Descarrega en pdf

Transcripción

Descarrega en pdf

25 ANYS TREBALLANT PER LA PAU
25 AÑOS TRABAJANDO POR LA PAZ
25 YEARS WORKING FOR PEACE
1983 - 2008
25 AÑOS TRABAJANDO POR LA PAZ
25 YEARS WORKING FOR PEACE
1983 - 2008
Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau
ÍNDEX
1. PRESENTACIÓ ..................................................................................................
7
2. CRÒNICA D’UN QUART DE SEGLE ..................................................................
9
3. FENT BALANÇ: SI VIVIM EN UN MÓN DINÀMIC, LA PAU ÉS POSSIBLE ....
21
4. 25 ANYS DE TREBALL PER LA PAU ................................................................
27
ÍNDICE
1. PRESENTACIÓN ...............................................................................................
41
2. CRÓNICA DE UN CUARTO DE SIGLO ..............................................................
43
3. HACIENDO BALANCE: SI VIVIMOS EN UN MUNDO DINÁMICO,
LA PAZ ES POSSIBLE ..........................................................................................
55
4. 25 AÑOS DE TRABAJO POR LA PAZ ................................................................
61
INDEX
1. INTRODUCTION ................................................................................................
75
2. CHRONICLE OF A QUARTER OF A CENTURY .................................................
77
3. CREATING BALANCE: IF WE LIVE IN A DYNAMIC WORLD,
PEACE IS POSSIBLE ...........................................................................................
89
4. 25 YEARS OF WORK FOR PEACE ................................................................
95
5
1. PRESENTACIÓ
En els darrers 25 anys han succeït moltes
coses. La supressió, a Espanya, del servei
militar obligatori. La prohibició, per iniciativa de la societat civil i a escala mundial,
de les mines antipersones i de les bombes de
dispersió. La mobilització de milions de ciutadans contra la guerra amb un paper protagonista, en l’àmbit mundial, per a Catalunya. L’aprovació per part del Parlament de
Catalunya de la Llei del foment de la pau i
de l’Institut Català Internacional per la Pau
(ICIP). La progressiva exigència ciutadana
de control del comerç d’armes. La creació
del Tribunal Penal Internacional... I la Fundació per la Pau ha participat, de formes
ben diferents, en tots aquests processos. En
molts casos hem actuat amplificant la veu
d’una bona part de la ciutadania.
Si el realisme ens fa reconèixer la persistència de la violència, hem de reconèixer també
l’aparició de noves i eficaces dinàmiques socials inspirades en la noviolència, la cooperació, el diàleg i la participació ciutadana.
La cultura de pau, basada en la noviolència,
el diàleg i la cooperació, s’alça com a alternativa necessària, però seríem il·lusos si
penséssim que una pressió encara dèbil i intermitent causarà ara mateix tots els canvis
necessaris. Cal més compromís i temps.
A l’hora de commemorar els 25 anys de la
nostra entitat, ens hem preguntat què celebrem si encara hi ha tantíssima violència. I la
resposta és que celebrem la constància que
ens ha permès treballar de manera sostinguda; la consecució de resultats que demostren
la importància i la força que pot arribar a
tenir l’opinió pública quan emergeix organitzadament. Celebrem també la fidelitat a una
idea inicial i a un tarannà que té com a característica irrenunciable la independència,
que no significa ni neutralitat ni equidistància. Finalment celebrem una convicció: les
persones construirem la pau.
Aquest llibre que ara teniu a les mans vol
ser un testimoni modest de la feina feta per
la Fundació en aquest quart de segle, però
no ho podíem fer d’una manera aïllada, sense tenir en compte els esdeveniments que
configuraven el context polític i social de
cada moment. Esdeveniments que en molts
casos han inspirat, motivat i mobilitzat les
actuacions i les decisions de la Fundació
per la Pau. Igualment, totes les actuacions
de la Fundació han estat i estan animades
per una finalitat definida com a única en el
text fundacional: col·laborar en la creació i
l’emergència d’una opinió pública lúcida, informada i activa que pressioni democràticament a favor de la pau.
Pensem que hem estat fidels a aquella definició inicial. Des de la independència política, que no té res a veure amb una asèptica
equidistància, hem treballat per difondre els
valors de la cultura de pau i divulgar nous
conceptes i noves anàlisis que facilitin la
comprensió de la realitat. I ho hem fet exigits tant pel necessari rigor intel·lectual com
per la voluntat de mobilitzar l’opinió pública; d’aquí la nostra insistència en el treball
de les campanyes. Probablement l’opinió pública és el factor més decisiu per provocar
els canvis necessaris per a la implantació
progressiva de la cultura de pau.
El treball desenvolupat ens ha exigit i alhora
ens ha permès inserir-nos sòlidament en la
xarxa internacional d’entitats que treballen
per la cultura de pau. Hem recollit iniciatives internacionals i les hem traslladat a
la nostra ciutadania, però també iniciatives
nostres han fet el camí invers.
Fa 25 anys un bon nombre de ciutadans respongueren a una crida que continua viva. Una
crida a treballar plegats per la implantació
d’una cultura inèdita: la cultura de pau. Proposem la responsabilització directa de cada
ciutadà i oferim la Fundació per la Pau com
un instrument canalitzador de la pressió democràtica que entre tots podem exercir.
Moltes gràcies a totes i a tots pel vostre suport incondicional!
Alfons Banda,
president de la Fundació per la Pau
7
2. CRÒNICA D’UN QUART DE SEGLE
En aquesta crònica recollim alguns dels esdeveniments històrics més rellevants relacionats amb els conflictes i la pau que han marcat el darrer quart de segle de la història de la humanitat.
Any
Esdeveniments històrics
1983
El mateix any que va néixer la Fundació per la Pau, el president nordamericà Ronald Reagan va llançar la seva Iniciativa de Defensa Estratègica, coneguda popularment com a “Guerra de les Galàxies”. Aquell
any, Reagan va anomenar per primera vegada la URSS “imperi del mal”
i va impulsar una política d’intervencions militars per enderrocar règims
marxistes a països del Tercer Món.
Per la seva banda, la Unió Soviètica també va anunciar la instal·lació de
nous míssils en resposta a les amenaces de Reagan.
1984
Aquell any, el Regne Unit va abandonar la UNESCO per discrepàncies
amb la tasca d’aquesta organització, principalment a causa de l’informe
McBride “Veus múltiples. Un sol món”. Els Estats Units també van
anunciar la seva retirada de l’organització, que farien efectiva l’any
següent, juntament amb Singapur. El Regne Unit es va reincorporar a
l’organització el 1997, els Estats Units ho van fer el 2003 i Singapur
el 2007.
Premi Nobel
de la Pau
Lech Walesa
Polític polonès, fundador del sindicat Solidaritat i president de
Polònia entre el 1990 i el 1995.
Per la seva lluita a favor dels
drets humans durant el règim
prosoviètic.
Desmond Tutu
Bisbe de Sud-àfrica. Pel seu
treball contra l’apartheid
Després de molts debats, el dia dels Sants Innocents es va publicar al
BOE la llei que regulava el dret a l’objecció de consciència al servei militar a l’Estat espanyol. Pel seu caràcter restrictiu del dret a l’objecció,
el Defensor del Poble va presentar un recurs d’inconstitucionalitat. A
finals del 1987, el Tribunal Constitucional va validar plenament la llei.
Aquell mateix any, la Unió Soviètica, en plena cursa armamentística, va
desplegar míssils SS-20 a l’Alemanya Oriental.
A Catalunya es va celebrar la primera edició de la Universitat Internacional per la Pau de Sant Cugat del Vallès.
1985
Mikhail Gorbatxov es va convertir en president de la Unió Soviètica i
la seva política de perestroika va fer que Reagan fes un gir en la seva
política exterior. Els Estats Units i la URSS van reprendre el diàleg per
iniciar negociacions sobre el desarmament nuclear i espacial després de
quatre anys de guerra freda.
International Physicians for
the Prevention of Nuclear War
Organització mèdica internacional fundada el 1980 per metges
soviètics i americans. Per la
prevenció de la guerra nuclear i
dels conflictes armats.
1986
Declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Elie Wiesel
Escriptor nord-americà d’origen
romanès, supervivent dels camps
de concentració nazis. Pels
relats de la seva experiència
personal i el seu treball pràctic
en la causa de la pau.
A Suècia, el primer ministre del país, Olof Palme, va morir assassinat
mentre passejava amb la seva dona. Palme va ser un gran defensor del
pacifisme i va treballar per afavorir la distensió entre els dos blocs.
A la central nuclear de Txernòbil (ara Ucraïna) es va produir l’accident
nuclear més greu de la història. La pluja radioactiva va arribar fins a
9
Any
Premi Nobel
de la Pau
zones dels Estats Units, el Regne Unit i Escandinàvia
El líder palestí Yasser Arafat va acceptar la Resolució 242 de l’ONU, que
suposava el reconeixement del dret a l’existència de l’Estat d’Israel.
A l’Estat espanyol, el 12 de març es va convocar un referèndum sobre
la permanència del país a l’OTAN. Aquesta convocatòria va ser controvertida perquè, abans d’entrar al govern, el PSOE, presidit per Felipe
González, s’havia manifestat en contra de la permanència. El 52,5%
dels votants va dir que “sí” enfront del 39,8% que va votar en contra. El
“no” va triomfar a Catalunya, Navarra, el País Basc i les Canàries.
Aquell any, al País Basc va néixer la Coordinadora Gesto por la Paz,
que aglutinava les diverses iniciatives i concentracions silencioses que
començaven a fer visible i organitzar el rebuig a la violència.
1987
El 19 de juny es va produir a l’hipermercat Hipercor de Barcelona un
dels pitjors atemptats terroristes perpetrats per ETA, en el qual van
morir 21 persones i més de 45 van resultar ferides.
El 9 de desembre va esclatar la primera intifada a Cisjordània i Gaza
contra l’ocupació israeliana.
El mateix mes de desembre, Ronald Reagan i Mikhail Gorbatxov van
signar el Tractat d’Eliminació de Míssils Nuclears de Mitjà i Curt
Abast. Per primera vegada a la història s’assolia un tractat que reduïa
en la pràctica els arsenals nuclears de les superpotències.
Óscar Arias Sánchez
Advocat, filòsof, empresari i polític, actual president de Costa
Rica, càrrec que ja va ocupar
entre el 1986 i el 1990. Pel seu
impuls a les negociacions de pau
a l’Amèrica Central.
Federico Mayor Zaragoza va ser escollit director general de la UNESCO,
on donaria un fort impuls a la promoció de la cultura de pau.
1988
El 15 de gener va morir a Dublín Sean McBride, periodista, advocat i polític, cofundador d’Amnistia Internacional, president de l’International
Peace Bureau (1974-1985) i premi Nobel de la pau el 1974.
El mes de març es va signar a Sapoá, a Nicaragua, un acord d’alto el
foc entre el Govern sandinista i la Contra i es van presentar programes
per a la pacificació del país.
El juliol d’aquell mateix any, l’Iraq i l’Iran també van signar la pau
després de vuit anys d’una intensa guerra que, amb armes procedents de
diversos països occidentals, va suposar la mort d’un milió de persones.
L’agost, l’activista i pacifista birmana Aung San Suu Kyi va fer el seu
primer míting a favor de la democràcia a Birmània. Malauradament, el
mes de setembre es va produir un cop d’estat al país i es va instaurar
una dictadura militar que encara perdura.
El 15 de desembre, l’ONU va reconèixer l’Estat palestí.
Aquell any un grup de dones israelianes va organitzar una concentració
silenciosa contra l’ocupació de Palestina. D’ençà d’aleshores, les concentracions es van anar expandint i van donar pas al naixement del
10
Forces de Manteniment de la
Pau de les Nacions Unides,
més coneguts com a Cascos
Blaus. Per la seva participació
en missions de pau en nombrosos conflictes des de 1956.
Any
Premi Nobel
de la Pau
moviment feminista i pacifista Dones de Negre, que posteriorment també va ser molt actiu en el conflicte dels Balcans.
1989
En l’àmbit estatal, ETA va declarar la seva primera treva unilateral i
va anunciar l’inici d’una taula de negociació amb el Govern espanyol a
Alger. Naixien així les “converses d’Alger”.
El 4 de juny, a la Xina, diverses manifestacions liderades per estudiants
per reclamar la democràcia van ser reprimides de forma violenta per
l’exèrcit xinès a la plaça de Tiananmen, on van morir gairebé 5.000
persones i 10.000 van resultar ferides. Aquesta acció va posar fi a les
mobilitzacions populars que havien començat el 15 d’abril.
El catorzè Dalai Lama, Tenzin
Gyatso
Líder religiós i polític tibetà. Per
la seva resistència constant a
l’ús de la violència en la lluita
de la seva gent per recuperar la
llibertat.
El 9 de novembre va caure el mur de Berlín, símbol de la guerra freda.
El 16 de novembre les forces armades del Salvador van assassinar sis
capellans jesuïtes i dues treballadores a la seva residència de la Universitat Centreamericana de San Salvador. Entre els assassinats hi havia
el rector de la UCA, Ignacio Ellacuría, i el director de l’Instituto de
Derechos Humanos de la universitat, Segundo Montes.
El Moviment d’Objecció de Consciència (MOC) i altres col·lectius van
llançar l’estratègia de la insubmissió davant de l’inici de la regulació
de la prestació social substitutòria (PSS), l’alternativa obligatòria que
la llei marcava als joves que es negaven a fer el servei militar. A finals
d’any hi va haver els primers consells de guerra, amb sentència de presó
per als primers insubmisos.
1990
L’11 de febrer el líder sud-africà Nelson Mandela va ser alliberat de
la presó de Ciutat del Cap, després de 27 anys de captiveri. Uns dies
més tard, per primera vegada en 30 anys, va tenir lloc a Johannesburg
una assemblea general del Congrés Nacional Africà (ANC) de Nelson
Mandela.
L’agost va esclatar la crisi entre l’Iraq i Kuwait quan l’exèrcit iraquià
va envair aquest emirat en un atac molt ràpid sense trobar gairebé cap
resistència.
Mikhail Gorbachov
President de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques
des del 1989 fins al 1991. Pel
seu important paper en el procés
que va posar fi a la guerra freda.
El 21 de novembre la cimera de l’OSCE a París va proclamar oficialment la fi de la guerra freda.
1991
El mes de gener va començar la guerra del Golf, que va enfrontar l’Iraq
i una coalició de forces liderades per l’exèrcit dels EUA. Els intensos
atacs dels aliats van forçar la retirada de l’Iraq de Kuwait i la guerra va
acabar el 28 de febrer amb la rendició iraquiana. Milers de ciutadans
i ciutadanes d’arreu del món es van manifestar contra aquesta guerra,
també a Barcelona, on va néixer el Diari de la Pau, una iniciativa impulsada per un grup de periodistes per denunciar la guerra.
L’ONU va votar unànimement una condemna a Israel pel tracte que
aquest país dóna als palestins. A finals d’octubre es va inaugurar a Madrid la Conferència de Pau per al Pròxim Orient.
11
Aung San Suu Kyi
Activista i líder de la Lliga
Nacional per la Democràcia a
Myanmar (Birmània). Per la
seva defensa no violenta de la
democràcia i els drets humans.
Any
Premi Nobel
de la Pau
L’1 de juliol es va dissoldre oficialment el Pacte de Varsòvia.
Durant aquell any, les repúbliques bàltiques i diversos països de l’òrbita
soviètica de l’Europa oriental es van independitzar de l’antiga URSS.
Aquell any també van començar els conflictes a l’antiga Iugoslàvia amb
la guerra dels 10 dies per la independència d’Eslovènia.
1992
El mes de gener els EUA i Rússia van restablir oficialment les relacions
diplomàtiques.
Aquell mateix mes, a Ciutat de Mèxic, representants del govern salvadorenc i del Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional
(FMLN) van signar els Acords de Chapultepec, que van posar fi a la
guerra civil del Salvador, que feia 12 anys que durava.
Rigoberta Menchú Tum
Líder indígena guatemalenca,
membre del grup quitxé-maia.
Pel seu treball a favor de la
justícia social i la reconciliació
etnicocultural basada en el respecte dels pobles indígenes.
El febrer es va ratificar l’acord històric de no-agressió i desnuclearització entre les dues Corees, que estaven oficialment en guerra des del
1953.
A la primavera Bòsnia i Hercegovina es va declarar un estat independent. Gairebé immediatament després que es fes pública la declaració,
les forces sèrbies van encerclar Sarajevo, la capital del país, i van iniciar
un setge que duraria tres anys i es convertiria en un dels més llargs de
la història militar moderna. La ciutat es va quedar sense electricitat,
aigua, calefacció ni medicaments. Hi van morir més de 12.000 persones
i 50.000 més van resultar ferides.
Boutros Boutros Ghali, escollit nou secretari general de l’ONU el mes de
gener d’aquell any, va presentar una Agenda per la Pau per promoure un
rol més actiu de l’ONU en la prevenció de la violència i en la construcció
i el manteniment de la pau.
El mes de desembre va néixer Elkarri, un moviment social pel diàleg i
l’acord al País Basc. Elkarri, avui Lokarri, vol afavorir un procés de pau
tot defensant una solució dialogada al conflicte basc.
1993
El 13 de setembre es va signar a Washington la Declaració de Principis per a l’autonomia de Gaza i Jericó, el primer acord entre Israel i
l’OAP, que oficialitzava l’Autoritat Nacional Palestina. Els líders israelià, Yitzhak Rabin, i palestí, Yasser Arafat, es van donar la mà.
Nelson Mandela i F. W. de
Klerk
Mandela, líder del partit Congrés Nacional Africà (ANC), i
De Klerk, darrer president del
règim de l’apartheid sud-africà.
Pel seu treball per posar fi
de forma pacífica al règim de
l’apartheid i per posar els fonaments per a una nova Sud-àfrica
democràtica.
Aquell any el conflicte a Bòsnia i Hercegovina va patir una escalada
generalitzada de la violència i la població civil en va ser la principal
víctima. Un obús que va esclatar al mercat de Sarajevo el 5 de febrer
va causar la mort de 68 persones i més de 200 ferits, en una de les
Yasser Arafat, Shimon Peres,
Yitzhak Rabin
El líder palestí Yasser Arafat va
ser president de l’Organització
El gener els presidents dels Estats Units, George Bush, i Rússia, Boris
Ieltsin, van signar l’acord de desarmament nuclear Start II per reduir
els arsenals nuclears. Uns dies després es va signar a París un acord per
a la prohibició de les armes químiques.
El febrer l’ONU va aprovar la creació d’un Tribunal Penal Internacional
per a l’antiga Iugoslàvia que es va acabar constituint el 25 de maig.
1994
12
Any
matances més brutals produïdes a la capital bosniana durant el setge
a la ciutat.
El 6 d’abril van morir en un atemptat aeri a Kigali els presidents de
Ruanda i Burundi. La guerra civil i les matances interètniques es van estendre per Ruanda i van acabar provocant centenars de milers de morts,
dos milions de refugiats i tres milions més de desplaçats.
Aquell any l’exèrcit rus va envair Txetxènia per controlar un territori
que, des del 1991, gaudia d’una independència de facto. Tot i la superioritat de les forces russes, la guerra es va allargar fins l’any 1996, quan
es va signar un acord de pau i es va pactar la retirada de les tropes
russes.
El 9 de desembre el Govern britànic i el Sinn Féin —la branca política
de l’IRA— van mantenir al castell de Stormont el seu primer contacte
oficial després de 22 anys d’incomunicació. L’obertura del diàleg va ser
la primera prova que Irlanda del Nord avançava cap a la pau, després
de 25 anys de conflicte armat i més de 3.000 morts.
Premi Nobel
de la Pau
per a l’Alliberament de Palestina, president de l’Autoritat Nacional Palestina i líder del partit
polític secular Fada-hi. Shimon
Peres, polític i estadista israelià, va ser dues vegades primer
ministre (1984-1986 i 19951996) i és president d’Israel des
del 2007. Yitzhak Rabin, polític
israelià, va ser primer ministre
(1974-1977 i 1992-1995); va
ser assassinat l’any 1995 per un
radical israelià d’extrema dreta.
Van rebre el premi pels seus
esforços conjunts per aconseguir
la pau al Pròxim Orient.
Aquell any Nelson Mandela va ser escollit president de Sud-àfrica, amb
la qual cosa es convertia en el primer president negre de la història del
país i també en el primer elegit per sufragi universal.
1995
Cinquanta anys després del llançament de les bombes atòmiques sobre
Hiroshima i Nagasaki, es van organitzar diversos actes commemoratius
d’aquella matança. Els actes es van veure enterbolits per la falta de com
promís de les potències nuclears per eliminar aquest tipus d’arsenals, tal
com es va posar de manifest en la conferència de revisió del Tractat
de No-Proliferació Nuclear (TNP) celebrada els mesos d’abril i maig
a Nova York. Les proves atòmiques realitzades pels governs francès i
xinès l’any del cinquantenari van constituir també una peculiar forma
de commemoració.
L’11 de juliol l’exèrcit serbi va evacuar i deportar les 20.000 persones
que eren a Srebrenica (Bòsnia i Hercegovina) i en va matar 8.000 davant la passivitat i la impotència de la Unió Europea i l’ONU.
El mes de setembre es va acabar la guerra de Bòsnia i Hercegovina i el
21 de novembre els presidents de Sèrbia, Slobodan Milosevic, Croàcia,
Franjo Tudjman, i Bòsnia, Alija Izetbegovic, van firmar a Dayton (Ohio)
els acords de pau. L’entesa es va aconseguir amb la mediació dels Estats
Units, després de 20 dies de negociacions.
El dia 11 de setembre, a Catalunya, es va fer pública l’autodissolució
formal de Terra Lliure, una organització armada independentista catalana fundada el 1978. Va acabar així l’intent d’arrelament d’una opció
armada a Catalunya.
El mes d’octubre va tenir lloc a Nova York la cimera de caps d’estat i de
govern per commemorar els 50 anys del naixement de l’Organització de
les Nacions Unides (ONU).
13
Joseph Rotblat, Pugwash
Conferences on Science and
World Affairs
Físic nuclear d’origen polonès.
Pels seus esforços a favor de
l’eradicació de les armes nuclears.
Any
Premi Nobel
de la Pau
1996
El gener el primer ministre britànic, John Major, va proposar a la Cambra dels Comuns de celebrar eleccions a Irlanda del Nord, en un intent
de restablir l’Assemblea Regional i legitimar electoralment els interlocutors que havien de negociar el futur d’Irlanda del Nord. Gerry Adams
va rebutjar l’oferta i el 9 de febrer l’IRA va trencar 17 mesos de treva
amb un atemptat a Londres. El 4 de març, el Sinn Féin va ser exclòs de
les converses de pau per negar-se a condemnar l’atemptat.
Carlos Filipe Ximenes Bello,
José Ramos-Horta
Líders del moviment de resistència de Timor Oriental. Per la
seva tasca de recerca d’una solució pacífica al conflicte de Timor
Oriental i Indonèsia.
El setembre els talibans van prendre militarment Kabul, la capital de
l’Afganistan, i van obligar l’exèrcit governamental mujahidín, dirigit per
Ahmed Xha Massud, a abandonar la ciutat i refugiar-se a les muntanyes.
El procés de pau entre Israel i Palestina, que havia anat guanyant credibilitat els anys anteriors, va viure uns moments molt delicats a causa
de les dificultats de l’Autoritat Nacional Palestina de Yasser Arafat per
controlar les accions terroristes dels islamistes radicals i també a causa
de la victòria electoral a Israel del Likud de Benjamin Netanyahu.
La guerra va tornar a envair la regió africana dels Grans Llacs. Milers
d’hutus supervivents de la matança del 1994 es van instal·lar als camps
de refugiats de Burundi, el Zaire i Tanzània. La xifra de refugiats va
créixer tant que també en aquests països van rebrotar els odis ètnics i el
conflicte es va generalitzar.
1997
El mes de maig el Zaire va quedar en mans de les tropes del rebel
Laurent-Désiré Kabila, que es va proclamar president del país, al qual
va posar el nou nom de República Democràtica del Congo. El 7 de setembre va morir a Rabat el dictador Mobutu Sese Seko, que havia dirigit
el Zaire des del 1965. La mort de Mobutu va posar punt i final a un seguit de guerres civils i ètniques que, en pocs anys, havien afectat Etiòpia,
Eritrea, Uganda, Ruanda i Burundi, a més del Zaire, i havien col·locat
en el poder antics líders d’esquerra com el mateix Kabila.
Aquell any el president sud-africà Nelson Mandela va iniciar una lenta
retirada de la primera línia del poder en abandonar la presidència del
seu partit, el Congrés Nacional Africà (ANC), i anunciar fermament que
no es presentaria a les eleccions presidencials previstes per al 1999.
A Colòmbia prop de 10 milions de persones van participar en el “Mandato popular por la Paz” pel qual reclamaven la fi de la violència i la
protecció dels drets humans.
El mes de desembre es va aprovar a Ottawa el Tractat Internacional de
Prohibició de les Mines Antipersones.
Aquell any l’organització terrorista ETA va segrestar i assassinar el
regidor d’Ermua Miguel Ángel Blanco. Durant el segrest es van organitzar nombroses manifestacions de rebuig a tot l’Estat demanant el
seu alliberament, però dos dies després va aparèixer greument ferit i va
morir a l’endemà.
14
International Campaign to
Ban Landmines, Jody Williams
Premi concedit al conjunt de la
Campanya Internacional per a
la Prohibició Total de les Mines
Antipersones (ICBL), representada per Jody Williams. Pel
seu treball conjunt a favor de
la prohibició i la neteja de les
mines antipersones.
Any
1998
El mes d’abril, els governs britànic i irlandès van signar l’Acord de Divendres Sant, un text que va suposar la culminació d’un llarg procés de
diàleg i negociació entre les forces republicanes i unionistes, i el principi
de la fi de la fase més violenta del conflicte d’Irlanda del Nord.
El juliol es va signar a Roma el tractat per a la creació del Tribunal Penal Internacional (TPI) amb caràcter permanent i amb seu a l’Haia amb
l’objectiu d’establir una jurisdicció planetària i impedir la impunitat en
delictes com el genocidi i els crims de guerra i contra la humanitat.
El 7 d’agost es van produir dos atemptats terroristes contra les ambaixades nord-americanes a Nairobi i Dar es Salaam que van provocar
258 morts i més de 4.250 ferits. Els atemptats els va reivindicar una
organització desconeguda, l’Exèrcit d’Alliberament dels Llocs Sants
Musulmans, rere la qual els Estats Units hi van veure el milionari saudita refugiat a l’Afganistan Ossama Bin Laden. En resposta a l’atac, els
Estats Units van bombardejar l’Afganistan i el Sudan.
Premi Nobel
de la Pau
John Hume i David Trimble
John Hume, líder del Partit
Socialdemòcrata i Laborista
(SDLP), i David Trimble, president del Partit Unionista de
l’Ulster (UUP) i primer ministre
del nou Govern d’Irlanda constituït el 1998. Pels seus esforços
per trobar una solució pacífica
al conflicte nord-irlandès.
El 12 de setembre partits, sindicats i organismes socials van subscriure
la Declaració de Lizarra, un acord sobre pacificació que reclamava una
solució política i negociada que posés fi al conflicte històric entre el País
Basc i els estats espanyol i francès. L’acord, que prenia com a referència
el model irlandès, no tenia precedents en la història del País Basc.
Dies més tard, el 16 del mateix mes, ETA va anunciar una treva indefinida.
El 19 d’octubre el general Augusto Pinochet, dictador de Xile entre el
1973 i el 1990, va ser detingut a Londres. Aquest fet va representar
un pas molt important amb vista a la fi de la impunitat a través d’una
justícia internacional.
L’octubre es va presentar a Pretòria l’informe elaborat per la Comissió de la Veritat i la Reconciliació, creada el 1995 i presidida per
l’arquebisbe anglicà Desmond Tutu, que havia de servir per aclarir els
crims comesos en els anys de l’apartheid i posar de manifest les responsabilitats dels diferents protagonistes.
El 10 de desembre va fer 50 anys de la promulgació de la Declaració
Universal dels Drets Humans per les Nacions Unides.
1999
El febrer les Nacions Unides van decidir retirar tot el personal dels Estats Units i la Gran Bretanya de l’Iraq.
Des del mes de març fins al juny d’aquell any, les forces de l’OTAN van
intervenir militarment en la guerra de Iugoslàvia duent a terme bombardejos continuats contra objectius iugoslaus. Els combatents albanesos
van continuar atacant les forces sèrbies i els civils serbis de Kosovo,
mentre les forces sèrbies atacaven els rebels i civils albanesos, fets que
van provocar una neteja ètnica que va culminar amb desplaçaments
massius de la població cap als països veïns.
L’1 de març va entrar en vigor el Tractat d’Ottawa per a la Prohibició
15
Médecins sans Frontières.
Organització mèdica humanitària de caràcter internacional,
nascuda l’any 1971, que ofereix
assistència mèdica d’urgència
a més de 79 països. En reconeixement a la seva tasca
humanitària pionera en diversos
continents.
Any
Premi Nobel
de la Pau
de les Mines Antipersones, després de ser ratificat per 65 països.
El 20 d’abril, als Estats Units, dos joves carregats amb diverses armes
van perpetrar una matança a l’Institut Columbine. Van matar 13 persones, en van ferir 24 i després es van suïcidar.
El mes de maig és va celebrar la Conferència de la Crida per la Pau de
l’Haia. Hi van assistir més de 10.000 activistes de tot el món per commemorar els 100 anys de la primera conferència internacional de pau.
Uns mesos més tard, al novembre, fins a 100.000 persones, convocades
per sindicats, ONG i altres organitzacions socials, es van manifestar a
Seattle contra l’OMC i la negociació anomenada Ronda del Mil·lenni.
Va ser considerada la primera gran manifestació del moviment per una
altra globalització.
El 3 de desembre ETA va anunciar la fi de la treva.
2000
Les Nacions Unides van declarar el 2000 Any Internacional d’una Cultura per la Pau.
El febrer l’exèrcit rus va prendre Grozni, la capital de Txetxènia, i uns
dies més tard l’organització Human Rights Watch va denunciar que almenys 62 civils van ser executats per l’exèrcit rus al districte d’Adli, al
sud de la capital txetxena.
El juliol d’aquell any van tenir lloc les segones negociacions de Camp
David. Sota els auspicis del president nord-americà Bill Clinton, les delegacions palestina de Yasser Arafat i israeliana d’Ehud Barak van mirar d’assolir un acord per a un estatus final de Palestina. La cimera va
acabar sense entesa.
Kim Dae Jung
President de Corea del Sud
entre els anys 1998 i 2003.
Per la seva tasca a favor de la
democràcia i els drets humans
a Corea del Sud i a tot l’est
asiàtic, en general, i per la pau
i la reconciliació amb Corea del
Nord, en particular.
El 28 de setembre va començar a Palestina la segona intifada, després
que Ariel Sharon visités l’Esplanada de les Mesquites a Jerusalem.
El 20 de maig es va organitzar a Barcelona una manifestació multitudinària a favor de la pau i la desmilitarització de la societat i en protesta per la desfilada militar que el Ministeri de Defensa organitzava a la
ciutat. A més de la manifestació es van convocar altres activitats durant
el mes de maig, com una acampada popular i un festival per la pau que
va congregar més de 50.000 persones.
2001
Es va celebrar per primera vegada el Fòrum Social Mundial de Porto
Alegre. Hi van assistir unes 12.000 persones.
El 20 de gener George W. Bush va prendre possessió del càrrec de president dels Estats Units. Al cap de poc menys d’un mes, l’aviació nordamericana va bombardejar Bagdad, la capital de l’Iraq.
L’11 de setembre es van produir els atacs terroristes més grans esdevinguts mai als Estats Units. Diversos terroristes suïcides van segrestar quatre avions de línies regulars. Dos dels aparells es van estavellar contra les
Torres Bessones, que, una estona després de l’impacte, es van esfondrar.
16
Les Nacions Unides i
Kofi Annan
Per la seva tasca a favor d’un
món més ben organitzat i més
pacífic.
Any
Premi Nobel
de la Pau
Hi van morir gairebé 3.000 persones. Un tercer avió es va estavellar contra
el Pentàgon i un altre va caure a l’oest de Pennsilvània, abans d’arribar
al seu l’objectiu, Washington, DC. L’autoria dels atacs es va atribuir
a la xarxa islàmica radical Al-Qaida, liderada per Ossama Bin Laden.
El mes d’octubre l’Afganistan va ser envaït pels Estats Units i els seus
aliats.
2002
A partir del gener, el servei militar —la mili— va deixar de ser obligatori a l’Estat espanyol i les forces armades van passar a ser completament
professionals.
El mes de febrer el president de Colòmbia, Andrés Pastrana, després
de diversos intents d’acord, va suspendre el procés de pau amb el grup
guerriller de les FARC, al qual va acusar de segrestar i assassinar civils.
Pocs dies després, les FARC van segrestar la candidata a la Presidència del país, Íngrid Betancourt. El 26 de maig el liberal Álvaro Uribe
va guanyar les eleccions per majoria absoluta, defensant una guerra a
mort contra les guerrilles com a única manera de redreçar l’economia i
garantir la bona marxa del país.
Jimmy Carter
Expresident dels Estats Units.
En reconeixement dels seus
esforços per trobar solucions
pacífiques als conflictes internacionals.
També el mes de febrer, l’exèrcit israelià va llançar un atac massiu contra els camps de refugiats civils palestins de les localitats de Betlem,
Jenín i Nablús.
El mes de desembre, a Pretòria (Sud-àfrica), el Govern de la República
Democràtica del Congo i els seus opositors van signar un acord de pau
que posava fi a quatre anys de guerra civil.
El 14 d’octubre, a l’Estat espanyol, més de mil investigadors, encapçalats per Federico Mayor Zaragoza, es van declarar “objectors científics”, amb la qual cosa mostraven el seu desacord amb la creixent militarització de la recerca científica espanyola en els darrers anys. Els
investigadors se sumaven així a la campanya “Per la pau: prou investigació militar!”, impulsada per més de 50 organitzacions i entitats.
2003
Davant l’amenaça d’un atac imminent contra l’Iraq per part dels Estats
Units i la Gran Bretanya amb el suport del president espanyol, el 15 de
febrer milions de persones d’arreu del món es van manifestar contra
la guerra. A Barcelona més d’un milió i mig de persones van sortir al
carrer. Uns dies abans, l’11 de febrer, tots els grups de l’oposició del
Congrés dels Diputats van donar suport a una moció contra la posició
militarista de Bush, Blair i Aznar davant la crisi de l’Iraq.
