luz resplandeciente
de las tiendas. Nos hemos acostumbrado tanto a ello que ya
no nos llama la atención. El mundo sufre numerosas formas
de exclusión, marginación y pobreza; así como de conflictos en
los que se mezclan causas económicas, políticas, ideológicas
y también, desgraciadamente, religiosas.
En este mundo, los medios de comunicación pueden ayudar
a que nos sintamos más cercanos los unos de los otros, a
que percibamos un renovado sentido de unidad de la familia
humana que nos impulse a la solidaridad y al compromiso
serio por una vida más digna para todos. Comunicar bien
nos ayuda a conocernos mejor entre nosotros, a estar más
unidos. Los muros que nos dividen solamente se pueden superar si estamos dispuestos a escuchar y a aprender los unos
de los otros. Necesitamos resolver las diferencias mediante
17
formas de diálogo que nos permitan crecer en la comprensión
y el respeto. La cultura del encuentro requiere que estemos
dispuestos no sólo a dar, sino también a recibir de los otros.
Los medios de comunicación pueden ayudarnos en esta tarea, especialmente hoy, cuando las redes de la comunicación
humana han alcanzado niveles de desarrollo inauditos. En
particular, Internet puede ofrecer mayores posibilidades de
encuentro y de solidaridad entre todos; y esto es algo bueno,
es un don de Dios.
Sin embargo, también existen aspectos problemáticos: la velocidad con la que se suceden las informaciones supera nuestra
capacidad de reflexión y de juicio, y no permite una expresión
mesurada y correcta de uno mismo. La variedad de las opiniones expresadas puede ser percibida como una riqueza, pero
también es posible encerrarse en una esfera hecha de informaciones que sólo correspondan a nuestras expectativas e ideas,
o incluso a determinados intereses políticos y económicos. El
mundo de la comunicación puede ayudarnos a crecer o, por el
contrario, a desorientarnos. El deseo de conexión digital puede
terminar por aislarnos de nuestro prójimo, de las personas que
tenemos al lado. Sin olvidar que quienes no acceden a estos
medios de comunicación social –por tantos motivos–, corren
el riesgo de quedar excluidos.
Estos límites son reales, pero no justifican un rechazo de los
medios de comunicación social; más bien nos recuerdan que
la comunicación es, en definitiva, una conquista más humana
que tecnológica. Entonces, ¿qué es lo que nos ayuda a crecer
en humanidad y en comprensión recíproca en el mundo digital?
Por ejemplo, tenemos que recuperar un cierto sentido de lentitud y de calma. Esto requiere tiempo y capacidad de guardar
silencio para escuchar. Necesitamos ser pacientes si queremos
entender a quien es distinto de nosotros: la persona se expresa con plenitud no cuando se ve simplemente tolerada, sino
cuando percibe que es verdaderamente acogida. Si tenemos el
genuino deseo de escuchar a los otros, entonces aprenderemos
18
a mirar el mundo con ojos distintos y a apreciar la experiencia
humana tal y como se manifiesta en las distintas culturas y
tradiciones. Pero también sabremos apreciar mejor los grandes valores inspirados desde el cristianismo, por ejemplo, la
visión del hombre como persona, el matrimonio y la familia,
la distinción entre la esfera religiosa y la esfera política, los
principios de solidaridad y subsidiaridad, entre otros.
Entonces, ¿cómo se puede poner la comunicación al servicio de una auténtica cultura del encuentro? Para nosotros,
discípulos del Señor, ¿qué significa encontrar una persona
según el Evangelio? ¿Es posible, aun a pesar de nuestros límites y pecados, estar verdaderamente cerca los unos de los
otros? Estas preguntas se resumen en la que un escriba, es
decir un comunicador, le dirigió un día a Jesús: «¿Quién es
mi prójimo?» (Lc 10,29). La pregunta nos ayuda a entender la
comunicación en términos de proximidad. Podríamos traducirla así: ¿cómo se manifiesta la «proximidad» en el uso de los
medios de comunicación y en el nuevo ambiente creado por
la tecnología digital? Descubro una respuesta en la parábola
del buen samaritano, que es también una parábola del comunicador. En efecto, quien comunica se hace prójimo, cercano.
El buen samaritano no sólo se acerca, sino que se hace cargo
del hombre medio muerto que encuentra al borde del camino.
Jesús invierte la perspectiva: no se trata de reconocer al otro
como mi semejante, sino de ser capaz de hacerme semejante
al otro. Comunicar significa, por tanto, tomar conciencia de
que somos humanos, hijos de Dios. Me gusta definir este poder
de la comunicación como «proximidad».
Cuando la comunicación tiene como objetivo preponderante
inducir al consumo o a la manipulación de las personas, nos
encontramos ante una agresión violenta como la que sufrió el
hombre apaleado por los bandidos y abandonado al borde del
camino, como leemos en la parábola. El levita y el sacerdote
no ven en él a su prójimo, sino a un extraño de quien es mejor
alejarse. En aquel tiempo, lo que les condicionaba eran las
19
leyes de la purificación ritual. Hoy corremos el riesgo de que
algunos medios nos condicionen hasta el punto de hacernos
ignorar a nuestro prójimo real.
No basta pasar por las «calles» digitales, es decir simplemente
estar conectados: es necesario que la conexión vaya acompañada de un verdadero encuentro. No podemos vivir solos,
encerrados en nosotros mismos. Necesitamos amar y ser amados. Necesitamos ternura. Las estrategias comunicativas no
garantizan la belleza, la bondad y la verdad de la comunicación.
El mundo de los medios de comunicación no puede ser ajeno
de la preocupación por la humanidad, sino que está llamado
a expresar también ternura. La red digital puede ser un lugar
rico en humanidad: no una red de cables, sino de personas
humanas. La neutralidad de los medios de comunicación es
aparente: sólo quien comunica poniéndose en juego a sí mismo puede representar un punto de referencia. El compromiso
personal es la raíz misma de la fiabilidad de un comunicador.
Precisamente por eso el testimonio cristiano, gracias a la red,
puede alcanzar las periferias existenciales.
Lo repito a menudo: entre una Iglesia accidentada por salir a la
calle y una Iglesia enferma de autoreferencialidad, prefiero sin
duda la primera. Y las calles del mundo son el lugar donde la
gente vive, donde es accesible efectiva y afectivamente. Entre
estas calles también se encuentran las digitales, pobladas de
humanidad, a menudo herida: hombres y mujeres que buscan
una salvación o una esperanza. Gracias también a las redes, el
mensaje cristiano puede viajar «hasta los confines de la tierra»
(Hch. 1,8). Abrir las puertas de las iglesias significa abrirlas
asimismo en el mundo digital, tanto para que la gente entre,
en cualquier condición de vida en la que se encuentre, como
para que el Evangelio pueda cruzar el umbral del templo y
salir al encuentro de todos.
Estamos llamados a dar testimonio de una Iglesia que sea la
casa de todos. ¿Somos capaces de comunicar este rostro de la
Iglesia? La comunicación contribuye a dar forma a la vocación
20
misionera de toda la Iglesia; y las redes sociales son hoy uno
de los lugares donde vivir esta vocación redescubriendo la
belleza de la fe, la belleza del encuentro con Cristo. También
en el contexto de la comunicación sirve una Iglesia que logre
llevar calor y encender los corazones.
No se ofrece un testimonio cristiano bombardeando mensajes religiosos, sino con la voluntad de donarse a los demás
«a través de la disponibilidad para responder pacientemente
y con respeto a sus preguntas y sus dudas en el camino de
búsqueda de la verdad y del sentido de la existencia humana»
(Benedicto XVI, Mensaje para la XLVII Jornada Mundial de las
Comunicaciones Sociales, 2013).
Pensemos en el episodio de los discípulos de Emaús. Es necesario saber entrar en diálogo con los hombres y las mujeres de
hoy para entender sus expectativas, sus dudas, sus esperanzas, y poder ofrecerles el Evangelio, es decir Jesucristo, Dios
hecho hombre, muerto y resucitado para liberarnos del pecado
y de la muerte. Este desafío requiere profundidad, atención
a la vida, sensibilidad espiritual. Dialogar significa estar convencidos de que el otro tiene algo bueno que decir, acoger su
punto de vista, sus propuestas. Dialogar no significa renunciar
a las propias ideas y tradiciones, sino a la pretensión de que
sean únicas y absolutas.
Que la imagen del buen samaritano que venda las heridas
del hombre apaleado, versando sobre ellas aceite y vino, nos
sirva como guía. Que nuestra comunicación sea aceite perfumado para el dolor y vino bueno para la alegría. Que nuestra
luminosidad no provenga de trucos o efectos especiales, sino
de acercarnos, con amor y con ternura, a quien encontramos
herido en el camino. No tengan miedo de hacerse ciudadanos
del mundo digital. El interés y la presencia de la Iglesia en
el mundo de la comunicación son importantes para dialogar
con el hombre de hoy y llevarlo al encuentro con Cristo: una
Iglesia que acompaña en el camino sabe ponerse en camino
con todos. En este contexto, la revolución de los medios de
21
comunicación y de la información constituye un desafío grande
y apasionante que requiere energías renovadas y una imaginación nueva para transmitir a los demás la belleza de Dios.
Vaticano, 24 de enero de 2014,
fiesta de san Francisco de Sales
FRANCISCO
22
Informació Diocesana
Crònica de l’Església de Mallorca
Gener 2014
01. D. Xavier, que ha
començat l’any amb els
membres de l’Adoració
Nocturna, a l’església de la
Concepció, ha presidit la
Missa en la parròquia de la
Sagrada Família (Son Oliva)
i posteriorment s’ha trobat
amb la Comunitat jesuítica
de Palma.
02. Aquestes festes de Nadal ha
començat la quarta etapa de la
publicació Signum Unitatis,
òrgan de comunicació del
Consell Diocesà de l’Adoració
Nocturna de Mallorca. Vuit
pàgines en format de 30 ×
21 cm, on es mostren les
il·lusions esperançadores que
hi ha al cor del nou Consell
Diocesà.
Aquests dies el Sr. Bisbe
aprofita per anar avançant,
juntament amb la Comissió,
per anar treballant en el
Catecisme de l’Església
Catòlica.
04. S’ha obert, a Campos,
la celebració del segon
centenari del naixement
de Sor Maria Rafela. El Sr.
Bisbe ha presidit la celebració
eucarística.
Amb un concert de Musiké
i Petits Grans Violinistes,
la parròquia de Consell
ha tancat el seguit de
celebracions que ha recordat
com l’antiga Vicaria, dedicada
a la Visitació de Maria, l’any
1913 era erigida parròquia.
05. Avui s’ha tancat la
campanya de recollida
d’aliments, joguines i material
escolar que la parròquia de
Santa Catalina Tomàs va
obrir per les festes de Nadal
per poder ajudar així tantes
famílies necessitades com hi
ha a Mallorca.
Les Monges del TOR, en el
Monestir de la Concepció,
dediquen el primer diumenge
de cada mes a pregar pels
sacerdots i seminaristes. A
les 10 es fa l’exposició major
del Santíssim i a la tarda es
torna a fer l’exposició per
acabar participant a Vespres
i a Missa.
Malgrat la crisi que passam,
23
les carrosses que acompanyen
els Reis han estat molt
vistoses. El fet que fos un
diumenge capvespre i que la
climatologia hi acompanyàs,
ha omplert de llum i color els
carrers i places de les nostres
viles i ciutats.
06. Festa dels Reis. Celebració
de la Pasqua Militar en el
Palau de l’Almudaina, actes
en els quals participa el Sr.
Bisbe.
La Coral Sant Jaume
ha volgut celebrar el 75è
aniversari de la seva fundació
oferint un concert en la seva
parròquia ciutadana.
07. La Delegació de Catequesi
segueix oferint, en la
parròquia de Corpus Christi,
formació metodològica per als
catequistes que fan el primer
curs amb el llibre Jesús és
el Senyor”. La Sra. Marga
Requejo i Mn. Antoni Vadell
van donant la formació.
El P. Antoni Cabrera CR, en
la parròquia de Jesucrist
Rei (Viver), ha seguit el
Curset Bíblic parlant sobre
“la Infància de Jesús, la
maduresa de la Mare”.
08. Els PP. Caputxins han
fet una comissió per celebrar,
24
en el temple conventual, el
VII Centenari de la mort del
Beat Ramon Llull, en la qual
intervé Fra Valentí Serra de
Manresa OFMCap, Arxiver
de la Província Caputxina de
Catalunya i Balears.
Aquestes passades festes
de Nadal, el programa “La
Mirada” d’ IB3 ha anat fent,
en diferents llocs de les Illes,
unes xocolatades per recollir
aliments per als necessitats,
ja que curava que diferents
entitats del lloc aportassin
la xocolata i les ensaïmades.
Els participants hi duien
aliments per als necessitats.
Avui s’ha fet la xocolatada a
Son Ferriol i s’han recollit més
de 1.500 kg d’aliments, que
han estat entregats a Càritas
Diocesana.
Ahir i avui, amb la presidència
del Sr. Bisbe, ha estat reunit
el Consell Episcopal.
09. Avui, al Seminari Nou,
s’ha constituït el Consell
Presbiteral. S’ha elegit una
comissió per estudiar un
reglament, que serà proposat
a votació en la propera reunió,
que se celebrarà dia 22 de
maig.
El Comissariat del Moviment
Escolta i Guiatge de Mallorca
s’ha reunit, al Palau, amb
el Sr. Bisbe, exposant-li el
moment actual que viu la
dita associació d’Església.
D. Xavier els ha encoratjats
a seguir educant amb un
mètode que tants bons fruits
ha donat.
Segueix, al Centre Parroquial
de Santa Maria la Major (Inca),
la formació metodològica per
a catequistes d’infantil que
empren el material catequètic
del SIC. L’organitza la
Delegació de Catequesi i dóna
les propostes metodològiques
el Dr. Bernat Forteza.
10. “Nous paradigmes pel
currículum de l’àrea de
Religió” ha estat el tema
desenvolupat per Mari
Carmen Enrique Belvís, al
Seminari Nou, en el curs de
formació permanent que la
Delegació d’Ensenyament
dóna al professorat de Religió
entre avui divendres i demà
dissabte.
11. El Sr. Bisbe ha firmat el
decret amb el qual convoca
el Consell Pastoral Diocesà,
també ha nomenat quatre
nous canonges per a la nostra
Seu. Horabaixa es fa present
al Casal de les Germanetes
dels Pobres.
Mn. Josep Ramon Ortega
ha parlat al voluntariat, que
treballa en la pastoral de
la salut a l’Hospital d’Inca,
sobre “Cuidados paliativos y
enfermedades crónicas II”.
Al Seminari Nou, s’hi ha
fet el primer nivell del Curs
d’iniciació a la lectura musical
dirigit fonamentalment a
catequistes, animadors del
cant litúrgic de les parròquies
i per a membres dels Cors
parroquials.
El Monestir de Santa Clara
ha aixoplugat la joiosa
celebració del sagrament
de la Confirmació, que ha
presidit el Sr. Bisbe.
12. Festa del Baptisme del
Senyor. El Papa Francesc
ha batiat 32 infants en la
Capella Sixtina, cosa que és
prou normal aquests darrers
anys, la novetat d’enguany
ha estat que ha batiat una
nina de set mesos, els pares
de la qual sols eren casats
civilment, podent-se casar
canònicament.
El Convent de Pina ha
aixoplugat la jor nada de
for mació per a D i a q u e s
permanents i candidats. Ells
mateixos han començat amb
una sucosa Lectio Divina,
seguida d’una exposició
doctrinal feta per la Delegació
25
de Litúrgia, seguida de la
santa Missa i un dinar de
germanor.
Trenta han estat les parelles
que han participat en el Curset
Prematrimonial intensiu
que l’Arxiprestat Palma 4 ha
celebrat a la Porciúncula.
L a v i l a d e P o r r e r e s ha
rememorat la gesta de l’any
1954 “Construcció de la
carretera de Monti-sion”. Mn.
Antoni Vera hi ha pujat per
celebrar-hi la Missa i en Toni
Botera, glosador local, n’ha
volgut deixar memòria. “Passa
es temps i molt de pressa
/ era nin, ja som padrí...”
Altres participants en la gesta
també hi han pujat, carregats
d’anys, però joiosos, com ho
ha demostrat Paco Ferrando,
un dels capatassos de la feina.
Comença, a Madrid, una tanda
d’exercicis espirituals per a
Bisbes, en la qual participa el
Sr. Bisbe de Mallorca.
13. Els voluntaris que treballen
a Càritas de l’Arxiprestat des
Pla s’han reunit, a Consolació
de Sant Joan, per conèixer
el Pla estratègic de Càritas
Diocesana.
16. Margalida Maria Riutort,
directora de Càritas Mallorca
i membre del Consell General
de Càritas Espanyola, s’ha
26
personat a Madrid, al Palau
de la Zarzuela, per rebre, de
mans de la Reina Sofia, la
Gran Creu de l’Orde Civil
de la Solidaritat Social,
concedida pel Ministeri de
Sanitat, Serveis Socials i
Igualtat a Càritas Espanyola.
Segueix, en la parròquia de
Corpus Christi, l’escola bàsica
de Litúrgia,organitzada per la
Delegació.
Mn. Teodor Suau, en la
parròquia de Sant Miquel,
ha parlat sobre “Els Reis: els
homes que descobriren el Déu
vertader en el camí”.
El P. Jordi Llompart TOR, en
la parròquia de Sant Ferran,
ha fet una xerrada sobre
“Jesús, modelo de hombre
libre”.
La Revetlla de Sant Antoni
converteix tot Mallorca en
un gran fogueró amb festa
vitenca a tot arreu. Sa Pobla,
Muro, Manacor i Artà han
servat el caliu de l’antigor,
però són poques les viles i els
llogarets que no facin festa al
sant més popular de la nostra
terra.
17. Festa de Sant Antoni.
Normalment és dia de feina,
però es va escampant el costum
de convertir-la en colenda,
i si no pot ser, les misses
són més festoses, celebrades
a hores adients perquè es
puguin veure seguides de la
benedicció als animals, que
ara no són emprats per a les
feines agrícoles, sinó com
a acompanyants domèstics
d’una població que passa
moltes hores a la casa i gaudeix
de la companyia d’un animal.
Les de Muro segueixen sent
les més sonades de l’illa i les
de més llarga durada.
18. Ha començat, amb unes
Vespres bizantines a l’església
de Santa Catalina de Sena, la
Setmana de Pregària per la
Unitat dels Cristians. El P.
Àlex Cordes i l’arximandrita
Makary les han presidides.
Ha seguit, al Seminari Nou, el
curs d’iniciació a la lectura
musical.
Acabats els exercicis
espirituals a Madrid, D. Xavier
retorna a Ciutat.
lema d’enguany ha estat
“Emigrants i refugiats: cap a
un món millor”.
Tot celebrant la festa de Sant
Antoni, titular de la parròquia
de Son Ferriol, el Sr. Bisbe s’hi
ha fet present i ha beneït el
quadre del futur Sant Joan
Pau II que serà exposat a
la veneració dels fidels. La
pintura és obra de l’artista
local Sr. Joan Vich Tugores.
El Sr. Bisbe, a la Seu, ha
presidit la pregària per la
Unitat que totes les esglésies
cristianes que fan camí a
Mallorca han aixecat al Pare
de Jesús.
La ciutat d’Inca serva la
tradició de resar el sant
Rosari davant la fornícula de
Sant Sebastià, que hi ha a
son carrer, carrer antigament
conegut com el de les set
cases, fent memòria de la
pesta que afligí l’antiga vila
l’any 1652.
19. Ha començat, a Lluc,
el Dinovè Capítol General
dels Missioners dels Sagrats
Cors, després de la mort del P.
Pere Riera, Superior General,
dia 02.06.2013.
La nostra Església ha celebrat
el Dia de l’Emigrant,
potenciant la campanya
“Fent un món millor”. El
20. Festa de Sant Sebastià.
Sent el patró de Palma, el Sr.
Bisbe ha presidit la Missa
estacional que s’ha celebrat a
la Seu, i ha participat en tots
els actes institucionals que
l’Ajuntament havia programat
per enguany.
El Rector del Patriarcat de
Romania, P. Nicolae Dobos,
27
que té la parròquia de Sant
Lluc evangelista en el temple
de la Concepció de Palma, ha
presidit la pregària per la
Unitat, que s’hi ha fet.
21. Mn. Ionica M. Cozmuta
i Mn. Miquel Ambròs, en
el temple monacal de la
Puríssima Concepció, han
presidit la celebració de la
Paraula per a les comunitats
catòliques orientals de
Romania i Ucraïna demanant
d’aquesta manera el do de la
Unitat.
El Sr. Bisbe ha pujat a Lluc,
on hi ha reunit el Capítol
General dels Missioners dels
Sagrats Cors, ha presidit la
santa Missa i ha pregat amb
ells per la comesa que ara
duen entre mans.
22. El Rector de la parròquia
anglicana de Mallorca, David
James Wallar, ha presidit
la celebració de la Paraula
que s’ha fet en son temple
parroquial, pregant per la
unitat cristiana.
El professor Mn. Francesc
Ramis Darder, en la parròquia
de Santa Creu, segueix oferint
un curs sobre formació bíblica.
Avui ha parlat sobre: Els fets
dels Apòstols: Esteve.
Aquests dies el P. Norbert
28
Alcover SJ, al Centre
d’espiritualitat S. Alonso
Rodríguez, ha parlat sobre el
Papa Francesc i l’exhortació
apostòlica La joia de
l’Evangeli.
El Sr. Bisbe surt cap a Madrid.
23. Les Comunitats luteranes
sueques i noruegues,
presidides pel Rector Mikael
Jonssin, reunides en la seva
església, han dirigit la pregària
per la unitat del dia d’avui.
Tomeu Barceló, Director de
l’Institut de Formació Ramon
Serra, ha fet la presentació
del seu llibre La sabiduría
interior. Pinceladas de
filosofia experimental. L’acte
s’ha celebrat en la llibreria
Literanta.
24. La cripta de la parròquia
de Santa Creu ha aixoplugat
la pregària per la unitat,
que havien pr eparat les
esglésies alemanyes catòlica
i evangèlica luterana, tot
demanat el do de la Unitat.
El Sr. Bisbe ha fet una roda
de premsa en el Palau.
25. Aquest cap de setmana, en
l’avinentesa de complir-se 75
anys de la mort de Bartomeu
Alou, pastor protestant
de l’església metodista
establerta a Capdepera l’any
1879, l’associació cultural
Cap Vermell ha afavorit la
celebració d’unes jornades
d’estudis locals, en les quals
s’ ha pr esentat el llibr e,
escrit per diversos autors: El
metodisme a Capdepera.
75 anys de la mort de
Bartomeu Alou.
S’ha celebrat, a la Porciúncula,
un “Encuentro Matrimonial”
amb el tema: “La felicitat és
a les nostres mans”. Hi han
participat denou parelles.
Els Germans de la Sagrada
Família han celebrat, amb
el lema: “25 anys educant
en família” les seves noces
d’argent mallorquines,
educant i evangelitzant. En
el mes d’agost de l’any 1988
arribaren i s’establiren al
Col·legi Verge del Carme, en
la barriada de Santa Catalina.
No podia faltar, en aquesta
celebració, donar gràcies
a Déu per tota l’activitat
pastoral que s’ha pogut fer
al voltant de l’escola, per
això el Sr. Bisbe ha presidit
la celebració eucarística que
s’ha fet en el mayeix temple
parroquial.
Els Religiosos /es junts han
pregat per la Unitat en el
temple de la Canònica de
Santa Magdalena.
El P. Pere Ribot TOR, en el
Seminari Nou, ha parlat als
voluntaris que treballen en
la Pastoral de la Salut, sobre
“L’art d’acompanyar en el
sofriment humà III”.
Al Seminari Nou, la
Delegació de Catequesi hi
ha desenvolupat l’Escola
Taller per a Catequistes que
treballen en la Catequesi
Familiar.
Els PP. Jesuïtes han organitzat
i duit a terme una peregrinació
pel Camí de Sant Alonso,
anant fins a la Capella de
Bellver, i celebrant allà la
Missa.
26. El Sr. Bisbe ha presidit
la Missa i administrat el
sagrament de la Confirmació,
en el temple de Monti-sion.
El grup d’animació missionera de les parròquies
de Sóller ha celebrat una
diada per anar alimentant
l’esperit missioner entre
la feligresia. S’han reunit
diferents missioners que
també han treballat a la Vall,
han participat a la missa, que
ha celebrat Mn. Bartomeu
Barceló, i han compartit el
dinar que havien preparat en
el local parroquial.
L’obra dels investigadors
Bartomeu Martínez Oliver i
29
Francesc Molina Bergas, La
Reforma Catòlica a Algaida.
Pietat, devoció i culte des
de l’òptica dels inventaris
artístics (1686-1800), ha estat
la guanyadora del Premi
Castellitx d’Investigació
Històrica Algaida 2013. Avui,
en l’auditori Pere Capellà, s’ha
lliurat aquest premi, acte que
ha presidit el Sr. Bisbe.
27. Al Seminari Nou segueix
la iniciació a la Lectio Divina,
a càrrec de Mn. Antoni Pujol
i Mn. Gaspar Monserrat, per
als animadors dels Grups de
l’Any de la Fe.
La Fundació Antoni Oliver
Montserrat, en el Centre
Cultural Sa Nostra, ha
organitzat la conferència que
hi ha fet el Dr. Francesc
Torralba sobre “El pensament
eclesial del Papa Francesc”.
28. Han començat, a Costitx,
les Festes de Na Margalida.
Hi ha hagut Exposició del
Santíssim i celebració de
l’Eucaristia.
El Sr. Bisbe ha dinat amb
un grup d’empresaris de la
nostra terra i els ha convidats
als actes que es duran a terme
en la commemoració dels setcents anys del traspàs del
Beat Ramon Llull.
30
Ha mort Mn. Rafel Sastre.
Porreres 13.03.1928.
29. Tot celebrant el XXVIII
aniversari del Telèfon de
l’Esperança, el Dr. Alejandro
Rocamora, al Club Diario de
Mallorca, ha parlat sobre:
“La conducta suicida: una
pregunta a la vida”.
30. Els Missioners dels Sagrats
Cors han donat a conèixer que
el P. Emilio Velasco Triviño
serà el Superior General. El P.
Daniel Eduardo Echeverría, el
Vicari General. L’Ecònom, el
P. Antoni Fernández. Secretari
General, Dominque Savio
Tuyisenge, i els Consellers:
P. Miquel Mascaró, Juli César
Taveras i André Mujyambere.
Avui és el darrer dijous del
mes, és el dia de la reunió
de “Capellans de la Part
Forana”. S’han reunit a
Monti-sion de Porreres i D.
Xavier s’hi ha fet present per
compartir amb ells els treballs
que van duent a terme.
3 1 . Ha començat, en la
parròquia de Portals, un curs
sobre discerniment cristià
de l’oració. La Sra. María
Ángeles Gómez Limón ha
estat l’encarregada del curs.
En la parròquia des Pil·larí s’ha
celebrat la “Nit d’informació
d’Encuentro Matrimonial”.
Dia 23.09.2013 el Sr. Bisbe
aprovava els Estatuts del
Capítol de la Santa Església
Catedral de Mallorca, que
entre altres coses disposa,
article 4.3, que el nombre de
Canonges en actiu no serà
inferior a set, amb un màxim
d’onze. Per aquesta raó avui
han entrat a formar part
del Capítol els preveres Mn.
Miquel Pons, Mn. Bartomeu
Moll, Mons. Lluc Riera i Mn.
Bartomeu Veny, d’aquesta
manera s’ha completat el
nombre i s’ha acomplert una
antiga i evangèlica aspiració,
que tots els preveres que
serveixen la Seu, tenguin
la mateixa dignitat, abolint
l’antiga distinció entre
Beneficiats i Canonges.
Mn. Pere Fiol i Tornila
Cronista Diocesà
31
In memoriam
MN. RAFEL SASTRE SERVERA
1928-2014
El 28 de gener, Mn. Rafel Sastre Servera moria a Puerto
Rico, on durant els darrers 27 anys havia exercit el ministeri
sacerdotal.
Mn. Rafel Sastre va néixer a Porreres el 13 de març de l’any
1928. L’any 1944, després del Noviciat, va fer la Professió
Religiosa en el Tercer Orde Regular de Sant Francesc. El
dia 1 de juliol de 1951, a Roma, era ordenat de prevere. El
seu primer ministeri sacerdotal el va exercir a Llucmajor i al
Seminari de la Porciúncula, s’Arenal. Després de treballar uns
anys en la formació dels aspirants a religiosos, fou destinat a
Mèxic, Districte Federal, on va desenvolupar una gran activitat
pastoral. Va treballar uns anys entre els emigrants de llengua
espanyola a Nova York, Texas i Newark, N.J., Estats Units.
L’any 1986 va demanar l’exclaustració i va incardinar-se a la
Diòcesi de Mayagüez, Puerto Rico, on ha treballat amb molt
de zel en la pastoral parroquial fins que l’ha visitat la germana
mort.
Mn. Rafel Sastre era d’un tarannà molt obert i acollidor,
admetent, alegre, optimista, treballador incansable, disposat
sempre al servei i l’ajuda als germans en la fe i a tots els
necessitats de tot tipus. Sempre va ésser molt apreciat i
estimat pels qui, d’alguna manera, entraven en contacte amb
ell, especialment els feligresos de les parròquies que li foren
encomanades. Que el bon Déu li recompensi tot el bé que va
fer a mans plenes a tantes persones que acudiren a ell com a
sacerdot al llarg de la seva vida ministerial. Que descansi en
la pau del Senyor Ressuscitat.
PP. Franciscans TOR
32
Butlletí Oficial
del Bisbat
de
Mallorca
Any CLIV / 2
Febrer 2014
33
Sumari
SR. BISBE
- Decret de constitució del Consell Pastoral Diocesà............................................................. 36
- Carta per convidar a la presentació de la Pastoral Església en sortida................................ 37
-“Un mundo nuevo. Un proyecto común”. Mans
Unides 2014................................................. 39
Bisbat de Mallorca
Any CLIV /2
Febrer 2014
Redacció i
Administració:
Apartat 26.
07080
Palma de Mallorca.
Dipòsit Legal
P.M. 335-1958.
Imprès a
Serveis Gràfic
Eugeni,
C/ Temple, 16
07001
Palma de Mallorca
34
VICARIS GENERAL I EPISCOPAL
-Recessos de Quaresma per a preveres.............. 41
VICARIA EPISCOPAL PER A
L’EVANGELITZACIÓ
- Convocatòria a la reunió amb els moviments... 43
- Convocatòria de l’equip del futur Congrés
d’Evangelització...................................... 45
CANCELLERIA-SECRETARIA GENERAL
-Visita Ad Limina Apostolorum del Sr. Bisbe al
Sant Pare. Disposicions per unir-s’hi espiritualment.......................................................
- Col·lació de ministeris......................................
- Nomenaments.................................................
- Aprovació d’Estatuts......................................
48
52
52
54
CONSELL DIOCESÀ D’ASSUMPTES
ECONÒMICS
- Col·lectes imperades....................................... 55
Sant Pare
- Consistorio Ordinario Público para la creación
de nuevos Cardenales. Capilla Papal. Homilía del Santo Padre Francisco.......................
-Mensaje del Santo Padre Francisco a los participantes en la asamblea general de la academia
pontificia para la vida con motivo de su 20º
aniversario...............................................
-Mensaje del Santo Padre Francisco a los participantes en el simposio “Sacrosanctum Concilium. Gratitud y compromiso por un gran movimiento eclesial”.............................................
-Fiesta de la Presentación del Señor. XVIII Jornada
de la Vida Consagrada. Homilía del Santo Padre Francisco................................................
56
59
63
66
- In memoriam................................................... 80
35
Sr. Bisbe
36
37
38
“UN MUNDO NUEVO,
UN PROYECTO COMÚN”
La edición de este año de la Campaña contra el Hambre,
institucionalizada ya en nuestras parroquias e iglesias
como una de las jornadas de profundo arraigo durante el
año litúrgico, presenta como lema a nuestra reflexión el del
encabezamiento: “Un mundo nuevo, un proyecto común.”
No hay duda de que cualquier proyecto hoy, dentro del
fenómeno de la globalización, deviene fácilmente mundial. La
cuestión estriba, pues, en la dirección que demos al proyecto.
No podemos repetir los vicios, inercias, maldades personales
y estructuras y desigualdades injustas, multiplicadas por
muchas cifras.
Al contrario, debemos procurar invertir el proceso a través de
nuestra conversión personal y de la influencia que podamos
ejercer en la sociedad con iniciativas como la de Manos Unidas,
la benemérita Organización No Gubernamental Católica
protagonista de la citada Campaña contra el Hambre y de los
más variados proyectos de cooperación al desarrollo a lo largo
y ancho de los continentes que forman nuestro planeta. Su
solo conocimiento es ya apasionante y estimulante.
Nos conviene en el llamado Primer Mundo “echar un vistazo”,
diríamos coloquialmente, a realidades que no están en crisis
como las nuestras, por la sencilla razón de que no disponen
de infraestructuras o sistemas organizados que puedan
fallar. No podemos olvidar que la contribución al desarrollo
es capital para un equilibrio entre los pueblos que humanice
nuestro mundo y que abra vías a la siempre urgente tarea de
la evangelización. Es la construcción de lo que ya dijera en su
tiempo el Venerable Papa Pío XII: “Un mundo más humano
para que sea más cristiano.” Debemos preparar la tierra buena
y fecunda de la dignidad humana, la única que puede acoger
la semilla de la Palabra de Dios.
39
Desde aquí deseo estimular la generosidad de todos, aún
a costa de la crisis que se prolonga, confiando en que al
compartir lo que tengamos, poco o mucho, salimos todos
ganando, como la misma experiencia nos lo demuestra. Con
mucha más razón, los que sabemos que podemos confiar en
el auxilio multiplicador de la Providencia divina que nunca
nos faltará.
Con mi bendición y afecto, apelo a vuestra conciencia en la
oportunidad de un donativo y de una acción verdaderamente
positiva y eficaz.
Obispo de Mallorca
40
Vicaris General i Episcopal
A TOTS ELS PREVERES I DIAQUES
Palma, 18 de febrer de 2014
Benvolgut germà prevere/diaca:
Estam a les portes de la Quaresma, temps de preparació
per a la Pasqua; i des del Consell Episcopal et volem oferir
la possibilitat de participar en un dels tres recessos que
organitzarem per aquest temps. Es tracta d’una oportunitat per
compartir el silenci i la pregària, i alhora per viure de manera
més pràctica i concreta la nostra fraternitat sacerdotal.
Recorda que el temps d’Advent va ser el Bisbe mateix que va
dirigir el recés. En aquest cas li hem demanat al P. Norberto
Alcover, jesuïta, que ha estat destinat a Mallorca, que dirigesqui
els tres recessos.
Aquests seran els dies i els llocs concrets:
— Dijous, 20 de març, a la comunitat de les Benedictines
de Manacor.
— Dijous, 27 de març, a la casa d’espiritualitat de Santa
Llucia.
— Dissabte, 5 d’abril, a la casa d’espiritualitat de Son
Bono (Palma).
Els tres recessos començaran a les 10:00 del matí, i en tots
tres hi haurà la possibilitat d’acabar dinant plegats. Per
això vos pregam que confirmeu l’assistència. Ho podeu fer a
[email protected] o al 971 213 100 (extensió
133).
41
També et volíem recordar que del diumenge 9 al divendres 14
de març, tendrem els exercicis espirituals per a preveres, a la
casa d’espiritualitat de Pina. Els dirigirà el P. Ramon Correcher,
SJ. Començarem el diumenge amb el sopar i acabarem el
divendres amb el dinar.
Ens trobam prest...
Gràcies de cor per tota la teva entrega i el teu servei, i per
esser-hi...
Una abraçada cordial,
Mn. Toni Vera
Vicari General
42
Mn. Toni Vadell
Vicari per a l’Evangelització
Vicaria Episcopal
Benvolgut/da, representant o responsable del moviment,
Com estàs? Com et trobes i et prepares per a la Quaresma? Ja
queda enfora la trobada que tenguérem amb els responsables
dels moviments el mes de desembre, coincidint amb el temps
d’Advent. Alguns moviments no hi poguéreu assistir, esper que
aquesta carta ja arribi a més, i més puguin venir a la trobada
que us propòs ara.
El motiu de la carta és convocar-te a una reunió amb els
responsables dels distints moviments, al Seminari Nou, el
proper dimarts, 18 de març, a les 20:30 del vespre.
I quin és l’objectiu de la reunió?
Evidentment, trobar-nos, veure’ns, simplement, ja seria un
objectiu. Però n’hi ha també algun altre. Supòs que has rebut
una carta del Bisbe, D. Javier, per unes trobades a principi
de Quaresma, per a tots els agents de pastoral; dia 6 de març
a Inca, dia 7 a Manacor i dia 8 a Palma. Per si no haguessis
rebut la carta del Bisbe, te l’adjunt.
És clar que m’agradaria que et sentissis molt convidat a
participar d’aquestes trobades amb el Bisbe, on ens proposarà
que llegim amb profunditat l’Exhortació Apostòlica Evangelii
Gaudium, i que cerquem camins de concreció per a Mallorca,
i per a la nostra realitat concreta que coneixem.
Per això, la trobada dels responsables de moviments que et
propòs per dia 18 de març, és precisament per parlar i motivar
la reflexió en grups de tots els membres del moviment, i també
comentar-te una perspectiva de futur cap a la qual caminam,
43
i és la realització el mes de novembre de 2014 d’un Congrés
per a l’Evangelització.
També haurem d’organitzar, tal com comentàrem a la darrera
reunió, la realització de la Vigília de Pentecostès.
Per això, t’esper dia 18 de març, a les 20:30 al Seminari Nou.
No hi faltis. No ens podem perdre la teva presència.
Abraçada de cor.
Vicari Episcopal
44
Caminam per una Església en sortida
Benvolgut/da,
El motiu d’aquesta carta és explicar-te amb més detall en
què consistirà el matí de treball de dia 8 de març, al qual
t’he convocat.
En primer lloc, permet que et digui on serà i quin serà l’horari: al Seminari Nou, de les 9:00 del matí a després de dinar.
I quin és l’objectiu?
Tal volta ja has rebut una carta del Bisbe (si no l’has rebuda
te l’adjunt), on convoca tots els agents de pastoral de la nostra
Diòcesi a tres trobades, a Inca, Manacor i Palma. Precisament
el de Palma és al Seminari Nou, dia 8 de març.
Don Javier, en aquestes trobades vol presentar a tots els agents
de pastoral la seva nova carta pastoral, així com animar-los
a llegir l’Exhortació Apostòlica Evangelii Gaudium, del Papa
Francesc. Per això el Bisbe ens oferirà un senzill material on
tots podrem trobar el text de la carta pastoral del Bisbe, així
com una guia de lectura de l’exhortació del Papa i una proposta
de reflexió per a grups.
Però tot això té una perspectiva de futur, o una projecció, i
d’això especialment et vull parlar, i per això et convoc el dia 8
de març. La perspectiva és un Congrés per a l’Evangelització
el mes de novembre de 2014.
Aquest Congrés vol recollir propostes que sortiran al diàleg en
grups, a parròquies, moviments, escoles... És a dir, el Congrés
vol partir de la realitat i aterrar a la realitat, fent propostes noves, que ens ajudin amb realisme a caminar cap al futur amb
esperança. No podem ser, certament ingenus, però tampoc en
45
nom del realisme, no podem “xalar” ales de creativitat. És en
aquest equilibri que ens haurem de moure des del Congrés. No
podem pensar o proposar impossibles, però tampoc no podem
quedar únicament en el que ja tenim.
Per tot això es necessita un equip de treball. I el treball no sols
ha de ser de pensar el Congrés a nivell logístic. Per això caldrà
trobar també un equip. El que et vull proposar és un treball
“d’alt rendiment reflexiu”... Et vull proposar que formis part de
l’equip d’organització del Congrés. Això passa en primeríssim
lloc per aprofundir com ningú en l’Evangelii Gaudium, des de
la pregària, la reflexió profunda i tenint molt present la realitat
concreta que vius.
Necessitam il·lusionar-nos en el Senyor, i viure amb profunditat la missió evangelitzadora dins la nostra Església.
Qui formarà part d’aquest equip? Pens que és normal i just
que vulguis saber amb qui treballarem.
• Equip de delegats diocesans d’anunci (catequesi, joventut, pastoral vocacional, i família), president de Cursets
de Cristiandat.
• Delegat diocesà de Pastoral Caritativa i alguns membres
de l’equip.
• Alguns representants dels arxiprestes i el delegat de
Litúrgia.
• Equip de pastoral educativa, amb el delegat d’Ensenyament
Aquests distints equips podrem funcionar com a equip general,
per tal de distribuir-nos la feina del congrés, i alhora funcionar
per equips sectorials, a fi de fer una reflexió més ponderada
amb la realitat.
46
Com pots suposar, tu estaràs a l’equip de....
No sé si m’he explicat correctament. De totes maneres, dia 8,
ho podrem concretar molt més entre tots.
Quin serà l’horari exacte de dia 8 de març,
al Seminari Nou?
-
9:00: benvinguda, oració i motivació a partir de l’objectiu de l’equip.
-
10:00: participació en la celebració de la Paraula amb
el Bisbe, on presentarà la seva carta pastoral i animarà
la reflexió en grup a partir de l’Evangelii Gaudium.
-
De les 11:00 a les 14:00
o Motivació al grup “d’alt rendiment de reflexió”
per part de Mn. Miquel Gual.
o Proposta de treball concreta.
o Treball per grups.
-
14:00: dinar i comiat.
Moltes gràcies pel teu entusiasme, la teva tasca i la teva
profunda pregària.
Abraçada de cor.
Vicari Episcopal
47
Cancelleria-Secretaria General
Rg. S. núm. 068/14
A TOTS ELS PREVERES
Benvolguts,
Com sabeu, aquesta setmana el Sr. Bisbe és a Roma per visitar,
juntament amb els altres bisbes de la Província Eclesiàstica
Valentina, les tombes dels Sants Apòstols Pere i Pau, i trobarse amb el Successor de Pere, el Papa Francesc. Concretament
s’entrevistarà amb el Sant Pare divendres, dia 28 de febrer.
Per això, ha cregut oportú que aquest dia, en senyal de
comunió amb el Papa i d’unió en la pregària per la nostra
Església, se celebràs en tots els temples de la Diòcesi la
Missa pel Papa segons els formularis del Missal Romà en
les “Misses i oracions per motius diversos 2. Pel Papa A (més
indicada la Col·lecta B)”. (Missal mallorquí, pàg. 859-60. Missal
castellà, pàg. 907-908). Adjuntam, a més, un model possible
per la pregària dels feels.
Cordialment,
Josep Adrover Vallbona
Canceller - Secretari General
48
PREGÀRIA DELS FEELS
Preguem el Senyor etern, que coneix allò que està
amagat als nostres ulls i sap quines són les vertaderes
necessitats del seu poble, i demanem-li que assistesqui
el nostre Sant Pare Francesc i el Bisbe Javier perquè,
amb la força renovada de l’Esperit, vetlin per les seves
ovelles.
1. Pel nostre Sant Pare, el Papa Francesc, que Déu
li concedesqui la prudència i la força necessària
per guiar el poble sant de Déu pels camins de
l’Evangeli. Preguem el Senyor.
2. Perquè, amb el seu ministeri apostòlic, conservi i
faci créixer entre tots els bisbes la fe i la comunió
en l’amor. Preguem el Senyor.
3. Pel nostre Bisbe Javier, que aquests dies es troba
en visita “ad limina” als peus de la tomba de Sant
Pere. Que renovi la comunió amb el Sant Pare,
en nom de l’Església de Mallorca i així pugui
treballar amb fe, constància i fidelitat a la llum de
l’evangeli. Preguem el Senyor.
4. Perquè guardin, íntegre i pur, el depòsit de la
fe, d’acord amb la tradició rebuda dels apòstols
i conservada en l’Església sempre i a tot arreu.
Preguem el Senyor.
5. Perquè, a tots nosaltres, el Senyor ens
concedesqui d’adherir-nos amb humil fidelitat als
ensenyaments del successor de Pere i del nostre
Bisbe Xavier. Preguem el Senyor.
6. Perquè la nostra Comunitat diocesana, sota el
guiatge del nostre bisbe, cresqui sense parar i
vagi acollint en el seu si els fills de Déu dispersos,
per formar el nou Poble de Déu que es l’Església.
Preguem el Senyor .
Senyor, Déu totpoderós, protegiu el vostre servent
i bisbe de Roma, Francesc, i el nostre bisbe Javier;
49
escoltau les nostres pregàries i protegiu els pastors
que ens heu donat, perquè, ajudats per vós i juntament
amb el vostre poble, avancin amb pas segur pel camí de
l’Evangeli. Per Crist Senyor nostre.
ORACIÓN DE LOS FIELES
Oremos al Señor eterno, que conoce lo que está
escondido a nuestros ojos y sabe cuáles son las
verdaderas necesidades de su pueblo, y pidámosle que
asista a nuestro Santo Padre Francisco y al Obispo
Javier para que con la fuerza renovada del Espíritu
velen por sus ovejas.
1. Por nuestro Santo Padre, el Papa Francisco, que Dios
le conceda la prudencia y la fuerza necesaria para
guiar al pueblo santo de Dios por los caminos del
Evangelio. Roguemos al Señor.
2. Para que, con su ministerio apostólico, conserve
y haga crecer entre todos los obispos la fe y la
comunión en el amor. Roguemos al Señor.
3. Por nuestro Obispo Javier, que estos días se
encuentra en visita “ad limina” a los pies de la tumba
de San Pedro. Que renueve la comunión con el Santo
Padre, en nombre de la Iglesia que peregrina en
Mallorca y así pueda trabajar con fe, constancia y
fidelidad a la luz del Evangelio. Roguemos al Señor.
4. Para que guarden, íntegro y puro, el depósito de la fe,
de acuerdo con la tradición recibida de los apóstoles
y conservada en la Iglesia siempre y en todas partes.
Roguemos al Señor.
5. Para que, a todos nosotros, el Señor nos conceda
adherirnos con humilde fidelidad a las enseñanzas
de los sucesores de Pedro y de nuestro Obispo Javier.
Roguemos al Señor.
6. Para que nuestra Comunidad diocesana, bajo la guía
de nuestro obispo, crezca sin parar y vaya acogiendo
en su seno a los hijos de Dios dispersos, para formar
50
el nuevo Pueblo de Dios que es la Iglesia. Roguemos
al Señor.
Señor, Dios todopoderoso, protege a tu siervo y obispo
de Roma, Francisco, y a nuestro obispo Javier; escucha
nuestras oraciones y protege a los pastores que nos has
dado, para que, ayudados por ti y junto con su pueblo,
avancen con paso seguro por el camino del Evangelio.
Por Jesucristo nuestro Señor.
51
COL·LACIÓ DEL MINISTERI DE LECTOR
El passat dia 22 de febrer de 2014, Festa de la Càtedra de
Sant Pere, l’Excm. i Rvdm. Mons. Javier Salinas Viñals,
Bisbe de Mallorca, va instituir en el ministeri del lectorat els
seminaristes Francesc Joan Bernabeu Bonet i Joan Femenia
Àvila, a la capella de Sant Pere, del Seminari Conciliar, de
Palma.
NOMENAMENTS
El Sr. Bisbe ha signat els següents nomenaments i cessaments
en el mes de febrer de 2014:
07/02/14
El Sr. Bisbe ha nomenat el nou Consell Diocesà d’Assumptes
Econòmics, que queda format per les següents persones,
per als propers cinc anys:
Vicepresident – Delegat:
Mn. Antoni Amorós Terrassa, Ecònom Diocesà
Vocals:
Sr. Bartomeu Bennàssar Mas
Sr. José E. Capote Santos
Sr. Gabriel C. Cortès Cortès
Sra. Antònia Garcia Pocoví
Sr. Pere Muñoz Perugorría
Sr. Patxi X. Olaran González
Sr. Joan Ramon Reus
Sr. Antoni Ribot Rosselló
Sr. Pere Rosselló Amorós
Sra. Sebastiana Santmartí Garau
Sr. Raimundo Zaforteza Fortuny
52
El mateix dia, el Sr. Bisbe ha signat els següents nomenaments:
Mn. Joan Pons Payeras, Assessor Diocesà de l’Associació de
l’Obra de les Tres Maries i dels Deixebles de Sant Joan
(Unió Eucarística Reparadora), per quatre anys, d’acord
amb l’art. 34 dels seus Estatuts, acceptant la renúncia
presentada per Mn. Joan Barceló Company.
Mn. Joan Juan Bordoy, Diaca, Vicedirector espiritual del
Consell Diocesà de l’Adoració Nocturna Espanyola a
Mallorca, per quatre anys.
12/02/14
Fra Pere Josep Vallespir Escandell, TOR, a proposta del
seu Superior (càn. 682 §1), Rector de la Parròquia de
Ntra. Sra. dels Àngels, de Cala Millor, cessant-hi el seu
titular, Fra Bartomeu Pastor Oliver, TOR, a proposta del
seu Superior (càn. 682 §2).
23/02/14
El Sr. Bisbe ha fet públics els membres de la Comissió de
Consultors de la Vicaria Episcopal per als Ministeris
Eclesials, per quatre anys:
Mn. Antoni Vera Díaz
Mn. Jaume Mas Julià
Mn. Ramon Lladó Rotger
Mn. Marià Gastalver Martín
Mn. Pere Nicolau Oliver Vives
Mn. Bartomeu Villalonga Moyà
Mn. Miquel Àngel Carbonell Vidal, Diaca
Sra. Catalina Mir Salvà
Sr. Lorenzo Marián Barrientos
53
21/02/14
El Sr. Bisbe de Mallorca ha aprovat els Estatuts de la Cofradía
Nuestra Señora del Carmen, del Coll d’en Rabassa,
d’acord amb els Estatuts marc.
54
Consell Diocesà d’assumptes
econòmics
Administració Diocesana
COL·LECTES DIOCESANES PER A L’ANY 2014
Al començament d’aquest any 2014 volem recordar-vos
les col·lectes especials de la nostra Diòcesi de Mallorca:
Dia 9 de febrer: Col·lecta contra la Fam, organitzada per
Mans Unides.
Dia 16 de març: Col·lecta del dia del Seminari.
Dia 18 d’abril, Divendres Sant: Col·lecta per a Terra Santa.
Dia 4 de maig: Col·lecta per a Mallorca Missionera.
Dia 15 de juny, Santíssima Trinitat: Col·lecta pro orantibus.
Dia 22 de juny, Corpus Christi: Col·lecta per a Càritas.
Dia 29 de juny: Col·lecta pel dia del Papa (Òbol de Sant Pere).
Dia 19 d’octubre: Col·lecta pel dia del Domund.
Dia 16 de novembre: Col·lecta pel dia de l’Església
Diocesana.
Dia 25 de desembre, Nadal: Col·lecta per a Càritas.
Vos demanam que prengueu nota d’aquestes dates per a
ingressar els imports de les dites col·lectes a l’ADMINISTRACIÓ
DIOCESANA dins els quinze dies següents a la seva celebració.
Es pot fer o bé directament, o bé mitjançant transferència a nom
de BISBAT DE MALLORCA (Administració Diocesana) a un dels
següents comptes bancaris indicant la Parròquia i el concepte
de la transferència:
• Banca March ES66 0061 0361 3300 02050117
• “Sa Nostra” ES34 0487 2099 1120 0000 9643
• “La Caixa” ES90 2100 0011 8502 01646572
55
Documents
Sant Pare
de la
Santa Seu
CONSISTORIO ORDINARIO PÚBLICO PARA
LA CREACIÓN DE NUEVOS CARDENALES
CAPILLA PAPAL
HOMILÍA DEL SANTO PADRE FRANCISCO
Basílica Vaticana
Sábado 22 de febrero de 2014
Vídeo
«Y Jesús iba delante de ellos...» (Mc 10,32)
También en este momento Jesús camina delante de nosotros. Él siempre está por delante de nosotros. Él nos precede
y nos abre el camino... Y esta es nuestra confianza y nuestra
alegría: ser discípulos suyos, estar con él, caminar tras él,
seguirlo...
Cuando con los Cardenales hemos concelebrado juntos la
primera Misa en la Capilla Sixtina, «caminar» ha sido la primera palabra que el Señor nos ha propuesto: caminar, y después construir y confesar.
Hoy vuelve esta palabra, pero como un acto, como una acción
de Jesús que continúa: «Jesús caminaba...». Nos llama la
atención esto en los evangelios: Jesús camina mucho e instruye a los suyos a lo largo del camino. Esto es importante.
Jesús no ha venido a enseñar una filosofía, una ideología...,
sino una «vía», una senda para recorrerla con él, y la senda se
aprende haciéndola, caminando. Sí, queridos hermanos, esta
es nuestra alegría: caminar con Jesús.
Y esto no es fácil, no es cómodo, porque la vía escogida por
Jesús es la vía de la cruz. Mientras van de camino, él habla
a sus discípulos de lo que le sucederá en Jerusalén: anuncia
su pasión, muerte y resurrección. Y ellos se quedan «sor56
prendidos» y «asustados». Sorprendidos, cierto, porque para
ellos subir a Jerusalén significaba participar en el triunfo del
Mesías, en su victoria, como se ve luego en la petición de
Santiago y Juan; y asustados por lo que Jesús habría tenido
que sufrir, y que también ellos corrían el riesgo de padecer.
A diferencia de los discípulos de entonces, nosotros sabemos
que Jesús ha vencido, y no deberíamos tener miedo de la
cruz, sino que, más bien, en la Cruz tenemos nuestra esperanza. No obstante, también nosotros somos humanos, pecadores, y estamos expuestos a la tentación de pensar según el
modo de los hombres y no de Dios.
Y cuando se piensa de modo mundano, ¿cuál es la consecuencia? Dice el Evangelio: «Los otros diez se indignaron contra
Santiago y Juan» (v. 41). Ellos se indignaron. Si prevalece la
mentalidad del mundo, surgen las rivalidades, las envidias,
los bandos...
Así, pues, esta palabra que hoy nos dirige el Señor es muy
saludable. Nos purifica interiormente, proyecta luz en nuestra conciencia y nos ayuda a ponernos en plena sintonía con
Jesús, y a hacerlo juntos, en el momento en que el Colegio
de Cardenales se incrementa con el ingreso de nuevos miembros.
«Llamándolos Jesús a sí...» (Mc 10,42). He aquí el otro gesto
del Señor. Durante el camino, se da cuenta de que necesita
hablar a los Doce, se para y los llama a sí. Hermanos, dejemos que el Señor Jesús nos llame a sí. Dejémonos convocar
por él. Y escuchémosle con la alegría de acoger juntos su
palabra, de dejarnos enseñar por ella y por el Espíritu Santo,
para ser cada vez más un solo corazón y una sola alma en
torno a él.
Y mientras estamos así, convocados, «llamados a sí» por nuestro único Maestro, os digo lo que la Iglesia necesita: tiene necesidad de vosotros, de vuestra colaboración y, antes
57
de nada, de vuestra comunión, conmigo y entre vosotros. La
Iglesia necesita vuestro valor para anunciar el evangelio en
toda ocasión, oportuna e inoportunamente, y para dar testimonio de la verdad. La Iglesia necesita vuestras oraciones,
para apacentar bien la grey de Cristo, la oración –no lo olvidemos– que, con el anuncio de la Palabra, es el primer deber
del Obispo. La Iglesia necesita vuestra compasión sobre todo
en estos momentos de dolor y sufrimiento en tantos países
del mundo. Expresemos juntos nuestra cercanía espiritual a
las comunidades eclesiales, a todos los cristianos que sufren
discriminación y persecución. ¡Debemos luchar contra cualquier discriminación! La Iglesia necesita que recemos por
ellos, para que sean fuertes en la fe y sepan responder el mal
con bien. Y que esta oración se haga extensiva a todos los
hombres y mujeres que padecen injusticia a causa de sus
convicciones religiosas.
La Iglesia también necesita de nosotros para que seamos
hombres de paz y construyamos la paz con nuestras obras,
nuestros deseos, nuestras oraciones. ¡Construir la paz! ¡Artesanos de la paz! Por ello imploramos la paz y la reconciliación
para los pueblos que en estos tiempos sufren la prueba de la
violencia, de la exclusión y de la guerra.
Gracias, queridos hermanos. Gracias. Caminemos juntos
tras el Señor, y dejémonos convocar cada vez más por él, en
medio del Pueblo fiel, del santo Pueblo fiel de Dios, de la Santa Madre Iglesia. Gracias.
58
A LOS PARTICIPANTES EN LA ASAMBLEA
GENERAL
DE LA ACADEMIA PONTIFICIA PARA LA VIDA
CON MOTIVO DE SU 20º ANIVERSARIO
Al venerado hermano
Monseñor Carrasco de Paula
Presidente de la Academia pontificia para la vida
Le envío mi cordial saludo a usted, a los señores cardenales y a todos los participantes en la asamblea general
de la Academia pontificia para la vida, en el vigésimo
aniversario de su institución. En esta ocasión, nuestro
pensamiento agradecido se dirige al beato Juan Pablo II,
que instituyó dicha Academia, así como a los presidentes
que han promovido su actividad y a todos los que, en todas partes del mundo, colaboran en su misión. La tarea
específica de la Academia, expresada en el motu proprio
«Vitae mysterium», es «estudiar, informar y formar en lo
que atañe a las principales cuestiones de biomedicina
y derecho, relativas a la promoción y a la defensa de
la vida, sobre todo en las que guardan mayor relación
con la moral cristiana y las directrices del magisterio
de la Iglesia» (n. 4). De este modo, os proponéis dar a
conocer a los hombres de buena voluntad que ciencia
y técnica, puestas al servicio de la persona humana y
de sus derechos fundamentales, contribuyen al bien
integral de la persona.
Los trabajos que realizáis durante estos días tienen por
tema: «Envejecimiento y discapacidad». Es un tema de
gran actualidad, que interesa mucho a la Iglesia. En
59
efecto, en nuestras sociedades se observa el dominio
tiránico de una lógica económica que excluye y a veces
mata, y de la que hoy muchísimos son víctimas, comenzando por nuestros ancianos. «Hemos dado inicio a la
cultura del “descarte” que, además, se promueve. Ya no
se trata simplemente del fenómeno de la explotación y de
la opresión, sino de algo nuevo: con la exclusión queda
afectada en su misma raíz la pertenencia a la sociedad
en la que se vive, pues ya no se está en ella abajo, en
la periferia, o sin poder, sino que se está fuera. Los excluidos no son “explotados” sino desechos, “sobrantes”»
(Evangelii gaudium, 53). La situación socio-demográfica
del envejecimiento nos muestra claramente esta exclusión de la persona anciana, especialmente si está enferma, con discapacidad, o es vulnerable por cualquier
otro motivo. En efecto, se olvida con mucha frecuencia
que las relaciones entre los hombres son siempre relaciones de dependencia recíproca, que se manifiesta con
grados diversos durante la vida de una persona y emerge mayormente en las situaciones de ancianidad, de enfermedad, de discapacidad, de sufrimiento en general.
Esto requiere que, tanto en las relaciones interpersonales como en las comunitarias, se ofrezca la ayuda indispensable para tratar de responder a la necesidad que
tiene la persona en ese momento. Pero en la base de la
discriminación y la exclusión hay una cuestión antropológica: cuánto vale el hombre y en qué se funda su
valor. La salud es ciertamente un valor importante, pero
no determina el valor de la persona. La salud, además,
no es por sí garantía de felicidad. En efecto, esta puede
experimentarse cuando se tiene una salud precaria. La
plenitud a la que tiende toda vida humana no está en
contradicción con una condición de enfermedad o de
sufrimiento. Por lo tanto, la falta de salud o la discapacidad no son nunca una buena razón para excluir o,
60
peor aún, para eliminar a una persona; y la privación
más grave que sufren las personas ancianas no es el debilitamiento del organismo y la discapacidad que deriva
de ello, sino el abandono, la exclusión, la privación del
amor.
Maestra de acogida y solidaridad es, en cambio, la familia: precisamente en el seno de la familia la educación se
inspira de manera esencial en las relaciones de solidaridad; en la familia se puede aprender que la pérdida de
la salud no es una razón para discriminar algunas vidas
humanas; la familia enseña a no caer en el individualismo y a equilibrar el yo con el nosotros.
Es en ella donde «cuidar» se convierte en un fundamento
de la existencia humana y en una actitud moral que se
debe promover a través de los valores del compromiso
y de la solidaridad. El testimonio de la familia llega a
ser crucial frente a toda la sociedad para confirmar la
importancia de la persona anciana como sujeto de una
comunidad que tiene una misión que cumplir y que sólo
aparentemente recibe sin ofrecer nada. «Cada vez que
intentamos leer en la realidad actual los signos de los
tiempos, es conveniente escuchar a los jóvenes y a los
ancianos. Ambos son la esperanza de los pueblos. Los
ancianos aportan la memoria y la sabiduría de la experiencia, que invita a no repetir tontamente los mismos
errores del pasado» (ib., n. 108).
Una sociedad es verdaderamente acogedora de la vida
cuando reconoce que ella es valiosa también en la ancianidad, en la discapacidad, en la enfermedad grave e,
incluso, cuando se está extinguiendo; cuando enseña
que la llamada a la realización humana no excluye el
61
sufrimiento, más aún, enseña a ver en la persona enferma un don para toda la comunidad, una presencia que
llama a la solidaridad y a la responsabilidad. Este es
el evangelio de la vida que, a través de vuestra competencia científica y profesional, y apoyados por la gracia,
estáis llamados a anunciar.
Queridos amigos, bendigo el trabajo de la Academia
para la vida, a menudo arduo porque requiere ir a contracorriente, pero siempre valioso porque presta atención a conjugar rigor científico y respeto por la persona
humana. Esto es lo que he podido constatar conociendo
vuestras actividades y publicaciones, y este mismo espíritu deseo que os anime en el futuro de vuestro servicio
a la Iglesia y a toda la familia humana. Que el Señor os
bendiga y la Virgen os proteja siempre.
Vaticano, 19 de febrero de 2014
FRANCISCO
62
A LOS PARTICIPANTES EN EL SIMPOSIO
“SACROSANCTUM CONCILIUM. GRATITUD
Y COMPROMISO POR UN GRAN MOVIMIENTO
ECLESIAL”
Al venerado hermano
Cardenal Antonio Cañizares Llovera
Prefecto de la Congregación para el culto divino
y la disciplina de los sacramentos
Han pasado cincuenta años de la promulgación de la
constitución Sacrosanctum Concilium, primer documento promulgado por el concilio Vaticano II. Este importante aniversario suscita sentimientos de agradecimiento por la renovación profunda y generalizada de la
vida litúrgica, que el magisterio conciliar hizo posible
para la gloria de Dios y la edificación de la Iglesia, y al
mismo tiempo impulsa a relanzar el compromiso para
recibir y aplicar de manera cada vez más plena dicha
enseñanza.
La constitución Sacrosanctum Concilium y el ulterior
desarrollo del Magisterio nos han permitido comprender más la liturgia a la luz de la revelación divina como
«el ejercicio del sacerdocio de Jesucristo», en el que «el
Cuerpo místico de Jesucristo, es decir, la Cabeza y sus
miembros, ejerce el culto público íntegro» (Sacrosanctum Concilium, 7). Cristo se revela como el verdadero
protagonista de toda celebración, y «asocia siempre consigo a su amadísima Esposa la Iglesia, que invoca a su
Señor y por Él tributa culto al Padre eterno» (ib.). Esta
acción, que tiene lugar por el poder del Espíritu Santo,
posee una profunda fuerza creadora capaz de atraer a
63
sí a todo hombre y, en cierto modo, a toda la creación.
Celebrar el verdadero culto espiritual quiere decir entregarse a sí mismo como sacrificio vivo, santo y agradable
a Dios (cf. Rm 12, 1). Una liturgia que estuviera separada del culto espiritual correría el riesgo de vaciarse, de
perder su originalidad cristiana y caer en un sentido sagrado genérico, casi mágico, y en un esteticismo vacío.
Al ser acción de Cristo, la liturgia impulsa desde dentro
a revestirse de los mismos sentimientos de Cristo, y en
este dinamismo toda la realidad se transfigura. «Nuestro vivir diario en nuestro cuerpo, en las cosas pequeñas, debería estar inspirado, impregnado, inmerso en
la realidad divina, debería convertirse en acción juntamente con Dios. Esto no quiere decir que debemos pensar siempre en Dios, sino que debemos estar realmente
penetrados por la realidad de Dios, de forma que toda
nuestra vida (…) sea liturgia, sea adoración» (Benedicto
XVI, Lectio divina en el Seminario romano mayor, 15 de
febrero de 2012).
A la acción de gracias a Dios por todo lo que ha sido
posible realizar, es necesario unir la voluntad renovada de ir adelante en el camino indicado por los padres
conciliares, porque aún queda mucho por hacer para
una correcta y completa asimilación de la constitución
sobre la sagrada liturgia por parte de los bautizados y de
las comunidades eclesiales. Me refiero, en particular, al
compromiso por una sólida y orgánica iniciación y formación litúrgica, tanto de los fieles laicos como del clero
y de las personas consagradas.
Mientras expreso mi agradecimiento a cuantos han promovido y preparado este encuentro, deseo que dé los
frutos esperados. Con este fin, invoco la intercesión de
la bienaventurada Virgen María y le envío de corazón a
64
usted, señor cardenal, a los colaboradores, a los relatores y a todos los participantes, la bendición apostólica.
Vaticano, 18 de febrero de 2014.
FRANCISCO
65
FIESTA DE LA PRESENTACIÓN DEL SEÑOR
XVIII JORNADA DE LA VIDA CONSAGRADA
Basílica Vaticana
Domingo 2 de febrero de 2014
Vídeo
La fiesta de la Presentación de Jesús en el templo es
llamada también fiesta del encuentro: en la liturgia, se
dice al inicio que Jesús va al encuentro de su pueblo,
es el encuentro entre Jesús y su pueblo; cuando María
y José llevaron a su niño al Templo de Jerusalén, tuvo
lugar el primer encuentro entre Jesús y su pueblo, representado por los dos ancianos Simeón y Ana.
Ese fue un encuentro en el seno de la historia del pueblo, un encuentro entre los jóvenes y los ancianos: los
jóvenes eran María y José, con su recién nacido; y los
ancianos eran Simeón y Ana, dos personajes que frecuentaban siempre el Templo.
Observemos lo que el evangelista Lucas nos dice de ellos,
cómo les describe. De la Virgen y san José repite cuatro
veces que querían cumplir lo que estaba prescrito por la
Ley del Señor (cf. Lc 2, 22.23.24.27). Se entiende, casi
se percibe, que los padres de Jesús tienen la alegría de
observar los preceptos de Dios, sí, la alegría de caminar
en la Ley del Señor. Son dos recién casados, apenas han
tenido a su niño, y están totalmente animados por el
deseo de realizar lo que está prescrito. Esto no es un
hecho exterior, no es para sentirse bien, ¡no! Es un deseo fuerte, profundo, lleno de alegría. Es lo que dice el
66
Salmo: «Mi alegría es el camino de tus preceptos... Tu
ley será mi delicia (119, 14.77).
¿Y qué dice san Lucas de los ancianos? Destaca más
de una vez que eran conducidos por el Espíritu Santo.
De Simeón afirma que era un hombre justo y piadoso,
que aguardaba el consuelo de Israel, y que «el Espíritu
Santo estaba con él» (2, 25); dice que «el Espíritu Santo
le había revelado» que antes de morir vería al Cristo, al
Mesías (v. 26); y por último que fue al Templo «impulsado por el Espíritu» (v. 27). De Ana dice luego que era
una «profetisa» (v. 36), es decir, inspirada por Dios; y
que estaba siempre en el Templo «sirviendo a Dios con
ayunos y oraciones» (v. 37). En definitiva, estos dos ancianos están llenos de vida. Están llenos de vida porque
están animados por el Espíritu Santo, dóciles a su acción, sensibles a sus peticiones...
He aquí el encuentro entre la Sagrada Familia y estos
dos representantes del pueblo santo de Dios. En el centro está Jesús. Es Él quien mueve a todos, quien atrae
a unos y a otros al Templo, que es la casa de su Padre.
Es un encuentro entre los jóvenes llenos de alegría al
cumplir la Ley del Señor y los ancianos llenos de alegría
por la acción del Espíritu Santo. Es un singular encuentro entre observancia y profecía, donde los jóvenes son
los observantes y los ancianos son los proféticos. En
realidad, si reflexionamos bien, la observancia de la Ley
está animada por el Espíritu mismo, y la profecía se
mueve por la senda trazada por la Ley. ¿Quién está más
lleno del Espíritu Santo que María? ¿Quién es más dócil
que ella a su acción?
A la luz de esta escena evangélica miremos a la vida
consagrada como un encuentro con Cristo: es Él quien
67
viene a nosotros, traído por María y José, y somos nosotros quienes vamos hacia Él, conducidos por el Espíritu
Santo. Pero en el centro está Él. Él lo mueve todo, Él nos
atrae al Templo, a la Iglesia, donde podemos encontrarle, reconocerle, acogerle y abrazarle.
Jesús viene a nuestro encuentro en la Iglesia a través
del carisma fundacional de un Instituto: ¡es hermoso
pensar así nuestra vocación! Nuestro encuentro con
Cristo tomó su forma en la Iglesia mediante el carisma
de un testigo suyo, de una testigo suya. Esto siempre
nos asombra y nos lleva a dar gracias.
Y también en la vida consagrada se vive el encuentro
entre los jóvenes y los ancianos, entre observancia y
profecía. No lo veamos como dos realidades contrarias.
Dejemos más bien que el Espíritu Santo anime a ambas,
y el signo de ello es la alegría: la alegría de observar,
de caminar en la regla de vida; y la alegría de ser conducidos por el Espíritu, nunca rígidos, nunca cerrados,
siempre abiertos a la voz de Dios que habla, que abre,
que conduce, que nos invita a ir hacia el horizonte.
Hace bien a los ancianos comunicar la sabiduría a los
jóvenes; y hace bien a los jóvenes recoger este patrimonio de experiencia y de sabiduría, y llevarlo adelante, no
para custodiarlo en un museo, sino para llevarlo adelante afrontando los desafíos que la vida nos presenta,
llevarlo adelante por el bien de las respectivas familias
religiosas y de toda la Iglesia.
Que la gracia de este misterio, el misterio del encuentro,
nos ilumine y nos consuele en nuestro camino. Amén.
68
Febrer 2014
01. Ja que demà és diumenge i molts/es religiosos/es tenen altres activitats pastorals, avui s’han
reunit, a la Real, per celebrar junts la Jornada de
la Vida Consagrada. El
Sr. Bisbe s’hi ha fet present i ha presidit la Missa, que ha acabat amb un
piscolabis en les mateixes
instal·lacions dels Missioners dels Sagrats Cors.
A l’ermita de Sant Honorat s’ha fet un curs sobre
espiritualitat dirigit pel P.
Miquel Mascaró MSSCC i
la Sra. Maria Gener.
Un grup d’alumnes dels
PP. Jesuïtes, a l’església de
Monti-sion, han rebut el
sagrament de la Confirmació de mans del Sr. Bisbe.
02. Han acabat, a Santa
Llucia, els exercicis espirituals que hi han predicat Cati Mir, Antònia
Picornell i Víctor Girón.
S’havia organitzat un servei de guarderia, perquè
els matrimonis que hi
han participat poguessin
deixar els infants en bones
mans i d’aquesta manera
aprofitar més tranquils les
jornades.
La vila de Costitx ha començat les festes per Na
Margalida Cativa. Al matí
hi ha hagut una ofrena floral i la Santa Missa, a la
tarda s’ha pogut visitar la
casa de la Venerable.
El Sr. Bisbe ha presidit
l’Eucaristia de la festa de
la Presentació que s’ha celebrat en la parròquia de
Santa Catalina Tomàs, en
la qual la coral de Binissalem ha cantat la novella
creació del Mestre Baltasar Bibiloni.
03. Festa de Sant Blai. Segueix el costum de beneir,
69
a cada missa, els diferents
aliments que els fidels presenten, sobretot els que
tenen cura de la gargamella. La vila de Campos no
ha deixat d’anar a l’antic
oratori del Sant que hi ha
en la seva contrada.
El professorat de Religió ha tingut la seva jornada de formació, preparada per la Delegació
d’Ensenyament en el
Centre de Professorat de
Palma.
Al Palau s’ha reunit el
Consell Episcopal.
04. S’ha celebrat, a Porreres, un funeral per Mn.
Rafel Sastre i Servera
mort recentment a Cabo
Rojo, diòcesi de Mayagüez,
Puerto Rico, on feia 29
anys que hi treballava
Vida Creixent ha celebrat
sa festa patronal a Petra, tot recordant el Beat
Juníper, en el tres-centè
aniversari de son naixement, ja que la festa era
el diumenge, han aprofitat
aquest dimarts.
El Sr. Bisbe escriu a tots
els membres del Consell
70
de Presbiteri per obrir un
diàleg i mirar de conèixer
millor la situació dels sacerdots, per facilitar la feina que ha de fer la nova
Vicaria que ell personalment vol presidir.
“Maria presenta Jesús”
ha estat el tema que el P.
Antoni Cabrera C.R ha
desenvolupat en la parròquia de Jesucrist Rei
(Viver).
Els Bisbes de la Província
Valentina s’han reunit, a
València, per preparar un
document sobre la vida i
el ministeri dels preveres,
reunió en la qual s’ha fet
present el nostre Sr. Bisbe.
De retorn a Mallorca, al
Palau, ha presidit la reunió del Consell Directiu de
Càritas.
05. El Dr. Francesc Torralba ha vingut a Mallorca i ha fet dues conferències, una al Seminari Nou,
a la qual han assistit una
norantena de preveres,
parlant sobre “Anar a les
perifèries del món per ser
llum”. Al vespre, al CaixaFòrum, ha parlat a més
de tres-centes persones,
presentant-los l’exhortació
apostòlica del Papa Francesc Evangelii gaudium.
El Dr. Mauro García Toro,
al Club Diario de Mallorca, tot celebrant el XXVIII
aniversari del Telèfon de
l’Esperança, ha parlat sobre “La reducción del estrés en la vida cotidiana.
Cómo y por qué”.
Ha mort la Germana Francisca Barceló Gelabert,
monja benedictina (Manacor, 14-10-1926).
06. Mans Unides, tot
preparant
la
jornada
d’enguany, ha fet una Roda
de premsa en la Casa de
l’Església. Roda de premsa que ha estat presidida
pel Sr. Bisbe, informant
que aquesta institució,
a Mallorca, té 775 socis i
que durant l’exercici de
l’any passat es recolliren
305.630,00 €.
S’ha reunit, al Palau, el
Patronat de la Fundació
Santuari de Lluc, aprovant-se el pressupost per
aquest any, que puja a
95.000,00 €.
07. Aquest divendres és el
Dia del Dejuni Voluntari.
Els grups parroquials de la
vila de Porreres que cada
setmana netegen el temple
parroquial i cada mes reparteixen el full parroquial
Semilla. Bona Llavor, s’han
reunit en la Residència,
per compartir unes hores i
sopar junts.
Molta ha estat la gent que
s’ha reunit al cinema Rivoli per veure el documental
Viure de bell nou, que la
Sra. Nila Crespí ha fet, tot
donant a conèixer la tasca
que fa el Projecte Home,
ajudant a deixar el món
de la droga. Mn. Bartomeu
Català s’ha vist acompanyat de nombrosos amics,
com també del Sr. Bisbe
i altres representants del
món institucional de Mallorca.
Ha començat, sota la direcció de la Sra. Montserrat Dezcallar, la restauració del gran quadre titular,
obra del mestre pintor
Joan Muntaner i Cladera (1791), on hi ha la Im71
maculada acompanyada
de Sant Francesc i del Beat
Ramon Llull. D’aquesta
manera es vol començar
a preparar la comunitat
dels PP. Caputxins per celebrar el VII Centenari del
traspàs del Beat Ramon.
El Sr. Bisbe ha administrat el sagrament de la
Confirmació en la capella
del Col·legi Sant Gaietà
dels PP. Teatins. Trenta
han estat els confirmats,
un dels quals ha rebut els
tres sagraments de la Iniciació.
08. S’ha constituït, sota la
presidència del Sr. Bisbe,
al Seminari Nou, el Consell Diocesà de Pastoral.
S’han elegit els membres
de la Comissió Permanent
i s’ha proposat la feina per
aquest curs: renovació dels
Estatuts,
reorganització
territorial i fer un congrés
d’evangelització a partir de
l’Evangelii Gaudium.
Ha començat, a Campanet, la VII Trobada per a
organistes d’església, que
s’anirà desenvolupant durant els dissabtes d’aquest
72
mes de febrer i el primer
dissabte del mes de març.
Tot preparant la propera
Quaresma, s’ha fet, a la
Porciúncula,la segona trobada d’aquest curs sobre
el Cant Litúrgic.
Les Religioses Franciscanes, tot celebrant els
200 anys del naixement
i baptisme de llur fundador, s’han reunit, en el
Convent de Calonge, per
pregar juntes i reflexionar
sobre la missió de Misericòrdia que el P. Fundador
va viure i va encomanar a
les seves filles.
Ha estat admès als Ministeris laïcals, a l’Oratori de
Sant Felip de Porreres, el
jove Andreu Gabriel Veny
i Miró, que està estudiant
Filosofia a Barcelona.
Tot recordant la història de
la parròquia de la Santíssima Trinitat, l’historiador
Gaspar Valero, en la sala
emprada per a les celebracions quan s’edificava el
temple, ha anat explicant
diferents “Notes històriques de la parròquia de
la Santíssima Trinitat de
Palma”.
09. S’ha celebrat a tot
Mallorca la campanya de
Mans Unides de lluita
contra la fam.
Es veu que tot estava preparat o programat. El grup
que s’anomena “Antipatriarcals Mallorca”, format per una trentena de
persones, la majoria de les
quals anaven amb caputxa,
han entrat en la parròquia
de Sant Miquel, mentre es
deia la missa de les 12, i
han començat a cridar a
favor de l’avortament. S’ha
creat un moment de tensió
que els manifestants han
gravat per poder penjar en
la Xarxa. Han promès que
les protestes seguiran fins
que l’avortament no sigui
lliure i gratuït.
La parròquia de Sant Llorenç de Selva ha celebrat
una jornada lúdica religiosa per recaptar almoines,
en vistes a pagar les obres
realitzades en el temple i
en la rectoria. El Sr. Bisbe ha presidit la Missa i ha
participat en el dinar que
s’havia preparat.
10. El professorat de Re-
ligió de la zona d’Inca ha
tingut la seva jornada de
formació en el Centre del
Professorat.
El Sr. Bisbe, que ahir vespre havia sortit cap a Madrid, ha retornat avui capvespre.
11. Avui, festa de la Mare
de Déu de Lourdes, és la
Jornada
Mundial
del
Malalt. Al matí el Sr. Bisbe ha presidit la Missa celebrada en el temple parroquial de Sant Miquel,
que guarda la imatge de
la Mare de Déu de la Salut, acompanyat d’un grup
de malalts, ancians i professionals de la salut. A
la tarda han començat les
celebracions, en la cripta
de la parròquia de Sant
Sebastià, en la qual, cada
dia onze, l’associació Hospitalitat de Lourdes, s’ha
compromès a tenir-hi una
celebració pels malalts.
A l’oratori de Sant Felip
Neri de Sóller, també s’ha
celebrat aquesta diada de
la Mare de Déu de Lourdes, no mancant-hi la tradicional processó.
73
12. El P. Àngel, President
Fundador de les Associacions Missatgers de la
Pau i de l’Associació Edat
Daurada, ha fet una conferència, al CaixaFòrum,
parlant sobre “La Solidaridad como patrimonio”.
Els professors de Religió
de la comarca de Manacor, s’han reunit en els
locals de la parròquia de
Jesucrist Rei per tenir la
seva jornada de formació.
Al Palau s’ha reunit el
Consell Episcopal.
“Jesús i la felicitat humana” ha estat el tema
que el P. Jordi Llompart
TOR ha explicat en la parròquia de Sant Ferran de
la Platja de Palma.
En el Centre Parroquial
de Santa Maria la Major
(Inca), el Sr. Bernat Forteza, a partir de les experiències dels catequistes,
ha anat exposant diferents
propostes
metodològiques per anar fent la catequesi setmanal a les parròquies.
13. Avui ha començat la
seva activitat, a sa Vileta, un centre de Càritas
que cada setmana donarà
aliments a cent famílies
de les parròquies de Son
Roca, sa Vileta, Son Cotoner, Son Espanyolet i
Son Dameto. Cada família, segons la seva situació
humana i econòmica, tindrà una puntuació amb la
qual podrà anar al centre
i escollir els aliments que
necessiti.
Segueix, en la parròquia
de Corpus Christi, l’escola
bàsica de litúrgia.
14. El Sr. Bisbe, davant
l’acte que féu el grup “Antipatriarcals
Mallorca”
diumenge passat en la parròquia de Sant Miquel, ha
donat un comunicat a la
premsa, en el qual fa saber que avui ha presentat
la corresponent denúncia
davant les instàncies pertinents.
Mn. Josep R. Ortega,
a l’Hospital Comarcal
d’Inca, ha parlat sobre
“Cuidados paliativos y enfermedades crónicas III” al
voluntariat de la Pastoral
de la Salut que hi treballa.
74
Mn. Francesc Ramis Darder, als Grups d’Oració i
Amistat, en la Canònica
de Santa Magdalena, ha
predicat un recés parlant
sobre “Lectura bíblica sobre l’exhortació L’Alegria
de l’Evangeli del Papa
Francesc”.
17. Sor María Luisa DíazArias, al Seminari Major,
ajudant en la formació espiritual dels voluntaris que
treballen en la Pastoral de
la Salut, els ha explicat
les paraules d’Isaïes: “Si
no teniu fe, no us podreu
mantenir ferms” (Is 7,9).
15. Les religioses Missioneres dels Sagrats Cors de
Jesús i de Maria enguany
han començat la celebració dels dos-cents anys
del naixement de llur fundadora, Sor Maria Rafela
del Sagrat Cor de Jesús
Lladó i Sala 02.01.1814
– 08.03.1899. Avui, en la
missa celebrada en la parròquia de l’Encarnació,
n’han fet memòria.
la missa conventual de la
Seu.
18. La premsa, prenent
per font la Conselleria de
Salut, ofereix la informació que als hospitals públics de les Balears, l’any
2010, s’hi feren 157 avortaments; l’any 2011, 253;
l’any 2012, 1.379 i l’any
2013, 1.669.
Aquest matí hi ha hagut,
al Palau, reunió del Consell Episcopal.
Marga Requejo i Mn. Antoni Vadell, en la parròquia
de Sant Josep Obrer, han
donat ampla informació
metodològica als qui empren el material del SIC
Jesús és el Senyor II.
La Pastoral Universitària,
amb l’ajuda del Director
de la Coral Universitària,
Sr. Joan Company, i de la
professora Roser Sabiote,
en l’edifici Sa Riera, se-
16. El Sr. Bisbe ha visitat la Casa Pairal que les
Religioses Agustines tenen
a Palma i el capvespre ha
celebrat la missa en el Monestir de Santa Magdalena.
75
guint el cicle de conferències “Figures de l’Antic
Testament a la Música”,
han explicat el salm 110,
Dixit Dominus de Händel.
20. Ha començat, al Club
Diario de Mallorca, unes
Jornades Jacobees, organitzades pel grup mallorquí del Camí de Santiago,
on intervenen el Sr. Bisbe,
Mn. Jaume Alemany, Mn.
Teodor Suau, Mn. Antoni Vadell, Mn. Segundo
Pérez, Degà de la Seu de
Santiago de Compostel·la,
la Sra. Inmaculada Tamayo Guillén, coordinadora
de l’Oficina del Pelegrí a
Santiago de Compostel·la,
i D. Jesús Hernández López, Educador de IIPP al
CP de Segòvia i llicenciat
en Ciències de l’Educació.
ha fet una conferència
parlant sobre “Pere l’amic
coral de Jesús; l’home que
descobreix el vertader rostre del Déu amb nosaltres,
en l’experiència del perdó”.
Amb la presidència del
Sr. Bisbe s’ha inaugurat
76
a Son Térmens, el II Congrés d’Escola Catòlica a
les Illes Balears. Hi han
participat membres dels
77 equips directius dels
centres catòlics, que han
reflexionat sobre “Escola
amb projecció. Reptes, estil propi i espiritualitat”.
21. La Delegació de Pastoral Vocacional ha fet
avui un horabaixa de Cinefòrum, al Seminari Major,
projectant el film Karol.
El Sr. Bisbe ha fet pública
la comissió de consultors
de la Vicaria Episcopal
per als ministeris eclesiàstics, en la qual hi ha sis
preveres, un diaca i dos
seglars.
La CEE anuncia que en les
declaracions de la renda
de l’any 2012 s’ha passat
del 34,83% al 34,87%, resultant que 7.339.102 declarants ho han fet a favor de l’Església, tenint en
compte que, per la crisi,
hi ha hagut una minva de
77.314 declarants.
El professor Xavier Alegre
Santamaria, al Seminari Nou, seguint el curs de
formació permanent per
al professorat de Religió,
ha explicat la proposta de
“Evangeli de Marc al currículum de l’àrea de Religió”.
22. Festa de la Càtedra de
Sant Pere. La capella de
l’antic Seminari ha agombolat la joiosa celebració
d’aquesta festa patronal
en la qual el Sr. Bisbe ha
instituït com a Lectors els
joves seminaristes Francesc Joan Bernabeu i Joan
Femenia. També han celebrat les noces sacerdotals,
les d’Argent els preveres
Antoni Dols i César Murillo, les d’Or els preveres
Miquel Ambròs, Pere Cirer,
Felip Guasp, Jaume Serra, Bartomeu Suau i els
religiosos Sebastià Feliu
SJ, Ricard Janer MSSCC,
Josep A. Martorell i Joan
Jaume SJ.
Uns dos-cents cinquanta
catequistes han participat en la Trobada de catequistes que s’ha fet a
Alcúdia, tot fent festa a la
Beata Francinaina, patrona dels catequistes. S’ha
pogut treballar o en el
Taller d’interioritat: Com
treballar la intel·ligència
espiritual amb els nins i
adolescents, dirigit pel P.
Lenín Vladimir CR, o en el
Taller de cants catequètics
amb Mn. Salvador Gras,
Delegat de Catequesi a Girona.
Els participants en les Jornades Jacobees han pujat
a Lluc a peu, des de Caimari, han participat en la
santa Missa i han compartit un dinar de germanor.
El P. Pere Ribot TOR, al Seminari Nou, ha parlat als
voluntaris que treballen en
la Pastoral de la Salut, sobre “L’art d’acompanyar
en el sofriment humà
IV”.
23. Comencen a Sencelles les festes de la Beata
Francinaina. Sor Cecília
Miró i el cronista oficial de
la vila, Sr. Jordi Llabrés,
han dirigit una visita a un
recorregut històric de la
Beata.
El Sr. Bisbe ha partit, via
Barcelona, per anar a la
Visita ad limina Aposto77
lorum, que tindrà la propera setmana.
24. Un grup de 44 bisbes
espanyols, entre ells el de
Mallorca, han començat
la Visita ad limina que es
perllongarà fins dia tres
d’Abril
25. Avui ha començat, al
Departament de la Pastoral
Universitària del CESAG,
un curs d’introducció al
llibre dels Salms, que durarà fins dia 6 de maig. El
dirigeix el Sr. Jaime Vázquez, Biblista, Doctor en
Teologia i Periodista. Les
sessions acabaran amb la
pregària comunitària de
Vespres.
26. Aquest dimecres, tot
celebrant les festes de la
Beata Francinaina, els vilatans de Sencelles han
fet una Vetlla de pregària
vora el sepulcre de la Beata.
27. Aquesta setmana, en
sessions a Palma, Inca i
Manacor, segueix la iniciació a la Lectio Divina,
78
que dirigeixen els preveres
Gaspar Monserrat i Antoni Pujol per als animadors
dels grups de l’Any de la
Fe.
Ha moret el P. Bernardo
Arrieta Bilbao, mercedari
de la comunitat de Palma.
Festa de la Beata Francinaina i celebració dels
vint-i-cinc anys de la Beatificació. Hi ha hagut ofici
solemne, que ha presidit i
predicat el Vicari General
Mn. Antoni Vera, cantat
per la Coral Sor Francinaina i ball de l’Oferta interpretat per l’agrupació “Es
Jonc”, ofrena floral al baix
relleu que hi ha a la plaça
de l’església. Enguany s’ha
erigit un monòlit, en la
plaça d’Espanya, per retre
homenatge a la gran quantitat de pelegrins que cada
any visiten la tomba de la
Beata.
28. Essent el dia que, a
Roma, el Sr. Bisbe s’ha
trobat amb el Papa Francesc, per indicació de la
Secretaria General del Bisbat, s’ha celebrat la missa
pel Papa i s’ha pregat, en
la Pregària dels fidels, per
aquesta intenció.
Demà és el Dia de les
Illes Balears, per aquesta raó s’ha celebrat, a la
Llotja, una gala per repartir els premis de la Diada.
El Govern ha concedit el
premi Ramon Llull, entre
d’altres, als Blauets de
Lluc i al prevere i escriptor
eivissenc Mn. Josep Planells.
Cronista Diocesà
79
In memoriam
Sor Magdalena Rosiñol Trobat
Germana de la Caritat
Dia primer de febrer, a la Comunitat de Son
Rapinya, Sor Magdalena Rosiñol, natural de Montuïri,
de 78 anys d’edat i 54 de vida religiosa, acabà la vida
aquí per néixer totalment a la Vida amb Déu.
Era una persona pietosa, fervorosa i entregada a
tothom, sobretot als més pobres. La seva entrega quedà
palesa especialment amb els nins. Durant tota la seva
vida religiosa es va dedicar als més petits com a mestra
de preescolar.
Les germanes que l’han coneguda diuen d’ella que
ja de nina fou molt aplicada, ordenada i artista, pintava
molt bé i en conservam molts de quadros creats per les
seves mans.
El seu primer destí va ser Sant Llorenç, poble
del qual ella en parlava amb molta estimació, i d’on
conservava molts bons records. L’activitat de sor
Magdalena durant els 22 anys que hi va residir fou
intensa, al principi ajudant la mestra dins l’aula i
posteriorment dedicada als nins de preescolar del poble.
Ensenyava tan bé i duia tant d’ordre que un inspector
que va passar per allà va quedar admirat de la seva
pedagogia.
Després la destinaren a Eivissa, on va viure 27
anys, també dedicada als pàrvuls i a la comunitat, però
80
sempre trobava temps per anar a visitar –cada setmana–
el vellets de la Residència Reina Sofia.
Els darrers tres anys de la seva vida els ha
compartits amb la comunitat de Son Rapinya, a la qual
arribà ja malalta, cosa que la impossibilità de viure
plenament. D’ella diuen les germanes que no s’ha queixat
mai i sempre ha agraït, encara que només fos amb un
somriure, tos els serveis i atencions. La Comunitat l’ha
cuidada amb molt d’amor i paciència.
Déu, que és el millor Pare, la tengui al seu costat per
sempre.
Germanes de la Caritat
81
GERMANA FRANCISCA BARCELÓ GELABERT
OSB
El 5 de febrer passà a la Casa del Pare des del monestir
de la Santa Família de Manacor. Havia nascut en aquesta
ciutat el 14 d’octubre de 1926. Entrà al monestir l’any
1957, quan encara eren Serventes de la Santa Família.
Després del Concili Vaticà II s’incorporaren a l’Orde
Benedictí i, com les altres germanes, ella passà un temps
als monestirs de Catalunya per a l’adaptació al nou estil
de vida monàstica.
Fou sempre una dona senzilla, molt treballadora,
disponible i, principalment, fidel en la pregària. Fou
sagristana del monestir gairebé tota la vida, fins que els
darrers anys, postrada a una cadira de rodes, ja no es
podia moure. Era freqüent veure-la moltes estones davant
el Sagrari fent pregària silenciosa i recitant salms. Molt
devota de la Mare de Déu, no deixava mai la pregària del
rosari i els darrers dies de la seva vida, sense pronunciarlo amb els llavis, l’anava resant en silenci amb el rosari
a les mans.
En ella es complí la màxima de Sant Benet “ora et labora”.
La seva senzillesa i disponibilitat han estat sempre un
exemple per a la comunitat.
Que el Senyor l’aculli benigne al seu Regne per sempre.
82
83
84
Butlletí Oficial
del Bisbat
de
Mallorca
Any CLIV / 3
Març 2014
85
Sumari
SR. BISBE
-Carta Pastoral Caminam per Església en sortida amb una guia de lectura de l’Exhortació
Apostòlica Evangelii Gaudium........................ 88
- Carta per presentar-la a les comunitats contemplatives......................................................... 176
Bisbat de Mallorca -Ídem als ermitans........................................... 179
-Ídem a les comunitats de religiosos i religioses. 182
Any CLIV /3
-Homilia en la Missa del Dia del Seminari, retransMarç 2014
mesa per IB3TV............................................. 185
Redacció i
-Homilia als catecúmens de la Parròquia de Sant
Administració:
Josep Obrer.................................................. 190
Apartat 26.
-Homilia en el Curset de cursets 2014............... 196
07080
Palma de Mallorca. -Homilia en la Vetla per la Vida, vigília de la solemnitat de l’Encarnació del Senyor............... 201
Dipòsit Legal
P.M. 335-1958. -Homilia en la consagració del temple parroquial de Lloseta, tot celebrantel centenari de
Imprès a
l’erecció de la parròquia................................ 206
Serveis Gràfic
Eugeni,
C/ Temple, 16
-Confirmació de nomenaments......................... 213
07001
Palma de Mallorca -Aprovació d’Estatuts........................................ 213
-Estadística general del Bisbat de Mallorca el
31 de desembre de 2013................................ 214
86
Sant Pare
-Discurso del Santo Padre Francisco a los
Obispos de la Conferencia Episcopal Española en visita Ad Limina Apostolorum........ 217
-Santa Misa, Bendición e Imposición de la Ceniza. Homilía del Santo Padre Francisco... 221
-Celebración de la Penitencia. Homilía del Santo
Padre Francisco............................................ 225
- In memoriam................................................... 241
87
Sr. Bisbe
CARTA PASTORAL 2014
Caminar vers una Església en sortida
INTRODUCCIÓ GENERAL
És la primera carta que com a pastor de la Diòcesi
vos dirigesc. Des de l’inici del meu ministeri episcopal
he pogut percebre la vostra proximitat i també he
anat descobrint les vostres esperances i dificultats.
Som conscients del moment que vivim i que exigeix
de tothom una forta determinació en el seguiment de
Jesucrist i en la realització de la nova vida a la qual Ell
ens convoca. En aquesta línia sempre unim la lloança a
Déu, manifestada de tantes maneres en la celebració de
la fe, com el servei als germans, tant en l’anunci de la
Paraula com en l’ajuda i en l’atenció a les seves ferides
i dificultats.
Vos convid a veure la realitat que ens envolta amb els ulls
mateixos de Crist, el Bon Pastor. És un temps marcat
per la queixa i la negativitat davant les dificultats que
tantes famílies experimenten; però enmig de la dificultat
s’obre pas el desig de quelcom de nou que doni sentit a
les nostres vides i que ens permeti respondre a un estil
de vida més fratern i solidari. En tot això no oblidam
l’herència espiritual i cultural del papa Benet XVI, el
qual ha assenyalat que el repte més radical a què hem
de fer front és el de la fe en el Déu que és Amor, Pare, Fill
i Esperit Sant: “El Pare que, en la plenitud dels temps,
88
envià el seu Fill per a la nostra salvació; Jesucrist, que
en el misteri de la seva mort i resurrecció redimí el món;
l’Esperit Sant, que guia l’Església a través dels segles en
l’espera del retorn gloriós del Senyor” (Porta Fidei, 1).
Des d’aquesta mirada fonamentada en la fe i en el Déu
viu, que és la veritat que ens fa lliures, estam cridats a
sintonitzar amb tantes persones que de moltes maneres
també cerquen el bé del nostre món. No som un gueto,
sinó que tenim una vocació universal, missionera. En
realitat la fe creix quan es dóna als altres, i aquí hi ha el
repte fonamental del nostre ésser i de la nostra missió.
Però la fe no és quelcom ideològic que resta en la teoria,
sinó que neix de la realitat, de la nostra resposta al
Déu que es revela i que es perllonga en la nostra vida
i en la construcció d’un món que es va perfeccionant a
imatge de Crist. Tota una proposta de vida que ens duu
a descobrir una dimensió fonamental del nostre ésser
de cristians: ésser per als altres.
En aquesta primera carta voldria convidar-vos a
continuar el camí dels meus predecessors, en el qual
tots heu participat oferint el millor de vosaltres. Cert
que sempre el blat creix amb la cugula, però és Déu
qui els separarà a la fi dels temps. A nosaltres ens toca
sembrar i treballar perquè el bon blat cresqui en terra
bona. I aquí hi ha la qüestió primordial: de vegades ens
hem dedicat massa a lamentar-nos per les dificultats
que vivim. I d’altres a una crítica que no ha fet justícia a
l’esforç realitzat per moltes persones. És hora de mirar
Crist i, amb Ell, el nostre món, anteposant-ho tot al
seu interès, que és el bé de tota la persona i de tots els
homes i dones.
En aquest sentit vos oferesc unes grans línies d’acció
89
per als propers anys. No es tracta d’un pla perfectament
articulat on s’assenyali passa per passa el que hem de
fer. Això ja ho veurem. Més aviat es tracta de presentar
algunes línies d’acció en què tots som convidats a
participar, tenint en compte els distints organismes
parroquials i diocesans a través dels quals podem fer
arribar la nostra veu i col·laboració. En tot això tindrem
en compte el camí recorregut fins ara. El Senyor hi
ha vingut a trobar-nos. Descobrirem plegats on són
les nostres febleses, allò que ens impedeix respondre
millor la crida del Senyor a treballar en la seva Vinya.
També assenyalarem quins han estat aquells punts
que realment han donat consistència a la nostra vida
cristiana, i quines són les grans possibilitats que el
Senyor obre per a l’anunci i la presència de l’Evangeli
entre nosaltres. És l’hora de l’Esperit que guia l’Església.
Obrim el nostre cor a la seva Divina Presència i, com
a germans que tenen per fonament i causa comuna
viure i anunciar l’amor de Crist, cerquem junts aquelles
respostes que l’Església i la societat ens reclamen.
UNA NOVA MENTALITAT
L’Esperit del Senyor guia la seva Església. Després
del pontificat del papa Benet XVI, marcat per gests de
gran generositat i llibertat, i per una proposta que ha
fet resplendir en la saviesa que neix de l’Evangeli en
diàleg amb la cultura del nostre temps, el Senyor ha
visitat el seu poble en la persona del papa Francesc.
Amb ell han entrat en l’Església noves energies i gests
de proximitat que anuncien la misericòrdia de Déu, fent
realitat el cor mateix de l’Evangeli de Jesús: “Sigueu
misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós” (Lc
6, 36). Sembla que els temps han canviat, ara es percep
d’una manera més directa la novetat de l’Evangeli a
través de la predicació senzilla i propera a l’experiència
90
de les persones que fa el papa Francesc.
En aquest sentit, les propostes que ell ens ofereix en
la seva predicació, i especialment en l’Exhortació
Apostòlica Evangelii Gaudium (“La joia de l’Evangeli”),
constitueixen una font d’orientació fonamental per
al moment de la nostra vida diocesana. Per això una
primera indicació que vos faig és poder introduir-nos en
aquesta nova actitud que ell ens proposa: la conversió
pastoral. Ens diu en aquest respecte: “No ignoro que
avui els documents no desvetllen el mateix interès que
en altres èpoques, i són ràpidament oblidats. No obstant
això, destaco que el que miraré d’expressar aquí té un
sentit programàtic i conseqüències importants. Espero
que totes les comunitats procurin posar els mitjans
necessaris per a avançar en el camí d’una conversió
pastoral i missionera, que no pot deixar les coses com
estan. Ja no ens serveix una ‘simple administració’” (EG
núm. 25). Es tracta, doncs, de secundar aquesta invitació,
que ens ha de dur a realitzar nous camins per viure la
fe. Altra volta el papa ens adverteix: “La pastoral en clau
de missió pretén abandonar el còmode criteri pastoral
del ‘sempre s’ha fet així’. Invito tothom a ser audaços
i creatius en aquesta tasca de repensar els objectius,
les estructures, l’estil i els mètodes evangelitzadors de
les pròpies comunitats. […] Exhorto tothom a aplicar
amb generositat i valentia les orientacions d’aquest
document, sense prohibicions ni pors. L’important és
no caminar sols, comptar sempre amb els germans i
especialment amb el guiatge dels bisbes, en un savi i
realista discerniment pastoral” (EG núm. 33).
Per tot això vos propòs estudiar, llegir i comentar en
grup aquest document del papa Francesc. Pens que pot
refrescar la nostra vida, obrir-nos de bell nou a l’Evangeli
91
i fer-nos veure el gran do que hem rebut i que podem
oferir per al bé del nostre món. Avui, més que grans
tècniques i mètodes evangelitzadors, el que més importa
són les motivacions i els fonaments. Tots hem de saber
reconèixer la presència de l’Esperit Sant, que sempre
va davant de nosaltres, disposant el cor per a acollir el
missatge de la salvació: “Una nit, en una visió, el Senyor
digué a Pau: ‘No tenguis por; continua parlant, no callis.
Jo som amb tu, i ningú no et posarà la mà al damunt.
Aquí a Corint tenc un poble molt nombrós’” (Fets 18, 9).
I des d’aquesta actitud de confiança en l’acció de Déu
podrem descobrir aquelles aspiracions i valors que seran
punts de trobada per anunciar l’Evangeli, mostrant com
il·lumina i transforma les nostres vides.
Per realitzar aquest treball de lectura compartida en les
parròquies o en altres llocs comunitaris, oferesc una
senzilla guia per a la lectura de l’Exhortació Apostòlica.
Podríem iniciar aquesta tasca dins la Quaresma vinent,
perllongant-la durant el Temps Pasqual. En aquesta
línia els Consells de Pastoral, grups de catequistes o
grups de voluntaris de Càritas i tota persona que ho
desitgi podrien constituir-se com a grup de lectura de
l’Exhortació del papa Francesc. Tot això culminaria en
un Congrés Diocesà d’Evangelització que realitzarem
a mitjan novembre, i en què compartirem les nostres
aportacions i també aquelles grans tasques que ens hem
de proposar per al futur de la nostra Diòcesi. Al cap i a
la fi, nosaltres hem rebut l’Evangeli i la nostra missió és
entregar-lo a les noves generacions, a tota persona que
el vulgui acollir com a llum i força d’una nova vida. I per
preparar tot això també tindrem, a principis d’octubre,
una jornada de pregària a manera de recés, als peus de
la nostra sempre estimada Mare de Déu de Lluc.
92
Vos convid a tenir en les mans l’Exhortació Apostòlica,
a llegir-la espesses vegades. Ja veureu que té moltes
dimensions, i tracta molts de temes, tots de gran significat
per a la nostra vida com a membres de l’Església. Però,
entre aquells, vos convid a enfrontar-ne alguns que
consider d’importància especial i que teniu assenyalats
a la guia de treball que vos oferesc.
He assenyalat cinc temes fonamentals sobre els quals
vos convid a reflexionar, conversar i pregar:
• La primera qüestió és plantejar-nos el tema de
la missió de l’Església: “Església en sortida”.
Dins la societat plural que vivim, es planteja qui
som els cristians i quina és la nostra missió. En
aquest sentit una qüestió fonamental és la visió
que tenim de la mateixa Església. De vegades
fa la impressió que és l’administradora d’una
experiència espiritual, o d’una sèrie de costums
religiosos. Urgeix redescobrir que l’Església és el
Cos de Crist, el temple de l’Esperit Sant, i que
la seva missió és la de ser lloc de trobada per a
tots, i sortir a l’encontre de tothom. Es tracta de
redescobrir la vocació missionera de l’Església, de
pensar que la nostra experiència cristiana no és
una cosa que acaba en nosaltres, sinó un do per
a la vida dels altres, per a ser sal i llum del món.
Naturalment aquesta qüestió en duu una altra:
com serà això possible si no cercam allò que ens
uneix, que no és altra cosa que Crist mateix i la vida
nova que Ell ens porta en els sagraments i en el
camí de les Benaurances? Continua essent actual
aquesta crida de Joan Pau II: “Fer de l’Església
la casa i l’escola de la comunió: aquest és el gran
desafiament que tenim davant de nosaltres en
93
el mil·lenni que comença, si volem ser fidels al
designi de Déu i respondre també a les profundes
esperances del món” (NMI núm. 43).
• La segona qüestió és la que el Papa anomena
la crisi del compromís comunitari. És una
invitació a adonar-nos d’on som, de quins són els
problemes, els desafiaments que ens enrevolten.
Vivim en una societat on la fe és un estil que va
contracorrent. En la cultura dominant la fe queda
arraconada a la vida íntima, però reduïda a un
pur sentiment sense força per donar vida. És una
gran qüestió, però sens dubte una altra de força
no gens menor es la situació de l’Església mateixa,
allò que anomena el Papa “les temptacions dels
agents de pastoral”, dels qui tenen una missió
especial en l’Església. Em referesc als qui realitzam
el servei de ser pastors, tant bisbes com preveres,
diaques, consagrats, i als laics tant en família com
en la vida social o en l’Església. És la temptació
de l’abatiment, del pessimisme, del “no podem
fer res”. O també la temptació de la mundanitat,
és a dir, de veure l’Església com quelcom que pot
ésser profitós per al nostre interès, o deixar-la si
provoca inconvenients.
• La tercera qüestió és la dedicada a la tasca més
genuïna de l’Església: l’anunci de l’Evangeli.
No ofereix l’Església una nova proposta per a
l’acció política, sinó que la seva proposta és d’una
vida nova, que es realitzarà de múltiples formes,
alliberant l’home de la por i de l’egoisme i obrint-lo
a una esperança que va més enllà d’aquest món,
i que ja creix entre nosaltres a través de les bones
obres. Per això cal que tots tinguem en compte
la novetat de l’Evangeli com a proposta de vida.
L’Evangeli és Crist mateix, i el que ens conten
94
els texts del Nou Testament és el testimoni de tot
quant veren i visqueren els Apòstols. I aquest és
el tresor que hem rebut i que l’Església guarda i
transmet. No podem deixar de parlar de Crist. La
fe no respon solament a una recerca interior, sinó
que neix de l’escolta de la Paraula. És Crist qui ve
a visitar-nos, és Ell que ésser acollit. Tot això té
grans conseqüències en la transmissió als infants
i joves, és a dir, en la catequesi i altres formes
de presència del missatge cristià en relació amb
la cultura, com és l’ensenyança religiosa escolar.
En aquesta proposta l’important és que parlem
de Crist, i per a això, que ho facem unit al propi
testimoni personal i eclesial. En aquest sentit, és
necessari tornar contínuament a les fonts de la
fe i a aquells texts que il·luminen la nostra ment
i el nostre cor, com són el Catecisme de l’Església
Catòlica i el seu Compendi. Aquest continua essent
un text de referència fonamental que es fa present
entre nosaltres també a través d’altres catecismes
elaborats per la Conferència Episcopal Espanyola
o a través del llibre de la fe per a joves, el YouCat.
• El quart tema és la dimensió social de
l’evangelització. En sabem molt de les obres
de solidaritat en favor dels altres. També del
valor discret però fonamental del do de nosaltres
mateixos, o de la família com a àmbit que sosté
tantes persones en dificultats. Cal reconèixer que
la fe es realitza en l’amor, i que, per tant la caritat
no és simplement una obra que només depèn
dels nostres bons sentiments, sinó una urgència
que neix de l’encontre amb Crist. Qui ha viscut
l’alegria de saber-se estimat per Ell, sap que no li
és estrany res d’humà, i que, per tant, no pot ésser
indiferent davant les esperances i els patiments
95
dels altres. La nostra Diòcesi compta amb múltiples
institucions de solidaritat, però és necessari
ajudar que de cada vegada més siguin expressió
d’una fe viscuda per no caure en la temptació de
reduir-les a una obra nostra, o com dirien uns
altres, a simple filantropia. El papa Francesc ens
recorda que “qualsevol comunitat de l’Església, en
la mesura en què pretengui subsistir tranquil·la
sense ocupar-se creativament i cooperar amb
eficiència perquè els pobres visquin amb dignitat
i per incloure tothom, també correrà el risc de
la dissolució, encara que parli de temes socials
o critiqui els governs. Fàcilment acabarà sumida
en la mundanitat espiritual, dissimulada amb
pràctiques religioses, amb reunions infecundes o
amb discursos buits” (EG núm. 207).
• Finalment, la quinta qüestió fa referència a les
motivacions que han d’impulsar la nostra acció
evangelitzadora. Es tracta d’ésser, com diu el
papa, “evangelitzadors amb Esperit”. Prou
sabem que el nostre món, en què preval la força
de la tècnica, ens pot dur a pensar que deu existir
qualque recepta per anunciar l’Evangeli. Moltes
vegades escoltam persones que diuen que no
sabem vendre bé el producte, que no ens adaptam
a la situació que vivim, que no som significatius
per als altres. Tot això ho hem de tenir en compte,
però no n’hi ha prou. El testimoni de l’Evangeli
no neix simplement de l’exercici de les nostres
tècniques i la nostra bona voluntat, sinó que és
col·laboració amb l’Esperit del Senyor que ens
habita. I per tant necessita aquest contagi amb
els sentiments de Crist i aquesta confiança en
la força del seu Esperit. Els cristians sabem que
som fills de Déu Pare a imatge de Jesús, i per això
96
tenim una doble dimensió a conrar: l’oració i el
servici als altres. En això el testimoni dels sants
és fonamental, i de forma particular la intercessió
i la llum de la Mare de Déu, Mare nostra. Amb ella
aprenem aquelles actituds que poden il·luminar
realment la nostra vida de creients.
Aquestes són les qüestions que vos propòs. La guia de
treball vos oferirà suport i ajuda per al diàleg, a fi d’anar
avançant en una nova mentalitat que ens permeti
comprendre que la nostra hora és d’evangelització,
que el Senyor ens crida a tots a treballar: “Anau i feis
deixebles meus” (Mt 28,19).
REORGANITZACIÓ DELS SERVEIS PASTORALS
Per dur endavant la missió que el Senyor ens ha confiat,
cal obrir-nos a una nova visió de l’Església i de la seva
presència en el nostre món, però alhora és necessària
una nova organització dels serveis que aquesta ha de
realitzar. Una persona sense força interior, sense una
mística, no es mou. Però si no s’organitza la vida,
possiblement es desgastarà i serà poc eficaç. Avui la
nostra Diòcesi necessita plantejar-se a fons com s’ha
d’organitzar per dur endavant la missió evangelitzadora
amb els recursos i les persones de què disposa i sabent
que les mateixes comunitats s’han transformat, no són
les d’antany. Avui tots vivim en una gran mobilitat i ens
dispersam contínuament. Les comunicacions ens porten
a trencar amb l’antic comportament de no moure’ns.
També és ver que la mateixa comunitat cristiana de
Mallorca ha canviat. Tots sabem que la participació
en l’Eucaristia dominical no és la d’altres temps. I que
s’obren noves tasques per anunciar l’Evangeli, com són
l’atenció als infants i als joves i les seves famílies, el món
97
de l’escola, l’acompanyament als malalts, la presència
en l’àmbit penitenciari, les iniciatives de pregària i de
formació… Un conjunt de noves tasques que cal atendre.
Per això la qüestió fonamental és aquesta: com ens hem
d’organitzar perquè en el futur la nostra Església pugui
continuar oferint tot l’Evangeli a tothom? Aquesta és
una pregunta present en el cor de molts, però li hem
de donar forma amb una resposta que sempre serà
imperfecta i que caldrà refer constantment. No hem de
tenir por de cercar nous camins. El papa Francesc ens
recorda que val més equivocar-nos que no fer res, que
l’Església és com un hospital de campanya, no un palau
perfectament acabat.
En aquest sentit, el meu antecessor, el bisbe Jesús
Murgui, publicà el 2012 unes Orientacions pastorals per
donar forma a una nova coordinació entre parròquies:
és el tema de les Unitats de Pastoral. Sé que no és fàcil,
i que aquesta qüestió ha provocat qualque inquietud,
però no tenim més remei que enfrontar-la. El que hi
ha escrit en aqueixes orientacions pot ésser molt útil
també en aquesta hora. Potser calgui concretar més i
corregir-ne algunes coses, però resulta impossible que
l’organització eclesial que hem tingut fins ara continuï.
Per això necessitarem no simplement atribuir més
parròquies a un mateix prevere, sinó cercar noves
energies en la col·laboració dels laics i els consagrats,
perquè es pugui oferir l’anunci de la Paraula, la celebració
de la fe i l’exercici de la caritat en un determinat territori
integrat per diverses parròquies. En tot això, els diaques
permanents també tenen un paper especial. Caldrà
treballar-hi per descobrir quins són els elements que
han de configurar l’exercici del seu ministeri, que és un
do per a la nostra Església diocesana.
98
Per tot això constituiré un grup de treball que en breu
termini pugui oferir-nos indicacions concretes. Vull
destacar l’esforç dels sacerdots de la Diòcesi en aquesta
hora en què és necessari impulsar també una pastoral
vocacional més intensa, i que no acaba amb les vocacions
al ministeri sacerdotal, sinó també a altres formes de
servei eclesial. A tots se’ns demana més intensitat de
vida cristiana i també humilitat per a arriscar i proposar
nous camins d’acció pastoral. La dedicació, estar entre
el poble de Déu, sempre ha estat un element distintiu
dels pastors de l’Església. És allò que el papa Francesc
anomena el gust espiritual d’ésser poble: “Per a ser
evangelitzadors d’ànima també fa falta desenvolupar el
gust espiritual d’estar a prop de la gent, fins al punt de
descobrir que això és font d’un goig superior. La missió
és una passió per Jesús, però, al mateix temps, una
passió pel seu poble” (EG núm. 268).
Quan miram l’edat de molts dels nostres sacerdots
sempre se’n sol destacar l’envelliment, el desgast i el
cansament. Una visió que no és justa amb la voluntat de
fidelitat i de servei que impulsa la majoria del presbiteri.
És ver que l’edat és alta, que són moltes les preocupacions
i de vegades hi ha la sensació de no respondre. Però el
prevere carregat d’anys pot oferir a tothom el testimoni
de la fe i del seguiment de Crist d’una forma senzilla
però eficaç i directa. I que ho és de necessari això per
als més joves! Avui és fonamental que el sacerdot sigui
testimoni de la misericòrdia i de la compassió per
l’home, de l’experiència de saber-se estimat per Déu i
disposat a mostrar a tothom el seu rostre compassiu. I
això a través de les accions concretes del seu ministeri,
com és reunir el Poble de Déu, fomentant-ne la unió,
la predicació i l’ensenyament catequètic, la celebració
de la fe, el suport als qui col·laboren en les tasques de
99
formació i de servici als més necessitats, en la visita
als malalts… Quants de moments per mostrar que Déu
actua en la nostra vida!
OBRIR NOUS CAMINS
L’Església sempre està en camí, i també la nostra Diòcesi.
Una mirada als darrers anys ens permet descobrir una
Església viva que, amb llums i ombres, sempre ha tractat
de respondre als desafiaments que s’han donat entre
nosaltres. No ha d’oblidar ningú que Mallorca ha estat
un laboratori de canvi social i cultural. El fet turístic ha
estat determinant per a una nova forma d’enfrontar la
vida. Però també cal tenir en compte que la nostra Diòcesi
ha estat oberta a la missió, tant a Àfrica com a Amèrica, i
això ha fet que molts de sacerdots i religiosos, en tornar,
oferissin noves perspectives per a l’acció pastoral. No
podem dir que tot hagi sortit bé, però la nostra mirada
és primer de tot de gratitud a Déu. Tot el que hem viscut
ens ha ajudat a complir amb la missió, encara que
també hem anat descobrint limitacions i fins i tot coses
millorables. És sempre la situació de l’Església, que està
en creixement. Alguns, per desgràcia, avui s’erigeixen en
detentors de tota la veritat, amb la capacitat de judicar
el que és bo o dolent per a l’Església, i sobretot un judici
que no fa créixer les persones, sinó que les destrueix.
És el pitjor que ens podia passar: la confrontació entre
nosaltres. Dins l’Església sempre serà necessària la
correcció fraterna, perquè no realitza cap de nosaltres
plenament l’Evangeli, ningú com Jesús. Però la nostra
correcció ha de portar a la comunió, i realitzar-se des de
la comunió, no com si visquéssim en un món a part. Al
llarg de la història, una temptació que acompanya la vida
de l’Església és la d’aquells que, radicalitzant les seves
postures, cercant una autenticitat en el seguiment de
Crist, s’enfronten als altres i judiquen abans de temps
100
allò que només Déu pot judicar. És ver que tots hem
d’esforçar-nos per no trair el missatge de la fe, per ser
fills de l’Església que volen servir-la com ella vol ésser
servida. És a dir, segons el Cor de Crist.
Per això cal mirar amb ulls nous tot quant en aquest
moment realitza la nostra Església per dur endavant la
seva missió. Jo en destacaré algunes iniciatives que crec
que són de gran abast:
• La catequesi d’iniciació cristiana. Destaca
especialment el catecumenat d’adults per a
aquells que no han rebut el Baptisme. És un
do de Déu per a la nostra Església, perquè ens
descobreix com s’arriba a ser cristià a través de
la fe i els sagraments. Ens assenyala el valor
fonamental del valor eclesial, que com una mare
ens acull i engendra a la nova vida cristiana. I
en aquesta línia se situa també la catequesi de
la infància, que es recolza fonamentalment en
la família. Quina oportunitat pastoral més gran
que és aquesta! Tots hauríem de fer l’esforç
de dur endavant la catequesi amb la família;
una catequesi aïllada de la família i de la vida
parroquial no té futur. Al costat d’això tenim el
món de la pastoral escolar en els col·legis catòlics
i també la presència de l’experiència cristiana
en la seva dimensió cultural en l’ensenyança
religiosa escolar. Família, parròquia, escola…
Són l’estel que ha de guiar el nostre esforç. En
aquesta gran tasca de la transmissió de la fe, no
puc deixar de donar gràcies a Déu per l’aportació
de tants a través dels Cursets de Cristiandat o
de les Comunitats Neocatecumenals, per citar-ne
només alguns de molt directament implicats en
101
l’anunci i educació de la fe.
• El treball amb els joves sempre és la tasca
pendent, perquè són molts els esforços realitzats
i de vegades pocs els resultats. Però no podem
oblidar que la missió evangelitzadora amb els
joves no és una qüestió de resultats per demà.
Els temps de maduració en la fe sols Déu els
coneix, a nosaltres només ens correspon sembrar.
La Delegació de Pastoral de Joves és cridada a
desenvolupar un camí de formació cristiana
que abraci les distintes etapes de la vida de la
infantesa a la joventut, i que ho faci en companyia
de moltes altres iniciatives d’educació, com el
temps lliure, el moviment escolta… I tot això unit
a la gran qüestió d’una pastoral que desperta la
vocació cristiana i aquelles vocacions d’especial
consagració al ministeri sacerdotal o a la vida
consagrada.
• El desenvolupament d’una pastoral de cada
vegada més intensa entre els malalts i ancians,
en els hospitals i també en les famílies. Aquí
tenim un tema que creix, però que cal impulsar.
El nostre món sembla que subratlla només la
joventut i el goig de viure, però tots sabem que
això està sotmès al temps, i sens dubte el que més
ennobleix una persona no és tant l’aspecte físic
com, sobretot, la llum de la seva força interior.
La malaltia és una realitat que transforma les
vides, també l’ancianitat. I davant això l’Església
surt al pas, com Jesús féu i així ens ho narren
els Evangelis. Avui, visitar els malalts i les seves
famílies, escoltar aquells que tenen dificultats per
acceptar la pèrdua d’un ésser estimat, acompanyar
els qui treballen en el mon de la salut, és una
102
novetat que creix i que serà necessari continuar
impulsant. I en aquest sentit, no podem oblidarnos d’aquells que intenten refer la vida en les
institucions penitenciàries, una presència eclesial
que ha crescut els darrers anys i que és necessari
ajudar amb nous recursos.
• La celebració de la fe és el cor mateix de l’Església,
perquè s’hi produeix la trobada amb el seu Senyor.
Cuidar la celebració essent feels a les indicacions
de l’Església és fonamental per a tots els cristians,
ja que hi alimentam la nostra fe i hi mostram la
nostra unió amb Crist. En aquesta línia, l’art de la
celebració comença per celebrar l’Eucaristia i els
altres sagraments tal com l’Església ens proposa.
La creativitat no consisteix a canviar el que hem
rebut de l’Església, sinó a ajudar que sigui acollit
pels altres. En aquest sentit són de gran valor
les indicacions que ens ofereix el papa en la seva
Exhortació Apostòlica sobre l’homilia. Tots els
ministres de l’Església hi estan compromesos i
tenim una obligació radical d’intentar renovar la
nostra forma de predicar perquè es pugui establir
el diàleg amb el Senyor i el seu poble que és el cor
de l’oració litúrgica.
• Finalment, com podem celebrar i viure la fe
si aquesta no es realitza en l’amor? L’amor és
l’origen i el fi de la nostra vida cristiana. L’amor
que té Déu mateix com a font i fonament i que
inclou en Ell tots els homes i dones i s’expressa
de múltiples maneres, especialment quan qualcú
sofreix o no té ateses les necessitats fonamentals.
En aquesta línia, Càritas Diocesana és un signe i
instrumento de l’exercici de la caritat a què està
cridada tota l’Església. És l’Església mateixa en
acció a favor de tota persona. Una acció realitzada
103
en nom de Crist i segons la seva inspiració, però
que cerca abans de tot mostrar la proximitat,
suscitar consciència de la dignitat personal,
promoure unes condicions de vida que permetin
a cadascú ésser protagonista de la pròpia vida. I
devora Càritas hi ha moltes altres iniciatives que
cal valorar i per les quals don gràcies a Déu. La
missió caritativa de l’Església té moltes cares i
és necessari valorar-ho. Per això també consider
que seria oportú promoure formes de coordinació
i de relació entre les distintes iniciatives. És
el que proposarem en un futur proper a través
d’un Consell Diocesà de la Solidaritat i la Caritat.
És una proposta per dur endavant d’una forma
més intensa aquest servei de la caritat que neix
de l’experiència de la fe. I amb això, no podem
oblidar el compromís de la Diòcesi de Mallorca
amb els països en desenvolupament, bé d’una
forma més directa en la promoció humana, bé en
el desplegament d’una pastoral que ajudi a créixer
les Esglésies joves. Mallorca Missionera i Mans
Unides són dues institucions fonamentals a les
quals també s’uneix en moltes ocasions Càritas
Internacional.
Són algunes de les accions que realitza la nostra Església
en creixement, que ja hi són i en què tants de cristians
treballen, oferint el seu temps, la seva pregària, la seva
vida. Donem-ne gràcies a Déu. Ens agrada recrearnos en les dificultats que vivim per a ésser cristians,
però aquí tenim un conjunt d’iniciatives que ens parlen
d’oportunitats, d’esperança, de sembra. Demanem al
Senyor que ens doni ulls per veure-ho i coratge per
secundar algunes d’aquestes iniciatives.
104
EVANGELITZADORS AMB ESPERIT
El papa Francesc, en el darrer capítol de la seva
Exhortació Apostòlica ens recorda que el camí de
l’Església no és una cosa que estigui solament en les
nostres mans, com si ella fos una obra nostra. Ens
ve a dir que sense la força de l’Esperit no és possible
l’Església. Aquesta és la gran comunitat dels que seguim
Jesús per l’acció de l’Esperit i caminam com a gran
família cap al Pare. I estam cridats cadascú a oferirhi la nostra resposta i col·laboració, però per a això
necessitam ésser evangelitzadors amb Esperit, que vol
dir “evangelitzadors que s’obren sense por a l’acció de
l’Esperit Sant. Per la Pentecosta, l’Esperit fa sortir d’ells
mateixos els Apòstols i els transforma en anunciadors
de les grandeses de Déu. […] Jesús vol evangelitzadors
que anunciïn la Bona Notícia no sols amb paraules
sinó sobretot amb una vida que s’ha transfigurat a la
presència de Déu” (EG núm. 259).
El papa ens assenyala la gran qüestió: la fe. Es tracta de
secundar l’acció de l’Esperit, i per a això no hi ha altra
possibilitat que posar-nos a escoltar-lo i disposar-nos
a viure segons la seva inspiració, l’expressió més visible
de la qual la tenim en Jesucrist. Si el futur de l’Església
depengués de nosaltres, encomanaríem a una empresa
de màrqueting què hem de fer. Però si l’Església és una
altra cosa, el primer és la santedat, és a dir, la resposta
alegre i confiada a Jesucrist el Senyor en la seva Església.
Els sants són així els qui ens indiquen millor els camins
a seguir, i no sols per l’actitud que és necessari que
cultivem en nosaltres, sinó també per algunes de les
iniciatives que ells han promogut en l’Església. Quan
ens demanam què hem de fer per anunciar l’Evangeli
cal fer memòria de Jesucrist i amb Ell de tots aquells
que l’han seguit i a través d’una saviesa que neix del
105
diàleg entre la fe i la cultura de cada moment han oferit
una resposta per promoure l’encontre amb Jesucrist.
Sempre acostumam a acabar aquestes reflexions amb
una referència a Maria, la nostra Mare. Tal volta perquè
ella, en l’Evangeli apareix d’una forma molt discreta,
però refulgeix tant que no podem parlar de Jesús
ni de la seva presència entre nosaltres sense fer-ne
referència. El papa ens recorda quelcom decisiu per a
descobrir un nou to evangelitzador. I vos ho present com
la fi d’aquesta carta: “Hi ha un estil marià en l’activitat
evangelitzadora de l’Església. Perquè cada vegada que
mirem Maria tornem a creure en l’aspecte revolucionari
de la tendresa i de l’afecte. En ella veiem que la humilitat
i la tendresa no són virtuts dels febles sinó dels forts,
que no necessiten maltractar els altres per a sentir-se
importants. Mirant-la descobrim que la mateixa que
lloava Déu perquè ‘derroca els poderosos del soli’ i ‘els
rics se’n tornen sense res’ (Lc 1, 52-53) és la qui posa
calidesa de llar en la nostra recerca de justícia. Es també
la qui conserva acuradament ‘totes les coses meditantles en el seu cor’ (Lc 2, 19)” (EG núm. 288).
Bisbe de Mallorca
106
Caminam per una Església
en sortida...
PROPOSTA DE GUIA DE LECTURA
DE L’EVANGELII GAUDIUM
1) INTRODUCCIÓ: PARTIM DE LES NECESSITATS
L’exhortació apostòlica del papa Francesc Evangelii Gaudium és una gran oportunitat per a la nostra Església de
Mallorca, per reflexionar sobre el moment pastoral que
vivim. Els plantejaments que ens fa el papa a la seva
carta ens obrin camins de reflexió, per tal de respondre
al gran repte que tenim com a Església de Mallorca: dur
l’Evangeli als homes i les dones que habiten a la nostra
terra, especialment a les perifèries existencials.
Si bé, aquesta reflexió il·luminada per les paraules del
papa Francesc no pot ser desencarnada. Ha de partir
de posar els peus a terra, a la nostra realitat, i més concretament, a la teva realitat, la de cadascú, la de cada
comunitat cristiana, la de cada parròquia, escola, moviment, realitat eclesial...
Per això és important que llegim l’Evangelii Gaudium des
de l’únic punt de vista que es pot fer, des del teu, des de
la teva història concreta, com a cristià que vius a Mallorca, des de la teva edat, situació, des de la teva comunitat
cristiana. Deixa que les paraules del papa il·luminin la
teva realitat concreta, teixida de llums i ombres, i t’estimuli a sortir del teu redol de seguretat per tal de viure i
d’anunciar novament l’Evangeli.
107
Volem apuntar algunes necessitats que detectam des
de l’equip episcopal per tal d’ajudar-nos mútuament a
reflexionar:
1. Necessitam situar-nos en la mentalitat i en l’acció
d’una Església en sortida, d’una Església en missió,
que vol sortir d’ella mateixa per anunciar l’Evangeli
de nou. Volem que aquesta idea passi d’un lema
bell a criteris i accions pastorals concretes.
2. Urgeix cercar i demanar al Senyor que ens ajudi a
canviar el nostre estat d’ànim: a passar de la lògica
de la lamentació a la lògica de l’agraïment i esperança des de Déu, des de l’actitud orant i d’escolta
de l’Evangeli que allibera.
3. Ens interessa aprofundir en el significat profund
del concepte “evangelitzar”. Què volem dir? Què
significa i què suposa? I ens agradaria arribar a
consensuar aquest significat des de l’experiència,
en comunitat, sentint-nos poble de Déu, Església...
4. Per això hem de prendre el pols a la vida, a la vida
concreta de la nostra Diòcesi, a les múltiples realitats que hi habiten: des de les parròquies, els moviments, les escoles, els hospitals, tot el dispositiu
de la pastoral de la caritat, així com les realitats
de marginació, fins i tot mirant els sectors que se
senten més allunyats de l’Església... Quan prenim
el pols a la vida, hem de ser conscients que hem
de fer camí cap a la comunió, cap a descobrir la
bellesa i la oportunitat que suposa la diversitat.
5. Clarificant el que significa Evangelitzar, a la llum
de la pròpia realitat, ens durà a posar nom a les
perifèries existencials que tenim al nostre entorn,
així com prendre consciència de les necessitats
que tenim com a Església en sortida. Segurament
108
una que en detectam amb molta profunditat és la
necessitat d’un teixit comunitari. L’apòstol missioner necessita sentir-se protegit, pertanyent a una
comunitat viva, l’Església..., però aquesta Església s’ha de concretar sempre en una comunitat
propera, acollidora, oberta, evangèlica. Caldrà ser
creatius i arriscar-nos a revisar i a experimentar.
6. Aquest treball de reflexió que volem impulsar necessita la pregària, l’escolta profunda de l’Evangeli,
per tal de poder fer un discerniment seriós. És
urgent i necessari, és prioritari, que ens posem
davant el Senyor, personalment i en comunitat,
per invocar la gràcia de l’Esperit, per sentir com el
Senyor ens acompanya.
7. L’ànima de tot aquest projecte és l’Evangelitzador.
Abans que mètodes d’evangelització, necessitam
apòstols que vulguin respondre a la crida que ens fa
el Senyor: “Anau a tots els pobles i feis-los deixebles
meus” (Mt 28, 19). Això apunta necessariament a
un procés formatiu per a la missió. No esperem que
un vaixell ens porti un equip de missioners experts
que tenguin la gosadia de reevangelitzar Mallorca.
Això ho deixam a la història, que ens recorda la
reconquesta per part del Rei en Jaume. Aquest projecte de nova evangelització l’hem de dur a terme
nosaltres, tu i jo, els qui som aquí, els que sentim
el desig i tenim l’audàcia d’anunciar l’Evangeli amb
nou ardor, encara que alhora ens sentim dèbils,
limitats, pobres, petits... Aquesta pobresa llegida
a la llum del “Magníficat” pot ser molt fecunda als
ulls de Déu, i sota l’ombra del Sant Esperit.
109
Tota aquesta reflexió la volem fer a l’estil “sinodal”, és
a dir, fent camí junts durant aquesta Quaresma i Pasqua. Per això et convidam a llegir, escoltar, comentar i
compartir el text de l’Exhortació Evangelii Gaudium. Et
proposam una selecció de números del document, amb
unes preguntes que t’ajudaran a reflexionar-hi personalment i en grup.
No serà un parlar per parlar. Serà interessant acollir i
recollir tot el que anem reflexionant, per tal de projectar
en el mes de novembre de 2014 un Congrés per a l’Evangelització.
2) PAUTES PER A REFLEXIONAR EN GRUP
L’EXHORTACIÓ DEL PAPA
El Bisbe ens convida a organitzar-nos en grups per tal de
reflexionar junts sobre l’Exhortació del papa, fer-la més
nostra. L’important no és respondre les preguntes. Del
que es tracta és que ens trobem junts, en petits grups,
per tal de pregar junts i compartir les nostres reflexions
a la llum de les paraules del papa i de la realitat concreta
que vivim.
Et proposam algunes pautes per a les reunions:
1. Amb quin grup? És clar que es poden crear
grups nous a les nostres comunitats per aquesta
ocasió, però és clar que també podem partir dels
grups que ja existeixen a les nostres parròquies
(catequistes, acció social, pastoral de la salut,
animació litúrgica); també podem fer un grup
amb l’equip de pastoral d’una escola, o un grup
d’un moviment determinat... Del que es tracta és
que ens posem en actitud d’escolta del que ens
proposa el papa.
2. Reunions-trobades. En proposam cinc, seguint
110
el fil conductor de la mateixa Exhortació del Sant
Pare. Està dividida en cinc capítols; per això la
proposta de cinc reunions. Més endavant trobaràs una selecció per a la lectura, per tal de facilitar-la. Si bé, és clar que sempre és millor fer-ne
una lectura completa. És possible que per algun
capítol no basti una reunió. Se’n poden fer més.
3. Com preparam la reunió? Lectura a casa...
Cada persona llegeix a casa, abans de la reunió,
els números corresponents de cada capítol que
s’indiquen a continuació. També pots mirar les
preguntes que se suggereixen per al diàleg de
grup. Naturalment, cadascú ho fa des de la pròpia experiència per compartir a la reunió amb
els altres.
4. Pregària inicial. Al començament de la reunió,
després de saludar-nos, feim una estoneta de silenci per posar-nos en mans del Senyor, llegim el
text de l’Evangeli del proper diumenge i resam la
invocació de l’Esperit Sant que tens a continuació:
Vos deman, Déu meu,
la vostra gràcia i la vostra ajuda,
perquè totes les meves intencions, pensaments i accions
estiguin orientades únicament al vostre servei i la vostra
lloança.
5. Lectura del text de la introducció al capítol.
A les pàgines següents trobaràs la selecció de
continguts que proposam per reflexionar. Per
cada reunió proposam una introducció, que és
una brevíssima síntesi del capítol de l’Exhortació
Apostòlica que aquell dia tractarem. Abans de
començar el diàleg, llegiu el text introductori que
ens toca reflexionar com a punt de partida.
111
6. Diàleg compartit. Per al diàleg ens poden ajudar les preguntes que acompanyen cada reunió.
L’important però no és cenyir-se a respondre les
preguntes, sinó sobretot que sigui una ocasió per
a reflexionar. Per facilitar el diàleg, convendrà
tenir un moderador o responsable del grup.
7. Concreció. Com a grup responem a la pregunta
per a la concreció, que trobam al requadre final
de cada reunió.
8. Silenci-Oració. Acabam la reunió amb una estoneta de silenci, i amb la pregària del Parenostre i l’oració a la Mare de Déu, estel de la nova
evangelització, que trobam al final de l’Evangelii
Gaudium (núm. 288).
Verge i Mare Maria,
vós que, moguda per l’Esperit,
acollíreu el Verb de la vida
en la profunditat de la vostra fe humil,
totalment entregada a l’Etern,
ajudau-nos a dir el nostre «sí»
davant la urgència, més imperiosa que mai,
de fer ressonar la Bona Notícia de Jesús.
Vós, plena de la presència de Crist,
duguéreu la joia a Joan Baptista,
fent-lo exultar en el si de la mare.
Vós, estremida de goig,
cantàreu les meravelles del Senyor.
Vós, que estiguéreu plantada davant la creu
amb una fe indestructible
i rebéreu l’alegre consol de la resurrecció,
recollíreu els deixebles en l›espera de l’Esperit
perquè nasqués l›Església evangelitzadora.
Aconseguiu-nos ara un nou ardor de ressuscitats
per a dur a tothom l’Evangeli de la vida que venç la mort.
112
Donau-nos la santa audàcia de cercar nous camins
perquè arribi a tothom el do de la bellesa que no s’apaga.
Vós, Verge de l’escolta i la contemplació,
mare de l’amor, esposa de les noces eternes,
intercediu per l’Església, de la qual sou la icona puríssima,
perquè ella mai no es reclogui ni s’aturi
en la seva passió per instaurar el Regne.
Estel de la nova evangelització,
ajudau-nos a fer resplendir el testimoni de la comunió,
del servei, de la fe ardent i generosa,
de la justícia i l’amor als pobres,
perquè l’alegria de l’Evangeli
arribi fins als extrems de la terra
i cap perifèria no es privi de la seva llum.
Mare de l’Evangeli vivent,
font d’alegria per als petits,
pregau per nosaltres.
Amén. Al·leluia.
3) CONTINGUTS DE LES 5 TROBADES
Proposam cinc trobades per reflexionar sobre l’Exhortació Evangelii Gaudium. A l’apartat anterior proposàvem unes pautes a seguir en les nostres reunions en
grup. En el present apartat proposam els continguts que
podem fer servir per aquestes trobades de reflexió.
Per cada una de les trobades proposam un capítol
del document del papa. I per tal d’ajudar la reflexió, en
el present apartat trobaràs sempre:
- Una introducció al capítol, on se’t presenta
una síntesi del contingut del capítol perquè en
tenguis una idea general. Aquesta introducció és
la que llegirem tots junts al principi de la reunió.
