23/10 - Parròquia de Sant Pere d`Octavià

Transcripción

23/10 - Parròquia de Sant Pere d`Octavià
Parròquia de Sant Pere d’Octavià
full informatiu 1098 - Diumenge 30 durant l’any - 23 octubre 2016
“El clam d’aquests homes arriba al cel”
Avui el mateix Senyor ens fa saber de qui prové aquest clam: dels
pobres, els oprimits, orfes, viudes, desvalguts, dels cors que
sofreixen, dels que se senten desfets.
Ho sabem. No són lluny. Fins i tot la televisió ens els apropa.
¿Podem fer el sord i continuar pregant com el fariseu de la
paràbola? En el grau que hàgim pecat de desídia i egoisme, afanyemnos a demanar perdó al Senyor que no té miraments amb els falsos
prestigis i no es deixa influir pels que perjudiquen els pobres.
Avui a les 20h: cantem les VESPRES Dominicals
I pregarem perquè la Bona Nova arribi a tots els pobles.
Els meus amics missioners
Acabava de ser ordenat capellà i trasbalsat encara per tot el que
això significa, em van dir que s’havia mort el vicari de Sant Celoni i
l’havia anar a substituir. La tarda d’aquell dia va ser plujosa i al moll
de Barcelona feia tot el fred d’un rigorós hivern.
Però érem allà perquè salpava el vaixell que s’enduia tres
companys missioners cap a altra part del món. Ni els meus
companys havien estat mai a l’altra banda de l’Atlàntic, ni jo havia
posat mai els peus al baix Montseny. La missió que se’ns confiava
tenia la mateixa lògica però la dimensió era tant diferent que, per no
acomplexar-me, m’urgia a compartir la missió i ser solidari amb
aquells que jo preveia amb tota raó que, entre els més pobres el món,
assumien riscos molt més grans que no pas jo.
Passats els anys, ens hem retrobat. Aquella pinzellada d’aventura
que acompanya sempre els projectes de la joventut l’hem ben
superada. Ara parlem de realitats: dels riscos que tots hem corregut.
De quan hem pres mal. Del valor de tot el que s’hagi fet amb
sinceritat. De com hauríem hagut de reflectir millor el rostre
d’Aquell que no ha vingut a ser servit sinó a servir fins donar la vida.
I de com tots hem de sortir de la nostra terra empesos per la moció
de l’Esperit, malgrat totes les febleses. Avui i sempre.
Avui: “DOMUND”, jornada missionera
Si avui només féssim la col·lecta pels missioners – encara que fos
generosa – sense fer-nos nosaltres mateixos testimonis de Jesús, no
sortiríem de la terra de la comoditat mediocre. Jesús espera més de
cadascú de nosaltres.
Si Déu vol, Mn. Eduard serà ordenat prevere
el diumenge 20, festa de Crist Rei
El diumenge 20 a la catedral del Sant Esperit a les 18h el
Sr. Bisbe ordenarà preveres 3 diaques de la diòcesi; un d’ells
és Mn. Eduard que ja porta més d’un any entre nosaltres.
Donem-ne gràcies a Déu i preguem confiadament pels que
seran nous pastors. I de manera especial per Mn. Eduard.
Aquests dies es determinarà la forma de preparar-nos per
viure amb fe ben animosa aquest esdeveniment eclesial.
Encara que no està del tot decidit, la seva “Primera Missa
Cantada” es podria celebrar el diumenge dia 27, a les 19h
Si Déu vol, la propera setmana ja ho precisarem.
Les valuoses opinions dels fidels
Les podem aportar dissabte 5 i diumenge 6, acabada la Missa.
Preparació de les lectures del diumenge
Estudi dels textos bíblics del diumenge: dimecres a les 20,30h
Adéu a Joan Auladell i Domènec
Dimecres passat va morir als 85 anys aquest santcugatenc
resident a Sabadell, que seguint l’exemple del sabadellenc Sr.
Clapés, va donar suport a la música i el cant de la nostra parròquia
des dels anys 50. Primer va dirigir una escolania, després, amb la
Sra. Pepita Vila, va ser sotsdirector de “l’Orfeó Sant Cugat” del
mestre Azqueta. I des de l’any 1989, va aplegar els “Antics
Escolans del Monestir”. Durant anys i anys cada dimarts venia des
de Sabadell a trobar-se amb els bons amics per cantar amb molta
voluntat, el gregorià i altres cants religiosos de la nostra tradició.
Ho va haver de deixar quan li faltaren les forces. Els últims anys
ha viscut afeixugat per la mort de l’esposa i darrerament la del seu
fill. Fins que el Senyor l’ha cridat.
La parròquia del Monestir que ha rebut tants auxilis generosos
d’aquest home de fe, ara li ha de correspondre amb una també
generosa pregària. (Ja ho farem avui, a Missa de dotze). Al cel sigui
i que amb els bons amics que l’han precedit pugui – ara sí – cantar
a pleret les lloances de l’Altíssim.
