costur en festes - Ajuntament de Costur

Comentarios

Transcripción

costur en festes - Ajuntament de Costur
COSTUR EN
FESTES
Una breu aproximació històrica i
tradicional
Inma Aparici Vilar
ÍNDEX
1. Introducció: fent un poc d’història……………………………………………..1
2. Les nostres festivitats…………………………………………………………………..3
a. Sant Antoni Abat…………………………………………………………………3
b. Festes de la Reserva i Commemoració de l’Aniversari de
la Parròquia………………………………………………………...................11
c. Festes patronals: Sant Pere Màrtir…………………………..........18
d. Festes de l’Aigua al Mas d’Avall………………………………..........25
e. Festes majors: l'Assumpció de la Mare de Déu i el
Santíssim Crist del Calvari…………………………………….............31
f. I Centenari del Calvari i l’Ermita del Crist..…………….........45
g. El Betlem……………………………………………………………………………49
3. Reflexions d’acomiadament…………………………………………...............57
4. Bibliografia…………………………………………………………………………………58
5. Persones entrevistades i col·laboracions…………………………………68
6. Annexos gastronòmics………………………………………………………..........69
a. Annex 1: Receptes de Sant Antoni…………………………………..69
b. Annex 2: Receptes de Sant Pere Màrtir……………………........76
c. Annex 3: Receptes de les Festes del Crist……………………….80
d. Annex 4: Receptes del Betlem…………………………………..........81
“Antigament, tothom participava dels esdeveniments i festes del poble de la
forma que millor sabia: cantant, ballant o fent rotllos. Era la seua forma
d’integrar-s’hi i poder conèixer i relacionar-se amb els altres. De poder fer i
sostenir un poble” (Pastor Moliner, 1999: 11).
“Els dies de festa, amb la participació massiva dels veïns a tots els actes, són
com afirmacions que proclamen, de manera explícita, la pertinença plena a
una comunitat, a un poble que els reuneix i els acull. Les festes són la
convocatòria pública a l’alegria, a fugir dels horaris rígids i gaudir de
llibertat” (Font Manzano, 2002: 8).
Agraïments
A totes aquelles persones que, de manera directa o indirecta, han fet possible la
publicació d’aquest recull.
1. Introducció
Sant Antoni Abat, la Reserva, Sant Pere Màrtir, les Festes de l’Aigua, les Festes del
Crist, el Betlem... A la gent de Costur, tot i ser un poble que no aplega als 600 habitants,
els agrada reunir-se en aquelles dates més destacades i compartir-les amb els altres. I és
que com Gonzalo Centelles admet: “Les festes no són els actes que la comissió
programa cada any sinó la gent que participa en elles” (Centelles Nebot, 1999: 3).
El present document pretén explicar l’essència de les festivitats més populars del poble
a tots aquells que solen estar-hi presents, i també a aquells que mai hi han estat, per a
què comprenguen el caràcter d’aquestes celebracions. No oblidem que, per a entendre
qualsevol reunió d’aquest tipus, és necessari conèixer el seu context: l’origen, el seu
recorregut al llarg del temps, quines són les activitats que solen dur-se a terme o qui hi
participa. Però no hi ha festa que s’aprecie sense un bon menjar: per això, també
s’annexen quines tradicions culinàries es vinculen a cadascuna d’aquestes festivitats, a
més d’il·lustrar-ho tot amb fotografies.
Finalment, cal remarcar que les festes de les que es va a parlar són únicament aquelles
que perduren fins a dia de hui i gaudeixen d’una major participació, transcendència i
singularitat.
 Fent un poc d’història...
Per a poder parlar d’aquest tema, abans cal fer un poc d’història: no té sentit parlar de
les festes si un poble encara no s’ha constituït. Gràcies a diverses restes sabem que els
orígens de Costur podrien remuntar-se al Neolític, tot i que els testimonis arqueològics
més antics provenen de l’època romana i àrab (Acadèmia Valenciana de la Llengua i
Ajuntament de Costur, 2006: 1).
Amb la conquesta jaumina (1233), l’Alcalatén passà a ser un senyoriu del noble
aragonès N’Eiximén d’Urrea. Costur i el Mas d’Avall foren integrats a la Tinença de
l’Alcalatén, conjuntament amb altres llogarets: Figueroles, Araia, la Foia... Ja en 1418,
el terme de l’Alcalatén es va partir entre l’Alcora i Llucena, i Costur s’integrà en aquest
primer, continuant sota el seu domini fins el 1818 (Acadèmia Valenciana de la Llengua
i Ajuntament de Costur, 2006: 1).
1
Paral·lelament, durant la dècada de 1730, s’edificà l’Ermita de Sant Pere Màrtir, que
esdevingué parròquia el 1785, punt d’inflexió necessari per a poder començar amb actes
religiosos propis: batejos, comunions, casaments, soterraments... I el que és més
important, processons i altres actes devots. Així és com l’Església esdevingué el primer
nucli de poder oficial a Costur, el que explica el caràcter religiós de la major part de les
seues celebracions.
El vistiplau definitiu a la independència municipal de l’Alcora no aplegà fins el 2 de
març de 1841, després de diversos intents frustrats durant el Trienni Liberal (18221823), tot i que el terme no es delimità i segregà de forma definitiva fins el 1889 (Ribés
Pallarés, 2003: 26-28). Posteriorment, es construí l’Ermita del Santíssim Crist i el
Calvari (1910).
Totes aquestes fites no haurien sigut possibles sense el continu creixement demogràfic i
econòmic que van experimentar Costur i el Mas d’Avall: segons Cavanilles, el nombre
d’habitants passà de 135 a 450 durant el segle XVIII. Tot i que les epidèmies del còlera
frenaren l’ascens (1855, 65 i 85), aquest es mantingué durant el segle XIX: el 31 de
desembre de 1900 hi havia 755 habitants al nucli urbà, 214 al Mas d’Avall i 27 pels
escassos masos del terme (996 en total). El màxim de 1128 ànimes s’assolí en 1911
(Acadèmia Valenciana de la Llengua i Ajuntament de Costur, 2006: 1).
Però, amb la Guerra Civil (1936-1939) el descens fou progressiu i sostingut fins aplegar
a 463 habitants en 2002. En l’actualitat, la població s’ha incrementat lleugerament fins
als 587 (2012), probablement gràcies a la recent aparició de la Urbanització Lloma
Blanca (construïda entre 2002 i 2005).
Altres efemèrides del nostre poble a destacar són la construcció de la carretera (1922),
l’arribada de la llum elèctrica i la televisió (1954 i segona meitat dels anys 50,
respectivament) i el creixement econòmic (a partir dels 60). Tot açò, com a resultat de la
puixant indústria taulellera alcorina i el retorn dels ajuntaments democràtics (pàgina
web Ajuntament de Costur, 2013g).
2
2. Les nostres festivitats
a. Sant Antoni Abat
ORÍGENS
La figura de Sant Antoni destaca per la seua fama de guaridor de malalts i pel gran
nombre de vegades que aquest va ser temptat pel diable i en va eixir victoriós,
probablement, gràcies a la pregària. En la seua representació, on sempre apareix vestit
d’ermità amb bàcul d’abat o bastó amb tau, és un porquet qui simbolitza al dimoni, tot i
que la tradició popular l’ha convertit en una al·legoria d’aquells animals que estan sota
protecció del sant (Ribés Pallarés, 2009b: 12).
Processó presidida per l’estendard i seguida per Sant Antoni (1989). Fotografies: Josep-Miquel Ribés.
L’actual imatge del sant va ser donada, en 1940, per Luís Solsona, ja que l’anterior va
ser cremada en 1936 junt a la resta del patrimoni parroquial. El guió o estendard es va
beneir i estrenar en 1960 i, un any després, es va reformar l’altar. Però la veneració de la
seua figura data de molt abans: es va estendre a partir del segle X, quan les seues
relíquies van aplegar a França, tot i que al País Valencià no van arribar fins a la
conquesta del rei Jaume I. Va ser en 1311 quan el bisbe de Tortosa –Francesc de
Paholac– va establir la festa religiosa relacionada amb la protecció de les persones, el
bestiar i l’agricultura (Ribés Pallarés, 2009b: 12).
La primera constància que es té d’aquesta festa a Costur data de l’any 1816, en una vista
pastoral que parla de la custòdia dels diners parroquials, els quals procedien de les
diverses almoines captades durant el transcurs de certes festivitats religioses, sent una
d’elles la festivitat de Sant Antoni. Així doncs, “l’origen de la festa cal buscar-lo, per
3
tant, en els primers anys posteriors a la fundació de la parròquia i el finançament en les
almoines dels veïns devots, com es fa encara actualment” (Ribés Pallarés, 2009b: 12).
Aquesta celebració era organitzada per la confraria (posteriorment transformada en la
junta) i sufragada per l’almoina dels confrares, tot i haver casos excepcionals com els de
la Guerra Carlista (1837 i 1838), en que la festa va ser pagada per l’Església (Ribés
Pallarés, 2010a: 94).
SANT ANTONI EN ELS ANYS 40 (SEGLE XX)
Tot començava uns mesos abans de la celebració, bé a finals de novembre o bé en el dia
de la Puríssima (8 de desembre), quan la junta de Sant Antoni sortia a recaptar diners
per a la festa arreu del poble i el Mas d’Avall. Dita junta estava tradicionalment formada
per set parelles casades aquell mateix any, si podia ser, i una d’elles havia de viure al
Mas d’Avall (García Sanahuja, 2008: 28-29). D’entre aquestes persones, es nombraven
un clavari i una clavariessa −per acord− per a què realitzaren algunes tasques
específiques.
El dia d’abans de la matxà havia d’estar tot preparat per a pastar (feina de la clavariessa
i la resta de dones de la junta), mentre que els homes eren qui havien de comprar el vi.
D’altra banda, durant la setmana, els xiquets −i també els homes− s’encarregaven de
portar les argelagues per a les fogueres (García Sanahuja, 2008: 28-29).
Dones de la junta pastant (2009). Fotografia: Tere Bou.
Aplegat el dia 16, cap a les huit de la vesprada, s’iniciava la matxà amb una reunió
enfront la casa del clavari, qui havia de resar un parenostre. Aquest conduïa a la gent
fins a la plaça l’Església, per a poder escoltar la pregària del capellà i rebre la seua
benedicció. La processó, que constava de tres voltes pel recorregut, continuava pels
4
següents carrers: l’Alcora, el Sol, Sant Miquel, l’Ombria i la plaça l’Església (García
Sanahuja, 2008: 28-29).
La cua era encapçalada pel clavari, qui portava el guió o estendard de Sant Antoni,
mentre que dos membres de la junta aguantaven les dues cintes del guió. La resta de
membres portaven les atxes (ciris grans i gruixuts) i els membres de l’any següent
conduïen els matxos del ramal. La comitiva era seguida per la resta d’homes i xiquets
amb els seus matxos, sense cap dona ni xiqueta, ja que no podien assistir a la processó.
Per aquest motiu, es quedaven en qualsevol racó del poble per a veure’ls passar (García
Sanahuja, 2008: 28-29).
La junta presidint la processó i el matxo engalanat (2008 aprox. i 1974). Fotografies: Silvia Pallarés i
Josep-Miquel Ribés.
Cal puntualitzar que els animals eren excepcionalment engalanats per a l’ocasió, doncs
habitualment la seua funció era treballar al camp. Aquestos eren portats per l’home de la
casa del ramal i cavalcats pels xiquets, que duien un ciri encès a la mà (Ribés Pallarés,
2009b: 13).
Mentre tot començava, s’anaven encenent sis fogueres pel poble, que delimitaven el
recorregut de la processó, pal·liaven la falta d’enllumenament públic i donaven escalfor:
a la plaça l’Església, al cantó de l’Abadia, a l’inici del carrer Llucena, al carrer l’Alcora,
al carrer del Sol, a la placeta del Tio Ximo (enfront de l’actual farmàcia) i al Carreró
(Ribés Pallarés, 2009b: 13). Tot i que Ribés Pallarés (2009b: 13) afirma en el seu escrit
que al Mas d’Avall se’n feia una, diverses habitants del llogaret han puntualitzat que no,
i que pujaven a celebrar la festa al poble.
5
L’Església s’obria per a treure la peanya del sant, decorada amb ciris encesos i amb un
plat als peus per a recollir donatius, ja que es quedava fixa a la plaça i no sortia a la
processó. En donar les tres voltes i resar tres paresnostres, els de la junta repartien un
rotllo per a cadascun dels participants (excepcionalment dos, si el genet duia un ciri
encès). Els de la junta de l’any vinent repartien els gots de vi més generosament. Tot
açò es realitzava a la casa del clavari, i si aquesta tenia balcó, el guió de Sant Antoni era
penjat allà mateix. En acabar, els homes portaven el rotllo a casa, resaven un parenostre
i el repartien a la família, a més de guardar un trosset per als animalets (García
Sanahuja, 2008: 28-29). Com Maria Pallarés indica, els únics que solien continuar la
festa eren els de la junta, que podien reunir-se més tard per a menjar rotllo i pastissos,
tot acompanyat de vi.
Al matí següent −ja en el dia de Sant Antoni− es netejava la plaça i es repartien els
rotllos a les viudes i malalts. També feien missa major i processó, aquesta vegada
traient al sant i no al guió (García Sanahuja, 2008: 28-29). Per la vesprada, es
realitzaven les tradicionals corregudes, que eren carreres de bestiar amb diferents
categories: matxos, burros, gent a peu... Aquestos anaven del Carreró fins a la plaça
l’Església, i els guanyadors s’emportaven un pollastre (Ribés Pallarés, 2009b: 13).
En acabar hi havia les perolades, semblants a les actuals pinyates. Per a fer-les, s’hi
penjaven els vells perols de test nuats a una corda, situada a una altura superior a la dels
caps dels participants. Dintre podien contenir un premi o, simplement, segó i farina. Els
jugadors eren els encarregats de colpejar dits perols amb un pal i descobrir que tenien
realment en el seu interior (Ribés Pallarés, 2009b: 13).
ALGUNES TRADICIONS PERDUDES
Tradicionalment, la festivitat de Sant Antoni se celebrava sempre els dies 15, 16 i 17 de
gener; cap a 1970, es va traslladar al dissabte més proper del dia del sant i així perdura
en l’actualitat. El que es manté invariable és el fet de que la junta ha de sortir a replegar
almoines el matí de la Puríssima, a més de buscar qui continue la seua tasca (Ribés
Pallarés, 2009b: 12-13).
Així doncs, ara l’organització de la festa i el manteniment de l’altar i la peanya també
recau en la junta i en els clavaris, hereus de les antigues confraries (Ribés Pallarés,
6
2009b: 12-13). No obstant, cal remarcar que les juntes de hui en dia no són de
composició tan estricta com la d’abans: no existeix l’obligació de que hi hagen set
parelles recent casades i que una siga del Mas d’Avall. A més, els voluntaris
s’organitzen per penyes i cercles d’amistat.
Aquestos s’encarreguen de tancar els tractes amb els forners per a coure el rotllo i amb
el capellà per a la celebració religiosa, a més de comprar els elements necessaris per a
l’ocasió, tot això entre el dia de la Puríssima i Cap d’Any. A més, a meitat de la setmana
de la festa s’encarreguen de pastar i guardar els rotllos en la casa de l’Ajuntament del
carrer de l’Església, on restaran fins el dia de la matxà. En aquest sentit, la casa del
clavari perd rellevància (Ribés Pallarés, 2009b: 13).
Pel que fa a la matxà, tampoc hi perdura la tradició de que els xiquets vagen a collir les
argelagues, una vegada passat el dia de Reis i després de d’eixir de l’escola.
Actualment, aquesta sol ser una feina de la junta el mateix dia de la festa, que surt a
tallar llenya i argelagues pel matí i ho enllesteixen tot per a l’única foguera de la nit: la
de la plaça l’Església (Ribés Pallarés, 2009b: 12-13). Aquest dia també solen incloure’s
activitats per als més menuts durant la vesprada (jocs i xocolatada).
Preparació de la foguera i encesa (2009). Fotografies: Tere Bou.
A partir de les huit o les nou de la vesprada ja és el torn de la matxà pròpiament dita,
que s’anuncia amb tres tocs de missa. Amb el primer toc s’encén la foguera −que
assoleix el seu punt culminant durant les tres voltes− i al segon toc s’inicia la benedicció
dels rotllos per part del capellà. Una vegada beneits els rotllos, amb el tercer toc, són els
animals els beneits, es resa un parenostre i s’inicia la processó pels carrers de costum
amb un vítol a Sant Antoni i acompanyament musical (Ribés Pallarés, 2009b: 12-13).
7
Després, es reparteixen rotllos a qui porta un animal. I en acabar, els de la junta
trenquen els rotllos sobrants i els menys bonics per a repartir-los, a més de donar vi a
tots els assistents (sense oblidar el sentit eucarístic i de generositat que té aquesta
celebració). Tot açò, acompanyat del ball al parc i torrades a la foguera, una vegada
acabat l’acte.
Pel que fa al dia següent a la matxà s’han perdut alguns costums: les perolades (tot i que
a vegades encara se’n fan) i les corregudes o carreres, celebrades a la vesprada del dia
del sant fins a la dècada dels seixanta del passat segle (Ribés Pallarés, 2009b: 13). La
missa, la processó amb el sant i l’últim repartiment de rotllos es mantenen.
Una matxà més plural (2009). Fotografia: Tere Bou.
Actualment, aquesta festa −de caire religiós i també caritatiu al pagar-se només
d’almoina− és perfecta per a tots aquells que els agrade el foc i vulguin beneir les seues
mascotes. Per sort, la discriminació de sexe ja no és un problema: la junta de 1996 va
decidir donar rotllo a les dones i a les xiquetes, i se’ls permet portar tot tipus d’animals
(García Sanahuja, 2008: 28-29). Aquest fragment reflexiona sobre el canvi:
“La matxà ja no era tanta matxà, perquè el que menys hi havia era matxos,
però també els altres animalets donaven sentit a la festa i, el que és més important:
dones i homes, xiquets i xiquetes, estaven en igualtat de condicions pel que fa a la festa
de Sant Antoni” (García Sanahuja, 2008: 28-29).
Segons el testimoni de Josep-Miquel Ribés, el punt d’inflexió que portà a la junta a
prendre dita decisió fou la falta d’assistència que generava el fet de que només els
8
homes pogueren dur matxos i cavalleria en general. A més, el nombre del bestiar
s’havia reduït considerablement: va passar de més d’un centenar de caps en el passat a
només tres en 1996.
 El Foc d’Hivern
La festa de Sant Antoni també se celebra al Mas d’Avall en l’actualitat, però d’una
manera diferent: ha perdut el seu caire religiós i ha passat a denominar-se Foc d’Hivern.