- Una proposta de lectura de números concrets
de l’Exhortació Apostòlica (es tracta dels nú113
meros en què es divideix el document, no les
pàgines). Es tracta d’una selecció per tal de
facilitar que els puguis llegir a nivell personal
per tal de preparar la trobada amb els altres.
Fixa’t que és una proposta de selecció; és clar
que ho pots llegir tot.
- Algunes qüestions per facilitar el diàleg en
grup. Veuràs que en alguns dels qüestionaris
citam Francesc Torralba. Ens referim a les paraules que pronuncià a la conferència al CaixaFòrum el dia 5 de febrer, i que podeu veure en
un DVD editat per la Secretaria de Comunicació
del Bisbat de Mallorca.
- Al final, en un requadre, trobam la Pregunta
per a la concreció.
PRIMERA TROBADA DE GRUP
I. LA TRANSFORMACIÓ MISSIONERA
DE L’ESGLÉSIA
Introducció al capítol
Abans d’entrar en el cor del document, dividit en
cinc capítols, el papa Francesc, des de la introducció,
pretén centrar el tema que vol tractar en aquesta Exhortació i, al mateix temps, en defineix els límits:
“Procuro, a més, expressar les preocupacions que
em mouen en aquest moment concret de l’obra evangelitzadora de l’Església [...]. Aquí he optat per proposar algunes línies que poden encoratjar i orientar
en tota l’Església una nova etapa evangelitzadora”
(núm. 16-17).
La situació que viu l’home d’avui, en un món dominat pel consum, és la causa que engendra individualisme
i una profunda tristor en el cor de la persona. Això no
114
obstant, recollint el principi filosòfic d’antany, el papa ens
recorda que el bé sempre tendeix a difondre’s i a comunicar-se. Per aquest motiu, la vida dels evangelitzadors
no pot tenir un posat trist, tot el contrari, tota ella ha
d’irradiar fervor, ja que a través seu són molts els cridats
a escoltar la Bona Nova de l’Evangeli (Cf. núm. 2-14).
Del primer capítol, el més breu de tota l’Exhortació,
en podem subratllar aquestes idees:
L’Església en “estat de sortida”, un dinamisme que apareix constantment en la Paraula de
Déu i del qual un dels paradigmes més rellevants es troba en la figura d’Abraham (núm.
20). Més endavant el papa dóna una definició
del que ell entén per “Església en estat de sortida”: és la comunitat de deixebles missioners
els quals són conscients que fou el Senyor el qui
va tenir la iniciativa, essent, el seu mode de fer,
un exemple per als seus seguidors (núm. 24).
Un somni: Que l’opció missionera que ha d’assolir l’Església en tots els seus camps: el dels
costums, els estils, el llenguatge..., demana una
pastoral de conversió; una conversió que va des
de cada Església local amb el seu cap i pastor
fins al mateix bisbe de Roma i totes les estructures de la mateixa Església (núm. 30-32). El
coratge missioner podrà, certament, ajudar-nos
a vèncer la por davant les necessàries revisions
que ha de fer l’Església, una tasca a la qual tots
som convidats (núm. 43)
L’Església en “estat de sortida” ha de ser una
Església de portes obertes (46), que no es guarda per a ella mateixa ni es tanca en els temples,
sinó que surt per oferir a tots els homes la vida
de Jesucrist, encara que això impliqui un risc,
el risc que es pugui accidentar o fer-se alguna
115
ferida pel fet de sortir al carrer (núm. 49).
Proposta de lectura
Et suggerim la lectura de la introducció i de tot el capítol
primer (núm. 1-49).
Qüestions per al diàleg
1) Francesc Torralba, a la conferència al Caixa-Fòrum, va proposar tres motius per trobar la fonda
alegria de què parla el papa a l’EG:
a. No estic sol en el món. Déu vetla per cada
un de nosaltres. Aquest vincle entre Déu i
nosaltres és indestructible.
b. L’Evangeli és per a tothom. No hi ha exclusivismes. Tots som reconeguts i acollits per
Déu. Déu m’ha salvat de la mort.
c. El que omple la persona és donar-se als
altres.
Aquesta profunda alegria neix de l’encontre
amb Jesucrist.
• Com estic d’alegria? Com visc l’encontre amb el Senyor?
• Què necessit personalment com a
cristià/ana? Què necessit com a grup/
parròquia/comunitat/moviment, per
aprofundir en l’encontre del Crist i
viure l’alegria de l’Evangeli?
A l’hora de pensar les necessitats a nivell personal per viure l’espiritualitat de l’alegria, és
important que les concretis des de tu, i no sols
per als altres. Pensa que quan jo exprés una
necessitat, vol dir que estic disposat a viure-ho,
116
o a intentar-ho, almanco.
2) Perquè l’Església de Mallorca sigui una Església en
sortida, què ens manca? Com ho podem fer? Què
puc fer jo? Què podem fer com a grup?
a. Com puc possibilitar que els allunyats
puguin també tenir una experiència d’encontre amb el Senyor?
b. Per anar a les perifèries existencials he de
sortir dels espais còmodes? He de tenir
l’audàcia de comunicar la fe, dir que som
cristià... Com estic d’audàcia, de coratge?
O tenc vergonya de dir que som cristià?
c. Què vol dir en el meu cas, o en el nostre
cas, “fer olor d’ovella”?
3) Si volem esser “Església de portes obertes”,
a. En què m’he de convertir per ser més
acollidor?
b. I el nostre grup / comunitat / escola /
moviment, en què ens hem de convertir?
4) Al núm. 33 de l’Exhortació, el papa proposa que
una pastoral en clau missionera abandona el còmode criteri del “sempre ho hem fet així”. Quan i
com utilitz aquest criteri, i per què? En quin
sentit ens hauríem “d’accidentar” per sortir
al carrer?
PREGUNTES PER A LA CONCRECIÓ
• Al teu entorn (familiar / parroquial / moviment
/ escola...) quines són les perifèries? Qui està a
les perifèries? Qui necessita llum de nosaltres,
de mi? Com acostar-m’hi / acostar-nos-hi?
117
• Quins camins concrets, realistes i possibles he
de posar en marxa perquè la nostra comunitat
tengui les portes obertes?
SEGONA TROBADA DEL GRUP
II. EN LA CRISI DEL COMPROMÍS COMUNITARI
Encara que, segons les seves paraules, la intenció
del papa no sigui la d’oferir una anàlisi exhaustiva de la
realitat que vivim, tanmateix en subratlla alguns aspectes, com són:
Així com en cap cas és lícit matar, cal ser
conscients que avui cal dir no, amb fermesa,
a l’economia de l’exclusió i de la iniquitat
perquè també mata (núm. 53-54). Aquest estat
de coses fa que ens tornem incapaços de sentir
compassió davant el drama humà que molts de
conciutadans viuen avui, i la causa està en el fet
que la cultura del benestar ens ha anestesiat.
A mesura que hom pren consciència d’aquest
estat de coses, espontàniament ha de respondre
amb tot un conjunt de negatives: no idolatrant
els doblers ni fent-se’n servidor, no a la iniquitat
que genera violència, etc.
La cultura que ens envolta configura el nostre tarannà, majoritàriament la cultura d’avui
tendeix vers el que és exterior, vers allò immediat, visible i fàcil de conquerir; en definitiva, la
nostra és, en gran part, una cultura superficial
(núm. 62).
Per altre costat, en el cor de la mateixa cultura
hom viu, avui, per una part un procés de secu118
larització molt accelerat, el qual tendeix a reduir
la fe i la vida eclesial a l’àmbit privat; i, per altra banda, l’individualisme postmodern que es
viu debilita i empobreix les relacions humanes
(núm. 64-67).
El repte de la inculturació de la fe. Malgrat
el desafiament actual de la inculturació de la
fe, cal tenir una mirada oberta, ja que l’Esperit
actua directament sobre persones i cultures;
un fet que feia dir al Vaticà II que hi ha llavors
del Verb més enllà de l’Església (núm. 68-69).
Allò al que sí cal adherir-se i aquelles altres
actituds que cal rebutjar. Entre les postures
que cal potenciar, el papa assenyala aquestes:
el repte d’una pastoral missionera (núm. 78) i
les noves relacions generades per la persona de
Jesús (núm. 87). Contràriament, cal superar
altres aspectes que són negatius per als agents
de pastoral, com la tristesa egoista (núm. 81),
el pessimisme estèril (núm. 84), la mundanitat
espiritual (núm. 93), o la guerra entre els mateixos agents (núm. 98).
Altres reptes eclesials. El capítol acaba assenyalant nous desafiaments com el de la
necessària atenció al laïcat, que forma la gran
majoria de membres de l’Església (núm. 102);
la necessitat d’ampliar els espais per a una
presència femenina més incisiva dins l’Església
(núm. 103-104); la pastoral juvenil (núm. 105)
i la manca de vocacions al ministeri ordenat
(núm. 107).
Malgrat tot, diu el papa Francesc, els reptes
se’ns presenten per ser superats (núm. 109).
119
Proposta de lectura
Proposam llegir d’aquest capítol tot el que fa referència
a alguns desafiaments culturals (núm. 61-70), i a les
Temptacions dels agents de pastoral, per tal de fer un
bon examen de consciència (núm. 79-109).
1) Francesc Torralba, a la seva conferència, ens
proposava que davant aquest món regit per una
“economia que mata”, els cristians hem d’acollir
la novetat radical de Déu, i viure l’honestedat i la
coherència.
a. Com ho visc jo a nivell personal, i a nivell
comunitari?
b. Quins canvis he de fer en la meva vida per
viure-la en coherència?
2) La gran temptació de l’agent de pastoral és esde-
venir “un funcionari: no em demanis més, ja he
complit”.
a. I el pessimisme estèril... Això que repetim
tant: “no hi ha res a fer”, les profecies de
calamitats, un neopelagianisme (com si tot
depengués de mi).
b. Una altra gran temptació és la mundanitat
espiritual, aprofitar càrrecs i títols per esser algú, i no com a oportunitat per a servir.
Moltes vegades aquesta mundanitat neix de
la por i de la necessitat que tenc de reconeixement.
c. Caïnisme intraeclesial (Caín, el germà
d’Abel). La maledicència. No ens en perdonam ni una. Vivim la diversitat com un drama i no com una oportunitat. La uniformitat
mata l’Església... Cal recuperar l’actitud positiva de la confiança, de l’estima de l’altre...
120
Quin examen de consciència faig davant totes aquestes temptacions? Què he de canviar
dins la meva vida? I en la meva comunitat?
PREGUNTA PER A LA CONCRECIÓ
• Quins creus que són els grans reptes que té
l’Església de Mallorca? On són les seves grans
necessitats, a partir del que diu el papa als núm.
102-109, i del que tu perceps des de la teva realitat (responsabilitat-formació de laics i laiques,
l’aportació de la dona en els processos de decisió
de l’Església, la pastoral d’infants i joves i famílies,
pastoral de vocacions i selecció de candidats al
Seminari, perfil dels ministres ordenats (preveres
i diaques)?
TERCERA TROBADA DE GRUP
III. L’ANUNCI DE L’EVANGELI
Després d’haver pres consciència dels reptes actuals, uns originats pel canvi de cosmovisió que viu el
nostre món, i altres procedents de la mateixa vida interna
de l’Església, el tercer capítol de l’Exhortació queda centrat sobre l’anunci de l’Evangeli, resumit en el kerigma
apostòlic.
L’evangelització és tasca de tota l’Església.
L’evangelització, diu el papa, és un misteri que
endinsa les seves arrels en la Trinitat, però es
concreta en un poble pelegrí i evangelitzador, el
Poble de Déu (núm. 111-113), que té com a tret
important el fet de ser el lloc de la misericòrdia
de Déu (núm. 114). Aquest Poble, per altra part,
té rostres molt diversos pel fet de ser un poble
encarnat entre els pobles de la terra (núm. 115).
121
En el si del Poble de Déu tots som deixebles
missioners, pel fet d’haver rebut un mateix
Baptisme. El Baptisme, per tant, no pot ser
quelcom del passat que quedi com a simple
record, sinó que tots hem de créixer com a
evangelitzadors (núm. 120-121). És possible
que ens demanem com ser evangelitzador, avui,
qüestió a la qual l’Exhortació respon convidant
a fer-ho “persona a persona”, és el que podríem anomenar “evangelització informal” (núm.
127-129); ara bé, per molt important que sigui
el “boca a boca”, no es pot oblidar que l’anunci
també ha d’arribar a la cultura, al pensament i
a l’educació (132-134).
L’homilia com a pedra de toc. La idea que més
sobresurt en l’escrit del papa, com a definició de
l’homilia, és la idea de “diàleg”. L’homilia no és
tant un moment de catequesi ni de meditació,
sinó un temps de diàleg de Déu amb el seu poble
(núm. 137-141).
La importància d’aquest diàleg comporta
unes exigències, com són: escoltar atentament
la Paraula amb actitud humil; només així hom
podrà donar “culte a la veritat” (núm. 146);
personalització de la Paraula, això vol dir
familiaritzar-se amb la Paraula; fer-se oient del
que viu el poble per tal que la Paraula ressoni
amb més força i convidi a assolir noves actituds
(núm. 154-155); una altra característica que ha
d’acompanyar la predicació és l’ús del llenguatge
positiu, el qual més que ser un llenguatge
moralitzador serà un llenguatge propositiu
(núm. 159).
Caminar vers una catequesi kerigmàtica i
122
mistagògica. Hem redescobert, diu el papa,
que també en la catequesi té un rol fonamental
el primer anunci kerigmàtic, ja que, com s’ha
recordat tantes vegades, el kerigma ha d’ocupar
sempre el centre de qualsevol acció evangelitzadora (núm. 164-167). L’altra característica que
tampoc no hauria de mancar a la catequesi és
la iniciació mistagògica (núm. 166).
Proposta de lectura
En la trobada d’avui proposam llegir el primer apartat del
tercer capítol: “Tot el Poble de Déu anuncia l’Evangeli”
(núm. 110-134).
També podríem aprofundir en el que significa el Primer
Anunci i l’acompanyament del procés de fe (núm. 160175).
1) Ens agrada el concepte de Poble de Déu, però
poble implica diversitat d’edats, de condicions,
d’estils de vida, distints criteris evangelitzadors...
a. Com vius la comunió dins la diversitat?
b. Estàs obert a la diversitat dins l’Església, als que són diferents a tu?
c. Què podríem fer per potenciar la comunió, el diàleg...?
2) Del que tu coneixes de l’Església de Mallorca,
quines experiències destacaries de primer
anunci de la fe? Com creus que les podem
potenciar?
a. Coneixes la proposta de catequesi de
família? Coneixes els cursets de cristiandat?
123
b. En coneixes d’altres?
3) Fixa’t que moltes activitats pastorals estan
orientades a “preparar per rebre un sagrament”. Ens adonam que moltes vegades els que
sol·liciten el sagrament, encara que estiguin
batejats, no coneixen Jesucrist. Com hem
d’anar transformant amb realisme aquestes
propostes: a fi que deixin de ser simples
preparacions per rebre un sagrament, per
ser propostes d’una experiència de trobada
amb Jesús?
4) El que el papa diu als núm. 127-129 de Persona
a persona, no penses que hauria de ser un estil
pastoral en una Església missionera?
• Quins serien els accents o trets més característics d’aquest estil pastoral de persona a
persona?
• Dins els camps de la pietat popular, la pastoral
de la cultura, la pastoral juvenil, la pastoral
familiar, la pastoral de la caritat i altres..., fes
propostes creatives per a una pastoral de primer anunci.
• Suggereix altres camps i reptes importants per
a la primera evangelització.
QUARTA TROBADA DE GRUP
IV. LA DIMENSIÓ SOCIAL DE L’EVANGELITZACIÓ
Si evangelitzar és fer present el Regne de Déu
124
enmig del món, aleshores, l’evangelització ha de tenir,
necessàriament, una dimensió social. Ara bé, si aquesta
dimensió de l’evangelització no és degudament entesa, es
pot córrer el risc de desfigurar la mateixa acció.
No pot exigir ningú que la religió sigui relegada al terreny de la intimitat secreta de
la persona. Per això, el cristià, com els altres
homes i dones de bona voluntat, també ha de
vetlar i s’ha de preocupar per la bona salut de
les institucions de la societat civil, ja que una
fe autèntica comporta també el compromís de
sumar-se a tots aquells que treballen per la
construcció d’un món nou. Així s’explica que
el llenguatge de la Doctrina Social de l’Església
sigui un llenguatge positiu i propositiu (núm.
183).
De la fe en Jesucrist neix la preocupació pel
desenvolupament integral de la persona. La
preocupació pels més desfavorits troba un primer eco en el llibre de l’Èxode, quan Déu es fa
seu el clam d’un poble d’esclaus i baixa a alliberar-los. Fer el sord a aquest clamor, diu l’Exhortació, quan nosaltres som els instruments
de Déu per escoltar el pobre, ens situaria fora
de la voluntat del Pare (núm. 187-188).
La necessitat de resoldre les causes estructurals de la pobresa no pot esperar. Mentre
no es resolguin radicalment els problemes dels
pobres, renunciant a l’autonomia absoluta dels
mercats i de l’especulació financera i atacant
les causes estructurals de la iniquitat, no es
podran resoldre els problemes que té plantejats
el món d’avui.
La iniquitat, segueix dient el papa Francesc, és
125
l’arrel de tots els mals socials. Ja no es pot confiar més en les forces cegues i en la mà invisible
del mercat, ja que créixer en equitat és quelcom
més que créixer econòmicament. L’equitat demana prendre decisions, així com també assolir
programes, mecanismes i processos orientats
vers una millor distribució dels ingressos (núm.
202-204).
Perquè aquest somni es pugui fer realitat, són
necessaris polítics amb voluntat de curar les
arrels profundes i no les aparences dels mals
del nostre món (núm. 205).
Tenir cura de la fragilitat vol dir, tal com Jesús va fer, optar pels més petits i febles de la
terra, només així hom restarà atent a les noves
pobreses emergents. Entre els més dèbils, que
l’Església vol cuidar amb predilecció, hi ha també els no nascuts. La defensa de la vida dels qui
encara no han nascut resta lligada a la defensa
de qualsevol dret humà i suposa la convicció
que un ser humà és sempre sagrat i inviolable
en qualsevol etapa del seu desenvolupament
(núm. 213-214).
Hi ha, diu el papa, altres sers fràgils i dèbils, en
referència a la cura que cal tenir de la natura,
de la qual els humans no som purs beneficiaris,
sinó custodis (215).
La pau social no pot entendre’s com una
simple absència de violència. Amb llenguatge
contundent segueix dient el papa que les reivindicacions socials que tenen a veure amb la
distribució dels ingressos, la inclusió social dels
pobres i els drets humans, no poden ser anul·
126
lades amb el pretext de construir un consens
o una efímera pau a favor d’un petit grup. La
pau tampoc no es pot reduir a una absència de
guerra, sinó que per poder avançar vers una
autèntica pau, justícia i fraternitat, cal comptar
amb uns principis. El papa n’assenyala quatre,
que fa derivar de la Doctrina Social de l’Església
(núm. 221-236).
L’evangelització també implica un camí de
diàleg. Amb la paraula diàleg, duit a diferents
nivells, es tanca la darrera part del llarg capítol
sobre la dimensió social de l’evangelització. Tres
són els camps concrets d’aquest diàleg, assenyalats en l’Exhortació, sobre els quals, avui,
l’Església ha de tenir una cura especial per tal
de poder-hi fer la seva aportació i així ajudar a
la construcció del ser humà i al be comú. Els
tres camps són: diàleg amb els Estats, amb la
societat –on s’inclou també el diàleg amb les
cultures i amb les ciències– i, finalment, amb
altres creients que no formen part de l’Església
Catòlica (núm. 238).
Proposta de lectura
Avui la nostra proposta de lectura implica els tres primers
apartats del capítol IV (núm. 177-237).
1) Com es concreta en la teva vida i en la vida
de la teva comunitat el compromís i la preocupació vers els més pobres?
2) El teu compromís amb els més pobres està al
servei de la promoció integral de la persona,
o simplement fas coses pel que puguin dir
de tu, o per tenir la consciència tranquil·la?
3) La caritat és una dimensió de l’evangelització:
127
en què s’ha de diferenciar la nostra acció
social com a cristians de la de les altres
institucions (ONG no confessionals)? Com
s’ha de notar?
• Fer propostes concretes perquè la nostra acció
caritativa i social sigui més evangelitzadora.
• Com hem de potenciar la presència del fet cristià enmig de la “plaça pública”? (en el camp de
la política i l’economia, mitjans de comunicació,
xarxes socials, món de l’educació, la universitat
i el pensament, món de l’empresa, per exemple).
CINQUENA TROBADA DEL GRUP
V. EVANGELITZADORS AMB ESPERIT
 L’evangelitzador ha de restar obert a l’Esperit Sant. Des de la seva ferma convicció,
exclama el papa Francesc: “Com voldria trobar
les paraules per encoratjar una etapa evangelitzadora més fervorosa, alegre i generosa, audaç, plena d’amor i capaç de contagiar!” Per tal
d’aconseguir aquest objectiu o apropar-nos-hi,
el papa en aquest darrer capítol de l’Exhortació
proposa algunes reflexions sobre l’esperit que
ha d’acompanyar el qui és enviat en missió
evangelitzadora (núm. 262).
 La força ineludible de la missió. La missió
realitzada en el cor del poble no és quelcom de
superficial a la persona, sinó que és com una
128
força interior de la qual hom no pot fugir. Hom
es descobreix com si hagués estat marcat amb
foc. Contràriament a això, si un intenta separar la tasca missionera per una part i la pròpia
privacitat per l’altra, aleshores tot es torna gris
(273).
Maria, mare de l’evangelització. Ella és la
mare de l’Església evangelitzadora i ella ens
ajuda a comprendre l’esperit de la nova evangelització. Ella, endemés, és el regal que Jesús,
des de la Creu, entrega al seu poble com a mare
i model de creient (núm. 284-285). Es pot afirmar que existeix un estil marià d’evangelització,
ja que cada vegada que miram Maria tornam a
creure en la revolució de la tendresa i de l’amor.
D’aquesta forma, ella de bell nou ens ensenya a
valorar altres virtuts com la humilitat, dient-nos
que aquesta no és la virtut dels dèbils, sinó dels
forts que sense vèncer convencen.
Proposta de lectura
Ja som a la darrera trobada. Proposam la lectura del
primer apartat del capítol 5è (núm. 262-283).
Qüestions per al diàleg i la concreció
1) Dins la teva vida cristiana i apostòlica, quins
talents o dons t’ha donat el Senyor per a
col·laborar en la missió evangelitzadora de
l’Església, a partir del que diu el papa? Ho paga
que en prenguis consciència.
2) Torralba, a la seva conferència, suggeria algunes característiques del perfil del nou evangelitzador, a partir d’EG:
a. Viu de portes obertes.
129
b. Té l’audàcia d’anar a les perifèries existencials.
c. Supera la por a equivocar-se. Si s’equivoca, en demana perdó.
d. Supera la superficialitat i la banalitat.
e. Supera la psicologia de la tomba: estam
a les darreres..., l’Església es mor.
Com es concreten en el teu pla de vida, o en
l’estil pastoral de la teva comunitat, aquests
trets?
Què necessites per a viure tot això?
3) L’evangelitzador viu en comunitat, la necessita.
Què demanes a una experiència comunitària? La tens?
PREGUNTA PER A LA CONCRECIÓ
• Si haguéssim de proposar una escola per a
agents d’evangelització, a quines necessitats
formatives creus que hauria de respondre?
130
CARTA PASTORAL 2014
Caminar por una Iglesia en salida
INTRODUCCIÓN GENERAL
Es la primera carta que como pastor de la Diócesis os
dirijo. Desde el inicio de mi ministerio episcopal he podido
percibir vuestra cercanía y también he ido descubriendo
vuestras esperanzas y dificultades. Somos conscientes
del momento que vivimos y que exige de todos una fuerte
determinación en el seguimiento de Jesucristo y en la
realización de la nueva vida a la que Él nos convoca.
En esta línea siempre unimos la alabanza a Dios,
manifestada de tantas maneras en la celebración de la
fe, como el servicio a los hermanos, tanto en el anuncio
de la Palabra como en la ayuda y en la atención a sus
heridas y dificultades.
Os invito a ver la realidad que nos rodea con los ojos
mismos de Cristo, el Buen Pastor. Es un tiempo marcado
por la queja y la negatividad ante las dificultades que
tantas familias experimentan; pero en medio de la
dificultad se abre camino el deseo de algo nuevo que dé
sentido a nuestras vidas y que nos permita dar respuesta
a un estilo de vida más fraterno y solidario. En todo esto
no olvidamos la herencia espiritual y cultural del papa
Benedicto XVI, quien ha señalado que el reto más radical
al que debemos hacer frente es el de la fe en el Dios que
es Amor, Padre, Hijo y Espíritu Santo: “El Padre que, en
la plenitud de los tiempos, envió a su Hijo para nuestra
salvación. Jesucristo, que en el misterio de su muerte y
resurrección redimió al mundo; el Espíritu Santo, que
guía a la Iglesia a través de los siglos en la espera del
retorno glorioso del Señor” (Porta Fidei, 1).
131
Desde esta mirada fundamentada en la fe y en el Dios
vivo, que es la verdad que nos hace libres, estamos
llamados a sintonizar con tantas personas que de
muchas maneras también buscan el bien de nuestro
mundo. No somos un gueto, sino que tenemos una
vocación universal, misionera. En realidad la fe crece
cuando se da a otros, y aquí está el reto fundamental
de nuestro ser y de nuestra misión. Pero la fe no es algo
ideológico que se queda en la teoría, sino que nace de
la realidad, de nuestra respuesta al Dios que se revela y
que se prolonga en nuestra vida y en la construcción de
un mundo que se va perfeccionando a imagen de Cristo.
Toda una propuesta de vida que nos lleva a descubrir
una dimensión fundamental de nuestro ser cristianos:
ser para los demás.
En esta primera carta quisiera invitaros a continuar el
camino de mis predecesores, y en el que todos habéis
participado ofreciendo lo mejor de vosotros. Cierto que
siempre el trigo crece junto a la cizaña, pero es Dios
quien los separará al final de los tiempos. A nosotros nos
toca sembrar y trabajar para que el buen trigo crezca en
tierra buena. Y aquí está la cuestión primordial: a veces
nos hemos dedicado demasiado a lamentarnos por las
dificultades que vivimos. Y otras a una crítica que no
ha hecho justicia al esfuerzo realizado por muchas
personas. Es hora de mirar a Cristo y, con Él, a nuestro
mundo, anteponiendo todo a su interés, que es el bien
de toda la persona y de todos los hombres y mujeres.
En este sentido os ofrezco unas grandes líneas de
acción para los próximos años. No se trata de un plan
perfectamente articulado donde se señale paso a paso
lo que vamos a hacer. Eso ya lo veremos. Más bien se
trata de presentar algunas líneas de acción en las que
132
todos estamos invitados a participar, teniendo en cuenta
los distintos organismos parroquiales y diocesanos a
través de los cuales podemos hacer llegar nuestra voz
y colaboración. En todo ello tendremos en cuenta el
camino recorrido hasta ahora. Ahí el Señor ha venido a
nuestro encuentro. Descubriremos juntos dónde están
nuestras debilidades, aquello que nos impide responder
mejor a la llamada del Señor a trabajar en su Viña.
También señalaremos cuáles han sido aquellos puntos
que realmente han dado consistencia a nuestra vida
cristiana, y cuáles son las grandes posibilidades que el
Señor abre para el anuncio y la presencia del Evangelio
entre nosotros. Es la hora del Espíritu que guía a la
Iglesia. Abramos nuestro corazón a su Divina Presencia
y, como hermanos que tienen como fundamento y causa
común vivir y anunciar el amor de Cristo, busquemos
juntos aquellas respuestas que la Iglesia y la sociedad
nos reclaman.
UNA NUEVA MENTALIDAD
El Espíritu del Señor guía a su Iglesia. Después del
pontificado del papa Benedicto XVI, marcado por gestos
de gran generosidad y libertad, y por una propuesta
que ha hecho resplandecer en la sabiduría que nace
del Evangelio en diálogo con la cultura de nuestro
tiempo, el Señor ha visitado a su pueblo en la persona
del papa Francisco. Con él han entrado en la Iglesia
nuevas energías y gestos de cercanía que anuncian
la misericordia de Dios, haciendo realidad el corazón
mismo del Evangelio de Jesús: “Sed misericordiosos
como vuestro Padre es misericordioso” (Lc 6, 36). Parece
que los tiempos han cambiado, ahora se percibe de una
manera más directa la novedad del Evangelio a través
de la predicación sencilla y próxima a la experiencia de
las personas que realiza el papa Francisco.
133
En este sentido, las propuestas que él nos ofrece en
su predicación, y especialmente en la Exhortación
Apostólica Evangelii Gaudium (“La alegría del Evangelio”),
constituyen una fuente de orientación fundamental
para el momento de nuestra vida diocesana. Por eso una
primera indicación que os hago es poder introducirnos
en esta nueva actitud que él nos propone: la conversión
pastoral. Nos dice al respecto: “No ignoro que hoy los
documentos no despiertan el mismo interés que en
otras épocas, y rápidamente son olvidados. No obstante
destaco que lo que trataré de expresar aquí tiene un
sentido programático y consecuencias importantes.
Espero que todas las comunidades procuren los medios
necesarios para avanzar en el camino de una conversión
pastoral y misionera, que no puede dejar las cosas como
están. Ya no nos sirve una simple ‘administración’” (EG
núm. 25). Se trata, pues, de secundar esta invitación, que
nos debe llevar a realizar nuevos caminos para vivir la fe.
De nuevo el papa nos advierte: “La pastoral en clave de
misión pretende abandonar el cómodo criterio pastoral
del ‘siempre se ha hecho así’. Invito a todos a ser audaces
y creativos en esta tarea de repensar los objetivos, las
estructuras, el estilo y los métodos evangelizadores de
las propias comunidades. […] Exhorto a todos a aplicar
con generosidad y valentía las orientaciones de este
documento, sin prohibiciones ni miedos. Lo importante
es no caminar solos, contar siempre con los hermanos y
especialmente con la guía de los obispos, en un sabio y
realista discernimiento pastoral” (EG núm. 33).
Por todo esto os propongo estudiar, leer y comentar
en grupo este documento del papa Francisco. Creo
que puede refrescar nuestra vida, abrirnos de nuevo
al Evangelio y hacernos ver el gran don que hemos
recibido y que podemos ofrecer para el bien de
134
nuestro mundo. Hoy, más que grandes técnicas y
métodos evangelizadores, lo que más importa son las
motivaciones y los fundamentos. Todos hemos de saber
reconocer la presencia del Espíritu Santo, que siempre
va por delante de nosotros, disponiendo el corazón
para acoger el mensaje de la salvación: “Una noche,
el Señor dijo a Pablo en una visión: ‘No tengas miedo.
Sigue anunciando el mensaje y no calles, porque yo
estoy contigo y nadie podrá hacerte daño, pues muchos
de esta ciudad pertenecen a mi pueblo’” (Hch 18, 9). Y
desde esta actitud de confianza en la acción de Dios
podremos descubrir aquellas aspiraciones y valores que
serán puntos de encuentro para anunciar el Evangelio,
mostrando cómo ilumina y transforma nuestras vidas.
Para realizar este trabajo de lectura compartida en las
parroquias o en otros lugares comunitarios ofrezco
una sencilla guía para la lectura de la Exhortación
Apostólica. Podríamos iniciar esta tarea en la próxima
Cuaresma, prolongándola durante el Tiempo Pascual.
En esta línea los Consejos de Pastoral, grupos de
catequistas o grupos de voluntarios de Cáritas y toda
persona que lo desee podrían constituirse como grupo de
lectura de la Exhortación del papa Francisco. Todo ello
culminaría en un Congreso Diocesano de Evangelización
que realizaremos a mediados de noviembre, y en el
que compartiremos nuestras aportaciones y también
aquellas grandes tareas que nos debemos proponer
para el futuro de nuestra Diócesis. A fin de cuentas,
nosotros hemos recibido el Evangelio y nuestra misión
es entregarlo a las nuevas generaciones, a toda persona
que quiera acogerlo como luz y fuerza de una nueva
vida. Y para preparar todo esto también tendremos, a
principios de octubre, una jornada de oración a modo
135
de retiro, a los pies de nuestra siempre querida Mare de
Déu de Lluc.
Os invito a tener en vuestras manos la Exhortación
Apostólica, a leerla repetidas veces. Ya veréis que tiene
muchas dimensiones, y trata muchos temas, todos de
gran significado para nuestra vida como miembros de
la Iglesia. Pero entre ellos os invito a afrontar algunos
que considero de especial importancia y que vienen
señalados en la guía de trabajo que os ofrezco.
He señalado cinco temas fundamentales sobre los cuales
os invito a reflexionar, conversar y orar:
• La primera cuestión es plantearnos el tema de
la misión de la Iglesia: “Iglesia en salida”. En la
sociedad plural que vivimos, se plantea quiénes
somos los cristianos y cuál es nuestra misión.
En este sentido una cuestión fundamental es la
visión que tenemos de la propia Iglesia. A veces
da la sensación de que es la administradora de
una experiencia espiritual, o de una serie de
costumbres religiosas. Urge redescubrir que la
Iglesia es el Cuerpo de Cristo, el templo del Espíritu
Santo, y su misión es la de ser lugar de encuentro
para todos, y salir al encuentro de todos. Se trata
de redescubrir la vocación misionera de la Iglesia,
de pensar que nuestra experiencia cristiana no es
algo que termina en nosotros, sino un don para la
vida de los demás, para ser sal y luz del mundo.
Naturalmente esta cuestión lleva a otra: ¿cómo
será esto posible si no buscamos aquello que nos
une, que no es otra cosa que Cristo mismo y la
vida nueva que Él nos trae en los sacramentos y
en el camino de las Bienaventuranzas? Continúa
136
siendo actual esta llamada de Juan Pablo II: “Hacer
de la Iglesia la casa y la escuela de la comunión:
este es el gran desafío que tenemos ante nosotros
en el milenio que comienza, si queremos ser fieles
al designio de Dios y responder también a las
profundas esperanzas del mundo” (NMI núm. 43).
• La segunda cuestión es la que el papa llama la
crisis del compromiso comunitario. Es una
invitación a darnos cuenta de dónde estamos,
cuáles son los problemas, los desafíos que nos
envuelven. Vivimos en una sociedad en donde
la fe es un estilo que va contracorriente. En la
cultura dominante la fe queda arrinconada a lo
íntimo, pero reducida a un mero sentimiento sin
fuerza para dar vida. Es una gran cuestión, pero
sin duda otra de no menos fuerza es la situación
de la propia Iglesia, lo que denomina el papa
“las tentaciones de los agentes de pastoral”, de
quienes tienen una misión especial en la Iglesia.
Me refiero a quienes realizamos el servicio de
ser pastores, tanto obispos como sacerdotes,
diáconos, consagrados, y a los laicos tanto en su
familia como en la vida social o en la Iglesia. Es la
tentación del abatimiento, del pesimismo, del “no
se puede hacer nada”. O también la tentación de la
mundanidad, es decir, de ver la Iglesia como algo
que puede ser provechoso para nuestro interés, o
dejarla si provoca inconveniente.
• La tercera cuestión es la dedicada a la tarea más
genuina de la Iglesia: el anuncio del Evangelio.
No ofrece la Iglesia una nueva propuesta para la
acción política, sino que su propuesta es de una
vida nueva que se realizará de múltiples formas,
liberando al hombre del miedo y del egoísmo y
abriéndole a una esperanza que va más allá de
137
este mundo, y que ya crece entre nosotros a través
de las buenas obras. Para ello es necesario que
todos caigamos en la cuenta de la novedad del
Evangelio como propuesta de vida. El Evangelio
es Cristo mismo, y lo que nos narran los textos
del Nuevo Testamento es el testimonio de cuanto
vieron y vivieron los Apóstoles. Y este es el tesoro
que hemos recibido y que la Iglesia guarda y
transmite. No podemos dejar de hablar de Cristo.
La fe no responde solamente a una búsqueda
interior, sino que nace de la escucha de la
Palabra. Es Cristo quien viene a visitarnos, es Él
quien quiere ser acogido. Todo esto tiene grandes
consecuencias en la transmisión a los niños y
jóvenes, es decir, en la catequesis y otras formas
de presencia del mensaje cristiano en relación con
la cultura, como es la enseñanza religiosa escolar.
En esta propuesta lo importante es que hablemos
de Cristo, y para ello, que lo hagamos unido al
propio testimonio personal y eclesial. En este
sentido, es necesario volver continuamente a las
fuentes de la fe y a aquellos textos que iluminan
nuestra mente y nuestro corazón, como son el
Catecismo de la Iglesia Católica y su Compendio.
Este continúa siendo un texto de referencia
fundamental que se hace presente entre nosotros
también a través de otros catecismos elaborados
por la Conferencia Episcopal Española o a través
del libro de la fe para jóvenes, el YouCat.
• El cuarto tema es la dimensión social de la
evangelización. Mucho sabemos nosotros de
las obras de solidaridad en favor de los demás.
También del valor discreto pero fundamental del
don de nosotros mismos, o de la familia como
ámbito que sostiene a tantas personas en sus
138
dificultades. Es necesario reconocer que la fe se
realiza en el amor, y que, por tanto, la caridad
no es simplemente una obra que solo depende de
nuestros buenos sentimientos, sino una urgencia
que nace del encuentro con Cristo. Quien ha vivido
la alegría de saberse amado por Él, sabe que nada
humano le es ajeno, y que, por tanto, no puede ser
indiferente ante las esperanzas y sufrimientos de
los demás. Nuestra Diócesis cuenta con múltiples
instituciones de solidaridad, pero es preciso
ayudar a que cada vez sean más expresión de una
fe vivida para no caer en la tentación de reducirlas
a una obra nuestra, o como dirían otros, a mera
filantropía. El papa Francisco nos recuerda que
“cualquier comunidad de la Iglesia, en la medida
en que pretenda subsistir tranquila sin ocuparse
creativamente y cooperar con eficacia para que los
pobres vivan con dignidad, y para incluir a todos,
también correrá el riesgo de la disolución, aunque
hable de temas sociales o critique a los gobiernos.
Fácilmente terminará sumida en la mundanidad
espiritual, disimulada con prácticas religiosas,
con reuniones infecundas o con discursos vacíos”
(EG núm. 207).
• Finalmente, la quinta cuestión hace referencia a las
motivaciones que deben impulsar nuestra acción
evangelizadora. Se trata de ser, como dice el papa,
“evangelizadores con Espíritu”. Bien sabemos
que nuestro mundo, en el que prevalece la fuerza
de la técnica, nos puede llevar a pensar que debe de
existir alguna receta para anunciar el Evangelio.
Muchas veces escuchamos a personas que dicen
que no sabemos vender bien el producto, que no
nos adaptamos a la situación que vivimos, que
no somos significativos para los demás. Todo esto
139
hay que tenerlo en cuenta, pero no es suficiente.
El testimonio del Evangelio no nace simplemente
del ejercicio de nuestras técnicas y nuestra buena
voluntad, sino que es colaboración con el Espíritu
del Señor que nos habita. Y por tanto necesita
de este contagio con los sentimientos de Cristo
y esta confianza en la fuerza de su Espíritu. Los
cristianos nos sabemos hijos de Dios Padre a
imagen de Jesús, y por eso tenemos una doble
dimensión que cultivar: la oración y el servicio a
los demás. En ello el testimonio de los santos es
fundamental, y de forma particular la intercesión
y la luz de la Virgen, nuestra Madre. Con ella
aprendemos aquellas actitudes que pueden
realmente iluminar nuestra vida de creyentes.
Estas son las cuestiones que os propongo. La guía de
trabajo os ofrecerá apoyo y ayuda para el diálogo, a fin de
ir avanzando en una nueva mentalidad que nos permita
comprender que nuestra hora es de evangelización,
que el Señor nos llama a todos a trabajar: “Id y haced
discípulos míos” (Mt 28,19).
REORGANIZACIÓN DE LOS SERVICIOS PASTORALES
Para llevar adelante la misión que el Señor nos ha
confiado es necesario abrirnos a una nueva visión de
la Iglesia y de su presencia en nuestro mundo, pero al
mismo tiempo es necesaria una nueva organización de
los servicios que esta ha de realizar. Una persona sin
fuerza interior, sin una mística, no se mueve. Pero si no
se organiza su vida, posiblemente se desgaste y sea poco
eficaz. Hoy nuestra Diócesis necesita plantearse a fondo
cómo debe organizarse para llevar adelante su misión
evangelizadora con los recursos y personas de las que
140
dispone y sabiendo que las propias comunidades se han
transformado, no son las de antaño. Hoy todos vivimos en
una gran movilidad y nos dispersamos continuamente.
Las comunicaciones nos llevan a romper con el antiguo
comportamiento de no movernos. También es verdad que
la propia comunidad cristiana de Mallorca ha cambiado.
Todos sabemos que la participación en la Eucaristía
dominical no es la de otros tiempos. Y que se abren
nuevas tareas para anunciar el Evangelio, como son la
atención a los niños y a los jóvenes y sus familias, el
mundo de la escuela, el acompañamiento a los enfermos,
la presencia en el ámbito penitenciario, las iniciativas de
oración y de formación… Un conjunto de nuevas tareas
que es preciso atender. Por eso la cuestión fundamental
es esta: ¿cómo tenemos que organizarnos para que en el
futuro nuestra Iglesia pueda continuar ofreciendo todo
el Evangelio a todos? Esta es una pregunta que está
presente en el corazón de muchos, pero es preciso darle
forma con una respuesta que siempre será imperfecta y
que habrá que rehacer constantemente. No hay que tener
miedo a buscar nuevos caminos. El papa Francisco nos
recuerda que es preferible equivocarnos que no hacer
nada, que la Iglesia es como un hospital de campaña, no
un palacio perfectamente acabado.
En este sentido, mi antecesor, el obispo Jesús Murgui,
publicó en 2012 unas Orientaciones pastorales para dar
forma a una nueva coordinación entre parroquias: es el
tema de las Unidades de Pastoral. Sé que no es fácil, y
que esta cuestión ha provocado alguna inquietud, pero
no tenemos más remedio que afrontarla. Lo escrito en
esas orientaciones puede ser muy útil también en esta
hora. Quizá habrá que concretar más y corregir algunas
cosas, pero lo que resulta imposible es que la organización
eclesial que hemos tenido hasta ahora continúe. Para ello
141
necesitaremos no simplemente atribuir más parroquias
a un mismo sacerdote, sino buscar nuevas energías
en la colaboración de los laicos y los consagrados,
para que se pueda ofrecer el anuncio de la Palabra, la
celebración de la fe y el ejercicio de la caridad en un
determinado territorio integrado por varias parroquias.
En todo ello, los diáconos permanentes también tienen
un papel especial. Será necesario trabajar con ellos para
descubrir cuáles son los elementos que deben configurar
el ejercicio de su ministerio, que es un don para nuestra
Iglesia diocesana.
Para todo esto constituiré un grupo de trabajo que en
breve plazo pueda ofrecernos indicaciones concretas.
Quiero destacar el esfuerzo de los sacerdotes de la
Diócesis en esta hora en la que es necesario impulsar
también una pastoral vocacional más intensa, y que
no termina con las vocaciones al ministerio sacerdotal,
sino también a otras formas de servicio eclesial. A
todos se nos pide mayor intensidad de vida cristiana
y también humildad para arriesgar y proponer nuevos
caminos de acción pastoral. La dedicación, el estar
entre el pueblo de Dios, siempre ha sido un elemento
distintivo de los pastores de la Iglesia. Es lo que el papa
Francisco denomina el gusto espiritual de ser pueblo:
“Para ser evangelizadores de alma también hace falta
desarrollar el gusto espiritual de estar cerca de la gente,
hasta el punto de descubrir que eso es fuente de un
gozo superior. La misión es una pasión por Jesús, pero
al mismo tiempo una pasión por su pueblo” (EG núm.
268).
Cuando miramos la edad de muchos de nuestros
sacerdotes siempre se suele destacar su envejecimiento,
desgaste y cansancio. Una visión que no es justa con
142
la voluntad de fidelidad y de servicio que impulsa a la
mayoría del presbiterio. Es verdad que la edad es alta,
que son muchas las preocupaciones y a veces se da la
sensación de no responder. Pero el sacerdote cargado
de años puede ofrecer a todos el testimonio de la fe y
del seguimiento de Cristo de una forma sencilla pero
eficaz y directa. ¡Y cuán necesario es esto para los más
jóvenes! Hoy es fundamental que el sacerdote sea testigo
de la misericordia y de la compasión por el hombre, de
la experiencia de saberse amado por Dios y dispuesto a
mostrar a todos su rostro compasivo. Y esto a través de
las acciones concretas de su ministerio, como es reunir
al Pueblo de Dios, fomentando su unión, la predicación
y la enseñanza catequética, la celebración de la fe, el
apoyo a quienes colaboran en las tareas de formación
y de servicio a los más necesitados, en la visita a los
enfermos… ¡Cuántos momentos para mostrar que Dios
actúa en nuestra vida!
ABRIR NUEVOS CAMINOS
La Iglesia siempre está en camino, y también nuestra
Diócesis. Una mirada a los últimos años nos permite
descubrir una Iglesia viva que, con sus luces y sombras,
siempre ha tratado de responder a los desafíos que
se han dado entre nosotros. Nadie debe olvidar que
Mallorca ha sido un laboratorio de cambio social y
cultural. El hecho turístico ha sido determinante para
una nueva forma de afrontar la vida. Pero también hay
que tener en cuenta que nuestra Diócesis ha estado
abierta a la misión, tanto en África como en América,
y esto ha hecho que muchos sacerdotes y religiosos, a
su vuelta, ofrecieran nuevas perspectivas para la acción
pastoral. No podemos decir que todo haya salido bien,
pero nuestra mirada es ante todo de gratitud a Dios.
Todo lo vivido nos ha ayudado a cumplir con la misión,
143
aunque también hemos ido descubriendo limitaciones e
incluso cosas mejorables. Es siempre la situación de la
Iglesia, que está en crecimiento. Algunos, por desgracia,
hoy se erigen en detentadores de toda la verdad, con la
capacidad de juzgar lo que es bueno o malo para la Iglesia,
y sobre todo un juicio que no hace crecer a las personas,
sino que las destruye. Es lo peor que nos podía pasar:
la confrontación entre nosotros. En la Iglesia siempre
será necesaria la corrección fraterna, porque ninguno
realiza plenamente el Evangelio, nadie como Jesús.
Pero nuestra corrección debe llevar a la comunión, y
realizarse desde la comunión, no como si viviéramos en
un mundo aparte. A lo largo de la historia, una tentación
que acompaña a la vida de la Iglesia es la de aquellos que,
radicalizando sus posturas, buscando una autenticidad
en el seguimiento de Cristo, se enfrentan a los demás y
juzgan antes de tiempo lo que solo Dios puede juzgar. Es
verdad que todos debemos esforzarnos por no traicionar
el mensaje de la fe, por ser hijos de la Iglesia que quieren
servirla como ella quiere ser servida. Es decir, según el
Corazón de Cristo.
Por ello es preciso mirar con ojos nuevos cuanto en este
momento realiza nuestra Iglesia para llevar adelante su
misión. Yo destacaré algunas iniciativas que creo que
son de gran alcance:
• La catequesis de iniciación cristiana. Destaca
especialmente el catecumenado de adultos para
aquellos que no han recibido el bautismo. Es un
don de Dios para nuestra Iglesia, pues nos descubre
cómo se llega a ser cristiano a través de la fe y los
sacramentos. Nos señala el valor fundamental del
valor eclesial, que como una madre nos acoge y
engendra a la nueva vida cristiana. Y en esta línea
144
se sitúa también la catequesis de la infancia, que
se apoya fundamentalmente en la familia. ¡Qué
oportunidad pastoral más grande esta! Todos
deberíamos hacer el esfuerzo de llevar adelante
la catequesis con la familia; una catequesis
aislada de la familia y de la vida parroquial no
tiene futuro. Junto a esto tenemos el mundo
de la pastoral escolar en los colegios católicos y
también la presencia de la experiencia cristiana
en su dimensión cultural en la enseñanza religiosa
escolar. Familia, parroquia, escuela… Son la
estrella que debe guiar nuestro esfuerzo. En esta
gran tarea de la transmisión de la fe, no puedo
dejar de dar gracias a Dios por la aportación de
tantos a través de los Cursillos de Cristiandad o
de las Comunidades Neocatecumenales, por citar
solo algunos muy directamente implicados en el
anuncio y educación de la fe.
• El trabajo con los jóvenes siempre es la tarea
pendiente, porque son muchos los esfuerzos
realizados y a veces pocos los resultados. Pero no
podemos olvidar que la misión evangelizadora con
los jóvenes no es una cuestión de resultados para
mañana. Los tiempos de maduración en la fe solo
Dios los conoce, a nosotros nos corresponde solo
sembrar. La Delegación de Pastoral de Jóvenes
está llamada a desarrollar un camino de formación
cristiana que abarque las distintas etapas de
la vida desde la infancia a la juventud, y que lo
haga en compañía de muchas otras iniciativas de
educación, como es el tiempo libre, el movimiento
escolta… Y todo ello unido a la gran cuestión de
una pastoral que despierta la vocación cristiana
y aquellas vocaciones de especial consagración al
ministerio sacerdotal o a la vida consagrada.
145
• El desarrollo de una pastoral cada vez más
intensa entre los enfermos y ancianos, en
hospitales y también en las familias. Aquí tenemos
un tema que crece pero que es preciso impulsar.
Nuestro mundo parece que solo subraya la
juventud y el gozo de vivir, pero todos sabemos
que todo ello está sometido al tiempo, y sin duda
lo que más ennoblece a una persona no es tanto
su aspecto físico como, sobre todo, la luz de su
fuerza interior. La enfermedad es una realidad
que transforma las vidas, también la ancianidad.
Y ante esto la Iglesia sale al paso, como Jesús
hizo tal y como nos narran los Evangelios. Hoy,
visitar a los enfermos y a sus familias, escuchar
a aquellos que tienen dificultades para aceptar la
pérdida de un ser querido, acompañar a quienes
trabajan en el mundo de la salud, es una novedad
que está creciendo y que será necesario continuar
impulsando. Y en este sentido, no podemos
olvidarnos de aquellos que intentan rehacer su vida
en las instituciones penitenciarias, una presencia
eclesial que ha crecido en los últimos años y que
es necesario apoyar con nuevos recursos.
• La celebración de la fe es el corazón mismo
de la Iglesia, porque allí se da el encuentro con
su Señor. Cuidar la celebración siendo fieles a
las indicaciones de la Iglesia es fundamental
para todos los cristianos, pues es ahí donde
alimentamos nuestra fe y mostramos nuestra
unión con Cristo. En esta línea, el arte de la
celebración empieza por celebrar la Eucaristía y
el resto de sacramentos tal y como la Iglesia nos
propone. La creatividad no consiste en cambiar lo
que hemos recibido de la Iglesia, sino en ayudar
a que sea acogido por los demás. En este sentido
146
son de gran valor las indicaciones que nos ofrece
el papa en su Exhortación Apostólica sobre la
homilía. Ahí todos los ministros de la Iglesia están
comprometidos y tenemos una obligación radical
de intentar renovar nuestra forma de predicar
para que se pueda establecer el diálogo con el
Señor y su pueblo que es el corazón de la oración
litúrgica.
• Finalmente, ¿cómo podemos celebrar y vivir la fe si
esta no se realiza en el amor? El amor es el origen
y el fin de nuestra vida cristiana. El amor que
tiene a Dios mismo como fuente y fundamento y
que en Él incluye a todos los hombres y mujeres
y se expresa de múltiples formas, especialmente
cuando alguien sufre o no tiene sus necesidades
fundamentales atendidas. En esta línea, Cáritas
Diocesana es un signo e instrumento del ejercicio
de la caridad a la que está llamada toda la Iglesia. Es
la Iglesia misma en acción a favor de toda persona.
Una acción realizada en nombre de Cristo y según
su inspiración, pero que busca ante todo mostrar
la cercanía, suscitar conciencia de la dignidad
personal, promover unas condiciones de vida que
permitan a cada uno ser protagonista de su vida.
Y junto a Cáritas hay muchas otras iniciativas
que es necesario valorar y por las que doy gracias
a Dios. La misión caritativa de la iglesia tiene
muchos rostros y es preciso valorarlo. Por eso
también considero que sería oportuno promover
formas de coordinación y de relación entre las
distintas iniciativas. Es lo que propondremos
en un futuro próximo a través de un Consejo
Diocesano de la Solidaridad y la Caridad. Es una
propuesta para llevar adelante de una forma más
intensa este servicio de la caridad que nace de la
147
experiencia de la fe. Y junto a ello, no podemos
olvidar el compromiso de la Diócesis de Mallorca
con los países en desarrollo, bien sea de una
forma más directa en su promoción humana, bien
al desarrollo de una pastoral que ayude a crecer a
las jóvenes Iglesias. Mallorca Misionera y Manos
Unidas son dos instituciones fundamentales a las
que también se une en muchas ocasiones Cáritas
Internacional.
Son algunas de las acciones que realiza nuestra Iglesia
en crecimiento, que ya están ahí y en las que tantos
cristianos trabajan, ofreciendo su tiempo, su oración,
su vida. Demos gracias a Dios. Nos gusta recrearnos
en las dificultades que vivimos para ser cristianos, pero
aquí tenemos un conjunto de iniciativas que nos hablan
de oportunidades, de esperanza, de siembra. Pidamos al
Señor que nos dé ojos para verlo y coraje para secundar
algunas de estas iniciativas.
EVANGELIZADORES CON ESPÍRITU
El papa Francisco, en el último capítulo de su Exhortación
Apostólica nos recuerda que el camino de la Iglesia no
es algo que esté solamente en nuestras manos, como
si esta fuera una obra nuestra. Nos viene a decir que
sin la fuerza del Espíritu no es posible la Iglesia. Esta
es la gran comunidad de los que seguimos a Jesús por
la acción del Espíritu y caminamos como gran familia
hacia el Padre. Y ahí estamos llamados cada uno a
ofrecer nuestra respuesta y colaboración, pero para
ello necesitamos ser evangelizadores con Espíritu, que
quiere decir “evangelizadores que se abren sin temor a
la acción del Espíritu Santo. En Pentecostés, el Espíritu
hace salir de sí mismos a los apóstoles, y los transforma
en anunciadores de la grandeza de Dios. […] Jesús
148
quiere evangelizadores que anuncien la Buena Noticia,
no solo con palabras sino sobre todo con una vida que
se ha transfigurado en la presencia de Dios” (EG núm.
259).
El papa nos señala la gran cuestión: la fe. Se trata de
secundar la acción del Espíritu, y para ello no hay otra
posibilidad que ponernos a su escucha y disponernos a
vivir según su inspiración, cuya expresión más visible
la tenemos en Jesucristo. Si el futuro de la Iglesia
dependiera de nosotros, encargaríamos a una empresa
de marketing qué tenemos que hacer. Pero si la Iglesia
es otra cosa, lo primero es la santidad, es decir, la
respuesta alegre y confiada a Jesucristo el Señor en su
Iglesia. Los santos son así los que mejor nos indican los
caminos a seguir, y no solo por la actitud que es preciso
cultivar en nosotros, sino también por algunas de las
iniciativas que ellos han promovido en la Iglesia. Cuando
nos preguntamos qué tenemos que hacer para anunciar
el Evangelio es preciso hacer memoria de Jesucristo y
con Él de todos aquellos que lo han seguido, y a través
de una sabiduría que nace del diálogo entre la fe y la
cultura de cada momento han ofrecido una respuesta
para promover el encuentro con Jesucristo.
Siempre se acostumbra a terminar estas reflexiones con
una referencia a María, nuestra Madre. Quizá es porque
ella, en el Evangelio aparece de una forma muy discreta,
pero brilla tanto que no podemos hablar de Jesús ni
de su presencia entre nosotros sin hacer referencia a
ella. El papa nos recuerda algo que es decisivo para
descubrir un nuevo tono evangelizador. Y que os lo
presento como el final de esta carta: “Hay un estilo
mariano en la actividad evangelizadora de la Iglesia.
Porque cada vez que miramos a María volvemos a creer
149
en lo revolucionario de la ternura y del cariño. En ella
vemos que la humildad y la ternura no son virtudes
de los débiles, sino de los fuertes, que no necesitan
maltratar a otros para sentirse importantes. Mirándola,
descubrimos que la misma que alababa a Dios, porque
‘derribó de su trono a los poderosos’ y ‘despidió vacíos
a los ricos’ (Lc 1, 52-53) es la que pone calidez de hogar
en nuestra búsqueda de justicia. Es también la que
conserva cuidadosamente ‘todas las cosas meditándolas
en su corazón’ (Lc 2, 19)” (EG núm. 288).
Obispo de Mallorca
150
Caminamos por una Iglesia en salida...
PROPUESTA DE GUÍA DE LECTURA
DE LA EVANGELII GAUDIUM
1) INTRODUCCIÓN: PARTIMOS DE LAS NECESIDADES
La exhortación apostólica del papa Francisco Evangelii
Gaudium es una gran oportunidad para nuestra Iglesia
de Mallorca, para reflexionar sobre el momento pastoral
que vivimos. Los planteamientos que nos hace el papa en
su carta nos abren caminos de reflexión, para responder
al gran reto que tenemos como Iglesia de Mallorca: llevar
el Evangelio a los hombres y las mujeres que habitan en
nuestra tierra, especialmente en las periferias existenciales.
Si bien, esta reflexión iluminada por las palabras del
papa Francisco no puede ser desencarnada. Debe partir
de tener los pies sobre la tierra, en nuestra realidad, y
más concretamente, en tu realidad, la de cada uno, la de
cada comunidad cristiana, la de cada parroquia, escuela,
movimiento, realidad eclesial...
Por ello es importante que leamos la Evangelii Gaudium
desde el único punto de vista posible, desde el tuyo,
desde tu historia concreta, como cristiano que vives en
Mallorca, desde tu edad, situación, desde tu comunidad
cristiana. Deja que las palabras del papa iluminen tu realidad concreta, tejida de luces y sombras, y te estimule
a salir de tu rincón de seguridad para vivir y anunciar
nuevamente el Evangelio.
Queremos apuntar algunas necesidades que detectamos
151
desde el equipo episcopal para ayudarnos mutuamente
a reflexionar:
1. Necesitamos situarnos en la mentalidad y en la
acción de una Iglesia en salida, de una Iglesia en
misión, que quiere salir de ella misma para anunciar el Evangelio de nuevo. Queremos que esta
idea pase de un bello lema a criterios y acciones
pastorales concretas.
2. Urge buscar y pedir al Señor que nos ayude a cambiar nuestro estado de ánimo: a pasar de la lógica
de la lamentación a la lógica del agradecimiento y
esperanza desde Dios, desde la actitud orante y de
escucha del Evangelio que libera.
3. Nos interesa profundizar en el significado profundo
del concepto “evangelizar”. ¿Qué queremos decir?
¿Qué significa y qué supone? Y nos gustaría llegar
a consensuar este significado desde la experiencia, en comunidad, sintiéndonos pueblo de Dios,
Iglesia...
4. Por ello hemos de tomar el pulso a la vida, a la
vida concreta de nuestra Diócesis, a las múltiples
realidades que habitan en ella: desde las parroquias, los movimientos, las escuelas, los hospitales,
todo el dispositivo de la pastoral de la caridad, así
como las realidades de marginación, incluso mirando a los sectores que se sienten más alejados
de la Iglesia... Cuando tomamos el pulso a la vida,
debemos ser conscientes de que hemos de caminar
hacia la comunión, hacia descubrir la belleza y la
oportunidad que supone la diversidad.
5. Clarificando lo que significa Evangelizar, a la luz
de la propia realidad, ello nos llevará a poner nombre a las periferias existenciales que tenemos en
152
nuestro entorno, así como a tomar conciencia de
las necesidades que tenemos como Iglesia en salida. Seguramente una de las que detectamos con
mucha profundidad es la necesidad de un tejido
comunitario. El apóstol misionero necesita sentirse
protegido, perteneciente a una comunidad viva, la
Iglesia..., pero esta Iglesia tiene que concretarse
siempre en una comunidad cercana, acogedora,
abierta, evangélica. Habrá que ser creativos y arriesgarnos a revisar y experimentar.
6. Este trabajo de reflexión que queremos impulsar
necesita la plegaria, la escucha profunda del Evangelio, para poder realizar un serio discernimiento.
Es urgente y necesario, es prioritario, que nos
pongamos ante el Señor, personalmente y en comunidad, para invocar la gracia del Espíritu, para
sentir cómo el Señor nos acompaña.
7. El alma de todo este proyecto es el Evangelizador.
Antes que métodos de evangelización, necesitamos apóstoles que quieran responder a la llamada
que nos hace el Señor: “Id a todos los pueblos y
hacedlos mis discípulos” (Mt 28, 19). Ello apunta
necesariamente a un proceso formativo para la
misión. No esperemos que un barco nos traiga un
equipo de misioneros expertos que tengan la osadía de reevangelizar Mallorca. Eso lo dejamos a la
historia, que nos recuerda la reconquista por parte
del Rey Jaime I. Este proyecto de nueva evangelización debemos llevarlo a cabo nosotros, tú y yo,
los que estamos aquí, los que sentimos el deseo y
tenemos la audacia de anunciar el Evangelio con
nuevo ardor, aunque a la vez nos sentimos débiles,
limitados, pobres, pequeños... Esta pobreza, leída a
la luz del “Magníficat”, puede ser muy fecunda a los
153
ojos de Dios, y bajo la sombra del Espíritu Santo.
Toda esta reflexión queremos hacerla al estilo “sinodal”,
es decir, caminando juntos durante esta Cuaresma y
Pascua. Por eso te invitamos a leer, escuchar, comentar
y compartir el texto de la Exhortación Evangelii Gaudium.
Te proponemos una selección de números del documento,
con unas preguntas que te ayudarán a reflexionar sobre
él personalmente y en grupo.
No será un hablar por hablar. Será interesante acoger y
recoger todo lo que vayamos reflexionando, con el fin de
proyectar en el mes de noviembre de 2014 un Congreso
para la Evangelización.
2) PAUTAS PARA REFLEXIONAR EN GRUPO LA
EXHORTACIÓN DEL PAPA
El Obispo nos invita a organizarnos en grupos a fin de
reflexionar juntos sobre la Exhortación del papa, hacerla
más nuestra. Lo importante no es responder a las preguntas. De lo que se trata es de que nos encontremos
juntos, en pequeños grupos, para rezar juntos y compartir
nuestras reflexiones a la luz de las palabras del papa y
de la realidad concreta que vivimos.
Te proponemos algunas pautas para las reuniones:
1. ¿Con qué grupo? Está claro que se pueden
crear nuevos grupos en nuestras comunidades
para esta ocasión, pero está claro también que
podemos partir de los grupos que ya existen en
nuestras parroquias (catequistas, acción social,
pastoral de la salud, animación litúrgica); también podemos crear un grupo con el equipo de
pastoral de una escuela, o un grupo de un movimiento determinado... De lo que se trata es de
154
que nos pongamos en actitud de escucha de lo
que nos propone el papa.
2. Reuniones-encuentros. Proponemos cinco,
siguiendo el hilo conductor de la misma Exhortación del Santo Padre. Está dividida en cinco
capítulos; de ahí la propuesta de cinco reuniones.
Más adelante encontrarás una selección para la
lectura, con el fin de facilitarla. Si bien, está claro que siempre es mejor una lectura completa.
Es posible que para algún capítulo no baste una
reunión. Pueden tenerse más.
3. ¿Cómo preparamos la reunión? Lectura en
casa... Cada persona lee en casa, antes de la
reunión, los números correspondientes de cada
capítulo que se indican a continuación. También
puedes mirar las preguntas que se sugieren para
el diálogo de grupo. Naturalmente, cada uno lo
hace desde la propia experiencia para compartir
en la reunión con los demás.
4. Plegaria inicial. Al comienzo de la reunión, después de saludarnos, tenemos un ratito de silencio
para ponernos en manos del Señor, leemos el
texto del Evangelio del próximo domingo y rezamos la invocación del Espíritu Santo que tienes
a continuación:
Te pido, Dios mío,
tu gracia y tu ayuda,
para que todas mis intenciones, pensamientos y
acciones
estén orientadas únicamente a tu servicio y alabanza.
155
5. Lectura del texto de la introducción al capítulo. En las páginas siguientes encontrarás la
selección de contenidos que proponemos para
reflexionar. Para cada reunión proponemos una
introducción, que es una brevísima síntesis del
capítulo de la Exhortación Apostólica que en
aquel día trataremos. Antes de empezar el diálogo,
leed el texto introductorio que debemos reflexionar como punto de partida.
6. Diálogo compartido. Para el diálogo nos pueden
ayudar las preguntas que acompañan cada reunión. Pero lo importante no es ceñirse a responder las preguntas, sino que sea sobre todo una
ocasión para reflexionar. Para facilitar el diálogo,
convendrá tener un moderador o responsable del
grupo.
7. Concreción. Como grupo respondemos a la pregunta para la concreción, que encontramos en
el recuadro final de cada reunión.
8. Silencio-Oración. Terminamos la reunión con
un ratito de silencio, y con la plegaria del Padrenuestro y la oración a la Virgen, estrella de la
nueva evangelización, que encontramos al final
de la Evangelii Gaudium (núm. 288).
Virgen y Madre María,
tú que, movida por el Espíritu,
acogiste al Verbo de la vida
en la profundidad de tu humilde fe,
totalmente entregada al Eterno,
ayúdanos a decir nuestro «sí»
ante la urgencia, más imperiosa que nunca,
de hacer resonar la Buena Noticia de Jesús.
156
Tú, llena de la presencia de Cristo,
llevaste la alegría a Juan el Bautista,
haciéndolo exultar en el seno de su madre.
Tú, estremecida de gozo,
cantaste las maravillas del Señor.
Tú, que estuviste plantada ante la cruz
con una fe inquebrantable
y recibiste el alegre consuelo de la resurrección,
recogiste a los discípulos en la espera del Espíritu
para que naciera la Iglesia evangelizadora.
Consíguenos ahora un nuevo ardor de resucitados
para llevar a todos el Evangelio de la vida
que vence a la muerte.
Danos la santa audacia de buscar nuevos caminos
para que llegue a todos
el don de la belleza que no se apaga.
Tú, Virgen de la escucha y la contemplación,
madre del amor, esposa de las bodas eternas,
intercede por la Iglesia, de la cual eres el icono purísimo,
para que ella nunca se encierre ni se detenga
en su pasión por instaurar el Reino.
Estrella de la nueva evangelización,
ayúdanos a resplandecer en el testimonio de la comunión,
del servicio, de la fe ardiente y generosa,
de la justicia y el amor a los pobres,
para que la alegría del Evangelio
llegue hasta los confines de la tierra
y ninguna periferia se prive de su luz.
157
Madre del Evangelio viviente,
manantial de alegría para los pequeños,
ruega por nosotros.
Amén. Aleluya.
3) CONTENIDOS DE LOS 5 ENCUENTROS
Proponemos cinco encuentros para reflexionar
sobre la Exhortación Evangelii Gaudium. En el apartado
anterior proponíamos unas pautas a seguir en nuestras
reuniones en grupo. En el presente apartado proponemos
los contenidos que podemos utilizar para estos encuentros de reflexión.
Para cada uno de los encuentros proponemos un
capítulo del documento del papa. Y para ayudar a la
reflexión, en el presente apartado encontrarás siempre:
- Una introducción al capítulo, donde se te
presenta una síntesis del contenido del capítulo
para que tengas una idea general de él. Esta
introducción es la que leeremos todos juntos al
principio de la reunión.
- Una propuesta de lectura de números concretos de la Exhortación Apostólica (se trata de los
números en que se divide el documento, no las
páginas). Se trata de una selección para facilitar que puedas leerlos a nivel personal a fin de
preparar el encuentro con los demás. Fíjate en
que es una propuesta de selección; está claro
que puedes leerlo todo.
- Algunas cuestiones para facilitar el diálogo en
grupo. Verás que en algunos de los cuestionarios
citamos a Francesc Torralba. Nos referimos a las
palabras que pronunció en la conferencia en el
Caixa-Fòrum el día 5 de febrero, y que podéis
158
ver en un DVD editado por la Secretaría de Comunicación del Obispado de Mallorca.
- Al final, en un recuadro, encontramos la Pregunta para la concreción.
PRIMER ENCUENTRO DE GRUPO
I. LA TRANSFORMACIÓN MISIONERA DE LA
IGLESIA
Introducción al capítulo
Antes de entrar en el corazón del documento, dividido en cinco capítulos, el papa Francisco, desde la introducción, pretende centrar el tema que quiere tratar en
esta Exhortación y, al mismo tiempo, define sus límites:
“Procuro además expresar las preocupaciones que
me mueven en este momento concreto de la obra
evangelizadora de la Iglesia [...]. Aquí he optado
por proponer algunas líneas que puedan alentar y
orientar en toda la Iglesia una nueva etapa evangelizadora” (núm. 16-17).
La situación que vive el hombre de hoy, en un mundo dominado por el consumo, es la causa que engendra
individualismo y una profunda tristeza en el corazón de la
persona. No obstante, recogiendo el principio filosófico de
antaño, el papa nos recuerda que el bien siempre tiende
a difundirse y a comunicarse. Por este motivo, la vida de
los evangelizadores no puede tener un semblante triste,
todo lo contrario, debe irradiar fervor, ya que a través de
ella son muchos los llamados a escuchar la Buena Nueva
de l Evangelio (Cf. núm. 2-14).
Del primer capítulo, el más breve de toda la Exhortación, podemos subrayar estas ideas:
La Iglesia en “estado de salida”, un dinamismo que aparece constantemente en la Palabra
de Dios y uno de cuyos paradigmas más rele159
vantes se halla en la figura de Abraham (núm.
20). Más adelante el papa da una definición de
lo que él entiende por “Iglesia en estado de salida”: es la comunidad de discípulos misioneros
conscientes de que fue el Señor el que tuvo la
iniciativa, siendo, su modo de obrar, un ejemplo
para sus seguidores (núm. 24).
Un sueño: Que la opción misionera que ha de
alcanzar la Iglesia en todos sus campos: el de las
costumbres, los estilos, el lenguaje..., exige una
pastoral de conversión; una conversión que va
desde cada Iglesia local con su cabeza y pastor
hasta el propio obispo de Roma y todas las estructuras de la misma Iglesia (núm. 30-32). El
coraje misionero podrá, ciertamente, ayudarnos
a vencer el miedo ante las necesarias revisiones
que debe enfrentar la Iglesia, una tarea a la que
todos estamos invitados (núm. 43).
La Iglesia en “estado de salida” ha de ser
una Iglesia de puertas abiertas (46), que no se
guarda para sí misma ni se cierra en los templos, sino que sale para ofrecer a todos los hombres la vida de Jesucristo, aunque ello implique
un riesgo, el riesgo de que pueda accidentarse o
herirse por el hecho de salir a la calle (núm. 49).
Propuesta de lectura
Te sugerimos la lectura de la introducción y de todo el
capítulo primero (núm. 1-49).
Cuestiones para el diálogo
1) Francesc Torralba, en la conferencia en el CaixaFòrum, propuso tres motivos para hallar la profunda alegría de que habla el papa en la EG:
160
a. No estoy solo en el mundo. Dios vela por cada
uno de nosotros. Este vínculo entre Dios y
nosotros es indestructible.
b. El Evangelio es para todos. No hay exclusivismos. Todos somos reconocidos y acogidos
por Dios. Dios me ha salvado de la muerte.
c. Lo que llena a la persona es darse a los
demás.
Esta profunda alegría nace del encuentro con
Jesucristo.
• ¿Cómo estoy de alegría? ¿Cómo vivo
el encuentro con el Señor?
• ¿Qué necesito personalmente como
cristiano/a? ¿Qué necesito como grupo/parroquia/comunidad/movimiento, para profundizar en el encuentro de
Cristo y vivir la alegría del Evangelio?
A la hora de pensar las necesidades a nivel personal para vivir la espiritualidad de la alegría, es
importante que las concretes desde ti, y no solo
para los demás. Piensa que cuando yo expreso
una necesidad, quiere decir que estoy dispuesto
a vivirlo, o a intentarlo, al menos.
2) Para que la Iglesia de Mallorca sea una Iglesia en
salida, ¿qué nos falta? ¿Cómo podemos hacerlo?
¿Qué puedo hacer yo? ¿Qué podemos hacer como
grupo?
a. ¿Cómo puedo posibilitar que los alejados
puedan también tener una experiencia de
encuentro con el Señor?
b. ¿Para ir a las periferias existenciales ten161
go que salir de los espacios cómodos? He
de tener la audacia de comunicar la fe,
decir que soy cristiano... ¿Cómo estoy de
audacia, de coraje? ¿O tengo verguenza
de decir que soy cristiano?
c. ¿Qué quiere decir en mi caso, o en el nuestro, “oler a oveja”?
3) Si queremos ser “Iglesia de puertas abiertas”,
a. ¿En qué tengo que convertirme para ser
más acogedor?
b. Y nuestro grupo / comunidad / escuela /
movimiento, ¿en qué tenemos que convertirnos?
4) En el número 33 de la Exhortación, el papa propo-
ne que una pastoral en clave misionera abandona
el cómodo criterio del “siempre lo hemos hecho
así”. ¿Cuándo y cómo utilizo este criterio, y
por qué? ¿En qué sentido tendríamos que “accidentarnos” para salir a la calle?
PREGUNTAS PARA LA CONCRECIÓN
• En tu entorno (familiar / parroquial / movimiento / escuela...), ¿cuáles son las periferias?
¿Quién está en las periferias? ¿Quién necesita
luz de nosotros, de mí? ¿Cómo acercarme /
acercarnos a él?
• ¿Qué caminos concretos, realistas y posibles he
de poner en marcha para que nuestra comunidad tenga les puertas abiertas?
162
SEGUNDO ENCUENTRO DEL GRUPO
II. EN LA CRISIS DEL COMPROMISO COMUNITARIO
Aunque, según sus palabras, la intención del papa
no sea la de ofrecer un análisis exhaustivo de la realidad
que vivimos, no obstante subraya algunos aspectos de
esta, como son:
Si en ningún caso es lícito matar, hay que
ser conscientes de que hoy hay que decir no,
con firmeza, a la economía de la exclusión y
de la iniquidad porque también mata (núm.
53-54). Este estado de cosas hace que nos volvamos incapaces de sentir compasión ante el
drama humano que muchos conciudadanos
viven hoy, y la causa está en el hecho de que la
cultura del bienestar nos ha anestesiado. A medida que alguien toma conciencia de este estado
de cosas, espontáneamente debe responder con
todo un conjunto de negativas: no idolatrando
el dinero ni sirviéndole, no a la iniquidad que
genera violencia, etc.
La cultura que nos rodea configura nuestro
talante, mayoritariamente la cultura de hoy
tiende hacia lo que es exterior, hacia lo inmediato, visible y fácil de conquistar; en definitiva, la
nuestra es, en gran parte, una cultura superficial (núm. 62).
Por otro lado, en el corazón de la misma cultura
se vive, hoy, por una parte un proceso de secularización muy acelerado, que tiende a reducir
la fe y la vida eclesial al ámbito privado; y, por
otra parte, el individualismo postmoderno que
163
se vive debilita y empobrece las relaciones humanas (núm. 64-67).
El reto de la inculturación de la fe. A pesar
del desafío actual de la inculturación de la fe,
hay que tener una mirada abierta, ya que el
Espíritu actúa directamente sobre personas y
culturas; un hecho que hacía decir al Vaticano
II que existen semillas del Verbo más allá de la
Iglesia (núm. 68-69).
Aquello a lo que hay que adherirse y aquellas
otras actitudes que hay que rechazar. Entre
las posturas que hay que potenciar, el papa
señala estas: el reto de una pastoral misionera
(núm. 78) y las nuevas relaciones generadas
por la persona de Jesús (núm. 87). Contrariamente, hay que superar otros aspectos que son
negativos para los agentes de pastoral, como la
tristeza egoísta (núm. 81), el pesimismo estéril
(núm. 84), la mundanidad espiritual (núm. 93),
o la guerra entre los mismos agentes (núm. 98).
Otros retos eclesiales. El capítulo acaba señalando nuevos desafíos como el de la necesaria
atención al laicado, que forma la gran mayoría
de miembros de la Iglesia (núm. 102); la necesidad de ampliar los espacios para una presencia
femenina más incisiva en la Iglesia (núm. 103104); la pastoral juvenil (núm. 105) y la falta de
vocaciones al ministerio ordenado (núm. 107).
A pesar de todo, dice el papa Francisco, los retos se nos presentan para ser superados (núm.
109).
Proponemos leer de este capítulo todo lo que se refiere a
164
algunos desafíos culturales (núm. 61-70), y a las Tentaciones de los agentes de pastoral, con el fin de hacer un
buen examen de conciencia (núm. 79-109).
1) Francesc Torralba, en su conferencia, nos proponía que ante este mundo regido por una “economía
que mata”, los cristianos tenemos que acoger la
novedad radical de Dios, y vivir la honestidad y la
coherencia.
a. ¿Cómo lo vivo yo a nivel personal, y a
nivel comunitario?
b. ¿Qué cambios tengo que hacer en mi vida
para vivirla en coherencia?
2) La gran tentación del agente de pastoral es llegar
a ser “un funcionario: no me pidas más, ya he
cumplido”.
a. Y el pesimismo estéril... Eso que repetimos
tanto: “No hay nada que hacer”, las profecías
de calamidades, un neopelagianismo (como
si todo dependiese de mí).
b. Otra gran tentación es la mundanidad espiritual, aprovechar cargos y títulos para ser
alguien, y no como oportunidad para servir.
Muchas veces esta mundanidad nace del
miedo y de la necesidad que tengo de reconocimiento.
c. Cainismo intraeclesial (Caín, el hermano de
Abel). La maledicencia. No nos perdonamos
ni una. Vivimos la diversidad como un drama
y no como una oportunidad. La uniformidad
mata a la Iglesia... Hay que recuperar la actitud positiva de la confianza, de la estima
del otro...
165
¿Qué examen de conciencia hago ante todas
estas tentaciones? ¿Qué tengo que cambiar
en mi vida? ¿Y en mi comunidad?
PREGUNTA PARA LA CONCRECIÓN
• ¿Cuáles crees que son los grandes retos que
tiene la Iglesia de Mallorca? ¿Dónde están sus
grandes necesidades, a partir de lo que dice el
papa en los núm. 102-109, y de lo que tú percibes desde tu realidad (responsabilidad-formación
de laicos y laicas, la aportación de la mujer en los
procesos de decisión de la Iglesia, la pastoral de
niños y jóvenes y familias, pastoral de vocaciones
y selección de candidatos al Seminario, perfil de
los ministros ordenados (presbíteros y diáconos)?
TERCER ENCUENTRO DE GRUPO
III. EL ANUNCIO DEL EVANGELIO
Después de haber tomado conciencia de los retos
actuales, unos originados por el cambio de cosmovisión
que vive nuestro mundo, y otros procedentes de la misma
vida interna de la Iglesia, el tercer capítulo de la Exhortación queda centrado sobre el anuncio del Evangelio,
resumido en el kerigma apostólico.
La evangelización es tarea de toda la Iglesia.
La evangelización, dice el papa, es un misterio
que adentra sus raíces en la Trinidad, pero se
concreta en un pueblo peregrino y evangelizador, el Pueblo de Dios (núm. 111-113), que tiene
como rasgo importante el hecho de ser el lugar
de la misericordia de Dios (núm. 114). Este
Pueblo, por otra parte, presenta rostros muy
diversos por el hecho de ser un pueblo encarnado entre los pueblos de la tierra (núm. 115).
166
En el seno del Pueblo de Dios todos somos
discípulos misioneros, por haber recibido
un mismo Bautismo. El Bautismo, por tanto,
no puede ser algo del pasado que quede como
simple recuerdo, sino que todos hemos de crecer como evangelizadores (núm. 120-121). Es
posible que nos preguntemos cómo ser evangelizador, hoy, cuestión a la que la Exhortación
responde invitando a hacerlo “persona a persona”, es lo que podríamos llamar “evangelización
informal” (núm. 127-129); ahora bien, por muy
importante que sea el “boca a boca”, no se puede olvidar que el anuncio también debe llegar
a la cultura, al pensamiento y a la educación
(132-134).
La homilía como piedra de toque. La idea que
más sobresale en el escrito del papa, como definición de la homilía, es la idea de “diálogo”. La
homilía no es tanto un momento de catequesis
ni de meditación, sino un tiempo de diálogo de
Dios con su pueblo (núm. 137-141).
La importancia de este diálogo comporta
unas exigencias, como son: escuchar atentamente la Palabra con actitud humilde; solo así
se podrá dar “culto a la verdad” (núm. 146);
personalización de la Palabra, lo que quiere decir familiarizarse con la Palabra; hacerse oyente
de lo que vive el pueblo a fin de que la Palabra
resuene con más fuerza e invite a conseguir
nuevas actitudes (núm. 154-155); otra característica que debe acompañar la predicación es el
uso del lenguaje positivo, que será, más que un
lenguaje moralizador, un lenguaje propositivo
(núm. 159).
167
Caminar hacia una catequesis kerigmática
y mistagógica. Hemos redescubierto, dice el
papa, que también en la catequesis tiene un
rol fundamental el primer anuncio kerigmático,
ya que, como se ha recordado tantas veces, el
kerigma debe ocupar siempre el centro de cualquier acción evangelizadora (núm. 164-167). La
otra característica que tampoco debería faltar
en la catequesis es la iniciación mistagógica
(núm. 166).
En el encuentro de hoy proponemos leer el primer apartado del tercer capítulo: “Todo el Pueblo de Dios anuncia
el Evangelio” (núm. 110-134).
También podríamos profundizar en lo que significa el
Primer Anuncio y el acompañamiento del proceso de fe
(núm. 160-175).
1) Nos gusta el concepto de Pueblo de Dios, pero
pueblo implica diversidad de edades, de condiciones, de estilos de vida, distintos criterios
evangelizadores...
a. ¿Cómo vives la comunión en la diversidad?
b. ¿Estás abierto a la diversidad en la
Iglesia, a los que son diferentes a ti?
c. ¿Qué podríamos hacer para potenciar
la comunión, el diálogo...?
2) De lo que tú conoces de la Iglesia de Mallorca,
¿qué experiencias destacarías de primer
anuncio de la fe? ¿Cómo crees que podemos
potenciarlas?
168
a. ¿Conoces la propuesta de catequesis de
familia? ¿Conoces los cursillos de cristiandad?
b. ¿Conoces otras?
3) Fíjate que muchas actividades pastorales están
orientadas a “preparar para recibir un sacramento”. Nos damos cuenta de que muchas
veces los que solicitan el sacramento, aunque
estén bautizados, no conocen a Jesucristo.
¿Cómo hemos de ir transformando con realismo estas propuestas: a fin de que dejen
de ser simples preparaciones para recibir
un sacramento, para ser propuestas de una
experiencia de encuentro con Jesús?
4) Lo que el papa dice en los núm. 127-129 de Persona a persona, ¿piensas que tendría que ser un
estilo pastoral en una Iglesia misionera?
• ¿Cuáles serían los acentos o rasgos más característicos de este estilo pastoral de persona a
persona?
• En los campos de la piedad popular, la pastoral
de la cultura, la pastoral juvenil, la pastoral
familiar, la pastoral de la caridad y otras...,
haz propuestas creativas para una pastoral de
primer anuncio.
• Sugiere otros campos y retos importantes para
la primera evangelización.
169
CUARTO ENCUENTRO DE GRUPO
IV. LA DIMENSIÓN SOCIAL DE LA EVANGELIZACIÓN
Si evangelizar es hacer presente el Reino de Dios
en medio del mundo, entonces, la evangelización debe
tener, necesariamente, una dimensión social. Ahora bien,
si esta dimensión de la evangelización no es debidamente entendida, se puede correr el riesgo de desfigurar la
misma acción.
Nadie puede exigir que la religión sea relegada al terreno de la intimidad secreta de la
persona. Por ello, el cristiano, como los demás
hombres y mujeres de buena voluntad, también
debe velar y preocuparse por la buena salud
de las instituciones de la sociedad civil, ya que
una fe auténtica conlleva también el compromiso de sumarse a todos aquellos que trabajan
por la construcción de un mundo nuevo. Así se
explica que el lenguaje de la Doctrina Social de
la Iglesia sea un lenguaje positivo y propositivo
(núm. 183).
De la fe en Jesucristo nace la preocupación
por el desarrollo integral de la persona. La
preocupación por los más desfavorecidos encuentra un primer eco en el libro del Éxodo,
cuando Dios hace suyo el clamor de un pueblo
de esclavos y baja a liberarlos. Hacer oídos sordos a este clamor, dice la Exhortación, cuando
nosotros somos los instrumentos de Dios para
escuchar al pobre, nos situaría fuera de la voluntad del Padre (núm. 187-188).
La necesidad de resolver las causas estructurales de la pobreza no puede esperar. Mientras
170
no se resuelvan radicalmente los problemas de
los pobres, renunciando a la autonomía absoluta de los mercados y de la especulación financiera y atacando las causas estructurales de la
iniquidad, no se podrán resolver los problemas
que tiene planteados el mundo de hoy.
La iniquidad, sigue diciendo el papa Francisco,
es la raíz de todos los males sociales. Ya no se
puede confiar más en las fuerzas ciegas y en la
mano invisible del mercado, ya que crecer en
equidad es algo más que crecer económicamente. La equidad pide tomar decisiones, así como
también conseguir programas, mecanismos y
procesos orientados hacia una mejor distribución de los ingresos (núm. 202-204).
Para que este sueño pueda hacerse realidad,
son necesarios políticos con voluntad de curar
las raíces profundas y no las apariencias de los
males de nuestro mundo (núm. 205).
Cuidar la fragilidad quiere decir, tal como Jesús
hizo, optar por los más pequeños y débiles de la
tierra, solo así se permanecerá atento a las nuevas pobrezas emergentes. Entre los más débiles,
que la Iglesia quiere cuidar con predilección,
están también los no nacidos. La defensa de la
vida de los que aún no han nacido permanece ligada a la defensa de cualquier derecho humano
y supone la convicción de que un ser humano es
siempre sagrado e inviolable en cualquier etapa
de su desarrollo (núm. 213-214).
Hay, dice el papa, otros seres frágiles y débiles,
en referencia al cuidado que hay que tener de
la naturaleza, de la que los humanos no somos
puros beneficiarios, sino custodios (215).
171
La paz social no puede entenderse como una
simple ausencia de violencia. Con lenguaje
contundente sigue diciendo el papa que las reivindicaciones sociales que tienen que ver con la
distribución de los ingresos, la inclusión social
de los pobres y los derechos humanos, no pueden ser anuladas con el pretexto de construir
un consenso o una efímera paz a favor de un
pequeño grupo. La paz tampoco se puede reducir a una ausencia de guerra, sino que para
poder avanzar hacia una auténtica paz, justicia
y fraternidad, hay que contar con unos principios. El papa señala cuatro, que hace derivar de
la Doctrina Social de la Iglesia (núm. 221-236).
La evangelización también implica un camino
de diálogo. Con la palabra diálogo, llevado a
diferentes niveles, se cierra la última parte del
largo capítulo sobre la dimensión social de la
evangelización. Tres son los campos concretos
de este diálogo, señalados en la Exhortación,
sobre los que, hoy, la Iglesia ha de tener un cuidado especial con el fin de hacer su aportación
y así ayudar a la construcción del ser humano
y al bien común. Los tres campos son: diálogo
con los Estados, con la sociedad –donde se incluye también el diálogo con las culturas y con
las ciencias– y, finalmente, con otros creyentes
que no forman parte de la Iglesia Católica (núm.
238).
Hoy nuestra propuesta de lectura implica los tres primeros apartados del capítulo IV (núm. 177-237).
1) ¿Cómo se concreta en tu vida y en la vida
de tu comunidad el compromiso y la preo172
cupación hacia los más pobres?
2) ¿Tu compromiso con los más pobres está al
servicio de la promoción integral de la persona, o simplemente haces cosas por lo que
puedan decir de ti, o por tener la conciencia
tranquila?
3) La caridad es una dimensión de la evangelización: ¿en qué se ha de diferenciar nuestra
acción social como cristianos de la de otras
instituciones (ONG no confesionales)? ¿En qué
se ha de notar?
• Hacer propuestas concretas para que nuestra acción caritativa y social sea más evangelizadora.
• ¿Cómo debemos potenciar la presencia del
hecho cristiano en medio de la “plaza pública”?
(en el campo de la política y la economía, medios de comunicación, redes sociales, mundo de
la educación, la universidad y el pensamiento,
mundo de la empresa, por ejemplo).
QUINTO ENCUENTRO DEL GRUPO
V. EVANGELIZADORES CON ESPÍRITU
 El evangelizador ha de permanecer abierto
al Espíritu Santo. Desde su firme convicción,
exclama el papa Francisco: “¡Cómo quisiera
encontrar las palabras para alentar una etapa
evangelizadora más fervorosa, alegre, generosa,
audaz, llena de amor hasta el fin y de vida
173
contagiosa!” A fin de conseguir este objetivo o
acercarnos a él, el papa en este último capítulo
de la Exhortación propone algunas reflexiones
sobre el espíritu que debe acompañar al que es
enviado en misión evangelizadora (núm. 262).
 La fuerza ineludible de la misión. La misión
realizada en el corazón del pueblo no es algo
superficial a la persona, sino que es como una
fuerza interior de la que no se puede huir. Uno
se descubre como si hubiese sido marcado
con fuego. En sentido contrario, si uno intenta
separar la tarea misionera por una parte y su
propia privacidad por la otra, entonces todo se
vuelve gris (273).
Maria, madre de la evangelización. Ella es la
madre de la Iglesia evangelizadora y ella nos
ayuda a comprender el espíritu de la nueva
evangelización. Ella, además, es el regalo que
Jesús, desde la Cruz, entrega a su pueblo como
madre y modelo de creyente (núm. 284-285).
Puede afirmarse que existe un estilo mariano
de evangelización, ya que cada vez que miramos
a María volvemos a creer en la revolución de la
ternura y del amor. De esta forma, ella de nuevo nos enseña a valorar otras virtudes como la
humildad, diciéndonos que esta no es la virtud
de los débiles, sino de los fuertes que sin vencer
convencen.
Ya estamos en el último encuentro. Proponemos la lectura del primer apartado del capítulo 5º (núm. 262-283).
Cuestiones para el diálogo y la concreción
1) En tu vida cristiana y apostólica, ¿qué talentos
174
o dones te ha dado el Señor para colaborar
en la misión evangelizadora de la Iglesia, a
partir de lo que dice el papa? Vale la pena que
tomes conciencia de ello.
2) Torralba, en su conferencia, sugería algunas
características del perfil del nuevo evangelizador, a partir de EG:
a. Vive de puertas abiertas.
b. Tiene la audacia de ir a las periferias
existenciales.
c. Supera el miedo a equivocarse. Si se
equivoca, pide perdón.
d. Supera la superficialidad y la banalidad.
e. Supera la psicología de la tumba: estamos en las últimas..., la Iglesia se muere.
¿Cómo se concreten en tu plan de vida,
o en el estilo pastoral de tu comunidad,
estos rasgos?
¿Qué necesitas para vivir todo esto?
3) El evangelizador vive en comunidad, la necesita.
¿Qué pides a una experiencia comunitaria?
¿La tienes?
PREGUNTA PARA LA CONCRECIÓN
• Si tuviéramos que proponer una escuela para
agentes de evangelización, ¿a qué necesidades
formativas crees que debería responder?
175
A LES CONTEMPLATIVES
Palma, 9 de març de 2014
Estimades germanes,
Tot començant la Quaresma he pensat escriure-us una
carta per saludar-vos i per animar-vos a viure aquest
temps de conversió, de camí cap a la Pasqua, amb profunditat, amb esperit de recerca i pregària, escoltant la
Paraula de Déu, i lloant el Senyor des de la bellesa de la
litúrgia, tenint esment i molta delicadesa en les vostres
relacions comunitàries, intentant que siguin sempre en
l’estil de la caritat.
Vull fer extensiva cap a vosaltres una salutació molt cordial del Sant Pare, el Papa Francesc. Fa pocs dies vaig
esser a Roma, amb altres germans bisbes espanyols,
en la visita Ad Limina, i em va encoratjar en la missió
evangelitzadora a la nostra Església. Vos convid també
que pregueu pel ministeri apostòlic del Sant Pare. Ja sé
que ho feis.
També voldria compartir amb la vostra comunitat el
moment que estam vivint com a Església de Mallorca.
Aquesta primera setmana de Quaresma he anat a Inca, a
Manacor i a Palma per tal de presentar la meva primera
Carta Pastoral. L’he titulada Caminam per una Església
en sortida, per fer meves i nostres les paraules del Papa
a la seva exhortació apostòlica Evangelii Gaudium. El
Papa ens convida a posar-nos com a Església en estat
de missió, i jo vull secundar aquesta convidada com a
pastor de l’Església de Mallorca. Estic convençut que
ho necessitam. Per això, a través de la Carta Pastoral, i
en aquestes trobades amb els agents de pastoral de les
176
nostres parròquies, moviments i col·legis, i altres institucions d’Església, els he animats a llegir, escoltar, dialogar
i pregar a partir de l’exhortació del Papa.
També he anunciat que el mes de novembre organitzarem com a Diòcesi un Congrés per a l’Evangelització.
És evident que tenim molts de reptes i necessitats. La
urgència està en l’anunci de l’Evangeli i a adequar les
nostres estructures pastorals al moment actual que vivim. Això passa per viure amb profunditat l’Evangeli, per
seguir el Crist.
Però no estam sols. El Senyor ens acompanya. Aquesta
és la font de la nostra alegria. La nostra Església de Mallorca és pobra i petita, encara que també dins aquesta
pobresa s’hi despleguen realitats pastorals molt belles i
senzilles que hem de valorar. Però, germanes, no podem
perdre l’esperança. La situació que vivim és difícil, però
és la nostra, és la que cal estimar. I per això necessitam
pregar. I a això us convid.
M’agradaria fer-vos dues propostes:
1) Que llegíssiu l’Exhortació apostòlica Evangelii Gaudium, i en comunitat en dialogàssiu, com a totes
les altres comunitats, parròquies..., i després ens
féssin arribar a Secretaria General les concrecions.
Per això us faig arribar la meva Carta Pastoral:
2) I especialment m’agradaria demanar -vos que
pregueu per la nostra Església de Mallorca, pel
moment que vivim, pel procés que convid a fer a
les comunitats, per aquest proper Congrés per a
l’Evangelització
177
Gràcies de cor, germanes, per esser-hi, des del silenci i
la pregària. L’evangelització, els apòstols, necessitam els
contemplatius, que ens recordin qui ens acompanya, qui
ens estima incondicionalment...
Amb una abraçada de cor,
El vostre Bisbe
178
ALS ERMITANS
Estimats germans,
relacions comunitàries, intentant que siguin sempre en
l’estil de la caritat.
que ho feis.
179
seguir el Crist.
senzilles que hem de valorar. Però, germans, no podem
perdre l’esperança. La situació que vivim és difícil, però
és la nostra, és la que cal estimar. I per això necessitam
pregar. I a això us convid.
l’Evangelització
180
Gràcies de cor, germans, per esser-hi, des del silenci i
la pregària. L’evangelització, els apòstols, necessitam els
contemplatius, que ens recordin qui ens acompanya, qui
ens estima incondicionalment...
Amb una abraçada de cor,
El vostre Bisbe
181
ALS RELIGIOSOS I RELIGIOSES
Estimats/des germans/nes,
relacions comunitàries i en les vostres obres de misericòrdia, pastoral i apostolat, intentant que siguin sempre
en l’estil de la caritat.
que ho feis.
182
seguir el Crist.
senzilles que hem de valorar. Però, germanes i germans,
no podem perdre l’esperança. La situació que vivim és
difícil, però és la nostra, és la que cal estimar. I per això
necessitam pregar. I a això us convid.
l’Evangelització
183
Gràcies de cor, germans i germanes, per esser-hi, des
del silenci i la pregària. L’evangelització, els apòstols,
necessitam els contemplatius, que ens recordin qui ens
acompanya, qui ens estima incondicionalment...
AmB una abraçada de cor,
El vostre Bisbe
184
HOMILIA EN LA MISSA DEL DIA DEL SEMINARI
Parròquia de Sant Francesc de Paula (Palma),
16 de març de 2014
Retransmesa per IB3TV
Benvolguts germans i germanes, benvolguts germans
sacerdots, diaques, estimats tots en el Senyor:
Estam celebrant l’Eucaristia en aquest segon diumenge
de la Quaresma, camí cap a la Pasqua i en la memòria
nostra i en la presència nostra hi ha aquest fet: tota
l’Església avui prega pels Seminaris i pels seminaristes,
perquè el Senyor els concedeixi la seva gràcia a aquells
que seran en el futur els pastors de l’Església, d’aquí, de
Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i Formentera, perquè
avui ens sentim més que mai units amb tots ells.
Són aquí, en aquesta Església, els seminaristes que diem
del Seminari Menor, són aquells més joves que també es
posen en camí i es pregunten: “El Senyor què vol de mi?”
i també es deixen acompanyar per les seves famílies i per
altres educadors per poder descobrir la crida del Senyor.
I hi ha els seminaristes majors, aquells que han fet un
pla, aquells que ja diuen: “Estam formant-nos, volem
respondre al Senyor”. I també els acompanyen nins amb
les famílies i tots aquells que des de la televisió estau
participant en la nostra celebració.
Tots en aquest moment estam convocats a una
pregària intensa, una pregària que realment no es pot
comptabilitzar, no se’n pot saber el resultat, però és una
espècie de donació, de record, de memòria al Senyor:
“Senyor, escoltau-nos, enviau-nos aquells que necessitam
per portar endavant la missió de l’Església.”
185
Avui, estimats tots, estam en aquest diumenge de
Quaresma i hi ha tres imatges, dues imatges més
concretes que ens acompanyen: una ja l’hem vista, que
ha estat aquest vídeo que està en la nostra memòria, de
la vocació, del que porta a un a respondre i dir al Senyor:
“Senyor, aquí som i vull caminar”, l’alegria d’haver-se
trobat amb Jesús i poder caminar anunciant l’Evangeli,
perquè únicament de l’alegria pot néixer la possibilitat de
respondre al Senyor. I aquesta seria la primera imatge.
La segona, la tenim en les lectures.
La primera lectura, de la vocació d’Abraham, és la
imatge del camí, del pelegrí, del qui es posa en camí
com Abraham, responent a la crida del Senyor. No sabia
on anava, però tenia com a llum la confiança en Ell: es
fiava de Déu, era aquell que escolta la Paraula i es posa
en camí, imatge que ens recorda a tots la nostra vida, és
com un espill en què podem mirar-nos, un mirall en què
podem comprovar la nostra condició de creients.
Es fia de Déu i també es revela una cosa important: quan
tenim el coratge de no guardar-nos la vida, quan tenim el
coratge de no quedar-nos només en la nostra riba segura,
sinó que ens endinsam, ens posam dins de la mar, quan
fem el camí, en aqueix cas, podem gaudir més plenament
de la vida, podem descobrir que en realitat la vida creix
quan tinc capacitat de donar-me. Donar-se a si mateix
és una condició per a comprendre tota vocació, tota vida
cristiana, on sigui, però també per a comprendre millor
la vocació d’aquell que és pastor de l’Església. Ell vol ser
servidor de tots, germà major d’una gran família.
I l’altra imatge que tenim és la imatge de Jesús a la
muntanya sagrada. És allà, en la resplendor de la llum, on
es manifesta el seu misteri. Jesús, que ha anat predicant,
186
ha predicat als seus deixebles, i ara, camí de Jerusalem,
camí de la Creu, es revela, es manifesta d’aquesta forma
esplendorosa. I fixau-vos-hi, l’acompanyen Moisès i Elies,
els dos grans profetes d’Israel: la Llei i els Profetes. Tots
dos tenien ànsies de veure Déu i no es trobaren mai
amb Ell, no podien contemplar-lo, veure Déu. “A Déu no
l’ha vist ningú”, com diu sant Joan, però ara es revela,
s’ha revelat, únicament el Fill en revela el rostre, i per
això aquesta Paraula, també definitiva, s’escolta en un
moment: “Aquest és el meu Fill en qui m’he complagut.
Escoltau-lo.” Aquest és el fet. Sí, la veritat, Abraham i
tots els creients heu estat aquells que escoltau la Paraula,
ara qui escoltau és aqueixa Paraula que es manifesta
concretament en Jesús. Ell és la Paraula de Déu feta
home. En Ell es manifesta la humanitat de Déu i aquesta
és una imatge que és sempre important recordar, perquè
quan fas camí seguint Jesús no ets deixat tot sol.
De vegades tens la sensació d’estar tot sol, abandonat,
que la situació es fa difícil, perquè quan tu, per exemple,
estimes, no sempre tens immediatament una resposta.
Quan t’esforces per portar endavant la teva família, no en
tens de seguida el fruit, quan un està dins de la malaltia o
veu dins si mateix les marques de l’ancianitat, de vegades
es pregunta: “Què serà de mi?” I doncs bé, Jesús ens
revela que en Ell es manifesta la llum, el nostre destí, es
manifesta la vida nova, perquè qui està apegat a Jesús i
unit a Ell, està realment en aquest camí que ens portarà
a una transfiguració del propi cos a imatge del mateix
Crist i, per tant, a una vida en Crist.
És un missatge, doncs, de gran esperança, de gran
confiança. I precisament aqueix missatge il·lumina el fet
d’aquells que han decidit, volen, seguir Jesús per a ser
pastors de l’Església. Perquè, fixau-vos-hi, Pere, Joan i
187
Jaume van amb Jesús a la muntanya, i d’aquella trobada
amb Ell, en aquell moment, sortirà una novetat en la
seva vida. Tindran després la capacitat de testimoniar
Jesús i de donar ells també la vida. Després, nosaltres,
seguint Jesús, acceptant la seva Paraula, deixant-nos
il·luminar per Ell, podrem ser també testimonis de la seva
presència. Certament que, a vegades, no és fàcil això,
però certament que és el camí adequat, el propi de tot
cristià. Qui es troba amb Jesús no pot guardar-se aquell
tresor, aquella alegria per a si mateix. Desborda la seva
vida, la vol comunicar.
El papa Francesc ens diu una paraula que crec que és
molt oportuna en aquest moment. Diu: “A qui segueix
el Senyor, el Senyor no el defrauda”, i quan algú fa un
petit pas cap a Jesús, descobreix que ja esperava la seva
arribada amb els braços oberts. Aquest és el moment
per a dir a Jesús: “Senyor, m’he deixat enganxar. De
mil maneres vaig escapar del vostre amor, però aquí
sóc una altra vegada per renovar la meva aliança amb
Vós. Jo us necessit, rescatau-me de bell nou. Senyor,
acceptau-me una vegada més entre els vostres braços
redemptors.” És una bona pregària també per a tots
nosaltres, especialment per aquells que senten la vocació
interior, la crida del Senyor a servir-lo, a mostrar-ne la
presència a través de la seva vida. Perquè, de vegades,
tots ens perdem, no responem del tot al que el Senyor ens
convoca. Però Ell sempre va davant obrint-nos el camí i
Ell sempre ens proposa energia per fer-lo present davant
els altres. Avui, doncs, el camí ens indica la condició
nostra de seguiment. La llum que és Crist és sempre la
certesa que no serem mai abandonats i que, tot i que hi
hagi foscor, la llum és la que preval. La llum és el que
sempre orientarà la nostra vida.
188
I ens queda la nostra resposta. I què farem? Quina
resposta donarem? És veritat que tot el Poble de Déu
està cridat, cadascú en la seva vocació, com a batejats,
com a consagrats en el Senyor, en el matrimoni, tots.
Però alguns, un Pere, un Jaume, un Joan, són cridats
especialment per fer present Jesús. Són aquells que, com
els seminaristes, es posen en camí per donar al Senyor
la seva vida i poder ser en el seu nom, amb la seva força,
amb la seva llum, un signe de la seva presència.
Per això, germans i germanes, preguem avui intensament.
Preguem intensament perquè el Senyor purifiqui la
nostra visió interior, perquè arribem realment a escoltar
la Paraula que és Jesús mateix. Poder veure el que fa
Ell, poder seguir el seu camí i respondre-li a la crida que
ens fa perquè cadascú pugui oferir el millor de si mateix
i alguns, dins d’aquest poble de Déu, especialment com
a pastors, aquells que diuen: “Senyor, ja em coneixeu,
sabeu com sóc, però aquí sóc, vull donar-vos les meves
mans, el meu cor, tot el que sóc per fer-vos present. Sé
que ho faré amb la meva debilitat, però en últim terme i
sobretot amb la vostra força, que farà possible el miracle
de ser un signe de la vostra presència enmig d’un poble
de batejats.” Amén.
189
HOMILIA EN LA MISSA AMB ELS CATECÚMENS
Parròquia de Sant Josep Obrer (Palma),
23 de març de 2014
Es una alegría grande estar aquí y acompañar, aquí, con
Lluc, con Toni, con el diácono Rafael, los catequistas,
porque en realidad nadie es cristiano así por una
revelación, algo que pasa… Lo que pasa ya ha pasado y
es que el Señor ha venido a visitarnos y nosotros somos
herederos suyos. A través del tiempo, en la Iglesia, en la
comunidad de los cristianos, Él continúa entre nosotros
y vosotros, los que vais a ser bautizados, os vais a unir
a esta familia y vais a fortalecer esta unión, y todos,
al recibir la Eucaristía, vais a encontraros con Jesús
mismo, el Señor de nuestra fe y de nuestra vida, que es
Jesucristo, vais a dejaros alimentar por Él, transformar
por Él. Vais a decirle: “Señor, tú serás mi fuerza, mi luz,
mi alegría, tú me acompañarás siempre, en todos los
momentos.”
Es un día hermoso y esto es una gran novedad para todos
vosotros, para los que iniciáis y para los que estamos.
Daos cuenta de que Moisés tiene un texto en el libro del
Éxodo que es muy aleccionador para nosotros, y es este:
Israel sale de Egipto, de la esclavitud a la libertad, y en
el camino todos van siguiendo con alegría. Es como si
a uno que está sin trabajo, le dan un trabajo nuevo y,
contento, se pone en camino, pero luego en el trabajo hay
dificultades: esto que no va bien, lo otro… Y entonces
empieza a pensar: “En mala hora he dicho que sí a este
trabajo, si yo estaría mejor en otra cosa, ahora estoy
aquí con este esfuerzo y no sé si saldrá adelante.” Todas
las personas tenemos esa tentación. El que se casa está
allí: “Ahora esta mujer y estos hijos y tal.” O al revés.
Todos tenemos ese momento. Es la tentación. Siempre
190
está ahí, siempre nos acompaña, forma parte de nuestra
vida. Pero un cristiano sabe que la tentación es como un
despertador, que obliga a plantearte las cosas: “¿Qué
voy a hacer?” Y el Señor nos dice, termina diciendo a
su pueblo: “Pongo por nombre a aquel lugar ‘Masá’ y
‘Meribá’, por la reyerta de los hijos de Israel, porque allí
han tentado al Señor diciendo: ¿Está o no está?”
Tú quieres ser cristiano, tú te vas a poner en camino,
pero las dificultades… Entonces la pregunta es esta:
“¿Está o no está? Si está, sé que pasaré por la oscuridad,
pasaré por la dificultad, pero Él me acompañará”. Hay
un salmo precioso que dice: “El Señor es mi pastor, nada
me falta […]. Aunque camine por cañadas oscuras, Él me
sostiene, su vara y su cayado me acompañan.” Esta es
la experiencia de la fe, tener fe es eso. Es decir: “Creo en
ti, Señor, espero en ti, aunque se cierre esta puerta se
abrirá otra. Tú estás, estás.” Nuestra oración siempre será
“estás”. Parece, al que no tiene fe, que es complicado y no
lo es, es sencillo. Porque daos cuenta de que si tú crees en
el Señor, si tú te dejas conducir por Jesús, tendrás todos
los motivos para vivir, toda la energía para afrontar las
cosas, porque la vida nos traerá de todo: días de gloria,
días de luz y de oscuridad. Entonces, en todo momento
sabrás que estás en manos de Alguien. “Tengo confianza
en la vida. Tengo confianza porque estoy en manos de
Dios, tengo mi responsabilidad y debo decir algo, me
tengo que hacer y tú también y cada uno, pero en último
término si Él está conmigo, si Él me acompaña, incluso
el momento aquél que ya es el no va más del límite, de
la oscuridad, que es la muerte, si está, es a la victoria
donde me lleva. Él sabrá.
Es un tema fundamental. Por eso, daos cuenta, en el
camino nuestro de fe, una cuestión fundamental es
191
preguntarse esto: “¿Yo creo que el Señor está o no? ¿Está
en mi vida? Podré ser egoísta, haber hecho algo mal, tener
poca capacidad para perdonar, podré ser violento, podré
ser lo que tú quieras, pero si está, intentaré cambiar.”
Como dice el papa Francisco, algo muy bonito, dice:
“Nosotros somos pecadores, no acabamos de responder
a la llamada del Señor. Él todavía no brilla en nuestro
ser, no somos luminosos como Él es luz, todavía no. Pero
somos perdonados, nos confiamos a Él, por eso somos
perdonados, somos pecadores perdonados, siempre. No
somos corruptos.” Corrupto es el que se acostumbra
a vivir mal, a matar y a poner buena cara, como si no
pasara nada, a robar y a decir que hace obras de caridad
para ayudar a los demás. No, corruptos no, pecadores
sí, porque lo somos.
Por eso, la primera lectura de hoy es hermosa, es precioso
que nos diga el Señor: “Cree”. Está con nosotros. No
tengas miedo en el momento de la tentación, que vendrá,
que viene. Pero entonces, cuando viene la tentación,
la tentación es la visita de Dios, Dios te viene a visitar,
llama a tu puerta. Ahora, ¿qué haces?, ¿qué dices? A
lo mejor puede ser que te equivoques, puede ser que te
olvides de Él, pero si tienes fe, dirás: “Señor, te abandoné,
fui tras otras cosas que no eran tú, pero aquí estoy,
transfórmame.”
Y la segunda cosa y acabo, porque será rápido esto, la
segunda es el evangelio que hemos escuchado. Daos
cuenta de cómo juega Jesús con esa imagen del agua.
Él, que tiene sed, aquella, que está en el pozo, el agua,
que es un elemento fundamental para la vida, sin agua
no hay vida. Como Jesús, rompiendo todos los prejuicios,
se acerca a aquella samaritana que no tiene nada que ver
con su pueblo y le pide que le dé de beber. Ya la sorprende,
192
pero sigue poco a poco con la imagen del agua y le dice:
“Yo no hablo del agua esta; esto es una imagen, esto es
un símbolo de otra agua.” ¿Hay otra agua? Sí, hay otra
agua, el agua de la Vida, hay una fuente de la Vida, que
es Dios mismo. El agua viene de Él, “un surtidor de una
fuente que te llevará a la vida eterna”, más lejos todavía de
lo que te imaginas. Te renovarás. Esta imagen de Jesús:
“Tú buscas agua porque tienes sed, pero esa sed, esa
agua es símbolo de otra cosa. De esa sed, no de agua, la
sed que tienes es de felicidad, de plenitud, de vida. Con
el agua que yo te daré, con esa no se satisface la sed,
siempre tienes más, el agua que yo te daré te colmará
la sed, te llevará a la plenitud, te dará la certeza de que
eres amado de Dios y de que tienes fuerza.” Esa imagen
utiliza hoy Jesús en este evangelio de la Samaritana.
Pero al final, como final, viene esta reflexión que hace
sobre adorar a Dios: aquí, allá, hay que adorarlo, como
dice, “en espíritu y en verdad”. En espíritu quiere decir
conducidos por el Espíritu de Dios, desde el fondo de tu
corazón, como Jesús nos dice, según Él nos enseña. Y
Él nos ha enseñado una oración fantástica, maravillosa,
el Padrenuestro, que es la oración de los hijos, de los
hermanos, y nos ha dejado una oración de acción de
gracias que será el culmen de todo nuestro encuentro, de
toda nuestra vida, que es la Eucaristía. En ella Jesús se
nos da como alimento de Vida y con Él damos gracias al
Padre. Así hay que adorar a Dios. Y adorarlo finalmente,
en espíritu y verdad, en el servicio mutuo, en el amor.
Cuando tú amas a otra persona, cuando tú atiendes a
otro, cuando atiendes su necesidad, estás adorando a
Dios en espíritu y en verdad. Porque Él mismo está ahí,
está pidiendo tu respuesta.
193
Vamos, pues, a continuar la celebración. Es una
celebración, esta, intensa porque ya veis las oraciones, y
pedimos algo que es difícil. ¿Sabéis? Cambiarse de traje,
pues uno va a unos grandes almacenes y se lo cambian,
pero cambiar el corazón, cambiar tu vida, tu historia,
eso ya es otra cosa. Yo conozco la mía, y otra vez aquí el
mismo, esto continúa. Hay días en que estás contento,
que te gustaría ser… Y entonces tú dices: “Señor, tú me
conoces, me amas, transfórmame tú, renuévame.” Y para
renovarme, para que yo me quede para estrenar, ¿qué
me ha dado? Me ha dado a Jesús: mírale a Él, sé como
Él, y por eso los cristianos leemos el Evangelio, oramos…
¿Qué quiere decir transformarme? ¿A imagen de quién?
A imagen de Jesús, que es nuestro modelo.
Vamos a pedirle eso al Señor, ¿verdad? Y verdad que
esta nuestra celebración será una celebración hecha del
corazón. No tengáis miedo, hay gente que dice: “Eso es
para gente muy buena, eso es para los sabios, yo soy un
trasto.” Te equivocas absolutamente. El Señor ha venido
a manifestar su misericordia sobre nosotros. El Señor ha
venido a amarnos a cada uno y a llamarnos por nuestro
nombre. Y no solo eso, queridos amigos, ha venido para
educar tu corazón. Y si tú has sentido en tu corazón algo,
si de verdad el Señor ha llamado a tu corazón, no te lo
guardes para ti. Te convierte a ti en un comunicador, en
un misionero, en alguien que lo dice a los demás. En mi
tiempo, cuando yo era muy joven, había un anuncio muy
famoso de detergente, en que una chica le preguntaba
a otra: “Y tú, ¿cómo te enteraste de que era tan bueno?
–Me lo dijo mi prima y yo se lo dije a mi hermana.” Y el
otro se lo dijo a su amiga y se lo dijo a no sé quién y se
lo pasaron unos a otros y así supo mucha gente que ese
detergente era buenísimo.
194
Pues yo digo a veces que nosotros los cristianos si
realmente hemos descubierto a Jesús, que es Alguien
que toca mi corazón y que es bueno creer en Él, ¿cómo
puedo guardarlo yo? ¿Por qué no lo diré? ¿Por qué no diré
a los demás que he encontrado lo bueno en mi vida? He
encontrado a Jesús y con Él puedo vivir de otra forma…
Tengo que pagar los mismos recibos de la luz, pero
tengo un nuevo motivo para vivir, para sobreponerme a
las dificultades y para gozar de la vida. Vamos, pues, a
continuar. Amén.
195
HOMILIA EN LA CELEBRACIÓ
DEL CURSET DE CURSETS
Hotel Sol Barbados (Magaluf, costa de Calvià),
23 de març de 2014
En el camino hacia la Pascua entramos ahora en tres
domingos que nos hablarán de tres grandes momentos
de nuestro caminar. Hoy se nos habla de nuestra sed,
de felicidad, de plenitud, porque en último término
es todo como un símbolo de una realidad más grande
y Jesús aparece como el agua viva, aquel que calma
nuestra sed, el que nos lleva a una plenitud que no
podríamos imaginar. El domingo que viene será el ciego
de nacimiento y aparecerá Jesús como la luz que ilumina
nuestra ceguera, y el otro será la resurrección de Lázaro,
el anuncio de la vida eterna, de la plenitud de la vida.
Son tres domingos que nos introducen en el camino de
Jesús para celebrar la Pascua con Él, para pasar también
nosotros de la muerte a la vida, para revivir nuestro
Bautismo. El día de nuestro Bautismo nacimos a una
vida nueva y ese nacimiento siempre está realizándose,
lo celebraremos plenamente al final de nuestros días,
cuando Dios nos renueve totalmente.
Hoy hemos escuchado en la primera lectura un texto que
no podemos olvidar nunca, y que yo creo que tiene mucho
que ver con la experiencia de los Cursillos. El pueblo de
Israel sale de Egipto, sale de camino, y como siempre nos
pasa a los humanos cuando hacemos un camino, cuando
empezamos una aventura, todos vamos con cierta alegría,
con gran alegría, pero poco a poco, cuando se complican
las cosas, siempre nos viene lo mismo: “¿Para qué hemos
salido? Ahora nos encontramos con una dificultad mayor,
¿vale la pena hacer esto?” Dudamos de todo. Siempre
nos pasa igual.
196
El pueblo de Israel pasa sed, el pueblo de Israel no tiene
para beber y duda, se queja a Moisés y Moisés también
está quejoso: “¿Qué puedo hacer por este pueblo?” Pero
Dios le dice: “Golpea la roca, pasa adelante y golpea
la roca y manará de esta roca agua para este pueblo.”
Dios hará de nuevo el signo: “Igual que pasó con el mar
Rojo, ahora también os daré de beber en el camino.” La
gran pregunta que se planteaba era esta al final, porque
en realidad a este lugar se le llamó el lugar en el que el
pueblo de Dios dudó de Dios, y por eso la pregunta final:
“¿El Señor está o no está con nosotros?”
“Il Signore è in mezzo a noi sì o no?” Questa è la questione
sempre stessa. E l’esperienza dei Corsi è di sincerità, è
l’esperienza se il Signore è in mezzo a noi, si abita la nostra
vita, si Egli cammina con noi. E questo è il principio della
luce, della vita, di una vita nuova. Questo è il problema,
il tema fondamentale, l’esperienza dei Corsi, l’esperienza
cristiana è questa: il Signore è in mezzo a noi. E la
tentazione è sempre la stessa: sì o no, il dubbio, davanti la
difficoltà, davanti tante tenebre che circumdano, davanti
tante cose che metano in questione la nostra vita.
(“El Senyor és enmig de nosaltres, sí o no?” Aquesta és
sempre la mateixa pregunta. I l’experiència dels cursets és
de sinceritat, és l’experiència si el Senyor és enmig nostre,
si habita la nostra vida, si Ell camina amb nosaltres. I
aquest és el principi de la llum, de la vida, d’una vida nova.
Aquest és el problema, el tema fonamental, l’experiència
dels cursets, l’experiència cristiana és aquesta: el Senyor
és enmig nostre. I la temptació és sempre la mateixa: sí o
no, el dubte, davant la dificultat, davant tantes tenebres
que ens envolten, davant tantes coses que posen en
qüestió la nostra vida.)
197
Nuestra vida es eso, nuestra vida, como dicen algunos,
es tentación. ¿Por qué? Porque tenemos que elegir este
camino o aquel. Y la pregunta más radical es esa: “¿El
Señor está con nosotros o no?” ¿Nos ha dejado de sus
manos o nos sostiene? La duda del pueblo de Israel
es esa en el camino hacia la libertad y esa es nuestra
tentación. Pero no olvidéis una cosa: la tentación es la
hora de la visita de Dios. Él viene a visitarnos en ese
momento, en la tentación. No para que caigamos en ella,
sino para que la superemos. Ya lo vimos en el primer
domingo de Cuaresma: Jesús tentado por Satanás. Él
venció la tentación porque se adhirió, se unió, siguió
constantemente la voluntad de Dios. Queridos amigos, el
cursillo nos lleva a despertar esa conciencia: “¿El Señor
está en medio de nosotros, sí o no?” Y nosotros decimos:
“Sí, estás”, y eso genera una nueva vida, una nueva
amistad con Él y con los demás.
El evangelio de la Samaritana, este evangelio de nuevo
es el diálogo de Jesús. Daos cuenta cómo la Samaritana
está hablando del agua, tiene sed, mejor dicho está ahí
para sacar agua. Él, Jesús, que le dice que le dé de beber,
rompiendo los esquemas de lo que se pensaba que debería
hacer un judío delante de una mujer de otro pueblo.
Jesús siempre rompe los esquemas. Daos cuenta, ella
continúa hablando del agua: “Dame de esa agua y así no
tendré que venir más aquí, ya no tendré sed y no tendré
que venir.” No ha entendido ella de qué agua se trataba,
nos pasa a veces en nuestra vida cristiana. Entendemos
a Dios en tanto en cuanto nos es favorable, viene a favor
nuestro, viene a cumplir con nuestras expectativas. Pero
el Señor quiere llevarnos más lejos. “Tú tienes necesidad
de beber, pero hay una sed más honda que habita en
el corazón y que ninguna agua de este mundo puede
llegar a satisfacer. Solamente Yo puedo satisfacer esa
198
sed.” Habla de un agua diferente y de una sed diferente
de la nuestra, aunque parte siempre del contexto en que
vivimos y nos dice: “Yo te daré un agua que será en ti
como un manantial, una sorgente [brollador], que salta
en ti hasta la vida eterna.”
Esta es la propuesta de Jesús en este día y esa es la
conversión nuestra: el camino de la Cuaresma es un
camino de conversión, de reorientar nuestra vida para
seguir más de cerca a Jesús, y para eso tenemos que
preguntarnos: “¿Creo yo realmente que el Señor está
con nosotros, camina con nosotros? Cuando tengo
problemas, cuando tengo que tomar decisiones, ¿cuento
con Él, cuenta en mi vida su Palabra, su presencia?” Y
después, la otra pregunta, en realidad yo tengo sed de
vida, tengo tantas necesidades, ¿pero tengo sed de Dios?
¿Espero que Él sea el que colme esta sed y el que me hará
realmente feliz? Esta es la cuestión. Nosotros tenemos
esa sed. Y sabemos, como dice el Papa Francisco, que
somos pecadores, porque muchas veces nos olvidamos
de todo esto, pero somos perdonados, confiamos en el
perdón del Señor. Y por eso nos atrevemos a celebrar la
Eucaristía, porque necesitamos esta agua viva que colme
nuestra sed de vida, de felicidad, de plenitud.
In questo momento molti di noi debbiamo andare nel
cammino con Gesù, che è presente nel Pane dell’Eucaristia,
che sarà veramente il nostro alimento e l’acqua viva e la
sorgente che ci porta alla vita eterna, e questo è il dono più
grande che Dio a fatto a noi. Noi crediamo in un Dio che
certamente che non vidiamo con i nostri occhi, certamente
che è più grande, ma un Dio che viene per aiutare la nostra
debolezza e viene per abitare la nostra vita, e questa è
l’Eucaristia: presente il Signore in questo segno così umile,
199
insignificante, diciamo così, ma pieno di vita, perché questo
pane è Cristo stesso e il dono del suo amore. Amen.
(En aquest moment molts de nosaltres hem d’anar pel
camí amb Jesús que és present en el Pa de l’Eucaristia,
que serà vertaderament el nostre aliment i l’aigua viva i
el brollador que ens porta a la vida eterna, i aquest és el
do més gran que Déu ens ha fet a nosaltres. Nosaltres
creiem en un Déu que certament que no veiem amb els
nostres ulls, certament que és més gran, però és un Déu
que ve per ajudar la nostra debilitat i ve per habitar la
nostra vida, i aquesta és l’Eucaristia: present el Senyor
en aquest signe així d’humil, insignificant, diguem-ho
així, però ple de vida, perquè aquest pa és Crist mateix i
el do del seu amor. Amén.)
200
HOMILIA EN LA VETLA PER LA VIDA. VIGÍLIA DE
L’ENCARNACIÓ DEL SENYOR
Parròquia de Sant Miquel (Palma),
24 de març de 2014
Hermanos sacerdotes, diácono, hermanos
y hermanas todos en la fe:
Estamos en este día, en esta noche, víspera de la fiesta
de la Encarnación del Hijo de Dios, de la Anunciación
de la Encarnación. Nueve meses antes del día de
Navidad estamos aquí reunidos en oración. Todos hemos
escuchado el testimonio de estas dos madres que nos
han hablado y que han alcanzado ciertamente nuestro
corazón, seguro que el mío sí, y yo supongo que el vuestro
también.
En esta noche hemos escuchado esta presentación, este
testimonio que nos habla del valor sagrado de la vida
de cada ser humano y, al mismo tiempo, hablándonos
de la vida, nos habla de Aquel que es origen y meta de
toda vida, que es Dios mismo. Por eso, nuestra reunión
está toda tejida de oración, porque cuanto decimos,
cuanto nosotros sentimos en este momento, lo hacemos
en presencia de Aquel que sabemos que nos ama, que
es causa, guía y meta del Universo, que es el Padre de
Nuestro Señor Jesucristo. Y lo hacemos conmovidos
porque ciertamente vivimos en un mundo, en una
sociedad, donde tanto se relativiza todo que finalmente
nada resulta importante. Porque si la vida de cada
ser humano, esa vida incipiente pero real, no tiene
importancia, se puede someter a otro criterio, es que
nada tiene importancia, todo es absolutamente relativo.
201
Pero si es así, ¿no estaremos traicionando radicalmente
a Dios mismo, que es autor de toda vida, que es la vida
misma? Nosotros, en esta fiesta de la Anunciación,
de la Encarnación del Hijo de Dios en las entrañas de
la Virgen, celebramos este hecho que es también tan
sorprendente o más todavía que la concepción de todo
ser humano, y es que el Hijo de Dios se hace hombre,
que es que Dios mismo viene a visitarnos. Es Dios mismo
que toma nuestra condición de hombres para hacerse
tan cercano que nada nuestro le sea extraño, y así revela
más radicalmente todavía nuestra propia dignidad, la
dignidad de todo ser humano.
Cuando Dios ha querido manifestarse, cuando ha querido
venir a nuestro encuentro, lo ha hecho haciéndose
hombre y con ello ha mostrado quién es el hombre y cuál
es su vocación. Nos ha mostrado que, en realidad, todo
ser humano es un don de Dios y siempre es una realidad
sagrada y, por tanto, es un bien que hay que acoger,
que custodiar, que no hay que manipular según nuestro
deseo, y esta es nuestra responsabilidad. Nosotros no
somos los dueños, sino los custodios de la vida, y para
custodiar esta vida, Dios mismo ha querido acercarse a
nosotros y ha querido mostrarnos a Jesús, el camino que
conduce a la vida. Es en Jesús en quien comprendemos
todavía más la dignidad de toda persona humana, y es
con Jesús con quien nosotros debemos recorrer el camino
de este amor por todo ser humano.
Nosotros somos todos hombres y mujeres que hemos
nacido de un padre y una madre, pero en realidad de
quien venimos es de Dios mismo a través de ellos y
vamos hacia Dios, que es nuestra patria, nuestro destino,
nuestra vocación más profunda. A veces sentimos la
cercanía de este Dios, otras veces no, lo sentimos como
202
una ausencia, pero en último término, Él está cerca de
nosotros y, para que no nos perdamos en el camino, nos
ha dado a Jesús. Él es el camino, la verdad y la vida, Él
es el verdadero rostro del ser humano, en Él se revela la
dignidad de toda persona humana y en Él se revela la
gran tarea de nuestras vidas: traer la vida, custodiarla,
cuidarla. Así tendremos futuro, tendremos esperanza, y
así quedaremos todos dignificados.
Es verdad que, como nos dice el Papa, hay momentos
y situaciones difíciles, como hemos escuchado también
en el testimonio. Hay momentos de gran soledad ante
una responsabilidad tan grande y tan valiosa. Por eso
también nosotros tenemos que aprender de esta realidad,
no simplemente afirmar la vida, sino cuidarla, y no
solo cuidarla, sino hacer el esfuerzo de acompañar a
quien la lleva adelante y acompañar también a aquellas
personas que a veces han sufrido o sufren la tentación
de abandonar o incluso han sucumbido a ella. Siempre,
siempre, los grandes valores son frágiles y necesitan
siempre de nuestro cuidado. Pero para ello, insisto,
no estamos solos. Miremos a Jesús, con Él nosotros
podremos desarrollar un amor más allá de lo que nos
parece posible, más fuerte que nuestro egoísmo, más
fuerte que tantos condicionamientos que a veces nos
propone la vida y que nos impiden llevar adelante nuestra
responsabilidad.
En esta noche, queridos hermanos, oremos al Señor.
Pidámosle esto: que nosotros, cristianos, en este mundo
nuestro, como una pequeña semilla, también trabajemos.
Porque nuestro camino siempre será así. Será el camino
de la pequeña semilla que después se hará un gran árbol.
Y es una pequeña semilla que es sostenida, sí ciertamente
por nuestra libertad, por nuestra responsabilidad, por
203
nuestra razón, pero sostenida últimamente por Dios
mismo, que es Señor de la vida, y nos convoca a ser
sus colaboradores, no los destructores de la vida, y a
asumirlo con esta responsabilidad de cuidarla y de cuidar
a aquellas personas que especialmente la llevan adelante,
las mujeres, con su maternidad, con ese gozo grande de
dar vida a otros.
En esta noche, hagamos memoria de María, nuestra
Madre. Ella también fue madre, una madre ciertamente
especial. Especial, sí, pero madre al fin y al cabo. Madre
que sintió en su seno al Hijo. Madre que le dio a luz,
madre que lo educó, madre que lo acompañó en todo
momento. Y por eso precisamente, porque experimentó lo
que significa ser madre, Jesús mismo nos la entregó como
Madre nuestra. A ella, en esta noche, también nosotros
la invocamos, le pedimos: ¡Madre nuestra, acuérdate de
nosotros, acuérdate de todas las mujeres, de todas las
madres, acuérdate de todas aquellas mujeres que, con
sus maridos, intentan llevar adelante esa vida que han
dado a luz, líbralas de la tentación del abandono, líbralas
de la tentación de pensar que su vida o lo que ellas
hagan no tiene peso, no tiene fuerza, líbralas del peligro
de pensar que esos actos no tienen consecuencias, que
puedan asumir su responsabilidad y sentir sobre todo
nuestra compañía y la compañía de todos aquellos que,
junto con ellas, intentan llevar adelante este don de la
vida!
Queridos amigos, estamos esta noche en oración. Ayer
en muchas ciudades, también en la nuestra, hubo un
signo, una señal que decía sencillamente: “¡Sí a la vida!
Estamos aquí, no queremos ofender a nadie, pero os
decimos una vez más: cuidemos de este gran don, porque
si lo destruimos, nos destruiremos a nosotros mismos, y
204
si destruimos este don, destruimos también a Dios, a Dios
mismo, que es la causa, guía y meta de todo nuestro vivir.”
Tengamos esperanza, esta lucha será permanente,
porque en nuestra sociedad se ha instalado una nueva
razón que hasta ahora no se había desarrollado tan
plenamente y es el poder del ser humano, es el poder
de la técnica, es el poder de nuestros medios, que poco
a poco nos lleva a caer en la tentación de pensar que
somos como dioses, que podemos organizar la vida y la
muerte, el bien y el mal. Olvidamos nuestra condición
de administradores, de custodios, de aquellos que no
tienen todo disponible en sus manos. Hoy más que
nunca debemos ejercitarnos todos en una actitud de
reconocimiento de nuestros límites, de autolimitación.
Podríamos hacer, pero si hacemos así, nos destruiremos,
tenemos que limitar nuestras posibilidades y conocer el
valor de lo que es indisponible para nosotros, porque no
solo viene en nosotros, sino que viene de Dios mismo, y
es la vida de cada ser humano.
Pidamos al Señor en la víspera de esta fiesta tan
entrañable de su Encarnación en el seno de María
que abra nuestros ojos a su Corazón para que seamos
sencillamente eso y nada más que eso: colaboradores en
su obra creadora, custodios de la vida y cuidadores de
aquellos que traen la vida, de aquellas personas que nos
traen la vida y que en último término necesitan siempre
nuestra atención. Amén.
205
HOMILIA EN LA CONSAGRACIÓ DEL TEMPLE
PARROQUIAL DE LLOSETA, TOT CELEBRANT EL
CENTENARI DE LÉRECCIÓ DE LA PARRÒQUIA
Lloseta, 30 de març de 2014
Benvolguts germans sacerdots, mossèn Francesc
Carmona, rector d’aquesta parròquia, benvolgut diaca,
senyor batle, senyor vicepresident del Consell, autoritats,
Consell de Pastoral, germans i germanes:
En un dia tan memorable com aquest, estic molt
content d’estar entre vosaltres celebrant els cent anys
de la parròquia en aquest temps. Avui tindrà lloc una
celebració que té un sabor peculiar, vol marcar un signe
molt important en les nostres vides, en la nostra memòria,
i és que realment aquest temple, aquest lloc, és un lloc
que és tot ell un signe de la presència del Senyor, sobretot
és un signe que torna sobre nosaltres mateixos, ajudantnos a reconèixer qui som nosaltres.
Com deia la cançó del començament, som el Poble de Déu:
“Poble de Déu, poble en marxa”, un poble de batejats, un
poble que pel sagrament del Baptisme ha quedat introduït
en aquesta gran família que és l’Església. Aquest poble,
aquí, ha celebrat tantes vegades tots els esdeveniments
importants de la seva vida: del naixement i de la mort,
del matrimoni i de la festa, de la lloança quotidiana humil
i senzilla i d’aquella més esplendorosa. Però sobretot hi
ha celebrat l’Eucaristia, perquè nosaltres, cristians, no
podem viure sense l’Eucaristia. Som un poble que no
s’ha convocat només per voluntat pròpia; també, però
és responent a una crida: és el Senyor qui ens convoca.
“Església” significa això: “assemblea convocada pel
Senyor”. Per això aquí venim a escoltar la seva Paraula,
aquí venim a menjar el Pa de la Vida i d’aquí sortim per
206
servir-lo, al Senyor, enmig de la vida, en la nostra família,
en el treball quotidià, en la nostra responsabilitat social,
en tot el que realment pot ennoblir la nostra vida.
És un dia preciós aquest, un dia molt guapo per això, tot
i que fora està tot ennuvolat i trist, aquí dintre..., ja ho
veureu així com passa la celebració, el foc serà un signe
realment del que ha de succeir en el nostre cor: animarnos, sentir-nos de veritat cristians i sentir-nos com avui
anuncia l’evangeli, com a llum, llum del món.
Mirau, són tres els elements que avui podríem recordar,
i són aquests: en primer lloc un signe, ja el teniu aquí:
l’altar despullat. L’altar, que en la simbologia d’una
església és la representació de Crist, perquè és el lloc en
què celebram el memorial de la passió i la mort del Senyor
i de la seva resurrecció i, per tant, és el signe de la seva
presència. Està despullat perquè avui el consagrarem.
Serà una manera de fer més visible encara la realitat
d’aquestes pedres que ens envolten. Són pedres que
formen una arquitectura, un ambient que vol significar
una altra realitat: Déu és enmig nostre, Déu ha vingut
a visitar-nos. Com un dia el profeta Samuel va visitar
Betlem per triar el rei d’Israel, ungint-lo amb oli per
significar que Déu habita enmig del seu poble. Serà una
manera de recordar-nos realment qui som nosaltres:
som el poble ungit per l’Esperit de Déu, el poble en què
Déu habita.
I aquesta és la nostra glòria, aquesta és la nostra fe. No
creiem en un Déu llunyà, sinó en un Déu tan pròxim que
està en el nostre cor, en els nostres llavis, i podem alabarlo i servir-lo amb les nostres mans, amb la intel·ligència,
amb tot el que som, ser col·laboradors amb Ell per fer
aquest món segons els seus designis. Aquest és el signe
207
que avui celebrarem. Ja ho veureu, invocarem els sants,
demanarem no solament la invocació de tots els presents,
sinó d’aquells que van davant de nosaltres i que l’Església
ens proposa com a testimonis de la fe. Demanarem la
intercessió de la nostra Mare. Serà un moment realment
en què l’Església aquí present està unida a tota l’Església
del Cel. I així anunciam que som aquí, que venim d’un
temps passat, cent anys de vida parroquial, i anam, tenim
un futur, anam cap endavant.
Després tenim avui una paraula, aquesta paraula que
hem escoltat a l’evangeli d’aquest cec de naixement. És la
imatge de la realitat de Jesús mateix, com diu el principi
de l’evangeli de Sant Joan, Ell és la llum del món, la llum
va venir i no va ser rebuda, i és aqueixa lluita permanent
que sempre acompanya la nostra història. Sempre hi
haurà aquesta tensió entre Crist que es presenta i es
mostra com la resposta a les preguntes més fondes del
ser humà, com la llum que pot il·luminar les nostres
decisions, el que hem de fer, perquè la vida és un camí
que hem de recórrer. I doncs, Ell és la llum que il·lumina,
sempre la llum. I, tot i que és veritat que de vegades hi
ha foscors en nosaltres, si ens deixam il·luminar per la
seva llum, tot això serà purificat, serà transformat per
aquesta llum que habita en la nostra vida i que va fer-se
realitat el dia del nostre Baptisme, perquè el Baptisme
vol dir això: ser il·luminat.
