Oposicions per a bomber
Transcripción
Oposicions per a bomber
Capítol III OPOSICIONS I PROMOCIONS L Oposicions per a bomber ’organització del personal dels serveis de prevenció i extinció d’incendis ha estat sempre el pilar fonamental perquè aquest funcioni correctament. Els sistemes que han seguit els responsables municipals per incorporar els nous agents de seguretat, des que s’han institucionalitzat i han format part dels anomenats funcionaris de l’administració especial, han estat, evidentment, els mateixos que la legislació d’administració local preveia per a tots els altres aspirants a funcionaris. Ara bé, les exigències dels llocs de feina dels bombers tenen poc a veure amb el que és un funcionari de l’administració general. L’organització, els horaris, les tasques, els riscs, la varietat d’intervencions, les condicions psicosocials de la feina en grup... són molt diverses. Consegüentment, l’aprovació d’unes bases i dels programes per a l’ingrés a la categoria de bombers sempre ha suposat un risc difícil d’assumir pels responsables polítics per l’especificitat d’aquestes tasques. Si feim una mirada a la història del col·lectiu de bombers de Palma poden distingir tres períodes: el període inicial de voluntarietat de professionals que, al toc de les campanes, acudien en ajut al lloc del sinistre; un segon període d’institucionalització del cos de bombers i la creació d’un parc central amb els recursos dels professionals del foc i, el darrer període, el de la funcionarització dels aspirants a bombers. El segon període és el recordat com el dels professionals amb vocació perquè gairebé era l’administració que, guiada per les necessitats de tenir un grup de professionals, cercava persones de distints oficis per poder afrontar una intervenció adequada en cadascun dels sinistres. En aquest període, les oposicions eren una forma de normalitzar una relació administrativa i eren eminentment pràctiques i ajustades als candidats. Les oposicions eren un tràmit necessari i els que conformaven el cos feien gairebé tot allò que podien per iniciar els aspirants en la tasca que havien de realitzar. El darrer període, que s’inicià als anys vuitanta, el podem qualificar com a període de funcionarització dels aspirants. Des d’aleshores, s’utilitza el model típic d’accés a la funció pública: l’oposició i/o concurs d’oposició. Aquest sistema és mes generalista, teòric, en menys especialització i menys professionalització. Respon a un nou temps, a una nova situació d’intervencions més complexes en la qual els recursos a disposició del col·lectiu de bombers són molt sofisticats. En aquesta època, la dotació bàsica del bomber que ha d’intervenir està orientada a la seva autoprotecció. El bomber, a més de ser fort i de tenir una preparació física adient, necessita una mentalització, una categorització de la situació que l’espera, una flexibilitat mental que li possibiliti fer un ús adequat dels recursos de què disposa el servei i una capacitat de treballar en grup molt potent. Bombers de Palma 141 El sistema de concurs d’oposició actual per a l’ingrés al cos de bombers s’hauria d’adaptar als nous requisits que necessiten els professionals d’emergències. Aquesta tasca no és fàcil, cal definir quines són les competències professionals que han de desenvolupar, quins són els recursos materials que han d’utilitzar, quins són els riscs més habituals en què han d’actuar, quina ha de ser la fortalesa psicològica que han de presentar, quins trets psicològics són els que permeten un treball en equip en situacions d’estrès, etc. I tot això, s’ha de poder sistematitzar en uns processos selectius que siguin viables en temps i economia. Desembre de 2008 Antoni Sastre Morro Cap de Departament de l’Ebap 142 Capítol III: OPOSICIONS I PROMOCIONS Capítulo III OPOSICIONES Y PROMOCIONES L Oposiciones para bombero a organización del personal de los servicios de Prevención y Extinción de incendios ha sido siempre el pilar fundamental para su correcto funcionamiento. Los sistemas que