La iniciativa, nascuda després de l’any 1997, és organitzada per l’Associació de Veïns
del Mas d’Avall (qui ha facilitat aquesta informació) i sol celebrar-se una o dues
setmanes després de la festa a Costur.
Entre les seues activitats, destaquen l’encesa de la foguera, el posterior sopar de
germanor (alguns anys de torrada i altres de pa i porta) i la xocolatada per a berenar.
Depenent d’anys, se n’han fet altres com ara el visionat de fotos, el karaoke i les
discoteques mòbils. Enguany no es va poder encendre la foguera, però sí que es convidà
a tots a una xocolatada per la vesprada.
Cartell del Foc d’Hivern al Mas d’Avall (2011). Fotografia: blog Vivim al Mas d’Avall.
9
CONTINUITAT I RECUPERACIÓ DE LA FESTA
Segons el testimoni de Josep-Miquel Ribés, se suposa una gran continuïtat de la
celebració per ser una festa originàriament agrícola i dedicada als animals de treball,
molt necessària en un context d’economia agrícola com el de Costur. No obstant, la falta
de documentació existent impedeix afirmar-ho amb total seguretat.
Tot i això, sí consten algunes irregularitats: en la dècada dels 40 del segle XX va haver
algun any que no es va fer la festa per les dificultats causades per la Guerra Civil (Ribés
Pallarés, 2009b: 12). Les fortes nevades de l’any 1946 també van obligar a la gent de
Costur a posposar la festa quinze dies (García Sanahuja, 2008: 28-29).
Ja en el segle XXI, a causa de diverses circumstàncies com la falta de voluntaris per a
formar part de les juntes, la festa anava a perdre’s. Però tot canvià a principis de l’any
2007, quan un grup d’amics del poble decidí recuperar la celebració durant un dinar. Ja
a setembre, es va formalitzar la proposta i, finalment, en novembre es va fer un ban per
a convocar a tots els interessats. D’aquesta reunió van eixir diverses juntes disposades a
fer-se càrrec de la festa durant els anys següents i fins a l’actualitat, tema de gran
importància per a poder demanar ajuda en quant als aspectes més tradicionals de la
festa, com ara pastar i fer les argelagues (Amics que proposen la recuperació de la festa
de Sant Antoni, 2008: 29).
10
b. Festes de la Reserva i Commemoració de l’Aniversari de la
Parròquia
APROXIMACIÓ
Per a fer-se una idea inicial de l’essència de les festes de la Reserva, sembla interessant
transcriure unes copletes escrites per Arturo Palomar Ibáñez i Mn. Albert Ventura Rius
a l’any 1997 (Palomar Ibáñez i Ventura Rius, 2009: 18):
La campana i després la
pila
I el Santíssim en una
custòdia
Fou el
vuitanta
mil
set-cents
I després la pila
En una custòdia
Vuitanta-cinc
Els vells les pujaren
Vingué de Tortosa
Que arribà la reserva
De Sant Salvador
Gran festa van fer
Era el déu d’abril
De Sant Salvador
Gran festa van fer
Era el déu d’abril
De l’Alcalatén
I una processó
Déu ja és ací.
Un grup de veïns cantant les Copletes del Reservat (2010). Fotografia: blog Costur 2010.
Com Trinidad Nebot assegura, aquest tipus de copletes acostumaven a cantar-se en dies
de solemnitat, i s’adaptaven a cadascuna de les festes religioses, com podrien ser la
Reserva però també Sant Pere, el Crist o la Puríssima. Amb el trenc de l’alba, cap a les
sis del matí aproximadament, la comitiva cantora sortia des de l’Església i anava pels
cantons del poble, tot acompanyant les seues veus amb el so d’una campaneta per a
allunyar als mals esperits.
11
Els càntics eren seguits pel Rosari de l’Aurora que, com Alicia Pastor explica,
completava aquesta ‘despertada’ a mode d’anunci de les festes corresponents. Tot açò
finalitzava amb una copleta més còmica per a trencar amb tanta formalitat. El costum,
que també existia en pobles propers com ara Almassora, ha desaparegut de forma
generalitzada, tot i que algunes persones tracten de recuperar-lo.
ANTECEDENTS
Al segle XVIII, el terme de Costur pertanyia a l’Alcora i depenia eclesiàsticament de la
Parròquia de Llucena, tot i que els serveis religiosos eren responsabilitat dels rectors de
l’Alcora (Ribés Pallarés, 1993: 10-14). El dia 9 d’octubre de 1704, els costurencs reberen
el permís del Bisbe de Tortosa −Silvestre García d’Escalona− per a construir la seua
pròpia ermita, dedicada a Sant Pere Màrtir. A causa de la Guerra de Successió de 1707 a
1714, les obres van haver d’aplaçar-se uns 30 anys. Se suposa que l’Ermita es construí
abans de 1740, després que les autoritats de la Vila d’Alcora cediren un terreny i
imposaren algunes condicions el 16 de maig de 1731 [Ribés Pallarés (coord.), 2010b: 5].
A l’any 1773, els habitants del poble també sol·licitaren al capellà de Llucena un vicari
propi i la transformació de l’Ermita en Parròquia, doncs els serveis religiosos eren
deficients a causa de la seua dependència. Però, van ser ignorats i, posteriorment, li ho
demanaren al bisbe de Tortosa, que tampoc els va dictar sentència favorable (Ribés
Pallarés, 2010a: 24-25).
Per aquest motiu, el mateix any 1773 es va decidir recórrer a la justícia i en 1774
s’inicià un juí que durà fins al 7 de febrer de 1776, que es resolgué favorablement per
als costurencs. A finals d’any, també es dictà auto que sentenciava que el capellà havia
de viure cert temps als masos, i que els masovers eren qui havien de proporcionar-li un
lloc on quedar-se, motiu pel qual −en 1777− es construí la casa de l’abadia. No obstant,
els rectors no sempre feren cas i la població tornà a denunciar al bisbe aquest
incompliment, a més de demanar-li permís per a endur-se alguns elements de la
Parròquia de Sant Salvador i construir un cementiri (Palomar Ibáñez, 2001: 8-9).
12
ORÍGENS
La Festa del Reservat −celebrada també en altres llocs− “commemora la primera
vegada en què Jesús Eucaristia és guardat al sagrari parroquial i simbolitza també el
moment fundacional de la parròquia” (Ribés Pallarés, 2009a: 20-21). És a dir, la
primera vegada que es decideix fer una reserva eucarística amb les formes consagrades
per a la comunió (el ‘Santíssim’) i conservar-la en un lloc especial, fora del presbiteri o
zona de l’altar major. L’Església es va adequar a aquest requisit durant la reforma que
es dugué a terme la passada dècada dels 90 (Ribés Pallarés, 2009a: 20-21).
Al poble, la primera celebració data del dia 10 d’abril de 1785, any en el que els
costurencs reberen, per fi, nova sentència favorable. Dita sentència −dictada pel bisbe
de Tortosa, Pedro Cortés y Larraz− els obligava a tenir pila baptismal, cementiri,
reserva eucarística i rector propi per a tenir la seua pròpia parròquia; a més, els
autoritzava a traslladar una de les dues campanes i la pila baptismal de l’Ermita del
Salvador de l’Alcalatén, antiga parròquia de Costur i en desús (Ribés Pallarés, 2009a:
20-21).
El Trasllat: relleu tallat en fusta, realitzat per V. L. Fortanet (2010). Fotografia: Silvia Pallarés.
Dit trasllat es va realitzar entre el 14 i el 17 de febrer. Segons el testimoni de Mn. Josep
Collado i Benet (informador del botànic Antoni Josep Cavanilles i el primer rector de
Costur) a la Memoria histórica de la Parroquia de San Pedro Mártir, transportar primer
la campana va ser una feina ‘fàcil’, però traslladar la pila va requerir un major esforç a
causa del seu gran pes. Trobar ajuda va ser complicat, ja que molta gent de l’Alcora,
13
Araia i la Foia estaven en contra del trasllat, probablement per què ells també havien
estat sota la protecció de l’Ermita del Salvador. Però, finalment, un veí de l’Alcora
col·laborà amb ells. Gràcies a La Fontanella, es pot llegir un extracte de les cròniques
que descriuen aquest moment:
“Juan Nomdedeu, de l’Alcora, deixà als molts homes que de Costur anaren,
alguns cabirons i altres que buscaren per a allò... I finalment, posant la pila baptismal
cap per avall, ben nugada, la portaren... I sense deixar-la descansar, a les cinc o les sis
de la vesprada aplegaren a Costur entre ‘ais’ i ‘clamors’, per les llagues que
s’imprimiren en els muscles pel molt pes d’ella. Sent rebuts per la gent del lloc
disparant tirs de fusell a l’aire i cantant el Te Deum Laudamus [himne cristià d’acció
de gràcies], entre crits i vitols d’alegria” (Associació Cultural La Fontanella, 2005: 5).
Presentació de la custòdia davant del poble (2004). Fotografia: Josep-Miquel Ribés.
Més tard, un grup encapçalat per Pasqual Ribés va anar fins a Tortosa per a beneir una
custòdia de plata coberta d’or i la reserva eucarística per al sagrari. En aplegar,
conclogueren celebrar els fets el dia 10 d’abril, amb una missa solemne amb religiosos
dels pobles veïns i, per la vesprada, amb una processó pel poble per a presentar al
‘Santíssim’ (Ribés Pallarés, 2009a: 20-21). A més, pactaren seguir celebrant de forma
anual aquesta festa votiva, en acció de gràcies a la seua nova Parròquia.
14
CONTINUITAT I CELEBRACIÓ
Com a novetat, i com el testimoni de Josep-Miquel indica, cal destacar que la festa va
passar de celebrar-se el dia 10 d’abril al dissabte més proper, ja que resulta prou difícil
mantenir les celebracions en el seu dia original, sobre tot quan no són en cap de setmana.
Gràcies a facilitats com aquestes, la festa religiosa ha continuat realitzant-se, però no
sempre de forma contínua, ja que depèn de múltiples factors: del tarannà dels
responsables de la Parròquia i la seua voluntat, de la situació econòmica de l’Església i
del calendari festiu de l’any, doncs la Reserva no se sol festejar si coincideix amb Pasqua.
Hi ha testimonis documentals que confirmen la seua realització en anys com el 1833,
1912 o 1926. També consta que altres anys no es pogué commemorar, doncs sacerdots
com Mn. Tomás Miguel (1876-1877) i Mn. Manuel Merino (1877-1878) consideraren
que la remuneració per a oficiar dites misses era insuficient. Amb la Guerra Civil
tampoc fou possible la seua celebració (Ribés Pallarés, 2010a: 93-94). Però, Mn.
Joaquín Escuder Tena (1956-1958) tractà de recuperar la festa i Mn. Vicente Guerri
(1959-1971), de mantenir-la fins 1964 (Ribés Pallarés, 2009a: 20-21). Gràcies a un
extracte dels quaderns de Mn. Vicente Guerri, podem constatar la celebració de la festa
en 1964, que incloïa la processó amb l’exposició del ‘Santíssim’:
“El diumenge dia 12 [1964] Domínica del Bon Pastor. És el dia del Reservat
d’aquesta parròquia de Costur. Abans de la missa major serà la processó del Santíssim
pels carrers d’Església, Alcora, Sol, Plaça del Caudillo, Mestre, Església i al Temple.
Se suplica l’assistència i que posen penjadors [probablement, fa referència als
cobertors]” (Guerri Aguilar, 1959-1965: 69).
Després del 1964, hi hagué una nova pausa fins a l’any 1994, quan Mn. Albert Ventura
Rius i els veïns eixiren de nou al carrer, adornant el poble amb plantes i cobertors als
balcons. La festivitat s’ha mantingut fins a l’actualitat conservant una similar estructura,
tot i canviar el recorregut de la processó:
“Es para un altar a la plaça Nova on s’exposa el Santíssim i després comença
una processó [tancada pel capellà] que va pel carrer de l’Alcora, carrer d’Enmig,
carrer de Sant Miquel, carrer de l’Ombria, carrer de l’Església i acaba en l’Església
parroquial on es torna a exposar el Santíssim i els assistents són beneïts abans de
celebrar missa major” (Ribés Pallarés, 2009a: 20-21).
15
Inici i final de la processó (1994). Fotografies: Josep-Miquel Ribés.
Amb els anys, la celebració ha anat perdent participants i la decoració també ha
esdevingut més humil. Les perspectives de futur de la festa no semblen molt més
esperançadores, ja que l’actual capellà creu que la custòdia solament ha d’eixir al carrer
el dia del Corpus Christi i no sembla massa favorable a continuar-la.
NOVES FESTIVITATS EN L’ACTUALITAT
A partir del trasllat que va possibilitar l’existència de la Parròquia i la Festa de la
Reserva, també va sorgir una nova festivitat: la Commemoració del 225è Aniversari de
la Parròquia de Sant Pere Màrtir (celebrada de forma conjunta amb el I Centenari del
Calvari, que ara després s’explicarà). Tot açò fou organitzat per una comissió especial
per a l’ocasió, encapçalada pel rector d’aquell any i l’alcalde (Mn. Àlvar Miralles
Rodríguez i Gonzalo Centelles Nebot).
Així, durant l’any 2010, es realitzaren diversos actes de commemoració del 225è
Aniversari de la Parròquia, gran part d’ells de caràcter cultural i religiós, als quals
s’invitava a tot el poble a participar. Els dissabtes 6 i 13 de febrer foren dedicats al
trasllat de la campana i la pila des de l’Ermita de l’Alcalatén, amb xerrades, una
excursió a peu des de l’Església fins a dita Ermita (acompanyada d’un esmorzar), missa
a Sant Salvador, arribada al poble rematada amb un Te Deum a mode d’acció de gràcies
(imitant als avantpassats) i dinar de germanor, seguit per un bureo [Ribés Pallarés
(coord.), 2009: 19].
16
Excursió a Sant Salvador i dinar (2010). Fotografies: blog Costur 2010.
El dimecres 7 i el dissabte 10 d’abril va ser el torn de la Reserva, amb exposicions, cant
de copletes en honor al ‘Santíssim’, processons, missa cantada, dinar de germanor i un
concert coral. Durant la resta de festivitats del poble també se celebraren diverses
activitats culturals relacionades amb dites efemèrides, la major part sobre la història i les
tradicions del poble [Ribés Pallarés (coord.), 2009: 19].
En 2011, 2012 i 2013 s’ha continuat amb alguns d’aquestos actes: més concretament,
amb la Commemoració del Trasllat. Aquesta comença amb l’eixida a peu matinal cap a
l’Ermita de l’Alcalatén (on es fa missa), un esmorzar col·lectiu, l’arribada al poble amb
volteig de campanes –seguida del Te Deum− i un dinar de germanor. La consolidació
d’aquesta activitat dependrà, en gran mesura, de la participació que puga rebre durant
els pròxims anys, assegura Josep-Miquel Ribés.
De forma anecdòtica també podríem destacar que, recentment, s’han fet diverses
recreacions del trasllat de la pila per part de la gent del poble: una a l’any 1989 durant el
Pregó de Festes del Santíssim Crist del Calvari, una altra durant el Pregó de la
Magdalena a l’any 2005 i també en l’edició XIV del Betlem de Costur de 2010, que
posteriorment explicarem (Ribés Pallarés, 2009a: 20-21).
17
c. Festes patronals: Sant Pere Màrtir
ORÍGENS
Sant Pere Màrtir de Verona (1205-1252) fou el primer màrtir de l’ordre dominicana i és
el patró de Costur des del segle XVIII, el mateix segle de la fundació de la seua primera
ermita, poc després transformada en parròquia (Ventura Rius, 2009: 24-25). Més
concretament, consta que la vídua Maria Vilar va instaurar una missa cantada en honor
al patró de Costur poc després de la mort del seu marit i la fundació de la parròquia,
ambdós esdeveniments datats en 1785 (Ribés Pallarés, 2010a: 94). Tot i que el martiri
de Sant Pere data del 6 d’abril, la seua festa se celebra el dia 29 d’abril per a què no
puga coincidir amb les festes de Pasqua (Ventura Rius, 2009: 24-25).
SÍMBOLS DEL NOSTRE PATRÓ
Segons Ventura Rius (2009: 24-25), la imatge del patró del poble es basa en un fresc
conservat al Museu de Sant Marc (Florència), on es pot veure a Sant Pere Màrtir
exhortant al silenci. A l’Església, es troba una imatge de fusta tallada per Manuel
Rodríguez (1976) i acompanyada per un retaule que l’emmarca, obra d’Antoni Bartoll
Gregori (1997).
Imatge de Sant Pere i retaule (2010). Fotografia: Josep-Miquel Ribés.
Mentre que la imatge simbolitza el martiri (amb elements com ganivets clavats al cap i
al pit o la palma de màrtir), el retaule és el reflex de quatre escenes de la vida del sant.
Aquest destaca la seua faceta de carismàtic predicador i com, per aquest motiu, els
maniqueus tramaren el seu assassinat enmig del bosc, moment que Pere aprofità per
18
resar un últim credo i escriure al terra −amb la seua pròpia sang− la paraula “Credo”
(Ventura Rius, 2009: 24-25).
Un altre símbol, com és la rama de savina, representa la benedicció de Déu als
costurencs, motiu pel qual es porten a beneir rames el dia de la processó. Finalment, al
retaule també hi ha una representació de la parròquia en honor al sant i de la capelleta
ceràmica devocional que es va col·locar al Mas d’Avall, que data de 1994 (Ventura
Rius, 2009: 24-25).
LES FESTES PATRONALS EN EL PASSAT
Abans de començar, sembla important recordar una informació que no tots tenen
present, i és que Sant Pere Màrtir no és l’únic patró de Costur. Josep Obrer
−acompanyat d’una vara florida− n’és copatró i per això abans també se li dedicaven les
festes, les misses i les processons que patrocinaven l’Ajuntament i els feligresos. A més,
entre els dies de Sant Pere (29 d’abril) i de Sant Josep Obrer (1 de maig), se celebrava
un dia per les ànimes del purgatori (30 d’abril), amb missa dedicada als difunts del
poble. Per exemple, es pot constatar en els quaderns de Vicente Guerri:
“Divendres dia 29 [abril 1960]. Festa del patró i titular de la Parròquia Sant
Pere de Verona (S. Pere Màrtir). Pel matí a les 10’30 missa solemne i sermó a càrrec
del R[e]v[eren]d Sr. Capellà de l’Alcora Ignacio Mechó. Per la vesprada a les 5
processó del sant patró [portant la seua imatge].
Dissabte dia 30 [abril 1960]. A les 10’30 missa de r[è]q[uiem] cantada en sufragi dels
difunt[s] de la parròquia i caiguts per Déu i per Espanya.