Hem estat il·luminats per la llum de Crist, la significàvem
en aquell ciri que s’entregava als pares, als padrins:
“Rebeu la llum de Crist” i s’encomanava als pares i als
padrins que se’n cuidassin que ara habitava en la vida
d’aquell recent nascut. I aqueixa llum és la nostra vida:
estam il·luminats per Crist.
208
Però també en nosaltres hi ha sempre aquesta dimensió
de foscor. Per això, en aquest temps de Quaresma,
deixem-nos il·luminar i de nou confessem com aqueix
cec de naixement: “Qui és aquest perquè jo pugui creure
en Ell? –Sóc jo”, diu Jesús, i per tant, ell, creient-lo,
s’agenollà i l’adorà. També nosaltres, en aquest temps
de Quaresma, fem aquest exercici, aqueixa renovació:
reconèixer de nou que la llum ve d’Ell. Certament que
en tenim de llums entre els homes, moltíssimes, però
la llum que pot donar sentit a la nostra vida, que pot
impulsar-nos a un amor més gran, que pot donar-nos la
capacitat del perdó, de la misericòrdia, que pot donar-se
en totes les adversitats, les dificultats, que fins i tot ens
dóna resposta a aquella gran qüestió de la nostra vida
que sempre veiem davant de nosaltres així com passen els
anys i que és la mort, que és aquí, aqueixa murada que
pareix invencible, impenetrable, i aqueixa llum ens diu
que Déu és llum i que anam cap a la llum, que tinguem
sempre esperança, que arranquem del nostre cor la por.
Aqueixa paraula és avui una paraula il·luminadora per
a tots nosaltres.
Després hi ha una proposta també en aquestes lectures
que hem proclamat, la proposta de l’Apòstol Pau quan
diu: “Vosaltres despertau-vos i Crist vos il·luminarà.” No
considereu només això: “Ja som en la llum, el Senyor
habita el meu cor.” No, treu-ne les conseqüències!
Veuràs que és una nova vida. Crist no treu res que pugui
destruir la nostra humanitat, Crist ens dóna més força,
més capacitat d’estimar el que és excel·lent, el que és
bo, el que és just i reconèixer-ho en qualsevol, sigui de
la nostra família cristiana o d’una altra. I lluitar sempre
per il·luminar aquest món amb les bones obres.
209
Aquesta proposta de dir: “No, no et guardis la fe per al
teu cor, el teu sentiment interior. No, mostra-la en la
vida!” I com la mostraràs? Fent exercicis de propaganda?
Em convertiré en un predicador que predicarà des de les
taules dels bars o del carrer? Podria ser, però normalment
no és això el que demana la nostra fe. Allò propi nostre
és mostrar la fe amb les obres de la vida quotidiana, en
el treball ben fet, en la vida familiar, en l’esforç per ser un
bon veïnat, per col·laborar amb tot això que pot unir-nos.
Certament vivim en una societat molt conflictiva, molt:
la crisi econòmica ens ha posat en aqueixa contraposició
més forta i més que mai nosaltres, sense negar mai les
dificultats, perquè hi són, hem de cercar camins. L’esforç
nostre ha de ser aquest: no pensar que la solució està
a fer créixer el conflicte, sinó al contrari, pensar que el
conflicte, que sempre és aquí, ha de trobar una solució,
un camí de trobada en què cal que tots puguin aportar
el seu i renunciar a una part del seu, perquè si un ho
vol tot, acaba obtenint només el conflicte. Però si un és
capaç d’arribar a un punt d’encontre, aquí pot trobar
un camí. El món sempre és així, és un món imperfecte,
està fent-se, està fent-se sempre, no hi ha cap solució
perfecta, sempre és millorable, però cal arribar a aqueix
punt, i la nostra vida és igual.
Il·luminats per Crist, estam destinats a fer-lo present, a
ser transparència de Crist, a ser llum del món. Però tots
ens coneixem i sabem de les nostres foscors i, tot i això,
nosaltres, dia a dia, li diem al Senyor: “Il·luminau-me,
transformau-me, que la vida pugui ser cada vegada més
semblant a Vós, que deixi passar a través de la meva vida
la vostra llum, la vostra presència! Però, tot i que això de
vegades és difícil, perquè tenc aqueix problema, perquè
entropés vint vegades amb la mateixa pedra, sempre
210
anam endavant perquè la vostra llum és allà, crida
constantment i té aquesta capacitat d’il·luminar-nos.
“Aixeca’t, tu que dorms, i Crist t’il·luminarà.” Un himne
molt antic de l’Església, que possiblement es recitava el
dia del bateig i que també es recita aquí entre nosaltres.
Germans i germanes, un signe: l’altar, que recorda la
presència de Crist enmig nostre i que ara consagrarem
per mostrar, per fer més visible, aquesta presència. Una
paraula, la de Jesús al cec de naixement: “Tu creus? –I
qui és aqueix que m’ha curat, que m’ha donat la llum?” I
la resposta del cec de creure en Jesús i adorar-lo. I una
proposta de vida: deixar-nos il·luminar per Crist per a
ser llum del món.
De vegades la gent no pensam que ser cristià és difícil, i
és difícil, però digau-me de veritat, no és difícil lluitar per
qualsevol valor, realitat noble, excel·lent? És que no és
difícil lluitar per la pau, ser constructors de pau? No és
difícil perdonar, col·laborar amb els altres? Acceptar-nos
mútuament amb els nostres defectes i, tot i això, veure el
millor que té cadascú? Sempre serà difícil el més noble,
el que enriqueix el ser humà sempre serà difícil. Però és
una lluita que val la pena, és com l’amor. Qui no estigui
disposat a donar quelcom de si, a sacrificar, fins i tot de
vegades a patir, no tindrà capacitat d’estimar, només
tindrà capacitat que l’estimin a ell, però d’estimar ell, no.
Nosaltres som cristians i som estimats de Déu, però tenim
un destí: estimar també, perquè és d’aquesta manera com
el Senyor continua fent-se present i mostrant-se més i
més a tots nosaltres.
Anem, doncs, a continuar la celebració. Ara farem,
primer que res, aquest signe de la consagració de l’altar
i, ja ho veureu, el foc, l’encens, la pregària, la pregària
211
de consagració, tots ens conviden a dir: nosaltres tots,
hereus d’aquesta tradició de fe, d’aquest poble que durant
cent anys ha fet camí com a parròquia, avui, nosaltres
som aqueix poble: el Poble de Déu en marxa. Amén.
212
CONFIRMACIÓ DE NOMENAMENTS
05/03/14
L’Excm. i Rvdm. Mons. Javier Salinas Viñals, Bisbe de Mallorca,
ha confirmat el nou Equip de Comissariat del Moviment
Escolta i Guiatge de Mallorca, elegit a l’Assemblea de dia
22 de febrer de 2014, per tres anys:
Comissària general: Sra. Margalida Salvà Salamanca
Comissari general: Sr. Bartomeu Colom Casasnovas
Comissari general: Sr. Llorenç Llabrés Martínez
Tresorera general: Sra. Esther Reynés de la Cruz
Secretari general: Sr. Pau Rus Massanet
Àrea de Xarxa Verda: Sr. Biel Far Florit
Àrea de Xarxa Verda: Sra. Aina Martí Llull
Àrea de Xarxa Verda: Sr. Lluc Crespí Roig
Directora de l’Escola de Formació: Sra. Laia Costa
Garcia
Responsable de l’Àrea pedagògica: Sr. Marc Ferrer
Gelabert
Responsable de l’Àrea pedagògica: Sra. Magdalena Deyà
Miró
05/03/14
El Sr. Bisbe de Mallorca ha aprovat els Estatuts de la Confraria
de Nostra Senyora de l’Esperança, d’Alaró, d’acord amb
els Estatuts marc.
213
ESTADÍSTICA GENERAL DEL BISBAT
DE MALLORCA
EL 31 DE DESEMBRE DE 2013
PREVERES I DIAQUES PRESENTS
A LA NOSTRA DIÒCESI
Preveres diocesans incardinats en aquesta Diòcesi: 207
Preveres diocesans incardinats en altres Diòcesis:..12
Preveres religiosos (cf. Instituts Vida consagrada)....109
Diaques permanents incardinats a la Diòcesi:..........11
ASPIRANTS AL MINISTERI I PREVERES
ORDENATS AQUEST ANY
Candidats al presbiterat:
Pel Clergat Diocesà:..................................9
Pel Clergat Religiós:..................................2
MINISTRES ORDENATS MORTS
DURANT AQUEST ANY
Diocesans..........................................................7
Religiosos...........................................................2
MEMBRES D’INSTITUTS DE VIDA CONSAGRADA
Religiosos preveres:........................................109
Religiosos no preveres:.....................................81
Religioses i membres d’altres IVC:..................665
214
SAGRAMENTS CONFERITS DURANT L’ANY 2013
Baptismes:..................................................3.449
Confirmacions:...............................................814
Primeres Comunions:..................................3.914
Matrimonis:
Entre batiats catòlics:....................................640
Entre catòlic i no catòlic:..................................48
Total de matrimonis celebrats:.......................688
CENTRES D’INSTRUCCIÓ I D’EDUCACIÓ REGITS
PER INSTITUCIONS ECLESIÀSTIQUES
- Jardins d’Infància:...........................................69
o Alumnes:.........................................16.318
- Ensenyança Primària o elemental:...................67
o Alumnes:.........................................23.597
- Ensenyança mitjana:.......................................62
o Alumnes:.........................................20.104
- Instituts superiors
Nivell universitari, no erigits en facultat:.......3
o Alumnes:..............................................773
Facultat d’estudis eclesiàstics.......................1
o Alumnes:..................................................8
215
CENTRES ASSISTENCIALS I SOCIALS REGITS PER
INSTITUCIONS ECLESIÀSTIQUES
- Hospitals
o Nombre de centres: .................................1
• Persones assistides:......24.570
- Ambulatoris i dispensaris
o Nombre de centres ..................................1
• Persones assistides:.......... 780
- Residències per a ancians, terminals, invàlids i
minusvàlids
o Nombre de centres:.................................14
• Persones assistides:........1.290
- Orfenats i tutela de la infància
o Nombre de centres:...................................5
• Persones assistides:...........335
- Guarderies infantils
• Persones assistides:...........521
- Consultoris familiars i defensa de la vida
• Persones assistides:.............20
- Centre de rehabilitació per a drogoaddictes:.......3
• Persones assistides:........2.715
PROCESSOS MATRIMONIALS
AMB SENTÈNCIA DEFINITIVA
Causes de nul·litat matrimonial
– amb sentència a favor de la nul·litat.....................5
– amb sentència en contra de la nul·litat.................0
Processos de rat i no consumat ...................................0
216
Documents
San Pare
de la
Santa Seu
DISCURSO DEL SANTO PADRE FRANCISCO
A LOS OBISPOS DE LA CONFERENCIA
EPISCOPAL ESPAÑOLA
EN VISITA “AD LIMINA APOSTOLORUM”
Sala del Consistorio
Lunes 3 de marzo de 2014
Queridos hermanos,
agradezco las palabras que me ha dirigido en nombre de
todos el Presidente de la Conferencia Episcopal Española,
y que expresan vuestro firme propósito de servir fielmente
al Pueblo de Dios que peregrina en España, donde arraigó
muy pronto la Palabra de Dios, que ha dado frutos de
concordia, cultura y santidad. Lo queréis resaltar de
manera particular con la celebración del ya cercano V
Centenario del nacimiento de Santa Teresa de Jesús,
primera doctora de la Iglesia.
Ahora que estáis sufriendo la dura experiencia de la
indiferencia de muchos bautizados y tenéis que hacer
frente a una cultura mundana, que arrincona a Dios en
la vida privada y lo excluye del ámbito público, conviene
no olvidar vuestra historia. De ella aprendemos que la
gracia divina nunca se extingue y que el Espíritu Santo
continúa obrando en la realidad actual con generosidad.
Fiémonos siempre de Él y de lo mucho que siembra en
los corazones de quienes están encomendados a nuestros
cuidados pastorales (cf. Exhort. ap. Evangelii gaudium,
68).
217
A los obispos se les confía la tarea de hacer germinar estas
semillas con el anuncio valiente y veraz del evangelio,
de cuidar con esmero su crecimiento con el ejemplo, la
educación y la cercanía, de armonizarlas en el conjunto de
la «viña del Señor», de la que nadie puede quedar excluido.
Por eso, queridos hermanos, no ahorréis esfuerzos para
abrir nuevos caminos al evangelio, que lleguen al corazón
de todos, para que descubran lo que ya anida en su
interior: a Cristo como amigo y hermano.
No será difícil encontrar estos caminos si vamos tras
las huellas del Señor, que «no ha venido para que le
sirvan, sino para servir» (Mc 10,45); que supo respetar
con humildad los tiempos de Dios y, con paciencia, el
proceso de maduración de cada persona, sin miedo a
dar el primer paso para ir a su encuentro. Él nos enseña
a escuchar a todos de corazón a corazón, con ternura
y misericordia, y a buscar lo que verdaderamente une y
sirve a la mutua edificación.
En esta búsqueda, es importante que el obispo no se
sienta solo, ni crea estar solo, que sea consciente de que
también la grey que le ha sido encomendada tiene olfato
para las cosas de Dios. Especialmente sus colaboradores
más directos, los sacerdotes, por su estrecho contacto
con los fieles, con sus necesidades y desvelos cotidianos.
También las personas consagradas, por su rica
experiencia espiritual y su entrega misionera y apostólica
en numerosos campos. Y los laicos, que desde las más
variadas condiciones de vida y respectivas competencias
llevan adelante el testimonio y la misión de la Iglesia (cf.
Conc. Ecum. Vat. II, Const. Lumen gentium, 33).
Asimismo, el momento actual, en el que las mediaciones
de la fe son cada vez más escasas y no faltan dificultades
218
para su transmisión, exige poner a vuestras Iglesias en
un verdadero estado de misión permanente, para llamar
a quienes se han alejado y fortalecer la fe, especialmente
en los niños. Para ello no dejéis de prestar una atención
particular al proceso de iniciación a la vida cristiana. La
fe no es una mera herencia cultural, sino un regalo, un
don que nace del encuentro personal con Jesús y de la
aceptación libre y gozosa de la nueva vida que nos ofrece.
Esto requiere anuncio incesante y animación constante,
para que el creyente sea coherente con la condición de
hijo de Dios que ha recibido en el bautismo.
Despertar y avivar una fe sincera, favorece la preparación
al matrimonio y el acompañamiento de las familias, cuya
vocación es ser lugar nativo de convivencia en el amor,
célula originaria de la sociedad, transmisora de vida e
iglesia doméstica donde se fragua y se vive la fe.Una familia
evangelizada es un valioso agente de evangelización,
especialmente irradiando las maravillas que Dios ha
obrado en ella. Además, al ser por su naturaleza ámbito
de generosidad, promoverá el nacimiento de vocaciones
al seguimiento del Señor en el sacerdocio o la vida
consagrada.
El año pasado publicasteis el documento “Vocaciones
sacerdotales para el siglo XXI”, señalando así el interés
de vuestras Iglesias particulares en la pastoral vocacional.
Es un aspecto que un obispo debe poner en su corazón
como absolutamente prioritario, llevándolo a la oración,
insistiendo en la selección de los candidatos y preparando
equipos de buenos formadores y profesores competentes.
Finalmente, quisiera subrayar que el amor y el servicio
a los pobres es signo del Reino de Dios que Jesús vino a
traer (cf. Exhort. ap. Evangelii gaudium, 48). Sé bien que,
en estos últimos años, precisamente vuestra Caritas – y
219
también otras obras benéficas de la Iglesia – han merecido
gran reconocimiento, de creyentes y no creyentes. Me
alegra mucho, y pido al Señor que esto sea motivo de
acercamiento a la fuente de la caridad, a Cristo que «pasó
haciendo el bien y curando a todos los oprimidos» (Hch
10,38); y también a su Iglesia, que es madre y nunca
puede olvidar a sus hijos más desfavorecidos. Os invito,
pues, a manifestar aprecio y a mostraros cercanos a
cuantos ponen sus talentos y sus manos al servicio del
«programa del Buen Samaritano, el programa de Jesús»
(Benedicto XVI, Enc. Deus caritas est, 31b).
Queridos hermanos, ahora que estáis reunidos en la
Visita ad limina para manifestar los lazos de comunión
con el Obispo de Roma (cf. Conc. Ecum. Vat. II, Const.
Lumen gentium, 22), deseo agradeceros de todo corazón
vuestro servicio al santo pueblo fiel de Dios. Seguid
adelante con esperanza. Poneos al frente de la renovación
espiritual y misionera de vuestras Iglesias particulares,
como hermanos y pastores de vuestros fieles, y también
de los que no lo son, o lo han olvidado. Para ello, os será
de gran ayuda la colaboración franca y fraterna en el seno
de la Conferencia Episcopal, así como el apoyo recíproco
y solícito en la búsqueda de las formas más adecuadas
de actuar.
Os pido, por favor, que llevéis a los queridos hijos de
España un especial saludo del Papa, que los confía a
los maternos cuidados de la Santísima Virgen María, les
suplica que recen por él y les imparte su Bendición.
220
SANTA MISA, BENDICIÓN E IMPOSICIÓN
DE LA CENIZA
Basílica de Santa Sabina
Miércoles 5 de marzo de 2014
Vídeo
«Rasgad vuestros corazones,
no vuestros vestidos» (Jl 2, 13).
Con estas penetrantes palabras del profeta Joel, la liturgia nos introduce hoy en la Cuaresma, indicando en la
conversión del corazón la característica de este tiempo
de gracia. El llamamiento profético constituye un desafío para todos nosotros, ninguno excluido, y nos recuerda que la conversión no se reduce a formas exteriores o
a vagos propósitos, sino que implica y transforma toda
la existencia a partir del centro de la persona, desde
la conciencia. Estamos invitados a emprender un camino en el cual, desafiando la rutina, nos esforzamos por
abrir los ojos y los oídos, pero sobre todo, abrir el corazón, para ir más allá de nuestro «huertecito».
Abrirse a Dios y a los hermanos. Sabemos que este
mundo cada vez más artificial nos hace vivir en una cultura del «hacer», de lo «útil», donde sin darnos cuenta
excluimos a Dios de nuestro horizonte. Pero excluimos
también el horizonte mismo. La Cuaresma nos llama
a «espabilarnos», a recordarnos que somos creaturas,
sencillamente que no somos Dios. Cuando veo en el pequeño ambiente cotidiano algunas luchas de poder por
ocupar sitios, pienso: esta gente juega a ser Dios creador. Aún no se han dado cuenta de que no son Dios.
221
Y también en relación con los demás corremos el riesgo
de cerrarnos, de olvidarlos. Pero sólo cuando las dificultades y los sufrimientos de nuestros hermanos nos
interpelan, sólo entonces podemos iniciar nuestro camino de conversión hacia la Pascua. Es un itinerario que
comprende la cruz y la renuncia. El Evangelio de hoy
indica los elementos de este camino espiritual: la oración, el ayuno y la limosna (cf. Mt 6, 1-6.16-18). Los tres
comportan la necesidad de no dejarse dominar por las
cosas que aparentan: lo que cuenta no es la apariencia.
El valor de la vida no depende de la aprobación de los
demás o del éxito, sino de lo que tenemos dentro.
El primer elemento es la oración. La oración es la fuerza
del cristiano y de cada persona creyente. En la debilidad y en la fragilidad de nuestra vida, podemos dirigirnos a Dios con confianza de hijos y entrar en comunión
con Él. Ante tantas heridas que nos hacen daño y que
nos podrían endurecer el corazón, estamos llamados a
sumergirnos en el mar de la oración, que es el mar inmenso de Dios, para gustar su ternura. La Cuaresma
es tiempo de oración, de una oración más intensa, más
prolongada, más asidua, más capaz de hacerse cargo
de las necesidades de los hermanos; oración de intercesión, para interceder ante Dios por tantas situaciones
de pobreza y sufrimiento.
El segundo elemento significativo del camino cuaresmal
es el ayuno. Debemos estar atentos a no practicar un
ayuno formal, o que en verdad nos «sacia» porque nos
hace sentir satisfechos. El ayuno tiene sentido si verdaderamente menoscaba nuestra seguridad, e incluso
si de ello se deriva un beneficio para los demás, si nos
ayuda a cultivar el estilo del Buen Samaritano, que se
inclina sobre el hermano en dificultad y se ocupa de él.
222
El ayuno comporta la elección de una vida sobria, en
su estilo; una vida que no derrocha, una vida que no
«descarta». Ayunar nos ayuda a entrenar el corazón en
la esencialidad y en el compartir. Es un signo de toma
de conciencia y de responsabilidad ante las injusticias,
los atropellos, especialmente respecto a los pobres y los
pequeños, y es signo de la confianza que ponemos en
Dios y en su providencia.
Tercer elemento, es la limosna: ella indica la gratuidad,
porque en la limosna se da a alguien de quien no se
espera recibir algo a cambio. La gratuidad debería ser
una de las características del cristiano, que, consciente
de haber recibido todo de Dios gratuitamente, es decir,
sin mérito alguno, aprende a donar a los demás gratuitamente. Hoy, a menudo, la gratuidad no forma parte
de la vida cotidiana, donde todo se vende y se compra.
Todo es cálculo y medida. La limosna nos ayuda a vivir
la gratuidad del don, que es libertad de la obsesión del
poseer, del miedo a perder lo que se tiene, de la tristeza
de quien no quiere compartir con los demás el propio
bienestar.
Con sus invitaciones a la conversión, la Cuaresma viene providencialmente a despertarnos, a sacudirnos del
torpor, del riesgo de seguir adelante por inercia. La exhortación que el Señor nos dirige por medio del profeta
Joel es fuerte y clara: «Convertíos a mí de todo corazón»
(Jl 2, 12). ¿Por qué debemos volver a Dios? Porque algo
no está bien en nosotros, no está bien en la sociedad,
en la Iglesia, y necesitamos cambiar, dar un viraje. Y
esto se llama tener necesidad de convertirnos. Una vez
más la Cuaresma nos dirige su llamamiento profético,
para recordarnos que es posible realizar algo nuevo en
nosotros mismos y a nuestro alrededor, sencillamente
223
porque Dios es fiel, es siempre fiel, porque no puede
negarse a sí mismo, sigue siendo rico en bondad y misericordia, y está siempre dispuesto a perdonar y recomenzar de nuevo. Con esa confianza filial, pongámonos
en camino.
224
CELEBRACIÓN DE LA PENITENCIA
RITO PARA LA RECONCILIACIÓN
CON LA CONFESIÓN Y LA ABSOLUCIÓN
INDIVIDUAL
Basílica Vaticana
Viernes 28 de marzo de 2014
En el período de la Cuaresma, la Iglesia, en nombre de
Dios, renueva la llamada a la conversión. Es la llamada a cambiar de vida. Convertirse no es cuestión de un
momento o de un período del año, es un compromiso
que dura toda la vida. ¿Quién entre nosotros puede presumir de no ser pecador? Nadie. Todos lo somos. Escribe el apóstol Juan: «Si decimos que no hemos pecado,
nos engañamos y la verdad no está en nosotros. Pero,
si confesamos nuestros pecados, Él, que es fiel y justo,
nos perdonará los pecados y nos limpiará de toda injusticia» (1 Jn 1, 8-9). Es lo que sucede también en esta
celebración y en toda esta jornada penitencial. La Palabra de Dios que hemos escuchado nos introduce en dos
elementos esenciales de la vida cristiana.
El primero: Revestirnos del hombre nuevo. El hombre
nuevo, «creado a imagen de Dios» (Ef 4, 24), nace en
el Bautismo, donde se recibe la vida misma de Dios,
que nos hace sus hijos y nos incorpora a Cristo y a su
Iglesia. Esta vida nueva permite mirar la realidad con
ojos distintos, sin dejarse distraer por las cosas que no
cuentan y que no pueden durar mucho, por las cosas
que se acaban con el tiempo. Por eso estamos llamados
a abandonar los comportamientos del pecado y fijar la
mirada en lo esencial. «El hombre vale más por lo que
es que por lo que tiene» (Gaudium et spes, 35). He aquí
225
la diferencia entre la vida deformada por el pecado y la
vida iluminada de la gracia. Del corazón del hombre renovado según Dios proceden los comportamientos buenos: hablar siempre con verdad y evitar toda mentira;
no robar, sino más bien compartir lo que se posee con
los demás, especialmente con quien pasa necesidad; no
ceder a la ira, al rencor y a la venganza, sino ser dóciles,
magnánimos y dispuestos al perdón; no caer en la murmuración que arruina la buena fama de las personas,
sino mirar en mayor medida el lado positivo de cada
uno. Se trata de revestirnos del hombre nuevo, con estas actitudes nuevas.
El segundo elemento: Permanecer en el amor. El amor
de Jesucristo dura para siempre, jamás tendrá fin porque es la vida misma de Dios. Este amor vence el pecado
y dona la fuerza de volver a levantarse y recomenzar,
porque con el perdón el corazón se renueva y rejuvenece. Todos lo sabemos: nuestro Padre no se cansa jamás
de amar y sus ojos no se cansan de mirar el camino que
conduce a casa, para ver si regresa el hijo que se marchó
y se perdió. Podemos hablar de la esperanza de Dios:
nuestro Padre nos espera siempre, no nos deja sólo la
puerta abierta, sino que nos espera. Él está implicado
en este esperar a los hijos. Y este Padre no se cansa ni
siquiera de amar al otro hijo que, incluso permaneciendo siempre en casa con él, no es partícipe, sin embargo, de su misericordia, de su compasión. Dios no está
solamente en el origen del amor, sino que en Jesucristo
nos llama a imitar su modo mismo de amar: «Como yo
os he amado, amaos también unos a otros» (Jn 13, 34).
En la medida en que los cristianos viven este amor, se
convierten en el mundo en discípulos creíbles de Cristo.
El amor no puede soportar el hecho de permanecer encerrado en sí mismo. Por su misma naturaleza es abier226
to, se difunde y es fecundo, genera siempre nuevo amor.
Queridos hermanos y hermanas, después de esta celebración, muchos de vosotros serán misioneros que propondrán a otros la experiencia de la reconciliación con
Dios. «24 horas para el Señor» es la iniciativa a la que
se han sumado muchas diócesis en todas las partes del
mundo. A quienes encontraréis, podréis comunicar la
alegría de recibir el perdón del Padre y de reencontrar
la amistad plena con Él. Y les diréis que nuestro Padre
nos espera, nuestro Padre nos perdona, es más, hace
fiesta. Si tú vas a Él con toda tu vida, incluso con muchos pecados, en lugar de recriminarte hace fiesta: este
es nuestro Padre. Esto debéis decirlo vosotros, decirlo
a mucha gente, hoy. Quien experimenta la misericordia
divina, se siente impulsado a ser artífice de misericordia
entre los últimos y los pobres. En estos «hermanos más
pequeños» Jesús nos espera (cf. Mt 25, 40); recibamos
misericordia y demos misericordia. Vayamos a su encuentro y celebremos la Pascua en la alegría de Dios.
227
Març 2014
01. La vila de Sencelles,
seguint les celebracions
de la Beata Francinaina,
ha posat en escena, en el
mateix temple parroquial,
l’obra del prevere Mn. Bartomeu Oliver i Amengual
(1903-1993) Mare d’un
poble. S’ha aprofitat l’avinentesa per fer un reconeixement al prevere mestre i
escriptor i a les dones de la
vila, que bé han treballat
en profit del benestar i de
la cultura del poble.
Tot aquest cap de setmana
hi ha hagut un mercadet
solidari, en la parròquia de
Can Pastilla.
El P. Norbert Alcover SJ, a
Son Bono, predica un recés.
04. Avui s’han complit 104
anys de quan el Beat Manuel González fundava la
Unió Eucarística Reparadora, integrada per les co228
negudes com “Maries dels
Sagraris Calvaris” i els
“Deixebles de Sant Joan”.
Fent aquesta memòria Mn.
Joan Pons i Payeras ha posat la medalla a 6 feligreses
de sa Pobla, que d’aquesta
manera s’han volgut afegir
a la gran família eucarística.
Avui, a la Seu, en la Capella de la Puríssima, s’ha fet
la presentació del catàleg
de l’exposició que hi ha a
Can Bordils sobre “El Cardenal Despuig, Il·lustrat
mallorquí”.
L’Associació de vídues
ha celebrat la seva diada,
al seu centre institucional, amb reunió i missa
presidida per Mn. Gabriel
Seguí, el seu assessor religiós.
El P. Antoni Cabrera CR,
en la parròquia de Jesucrist Rei (Viver), ha parlat
sobre Maria Mare de l’Església i dels creients.
Segueixen els cursos sobre el Llibre dels Salms,
que el Sr. Jaime Vázquez
fa al CESAG i la Pastoral
Universitària, a l’edifici
de Sa Riera, en el cicle de
conferències “Figures bíbliques a la Música”. Avui
s’ha ofert “La Creació de
Haydn”, presentada per
Pere Estelrich i Cristóbal
Cepeda.
05. Dimecres de Cendra.
Tota l’Església ha estat
convidada a obrir aquest
temps de gràcia, començant el camí que ens durà
a la Pasqua. El Sr. Bisbe,
ja retornat dels dies passats a Roma fent la Visita
ad Limina, ha presidit la
celebració a la Seu, essent
convidat i convidant a posar els ulls en el Senyor,
ric en l’amor i ple de misericòrdia.
06. El Sr. Bisbe, en el Palau, ha reunit els mitjans
de comunicació per informar, en roda de premsa,
sobre la Visita ad Limina
que ha fet al Sant Pare.
En el temple parroquial
(Inca) el Sr. Bisbe, en una
senzilla celebració litúrgica, ha fet la presentació
de la seva primera carta
pastoral a Mallorca Cami·
nam per una Església en
sortida, oferint una guia
de lectura de l’Exhortació
Apostòlica Evangelii Gaudium, que ha de portar els
feligresos a un Congrés sobre l’evangelització, el proper mes de novembre.
Segueix, en la parròquia
de Corpus Christi, l’escola bàsica de litúrgia dirigida des de la Delegació de
Litúrgia.
Ha començat, a Santa
Llucia, el 159è Curset de
Cristiandat per a dones.
07. Els divendres de Quaresma són uns dies amarats de sentit de mortificació i de penitència. Són
pocs els llocs de culte que,
d’una manera o altra, no
facin els “Passos”. La comunitat dels Missioners
dels Sagrats Cors, a la
Real, ha encetat enguany
229
una manera nova de celebrar-los, fer un dia de portes obertes de 9 a 21 hores,
oferint espais de pregària
i temps per a col·loquis
per a qui en vulgui.
La parròquia del Port de
Sóller, cada primer divendres del mes de març fa
la festa del Crist Natzarè. Es reuneix la gent en
el temple per fer el Via
Crucis. Se celebra la Santa Missa i s’organitza una
processó, també coneguda
amb el nom “del silenci”.
El Sr. Bisbe, en el temple
parroquial de Jesucrist Rei
(Manacor), ha fet la presentació de la carta pastoral i de la guia de lectura
de l’Evangelii gaudium.
08. Festa de Sant Joan
de Déu. El Sr. Bisbe s’ha
fet present en l’Hospital
que tenen aquests Frares
Hospitalers per celebrar
amb ells la seva festa, visitar malalts i participar
en els diferents actes que
s’havien programat.
Quaranta-tres han estat
les parelles que han participat en el Curset Prema230
trimonial intensiu que
l’Arxiprestat Palma 4 havia organitzat en la Porciúncula.
El Seminari Nou ha aixoplugat la tercera celebració amb la qual, el Sr. Bisbe ha presentat, a la gent
de la comarca, la Carta
Pastoral i la guia de lectura de l’Evangelii gaudium.
09. Primer Diumenge de
Quaresma. La Delegació
Diocesana de Confraries
les havia citades a Lluc,
per començar d’aquesta
manera un camí que cal
fer durant aquest temps
de gràcia. El Sr. Bisbe ha
presidit la santa Missa i el
capvespre s’ha fet un Via
Crucis, tot pujant el pujolet dels Misteris, el qual,
el P. Antoni Canyelles CO,
Consiliari Diocesà, ha dirigit, tot esmerçant l’evangeli de Sant Mateu, que ens
acompanya enguany.
A la Seu, presidit per
Mons. Lluc Riera, s’ha fet
el ritu d’elecció dels Catecúmens que aquesta
Pasqua seran batiats.
Ha començat, a Pina, la
tanda d’exercicis espirituals per a preveres que
el P. Ramon Corretcher SJ
ha de predicar.
Seixanta joves de les comunitats Neocatecumenals d’Inca, Manacor i Palma s’han reunit en el puig
de Santa Magdalena, per
reflexionar sobre la Paraula. Han tingut temps de
pregar davant el Santíssim, resar Vespres i gaudir
d’un piscolabis en l’antic
recinte de l’ermita.
Moltes són les parròquies,
sobretot en la Part Forana,
que tots els diumenges de
Quaresma, obrin els temples per fer una agradosa
exposició del Santíssim
i resar o cantar Vespres
abans de les celebracions
eucarístiques dominicals
vespertines, o sense, aquí
on no n’hi ha.
Horabaixa el Sr. Bisbe, via
aèria, ha viatjat fins a Madrid per participar en la
reunió plenària de la Conferència Episcopal Espanyola.
11. Amb nova vitalitat,
després de la festa de la
Mare de Déu de Lourdes
celebrada el mes passat,
se celebra, en la cripta de
la parròquia de Sant Sebastià, cada dia onze, una
missa pels malalts, organitzada per l’Hospitalitat
de Lourdes a Mallorca.
Ha acabat, a Sitges (Barcelona), la trenta-cinquena
Trobada de Santuaris de
Catalunya, Andorra i Balears, en la qual han participat dotze mallorquins.
12. El Sr. Joan Sansó i Riera, en un acte organitzat
pel Secretariat Diocesà
de Confraries en la parròquia inquera de Santa Maria la Major, ha parlat de la
visió històrica de la Setmana Santa a Mallorca.
La Pastoral Universitària
ha fet una Conferència
Taller, dirigida per Magdalena Tous, sobre els septenaris, mirant d’escorcollar
la personalitat i l’espiritualitat que porten.
13. Una votació del Consell de Mallorca, hereu
de l’antiga Diputació, ha
capgirat l’acord de dia
231
04.02.1972, pel qual la
Diputació, propietària de
l’Hospital, es comprometia
a tenir esment de l’edifici,
per això es retenia el 50%
de les almoines que es dipositaven en el caixonet
del Sant Crist de la Sang.
L’altre 50% l’administrava
el Prior, destinant-lo a les
necessitats del personal i
del culte que es feia a l’església. A partir d’ara, gràcies a les bones accions de
l’antic Prior, serà el Prior
qui gestionarà tota l’economia d’aquest venerat
santuari del poble mallorquí.
S’ha celebrat a Sóller, el
60è aniversari del traspàs
(10.03.1954) de la serventa de Déu Francesca Alcover i Morell. S’ha
estrenat la música, composta pel Germà Santiago
Nicolás, del poema Dorm
petit. No ha mancat la recitació d’altres poemes de
la venerable sollerica.
450 joves d’onze Col·legis
concertats han participat
en la trobada que diferents Delegacions Diocesanes havien organitzart
232
en la Porciúncula, amb
el lema”Pren el pols a la
vida i actua”. S’ha pogut
escoltar el testimoni de
vuit persones i gaudir del
concert que ha ofert el prevere i cantautor Toño Casado.
El Sr. Joan Sansó i Riera
ha parlat, al Seminari Nou,
sobre la Setmana Santa a
tots els qui han participat
en l’acte que el Secretariat
Diocesà de Confraries havia organitzat.
Organitzat per la Delegació de Catequesi, el Sr.
Bernat Fortesa, en el Centre parroquial de Santa
Maria la Major, ha seguit
el curs de formació metodològica per als qui empren els materials editats
pel SIC.
El P. Jordi Llompart TOR,
en la parròquia de Sant
Ferran (platja de Palma),
ha parlat sobre “Jesús
ante el sufrimiento humano”.
La Conferència Episcopal
Espanyola va renovant
tots els càrrecs i els mitjans de comunicació social
avui ens han assabentat
que el nostre Sr. Bisbe ha
estat elegit President de
la Comissió d’Apostolat
Seglar.
Tots els Mitjans de Comunicació no han deixat de
recordar que avui fa un
any que fou elegit el Papa
Francesc.
14. Avui han començat
dues tandes d’exercicis
espirituals. Una, pensada
per a educadors i catequistes a Santa Llucia de Mancor de la Vall, dirigida per
Óscar Alonso. Una altra, a
Son Bono, dirigida pel P.
Josep Maria Casasnovas
SJ i Àngela Ferrà, per als
qui gaudeixen de seguir el
mètode ignasià.
El Casino de Mallorca ha
organitzat l’exposició “35
años del Casino a través
del Arte”, posant a la venda tot un seguit d’obres
d’art per destinar el producte de la venda a les entitats benèfiques Zaqueu i
Natzaret.
El Sr. Joan Sansó i Riera, a l’acte organitzat pel
Secretariat Diocesà de
Confraries a Can Vallespir
(Manacor), ha parlat sobre
la visió històrica de la nostra Setmana Santa.
Les Religioses Franciscanes Filles de la Misericòrdia han dirigit la Vetlla de
pregària que l’Arxiprestat
de Nord havia organitzat
per aquesta Quaresma al
Santurari de Crestatx.
15. S’ha inaugurat, al castell de Bellver, l’exposició
“El Monestir de Cabrera”
en la qual els arqueòlegs
Mateu Riera i Magdalena
Riera mostren les valuoses troballes que s’han
fet a partir de l’any 1999.
Són prop de 150 peces que
mostren les diferents activitats obrades en el Monestir per una comunitat
religiosa, que fins ara sols
coneixíem per la carta del
Papa Sant Gregori de l’any
603.
La Coral Juvenil de Sant
Josep Obrer i la Coral de
pares i mares de la UIB
han ofert un concert solidari, en la parròquia de
Sant Josep Obrer, a benefici del Casal Petit de les
Germanes Oblates.
233
Mestre Baltasar Bibiloni,
al Seminari Nou, ha dirigit
el segon curs de formació
musical.
Els joves de la Confraria
de la Mare de Déu de la
Soledat han representat, a
Andratx, l’obra Jesucrist
Superstar.
El Sr. Bisbe, ja retornat
a Mallorca, ha presidit el
concert que s’ha fet a l’església dels Sagrats Cors,
tot presentat el CD instrumental Velaré contigo,
acte organitzat per recollir
diners per poder aixecar el
“Centre Missioner P. Pere
Riera” en el Barrio 22 de
Enero (Buenos Aires. Argentina).
16. Aquest diumenge s’ha
celebrat a Mallorca el “Dia
del Seminari”. El Full Dominical dóna a conèixer a
la feligresia la realitat del
nostre Seminari Diocesà:
onze adults al Seminari Major i catorze adolescents en el conegut com
Seminari Menor en Família, que comprèn els alumnes des de sisè de Primària
a segon de Batxillerat.
234
El P. Bernat Nebot TOR
ha celebrat, en el Convent
d’Artà, les seves noces d’or
sacerdotals.
la celebració eucarística,
transmesa per IB3TV, des
de la parròquia de Sant
Francesc de Paula, tot celebrant el Dia del Seminari.
17. La Germana Mª Luisa Díaz-Arias, al Seminari
Major, ha parlat al voluntariat de la Pastoral de la
Salut sobre “Transmet el
que he rebut” 1 Cor. 15,3.
L’Arxiprestat des Pla,
seguint el curs de formació bíblica, al Santuari de
Consolació, ha parlat sobre “Vida i missatge de Jesús”.
Ha començat, a sa Carrotja, una tanda d’exercicis
espirituals per a preveres.
18. El Sr. Bisbe s’ha reunit amb els membres de
la Delegació de Família
que treballen en el Centre
d’Orientació Familiar.
Mn. Pere Oliver, al Seminari Nou, ha parlat sobre
la litúrgia de la Setmana
Santa, desenvolupant l’acte que havia organitzat el
Secretariat Diocesà de
Confraries.
19. Solemnitat de Sant
Josep. Malgrat que a Mallorca no sigui dia festiu,
moltes han estat les parròquies i els llocs de culte
que han ofert la possibilitat de participar a la Santa Missa, per fer festa al
Patró de l’Església. El Sr.
Bisbe ha celebrat la missa amb els seminaristes i
a la tarda ha participat en
la pregària per les vocacions, presidint les Vespres
amb exposició del Santíssim que la Delegació havia
preparat a Fartàritx (Manacor).
Pastoral Universitària
no deixa d’oferir, aquesta
Quaresma, espais de pregària per a aquells que durant aquest temps volen
intensificar la vida espiritual. Per aquesta raó el P.
Vicenç Miró MSSCC, de 13
a 14 hores, en l’edifici Ramon Llull del Campus, ha
fet un taller de pregària.
Mn. Pere Oliver, en la parròquia de Santa Maria la
Major (Inca), ha exposat
la litúrgia de la Setmana
Santa, seguint el programa que ha preparat el Secretariat Diocesà.
20. El P. Norbert Alcover
SJ ha predicat, amb la
presència del Sr. Bisbe, el
recés de quaresma per a
capellans que s’ha fet al
Monestir de les Benedictines de Manacor.
El Dr. Marià Carbonell, al
saló d’actes del Consell de
Mallorca i amb la presència
del Sr. Bisbe, ha presentat
el llibre El Cardenal Des·
puig:
col·leccionisme,
grand tour i cultura il·
lustrada.
parròquia de Sant Miquel
i seguint el cicle de conferències quaresmals, ha
parlat sobre “El Rei David,
l’home que descobreix el
Déu vertader en l’experiència del pecat”.
21.- La Comissió permanent del Consell Presbiteral s’ha reunit, al Palau,
235
amb el Sr. Bisbe.
Ha començat, al Col·legi
de Sant Francesc (Palma),
la Trobada Nacional de
JUFRA (moviment juvenil dels Terciaris Franciscans), amb la participació
de joves de Madrid, Catalunya, Galícia i Andalusia,
a més d’un bon grup de
mallorquins
Els Rectors de les parròquies del centre de Palma s’han reunit, al Palau,
amb el Sr. Bisbe.
Mn. Pere Oliver, al Casal de Can Vallespir (Manacor), ha parlat sobre la
litúrgia de la nostra Setmana Santa, seguint l’acte
programat des del Secretariat de Confraries.
Els membres del Moviment Comunió i Alliberament s’han reunit amb
el Sr. Bisbe, al Palau, per
celebrar la Santa Missa.
22. El P. Pere Ribot TOR,
al Seminari Nou, ha parlat
als voluntaris que treballen en Pastoral de la Salut, sobre “l’art d’acompanyar en el sofriment humà
V”.
236
Els joves de la Soledat han
fet la representació de Je·
sucrist Superstar, en la
parròquia de Sencelles.
23. Els catecúmens de
la nostra Església s’han
trobat, en la parròquia de
Sant Josep Obrer, per fer
un recés de Quaresma.
S’han vist acompanyats
del Sr. Bisbe, qui ha presidit la celebració de la Paraula que ha encapçalat la
trobada.
Organitzada per les Obres
Missionals Pontifícies s’ha
celebrat a Madrid l’XI Trobada Missionera de Joves, en la qual han participat cinc joves mallorquins.
El Monestir de les Religioses Caputxines ha aixoplugat el recés quaresmal
que els Terciaris hi han
fet per millor viure aquest
temps de gràcia.
S’ha clausurat avui, amb
la celebració eucarística,
la trobada dels JUFRA
(Joventut Franciscana) a
Mallorca.
La parròquia de Lloseta
ha obert avui la celebració
dels 101 anys de l’erecció
canònica.
Amb el lema “Sí a la vida”
hi ha hagut una manifestació nombrosa, organitzada pels grups provida, que
ha anat de la plaça Major
fins a la Delegació del Govern.
S’ha celebrat el “Cursillo dels Cursillos”. El Sr.
Bisbe hi ha participat i ha
presidit la celebració eucarística amb mombrosa
presència de cursillistes
italians.
24. La festa de l’Anunciació del Senyor. Ara que
es parla tant de l’avort,
aquesta diada es va convertint en el signe de l’amor
a la vida; per aquesta raó
totes les associacions que
treballen a favor de la vida
van organitzant alguna activitat al voltant d’aquesta
diada. Avui vespre, en la
hi ha hagut una Vigília, tot
celebrant la Jornada per la
Vida, pregant per la Vida,
pregària que ha estat presidida pel Sr. Bisbe.
Mn. Francesc Ramis Darder, en la cripta de la par-
ròquia de Santa Creu, ha
seguit l’explicació del llibre
dels Fets dels Apòstols,
explicant la conversió de
Sant Pau.
25. La Pastoral Universitària segueix el Cicle “Figures Bíbliques a la Música: Antic Testament”.
A l’edifici Sa Riera, Mn.
Francesc Ramis i el professor Pau Frau han parlat sobre la figura d’Henoc.
En l’edifici Ramon Llull
del Campus, el P. Miquel
Mascaró MSSCC ha dirigit
el taller de pregària que
es va fent durant aquesta
Quaresma.
Mn. Guillem Vaquer, en la
parròquia de Son Roca, ha
parlat de la inclusió social dels pobres, segons
les orientacions del Papa
Francesc en l’exhortació
Evangelii Gaudium.
Va prenent força aquesta
diada d’avui com a jornada per la vida, tot recordant l’Encarnació del Fill
de Déu. Per aquesta raó, al
Centre Eucarístic, cada
dia 25, es resarà un rosari
per la Família i la Vida.
237
Davant la superabundància d’informacions aparegudes aquests dies en els
mitjans de comunicació
social sobre una topada
que protagonitzaren dos
preveres el dijous dia 20
en la via pública, el Vicari General envia una nota
informativa “a tots els
clergues de la Diòcesi de
Mallorca” demanant que
s’abstenguin de fer manifestacions públiques.
26. El P. Norbert Alcover
SJ ha predicat, a Santa
Llucia el recés de Quaresma per a preveres.
La Sra. Marta Requejo
i Mn. Antoni Vadell, en
la parròquia de Corpus
Christi, han seguit la formació metodològica per a
aquells que van emprant
el material “Jesús és el
Senyor primer curs”.
La parròquia de la Nativitat de Santa Maria (Lloseta), que aquests dies
celebra els 101 annys de
la seva erecció canònica,
ha fet una processó, amb
la venerada imatge de la
Mare de Déu, anant fins
238
al Centre de Dia, on s’ha
celebrat una missa, en la
qual han participat nombroses persones majors i
els malalts de la vila.
27. Uns seixanta adoradors nocturns de l’Eucaristia de Búger, Inca, Palma, Pollença, sa Pobla i
Sencelles s’han reunit a
Crestatx, per celebrar-hi
una Vigília comarcal.
Denou col·legis de la Institució Teresiana s’han
reunit en el Poliesportiu
de Calvià per conviure uns
dies i compartir experiències.
Seguint el programa de la
celebració de l’aniversari
de la parròquia, la vila de
Lloseta ha fet una processó de la venerada imatge
romànica pels carrers del
poble.
28. Els Joves de la Unitat
Pastoral d’Inca s’han reunit en l’ermita de Santa
Magdalena. Han començat per compartir el sopar,
per passar després a compartir la fe, tot fent un Via
Crucis.
El Teatre de la vila de Lloseta ha aixoplugat una
taula rodona sobre “L’Església des de la perspectiva del Papa Francesc”. Hi
han intervingut la Germana Felisa Garcia FFM, Matilde Gastalver, i els preveres Mns. Joan Bestard,
Bartomeu Català i Antoni
Garau.
S’ha reunit, al Palau, el
Consell Diocesà d’Economia.
29. Organitzat per la CONFER s’ha fet un taller de
dansa contemplativa, dirigit per la Sra. Maria Victòria Hernàndez.
Els joves de la parròquia de
la Soledat han representat
el musical Jesucrist Su·
perstar, en la parròquia
del Sagrat Cor, dels Hostalets de Palma.
Els PP. Agustins han dut a
terme, en l’església del Socors, un concert de cant i
piano, amb el títol d’Stabat
Mater, amb Maria Lourdes
Benítez i Alfredo Gil.
Ha acabat, al Seminari Nou, el curs que hi ha
dictat la Sra. Maria José
Figueroa Iñíguez sobre
“La formació religiosa a
l’Educació Infantil”.
Mn. Antoni Vadell ha convidat la feligresia de Santa
Maria del Camí a tornar a
l’abraçada del Pare, tot recordant la paràbola del fill
pròdig.
La parròquia de Lloseta,
seguint amb les festes del
centenari, ha celebrat una
Vigília de pregària, que
s’ha vist seguida d’una
torrada i ballada popular.
L’Hospital de Sant Joan
de Déu no deixa d’adaptar-se a les noves exigències de la nostra societat.
Per això el Sr. Bisbe, amb
la presència de diferents
autoritats de Sanitat i dels
germans Hospitalers, ha
fet la benedicció de les noves instal·lacions que s’hi
han obrat.
Ha estat presentat, amb la
presència del Sr. Bisbe, el
llibre Art i Espiritualitat
a Selva, acte que s’ha celebrat a l’interior del temple parroquial de Sant Llorenç.
30. Com a cloenda de la ce239
lebració del 101è aniversari de l’erecció canònica de
la parròquia de la Nativitat
de Santa Maria a Lloseta,
el Sr. Bisbe, acompanyat
dels preveres fills del poble
i d’altres que hi han exercit el ministeri, ha consagrat el temple parroquial
en una celebració joiosa i
alegre que havien preparat
amb il·lusió les entitats de
la industriosa vila.
La vila de Sant Joan, seguint la tradició, ha pujat
a Consolació, per celebrar-hi el Quart Diumenge, i cal dir que, malgrat la
pluja, no ha mancat la bu-
240
lla i la festa en aquest dia
del Pa i el Peix.
31. La Delegació d’Ensenyament ha dut a terme,
dirigida al professorat de
Religió, una visita guiada
en què s’ha pogut gaudir
de conèixer el Museu Bíblic, la Biblioteca Diocesana i el Museu de Sant
Alonso Rodríguez.
Han començat, a Artà,
un seguit de conferències quaresmals que anirà
fent el P. Bartomeu Pastor
TOR.
Cronista Diocesà
In memoriam
MARÍA PASTORA VAQUERO MARTOS
Hermana de la Caridad
Sor María Pastora Vaquero Martos partió a la casa del
Padre el día 23 de marzo de 2014, desde la Comunidad
de Santa Cruz.
Era la menor de tres hermanas. Nació en Córdoba pero
cuando todavía era muy niña su familia se trasladó a
Madrid. Allí conoció a las Hermanas de la Caridad y
quiso formar parte de nuestra Congregación al igual que
su hermana Antonia.
El 7 de septiembre de 1961 hizo su profesión religiosa
y fue destinada a Artà, dedicándose a la enseñanza de
párvulos durante once años.
En 1972 pasó a formar parte de la Comunidad de Santa
Cruz, atendiendo, junto con otra Hermana a los niños
de tres años de la Guardería, a los que les dedicaba todo
su entusiasmo.
Era de carácter alegre, entregada, muy responsable,
servicial; tanto amor ponía en la atención a un necesitado,
como en una comida para invitados.
Desde el año 2000 la Comunidad dejó el servicio en la
guardería “Hogar Santa Cruz” y se dedicó más a una
labor social y pastoral en la Barriada y en la Parroquia.
Mª Pastora visitaba enfermos, atendía a las familias
necesitadas, siempre tenía una palabra amable y
afectuosa con todos. Fue también una buena catequista,
241
animadora del Coro Parroquial, cuidó de la limpieza y
ornamentación de la Parroquia y profesora de labores
y trabajos manuales en la “Llar de majors Santa Creu”.
Pertenecía también a un grupo de Oración y Amistad.
Todo lo hizo con mucha ilusión dedicación y entrega,
hasta que una dolorosa enfermedad, que ella asumió, la
apartó de su gran labor.
El Señor le ha concedido el premio a sus desvelos, y
goza ya de la gloria de los elegidos.
En la barriada de Santa Cruz, donde residió más de
cuarenta años ha sido muy querida y apreciada; el
multitudinario Funeral, la Misa que posteriormente se
celebró en homenaje y recuerdo de Sor María y el crespón
negro que durante las celebraciones y procesiones de
Semana Santa lució la Cofradía de la parroquia de Santa
Cruz, testimoniaron el aprecio que le tenían y el dolor
que les causó su pérdida.
C.G. Germanes de la Caritat
242
243
244
Butlletí Oficial
del Bisbat
de
Mallorca
Any CLIV / 4
Abril 2014
245
Sumari
SR. BISBE
-Homilia en la trobada de catequesi en famílies.. 248
-Homilia en l’enviament dels pelegrins a Roma
per les canonitzacions de Joan XXIII i Joan
Pau II ........................................................... 252
-Homilia
del Diumenge del Ram en la Passió del
Bisbat de Mallorca
Senyor..........................................................
Any CLIV / 4
258
-Homilia en la Missa Crismal............................ 263
Abril 2014
Redacció i
Administració:
-Cessaments..................................................... 269
Apartat 26.
-Nomenaments................................................. 269
07080
Palma de Mallorca. -Confirmació de nomenaments......................... 270
Dipòsit Legal
P.M. 335-1958. DOCUMENTS DE LA SANTA SEU
Sant Pare
Imprès a
-Santa Misa Crismal. Homilía del Santo Padre
Serveis Gràfic
Francisco................................................ 271
Eugeni,
-Mensaje
Urbi et Orbi del Santo Padre Francisco.
C/ Temple, 16
Pascua
2014................................................. 278
07001
-Santa
Misa
y Canonización de los Beatos Juan
Palma de Mallorca
XXIII y Juan Pablo II. Homilía del Santo Padre Francisco................................................ 282
246
- In memoriam................................................... 299
247
Sr. Bisbe
HOMILIA EN LA TROBADA DE CATEQUESI
EN FAMÍLIES
Parròquia de Santa Maria la Major (Inca),
6 d’abril de 2014
Nosaltres, quan venim a l’església, venim a escoltar la
Paraula de Jesús. Avui hem escoltat aqueixa paraula, una
paraula que ens diu una cosa sorprenent, molt gran, i és
que Jesús diu: “Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui està
en mi viurà per sempre.”
Ell ha anat allà, a un poble, a Betània, on tenia un amic.
Ell ha plorat, perquè és de la nostra família, Jesús.
Jesús és un home com nosaltres. Ell ha plorat, però Ell
és més, és el Fill de Déu i, per tant, ha dit que Llàtzer
viurà, i pregunta a la seva germana: “Tu creus això?” I et
pregunta a tu i em pregunta a mi: creiem de veritat que
Jesús ens donarà la vida? Aquesta és la qüestió.
És molt guapo això. Mirau, nosaltres, cristians, creiem
que Déu ens estima tant que ens ha donat el cel i la terra,
aquest món que ens envolta, avui en un dia de llum, que
bonic, de veritat! És un dia preciós, molt guapo, eh? Que
es de gran! Ens dóna tantes coses: els pares, tenim la
vida que Déu ens ha donat i mirau, Ell vol que nosaltres
siguem feliços i per això Ell ens ha enviat Jesús, que és el
seu Fill estimat, i Ell, Jesús, ens ensenya, és el Mestre que
ens ensenya a viure com a germans, com a fills de Déu,
ens ensenya a estimar-nos de veritat. I avui ens fa una
promesa sorprenent, una promesa de què de vegades algú
dubta: “Deu ser veritat això?” Jesús és veritat, aqueixa és
248
la qüestió segura i sempre serà així. Però Jesús ens diu
“si creus”. Creure en Jesús, això és el propi d’un cristià.
Qui és un cristià? Un que creu en Jesús, veritat? Que es
fia de les seves paraules, que camina com Ell. Això és.
I doncs, Jesús avui ens ha dit això, una paraula gran. I
mirau, ens diu: i la mort? Sí, la mort és això, deixar de
respirar, veritat? Però també n’hi ha moltes de morts,
la mort també és la violència, la mort és l’odi, la mort
és fer injustícies, fer patir els altres, això és mort també
i Jesús ens diu, a tu i a mi: “Jo sóc la resurrecció i la
vida. Si et deixes portar pel que jo dic, si ets el meu
amic, ressuscitaràs de les teves morts, passaràs de ser
violent a ser algú que ajuda els altres, del que té odi a
perdonar, del que és egoista i ‘tot per a mi’ a compartir,
de la tristesa a l’alegria, estaràs content perquè sempre
tindràs confiança, perquè Jesús ens diu: “Mirau, Déu,
el Creador de totes les coses, és el nostre Pare, teniu
confiança, tots vosaltres sou els seus fills i tots nosaltres
som una gran família.” Aqueixa és la veritat de Jesús.
Avui ens ha dit Jesús una gran paraula sorprenent,
veritat?: “Jo sóc la resurrecció i la vida.” Qui va amb Jesús
camina cap a la vida i caminar amb Jesús tota la vida
vol dir això: ser sembrador, com el sembrador va posant
llavors pel camp, llavors de què? De vida. I què és vida?
Això, estimar, perdonar, ajudar, tenir sempre confiança
i alegria dins el cor.
M’alegre d’estar entre vosaltres. Aquí fem una gran
família, els pares, els teniu aquí darrere, i aquí darrere,
per cert, tenim una nina que té cent anys i ha vingut
a acompanyar-nos. Diu que ha vingut una senyora de
cent anys. És molt guapo això, perquè l’Església és una
gran família, i aquesta gran família no està feta només
de nins i de nines, d’al·lots, d’al·lotes, de persones de la
249
vostra edat, també té ancians, de tot; una gran família,
l’Església, la família de Déu.
Me n’alegre molt d’estar aquest matí entre vosaltres en
aquesta trobada i dic als pares “gràcies”, i don gràcies
per la vostra presència perquè en últim terme manifestau
un interès de continuar amb els vostres fills i filles en
aquest camí que estan fent per a viure com a cristians,
perquè hem d’aprendre a viure com a cristians, igual que
s’ha d’aprendre una llengua, he d’aprendre a parlar com
un cristià, a sentir com un cristià i un ha d’aprendre a
ser cristià. Com? Llegint un llibre? El llibre, el puc llegir,
però sobretot ajuntant-me, aplegant-nos com a família,
contagiant-nos uns als altres l’alegria, l’entusiasme. Així,
això.
Gràcies a tots vosaltres, als pares també. Per als pares
això és una oportunitat perquè quan neix un fill, un
canvia de vida, ja no és el mateix que quan no en tenia.
Ara tens uns altres motius per viure, unes altres raons,
altres sentiments, i també un fill quan creix et fa moltes
preguntes, et pregunta també a tu: “I tu, creus això,
tu creus això que diu l’Evangeli?” I també els adults,
que tenim més problemes de vegades, més dubtes, més
dificultats, tenim aquí l’oportunitat de preguntar-nos: “I
si és veritat això, i si realment aquest és el camí que porta
a la vida? És que en aquest món que vivim de crisis, de
dificultats, de desorientació, no trobarem un camí, una
llum que ens ajudi?” Nosaltres com a cristians diem que
tenim Jesús. Jesús és el nostre tresor, amb Jesús podem
caminar, i quin és el motiu per viure, per perdonar, per
estimar, per fer família, per ser bons ciutadans? Tenim
tants motius en Ell, perquè Ell ens omple l’esperança i ens
diu: “Sí, la teva vida podrà tenir aquest fracàs o aquell,
però sempre estàs en mans de Déu, tingues confiança,
250
tingues alegria, sí, intenta-ho.” Aqueixa alegria que ningú
no pot treure, que és aquella confiança última de saber
que sempre estam en mans de Déu, i si aquesta vida que
ens ha donat té les seves dificultats, val la pena viure-la.
De veritat, però no viure-la de qualsevol manera. És una
oportunitat per créixer com a persones, per estimar-nos
més i més, i quina prova més gran que estimar en el teu
matrimoni, quina prova més gran que estimar els teus
fills? Aquí teniu exercici per estimar.
Anem, doncs, a continuar la celebració. Tota la paraula
que hem escoltat de Jesús: “Jo sóc la resurrecció i la
vida”, així s’ha presentat: “Jo sóc la llum del món, jo sóc
la resurrecció i la vida”, aqueixa paraula, ara, aquí, en
aquest altar, recordant lo que Ell va fer en la Cena, partir
el pa i donar-lo, ens dirà: “Jo sóc el pa de la vida. Qui
menja aquest pa viurà per sempre.” Aquesta és l’alegria,
aquest pa de vida és Crist mateix que fa de nosaltres tots
una família.
És bonic, és molt bonic això, eh! Fantàstic! Serà preciós,
però això no treu una cosa: hem de fer un esforç. No n’hi
ha prou de dir: “Ah que m’ho donen tot per a mi, jo estic
aquí.” No, no, tu has de fer qualque cosa. Hem de dir
a Jesús: “Aquí som nosaltres, aquí volem rebre’t en el
nostre cor” i els pares vostres també i, com no, agrair als
catequistes que vos acompanyen, també van seguint la
guia, vos ajuden en aquest camí. Disposem-nos, doncs,
a continuar i ara, abans de res, un instant, un moment
de silenci, en què cadascú li pugui dir a Jesús: “Jesús,
Tu ets la meva vida, ajuda’m també a mi, perquè jo sigui
col·laborador amb Tu i sembrador de vida, que jo també
posi vida.” I posar vida vol dir perdonar, estimar, ajudar
sempre. D’acord? Un instant només: “Jesús, tu ets la
meva vida.” Amén.
251
HOMILIA EN L’ENVIAMENT DELS PELEGRINS A
ROMA PER LES CANONITZACIONS DE JOAN XXIII
I JOAN PAU II
Canònica de Santa Magdalena (Palma),
6 d’abril de 2014
Estamos celebrando este V Domingo de la Cuaresma.
La Cuaresma es un camino que nos lleva a la Pascua,
el manantial de donde surge nuestra vida de cristianos,
porque la Pascua es donde Cristo manifestó su amor, un
amor sin límites y un amor más fuerte que la muerte.
Pascua es paso de la muerte a la vida.
Durante este tiempo de Cuaresma nosotros también
hemos visto a través de las lecturas de cada domingo
como un dibujo de nuestro itinerario de cristianos, de
aquel que hace el camino de la vida con Jesús, el camino
que hizo Jesús, y con Jesús aprendemos a afrontar
nuestra vida. Nuestra vida siempre es un camino abierto
donde encontramos tantas cosas, pero con Jesús las
afrontamos.
Recordad el I Domingo de Cuaresma, recordemos aquel
momento, aquella situación de las tentaciones de Jesús.
Jesús es tentado y nos muestra una realidad de nuestra
vida. Nuestra vida siempre es responder, hay que elegir
entre caminos diferentes, un camino que lleva a la vida
y otro que lleva a la muerte, tú, ¿qué eliges? Tienes que
elegir, y a veces hay situaciones de tentación, donde no
sabes qué hacer y caminos que pueden ser una falsedad
y tienes que elegir. Jesús eligió y venció la tentación de
pensar que podía ser feliz sin Dios. Él siempre fue aquel
que se abandonó confiadamente en el Padre, porque es
el Padre quien le ha enviado.
252
El Domingo II fue aquella narración de la Transfiguración.
Jesús camina con sus discípulos hacia Jerusalén,
donde será crucificado, y se muestra ante los suyos,
Pedro, Santiago y Juan, transfigurado, se muestra en
su divinidad. Es un hombre como nosotros, pero hay
una realidad que supera toda su humanidad, es el Hijo
de Dios, por eso al final la llamada con aquella palabra:
“Este es mi Hijo muy amado, escuchadle.”
Con Jesús continuamos el camino, en estos últimos
domingos. En el III lo encontramos junto al pozo con la
Samaritana, aquella mujer que quiere sacar agua, y Jesús
a través del agua le muestra otra realidad concreta: el
agua que salta hasta la vida eterna, el agua que satisface y
da plenitud a todo deseo. El hombre y la mujer que tienen
deseo, sed, este es el símbolo de nuestra vida, tenemos
sed de una plenitud, de un gozo, de una alegría. ¿Quién
da respuesta a esto? Jesús dice: “Yo soy el agua viva.”
Y el domingo pasado era otra imagen, la del ciego, el ciego
de nacimiento: necesidad de luz para nuestro camino,
no podemos ver por dónde tenemos que continuar, qué
sentido tiene nuestra vida, hacia dónde ir. Y Jesús, que
devuelve la vista al ciego, es la luz del mundo.
Y este domingo, V de Cuaresma, aparece Jesús ante la
amistad, llora la muerte de su amigo. Pero Jesús, que
es más que un amigo, es el Hijo de Dios hecho hombre,
invoca a Dios Padre y obra este signo de la resurrección de
Lázaro. Fue un signo que anunció su propia resurrección
y es el signo que anuncia la nuestra y anuncia sobre
todo que Él viene a renovarlo todo y a transformarlo
todo. Él siempre es resurrección, es transformación en
nuestras vidas, la vida en plenitud: “Yo soy la resurrección
y la vida”, dice Jesús. En este camino nuestro, en este
253
domingo, se nos pide esto: que caminemos por nuestra
vida y que veamos cuánta muerte a veces genera nuestra
vida, y la muerte que es siempre nuestro egoísmo, nuestra
falta de esperanza, de alegría, y en último término la
muerte física.
Moriremos, pero, sin embargo, Jesús nos muestra que
es el que, resucitando, ha abierto un camino nuevo para
nosotros y nos recuerda que para nuestra vida siempre
hay un camino abierto, nunca hay nada cerrado, ultimado,
siempre es una novedad, unidos a Él. Unidos a Jesús, con
Jesús caminamos, con Él pasamos de la muerte a la vida,
y eso se da precisamente en la celebración de la Pascua
y en este domingo precisamente hemos recordado en la
oración participar del mismo amor con que Él llegó a la
muerte. La muerte que no es la última palabra, como no
fue la última palabra la muerte de su amigo Lázaro. Hubo
una palabra superior y por eso Lázaro sale de la tumba.
Y luego la gran cuestión, la definitiva que se nos pregunta
en este camino, en este trayecto: “¿Crees tú esto?”
Para los cristianos esta es la cuestión definitiva. Es la
pregunta que le hace Jesús a Marta y María: “¿Crees tú
esto? ¿Crees que yo puedo devolver la vida? ¿Crees que
yo puedo llevaros a la vida en plenitud?” Siempre será
esta la cuestión que nos acompañará, porque a veces la
duda, la oscuridad de nuestra fe, nos hace pensar: bueno,
¿será verdad todo esto? ¿Será simplemente Jesús un
buen maestro, un buen acompañante en nuestro caminar
que nos va conduciendo, pero, en realidad, ¿devolvernos
la vida cuando parece que todo está perdido o cuando
realmente todo está perdido? Esta es la cuestión.
Y daos cuenta de que el anuncio de la resurrección que
hace Jesús tiene dos facetas: una, la radical, que es
254
esta: la muerte, nuestra muerte física no tiene la última
palabra, aunque sabemos lo que es la muerte, es la
incomunicación total, es el abandono total, parece que
es la pérdida total. Sin embrago, Dios es capaz de hacer
algo nuevo, una nueva creación, renovarlo todo, y esa es
nuestra fe. Igual que Dios creó el cielo y la tierra, igual con
Jesús me transformará a mí. También a mí, como dice
el Apóstol, “el Espíritu que resucitó a Jesús de entre los
muertos, también me resucitará a mí”. Estoy destinado
a una vida para siempre y, por tanto, esta es la alegría y
la confianza que acompañan siempre a mi vida.
Y luego la otra dimensión, más moral, es decir, delante de
tus fracasos, de tus limitaciones, de tus miedos, piensa
siempre que hay una resurrección. Estás en camino de
transformación, no te conformes nunca con lo que eres o
simplemente con decirte a ti mismo: “Soy un caso perdido,
no tengo solución.” No, piensa que estás destinado a una
transformación, una renovación, pero para eso tienes que
creer en Jesús, con Él tienes que pasar siempre de la
muerte a la vida, del egoísmo a compartir, de la tristeza
a la alegría, siempre puedes hacer este camino, este paso
con Jesús. Con Jesús lo podemos hacer, y para eso hay
que mantener siempre esta misma actitud: participar
del amor que Él tiene. Vivir de esta actitud, que es una
actitud de confianza, de abandono siempre en manos de
Dios y de amor hacia los demás.
Un cristiano, recordando esa palabra de Jesús, sabe
que tropezará siete veces pero podrá levantarse ocho,
porque Él, Jesús, es más fuerte que nuestros pecados,
que nuestra muerte, y si nos fiamos de Él, podremos dar
el paso, ir adelante.
Por eso, la gran cuestión que se plantea en este camino
de la Cuaresma a los que van a ser bautizados y se
255
nos plantea a nosotros, que no seremos bautizados de
nuevo pero reviviremos en la noche de Pascua nuestro
propio bautismo, es esa: “¿Crees tú esto? ¿Crees tú que
realmente yo, Jesús, soy la resurrección y la vida? Y no
de cualquier vida, sino de ti vida, de mi vida.” Esa es la
cuestión. Pidámosle al Señor que nos conceda esta fe,
porque es una fe que no es simplemente acto de nuestra
voluntad, porque lo que vemos es que tropezamos cien
mil veces en la misma piedra y que nos morimos, pero,
sin embargo, si creemos en Jesús, todo tiene otro sentido,
otro sabor, otra ruta.
Por eso, pidámosle: “Concédeme, Señor, esta fe viva, esta
fe en ti, que eres vida, una vida más fuerte que la muerte,
y que esto precisamente nos ayude, me ayude para vivir
esta vida mía como un camino hacia una plenitud más
grande. Y aunque a veces pueda sentirme perdido, o a
veces vea que me he equivocado o pueda pensar que no
tengo remedio, que tengo un defecto insuperable, pues
que no crea que es así, sino que confíe en ti. Y en último
término, aunque a veces pueda presentarme ante ti con
mis heridas, con mis dificultades, creo que tú lo harás todo
nuevo. Que tenga, por tanto, esta actitud de confianza
como Jesús. Que yo también pueda experimentar esta
palabra de Jesús: ‘Lázaro, sal’, y desatarme de todas mis
ataduras, pues que también yo pueda salir de esta vida
mía libre de toda atadura y seguir detrás de ti, Señor.”
Que a esto podamos vivirlo y cumplirlo y por ello es
la Eucaristía quien nos acompaña y Jesús mismo nos
dijo: “Yo soy la resurrección y la vida. Yo soy el pan de la
vida. Quien come este pan vivirá para siempre.” Esta es
nuestra fe. La fe cristiana no es la fe de la tristeza, no es
la fe de la oscuridad. Es la fe de la alegría, del gozo, de
los resucitados.
256
Ahí está nuestra vida, aunque es verdad que para la
resurrección tendremos que pasar por la cruz, por el don
de nosotros mismos. Amén.
257
HOMILIA DEL DIUMENGE DEL RAM EN LA PASSIÓ
DEL SENYOR
Capella de la Mare de Déu de Galatzó, urbanització de
Galatzó (Calvià),
13 d’abril de 2014
Queridos hermanos en el Señor:
Es la primera vez que estoy aquí entre vosotros y hoy
es un día especialmente intenso, el Domingo de Ramos,
domingo en que, lo hemos visto ahora, acompañados de
este signo, acompañamos a Jesús que entra en Jerusalén.
Toda la vida de Jesús, todo su camino, Él sabe ya
desde Galilea, desde Nazaret, cuando recorre Palestina
anunciando el Evangelio, que va a Jerusalén. Y va a
Jerusalén a enfrentarse a la realidad última de su vida.
Daos cuenta de esta entrada, la entrada de Jesús en
Jerusalén. Él entra aclamado por los demás, por los
niños, por la gente, con palmas: “Bendito el que viene en
nombre del Señor.” Y entraba como un Mesías, como el
Enviado de Dios, no como un rey poderoso, sino humilde,
sobre un pollino, no sobre un caballo blanco, sino sobre
un asno. Entraba así como Rey de la paz, cumpliendo
las profecías del profeta Zacarías.
Y resulta que en esta entrada suya surge una pregunta,
la gente se pregunta: “¿Y quién es este?” Es una pregunta
que siempre estará, dos mil años llevamos con ella:
“¿Quién es Jesús?” La gente dice: “Ese es el profeta de
Nazaret. Viene de Galilea.” Es una primera aproximación,
¿verdad? Es el profeta, alguien que hace obras grandes
en nombre de Dios, alguien que evidencia la intervención
de Dios, que Dios está actuando en nuestra vida, está
haciendo cosas. Pero en realidad se trata de una pregunta
258
que siempre tendremos que llevar adelante los cristianos,
porque nunca le conocemos bastante, porque conocerle
a Él significa seguir sus pasos, no saberse de memoria el
libro de los Evangelios, sino intentar vivir como Él.
Por eso, en este tiempo, en esta Semana Santa, nosotros
vamos a acompañar a Jesús en este camino suyo, en esta
Pascua, en este su camino de la muerte a la vida, de la
cruz a la resurrección. Vamos a acompañarlo y eso es
celebrar la Pascua. Y nosotros todos que estamos unidos a
Él, que estamos injertados en su vida misma por nuestro
Bautismo, también vamos a revivir este paso constante
que constituye nuestra vida cristiana: pasar de la muerte
a la vida, pasar del egoísmo, de la violencia, del odio, del
no-perdón, a todo lo contrario: al amor, al perdón, a la
alegría, a la paz. Y este paso con Jesús que realizamos
en nuestra vida es un paso que tiene un final más allá
de lo que nosotros podamos imaginar: es la vida para
siempre, una vida nueva, más allá de esa frontera que
es la muerte. Ahí está nuestro fin. En esos días vamos
a pasar con Él, y daos cuenta de que en este paso con
Él vamos a recordar qué le pasó a Jesús en el último
momento de su vida, porque allí se revela, se manifiesta,
quién es Jesús.
A la pregunta aquella: “¿Quién es este hombre?”, la
respuesta es este evangelio que hemos proclamado, esta
narración de la Pasión del Señor. Ahí aparece quién es
Jesús. Es aquel que ama hasta el extremo, un amor
obediente hasta el final. Se abandona totalmente en
manos de Dios, su Padre, y es alguien que no responde
al mal con más mal, sino que al mal le responde con el
bien. Rompe, pone como una muralla al mal, a la espiral
del mal, y no solo eso, sino que Él mismo, en su vida
misma y en su entrega, se manifiesta como aquel con un
259
amor más fuerte que la muerte, porque termina en el final
que hemos escuchado en el evangelio, anunciando su
resurrección, la respuesta de Dios, su Padre, a su entrega
será resucitarlo, y esta es la respuesta de este tiempo,
de este pasar con Jesús. No simplemente recordamos el
dolor, la lucha de alguien que se enfrentó a las fuerzas del
mal, sino de alguien que las venció, que las traspasó, más
todavía, que convierte el mal en bien, algo que solamente
Dios puede hacer, nosotros no.
Hemos escuchado esta Pasión del Señor y ahora vamos
a revivir la narración de la Pasión, recordando la Última
Cena de Jesús. Él cenó con sus discípulos, celebró la
Pascua, y en esa Última Cena, en esa celebración, anunció
ya lo que iba a pasar después y lo que significaban los
hechos que le pasarían después. Y por eso tomó el pan y
lo repartió: “Esto es mi cuerpo, entregado por vosotros.”
Tomó el vino, el cáliz: “Bebed es mi sangre, es mi vida
entregada por vosotros para el perdón de los pecados.”
Ese será el anuncio y esto se cumple en la vida misma,
se cumple en su muerte, entregado por nosotros, y en
su resurrección.
Y daos cuenta: esta es la Última Cena, que luego se
cumple en su Pasión y muerte, es lo que nosotros
celebramos y es lo que nos une a Él. Desde el principio,
los cristianos como Él dijo, el Señor: “Haced esto en
memoria mía”, nosotros celebramos también esto que he
dicho, tomar el pan, tomar el vino, dar gracias, Él mismo
se nos da, se nos entrega, este es el signo que nosotros
continuamos celebrando a través del tiempo. Y si antes
hemos dicho: “Bendito el que viene en nombre del Señor”,
al Señor que viene, entra en Jerusalén, también nosotros,
cuando celebramos la Eucaristía, en el “santo” decimos:
“Bendito el que viene en nombre del Señor”, porque Él
260
viene a nuestro encuentro y, ¿cómo viene? Pues como nos
dice este evangelio de la Pasión, viene así, desprovisto.
Únicamente viene para mostrarnos un amor más fuerte
que la muerte. Viene así para mostrarnos que Dios mismo
es para nosotros ese amor sin límite.
Esa es la verdad de nuestra vida, ¿y qué pasa si yo lo
creo? Pues que tendré motivos para vivir más hondos,
más grandes, una gran esperanza, porque en último
término sé que el pecado, el mal, la muerte no tienen
la última palabra. Cristo los ha vencido y por tanto me
da energía a mí para luchar, para mejorar mi vida, para
transformarme, para mejorar cada vez más y para realizar
algo que debe ser como el lema de mi vida: vencer el mal
a fuerza de bien por la confianza de que, aunque parezca
que de momento fracases como Él, no fracasas, tendrás
una vida que tú no te esperas, más grande y más fuerte
de lo que tú te imaginas, y por tanto nuestro camino
es un camino de alegría. Es un camino de lucha, sí. Él
mismo pasó por la muerte, “se rebajó hasta la muerte”,
como dice el Apóstol hoy, se hizo el último, se puso en
lugar del último, pero dice: “Dios lo elevó, lo levantó y le
dio el nombre sobre todo nombre, de modo que al nombre
de Jesús toda rodilla se doble en el cielo y en la tierra.”
Es, pues, esta la consecuencia para nosotros: recordar la
Pasión del Señor es recordar también la nuestra, porque
también nosotros pasamos por períodos de lucha, de
dificultades, de oscuridad. Y es recordar también que
ese camino, y tenemos la actitud de Él, ese camino nos
lleva en último término a algo más grande que nosotros
no imaginamos y que realmente nos llenará el corazón.
Podemos ir preparándolo aquí, a través de nuestras
formas de vivir, intentando ser como Él, y esto es no
responder al mal con más mal, a la mentira no con más
261
mentiras, sino con la verdad, no responder al odio con
más odio, sino con el perdón, así, de esa manera.
Vamos, pues, a continuar. Daos cuenta: no lo hacemos
solamente nosotros. Un cristiano sabe que ese camino lo
hace con Jesús y Pascua significa eso, con Jesús pasar de
la muerte a la vida, con Jesús sé que el camino que tengo
que hacer Jesús mismo ya lo ha hecho, pero quiere que
lo haga con Él, y este es precisamente el significado de
estas celebraciones: recordarnos a todos esta realidad y
ayudarnos a participar con Él. Yo creo que es un motivo
para vivir, porque, daos cuenta, vivimos tiempos difíciles,
lo sabéis de sobra, tiempos muy complicados, pues
más que nunca hoy la crisis no solamente es una crisis
económica, es una crisis también moral, es una crisis de
sentido de la vida, ¿qué motivos tenemos para vivir, qué
criterios? Pues bueno, un cristiano sabe que tiene este:
Jesús mismo, su camino, que es para nosotros la fuerza,
la luz que puede encantar nuestro corazón, iluminar
nuestras vidas. Y daos cuenta, todo eso que contamos
aquí se cumple en este gesto que hacemos ahora, en el
gesto de nuestra celebración de la Eucaristía. Como en la
Última Cena también nosotros hoy celebramos que Jesús
mismo nos dice: “Tomad, comed, es mi cuerpo, tomad,
bebed, es mi sangre. Estoy con vosotros. Vivid según mi
camino y seréis felices.” Amén.
262
HOMILIA EN LA MISSA CRISMAL
La Seu, 16 d’abril de 2014
Benvolguts tots en el Senyor:
La nostra assemblea eclesial de la Missa Crismal és
manifestació de l’Església que camina a Mallorca, amb
la seva rica diversitat, però sobretot en la seva unitat,
perquè és el Pare qui la convoca i la condueix amb la força
del seu Esperit perquè pugui ser testimoni de la presència
salvadora de Crist enmig del nostre món. En aquesta
celebració estan representats els distints estaments
diocesans: el poble dels batiats, dels consagrats, dels
servidors del ministeri apostòlic: preveres i diaques. Tots
presidits pel vostre Bisbe, que ha rebut la missió de ser
signe visible i eficaç de Crist sacerdot, Bon Pastor, Mestre
i Servent de tots. És la polifonia dels dons que l’Esperit
suscita entre nosaltres, i que tenen el seu fonament en
el baptisme, la confirmació i l’ordenació. Per ells hem
estat ungits per l’Esperit, per a ser testimonis en el món
de l’obra salvadora de Crist.
És una novetat que sempre cal reviure a fi de superar
una visió superficial de la nostra condició de deixebles de
Crist i de membres de la seva família, que és l’Església.
El Sant Crisma que consagrarem és el signe més
visible d’aquesta acció contínua de l’Esperit en la vida
de l’Església i de cadascú. I també la benedicció dels
Sants Olis per als malalts i catecúmens manifesta que
tota situació humana i tot creixement cristià necessita
sempre l’acció de Déu, la seva gràcia, que es fa present
en nosaltres de forma radical per Crist, Jesús, l’ungit de
l’Esperit Sant, el Messies i Senyor. Les lectures que hem
proclamat precisament il·luminen aquest fet, aquesta
presència contínua de l’Esperit entre nosaltres.
263
Felicitem-nos per trobar-nos tots aquí reunits. En
aquests moments, en què necessitam més que mai
créixer en l’ànim per viure més intensament la fe.
Recordem, com ens mostren tants testimonis de la
nostra història, que, quan ve la dificultat, l’únic camí
que ens cal és fixar la mirada en Crist, deixar-nos mirar
també per Ell. Que ho és d’oportuna aquella proposta
dirigida a una comunitat perseguida i en dificultats que
narra la Carta als Hebreus! Diu: “Envoltats d’un núvol
tan gran de testimonis, alliberem-nos de tot impediment
i pecat, que amb tanta facilitat ens lliga, sense cansarnos, posem-nos a córrer en la prova que ens ha estat
proposada. Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha
obert el camí de la fe i el du a terme” (Heb 12, 1-2).
No oblidem que hem estat consagrats per l’Esperit per a
ser deixebles del Crist, i tenim la missió de fer-lo present
en el cor de la vida amb humilitat i amb confiança. I en
aquest sentit, avui aquesta missió es concreta, d’una
forma particular, en tenir cura de la unitat interna
de la comunitat eclesial. Cal valorar la diversitat que
constitueix la nostra comunitat diocesana. És un gran
do! Però també hem de ser conscients de les pròpies
limitacions; més encara: dels nostres pecats que
enfosqueixen la presència de Crist entre nosaltres. Per
això necessitam reformar contínuament la nostra vida,
deixant-nos il·luminar per l’Evangeli. Un dels fruits
d’aquest camí serà anar més a fons en la construcció de
la fraternitat eclesial. El Papa Francesc ens emplaça a
dur endavant aquesta missió fonamental. Ens diu: “Als
cristians de totes les comunitats del món, vull demanarvos especialment un testimoniatge de comunió que es
torni atractiu i resplendent. Que tots puguin admirar
com vos cuidau els uns als altres, com vos donau
coratge mútuament i com vos acompanyau: ‘En això
264
reconeixeran que sou els meus deixebles, en l’amor que
vos tingueu els uns als altres’ (Jn 13,35). És el que amb
tants desitjos demanava Jesús al Pare: ‘Que siguin u en
nosaltres […] perquè el món cregui’ (Jn 17,21). Atenció a
la temptació de l’enveja! Estam tots a la mateixa barca i
anam cap al mateix moll! Demanem la gràcia d’alegrarnos amb els fruits aliens, que són de tots!” (Evangelii
Gaudium 99). Fins aquí les paraules del Sant Pare. Sí,
és la missió de tot el Poble de Déu que ha d’esforçar-se a
viure la fraternitat enmig d’un món marcat pel conflicte,
i que de vegades és present també en la mateixa vida
de l’Església. No ens deixarem arrabassar l’essència
de l’Església i de la seva missió: ser “en Crist, com un
sagrament, o senyal i instrument de la unió íntima
amb Déu i de la unitat de tot el llinatge humà” (Lumen
Gentium 1).
I és precisament per fer créixer aquesta unitat que el
Senyor en suscita en el seu poble alguns que siguin
consagrats per a ser pastors en el seu Nom. És a
vosaltres, benvolguts preveres i diaques, a qui dirigesc
la meva paraula com a pare i pastor. Vos parl de cor,
però no deixant-me guiar pels sentiments, sinó per la
missió que el Senyor m’ha confiat com a Bisbe: per això
us record que sou els meus col·laboradors en la missió
eclesial, uns com a preveres i altres com a diaques.
Sense vosaltres no podré complir amb la missió. Tots
hem rebut el ministeri apostòlic com un servei per a la
vida del Poble de Déu, no com un poder, un poder que
ens fa diferents. En realitat, i de bell nou té la paraula
aquí el Sant Pare, “el sacerdoci ministerial és un dels
mitjans que Jesús utilitza al servei del seu poble, però la
gran dignitat ve del Baptisme, que és accessible a tots.
La configuració del sacerdot amb Crist Cap —és a dir,
com a font capital de la gràcia— no implica una exaltació
265
que el col·loqui per sobre de la resta (Evangelii Gaudium
104). El sacerdoci ministerial, també el diaconat, té
com a missió que tot el Poble de Déu pugui exercir el
seu ministeri, el seu sacerdoci de batejats. L’honor
més gran de tot ministeri eclesial és acompanyar i
fer créixer la comunitat dels feels. La força d’aquesta
missió no ve de nosaltres mateixos, sinó que l’hem
rebuda de l’Esperit Sant per la consagració el dia de
la nostra ordenació. Per això no podem amagar el que
som. No tinguem falsa humilitat ni complex de poder
quan predicam l’Evangeli, acompanyam la comunitat, i
especialment, quan presidim la celebració eucarística,
proclamant la pregària de la consagració en nom del
Senyor. No tinguem tampoc falsa humilitat d’amagarnos en la vida corrent pensant que no som més que un
cristià com els altres; tampoc no caiguem en la temptació
de “cercar, en comptes de la glòria del Senyor, la glòria
humana i el benestar personal” (EG 93). Nosaltres som
cristians, però complim un ministeri original, i tenim
una missió que no ve de la nostra consideració, sinó de
Crist mateix, que es vol fer present a través del nostre
servei. Som homes de Déu disposats a servir a tots.
Aquest és el nostre testimoni fonamental. Precisament
avui, la renovació de les promeses sacerdotals serà una
oportunitat per demanar al Senyor la seva ajuda a fi de
no defallir i viure amb confiança el ministeri que ens
confia l’Església.
Estimats preveres i diaques: en aquest dia vull animarvos una vegada més en la vostra missió, que sé que
no és fàcil. Però com a bons seguidors de Crist no ens
convé mirar-nos a nosaltres mateixos, sinó que ens cal
mirar el Crist. En moltes de les nostres anàlisis de la
situació, la conclusió és el desànim, perquè tot acaba
mesurant la nostra missió per les pròpies forces. És
266
necessari sortir de nosaltres mateixos de nou. El Papa
ens recorda que som missioners i deixebles de Jesús i
per tant ens resulten molt apropiades aquestes paraules
seves: “El veritable missioner, que mai no deixa de ser
deixeble, sap que Jesús camina amb ell, parla amb ell,
respira amb ell, treballa amb ell. Percep Jesús viu en
ell enmig de la tasca missionera. Si un no el descobreix
a Ell present en el seu cor mateix, al cor mateix de la
seva donació missionera, aviat perd l’entusiasme i deixa
d’estar segur del que ell transmet [: la força del Senyor].
I una persona que no està convençuda, entusiasmada,
segura, enamorada, no convenç ningú” (Evangelii
Gaudium 266).
Estimats tots en el Senyor. M’alegr del vostre esforç per
ser avui aquí en aquest horabaixa. És un signe de la
vostra voluntat de ser deixebles i missioners del Crist.
Units als vostres rectors i comptant amb el testimoni
inestimable de tants consagrats i consagrades en la
vida apostòlica i en el silenci de la pregària, posem-nos
en camí. Aquesta Missa Crismal, que actualitza l’ésser
de l’Església com a obra de l’Esperit, ens convida a
sortir de nosaltres mateixos, a mostrar que l’alegria de
l’Evangeli no és una realitat impossible o una realitat
de privilegiats, sinó un fruit de tot el Poble de Déu que
segueix Crist. Demanem a la Mare de Déu, que ens
acompanya sempre en el nostre camí, que puguem creure
en la tendresa i en l’amor com a estil propi d’aquells
que estan destinats a ser deixebles del seu Fill. I des
d’aquesta actitud de confiança, encomanem i encoman
a la Mare de Déu els familiars i els laics i els consagrats
que dia a dia acompanyen els preveres i diaques en
l’exercici de la seva missió apostòlica. Gràcies per la
vostra generositat. I acab, invocant la intercessió de la
Verge Maria, en Ella, com ens recorda el Papa Francesc,
267
“veiem que la humilitat i la tendresa no són virtuts dels
febles sinó dels forts, que no necessiten maltractar els
altres per a sentir-se importants. Mirant-la descobrim
que la mateixa que lloava Déu perquè ‘va derrocar els
poderosos del soli’ i ‘va acomiadar sense res els rics’
és la que posa calidesa de llar en la nostra recerca de
justícia” (Evangelii Gaudium 288). Amén.
268
CESSAMENTS
07/04/14
En data d’avui, l’Excm. i Rvdm. Mons. Javier Salinas Viñals,
Bisbe de Mallorca, ha acceptat la renúncia presentada per
Mn. Joan Isern Serra, dels oficis eclesiàstics de Delegat
Diocesà de Pastoral Juvenil, Vicari Parroquial de les
parròquies de Nostra Senyora dels Dolors; de Crist Rei
i de Sant Pau, de Manacor, a l’arxiprestat de Llevant;
i de Capellà de l’Hospital de Manacor, d’acord amb el
càn. 184 §1 del CIC.
11/04/2014
En data d’avui, el Sr. Bisbe ha acceptat:
la renúncia presentada pel P. Llorenç Caldentey Barceló,
MSSCC, com a capellà de l’Hospital Universitari Son
Espases, de Palma, d’acord amb el càn. 682 §2 del CIC;
la renúncia presentada per Mn. Llorenç Lladó Calafat a l’ofici
de capellà de l’Hospital Juan March.
NOMENAMENTS
11/04/14
El Sr. Bisbe de Mallorca, en data d’avui, ha signat els següents
nomenaments:
Mn. Llorenç Lladó Calafat, Capellà de l’Hospital Universitari
Son Espases, de Palma, cessant com a capellà de l’Hospital
Juan March i continuant en els altres càrrecs pastorals;
269
Mn. Antoni Mateu Brunet, Capellà de l’Hospital Juan
March.
CONFIRMACIÓ DE NOMENAMENTS
16/04/14
El Sr. Bisbe ha confirmat l’elecció del M. I. Mn. Teodor Suau
Puig, com a Director de la Residència de Sant Pere i
Sant Bernat, elegit pel Capítol Catedral de Mallorca en
sessió capitular de dia 1 de març de 2014, per tres anys
més, d’acord amb els Estatuts de la Residència.
16/04/14
El Sr. Bisbe també ha confirmat el nou Consell de Govern
de la Confraria de Sant Pere i Sant Bernat, elegit pel
Capítol Catedral de Mallorca en sessió capitular de dia
1 de març de 2014, per un termini de tres anys, d’acord
amb els Estatuts de la Confraria. El Consell de Govern ha
quedat configurat de la manera següent:
Procurador Major de la Confraria:
M. I. Mn. Llorenç Alcina Rosselló
Consellers:
M. I. Mn. Pere Torres Siquier
M. I. Mn. Miquel Pons Melià
M. I. Mn. Bartomeu Moll Ribas
29/04/14
A proposta del Consell Permanent de l’Institut Superior de
Ciències Religioses (ISUCIR), i seguint les prescripcions que
demanen els Estatuts, el Sr. Bisbe ha signat la promoció
del següent professor no estable:
270
Dr. Mn. Antoni Jesús Dols Salas, professor estable de
l’ISUCIR
Documents
San Pare
de la
Santa Seu
SANTA MISA CRISMAL
Basílica Vaticana
Jueves Santo, 17 de abril de 2014
Ungidos con óleo de alegría
Queridos hermanos en el sacerdocio. En el Hoy del Jueves
Santo, en el que Cristo nos amó hasta el extremo (cf. Jn
13, 1), hacemos memoria del día feliz de la Institución del
sacerdocio y del de nuestra propia ordenación sacerdotal.
El Señor nos ha ungido en Cristo con óleo de alegría y
esta unción nos invita a recibir y hacernos cargo de este
gran regalo: la alegría, el gozo sacerdotal. La alegría del
sacerdote es un bien precioso no sólo para él sino también
para todo el pueblo fiel de Dios: ese pueblo fiel del cual es
llamado el sacerdote para ser ungido y al que es enviado
para ungir.
Ungidos con óleo de alegría para ungir con óleo de alegría.
La alegría sacerdotal tiene su fuente en el Amor del Padre,
y el Señor desea que la alegría de este Amor “esté en
nosotros” y “sea plena” (Jn 15,11). Me gusta pensar la
alegría contemplando a Nuestra Señora: María, la “madre
del Evangelio viviente, es manantial de alegría para los
pequeños” (Exhort. ap. Evangelii gaudium, 288), y creo
que no exageramos si decimos que el sacerdote es una
persona muy pequeña: la inconmensurable grandeza del
don que nos es dado para el ministerio nos relega entre
los más pequeños de los hombres. El sacerdote es el más
pobre de los hombres si Jesús no lo enriquece con su
271
pobreza, el más inútil siervo si Jesús no lo llama amigo,
el más necio de los hombres si Jesús no lo instruye
pacientemente como a Pedro, el más indefenso de los
cristianos si el Buen Pastor no lo fortalece en medio del
rebaño. Nadie más pequeño que un sacerdote dejado a
sus propias fuerzas; por eso nuestra oración protectora
contra toda insidia del Maligno es la oración de nuestra
Madre: soy sacerdote porque Él miró con bondad mi
pequeñez (cf. Lc 1,48). Y desde esa pequeñez asumimos
nuestra alegría. ¡Alegría en nuestra pequeñez!
Encuentro tres rasgos significativos en nuestra alegría
sacerdotal: es una alegría que nos unge (no que nos unta
y nos vuelve untuosos, suntuosos y presuntuosos), es
una alegría incorruptible y es una alegría misionera que
irradia y atrae a todos, comenzando al revés: por los más
lejanos.
Una alegría que nos unge. Es decir: penetró en lo
íntimo de nuestro corazón, lo configuró y lo fortaleció
sacramentalmente. Los signos de la liturgia de la
ordenación nos hablan del deseo maternal que tiene la
Iglesia de transmitir y comunicar todo lo que el Señor
nos dio: la imposición de manos, la unción con el santo
Crisma, el revestimiento con los ornamentos sagrados,
la participación inmediata en la primera Consagración…
La gracia nos colma y se derrama íntegra, abundante y
plena en cada sacerdote. Ungidos hasta los huesos… y
nuestra alegría, que brota desde dentro, es el eco de esa
unción.
Una alegría incorruptible. La integridad del Don, a la que
nadie puede quitar ni agregar nada, es fuente incesante de
alegría: una alegría incorruptible, que el Señor prometió,
que nadie nos la podrá quitar (cf. Jn 16,22). Puede
estar adormecida o taponada por el pecado o por las
272
preocupaciones de la vida pero, en el fondo, permanece
intacta como el rescoldo de un tronco encendido bajo las
cenizas, y siempre puede ser renovada. La recomendación
de Pablo a Timoteo sigue siendo actual: Te recuerdo
que atices el fuego del don de Dios que hay en ti por la
imposición de mis manos (cf. 2 Tm 1,6).
Una alegría misionera. Este tercer rasgo lo quiero compartir
y recalcar especialmente: la alegría del sacerdote está en
íntima relación con el santo pueblo fiel de Dios porque se
trata de una alegría eminentemente misionera. La unción
es para ungir al santo pueblo fiel de Dios: para bautizar
y confirmar, para curar y consagrar, para bendecir, para
consolar y evangelizar.
Y como es una alegría que sólo fluye cuando el pastor
está en medio de su rebaño (también en el silencio de la
oración, el pastor que adora al Padre está en medio de
sus ovejitas) es una “alegría custodiada” por ese mismo
rebaño. Incluso en los momentos de tristeza, en los que
todo parece ensombrecerse y el vértigo del aislamiento
nos seduce, esos momentos apáticos y aburridos que a
veces nos sobrevienen en la vida sacerdotal (y por los
que también yo he pasado), aun en esos momentos el
pueblo de Dios es capaz de custodiar la alegría, es capaz
de protegerte, de abrazarte, de ayudarte a abrir el corazón
y reencontrar una renovada alegría.
“Alegría custodiada” por el rebaño y custodiada también
por tres hermanas que la rodean, la cuidan, la defienden:
la hermana pobreza, la hermana fidelidad y la hermana
obediencia.
La alegría sacerdotal es una alegría que se hermana a
la pobreza. El sacerdote es pobre en alegría meramente
humana ¡ha renunciado a tanto! Y como es pobre, él,
273
que da tantas cosas a los demás, la alegría tiene que
pedírsela al Señor y al pueblo fiel de Dios. No se la
tiene que procurar a sí mismo. Sabemos que nuestro
pueblo es generosísimo en agradecer a los sacerdotes los
mínimos gestos de bendición y de manera especial los
sacramentos. Muchos, al hablar de crisis de identidad
sacerdotal, no caen en la cuenta de que la identidad
supone pertenencia. No hay identidad –y por tanto alegría
de ser– sin pertenencia activa y comprometida al pueblo
fiel de Dios (cf. Exhort. ap. Evangelii gaudium, 268). El
sacerdote que pretende encontrar la identidad sacerdotal
buceando introspectivamente en su interior quizá no
encuentre otra cosa que señales que dicen “salida”: sal
de ti mismo, sal en busca de Dios en la adoración, sal y
dale a tu pueblo lo que te fue encomendado, que tu pueblo
se encargará de hacerte sentir y gustar quién eres, cómo
te llamas, cuál es tu identidad y te alegrará con el ciento
por uno que el Señor prometió a sus servidores. Si no
sales de ti mismo, el óleo se vuelve rancio y la unción no
puede ser fecunda. Salir de sí mismo supone despojo de
sí, entraña pobreza.
La alegría sacerdotal es una alegría que se hermana a la
fidelidad. No principalmente en el sentido de que seamos
todos “inmaculados” (ojalá con la gracia lo seamos) ya
que somos pecadores, pero sí en el sentido de renovada
fidelidad a la única Esposa, a la Iglesia. Aquí es clave la
fecundidad. Los hijos espirituales que el Señor le da a
cada sacerdote, los que bautizó, las familias que bendijo
y ayudó a caminar, los enfermos a los que sostiene, los
jóvenes con los que comparte la catequesis y la formación,
los pobres a los que socorre… son esa “Esposa” a la que
le alegra tratar como predilecta y única amada y serle
renovadamente fiel. Es la Iglesia viva, con nombre y
apellido, que el sacerdote pastorea en su parroquia o en
274
la misión que le fue encomendada, la que lo alegra cuando
le es fiel, cuando hace todo lo que tiene que hacer y deja
todo lo que tiene que dejar con tal de estar firme en medio
de las ovejas que el Señor le encomendó: Apacienta mis
ovejas (cf. Jn 21,16.17).
La alegría sacerdotal es una alegría que se hermana a la
obediencia. Obediencia a la Iglesia en la Jerarquía que
nos da, por decirlo así, no solo el marco más externo de la
obediencia: la parroquia a la que se me envía, las licencias
ministeriales, la tarea particular… sino también la unión
con Dios Padre, del que desciende toda paternidad.
Pero también la obediencia a la Iglesia en el servicio:
disponibilidad y prontitud para servir a todos, siempre
y de la mejor manera, a imagen de “Nuestra Señora de
la prontitud” (cf. Lc 1,39: meta spoudes), que acude a
servir a su prima y está atenta a la cocina de Caná, donde
falta el vino. La disponibilidad del sacerdote hace de la
Iglesia casa de puertas abiertas, refugio de pecadores,
hogar para los que viven en la calle, casa de bondad para
los enfermos, campamento para los jóvenes, aula para
la catequesis de los pequeños de primera comunión…
Donde el pueblo de Dios tiene un deseo o una necesidad,
allí está el sacerdote que sabe oír (ob-audire) y siente un
mandato amoroso de Cristo que lo envía a socorrer con
misericordia esa necesidad o a alentar esos buenos deseos
con caridad creativa.
El que es llamado sea consciente de que existe en este
mundo una alegría genuina y plena: la de ser sacado
del pueblo al que uno ama para ser enviado a él como
dispensador de los dones y consuelos de Jesús, el único
Buen Pastor que, compadecido entrañablemente de
todos los pequeños y excluidos de esta tierra que andan
agobiados y oprimidos como ovejas que no tienen pastor,
275
quiso asociar a muchos a su ministerio para estar y obrar
Él mismo, en la persona de sus sacerdotes, para bien de
su pueblo.
En este Jueves sacerdotal le pido al Señor Jesús que
haga descubrir a muchos jóvenes ese ardor del corazón
que enciende la alegría apenas uno tiene la audacia feliz
de responder con prontitud a su llamado.
cuide el brillo alegre en los ojos de los recién ordenados,
que salen a comerse el mundo, a desgastarse en
medio del pueblo fiel de Dios, que gozan preparando la
primera homilía, la primera misa, el primer bautismo,
la primera confesión… Es la alegría de poder compartir
–maravillados–, por vez primera como ungidos, el tesoro
del Evangelio y sentir que el pueblo fiel te vuelve a ungir
de otra manera: con sus pedidos, poniéndote la cabeza
para que los bendigas, tomándote las manos, acercándote
a sus hijos, pidiendo por sus enfermos… Cuida Señor en
tus jóvenes sacerdotes la alegría de salir, de hacerlo todo
como nuevo, la alegría de quemar la vida por ti.
confirme la alegría sacerdotal de los que ya tienen varios
años de ministerio. Esa alegría que, sin abandonar los
ojos, se sitúa en las espaldas de los que soportan el peso
del ministerio, esos curas que ya le han tomado el pulso
al trabajo, reagrupan sus fuerzas y se rearman: “cambian
el aire”, como dicen los deportistas. Cuida Señor la
profundidad y sabia madurez de la alegría de los curas
adultos. Que sepan rezar como Nehemías: “la alegría del
Señor es mi fortaleza” (cf. Ne 8,10).
Por fin, en este Jueves sacerdotal, pido al Señor Jesús
que resplandezca la alegría de los sacerdotes ancianos,
276
sanos o enfermos. Es la alegría de la Cruz, que mana de la
conciencia de tener un tesoro incorruptible en una vasija
de barro que se va deshaciendo. Que sepan estar bien
en cualquier lado, sintiendo en la fugacidad del tiempo
el gusto de lo eterno (Guardini). Que sientan, Señor, la
alegría de pasar la antorcha, la alegría de ver crecer a los
hijos de los hijos y de saludar, sonriendo y mansamente,
las promesas, en esa esperanza que no defrauda.
277
MENSAJE URBI ET ORBI
DEL SANTO PADRE FRANCISCO
PASCUA 2014
Balcón central de la Basílica Vaticana
Domingo 20 de abril de 2014
Queridos hermanos y hermanas, Feliz y santa Pascua.
El anuncio del ángel a las mujeres resuena en la Iglesia
esparcida por todo el mundo: « Vosotras no temáis, ya
sé que buscáis a Jesús el crucificado. No está aquí. Ha
resucitado... Venid a ver el sitio donde lo pusieron» (Mt
28,5-6).
Esta es la culminación del Evangelio, es la Buena Noticia
por excelencia: Jesús, el crucificado, ha resucitado.
Este acontecimiento es la base de nuestra fe y de
nuestra esperanza: si Cristo no hubiera resucitado, el
cristianismo perdería su valor; toda la misión de la Iglesia
se quedaría sin brío, pues desde aquí ha comenzado y
desde aquí reemprende siempre de nuevo. El mensaje
que los cristianos llevan al mundo es este: Jesús, el
Amor encarnado, murió en la cruz por nuestros pecados,
pero Dios Padre lo resucitó y lo ha constituido Señor de
la vida y de la muerte. En Jesús, el Amor ha vencido al
odio, la misericordia al pecado, el bien al mal, la verdad
a la mentira, la vida a la muerte.
Por esto decimos a todos: «Venid y veréis». En toda
situación humana, marcada por la fragilidad, el pecado y
la muerte, la Buena Nueva no es sólo una palabra, sino un
testimonio de amor gratuito y fiel: es un salir de sí mismo
para ir al encuentro del otro, estar al lado de los heridos
por la vida, compartir con quien carece de lo necesario,
permanecer junto al enfermo, al anciano, al excluido...
278
«Venid y veréis»: El amor es más fuerte, el amor da vida,
el amor hace florecer la esperanza en el desierto.
Con esta gozosa certeza, nos dirigimos hoy a ti, Señor
resucitado.
Ayúdanos a buscarte para que todos podamos encontrarte,
saber que tenemos un Padre y no nos sentimos huérfanos;
que podemos amarte y adorarte.
Ayúdanos a derrotar el flagelo del hambre, agravada
por los conflictos y los inmensos derroches de los que a
menudo somos cómplices.
Haznos disponibles para proteger a los indefensos,
especialmente a los niños, a las mujeres y a los ancianos,
a veces sometidos a la explotación y al abandono.
Haz que podamos curar a los hermanos afectados
por la epidemia de Ébola en Guinea Conakry, Sierra
Leona y Liberia, y a aquellos que padecen tantas otras
enfermedades, que también se difunden a causa de la
incuria y de la extrema pobreza.
Consuela a todos los que hoy no pueden celebrar
la Pascua con sus seres queridos, por haber sido
injustamente arrancados de su afecto, como tantas
personas, sacerdotes y laicos, secuestradas en diferentes
partes del mundo.
Conforta a quienes han dejado su propia tierra para
emigrar a lugares donde poder esperar en un futuro
mejor, vivir su vida con dignidad y, muchas veces,
profesar libremente su fe.
Te rogamos, Jesús glorioso, que cesen todas las guerras,
toda hostilidad pequeña o grande, antigua o reciente.
279
Te pedimos por Siria: la amada Siria, que cuantos sufren
las consecuencias del conflicto puedan recibir la ayuda
humanitaria necesaria; que las partes en causa dejen
de usar la fuerza para sembrar muerte, sobre todo entre
la población inerme, y tengan la audacia de negociar la
paz, tan anhelada desde hace tanto tiempo.
Jesús glorioso, te rogamos que consueles a las víctimas de
la violencia fratricida en Irak y sostengas las esperanzas
que suscitan la reanudación de las negociaciones entre
israelíes y palestinos.
Te invocamos para que se ponga fin a los enfrentamientos
en la República Centroafricana, se detengan los atroces
ataques terroristas en algunas partes de Nigeria y la
violencia en Sudán del Sur.
Y te pedimos por Venezuela, para que los ánimos se
encaminen hacia la reconciliación y la concordia fraterna.
Que por tu resurrección, que este año celebramos junto
con las iglesias que siguen el calendario juliano, te
pedimos que ilumines e inspires iniciativas de paz en
Ucrania, para que todas las partes implicadas, apoyadas
por la Comunidad internacional, lleven a cabo todo
esfuerzo para impedir la violencia y construir, con un
espíritu de unidad y diálogo, el futuro del País. Que como
hermanos puedan hoy cantar Xphctoc Bockpec.
Te rogamos, Señor, por todos los pueblos de la Tierra: Tú,
que has vencido a la muerte, concédenos tu vida, danos
tu paz. Queridos hermanos y hermanas, feliz Pascua.
280
Saludo
Renuevo mi felicitación pascual a todos los que, llegados
desde todas las partes del mundo, os habéis reunido
en esta Plaza. Hago extensiva esta felicitación pascual
a cuantos se unen a nosotros a través de los medios
de comunicación social. Llevad a vuestras familias y a
vuestras comunidades la alegre noticia de que Cristo
nuestra paz y nuestra esperanza ha resucitado.
Gracias por vuestra presencia, por vuestra oración y
por vuestro testimonio de fe. Un recuerdo particular
y agradecido por el regalo de las bellísimas flores, que
vienen de Holanda. Buena Pascua a todos.
281
SANTA MISA Y CANONIZACIÓN DE LOS BEATOS
JUAN XXIII Y JUAN PABLO II
Plaza de San Pedro
II Domingo de Pascua (o de la Divina Misericordia), 27
de abril de 2014
En el centro de este domingo, con el que se termina la
octava de pascua, y que san Juan Pablo II quiso dedicar
a la Divina Misericordia, están las llagas gloriosas de
Cristo resucitado.
Él ya las enseñó la primera vez que se apareció a los
apóstoles la misma tarde del primer día de la semana, el
día de la resurrección. Pero Tomás aquella tarde, como
hemos escuchado, no estaba; y, cuando los demás le
dijeron que habían visto al Señor, respondió que, mientras
no viera y tocara aquellas llagas, no lo creería. Ocho días
después, Jesús se apareció de nuevo en el cenáculo,
en medio de los discípulos: Tomás también estaba; se
dirigió a él y lo invitó a tocar sus llagas. Y entonces,
aquel hombre sincero, aquel hombre acostumbrado a
comprobar personalmente las cosas, se arrodilló delante
de Jesús y dijo: «Señor mío y Dios mío» (Jn 20,28).
Las llagas de Jesús son un escándalo para la fe, pero son
también la comprobación de la fe. Por eso, en el cuerpo de
Cristo resucitado las llagas no desaparecen, permanecen,
porque aquellas llagas son el signo permanente del amor
de Dios por nosotros, y son indispensables para creer en
Dios. No para creer que Dios existe, sino para creer que
Dios es amor, misericordia, fidelidad. San Pedro, citando
a Isaías, escribe a los cristianos: «Sus heridas nos han
curado» (1 P 2,24; cf. Is 53,5).
282
San Juan XXIII y san Juan Pablo II tuvieron el valor de
mirar las heridas de Jesús, de tocar sus manos llagadas
y su costado traspasado. No se avergonzaron de la carne
de Cristo, no se escandalizaron de él, de su cruz; no se
avergonzaron de la carne del hermano (cf. Is 58,7), porque
en cada persona que sufría veían a Jesús. Fueron dos
hombres valerosos, llenos de la parresia del Espíritu
Santo, y dieron testimonio ante la Iglesia y el mundo de
la bondad de Dios, de su misericordia.
Fueron sacerdotes y obispos y papas del siglo XX.
Conocieron sus tragedias, pero no se abrumaron.
En ellos, Dios fue más fuerte; fue más fuerte la fe en
Jesucristo Redentor del hombre y Señor de la historia;
en ellos fue más fuerte la misericordia de Dios que se
manifiesta en estas cinco llagas; más fuerte, la cercanía
materna de María.
En estos dos hombres contemplativos de las llagas de
Cristo y testigos de su misericordia había «una esperanza
viva», junto a un «gozo inefable y radiante» (1 P 1,3.8).
La esperanza y el gozo que Cristo resucitado da a sus
discípulos, y de los que nada ni nadie les podrá privar.
La esperanza y el gozo pascual, purificados en el crisol
de la humillación, del vaciamiento, de la cercanía a los
pecadores hasta el extremo, hasta la náusea a causa de
la amargura de aquel cáliz. Ésta es la esperanza y el gozo
que los dos papas santos recibieron como un don del
Señor resucitado, y que a su vez dieron abundantemente
al Pueblo de Dios, recibiendo de él un reconocimiento
eterno.
Esta esperanza y esta alegría se respiraba en la primera
comunidad de los creyentes, en Jerusalén, de la que
hablan los Hechos de los Apóstoles (cf. 2,42-47), como
hemos escuchado en la segunda Lectura. Es una
283
comunidad en la que se vive la esencia del Evangelio, esto
es, el amor, la misericordia, con simplicidad y fraternidad.
Y ésta es la imagen de la Iglesia que el Concilio Vaticano
II tuvo ante sí. Juan XXIII yJuan Pablo II colaboraron con
el Espíritu Santo para restaurar y actualizar la Iglesia
según su fisionomía originaria, la fisionomía que le dieron
los santos a lo largo de los siglos. No olvidemos que son
precisamente los santos quienes llevan adelante y hacen
crecer la Iglesia. En la convocatoria del Concilio, san
Juan XXIII demostró una delicada docilidad al Espíritu
Santo, se dejó conducir y fue para la Iglesia un pastor,
un guía-guiado, guiado por el Espíritu. Éste fue su gran
servicio a la Iglesia; por eso me gusta pensar en él como
el Papa de la docilidad al Espíritu santo.
En este servicio al Pueblo de Dios, san Juan Pablo II
fue el Papa de la familia. Él mismo, una vez, dijo que
así le habría gustado ser recordado, como el Papa de la
familia. Me gusta subrayarlo ahora que estamos viviendo
un camino sinodal sobre la familia y con las familias, un
camino que él, desde el Cielo, ciertamente acompaña y
sostiene.
Que estos dos nuevos santos pastores del Pueblo de Dios
intercedan por la Iglesia, para que, durante estos dos
años de camino sinodal, sea dócil al Espíritu Santo en el
servicio pastoral a la familia. Que ambos nos enseñen a no
escandalizarnos de las llagas de Cristo, a adentrarnos en
el misterio de la misericordia divina que siempre espera,
siempre perdona, porque siempre ama.
284
Abril 2014
1. Ahir se celebrà, al Seminari Conciliar de Barcelona, una reunió de cent
preveres, organitzada pel
Secretariat Interdiocesà
de Catequesi, per iniciar
una reflexió sobre la manera d’ajudar en la transmissió de la fe, en la qual
participaven cinc preveres
mallorquins.
Dia 07.02.2014 es firmava, a l’Ajuntament de Palma, un decret pel qual es
deixaven en dipòsit a la
parròquia de Sencelles,
dues pintures del martiri
de Santa Àgueda de 125
× 95 cm, datades al voltant de 1725 en el cercle
de la influència de mestre
Miquel Pont (+1755). Anteriorment estaven al Casal
Solleric i d’allà passaren al
castell de Bellver, i ara restaran a la capella de Santa Àgueda de la parròquia
d’aquest vila del Pla de
Mallorca.
Mn. Antoni Vadell, a la parròquia de Santa Catalina
Tomàs, ha fet una conferència intentant donar
resposta a la pregunta que
feia el Papa Francesc: “Déu
es cansa de perdonar?”;
mentre que a la parròquia
de Son Roca, Mn. Guillem
Vaquer parlava sobre “Els
pobres i l’Evangeli”.
02. S’ha reunit, al Palau,
la Comissió del VII Centenari del Beat Ramon
Llull preparant tot un seguit de celebracions que
començaran dia 27 de
novembre de l’any 2015;
mentre que al Palau Episcopal de Menorca, a Ciutadella, s’han reunit amb el
Sr. Bisbe Salvador Giménez Valls, els Consiliaris
de l’Adoració Nocturna
285
de les diòcesis de Mallorca
i Menorca amb el Delegat
de Zona de les Balears i el
President diocesà de Menorca per preparar la Vetlla, que es vol fer a Ferreries, en homenatge al Beat
Joan Huguet, prevista en
principi per al dia 27 de
setembre.
Una amenaça de paquet
bomba a la Seu, ha fet que
s’hagués de treure la gent
fora i inspeccionar detingudament tot l’edifici. Sortosament ha estat una falsa alarma.
Mn. Antoni Vadell, en la
parròquia de Santa Catalina Tomàs, segueix les
conferències quaresmals
parlant de “Com podem
passar de la por a la confiança?, seguint el mestratge del Papa Francesc.
La Pastoral Universitària, a l’edifici Ramon
Llull, ha desenvolupat un
taller d’oració dirigit pel P.
Vicenç Miró MSSCC.
El Sr. Quico Prat, de Caritas Espanyola a Ca na Vallespina (Manacor), ha parlat sobre “Marc d’acció
en els territoris” mirant
286
d’aprofundir en la formació del voluntariat que treballa a Càritas.
El P. Teótimo González Álvarez, coordinador per a
Espanya de l’Hospitalitat
de Lourdes, ha parlat sobre “Lourdes, las apariciones y el mensaje” a
l’acte que ha inaugurat el
Sr. Bisbe, al Caixa Fòrum.
Tot celebrant el Dia Mundial de l’Autisme s’ha fet, a
la Seu, el Concert benèfic que havia preparat APNAB.
La Fundació Natzaret ha
presentat, amb la presència del Sr. Bisbe, el viatge
que s’ha programat perquè
els alumnes d’aquesta institució puguin fruir d’uns
dies d’esbarjo a Sevilla.
03. De bon matí el Sr. Bisbe ha celebrat la Missa al
Seminari Major.
Són moltes les parròquies
que aquesta quaresma,
sobretot els dimecres i els
divendres, afegeixen, als
cultes normals que celebren d’ordinari, el rés de
Laudes o Vespres abans
de la missa, d’aquesta ma-
nera es va acostant la Litúrgia de les Hores al poble fidel. Els divendres és
l’exercici del Via Crucis
que sol completar la celebració quaresmal.
Els tres bisbes de les Illes
s’han reunit al Palau.
S’havia convocat, a Felanitx, el desembre de l’any
2007, un concurs per obrir
un finestral en la capella
que, a la parròquia, l’any
1751 es dedicà al Beat
Ramon Llull i que guarda
una bellíssima imatge de
Gregori Herrera, concurs
que guanyà el Sr. Jaume
Prohens. Ara, obrat per
Cristalerías Artísticas Fiol
de Palma, en l’avinentesa
del VII centenari de la
mort del Beat, s’ha pogut
col·locar, omplint de satisfacció els nombrosos devots del nostre Missioner i
Místic.
Mn. Francesc Ramis i Darder ha seguit les conferències quaresmals de la parròquia de Santa Catalina
Tomàs, parlant avui sobre “Com viure la joia de
l’Evangeli”.
El P. Teótimo González,
de l’Hospitalitat de Lourdes, ha tancat, en el Caixa
Fòrum, les conferències
que hi ha fet dirigides al
voluntariat, parlant sobre
“Las habilidades y el voluntariado hospitalario”.
El Sr. Quico Prat, de Càritas Espanyola, ha seguit
el curs pel voluntariat de
Càritas, fent la seva conferència al Seminari Nou.
S’ha reunit, al Seminari, la Comissió de Centres d’Església, per preparar la V trobada a Lluc,
pels alumnes de sisè de
primària,
“Junts
per
l’Esport”
S’ha reunit, a la parròquia
(Inca), sota la presidència
del Sr. Bisbe, el Consell
Parroquial de la Unitat
Pastoral d’Inca.
04. El Sr. Bisbe ha inaugurat, a l’església de Sant
Antoniet, una exposició
de medalles i escapularis
de Confraries de Setmana
Santa, en la qual es mostren 701 peces, reunides
de tota la geografia espanyola i que són propietat del
287
Sr. Miquel Àngel Mateo,
confrare saragossà, exposició que restarà oberta
fins dia 26 d’abril.
Avui han estat els voluntaris que treballen a
Càritas en la zona d’Inca
els qui s’han reunit en el
Centre parroquial de Santa Maria la Major, per escoltar el Sr. Quico Prat.
Els Blauets han fet avui
un concert didàctic a Algaida, oferint a les nines i
als nins de la vila, la possibilitat de pujar a Lluc
per formar-se, estudiar-hi
i cantar a la Mare de Déu.
05. Els Missioners dels
Sagrats Cors, juntament
amb el Taller d’Arts Plàstiques, estudi Creatiu, han
organitzat, al Centro de
Historia y Cultura Militar
de Baleares, l’exposició,
que restarà oberta fins dia
12, “Art per Construir”.
El P. Norbert Alcover SJ,
a Son Bono, ha predicat
el recés quaresmal per a
preveres, en el qual hi ha
participat el Sr. Bisbe.
El Sr. Bisbe ha presidit la
Missa que s’ha celebrat a la
288
parròquia Castrense, en
la qual han participat diferents membres de l’Orde
Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem. Acabada la Missa s’ha passat a
l’antiga Sala Capitular del
Monestir de Santa Margalida, per seguir compartint
la diada.
Ha acabat, a l’ermita de
Sant Honorat, el Curs
d’interioritat que hi ha
dirigit l’equip de Sant Honorat.
La Joventut Antoniana ha
organitzat el Concert de
Marxes Processionals que
s’ha fet a l’església dels PP.
Caputxins.
Tot preparant la Setmana
Santa, la Pastoral Universitària ha fet un recés en
el Monestir de Santa Magdalena, dirigit pel P. Miquel Mascaró MSSCC.
El P. Judes Moreno SJ ha
fet una xerrada quaresmal, a la parròquia de Santa Maria del Camí, parlant
sobre “Abstinència de la
voluntat”.
La Coral Quatre de Cor
ha fet un concert a l’antic
Convent de Santa Anna
(Muro).
06. El Sr. Bisbe s’ha reunit, al Monestir de Santa
Magdalena, amb una setantena de joves que volen
participar en la peregrinació diocesana a Roma per
la canonització de Joan
XXIII i Joan Pau II.
Un milenar de persones
s’ha reunit a Inca, entre
els Col·legis La Salle i La
Puresa, per celebrar una
trobada de Catequesi de
família. Testimonis, jocs,
celebració de l’Eucaristia,
presidida pel Sr. Bisbe,
han estat els elements
que, ben conjugats per la
Delegació, converteixen aquestes diades en fites importants per a les nostres
famílies.
Avui ha estat diumenge
i de mica en mica es va
estenent el costum, a la
tarda, de fer exposició del
Santíssim perquè la gent
piadosa pugui tenir temps
i espai per a la pregària. El
rés de Vespres també és
un bon complement per a
no poques comunitats parroquials.
El P. Antoni Cañellas CO
ha beneït, a l’església de
Sant Felip Neri, el nou pas
del Sant Crist Rescatat,
que participarà en les processons de Setmana Santa, portat per la Confraria Joventut Oratoniana.
Aquesta antiga imatge fou
rescatada de mans algerianes l’any 1697 pel P. Joan
Antoni Bello OSST pagant
trenta monedes. Va sortir
fins l’any 1952 en la processó que es feia el Dilluns
Sant, sortint de l’església
de Sant Felip, i que enguany tornarà a sortir.
07. S’ha inaugurat, a
l’església del Convent dels
PP. Caputxins, l’exposició
dels estendards de les
trenta-tres Confraries de
Palma.
Els voluntaris, que treballen en la Pastoral de la
Salut, han tingut, al Seminari Major, una trobada de pregària, dirigida
per Mons. Antoni Burguera, per millor prepararse a viure les festes que
s’acosten.
Un equip de professors/es
de Ronneby (Suïssa), Haag
289
(Baviera, Alemanya) i del
Col·legi Sant Pere s’han
reunit, al Seminari Nou,
per contrastar els diferents
models educatius que segueixen, matisant avenços
i retrocessos, i d’aquesta
manera anar bastint la
personalitat dels alumnes
que van formant.
Ha mort a Puerto Rico,
Mn. Miquel Pons i Oliver
(Sencelles 10.10.1928)
08. El Sr. Bisbe ha presidit, en el temple parroquial
de Santa Maria la Major,
la celebració penitencial,
que aquella unitat pastoral havia preparat per millor participar en la propera Setmana Santa.
Uns sis-cents alumnes
de sisè curs de Primària
de 14 Col·legis Religiosos
concertats, ajudats d’uns
setanta monitors del CESAG i del Col·legi Sant
Pere, s’han trobat a Lluc,
per celebrar la cinquena edició de “Junts per
l’Esport”, que havia organitzat la Delegació Diocesana d’Ensenyament.
El Sr. Jaime Vázquez, al
290
CESAG, segueix explicant
els salms que surten en el
Nou Testament.
Seguint el cicle de figures
bíbliques en la música,
organitzat per la Pastoral
Universitària a l’edifici Sa
Riera, els Srs. Arnau Reynés i Joana Maria Serra
han presentat el salm 150
de Cèsar Franck.
Avui hi ha hagut un seguit
de conferències quaresmals: Mn. Llorenç Tous,
a la Seu, ha parlat de
la restauració de la Seu
d’Antoni Gaudí, mirada
des de la Fe; José Mª Rodríguez SJ, al CESAG, ha
parlat de nous llenguatges
per a transmetre la Fe; la
Cripta de la parròquia de
Sant Sebastià ha aixoplugat una reflexió quaresmal
i la Dra. Marzia Boi, a l’acte
que l’Associació de Confraries de Palma ha organitzat en el temple parroquial
de Sant Miquel, ha fet una
videoconferència parlant
sobre “El significat etnocultural dels pòl·lens del
Sant Sudari de Torí”.
09. L’any 2006 l’Ajunta-
ment de Palma cedia al
Bisbat cinc solars, per poder aixecar futurs temples
parroquials a Son Dameto,
Son Ferragut, Son Peretó, Son Güells i Son Busquets, solars que sumaven
una extensió d’ 11.300 m2.
Com a contraprestació, el
Bisbat havia de donar el
solar on es troba actualment la parròquia de Son
Oliva. Passats aquests
anys, el Bisbat sols es
quedarà el solar de Son
Dameto i torna la resta a
l’Ajuntament.
Seguint la Setmana Cultural que, en l’avinentesa
de la Setmana Santa, ha
organitzat l’Associació de
Confraries de Palma, avui,
Mn. Teodor Suau ha donat
una explicació, al Museu
Bíblic del Seminari, sobre
els relats de la passió del
Senyor.
Ha acabat la peregrinació
franciscana a Assís, en la
qual han participat diferents membres dels Terciaris Caputxins que han
gaudit dels llocs més emblemàtics del franciscanisme.
celebració
penitencial
que s’ha fet a la Sang, per
anar preparant les diades
santes que s’acosten.
10. Segueixen aquests
dies
les
conferències
quaresmals: Mn. Llorenç
Tous l’ha feta a la Seu, el
P. Jordi Llompart TOR a la
parròquia de Sant Ferran
i Mn. Teodor Suau a Sant
Miquel.
El Sr. Bernat Fortesa segueix, en el Centre Parroquial d’Inca, la formació
metodològica per a la Catequesi infantil.
La parròquia de la barriada ciutadana de Santa
Catalina ha aixoplugat el
Concert de les Bandes de
Música de diferents Confraries, que han mostrat
tot un seguit de marxes
processionals.
celebració
penitencial
que la Unitat de Pastoral
de Manacor havia preparat a la parròquia de Sant
Pau.
11. Aquest antic Diven291
dres de Passió ha obert
la porta a nombroses celebracions penitencials i
a un grapat de Pregons
de Setmana Santa, com el
que ha fet, acabada la processó dels Estendards, el
diaca Mn. Joan Andreu i
Alcina a la Basílica de Sant
Francesc de Palma, Mn.
Sebastià Salom a Bunyola,
o aquest cronista a la vila
de Pollença.
La vila de Porreres ha
aprofitat aquest divendres
per fer un Via Crucis pujant a Monti-sion. El Sr.
Jaume Martorell ha tingut
cura de les reflexions que
acompanyaven els passos.
12. Dissabte del Ram.
Aquest capvespre sí que
ha estat ple de concerts
de Música Sacra i Pregons
per entrar en la Setmana
Major de la nostra Religió.
El Sr. Bisbe ha fet el de la
ciutat de Manacor.
L’Ajuntament de Palma
ha editat un bell llibretó
oferint una ruta per visitar
vint-i-tres “Cases Santes”
en vistes a potenciar un
turisme religiós per esglé292
sies i monestirs de Palma.
La parròquia d’Esporles
ha fet un sopar solidari
per poder ajudar el novell
centre missioner P. Pere
Riera, que s’està bastint a
Buenos Aires.
L’Associació Cultural Cap
Vermell de Capdepera ha
acordat concedir el premi d’enguany al Canonge
Llorenç Tous, fill de la
vila, com a poeta i destacat
activista social al barri del
Jonquet i a la presó.
El Grup Foganya de Porreres, a l’Auditòrium Municipal, ha fet la representació de la Passió.
El Dr. Bartomeu Nadal i
Moncadas ha fet el Pregó de setmana santa a la
vila de Muro i ha inaugurat l’exposició pictòrica
“Patrimoni Parroquial”.
La Coral Miquel Tortell
ha ofert un magnífic concert de música religiosa
d’aquests dies.
13. Diumenge del Ram.
Ha fet un dia esplèndid,
cosa que ha afavorit la
participació en la benedicció dels rams i a les
processons que la segueixen. A la tarda han estat
molts els Via Crucis, uns
exteriors, com el que organitza la parròquia de
Santa Catalina Tomàs en
els Jardins de les Germanetes del Pobres, o els de
la parròquia de Llubí en
l’ermita del Sant Crist, o el
de la parròquia de Pollença
pujant al Calvari, i altres a
l’interior de les parròquies,
bella recordança dels antics Dotze Sermons.
El P. Norbert Alcover SJ
ha començat una tanda
d’exercicis a Son Bono.
La vila d’Artà ha tingut
avui son Pregó, predicat
per Mn. Bartomeu Català
i arrodonit pel concert que
ha fet l’Orfeó Artanenc.
El Sr. Bisbe, a la tarda,
ha celebrat la benedicció
de Rams i l’Eucaristia en
la urbanització Es Galatzó i ha compartit temps
amb els feligresos visitant
l’exposició que havien preparat.
Ha mort Mn. Llorenç
Bonnín i Bonnín. Manacor 10.08.1921.
14. Sis són les processons que avui s’han fet a
Palma: la del Sant Crist
de l’Agonia al Monestir de
Santa Clara; la de la Mare
de Déu de l’Esperança i de
la Pau, que es fa al Convent de Sant Francesc;
la del Camí del Calvari a
l’església de Sant Magí; la
del Sant Crist dels Boters
a l’església de Sant Joan
de Malta; la del Jesús del
Bon Perdó, al Convent de
la Concepció, i la Processó de l’Oració que surt de
Sant Felip Neri, que enguany ha tret el nou pas
del Sant Crist Rescatat,
portat per la Confraria de
la Joventut Oratoriana.
Mn. Francesc Ramis i Darder, sobre la maqueta de la
ciutat de Jerusalem que hi
ha en el Museu Bíblic del
Seminari, ha donat una
explicació de la Passió de
Jesús, als qui participen
en la Pastoral Universitària.
Presidit per la Reina i en
profit del Projecte Home,
l’orquestra Simfònica i la
Coral Universitària, dirigida per mestre Joan Com293
pany, han ofert, a la Seu,
el Rèquiem de Brahms,
amb la presència del Sr.
Bisbe, acompanyat de diferents preveres capitulars.
15. Mn. Sebastià Mesquida ha tret, dels obradors
de Lleonard Muntaner, el
llibre En nom de Déu? En
nom de l’home?
La parròquia de Sant Nicolau ha fet avui la seva
processó portant la Verge Dolorosa, des del seu
temple fins a l’església de
l’Hospital General.
Ha acabat avui la X Setmana de Cinema Espiritual. Hi han participat,
durant els dies 10, 11, 14
i 15 uns cinc mil alumnes
de 31 col·legis i instituts.
S’han projectat Los Miserables, October baby, Una
aventura extraordinaria, El
medallón perdido.
Molt bona ha estat la resposta que han donat pares i alumnes a l’audició
musical solidària que han
fet els alumnes de primer
i tercer d’ESO del Col·legi
Sant Francesc d’Assís de
294
sa Pobla. L’entrada ha estat un paquet d’aliment i
d’aquesta manera s’ha pogut proveir el rebost de la
Càritas poblera.
16. Dimecres Sant. Les
esglésies de Palma han
seguit fent les seves processons: parròquia de
Santa Creu, el Sagrat Cor
dels Hostalets, Sant Joan
d’Àvila, Sant Pius X, la
Mare de Déu del Remei del
Molinar i el Col·legi La Salle.
D’horabaixa, a la Seu, s’ha
fet la Missa Crismal en la
qual el Sr. Bisbe, acompanyat d’un bon estol de
capellans, religiosos/es i
seglars ha consagrat els
olis que escamparan vida
cristiana per tot Mallorca.
Una bella novetat ha estat l’estrena de la música
que el P. Francesc Bal·le
TOR ha preparat pel propi
de la Missa d’aquest dia,
sobretot el cant d’entrada,
tret d’Apocalipsi 1,6, interpretat com a càntic litànic, que reiteradament
lloa Crist, atesa la duració
que es necessita perquè
tots els concelebrants arribin a l’altar. També s’ha
fet l’estrena de la música
del salm 88, posat com a
salm responsorial per a la
missa d’avui. Tot sortint
de la celebració hi havia
uns ajudants que repartien un recordatori en català i en castellà, on hi ha
el Sant Pare que saluda el
Sr. Bisbe i unes paraules
del núm. 49 de l’Evangelii
Gaudium.
17. Dijous Sant. Joves de
la parròquia d’Esporles i
dels Col·legis de Sant Gaietà i Mare de Déu del Carme
de Palma, reunits al Casal
que els PP. Teatins tenen
a Esporles, han viscut una
Pasqua Juvenil i han dinamitzat les celebracions de
la parròquia esporlerina.
Les parròquies de sa Indioteria, Pont d’Inca i Son
Roca, partint de la plaça
d’Espanya han fet una
marxa fins a l’església de
la Sang, on han estat rebuts pel Sr. Bisbe.
Al Convent d’Artà s’hi ha
fet la representació d’un
Auto Sacramental del Sant
Sopar.
El bons temps d’avui ha
fet possible unes processons ben participades,
tant per part dels confrares que hi desfilen, com
per la nombrosa concurrència d’espectadors.
18. Divendres Sant. A
més de les celebracions litúrgiques van creixent les
trobades davant la Casa
Santa per resar junts l’Ofici de Lectura.
Es va prenent consciència de l’estretor que passa
l’Església a Terra Santa,
per això va creixent l’aportació dels fidels en les col·
lectes que es fan aquest
dia.
Fa quaranta anys que la
parròquia de Felanitx fa
el Davallament a l’escala
que condueix al temple,
acció que no deixa de tenir
una certa rellevància. En
l’avinentesa d’aquest aniversari el Sr. Bisbe s’hi ha
fet present.
19. Dissabte Sant. La
nit s’omple de llum per la
Resurrecció del Senyor.
295
Joiosament han entrat a
l’Església, rebent el sant
Baptisme, un bon grup
d’adults que s’han anat
preparant durant anys.
20. Dia de Pasqua. Joioses i solemnes processons
de l’Encontre hi ha hagut per tot Mallorca. No
hi han mancat les bandes
de música ni les societats
de caçadors que fan bulla
i donen color i alegria a la
festa, per després entrar
junts al temple i participar
en l’Ofici de Pasqua. Enguany la celebració de la
Seu ha tornat a cobrat relleu, perquè gairebé tota la
Família Reial hi ha estat
present, oferint la possibilitat de joioses felicitacions
en dia tan assenyalat.
Mil cinc-centes persones
han dit Sí a la vida participant en la manifestació organitzada per la Plataforma SÍ A LA VIDA. El
recorregut ha partit de la
plaça Major, i pel carrer
de Colom, plaça de Cort,
carrer del Palau Reial i del
Conqueridor fins al de la
Constitució, on s’ha lle296
git el manifest que s’havia
preparat.
L’oratori de Son Mesquida, Felanitx, ha estrenat
avui una nova creu al capdamunt de la façana de
l’esglesieta, ja que la que hi
havia fou tomada pel vent
l’any 2005. La nova creu,
feta en marès de Santanyí,
ha estat pagada per l’amo
en Simó, de sa Vinya Vella.
El grup Foganya de Porreres ha tornat a representar la Passió, a l’Auditori Municipal.
21. S’enceta la Setmana
dels Pancaritats. Avui
l’ermita de Sant Vicenç
Ferrer de Muro i el puig
de Maria de Pollença s’han
omplit de gent, i els Amics
del Camí de Santiago han
anat fins a Menorca, per
fer el conegut “Camí de cavalls”.
Les Religioses Agustines
han començat, al Col·legi
Santa Mònica, llur Capítol
General. El Sr. Bisbe s’hi
ha fet present i ha celebrat
la santa Missa.
22. Ha mort Mn. Fran-
cesc Adrover i Ballester.
Felanitx 01.11.1920.
23. Festa de Sant Jordi.
l’Ofici de la festa major a
la parròquia ciutadana dedicada a tan august Patró.
24. Parteix cap a Roma,
encapçalada pel Sr. Bisbe,
la peregrinació mallorquina que assistirà a la
canonització dels dos papes.
26. La parròquia de Sant
Alonso Rodríguez ha aixoplugat el XVI Encontre
Artístic Universitari, en
el qual s’ha fet una capta
per ajudar a un centre que
aixopluga seixanta infants
i adolescents a Abba Karum Nivas (Kerala, Índia),
regentat pels Missioners
Identes.
Des que els PP. Caputxins retornaren a Mallorca (1906) no han deixat de
celebrat la festa de la Mare
de Déu de Montserrat.
Enguany han seguit la tradició i l’han celebrada en
la missa vespertina d’avui.
Missa que ha celebrat el P.
Guardià del Convent, Fra
Josep Maria Segarra, amb
la participació dels membres de la Casa Regional
Catalana, no podent mancar en la celebració l’alegre
cant del Virolai.
27. Diumenge de l’Àngel
i darrer dia dels Pancaritats. Santa Magdalena
d’Inca i el castell de Bellver a Ciutat han reunit
molta gent acompanyada
d’un esplèndid bon temps.