han seguido los responsables municipales para incorporar a los nuevos agentes de seguridad, desde que se han institucionalizado formando parte de los llamados funcionarios de la administración especial, han sido evidentemente los mismos que la legislación de la administración local preveía para todos los demás aspirantes a funcionarios. Ahora bien, las exigencias de los lugares de trabajo de los bomberos tienen poco que ver con lo que es un funcionario de la administración general. La organización, los horarios, los trabajos, los riesgos, la variedad de intervenciones, las condiciones psicosociales del trabajo en grupo, etc. son muchas y diversas. Consecuentemente, la aprobación de unas bases y de programas para el ingreso a la categoría de bomberos siempre ha supuestos un riesgo difícil de asumir por los responsables políticos por la especificidad es estos trabajos. Dando un vistazo a la historia del colectivo de bomberos de Palma podemos distinguir tres periodos: el periodo inicial de voluntariedad de profesionales que al repicar de campanas, acudían a ayudar en el lugar del siniestro; en segundo lugar un periodo de institucionalización del cuerpo de bomberos y la creación de un parque central con los recursos propios de los profesionales del fuego. El último periodo, el de funcionarización de los aspirantes a bomberos. El segundo periodo es el recordado como el de los profesionales con vocación porque casi era al Administración la que guiada por las necesidades de tener un grupo de profesionales, iba buscando personas de distintos oficios para poder afrontar una intervención adecuada en cada uno de los siniestros. En este periodo las oposiciones era una forma de normalizar una relación administrativa y eran eminentemente prácticas y ajustadas a los candidatos. Las oposiciones eran un trámite necesario y los que conformaban el cuerpo hacían casi todo lo que podían para iniciar a los aspirantes en el trabajo que tenían que realizar. El último periodo, que se inició en los años ochenta del siglo pasado, lo podemos calificar como de funcionarización de los aspirantes. Desde entonces, se utiliza el modelo típico de acceso a la función pública: la oposición y/o concurso oposición. Este sistema es más generalista, teórico, en menos especialización y menos profesionalización. Responde a un nuevo tiempo, a una nueva situación de intervenciones más complejas en la cual los recursos a disposición del colectivo de bomberos son muy sofisticados. En Bombers de Palma 143 esta época la dotación básica del bombero que tiene que intervenir está orientada a su autoprotección. También el bombero tiene que ser fuerte y tener una flexibilidad mental que le posibilite hacer un uso adecuado de los recursos que disponga el servicio y una capacidad de trabajar en grupo muy potente. El sistema de concurso oposición actual para ingresar en el cuerpo de bomberos se tendría que adaptar a los nuevos requisitos que necesitan los profesionales de emergencias. Este trabajo no es fácil, hay que definir cuales son las competencias profesionales que han de desarrollar, cuales son los recursos materiales que han de utilizar, cuales son los riesgos más habituales en que han de actuar, cual tiene que ser la fortaleza psicológica que han de presentar, que rasgos psicológicos son los que permiten un trabajo en equipo en situaciones de estrés, etc. Y todo esto, se ha de poder sistematizar en unos procesos selectivos que sean viables en tiempo y economía. Diciembre de 2008 Antoni Sastre Morro Jefe de Departamento del E.B.A.P. 144 Capítol III: OPOSICIONS I PROMOCIONS Chapter III COMPETITIVE EXAMINATIONS AND PROMOTIONS O Competitive Examinations for Firefighters rganization is fundamental to the correct functioning of the Fire Prevention & Extinction Services. The system utilized by local municipalities for selecting new public safety workers is the same as that used by local administration for all aspiring government civil servants. However, the requirements for job openings with