Diumenge dia 1 de Maig [1960]. A les 7 missa resada i a les 10’30 missa cantada en
honor de Sant Josep Obrer copatró del poble. Per la tarda a les [espai en blanc]
processó [portant la seua imatge]” (Guerri Aguilar, 1959-1965: 16).
Gràcies a una transcripció del diari tortosí i religiós El restaurador, es pot conèixer amb
major detall aquestes festes. La primera crònica data del 8 de maig de 1916, i especifica
que la festa fou en honor als “Sants patrons Sant Pere Màrtir, Sant Josep i Sant Vicent
Ferrer” (Ribés Pallarés, 2010a: 95). Aquest últim no era patró, però se li dedicà la festa
perquè l’any d’abans Vicente Sabater Ribés (escultor costurenc emigrat a Barcelona i
19
nomenat fill predilecte del poble) va regalar una imatge de dit sant a la parròquia (Ribés
Pallarés, 2010a: 104-105).
Els tres dies de festa se celebraren amb voltejos de campanes, dispars de morterets
(similars als coets), focs d’artifici, cercaviles amb la banda de música local pels carrers
del poble, misses amb acompanyament musical i processons amb banderes i estendards
religiosos pels carrers principals del poble. S’explicita que el primer dia, 29 d’abril, va
ser dedicat a Sant Pere i, el tercer, al predicador valencià Sant Vicent Ferrer i al sermó
d’ànimes. En la crònica també es destaca la centralitat de l’Ajuntament en els festejos
(qui presidia a tot el poble) i la gran afluència de forasters de localitats veïnes (Ribés
Pallarés, 2010a: 95).
La segona crònica, que és del 10 de maig de 1917, matisa que la festa fou dedicada als
“patrons Sant Pere Màrtir i al gloriós Sant Josep” (fent omissió a Sant Vicent Ferrer).
La celebració fou similar a l’abans narrada. Més concretament, el dissabte 28
s’anunciaren les festes amb un volteig general de campanes, morterets, música de la
banda local i també dels dolçainers (Ribés Pallarés, 2010a: 96-97).
El diumenge 29 fou el torn de Sant Pere, dia en el que −a més de contar amb els actes
recent esmentats− també es cantà el Rosari de l’Aurora i es realitzà una missa amb
acompanyament musical. Per la vesprada, es dugué a terme la processó en honor al
màrtir (encapçalada per l’Ajuntament) i, per la nit, es llançà una cordà (Ribés Pallarés,
2010a: 96-97).
El dilluns 1, dedicat a Sant Josep, començà amb un volteig general, una cercavila amb
els músics locals i els dolçainers, morterets i el cant del Rosari de l’Aurora. Més tard, hi
hagué missa amb acompanyament musical i una processó amb estendards. Les
celebracions acabaren dimarts, amb missa d’ànimes presidida per les autoritats locals.
Per a acabar, cal afegir que també es destaca una “afluència de forasters enorme”,
provinents de pobles com Llucena, La Foia, L’Alcora, Figueroles i Castelló de la Plana
(Ribés Pallarés, 2010a: 96-97).
20
Una imatge imperible: el patró del poble observa com la seua figura retorna a l’Església (2012).
Fotografia: Inma Aparici.
MODIFICACIONS EN LES FESTES
Segons el testimoni de Josep-Miquel Ribés, Trinidad Nebot i Maria Pallarés, les festes
patronals eren les més grans del poble. Probablement, va ser després de la Guerra Civil
(cap al 1959) quan la major part d’aquestos festejos −els no religiosos− van passar a
celebrar-se durant el mes d’agost. Però, això no amenaçà les perspectives de futur
d’aquesta celebració, ja que les processons en honor al patró de Costur solen tenir
sempre un gran seguiment i, per tant, gran continuïtat. Pel que fa a Sant Josep Obrer, es
desconeix l’any i les causes de la desaparició dels actes en el seu honor.
D’altra banda, Trinidad Nebot i Maria Pallarés han especificat que es feia ball de
guitarra a la plaça Major, moltes vegades acompanyat pels dolçainers de Tales, i es
llançava un castell de focs per Sant Pere. A més, els bous al carrer es torejaven a les
antigues festes d’abril (amb tres dies de festa religiosa i dos o tres dies de festejos
taurins), i no a l’agost, quan la festa per l’Assumpció i el Crist es limitava a les misses i
les processons.
El bestiar era portat a peu des de Vall d’Alba, tancat a la Bassa Roja i pujat fins al poble
pel camí dels llavadors. Una vegada aplegaven a la placeta de l’actual farmàcia, els bous
eren tancats en una rotllana per a després ser soltats a la plaça Major. Aquesta, era tota
cercada per carros i cabirons per a poder torejar i que els bous no s’escaparen. Els
espectadors observaven des de dalt dels carros i també des de les cases.
21
Bous a la plaça Major (1960 aprox.). Fotografia: Lourdes Centelles i Vicente García.
Pallarés també ha indicat que hi havia un motiu per a què els actes taurins passaren a
celebrar-se del mes d’abril a l’agost: fa uns cinquanta o seixanta anys, quan pujaven el
ramat pel camí dels llavadors, alguns joves espantaven als bous i aquestos fugien pels
bancals, fent malbé part de la collita del blat. Per tal de protegir els seus cultius, els
costurencs decidiren canviar aquestes activitats de data.
Els bous en la Pedrissa (1970) i en els llavadors. Fotografies: famílies Centelles-Pallarés i Ribés-Porcar.
22
UNA SETMANA CULTURAL PER SANT PERE
A principis de l’actual segle, es realitzava la Setmana Cultural de Primavera durant els
dies més propers a Sant Pere, amb nombroses i variades activitats organitzades per
l’Ajuntament i l’Associació Cultural La Fontanella. Els actes més destacats: el sopar i el
ball de Sant Pere i l’actuació del grup de danses i la rondalla (García Pallarés, 2002a: 3).
Més concretament, consten les activitats dutes a terme el 2001, any en el qual sí es van
celebrar tant les festivitats de Sant Pere com les de les ànimes i Sant Josep Obrer, amb
misses i processons. Els dos caps de setmana següents (4-5 i 11-13 de maig) es van dur
a terme noves activitats, com ara la Festa del Mas d’Avall amb missa, sopar i ball, el
vídeo-fòrum, excursions per el poble, bàsquet al pati de l’escola, festa popular amb
sopar i música i contacontes (Associació Cultural La Fontanella, 2001d: 5).
L’ACTUALITAT
Només alguns esdeveniments es conserven fins a l’actualitat, ja que la setmana s’ha
reduït a només tres o quatre dies. A dia de hui únicament se celebra la festa de Sant Pere
Màrtir el dia 29 d’abril, amb un volteig general de campanes i una missa major,
rematada amb una processó del sant pels carrers de costum i amb la benedicció de rams
de savina (Ajuntament de Costur, 2013c; Ajuntament de Costur, 2013d; Ajuntament de
Costur, 2013e).
La processó amb Sant Pere Màrtir pujant pel Carreró (2007). Fotografia: Josep-Miquel Ribés.
23
La religiositat es complementa amb altres actes culturals i d’oci distribuïts en diferents
dies propers a dita festivitat, i que són organitzats per l’Associació Cultural La
Fontanella (Costur) i l’Ajuntament. El més habitual és fer excursions pel terme i un
sopar de germanor al parc, seguit d’un ball amb orquestra. I, per als xiquets, solen
realitzar-se fires, jocs o manualitats −amb berenar inclòs− al pavelló municipal. Una
altra activitat més recent és el ‘Concurs de Rebosteria’, sent de 2012 la primera edició
(García Benito, 2012a: 3; García Benito, 2012b: 6; García Benito, 2012c: 3; Plaça
Major, 2008c: 8; Plaça Major, 2009: 8).
Manualitats amb fang i I Concurs de rebosteria (2012). Fotografies: La Veu de l’Alcalatén i Inma Aparici.
24
d. Festes de l’Aigua al Mas d’Avall
ORÍGENS
Les Festes de l’Aigua són una celebració d’implantació recent i sense cap tipus
d’antecedents, i commemoren la tardana instal·lació de l’aigua potable i els desaigües al
Mas d’Avall, l’any 1997 (uns vint anys més tard que a Costur), gràcies al gran impuls
dels veïns i la col·laboració de la Diputació Provincial (Plaça Major, 2008a: 8).
Organitzades i gestionades per l’Associació de Veïns i Residents al Mas d’Avall,
aquestes solen dur-se a terme tots els anys pels carrers del llogaret en ple estiu, un cap
de setmana a mitjans de juliol, per tal d’aprofitar el bon temps i les vacances per a reunir
al major nombre de gent possible.
Cartells de les últimes edicions de les Festes de l’Aigua al Mas d’Avall. Fotografies: blog Vivim al Mas d’Avall.
Cal afegir que, segons gent d’aquesta associació, les festes són també una celebració del
renàixer del lloc, ja que l’abastament d’aigua a Costur en la dècada de 1970 agreujà el
seu progressiu despoblament: els habitants del Mas d’Avall (una seixantena o més)
fugien per la falta d’aigua corrent, deguda a la mala gestió consistorial. Gràcies a la
instal·lació de l’aigua en 1997, la situació s’estabilitzà i es deixà de perdre veïns per
aquest motiu, quedant-se al voltant d’una vintena de persones.
25
Plaqueta inaugural de l’aigua corrent i els desaigües al Mas d’Avall. Fotografia: Inma Aparici.
ORGANITZACIÓ DE LA FESTA
Gràcies a Antonio i Rosa García Ruiz, se sap que l’autogestió és la peça clau en les
Festes del Mas d’Avall, ja que són tots els veïns els encarregats de decidir les activitats
de la programació i les formes de finançament possibles. Com la col·laboració de
l’Ajuntament resulta limitada, és necessari que els veïns paguen una quota per a festes
(a través de la seua associació) i també que facen algunes donacions. Altres formes de
recaptar diners són la publicitat que es fa en el cartell de festes, els ingressos que puga
generar la barra del ‘bar’ i altres formes enginyoses que van sorgint amb els anys, com
ara el bingo amb rifa (iniciat en 2009).
Cantant el bingo. Fotografia: Associació de Veïns del Mas d’Avall.
Com fer tot açò es debat i s’organitza durant tres reunions de veïns: dues abans de juliol
(en Pasqua i en juny) i una altra després de festes. En la primera, es duu a terme una
pluja d’idees per a anar perfilant la programació, optant per contractar primer a veïns,
amics i coneguts per tal d’estalviar en les activitats. Durant la segona reunió, es comenta
com està la situació i també es comunica el programa provisional. I, finalment, després
de les festes, es fa balanç i s’intenta encarar les de l’any següent.
26
Preparant la festa. Fotografia: Associació de Veïns del Mas d’Avall.
La participació veïnal sol ser suficient tots els anys, tot i que cada vegada l’edat mitjana
de la població s’incrementa més i alguns dels col·laboradors més actius ‘han
desaparegut’. No obstant, la continuïtat no sembla estar en perill, ja que noves eines
com Internet els permeten mantenir-se en contacte amb els més joves, que solen ser
aquella gent que no resideix allà tot l’any, i enviar-se la informació.
HOMENATGE ALS VEÏNS DESAPAREGUTS
L’any 2010, amb motiu dels catorze anys de Festes al Mas d’Avall, l’inici dels actes es
dugué a terme amb la lectura d’un emotiu homenatge en memòria als veïns que anaren
‘deixant’ el Mas d’Avall des de l’inici de les festes (García Ruiz i García Ruiz, 2011:
25). A continuació podem llegir un fragment del text, que parla en nom de l’Associació
de Veïns del Mas d’Avall:
“Som un lloc menut i tots estem molt junts en l’alegria i en la tristor. Portem 14
anys de festes, unes festes en que tots participem i amb molt d’esforç les portem
endavant.
Al llarg d’aquests anys ens han deixat Juan, Pascual, Rogelia, Antonio, i en l’últim mes,
Pepe i Juan José. [...]
Ara tots estem afectats, però repleguem el seu esperit d’estima pel Mas d’Avall i el seu
treball per aquestes festes i en homenatge a ells continuem amb les festes que són el
retrobament de veïns, veïnes, amics i amigues. [...]
L’Associació de Veïns del Mas d’Avall volem que aquestes festes siguen un homenatge
a tots ells, el seu record sempre ens acompanyarà” (García Ruiz i García Ruiz, 2011: 25).
27
RECORREGUT DE LES CELEBRACIONS
Gràcies a diverses entrades del blog Vivim al Mas d’Avall i algunes publicacions de la
revista La Fontanella, es possible analitzar l’evolució d’aquesta celebració. Durant
aquestos anys, la programació de les Festes de l’Aigua s’ha caracteritzat per la seua
varietat de continguts, aptes per a grans i menuts. Tampoc s’oblida la faceta religiosa
−ja que, tots els anys, sol realitzar-se una missa el dissabte a migdia− ni la folklòrica,
gràcies a la vespertina actuació de la rondalla i el grup de danses La Fontanella.
Missa i actuació folklòrica. Fotografies: Associació de Veïns del Mas d’Avall.
A nivell cultural i històric, destaquen les exposicions de temàtiques variades que
enceten les festes, on predominen les fotografies antigues sobre la vida en el passat al
Mas d’Avall, i també de les seues festes. Més concretament, algunes de les temàtiques
tractades han sigut: eines de cuina antigues (2005), eines de cocció en forns tradicionals
(2006), eines de cultiu (2007), el pa tradicional (2008), primeres comunions i casaments
(2009), artesania i fil (2010), les escoles dels anys 60 i 70 (2011), joguets antics (2012) i
eines antigues novament (2013). També s’han realitzat diverses conferències, com ara la
d’Àlvar Monferrer sobre el seu llibre ‘Romancer Valencià’ (2004) o la de Josep Castany
sobre els rèptils de la província (2005).
Exposició sobre les eines de cultiu i conferència. Fotografies: Associació de Veïns del Mas d’Avall.
28
Altres activitats a destacar, i que s’han realitzat tots els anys, són el concurs de guinyot,
els sopars de germanor (considerats els actes més ‘multitudinaris’), els balls
(generalment amb discoteca mòbil) i les activitats orientades específicament als més
menuts, amb jocs, contacontes i pallassos, batalles d’aigua, maratons de dibuix infantil,
perolades amb llaminadures...
Concurs de guinyot, sopar, discoteca mòbil i activitats infantils. Fotografies: Associació de Veïns del Mas
d’Avall.
Pel que fa a les actuacions, la de major consolidació ha sigut el Tarugorock, que
inicialment se celebrava a Costur però passà a Festes del Mas d’Avall de l’any 2005 fins
al 2012 (edicions VII-XIV) amb certes dificultats d’organització, sobre tot el primer
any, quan el festival també es realitzà a Costur. La resta d’espectacles han sigut prou
variats i inclouen activitats com: teatre (2004 i 2005); imitacions del popular humorista
Eugenio (2009); batucades, havaneres i balls brasilers (2010); rumba flamenca i danses
orientals (2012) i balls de salsa i jazz (2013).
29
Tarugorock i teatre. Fotografies: Associació de Veïns del Mas d’Avall.
Finalment, cal destacar dues activitats que no s’han mantingut en el temps per diverses
causes. Així, al principi, es dinava una paella de germanor però deixà d’organitzar-se
per la calor i els molestos insectes d’estiu. També es feien bous al carrer els primers
quatre o cinc anys de festes, però els problemes de finançament i d’ideologia causaren
la substitució dels actes taurins pels correfocs i els bous alternatius, dos activitats que
perduren fins a dia de hui.
L’evolució dels bous al carrer. Fotografies: Associació de Veïns del Mas d’Avall.
30
e. Festes majors: l'Assumpció de la Mare de Déu i el Santíssim Crist
del Calvari
ORÍGENS
Les primeres celebracions i processons en honor al Santíssim Crist del Calvari daten del
18 al 20 de desembre de 1910, amb motiu de la construcció de l’Ermita i el Calvari en el
seu honor. Aquests fets es relataran detalladament en el pròxim apartat, “I Centenari del
Calvari i l’Ermita del Crist”, ja que és el seu tema central (Ribés Pallarés, 2010a: 97).
Posteriorment, no consta documentalment quan, les Festes del Crist passaren a celebrarse el mes d’agost, sent els dies 15 i 16 el nucli central, dia de l’Assumpció i del Crist
respectivament. La setmana de festes sol durar set dies (ja que actualment és la
celebració més important del poble), tot i que de vegades s’ha acurtat fins als sis o
inclús s’ha allargat fins als huit, nou o deu dies (Ajuntament de Costur, 1972-2013).
Del primer a l’últim programa de les Festes del Crist (1972 i 2013). Fotografies: Inma Aparici.
Inicialment, la festa es limitava als dos dies de religiositat però després de la Guerra
Civil −cap al 1950− s’introduïren canvis en el programa d’activitats (com s’explica en
“Modificacions en les festes”, dintre de l’apartat de les celebracions per Sant Pere).
Amb els anys, dit programa ha guanyat en varietat, fet que ha possibilitat una gran
participació de gent de totes les edats. Cal afegir també que aquesta pluralitat s’ha fet
extensible a persones d’altres llocs, a les quals s’hi convida a vindre (Ajuntament de
Costur, 1972-2013).
Pel que fa a l’organització, Margarita Vilar i Isidoro Aparici apunten que abans hi havia
una comissió de festes que treballava conjuntament amb l’Ajuntament (com es pot
31
constatar en els programes de festes de 1979 a 1985), tot i que la falta d’implicació dels
veïns va provocar que la seua responsabilitat recaiguera plenament en aquestos segons.
Respecte al finançament, Maria Pallarés afegeix que el caràcter humil de les festes
d’abans no requeria un gran pressupost i aquest era totalment aportat pel consistori. Més
tard i abans d’existir les juntes, els costurencs ja pagaven una ajuda per a les despeses,
que amb els anys ha sigut formalitzada per l’Ajuntament, qui ha implantat una quota
fixa i voluntària als veïns per a poder abonar el cost del programa d’activitats en la seua
totalitat.
EVOLUCIÓ DE LES CELEBRACIONS
Tot i que els primers llibrets de festes daten de 1972, quan eren patrocinades per
l’Ajuntament i organitzades pel Teleclub, hi ha diverses notes documentals que
certifiquen que l’existència de les festes és molt anterior (com les del seu inici, a l’any
1910). A continuació, es realitzarà un breu anàlisi de l’evolució de les seues activitats,
començant per aquelles que −aparentment− han tingut una major continuïtat.