El dia 20 de març tropes nord-americanes i britàniques van llançar el primer atac contra una ciutat iraquiana. Començava la guerra de l’Iraq. El
9 d’abril, les tropes dels Estats Units van prendre el control de Bagdad i
un grup de ciutadans va abatre una gran estàtua de Saddam Hussein. El
14 d’abril les tropes dels Estats Units van ocupar Tikrit, la darrera ciutat
important del país que quedava per conquerir. L’1 de maig, el president
George W. Bush va proclamar la fi de la guerra de l’Iraq. El mes de desembre, els Estats Units van anunciar que havien capturat Saddam Hussein.
17
Shirin Ebadi
Advocada i jutgessa de l’Iran.
Pels seus esforços en defensa
de la democràcia i els drets
humans, especialment de les dones i els nens, a l’Iran i al món
musulmà en general.
Any
Premi Nobel
de la Pau
A Catalunya, el dia 4 de juliol el Parlament va aprovar la Llei de foment
de la pau, una norma pionera a Europa.
2004
L’11 de març es va produir a Madrid l’atemptat terrorista més greu
de la història de l’Estat espanyol. L’atac, perpetrat per islamistes radicals, va consistir en una cadena d’explosions provocades per bombes
col·locades en diversos trens de rodalies que van esclatar simultàniament quan els combois s’acostaven a l’estació d’Atocha. Hi van morir
202 persones i 1.400 en van resultar ferides.
Wangari Maathai
Biòloga i professora d’origen
kenyà. Per la seva contribució al
desenvolupament sostenible, la
democràcia i la pau.
El mes de setembre el segrest d’un miler de nens i nenes a una escola de
Beslan, a Ossètia Septentrional, va acabar amb la mort de més de 330
persones després de la intervenció de les forces de seguretat russes.
2005
El mes de gener es van celebrar eleccions a l’Iraq per escollir una Assemblea Nacional Constituent que hauria de redactar una nova constitució per al país i nomenar un govern provisional.
El mes de febrer Corea del Nord va anunciar que disposava d’armes
nuclears, dos anys després d’haver-se retirat del Tractat de No-Proliferació Nuclear.
Aquell mateix mes el Parlament israelià va aprovar la llei de retirada d’una vintena d’assentaments a Gaza i el lliurament del territori a
l’ANP, 38 anys després de l’ocupació. El mes d’agost es va iniciar el
desmantellament de les colònies jueves a prop de la franja de Gaza
d’acord amb el pla de retirada. Hamàs va anunciar que no deixaria la
lluita armada.
2006
El 25 de gener el partit islamista Hamàs va guanyar les eleccions parlamentàries a Palestina i va desplaçar al-Fatah, històric capdavanter en
la lluita palestina.
El 22 de març ETA va anunciar un alto el foc permanent.
El mes de novembre un tribunal de Bagdad va condemnar a mort
l’exdictador iraquià Saddam Hussein per delictes contra la humanitat.
2007
El mes de febrer Corea del Nord va acordar de posar fi al seu programa
nuclear a canvi d’ajuda econòmica i combustible.
Aquell mateix mes es va celebrar a Oslo una conferència internacional
sobre bombes de dispersió per prohibir-les. El Procés d’Oslo culminaria
amb l’aprovació d’un tractat de prohibició el desembre del 2008.
El juny la banda terrorista ETA va anunciar la fi de l’alto el foc que
havia iniciat el 22 de març del 2006 tot i que ja havia dut a terme un
atemptat a l’aeroport de Barajas el 30 de desembre del 2006.
El mes de novembre el Congrés dels Diputats de l’Estat va aprovar
la Llei de comerç d’armes per una àmplia majoria parlamentària.
18
Agència Internacional de
l’Energia Atòmica i Mohàmmed el-Baradei
Doctor en dret. Pels seus esforços per evitar que l’energia
nuclear es faci servir amb finalitats militars i per garantir que
la que s’utilitzi amb finalitats
pacífiques s’usi de la manera
més segura possible.
Muhammad Yunus i
el Grameen Bank.
Professor d’economia, Yunus
va fundar el Grameen Bank per
concedir crèdits a les persones
més pobres. Pels seus esforços
a favor del desenvolupament
social i econòmic dels més desfavorits.
Intergovernmental Panel on
Climate Change, Al Gore
Exvicepresident dels Estats
Units. Pels seus esforços per
obtenir i difondre informació
sobre el paper de l’home en el
canvi climàtic i per proposar les
mesures necessàries per lluitar
contra aquest canvi.
Any
Premi Nobel
de la Pau
A Catalunya, el mes de desembre el Parlament va aprovar la Llei de
l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).
2008
El mes de febrer Kosovo va formalitzar de forma unilateral la declaració
d’independència de Sèrbia, amb el suport de la major part de la comunitat occidental.
El 2 de juliol les forces militars de Colòmbia van alliberar l’excandidata
presidencial Íngrid Betancourt i 14 persones més que estaven segrestades per les FARC.
També el mes de juliol va ser detingut a Belgrad el polític serbi Radovan
Karadzic, acusat d’instigar al genocidi durant la guerra de Bòsnia.
El 4 de novembre el demòcrata Barack Obama va guanyar les eleccions
presidencials dels Estats Units i es va convertir en el primer president
afroamericà del país.
A finals de desembre Israel va iniciar l’ofensiva militar més sagnant dels
darrers 40 anys sobre la franja de Gaza, en la qual van morir més de
850 persones.
El 3 de desembre es va aprovar a Oslo el Tractat Internacional de Prohibició de les Bombes de Dispersió amb la signatura de 94 països.
19
Martti Ahtisaari
Expresident de Finlàndia. Per la
seva important tasca desenvolupada en diversos continents i
durant més de tres dècades per
resoldre conflictes internacionals.
3. FENT BALANÇ: SI VIVIM EN UN MÓN DINÀMIC,
LA PAU ÉS POSSIBLE
Quan encadenem el dia a dia, sembla que
estiguem en una unitat tancada i barrada.
Els fets es van succeint i a vegades no ens
adonem que el paisatge, les estructures, la
realitat van canviant.
Però si analitzem tota una unitat de temps
prou significativa, com aquests darrers 25
anys, llavors podem percebre de forma clara que els canvis han estat notoris i s’han
donat en moltes direccions. S’han esfondrat
estructures, governs, preceptes, normes i
pautes. Han sorgit nous riscos i perills abans
inimaginables. S’han obert noves possibilitats d’intervenció per a la ciutadania. S’han
aconseguit avenços significatius. S’ha incrementat o s’ha retrocedit, també, en altres
aspectes.
Però l’essència clara de tot plegat és que
vivim temps dinàmics. I això és el millor antídot contra el pessimisme, el fatalisme o la
resignació. És cert que tot aquest dinamisme
no sempre es concreta en un marc de consolidació de la cultura de pau, els drets humans
i la justícia, però el que és clar és que el nostre món i la nostra realitat no són fets monolítics. Són transformables. El canvi, en clau
de pau, és un dels escenaris possibles i reals
i, si som capaços d’intervenir-hi i incidir-hi,
podem arribar a concretar-lo.
El 1983 trobàvem un món inserit, encara, en
la guerra freda. Un enfrontament entre dos
blocs —l’Est i l’Oest— que, tot i que mai
no va arribar a concretar-se en el camp de
batalla, sí que va marcar de forma profunda l’escena internacional durant la segona
meitat del segle XX. A finals dels noranta,
tot i que es podia dir que s’havia evitat una
guerra total entre els dos blocs, el balanç era
desolador i frustrant: guerres entre països
tercers que havien servit de camp de batalla
indirecta entre els dos blocs; escalada inacabable de la militarització, l’armamentisme i
la despesa militar; invisibilitat de greus problemes (pobresa, injustícia, vulneració dels
drets humans, conflictes enquistats, opressions de pobles, etc.) per la preeminència
que tenia tot allò que estava relacionat amb
la política de blocs, etc.
La manca d’enfrontament físic i directe entre el bloc de l’OTAN i el bloc del Pacte de
Varsòvia va tenir un cost molt elevat en altres zones del planeta. Diversos països i regions es van convertir en un escenari ideal
per —indirectament, mitjançant tercers,
manipulant, instrumentalitzant i engreixant
dinàmiques de tensió internes i regionals—
dirimir les pròpies disputes. No és estrany,
doncs, que aquesta actuació tan irresponsable hagi llençat països sencers a la deriva.
Avui, tot i que s’ha anat reduint el nombre
global de guerres i se n’han reconduït algunes (mitjançant processos de pau), hi ha
diversos conflictes armats oberts. L’Àfrica,
l’Àsia i especialment el Pròxim Orient presenten els nivells de conflictivitat més alts.
Molts d’aquests conflictes, latents i llargs, no
són gaire espectaculars si es miren en períodes curts, però si mirem el període acumulat
revelen una immensa factura en vides humanes, destrucció física i trencament de la cohesió social, dels marcs de convivència i dels
teixits de confiança entre persones i grups
humans. És a dir, un terreny preparat per a
la consolidació d’una cultura d’acceptació
i resignació davant la violència, la impunitat i la injustícia. La comunitat internacional, en molts d’aquests casos, s’ha mostrat
vacil·lant, si no directament despreocupada
o insensible. També cal constatar que alguns
dels focus actuals de violència armada més
preocupants i sagnants tenen moltes con21
nexions amb la política irresponsable de fa
anys: les situacions a l’Afganistan i l’Iraq no
es poden entendre sense la política de la immediatesa i la irresponsabilitat practicada
en el marc de la guerra freda.
Finalment trobem el conflicte entre Palestina i Israel. A banda del sofriment i el patiment que genera, és un dels conflictes que
més incidència i impacte tenen en la seguretat global del món: desestabilització creixent
de la regió, interferències en la governabilitat mundial, influència en algunes de les accions del nou terrorisme internacional, etc.
Un conflicte que, durant aquests 25 anys, ha
passat per moments de tota mena: enfrontaments oberts, tensió, intifades i revoltes
populars contra l’ocupació i la repressió, esperances prudents però aparentment sòlides
(acord de pau del 1993), processos de pau
frustrats (el de l’any 2000) i intents tímids
però en la bona direcció per desfer polítiques
equivocades (desmantellament dels assentaments de Cisjordània, etc.). Finalment, però,
ens trobem en un escenari altament inestable i preocupant: un Govern israelià decidit
a practicar una política cada cop més dura
cap a la comunitat palestina; una Palestina
dividida que avança cap a l’atzucac institucional i una comunitat internacional incapaç
o temorosa d’obligar a fer avançar cap a una
solució (les dues realitats estatals, viables,
justes i segures) que, com més temps perdem, més irrealitzable serà.
Pel que fa a la consolidació d’estructures i
mecanismes de governabilitat mundial, les
Nacions Unides han passat per diversos moments, però en general ha anat minvant la
seva capacitat d’actuació i la seva credibilitat. Els estats, especialment els més importants, mai no han volgut realment permetre
un avenç significatiu en aquest sentit. Sovint,
a més, moltes de les seves decisions i actuacions han deslegitimat força el paper de la
institució. Només cal recordar que els cinc
països membres permanents del Consell de
Seguretat de l’ONU incompleixen o ajuden
a incomplir moltes resolucions, recomanacions i declaracions sorgides del sistema de
les Nacions Unides.
Sense anar més lluny, a principis dels vuitanta el president republicà dels Estats
Units, Ronald Reagan, va compatibilitzar
una gestió basada en alguns acords globals
amb altres actuacions que remarcaven una
perspectiva d’aïllacionisme autosuficient.
L’any 1985, per exemple, els Estats Units
deixaven la UNESCO per discrepàncies en
molts aspectes (entre altres, pel magnífic informe sobre la comunicació encapçalat per
Sean McBride). A l’inici del segle XXI vam
constatar la radicalització d’aquesta tendència i el consegüent unilateralisme en grau
extrem amb la presidència de George Bush
fill: boicot, menyspreu i deslegitimació de les
estructures de governabilitat mundial i del
sistema de les Nacions Unides, incompliment
de la legislació internacional, ignorància de
resolucions, boicot a tractats i protocols
mundials, etc.
A finals dels anys noranta el discurs crític de
la seguretat que feia anys s’impulsava des
dels centres de polemologia i anàlisi de conflictes començava a ser assumit, si més no
en un àmbit formal, però la crisi de l’11-S
i l’aparició del nou terrorisme internacional
van provocar un canvi clar de tendència. A
tot arreu es va apostar per reiniciar i reobrir
processos de militarització (increment de la
despesa militar, el rearmament, etc.) i generar un discurs segons el qual, per obtenir
protecció i seguretat, calia reduir els espais
de llibertat i democràcia. Guantánamo és
un dels exemples més evidents i palpables
d’aquesta tendència, però dissortadament
no ha estat pas l’únic. A molts països la
llibertat de premsa ha patit retallades significatives o s’ha rebaixat l’espai de drets i
22
llibertats amb l’excusa de combatre el terrorisme i defensar-nos millor. En els darrers
anys, però, ha tornat a sorgir amb força una
evidència: per obtenir un món més segur cal
eixamplar la democràcia i els drets humans,
no pas limitar-los i reduir-los.
Amb l’accés a la presidència del demòcrata
Barack Obama s’enceta, si més no, una nova
etapa on la creació de consensos, l’aposta pel
diàleg i la voluntat de construir un lideratge
no tan sols fonamentat en la por i la força
bruta, poden ser els trets característics.
Pel que fa al capítol de la militarització dels
recursos econòmics, ens vam trobar amb la
contradicció que un cop acabada la guerra
freda, en què es va justificar un cursa armamentística espectacular, el dividend per la
pau del qual es parlava tant —l’alliberament
de recursos econòmics per a polítiques socials— no s’ha produït. No tan sols no s’ha
produït, sinó que, a més, a partir del segle
XXI la despesa militar i la inversió armamentística han pujat fins a nivells desconeguts.
Malgrat aquestes innegables tendències preocupants, en aquests anys també hem viscut
processos esperançadors, com ara la possibilitat d’avançar, a través de campanyes globals, en la consecució d’objectius concrets.
El 1983 no hi havia gaires èxits per apuntar. Durant aquest temps hem vist com s’ha
avançat en acords de desarmament prou significatius. El tractat contra les mines antipersones, aprovat el 1997, i l’acord contra
les bombes de dispersió, aprovat el 2008,
són exemples clars que les campanyes permeten avançar si es coordinen globalment,
defineixen objectius precisos i realitzables,
creen aliances amb ONG i entitats externes
a l’estricte moviment per la pau i compten
amb el suport de governs, membres del cos
diplomàtic o dels mitjans de comunicació.
Ara mateix, també es troba obert un procés
molt més complex però també imprescindible per avançar cap a cotes més altes de
seguretat col·lectiva: la transparència i el
control del comerç d’armes lleugeres.
A principis dels vuitanta, els governs de
Thatcher a la Gran Bretanya i Reagan als
Estats Units van liderar tot un paquet de
mesures econòmiques fonamentades en la
desregulació i la liberalització que, anys més
tard, s’acabaria concretant i definint de forma pública com a “Consens de Washington”.
Aquest impuls es va acabar convertint en una
onada ideològica neoliberal que acabaria
desfermant l’aparició del moviment a favor
d’una altra globalització que, sumant energies tradicionals i sectors nous, alertava que
la política i les societats s’anaven adaptant
a models i polítiques econòmiques decidides
per uns pocs en lloc de construir sistemes
econòmics que s’adaptessin a les necessitats
de les persones i les societats. A principis del
2009, ben pocs posen en dubte que la crisi
econòmica actual posa de manifest la necessitat de posar límits a la desregulació, la
manca de control de certes pràctiques empresarials i la sobredimensió de l’economia
financera.
Pel que fa a la protecció dels drets humans,
durant tots aquests anys ha anat creixent la
consciència davant d’actes bàrbars, genocidis i crims de guerra, així com la idea que
aquests actes no poden quedar impunes. Les
experiències de persecució d’alguns responsables de genocidi i dictadures, així com el
naixement formal del Tribunal Penal Internacional són passos positius en el camí cap a
la fi de la barbàrie i la impunitat.
En l’àmbit global, cal destacar la presència
i l’emergència, com a interlocutor rellevant,
de la ciutadania global. No es tracta d’un
interlocutor precís ni homogeni, ni sempre
és coherent, però en determinats moments
les manifestacions massives contra la guerra de l’Iraq el 2003 o els diversos processos
23
nous models impulsats en el marc de l’OTAN,
etc.), faria inviable la continuïtat del model
de mili obligatòria. L’acord de govern del
1996 va obrir la porta a la professionalització de l’exèrcit, fet que es va concretar per
llei el maig del 1999.
de participació i posada en comú de marcs
alternatius generats al si de les diverses edicions del Fòrum Social Mundial han demostrat que tenia força i presència.
A l’Estat espanyol, el 1983 encara estava
en discussió el desenvolupament legal del
dret a l’objecció de consciència que recollia la Constitució espanyola del 1978. A
finals del 1984 es va aprovar definitivament
la Llei d’objecció de consciència i, davant
l’allau de crítiques per part d’ONG, comunitats autònomes i el Defensor del Poble
—que acabarien presentant recursos—, el
Tribunal Constitucional en va refermar el
contingut principal. Es va imposar als objectors la prestació social substitutòria, un
servei més llarg que el militar. Malgrat ser
una llei restrictiva i pensada per dissuadir
l’objecció, amb la clarificació del marc legal
l’objecció es va disparar. En pocs anys es va
arribar a xifres molt importants (superiors a
les de l’entorn dels països democràtics europeus) de joves que optaven per rebutjar la
mili. A finals dels vuitanta va aparèixer una
nova estratègia sorgida dels sectors més històrics de l’objecció i grups nous: la insubmissió, l’oposició a fer cap tipus de servei. La
important crítica social que promouria els
nivells d’objecció i insubmissió, el ressò
mediàtic que se’n faria, la solidaritat de
diversos sectors davant les represàlies a insubmisos, etc. serien factors importants que
acabarien posant en crisi el model de servei militar obligatori. Tot això, afegit al nou
context internacional (fi de la guerra freda,
nous plantejaments en política de defensa,
24
La fi del servei militar obligatori, però, no va
suposar la fi de la militarització. En alguns
aspectes fins i tot hi va donar un nou impuls.
Amb l’excusa de modernitzar uns exèrcits
obsolets, de renovar-ne l’armament, de millorar-ne la professionalitat, etc., es va disparar la despesa militar, es va incrementar
molt significativament la recerca científica
en el camp militar i es van reforçar tots els
mecanismes de difusió i promoció del paper
de l’exèrcit en els espais juvenils i educatius.
Aquestes noves militaritzacions van generar
al mateix temps noves respostes i crítiques:
les escoles objectores, que s’oposarien a
l’entrada de les forces armades a les aules, i
els objectors científics i les universitats objectores que renunciarien a participar en la
recerca militar i a fomentar-la.
Els exèrcits, no tan sols a Espanya sinó a
tot el món occidental, han anat canviant la
seva presentació i justificació. Si tot just fa
25 anys encara es parlava de la necessitat
de defensar un país o un territori, avui els
exèrcits es presenten com a actors humanitaris a tot arreu. Més enllà de la feblesa, les
contradiccions i les problemàtiques que suposa aquest nou “militarisme humanitari”,
cal dir que les xifres de dedicació —personal i econòmica— dels exèrcits occidentals
en missions “humanitàries” o “de pau” són
ben petites i escasses en comparació amb la
xifra global.
Tot això no és aliè a la transformació de
l’OTAN. Aquesta organització, que va ser
motiu d’una de les campanyes ciutadanes
més importants de mitjan anys vuitanta a
tot l’Estat, viu avui una situació complexa:
allarga la vida en un context totalment diferent al que la va veure néixer i, en teoria, li
donava sentit.
En aquest període analitzat podem valorar
un altre canvi significatiu pel que fa a la
militarització: l’any 1987, el Govern espanyol va decidir convertir en secret oficial el
comerç d’armes. S’iniciava així un segrest
del debat democràtic sobre un tema tan im-
portant i amb tants impactes globals com el
comerç d’armes. Després de moltes campanyes, denúncies i esforç, el 2007 s’aprovava al
Congrés dels Diputats una llei que regulava
el comerç d’armes a Espanya. Un pas petit
i encara insuficient però necessari per anar
retornant la llum a un tema que mai no hauria d’haver quedat en la penombra.
la pau el 2003 per part del Parlament de
Catalunya, text pioner en la mesura que reclamava que des de les institucions públiques
s’assumissin les responsabilitats en la construcció d’una cultura de pau. Les espectaculars respostes ciutadanes contra la guerra de
2003 van acabar de fer evident el pes important de la cultura de pau al nostre país.
A Catalunya, potser el fet més destacat de
tot aquest període és constatar que la significativa consciència ciutadana a favor de la
pau ha acabat esdevenint un tret distintiu del
país i això òbviament ha acabat impactant
en l’àmbit polític i institucional.
Més tard, la posada en marxa del Consell
Català de Foment de la Pau (ens plural participat per la societat civil, l’Administració i
la Universitat, que ha de vetllar per l’impuls
de les polítiques públiques de pau), la creació de l’Oficina de Promoció de la Pau i els
Drets Humans de la Generalitat i la contribució a l’eix de pau feta per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, han
estat peces d’una important actuació pública
el colofó de la qual ha estat la recentíssima
creació de l’Institut Català Internacional
per la Pau (ICIP), una proposta sorgida de
la Fundació per la Pau, discutida i consensuada amb la resta de la societat civil, la
Universitat i el món polític i que ha acabat
suposant la creació per part del Parlament
d’un organisme amb vocació pública però
sense control governamental. Un bon exemple de l’actuació que cal fer: els reptes que
tenim en el llarg camí cap a la construcció
de la pau són massa importants com per no
ser capaços de fer apostes atrevides, generoses i ambicioses per tal de fer-hi front.
Les manifestacions i les mobilitzacions de
principis dels noranta contra la guerra de
l’Iraq, la implicació en els conflictes dels
Balcans, les importants xifres d’objecció i
insubmissió registrades, la important tasca
educativa feta en el món educatiu (tant el
formal com el dels esplais i els centres de
lleure) o, més endavant, l’entrada al món
universitari i acadèmic, han estat factors
que han contribuït a l’extensió social d’una
cultura de pau.
L’oposició cívica i social a la desfilada militar de maig del 2000 va tenir conseqüències importants tot i que no previstes: d’una
banda, l’aprovació inicial d’un text legislatiu
que, després de debats parlamentaris amb la
participació de la societat civil, va acabar
suposant l’aprovació de la Llei de foment de
25
4. 25 ANYS DE TREBALL PER LA PAU
La sensibilització i l’educació per la pau
Des del seu naixement, la Fundació per la Pau ha considerat prioritari el treball de sensibilització i divulgació dels valors de pau, desarmament, tolerància, drets humans, noviolència i solidaritat. Per fer-ho
ha posat a l’abast dels agents educatius i culturals del nostre país un seguit de recursos per ajudar-los a
desenvolupar la seva tasca de formació i educació. Entre les propostes de la Fundació figuren exposicions
itinerants, activitats pedagògiques, materials didàctics, publicacions i un centre de recursos.
Exposicions itinerants
Durant aquests 25 anys, la Fundació per
la Pau ha editat un total de 10 exposicions
que han recorregut centenars de milers de
quilòmetres de població en població. Milers
d’infants, joves i adults han tingut l’ocasió
de visitar les mostres que s’han instal·lat
en ajuntaments, escoles, museus, casals
d’entitats i centres cívics de centenars de localitats de tot Catalunya, principalment de
les comarques de Barcelona.
“Per la pau” (1985-1998)
“Per la pau” va ser la primera exposició
creada per la Fundació per la Pau. Oferia
una reflexió sintètica, àgil i completa sobre
qüestions que dificulten la construcció de la
pau: la pena de mort, les guerres del segle
XX, l’abisme entre el Nord i el Sud, la violència quotidiana, el perill nuclear, les despeses militars, el comerç d’armes, etc., i, com a
contrapunt, el treball per la pau.
Durant els mesos de novembre i desembre
del 1985 aquesta exposició va ser a les
Drassanes de Barcelona i posteriorment es
va instal·lar al local de la Fundació per la
Pau. Gràcies a la utilització de diverses tecnologies (des de programes interactius en
ordinadors fins a materials audiovisuals),
l’exposició va significar una aposta de molta
envergadura i gran impacte per part de la
Fundació. Des del 1992 fins al 1998, una
rèplica de l’exposició va recórrer centenars
de municipis de tot Catalunya.
“Humoristes gràfics per la pau” (1984)
Una dotzena de dibuixants gràfics van cedir,
donar o realitzar dibuixos humorístics sobre la pau i el moviment anti-OTAN que la
Fundació per la Pau va aplegar en aquesta
exposició itinerant que es va presentar l’any
1984. Les obres de Cesc, Chumy Chúmez,
Forges, Guillén, José Luis Martín, Martín
Morales, Máximo, Núria Pompeia, Oli, Quino, Perich i Romeu manifestaven la necessitat de resoldre les contradiccions en què es
troba immersa la humanitat, principalment
en una qüestió universal: si volem la pau,
preparem-la.
“Desarmem la mar” (1991)
L’any 1991, la Fundació per la Pau i Greenpeace van organitzar conjuntament una exposició sobre el perill que les armes nuclears
representaven per a la vida humana i la preservació del medi ambient, tenint en compte
el seu impacte sobre el mar.
“Una casa comuna, una casa complexa”
(1995-1999)
Amb motiu de l’Any Internacional de la Tolerància, la Fundació va idear una activitat
pedagògica adreçada a grups escolars per
promoure la tolerància i l’acceptació de la
diversitat. La iniciativa es va concretar en
l’elaboració de l’exposició “Una casa comuna, una casa complexa”, que es va instal·lar
27
Cora Weiss
Presidenta de la Crida per
la Pau de l’Haia, Nova York
“S’aconseguirà una cultura
de pau quan els ciutadans
del món entenguin els problemes globals; tinguin les
habilitats per resoldre els
conflictes de forma constructiva; coneguin i visquin
d’acord amb les normes dels
drets humans, de gènere i
d’igualtat racial; apreciïn la
diversitat cultural, i respectin la integritat de la Terra. I
aquests aprenentatges no es
poden aconseguir sense una
educació per la pau continuada, sistemàtica i internacional.”
de manera fixa al local de la Fundació i va
rebre nombroses visites de grups escolars.
Durant l’any 1998, aquesta exposició es va
instal·lar al vestíbul del Palau de Mar i a
partir del 1999 es va cedir a La Conreria, alberg i casa de colònies de la Fundació Pere
Tarrés. A mitjan 1996, la Fundació per la Pau
va crear una versió itinerant de l’exposició
que va recórrer centres d’ensenyament de tot
Catalunya.
“De la mà dels drets humans”
(1997-1999)
Creada a mitjan 1997 amb la voluntat de
fer una aportació divulgativa sobre els drets
humans, aquesta exposició feia un repàs entretingut del naixement, el contingut i els objectius de la Declaració Universal dels Drets
Humans, així com dels incompliments i els
reptes que hi ha plantejats. La mostra es
va portar a nombroses localitats durant els
anys 1998 i 1999.
Fèlix Martí
President honorari
d’Unescocat, Barcelona
“La pau no es pot reduir a
un conjunt d’actituds i de
propostes desencarnades.
S’han d’establir sistemes
legals, estructures i procediments que permetin prevenir
i resoldre conflictes. En el
món de l’educació, s’ha de
fer l’aprenentatge de les
pràctiques democràtiques.
L’educació per la pau suposa
el desvetllament del sentit
de la justícia i la participació en la creació de normes
i procediments de prevenció
de la violència i solució de
conflictes.”
“Cultura de pau per al nou mil·lenni”
(2000-2001)
El segle XX va presenciar guerres, genocidis
i vulneracions dels drets humans, però també
va mostrar que és possible avançar i construir un món diferent on la pau, la justícia
i la llibertat siguin una realitat. “Cultura de
pau per al nou mil·lenni” convidava a reflexionar sobre quin va ser el llegat del segle
XX i quin seria el millor camí per avançar
cap a la pau en el nou mil·lenni. L’exposició,
adreçada especialment a alumnes de secundària, anava acompanyada d’una proposta
didàctica de treball.
“Globalització” (2003-2004)
D’uns anys ençà, tothom parla de globalització: els mitjans de comunicació s’hi refereixen amb tota naturalitat i la societat
es posiciona sobre els seus beneficis o perjudicis, però què vol dir exactament aquest
terme? És un procés només econòmic? És
un fenomen bo o perjudicial per a la majoria de persones? Amb aquesta exposició la
Fundació per la Pau va voler explicar d’una
manera clara i senzilla què és i quins efectes
té la globalització per ajudar-nos a entendre
millor què està passant al món i com podem
reaccionar.
28
“Desarmats, més segurs?” (2005-2006)
Governs de països d’arreu del món es rearmen en nom de la seguretat, en resposta,
diuen, a l’amenaça del terrorisme. Però què
és el que ens dóna seguretat en realitat? Què
posa en perill les nostres vides? La defensa
militar ens garanteix que estarem segurs?
“Desarmats, més segurs?” va posar els visitants davant d’aquestes qüestions i els va
convidar a posicionar-se.
“La violència que acceptem”
(2007-2009)
Amb un estil gràfic i directe, aquesta exposició convida a la reflexió sobre la nostra
convivència amb la violència en el nostre entorn quotidià, sobre la nostra capacitat per
identificar-la i per evitar-la. La mostra també dóna pistes per construir i estendre, a poc
a poc, la cultura de pau des de casa, l’escola,
la feina o el nostre barri.
“Cinema i pau” (2008-2009)
A partir d’alguns exemples de pel·lícules
com Gandhi, Haz lo que debas, Paradise
Now i moltes altres, aquesta mostra itinerant convida els visitants a reflexionar sobre
la presència de la cultura de pau, la noviolència, els conflictes oblidats, el terrorisme,
el militarisme o el comerç d’armes a la gran
pantalla. L’exposició es pot visitar a les comarques de Girona.
Altres materials i propostes
“Cinema per la pau” (1989-1992)
Des del 1989 fins al 1992 es va dur a terme
la celebració anual de la Mostra de Cinema
per la Pau. La mostra, que estava oberta a
tot tipus de públic, oferia pel·lícules comercials de temàtiques relacionades amb la pau,
els drets humans i el desenvolupament, documentals, vídeos, curts i dibuixos animats de
caire educatiu. Durant aquells anys es van
estrenar diverses cintes i materials que després van trobar una distribució comercial.
Maleta pedagògica per la tolerància
L’any 1995, a petició del Departament de
Benestar Social, la Fundació per la Pau
va elaborar, conjuntament amb Intermón
Oxfam, la “Maleta pedagògica per la tolerància”, que es va repartir a totes les escoles de Catalunya. La maleta contenia dos-
siers per a alumnes i per a mestres, apunts,
vídeos, llibres i un joc per a la tolerància.
Programa “No hi ha drets humans si no
hi ha pau”
Des del setembre del 1997 i durant el 1998,
amb el suport de la Regidoria de Drets Civils
de l’Ajuntament de Barcelona, es va desenvolupar aquest programa de sensibilització,
que va constar de diverses conferències i
activitats de formació pedagògica. També es
van editar cartells educatius centrats en el
50è aniversari de la mort de Gandhi i del
naixement de la Declaració Universal dels
Drets Humans. S’hi relacionaven els conceptes de pau i drets humans i es van enviar de
forma gratuïta a tots els centres escolars de
la ciutat de Barcelona.
“Seriosament... 25 arguments per la pau
en còmic”
L’any 2004 la Fundació per la Pau va editar
aquesta col·lecció de cartells, que contenen
les 25 idees del document “Cap a una cultura de pau. 25 arguments”. Els cartells contenen les il·lustracions dels millors humoristes gràfics de casa nostra i alguns de fora.
Aquesta col·lecció és la versió en cartells del
còmic editat per la Fundació i que porta el
mateix nom.
Centre de Documentació i Recursos
Des del seu naixement, la Fundació per la
Pau ha volgut facilitar el màxim de recursos disponibles a centres, grups, persones i
iniciatives ciutadanes que volen treballar alguna perspectiva de la pau i la solidaritat.
Així, la biblioteca del Centre, l’hemeroteca,
la videoteca i els diversos recursos didàctics
existents han estat i estan oberts per a consulta i assessorament.
Tallers d’educació per la pau
Des de l’any 2002 s’ofereixen diferents tallers per a escoles i centres de lleure amb
l’objectiu de treballar i analitzar a l’aula temes com la cultura de pau, la noviolència o
la resolució pacífica de conflictes. Els tallers
s’organitzen en grups d’unes 20 persones i,
en els darrers anys, se’n fan una mitjana de
80 anuals.
Xerrades, conferències i participació en
taules rodones
Durant els seus 25 anys de vida, representants de la Fundació per la Pau han dut a
terme nombroses xerrades en centres educatius i de lleure per tal de divulgar i fer
conèixer la cultura de pau, la noviolència, els
drets humans, la tolerància, la diversitat...
L’entitat també ha estat convidada per altres ONG, ajuntaments i institucions públiques i socials a participar en taules rodones
i conferències sobre diversos temes. També
s’han presentat ponències i comunicacions
en seminaris i congressos especialitzats.
Actes, cursos i jornades
A banda dels actes als quals ha estat convidada, la Fundació ha organitzat directament
moltes conferències i taules rodones sobre
conflictes oberts en diferents països i sobre
la necessitat d’instaurar una cultura de pau.
Curs d’Educació per la Pau
L’any 1991, la Fundació va iniciar el Curs
d’Educació per la Pau, que posteriorment es
va convertir en el Curs d’Introducció a la Pau
i els Conflictes. Durant 14 anys, les sessions
van comptar amb alguns dels especialistes
més destacats sobre pau de Catalunya, i van
ser un instrument de formació per a mestres,
estudiants i públic en general.
Trobada de Barcelona
L’any 1990, la Fundació per la Pau va organitzar, conjuntament amb Justícia i Pau,
la Trobada de Barcelona, una reunió internacional de debat i discussió sobre temes de
pau en què van participar ponents i membres
d’entitats d’arreu del món.