Les intencions de pregària d’aquesta setmana
les trobareu escrites a les cartelleres.
Parròquia de Sant Pere d’Octavià
hoja informativa 1098 - Domingo 30 durante el año - 23 octubre
“Su plegaria sube hasta las nubes”
Hoy el mismo Señor nos hace saber de quién proviene este clamor:
de los pobres, los oprimidos, huérfanos, viudas, humildes, los
atribulados, de los abatidos.
Lo sabemos. No están lejos. Incluso la televisión nos los acerca.
¿Podemos hacernos los sordos y continuar rezando como el fariseo
de la parábola? En la medida en que hayamos pecado de desidia y
egoísmo, apresurémonos a pedir perdón al Señor: para él no cuenta
el prestigio ni hay acepción de personas en perjuicio del pobre.
Hoy a las 20h: cantemos las VÍSPERAS Dominicales
Y oraremos para que la Buena Nueva llegue a todos los pueblos.
Mis amigos misioneros
Acababa de ser ordenado sacerdote y, afectado aún por todo lo que
eso significa, fui informado de que había muerto el vicario de Sant
Celoni y tenía que ir a sustituirlo. La tarde de aquel día fue lluviosa, y
en el muelle de Barcelona hacía todo el frío de un riguroso invierno.
Pero estábamos allí porque zarpaba el barco que se llevaba tres
compañeros misioneros hacia otra parte del mundo. Ni mis
compañeros habían estado nunca al otro lado del Atlántico, ni yo había
puesto nunca los pies en el bajo Montseny. La misión que se nos
confiaba tenía la misma lógica pero la dimensión era tan diferente que,
para no acomplejarme, me urgía a compartir la misión y ser solidario
con aquellos que yo preveía con toda razón que, entre los más pobres
del mundo, asumían riesgos mucho más grandes que yo.
Pasados los años, nos hemos reencontrado. Hemos superado por
completo aquella pincelada de aventura que acompaña siempre los
proyectos de la juventud. Ahora hablamos de realidades: de los riesgos
que todos hemos corrido. De cuando hemos sufrido. Del valor de todo
lo que se haya hecho con sinceridad. De cómo habríamos debido
reflejar mejor el rostro de Aquel que no ha venido a ser servido sino a
servir hasta dar la vida.
Y de cómo todos hemos de salir de nuestra tierra empujados por la
moción del Espíritu, pese a todas las debilidades. Hoy y siempre.
Hoy: “DOMUND”, jornada misionera
Si hoy solo hiciésemos la colecta por los misioneros – aunque fuese
generosa – sin hacernos nosotros mismos testimonios de Jesús, no
saldríamos de la tierra de la comodidad mediocre. Jesús espera más
de cada uno de nosotros.
Si Dios quiere, Mn Eduard será ordenado presbítero
el domingo 20, fiesta de Cristo Rey
El domingo 20, en la catedral del Sant Esperit a las 18h, el Sr.
Obispo ordenará presbíteros a 3 diáconos de la diócesis; un de
ellos es Mn. Eduard, que ya lleva más de un año entre nosotros.
Demos gracias a Dios, y oremos confiadamente por los que
serán nuevos pastores. Y de manera especial por Mn. Eduard.
Estos días se determinará la forma de prepararnos para vivir
con fe animosa este acontecimiento eclesial.
Aunque no está del todo decidido, su “Primera Misa Cantada”
podría celebrarse el domingo día 27, a las 19h
Si Dios quiere, la próxima semana ya lo precisaremos.
Las valiosas opiniones de los fieles
Podemos aportarlas sábado 5 y domingo 6, acabada la Misa.
Preparación de las lecturas del domingo
Estudio de los textos bíblicos del domingo: miércoles a las 20,30h
Adiós a Joan Auladell i Domènec
El miércoles pasado murió a los 85 años este santcugatense
residente en Sabadell, que, siguiendo el ejemplo del sabadellense Sr.
Clapés, dio apoyo a la música y el canto de nuestra parroquia desde
los años 50. Primero dirigió una escolanía, después, con la Sra. Pepita
Vila, fue subdirector de “l’Orfeó Sant Cugat” del maestro Azqueta. Y
desde el año 1989, congregó los “Antics Escolans del Monestir”.
Durante años y años, cada martes venía desde Sabadell a
encontrarse con los buenos amigos para cantar con mucha voluntad,
el gregoriano y otros cantos religiosos de nuestra tradición.
Tuvo que dejarlo cuando le faltaron las fuerzas. Los últimos años ha
vivido agobiado por la muerte de la esposa, y últimamente, la de su
hijo. Hasta que el Señor lo ha llamado.
La parroquia del Monasterio, que ha recibido tantos auxilios
generosos de este hombre de fe, ahora tiene que corresponderle con
una también generosa oración. (Ya lo haremos hoy, en Misa de doce).
En gloria esté, y que con los buenos amigos que le han precedido,
pueda – ahora sí – cantar a gusto las alabanzas del Altísimo.
Encontraréis las intenciones de oración de esta semana
escritas en las carteleras.