 Religiositat: processons i novenes
La religiositat és una de les facetes més consolidades de les nostres festes, i costa que
s’inicià la devoció pel Crist del Calvari a l’any 1910 (com en el següent apartat
s’explicarà). Es pressuposa que aquesta es mantingué durant els anys fins a dia de hui,
pel caràcter de protecció al poble que se li atorga al Crist.
L’antiga imatge del Crist, cremada junt amb la resta de sants durant la Guerra Civil (1929). Fotografia:
Josep-Miquel Ribés.
32
No obstant, no són moltes les dades que es coneixen amb certesa. Gràcies als quaderns
de Mn. Vicente Guerri, es pot afirmar amb seguretat que, durant els anys 1959-1965, se
celebraren les misses en honor a l’Assumpció de la Mare de Déu i les misses amb
processó fins a l’Ermita dedicades al Santíssim Crist del Calvari, els dies 15 i 16 d’agost
respectivament (Guerri Aguilar, 1959-1965). A continuació, s’adjunta un fragment de la
programació eclesiàstica com a recolzament del que s’acaba d’explicar:
“Setmana del 5 al 11 d’agost 1963. [...]
Dia 8. Comença la Novena al S[an]t[íssi]m Crist del Calvari per la nit a les 9’30.
[pàg. 22] Diumenge dia 11. Misses la 1ª a les 7 amb comunió per a les Filles de Maria.
La missa major a les 10’30. Per la vesprada a les 5 Rosari i visita i Novena al
S[an]t[íssi]m Crist del Calvari.
Setmana del 12 al 18 d’agost.
Tots els dies laborables missa a les 8 del matí i per la nit a les 9’30 Novena al
S[an]t[íssi]m Crist del Calvari.
Dijous dia 15. L’Assumpció de la Verge Maria. Misses 1ª a les 7 i la major a les 10’30.
Per la vesprada a les 5 Rosari i Novena.
Divendres dia 16. Festa al S[an]t[íssi]m Crist del Calvari. Primera missa a les 7 amb
comunió i a les 11 missa solemne amb sermó. Per la vesprada, ja de nit, (9) Novena
(últim dia) i Processió del Crist a l’Ermita i retorn al temple.
[pàg. 23] Diumenge dia 18. Missa a les 7 amb comunió per a l’A[postolat] de
l’O[ració]. La missa major a les 10’30 i per la vesprada a les 5 Rosari” (Guerri
Aguilar, 1959-1965: 60).
També consta el rés de la novena al Santíssim Crist del Calvari, iniciat huit dies abans
del dia 16. Cal dir que aquest és un exercici devot practicat durant nou dies com a
preparació de les festes i a mode de pregària, per a aconseguir la benedicció del Crist a
Costur i les seues gents (Ribés Pallarés, 2010b).
33
El Crist, a punt d’aplegar a l’Ermita (1989). Fotografia: Guillermo Gallén.
I si es consulten els programes de festes, es confirma que tots els anys −des de 1972− es
realitzen aquestes misses i processons, sempre acompanyades amb música i rematades
per un castell de focs. A més, solen complementar-se amb despertades de coets, volteig
de campanes matinals que anuncien la festa i cercaviles musicals pels carrers del poble
(Ajuntament de Costur, 1972-2013).
 Bous al carrer
El primer document on consta la realització dels bous al carrer a Costur data del
dissabte 20 d’agost de 1927, quan el diari madrileny El Imparcial publicà una noticia
sobre l’enganxada d’un banderiller. No obstant, és molt probable que els bous se
celebraren anys abans (Ribés Pallarés, 2010a: 97).
D’altra banda, Manuel Gozalbo assegura que, durant els anys de la Guerra Civil (19361939) i posteriors, no es van fer bous, a excepció de les festes de Sant Pere de 1945 i
1952. En 1959 es reprengueren les activitats taurines, però ja durant les festes d’agost.
Maria Pallarés afegeix que els bous de carrer se celebraven a la plaça Major del poble,
tot rodant-la de carros i cabirons per a què els animals no pogueren fugir (com abans es
feia per Sant Pere). Més tard, cap a 1965, es canvià l’emplaçament, amb un recorregut
que anava pel Carreró i la plaça l’Església (ampliat i modificat amb els anys).
34
Els bous, al Carreró (1970) i a l’Església (1973). Fotografies: famílies Centelles-Pallarés i García-Ribés.
Ja des dels 70, se sap gràcies als programes de festes que no faltaren cap any diversos
dies de bous al carrer, amb vaquetes i bous embolats (també anomenats ‘de foc’ o
‘il·luminats’). Com a curiositat, cal dir que a l’any 1987 hi hagué una vaca de foc també
i que, a partir de 1988, començaren a portar-se els bous braus.
A més, s’ha d’afegir que la primera xaranga −amb repartiment de sangria, tramussos i
cacaus− data de l’any 1979. Tot açò es manté fins a l’actualitat. Com a novetat, destaca
el mini prix (2011), un esdeveniment per als més joves −sempre que tinguen més de
setze anys− on se solten vaquetes més petites que a la xaranga i s’instal·len inflables
dins del recorregut per a divertir-se i estar més protegits (Ajuntament de Costur, 19722013).
 Folklore a la plaça del poble
Alicia Pastor explica la importància del folklore en les festes, plasmat sobretot en els
balls tradicionals. En l’actualitat, existeixen espais públics −com ara el pavelló
municipal− per a realitzar els actes i salvaguardar-los del mal oratge. Però, abans tot
s’organitzava en la plaça del poble (balls populars o tradicionals, el bureo amb
seguidilles, jotes i fandangos...). Açò s’ambientava amb la dolçaina i el tabal, música
que, a dia de hui, sol substituir-se per bandes de música (Pastor Moliner, 2008: 10).
El ball pla, lligat a les festes majors i patronals, també té la seua pròpia variant a Costur:
el ball del barril o ball de plaça. Antigament, aquest reunia a tots els qui, des de xicotets,
l’aprenien en les dues ocasions a l’any en què s’organitzava. L’acte disposava d’una
mena de protocol propi (Pastor Moliner, 2008: 10).
35
Actualment i des de l’any 2004, aquest tradició està sent ‘recuperada’ per l’Associació
Cultural La Fontanella, qui realitza una dansada participativa durant les Festes del Crist,
oberta a tots aquells que vulguen ballar. Al final de l’acte, realitzat a la plaça Major, es
reparteixen dolços i granissats per als participants (Pastor Moliner, 2008: 10).
Actuació del grup de danses La Fontanella (1992). Fotografia: família Aparici-Vilar.
D’altra banda cal puntualitzar que, abans d’açò, ja es realitzaven altres activitats
d’aquest tipus. Així, en anys com el 1978, 1981, 1986 o 1989 s’organitzaren diverses
demostracions folklòriques. I des de l’any 1992 fins al 2002, l’Associació Cultural La
Fontanella organitzà un festival de danses populars amb grups d’altres pobles convidats,
com ara el Grupo Etnográfico Vergel de Murcia de las Torres de Cotillas (1999) o el de
Cerdanyola (2001), que hagué de suspendre’s per problemes econòmics a l’hora de
rebre subvencions (Ajuntament de Costur, 1972-2013).
 Reina i dames
La presència de la reina i les dames a les festes de Costur és molt intermitent i
discontinua. Els primers anys que hi ha constància al programa són del 1974 fins al
1976. Després d’un any de descans, aquestos actes es mantenen de nou fins al 1980.
Aquesta vegada la pausa és major, ja que no és fins el període de 1986-1988 quan es
recuperen. En un futur, aquesta part de la festa es reprèn dues vegades (1990 i 1997), tot
i que no se celebra en l’actualitat (Ajuntament de Costur, 1972-2013).
36
La reina i la seua cort (1987). Fotografia: Programa de festes 2013.
Cal afegir que les dames i la reina eren presentades el primer dia de festes per un
mantenidor, estaven obligades a assistir als esdeveniments religiosos i, a més, eren les
encarregades d’entregar els premis dels concursos que se celebraren aquell any a festes.
Per elles, també es realitzaven diversos actes com ara els balls de gala o d’honor
(inaugurats per la reina) i les ofrenes de flors, a més de retre homenatge amb una tuna a
totes les costurenques que han format part de la cort algun any (1994). Cal puntualitzar
que, de forma esporàdica, s’han fet sopars i balls de gala tot i no tenir dames, al 2000 i
2001 (Ajuntament de Costur, 1972-2013).
 Balls, espectacles i actuacions
Des de 1972, tots els anys hi ha hagut balls amenitzats per conjunts musicals, orquestres
i, en els darrers anys, discoteques mòbils. De l’any 1982 data el primer ball de
disfresses i, de 1992 la primera festa de l’escuma. L’últim dia, el ball sempre és rematat
per una traca final que clausura les festes (Ajuntament de Costur, 1972-2013).
Altres funcions de gran continuïtat són el teatre i les varietats, complementades amb les
actuacions d’un gran llistat de personatges de renom: José Luís Moreno i els seus ninots
(1980), els Germans Calatrava i Julita Díaz (1981), los Amaya i el Imperio de Triana
(1982), la Década Prodigiosa i Bertín Osborne (1988), Francisco i el duo Pimpinela
(1989), Dyango (1990), el grup anglès Boni M. (1991), los Chunguitos (1993), Locomia
(1994), Garibaldi (1995), los Inhumanos (1996), Georgie Dan (1997), los Sobraos
(1998) i las Grecas (2001) (Ajuntament de Costur, 1972-2013).
D’altra banda, des de l’any 2000 i fins al 2005, durant les festes es realitzà un festival de
rock a imitació d’altres concerts de música dels pobles veïns: el Tarugorock. Ja a l’any
2005, els concerts se celebraren de forma paral·lela a Costur i també a les Festes de
37
l’Aigua del Mas d’Avall, per a acabar integrant-se en aquestes últimes. En 2012, es
realitzà un festival de música jove, que bé podria recordar al Tarugorock (Ajuntament
de Costur, 1972-2013).
Els dimonis porten el foc fins a la plaça Major (2008). Fotografia: Josep-Miquel Ribés.
Els espectacles pirotècnics també fan acte de presència, en la processó amb castell de
focs, en les mascletades a l’estil valencià (tot i que no n’hi ha tots els anys) i en la traca
de final de festes abans esmentada. A més, cal destacar la cordà (1974-1977 i 1990) i els
que podrien considerar-se els seus descendents, els correfocs (2004-2013) (Ajuntament
de Costur, 1972-2013).
 Esports i competicions
La majoria de competicions de les que es té constància no han tingut una gran
implantació, ja que les cucanyes només se celebraren en 1974 i 1975. Els tornejos
relacionats amb la caça també han sigut molt intermitents, ja que des del I Trofeu de Tir
de Colomí (1975) no es tornà a realitzar res fins a 1985, quan aparegué el I Premi de la
Gran Tirada Social de Guatlles, al pla Maneguet. Aquest es mantingué fins a 1991,
primer i únic any que s’amplià l’activitat amb un dia específic dedicat al caçador, amb
tir de pardalots, el I Concurs de Gossos de Mostra i el I Concurs de Reclam. Més tard,
en 1997 i 2006 es tornaren a organitzar activitats de tir premiades amb trofeus, però no
han aplegat fins a l’actualitat (Ajuntament de Costur, 1972-2013).
Altres tornejos efímers foren el I Campionat de Karts (1980), el I Trofeu de Trial
(1982), el concurs de petanca (1991), el campionat de futbet (2011-2012) i la Marató
Popular pels carrers del poble. Aquesta última tingué nombrosos alts i baixos, ja que de
1981 data la seua segona edició (no consta la primera). Després de la pausa en 1892,
resistí de 1893 fins a1991, havent una nova parada d’un any en 1992 per la I Volta a
Peu pels Carrers de Costur. I des de 1993 fins al 1998, la marató tornà de nou per a
acabar desapareixent de forma definitiva (Ajuntament de Costur, 1972-2013).
38
Marató Popular pels carrers del poble i concurs de guinyot (1988 i 2007). Fotografies: Programes de
festes 2001 i 2009.
Finalment, cal apuntar que el concurs de major continuïtat és el de guinyot, ja que és el
primer del que es té constància, de 1979 data la quarta edició i −a partir d’aquest any
fins al 2013− es manté tots els anys fins aplegar a dia de hui (Ajuntament de Costur,
1972-2013).
 Inauguracions i patrocinis
Les festes majors de Costur s’han aprofitat per a inaugurar algunes millores per al poble
amb la presència de diverses autoritats provincials, com ara el nou ajuntament, el
complex esportiu (posteriorment substituït pel pavelló) i la primera fase de l’avinguda
de l’Excel·lentíssima Diputació (1982), l’avinguda de l’Excel·lentíssima Diputació ja
acabada (1990) o el pavelló municipal (1996) (Ajuntament de Costur, 1972-2013).
Dinars de germanor a càrrec de la Caixa Rural (entre 1984 i 1995 aprox.). Fotografies: Programes de
festes 1985 i 1996.
A més, la abans coneguda com a Caixa Rural (ara part de la Fundació Cajamar),
patrocinà sortejos, menjars de germanor o vins d’honor per a tots i també un dia sencer
de festes, el de l’Assumpció, fins 1995. Després d’una pausa de dos anys, en 1998,
39
passà a patrocinar el dia del Crist únicament i així es manté, a excepció d’enguany
(Ajuntament de Costur, 1972-2013).
 Altres activitats
Una de les celebracions més populars que s’ha perdut és la Cavalcada del Pregó, que es
realitzà durant un llarg període de temps: tot i no figurar documentalment, algunes
fotografies demostren que ja se celebrava als anys 60. Amb certesa, consta de 1987 a
1997 (Ajuntament de Costur, 1972-2013).
Pregó de festes (1960). Fotografies: Fructuoso Vilar.
Pel que se sap de les cavalcades més recents, aquestes se celebraven la vespra de festes
per tal d’anunciar el seu inici. Les penyes del poble es reunien disfressades de diferents
temàtiques a la plaça Nova, lloc des d’on la comitiva sortia en processó fins aplegar a la
plaça Major, on la gent els esperava. Allà, el pregoner −muntat a cavall− llegia un
discurs per a donar la benvinguda a les festes i explicar breument la programació de
l’any. L’acte era finalitzat amb les jotes del grup de danses La Fontanella,
acompanyades de dolçaina i tabal (Martí Badenes, 1994).
Modernització de la cavalcada (1994 aprox.). Fotografies: família Aparici-Vilar i programa de festes 1997.
40
Les exposicions tenen un caràcter més intermitent, però han aconseguit aplegar fins a
dia de hui. Consta que, en 1987, es mostraren reproduccions de Picasso; en 1989 i 1990,
quadres diversos; en 1991, segells i monedes. En l’última d’elles, en 2012, s’exposaren
les peces de la col·lecció anomenada De la Sembra de Paraules, d’Altea Grau Vidal
(Ajuntament de Costur, 1972-2013).
Si parlem de les commemoracions, en 2010 també es realitzaren diverses exposicions,
una d’elles anomenada Temples (aquarel·les obra de Laurentino Martí) i una altra sobre
El Calvari de Costur: 1910-2010 [Ribés Pallarés (coord.), 2009: 31]. A més, es
dugueren a terme altres activitats dedicades al I Centenari del Calvari i l’Ermita del
Crist, com la representació de l’obra Costur a través de la història o els actes de
lliurament de diversos regals: una placa commemorativa del centenari i un relleu tallat
en fusta [Ribés Pallarés (coord.), 2009: 31 i 35]. En 2012, fou el torn de la celebració
dels quinze anys de la representació del Betlem a Costur (Ajuntament de Costur, 19722013).
Finalment, pel que fa a allò més gastronòmic, el concurs de paelles és el punt més
rellevant. Iniciat en 1989, solament ha comptat amb una pausa l’any 1995 (en què es
substituí per una paella gegant patrocinada per Rural Caixa) i en 2003. A dia de hui,
l’activitat ha perdut el seu caràcter competitiu i hi predomina la germanor. També cal
senyalar que, a partir del 2000, s’obsequia a qui paga les festes amb carn, fideuada,
torrada de sardina, tombet, pisto... Tot depèn de l’any. I una altra novetat: en 2009, es
dugué a terme el I Mesó de la Tapa, enguany ja en la seua cinquena edició (Ajuntament
de Costur, 1972-2013).
Paelles: vista general i homes cuinant (2013). Fotografies: La Veu de l’Alcalatén.
41
ACTIVITATS PER ALS MÉS GRANS I ELS MÉS MENUTS
Les activitats de festes han sigut i són d’allò més variades. Tot i que la majoria d’elles
estan destinades a tota classe de públics, sembla que algunes persones podrien quedar-se
un poc de banda i per això han aparegut certes activitats específiques per a alguns
sectors de la població: els infants i els més majors.
 Setmana del xiquet
L’actual setmana del xiquet no ha existit des de sempre, però abans d’aquesta ja
s’incloïen alguns actes per als més menuts dins de la programació de les Festes del
Crist, com ara festivals (1979), teatre (1981), concursos de dibuix i redacció (1982),
concursos de guinyot infantil (1984-1990) o fires (1989) (Ajuntament de Costur: 19722013).
Durant la dècada dels 90 i els primers anys del 2000, es mantingueren unes activitats
similars, com el concurs de guinyot i les fires infantils. Aquestes eren completades amb
campionats de jocs de taula, jocs aquàtics a la piscina i xocolatades (Ajuntament de
Costur: 1972-2013).
L’any 2003 se celebrà ja la setmana del xiquet prèvia a les festes majors, organitzada
per l’Associació Cultural La Fontanella fins a l’any 2006 (quan sorgiren alguns
problemes de pressupost municipal). Posteriorment, i després d’una aturada de les
activitats infantils, la setmana del xiquet es reprengué a l’any 2007, organitzada per
l’Ajuntament.
Entre les activitats inicials d’aquesta setmana, cal destacar els tallers d’elaboració
d’instruments musicals amb material de reciclatge i de treball amb fang, els jocs de
taula, el parxís gegant amb proves, els malabars, els contes tradicionals i la xocolatada
(Guardiola Figols, 2004: 5). Aquestes convisqueren amb les activitats infantils dins de
la programació oficial: la fira, els jocs aquàtics i els concursos de dibuix i guinyot
(Ajuntament de Costur: 1972-2013).
En 2004 i 2005, les activitats infantils quedaren excloses de la programació oficial, però
sí se celebraren uns dies abans de les festes majors i es realitzaren més activitats, com
ara els contacontes, el concurs de dibuix, els jocs variats, el berenar o diversos tallers de
42
manualitats i prehistòria (Associació Cultural La Fontanella, 2004b: 8; García Benito,
2006: 5).
Setmana del xiquet: manualitats i jocs amb globus d’aigua (2005). Fotografies: Associació Cultural La
Fontanella.