La vila de Muro també ha
celebrat la festa de Sant
Francesc de Paula, a l’antic Convent dels PP. Mínims, amb gran afluència
de gent.
A Roma hi ha hagut la canonització de Joan XXIII i Joan Pau II en la qual
ha participat el Sr. Bisbe,
acompanyat de 140 feligresos mallorquins, que
han volgut participar en
aquest singular esdeveniment.
28. Mn. Antoni Pujol i Mn.
Gaspar Monserrat seguei297
xen encoratjant, al Seminari Nou, els animadors
dels Grups de l’Any de la
Fe, conduint-los pel camí
de la Lectio Divina.
29. Bé funciona, a la
barriada de la Vileta,
el centre de repartició
d’aliments per a les famílies
de la zona. Aquesta exitosa
experiència ha fet que avui
s’hagi obert un segon centre per atendre les necessitats de la zona de Son
Gotleu, la Soledat, el Rafal
i Pere Garau. Càritas Diocesana ha fet les passes
adients perquè aquest nou
centre sigui una realitat
298
en el carrer de Ferrer de
Pallarès.
la Comissió Acadèmica del VII Centenari de
la mort del Beat per anar
avançant en les celebracions que s’aniran duent a
terme.
Els equips de pastoral dels
Centres Diocesans s’han
per anar perfilant tot el
que van fent en vistes a la
pastoral educativa.
Cronista Diocesà.
In memoriam
MN. MIQUEL PONS OLIVER
(1928-2014)
A principis del mes d’abril ens arribà la notícia de la
defunció de Mn. Miquel Pons Oliver, prevere missioner
natural de Sencelles. Aquí hi va néixer dia 10 d’octubre de
1928 en el sí d’una família senzilla, nombrosa, compromesa amb la parròquia nadiua i generosa amb l’Església. A
més de D. Miquel tingueren una altra filla, Sor Francisca,
Germana de la Caritat, també amb vocació missionera i
actualment resident a San Pedro Sula (Hondures).
Mn. Miquel començà els estudis eclesiàstics en el Seminari Conciliar de Mallorca a l’edat de 12 anys. Després
de l’ordenació sacerdotal (21 de juny de 1953), tot d’una
fou nomenat vicari coadjutor de la parròquia ciutadana de la Soledat. Però sembla que Déu tenia reservats
per a ell altres plans. Tres anys després va partir com
a missioner a terres sud-americanes, concretament al
Perú, juntament amb Mn. Miquel Febrer i Mn. Bernat
Martorell. Ells tres formaren el primer equip de preveres
diocesans mallorquins que partien a terres de missió com
a membres de l’Obra de Cooperació Sacerdotal Hispanoamericana. En aquell país hi desenvolupà una autèntica
tasca evangelitzadora durant deu anys on, també, hi va
fundar una parròquia dedicada a la Mare de Déu del
Carme. L’any 1965 partí cap a Puerto Rico, on ha residit
mantenint-se fidel a la seva vocació missionera, servint
moltes parròquies i comunitats, i també, fundant-ne
de novelles. Algunes d’aquestes són Nostra Senyora del
Carme a Hatillo, Sant Martí de Porres a Vega Baja, La
Montserrate a Moca, San Fernando a Toa Alta, Santa
299
Teresa de Jesús i d’altres. L’any 1989 li van encomanar
la direcció de la Parròquia de San Judas Tadeo de Trujillo
Alto, on l’any passat va celebrar el seixantè aniversari de
la seva ordenació sacerdotal i el passat dia 6 d’abril hi va
morir a l’edat de 85 anys.
Dia 28 d’abril durant el funeral que es va celebrar a
Sencelles per l’etern descans de Mn. Miquel es va donar
lectura a una carta de condolença adreçada a la feligresia de Sencelles i a la seva família que havia enviat el
Reverendíssim Sr. Arquebisbe Metropolità de Sant Joan
de Puerto Rico, monsenyor Roberto Octavio Gonzàlez Nieves, OFM. Amb paraules de gratitud envers la persona
del missioner mallorquí, el prelat destacava l’estima en
què era tingut en el país on va treballar incansablement
per l’Evangeli i on volgué morir.
COMUNITAT PARROQUIAL
DE SANT PERE DE SENCELLES
300
MN. LLORENÇ BONNÍN BONNÍN
(1921-2014)
Mn. Llorenç Bonnín Bonnín nasqué a Manacor, fill de
Joan i Margalida, el 10 d’agost de 1921. S’incardinà a
la Diòcesi amb l’ordenació de subdiaca el 4 de gener de
1943 i s’ordenà de prevere el 26 de maig de 1945. Durant
alguns mesos ajudà a la Parròquia de Ntra. Sra. dels
Dolors, passant dins el mateix any a ser ecònom de la
Parròquia del Sagrat Cor de Jesús de Son Macià fins al
31 d’octubre de 1948, i des del primer de gener de 1947
al 25 de juny de 1954, confessor de les Germanes de la
Caritat de Vilafranca de Bonany.
D’aquesta mateixa data fins al 10 d’agost de 1996, fou
vicari parroquial de Crist Rei de Manacor, on es jubilà i
hi continuà com a adscrit atenent també pastoralment
des d’anys enrere, les possessions de Son Sureda i es
Cabanells de Manacor fins a la mort.
El seu traspàs fou el 13 d’abril de 2014, diumenge del
Ram. La seva mort fou molt sentida no sols per la feligresia de Crist Rei o pels fidels de Manacor en general,
sinó per la gran majoria de ciutadans, que l’apreciava.
El funeral celebrat pel Sr. Bisbe el dimarts dia 15 d’abril,
fou molt concorregut, malgrat que el difunt tingués poca
família, la qual cosa demostra l’estima en què era tingut
D. Llorenç.
La imatge que el poble de Manacor conserva de D. Llorenç és la del capellà amb sotana, boina i bicicleta que
circulava pels carrers de Manacor. La gent el venerava
sobretot per la seva bondat i generositat envers els pobres;
acostumava ajudar molt la gent necessitada, ja que era
una persona despresa i altruista.
301
Generacions de nins, adolescents i joves varen ser formats
espiritualment a través de la catequesi que D. Llorenç impartia. La seva pedagogia era molt activa, ensenyant amb
gràfics i premiant l’assistència dels nins amb llepolies.
Dedicà moltes hores a visitar malalts i mantenir els actes de pietat tradicionals com el rosari, les novenes, les
quaranta hores, l’exercici del mes de Maria (de la qual
era molt devot) i atenent els fidels en el confessionari.
Cal destacar també de Mn. Bonnín el seu caire de pintor
i poeta. La seva mà d’artista posseïa un estil propi i tingué una especial intervenció en els temples de Crist Rei i
Sant Pau a Manacor, a la Seu de Ciutadella, a Son Carrió,
entre d’altres. Són innombrables també els quadres que
pintà, la majoria de caire religiós, sense oblidar els de
paisatges, bodegons i retrats.
D. Llorenç era una persona culta, posat en els temes
d’actualitat, que sovint el portaven a escriure cartes o
articles als diferents diaris, raonant el seu punt de vista
i essent molt coherent amb el que pensava.
El seu desig era morir en dissabte per allò de ser el dia
dedicat a la Mare de Déu. El Pare el cridà en diumenge,
just iniciant la Setmana Santa, amb Pasqua a la vista.
Que Déu li premiï tot el bé que ha fet i que el seu testimoni
ens encoratgi a tots aquells que l’hem conegut i estimat
a ser fidels a Jesús, el Senyor Ressuscitat.
In pace vivat.
Andreu Genovart Orell
Rector de Manacor
302
MN. FRANCISCO ADROVER BALLESTER
(1920-2014)
Mn. Francisco Adrover Ballester nasqué a Felanitx el
primer de novembre, dia de Tots Sants, de 1920, fill
de Jaume i Francisca. Féu els estudis al Seminari de
la Diòcesi de Mallorca. Incardinat amb l’ordenació de
subdiaca el 7 d’octubre de 1942, s’ordenà de prevere el 3
de juny de 1944. Des del 15 de juny del mateix any fins
al 14 de maig de 1948 fou vicari parroquial de la Mare de
Déu del Remei del Molinar de Palma. L’endemà passava
de rector a Sant Bartomeu de Son Rapinya, també de
Palma, on acomplí el seu ministeri fins a la jubilació
canònica dia 27 d’octubre de 1990, i hi continuà ajudant
fins l’any 2000. Havia estat arxipreste de 1971 a 1974,
de l’arxiprestat de la Real, de Palma. Arribà a la casa del
Pare el proppassat 22 d’abril de 2014.
Era d’un tarannà molt obert i acollidor, tant per a la
majoria dels feligresos com per als germans sacerdots,
que sempre van trobar oberta la casa de bat a bat i un
sincer acolliment. Els grups Vidauba i Covadonga eren
ben coneguts i estimats per molts de sacerdots de la
nostra Diòcesi.
Sempre va ésser molt apreciat i estimat per tots aquells
que d’alguna manera s’apropaven a ell per demanar-li
ajuda, tant material com espiritual. Tothom el va tractar
amb molt d’afecte i sempre el recorda com “el tio Paco”.
Fou un sacerdot zelós, amant de la natura, que es
caracteritzà per la seva humanitat i obertura; sobretot per
la seva manera d’estar amb la gent i de promoure els nous
temps que el Concili Vaticà II obrí dins l’Església. Que
quan el Bon Pastor el rebi a la glòria del cel, seguesqui
pregant per nosaltres.
Mn. Gabriel Ferrer Amengual
Rector de Son Rapinya (Palma)
303
304
Butlletí Oficial
del Bisbat
de
Mallorca
Any CLIV / 5
Maig 2014
305
Sumari
Bisbat de Mallorca
Any CLIV / 5
Maig 2014
Redacció i
Administració:
Apartat 26.
07080
Palma de Mallorca.
Dipòsit Legal
P.M. 335-1958.
Imprès a
Serveis Gràfic
Eugeni,
C/ Temple, 16
07001
Palma de Mallorca
306
SR. BISBE
-Homilia en la Diada de la Família.................... 308
-Homilia en l’Assemblea de CONFER................. 314
VICARIA GENERAL
-Circular a tots els preveres sobre les celebracions d’acció de gràcies per la canonització de
Joan XXIII i Joan Pau II................................ 318
-Cessaments..................................................... 319
-Nomenaments................................................. 319
-Aprovació d’estatuts........................................ 321
CONSELL PRESBITERAL
-Acta de la I sessió del X Consell Presbiteral...... 322
DELEGACIONS DIOCESANES
Delegació de Litúrgia
-Missa d’acció de gràcies per la canonització
dels Papes Sant Joan XXIII i Sant Joan Pau II. 327
Sant Pare
Peregrinación a Tierra Santa con ocasión del 50
aniversario del encuentro en Jerusalén entre
el Papa Pablo VI y el Patriarca Atenágoras (2426 de mayo de 2014). Santa Misa. Homilía
del Santo Padre Francisco. Plaza del Pesebre (Belén), domingo 25 de mayo de 2014....... 331
-Santa Misa con los ordinarios de Tierra
Santa y con el séquito papal. Homilía del
Santo Padre Francisco. Sala del Cenáculo, Jerusalén, lunes 26 de mayo de 2014.... 335
-Encuentro privado con el Patriarca Ecuménico de Constantinopla. Declaración conjunta
del Santo Padre Francisco y del Patriarca
ecuménico Bartolomé I. Delegación Apostólica en Jerusalén, domingo 25 de mayo de 2014.... 338
- In memoriam................................................... 356
307
Sr. Bisbe
HOMILIA EN LA DIADA DE LA FAMÍLIA
Santuari de Lluc, 4 de maig de 2014
Benvolguts germans sacerdots, benvolguts diaques,
estimats tots en el Senyor:
Un any més estam aquí reunits en la festa, en aquesta
festa de pasqua, una festa que vol posar davant els nostres
ulls el fet de la família. Tots hem nascut en una família i
com a cristians tots formam part d’aquesta gran família
que Déu convoca. I venim aquí, en aquest santuari,
mirant Maria i dient-li: “Alegrau-vos, perquè Aquell que
vàreu portar, el vostre Fill, Aquest ha ressuscitat per
nosaltres.” És un dia d’alegria en aquest temps de Pasqua.
I en realitat l’alegria neix d’això, que precisament en
el Crist Ressuscitat, Déu ens ha donat una paraula
definitiva. Ens ha dit que la mort i el mal no tenen l’última
paraula. Ens ha dit que estam cridats a la vida. Per això
la pregària que hem fet avui diu: “Sempre que celebram la
Pasqua experimentam un rejoveniment.” Experimentam
que som més joves, tot i que passin els anys, però el nostre
interior és nou, perquè Déu ens estima i ens crida a una
vida tan gran que no podem ni calcular amb la nostra
intel·ligència, perquè és una vida de ressuscitats i podem
gaudir per sempre del goig del seu amor. És, per tant,
una festa de molta alegria.
I adonau-vos-ne, les lectures que hem escoltat, sobretot
la lectura de l’evangeli, són com una catequesi, una
catequesi a través de la qual ens ajuda a témer-nos-ne
què ens passa a nosaltres. Què ha passat després de la
308
resurrecció de Jesús? Ja no poden veure’l amb els seus
ulls. Ha desaparegut. Alguna vegada Ell es manifesta,
però ja no hi és com abans. I Jesús precisament vol
alliçonar els seus, fer-los caure en allò que està passant,
perquè certament ells han escoltat moltes coses de Jesús,
moltes promeses, i la seva mort, com a aquells que anaven
a Emaús, els ha decebuts. Han quedat sense saber què
havien de fer. Totes les seves esperances s’han trencat.
És un poc una imatge de la nostra vida. I és que la nostra
vida està tota marcada per grans aspiracions, grans
desitjos. Hi pot haver una aspiració més gran que dir a
un home, a una dona, per molts d’anys: “T’estim”? Quan
dic “t’estim” vol dir “vull viure sempre amb tu, no vull que
et moris, vull estar sempre amb tu”. I llavors veus que la
vida va arrossegant les coses, vénen les dificultats, vénen
tantes decepcions! Sempre la nostra vida és una mescla
d’aquestes dues coses: d’una gran inquietud, d’una gran
aspiració, i al mateix temps la constatació de la dificultat,
del nostre pecat, del mal, de la injustícia, de la mort.
Sempre hi són. No podem oblidar-ho. I als deixebles de
Jesús també els passava el mateix, com també ens pot
passar a nosaltres. Ens preguntam: Jesús va iniciar un
camí nou de vida, un bon camí per a viure, però finalment
el resultat, què ha passat? A vegades no tenim la sensació
d’estar un poc abandonats? Jesús vol fer-nos veure que
les coses no són així, que precisament la seva resurrecció
és la presència total del Senyor entre nosaltres. Ell està
present entre nosaltres i el com d’aqueixa presència es
realitza a través de la seva comunitat, l’Església. Aquí
està present i Ell continua parlant-nos com als deixebles
d’Emaús.
Ens parla cada moment i ens alliçona. No diem tots
“Paraula del Senyor. –Vos alabam, Senyor Jesús”? És Ell
309
que ens parla. I és Ell qui ens porta a aquest moment
íntim, radical, del signe de partir el pa, el signe de
l’Eucaristia, i és Ell qui en un moment de gràcia, el que
l’Esperit Sant desperta en nosaltres, ens obre els ulls, no
per veure’l a Ell, que no el podem veure, sinó per veure a
través d’aquests signes la seva presència que està en el
nostre cor i ens porta a passar de la decepció del desencís,
de la desorientació, a l’alegria, a l’impuls per comunicar
als altres que Crist és viu i en el seu nom podem viure
d’una altra manera.
Estimats, aquesta és la nostra fe i aquesta és la nostra
realitat. Nosaltres no fem memòria d’un mort de fa dos
mil anys, no som una societat de memòria del passat.
Som una societat de la presència de Crist enmig nostre.
És Ell que hi és, però la seva manera de ser-hi és diferent
i l’evangeli d’avui ens ho ha recordat. I adonau-vos que
els contava, els explicava les Escriptures i els ajudava a
comprendre el que s’hi deia d’Ell i és precisament el que
hem escoltat a la primera lectura, com Pere fa el mateix.
Pere anuncia Jesucrist ressuscitat i per fer veure que
existeix llegeix l’Escriptura: un salm en què va contant de
David, en què parla precisament d’aquesta resurrecció,
d’aquesta vida per sempre, que en David no s’havia
realitzat, però es realitza en Jesús.
Estimats, alegrem-nos de ser el que som. Com diu avui
l’apòstol Pere, recorda que has estat rescatat de la mort
i has passat a la vida, recorda que Crist ha donat la seva
vida per tu. Recorda la teva dignitat, estigues alegre,
porta la teva alegria en el cor i des d’aquí viu la realitat,
totes les realitats, especialment també aquesta que aquí
ens convoca: la de la família, la del matrimoni entre un
home i una dona. Un amor és com una roca, un pont
on es pot construir quelcom més sòlid, més consistent i
310
que pot donar lloc a la família, amb la incorporació dels
fills, i pot transmetre la vida, l’amor, la fe, la llengua
pròpia de cadascú. És això precisament el signe més
important. Avui celebram la Diada de la Família, la família
fonamentada en el matrimoni entre un home i una dona.
I celebram la festa de la fidelitat com s’ha dit molt bé.
Aquesta festa de la fidelitat, d’aquells que davant la prova
vindran en una unió de vida total.
El papa Francesc, que sabeu que parla molt concret,
diu el que aquesta relació dins el matrimoni ha de
ser, i ho resumeix en tres paraules que tots coneixeu.
Primer, permís, perquè el teu home o la teva dona no
és una cosa que tens a disposició, és un do i, per tant,
li has de demanar permís, l’has de reconèixer com un
do, no com una projecció dels teus desitjos, no com la
realització de les teves il·lusions, sinó com el que és, un
altre diferent, però algú que em vol estimar i, per tant,
he d’acollir-lo. La segona paraula que diu és respecte,
respectar-nos mútuament, acceptar-nos. Acceptar les
diferències, acceptar els criteris que de vegades puguem
tenir, però sobretot les formes de viure, deixar que entre
els dos corri l’aire, que no es creï una confusió: “Tant et
vull que no et deix respirar.” No, no, respecte, respecte
mutu. I finalment, diu el Papa, l’altra paraula: perdó.
Perquè lògicament en una aventura com aquesta, una
unió de vida total, hi haurà moments de dificultat i
podem equivocar-nos, clar que sí. És que no tenim pecat
nosaltres o què?
Però aquí no hi ha la darrera paraula. Precisament el
perdó es converteix en el gran mestre que ens ajuda a
estimar-nos de veritat, perquè quan ens perdonam, és
quan reconeix cadascú on està i al mateix temps fa aqueix
pas d’abandó: “Vénga, comencem de nou” i anam lluny,
311
més lluny del que jo m’imaginava. Són paraules molt
boniques, veritat? Permís, respecte, perdó. Això deman al
Senyor per a tots vosaltres, els matrimonis que estau aquí
presents i per tots els nostres diocesans. I don gràcies a
Déu per aquells que, tot i les dificultats que surten avui,
sou aquí celebrant vint-i-cinc anys, cinquanta anys,
seixanta anys o els que siguin. És un moment important
en la vida. És un moment d’alegria aquest i més en un
moment en què se subratlla més una cosa que l’altra.
Avui, més que mai, estar casat així, viure aquesta unió de
vida total, és una opció. Sempre ha estat una opció, però
avui més que mai, perquè hi ha tanta varietat de sortides,
hi ha tants de comportaments en el panorama... I aquells
que resten units, bé, perquè una unió així no es manté
simplement. El sentiment serà necessari, clar que ho és,
forma part de la nostra vida, però no és prou, perquè al
sentiment li passa com a les ones de la mar, que van i
vénen i vénen i van. És la convicció interior, és la decisió
de dir: “Sempre estaré amb tu. No t’abandonaré. Farem
el camí tots dos junts.” I un cristià té motivació per fer
això també, perquè, a aqueix amor mutu, el fonamenta
sobre la roca de l’amor de Déu i en l’amor del Crist, que no
falla mai. I així converteix la seva vida, el seu matrimoni,
en una petita Església domèstica. Es converteix en un
signe de l’amor de Crist als altres. I precisament perquè
confiam en Ell, cada dia torna i retorna. I torna i retorna
no com aquell que porta un pes, que no sap què n’ha de
fer, sinó buscant sempre el que no coneix encara de l’altre,
cercant sempre el millor que hi ha dins l’altre, cercant
sempre aqueix camí que farem junts i que ens portarà
a estar units i a ser un signe, un signe d’amor per als
altres, una llum vicària per als altres, tot i que nosaltres
no tenim aqueixa preocupació primera: no hem de fer
això per quedar bé davant de ningú. Ho fem perquè ho
312
volem, però si fas això, seràs llum, llum del món, seràs
alegria de l’Evangeli.
Estimats, anem a continuar la celebració. Crist és present
entre nosaltres. No el podem veure amb els nostres ulls,
però la fe, tal com ens ha dit l’evangeli, ens diu que és
enmig nostre. Si de veritat ens deixam tocar per Ell, si la
seva Paraula ha arribat al nostre cor, si el Pa de la Vida és
rebre no un tros de pa, sinó rebre el que és: Crist mateix,
aliment de la nostra vida, el nostre cor canviarà. I sobretot
si tenim dubtes, dificultats, demanem-li a l’Esperit de
Déu: “Canviau el meu cor, que tengui capacitat d’acollir
aquests signes, que pugui experimentar la presència de
Crist i que tengui el coratge de mostrar-lo als altres, de
no guardar-me’l per a mi, sinó de mostrar-lo dintre la
meva família, entre els amics, a tots aquells que demanen
raó de la meva esperança, que no tengui por, que tengui
aquesta alegria, perquè aquesta és l’alegria si tens tants
de motius per estar desencantat, si tanta gent està avui
sempre queixant-se moltes vegades amb molta raó. Si
tens tants de motius per veure-ho no gaire clar això, per
què tenim alegria si no és perquè tenim el Crist? Perquè
sabem que amb Ell passarem aquesta vall de dificultats
que tenim, acompanyats de la vara del Bon Pastor. Amb
Ell farem el camí, Ell no ens abandonarà.
I en últim terme, no deixem de visitar després el cambril
de la Mare de Déu. Mirem-la aquesta imatge que tants
veneren, tanta gent que ve a venerar la Mare de Déu aquí.
I mirant aquesta imatge, com és la seva llum? Maria és
la dona de la fe, la dona que va confiar absolutament en
el camí que Déu li proposava i no va tenir por. I és Ella
que intercedeix per nosaltres, perquè Ella també va ser
la primera que va rebre el Ressuscitat. Ella ens porta a
Jesús. Amén.
313
HOMILIA EN L’ASSEMBLEA DE CONFER
Santuari de Lluc, 17 de maig de 2014
Durant aquest temps pasqual llegim els Fets dels
Apòstols, així amb la memòria de les conseqüències de
la Resurrecció del Senyor, amb la presència de l’Esperit
Sant en aquella comunitat de què són fruit. Perquè Jesús
ha ressuscitat, hi ha una comunitat dels Apòstols, dels
dotze deixebles. L’Evangeli comença a fer-se camí dins
aquest món i qui anima aquesta presència és l’Esperit
de Déu en el cor dels creients, i entre ells en sobresurten
alguns, per exemple, avui, Pau i Bernabé.
I adonau-vos-ne que el camí que tenen no sempre és un
camí fàcil. És un camí ple de contrarietats, però un camí
marcat per la llibertat també. La llibertat de proposar
l’Evangeli, la llibertat d’anunciar el Crist, i també la
llibertat de saber reaccionar davant de les dificultats com
avui: si no ens voleN aquí, ens n’anirem a un altre lloc.
No s’acabarà mai, sempre tindrem feina.
Aquesta llibertat és molt important, perquè en últim
terme, a l’hora de posar-nos en camí per anunciar
l’Evangeli, no ens fiam només de les nostres possibilitats,
dels nostres poders, de la nostra saviesa. No, confiam
en el Crist, és a Ell a qui volem anunciar. I de vegades
això ens porta per camins desconeguts, imprevists, no
imaginats. Ells van precisament als jueus, que són els
hereus de la promesa, i aquí no són acceptats. Van a tots
els altres, dones i homes que esperen un salvador, i els
anuncien Crist.
Ja veieu que aquest és un camí que és un model de la
nostra vida, sempre és així: de vegades pensam que és
aquí on hem d’estar i és en un altre lloc. Per això una
314
actitud que sempre hem de cultivar, contínuament, així
com van passant els anys, és l’actitud dels pelegrins,
l’actitud de sortir de nosaltres mateixos, l’actitud de
l’Èxode, d’escoltar sempre la Paraula i preguntar-nos què
ens demana el Senyor en cada moment. És veritat que
tenim costum d’adherir-nos a les coses. Això sempre hi
és, ho posam de vegades quan no toca, ho posam massa,
i aquesta actitud del pelegrí que no porta gaire equipatge,
però que porta únicament la Paraula del Senyor, sempre
és una veritat.
I és una veritat també espiritual en la nostra vida, a
l’interior de cadascun de nosaltres, recordant que tots
tenim la nostra història, que tots tenim els nostres
interessos, les nostres regles, però el Crist sempre és més
gran i, per tant, sempre cal estar en camí. El Papa ha
consagrat això en “Una Església en sortida”. En sortida
de què? De si mateixa, una Església que no es converteix
en autoreferent, que no vol cultivar-se a si mateixa,
guardar-se a si mateixa, sinó una Església que és per
al món i per a la vida del món, per anunciar Crist. I en
tota època, en tot moment sempre hem de fer-ho. Unes
vegades directament, enfront de qui està en contra de
l’Evangeli. Unes altres vegades podrem oferir un treball
educatiu, d’altres perquè podem consolar el que està
malalt, altres vegades únicament podrem oferir la nostra
pregària, però en últim terme és això: el bé en la vida dels
altres, perquè Jesucrist sia conegut i estimat.
I l’evangeli d’avui ha estat parlant d’una cosa molt antiga
en la nostra vida i és qui som nosaltres. Nosaltres som
els hereus de Crist, igual que Jesús va dir “qui m’ha vist
a mi ha vist el Pare”, avui som la comunitat cristiana el
referent de Crist mateix. Ahir, en l’evangeli d’ahir, Jesús
parlava d’Ell com a enviat del Pare i al final acabava dient
315
que Ell també enviava els seus deixebles i que qui acolliria
els seus deixebles l’estaria acollint a Ell i acollint el Pare.
Ell ara no és visible als nostres ulls, està vora el Pare, ha
entrat de nou en el misteri de Déu, però en últim terme
continua caminant entre nosaltres, per això diu que hem
de confiar en Ell, encomanar-li-ho tot, demanar-li els
seus dons i Ell ens acompanya sempre, perquè en últim
terme és aquí.
Aquest és un misteri de la fe: qui veu els cristians,
qui veu l’Església, està veient Crist. És una gran
responsabilitat, perquè l’Església està configurada
sempre per sants i pecadors. El pecat habita no solament
en unes determinades persones, sinó també en el nostre
cor i per això hem de lluitar contínuament, fer aquest
esforç de reforma en la nostra vida, de conversió perquè
pugui resplendir més i més en les nostres vides, però en
últim terme, i aquí hi ha el misteri de la fe, Ell continua
present enmig del món a través de l’Església, a través
dels cristians, a través de tots aquells que s’han deixat
il·luminar pel seu amor i volen acollir-lo contínuament
en la seva vida. Certament que ens ha deixat uns signes
forts de la seva presència, com la seva Paraula, com són
els sagraments, com és l’amor mutu. Allà està el Senyor.
Demanem avui, aquest matí, a la nostra Mare que ens
ajudi. Ella és la que va sempre davant. En Ella es produeix
el que diu el Papa, aquesta revolució de la proximitat,
de la tendresa, aquest convenciment que el Senyor és
misericordiós, que ve a donar-nos aquest testimoni de
misericòrdia, de perdó, i a fer de nosaltres instruments de
misericòrdia i de perdó. La nostra Església més que mai,
en aquest moment i en aquest món, està cridada a ser un
signe de misericòrdia i a mostrar que l’amor no és una
paraula buida o un sentiment que canvia com el temps,
316
sinó una realitat forta. Sí, forta, tot i que tenim debilitats,
tot i que nosaltres no dominam tota aquesta realitat, però
és forta perquè ens troba disposats a intentar viure dia
a dia en el nom del Senyor, recolzats en Ell, impulsats
pel seu amor.
La Mare de Déu camina sempre davant de nosaltres i
camina sempre no tant amb les paraules com sobretot
amb els fets. Els fets van per davant. L’acció de Déu es
mostra especialment en Maria i en Ella es manifesta
aquest gran miracle de la intervenció de Déu en el món,
com el de la nostra resposta a Ell.
A Maria avui li demanam que ens ajudi en el nostre camí,
que faci de la nostra consagració un signe de la presència
del Senyor dins de la nostra limitació. I sempre amb
humilitat, perquè no oblidem mai una cosa, no oblidem
mai que la primera benaurança de totes és “Feliços els
pobres” i nosaltres, si som conscients del que som, també
ens hi posarem i direm: “Feliços els pobres, perquè de
vosaltres és el Regne de Déu.” Amén.
317
Vicaria General
Palma, 2 de maig de 2014
A TOTS ELS PREVERES
Benvolguts,
Després de la històrica data del 27 d’abril proppassat en què
l’Església va veure proclamada la santedat de dos dels seus
Pastors universals, la nostra Església particular, que hi va ser
dignament representada, convé que s’aplegui ara per donar-ne
gràcies a l’Altíssim.
Per això, em plau convocar-vos a la Missa Estacional d’Acció
de Gràcies per la Canonització dels Papes Joan XXIII i
Joan Pau II, que se celebrarà, si Déu ho vol, el diumenge
11 de maig, a les 10.30 h, a la Seu, en el dia del Bon Pastor
i Jornada de Pregària per les Vocacions sacerdotals i a la Vida
Consagrada.
És una data apropiada per agrair al Senyor el do que ha fet a
l’Església de Pastors segons el seu Cor i per implorar que en
segesqui enviant.
Tots sou convidats a concelebrar-hi. Si ho voleu fer, cal que
porteu camis i estola blanca.
Com que és una jornada tan important i no tothom pot
acudir a la Seu, la Delegació Diocesana de Litúrgia es
cuidarà d’enviar material adient perquè a totes les misses
dominicals es tenguin presents aquestes intencions en les
Pregàries dels Feels.
Cordialment,
Vicari General
318
CESSAMENTS
Durant el mes de maig cessen els rectors següents,
deixant les parròquies vacants, d’acord amb el càn.
538 del CIC:
Mn. Bartomeu Fons Pascual, cessa com a rector de
les parròquies de Sant Miquel, de Felanitx; de la
Concepció, de Cas Concos des Cavaller, i de Nostra
Senyora del Carme, de Portocolom;
Mn. Josep Cerdà Tomàs, cessa com a rector de les
parròquies de Sant Feliu, de Llubí; de Sant Pere, de
Sencelles; de Santa Maria de Sineu, de Sineu, i de
Santa Maria, de Costitx;
Mn. Àngel Reigadas Ramon, cessa com a rector de la
parròquia de Nostra Senyora de la Consolació, de
Porreres.
NOMENAMENTS
L’Excm. i Rvdm. Mons. Javier Salinas Viñals, Bisbe de
Mallorca, ha signat els nomenaments següents durant
el mes de maig:
09/05/14
El Sr. Bisbe ha erigit la Delegació Diocesana de
Patrimoni Cultural, de la qual formarà part la
Comissió Diocesana de Patrimoni Cultural i Art
Sacre, i ha signat el següent nomenament:
319
Mn. César Murillo Rademacher, Delegat Diocesà de
Patrimoni Cultural i President de la Comissió
Diocesana de Patrimoni Cultural i Art Sacre, per
un termini de quatre anys.
També ha renovat els membres de la Comissió Diocesana
de Patrimoni Cultural i Art Sacre, que ha quedat
constituïda de la manera següent, per un termini de
quatre anys:
President:
Mn. César Murillo Rademacher, Delegat Diocesà
Vocals:
Mn. Gabriel Amengual Coll
Sra. Maria Barceló Crespí
Mn. Nadal Bernat Salas
Sr. Nicolau Dols Salas
Mn. Miquel Garau Cantallops
Sr. Joan Guaita Esteva
Sr. Bartomeu Martínez Oliver
Sra. Antònia Reig Morro
16/05/14
El Sr. Bisbe ha ampliat el nombre dels membres del
Col·legi de Consultors, fins que expiri el termini de
cinc anys per al qual fou constituït l’actual Col·legi,
el mes de gener de 2016, nomenant-ne els següents
membres del Consell Presbiteral, d’acord amb
l’ordenament canònic:
Mn. Joan Bauzà Bauzà
Mn. Antoni Vadell Ferrer
Mn. Bartomeu Villalonga Moyà
320
30/05/14
Mn. Josep Cerdà Tomàs, rector de les parròquies
de Sant Miquel, de Felanitx; de la Concepció, de
Cas Concos; i de Nostra Senyora del Carme, de
Portocolom, a l’arxiprestat de Migjorn, cessant en
els seus altres càrrecs.
Mn. Guillem Feliu Ramis, rector de les parròquies de
Santa Maria de Sineu, de Sineu; de Sant Feliu, de
Llubí; de Sant Pere, de Sencelles, i de Santa Maria,
de Costitx, a l’arxiprestat des Pla.
Mn. Sebastià Salom Mas, rector de la parròquia de
Nostra Senyora de la Consolació, de Porreres, a
l’arxiprestat des Pla, cessant com a administrador
parroquial de St. Jordi, de la Colónia de St. Jordi.
23/05/14
El Sr. Bisbe ha aprovat els Estatuts de la Confraria
de Sant Tomàs d’Aquino, d’Inca, d’acord amb els
Estatuts marc.
També ha aprovat els Estatuts de la Confraria de la Mare
de Déu dels Dolors, de Sencelles, d’acord amb els
Estatuts marc.
321
Consell Presbiteral
ACTA DE LA I SESSIÓ DEL X CONSELL
PRESBITERAL
Mons. Javier Salinas Viñals, Bisbe de Mallorca, convoca
en primera sessió ordinària els membres del Consell
Presbiteral el dijous, dia 9 de gener de 2014, a les 10 h,
al Seminari Nou, per a l’Acte de Constitució del X Consell
Presbiteral de la Diòcesi de Mallorca. Hi assisteixen
trenta-vuit dels quaranta-tres membres. Tres excusen la
seva assistència. L’ordre del dia i el llistat d’assistència es
troben a l’annex d’aquesta acta.
Comença la reunió resant l’Hora Menor de Tèrcia.
Salutació del Sr. Bisbe
D. Javier saluda tots els assistents, explicant que el
Consell Presbiteral es constitueix en el primer aniversari
de la presa de possessió del Bisbe, que es complirà dia 12
de gener, d’acord amb el dret de l’Església. Exposa el sentit
del Consell Presbiteral, que fa present el presbiteri present
en la Diòcesi, en comunió amb el Bisbe. També recorda la
dimensió del Consell, que és consultiva, no deliberativa.
El Bisbe està obligat a escoltar-lo en algunes matèries per
exercir la seva potestat de govern. Una vegada constituït,
els membres del Consell són consellers, a títol personal, i
en consciència. També informa que el Sr. Bisbe decideix
quan i per què es convoca la plenària del Consell, però hi
haurà tantes sessions com facin falta, ni més ni manco.
Seguidament encarrega al nou Consell la revisió dels
estatuts per reduir el nombre de consellers. En l’elecció
de la Comissió Permanent demana que es pensi bé qui
s’elegeix perquè els encarregarà fer un esborrany dels
322
estatuts que es presentarà en la propera sessió plenària
per a les esmenes que el Consell consideri convenients.
Finalment fa balanç del seu primer any com a Bisbe de
Mallorca i diu que no ha estat res com s’havia imaginat.
Comenta que un prevere li va dir que encara no ens
coneixia, però ell ens vol conèixer cada vegada més en la
fe comuna, en la passió per l’Evangeli.
Constitució del Consell Presbiteral
Acte seguit, el Bisbe signa el decret de constitució del
Consell Presbiteral.
Elecció dels membres de la Comissió Permanent del
Consell Presbiteral
Seguidament es fan les dues votacions que els Estatuts
vigents preveuen per a l’elecció dels membres de la
Comissió Permanent, que queda constituïda de la següent
manera: Mn. Joan Bauzà Bauzà, amb 30 vots; Mons. Joan
Servera Terrassa, amb 30 vots; Mn. Bartomeu Villalonga,
amb 21 vots; Mn. Ramon Lladó, amb 17 vots; i Mn. Marià
Gastalver, amb 13 vots. Tots accepten.
Informacions de part del Sr. Bisbe
- Informa del pròxim Consell Presbiteral, que serà dia
22 de maig, que treballarà sobre la revisió dels nous
estatuts.
- També comenta que una de les crítiques que més li
ha arribat de Mallorca és la complexitat del presbiteri
mallorquí. Troba que els capellans tenen l’autoestima
baixa, amb necessitat d’un canvi. Sorgeixen
preguntes, sobre si cuidam la nostra vida espiritual,
si tenim director espiritual, què podem fer per ajudar
el nostre presbiteri, com passam el temps, què fer
amb tants de capellans que han de dur tres o més
323
parròquies i han de celebrar moltes misses. Considera
que el Consell de Presbiteri ha de fer una reflexió per
ajudar-lo a analitzar l’estat del presbiteri mallorquí.
Per això informa que enviarà una carta a tots els
consellers per demanar-los un petit informe per a
reflexionar plegats sobre com està el presbiteri de
Mallorca. Utilitzaria mètode d’anàlisi DAFO, o FADO
(Fortaleses, Amenaces, Debilitats, Oportunitats),
per a calibrar la salut espiritual i l’estat dels nostres
preveres. El resultat d’aquesta anàlisi ajudarà la
Comissió de Consultors de la Vicaria Episcopal per
als Ministeris Eclesials. Pensa en la vida de cada
prevere, per donar pautes perquè sigui possible el dia
a dia. Així doncs, el proper Consell Presbiteral tindrà
dues parts: revisió dels Estatuts i diàleg sobre els
resultats del FADO, per a situar-nos millor plegats.
I recomana que els germans preveres ajudin cada
capellà en la fraternitat sacerdotal, quan detectin que
algun prevere està passant un mal moment.
- Comenta que està redactant una Carta Pastoral
per indicar les directrius per les quals vol caminar,
començant per plantejar la pregunta de què ens
toca fer a nosaltres com a Església perquè demà,
d’aquí a deu anys, l’Església sigui feel a la seva
missió. Per exemple, ens hem d’organitzar d’una
altra manera. No podem mantenir tantes parròquies.
I també cal plantejar-se com treballam el món de
l’escola diocesana i altres camps de pastoral. En la
carta vol expressar tres punts: 1) aprofitar el temps
nou que ha inaugurat el Papa Francesc, partint de
l’Exhortació apostòlica Evangelii Gaudium, que ens
donaria el marc general; 2) dispositiu i organització
que necessitam per a dur a terme la nostra missió;
3) temes d’especial incidència, oportunitats, que cal
desenvolupar més: la iniciació cristiana, pastoral
324
familiar; el món educatiu i jovent; formació del laïcat;
Seminari, vocacions en general i vida consagrada. La
Carta Pastoral serà el seu camí de ruta a seguir, les
seves indicacions, per on ell veu que hem de caminar
com a Església a Mallorca. Confessa que actualment
pensa molt en el seu ministeri episcopal.
Precs i preguntes
Un conseller agraeix que ja se sàpiga la data del proper
Consell i demana que amb temps d’antelació puguin rebre
l’esborrany per a poder-lo preparar.
Un altre conseller demana que s’aprovi l’acta de l’últim
Consell Presbiteral. El Secretari respon que està aprovada
pel Col·legi de Consultors, durant la Seu Vacant, i es va
publicar en el Butlletí del Bisbat.
Un tercer conseller agraeix l’atenció del Bisbe als capellans.
Un altre membre del Consell demana què es pot fer amb
capellans majors que estan sols. Proposa que el Bisbe o el
Vicari General els puguin obligar a anar a una residència.
Informacions:
- Mn. Antoni Vadell informa dels Exercicis Espirituals
per a capellans, del dia 9 al 14 de març de 2014,
dirigits pel P. Ramon Corretcher, SJ, a Pina. Tots els
capellans rebran una carta de convidada.
- També informa que el Sr. Francesc Torralba, laic
de Barcelona, farà una presentació de l’Exhortació
apostòlica del Papa Francesc i el moment que vivim,
amb la conferència “Anar a les perifèries per a ser
llum del món”. Serà dia 5 de febrer, de 16 a 18 h, al
Seminari Nou, especialment destinada a preveres.
I més tard, a les 19:30 h, al Gran Hotel, farà la
conferència per a tots els interessats. Se l’ha convidat
per a provocar una reflexió sobre el tema. Al mateix
temps, comunica que el P. Norbert Alcover, SJ,
325
-
-
-
-
s’incorpora enguany a la comunitat de Monti-sion, i
podrà ajudar els arxiprestats a reflexionar.
Mn. Marià Gastalver demana si a nivell de Diòcesi
s’està organitzant cap peregrinació per anar a les
canonitzacions a Roma dels Papes Joan XXIII i Joan
Pau II; i com es recullen les reflexions sobre les
famílies. El Sr. Bisbe respon que s’està preparant
una peregrinació diocesana, amb un avió particular,
i amb un programa especial. Mn. Joan Isern informa
que les Delegacions diocesanes de Pastoral Juvenil i
Pastoral Vocacional aniran amb el mateix avió, però
amb una programació més adaptada a ells.
Mn. Ricardo Ramos demana si es podrien fer arribar
a les parròquies els cartells de totes les campanyes de
la Conferència Episcopal. I també informa d’una altra
tanda d’Exercicis Espirituals per a preveres que es
faran a la Carrotja la setmana següent dels exercicis
espirituals organitzats per la Diòcesi.
Mn. Josep Adrover informa que el Sr. Bisbe convoca el
Consell Pastoral Diocesà per dia 8 de febrer de 2014.
Mn. Antoni Vera, arran de la intervenció del Sr. Bisbe,
comenta que ens hem de cuidar mútuament, ens hem
de rearmar, i tots ens hem de sentir protagonistes
per assumir els reptes i desafiaments. A més, tenim
moltes Fortaleses, perquè l’Església de Mallorca no
neix avui, i n’hem d’estar contents.
El Sr. Bisbe clou la sessió donant gràcies a Déu, quan
són les 13:30 h.
Canceller – Secretari General
Acta llegida i aprovada en la sessió ordinària del
Consell Presbiteral de dia 22 de maig de 2014.
326
Delegacions Diocesanes
Delegació
de
Litúrgia
MISSA D’ACCIÓ DE GRÀCIES
PER LA CANONITZACIÓ DELS PAPES
SANT JOAN XXIII I SANT JOAN PAU II
Es diu la missa (oracions i lectures)
del diumenge IV de Pascua.
S’hi poden afegir totes o alguna
de les parts que aquí es proposen:
Monició d’Entrada:
El passat 27 d’abril, a la plaça de Sant Pere de Roma,
el Papa Francesc canonitzava els Papes, predecessors
seus i contemporanis nostres, Joan XIII i Joan Pau II.
El Papa Sant Joan XXIII convocà el concili Vaticà II, que
obrí les portes a l’Esperit i al món sencer, deixant entrar
un aire fresc i renovador. L’anomenaven el papa bo, pel
seu afecte i somriure. Sant Joan Pau II desenvolupà en
el seu extens magisteri les directrius del concili, viatjà i
visità la majoria de països, diverses vegades, i mostrà una
gran proximitat social especialment amb els joves. En les
velleses ens edificà amb la seva malaltia. Avui la nostra
Església de Mallorca dóna gràcies a Déu per aquests dos
nous intercessors en el cel.
Per afegir a la pregària dels feels:
Demanem al Senyor la intercessió dels Sants Joan XXIII
i Joan Pau II per la seva Església pelegrina a la terra, i
per la nostra Diòcesi en especial. Que no deixi mai de
renovar-se amb esperit generós a la llum de l’Evangeli i
327
que sàpiga estar al servei dels més necessitats. Preguem.
Per intercessió de Sant Joan XXIII, demanem al Senyor
per la pau a la terra, suprema aspiració de tota la humanitat a través de la història. Que totes les nacions treballin
per la pau i així respectin feelment l’orde establert per
Déu. Preguem.
Per intercessió de Sant Joan Pau II, demanem al Senyor
per les famílies, que són la base de la societat i el lloc on
les persones aprenen per primera vegada els valors que
les guien durant tota la vida. Preguem.
328
MISA DE ACCIÓN DE GRACIAS
POR LA CANONIZACIÓN DE LOS PAPAS
SAN JUAN XXIII Y SAN JUAN PABLO II
Se dice la misa (oraciones y lecturas)
del domingo IV de Pascua.
Se pueden añadir todas o alguna
de las partes que se proponen aquí:
Monición de Entrada:
El pasado 27 de abril, en la plaza de San Pedro de Roma,
el Papa Francisco canonizaba los Papas, antecesores
suyos y contemporáneos nuestros, Juan XIII y Juan Pablo
II. El Papa San Juan XXIII convocó el concilio Vaticano
II, que abrió las puertas al Espíritu y al mundo entero,
dejando entrar un aire fresco y renovador. Le llamaban
el papa bueno, por su afecto y sonrisa. San Juan Pablo
II desarrolló en su extenso magisterio las directrices del
concilio, viajó y visito la mayoría de los países, varias
veces, y mostró una gran cercanía social especialmente
con los jóvenes. En su vejez nos edificó con su enfermedad. Hoy nuestra Iglesia de Mallorca da gracias a Dios
por estos dos nuevos intercesores en el cielo.
Para añadir a la oración de los fieles:
Pidamos al Señor la intercesión de los Santos Juan XXIII
y Juan Pablo II por su Iglesia peregrina en la tierra, y por
nuestra Diócesis en especial. Que nunca deje de renovarse con espíritu generoso a la luz del Evangelio y que
sepa estar al servicio de los más necesitados. Oremos.
Por intercesión de San Juan XXIII, pidamos al Señor
por la paz en la tierra, suprema aspiración de toda la
humanidad a través de la historia. Que todas las nacio329
nes trabajen por la paz y así respeten fielmente el orden
establecido por Dios. Oremos.
Por intercesión de San Juan Pablo II, pidamos al Señor
por las familias, que son la base de la sociedad y el lugar
donde las personas aprenden por primera vez los valores
que las guían durante toda su vida. Oremos.
330
Documents
Sant Pare
de la
Santa Seu
PEREGRINACIÓN A TIERRA SANTA CON OCASIÓN
DEL 50 ANIVERSARIO
DEL ENCUENTRO EN JERUSALÉN ENTRE EL PAPA
PABLO VI Y EL PATRIARCA ATENÁGORAS
(24-26 DE MAYO DE 2014) SANTA MISA
Plaza del Pesebre (Belén)
Domingo 25 de mayo de 2014
«Y aquí tenéis la señal: encontraréis un niño envuelto en
pañales y acostado en un pesebre » (Lc 2,12).
Es una gracia muy grande celebrar la Eucaristía en el
lugar en que nació Jesús. Doy gracias a Dios y a vosotros que me habéis recibido en mi peregrinación: al
Presidente Mahmoud Abbas y a las demás autoridades;
al Patriarca Fouad Twal, a los demás Obispos y Ordinarios de Tierra Santa, a los sacerdotes, a los valerosos
Franciscanos, las personas consagradas y a cuantos se
esfuerzan por tener viva la fe, la esperanza y la caridad
en esta tierra; a los representantes de los fieles provenientes de Gaza, Galilea y a los emigrantes de Asia y
África. Gracias por vuestra acogida.
El Niño Jesús, nacido en Belén, es el signo que Dios
dio a los que esperaban la salvación, y permanece para
siempre como signo de la ternura de Dios y de su presencia en el mundo. El ángel dijo a los pastores: «Y aquí
tenéis la señal: encontraréis un niño…».
331
También hoy los niños son un signo. Signo de esperanza,
signo de vida, pero también signo “diagnóstico” para entender el estado de salud de una familia, de una sociedad, de todo el mundo. Cuando los niños son recibidos,
amados, custodiados, tutelados, la familia está sana, la
sociedad mejora, el mundo es más humano. Recordemos la labor que realiza el Instituto Effetà Pablo VI en
favor de los niños palestinos sordomudos: es un signo
concreto de la bondad de Dios. Es un signo concreto de
que la sociedad mejora.
Dios hoy nos repite también a nosotros, hombres y mujeres del siglo XXI: «Y aquí tenéis la señal», buscad al
niño…
El Niño de Belén es frágil, como todos los recién nacidos. No sabe hablar y, sin embargo, es la Palabra que
se ha hecho carne, que ha venido a cambiar el corazón
y la vida de los hombres. Este Niño, como todo niño, es
débil y necesita ayuda y protección. También hoy los
niños necesitan ser acogidos y defendidos desde el seno
materno.
En este mundo, que ha desarrollado las tecnologías más
sofisticadas, hay todavía por desgracia tantos niños en
condiciones deshumanas, que viven al margen de la sociedad, en las periferias de las grandes ciudades o en las
zonas rurales. Todavía hoy muchos niños son explotados, maltratados, esclavizados, objeto de violencia y de
tráfico ilícito. Demasiados niños son hoy prófugos, refugiados, a veces ahogados en los mares, especialmente
en las aguas del Mediterráneo. De todo esto nos avergonzamos hoy delante de Dios, el Dios que se ha hecho
Niño.
332
Y nos preguntamos: ¿Quién somos nosotros ante Jesús Niño? ¿Quién somos ante los niños de hoy? ¿Somos
como María y José, que reciben a Jesús y lo cuidan con
amor materno y paterno? ¿O somos como Herodes, que
desea eliminarlo? ¿Somos como los pastores, que corren, se arrodillan para adorarlo y le ofrecen sus humildes dones? ¿O somos más bien indiferentes? ¿Somos tal
vez retóricos y pietistas, personas que se aprovechan de
las imágenes de los niños pobres con fines lucrativos?
¿Somos capaces de estar a su lado, de “perder tiempo”
con ellos? ¿Sabemos escucharlos, custodiarlos, rezar
por ellos y con ellos? ¿O los descuidamos, para ocuparnos de nuestras cosas?
Y aquí tenemos la señal: «encontraréis un niño…». Tal
vez ese niño llora. Llora porque tiene hambre, porque
tiene frío, porque quiere estar en brazos… También hoy
lloran los niños, lloran mucho, y su llanto nos cuestiona. En un mundo que desecha cada día toneladas de
alimento y de medicinas, hay niños que lloran en vano
por el hambre y por enfermedades fácilmente curables.
En una época que proclama la tutela de los menores,
se venden armas que terminan en las manos de niños
soldados; se comercian productos confeccionados por
pequeños trabajadores esclavos. Su llanto es acallado.
¡El llanto de estos niños es acallado! Deben combatir,
deben trabajar, no pueden llorar. Pero lloran por ellos
sus madres, Raqueles de hoy: lloran por sus hijos, y no
quieren ser consoladas (cf. Mt2, 18).
«Y aquí tenéis la señal»: encontraréis un niño. El Niño
Jesús nacido en Belén, todo niño que nace y crece en
cualquier parte del mundo, es signo diagnóstico, que
nos permite comprobar el estado de salud de nuestra
333
familia, de nuestra comunidad, de nuestra nación. De
este diagnóstico franco y honesto, puede brotar un estilo de vida nuevo, en el que las relaciones no sean ya de
conflicto, abuso, consumismo, sino relaciones de fraternidad, de perdón y reconciliación, de participación y de
amor.
Oh María, Madre de Jesús,
tú, que has acogido, enséñanos a acoger;
tú, que has adorado, enséñanos a adorar;
tú, que has seguido, enséñanos a seguir. Amén.
334
DEL 50 ANIVERSARIO
(24-26 DE MAYO DE 2014)
SANTA MISA CON LOS ORDINARIOS DE TIERRA
SANTA Y CON EL SÉQUITO PAPAL
Sala del Cenáculo, Jerusalén
Lunes 26 de mayo de 2014
Es un gran don del Señor estar aquí reunidos, en el Cenáculo, para celebrar la Eucaristía. Al saludarles a ustedes con fraterna alegría, quisiera mencionar con afecto
a los Patriarcas Orientales Católicos que han participado, durante estos días, en mi peregrinación. Les agradezco su significativa presencia, que tanto valor tiene
para mí, y les aseguro que tienen un puesto especial en
mi corazón y en mi oración. Aquí, donde Jesús consumó
la Última Cena con los Apóstoles; donde, resucitado, se
apareció en medio de ellos; donde el Espíritu Santo descendió abundantemente sobre María y los discípulos.
Aquí nació la Iglesia, y nació en salida. Desde aquí salió,
con el Pan partido entre las manos, las llagas de Jesús
en los ojos, y el Espíritu de amor en el corazón.
En el Cenáculo, Jesús resucitado, enviado por el Padre, comunicó su mismo Espíritu a los Apóstoles y con
su fuerza los envió a renovar la faz de la tierra (cf. Sal
104,30).
Salir, marchar, no quiere decir olvidar. La Iglesia en salida guarda la memoria de lo que sucedió aquí; el Espíritu
335
Paráclito le recuerda cada palabra, cada gesto, y le revela su sentido.
El Cenáculo nos recuerda el servicio, el lavatorio de los
pies, que Jesús realizó, como ejemplo para sus discípulos. Lavarse los pies los unos a los otros significa acogerse, aceptarse, amarse, servirse mutuamente. Quiere
decir servir al pobre, al enfermo, al excluido, a aquel que
me resulta antipático, al que me molesta.
El Cenáculo nos recuerda, con la Eucaristía, el sacrificio. En cada celebración eucarística, Jesús se ofrece por
nosotros al Padre, para que también nosotros podamos
unirnos a Él, ofreciendo a Dios nuestra vida, nuestro
trabajo, nuestras alegrías y nuestras penas…, ofrecer
todo en sacrificio espiritual.
Y el Cenáculo nos recuerda también la amistad. “Ya no
les llamo siervos –dijo Jesús a los Doce–… a ustedes les
llamo amigos” (Jn 15,15). El Señor nos hace sus amigos,
nos confía la voluntad del Padre y se nos da Él mismo.
Ésta es la experiencia más hermosa del cristiano, y especialmente del sacerdote: hacerse amigo del Señor Jesús, y descubrir en su corazón que Él es su amigo.
El Cenáculo nos recuerda la despedida del Maestro
y la promesa de volver a encontrarse con sus amigos.
“Cuando vaya…, volveré y les llevaré conmigo, para que
donde estoy yo, estén también ustedes” (Jn 14,3). Jesús
no nos deja, no nos abandona nunca, nos precede en la
casa del Padre y allá nos quiere llevar con Él.
Pero el Cenáculo recuerda también la mezquindad, la
curiosidad –“¿quién es el traidor?”–, la traición. Y cualquiera de nosotros, y no sólo siempre los demás, pue336
de encarnar estas actitudes, cuando miramos con suficiencia al hermano, lo juzgamos; cuando traicionamos
a Jesús con nuestros pecados.
El Cenáculo nos recuerda la comunión, la fraternidad,
la armonía, la paz entre nosotros. ¡Cuánto amor, cuánto
bien ha brotado del Cenáculo! ¡Cuánta caridad ha salido de aquí, como un río de su fuente, que al principio
es un arroyo y después crece y se hace grande… Todos
los santos han bebido de aquí; el gran río de la santidad
de la Iglesia siempre encuentra su origen aquí, siempre
de nuevo, del Corazón de Cristo, de la Eucaristía, de su
Espíritu Santo.
El Cenáculo, finalmente, nos recuerda el nacimiento de
la nueva familia, la Iglesia, nuestra santa madre Iglesia jerárquica, constituida por Cristo resucitado. Una
familia que tiene una Madre, la Virgen María. Las familias cristianas pertenecen a esta gran familia, y en
ella encuentran luz y fuerza para caminar y renovarse,
mediante las fatigas y las pruebas de la vida. A esta
gran familia están invitados y llamados todos los hijos
de Dios de cualquier pueblo y lengua, todos hermanos e
hijos de un único Padre que está en los cielos.
Éste es el horizonte del Cenáculo: el horizonte del Cenáculo, el horizonte del Resucitado y de la Iglesia.
De aquí parte la Iglesia en salida, animada por el soplo
del Espíritu. Recogida en oración con la Madre de Jesús,
revive siempre la esperanza de una renovada efusión del
Espíritu Santo: Envía, Señor, tu Espíritu, y renueva la
faz de la tierra (cf. Sal 104,30).
337
DEL 50 ANIVERSARIO
(24-26 DE MAYO DE 2014)
ENCUENTRO PRIVADO CON EL PATRIARCA ECUMÉNICO DE CONSTANTINOPLA
DECLARACIÓN CONJUNTA DEL SANTO PADRE
FRANCISCO
Y DEL PATRIARCA ECUMÉNICO PARTOLOMÉ I
Delegación Apostólica en Jerusalén
Domingo 25 de mayo de 2014
1. Como nuestros venerables predecesores, el Papa
Pablo VI y el Patriarca Ecuménico Atenágoras, que se
encontraron aquí en Jerusalén hace cincuenta años,
también nosotros, el Papa Francisco y el Patriarca Ecuménico Bartolomé, hemos querido reunirnos en Tierra
Santa, “donde nuestro común Redentor, Cristo nuestro
Señor, vivió, enseñó, murió, resucitó y ascendió a los
cielos, desde donde envió el Espíritu Santo sobre la Iglesia naciente” (Comunicado común del Papa Pablo VI y el
Patriarca Atenágoras, publicado tras su encuentro del
6 de enero de 1964). Nuestra reunión –un nuevo encuentro de los Obispos de las Iglesias de Roma y Constantinopla, fundadas a su vez por dos hermanos, los
Apóstoles Pedro y Andrés– es fuente de profunda alegría espiritual para nosotros. Representa una ocasión
providencial para reflexionar sobre la profundidad y la
autenticidad de nuestros vínculos, fruto de un camino
lleno de gracia por el que el Señor nos ha llevado desde
aquel día bendito de hace cincuenta años.
338
2. Nuestro encuentro fraterno de hoy es un nuevo y necesario paso en el camino hacia aquella unidad a la que
sólo el Espíritu Santo puede conducirnos, la de la comunión dentro de la legítima diversidad. Recordamos con
profunda gratitud los pasos que el Señor nos ha permitido avanzar. El abrazo que se dieron el Papa Pablo VI y
el Patriarca Atenágoras aquí en Jerusalén, después de
muchos siglos de silencio, preparó el camino para un
gesto de enorme importancia: remover de la memoria
y de la mente de las Iglesias las sentencias de mutua
excomunión de 1054. Este gesto dio paso a un intercambio de visitas entre las respectivas Sedes de Roma
y Constantinopla, a una correspondencia continua y,
más tarde, a la decisión tomada por el Papa Juan Pablo
II y el Patriarca Dimitrios, de feliz memoria, de iniciar
un diálogo teológico sobre la verdad entre Católicos y
Ortodoxos. A lo largo de estos años, Dios, fuente de toda
paz y amor, nos ha enseñado a considerarnos miembros
de la misma familia cristiana, bajo un solo Señor y Salvador, Jesucristo, y a amarnos mutuamente, de modo
que podamos confesar nuestra fe en el mismo Evangelio
de Cristo, tal como lo recibimos de los Apóstoles y fue
expresado y transmitido hasta nosotros por los Concilios Ecuménicos y los Padres de la Iglesia. Aun siendo
plenamente conscientes de no haber alcanzado la meta
de la plena comunión, confirmamos hoy nuestro compromiso de avanzar juntos hacia aquella unidad por la
que Cristo nuestro Señor oró al Padre para que “todos
sean uno” (Jn 17,21).
3. Con el convencimiento de que dicha unidad se pone
de manifiesto en el amor de Dios y en el amor al prójimo, esperamos con impaciencia que llegue el día en
el que finalmente participemos juntos en el banquete
Eucarístico. En cuanto cristianos, estamos llamados a
339
prepararnos para recibir este don de la comunión eucarística, como nos enseña san Ireneo de Lyon (Adv. haer.,
IV,18,5: PG 7,1028), mediante la confesión de la única
fe, la oración constante, la conversión interior, la vida
nueva y el diálogo fraterno. Hasta llegar a esta esperada
meta, manifestaremos al mundo el amor de Dios, que
nos identifica como verdaderos discípulos de Jesucristo
(cf. Jn 13,35).
4. En este sentido, el diálogo teológico emprendido por
la Comisión Mixta Internacional ofrece una aportación
fundamental en la búsqueda de la plena comunión entre católicos y ortodoxos. En los periodos sucesivos de
los Papas Juan Pablo II y Benedicto XVI, y del Patriarca
Dimitrios, el progreso de nuestros encuentros teológicos ha sido sustancial. Hoy expresamos nuestro sincero aprecio por los logros alcanzados hasta la fecha, así
como por los trabajos actuales. No se trata de un mero
ejercicio teórico, sino de un proceder en la verdad y en el
amor, que requiere un conocimiento cada vez más profundo de las tradiciones del otro para llegar a comprenderlas y aprender de ellas. Por tanto, afirmamos nuevamente que el diálogo teológico no pretende un mínimo
común denominador para alcanzar un acuerdo, sino
más bien profundizar en la visión que cada uno tiene de
la verdad completa que Cristo ha dado a su Iglesia, una
verdad que se comprende cada vez más cuando seguimos las inspiraciones del Espíritu santo. Por eso, afirmamos conjuntamente que nuestra fidelidad al Señor
nos exige encuentros fraternos y diálogo sincero. Esta
búsqueda común no nos aparta de la verdad; sino que
más bien, mediante el intercambio de dones, mediante
la guía del Espíritu Santo, nos lleva a la verdad completa (cf. Jn 16,13).
340
5. Y, mientras nos encontramos aún en camino hacia la
plena comunión, tenemos ya el deber de dar testimonio
común del amor de Dios a su pueblo colaborando en
nuestro servicio a la humanidad, especialmente en la
defensa de la dignidad de la persona humana, en cada
estadio de su vida, y de la santidad de la familia basada
en el matrimonio, en la promoción de la paz y el bien común y en la respuesta ante el sufrimiento que sigue afligiendo a nuestro mundo. Reconocemos que el hambre,
la pobreza, el analfabetismo, la injusta distribución de
los recursos son un desafío constante. Es nuestro deber
intentar construir juntos una sociedad justa y humana
en la que nadie se sienta excluido o marginado.
6. Estamos profundamente convencidos de que el futuro de la familia humana depende también de cómo salvaguardemos –con prudencia y compasión, a la vez que
con justicia y rectitud– el don de la creación, que nuestro Creador nos ha confiado. Por eso, constatamos con
dolor el ilícito maltrato de nuestro planeta, que constituye un pecado a los ojos de Dios. Reafirmamos nuestra responsabilidad y obligación de cultivar un espíritu
de humildad y moderación de modo que todos puedan
sentir la necesidad de respetar y preservar la creación.
Juntos, nos comprometemos a crear una mayor conciencia del cuidado de la creación; hacemos un llamamiento a todos los hombres de buena voluntad a buscar
formas de vida con menos derroche y más austeras, que
no sean tanto expresión de codicia cuanto de generosidad para la protección del mundo creado por Dios y el
bien de su pueblo.
7. Asimismo, necesitamos urgentemente una efectiva y
decidida cooperación de los cristianos para tutelar en
todo el mundo el derecho a expresar públicamente la
341
propia fe y a ser tratados con equidad en la promoción
de lo que el Cristianismo sigue ofreciendo a la sociedad y
a la cultura contemporánea. A este respecto, invitamos
a todos los cristianos a promover un auténtico diálogo
con el Judaísmo, el Islam y otras tradiciones religiosas.
La indiferencia y el desconocimiento mutuo conducen
únicamente a la desconfianza y, a veces, desgraciadamente incluso al conflicto.
8. Desde esta santa ciudad de Jerusalén, expresamos
nuestra común preocupación profunda por la situación
de los cristianos en Medio Oriente y por su derecho a
seguir siendo ciudadanos de pleno derecho en sus patrias. Con confianza, dirigimos nuestra oración a Dios
omnipotente y misericordioso por la paz en Tierra Santa y en todo Medio Oriente. Pedimos especialmente por
las Iglesias en Egipto, Siria e Iraq, que han sufrido mucho últimamente. Alentamos a todas las partes, independientemente de sus convicciones religiosas, a seguir
trabajando por la reconciliación y por el justo reconocimiento de los derechos de los pueblos. Estamos convencidos de que no son las armas, sino el diálogo, el
perdón y la reconciliación, los únicos medios posibles
para lograr la paz.
9. En un momento histórico marcado por la violencia, la
indiferencia y el egoísmo, muchos hombres y mujeres se
sienten perdidos. Mediante nuestro testimonio común
de la Buena Nueva del Evangelio, podemos ayudar a los
hombres de nuestro tiempo a redescubrir el camino que
lleva a la verdad, a la justicia y a la paz. Unidos en nuestras intenciones y recordando el ejemplo del Papa Pablo
VI y el Patriarca Atenágoras, de hace 50 años, pedimos
que todos los cristianos, junto con los creyentes de cualquier tradición religiosa y todos los hombres de buena
342
voluntad reconozcan la urgencia del momento, que nos
obliga a buscar la reconciliación y la unidad de la familia humana, respetando absolutamente las legítimas
diferencias, por el bien de toda la humanidad y de las
futuras generaciones.
10. Al emprender esta peregrinación en común al lugar
donde nuestro único Señor Jesucristo fue crucificado,
sepultado y resucitado, encomendamos humildemente
a la intercesión de la Santísima siempre Virgen María
los pasos sucesivos en el camino hacia la plena unidad,
confiando a la entera familia humana al amor infinito
de Dios.
“El Señor ilumine su rostro sobre ti y te conceda su favor; el Señor se fije en ti y te conceda la paz” (Nm 6,2526)
Jerusalén, 25 de mayo de 2014.
FRANCISCO
BARTOLOMÉ I
343
Maig 2014
01. Editat per Publicacions de l’Abadia de
Montserrat comença a circular per Mallorca el llibre
de 166 pàgines, escrit per
Mn. Teodor Suau: Ramon
Llull, somni, miracle i
misteri. Una obra mengívola per acostar el Beat al
poble, ara que anam preparant el setè centenari de
son traspàs.
02. L’Ajuntament de Palma ha dedicat un carrer,
en la barriada de Gènova,
a Santa Paula Montalt, la
fundadora de les Escolàpies.
Comença, a Son Bono, una
tanda d’exercicis dirigida
pel P. Josep Maria Casasnovas SJ i Àngela Ferrà.
03. És el primer dissabte
del mes de maig. l’exercici
del Mes de Maria s’ha resat a moltes esglésies, no
344
mancant les tradicionals
cançons que acompanyen
aquesta devoció.
Tres alumnes del Col·legi
La Salle de Palma han recollit, a Roma, en la Casa
Generalícia de La Salle,
el premi del Concurs Internacional LSDREAMS
2014, ja que el treball que
havien presentat a Managing Dreams ha resultat
ser el guanyador.
S’ha celebrat, al Seminari
Nou, la Jornada de Mallorca Missionera. El Sr.
i ha enviat dos joves seglars, Júlia Pozuelo i Joan
Ramon Pose, a la missió
mallorquina del Perú. Mn.
Joan Bauzà ha parlat sobre el voluntariat que treballa a Missions i s’ha fet
també un acte de reconeixement als missioners Sor
Josefina Bujosa, Sor Antònia Campaner, Mn. Barto-
meu Barceló, Mn. Sebastià
Salom, Mn. Pere Mascaró,
per la tasca realitzada en
la missió mallorquina de
Rabiro – Burundi.
04. Aquest diumenge, a
totes les esglésies, s’ha fet
la capta per a les Missions
Diocesanes.
Un milenar de persones
s’han reunit a Lluc tot celebrant el Dia de la Família. El Sr. Bisbe ha presidit
l’Eucaristia. D’una manera singular s’ha destacat
la presència de trenta-cinc
parelles que celebraven
les Noces d’Or i les denou
que celebraven les Noces
d’Argent.
05. El centre de Professorat de Palma ha aixoplugat
el Seminari de formació
permanent per al Professorat de Religió.
Comença, en la Basílica de
Sant Francesc (Palma), la
VII Setmana Internacional d’Orgue Antoni Martorell. L’organista francès
Olivier Latry i l’Orquestra
del Conservatori Superior
de les Illes Balears, sota la
direcció d’Alfredo Oyagüez,
han encetat la setmana.
06. Festa de Sant Pere
Nolasc celebrada joiosament en el temple dels PP.
Mercedaris.
Moderada per la Sra. Marisa Goñi s’ha fet una taula
rodona, al Centre Cultural Sa Nostra, per parlar
del primer any de pontificat del Papa Francesc. Hi
han intervingut Josep Ignasi González Faus, Josep
Amengual i Maria Salleras.
El Sr. Bisbe s’ha fet present en la parròquia de
Son Oliva, on s’hi reuneix
la Comunitat Neocatecumenal, per trobar-se amb
ells i presidir la Santa Missa.
En la basílica de Sant
Francesc, l’organista coreana Shin-young Lee i el
francès Olivier Latry han
ofert un grapat de peces
del mestre Jean Louis
Florentnz.
07. Al Seminari Nou s’hi
han reunit els Arxiprestes sota la presidència del
Sr. Bisbe.
345
El Sr. Bisbe s’ha fet present
en el Consolat de Mar, per
parlar amb el Molt Honorable President del Govern
de les Illes Balears.
El grup de responsables
dels Cursets Prematrimonials, que tenen cura dels
que es fan en la parròquia
de Santa Eulàlia, han tingut una trobada de fi de
curs, en la qual s’hi ha fet
present el Sr. Bisbe.
Avui ha estat l’organista
suís Willibald Guggenmos
qui ha tocat en la VII Setmana Internacional d’Orgue Antoni Martorell.
pel·lícules conegudes per
l’auditori.
Els tutors de 5è dels
Col·legis Diocesans s’han
per compartir experiències
i preparar la trobada que
han de fer.
Amb la presidència del Sr.
Bisbe s’han reunit, en el
Palau, els patrons de la
Fundació La Sapiència.
L’organista petrer Rafel
Riera ha omplert de notes
la Basílica de Sant Francesc, tot celebrant aquesta
Setena Setmana Internacional d’Orgue.
08. Les Religioses Escolàpies han fet avui la
diada dedicada a la Mare
de Déu en aquest mes de
maig, titular del centre
educatiu. Cada alumne
ha fet l’ofrena d’una flor,
acompanyada d’un cant i
d’una pregària. Tot seguit
la Unitat de Música del
Quarter General de la Comandància General de Balears ha ofert un Concert,
interpretant diferents peces de música clàssica i de
09. L’Ajuntament de Palma ha dedicat un carrer
a l’etern aprenent de cristià. Des d’ara es dirà Passatge d’Eduardo Bonnín
(04.05.1917- 06.02.2008),
el carrer que, entrant pel
carrer dels Caputxins, té la
sortida a la plaça del Comtat del Rosselló. Abans, el
Sr. Bisbe, en l’església dels
PP. Caputxins, que guarda
les despulles d’Eduardo
a l’entrada del temple, ha
celebrat la Santa Missa.
346
Escola Catòlica de les
Illes Balears s’ha reunit al
Col·legi Madre Alberta i els
docents de Religió a l’etapa Infantil ho han fet al
Seminari Nou per escoltar
Maria José Figueroa Iñíguez.
Interpretant l’obra Ectasy
del P. Antoni Martorell, i
altres obres d’altres autors, el pianista alemany
Eberhard Lauer ha participat en la Setena Setmana
Internacional d’Orgue de
Sant Francesc.
10. Uns dos-cents col·
laboradors de les activitats
de Càritas s’han reunit a
Sa Mina (Lloseta), per acabar el II Pla Estratègic de
Càritas. El Sr. Bisbe ha
saludat els assistents i encapçalat la pregària. El Sr.
Jaume Martorell ha fet un
parlament sobre l’Evangelii gaudium i la seva incidència en la nostra tasca
d’acció social. S’ha elegit
un nou Consell Directiu,
en el qual han entrat set
representants del voluntariat i s’ha aprovat el nou
Pla Estratègic pels propers
quatre anys.
Segueix, al Seminari Nou,
el Curs d’iniciació a la lectura musical, organitzat
per la Delegació de Litúrgia.
L’Associació “Amics del
Seminari”, que reuneix
un bon esplet d’antics
alumnes del Seminari de
Son Gibert, s’ha reunit a
Pollença per fer un homenatge a Mn. Miquel Costa
i Llobera. El Sr. Bisbe ha
presidit l’Eucaristia, on no
hi han mancat els càntics
més clàssics del Seminari:
Canticum Amoris, Jovenívola, Magnificat, Pange lingua. Els autors de la lletra
i de la música de l’himne a
la Verge Assumpta del Seminari n’han explicat multitud de detalls, que han
fet gaudir fervorosament
l’auditori. Després d’un
dinar al Port, s’ha pujat a
Cala Murta, on els antics
alumnes Pau Seguí i Bernat Cifre han fet una sucosa conferència de l’eximi
poeta i s’ha recitat El Pi de
Formentor.
347
11. És el Diumenge del
Bon Pastor i a tot arreu
s’ha pregat demanant
moltes i santes vocacions a la vida sacerdotal i
religiosa.
Dues gran pintures de
Sant Joan XXIII i Sant
Joan Pau II, obra del P. Miquel Garau SJ, posades al
presbiteri, han presidit la
Missa d’Acció de Gràcies
que el Sr. Bisbe ha celebrat a la Seu, tot agraint la
canonització d’aquest dos
Papes.
Els Terciaris Caputxins
han fet avui el seu pancaritat a Bellver. Han resat el
rosari, fet el Mes de Maria
i participat en la Missa que
el P. Lluís Arrom ha celebrat en la capella de sant
Alonso Rodríguez. Han arribat fins al Castell per visitar l’exposició que hi ha
sobre els Monjos de Cabrera.
Ha acabat, a Sant Honorat, el Curs d’interioritat
que hi ha donat el Sr. Josean Manzanos i a Santa
Llucia ha acabat el Taller
de Meditació “Pràctiques
per créixer en unificació”
348
que ha donat el Sr. Enrique Martínez Lozano.
Les Germanes Oblates
han organitzat una paella solidària, al Parc de la
Mar, per poder mantenir el
Casal Petit.
Seguint la convidada que
ha fet el Papa Francesc
“Sortim a les places per
anunciar Crist. Ell ens salvarà”, els neocatecumenals de la zona d’Inca han
sortit a la plaça de Santa
Maria la Major per anunciar Jesucrist que ens salva
i ens estima.
13. En el Col·legi de les
Religioses Escolàpies hi
ha tornat a haver festa,
ja que Sor Bernarda Calero ha complit noranta
anys, havent-ne dedicat
més de seixanta al servei
de les barriades de Santa
Catalina i Son Espanyolet.
Alumnes i antics alumnes,
pares i professors han
volgut retre-li un senzill
homenatge oferint-li diferents obsequis i participant en el dinar que havien preparat.
Els amics del Camí de
Santiago s’han reunit, en
la parròquia de la Mare de
Déu de Montserrat, per no
deixar de fer camí i renovar-se espiritualment, per
retrobar l’alegria de la fe.
La parròquia de Portals,
dins la Unitat Pastoral
Costa de Calvià, ha aixoplugat la conferència del
Dr. Enric Benito: “Afrontar
y acompañar el proceso de
morir, desde la aceptación
y la confianza”.
Comença, a l’església del
Socors, la Novena a Santa
Rita.
14. La Fundació Bona
Llum Oftalmèdic ha recollit, entre els alumnes de
3r i 4t d’ESO del Col·legi
Sagrat Cor, la quantitat
de 66 ulleres graduades,
111 ulleres de sol i altres
complements que seran
repartits entre Guatemala
i Etiòpia, llocs on treballa
aquesta Fundació.
Segueix a Portals el cicle
de conferències “Morir:
comprender y aprender
a vivir en confianza”; en
el qual Mn. Josep Antoni
Guardiola ha parlat sobre
“La resurrección, respuesta de Dios Padre”.
15. Més de quatre-cents
alumnes que estudien 5è
de Primària en els Col·
legis diocesans s’han trobat a Lluc, per participar
en la XIV jornada que havien preparat. Han sabut
mirar les moltes de coses
que ells mateixos fan “des
del cor...”, i així han pogut
veure que Jesús també
moltes vegades obra des
del cor. El Sr. Bisbe s’ha
fet present en la jornada i
ha compartit el seu temps
amb els alumnes.
“Maria, la dona que ha trobat Déu en la tendresa” ha
estat el tema desenvolupat
per Mn. Teodor Suau en
la parròquia de Sant Miquel.
A Portals, el Sr. Àlex Puiggalí, responsable del servei
d’atenció espiritual i religiosa dels malalts que hi ha
a l’Hospital de Sant Joan
de Déu, ha parlat sobre:
“Cuando ante la muerte
necesitamos a Dios aún
más cercano”.
El P. Jordi Llompart TOR,
349
en la parròquia de Sant
Ferran, ha parlat sobre
“Jesús ante el éxito y el
fracaso”.
16. El Sr. Bisbe ha administrat el sant sagrament
de la Confirmació en el
Col·legi Llaüt del Parc Bit
de Palma.
17. Al Seminari Nou, organitzada per la Delegació
de Pastoral Juvenil, hi ha
hagut una trobada per als
animadors tot reflexionant
sobre l’Evangelii gaudium.
La CONFER mallorquina
s’ha reunit en el Santuari
de Lluc, i allà s’hi ha fet
present el Sr. Bisbe per
acompanyar els/les Religiosos/ses.
Els PP. Miquel Mascaró i
Agustí Martí, actual i antic
Procurador de les Missions
dels PP. dels Sagrats Cors,
han celebrat la santa Missa, en sufragi dels benefactors, amics i col·laboradors
difunts, en l’església dels
Sagrats Cors i han fet la
presentació dels projectes
missioners que actualment duen endavant.
350
Aquest dissabte ha estat
un dia de portes obertes a
l’Arxiu Capitular, tenint
la necessitat d’haver de fer
tres torns perquè tots els
interessats el poguessin
visitar.
És la festa de Sant
Pasqual
Bailón,
patró
de les Associacions Eucarístiques, per això els
adoradors nocturns de
sa Pobla, Pollença, Calvià i Palma s’han reunit
a Crestatx per celebrar-li
la festa. Mn. Joan Juan i
Bordoy, diaca, ha presidit
la celebració, que s’ha vist
seguida d’un refrigeri.
El Sr. Bisbe s’ha fet present en la Parròquia de
la Mare de Déu del Carme del Port de Felanitx,
per administrar el sant sagrament de la Confirmació a un grup de membres
d’aquella comunitat parroquial.
18. Avui ha estat el Dia Internacional dels Museus,
diada a la qual s’ha adherit el Museu Diocesà, oferint diferents horaris per a
infants i per a adults.
La Unitat Pastoral Costa
de Calvià ha fet una diada
espiritual en la parròquia
de Palmanova, on no hi ha
mancat el festival “Locura
de Dios” i la Missa comunitària.
Avui els membres del
Camí
Neocatecumenal
han sortit de la parròquia
de la Sagrada Família (Palma), per anunciar que Jesús és viu, ha ressuscitat,
per les places i els carrers
de Palma.
El Sr. Bisbe ha celebrat la
santa Missa en la seu de la
Fundació Natzaret.
19. Mons. Lluís Francesc
Ladària i Ferrer ha estat investit Doctor Honoris Causa en la Pontifícia
Universitat de Salamanca.
L’acte ha estat presidit pel
President de la Conferència Episcopal Espanyola,
amb l’assistència de diferents Bisbes i no hi ha
mancat la presència del
Sr. Bisbe de Mallorca.
La Germana Maria Luisa
Díaz-Arias, en el Seminari
Major, ha parlat al volun-
tariat que treballa en la
Pastoral de la salut, sobre
“Déu prepara una ciutat
per a ells”.
20. S’ha acabat d’estampar, en la col·lecció Maregassa de l’editor Lleonard
Muntaner, el llibre de Mn.
Guillem Muntaner: L’hora
del gran discerniment.
Filosofia, Teologia i So·
cietat: qüestions obertes,
on en cinc capítols, l’autor
ens ajuda per a l’anàlisi
que cal fer del nostre món
i a enfocar el futur en formes plenes de frescor i de
nou coratge.
21. El professor Gaspar
Valero ha guiat una visita a la Seu per mostrar la
restauració que hi feren el
Bisbe Pere Joan Campins i
l’arquitecte Antoni Gaudí.
S’ha reunit, a Son Roca,
sota la presidència del Sr.
Bisbe, el Consell Diocesà
d’Assumptes Econòmics.
S’han beneït, a l’església
del Socors, les roses de
Santa Rita per a la festa
de demà.
351
22. Al Seminari Nou s’hi
ha reunit el Consell Presbiteral per estudiar els
nous Estatuts que regiran
aquest organisme durant
els propers anys.
Ha començat, a Son Fe, un
Curset de Cristiandat. El
Sr. Guillem Dezcallar n’és
el Rector.
S’ha reunit, al Palau, la
Comissió d’Art Sagrat i
Patrimoni.
han participat les diferents esglésies cristianes
que fan camí a Mallorca,
tot meditant el capítol XIV
de Sant Joan
Mn. Antoni Vera ha presidit la celebració litúrgica
que s’ha fet en la parròquia de Jesucrist Rei del
Vivero, tot celebrant els
75 anys de l’erecció canònica d’aquella parròquia
(1938).
23. Organitzada per la
Delegació d’Ensenyament
s’ha fet una jornada sobre la nova llei d’Educació
LOMCE i el lloc que hi té
l’assignatura de Religió. El
Sr. Antoni Roura, editor
dels materials de Religió
del Grup SM, n’ha explicat
la normativa jurídica i el
Sr. Bisbe ha agraït la feina que fan els professors
en els centres públics i els
ha encoratjats en la tasca
assignada.
25. Avui ha estat el Sr.
Bisbe que, tot celebrant
aquest aniversari, ha presidit la Missa i ha beneït la
nova imatge de Jesucrist
Rei que presidirà el temple
parroquial del Vivero
En un ambient de fe, família i alegria la Fraternitat
Missionera Verbum Dei
ha celebrat, en el Centre
d’Espiritualitat d’Establiments, els cinquanta anys
de vida missionera d’Assumpció Gomila, Anna
Miquel, Maria de la Portilla, Catalina Morey, Margalida Llauger, Maria Forteza, Maria Picó, Carme
Thomàs, Anna Moranta,
Joana Picó, Magdalena
24. Tot pujant al Santuari de la Mare de Déu de
la Victòria (Alcúdia), s’ha
fet la XXVIII Peregrinació Ecumènica, en la qual
352
26. Festa de Sant Felip
Neri. Mn. Antoni Vadell ha
presidit la celebració dels
PP. de l’Oratori a Palma i
Mn. Joan Pons l’ha presidida a Porreres.
L’Equip Directiu d’Escola
Catòlica s’ha reunit amb
el Sr. Bisbe en el Palau
Episcopal.
de les Germanes de la Caritat, s’han reunit a Sencelles, vora la tomba de la
Beata Francinaina, sota
l’eslògan: “Obre el teu cor
al món i a totes les relacions”. Mn. Bartomeu Villalonga, antic alumne, ha
celebat la Missa.
La Fundació Baltasar
Coll
Tomàs, nascuda
l’estiu de 2010 per atendre
tres àmbits de la nostra
societat: social, cultural i
religiós, ha fet avui, en la
capella del Santíssim de la
Seu, amb la presència del
Sr. Bisbe, la presentació
de la traducció que féu el
canonge llucmajorer del
Càntic dels càntics. Llibre
de 76 pàgines, editat per
Lleonard Muntaner, amb
una bella i sucosa presentació del també canonge
Suau i Puig.
27. La pianista Lydia Maria Bader ha fet un concert, en la Sala del Mar
Vermell, del Monestir de
les caputxines.
257 alumnes de quart
d’ESO, que acaben la Secundària en els Col·legis
28. El Sr. Bisbe ha visitat,
a
sa
Indioteria, les instal·lacions de
l’Associació Jovent.
Vida Creixent ha pujat
a Lluc per fer-hi, vora la
Mare de Déu, l’acabatall
del curs pastoral.
Aguiló, Isabet Nadal i Magdalena Ramis. El P. Vicenç
Esplugues ha presidit la
celebració plena d’alegria i
d’acció de gràcies.
El Sr. Bisbe ha anat a la
parròquia de la Immaculada Concepció de Caimari,
per donar el sagrament de
la Confirmació a un grup
de feligresos.
Ha mort a Roma el P.
Bartomeu Mas i Burguera CR. Els Llombards
16.11.1924.
353
L’Emm. Cardenal Lluís
Martínez
Sistach,
Arquebisbe de Barcelona,
a la Seu, ha fet, amb la
presidència del Sr. Bisbe, una conferència sobre l’arquitecte Antoni
Gaudí, aquest any que
celebram l’aniversari de
l’acabament de la reforma
duta a terme en el nostre
temple major.
29. La Sra. Catalina Mas
ha guiat una visita a la
Seu per donar a conèixer
la restauració que fa cent
anys dugueren a terme el
Sr. Bisbe de Mallorca i Antoni Gaudí.
L’Arxiconfraria de la Mare
de Déu de l’Amor Hermós, en el Monestir de la
Puríssima Concepció, ha
començat el solemne Tridu
per celebrar la festa.
30. El restaurant El Cruce
(Vilafranca) ha aixoplugat
el sopar solidari que els
Missioners dels Sagrats
Cors havien organitzat per
dur endavant les obres del
Centre Missioner P. Pere
Riera, en el Barrio 22 de
354
Enero (Buenos Aires), que
podrà atendre unes siscentes famílies.
El Sr. Bisbe ha administrat
el sagrament de la Confirmació en la parròquia de
Sant Miquel de Felanitx.
31. El professorat de Religió dels Centres públics
s’ha reunit en el Col·legi
Bisbe Verger (Santanyí)
per celebrar-hi el final de
curs.
Aquest mes de maig ha sortit, dels obradors del Centre de Pastoral Litúrgica de
Barcelona, el número 116
de la Col·lecció Emaús, on
Mn. Teodor Suau publica Els sagraments en la
vida dels deixebles, fulletó de 109 pàgines, amb un
pròleg del Vicari Episcopal
per a l’Evangelització del
Bisbat de Mallorca. Amb
llenguatge senzill i clar,
el canonge mallorquí ens
ofereix una introducció als
sagraments, una exposició a cada un d’ells, seguit
d’unes preguntes per a la
reflexió i el diàleg en grup
i una breu bibliografia per
aprofundir-hi. Sens dubte
serà una eina ben útil als
catequistes per als quals
ha estat pensat.
El Sr. Bisbe s’ha fet present en la vila de Sineu.
Ha pogut saludar les Concepcionistes del Monestir,
i en la parròquia ha administrat el sagrament de
la Confirmació al grup de
feligresos de les quatre parròquies de la Unitat Pastoral de Sineu, Sencelles,
Llubí i Costitx que s’hi havien preparat.
Cronista Diocesà
355
In memoriam
SOR MARÍA DE L’AMPARO ARROM SANCHO
Era natural d’Artà, va entrar a la nostra Congregació de
Germanes de la Caritat dia 18 de març de 1942, als 23
anys.
Va estudiar el magisteri per a maternals i pàrvuls i
auxiliar de clínica, convalidant posteriorment els estudis
per a obtenir el títol ATS.
Durant tota la seva vida va exercir d’infermera o mestra
de pàrvuls en els pobles on va ser destinada: la Casa
General a Palma, la Clínica Naval (Palma), Vallecas
(Madrid), Sant Joan, Sisante (Cuenca), Manacor i
Formentera.
Va passar per la Residència Sanitària Son Dureta
(Palma), l’Hospital de Manacor, Port de Pollença, Son
Rapinya (Palma), Binissalem, Pollença, Colònia de Sant
Pere, Crist Rei (Inca), Artà. A Son Roca (C/ Bellavista,
5) hi va anar l’any 1975 per participar en les tasques
d’educació de nins deficients. Destinada a Vilafranca,
va ser infermera de l’ambulatori de Manacor durant 16
anys, fins que li arribà la jubilació.
L’any 1998 passà a formar part de la Comunitat de
Porto Cristo (comunitat de germanes majors), fins a la
seva mort, el 18 de març de 2014.
Les germanes la veien una persona emprenedora,
amb caràcter, perfeccionista en les coses que se li
356
encomanaven i amb una mà molt fina per a cosir i fer
labors.
Estimava molt el seu poble d’Artà, les seves arrels, i
xalava de conversar de les seves festes.
El dia abans de morir, no ha estat malalta, li diguérem:
“–Avui vindrà el metge a veure-la i no l’aixecarem”; ens
estranyà la seva resposta: “–Estic en les vostres mans,
feis el que trobeu”.
Descansi en Pau
COMUNITAT DE GERMANES DE LA CARITAT
Porto Cristo
357
SOR JERÒNIMA CAÑELLAS MATAS
Sor Jerònima, va néixer a Santa María dia 6/12/1929.
La major de quatre germans i l’única dona. El seu ideal
fou esser Germana de la Caritat i sempre va topar amb
l’oposició del seu pare, amb l’excusa que ella seria
l’encarregada de cuidar-los en esser majors.
Va entrar a la Congregació de Germanes de la Caritat el
30/09/1960 i professà a la vida religiosa el 29/09/1962.
Els primers anys els dedicà a estudiar Educació Infantil
preparant-se per a la tasca docent amb els infants, als
qui dedicaria part de la seva vida. Comença el seu camí
com a germana de la Caritat al col·legi de Sant Rafel on,
a més de fer escola als més petitons, feia els viatges de
recollida i acompanyament dels alumnes del col·legi de
Sant Rafel. Amb molta cura, alegria i tendresa acollia
petits i grans. Tots ben contents d’anar amb l’autocar
de “Sor Jeroni”. Va esser la primera dona de l’Estat
espanyol amb permís de conduir autocars i la primera i
única religiosa dins la nostra Congregació.
Altres destins: Coll d’en Rabassa, Seminari Major del
Bisbat, on exercí de responsable. A Inca per estar prop
dels pares. A s ’Arenal on, al llarg de 19 anys es dedicà a
l’ensenyament dels petits d’EI, a la catequesi i juntament
amb altres, cuidava de la parròquia i de la porteria del
convent fins que la malaltia li ho va permetre. Finalment
a Establiments, on tan sols la pogueren cuidar dos
mesos i on acabà amb el seu amén a la terra dia 22 de
març i aconseguí el seu primer al·leluia en el cel.
358
A cada comunitat on va viure, fou una bona germana de
la Caritat, disponible en tot el que estava al seu abast.
Era de fàcil relació amb la gent, afable, i acollidora, la
qual cosa la feia agradable de convivència i amb ella s’hi
estava bé. El temps per a Sor Jerònima comptava segons
el que estava amb la persona. Va viure intensament la
seva vida cristiana i religiosa. Els qui hem tingut la
sort de conèixer-la, d’haver viscut amb ella i d’estimarla, gaudim d’un bon record, i que el seu exemple de
simplicitat, senzillesa, valentia i seny ens animi a viure
la vida d’entrega a Déu i als germans.
Jerònima, gràcies pel bon record que ens has deixat, per
viure amb intensitat, per saber estimar i fer estimera,
per oferir la teva amistat, i estimar tant la Congregació,
per la disponibilitat, servei i ajuda, per fer feliços els del
teu voltant, pel teu caràcter alegre, optimista, obert i
acollidor.
Jerònima, tens el cel ben guanyat, descansa en la pau
del Senyor, i gaudeix eternament del seu amor.
Comunitat de GC de s’Arenal
359
360
Butlletí Oficial
del Bisbat
de
Mallorca
Any CLIV / 6
Juny 2014
361
Sumari
Bisbat de Mallorca
Any CLIV / 6
Juny 2014
Redacció i
Administració:
Apartat 26.
07080
Palma de Mallorca.
Dipòsit Legal
P.M. 335-1958.
Imprès a
Serveis Gràfic
Eugeni,
C/ Temple, 16
07001
Palma de Mallorca
362
SR. BISBE
-Homilia en la clausura del monestir de Santa
Elisabet, de monges de l’Orde de Sant Jeroni. 364
-Homilia en la Missa Estacional de Pentecosta
amb les comunitats catòliques de diferents
llengües i cultures......................................... 369
-Homilia en la festa de Jesucrist Sacerdot. Diada
sacerdotal.................................................... 373
-Homilia en la Missa Estacional per a
l’entronització de la imatge de Sant Joan XXIII
a la Parròquia de Sant Alonso Rodríguez de
Palma........................................................... 378
-Convocatòria per a la festa de Jesucrist Sacerdot............................................................... 384
-Carta als preveres de Mallorca.......................... 386
-Convocatòria a la vigília del Corpus................. 392
-El Bisbe de Mallorca convida els diocesans a
unir-se al Sant Pare en la seva oració per la
pau.............................................................. 394
-Comunicat del Sr. Bisbe de Mallorca a la Casa
Reial per l’abdicació del Rei Joan Carles I..... 395
-Col·lació del ministeri de lector.......................... 396
-Cessaments...................................................... 396
-Nomenaments.................................................. 397
Sant Pare
-Oración por la paz. Palabras del Santo Padre
Francisco................................................... 399
- In memoriam................................................... 419
363
Sr. Bisbe
HOMILIA EN LA CLAUSURA DEL MONESTIR DE
SANTA ELISABET, DE MONGES DE L’ORDE DE
SANT JERONI
Monestir de Santa Elisabet (Palma), 1 de juny de 2014
Benvolguts germans sacerdots, senyor vicari general,
pare provincial, germanes jerònimes, senyora presidenta
del Consell de Mallorca, senyor regidor de l’Ajuntament
de Palma, germanes i germans:
Aquest dia d’avui és un dia meravellós per al cristià, és
el dia de la festa de l’Ascensió del Senyor. És la festa que
proclama el triomf de Crist, del seu amor més fort que la
mort. Aquell que va ser enviat: “Tant estimà Déu el món
que va donar el seu Fill”, torna al Pare i hi torna amb la
seva humanitat, una humanitat marcada per les ferides,
per les dificultats, pel dolor del món, però transformada
com un anunci de la victòria a què estam tots cridats.
És un dia que realment subratlla aquest fet del triomf
de Crist, Senyor de l’univers, Senyor de la història, que
“tornarà al final dels temps per judicar els vius i els
morts”, però mentrestant desapareix de la nostra vista,
s’amaga, sembla que no hi és present, tot i que les seves
paraules que hem escoltat a l’evangeli són clares: “Jo seré
amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.”
La primera lectura que hem escoltat posa de relleu el
centre mateix del que és l’evangeli, del que és la nostra
situació com a cristians: l’evangelista sant Lluc ens narra
aquí en els Fets dels Apòstols l’origen de tots nosaltres,
d’on venim nosaltres, i quin és el principi. Primer hi ha
com una sorpresa per part dels Apòstols, no esperaven que
364
Jesús ressuscitàs, com ho va fer. No esperaven tampoc
la resposta que Jesús va donar. Una vegada ressuscitat,
li pregunten: “És ara que restablireu el Regne?” És ara
quan es mostrarà la vostra potència, la novetat del vostre
Regne entre nosaltres? I la resposta de Jesús és definitiva,
radical: “Rebreu l’Esperit Sant, l’Esperit Sant vos donarà
força al vostre cor perquè siau els meus testimonis.” Aquí
comença el Regne. El Regne no comença com l’havien
imaginat ells. Comença d’aquesta manera, a través de la
vida dels Apòstols i de tots aquells que han seguit el seu
camí, entre els quals hi som nosaltres. I com comença?
En la humilitat de la nostra carn, de la nostra història,
però impulsats per la força de l’Esperit. Ell, ressuscitat,
dóna l’Esperit i Ell resta amb nosaltres tots els dies fins
a la fi del món per aquest Esperit.
I a nosaltres ens pertoca una doble missió: invocar aquest
Esperit i demanar-ne l’auxili i, al mateix temps, conduïts
per Ell, donar testimoni, el testimoni de la fe, el testimoni
de la fe que es manifesta de múltiples maneres, però és
aquesta la nostra vocació. Per això la raó de ser de la
nostra vida: ens reunim, ens concentram en la pregària,
escoltam de nou les paraules del Senyor celebrant els
sagraments, perquè aquí és Ell que ve a visitar-nos i ens
dóna el seu Esperit Sant, perquè puguem ser els seus
testimonis. Perquè en realitat el Regne de Déu comença
aquí quan l’Esperit Sant habita el nostre cor, quan
lliurement el deixam actuar en nosaltres. I amb aqueix
Esperit la missió, l’anunci: “Anau, anau per tot el món i
donau testimoni.”
Estimats, és un dia meravellós perquè és un dia que
al mateix temps que es manifesta el triomf de Crist, el
triomf definitiu: Aquell que va venir ha tornat a la glòria
del Pare, al mateix temps es manifesta la nostra història,
365
el nostre futur. També nosaltres seguirem el nostre Cap,
també nosaltres que som el seu Cos visible en la història.
I mentrestant és la nostra hora, és l’hora dels cristians.
Nosaltres som hereus d’aquesta història i per això avui
és un dia per omplir, per obrir el nostre cor i portar-lo
més lluny i alhora per arrelar-lo molt en aquesta terra,
perquè aquí és on hem de donar testimoni.
I el testimoni pot ser múltiple, pot ser de moltes maneres.
I un que està subratllat en la història i en la vida de
l’Església és el testimoni de la pregària. I les germanes
jerònimes, elles, han pregat tants anys aquí, en aquesta
casa, més de cinc-cents anys pregant aquí! I han intentat
que la pregària fos alhora la font de la seva germanor,
d’una comunitat de germanes, i al mateix temps el fruit
d’una capacitat d’acollida dels altres, per manifestar la
bellesa de la fe en l’art aquí tan present, en aquest edifici.
Tot això ha estat el fruit de la seva vida. Elles han realitzat
el seu testimoni aquí entre nosaltres durant tants anys
i avui nosaltres estam donant gràcies a Déu perquè la
seva vida ha adquirit ara una nova forma, és com un
èxode, surten d’aquí per anar a una altra comunitat,
surten d’aquí per continuar oferint la seva pregària, per
continuar realitzant això a què han estat cridades: ser
permanents en la pregària en nom de tota la comunitat
eclesial.
Gràcies, germanes, per tantes coses que heu viscut
aquí. Gràcies sobretot per la vostra presència. No hi
ha eloqüència més gran que la dels fets: ser-hi dia a
dia, continuar, una comunitat que continua. I aquesta
comunitat que continua, continuarà ara, d’una altra
manera, també a Inca, amb unes altres germanes.
Enriquireu aquella comunitat, vos enriquiran a vosaltres
i així serà possible que aquesta experiència i aquest
366
testimoni de vida comunitària i de pregària continuï a la
nostra Diòcesi.
Germanes, és un moment difícil certament. Tota
transformació sempre és difícil. Pot ser molt poètica,
però qui la viu, la viu marcada pel dolor. Però és un dolor
que dóna fruit, és un dolor que val la pena. Qui estima
està disposat a patir i aquí hi ha la qüestió: sempre és
aquesta la realitat que acompanya les nostres vides. A
nosaltres que restarem aquí, a Ciutat, doncs, ens pertoca
la gratitud i la pregària per vosaltres. I a vosaltres, allà
on estareu, a Inca, juntament amb les altres germanes
jerònimes, també vos pertocarà la memòria, el record per
tots nosaltres i per tanta gent que heu conegut i que vos
estima i que té relació amb vosaltres.
Mirau, dins d’aqueixa història sempre hi ha un punt que
ens uneix a tots, un fil conductor visible, no invisible sinó
visible, que uneix aquesta gran família de Déu, aquest Cos
de Crist en la història que és l’Església. I és la celebració
de l’Eucaristia. Cada vegada que celebrarem l’Eucaristia,
serà el Crist mateix que ens unirà, serà el seu Esperit que
habitarà el nostre cor, serà Ell qui ens recordarà el nostre
destí: donar testimoni, un testimoni de fe, un testimoni
d’amor, un testimoni d’esperança enmig del nostre món.
La vostra missió és una missió amagada, però és una
missió de gran sentit, de gran fruit, perquè en últim terme
és el record permanent per a tota la comunitat eclesial
que Déu val la pena per si mateix, val la pena que sigui
estimat i, per tant, Ell queda. L’existència d’un monestir
és el record i la memòria de la presència de Déu entre
nosaltres.
I quan celebrem l’Eucaristia, sempre ens trobarem tots
units, tot i que estiguem allà o aquí, tot i que cadascú
367
estigui en la seva feina. Cadascú de nosaltres, cristians,
en distints llocs del món i de les responsabilitats en què
ens trobem, sempre estam units perquè som cristians
perquè l’Esperit de Déu habita el nostre cor. Som
cristians, com diu Jesús, perquè el seu Regne ja està
entre nosaltres, perquè ens ha donat l’Esperit que ens
uneix a Ell i ens destina a donar testimoni de la seva
presència entre els altres.
Anem a continuar la celebració. Nosaltres podríem
dir molts discursos, moltes paraules. Bé, ja, arribat
el moment, uns altres faran la història. Nosaltres
senzillament li diem al Senyor: Gràcies per tants d’anys
d’entrega amagada, però lluminosa finalment, perquè no
es pot amagar l’alegria quan esta dins el cor, no es pot
amagar la força de la fe quan es viu. Gràcies, Senyor, per
aquesta comunitat que ara, en el seu èxode, segur que
arribarà a una nova experiència comunitària que enfortirà
les seves vides i podrà continuar amb la missió a què
està destinada dins l’Església: ser pregària permanent
per tots nosaltres. Amén.
368
HOMILIA EN LA MISSA ESTACIONAL DE
PENTECOSTA AMB LES COMUNITATS CATÒLIQUES
DE DIFERENTS LLENGÜES I CULTURES
Parròquia del Corpus Christi (Palma), 8 de juny de
2014
Germans i germanes tots:
Cuando yo era pequeño, en la catequesis, el párroco
de mi parroquia nos reunía y estábamos moviéndonos
todos y de cuando en cuando decía: “¿Pero el Señor está
con nosotros o no está? Si no está, pero si está…”. Una
pregunta interesante porque esa es nuestra fe. Él está con
nosotros. Está y el hecho de que estemos aquí reunidos
es porque el Señor está con nosotros, porque no nos ha
dejado solos, ha cumplido su promesa: “Yo estaré todos
los días con vosotros hasta el final del tiempo.” Esta es
la realidad de nuestra fe.
Nosotros sabemos que Él está y el signo de que está
es esta variedad que tenemos aquí: cada uno de un
pueblo, de una cultura, de una lengua, cada uno, una
experiencia; reunidos todos, y esta unidad todavía va a
ser más fuerte cuando celebremos la Eucaristía, cuando
repartamos el Pan en el que Cristo mismo se nos da como
alimento de nuestra vida.
Pero, daos cuenta, nada de esto sería posible sin el
Espíritu del Señor. Porque el Espíritu es uno y cada
uno somos diferentes. El Espíritu es uno y cada uno
de nosotros tiene distintas lenguas, distintos idiomas,
distintas costumbres, pero estamos unidos. Todos
nosotros podemos decir que hablamos todas las lenguas,
como al principio, como hemos escuchado en la lectura
de Pentecostés: todos se entendían y eran de pueblos
369
diferentes, y, ¿por qué puedo decir eso? Porque todos los
cristianos formamos parte del pueblo de Cristo que es la
Iglesia, y la Iglesia habla todos los idiomas. Aquí están
todos los cristianos, todos seguidores de Jesús y cada
uno tiene su lengua y todos son la Iglesia, de Cristo y,
por tanto, si yo formo parte de esta Iglesia hablo todos
los idiomas. Ninguno es extraño, nadie puede decir: “Tú
eres forastero, tú eres de fuera.” No, no. ¿Por qué? Porque
hay un idioma común, hay algo que nos une, que es el
Espíritu Santo.
Recordad el evangelio. Jesús, cuando se despide de sus
discípulos, le pide al Padre: “Padre, que sean uno como
tú y yo somos uno.” ¿Y cómo es posible eso? Es posible
porque el Espíritu que une al Padre y al Hijo, el Espíritu
del Amor, el Amor mismo, Él mismo habita en nuestro
corazón. Él nos lo ha enviado. Lo hemos leído en el
evangelio: “Exhaló el Espíritu.” Exhala el Espíritu para
que llene nuestro corazón, para que nunca os olvidéis de
quién sois. Sois de Cristo y sois un pueblo extendido por
todas las naciones y tenéis una misión: hablar todos una
lengua común. ¿Y cuál es esa lengua común? ¿Es el ruso,
es el árabe, es el catalán, es el castellano, el inglés como
en la primera lectura? Sí, una diversidad de colores, como
un mosaico. Y lo común, ¿qué es? Lo común es Dios que
habita en nuestro corazón, el Espíritu de Dios que habita
en nuestro corazón. El Espíritu de Dios está en nosotros
y nos ha querido unir al amor con que Jesús quiere al
Padre y el Padre quiere a Jesús. Entramos en el corazón
mismo de Dios, en la vida misma de Dios. Dios no se ha
quedado lejos de nosotros, no está lejos. Está tan cerca
que, como dice la canción, “casi lo puedo tocar, porque
habita mi corazón”.
370
Demos gracias al Señor porque Él continúa con nosotros.
Y pensemos esto: cada uno de nosotros tiene una misión
común: ser signo e instrumento del Espíritu de Dios.
¿Y cómo seré signo e instrumento del Espíritu de Dios?
Si mi vida, si tu vida, se parece a la de Jesús, sigue el
camino de Jesús. Dios nos ha dado al Espíritu para que
tengamos una certeza: que somos amados y Él habita en
nuestro corazón y nos hace instrumentos de su amor.
Pero para seguir el camino, para no perdernos, nos ha
dado a Jesús. Mirándole a Él es como sabemos el camino
a seguir para vivir según este Espíritu.
Vamos, pues, a continuar la celebración, pero no
olvidemos una cosa: se notará que somos cristianos,
se notará que llevamos el sello del Señor, porque nos
amamos unos a otros. Se notará que somos cristianos
porque nos importa el amor y no anteponemos nada a él.
Una causa difícil, siempre será difícil, siempre será una
lucha, nunca lo conseguiremos del todo, al menos según
nuestras fuerzas, únicamente si nos dejamos guiar por el
Espíritu. Por eso, tenemos que pedírselo al Señor: “Señor,
transforma mi corazón. Aviva mi vida, no me dejes solo.
Condúceme incluso cuando todo se oscurece, cuando
las dudas me vienen a la cabeza, cuando las dificultades
están presentes en mi vida. Ilumíname para que, en
último término, como el que ya no puede más, espera y
te dice: ‘En tus manos estoy, aquí me abandono’, que me
abandone yo. Señor, pongo en ti mi fuerza y mi confianza.”
Es por eso por lo que los cristianos también necesitamos
con el esfuerzo de amar, de hacer más hermoso el mundo,
la oración. Sin Él, sin el Espíritu de Dios, no podemos
hacer nada. Nos han leído la segunda lectura en chino
mandarín, ¿verdad? Daos cuenta de que en esa lectura
371
se dice: “Nadie puede decir: ‘Señor Jesús’ si no es por el
Espíritu.” Nadie puede decir “quiero a Jesús” si no es por
el Espíritu. Por eso, pidámosle al Señor que su Espíritu
alimente nuestras vidas.
Y también pidamos en nuestra oración hoy especialmente
por la comunión y la paz entre los pueblos. Todos
vosotros sois de pueblos diferentes y cada uno de los
que estamos aquí tenemos nuestras dificultades, nuestra
crisis económica, ¿verdad? También el Papa esta tarde se
reunirá en Roma para orar con distintos líderes políticos,
gracias a Dios, por la paz de Oriente, por la paz en Tierra
Santa y todos los pueblos que la habitan, por la paz en
Israel y Palestina, la paz en Líbano y Siria, por la paz en
Egipto y los demás países. Pues bien, oremos también
por la paz en nuestra tierra, la de cada uno, que ahora
es esta, pero venís de donde venís y nunca lo olvidaréis,
y siempre será aquel punto al que vosotros reconoceréis.
Oremos por la paz entre los pueblos para que así en
verdad digamos: “Sí, el Espíritu de Dios habita en nuestro
corazón y hace que no nos sea indiferente el dolor de los
demás, sino que estemos dispuestos a ofrecer nuestras
vidas por la oración y por la paz.”
Y ahora, continuamos proclamando juntos la fe que nos
une, la fe que nos une a todos nosotros. Cuando nos
preguntan: “¿Y tú, eres católico? –Te lo diré y proclamaré
mi fe”, que es una forma de decir que eres católico. “¿Y
tú, eres católico? –Sí, porque participo en la Eucaristía
los domingos. No puedo vivir sin celebrar la Eucaristía.
No puedo vivir sin recibir a Jesucristo Dios y unirme a
Él en la Eucaristía. Sí, porque pertenezco a un pueblo
en el que caben todos, donde nadie se siente extranjero,
porque todos participamos de una misma fe.” Amén.
372
HOMILIA EN LA FESTA DE JESUCRIST SACERDOT
Diada sacerdotal
Santuari de Lluc, 12 de juny de 2014
Benvolguts germans sacerdots:
Estam aquí, en aquest santuari, que s’anomena “Cor
de Mallorca”, perquè aquí hi vénen tantes persones a la
pregària per amarar les seves vides amb la intercessió de
la Mare de Déu, que és model sempre del que significa
creure, esperar i estimar en Déu. I, per això, confiant a
Maria les nostres vides, volia aquest matí també donar
gràcies al Senyor per aquest do del sacerdoci que hem
rebut.
Durant molts dies en els mesos passats, en les reunions
vostres, vos he fet preguntes. Vos preguntava sobre
la vostra situació, sobre què podríem fer per viure
més plenament el vostre ministeri: tantes paraules,
tantes realitats que s’han manifestat, però realment,
en aquest moment, la més decisiva és aquesta: estam
aquí. Hem vingut aquí, som sacerdots, som el presbiteri
de Mallorca. Jo pens que els fets són els que van per
davant de les paraules. Podrem tenir més o menys teories
lluminoses per respondre a les nostres inquietuds, i seran
necessàries, però el més decisiu és aquesta voluntat,
aquesta determinació: venir, ajuntar-se amb els altres
germans. I venir aquí per donar gràcies al Senyor, per a
la lloança, per demanar al Senyor la llum i la força per
continuar endavant.
De més a més, en aquest dia en què acabam d’escoltar
aquesta conferència tan rica, tan intensa, en què se’ns
recorda l’itinerari viscut pels papes sant Joan XXIII i sant
Joan Pau II. Un itinerari viscut per molts de vosaltres que
celebrau aquest dia, en aquest moment també volem fer
373
festa pels vostres cinquanta anys de ministeri sacerdotal,
per altres que en fan seixanta, un altre que en fa setantacinc i d’altres que en fan vint-i-cinc. Són moments que
recordam aqueixa història, aqueix recorregut. No venim
d’ara mateix, venim de lluny. I tot el que se’ns hi ha dit,
tot això ressona a les nostres vides a través del ministeri
dels papes sant Joan XXIII i sant Joan Pau II.
Trob que és un moment intens, perquè, temeu-vos-ne,
és aquesta mateixa història. Ells van per davant, però la
història continua en nosaltres i continua especialment
quan nosaltres celebram l’Eucaristia. L’Eucaristia és
el fil conductor, el fil d’or que va lligant la història dels
cristians, perquè és Crist mateix enmig nostre que ens
reuneix, i és Crist mateix que ens convida a la lloança.
Estimats, necessitam més que mai (sempre diem aquesta
frase, és molt recorreguda “més que mai”, no?). Però
necessitam testificar, especialment en aquest temps, la
nostra convicció, la missió del nostre sacerdoci, el que
som. Mirau, aquest món és un món marcat per la tècnica
i la tècnica vol dir instruments, mediacions: què hem de
fer, com ho hem de fer, com ens hem d’organitzar, com
hem de fer una cosa, com l’altra. Però sabem molt bé
nosaltres, els cristians, que estam destinats a ser místics i
a ser profetes, les dues coses, que van unides. La mística,
que vol dir viure les coses des de l’actitud interior, des
de dins el cor, des d’allò que no és visible als ulls dels
altres, però que es manifesta en el nostre comportament.
I ser profetes, tenir la capacitat, no ser muts, de no restar
muts davant de les situacions que vivim del món nostre,
que moltes vegades sembla que desitja Déu, però no el
cerca. Ho sembla, i realment desitja Déu, però se’n va a
beure a altres fonts que no assaciaran la seva set. I no
podem ser muts davant d’això, sinó proclamar el Crist,
no tenir por de proclamar-lo.
374
I per això ens convenen molt aquestes dues lectures que
hem escoltat. La lectura del sacrifici d’Isaac, que també és
el sacrifici d’Abraham, i també, aquest moment de Jesús
a Getsemaní. Són lectures que ens ajuden a comprendre
el nostre ministeri. Perquè el sacerdoci cristià té la imatge
en Crist mateix. I el moment intens del sacerdoci és el
seu sacrifici, la seva entrega, el seu lliurament a la creu.
I qui anuncia aquest lliurament és precisament aquesta
imatge, aquesta estampa de Getsemaní: Jesús davant
d’aquesta situació en què demana al Pare que el deslliuri
del que li ha de venir damunt i a poc a poc va entranthi i finalment s’abandona a la seva voluntat. I és que el
sacrifici de Crist no és simplement sofriment, sinó que
és aquest acte, aquesta pasqua.
El sacrifici és la pasqua, és passar de nosaltres al Pare,
abandonar-nos més i més a les seves mans i tenir també
l’actitud d’Abraham, que s’abandona, fa el gran esforç, ha
caminat, ha voltat, ha fet tantes coses, però se li demana
la més decisiva: on és el teu cor? I el cor d’Abraham està
en Déu, s’abandona absolutament a les seves mans.
Aquest és el punt decisiu. Per això tot sacrifici, en sentit
cristià, és sempre l’acte pel qual retornam al Pare. És
entrar en la vida, fer el camí de Jesús, de la seva Pasqua,
de la seva Mort, de la seva Resurrecció, Ascensió. És fer
aquest camí i aquest és el camí que ens cal a tots i hem
de demanar-li al Senyor que ens ajudi per viure’l: viure
la nostra vida com un do, com un do a Déu.
El papa Francesc, a vegades d’una forma insistent, a
vegades d’una forma que ens arriba a la caricatura, parla
que ser capellà no és un ofici, que no és ser funcionari
de no sé què, sinó que diu que tornem al fons mateix
de la nostra missió. Per què continues essent capellà?
Per què vols ser capellà? Sí, certament hi som allà. N’hi
375
haurà que quedaran molt tocats per la necessitat dels
altres, per ajudar aquest món, per canviar, per millorar,
per expressar la misericòrdia de Déu. Sí, per anunciar
l’Evangeli, tantes coses! Però en últim terme ser capellà
va unit a un acte de fe, una donació, una donació amb el
Crist per a ser un signe de Crist mateix pel bé del món,
per a la vida del món. I ser-ho en aquesta forma que és
el ministeri sacerdotal, un ministeri que és un servei en
què prestam tot el que som perquè Crist pugui fer-se
visible enmig del nostre món, tot i les nostres mancances.
Perquè l’Església en aquest món sempre camina davall el
signe de la creu, i això vol dir davall el signe de la limitació,
de la dificultat, de la foscor. No estarà mai clar del tot,
tot perfectament visible. No, sempre hi haurà dificultats,
sempre ens acompanyaran, i sempre ens acompanyaran
les nostres limitacions. Hem vist avui aquí, en la narració
de la santedat de sant Joan XXIII i també de sant Joan
Pau II, com al final no han aparegut com a superhomes,
sinó que apareixen com el que són. Però en ells sí que
hi ha hagut aquest impuls que és diví, que ve de Déu, i
que hem de demanar. Hem de demanar-lo perquè no és
obra nostra. Nosaltres, per a retornar al Pare, per a fer
aquest camí de retorn, de confiar en Déu i d’abandonarnos en Ell, necessitam recolzar-nos en Crist mateix. És
en Ell. I per això celebram l’Eucaristia i per això nosaltres
confessam la seva glòria, i per això nosaltres fem aquest
camí contínuament.
Estimats germans, anem a continuar la celebració. És el
Senyor qui ens convida. I ens convida que també nosaltres
com Crist diguem: “Aquí som, Senyor, per a fer la vostra
voluntat.” És aquesta donació interior la més decisiva.
I això ha de concretar-se després en una vida humil,
senzilla. A vegades, no sempre, tindràs l’oportunitat de
376
ser heroi. Però és una heroïcitat que no t’has fabricat tu,
sinó que t’és donada. Tal volta no tindràs més remei que
fer un gest, un signe, algun acte realment grandiós. Però
el més gran és fer actes grandiosos, però humils, senzills,
moltes vegades invisibles a la publicitat, i que van fent-se
cada dia. Aixecar-se, pregar cada dia. Cada dia atendre la
gent que ens ve a visitar, sortir a l’encontre de tot el qui té
necessitat, visitar un malalt, dir una paraula d’esperança
a qui està desesperat, celebrar l’Eucaristia, tot i que de
vegades pugui semblar que repetim el mateix, però és
Crist mateix qui és allí; portant el perdó dels pecats a
aquell que el necessita. És sempre aquest signe, aquest
quefer que ens va acompanyant dia a dia.
Pensau això: la normalitat de la nostra vida comença
normalitzant-la, fent-la així en el petit, en un programa
quotidià. Sense abandonar-nos a les nostres pors ni a
les sensacions que a vegades puguem tenir d’estar com
atordits o decebuts davant de les situacions, sinó com
en aquella anècdota, que m’ha agradat, d’aquella imatge
de Crist a la qual deia sant Joan XXIII: “El tenc en el
meu comodí, aqueix crist que jo mir i ell em mira i jo li
parle.” Aquesta és la relació amb Ell. Demanem al Senyor
aquesta força i acceptem que és en el quotidià, en el dia
a dia, com anam fent aqueix camí nostre.
Però l’important és, torn al principi, la determinació de
ser. Ser capellà i estar enmig del nostre poble. La Mare de
Déu ens ajuda sempre amb la seva pregària. Simplement
contemplant-ne la imatge i contemplant tots aquells que
la miren, un queda edificat, confortat. I un, quan surt
del santuari, diu: “Senyor, aniré endavant, ho intentaré
de bell nou. Confii sempre en el vostre amor, perquè la
Mare em sosté.” Amén.
377
HOMILIA EN LA MISSA ESTACIONAL PER A
L’ENTRONITZACIÓ DE LA IMATGE DE SANT
JOAN XXIII A LA PARRÒQUIA DE SANT ALONSO
RODRÍGUEZ DE PALMA
15 de juny de 2014
Queridos hermanos todos en el Señor, queridos hermanos
sacerdotes y diácono:
Estamos en un día hermoso, aunque está un poco así
triste porque hay nubes y las nubes nos agradan a todos,
pero nos cansa, nosotros somos gente de luz. Pues bien,
aunque exteriormente pueda estar así como está, sin
embargo, aquí está la luz, porque hemos venido a la
iglesia en este domingo de la Trinidad, en este domingo
donde entramos, se nos invita a entrar en este misterio
de Dios y a vivirlo.
Dios, que es amor, nos ha manifestado su amor de
muchas maneras. Pero ha querido comunicarnos a través
de sus acciones, de las acciones de Dios con nosotros,
quién es Él realmente. Él no es un Dios solitario, es un
Dios único. Solo hay un Dios, “a Él solo adorarás, a Él
solo servirás”, pero es el Dios que es misterio de amor:
Padre, Hijo y Espíritu Santo. Padre, que es origen de todo.
El Hijo, en quien Él tiene sus complacencias y por quien
actúa y por quien se hace visible en este mundo, de tal
modo que el mismo Jesús dice: “Quien me ha visto a mí,
ha visto al Padre.” Y Espíritu, que es el amor que se tienen
el Padre y el Hijo, ese amor que también se derrama en
nuestros corazones para que nosotros participemos de
la vida misma de Dios.
Al confesar hoy nuestra fe en Dios, confesamos también
que nosotros, por su gracia, estamos unidos a Él,
378
formamos parte de su vida misma, porque desde el día
de nuestro bautismo la semilla de la vida eterna está en
nuestro corazón y el Espíritu del Señor, el Espíritu de
amor que une al Padre y al Hijo, está entre nosotros. De
tal manera que se cumple aquella palabra de Jesús en
que el Señor le pide al Padre: “Yo se lo pediré al Padre y
os dará un Defensor, yo habitaré entre vosotros. El Padre
y yo haremos morada en vosotros.”
Esta es la razón de ser de nuestra vida, daos cuenta de
que no se trata aquí simplemente de hacer cosas buenas,
así sin más. Sí, claro que hay que hacerlas, pero se trata
de saber que nuestra vida está enraizada en Dios. ¿Has
visto un árbol? ¿Allí que se ve? Pues el tronco, las hojas,
el fruto, pero sus raíces quedan ocultas. Así también
nuestra vida en Dios. Parece que funcionamos como si
estuviéramos solos y el Señor ha querido no solamente
ser el fundamento de todo, el creador de cielo y tierra,
sino aquel que quiere habitar en nuestro corazón y nos
ha dado un camino para llegar hasta Él, para que no
nos perdamos, que es Jesucristo. Así, el Espíritu Santo
es el amor de Dios en nuestro corazón que nos une a
Él. Jesucristo es el Camino, la Verdad y la Vida que nos
conduce hacia el Padre y todos nosotros, así unidos,
formamos la gran familia de Dios que es la Iglesia.
Es una fiesta para abrir los ojos, los ojos no estos nada
más, sino los interiores. Creer realmente que tu vida,
mi vida, a pesar de todos los límites que tenemos, de
nuestras dificultades, de nuestras imperfecciones, sin
embargo, está habitada por Dios. Formamos parte de
su vida misma y, por tanto, cada uno de nosotros somos
colaboradores con Él. De ahí la llamada constante que
se nos hace a la santidad, que es que el amor de Dios
resplandezca tanto en nosotros que hagamos las obras
379
de Jesús. Esta es nuestra vida: la llamada a ser santos,
es decir, a ser más parecidos a Jesús. Y eso es posible
no solamente porque nos lo impongamos por un acto de
determinación, de voluntad: tiene que ser así. No, sino
porque sabemos que no puede ser de otra manera si Dios
está en nuestro corazón, si Dios cuenta con nosotros, si
somos de su familia, ¿cómo no nos pareceremos a Él?
¿Cómo no parecernos a Jesús? Ciertamente que tenemos
que luchar siempre. La vida es una lucha, porque es un
acto de libertad y tenemos que elegir siempre entre Jesús
y otros caminos que no nos llevan a Él. Pero en último
término, ese es nuestro camino. Estamos con Él.
Y esa es la experiencia de los santos. Los santos son
aquellos que se han dejado empapar de tal modo por ese
Dios que es amor que su vida misma, sin darse cuenta
ellos, resplandece en ese amor. Es lo que ocurre con
san Juan XXIII. Ya sabéis, hoy bendecimos su imagen,
vendremos aquí a venerarla. Nos ayudará como una
memoria. Los cristianos no adoramos las imágenes,
nosotros veneramos la imagen porque es como una
ventana abierta a Dios. Las imágenes nos conducen hacia
Él, nos recuerdan también que los santos son nuestros
intercesores, ellos interceden por nosotros. Nos recuerdan
un camino a seguir.
El camino de Juan XXIII es muy sencillo, es el “Papa
bueno”, como decimos. En su lecho de muerte resonaba
ya en toda la Iglesia este hecho, este reconocimiento de
su santidad. Un hombre santo, un hombre bueno, un
hombre que, ante todo, en su ministerio quiso siempre
ser instrumento de paz. Su lema episcopal era “obediencia
y paz”, así lo resume él, y el lema es un poco el que da
el tono a su vivir, lo que constituye, diríamos, el secreto
de su vida, y es “obediencia y paz”. Quiso ser siempre
380
obediente, disponible a la acción de la Iglesia. No se
resistió a ningún cometido que le dieron. Que no fue fácil.
Lo enviaron a Bulgaria, lo enviaron después a Turquía,
después estuvo en París, en una cantidad de situaciones
difíciles, complicadas. En todo lugar siempre fue bueno.
San Ignacio de Loyola, cuando hablaba de cómo tiene
que ser el superior de una comunidad, le ponía muchas
condiciones, pero al final decía: “Por lo menos que sea
bueno, que sea bondadoso.” Eso es lo importante, que
sea bondadoso. Y él tenía muchas cualidades, pero esa
la tenía en grandes cantidades. Él entendía la obediencia
como esa disponibilidad para no resistirse a la propuesta
que hiciera la Iglesia. Y en último término, su secreto
más hondo: no resistirse a la Providencia de Dios,
abandonarse siempre a su Providencia, estar en sus
manos. Aquello de Abraham, que camina con Isaac y no
sabe cómo acabará aquello y dice: “Dios proveerá.” Ten
calma, Él te llevará, tú abandónate.
Por tanto, es un santo que da confianza, no es un santo
que inspire temor o un esfuerzo imposible de alcanzar
para nosotros. Es un santo bondadoso y que sabe
degustar los bienes de la vida: la amistad, la cercanía de
los demás, compartir un dolor, una dificultad, hacer algo
por los otros. Es algo que está al alcance de todos. Es un
hombre sobre todo que, en medio de las dificultades, y
las tuvo bien gordas, siempre se abandonó en manos de
Dios. “Dios proveerá, tengamos paciencia.”
Y por eso, atrevido, convocó el Concilio Vaticano II, ahora
que celebramos sus cincuenta años. Pues él convocó este
concilio con una doble intención: fidelidad a lo que es la fe
de la Iglesia y una voluntad de acercarla, de aproximarla
a los demás, de hacerla comprensible y significativa, de
que los demás comprendieran que realmente el Evangelio
381
no solamente es “evangelio”, “buena noticia”, porque lo
decimos como dice el Señor, sino porque lo percibimos
como tal. Es verdad, es una gran noticia ser amados de
Dios, ser perdonados por Él, la promesa de la vida eterna,
tener en la vida una misión que cumplir, tratar a los
demás como hermanos, tener la confianza de sabernos
amados de Alguien que nos ama, que es nuestro Padre.
Pues bien, esta fue su propuesta: un concilio de toda la
Iglesia para esto. ¿Y para qué más? Para la unión de todos
los cristianos. Porque si no hay unión, si no somos uno,
es imposible, no somos significativos, no realizamos el
mensaje de Jesús, su promesa. Somos la gran familia de
Dios, ¿cómo se entiende una familia así dividida? Para la
unidad de los cristianos y para la acogida y el servicio de
todos, donde haya una causa humana que necesite de la
paz, allí estaremos. No seremos ajenos a ninguna causa
que realmente procure el bien de los otros. Y este fue su
lema, así en él realizó el Concilio, en el que se cumplió
la segunda parte de su lema que era “paz”, “obediencia
y paz”. Es el gran papa promotor de la paz. Su última
encíclica, ‘Paz en la tierra’. Esta encíclica fue fundamental
también para el concilio, para los que elaboraban los
textos y pensaban qué tenían que decir sobre este tema.
Así, queridos amigos, esta es la alegría que tenemos
hoy también en el corazón mismo de esta fiesta que da
gracias, que glorifica a Dios que es amor, Padre, Hijo y
Espíritu Santo. Un hijo predilecto, Juan XXIII, que es
para nosotros un motivo de gozo y de alegría, y es como
un espejo en el que mirarnos para decir: “Todo lo que
Dios es habita en mi corazón, todo lo que Él nos dice es
posible que transforme nuestras vidas.” Todo lo que Dios
es se realiza en cada uno de nosotros y en Juan XXIII de
forma espléndida, siendo un pastor bueno y un pastor
382
disponible siempre al servicio de la Iglesia. Un pastor
disponible para hacer el bien donde se encontraba.
Vamos, pues, a continuar la celebración. Ahora
proclamaremos el credo, que es la fe que nos une. Ahí se
expresa a este Dios que es amor, este misterio. Siempre,
¿verdad?, Dios es un misterio que supera todos nuestros
cálculos. Únicamente Él puede hablar de sí mismo, Él
puede revelarnos quién es. Él nos ha querido revelar cómo
es. Las lecturas que hemos proclamado nos lo recuerdan.
Solamente Dios puede hablar bien de Dios, solamente Él
puede decirnos quién es. Y el credo que proclamamos es
esa forma de expresarlo que la Iglesia a través del tiempo
ha ido meditando y ha dicho: “Este es nuestro Dios, es
el Dios creador de cielo y tierra, es el Hijo Jesucristo, es
el Espíritu Santo que nos convoca como hermanos, nos
perdona los pecados y nos llama a la vida eterna.” Vamos,
pues, a proclamar este credo. Amén.
383
Convocatòria per a la festa de Jesucrist Sacerdot
Palma, 23 de maig de 2014
Benvolguts germans preveres,
Vull convidar-vos a la gran diada sacerdotal de
germanor del nostre presbiteri: la festa de Jesucrist Gran
Sacerdot per sempre, en el marc d’un any que ha estat
pròdig fins aquí en esdeveniments de gran significació
eclesial, com la recent canonització de dos papes alhora:
Joan XXIII i Joan Pau II.
Per començar recordant-los, tindrem abans de
la missa una conferència del vicedegà de la Facultat de
Teologia de Catalunya, prevere de l’Església de Girona,
sobre els darrers sants.
Així doncs, serà el dijous 12 de juny a les 11
h, a la sala de la Santa Figura del Santuari de Lluc:
“Joan XXIII i Joan Pau II, dos sants del Concili Vaticà
II”, per Mn. Joan Planellas i Barnosell, rector en el
Baix Empordà, vicedegà de la Facultat de Teologia de
Catalunya, professor d’Eclesiologia a la mateixa Facultat,
i director de la Revista Catalana de Teologia.
A continuació hi haurà la magna concelebració
de l’Eucaristia a la Basílica, a les 12 h.
Com és costum, en la jornada sacerdotal a Lluc
retrem l’homenatge tradicional als preveres, diocesans i
religiosos, que celebren les noces d’or o d’argent de la seva
ordenació. Enguany, per primera vegada, l’ampliarem
384
també als qui compleixen seixanta anys de ministeri
presbiteral. I, naturalment, no pot mancar el record
de sufragi pels qui ja han passat durant aquest darrer
any cap a la Casa del Pare. Després de la celebració,
participarem en l’habitual dinar de germanor.
Preguem el Senyor per la santificació de tot el nostre
presbiteri mallorquí, perquè el nostre sacerdoci sigui de
cada vegada més testimoni de fe i signe de la presència de
l’Únic Sacerdot, Jesucrist, enmig del seu Poble i davant
el món.
Deman als arxiprestes que, o bé ells mateixos o bé
altres companys, es cuidin de facilitar-hi l’assistència
de tots, especialment dels sacerdots amb dificultats per
causa d’edat, de salut o de falta de mitjans.
Invoc la benedicció de Déu sobre tots, saludant-vos
ben cordialment,
Bisbe de Mallorca
385
Carta als preveres de Mallorca
Palma, 2 de juny de 2014
Benvolguts germans sacerdots,
La celebració de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot
és una oportunitat de refermar la nostra germanor
presbiteral. Cadascú de nosaltres té la seva pròpia
història, en la qual podem reconèixer les marques que
Déu ha deixat en l’exercici del nostre ministeri. En una
trobada com aquesta, val la pena donar gràcies a Déu i
demanar la seva ajuda perquè la gràcia de l’Esperit Sant
que ens ha consagrat a imatge sacramental de Crist
Cap i Pastor de l’Església continuï impulsant les nostres
vides. No deixem que ningú apagui el foc que l’Esperit
ha encès en la nostra vida ministerial.
Us escric aquestes lletres sabent que la meva autoritat
no és semblant a la d’un directiu de la nostra societat.
No som l’empresari que n’ha contractat alguns perquè
cooperin amb ell en la consecució d’una determinada
finalitat. Vosaltres, com jo, hem estat cridats pel Crist, i
posats al front del seu poble per servir-lo. L’exercici de
la meva autoritat té com a fonament la fe en el Senyor, i
l’obediència al seu camí de vida. Quan aquesta realitat
es debilita, tant en mi com en vosaltres, realment tot
resulta molt complicat, i no acaba d’anar endavant la
missió que se’ns ha confiat. Per això ens cal recordar
que tots vàrem dir un dia: “Aquí em teniu, Senyor, he
vingut per fer la vostra voluntat.” I això es va concretar
en la meva obediència al Sant Pare i al Col·legi Episcopal;
i en vosaltres, en l’obediència al Bisbe. Això configura
la nostra vida. Ens cal no oblidar aquest fonament. En
aquesta línia, us recoman la lectura del capítol 12 de la
386
Carta als Hebreus, en el qual el Senyor ens convida a
veure la nostra vida com un camí a recórrer, tot acceptant
les dificultats com a correccions que desvetllen en
nosaltres el desig d’una major entrega:
“Així, doncs, també nosaltres, envoltats d’un núvol tan
gran de testimonis, traguem-nos tot impediment, i el pecat
que tan fàcilment ens subjecta, i llancem-nos a córrer
sense defallir en la prova que ens és proposada. Tinguem
la mirada fixa en Jesús, el qui ens ha de guiar pel camí
de la fe i el qui la porta a la plenitud. Ell, per arribar a la
felicitat que li era proposada, va suportar el suplici de la
creu, sense fer cas de la vergonya que havia de passar, i
està assegut a la dreta del tron de Déu. Tingueu present
aquell qui va suportar un atac tan dur contra la seva
persona de part dels pecadors; així no us deixareu abatre,
cansats i sense forces. En la vostra lluita contra el pecat,
encara no heu hagut de resistir fins al punt de vessar la
sang, i per això heu oblidat les paraules d›encoratjament
que Déu us adreça com a fills: Fill meu, no refusis la
correcció del Senyor, no et cansis quan ell et reprèn,
perquè el Senyor corregeix els qui estima, castiga els fills
que ell acull. Vosaltres sofriu, doncs, per tal de rebre
una correcció: Déu us tracta com a fills. Perquè, quin fill
hi ha a qui el seu pare no corregeixi? Si a tots els toca la
seva part de correcció però vosaltres us quedeu sense,
vol dir que sou bastards i no pas fills legítims. Els nostres
pares terrenals ens corregien, i no per això deixàvem
de respectar-los. Molt més, doncs, ens hem de sotmetre
al Pare que ens dóna lesperit perquè visquem. Ells ens
corregien per poc temps i com els semblava bé; Déu, en
canvi, ens corregeix mirant el que ens convé per fer-nos
participar en la seva santedat. La correcció, de moment,
no sembla que porti alegria, sinó tristesa; però, més tard,
els qui han passat per aquest entrenament en cullen el
387
fruit pacífic d›una vida justa. Per això, enfortiu les mans
que defalleixen i els genolls vacil·lants, i aplaneu la ruta
per on passen els vostres peus. Així el qui va coix no hi
prendrà mal i, més aviat, es posarà bo” (Heb 12, 1-13).
En aquesta hora de l’Església, el Senyor posa davant
nosaltres el testimoni i la paraula del Papa Francesc,
obrint-nos a noves possibilitats pastorals, allunyant-nos
de la lògica que ens concentra en nosaltres mateixos. A
la seva llum ens cal demanar-nos què hem de fer perquè
l’Església continuï, ara i sempre, oferint l’Evangeli a
tots. La resposta no ha de tenir com a punt de partida
la comptabilitat de les nostres forces: quants som,
quines edats..., com si l’Església només fos qüestió dels
capellans. Certament no podem caminar entre els núvols.
La nostra mirada ha d’estar amarada per la fe en l’acció
de l’Esperit que condueix l’Església. Sota el seu impuls
hem de valorar la nostra missió quotidiana: la celebració
de l’Eucaristia, la disponibilitat per escoltar els qui tenen
necessitat de rebre la misericòrdia de Déu, l’acollida de
les persones que ens visiten o demanen alguna ajuda,
especialment els malalts, l’acompanyament dels pares i
catequistes, la presència entre els qui creixen en la vida
i en la fe... Es tracta de sembrar i sembrar sense defallir,
i per això és necessari ser-hi, ser-hi present. Cert que
moltes vegades ens toca ser molt itinerants, però és
necessari organitzar-nos per a ser-hi. I en tot això, l’edat
i la salut de cadascú compta, però tots podem contribuir
en la missió. Tot comença per ser-hi. Si estam amb la
gent, si compartim les seves inquietuds, si “feim olor
d’ovella”. I aquí tots podem oferir una resposta.
Tots compartim una gran preocupació respecte del futur
de la nostra Diòcesi. Però el futur es va construint des
del present, i una actitud molt important a combatre
388
és la del desànim, la d’estar mirant-nos a nosaltres
mateixos. Per això us he convidat a llegir atentament
l’exhortació apostòlica Evangelii Gaudium, que és un
vertader full de ruta, d’actituds i de propostes per a
afrontar la nostra realitat pastoral. En aquesta línia he
convocat un Congrés d’Evangelització, que no vol ser
un nou sínode, sinó més aviat una trobada diocesana
per assenyalar camins concrets a recórrer en la missió
apostòlica de l’hora present. Uns camins que passen
per aquells grups i persones en què el Senyor es veu
especialment present per la seva inquietud, per la seva
necessitat, per la seva capacitat ja de col·laboració
eclesial. Pens en els catequistes i col·laboradors de
Càritas, els qui tenen cura de les parròquies i ajuden en
la litúrgia, en les associacions i els moviments de laics,
en les iniciatives d’evangelització que tenim al nostre
Bisbat, en les religioses i els religiosos que, en distints
camps, col·laboren en el servei de la fe al nostre poble.