Atesa la bona acollida de la iniciativa, la Trobada s’ha anat celebrant any rere any fins
al 2007 i s’han tractat temes ben diversos
(“Quina defensa per a l’Europa de demà?”,
“No hi ha pau sense drets humans”, “El comerç d’armes”, “Els nacionalismes, factor
de violència?”, “Preservant el medi ambient,
construint la pau”...). De cada trobada n’ha
sortit una publicació que recull les ponències per fer una aportació a l’anàlisi de les
problemàtiques internacionals des d’una
vessant d’investigació per la pau. Igualment,
29
Vicenç Fisas
Director de l’Escola de
Cultura de Pau de la UAB,
Barcelona
“Amb una perspectiva propositiva, les entitats de pau
tenim l’obligació de ‘deixar
de plorar’ i buscar alternatives realistes. La utopia
l’hem de tenir sempre. Qui
no tingui utopies al cap es
quedarà paralitzat al mig
del camí. Però aquesta
utopia no l’assolirem mai:
és com l’horitzó, sempre el
veus, avances i no hi arribes
mai, però vas caminant i
això és el que importa.”
vitats com ara conferències, mostra de vídeos i exposicions, entre altres propostes.
Les jornades, que van aconseguir tot un èxit
d’assistència, van contribuir a dinamitzar la
mobilització pacifista a la universitat.
les transcripcions i els àudios de les intervencions s’han penjat al lloc web de la Fundació.
Diversos grups, centres d’investigació i prestigiosos analistes i especialistes han pres
part en aquestes trobades, que, tot i la pausa
d’un any (2008), s’han reprès el maig del
2009.
Colin Archer
Secretari general de l’International Peace Bureau
(IPB), Ginebra
“A l’hora de concretar quins
són els nous desafiaments,
no s’han d’oblidar els antics.
Per exemple, cal tenir en
compte que actualment hi
ha un procés de renovació
de la guerra freda. També és
fonamental el pluralisme i la
multiplicitat en el treball per
la pau. És un món complex
i caldran respostes vingudes
de diferents àmbits i amb
diferents formes de treball.”
Trobada “Dones i pau”
L’any 1995 la Fundació per la Pau va organitzar la primera edició d’una activitat impactant i innovadora. Diversos col·lectius de
dones d’arreu del món que vivien en un context de conflicte bèl·lic o patien greus vulneracions dels drets humans van participar en
la trobada “Dones i pau”. Dones israelianes,
palestines, algerianes, bosnianes, sèrbies, argentines, etc. van compartir experiències i
van analitzar les perspectives dels conflictes
i la participació de les dones en aquests conflictes, ja sigui com a víctimes principals o
com a agents dinamitzadores de la pau i la
promoció dels drets humans.
Deu anys després, el 2005, es va organitzar
la segona trobada “Dones i pau”, on les participants van analitzar temes com el terrorisme, el paper de les dones com a promotores de la pau i el desarmament. També es
va recordar la figura de la primera dona que
va guanyar el premi Nobel de la pau, Bertha
von Suttner.
Jornades per la Pau a la Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB)
A partir del 1993 i durant diversos anys, la
Fundació per la Pau va celebrar a la UAB
les Jornades per la Pau, que incloïen acti-
30
Veus de pau a la Pedrera
Aquest és el nom del cicle de conferències que la Fundació per la Pau va iniciar
l’any 2000 amb l’objectiu de portar fins a
l’emblemàtic edifici de Barcelona una personalitat rellevant de l’àmbit internacional del
treball a favor de la cultura de pau. La iniciativa va comptar amb el suport de l’Obra
Social de la Caixa de Catalunya. El febrer
de l’any 2000 es va convidar l’exdirector
general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, i el desembre d’aquell mateix any el
premi Nobel de la pau i president de Costa Rica, Óscar Arias; el març del 2002 la
presidenta de la Crida per la Pau de l’Haia,
Cora Weiss, i el març del 2007 la directora
de la Xarxa Internacional d’Acció sobre les
Armes Lleugeres, Rebecca Peters.
Concursos i premis
Memorial Joan Gomis
Des de l’any 2006, Cristianisme i Justícia,
Justícia i Pau, la Fundació per la Pau, la
Fundació Cultura de Pau i les revistes Foc
Nou i El Ciervo convoquen cada any aquest
premi periodístic per mantenir viva la memòria de Joan Gomis i el seu compromís solidari. Gomis va ser president de la Federació
Catalana d’ONG per al Desenvolupament i
de la Federació Catalana d’ONG per la Pau,
i va participar en diverses missions de drets
humans a països d’Àfrica, Amèrica Llatina
i Àsia, entre altres iniciatives. L’objectiu
del memorial és premiar els millors treballs
periodístics sobre persones, institucions o
col·lectius que destaquin pel seu compromís
a favor de la pau, els drets humans, la lluita
contra la pobresa i contra les desigualtats
entre el Nord i el Sud.
Concurs d’Animacions per la Pau
El 2006 la Fundació per la Pau va organitzar
la primera edició del Concurs d’Animacions
per la Pau amb l’objectiu de promoure la
creació de material audiovisual relacionat
amb la cultura de pau que serveixi per a la
sensibilització i l’educació per la pau. La se-
gona edició del concurs es va organitzar el
2008, i se n’està preparant la tercera per al
2009. La participació en les dues primeres
convocatòries va ser tot un èxit, tant pel que
fa a la qualitat com a la quantitat de treballs
presentats, una seixantena en cada edició.
Altres activitats
Durant aquest quart de segle, la Fundació
per la Pau s’ha implicat en una gamma diversa d’iniciatives ciutadanes de participació
i divulgació. Des de la presència a la Festa
de la Diversitat de Barcelona fins a la festa
ciutadana de Sant Jordi, passant per fires
i estands a festivals i actes organitzats per
ajuntaments, escoles, entitats, grups, etc. Cal
destacar, també, el lliurament de material de
la Fundació a diverses edicions del Festival
de la Infància i la Joventut de Barcelona.
Comunicació, llibres i
publicacions
Butlletí
Aquesta publicació periòdica s’edita des del
mateix any de naixement de la Fundació
amb l’objectiu de ser un instrument de comunicació, informació i sensibilització tant
dels socis de l’entitat com de totes les persones que se senten properes al seu treball i
els seus objectius. Des del 1983 fins al 2008
s’ha editat un total de 91 butlletins, que surten amb una periodicitat trimestral. Durant
aquests anys la publicació ha passat per diverses renovacions formals i de continguts,
la darrera de les quals es va dur a terme el
desembre del 2007, coincidint amb l’inici de
l’any de celebració del 25è aniversari de la
Fundació.
Correu per la Pau
El mes de maig del 1999 es va enviar el primer Correu per la Pau, una publicació electrònica de periodicitat quinzenal que informa tant de les activitats i les campanyes de
la Fundació com del moviment per la pau en
general, així com dels temes d’actualitat relacionats amb la construcció de la pau. Amb
aquesta eina, que s’envia a tothom que ho
sol·liciti, la Fundació va fer una aposta per
incloure les noves tecnologies en la relació
amb els seus socis i simpatitzants i les persones interessades en el treball per la pau.
Webs de la Fundació per la Pau
L’any 1997 la Fundació per la Pau va obrir
el seu lloc web, un instrument imprescindible
per agilitzar la informació sobre la Fundació
i sobre els temes de pau. Durant els darrers
anys el web ha sofert diverses modificacions
(2001, 2005, 2009) per adaptar-lo als nous
temps, mantenint sempre la seva voluntat
d’oferir informació tant de les activitats
pròpies de l’entitat com del moviment per la
pau. En aquests moments, el lloc web de la
Fundació rep una mitjana de 300.000 visites anuals.
A banda del web institucional, durant
aquests 25 anys, des de la Fundació s’han
creat diverses planes web amb uns objectius
més concrets: la plana de la campanya “Per
la pau: prou investigació militar!” (1999),
la de la campanya “Per la pau, no a la guerra” (2003), que seguia l’actualitat de les
mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq, la
web del diàleg “Cap a un món sense violència” durant el Fòrum Universal de les Cultures (2004), la web “Objecció fiscal a les
despeses militars” (2005), la del Concurs
d’Animacions per la Pau (2006) i el web de
Anuari/Memòria d’activitats
L’any 1986 la Fundació va editar el seu primer Anuari sobre la Pau, pensat com un instrument àgil de consulta, amb un llenguatge
assequible per al món escolar i, en general, el
conjunt dels sectors socials sense un coneixement especialitzat d’aquests temes. Atesa la
bona acollida, a partir del 1989 l’anuari
es va començar a publicar cada any. L’any
2000, es va optar per convertir l’anuari en
la Memòria d’activitats de la Fundació, que,
després d’una pausa d’uns anys, a partir del
2006 es publica de forma continuada.
31
Rafael Grassa
President de l’Institut Català Internacional per la
Pau (ICIP) Barcelona
“Les entitats per la pau que
no s’embrutin les mans, que
no pensin en com construir
alternatives, potser forgen
esperances però no aconsegueixen expectatives.
S’han de construir aliances,
agendes compartides, xarxes
i llenguatge compartit. Cal
refundar-se. Aquest renaixement és clau, és bàsic. S’han
d’intentar mecanismes per
trobar noves fórmules, fer
anàlisi de consciència.”
Federico Mayor Zaragoza
President de la Fundación
Cultura de Paz, Madrid
“La pau ha de ser una actitud, una determinació personal per fer tot el possible per
substituir la força per la paraula. Aparentment és molt
senzill, però hi ha dos grans
enemics de la cultura de
pau: la injustícia social i la
insolidaritat. S’ha d’afavorir
un desenvolupament global
de tots els països a partir
d’una economia basada en
l’equitat i la solidaritat.”
la campanya “Stop bombes de dispersió”
(2008), que incloïa un bloc especial per a la
cimera que es va celebrar a Dublín el maig
del 2008.
Llibres i altres publicacions
Durant tots aquests anys, diversos membres
de la Fundació per la Pau (Arcadi Oliveres,
Francesc Gusi, Enric Masllorens, Xavier
Masllorens, Jordi Armadans, Toni Soler, etc.)
han elaborat capítols i textos editats en llibres relacionats amb la pau, el desarmament
i la noviolència.
Pel que fa a llibres complets, cal esmentar
els següents, redactats també per persones
de la Fundació: Alfons Banda, Educació per
la pau, Editorial Barcanova, 1991; La cultura de pau, Intermón Oxfam, 2002; Antoni
Soler i Maria Àngels Dumé, crèdit variable
per a l’ESO, Educació per la pau. Geografia
dels conflictes, Editorial Claret, 1996; Antoni Soler, Això és la cultura de la pau, Editorial Mediterrània, 2001; Jordi Armadans
i Anna Tarrés, Pau, drets humans, desenvolupament, ecologisme... Les organitzacions
no governamentals (ONG), Editorial Graó,
1999; Xavier Masllorens, El cinquè poder. La solidaritat activa, Intermón Oxfam,
2004; Xavier Masllorens i Adela Farré, Els
objectius del mil·lenni. No s’hi valen excuses,
Intermón Oxfam, 2007; Miguel Ángel Molina, Por la paz: ¡No a la investigación militar!, Ediciones Bajo Cero, 2006.
També, des de la Fundació es va oferir assessorament a la col·lecció de llibres La Pipa
de la Pau, editada per Cruïlla.
Pel que fa a l’edició de materials propis, la
Fundació per la Pau compta amb un nombre
32
considerable de publicacions, tant impreses
com audiovisuals, que inclou informes de les
campanyes en què participa, el recull de conferències o l’edició de CD i DVD divulgatius,
entre altres materials. En detallem alguns:
“Seriosament... 25 arguments per la pau en
còmic” (2002).
“2006: l’any per controlar la crisi de les
armes”, informe de la Xarxa Internacional
d’Acció sobre les Armes Lleugeres (2006).
SIPRI Yearbook. Traducció al català del resum de l’anuari publicat pel SIPRI (des de
l’any 2006).
“Supervivents”, testimoni de 16 dones sobre
els efectes devastadors de les armes lleugeres (2007).
“Violència armada: la crisi mundial”, informe de la Xarxa Internacional d’Acció sobre
les Armes Lleugeres (2008).
“Practicar la pau”, recull de les quatre edicions d’aquesta activitat organitzada per la
Fundació (2008).
“Resum de les Jornades dels 25 anys de la
Fundació per la Pau”, recull de les ponències (2008).
“El CD de la Pau”, CD-ROM interactiu sobre la cultura de pau (1999).
DVD del Concurs d’Animacions per la Pau
(primer concurs, 2006; segon concurs,
2008).
“Tallers de pau”, DVD que recull tallers
realitzats en diferents centres de secundària
(2007).
“Trencaclosques per la pau”, material didàctic per promoure l’educació per la pau,
adreçat a nens i nenes a partir de vuit anys
(2005).
Campanyes i activitats de mobilització per la pau
En els seus 25 anys d’història, la Fundació ha participat en un gran nombre de campanyes per la pau,
el desarmament i els drets humans. Enumerar-les totes seria llarguíssim. En tot cas, cal diferenciar les
campanyes que ha impulsat directament la Fundació, com ara “Per la pau: prou investigació militar!” o
“La pau no passa pels exèrcits”, d’aquelles més globals en què participa de forma activa, com la campanya pel control del comerç d’armes.
Les ONG davant la prestació social
substitutòria
Diverses ONG catalanes, arran d’una convocatòria feta per la Fundació per la Pau, es
van reunir durant l’any 1996 per reflexionar
conjuntament sobre el paper de les ONG respecte a la situació de l’objecció de consciència, la prestació social substitutòria (PSS) i
la insubmissió.
Del debat i la reflexió en va sorgir el manifest “Les ONG davant la PSS” (fet públic
l’octubre del 1996), en el qual es demanava
un canvi important en la política d’objecció
de consciència seguida fins llavors. Aquest
manifest es va adreçar als responsables governamentals. Posteriorment, a mitjan 1997,
18 ONG van decidir trencar els convenis en
protesta per la política repressiva seguida
pel Govern espanyol.
Campanya Contra el Comerç d’Armes
(C3A)
Aquesta campanya, coordinada conjuntament entre Justícia i Pau i la Fundació per
la Pau, va néixer l’any 1988 amb l’objectiu
de donar a conèixer la realitat del comerç
d’armes a l’Estat espanyol i treballar per a
la seva reducció i eliminació.
La campanya va mantenir les seves activitats més de 10 anys, durant els quals les
entitats implicades van publicar diversos articles i van participar en xerrades i jornades
diverses. També es va elaborar la publicació
Materiales de trabajo, de la qual se’n van
fer 15 números que incloïen informació i
articles d’anàlisi sobre el comerç d’armes a
l’Estat espanyol i al món. Arran de la celebració dels 10 anys de campanya es va publicar el llibre El ciclo armamentista espanyol,
Editorial Icaria, 2000, que recull diversos
articles d’anàlisi sobre el comerç d’armes a
l’Estat espanyol.
Campanya
“La pau no passa pels exèrcits”
L’any 1996, la Fundació per la Pau va organitzar un seminari sobre defensa i seguretat
a partir del qual va comprovar la necessitat d’estructurar una campanya que intentés
portar els temes abordats en les sessions al
debat públic. Així va néixer “La pau no passa pels exèrcits”. La perspectiva de l’abolició
del servei militar obligatori obria un escenari
interessant per introduir elements de reflexió
i debat sobre els models de defensa i les polítiques de seguretat que s’estructuraven a
l’Estat espanyol. En l’àmbit de la divulgació
i la sensibilització es van fer nombroses xerrades i tallers i es va participar en seminaris
i articles en diverses revistes i mitjans de comunicació.
La perspectiva de l’abolició de la mili també va comportar que el Ministeri de Defensa iniciés un seguit d’activitats per acostar
l’exèrcit a les escoles com a estratègia per
captar efectius. Per contrarestar aquesta
iniciativa, la Fundació per la Pau va decidir
impulsar una acció de contestació adreçada
a tots els centres d’ensenyament secundari
de Catalunya per alertar d’aquests plans de
militarització. Un gran nombre d’escoles va
assumir la declaració “Fem objecció, edu33
Arcadi Oliveres,
President de Justícia i Pau,
Barcelona
“S’ha de reduir la despesa
militar mundial, que actualment és d’1,2 bilions de
dòlars l’any. Per justificar
aquesta despesa s’han buscat enemics com l’amenaça
islàmica i el terrorisme internacional. Hem de denunciar els enemics artificials
que ens imposen per justificar la despesa militar i obeir
els criteris de les Nacions
Unides que recomanen reduir un 5% aquesta despesa i
destinar els diners al Tercer
Món.”
quem per la pau”, en la qual el centre objector es negava a col·laborar amb el Ministeri
de Defensa i, en canvi, es comprometia a impulsar línies d’educació per la pau.
Campanya
“Per la pau: prou investigació militar!”
Aquesta campanya va néixer el 1999 per fomentar el compromís de la ciència amb la
pau i oposar-se a la creixent militarització
de la recerca científica a l’Estat espanyol. Al
llarg de més de set anys, es van dur a terme
diverses accions encaminades a aconseguir
la transferència dels recursos que es dediquen a recerca militar cap a àrees civils.
Així es va fomentar l’objecció científica i es
va aconseguir que més de 2.000 investigadors i investigadores de 43 universitats, 18
centres de recerca i diverses empreses es
declaressin objectors científics i es comprometessin a no participar en cap projecte de
recerca amb finalitats militars o subvencionat per vies militars, i a pressionar el Govern
espanyol, universitats i centres de recerca
per tal d’aconseguir els objectius de transparència i transferència.
Rebecca Peters
Directora de la Xarxa Internacional d’Acció sobre
les Armes Lleugeres (IANSA), Londres
“Hem fet un gran camí cap
al desarmament, tot i que
el procés és lent. Recentment, les Nacions Unides
han reconegut que les armes
lleugeres són un problema
que s’hauria de treballar
simultàniament a tots els
països, quan abans es creia
que era un tema de sobirania
nacional. Ara es reconeix
que era una aproximació
errònia perquè les armes
lleugeres es belluguen en
l’àmbit transfronterer, tant
de forma il·legal, amb el
tràfic d’armes, com de forma
legal.”
També es va aconseguir que més d’una quinzena d’universitats de l’Estat incorporessin
en el seu articulat el compromís per la pau i
la negativa a desenvolupar projectes militars
i que els òrgans de govern de diverses universitats aprovessin una moció de suport a la
campanya. També es va promoure la clàusula de bon ús, per la qual els investigadors es
neguen a deixar que els seus estudis siguin
utilitzats per exèrcits o grups armats.
La campanya, iniciada i coordinada per la
Fundació per la Pau, elaborava també cada
any un informe sobre la recerca amb finalitats militars a l’Estat espanyol. En aquest
sentit, cal destacar que un dels seus principals èxits ha estat aconseguir la reducció
del percentatge destinat a investigació militar del voltant del 50% l’any 2000 al 20%
l’any 2007.
Campanya per l’Objecció Fiscal
Des del 1989, la Fundació i altres organitzacions pacifistes impulsen la Campanya per
l’Objecció Fiscal a les despeses militars per
tal de denunciar l’elevada despesa militar.
La iniciativa consisteix a proposar la des34
obediència civil com a mètode per desviar els
ingressos que els ciutadans i les ciutadanes
realitzem per mantenir la preparació de la
guerra cap a inversions en projectes de pau i
drets humans. Cada any, durant la campanya de la declaració de la renda s’organitzen
campanyes de difusió de l’objecció fiscal.
Campanya Armes sota Control
La Fundació per la Pau, com a membre de
la Xarxa Internacional d’Acció sobre les Armes Lleugeres (IANSA), forma part activa
d’aquesta campanya d’àmbit mundial des de
l’any 2005. Impulsada per Oxfam Internacional, Amnistia Internacional i la mateixa
IANSA, la campanya denuncia els efectes
negatius de la proliferació i l’ús il·legal de
les armes convencionals i treballa per aconseguir un tractat internacional que en controli el comerç. La manca actual de control,
sobretot pel que fa a les armes lleugeres,
provoca un augment de la violència armada,
agreuja els conflictes oberts i facilita la vulneració dels drets humans més elementals.
Per una llei d’armes a l’Estat espanyol
Durant més de 10 anys, i en el marc de diferents campanyes, aquesta iniciativa volia
aconseguir que l’Estat espanyol tingués una
llei de control del comerç d’armes que regulés el comerç exterior d’armes i material de
doble ús. La Fundació per la Pau va participar activament en la recta final de la campanya que el novembre del 2007 va aconseguir el seu objectiu: el Congrés dels Diputats
va aprovar la Llei de comerç d’armes per
una àmplia majoria parlamentària. A partir d’aquell moment, el Govern espanyol està
obligat a oferir informació detallada sobre
les armes que exporta i els seus destins. La
campanya per la llei d’armes va rebre el
Premi a la Millor Iniciativa Solidària 2007,
atorgat per El Periódico de Catalunya.
Campanya contra les bombes
de dispersió
El febrer del 2007 va néixer el Procés
d’Oslo, una iniciativa impulsada pel Govern
de Noruega per aconseguir un tractat internacional que prohibeixi les bombes de dispersió. La Fundació per la Pau, membre de
la Cluster Munition Coalition (CMC), una
xarxa internacional formada per més de 300
ONG, va participar activament en tot el pro-
cés. Juntament amb altres organitzacions de
l’Estat, la Fundació va pressionar el Govern
espanyol perquè donés suport al procés. Finalment, el desembre del 2008, 94 països,
entre els quals l’Estat espanyol, van aprovar
el Tractat de Prohibició de les Bombes de
Dispersió. Per a la seva entrada en vigor, cal
que 30 estats ratifiquin el text.
La creació de l’ICIP
L’any 2008 va néixer l’Institut Català Internacional per la Pau, un organisme aprovat per llei pel Parlament de Catalunya que
compta amb finançament públic i amb una
direcció independent del Govern. L’ICIP va
ser una proposta que va fer per primera vegada la Fundació per la Pau l’any 1999, en
el marc del Fòrum Català per Repensar la
Societat, i té com a principal objectiu promocionar la cultura de pau, la mediació en
conflictes, la recerca i la formació. A partir d’aquesta idea inicial, durant vuit anys,
des de l’àmbit civil, universitari i polític, es
van anar fent aportacions sobre la missió
i l’estructura de l’organisme. Finalment, el
novembre del 2007 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de l’Institut Català
Internacional per la Pau.
Altres campanyes i mobilitzacions
La Fundació per la Pau ha participat en altres campanyes i mobilitzacions ciutadanes
en les quals la seva implicació ha estat intensa i decisiva.
recollir l’opinió crítica de periodistes i entitats davant la propaganda favorable a la
guerra. La Fundació va ser l’encarregada de
mantenir actiu el web de la campanya, on es
feia un seguiment de les mobilitzacions i de
l’actualitat de la plataforma.
Altres col·laboracions destacades de la Fundació per la Pau han estat:
- Suport econòmic i en infraestructura al
Tribunal Permanent dels Pobles de l’Antiga
Iugoslàvia, que es va reunir a Barcelona a
finals del 1995 per jutjar els autors de crims
de guerra contra la població civil de Bòsnia,
Sèrbia i Croàcia.
- Suport actiu a la campanya contra
l’Euroexèrcit del Sud, que va aconseguir
frustrar la possibilitat que Barcelona es
convertís en seu d’aquestes forces armades
europees disposades a atacar i intervenir a
la riba sud del Mediterrani.
- Suport (amb l’elaboració de tallers, campanyes de difusió...) a la Conferència Alternativa Mediterrània que es va celebrar a
Barcelona l’any 1995 mentre es realitzava
la Cimera Euromediterrània.
- Suport i difusió de la campanya contra
les mines antipersones (actes, publicacions,
pressió política...).
Durant els anys 1983, 1984 i 1985 la Fundació per la Pau va participar activament
en la Coordinadora pel Desarmament i la
Desnuclearització Totals (CDDT) i la Coordinadora Estatal d’Organitzacions Pacifistes
(CEOP).
També va participar activament en la campanya contra la integració d’Espanya a
l’OTAN (1986), així com en les diverses
plataformes que es van crear contra la permanència de l’Estat espanyol a l’organització
atlàntica.
L’any 1991, davant la guerra del Golf la
Fundació per la Pau va participar activament també en la creació de la Plataforma
contra la Guerra al Golf Pèrsic i va cedir
els seus locals i la seva infraestructura per
a la realització del Diari de la Pau, que va
35
Manuela Mesa
Presidenta de l’Asociación
Española de Investigación para la Paz (AIPAZ),
Madrid
“Darrerament s’ha avançat considerablement en
la creació d’instruments
per prevenir i resoldre els
conflictes. Tot i que sabem
que és millor actuar abans
que comenci la guerra, és
relativament nou que els
poders dels estats tinguin
present la prevenció com
a eina fonamental. Manca
voluntat política per tal que
les propostes, en forma de
declaracions, convenis i tractats, es posin en pràctica.”
Conflictes: suport a interlocutors de pau
Amb l’objectiu d’avançar cap a l’eradicació de la violència com a forma de relació entre les persones i
els pobles, la Fundació per la Pau sempre ha volgut donar suport a aquelles organitzacions i persones
que treballen per la pau malgrat els conflictes i les dificultats del seu entorn. Per això, al llarg dels seus
25 anys d’història ha impulsat i participat en diverses iniciatives per donar a conèixer entitats i persones
d’arreu del món que aposten per la pau i donar-los el seu suport.
Jonan Fernández
Director del Centre per la
Pau Baketik, Arantzazu
“El moviment per la pau
passa per un moment de
desacceleració i necessita
un revulsiu. S’ha d’introduir amb força el concepte
de ciutadania global, una
condició que només es pot
donar si s’aconsegueix un
consens ètic mundial. Només
un consens així, en què tothom s’hi senti representat,
pot crear un marc bàsic per
a la resolució pacífica dels
conflictes.”
Plataformes a favor de la pau
Preocupada per l’evolució política de diferents conflictes internacionals, la Fundació
per la Pau ha participat durant tots aquests
anys en diferents campanyes i plataformes
que s’han organitzat a Catalunya en suport
a una solució pacífica i duradora dels conflictes a Kosovo, els Grans Llacs, l’Iraq, Palestina, Colòmbia, etc. Amb la seva adhesió
i el seu suport a aquestes iniciatives i campanyes, la Fundació per la Pau vol expressar el seu suport a les víctimes innocents i
el seu compromís amb la construcció d’una
pau justa.
País Basc
Des del seu naixement, la Fundació per la
Pau ha donat suport a aquelles iniciatives
del País Basc que treballen per la fi de la
violència i per la pau. Així, entre altres, ha
mantingut una estreta vinculació amb els
moviments Gesto por la Paz i Lokarri (abans
36
Elkarri), amb els quals ha participat en nombrosos actes públics i activitats diverses.
Practicar la Pau
Amb aquest projecte, la Fundació per la
Pau va iniciar l’any 2006 una nova línia de
treball que pretén donar a conèixer la feina d’aquelles persones i entitats que, en les
dures condicions que imposa un context de
violència, opten per treballar per la pau. Les
quatre primeres edicions de Practicar la Pau
que es van organitzar entre el 2006 i el 2008
van permetre l’aproximació a la tasca de les
organitzacions Sou da Paz, del Brasil, Israel
and Palestine Centre for Reseach and Information (IPCRI), del Pròxim Orient, Instituto de Enseñanza para el Desarrollo Sostenible (IEPADES), de Guatemala, i Réseau
Congolais d’Action sur les Armes Légères et
de petit calibre (RECAAL), de la República
Democràtica del Congo.
Relacions externes i institucionals
Construir la pau no és una tasca senzilla ni es pot fer en solitari. La coordinació amb altres entitats,
organitzacions o centres d’estudis, l’intercanvi de dades i informació, i les campanyes conjuntes tant en
l’àmbit nacional com internacional són aspectes imprescindibles perquè aquesta tasca sigui més efectiva
i eficaç. Conscient d’això, la Fundació per la Pau s’ha integrat des del seu naixement en xarxes nacionals
i internacionals i ha participat en iniciatives conjuntes amb altres organitzacions.
Participació de la Fundació per la
Pau en xarxes i entitats
En l’àmbit català
- Membre fundador del Centre UNESCO de
Catalunya.
En l’àmbit internacional
- Membre de l’International Peace Bureau
(IPB).
- Promotora de la Crida per la Pau de l’Haia
– The Hague Appeal for Peace (HAP).
- Membre fundador de la Universitat Internacional per la Pau de Sant Cugat del Vallès.
- Membre de la xarxa IANSA (Xarxa Internacional d’Acció sobre les Armes Lleugeres).
- Membre de la Federació Catalana d’ONG
pels Drets Humans.
- Membre de la xarxa Abolition 2000 (campanya internacional contra les armes nuclears).
- Membre fundador de la Federació Catalana d’ONG per la Pau.
- Membre fundador de la Plataforma Aturem la Guerra.
- Entitat col·laboradora del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC).
- Membre de la Taula Catalana per la Pau i
els Drets Humans de Colòmbia.
En l’àmbit estatal
- Membre de l’Asociación Española de Investigación para la Paz (AIPAZ).
- Membre de la PNND (Xarxa Parlamentària pel Desarmament Nuclear).
- Membre, en representació de l’IPB, del
Consell Internacional del Fòrum Social
Mundial (FSM).
- Membre de la Campanya per la Reforma de
les Institucions Internacionals, d’UBUNTU.
- Membre de la Cluster Munition Coalition
(CMC).
- Membre de la Campanya Armes sota Control.
37
Membres de la Fundació per la Pau
Membres del Patronat
Alfons Banda (president), Antoni Soler (vicepresident), Francesc Gusi (secretari), Teresa Dalmau, Miquel Insausti, Enric Masllorens, Xavier Masllorens, Josep M. Queralt,
Gabriela Serra, Carme Suñé i Francesc Tubau (vocals).
També han estat membres del Patronat
Enric Angelet, Josep Aranda, Eugeni Barquero, Pepe Beúnza, Moisès Broggi, Francesc Casanovas, Conxita Ferré, Vicenç Fisas,
Tica Font, Enric Frigola, Joan Gomis, Rafael
Grasa, Miguel Ángel Molina, Arcadi Oliveres,
Santiago Ramentol, Anton Raventós, Maria
Àngels Roca, Palmira Rodríguez, Raül Romeva, Carme Romia, Francesc Sabater i
Martí Terés.
Membres del Comitè Internacional
Hilarión Capucci, John Paul Lederach, Fèlix
Martí, Federico Mayor Zaragoza, Arcadi
Oliveres, Adolfo Pérez Esquivel, Rebecca
Peters i Cora Weiss.
També han estat membres del Comitè
Internacional
Óscar Arias, Bernard Benson, Joan Gomis,
Cassià M. Just i Sean McBride.
38
Membres de l’Equip Tècnic
Jordi Armadans (director), Roser Cardona
(secretaria), Virginia Garzón (projectes),
Lourdes Vergés (comunicació) i Toni Viader
(web).
També han estat membres de l’Equip Tècnic
Regina Arquimbau, Eugeni Barquero, Cristophe Duclau, Conxita Ferré, Marta Gay, Enric
Masllorens, Martí Olivella, Maria Rosa Oliveres, Anna Pla, Albert Pujol, Palmira Rodríguez i Marta Zamora.
També hem comptat amb la inestimable
aportació de més d’un centenar de persones
activament implicades (suport a l’oficina,
participació en campanyes, comissions de
treball, grups locals, etc.) i amb el suport de
més de 4.000 col·laboradors econòmics, donants i simpatitzants.
Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz
1. PRESENTACIÓN
En los últimos 25 años han sucedido muchas
cosas. La supresión, en España, del servicio
militar obligatorio. La prohibición, por iniciativa de la sociedad civil y a escala mundial, de las minas antipersonas y de las bombas de racimo. La movilización de millones
de ciudadanos contra la guerra con un papel
protagonista, en el ámbito mundial, para Cataluña. La aprobación por parte del Parlamento de Cataluña de la Ley del Fomento de
la Paz y del Instituto Catalán Internacional
por la Paz (ICIP). La progresiva exigencia
ciudadana de control del comercio de armas.
La creación del Tribunal Penal Internacional... Y la Fundació per la Pau ha participado, de formas muy diferentes, en todos esos
procesos. En muchos casos hemos actuado
amplificando la voz de una gran parte de la
ciudadanía.
Si el realismo nos hace reconocer la persistencia de la violencia, debemos reconocer
también la aparición de nuevas y eficaces
dinámicas sociales inspiradas en la noviolencia, la cooperación, el diálogo y la participación ciudadana. La cultura de paz, basada
en la noviolencia, el diálogo y la cooperación,
se alza como alternativa necesaria, pero seríamos ilusos si pensásemos que una presión
aún débil e intermitente propiciará ahora
mismo todos los cambios necesarios. Es necesario más compromiso y tiempo.
En la conmemoración de los 25 años de
nuestra entidad, nos hemos preguntado qué
celebramos si todavía hay tantísima violencia. Y la respuesta es que celebramos la
constancia que nos ha permitido trabajar de
manera sostenida; la consecución de resultados que demuestran la importancia y la
fuerza que puede llegar a tener la opinión
pública cuando emerge organizadamente.
Celebramos también la fidelidad a una idea
inicial y a un talante que tiene como característica irrenunciable la independencia, que
no significa ni neutralidad ni equidistancia.
Finalmente celebramos una convicción: las
personas construiremos la paz.
Este libro que ahora tenéis en las manos
quiere ser un testimonio modesto del trabajo realizado por la fundación en este cuarto
de siglo, pero no lo podíamos hacer de una
manera aislada, sin tener en cuenta los acon-
tecimientos que configuraban el contexto político y social de cada momento. Acontecimientos que en muchos casos han inspirado,
motivado y movilizado las actuaciones y las
decisiones de la Fundació per la Pau. Igualmente, todas las actuaciones de la Fundación
han sido y están animadas por una finalidad
definida como única en el texto fundacional:
colaborar en la creación y la emergencia de
una opinión pública lúcida, informada y activa que presione democráticamente en favor
de la paz.
Creemos que hemos sido fieles a aquella definición inicial. Desde la independencia política, que nada tiene que ver con una aséptica
equidistancia, hemos trabajado para difundir los valores de la cultura de paz y divulgar nuevos conceptos y nuevos análisis que
faciliten la comprensión de la realidad. Y lo
hemos hecho exigidos tanto por el necesario
rigor intelectual como por la voluntad de
movilizar a la opinión pública; de aquí nuestra insistencia en el trabajo de campañas.
Probablemente la opinión pública es el factor más decisivo para provocar los cambios
necesarios para la implantación progresiva
de la cultura de paz.