A partir del 2007, la setmana infantil s’ha mantingut fins avui −fora de la programació−
però amb una reducció de dies i activitats, tot i haver-ne algunes de noves com ara el
cinema (2007), les titelles (2009), els campionats de futbet infantils (2011-2013) o el
rocòdrom (2013). A més, s’ha inclòs una activitat dintre de la programació general: els
correbous infantils (2008-2013) (Ajuntament de Costur: 1972-2013).
 Festa dels Pensionistes i Jubilats
Com Daniel Fortanet i Amable Miravet afirmen, la Festa dels Pensionistes i Jubilats va
nàixer de forma paral·lela a la constitució de la seua associació, al maig de 1992, a
causa d’una accidentada excursió al poble de Molinos, organitzada pel consistori. La
falta de planificació va fer pensar a alguns dels excursionistes que seria millor associarse i, després d’una reunió convocada des de l’Ajuntament, va nàixer la primera junta,
formada per: Nieves Andreu Tomás, Vicente García Gozalbo, Claudina Gozalbo
Segura, Amable Miravet Ruiz, Lola Nebot Aparici, José Pallarés Nebot i Federico Ribés
Segura.
Des de llavors, la festa s’ha celebrat tots els anys, uns dies abans de les festes majors per
tal d’evitar problemes d’espai al pavelló. Cal matisar que −de forma excepcional− el
festeig s’ha inclòs dintre del programa oficial alguns anys (2001-2003). Dita celebració,
de només un dia, és organitzada per una junta diferent cada any. El finançament prové
dels actuals 135 membres del lloc, els quals paguen una quota, a vegades recolzada pel
finançament de l’Ajuntament. Als actes −on solen acudir tots els socis− també s’invita a
participar a les autoritats del poble i als capellans.
43
Refrigeri a la llar i missa (2010). Fotografies: blog Costur 2010.
La programació del dia sol mantenir-se durant tots els anys: el dia comença amb un
refrigeri a la llar i, en acabar, se surt en romeria fins a l’Església amb acompanyament
musical de xaranga o dolçaina i tabal. Després de la missa en el seu honor, és l’hora
d’un dinar de germanor al parc, amb entremesos, paella gegant, coques... I per a acabar,
es realitza un sorteig patrocinat per Caixa Rural (actualment Cajamar) i un ball amb
orquestra.
Dinar de germanor (2012). Fotografies: pàgina web Ajuntament de Costur.
Finalment, cal destacar que al 2010 −any de les commemoracions− el dia de la festa va
ser iniciat amb un homenatge a la gent major i als avantpassats. Com a record de
l’ocasió, Juana Nebot va regalar una safata ceràmica amb la següent inscripció: “El
poble de Costur als seus majors i avantpassats. Gràcies a vosaltres som el que som i
tenim el que tenim. Costur, 2010”. Posteriorment, es va seguir la programació de
costum, a més d’inaugurar l’exposició sobre el centenari del Calvari [Ribés Pallarés
(coord.), 2009: 27].
44
f. I Centenari del Calvari i l’Ermita del Crist
CONSTRUCCIÓ
L’edificació del Calvari fou possible gràcies a l’ajuda de mil pessetes que deixà com
herència la castellonenca Manuela Bartoll (qui tenia familiars al poble), després de la
seua mort el dia 10 de febrer de 1907. L’única condició a complir: que l’edifici estigués
acabat en quatre anys, a contar des del dia de la seua mort (Ribés Pallarés, 2009c: 36-37).
Després de recol·lectar més diners entre el veïnat, el Calvari amb capella va ser
construït en 1910. Més tard, el 15 de novembre del mateix any, es va sol·licitar permís
al Bisbe de Tortosa per a erigir el Via Crucis i beneir la capella conjuntament amb la
imatge del Crist, peticions acceptades en una setmana (Ribés Pallarés, 2009c: 36-37).
El Calvari, anys després de la seua construcció (1960 aprox.). Fotografia: família Aparici-Vilar.
LES PRIMERES CELEBRACIONS
Com explica un extracte del diari tortosí El Restaurador, el diumenge 18 de desembre
de 1910 fou beneïda la imatge del Crist tallada en fusta i regalada per Manuel Ruiz
(alcalde de l’època), després de recórrer els carrers del poble cantant el Rosari. L’acte
va ser emmarcat dins d’una missa solemne amb música local i sermó. Més tard, per la
vesprada, també tingué lloc una processó amb la imatge, transportada per l’alcalde. Al
dia següent, va ser el torn del Via Crucis. El matí començà amb música i sermó sobre
les bondats de dita reproducció de la passió de Crist, per a poder col·locar les creus i
45
beneir les estacions a la vesprada. Tot açò fou acompanyat d’una altra processó i el càntic del
Te Deum en acció de gràcies [Ribés Pallarés (coord.), 2010a: 6-7].
Els últims actes tingueren lloc el dimarts 20. Aquell dia, es va cantar el solemne Rosari
de l’Aurora a l’alba, van repicar les campanes, es beneí la capella i se celebrà una missa
cantada en record de Manuela Bartoll. Per la vesprada, es va pujar la imatge del Crist al
Calvari en processó i es llançà un castell de focs rematat amb una traca, el que
probablement inicià la tradició de llançar-ne també després de la processó del Crist a les
festes majors del poble [Ribés Pallarés (coord.), 2010a: 6-7].
D’altra banda, cal destacar l’anecdòtic origen de la processó del Crist com es coneix a
dia de hui. La història data entre 1963 i 1970 aproximadament, i conta com Mn. Vicente
Guerri (antic rector del poble) era contrari a llançar una traca al Calvari, al voltant dels
xiprers, i va aplegar a un acord amb l’alcalde per a canviar-la de lloc. Però va haver un
problema: un coet va esclatar quan la processó s’apropava a la carretera. El mossèn es
va aturar i va manar que no continuara la processó; l’alcalde va dir que no era possible.
Per aquest motiu, la cua de gent es va dividir en dos: els adeptes del Crist i
l’Ajuntament van aplegar al Calvari i Mn. Vicente i els seus seguidors, a l’Església
(García Sanahuja, 2012b: 35).
EVOLUCIÓ I TRANSFORMACIÓ
Inicialment, aquesta festa era la celebració de la construcció del Calvari i de l’Ermita,
però també podria considerar-se la base i l’origen de les nostres festes majors, dedicades
a l’Assumpció de la Mare de Déu i el Santíssim Crist del Calvari. No obstant, a dia de
hui, dita commemoració i les festes majors han passat a celebrar-se de forma totalment
diferenciada, tant pels actes com per la data i la freqüència. Les causes són
desconegudes, ja que no consten enlloc. En aquest sentit, crida l’atenció el cas de l’any
1962, ja que s’ha pogut constatar documentalment que es realitzaren misses en honor al
Santíssim Crist del Calvari tant el dijous 16 d’agost com el divendres 14 de desembre
(Guerri Aguilar, 1959-1965: 46 i 50).
Allò comú a ambdues festes és la veneració de la figura del Crist del Calvari, mitjançant
misses solemnes amb música local i sermó. També amb processons encapçalades amb
la imatge del Crist i rematades per un castell de focs, tot i que actualment no és l’alcalde
46
l’encarregat de transportar dita figura, sinó que hi ha una comissió que s’ocupa de la
capella durant l’any i de dur al Crist aquell mateix dia. A més, cal senyalar que els tres
dies de festejos inicials dedicats únicament a Jesucrist s’han concentrat en només un dia
en l’actualitat, dintre de tota la programació de festes en honor a l’Assumpció de la
Mare de Déu i del Santíssim Crist del Calvari.
Processó del Crist (2012 i 2013). Fotografies: La Veu de l’Alcalatén.
EL CENTENARI
La Commemoració del I Centenari del Calvari va tenir lloc a l’any 2010, conjuntament
amb els actes abans descrits del 225è Aniversari de la Parròquia de Sant Pere Màrtir.
Les activitats principals d’aquest esdeveniment van tenir lloc el dimecres 8 de desembre
(el dia de la Puríssima), començant amb la recaptació de diners per part de la Junta de
Sant Antoni i amb una posterior missa major oferta a l’abans esmentada Manuela
Bartoll. En el seu honor, també es va inaugurar la retolació del carrer del Calvari. Els
regals de Montse Aguasca i Fernando Ramírez −una placa commemorativa del
centenari i un relleu tallat en fusta− també foren inaugurats el mateix dia, tot i haver
siguts lliurats oficialment el 15 d’agost, dia de l’Assumpció [Ribés Pallarés (coord.),
2009: 35].
47
Inauguració de la nova retolació del carrer del Calvari i lliurament de regals (2010). Fotografies: blog
Costur 2010.
El dia va acabar amb l’apertura de l’exposició fotogràfica de Costur 2010 i la
conferència sobre l’origen i la significació dels calvaris, a càrrec del llavors rector de la
Parròquia de Costur, Mn. Àlvar Miralles [Ribés Pallarés (coord.), 2009: 35].
Anteriorment, a principis del mes d’agost, s’inaugurà l’exposició El Calvari de Costur
(1910-2010) i es va presentar el catàleg d’obres que la conformaven: documents,
fotografies, altres objectes diversos i tres presentacions −en format Power Point− amb
fotografies d’Amanda Rivkin de la processó de 2009 i del procés de construcció del
Calvari (Associació Cultural La Fontanella, 2011: 31-33).
48
g. El Betlem
PRESENTACIÓ
El cicle festiu acaba la segona quinzena de desembre, abans del Nadal, amb una
representació costumista del naixement de Jesús: El Betlem de Costur - Un Betlem per a
l’Alcalatén. Aquesta obra, organitzada per l’Associació Cultural La Fontanella i escrita i
dirigida per Alicia Pastor, mobilitza un gran nombre de veïns, que també s’encarreguen
del muntatge d’un mercadet amb productes típics i artesans, la major part d’ells
nadalencs (Plaça Major, 2007: 8).
En l’actuació participa més d’una centena de persones de totes les edats, a les que no els
fa por pujar a l’escenari davant d’un nombrós públic, de manera que −fins i tot−
encarnen diversos papers. Aquesta representació també sol contar amb la col·laboració
de gent d’altres llocs, generalment vinculada al poble i a la comarca (García Nebot i
Aparici Vilar, 1999: 6).
Els rols que encarnen són molt diversos: les mítiques figures de tot Betlem −com els
pastorets, els Reis d’Orient, el Jesuset o fins i tot el rei Herodes− conviuen amb
personatges inspirats en costurencs d’antany. Alguns d’ells mantenen el seu discurs
invariable d’un any a un altre; d’altres, el modifiquen per a continuar sorprenent al
públic amb humor i sàtira d’actualitat, com ho fan l'abans esmentat rei Herodes o les
rentadores. El seu llenguatge, en vers, és clar i proper al valencià que es parla pels
carrers del poble, però sense grolleries ni faltes de respecte (García Nebot i Aparici
Vilar, 1999: 6).
Tot aquest conjunt esdevé un retrat tradicional de la cultura de l’Alcalatén i també de
Costur, que mostra balls tradicionals i folklòrics com són les jotes, antics costums
perduts com el d’anar a la Bassa Roja a per margallons (espècie protegida a dia de hui),
jocs infantils antics, receptes típiques... (García Nebot i Aparici Vilar, 1999: 6). No
obstant, com la seua pròpia directora remarca, no s’ha d’oblidar que l’obra és una visió
dels fets personal i actualitzada, basada en la tradició però que no pot considerar-se com
a una narració exacta dels esdeveniments.
49
ORÍGENS
La recreació del naixement de Jesús a Costur va començar ara fa disset anys, al 1996, i
pren com a referent el Betlem de la Pigà de Castelló, escrit per Miquel Peris i Segarra, a
l’hora de recuperar la tradició centenària de fer betlems vivents (García Nebot i Aparici
Vilar, 1999: 6). Allò que el fa especial és el seu colorit, aconseguit gràcies a un vestuari
autèntic i elements escenogràfics com les bales de palla, el decorat de fons i els efectes
de llum que aporta Curiola Teatre (Pastor Moliner, 2000: 3).
El colorit del Betlem (2011). Fotografia: Clara Palomar.
Com la seua pròpia directora admet, el Betlem naix com una obra de qualitat per a
“donar a conèixer als més joves la realitat social i cultural del seu entorn, fent un recull
d’anècdotes, llocs, llegendes, personatges i costums populars que restaven quasi en
l’oblit” (Pastor Moliner, 2000: 3), així com per a dignificar el nostre patrimoni cultural i
potenciar l’ús de la nostra llengua: el català. Obert a tots els que desitgen participar,
Alicia Pastor assegura que el seu principal objectiu és recollir i difondre el millor
d’aquest terme de l’Alcalatén, ja que tot el que s’hi diu està associat a alguna situació
real, relatada pels més majors del poble (Pastor Moliner, 2000: 3). A més, parla de
“l’interès d’establir un paral·lelisme entre els oficis esgotadors del camp i el treball
teatral i artístic que mai s’ha protegit i valorat com hauria de ser” (Pastor Moliner,
2013: 11-12).
Altres persones, membres de l’Associació Cultural La Fontanella, apunten que la raó de
ser del Betlem és −a més de recuperar tradicions− aconseguir involucrar als més grans i
menuts en una ocupació sana i lúdica del temps lliure, ja que ofereix l’oportunitat
d’aprendre a parlar en públic, a ballar i a treballar en equip. A més, també senyalen que
és una ocasió perfecta per a eixir de casa i compartir vivències amb els altres (García
Sanahuja, 2006b: 12-13).
50
CONSTRUINT EL BETLEM
L’organització del Betlem és un procés laboriós que s’inicia oficialment un mes i mig o
dos mesos abans de l’obra, quan la direcció pren contacte amb l’Associació Cultural La
Fontanella, l’equip encarregat del muntatge i els participants per a establir les idees
generals i poder començar el treball. Posteriorment, es realitza –de forma separada− una
reunió amb els xiquets i una amb els majors per a saber qui va a col·laborar, i així poder
decidir quins personatges incloure i distribuir els papers, a més de pensar nous diàlegs si
és necessari (García Pallarés, 2002b: 3-5).
D’una altra banda, un mes abans del mercadet, les dones de l’Associació parlen sobre la
planificació dels dolços a cuinar i els ingredients necessaris, de manera que el dia
d’abans de muntar les paradetes puguen envasar-los i etiquetar-los (García Pallarés,
2002b: 3-5). Paral·lelament, també es pren contacte amb els grups que venen de fora per
a concretar els assajos, amb el grup de ball per a planificar les seues actuacions i amb la
rondalla per a comunicar-los les cançons que van a escenificar, per a què puguen
començar a preparar-les. Repartida la feina, es moment d’iniciar els assajos una vegada
a la setmana (generalment dissabte), començant amb els xiquets, passant pel grup de
ball i acabant amb els majors i els papers que solen dur-se més en secret (García
Pallarés, 2002b: 3-5).
Assaig amb els més menuts i preparació del vestuari especial (2008 i 2012). Fotografies: Associació
Cultural La Fontanella i Clara Palomar.
A només una setmana de la representació, es munta l’entaulat i es trau el vestuari per a
rentar-lo si cal i fer-lo arribar a l’actor pertinent. Quan està quasi tot llest, el dia abans
del Betlem, es realitza una prova general plena d’entrebancs a causa de la instal·lació
del so i la il·luminació. I el dia de l’actuació, pel matí, es preparen les paradetes amb els
dolços i es distribueixen els seients pel recinte del pavelló municipal. Les tendetes obrin
cap a les quatre de la vesprada per a poder tancar-se a l’inici de l’obra, a les sis
51
aproximadament. Acabada la representació amb l’aplaudiment del públic, se celebra
l’èxit del Betlem amb un gotet de moscatell i ametlla torrada (García Pallarés, 2002b: 3-5).
RECORREGUT: MÚSICA I PERSONATGES
Des de la seua creació en 1996, el Betlem s’ha celebrat tots els anys excepte el 2009,
aplegant a la setzena edició el passat any 2012 (Associació Cultural La Fontanella,
2009a: 16). Durant tot el seu recorregut, aquesta representació s’ha caracteritzat per
tenir una banda sonora especial i representativa de l’Alcalatén: l’obra comença amb una
cançó de batre, melodia que es cantava antigament mentre es treballava per a invocar la
protecció de Déu a l’hora de realitzar la tasca de separar el gra de l’espiga del blat, sota
el dur sol de juliol.
Actuacions de la rondalla i la coral (2011). Fotografies: Clara Palomar i La Veu de l’Alcalatén.
Seguidament, els xiquets entren a so de dolçaina i tabal, i també ballen nadales típiques
tocades per la rondalla com són Un estel en el cel, Minyet-minyet o Nadala dels
menjars. A més, dita agrupació −amb guitarres i bandúrries− acompanya al grup de ball
amb jotes, boleros i fandangos. Posteriorment, és una coral qui li dóna solemnitat a
l’acte (García Pallarés, 2005: 3).
També sona El cant dels ocells, cançó nascuda a l’Edat Mitjana i harmonitzada per
Lluís Millet, qui li va posar lletra i música. Considerat himne de les Nacions Unides,
sona com a homenatge a les víctimes de grans tragèdies i també a aquells que dediquen
la seua vida a ajudar als altres, fins i tot quan estan en una situació de perill. No obstant,
alguns anys com el 2004, no s’ha pogut escoltar per problemes de salut dels cantants
(García Pallarés, 2005: 3). Un altre punt a destacar seria el de la recuperació del Rosari
de l’Aurora després de 41 anys, en 1996, a iniciativa d’Alicia Pastor (Pastor Moliner,
1999: 11).
52
Però, si hi ha alguna cosa que realment singularitza aquesta representació és la varietat
de personatges que es representen. A l’hora d’elegir-los, es tracta de seleccionar aquells
que siguen més fàcils de reconèixer per la seua universalitat: el bo, el roí, les xafarderes,
el rei, la cort, la mare i el poble amb els seus problemes (Pastor Moliner, 2013: 11-12).
Un dels més curiosos, aplaudits i amb major continuïtat és el rei Herodes, qui ha estat
en situacions molt diverses: ha aparegut tancat en un caixó de bou com si anara a ser
embolat (1998), dins d’una coca pel 2000 aniversari del primer Betlem (2000), en una
vidriola i fent-se anomenar Eurodes (2001), participant als jocs olímpics de la Xina
(2008) i de safari amb elefants inclosos (2012), entre d’altres.
Herodes i les rentadores (2010 i 2011). Fotografies: Associació Cultural La Fontanella i Clara Palomar.
Les rentadores xafarderes també gaudeixen d’una similar popularitat, gràcies a l’ampli
ventall de temes d’actualitat que han tractat: el forat del pantà de Maria Cristina (2000),
la nova urbanització i la conferència de Picó (2002), el 5è premi de la loteria a Costur al
Nadal del 2006 (2007), els actes de commemoració al poble (2010) i la natació
sincronitzada amb coreografia inclosa (2012) són alguns d’ells.