A més, estam estudiant i realitzant progressivament
una nova organització del servei parroquial, obert a la
col·laboració dels diaques, els consagrats i els laics.
Però sense oblidar que el moment actual no és tant de
tècniques com d’un to vital que impulsi la nostra vida
i ens convenci que la millor aportació que podem fer és
oferir l’Evangeli de Crist. I això ho farem creixent en la
comunió entre nosaltres. Per això el tema més radical
de tots de la reorganització de les parròquies, de la
reforma de l’Església, és la fe en Jesús. No ho donem per
descomptat. Intensifiquem la pregària davant d’Aquell
que sabem que ens estima. Al respecte, us propòs un text
del Papa Francesc que per a mi ha estat vertaderament
encoratjador:
389
“No es pot perseverar en una evangelització fervorosa si
un no continua convençut, per experiència pròpia, que no
és el mateix haver conegut Jesús que no conèixer-lo, no és
el mateix caminar amb Ell que caminar a les palpentes, no
és el mateix poder escoltar-lo que ignorar la seva Paraula,
no és el mateix poder contemplar-lo, adorar-lo, descansar
en Ell, que no poder fer-ho. No és el mateix tractar de
construir el món amb el seu Evangeli que fer-ho només
amb la pròpia raó. Sabem prou que la vida amb Ell es
torna molt més plena i que amb Ell és més fàcil trobar un
sentit a tot. Per això evangelitzem. El veritable missioner,
que mai no deixa de ser deixeble, sap que Jesús camina
amb ell, parla amb ell, respira amb ell, treballa amb ell.
Percep Jesús viu amb ell enmig de la tasca missionera.
Si un no el descobreix a Ell present en el cor mateix de
la donació missionera, aviat perd l’entusiasme i deixa
d’estar segur del que transmet, li falta força i passió. I una
persona que no està convençuda, entusiasmada, segura,
enamorada, no convenç ningú” (Evangelii Gaudium 266).
En la Missa Crismal d’enguany us vaig sentir molt a
prop. I vaig quedar confortat per la vostra acollida quan
us parlava en acabar la celebració. És en els moments
difícils quan ens cal estar més units i també més decidits
a afrontar amb responsabilitat les situacions en què ens
trobam. El Senyor ve a visitar-nos no en els moments
que nosaltres desitjaríem, sinó precisament en aquells
que ens sorprenen, no esperàvem i, certament, tal
vegada no voldríem.
Gràcies per la vostra comprensió i col·laboració. La
misericòrdia ha de ser l’actitud fonamental que orienta
la nostra valoració de la realitat de les persones, sense
que això suposi negar la veritat de les coses. Hem de
donar-nos noves oportunitats, no podem caminar amb
390
el pes de ferides que no curen. Necessitam rellegir
contínuament l’Evangeli, perquè allà es narra qui és
Déu i què vol de nosaltres, quin és el camí que porta a la
vida. L’Esperit de Déu sempre va per davant, treballant
el nostre cor i el dels altres. Des d’aquí podem tornar a
llegir aquest text del Papa Francesc que us vaig proposar
en l’estampa de la Missa Crismal, i que ara deix com a
final a la vostra consideració:
“Sortim, sortim a oferir a tots la vida de Jesucrist.
Repeteixo aquí per a tota l’Església el que molts cops
vaig dir als sacerdots i laics de Buenos Aires: prefereixo
una Església accidentada, ferida i tacada perquè surt al
carrer, abans que una Església malalta pel tancament i
la comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats. No vull
una Església preocupada per ser el centre i que acabi
clausurada en un embolic d’obsessions i procediments.
Si quelcom ha d’inquietar-nos santament i preocupar
la nostra consciència, és que tants germans nostres
visquin sense la força, la llum i el consol de l’amistat amb
Jesucrist, sense una comunitat de fe que els contingui,
sense un horitzó de sentit i de vida. Més que el temor a
equivocar-nos, espero que ens mogui el temor a tancarnos en les estructures que ens donen una falsa contenció,
en les normes que ens tornen jutges implacables, en els
costums on ens sentim tranquils, mentre a fora hi ha una
multitud famolenca i Jesús ens repeteix sense cansarse: «Doneu-los vosaltres de menjar!» (Mc 6,37)” (Evangelii
Gaudium 49).
Units en la missió, amb la benedicció del Senyor,
Bisbe de Mallorca
391
Convocatòria a la Vigília del Corpus
Benvolguts germans i germanes en el Senyor:
El motiu d’aquesta carta és per convidar-vos a pregar, i
a pregar junts, concretament en la Vigília del Corpus, el
proper dia 21 de juny.
Si volem caminar cap a una Església en sortida això
ens convida a sentir-nos Església, comunitat, estrenyent els nostres llaços d’unitat i de comunió, com les
sarments que han d’estar unides al cep si volen donar
fruit. L’anunci de l’Evangeli en una època eminentment
missionera reclama comunitats vives que compartesquin
la passió per l’evangelització.
Però estaràs d’acord que la comunió és un do de Déu
que hem d’implorar. Per això, he pensat que el millor
dia per pregar per aquesta intenció: per la comunió per
la missió, és el dia que l’Església dedica especialment a
visualitzar la “comunió´”, el Dia del Corpus Christi, perquè l’Eucaristia és el sagrament que ens convoca a tots,
pecadors perdonats, a asseure’ns a la taula dels íntims
del Senyor, sentint-nos profundament units per Ell i
alhora molt diferents des de molts altres punts de vista.
Per això vos convid a pregar en la nit de la vigília del
Corpus. He demanat als moviments d’Església que preparin la pregària. Serà a la Basílica de Sant Francesc,
el 21 de juny a les 21:00. Hi estam tots convidats com a
cristians de la nostra Església de Mallorca. Després de
pregar davant el Santíssim, podrem compartir un “agape” i saludar-nos i alhora fer un gest de caritat amb els
més pobres.
Si no podeu venir a Sant Francesc, vos convid a pregar
per la comunió de la nostra Església diocesana en la
392
missió evangelitzadora. Tant vos podeu unir a la nostra
pregària a nivell individual, com a nivell comunitari. Pens
especialment en els monestirs de vida contemplativa o
en les comunitats de religioses i religiosos majors. Des
de ca vostra uniu-vos a la nostra pregària.
Rebeu una abraçada de cor i un agraïment anticipat
per la vostra pregària i el vostre treball per a l’anunci de
l’Evangeli i la caritat.
Bisbe de Mallorca
393
394
395
COL·LACIÓ DEL MINISTERI DE LECTOR
El 14 de juny de 2014, l’Excm. i Rvdm. Mons. Javier
Salinas Viñals, Bisbe de Mallorca, va instituir en el
ministeri del lectorat, a l’església parroquial de Sant
Francesc de Paula, de Palma, els aspirants al Diaconat
Permanent:
Sr. Fernando Víctor Bobillier Solar, natural de Viña
del Mar (Xile).
Sr. Toni Moreno Bernat, natural de Palma.
Sr. Miquel Nadal Rosselló, natural d’Esporles.
Sr. José Luis Romero González, natural de Cazorla
(Jaén).
CESSAMENTS
Durant el mes de juny el Sr. Bisbe ha signat els
cessaments següents:
Mn. Francesc Xavier Riutort Ortega cessa com a vicari
parroquial de les parròquies del Beat Juníper Serra, de
Son Ferrer; de Santa Maria Stella Maris, de Magaluf; de
Sant Llorenç, de Palmanova; de Ntra. Sra. de Portals,
de Portals Nous; i de Ntra. Sra. del Toro, del Toro, a
l’arxiprestat de Ponent. També cessa com a Formador
del Seminari Menor en Família.
Mn. Josep Cerdà Tomàs, cessa com a arxipreste des
Pla, per trasllat a un altre arxiprestat.
396
NOMENAMENTS
el mes de juny:
06/06/14
CONSELL EPISCOPAL
Mn. Miquel Gual Tortella, Vicari Episcopal per a
l’Educació i per als Col·legis Diocesans, per un
termini de quatre anys, amb potestat per a representar
el Bisbe en els centres diocesans; per a promoure
i coordinar les accions pastorals en el camp de
l’educació de la fe en els nostres col·legis diocesans;
així com per a representar el Bisbe en la relació amb
els altres col·legis religiosos presents a la Diòcesi.
Formarà part del Consell Episcopal, d’acord amb
el càn. 473 §4, i amb facultat per a administrar el
sagrament de la Confirmació (càn. 884 §1, durante
munere).
El mateix dia, el Sr. Bisbe ha nomenat:
Mn. Francesc Xavier Riutort Ortega, Vicari parroquial
de les parròquies de Ntra. Sra. dels Dolors, de
Crist Rei i de Sant Pau, de Manacor, a l’arxiprestat
de Llevant, amb delegació general per assistir als
matrimonis dins els límits de les tres parròquies,
d’acord amb el càn. 1111 §1, cessant en els altres
càrrecs parroquials i com a Formador del Seminari
Menor en Família, però continuant com a Delegat
Diocesà de Pastoral Vocacional.
397
09/06/14
Mn. Antoni Riutort Fullana, Administrador parroquial
de la parròquia de Ntra. Sra. de la Consolació, de
Porreres, fins a la presa de possessió del seu titular,
continuant com a rector de la parròquia de Sant
Bartomeu, de Montuïri.
16/06/14
Mn. Antoni Riutort Fullana, Arxipreste de l’arxiprestat
des Pla, fins que expiri el termini de quatre anys
per als quals foren nomenats tots els arxiprestes, el
desembre de 2017.
28/06/14
Sra. Maria Oliver Garau, Presidenta - Delegada
Diocesana de Manos Unidas - Campaña contra el
Hambre, en pròrroga, fins que l’assemblea diocesana
de Manos Unidas pugui procedir a la presentació d’una
candidata idònia.
398
Documents
Sant Pare
de la
Santa Seu
INVOCACIÓN POR LA PAZ
PALABRAS DEL SANTO PADRE FRANCISCO
Jardines Vaticanos
Domingo, 8 de junio de 2014
Señores Presidentes,
Santidad,
hermanos y hermanas:
Los saludo con gran alegría, y deseo ofrecerles, a ustedes
y a las distinguidas Delegaciones que les acompañan, la
misma bienvenida calurosa que me han deparado en mi
reciente peregrinación a Tierra Santa.
Gracias desde el fondo de mi corazón por haber aceptado
mi invitación a venir aquí para implorar de Dios, juntos, el
don de la paz. Espero que este encuentro sea un camino
en busca de lo que une, para superar lo que divide.
Y gracias a Vuestra Santidad, venerado hermano
Bartolomé, por estar aquí conmigo para recibir a estos
ilustres huéspedes. Su participación es un gran don,
un valioso apoyo y testimonio de la senda que, como
cristianos, estamos siguiendo hacia la plena unidad.
Su presencia, Señores Presidentes, es un gran signo
de fraternidad, que hacen como hijos de Abraham, y
expresión concreta de confianza en Dios, Señor de la
historia, que hoy nos mira como hermanos uno de otro,
y desea conducirnos por sus vías.
399
Este encuentro nuestro para invocar la paz en Tierra Santa,
en Medio Oriente y en todo el mundo, está acompañado
por la oración de tantas personas, de diferentes culturas,
naciones, lenguas y religiones: personas que han rezado
por este encuentro y que ahora están unidos a nosotros
en la misma invocación. Es un encuentro que responde
al deseo ardiente de cuantos anhelan la paz, y sueñan
con un mundo donde hombres y mujeres puedan vivir
como hermanos y no como adversarios o enemigos.
Señores Presidentes, el mundo es un legado que hemos
recibido de nuestros antepasados, pero también un
préstamo de nuestros hijos: hijos que están cansados
y agotados por los conflictos y con ganas de llegar a los
albores de la paz; hijos que nos piden derribar los muros
de la enemistad y tomar el camino del diálogo y de la paz,
para que triunfen el amor y la amistad.
Muchos, demasiados de estos hijos han caído víctimas
inocentes de la guerra y de la violencia, plantas
arrancadas en plena floración. Es deber nuestro lograr
que su sacrificio no sea en vano. Que su memoria nos
infunda el valor de la paz, la fuerza de perseverar en el
diálogo a toda costa, la paciencia para tejer día tras día
el entramado cada vez más robusto de una convivencia
respetuosa y pacífica, para gloria de Dios y el bien de
todos.
Para conseguir la paz, se necesita valor, mucho más que
para hacer la guerra. Se necesita valor para decir sí al
encuentro y no al enfrentamiento; sí al diálogo y no a la
violencia; sí a la negociación y no a la hostilidad; sí al
respeto de los pactos y no a las provocaciones; sí a la
sinceridad y no a la doblez. Para todo esto se necesita
valor, una gran fuerza de ánimo.
400
La historia nos enseña que nuestras fuerzas no son
suficientes. Más de una vez hemos estado cerca de la
paz, pero el maligno, por diversos medios, ha conseguido
impedirla. Por eso estamos aquí, porque sabemos y creemos
que necesitamos la ayuda de Dios. No renunciamos
a nuestras responsabilidades, pero invocamos a Dios
como un acto de suprema responsabilidad, de cara a
nuestras conciencias y de frente a nuestros pueblos.
Hemos escuchado una llamada, y debemos responder:
la llamada a romper la espiral del odio y la violencia; a
doblegarla con una sola palabra: «hermano». Pero para
decir esta palabra, todos debemos levantar la mirada al
cielo, y reconocernos hijos de un solo Padre.
A él me dirijo yo, en el Espíritu de Jesucristo, pidiendo
la intercesión de la Virgen María, hija de Tierra Santa y
Madre nuestra.
Señor, Dios de paz, escucha nuestra súplica.
Hemos intentado muchas veces y durante muchos años
resolver nuestros conflictos con nuestras fuerzas, y también
con nuestras armas; tantos momentos de hostilidad y
de oscuridad; tanta sangre derramada; tantas vidas
destrozadas; tantas esperanzas abatidas... Pero nuestros
esfuerzos han sido en vano. Ahora, Señor, ayúdanos tú.
Danos tú la paz, enséñanos tú la paz, guíanos tú hacia
la paz. Abre nuestros ojos y nuestros corazones, y danos
la valentía para decir: «¡Nunca más la guerra!»; «con la
guerra, todo queda destruido». Infúndenos el valor de
llevar a cabo gestos concretos para construir la paz. Señor,
Dios de Abraham y los Profetas, Dios amor que nos has
creado y nos llamas a vivir como hermanos, danos la
fuerza para ser cada día artesanos de la paz; danos la
capacidad de mirar con benevolencia a todos los hermanos
que encontramos en nuestro camino. Haznos disponibles
401
para escuchar el clamor de nuestros ciudadanos que nos
piden transformar nuestras armas en instrumentos de
paz, nuestros temores en confianza y nuestras tensiones
en perdón. Mantén encendida en nosotros la llama de la
esperanza para tomar con paciente perseverancia opciones
de diálogo y reconciliación, para que finalmente triunfe la
paz. Y que sean desterradas del corazón de todo hombre
estas palabras: división, odio, guerra. Señor, desarma la
lengua y las manos, renueva los corazones y las mentes,
para que la palabra que nos lleva al encuentro sea siempre
«hermano», y el estilo de nuestra vida se convierta en
shalom, paz, salam. Amén.
402
Juny 2014
01. Després de 529 anys
de vida religiosa en el Monestir de Santa Elisabet (Palma), les Religioses
Jerònimes han passat al
Monestir de Sant Bartomeu de la ciutat d’Inca,
des d’ara hi haurà una
sola comunitat jerònima a
Mallorca. El Sr. Bisbe ha
celebrat la Missa d’acció
de gràcies per tants dons
rebuts en la Ciutat durant
aquests anys. Hi era present la Rda. Mare Priora
Federal, a qui ha pertocat
gestionar totes les coses.
Ha començat, a Son Bono,
una tanda d’exercicis espirituals, predicada pel P.
Norbert Alcover SJ.
Onze adolescents de la parròquia de Sant Joan Baptista de Muro, després de
dos anys de preparació,
han rebut el sagrament de
la Confirmació de mans
del Sr. Bisbe.
02. L’equip que treballa en
els mitjans de comunicació del Bisbat s’ha reunit
amb el Sr. Bisbe en el mateix Palau.
03. S’acosta el bon temps
i els Amics del Camí de
Santiago de Mallorca ja es
preparen per treure’n fruit.
Avui s’han reunit a la parròquia de la Mare de Déu
de Montserrat, per a millor
descobrir i viure l’alegria
de la fe.
04. L’equip de pastoral
dels Centres Diocesans
s’ha reunit, al Col·legi Bisbe Verger, per anar planificant l’acabament de les
activitats religioses als
Centres.
La parròquia de Muro ha
celebrat, amb una missa a
la parròquia i un sopar per
a col·laboradors, en els locals de la Tercera Edat, la
403
cloenda d’aquest curs de
pastoral.
05. Al Palau hi ha hagut
reunió del Col·legi de Consultors. Hores després s’hi
han reunit també els patrons de la Fundació Santuari de Lluc.
S’ha inaugurat, al Convent de Sant Antoni de
Pàdua (Artà), una secció
de l’Adoració Nocturna,
que en aquell temple conventual hi fou inaugurada
dia 25.07.1904. Ara han
estat els descendents dels
primitius adoradors, altres
feels i la comunitat dels
Franciscans TOR qui l’han
demanada una altra vegada. El P. Miquel Fornés
TOR, Superior de la Casa,
ha donat la benvinguda als
adoradors i Mn. Joan Pons
ha fet l’exposició del Santíssim i els ha imposat els
distintius, s’han resat Vespres i després de la litúrgia, ha vingut el piscolabis
i la visita a l’antic Convent.
Els sacerdots que tenen
cura del Seminari, Major i
Menor, s’han reunit, al Palau, amb el Sr. Bisbe.
404
06. El Sr. Bisbe ha visitat, i ha pogut conèixer, la
Fundació Siloé, a Santa
Eugènia.
La parròquia de Santa Maria de l’Assumpció de Can
Picafort ha aixoplugat la
Vetlla de l’Esperit que hi
ha celebrat l’Arxiprestat
Nord, i que les religioses
del Verbum Dei havien
preparat.
Amb una festa ben vitenca
l’Arxiprestat des Pla ha
celebrat la fi d’aquest curs
pastoral, celebració a la
qual s’hi ha ajuntat el Sr.
Bisbe, per conèixer més de
prop el que s’ha anat fent i
programant.
07. Davant la jornada de
pregària que el Sant Pare
farà demà, al Vaticà, amb
el Patriarca de Constantinoble i els Caps dels pobles palestí i jueu, el Sr.
Bisbe demana als diocesans que s’unesquin a la
pregària, tant en les intencions de les pregàries dels
fidels, a la missa, com en
el moment de la pregària
que es farà a Roma.
Unes set-centes persones
s’han reunit a Lluc, entre malalts i cuidadors,
per celebrar-hi el Dia del
Malalt. Després de la celebració litúrgica hi ha
hagut un dinar, que s’ha
pogut compartir i alegrar
amb les joioses notes que
anava escampant la Tuna.
S’han reunit, a Randa, 43
catequistes, representants
de vint parròquies on es fa
la Catequesi de Família,
per acabar junts el curs i
fer balanç de la feina feta.
La parròquia de Sant Pau
(Son Dameto) ha fet el tradicional sopar missioner,
en el qual s’han recaptat
2.800,00 €.
Sent el dissabte abans de
Pasqua Granada, s’han
celebrat, arreu, diferents
Vetlles de l’Esperit, per
pregar i demanar-ne la
presència i la força en la
nostra Església.
Seguint el cicle de conferències sobre el Monestir de Cabrera que es va
fent al castell de Bellver,
avui s’ha parlat sobre “Els
enterraments de Cabrera
al context de les necròpolis
dels s. V al VIII dC”.
Han acabat, a Pina, els
exercicis espirituals, en
els quals han participat
trenta religioses de diferents congregacions. Els
ha predicats el P. Bartomeu Pont TOR.
Els presidents de les Seccions d’Adoració Nocturna de les Illes i el delegat
de Zona de les Balears
s’han reunit en la parròquia de Santa Creu (Eivissa), per anar perfilant
el programa de les futures vigílies, en les quals es
vol recordar els adoradors
màrtirs. S’ha començat
compartint la Vetlla de la
Pentecosta.
El Sr. Bisbe ha donat, en
la parròquia de la Santíssima Trinitat, el sagrament de la Confirmació
a setze joves i adults de
l’Arxiprestat.
08. Avui han acabat, a Son
Bono, els exercicis espirituals que el P. Josep Maria
Casanovas SJ i la Sra. Àngela Ferrà hi han predicat.
“Una sola Església, diferents cultures” ha estat
l’eslògan que ha arreplegat
405
cristians de dotze nacionalitats en la parròquia de
Corpus Christi, on han celebrat la Missa, presidida
pel Sr. Bisbe.
El Monestir de les Caputxines s’ha vestit de festa
per celebrar els 104 anys
de la monja poblera Sor
Encarnació Socias.
sa Indioteria per donar el
sagrament de la Confirmació a un floret de joves que
s’hi havien preparat.
09. En la capella de la
Beata Francinaina del
Convent de Sencelles s’ha
celebrat una missa en sufragi del P. Bartomeu Mas
CR, Postulador, a Roma,
de les causes dels sants
mallorquins, recentment
finat en la Ciutat Eterna.
No han estat poques les
parròquies i residències
que aquests dies, al voltant de Pasqua Granada, han celebrat, per a la
seva gent, la Unció dels
Malalts; d’aquesta manera
la presència de Jesús que
cura i acompanya en el do406
lor i la malaltia es fa sentir
en la nostra Església diocesana.
Amb una missa, presidida
pel Sr. Bisbe en el temple
de la Casa de l’Església,
s’ha fet la cloenda del curs
acadèmic del CETEM i
l’ISUCIR.
10. Avui s’han complit
88 anys del traspàs de
l’arquitecte Antoni Gaudí i
ja que la nostra Seu celebra, enguany, l’any Campins-Gaudí, els nostres
canonges han ofert la missa conventual en sufragi
d’aquest benemèrit cristià,
que tant va enaltir el nostre temple major.
Més d’una vintena de capellans i encarregats de Santuaris s’han reunit, a Can
Picafort, convocats per la
Delegació de la Pastoral
de Turisme, per compartir
il·lusions i estratègies per
fer present el Regne entre la nombrosa gent que
cada any participa en les
nostres celebracions litúrgiques.
Els qui treballen en la
Delegació de Catequesi
s’han reunit, al Seminari
Nou, per revisar i avaluar
la feina feta durant aquest
curs que ara acaba.
11. Avui la gent que treballa en Catequesi de la zona
d’Inca, s’ha reunit, en el
Centre Parroquial de Santa Maria la Major, per avaluar i revisar la feina feta.
Els GOA s’han reunit, en
el temple de la Mercè, per
pregar junts i donar gràcies pel curs pastoral que
han anat enllestint enguany.
Ha començat, al temple
dels PP. Caputxins, organitzat per la Comunitat de
Trinitàries
Missioneres,
el Tridu preparatori per a
la festa de la Santíssima
Trinitat. Sor Antònia M.
Mora dirigeix les reflexions
que s’hi fan cada dia.
Els alumnes del Col·legi
Sant Antoni Abat de Son
Ferriol han volgut ajudar d’una manera diferent
Càritas. En el temple parroquial han fet un concert,
interpretant, ells mateixos,
diferents cançons, entre-
gant a Càritas la recaptació de l’entrada.
El Sr. Bisbe ha participat
en la festa de fi de curs,
que els agents de pastoral
de la parròquia de Campos han fet. Cada grup ha
mogut una qüestió al Sr.
Bisbe, que ha generat un
diàleg ric i interessant sobre temes prou vius per a
la comunitat parroquial.
12. Festa de Jesucrist
Sacerdot. Un any més el
Santuari de Lluc ha acollit
la trobada dels preveres
diocesans i religiosos de la
nostra Església. Una hora
abans Mn. Joan Planellas
i Barnusell, Vicedegà de
la Facultat de Teologia de
Catalunya, en la Sala de
la Santa Figura, ha fet la
presentació de Joan XXIII i
Joan Pau II com dos Sants
del Concili Vaticà II. Acte
seguit s’ha passat a la Basílica, on el Sr. Bisbe ha
presidit la Missa, acompanyat pels preveres que
enguany compleixen 50
anys d’ordenació: Pere Cirer Ferragut, Felip Guasp
407
Nadal, Joan Puigròs Sbert,
Jaume Serra Pons, P. Bernadí Seguí SJ, P. Josep
Amengual MSSCC, P. Ricard Gener MSSCC, P. Antoni Vallcaneras MSSCC,
P. Jaume Roig MSSCC,
P. Joan Pocoví MSSCC,
P. Gregori Mateu TOR, P.
Bernat Nebot TOR, P. Josep A. Martorell TOR. Els
preveres que en compleixen 25: Mn. Antoni J. Dols
Salas, Mn. César Murillo
Redemacher i el P. Joan
Jaume i Gili SJ. Hi han
participat també els qui
compleixen seixanta anys
de ministeri: Mns. Joan
Font, Gabriel Reus, Joan
Servera i Pere Torres. S’ha
recordat Mn. Bru Morey
Fiol, gairebé centenari, que
enguany ha complert 75
anys d’ordenació. Evidentment s’ha pregat pels qui
han mort durant aquest
any: Mns. Pere Pou Galmés, Bernat Julià Rosselló, Alonso M. Albertí, Miquel Pons Oliver, Llorenç
Bonnín i Francesc Adrover
i Ballester.
La parròquia de Jesucrist
408
Rei, de Manacor, ha acollit
els qui treballen en la Catequesi d’aquella comarca, per revisar i avaluar la
tasca feta durant el curs
que s’acaba.
Mn. Miquel Gual i Tortella, a la sala dels Bisbes del Palau Episcopal,
amb la presència del Sr.
Bisbe i nombrosos companys, ha pres possessori
de l’encàrrec que li han
fet, com a Vicari Episcopal per a l’Educació en els
Col·legis Diocesans.
Ha mort Mn. Antoni Bonet i Vicens (Santanyí
24.06.1950).
13. L’equip de pastoral
dels Centres Diocesans
s’ha reunit, a Santanyí,
per fer l’avaluació pertinent.
La parròquia de Binissalem ha celebrat amb una
Eucaristia i un sopar la
cloenda del curs pastoral.
A l’església dels PP. Caputxins ha començat la festa
de Sant Antoni repartint,
de bon matí, el pa de Sant
Antoni.
Santanyí per presidir el
funeral del prevere i missioner al Perú, Mn. Antoni
Bonet.
14. Festa de Sant Antoni
de Pàdua, que és celebrada amb tota solemnitat en
el Convent dels PP. Caputxins. El P. Gil Parès, ministre provincial dels PP.
Caputxins de Catalunya
i Balears, ha presidit la
Santa Missa, en la qual
ha repartit el pa de la paraula el P. Jaume Puigserver, ministre provincial del
TOR, a Espanya i Amèrica,
mentre que la Coral de la
parròquia de Sant Jaume ha afavorit, amb els
cants, una delitosa participació. Enguany aquesta celebració ha tingut un
caire especial, atès que es
complien cent anys de la
fundació, pel P. Atanasi de
Palafrugell, de la Confraria
de la Joventut Antoniana
i de l’Obra del Pa de Sant
Antoni. En tot el dia s’han
repartit uns tres mil panets.
El Cardenal de Barcelona Dr. Lluís Martínez
i Sistach, a la Seu, en
l’avinentesa de l’Any Campins-Gaudí, ha fet la conferència “Gaudí, arquitecte de Déu, precursor del
Concili Vaticà II”.
La parròquia de Sant Jordi (Palma) ha celebrat una
festa solidària en vistes a
ajudar l’equipament de
l’escola parroquial de Pachacámac (Perú), que patrocina Mallorca Missionera.
En el Monestir de la Puríssima Concepció, Monges
Caputxines, s’ha celebrat
la XXXIX Trobada de comunitats de vida contemplativa, que sempre es fa
al voltant de la Jornada
PRO ORANTIBUS. El P.
Bartomeu Pont TOR hi ha
fet una conferència formativa i el Sr. Bisbe hi ha
presidit la celebració de
l’Eucaristia.
La
institució
benèfica
“Magníficat”, que reuneix
un estol de voluntaris de
la parròquia de Santa Catalina Tomàs (Palma), que
treballen a Càritas i que
409
miren de cercar productes
agrícoles: ametlles, garroves, taronges, llimones...,
que es perdrien, ha organitzat un sopar solidari
en vistes a poder comprar
una furgoneta, que els facilitaria molt la tasca que
han de dur endavant. Han
recollit 2.000,00 €.
La Renovació Carismàtica ha celebrat avui la seva
festa de Pentecostès.
El Sr. Bisbe, en la parròquia de Sant Francesc
de Paula, ha presidit la
santa Missa i ha donat el
ministeri de Lector, en vistes a esdevenir Diaques
Permanents a Ferran Bobilier, Antoni Moreno, Miquel Nadal i Josep Lluís
Romero.
15. Festa de la Santíssima Trinitat. La parròquia
que té aquest Misteri per
titular ha celebrat la cloenda del seguit de diades que
ha tingut enguany, tot recordat els cent anys de
quan erigiren la parròquia
d’aquest agradós temple
de l’eixample de Palma.
Els diferents grups parro410
quials han organitzat la
joiosa celebració litúrgica, que ha presidit el Sr.
Rector, i la bulla que l’ha
acompanyada posteriorment.
Sant Alonso Rodríguez
(Palma) per presidir la Missa que s’hi ha celebrat, en
acció de gràcies per la canonització del Papa Joan
XXIII, i col·locar la imatge,
que allà es venera del nou
Sant, en la ubicació definitiva del temple parroquial.
La barriada de sa Gerreria (Palma) ha celebrat,
en l’església del Socors,
la festa que l’antic Gremi
dels Gerrers celebrava a
la seva venerada imatge
del Sant Crist.
Les Maries i els Joans del
Sagrari (Unió Eucarística
Reparadora) han visitat
el Sagrari de la parròquia
de Sant Albert el Gran
(Muro).
Un grup d’adolescents de
Valldemossa ha rebut, de
mans del Sr. Bisbe, el sagrament de la Confirmació.
Mn. Josep Cerdà i Tomàs,
acompanyat del Sr. Vicari
General, Mn. Antoni Vera,
ha començat el seu ministeri pastoral en les parròquies de Sant Miquel de
Felanitx, la Immaculada
Concepció de Cas Concos
i la de la Mare de Déu del
Carme de Portocolom.
nonge, ha presidit la celebració, que ha acabat en
la possessió que dóna nom
al lloc, on els senyors han
ofert un refrigeri als assistents.
Ha mort a Son Gotleu, la
Religiosa franciscana Sor
Catalina Moragues i Fornés (Muro 22.12.1917).
16. La comunitat de Religioses Adoratrius ha celebrat la clausura del centenari de la seva presència
a Palma. El Sr. Bisbe ha
presidit la missa d’Acció
de gràcies, que han celebrat en la parròquia de
l’Immaculat Cor de Maria.
Ha mort Mn. Jeroni Llambias i Vidal (Santanyí
13.09.1953).
20. Ha acabat, a Santa
Llucia, la reunió que ahir
i avui hi han fet el Consell Episcopal i el grup
d’Arxiprestes.
En el Centre Cultural Sa
Nostra, el ciutadà nigerià
Festus Badaseraye ha presentat el llibre De África
llegué. Ha fet la presentació el periodista Mateu
Cladera, amb la presència
del Sr. Bisbe i del Germà
de La Salle Rafel Matas, ja
que l’obra parla de la història i la cultura d’aquest
país i ha estat finançat per
les Fundacions La Salle,
Acull i Proideba.
19. Antigament aquest dijous era el dia del Corpus.
Per aquesta raó i per complir-se enguany els 750
anys de la institució de la
solemnitat, un bon grup
de membres de l’Adoració
Nocturna ho ha volgut celebrar en el lloc de Jornets. Mn. Sebastià Planas
i Llabrés de Jornets, ca-
21. El Sr. Bisbe s’ha reunit,
al Santuari de Cura, amb
els Batles de Mallorca, per
presentar-los la “Carta de
411
Convit” i organitzar la celebració de l’any del Beat
Ramon Llull. Diferents
han estat les propostes
que s’han fet, per millor
fer present el Fill Major de
nostra raça en tots els racons de Mallorca.
Ha acabat, a Sant Jaume
de Galícia, la caminada,
que els amics del Camí de
Santiago havien començat
dia 15 a Cebreiro.
La parròquia de Corpus
Christi ha fet el seu XXIV
sopar solidari en vistes
a recaptar fons per poder construir dues aules
a l’escola parroquial de
Pachacámac, lloc d’on era
rector el difunt Mn. Antoni
Bonet.
El Sr. Bisbe ha participat
en la Diada festiva que el
Patronat Obrer havia preparat per celebrar la Fi de
Curs.
La parròquia de Muro ha
hagut de celebrar la Processó del Corpus aquest
dissabte capvespre, perquè el diumenge, que enguany cau de ple en el
bull de les festes patronals
de Sant Joan, no hi ha412
via lloc, atès el caramull
d’activitats que hi havia
programades, sobretot la
cursa de braus, de forta
tradició en el municipi.
”Una comunitat en sortida” ha estat el lema de la
vetlla que s’ha celebrat en
la Basílica de Sant Francesc (Palma), en la qual el
Sr. Bisbe, que la presidia,
s’ha vist acompanyat per
unes sis-centes persones,
recollint 1.079,48 € per
ser destinats a Càritas.
22. Festa del Corpus. Dia
de Càritas. En l’avinentesa
d’aquesta diada, Càritas
ha donat a conèixer les activitats que es feren durant
l’any passat. S’atengueren
10.995 persones, xifra que
representa un augment
del 16,6% respecte de
l’any 2012. Cal dir que a
aquestes dades, hi caldria
afegir la gran quantitat de
persones que són ateses
per les Càritas parroquials
de la Part Forana, que són
ateses sense figurar en
cap estadística ni entren
en cap sistema informàtic.
Cal alegrar-se també pels
onze grups d’Acció Social
que enguany s’han consolidat i han començat a fer
una feina més coordinada amb Caritas Diocesana. De totes maneres l’any
2013 Caritas ingressà
3.605.844,97 € i en gastà
3.311.550,05, restant-li’n
294.294,92, que li serviren
per a eixugar dèficits anteriors i per fer front amb
coratge a l’any 2014, ben
endinsat encara en la crisi
que patim i passam.
El Sr. Bisbe ha presidit, a la
Seu, el cant de Vespres, la
celebració de l’Eucaristia i
la processó que, com cada
any, ha recorregut el casc
antic de la Ciutat. Cal dir
que malgrat la diada ja fos
ben avall del mes de juny
i les activitats turístiques
ja són a la plena, la participació als Oficis i a les
processons vesprals ha estat ben significativa tant a
Ciutat com en la Part Forana, perquè la feligresia
gaudeix de donar aquest
culte públic i solemne al
Santíssim Sagrament.
23. Ha arribat a Mallorca
el Nunci del Sant Pare, per
participar en les XXXIV
Jornades de Patrimoni
Cultural de l’Església. Ha
estat rebut pel Sr. Bisbe de
Mallorca.
Els participants en les
XXXIV Jornades de Patrimoni Cultural de l’Església
han estat acollits a l’Hotel
Royal Cristina i han celebrat Vespres i Missa en la
parròquia de Sant Ferran
de la Platja de Palma.
Revetlla de Sant Joan.
No són massa les parròquies que tenen per titular el fill de Zacaries, però
la festa d’aquest revetlla
s’escampa arreu de Mallorca.
24. Festa de Sant Joan,
celebrada joiosament en
la vila de Muro, i litúrgicament en les parròquies
que el tenen per titular.
Al Palau s’han inaugurat
les XXXIV Jornades de
Patrimoni Cultural de
l’Església. Han ocupat la
presidència el Sr. Nunci,
Renzo Fratini; el Sr. Bisbe d’Ávila, President de la
Comissió Episcopal, Dr.
413
Jesús García Burillo, i el
Sr. Bisbe de Mallorca. Ha
dictat la lliçó inaugural
el Degà de Mallorca, Mn.
Joan Bauzà; el P. Joan Maria Canals Casas CFM, Director del Secretariat de la
Comissió Episcopal de Litúrgia de la CEE, ha fet la
conferència: “La Catedral
en el ceremonial de Obispos,” i D. Alfonso Sánchez
Mairena, del Ministerio de
Educación, Cultura y Deportes ha parlat de “La Catedral Foco de Cultura”. El
capvespre, dins la Seu, la
Dra. Mercè Gambús Saíz,
Professora d’Història de
l’Art de la UIB, ha parlat sobre “La intervención de Antonio Gaudí en
la reforma de la Catedral
de Mallorca”; acte seguit
s’han celebrat Vespres i
Missa, per passar a la recepció, que els ha ofert
l’Ajuntament de Palma, en
el castell de Sant Carles.
Mn. Ricardo Mejía Fernández, diaca, graduat en
Filosofia per la Universitat
de San Dámaso (Madrid) i
en Teologia per la Facultat
de Teologia de Catalunya
414
(Barcelona), ha defensat
la tesina: “Fenomenología
husserliana e inteligencia artificial en Hubert L.
Dreyfus”, en la Universitat
de Salamanca, en vistes a
obtenir el Màster interuniversitari en Lògica i Filosofia de la Ciència.
25. En l’avinentesa de les
festes patronals de la vila
de Búger, s’ha fet la presentació del llibre escrit
pel prevere Mn. Joan Pons
i Payeras: Na Joana Car·
tera, una glosadora de
picat. Búger 1908-1991.
Dues religioses de la Congregació de Missioneres
de la Paraula han obert
Sa Capelleta de Sóller, esbrinant la possibilitat de
tornar-la a obrir al culte.
Les Jornades sobre el Patrimoni avui s’han desenvolupat resant les Laudes
en el temple de Sant Ferran i tenint les sessions
de treball en el mateix Hotel Royal Cristina, en la
sala coneguda amb el nom
“Alaró”, on la Dra. Sirga de
la Pisa y Carrión, Professora d’Història de l’Art en la
Universitat CEU San Pablo, ha parlat sobre “Sentido teológico de la catedral
gótica” Mons. Tiziano Ghirelli, Director de l’Ufficio
Diocesano Beni Culturali
della Chiesa e Nuova edilizia di Culto di Reggio Emilia i del Museo Diocesana
ha parlat sobre “La reforma de la catedral para la
liturgia. Ogni cattedrale
ha il suo respiro. Il caso di
Reggio Emilia” (cada catedral té el seu aire. El cas
de Reggio Emilia, Itàlia); el
Dr. Gustavo García Gabarró, Arquitecte, responsable dels Béns immobles del
Bisbat de Terrassa i President de l’Associació Amics
de Gaudí de l’any 1952, ha
parlat sobre “La arquitectura de Gaudí como medio
para favorecer el culto y
cercanía a Dios”. A la tarda s’ha visitat el Santuari
de la Mare de Déu de Cura,
on el Canonge Mn. Teodor
Suau ha fet una evocació
de la figura del Beat Ramon Llull, i s’han celebrat
les Vespres i la Missa en
el Santuari de la Mare de
Déu de Gràcia.
26. A la capella del Seminari Nou han celebrat les
Noces d’Or sacerdotals
els preveres que hi foren
ordenats dia 21 de juny de
1964 pel Bisbe d’Eivissa,
Mons. Francesc Planas,
atesa la malaltia del Bisbe de Mallorca, Mons. Jesús Enciso: Mn. Pere Cirer, Mn. Felip Guasp, Mn.
Joan Puigrós, Mn. Jaume Serra i Mn. Bartomeu
Suau. Han pregat pels dos
condeixebles que ja han
passat a la Casa del Pare:
Mn. Josep Cabrinetti i Mn.
Miquel Orell.
Els actes de les XXXIV
Jornades de Patrimoni
Cultural han estat de la
següent manera: s’han celebrat les Laudes a la Basílica de Sant Francesc i
les sessions de treball en
el Saló d’Actes del Col·legi.
El Dr. Ignacio GonzálezVaras Ibáñez, Catedràtic
de l’Escola d’Arquitectura
de Toledo, Universidad
de Castilla La Mancha,
ha parlat sobre. “La catedral, corona de la ciudad:
Creaciones, recreaciones
y transformaciones de los
415
templos catedralícios”.Acte seguit s’ha format una
Taula Rodona, sobre “Incorporación de nuevos
elementos en las catedrales para el culto litúrgico
y la devoción”, en la qual
han intervingut el Sr. D.
Fernando Gutiérrez Santamaría parlant sobre “El
presbiterio de Ávila”; D.
Carlos Pérez Caballero,
Abat President del Capítol de la Catedral de Santo
Domingo, ha parlat sobre
“Traslado del retablo de
Damià Forment en la catedral de Santo Domingo de
la Calzada”; el Sr. Miquel
Barceló, Secretari Tècnic
de Presidència del Consell
de Mallorca, ha parlat sobre “Conservación del patrimonio monumental y
vigencia permanente de su
funcionalidad”.
Després
d’un curt descans s’ha
sortit, en òmnibus, cap a
Lluc, on s’ha pogut conèixer el Santuari, el pujol
dels Misteris... Ja era el
vespre quan es retornava
a Ciutat.
27. Festa del Sagrat Cor
416
de Jesús. De diferents
maneres les comunitats
parroquials han celebrat
aquesta diada, exposant el
Santíssim Sagrament i en
misses i comunions ben
participades.
Les XXXIV Jornades sols
han tingut feina el matí.
Després de Laudes i Missa en el temple de Sant
Ferran, en el mateix Hotel Royal Cristina, la Dra.
Ángela Franco Mata, conservadora en cap del Departament
d’Antiquitats
Medievals del Museu Arqueològic Nacional, ha
parlat sobre “La iconografía al servicio actual de la
litugia y de la religiosidad
en la Catedral” i D. Andreu Josep Villalonga Vidal, Doctor en Història de
l’Art i professor de la UIB,
ha parlat sobre “Arte e innovación en las catedrales
españolas. Apuntes sobre
un diálogo histórico”. Després d’un curt descans, la
feina ha estat per a l’equip
de Delegats que n’han tret
les conclusions pertinents,
per oferir-les als partici-
pants. Amb el dinar han
acabat les Jornades i tots
els participants han pogut
retornar als seus domicilis.
Després d’haver participat en la reunió de la Permanent de la Conferència
Episcopal del dia 25 al 27,
el Sr. Bisbe ha retornat a
Mallorca.
28. Mons. John Okoye,
bisbe d’Awgu (Nigèria), és
a Mallorca per visitar els
nombrosos feligresos seus
que ara són a Mallorca mirant de sobreviure. Aquest
matí, al Palau, s’ha reunit
amb el Sr. Bisbe.
L’Ajuntament d’Esporles
ha concedit la Medalla
d’Or de la Vila al Germà
Macià Ripoll MSSCC.
A la Casa San José (El Escorial) s’hi ha celebrat la
71 Assemblea General
de Càritas Espanyola, en
la qual ha participat Mn.
Guillem Vaquer, Delegat
de Caritas Mallorca, acompanyat d’altres membres
d’aquesta Institució.
La gent que treballa en els
Cursets Prematrimonials
s’ha reunit, a la Porciúncula, per revisar i programar les tasques fetes i a
fer. El Sr. Bisbe s’hi ha fet
present i els ha encoratjats en una tasca tan necessària en els moments
que passam.
La Confraria de la Mare
de Déu del Socors ha
complit vint anys, per això
s’han reunit en el Monestir
de la Concepció, per donar
gràcies a Déu i enfortir la
seva obra en la nostra societat. El Sr. Bisbe ha presidit la Missa d’Acció de
Gràcies.
En la parròquia de Santa
Creu s’ha reunit, amb el
Sr. Bisbe, la Confraria de
Pescadors, després de la
processó marítima amb la
imatge de St. Pere.
L’Adoració Nocturna ha
celebrat la Vigília de les
Espigues, en el temple
parroquial de Sant Domingo (Inca). La Missa ha
estat presidida pel Sr. Bisbe i s’han beneït els fruits
dels nostres camps i totes
les activitats humanes en
417
aquests moments de final
de curs amb el Santíssim
Sagrament des del claustre de l’antic monestir dominicà.
29. Festa dels Apòstols
Sant Pere i Sant Pau. Per
celebrar-ho no han mancat processons marineres
a Sóller, Alcúdia i la Colònia de Sant Pere. A totes
les parròquies i esglésies,
més essent avui diumenge,
s’han destinat les bacines
per ajudar el Sant Pare,
en el tradicional i conegut
Òbol de Sant Pere.
Ha acabat, a Son Fe, el
Curset de Cristiandat del
qual ha estat Rectora la
Sra. Assumpció Bellot.
en la parròquia de Santa
Creu (Palma), celebrant la
418
Missa amb els pescadors
i entregant unes plaques
recordatori als pescadors
de més edat.
Amb la presidència del Sr.
Vicari General, Mn. Guillem Feliu, en el temple
parroquial de Sineu, ha
començat el ministeri pastoral que esmerçarà en les
quatre parròquies que ara
formen una Unitat Pastoral: Sineu, Sencelles, Costitx i Llubí.
30. Ha sortit cap a Lourdes la Peregrinació Diocesana dels malalts. Enguany són 147 persones
que s’hi han fet presents,
acompanyades pel Sr. Bisbe.
Cronista Diocesà
In memoriam
MN. ANTONI BONET I VICENS
(1950-2014)
La vila de Santanyí fou el bressol de son naixement i
infantesa. Allà naixia el dia de Sant Joan de l’any 1950.
El nou Rector, Mn. Joan Vidal i Ollers (1948-1959), havia
omplert de pau la parròquia i creat una escola parroquial,
on floriren diferents vocacions. Antoni n’és una. Passà al
Seminari, on li pertocà viure diferents canvis i il·lusionarse amb els nous projectes que el Concili Vaticà II havia
aixecat. Acabà els estudis de Teologia vivint en la
parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, juntament
amb el Sr. Rector i un altre company seminarista. Ordenat
prevere el mes d’abril de 1977, restà a la parròquia
ajudant el Rector i esdevenint-ne Rector el mes de juliol
de l’any vinent.
Acceptant la invitació que li féu el Sr. Bisbe, dia primer de
gener de 1979 sortia per anar a la Missió Mallorquina del
Perú, i treballà en la parròquia de Cascas-Contumazá fins
l’any 1987. Foren anys d’il·lusió i d’intens treball entre
els grups de catequistes, escampats per l’ampla geografia
andina, els grups que preparaven per a la recepció del
Baptisme, els Delegats de la Celebració de la Paraula,
com també, acompanyant les Religioses Agustines. Ell no
conduïa, i d’aquesta manera la presència de la parròquia
a cada comunitat o “caserío”, servia per a reunir també
els qui treballaven i coordinaven els diferents tallers
que l’Església promovia: Salut, Catequesi, Litúrgia,
Agricultura, Confecció..... Tot coordinat per les revistes
Solidaridad, fundada per ell a Cascas, i San Mateo,
fundada per Mn. Pere Fons a Contumazá.
419
Retornà a Mallorca l’any 1987, on treballà com a Rector
Solidari de Mare de Déu de Montserrat, Corpus Christi i
Sant Vicenç Ferrer; n’esdevingué elegit Arxipreste l’any
1988 i l’any 1993. Aquest treball pastoral va anar unit
al de Vicedelegat del Secretariat de Missions, avinentesa
que li va anar molt bé per anar amarant moltes activitats
solidàries organitzades en la barriada per sembrar
l’esperit missioner entre la feligresia. Fundà la revista Es
Pont per anar creant vincles humans i espirituals entre
la gent, com també amb l’antiga parròquia de Cascas i
la revista Solidaridad.
El mes de febrer de 1996 retorna al Perú i restarà en
l’antiga parròquia cajamarquina fins que l’any 2004 tota
aquella zona fou lliurada al clergat diocesà i Antoni va
passar a la Gran Lima, en la nova (1996) diòcesi de Lurín,
en la parròquia del Santíssim Redemptor, a causa del
nou contracte que Mons. Úbeda i Gramage havia signat
amb el Sr. Bisbe d’aquella part de la gran capital, lloc on
treballaven de feia anys les Germanes de la Caritat. Aquí
ha passat els darrers anys de la seva vida missionera,
atenent la parròquia, l’escola parroquial i els nombrosos
grups i “caseríos” que calia atendre per fer present el
Regne entre els germans.
Sabíem que el seu cor tenia dificultats, per aquesta
raó no deixava la medicació prescrita i el ritme de vida
aconsellat per la ciència mèdica. Va venir a Mallorca i es
va sotmetre a les revisions que pertocaven. Es resolgué
que residís a casa seva i quan s’haurien de fer les proves
aniria al centre hospitalari. Així va ser, i en el mateix
centre, sense fer-ne comptes, va morir dia 12.06.2014.
La notícia fou donada pel Sr. Bisbe després de la Missa
que tots els sacerdots havíem celebrat a Lluc, en la festa
de Jesucrist Sacerdot.
420
MN. JERONI LLAMBIAS VIDAL
(1953-2014)
Mn. Jeroni Llambias Vidal nasqué a Palma el 13 de setembre de 1953, fill de Jeroni i Joana Aina. Féu els estudis al Seminari Conciliar de Sant Pere de la Diòcesi de
Mallorca, estudis que compaginà amb l’acompanyament
dels nins del Seminari Menor com a prefecte i amb els
cursos de Magisteri.
Finalitzats els estudis de Teologia, realitzà l’etapa prediaconal a la parròquia del Sagrat Cor dels Hostalets de
Palma i com a assessor religiós de l’Associació Cultural
de Sords. Incardinat a la Diòcesi de Mallorca amb l’ordenació de diaca el 3 de gener de 1981 a la capella del
Col·legi “La Purísima” de les Terciàries Franciscanes de
la Immaculada. I el 14 de febrer del mateix any s’ordenà
de prevere a la Parròquia del Sagrat Cor exercint com a
Vicari cooperador d’aquesta fins el juliol del mateix any,
que rebé el nomenament de Vicari cooperador de Corpus
Christi de Palma i consiliari del MUEC. Uns anys després,
el 27 de setembre de 1983 en fou Rector fins el 10 de
juliol de 1987, que passà a ser Rector de la parròquia de
Crist Rei de Manacor, cessant, també, com a Consiliari
del MUEC. El 30 de setembre de 1992, dia del seu sant,
fou elegit Arxipreste de Manacor. Càrrec al qual fou reelegit el 15 de novembre de 1993 fins el 1999, que cessà i
passà a desenvolupar les tasques de Capellà de l’Hospital
de Manacor. El 20 d’octubre de l’any 2000 és nomenat
Consiliari de l’Associació Casal de la Pau fins el dia de
la seva mort sobtada. El 10 d’octubre deixa la parròquia
de Crist Rei de Manacor per fer-se càrrec com a Rector
de les parròquies de Sant Llorenç des Cardassar, de Son
Carrió, de s’Illot i de l’església de Sta. Maria de sa Coma
fins el dia del seu traspàs, el 15 de juny de 2014.
421
En Jeroni era d’un tarannà obert, cordial, acollidor, servicial, alegre, proper amb tots els que se li acostaven. La
seva pastoral es caracteritzà per una atenció cap als més
desvalguts, sense oblidar el seu acompanyament humà
i en la reflexió, estudi i aprofundiment de la Paraula i la
pregària amb distints grups de nins, joves i adults a fi de
donar a conèixer i apropar Jesús a tothom.
A més, la seva vida estigué marcada per distints trets. El
primer d’ells, la família. Fill major d’una família assenyada, creient, senzilla i emprenedora que li sabé transmetre
els valors d’una vida cristiana ben humana que el varen
fer fort i esponjós com la pedra de Santanyí.
El segon tret fou el de la seva tasca pastoral. Sempre fomentà i animà a la corresponsabilitat i participació. En la
catequesi, implicà els pares en l’educació, la transmissió
i acompanyament en la fe de llurs fills. Amb els joves, fià
d’ells en la responsabilitat de transformar la comunitat,
l’entorn, i la cultura, especialment des de l’Esplai. Molts
són els que encara el recorden i viuen el compromís.
El tercer tret, fou el de viure a la frontera tenint sempre
present l’impuls del Concili Vaticà II. En són exemples els
distints grups de revisió de vida, Estudi Bíblic, Fòrums,
Xerrades i col·loquis, oberts sempre a la humanitat de
Jesús i a la corresponsabilitat dels seglars.
El quart tret fou el ser un bon comunicador. Tenia el do
de la paraula senzilla i clara, sempre entenedora tant en
les homilies com en els escrits en els Fulls Parroquials,
mitjans de comunicació i noves xarxes socials. Tampoc
no hi faltaren els seus glosats ni l’estimació a la cultura
i a la seva terra.
422
Finalment el tret humà. Humanament es trobava bé amb
la gent del poble i sabia buidar-se i recolzar-se amb els
amics i acompanyar-los i animar-los en els seus camins,
com ell bé cantava i va fer realitat en el seu camí cap a
l’Ítaca:
“més lluny, sempre anau més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena...
més lluny del demà que ara ja s’acosta
I quan creieu que arribau, sapigueu trobar noves sendes... (L. L.).
L’Amor omplí el seu cor generós. Que el Pare l’ompli
d’alegria com ell ens omplí a nosaltres en el camí que
hem compartit. Al cel sia.
P. Llorenç Fernández CO
Mn. Pere Gerard Bestard
423
SOR COLOMA DE CRIST REI BARCELÓ TOMÁS
Morí a Porto Cristo el 15 d’abril de 2014.
Era la penúltima d’una família de set germans. Va voler
dedicar la seva vida a Déu i, als 21 anys, entrà a la
Congregació de Germanes de la Caritat.
Tenia vocació d’infermera i va exercir aquesta professió
durant la major part de la seva vida en els llocs on fou
destinada: a Palma, Son Roca, Clínica Naval, Clínica
Verge de Lluc, Santa Maria, Colònia d’Artà, Residència
d’Artà, Residència de Sóller i Ausiàs March (Palma).
Durant uns anys exercí el servei de superiora local a
Son Rapinya.
Combinà la tasca d’infermera amb les activitats i feines
comunitàries i domèstiques. I sempre trobava temps per
visitar persones que vivien soles i malalts. Va ser una
persona molt endreçada en les feines que se li confiaven,
tant a les comunitats com a les institucions on va estar.
Era molt piadosa i devota de la Mare de Déu i del Cor
de Jesús.
Molt marinera, gaudí fins que va poder d’anar en barca
i dels dies d’esbarjo prop de la mar.
Darrerament estava molt limitada per la falta de salut
i la sordesa; però el mateix que havia fet amb els altres
s’ho va saber aplicar i no sols es deixava cuidar, sinó
que es cuidava ella mateixa en tot el que podia.
Al cel sia.
La Comunitat de Porto Cristo
424
SOR FRANCISCA RIERA VAQUER
El pasado 22 de abril, a la edad de 87 años y 69 de vida
religiosa, falleció en Felanitx Sor Francisca Riera.
Sor Francisca Ingresó en la Congregación a los 18
años, estudió magisterio y se dedicó muchos años a la
enseñanza en Porreres, Can Domenge (Palma), Inca,
Llucmajor, San Rafael (Palma), Sineu, Vilafranca.
También dedicó varios años de su vida a las misiones
que la Congregación tiene en Perú: Manchay y Delicias
de Villa. Daba generosamente lo que era y tenía, destacó
mucho por mejorar la cultura de los adolescentes, a los
que acompañaba cada día al Instituto de Pachacamac,
gesto muy valorado por el entorno.
Era una persona vital, alegre y emprendedora. Siempre
demostró un gran interés por ayudar y colaborar en la
Parroquia, lo que hizo con mucho esmero y dedicación,
en tareas de catequesis, o cualquier otro servicio que
fuera necesario.
A su regreso a Mallorca, fue destinada a la Colònia de
Sant Pere y posteriormente a la comunidad de Felanitx:
sufrió una larga enfermedad que fue limitándola y
privándola de sus facultades; no obstante, creemos que
ya goza de la plenitud de vida y del Amor del Padre.
Descanse en paz.
Comunidad de Felanitx
425
SOR MAGDALENA CERDÀ VICENS
Era natural de Felanitx y en su pueblo natal falleció el 1
de mayo del año 2014 a la edad de 86 años y 65 de vida
religiosa.
A lo largo de los años de vida religiosa formó parte de
la comunidad del Terreno (Palma) realizando las tareas
de enfermera a domicilio; después fue Superiora de las
comunidades de la Vileta, El Terreno, Formentera y
Puerto de Pollença.
En 1973, destinada al colegio de San Rafael (Palma),
trabajó en el Colegio de niños deficientes, para volver
nuevamente en 1974 al Terreno, concretamente a la
Institución Nazaret, desde donde siguió trabajando
en el Centro de niños deficientes y fue superiora de la
comunidad de Nazaret hasta 1993, que fue destinada a
la Residencia del Hospital de Manacor y posteriormente
a la Institución Minyones.
En noviembre de 1997 pasó a la comunidad de Hermanas
mayores de Felanitx.
Era una persona bondadosa, alegre, generosa, entregada
en cuerpo y alma a los más pequeños y necesitados,
a quienes amaba apasionadamente, sabiendo que en
ellos podía encontrar a Dios y vivir la caridad cercana y
activa, que era toda su ilusión.
Valoraba mucho la vida de comunidad, deseaba
profundamente aceptar la voluntad de Dios en medio de
sus padecimientos y limitaciones de la edad; su fuerte
426
voluntad y aprecio a la vida comunitaria la mantenía
siempre participativa en los actos comunitarios.
Doloridas por su ausencia le decimos de todo corazón
que descanse en paz.
La Comunidad de Hermanas
de la Caridad de Felanitx.
427
SOR ANTÒNIA ROSSELLÓ VENY
Nació el 3-11-1936, natural de Manacor.
Ingresó en la Congregación de Hermanas de la Caridad
el 1 de abril, a los 19 años; realizo el noviciado en Son
Roca y profesó el 30 de marzo de 1957.
Realizó estudios concernientes a Educación maternal
(maternales), Auxiliar de Clínica, curso de Socorrista y
curso de especialización en “Catequesis EGB Infancia”.
Ejerció su vocación y misión en distintas comunidades
en las cuales prestó sus servicios, con sencillez, alegría,
gratuidad y agradecimiento.
Dedicó su vida a la educación de niños y temporalmente
a enfermos y niños y niñas discapacitados.
Era una persona con espíritu de oración, fervorosa y
alegre, cualidades que le ayudaron a vivir su vocación
de entrega a Jesús y amor a los demás.
Su enfermedad la había discapacitado física y
mentalmente, pero a pesar de su larga y penosa
enfermedad, el sentido del humor, alegría y
agradecimiento permanecían en su persona.
Murió inesperadamente el tres de mayo de 2014 en
Vilafranca de Bonany, a las 11 horas. Su traspaso fue
tranquilo y en su semblante permaneció la alegría,
serenidad y paz.
Descanse en paz.
La Comunidad de Vilafranca
428
SOR CATALINA MORAGUES I FORNÉS FFM
Per la gràcia i bondat de Déu ja s’ha acomplert el gran
desig de Sor Catalina d’anar-se’n al cel! Amb deler ho
demanava en les llargues estones vora el sagrari: li sabia
greu ser, entre les altres Germanes ancianes i malaltes,
una més que, segons ella, donava què fer. I és que era
la més gran de la Congregació i trobava que ja li tocava
anar a gaudir del Bon Déu.
La seva història havia començat fa més de 96 anys, a
Muro, concretament el dia 22 de desembre de 1917.
Filla d’Antoni i de Maria, gent piadosa arrelada en la fe
dels avantpassats, la portaren a la parròquia de Sant
Joan Baptista el dia 23, just tocant Nadal, perquè hi
fos batiada, entrant, com una goteta d’aigua neta, en
el torrent transparent, a ser portada cap al Mar Infinit
de Déu juntament amb una infinitud de Germans i
Germanes.
Ambient cristià a casa, l’acompanyament de sacerdots
exemplars i l’estar, freqüentment amb les monges
franciscanes, ben prest mostrà la seva tendència a
inclinar-se bondadosament vers malalts i sofrents. La
seva vocació s’anava, a poc a poc dibuixant en el seu cor
sensible. De fet, el dia 19 d’abril de 1938 va ingressar
com a postulant a Pina, on professà com a Franciscana
Filla de la Misericòrdia el dia 25 d’octubre de 1939. Poc
tems després la seguí la seva germana Sor Francisca.
Servicial, persona de bon tracte, amable amb tothom,
tastà la dolcesa dels infants i la sol·licitud del ser
sagristana. Però principalment exercí com a infermera
a dispensaris i als domicilis dels malalts, a Caimari, a
sa Pobla en dos torns a dues clíniques, a Sant Agustí
429
(Palma), a Maria de la salut, a Maó, a Lluc, on també
col·laborà al servei del Santuari de la Mare de Déu, a ses
Salines, a la Creu Roja (Palma), a Llubí, a Son Espanyolet
(Palma) a es Pil·larí i a Verge de l’Esperança l’any 1992,
on féu encara de portera acabant-t’hi els seus anys resant
i descansant, sempre desitjosa d’estimar més el Senyor
i la Verge Maria. A la majoria de les Comunitats de les
quals féu part, exercí de superiora: amatent, humana,
bona mare. Els seus darrers dies han estat costosos. El
cim s’ha fet difícil d’accedir. L’acompanyament espiritual
i de servei de la Comunitat no li ha mancat.
Demanem al Pare de la Misericòrdia que li doni la joia
eterna que dóna el bon Vi que es beu en el Regne: el Cos
i la Sang de Crist que precisament celebràvem el dia del
traspàs de Sor Catalina. Al cel sia.
430
SOR MARIA RAMIS I RAMIS FFM
Una vida consagrada a Déu per al servei dels germans.
Aquesta ha estat la de Sor Maria. “El que faceu a un dels
més petits, m’ho feis a Mi,” ens diu Jesús. Ara, acabada
la cursa, per la misericòrdia i fidelitat de Déu haurà
escoltat: “Vine, beneïda del meu Pare...”
Apol·lònia, aquest era el seu nom de fonts, va néixer
a Llubí el dia 3 de maig de 1923, filla de Gabriel i
d’Esperança. El dia 5 del mateix mes dedicat a la Mare
de Déu va rebre les aigües baptismals, el do mes gran
que criatura humana pot rebre: Filla de Déu! Membre de
l’Església! L’impuls de la gràcia, a través de mediacions
que ens queden dins la boira, la conduí de cap a la vida
religiosa que sens dubte observava en la Comunitat de
Germanes franciscanes del seu poble. I, decidida com era,
complits els 18 anys, el dia 18 d’octubre del 1941 entrà,
a Pina, com a postulant, on féu la professió religiosa el
dia 29 d’abril de 1943. Fa uns mesos va complir 71 anys
de vida consagrada.
Inquieta, activa, desitjosa de preparar-se per a servir,
començà la seva missió des del carrer del Morer, ajudant
a un menjador social de la parròquia de Sant Miquel a
Palma, després a la clínica Valdés des d’Antillón. Un temps
de repòs per llarga malaltia i convalescència la retingué a
Son Espanyolet i a Cala Rajada. Tornà a Ciutat, a plaça
Quadrado. Manacor, Ariany i la Creu Roja són testimonis
de la seva constant dedicació als malalts. I arribà l’any
1961 quan, amb gran alegria, travessà l’Atlàntic, de cap a
terres del Perú, concretament a Huamachuco i després a
Tayabamba exercint de missionera sempre al servei dels
germans. De retorn a Mallorca fou destinada a Maria de la
Salut, poblet de pujades i baixades, fins que l’enviaren al
431
pla, a sa Pobla, on durant més de 17 anys, tingué ocasió
de conèixer quasi tothom, de servir la parròquia amb un
bon estol de col·laboradores, de promoure el moviment
de Vida creixent, d’alleugerir molta gent del mal de
peus, d’emprar el cotxe com a instrument de feina per a
traslladar malalts i un llarg etcètera. Un interval a Inca, a
Ariany i a Lloseta i retorn a sa Pobla. Fins que, carregada
d’anys i amb el sarró ben ple d’obres de Misericòrdia,
vingué aquí, a Verge de l’Esperança, perquè el seu cos ja
no podia seguir el ritme: necessitava descansar. Vingué
el dia 9 d’agost de 2011, encara no fa tres anys. Malgrat
que les mans ja no duien l’agulla i el ganxet, segons les
possibilitats, continuaven mantenint viu el record de les
missions des del seu ésser peculiar animós i decidit.
Els darrers dies, el juny d’enguany, no han estat fàcils
però tampoc a ella no li han faltat germanes al costat,
l’afecte i la pregària. Descansi en la Pau de Déu amb
Maria, de qui va voler portar el Nom.
432
Butlletí Oficial
del Bisbat
de
Mallorca
Any CLIV / 7
Juliol 2014
433
Sumari
SR. BISBE
-Decret d’aprovació dels Estatuts del Consell
Presbiteral.................................................... 436
Butlletí Oficial del -Estatus del Consell Presbiteral........................ 437
Bisbat de Mallorca -Decret d’aprovació dels Estatuts de Càritas
Any CLIV / 7
Diocesana de Mallorca.................................. 444
Juliol 2014
-Estatuts de Càritas Diocesana de Mallorca...... 445
Redacció i
-Decret pel qual cedeix l’ús de l’església de Sant
Administració:
Joan de Malta al Sobirà Orde Militar i HospitaApartat 26.
lari de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de
07080
Malta............................................................ 464
Palma de Mallorca. -Petició a la Congregació pel Culte Diví i la DisDipòsit Legal
ciplina dels Sagraments................................ 465
P.M. 335-1958.
Imprès a
Serveis Gràfic
-Cessaments..................................................... 466
Eugeni,
-Nomenaments................................................. 469
C/ Temple, 16
07001
Palma de Mallorca Sant Pare
-Visita del Santo Padre a Caserta. Encuentro
con los sacerdotes de la Diócesis. Discurso del
Santo Padre Francisco.................................. 476
434
Congregació pel Culte Diví
i la Disciplina dels Sagraments
-Textus latinus, hispanicus et catalaunicus orationis collectae et lectionis alterius pro Officio Lectionis Liturgiae Horarum in honorem Beati Iesu Eduardi
Massanet Flaquer, religiosi et martyris................................................................ 492
- In memoriam................................................... 517
435
Sr. Bisbe
436
ESTATUTS DEL CONSELL PRESBITERAL
Capítol I. NATURALESA I FUNCIONS
Article 1. El Consell Presbiteral és un grup de
preveres que, en qualitat de senat del Bisbe, representa
el Presbiteri, i té la missió d’ajudar el Bisbe en el govern
de la Diòcesi segons la norma del Dret, per tal de proveir
al màxim el bé pastoral de la porció del Poble de Déu que
li ha estat encomanada.1
Article 2. Les funcions principals del Consell
Presbiteral són les següents:
a) Assessorar el Bisbe en els problemes pastorals
referents a l’exercici de la jurisdicció i del ministeri2.
b) Constituir un mitjà normal i permanent de
comunicació entre tot el Presbiteri i el seu Bisbe, per a
tractar les qüestions que siguin proposades tant de part
del Bisbe com del mateix Presbiteri.3
c) Deliberar sobre les mesures adients de govern que
es dedueixen de l’estudi, la valoració i els suggeriments
fets pel Consell de Pastoral segons el càn. 511, d’acord
amb el que estableixen els Estatuts i les disposicions del
Bisbe4.
Article 3. El Consell Presbiteral té vot consultiu.
El Bisbe l’escoltarà en els afers de major importància per
al bé pastoral de la Diòcesi.5
Article 4. És necessari que el Bisbe també consulti
el Consell Presbiteral, per prescripció del Dret, en els
següents casos:
1 Càn. 495 §1.
2 Càn. 495 §1.
3 Càn. 500 §1.
4 Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Decreto general sobre las Normas Complementarias del
nuevo Código de Derecho Canónico, art. 3 §4.2, en BOCEE nº3, juliol 1984, pàg. 101.
5 Càn. 500 §2.
437
a) Per erigir, suprimir o canviar notablement les
parròquies6.
b) Per establir normes sobre el destí de les ofrenes
dels feels amb ocasió dels sagraments i d’altres serveis
parroquials i també sobre la remuneració dels clergues.7
c) Per fixar aportacions econòmiques a persones i
institucions diocesanes per a una major comunicació de
béns i subvenir a les necessitats de l’Església local.8
d) Per donar el consentiment a la construcció d’una
nova església.9
e) Per reduir una església a un ús profà no
reprovable.10
f) Per consultar la celebració d’un Sínode Diocesà11.
Article 5. El Consell Presbiteral, a proposta del
Bisbe, elegirà la Comissió estable de tres rectors per a
la remoció i trasllat de rectors, en els casos prevists pel
Dret.12
Article 6. D’entre els membres del Consell
Presbiteral, però com un òrgan distint i independent, el
Bisbe designarà lliurement el Col·legi de Consultors,13
amb les atribucions i funcions que el Dret li confereix.
Capítol II. COMPOSICIÓ
Article 7. La composició del Consell Presbiteral
serà la següent:
6 Càn. 515 §2.
7 Càn. 531.
8 Càn. 1263.
9 Càn. 1215 §2.
10 Càn. 1222 §2.
11 Càn. 461 §1.
12 Càn. 1742 §1, 1745 i 1750.
13 Càn. 502 §1.
438
A) President: el Bisbe.
B) Membres nats:
a) Per determinació de la Conferència
Episcopal Espanyola: Els Vicari (s) General
(s), el(s) Vicari (s) Episcopal (s), el Rector del
Seminari Major i el President del Capítol
Catedral.
b) Per determinació del Bisbe: El Vicari
Judicial i el Canceller – Secretari General,
que actuarà com a Secretari del Consell.
C) Membres elegits:
a) Un prevere de cada arxiprestat, elegit pels
preveres del mateix arxiprestat.
b) Dos representants elegits entre els
preveres delegats i directors dels secretariats
diocesans.
c) Dos preveres jubilats.
d) Dos preveres religiosos, elegits a través de
la CONFER.
D) Membres designats:
a) Quatre arxiprestes, representatius del
territori diocesà.
b) El Bisbe podrà designar-ne, segons el
dret, altres membres, tractant de completar
la representativitat i tenint en compte les
delegacions diocesanes, la diversitat de
ministeris, d’edats, i la diversitat de les
comarques de la Diòcesi o altres.
c) El nombre total de membres designats i
nats no serà superior al nombre dels elegits.
Article 8. Els membres nats formaran part del
Consell Presbiteral mentre ocupin el càrrec pel qual ho
són.
439
Article 9
a) Els membres elegits i els designats ho són per
un període de quatre anys.
b) Els membres elegits, si ho són en representació
de l’arxiprestat, deixaran de pertànyer al Consell si
canvien d’arxiprestat.
c) Els membres designats per raó del càrrec
cessaran en deixar el càrrec.
Article 10. Tots els membres del Consell Presbiteral,
passats els quatre anys de pertinença al Consell, podran
ser reelegits per a altres períodes de quatre anys, sempre
que reuneixin les condicions establertes en els presents
Estatuts.
Article 11. El Secretari notificarà a la Comissió
Permanent les absències reiterades i no justificades,
perquè prengui les mesures pertinents. En cas de
renúncia o cessament, si és membre elegit, es farà una
nova elecció. Si es tracta d’un membre designat, el Bisbe
en podrà designar un altre.
Capítol III. ÒRGANS I FUNCIONAMENT
Article 12. El Bisbe és el President del Consell
Presbiteral. A ell li correspon segons el Dret:
a) Convocar i presidir el Consell Presbiteral.14
b) Determinar les qüestions a tractar-hi o acceptar
les que siguin proposades pels seus membres.15
c) Establir l’ordre del dia de les sessions, escoltada
la Comissió Permanent. El Secretari redactarà i enviarà
la convocatòria firmada pel Bisbe i ell mateix.
14 Càn. 500 §1.
15 Càn. 500 §1.
440
d) Fer públiques les decisions preses.16
Article 13
a) Per donar eficàcia i agilitat als treballs del
Consell Presbiteral se n’elegirà una Comissió Permanent,
que estarà formada per tres membres del Consell i el
Secretari, en qualitat de Secretari del Consell Presbiteral
i de la seva Comissió Permanent.
b) Els tres membres de la Comissió Permanent
seran elegits d’acord amb el càn. 119.
Article 14. Les funcions de la Comissió Permanent
seran les següents:
a) Recollir del Bisbe i dels preveres els temes,
iniciatives i suggeriments per esser estudiats en el Consell
Presbiteral.
b) Preparar el contingut i la dinàmica de les
sessions del Consell Presbiteral.
c) Designar, cas que no ho hagi fet el mateix
Consell, els ponents que hagin de presentar els temes a
les sessions i determinar el moderador per a cada una.
Article 15.
a) La Comissió Permanent tindrà un Coordinador
que serà elegit entre els membres de la Comissió
Permanent per ells mateixos.
b) Les funcions del Coordinador de la Comissió
Permanent seran convocar i coordinar les reunions del
Consell Permanent.
Article 16. Les funcions del Secretari seran les
següents:
a) Enviar, almenys amb quinze dies d’antelació, a
tots els membres del Consell Presbiteral la convocatòria
16 Càn. 500 §3.
441
de les sessions, amb l’ordre del dia aprovat pel Bisbe i
amb tota la documentació corresponent a cada cas.
b) Aixecar acta de cada una de les sessions del
Consell, arxivar-ne ordenadament els documents i donar
publicació als treballs del Consell que assenyali el Bisbe.
c) Coordinar les funcions personals o de comissions
de dins el Consell Presbiteral i en relació amb altres
Consells i Delegacions Diocesanes.
Article 17. El Consell Presbiteral tindrà
habitualment dues sessions ordinàries anuals. També
podrà haver-hi tantes sessions extraordinàries com ho
consideri convenient el Bisbe per iniciativa pròpia o a
proposta de la Comissió Permanent.
Article 18.
a) Cada un dels membres del Consell tindrà veu i
un sol vot.
b) L’elegit per un grup dóna el seu vot d’acord amb
la seva pròpia responsabilitat, i no com a simple portaveu
dels qui l’elegiren, encara que normalment consultarà els
seus representats sobre els temes de l’ordre del dia.17
Article 19. A fi que qualsevol iniciativa, desig
o problema tengui ressò dins el Consell Presbiteral,
qualsevol conseller, a través del Secretari, pot presentar
al Bisbe propostes per escrit de determinats arguments
per a l’ordre del dia.
Capítol IV. RENOVACIÓ, CESSAMENT I DISSOLUCIÓ
Article 20. El Consell Presbiteral es renovarà cada
quatre anys. Tots els seus membres cessaran, inclosos
els que s’hi hagin incorporat durant el quadrienni. El
17 Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Decreto general sobre las Normas Complementarias
del nuevo Código de Derecho Canónico, art. 3 §§1-3, en BOCEE nº3, juliol 1984, pàg. 100-101.
442
Consell Presbiteral cessarà també en quedar vacant la
Seu18 o quan sigui dissolt pel Bisbe segons el Dret.19
Aprov els presents estatuts del
Consell Presbiteral
Palma, dia 30 de juliol de 2014
Bisbe de Mallorca
Rg. S. núm. 264/14
18 Càn. 501 §2.
19 Càn. 501 §3.
443
444
ESTATUTS DE CÀRITAS DIOCESANA DE
MALLORCA
CAPÍTOL I.- NATURALESA, MISSIÓ i FINALITAT
ARTICLE 1r.- CÀRITAS DIOCESANA DE MALLORCA és
l’organisme oficial d’acció caritativa i promoció social de
l’Església al Bisbat de Mallorca. Té com a missió promoure, orientar i coordinar l’acció de la caritat i la justícia
social, a la nostra Església, tenint una especial dedicació
a l’atenció de les persones més vulnerables, empobrides
i excloses. Aquest servei neix de la fidelitat a l’Evangeli
de Jesús i vol respondre als reptes que planteja la nostra
societat.
ARTICLE 2n.- Fou erigida canònicament per Decret del
Bisbe de Mallorca, Exm. i Rvdm. Dr. D. Jesús Enciso
Viana, amb data vuit de desembre de 1961 i li conferí
personalitat jurídica pròpia. Fou inscrita en el Registre
d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia amb el
número 247 – SE / C, i amb l’acord I de l’Instrument
de Ratificació, de 4 de setembre de 1979, de l’acord de 3
de gener de 1979, entre l’Estat espanyol i la Santa Seu
sobre assumptes jurídics, i el Reial decret 142/1981, de
9 de gener, sobre organització i funcionament del Registre
d’Entitats Religioses. També està inscrita per la Conselleria de Presidència del Govern Balear al seu Registre
d’Entitats que desenvolupen activitats en el camp de
l’Acció Social amb el número 259.
ARTICLE 3r.- Té personalitat jurídica pròpia, tant eclesiàstica com civil, de la qual participen els diferents àmbits de la seva estructura orgànica, d’acord amb aquests
Estatuts; actua amb lliure iniciativa i responsabilitat, i
gaudeix d’autonomia plena en l’administració dels seus
béns i recursos, dins els marges assenyalats en la legislació canònica i civil.
445
ARTICLE 4t.- D’acord amb la pròpia missió i la personalitat de la seva erecció, i segons els articles 2 i 3 i la
disposició addicional novena de la Llei 49/2002 de règim
fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius
fiscals al mecenatge, Càritas Diocesana de Mallorca és
una entitat sense fins lucratius
ARTICLE 5è.- Per al compliment d’aquesta missió s’utilitzaran tots els mitjans i recursos que es considerin
necessaris i estiguin a l’abast de Càritas Diocesana de
Mallorca. En particular, i tan sols amb caràcter indicatiu,
assenyalam:
a) Difondrà l’esperit de caritat i justícia social,
procurant formar la consciència de la comunitat
diocesana respecte a la comunicació cristiana de
béns i al compliment dels deures de la justícia.
b) Promourà i coordinarà iniciatives eclesials, a fi
de solucionar els problemes dels necessitats,
i cooperarà, en la mesura que sigui possible i
convenient, amb els organismes civils d’assistència i acció social, així com amb les entitats
d’acció caritativa de la Diòcesi de Mallorca i
d’altres confessions.
c) Potenciarà, animarà i acompanyarà els grups
de voluntaris, tant a nivell parroquial com
d’arxiprestat i també de programes diocesans,
com a resposta més propera a les necessitats
i situacions d’exclusió social en el seu àmbit i
com a suport a tot el treball social dels distints
serveis i/o programes que duu a terme Càritas
Mallorca.
d) Estudiarà els problemes que planteja la vulnerabilitat, la pobresa i l’exclusió en la diòcesi,
n’investigarà les causes i conseqüències, i promourà, animarà i requerirà solucions confor446
mes a la dignitat de la persona humana i a les
exigències de la justícia, d’acord amb l’Evangeli.
e) Acompanyarà els necessitats per a millorar les
seves condicions de vida.
f) Assumirà de manera efectiva la dimensió universal de la Caritat i, en coordinació amb Càritas
Espanyola, Caritas Internationalis i altres institucions de l’Església, promourà i acompanyarà
projectes de desenvolupament als països empobrits del nostre món, i promourà a Mallorca
una actuació social i personal coherent amb les
necessitats d’aquests pobles empobrits.
g) Igualment, podrà promoure i acompanyar projectes de cooperació o desenvolupament acordats directament amb altres entitats o institucions de països empobrits.
h) Fomentarà l’economia social, podent dur a
terme activitats econòmiques de caràcter mercantil, sempre dins els fins d’interès humà i
social de Càritas. També, amb aquesta mateixa finalitat, podrà acordar amb altres entitats
d’àmbit social activitats conjuntes per a una
major i millor atenció a persones en situació
de risc social. Qualsevol superàvit en aquestes
activitats es reinvertirà en els mateixos projectes
o semblants.
i) Prioritzarà l’atenció als darrers, les persones no
ateses i els col·lectius amb dificultats especials
per la inserció social signe de l’opció preferent
pels pobres.
j) Animarà en tot moment el ministeri de la caritat
a la nostra diòcesi.
ARTICLE 6è.-
Càritas Diocesana de Mallorca es regeix pels presents Estatuts i per la normativa que li sigui
447
aplicable tant del Codi de Dret Canònic i la normativa
diocesana com de la legislació civil que pertoqui.
En l’àmbit supradiocesà és membre de Càritas Espanyola i de Càritas Balears i es coordina amb les directrius
d’aquestes institucions de les que forma part.
Està domiciliada a Palma de Mallorca, al carrer Seminari,
número 4, baixos.
CAPÍTOL II.- DIRECCIÓ JERÀRQUICA
ARTICLE 7è.- La màxima direcció jeràrquica de Càritas
Diocesana de Mallorca correspon al Bisbe de la diòcesi,
el qual, pel fet de ser-ne el President nat, recorda en tot
moment els criteris evangèlics i les pautes d’acció caritativa que considera convenients per al bon funcionament
de la institució i per a la inserció de la seva tasca en el
conjunt de la pastoral diocesana.
ARTICLE 8è.- El Bisbe nomenarà el Delegat Episcopal
perquè el representi en tots els òrgans de Càritas Diocesana. Tot i això, si el Bisbe assisteix a les reunions
d’aquests òrgans de govern, la persona en qui hagi delegat tendrà veu i vot com un membre més. La durada del
nomenament i les funcions del Delegat Episcopal seran
les que el Bisbe determini.
CAPÍTOL III.- ÒRGANS DE DECISIÓ,
REPRESENTACIÓ I GOVERN
ARTICLE 9è.- Càritas Diocesana de Mallorca es regeix
pels següents òrgans:
a) El President.
b) El Consell Directiu Diocesà.
448
c) La Comissió Permanent.
EL PRESIDENT
ARTICLE 10è.- El President.
1. La Presidència correspon al Bisbe de Mallorca
així com la direcció i la supervisió de la marxa i el
funcionament de Càritas Diocesana. Podrà exercir
aquest càrrec personalment o a través de la persona que ell delegui.
2. Al President li correspon:
a. Establir els criteris i normes d’acció que
consideri convenients pel bon funcionament
i per a la inserció de la seva labor en el conjunt de la pastoral diocesana.
b. L’aprovació i la reforma dels Estatuts de
Càritas Diocesana de Mallorca.
c. La federació, segregació o dissolució de Càritas Diocesana, així com dels seus organismes
i serveis autònoms.
d. El nomenament i el cessament del Delegat
Episcopal per a Càritas i de la persona que
exerceixi la Direcció. Aquests nomenaments
tendran un termini de quatre anys.
e. Nomenar i cessar, a proposta de la Direcció,
els càrrecs que exerceixin l’Administració
General i la Secretaria General. Aquests
nomenaments tendran un termini de quatre
anys.
f. Tenir esment del funcionament de Càritas
Diocesana, d’acord amb els seus objectius.
EL CONSELL DIRECTIU DIOCESÀ
ARTICLE 11è.- El Consell Directiu Diocesà és l’òrgan
449
superior de govern, representació i gestió de Càritas Diocesana, i és format pels càrrecs següents:
a) Pel Bisbe de la diòcesi com a President.
b) Pel Vicari General.
c) Pel Delegat Episcopal.
d) Per la persona que assumeixi la
Direcció diocesana.
e) Per la persona que assumeixi l’Administració diocesana.
f) Pel vocal d’Acció Social de la CONFER.
g) Per un representant dels grups de
voluntaris de Càritas a cada un dels
Arxiprestats i un representant dels
voluntaris de programes específics de
Càritas diocesana.
h)Pels coordinadors responsables
dins les distintes àrees de Càritas Diocesana de Mallorca.
i) Per la persona que assumeixi la
Secretaria general.
ARTICLE 12è.- Correspon al Consell Directiu Diocesà:
a) Mantenir un diàleg metòdic i ordenat que permeti establir criteris, programes d’acció i orientacions pràctiques per als diferents àmbits de
Càritas en la diòcesi.
b) Establir les prioritats d’actuació i aprovar els
plans i programes que li presenti la Comissió
Permanent.
c) Aprovar els comptes anuals (balanç, compte
de resultats i memòria) de Càritas Diocesana
corresponents a l’exercici tancat el trenta-un
450
de desembre de cada any, i el pla d’activitats
i pressupost de Càritas Diocesana per al nou
exercici.
d) Resoldre i decidir aquells assumptes que li proposi el Bisbe, el Delegat Episcopal, o la Comissió
Permanent.
e) Elevar al Bisbe, a proposta de la Comissió Permanent, les modificacions d’aquests Estatuts
que es considerin convenients.
f) Aprovar els reglaments de règim intern dels
serveis de Càritas.
ARTICLE 13è.- El Consell Directiu Diocesà es reunirà,
amb caràcter ordinari, dues vegades a l’any. Amb caràcter
extraordinari, sempre que el Bisbe, el Delegat Episcopal,
la meitat de membres del Consell Directiu Diocesà o la
persona que assumeixi la Direcció ho considerin convenient.
1. El Consell Directiu Diocesà es considerarà vàlidament
constituït quan assisteixin més de la meitat dels seus
membres, i és necessària la presència del President o
de la persona en qui delegui la seva responsabilitat.
Si no s’aconseguís la majoria referida, es convocarà
una nova reunió entre vint-i-quatre hores i els set
dies següents a la primera reunió. Són vàlids els
acords d’aquesta segona reunió, sigui quin sigui el
nombre d’assistents, sempre que hi hagi el President
o la persona en qui hagi delegat la seva responsabilitat. S’estableix el correu electrònic com a mitjà de
convocatòria de les reunions, amb l’Ordre del Dia
corresponent, que han de ser convocades amb una
antelació mínima de deu dies, excepte que, per raons
d’urgència, el President acordàs un termini menor.
451
2. En tots els punts que no sigui necessari una altra majoria, bastarà per a prendre acords la majoria simple
i, en cas d’empat, resoldrà el President.
3. La persona que assumeixi la Direcció diocesana serà
el responsable de la convocatòria, l’ordre del dia, i la
presa dels acords en les sessions d’aquest òrgan, i la
que assumeixi la Secretaria General n’aixecarà la corresponent acta que serà aprovada pel ple del Consell
Directiu Diocesà.
LA COMISSIÓ PERMANENT
ARTICLE 14è.- La Comissió Permanent és l’òrgan executiu del Consell Directiu Diocesà i de gestió habitual
de les activitats ordinàries de Càritas Diocesana, i està
formada per:
a) El Delegat Episcopal.
b) La persona que assumeixi la Direcció
Diocesana.
c) La persona que assumeixi l’Administració
General.
d) La persona que assumeixi la Secretaria
General.
e) Els coordinadors responsables dins les
distintes àrees de Càritas Diocesana de
Mallorca.
ARTICLE 15è.- Correspon a la Comissió Permanent:
a) Ser responsable de totes les activitats i serveis assumits per Càritas Diocesana de Mallorca.
b) Prendre les decisions que consideri necessàries
per al desenvolupament de Càritas en la diòcesi
d’acord amb els criteris establerts pel Consell Di452
rectiu Diocesà.
c) Preparar tots els assumptes que s’han de sotmetre
a la decisió del Consell Directiu Diocesà i convocar-ne les reunions.
d) Proposar al Consell Directiu Diocesà el pla anual
de treball de Càritas Diocesana perquè l’estudiï i,
si s’escau, l’aprovi.
e) Responsabilitzar-se de les funcions que li siguin
confiades pel Consell Directiu Diocesà.
f) Fixar els criteris i les normes d’elaboració del pressupost anual i de la comptabilitat.
g) Revisar i conformar el pressupost anual que presentarà, a l’aprovació del Consell Directiu Diocesà,
a finals del segon semestre de cada any.
h) Presentar, el primer semestre de cada any, a l’aprovació del Consell Diocesà, els comptes anuals.
i) Aprovar les plantilles i normes de contractació del
personal en règim laboral.
j) Acceptar herències i tota classe de llegats, de conformitat amb el que es disposa als articles 24 i 25.
k) Realitzar tota classe d’actes d’administració, disposició, gravamen i domini sobre béns immobles,
amb subjecció al que s’estableix als articles 29, 32 i
33 d’aquests Estatuts, d’acord amb el Codi de Dret
Canònic, la normativa diocesana i la legislació civil.
l) Administrar els recursos de Càritas Diocesana,
d’acord al Capítol VI d’aquests Estatuts.
m)En cas d’urgència, prendre la decisió més adequada. En aquests casos, s’informarà d’aquesta decisió
a la següent reunió del Consell Directiu Diocesà.
ARTICLE 16è.- La Comissió Permanent es reunirà, com
a mínim, una vegada al mes i sempre que ho exigeixin
els assumptes que s’han de tractar. Les reunions seran
convocades i dirigides per la persona que assumeixi la
453
Direcció.
1. La Comissió Permanent es considerarà reunida quan,
prèvia convocatòria de tots els seus membres, assisteixin més de la meitat d’aquests, i és necessària la
presència de la persona que assumeix la direcció o
de la persona en qui delegui la seva responsabilitat.
2. En tots els punts en què no sigui necessària una altra majoria, bastarà per a prendre acords la majoria
simple i, en cas d’empat, resoldrà la persona que
n’assumeix la direcció.
3. La persona que assumeix la direcció dirigirà i serà
la responsable de la convocatòria, l’ordre del dia, i la
presa d’acords en les sessions d’aquest òrgan, i la persona que assumeixi la Secretaria General n’aixecarà la
corresponent acta que serà aprovada posteriorment.
CAPÍTOL IV.- ÒRGANS UNIPERSONALS PERMANENTS
DE GOVERN
EL DELEGAT EPISCOPAL
ARTICLE 17è.- El Delegat Episcopal té, amb caràcter
indicatiu, les següents funcions:
a) Vetllar per la identitat cristiana i eclesial de les
diverses activitats de Càritas i promoure la seva
coordinació i integració en l’acció pastoral de la
diòcesi.
b) Aportar, tant al Consell Directiu Diocesà com a la
Comissió Permanent com a les persones que ostenten una responsabilitat, els criteris d’orientació
aprovats pel Bisbe.
c) Promoure i potenciar, amb la direcció de Càritas,
454
la incorporació i formació de les persones que volen col·laborar en les tasques i serveis de Càritas
Mallorca.
d) Presidir, en absència del Bisbe i en nom d’ell, els
òrgans de govern, com a membre de ple dret, amb
veu i vot.
e) Informar i assessorar el Bisbe sobre el funcionament general de Càritas.
f) Suspendre, com a mesura preventiva, l’execució de
qualsevol acord si, al seu parer, aquests precisen
la coneixença i el vist-i-plau de part del Bisbe.
EL/ LA DIRECTOR/A DIOCESÀ/NA
ARTICLE 18 è.- Correspon a la persona que assumeixi la
direcció diocesana, amb caràcter indicatiu, les següents
funcions:
a) Representar Càritas Diocesana, per delegació
permanent del Consell Directiu Diocesà, en tota
classe d’organismes, públics i privats, eclesiàstics i civils.
b) Impulsar el servei de Càritas en tota la diòcesi
i coordinar-ne les diverses activitats.
c) Animar al compliment de les finalitats institucionals de Càritas Diocesana.
d) Convocar la Comissió Permanent i el Consell
Directiu Diocesà, tant per pròpia iniciativa,
com a proposta del Bisbe, o de la persona que
assumeixi la seva delegació, o també a proposta
d’un terç dels integrants de la Comissió o del
Consell.
e) Dirigir les reunions del Consell Directiu Diocesà
i de la Comissió Permanent.
f) Proposar al President de Càritas Diocesana de
Mallorca les persones que consideri més ade455
quades per exercir els càrrecs a l’Administració
General i a la Secretaria General.
g) Dirigir les campanyes aprovades pel Consell
Directiu Diocesà i fer efectius els seus acords.
h) Portar la gestió dels afers de personal contractat
i del voluntariat de Càritas Diocesana.
i) Nomenar i cessar, amb el parer favorable del Delegat Episcopal, els coordinadors responsables
dins les distintes àrees de Càritas Diocesana de
Mallorca.
j) Exercir les facultats que li confereixen aquests
Estatuts i aquelles que li siguin expressament
delegades.
k) Executar els acords del Consell Directiu Diocesà i de la Comissió Permanent d’acord amb la
legislació civil i eclesiàstica.
l) Dur a terme altres funcions o responsabilitats
que li encarregui el Bisbe, el Delegat Episcopal, el Consell Directiu Diocesà o la Comissió
Permanent.
m)Signar convenis i realitzar qualsevol acte jurídic
en nom de Càritas Diocesana de Mallorca, amb
l’acord de la Comissió Permanent i seguint la
normativa canònica dels béns eclesiàstics.
n) Quan ho consideri oportú, la persona en qui
recaigui la direcció, per pròpia iniciativa o a
proposta del Consell Directiu Diocesà o de la
Comissió Permanent, pot convocar com Assemblea de Càritas Mallorca tots els agents de les
Càritas parroquials, arxiprestals, de programes
i/o projectes, tant voluntaris com contractats.
En cas d’absència o de qualsevol altra causa que li impedeixi l’exercici del càrrec, la persona en qui recaigui
456
la direcció serà substituïda pel membre del Consell
Directiu Diocesà que hagi designat expressament o, a
falta d’aquesta designació, pel membre més antic de la
Comissió Permanent.
EL/LA SECRETARI/ÀRIA GENERAL
ARTICLE 19è.- Són funcions del/la Secretari/ària general, indicant únicament les més importants:
a) Trametre les convocatòries de les reunions del
Consell Diocesà i la documentació corresponent.
b) Encarregar-se de la correspondència de Càritas
Diocesana.
c) Expedir els certificats sol·licitats.
d) Actuar com a secretari de les reunions del
Consell Diocesà i de la Comissió Permanent,
aixecar-ne les corresponents actes.
e) Tenir cura de tota la documentació de Càritas
Diocesana.
f) Altres funcions o tasques que li encarregui la
Comissió Permanent o la direcció diocesana.
En cas d’absència o de qualsevol altra causa que li impedeixi l’exercici del càrrec, les funcions de la Secretaria
general seran interinament assumides pel membre més
jove de la Comissió Permanent, excepte la persona que
té el càrrec de la Direcció.
L’ADMINISTRADOR/A GENERAL
ARTICLE 20è.- Les seves funcions principals són:
a) Administrar tots els béns de Càritas Diocesana
de Mallorca i de les obres sociocaritatives que en
depenguin, tenint cura que es compleixin totes
les normatives legalment exigibles.
457
b) Vetllar perquè es compleixi la finalitat dels donatius, els ajuts i les subvencions.
c) Tenir cura de l’assegurança dels béns de la
institució.
d) Proposar l’obtenció dels recursos tenint present
la comunicació cristiana de béns.
e) Dirigir i controlar la comptabilitat de Càritas
Diocesana i vetllar pel compliment del seu pressupost anual.
f) Preparar la consolidació del pressupost de cada
nou exercici i dels comptes anuals de l’exercici
anterior. Presentar-los, per a la seva aprovació,
al Consell Directiu Diocesà i, una vegada aprovats, a l’Administració diocesana.
g) Altres funcions d’ordre administratiu que li
encarregui el Consell Directiu Diocesà o la Comissió Permanent.
LES ÀREES DE CÀRITAS MALLORCA
ARTICLE 21è.- Càritas Diocesana de Mallorca estructurarà el seu desenvolupament institucional en àrees relacionades i coordinades entre si. Al capdavant d’aquestes
àrees una persona n’assumirà la coordinació. Així, a títol
indicatiu, les àrees del desenvolupament institucional
són:
• ACCIÓ SOCIAL PER A LA INCLUSIÓ:
- Acció de Base: Palma i Part Forana
- Accions per a l’Ocupació.
• SENSIBILITZACIÓ: Economia Social i Solidària,
Comunicació, Animació, i Codesenvolupament i
Cooperació.
• SERVEIS TRANSVERSALS: Seguiment de projectes, Desenvolupament de persones, Administració
458
i Logística.
A més d’aquests àrees se’n podran crear altres d’acord
amb les necessitats del servei de la Caritat. De la mateixa
manera se’n podran suprimir. Tot això, amb l’acord del
Consell Directiu Diocesà.
En tots els serveis que conformen les distintes àrees, es
potenciarà i es comptarà amb persones voluntàries que
han optat pel servei de la caritat des de la seva opció
solidària i evangèlica, a més del personal contractat que
sigui necessari. Es tindrà cura de la seva formació, coordinació i animació.
CAPÍTOL V.- CÀRITAS I EL VOLUNTARIAT EN L’ÀMBIT
PARROQUIAL i ARXIPRESTAL
ARTICLE 22è.- L’organització dels diversos grups que treballen a les Càritas Parroquials ha d’ésser la més apropiada a la realitat, a les circumstàncies i a les necessitats de
cada parròquia. En especial el rector i el Consell Pastoral
Parroquial procuraran que hi hagi un Grup Parroquial
de voluntaris de Càritas, com a unitat bàsica de l’acció i
el servei caritatiu a la Parròquia.
ARTICLE 23è.- Es promourà la coordinació dels diversos
grups parroquials d’un mateix Arxiprestat per a una millor realització conjunta de les activitats i serveis d’acció
caritativa i social. Cada Arxiprestat designarà una persona que representi el grup arxiprestal al Consell Directiu
Diocesà de Càritas.
Tots aquests grups parroquials o arxiprestals, estan
integrats per persones voluntàries, les quals donen vida
459
a tota l’acció social per la justícia i el desenvolupament
humà i evangèlic. Càritas diocesana de Mallorca tindrà
cura de la seva formació, animació i coordinació.
CAPÍTOL VI.- RÈGIM ECONÒMIC DE CÀRITAS
ARTICLE 24è.- Essent Càritas Diocesana de Mallorca un
organisme diocesà erigit pel Bisbe de Mallorca, els seus
béns són béns eclesiàstics i es regeixen per la normativa
del Codi de Dret Canònic, per les prescripcions diocesanes i per la normativa de les lleis civils que pertoqui,
constituint un patrimoni autònom destinat a les seves
finalitats especifiques.
ARTICLE 25è.- CÀRITAS DIOCESANA DE MALLORCA es
nodreix dels següents recursos:
a) Donacions, herències, llegats i ajuts.
b) Subvencions atorgades per qualsevol entitat o
institució, tant pública com privada.
c) Convenis i contractes acordats amb institucions.
d) Quotes i aportacions de participants.
e) Recaptacions de col·lectes.
f) Rendes de béns patrimonials.
g) Ingressos per qualsevol activitat dels seus departaments.
h) Altres que li puguin pertànyer o se li puguin
concedir.
Càritas diocesana de Mallorca es beneficiarà de les aportacions o subvencions que li puguin concedir Càritas
Espanyola i Càritas Balears dels seus fons.
ARTICLE 26è.- Càritas Diocesana de Mallorca administrarà amb plena autonomia i responsabilitat els recursos
460
que obtingui per a la realització i l’acompliment dels seus
programes i finalitats.
ARTICLE 27è.- Càritas Diocesana de Mallorca funcionarà
en règim de pressupost. El pressupost serà anual, coincidirà amb l’any natural, s’hi especificaran els ingressos
i les despeses, i serà equilibrat. Totes les despeses seran
subjectes a la consignació i control pressupostari.
ARTICLE 28è.- Les herències s’entendran acceptades,
sempre, a benefici d’inventari.
ARTICLE 29è.- Les operacions de crèdit s’ajustaran a les
previsions pressupostàries i només podran efectuar-se
amb l’autorització de l’Ordinari. Tot acte que excedeixi
els límits de l’administració ordinària necessita també
l’autorització escrita de l’Ordinari (can. 1281 i 1292).
ARTICLE 30è.- Càritas Diocesana de Mallorca emprarà
el sistema de comptabilitat, adaptat al pla general de
comptabilitat vigent, d’acord amb el Dret Mercantil. Els
exercicis econòmics coincidiran amb l’any natural.
ARTICLE 31è.- Durant el primer semestre de cada any,
qui exerceixi la funció d’Administració general de Càritas,
en nom de la Comissió Permanent, formularà i presentarà
a l’aprovació del Consell Diocesà els comptes anuals (balanç de situació, compte de resultats i memòria) tancats
el trenta-un de desembre.
ARTICLE 32è.- Els comptes anuals, una vegada aprovats
pel Consell Directiu Diocesà, seran entregats a l’Ordinari
que encarregarà la seva revisió al consell Diocesà d’Assumptes Econòmics (can. 1287).
461
ARTICLE 33è.- Els béns i rendes de Càritas estan permanentment afectes a la realització i compliment de les
finalitats de la institució. Càritas establirà el sistema que
millor garanteixi la finalitat d’aquelles donacions i deixes
que li siguin atorgades amb una destinació determinada
en vistes a complir la voluntat dels donants.
ARTICLE 34è.- Els béns de naturalesa mobiliària i immobiliària provenint de donants només podran alienar-se
a títol onerós, en les condicions establertes pel donant o
causant, i amb l’autorització de l’Ordinari.
ARTICLE 35è.- Càritas a la diòcesi de Mallorca fomentarà
la comunicació cristiana de béns en tots els seus àmbits.
CAPÍTOL VII- MODIFICACIÓ D’ESTATUTS
ARTICLE 37è.- Aquests Estatuts podran ser modificats
pel Bisbe per iniciativa pròpia o a proposta del Consell
Directiu Diocesà o de la Comissió Permanent. En ambdós
casos serà necessària la majoria absoluta de vots amb
un informe al Bisbe.
CAPITOL VIII- DISSOLUCIÓ DE CÀRITAS
A LA DIÒCESI DE MALLORCA
ARTICLE 37è.- La dissolució de Càritas a la Diòcesi de
Mallorca, com a organització estructurada de conformitat
amb aquests Estatuts, només podrà ser decretada pel
Bisbe de la diòcesi.
Si s’arriba a produir aquesta situació, es designarà una
comissió liquidadora, la qual, després de complerts tots
462
els compromisos contrets, lliurarà el patrimoni restant
al Bisbe de la diòcesi perquè sigui destinat a finalitats
d’ordre caritatiu i social.
Palma, 11 de juliol 2014, festa de Sant Benet
Guillem Vaquer Homar
Delegat Episcopal
a Càritas
Margalida Maria
Riutort Cloquell
Directora de Càritas
463
464
Palma de Mallorca, 4 de abril de 2014
Eminentísimo y Reverendísimo Sr. Cardenal Prefecto,
En la beatificación del grupo de quinientos veintidós mártires celebrada en Tarragona el 13 de octubre
del pasado año 2013, junto con un grupo de diez y nueve
mercedarios, fue beatificado el P. Jesús-Eduardo Massanet Flaquer, natural de Capdepera, Diócesis de Mallorca.
Por ello pedimos a esta Congregación que pueda
ser inserido en el calendario de nuestra Diócesis, para
celebrarlo como memoria obligatoria en su pueblo natal
de Capdepera, y como memoria libre en el resto de la
Diócesis el 27 de julio.
Su martirio se consumó el 25 de julio. Este día y
el siguiente están impedidos por la solemnidad del apóstol Santiago y la memoria de los Santos Joaquín y Ana,
padres de la B.V.M.
Pedimos también que sean aprobadas la colecta y
la lectio altera para la Liturgia de las Horas, que presentamos en la versión latina, catalana y castellana.
Esperando sean atendidas nuestras peticiones,
queda de V. Emcia. afmo. en Cristo.
+ Javier Salinas Viñals, obispo de Mallorca.
__________________________________
Emmo. y Rvdmo. Sr. D. Antonio,
Cardenal Cañizares Llovera, Prefecto
Congregación para el Culto Divino y la Disciplina
de los Sacramentos
00120 – CITTÀ DEL VATICANO
465
CESSAMENTS
Durant el mes de juliol el Sr. Bisbe ha signat els
cessaments següents, d’acord amb els càn. 538, 552,
563, 682 i 738:
Mn. Gabriel Rosselló Rigo cessa com a rector de les
parròquies de Sant Andreu, de Santanyí; i de la
Immaculada Concepció, des Llombards, a l’arxiprestat
de Migjorn.
Mn. Pere Orpí Ferrer cessa com a rector de la parròquia
de Sant Josep, de s’Alqueria Blanca, a l’arxiprestat
de Migjorn.
Mn. Antoni R. Cano Oleo cessa com a rector de la
parròquia de Sant Miquel Arcàngel, de Calonge, a
l’arxiprestat de Migjorn.
Mn. Josep Ramon Ortega Fons cessa com a rector de
les parròquies de Sant Llorenç, de Selva; de Sant Joan
Baptista, de Mancor de la Vall; i de la Immaculada
Concepció, de Caimari, a l’arxiprestat de Lluc-Raiguer;
i com a capellà de l’Hospital Comarcal d’Inca.
Mn. Tomàs Mascaró Ordinas cessa com a vicari
parroquial de Sant Pau, de Manacor, a l’arxiprestat
de Llevant.
Mn. Manuel Haro Martínez cessa com a rector de la
parròquia del Beat Ramon Llull, de Son Cotoner,
Palma, a l’arxiprestat de Palma 3.
466
Mn. Manuel Antoni Montero Polo cessa com a rector
de la parròquia de Santa Maria del Camí, de Santa
Maria del Camí; i com a rector de l’església de Nostra
Senyora de la Soledat, de Santa Maria del Camí, a
l’arxiprestat de Lluc-Raiguer.
Mn. Antoni Garau Garau cessa com a rector de les
parròquies de Sant Marçal, a sa Cabaneta (Marratxí); i
de Nostra Senyora del Carme, de Pòrtol, a l’arxiprestat
de Palma 4.
Mn. Francesc Munar Servera cessa com a administrador
parroquial de Sant Bartomeu, de ses Salines, a
l’arxiprestat de Migjorn.
Mn. Sebastià Salom Mas cessa com a administrador
parroquial de Sant Jordi, de la Colònia de Sant Jordi,
a l’arxiprestat de Migjorn.
Mn. Simó Jordi Garau Matas cessa com a rector de les
parròquies de Santa Maria la Major, de Crist Rei i de
Sant Domingo, d’Inca, a l’arxiprestat de Lluc-Raiguer;
i com a representant del Bisbat de Mallorca en matèria
de patrimoni, en el Consell Municipal de Cultura de
l’Ajuntament d’Inca.
Fra Nicolau Sastre Palmer, TOR, a proposta del seu
Superior, d’acord amb el càn. 682 §2, cessa com a
vicari parroquial de la parròquia de Nostra Senyora de
la Lactància, de s’Arenal, a l’arxiprestat de Palma 4.
P. Antoni Cañellas Borràs, CO, amb l’assentiment del
seu Prepòsit una cum la seva comunitat, d’acord amb
els càn. 682 §2 i 738 §2, cessa com a rector de la
parròquia de Sant Pere i Sant Pau, d’Algaida; i com
467
a administrador parroquial de la parròquia de Sant
Cosme i Sant Damià, de Pina, a l’arxiprestat des Pla.
Mn. Francesc Carmona Bancalero cessa com a rector
de les parròquies de la Nativitat de la Verge Maria, de
Lloseta; i de Santa Tecla, de Biniamar, a l’arxiprestat
de Lluc-Raiguer.
Mn. Antoni Vadell Ferrer cessa com a vicari parroquial
de les parròquies de Sant Josep Obrer i de Corpus
Christi, de Palma, a l’arxiprestat de Palma 2.
Mn. Carles Seguí i Pou cessa com a vicari parroquial de
la parròquia de Santa Catalina Thomàs, de Palma, a
l’arxiprestat de Palma 2.
Mn. Ricardo Ramos Carrique cessa com a rector de
la parròquia de Sant Bartomeu, de Valldemossa, a
l’arxiprestat de Miramar - Vall de Sóller.
Mn. Marià Gastalver Martín cessa com a rector solidari
i moderador de la parròquia de Sant Joan Baptista,
de Deià, a l’arxiprestat de Miramar - Vall de Sóller.
Mn. Miquel Mulet Bujosa cessa com a rector solidari
de la parròquia de Sant Joan Baptista, de Deià, a
l’arxiprestat de Miramar - Vall de Sóller.
P. Gaspar Eugeni Alemany Ramis, MSSCC, a proposta
del seu Superior, d’acord amb el càn. 682 §2, cessa com
a rector solidari de les parròquies de Sant Bartomeu,
de Sóller; de Sant Ramon de Penyafort, del Port de
Sóller; de la Mare de Déu de la Victòria, de l’Horta; de
la Nativitat de la Verge Maria, de Fornalutx; de Sant
Joan Baptista, de Deià; i de la quasiparròquia de la
468
Immaculada Concepció, de Biniaraix, a l’arxiprestat
de Miramar -Vall de Sóller.
Mn. Antoni Pujol Bosch cessa com a rector de la
parròquia de Sant Llàtzer, des Pla de na Tesa, a
l’arxiprestat de Palma 4.
Mn. Emilio Ramos Carrique cessa com a vicari
parroquial de Sant Miquel, de Palma; i com a capellà
del Monestir de Santa Teresa, de Palma.
NOMENAMENTS
el mes de juliol:
09/07/14
Mn. Josep Ramon Ortega Fons, Rector de les
parròquies de Sant Andreu, de Santanyí; de la
Immaculada Concepció, des Llombards; de Sant
Josep, de s’Alqueria Blanca; i de Sant Miquel
Arcàngel, de Calonge, a l’arxiprestat de Migjorn.
P. Bartomeu Clar Mas, CR, amb l’assentiment del seu
Superior, d’acord amb el càn. 682 §1, Vicari parroquial
de les parròquies de Sant Andreu, de Santanyí;
de la Immaculada Concepció, des Llombards; de
Sant Josep, de s’Alqueria Blanca; i de Sant Miquel
Arcàngel, de Calonge, a l’arxiprestat de Migjorn, amb
delegació general per assistir als matrimonis en les
quatre parròquies, d’acord amb el càn. 1111 §1.
469
Mn. Antoni R. Cano Oleo, Adscrit a la parròquia de
Sant Andreu, de Santanyí, amb especial dedicació a
l’esmentada parròquia, però també a les parròquies
de la Immaculada Concepció, des Llombards; de
Sant Josep, de s’Alqueria Blanca; i de Sant Miquel
Arcàngel, de Calonge, a l’arxiprestat de Migjorn, amb
quatre parròquies, d’acord amb el càn. 1111 §1.
Mn. Bartomeu Fons Pascual, Adscrit a la parròquia del
Sagrat Cor de Jesús, de Son Macià, a l’arxiprestat
de Llevant, amb dedicació també a la parròquia
de Santa Bàrbara, de Vilafranca de Bonany, i amb
delegació general per assistir als matrimonis en
ambdues parròquies, d’acord amb el càn. 1111 §1.
Mn. Tomàs Mascaró Ordinas, Vicari parroquial de les
parròquies de la Mare de Déu del Carme i de Sant
Pere Apòstol, del Port d’Alcúdia; i de la Mare de
Déu del Carme, del Port de Pollença, a l’arxiprestat
del Nord, amb delegació general per assistir als
matrimonis en ambdues parròquies, d’acord amb el
càn. 1111 §1, continuant com a capellà de l’Hospital
de Manacor.
Mons. Antoni Burguera Cabrer, Rector de la parròquia
del Beat Ramon Llull, de Son Cotoner, de Palma,
a l’arxiprestat de Palma 3, continuant com a rector
de Sant Sebastià, de Palma, i en els altres càrrecs
diocesans i pastorals.
Mn. Manuel Antoni Montero Polo, Vicari parroquial
de les parròquies del Beat Ramon Llull, de Son
Cotoner, Palma; i de Sant Sebastià, de Palma, amb
especial dedicació a la parròquia del Beat Ramon Llull,
470
amb delegació general per assistir als matrimonis en
ambdues parròquies, d’acord amb el càn. 1111 §1.
Mn. Juli Vivern Jaume, Vicari parroquial de la
parròquia del Beat Ramon Llull, de Son Cotoner,
Palma, continuant com a vicari parroquial de la
parròquia de Sant Sebastià, de Palma, amb delegació
general per assistir als matrimonis en ambdues
parròquies, d’acord amb el càn. 1111 §1.
18/07/14
Mn. Josep Adrover Vallbona, Rector solidari i
Moderador de les parròquies de Sant Antoni de
la Platja, de Can Pastilla; de Nostra Senyora del
Carme, des Coll d’en Rabassa; i de Nostra Senyora
del Remei, des Molinar, a l’arxiprestat de Palma
4, continuant amb els altres càrrecs pastorals i
diocesans.
Mn. Felip Salvador Díez Forteza, Rector solidari de
les parròquies de Nostra Senyora del Carme, des
Coll d’en Rabassa; de Nostra Senyora del Remei,
des Molinar; i de Sant Antoni de la Platja, de Can
Pastilla, a l’arxiprestat de Palma 4, continuant amb
els altres càrrecs pastorals i diocesans.
Fra Pere Josep Vallespir Escandell, TOR, amb
l’assentiment del seu Superior, d’acord amb el càn.
682 §1, Rector de la parròquia de l’Assumpció de
la Mare de Déu, de s’Illot; i rector de l’església de
Santa Maria, de sa Coma, a l’arxiprestat de Llevant,
continuant com a rector de la parròquia de Nostra
Senyora dels Àngels, de Cala Millor.
471
Mn. Antoni Garau Garau, Rector de les parròquies de
Sant Bartomeu, de ses Salines; i de Sant Jordi, de
la Colònia de Sant Jordi, a l’arxiprestat de Migjorn.
Mn. Simó Jordi Garau Matas, Rector de la parròquia
de Sant Alonso Rodríguez, de Palma, a l’arxiprestat
de Palma 2.
Fra Guillem Bauzà Mas, TOR, amb l’assentiment del
seu Superior, d’acord amb el càn. 682 §1, Vicari
parroquial de la parròquia de Nostra Senyora de
la Lactància, de s’Arenal, a l’arxiprestat de Palma
4, amb delegació general per assistir als matrimonis,
d’acord amb el càn. 1111 §1.
30/07/14
P. Antoni Cañellas Borràs, CO, amb l’assentiment del
seu Prepòsit una cum la seva comunitat, d’acord amb
els càn. 682 §1 i 738 §2, Rector de les parròquies
de Santa Maria del Camí, de Santa Maria del Camí;
i de Sant Mateu, de Bunyola, continuant amb els
altres càrrecs diocesans.
Mn. Antoni Riutort Fullana, Rector de les parròquies
de Sant Pere i Sant Pau, d’Algaida; i de Sant
Cosme i Sant Damià, de Pina, a l’arxiprestat des
Pla, continuant com a rector de Sant Bartomeu, de
Montuïri.
Mn. Francesc Carmona Bancalero, Vicari parroquial de
les parròquies de Sant Pere i Sant Pau, d’Algaida;
de Sant Cosme i Sant Damià, de Pina; i de Sant
Bartomeu, de Montuïri, a l’arxiprestat des Pla, amb
tres parròquies, d’acord amb el càn. 1111 §1.
472
Mn. Antoni Vadell Ferrer, Rector de les parròquies
de Santa Maria la Major, de Crist Rei i de Sant
Domingo, d’Inca; de Sant Llorenç, de Selva; de la
Immaculada Concepció, de Caimari; de Sant Joan
Baptista, de Mancor de la Vall; de la Nativitat de
la Verge Maria, de Lloseta; i de Santa Tecla, de
Biniamar, a l’arxiprestat de Lluc-Raiguer, continuant
en els altres càrrecs diocesans i pastorals.
Mn. Carles Seguí i Pou, Vicari parroquial de les
parròquies de Santa Maria la Major, de Crist Rei i
de Sant Domingo, d’Inca; de Sant Llorenç, de Selva;
de la Immaculada Concepció, de Caimari; de Sant
Joan Baptista, de Mancor de la Vall; de la Nativitat
de la Verge Maria, de Lloseta; i de Santa Tecla,
de Biniamar, a l’arxiprestat de Lluc-Raiguer, amb
especial dedicació a les parròquies de Selva i Caimari,
i amb delegació general per assistir als matrimonis
en les vuit parròquies, d’acord amb el càn. 1111 §1.
Fra Alfonso José Vivern Jaume, TOR, amb l’assentiment
del seu Superior, d’acord amb el càn. 682 §1, Vicari
parroquial de les parròquies de Santa Maria la
Major, de Crist Rei i de Sant Domingo, d’Inca;
de Sant Llorenç, de Selva; de la Immaculada
Concepció, de Caimari; de Sant Joan Baptista,
de Mancor de la Vall; de la Nativitat de la Verge
Maria, de Lloseta; i de Santa Tecla, de Biniamar, a
l’arxiprestat de Lluc-Raiguer, amb especial dedicació
a les parròquies de Lloseta i Mancor de la Vall, i amb
vuit parròquies, d’acord amb el càn. 1111 §1.
Mn. Ricardo Mejía Fernández, Diaca al servei de
les parròquies de Sant Llorenç, de Selva; de la
473
Baptista, de Mancor de la Vall; de la Nativitat de
la Verge Maria, de Lloseta; i de Santa Tecla, de
Biniamar, a l’arxiprestat de Lluc-Raiguer, continuant
com a diaca al servei de les parròquies d’Inca i de
l’Hospital Comarcal d’Inca; amb especial dedicació a
les parròquies d’Inca i de Biniamar, i amb delegació
general per assistir als matrimonis en les vuit
parròquies, d’acord amb el càn. 1111 §1.
Mn. Rafel Verger Mas, Diaca al servei de les parròquies
de Sant Llorenç, de Selva; de la Immaculada
Concepció, de Caimari; de Sant Joan Baptista,
de Mancor de la Vall; de la Nativitat de la Verge
Maria, de Lloseta; i de Santa Tecla, de Biniamar, a
l’arxiprestat de Lluc-Raiguer, continuant com a diaca al
servei de les parròquies d’Inca; amb especial dedicació
a les parròquies d’Inca, i amb delegació general per
assistir als matrimonis en les vuit parròquies, d’acord
amb el càn. 1111 §1.
Mn. Ricardo Ramos Carrique, Rector de la parròquia
de Santa Maria Mare de l’Església, de Palmanyola,
a l’arxiprestat de Miramar - Vall de Sóller i dedicat
a ampliar estudis, continuant com a capellà de la
Policlínica Miramar.
Mn. Antoni Pujol Bosch, Rector de les parròquies de
Sant Bartomeu, de Valldemossa; i de Sant Joan
Baptista, de Deià, a l’arxiprestat de Miramar - Vall
de Sóller.
Mn. Emilio Ramos Carrique, Rector de les parròquies
de Sant Marçal, de sa Cabaneta; de Nostra Senyora
474
del Carme, de Pòrtol; i de Sant Llàtzer, des Pla de
na Tesa, a l’arxiprestat de Palma 4.
Mn. Andreu Carrió Català, Diaca al servei de la
parròquia de Sant Llàtzer, des Pla de na Tesa,
continuant com a diaca al servei de les parròquies de
Sant Marçal, de sa Cabaneta; i de Nostra Senyora del
Carme, de Pòrtol; i amb delegació general per assistir
als matrimonis en les tres parròquies, d’acord amb el
càn. 1111 §1.
P. Pere Massanet Dezcallar, SJ, amb l’assentiment del
seu Superior, d’acord amb el càn. 682 §1, Adscrit a
la parròquia de Nostra Senyora de la Soledat, de
la Soledat, de Palma; amb dedicació també a la
parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, en es
Rafal, de Palma; i amb delegació general per assistir
als matrimonis en les dues parròquies, d’acord amb
el càn. 1111 §1.
475
Documents
Sant Pare
de la
Santa Seu
VISITA DEL SANTO PADRE A CASERTA
ENCUENTRO CON LOS SACERDOTES
DE LA DIÓCESIS
DISCURSO DEL SANTO PADRE FRANCISCO *
Capilla Palatina del Palacio Real de Caserta
Sábado 26 de julio de 2014
Al llegar a Caserta el Papa Francisco se reunió con
los sacerdotes de la diócesis en la capilla palatina del
palacio real y mantuvo con ellos un diálogo. Introdujo
la conversación el obispo Giovanni D’Alise con estas
palabras.
Santidad, no he preparado nada escrito porque comprendí
inmediatamente que usted quiere una relación cercana
y profunda con los sacerdotes. Por lo tanto, le digo:
bienvenido. Esta es nuestra Iglesia, los sacerdotes, y luego
iremos a ver el resto de la Iglesia, en tanto celebraremos
la Eucaristía. Para mí este momento es importante,
porque hace dos meses que estoy aquí, y comenzar este
episcopado con su presencia y su bendición es para mí
una gracia en la gracia. Y ahora esperamos su palabra.
Sabiendo que usted desea un diálogo, los sacerdotes
prepararon algunas preguntas para usted.
El Papa Francisco dio las gracias al prelado e invitó a los
presentes a formular sus preguntas.
He preparado un discurso, pero lo entregaré al obispo.
Muchas gracias por la acogida. Gracias. Estoy contento
y me siento un poco culpable de haber causado tantos
476
problemas el día de la fiesta patronal. Pero yo no sabía.
Cuando llamé al obispo para decirle que quería venir a
realizar una visita privada, aquí, a un amigo, el pastor
Traettino, él me dijo: «Ah, precisamente el día de la fiesta
patronal». E inmediatamente pensé: «Al día siguiente en
los periódicos aparecerá: en la fiesta patronal de Caserta
el Papa estuvo con los protestantes». Un buen titular, ¿eh?
Y así hemos acomodado la cuestión, con un poco de prisa,
pero el obispo me ha ayudado mucho, y también la gente
de la Secretaría de Estado. Cuando llamé al sustituto le
dije: «Por favor, quítame la cuerda del cuello». Y lo hizo
bien. Gracias por las preguntas que haréis, podemos
comenzar; se hacen las preguntas y yo veo si podemos
agrupar dos o tres, de lo contrario respondo a cada una.
Siguió el diálogo con los sacerdotes, del cual publicamos
la traducción de la transcripción.
Santidad, gracias. Soy el vicario general de Caserta,
don Pasquariello. Un gracias inmenso por su visita aquí
a Caserta. Quisiera hacer una pregunta: el bien que
usted está trayendo a la Iglesia católica con sus homilías
cotidianas, los documentos oficiales, especialmente la
Evangelii gaudium, están marcadas, sobre todo, por la
conversión espiritual, íntima, personal. Es una reforma
que compromete, según mi modesto parecer, sólo el ámbito
de la teología, de la exégesis bíblica y de la filosofía.
Junto a esta conversión personal, que es esencial para
la salvación eterna, vería útil alguna intervención, por
parte de Su Santidad, que implique más al pueblo de
Dios, precisamente como pueblo. Me explico. Nuestra
diócesis, desde hace novecientos años, cuenta con límites
absurdos: algunos territorios comarcales están divididos
por la mitad con la diócesis de Capua y con la de Acerra.
Incluso, la estación de la ciudad de Caserta, a menos de
un kilómetro del municipio, pertenece a Capua. Por este
477
motivo, Beatísimo Padre, le pido una intervención que
traiga solución para que nuestras comunidades ya no
tengan que sufrir a causa de traslados inútiles y no sea
ulteriormente mortificada la unidad pastoral de nuestros
fieles. Está claro, Santidad, que usted en el número 10
de la Evangelii gaudium dice que estas cosas pertenecen
al episcopado; sin embargo, yo recuerdo que siendo joven
sacerdote —hace 47 años— fuimos a ver a monseñor
Roberti —él había salido de la Secretaría de Estado— y
llevamos un poco de problemas también allí; y dijeron,
después de explicar la cuestión: «Poneos de acuerdo con
los obispos y nosotros firmaremos». Esto es una bellísima
cosa. ¿Pero cuándo se ponen de acuerdo los obispos?
Algunos historiadores de la Iglesia dicen que en algunos
de los primeros Concilios los obispos llegaron incluso a los
puñetazos, pero luego se ponían de acuerdo. Y esto es un
mal signo. Es mala cosa cuando los obispos hablan mal
uno del otro, o forman cordada. No digo tener unidad de
pensamiento o unidad de espiritualidad, porque esto es
bueno, digo cordada en el sentido negativo de la palabra.
Esto es feo porque se rompe precisamente la unidad de la
Iglesia. Esto no es de Dios. Y nosotros obispos debemos
dar el ejemplo de unidad que Jesús pidió al Padre para
la Iglesia. Pero no se puede ir hablando mal uno del otro:
«Este lo hace así y aquel hace la cosas así...». Anda, y
dilo de frente. Nuestros antepasados en los primeros
Concilios llegaban a los puñetazos, y yo prefiero que se
griten cuatro cosas de esas fuertes y luego se abracen y
no que se hablen a escondidas uno contra el otro. Esto,
como principio general, o sea: en la unidad de la Iglesia
es importante la unidad entre los obispos. Usted destacó
luego un camino que el Señor quiso para su Iglesia. Y esta
unidad entre los obispos es la que favorece el ponerse de
acuerdo sobre esto y sobre aquello. En un país —no en
478
Italia, en otra parte— hay una diócesis cuyos límites se
establecieron de nuevo, pero con motivo de la ubicación
del tesoro de la catedral están en conflicto en los
tribunales desde hace más de cuarenta años. Por dinero:
¡esto no se comprende! ¡Es aquí donde festeja el diablo! Es
él quien gana. Es hermoso que usted diga que los obispos
deban siempre estar de acuerdo: pero de acuerdo en la
unidad, no en la uniformidad. Cada uno tiene su carisma,
cada uno tiene su modo de pensar, de ver las cosas: esta
variedad a veces es fruto de errores, pero muchas veces
es fruto del Espíritu mismo. El Espíritu Santo quiso que
en la Iglesia exista esta variedad de carismas. El Espíritu
mismo hace la diversidad, luego logró formar la unidad;
una unidad en la diversidad de cada uno, sin que nadie
pierda la propia personalidad. Deseo que lo que usted
ha dicho siga adelante. Además, todos somos buenos,
porque todos tenemos el agua del Bautismo, tenemos el
Espíritu Santo dentro que nos ayuda a seguir adelante.
Soy el padre Angelo Piscopo, párroco de San Pedro apóstol
y de San Pedro en la Cátedra. Mi pregunta es esta:
Santidad, en la exhortación apostólica Evangelii gaudium
usted invitó a alentar y reforzar la piedad popular, como
precioso tesoro de la Iglesia católica. Al mismo tiempo, sin
embargo, mostró el riesgo —lamentablemente cada vez
más real— de la difusión de un cristianismo individual
y sentimental, más atento a las formas tradicionales y a
la revelación, privado de los aspectos fundamentales de
la fe y de incidencia en la vida social. ¿Qué sugerencia
puede darnos para una pastoral que, sin mortificar la
piedad popular, pueda relanzar el primado del Evangelio?
Gracias, Santidad.
Se oye decir que este es un tiempo donde la religiosidad
ha disminuido, pero yo no creo mucho en eso. Porque
479
son estas corrientes, estas escuelas de religiosidad
intimistas, como los gnósticos, que hacen una pastoral
similar a una oración pre-cristiana, una oración prebíblica, una oración gnóstica, y el gnosticismo entró en la
Iglesia en estos grupos de piedad intimista: a esto llamo
intimismo. El intimismo no hace bien, es algo para mí,
estoy tranquilo, me siento lleno de Dios. Es un poco —no
es lo mismo—, pero va en cierto sentido por el camino de
la New Age. Hay religiosidad, sí, pero una religiosidad
pagana, o incluso herética; no debemos tener miedo
de pronunciar esta palabra, porque el gnosticismo es
una herejía, fue la primera herejía de la Iglesia. Cuando
hablo de religiosidad, hablo de ese tesoro de piedad, con
muchos valores, que el gran Pablo VI describía en la
Evangelii nuntiandi. Pensad una cosa: el Documento de
Aparecida, el documento de la quinta Conferencia del
episcopado latinoamericano, para hacer una síntesis
al final del documento mismo, en el último párrafo, ya
que los otros dos eran de agradecimiento y de oración,
tuvo que ir cuarenta años atrás y tomar un trozo de
la Evangelii nuntiandi, que es el documento pastoral
post-conciliar que aún no se ha superado. Tiene una
actualidad enorme. En ese documento Pablo VI describe
la piedad popular, afirmando que la misma algunas veces
debe ser también evangelizada. Sí, porque como toda
piedad existe el riesgo de ir un poco por una parte y un
poco por otra y no contar con una expresión de fe fuerte.
Pero la piedad que tiene la gente, la piedad que entra
en el corazón con el Bautismo es una fuerza enorme, a
tal punto que el pueblo de Dios que tiene esta piedad,
en su conjunto, no puede equivocarse, es infalible in
credendo: así dice la Lumen gentium en el número 12.
La piedad popular verdadera nace de ese sensus fidei del
que habla este documento conciliar y guía en la devoción
de los santos, de la Virgen, incluso con expresiones
480
folklóricas en el sentido bueno de la palabra. Por ello la
piedad popular está fundamentalmente inculturada, no
puede ser una piedad popular de laboratorio, fría, sino
que siempre nace de nuestra vida. Se pueden cometer
pequeños errores —es necesario, por lo tanto, vigilar—,
sin embargo, la religiosidad popular es un instrumento
de evangelización. Pensemos en los jóvenes de hoy. Los
jóvenes —al menos la experiencia que tuve en la otra
diócesis—, los jóvenes, los movimientos juveniles en
Buenos Aires no funcionaban. ¿Por qué? Se les decía:
hagamos una reunión para hablar... y al final los jóvenes
se aburrían. Pero cuando los párrocos encontraron el
camino para implicar a los jóvenes en las pequeñas
misiones, ir de misión en vacaciones, la catequesis en
los pueblos que tienen necesidad, en los poblados que no
tienen sacerdote, entonces ellos se sumaban. Los jóvenes
quieren de verdad este protagonismo misionero y de
ahí aprenden a vivir una forma de piedad que se puede
incluso llamar piedad popular: el apostolado misionero
de los jóvenes tiene algo de piedad popular. La piedad
popular es activa, es un sentido de fe profundo —dice
Pablo VI—, que sólo los sencillos y los humildes son
capaces de tener. ¡Esto es grande! En los santuarios,
por ejemplo, se ven milagros. Cada 27 de julio yo iba al
santuario de San Pantaleón, en Buenos Aires, y confesaba
por la mañana. Volvía renovado por esa experiencia,
volvía avergonzado por la santidad que encontraba en
la gente sencilla, pecadora pero santa, porque decía los
propios pecados y luego contaba cómo vivía, cómo era
el problema del hijo o de la hija o de esto o de lo otro,
y cómo visitaba a los enfermos. Se transparentaba un
sentido evangélico. En los santuarios se encuentran estas
cosas. Los confesonarios de los santuarios son un sitio de
renovación para nosotros sacerdotes y obispos; son un
curso de actualización espiritual, por el contacto con la
481
piedad popular. Y los fieles, cuando vienen a confesarse,
te dicen sus miserias, pero tú ves detrás de esas miserias
la gracia de Dios que los conduce a ese momento. Ese
contacto con el pueblo de Dios que reza, que es peregrino,
que manifiesta su fe con esa forma de piedad, nos ayuda
mucho en nuestra vida sacerdotal.
¿Me permite llamarle padre Francisco?, porque la
paternidad implica inevitablemente una santidad, cuando
es auténtica. Como discípulo de los padres jesuitas, a
quienes debo mi formación, cultural y sacerdotal, digo
primero mi impresión, y luego una pregunta que dirijo
a usted de modo especial. El identikit del sacerdote del
tercer milenio: equilibrio humano y espiritual; conciencia
misionera; apertura al diálogo con otros credos, religiosos
o no. ¿Por qué esto? Usted ciertamente ha realizado
una revolución copernicana por lenguaje, estilo de vida,
comportamiento y testimonio sobre las temáticas más
destacadas a nivel mundial, incluso de los ateos y de los
alejados de la Iglesia cristiano-católica. La pregunta que le
hago: ¿cómo es posible en esta sociedad —con una Iglesia
que desea crecer y desarrollarse, en esta sociedad en
evolución dinámica y conflictiva y muy a menudo lejana
de los valores del Evangelio de Cristo— ser nosotros
una Iglesia, con mucha frecuencia, con cierto retraso? Su
revolución lingüística, semántica, cultural y de testimonio
evangélico está suscitando ciertamente en las conciencias
una crisis existencial para nosotros sacerdotes. ¿De qué
modo nos sugiere los caminos, soñadores y creativos,
para superar, o al menos para atenuar, esta crisis que
advertimos? Gracias.
Eso. ¿Cómo es posible, con la Iglesia en crecimiento y
desarrollo, ir hacia adelante? Usted decía algunas cosas:
equilibrio, apertura dialógica... Pero, ¿cómo es posible
482
caminar? Usted mencionó una palabra que me gusta
mucho: es una palabra divina, y si es humana es porque
es un don de Dios: creatividad. Es el mandamiento que
Dios dio a Adán: «Ve y haz crecer la Tierra. Sé creativo».
Es también el mandamiento que Jesús dio a los suyos,
a través del Espíritu Santo, por ejemplo la creatividad de
la primera Iglesia en las relaciones con el judaísmo: Pablo
fue un creativo; Pedro, ese día cuando fue a ver a Cornelio,
tenía un gran miedo, porque estaba haciendo algo nuevo,
algo creativo. Pero él fue allí. Creatividad es la palabra.
¿Y cómo se puede encontrar esta creatividad? Antes que
nada —y esta es la condición si queremos ser creativos
en el Espíritu, es decir en el Espíritu del Señor Jesús—
no hay otro camino más que la oración. Un obispo que
no reza, un sacerdote que no reza ha cerrado la puerta,
ha cerrado la senda de la creatividad. Es precisamente
en la oración cuando el Espíritu te hace percibir algo, y
viene el diablo y te hace sentir otra cosa; pero en la
oración está la condición para seguir adelante. Incluso
si la oración muchas veces puede parecer aburrida. La
oración es muy importante. No sólo la oración del Oficio
divino, sino la liturgia de la misa, serena, bien hecha con
devoción, la oración personal con el Señor. Si nosotros
no rezamos, seremos tal vez buenos empresarios
pastorales y espirituales, pero la Iglesia sin oración se
convierte en una ONG, no tiene esa unctio Spiritus Sancti.
La oración es el primer paso, porque es un abrirse al
Señor para poder abrirse a los demás. Es el Señor que
dice: «Ve por aquí, ve por allá, haz esto...», te suscita esa
creatividad que a muchos santos les costó tanto. Pensad
en el beato Antonio Rosmini, quien escribió Las cinco
llagas de la Iglesia, fue precisamente un crítico creativo,
porque rezaba. Escribió lo que el espíritu le hizo percibir,
por esto fue a la cárcel espiritual, es decir, a su casa: no
podía hablar, no podía enseñar, no podía escribir, sus
483
libros estaban en el Índice. ¡Hoy es beato! Muchas veces
la creatividad te lleva a la cruz. Pero cuando viene de la
oración, da fruto. No la creatividad un poco a la sans
façon y revolucionaria, porque hoy está de moda ser
revolucionario; no, esto no es del Espíritu. Pero cuando
la creatividad viene del Espíritu y nace de la oración te
puede traer problemas. La creatividad que viene de la
oración tiene una dimensión antropológica de
trascendencia, porque mediante la oración te abres a la
trascendencia, a Dios. Pero está también la otra
trascendencia: abrirse a los demás, al prójimo. No hay
que ser una Iglesia cerrada en sí, que se mira el ombligo,
una Iglesia autorreferencial, que se mira a sí misma y no
es capaz de trascender. Es importante la trascendencia
dúplice: hacia Dios y hacia el prójimo. Salir de sí no es
una aventura, es un camino, es el camino que Dios ha
indicado a los hombres, al pueblo desde el primer
momento cuando dijo a Abrahán: «Deja tu tierra». Salir
de sí. Y cuando salgo de mí, encuentro a Dios y encuentro
a los demás. ¿Cómo encuentro a los demás? ¿De lejos o
de cerca? Es necesario encontrarlos de cerca, la cercanía.
Creatividad, trascendencia y cercanía. Cercanía es una
palabra clave: ser cercano. No asustarse de nada. Ser
cercano. El hombre de Dios no se asusta. Pablo mismo,
cuando vio tantos ídolos en Atenas, no se asustó, y dijo
a esa gente: «Vosotros sois religiosos, con tantos ídolos...
pero yo os hablaré de otro». No se asustó y se acercó a
ellos, y citó también a sus poetas: «Como dicen vuestros
poetas...». Se trata de cercanía a una cultura, cercanía a
las personas, a su modo de pensar, a sus dolores, a sus
resentimientos. Muchas veces esta cercanía es
precisamente una penitencia, porque tenemos que
escuchar cosas aburridas, cosas ofensivas. Hace dos
años, un sacerdote misionero en Argentina —era de la
diócesis de Buenos Aires y había ido a una diócesis del
484
sur, en una zona donde no había sacerdote desde hacía
años, y habían llegado los evangelistas— me contaba que
fue a visitar a una mujer que había sido la maestra del
pueblo y luego la directora de la escuela del poblado. Esta
señora lo invitó a sentarse y comenzó a insultarlo, no con
palabras feas, sino a insultarlo con fuerza: «Nos habéis
abandonado, nos habéis dejado solos, y yo que necesito
la Palabra de Dios me vi obligada a ir al culto protestante
y me hice protestante». Este sacerdote joven, que es
humilde, es alguien que reza, cuando la mujer acabó la
catarata, le dijo: «Señora, sólo una palabra: perdón.
Perdónanos, perdónanos. Hemos abandonado al rebaño.