the Fire Department have little to do with those of a government worker in general administration. The organization, work shifts, duties, risks, the variety of interventions, and psychosocial aspects are all very diverse. Consequently, the approval of a methodology and criteria for the selection of such applicants has been a difficult task for local government to assimilate. A historical overview of the Palma Fire Fighters Brigade would bring to light three distinct periods: the initial volunteer period during which upon hearing the fire bell ring, volunteers would go to the Town Hall or directly to the accident scene; the second period in which the Fire Brigade was institutionalized and a central station was created with professional fire fighter funds and the third where the candidates undergo the process of becoming civil servants. The second period is memorable because professionals with vocation were recruited by an administration seeking to fill the various jobs in order to better deal with the different variables that make up an emergency. During that time the competitive examinations became a necessary requirement in order to standardize the administrative process and were often adapted specifically to the task of fire fighting. The third and last period began during the 1980’s and can be characterized by the general tendency towards bureaucratization of the entire process. The typical access mechanism for civil servants was: examinations and/or competitive examinations. This system tends to be more generalized and theoretical than specialized and professional. It is a reflection of modern times where responding to an emergency call is more complex and where more sophisticated resources are used by the fire fighting forces. In these times we have seen a shift towards equipping the fire fighter with more protective equipment and providing on the job safety training. If a fireman needs to be strong and physically fit, he must also possess the mental flexibility and an idea of what to expect in any given situation allowing him to adequately utilize the resources at his disposal and where the capacity to work well in groups plays an important role. The present system of competitive examination for the job of fire fighter should be better adapted to the new requirements expected of emergency professionals. This task is Bombers de Palma 145 not an easy one. It means defining the various professional fields that need to be developed, knowing what resource materials are needed, identifying the inherent risks involved, what kind of psychological strengths are required for stressful situations and team work, etc etc. All this must be systematically implemented in an expedient and economical selective process. Antoni Sastre Morro EBAP Department Head 146 Capítol III: OPOSICIONS I PROMOCIONS 1961. Prova de pujada de corda. ABP 1961. Prueba de trepa de cuerda. ABP 1962. Retall de premsa. DM 1962. Recorte de prensa. DM Bombers de Palma 147 1961. Coa d’aspirants al parc de s’Escorxador. Jaume Amer 1961. Cola de aspirantes en el Parque del Matadero. Jaime Amer 1961. Proves físiques. Aspirants i tribunal. S’Escorxador. Luis Pérez 1961. Pruebas físicas. Aspirantes y tribunal. Matadero. Luís Pérez 1961. Desenvolupament de la prova de salt d’altura. A l’esquerra s’aprecia la soga per enfilarse. Ramón Linares 1961. Desarrollo de la prueba de salto de altura. A la izquierda se aprecia la soga para trepar. Ramón Linares 1961. Prova d’aixecament de pes amb un encintat de vorera. Mateu Soler Andreu 1961. Prueba de levantamiento de peso con un bordillo de acera. Mateu Soler Andreu 1961. Prova professional. Maneig de bombes. ABP 1961. Prueba profesional. Manejo de bombas. ABP 1961. Retall de premsa. DM 1961. Recorte de Prensa. DM 1961. Prova professional. Maneig de bombes. ABP 1961. Prueba profesional. Manejo de bombas. ABP Bombers de Palma 149 1980. Desenvolupament de la prova de 100 m. Poliesportiu Sant Ferran, devora el Cementeri. UH 1980. Desarrollo de la prueba. 