El trabajo desarrollado nos ha exigido y a
la vez nos ha permitido insertarnos sólidamente en la red internacional de entidades
que trabajan por la cultura de paz. Hemos
recogido iniciativas internacionales y las hemos trasladado a nuestra ciudadanía, pero
también iniciativas nuestras han hecho el
camino inverso.
Hace 25 años un gran número de ciudadanos
respondió a un llamamiento que continúa
vivo. Un llamamiento a trabajar juntos por
la implantación de una cultura inédita: la
cultura de paz. Proponemos la responsabilización directa de cada ciudadano y ofrecemos la Fundació per la Pau como un instrumento que canalice la presión democrática
que entre todos podemos ejercer.
¡Muchas gracias a todas y a todos por vuestro apoyo incondicional!
Alfons Banda,
Presidente de la Fundació per la Pau
41
2. CRÓNICA DE UN CUARTO DE SIGLO
En esta crónica recogemos algunos de los acontecimientos históricos más relevantes relacionados con los
conflictos y la paz que han marcado el último cuarto de siglo de la historia de la humanidad..
Año
Acontecimientos históricos
1983
El mismo año en que nació la Fundació per la Pau, el presidente norteamericano Ronald Reagan lanzó su Iniciativa de Defensa Estratégica,
conocida popularmente como “Guerra de las Galaxias”. Aquel año, Reagan llamó por primera vez a la URSS “imperio del mal” e impulsó una
política de intervenciones militares para derribar regímenes marxistas
en países del Tercer Mundo.
A su vez, la Unión Soviética también anunció la instalación de nuevos
misiles en respuesta a las amenazas de Reagan.
1984
Ese año, el Reino Unido abandonó la UNESCO por discrepancias con la
tarea de esta organización, principalmente debido al informe McBride
“Voces múltiples. Un solo mundo”. Los Estados Unidos también anunciaron su retirada de la organización, que harían efectiva al año siguiente, junto con Singapur. El Reino Unido se reincorporó a la organización
en 1997, los Estados Unidos en 2003 y Singapur en 2007.
Premio Nobel
de la Paz
Lech Walesa
Político polaco, fundador del
sindicato Solidaridad y presidente de Polonia entre 1990 y
1995. Por su lucha en favor de
los derechos humanos durante el
régimen prosoviético.
Desmond Tutu
Obispo de Sudáfrica. Por su
trabajo contra el apartheid.
Después de muchos debates, el día de los Santos Inocentes se publicó
en el BOE la ley que regula el derecho a la objeción de conciencia al
servicio militar en el Estado español. Por su carácter restrictivo del
derecho a la objeción, el Defensor del Pueblo presentó un recurso de inconstitucionalidad. A finales de 1987, el Tribunal Constitucional validó
plenamente la ley.
Ese mismo año, la Unión Soviética, en plena carrera armamentista, desplegó misiles SS-20 en Alemania Oriental.
En Cataluña se celebró la primera edición de la Universidad Internacional de la Paz de Sant Cugat del Vallès.
1985
Mijaíl Gorbachov se convirtió en presidente de la Unión Soviética y
su política de perestroika hizo que Reagan diera un giro a su política
exterior. Los Estados Unidos y la URSS reemprendieron el diálogo para
iniciar negociaciones sobre el desarme nuclear y espacial tras cuatro
años de guerra fría.
Organización médica internacional fundada en 1980 por
médicos soviéticos y americanos.
Por la prevención de la guerra nuclear y de los conflictos
armados..
1986
Declarado Año Internacional de la Paz por las Naciones Unidas.
Elie Wiesel
Escritor norteamericano de origen rumano, superviviente de los
campos de concentración nazis.
Por los relatos de su experiencia
En Suecia, el primer ministro del país, Olof Palme, murió asesinado
mientras paseaba con su mujer. Palme fue un gran defensor del pacifismo y trabajó para favorecer la distensión entre los dos bloques.
43
Año
En la central nuclear de Chernóbil (ahora Ucrania) se produjo el accidente nuclear más grave de la historia. La lluvia radiactiva llegó hasta
zonas de los Estados Unidos, el Reino Unido y Escandinavia.
Premio Nobel
de la Paz
personal y su trabajo práctico en
la causa de la paz.
El líder palestino Yasir Arafat aceptó la Resolución 242 de la ONU,
que suponía el reconocimiento del derecho a la existencia del Estado
de Israel.
En el Estado español, el 12 de marzo se convocó un referéndum sobre la
permanencia del país en la OTAN. Esta convocatoria fue controvertida
porque, antes de entrar en el gobierno, el PSOE, presidido por Felipe
González, se había manifestado en contra de la permanencia. El 52,5%
de los votantes dijo que “sí” frente al 39,8% que votó en contra. El
“no” triunfó en Cataluña, Navarra, el País Vasco y Canarias.
Aquel año, en el País Vasco nació la Coordinadora Gesto por la Paz,
que aglutinaba las diversas iniciativas y concentraciones silenciosas que
comenzaban a hacer visible y a organizar el rechazo a la violencia.
1987
El 19 de junio se produjo en el hipermercado Hipercor de Barcelona
uno de los peores atentados terroristas perpetrados por ETA, en el que
murieron 21 personas y más de 45 resultaron heridas.
El 9 de diciembre estalló la primera intifada en Cisjordania y Gaza
contra la ocupación israelí.
Ese mismo mes de diciembre Ronald Reagan y Mijaíl Gorbachov firmaron el Tratado de Eliminación de Misiles Nucleares de Mediano y Corto
Alcance. Por primera vez en la historia se alcanzaba un tratado que
reducía en la práctica los arsenales nucleares de las superpotencias.
Óscar Arias Sánchez.
Abogado, filósofo, empresario
y político, actual presidente de
Costa Rica, cargo que ya ocupó
entre 1986 y 1990. Por su impulso a las negociaciones de paz
en Centroamérica.
Federico Mayor Zaragoza fue escogido director general de la UNESCO,
donde daría un fuerte impulso a la promoción de la cultura de paz.
1988
El 15 de enero murió en Dublín Sean McBride, periodista, abogado y
político, cofundador de Amnistía Internacional, presidente del International Peace Bureau (1974-1985) y premio Nobel de la paz en 1974.
En marzo se firmó en Sapoá, en Nicaragua, un acuerdo de alto el fuego
entre el Gobierno sandinista y la Contra y se presentaron programas
para la pacificación del país.
En julio de aquel mismo año, Irak e Irán también firmaron la paz tras
ocho años de una intensa guerra que, con armas procedentes de varios
países occidentales, supuso la muerte de un millón de personas.
En agosto la activista y pacifista birmana Aung San Suu Kyi hizo su
primer mitin en favor de la democracia en Birmania. Desgraciadamente,
en septiembre se produjo un golpe de estado en el país y se instauró una
dictadura militar que aún perdura.
El 15 de diciembre la ONU reconoció el Estado palestino.
Aquel año un grupo de mujeres israelíes organizó una concentración
44
Fuerzas de Mantenimiento de
la Paz de las Naciones Unidas
Más conocidas como Cascos
Azules. Por su participación en
misiones de paz en numerosos
conflictos desde 1956.
Año
Premio Nobel
de la Paz
silenciosa contra la ocupación de Palestina. Desde entonces, las concentraciones se fueron expandiendo y dieron paso al nacimiento del movimiento feminista y pacifista Mujeres de Negro, que posteriormente
también fue muy activo en el conflicto de los Balcanes
1989
En el ámbito estatal, ETA declaró su primera tregua unilateral y anunció el inicio de una mesa de negociación con el Gobierno español en
Argel. Nacían así las “conversaciones de Argel”.
El 4 de junio, en China, varias manifestaciones lideradas por estudiantes
para reclamar la democracia fueron reprimidas de forma violenta por
el ejército chino en la plaza de Tiananmen, donde murieron casi 5.000
personas y otras 10.000 resultaron heridas. Esta acción puso fin a las
movilizaciones populares que habían comenzado el 15 de abril.
El decimocuarto dalái-lama,
Tenzin Gyatso
Líder religioso y político tibetano. Por su resistencia constante
frente al uso de la violencia en
la lucha de su gente por recuperar la libertad.
El 9 de noviembre de ese año cayó el muro de Berlín, símbolo de la
guerra fría.
El 16 de noviembre, las fuerzas armadas de El Salvador asesinaron a
seis sacerdotes jesuitas y dos trabajadoras en su residencia de la Universidad Centroamericana de San Salvador. Entre los asesinados había
el rector de la UCA, Ignacio Ellacuría, y el director del Instituto de
Derechos Humanos de la universidad, Segundo Montes.
El Movimiento de Objeción de Conciencia (MOC) y otros colectivos lanzaron la estrategia de la insumisión ante el inicio de la regulación de la
prestación social sustitutoria (PSS), la alternativa obligatoria que la
ley marcaba a los jóvenes que se negaban a hacer el servicio militar. A
finales de año tuvieron lugar los primeros consejos de guerra, con sentencia de cárcel para los primeros insumisos.
1990
El 11 de febrero el líder sudafricano Nelson Mandela fue liberado de
la cárcel de Ciudad del Cabo tras 27 años de cautiverio. Unos días más
tarde, por primera vez en 30 años, tuvo lugar en Johannesburgo una
asamblea general del Congreso Nacional Africano (ANC) de Nelson
Mandela.
En agosto estalló la crisis entre Irak y Kuwait cuando el ejército iraquí
invadió este emirato sin encontrar apenas resistencia en un ataque muy
rápido.
Mijaíl Gorbachov
Presidente de la Unión de Repúblicas Socialistas Soviéticas
desde 1989 hasta 1991. Por su
importante papel en el proceso
que puso fin a la guerra fría.
El 21 de noviembre la cumbre de la OSCE en París proclamó oficialmente el fin de la guerra fría.
1991
En enero comenzó la guerra del Golfo, que enfrentaba a Irak con una
coalición de fuerzas lideradas por el ejército de los Estados Unidos. Los
intensos ataques de los aliados forzaron la retirada de Irak de Kuwait y
la guerra acabó el 28 de febrero con la rendición iraquí. Miles de ciudadanos y ciudadanas del mundo entero se manifestaron contra esta guerra, y también en Barcelona, donde nació el Diari de la Pau, una iniciativa impulsada por un grupo de periodistas para denunciar la guerra.
45
Aung San Suu Kyi
Activista y líder de la Liga
Nacional por la Democracia en
Myanmar (Birmania). Por su defensa no violenta de la democracia y los derechos humanos.
Año
Premio Nobel
de la Paz
La ONU votó de forma unánime una condena a Israel por el trato que
este país dispensa a los palestinos. A finales de octubre se inauguró en
Madrid la Conferencia de Paz para Oriente Próximo.
El 1 de julio se disolvió oficialmente el Pacto de Varsovia.
Durante aquel año las repúblicas bálticas y varios países de la órbita
soviética de la Europa oriental se independizaron de la antigua URSS.
Aquel año comenzaron también los conflictos en la antigua Yugoslavia
con la guerra de los 10 días por la independencia de Eslovenia.
1992
En enero los Estados Unidos y Rusia restablecieron oficialmente las
relaciones diplomáticas.
Ese mismo mes, en Ciudad de México, representantes del gobierno salvadoreño y del Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional
(FMLN) firmaron los Acuerdos de Chapultepec, que pusieron fin a la
guerra civil de El Salvador, que hacía 12 años que duraba.
Líder indígena guatemalteca,
miembro del grupo quiché-maya.
Por su trabajo en favor de la
justicia social y la reconciliación
étnico-cultural basada en el respeto de los pueblos indígenas.
En febrero se ratificó el acuerdo histórico de no agresión y desnuclearización entre las dos Coreas, que estaban oficialmente en guerra desde
1953.
En primavera Bosnia-Herzegovina se declaró un estado independiente.
Casi inmediatamente después de que se hiciese pública la declaración,
las fuerzas serbias cercaron Sarajevo, la capital del país, e iniciaron un
asedio que duraría tres años y se convertiría en uno de los más largos
de la historia militar moderna. La ciudad quedó sin electricidad, agua,
calefacción ni medicamentos. Murieron más de 12.000 personas y otras
50.000 resultaron heridas.
Boutros Boutros Ghali, escogido nuevo secretario general de la ONU en
enero de ese año, presentó una Agenda por la Paz para promover un rol
más activo de la ONU en la prevención de la violencia y en la construcción y el mantenimiento de la paz.
En diciembre nació Elkarri, un movimiento social para el diálogo y el
acuerdo en el País Vasco. Elkarri, hoy Lokarri, quiere favorecer un proceso de paz defendiendo una solución dialogada al conflicto vasco.
1993
En enero los presidentes de los Estados Unidos, George Bush, y Rusia,
Boris Yeltsin, firmaron el acuerdo de desarme nuclear Start II para
reducir los arsenales nucleares. Unos días después se firmó en París un
acuerdo para la prohibición de las armas químicas.
En febrero la ONU aprobó la creación del Tribunal Penal Internacional
para la antigua Yugoslavia, que acabó constituyéndose el 25 de mayo.
El 13 de septiembre se firmó en Washington la Declaración de Principios para la autonomía de Gaza y Jericó, el primer acuerdo entre Israel
y la OLP, que oficializaba la Autoridad Nacional Palestina. Los líderes
israelí, Isaac Rabin, y palestino, Yasir Arafat, se dieron la mano.
46
Nelson Mandela y F. W. de
Klerk
Mandela, líder del partido Congreso Nacional Africano (ANC),
y De Klerk, último presidente del
régimen del apartheid sudafricano. Por su trabajo para acabar
de forma pacífica con el régimen
del apartheid y poner los fundamentos de una nueva Sudáfrica
democrática.
Año
1994
Ese año el conflicto en Bosnia-Herzegovina sufrió una escalada generalizada de la violencia y la población civil fue su principal víctima. Un
obús que estalló en el mercado de Sarajevo el 5 de febrero arrojó un
saldo de 68 personas fallecidas y más de 200 heridas, en una de las
matanzas más brutales acaecidas en la capital bosnia durante el asedio
de la ciudad.
El 6 de abril murieron en un atentado aéreo en Kigali los presidentes de
Ruanda y Burundi. La guerra civil y las matanzas interétnicas se extendieron por Ruanda y acabaron provocando centenares de miles de muertos, dos millones de refugiados y otros tres millones de desplazados.
Aquel año el ejército ruso invadió Chechenia para controlar un territorio
que desde 1991 gozaba de una independencia de facto. A pesar de la
superioridad de las fuerzas rusas, la guerra se alargó hasta el año 1996,
cuando se firmó un acuerdo de paz y se pactó la retirada de las tropas
rusas.
El 9 de diciembre el Gobierno británico y el Sinn Féin —el brazo político del IRA— mantuvieron en el castillo de Stormont su primer contacto
oficial tras 22 años de incomunicación. La apertura del diálogo fue la
primera prueba de que Irlanda del Norte avanzaba hacia la paz, después
de 25 años de conflicto armado y más de 3.000 muertos.
Premio Nobel
de la Paz
Yasir Arafat, Simón Peres
Isaac Rabin
El líder palestino Yasir Arafat
fue presidente de la Organización para la Liberación de
Palestina, presidente de la
Autoridad Nacional Palestina y
líder del partido político secular
Fada-hi. Simón Peres, político
y estadista israelí, fue dos veces
primer ministro (1984-1986
y 1995-1996) y es presidente
de Israel desde 2007. Isaac
Rabin, político israelí, fue primer
ministro (1974-1977 y 19921995). Fue asesinato en 1995
por un radical israelí de extrema
derecha. Recibieron el premio
por sus esfuerzos conjuntos
por conseguir la paz en Oriente
Próximo.
Aquel año Nelson Mandela fue escogido presidente de Sudáfrica, con lo
cual se convertía en el primer presidente negro de la historia del país y
también en el primero elegido por sufragio universal.
1995
Cincuenta años después del lanzamiento de las bombas atómicas sobre Hiroshima y Nagasaki, se organizaron varios actos de conmemoración. Los actos se vieron enturbiados por la falta de compromiso de
las potencias nuclearespara eliminareste tipo de arsenales, tal y como
se puso de manifiesto en la conferencia de revisión del Tratado de No
Proliferación Nuclear (TNP) celebrada en abril y mayo en Nueva York.
Las pruebas atómicas realizadas por los gobiernos francés y chino en
el año del cincuentenario constituyeron también una peculiar forma de
conmemoración.
El 11 de julio el ejército serbio evacuó y deportó a las 20.000 personas
que estaban en Srebrenica (Bosnia-Herzegovina) y mató a 8.000 ante
la pasividad y la impotencia de la Unión Europea y la ONU.
En septiembre se acabó la guerra de Bosnia-Herzegovina y el 21 de noviembre los presidentes de Serbia, Slobodan Milosevic, Croacia, Franjo Tudjman, y Bosnia, Alija Izetbegovic, firmaron en Dayton (Ohio) los
acuerdos de paz. El acuerdo se alcanzó con la mediación de los Estados
Unidos, tras 20 días de negociaciones.
El día 11 de septiembre, en Cataluña, se hizo pública la autodisolución
formal de Terra Lliure, una organización armada independentista catalana fundada en 1978. Acabó así el intento de arraigo de una opción
armada en Cataluña.
47
World Affairs
Físico nuclear de origen polaco.
Por sus esfuerzos en favor de
la erradicación de las armas
nucleares.
Año
Premio Nobel
de la Paz
En octubre tuvo lugar en Nueva York la cumbre de jefes de estado y de
gobierno para conmemorar los 50 años del nacimiento de la Organización de las Naciones Unidas (ONU).
1996
En enero, el primer ministro británico, John Major, propuso a la Cámara
de los Comunes la celebración de elecciones en Irlanda del Norte, en un
intento de restablecer la Asamblea Regional y legitimar electoralmente
a los interlocutores que tendrían que negociar el futuro de Irlanda del
Norte. Gerry Adams rechazó la oferta y el 9 de febrero el IRA rompió
17 meses de tregua con un atentado en Londres. El 4 de marzo, el Sinn
Féin fue excluido de las conversaciones de paz por negarse a condenar
el atentado.
Carlos Filipe Ximenes Bello y
José Ramos Horta
Líderes del movimiento de
resistencia de Timor Oriental.
Por su tarea de investigación
para hallar una solución pacífica
al conflicto de Timor Oriental e
Indonesia.
En septiembre los talibanes tomaron militarmente Kabul, la capital de
Afganistán, y obligaron al ejército gubernamental muyahidin, dirigido
por Ahmed Shah Massud, a abandonar la ciudad y refugiarse en las
montañas.
El proceso de paz entre Israel y Palestina, que había ido ganando credibilidad en los años anteriores, vivió momentos muy delicados debido
a las dificultades de la Autoridad Nacional Palestina de Yasir Arafat
por controlar las acciones terroristas de los islamistas radicales y a la
victoria electoral en Israel del Likud de Benjamin Netanyahu.
La guerra invadió de nuevo la región africana de los Grandes Lagos.
Miles de hutus supervivientes de la matanza de 1994 se instalaron en
los campos de refugiados de Burundi, el Zaire y Tanzania. La cifra de
refugiados creció tanto que también en estos países rebrotaron los odios
étnicos y el conflicto se generalizó.
1997
En mayo el Zaire quedó en manos de las tropas del rebelde LaurentDésiré Kabila, que se proclamó presidente del país, al cual puso el nuevo
nombre de República Democrática del Congo. El 7 de septiembre murió
en Rabat el dictador Mobutu Sese Seko, que había dirigido el Zaire desde 1965. La muerte de Mobutu puso punto y final a una serie de guerras
civiles y étnicas que, en pocos años, habían afectado a Etiopía, Eritrea,
Uganda, Ruanda y Burundi, aparte del Zaire, y habían aupado al poder
a antiguos líderes de izquierda como el propio Kabila.
Aquel año el presidente sudafricano Nelson Mandela inició una lenta
retirada de la primera línea del poder al abandonar la presidencia de
su partido, el Congreso Nacional Africano (ANC), y anunciar firmemente que no se presentaría a las elecciones presidenciales previstas para
1999.
En Colombia, cerca de 10 millones de personas participaron en el “Mandato popular por la Paz” por el que reclamaban el fin de la violencia y
la protección de los derechos humanos.
En diciembre se aprobó en Ottawa el Tratado Internacional de Prohibición de las Minas Antipersonas.
48
Premio concedido al conjunto
de la Campaña Internacional
para la Prohibición Total de las
Minas Antipersonas (ICBL),
representada por Jody Williams.
Por su trabajo conjunto por la
prohibición y la limpieza de las
minas antipersonas.
Año
Premio Nobel
de la Paz
Aquel año la organización terrorista ETA secuestró y asesinó al regidor
de Ermua Miguel Ángel Blanco. Durante el secuestro se organizaron
numerosas manifestaciones de rechazo en todo el Estado pidiendo su
liberación, pero dos días después apareció gravemente herido y murió
al día siguiente.
1998
En abril, los gobiernos británico e irlandés firmaron el Acuerdo de Viernes Santo, un texto que supuso la culminación de un largo proceso de
diálogo y negociación entre las fuerzas republicanas y unionistas, y el
principio del fin de la fase más violenta del conflicto de Irlanda del
Norte.
En julio se firmó en Roma el tratado para la creación del Tribunal Penal
Internacional (TPI) con carácter permanente y con sede en La Haya
con el objetivo de establecer una jurisdicción planetaria e impedir la impunidad en delitos como el genocidio y los crímenes de guerra y contra
la humanidad.
El 7 de agosto se produjeron dos atentados terroristas contra las embajadas norteamericanas en Nairobi y Dar es Salam que provocaron 258
muertos y más de 4.250 heridos. Los atentados fueron reivindicados
por una organización desconocida, el Ejército Islámico de Liberación
de los Lugares Santos Musulmanes, tras la cual los Estados Unidos
vieron al millonario saudí refugiado en Afganistán, Osama Bin Laden.
En respuesta al ataque, los Estados Unidos bombardearon Afganistán
y Sudán.
El 12 de septiembre partidos, sindicatos y organismos sociales suscribieron la Declaración de Lizarra, un acuerdo sobre pacificación que
reclamaba una solución política y negociada que pusiera fin al conflicto
histórico entre el País Vasco y los estados español y francés. El acuerdo,
que tomaba como referencia el modelo irlandés, no tenía precedentes en
la historia del País Vasco.
Días más tarde, el 16 de ese mismo mes, ETA anunció una tregua indefinida.
El 19 de octubre el general Augusto Pinochet, dictador de Chile entre
1973 y 1990, fue detenido en Londres. Este hecho representó un paso
muy importante de cara al fin de la impunidad a través de una justicia
internacional.
En octubre se presentó en Pretoria el informe elaborado por la Comisión de la Verdad y la Reconciliación, creada en 1995 y presidida por
el arzobispo anglicano Desmond Tutu, que debía servir para aclarar los
crímenes cometidos en los años del apartheid y poner de manifiesto las
responsabilidades de los diferentes protagonistas.
El 10 de diciembre se cumplieron 50 años de la promulgación de la Declaración Universal de los Derechos Humanos por las Naciones Unidas.
49
John Hume y David Trimble
John Hume, líder del Partido
Socialdemócrata y Laborista
(SDLP), y David Trimble, presidente del Partido Unionista del
Ulster (UUP) y primer ministro
del nuevo gobierno de Irlanda
constituido en 1998. Por sus
esfuerzos para encontrar una
solución pacífica al conflicto
norirlandés.
Año
1999
En febrero la ONU decidió retirar a todo el personal de los Estados
Unidos y la Gran Bretaña de Irak.
Desde marzo hasta junio de ese año, las fuerzas de la OTAN intervinieron militarmente en la guerra de Yugoslavia llevando a cabo continuos
bombardeos contra objetivos yugoslavos. Los combatientes albaneses
continuaron atacando a las fuerzas serbias y los civiles serbios de Kosovo, mientras las fuerzas serbias atacaban a los rebeldes y civiles albaneses, hechos que provocarían una limpieza étnica que culminó con
desplazamientos masivos de la población hacia los países vecinos.
Premio Nobel
de la Paz
Médecins Sans Frontières
Organización médica humanitaria de carácter internacional,
nacida en 1971, que ofrece
asistencia médica de urgencia en
más de 79 países. En reconocimiento a su tarea humanitaria
en varios continentes.
El 1 de marzo entró en vigor el Tratado de Ottawa para la Prohibición
de las Minas Antipersonas, después de ser ratificado por 65 países.
El 20 de abril, en los Estados Unidos, dos jóvenes cargados con varias
armas perpetraron una matanza en el Instituto Columbine. Mataron a
13 personas, hirieron a 24 y luego se suicidaron.
En mayo se celebró la Conferencia del Llamamiento por la Paz de La
Haya, a la que asistieron más de 10.000 activistas de todo el mundo
para conmemorar los 100 años de la primera conferencia internacional
de paz.
Unos meses más tarde, en noviembre, hasta 100.000 personas, convocadas por sindicatos, ONG y otras organizaciones sociales, se manifestaron en Seattle contra la OMC y la negociación llamada Ronda del
Milenio. Fue considerada la primera gran manifestación del movimiento
para otra globalización.
El 3 de diciembre ETA anunció el fin de la tregua.
2000
Las Naciones Unidas declararon el año 2000 Año Internacional de una
Cultura por la Paz.
En febrero el ejército ruso tomó Grozni, la capital de Chechenia, y unos
días más tarde la organización Human Rights Watch denunció que al
menos 62 civiles fueron ejecutados por el ejército ruso en el distrito de
Adli, al sur de la capital chechena.
En julio tuvieron lugar las segundas negociaciones de Camp David. Bajo
los auspicios del presidente norteamericano Bill Clinton, las delegaciones palestina de Yasir Arafat e israelí de Ehud Barak trataron de alcanzar un acuerdo para un estatus final de Palestina. La cumbre acabó sin
acuerdo.
El 28 de septiembre comenzó en Palestina la segunda intifada, después
de que Ariel Sharon visitase la Explanada de las Mezquitas en Jerusalén.
El 20 de mayo se organizó en Barcelona una manifestación multitudinaria en favor de la paz y la desmilitarización de la sociedad y en protesta por el desfile militar que el Ministerio de Defensa organizaba en
la ciudad. Además de la manifestación se convocaron otras actividades
50
Kim Dae Jung
Presidente de Corea del Sur
entre 1998 y 2003. Por su tarea
en favor de la democracia y los
derechos humanos en Corea
del Sur y en el este asiático, en
general, y por la paz y la reconciliación con Corea del Norte, en
particular.
Año
Premio Nobel
de la Paz
durante el mes de mayo, como una acampada popular y un festival por
la paz que congregó a más de 50.000 personas
2001
Se celebró por primera vez el Foro Social Mundial de Porto Alegre, al
que asistieron 12.000 personas.
El 20 de enero, George W. Bush tomó posesión del cargo de presidente
de los Estados Unidos. Al cabo de poco menos de un mes, la aviación
norteamericana bombardeó Bagdad, la capital de Irak.
La ONU y Kofi Annan
Por su tarea en favor de un
mundo mejor organizado y más
pacífico.
El 11 de septiembre se produjeron los ataques terroristas más grandes
acaecidos jamás en los Estados Unidos. Varios terroristas suicidas secuestraron cuatro aviones de líneas regulares. Dos de los aparatos se estrellaron contra las Torres Gemelas, que se desplomaron un rato después
del impacto. Murieron casi 3.000 personas. Un tercer avión se estrelló
contra el Pentágono y otro cayó al oeste de Pensilvania, antes de llegar
a su objetivo, Washington, DC. La autoría de los ataques se atribuyó a la
red islámica radical Al Qaeda, liderada por Osama Bin Laden.
En octubre, Afganistán fue invadido por los Estados Unidos y sus aliados.
2002
A partir de enero, el servicio militar —la mili— dejó de ser obligatorio
en el Estado español y las fuerzas armadas pasaron a ser completamente profesionales.
En febrero el presidente de Colombia, Andrés Pastrana, tras varios intentos de acuerdo, suspendió el proceso de paz con el grupo guerrillero
de las FARC, al que acusó de secuestrar y asesinar civiles. Pocos días
después, las FARC secuestraron a la candidata a la Presidencia del país,
Íngrid Betancourt. El 26 de mayo el liberal Álvaro Uribe ganó las elecciones por mayoría absoluta, defendiendo una guerra a muerte contra
las guerrillas como única manera de enderezar la economía y garantizar
la buena marcha del país.
También en febrero el ejército israelí lanzó un ataque masivo contra
los campos de refugiados civiles palestinos de las localidades de Belén,
Jenín y Nablús.
En diciembre, en Pretoria (Sudáfrica), el Gobierno de la República Democrática del Congo y sus opositores firmaron un acuerdo de paz que
ponía fin a cuatro años de guerra civil.
El 14 de octubre, en el Estado español, más de mil investigadores, encabezados por Federico Mayor Zaragoza, se declararon “objetores
científicos”, con lo cual mostraban su desacuerdo con la creciente militarización de la investigación científica española en los últimos años.
Los investigadores se sumaban así a la campaña “Por la paz: ¡basta
de investigación militar!”, impulsada por más de 50 organizaciones y
entidades.
51
Jimmy Carter
Ex presidente de los Estados
Unidos. En reconocimiento de
sus esfuerzos para encontrar soluciones pacíficas a los conflictos internacionales.
Año
Premio Nobel
de la Paz
2003
Ante la amenaza de un ataque inminente contra Irak por parte de los
Estados Unidos y la Gran Bretaña con el apoyo del presidente español,
el 15 de febrero millones de personas de todo el mundo se manifestaron
contra la guerra. En Barcelona más de un millón y medio de personas
salieron a la calle. Unos días antes, el 11 de febrero, todos los grupos de
la oposición del Congreso de los Diputados apoyaron una moción contra
la posición militarista de Bush, Blair y Aznar ante la crisis de Irak.
Shirin Ebadi
Abogada y jueza de Irán. Por
sus esfuerzos en defensa de
la democracia y los derechos
humanos, especialmente de las
mujeres y los niños, en Irán y en
el mundo musulmán en general.
El día 20 de marzo, tropas norteamericanas y británicas lanzaron el
primer ataque contra una ciudad iraquí. Comenzaba la guerra de Irak.
El 9 de abril, las tropas de los Estados Unidos tomaron el control de
Bagdad y un grupo de ciudadanos derribó una gran estatua de Sadam
Husein. El 14 de abril las tropas de estadounidenses ocuparon Tikrit, la
última ciudad importante del país que quedaba por conquistar. El 1 de
mayo, el presidente George W. Bush proclamó el fin de la guerra de Irak.
En diciembre, los Estados Unidos anunciaron que habían capturado a
Sadam Husein.
En Cataluña, el 4 de julio el Parlamento aprobó la Ley de Fomento de
la Paz, una norma pionera en Europa.
2004
El 11 de marzo se produjo en Madrid el atentado terrorista más grave
de la historia del Estado español. El ataque, perpetrado por islamistas radicales, consistió en una cadena de explosiones provocadas por
bombas colocadas en varios trenes de cercanías que estallaron simultáneamente cuando los convoyes se acercaban a la estación de Atocha.
Murieron 202 personas y otras 1.400 resultaron heridas.
Wangari Maathai
Bióloga y profesora de origen
keniata. Por su contribución al
desarrollo sostenible, la democracia y la paz.
En septiembre, el secuestro de un millar de niños y niñas en una escuela
de Beslán, en Osetia Septentrional, acabó con la muerte de más de 330
personas tras la intervención de las fuerzas de seguridad rusas.
2005
En enero se celebraron elecciones en Irak para escoger una Asamblea
Nacional Constituyente que debía redactar una nueva constitución para
el país y nombrar un gobierno provisional.
En febrero Corea del Norte anunció que disponía de armas nucleares,
dos años después de haberse retirado del Tratado de No Proliferación
Nuclear.
Aquel mismo mes el Parlamento israelí aprobó la ley de retirada de
una veintena de asentamientos en Gaza y la entrega del territorio a la
ANP, 38 años después de su ocupación. En agosto se inició el desmantelamiento de las colonias judías cerca de la franja de Gaza de acuerdo
con el plan de retirada. Hamás anunció que no abandonaría la lucha
armada.
2006
El 25 de enero el partido islamista Hamás ganó las elecciones parlamentarias en Palestina y desplazó a al-Fatah, líder histórico en la lucha
palestina.
El 22 de marzo ETA anunció un alto el fuego permanente.
52
Agencia Internacional de la
Energía Atómica y Mohamed
el-Baradei
Doctor en derecho. Por sus
esfuerzos para evitar que la
energía nuclear se utilice con
fines militares y para garantizar
que la que se utilice con fines
pacíficos se utilice de la manera
más segura posible.
Muhammad Yunus y el Grameen Bank
Profesor de economía, Yunus
fundó el Grameen Bank para
conceder créditos a las personas
Año
2007
Premio Nobel
de la Paz
En noviembre un tribunal de Bagdad condenó a muerte al ex dictador
iraquí Sadam Husein por delitos contra la humanidad.
más pobres. Por sus esfuerzos
en favor del desarrollo social y
económico de los más desfavorecidos.
En febrero Corea del Norte acordó poner fin a su programa nuclear a
cambio de ayuda económica y combustible.
Ex vicepresidente de los Estados
Unidos. Por sus esfuerzos para
obtener y difundir información
sobre el papel del hombre en el
cambio climático y para proponer las medidas necesarias para
luchar contra este cambio.
Ese mismo mes, se celebró en Oslo una conferencia internacional para
prohibir las bombas de racimo. El Proceso de Oslo culminaría con la
aprobación de un tratado de prohibición en diciembre de 2008.
En junio la banda terrorista ETA anunció el fin del alto el fuego que
había iniciado el 22 de marzo de 2006, aunque ya había perpetrado un
atentado en el aeropuerto de Barajas el 30 de diciembre de 2006.
En noviembre el Congreso de los Diputados del Estado aprobó la Ley de
Comercio de Armas por una amplia mayoría parlamentaria.
En Cataluña, en diciembre el Parlamento aprobó la Ley del Instituto
Catalán Internacional por la Paz (ICIP).
2008
En febrero Kosovo formalizó de forma unilateral la declaración de independencia de Serbia, con el apoyo de la mayor parte de la comunidad
occidental.
El 2 de julio las fuerzas militares de Colombia liberaron a la ex candidata presidencial Íngrid Betancourt y a 14 personas más que estaban
secuestradas por las FARC.