Y el tono de esa mujer cambió. Siguió siendo protestante
y el sacerdote no mencionó el tema de cuál es la verdadera
religión: en ese momento no se podía hacer eso. Al final,
la señora comenzó a sonreír y dijo: «Padre, ¿quiere un
café?» —«Sí, tomemos un café». Y cuando el sacerdote
estaba por salir, le dijo: «Quédese padre, venga», y lo llevó
a la habitación, abrió el armario y estaba la imagen de
la Virgen: «Usted debe saber que jamás la abandoné. La
escondí por el pastor, pero en casa está». Es una anécdota
que enseña cómo la cercanía, la mansedumbre hicieron
que esta mujer se reconciliase con la Iglesia, porque se
sentía abandonada por la Iglesia. Y yo le hice una
pregunta que no se debe hacer nunca: «Y luego, ¿cómo
acabó todo? ¿Cómo acabó la cuestión?». Pero el sacerdote
me corrigió: «Ah, no, yo no pedí nada: ella sigue
participando en el culto protestante, pero se ve que es
una mujer que reza: que obre el Señor Jesús». Y no fue
más allá, no invitó a volver a la Iglesia católica. Es esa
cercanía prudente, que sabe hasta dónde se debe llegar.
Pero cercanía significa también diálogo; hay que leer en
la Ecclesiam suam la doctrina sobre el diálogo, que luego
repitieron los demás Papas. El diálogo es muy importante,
pero para dialogar son necesarias dos cosas: la propia
485
identidad como punto de partida y la empatía con los
demás. Si yo no estoy seguro de mi identidad y voy a
dialogar, termino por canjear mi fe. No se puede dialogar
si no es partiendo de la propia identidad; y la empatía,
es decir, no condenar a priori. Cada hombre, cada mujer
tiene algo propio para darnos; todo hombre, toda mujer,
tiene la propia historia, la propia situación y debemos
escucharla. Luego la prudencia del Espíritu Santo nos
dirá cómo responder a ello. Partir de la propia identidad
para dialogar, pero el diálogo no es hacer apologética,
incluso si algunas veces se nos presentan preguntas que
requieren una explicación. El diálogo es una cuestión
humana, son los corazones, las almas los que dialogan,
y esto es muy importante. No tener miedo de dialogar con
nadie. Se decía de un santo, un poco bromeando —no
recuerdo, creo que se trataba de san Felipe Neri, pero no
estoy seguro—, que era capaz de dialogar incluso con el
diablo. ¿Por qué? Porque tenía esa libertad de escuchar
a todas las personas, pero partiendo de la propia
identidad. Estaba muy seguro, pero estar seguro de la
propia identidad no significa hacer proselitismo. El
proselitismo es una trampa, que incluso Jesús en cierto
sentido lo condena, en passant, cuando habla a los
fariseos y a los saduceos: «Vosotros que dais la vuelta al
mundo para encontrar un prosélito y luego os acordáis
de aquello...». Es una trampa. El Papa Benedicto tiene
una expresión muy hermosa, la dijo en Aparecida pero
creo que la repitió en otros lugares: «La Iglesia crece no
por proselitismo, sino por atracción». ¿Y, qué es la
atracción? Es esa empatía humana que luego la guía el
Espíritu Santo. Así, pues, ¿cómo será el perfil del
sacerdote de este siglo tan secularizado? Un hombre de
creatividad, que sigue el mandamiento de Dios —«crear
las cosas»—; un hombre de trascendencia, tanto con Dios
en la oración como con los demás, siempre; un hombre
486
de cercanía que se acerca a la gente. Alejar a la gente no
es sacerdotal y de esta actitud la gente, a menudo, está
cansada, y, sin embargo, viene igualmente a nosotros.
Pero quien acoge a la gente y es cercano a ella, dialoga
con la gente, lo hace porque se siente seguro de la propia
identidad, que lo impulsa a tener el corazón abierto a la
empatía. Esto es lo que se me ocurre decirle a su pregunta.
Queridísimo padre: Mi pregunta se refiere al lugar donde
vivimos: la diócesis, con nuestros obispos, la relación con
nuestros hermanos. Y le pregunto: este momento histórico
que estamos viviendo, ¿tiene expectativas en nosotros,
presbíteros, es decir, de un testimonio claro, abierto, gozoso
—como usted nos está invitando—, precisamente en la
novedad del Espíritu Santo? Le pregunto: ¿qué podría ser
propiamente, según usted, lo específico, el fundamento de
una espiritualidad del sacerdote diocesano? Me parece
haber leído en algún lugar que usted dice: «El sacerdote no
es un contemplativo». Pero antes, no era así. Por lo tanto,
¿puede darnos un icono para tener presente con vistas al
renacimiento, al crecimiento en la comunión de nuestra
diócesis? Y, sobre todo, a mí me interesa cómo podemos
ser fieles hoy al hombre, no tanto a Dios.
¡Bien! Usted ha dicho «la novedad del Espíritu Santo».
Es verdad. Pero Dios es el Dios de las sorpresas, siempre
nos sorprende, siempre, siempre. Leemos el Evangelio y
encontramos una sorpresa tras otra. Jesús nos sorprende
porque llega antes que nosotros: nos espera antes, nos
ama antes, cuando nosotros lo buscamos, Él ya nos está
buscando. Como dice el profeta Isaías o Jeremías, no
recuerdo bien: Dios es como la flor del almendro, que
florece antes de la primavera. Es el primero, siempre
el primero, siempre nos espera. Y esta es la sorpresa.
Muchas veces buscamos a Dios acá y Él nos está
487
esperando allá. Y ahora vamos a la espiritualidad del clero
diocesano. Sacerdote contemplativo, pero no como uno
que está en la cartuja, no me refería a esa contemplación.
El sacerdote debe tener contemplación, capacidad de
contemplación tanto de Dios como de los hombres. Es
un hombre que mira, que llena sus ojos y su corazón
con esta contemplación: con el Evangelio ante Dios, y
con los problemas humanos ante los hombres. En este
sentido debe ser contemplativo. No hay que confundirse:
el monje es otra cosa. Pero, ¿dónde está el centro de la
espiritualidad del sacerdote diocesano? Diría que en
la «diocesanidad». Es tener la capacidad de abrirse a
la diocesanidad. La espiritualidad de un religioso, por
ejemplo, es la capacidad de abrirse a Dios y a los demás en
la comunidad: tanto la más pequeña como la más grande
de las congregaciones. En cambio, la espiritualidad del
sacerdote diocesano es abrirse a la diocesanidad. Y
vosotros, religiosos, que trabajáis en la parroquia, debéis
hacer las dos cosas. Por eso el dicasterio de los obispos
y el dicasterio de la vida consagrada están trabajando
en una nueva versión de la Mutuae relationes, para
que el religioso pertenezca a ambas. Pero volvamos a la
diocesanidad: ¿qué significa? Significa tener una relación
con el obispo y una relación con los demás sacerdotes.
La relación con el obispo es importante, necesaria. Un
sacerdote diocesano no puede estar separado del obispo.
«Pero es que el obispo no me quiere, el obispo esto, el
obispo lo otro…». Quizá el obispo sea un hombre con mal
carácter, pero es tu obispo. Y debes encontrar también
en esa actitud no positiva un camino para mantener la
relación con él. De todos modos, esta es una excepción.
Soy sacerdote diocesano porque tengo una relación con
el obispo, una relación necesaria. Es muy significativo
que en el rito de ordenación se haga voto de obediencia
al obispo. «Yo prometo obediencia a ti y a tus sucesores».
488
Diocesanidad significa una relación con el obispo, que
se debe realizar y hacer crecer continuamente. En la
mayoría de los casos no es un problema catastrófico, sino
una realidad normal. En segundo lugar, la diocesanidad
comporta una relación con los demás sacerdotes, con
todo el presbiterio. No hay espiritualidad del sacerdote
diocesano sin estas dos relaciones: con el obispo y con
el presbiterio. Y son necesarias. «Yo me llevo bien con el
obispo, pero a las reuniones del clero no voy porque se
dicen estupideces». Con esa actitud te falta algo: no tienes
la verdadera espiritualidad del sacerdote diocesano. Esto
es todo: es sencillo, pero al mismo tiempo no es fácil. No
es fácil, porque ir de acuerdo con el obispo no siempre es
fácil, porque uno piensa de una manera y el otro piensa
de otra, pero se puede discutir… ¡y que se discuta! ¿Y se
puede hacer en voz alta? ¡Que se haga! Cuántas veces
un hijo discute con su papá, pero al final son siempre
padre e hijo. Sin embargo, cuando en estas dos relaciones,
con el obispo y con el presbiterio, entra la diplomacia,
no está el Espíritu del Señor, porque falta el espíritu de
libertad. Hay que tener la valentía de decir «yo no pienso
así, pienso de otra manera», y también la humildad de
aceptar una corrección. Es muy importante. ¿Y cuál
es el enemigo más grande de estas dos relaciones? Las
habladurías. Muchas veces pienso —porque también yo
tengo esta tentación de murmurar, la tenemos dentro;
el diablo sabe que esta semilla le da frutos, y siembra
bien—, pienso si no es consecuencia de una vida célibe
vivida con esterilidad y no con fecundidad. Un hombre
solo termina amargado, no es fecundo y murmura de los
demás. Este es un aire que no hace bien, es precisamente
lo que impide la relación evangélica, espiritual y fecunda
con el obispo y con el presbiterio. Las habladurías son
el enemigo más fuerte de la diocesanidad, es decir, de
la espiritualidad. Pero tú eres un hombre, por lo tanto,
489
si tienes algo contra el obispo, ve y díselo. Luego tendrá
consecuencias, llevarás la cruz, pero ¡sé hombre! Si eres
un hombre maduro y ves algo en tu hermano sacerdote
que no te agrada o que crees que está equivocado, ve y
díselo en la cara, o si ves que no acepta ser corregido,
ve a decírselo al obispo o al amigo más íntimo de ese
sacerdote, para que pueda ayudarle a corregirse. Pero
no se lo digas a los demás: porque es ensuciarse unos
a otros. Y el diablo es feliz con ese «banquete», porque
así ataca precisamente el centro de la espiritualidad
del clero diocesano. Para mí, las habladurías hacen
mucho daño. Y no son una novedad posconciliar… San
Pablo ya debió afrontarlas. ¿Recordáis la frase: «Yo soy
de Pablo, yo soy de Apolo…»? Las habladurías son una
realidad ya presente en el inicio de la Iglesia, porque el
demonio no quiere que la Iglesia sea una madre fecunda,
unida, gozosa. ¿Cuál es, en cambio, el signo de que estas
dos relaciones, entre el sacerdote y el obispo y entre
el sacerdote y los demás sacerdotes están bien? Es la
alegría. Así como la amargura es el signo de que no hay
una verdadera espiritualidad diocesana, porque falta
una hermosa relación con el obispo o con el presbiterio,
la alegría es el signo de que las cosas funcionan bien.
Uno puede discutir, puede enfadarse, pero la alegría está
por encima de todo, y es importante que permanezca
siempre en estas dos relaciones que son esenciales para
la espiritualidad del sacerdote diocesano.
Quiero volver a otro signo, el signo de la amargura.
Una vez me decía un sacerdote, en Roma: «Veo que
muchas veces somos una Iglesia de enfadados, siempre
enfadados unos con otros; tenemos siempre algo por lo
cual enfadarnos». Esto lleva a la tristeza y a la amargura:
no hay alegría. Cuando encontramos en una diócesis a
un sacerdote que vive tan enfadado y con esa tensión,
490
pensamos: este hombre, a la mañana, en el desayuno
toma vinagre; después, en el almuerzo, verduras en
vinagre; y, por último, a la noche, un buen jugo de limón.
Así su vida no va bien, porque es la imagen de una Iglesia
de enfadados. Al contrario, la alegría es el signo de que
funciona bien. Uno puede enfadarse: incluso es sano
enfadarse alguna vez. Pero el estado de enfado no es del
Señor y lleva a la tristeza y a la desunión. Y al final, usted
ha dicho: «la fidelidad a Dios y al hombre». Es lo mismo
que hemos dicho antes. Es la doble fidelidad y la doble
trascendencia: ser fieles a Dios es buscarlo, abrirse a Él
en la oración, recordando que Él es fiel, que no puede
renegar de sí mismo, es siempre fiel. Y también abrirse
al hombre; es la empatía, el respeto, escucharlo, y decir
la palabra justa con paciencia.
Debemos detenernos por amor con los fieles que esperan…
Os doy verdaderamente las gracias y os pido que recéis
por mí, porque también yo tengo las dificultades de
cualquier obispo y también debo retomar cada día el
camino de la conversión. La oración de unos por otros
nos hará bien para seguir adelante. Gracias por vuestra
paciencia.
* L’Osservatore Romano, edición en lengua española, n.
31, 1 de agosto de 2014
491
Congregació pel Culte Diví
i la Disciplina dels Sagraments
492
27 iulii
Beati Iesu Eduardi Massanet Flaquer,
religiosi et martyris
Collecta
Deus, Pater noster,
qui beatum Iesum Eduardum, religiosum et
martyrem, Matre Dei adiuvante, imitator Christi
usque ad effusionem sanguinis effecisti,
concede, quaesumus, ut, eius exemplo et intercessione,
fidem verbo operibusque firmiter profiteri valeamus.
Per Dominum.
27 de juliol
Beat Jesús Eduard Massanet Flaquer,
religiós i màrtir
Col·lecta
Déu, Pare nostre,
que al beat Jesús Eduard, religiós i màrtir,
amb l’ajut de la Mare de Déu,
el portàreu a imitar el Crist, fins a vessar la seva
sang,
concediu-nos per la seva intercessió i pel seu
exemple,
que confessem amb fermesa la nostra fe, de paraula
i d’obra.
Per nostre Senyor Jesucrist.
493
27 de julio
Beato Jesús Eduardo Massanet Flaquer,
religioso y mártir
Colecta
Dios, Padre nuestro,
que al beato Jesús Eduardo, religioso y mártir,
con la ayuda de la Madre de Dios,
lo llevaste a la imitación de Cristo,
hasta el derramamiento de la sangre,
concédenos, por su ejemplo e intercesión,
confesar la fe con fortaleza, de palabra y de obra.
Por nuestro Señor Jesucristo.
27 iulii
Beati Iesu Eduardi Massanet Flaquer, religiosi et
martyris
Die vigesima quinta mensis iulii, in civitate Illerdensi,
summum vitae testimonium dedit Beatus Iesus Eduardus, in persecutione quae in Hispania exorta est in anno
1936. Natus est in oppido Capdepera, in insula et dioecesi
Maioricensi, die decima sexta mensis ianuarii anni 1899.
Inter sodales Ordinis B.M.V. a Mercede per professionem
solemnem die prima octobris anni 1922 adnumeratus
est. Die vigesima secunda mensis septembris anni 1923
sacram recepit ordinationem sacerdotalem. In ministerio
sacrae predicationis valde emicuit, conscius quod a Deo
vocatus erat ut hoc ministerium fungeret. Hoc ministerium tacite funsit in suae vitae oblatione, fidem quam
predicaverat confessando. Die decima tertia mensis octobris anni 2013, in civitate Tarraconensi beatorum albo
ascriptus est.
494
Lectio altera
Ex tractatu sancti Cipriani ad Fortunatum
(CSEL 3/1, 346-347)
Mors infertur, sed immortalitas sequitur
Probat beatus apostolus Paulus qui, dignatione
divina, usque in tertium caelum adque in paradisum
raptus audisse se inenarrabilia testatur, qui oculata
fide Iesum Christum vidisse se gloriatur, qui id quod et
didicit et vidit maioris conscientiae veritate profitetur.
Non sunt, inquit, condignae passiones huius temporis ad
superventuram claritudinem quae revelabitur in nobis, quis
ergo non omnibus modis elaboret ad claritatem tantam
pervenire, ut amicus Dei fiat, ut cum Christo gaudeat,
ut post tormenta et supplicia terrena praemia divina
percipiat?
Si militibus saecularibus gloriosum est ut, hoste
devicto, redeant in patriam triumphantes, quanto potior
et maior est gloria, victo diabolo, ad paradisum triumphantem redire, et, unde Adam peccator eiectus est illuc
prostrato eo qui ante deceperat, trophaea victricia reportare, offerre Domino acceptissimum munus incorruptam
fidem, virtutis mentis incolumen, laudem devotionis
illustrem, comitari eum cum venire coeperit vindictam
de inimicis recepturus, lateri eius adstiteri cum sederit
iudicaturus, coheredem Christi fieri, angelis coaequari,
cum patriarchis, cum apostolis, cum prophetis caelestis
regni possessione laetari.
Has cogitationes quae persecutio potest vincere,
quae possunt tormenta superare? durat fortis et stabilis
religiosis meditationibus fundata mens et adversus omnes diaboli terrores et minas mundi animus immobilis
perstat quem futurorum fides certa et solida corroborat.
495
Cluduntur in persecutionibus terrae, sed patet
caelum: minatur antichristus, sed Christus tuetur: mors
infertur, sed immortalitas sequitur: occiso mundus excipitur, sed restituto paradisus exhibetur: vita temporalis
extinguitur, sed aeternitas repraesentatur. Quanta est
dignitas et quanta securitas exire hinc laetum, exire inter
pressuras et angustias gloriosum, cludere in momento
oculos, quibus homines videbantur et mundus, aperire
eosdem statim, ut Deus videatur et Christus.
Tam feliciter migrandi quanta velocitas. Terris
repente subtraheris, ut in regnis caelestibus reponaris.
Haec oportet mente et cogitatione complecti, haec die ac
nocte meditari. Si talem persecutio invenerit Dei militem, vinci non poterit virtus ad proelium prompta. Vel si
arcessitio ante praevenerit, sine praemio non erit fides
quae erat ad martyrium praeparata: sine damno temporis
merces Deo iudice redditur: in persecutione militia, in
pace conscientia coronatur.
Responsorium (Mt 5, 44-45.48; Lc 6,7)
R/ Diligite inimicos vestros, benefacite his, qui oderunt vos, et orate pro persequentibus et calumniantibus
vos. * Ut sitis filii Patris vestri, qui in caelis est.
V/ Estote ergo perfecti, sicut et pater vester caelestis perfectus est. * Ut sitis.
Vel alia:
Ex Sermonibus sancti Augustini, episcopi
(Sermo 325, 1-2: PL 38, 1470)
In natali martyrum
Quoniam dies sanctorum martyrum est, unde potius aliquid delectet nos dicere, nisi de gloria ipsorum?
Adiuvet nos Dominus martyrum, quia ipse est corona
eorum. Voce martyrum audivimus paulo ante beatum
496
apostolum Paulum praedicantem: Quis nos separabit
a caritate Christi? Ista vox est martyrum: Tribulatio? an
angustia? an persecutio? an fames? an nuditas? an periculum? an gladius? Sicut scriptum est: Propter te morte
afficimur tota die, deputati sumus ut oves occisionis. Sed
in his omnibus superamus per eum qui dilexit nos.
Haec est vox martyrum, omnia tolerare, et de se
nihil praesumere, illum diligere qui glorificatur in suis:
ut qui gloriatur, in Domino glorietur. Noverant et illud
quod nos cantavimus paulo ante: Laetamini in Domino,
et exsultate, iusti. Si iusti in Domino laetantur, iniusti
non noverunt laetari nisi in saeculo.
Sed ipsa est prima acies debellanda: primo vincendae sunt delectationes, et postea dolores. Quomodo potest
superare mundum saevientem, qui non potest superare
blandientem? Blanditur hic mundus, pollicendo honores,
divitias, voluptates: minatur hic mundus, intentando
dolores, egestates, humilitates. Qui non contemnit quod
pollicetur, quomodo superare potest quod minatur? Habent delectationem suam divitiae: quis nesciat? Sed plus
habet delectationis iustitia.
Et quidem praetermisit omnia, quibus blanditur
mundus; et te voluit commemorare, cui blanditur mundus. Quare? Quia certamina martyrum praenuntiabat,
illa utique certamina, ubi vicerunt persecutionem, famem, sitim, egestatem, ignominiam, ad extremum timorem mortis et hostem saevissimum.
Sed videte, fratres, quia totum ars Christi facit.
Admonet nos Apostolus, ut proferamus caritatem Christi
mundo. Quantas angustias patiuntur, qui volunt rapere
res alienas? An persecutio, ait? Et ipsa non frangit. Avarus
dicit in corde suo, qui forte non audet in lingua sua: Quis
nos separabit a cupiditate auri? Tribulatio? an angustia?
an persecutio? Possunt et avari dicere auro: «Propter te
497
occidimur tota die».
Optime ergo dicunt sancti martyres in Psalmo:
Iudica me, Deus, et discerne causam meam de gente non
sancta. Discerne, inquit, tribulationem meam: tribulantur et avari. Discerne angustias meas: patiuntur angustias et avari. Discerne persecutiones meas: patiuntur
et avari. Discerne famem meam: pro auro acquirendo
esuriunt et avari. Discerne nuditatem meam: pro auro
despoliantur et avari. Discerne mortem meam: pro auro
moriuntur et avari.
Quid est: Discerne causam meam? Propter te morte
afficimur tota die. Illi propter aurum, nos propter te. Similis poena, sed discreta causa. Ubi discreta est causa,
ibi certa est victoria. Si ergo causam intuemur, solemnitates martyrum amamus. Amemus in eis, non passiones,
sed causas passionum. Nam si amaverimus passiones
tantum, multos inventuri sumus qui peiora patiuntur in
causis malis.
Sed causam attendamus, crucem Christi attendite:
ibi erat Christus, ibi erant et latrones. Similis poena, sed
dissimilis causa. Unus latro credidit, alius blasphemavit.
Deus tanquam de tribunali inter ambos iudicavit: illum
qui blasphemavit, in tartarum damnavit; alterum secum
duxit in paradisum. Quare hoc? Quia etsi aequalis poena,
sed impar erat causa. Eligite ergo martyrum causas, si
vultis pervenire ad martyrum palmas.
Responsorium (Mt 5, 44-45.48; Lc 6,7)
R/ Diligite inimicos vestros, benefacite his, qui oderunt vos, et orate pro persequentibus et calumniantibus
vos. * Ut sitis filii Patris vestri, qui in caelis est.
V/ Estote ergo perfecti, sicut et pater vester caelestis perfectus est. * Ut sitis.
Oratio
Deus, Pater noster, qui beatum Iesum Eduardum,
498
religiosum et martyrem, Matre Dei adiuvante, imitator
Christi usque ad effusionem sanguinis effecisti, concede, quaesumus, ut, eius exemplo et intercessione,
fidem verbo operibusque firmiter profiteri valeamus.
Per Dominum.
27 de juliol
Beat Jesús Eduard Massanet Flaquer,
religiós i màrtir
El dia vint-i-cinc de juliol, a la ciutat de Lleida, el Beat
Jesús Eduard va donar el suprem testimoni de la seva
vida en la persecució que va originar-se a Espanya l’any
1936. Va néixer a Capdepera, a l’illa i diòcesi de Mallorca.
Va professar solemnement en l’Orde de la Mare de Déu
de la Mercè el dia primer d’octubre de 1922. El dia 22 de
setembre de 1923 va ser ordenat prevere. Va sobresortir
en el ministeri de la predicació, convençut que Déu el
cridava a exercir aquest ministeri. I el va exercir sense
paraules en el martiri, confessant la fe que havia predicat. Va ser inscrit en el catàleg dels Beats a la ciutat de
Tarragona el dia 13 d’octubre de 2013.
Del tractat de Sant Cebrià a Fortunat sobre l’exhortació al martiri.
(CSEL 3/1, 346-347)
S’introdueix la mort, però li segueix la immortalitat
Demostra l’apòstol Pau, que per voler diví fou portat fins al tercer cel i al paradís, que va escoltar coses
inenarrables; que es gloria d’haver contemplat Jesucrist
amb fe il·luminada; que allò que va ensenyar i veure ho
reconeix amb una major consciència de la veritat. Diu que
els sofriments del temps present no són proporcionats a la
499
glòria que s’ha de revelar en nosaltres. Qui no treballarà
per arribar a tanta claredat per tal d’esdevenir amic de
Déu i gaudir tot d’una amb Crist, i, després dels turments
i suplicis terrenals, rebre els premis divins?
Si és gloriós per als soldats d’aquest món tornar
triomfants a la pàtria, un cop vençut l’enemic, com no
serà més gloriós, un cop vençut el diable, retornar al
paradís del qual en fou exclòs l’Adam pecador, vençut allà
aquell que abans creia obtenir trofeus gloriosos, i oferir a
Déu l’ofrena agradabilíssima d’una fe incorrupta, la força intacta de la ment, l’alabança d’una devoció il·lustre,
acompanyar aquell quan véngui per a rebre la venjança
dels enemics, estar al seu costat quan segui per a jutjar,
ser cohereu amb Crist, ser igual als àngels, alegrar-se
en el regne del cel amb els patriarques, els apòstols, els
profetes.
Quina persecució pot vèncer aquests pensaments,
quins turments els poden superar? El pensament fonamentat en meditacions religioses es mantén fort i estable,
i contra tots els terrors del diable i amenaces del món,
l’ànima es mantén infrangible fortificada per la fe certa i
sòlida del futur.
Són atrapats per les persecucions de la terra, però
el cel resta obert. L’anticrist amenaça, però Crist protegeix. S’introdueix la mort, però li segueix la immortalitat.
És tret del món per la mort, però se’l restitueix al paradís.
S’extingeix la vida corporal, però es fa present l’eterna.
Quina dignitat i quina seguretat sortir alegre d’aquí, sortir
gloriós entre els turments i les angoixes, tancar un moment els ulls amb els quals es contemplaven els homes
i el món, i obrir-los de seguida per veure Déu i Crist!
Emigrar feliçment i ràpidament. De cop ets arrencat de
la terra per a ser retornat als regnes celestials.
Això s’ha de comprendre amb el desig i el pensament, i meditar-se dia i nit. Si la persecució troba així el
500
soldat de Déu, no podrà ser vençuda la força a punt per
al combat. I si la crida s’avança, no quedarà sense premi
la fe que estava preparada per al martiri; sense tardança
Deu jutge donarà el premi. En la persecució la milícia, i
en la pau la consciència, és coronada.
Responsori (Mt 5, 44-45.48; Lc 6,7)
R/ Estimau els enemics, feis bé als qui no us estimen, pregau per aquells que us persegueixen i us ofenen.
* Així sereu fills del vostre pare del cel.
V/ Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare
celestial. * Així.
O bé:
Dels sermons de sant Agustí, bisbe
(Sermó 335, 1-2: PL 38, 1470)
El significat del martiri
Tractant-se de la festa dels màrtirs, de què podríem
parlar millor que de la seva glòria? Que el Senyor dels
màrtirs ens ajudi, atès que ell és la seva corona. Fa poc
escoltàvem el benaurat apòstol Pau que pregonava el
clam dels màrtirs: Qui serà capaç d’allunyar-nos del Crist
que tant ens estima? Aquest és el clam dels màrtirs: Els
contratemps, la por, les persecucions, la fam o la nuesa,
els perills, la mort sagnant? Tal com diu l’Escriptura: «És
per vós que morim cada dia, i ens tenen com anyells per
matar». Però, de tot això, en sortim fàcilment vencedors
amb l’ajut d’aquell que ens estima.
Aquest és el clam dels màrtirs: suportar-ho tot, no
presumir de si mateixos i estimar el qui és glorificat en
ells, perquè qui es gloria, que es gloriï en el Senyor. Ells
coneixien també allò que fa poc hem cantat: Alegreu-vos,
justos, celebreu el Senyor. Si els justos s’alegren en el
Senyor, els injustos no saben alegrar-se més que en el
món.
501
Però aquest és el primer exèrcit que cal vèncer: primer cal vèncer el plaer i després el dolor. Com pot superar
la crueltat del món aquell que és incapaç de superar-ne
les falagueries? Aquest món afalaga tot prometent honors,
riqueses, plaer; aquest món amenaça tot servint-se del
dolor, la pobresa i la humiliació. Qui no menysprea allò
que ell promet, com en pot vèncer les amenaces? Les riqueses causen la seva pròpia delectació; qui ho ignora?
Però la justícia és causa d’una delectació encara més
gran.
L’apòstol certament va deixar de banda totes les
falagueries del món, i va voler que les recordessis tu,
l’afalagat pel món. Per què? Perquè anunciava per endavant els combats dels màrtirs, aquells combats en
què van vèncer la persecució, la fam, la set, la penúria,
la ignomínia i, finalment, la por a la mort i al més cruel
dels enemics.
Considereu, però, germans, que tot és obra de l’art
del Crist. L’Apòstol ens invita a preferir l’amor del Crist
a l’amor del món. Quantes estretors no han de passar
aquells que volen robar les coses d’un altre? La persecució? Ni la persecució no els fa defallir. L’avar diu en
el seu cor allò que tal vegada no s’atreveix a dir amb la
seva llengua: Qui ens separarà de l’ambició de l’or? La
tribulació? L’angoixa? La persecució? També els avars
poden dir a l’or: «Per tu anem morint tot el dia».
Amb raó, doncs, diuen els sants màrtirs al salm:
Feu-me justícia, oh Déu, discerniu la meva causa contra la
gent que no estima. Discerniu, va dir, la meva tribulació,
ja que també els avars pateixen tribulacions. Discerniu
les meves angoixes, perquè també els avars en pateixen. Discerniu les meves persecucions, ja que també els
avars en pateixen. Discerniu la meva fam, perquè, per tal
d’aconseguir l’or, també els avars passen fam. Discerniu
la meva nuesa, ja que per l’or també els avars es deixen
502
despullar. Discerniu la meva mort, perquè per l’or moren
també els avars.
Què vol dir: Discerniu la meva causa? És per vós
que anem morint tot el dia. Ells pateixen tot això per l’or,
nosaltres ho patim per vós. La pena és la mateixa, però la
causa és diferent. Si la causa és diferent, la victòria està
assegurada. Per tant, si atenem a la seva causa, estimarem aquestes festes dels màrtirs. Estimem en ells no els
seus sofriments, sinó la causa dels sofriments; perquè, si
estimem només els seus sofriments, en trobarem molts
que pateixen coses pitjors per causes dolentes.
Però, fixem-nos en la causa; mireu la creu de
Crist, allà estava Crist i allà estaven els dos lladres. La
condemna era la mateixa, però la causa era diferent. Un
lladre va creure, l’altre va blasfemar. El Senyor, com en
un tribunal, feia de jutge de tots dos; el qui blasfemava,
a l’infern es condemnava; l’altre era endut amb ell al paradís. I això, per què? Perquè, encara que la condemna
fos la mateixa, la causa de cadascun d’ells era diferent.
Escolliu, doncs, les causes dels màrtirs, si voleu assolir
les palmes dels màrtirs.
Responsori (Mt 5, 44-45.48; Lc 6,7)
R/ Estimau els enemics, feis bé als qui no us estimen, pregau per aquells que us persegueixen i us ofenen.
* Així sereu fills del vostre pare del cel.
V/ Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial.
* Així.
Oració
Déu, Pare nostre, que al beat Jesús Eduard, religiós i
màrtir, amb l’ajut de la Mare de Déu, el portàreu a imitar
el Crist, fins a vessar la seva sang, concediu-nos per la
seva intercessió i pel seu exemple, que confessem amb
fermesa la nostra fe, de paraula i d’obra. Per nostre Senyor Jesucrist.
503
27 de julio
Beato Jesús Eduardo Massanet Flaquer,
religioso y màrtir
El día 25 de julio, en la ciudad de Lérida, el Beato Jesús Eduardo dio el supremo testimonio de su vida en la
persecución que se originó en España en el año 1936.
Nació en Capdepera, en la isla y diócesis de Mallorca,
y profesó solemnemente en la Orden de la B.V.M. de la
Merced el día 1 de octubre de 1922. Día 22 de septiembre
de 1923 recibió la ordenación presbiteral. Sobresalió en
el ministerio de la predicación, convencido de que Dios
lo llamaba a ejercer este ministerio. Y lo ejerció sin palabras en el martirio, confesando la fe que había predicado.
Fue inscrito en el catálogo de los Beatos en la ciudad de
Tarragona el día 13 de octubre de 2013.
Del tratado de San Cipriano a Fortunato sobre la
exhortación al martirio.
(CSEL 3/1, 346-347)
Se introduce la muerte, pero le sigue la inmortalidad
Demuestra el apóstol Pablo, el cual por designio
divino fue llevado hasta el tercer cielo, y que en el paraíso escuchó cosas inenarrables, que se gloría de haber
contemplado a Cristo con fe iluminada, que lo que vio y
enseñó lo reconoce con mayor conciencia de la verdad;
dice que los sufrimientos del tiempo presente no son proporcionados a la gloria que ha de revelarse en nosotros.
¿Quién no se esforzará para llegar a tanta claridad a fin
de ser amigo de Dios y gozar enseguida con Cristo, y,
después de los tormentos y suplicios terrenales, recibir
los premios eternos?
Si es glorioso para los soldados seculares retornar
triunfantes a la patria después de haber vencido al enemi504
go, cómo no será más glorioso, una vez vencido el diablo,
retornar triunfante al paraíso, de donde fue expulsado
Adán pecador, vencido allí aquel que antes creía obtener
trofeos gloriosos, y ofrecer a Dios la ofrenda agradabilísima de una fe incorrupta, la fuerza intacta de la mente,
la alabanza de una devoción ilustre, acompañar a aquel
cuando venga para tomar la venganza de sus enemigos,
estar a su lado cuando se siente para juzgar, ser coherederos con Cristo, ser igual a los ángeles, alegrarse con
los patriarcas, los apóstoles, los profetas en el reino del
cielo.
¿Qué persecución puede vencer estos pensamientos, qué tormentos los pueden superar? El pensamiento
cimentado en meditaciones religiosas se mantiene fuerte,
y, contra todos los terrores del diablo y amenazas del
mundo, el alma se mantiene inquebrantable fortalecida
por la fe cierta y sólida del futuro.
Son atrapados por las persecuciones de la tierra,
pero el cielo permanece abierto. El anticristo amenaza,
pero Cristo protege; se introduce la muerte, pero le sigue
la inmortalidad. Es arrancado del mundo por la muerte,
pero se le restituye al paraíso. Se acaba la vida temporal,
pero se hace presente la eterna.
¡Qué dignidad y qué seguridad salir glorioso de
aquí en medio de los tormentos y las angustias; cerrar
un momento los ojos con los que veían a los hombres y
el mundo, y abrirlos enseguida para ver a Dios y a Cristo! Emigrar felizmente y rápidamente. Súbitamente eres
arrancado de la tierra para ser retornado a los reinos
celestiales.
Esto se ha comprender con el deseo y el pensamiento, y meditarse día y noche. Si la persecución encuentra
así al soldado de Dios, no podrá ser vencida la fuerza
preparada para el combate. Y si la muerte se adelanta,
no quedará sin premio la fe preparada para el martirio;
505
sin tardar, Dios juez dará el premio. En la persecución
la milicia es coronada, y en la paz la conciencia.
Responsorio (Mt 5, 44-45.48; Lc 6,7)
R/ Amad a vuestros enemigos, haced el bien a
los que os odian, y rezad por los que os persiguen. * Así
seréis hijos de vuestro Padre que está en el cielo.
V/ Sed perfectos, como vuestro Padre celestial es
perfecto. * Así seréis.
O bien:
De los sermones de san Agustín, obispo
(Sermón 335, 1-2: PL 38, 1470)
El significado del martirio
Tratándose de la fiesta de los santos mártires, ¿de
qué podemos hablar mejor que de la gloria de los mismos? Ayúdenos el Señor de los mártires, puesto que él
es su corona. Hace poco escuchamos al bienaventurado
apóstol Pablo que pregonaba el grito de los mismos mártires: ¿Quién nos separará del amor de Cristo? Tal es el
grito de los mártires. ¿La tribulación? ¿La angustia? ¿La
persecución? ¿El hambre? ¿La desnudez? ¿Los peligros?
¿La espada? Porque está escrito: «Por ti somos mortificados
todo el día y considerados como ovejas de matadero». Pero
en todas estas cosas vencemos por aquel que nos amó.
Este es el grito de los mártires: soportarlo todo, no
presumir de sí mismos y amar a quien es glorificado en
los suyos, para que quien se gloríe, se gloríe en el Señor.
Ellos conocían también lo que hace poco hemos cantado:
Alegraos en el Señor y exultad, justos. Si los justos se
alegran en el Señor, los injustos no saben alegrarse más
que en el mundo.
Pero este es el primer ejército que hay que vencer:
primero hay que vencer al placer y luego al dolor. ¿Cómo
puede superar la crueldad del mundo quien es incapaz
506
de superar sus halagos? Este mundo halaga prometiendo honores, riquezas, placer; este mundo amenaza sirviéndose del dolor, la pobreza y la humillación. Quien
no desprecia lo que él promete, ¿cómo puede vencer sus
amenazas? Las riquezas causan su propio deleite, ¿quién
lo ignora? Pero la justicia lo tiene aún mayor.
El Apóstol pasó ciertamente por alto todos los halagos del mundo, y quiso que los recordases tú, el halagado
por el mundo. ¿Por qué? Porque anunciaba de antemano
los combates de los mártires; aquellos combates en que
vencieron la persecución, el hambre, la sed, la penuria,
la deshonra, y, por último, el temor de la muerte y al más
cruel de los enemigos.
Mas considerad, hermanos, que todo es obra del
arte de Cristo. El Apóstol nos invita a preferir el amor de
Cristo al del mundo. ¿Cuántas estrecheces han de pasar
quienes quieren robar cosas ajenas? ¿La persecución? Ni
la persecución los quiebra. El avaro dice en su corazón
lo que quizá no se atreve a decir con su lengua: ¿Quién
nos separa de la ambición del oro? ¿La tribulación? ¿La
angustia? ¿La persecución? También los avaros pueden
decir al oro: «Por ti somos llevados a la muerte día a día».
Con razón, pues, dicen los santos mártires en el
salmo: Júzgame, ¡oh Dios! Y distingue mi causa de la
gente malvada. Distingue, dijo, mi tribulación, pues tribulaciones las sufren también los avaros. Distingue mis
angustias, pues las sufren también los avaros. Distingue
mis persecuciones, pues las sufren también los avaros.
Distingue mi hambre, pues, con tal de adquirir el oro,
la sufren también los avaros. Distingue mi desnudez,
pues por el oro se dejan desnudar también los avaros.
Distingue mi muerte, pues por el oro mueren también
los avaros.
¿Qué significa: Distingue mi causa? Por ti somos
llevados a la muerte cada día. Ellos sufren todo eso por
507
el oro, nosotros por ti. La pena es igual, pero distinta la
causa. Si la causa es distinta, la victoria está asegurada.
Por tanto, si miramos a su causa, amaremos estas fiestas
de los mártires. Amemos en ellos no sus sufrimientos,
sino la causa de los mismos; pues, si amamos solamente
sus sufrimientos, encontraremos a muchos que sufren
cosas peores por causas malas.
Pero fijémonos en la causa; mirad la cruz de Cristo; allí estaba Cristo y allí estaban los ladrones. La pena
era igual, pero diferente la causa. Un ladrón creyó, otro
blasfemó. El Señor, como en el tribunal, hizo de juez para
ambos; al que blasfemó lo mandó al infierno; al otro lo
llevó consigo al paraíso. ¿Por qué esto? Porque, aunque
la pena era igual, la causa de cada uno era diferente. Elegid, pues, las causas de los mártires si queréis alcanzar
la palma de los mártires.
Responsorio (Mt 5, 44-45.48; Lc 6,7)
R/ Amad a vuestros enemigos, haced el bien a
los que os odian, y rezad por los que os persiguen. * Así
seréis hijos de vuestro Padre que está en el cielo.
V/ Sed perfectos, como vuestro Padre celestial es
perfecto. * Así seréis.
Oración
Dios, Padre nuestro, que al beato Jesús Eduardo, religioso y mártir, con la ayuda de la Madre de Dios, lo
llevaste a la imitación de Cristo, hasta el derramamiento
de la sangre, concédenos, por su ejemplo e intercesión,
confesar la fe con fortaleza, de palabra y de obra.
Por nuestro Señor Jesucristo.
508
Juliol 2014
01. El curs ha acabat, però
les activitats pastorals segueixen en no poques parròquies de Mallorca. La de
Santa Catalina Tomàs
(Palma) organitza un suport escolar per a infants,
classes d’anglès i suport
per a adults, activitats
cuidades per un grapat de
voluntaris de Càritas i que
es fan en els locals parroquials.
02. La ciutat d’Alcúdia
ha pujat a l’ermita de la
Victòria per celebrar-hi la
tradicional diada de la Visitació de la Mare de Déu a
la seva cosina santa Elisabet. Mn. Pere Fiol i Tornila
ha presidit la celebració litúrgica, amb la tradicional
besada a l’antiga imatge i
la repartició del manyoc de
camamil·la, que recorda
la gentada que pujava al
Santuari perquè els frares
carmelitans donassin her-
bes medicinals als pobres
del poble. Ha seguit la festa cívica amb el dinar i el
ball, que ha encetat la Batlessa amb son marit, als
quals s’ha ajuntat ràpidament la gentada que havia
pujat a fer festa en un lloc
tan estimat.
Han acabat, a la Residència Universitària Manyanet
de Barcelona, les XIII Jornades
Interdiocesanes
de responsables de Catequesi, a les quals han participat nou mallorquins.
Mentre que, a Madrid, a la
seu de la CEE, s’ha fet la
presentació del Catecisme
“Testimonis del Senyor”
text aprovat el proppassat
Abril i que ara ha vist la
llum. Va dirigit als adolescents de 10 a 14 anys i és
la continuació del material
que han emprat els infants
per preparar-se per a la
Primera Comunió.
Ha mort Mn. Guillem Ju509
lià i Ollers. Santiago de
Cuba 14.03.1932.
03. Passa uns dies a Mallorca la Coral del Reial
Conservatori de Música
de Dinamarca, grup creat
l’any 1978 i que ara dirigeix la professora Bented
Colding. El componen 50
veus blanques. Avui ha
actuat a la Cartoixa de
Valldemossa a benefici de
Càritas i Mans Unides.
04. La Fundació Natzaret
ha fet avui el tradicional
Sopar Solidari de final de
curs, al qual hi han participat més de cinc-centes
persones, sens comptar
un bon grup d’estrelles
mediàtiques, que fan que
aquesta nit es convertesqui en una nit engrescadora per al gran públic. La
presència del Sr. Bisbe encoratjava la profitosa tasca
educadora que fa aquesta
institució d’Església.
06. Amb goig s’ha celebrat
el 450è aniversari de la
creació, pel Papa Pius IV,
de la Diòcesi d’Oriola-Ala510
cant. Allà s’ha fet present
el Sr. Bisbe, compartint
l’alegria d’aquests germans en la fe.
07. Aquest dilluns un bon
esbart de col·laboradors
de les Delegacions Diocesanes i treballadors de la
Casa de l’Església s’han
reunit al Santuari de Gràcia per celebrar-hi la fi del
curs pastoral. Després de
resar Vespres, han compartit el sopar i gaudit
d’uns agradosos moments
de joia i convivència.
08. La Unitat Pastoral
d’Inca ha vist néixer i créixer un grup de voluntaris
que treballen en la Pastoral
de la Salut, acompanyant
els malalts en l’Hospital
Comarcal. Hi són presents
els horabaixes de dilluns a
dissabte, acompanyant els
malalts quan les famílies
ho sol·liciten.
Ha començat, en el Monestir de les Tereses, la Novena a la Mare de Déu del
Carme, que enguany predica el P. Miguel Ángel de
la Madre de Dios OCD.
09. Els neocatecumenals de Mallorca han celebrat, amb molt de goig,
en el temple parroquial
de Sant Sebastià, les noces d’or sacerdotals de
Mn. Nicanor Martínez
Melgar, ordenat a Lleó, en
l’avinentesa del VI Congrés
Eucarístic Nacional. El Sr.
Bisbe ha presidit la santa
Missa i gaudit de la bulla d’aquest fornit grup de
cristians mallorquins.
10. Els patrons de la Fundació La Sapiència s’han
reunit, al Palau, amb el Sr.
Bisbe.
11. Tot celebrant la Novena, que es fa a la Mare
de Déu del Carme, en el
Monestir de les Tereses,
en una missa, presidida
pel P. Agustí Borell, Prior
de la Província Carmelitana de Descalços de Catalunya i Balears, han estat
admesos, amb les promeses definitives, a la Fraternitat del Carmel Teresià Seglar de Mallorca,
dues persones i dotze els
postulants investits amb
l’escapulari, d’aquesta manera comencen el temps
de formació per arribar a
formar part d’aquesta fraternitat.
El Monestir de Santa Magdalena (Palma) ha aixoplugat el relleu en el Consell
Directiu de Càritas. A partir d’avui hi estan representats els onze Arxiprestats i un representant dels
voluntaris que col·laboren
habitualment en els programes diocesans. Aquest
és el Consell que ha de dur
endavant el Pla estratègic
que s’ha anat elaborant. El
Sr. Bisbe hi era present.
Els dies d’estiu ofereixen
vetllades agradoses i desitjades, per això moltes
vegades s’aprofita per fer
actes culturals, en llocs
emblemàtics de la nostra
geografia religiosa. Aquesta nit, al redós del santuari de Gràcia i amb el grup
Ars Musicae, s’ha celebrat
la IV Nit Cultural.
Els grups parroquials de la
Vall de Sóller han preparat un bon sopar, a la plaça
del poble, on s’han reunit
unes tres-centes perso511
nes per ajudar a pagar les
obres que s’hagueren de
fer al temple parroquial de
Sant Bartomeu.
Ha acabat, a la seu de la
Fundació Endesa, el curs
d’electricitat promogut
per Càritas i subvencionat
per aquesta entitat. Allà
s’ha fet present el Sr. Bisbe tot celebrant la cloenda
d’aquesta activitat.
12. En l’edifici de Sa Congregació (sa Pobla), i sota
la presidència del Sr. Bisbe, s’ha fet la presentació
del llibre de Mn. Guillem
Muntaner: L’hora del gran
discerniment. Filosofia, teologia i societat: qüestions
obertes. L’editor Lleonard
Muntaner ha moderat
l’acte, en el qual, a més del
Sr. Bisbe, hi han intervingut el Director d’Ingrama
Sr. Pau Garcia; el Regidor
de Cultura de l’Ajuntament
de sa Pobla, Sr. Joan Enric
Capellà; el Sr. Batle de sa
Pobla, Sr. Gabriel Serra, i
Mn. Guillem Muntaner i
Gelabert.
Mn. Antoni Alzamora i
Salom ha estat investit,
512
pel Sr. Bisbe, Capellà de
Sa Santedat.
13.
Ha començat, a
Son Bono, una tanda
d’exercicis
espirituals,
predicada pel P. Hèctor
Vall.
La parròquia de Corpus
Christi (Palma) ha aixoplugat la celebració litúrgica dels neocatecumenals
d’aquest cap de setmana.
S’hi ha fet present el Sr.
Bisbe acompanyant-los en
llur creixement en la fe.
14. Festa del Beat Gaspar de Bono. La vila de
Muro, que aixoplugà el pas
d’aquest fill de Sant Francesc de Paula a Mallorca
(1589-1596), ha celebrat
la seva festa a l’antic Convent de Santa Anna, del
qual fou P. Corrector.
15. La presidenta del Consell de Mallorca, la Sra.
Maria Salom, ha entregat
al Sr. Bisbe la clau del bacinet del Sant Crist de la
Sang. Així s’ha tancat un
procés que feia anys que
s’anava gestant.
16. Festa de la Mare de
Déu del Carme. En el Monestir de les Tereses s’ha
acabat la Novena i s’ha celebrat aquesta diada. Ahir
hi hagué una ofrena floral,
precedida d’una processó per l’antic barri del Pla
del Carme i Porta de Santa Margalida, i avui els actes litúrgics s’han celebrat
matí i capvespre, i durant
tot el dia hi ha hagut la Fira
artesanal, que reuneix un
bon grapat d’amics de la
casa i els ofereix multitud
d’objectes que les Monges
han anat treballant.
Després de sis anys de formació en el Monestir de la
Puríssima Concepció, Sor
Míriam Viviana Benítez
ha professat com a religiosa franciscana TOR, en la
celebració que ha presidit
el Sr. Bisbe.
No poden mancar, en
aquesta diada marinera, les processons amb la
imatge de la Mare de Déu
del Carme que acompanya
els mariners per dins ports
i badies. Així ho han fet
també enguany a la parròquia de Cala Rajada, on
s’ha fet present el Sr. Bisbe i hi ha presidit la santa
Missa.
17. El Sr. Bisbe s’ha fet
present en el CESAG per
presidir l’acte de graduació dels alumnes d’aquest
centre diocesà.
Ha mort, a l’ermita de
Valldemossa,
l’ermità
Maur del Nin de Betlem,
Jaume Adrover i Mas (Calonge 25.07.1933).
A la parròquia costanera de Sant Albert el Gran
(platja de Muro), l’Adoració
Nocturna ha celebrat una
vigília d’adoració eucarística presidida pel director
espiritual diocesà, Mn.
Joan Pons, amb participació d’adoradors de sa Pobla, Palma i Manacor.
18. S’ha mort, al Monestir
de Sant Bartomeu d’Inca,
Sor Teresa Oliver i Bibiloni (Algaida 31.08.1917).
19. A la Canònica de Santa
Magdalena, que guarda les
despulles de la Santa Mallorquina, s›ha començat
la seva Novena, que en513
guany predica el Sr. Vicari
General, Mn. Antoni Vera.
20.- Festa de Santa Margalida, patrona de no poques viles de Mallorca. La
vila de sa Pobla, en l’oratori
de Santa Margalida (Crestatx), ha fet la inauguració de la primera fase de
la restauració, feta per la
Sra. Maria del Mar Riera i
Vallès, del retaule de Santa Maria de l’Assumpció,
obra barroca de Pere Pou
(1610-1663), inaugurat en
la parròquia poblera dia
06.10.1646, que fou desmuntat l’any 1928 per ser
transportat a l’antic oratori de Crestax. Mn. Pere
Torres i Siquier ha presidit
la celebració litúrgica de
l’antiga patrona de la vila.
La vila de Campos, tot celebrant el 200è aniversari
del naixement de Sor Maria Rafela, ha acollit, en
el temple parroquial, una
celebració en la qual diferents missioners laics provinents de Ruanda, Puerto
Rico, Mèxic i República Dominicana, juntament amb
gent de Pollença, Palma i
514
Campos, han compartit la
fe i diferents i joioses experiències de vida cristiana i
apostòlica.
Encara no havien acabat
les festes de la Mare de Déu
del Carme, en la parròquia
marinera del Port d’Alcúdia, i s’hi ha fet present el
Sr. Bisbe per participar-hi,
i administrar el sant sagrament de la Confirmació
a un grup de cristians que
s’hi havien preparat.
21. Avui ha estat la festa
litúrgica dels màrtirs del
Coll: Simó Reynés (Mancor
de la Vall), Pau Noguera
(Sóller), Miquel Pons (Llubí), Francesc Mayol (Vilafranca), Sor Catalina Caldés (sa Pobla), Sor Miquela
Rul·lan (Petra), Prudència
Cañellas (Barcelona).
Comença, a València, una
reunió dels Bisbes de la
Província per estudiar i
reflexionar sobre la família, l’educació, la religiositat popular i la cultura
actual.
A la vila de Campos ha finat
Mn. Miquel Mas i Ginard
(Campos 19.10.1922).
25. Festa de Sant Jaume.
Malgrat sigui dia de feina,
es convida la feligresia que
participi en les celebracions litúrgiques d’aquest
Apòstol i les viles que el tenen per patró no deixen de
fer una bona festa.
27. És la revetlla de Santa
Catalina Tomàs i la vila
valldemossina ha celebrat,
amb tota magnificència, la
tradicional processó de la
Relíquia.
28. Festa de Santa Catalina Tomàs. Valldemossa i el Monestir de Santa
Magdalena, que guarda les
despulles de la Santa, ho
han celebrat amb vertader
goig, si bé altres viles, com
Vilafranca, que la té per
patrona, també ha tingut
tot un rosari de festes cíviques i religioses homenatjant la santa mallorquina.
Amb la presència del Sr.
Bisbe i la del Cardenal
Martínez Sistach s’ha inaugurat, en el Museu Diocesà, una exposició sobre
l’arquitecte Antoni Gaudí, que ha estat prepara-
da perquè sigui itinerant i
pugui ser contemplada en
altres indrets de la nostra
cultura.
Partint de Banyalbufar ha
començat la Peregrinació
que la Delegació de Pastoral Vocacional i el Seminari havien preparat.
28 han estat els joves participants. Avui s’ha caminat de Banyalbufar a Esporles. Han començat amb
una pregària matinenca,
camí fins a Esporles, on
han pogut descansar, fer
diferents tallers vocacionals, han celebrat l’Eucaristia amb la comunitat
parroquial, hi ha hagut la
pertinent Vetlla i pregària
final. La vocació d’Abraham ha estat el tema de
les reflexions, que han pogut compartir amb els catequistes d’Esporles, com
també la projecció del film
After earth.
29. La peregrinació vocacional
ha
caminat
d’Esporles a Valldemossa
per hostejar-se en el convent que hi tenen les Religioses de la Puresa. La re515
flexió ha girat al voltant de
la vocació del profeta Jeremies i s’ha pogut comptar
amb el testimoni de dues
monges
contemplatives
de la comunitat de Santa
Magdalena (Palma), Sor
Elisa Rodríguez i la postulant Maria del Mar.
30. La peregrinació vocacional ha sortit de Valldemossa i passant per
l’ermita de la Trinitat, ha
arribat a Deià, per ser acollits en la Rectoria. La vocació del jove Samuel ha
estat el fil conductor de la
jornada, enfortit pel testimoni vocacional del novell
prevere Carles Seguí.
31. La parròquia del Sant
Crist de Peguera ha fet
516
una “Nit Mallorquina”
oferint una mostra de balls
mallorquins i un sopar de
coses nostres, destinant
els beneficis econòmics a
la Càritas parroquial, que
no pot deixar d’atendre els
pobres que volen gaudir de
la balquena turística.
La peregrinació vocacional ha caminat de Deià a
Sóller, per ser agombolats
en les instal·lacions parroquials del teatre Victòria.
El viatge amb el tramvia ha
estat la nota humorística
de la diada i el testimoni,
el jove Máximo, que els ha
endinsat en l’apassionant
vida de l’Apòstol Sant Pau.
Cronista Diocesà
In memoriam
M.I.MN. GUILLEM JULIÀ OLLERS
(1932-2014)
Va néixer a Santiago de Cuba el dia 13 de març de l’any
1932. Els seus pares, Joan i Maria, havien emigrat a
Cuba juntament amb altres famílies campaneres. Allà
nasqueren i reberen el baptisme la seva germana Miquela
i ell. Les tres germanes majors acolliren amb sana alegria
el naixement dels petits de la casa. La família va tornar
a Campos aquell mateix any del seu naixement.
Va entrar al Seminari Diocesà a l’edat de deu anys i hi va
cursar tots els estudis eclesiàstics. Fou ordenat sacerdot
pel Bisbe Joan Hervàs i Benet a la Seu, el dia 8 de maig
de l’any 1955.
El mateix any de l’ordenació fou enviat a Llucmajor
com a Vicari de la Parròquia on va estar tres anys. L’any
1958 fou nomenat Vicari de la Parròquia del Sagrat Cor
(els Hostalets) de Palma. Durant aquestes estades es va
dedicar molt especialment a la infància i joventut en els
centres d’Acció Catòlica d’aquestes parròquies, on una de
les activitats més recordades pels qui en aquells moments
eren nins són els campaments d’estiu.
L’any 1962, després de guanyar les corresponents oposicions, fou nomenat Rector de la Parròquia de Sant
Domingo d’Inca, que just aleshores havia estat erigida i
de la qual fou el primer rector.
A Inca va seguir treballant amb la joventut tant a l’escola de Mestria Industrial com en el centre parroquial,
517
amant i curós de la litúrgia va tenir molt d’esment a les
celebracions parroquials.
L’any 1973 fou nomenat professor de Religió de l’Institut
Antoni Maura de Palma, on va poder seguir l’apostolat
amb els joves, treball que sempre havia apreciat des dels
primers anys de ministeri sacerdotal.
L’any 1980, el mes de març, fou nomenat canonge de la
Seu i encarregat de l’atenció pastoral als qui demanen
la celebració dels sagraments.
Entre les seves aficions cal destacar l’estudi de la història dels seus avantpassats, dels que va poder escriure
un arbre genealògic i la història dels llinatges JULIÀ I
OLLERS. Dins el mateix camp de la història –sempre en
manuscrits– cal destacar també la crònica dels seus anys
com a rector de la parròquia de Sant Domingo d’Inca i una
biografia del P. Miquel Ollers, missioner dels Sagrats Cors.
Va passar els darrers mesos de vida a la residència sacerdotal, content i molt agraït dels bons serveis que rebia del
personal i la direcció de la casa on digué adéu a aquesta
terra el dia 2 de juliol de l’any 2014.
518
Jaume Mas Julià, pvre.
MN. MIQUEL MAS GINARD
(1922-2014)
Nasqué a Campos dia 19 d’octubre de 1922 i hi morí el 21 de
juliol d’enguany. Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere
i s’incardinà a la nostra Diòcesi amb l’ordenació de subdiaca
el 25 de gener de 1943. Fou ordenat de prevere el 15 de juny
de 1946. Prestà el servei militar com a capellà de la Bateria de
ses Salines, del Regiment d’Artilleria número 50 i de l’Hospital
Militar de Melilla.
Començà el seu ministeri a Andratx com a vicari cooperador
el 10 de gener de 1947. En aquella vila fou també confés
extraordinari de les Agustines Germanes de l’Empar, com
també de les comunitats d’aquesta Congregació al Port
d’Andratx i a s’Arracó. Endemés de l’atenció a les religioses,
es dedicà a la joventut com a director de la Congregació
Mariana i de les Filles de Maria i assessor religiós del Frente de
Juventudes. També hi fomentà la vida de pietat com a director
de l’Apostolat de l’Oració i del centre de Maries dels Sagraris.
El 1957 passà a encarregar-se de la Parròquia com a vicari
ecònom i l’any següent fou assessor religiós de la Hermandad
de Labradores y Ganaderos.
L’any 1967 deixà les comarques de Ponent per passar a les de
Migjorn com a vicari in capite de la Colònia de Sant Jordi, rector
quan s’erigí la Parròquia un any després, i aquí romangué fins
a la data de jubilació canònica l’any 1990. En la demarcació
de la nova parròquia es comprenia l’illa de Cabrera.
Havent tornat a la vila nadiua de Campos, fou l’any 1992
capellà de la Residència de la Tercera Edat fins que la salut
li ho permeté.
Que el vegem al cel.
Santiago M. Amer
519
ERMITÀ MAURO DEL NIN DE BETLEM
(Jaume Adrover Mas)
La matinada del 17 de juliol de 2014 morí en la pau del Senyor
l’ermità Mauro a l’edat de vuitanta anys i seixanta-quatre de
vida eremítica. Era natural de Calonge.
La seva mort era prevista, esperada i, en certa manera,
desitjada per ell.
Foren moltes i llargues les malalties que patí i sempre amb
molta conformitat cristiana, desitjant sempre el que Déu
volgués.
Era persona de molta oració. S’esforçava per tenir unió amb
Déu i, a la vegada, era proper a les necessitats dels germans
i de l’Església.
Tenia un gran zel apostòlic i, a més de la pregària, procurava
prudentment transmetre la fe, parlar de les coses de Déu i
donar un bon consell als qui tractaven amb ell.
Persona oberta, amigable i apreciada, cosa que es pogué veure
en el solemne funeral celebrat a la Parròquia de Sant Bartomeu
de Valldemossa. Presidí la celebració el Vicari General, Mn.
Antoni Vera, i concelebraren setze sacerdots, seculars i
religiosos. Els fidels omplien el temple parroquial.
Les seves despulles reposen en el cementeri eremític de
l’Ermita de la Santíssima Trinitat de Valldemossa.
Al cel sia.
La Comunitat Eremítica de Valldemossa
520
SOR TERESA DE JESÚS (DAMIANA)
OLIVER I BIBILONI
OSH
Sor Teresa va néixer dia 31 d’agost de l’any 1917, a la vila
d’Algaida. Dia quatre de setembre va rebre el sant sagrament
del Baptisme i l’any següent, el mes de maig, el de la Confirmació, que li administrà Mons. Rigobert Doménech. Als 23
anys, dia 21.10.1940, entrà en el Monestir de Santa Elisabet
de Palma, Monges Jerònimes, rebé l’hàbit dia 15 de maig de
1941, i féu la Professió solemne en el dit Monestir, dia 16 de
maig de l’any 1946. Morí cristianament el divendres dia 18 de
juliol del 2014, havent complit 96 anys de vida humana i 69
de vida monàstica. Dia primer de juny deixà el Monestir palmesà i passà a residir al nostre Monestir de Sant Bartomeu
de la ciutat d’Inca.
La nostra germana Teresa era la religiosa que tenia més edat
de tot l’Orde Jerònim. De joveneta ja gaudia de participar
activament en les celebracions litúrgiques i d’informar-se de
la vida de l’Església mitjançant les diferents revistes religioses que arribaven al Monestir. Es va sentir cridada a la vida
monàstica i sempre fou enterament feliç en la seva entrega al
Bon Déu i a la Comunitat.
Tenia un gust exquisit en fer neules de “frivolité”, que gaudia de poder regalar quan s’acostaven les festes de Nadal.
La vellesa va anar agafant el cos de la nostra germana, de
manera que, darrerament, ja era incapaç d’aguantar el breviari i li dolia que l’hi llevassin de les mans. La seva pregària
era “La fe nos aguanta”, paraules que repetia constantment i
d’aquesta manera ens encoratjava i ens omplia d’esperança,
ajudant-nos a redescobrir els continguts de la fe professada
i viscuda. L’apòstol Sant Pau ens ajuda a endinsar-nos en
aquesta realitat quan ens diu: Amb el cor es creu i amb els
llavis es professa (G.Rm. 10,10).
521
Que el Bon Jesús i la Mare de Déu l’hagin rebuda en el cel, i
que nosaltres, els qui quedam, anem avançant pel camí del
Bon Jesús, que és el nostre ideal, i així puguem seguir sent
llum del món.
522
Sor Maria Pons i Llinàs OSH
523
524
Butlletí Oficial
del Bisbat
de
Mallorca
Any CLIV / 8-9
Agost-setembre 2014
525
Sumari
Bisbat de Mallorca
Any CLIV / 8-9
Agost-setembre
2014
Redacció i
Administració:
Apartat 26.
07080
Palma de Mallorca.
Dipòsit Legal
P.M. 335-1958.
Imprès a
Serveis Gràfic
Eugeni,
C/ Temple, 16
07001
Palma de Mallorca
526
SR. BISBE
-Carta a les comunitats parroquials d’Inca, Selva, Caimari, Mancor de la Vall, Lloseta i Biniamar.......................................................... 528
-Ordenació de prevere..................................... 540
-Cessaments................................................... 540
-Nomenaments................................................ 541
-Incardinació i excardinació.............................. 543
ADMINISTRACIÓ DIOCESANA
- Balanç consolidat de l’exercici 2013............... 544
Sant Pare
-Viaje apostólico a la República de Corea con
ocasión de la VI Jornada de la Juventud
asiática (13-18 de agosto de 2014). Santa
Misa de beatificación de Paul Yun Ji-Chung
y 123 compañeros mártires. Homilía del
Santo
Padre
Francisco........................... 568
-Celebración presidida por el Santo Padre
Francisco en Redipuglia con motivo del
centenario del inicio de la Primera Guerra
Mundial (13 de septiembre de 2014). Santa
Misa. Homilía del Santo Padre Francisco..... 573
-Viaje apostólico de Su Santidad Francisco a Tirana (Albania). Santa Misa (21 de septiembre
de 2014). Homilía del Santo Padre Francisco.... 576
- In memoriam................................................... 592
527
Sr. Bisbe
CARTA A LES COMUNITATS PARROQUIALS
D’INCA, SELVA, CAIMARI, MANCOR DE LA
VALL, LLOSETA I BINIAMAR
Benvolguts en el Senyor,
És sabut que estam en un procés de renovació eclesial per poder respondre amb els recursos disponibles
a l’acció evangelitzadora que és la tasca fonamental de
l’Església. Al respecte, és cert que comptam amb menys
capellans disponibles per estar al front de les parròquies,
però també cal constatar que el nombre de fidels que
participen ordinàriament en les celebracions de la fe
s’ha reduït. Tots parlam d’un temps de crisi, de necessitat de canvi. I davant això també es respira un cert ambient de baix to vital, de cansament. Però l’experiència
de l’Església, ja des del principi, és que els moments
de dificultat són també moments de gràcia, noves oportunitats, amb la condició que ens deixem conduir per
l’Esperit Sant, l’agent principal de l’evangelització: “Ell
és qui impulsa cadascú a anunciar l’Evangeli i qui, en el
rerefons de les consciències, fa acceptar i comprendre la
Paraula de la Salvació” (EN 75).
El Papa Francesc ens convida a afrontar la nova situació que vivim, i a reestructurar les nostres parròquies
des d’un punt de vista fonamental: fer possible que
l’Evangeli sigui conegut, viscut i celebrat. Tota crisi sempre té una dimensió positiva: ens obre a una nova possibilitat, és una nova oportunitat. A principis de 2012, el
meu antecessor Mons. Jesús Murgui va publicar unes
528
Orientacions Pastorals que tenen plena actualitat i que
jo també faig meves. Es tracta del document Les Unitats
de Pastoral i els Consells Parroquials, al servei de la comunió i la missió evangelitzadora. En aquest document
s’assenyalen aquelles orientacions fonamentals que han
de guiar aquesta nova manera d’organitzar la vida de les
parròquies tenint en compte la nova situació que vivim, i
en què, juntament amb els preveres, és necessari comptar d’una manera més decisiva amb la col·laboració dels
laics, religiosos, religioses i els diaques permanents.
Tota aquesta reflexió, que val la pena tornar a rellegir,
la tenc molt present en aquesta hora que cercam una
major interacció de les distintes iniciatives que configuren la vida pastoral de la nostra Diòcesi. Es tracta de
fer realitat que la nostra Diòcesi sigui casa i escola de
comunió en la vida i en l’acció pastoral.
Des d’aquesta orientació fonamental de recerca de compartir i de treballar cada vegada més units, no podem
oblidar el valor de la comunitat parroquial de cada poble, que ha de continuar existint com a tal, i en la qual
s’ha de garantir sempre la celebració de l’Eucaristia
dominical. Ja que en l’Assemblea Eucarística de cada
diumenge és on es fa visible la vida de l’Església i on es
nodreix la vida de tot cristià. Això suposarà una reorganització d’horaris i de nombre de celebracions, que
caldrà establir-ne en cada cas.
A la llum de tot plegat, he nomenat un Rector per a totes les vostres parròquies, acompanyat de tres vicaris
parroquials i un diaca permanent, juntament amb els
grups laïcals i religiosos/es que col·laboren en les distintes tasques de cada parròquia. La idea fonamental
és donar major unitat al conjunt, i al mateix temps valorar la realitat concreta de cada poble. Així, per exem529
ple, cada parròquia tendrà especial cura de les seves
celebracions tradicionals, dels funerals, de l’atenció als
malalts... Però en alguns moments de l’any litúrgic, especialment la Pasqua, tots haurem de fer un esforç per
aplegar-nos en una celebració conjunta en algunes de
les parròquies.
També en el camp de la formació cristiana, sobretot en
el camp de la catequesi de la infància i de la família,
dels joves i la confirmació, o la formació dels adults i
dels col·laboradors pastorals, haurem d’anar caminant
més units. Per això he proposat que a Inca caldria crear
un Centre d’Animació i Formació, que fos el punt de referència per impulsar aquesta formació cristiana i noves
iniciatives. També aquest centre estarà vinculat al servei de Càritas, que ha de ser una realitat interparroquial
i de la qual ja hi ha experiència consolidada.
Juntament amb els pastors que estaran al front de
tota aquesta realitat pastoral serà necessari promoure un Equip d’Animació Pastoral format pels preveres,
diaques, laics i consagrats. No és possible respondre a
l’acció pastoral si no caminam cap a una major comunió
afectiva i efectiva de tots: és un treball que necessitarà
el seu temps, però que és necessari continuar impulsant, aprofitant les experiències que ja s’han realitzat,
especialment a Inca i a Selva. Una experiència que ens
ajudarà a impulsar noves iniciatives, i també a deixar de
costat camins que no són oportuns.
Estam parlant d’una realitat de la qual tenim una certa
experiència, no és una novetat total, però que cal impulsar de nou, amb la consciència que serà necessari estar
oberts a possibles correccions o canvis d’orientació, però
amb la certesa que el que no podem és estar queixant530
nos constantment, o per por a equivocar-nos, no fer res.
Com ens recorda el Papa Francesc, “preferesc una Església accidentada, ferida i tacada perquè surt al carrer, abans que una Església malalta pel tancament i la
comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats. No vull
una Església preocupada per ser el centre i que acabiclausurada en un embolic d’obsessions i procediments”
(Evangelii Gaudium, 49).
Continuam un camí que ja hem iniciat en aquests darrers
anys. És important no perdre la calma, i treballar en les
coses fonamentals, així com no pertorbar l’ambient amb
informacions incorrectes. Serà necessari cuidar una
informació constant del camí que hem de recórrer. És
l’hora de l’esforç de la unitat, il·luminats per la petició al
Senyor que ens va deixar una pregària que cal renovar
cada dia, i que Ell mateix va dirigir al Pare referint-se a
tots els cristians: “Que tots siguin u, com tu Pare, estàs
en mi i jo en tu” (Jn 17,21). Unitat que acull la pluralitat
d’experiències i de formes de viure la fe que l’Esperit de
Déu suscita en la seva Església: el valor evangelitzador
de l’escola catòlica i de l’ensenyament religiós escolar;
l’acompanyament dels malalts als hospitals i als propis
domicilis, la pregària de les monges contemplatives, els
diferents moviments eclesials, el testimoni dels religiosos, les iniciatives de pastoral familiar i preparació al
matrimoni, l’esforç dels grups d’animació litúrgica i dels
cors, el treball del voluntariat de Càritas... Tot un seguit d’iniciatives que formen la rica realitat present a les
nostres parròquies. Realment l’actual situació és una
crida a col·laborar des de l’experiència eclesial de cada
grup i moviment, de cada cristià.
Una paraula sobre una celebració fonamental en la vida
de la comunitat eclesial: la Pasqua. Serà necessari trobar
531
la forma de concentrar aquesta celebració en algunes
parròquies que rotativament poden anar canviant cada
any. Es tracta de fer possible que aquesta celebració
tingui la seva força i riquesa, de manera que el prevere
pugui preparar-la adequadament amb tots aquells que
hi col·laboren en la seva realització; i al mateix temps
fer visible aquesta unitat de tots els cristians en aquella
Vetlla en què reneix la vida cristiana, l’Església.
Finalment, cal trobar camins nous en la formació de la
pastoral dels nins i joves a través dels col·legis catòlics.
Certament la parròquia sempre és l’àmbit on un neix a
la fe pel baptisme, però el seu creixement es confia no
solament a la parròquia, sinó també a les famílies i al
món escolar en la mesura en què les famílies ho desitgen. L’escola és un àmbit privilegiat en el creixement de
totes les dimensions de la vida, i no pot estar al marge
de la nostra responsabilitat pastoral dins els límits propis de la seva autonomia. Fruit d’aquesta coordinació i
col·laboració mútua es podrà impulsar una pastoral de
joves per al conjunt de les vostres parròquies, creant un
ambient d’amistat i de formació en què puguin créixer
en la fe.
Deman a la Mare de Déu que ens ajudi a viure aquest
moment com un do, que ens convida a participar en
aquesta hora evangelitzadora de la vida de la nostra
Diòcesi, que sempre serà en camí, en sortida, seguint
Jesús i proclamant el seu Evangeli. Us convid a acollir
aquestes paraules del Papa Francesc que ens proposen
viure la nostra responsabilitat eclesial sota la mirada
de la Verge Maria: “A la Mare de l’Evangeli vivent li demanam que intercedeixi perquè aquesta invitació a una
nova etapa evangelitzadora sigui acollida per tota la comunitat eclesial. Ella és la dona de fe, que viu i camina
532
en la fe, i «el seu excepcional pelegrinatge de la fe representa un punt de referència constant per a l’Església».
Ella es va deixar conduir per l’Esperit, en un itinerari de
fe, cap a un destí de servei i fecunditat. Nosaltres avui
fixam en ella la mirada, perquè ens ajudi a anunciar a
tots el missatge de salvació, i perquè els nous deixebles
es converteixin en agents evangelitzadors” (Evangelii
Gaudium, 287).
Bisbe de Mallorca
533
CARTA A LAS COMUNIDADES PARROQUIALES
DE INCA, SELVA, CAIMARI, MANCOR DE LA
VALL, LLOSETA I BINIAMAR
Estimados hermanos en el Señor,
Es sabido que estamos en un proceso de renovación
eclesial para poder responder con los recursos disponibles a la acción evangelizadora que es la tarea fundamental de la Iglesia. Al respecto, es cierto que contamos
con menos sacerdotes disponibles para estar al frente
de las parroquias, pero también hay que constatar que
el número de fieles que participan ordinariamente en las
celebraciones de la fe se ha reducido. Todos hablamos
de un tiempo de crisis, de necesidad de cambio. Y ante
esto también se respira un cierto ambiente de bajo tono
vital, de cansancio. Pero la experiencia de la Iglesia, ya
desde el principio, es que los momentos de dificultad
son también momentos de gracia, nuevas oportunidades, con la condición de que nos dejemos conducir por el
Espíritu Santo, el agente principal de la evangelización:
“Él es quien impulsa a cada uno a anunciar el Evangelio
y quien, en el trasfondo de las conciencias, hace aceptar
y comprender la Palabra de la salvación” (EN 75).
El Papa Francisco nos invita a afrontar la nueva situación que vivimos, y a reestructurar nuestras parroquias
desde un punto de vista fundamental: hacer posible que
el Evangelio sea conocido, vivido y celebrado. Toda crisis
siempre tiene una dimensión positiva: nos abre a una
nueva posibilidad, es una nueva oportunidad. A principios de 2012, mi antecesor Mons. Jesús Murgui publicó
unas Orientaciones Pastorales que tienen plena actualidad y que yo también hago mías.
534
Se trata del documento Las Unidades de Pastoral y los
Consejos Parroquiales, al servicio de la comunión y la
misión evangelizadora. En este documento se señalan
aquellas orientaciones fundamentales que deben guiar
esta nueva manera de organizar la vida de las parroquias teniendo en cuenta la nueva situación que vivimos, y en la que, junto con los sacerdotes, es necesario
contar de una manera más decisiva con la colaboración
de los laicos, religiosos, religiosas y los diáconos permanentes. Toda esta reflexión, que vale la pena volver a releer, la tengo muy presente en esta hora que buscamos
una mayor interacción de las distintas iniciativas que
configuran la vida pastoral de nuestra Diócesis. Se trata
de hacer realidad que nuestra Diócesis sea casa y escuela de comunión en la vida y en la acción pastoral.
Desde esta orientación fundamental de búsqueda de
compartir y de trabajar cada vez más unidos, no podemos olvidar el valor de la comunidad parroquial de cada
pueblo, que debe continuar existiendo como tal, y en
la que se debe garantizar siempre la celebración de la
Eucaristía dominical. Ya que es en la Asamblea Eucarística de cada domingo donde se hace visible la vida de
la Iglesia y donde se nutre la vida de todo cristiano. Esto
supondrá una reorganización de horarios y de número
de celebraciones, que se habrá establecer en cada caso.
A la luz de todo ello, he nombrado un Rector para todas
vuestras parroquias, acompañado de tres vicarios parroquiales y un diácono permanente, junto con los grupos
laicales y religiosos/as que colaboran en las distintas
tareas de cada parroquia. La idea fundamental es dar
mayor unidad al conjunto, y al mismo tiempo valorar
la realidad concreta de cada pueblo. Así, por ejemplo,
cada parroquia prestará especial atención a sus celebraciones tradicionales, los funerales, la atención a los
535
enfermos... Pero en algunos momentos del año litúrgico,
especialmente la Pascua, todos tendremos que hacer un
esfuerzo para reunirnos en una celebración conjunta en
algunas de las parroquias.
También en el campo de la formación cristiana, sobre
todo en el de la catequesis de la infancia y de la familia,
los jóvenes y la confirmación, o la formación de los adultos y de los colaboradores pastorales, tendremos que ir
caminando más unidos. Por eso he propuesto que en
Inca habría que crear un Centro de Animación y Formación, que fuera el punto de referencia para impulsar
esta formación cristiana y nuevas iniciativas. También
este centro estará vinculado al servicio de Cáritas, que
debe ser una realidad interparroquial y de la que ya hay
experiencia consolidada.
Junto con los pastores que estarán al frente de toda
esta realidad pastoral será necesario promover un Equipo de Animación Pastoral formado por sacerdotes, diáconos, laicos y consagrados. No es posible responder a
la acción pastoral si no caminamos hacia una mayor
comunión afectiva y efectiva de todos: es un trabajo que
necesitará su tiempo, pero que es necesario continuar
impulsando, aprovechando las experiencias que ya se
han realizado, especialmente en Inca y Selva.
Una experiencia que nos ayudará a impulsar nuevas
iniciativas, y también a dejar de lado caminos que no
son oportunos.
Estamos hablando de una realidad de la que tenemos
una cierta experiencia, no es una novedad total, pero
que hay que impulsar de nuevo, con la conciencia de
que será necesario estar abiertos a posibles correccio536
nes o cambios de orientación, pero con la certeza de que
lo que no podemos es estar quejándonos constantemente o, por miedo a equivocarnos, no hacer nada. Como
nos recuerda el Papa Francisco, “prefiero una Iglesia
accidentada, herida y manchada porque sale a la calle,
antes de que una Iglesia enferma por el cierre y la comodidad de aferrarse a las propias seguridades. No quiero
una Iglesia preocupada por ser el centro y que acabe
clausurada en un lío de obsesiones y procedimientos
“(Evangelii Gaudium, 49).
Continuemos un camino que ya hemos iniciado en estos
últimos años. Es importante no perder la calma, y trabajar en las cosas fundamentales, así como no perturbar
el ambiente con informaciones incorrectas. Será necesario cuidar una información constante del camino que
debemos recorrer. Es la hora del esfuerzo de la unidad,
iluminados por la petición al Señor que nos dejó una
oración que hay que renovar cada día, y que Él mismo
dirigió al Padre refiriéndose a todos los cristianos: “Que
todos sean uno, como tú Padre, en mí y yo en ti” (Jn
17,21). Unidad que acoge la pluralidad de experiencias
y de formas de vivir la fe que el Espíritu de Dios suscita
en su Iglesia: el valor evangelizador de la escuela católica
y de la enseñanza religiosa escolar; el acompañamiento
de los enfermos en los hospitales y en los propios domicilios, la oración de las monjas contemplativas, los diferentes movimientos eclesiales, el testimonio de los religiosos, las iniciativas de pastoral familiar y preparación
al matrimonio, el esfuerzo de los grupos de animación
litúrgica y de los corazones, el trabajo del voluntariado
de Cáritas... Toda una serie de iniciativas que forman la
rica realidad presente en nuestras parroquias.
537
Realmente la actual situación es una llamada a colaborar desde la experiencia eclesial de cada grupo y movimiento, de cada cristiano.
Una palabra sobre una celebración fundamental en la
vida de la comunidad eclesial: la Pascua. Será necesario
encontrar la forma de concentrar esta celebración en
algunas parroquias que rotativamente pueden ir cambiando cada año. Se trata de hacer posible que esta
celebración tenga su fuerza y riqueza, de modo que el
sacerdote pueda prepararla adecuadamente con todos
aquellos que colaboran en su realización; y al mismo
tiempo hacer visible esta unidad de todos los cristianos
en ala Vigilia en la que renace la vida cristiana, la Iglesia.
Finalmente, hay que encontrar nuevos caminos en la
formación de la pastoral de los niños y jóvenes a través
de los colegios católicos. Ciertamente la parroquia siempre es el ámbito donde uno nace a la fe por el bautismo,
pero su crecimiento se confía no sólo a la parroquia,
sino también a las familias y al mundo escolar en la medida en que las familias lo desean.
La escuela es un ámbito privilegiado en el crecimiento
de todas las dimensiones de la vida, y no puede estar al
margen de nuestra responsabilidad pastoral dentro de
los límites propios de su autonomía. Fruto de esta coordinación y colaboración mutua se podrá impulsar una
pastoral de jóvenes para el conjunto de sus parroquias,
creando un ambiente de amistad y de formación en el
que puedan crecer en la fe.
Pido a la Virgen que nos ayude a vivir este momento
como un don, que nos invite a participar en esta hora
538
evangelizadora de la vida de nuestra Diócesis, que siempre estará en camino, en salida, siguiendo a Jesús y
proclamando su Evangelio. Os invito a acoger estas palabras del Papa Francisco que nos proponen vivir nuestra responsabilidad eclesial bajo la mirada de la Virgen
María: “A la Madre del Evangelio viviente le pedimos que
interceda para que esta invitación a una nueva etapa
evangelizadora sea acogida por toda la comunidad eclesial. Ella es la mujer de fe, que vive y camina en la fe,
y «su excepcional peregrinación de la fe representa un
punto de referencia constante para la Iglesia». Ella se
dejó conducir por el Espíritu, en un itinerario de fe, hacia un destino de servicio y fecundidad. Nosotros hoy fijamos en ella la mirada, para que nos ayude a anunciar
a todos el mensaje de salvación, y para que los nuevos
discípulos se conviertan en agentes evangelizadores.”
Obispo de Mallorca
539
ORDENACIÓ DE PREVERE
Mallorca, va ordenar de Prevere el diaca de la Diòcesi de
Mallorca Mn. Ricardo Mejía Fernández, natural de Santo
Domingo (República Dominicana), en el transcurs d’una
eucaristia solemne que tingué lloc en la Santa Església
Catedral Basílica de Mallorca el diumenge dia 28 de
setembre de 2014.
CESSAMENTS
Durant els mesos d’agost i setembre el Sr. Bisbe ha signat
els següents cessaments, d’acord amb els càn. 185, 190,
538, 552, 682:
M. I. Mn. Llorenç Alcina Rosselló, passa a ésser Canonge
Emèrit del Capítol de la Santa Església Catedral de
Mallorca, conservant els altres càrrecs diocesans.
Mn. Marià Gastalver Martín, cessa com a rector solidari i
moderador de la parròquia de Sant Joan Baptista, de Deià,
a l’arxiprestat de Miramar - Vall de Sóller.
Mn. Miquel Mulet Bujosa, cessa com a rector solidari de la
parròquia de Sant Joan Baptista, de Deià, a l’arxiprestat
de Miramar - Vall de Sóller.
Mn. Tomàs Mascaró Ordinas, cessa com a vicari parroquial
de la Mare de Déu del Carme i Sant Pere Apòstol, del Port
d’Alcúdia, a l’arxiprestat del Nord.
Fra Josep Gelabert Ferrer, TOR, a proposta del seu Superior,
cessa com a Vicari parroquial de Sant Bartomeu, de ses
Salines, continuant en els altres càrrecs.
540
Mn. Francesc Carmona Bancalero, cessa com a Capellà de
l’Hospital Joan March.
Mn. Juan Carlos Thomàs Sedano, Diaca, cessa com a diaca
al servei de la parròquia de Ntra. Sra. de Portals, a Portals
Nous, a l’arxiprestat de Ponent; i com a diaca al servei de
la Delegació Diocesana de Família i Vida.
Mn. Miquel Àngel Carbonell Vidal, Diaca, cessa com a diaca
al servei de les parròquies de Sant Francesc de Paula i de
la Resurrecció, a l’arxiprestat de Palma 3.
NOMENAMENTS
El Sr. Bisbe ha signat els nomenaments següents durant els
mesos d’agost i setembre:
20/08/14
Sor Rosa-Juana Mendoza González, HC, membre de la
Comissió d’Historiadors per a la Causa del Servent de
Déu Pere Borguny Castelló.
15/09/14
Mons. Luis-Manuel Cuña Ramos, Postulador de la Causa de
Beatificació i Canonització del Servent de Déu Miquel
Maura Montaner, prevere.
22/09/14
Sr. Lorenzo Marián Barrientos, President del Secretariat
Diocesà del Moviment de Cursillos de Cristiandad, per
tres anys més.
Mn. Jaume Mercant Simó, Rector de les parròquies de
Sant Llorenç, de Sant Llorenç des Cardassar; i de
Sant Miquel, de Son Carrió, a l’arxiprestat de Llevant,
continuant com a rector de Sant Joan Baptista, de Son
Servera, i en els altres càrrecs.
541
Mn. Tomàs Mascaró Ordinas, Vicari parroquial de les
parròquies de Sant Joan Baptista, de Son Servera;
de Sant Llorenç, de Sant Llorenç des Cardassar; i de
Sant Miquel, de Son Carrió, a l’arxiprestat de Llevant,
amb delegació general per assistir als matrimonis en les
tres parròquies, d’acord amb el càn. 1111 §1 del CIC, i
continuant com a vicari parroquial de la Mare de Déu del
Carme, del Port de Pollença i com a Capellà de l’Hospital
de Manacor.
Mn. Diego León Fioravanti, Vicari parroquial de les
parròquies del Beat Juníper Serra, de Son Ferrer; de
Santa Maria Stella Maris, de Magaluf; de Sant Llorenç,
de Palmanova; de Ntra. Sra. de Portals, de Portals Nous;
i de Ntra. Sra. del Toro, del Toro, a l’arxiprestat de Ponent,
amb delegació general per assistir als matrimonis a les cinc
parròquies, d’acord amb el càn. 1111 §1 del CIC.
23/09/14
Mn. Francesc Carmona Bancalero, Capellà de l’Hospital
General, continuant amb els altres càrrecs pastorals.
Mn. Manuel Antoni Montero Polo, Capellà de la Policlínica
Miramar.
Mn. Juan Carlos Thomàs Sedano, Diaca, Auxiliar de
Formació del Seminari Menor en Família, continuant
com a diaca al servei de les parròquies de Sant Josep Obrer
i de Corpus Christi, a l’arxiprestat de Palma 2.
Sra. Cristina Sánchez Bernardo, Auxiliar de Formació del
Seminari Menor en Família.
Mn. Miquel Àngel Carbonell Vidal, Diaca al servei de la
parròquia de Ntra. Sra. de Portals, de Portals Nous, a
l’arxiprestat de Ponent, amb delegació general per assistir
als matrimonis en la parròquia, d’acord amb el càn. 1111
§1 del CIC.
542
Mn. Nadal Bernat Salas, Delegat General per a instruir els
processos de dispensa de les obligacions contretes amb
l’ordenació sacerdotal en la Diòcesi, per quatre anys més.
Mn. Josep Adrover Vallbona, Actuari General per a instruir
els processos de dispensa de les obligacions contretes
amb l’ordenació sacerdotal en la Diòcesi, per quatre
anys més.
Mn. Francesc Vicens Gomila, Consiliari Diocesà de
l’Institut de Formació Ramon Serra – Escola de l’Esplai
i Consiliari Diocesà dels Grups d’Esplai de Mallorca –
GDEM, per quatre anys més.
INCARDINACIÓ I EXCARDINACIÓ
El Sr. Bisbe de Mallorca, per decret amb número de protocol
388/14, de dia 23 de setembre de 2014, va atestar la
incardinació ipso iure en aquesta Diòcesi de Mallorca del
prevere Mn. Tomàs Mascaró Ordinas, d’acord amb el càn.
268 §1 del CIC, que pel mateix acte jurídic queda excardinat
de la Diòcesi de Roma (Itàlia), on estava incardinat per la
seva ordenació diaconal.
543
DIÒCESI DE MALLORCA-BALANÇ CONSOLIDAT
EXERCICI 2013
ACTIU I PASSIU
SALDO DEURE
SALDO HAVER
Fons social
Capital
Reserves voluntàries
Reserva per capital amortitzat
Aportacions de socis o propietaris
Romanent
15.206.272,07
Resultats negatius d’exercicis anteriors
Subvencions oficials de capital
Donacions i llegats de capital
Provisió per retribucions a llarg termini al personal
Provisió per reestructuracions
Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit, emp
Altres deutes a llarg termini, amb altres parts vincu
Altres deutes a llarg termini, empreses del grup
Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit
Fiances rebudes a llarg termini
Depòsits rebuts a llarg termini
57.652,00
Propiedad industrial
65.888,73
Aplicacions informàtigues
2.528.115,69
Terrengs i béns naturals
22.850.982,87
Construccions
2.517.054,51
Instal·lacions tècniques
825.950,01
Maquinària
121.896,22
Utillatge
286.868,53
Altres instal·lacions
1.309.114,36
Mobiliari
464.881,72
Equips per a processos d’informació
61.118,56
Elements de transport
78.271,96
Altre material immobilitzat
12.059.269,93
Inversions en construccions
867.758,65
Construccions en curs
5.510,69
Instal·lacions en curs
155.541,93
Participacions d’empreses del grup
11.685.204,74
Crèdits a llarg termini a empreses del grup
34.978.488,90
1.071.721,36
3.928.370,74
536.109,09
5.352.918,80
9.403.761,97
DESCRIPCIÓ
544
305.968,47
1.991.552,54
362.081,64
300.000,00
2.643.542,66
139.343,70
9.275.775,93
11.969.548,70
14.122,00
13.195.401,13
DESCRIPCIÓ
SALDO DEURE
Inversions financeres a llarg termini en instruments 2.498.179,91
Valors de renda fixa
826.000,00
Crèdits a llarg termini
220.000,00
Imposicions a llarg termini
178.000,00
Fiances constituïdes a llarg termini
13.312,13
Amortització intangibles
Amortització acumulada d’investigació
Amortització acumulada d’aplicacions d’informàtica
Amortització acumulada de construccions
Amortització acumulada de construccions
Amortització acumulada instal·lacions
Amortització acumulada resta
Amortització acumulada inv. Immobles
Mercaderies A
350.933,59
Proveïdors
Proveïdors efectes a pagar
Acreedors per prestacions de serveis
Acreedors efectes comercials a pagar
1.427,93
Clients
693.919,11
Anticipacions de clients
Deutors
347.948,68
Deutors de dubtós cobrament
4.802.918,31
Anticipació de remuneracions
25.030,16
Remuneracions pendents de pagament
Subvencions a rebre
10.190.411,18
Hisenda Pública IVA Suportat
Hisenda Pública retencions i pagaments a compte
84,39
Hisenda Pública acreedora per conceptes fiscals
Organismes de la Seguretat Social, acreedors
Hisenda Pública, IVA repercutit
Ingressos anticipats
80.797,88
Regul. valor del crèdit
Deutes a curt termini amb grup
Deutes a curt termini amb bancs
Efectes a pagar a curt termini
Inversions financeres a curt termini
1.335.924,68
Imposicions a curt termini
5.618.027,66
Titular de l’explotació
SALDO HAVER
3.072,26
65.184,97
15.350,40
8.682.068,00
196.090,75
64.572,90
3.605,70
711.573,23
1.338.647,53
449,84
1.316.280,46
10.610,67
39.197,95
237,08
263.936,90
124.208,18
9.341,69
311.246,88
16.000,00
33.300,96
3.700,86
76.984,49
545
DESCRIPCIÓ
SALDO DEURE
Compte corrent amb socis i administradors 830.462,19
Cpmptes corrents amb parts vinculades
Comptes corrents amb empreses del grup
362.696,52
Comptes corrents grup
123.275,81
Partides pendents d’aplicació
Fiances rebudes a curt termini
Depòsits rebuts a curt termini
633.809,60
Caixa, euros
10.157.621,73
Bancs i institucions de crèdit
318.722,33
Bancs i institucions de crèdit
Subtotals
110.756.856,96
Resultats
2.272.473,71
Compres de mercaderies
66.521,83
Compres de matèries primes
61.426,63
Compres d’altres estructures
84.559,15
Treballs realitzats per altres empreses
Devolucions de compres de mercaderies
“Rappels” per compres de mercaderies
“Rappels” per compres d’altres provisions
Variació d’existències de mercaderies
Despeses de desenvolupament de l’exercici 325.251,56
78.030,96
Arrendaments i cànons
3.772.306,73
Reparacions i conservació
1.533.067,15
Serveis de professionals independents
155.720,12
Transports
94.813,80
Primes d’assegurances
36.837,04
Serveis bancaris i similars
441.838,31
Publicitat, propaganda i relacions públiques
1.582.426,65
Subministres
5.191.246,13
Altres serveis
171.970,96
Altres tributs
18.726.735,73
Sous i salaris
24.588,12
Indemnitzacions
5.488.707,65
Seguretat social a càrrec de l’empresa
666.627,34
Altres despeses socials
Pèrdues de crèdits comercials incobrables 1.227.413,15
546
SALDO HAVER
1.532.451,48
21.586,33
4.405,94
7.727,10
110.320.540,18 436.316,78
127.553,22
686,91
3.619,94
8.213,42
DESCRIPCIÓ
SALDO DEURE
Resultats d’operacions en comú
784.644,66
Altres depeses en gestió ordinària
226,78
Despeses financeres per provisions
1.871,16
Interessos de deutes, empreses del grup
555.723,48
Interessos de deutes amb entitats de crèdit
2.520,28
Pèrdues de cartera de negociació
22.908,84
Pèrdues de designats per l’empresa
4.802,82
Diferències de canvi
151.279,85
Altres despeses financeres
11.238,58
Despeses excepcionals
793.539,43
Amortització de l’immobilitzat intangible
9.099,02
Amortització de l’immobilitzat material
1.124.467,97
Amortització inversions immobliàries
285.720,38
Vendes de mercaderies
Vendes de productes acabats
Vendes de subproductes i residus
Vendes d’envasos i embalatges
Prestacions de serveis
Devolucions de vendes
“Rappels” sobre vendes de mercaderies
Subvencions, donacions i llegats
Subv. donacions i llegats de capital
Altres subvencions, donacions i llegats
Resultats d’operacions en comú
Ingressos per arrendaments
Ingressos per comissions
Ingressos per serveis diversos
Ingressos per participacions en instruments de pat.
Ingressos per participacions en instruments grup.
Ingresos per participacions en instruments asso.
Ingressos de crèdits a llarg termini, altres vinculats
Ingressos de crèdits a llarg termini, altres
Beneficis cartera de negociació
Altres ingressos financers
Beneficis provinents de l’immobilitzat
Ingressos excepcionals
Resultat/dèficit
SALDO HAVER
2.403.133,67
22.015,91
112.714,93
18.100,00
9.960.523,97
1.290,25
89.879,25
19.621.142,60
101.808,53
4.774.936,92
6.132.832,02
1.389.316,71
47.776,54
134.583,68
196.876,94
271.445,48
153.140,93
151.559,41
3.870,98
44.047,33
55.373,08
17.352,85
343.127,28
46.186.922,75 -436.316,78
547
ENTITATS CONSOLIDADES
Administració Diocesana, incloses Delegacions
Col·legis diocesans, 10
Fundació FOREC
Biblioteca Diocesana
Residència de Porreres
La Seu
Confraria Sant Pere i Sant Bernat
Santuari de Lluc
Casa de Santa Llucia - Mancor de la Vall
Santuari de Sant Salvador
Fundació Barceló
Ermitans de Mallorca
Totes les parròquies
548
BALANÇ DE L’EXERCICI 2013
ADMINISTRACIÓ DIOCESANA I CAIXA
DESPESES
600000
6000000000
6000000010
6000010000
6000012000
6000030000
6000040000
6000060000
6000070000
6000080000
6000090000
Compra de Mercaderies
Material per al culte
Material neteja
Material restauracions
Maquinària
Díptic
Mobiliari
Material Informàtic
Materia audiovisual
Material divers
60101
6010000000 Compra aliments
6010100000 Compra llibres
62100
6210000000 Arrendaments i cànons
131.563,06
721,40
3.325,13
9.453,92
370,00
1.342,66
15.356,29
9.403,87
11.077,12
2.655,04
13.075,23
7.043,95
5.600,00
62200
6220000000
6220010000
6220030000
6220038101
6220040000
6220080000
Reparacions Ordinàries
188.516,36
Reparacions majors
10.826,57
Restauracions
14.968,55
Repar. Propietats arrendadas
205,70
Reparacions informàtica
240,50
Reparació vehicles
4.096,42
62300
6230000000
6230010000
6230013000
6230020000
6230030000
6230040000
6230050000
Fotocopiadores
8.280,98
Serveis de seguretat
6.873,97
Serv. Extr. Diversos
40.248,70
Gestoria
5.050,63
Manteniment ascensors
8.459,31
Serveis exteriors de menjador 30.797,92
Serveis extr. Neteja
74.187,84
185.268,49
20.119,18
5.600,00
218.854,10
255.578,11
549
6230080000 Manteniments prg. Informàtic
6230090000 Arquitectes
8.411,71
73.267,05
62400
6240000000
6240010000
6240020000
6240030000
6240040000
6.480,28
28.929,94
5.974,14
8.145,68
26.692,66
Transports
Viatges mitjans públics
Quilometratge
Dietes i estades
Reunions i juntes
62500
6250000000 Primes assegurances
28.492,46
62600
6260000000 Serveis bancaris i similars
-1.158,90
62700
6270000000
6270010000
6270030000
6270050000
6270060000
41.501,19
7.228,71
2.905,61
10.542,74
3.616,22
Publicitat, propaganda i relac. Públic
Premsa
Subscripcions diverses
Invitacions
Despeses representació
62701
6270110000 Full Dominical
6270120000 Bolletí Bisbat
6270130000 Confecció revistes
73.502,91
32.423,96
-649,60
62709
6270990000 Altres publicacions
2.294,13
62800
6280010000
6280011000
6280020000
6280030000
6280040000
6280050000
6280060000
6280070000
6280080000
550
Aigua i clavegueram
Farmaciola
Eletricitat
Telefonia
Internet i dades
Correspondència
Gas
Carburant vehicles
Material oficina
8.337,20
15,08
75.545,91
37.046,23
8.852,64
25.462,09
13.441,15
1.915,50
22.617,17
76.222,70
28.492,46
-1.158,90
65.794,47
105.277,27
2.294,13
193.232,97
62900
6290000001
6290000003
6290000005
6290000008
6290000010
6290000011
6290000012
6290000013
6290000014
6290022401
6290022701
6290090000
6290099901
Aport. Ordinàries a parròquies
3.228,00
Despeses diverses Pastoral
7.392,23
Aportació al FOREC
1.716.530,03
Despeses de Pastoral
19.271,81
Despeses Pastoral Perú
40.421,77
Condonació Interessos anticips. 329.731,52
Despeses Pastoral Burundi
8.784,18
Projectes Missions
146.456,54
Apadrinaments
5.240,00
Expedients i Causes, Tribunal
50.220,00
Donatiu a Fundació Biblioteca
39.264,94
Donatius
93.006,88
Despeses propietats arrendades
98,18
62990
6299000000 Despeses diverses
63100
6310000000 Imp. Societats
63100
6310000000 Tributs
2.622,60
12,54
7.352,32
64000
6400000000 Sous i Salaris
6400000005 Gratificació emissió Misses TV
6400030000 Gratificacions
469.008,70
10.880,00
59.788,58
Seguretat Social
64200
6420000000 Seguretat Social
157.986,85
64900
6490000099
6490011000
6490020000
Seguretat laboral
Altres despeses socials
Invitacions al personal
Seguretat Laboral
64910
6491000000 Formació del personal
18.819,25
5.491,52
2.571,05
10.235,35
2.459.646,08
2.622,60
12,54
7.352,32
539.677,28
157.986,85
26.881,82
10.235,35
551
65000
6500000000 Incobrables
2.984,71
2.984,71
66201
6620110000
6620120000
6620130000
Interessos bancaris
Interessos Ctes. Cts. Bancaris
-304,11
Prectecs bancaris
279.849,58
Préstecs bancaris credits
4.249,91
283.795,38
66200
6620210000
6620220000
6620230000
Interessos no bancaris
préstecs grup
fundacions
altres préstecs
199.014,39
124.613,94
7.911,47
66.488,98
68100
Amortitzacions inmob. Material
6810000000 Amort. Immob. Material
311.111,68
68200
Amortitzacions Inv. Immobili.
6820000000 Amort. Inv. Immobiliàries
9.708,40
311.111,68
9.708,40
5.166.604,38
ENTRADES
70000
7000000000
7000000001
7000000002
7000000003
7000000008
7000000010
7000000011
7000000012
7000000013
7000000015
Vendes
Vendes Full Dominical
Vendes Bolletí Bisbat
Entrades Museu Diocesà
Aportacions
Venda material audiovisual
Venda publicacions
Venda impresos
Venda lletres matrimonials
Matricules i titols
70010
Taller restauració
7001000000 Restauracions
7001000001 Recup. Despeses restauració
552
88.761,94
40.100,75
12.989,85
4.666,00
200,00
1.249,50
4.904,00
803,65
879,00
18.650,00
4.891,86
65.559,00
173.204,69
70.450,86
70500
Quotes
7050000000 Quotes
18.863,63
70900
Recuperacions
7090039701 Recp. Despeses Casa Església
7090099901 Recp. Diverses
22.926,10
2.450,20
74000
7400010000
7400014000
7400040000
7400050000
7400060000
7400062000
7400060000
7400070000
7400080000
7400090000
Subvencions
Subvencions CAIB
Llegats
Subv. Consell de Mallorca
Donacions
Col·lecta Mallorca Misionera
Apadrinaments
Projectes
Subscripcions autofinançament
Col·lecta Seminari
Col·lecta Església Diocesana
279.289,07
124.148,57
64.165,13
251.343,29
58.665,91
3.200,00
21.609,72
41.634,80
46.309,77
47.035,70
75100
7510010000
7510020000
7510040000
Operacions en comú
Comunicació béns parròquies
Comunicacio de béns la Seu
Aportació a museu la Seu
50.411,89
175.487,43
101.000,00
75110
Conferència Episcopal
7511000000 Fons comú Interdiocesà
75200
Lloguers
7520000000 Lloguers
75400
7540000000 Comissions Assegurances
76200
7620000000
7620000001
7620010000
Crèdits a llarg termini
inter. bancaris
Inter. Fundacions
Inter. Anticipacions
76201
Interessos bancaris
7620100000 Crèdits a curt termini
2.855.798,20
188.843,19
3.092,31
9.967,13
3.993,35
257.816,74
80.288,90
18.863,63
25.376,30
937.401,96
326.899,32
2.855.798,20
188.843,19
3.092,31
271.777,22
81.629,57
553
7620110000 Inter. Bancaris vista
7620130000 Inter. Curt termini
820,83
519,84
7620210000 inter. Anticips. grup
151.559,41
76203
Altres Interessos
7620300000 Altres
5.941,38
76300
Renda fixa
7630000001 renda fixa
14.683,54
76301
Cartera negociació
7630100000 Renda fixa
7630120000 Renda variable
25.062,64
4.301,15
Superàvit
554
151.559,41
5.941,38
14.683,54
29.363,79
5.154.885,37
-11.719,01
EXERCICI 2013
FOREC
SORTIDES
62400
6240000001
6240000002
6240000003
6240000004
62600
6260000000
63100
6310000000
64000
6400000000
6400000003
64100
6410000000
64200
6420000000
64900
6490000003
6490000005
6490000006
6490000007
6491000000
66900
6690000000
ENTRADES
70500
7050000001
7050000002
7050000003
7050000004
7050000005
7050000006
7050000007
7050000008
Viatges mitjans publics
Quilometratge
Dietes
Reunions i juntes
Servicis bancaris i similars
590,79
Tributs
259,87
Subsistència
Gratificació CETEM
Estudis
Beques Estudis
Seguretat social
Seguretat social
14.355,40
5.545,91
7.146,68
1.408,91
253,90
590,79
259,87
2.417.154,48
2.342.563,28
74.591,20
Familiars assegurances
Complements
Vivenda
Desplaçaments
Formació del personal
Varis
IB Salut
Son Llàtzer
Assumptes Penitenciaris
Residència la Bonanova
Gesma
Funerària Municipal-Palma
Sanitària Balear
Hospital de Manacor
18.360,46
18.360,46
1.967,70
1.967,70
536.681,58
3.438,50
316.733,36
160.584,55
17.964,05
37.961,12
50.125,90
50.125,90
54.249,00
35.666,76
4.730,00
11.221,68
20.805,62
52.496,40
12.051,38
26.750,04
-271.332,24
555
7050000009
7050000012
7050000013
7050000014
74000
7400014000
75110
7511000001
7511000002
7511000003
76200
7620000000
7620100000
Llar d’ancians
Policlínica Miramar
Clinica Planas
Fund. Hospital Inca
6.000,00
9.549,00
11.841,48
25.970,88
Llegats
71.445,34
Aportació Diòcesi
Aportació la Seu
Aportació Parròquies
1.716.530,03
486.596,61
747.007,86
Interessos Capital Fundacional
Altres interessos
2.742,12
68.437,50
3.039.496,18
3.364.091,70
-71.445,34
-2.950.134,50
-71.179,62
-324.595,52
EXERCICI 2013
FUNDACIÓ
BIBLIOTECA
DIOCESANA
EXÓRCICI
2013
SORTIDES
FUNDACIO BIBLIOTECA DIOCESANA
60000
6000000001 Material Informàtic
6000000005 Material oficina
6000000009 Material divers
35,35
304,27
430,46
60101
6010100000 Compra Llibres
190,21
60102
6010200000 Quotes compra llibres
4.535,25
60201
6020100000 Compra revistes
6.113,19
62200
6220000000 Reparacions ordinàries
6220000001 Reparacions majors
62300
556
1.135,09
17.703,84
770,08
190,21
4.535,25
6.113,19
18.838,93
1.840,14
6230000000 Fotocòpies
6230000008 Programa informàtic
1.201,26
638,88
62600
Serveis bancaris
6260000000 Serveis bancaris
62700
6270000003 Subcripcions
810,36
62800
6280000003 telefonia
6280000005 correspondència
657,37
4,45
63100
6310000000
64000
6400000000
6400000001
Tributs
Tributs
Sous i salaris
Personal subvencionat
64200
6420000000 Seguretat Social
82,30
82,30
810,36
661,82
67,55
67,55
33.205,06
23.902,06
9.303,00
12.432,72
12.432,72
ENTRADES
70000
Vendes
7000000000 Venda publicacions
455,40
70900
Recuperacions
7090000001 Rec. Fotocòpies
482,10
74000
7400000011 Bisbat de Mallorca
Superàvit
39.264,94
79.547,61
40.202,44
-455,40
-482,10
-39.264,94
39.345,17
557
ALTRES ADMINISTRACIONS
COL·LEGIS
Entrades
Sortides
Deutes
808.829,26
310.148,16
550.022,98
3.155.085,73
5.946.525,66
3.928.846,12
2.117.998,46
483.294,71
1.888.808,30
1.158.573,56
1.196.653,31
799.286,97
60.554,93
378.365,22 1.016.331,94
564.717,51
580.013,30
3.141.731,44
62.077,40
5.971.972,69
158.048,85
3.679.930,94
527.986,39
2.187.177,66
730.751,24
531.271,61
285.351,10
1.895.171,79
102.354,94
1.173.750,87 1.751.989,39
1.231.853,15 1.052.694,89
201.176,16
Sant Salvador-Felanitx
2.582.016,55
Lluc
47.039,70
Congr. Ermitans
Casa d’Exercicis Santa Llucia 77.366,11
Confraria St. Pere i St. Bernat 47.060,71
338.211,28
Residència Porreres
192.933,83
600.000,00
3.087.064,04 2.198.190,97
61.132,45
101.587,09
16.000,00
35.812,31
334.975,78
1.857,31
Corpus Christi
La Immaculada
Sant Antoni Abat
Sant Joserp Obrer I
Sant Josep Obrer II
Sant Pere
Santa Mag. Sofia
Santa Maria
Fra Joan Ballester
Bisbe Verger
Monti-sion
Aport al
FOREC
SANTUARIS
La Seu
Fundació Joana Barceló
558
5.570.787,05
5.006.688,82
74.907,11
54.378,17
11.988,71
936.782,56 486.596,61
140.598,31
559
27.962,31
21.250,28
0,00
10.826,00
18.792,00
25.166,42
0,00
4.655,12
9.193,41
21.538,78
36.777,33
14.170,63
17.146,05
5.851,52
28.497,36
10.137,38
20.576,27
24.579,01
6.164,82
34.401,96
8.258,50
25.629,47
20.518,75
20.510,83
4.369,50
21.097,46
Beat Ramon Llull
Can Pastilla
Coll d’en Rabassa
Corpus Christi
Crist Rei (es Vivero)
El Terreno
Es Molinar
Es Pil.larí
Establiments
Gènova
Immaculada Concepció (Sant Magí)
Immaculat Cor de Maria
La Real
La Resurrecció (Cas Capiscol)
La Sagrada Família (Son Oliva)
La Soledat
La Vileta
Las Maravillas
L’Assumpció (So’n Espanyolet)
L’Encarnació
Ntra. Sra. de Lluc
Pla de na Tesa
Pont d’Inca
Portopí
Pòrtol
Sagrat Cor de Jesús (Hostalets)
16.237,07
22.425,53
3.593,04
4.303,85
17.060,11
19.005,64
3.418,33
8.502,68
9.735,97
18.346,46
40.491,88
12.321,18
17.476,53
7.994,86
33.450,45
14.089,84
20.439,44
24.689,28
6.530,71
24.493,05
10.119,20
20.026,32
19.968,25
10.109,48
2.214,09
35.730,93
CAIXA PARROQUIAL
Sortides
Entrades
PARRÒQUIES DE PALMA
6.936,45
4.200,06
3.593,04
2.152,80
3.844,11
3.720,90
3.418,33
921,75
2.218,08
5.680,17
7.824,12
3.241,08
3.261,64
1.265,13
3.791,49
2.238,42
4.102,38
4.569,30
2.670,03
5.900,82
1.338,89
5.079,66
4.322,88
3.528,45
830,52
3.736,14
Aportació
F.O.R.E.C.
3.784,55
4.979,18
8.691,66
8.024,23
9.005,07
1.531,00
301,73
4.824,81
3.683,87
1.343,76
3.635,67
Rebut
Aportació
0,00
10.891,61
4.824,81
6.099,37
4.743,76
16.492,87
0,00
0,00
2.500,00
2.064,00
17.082,42
112.613,87
301,73
0,00
0,00
6.222,90
35.326,41
30.035,07
0,00
3.511,45
0,00
0,00
26.274,55
4.979,18
40.648,90
12.507,19
5.055,99
5.641,01
4.824,81
8.683,87
12.078,76
9.635,67
0,00
725,00
1.784,75
4.471,95
34.046,73
117.392,12
303,20
0,00
0,00
4.969,69
29.993,68
32.520,07
0,00
3.700,88
0,00
0,00
26.274,55
15.856,92
39.691,66
0,00
COMPTES ESPECIALS
Sortides
Entrades
ADMINISTRACIONS PARROQUIALS
0,00
3.325,08
143.760,68
112.000,00
36.004,62
108.000,00
0,00
0,00
3.500,00
0,00
0,00
102.821,28
27.529,81
0,00
0,00
12.342,36
244.846,87
289.791,61
0,00
0,00
0,00
0,00
117.138,30
145.995,63
244.049,31
0,00
Deutes
4.551,00
3.718,40
0,00
352,50
1.222,00
2.095,13
0,00
304,80
1.110,43
1.763,83
6.914,50
1.580,00
455,15
766,24
3.462,03
1.282,50
2.385,00
3.430,00
0,00
10.601,00
0,00
777,27
2.435,00
2.660,00
3.804,00
1.836,50
Col.lectes
Extraord.
560
32.592,73
21.463,38
37.956,18
4.956,66
32.669,27
35.752,70
33.844,78
94.802,70
67.748,68
12.680,56
23.311,16
55.054,14
111.858,74
69.991,01
81.797,58
64.755,39
47.546,62
1.330,00
34.614,58
19.054,50
14.288,78
18.083,45
26.494,85
16.130,27
14.911,30
19.539,21
15.553,00
Sant Alonso
Sant Francesc de Paula
Sant Jaume
Sant Joan d’Àvila
Sant Jordi
Sant Josep Obrer
Sant Marçal
Sant Miquel
Sant Nicolau
Sant Pau (Son Dameto)
Sant Pius X
Sant Sebastià
Santa Catalina Thomàs
Santa Creu
Santa Eulàlia
Santa Tereseta
Santíssima Trinitat
S’Aranjassa
S’Arenal
S’Indioteria
Son Cladera
Son Ferriol
Son Rapinya
Son Roca
Son Sardina
Verge de Montserrat (es Rafal)
Verge del Carme (Sta. Catalina)
32.842,12
32.480,32
37.616,93
5.841,26
22.772,73
37.709,80
26.837,76
95.513,49
66.753,74
15.666,31
17.656,00
53.410,30
79.577,30
43.710,19
70.253,51
48.090,80
43.017,53
369,12
28.451,81
23.075,78
16.282,10
22.228,39
21.889,71
16.085,19
15.043,59
21.277,16
11.528,29
CAIXA PARROQUIAL
Sortides
Entrades
PARRÓQUIES DE PALMA
7.557,81
4.099,71
10.022,85
1.036,20
6.825,51
7.023,00
6.794,79
24.051,09
11.951,91
2.937,84
4.073,67
12.378,36
21.886,32
12.681,21
17.703,42
14.389,83
11.107,44
277,98
7.535,37
3.831,60
2.051,04
4.041,00
4.890,75
2.520,69
2.667,03
3.645,72
2.784,78
Aportació
F.O.R.E.C.
535,39
3.684,52
8.375,26
42,12
262,14
20.851,05
2.317,05
5.471,55
3.175,06
4.425,81
3.597,51
6.012,78
Rebut
Aportació
Deutes
0,00
9.376,80
10.561,60
29.420,77 29.290,05 533.543,82
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
19.015,26 10.000,00
0,00
0,00
2.534,90
0,00
0,00
0,00
72.845,15 49.763,40 -19.713,46
0,00
5.684,14 29.924,33
0,00
0,00
0,00
0,00
3.256,47
0,00
4.848,54 36.890,00
16.000,00
0,00
99.044,30 101.710,96
251.858,28 113.995,98 215.497,22
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
50.200,00 43.576,60 235.430,28
3.684,52 112.432,91
3.684,52
8.375,26 255.570,66
8.375,26
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
3.035,39 16.000,01
3.035,39
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
COMPTES ESPECIALS
Sortides
Entrades
5.693,04
2.581,50
10.057,50
783,14
4.567,00
3.356,37
9.333,50
11.364,50
7.186,00
5.092,15
4.853,03
6.528,00
41.518,53
8.851,82
4.525,00
17.513,14
14.320,51
265,00
5.900,00
2.115,00
0,00
2.145,00
9.820,00
2.970,00
1.189,23
844,00
5.355,00
Col.lectes
Extraord.
561
43.897,46
55.409,53
17.126,89
21.201,45
33.965,65
7.867,00
46.816,45
8.681,37
10.259,21
8.743,88
3.501,82
19.415,24
16.819,32
35.173,69
12.893,09
15.224,50
9.121,08
12.090,94
18.576,96
5.276,47
49.074,49
3.850,62
40.033,30
5.735,06
2.212,33
13.974,20
3.279,26
6.412,28
Alaró
Alcúdia
Algaida
Alqueria Blanca
Andratx
Ariany
Artà
Badia Gran (Mª Assumpta)
Banyalbufar
Biniali
Biniamar
Binissalem
Búger
Bunyola
Caimari
Cala d’Or
Cala Major
Cala Millor
Cala Rajada
Calonge
Calvià
Campanet
Campos
Can Picafort
Capdellà
Capdepera
Cas Concos
Colònia de Sant Jordi
73.218,06
39.128,68
19.056,35
12.219,72
19.670,69
7.580,95
26.178,86
12.023,32
4.199,58
3.239,96
3.324,41
24.057,40
11.247,03
22.451,99
9.988,42
10.863,92
8.882,26
14.366,37
15.596,79
10.525,13
36.104,38
8.876,95
35.303,88
11.714,54
10.690,96
9.679,11
2.357,80
11.223,36
CAIXA PARROQUIAL
Sortides
Entrades
PARRÓQUIES DE POBLES
9.098,16
11.798,64
3.717,99
4.627,59
4.423,11
1.396,62
11.698,53
1.979,16
1.286,01
1.808,49
587,58
3.488,01
3.764,70
2.873,91
2.474,55
2.905,26
2.618,16
3.800,64
2.995,47
862,53
9.206,13
2.455,17
8.022,54
1.520,10
655,53
2.938,02
916,23
1.537,29
Aportacio
F.O.R.E.C.
20.465,71
1.169,27
4.956,97
20.743,69
927,30
Rebut
Aportació
6.949,79
30.343,46
2.956,72
2.454,25
0,00
0,00
46.805,21
35.874,84
0,00
6.169,27
0,00
15.390,90
0,00
4.895,90
0,00
0,00
0,00
10.000,00
1.887,00
1.770,02
15.086,73
0,00
12.271,39
62.343,77
600,00
6.092,41
3.788,96
5.050,00
0,00
67.467,33
1.063,02
48.789,44
14.055,04
0,00
79.228,32
45.743,69
0,00
11.669,27
0,00
11.494,55
0,00
15.484,43
0,00
0,00
0,00
11.095,84
6.772,72
250,00
56.702,30
8.392,42
9.033,35
46.423,84
0,00
3.134,06
0,00
0,00
COMPTES ESPECIALS
Sortides
Entrades
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
131.261,74
608.000,00
0,00
29.348,07
0,00
40.000,00
0,00
260.984,98
0,00
0,00
0,00
25.340,06
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
619.000,00
0,00
6.695,26
8.652,96
0,00
Deutes
5.203,00
3.663,32
2.854,69
6.698,54
1.624,50
1.552,50
1.488,63
795,50
1.406,00
1.665,80
657,72
1.745,75
4.937,60
3.355,93
1.311,30
2.106,18
334,00
750,00
1.701,71
4.543,73
1.879,10
1.947,00
6.230,95
1.748,50
210,28
892,80
747,98
2.084,38
Col.lectes
Extraord.
562
Aportacio
F.O.R.E.C.
1.915,02
5.075,73
523,26
4.362,93
1.059,84
1.409,31
6.527,64
1.920,30
6.525,00
968,34
2.854,23
4.332,09
5.953,47
23.420,34
1.875,90
3.615,57
4.984,53
1.915,32
5.573,31
2.093,07
2.888,19
26.507,34
2.505,87
535,77
2.462,88
3.487,89
879,33
CAIXA PARROQUIAL
Sortides
Entrades
6.646,01
10.835,51
23.586,44 27.028,19
7.460,16
4.517,43
24.142,11 20.170,62
7.274,37
4.503,95
4.693,22
6.630,23
31.668,60 69.741,47
5.619,54
12.429,50
34.081,18 22.129,77
7.567,80
5.304,83
5.347,98
9.537,06
21.435,31 25.968,78
23.008,30 18.100,42
107.675,49 105.621,72
5.582,20
7.094,64
17.233,78 18.912,79
17.134,11 23.753,80
17.517,02 21.021,99
21.388,37 37.848,21
8.924,26 12.251,77
17.785,69 18.531,27
149.867,24 104.711,44
11.556,23 10.296,38
2.276,83
2.616,13
12.644,60 11.882,66
15.821,78 16.583,37
2.969,16
8.551,48
PARRÓQUIES DE POBLES
Colònia de Sant Pere
Consell
Costitx
Deià
El Toro (Calvià)
Els Llombards
Esporles
Estellencs
Felanitx
Fornalutx
Galilea
Inca- Crist Rei
Inca- Sant Domingo
Inca- Sta. Maria la Major
L’Horta
Lloret de Vista Alegre
Lloseta
Llubí
Llucmajor
Magaluf
Manacor- Crist Rei
Manacor- Ntra Sra dels Dolors
Manacor- Sant Pau
Mancor de la Vall
Maria de la Salut
Montuïri
Moscari
1.785,24
2.679,99
1.022,19
8.903,44
426,02
373,21
256,84
6.626,85
5.855,07
Rebut
Aportació
5.100,77
4.125,91
4.974,84
0,00
7.041,02
3.868,66
0,00
1.022,19
37.712,54
0,00
0,00
4.377,11
0,00
0,00
0,00
0,00
25.618,36
5.700,00
30.448,87
6.488,00
0,00
0,00
68.166,16
8.318,70
0,00
15.383,94
20.575,00
Deutes
0,00
4.875,00
0,00
0,00
7.000,00
3.256,84
0,00
0,00
9.000,00
4.426,02
4.388,60
10.737,71
0,00
0,00
1.022,19 28.547,23
68.903,44 255.158,76
0,00
0,00
5.406,98
6.326,82
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
7.828,04
0,00
0,00
0,00
0,00
32.234,12 43.175,24
0,00
364,03
0,00
57.669,83
1.500,00
3.500,00
0,00
0,00
0,00
68.999,56
63.785,24 48.000,00
5.003,70 81.779,73
0,00
0,00
20.812,50 31.367,36
0,00
54.535,76
COMPTES ESPECIALS
Sortides
Entrades
829,45
3.380,20
1.135,50
462,00
810,00
1.820,00
6.147,90
868,45
6.751,21
516,17
401,56
680,50
2.495,00
6.257,44
807,85
1.630,00
1.794,11
1.139,68
5.441,06
860,50
7.934,47
13.802,96
5.885,35
582,43
985,00
1.181,50
383,80
Col.lectes
Extraord.
563
Muro
Orient
Palma Nova
Palmanyola
Peguera
Petra i Bonany
Pina
Platja de Muro
Pollença
Porreres
Port d’Alcúdia
Port d’Andratx
Port de Pollença
Port de Sóller
Portals Nous
Portocolom (Felanitx)
Porto Cristo (Manacor)
Puigpunyent
Randa
Sa Pobla
Sant Agustí
Sant Joan
Sant Llorenç des Cardassar
Santa Eugènia
Santa Margalida
Santa Maria del Camí
Santa Ponça
Santanyí
PARRÒQUIES DE POBLES
32.337,61
3.746,39
34.900,58
9.183,96
33.670,66
31.648,86
4.509,28
9.928,75
40.826,19
0,00
27.831,23
16.227,46
18.323,57
16.728,47
46.536,99
6.886,81
18.248,87
9.605,78
2.050,78
44.776,56
26.654,21
17.812,13
15.383,02
7.528,76
13.848,97
26.981,53
25.451,96
28.894,63
29.874,53
4.864,09
46.223,67
7.423,22
25.665,18
12.449,65
4.820,60
10.099,39
37.963,81
9.507,57
18.190,69
13.615,70
7.349,62
19.847,93
53.240,88
5.227,90
15.762,93
8.486,88
2.349,01
44.862,00
25.731,62
16.165,89
18.945,87
7.249,83
34.796,81
39.827,14
23.285,80
8.507,08
CAIXA PARROQUIAL
Sortides
Entrades
7.904,70
1.100,16
6.088,80
1.615,08
7.046,01
2.860,86
554,22
2.087,64
12.323,37
9.507,57
5.399,55
5.061,27
4.458,42
2.758,74
12.012,21
1.649,43
3.959,52
2.344,89
584,46
8.470,77
5.144,07
3.169,59
3.028,98
1.540,56
2.794,08
6.797,73
5.198,37
5.230,65
Aportació
F.O.R.E.C.
22,89
8.505,90
956,17
2.439,71
2.663,02
2.492,32
681,60
6.797,53
2.457,72
2.332,71
Rebut
Aportació
29.757,08
6.797,53
0,00
2.380,55
0,00
5.926,91
0,00
16.664,32
23.432,08
2.439,71
1.740,00
5.645,00
0,00
14.000,00
0,00
7.554,69
0,00
0,00
0,00
16.145,21
0,00
2.667,39
9.227,00
10.722,89
82.656,18
16.333,30
8.650,00
0,00
Deutes
0,00
29.709,60
10.797,53 205.722,46
0,00
0,00
4.722,33 48.484,11
0,00
0,00
11.582,27 73.050,44
0,00
2.123,63
16.663,02 71.475,15
0,00
37.481,26
2.439,71 223.740,84
0,00
1.740,00
0,00
4.140,13
0,00
0,00
0,00
14.000,00
0,00
0,00
23.545,17 14.907,58
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
13.966,92
0,00
10.431,55
0,00
160,00
0,00
2.921,88
6.500,00
10.722,89
68.362,49 232.444,15
0,00
16.333,30
9.225,05 60.894,05
0,00
22.896,65
COMPTES ESPECIALS
Sortides
Entrades
5.785,07
0,00
3.587,00
3.654,41
2.133,64
3.568,49
605,98
0,00
2.795,13
0,00
4.128,00
1.701,50
1.720,00
2.017,57
1.689,35
2.478,35
2.864,79
0,00
0,00
14.709,93
2.230,00
5.204,00
3.528,50
2.149,20
2.425,00
5.450,50
3.405,00
2.896,50
Col.lectes
Extraord.
564
Total
L’ Anunciacio - La Sang
La Bonanova
Biniaraix
La Soledat Sta. Maria
Es carritxó - Felanitx
Verge Galatzó - Calvià
Puig de Maria
Ruberts
Son Mesquida
C.A.P. Sant Pere
Sa Coma
Sta. Margalida de Crestaitx
ESGLÉSIES I VICARIES
S’Arracó
Selva
Sencelles
Ses Salines
S’Esgleieta
S’Estanyol
S’Horta (Felanitx)
S’Illot
Sineu
Sóller
Son Carrió
Son Ferrer (Calvià)
Son Macià
Son Serra de Marina
Son Servera
Valldemossa
Vilafranca de Bonany
91.646,53
13.583,36
2.789,47
5.892,94
1.177,37
1.323,82
3.788,43
654,17
167,67
1.498,01
2.513,12
11.139,45
7.784,91
5.763,28
14.939,52
5.786,56
14.976,45
1.906,43
16.662,17
3.116,41
17.278,84
47.620,21
7.660,56
8.655,05
1.404,61
4.203,69
28.240,23
20.046,68
8.292,12
19.549,50
3.078,39
1.339,20
2.873,04
196,14
213,15
3.788,43
101,76
167,67
338,50
624,33
2.387,61
2.316,60
975,66
2.015,85
1.997,13
971,13
572,01
2.680,80
830,88
5.029,86
7.999,11
1.438,20
1.931,85
560,16
290,73
4.409,79
4.793,10
1.254,18
3.499.690,88 3.325.365,54 742.198,61
82.259,08
11.468,55
7.768,95
17.248,85
808,54
711,75
0,00
329,89
0,00
1.280,00
2.880,22
8.602,14
12.716,10
7.112,27
4.162,48
9.979,00
2.413,43
3.548,81
12.286,14
4.324,65
23.818,22
44.406,62
7.553,74
7.010,54
2.021,08
3.845,50
21.401,52
22.058,20
6.172,41
214.525,72
12.485,62
1.992,94
10.222,52
2.402,21
7.286,82
1.175,62
2.875,36
5.186,91
10.503,72
14.485,62
0,00
5.152,01
14.710,12
1.992,94
508.221,14
735,00
1.850,00
1.365,36
1.776,00
365,00
401,88
2.002,33
408,00
3.381,72
4.541,26
1.890,00
1.110,03
551,15
327,50
2.407,00
1.900,85
952,11
49.649,26 2.028.487,88 2.217.531,59 7.542.524,08
0,00
154.890,56
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
87.413,60
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
301.237,01
172.369,81
271.358,59
0,00
7.284,54
6.940,00
0,00
782,50
192,31
138,09
0,00
0,00
0,00
0,00
547,50
286,38
4.215,63
16.220,18
11.680,00
68.888,59
0,00
0,00
0,00
3.875,36
0,00
33.121,18
0,00
0,00
0,00
25.222,52
30.508,84
65.274,54
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
13.344,93
2.000,00
0,00
0,00
379.333,90
1.992,94
4.887,39
1.562,46
3.471,91
15.159,68
9.206,21
74.663,50
0,00
0,00
5.852,00
3.572,36
29.395,55
45.996,76
0,00
0,00
0,00
28.463,72
37.201,21
60.750,46
1.127,26
CÀRITAS
INGRESSOS 2013
ACTIVITAT PRÒPIA
Donatius
Donatius en espècie
Subscriptors
Herències i llegats
Aportacions parroquials
Campanyes Nadal i Corpus
Campanyes internacionals i nacionals enviades
Aportacions participants dels serveis
Vendes articles tallers i comerç just
Conferència Episcopal
Càritas Espanyola
Capítol de la Seu
Delegació de Pastoral Caritativa i Social
Fundació Joana Barceló
Lloguers i altres rendiments de locals
Altres ingressos
Total Ingressos activitat pròpia
680.321,68 €
178.019,94 €
105.970,70 €
110.849,92 €
3.812,19 €
160.608,87 €
24.000,00 €
10.296,01 €
310.389,41 €
84.520,29 €
7.500,00 €
20.000,00 €
15.000,00 €
10.000,00 €
7.259,22 €
107.370,19 €
1.835.918,42 €
ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
Govern Balear-Dir.Gral Família, Benestar Social i At. Pers sit. esp.
Govern Balear - Fundació Institut Socioeducatiu S’Estel
Consell de Mallorca - Institut Mallorquí d’Afers Socials
Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. IRPF
Fons Social Europeu - projecte operatiu
Ajuntament de Palma
Ajuntament d’Inca
FORCEM
Total Ingressos Administració Pública
219.520,00 €
7.500,00 €
300.000,00 €
191.347,34 €
78.315,00 €
105.273,00 €
83.549,47 €
5.801,64 €
991.306,45 €
ALTRES INSTITUCIONS
Fundació La Caixa - Proinfància
Fundació La Caixa - Incorpora
Fundació La Caixa - altres subvencions
Fundación Amancio Ortega
Inditex
Fundación Endesa
Fundación Pórticus
Fundació Guillem Cifre - Caixa Colonya
Total Ingressos Altres Institucions
114.240,04 €
40.000,00 €
32.000,00 €
129.450,00 €
40.000,00 €
48.190,06 €
16740€
8000€
428620,1€
TOTAL
3255844,97€
565
DESPESES DE L’ACTIVITAT 2013
ACCIÓ SOCIAL PER L’INCLUSIÓ
ACCIÓ BASE
Acció Base Palma treball individual i familiar
Acció Base Palma treball grupal i comunitari
Acció base Part Forana
Ajudes a persones i famílies
Menjador social d’Inca
429.192,24 €
221.957,03 €
259.407,82 €
716.592,81 €
197.360,35 €
ACCIONS PER A L’OCUPACIÓ
Projectes ocupacionals, tallers i comercialització
Projectes formatius, cursos i accions formatives. Intermediació
Beques tallers i cursos
COL·LABORACIÓ PASTORAL PENITENCIÀRIA
353.584,39 €
334.654,96 €
199.498,91 €
4.225,50 €
SENSIBILITZACIÓ
Botigues solidàries: comerç just i comerç solidari
Comunicació, publicacions, estudis i animació
Campanyes Internacionals
100.296,64 €
69.790,08 €
34.991,53 €
SERVEIS TRANSVERSALS
Coordinació, seguiment i justificació de projectes
Gestió i desenvolupament de persones contractades
i voluntàries
Administració
Logistica: mobilitat, magatzem i suport informàtic
Manteniment edificis i obres
TOTAL
566
64.911,74 €
79.431,53 €
162.925,79 €
57.290,53 €
25.438,20 €
3.311.550,05 €
RESUM I RESULTAT ACTIVITAT
3.605.844,97 €
INGRESSOS TOTALS
Ingressos ordinaris:
2013
3.255.844,97€
Aplicació herències anys anteriors: 350.000,00€
DESPESES DE L’ACTIVITAT
RESULTAT DE L’EXERCICI
3.605.844,97 €
APLICACIÓ DEL RESULTAT:
VARIACIONS INVERSIONS
ABSORCIÓ DE PÈRDUES EXERCICIS ANTERIORS
217.034,52 €
3.388.810,45 €
567
Documents
Sant Pare
de la
Santa Seu
VIAJE APOSTÓLICO A LA REPÚBLICA DE COREA
CON OCASIÓN DE LA VI JORNADA DE LA JUVENTUD
ASIÁTICA
(13-18 DE AGOSTO DE 2014)
SANTA MISA DE BEATIFICACIÓN DE
PAUL YUN JI-CHUNG Y 123 COMPAÑEROS
MÁRTIRES
Puerta de Gwanghwamun, Seúl
Sábado 16 de agosto de 2014
«¿Quién nos separará del amor de Cristo?» (Rm 8,35).
Con estas palabras, san Pablo nos habla de la gloria de
nuestra fe en Jesús: no sólo resucitó de entre los muertos
y ascendió al cielo, sino que nos ha unido a él y nos ha
hecho partícipes de su vida eterna. Cristo ha vencido y
su victoria es la nuestra.
Hoy celebramos esta victoria en Pablo Yun Ji-chung y
sus 123 compañeros. Sus nombres quedan unidos ahora
a los de los santos mártires Andrés Kim Teagon, Pablo
Chong Hasang y compañeros, a los que he venerado
hace unos momentos. Vivieron y murieron por Cristo, y
ahora reinan con él en la alegría y en la gloria. Con san
Pablo, nos dicen que, en la muerte y resurrección de
su Hijo, Dios nos ha concedido la victoria más grande
de todas. En efecto, «ni muerte, ni vida, ni ángeles, ni
principados, ni presente, ni futuro, ni potencias, ni
altura, ni profundidad, ni ninguna otra criatura podrá
568
separarnos del amor de Dios manifestado en Cristo Jesús,
nuestro Señor» (Rm 8,38-39).
La victoria de los mártires, su testimonio del poder del
amor de Dios, sigue dando frutos hoy en Corea, en la
Iglesia que sigue creciendo gracias a su sacrificio. La
celebración del beato Pablo y compañeros nos ofrece la
oportunidad de volver a los primeros momentos, a la
infancia –por decirlo así– de la Iglesia en Corea. Los invita
a ustedes, católicos de Corea, a recordar las grandezas
que Dios ha hecho en esta tierra, y a custodiar como un
tesoro el legado de fe y caridad confiado a ustedes por
sus antepasados.
En la misteriosa providencia de Dios, la fe cristiana no llegó
a las costas de Corea a través de los misioneros; sino que
entró por el corazón y la mente de los propios coreanos.
En efecto, fue suscitada por la curiosidad intelectual, por
la búsqueda de la verdad religiosa. Tras un encuentro
inicial con el Evangelio, los primeros cristianos coreanos
abrieron su mente a Jesús. Querían saber más acerca
de este Cristo que sufrió, murió y resucitó de entre los
muertos. El conocimiento de Jesús pronto dio lugar a un
encuentro con el Señor mismo, a los primeros bautismos,
al deseo de una vida sacramental y eclesial plena y al
comienzo de un compromiso misionero. También dio
como fruto comunidades que se inspiraban en la Iglesia
primitiva, en la que los creyentes eran verdaderamente
un solo corazón y una sola mente, sin dejarse llevar por
las diferencias sociales tradicionales, y teniendo todo en
común (cf. Hch 4,32).
Esta historia nos habla de la importancia, la dignidad
y la belleza de la vocación de los laicos. Saludo a los
numerosos fieles laicos aquí presentes, y en particular
a las familias cristianas, que día a día, con su ejemplo,
569
educan a los jóvenes en la fe y en el amor reconciliador
de Cristo. También saludo de manera especial a los
numerosos sacerdotes que hoy están con nosotros; con
su generoso ministerio transmiten el rico patrimonio de
fe cultivado por las pasadas generaciones de católicos
coreanos.
El Evangelio de hoy contiene un mensaje importante para
todos nosotros. Jesús pide al Padre que nos consagre en
la verdad y nos proteja del mundo.
Es significativo, ante todo, que Jesús pida al Padre
que nos consagre y proteja, pero no que nos aparte del
mundo. Sabemos que él envía a sus discípulos para que
sean fermento de santidad y verdad en el mundo: la sal
de la tierra, la luz del mundo. En esto, los mártires nos
muestran el camino.
Poco después de que las primeras semillas de la fe fueran
plantadas en esta tierra, los mártires y la comunidad
cristiana tuvieron que elegir entre seguir a Jesús o al
mundo. Habían escuchado la advertencia del Señor de
que el mundo los odiaría por su causa (cf. Jn 17,14);
sabían el precio de ser discípulos. Para muchos, esto
significó persecución y, más tarde, la fuga a las montañas,
donde formaron aldeas católicas. Estaban dispuestos a
grandes sacrificios y a despojarse de todo lo que pudiera
apartarles de Cristo –pertenencias y tierras, prestigio y
honor–, porque sabían que sólo Cristo era su verdadero
tesoro.
En nuestros días, muchas veces vemos cómo el mundo
cuestiona nuestra fe, y de múltiples maneras se nos pide
entrar en componendas con la fe, diluir las exigencias
radicales del Evangelio y acomodarnos al espíritu de
nuestro tiempo. Sin embargo, los mártires nos invitan a
570
poner a Cristo por encima de todo y a ver todo lo demás
en relación con él y con su Reino eterno. Nos hacen
preguntarnos si hay algo por lo que estaríamos dispuestos
a morir.