Ja en una línia més dramàtica i culta trobem al personatge del ‘Tio’ Trabuc, un
llegendari bandoler contrari a les institucions i al règim, inspirat en l’època de la Guerra
del Francès (1808-1814). Amb el romanç de cec, s’hi fa referència als múltiples joves
que van haver de lluitar a les Guerres Carlistes, deixant a les seues famílies preocupades
i sense notícies d’ells, la majoria morts en combat.
53
Romanç de cec i missatger sideral (2011 i 2012). Fotografies: La Veu de l’Alcalatén.
També és de gran continuïtat la figura del missatger sideral, l’astròleg que avisa a
Herodes de què vindrà un altre rei a robar-li el regne, motiu pel qual aquest organitza la
matança dels innocents. La directora personifica aquesta figura en Galileu Galilei, ja
que en la seua època va ser fortament perseguit per l’església a causa dels seus amplis
coneixements sobre astronomia (és a dir, fou una gran personalitat).
En quant a la incorporació de nous personatges, un exemple seria el d’una coneguda
mestressa d’una taverna del poble −la Tia Marieta− a l’any 2001. D’altres, també nous i
de caràcter històric, han aparegut de forma esporàdica per tal de donar constància de
que la història del Betlem i de Costur sempre ha estat emmarcada en un context més
gran. Alguns exemples són: Velázquez i el comte duc d’Olivares per a commemorar la
Batalla d’Almansa (2007); el rei Jaume I i el moro Zayd Abu Zaid pel 800 aniversari del
naixement del rei (2008); Cavanilles, descobridor de les restes arqueològiques més
antigues del poble (2010) i José Napoleó Bonaparte, més conegut com a Pepe Botella
(2011).
José Napoleó Bonaparte (2011). Fotografia: La Veu de l’Alcalatén.
54
Altres homenatges a destacar serien el comiat a Joan Valls (marit d’Alicia Pastor i
col·laborador), present a l’entaulat gràcies a una rosa i una guitarra damunt d’una cadira
a l’any 2006 (García Pallarés, 2007a: 6) i el record dedicat a la compositora
castellonenca Matilde Salvador, responsable del Betlem de la Pigà (García Pallarés,
2008: 3).
Finalment, cal dir que −a l’any 2010− el Betlem va fer una menció especial a les
commemoracions dels centenaris, motiu pel qual es tornaren a representar algunes
escenes: la petició al bisbe per a convertir l'Ermita de Sant Pere Màrtir en parròquia i la
commemoració del trasllat de la campana i la pila, aquesta última acompanyada d’una
albada, composada per Alicia Pastor i interpretada per la rondalla de La Fontanella i els
membres del cor parroquial (García Pallarés, 2011: 4-5).
REPERCUSSIÓ MEDIÀTICA I PERSPECTIVES DE FUTUR
En paraules de Josep Aparici Centelles, antic capellà de Costur, el Betlem és una mostra
de convivència i mobilització de tot un poble per una il·lusió comuna, teixir una
història. Però, a més, recalca com “el millor encara ve després en les converses, en els
records i en la proximitat humana que es dóna entre uns i altres” (Aparici Centelles,
2006: 10).
Aquest treball i la iniciativa veïnal s’han vist recompensats per nombrosos
reconeixements públics, sent el primer d’ells el premi Onda Cero Castellón - cinquena
edició, del 14 de juny de 2006 (Associació Cultural La Fontanellla, 2006a: 9). D’altra
banda, el dia 9 de desembre de 2010, el Betlem va ser convidat a participar en la quarta
edició del festival benèfic organitzat per la Associació Xiquets d’Ucraïna-Castelló
(ANIUK-CAS) i la Coral Veus de Lledó, interpretant al Teatre Principal dos fragments
de la representació: l’inici i el romanç de cec (blog Costur 2010, 2013b).
Posteriorment, l’organització del Betlem va tornar a ser invitada per la Coral Veus de
Lledó (responsable de l’esdeveniment) al Teatre Principal de Castelló. En la cinquena
edició del Festival Anuik-Cas, fou el torn de representar l’escena del Quixot i Sanxo
Panza, amb bona acollida (García Pallarés, 2012b: 14).
55
Romanç de cec al teatre principal i celebració dels 15 anys de la representació (2010 i 2012). Fotografies:
blog Costur 2010 i La Veu de l’Alcalatén.
Ja en 2012, el dia 12 d’agost se celebraren els 15 anys de Betlem i l’Associació Cultural
La Fontanella va rebre el Guardó Honor Societat 2012, atorgat per l’Associació Josep
Climent de Castelló, que distingeix aquelles entitats o esdeveniments que defensen el
valencià i els valors del nostre poble (García Sanahuja, 2012a: 17).
L’últim acte d’aparició del Betlem ha sigut el dia 4 de febrer de 2013, a les tertúlies
organitzades pel Fòrum Babel i l’Associació Cultural Adall de Castelló. En aquest cas,
els responsables foren convocats per a explicar el naixement i el desenvolupament de
dita obra, destacant sobre tot el paper social del civisme, la ciutadania i el
cooperativisme (Pastor Moliner, 2013: 11-12).
Tota aquesta repercussió mediàtica ha permès la consolidació d’aquesta representació
nadalenca com a referent comarcal, motiu pel qual atrau a un gran nombre de gent a
gaudir de l’espectacle. No obstant, Alicia Pastor reconeix que existeixen certes
dificultats a l’hora de seguir amb la funció, ja que aquesta requereix d’una participació
activa per part dels veïns del poble, cada vegada més difícil d’aconseguir a causa de la
pèrdua d’interès. És per això que la directora de la representació afirma que –en cas
d’una col·laboració insuficient– és millor interrompre la continuïtat de l’obra uns anys
que fer-la a tota costa i que, per això, baixe la seua qualitat al no complir els seus
objectius inicials.
56
3. Reflexions d’acomiadament
En el programa de les festes majors de Costur de 1987 trobem un escrit de Ribés
Pallarés que, d’alguna manera, escenifica molt bé el tema tractat: les festivitats. Com ell
mateix diu: “Les nostres festes són semblants a les dels pobles veïns, perquè pertanyem
a la mateixa cultura: la mediterrània, i és aqueixa tradició cultural la que fa de
denominador comú en les festes d’aquestes terres” (Ribés Pallarés, 1987: 30).
Dintre de la cultura mediterrània, trobem dues facetes de la festa: la sacra i la profana.
La primera és d’un caràcter més sobri i englobaria tots els actes de caràcter religiós,
com les misses, les ofrenes o les processons, tenint en compte que el més important del
nostre poble són les processons patronals i les que es realitzen en honor de l’Assumpció
de la Mare de Déu i el Santíssim Crist del Calvari (Ribés Pallarés, 1987: 30).
La part profana és més variada i conté símbols d’allò més distints, sent el foc un
element central: el trobem en Sant Antoni, els ciris, els coets, els castells de focs...
Tampoc falten els bous (símbol de força i perill, que també pot combinar-se amb el foc)
ni l’erotisme que trobem en els balls (Ribés Pallarés, 1987: 30).
Havent fet un repàs a totes aquestes festes, es pot concloure que totes elles (a excepció
de les Festes de l’Aigua del Mas d’Avall) tenen un origen sacre, tot i que amb els anys
van incorporant més i més actes profans. Dintre de les activitats, és la part religiosa de
les festes la que més invariable es manté amb els anys, ja que la tradició cristiana té un
fort arrelament entre les gents de Costur.
D’altra banda, allò que més canvia en el temps i s’adapta als nous costums de les
persones és la part profana, ja que està vinculada a la història i a la cultura del poble.
Així doncs, el caràcter de les festes està estretament lligat al recorregut històric de
Costur, però també a la forma de ser i d’obrar de les seues gents. Amb el temps,
problemes com la falta d’integració d’alguns sectors (com el femení en el cas de Sant
Antoni o l’infantil en les Festes del Crist) s’han anat superant gràcies al canvi de
mentalitat generalitzat de la població, i també gràcies a la feina d’aquelles persones
preocupades d’organitzar les festes i millorar-les. Les festes són una entitat viva i, com
nosaltres, canvien i evolucionen amb els anys.
57
4. Bibliografia
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA I AJUNTAMENT DE COSTUR.
Toponímia dels pobles valencians. Costur. L’Alcalatén. Picanya: Gràfiques Vimar S.L.,
2006. P. 1.
Ajuntament de Costur. Commemoració dels trasllats 2012. [En línia]. Disponible en:
http://www.costur.es/ca/content/commemoracio-dels-trasllats-2012.
[Consulta:
11
línia].
Disponible
en:
http://www.costur.es/ca/content/commemoracio-dels-trasllats-2013.
[Consulta:
11
Disponible
en:
juliol, 2013].
—.
Commemoració
dels
trasllats
2013.
[En
juliol, 2013].
—.
Festes
de
Sant
Pere
Màrtir
2011.
[En
línia].
http://www.costur.es/ca/content/festes-sant-pere-martir-2011.
[Consulta:
11
juliol,
2013].
—.
Festes
de
Sant
Pere
Màrtir
2012.
[En
línia].
http://www.costur.es/ca/content/programacio-sant-pere-2012.
Disponible
[Consulta:
11
en:
juliol,
2013].
—.
Festes
de
Sant
Pere
Màrtir
2013.
[En
línia].
Disponible
en:
http://www.costur.es/ca/content/programacio-sant-pere-martir-2013.
[Consulta:
11
juliol, 2013].
—.
Festivitat
dels
jubilats.
[En
línia].
Disponible
en:
http://www.costur.es/ca/content/festivitat-dels-jubilats. [Consulta: 9 agost, 2013].
—. Història del poble. [En línia]. Disponible en: http://www.costur.es/ca/poble/historia.
[Consulta: 10 juliol, 2013].
—. Programació de les festes de Sant Antoni 2012. [En línia]. Disponible en:
http://www.costur.es/ca/content/programacio-festes-sant-antoni-2012.
[Consulta:
11
juliol, 2013].
—. Programa de festes en honor de l’Assumpció de la Mare de Déu i el Santíssim Crist
del Calvari. Castelló: 1972-2013.
58
AMICS QUE PROPOSEN LA RECUPERACIÓ DE LA FESTA DE SANT ANTONI.
Com es recuperà la festa de Sant Antoni. La Fontanella. Costur, maig 2008, any VIII,
núm. 22, p. 29.
APARICI CENTELLES, Josep. El Betlem i la pluja. La Fontanella. Costur, gener
2006, any VI, núm.18, p. 10.
ASSOCIACIÓ CULTURAL LA FONTANELLA. Betlem a Costur any 2002. La
Fontanella. Costur, juny 2003, any IV, núm.13, p. 3-4.
—. Betlem a Costur. La Fontanella. Costur, abril 2002, any III, núm.10, p. 3.
—. Dansà d’agost. La Fontanella. Costur, desembre 2004, any IV, núm.16, p. 4.
—. El Betlem a Costur. La Fontanella. Costur, maig 2001, any III, núm.7, p. 3.
—. El Betlem a Costur. La Fontanella. Costur, setembre 2009, any IX, núm.25, p. 16.
—. Extracte de l’arxiu parroquial de Costur. La Fontanella. Costur, maig 2005, any V,
núm. 17, p. 5.
—. Festes del Mas d’Avall. La Fontanella. Costur, febrer 2012, any XIII, núm.29, p.
18-19.
—. Hem donat la benvinguda als amics de Cerdanyola. La Fontanella. Costur, setembre
2001, any III, núm.8, p. 8-9.
—. Premis Onda Cero a la iniciativa veïnal per al Betlem a Costur. La Fontanella.
Costur, setembre 2006, any VI, núm.19, p. 9.
—. Procés d’elaboració de l’almuderra. La Fontanella. Costur, setembre 2001, any III,
núm. 8, p. 22.
—. Programació d’activitats. La Fontanella. Costur, agost 2000, any II, núm.5, p. 7.
—. Recuperació de tradicions: El pa. Costur: 1998. P. 7.
—. Resum de les activitats per al 225è aniversari de la Parròquia de Sant Pere Màrtir i I
Centenari del Calvari. La Fontanella. Costur, gener 2011, any XI, núm.27, p. 31-33.
59
—. Rotllets d’ou i d’aiguardent. La Fontanella. Costur, abril 2009, any IX, núm.24, p. 27.
—. Setmana cultural Sant Pere Màrtir. Programa d’activitats. La Fontanella. Costur,
maig 2001, any III, núm.7, p. 5.
—. Setmana del xiquet a l’estiu. La Fontanella. Costur, agost 2004, any IV, núm.15, p. 8.
—. Taller de dolços. La Fontanella. Costur, desembre 1999, any I, núm.3, p. 6.
—. Un agost sense dansada. La Fontanella. Costur, setembre 2006, any VI, núm.19, p. 10.
CENTELLES NEBOT, Gonzalo. Salutació de l’Il·lustríssim Senyor Alcalde. En
AJUNTAMENT DE COSTUR. Programa de festes patronals en honor de l’Assumpció
de la Mare de Déu i el Santíssim Crist del Calvari. Agost 1999, p.3.
Colegio Madre Vedruna Sagrado Corazón de Castellón. Fundación educación católica.
Cocina tradicional. Postres. Ametllats o almendrados. [En línia]. Disponible en:
http://www.diariodeclase.com/CUINA%20TRADICIONAL/POSTRES2.htm#AMETL
LATS. [Consulta: 29 agost, 2013].
Costur 2010. 225è aniversari de la Parròquia de Sant Pere Màrtir i I Cementeri del
Calvari. 6.26. Inauguració de la retolació del carrer del Calvari. [En línia]. Disponible
en:http://costur2010.blogspot.com.es/search/label/28%20Inauguraci%C3%B3%20de%2
0la%20retolaci%C3%B3%20del%20carrer%20del%20Calvari. [Consulta: 29 agost,
2013].
—. 6.28. El Betlem de Costur solidari amb Anuik-Cas. [En línia]. Disponible en:
http://costur2010.blogspot.com.es/search/label/31%20El%20Betlem%20de%20Costur
%20solidari%20amb%20Aniuk-Cas. [Consulta: 11 juliol, 2013].
—. Commemoració del trasllat de la campana i la pila des de l’Ermita del Salvador de
l’Alcalatén.
[En
línia].
Disponible
en:
http://costur2010.blogspot.com.es/search/label/07%20Commemoraci%C3%B3%20del
%20trasllat%20de%20la%20campana%20i%20la%20pila. [Consulta: 29 agost, 2013].
—.
Festa
del
Reservat.
[En
línia].
Disponible
en:
http://costur2010.blogspot.com.es/2010/04/festa-del-reservat.html. [Consulta: 29 agost,
2013].
60
—. Festa dels Pensionistes i Jubilats. Homenatge als avantpassats. [En línia].
Disponible
en:
http://costur2010.blogspot.com.es/search/label/18%20Festa%20dels%20Pensionistes%2
0i%20Jubilats.%20Homenatge%20als%20avantpassats. [Consulta: 9 agost, 2013].
—. Montse Aguasca i Fernando Ramírez regalen les obres “El pas del temps” i
“Tríptic
del
Calvari”.
[En
línia].
Disponible
en:
http://costur2010.blogspot.com.es/search/label/24%20M.%20Aguasca%20i%20F.%20R
am%C3%ADrez%20regalen%20les%20obres%20%22El%20pas%20del%20temps%22
%20i%20el%20%22Tr%C3%ADptic%20del%20Calvari%22. [Consulta: 29 agost,
2013].
FONT MANZANO, Josep-Pascual. Estil nou i renovat. Festes 2002. La Fontanella.
Costur, setembre 2002, any. III, núm. 13, p.8.
GARCÍA BENITO, M. Cruz. Els jocs per a xiquets. La Fontanella. Costur, febrer 2012,
any XIII, núm.29, p. 3.
—. Festes de Sant Pere Màrtir. La Fontanella. Costur, desembre 2012, any XIII,
núm.30, p. 6.
—. La setmana del xiquet d’aquest estiu. La Fontanella. Costur, gener 2006, any VI,
núm.18, p. 5.
—. Premi per a la coca fullada. La Fontanella. Costur, maig 2007, any VII, núm.20, p. 5.
—. Vídeo fòrum: “Redes sociales”. La Fontanella. Costur, febrer 2012, any XIII,
núm.29, p. 3.
GARCÍA NEBOT, M. Luz i APARICI VILAR, Ester. Un Betlem per a l’Alcalatén. La
Fontanella. Costur, abril 1999, any I, núm.1, p. 6.
GARCÍA PALLARÉS, Lorena. Ball de Sant Pere. La Fontanella. Costur, setembre
2002, any III, núm.11, p. 3.
—. Betlem 2006. La Fontanella. Costur, maig 2007, any VII, núm.20, p. 6.
—. Betlem 2007. La Fontanella. Costur, maig 2008, any VIII, núm.22, p. 3.
61
—. Betlem 2008. La Fontanella. Costur, abril 2009, any IX, núm.24, p. 3-4.
—. Betlem 2010. La Fontanella. Costur, juny 2011, any XII, núm.28, p. 4-5.
—. Dansada d’agost: Costur 2011. La Fontanella. Costur, febrer 2012, any XIII,
núm.29, p.12.
—. Dansada d’agost. La Fontanella. Costur, gener 2006, any VI, núm.18, p. 5.
—. Dansada participativa – agost 2007. La Fontanella. Costur, setembre 2007, any VII,
núm.21, p. 6.
—. El Betlem a Costur. La Fontanella. Costur, maig 2005, any V, núm.17, p. 3.
—. El Betlem al teatre principal. La Fontanella. Costur, febrer 2012, any XIII, núm.29,
p. 14.
—. El Betlem en marxa. La Fontanella. Costur, gener 2002, any III, núm.9, p. 3-5.
GARCÍA SANAHUJA, Fina. 15 anys del Betlem a Costur. La Fontanella. Costur,
desembre 2012, any XIII, núm.30, p. 17.
—. Coca fullada. La Fontanella. Costur, agost 1999, any I, núm. 2, p. 17.
—. Dansada d’agost. La Fontanella. Costur, gener 2011, any XI, núm.27, p. 19.
—. El rotllo de Sant Antoni. La Fontanella. Costur, juny 2003, any IV, núm. 13, p. 20-21.
—. Els codonys: una fruita de la tardor. La Fontanella. Costur, gener 2003, any IV,
núm. 12, p. 21.
—. La festa de Sant Antoni. La Fontanella. Costur, maig 2008, any VIII, núm. 22, p.28-29.
—. Magdalenes. La Fontanella. Costur, abril 2000, any II, núm.4, p. 16.