También en julio fue detenido en Belgrado el político serbio Radovan
Karadzic, acusado de instigar al genocidio durante la guerra de Bosnia.
El 4 de noviembre el demócrata Barack Obama ganó las elecciones presidenciales de los Estados Unidos y se convirtió en el primer presidente
afroamericano del país.
A finales de diciembre Israel inició la ofensiva militar más sangrante de
los últimos 40 años sobre la franja de Gaza, en la cual murieron más
de 850 personas.
El 3 de diciembre se aprobó en Oslo el Tratado Internacional de Prohibición de las Bombas de Racimo con la firma de 94 países.
53
Martti Ahtisaari
Ex presidente de Finlandia.
Por su importante tarea desarrollada en varios continentes
y durante más de tres décadas
para resolver conflictos internacionales.
54
3. HACIENDO BALANCE: SI VIVIMOS EN UN MUNDO
DINÁMICO, LA PAZ ES POSIBLE
Cuando encadenamos el día a día, parece
que nos encontramos en una unidad cerrada
a cal y canto. Los hechos se van sucediendo y a veces no nos damos cuenta de que
el paisaje, las estructuras, la realidad van
cambiando.
Pero si analizamos una unidad de tiempo
suficientemente significativa, como estos últimos 25 años, podemos percibir claramente
que los cambios han sido notorios y se han
dado en muchas direcciones. Se han venido
abajo estructuras, gobiernos, preceptos, normas y pautas. Han surgido nuevos riesgos y
peligros antes inimaginables. Se han abierto
nuevas posibilidades de intervención para la
ciudadanía. Se han conseguido avances significativos. Se ha incrementado o se ha retrocedido, también, en otros aspectos.
Pero la esencia clara de todo ello es que vivimos tiempos dinámicos. Y eso es el mejor
antídoto contra el pesimismo, el fatalismo o
la resignación. Es cierto que todo este dinamismo no siempre se concreta en un marco
de consolidación de la cultura de paz, los
derechos humanos y la justicia, pero lo que
está claro es que nuestro mundo y nuestra
realidad no son hechos monolíticos. Se pueden transformar. El cambio, en clave de paz,
es uno de los escenarios posibles y reales y,
si somos capaces de intervenir e incidir en él,
podemos llegar a concretarlo.
En 1983 el mundo todavía estaba inmerso
en la guerra fría, un enfrentamiento entre
dos bloques —el Este y el Oeste— que, aunque nunca llegó a concretarse en el campo
de batalla, marcó de forma profunda la escena internacional durante la segunda mitad
del siglo XX. A finales de los noventa, si bien
se podía decir que se había evitado una guerra total entre los dos bloques, el balance era
desolador y frustrante: guerras entre países
terceros que habían servido de campo de batalla indirecta entre ambos bloques; escalada inacabable de la militarización, el armamentismo y el gasto militar; invisibilidad de
problemas graves (pobreza, injusticia, vulneración de los derechos humanos, conflictos
enquistados, opresiones de pueblos, etc.) de-
bido a la preeminencia de todo lo relacionado con la política de bloques, etc.
La falta de enfrentamiento físico y directo
entre el bloque de la OTAN y el bloque del
Pacto de Varsovia tuvo un coste muy elevado en otras zonas del planeta. Varios países
y regiones se convirtieron en un escenario
ideal para dirimir las propias disputas indirectamente, mediante terceros, manipulando,
instrumentalizando y engordando dinámicas
internas y regionales de tensión. No es extraño, pues, que esta actuación tan irresponsable haya sumido países enteros a la deriva.
Hoy, aunque se ha ido reduciendo el número global de guerras y se han reconducido
algunas (mediante procesos de paz), varios
conflictos armados continúan abiertos. África, Asia y especialmente Oriente Próximo
presentan los niveles de conflictividad más
altos. Muchos de estos conflictos, latentes
y largos, no son muy espectaculares si se
miran en periodos cortos, pero si miramos
el periodo acumulado revelan una inmensa
factura en vidas humanas, destrucción física
y rotura de la cohesión social, de los marcos
de convivencia y de los tejidos de confianza
entre personas y grupos humanos. Es decir,
un terreno abonado para la consolidación de
una cultura de aceptación y resignación ante
la violencia, la impunidad y la injusticia. La
comunidad internacional, en muchos de estos casos, se ha mostrado vacilante, cuando
55
no directamente despreocupada o insensible.
También debemos constatar que algunos de
los focos actuales de violencia armada más
preocupantes y sangrientos tienen muchas
conexiones con la política irresponsable de
años atrás: las situaciones en Afganistán e
Irak no se pueden entender sin la política de
la inmediatez y la irresponsabilidad practicada en el marco de la guerra fría.
Finalmente encontramos el conflicto entre
Palestina e Israel. Aparte del sufrimiento y el
padecimiento que genera, es uno de los conflictos que más incidencia e impacto tienen
en la seguridad global del mundo: desestabilización creciente de la región, interferencias
en la gobernabilidad mundial, influencia en
algunas de las acciones del nuevo terrorismo
internacional, etc. Este conflicto ha pasado
durante los últimos 25 años por momentos
de todo tipo: enfrentamientos abiertos, tensión, intifadas y revueltas populares contra
la ocupación y la represión, esperanzas prudentes pero aparentemente sólidas (acuerdo
de paz de 1993), procesos de paz frustrados
(el del año 2000) e inicios tímidos pero en
la buena dirección para deshacer políticas
equivocadas (desmantelamiento de los asentamientos de Cisjordania, etc.). Por último,
sin embargo, nos encontramos en un escenario altamente inestable y preocupante: un
Gobierno israelí decidido a practicar una
política cada vez más dura hacia la comunidad palestina; una Palestina dividida que
avanza hacia el callejón sin salida institucional y una comunidad internacional incapaz
o temerosa de obligar a hacer avanzar hacia
una solución (las dos realidades estatales,
viables, justas y seguras) que, cuanto más
tiempo perdamos, más irrealizable será.
En cuanto a la consolidación de estructuras
y mecanismos de gobernabilidad mundial, las
Naciones Unidas han pasado por momentos
diferentes, pero en general ha ido menguando su capacidad de actuación y su credibilidad. Los estados, especialmente los más
importantes, nunca han querido realmente permitir un avance significativo en este
sentido. A menudo, además, muchas de sus
decisiones y actuaciones han deslegitimado
bastante el papel de la institución. No hay
más que recordar que los cinco países miembros permanentes del Consejo de Seguridad
de la ONU incumplen o ayudan a incumplir
muchas resoluciones, recomendaciones y declaraciones surgidas del propio sistema de
las Naciones Unidas.
Sin ir más lejos, a principios de los ochenta el presidente republicano de los Estados
Unidos, Ronald Reagan, compatibilizó una
gestión basada en algunos acuerdos globales
con otras actuaciones que remarcaban una
perspectiva de aislacionismo autosuficiente.
En 1985, por ejemplo, los Estados Unidos
abandonaban la UNESCO por discrepancias en muchos aspectos (entre otros, por
el magnífico informe sobre la comunicación
encabezado por Sean McBride). A principios
del siglo XXI constatamos la radicalización
de esta tendencia y el consiguiente unilateralismo en grado sumo con la presidencia de
George Bush hijo: boicot, menosprecio y deslegitimación de las estructuras de gobernabilidad mundial y del sistema de las Naciones
Unidas, incumplimiento de la legislación internacional, ignorancia de resoluciones, boicot a tratados y protocolos mundiales, etc.
A finales de los años noventa el discurso
crítico de la seguridad que hacía años se
impulsaba desde los centros de polemología y análisis de conflictos comenzaba a ser
asumido, por lo menos en un ámbito formal,
pero la crisis del 11-S y la aparición del nuevo terrorismo internacional provocaron un
cambio claro de tendencia. En todas partes
se apostó por reiniciar y reabrir procesos de
militarización (incremento del gasto militar,
el rearme, etc.) y generar un discurso según
56
el cual, para obtener protección y seguridad,
había que reducir los espacios de libertad
y democracia. Guantánamo es uno de los
ejemplos más evidentes y palpables de esta
tendencia, pero desgraciadamente no ha sido
el único. En muchos países la libertad de
prensa ha sufrido recortes significativos o se
ha rebajado el espacio de los derechos y las
libertades con la excusa de combatir el terrorismo y defendernos mejor. Sin embargo,
en los últimos años ha resurgido con fuerza
una evidencia: para obtener un mundo más
seguro es necesario ampliar la democracia
y los derechos humanos, y no limitarlos ni
reducirlos.
Con el acceso a la presidencia del demócrata
Barack Obama se inicia, al menos, una nueva etapa donde la creación de consensos, la
apuesta por el diálogo y la voluntad de construir un liderazgo, no solo fundamentado en
el miedo y la fuerza bruta, pueden ser los
rasgos característicos.
En cuanto al capítulo de la militarización de
los recursos económicos, nos encontramos
con la contradicción de que una vez acabada la guerra fría, durante la cual se justificó
una carrera armamentista espectacular, el
dividendo por la paz del que se hablaba tanto —la liberación de recursos económicos
para políticas sociales— no se ha producido.
No sólo no se ha producido sino que, además,
a partir del siglo XXI el gasto militar y la
inversión armamentística han subido hasta
niveles desconocidos.
Pese a estas innegables tendencias preocupantes, en estos años también hemos vivido
procesos esperanzadores, como por ejemplo
la posibilidad de avanzar, a través de campañas globales, hacia la consecución de objetivos concretos.
En 1983 no había muchos éxitos que apuntar. Durante este tiempo hemos visto cómo
se ha avanzado en acuerdos de desarme significativos. El tratado contra las minas antipersonas, aprobado en 1997, y el acuerdo
contra las bombas de racimo, aprobado en
2008, son ejemplos claros de que las campañas permiten avanzar si se coordinan globalmente, definen objetivos precisos y realizables, crean alianzas con ONG y entidades
externas al estricto movimiento por la paz
y cuentan con el apoyo de gobiernos, miem-
bros del cuerpo diplomático o de los medios
de comunicación. Ahora mismo, hay abierto un proceso mucho más complejo pero
también imprescindible para avanzar hacia
cotas más altas de seguridad colectiva: la
transparencia y el control del comercio de
armas ligeras.
A principios de los ochenta, los gobiernos
de Thatcher en gran Bretaña y de Reagan
en los Estados Unidos lideraron un paquete
de medidas económicas basadas en la desregulación y la liberalización que, años más
tarde, se acabaría concretando y definiendo
de forma pública como “Consenso de Washington”. Ese impulso acabó convirtiéndose
en una ola ideológica neoliberal que desató
la aparición del movimiento en favor de una
globalización alternativa que, sumando energías tradicionales y sectores nuevos, alertaba de que la política y las sociedades se iban
adaptando a modelos y políticas económicas
decididas por unos pocos en lugar de construir sistemas económicos que se adaptasen
a las necesidades de las personas y las sociedades. A principios de 2009, muy pocos
ponen en tela de juicio que la crisis económica actual pone de manifiesto la necesidad de
poner límites a la desregulación, la falta de
control de ciertas prácticas empresariales y
el sobredimensionamiento de la economía
financiera.
En cuanto a la protección de los derechos
humanos, durante todos estos años ha ido
creciendo la conciencia ante actos bárbaros,
genocidios y crímenes de guerra, así como
la idea de que estos actos no pueden quedar
57
impunes. Las experiencias de persecución de
algunos responsables de genocidio y dictaduras, así como el nacimiento formal del Tribunal Penal Internacional son pasos positivos
en el camino hacia el fin de la barbarie y la
impunidad.
En el ámbito global, cabe destacar la presencia y la emergencia, como interlocutor relevante, de la ciudadanía global. No se trata
de un interlocutor preciso ni homogéneo, ni
siempre es coherente, pero en determinados
momentos las manifestaciones masivas contra la guerra de Irak en 2003 o los diversos
procesos de participación y puesta en común
de marcos alternativos generados en el seno
de las distintas ediciones del Foro Social
Mundial han demostrado que tenía fuerza y
presencia.
En el Estado español, en 1983 aún estaba
en discusión el desarrollo legal del derecho
a la objeción de conciencia que recogía la
Constitución española de 1978. A fines de
1984 se aprobó definitivamente la Ley de
Objeción de Conciencia y, ante la avalancha
de críticas por parte de ONG, comunidades
autónomas y el Defensor del Pueblo —que
acabarían presentando recursos—, el Tribunal Constitucional reafirmó el contenido
principal de la ley. Se impuso a los objetores
la prestación social sustitutoria, un servicio
más largo que el militar. Pese a ser una ley
restrictiva y pensada para disuadir la objeción, con la clarificación del marco legal la
objeción se disparó. En pocos años se llegó
a cifras muy importantes (superiores a las
58
del entorno de los países democráticos europeos) de jóvenes que optaban por rechazar
la mili. A finales de los ochenta apareció una
nueva estrategia surgida de los sectores más
históricos de la objeción y grupos nuevos: la
insumisión, la oposición a prestar cualquier
tipo de servicio. La importante crítica social,
que hizo aumentar los niveles de objeción e
insumisión, el eco mediático logrado, la solidaridad de varios sectores ante las represalias a insumisos, etc. serían factores importantes que acabarían poniendo en crisis el
modelo de servicio militar obligatorio. Todo
ello, añadido al nuevo contexto internacional
(fin de la guerra fría, nuevos planteamientos en política de defensa, nuevos modelos
impulsados en el marco de la OTAN, etc.),
haría inviable la continuidad del modelo de
mili obligatoria. El acuerdo de gobierno de
1996 abrió la puerta a la profesionalización
del ejército, hecho que se concretó por ley en
mayo de 1999.
El fin del servicio militar obligatorio, sin embargo, no supuso el fin de la militarización.
En algunos aspectos le dio incluso un nuevo
impulso. Con la excusa de modernizar unos
ejércitos obsoletos, de renovar su armamento, de mejorar su profesionalidad, etc., se
disparó el gasto militar, se incrementó muy
significativamente la investigación científica
en el campo militar y se reforzaron todos
los mecanismos de difusión y promoción del
papel del ejército en los espacios juveniles
y educativos. Estas nuevas militarizaciones
generaron al mismo tiempo nuevas respuestas y críticas: las escuelas objetoras, que se
opondrían a la entrada de las fuerzas armadas en las aulas, y los objetores científicos
y las universidades objetoras, que renunciarían a participar en la investigación militar
y a fomentarla.
Los ejércitos, no solo en España sino en todo
el mundo occidental, han ido cambiando su
presentación y justificación. Hace sólo 25
años aún se hablaba de la necesidad de defender un país o territorio; hoy los ejércitos
se presentan como actores humanitarios en
todas partes. Más allá de la debilidad, las
contradicciones y las problemáticas que supone este nuevo “militarismo humanitario”,
cabe señalar que las cifras de dedicación
—personal y económica— de los ejércitos
occidentales en misiones “humanitarias” o
“de paz” son bastante pequeñas y escasas
en comparación con la cifra global.
Todo eso no es ajeno a la transformación de
la OTAN. Esta organización, que fue motivo de una de las campañas ciudadanas más
importantes de mediados de los años ochenta en todo el Estado, vive hoy una situación
compleja: prolonga su vida en un contexto
totalmente distinto al que la vio nacer y, en
teoría, le daba sentido.
En este periodo analizado podemos valorar
otro cambio significativo en lo que concierne a la militarización: en 1987 el Gobierno
español decidió convertir en secreto oficial
el comercio de armas. Se iniciaba así un
secuestro del debate democrático sobre un
tema tan importante y con tantos impactos
globales como el comercio de armas. Después
de muchas campañas, denuncias y esfuerzo,
en 2007 se aprobaba en el Congreso de los
Diputados una ley que regulaba el comercio
de armas en España. Un paso pequeño y aún
insuficiente pero necesario para ir devolviendo la luz a un tema que nunca debería haber
quedado en la penumbra.
En Cataluña, quizá el hecho más destacado de todo este periodo es constatar que la
significativa conciencia ciudadana en favor
de la paz ha acabado siendo un rasgo distintivo del país y eso obviamente ha acabado
repercutiendo en el ámbito político e institucional.
Parlamento de Cataluña, texto pionero en la
medida en que reclamaba que desde las instituciones públicas se asumiesen las responsabilidades en la construcción de una cultura
de paz. Les espectaculares respuestas ciudadanas contra la guerra de 2003 acabaron
evidenciando el importante peso de la cultura de paz en nuestro país.
Más tarde, la puesta en marcha del Consejo
Catalán de Fomento de la Paz (ente plural
participado por la sociedad civil, la Administración y la Universidad, que debe velar por
el impulso de las políticas públicas de paz),
la creación de la Oficina de Promoción de la
Paz y los Derechos Humanos de la Generalitat y la contribución al eje de paz aportada
por la Agencia Catalana de Cooperación al
Desarrollo, han sido piezas de una importante actuación pública cuyo colofón ha sido
la recentísima creación del Instituto Catalán Internacional por la Paz (ICIP), una
propuesta surgida de Fundació per la Pau,
discutida y consensuada con el resto de la
sociedad civil, la Universidad y el mundo político, y que ha acabado suponiendo la creación por parte del Parlamento de un organismo con vocación pública pero sin control
gubernamental. Un buen ejemplo de la actuación necesaria: los retos que tenemos en
el largo camino hacia la construcción de la
paz son demasiado importantes como para
no ser capaces de hacer apuestas atrevidas,
generosas y ambiciosas para afrontarlos.
Las manifestaciones y las movilizaciones de
principios de los noventa contra la guerra de
Irak, la implicación en los conflictos de los
Balcanes, las importantes cifras de objeción
e insumisión registradas, la importante tarea
educativa realizada en el mundo educativo
(tanto el formal como el de los esplais y los
centros de ocio) o, más adelante, la entrada
en el mundo universitario y académico, han
sido factores que han contribuido a la extensión social de una cultura de paz.
La oposición cívica y social al desfile militar
de mayo de 2000 tuvo consecuencias importantes aunque no previstas: por un lado,
la aprobación inicial de un texto legislativo
que, después de debates parlamentarios con
la participación de la sociedad civil, acabó suponiendo la aprobación de la Ley de
Fomento de la Paz en 2003 por parte del
59
60
4. 25 AÑOS DE TRABAJO POR LA PAZ
La sensibilización y la educación por la paz
Desde su nacimiento, la Fundació per la Pau ha considerado prioritario el trabajo de sensibilización y divulgación
de los valores de paz, desarme, tolerancia, derechos humanos, noviolencia y solidaridad. Para ello ha puesto al alcance de los agentes educativos y culturales de nuestro país una serie de recursos para ayudarles a desarrollar su
tarea de formación y educación. Entre las propuestas de la Fundación figuran exposiciones itinerantes, actividades
pedagógicas, materiales didácticos, publicaciones y un centro de recursos.
Exposiciones itinerantes
Durante estos 25 años, la Fundació per la
Pau ha editado un total de 10 exposiciones
que han recorrido centenares de miles de kilómetros de población en población. Miles de
niños, jóvenes y adultos han tenido ocasión
de visitar las muestras que se han instalado
en ayuntamientos, escuelas, museos, centros
de entidades y centros cívicos de cientos de
localidades catalanas, principalmente de las
comarcas de Barcelona.
“Per la pau” (1985-1998)
Por la paz fue la primera exposición creada
por la Fundació per la Pau. Ofrecía una reflexión sintética, ágil y completa sobre cuestiones que dificultan la construcción de la
paz: la pena de muerte, las guerras del siglo
XX, el abismo entre el Norte y el Sur, la violencia cotidiana, el peligro nuclear, los gastos
militares, el comercio de armas, etc., y, como
contrapunto, el trabajo por la paz.
Durante los meses de noviembre y diciembre de 1985 esta exposición se pudo visitar
en las Atarazanas de Barcelona y posteriormente se instaló en el local de la Fundació
per la Pau. Gracias a la utilización de diversas tecnologías (desde programas interactivos en ordenadores hasta materiales audiovisuales), la exposición significó una apuesta
de gran envergadura e impacto por parte de
la Fundación. Desde 1992 hasta 1998, una
réplica de la exposición recorrió centenares
de municipios de Cataluña.
“Humoristes gràfics per la pau” (1984)
Humoristas gráficos por la paz. Una docena de dibujantes gráficos cedieron, dieron
o realizaron dibujos humorísticos sobre la
paz y el movimiento anti OTAN que la Fun-
dació per la Pau reunió en esta exposición
itinerante que se presentó en año 1984.
Las obras de Cesc, Chumy Chúmez, Forges,
Guillén, José Luis Martín, Martín Morales,
Máximo, Núria Pompeia, Oli, Quino, Perich y
Romeu manifestaban la necesidad de resolver las contradicciones en las que se encuentra inmersa la humanidad, principalmente en
una cuestión universal: si queremos la paz,
preparémosla.
Desarmemos el mar. En 1991, la Fundació
per la Pau y Greenpeace organizaron conjuntamente una exposición sobre el peligro
que las armas nucleares representaban para
la vida humana y la preservación del medio
ambiente, teniendo en cuenta su impacto sobre el mar.
(1995-1999)
Con motivo del Año Internacional de la Tolerancia, la Fundación ideó una actividad
pedagógica dirigida a grupos escolares para
promover la tolerancia y la aceptación de la
diversidad. La iniciativa se concretó en la exposición Una casa común, una casa comple-
61
Cora Weiss
Presidenta del Llamamiento por la Paz de La Haya,
Nueva York
“Se conseguirá una cultura
de paz cuando los ciudadanos del mundo entiendan los
problemas globales; tengan
las habilidades para resolver
los conflictos de forma constructiva; conozcan y vivan de
acuerdo con los estándares
de los derechos humanos, de
género y de igualdad racial;
aprecien la diversidad cultural, y respeten la integridad
de la Tierra. Y estos aprendizajes no se pueden conseguir
sin una educación por la paz
continuada, sistemática e
internacional.”
ja, que se instaló de manera fija en el local
de la Fundación y recibió numerosas visitas
de grupos escolares.
Durante el año 1998, esta exposición se instaló en el vestíbulo del Palau de Mar y a
partir de 1999 se cedió a La Conreria, albergue y casa de colonias de la Fundación
Pere Tarrés. A mediados de 1996, la Fundació per la Pau creó una versión itinerante de
la exposición que recorrió centros de enseñanza de Cataluña.
(1997-1999)
De la mano de los derechos humanos. Creada a mediados de 1997 con la voluntad de
hacer una aportación divulgativa sobre los
derechos humanos, esta exposición daba un
repaso entretenido al nacimiento, el contenido y los objetivos de la Declaración Universal de los Derechos Humanos, así como
a los incumplimientos y los retos que hay
planteados. La muestra se llevó a numerosas
localidades durante los años 1998 y 1999.
Fèlix Martí
Presidente honorario de
Unescocat, Barcelona
“La paz no se puede reducir
a un conjunto de actitudes
y de propuestas desencarnadas. Deben establecerse
sistemas legales, estructuras y procedimientos que
permitan prevenir y resolver
conflictos. En el mundo de
la educación, deben aprenderse las prácticas democráticas. La educación por
la paz supone el despertar
del sentido de la justicia y la
participación en la creación
de normas y procedimientos
de prevención de la violencia
y solución de conflictos.”
(2000-2001)
El siglo XX presenció guerras, genocidios y
vulneraciones de los derechos humanos, pero
también mostró que es posible avanzar y
construir un mundo diferente donde la paz,
la justicia y la libertad sean una realidad.
Cultura de paz para el nuevo milenio invitaba a reflexionar sobre cuál fue el legado del
siglo XX y cuál sería el mejor camino para
avanzar hacia la paz en el nuevo milenio. La
exposición, dirigida especialmente a alumnos
de secundaria, iba acompañada de una propuesta didáctica de trabajo.
“Globalització” (2003-2004)
Globalización. Desde hace unos años, todo
el mundo habla de globalización: los medios
de comunicación se refieren a ella con total naturalidad y la sociedad se posiciona
sobre sus beneficios o perjuicios, pero ¿qué
significa exactamente este término? ¿Es un
proceso únicamente económico? ¿Es buena
o perjudicial para la mayoría de personas?
Con esta exposición la Fundació per la Pau
quiso explicar de una manera clara y sencilla
qué es y qué efectos tiene la globalización
para ayudarnos a entender mejor qué está
62
pasando en el mundo y cómo podemos reaccionar.
“Desarmats, més segurs?” (2005-2006)
Gobiernos de países de todo el mundo se
rearman en nombre de la seguridad, en respuesta, según dicen, a la amenaza del terrorismo. Pero ¿qué es lo que nos da seguridad
en realidad? ¿Qué pone en peligro nuestras
vidas? ¿La defensa militar nos garantiza
que estaremos seguros? Desarmados, ¿más
seguros? puso a los visitantes ante estas
cuestiones y les invitó a posicionarse.
(2007-2009)
La violencia que aceptamos. Con un estilo
gráfico y directo, esta exposición invita a la
reflexión sobre nuestra convivencia con la
violencia en nuestro entorno cotidiano, sobre
nuestra capacidad para identificarla y para
evitarla. La muestra también da pistas para
construir y extender, poco a poco, la cultura
de paz desde casa, la escuela, el trabajo o
nuestro barrio.
“Cinema i pau” (2008-2009)
Cine y paz. A partir de algunos ejemplos de
películas como Gandhi, Haz lo que debas,
Paradise Now y muchas otras, esta muestra
itinerante invita a los visitantes a reflexionar
sobre la presencia de la cultura de paz, la
noviolencia, los conflictos olvidados, el terrorismo, el militarismo o el comercio de armas
en la gran pantalla. La exposición puede visitarse en las comarcas de Girona.
Otros materiales y propuestas
“Cinema per la pau” (1989-1992)
Cine para la paz. Desde 1989 hasta 1992
se llevó a cabo la celebración anual de la
Mostra de Cinema per la Pau. Esta muestra, abierta a todo tipo de público, ofrecía
películas comerciales de temáticas relacionadas con la paz, los derechos humanos y
el desarrollo, documentales, vídeos, cortos y
dibujos animados de carácter educativo. Durante esos años se estrenaron varias cintas
y materiales que después encontraron una
distribución comercial.
Maleta pedagógica para la tolerancia
En 1995, a petición del Departamento de
Bienestar Social, la Fundació per la Pau elaboró, conjuntamente con Intermón Oxfam,
la “Maleta pedagógica para la tolerancia”,
que se repartió en todas las escuelas de Cataluña. La maleta contenía dosieres para los
alumnos y para los maestros, apuntes, vídeos, libros y un juego para la tolerancia.
Talleres de educación para la paz
Desde el año 2002 se ofrecen diferentes talleres para escuelas y centros de tiempo libre
con el objetivo de trabajar y analizar en el
aula temas como la cultura de paz, la noviolencia o la resolución pacífica de conflictos.
Los talleres se organizan en grupos de unas
20 personas y, en los últimos años, se realiza
un promedio de 80 anuales.
Programa “No hi ha drets humans si no
Charlas, conferencias y participación en
mesas redondas
Durante sus 25 años de vida, representantes
de la Fundació per la Pau han llevado a cabo
numerosas charlas en centros educativos y
de tiempo libre para divulgar y dar a conocer
la cultura de paz, la noviolencia, los derechos
humanos, la tolerancia, la diversidad...
hi ha pau”
No hay derechos humanos si nou hay paz.
Desde septiembre de 1997 y durante 1998,
con el apoyo de la Regiduría de Derechos
Civiles del Ayuntamiento de Barcelona, se
desarrolló este programa de sensibilización,
que constó de varias conferencias y actividades de formación pedagógica. También se
editaron carteles educativos centrados en
el cincuentenario de la muerte de Gandhi y
del nacimiento de la Declaración Universal
de los Derechos Humanos. En ellos se relacionaban los conceptos de paz y derechos
humanos y se enviaron de forma gratuita a
todos los centros escolares de la ciudad de
Barcelona.
en còmic”
En serio... 25 argumentos por la paz en cómic. En 2004 la Fundació per la Pau editó
esta colección de carteles, que contienen las
25 ideas del documento “Cap a una cultura
de pau. 25 arguments”. Los carteles contienen las ilustraciones de los mejores humoristas gráficos de nuestro país y otros de fuera.
Esta colección es la versión en carteles del
cómic editado por la Fundación y que lleva
el mismo nombre.
Centro de Documentación y Recursos
Desde su nacimiento, la Fundació per la Pau
ha querido facilitar el máximo de recursos
disponibles a centros, grupos, personas e
iniciativas ciudadanas que quieren trabajar
alguna perspectiva de la paz y la solidaridad.
Así, la biblioteca del Centro, la hemeroteca,
la videoteca y los diversos recursos didácticos existentes han sido y están abiertos para
consulta y asesoramiento.
La entidad también ha sido invitada por otras
ONG, ayuntamientos e instituciones públicas
y sociales a participar en mesas redondas y
conferencias sobre varios temas. También se
han presentado ponencias y comunicaciones
en seminarios y congresos especializados.
Actos, cursos y jornadas organizados por la Fundació per la Pau
Aparte de los actos a los que ha sido invitada, la Fundación ha organizado directamente numerosas conferencias y mesas redondas
sobre conflictos abiertos en diferentes países
y sobre la necesidad de instaurar una cultura
de paz.
Curso de Educación para la Paz
En 1991, la Fundación inició el Curso de
Educación por la Paz, que posteriormente se
convirtió en el Curso de Introducción a la
Paz y los Conflictos. Durante 14 años, las sesiones contaron con algunos de los especialistas más destacados sobre paz de Cataluña
y fueron un instrumento de formación para
maestros, estudiantes y público en general.
Encuentro de Barcelona
En 1990, la Fundació per la Pau organizó,
conjuntamente con Justícia i Pau, el Encuentro de Barcelona, una reunión internacional
de debate y discusión sobre temas de paz en
el que participaron ponentes y miembros de
entidades de todo el mundo.
63
Vicenç Fisas
Director de la Escuela de
Cultura de Paz de la UAB,
Barcelona
“Con una perspectiva propositiva, las entidades de
paz tenemos la obligación
de ‘dejar de llorar’ y buscar
alternativas realistas. La
utopía siempre debemos
tenerla. Quién no tenga utopías en la cabeza se quedará
paralizado en medio del
camino. Pero jamás alcanzaremos esta utopía: es como
el horizonte; siempre lo ves,
avanzas y no llegas nunca,
pero vas caminando y eso es
lo que importa.”
las participantes analizaron temas como el
terrorismo, el papel de las mujeres como
promotoras de la paz y el desarme. También
se recordó la figura de la primera mujer que
ganó uno premio Nobel de la paz, Bertha
von Suttner.
Dada la buena acogida de la iniciativa, el
Encuentro se ha ido celebrando año tras año
hasta 2007 y ha tratado temas muy diversos
(“¿Qué defensa para la Europa de mañana?”, “No hay paz sin derechos humanos”,
“El comercio de armas”, “Los nacionalismos, ¿factor de violencia?”, “Preservando
el medio ambiente, construyendo la paz”...).
De cada encuentro ha surgido una publicación que recoge las ponencias para hacer
una aportación al análisis de las problemáticas internacionales desde una vertiente
de investigación por la paz. Igualmente, las
transcripciones y los audios de las intervenciones se han colgado en el sitio web de la
Fundación.
Varios grupos, centros de investigación y
prestigiosos analistas y especialistas han tomado parte en estos encuentros, que, a pesar
de la pausa de un año (2008), se han reanudado en mayo de 2009.
Colin Archer
Secretario general del International Peace Bureau
(IPB), Ginebra
“A la hora de concretar
cuáles son los nuevos desafíos, no deben olvidarse los
antiguos. Por ejemplo, hay
que tener en cuenta que actualmente hay un proceso de
renovación de la guerra fría.
También es fundamental el
pluralismo y la multiplicidad
en el trabajo por la paz.
Éste es un mundo complejo
y se necesitarán respuestas
llegadas de diferentes ámbitos y con diferentes formas
de trabajo.”
Encuentro “Dones i pau”
En 1995, la Fundació per la Pau organizó la
primera edición de una actividad impactante
e innovadora. Varios colectivos de mujeres de
todo el mundo que vivían en un contexto de
conflicto bélico o sufrían graves vulneraciones de los derechos humanos participaron en
el encuentro Mujeres y paz. Mujeres israelíes, palestinas, argelinas, bosnias, serbias,
argentinas, etc. compartieron experiencias y
analizaron las perspectivas de los conflictos
y la participación de las mujeres en ellos, ya
sea como víctimas principales o como agentes dinamizadoras de la paz y la promoción
de los derechos humanos.
Al cabo de 10 años, en 2005, se organizó
el segundo encuentro “Dones i pau”, donde
64
Jornadas por la Paz en la Universidad
Autónoma de Barcelona (UAB)
A partir de 1993 y durante varios años, la
Fundació per la Pau celebró en la UAB las
Jornadas por la Paz, que incluían diferentes
actividades, como por ejemplo conferencias,
muestra de vídeos y exposiciones, entre otras
propuestas. Las jornadas, que constituyeron
un éxito de asistencia, contribuyeron a dinamizar la movilización pacifista en la universidad.
Veus de Pau a la Pedrera
Voces de paz en la Pedrera. Éste es el nombre del ciclo de conferencias que la Fundació per la Pau inició en 2000 con el objetivo
de llevar hasta el emblemático edificio de
Barcelona una personalidad relevante del
ámbito internacional del trabajo en favor de
la cultura de paz. La iniciativa contó con el
apoyo de la Obra Social de la Caixa de Catalunya. En febrero del año 2000 se invitó
al ex director general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, y en diciembre de
ese mismo año al premio Nobel de la paz
y presidente de Costa Rica, Óscar Arias; en
marzo de 2002 a la presidenta del Llamamiento por la Paz de La Haya, Cora Weiss,
y en marzo de 2007 a la directora de la Red
Internacional de Acción sobre las Armas Ligeras, Rebecca Peters.
Concursos y premios
Memorial Joan Gomis
Desde 2006, Cristianisme i Justícia, Justícia i Pau, la Fundació per la Pau, la Fundació Cultura de Pau y las revistas Foc Nou
y El Ciervo convocan este premio periodístico anual para mantener viva la memoria
de Joan Gomis y su compromiso solidario.
Gomis fue presidente de la Federación Catalana de ONG para el Desarrollo y de la
Federación Catalana de ONG por la Paz, y
participó en varias misiones de derechos humanos en países de África, América Latina
y Asia, entre otras iniciativas. El objetivo del
memorial es premiar los mejores trabajos
periodísticos sobre personas, instituciones o
colectivos que destaquen por su compromiso
en favor de la paz, los derechos humanos,
la lucha contra la pobreza y contra las desigualdades entre el Norte y el Sur.