Además, el ejemplo de los mártires nos enseña también la
importancia de la caridad en la vida de fe. La autenticidad
de su testimonio de Cristo, expresada en la aceptación de
la igual dignidad de todos los bautizados, fue lo que les
llevó a una forma de vida fraterna que cuestionaba las
rígidas estructuras sociales de su época. Fue su negativa
a separar el doble mandamiento del amor a Dios y amor
al prójimo lo que les llevó a una solicitud tan fuerte por
las necesidades de los hermanos. Su ejemplo tiene mucho
que decirnos a nosotros, que vivimos en sociedades en las
que, junto a inmensas riquezas, prospera silenciosamente
la más denigrante pobreza; donde rara vez se escucha el
grito de los pobres; y donde Cristo nos sigue llamando,
pidiéndonos que le amemos y sirvamos tendiendo la mano
a nuestros hermanos necesitados.
Si seguimos el ejemplo de los mártires y creemos en la
palabra del Señor, entonces comprenderemos la libertad
sublime y la alegría con la que afrontaron su muerte.
Veremos, además, cómo la celebración de hoy incluye
también a los innumerables mártires anónimos, en
este país y en todo el mundo, que, especialmente en el
siglo pasado, han dado su vida por Cristo o han sufrido
lacerantes persecuciones por su nombre.
Hoy es un día de gran regocijo para todos los coreanos.
El legado del beato Pablo Yun Ji-chung y compañeros
–su rectitud en la búsqueda de la verdad, su fidelidad a
los más altos principios de la religión que abrazaron, así
como su testimonio de caridad y solidaridad para con
todos– es parte de la rica historia del pueblo coreano.
571
La herencia de los mártires puede inspirar a todos los
hombres y mujeres de buena voluntad a trabajar en
armonía por una sociedad más justa, libre y reconciliada,
contribuyendo así a la paz y a la defensa de los valores
auténticamente humanos en este país y en el mundo
entero.
Que la intercesión de los mártires coreanos, en unión con
la de Nuestra Señora, Madre de la Iglesia, nos alcance
la gracia de la perseverancia en la fe y en toda obra
buena, en la santidad y la pureza de corazón, y en el celo
apostólico de dar testimonio de Jesús en este querido
país, en toda Asia, y hasta los confines de la tierra. Amén.
572
CELEBRACIÓN PRESIDIDA POR EL SANTO PADRE
FRANCISCO
EN REDIPUGLIA
CON MOTIVO DEL CENTENARIO DEL INICIO DE LA
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
(13 DE SEPTIEMBRE DE 2014)
SANTA MISA
Monumento Militar de Redipuglia
Sábado 13 de septiembre de 2014
Viendo la belleza del paisaje de esta zona, en la que
hombres y mujeres trabajan para sacar adelante a sus
familias, donde los niños juegan y los ancianos sueñan…
aquí, en este lugar, cerca de este cementerio, solamente
acierto a decir: la guerra es una locura.
Mientras Dios lleva adelante su creación y nosotros los
hombres estamos llamados a colaborar en su obra, la
guerra destruye. Destruye también lo más hermoso
que Dios ha creado: el ser humano. La guerra trastorna
todo, incluso la relación entre hermanos. La guerra es
una locura; su programa de desarrollo es la destrucción:
¡crecer destruyendo!
La avaricia, la intolerancia, la ambición de poder… son
motivos que alimentan el espíritu bélico, y estos motivos
a menudo encuentran justificación en una ideología; pero
antes está la pasión, el impulso desordenado. La ideología
es una justificación, y cuando no es la ideología, está la
respuesta de Caín: «¿A mí qué me importa?», «¿Soy yo el
guardián de mi hermano?» (Gn 4, 9). La guerra no mira
a nadie a la cara: ancianos, niños, madres, padres… «¿A
mí qué me importa?».
573
Sobre la entrada de este cementerio, se alza el lema
desvergonzado de la guerra: «¿A mí qué me importa?».
Todas estas personas, que reposan aquí, tenían sus
proyectos, tenían sus sueños…, pero sus vidas quedaron
truncadas. ¿Por qué? Porque la humanidad dijo: «¿A mí
qué me importa?».
Hoy, tras el segundo fracaso de otra guerra mundial,
quizás se puede hablar de una tercera guerra combatida
«por partes», con crímenes, masacres, destrucciones…
Para ser honestos, la primera página de los periódicos
debería llevar el titular: «¿A mí qué me importa?». En
palabras de Caín: «¿Soy yo el guardián de mi hermano?».
Esta actitud es justamente lo contrario de lo que Jesús
nos pide en el Evangelio. Lo hemos escuchado: Él está
en el más pequeño de los hermanos: Él, el Rey, el Juez
del mundo, Él es el hambriento, el sediento, el forastero,
el encarcelado… Quien se ocupa del hermano entra en
el gozo del Señor; en cambio, quien no lo hace, quien,
con sus omisiones, dice: «¿A mí qué me importa?», queda
fuera.
Aquí y en el otro cementerio hay muchas víctimas. Hoy las
recordamos. Hay lágrimas, hay luto, hay dolor. Y desde
aquí recordamos a las víctimas de todas las guerras.
También hoy hay muchas víctimas… ¿Cómo es posible
esto? Es posible porque también hoy, en la sombra, hay
intereses, estrategias geopolíticas, codicia de dinero y de
poder, y está la industria armamentista, que parece ser
tan importante.
Y estos planificadores del terror, estos organizadores del
desencuentro, así como los fabricantes de armas, llevan
escrito en el corazón: «¿A mí qué me importa?».
574
Es de sabios reconocer los propios errores, sentir dolor,
arrepentirse, pedir perdón y llorar.
Con ese «¿A mí qué me importa?», que llevan en el corazón
los que especulan con la guerra, quizás ganan mucho,
pero su corazón corrompido ha perdido la capacidad de
llorar. Caín no lloró. No pudo llorar. La sombra de Caín
nos cubre hoy aquí, en este cementerio. Se ve aquí. Se
ve en la historia que va de 1914 hasta nuestros días. Y
se ve también en nuestros días.
Con corazón de hijo, de hermano, de padre, pido a todos
ustedes y para todos nosotros la conversión del corazón:
pasar de «¿A mí qué me importa?» al llanto… por todos
los caídos de la «masacre inútil», por todas las víctimas de
la locura de la guerra de todos los tiempos. Las lágrimas.
Hermanos, la humanidad tiene necesidad de llorar, y esta
es la hora del llanto.
575
VIAJE APOSTÓLICO
DE SU SANTIDAD FRANCISCO A TIRANA (ALBANIA)
SANTA MISA
Plaza Madre Teresa (Tirana)
Domingo 21 de septiembre de 2014
El Evangelio que hemos escuchado nos dice que Jesús,
además de llamar a los Doce Apóstoles, llamó a otros
setenta y dos discípulos y los envió a anunciar el Reino
de Dios en los pueblos y ciudades (cf. Lc 10, 1-9. 17-20).
Él vino a traer al mundo el amor de Dios y quiere que se
difunda por medio de la comunión y de la fraternidad. Por
eso constituyó enseguida una comunidad de discípulos,
una comunidad misionera, y los preparó para la misión,
para “ir”. El método misionero es claro y sencillo: los
discípulos van a las casas y su anuncio comienza con
un saludo lleno de significado: «Paz a esta casa» (v. 5). No
es sólo un saludo, es también un don: la paz. Queridos
hermanos y hermanas de Albania, también yo vengo hoy
entre ustedes a esta plaza dedicada a una humilde y gran
hija de esta tierra, la beata Madre Teresa de Calcuta,
para repetirles ese saludo: paz en sus casas, paz en sus
corazones, paz en su Nación. Paz.
En la misión de los setenta y dos discípulos se refleja la
experiencia misionera de la comunidad cristiana de todos
los tiempos: El Señor resucitado y vivo envía no sólo a
los Doce, sino también a toda la Iglesia, envía a todo
bautizado a anunciar el Evangelio a todos los pueblos.
A través de los siglos, no siempre ha sido bien acogido el
anuncio de paz de los mensajeros de Jesús; a veces les
han cerrado las puertas. Hasta hace poco, también las
576
puertas de su País estaban cerradas, cerradas con los
cerrojos de la prohibición y las exigencias de un sistema
que negaba a Dios e impedía la libertad religiosa. Los que
tenían miedo a la verdad y a la libertad hacían todo lo
posible para desterrar a Dios del corazón del hombre y
excluir a Cristo y a la Iglesia de la historia de su País, si
bien había sido uno de los primeros en recibir la luz del
Evangelio. En la segunda lectura que hemos escuchado
se mencionaba a Iliria que, en tiempos del apóstol Pablo,
incluía el territorio de la actual Albania.
Pensando en aquellos decenios de atroces sufrimientos y
de durísimas persecuciones contra católicos, ortodoxos
y musulmanes, podemos decir que Albania ha sido
una tierra de mártires: muchos obispos, sacerdotes,
religiosos, fieles laicos, ministros de culto de otras
religiones, pagaron con la vida su fidelidad. No faltaron
pruebas de gran valor y coherencia en la confesión de la
fe. ¡Fueron muchos los cristianos que no se doblegaron
ante la amenaza, sino que se mantuvieron sin vacilación
en el camino emprendido! Me acerco espiritualmente a
aquel muro del cementerio de Escútari, lugar-símbolo del
martirio de los católicos, donde fueron fusilados, y con
emoción ofrezco las flores de la oración y del recuerdo
agradecido e imperecedero. El Señor ha estado a su
lado, queridos hermanos y hermanas, para sostenerlos;
Él los ha guiado y consolado, y los ha llevado sobre alas
de águila, como hizo con el antiguo pueblo de Israel,
como hemos escuchado en la primera lectura. El águila,
representada en la bandera de su País, los invita a tener
esperanza, a poner siempre su confianza en Dios, que
nunca defrauda, sino que está siempre a nuestro lado,
especialmente en los momentos difíciles.
577
Hoy las puertas de Albania se han abierto y está
madurando un tiempo de nuevo protagonismo misionero
para todos los miembros del pueblo de Dios: todo
bautizado tiene un lugar y una tarea que desarrollar en
la Iglesia y en la sociedad. Que todos se sientan llamados
a comprometerse generosamente en el anuncio del
Evangelio y en el testimonio de la caridad; a reforzar los
vínculos de solidaridad para promover condiciones de
vida más justas y fraternas para todos. Hoy he venido
para agradecerles su testimonio y también para animarlos
a que se esfuercen para que crezca la esperanza dentro
de ustedes y a su alrededor. No se olviden del águila.
El águila no olvida el nido, pero vuela alto. ¡Vuelen
alto! ¡Suban! He venido para animarles a involucrar a
las nuevas generaciones; a nutrirse asiduamente de
la Palabra de Dios abriendo sus corazones a Cristo, al
Evangelio, al encuentro con Dios, al encuentro entre
ustedes como ya hacen: a través de este encontrarse dan
un testimonio a toda Europa.
En espíritu de comunión con los obispos, sacerdotes,
personas consagradas y fieles laicos, los animo a impulsar
la acción pastoral, que es una acción de servicio, y a
seguir buscando nuevas formas de presencia de la Iglesia
en la sociedad. En particular, esta invitación la dirijo a los
jóvenes. Había tantos en el camino del aeropuerto hasta
aquí. Éste es un pueblo joven. Muy joven. Y donde hay
juventud hay esperanza. Escuchen a Dios, Adoren a Dios
y ámense entre ustedes como pueblo, como hermanos.
Iglesia que vives en esta tierra de Albania, gracias por
tu ejemplo de fidelidad. No se olviden del nido, de su
historia lejana, también de las pruebas; no se olviden de
las heridas, pero no se venguen. Vayan adelante a trabajar
con esperanza por un futuro grande. Muchos hijos e
578
hijas de Albania han sufrido, incluso hasta el sacrificio
de la vida. Que su testimonio sostenga sus pasos de hoy
y de mañana en el camino del amor, en el camino de la
libertad, en el camino de la justicia y sobre todo en el
camino de la paz. Que así sea.
579
Agost 2014
01. Avui era el cinquè dia
de la peregrinació dels joves per la Serra de Tramuntana. Han sortit de
Sóller i, pujant pel barranc
de Biniaraix, han arribat a
les cases d’Almallutx. Mn.
Josep Adrover els ha presentat la figura del rei David i s’ha ofert l’avinentesa
de celebrar el sagrament de
la Penitència, acabant la
vetllada amb la presència
del Sr. Bisbe, qui, sota la
llum dels estels i d’alguns
ciriets, ha anant donant
respostes a les inquietuds
i preguntes que li han presentat els participants.
Tot celebrant les festes de
la titular del temple parroquial, a Cala Millor,
l’Adoració Nocturna hi ha
celebrat una Vigília. Ajudats d’un grup d’adoradors
d’Artà, Palma i Manacor es
féu l’Exposició del Santíssim, es resà l’Ofici de lectura de la Mare de Déu dels
580
Àngels, per seguir adorant
el Salvador. El Delegat de
l’ANE de Balears, el nou
Rector de la parròquia i el
Director espiritual de Mallorca encoratjaren els assistents perquè instaurin
un torn d’adoradors unit
al recentment instaurat a
la vila d’Artà.
Amb la intervenció del
grup instrumental Operazza i del tenor José Manuel
Zapata, s’ha celebrat, al
Santuari de Gràcia, la IV
nit cultural.
Déu dels àngels. El Sr.
Bisbe ha presidit la missa
major que la vila de Pollença dedica a la titular
de son antic temple parroquial.
Ha estat el darrer dia de la
peregrinació per la serra de
Tramuntana. Els joves han
caminat d’Almallutx fins
a Lluc. S’ha pogut assaborir una suculenta paella
que l’equip d’intendència
ha preparat i participar en
la Missa que han tingut en
el cambril de la Mare de
Déu.
03. Aprofitant els dies
d’estiu la zona costanera de la vila de Muro celebra sa festa patronal. El
Sr. Bisbe hi ha presidit la
celebració litúrgica, que
ha estat acompanyada per
l’antiga Coral murera, i ha
pogut compartir experiències amb el grup de gent
que treballa en la Càritas
parroquial.
05. El Sr. Bisbe ha visitat el
Monestir de Santa Clara i
ha compartit l’Eucaristia
amb aquella comunitat.
06. Festa de la Transfiguració del Senyor, titular de la parròquia d’Artà.
Allà s’ha fet present el Sr.
Bisbe, hi ha presidit la
solemne Eucaristia i ha
acompanyat el poble que
celebra ses festes patronals.
07. Els Reis han arribat a
Mallorca per tenir-hi uns
dies de vacances, oferint
una recepció oficial al Palau de l’Almudaina. S’hi
ha fet present el Sr. Bisbe participant en aquest
acte oficial de la nostra
societat illenca juntament
amb altres represemtants
d’activitats d’Església.
Els amics del Camí de
Santiago de Mallorca avui
n’han començat una etapa que anirà de Roncesvalles a Santo Domingo de la
Calzada.
08. Festa de Sant Domingo. El lloc dels Llombards
celebra les festes patronals. Allà s’ha fet present
el Sr. Bisbe acompanyant,
en el goig de la jornada,
aquesta religiosa feligresia.
09. L’ermita de Sant Honorat ha aixoplugat una
jornada de creixement
581
personal mitjançant la
música. La doctora en musicoteràpia Montserrat Gimeno ha dirigit la sessió.
El Sr. Bisbe ha sortit cap
a València per gaudir-hi
d’uns dies de vacances.
14. Avui ha començat
la tradicional Novena a
l’Assumpció de Maria,
com també aquesta setmana s’han anat posant
els “Llits de la Mare de
Déu”. Hi ha diferents associacions culturals que
s’organitzen i ofereixen
voluntaris per muntar els
emblemàtics mobles barrocs de les nostres esglésies, si bé en no poques,
el moble s’ha fet malbé i
sols poden posar la bella
imatge envoltada de cossiols. Segons el Consell de
Mallorca, enguany s’han
muntat a Alaró, Alcúdia,
Algaida, s’Arracó, Artà, Binissalem, Búger, Calvià,
Campanet, Campos, Consell, Costitx, Deià, Esporles, Establiments, Felanitx, Fornalutx, Inca, Lloret,
Llubí, Manacor, Maria,
Montuïri, Muro, Petra,
582
Pina, sa Pobla, Pollença,
Porreres,
Puigpunyent,
Sant Joan, Santa Maria,
Santanyí, Selva, Sencelles,
Sineu, Sóller, Son Sardina, Son Servera i Valldemossa. A Palma, a més de
la Seu, les parròquies de
Santa Eulàlia, Santa Creu,
Sant Jaume, Sant Nicolau,
Santa Catalina, com també els Convents de Sant
Francesc, el Socors, la
Concepció, les Caputxines
i Santa Clara.
El Sr. Bisbe, després de
patir un senzill accident
domèstic en la veïna illa
d’Eivissa, retorna al Palau.
15. Festa de l’Assumpció
de Maria i festes en no
poques parròquies, sobretot costaneres, que la
tenen per titular, no mancant la repartició d’un brot
d’alfabeguera que acaba
de confitar la diada.
El Sr. Vicari General ha
presidit la celebració eucarística en el temple parroquial de Son Roca, tot
recordant aquella primera
missa que se celebrà, fa
cent anys, a la capella del
Col·legi de Sant Roc, amb
la participació de la gent de
Son Roca i Son Anglada,
que volien tenir un temple
propi on poder celebrar la
Missa cada diumenge.
16. Mn. Sebastià Salom
ha començat son ministeri
parroquial a la parròquia
de Porreres, tot participant del clima de les festes
de Sant Roc.
17. Fra Pere Vallespir TOR
ha començat son ministeri parroquial en els centres turístics de s’Illot i sa
Coma.
Els PP. Joan Carles Torres
i Javier Quintana han començat, a Son Bono, la
predicació d’una tanda
d’exercicis
espirituals
oberta a religiosos/es, preveres i seglars.
21. Després de mesos de
romandre tancat al culte i
dels pertinents treballs de
restauració, avui s’ha tornat a obrir el temple pa-
rroquial de Sant Miquel
(Palma).
Festa litúrgica del Beat
Pere Gelabert i Amer, SJ.
22. Els amics del Camí
de Santiago, a Mallorca,
han cobert una nova etapa anant pel camí vell des
d’Oviedo a Grandas de Salime.
26. Festa del Beat Juníper Serra. La vila de Petra
l’ha recordat i n’ha mostrat la tasca evangelitzadora a Califòrnia.
28. Seguit el pla que
l’Adoració Nocturna s’ha
fet, d’adorar l’Eucaristia
ran de mar, que és on ara
hi ha la gent, aquesta nit
hi ha hagut una vigília al
Port de Sóller. Resat el Rosari i celebrada la Missa,
s’ha fet l’exposició del Santíssim, oferint la possibilitat d’estones de pregària
personal. Resades les Vespres s’ha passat a l’Ofici
de Lectura de la memòria
de Sant Agustí. Hi han
participat els membres del
583
Consell Diocesà i membres de la secció sollerica
de l’Adoració Nocturna. En
el refresc que ha seguit la
pregària, Mn. Miquel Mulet, Rector solidari de les
parròquies de la Vall, ha
proposat que s’anassin organitzant diferents vigílies
en els diferents llocs de
culte que hi ha a la Vall,
proposta que ha estat ben
acollida, tant pels sollerics
com pel Consell Diocesà.
A la platja de Muro, a la
parròquia costanera de
Sant Albert el Gran, una
quarantena
d’adoradors
nocturns, provinents de
les parròquies de sa Pobla,
Manacor, Inca i estiuejants
del Port d’Alcúdia i de la
Platja de Muro han participat en l’acte eucarístic
que el Consell Diocesà de
l’Adoració Nocturna organitza en aquesta parròquia
des de l’any 2010.
30. Festa de la Beata Mariàngels Ginard i Martí,
religiosa del centre Eucarístic.
584
31. El P. Antoni Cañellas ha començat son servei ministerial en la vila
de Bunyola i Mn. Josep
Adrover l’ha començat en
les parròquies de Can Pastilla i Coll d’en Rabassa,
acompanyat de Mn. Felip
Díez.
Dia 17.07.1914, a les set
del matí i tot celebrant el
XVI aniversari de sa ordenació episcopal, el Bisbe Campins consagrava
la Basílica de la Mare de
Déu de Lluc. Aniversari
que els PP. Missioners dels
Sagrats Cors han volgut
recordar, tot celebrant les
festes d’enguany. A causa
de la indisposició del Sr.
Bisbe, el Vicari Episcopal
Mn. Miquel Gual ha presidit la celebració que ha fet
reviure aquesta diada diocesana.
Una dotzena d’antigues
Maries del Sagrari i Deixebles de Sant Joan (Unió
Eucarística Reparadora)
s’han reunit, en el temple
parroquial de Sant Albert
el Gran (Muro), en aquest
darrer diumenge del mes
d’agost, per tenir una estona de pregària davant el
Santíssim. Deleixen perquè llur associació pugui
ser restablerta a Costitx,
ja que la Venerable Margalida Cativa n’era membre.
Cronista Diocesà
585
Setembre 2014
05. El Consell Episcopal
s’ha reunit, en el Palau,
després que ja ha passat
el període vacacional.
06. L’Escolania de Lluc
enguany ha tingut un començament diferent. A
causa que els estudis s’han
ampliat, no hi ha hagut
acomiadament de Blauets,
ja que han seguit a la Casa
per estudiar el tercer curs
d’ESO. Sí que hi ha hagut
la incorporació de quatre
nins i onze nines de la Part
Forana que avui han estat vestits amb la cota dels
Blauets.
La vila d’Ariany ha fet un
sopar benèfic per anar bastint el Centre Pare Riera,
en el Barrio 22 de Enero de la ciutat de Buenos
Aires. L’Ajuntament de la
vila hi ha donat una bona
col·laboració, com també
586
el Consolat de l’Argentina
amb seu a Palma.
Mn. Josep Ramon Ortega
i Fons ha començat son
ministeri parroquial en
les parròquies de Santanyí, s’Alqueria Blanca, els
Llombards i Calonge. Mn.
Antoni Garau i Garau l’ha
començat a la Colònia de
Sant Jordi i a ses Salines.
Mn. Emili Ramos Carrique l’ha començat a Sant
Marçal, Pòrtol i Pla de na
Tesa i Mn. Antoni Riutort
i Fullana a les parròquies
de Pina i Algaida.
07. Mn. Antoni Vadell i
Ferrer, acompanyat dels
preveres Mn. Carles Seguí
i Pou, fra Alonso J. Vivern
i Jaume i del diaca Mn.
Ricardo Mejía Fernández,
ha començat el servei ministerial a les parròquies
d’Inca, Lloseta, Biniamar,
Mancor de la Vall, Selva i
Caimari. Mn. Ricardo Ramos Carrique també ha
començat son servei pastoral a la parròquia de Palmanyola.
S’ha mort, a Calonge, Sor
Margalida Juan i Font,
Religiosa
Franciscana
nascuda a Porreres el
18.04.1928.
12. Festa litúrgica de la
Mare de Déu de Lluc i Diada de Mallorca. Per celebrar aquesta avinentesa el
Consell de Mallorca ha fet
la repartició de les Medalles d’Honor i Gratitud.
Entre els guardonats, hi
ha hagut el Centre Mater Misericordiae, que enguany compleix 50 anys de
treball, el P. Antoni Quetglas i Darder, missioner
taujà que és el President
de la Fundació Obras Sociales Vicentinas, i a títol
pòstum també s’ha donat
a Pilar Bonnín i Aguiló, per
sa trajectòria com a treballadora social i pionera del
treball comunitari a Palma.
La ciutat de Sóller ha fet el
tercer i darrer sopar estiuenc per a les obres de
l’església, en el qual s’han
recaptat 3.260,00 €.
Ha mort, a la Porciúncula,
el P. Joan Riera i Ferrer
TOR.
13. Mn. Antoni Pujol i
Bosch ha començat son
servei ministerial a les parròquies de Deià i Valldemossa.
14. Aquesta nit hi ha hagut la pujada de la Part
Forana a Lluc, organitzada per l’associació dels antics blauets. Dotze mil han
estat les persones que s’hi
han trobat.
15. Aquest dilluns ha començat, en el temple de
la Mercè, la novena que
sos religiosos li dediquen
en l’antiga església ciutadana.
Ha retornat a Mallorca el
grup que havia sortit cap a
Lourdes el proppassat divendres, sota el guiatge de
l’associació FASIS.
587
16. S’havien presentat 52
candidatures al Premi Solidaritat 2014 que dóna
cada any el Consell de Mallorca, dotat amb 4.000 €.
Entre els set que han estat
escollits, hi ha el dels Missioners dels Sagrats Cors,
que el destinaran al Centre Missioner P. Pere Riera
Cànaves de Buenos Aires.
Els Arxiprestes i el Consell Episcopal, a causa
dels problemes de mobilitat que té el Sr. Bisbe,
s’han reunit, al Palau, per
anar programant el curs
pastoral que tira-tira es va
posant en marxa.
18. Ha començat, a Son
Fe, el 417è Curset de
Cristiandat per a homes,
en el qual participen 34
cursetistes i tot l’equip
directiu. Aquesta vegada
n’és Rector el Sr. Joan Aumatell.
19. “Una mirada amb Cor”
és el títol de l’exposició de
fotografies, fetes pel Sr.
Antoni Cano i mostrades
a l’església dels Sagrats
Cors, per donar a conèixer
588
l’activitat missionera dels
frares de Lluc a Ruanda i
Camerun.
Han acabat, al Seminari,
les convivències de principi de curs. S’ha donat
la benvinguda a un nou
seminarista i s’ha fet un
curs, que ofereix la Fundació Carmen Noriega, sobre Oratòria. Han estat els
professors la Sra. Maria
Lacalle i el Sr. José Mª Villanueva.
20. Cada tercer diumenge de setembre la vila de
Campos celebra la Festa
de l’Obra i l’aniversari de
la consagració del temple.
Cronològicament,
enguany, són el 141è de
l’acabada del temple i el
20è de la consagració. Es
començà amb la pregària
de Vespres i un sopar a la
fresca, seguit de la representació de l’obra La Mes·
tra de Campos, posada
en escena pel grup De pinyol vermell, que d’aquesta
manera ha volgut solemnitzar els dos-cents anys
del naixement de Sor Maria Rafela.
i s’ha donat el tret de sortida al curs pastoral.
El claustre de professors
de l’Institut de Formació
Ramon Serra s’ha reunit,
a Binicanella, per anar
programant el curs.
Ha mort, al Convent de
la Verge de l’Esperança,
la
religiosa
franciscana Sor Apol·lònia Martorell i Villalonga (Inca
20.10.1931).
Mn. Simó J. Garau i Matas ha començat son ministeri sacerdotal a la parròquia ciutadana de Sant
Alonso Rodríguez.
21. La Unió Eucarística Reparadora, associació pietosa de la qual era
membre Na Margalida de
Costitx (1888-1919), s’ha
reunit, davant el Sagrari
de la parròquia d’aquella
petita vila, per estar amb
el Senyor. L’Assessor diocesà ha encoratjat la quarantena de dones que s’hi
havien reunit, perquè siguin fidels als objectius de
l’Associació i dinamitzin la
vida parroquial.
La vila de Campos, seguint
els actes que acompanyen
la Festa de l’Obra, ha celebrat una Missa Solemne
22. S’ha fet, al Palau, sota
la presidència del Sr. Bisbe, la presentació de l’espai
Campins -Gaudí, commemorant així els cent anys
de la reforma que es féu
a la Seu. El Museu Diocesà mostra dos espais.
En el primer es pot veure
la gènesi i el desenvolupament del temple expiatori
de la Sagrada Família, i en
el segon espai les passes
que es donaren a la nostra
Seu per llevar el cor de la
nau central i arribar fins a
l’antiga seu episcopal.
Passa uns dies a Mallorca
Mons. Francisco Javier
Errázuriz,
Arquebisbe
emèrit de Santiago de Xile.
Ha visitat el Sr. Bisbe i ha
celebrat a la parròquia de
Sant Nicolau.
589
23. L’església de la Mercè, ben vestida de festa,
ha celebrat avui la imposició de l’escapulari de la
Mercè als nous confrares i un concert que han
ofert la soprano Arantxa
Calvo i Alexandre Calafat,
l’aportació econòmica del
qual ha anat destinada a
les obres del temple, mentre que en la veïna església
dels PP. Caputxins també
han tingut festa tot celebrant Sant Pius de Pietrelcina.
Déu de la Mercè. Hi ha hagut missa solemne en son
antic temple conventual i
mercadet solidari per aidar
l’obra mercedària, que els
religiosos tenen aspergida
arreu.
27. Festa de Sant Vicenç
de Paül. Les Monges de
la Caritat arribaren a
Son Roca dia 04.05.1908
i l’any 1914 hi posaren el
Noviciat, per aquesta raó
la parròquia de Sant Roc
ha volgut retre un homenatge a aquestes religioses
590
que tant han treballat per
la barriada, i avui, festa de
llur patró, n’era una bona
diada i així ho han fet.
A l’Arxiu Capitular i al
Museu Diocesà hi ha hagut una diada de portes
obertes i d’aquesta manera s’han pogut conèixer
les novetats aconseguides i s’ha pogut gaudir de
l’espai recentment obert
Campins - Gaudí.
La comunitat catòlica llatinoamericana s’ha reunit al
temple dels PP. Caputxins,
per fer la festa del “Divino
Niño”, no mancant-hi, a
més de la Missa, la processó i el sarau que pertoca.
Han acabat, a Santa Llucia, els exercicis espirituals que han fet els seminaristes, sota la direcció
de Mn. Josep Maria Prats
i Rocavert, vicerector del
Col·legi Espanyol de Roma.
28. El Sr. Bisbe ha ordenat
prevere, a la Seu, el jove
diaca Mn. Ricardo Mejía
Fernández.
Després de més de 47
anys de treball pastoral en
la parròquia del Beat Ramon Llull, i havent arribat
a l’edat canònica de la jubilació, Mn. Manuel Haro
Martínez s’ha acomiadat
d’aquella feligresia palmesana.
29. Festa dels Sants Arcàngels. La parròquia ciutadana de Sant Miquel ha
fet la inauguració de les
obres de restauració recentment fetes i s’ha col·locat,
al portal que dóna a la costa de la Pols, una artística
escultura de sant Miquel,
en bronze, obra feta per
l’escultor Pere Pujol i rega-
lada a la parròquia per la
Galeria Vanrell.
Els PP. Caputxins han començat la preparació espiritual de la festa de Sant
Francesc. A més de la Missa diària, hi ha exposició
del Santíssim i rés de Vespres.
30. S’ha inaugurat, al
claustre de la Seu, una
mostra
de
fotografies,
“Palma des de la Seu”,
a través de les quals es
poden conèixer les transformacions urbanístiques
que ha viscut Ciutat.
Cronista Diocesà
591
In memoriam
GERMANA ASSUMPCIÓ (MARGALIDA)
ROSSELLÓ GALMÉS
OSB
El dia 3 de setembre de l’any 2014 tornà sobtadament
a la casa del Pare la nostra germana Assumpció, als 85
anys d’edat i 64 de vida monàstica.
Havia nascut a Manacor el 15 de juny de 1929 i va entrar
al convent de les Serventes de la Santa Família el 15
d’agost de l’any 1950, any que es proclamà el dogma de
l’Assumpció, de què va prendre el nom. Professà un any
després. Acabat el Concili Vaticà II, les congregacions
petites foren convidades a incorporar-se a altres de més
grans. Les Serventes de la Santa Família ho feren amb la
federació catalana de monges benedictines. Hi professà,
amb la resta de la comunitat, l’any 1969. Prèviament va
estar un temps al monestir de Sant Benet a la muntanya
de Montserrat, juntament amb altres germanes, per anar
adaptant-se al nou estil de vida.
Sempre fou una dona senzilla i alegre. Era mestra de
pàrvuls, estudis que va fer a l’Escola Normal de Magisteri
de la Puresa, a Palma, i durant molts d’anys, quan
tenien escola al monestir, fou l’encarregada dels més
petits, feina que sempre va realitzar amb una dedicació
extraordinària. Fou fundadora de les “cunes”, la primera
guarderia de Manacor amb conveni amb l’Ajuntament
per a fills de mares treballadores. Encara, després de
tants d’anys, molta gent de la ciutat recorda agraïda el
seu treball.
592
Cal dir que el monestir actual de la Santa Família, situat
als afores de Manacor, es construí en uns terrenys
que ella havia heretat dels seus pares i que oferí a la
comunitat per a la nova construcció, quan ja l’antic
monestir de Manacor necessitava una gran reforma i es
decidí construir-ne un de nou.
Li agradaven molt el camp i els animals, i cultivà un
petit hortet al monestir gairebé fins a la seva mort. Dona
agraïda, caritativa, vital, optimista i, principalment, dona
d’un gran sentit comunitari. Ha participat en la pregària
i en la feina de la comunitat fins al darrer dia de la seva
existència, fins i tot amb les limitacions pròpies de la
seva edat i poca salut.
La seva mort ens ha sorprès, però ens omple de pau i
serenor perquè creiem que està en les mans del Pare,
en qui confià sempre i en tota circumstància. El record
de la seva vida romandrà viu entre les persones que la
coneixíem i estimàvem.
Que Déu l’aculli per sempre.
Monestir de la Santa Família
Manacor
593
SOR MARGALIDA JUAN I FONT
FFM
Una religiosa franciscana molt bona dona, amb un cor
gran capaç d’estimar intensament Déu nostre Senyor
i tots els germans i germanes. Clara, sincera, donada
a veure tot el que hi ha de positiu a l’entorn i en les
persones, estimava la Congregació i pregava per ella
amb freqüència: pels superiors perquè tinguessin la
llum de l’Esperit; per les Germanes perquè tinguessin
sempre pau, per les vocacions perquè el nostre carisma
s’estengués més i més... No escatimava temps a la
pregària diària, constant, fervent, devota. Feinera i
servicial estava sempre disposada a fer un favor a qui el
necessitàs. Agradosa i amable donava bon viure a qui li
era prop.
Així era Sor Margalida. Va néixer fa més de 86 anys a
Porreres, de Jaume i Maria, el dia 18 d’abril de 1928 i al
dia següent fou batiada. Elegida des de sempre, el Pare la
féu filla i germana en el si de l’Església de Jesucrist. Amb
un cor tan predisposat la vocació religiosa fou l’expressió
natural de la seva senzilla i fonda personalitat. Decidida,
ingressà el dia 20 de gener de 1953 a Pina. Acabat el
temps de preparació, va fer la professió religiosa el dia
16 d’octubre de 1954.
De Pina passà a Moscari, on tenia cura dels infantons
amb dolcesa i maternal afecte. La sagristia parroquial
amb tot el que comporta li ocupava també molt de temps
i dedicació. La mateixa tasca complí a Inca, a sa Pobla, a
la Colònia de Sant Jordi i a Cala Rajada, on s’inicià també
en la catequesi. Després fou superiora de la Comunitat
de s’Alqueria Blanca sens deixar mai el seu quefer, que
seguí també en es Pil·larí. Més tard, a Santanyi i a la
594
Colònia exercí de cuinera amb gust i i molta generositat.
Fins que el 15 d’abril de 2013, ja cansada i desitjosa de
dedicar-se més a la pregària, passà a la casa d’oració
i descans a Calonge. Ha gaudit d’escoltar vivències del
nostre Fundador, de fer feines de ganxet i de passar temps
amb el Bon Jesús. Darrerament la salut havia minvat i
la cura de les Germanes envers ella havia augmentat per
les seves necessitats.
El 7 de setembre de 2014 ha arribat a la meta on, ben
segur, la Mare de Déu a qui tant estimava, li ha sortit a
l’encontre per acompanyar-la al Si de l’Amor infinit.
Delegació de Mallorca - Menorca
595
SOR APOL·LÒNIA MARTORELL VILLALONGA
FFM
Una dona de profunda espiritualitat sense ostentació,
amb una confiança admirable en la presència amorosa
del Pare que fa que tot contribueixi al bé dels elegits i que
ens assisteix en cada necessitat que la vida ens depara.
Segura que mai Déu no ens demana res sens donar-nos
la gràcia per realitzar-ho. D’aquí provenia la seva pau
constant i que es pogués acudir a ella amb tranquil·litat
per qualsevol dubte o necessitat. Pacífica i pacificadora,
sempre serena, austera, molt responsable en la seva
professió i en els seus quefers. Franciscanament senzilla
sens pretensions per damunt el que li corresponia. Com
es diu, un tros de pa, un sac de bondat.
En les reunions comunitàries, freqüentment se li
demanava l’opinió pel seu seny i maduresa ja en la
joventut, i la seva paraula podia ser escoltada. Delerosa en
el servei dels malalts tots els anys que exercí d’infermera,
i amatent procuradora general de la Congregació.
Vingué al món el 20 d’octubre de 1931 a Inca, filla de
Rafel i Maria. Tenia uns dies quan va rebre el do més gran
possible en aquest món: la filiació divina pel baptisme,
que la féu germana amb tots els cristians. El seu tarannà,
donat a la interiorització, fou camí cap a la resposta a la
crida del Senyor i així, el dia 22 d’abril de 1954 ingressà
a la nostra Congregació de Germanes Franciscanes
Filles de la Misericòrdia, dins la qual professà el dia 24
d’octubre de 1955.
De seguida fou destinada a Palma (carrer d’Antillón) i
després a Barcelona per a rebre una bona preparació
acadèmica per a poder exercir com a A.T.S. a la Creu
596
Roja de Ciutat, a una clínica de Madrid, a una residència
d’ancians a Maó i a Cala Rajada. Fou enviada, després, a
Mater Misericordiae, on cuidava els infants malals i a més,
fou procuradora del Centre. L’illa germana la reclamà de
nou i fou superiora i infermera a Alaior. Després de sis
anys fou destinada de nou a Antillón fins que l’octubre de
1985, elegida Consellera i Administradora General, visqué
al carrer del Morer, on moltes Germanes vàrem conèixer
la seva paciència i bondat. Cinc anys a Lloseta agafant
el tren molts de dies per col·laborar en l’administració
de la Congregació i retorn al carrer del Morer. El febrer
de 2010 anà a fer part de la Comunitat des Pil·larí com a
malalta dedicant-se a l’oració i al descans fins que, tancat
aquell convent, vingué a Verge de l’Esperança el mes de
setembre de 2013. Moltes vegades ingressada a la clínica
a causa del seu estat, ha estat atesa fraternalment per
les Germanes, a les quals va el nostre agraïment.
Amb el sarró ben ple d’obres de misericòrdia, de patiment
amb paciència i d’oració vora el sagrari, ha acabat els
dies sens que s’apagàs el seu gran desig de viure. El Pare
li deu haver donat la Vida per sempre. Que Maria, Mare
nostra, l’hagi acompanyada a les noces eternes.
Delegació de Mallorca-Menorca
597
598
Butlletí Oficial
del Bisbat
de
Mallorca
Any CLIV / 10
Octubre 2014
599
Sumari
Bisbat de Mallorca
Any CLIV / 10
Octubre 2014
Redacció i
Administració:
Apartat 26.
07080
Palma de Mallorca.
Dipòsit Legal
P.M. 335-1958.
Imprès a
Serveis Gràfic
Eugeni,
C/ Temple, 16
07001
Palma de Mallorca
600
SR. BISBE
-Decret de constitució i convocatòria del nou
Consell Presbiteral ....................................... 602
-Carta als preveres de la Diòcesi....................... 603
-Cessaments................................................... 608
-Nomenaments................................................ 608
-Reestructuració de Delegacions Diocesanes i
nomenaments............................................. 610
- Erecció canònica............................................. 612
- Delegació de Litúrgia i Ministeris Laïcals. Carta a tots els responsables de llocs de culte
sobre les celebracions de la solemnitat de
Tots Sants i Commemoració dels Feels Difunts............................................................. 613
-Delegació de Catequesi. Carta als mateixos sobre enviament de material per al proper Congrés d’Evangelització...................................... 614
Sant Pare
-Santa Misa de Apertura del Sínodo Extraordinario sobre la Familia. Homilía del Santo
Padre Francisco............................................ 615
-Santa Misa con ocasión de la Conclusión
del Sínodo Extraordinario sobre la Familia y Beatificación del Siervo de Dios Pablo VI. Homilía del Santo Padre Francisco... 618
601
Sr. Bisbe
602
Als preveres de la Diòcesi
Palma, 28 d’octubre de 2014
Benvolgut germà,
Amb l’inici del nou curs pastoral, i tenint en compte la
limitació que m’ha imposat la fractura que he patit, i
com que no he pogut realitzar la visita als arxiprestats
que tenia programada, he cregut convenient escriure’t
aquestes lletres, en aquest temps d’inici de curs pastoral
en què és necessari recobrar un nou impuls per a
continuar sembrant l’Evangeli. Tinc present la reflexió
que tot el presbiteri ha realitzat sobre la seva situació
espiritual i pastoral, i que hem compartit en el Consell
de Presbiteri. I també les aportacions que m’ha oferit
la Comissió Assessora de la Vicaria Episcopal per als
Ministeris Eclesials.
Abans de tot vull convidar-te a deixar enrere la sensació
de cansament, de desfeta, de desànim que s’expressa
en moltes de les nostres reunions. Cert que vivim
moments complicats, i que tenim nous reptes per
enfrontar, però també és ver que hem rebut el do de
ser servidors de l’Evangeli, i l’important és intentar dia
rere dia dur endavant la nostra tasca amb senzillesa i
constància. És una qüestió decisiva, ja que està en joc
la nostra pròpia experiència de fe. De vegades, sense
témer-nos-en, imaginam que existeix alguna fórmula
especial per fer present l’Evangeli. Però si recordam el
camí de Jesús, veurem que l’anunci del Regne sempre
passa per la dificultat, per la limitació i la fragilitat,
per la creu. Hem de fer memòria de Jesucrist, caminar
603
darrere Ell, i així anar a l’encontre de tothom. Solament
tornant a Ell serà possible complir amb la missió a què
ens destina. El Papa Francesc, parlant de la nostra
missió evangelitzadora, ens recorda que “els preveres
són cridats a acréixer la consciència de ser pastors,
enviats per estar enmig del seu ramat, per fer present
el Senyor a través de l’Eucaristia i per dispensar-ne la
misericòrdia. Es tracta de ‘ser’ sacerdots, no limitant-se
a ‘fer’ de sacerdots, lliures de tota mundanitat espiritual,
conscients que és la seva vida que evangelitza encara
abans que les obres. Que és de bell veure sacerdots
alegres amb la seva vocació, amb una serenitat de fons,
que els sosté fins i tot en els moments de fatiga i dolor. I
això no succeeix mai sense la pregària, la del cor, aqueix
diàleg amb el Senyor..., que és el cor, per dir-ho així, de
la vida sacerdotal”.
D’altra banda hi ha nous temes que ens conviden a
aprofundir en la nostra formació per poder respondre
millor als nous desafiaments. Entre els quals, un de
molt general i que afrontarem en el proper Congrés
d’Evangelització els dies 15 i 16 de novembre: com hem
d’aproximar l’Evangeli a la vida de les persones, de les
famílies, de les situacions de dificultat en què molts viuen.
Una tasca d’ara i de sempre, però que requereix nous
impulsos. Et convid especialment a participar en aquest
Congrés. Et propòs, fins i tot, que organitzis l’horari de
misses d’aqueix diumenge, 16 de novembre, a migdia,
a fi de poder participar en la celebració eucarística amb
què ha de cloure el Congrés. Serà la manera de ressaltar
el nostre ser Església: tots convocats en l’assemblea
primordial que és l’Assemblea eucarística. Serà una
manera molt concreta de fer visible que som Església
Diocesana.
604
Una altra de les grans qüestions que hem d’afrontar amb
calma, però amb coratge, és la pastoral del matrimoni i
la família, una realitat transversal a tot el nostre quefer
pastoral. Per això ens cal augmentar la nostra formació
a aquest respecte. El Sínode Extraordinari ens planteja
múltiples qüestions que mereixen la nostra atenció i el
nostre estudi. En aquesta línia propòs unes sessions de
formació en el Seminari Nou durant els mesos de febrer
i març, que he encomanat a l’Institut de la Família de
la Universitat de Comillas. Es tracta d’una formació
que ens ajudi a realitzar la nostra missió de pastors,
i no simplement a adquirir nous coneixements i restar
en debats. Crec que pot ser una bona oportunitat, ja
que comptarem amb la presència de persones molt
qualificades. En la visita que faré als arxiprestats ja us
n’informaré d’una manera més concreta. En aquesta
línia, també cobra una importància particular la
renovació de la preparació al matrimoni. Serà tota una
manera de sintonitzar amb l’Església Universal, que el
mes d’octubre de l’any que ve, en un Sínode Ordinari,
continuarà els seus treballs entorn del matrimoni i la
família, i que presenten desafiaments nous a l’acció
evangelitzadora. Per tot això et preg que t’organitzis per
poder participar en aquest temps de formació, que serà
els dimecres 28 de gener, 4 i 25 de febrer i 4 i 18 de
març, a partir de les 10:00, acabant amb el dinar.
Formar-se amb altres germans preveres és una manera
concreta de fer realitat que el ministeri que se’ns ha
confiat no és una qüestió individual, sinó solidària amb
uns altres. En realitat, actuar units és més important
que actuar en solitari, encara que la nostra actuació
individual fos molt perfecta. La comunió sacerdotal és
més important que l’acció, ja que n’és la font.
605
Però tornem de bell nou a la teva vida sacerdotal. Crec
que cal que et demanis sobre la teva forma de viure
l’oració, la teva forma de celebrar o d’atendre els altres.
La nostra vida sempre es decideix en coses petites i
quotidianes. En aquesta línia pens que és necessari que
cadascú s’organitzi per tenir temps per a la pregària
i la lectura, així com per a la pràctica dels exercicis
espirituals. La Diòcesi en prepararà una tanda.
També són importants, com a expressió de fraternitat
sacerdotal i de creixement en la nostra vida espiritual,
el temps dedicat al recés que celebram especialment en
temps d’Advent i de Quaresma. Enguany, els recessos
per a Advent seran, com ja és costum, a diferents llocs
que ara et record: 4 de desembre a les Benedictines
de Manacor; 6 de desembre a Son Bono de Palma i 11
de desembre a Santa Llucia (Mancor de la Vall).
No vull oblidar que tots necessitam un temps de
vacances. Serà necessari que aquesta proposta es
treballi en l’àmbit de cada arxiprestat perquè sigui una
realitat a l’abast de tothom.
Recorda sovint el do de l’Esperit que et marcà el dia
de l’ordenació per a ser servidor de l’Evangeli enmig del
poble de Déu. El Papa Francesc ens ho recorda així:
“Tota vocació és per a la missió i la missió dels ministres
ordenats és l’evangelització, en totes les formes. Parteix
en primer lloc de l’‘ésser’, per traduir-se llavors en
un ‘fer’. Els preveres estan units en una fraternitat
sacramental, per tant, la primera forma d’evangelització
és el testimoni de fraternitat i de comunió entre ells i
amb el bisbe. D’una tal comunió pot sorgir un fort
impuls missioner, que allibera els ministres ordenats
de la còmoda temptació d’estar més preocupats del
consentiment de l’altre i del propi benestar que no
606
d’estar animats per la caritat pastoral, per l’anunci de
l’Evangeli, fins a les perifèries més remotes.”
Benvolgut germà: encara no fa dos anys que sóc el teu
bisbe. I veig que el més important que puc fer és estar
disponible per a cadascun de vosaltres. Us manifest
la meva gratitud pel treball callat i constant que
desenvolupau, i també per tants signes de proximitat
que m’heu manifestat. Us preg que comprengueu que
estic començant, i no sempre l’encert, però sempre esper
la teva comprensió i col·laboració. El més necessari
és que cadascú, jo com a bisbe, tu com a membre del
presbiteri de Mallorca, assumim el que som, amb pau i
alegria, ens disposem a veure sempre el millor de l’altre
i tinguem el coratge del perdó, perquè només així es pot
reprendre el camí. Renovem la nostra visió de l’acció
pastoral, que no pot reduir-se mai a garantir un nombre
determinat de misses a les parròquies, sinó que exigeix
una atenció a les persones en el seu camí de formació i
ajuda.
Pos aquestes propostes en mans de la nostra Mare, que
ens guia i acompanya en totes les alegries i dificultats
de la nostra vida, i ens convida a seguir el camí d’Aquell
que és el nostre salvador, Jesús.
+Javier Salinas Viñals
Bisbe de Mallorca
607
Cancelleria - Secretaria General
CESSAMENTS
Durant el mes d’octubre de 2014 el Sr. Bisbe ha signat
els cessaments següents, d’acord amb els cànons 184,
538, 552, 682:
Fra Salvador Serralta Villaplana, OP, cessa com a
rector de les parròquies de la Immaculada Concepció,
de Son Sardina; i de la Immaculada Concepció,
d’Establiments, a l’arxiprestat de Palma 3.
Fra Braulio González Romero, OP, cessa com a vicari
parroquial de les parròquies de la Immaculada
Concepció, de Son Sardina; i de la Immaculada
Concepció, d’Establiments, a l’arxiprestat de Palma 3.
Mn. Antoni Vera Díaz, cessa com a adscrit a la parròquia
del Beat Ramon Llull, de Palma, a l’arxiprestat de
Palma 3.
Fra Josep Méndez Devez, TOR, cessa temporalment
com a rector de la parròquia de Sant Francesc d’Assís,
des Pil·larí, a l’arxiprestat de Palma 4, per trasllat
provisional a una altra Diòcesi, a proposta del seu
Superior.
NOMENAMENTS
El Sr. Bisbe ha signat els nomenaments següents durant
el mes d’octubre:
608
03/10/14
Mn. Francesc Ramis Darder, Canonge de la Santa
Església Catedral Basílica de Mallorca, continuant
amb els altres càrrecs pastorals.
Fra Juan Mengual Moll, OP, Rector de les parròquies
de la Immaculada Concepció, de Son Sardina; i
de la Immaculada Concepció, d’Establiments, a
l’arxiprestat de Palma 3, a proposta del seu Superior,
d’acord amb els cànons 523 i 682 §1.
Fra Miguel Acebes Fernández, OP, Vicari parroquial
de les parròquies de la Immaculada Concepció,
de Son sardina; i de la Immaculada Concepció,
d’Establiments, a l’arxiprestat de Palma 3, a proposta
del seu Superior, d’acord amb els cànons 547 i 682 §1,
amb delegació general per assistir als matrimonis en
totes dues parròquies, d’acord amb el càn. 1111 §1.
Mn. Ricardo Mejía Fernández, Vicari parroquial de
les parròquies de Santa Maria la Major, de Crist
Rei i de Sant Domingo, d’Inca; i de Santa Tecla,
de Biniamar; de Sant Llorenç, de Selva; de la
Baptista, de Mancor de la Vall; i de la Nativitat de
la Verge Maria, de Lloseta; a l’arxiprestat de LlucRaiguer, amb especial dedicació a les tres parròquies
d’Inca i a Biniamar. Se li concedeix delegació general
per assistir als matrimonis en les vuit parròquies,
d’acord amb el càn. 1111 §1.
Mn. Ricardo Mejía Fernández, Capellà de l’Hospital
Comarcal d’Inca.
609
Mn. Gerard Villalonga Hellín, Jutge diocesà del
Tribunal Eclesiàstic de Primera Instància de
Mallorca, per quatre anys més, comptant amb
l’assentiment del Sr. Bisbe de Menorca.
REESTRUCTURACIÓ DE DELEGACIONS
DIOCESANES
El Sr. Bisbe de Mallorca, per decret núm. 437/14, del 17
d’octubre de 2014, ha decidit reestructurar algunes
Delegacions Diocesanes de la Cúria, constituint la
nova Delegació Diocesana del Laïcat, que assumirà
la Delegació Diocesana de Pastoral Juvenil, la qual
queda suprimida, i també la coordinació del que
tradicionalment ha estat conegut com a apostolat
seglar. El mateix dia, ha renovat els nomenaments
d’altres delegats i delegades diocesans, així com
d’altres membres de la Cúria.
17/10/14
Sr. Jaume Martorell Adrover, Delegat Diocesà del
Laïcat, per un termini de quatre anys, continuant com
a Vicedelegat de la Delegació Diocesana de Catequesi.
Sr. Antoni Seguí Estrany, Delegat Diocesà
d’Ensenyament i Pastoral de Centres de l’Església,
per un termini de quatre anys més.
Sra. Catalina Albertí Victory, Delegada Diocesana de
Missions, per un termini de quatre anys més.
Sra. María Teresa González de Lara, Delegada
Diocesana de Pastoral de la Salut, per un termini
de quatre anys més.
610
Mn. Nadal Bernat Salas, Delegat Diocesà de Vida
Consagrada, per un termini de quatre anys més,
continuant amb els altres càrrecs diocesans i pastorals.
Mn. Gabriel Ramis Miquel, Delegat Diocesà per a les
Causes dels Sants, per un termini de quatre anys
més.
P. Antoni Cañellas Borràs, CO, Director del Secretariat
Diocesà de Confraries de Setmana Santa, per un
termini de quatre anys més, continuant amb els altres
càrrecs pastorals.
Sra. Cristina Sánchez Bernardo, Secretària de
Comunicació del Bisbat de Mallorca, per un termini
de quatre anys més.
Sr. Josep Ramis Vellibre, Notari Eclesiàstic de la Cúria
Diocesana, per un termini de quatre anys més.
Sr. Josep Ramis Vellibre, Notari del Tribunal
Eclesiàstic de Primera Instància de Mallorca, per
un termini de quatre anys més.
El Sr. Bisbe ha signat els nomenaments següents, el
mateix dia:
17/10/14
Fra Josep Antoni Martorell Pou, TOR, Administrador
parroquial de la parròquia de Sant Francesc d’Assís,
des Pil·larí, a l’arxiprestat de Palma 4, continuant com
a rector de la parròquia de Santa Maria Assumpta,
de Badies, a proposta del seu Superior, d’acord amb
el càn. 682 §1.
611
Fra Gregori Mateu Estarellas, TOR, Confés ordinari
del Monestir de la Puríssima Concepció, de Monges
Franciscanes del TOR, de Palma, comptant amb
l’assentiment del seu Superior, d’acord amb el càn.
682 §1.
Mn. Antoni Pons Crespí, Capellà de la Clínica Rotger,
continuant amb els altres càrrecs pastorals.
P. Antoni Cañellas Borràs, CO, Rector de l’església de
Nostra Senyora de la Soledat, situada en el terme
parroquial de Santa Maria del Camí.
ERECCIÓ CANÒNICA
15/10/14, festa de Santa Teresa de Jesús
El Sr. Bisbe ha atorgat el seu vistiplau a l’erecció canònica
en la Diòcesi de Mallorca de la Fraternitat del Carmel
Teresià Seglar, que quedarà restaurada en la nostra
Diòcesi, vinculada al Monestir de Santa Teresa de
Jesús, de Palma.
612
de litúrgia i ministeris laïcals
Palma, 27 d’octubre de 2014
Benvolguts germans preveres, Religiosos i centres
de Culte,
El proper dissabte, dia 1 de novembre, s’escau la
solemnitat de Tots Sants. Totes les misses des del divendres horabaixa (no matí) fins al dissabte a vespre són de
la solemnitat de TOTS SANTS. Tot propi de la solemnitat.
Les del diumenge, dia 2 de novembre, se celebraran dels Fidels Difunts. Es poden emprar els diferents
formularis i lectures de les misses dels difunts. Cal posar
l’èmfasi en el misteri Pasqual del Crist.
En aquest cas no se celebra el diumenge XXXI de
durant l’any.
Recordam que el dia dels Fidels Difunts (ni cap
altre dia) no es poden emprar ornaments negres, ja que
la Conferència Episcopal Espanyola no els ha autoritzats
mai.
Durant la setmana següent, en una fèria, es pot
celebrar una missa pels fidels difunts de la comunitat.
Pere Oliver, pvre.
Delegat
613
de catequesis
20 d’octubre de 2014
Benvolguts,
Vos feim arribar el cartell del Congrés per a l’Evangelització que tindrà lloc, si Déu vol, els propers 15 i 16 de
novembre de 2014 al Col·legi Madre Alberta de Palma,
per tal que en faceu la màxima difusió. Vos recordam
que aquest Congrés vol ser una trobada, un acte de comunicació i diàleg a partir de la missió d’evangelitzar,
per tal d’il·luminar, orientar i donar pistes per a l’acció
evangelitzadora de tots els agents de pastoral de l’Església
de Mallorca. A la pàgina web del Congrés www.congresevangelitzacio.com (aquesta adreça apareix al cartell)
es podrà trobar tota la informació necessària tant per
realitzar la inscripció com relativa als continguts de les
ponències, les comunicacions i els tallers.
Per altra banda, també aprofitam aquest enviament per
fer-vos arribar el cartell del Dia de la Catequesi de les
Illes Balears que, com sabeu, se celebrarà el proper 23
de novembre de 2014. Vos pregam que també en faceu
la màxima difusió.
Una cordial abraçada,
Jaume Martorell i Adrover
Vicedelegat diocesà de Catequesi
Bisbat de Mallorca
614
Documents
Sant Pare
de la
Santa Seu
SANTA MISA DE APERTURA
DEL SÍNODO EXTRAORDINARIO SOBRE
LA FAMILIA
Basílica Vaticana
Domingo 5 de octubre de 2014
El profeta Isaías y el Evangelio de hoy usan la imagen
de la viña del Señor. La viña del Señor es su «sueño»,
el proyecto que él cultiva con todo su amor, como un
campesino cuida su viña. La vid es una planta que
requiere muchos cuidados.
El «sueño» de Dios es su pueblo: Él lo ha plantado y lo
cultiva con amor paciente y fiel, para que se convierta
en un pueblo santo, un pueblo que dé muchos frutos
buenos de justicia.
Sin embargo, tanto en la antigua profecía como en la
parábola de Jesús, este sueño de Dios queda frustrado.
Isaías dice que la viña, tan amada y cuidada, en vez de
uva «dio agrazones» (5,2.4); Dios «esperaba derecho, y
ahí tenéis: asesinatos; esperaba justicia, y ahí tenéis:
lamentos» (v. 7). En el Evangelio, en cambio, son los
labradores quienes desbaratan el plan del Señor: no
hacen su trabajo, sino que piensan en sus propios
intereses.
Con su parábola, Jesús se dirige a los jefes de los
sacerdotes y a los ancianos del pueblo, es decir, a los
«sabios», a la clase dirigente. A ellos ha encomendado Dios
615
de manera especial su «sueño», es decir, a su pueblo, para
que lo cultiven, se cuiden de él, lo protejan de los animales
salvajes. El cometido de los jefes del pueblo es éste:
cultivar la viña con libertad, creatividad y laboriosidad.
Pero Jesús dice que aquellos labradores se apoderaron
de la viña; por su codicia y soberbia, quieren disponer
de ella como quieran, quitando así a Dios la posibilidad
de realizar su sueño sobre el pueblo que se ha elegido.
La tentación de la codicia siempre está presente. También
la encontramos en la gran profecía de Ezequiel sobre los
pastores (cf. cap. 34), comentada por san Agustín en
su célebre discurso que acabamos de leer en la Liturgia
de las Horas. La codicia del dinero y del poder. Y para
satisfacer esta codicia, los malos pastores cargan sobre
los hombros de las personas fardos insoportables, que
ellos mismos ni siquiera tocan con un dedo (cf. Mt 23,4).
También nosotros estamos llamados en el Sínodo de los
Obispos a trabajar por la viña del Señor. Las Asambleas
sinodales no sirven para discutir ideas brillantes y
originales, o para ver quién es más inteligente... Sirven
para cultivar y guardar mejor la viña del Señor, para
cooperar en su sueño, su proyecto de amor por su
pueblo. En este caso, el Señor nos pide que cuidemos de
la familia, que desde los orígenes es parte integral de su
designio de amor por la humanidad.
Somos todos pecadores y también nosotros podemos
tener la tentación de «apoderarnos» de la viña, a causa de
la codicia que nunca falta en nosotros, seres humanos.
El sueño de Dios siempre se enfrenta con la hipocresía
de algunos servidores suyos. Podemos «frustrar» el sueño
de Dios si no nos dejamos guiar por el Espíritu Santo.
El Espíritu nos da esa sabiduría que va más allá de la
616
ciencia, para trabajar generosamente con verdadera
libertad y humilde creatividad.
Hermanos sinodales, para cultivar y guardar bien la
viña, es preciso que nuestro corazón y nuestra mente
estén custodiados en Jesucristo por la «paz de Dios, que
supera todo juicio» (Flp 4,7). De este modo, nuestros
pensamientos y nuestros proyectos serán conformes al
sueño de Dios: formar un pueblo santo que le pertenezca
y que produzca los frutos del Reino de Dios (cf. Mt 21,43).
617
SANTA MISA
CON OCASIÓN DE LA CONCLUSIÓN DEL
SÍNODO EXTRAORDINARIO SOBRE LA FAMILIA
Y BEATIFICACIÓN DEL SIERVO DE DIOS
PABLO VI
Plaza de San Pedro
Domingo 19 de octubre de 2014
Acabamos de escuchar una de las frases más famosas
de todo el Evangelio: «Dar al César lo que es del César y
a Dios lo que es de Dios» (Mt 22,21).
Jesús responde con esta frase irónica y genial a la
provocación de los fariseos que, por decirlo de alguna
manera, querían hacerle el examen de religión y ponerlo
a prueba. Es una respuesta inmediata que el Señor da
a todos aquellos que tienen problemas de conciencia,
sobre todo cuando están en juego su conveniencia, sus
riquezas, su prestigio, su poder y su fama. Y esto ha
sucedido siempre.
Evidentemente, Jesús pone el acento en la segunda
parte de la frase: «Y [dar] a Dios lo que es de Dios». Lo
cual quiere decir reconocer y creer firmemente –frente
a cualquier tipo de poder– que sólo Dios es el Señor del
hombre, y no hay ningún otro. Ésta es la novedad perenne
que hemos de redescubrir cada día, superando el temor
que a menudo nos atenaza ante las sorpresas de Dios.
¡Él no tiene miedo de las novedades! Por eso, continuamente
nos sorprende, mostrándonos y llevándonos por caminos
imprevistos. Nos renueva, es decir, nos hace siempre
“nuevos”. Un cristiano que vive el Evangelio es “la novedad
de Dios” en la Iglesia y en el mundo. Y a Dios le gusta
mucho esta “novedad”.
618
«Dar a Dios lo que es de Dios» significa estar dispuesto
a hacer su voluntad y dedicarle nuestra vida y colaborar
con su Reino de misericordia, de amor y de paz.
En eso reside nuestra verdadera fuerza, la levadura que
fermenta y la sal que da sabor a todo esfuerzo humano
contra el pesimismo generalizado que nos ofrece el
mundo. En eso reside nuestra esperanza, porque la
esperanza en Dios no es una huida de la realidad, no es
un alibi: es ponerse manos a la obra para devolver a Dios
lo que le pertenece. Por eso, el cristiano mira a la realidad
futura, a la realidad de Dios, para vivir plenamente la
vida –con los pies bien puestos en la tierra– y responder,
con valentía, a los incesantes retos nuevos.
Lo hemos visto en estos días durante el Sínodo
extraordinario de los Obispos –“sínodo” quiere decir
“caminar juntos”–. Y, de hecho, pastores y laicos de todas
las partes del mundo han traído aquí a Roma la voz de
sus Iglesias particulares para ayudar a las familias de
hoy a seguir el camino del Evangelio, con la mirada fija
en Jesús. Ha sido una gran experiencia, en la que hemos
vivido la sinodalidad y la colegialidad, y hemos sentido
la fuerza del Espíritu Santo que guía y renueva sin cesar
a la Iglesia, llamada, con premura, a hacerse cargo de
las heridas abiertas y a devolver la esperanza a tantas
personas que la han perdido.
Por el don de este Sínodo y por el espíritu constructivo
con que todos han colaborado, con el Apóstol Pablo,
«damos gracias a Dios por todos ustedes y los tenemos
presentes en nuestras oraciones» (1 Ts 1,2). Y que el
Espíritu Santo que, en estos días intensos, nos ha
concedido trabajar generosamente con verdadera libertad
y humilde creatividad, acompañe ahora, en las Iglesias
619
de toda la tierra, el camino de preparación del Sínodo
Ordinario de los Obispos del próximo mes de octubre de
2015. Hemos sembrado y seguiremos sembrando con
paciencia y perseverancia, con la certeza de que es el
Señor quien da el crecimiento (cf. 1 Co 3,6).
En este día de la beatificación del Papa Pablo VI, me vienen
a la mente las palabras con que instituyó el Sínodo de
los Obispos: «Después de haber observado atentamente
los signos de los tiempos, nos esforzamos por adaptar los
métodos de apostolado a las múltiples necesidades de
nuestro tiempo y a las nuevas condiciones de la sociedad»
(Carta ap. Motu proprio Apostolica sollicitudo).
Contemplando a este gran Papa, a este cristiano
comprometido, a este apóstol incansable, ante Dios hoy
no podemos más que decir una palabra tan sencilla como
sincera e importante: Gracias. Gracias a nuestro querido
y amado Papa Pablo VI. Gracias por tu humilde y profético
testimonio de amor a Cristo y a su Iglesia.
El que fuera gran timonel del Concilio, al día siguiente
de su clausura, anotaba en su diario personal: «Quizás
el Señor me ha llamado y me ha puesto en este servicio
no tanto porque yo tenga algunas aptitudes, o para que
gobierne y salve la Iglesia de sus dificultades actuales,
sino para que sufra algo por la Iglesia, y quede claro que
Él, y no otros, es quien la guía y la salva» (P. Macchi,
Paolo VI nella sua parola, Brescia 2001, 120-121). En esta
humildad resplandece la grandeza del Beato Pablo VI que,
en el momento en que estaba surgiendo una sociedad
secularizada y hostil, supo conducir con sabiduría y con
visión de futuro –y quizás en solitario– el timón de la barca
de Pedro sin perder nunca la alegría y la fe en el Señor.
620
Pablo VI supo de verdad dar a Dios lo que es de Dios
dedicando toda su vida a la «sagrada, solemne y grave
tarea de continuar en el tiempo y extender en la tierra la
misión de Cristo» (Homilía en el inicio del ministerio petrino,
30 junio 1963: AAS 55 [1963], 620), amando a la Iglesia
y guiando a la Iglesia para que sea «al mismo tiempo
madre amorosa de todos los hombres y dispensadora de
salvación» (Carta enc. Ecclesiam Suam, Prólogo).
621
Octubre 2014
01. En la Universitat Pontifícia de Comillas (Madrid),
hi ha hagut la presentació
del llibre homenatge al jesuïta manacorí P. Lluís
Francesc Ladària La Unció de la glòria: en l’Esperit,
per Crist al Pare, en què
han participat 22 teòlegs i
que ha estat editat per la
BAC.
Al Palau, sota la presidència del Sr. Bisbe, s’hi
ha reunit la Comissió del
Clergat.
02. En el claustre del convent de Sant Bonaventura
(Llucmajor) s’ha fet la presentació de l’obra pòstuma de Mn. Baltasar Coll i
Tomàs Càntic dels càntics.
Sota la moderació del Sr.
Lleonard Muntaner, editor,
hi han intervingut Jaume
Oliver i Jaume, doctor en
Pedagogia; Miquel Sbert,
doctor en Filologia Catala622
na; Mn. Teodor Suau,
fessor del CETEM, i
Joan Servera Ginard,
sident de la Fundació
tasar Coll.
proMn.
preBal-
03. Al Col·legi Madre Alberta s’hi ha celebrat l’acte
inaugural d’aquest curs
per al professorat de Religió. El Sr. Bisbe ha celebrat l’Eucaristia, el professor Antoni Roura ha fet
la ponència sobre el currículum de l’àrea de Religió
i amb el lema “L’alegria
d’educar. Mestres en sortida”, s’ha fet l’enviament
d’aquest professorat als
centres de Mallorca. Enguany és el segon any que
hi han participat diferents
professors de centres privats i concertats.
Els Missioners dels Sagrats Cors han engegat
la campanya “Una gallina, un futur per a tots”
d’aquesta manera podran
fer a Yaoundé (Camerun),
on tenen la casa de formació, una granja per a trescentes gallines. D’aquesta
manera pensen que hi podrà haver alimentació per
a tots.
04. Unes setanta persones s’han reunit, a la
Porciúncula, per preparar el proper Congrés
d’Evangelització.
Mn. Ricardo Mejía ha dit
la Missa Nova a la parròquia de Santa Maria la
Major (Inca)
Una trentena de mallorquins
pertanyents
als
grups d’Adoració Nocturna de Palma, Sóller, Calvià
i sa Pobla han participat
en la Vigília que s’ha fet
a Ferreries (Menorca), on
reposen les despulles del
prevere i màrtir Beat Joan
Huguet i Cardona, en el
primer aniversari de la
seva beatificació.
Mn. Antoni Burguera i
Cabrer ha començat son
ministeri pastoral en la
parròquia ciutadana del
Beat Ramon Llull.
Aquest primer dissabte
d’octubre ha tornat a ser
el dia escollit per les deu
associacions del Rotary
Club de Mallorca per fer la
coneguda “operació quilo”. Molts de voluntaris
de Càritas hi han treballat
perquè la jornada resultàs
més profitosa.
05. Aquest primer diumenge d’octubre s’ha celebrat, a la Seu, la festa de
la Dedicació. La coral de
l’Institut Mallinckrodt de
Dortmund (Alemanya) ha
participat en la celebració
de la missa estacional.
El Sr. Bisbe, al monestir
de Santa Magdalena, ha
presidit la missa en la qual
les germanes Sor Lizelda
Alvarado i Sor Lumei Berdin han fet la Professió
Solemne.
Amb una assemblea general a Binicanella, els
GDEM han començat el
curs.
Amb el concert, que ha
ofert Mn. Bartomeu Veny,
ha començat el XV Festival Internacional d’Orgue
a la Seu.
623
06. La professora Mercè Gambús, a la sala dels
Bisbes del Palau, ha fet la
conferència “Gaudí i la reforma interior de la Seu”.
Abans, el Sr. Miquel Alenyar ha fet una visita guiada a la Seu per conèixer
millor l’abast de la reforma
obrada pel Bisbe Campins
i l’arquitecte català.
Amb un concert a l’orgue
de la parròquia de Binissalem, donat pel professor
Bartomeu Manresa, s’ha
començat la 37a Setmana d’Orgues Històrics de
Mallorca.
07. Mn. Teodor Suau, a la
Sala dels Bisbes del Palau,
ha fet la presentació del llibre Consueta de la Seu,
parlant de la inspiració litúrgica que animà el Bisbe
Campins a dur endavant
la reforma gaudiniana a la
Seu. D’aquesta manera es
poden anar coneixent les
celebracions litúrgiques de
la Santa Església Catedral
Basílica de Mallorca.
Des que les Monges Franciscanes tancaren el convent, l’any 1989, els habi624
tadors de Biniali no han
deixat de celebrar la festa
de Sant Francesc. Ara han
fet una garrida restauració de la capella de l’antic
convent, que avui ha estat
inaugurada amb molt de
goig. El Sr. Rector ha presidit la Missa, en la qual hi
ha participat una munió
de binialers i binialeres
acompanyats de les monges de Santa Eugènia. La
cloenda de la festa ha estat el bon refresc que havien preparat per a tots els
participants.
Amb una missa presidida pel P. Pedro de la Cruz
OCD s’ha començat, en el
monestir de Santa Teresa, de Carmelites Descalces, la novena de la Santa
en el V Centenari del seu
naixement.
Membres de l’Associació de
Veïns de la Porta Pintada i
voluntaris de Ràdio Maria
han organitzat un Rosari
de l’Aurora anant des del
temple dels PP. Caputxins
al Monestir de Santa Teresa de Jesús.
Seguint la 37a Setmana
d’Orgues Històrics de
Mallorca, mestre Bartomeu Manresa ha ofert un
concert en el temple del
Socors (Palma).
08. Al Palau, i sota la presidència del Sr. Bisbe,
l’historiador Pere Fullana ha fet una conferència
parlant de Mn. Antoni M.
Alcover i el grup de preveres que ben estretament
col·laboraren amb el Bisbe Campins, alhora que
ha presentat l’edició de la
conferència que l’any 1893
va fer l’estudiós de l’art
i coronell britànic Lenox
Prendergast, La Catedral
de Palma.
S’han reprès les tertúlies
de la Comunitat Trinitària Missionera a càrrec
de Sor Antònia M. Mora.
En el CEP de Manacor
hi ha hagut la jornada de
formació permanent per al
professorat de Religió de la
zona.
Seguint la 37a Setmana
dels Orgues històrics, Mn.
Bartomeu Veny i la Capella Mallorquina han ofert
un concert a la parròquia
de Sant Nicolau.
09. En els locals de Mitjans
de Comunicació del Bisbat, a la Casa de l’església,
s’ha fet una roda de premsa, presidida pel Sr. Bisbe,
acompanyat de Mn. Antoni Vadell i la germana de la
Puresa Sor Xiskya Valladares, exposant el Congrés
“Església en sortida” que
es farà en el Col·legi Madre
Alberta els dies 15 i 16 de
novembre. Han informat
que ja hi ha inscrites més
de 900 persones.
El Sr. Bisbe ha presidit, a
la sala dels Bisbes del Palau, la conferència que hi
ha fet Mn. Rafel Mas, parlant sobre “El clergat mallorquí durant el pontificat del Bisbe Campins”.
Mn. Bartomeu Veny, seguint la 37a Setmana dels
Orgues Històrics de Mallorca, ha ofert un concert
a la parròquia de Porreres.
10. Les Religioses Escolàpies, que arribaren
a Mallorca l’any 1857
per establir-se a Sóller, i
l’any 1924 passaren també a la barriada ciutada625
na de Santa Catalina, carrer de Joan Crespí, avui
han celebrat els 90 d’anys
d’aquesta arribada a Palma. Per participar en les
festes, s’han fet presents a
Mallorca la Mare Provincial
i la Directora General de la
Fundació Escolàpies. Després de la missa d’acció de
gràcies s’han projectat un
grapat de documents històrics per recordar la feina
feta durant aquests anys
i les passes donades en
aquesta populosa barriada
palmesana.
La Pastoral de la Salut ha
començat el curs pastoral
reunint-se en el Seminari
Nou.
La parròquia de Campanet ha aixoplugat la jornada dels Orgues Històrics,
en la qual mestre Josep
Maria Mas i Bonet ha ofert
un concert.
11. L’Associació Tia Xiroia
de Sencelles ha preparat
la celebració dels vint-icinc anys de la beatificació de Sor Francinaina (01.10.1989). S’hi han
reunit nombrosos antics
626
alumnes de les Germanes
de la Caritat, presidides pel
Consell General de la Congregació. Mn. Ramon Lladó ha presidit la celebració
eucarística, en la qual s’ha
estrenat una nova cançó a
la Beata, amb lletra de Mateu Ordinas i música del
senceller Joan Florit.
Al Seminari Nou, s’hi han
reunit els catequistes per
fer llurs tallers sobre la catequesi de famílies i els liturgistes per participar en
l’escola bàsica de cant.
Mestre Josep Maria Mas i
Bonet ha fet son concert,
englobat en la Setmana
d’Orgues Històrics de Mallorca, en el gran orgue de
la parròquia de Santanyí.
El Sr. Bisbe retorna de
Madrid, on ahir havia arribat.
Déu del Pilar. El Sr. Bisbe
celebra la missa en el Centre Eucarístic i la Guàrdia
Civil honora sa Patrona
amb diferents actes a Ciutat i Part Forana. A Palma
han imposat la condecoració Cruz al mérito de la
Guardia Civil al prevere
Mn. Joan Suñer i Ramos.
La vila de Sant Joan ha
celebrat la XIV Diada P.
Rafel Ginard. En el Casal
de la Gent Gran hi ha hagut una conferència sobre
“La cuina del cançoner” i
la Banda de Música de Felanitx ha ofert un concert.
Mestre Bartomeu Manresa ha fet la cloenda de la
37a Setmana d’Orgues
Històrics de Mallorca, donant un concert a l’orgue
de Santanyí i l’organista
de la Catedral de Westminster, mestre Martin
Beker, a la Seu, ha seguit
el XV Festival Internacional d’Orgue que es fa durant el mes d’octubre en el
nostre temple major.
13. En el temple de
Sant Pere de la Casa de
l’Església s’ha fet la inauguració del curs del CETEM i de l’ISUCIR. El Sr.
Bisbe ha presidit la celebració eucarística i Mn.
Bartomeu Villalonga ha
donat la lliçó inaugural al
Seminari Major: “Extra
Ecclesiam nulla salus a
la llum del Concili Vaticà II”.
14. Vida Creixent ha començat el curs pastoral,
reunint-se a la parròquia
d’Alcúdia.
El Sr. Joan Pascual, secretari d’ARCA, ha dirigit una
visita guiada a la Seu explicant la reforma de 1904
feta pel Bisbe Campins i
15. El Sr. Bisbe ha celebrat
la Santa Missa en el Reial
Monestir de Santa Teresa,
encetant d’aquesta manera les celebracions que hi
haurà arreu, tot recordant
el Cinquè Centenari del
naixement de la Doctora
d’Àvila.
Avui, al Parlament Balear,
i en presència de la seva
Presidenta, la M.H.Sra.
Margalida Duran, l’EAPNBALEARS han firmat un
pacte per treballar millorant les condicions de vida
de les persones en situació
de pobresa i d’exclusió
social.
16. La ciutat d’Inca ha tingut una jornada recordatòria de les dues entitats
627
que conjuntament treballen en el camp de la Caritat: Deixalles i Càritas.
Autoritats civils i clerecia
han volgut agrair als nombrosos grups de voluntaris, la feina que fan en profit dels més necessitats.
L’Adoració Nocturna de
Sóller s’ha fet present a
Fornalutx, per celebrar-hi
l’acte eucarístic que havia
programat.
Els responsables de diferents santuaris de Mallorca s’han reunit a Lluc,
per celebrar-hi una jornada d’estudi i reflexió.
Els qui treballen pastoralment en els col·legis diocesans s’han reunit, en el
Seminari, programant i revisant llurs activitats.
L’escriptor i editor margalidà Sr. Rafel Bordoy ha
fet una recopilació de peces poètiques dedicades
a Santa Catalina Tomàs:
“Ofrena de versos a San·
ta Catalina Tomàs se·
gles XVII-XXI”, edició que
avui ha estat presentada
en la canònica de Santa
Magdalena, aquests dies
que Palma presenta el Ca628
rro de la Beata.
Tot recordant la mort de
Mn. Miquel Costa i Llobera
en la trona del Monestir de
Santa Teresa (16.10.1922),
avui s’hi ha celebrat una
missa, demanant la beatificació del Servent de Déu.
El Sr. Bisbe ha visitat la
ciutat de Manacor.
17. En el Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez s’ha fet
la inauguració del curs
acadèmic. S’hi han fet present el Sr. Bisbe, la Superiora General de la Congregació de la Puresa de
Maria, la Presidenta del
Consell de Mallorca i el
Magnífic Rector de la Universitat Pontifícia de Comillas, Dr. Julio Martínez.
Ha dictat la lliçó inaugural
el doctor Mn. Miquel Gual,
Vicari Episcopal, sobre el
tema “Ante el reto de un
nuevo humanismo”.
Ha començat, a Son Bono,
una tanda d’exercicis espirituals predicada pel P.
Pere Barceló SJ.
La Junge Camerata Cademka St. Llorenç i
England Musica Altona
han fet un concert solidari
a l’església dels PP. Caputxins.
18. Centenars de catequistes s’han reunit, al
Seminari Nou, per celebrar
la jornada d’Inici de Curs
de Catequesi. Mn. Joan
Amich, redactor del catecisme i Secretari General
del SIC i la Sra. Mercedes
Gómez de Triana, de la
CEE han fet la presentació del nou catecisme que
ha preparat la Conferència Episcopal Espanyola
“Testimonis del Senyor”,
catecisme dirigit a joves
i adolescents que ja han
participat en les catequesis de Primera Comunió.
El Sr. Bisbe s’hi ha fet present i ha fet l’enviament
dels catequistes a les respectives comunitats cristianes.
En el Monestir de Santa
Magdalena s’ha celebrat
la festa a Santa Catalina
Tomàs que Ciutat li dedica, tot recordant les grans
festes que hi hagué a Palma l’any 1792, quan arri-
bà la nova de la seva beatificació.
Uns 450 cursillistes han
pujat a Lluc per celebrarhi els 70 anys del primer
Cursillo. No hi ha mancat l’Hora Apostòlica, una
Ultreia i la Missa, que ha
celebrat el Sr. Bisbe. Després hi ha hagut el dinar i
ha seguit la festa.
Horabaixa un bon grup de
famílies unides a la Congregació de les Serventes
de Jesús s’ha reunit, a la
basílica de Sant Francesc,
per participar en la Professió Solemne de Sor Elvira
Vásquez Pérez. El Sr. Bisbe ha presidit la celebració
eucarística.
19. Amb el lema “Reneix
l’alegria” s’ha celebrat la
Jornada del DOMUND.
De totes les trones s’ha
recordat la tasca missionera de l’Església i s’han
recollit donatius perquè
les Obres Missionals Pontifícies puguin anar fent la
seva funció en el món. El
Secretariat de Missions ha
recordat que l’any passat
es recolliren 112.000 €.
629
Aquest cap de setmana
s’ha celebrat la Diada de
Cala Murta, per recordar
el traspàs del Servent de
Déu Miquel Costa i Llobera.
El Sr. Bisbe ha celebrat
la Santa Missa, a la parròquia de Santa Eulàlia,
tot agraint la beatificació del qui va ser Prelat
de l’Opus Dei, Álvaro del
Portillo.
Segueix a la Seu el XVI
Festival
Internacional
d’Orgue. Mestre Emanuele Carlo Vianelli, organista
de la seu de Milà, ha ofert
el concert.
20. El Sr. Miquel Monroig
ha parlat, als agents de
pastoral de l’Arxiprestat
des Pla, reunits a Consolació de Sant Joan, sobre el document del Papa
Francesc Evangelii gaudium i la carta pastoral del
Sr. Bisbe sobre l’Església
en sortida.
El CEP de Palma ha aixoplugat el seminari de formació permanent del professorat de Religió.
El professor Sebastià Ser630
ra ha parlat, al Centre
Cultural Monti-sion, sobre “Canvis socials i culturals en la Història de Mallorca”.
22. El Sr. Bisbe, juntament amb el Bisbe de
Placència, Dr. Amadeo Rodríguez, han presentat al
Papa Francesc el nou catecisme de la CEE Testigos
del Señor.
La professora Maria Barceló ha dirigit la visita
guiada a la Seu, tot explicant el que significà la reforma que hi feren, fa 110
anys, el Bisbe Campins i
El Sr. Guillem Ramis i Moneny, en la parròquia de
Son Roca, ha exposat el
tema Jesús el Natzarè.
23. Ha començat, a Santa
Llucia, sota la direcció de
la Sra. Margalida Munar,
un Curset de Cristiandat
per a dones.
24. S’han inaugurat, al
Centre
de
Congressos
d’Andorra la Vella, les VII
Jornades de Formació
per a Catequistes, en les
quals participa un bon
grup de preveres i catequistes mallorquins.
25.
Dia
28.10.1965
s’aprovava el Decret Perfectae
caritatis
sobre
l’adequada renovació de
la vida religiosa. Aquest
fet es vol celebrar en
l’Església, que ha declarat
l’any 2015 com “l’any de la
Vida Consagrada”, amb el
lema “La vida consagrada a l’Església avui” per
això avui, a l’assemblea
de CONFER Balears, s’hi
ha fet present Mons. José
Rodríguez Carballo, arquebisbe secretari de la
Congregació de Religiosos.
Ha celebrat missa amb el
Sr. Bisbe i religiosos i acte
seguit, en la sala d’actes
del Col·legi de Sant Francesc, el Sr. Arquebisbe ha
fet una conferència als religiosos explicant aquest
any que s’ha inaugurat als
religiosos de les Balears.
“La pau és la força per
destruir la guerra” ha
estat el punt de reflexió
que han fet cinc confes-
sions cristianes pujant al
Santuari de Santa Maria
d’Establiments (es Muntant). S’ha acabat amb una
celebració de la Paraula i
un dinar de germanor.
Els diaques permanents
i un grup de candidats
s’han reunit, a la Rectoria
de Montuïri, per aprofundir en la reflexió sobre llur
identitat. Mn. Emili Ramos
els ha parlat sobre “Espiritualitat Diaconal. Identitat
del Diaca”. La jornada ha
acabat compartint la taula
en un joiós clima de germanor.
Celebració, al Centre Mater Misericordiae, dels
50 anys de sa fundació.
La Superiora General de
les Franciscanes Filles
de la Misericòrdia, Sor
Francisca Alomar, ha fet
una memòria agraïda de
l’esdeveniment, recordant
les primeres passes i les
primeres persones que
fundaren el Centre. La Sra.
Margalida Mateu ha ofert
un poema, com també els
infants de la casa han anat
repartint el punt de llibre
50 anys estimant”.
631
Al capvespre el Sr. Bisbe ha celebrat la santa
Missa en l’avinentesa del
42è Congrés Nacional
d’Ensenyança que ha organitzat el CECE.
26.
Tot
acompanyant
Mons. Carballo, el Sr. Bisbe visita la vila de Petra,
perquè el framenor gallec
pugui conèixer la casa nadiua i el museu del Beat
Juníper Serra.
La barriada de Son Dameto ha celebrat son mercadet solidari. S’han recollit
13.300 € que seran repartits entre els Tallers ocupacionals de Càritas Mallorca, el menjador que les
Religioses
Franciscanes
tenen a Sucre (Bolívia) i la
Càritas Parroquial.
Felanitx ha celebrat el
90è aniversari de la fundació de la Creuada de
l’Amor Diví i la festa de
Sant Gaietà, per aquesta
raó el Sr. Bisbe ha presidit
l’Eucaristia que s’ha celebrat a la capella de Sant
Alfons dels PP. Teatins.
Aquest diumenge ha seguit
el XV Festival Internacio632
nal d’Orgue a la Seu. Avui
ha estat l’organista de la
Catedral de Munic qui ha
ofert el Concert.
27. El CEP d’Inca ha
aixoplugat la jornada de
formació per al professorat en la qual el P. Pere
Ribot TOR ha parlat sobre
“De què parlam quan deim
Intel·ligència Espiritual?
Aclariments i fonaments
antropològics”.
Els patrons del Patronat
Obrer han tingut llur reunió anual amb el Sr. Bisbe,
al Palau Episcopal.
28. Mn. Francesc Ramis i
Darder, sota la presidència
del Sr. Bisbe, ha començat
son ministeri canonical a
la Seu.
Ha començat, a Montision, el Tridu a Sant Alonso Rodríguez.
la Comissió mixta de Patrimoni Esglesia / Consell de Mallorca.
30. Els Bisbes de la Província Eclesiàstica de
València s’han reunit sota
la presidència del nou Arquebisbe, el Cardenal Antonio Cañizares. L’Any de
la Vida Consagrada i la
manca de valors en la nostra societat han estat els
temes que han transcendit
als mitjans de comunicació social.
“Semblances i diferències entre Ramon Llull i
Juníper Serra” és el títol
de la conferència que avui
Mons. Antoni Alzamora ha
donat a la parròquia de
Sant Alonso Rodríguez.
La troballa que en la tardor de l’any 2012, féu el
P. Josep Amengual i Batle
M.SS.CC., a la Biblioteca
de la Real, de dos plecs de
74 i 14 folis que formen el
Summarium i la Informatio
en la Positio super virtutibus de Ramon Llull, redactats a la fi del segle XVIII
i publicats a Roma l’any
1810, ha estat l’ocasió de
poder presentar el llibre
Ramon Llull, Sanctus
Martyr mallorquí. La
reivindicació de Benet
XIV, obra que avui ha estat presentada a la Real,
per l’autor, la Sra. Maribel
Ripoll, coordinadora de la
Càtedra Ramon Llull de la
UIB, i el professor Pere Fullana.
31. A l’església de Montision hi ha hagut una joiosa
celebració de la festa del
Sant Porter del Convent,
Alonso Rodríguez, que s’ha
vist seguida d’una animosa trobada en el claustre
dels PP. Jesuïtes.
La parròquia de Sant Francesc d’Assís (es Pil·larí)
ha
celebrat
una
nit
d’informació per a parelles, trobada que ha acabat amb un sopar i la bulla que sempre acompanya
aquests actes.
Cronista Diocesà
633
634
Butlletí Oficial
del Bisbat
de
Mallorca
Any CLIV / 11
Novembre 2014
635
Sumari
Bisbat de Mallorca
Any CLIV / 10
Novembre 2014
Redacció i
Administració:
Apartat 26.
07080
Palma de Mallorca.
Dipòsit Legal
P.M. 335-1958.
Imprès a
Serveis Gràfics
Eugeni,
C/ Temple, 16
07001
Palma de Mallorca
636
SR. BISBE
-“Sortim a oferir la vida de Jesucrist”. Orientacions i línies d’acció (2014-2016)................... 638
-Constitució de l’XI Consell Presbiteral amb llistat dels qui en són membres.......................... 677
X CONSELL PRESBITERAL
-Acta de la II sessió............................................ 680
VICARI GENERAL
-Carta a tots els preveres sobre els recessos d’
Advent.................................................... 686
CANCELLERIA SECRETARIA GENERAL
-Col·lació de ministeris..................................... 687
-Cessaments................................................... 687
-Nomenaments................................................ 688
Delegació de Litúrgia i Ministeris Laïcals
-Nota explicativa............................................... 690
Delegació de Pastoral Caritativa i Social
-Calendari laboral 2015 per a les Illes Balears..... 691
Sant Pare
-Visita del Santo Padre al Parlamento y al Consejo
de Europa. Discurso del Santo Padre Francisco al Parlamento Europeo. Estrasburgo, Francia. Martes 25 de noviembre de 2014........... 692
-Viaje apostólico del Santo Padre Francisco a
Turquía. Santa Misa. Homilía del Santo Padre. Catedral Católica del Espíritu Santo, Estambul. Sábado 29 de noviembre de 2014... 707
-Viaje apostólico del Santo Padre Francisco a
Turquía. Divina Liturgia. Palabras del Santo
Padre. Iglesia Patriarcal de San Jorge, Estambul. Domingo 30 de noviembre de 2014.... 711
637
Sr. Bisbe
“Sortim a oferir la vida de Jesucrist”
Orientacions i línies d’acció (2014-2016)
A principis d’aquest any 2014 vaig publicar la meva
primera Carta Pastoral Caminam per una Església en
sortida. Era una invitació a tota la Diòcesi a secundar
les iniciatives i els nous impulsos evangelitzadors que
ens oferien el testimoni i la paraula del Papa Francesc.
Certament cada Diòcesi té la seva història en què es
descobreixen els múltiples fruits de vida cristiana que
el Senyor hi ha anat suscitant a través de la resposta
de tants d’homes i dones, pastors, laics i membres de
vida consagrada que al llarg del temps s’han deixat
transformar per la força de l’Evangeli i l’han fet visible
en l’Església i en la societat.
En camí
A l’hora present, en una societat globalitzada i una
Església mundial, la influència del pastor universal
de l’Església adquireix més de cada vegada una força
especial. Més encara quan aquest ens mostra la novetat
d’una forma de portar la seva missió des de la sinceritat,
la sobrietat, la proximitat, la paraula concreta i directa
i el testimoni que proclama la voluntat inajornable de
mostrar la misericòrdia de Déu per tothom. En aquesta
línia, a la Carta Pastoral convidava tothom a llegir i acollir
l’Exhortació Apostòlica del Papa Evangelii Gaudium,
a fi de deixar-nos il·luminar per les seves propostes
marcades per l’alegria de l’Evangeli.
En realitat, és l’encontre amb la persona de Crist,
que és la font de tota alegria i ens assenyala un nou
638
camí de vida: “Arribem a ser plenament humans quan
som més que humans, quan permetem a Déu que ens
dugui més enllà de nosaltres mateixos per a assolir el
nostre ésser més veritable. Allí hi ha la deu de l’acció
evangelitzadora. Perquè, si algú ha acollit aquest amor
que li retorna el sentit de la vida, com pot contenir el
desig de comunicar-lo als altres?” (Evangelii Gaudium,
8). Aquí hi ha la novetat que pot canviar les nostres vides,
marcades per un cert desencís davant la consciència de
les dificultats que tots experimentam per a viure com a
cristians en un món que es disposa a recórrer la seva
història com si Déu no existís, comptant només amb les
pròpies possibilitats. Una manera de pensar que duu a
afirmar que no ens pot obligar res si no ens agrada, ja
que la realització de la persona depèn tan sols del que
ella pugui triar i voler, no de cap realitat que véngui de
fora d’ella mateixa.
Nous impulsos de vida
Els cristians vivim la nostra vida des de la fe en el Déu
que se’ns ha revelat i que en Jesucrist ha il·luminat el
Misteri de l’home, de tal manera que units a Ell podem
enfrontar la vida amb sentit i noves energies. En aquesta
línia són molts els que en parròquies, associacions i
comunitats religioses caminen en la vida en companyia
d’altres cristians a la llum de l’Evangeli. Són molts els
que en grup o personalment han compartit l’estudi de
l’exhortació del Papa i han establert entre ells un diàleg
ric en propostes i que els ha duits a recobrar nous
impulsos per a viure aquesta hora no a la defensiva
sinó des de la consciència d’oferir una cosa gran al
nostre món tan necessitat de noves orientacions que
responguin al desig de renovació i de canvi que es percep
en tantes persones. Dins aquesta dinàmica hem celebrat
el Congrés per a l’Evangelització, en què ha participat
639
una bona representació de tota la família diocesana. Ha
estat la vertadera experiència d’una trobada, un acte
de comunicació i de diàleg, amb l’objectiu d’il·luminar,
orientar i donar pistes per a l’acció evangelitzadora, que
és precisament la tasca fonamental per la qual existeix
l’Església. Una proposta n’ha estat l’eix fonamental:
l’anunci explícit de l’Evangeli. Tots estam d’acord en el
valor fonamental del testimoni de cada cristià, del diàleg
amb els altres, d’acollir en la nostra vida les alegries i
els sofriments de les persones. Però com a cristians som
cridats a oferir una paraula que il·lumina i que en darrer
terme fa referència a una presència que cura les nostres
ferides i les empeny vers un futur marcat per l’alegria i
l’esperança. I aqueixa paraula no és altra que Jesucrist.
En Ell es concentra tot el que Déu vol per a nosaltres:
donar a conèixer l’Evangeli en la dinàmica de la nostra
presència i del nostre compromís amb les persones
és una tasca fonamental que no podem posposar.
Precisament la vida cristiana manifesta tot el seu sentit
i significat quan parlam als altres de Jesucrist, per qui i
en qui nosaltres som i vivim.
El Congrés per a l’Evangelització no acaba en un conjunt
de propostes a realitzar, com un programa perfilat
i complet que es proposa executar. Més aviat ens ha
oferit línies d’acció perquè ens posem en camí, moltes
de les quals ja s’estan realitzant en la Diòcesi, però que
ara es poden percebre d’una manera més clara. Però
totes s’han d’inspirar en una nova actitud que tracta
no solament de ser deixebles de Crist, sinó de ser-ne
missioners. Una fe que ens il·lumina i alegra no es pot
amagar, és cridada a ser compartida.
640
Una nova mirada
En aquest camí, l’important és situar-nos en una nova
perspectiva. Es tracta de ser cristians des d’una nova
mirada a la realitat que ens enrevolta, “convençuts que
existeix ja en les persones, per l’acció de l’Esperit, una
espera, encara que sigui inconscient, per conèixer la
veritat sobre Déu, sobre l’home, sobre el camí que porta
a l’alliberament del pecat i de la mort. L’entusiasme per
anunciar Crist deriva de la convicció per respondre a
aquesta crida” (Redemptoris Missio, 45).
Des d’aquesta nova mirada s’entén la proposta d’una
Església en sortida de si mateixa, que no se centra només en ella mateixa, sinó que pren la iniciativa i s’acosta
a tothom, els acompanya i els ofereix l’Evangeli. Com
afirma el Papa, “la comunitat evangelitzadora es fa amb
obres i gestos en la vida quotidiana dels altres, escurça
distàncies, s’abaixa fins a la humiliació si cal, i assumeix
la vida humana tocant la carn sofrent de Crist en el poble.
Els evangelitzadors tenen així ‘olor d’ovella’ i aquestes
escolten la seva veu” (Evangelii Gaudium, 24). Per això
és necessària una conversió pastoral, és a dir, una nova
forma de valorar la situació de la nostra Església, que
ens dugui a demanar-nos no simplement com ens hem
d’adaptar a la situació que vivim per fer l’Evangeli més
agradable i simpàtic, sinó a deixar-nos tocar pel sofriment dels altres, per oferir-los i mostrar-los la novetat
de l’Evangeli. Com afirma el Papa Francesc, “no vull una
Església preocupada per ser el centre i que acabi clausurada en un embolic d’obsessions i procediments. Si una
cosa ha d’inquietar-nos santament i preocupar la nostra
consciència, és que tants germans nostres visquin sense
la força, la llum i el consol de l’amistat amb Jesucrist,
sense una comunitat de fe que els contingui, sense un
horitzó de sentit i de vida” (Evangelii Gaudium, 49).
641
La conversió pastoral a què ens convida el Papa ens duu a
centrar la nostra vida en Jesucrist, present en l’Església,
present en tot allò que creu, celebra i viu la comunitat
eclesial. Jesucrist sempre és un sí a la vida de l’home,
a les seves alegries i aspiracions més profundes, a la
seva llibertat, la màxima realització de la qual és l’amor.
Tot això exigeix un esforç per assenyalar allò que ens
allunya de Crist i de la seva missió, és a dir, dir no a tot
allò que destrueix la dignitat dels fills de Déu. No a una
economia de l’exclusió i de la injustícia, que en privilegia
només alguns i en descarta molts d’altres, davant la
indiferència de la societat. No a la idolatria dels doblers,
que ho regeix tot en lloc de servir. No a la injustícia que
genera violència. Conrear aquesta dimensió social de
l’evangelització és també fonamental, perquè el Regne
de Déu que s’implanta a la terra amb Jesús es manifesta
en una vida més fraterna i solidària, en una societat més
justa i lliure, en una nova aproximació a tots aquells
que es troben marcats pel dolor i la dificultat.
Llegir l’Exhortació del Papa constitueix una font d’energies
i llums, d’iniciatives. També una presa de consciència
de la distància que existeix entre el que hauríem de fer
i el que feim i, per tant, una crida a la humilitat de la
nostra vida, a no assenyalar amb el dit sense més ni pus
els altres, sinó a disposar-nos a acompanyar tothom,
i a entrar també a secundar el diàleg de Déu amb el
seu poble, que no vol que ningú es perdi. Per això és
necessària una Església “pobra i per als pobres”: “Som
cridats a descobrir Crist en ells, a prestar-los la nostra
veu en les seves causes, però també a ser els seus amics,
a escoltar-los, a interpretar-los i a recollir la misteriosa
saviesa que Déu vol comunicar-nos a través d’ells” (EG
198). En aquest sentit, adquireixen tot el seu significat
i abast les múltiples formes d’ajuda i solidaritat que es
642
donen a la nostra Diòcesi. I de forma particular Càritas,
que no és una ONG, sinó l’Església mateixa que es fa
samaritana, es disposa a ajudar i es deixa interpel·lar
per aquells que es troben ferits a la vorera del camí, en
les seves múltiples manifestacions.
Entrar en aquesta dinàmica d’una Església en sortida
d’ella mateixa, evangelitzadora, porta a desenvolupar
distintes línies d’acció. Ja a la primera Carta Pastoral
n’assenyalava algunes, que ara tornaré a proposar,
però des d’aquesta perspectiva ampla i aquesta nova
mentalitat evangelitzadora que esper que a través del
camí recorregut hagi madurat una miqueta més en
cadascun de nosaltres. En aquesta hora el més important
és desenvolupar alguns elements concrets de la nostra
missió pastoral. És el que oferesc tot seguit, conscient
que són moltes les iniciatives que tant les parròquies
com les delegacions i els moviments desenvolupen en
la seva tasca evangelitzadora. Tots hem de demanarnos què hem de fer per dur les persones a l’encontre
amb Jesucrist present en l’Església. Aquestes línies que
ara presentam no esgoten, ni de molt, aquesta tasca.
Simplement són línies d’acció per a provocar un treball
comú en tota la nostra Diòcesi.
643
Línies diocesanes d’acció (2014-2016)
1. Créixer en una nova sensibilitat cristiana.
En el desenvolupament de la nostra vida social
descobrim que en cada moment es manifesta
qualque cosa que la caracteritza. En aquests
moments de crisi econòmica i social es manifesta el
desig d’una renovació enfront de formes corruptes
de comportament, enfront d’una societat el centre
de la qual ha estat el “Vedell d’Or”, enfront de
l’oblit dels qui tenen menys oportunitats o han
restat exclosos dels béns de la nostra societat. En
aquesta hora es valora de bell nou l’exemplaritat
com a manifestació d’una honestedat, però també
la necessitat de fonament per a assolir-la, és a
dir, d’una renovació moral. També és percep una
crítica social que arriba d’una forma particular a
les institucions i als qui tenen responsabilitats de
govern, ja sigui en realitats públiques o privades.
Crítica que abasta també la mateixa Església i els
qui hi tenim una responsabilitat de govern, cosa
que va unida a un esperit de desfeta davant els
reptes del moment present. Es comprèn que el Papa
i els qui tenim una responsabilitat d’acompanyar
i guiar la comunitat cristiana dediquem gran part
dels nostres esforços a despertar la confiança en
la força de l’Evangeli, a recordar a tothom que és
el Senyor qui duu l’Església i per tant a confiar en
la seva gràcia i a decidir-nos a secundar-ne les
inspiracions. Un poc en la línia del que el Papa
Francesc digué als cardenals en la missa que
celebrà després de la seva elecció: “Si no confessam
Jesucrist les coses no aniran bé. Arribarem a ser
una ONG assistencial, però no l’Església, l’Esposa
de Crist, el Senyor.”
644
El moment actual és un temps de crisi, però, vist des de
la confiança de saber-nos en mans de Déu, és un temps
de noves oportunitats per a entrar més endins en el camí
de seguiment de Jesucrist, i mostrar que Ell ens ofereix
un nou estil de vida que pot omplir el nostre cor i donarnos orientacions noves per enfrontar la tan desitjada
renovació de les persones i de la societat. En aquests
moments de crisi no n’hi ha prou amb la indignació.
Precisament la crisi pot obrir el nostre cor a Crist, que
sempre ve a trobar-nos, i amb Ell a un nou estil de vida
que es va construint ja aquí, i que Ell mateix durà a
plenitud: el seu Regne. L’Església és signe i instrument
d’aquest Regne, i per tant és en aquella on som cridats a
experimentar en primer lloc el que significa la fraternitat,
el fet de compartir, el servei, la solidaritat, la confiança...
També la superació dels nostres conflictes a través de
la misericòrdia i el perdó, sense els quals és impossible
construir cap futur.
Així hauríem de posar tot l’esment a fer créixer una
nova sensibilitat de vida cristiana que ens dugui a viure
i a anunciar la fe en Déu, conscients que ho feim en
un ambient difícil, però que també té l’enyorança de la
novetat que només Déu pot donar-nos. Serem cristians
contracorrent, hi hem de descobrir el que Déu vol de
nosaltres, “ser capaços d’anunciar la presència i la
gràcia de Déu a un món que creu poder prescindir-ne,
o que no es veu amb forces de prendre seriosament les
seves promeses” (Testigos del Dios Vivo, 26). En aquesta
línia se situen algunes de les propostes que us present
a continuació:
645
a) Atendre la formació permanent de preveres i
diaques. Realitzar en el Seminari Diocesà cinc
trobades de formació en què s’abordi un tema
de gran actualitat com és el del matrimoni i la
família. Els temes es presentaran amb una
anàlisi de la situació, una proposta de la fe al seu
respecte i unes línies d’acció. Es desenvoluparan
de la darrera setmana de gener fins a la darrera
de març, cada quinze dies, i aniran a càrrec de
l’Institut de la Família de la Pontifícia Universitat
de Comillas.
b) Impulsar noves iniciatives per al servei litúrgic
de les comunitats. L’Eucaristia com a centre de
la celebració dominical. L’Eucaristia i les famílies.
L’Eucaristia i l’espiritualitat personal de cada
prevere. L’Eucaristia i la caritat. La propera edició
tercera del Missal Romà serà un moment crucial per
enfrontar les distintes dimensions de la celebració
de la fe, especialment de l’Eucaristia amb tot el que
significa en els seus ministeris i iniciatives per a
una participació viva de la comunitat, tant pel que
fa a la dimensió de l’educació de la fe com a l’acció
caritativa i social. Una urgència fonamental i una
possibilitat a l’abast de tothom és demanar-nos
sobre el nombre de misses, els seus horaris i la
forma de celebrar-les. En tota parròquia s’hauria
de garantir almenys una celebració eucarística
en la qual el cant i la participació dels distints
ministeris siguin reflex de l’alegria de la comunitat
eclesial.
c) Iniciar un nou camí de proposta del primer
anunci de la fe. Es tracta d’unir forces per
promoure un grup d’agents de pastoral al servici
646
del primer anunci de la fe. Es tracta d’oferir
una formació pràctica que habiliti alguns laics,
consagrats i ministres per promoure, on els
requeresquin, una nova proposta de primer
anunci de la fe.
d) Seguir de prop les iniciatives que es realitzaran en
el pla ecumènic, amb motiu del quint centenari
de la reforma luterana.
2. Escoltar de bell nou l’Evangeli
Com afirma d’una forma directa i senzilla el Papa
Francesc, l’experiència cristiana neix de l’encontre
amb Jesucrist. I a Ell el trobam en escoltar l’Evangeli
que l’Església proclama. Ens diu: “Hi ha una forma
concreta d’escoltar el que el Senyor ens vol dir en la
seva Paraula, i deixar-nos transformar per l’Esperit. És
el que anomenem lectio divina. Consisteix en la lectura
de la Paraula de Déu en un moment de pregària per a
permetre-li que ens il·lumini i ens renovi” (EG 152).
La lectio divina és un camí que l’Església ens proposa
per a afavorir el nostre creixement interior, per a superar
una forma de viure la fe que pot quedar-se en les
tradicions i els costums i que no és capaç de percebre
la novetat de l’Evangeli. Moltes parròquies de la nostra
Diòcesi ja tenen experiència d’aquesta realitat. Ara es
tracta de convocar nous grups perquè puguin participar
d’aquesta Escola de la Paraula que és la lectio divina. El
més important és la vida de les comunitats. Per això és
necessari convidar-les a escoltar de bell nou l’Evangeli. I
aquí la lectio divina és una resposta concreta. En aquest
sentit proposam:
647
a) Grups parroquials de Lectio Divina. Es tracta
de llegir plegats l’Evangeli de Sant Marc, que és
el propi de l’any litúrgic que començarà el vinent
temps d’Advent. En aquest respecte s’oferiran
petits instruments per dur endavant de forma
concreta aquesta iniciativa, que és de gran valor
per a despertar-nos a la fe en Crist i portar-nos
pel camí propi d’un cristià: viure com Ell, decidir
com Ell, estimar com Ell.
b) Setmana Bíblica a les parròquies. En altres
temps, existia la tradició que, durant la Quaresma,
es realitzaven les anomenades “missions” a les
parròquies. Seguint aquesta línia, proposam
una Setmana Bíblica centrada en una Lectio
Divina de tipus comunitari centrada en el primer
anunci de la fe i en la conversió. Tot això en un
ambient d’oració que ajudi a viure la celebració
del sagrament de la Penitència com a signe i
realització de conversió i perdó.
3. L’Evangeli de la família
La família és un tema central en la vida de l’Església.
El Papa Francesc ha convocat dos Sínodes de Bisbes
per tractar aquests temes. Ell mateix ens ha recordat
que estam en un temps en què hem de madurar les
reflexions compartides en el desenvolupament del
primer Sínode: “Ara tenim encara un any per davant
per madurar, amb vertader discerniment espiritual, les
idees proposades i trobar solucions concretes a tantes
dificultats i innombrables desafiaments que les famílies
han d’enfrontar; per donar respostes als nombrosos
desànims que enrevolten i ofeguen les famílies” (Discurs
de Cloenda de la III Assemblea General Extraordinària
del Sínode, 18 d’octubre de 2014).
648
No hi ha ningú que negui que la família és l’esperança de
la societat i de l’Església, però també som tots conscients
de les transformacions i dificultats per les quals passa.
En aquest context es pot percebre altra volta la novetat
que la fe cristiana ofereix respecte del matrimoni i la
família, ja que aquesta es fonamenta en l’aliança d’amor
d’un home i una dona, aliança que es recolza en l’amor
mateix de Crist. Quants de nuvis que es volen casar
per l’Església valoren el fet que el seu matrimoni es
fonamenta en l’amor de Crist per la seva Església, i per
tant és cridat a un amor més fort que la mort? En un
altre orde de coses, també és necessari impulsar una
acció pastoral que dugui la família a redescobrir la pròpia
identitat. És a dir, que descobresqui el seu protagonisme,
la seva responsabilitat, que exerceix de fet, encara que
socialment sovint no és reconeguda. Família, sigues
tu mateixa. Proposta d’un gran abast eclesial i social i
que cal que porti també a exigir polítiques que ajudin
realment les famílies en el desenvolupament de la seva
missió. També caldrà cercar camins per acompanyar les
famílies en la gran missió educativa i de transmissió de
la fe que els és pròpia. Per tot això és important valorar el
matrimoni i la família com a comunitat de vida i d’amor,
com a àmbit d’educació i de transmissió de la fe, com
a escola d’ajuda mútua i de solidaritat. A la llum de tot
plegat, sorgeixen algunes línies d’acció que assenyalam
seguidament:
a) Promoure experiències comunitàries de famílies
per enfrontar els problemes que els són propis:
escoles de pares, cursos, xerrades… En aquesta
línia cada parròquia s’ha de demanar quins camins
ha de recórrer per respondre a aquesta demanda.
La Delegació de Família i Vida pot oferir distintes
iniciatives, entre les quals cal subratllar aquelles
649
b)
c)
d)
e)
650
que conduesquin a la creació d’un moviment
familiar cristià propi de la nostra Diòcesi.
Continuar el treball de la catequesi d’infants amb la
família, és a dir, de la catequesi intergeneracional,
en què interactuen pares, fills i padrins. La nostra
Diòcesi ja en té experiències concretes, es tracta
de consolidar-les i estendre-les a d’altres. La
Delegació de Catequesi està disponible per oferir
les ajudes que se’n requeresquin.
Promoure l’Eucaristia dominical amb famílies com
a moment de trobada amb el Senyor i manifestació
de la fe que a tots ens uneix. Dins el procés de
formació de nins i adolescents, aquesta iniciativa
és fonamental per a crear un ambient on ells
puguin percebre millor que ser cristià és participar
en la vida de la comunitat eclesial. D’altra banda,
aquestes celebracions també podrien perllongarse amb trobades dominicals on es compartís la
taula i es creàs tot un ambient festiu, almenys
una vegada al mes.
Estudiar els camins concrets que hem de seguir
per a la preparació al matrimoni. Són moltes
les iniciatives que es duen a terme, però serà
necessari demanar-nos què hem de fer perquè
es mostri d’una forma significativa el valor del
sagrament del Matrimoni amb tot el que això
suposa de realització envers l’amor i la vida. La
Delegació de Família i Vida promourà trobades
entre els qui realitzen la preparació al matrimoni
a fi de trobar camins que ajudin a respondre a
aquesta nova exigència.
Difondre les iniciatives de la Delegació de Família
i Vida per ajudar els matrimonis en dificultat, a
fi que puguin trobar respostes que els ajudin a
viure segons la forma de vida del matrimoni.
4. La dimensió social de l’evangelització
El Papa Francesc, a l’Exhortació Evangelii Gaudium,
dedica un ample capítol a la dimensió social de l’Evangeli.
Afirma que “el kerigma (l’anunci de la fe) té un contingut
ineludiblement social: en el cor mateix de l’Evangeli hi
ha la vida comunitària i el compromís amb els altres.
El contingut del primer anunci té una immediata
repercussió moral que té com a centre la caritat” (EG
177). Un cristià no pot ser indiferent a les situacions
de crisi que vivim, o a la idolatria dels diners que es
percep en tants de comportaments. O a la necessitat
de respondre a les noves realitats que susciten la
immigració o el turisme, per exemple. És necessari tenir
una visió de les realitats socials i econòmiques d’acord
amb el bé de tota la persona i de totes les persones. Al
mateix temps també és necessari trobar nous camins
que ens duguin a participar en la vida social i política,
ja que no n’hi ha prou amb la denúncia, sinó que és
necessari construir quelcom de nou entre tots.
Una acció d’aquesta dimensió social de l’Evangeli la
constitueix el diàleg social, que contribueix a la pau,
un diàleg que duu que la comunitat cristiana entri en
contacte amb totes les realitats que ens enrevolten, com
el món de la ciència i de la tècnica, la realitat de tants
de germans d’altres confessions cristianes o d’altres
religions. No oblidem que molts dels conflictes que
marquen el nostre món tenen una dimensió religiosa, ja
sigui per la presència d’una visió religiosa com a tal, ja
per una opció per l’ateisme, davant la qual estam cridats
a oferir una resposta: el diàleg com a camí d’acollida de
l’altre i de manifestació del que som.
651
A la llum de tot això, es proposen les línies següents:
a) Promoure una formació dels voluntaris de
Càritas que els permeti valorar no solament les
necessitats que tenen els altres, sinó les causes
que les provoquen i els camins de resposta que
caldria recórrer.
b) Impulsar iniciatives que incidesquin en l’opinió
pública sobre temes socials, polítics i econòmics
que afecten la vida de les persones, i caminar així
cap a un Consell Diocesà de Solidaritat i Caritat,
que sigui àmbit d’intercanvi i d’anàlisi de la
situació a la llum de l’Evangeli de l’amor.
c) Donar suport a aquelles iniciatives que ajudin
a constituir un Fòrum de diàleg entre Cultura i
Evangeli. Desenvolupar iniciatives com el Ciberatri
dels Gentils, setmanes de Cinema Espiritual,
conferències, diàleg interreligiós…
5. Els laics, promesa de l’Església
Es tendeix a identificar l’Església amb els sacerdots i
religiosos, o amb les seves distintes institucions. Però
l’Església és el Poble de Déu, poble de batiats, la gran
majoria dels quals són laics, i els pastors, consagrats
per l’Esperit, tenen com a missió promoure’n més
intensament la vida cristiana. L’Evangeli, en realitat, no
resta arrelat en un poble sense la presència activa dels
laics. Aquesta és una qüestió que el Concili Vaticà II
abordà d’una forma decidida i que ha donat múltiples
fruits en la nostra vida diocesana. Avui és necessari
continuar aquest treball, en la promoció dels laics
que agrupi, de forma intergeneracional, adults, joves
i infants. Per tot això he considerat oportú crear una
nova Delegació Diocesana per als Laics que en promogui
652
i sostengui la vida i l’apostolat. Aquesta oferirà distintes
iniciatives per impulsar un laïcat responsable de la seva
fe, però que la viu d’una forma associada i participa en
la missió evangelitzadora de tota l’Església. En aquest
sentit, i comptant amb el suport de la nova Delegació
Diocesana del Laïcat, propòs algunes línies d’acció:
a) Iniciar un moviment diocesà amb arrelament
parroquial que agrupi els laics adults, joves i
nins. La primera passa serà treballar amb els
infants que després de la Primera Comunió
continuen la formació cristiana a través dels
grups de temps lliure i de les propostes pastorals
dels col·legis catòlics. En aquesta línia, el nou
Catecisme Testimonis de la Fe és una oportunitat
per a la formació i el creixement en la fe d’infants
i adolescents. En aquesta línia també cal situar
la celebració del sagrament de la Confirmació,
com una oportunitat per a completar la iniciació
cristiana de nins i adolescents.
b) També serà necessari enfortir els moviments i
comunitats ja presents a la nostra Diòcesi, obrintlos a aquesta nova proposta d’un moviment
diocesà que agrupi adults, joves i nins.
c) Impulsar una pastoral educativa que, dins les
possibilitats que ofereix el marc escolar, susciti
i eduqui la vida cristiana de tota la comunitat
educativa.
6. Un any dedicat a la Vida Consagrada
El Papa Francesc convoca tota l’Església a un any (20142015) dedicat a la Vida Consagrada. És una oportunitat
per a la nostra Diòcesi, tan rica en carismes de vida
consagrada, de conèixer més a fons el significat i abast
653
d’aquesta forma de vida, de valorar-la i donar-li suport.
Precisament també en aquest any celebrarem el quint
centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús, tota
una invitació a descobrir que l’Evangeli no és un llibre,
sinó una forma de viure seguint Jesús, que és l’Evangeli
fet carn. Quan l’Església es posa en camí, quan es
demana què ha de fer per anunciar l’Evangeli, és primer
de tot lloar Déu i demanar-ne l’ajuda. L’Església segueix
el camí dels apòstols, que anuncien Jesucrist i confien en
la força de l’Esperit Sant que els il·lumina i els impulsa.
D’aquí el valor fonamental de l’oració, de la celebració
de la fe: aquest és el punt permanent de l’Església. No
oblidem l’afirmació radical del Concili Vaticà II, quan
proclama que la celebració de la fe és font i culminació
de tota l’acció evangelitzadora de l’Església. El testimoni
i l’ensenyança de Santa Teresa són de gran valor per a
aquests temps tan difícils que vivim. Per això cal:
a) Participar en les iniciatives que ens proposi
la CONFER per celebrar aquest Any de la Vida
Consagrada.
b) Seguir de prop les propostes que ens oferesqui
la celebració de l’Any de Santa Teresa, sobretot
a través del desenvolupament d’una pastoral de
l’oració més intensa.
Aquestes orientacions i les línies d’acció que proposam
marquen l’horitzó dels propers anys. Es tracta no solament
d’un programa estricte que assenyala unes accions
determinades a realitzar, sinó sobretot d’una invitació
a renovar l’acció pastoral en què cada comunitat, amb
el seu pastor i els laics que l’acompanyen en la missió,
tenen una responsabilitat i una iniciativa particular.
Certament tot això no es pot culminar en un curs, sinó
que ha d’ajudar-nos a redescobrir i enfortir una nova
654
mentalitat, una conversió pastoral que ens faci sortir
de l’actitud de pessimisme o de marginació, i ens dugui
a proposar amb respecte i alegria la fe en Jesucrist.
Aquesta no es transmet per imposició, sinó per atracció.
Aquí hi ha el centre de tot. I això serà impossible si no
ens determinam a viure més intensament i plenament
el que som: cristians, aquells que creuen en Jesús
i el segueixen. Aquestes línies d’acció són punts de
referència per a tota la Diòcesi, especialment per a les
parròquies i les delegacions diocesanes. A la seva llum
trobaran el camí concret per a fer-lo realitat en cada
lloc. No tinguem por d’intentar-ho, siguem realistes,
però, alhora, audaços, superant l’actitud de la queixa
i imposant-nos allò que és fonamental i possible. I en
això, insistesc, la celebració de l’Eucaristia dominical i
dels altres sagraments, de forma especial el sagrament
de la Penitència, constitueix un punt fonamental,
perquè a fi que donin fruit serà necessari revifar la
nostra predicació dominical i impulsar la catequesi de
família i de tots els moments de la vida. Estar oberts a
les necessitats dels altres a través de la pastoral de la
caritat i dels malalts, ser acollidors amb els qui demanin
qualque cosa de nosaltres.
En això no podem oblidar que n’hi ha que toquen per
primera vegada a la nostra porta, que demanen ser
batiats. No oblidem que la nostra Diòcesi té un Servei
del Catecumenat que els ofereix el camí adient. No
caiguem en la temptació de les respostes ràpides, no
inventem el que no ens correspon: servim l’Evangeli tal
com l’Església ens proposa. I recordem que proposar
de bell nou l’Evangeli als no creients o als allunyats
constitueix una tasca fonamental des de la qual sostenim
tot el conjunt de la nostra acció pastoral. Visquem el
nostre esforç quotidià, tantes vegades amagat però real
655
i que cal apreciar en els qui estau al capdavant de les
parròquies, comptant amb el testimoni concret dels
sants i, especialment, amb la intercessió de Nostra
Mare, Maria. Com afirma el Papa, “hi ha un estil marià
en l’activitat evangelitzadora de l’Església. Perquè cada
vegada que mirem Maria tornem a creure en l’aspecte
revolucionari de la tendresa i de l’afecte. En ella veiem
que la humilitat i la tendresa no són virtuts dels febles
sinó dels forts, que no necessiten maltractar els altres
per a sentir-se importants. Mirant-la descobrim que la
mateixa que lloava Déu perquè ‘derroca els poderosos
del soli’ i ‘els rics se’n tornen sense res’ (Lc 1,52-53) és la
qui posa calidesa de llar en la nostra recerca de justícia”
Bisbe de Mallorca
27 de novembre de 2014
Festa del Beat Ramon Llull
656
“Salimos a ofrecer la vida de Jesucristo”
Orientaciones y líneas de acción (2014-2016)
A principios de este año 2014 fue publicada mi primera
Carta Pastoral Caminar por una Iglesia en salida. Era
una invitación a toda la Diócesis para secundar las
iniciativas, los nuevos impulsos evangelizadores que nos
ofrecían el testimonio y la palabra del Papa Francisco.
Ciertamente cada Diócesis tiene su historia en la que
se muestran los múltiples frutos de vida cristiana
que el Señor ha ido suscitando en ella, a través de la
respuesta de tantos hombres y mujeres, pastores, laicos
y miembros de vida consagrada que a lo largo del tiempo
se han dejado transformar por la fuerza del Evangelio y
lo han hecho visible en la Iglesia y en la sociedad.
En camino
En la hora presente, en una sociedad globalizada y una
Iglesia mundial, la influencia del pastor universal de
la Iglesia adquiere cada vez más una fuerza especial.
Más cuando este nos muestra la novedad de la forma
de llevar adelante su misión desde la sinceridad, la
sobriedad, la cercanía, la palabra concreta y directa y
el testimonio que proclama la voluntad inaplazable de
mostrar la misericordia de Dios para con todos. En
esta línea, en mi Carta Pastoral invitaba a todos a leer
y acoger la Exhortación Apostólica del Papa Evangelii
Gaudium, a fin de dejarnos iluminar por sus propuestas
marcadas por la alegría del Evangelio.
En realidad, es el encuentro con la persona de Cristo,
quien es la fuente de toda alegría y nos señala un
nuevo camino de vida: “Llegamos a ser plenamente
humanos cuando somos más que humanos, cuando le
permitimos a Dios que nos lleve más allá de nosotros
657
mismos, para alcanzar nuestro ser más verdadero. Allí
está el manantial de la acción evangelizadora. Porque si
alguien ha acogido ese amor que le devuelve el sentido de
la vida, ¿cómo puede contener el deseo de comunicarlo
a otros?” (Evangelii Gaudium, 8). Aquí está la novedad
que puede cambiar nuestras vidas, marcadas por una
cierta desilusión ante la conciencia de las dificultades
que todos experimentamos para vivir como cristianos en
un mundo que se dispone a recorrer su historia como
si Dios no existiera, contando solo con nuestras propias
posibilidades. Un modo de pensar que lleva a afirmar
que nada puede obligarnos si no nos gusta, pues la
realización de la persona depende solo de lo que ella
pueda elegir y querer, no de ninguna realidad que venga
de fuera de sí misma.
Nuevos impulsos de vida
Los cristianos vivimos nuestra vida desde la fe en el
Dios que se nos ha revelado y que en Jesucristo ha
iluminado el Misterio del hombre, de tal forma que
unidos a Él podemos afrontar la vida con sentido y
nuevas energías. En esta línea son muchos los que
en parroquias, asociaciones y comunidades religiosas
caminan en su vida en compañía de otros cristianos
a la luz del Evangelio. Son muchos los que en grupo
o personalmente han compartido el estudio de la
exhortación del Papa y han establecido entre ellos
un diálogo rico en propuestas y que les ha llevado a
recobrar nuevos impulsos para vivir la fe en esta hora
no a la defensiva sino desde la conciencia de ofrecer algo
grande para nuestro mundo tan necesitado de nuevas
orientaciones que respondan al deseo de renovación y
de cambio que se percibe en tantas personas. Dentro
de esta dinámica hemos celebrado el Congreso para
la Evangelización, en el que ha participado una buena
658
representación de toda la familia diocesana. Ha sido
la verdadera experiencia de un encuentro, un acto de
comunicación y de diálogo, con el objetivo de iluminar,
orientar y dar pistas para la acción evangelizadora, que
es precisamente la tarea fundamental por la que existe
la Iglesia. Una propuesta ha sido el eje fundamental:
el anuncio explícito del Evangelio. Todos estamos de
acuerdo en el valor fundamental del testimonio de
cada cristiano, del diálogo con los demás, de acoger en
nuestra vida las alegrías y sufrimientos de las personas.
Pero como cristianos estamos llamados a ofrecer una
palabra que ilumina y que en último término hace
referencia a una presencia que cura nuestras heridas y
las impulsa hacia un futuro marcado por la alegría y la
esperanza. Y esa palabra no es otra que Jesucristo. En
Él se concentra todo lo que Dios quiere para nosotros:
dar a conocer el Evangelio en la dinámica de nuestra
presencia y compromiso con las personas es una tarea
fundamental que no podemos posponer. Precisamente
la vida cristiana manifiesta todo su sentido y significado
cuando hablamos a los demás de Jesucristo, por quien
y en quien nosotros somos y vivimos.
El Congreso para la Evangelización no finaliza en un
conjunto de propuestas a realizar, como un programa
perfilado y completo que se propone ejecutar. Más bien
nos ha ofrecido líneas de acción para que nos pongamos
en camino, muchas de las cuales ya están realizándose
en la Diócesis, pero que ahora se pueden percibir de una
manera más clara. Pero todas deben inspirarse en una
nueva actitud que trata no solamente de ser discípulos
de Cristo, sino de ser sus misioneros. Una fe que nos
ilumina y alegra no se puede esconder, está llamada a
ser compartida.
659
Una nueva mirada
En este camino, lo importante es situarnos en una nueva
perspectiva. Se trata de ser cristianos desde una nueva
mirada a la realidad que nos envuelve, “convencidos de
que existe ya en las personas, por la acción del Espíritu, una espera, aunque sea inconsciente, por conocer
la verdad sobre Dios, sobre el hombre, sobre el camino
que lleva a la liberación del pecado y de la muerte. El
entusiasmo por anunciar a Cristo deriva de la convicción
por responder a esta llamada” (Redemptoris Missio, 45).
Desde esta nueva mirada se entiende la propuesta de
una Iglesia en salida de sí misma, que no se centra solo
en ella, sino que toma la iniciativa y se acerca a todos,
los acompaña y les ofrece el Evangelio. Como afirma el
Papa, “la comunidad evangelizadora se mete con obras
y gestos en la vida de los demás, achica distancias, se
abaja hasta la humillación si es necesario, y asume la
vida humana tocando la carne sufriente de Cristo en el
pueblo. Los evangelizadores tienen así ‘olor a oveja’ y estas
escuchan su voz” (Evangelii Gaudium, 24). Para esto es
necesaria una conversión pastoral, es decir, una nueva
forma de valorar la situación de nuestra Iglesia, que nos
lleve a preguntarnos no simplemente cómo adaptarnos
a la situación que vivimos para hacer el Evangelio más
agradable y simpático, sino a dejarnos tocar por el sufrimiento de los demás, para ofrecerles y mostrarles la
novedad del Evangelio. Como afirma el Papa Francisco,
“no quiero una Iglesia preocupada por ser el centro, y
que termine obsesionada en una maraña de obsesiones
y procedimientos. Si algo debe inquietarnos santamente
y preocupar nuestra conciencia, es que tantos hermanos
nuestros vivan sin la fuerza, la luz y el consuelo de la
amistad con Jesucristo, sin una comunidad de fe que los
660
contenga, sin un horizonte de sentido y de vida” (Evangelii
Gaudium, 49).
La conversión pastoral a la que nos invita el Papa nos
lleva a centrar nuestra vida en Jesucristo, presente
en la Iglesia, presente en cuanto cree, celebra y vive
la comunidad eclesial. Jesucristo siempre es un sí a
la vida del hombre, a sus alegrías y aspiraciones más
profundas, a su libertad, cuya máxima realización es el
amor. Todo ello exige un esfuerzo para señalar aquello
que nos aleja de Cristo y de su misión, es decir, decir no
a todo lo que destruye la dignidad de los hijos de Dios:
No a una economía de la exclusión y de la injusticia, que
privilegia solo a algunos y que descarta a muchos otros,
ante la indiferencia de la sociedad. No a la idolatría del
dinero, que lo rige todo en vez de servir. No a la injusticia
que genera violencia. Cultivar esta dimensión social de
la evangelización es también fundamental, porque el
Reino de Dios que se implanta en la tierra con Jesús se
manifiesta en una vida más fraterna y solidaria, en una
sociedad más justa y libre, en una nueva aproximación
a todos aquellos que están marcados por el dolor y la
dificultad.
Leer la Exhortación del Papa constituye una fuente
de energías y luces, de iniciativas. También una toma
de conciencia en la distancia que existe entre lo que
deberíamos hacer y lo que hacemos, y por tanto una
llamada a la humildad de nuestro vivir, a no señalar
con el dedo sin más a los demás, sino a disponernos a
acompañar a todos, y a entrar también a secundar el
diálogo de Dios con su pueblo, que no quiere que nadie
se pierda. Para eso es necesaria una Iglesia “pobre y
para los pobres”: “Estamos llamados a descubrir a
661
Cristo en ellos, a prestarles nuestra voz en sus causas,
pero también a ser sus amigos y escucharlos, a
interpretarlos y a recoger la misteriosa sabiduría que
Dios quiere comunicarnos a través de ellos” (EG 198).
En este sentido, adquieren todo su significado y alcance
las múltiples formas de ayuda y solidaridad que se dan
en nuestra Diócesis. Y de forma particular Cáritas,
que no es una ONG, sino la Iglesia misma que se hace
samaritana, se dispone a ayudar y se deja interpelar por
aquellos que están heridos en el borde del camino, en
sus múltiples manifestaciones.
Entrar en esta dinámica de una Iglesia en salida de
sí misma, evangelizadora, lleva a desarrollar distintas
líneas de acción. Ya en mi primera Carta Pastoral
señalaba algunas de ellas, que ahora volveré a proponer,
pero desde esta perspectiva amplia y esta nueva
mentalidad evangelizadora que espero que a través del
camino recorrido haya madurado un poquito más en
cada uno de nosotros. En esta hora lo más importante
es desarrollar algunos elementos concretos de nuestra
misión pastoral. Es lo que ofrezco a continuación,
consciente de que son muchas las iniciativas que tanto
las parroquias como las delegaciones y movimientos
desarrollan en su tarea evangelizadora. Todos debemos
preguntarnos qué tenemos que hacer para llevar a las
personas al encuentro con Jesucristo presente en la
Iglesia. Estas líneas que ahora presentamos no agotan,
ni mucho menos, esta tarea. Simplemente son líneas de
acción para provocar un trabajo común en toda nuestra
Diócesis.
662
Líneas diocesanas de acción (2014-2016)
1. Crecer en una nueva sensibilidad cristiana. En
el desarrollo de nuestra vida social descubrimos que
en cada momento se pone de manifiesto algo que la
caracteriza. En estos momentos de crisis económica y
social se pone de manifiesto el deseo de una renovación
frente a formas corruptas de comportamiento, frente a
una sociedad cuyo centro ha sido el “Becerro de Oro”,
frente al olvido de quienes tienen menos oportunidades
o han quedado excluidos de los bienes de nuestra
sociedad. En esta hora se valora de nuevo la ejemplaridad
como manifestación de una honestidad, pero también la
necesidad de fundamento para conseguirla, es decir, de
una renovación moral. También se percibe una crítica
social que alcanza de forma particular a las instituciones
y a quienes tienen responsabilidades de gobierno,
ya sea en realidades públicas o privadas. Crítica que
alcanza también a la misma Iglesia y a quienes tenemos
una responsabilidad de gobierno, a lo que va unido
un espíritu de derrota ante los desafíos del momento
presente. Se comprende que el Papa y los que tenemos
una responsabilidad de acompañar y guiar la comunidad
cristiana dediquemos gran parte de nuestros esfuerzos
a despertar la confianza en la fuerza del Evangelio, a
recordar a todos que es el Señor quien lleva la iglesia
y por tanto a confiar en su gracia y a decidirnos a
secundar sus inspiraciones. Un poco en la línea de lo
que el Papa Francisco dijo a los cardenales en la misa
que celebró después de su elección: “Si no confesamos a
Jesucristo las cosas no irán bien. Llegaremos a ser una
ONG asistencial, pero no la Iglesia, la Esposa de Cristo,
el Señor.”
663
El momento actual es un tiempo de crisis, pero, visto
desde la confianza de sabernos en manos de Dios, es
un tiempo de nuevas oportunidades para entrar más
adentro en el camino de seguimiento de Jesucristo,
y mostrar que Él nos ofrece un nuevo estilo de vida
que puede colmar nuestro corazón y darnos nuevas
orientaciones para afrontar la tan deseada renovación
de las personas y de la sociedad. En estos momentos de
crisis no basta con la indignación. Precisamente la crisis
puede abrir nuestro corazón a Cristo, que siempre viene
a nuestro encuentro, y con él a un nuevo estilo de vida
que se va construyendo ya aquí, y que Él mismo llevará
a plenitud: su Reino. La Iglesia es signo e instrumento
de este Reino, y por tanto es en ella donde estamos
llamados a experimentar en primer lugar lo que significa
la fraternidad, el compartir, el servicio, la solidaridad,
la confianza... También la superación de nuestros
conflictos a través de la misericordia y el perdón, sin los
que es imposible construir ningún futuro.
Así deberíamos poner todo el empeño en hacer crecer
una nueva sensibilidad de vida cristiana que nos lleve
a vivir y a anunciar la fe en Dios, conscientes de que lo
hacemos en un ambiente difícil, pero que también tiene
la nostalgia de la novedad que solo Dios puede darnos.
Seremos cristianos contracorriente, en ella deberemos
descubrir lo que Dios quiere de nosotros, “ser capaces
de anunciar la presencia y la gracia de Dios a un mundo
que cree poder prescindir de Él, o que no se ve con
fuerzas de tomar en serio sus promesas” (Testigos del
Dios Vivo, 26). En esta línea se sitúan algunas de las
propuestas que os presento a continuación:
a) Atender la formación permanente de presbíteros
y diáconos. Realizar en el Seminario Diocesano
664
cinco encuentros de formación en los que se
aborde un tema de gran actualidad como es el del
matrimonio y la familia. Los temas se presentarán
siempre con un análisis de la situación, una
propuesta de la fe al respecto y unas líneas de
acción. Se desarrollarán desde la última semana
de enero hasta la última de marzo, cada quince
días, y estarán a cargo del Instituto de la Familia
de la Pontificia Universidad de Comillas.
b) Impulsar nuevas iniciativas para el servicio
litúrgico de las comunidades. La Eucaristía como
centro de la celebración dominical. La Eucaristía
y las familias. La Eucaristía y la espiritualidad
personal de cada sacerdote. La Eucaristía y la
caridad. La próxima tercera edición del Misal
Romano será un momento crucial para afrontar
las distintas dimensiones de la celebración de
la fe, especialmente de la Eucaristía con todo lo
que significa en sus ministerios e iniciativas para
una participación viva de la comunidad, tanto por
lo que respecta a la dimensión de la educación
de la fe como a la acción caritativa y social. Una
urgencia fundamental y una posibilidad al alcance
de todos es el preguntarnos sobre el número de
misas, sus horarios y la forma de celebrarlas.
En toda parroquia debería garantizarse al menos
una celebración eucarística en la que el canto y
la participación de los distintos ministerios sean
reflejo de la alegría de la comunidad eclesial.
c) Iniciar un nuevo camino de propuesta del
primer anuncio de la fe. Se trata de unir fuerzas
para promover un grupo de agentes de pastoral
665
al servicio del primer anuncio de la fe. Se trata
de ofrecer una formación práctica que habilite
a algunos laicos, consagrados y ministros para
promover, donde se les requiera, una nueva
propuesta de primer anuncio de la fe.
d) Seguir de cerca las iniciativas que se realizarán
en el plano ecuménico, sobre todo con motivo del
quinto centenario de la reforma de Lutero.
2. Escuchar de nuevo el Evangelio
Como afirma de una forma directa y sencilla el Papa
Francisco, la experiencia cristiana nace del encuentro
con Jesucristo. Y a este le encontramos al escuchar el
Evangelio que la Iglesia proclama. Nos dice: “Hay una
forma concreta de escuchar lo que el Señor nos quiere
decir con su Palabra, y dejarnos transformar por el
Espíritu. Es lo que llamamos ‘lectio divina’. Consiste
en la lectura de la Palabra de Dios en un momento de
oración para permitirle que nos ilumine y nos renueve”
(EG 152).
La lectio divina es un camino que la Iglesia nos propone
para favorecer nuestro crecimiento interior, para
superar una forma de vivir la fe que puede quedarse
en las tradiciones y costumbres y que no es capaz de
percibir la novedad del Evangelio.