—. Mossèn Vicent. La Fontanella, desembre 2012, any XIII, núm. 30, p. 35.
—. Panfigo. La Fontanella. Costur, desembre 2004, any IV, núm. 16, p. 30.
—. Pastissos de carabassa baconera. La Fontanella. Costur, gener 2006, any VI, núm.
18, p. 23.
62
—. Un record per a Juan. La Fontanella. Costur, setembre 2006, any VI, núm.19, p. 12-13.
GARCÍA RUIZ, A.J. Festes de l’Aigua al Mas d’Avall. La Fontanella. Costur, gener
2006, any VI, núm.18, p. 12.
—. Festes de l’Aigua al Mas d’Avall. La Fontanella. Costur, setembre 2006, any VI,
núm.19, p. 10.
—. Festes de l’Aigua al Mas d’Avall. La Fontanella. Costur, setembre 2007, any VII,
núm.20, p. 45-46.
—. Festes de l’Aigua del Mas d’Avall. La Fontanella. Costur, setembre 2008, any VIII,
núm.23, p. 17-18.
—. Festes de l’Aigua Mas d’Avall. La Fontanella. Costur, agost 2004, any IV, núm.15,
p. 10.
GARCÍA RUIZ, A.J. i GARCÍA RUIZ, Rosa. Festes de l’Aigua al Mas d’Avall. La
Fontanella. Costur, setembre 2009, any IX, núm.25, p. 17-18.
—. Festes del Mas d’Avall. La Fontanella. Costur, gener 2011, any XI, núm.27, p. 25.
GUARDIOLA FIGOLS, M. Gracia. Setmana dels xiquets i les xiquetes. La Fontanella.
Costur, gener 2004, any IV, núm.14, p. 5.
GUERRI AGUILAR, Vicente. Votivo y culto (cuadernos 1, 2 y 3). [Adaptació en
format .pdf]. Costur: 1959-1965.
La Veu de l’Alcalatén. Notícies de prop. El Betlem a Costur. [En línia]. Disponible en:
http://laveudelalcalaten.blogspot.com.es/2011/12/el-betlem-costur.html. [Consulta: 30
agost, 2013].
—.
El
Betlem
de
Costur
de
celebració.
[En
línia].
Disponible
en:
http://laveudelalcalaten.blogspot.com.es/2012/08/el-betlem-de-costur-decelebracio.html?q=15+anys+de+betlem. [Consulta: 30 agost, 2013].
—.
Festes
de
Sant
Pere
Màrtir
a
Costur.
[En
línia].
Disponible
en:
http://laveudelalcalaten.blogspot.com.es/2012/04/festes-de-sant-pere-martir-costur.html.
[Consulta: 29 agost, 2013].
63
—.
Paelles
a
les
festes
de
Costur.
[En
línia].
Disponible
en:
Disponible
en:
http://laveudelalcalaten.blogspot.com.es/2013/08/paelles-les-festes-decostur.html?q=festes+costur. [Consulta: 29 agost, 2013].
—.
Ple
en
el
Betlem
a
Costur.
[En
línia].
http://laveudelalcalaten.blogspot.com.es/2012/12/ple-en-el-betlem-costur.html.
[Consulta: 11 juliol, 2013].
—.
Processó
del
Crist
de
Costur.
[En
línia].
Disponible
en:
http://laveudelalcalaten.blogspot.com.es/2012/08/processo-del-crist-de-costur.html.
[Consulta: 29 agost, 2013].
—. Processó del Crist del Calvari a Costur. [En línia]. Disponible en:
http://laveudelalcalaten.blogspot.com.es/2013/08/processo-del-crist-del-calvaricostur.html?q=costur+crist. [Consulta: 29 agost, 2013].
—.
Programa
de
Sant
Antoni
a
Costur.
[En
línia].
Disponible
en:
http://laveudelalcalaten.blogspot.com.es/2013/01/programa-de-sant-antoni-costur.html.
[Consulta: 11 juliol, 2013].
MARTÍ BADENES, Fernando. Pregó 1994. [Vídeo]. Costur: 1994.
PALOMAR IBÁÑEZ, Arturo. Pinzellades de la història del poble de Costur.
Independència de la Parròquia de Costur. La Fontanella. Costur, gener 2001, any III,
núm. 6, p.8-9.
PALOMAR IBÁÑEZ, Arturo i VENTURA RIUS, Albert. Copletes del reservat. En
RIBÉS, Josep-Miquel (coord.). Costur 2010. 225è aniversari de la Parròquia de Sant
Pere Màrtir i I Cementeri del Calvari. Almassora: Algrafic S.L., 2009, p.18.
PASTOR MOLINER, Alicia. Els balls en la plaça del poble. La Fontanella, setembre
2008, any VIII, núm. 23, p.10.
—. La recuperació de músiques i danses a Costur. La Fontanella. Costur, agost 1999,
any I, núm.2, p. 11.
—. Presència del Betlem de Costur en les tertúlies del Fòrum Babel. La Fontanella.
Costur, maig 2013, any XIV, núm.31, p. 11-12.
64
—. Un Betlem per l’Alcalatén. La Fontanella. Costur, abril 2000, any II, núm.4, p. 3.
Plaça Major. Ajuntament de Costur. Abril-Juny, 2008, núm. 4. L’Alcora: Gràfiques
Mijovi S.A.L., 2007-2009. P. 8.
—. Ajuntament de Costur. Gener-Abril, 2009, núm. 7. L’Alcora: Gràfiques Mijovi
S.A.L., 2007-2009. P. 8.
—. Ajuntament de Costur. Gener-Març, 2008, núm. 3. L’Alcora: Gràfiques Mijovi
S.A.L., 2007-2009. P. 1, 5, 8.
—. Ajuntament de Costur. Juliol-Desembre, 2008, núm. 5-6. L’Alcora: Gràfiques
Mijovi S.A.L., 2007-2009. P. 8.
—. Ajuntament de Costur. Octubre-Desembre, 2007, núm. 2. L’Alcora: Gràfiques
Mijovi S.A.L., 2007-2009. P. 8.
PORCAR HUESO, Amadeu; FORTANET ALLEPUZ, M. Rosa; SALVADOR
SANCHO, Enrique M. Gastronomia de l’Alcalatén. Castelló de la Plana: Gràfiques
Cremor, 2005. P. 15, 45, 58, 59, 66-67, 81, 86-88, 96, 102.
RIBÉS PALLARÉS, Josep-Miquel (coord.). Costur 2010. 225è aniversari de la
Parròquia de Sant Pere Màrtir i I Cementeri del Calvari. Almassora: Algrafic S.L.,
2009. P. 19, 27, 31, 35.
—. El Calvari de Costur (1910-2010). Catàleg de l’exposició commemorativa del
centenari. Almassora: Algrafic S.L., 2010. P. 6-7.
—. El patrimoni de l’Església parroquial de Costur. Almassora: Algrafic S.L., 2010. P.
5, 19.
RIBÉS PALLARÉS, Josep-Miquel. El nou escut municipal. En AJUNTAMENT DE
COSTUR. Programa de festes patronals en honor de l’Assumpció de la Mare de Déu i
el Santíssim Crist del Calvari. Agost 2003, p. 26-28.
—. La festa del Reservat a Costur. En RIBÉS PALLARÉS, Josep-Miquel (coord.).
Costur 2010. 225è aniversari de la Parròquia de Sant Pere Màrtir i I Cementeri del
Calvari. Almassora: Algrafic S.L., 2009, p.20-21.
65
—. La festa de Sant Antoni Abat a Costur. En RIBÉS, Josep-Miquel (coord.). Costur
2010. 225è aniversari de la Parròquia de Sant Pere Màrtir i I Cementeri del Calvari.
Almassora: Algrafic S.L., 2009, p.12-13.
—. La Parròquia de Sant Pere Màrtir de Costur (1785-2010). Aproximació històrica.
Almassora: Algrafic S.L., 2010. P. 24-25, 93-97, 104-105, 137-142.
—. L’Ermita del Santíssim Crist del Calvari. En RIBÉS PALLARÉS, Josep-Miquel
(coord.). Costur 2010. 225è aniversari de la Parròquia de Sant Pere Màrtir i I
Cementeri del Calvari. Almassora: Algrafic S.L., 2009, p.36-37.
—. Les festes i els seus símbols. En AJUNTAMENT DE COSTUR. Programa de festes
patronals en honor de l’Assumpció de la Mare de Déu i el Santíssim Crist del Calvari.
Agost 1987, p.30.
—. Notes per a la història parroquial de Costur. En AJUNTAMENT DE COSTUR.
Programa de festes patronals en honor de l’Assumpció de la Mare de Déu i el Santíssim
Crist del Calvari. Agost 1993, p. 10-14.
—. Novenes al Santíssim Crist del Calvari de Costur. Almassora: Algrafic S.L., 2010.
VENTURA RIUS, Albert. El retaule de Sant Pere Màrtir de Costur. En RIBÉS
PALLARÉS, Josep-Miquel (coord.). Costur 2010. 225è aniversari de la Parròquia de
Sant Pere Màrtir i I Cementeri del Calvari. Almassora: Algrafic S.L., 2009, p. 24-25.
Vivim al Mas d’Avall. Cartell festes de l’aigua 2008. [En línia]. Disponible en:
http://masdavall.blogspot.com.es/2008/07/cartell-festes-de-laigua-2008.html. [Consulta:
11 juliol, 2013].
—.
Festa
de
Sant
Antoni
al
Mas
d’Avall.
[En
línia].
Disponible
en:
http://masdavall.blogspot.com.es/2008/02/festa-de-sant-antoni-al-mas-davall.html.
[Consulta: 7 agost, 2013].
—.
Festes
de
l’aigua
2009.
[En
línia].
Disponible
http://masdavall.blogspot.com.es/2009/06/festes-de-laigua-2009.html.
juliol, 2013].
66
[Consulta:
en:
11
—.
Festes
de
l’aigua
2010.
[En
línia].
Disponible
http://masdavall.blogspot.com.es/2010/07/festes-de-laigua-2010.html.
[Consulta:
en:
11
juliol, 2013].
—.
Festes
de
l’aigua
2012.
[En
línia].
Disponible
http://masdavall.blogspot.com.es/2012/06/festes-de-laigua-2012.html.
[Consulta:
en:
11
juliol, 2013].
—.
Festes
de
l’aigua
2013.
[En
línia].
Disponible
http://masdavall.blogspot.com.es/2013/07/festes-de-laigua-2013.html.
[Consulta:
en:
11
juliol, 2013].
—.
Festes
del
Mas
d’Avall
2011.
[En
línia].
Disponible
http://masdavall.blogspot.com.es/2011/06/festes-del-mas-davall-2011.html.
en:
[Consulta:
11 juliol, 2013].
—.
Sant
Antoni
al
Mas
d’Avall.
[En
línia].
Disponible
en:
http://masdavall.blogspot.com.es/2008/02/festa-de-sant-antoni-al-mas-davall.html.
[Consulta: 7 agost, 2013].
—.
Sant
Antoni
al
Mas
d’Avall.
[En
línia].
Disponible
en:
http://masdavall.blogspot.com.es/2011/01/sant-antoni-al-mas-davall.html. [Consulta: 7
agost, 2013].
67
5. Persones entrevistades i col·laboracions
 Josep-Miquel Ribés Pallarés, descendent de Costur que ha recollit part de la
història del poble i ha participat en nombroses festivitats.
 Fina García Sanahuja, veïna de Costur i membre de l’Associació Cultural La
Fontanella, amb documents i coneixements sobre celebracions i cuina.
 Antonio José i Rosa García Ruiz, membres de l’Associació de Veïns del Mas
d’Avall, amb residència al llogaret i gran implicació en les seues festes.
 Marga Vilar Gozalbo i Isidoro Aparici Pallarés, veïns de Costur amb
coneixements i documents variats sobre cuina i festes, preocupats de contactar
amb Manuel Gozalbo Segura per a obtenir algunes dades concretes.
 Daniel Fortanet Carrascal i Amable Miravet Ruiz, president des de fa tretze anys
i soci número dos −respectivament− de la Llar del pensionista i del jubilat.
 Maria Pallarés García, veïna del poble que va viure al Mas d’Avall fins als 60
anys (1988 aproximadament).
 Trinidad Nebot Gozalbo, veïna del poble amb uns ascendents molt lligats a la
vida religiosa.
 Amparo Gozalbo Pallarés i Rosa Pallarés García, veïnes de Costur amb
coneixements de cuina variats.
 Alicia Pastor, directora i responsable dels textos del Betlem de Costur.
 La Veu de l’Alcalatén, mitjà d’informació comarcal on consultar informació,
que en aquest cas també ha autoritzat l’ús de fotografies per al dossier.
68
6. Annexos gastronòmics
a. Annex 1: Receptes de Sant Antoni Abat
Gràcies a diverses fonts documentals i personals, es coneixen les tradicions
gastronòmiques d’una festivitat com la de Sant Antoni. És ben sabut que el 16 de gener
−vespra del Sant− es repartien rotllos i vi després de la processó. El que no és tan
conegut és el sopar tradicional que es cuinava per a aquella nit: aquest constava de
coques de tomaca, de creïlla i de sardina, creïlles torrades i pastes dolces (Ribés
Pallarés, 2009b: 13). Més concretament, les pastes dolces que es feien eren pastissos de
mica de carabassa o moniato (Associació Cultural La Fontanella, 1998: 7).
Actualment, es manté el repartiment dels rotllos i el vi, i −molt recentment− s’ha
incorporat el costum de torrar una vegada la foguera s’ha apagat (quan encara queden
brases). A continuació s’adjunten les receptes més representatives de la festa.
EL ROTLLO DE SANT ANTONI (García Sanahuja, 2003a: 20-21)
Les dones de la junta de Sant Antoni eren les responsables de pastar el rotllo, cosa que
es tracta de mantenir en l’actualitat. Aquestes també s’encarreguen d’aconseguir l’oli
d’oliva i les llavoretes netes; la resta ho aporta el forner. Acabat el procés, els rotllos es
guarden al saló de davant de l’Església i s’ordenen per a escollir el més bonic i posar-lo
a la imatge de Sant Antoni. Els més lletjos es trenquen per a convidar a la gent la nit de
la matxà (García Sanahuja, 2003a: 20-21).
Guardant els rotllos per a la festa (1990). Fotografia: Josep-Miquel Ribés.
La importància del rotllo resideix en com aquest, una vegada beneït, es considera
benèfic i protector per a les persones i els animals casolans, que han de menjar-ne.
69
Algunes persones encara guarden rotllo per si algun animal cau malalt, donar-li’n
(Ribés Pallarés, 2009b: 13).
Ingredients: aigua, oli d’oliva, llevat, sal, farina i llavoretes (en proporcions
adequades, es desconeix la quantitat exacta).
Preparació:
1. El rotllo s’amassa en el mateix forn de pa. Les pasterades les fa la màquina.
2. Una vegada feta la pasta, es fan boles de 250 grams per rotllo i es deixen reposar.
3. Quan la massa està a punt, s’agafa per fer-li un forat al mig −amb les dues mans−
mentre s’estira per fer el rotllo prou gran.
Les boles ja estan preparades per a donar-los forma i col·locar els rotllos al manil (1990). Fotografies:
Josep-Miquel Ribés.
4. El rotllo es deixa al reparador damunt del manil (un drap de cuina) i, en estar ple, es
guarda a l’armari per a què la pasta es faça bona abans.
5. Quan ja està bona la massa, s’ha de tallar la superfície dels rotllos (feina delicada que
requereix certa tècnica).
6. En tallar-los, del taulell passen a la pala del forner, qui els introdueix al forn.
7. Quan agafen color, es trauen i es deixen en les paneres.
70
EL SOPAR DE LA MATXÀ

Base de la coca (Porcar Hueso, Fortanet Allepuz i Salvador Sancho, 2005: 58;
amb notes de Fina García)
La pasta per a la base, ja aplanada. Fotografia: Inma Aparici.
Cal matisar que totes les coques es cuinen amb el mateix tipus de pasta −la del pa− i els
seus ingredients són: dues parts d’aigua, una d’oli, un pessic de llevat i farina. Per a fer
una coca, un got és suficient (dos terços d’aigua i un terç d’oli). Aquesta també pot ferse sense oli, per a obtenir un gust i una textura diferent. Una vegada tot mesclat, i quan
la pasta repose i es faça bona, cal aplanar-la sobre una llauna per a poder posar-li els
ingredients (a elegir la forma: redona, quadrada, rectangular...).
 Coca de tomaca (amb notes de Fina García)
Ingredients: pasta base, tomaca, ceba, pebrera, all cru, botifarra, oli i sal.
Preparació:
1. S’aplana la base i se li dona la forma que es desitge sobre una llauna.
2. Es mescla en un bol tomaca, ceba, alls i pebrera (tot tallat). En acabar, s’afegeix oli i sal.
3. Es posa la barreja sobre la pasta. En acabar, s’afigen per damunt trossos de botifarra.
4. Per a acabar, es cou tot al forn.
Preparació de la mescla i resultat final. Fotografia: Inma Aparici.
71
 Coca de creïlla (amb notes de Marga Vilar)
Ingredients: pasta base, creïlles, julivert, all, oli, un pessic de sal, botifarra i
llonganissa.
Preparació:
1. S’aplana la base en una llanda.
2. Paral·lelament, es mescla la creïlla, el julivert, l’all, l’oli i un pessic de sal en un recipient.
3. Acabada la barreja, s’estén per una meitat de la base i se li afegeixen trossets de
botifarra i llonganissa.
La coca, llesta per a doblegar. Fotografia: Associació Cultural La Fontanella.
4. Es doblega la pasta per la meitat, de manera que la part sense mescla tape la zona que
sí en té.
5. S’ajunten les vores de les dues meitats per a tapar la coca del tot i es punxa la
superfície amb un tenedor per a què la coca ‘respire’ i no s’infle al posar-la al forn.
6. Es cou tot fins que la pasta quede ben cuita, a uns dos-cents graus de temperatura.
72
 Coca de sardina (Porcar Hueso, Fortanet Allepuz i Salvador Sancho, 2005: 59;
amb notes de Fina García)
Ingredients: pasta base, sardina en molles, farina, oli i verdures (opcional).
Preparació:
1. Feta i amanida la base, cal posar-li un poc d’oli per damunt amb el setrill, i també farina.
2. Després s’afegeixen les sardines, preferentment netes, sense cap i en molles (també
poden posar-se senceres). Una altra opció és afegir verdures (ceba, pebrera,
albergínia...) al voltant de la sardina.
La coca se’n va cap al forn. Fotografia: Associació Cultural La Fontanella.
3. De nou, es posa un poc d’oli per sobre, abans de posar la coca al forn, i ja estarà
llesta. Si només té sardina, no s’ha de deixar molt cuita; si té verdures, ha de fer-se més.