Concurso de Animaciones por la Paz
En 2006 la Fundació per la Pau organizó la
primera edición del Concurso de Animaciones por la Paz con el objetivo de promover la
creación de material audiovisual relacionado
con la cultura de paz que sirva para la sensibilización y la educación para la paz. La
segunda edición del concurso se organizó en
2008 y se está preparando la tercera para
2009. La participación en las dos primeras
convocatorias fue un éxito, tanto por la calidad como por la cantidad de los trabajos
presentados, unos sesenta en cada edición.
Otras actividades
Durante este cuarto de siglo, la Fundació per
la Pau se ha implicado en una variada gama
de iniciativas ciudadanas de participación y
divulgación. Desde su presencia en la Fiesta
de la Diversidad de Barcelona hasta la fiesta
ciudadana de Sant Jordi, pasando por ferias
y stands en festivales y actos organizados
por ayuntamientos, escuelas, entidades, grupos, etc. Cabe destacar, también, la entrega
de material de la Fundación a varias ediciones del Festival de la Infancia y la Juventud
de Barcelona.
Comunicación, libros
y publicaciones
Boletín
Esta publicación periódica se edita desde el
mismo año de nacimiento de la Fundación
con el objetivo de ser un instrumento de comunicación, información y sensibilización
tanto de los socios de la entidad como de las
personas que se sienten próximas a su trabajo y sus objetivos. De 1983 a 2008 se han
editado 91 boletines con una periodicidad
trimestral. Durante estos años la publicación
ha pasado por varias renovaciones formales
y de contenidos, la última de las cuales se
aplicó en diciembre de 2007, coincidiendo
con el inicio del año de celebración del vigésimo quinto aniversario de la Fundación.
Anuario / Memoria de actividades
En 1986 la Fundación editó su primer
Anuario sobre la Paz, pensado como un instrumento ágil, de consulta y con un lenguaje
asequible para el mundo escolar y, en general, el conjunto de los sectores sociales sin un
conocimiento especializado de estos temas.
Dada la buena acogida, a partir de 1989 el
anuario pasó a publicarse cada año. En el
año 2000 se optó por convertir el Anuario
en la Memoria de actividades de la Fundación y, tras una pausa de unos años, a partir
de 2006 se publica de forma continuada.
Correu per la Pau
En mayo de 1999 se envió el primer Correo
por la Paz, una publicación electrónica de
periodicidad quincenal que informa tanto de
las actividades y las campañas de la Fundación como del movimiento por la paz en
general, así como de los temas de actualidad
relacionados con la construcción de la paz.
Con esta herramienta, que se envía a todo el
mundo que la solicite, la Fundación hizo una
apuesta para incluir las nuevas tecnologías
en la relación con sus socios y simpatizantes
y las personas interesadas en el trabajo por
la paz.
Webs de la Fundació per la Pau
En 1997 la Fundació per la Pau abrió su sitio web, un instrumento imprescindible para
agilizar la información sobre la Fundación y
sobre los temas de paz. Durante los últimos
años el web ha sufrido varias modificaciones (2001, 2005, 2009) para adaptarlo a
los nuevos tiempos manteniendo siempre su
voluntad de ofrecer información tanto de las
actividades propias de la entidad como del
movimiento por la paz. En estos momentos,
el sitio web de la Fundación recibe un promedio de 300.000 visitas anuales.
65
Rafael Grassa
Presidente del Instituto
Catalán Internacional por
la Paz (ICIP), Barcelona
“Las entidades por la paz
que no se ensucien las manos, que no piensen en cómo
construir alternativas, tal
vez forjan esperanzas pero
no consiguen expectativas.
Deben crearse alianzas,
agendas compartidas, redes
y lenguaje compartido. Hay
que refundarse. Este renacimiento es clave, es básico.
Deben probarse mecanismos para encontrar nuevas
fórmulas, hacer análisis de
conciencia.”
Presidente de la Fundación
Cultura de Paz, Madrid
“La paz debe ser una
actitud, una determinación
personal para hacer todo
lo posible para sustituir
la fuerza por la palabra.
Aparentemente es muy sencillo, pero hay dos grandes
enemigos de la cultura de
paz: la injusticia social y la
insolidaridad. Hay que favorecer un desarrollo global de
todos los países a partir de
una economía basada en la
equidad y la solidaridad.”
Aparte del web institucional, durante estos
25 años, desde la Fundación se han creado
varias páginas web con unos objetivos más
concretos: la página de la campaña “Por la
paz: ¡no a la investigación militar!” (1999),
la de la campaña “Por la paz, no a la guerra” (2003), que seguía la actualidad de las
movilizaciones contra la guerra de Irak, la
del diálogo “Hacia un mundo sin violencia”
durante el Fórum Universal de las Culturas
(2004), la web “Objeción fiscal a los gastos
militares” (2005), la del Concurso de Animaciones por la Paz (2006) y la de la campaña “Stop bombas de racimo” (2008), que
incluía un bloque especial para la cumbre
que se celebró en Dublín en mayo de 2008.
Libros y otras publicaciones
Durante todos estos años, varios miembros
de la Fundació per la Pau (Arcadi Oliveres,
Francesc Gusi, Enric Masllorens, Xavier
Masllorens, Jordi Armadans, Toni Soler, etc.)
han elaborado capítulos y textos editados en
libros relacionados con la paz, el desarme y
la noviolencia.
En cuanto a libros completos, cabe mencionar los siguientes, redactados también por
personas de la Fundación: Alfons Banda,
Educació per la pau, Editorial Barcanova,
1991; La cultura de pau, Intermón Oxfam,
2002; Antoni Soler y Maria Àngels Dumé,
crédito variable para la ESO, Educació per
la pau. Geografia dels conflictes, Editorial
Claret, 1996; Antoni Soler, Això és la cultura de la pau, Editorial Mediterrània, 2001;
Jordi Armadans y Anna Tarrés, Pau, drets
humans, desenvolupament, ecologisme... Les
organitzacions no governamentals (ONG),
Editorial Graó, 1999; Xavier Masllorens, El
quinto poder. La solidaridad activa, Intermón
Oxfam, 2004; Xavier Masllorens y Adela
Farré, Los objetivos del milenio. No valen excusas, Intermón Oxfam, 2007; Miguel Ángel
Molina, Por la paz: ¡No a la investigación
militar!, Ediciones Bajo Cero, 2006.
Desde la Fundación también se ofreció asesoramiento a la colección de libros La Pipa
de la Pau, editada por Cruïlla.
En lo que concierne a la edición de materiales propios, la Fundació per la Pau cuenta
con un número considerable de publicaciones, tanto impresas como audiovisuales, que
incluye informes de las campañas en las que
participa, la colección de conferencias o
la edición de CD y DVD divulgativos, entre
otros materiales. A continuación detallamos
algunos:
“Seriosament... 25 arguments per la pau en
còmic” (2002).
“2006: El año para controlar la crisis de las
armas”, informe de la Red Internacional de
Acción sobre las Armas Ligeras (2006).
SIPRI Yearbook. Traducción al catalán del
resumen del anuario publicado por el SIPRI
(desde el año 2006).
“Supervivents”, testimonio de 16 mujeres
sobre los efectos devastadores de las armas
ligeras (2007).
“Violencia armada: la crisis mundial”, informe de la Red Internacional de Acción sobre
las Armas Ligeras (2008).
“Practicar la pau”, recopilación de las cuatro ediciones de esta actividad organizada
por la Fundación (2008).
Fundació per la Pau”, recopilación de las
ponencias (2008).
“El CD de la Pau”, CD-ROM interactivo sobre la cultura de paz (1999).
DVD del Concurso de Animaciones por la
Paz (primer concurso, 2006/segundo concurso, 2008).
“Tallers de pau”, DVD que recoge talleres
realizados en diferentes centros de secundaria (2007).
“Trencaclosques per la pau”, material didáctico para promover la educación por la
paz, dirigido a niños y niñas a partir de ocho
años (2005).
66
Campañas y actividades de movilización por la paz
En sus 25 años de historia, la Fundación ha participado en un gran número de campañas por la paz, el
desarme y los derechos humanos. Enumerarlas todas sería larguísimo. Sin embargo, es necesario diferenciar las campañas que ha impulsado directamente la Fundación, como por ejemplo “Por la paz: ¡no
a la investigación militar!” o “La paz no pasa por los ejércitos”, de aquellas más globales en las que
participa de forma activa, como la campaña por el control del comercio de armas.
Las ONG frente a la prestación social
sustitutoria
Varias ONG catalanas, a raíz de una convocatoria hecha por la Fundació per la Pau, se
reunieron durante el año 1996 para reflexionar conjuntamente sobre el papel de las
ONG respecto a la situación de la objeción
de conciencia, la prestación social sustitutoria (PSS) y la insumisión.
Del debate y la reflexión surgió el manifiesto “Les ONG ante la PSS” (hecho público
en octubre de 1996), en el cual se pedía un
cambio importante en la política de objeción
de conciencia seguida hasta entonces. Este
manifiesto se dirigió a los responsables gubernamentales. Posteriormente, a mediados
de 1997, 18 ONG decidieron romper los convenios en protesta por la política represiva
seguida por el Gobierno español.
Campaña Contra el Comercio de Armas
(C3A)
Esta campaña, coordinada conjuntamente
entre Justícia i Pau y la Fundació per la Pau,
nació en 1988 con el objetivo de dar a conocer la realidad del comercio de armas en el
Estado español y trabajar para su reducción
y eliminación.
La campaña mantuvo sus actividades más
de 10 años, durante los cuales las entidades implicadas publicaron varios artículos y
participaron en charlas y jornadas diversas.
También se elaboró la publicación Materiales de trabajo, de la que se editaron 15
números que incluían información, artículos
de análisis sobre el comercio de armas en
el Estado español y en el mundo. A raíz de
la celebración de los 10 años de campaña
se publicó el libro El ciclo armamentista
español, Editorial Icaria, 2000, que recoge
varios artículos de análisis sobre el comercio
de armas en el Estado español.
Campaña “La paz no pasa por los ejércitos”
En 1996 la Fundació per la Pau organizó un
seminario sobre defensa y seguridad a partir
del cual comprobó la necesidad de estructurar una campaña que intentase llevar los
temas abordados en las sesiones al debate
público. Así nació “La paz no pasa por los
ejércitos”. La perspectiva de la abolición del
servicio militar obligatorio abría un escenario interesante para introducir elementos
de reflexión y debate sobre los modelos de
defensa y las políticas de seguridad que se
estructuraban en el Estado español. En el
ámbito de la divulgación y la sensibilización
se organizaron numerosas charlas y talleres
y se participó en seminarios y artículos en
varias revistas y medios de comunicación.
La perspectiva de la abolición de la mili
también comportó que el Ministerio de Defensa iniciase una serie de actividades para
acercar el ejército a las escuelas como estrategia para captar efectivos. Para contrarrestar esta iniciativa, la Fundació per la Pau
decidió impulsar una acción de contestación
dirigida a todos los centros de enseñanza secundaria de Cataluña para alertar de estos
planes de militarización. Numerosas escuelas asumieron la declaración “Hagamos ob67
Arcadi Oliveres
Presidente de Justicia y
paz, Barcelona
“El gasto militar mundial, que actualmente es de
1,2 billones de dólares al
año, debe reducirse. Para
justificar este gasto se han
buscado enemigos como
la amenaza islámica y el
terrorismo internacional.
Debemos denunciar a los
enemigos artificiales que
nos imponen para justificar
el gasto militar y obedecer
los criterios de las Naciones
Unidas que recomiendan
reducir un 5% ese gasto y
destinar el dinero al Tercer
Mundo.”
jeción, eduquemos por la paz”, en la cual el
centro objetor se negaba a colaborar con el
Ministerio de Defensa y, en cambio, se comprometía a impulsar líneas de educación por
la paz.
Campaña “Por la paz: ¡no a la investigación militar!”
Esta campaña nació en 1999 para fomentar el compromiso de la ciencia con la paz y
oponerse a la creciente militarización de la
investigación científica en el Estado español.
A lo largo de más de siete años, se llevaron a
cabo varias acciones encaminadas a lograr la
transferencia de los recursos que se dedican
a investigación militar hacia áreas civiles.
De este modo se fomentó la objeción científica y se consiguió que más de 2.000 investigadores e investigadoras de 43 universidades, 18 centros de investigación y varias
empresas se declarasen objetores científicos
y se comprometiesen a no participar en ningún proyecto de investigación con fines militares o subvencionado por vías militares, y a
presionar al Gobierno español, universidades
y centros de investigación para conseguir los
objetivos de transparencia y transferencia.
Rebecca Peters
Directora de la Red Internacional de Acción sobre
las Armas Ligeras, Londres
“Hemos recorrido un gran
camino hacia el desarme, a
pesar de que el proceso es
lento. Recientemente, las
Naciones Unidas han reconocido que las armas ligeras
son un problema que se
debería trabajar simultáneamente en todos los países,
cuando antes se consideraba
que era un tema de soberanía nacional. Ahora se
reconoce que era una aproximación errónea porque las
armas ligeras se mueven en
el ámbito transfronterizo,
tanto de forma ilegal, con el
tráfico de armas, como de
forma legal.”
También se consiguió que más de una quincena de universidades del Estado incorporasen a su articulado el compromiso por la paz
y la negativa a desarrollar proyectos militares y que los órganos de gobierno de diversas universidades aprobasen una moción de
apoyo a la campaña. También se promovió
la cláusula de buen uso, por la que los investigadores se niegan a dejar que sus estudios
sean utilizados por ejércitos o grupos armados.
La campaña, iniciada y coordinada por la
Fundació per la Pau, elaboraba también
cada año un informe sobre la investigación
con fines militares en el Estado español. En
este sentido, cabe destacar que uno de sus
principales éxitos ha sido conseguir la reducción del porcentaje destinado a investigación
militar de cerca del 50% en el año 2000 al
20% en el año 2007.
Campaña por la Objeción Fiscal
Desde 1989, la Fundación y otras organizaciones pacifistas impulsan la Campaña por
la Objeción Fiscal a los gastos militares para
68
denunciar el elevado gasto militar. La iniciativa consiste en proponer la desobediencia
civil como forma para desviar los ingresos
que los ciudadanos y las ciudadanas realizamos para mantener la preparación de la
guerra hacia inversiones en proyectos de paz
y los derechos humanos. Cada año, durante
la campaña de la declaración de la renta se
organizan campañas de difusión de la objeción fiscal.
Campaña Armas bajo Control
La Fundació per la Pau, como miembro de
la Red Internacional de Acción sobre las Armas Ligeras (IANSA), forma parte activa
de esta campaña de ámbito mundial desde
el año 2005. Impulsada por Oxfam Internacional, Amnistía Internacional y la propia
IANSA, la campaña denuncia los efectos
negativos de la proliferación y el uso ilegal
de las armas convencionales y trabaja para
conseguir un tratado internacional que controle su comercio. La actual falta de control,
sobre todo en relación con las armas ligeras,
provoca un aumento de la violencia armada, agrava los conflictos abiertos y facilita
la vulneración de los derechos humanos más
elementales.
Por una ley de armas en el Estado español
Durante más de 10 años y en el marco de
diferentes campañas, esta iniciativa quería
conseguir que el Estado español tuviese una
ley de control del comercio de armas que regulase el comercio exterior de armas y material de doble uso. La Fundació per la Pau
participó activamente en la recta final de la
campaña que en noviembre de 2007 consiguió su objetivo: el Congreso de los Diputados aprobó la Ley de Comercio de Armas por
una amplia mayoría parlamentaria. A partir
de aquel momento, el Gobierno español está
obligado a ofrecer información detallada
sobre las armas que exporta y sus destinos.
La campaña por la ley de armas recibió el
Premio a la Mejor Iniciativa Solidaria 2007,
otorgado por El Periódico de Catalunya.
Campaña contra las bombas de racimo
En febrero de 2007 nació el Proceso de
Oslo, una iniciativa impulsada por el Gobierno de Noruega para conseguir un tratado
internacional que prohíba las bombas de ra-
cimo. La Fundació per la Pau, miembro de
la Cluster Munition Coalition (CMC), una
red internacional formada por más de 300
ONG, participó activamente en este proceso.
Junto con otras organizaciones del Estado,
la Fundación presionó al Gobierno español
para que apoyase el proceso. Finalmente, en
diciembre de 2008, 94 países, entre ellos
el Estado español, aprobaron el Tratado de
Prohibición de las Bombas de Racimo. Para
su entrada en vigor, es necesario que 30 estados ratifiquen el texto.
La creación del ICIP
En 2008 nació el Instituto Catalán Internacional por la Paz, un organismo aprobado
por ley por el Parlamento de Cataluña que
cuenta con financiación pública y con una dirección independiente del Gobierno. El ICIP
fue una propuesta que hizo por primera vez
la Fundació per la Pau en 1999, en el marco
del Foro Catalán para Repensar la Sociedad,
y tiene como principal objetivo promocionar
la cultura de paz, la mediación en conflictos,
la investigación y la formación. A partir de
esta idea inicial, durante ocho años, desde el
ámbito civil, universitario y político, se fueron haciendo aportaciones sobre la misión
y la estructura del organismo. Finalmente,
en noviembre de 2007 el Parlamento de Cataluña aprobó la Ley del Instituto Catalán
Internacional por la Paz.
Otras campañas y movilizaciones
La Fundació per la Pau ha participado en
otras campañas y movilizaciones ciudadanas
en las cuales su implicación ha sido intensa
y decisiva.
también en la creación de la Plataforma
contra la Guerra en el Golfo Pérsico y cedió sus locales y su infraestructura para la
realización del Diari de la Pau, que recogió
la opinión crítica de periodistas y entidades
ante la propaganda favorable a la guerra.
La Fundación fue la encargada de mantener
activo el web de la campaña, donde se hacía
un seguimiento de las movilizaciones y de la
actualidad de la plataforma.
Otras colaboraciones destacadas de la
Fundació per la Pau han sido:
- Apoyo económico y de infraestructura al
Tribunal Permanente de los Pueblos de la
Antigua Yugoslavia, que se reunió en Barcelona a finales de 1995 para juzgar a los
autores de crímenes de guerra contra la población civil de Bosnia, Serbia y Croacia.
- Apoyo activo a la campaña contra el
Euroejército del Sur, que consiguió frustrar
la posibilidad de que Barcelona se convirtiese en sede de estas fuerzas armadas europeas dispuestas a atacar e intervenir en la
orilla sur del Mediterráneo.
- Apoyo (con la elaboración de talleres,
campañas de difusión...) a la Conferencia
Alternativa Mediterráneo que se celebró en
Barcelona en 1995 mientras se realizaba la
Cumbre Euromediterránea.
- Apoyo y difusión de la campaña contra las
minas antipersonas (actos, publicaciones,
presión política...).
Durante los años 1983, 1984 y 1985 la
Fundació per la Pau participó activamente
en la Coordinadora por el Desarme y la Desnuclearización Totales (CDDT) y la Coordinadora Estatal de Organizaciones Pacifistas
(CEOP).
También participó activamente en la campaña contra la integración de España en
la OTAN (1986), así como en las diversas
plataformas que se crearon contra la permanencia del Estado español en la organización atlántica.
En 1991, ante la guerra del Golfo, la Fundació per la Pau participó activamente
69
Manuela Mesa
Presidenta de la Asociación Española de Investigación para la Paz (AIPAZ),
Madrid
“Últimamente se ha avanzado considerablemente en
la creación de instrumentos
para prevenir y resolver los
conflictos. Aunque sabemos
que es mejor actuar antes de
que comience la guerra, es
relativamente nuevo que los
poderes de los estados tengan presente la prevención
como herramienta fundamental. Falta la voluntad
política para que las propuestas, en forma de declaraciones, convenios y tratados,
se pongan en práctica.”
Conflictos: apoyo a interlocutores de paz
Con el objetivo de avanzar hacia la erradicación de la violencia como forma de relación entre las personas y los pueblos, la Fundació per la Pau siempre ha querido apoyar a aquellas organizaciones y personas
que trabajan por la paz pese a los conflictos y las dificultades de su entorno. Por ello, a lo largo de sus
25 años de historia ha impulsado y participado en iniciativas para dar a conocer y apoyar a entidades y
personas de cualquier parte del mundo que apuestan por la paz.
Jonan Fernández,
director del Centro por la
Paz Baketik, Arantzazu
“El movimiento por la paz
pasa por un momento de
desaceleración y necesita
un revulsivo. Debe introducirse con fuerza el concepto
de ciudadanía global, una
condición que sólo se puede
dar si se consigue un consenso ético mundial. Sólo un
consenso así, en el que todo
el mundo se sienta representado, puede crear un marco
básico para la resolución
pacífica de los conflictos.”
Plataformas en favor de la paz
Preocupada por la evolución política de diferentes conflictos internacionales, la Fundació per la Pau ha participado durante
todos estos años en diferentes campañas y
plataformas que se han organizado en Cataluña a favor de una solución pacífica y duradera de los conflictos en Kosovo, los Grandes
Lagos, Irak, Palestina, Colombia, etc. Con
su adhesión y su apoyo a estas iniciativas
y campañas, la Fundació per la Pau quiere
expresar su apoyo a las víctimas inocentes
y su compromiso con la construcción de una
paz justa.
País Vasco
Desde su nacimiento, la Fundació per la Pau
ha dado su apoyo a aquellas iniciativas del
País Vasco que trabajan para lograr el fin
de la violencia y por la paz. Así, entre otros,
ha mantenido una estrecha vinculación con
los movimientos Gesto por la Paz y Lokarri
70
(antes Elkarri), con los que ha participado
en numerosos actos públicos y actividades
diversas.
Practicar la Paz
Con este proyecto, la Fundació per la Pau
inició en 2006 una nueva línea de trabajo
que pretende dar a conocer el trabajo de
aquellas personas y entidades que, en las duras condiciones que impone un contexto de
violencia, optan por trabajar por la paz. Las
cuatro primeras ediciones de Practicar la
Paz que se organizaron entre 2006 y 2008
permitieron la aproximación a la tarea de las
organizaciones Sou da Paz, de Brasil, Israel
and Palestine Centre for Reseach and Information (IPCRI), de Oriente Próximo, Instituto de Enseñanza para el Desarrollo Sostenible (IEPADES), de Guatemala, y Réseau
Congolais d’Action sur les Armes Légères et
de petit calibre (RECAAL), de la República
Democrática del Congo.
Relaciones externas e institucionales
Construir la paz no es una tarea sencilla ni se puede hacer en solitario. La coordinación con otras entidades, organizaciones o centros de estudios, el intercambio de datos e información, y las campañas conjuntas tanto en el ámbito nacional como internacional son imprescindibles para ser más efectivos y eficaces
en esta tarea. Consciente de ello, la Fundació per la Pau se ha integrado desde su nacimiento en redes
nacionales e internacionales y ha participado en iniciativas conjuntas con otras organizaciones.
Participación de la Fundació per
la Pau en redes y entidades
En el ámbito catalán
- Miembro fundador del Centro UNESCO de
Cataluña.
- Miembro fundador de la Universidad Internacional por la Paz de Sant Cugat del
Vallès.
- Miembro de la Federación Catalana de
ONG por los Derechos Humanos.
- Miembro fundador de la Federación Catalana de ONG por la Paz.
- Miembro fundador de la Plataforma Aturem la Guerra.
- Entidad colaboradora del Consejo Nacional de la Juventud de Cataluña (CNJC).
- Miembro de la Mesa Catalana por la Paz y
los Derechos Humanos de Colombia.
En el ámbito estatal
- Miembro de la Asociación Española de Investigación para la Paz (AIPAZ).
En el ámbito internacional
- Miembro del International Peace Bureau
(IPB).
- Promotora del Llamamiento por la Paz
de La Haya – The Hague Appeal for Peace
(HAP).
- Miembro de la red IANSA (Red Internacional de Acción sobre las Armas Ligeras).
- Miembro de la red Abolition 2000 (campaña internacional contra las armas nucleares).
- Miembro de la PNND (Red Parlamentaria
por el Desarme Nuclear).
- Miembro, en representación del IPB, del
Consejo Internacional del Foro Social Mundial (FSM).
- Miembro de la Campaña por la Reforma de las Instituciones Internacionales, de
UBUNTU.
- Miembro de la Cluster Munition Coalition
(CMC).
- Miembro de la Campaña Armas bajo Control.
71
Miembros de la Fundació per la Pau
Miembros del Patronato
Alfons Banda (presidente), Antoni Soler (vicepresidente), Francesc Gusi (secretario),
Teresa Dalmau, Miquel Insausti, Enric Masllorens, Xavier Masllorens, Josep M. Queralt,
Gabriela Serra, Carme Suñé y Francesc Tubau (vocales).
También han sido miembros del Patronato
Grasa, Miguel Ángel Molina, Arcadi Oliveres,
Àngels Roca, Palmira Rodríguez, Raül Romeva, Carme Romia, Francesc Sabater y
Martí Terés.
Miembros del Comité Internacional
Peters y Cora Weiss.
También han sido miembros del Comité
Internacional
Óscar Arias, Bernard Benson, Joan Gomis,
Cassià M. Just y Sean McBride.
72
Miembros del Equipo Técnico
(administración), Virginia Garzón (proyectos), Lourdes Vergés (comunicación) y Toni
Viader (web).
También han sido miembros del Equipo
Técnico
Masllorens, Martí Olivella, Maria Rosa Oliveres, Anna Pla, Albert Pujol, Palmira Rodríguez y Marta Zamora.
También hemos contado con la inestimable
aportación de más de un centenar de personas activamente implicadas (apoyo a la
oficina, participación en campañas, comisiones de trabajo, grupos locales, etc.) y con el
apoyo de más de 4.000 colaboradores económicos, donantes y simpatizantes.
73
Fundació per la Pau - 25 years working for peace
1. INTRODUCTION
Many things have happened over the last
twenty-five years. In Spain, the suppression
of mandatory army conscription. Worldwide, the prohibition of landmines and cluster
bombs, thanks to civilian initiatives. The mobilisation of millions of citizens against war,
with Catalonia playing a key role. The Catalan parliament passing the Llei del Foment
de la Pau and Llei de l’ICIP (creating the
Institut Català Internacional per la Pau).
The progressive demand by society for control of the arms trade. The creation of the
International Criminal Court... And the Fundació per la Pau has played a part, in many
different ways, in all these processes, in a lot
of cases by amplifying the voice of many citizens.
If our sense of realism tells us that violence
still persists, then we must also recognise the
appearance of new effective social dynamics,
inspired by nonviolence, cooperation, dialogue and citizen involvement. The culture of
peace, based on nonviolence, dialogue and
cooperation, stands as a necessary alternative. But we would be dreamers if we thought
that weak, intermittent pressure would immediately bring the necessary changes. More
time and commitment are required.
When celebrating our group’s 25 years, we
must ask ourselves what exactly we are
commemorating, if there is still so much violence. And the response is that we are celebrating the steadfastness that underlies our
unceasing work; the achievement of results
that show how important and forceful public
opinion can be when it is organised. We also
celebrate our devotion to an initial idea and
an approach whose undeniable feature is independence, but an independence that is neither neutral nor sits on the fence. Finally, we
are celebrating a belief: people build peace.
This book aims to be a modest testimony to
the work carried out by the Foundation during this quarter century, but we could not
have done this work in isolation, unaware of
the events shaping the political and social
context at any particular time. Events that,
in many cases, have inspired, motivated and
mobilised the actions and decisions of the
Fundació per la Pau. All the Foundation’s
actions have also been motivated by a purpose defined as unique in its founding text: to
collaborate in creating and helping to emerge public opinion that is articulate, informed
and active, and that applies democratic pressure in favour of peace.
We think we have remained faithful to this
initial definition. From our position of political independence, which has nothing to
do with an aseptic fence-sitting position, we
have worked to spread the values of the culture of peace and disseminate our concepts
and new analyses to help people understand
the real situation. And we have done so both
due to the need for intellectual rigor as well
as our wish to mobilise public opinion; hence
our insistence on campaign work. Public opinion is probably the most decisive factor in
bringing about the necessary changes required in order to gradually establish a culture
of peace.
The work we have been called upon to do
has also enabled us to be involved in an international network of groups that work for
the culture of peace. We have gathered together international initiatives and have passed
them on to our own citizens, but our efforts
have also made the opposite journey.
Twenty-five years ago, a good number of citizens responded to a call that still continues
today. A call to work together to introduce a
new culture: a culture of peace. We propose direct accountability for each citizen and
offer the Fundació per la Pau as a channel
and instrument of the democratic pressure
that, together, we can all apply.
Many thanks to everyone for your unconditional support!
Alfons Banda
President of the Fundació per la Pau
75
2. CHRONICLE OF A QUARTER OF A CENTURY
In this chronicle we remember some of the most relevant historical developments in conflicts and peace
that have characterised the last quarter of a century in the history of humanity.
Year
Historical developments
1983
The same year in which the Fundació per la Pau (Foundation for Peace)
was born, the North American president Ronald Reagan launched his
Strategic Defense Initiative, popularly known as ‘Star Wars’. That year,
Reagan denounced the Soviet Union as “an evil empire” and encouraged
a policy of military intervention to wipe out Marxist regimes in Third
World countries.
In retaliation to Reagan’s threats, the Soviet Union also announced the
installation of new missiles.
1984
This was the year in which the United Kingdom withdrew from UNESCO
because of disagreements over the organisation’s objective, mainly because of the MacBride report “Many Voices, One World”. The US also
announced its decision to leave, as did Singapore. The United Kingdom
rejoined the organisation in 1997, the US in 2003 and Singapore in
2007.
Nobel Peace
Price
Lech Walesa
Polish politician, founder of Solidarity and President of Poland
between 1990 and 1995. He
campaigned in favour of human
rights during the pro-Soviet
regime.
Desmond Tutu
Bishop of South Africa. For his
work against apartheid.
After much debate, on 28 December, on the Día de los Inocentes (Spain’s
equivalent to April Fool’s Day), the Official State Gazette published a
law regulating the right to conscientious objection to military service in
Spain. However, because of the restrictions this imposed on the right to
object, the Ombudsman appealed against it on constitutional grounds.
At the end of 1987, the Constitutional Tribunal fully validated the law.
The Soviet Union, at the height of the arms race, deployed SS-20 missiles in Eastern Germany.
In Catalonia, the first year of the International University for Peace at
Sant Cugat del Vallès was celebrated.
1985
Mikhail Gorbachev became president of the Soviet Union and his Perestroika policy made Reagan reconsider his foreign policy. The United
States and Soviet Union resumed talks and negotiations on nuclear and
space disarmament after four years of Cold War.
An international medical organisation founded in 1980 by
Russian and American doctors.
For the prevention of nuclear
war and armed conflict..
1986
Declared International Year of Peace by the United Nations.
Elie Wiesel
North American writer from
Romania, who survived the Nazi
concentration camps. For stories
of her personal experience and
her work for the peace cause.
Switzerland’s Prime Minister, Olof Palme, was assassinated while out
walking with his wife. Palme was a strong defender of pacifism and
worked to improve the tension between the two blocs.
77
Year
Nobel Peace
Price
In Chernobyl (Ukraine), the worst nuclear accident in history occurred.
Radioactive rain fell as far away as the Unites States, United Kingdom
and Scandinavia.
The Palestine leader Arafat accepted the United Nations’ 242 resolution, which recognised the existence of the state of Israel.
The Spanish government called a referendum on 12 March on whether
the country should remain in NATO. This proved to be a controversial
referendum because, just after coming into government, the Spanish Socialist party, led by Felipe González, had campaigned against the country’s membership. Around 52.5% of voters voted “yes” as opposed to
39.8% who voted against it. The “no” vote triumphed in Catalonia, Navarra, the Basque Country and the Canary Islands.
In the Basque Country, the “Gesto por la Paz” coordinating group was
created, bringing together different hitherto silent initiatives and groups
that were finding their voice and becoming organised to reject violence.
1987
On 19 July, one of the worst ETA terrorist attacks took place at the
Hipercor supermarket in Barcelona: 21 people died and more than 45
were injured.
On 9 December, the first Intifada broke out on the West Bank and in
Gaza against the Israeli occupation.
Also in December, Ronald Reagan and Mikhail Gorbachev signed the
Intermediate-Range Nuclear Forces Treaty (INF). For the first time in
history, an agreement was reached to reduce the superpowers’ nuclear
arsenals.
Óscar Arias Sánchez
Lawyer, philosopher, businessman
and politician, and president
of Costa Rica at the time, a
position he occupied from 1986
to 1990. For his contribution
to peace negotiations in Central
America.
Federico Mayor Zaragoza was chosen as Director General of UNESCO,
where he strongly encouraged a culture of peace.
1988
On 15 January, Seán MacBride died in Dublin. Journalist, lawyer and
politician, co-founder of Amnesty International, president of the International Peace Bureau (1974–1985) and Nobel Peace Prize winner in
1974.
In March, an agreement was signed in Sapoa, Nicaragua. This was a
ceasefire between the Sandinista government and the opposition and
various programmes were presented on how to achieve peace in the
country.
In July of the same year, Iraq and Iran also signed a peace treaty after
eight years of an intense war that, using weapons from several western
countries, caused the death of more than a million persons.
In August, the Burmese activist and pacifist Aung San Suu Kyi held her
first demonstration for democracy in Burma. Unfortunately, in September, a coup d’état occurred and the military dictatorship came into
power that is still controlling the country now.
78
United Nations Peace Corps
Better known as the Blue Berets.
For their participation in peace
missions in numerous conflicts
since 1956.
Year
Nobel Peace
Price
On 15 December, the United Nations recognised the state of Palestine.
This same year, a group of Israeli women organised a silent protest
against the occupation of Palestine. From this point on, the demonstrations continued, giving rise to the feminist and pacifist movement known
as “Women in Black”, later on becoming very active in the Balkan conflict.
1989
In Spain, ETA declared its first unilateral truce and announced the beginning of rounds of negotiations with the Spanish government in Algiers. Thus the “Algiers Conversations” were born.
On 4 June in China, various pro-democracy demonstrations, led by students, were violently quashed by the Chinese army in Tiananmen Square.
Nearly five thousand people died and two million were injured. This put
an end to the popular uprisings that had started on 15 April.
The fourteenth Dalai Lama,
Tenzin Gyatso
Religious and political leader of
Tibet. For his constant resistance to the use of violence in
his people’s fight to regain their
freedom.