100 m. Polideportivo San Fernando, junto al cementerio. UH 1980. Retall de premsa. DM 1980. Recorte de Prensa. DM 1980. Aspirants Vicho i Cabeza, campions de boxa. UH 1980. Aspirantes Vicho y Cabeza, campeones de boxeo. UH 150 Capítol III: OPOSICIONS I PROMOCIONS 1980. Desenvolupament de la prova. UH 1980. Desarrollo de la prueba. UH 1980. Aspirant Magdalena Rigo. UH 1980. Aspirante Magdalena Rigo. UH 1981. Retall de premsa. DM 1981. Recorte de prensa. DM 1980. Proves de velocitat. UH 1980. Pruebas de velocidad. UH 1980. Prova d’aixecament de pes. UH 1980. Prueba de alzamiento de peso. UH Bombers de Palma 151 1984. Retall de premsa. UH 1984. Recorte de prensa. UH 1980. Tribunal. Andreu Julià, Ángela Martín, Gelabert “Kaiser”. UH 1980. Tribunal. Andreu Julià, Ángela Martín, Gelabert ‘Kaiser’. UH 1984. Salt de llargada. UH 1984. Salto de longitud. UH 152 Capítol III: OPOSICIONS I PROMOCIONS 1984. Prova de zig-zag al Poliesportiu Son Moix. UH 1984. Prueba de zig-zag en el Polideportivo Son Moix. UH 1984. Tribunal. Agustín F. Estela Ripoll. UH 1984. Tribunal. D. Agustín Estela Ripoll. UH 1984. Prova de natació. 50 m. UH 1984. Prueba de natación. 50 m. UH 1984. Pujada de corda a pols. 8 m. UH 1984. Trepa de cuerda a pulso. 8 m. UH Bombers de Palma 153 1987. Retall de premsa. UH 1987. Recorte de prensa. UH 1987. Retall de premsa. DM 1987. Recorte de prensa. DM 1987. Sortida de 3.000 m. Paco Pérez 1987. Salida de 3.000 m. Paco Pérez 1987. Velòdrom de Son Moix. Paco Pérez 1987. Velódromo de Son Moix. Paco Pérez 1987. Salt de llargada sense cursa i peus junts. Paco Pérez 1987. Salto de longitud sin carrera y pies juntos. Paco Pérez 154 Capítol III: OPOSICIONS I PROMOCIONS 1987. Pujada a pols. 8 m. Quarter de la Policia Local de Sant Ferran. Paco Pérez 1987. Trepa a pulso. 8 m. Cuartel Policía Local de San Fernando. Paco Pérez 1987. Foto de família després de finalitzar les proves físiques. Paco Pérez 1987. Foto de familia tras finalizar las pruebas físicas. Paco Pérez 1987. Nomenament. Toni Santandreu 1987. Nombramiento. Toni Santandreu Bombers de Palma 155 1988. Primera promoció AMPC. Antoni Santandreu 1988. 1ª promoción por el A.M.P.C. Antoni Santandreu 1988. Entrega de diplomes pel batle R. Aguiló. UH 1988. Entrega de diplomas por el Alcalde R. Aguiló. UH 1989. Segona promoció AMPC. Antoni Santandreu 1989. 2ª promoción A.M.P.C. Antoni Santandreu 156 Capítol III: OPOSICIONS I PROMOCIONS 1990. Tercera promoció AMPC. ABP 1990. 3ª promoción A.M.P.C. ABP 1992. Quarta promoció AMPC. ABP 1992. 4ª promoción A.M.P.C. ABP 1999. Nomenament de caporals. ABP 1999. Nombramiento de cabos. ABP 1999. Nomenament dels sergents A. Munar, J. Tendero, J. Rosselló i M. Vives. UH 1999. Nombramiento de sargentos A. Munar, J. Tendero, J. Rosselló y M. Vives. UH Bombers de Palma 157 2000. Cinquena promoció. ABP 2000. 5ª promoción. ABP 2001. Nomenament de la sisena promoció. UH 2001. Nombramiento de la 6ª promoción. UH 2003. Nomenament de la setena promoció. UH 2003. Nombramiento de la 7ª promoción. UH 158 Capítol III: OPOSICIONS I PROMOCIONS 2004. Jura del càrrec del cap de bombers de Palma, Manuel Ángel Nieto Izquierdo. DM 2004. Jura del cargo del Jefe de Bomberos de Palma de D. Manuel Ángel Nieto Izquierdo. DM 2005. Nomenament dels sergents R. Matamalas i J. A. Far. Tolo Ramón 2005. Nombramiento sargentos R. Matamalas y J. A. Far. Tolo Ramón 2005. Vuitena promoció. ABP 2005. 8ª promoción. ABP 2006. Desenvolupament de les proves físiques de la que serà la novena promoció. UH 2006. Desarrollo de las pruebas físicas de la que será la 9ª promoción. UH Bombers de Palma 159 2007. Novena promoció. ABP 2007. 9ª promoción. ABP 2008. Retall de premsa. Hemero 2008. Recorte de prensa. Hemero 2009. Dècima promoció a l’EBAP 2009. Décima promoción en la EBAP 160 Capítol III: OPOSICIONS I PROMOCIONS 2009. Aspirant. Aixecament de pes. Proves físiques de la que serà la dècima promoció. ABP 2009. Aspirante. Levantamiento de peso. Pruebas físicas de la que será la 10ª promoción. ABP