Muchas parroquias de nuestra Diócesis ya tienen
experiencia en esta realidad. Ahora se trata de convocar
nuevos grupos para que puedan participar de esta
Escuela de la Palabra que es la lectio divina. Lo más
crucial es la vida de las comunidades. Por eso es
necesario invitarlas a escuchar de nuevo el Evangelio.
666
Y ahí la lectio divina es una respuesta concreta. En este
sentido proponemos:
a) Grupos parroquiales de Lectio Divina. Se trata
de leer juntos el Evangelio de San Marcos, que
es el propio del año litúrgico que comenzará en
el próximo adviento. Al respecto se ofrecerán
pequeños instrumentos para llevar adelante de
forma concreta esta iniciativa, que es de gran valor
para despertarnos a la fe en Cristo y llevarnos por
el camino propio de un cristiano: vivir como Él,
decidir como Él, amar como Él.
b) Semana Bíblica en las parroquias. En otros
tiempos, existía la tradición de que, durante la
Cuaresma, se realizaban las llamadas “misiones”
en las parroquias. Siguiendo esta línea,
proponemos una Semana Bíblica centrada en una
Lectio Divina de tipo comunitario centrada en el
primer anuncio de la fe y en la conversión. Todo
ello en un ambiente de oración que ayude a vivir
la celebración del Sacramento de la Penitencia
como signo y realización de conversión y perdón.
3. El Evangelio de la familia
La familia es un tema central en la vida de la Iglesia. El
Papa Francisco ha convocado dos sínodos de obispos
para tratar estos temas. Él mismo nos ha recordado
que estamos en un tiempo en el que debemos madurar
las reflexiones compartidas en el desarrollo del primer
Sínodo: “Ahora tenemos todavía un año por delante
para madurar, con verdadero discernimiento espiritual,
las ideas propuestas y encontrar soluciones concretas
a tantas dificultades e innumerables desafíos que las
familias deben afrontar; para dar respuestas a los
667
numerosos desánimos que circundan y ahogan a las
familias” (Discurso de la Clausura de la III Asamblea
General Extraordinaria del Sínodo, 18 de octubre de
2014).
Nadie niega que la familia es la esperanza de la sociedad
y de la Iglesia, pero también todos somos conscientes
de las transformaciones y dificultades que atraviesa.
En este contexto se puede percibir otra vez la novedad
que la fe cristiana ofrece respecto del matrimonio y
la familia, pues esta se fundamenta en la alianza de
amor de un hombre y una mujer, alianza que se apoya
en el amor mismo de Cristo. ¿Cuántos novios que
quieren casarse por la Iglesia valoran el hecho de que
su matrimonio se fundamenta en el amor de Cristo por
su Iglesia, y por tanto están llamados a un amor más
fuerte que la muerte? En otro orden de cosas, también
es necesario impulsar una acción pastoral que lleve a la
familia a redescubrir su propia identidad. Es decir, que
descubra su protagonismo, su responsabilidad, que de
hecho ejerce, aunque socialmente no es muchas veces
reconocida. Familia, sé tú misma. Una propuesta que
tiene un gran alcance eclesial y social, y que debe llevar
también a exigir políticas que ayuden realmente a las
familias en el desarrollo de su misión. También habrá
que buscar caminos para acompañar a las familias
en la gran misión educativa y de transmisión de la fe
que les es propia. Por todo ello es importante valorar el
matrimonio y la familia como comunidad de vida y de
amor, como ámbito de educación y transmisión de la fe,
como escuela de ayuda mutua y de solidaridad. A la luz
de ello surgen algunas líneas de acción que señalamos
a continuación:
668
a) Promover experiencias comunitarias de familias
para afrontar los problemas que les son propios:
escuelas de padres, cursos, charlas… En esta
línea cada parroquia debe preguntarse qué
caminos tiene que recorrer para responder a esta
demanda. La Delegación de Familia y Vida puede
ofrecer distintas iniciativas, entre las que cabe
subrayar aquellas que conduzcan a la creación
de un movimiento familiar cristiano propio de
nuestra Diócesis.
b) Continuar el trabajo de la catequesis de niños con la
familia, es decir, de la catequesis intergeneracional,
en la que interactúan padres, hijos y abuelos.
Nuestra Diócesis ya tiene experiencias concretas:
se trata de consolidarlas y extenderlas a otros.
La Delegación de Catequesis está disponible para
ofrecer las ayudas que se requieran al respecto.
c) Promover la Eucaristía dominical con familias
como momento de encuentro con el Señor y
manifestación de la fe que a todos nos une.
Dentro del proceso de formación de niños y
adolescentes, esta iniciativa es fundamental para
crear un ambiente donde ellos puedan percibir
mejor que ser cristiano es participar en la vida
de la comunidad eclesial. Por otra parte, estas
celebraciones también podrían prolongarse con
encuentros dominicales donde se comparte la
mesa y se crea todo un ambiente festivo, al menos
una vez al mes.
d) Estudiar los caminos concretos que debemos
seguir para la preparación al matrimonio. Son
muchas las iniciativas que se llevan a cabo, pero
será necesario preguntarnos cómo hacerlo posible
para que se muestre de una forma significativa
el valor del sacramento del matrimonio con todo
669
lo que esto supone de realización al amor y a la
vida. La Delegación de Familia y Vida promoverá
encuentros entre quienes realizan la preparación
al matrimonio a fin de encontrar caminos que
ayuden a responder a esta nueva exigencia.
e) Difundir las iniciativas de la Delegación de
Familia y Vida para ayudar a los matrimonios
en dificultad, a fin de que puedan encontrar
respuestas que les ayuden a vivir según la forma
de vida del matrimonio.
4. La dimensión social de la evangelización
El Papa Francisco, en su exhortación Evangelii
Gaudium, dedica un amplio capítulo a la dimensión
social del Evangelio. Afirma que “el kerigma (el anuncio
de la fe) tiene un contenido ineludiblemente social: En
el corazón mismo del Evangelio está la vida comunitaria
y el compromiso con los otros. El contenido del primer
anuncio tiene una inmediata repercusión moral cuyo
centro es la caridad” (EG 177). Un cristiano no puede
ser indiferente a las situaciones de crisis que vivimos,
o a la idolatría del dinero que se percibe en tantos
comportamientos. O a la necesidad de responder a
las nuevas realidades que suscitan la inmigración o
el turismo, por ejemplo. Es necesario dotarnos de una
visión de las realidades sociales y económicas que esté
de acuerdo con el bien de toda la persona y de todas
las personas. Al mismo tiempo también es necesario
encontrar nuevos caminos que nos lleven a participar en
la vida social y política, pues no basta con la denuncia,
sino que es necesario construir algo nuevo entre todos.
Una acción de esta dimensión social del Evangelio la
constituye el diálogo social, que contribuye a la paz, un
diálogo que lleva a que la comunidad cristiana entre en
670
contacto con todas las realidades que nos envuelven
como el mundo de la ciencia y de la técnica, la realidad
de tantos hermanos de otras confesiones cristianas
o de otras religiones. No olvidemos que muchos de
los conflictos que marcan nuestro mundo tienen una
dimensión religiosa, bien sea por la presencia de una
visión religiosa como tal, o bien sea por una opción por
el ateísmo, ante la que estamos llamados a ofrecer una
respuesta: el diálogo como camino de acogida al otro y
manifestación de lo que somos.
A la luz de todo esto, se proponen las siguientes líneas:
a) Promover una formación de los voluntarios de
Cáritas que les permita valorar no solamente las
necesidades que tienen los demás, sino las causas
que las provocan y los caminos de respuesta que
sería necesario recorrer.
b) Impulsar iniciativas que incidan en la opinión
pública sobre temas sociales, políticos y
económicos que afectan a la vida de las personas,
y así caminar hacia un Consejo Diocesano
de Solidaridad y Caridad, que sea ámbito de
intercambio y de análisis de la situación a la luz
del Evangelio del amor.
c) Apoyar aquellas iniciativas que ayuden a constituir
un Foro de diálogo entre Cultura y Evangelio.
Desarrollar iniciativas como el Ciberatrio de
los Gentiles, semanas de Cine Espiritual,
conferencias, diálogo interreligioso…
671
5. Los laicos, promesa de la Iglesia
Se tiende a identificar a la Iglesia con los sacerdotes
y religiosos, o con sus distintas instituciones. Pero la
Iglesia es el Pueblo de Dios, pueblo de bautizados, y la
gran mayoría son laicos, y los pastores, consagrados
por el Espíritu, tienen como misión promover más
intensamente su vida cristiana. El Evangelio, en realidad,
no queda arraigado en un pueblo sin la presencia activa
de los laicos. Esta es una cuestión que el Concilio Vaticano
II abordó de una forma decidida y que ha dado múltiples
frutos en nuestra vida diocesana. Hoy es necesario
continuar en este trabajo, en la promoción de los laicos
que agrupe, de forma intergeneracional, a adultos,
jóvenes y niños. Por todo esto he considerado oportuno
crear una nueva Delegación Diocesana para los Laicos
que promueva y sostenga su vida y su apostolado. Esta
ofrecerá distintas iniciativas para impulsar un laicado
responsable de su fe, pero que la vive de una forma
asociada y participa de la misión evangelizadora de toda
la Iglesia. En este sentido, y contando con el apoyo de
la nueva Delegación Diocesana del Laicado, propongo
algunas líneas de acción:
a) Iniciar un movimiento diocesano con arraigo
parroquial que agrupe a los laicos adultos, jóvenes
y niños. El primer paso será trabajar con los niños
que después de su Primera Comunión continúan
su formación cristiana a través de los grupos
de tiempo libre y de las propuestas pastorales
de los colegios católicos. En esta línea, el nuevo
Catecismo Testigos de la Fe es una oportunidad
para la formación y el crecimiento en la fe de
niños y adolescentes. En esta línea también
hay que situar la celebración del sacramento de
672
la Confirmación, como una oportunidad para
completar la iniciación cristiana de niños y
adolescentes.
b) También será necesario fortalecer los movimientos
y comunidades que ya están presentes en nuestra
Diócesis, abriéndolos a esta nueva propuesta de
un movimiento diocesano que agrupe a adultos,
jóvenes y niños.
c) Impulsar una pastoral educativa que, dentro de las
posibilidades que ofrece el marco escolar, suscite
y eduque la vida cristiana de toda la comunidad
educativa.
6. Un año dedicado a la Vida Consagrada
El Papa Francisco convoca a toda la Iglesia a un año
(2014-2015) dedicado a la Vida Consagrada. Es una
oportunidad para nuestra Diócesis, tan rica en carismas
de vida consagrada, de conocer más a fondo el significado
y alcance de esta forma de vida, de valorarla y apoyarla.
Precisamente también en este año celebramos el quinto
centenario del nacimiento de Santa Teresa de Jesús,
toda una invitación a descubrir que el Evangelio no
es un libro, sino una forma de vivir siguiendo a Jesús
que es el Evangelio hecho carne. Cuando la Iglesia se
pone en camino, cuando se pregunta qué tiene que
hacer para anunciar el Evangelio, lo primero es alabar
a Dios y pedir su ayuda. La Iglesia sigue el camino
de los apóstoles, que anuncian a Jesucristo y confían
en la fuerza del Espíritu Santo que les ilumina y les
impulsa. De ahí el valor fundamental de la oración, de
la celebración de la fe: este es el punto permanente de la
Iglesia. No olvidemos la afirmación radical del Concilio
Vaticano II, al proclamar que la celebración de la fe es
fuente y culmen de toda la acción evangelizadora de la
673
Iglesia. El testimonio y la enseñanza de Santa Teresa
son de gran valor para estos tiempos tan difíciles que
vivimos. Para ello:
a) Participar en las iniciativas que nos proponga
la CONFER para celebrar este Año de la Vida
Consagrada.
b) Seguir de cerca las propuestas que nos ofrecerá la
celebración del Año de Santa Teresa, sobre todo a
través del desarrollo de una pastoral de la oración
más intensa.
Estas orientaciones y líneas de acción que proponemos
marcan el horizonte de estos próximos años. Se trata
no solamente de un programa estricto que señala unas
acciones determinadas a realizar, sino sobre todo de
una invitación a renovar la acción pastoral en la que
cada comunidad, con su pastor y los laicos que le
acompañan en la misión, tienen una responsabilidad
y una iniciativa particular. Ciertamente todo ello no se
puede culminar en un curso, sino que debe ayudarnos
a redescubrir y fortalecer una nueva mentalidad, una
conversión pastoral que nos haga salir de la actitud de
pesimismo o de marginación, y nos lleve a proponer
con respeto y alegría la fe en Jesucristo. Esta no se
transmite por imposición, sino por atracción. Aquí
está el centro de todo. Y esto será imposible si no nos
determinamos a vivir más intensa y plenamente lo
que somos: cristianos, aquellos que creen en Jesús
y le siguen. Estas líneas de acción son puntos de
referencia para toda la Diócesis, especialmente para las
parroquias y las delegaciones diocesanas. A su luz estas
encontrarán el camino concreto para hacerlo realidad
en cada lugar. No tengamos miedo de intentarlo, seamos
674
realistas pero, al mismo tiempo, audaces, superando
la actitud de la queja e imponiéndonos aquello que es
fundamental y posible. Y en ello, insisto, la celebración
de la Eucaristía dominical y de los otros sacramentos,
y de forma especial el Sacramento de la Penitencia,
constituye un punto fundamental, porque para que
den fruto será necesario avivar nuestra predicación
dominical e impulsar la catequesis de familia y de todos
los momentos de la vida. Estar abiertos a las necesidades
de los demás a través de la pastoral de la caridad y de
los enfermos, ser acogedores con quienes pidan algo de
nosotros. En esto no podemos olvidar que hay algunos
que llaman por primera vez a nuestra puerta, que piden
ser bautizados. No olvidemos que nuestra Diócesis tiene
un Servicio del Catecumenado que ofrece el camino
adecuado para ello. No caigamos en la tentación de
las respuestas rápidas, no inventemos lo que no nos
corresponde: sirvamos al Evangelio tal y como la Iglesia
nos propone. Y recordemos que proponer de nuevo el
Evangelio a los no creyentes o los alejados constituye
una tarea fundamental desde la cual apuntar todo el
conjunto de nuestra acción pastoral. Vivamos nuestro
esfuerzo cotidiano, tantas veces escondido pero real y
que es necesario apreciar en quienes estáis al frente
de las parroquias, contando con el testimonio concreto
de los santos y, especialmente, con la intercesión de
Nuestra Madre, la Virgen. Como afirma el Papa, “hay
un estilo mariano en la actividad evangelizadora de la
Iglesia. Porque cada vez que miramos a María volvemos
a creer en lo revolucionario de la ternura y el cariño. En
ella vemos que la humildad y la ternura no son virtudes
de los débiles, sino de los fuertes, que no necesitan
maltratar a otros para sentirse importantes. Mirándola,
descubrimos que la misma que alababa a Dios porque
675
‘derribó de su trono a los poderosos’ y ‘despidió vacíos a
los ricos’ (Lc 1,52-53) es la que pone calidez de hogar en
nuestra búsqueda de justicia” (Evangelii Gaudium, 288).
Obispo de Mallorca
27 de noviembre de 2014
Fiesta del Beato Ramón Llull
676
X Consell Presbiteral
677
XI CONSELL PRESBITERAL
LLISTAT DE MEMBRES
el 27 de novembre de 2014
678
679
X CONSELL PRESBITERAL
ACTA DE LA II SESSIÓ
Mons. Javier Salinas Viñals, Bisbe de Mallorca,
convoca en sessió ordinària els membres del Consell
Presbiteral el dijous, dia 22 de maig de 2014, a les 10
h., al Seminari Nou. Hi assisteixen trenta-quatre dels
quaranta-dos membres. Cinc excusen la seva absència.
L’ordre del dia i el llistat d’assistència es troben a l’annex
d’aquesta acta.
Comença la reunió amb el rés de l’Hora Menor de
Tèrcia.
Lectura i aprovació de l’acta anterior
Es llegeix l’acta anterior, que, després d’algunes
rectificacions, s’aprova.
Salutació del Sr. Bisbe
El Sr. Bisbe dirigeix unes paraules als membres del
Consell Presbiteral remarcant la importància de la sessió
d’avui perquè s’aprovaran els nous estatuts del Consell.
Per altra part matisa alguns aspectes que ell mateix
havia anunciat sobre la Carta pastoral, tal com consta
en l’acta de l’anterior sessió, i que no han pogut ser com
estava previst. Respecte a la reorganització de la Diòcesi,
demana que cerquem el nou estil evangelitzador i la
forma concreta de poder arribar a tothom. Aquest serà
un treball important en el futur. D’altra part vol deixar
constància que en la Missa Crismal va sentir el presbiteri
molt a prop seu. Finalment, pensa que la segona part del
Consell també ajudarà a cercar solucions i decisions de
futur per cuidar els nostres preveres.
680
Presentació dels nous Estatuts
Seguidament el Secretari del Consell presenta
l’esborrany dels nous Estatuts, elaborat per la Comissió
Permanent del Consell Presbiteral i revisat pel Sr. Bisbe,
per a la votació de les esmenes que els consellers han
presentat per escrit, explicant els criteris que s’han seguit
a l’hora de proposar-les a la reflexió de la plenària.
Votació de les esmenes
Es presenta una esmena demanant que algunes
citacions dels Estatuts siguin més precises, indicant
clarament el document de la font i el lloc on ha estat
publicat. S’accepta.
Una altra esmena proposa que els arxiprestes que no
siguin membres nats passin a ésser membres elegits ja
que representen de fet, segons el conseller, els preveres de
l’arxiprestat. Queda denegada l’esmena en considerar-se
que els arxiprestes només poden quedar englobats com a
membres nats o designats, llevat que siguin elegits pels
seus respectius arxiprestats o per altres grups als quals
pertanyin.
Una tercera esmena proposa modificar la darrera
part del Capítol II, art. 7.B.b de l’esborrany, suprimint
l’expressió “quatre arxiprestes”, canviant-ho al mateix
art. 7.D, quan parla de membres designats, afegint-hi
un apartat que digui: “Dels onze arxiprestes, el Bisbe en
designarà quatre”. S’aprova per vint-i-tres vots a favor.
Una altra esmena proposa modificar l’art. 7.C.a de
l’esborrany, perquè quedi d’aquesta altra manera: “Un
prevere de cada arxiprestat, elegit pels preveres del mateix
arxiprestat”. S’aprova per trenta vots a favor.
Una esmena proposa que l’ecònom diocesà també en
sigui membre nat, i figuri en l’art. 7.B.b. Però s’acorda no
incloure’l perquè es podria donar el cas que l’Ecònom fos
un diaca o un laic, fet pel qual no podria ésser membre
681
del Consell Presbiteral. En tot cas el Bisbe el pot nomenar
membre designat del Consell, sempre que fos sacerdot, o
convocar-lo per a algun Consell Presbiteral més específic.
Es presenta una esmena demanant que l’art. 7.C.c
augmenti a dos els representants dels preveres majors.
S’aprova per vint vots afirmatius.
També es proposa canviar el mateix punt modificant
l’expressió “de més de 75 anys” per “preveres jubilats”.
S’aprova per vint-i-dos vots afirmatius.
També hi ha un conseller que proposa que el nombre
dels representants dels preveres religiosos de l’art.
7.C.d sigui de més de dos membres, tal com proposa
l’esborrany. No s’aprova.
Respecte al mateix art. 7.C.d es presenta una esmena
demanant que s’especifiqui que els dos preveres religiosos
han de ser sense càrrec pastoral. No s’aprova.
Reflexió respostes arxiprestats
Mn. Bartomeu Villalonga, moderador de la sessió,
presenta la reflexió feta pels arxiprestats, i recollida pels
membres de la Comissió Permanent.
Torn obert a l’aportació d’idees:
Diversos consellers manifesten que afegirien o
remarcarien les següents debilitats: que és l’hora dels
seglars però s’ha d’intentar no caure en el perill de
clericalitzar-los; que és necessari revisar per què no
hi ha més seglars compromesos en llocs claus com la
universitat, el treball, el turisme, la política; que s’hauria
de fer un estudi més seriós sobre la falta d’il·lusió d’alguns
capellans; que s’ha d’evitar no suprimir parròquies o llocs
de culte quan encara hi ha vida; que hi ha marcades
diferències ideològiques entre els preveres; que no s’ha
de caure en el derrotisme; la complexitat de les Unitats
de Pastoral.
Com a fortaleses que no surten clarament en l’anàlisi
682
presentat, s’hi afegeix que Mallorca compta amb un
seminari major propi; que hi ha quasi unanimitat de
pensar que s’han de fer canvis a la nostra Diòcesi, malgrat
que no siguem tan unànimes a l’hora de concretar les
passes a seguir; que hem d’assumir el repte de respondre
a les necessitats de l’Església de Mallorca d’avui, encara
que ens accidentem; i sobretot que comptam amb Déu,
que guia l’Església; la crisi de fe, que és una oportunitat
de creixement.
També hi ha algun conseller que mostra la seva
estranyesa perquè no s’hagi reconegut en l’anàlisi la
fortalesa i oportunitat de l’acció social de l’Església, de
Càritas...
El Sr. Bisbe clou aquesta tanda d’opinions animant que
aquesta reflexió no només la facem entre preveres, sinó
també amb les nostres comunitats. També està d’acord
amb l’exercici de realisme. Però hem d’estar al nostre lloc.
No hem de renunciar al que ens és propi com a preveres:
estar amb la gent. Nosaltres, com a presbiteri, hem d’anar
cercant formes de fraternitat sacerdotal, d’ajudar-nos
els uns als altres. Més comunicació, per cultivar. I la
primera comunicació que s’ha de cultivar és la pregària.
Comunica que aquesta reflexió s’entregarà a la Comissió
de Consultors de la Vicaria Episcopal perquè en puguin
fer una reflexió.
Consulta sobre possible remuneració de laics
alliberats
Mn. Antoni Vadell exposa el motiu de la consulta,
que vol fer la proposta a partir de la realitat que el laic
ha d’estar enmig del món, i en necessitam de dedicats
a les tasques pastorals. I en aquesta ajuda pastoral, i a
l’evangelització, es necessitaran laics preparats. Així com
a la part caritativa tenim gent remunerada que ajuda
683
els voluntaris, també se’n necessiten en altres camps
de l’evangelització. Anirà avalat per un projecte quan es
plantegi en el futur. Per exemple, es pot decidir que un
laic estigui al davant d’una delegació amb dedicació quasi
exclusiva. A més de remuneració, hi ha d’haver formació.
Mn. Antoni Amorós explica que l’edat dels capellans és
molt major i haurem de recórrer a laics. L’Església demana
que hi hagi un fons només dedicat a la remuneració dels
clergues. La forma legal seria crear un altre fons per
retribuir els laics dedicats a la pastoral. Proposa dues
possibles modificacions del reglament del FOREC per
contemplar aquesta possibilitat de retribuir laics.
El Sr. Bisbe diu que en principi hem d’estar oberts a
la incorporació de laics retribuïts, però s’han de fer les
coses ben fetes. I queda pendent de seguir-ne parlant
motiu pel qual queda posposada la decisió sobre si s’ha
de canviar el Reglament del FOREC.
Precs i preguntes
Mn. Pere Oliver demana si es pot arreglar la megafonia
de la sala on se celebren els Consells i d’altres activitats.
Informacions
Mn. Nadal Bernat informa que les Monges de Sant
Jeroni de Santa Elisabet, de Palma, passen a la comunitat
d’Inca. La Missa d’acció de gràcies i el comiat seran dia
1 de juny, a les 18 h, presidits pel Bisbe.
Mn. Antoni Vadell informa que el Dia de Jesucrist
Sacerdot també es convidarà a la “sala de la Santa
Figura”, de Lluc, a una conferència a les 11 h, a càrrec
de Mn. Joan Planellas i Barnusell, vicedegà de la Facultat
de Teologia de Catalunya, sobre sant Joan XXIII i sant
Joan Pau II com a dos sants del Concili Vaticà II. El
vespre es farà la mateixa conferència al claustre de la
684
parròquia castrense de Santa Margalida. També informa
d’una vigília del Corpus, organitzada per als moviments
d’Església.
Mn. Josep Adrover informa de l’íter a seguir a partir
de l’aprovació dels nous Estatuts.
El Sr. Bisbe, informa que el Sr. Cardenal Arquebisbe
de Barcelona donarà una conferència sobre Gaudí, a la
Seu, dia 28 de maig. També informa que dia 25 d’octubre
es començarà l’Any de la Vida Consagrada, i comptarem
amb la presència de Mons. José Rodríguez Carvallo, OFM,
Arquebisbe-Secretari de la Congregació per als Instituts
de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica.
El Sr. Bisbe clou la sessió donant gràcies a Déu, quan
són les 13:30 h.
Acta llegida, modificada i aprovada en la sessió
ordinària del Consell Presbiteral de dia 27 de
novembre de 2014.
685
Vicari General
Palma, 25 de novembre de 2014
A TOTS ELS PREVERES
Benvolguts,
En nom del Sr. Bisbe, vos convid a participar en un dels
recessos que dins el vinent temps d’Advent organitzarà
la Diòcesi.
Començaran a les 10 h i hi haurà possibilitat de dinar en
el mateix lloc si s’avisa al correu electrònic casaesglésia@
bisbatmallorca.com o al telèfon 971 213 100 (extensió
133). El predicador serà el P. Bartomeu Pont TOR.
Les sessions seran les següents:
— El 4 de desembre al monestir de la Santa Família
(Benedictines) de Manacor.
— El 6 de desembre a la casa d’espiritualitat de Sant
Alonso Rodríguez (Son Bono) (Palma).
— L’11 de desembre al santuari de Santa Llucia
(Mancor de la Vall).
Cordialment,
Vicari General
686
COL·LACIÓ DE MINISTERIS
El proppassat dia 17 de novembre de 2014, l’Excm. i
Rvdm. Mons. Javier Salinas Viñals, Bisbe de Mallorca,
va conferir el Ministeri laïcal de Lector al seminarista
Sr. José Roca Ramos, natural de Palma, a la capella
del Seminari Major de Mallorca, a Palma.
El diumenge, dia 23 de novembre, solemnitat de Nostre
Senyor Jesucrist, Rei de tot el Món, el Sr. Bisbe va
conferir el Ministeri laïcal d’Acòlit i va admetre
com a candidats a l’Orde del Diaconat Permanent,
a l’església parroquial de Santa Catalina Thomàs, de
Palma, als aspirants:
Sr. Fernando Víctor Bobillier Solar, natural de Viña
del Mar (Xile).
Sr. Toni Moreno Bernat, natural de Palma.
Sr. Miquel Nadal Rosselló, natural d’Esporles.
Sr. José Luis Romero González, natural de Cazorla
(Jaén).
CESSAMENTS
Durant el mes de novembre de 2014 el Sr. Bisbe ha signat
els cessaments següents, d’acord amb els cànons 552,
682:
Fra Alfonso José Vivern Jaume, TOR, cessa com a
vicari parroquial de les parròquies de Santa Maria la
Major, de Crist Rei i de Sant Domingo, d’Inca; de Sant
Llorenç, de Selva; de la Immaculada Concepció, de
687
Caimari; de Sant Joan Baptista, de Mancor de la Vall;
de la Nativitat de la Verge Maria, de Lloseta; i de Santa
Tecla, de Biniamar, a l’arxiprestat de Lluc-Raiguer,
amb el consentiment del seu Superior.
Mn. Bartomeu Moll Ribas cessa com a vicari parroquial
de la parròquia del Sagrat Cor de Jesús, dels Hostalets,
a Palma, a l’arxiprestat de Palma 2.
NOMENAMENTS
el mes de novembre:
14/11/14
Llic. Mn. Josep Adrover Vallbona, Professor Contractat
del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca (CETEM),
per tres anys, d’acord amb els Estatuts.
Llic. Mn. Nadal Bernat Salas, Professor Contractat
del CETEM, per tres anys, d’acord amb els Estatuts.
Llic. Mn. Bartomeu Villalonga Moyà, Professor
Contractat del CETEM, per tres anys d’acord amb
els Estatuts.
Llic. Sr. Santiago Amer Pol, Professor Extraordinari del
CETEM, per al present curs 2014-2015, en substitució
del professor titular, d’acord amb els Estatuts.
El mateix dia el Sr. Bisbe ha nomenat els membres del
nou equip assessor de la Delegació Diocesana de
Vida Consagrada, per un termini de quatre anys:
688
Gna. Cecília Miró Llull, GC, Secretària
M. I. Mn. Llorenç Alcina Rosselló
Fra Gregori Mateu Estarellas, TOR
Fra Bartomeu Pont Parera, TOR
03/11/14
El Sr. Bisbe ha aprovat els Estatuts de la Confraria de
Santa Mònica, de Palma, que han estats adaptats
als Estatuts marc.
També ha aprovat els Estatuts de la Confraria del Sant
Crist del Perdó i de la Bona Mort, d’Inca, que han
estat adaptats als Estatuts marc.
689
Delegació
de
Litúrgia i Ministeris Laïcals
Aquesta Delegació ha publicat un Calendari Litúrgic
de la Diòcesi que inclou, naturalment, els propis i que
s’ha distribuït a tots els llocs de culte i responsables respectius. Per tant, deixen d’inserir-se en aquest número
de novembre del Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca.
690
Delegació
de
Pastoral Caritativa i Social
691
Documents
Sant Pare
de la
Santa Seu
VISITA DEL SANTO PADRE
AL PARLAMENTO EUROPEO Y AL CONSEJO DE
EUROPA
DISCURSO DEL SANTO PADRE FRANCISCO
AL PARLAMENTO EUROPEO
Estrasburgo, Francia
Martes 25 de noviembre de 2014
Señor Presidente, Señoras y Señores Vicepresidentes,
Señoras y Señores Eurodiputados,
Trabajadores en los distintos ámbitos de este
hemiciclo,
Queridos amigos,
Les agradezco que me hayan invitado a tomar la palabra
ante esta institución fundamental de la vida de la
Unión Europea, y por la oportunidad que me ofrecen de
dirigirme, a través de ustedes, a los más de quinientos
millones de ciudadanos de los 28 Estados miembros a
quienes representan. Agradezco particularmente a usted,
Señor Presidente del Parlamento, las cordiales palabras
de bienvenida que me ha dirigido en nombre de todos los
miembros de la Asamblea.
Mi visita tiene lugar más de un cuarto de siglo después de
la del Papa Juan Pablo II. Muchas cosas han cambiado
desde entonces, en Europa y en todo el mundo. No existen
los bloques contrapuestos que antes dividían el Continente
en dos, y se está cumpliendo lentamente el deseo de que
«Europa, dándose soberanamente instituciones libres,
692
pueda un día ampliarse a las dimensiones que le han
dado la geografía y aún más la historia».[1]
Junto a una Unión Europea más amplia, existe un mundo
más complejo y en rápido movimiento. Un mundo cada
vez más interconectado y global, y, por eso, siempre
menos «eurocéntrico». Sin embargo, una Unión más
amplia, más influyente, parece ir acompañada de la
imagen de una Europa un poco envejecida y reducida,
que tiende a sentirse menos protagonista en un contexto
que la contempla a menudo con distancia, desconfianza
y, tal vez, con sospecha.
Al dirigirme hoy a ustedes desde mi vocación de Pastor,
deseo enviar a todos los ciudadanos europeos un mensaje
de esperanza y de aliento.
Un mensaje de esperanza basado en la confianza de que
las dificultades puedan convertirse en fuertes promotoras
de unidad, para vencer todos los miedos que Europa
-junto a todo el mundo– está atravesando. Esperanza
en el Señor, que transforma el mal en bien y la muerte
en vida.
Un mensaje de aliento para volver a la firme convicción
de los Padres fundadores de la Unión Europea, los cuales
deseaban un futuro basado en la capacidad de trabajar
juntos para superar las divisiones, favoreciendo la paz y
la comunión entre todos los pueblos del Continente. En el
centro de este ambicioso proyecto político se encontraba
la confianza en el hombre, no tanto como ciudadano o
sujeto económico, sino en el hombre como persona dotada
de una dignidad trascendente.
Quisiera subrayar, ante todo, el estrecho vínculo que existe
entre estas dos palabras: «dignidad» y «trascendente».
693
La «dignidad» es una palabra clave que ha caracterizado
el proceso de recuperación en la segunda postguerra.
Nuestra historia reciente se distingue por la indudable
centralidad de la promoción de la dignidad humana
contra las múltiples violencias y discriminaciones, que no
han faltado, tampoco en Europa, a lo largo de los siglos.
La percepción de la importancia de los derechos humanos
nace precisamente como resultado de un largo camino,
hecho también de muchos sufrimientos y sacrificios, que
ha contribuido a formar la conciencia del valor de cada
persona humana, única e irrepetible. Esta conciencia
cultural encuentra su fundamento no sólo en los eventos
históricos, sino, sobre todo, en el pensamiento europeo,
caracterizado por un rico encuentro, cuyas múltiples
y lejanas fuentes provienen de Grecia y Roma, de los
ambientes celtas, germánicos y eslavos, y del cristianismo
que los marcó profundamente,[2] dando lugar al concepto
de «persona».
Hoy, la promoción de los derechos humanos desempeña
un papel central en el compromiso de la Unión Europea,
con el fin de favorecer la dignidad de la persona, tanto en
su seno como en las relaciones con los otros países. Se
trata de un compromiso importante y admirable, pues
persisten demasiadas situaciones en las que los seres
humanos son tratados como objetos, de los cuales se
puede programar la concepción, la configuración y la
utilidad, y que después pueden ser desechados cuando
ya no sirven, por ser débiles, enfermos o ancianos.
Efectivamente, ¿qué dignidad existe cuando falta la
posibilidad de expresar libremente el propio pensamiento
o de profesar sin constricción la propia fe religiosa? ¿Qué
dignidad es posible sin un marco jurídico claro, que
694
limite el dominio de la fuerza y haga prevalecer la ley
sobre la tiranía del poder? ¿Qué dignidad puede tener
un hombre o una mujer cuando es objeto de todo tipo
de discriminación? ¿Qué dignidad podrá encontrar una
persona que no tiene qué comer o el mínimo necesario
para vivir o, todavía peor, que no tiene el trabajo que le
otorga dignidad?
Promover la dignidad de la persona significa reconocer
que posee derechos inalienables, de los cuales no puede
ser privada arbitrariamente por nadie y, menos aún, en
beneficio de intereses económicos.
Es necesario prestar atención para no caer en algunos
errores que pueden nacer de una mala comprensión de
los derechos humanos y de un paradójico mal uso de
los mismos. Existe hoy, en efecto, la tendencia hacia
una reivindicación siempre más amplia de los derechos
individuales –estoy tentado de decir individualistas–,
que esconde una concepción de persona humana
desligada de todo contexto social y antropológico, casi
como una «mónada», cada vez más insensible a las otras
«mónadas» de su alrededor. Parece que el concepto de
derecho ya no se asocia al de deber, igualmente esencial
y complementario, de modo que se afirman los derechos
del individuo sin tener en cuenta que cada ser humano
está unido a un contexto social, en el cual sus derechos
y deberes están conectados a los de los demás y al bien
común de la sociedad misma.
Considero por esto que es vital profundizar hoy en
una cultura de los derechos humanos que pueda unir
sabiamente la dimensión individual, o mejor, personal,
con la del bien común, con ese «todos nosotros» formado
por individuos, familias y grupos intermedios que se
695
unen en comunidad social.[3] En efecto, si el derecho
de cada uno no está armónicamente ordenado al bien
más grande, termina por concebirse sin limitaciones y,
consecuentemente, se transforma en fuente de conflictos
y de violencias.
Así, hablar de la dignidad trascendente del hombre,
significa apelarse a su naturaleza, a su innata capacidad
de distinguir el bien del mal, a esa «brújula» inscrita en
nuestros corazones y que Dios ha impreso en el universo
creado;[4] significa sobre todo mirar al hombre no como
un absoluto, sino como un ser relacional. Una de las
enfermedades que veo más extendidas hoy en Europa
es la soledad, propia de quien no tiene lazo alguno.
Se ve particularmente en los ancianos, a menudo
abandonados a su destino, como también en los jóvenes
sin puntos de referencia y de oportunidades para el
futuro; se ve igualmente en los numerosos pobres que
pueblan nuestras ciudades y en los ojos perdidos de los
inmigrantes que han venido aquí en busca de un futuro
mejor.
Esta soledad se ha agudizado por la crisis económica,
cuyos efectos perduran todavía con consecuencias
dramáticas desde el punto de vista social. Se puede
constatar que, en el curso de los últimos años, junto
al proceso de ampliación de la Unión Europea, ha ido
creciendo la desconfianza de los ciudadanos respecto
a instituciones consideradas distantes, dedicadas a
establecer reglas que se sienten lejanas de la sensibilidad
de cada pueblo, e incluso dañinas. Desde muchas
partes se recibe una impresión general de cansancio, de
envejecimiento, de una Europa anciana que ya no es fértil
ni vivaz. Por lo que los grandes ideales que han inspirado
Europa parecen haber perdido fuerza de atracción, en
696
favor de los tecnicismos burocráticos de sus instituciones.
A eso se asocian algunos estilos de vida un tanto egoístas,
caracterizados por una opulencia insostenible y a menudo
indiferente respecto al mundo circunstante, y sobre todo
a los más pobres. Se constata amargamente el predominio
de las cuestiones técnicas y económicas en el centro
del debate político, en detrimento de una orientación
antropológica auténtica.[5] El ser humano corre el riesgo
de ser reducido a un mero engranaje de un mecanismo
que lo trata como un simple bien de consumo para ser
utilizado, de modo que – lamentablemente lo percibimos a
menudo –, cuando la vida ya no sirve a dicho mecanismo
se la descarta sin tantos reparos, como en el caso de
los enfermos, los enfermos terminales, de los ancianos
abandonados y sin atenciones, o de los niños asesinados
antes de nacer.
Este es el gran equívoco que se produce «cuando prevalece
la absolutización de la técnica»,[6] que termina por
causar «una confusión entre los fines y los medios».[7]
Es el resultado inevitable de la «cultura del descarte» y
del «consumismo exasperado». Al contrario, afirmar la
dignidad de la persona significa reconocer el valor de la
vida humana, que se nos da gratuitamente y, por eso, no
puede ser objeto de intercambio o de comercio. Ustedes,
en su vocación de parlamentarios, están llamados
también a una gran misión, aunque pueda parecer inútil:
Preocuparse de la fragilidad, de la fragilidad de los pueblos
y de las personas. Cuidar la fragilidad quiere decir fuerza
y ternura, lucha y fecundidad, en medio de un modelo
funcionalista y privatista que conduce inexorablemente
a la «cultura del descarte». Cuidar de la fragilidad de las
personas y de los pueblos significa proteger la memoria
y la esperanza; significa hacerse cargo del presente en
su situación más marginal y angustiante, y ser capaz de
697
dotarlo de dignidad.[8]
Por lo tanto, ¿cómo devolver la esperanza al futuro, de
manera que, partiendo de las jóvenes generaciones, se
encuentre la confianza para perseguir el gran ideal de
una Europa unida y en paz, creativa y emprendedora,
respetuosa de los derechos y consciente de los propios
deberes?
Para responder a esta pregunta, permítanme recurrir a
una imagen. Uno de los más célebres frescos de Rafael
que se encuentra en el Vaticano representa la Escuela
de Atenas. En el centro están Platón y Aristóteles. El
primero con el dedo apunta hacia lo alto, hacia el mundo
de las ideas, podríamos decir hacia el cielo; el segundo
tiende la mano hacia delante, hacia el observador, hacia
la tierra, la realidad concreta. Me parece una imagen
que describe bien a Europa en su historia, hecha de un
permanente encuentro entre el cielo y la tierra, donde
el cielo indica la apertura a lo trascendente, a Dios, que
ha caracterizado desde siempre al hombre europeo, y la
tierra representa su capacidad práctica y concreta de
afrontar las situaciones y los problemas.
El futuro de Europa depende del redescubrimiento
del nexo vital e inseparable entre estos dos elementos.
Una Europa que no es capaz de abrirse a la dimensión
trascendente de la vida es una Europa que corre el riesgo
de perder lentamente la propia alma y también aquel
«espíritu humanista» que, sin embargo, ama y defiende.
Precisamente a partir de la necesidad de una apertura
a la trascendencia, deseo afirmar la centralidad de la
persona humana, que de otro modo estaría en manos
de las modas y poderes del momento. En este sentido,
considero fundamental no sólo el patrimonio que el
cristianismo ha dejado en el pasado para la formación
698
cultural del continente, sino, sobre todo, la contribución
que pretende dar hoy y en el futuro para su crecimiento.
Dicha contribución no constituye un peligro para la
laicidad de los Estados y para la independencia de las
instituciones de la Unión, sino que es un enriquecimiento.
Nos lo indican los ideales que la han formado desde
el principio, como son: la paz, la subsidiariedad, la
solidaridad recíproca y un humanismo centrado sobre
el respeto de la dignidad de la persona.
Por ello, quisiera renovar la disponibilidad de la Santa
Sede y de la Iglesia Católica, a través de la Comisión de
las Conferencias Episcopales Europeas (COMECE), para
mantener un diálogo provechoso, abierto y trasparente con
las instituciones de la Unión Europea. Estoy igualmente
convencido de que una Europa capaz de apreciar las
propias raíces religiosas, sabiendo aprovechar su riqueza
y potencialidad, puede ser también más fácilmente
inmune a tantos extremismos que se expanden en el
mundo actual, también por el gran vacío en el ámbito de
los ideales, como lo vemos en el así llamado Occidente,
porque «es precisamente este olvido de Dios, en lugar de
su glorificación, lo que engendra la violencia».[9]
A este respecto, no podemos olvidar aquí las numerosas
injusticias y persecuciones que sufren cotidianamente
las minorías religiosas, y particularmente cristianas, en
diversas partes del mundo. Comunidades y personas
que son objeto de crueles violencias: expulsadas de
sus propias casas y patrias; vendidas como esclavas;
asesinadas, decapitadas, crucificadas y quemadas vivas,
bajo el vergonzoso y cómplice silencio de tantos.
El lema de la Unión Europea es Unidad en la diversidad,
pero la unidad no significa uniformidad política,
699
económica, cultural, o de pensamiento. En realidad,
toda auténtica unidad vive de la riqueza de la diversidad
que la compone: como una familia, que está tanto más
unida cuanto cada uno de sus miembros puede ser
más plenamente sí mismo sin temor. En este sentido,
considero que Europa es una familia de pueblos, que
podrán sentir cercanas las instituciones de la Unión si
estas saben conjugar sabiamente el anhelado ideal de la
unidad, con la diversidad propia de cada uno, valorando
todas las tradiciones; tomando conciencia de su historia
y de sus raíces; liberándose de tantas manipulaciones y
fobias. Poner en el centro la persona humana significa
sobre todo dejar que muestre libremente el propio rostro
y la propia creatividad, sea en el ámbito particular que
como pueblo.
Por otra parte, las peculiaridades de cada uno constituyen
una auténtica riqueza en la medida en que se ponen
al servicio de todos. Es preciso recordar siempre la
arquitectura propia de la Unión Europea, construida
sobre los principios de solidaridad y subsidiariedad, de
modo que prevalezca la ayuda mutua y se pueda caminar,
animados por la confianza recíproca.
En esta dinámica de unidad-particularidad, se les plantea
también, Señores y Señoras Eurodiputados, la exigencia
de hacerse cargo de mantener viva la democracia, la
democracia de los pueblos de Europa. No se nos oculta
que una concepción uniformadora de la globalidad daña la
vitalidad del sistema democrático, debilitando el contraste
rico, fecundo y constructivo, de las organizaciones y de
los partidos políticos entre sí. De esta manera se corre el
riesgo de vivir en el reino de la idea, de la mera palabra,
de la imagen, del sofisma… y se termina por confundir
la realidad de la democracia con un nuevo nominalismo
700
político. Mantener viva la democracia en Europa exige
evitar tantas «maneras globalizantes» de diluir la
realidad: los purismos angélicos, los totalitarismos de lo
relativo, los fundamentalismos ahistóricos, los eticismos
sin bondad, los intelectualismos sin sabiduría.[10]
Mantener viva la realidad de las democracias es un reto
de este momento histórico, evitando que su fuerza real
–fuerza política expresiva de los pueblos– sea desplazada
ante las presiones de intereses multinacionales no
universales, que las hacen más débiles y las trasforman
en sistemas uniformadores de poder financiero al servicio
de imperios desconocidos. Este es un reto que hoy la
historia nos ofrece.
Dar esperanza a Europa no significa sólo reconocer la
centralidad de la persona humana, sino que implica
también favorecer sus cualidades. Se trata por eso de
invertir en ella y en todos los ámbitos en los que sus
talentos se forman y dan fruto. El primer ámbito es
seguramente el de la educación, a partir de la familia,
célula fundamental y elemento precioso de toda sociedad.
La familia unida, fértil e indisoluble trae consigo los
elementos fundamentales para dar esperanza al futuro.
Sin esta solidez se acaba construyendo sobre arena,
con graves consecuencias sociales. Por otra parte,
subrayar la importancia de la familia, no sólo ayuda a
dar prospectivas y esperanza a las nuevas generaciones,
sino también a los numerosos ancianos, muchas veces
obligados a vivir en condiciones de soledad y de abandono
porque no existe el calor de un hogar familiar capaz de
acompañarles y sostenerles.
Junto a la familia están las instituciones educativas: las
escuelas y universidades. La educación no puede limitarse
701
a ofrecer un conjunto de conocimientos técnicos, sino que
debe favorecer un proceso más complejo de crecimiento
de la persona humana en su totalidad. Los jóvenes de hoy
piden poder tener una formación adecuada y completa
para mirar al futuro con esperanza, y no con desilusión.
Numerosas son las potencialidades creativas de Europa
en varios campos de la investigación científica, algunos
de los cuales no están explorados todavía completamente.
Baste pensar, por ejemplo, en las fuentes alternativas de
energía, cuyo desarrollo contribuiría mucho a la defensa
del ambiente.
Europa ha estado siempre en primera línea de un loable
compromiso en favor de la ecología. En efecto, esta tierra
nuestra necesita de continuos cuidados y atenciones,
y cada uno tiene una responsabilidad personal en la
custodia de la creación, don precioso que Dios ha puesto
en las manos de los hombres. Esto significa, por una
parte, que la naturaleza está a nuestra disposición,
podemos disfrutarla y hacer buen uso de ella; por otra
parte, significa que no somos los dueños. Custodios, pero
no dueños. Por eso la debemos amar y respetar. «Nosotros
en cambio nos guiamos a menudo por la soberbia de
dominar, de poseer, de manipular, de explotar; no la
“custodiamos”, no la respetamos, no la consideramos
como un don gratuito que hay que cuidar».[11] Respetar
el ambiente no significa sólo limitarse a evitar estropearlo,
sino también utilizarlo para el bien. Pienso sobre todo en
el sector agrícola, llamado a dar sustento y alimento al
hombre. No se puede tolerar que millones de personas
en el mundo mueran de hambre, mientras toneladas de
restos de alimentos se desechan cada día de nuestras
mesas. Además, el respeto por la naturaleza nos recuerda
que el hombre mismo es parte fundamental de ella.
Junto a una ecología ambiental, se necesita una ecología
702
humana, hecha del respeto de la persona, que hoy he
querido recordar dirigiéndome a ustedes.
El segundo ámbito en el que florecen los talentos de la
persona humana es el trabajo. Es hora de favorecer las
políticas de empleo, pero es necesario sobre todo volver
a dar dignidad al trabajo, garantizando también las
condiciones adecuadas para su desarrollo. Esto implica,
por un lado, buscar nuevos modos para conjugar la
flexibilidad del mercado con la necesaria estabilidad y
seguridad de las perspectivas laborales, indispensables
para el desarrollo humano de los trabajadores; por otro
lado, significa favorecer un adecuado contexto social,
que no apunte a la explotación de las personas, sino a
garantizar, a través del trabajo, la posibilidad de construir
una familia y de educar los hijos.
Es igualmente necesario afrontar juntos la cuestión
migratoria. No se puede tolerar que el mar Mediterráneo
se convierta en un gran cementerio. En las barcazas que
llegan cotidianamente a las costas europeas hay hombres
y mujeres que necesitan acogida y ayuda. La ausencia
de un apoyo recíproco dentro de la Unión Europea corre
el riesgo de incentivar soluciones particularistas del
problema, que no tienen en cuenta la dignidad humana
de los inmigrantes, favoreciendo el trabajo esclavo y
continuas tensiones sociales. Europa será capaz de hacer
frente a las problemáticas asociadas a la inmigración si
es capaz de proponer con claridad su propia identidad
cultural y poner en práctica legislaciones adecuadas que
sean capaces de tutelar los derechos de los ciudadanos
europeos y de garantizar al mismo tiempo la acogida a los
inmigrantes; si es capaz de adoptar políticas correctas,
valientes y concretas que ayuden a los países de origen
en su desarrollo sociopolítico y a la superación de sus
703
conflictos internos –causa principal de este fenómeno–, en
lugar de políticas de interés, que aumentan y alimentan
estos conflictos. Es necesario actuar sobre las causas y
no solamente sobre los efectos.
Señor Presidente, Excelencias, Señoras y Señores
Diputados:
Ser conscientes de la propia identidad es necesario
también para dialogar en modo propositivo con los
Estados que han solicitado entrar a formar parte de la
Unión en el futuro. Pienso sobre todo en los del área
balcánica, para los que el ingreso en la Unión Europea
puede responder al ideal de paz en una región que ha
sufrido mucho por los conflictos del pasado. Por último, la
conciencia de la propia identidad es indispensable en las
relaciones con los otros países vecinos, particularmente
con aquellos de la cuenca mediterránea, muchos de los
cuales sufren a causa de conflictos internos y por la
presión del fundamentalismo religioso y del terrorismo
internacional.
A ustedes, legisladores, les corresponde la tarea de
custodiar y hacer crecer la identidad europea, de modo
que los ciudadanos encuentren de nuevo la confianza en
las instituciones de la Unión y en el proyecto de paz y de
amistad en el que se fundamentan. Sabiendo que «cuanto
más se acrecienta el poder del hombre, más amplia es su
responsabilidad individual y colectiva».[12] Les exhorto,
pues, a trabajar para que Europa redescubra su alma
buena.
Un autor anónimo del s. II escribió que «los cristianos
representan en el mundo lo que el alma al cuerpo».[13]
La función del alma es la de sostener el cuerpo, ser su
conciencia y la memoria histórica. Y dos mil años de
704
historia unen a Europa y al cristianismo. Una historia
en la que no han faltado conflictos y errores, también
pecados, pero siempre animada por el deseo de construir
para el bien. Lo vemos en la belleza de nuestras ciudades,
y más aún, en la de múltiples obras de caridad y de
edificación humana común que constelan el Continente.
Esta historia, en gran parte, debe ser todavía escrita.
Es nuestro presente y también nuestro futuro. Es
nuestra identidad. Europa tiene una gran necesidad de
redescubrir su rostro para crecer, según el espíritu de sus
Padres fundadores, en la paz y en la concordia, porque
ella misma no está todavía libre de conflictos.
Queridos Eurodiputados, ha llegado la hora de construir
juntos la Europa que no gire en torno a la economía,
sino a la sacralidad de la persona humana, de los
valores inalienables; la Europa que abrace con valentía
su pasado, y mire con confianza su futuro para vivir
plenamente y con esperanza su presente. Ha llegado
el momento de abandonar la idea de una Europa
atemorizada y replegada sobre sí misma, para suscitar
y promover una Europa protagonista, transmisora de
ciencia, arte, música, valores humanos y también de fe.
La Europa que contempla el cielo y persigue ideales; la
Europa que mira y defiende y tutela al hombre; la Europa
que camina sobre la tierra segura y firme, precioso punto
de referencia para toda la humanidad.
Gracias.
705
[1] Juan pablo II, Discurso al Parlamento Europeo, 11
octubre 1988, 5.
[2] Cf. Juan pablo II, Discurso a la Asamblea Parlamentaria
del Consejo de Europa, 8 octubre 1988, 3.
[3] Cf. Benedicto XVI, Caritas in veritate, 7; Con. Ecum.
Vat. II, Const. past. Gaudium et spes, 26.
[4] Cf. Compendio de la doctrina social de la Iglesia, 37, 37.
[5] Cf. Evangelii gaudium, 55.
[6] Benedicto XVI, Caritas in veritate, 71.
[7] Ibíd.
[9] Benedico XVI, Discurso a los Miembros del Cuerpo
diplomático, 7 enero 2013.
[11] Audiencia General, 5 junio 2013.
[12] Gaudium et spes, 34.
[13] Carta a Diogneto, 6.
706
VIAJE APÓSTOLICO DEL SANTO PADRE
FRANCISCO
A TURQUÍA
(28-30 DE NOVIEMBRE DE 2014)
SANTA MISA
HOMILÍA DEL SANTO PADRE
Catedral católica del Espíritu Santo, Estambul
Sábado 29 de noviembre de 2014
En el Evangelio, Jesús se presenta al hombre sediento de
salvación como la fuente a la que acudir, la roca de la que
el Padre hace surgir ríos de agua viva para todos los que
creen en él (cf. Jn 7,38). Con esta profecía, proclamada
públicamente en Jerusalén, Jesús anuncia el don del
Espíritu Santo que recibirán sus discípulos después de
su glorificación, es decir, su muerte y resurrección (cf.
v. 39).
El Espíritu Santo es el alma de la Iglesia. Él da la vida,
suscita los diferentes carismas que enriquecen al Pueblo
de Dios y, sobre todo, crea la unidad entre los creyentes:
de muchos, hace un solo cuerpo, el cuerpo de Cristo. Toda
la vida y la misión de la Iglesia dependen del Espíritu
Santo; él realiza todas las cosas.
La misma profesión de fe, como nos recuerda san Pablo
en la primera Lectura de hoy, sólo es posible porque
es sugerida por el Espíritu Santo: «Nadie puede decir:
“¡Jesús es el Señor!”, sino por el Espíritu Santo» (1 Co
12,3b). Cuando rezamos, es porque el Espíritu Santo
inspira en nosotros la oración en el corazón. Cuando
rompemos el cerco de nuestro egoísmo, salimos de
nosotros mismos y nos acercamos a los demás para
encontrarlos, escucharlos, ayudarlos, es el Espíritu de
Dios que nos ha impulsado. Cuando descubrimos en
707
nosotros una extraña capacidad de perdonar, de amar
a quien no nos quiere, es el Espíritu el que nos ha
impregnado. Cuando vamos más allá de las palabras
de conveniencia y nos dirigimos a los hermanos con esa
ternura que hace arder el corazón, hemos sido sin duda
tocados por el Espíritu Santo.
Es verdad, el Espíritu Santo suscita los diferentes
carismas en la Iglesia; en apariencia, esto parece crear
desorden, pero en realidad, bajo su guía, es una inmensa
riqueza, porque el Espíritu Santo es el Espíritu de unidad,
que no significa uniformidad. Sólo el Espíritu Santo
puede suscitar la diversidad, la multiplicidad y, al mismo
tiempo, producir la unidad. Cuando somos nosotros
quienes deseamos crear la diversidad, y nos encerramos
en nuestros particularismos y exclusivismos, provocamos
la división; y cuando queremos hacer la unidad según
nuestros planes humanos, terminamos implantando la
uniformidad y la homogeneidad. Por el contrario, si nos
dejamos guiar por el Espíritu, la riqueza, la variedad, la
diversidad nunca crean conflicto, porque él nos impulsa
a vivir la variedad en la comunión de la Iglesia.
Los diversos miembros y carismas tienen su principio
armonizador en el Espíritu de Cristo, que el Padre ha
enviado y sigue enviando, para edificar la unidad entre
los creyentes. El Espíritu Santo hace la unidad de la
Iglesia: unidad en la fe, unidad en la caridad, unidad en la
cohesión interior. La Iglesia y las Iglesias están llamadas
a dejarse guiar por el Espíritu Santo, adoptando una
actitud de apertura, docilidad y obediencia. Es él el que
armoniza la Iglesia. Me viene a la mente aquella bella
palabra de san Basilio, el Grande: «Ipse harmonia est»,
él mismo es la armonia.
708
Es una visión de esperanza, pero al mismo tiempo fatigosa,
pues siempre tenemos la tentación de poner resistencia
al Espíritu Santo, porque trastorna, porque remueve,
hace caminar, impulsa a la Iglesia a seguir adelante. Y
siempre es más fácil y cómodo instalarse en las propias
posiciones estáticas e inamovibles. En realidad, la Iglesia
se muestra fiel al Espíritu Santo en la medida en que no
pretende regularlo ni domesticarlo. Y también la Iglesia
se muestra fiel al Espíritu Santo cuando deja de lado la
tentación de mirarse a sí misma.
Y nosotros, los cristianos, nos convertimos en auténticos
discípulos misioneros, capaces de interpelar las
conciencias, si abandonamos un estilo defensivo para
dejarnos conducir por el Espíritu. Él es frescura, fantasía,
novedad.
Nuestras defensas pueden manifestarse en una confianza
excesiva en nuestras ideas, nuestras fuerzas –pero así
se deriva hacia el pelagianismo–, o en una actitud de
ambición y vanidad. Estos mecanismos de defensa nos
impiden comprender verdaderamente a los demás y estar
abiertos a un diálogo sincero con ellos. Pero la Iglesia
que surge en Pentecostés recibe en custodia el fuego del
Espíritu Santo, que no llena tanto la mente de ideas, sino
que hace arder el corazón; es investida por el viento del
Espíritu que no transmite un poder, sino que dispone
para un servicio de amor, un lenguaje que todos pueden
entender.
En nuestro camino de fe y de vida fraterna, cuanto más
nos dejemos guiar con humildad por el Espíritu del
Señor, tanto mejor superaremos las incomprensiones, las
divisiones y las controversias, y seremos signo creíble de
unidad y de paz. Signo creíble de que Nuestro Señor ha
resucitado, está vivo.
709
Con esta gozosa certeza, los abrazo a todos ustedes,
queridos hermanos y hermanas: al Patriarca SiroCatólico, al Presidente de la Conferencia Episcopal, el
Vicario Apostólico, Mons. Pelâtre, a los demás obispos
y Exarcas, a los presbíteros y diáconos, a las personas
consagradas y fieles laicos pertenecientes a las diferentes
comunidades y a los diversos ritos de la Iglesia Católica.
Deseo saludar con afecto fraterno al Patriarca de
Constantinopla, Su Santidad Bartolomé I, al Metropolita
Siro-Ortodoxo, al Vicario Patriarcal Armenio Apostólico
y a los representantes de las comunidades protestantes,
que han querido rezar con nosotros durante esta
celebración. Les expreso mi reconocimiento por este gesto
fraterno. Envío un saludo afectuoso al Patriarca Armenio
Apostólico, Mesrob II, asegurándole mis oraciones.
Hermanos y hermanas, dirijámonos a la Virgen María,
la Santa Madre de Dios. Junto a ella, que oraba en el
cenáculo con los Apóstoles en espera de Pentecostés,
roguemos al Señor para que envíe su Santo Espíritu a
nuestros corazones y nos haga testigos de su Evangelio
en todo el mundo. Amén.
710
VIAJE APÓSTOLICO DEL SANTO PADRE
FRANCISCO
A TURQUÍA
(28-30 DE NOVIEMBRE DE 2014)
DIVINA LITURGIA
PALABRAS DEL SANTO PADRE
Iglesia patriarcal de San Jorge, Estambul
Domingo 30 de noviembre de 2014
Santidad, querido hermano Bartolomé,
Como arzobispo de Buenos Aires, he participado muchas
veces en la Divina Liturgia de las comunidades ortodoxas
de aquella ciudad; pero encontrarme hoy en esta Iglesia
Patriarcal de San Jorge para la celebración del santo
Apóstol Andrés, el primero de los llamados, Patrón del
Patriarcado Ecuménico y hermano de san Pedro, es
realmente una gracia singular que el Señor me concede.
Encontrarnos, mirar el rostro el uno del otro, intercambiar
el abrazo de paz, orar unos por otros, son dimensiones
esenciales de ese camino hacia el restablecimiento de la
plena comunión a la que tendemos. Todo esto precede y
acompaña constantemente esa otra dimensión esencial
de dicho camino, que es el diálogo teológico. Un verdadero
diálogo es siempre un encuentro entre personas con un
nombre, un rostro, una historia, y no sólo un intercambio
de ideas.
Esto vale sobre todo para los cristianos, porque para
nosotros la verdad es la persona de Jesucristo. El
ejemplo de san Andrés que, junto con otro discípulo,
aceptó la invitación del Divino Maestro: «Venid y veréis»,
y «se quedaron con él aquel día» (Jn 1,39), nos muestra
claramente que la vida cristiana es una experiencia
personal, un encuentro transformador con Aquel que
711
nos ama y que nos quiere salvar. También el anuncio
cristiano se propaga gracias a personas que, enamoradas
de Cristo, no pueden dejar de transmitir la alegría de
ser amadas y salvadas. Una vez más, el ejemplo del
Apóstol Andrés es esclarecedor. Él, después de seguir a
Jesús hasta donde habitaba y haberse quedado con él,
«encontró primero a su hermano Simón y le dijo: “Hemos
encontrado al Mesías” (que significa Cristo). Y lo llevó a
Jesús» (Jn 1,40-42). Por tanto, está claro que tampoco
el diálogo entre cristianos puede sustraerse a esta lógica
del encuentro personal.
Así pues, no es casualidad que el camino de la
reconciliación y de paz entre católicos y ortodoxos haya
sido de alguna manera inaugurado por un encuentro,
por un abrazo entre nuestros venerados predecesores,
el Patriarca Ecuménico Atenágoras y el Papa Pablo VI,
hace cincuenta años en Jerusalén, un acontecimiento
que Vuestra Santidad y yo hemos querido conmemorar
encontrándonos de nuevo en la ciudad donde el Señor
Jesucristo murió y resucitó.
Por una feliz coincidencia, esta visita tiene lugar unos días
después de la celebración del quincuagésimo aniversario
de la promulgación del Decreto del Concilio Vaticano II
sobre la búsqueda de la unidad de todos los cristianos,
Unitatis redintegratio. Es un documento fundamental con
el que se ha abierto un nuevo camino para el encuentro
entre los católicos y los hermanos de otras Iglesias y
Comunidades eclesiales.
Con aquel Decreto, la Iglesia Católica reconoce en
particular que las Iglesias ortodoxas «tienen verdaderos
sacramentos, y sobre todo, en virtud de la sucesión
apostólica, el sacerdocio y la Eucaristía, con los que se
unen aún con nosotros con vínculo estrechísimo» (n. 15).
712
En consecuencia, se afirma que, para preservar fielmente
la plenitud de la tradición cristiana, y para llevar a
término la reconciliación de los cristianos de Oriente y de
Occidente, es de suma importancia conservar y sostener
el riquísimo patrimonio de las Iglesias de Oriente, no
sólo por lo que se refiere a las tradiciones litúrgicas y
espirituales, sino también a las disciplinas canónicas,
sancionadas por los Santos Padres y los concilios, que
regulan la vida de estas Iglesias (cf., nn. 15-16).
Considero importante reiterar el respeto de este
principio como condición esencial y recíproca para el
restablecimiento de la plena comunión, que no significa
ni sumisión del uno al otro, ni absorción, sino más bien
la aceptación de todos los dones que Dios ha dado a cada
uno, para manifestar a todo el mundo el gran misterio
de la salvación llevada a cabo por Cristo, el Señor, por
medio del Espíritu Santo. Quiero asegurar a cada uno de
vosotros que, para alcanzar el anhelado objetivo de la plena
unidad, la Iglesia Católica no pretende imponer ninguna
exigencia, salvo la profesión de fe común, y que estamos
dispuestos a buscar juntos, a la luz de la enseñanza
de la Escritura y la experiencia del primer milenio, las
modalidades con las que se garantice la necesaria unidad
de la Iglesia en las actuales circunstancias: lo único que
la Iglesia Católica desea, y que yo busco como Obispo
de Roma, «la Iglesia que preside en la caridad», es la
comunión con las Iglesias ortodoxas. Dicha comunión
será siempre fruto del amor «que ha sido derramado en
nuestros corazones por el Espíritu Santo, que se nos
ha dado» (Rm 5,5), amor fraterno que muestra el lazo
trascendente y espiritual que nos une como discípulos
del Señor.
713
En el mundo de hoy se alzan con ímpetu voces que no
podemos dejar de oír, y que piden a nuestras Iglesias
vivir plenamente el ser discípulos del Señor Jesucristo.
La primera de estas voces es la de los pobres. En el
mundo hay demasiadas mujeres y demasiados hombres
que sufren por grave malnutrición, por el creciente
desempleo, por el alto porcentaje de jóvenes sin trabajo y
por el aumento de la exclusión social, que puede conducir
a comportamientos delictivos e incluso al reclutamiento
de terroristas. No podemos permanecer indiferentes
ante las voces de estos hermanos y hermanas. Ellos no
sólo nos piden que les demos ayuda material, necesaria
en muchas circunstancias, sino, sobre todo, que les
apoyemos para defender su propia dignidad de seres
humanos, para que puedan encontrar las energías
espirituales para recuperarse y volver a ser protagonistas
de su historia. Nos piden también que luchemos, a la
luz del Evangelio, contra las causas estructurales de la
pobreza: la desigualdad, la falta de un trabajo digno, de
tierra y de casa, la negación de los derechos sociales y
laborales. Como cristianos, estamos llamados a vencer
juntos a la globalización de la indiferencia, que hoy parece
tener la supremacía, y a construir una nueva civilización
del amor y de la solidaridad.
Una segunda voz que clama con vehemencia es la de las
víctimas de los conflictos en muchas partes del mundo.
Esta voz la oímos resonar muy bien desde aquí, porque
algunos países vecinos están sufriendo una guerra atroz
e inhumana. Pienso con profundo dolor en las tantas
víctimas del inhumano e insensato atentado que en estos
días han sufrido los fieles musulmanes que rezaban en
la mezquita de Kano, en Nigeria. Turbar la paz de un
pueblo, cometer o consentir cualquier tipo de violencia,
714
especialmente sobre los más débiles e indefensos,
es un grave pecado contra Dios, porque significa no
respetar la imagen de Dios que hay en el hombre. La
voz de las víctimas de los conflictos nos impulsa a
avanzar diligentemente por el camino de reconciliación
y comunión entre católicos y ortodoxos. Por lo demás,
¿cómo podemos anunciar de modo creíble el Evangelio
de paz que viene de Cristo, si entre nosotros continúa
habiendo rivalidades y contiendas? (Pablo VI, Exhort.
Ap., Evangelii nuntiandi, 77).
Una tercera voz que nos interpela es la de los jóvenes.
Hoy, por desgracia, hay muchos jóvenes que viven sin
esperanza, vencidos por la desconfianza y la resignación.
Muchos jóvenes, además, influenciados por la cultura
dominante, buscan la felicidad sólo en poseer bienes
materiales y en la satisfacción de las emociones del
momento. Las nuevas generaciones nunca podrán
alcanzar la verdadera sabiduría y mantener viva la
esperanza, si nosotros no somos capaces de valorar
y transmitir el auténtico humanismo, que brota del
Evangelio y la experiencia milenaria de la Iglesia. Son
precisamente los jóvenes –pienso por ejemplo en la
multitud de jóvenes ortodoxos, católicos y protestantes
que se reúnen en los encuentros internacionales
organizados por la Comunidad de Taizé– son ellos los
que hoy nos instan a avanzar hacia la plena comunión.
Y esto, no porque ignoren el significado de las diferencias
que aún nos separan, sino porque saben ver más allá,
son capaces de percibir lo esencial que ya nos une.
Querido hermano, muy querido hermano, estamos ya en
camino, en camino hacia la plena comunión y podemos
vivir ya signos elocuentes de una unidad real, aunque
todavía parcial. Esto nos reconforta y nos impulsa a
715
proseguir por esta senda. Estamos seguros de que a
lo largo de este camino contaremos con el apoyo de la
intercesión del Apóstol Andrés y de su hermano Pedro,
considerados por la tradición como fundadores de las
Iglesias de Constantinopla y de Roma. Pidamos a Dios el
gran don de la plena unidad y la capacidad de acogerlo
en nuestras vidas. Y nunca olvidemos de rezar unos por
otros.
716
Novembre 2014
01. El bon temps que
ha acompanyat tots
aquests dies ha fet que els
cementeris fossin visitats
i ben coberts de flors, com
també els actes religiosos
que s’hi han celebrat han
estat ben participats per la
nombrosa feligresia que hi
ha assistit.
02. Amb una Missa ben
participada i presidida pel
Sr. Bisbe, en el temple
parroquial de Santa
Eulàlia, la Congregació de
les Religioses Franciscanes
Filles de la Misericòrdia
ha fet la cloenda de l’any
jubilar del P. Fundador,
Mn. Gabriel Marià Ribas de
Pina, batiat en aquest antic
temple parroquial i llargues
temporades Ecònom de la
dita feligresia.
03. Els grups de Càritas que
treballen en les parròquies
de l’Arxiprestat des Pla
s’han trobat, a Consolació
de Sant Joan per anar
revisant el programa de
treball que van fent.
L’Hospitalitat de Lourdes
ha tingut la seva reunió
ordinària, al Palau, amb el
Sr. Bisbe.
04. L’Associació de vídues
segueix tenint les seves
reunions mensuals. Avui
Mn. Gabriel Seguí els ha
celebrat la Santa Missa.
La Delegació de Pastoral
de la Salut ha tingut la
seva reunió ordinària, al
Palau, amb el Sr. Bisbe.
05. Ha començat, al
CESAG, el Pla de Formació
Permanent per al professorat
de Religió a Secundària El
Dr. Jaume Vázquez Allegue
ha començat parlant de “La
Bíblia a l’aula”, temàtica
que desenvoluparà tots els
dimecres d’aquest curs de
17,30 a 20.00 hores
717
E l S r. G u i l l e m R a m i s
Moneny, a la parròquia de
Son Roca, ha parlat sobre
les primeres comunitats
cristianes.
07. Avui, a la ciutat del
Caire, ha estat posada la
Medalla de l’Orde d’Isabel
la Catòlica a la religiosa
artanenca Sor Adela Blanes
i Sureda (Artà 1929), que
professà de joveneta en la
Congregació del Sagrat Cor
de Jesús. Viu a Egipte des
de l’any 1956 i ha treballat
tota la vida a la província
de Minia (Alt Egipte), per
l’educació de la dona,
lluitant perquè pogués
aprendre a llegir i a escriure,
contra el matrimoni infantil
i contra l’ablació, seguint el
lema que “qui educa una
dona educa una família”.
El Sr. Arturo Avello Díaz
del Corral, ambaixador
d’Espanya a Egipte, li ha
imposat la medalla.
la reunió de preveres
de l’Arxiprestat LlucRaiguer, que han tingut
a l’ermita de Santa Llucia
(Mancor de la Vall).
718
08. Celebrant el bicentenari del naixement del P.
Fundador, les Religioses
Franciscanes han tingut,
en el temple parroquial de
Pina, ple de gom a gom, la
presentació de dues obres:
Mn. Gabriel Ribas de Pina,
testimoni de la Misericòrdia
escrit per Mn. Teodor Suau,
i el Diccionario espiritual
de Mn. Gabriel Mª Ribas
de Pina editat per Isabel
Martínez. Han intervingut
a l’acte els dos autors que
n’han fet la presentació,
més Sor Maria Rigo,
Germana Franciscana i el
filòleg Santiago Mª Amer,
presidits per la Superiora
General de la Congregació,
Sor Francisca Alomar.
a la parròquia de Sant
Pere Claver (Portopí),
per celebrar -hi la Santa
Missa i administrar el
sant sagrament de la
Confir mació a un grup
que s’hi havia preparat
adientment.
El P. Gregori Mateu TOR, en
el Monestir de la Concepció,
ha dirigit una trobada tot
parlant sobre “Conèixer,
estimar i seguir Jesús”.
A Son Bono, el P. Norbert
Alcover SJ hi ha començat
uns recessos litúrgics,
per anar esbrinant,
durant l’any, l’experiència
evangèlica de cada temps.
La parròquia de Santa
Eugènia ha aixoplugat la
trobada d’exalumnes de
la Missió. Han tingut una
Missa que s’ha vist seguida
d’un dinar de germanor.
Els preveres de l’Arxiprestat
Palma 2 s’han reunit, a
Son Oliva, parròquia de la
Sagrada Família, amb la
presidència del Sr. Bisbe.
09. Joiosa ha estat la
celebració, feta a l’església
de la Mercè, per celebrar
les noces d’or sacerdotals
del P. Francisco Sancho i
Sancho.
La gent que va per ses
Covetes (Campos) ha vist
que els havien robat la
campana del petit oratori,
aixecat al començament
del segle XX, que hi ha
en el lloquet. El Rector de
Campos ha fet la pertinent
denúncia i es pensa que
serà bona de localitzar,
perquè du aquesta
inscripció: “Donació de
dona Concepció Roca de
Riera, 10 de juliol de 1913.
Fundició Mallorquina.”
La parròquia de s’Arenal
s’ha vestit de festa per rebre
el Sr. Bisbe i celebrar la
Confirmació d’un grup de
joves que s’hi havien anat
preparant.
10. El P. Pere Ribot TOR, al
CEP de Palma, ha parlat al
professorat sobre “Eines i
estratègies per educar la
dimensió espiritual dins
l’aula”. Tema que enguany
també anirà exposant en els
CEP d’Inca i de Manacor.
11. La Consellera
d’Educació del Govern
Balear s’ha reunit, al Palau,
amb el Sr. Bisbe i el Vicari
Episcopal d’Educació.
La Sra. Margalida Maria
Riutort, directora de
Càritas Mallorca, i el Sr.
Guillermo Fernández, del
Servei d’Estudis de Caritas
Espanyola, a Can Alcover,
han fet la presentació
del VII informe FOESSA
sobre l’exclusió i el
719
desenvolupament social a
Espanya.
La cita és puntual i cobejada
per multitud de curiosos.
Avui, festa de Sant Martí,
a la Seu, el sol ens alegra
oferint-nos l’efecte lumínic
del “vuit”.
El Sr. Bisbe ha visitat
el Casal Balear i s’ha
entrevistat amb els actuals
responsables.
12. S’ha reunit, al Palau, el
Patronat de la Fundació
Santuari de Lluc. Han
aprovat un pressupost de
95.000 € per a l’any que
ve i s’ha perdonat el deute
que quedava de les obres
que s’hagueren de fer per
mor del cap de fibló del
setembre de 2012.
13. El P. Jordi Llompart
TOR, a s’Arenal, ha parlat
sobre les Benaurances,
explicant avui la primera.
Els preveres de l’Arxiprestat
de Llevant s’han reunit
amb el Sr. Bisbe.
15. Més de set-centes
persones, que havien
recollit el treball de més
720
de mil persones que en
petits grups han anat
estudiant el document del
Papa Francesc Evangelii
gaudium, s’han reunit, amb
la presència del Sr. Bisbe,
en el Col·legi Mare Alberta,
per participar en el Congrés
sobre l’Evangelització.
Mn. Xavier Morlans i Molina
ha presentat la ponència
marc: “El primer anunci
en el projecte pastoral de
l’Evangelii gaudium.” L’ha
seguit Maria Auxiliadora
González Portillo, que
ha parlat sobre “El
compromiso de la caridad
desde el Evangelio” i Mn.
José Antonio Goñi ha parlat
sobre “La Liturgia, fuente
de la nueva evangelización”.
Els GOA (Grups d’Oració
i Amistat) han tingut llur
dia de recés en el Monestir
de Santa Magdalena, on el
P. Antoni Cabrera CR els
ha parlat sobre la manera
com Sant Gaietà va viure la
Providència.
Els monitors dels GDEM
s’han trobat a Binicanella.
16. Segueix al Col·legi Mare
Alberta el Congrés sobre
Evangelització en el qual
avui han participat més de
vuit-centes persones. Mn.
Antoni Vadell ha presentat
la ponència “Anunciar
l’Evangeli per a què? Claus
per un anunci provocatiu”.
El Sr. Bisbe ha celebrat
l’Eucaristia, que ha resultat
una alegre i ben participada
acció litúrgica.
Avui és el Dia de l’Església
Diocesana. El Full Dominical
n’assabenta la feligresia
dient que les entrades
que hi ha hagut durant
l’any 2013 a la Diòcesi
han estat de 4.573.508,94
€ i les sortides han pujat
a 4.589.660,11 € i que el
deute de les parròquies és
de 7.542.524 €.
17. El Sr. Xavier Bonet,
Director de COPE Mallorca,
ha pr oclamat avui els
Premis Populars en llur
35a edició. Un ha estat per
a l’associació Dignitat i
feina de Cala Millor, amb
el P. Bartomeu Pastor TOR
al davant, que d’aquesta
manera ha donat feina a més
de cinquanta persones, tot
recollint tones de garroves
i ametlles de 130 finques.
A la capella del Seminari
Major el Sr. Bisbe ha instituït
Lector el seminarista Josep
Roca, és la primera passa
per arribar a l’ordenació
sacerdotal d’aquest
advocat, de seixanta anys,
que treballa pastoralment
en la parròquia de Santa
Tereseta.
És a Mallorca, en visita
canònica, el Bisbe per als
cristians romanesos de
l’Església Ortodoxa a
Espanya i Portugal. Ha
saludat Mons. Xavier i ha
presidit, juntament amb el
Rector, Mn. Nicolae Dobos,
l’Eucaristia que aquesta
comunitat cristiana celebra
cada diumenge en el
Monestir de la Concepció.
18. Els animadors de Vida
Creixent s’han reunit a
Binissalem.
19. Ha començat, a
l’església de la Missió, la
novena a la Mare de Déu
de la Medalla miraculosa,
que enguany predica el P.
Oscar Muñoz Ruiz CM.
Al Centro Fernán Gómez
721
de Madrid s’ha inaugurat
l’exposició “A Su imagen.
Arte, cultura y religión”, on,
entre d’altres objectes, s’hi
mostren els dos canelobres
de plata que en el segle
XVIII va fer per a la Seu de
Mallorca l’argenter Joan
Matons i que pesen 243 kg
cada un.
21. Avui, al Consolat
de Mar, el Sr. Bartomeu
Bestard, Comissari del
Govern pel Tercer
Centenari de Juníper
Serra, ha fet la presentació
de la Memòria d’aquest
esdeveniment, llibre escrit
en català, castellà i anglès
perquè pugui ser gaudit
per tota la gent que estima
el Beat Juníper. També,
en la parròquia ciutadana
del Beat Ramon Llull,
Mons. Antoni Alzamora
ha parlat sobre semblances
i diferències entre el Beat
Ramon Llull i el Beat
Juníper Serra.
La Porciúncula compleix
cent anys, esdeveniment
que ha generat un seguit
d’actes festius. El Sr. Bisbe
ha presidit la Santa Missa
722
i ha inaugurat l’exposició
fotogràfica que mostra la
Mallorca preturística que
hi havia en aquella zona,
ara tan transformada pel
turisme.
22. Sor Maria Gràcia
Mutyandia, natural de
Kenya, en la bella edat dels
33 anys, ha fet la professió
religiosa en el Monestir
de la Visitació de Maria
(Saleses). El Sr. Bisbe ha
presidit la celebració.
A l’auditori del Col·legi
Sant Gaietà, el grup Quatre
Llunes ha ofert el concert
“Que fantàstic el món!”.
Acte celebrat a benefici de
la Fundació Natzaret.
Ha començat, a Son
Bono, un “ E n c u e n t r o
Matrimonial” dirigit pel P.
Norbert Alcover SJ.
E l S r. B i s b e s ’ h a f e t
present a la parròquia
de Binissalem, per
administrar el sagrament
de la Confirmació a un grup
de batiats.
23. Festa de Jesucrist
Rei. De diferents maneres
s’ha celebrat el Dia del
c at e q u i s t a a to tes l e s
comunitats cristianes de
Mallorca.
Amb goig la feligresia de
la parròquia ciutadana de
Sant Miquel ha assistit a
la inauguració de les obres
que avui ha fet el Sr. Bisbe,
celebrant amb ells la fe de
l’Església.
Les barriades de Crist Rei
d’Inca i de Manacor han
celebrat aquesta diada. A
Manacor no hi ha mancat
el ball dels indis que
secularment es fa aquest
dia. A Inca va començar
per haver-hi una vetlla de
pregària seguida d’un sopar
popular. Avui diumenge hi
ha hagut ofici solemne,
presidit pel Sr. Rector,
amb ball de l’Oferta i la
benedicció de la restaurada
imatge de Santa Teresa de
l’Infant Jesús.
En la parròquia de Santa
Catalina Tomàs, el Sr.
Bisbe ha donat el ministeri
d’Acòlit i admissió al
Diaconat, als Srs. José
Luis Romero de sa Vileta;
Miquel Nadal d’Esporles;
Fernando Bobilier de la
parròquia de Sant Francesc
de Paula i Antoni Moreno
de la de Santa Catalina
Tomàs. Tots quatre es
van preparant en vistes al
Diaconat Permanent.
24. Ha començat, a la
basílica de Sant Francesc
(Palma), el tríduum
preparatori per a la festa
del Beat Ramon Llull, que
enguany predica Mons.
Jordi Gayà.
En es Baluard s’ha fet
l’entrega dels Premis
Populars de COPE, amb
la presència del Sr. Bisbe.
25. Després del Congrés
per a l’Evangelització s’ha
fet la proposta de fer la
Lectio Divina per aquest
temps d’Advent, amb el
material que ha preparat
Mn. Teodor Suau, i que
avui, amb la presència del
Sr. Bisbe, ha estat presentat
al Seminari Nou.
26. S’ha reunit, al Seminari
Nou, el grup d’Arxiprestes
amb el Sr. Bisbe i el Consell
Episcopal.
La parròquia de Sant
Domingo (Inca), ha
723
aixoplugat la presentació
del material per a fer la
L e c t i o D i v i n a durant
aquest temps d’Advent, pel
Sr. Bisbe i Mn. Teodor Suau.
Hi han participat diferents
membres de les parròquies
de tota la comarca.
27. Al Seminari Nou s’ha
constituït l’XI Consell
Presbiteral d’aquesta
Església, sota la presidència
del Sr. Bisbe. És format
per 32 membres i s’ha
passat a fer la Comissió
permanent, que, a més
dels integrants del Consell
Episcopal, estarà formada
pels capellans avui elegits:
Mn. Sebastià Salom, Mn.
Ramon Lladó i Mn. Marià
Gastalver.
Al Palau, i sota la presidència
de Mn. Nadal Bernat, s’hi
ha r eunit la Comissió
Acadèmica de l’Any Ramon
Llull. Comissió formada
pel CETEM, la UIB, la
Universitat Autònoma de
Barcelona, la Maioricensis
Schola Lullistica, la Facultat
de Teologia de Catalunya,
la Societat Arqueològica
Lul·liana, l’Institut Brasiler
724
de Filosofia i Ciències
Raymond Lull (IBFCRL)
i la Pontificia Università
Antonianum de Roma, a
més de col·laborar-hi 15
centres acadèmics d’arreu
del món que volen anar
entorn de Llull, home de
fe i missioner i home de
ciència.
A la tarda, a la Basílica
de Sant Francesc, el Sr.
Bisbe ha presidit la missa
estacional de la festa del
Beat, que s’ha vist seguida
de l’acte acadèmic que
s’ha desenvolupat a la sala
d’actes del mateix Col·legi,
en el qual el Dr. P. Joan
Nadal SJ ha parlat sobre
“Ramon Llull i l’Orient”.
A l’església dels PP. de la
Missió s’ha celebrat la festa
de la Mare de Déu de la
Medalla Miraculosa.
28. Mn. Teodor Suau ha fet
la presentació, a Manacor,
del pla de Lectio Divina
preparat per aquest Advent.
El Sr. Bisbe ha partit cap
al Perú per visitar els
missioners/eres que hi
treballen.
29. Avui ha començat l’Any
de la Vida Consagrada,
que es perllongarà fins dia
02.02.2016. Per aquesta
raó la CONFER diocesana
ha preparat i celebrat
una Jornada de pregària
en el Monestir de Santa
Magdalena, en la qual han
participat 180 religiosos/es.
Amb tres moments intensos
després de la pregària:
“moment Taizé” “moment
Lectio Divina” i “moment
dansa contemplativa”. S’ha
acabat amb la celebració
de l’Eucaristia. Així s’han
unit a la Vetlla de pregària
que el vespre es farà a la
Basílica de Santa Maria la
Major (Roma)
S’ha reunit, al Seminari
Nou, l’escola taller sobre la
Catequesi en família.
l’Eucaristia i administrat
el sagrament de la
Confirmació a la capella de
Santa Anita, a la parròquia
de Pachacamac (Perú).
30. Ha acabat a Santa Llucia
un Curset de Cristiandat
per a homes sota el rectorat
del Sr. Miquel Sureda.
La parròquia de Sant Josep
Obrer ha aixoplugat el recés
d’Advent per a catecúmens
i confirmands adults.
Cronista Diocesà
725
726
Butlletí Oficial
del Bisbat
de
Mallorca
Any CLIV / 12
Desembre 2014
727
Sumari
Bisbat de Mallorca
Any CLIV / 12
Desembre 2014
Redacció i
Administració:
Apartat 26.
07080
Palma de Mallorca.
Dipòsit Legal
P.M. 335-1958.
Imprès a
Serveis Gràfics
Eugeni,
C/ Temple, 16
07001
Palma de Mallorca
728
VICARI EPISCOPAL PER A
L’EVANGELITZACIÓ
-Convocatòria als moviments a una trobada
diocesana de presentació de la nova Delegació del Laïcat................................................ 730
-Ordenació de diaca.......................................... 732
Sant Pare
-Mensaje del Santo Padre Francisco para la celebración de la XLVIII Jornada Mundial de la
Paz. 1 de enero de 2015. “No esclavos, sino
hermanos”............................................. 733
- In memoriam................................................... 759
ÍNDEXS
- Onomàstic...................................................... 763
- De matèries.................................................... 767
729
Vicaria Episcopal per
a L’evangelització
Palma, 16 de desembre de 2014
Benvolguts,
Després de la bella experiència de gràcia que ha estat
per a l’Església que camina a Mallorca el Congrés per
a l’Evangelització que vàrem celebrar i compartir ara
fa just un mes, i mentre esperam anhelants i amb els
ulls brillants d’il·lusió el naixement del fill de Maria, em
complau adreçar-me a vosaltres amb una doble finalitat.
En primer lloc, per agrair novament la generosa resposta de molts de vosaltres a la iniciativa del nostre
Bisbe, Mons.. Xavier Salinas, de llegir i reflexionar en
grup l’Exhortació Apostòlica Evangelii Gaudium del Papa
Francesc. Un treball que, com sabeu, va culminar en la
celebració de l’esmentat Congrés, en el qual també poguéreu participar. En un món com el nostre que sembla
haver esborrat Déu de l’horitzó és una vertadera gràcia
trobar-hi encara tants homes i dones, joves i adults, que
descobreixen l’alegria i la bellesa de ser cristians i que
amb tant d’entusiasme tenen Crist i el seu Evangeli com
a brúixola segura de l’existència.
I en segon lloc també voldria aprofitar per convidar-vos
a una trobada amb altres representants dels distints
Moviments Eclesials i noves Comunitats existents a la
nostra Diòcesi el proper 15 de gener de 2015 a les 20h
al Seminari Nou. L’objectiu d’aquesta trobada, a banda
de conèixer-nos una mica més i ser més conscients de la
730
gran varietat i riquesa de carismes que l’Esperit ha vessat sobre la nostra Església, consistirà a presentar-vos
la nova Delegació del Laïcat que el Sr. Bisbe va decidir
constituir el passat mes d’octubre per tal d’assumir la
coordinació pastoral del que fins ara havia estat la Delegació de Pastoral Juvenil i també del que tradicionalment
ha estat conegut com a apostolat seglar.
Per altra banda, també pot ser un bon moment per fer una
mica de balanç del Congrés i posar sobre la taula algunes
concrecions pràctiques que se’n deriven. No debades, ens
trobam en un moment en què l’Església necessita que
tots els seus membres, en esperit de profunda comunió,
aportin els seus talents per tal de suscitar maneres i camins sempre nous de donar testimoni de Crist i anunciar
el seu Evangeli de salvació a totes les perifèries.
Esperant, doncs, amb il·lusió que ens puguem trobar
l’esmentat dia 15 de gener, m’acomiad de vosaltres desitjant que passeu un bon Nadal i un venturós any nou.
Una abraçada,
Vicari Episcopal
731
ORDENACIÓ DE DIACA
El proppassat dissabte, dia 20 de desembre de 2014,
l’Excm. i Rvdm. Mons. Javier Salinas Viñals, Bisbe de
Mallorca, va conferir l’orde del diaconat al religiós
de vots solemnes Hippolyte Voka Ndomanueno,
MSSCC, natural de Kinshasa (República Democràtica
del Congo), amb les lletres dimissòries del seu Superior
General, a l’església parroquial de Ntra. Sra. de la Font
de Déu i Sant Bernat, a la Real, Palma.
18/12/14
El Sr. Bisbe ha aprovat els Estatuts de l’Obreria de Sant
Antoni Abat, de Son Servera, ad experimentum per
tres anys, quedant revocats els Estatuts aprovats
anteriorment pel seu predecessor.
732
Documents
Sant Pare
de la
Santa Seu
MENSAJE DEL SANTO PADRE
FRANCISCO
PARA LA CELEBRACIÓN DE LA
XLVIII JORNADA MUNDIAL DE LA PAZ
1 DE ENERO DE 2015
NO ESCLAVOS, SINO HERMANOS
1. Al comienzo de un nuevo año, que recibimos como una
gracia y un don de Dios a la humanidad, deseo dirigir a
cada hombre y mujer, así como a los pueblos y naciones
del mundo, a los jefes de Estado y de Gobierno, y a los
líderes de las diferentes religiones, mis mejores deseos
de paz, que acompaño con mis oraciones por el fin de
las guerras, los conflictos y los muchos de sufrimientos
causados por el hombre o por antiguas y nuevas
epidemias, así como por los devastadores efectos de los
desastres naturales. Rezo de modo especial para que,
respondiendo a nuestra común vocación de colaborar
con Dios y con todos los hombres de buena voluntad
en la promoción de la concordia y la paz en el mundo,
resistamos a la tentación de comportarnos de un modo
indigno de nuestra humanidad.
En el mensaje para el 1 de enero pasado, señalé que
del «deseo de una vida plena… forma parte un anhelo
indeleble de fraternidad, que nos invita a la comunión
con los otros, en los que encontramos no enemigos o
contrincantes, sino hermanos a los que acoger y querer».
[1] Siendo el hombre un ser relacional, destinado a
realizarse en un contexto de relaciones interpersonales
733
inspiradas por la justicia y la caridad, es esencial que
para su desarrollo se reconozca y respete su dignidad,
libertad y autonomía. Por desgracia, el flagelo cada vez
más generalizado de la explotación del hombre por parte
del hombre daña seriamente la vida de comunión y la
llamada a estrechar relaciones interpersonales marcadas
por el respeto, la justicia y la caridad.Este fenómeno
abominable, que pisotea los derechos fundamentales de
los demás y aniquila su libertad y dignidad, adquiere
múltiples formas sobre las que deseo hacer una breve
reflexión, de modo que, a la luz de la Palabra de Dios,
consideremos a todos los hombres «no esclavos, sino
hermanos».
A la escucha del proyecto de Dios sobre la humanidad
2. El tema que he elegido para este mensaje recuerda la
carta de san Pablo a Filemón, en la que le pide que reciba
a Onésimo, antiguo esclavo de Filemón y que después se
hizo cristiano, mereciendo por eso, según Pablo, que sea
considerado como un hermano. Así escribe el Apóstol de
las gentes: «Quizá se apartó de ti por breve tiempo para
que lo recobres ahora para siempre; y no como esclavo,
sino como algo mejor que un esclavo, como un hermano
querido» (Flm 15-16). Onésimo se convirtió en hermano
de Filemón al hacerse cristiano. Así, la conversión a
Cristo, el comienzo de una vida de discipulado en Cristo,
constituye un nuevo nacimiento (cf. 2 Co 5,17; 1 P 1,3)
que regenera la fraternidad como vínculo fundante de la
vida familiar y base de la vida social.
En el libro del Génesis, leemos que Dios creó al hombre,
varón y hembra, y los bendijo, para que crecieran y se
multiplicaran (cf. 1,27-28): Hizo que Adán y Eva fueran
padres, los cuales, cumpliendo la bendición de Dios de
ser fecundos y multiplicarse, concibieron la primera
734
fraternidad, la de Caín y Abel. Caín y Abel eran hermanos,
porque vienen del mismo vientre, y por lo tanto tienen
el mismo origen, naturaleza y dignidad de sus padres,
creados a imagen y semejanza de Dios.
Pero la fraternidad expresa también la multiplicidad y
diferencia que hay entre los hermanos, si bien unidos
por el nacimiento y por la misma naturaleza y dignidad.
Como hermanos y hermanas, todas las personas están
por naturaleza relacionadas con las demás, de las que se
diferencian pero con las que comparten el mismo origen,
naturaleza y dignidad. Gracias a ello la fraternidad crea
la red de relaciones fundamentales para la construcción
de la familia humana creada por Dios.
Por desgracia, entre la primera creación que narra
el libro del Génesis y el nuevo nacimiento en Cristo,
que hace de los creyentes hermanos y hermanas del
«primogénito entre muchos hermanos» (Rm 8,29), se
encuentra la realidad negativa del pecado, que muchas
veces interrumpe la fraternidad creatural y deforma
continuamente la belleza y nobleza del ser hermanos y
hermanas de la misma familia humana. Caín, además
de no soportar a su hermano Abel, lo mata por envidia
cometiendo el primer fratricidio. «El asesinato de Abel por
parte de Caín deja constancia trágicamente del rechazo
radical de la vocación a ser hermanos. Su historia (cf.
Gn 4,1-16) pone en evidencia la dificultad de la tarea a
la que están llamados todos los hombres, vivir unidos,
preocupándose los unos de los otros».[2]
También en la historia de la familia de Noé y sus hijos (cf.
Gn 9,18-27), la maldad de Cam contra su padre es lo que
empuja a Noé a maldecir al hijo irreverente y bendecir
a los demás, que sí lo honraban, dando lugar a una
desigualdad entre hermanos nacidos del mismo vientre.
735
En la historia de los orígenes de la familia humana, el
pecado de la separación de Dios, de la figura del padre y
del hermano, se convierte en una expresión del rechazo de
la comunión traduciéndose en la cultura de la esclavitud
(cf. Gn 9,25-27), con las consecuencias que ello conlleva
y que se perpetúan de generación en generación: rechazo
del otro, maltrato de las personas, violación de la dignidad
y los derechos fundamentales, la institucionalización
de la desigualdad. De ahí la necesidad de convertirse
continuamente a la Alianza, consumada por la oblación
de Cristo en la cruz, seguros de que «donde abundó el
pecado, sobreabundó la gracia... por Jesucristo» (Rm
5,20.21). Él, el Hijo amado (cf. Mt 3,17), vino a revelar
el amor del Padre por la humanidad. El que escucha el
evangelio, y responde a la llamada a la conversión, llega
a ser en Jesús «hermano y hermana, y madre» (Mt 12,50)
y, por tanto, hijo adoptivo de su Padre (cf. Ef 1,5).
No se llega a ser cristiano, hijo del Padre y hermano en
Cristo, por una disposición divina autoritativa, sin el
concurso de la libertad personal, es decir, sin convertirse
libremente a Cristo. El ser hijo de Dios responde al
imperativo de la conversión: «Convertíos y sea bautizado
cada uno de vosotros en el nombre de Jesús, el Mesías,
para perdón de vuestros pecados, y recibiréis el don del
Espíritu Santo» (Hch 2,38). Todos los que respondieron
con la fe y la vida a esta predicación de Pedro entraron en
la fraternidad de la primera comunidad cristiana (cf. 1 P
2,17; Hch 1,15.16; 6,3; 15,23): judíos y griegos, esclavos y
hombres libres (cf. 1 Co 12,13; Ga 3,28), cuya diversidad
de origen y condición social no disminuye la dignidad de
cada uno, ni excluye a nadie de la pertenencia al Pueblo
de Dios. Por ello, la comunidad cristiana es el lugar de la
comunión vivida en el amor entre los hermanos (cf. Rm
12,10; 1 Ts 4,9; Hb 13,1; 1 P 1,22; 2 P 1,7).
736
Todo esto demuestra cómo la Buena Nueva de Jesucristo,
por la que Dios hace «nuevas todas las cosas» (Ap 21,5),[3]
también es capaz de redimir las relaciones entre los
hombres, incluida aquella entre un esclavo y su amo,
destacando lo que ambos tienen en común: la filiación
adoptiva y el vínculo de fraternidad en Cristo. El mismo
Jesús dijo a sus discípulos: «Ya no os llamo siervos,
porque el siervo no sabe lo que hace su señor; a vosotros
os llamo amigos, porque todo lo que he oído a mi Padre
os lo he dado a conocer» (Jn 15,15).
Múltiples rostros de la esclavitud de entonces y de ahora
3. Desde tiempos inmemoriales, las diferentes sociedades
humanas conocen el fenómeno del sometimiento del
hombre por parte del hombre. Ha habido períodos en la
historia humana en que la institución de la esclavitud
estaba generalmente aceptada y regulada por el derecho.
Éste establecía quién nacía libre, y quién, en cambio,
nacía esclavo, y en qué condiciones la persona nacida
libre podía perder su libertad u obtenerla de nuevo. En
otras palabras, el mismo derecho admitía que algunas
personas podían o debían ser consideradas propiedad
de otra persona, la cual podía disponer libremente de
ellas; el esclavo podía ser vendido y comprado, cedido y
adquirido como una mercancía.
Hoy, como resultado de un desarrollo positivo de la
conciencia de la humanidad, la esclavitud, crimen de lesa
humanidad,[4] está oficialmente abolida en el mundo. El
derecho de toda persona a no ser sometida a esclavitud ni
a servidumbre está reconocido en el derecho internacional
como norma inderogable.
Sin embargo, a pesar de que la comunidad internacional
ha adoptado diversos acuerdos para poner fin a la
737
esclavitud en todas sus formas, y ha dispuesto varias
estrategias para combatir este fenómeno, todavía hay
millones de personas –niños, hombres y mujeres de todas
las edades– privados de su libertad y obligados a vivir en
condiciones similares a la esclavitud.
Me refiero a tantos trabajadores y trabajadoras, incluso
menores, oprimidos de manera formal o informal en
todos los sectores, desde el trabajo doméstico al de la
agricultura, de la industria manufacturera a la minería,
tanto en los países donde la legislación laboral no cumple
con las mínimas normas y estándares internacionales,
como, aunque de manera ilegal, en aquellos cuya
legislación protege a los trabajadores.
Pienso también en las condiciones de vida de muchos
emigrantes que, en su dramático viaje, sufren el hambre,
se ven privados de la libertad, despojados de sus bienes
o de los que se abusa física y sexualmente. En aquellos
que, una vez llegados a su destino después de un viaje
durísimo y con miedo e inseguridad, son detenidos
en condiciones a veces inhumanas. Pienso en los que
se ven obligados a la clandestinidad por diferentes
motivos sociales, políticos y económicos, y en aquellos
que, con el fin de permanecer dentro de la ley, aceptan
vivir y trabajar en condiciones inadmisibles, sobre todo
cuando las legislaciones nacionales crean o permiten
una dependencia estructural del trabajador emigrado
con respecto al empleador, como por ejemplo cuando
se condiciona la legalidad de la estancia al contrato de
trabajo... Sí, pienso en el «trabajo esclavo».
Pienso en las personas obligadas a ejercer la prostitución,
entre las que hay muchos menores, y en los esclavos y
esclavas sexuales; en las mujeres obligadas a casarse,
en aquellas que son vendidas con vistas al matrimonio
738
o en las entregadas en sucesión, a un familiar después
de la muerte de su marido, sin tener el derecho de dar o
no su consentimiento.
No puedo dejar de pensar en los niños y adultos que son
víctimas del tráfico y comercialización para la extracción
de órganos, para ser reclutados como soldados, para la
mendicidad, para actividades ilegales como la producción
o venta de drogas, o para formas encubiertas de adopción
internacional.
Pienso finalmente en todos los secuestrados y encerrados
en cautividad por grupos terroristas, puestos a su servicio
como combatientes o, sobre todo las niñas y mujeres,
como esclavas sexuales. Muchos de ellos desaparecen,
otros son vendidos varias veces, torturados, mutilados
o asesinados.
Algunas causas profundas de la esclavitud
4. Hoy como ayer, en la raíz de la esclavitud se encuentra
una concepción de la persona humana que admite el que
pueda ser tratada como un objeto. Cuando el pecado
corrompe el corazón humano, y lo aleja de su Creador
y de sus semejantes, éstos ya no se ven como seres de
la misma dignidad, como hermanos y hermanas en la
humanidad, sino como objetos. La persona humana,
creada a imagen y semejanza de Dios, queda privada de
la libertad, mercantilizada, reducida a ser propiedad de
otro, con la fuerza, el engaño o la constricción física o
psicológica; es tratada como un medio y no como un fin.
Junto a esta causa ontológica –rechazo de la humanidad
del otro– hay otras que ayudan a explicar las formas
contemporáneas de la esclavitud. Me refiero en primer
lugar a la pobreza, al subdesarrollo y a la exclusión,
739
especialmente cuando se combinan con la falta de acceso
a la educación o con una realidad caracterizada por las
escasas, por no decir inexistentes, oportunidades de
trabajo. Con frecuencia, las víctimas de la trata y de la
esclavitud son personas que han buscado una manera
de salir de un estado de pobreza extrema, creyendo a
menudo en falsas promesas de trabajo, para caer después
en manos de redes criminales que trafican con los seres
humanos. Estas redes utilizan hábilmente las modernas
tecnologías informáticas para embaucar a jóvenes y niños
en todas las partes del mundo.
Entre las causas de la esclavitud hay que incluir también la
corrupción de quienes están dispuestos a hacer cualquier
cosa para enriquecerse. En efecto, la esclavitud y la trata
de personas humanas requieren una complicidad que
con mucha frecuencia pasa a través de la corrupción de
los intermediarios, de algunos miembros de las fuerzas
del orden o de otros agentes estatales, o de diferentes
instituciones, civiles y militares. «Esto sucede cuando al
centro de un sistema económico está el dios dinero y no
el hombre, la persona humana. Sí, en el centro de todo
sistema social o económico, tiene que estar la persona,
imagen de Dios, creada para que fuera el dominador del
universo. Cuando la persona es desplazada y viene el dios
dinero sucede esta trastocación de valores».[5]
Otras causas de la esclavitud son los conflictos armados,
la violencia, el crimen y el terrorismo. Muchas personas
son secuestradas para ser vendidas o reclutadas como
combatientes o explotadas sexualmente, mientras que
otras se ven obligadas a emigrar, dejando todo lo que
poseen: tierra, hogar, propiedades, e incluso la familia.
Éstas últimas se ven empujadas a buscar una alternativa
a esas terribles condiciones aun a costa de su propia
740
dignidad y supervivencia, con el riesgo de entrar de
ese modo en ese círculo vicioso que las convierte en
víctimas de la miseria, la corrupción y sus consecuencias
perniciosas.
Compromiso común para derrotar la esclavitud
5. Con frecuencia, cuando observamos el fenómeno de la
trata de personas, del tráfico ilegal de los emigrantes y de
otras formas conocidas y desconocidas de la esclavitud,
tenemos la impresión de que todo esto tiene lugar bajo
la indiferencia general.
Aunque por desgracia esto es cierto en gran parte,
quisiera mencionar el gran trabajo silencioso que muchas
congregaciones religiosas, especialmente femeninas,
realizan desde hace muchos años en favor de las víctimas.
Estos Institutos trabajan en contextos difíciles, a veces
dominados por la violencia, tratando de romper las
cadenas invisibles que tienen encadenadas a las víctimas
a sus traficantes y explotadores; cadenas cuyos eslabones
están hechos de sutiles mecanismos psicológicos, que
convierten a las víctimas en dependientes de sus verdugos,
a través del chantaje y la amenaza, a ellos y a sus seres
queridos, pero también a través de medios materiales,
como la confiscación de documentos de identidad y
la violencia física. La actividad de las congregaciones
religiosas se estructura principalmente en torno a tres
acciones: la asistencia a las víctimas, su rehabilitación
bajo el aspecto psicológico y formativo, y su reinserción
en la sociedad de destino o de origen.
Este inmenso trabajo, que requiere coraje, paciencia y
perseverancia, merece el aprecio de toda la Iglesia y de la
sociedad. Pero, naturalmente, por sí solo no es suficiente
para poner fin al flagelo de la explotación de la persona
741
humana. Se requiere también un triple compromiso
a nivel institucional de prevención, protección de las
víctimas y persecución judicial contra los responsables.
Además, como las organizaciones criminales utilizan
redes globales para lograr sus objetivos, la acción para
derrotar a este fenómeno requiere un esfuerzo conjunto
y también global por parte de los diferentes agentes que
conforman la sociedad.
Los Estados deben vigilar para que su legislación
nacional en materia de migración, trabajo, adopciones,
deslocalización de empresas y comercialización de los
productos elaborados mediante la explotación del trabajo,
respete la dignidad de la persona. Se necesitan leyes
justas, centradas en la persona humana, que defiendan
sus derechos fundamentales y los restablezcan cuando
son pisoteados, rehabilitando a la víctima y garantizando
su integridad, así como mecanismos de seguridad eficaces
para controlar la aplicación correcta de estas normas,
que no dejen espacio a la corrupción y la impunidad. Es
preciso que se reconozca también el papel de la mujer en
la sociedad, trabajando también en el plano cultural y de
la comunicación para obtener los resultados deseados.
Las organizaciones intergubernamentales, de acuerdo
con el principio de subsidiariedad, están llamadas a
implementar iniciativas coordinadas para luchar contra
las redes transnacionales del crimen organizado que
gestionan la trata de personas y el tráfico ilegal de
emigrantes. Es necesaria una cooperación en diferentes
niveles, que incluya a las instituciones nacionales e
internacionales, así como a las organizaciones de la
sociedad civil y del mundo empresarial.
Las empresas,[6] en efecto, tienen el deber de garantizar
a sus empleados condiciones de trabajo dignas y salarios
742
adecuados, pero también han de vigilar para que no se
produzcan en las cadenas de distribución formas de
servidumbre o trata de personas. A la responsabilidad
social de la empresa hay que unir la responsabilidad
social del consumidor. Pues cada persona debe ser
consciente de que «comprar es siempre un acto moral,
además de económico».[7]
Las organizaciones de la sociedad civil, por su parte,
tienen la tarea de sensibilizar y estimular las conciencias
acerca de las medidas necesarias para combatir y
erradicar la cultura de la esclavitud.
En los últimos años, la Santa Sede, acogiendo el grito de
dolor de las víctimas de la trata de personas y la voz de
las congregaciones religiosas que las acompañan hacia
su liberación, ha multiplicado los llamamientos a la
comunidad internacional para que los diversos actores
unan sus esfuerzos y cooperen para poner fin a esta
plaga.[8] Además, se han organizado algunos encuentros
con el fin de dar visibilidad al fenómeno de la trata de
personas y facilitar la colaboración entre los diferentes
agentes, incluidos expertos del mundo académico y de las
organizaciones internacionales, organismos policiales de
los diferentes países de origen, tránsito y destino de los
migrantes, así como representantes de grupos eclesiales
que trabajan por las víctimas. Espero que estos esfuerzos
continúen y se redoblen en los próximos años.
Globalizar la fraternidad, no la esclavitud ni la indiferencia
6. En su tarea de «anuncio de la verdad del amor de Cristo
en la sociedad»,[9] la Iglesia se esfuerza constantemente
en las acciones de carácter caritativo partiendo de la
verdad sobre el hombre. Tiene la misión de mostrar a
todos el camino de la conversión, que lleve a cambiar el
743
modo de ver al prójimo, a reconocer en el otro, sea quien
sea, a un hermano y a una hermana en la humanidad;
reconocer su dignidad intrínseca en la verdad y libertad,
como nos lo muestra la historia de Josefina Bakhita,
la santa proveniente de la región de Darfur, en Sudán,
secuestrada cuando tenía nueve años por traficantes de
esclavos y vendida a dueños feroces. A través de sucesos
dolorosos llegó a ser «hija libre de Dios», mediante la fe
vivida en la consagración religiosa y en el servicio a los
demás, especialmente a los pequeños y débiles. Esta
Santa, que vivió entre los siglos XIX y XX, es hoy un
testigo ejemplar de esperanza[10] para las numerosas
víctimas de la esclavitud y un apoyo en los esfuerzos de
todos aquellos que se dedican a luchar contra esta «llaga
en el cuerpo de la humanidad contemporánea, una herida
en la carne de Cristo».[11]
En esta perspectiva, deseo invitar a cada uno, según
su puesto y responsabilidades, a realizar gestos de
fraternidad con los que se encuentran en un estado
de sometimiento. Preguntémonos, tanto comunitaria
como personalmente, cómo nos sentimos interpelados
cuando encontramos o tratamos en la vida cotidiana con
víctimas de la trata de personas, o cuando tenemos que
elegir productos que con probabilidad podrían haber sido
realizados mediante la explotación de otras personas.
Algunos hacen la vista gorda, ya sea por indiferencia, o
porque se desentienden de las preocupaciones diarias, o
por razones económicas. Otros, sin embargo, optan por
hacer algo positivo, participando en asociaciones civiles
o haciendo pequeños gestos cotidianos –que son tan
valiosos–, como decir una palabra, un saludo, un «buenos
días» o una sonrisa, que no nos cuestan nada, pero que
pueden dar esperanza, abrir caminos, cambiar la vida de
una persona que vive en la invisibilidad, e incluso cambiar
744
nuestras vidas en relación con esta realidad.
Debemos reconocer que estamos frente a un fenómeno
mundial que sobrepasa las competencias de una sola
comunidad o nación. Para derrotarlo, se necesita una
movilización de una dimensión comparable a la del mismo
fenómeno. Por esta razón, hago un llamamiento urgente
a todos los hombres y mujeres de buena voluntad, y a
todos los que, de lejos o de cerca, incluso en los más altos
niveles de las instituciones, son testigos del flagelo de la
esclavitud contemporánea, para que no sean cómplices
de este mal, para que no aparten los ojos del sufrimiento
de sus hermanos y hermanas en humanidad, privados de
libertad y dignidad, sino que tengan el valor de tocar la
carne sufriente de Cristo,[12] que se hace visible a través
de los numerosos rostros de los que él mismo llama «mis
hermanos más pequeños» (Mt 25,40.45).
Sabemos que Dios nos pedirá a cada uno de nosotros:
¿Qué has hecho con tu hermano? (cf. Gn 4,9-10). La
globalización de la indiferencia, que ahora afecta a la vida
de tantos hermanos y hermanas, nos pide que seamos
artífices de una globalización de la solidaridad y de la
fraternidad, que les dé esperanza y los haga reanudar con
ánimo el camino, a través de los problemas de nuestro
tiempo y las nuevas perspectivas que trae consigo, y que
Dios pone en nuestras manos.
Vaticano, 8 de diciembre de 2014
FRANCISCO
745
[1] N. 1.
[2] Mensaje para la Jornada Mundial de la Paz 2014, 2.
[3] Cf. Exhort. ap. Evangelii gaudium, 11.
[4] Cf. Discurso a la Asociación internacional de Derecho
penal, 23 octubre 2014: L’Osservatore Romano, Ed. lengua española, 31 octubre 2014, p. 8.
[5] Discurso a los participantes en el encuentro mundial de los movimientos populares, 28 octubre 2014:
L’Osservatore Romano, Ed. lengua española, 31 octubre
2014, p. 3.
[6] Cf. Pontificio Consejo para la Justicia y la Paz, La
vocazione del leader d’impresa. Una riflessione, Milano
e Roma, 2013.
[7] Benedicto XVI, Cart. enc. Caritas in veritate, 66.
[8] Cf. Mensaje al Sr. Guy Ryder, Director general de la
Organización internacional del trabajo, con motivo de la
Sesión 103 de la Conferencia de la OIT, 22 mayo 2014:
L’Osservatore Romano, Ed. leng. española 6 junio 2014,
p. 3.
[9] Benedicto XVI, Carta. enc. Caritas in veritate, 5.
[10] «A través del conocimiento de esta esperanza ella
fue “redimida”, ya no se sentía esclava, sino hija libre
de Dios. Entendió lo que Pablo quería decir cuando recordó a los Efesios que antes estaban en el mundo sin
esperanza y sin Dios» (Benedicto XVI, Carta. enc. Spe
salvi, 3).
[11] Discurso a los participantes en la II Conferencia internacional sobre la Trata de personas: Church and Law
Enforcement in partnership, 10 abril 2014: L’Osservatore
Romano, Ed. leng. española 11 abril 2014, p. 9; cf. Exhort. ap. Evangelii gaudium, 270.
[12] Cf. Exhort. ap. Evangelii gaudium, 24; 270.
746
Desembre 2014
01. Com a fruit de la V
Trobada de responsables
de Santuaris, que el mes
d’octubre se celebrà en el
Santuari de Lluc, ha sortit publicat, per a millor
poder viure aquest temps
d’Advent, el tríptic Pregà·
ries, textos i reflexions
per a pregar, viure i ce·
lebrar”. Una bona eina,
que sens dubte ajudarà
els pelegrins que arribin
als Santuaris a trobar-se
amb ells mateixos, amb
Déu, amb Maria i amb els
germans.
Mn. Joan Bauzà, en el
Centre de formació del
professorat de Religió de
Palma, ha parlat sobre
“Desenvolupament de la
intel·ligència espiritual
en el silenci”.
El Sr. Bisbe, que aquests
dies és al Perú, ha visitat el Col·legi I.E.A.C. San
Salvador Pachacamac, el
prevere Carlos García i el
Sr. Bisbe de la Diòcesi de
Lurín.
02. El Sr. Bisbe viatja del
Perú a l’Equador convidat
per la religiosa mallorquina Margalida Font M.M.
Identes, Prorectora de la
Pontifícia Universitat Catòlica de l’Equador. S’ha
pogut reunir amb vuit professors espanyols que hi
exerceixen la docència.
03. D. Xavier, visitant els
missioners
mallorquins
que treballen a l’Equador,
avui ha tingut una entrevista amb el Sr. Bisbe de
Santo Domingo, Mons. Julio César Terán.
El professor Ramis i Moneny ha parlat sobre el
Nou Testament, a la parròquia de Son Roca.
747
4. Quatre religioses Teatines del Convent de Felanitx, que venien de visitar
una religiosa operada en
una clínica ciutadana, han
patit un accident que ha
resultat mortal per a Sor
Joana Anna Gayà i Sastre,
de 79 anys.
S’ha inaugurat avui, al
CaixaFòrum (Palma), l’exposició, presentada pels
Missioners dels Sagrats
Cors: “Rwanda i Camerun. Una mirada amb
cor”.
El P. Bartomeu Pont TOR
ha predicat el recés d’Advent per a preveres, en el
Monestir de les Benedictines de Manacor.
El Sr. Bisbe ha viatjat de
l’Equador cap al Perú.
05. Dia Internacional
del Voluntariat. Càritas,
que és una entitat que,
en la Memòria del 2013,
ens assabentava que tenia
828 voluntaris, agraeix
aquesta
col·laboració,
mentre recorda que aquest
col·lectiu, davant les emergències que van sorgint,
748
no deixa de créixer.
Diferents membres de les
comunitats
parroquials
de l’Arxiprestat de Nord
s’han reunit, a Crestatx
(sa Pobla) per resar junts i
participar en la celebració
d’Advent que havien preparat unes religioses del
Verbum Dei.
Les Religioses Franciscanes que treballen a La
Perla (Callao, Lima) han
rebut la visita del Sr. Bisbe, qui també ha pogut
conèixer els voluntaris
Marc i Esther i tenir una
entrevista amb el Sr. Bisbe
d’aquella diòcesi.
06. El recés que per a preveres ha organitzat la Diòcesi per aquest Advent
ha estat predicat avui pel
P. Bartomeu Pont TOR, a
la casa d’espiritualitat de
Son Bono.
Els missioners/eres mallorquins que treballen al
Perú s’han reunit, a la parròquia de Pachacamac, per
celebrar la coneguda diada
de Mallorca Missionera,
ja que el Sr. Bisbe, acom-
panyat de la Delegada de
Missions, és per aquelles
terres.
07. S’ha posat en escena,
a la Seu, el “Misteri de la
Selva”, drama assumpcionista que cada any, els
dies 14 i 15 d’agost, es
representa a la parròquia
de Sant Andreu de la Selva del Camp (Tarragona).
Una agradosa manifestació del teatre nostrat del
segle XIV.
En aquesta Vigília de la
Immaculada, en l’església
dels PP. Caputxins, una
persona ha formalitzat
son ingrés, per començar
el temps de preparació o
noviciat per entrar a l’Orde Franciscà Seglar, mentre que tres, que ja havien
completat l’etapa formativa, han fet llur professió
davant el P. Assistent i el
Ministre Local de Palma de
l’OFS.
L’any 1964 arribava l’electricitat al llogaret de Ruberts, gràcies al dinamisme de Mn. Bartomeu Mulet
i Ramis (1916-2008). Avui
aquesta feligresia ho ha
recordat celebrant un ofici solemne, presidit pel
Sr. Rector, que ha acabat
amb un refresc popular a
la Plaça.
Aquest llarg cap de setmana ha estat aprofitat pels
alumnes del Seminari Menor per fer els exercicis espirituals. Els seminaristes
han pujat a Santa Llucia i
Mn. Josep R. Ortega Fons
n’ha estat el predicador.
Han acabat amb una missa i un dinar de germanor,
en el qual han participat
totes les famílies.
Els PP. Jesuïtes, fidels a
la cita històrica, han fet
una sucosa vigília de la
Immaculada a Monti-sion.
El Sr. Bisbe, al Perú estant,
ha anat de Pachacamac al
Convent que les Germanes de la Caritat tenen a
Delicias de Villa.
08. Festa de la Immaculada Concepció de Maria, patrona principal de
Mallorca i titular de nombroses parròquies de la
Diòcesi; per aquest motiu
749
ha estat celebrada amb tot
esplendor tant a la Seu,
com a les parròquies i esglésies mallorquines.
La parròquia de Santa Tereseta de l’Infant Jesús,
a Son Armadans, començada l’any 1943, s’ha vist
implementada amb la col·
locació de deu pintures,
obra de Jaume Falconer,
que han omplert el buit
que hi havia entre els vitralls existents i les jàsseres. Avui han estat beneïdes.
Al Perú aquesta festa també és colenda. El Sr. Bisbe
ha pogut conèixer l’activitat parroquial de Delícias
de Villa, parròquia començada per Mn. Miquel Rosselló i Martí (1922-1996)
l’any 1969, quan, com a
Vicari de Chorrillos, començà a atendre pastoralment la gent que s’anava
concentrant vora aquest
gran femer de Lima. Prest
hi anaren les Germanes de
la Caritat per ajudar-lo en
la gran tasca pastoral que
s’anava obrint.
750
09. Les Illes han patit un
temporal d’aigua i vent
com mai s’havia vist. Sortosament no hi ha hagut
desgràcies personals i, de
les materials, la més sonada ha estat el rellotge de la
façana de la parròquia de
s’Arracó, de què el vent,
que ha arribat als 132 km
per hora, ha fet trossos
l’esfera.
Aquesta setmana, ja acostant-se les festes de Nadal, s’han celebrat un
grapat de jornades sobre
“Comerç Just” que organitzen Càritas, Intermon,
Oxfam, Finestra al Sud,
S’altra Senalla, per viure
aquests dies de compra
vora la gent.
Ha mort Sor Apol·lònia
Prohens i Montserrat,
religiosa teatina de 93
anys que també va patir
l’accident automobilístic
de dia 4.
El Sr. Bisbe ha pogut conèixer i animar les activitats
pastorals que les Germanes de la Caritat van fent
a Delicias de Villa: guarde-
ries, postes mèdiques, tallers ocupacionals....
10. Al Consolat de Mar s’ha
celebrat la primera reunió
de la Comissió d’honor
de l’Any Ramon Llull. El
Vicari General, que representava el Sr. Bisbe que
és de Visita al Perú, ha
afirmat que l’Església de
Mallorca vol col·laborar
d’una manera ben generosa perquè l’Any Ramon
Llull sigui un moment clau
per aconseguir tres objectius: servar la memòria del
nostre Beat, preservar la
seva festa entre nosaltres
i transmetre a tota la societat, especialment a les
noves generacions, la importància de la persona,
de l’obra i del testimoniatge de Ramon Llull.
Han començat, a la Seu, les
“IV Jornades d’Estudis
Històrics de la Seu de Mallorca”, que enguany, en
l’avinentesa del centenari
de la mort del Bisbe Campins, s’han dirigit a estudiar la reforma de la Seu
que emprengué aquest bis-
be amb la col·laboració de
Mn. Joan Bauzà ha parlat sobre el “Desenvolupament de la intel·ligència
espiritual en el silenci” al
professorat de Religió reunit en el CEP de Manacor.
11. El P. Bartomeu Pont
TOR ha predicat el recés
d’Advent al clergat de la
zona d’Inca, reunit en el
santuari de Santa Llucia
de Mancor de la Vall.
Arriba a Mallorca el Sr.
Bisbe, després d’haver
acomplert la visita als mallorquins que treballen
pastoralment al Perú i
l’Equador.
12. Mn. Antoni Alzamora ha parlat avui sobre
“Semblances i diferències entre Ramon Llull i
Juníper Serra” en el local
de Sa Congregació (sa Pobla).
Binicanella ha aixoplugat la celebració d’Advent
que monitors i professors
de l’Institut de Formació
Ramon Serra havien pre751
parat. Ha acabat amb la
celebració eucarística i un
sopar de germanor.
Ha començat, a Pina, una
tanda d’exercicis espirituals per als Diaques Permanents.
Amb la presència del Sr.
Bisbe s’ha reunit, al Palau,
el Patronat del Projecte
Home.
13. Festa de Santa Llucia, diada ben festosa per
a les agrupacions de cecs.
Agrupacions que s’han
reunit en la parròquia de
la Santíssima Trinitat, on
s’ha fet present el Sr. Bisbe i ha presidit la celebració eucarística d’aquesta
festa.
Una vuitantena de persones ha participat en el Betlem vivent que ha organitzat la parròquia de Llubí i
al mateix temps han contribuït, els assistents, uns
cinc-cents, amb un donatiu a Càritas parroquial.
Avui a Lluc, s’ha celebrat
el “sopar de Nadal”, entregant-se el “Blauet d’Or” al
Germà Macià Ripoll, que
752
ja fa cinquanta anys que
serveix el Santuari.
Ha mort, al Monestir
de les Caputxines, Sor
Maria
Llull
(Manacor
25.07.1917).
Els PP. Gregori Mateu i
Bartomeu Pont TOR han
fet, en aquell Monestir de
la Concepció, les reflexions
pertinents en la II Trobada de Fe i Vida, organitzada per viure un Nadal nou
amb una fe renovada.
14. Han acabat, a Pina, els
exercicis espirituals, predicats per Mn. Bartomeu
Català, als quatre candidats al Diaconat Permanent.
Les Maries dels Sagraris i
els Deixebles de Sant Joan
han visitat el Sagrari de la
Parròquia de Costitx.
Essent la festa de Sant
Joan de la Creu, el Sr.
Major de la Parròquia de
la Mare de Déu del Carme
(Palma).
15. Ha acabat, al Monestir de les Carmelites Des-
calces, el Tridu en honor
de Sant Joan de la Creu
que hi ha predicat el P. Romano Gambalunga OCD,
de la Casa Generalícia de
Roma.
Mn. Joan Bauzà, al CEP de
formació del professorat
de Religió d’Inca, ha ajudat a la formació d’aquest
col·lectiu, exposant-los el
tema “Desenvolupament
de la intel·ligència espiritual en el silenci”.
El santuari de Consolació
de Sant Joan ha aixoplugat la trobada, organitzada per l’equip de Càritas Diocesana, i dirigida
als agents de pastoral de
l’Arxiprestat des Pla, sobre “Càritas: objectius i
actuacions a fer”.
17. Vida Creixent ha celebrat Nadal a la parròquia
del Port de Sóller, celebració que ha reunit un
bon esplet de membres
d’aquest col·lectiu tan
dinàmic de la nostra Església.
El servei d’escolta “Pau i
Bé” ha tingut la seva tro-
bada en el Col·legi de la
Porciúncula.
Els restauradors Pere Terrassa i Francesca Coll, Catalina Mas, conservadora
del Patrimoni de la Seu, i la
professora de la UIB Mercè
Gambús, han presentat la
restauració del cadiram
del Cor de la Seu.
Ha començat, a la parròquia de Son Espanyolet, la
Novena de Nadal que una
bona colla de feligresos
iberoamericans
celebra
aquests dies.
Déu de l’Esperança. Diada que els col·legials de la
Sapiència segueixen celebrant, reunint-se a la casa
pairal de la Institució.
Els “Amics del patrimoni” s’han reunit, al Palau,
amb el Sr. Bisbe, com també ho han fet els Patrons
del Patronat Obrer a la
tarda.
Organitzada per l’Adoració Nocturna s’ha fet una
adoració eucarística a l’esglesieta de la Sang (Muro)
com a vigília comarcal
753
oberta del temps d’Advent.
19. El grup parroquial “Pueblos Unidos” de la
Parròquia de Santa Catalina Tomàs (Palma), ha tornat a organitzar la Trobada Nadalenca, en la qual
han participat les diferents
nacionalitats que dinamitzen la vida parroquial. No
hi han mancat menjars i
cançons entranyables que
bé manifesten la catolicitat
i la tendresa de l’Església.
Tira-tira s’han anat remodelant diferents espais de
la Cúria Diocesana. Avui
el Sr. Bisbe els ha visitats
i també ha pogut felicitar
el Nadal a tots els treballadors que, des d’allà, serveixen l’Església Diocesana.
Els preveres de més de
vuitanta anys s’han reunit amb el Sr. Bisbe, en
el Seminari Major, on han
pogut pregar i dinar junts.
La Fundació Baltasar Coll
Tomàs els ha obsequiat
amb la deliciosa traducció que féu el Canonge del
llibre de Salomó el Càntic
dels Càntics.
754
20. Mn. Francesc Ramis
Darder ha dirigit el recés
que la Pastoral Universitària havia programat i ha
celebrat a la capella de la
comunitat del Verbum Dei
de la plaça Garcia Orell de
Palma.
Ha arribat a Mallorca la
Llum de la Pau de Betlem. L’associació d’escoltes MSC cada any porta
aquesta llum de Betlem
a tot el món. Avui l’equip
del comissariat del Moviment Escolta i Guiatge de
Mallorca l’ha recollida al
Port de Palma, d’on ha estat portada a la parròquia
de Santa Maria del Camí
i d’allà s’ha escampat per
tota l’illa, realitzant una
cerimònia senzilla, molt
participativa i altament
simbòlica.
En el Monestir de la Real
el Sr. Bisbe ha conferit el
sagrament del Diaconat al
germà profés dels Missioners dels Sagrats Cors P.
Hippolyte Voka Ndomanueno.
21. Trobada de germanor dels seminaristes majors i menors i llurs pares
amb el Sr. Bisbe a Lloseta.
D. Xavier ha celebrat una
missa, en la qual també
hi han participat els infants de la vila, els quals
han portat el bonjesuset
del seu betlem, perquè així
aquesta benedicció arribi
a llurs cases.
Tota la setmana és plena
de celebracions joioses i
festoses amb la participació de nombrosos i variats
col·lectius que expressen
llur alegria, cantant, servint, resant, ballant..., vivint l’amor d’un Déu que bé
s’acosta a nosaltres i cercant força per acostar-nos
a tants que el necessiten i
potser sense adonar-se’n
el cerquen dins la vida.
22. Sor Elizabeth Brisita,
Superiora de les Serventes
de Jesús i Mn. Francesc
Vicens, Rector del Seminari Menor, han donat llur
testimoni vocacional en la
primera pregària voca-
cional organitzada per la
Delegació i celebrada en el
temple parroquial de Sant
Domingo d’Inca.
El Sr. Bisbe al matí ha tingut una audiència amb el
President del Govern Balear i a la tarda s’ha reunit,
a Son Roca, amb el Consell Diocesà d’Economia.
24. Dia de Matines. Han
estat molts d’anys de treball els que s’han esmerçat ensenyant la Sibil·la
als cantadorets de les nostres parròquies, perquè
aquesta nit alegrassin un
poble que estima el que
és seu. Ara totes les institucions la volen defensar,
benvinguda sigui l’ajuda,
que moltes vegades arriba
mitjançant les nombroses escoles de música que
hi ha als pobles, que col·
laboren amb la parròquia
ensenyant aquesta antiga i nostrada música als
seus alumnes. Enguany el
Consell de Mallorca, amb
el Bisbat, ha publicat un
foli ben il·lustrat i ben pre-
755
sentat perquè la nostra
gent pugui conèixer millor
aquest joiell de la nostra
cultura.
de celebrar-se a la vila,
i que enguany han estat
predicades per Mn. Joan
Darder i Brotat, Canonge.
25. Nadal. Joiosa diada
de matí fresc i silenciós.
Les misses matineres i tot
són suprimides per la gran
participació que hi ha a les
matines, no serà fins vers
migdia que la gent comença a sortir al carrer i pot
participar de les celebracions litúrgiques de gran dia
o a les vespertines, després dels àpats nadalencs
que reuneixen les famílies. El Sr. Bisbe, ja fet gran
dia, ha celebrat l’Eucaristia, a la Parròquia de Sant
Miquel.
27. Són nombrosos els
amics que Mn. Jaume
Serra i Adrover ha anat
fent en els anys de ministeri sacerdotal i avui s’han
reunit a la Parròquia de
s’Alqueria Blanca per celebrar amb ell el 80è aniversari de son naixement i els
57 anys d’ordenació sacerdotal i Missa Nova.
La Parròquia de Sant Pere
de Sencelles ha viscut dos
fets amarats de religiositat. S’ha fet la presentació
de la restauració de l’antic
retaule del Roser, obra de
mestre Mateu Llopis (1569)
restaurat per la Sra. Montserrat Dezcallar i Sitjar, i
per altra part la presentació d’una col·lecció de temes sencellers, oferint la
publicació del discurs biogràfic que dia 27.02.1930
féu Mn. Bartomeu Oliver
en l’avinentesa de declarar Sor Francinaina Filla
Il·lustre de la Vila. Tam-
26. Mitjana festa o diada
de Sant Esteve. La Parròquia d’Alcúdia recorda el
Sant Esteve viscut en els
dies de les Germanies. Les
famílies segueixen celebrant els dinars familiars i
la Parròquia de Muro reuneix els fidels per celebrar
les XL Hores que des de
l’any 1792 no han deixat
756
bé s’ha fet la presentació
d’una segona publicació
en la qual el cronista de la
vila presenta el retaule recentment restaurat.
L’Associació Balears Vida
ha tornat a organitzar la
passejada en trenet pel
centre de Palma, reivindicant el sí a la vida i el no a
l’avortament, sortint de la
font de les Tortugues. Hi
ha hagut un trenet cada
vint minuts.
28. Festa de la Sagrada
Família. Enguany la CEE
ha fet un canvi d’estratègia
en aquesta celebració.
S’ha estalviat la despesa
que es feia en la celebració
madrilenya i cada Diòcesi
ho ha celebrat a casa seva,
mirant de viure la família
com a església domèstica
que transmet la fe i la celebra amb goig i alimentant
l’esperança. Aquí a Mallorca, l’ha missa s’ha celebrat
a la Parròquia de Santa
Eulàlia, presidida pel Sr.
Bisbe.
L’any 1894 arribaren a la
barriada de sa Vileta unes
Germanes de la Caritat
per atendre els malalts de
la zona. Tira-tira s’anaren
fent presents en la vida
d’aquella creixent barriada, d’això en fa 120 anys, i
enguany tot el poble ho ha
volgut celebrar i agrair-ho.
Després d’una missa ben
participada, el Rector ha
lliurat una placa a les ben
estimades Germanes de la
Caritat.
Ha mort, als 95 anys, a la
ciutat d’Alcúdia, el Germà Joan Ramon i Torres,
Oblat de Maria Immaculada.
29. La vila de Sencelles
ha retut un homenatge al
prevere senceller Mn. Bartomeu Oliver i Amengual
(1903-1993). ferm defensor de la nostra cultura i
molt compromès amb la
seva vila, a la qual llegà
tots els béns. S’ha posat
una làpida a la façana de
la Fundació que creà.
Han començat, a la Parròquia de Sant Nicolau (Palma), les XL Hores
que enguany predica Mn.
757
30. El Sr. Bisbe s’ha fet
present a la Residència
de les Germanetes dels
Pobres i així ha pogut saludar els pobres acollits,
celebrar l’Eucaristia i trobar-se amb la comunitat
religiosa que els assisteix.
l’Estendard, tot recordant
l’entrada de l’Alt Rei En
Jaume a la Ciutat de Mallorca. Mn. Antoni J. Dols,
en l’homilia, ha recordat
aquest fet.
Com és tradicional l’Adoració Nocturna ha celebrat
la Vigília de Cap d’Any en
el temple de la Concepció.
31. S’ha celebrat a Ciutat la tradicional Festa de
Cronista Diocesà.
Francesc Vicens i Gomila.
758
In memoriam
SOR ANTÒNIA CASTAÑER CRESPÍ
Sor Antònia va néixer a Sóller dia 6 de gener de 1926 i
donant resposta a la crida de Jesús va professar com a
Germana de la Caritat.
Al llarg de la vida va desenvolupar la seva vocació i
missió a diferents comunitats de les Illes Balears.
Era una dona molt entregada a l’educació integral dels
infants, tasca que va exercir durant molts d’anys en molts
de pobles de Mallorca: Porreres, Manacor, la Soledat,
Binissalem, la Vileta. Coll d’en Rabassa, Llucmajor,
Establiments, Sta. Creu, Esporles i Eivissa. Com també
a l’apostolat i altres activitats, tasques parroquials i
serveis, sempre fidel al carisma elegit de germana de la
Caritat.
Des de l’any 1998 formava part de la comunitat
d’Establiments.
Els darrers anys, a mesura que les forces físiques
minvaven, es va veure impedida i necessitada dels
constants serveis de les germanes i això li va facilitar
dedicar-se en cos i ànima a la contemplació i oració
tot agraint alhora els innombrables beneficis i gràcies
rebut.
A l’edat de 88 anys va rebre la definitiva abraçada
amorosa del Pare, dia 7 de novembre de 2014.
Al cel sia
Comunitat d’Establiments
759
SOR MARIA ROSSELLÓ GIRART
Va néixer a Manacor, dia 10 d’abril de 1936 i als 21 anys
va entrar a la Congregació de Germanes de la Caritat.
Es va consagrar a Déu per fer el bé i això és el que ha
realitzat durant la seva vida, dedicant-se principalment
a l’ensenyança de pàrvuls: a Can Domenge, s’Arenal,
la guarderia de Llucmajor, Inca, Portocolom i a la cura
de malats i persones majors a Sant Llorenç, Centre
assistencial de Manacor i comunitat de germanes
de Felanitx, compaginant aquestes tasques amb la
catequesi i la pastoral.
Dues frases –paraules d’un testimoni– entre moltes, li
escauen a sor Maria: “Hem fet només el que havíem de
fer” (Lc 17, 10); “He estat apassionat per fer el bé” (Tt
2,14).
Sor Maria va fer sempre el que tocava fer i ha volgut
sempre fer el bé, ajudant , estimant i donant la vida per
fer un món de germans. Podríem dir d’ella que era una
dona senzilla, noble i alegre.
En aquests temps darrers de la seva vida visible entre
nosaltres, ben postrada per la seva malaltia deia: “Estic
ben conformada i me sent feliç així com m’ha tocat
viure.”
Esperam que ja descansi i gaudeixi de la vida plena en
els braços amorosos i misericordiosos del Pare.
Morí a Vilafranca el 10 de novembre de 2014
Comunitat de Vilafranca
760
SOR CATALINA PASCUAL FEBRER
Sor Catalina Pascual Febrer va néixer a Manacor, dia
29 de setembre de 1918, al si d’una família pagesa,
nombrosa i molt cristiana. El seu pare tenia una
germana religiosa de la Puresa.
Era la major dels germans i als 23 anys va voler entrar
al noviciat de les Germanes de la Caritat; al seu pare li
va doldre la decisió, però respectà la seva llibertat i no
s’hi oposà.
Va professar l’ any 1943 i fou destinada a les Minyones,
on va fer de cuinera, i després a l’hospital de Porreres;
però va ser al Seminari Diocesà on es va esplaiar i gaudir
dedicant-se a la cuina –cuinera “in capite” des de 1950
a 1994– i a altres serveis domèstics. Estimava molt els
seminaristes i superiors encarregats del Seminari i fou
també molt estimada i apreciada per ells.
Dona molt endreçada, li retien totes les feines i tot el
que duia entre mans. Tenia molt bona mà per a les
labors, solia dir que si no hagués estat cuinera, li hauria
agradat ser professora de labors.
Quan va deixar el Seminari, anà a la Residència de
Porreres, on durant uns anys encara es va poder dedicar
a la cuina i ajudar-hi. Els darrers anys de

Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca

Transcripción

Documentos relacionados

23/10 - Parròquia de Sant Pere d`Octavià