On 9 November, the Berlin Wall, symbol of the Cold War, fell.
On 16 November, armed forces in El Salvador assassinated six Jesuit
priests and two workers at their residence at the Central American University of San Salvador. Amongst those assassinated were the president
of UCA, Ignacio Ellacuría, and the director of Human Rights at the
university, Segundo Montes.
The MOC (Moviment per l’Objecció de Consciència) and other collectives launched strategies against the mandatory social service that young
men had to do if they refused to do military service in Spain. At the end
of the year, the first courts martial were held and prison sentences were
given out to protesters.
1990
On 11 February, the South African leader Nelson Mandela was released
from prison after 27 years in captivity. A few days later, for the first time
in 30 years, a general assembly of Nelson Mandela’s African National
Congress (ANC) took place.
In August, the crisis between Iraq and Kuwait escalated when the Iraqi
army rapidly invaded the emirate, in the face of little resistance.
Mikhail Gorbachev
President of the Soviet Union
from 1989 until 1991. For his
important role in the process
that ended the Cold War.
On 21 November, at the OSCE summit in Paris, the Cold War officially
ended.
1991
The Golf War started in January when a coalition of forces led by the US
army confronted Iraq. The intense allied attacks forced Iraq to withdraw
from Kuwait and the war ended on 28 February when Iraq surrendered.
Thousands of citizens around the world demonstrated against this war.
Also, in Barcelona, the Diari de la Pau (Diary of Peace) was created, an
initiative led by a group of journalists to denounce the war.
The United Nations voted unanimously to condemn Israel’s treatment of
Palestinians in the country. At the end of October, a Middle East Peace
Conference took place in Madrid.
79
Aung San Suu Ky
Activist and leader of the National League for Democracy in
Burma. For her nonviolent defence of democracy and human
rights.
Year
Nobel Peace
Price
On 1 July, the Warsaw Pact was officially dissolved.
During this year, the Baltic republics and various Soviet countries in
Eastern Europe gained their independence from the former USSR. Conflicts also began this year in the former Yugoslavia, with the Ten-Day
War for the independence of Slovenia.
1992
In January, the USA and Russia officially re-established diplomatic relations.
The same month, in Mexico City, representatives from the San Salvador
government and the FMLN (Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional) signed the Chapultepec Agreements, putting an end to
the 12-year civil war in El Salvador.
Indigenous Guatemalan leader
and member of the Quitxé-Maya
group. For her work in favour of
social justice and ethnic-cultural
reconciliation based on the respect of indigenous people.
In February, an historic non-aggression and de-nuclearisation agreement was ratified between the two Koreas, which had been officially at
war since 1953.
In spring, Bosnia and Herzegovina was declared an independent state.
Barely after this declaration had been made public, Serbian forces surrounded Sarajevo, the country’s capital, and began a three-year siege,
becoming one of the longest in modern military history. The city remained without electricity, water, heating and medicine. More than 12,000
people died and 50,000 were injured.
Butros Butros-Ghali, elected the new Secretary General of the United
Nations in January of this year, presented “An Agenda for Peace” in
which he promoted a more active role for the United Nations in the prevention of violence and in the construction and maintenance of peace.
In December, Elkarri was created – a social movement for dialogue and
agreement for the Basque Country. The group tried to bring about a peace process while defending a peaceful solution to the Basque conflict.
1993
In January, the North American president George Bush and the Russian
president Boris Yeltsin signed the Start II nuclear disarmament agreement to reduce nuclear arsenals. A few days later, an agreement was
signed in Paris prohibiting the use of chemical warfare.
In February, the United Nations approved the creation of the International Criminal Tribunal for the former Yugoslavia, finally constituted
on 25 May.
On 13 September, the Declaration of Principles for the self-government
of the Gaza Strip and Jericho was signed in Washington, the first agreement between Israel and the Palestine PLO, which made the Palestinian
National Authority (PNA) official. The Israeli leader Yitzak Rabin and
the Palestinian leader Yasser Arafat shook hands.
80
Nelson Mandela, F.W. de Klerk
Mandela, leader of the African
National Congress (ANC) and
de Klerk, last president of the
apartheid regime in South Africa. For their work to peacefully
end the apartheid regime and for
laying the foundations for a new
democratic South Africa.
Year
1994
This year, the Bosnia and Herzegovina conflict escalated into widespread
violence and the civil population suffered. A howitzer that exploded in
Sarajevo market on 5 February caused the death of 68 people and injured more than 200, in one of the most brutal killings in the Bosnian
capital during the city’s siege.
On 6 April, the presidents of Rwanda and Burundi were killed during
an aerial attack on Kigali. Civil war and the inter-ethnic killings spread
through Rwanda and ended up causing hundreds of thousands of deaths,
two million refugees and three million more displaced people.
The Russian army invaded Chechnya to take charge of a territory that,
since 1991, had enjoyed de facto independence. In spite of the superiority of the Russian forces, the war continued until 1996, when a peace agreement was signed and the withdrawal of Russian troops was
agreed.
The British government and Sinn Fein – the political arm of the IRA –
made their first official contact after 22 years of non-communication
on 9 December at Stormont Castle. The start of talks was the first proof
that Northern Ireland was moving towards peace, after 25 years of armed conflict and more than 3,000 deaths.
Nobel Peace
Price
Yasser Arafat, Shimon Peres,
Yitzhak Rabin
The Palestinian leader Yasser
Arafat was president of the PLO
and leader of the secular political party Fada-hi. Shimon Peres,
politician and Israeli statesman, was twice Prime Minister
(1984–1986 and 1995– 1996)
and has been President of Israel
since 2007. Yitzhak Rabin,
Israeli politician and Primer
Minister (1974–1977 and
1992–1995). He was assassinated in 1995 by an Israeli rightwing radical extremist. They all
received the prize for their joint
efforts to work for peace in the
Middle East.
This same year, Nelson Mandela was elected President of South Africa,
making him the first black president in the country’s history and also
the first elected by universal suffrage.
1995
Fifty years after atomic bombs were dropped on Hiroshima and Nagasaki, various commemorative acts were held. However, these were muddied
by the nuclear powers’ failure to reach a compromise on eliminating these types of arsenals. This was set out at the revision conference for the
Nuclear Non-Proliferation Treaty, which took place in April and May in
New York. The atomic tests carried out by the French and Chinese governments during the 50th anniversary year also constituted a peculiar
way to commemorate such an event.
On 11 July, the Serbian army evacuated and deported 20,000 people in
Srebrenica (Bosnia and Herzegovina) and then killed 8,000 while the
European Union and the United Nations looked on, passive and impotent.
In September, the Bosnia and Herzegovina war ended, and on 21 November the presidents of Serbia, Croatia and Bosnia (Slobodan Milosevic, Franco Tudjman and Alija Izetbegovic, respectively) signed a peace
agreement in Dayton (Ohio). After 20 days of negotiations, an understanding was reached with mediation by the United States.
On 11 September, in Catalonia, Terra Lliure, an independent armed Catalan organisation founded in 1978, was formally dissolved. Thus ended
the attempt to develop armed resistance in Catalonia.
In New York, October saw a summit for heads of state and govern-
81
World Affairs
Nuclear physicist, of Polish origin. For his efforts in eradicating
nuclear arms.
Year
Nobel Peace
Price
ment to commemorate the 50th anniversary of the creation of the United Nations.
1996
In January, British Prime Minister, John Major, proposed the idea of
holding elections in Northern Ireland to the House of Commons, in an
attempt to re-establish the Regional Assembly and electorally legitimise those who were to negotiate the future of Northern Ireland. Gerry
Adams rejected the offer on the 9 February and the IRA broke their
17-month truce with an attack on London. On 4 March, Sinn Fein was
excluded from peace negotiations for refusing to condemn the attack.
Carlos Filipe Ximenes Bello,
José Ramos-Horta
Leaders of the resistance movement in Eastern Timor. For their
search for a peaceful solution
to the conflict between Eastern
Timor and Indonesia.
In September, the Taliban took military control of Kabul, the capital of
Afghanistan, and forced the Mujahidin army government, led by Ahmed
Shah Massud, to abandon the city and seek refuge in the mountains.
The peace process between Israel and Palestine, which had been gaining credibility in previous years, went through some very delicate times
because of the difficulties faced by Yasser Arafat’s PLO in controlling
terrorist acts by radical Islamists, and also because of the electoral
victory in Israel of Likhud Benjamin Netanyahu.
War returned to the African Great Lakes region. Thousands of Hutus
who had survived the 1994 killings fled to refugee camps in Burundi,
Zaire and Tanzania. The number of refugees grew so much that ethnic
hatred broke out in these countries and the conflict became more widespread.
1997
In May, Zaire remained in the hands of the rebel troops of LaurentDésiré Kabila, who was appointed president of the country, whose new
name became the Democratic Republic of Congo. On 7 September, the
dictator Mobuto Sese Seko died in Rabat, after leading Zaire since
1965. Mobutu’s death put an end to a series of civil and ethnic wars
that, in only a few years, had affected Ethiopia, Eritrea, Uganda, Rwanda and Burundi, as well as Zaire, and which had put into power old leftwing leaders such as Kabila himself.
This year, the South African president Nelson Mandela began a slow
retreat from the front line of power by giving up the presidency of his
party, the African National Congress (ANC), making it very clear that
he would not be standing at the next presidential elections planned for
1999.
In Colombia, nearly 10 million people participated in the ‘Mandato popular por la Paz’, in which they rejected violence and reclaimed the right
for the protection of human rights.
In December, the Mine Ban Treaty was approved in Ottawa.
Terrorist organisation ETA kidnapped and assassinated the town councillor of Ermua, Miguel Angel Blanco. During the kidnapping, various
demonstrations were held all over the country demanding his freedom
but, two days later, he was discovered gravely injured and died the following day.
82
Prize awarded to the International Campaign to Ban Landmines
(ICBL), led by Jody Williams.
For its work to ban the use of
and clear up landmines.
Year
1998
April: the British and Irish governments signed the “Good Friday Agreement”, a treaty which saw the culmination of a long process of dialogue
and negotiations between the republican and unionist forces, and the
beginning of the end of the most virulent conflict in Northern Ireland.
In July, the Treaty of Rome was signed to create a permanent International Criminal Tribunal, with headquarters in The Hague. Its objective
was to establish worldwide jurisdiction and prevent impunity for such
offences as genocide, war crimes and those against humanity.
On 7 August, two terrorist attempts were made against the North American embassies in Nairobi and Dar es Salaam, leading to 258 deaths and
more than 4,250 injuries. The attacks were carried out by the unknown
“Liberation Army for Holy Sites”, behind which the USA saw the Saudi
millionaire Osama bin Laden, thought to be hiding in Afghanistan. In
response to the attack, the USA bombed Afghanistan and the Sudan.
Nobel Peace
Price
John Hume, David Trimble
John Hume, leader of the Social
Democratic and Labour Party
(SDLP), and David Trimble,
president of the Ulster Unionist Party (UUP) and prime
minister of the new government
of Ireland set up in 1998. For
their efforts to find a peaceful
solution to the Northern Ireland
conflict.
On 12 December, political parties, trade unions and social organisations
signed up to the Declaration of Lizarra, a peace agreement that demanded a political and negotiated solution be found to end the historic
conflict between Euskal Herria and the Spanish and French states. The
agreement, which took the Irish referendum as its model, was unprecedented in the Basque Country. Days later, on 16 of December, ETA
announced an indefinite truce.
On 19 October, General Augusto Pinochet, Chilean dictator from 1973
to 1990, was detained in London. This represented an important step
forward in ending impunity through international justice.
In October, a report by the Truth and Reconciliation Commission, created in 1995 and presided over by Anglican Archbishop Desmond Tutu,
was presented in Pretoria to clarify the crimes committed in the years
of apartheid and to bring to light those involved.
The 10 December saw the 50th anniversary of the proclamation of the
Human Rights Act by the United Nations.
1999
In February, the United Nations decided to withdraw all US and UK
personnel from Iraq.
From March until the end of June, NATO forces took part in a military
intervention in the Yugoslavian war, carrying out continuous bombardments against Yugoslavian objectives. Albanian fighters also continued
attacking the Serbian forces and the civil services in Kosovo, while the
Serbian forces attacked the Albanian civil rebel forces, causing ethnic
cleansing that culminated in massive human displacement into neighbouring countries.
On 1 March, the Ottawa Treaty to Ban Landmines came into full effect,
after being ratified by 65 countries.
On 20 April, two youths carrying various weapons went on a killing
spree in Columbine. They killed more than 30 people and injured 24
83
Médecins sans Frontières
Medical and humanitarian organisation, international in nature,
created in 1971, which offers
medical assistance in times of
emergency in more than 79
countries. In recognition of its
pioneering humanitarian actions
on different continents.
Year
Nobel Peace
Price
before killing themselves.
In May, the Hague’s Appeal for Peace was celebrated. More than
10,000 activists from around the world gathered to commemorate 100
years since the first international peace conference.
Some months later, in November, around 100,000 trade unionists, NGOs
and other social organisations demonstrated in Seattle against the World
Trade Organisation (WTO) and the launch of a new millennium round
of trade negotiations. It was considered the first large demonstration in
favour of a different kind of globalisation.
On 3 December, ETA announced the end of its ceasefire.
2000
The United Nations declared 2000 the International Year for the Culture of Peace.
In February, the Russian Army took Grozny, the capital of Chechnya.
A few days later, the Human Rights Watch organisation revealed that
almost 62 civilians had been executed by the army in the Adli district, in
the south of the Chechnyan capital.
In July, a second round of negotiations took place at Camp David. Under the auspices of North American president Bill Clinton, Palestine’s
Yasser Arafat, and Israel’s Ehud Barak, the delegates tried to reach an
agreement for a final status for Palestine. The summit ended without
any agreement being reached.
Kim Dae-Jung
President of South Korea
between 1998 and 2003. For
his work in favour of democracy and human rights in South
Korea and all of Asia, and for
peace and reconciliation with
Northern Korea in particular.
On 28 September, the second Intifada uprising began in Palestine, after
which Ariel Sharon visited the esplanade of the Mosques in Jerusalem.
On 20 May, a demonstration was organised in Barcelona in favour of
peace and the demilitarisation of society, and against the military parade that the Ministry of Defence had organised in the city. As well
as the demonstration, other activities were held during May, such as a
people’s camp and a Festival for Peace, which was attended by more
than 50,000 people.
2001
The Porto Alegre World Social Forum was celebrated for the first time.
More than 12,000 people attended.
On 20 January, George W. Bush Jr. became president of the United States. In less than a month, the North American air force bombed Baghdad, the capital of Iraq.
On 11 September, the worst terrorist attacks in US history took place.
Suicide bombers took control of four passenger jets, two of which crashed into the World Trade Center buildings. Shortly after impact, these
collapsed and nearly 3,000 people died. A third aeroplane crashed into
the Pentagon and another came down to the east of Pennsylvania, after
missing its objective, Washington DC. The attacks were blamed on the
radical Islamic group Al-Qaida, led by Osama bin Laden.
In October, Afghanistan was invaded by the United States and its allies.
84
The United Nations and Kofi
Annan
For their work for a better organised and more peaceful world.
Year
2002
From this year onwards, military service stopped being compulsory in
Spain and the armed forces became completely professional.
In February, the president of Colombia, Andrés Pastrana, after various
attempts at an agreement, suspended the peace process with the FARC
guerrilla group, which he accused of kidnapping and killing civilians. A
few days later, the FARC kidnapped the country’s presidential candidate, Ingrid Betancourt. On 26 May, the liberal Guyanese Álvaro Uribe
won the elections by an absolute majority, stating that a war to the
death against the guerrillas was the only way to get the economy back
on track and guarantee the good name of the country.
Nobel Peace
Price
Jimmy Carter
Ex-president of the USA. In
recognition of his efforts to find
peaceful solutions to international conflicts.
Also in February, the Israeli army launched a massive attack on Palestinian civil refugee camps in Bethlehem, Jenin and Nablus.
In December, in Pretoria (South Africa) the government of the Democratic Republic of Congo and its opposition signed a peace agreement
that put an end to four years of civil war.
On 14 October, in the Spanish state, more than a million researchers,
headed by Federico Mayor Zaragoza, declared themselves “scientific
objectors” to show their opposition to the growing militarisation of
Spanish scientific research in recent years. The researchers joined the
campaign: “Per la pau: Prou investigació militar”, supported by more
than 50 organisations.
2003
After the news of an imminent attack on Iraq by the USA and Great
Britain, which was supported by Aznar, the Spanish president, millions
of people from around the world demonstrated against the war on 15
February. In Barcelona, more than a million and a half people took to
the streets. A few days before, on 11 February, all the opposition groups
in Spanish government supported a motion against the military position
adopted by Bush, Blair and Aznar towards the Iraqi crisis.
Shirin Ebadi
Lawyer and judge in Iran. For
her efforts in defending democracy and human rights, especially those of women and children,
in Iran and in the Muslim world
in general.
On 20 March, North American and British troops launched their first
attack against an Iraqi city. The Iraq war had begun. On 9 April, US troops took control of Baghdad and a group of civilians tore down a large
statue of Saddam Hussein. On 14 April, US troops occupied Tikrit, the
last important city in the country to be conquered. On 1 May, President
George W Bush declared the end of the Iraq War. In December, the USA
announced that they had captured Saddam Hussein.
In Catalonia, on 4 July, the Parliament approved the Llei de Foment de
la Pau, a pioneering law in Europe.
2004
On 11 March, the worst terrorist attacks in Spanish history took place
in Madrid. The attacks, carried out by radical Islamists, comprised a
chain of explosions caused by bombs left on commuter trains and programmed to go off simultaneously on the trains’ approach to Atocha
Station. Two hundred and two people died and 1,400 were injured
In September, the kidnapping of a thousand boys and girls at a school
85
Wangari Maathai
Biologist and professor from
Kenya. For her contribution to
sustainable development, democracy and peace.
Year
Nobel Peace
Price
in Beslan, in North Ossetia, ended in the death of more than 330 people
after the intervention of Russian security forces.
2005
In January, elections took place in Iraq to choose a transitional National
Assembly that would be responsible for drawing up a new Constitution
for the country and for appointing a provisional government.
In February, North Korea announced that it had nuclear arms, two years
after withdrawing from the Nuclear Non-Proliferation Treaty.
In the same month, the Israeli Parliament approved the law to withdraw
from around twenty settlements in Gaza and the liberation of the PNA’s
territory, 38 years after occupation. In August, the dismantlement of the
Jewish colonies started near the border of the Gaza Strip, in accordance
with the withdrawal plan. Hamas announced that it would not abandon
the armed fight.
2006
On 25 January, the Islamist party Hamas won parliamentary elections
in Palestine, defeating Al Fatah, the historic leader of the Palestinian
battle.
On 22 March, ETA announced a permanent ceasefire.
In November, a Baghdad tribunal sentenced to death the ex-dictator of
Iraq Saddam Hussein, for crimes against humanity.
2007
In February, North Korea agreed to stop their nuclear programme in
exchange for economic aid and fuel.
The same month, an international conference took place in Oslo to try
to ban cluster bombs. The Oslo Process ended with the approval of a
prohibition treaty in December 2008.
In June, the terrorist group ETA announced the end of the ceasefire they
had started on 22 March 2006, even though the group had already carried out an attack on Barajas Airport on 30 December 2006.
International Atomic Energy Agency and Mohamed El
Baradei
Doctor in law. For his efforts
to avoid nuclear energy being
used for military purposes and
for guaranteeing that, if it is
employed for peaceful purposes,
that it will be used in the safest
way possible.
Muhammad Yunus and Grameen Bank
Economy professor Yunnus founded the Grameen Bank to give
credit to poorer people. For his
efforts in favour of social and
economic development for the
least fortunate.
Former Vice President of the
USA. For his efforts to obtain
and spread information about
the role of mankind in climate change and to propose the
necessary measures to fight
against this change.
In November, the Spanish government approved the Arms Trade Law by
a large parliamentary majority.
In Catalonia, in December, the Parliament approved the Law of the
l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).
2008
In February, Kosovo unilaterally formalised the declaration for independence of Serbia, supported by most of the western community.
On 2 July, Colombia’s military forces liberated ex-presidential candidate
Ingrid Betancourt and 14 other people who had been kidnapped by the
FARC.
Also in July, the Serbian politician Radovan Karadzic was detained in
Belgrade and accused of genocide during the Bosnian war.
86
Martti Ahtisaari
Former President of Finland.
For his important development
work in different continents and
during more than three decades,
to resolve international conflicts.
Year
On 4 November, democrat Barak Obama won the US presidential elections and became the country’s first ever Afro-American president.
At the end of December, Israel started the bloodiest military offensive in
the past 40 years on the Gaza Strip, where more than 850 people died.
On 3 December, the Cluster Bomb Ban Treaty was passed in Oslo, with
the signature of 94 countries.
87
Nobel Peace
Price
88
3. CREATING BALANCE: IF WE LIVE IN A DYNAMIC WORLD,
PEACE IS POSSIBLE
Living from day to day, it can seem as if we
exist closed off from everything else. As life
carries on, we often don’t realise that scenarios, structures and situations keep changing.
But if we look at a significant period of time
as a whole, such as the last 25 years, we can
see that notorious changes have been made
in many directions. Structures, governments,
precepts, rules and models have disappeared. New risks and unimaginable dangers
have appeared. New possibilities for civil action have arisen. There have been some significant advances, but there have also been
steps backwards in other aspects too.
But what is evident from all of this is that we
live in dynamic times. And this is the best antidote to pessimism, fatalism or resignation.
It’s true that such dynamism is not always
confined to the consolidating framework of
the peace culture, human rights and justice.
That’s fine. But what is certain is that our
world and our reality are not monolithic.
They are changeable. In terms of peace,
change is a real and possible scenario. And
if we can intervene and influence things our
way, peace can be achieved.
In 1983, the world was still in the grip of
the Cold War. A confrontation between two
sides, the East and the West that had a profound effect on the international scene during the second half of the 20th century, even
though the two sides never actually met on
the battlefield. At the end of the 1990s, even
though total war between the two sides was
avoided, the balance was still frustrating and
distressing: wars between third countries
that had served as an indirect battlefield
between both sides; the endless escalation of
military armament and expense; the invisibility of serious problems (poverty, injustice,
violation of human rights, intractable conflicts, oppression of peoples, etc.) due to the
priority given to bloc policies, etc.
This physical and direct non-confrontation
between the NATO bloc and the Warsaw
Pact bloc came at a great expense for other
parts of the world. Different countries and
regions became the ideal stage (indirectly,
mediating, manipulating, carrying out and
boosting the dynamics of internal and regional tensions) for settling their own disputes.
It’s therefore not surprising that these irresponsible actions have led to countries becoming adrift.
Nowadays, even though the overall number
of wars is in decline thanks to peace processes, open armed conflicts are still diverse.
Africa, Asia and especially the Middle East
have the highest levels of conflict. Many of
these conflicts, latent and long-lasting, are
insignificant when seen within a short-term
context, but when seen accumulatively, they
exact a huge toll on human lives through
physical destruction and also by destroying
social cohesion, the standards for coexistence
and trust among people and groups. Fertile
ground for the consolidation of a culture of
acceptance and resignation to violence, impunity and injustice. In many of these cases,
the international community has proved to be
at least hesitant, and even directly unconcerned or insensitive. It’s also important to note
that some of the current, more worrying and
bloody focuses of armed violence have many
connections with irresponsible policies from
previous years: the situations in Afghanistan
and Iraq would be incomprehensible without
the irresponsible policies seeking immediate
effects implemented during the Cold War.
89
Finally, there is the conflict between Palestine and Israel. Apart from the suffering
that this generates, it is one of the conflicts
with the most impact on the global security
of the world: growing destabilisation in the
region, interference in worldwide governability, influencing some of the actions of new
international terrorism, etc. A conflict that,
during these last 25 years, has seen all kinds
of actions: open battles, tension, intifadas
and popular revolts against occupation and
repression, cautious but apparently solid hopes (the 1993 peace agreement), frustrated
peace processes (e.g. of 2000), beginnings
that are timid but at least moving in the
right direction to get rid of bad policies (dismantling the shanty towns on the West Bank,
etc.). But, ultimately, we are faced with a
highly unstable and worrying scenario: an
Israeli government that is increasingly decided to hand out tough policies to the Palestinian community; a divided Palestine that is
advancing towards an impasse without any
institutional exit, and an international community incapable or frightened of making
governments move towards a solution (two
viable, just and secure states) which, the
more time that we waste, the more impossible it becomes to achieve.
With regard to the consolidation of structures and mechanisms of global governance,
the UN has had a range of experiences but,
overall, its capacity for action and its credibility have been falling. States, especially
the most important ones, have never really
90
wanted to allow such a major advance. Moreover, many of their decisions and actions
have often involved significant deregulation
of the institution’s role. For example, the
five permanent members of the UN Security
Council break, or help to break, many resolutions, recommendations and declarations
that have arisen from the United Nations’
system.
At the beginning of the Eighties, the USA’s
republican President Ronald Reagan managed to combine a management style based
on certain global agreements with other
actions emphasising a perspective of selfsufficient isolation. In 1985, for example,
the USA left UNESCO because of discrepancies in many areas (amongst others, for the
excellent report on communication, headed
by Seán MacBride). At the start of the 21st
century, we can see how this trend became
more radical and was brought to its ultimate
unilateral extreme under the presidency of
George W Bush Junior: boycott, contempt
and delegitimisation of worldwide governments and of the United Nations’ system, failure to implement international legislation,
ignoring resolutions, boycotting worldwide
treaties and protocols, etc.
If, at the end of the 1990s, the discourse critical of security that had been encouraged
by centres of controversy studies and conflict analysis started to be taken on board,
at least at a formal level, then the 9/11 crisis
and the appearance of a new type of international terrorism brought about a clear change in trend. All parties opted to reopen and
restart militarisation (e.g. increases in military spending, rearmament, etc.) and to generate a discourse that, for reasons of safety
and security, had to reduce opportunities
for freedom and democracy. Guantanamo
is the most evident and palpable example of
this but it hasn’t been the only one. In many
countries significant limits to press freedom
or a reduction in human rights and liberties
have occurred, with the excuse that this is
necessary in order to combat terrorism and
better defend ourselves. In recent years,
however, strong evidence has resurfaced for
the following: in order to achieve a more secure world, we must broaden democracy and
human rights, not limit and reduce them.
With the democratic presidency of Barack
Obama, at least, a new age is beginning,
whose characteristic traits might be consensus-building, a bid for dialogue and the wish
to build a leadership not solely based on fear
and brute force.
With regard to the issue of economic resources for militarisation, we find a contradiction that once affected the Cold War (which
was used as justification for a spectacular
arms race) the peace dividend that was so
talked about (the release of funds for social
policies) has not occurred. And especially
because, since the start of the 21st century,
military expenditure and investment in arms
have risen to hitherto unknown levels.
Despite these undeniably worrying trends,
recently we have also seen more promising
processes. Amongst these is the possibility of
achieving concrete objectives through global
campaigns.
Not many successes could be chalked up in
1983 but, since then, disarmament agreements have made fairly significant advances.
The Anti-Personnel Mine Treaty, approved in
1997, as well as the Cluster Bomb Ban Treaty, approved in 2008, are clear examples of
how campaigns coordinated at a global level
can define precise and realisable objectives,
forge links with NGOs and groups outside
the peace movement and with the support
of some governments, members of the peace corps and the media, it has been possible
to make progress. Right now, there is also a
more open, complex but also essential movement towards greater levels of collective security: the transparency and control of trade
in small arms.
At the beginning of the 1980s,Thatcher’s UK
government and Reagan’s US government
headed an economic package of measures
based on deregulisation and liberalisation
that, years later, would end up being summarised and defined publically as the “Washington Consensus”. This drive turned into
an ideological, neo-liberal wave that would
eventually set off the emergence of a movement in favour of a different kind of globalisation. A movement that, with the addition
of traditional energies and new sectors, war-
ned that policies and societies were gradually adapting to economic models and policies
that were decided by a few, instead of building economic systems that could adapt to
the needs of individuals and societies. At the
beginning of 2009, very few doubted that the
current economic crisis made it necessary to
impose limits on deregulation, on the lack of
control over certain business practices and
the excessiveness of the financial economy.
Concerning the protection of human rights,
all these years there has been a growing
awareness in the face of barbarous acts, genocide and war crimes, and the growing belief that impunity can no longer be allowed.
The persecution of some of those responsible
for genocide and dictatorships, as well the
formal creation of the International Criminal Tribunal are positive steps towards the
end of barbarity and impunity.
Finally, at a global level, it is necessary to
highlight the presence and emergence – as a
relevant player – of global citizenship. This
is not a precise or homogenous player, nor
is it always coherent. But at certain times,
the huge demonstrations against the war in
Iraq in 2003, or the various processes enhancing participation and agreement regarding alternative standards, generated inside
the Worldwide Social Forums, have demonstrated that global citizenship has been both
strong and present.
In Spain, in 1983, discussions were still
underway about the law concerning conscientious objection, contained within the
91
tive. With the excuse of modernising obsolete armies, of renovating weapons, of improving professionalism, etc., more money
was allocated to military spending, to very
significantly increase scientific research into
the military and strengthen the promotion
and marketing of the army, aimed at young
people and educational spheres. In turn, this
new militarisation led to new responses and
criticism: educational objectors, who opposed the presence of armed forces in their
classrooms, and objectors from research and
universities, who renounced participating in
and developing military research.
Spanish Constitution of 1978. At the end
of 1984, the Ley de Objeción de Consciencia was approved and – in an avalanche of
criticism from NGOs, the Autonomous Communities and the Ombudsman, which would
end up bringing appeals, the Constitutional
Court supported the key principles. A different compulsory social service, longer in
duration, was imposed on objectors. Despite
being a restrictive law to dissuade objection,
within the clarification of a legal framework,
objection was diminished. Over the next few
years, significant numbers of young men opted to refuse doing military service (greater
numbers than those of other European democratic countries).
At the end of the 1980s, a new strategy
appeared from both the oldest and newer objection groups, namely insubordination, encouraging opposition to all types of service.
The significant social criticism that encouraged objection and noncompliance, the resulting media impact, the solidarity of different
sectors in the face of reprisals against insubordinates, etc, were all important factors
that endangered the model of mandatory military service. All this, in addition to the new
international context (the end of the Cold
War, new approaches in defence policies,
new models promoted within the context of
NATO, etc) made the continuity of compulsory military service impossible.
This was the end of compulsory military
service but not the end of militarisation. In
fact, in some ways it provided a new incen92
Armies, not only in Spain but also in the entire Western world, continued changing their
appearance and justification. Only 25 years
ago, people still talked about the need to defend a country or territory, whereas nowadays
armies everywhere are being portrayed as
humanitarian agents. Beyond the weakness,
contradictions and problems involved in this
new “humanitarian militarism”, we nonetheless need to remember that the figures related to the investment (personnel and economic) in Western military “humanitarian”
or “peace” missions is small and limited in
comparison with the global figure.
None of this is new to the transformation
of NATO. The reason that one of the most
important civic campaigns of the 1980s
throughout the state, now NATO is experiencing a complex situation: it survives within a
totally different context to that in which it
was created and, in theory, gave it meaning.
There is another significant change that can
be evaluated concerning the military in this
period: in 1987, the Spanish government decided to make its arms trade secret.
And so began a hijacking of all democratic
debate for an issue so important and with as
much impact as the global arms trade. After many complaints, campaigns and work,
in 2007 a law was passed by the Spanish
government to regulate the arms trade in
Spain. A small and insignificant step but a
necessary one to bring an obscured issue to
light.
In Catalonia, perhaps what stands out most
about this period is how significant civic
awareness, in favour of peace, has become
Catalonia’s distinctive feature, and how
it has had an impact in both political and
institutional terms. The demonstrations and
mobilisation at the beginning of the 1990s
against the Iraq War, the implication of the
Balkan conflicts, the significant figures of
objection and insubordination, the important
work that took place in education (as much
in formal settings as in leisure centres) or,
later on, on entry to university and the academic world, have all been factors helping to
spread a culture of peace throughout Catalan society.
Civic and social opposition to the military
process in May 2000 had important and
unforeseen consequences. The initial approval of a legislative text which, after parliamentary debate with civil society, ended up
with the Llei de Foment de la Pau in 2003
being passed by the Catalan parliament, a
pioneering text in how it claimed that public
institutions should assume their own responsibility in building a culture of peace. The
spectacular response from citizens before
the 2003 war made it clear how important a
culture of peace is in Catalonia.
Later on, the start-up of the Consell Català
de Foment de la Pau (an organisation jointly
made up of civilians, public administration
and academia, whose aim was to ensure
the promotion of public peace policies), the
creation of the Oficina de Promoció de la
Pau i els Drets Humans of the Catalan government, and the contribution to the “axis
of peace” made by the Agència Catalana
de Cooperació al Desenvolupament have all
been elements of significant public action
culminating in the very recent creation of
the Institut Català Internacional per la Pau
(ICIP), a proposal arising from the Fundació per la Pau, discussed and agreed on with
the rest of civil society, academia and the
political world, ending with the Parliament
creating a body with a public purpose but no
governmental control. This is a good example
of the action that should be taken: the challenges we face on the long road towards the
construction of peace are too important not
to be able to make bold, generous and ambitious proposals in order to make headway.
93
4. 25 YEARS OF WORK FOR PEACE
Raising awareness and education for peace
Since it was created, the Fundació per la Pau has worked towards raising awareness of, disseminating
and prioritising the values of peace, disarmament, tolerance, human rights, nonviolence and solidarity. To
achieve this, a number of educative and cultural resources have been made available to actors in Catalonia to help them carry out their educational and training work. Amongst the Foundation’s proposals have
been roadshows, pedagogical activities, teaching materials, publications and a resource centre.
Roadshows
During the last 25 years, the Fundació per
la Pau has created a total of ten exhibitions
that have travelled hundreds of thousands
of kilometres from town to town. Thousands
of children, teenagers and adults have had
the chance to visit exhibitions in town halls,
schools, museums, associations, and civic
centres in hundreds of locations in Catalonia,
mainly in the districts around Barcelona.
“Per la Pau” (1985–1998)
For Peace was the first exhibition roadshow
created by the Fundació per la Pau. It offered a dynamic but comprehensive overview
of the issues that hinder peace: the death penalty, 20th-century wars, the abyss between
North and South, daily violence, nuclear
threat, military spending, the arms trade,
etc., as well as work for peace.