73
 Pastissos de mica de carabassa o moniato (García Sanahuja, 2006a: 23; Porcar
Hueso, Fortanet Allepuz i Salvador Sancho, 2005: 66-67; amb notes de Marga
Vilar)
Ingredients per a la pasta: hi ha dues opcions. La tradicional és: un litre
d’aiguardent, un litre i tres quarts d’oli, un poc de sucre, farina (la que accepte sense que
la pasta es faça dura) i un ou per a acarar.
L’actual seria: mig litre d’aiguardent i un poquet de moscatell (tot junt), un litre
d’oli, sucre, farina i un ou per a acarar.
Preparació (és la mateixa per als dos casos):
1. Per a fer la pasta, s’aboquen els líquids en un recipient i es remenen a consciència (és
molt important).
2. Després s’afegeix la farina i es remena, tot tractant d’evitar que la pasta quede molt
dura: quan estiga fina i brillant i es puga treballar amb les mans, es deixa.
3. La massa està preparada per a fer boletes de la grandària d’una mandonguilla, que
s’han d’aplanar en forma rodona i farcir amb la mica o la confitura (a elegir entre una de
les dues), deixant una part lliure per a poder tapar-ho després. Els pastissets han de
quedar en forma de mitja lluna.
4. Es bat l’ou per a poder acarar els pastissos. Una vegada fet, se’ls posa el sucre.
Els pastissos recent cuits. Fotografia: Associació Cultural La Fontanella.
5. Per a acabar, cal coure els pastissos al forn a una temperatura moderada fins que
estiguen rossets.
74
Ingredients per a la mica de carabassa: un quilogram de carabassa, mig
quilogram de sucre, quatre cullerades de mel, canyella en rama i en pols i una llima.
Una mostra de mica de carabassa. Fotografia: Associació Cultural La Fontanella.
Preparació:
1. Per a fer la mica, primer cal ratllar la carabassa crua i escaldar-la tres vegades en
aigua bullint. Després es renta i es deixa escórrer durant vint-i-quatre hores dins d’un
sac penjat.
2. En escolar la carabassa i tallar-la, es posen unes cullerades d’oli en una cassola i es
fregeixen unes corfes de llima.
3. Tot seguit, s’afegeix la carabassa ratllada amb el sucre i la mel per a deixar-ho coure
una estona, sense deixar de remenar i fins que agafe el punt.
4. Una vegada la confitura es refrede, ja estarà llesta per a utilitzar.
Ingredients per a la confitura de moniato: moniato i sucre a pes igual (el pes del
moniato ha de ser després de bullit), oli, llima i una rameta de canella.
Preparació:
1. Es pica el moniato amb una forquilla i es mescla bé amb el sucre.
2. Fregir, amb un poc d’oli, unes pelletes de llima i una rameta de canella.
3. S’afegeix el moniato i el sucre, remenant-ho bé per a què no se socarre.
4. En coure la confitura, s’afegeix un poc de llima rallada abans de traure-la del foc i
deixar-la refredar en un altre lloc (i ja estarà llesta).
75
b. Annex 2: Receptes de Sant Pere Màrtir
Segons el testimoni de diverses veïnes, per a les celebracions patronals del poble els
costurencs acostumaven a matar alguna peça de bestiar per a menjar-se-la i fer festa
gran. El més comú era fer conill a la cassola (amb arròs) o bé cuinar la carn al tombet, ja
fora d’un xot o una cabreta. Pel que fa als dolços, era costum menjar rotllets
d’aiguardent, magdalenes i ‘cruixidors’ (pa de pobres i no pa de mida). A més, es feien
quatre rotllos (Associació Cultural La Fontanella, 1998: 7). En l’actualitat (des del
2012), també es realitza un concurs de rebosteria on tot el món pot presentar la seua
proposta gastronòmica, siga o no tradicional (García Benito, 2012a: 3). Vegem les
receptes típiques:
CONILL AMB ARRÒS A LA CASSOLA (amb notes de Rosa Pallarés i Marga Vilar)
Ingredients: carn de conill, oli, tomaca, all, bajoques (solament si és temporada),
aigua, fesols i arròs.
Preparació:
1. Se sofregeix la carn en una cassola i s’afegeix la tomaca i l’all. En cas de tenir-ne, les
bajoques també s’adjunten en aquest punt.
2. En un altre recipient, es bullen els fesols. En acabar, s’adjunten a la cassola, amb
l’aigua calenta també.
3. En bullir una estona, s’ha d’afegir l’arròs i deixar-ho coure tot fins que quede fet i
l’aigua s’evapore.
76
CARN AL TOMBET (Porcar Hueso, Fortanet Allepuz i Salvador Sancho, 2005: 45;
amb notes d’Amparo Gozalbo i Marga Vilar)
Ingredients: mig quilo de carn de xot o cabreta per persona, un got menut d’oli,
sal, un got d’aigua, una papereta de safrà per cada quilo de carn, dos alls per cada quilo i
julivert.
Preparació:
1. Se sofregeix la carn trossejada i salada en un perol gran (per a poder donar-li bé la volta).
2. S’afegeix un poc d’aigua calenta al perol, sense que arribe a cobrir la carn, i es deixa
que arranque el bull. Durant tot el procés d’ebullició, es recomana cobrir el perol amb la
tapa a l’inrevés i amb un poc d’aigua per a què la carn no quede seca.
3. S’adjunta el safrà, per a seguir voltant la carn fins que quede ben cuita, a foc lent.
4. Deu minuts abans d’apagar el foc, s’incorpora la picada d’alls i julivert.
Tombet servit i a punt per menjar. Fotografia: Gastronomia de l’Alcalatén.
Nota: també es pot coure la carn sense sofregir-la abans. Llavors, s’afegiria l’oli i
l’aigua conjuntament per a bullir la carn. La resta del procés seria igual.
ELS ROTLLOS DE SANT PERE
No consta la recepta d’aquestos rotllos, tot i que Fina García creu que podrien ser d’ou i
aiguardent, probablement semblants als que es descriuran a continuació.
77
ROTLLETS D’AIGUARDENT O RONYOSOS (Associació Cultural La Fontanella,
2009b: 27)
Ingredients: tres gots d’aiguardent, dos gots d’oli, dos gots de sucre i farina.
Preparació:
1. Es mesclen tots els ingredients en un recipient.
2. Es treballa la pasta fins que quede dura, fina i brillant.
3. Es fan els rotllets, de manera que la seua superfície no quede llisa.
4. Es couen al forn, a temperatura moderada.
Donant forma als rotllets per a coure’ls al forn. Fotografies: Associació Cultural La Fontanella.
MAGDALENES (García Sanahuja, 2000: 16)
Ingredients: una dotzena d’ous, mig quilogram de sucre, mig quilogram de
farina, tres paperetes de ‘llimonà’ (de cada color), una llima rallada i un got d’oli.
Preparació:
1. Es trenquen els ous en un recipient fondo i es baten ben batuts.
2. Seguidament, s’ha d’afegir el sucre poc a poc, fins mesclar-ho tot bé.
3. En un altre recipient, es barregen les paperetes de ‘llimonà’ amb la farina i s’adjunten
al recipient dels ous i el sucre, remenant amb cura.
4. S’incorpora la llima rallada i, per a acabar, l’oli (la tradició diu que afegir l’oli al final
fa que les magdalenes es facen ben toves i altes).
5. En omplir els motlles de paper, es posen al forn ben calent.
78
‘CRUIXIDORS’ O PA DE POBRES (Porcar Hueso, Fortanet Allepuz i Salvador
Sancho, 2005: 88; amb notes d’Amparo Gozalbo i Marga Vilar)
Ingredients: dues parts d’aigua, una d’oli, un pessic de llevat, farina, llavoretes,
ous i sucre.
Preparació:
1. Es mescla l’aigua, l’oli, el llevat i les llavoretes, removent-ho tot bé.
2. S’adjunta la farina necessària i s’espera a què la pasta es faça bona.
3. En acabar, s’ha de pastar de nou la pasta i fer boles, aplanar-les i partir-les per la meitat.
4. Es fan els cruixidors i s’espera a què es facen bons.
5. Una vegada a punt, s’acaren amb ous i s’ensucren a consciència (ja que la pasta no en duu).
6. Els ‘cruixidors’ es posen al forn, a uns dos-cents graus, fins que queden rossos.
El ‘cruixidor’ recent eixit del forn. Fotografia: Inma Aparici.
79
c. Annex 3: Receptes de les Festes del Crist
Aplegat l’estiu i les festes en honor a l’Assumpció de la Mare de Déu i el Santíssim
Crist del Calvari, el costum alimentari era similar al de Sant Pere: es matava algun
animalet i es cuinava conill a la cassola o bé carn de xot o cabreta al tombet. A més, es
contava amb les següents pastetes típiques: les magdalenes, els rotllets d’aiguardent i els
‘cruixidors’ abans explicats. Una novetat: els ametllats, més coneguts com a
almendraos (Associació Cultural La Fontanella, 1998: 7).
AMETLLATS O ALMENDRAOS (amb notes de Marga Vilar i Fina Garcia)
Ingredients: una dotzena d’ous, un quilogram de sucre i un quilogram d’ametlles
tallades en trossets petits.
Preparació:
1. Es pugen les clares d’ou a punt de neu en un recipient.
2. S’afegeix el sucre i les ametlles.
3. Es reomplin els motlles amb la mescla i es couen al forn.
Els ametllats, una vegada en els motlles i cuits. Fotografia: pàgina web Colegio Madre Vedruna Sagrado
Corazón de Castellón.
80
d. Annex 4: Receptes del Betlem
Per a acabar bé l’any a Costur, res millor que menjar-se els seus dolços típics, les figues
albardades i els bunyols (Associació Cultural La Fontanella, 1998: 7). I tampoc pot
faltar una visita pel mercat tradicional que s’organitza conjuntament amb el Betlem des
de l’any 1999 (Associació Cultural La Fontanella, 2000: 7). Allà, hi ha nombrosos
productes típics, com ara l’almuderra (carabassa bullida amb mel, també coneguda com
arrop i talladetes), el mostillo, el massapà, el panfigo, el codonyat, els pastissets o la
coca fullada. Ací s’explicaran els més representatius i que no s’han mencionat abans.
FIGUES ALBARDADES (Porcar Hueso, Fortanet Allepuz i Salvador Sancho, 2005:
15, 86; amb notes de Fina García)
Ingredients per a la pasta: farina, aigua, llevat i un pessic de sal. Cal puntualitzar
que la pasta típica també pot fer-se només amb aigua i llevat.
Preparació:
1. Es posen l’aigua calenta, la sal i el llevat en un llibrell, mesclant-ho tot bé.
2. Poc a poc, s’afegeix la farina necessària. La mescla no ha de quedar espessa ni dura.
3. La pasta es deixa reposar fins que es faça bona.
Ingredients per a les figues albardades: pasta, figues seques (varietat blanquetes)
i oli d’oliva.
Preparació:
1. Es lleva el peduncle de les figues (més conegut com a peçó), i s’obrin per la meitat.
Si volen fer-se més grans, convé ajuntar-ne dos.
2. Seguidament, s’omple un paelló fondo ple d’oli i es posa al foc fins que s’escalfe molt.
3. En arrebossar les figues en la pasta, fregir-les en el paelló.
4. Finalment, deixar-les refredar per a poder-les consumir.
81
Les figues albardades, ja fregides i amb sucre. Fotografia: Associació Cultural La Fontanella.
BUNYOLS (Porcar Hueso, Fortanet Allepuz i Salvador Sancho, 2005: 87)
Ingredients: farina, aigua, llevat, sal, sucre i/o mel.
Preparació:
1. Es prepara la pasta (s’elabora igual que la de les figues albardades, anteriorment
descrita).
2. S’escalfa l’oli en un paelló, deixant la bunyolera temperar-se també dins de l’oli per a
què la pasta no s’apegue.
3. S’omple la bunyolera de pasta i es submergeix en l’oli, fins que els bunyols se solten
ells sols.
4. Girar-los per a què es cuinen per ambdues bandes i treure’ls del foc.
Bunyols amb sucre. Fotografia: Associació Cultural La Fontanella.
5. En deixar-los gelar, se serveixen en una safata amb sucre i mel (poden posar-se per
damunt o bé ‘mullar’ els bunyols en ells).
82
COCA FULLADA (García Sanahuja, 1999: 17; Porcar Hueso, Fortanet Allepuz i
Salvador Sancho, 2005: 96)
Una mostra de coca fullada. Fotografia: Associació Cultural La Fontanella.
Cal destacar que aquesta recepta, típica de Costur, va guanyar el segon premi d’un
concurs organitzat per la Diputació de Castelló. En aquest s’havien de presentar plats
típics dels diferents municipis de la província, per tal de conservar les tradicions i fer-les
conèixer (García Benito, 2007: 5).
Ingredients: tres quartes parts d’aigua, una quarta part d’oli, farina (la que
accepte), un pessic de llevat de pa i sal, dos gots de sucre, un got de llima rallada i canyella.
Preparació:
1. Es prepara la pasta amb la farina, l’aigua, l’oli, la sal i el llevat. Després, es deixa fer bona.
2. Quan està a punt, s’aplana amb les mans (ni massa prima ni massa grossa) i es
modela amb forma rodona.
Aplanant la base. Fotografia: Associació Cultural La Fontanella.
3. D’altra banda, s’ha de preparar en un plat el sucre, ben remenat amb llima rallada, per
a fer el farciment de la coca.
83
4. Una vegada preparat, s’agafa una cullera i es reparteix per damunt de la pasta. En
acabar, es doblega la massa dels extrems cap al mig, conservant la forma rodona.
Com farcir i doblegar la coca. Fotografia: Associació Cultural La Fontanella.
5. Una vegada s’ha acabat, s’aplana de nou la pasta amb forma rodona, es torna a farcir i
a doblegar (repetir l’operació d’abans).
6. S’aplana la massa una última vegada, es farceix, s’estiren les puntes cap al mig de la
coca, es tira un polset de canyella i es cou bé al forn.
7. La coca es deixa refredar, i ja estarà llesta.
84
ALMUDERRA I ARROP AMB TALLADETES (Associació Cultural La Fontanella,
2001c: 22; Porcar Hueso, Fortanet Allepuz i Salvador Sancho, 2005: 102)
Ingredients per a l’almuderra: bresca de rusc i aigua.
Preparació:
1. Es posa un perol d’aigua al foc i s’adjunta la bresca poc a poc, mentre bull. Cal
especificar que la quantitat d’aigua varia segons la quantitat de bresca i la dolçor desitjada.
Plat amb la bresca. Fotografia: Associació Cultural La Fontanella.
2. Es deixa coure una estona. Mentre, es retiren les brosses que queden per la superfície
de l’aigua, amb una cullera amb forats.
3. En tancar el foc i deixar-ho refredar, es retira la capa de cera que quedarà damunt de
tot. El suc restant és l’almuderra.
Ingredients per a l’arrop amb talladetes: almuderra i carabassa.
Preparació:
1. Es cou la carabassa en calç viva.
Cocció de la carabassa i exemple de tallaetes. Fotografies: Associació Cultural La Fontanella.
2. Es fa en tallaetes i es posa en un recipient de cristall ple d’almuderra, per a què
macere uns quants dies.
85
MOSTILLO (Porcar Hueso, Fortanet Allepuz i Salvador Sancho, 2005: 81; amb notes
de Fina García)
Ingredients: most (o suc de raïm amb sucre afegit en el seu defecte), dues
cullerades de farina per got de most, sucre, ametlles i nous.
Preparació:
1. Bullir −en un perol− el most i les ametlles i/o nous durant mitja hora.
2. En deixar-ho gelar, s’afegeix la farina poc a poc fins que s’espesse.
3. Es posa una altra vegada al foc, es remou i es deixa coure uns minuts, mentre
s’adjunta el sucre a gust. És important no deixar que s’espesse massa.
4. En acabar, s’escudella en plats o cassoletes i es deixa que se seque.
Mostillo escudellat per a què repose. Fotografia: Gastronomia de l’Alcalatén.
PANFIGO (García Sanahuja, 2004: 30)
Ingredients: figues seques, ametlles, llavoretes i anís.
Preparació:
1. Es netegen les figues, llevant també el peduncle, i s’obrin per la meitat.
2. En un plat a banda, es mesclen l’anís i les llavoretes.
3. En acabar-ho, es pasta un poc i s’ajunten les figues una a una per a crear una massa
de figues (cadascuna al costat d’una altra però lleugerament superposades). Tot aquest
procés ha de realitzar-se sempre amb les mans mullades en la mescla d’anís i llavoretes
per a què agafe el seu gust. Les dimensions d’aquesta base han d’adaptar-se a la
grandària del recipient que la contindrà.
86
Elaboració de la massa. Fotografies: Associació Cultural La Fontanella.
4. Acabada la massa, s’ha de folrar l’interior del motlle amb ella i deixar que sobresurta
un poc per dalt.
5. S’afegeix una capa d’ametlles crues i senceres al fons, cobertes per una nova capa de
figues. Es posa una nova capa d’ametlles, i es torna a cobrir de figues. L’operació s’ha
de repetir fins omplir el motlle.
6. En aplegar a l’última capa, es tanca la mescla unint l’ultima base de figues amb la
pasta que abans s’havia quedat fora.
7. Per a acabar, cal premsar el motlle per a què quede tot comprimit. Com que és difícil
aconseguir els motlles específics per a premsar, la millor alternativa és posar-li pes per
damunt del motlle que s’utilitze i deixar-lo reposar uns dies.
Una vegada premsat i reposat, el panfigo ja es pot treure. Fotografies: Associació Cultural La Fontanella.
87
CODONYAT (García Sanahuja, 2003b: 21)
Ingredients: codonys bullits i sucre a parts iguals (en aquest cas, un quilogram de
codonys per un de sucre, tot i que pot llevar-se una mica de sucre si no es vol que quede
tan dolç) i dues o tres cullerades d’oli.
Preparació:
1. Primer s’han de bullir els codonys sencers, pelar-los i trossejar-los (llevant-los el
cor). També es pot pelar primer els codonys, trossejar-los després i bullir-los al final.
2. Una vegada bullits, es xafen amb la forquilla.
3. En acabar, es posa una cassola al foc amb l’oli i s’afegeix el codony i el sucre. La
mescla s’ha de remenar sense parar per a què no s’agafe i quede consistent.
4. Finalment, cal posar el codonyat en motlles per a què es refrede i deixar-lo assecar
uns dies. Si és prou consistent, podrà treure’s sense problemes i no es desmuntarà.
El codonyat, en el motlle i després de treure’l. Fotografies: Associació Cultural La Fontanella.
88

Documentos relacionados