During November and December 1985, this
exhibition was based at Drassanes (Barcelona) and later at the Fundació per la Pau. It
made use of different technologies (from interactive computer programs to audiovisual
materials), involving significant investment
and impact on the part of the Foundation.
From 1992 to nearly the end of 1998, a copy
of the exhibition visited hundreds of municipalities throughout Catalonia.
“Humoristes gràfics per la Pau” (1984)
Cartoonist for Peace. A dozen cartoonists
loaned, donated or drew humorous drawings
about peace and the anti-NATO movement
that the Fundació per la Pau brought together for its 1984 roadshow. Work by Cesc,
Chumy Chúmez, Forges, Guillén, José Luís
Martín, Martín Morales, Máximo, Núria
Pompeia, Oli, Quino, Perich and Romeu
showed the need to resolve the contradic-
tions faced by humanity, mainly regarding
this universal issue: if we want peace, we’ve
got to prepare for it.
In 1991, the Fundació per la Pau and Greenpeace organised a joint exhibition (Let’s Disarm the Sea) on the danger that nuclear
weapons represent for human life and the
preservation of the environment, considering
their impact on the sea.
(1995–1999)
To commemorate the International Year for
Tolerance, the Foundation devised an educational activity for school groups to promote
tolerance and the acceptance of diversity.
This initiative was based on the production
of the exhibition entitled A common house,
a complex house, which had a permanent
home at the Foundation and was visited by
many school groups.
During 1998, this exhibition was set up at the
hall of the Palau del Mar and, from 1999,
it moved to La Conreria, the colonial home
95
Cora Weiss
President of the Hague
Appeal for Peace, New
“Achieving peace when the
citizens of the world understand global problems; having
the skills to resolve conflicts in a constructive way;
knowing and living with the
standards of human rights,
of gender, of racial equality; appreciating cultural
diversity; and respecting the
integrity of the Earth... These lessons cannot be achieved without a continuous,
systematic and international
education about peace.”
of the Fundació Pere Tarrés. In the middle
of 1996, the Fundació per la Pau created
a roadshow that visited educational centres
around Catalonia.
(1997–1999)
Created midway through 1997, with the
hope of making an informative contribution
to human rights, this exhibition, By the hand
of human rights, reviewed the creation, contents, and objectives of the Universal Declaration of Human Rights, as well as the violations and challenges that have arisen. The
roadshow visited numerous locations throughout 1998 and 1999.
(2000–2001)
The 20th century witnessed war, genocide
and abuse of human rights, but it also showed
that it’s possible to move forward and build
a different world, with peace, justice, and liberty being a reality. Culture of peace for the
new millennium was an invitation to reflect
on the legacy of the 20th century and to consider the best way forward for peace in the
new millennium. The exhibition, specifically
aimed at secondary school pupils, was accompanied by a teaching programme.
Fèlix Martí
Honorary president of
Unescocat, Barcelona
“Peace cannot be reduced
to a combination of attitudes and thin proposals. One
must establish legal systems,
structures and procedures
that allow you to prevent
and resolve conflicts. In education, democratic practices
must be taught. Education
for peace requires an awakening of a sense of justice and
participation in the creation
of norms and preventative
procedures for violence and
for conflict resolution.”
“Globalització” (2003–2004)
Globalization. For some years now everyone has been tal-king about globalisation: the
media talks about it with complete ease, society is aware of its pros and cons. But what
exactly does this term mean? Is it just an
economic process? Is it beneficial or disadvantageous for most people? With this exhibition, the Fundació per la Pau wished to
clearly and simply explain what globalisation
is and what effects it may have to help us
better understand what is happening in the
world and how we can react.
“Desarmats, més segurs?” (2005–2006)
Governments from around the world arm
themselves in the name of security, in response – they say – to the threat of terrorism.
But what really makes us secure? What puts
our lives in danger? Does military defence
guarantee that we are safe? Disarmed, more
secure? asked visitors these questions and
invited them to take a standpoint.
96
(2007–2009)
With a graphic direct style, the exhibition The
violence we accept invited reflection on how
we live alongside violence in our daily lives,
on our capacity to identify violence and how
we might avoid it. The exhibition also gave
clues tips on how we can build and spread,
little by little, the culture of peace from our
own homes, our schools, our work places and
our neighbourhoods.
“Cinema i Pau” (2008–2009)
Cinema and Peace. From examples of films
such as Gandhi, Do the Right Thing, Paradise
Now and many others, this roadshow invited
visitors to reflect on the presence of a culture of peace, nonviolence, forgotten conflicts,
terrorism, the military and the arms trade on
the big screen. The exhibition could be seen
in the outskirts of Girona.
Other materials and proposals
“Cinema per la Pau” (1989–1992)
The annual Cinema for Peace exhibition was
held from 1989 until 1992. The exhibition,
which was open to all types of public, showed
commercial films with themes based on peace, human rights and development, documentaries, videos and cartoons of an educational
nature. During these years, various films and
materials were shown that were subsequently
distributed commercially.
Maleta Pedagògica per la Tolerància
In 1995, on the request of the Catalan Social Welfare Department and together with
Oxfam International, the Fundació per la
Pau developed a “pedagogical case for tolerance”, distributed to all schools in Catalonia. The case contained dossiers for pupils
and teachers, notes, videos, books and a ‘tolerance’ game.
Programme: “No hi ha drets humans
sinó hi ha pau”
There are no human rights but there is peace. Since September 1997 and during
1998, with the support of the Civil Rights
department of Barcelona City Council, an
awareness-raising programme was developed to publicise various conferences and
educational activities. Educational posters
were also published based on the 50th anniversary of Gandhi’s death and the creation of the Universal Declaration of Human
Rights. Related to this were the concepts of
peace and human rights, sent free of charge
to all schools in Barcelona.
en còmic”
Seriously... 25 arguments for peace in comics. In 2004 the Fundació per la Pau published a collection of posters containing
the 25 ideas from the “Cap a una cultura
de pau, 25 arguments” document. These posters contained illustrations by our best cartoonists, as well as some from outside the
region. This collection is the poster version
of the comic published by the Foundation of
the same name.
Document and Resource Centre
Since it was developed, an aim of the Fundació per la Pau has always been to provide
as many resources as possible for centres,
groups, individuals and citizen initiatives that
are attempting to bring a perspective of peace and solidarity. Consequently, the centre’s
library, the newspaper library, video library
and various didactic resources are open and
available for consultation and advice.
Educational workshops for peace
Since 2002, different workshops for schools
and leisure centres have been offered with
the objective of working on and analysing
themes in the classroom such as the culture of peace, nonviolence and the peaceful
resolution of conflicts. These workshops are
organised with groups of 20 people and, in
recent years, there have been 80 each year
on average.
Talks, lectures and round tables
During the 25 years since it was created, representatives from the Fundació per la Pau
have given numerous talks in educational and
leisure centres to disseminate information on
and promote the culture of peace, nonviolence, human rights, tolerance and diversity.
The Foundation has also been invited by
other NGOs, town councils and other public and social institutions to participate in
round tables and talks on different themes.
Reports and other communications have
also been given, as well as seminars to specialised congresses.
Events, courses and conferences
organised
Apart from attending events to which it
has been invited, the Foundation has also
directly organised many conferences and
round tables in different countries about the
need to work towards a culture of peace.
Course “Educació per la Pau”
Education for Peace. In 1991, the Foundation started its course entitled “Educació
per la Pau”, which was later changed to
“Curs d’Introducció a la Pau i els Conflictes” (Introductory Course to Peace and
Conflicts). For 14 years, these sessions were
attended by some of the most outstanding
peace specialists in Catalonia and were a
training tool for teachers, students and the
general public.
Barcelona Meeting
In 1990, the Fundació per la Pau, together
with Justícia i Pau, organised the Trobada
de Barcelona, an international debate and
discussion on themes of peace, in which
speakers and members of organisations from
around the world took part.
Seeing how well received this initiative was,
the Trobada continued to be held year after
year until 2007, covering very diverse themes
(e.g. “Which defence for tomorrow’s Europe?”, “There is no peace without human
rights”, “The arms trade”, “Nationalism, a
factor for violence?”, “Preserving the environment, building peace””, etc.). From each
meeting, a publication containing the reports
was published, contributing to the analysis
of international issues from a dimension of
peace research. The transcriptions and audio
recordings from the talks have been added
to the Foundation’s website. Various groups,
research centres and renowned analysts and
specialists have taken part in these events
which, in spite of a year’s gap (in 2008),
started up again in May 2009.
Trobada: “Dones i Pau”
In 1995, the Fundació per la Pau organised
the first edition of an innovative and significant activity. Various groups of women from
97
Vicenç Fisas
Director of the Escola de
Cultura de Pau de la UAB,
Barcelona
“From a propositional perspective, peace groups should
‘stop crying’ and look for realistic alternatives. We must
have Utopia for ever. Whoever does not have a utopia in
mind will remain paralysed
in the middle of the road.
But we will never reach this
Utopia, it’s as if it’s always
on the horizon, always in
view but we never reach it.
But working towards it is
what is important.”
general of UNESCO, Federico Mayor Zaragoza; in December 2000, the Nobel Peace
Prize Winner and President of Costa Rica,
Oscar Arias; in March 2002, the president of
The Hague’s Appeal for Peace, Cora Weiss;
and in March 2007, the director of the International Action Network for Small Arms,
Rebecca Peters.
Competitions and prizes
around the world, living in states of conflict
and war or suffering from serious violation
of human rights, participated in the Women
and Peace exhibition. Israeli, Palestinian,
Algerian, Bosnian, Serbian and Argentinian
women shared their experiences, analysing
their perspectives on conflicts and women’s
participation in these, either as victims or
as principal driving agents of peace and the
promotion of human rights.
Two years later, in 2005, the second “Dones
i Pau” exhibition was organised, where the
participants looked at such themes as terrorism and the role of women as promoters of
peace and disarmament. They also remembered the first woman to win the Nobel Peace
Prize, Bertha von Suttner.
Colin Archer
Secretary general of the
International Peace Bureau (IPB), Geneva
“When considering what
the new challenges are, we
must not forget the old. For
example, it is vital that we
take into consideration that
there is currently a renewal
of the Cold War. Pluralism
and multiplicity are also
fundamental in the work
for peace. This is a complex
world, one which will require
answers from different areas
and with different ways of
working.”
Peace Seminars at the Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Since 1993, and for several years, the Fundació per la Pau held peace seminars at the
UAB that included various activities such
as conferences, videos and displays, among
others. These seminars, which were fully attended, helped to mobilise actions to promote peace at the university.
Veus de Pau at La Pedrera
“Veus de Pau” (“Voices of Peace”) is the
name of a cycle of conferences that the Fundació per la Pau began in 2000 with the aim
of bringing a relevant international personality to this emblematic building of Barcelona,
as part of the organisation’s work towards a
culture of peace. The initiative was supported by the Welfare Work area of the Caixa
de Catalunya. The following people were
invited: in February 2000, the ex-director
98
Joan Gomis Memorial
From 2006, Cristianisme i Justícia, Justícia
i Pau, the Fundació per la Pau, the Fundació Cultura de Pau and the Foc Nou and El
Ciervo magazines called for an annual prize
to keep the memory of Joan Gomis and his
commitment to solidarity alive. Gomis was
president of the Federació Catalana d’ONG
per al Desenvolupament and of the Federació
Catalana d’ONG per la Pau, and participated in various human rights missions to African, Latin American and Asian countries,
amongst other initiatives. The Memorial’s
aim is to recognise the best pieces of journalism featuring people, institutions or collectives that stand out for their commitment to
peace, human rights, the fight against poverty or against north-south inequality.
Animations for Peace Award
its first Animations for Peace Award, whose
objective was to promote the creation of audiovisual material about the culture of peace,
to raise awareness and educate people about
peace. The second award was held in 2008
and the third is being prepared for 2009.
Participation during the first two years was
a complete success, both in terms of quality
as well as the quantity of work presented:
around 60 in each year.
Other activities
During the last quarter of a century, the
Fundació per la Pau has been involved in a
wide range of initiatives related to civic participation and promotion, from its presence
at Barcelona’s Festa de la Diversitat to fairs
and booths at festivals and events organised
by councils, schools, organisations, groups,
etc. Also of note is the material provided
by the Foundation in different years for the
Festival de la Infància i la Joventut in Barcelona.
Communications, books and publications
“Butlletí”
This periodical has been published since the
Foundation was created, with the aim of
being an instrument of communication, information and awareness, as much for the
Foundation’s members as for those people
who are interested in its work and goals.
From 1983 to 2008, a total of 91 bulletins
have been published on a quarterly basis.
Throughout the years, the publication has
gone through various changes in form and
content, the last of which was in December
2007, coinciding with the start of the year
of celebration for the Foundation’s 25th anniversary.
“Anuari” / “Memòria d’activitats”
In 1986, the Foundation published its first
Anuari sobre la Pau (Yearbook of Peace),
conceived as a flexible instrument of consultation and using a language that made
it accessible both to academia as well as to
all sectors of society without any specialised knowledge of the issues involved. Given a
favourable welcome, the Yearbook has been
published regularly every year since 1989. In
2000, it was decided to change the Yearbook
into a “Memòria d’activitats” (Activities report) on what had happened with the Foundation and, after year’s break, it has been
continuously published since then.
and its peace topics more easily available. In
more recent years, the website has been modified several times (in 2001, 2005, 2009)
to keep it up to date, while always maintaining its objective of offering information
both about its own activities and the peace
movement in general. The Foundation’s website currently receives 300,000 visits on average each year.
Apart from the institutional website, during
these last 25 years the Foundation has also
created websites with a more concrete objective: covering various campaigns, e.g. “Per
la pau: prou investigació militar”(1999);
“Per la pau, no a la guerra” (2003), both
of which give updates on actions against the
war in Iraq; the web dialogue “Cap a un món
sense violència” during the Fòrum Universal de les Cultures (2004); “Objecció fiscal
a les despeses militars” (2005); the Concurs d’Animacions per la Pau (2006); and
the campaign “Stop bombes de dispersió”
(2008), which included a special area for
the summit held in Dublin in May 2008.
Correu per la Pau
In May 1999, “Correu per la Pau” was mailed out for the first time, an electronic newspaper that covered not only the activities
and campaigns of the Foundation but also of
the peace movement more generally, as well
as current issues related to peace-building.
Sent to everyone who requests it, the Foundation took a risk by using new technologies
with its members, sympathisers and people
interested in its peace work.
Fundació per la Pau website
In 1997, the Fundació per la Pau created its
own website, an indispensable instrument for
making information about the Foundation
99
Rafael Grassa
President of the Institut
Català Internacional per la
Pau (ICIP) Barcelona
“Peace groups that never
get their hands dirty, that
never think about building
alternatives, can hope for,
but never achieve, their expectations. They must build
alliances, shared agendas,
networks and a common
language. Re-establishment
is required. This renaissance
is key, it’s elementary. They
should try to find mechanisms to find new formulas,
an analysis of conscience.”
President of the
Fundación Cultura de Paz,
Madrid
“Peace must be an attitude,
a personal resolve for which
we do everything possible to
replace force with the spoken word. It seems very easy
but there are two great enemies to the peace culture:
social injustice and a lack of
solidarity. We must encourage global development
with all countries from an
economy based on equality
and solidarity.”
Books and other publications
In recent years, various members of the Fundació per la Pau (Arcadi Oliveres, Francesc
Gusi, Enric Masllorens, Xavier Masllorens,
Jordi Armadans, Toni Soler, etc.) have written or edited chapters and texts published in
books dealing with peace, disarmament and
nonviolence.
In the case of entire books, we should mention the following, which were also written by
people from the Foundation: Alfons Banda,
“Educació per la Pau”, Editorial Barcanova, 1991; La Cultura de Pau”, Oxfam International, 2002; Antoni Soler i Maria Àngels
Dumé, Crèdit variable per a l’ESO, “Educació per la Pau. Geografia dels Conflictes”,
Editorial Claret, 1996; Antoni Soler, “Això
és la Cultura de la Pau”, Editorial Mediterrània, 2001; Jordi Armadans i Anna Tarrés,
“Pau, drets humans, desenvolupament, ecologisme.. Les organitzacions no governamentals (ONG)”, Editorial Graó, 1999; Xavier
Masllorens, “El cinquè poder. La solidaritat activa”, Intermón Oxfam, 2004; Xavier
Masllorens i Adela Farré, “Els objectius del
mil·lenni. No s’hi valen excuses”, Intermón
Oxfam, 2007; Miguel Ángel Molina, “Por la
Paz: ¡No a la investigación militar!” Ediciones Bajo Cero, 2006.
The Foundation also advised on the collection of books: “La Pipa de la Pau”, published by Cruïlla.
Regarding the publication of its own materials, the Fundació per la Pau produces a
considerable number of both paper-based
publications and audiovisual materials, including updates on campaigns, collections
of talks and the publication of publicity CDs
100
and DVDs, as well as other materials. Some
are as follows:
“Seriosament...25 arguments per la pau en
còmic” (2002)
“2006: l’any per controlar la crisi de les
armes”, report by the International Action
Network on Small Arms (2006)
“SIPRI Yearbook”. Translation into Catalan
of the summary of the yearbook published by
SIPRI (from 2006)
“Supervivents”, witness reports by seventeen women on the devastating effects of
small arms (2007)
“Violència Armada: La Crisi Mundial”, report by the International Action Network on
Small Arms (2008)
“Practicar la pau”, collection of the four
editions of this activity organised by the
Foundation (2008)
Fundació per la Pau”. Collection of talks
(2008)
“El CD de la Pau”, interactive CD Rom on
the culture of peace (1999)
DVD of the Concurs d’Animacions per la Pau
(First competition – 2006 / Second competition – 2008)
“Tallers de pau”, DVD with workshops held
at different secondary schools (2007)
“Trencaclosques per la pau”, teaching material to promote education for peace, aimed
at children aged 8 and older (2005)
Campaigns and activities to mobilise people for peace
In its 25-year history, the Foundation has taken part in a large number of peace, disarmament and human rights
campaigns and listing all of them would be a huge task. However, we should highlight those campaigns that have
been promoted directly by the Foundation, such as “Per la pau: Prou investigació militar!”, and “La Pau no passa
pels exèrcits”, and more global campaigns in which the Foundation was more comprehensively active, such as the
campaign to control the arms trade.
NGOs against mandatory social service
(PSS in Catalan)
Various Catalan NGOs, called upon by the
Fundació per la Pau, reunited in 1996 to
jointly reflect on the role of NGOs with respect to the situation regarding conscientious
objection, mandatory social service and noncompliance.
From this debate and reflection came the
manifesto entitled “Les ONG davant la
PSS” (published in October 1996), in which
they demanded an important change in policies with regard the current state of conscientious objection, addressing those responsible in government. Later on, in the middle
of 1997, 18 NGOs decided break with convention and protest against the repressive
policies adopted by the Spanish government.
Campaign Against the Arms Trade (C3A)
This campaign, jointly coordinated between
Justícia i Pau and the Fundació per la Pau,
was created in 1988 with the aim of bringing
to light the truth about the arms trade and
the state of Spain, working to reduce and eliminate such trade.
The campaign kept going for more than ten
years, during which time the organisations
publicised several articles and took part in
talks and seminars. They also created and
printed fifteen “Materiales de trabajo” publications, which included articles and analyses of information on the arms trade in both
Spain and the rest of the world. Just before
the tenth anniversary of the campaign, they
also published the book “El ciclo armamentista espanyol”, Editorial Icaria, 2000, a collection of various analytical articles on the
arms trade and Spain.
Campaign
“La pau no passa pels exèrcits”
Peace does not come through armed forces.
a defence and security seminar from which
it became clear that a campaign was needed to bring the issues discussed into public
debate. Thus was born: “La pau no passa
pels exèrcits”. The perspective of abolishing
military service opened up an interesting
scenario, introducing elements of reflection
and debate on the political models of defence and security created by Spain. In the
terms of dissemination and raising awareness, there were numerous talks and workshops, participation in seminars and articles
in several magazines and other media.
The abolition of mandatory military service also led the Ministry of Defence to implement a number of activities to bring the
army into schools, in a strategy to attract
potential recruits. To combat this initiative,
the Fundació per la Pau decided to promote
a counterattack in all secondary schools in
Catalonia, warning them against these plans.
A large number of schools adopted the declaration: “Fem Objecció, eduquem per la pau”,
in which they refused to cooperate with the
Ministry of Defence and, instead, undertook
to encourage education for peace.
101
Arcadi Oliveres
President of Justícia i
Pau, Barcelona
“It is essential to reduce
worldwide military expenditure which, now, is in the
region of $1,200 billion per
year. To justify this expense,
one would have to look for
enemies such as Islamic
threats and international
terrorism. We must denounce artificial enemies that
we dream up in order to
justify military expenditure
and obey the critics at the
United Nations who recommend a 5% reduction in this
expenditure, and give this
money to the Third World.”
Campaign: “Per la pau: prou investigació
militar”
For peace: enough military research!. This
campaign was created in 1999 to work on
the commitment between science and peace
and to oppose the growing militarisation of
scientific research by the Spanish state. For
more than seven years, the campaign worked
to shift resources from military research into
civilian areas.
In this way scientific objection was born, attracting more than 2,000 researchers from
43 universities, 18 research centres and various businesses. All of these declared themselves scientific objectors and promised not
to take part in any research project with
military purposes or supported by military
means. They agreed to pressurise the Spanish government, universities and research
centres until accomplishing their goals to
make such research transparent and to
transfer resources to civilian areas.
They also managed to persuade more than
15 Spanish universities to incorporate, in
their articles, a commitment for peace and
a refusal to develop military projects and for
the governing bodies of different universities
to approve a motion in favour of their campaign. Additionally, they promoted a “good
use clause”, in which researchers refused to
let their studies be used by armies or armed
groups.
Rebecca Peters
Director of the International Action Network on
Small Arms, London
“We have made great progress towards disarmament,
even though this process is
slow. Recently, the United
Nations has recognised that
small arms are a problem
that all countries must work
together on, as soon as possible, rather thank thinking
it is just an issue of national sovereignty. Now it is
recognised that this was an
erroneous assumption because small arms cross borders,
illegally, with the arms trade,
as well as legally.”
The campaign, initiated and coordinated by
the Fundació per la Pau, also brought out
an annual report on research for military
purposes for the Spanish state. It is important to highlight here that one of their main
successes has been to achieve a reduction
in the percentage destined for military research, from around 50% in 2000 to 20%
in 2007.
Tax Conscientious Objection Campaign
Since 1989, the Foundation and other pacifist organisations have promoted the Tax
Conscientious Objection Campaign – a campaign for conscientious objection to military
spending and to denounce high military expenditure. This initiative proposes civil noncompliance as a way of diverting revenue,
provided by citizens, from preparing for war
towards investments in peace and human
rights projects. This Fiscal Objection cam102
paign runs every year during the annual tax
return campaign.
Arms Under Control Campaign
The Fundació per la Pau, as a member of
the International Action Network for Small
Arms (IANSA), has formed part of this
worldwide campaign since 2005. Promoted
by Oxfam International, Amnesty International and IANSA itself, the campaign denounces the negative effects of the proliferation
and illegal use of conventional arms and
works towards achieving an international
treaty that controls such trade. The current
lack of control, especially concerning small
arms, leads to an increase in armed violence,
exacerbates open conflicts and facilitates the
violation of the most basic human rights.
Campaign for an Arms Act in Spain
For more than two years, and using different campaigns, the aim of this initiative was
to persuade the Spanish state to pass a law
controlling the arms trade, regulating foreign
business related to arms and dual-use goods.
The Fundació per la Pau actively participated in the campaign’s development, which
achieved its target in November 2007: the
Spanish parliament passed its arms trade
law by a large parliamentary majority. From
this moment on, the Spanish government has
had to offer detailed information about arms
exported and their destination.The campaign
for the arms law received a prize for the best
initiative for solidarity in 2007, chosen by
the Periódico de Catalunya.
Campaign against cluster bombs
In February 2007, the Oslo Process was
created, an initiative promoted by the Norwegian government to achieve an international
treaty that would ban cluster bombs. The
Fundació per la Pau, member of the Cluster
Munition Coalition (CMC), an international
network made up of more than 300 NGOs,
played an active role in the whole process.
Together with other state organisations, the
Foundation pressurised the Spanish government to lend its support to the process. Finally, in December 2008, 94 countries, including Spain, approved the Cluster Bomb
Ban Treaty. For it to be completely accepted,
it was necessary for 30 states to ratify the
text.
The creation of the ICIP
In 2008, the Institut Català Internacional
per la Pau was created, an organisation
approved by a Catalan parliamentary act
that relies on public financing but is run independently from the government. The ICIP
was first proposed by the Fundació per la
Pau in 1999, within the framework of the
Fòrum Català per Repensar la Societat, and
its main objective is to promote a culture of
peace, to mediate in conflicts and carry out
research and development. From this initial
idea, contributions kept being made for eight
years to the mission and the structure of
the group on the part of private universities
and the political arena. Finally, in November
2007, the Catalan parliament passed the act
known as the Llei de l’Institut Català Internacional de la Pau.
Other campaigns and mobilisation
The Fundació per la Pau has taken part in
other civic campaigns and mobilisation in
which its presence has been intense and decisive.
During 1983, 1984 and 1985, the Fundació per la Pau played an active role in the
Coordinadora pel Desarmament i la Desnuclearització Totals (CDDT) and the Coordinadora Estatal d’Organitzacions Pacifistes
(CEOP).
It also played an active role in the campaign
against Spain joining NATO (1986), as well
as diverse platforms created against Spain’s
continued presence in the Atlantic Organisation.
Pèrsic, donating its premises and infrastructure to the creation of the Diari de la Pau,
containing critical opinions from journalists
and groups against propaganda for the war.
The Foundation became responsible for
maintaining the campaign’s website, providing updates on mobilisation and the current
situation on the platform.
Other notable collaborations of the Fundació per la Pau have been:
- Financial and infrastructure support for
the Permanent Court of the Peoples of the
Former Yugoslavia, which gathered in Barcelona at the end of 1995 to pass judgement
over those who had conducted war crimes
against the civil populations of Bosnia, Serbia and Croatia.
- Active support of the campaign against the
Euro Army of the South, which managed to
stop the possibility of Barcelona becoming
the headquarters of European armed forces,
ready to attack and intervene in the south of
the Mediterranean.
- Support (through workshops, promotion,
etc) of the Alternative Mediterranean Conference, held in Barcelona in 1995 while the
Euro-Mediterranean Summit was taking
place.
- Support for and promotion of the campaign
against landmines (events, publications, political pressure).
In 1991, before the Gulf War, the Fundació
per la Pau was also actively involved in creating the Plataforma contra la Guerra al Golf
103
Manuela Mesa
President of the Asociación Espanyola de Investigación para la Paz (AIPAZ),
Madrid
“Recently, we have advanced
considerably in creating instruments to prevent and resolve conflicts. Even though
we know it’s better to do this
before a war starts, it’s a
relatively new consideration
for state powers to consider
prevention as a fundamental task. Political will is
lacking to turn proposals,
in the form of declarations,
conventions and treaties,
into action.”
Conflicts: support for agents of peace
With the aim of advancing towards the eradication of violence as a means of communication between
people and populations, the Fundació per la Pau has always wished to support those organisations and
people that have worked for peace despite the conflicts and difficulties around them. Therefore, throughout its 25-year history, it has promoted and participated in various initiatives to raise awareness of and
support groups and people from around the world who depend on peace.
Jonan Fernández,
Director of the Centro por
la Paz Baketik, Arantzazu
“The peace movement is
going through a lull at the
moment and it needs rejuvenating. We have to introduce,
with force if necessary, the
concept of global citizenship,
a condition that can only
be achieved if there is a
worldwide ethic census. Only
such a consensus, in which
everyone is represented, can
create a basic framework
for the peaceful resolution
to conflicts.”
Platforms in favour of peace
Concerned about the political evolution of
different international conflicts, the Fundació per la Pau has participated throughout
these many years in different campaigns and
platforms that have been organised in Catalonia, in support of a peaceful and long-lasting solution to conflicts in Kosovo, Africa’s
Great Lakes, Iraq, Palestine, Colombia, etc.
With its adherence and support to these initiatives and campaigns, the Fundació per la
Pau wishes to express its support for innocent victims and its commitment to building
a just peace.
Basque Country
From its beginnings, the Fundació per la Pau
has lent support to those initiatives in the
Basque Country that work for peace and the
end of violence. In this way, amongst others,
a close link has been maintained with the
movements Gesto por la Paz and Lokarri
104
(previously Elkarri), with which it has participated in numerous public acts and diverse
activities.
Practicar la Pau (Practising Peace)
In 2006 the Fundació per la Pau started a
new line of work to introduce the work of
individuals and organisations that, despite
the hard conditions that violence imposes,
have chosen to work for peace. The first four
editions of Practicar la Pau, held between
2006 and 2008, allowed the following organisations – Sou da Paz, from Brazil; IPCRI
(Israel and Palestine Centre for Research
and Information), from the Middle East;
IEPADES (Instituto de Enseñanza para el
Desarrollo Sostenible), from Guatemala;
and RECAAL (Réseau Congolais d’Action
sur les Armes Légères et de petit calibre),
from the Democratic Republic of the Congo,
to take on this task.
External relations and institutions
Building peace is not a simple task, nor can it be accomplished alone. Coordination with other entities,
organisations and study centres, the exchange of data and information and joint campaigns at both a
national and international level are all essential for everyone to be more effective and efficient in this
task. Aware of this, since it was set up the Fundació per la Pau has immersed itself in national and international networks and has participated in joint initiatives with other organisations.
Participation of the Fundació per
la Pau in networks and groups
International sphere
. member of the International Peace Bureau
(IPB)
Catalan sphere
. founder member of the UNESCO Centre of
Catalonia
. promoter of the Hague Appeal for Peace
(HAP)
. founder member of the Universitat Internacional per la Pau in Sant Cugat del Vallès
. member of the Federació Catalana d’ONG
pels Drets Humans
. founder member of the Federació Catalana
d’ONG per la Pau
. founder member of the Plataforma Aturem
la Guerra
. collaborative entity of the Consell Nacional
de la Joventut de Catalunya (CNJC)
. member of the Taula Catalana per la Pau i
els Drets Humans de Colòmbia
. member of the IANSA network (international campaign against small arms)
. member of the Abolition 2000 network (international campaign against nuclear arms)
. member of the PNND (parliamentary network for nuclear disarmament)
. member, in representation of the IPB, of
the International Council of the World Social Forum
. member of the Campaign for the Reform of
International Institutions, by UBUNTU
. member of the Cluster Munition Coalition
(CMC)
Spanish sphere
. member of the Asociación Española de Investigación para la Paz (AIPAZ)
. member of the Arms Under Control campaign
105
Members of Fundació per la Pau
Board Members
Alfons Banda (president), Antoni Soler (vice
president), Francesc Gusi (secretary), Teresa Dalmau, Miquel Insausti, Enric Masllorens, Xavier Masllorens, Josep M. Queralt,
Gabriela Serra, Carme Suñé and Francesc
Tubau (members)
The following have also been members of
the Board
Grasa, Miguel Angel Molina, Arcadi Oliveres,
Àngels Roca, Palmira Rodríguez, Raül Romeva, Carme Romia, Francesc Sabater and
Martí Terés.
Members of the International Committee
Peters and Cora Weiss.
the International Committee
Oscar Arias, Bernard Benson, Joan Gomis,
Cassià M. Just and Sean McBride.
106
Staff
(administration), Virginia Garzón (projects),
Lourdes Vergés (communication) and Toni
Viader (website).
the Staff
Masllorens, Martí Olivella, Maria Rosa Oliveres, Anna Pla, Albert Pujol, Palmira Rodríguez and Marta Zamora.
We have also benefitted from the invaluable
contributions of more one hundred people
actively involved (bureau support, participation in campaigns, working committees,
local groups, etc.) and the support of more
than 4,000 financial partners, donors and
supporters.
107
CRÈDITS
Redacció: Jordi Armadans i Lourdes Vergés
Coordinació: Lourdes Vergés
Correcció del català i traducció al castellà: Marc Alba
Traducció a l’anglès: Tracy Byrne
Disseny i maquetació: Toni Viader
Imprès per: Gràfiques Alpres
Si voleu reproduir o fotocopiar el text d’aquest llibre ho podeu fer sempre que en citeu la font.
Juny de 2009
CRÉDITOS
Redacción: Jordi Armadans y Lourdes Vergés
Coordinación: Lourdes Vergés
Corrección del catalán y traducción al castellano: Marc Alba
Traducción al inglés: Tracy Byrne
Diseño y maquetación: Toni Viader
Impreso por: Gràfiques Alpres
Se permite reproducir o fotocopiar el texto de este libro siempre que se cite la fuente.
Junio de 2009
ACKNOWLEDGEMENTS
Written by: Jordi Armadans and Lourdes Vergés
Coordination: Lourdes Vergés
Correction of Catalan and translation into Spanish: Marc Alba
Translation into English: Tracy Byrne
Design and layout: Toni Viader
Printed by: Gràfiques Alpres
You can reproduce or photocopy the text of this book only if you mention the source.
June 2009
109
La Fundació per la Pau és una ONG nascuda el
1983 que treballa per un món en pau. A través
d’una opinió pública cada cop més informada
i activa, impulsa tots aquells canvis culturals i
estructurals que han de fer possible l’eradicació
de la violència com a forma de relació entre les
persones i els pobles.
La Fundació per la Pau (Fundación por la Paz)
es una ONG nacida en 1983 que trabaja por un
mundo en paz. A través de una opinión pública cada
vez más informada y activa, impulsa todos aquellos
cambios culturales y estructurales que deben hacer
posible la erradicación de la violencia como forma
de relación entre las personas y los pueblos.
Fundació per la Pau (Foundation for Peace) is an
NGO founded in 1983 that works for a world in
peace. By means of increasingly better informed and
active public opinion, it promotes all the cultural
and structural changes required to enable the
eradication of violence in relations between people
and cultures.
c/ Casp, 31, 2n 1a A - 08010 Barcelona
Telèfon: 93 302 51 29 Fax: 93 301 75 62
[email protected]
www.fundacioperlapau.org
Amb el suport de / Con el apoyo de / With the support of:

Descarrega en pdf

Transcripción

Documentos relacionados

Pruebas de Acceso a la Universidad (PAU)

Les Filles de Maria Auxiliadora

Déus i mites de l`antiguitat

Guia Racó de Pares i Mares