Curiositats de Barcelona

Comentarios

Transcripción

Curiositats de Barcelona
ALGUNES CURIOSITATS DE LA BARCELONA ANTIGA
1. L’ESGRAFIAT MÉS ANTIC
Si ens situem a la placeta de Plaza del Pi, just davant de l'entrada principal de l’església del
Pi, podem observar un edifici amb uns magnífics esgrafiats recentment restaurats que
corresponen al gremi dels "Tenders Revenedors", que encara que va néixer en el S.XV, es va
instal·lar en aquest edifici en el S.XVIII. Aquests esgrafiats barrocs fets amb sorra de platja són,
doncs, els més antics de Barcelona.
Observem també una estàtua de l'arcàngel Sant Miquel, patró del gremi.
2. EL "AMORET" DE PLÀSTIC
Si ens situem a la Plaça Catalunya, a la
confluència de Ronda Universitat, i mirem a
les altures, podem veure una escultura, un
"amoret", dalt de la casa de Pich i Pon (18781937).
Aquest personatge, que va ser alcalde de
Barcelona, té diverses anècdotes però potser
la més famosa és que va fer canviar l'estàtua
original per una altra de plàstic ja que se la van
intentar robar diverses vegades.
3. L’ÀNGEL CUSTODI MADRILENY
Si baixem pel Portal de l'Àngel segur que ens
preguntem d'on li ve aquest nom. Durant l'edat
mitjana per aquest lloc baixava una riera, que
després torçava per passar per davant de
l’església del Pi i desembocava en el
Cagalell, la riera que passava per les
Rambles i anomenada així perquè a ella
anaven a parar totes les aigües residuals i
pestilents.
Cada 2 d'octubre, a sobre de la muralla hi
havia una fira de granades i de fet aquest era
el primer dia que oficialment es podia menjar
aquesta fruita. Les dones embarassades es
menjaven una granada sol·licitant al sant
Àngel protecció i bona conducta per al nadó
que havia de néixer.
El trasllat de la imatge del sant àngel a
Hostafrancs va suposar també el de la fira.
Avui dia observem una altra imatge, realitzada
per Àngel Ferrant Vázquez (Madrid, 18911961), escultor establert en la nostra ciutat.
Quan, ja de vell, va voler tornar a Madrid, va
obsequiar a la ciutat amb aquesta escultura,
recordant així una de les més belles tradicions
barcelonines.
4. EL ACUEDUCTO QUE VIO LA LUZ
Si baixant pel Portal de l'Àngel agafem a l'esquerra el carrer Duran i Bas anirem a donar
a una plaça que amaga un tresor. El juny de 1988 es va enderrocar un vell edifici segurament
per construir un altre però quina va ser la sorpresa al descobrir les restes d'un dels aqüeductes
romans que duien aigua des de el riu Besòs. Aquestes restes es troben formant part d'un altre
edifici ja que en l'Edat Mitjana es van aprofitar els arcs de l'aqüeducte com a fonaments de les
noves construccions cosa que va fer anomenar-se a aquesta barriada "la Vilanova dels Arcs".
5. LA CANA BARCELONINA
Si ens apropem a la romànica capella de
Santa Llúcia podrem observar una altra
curiositat. En una de les seves cantonades hi
ha tallada una espècie de petita columna.
Durant l'Edat Mitjana aquest lloc era utilitzat
com mercat i el Consell de Cent, com
organisme regulador de la ciutat, va decidir
col·locar simbòlicament en forma d'escultura
una cana (mesura barcelonina equivalent a
1555 mm), la qual indicava al comprador i
venedor que en qualsevol moment podia ser
comprovat qualsevol objecte que allí es
comercialitzés (per evitar fraus).
6. CARGOL TREU BANYA.......
Si anem just darrere de la Catedral i observem la seva torre dreta, val la pena perdre uns
minuts per buscar uns cargols.
Hi ha una llegenda amb picaresca obre el tema. Aquesta diu que el mestre constructor de la
Catedral tènia una dona que li posava les banyes i a l'esculpir els cargols va voler indicar que
coneixia la infidelitat de la seva dona i que ell es permetia posar-li unes banyes encara més
grans (en forma d'escultura clar).
Realment, els cargols es van col.locar en record de la plaga soferta al s. XVI mentre s’edificava
el temple i que es plasmà en la seva escala, així como tambié en el campanari i les archivoltes
del portal de Santa Eulàlia.
7. LES FALSES COLUMNES D’HÈRCULES
Darrere de la Catedral, al carrer Paradís
podem trobar les restes d'un temple romà
inicialment dedicat a Hèrcules però que ara se
sap estava dedicat a Augusto. Aquestes
columnes han estat restaurades doncs es
trobaven fetes trossos i guardades en diferents
localitzacions. Una d'elles es va col·locar en
l'actual plaça del rei i formava part del paisatge
urbà. La seva actual localització indica on
estava en origen el temple, just en el cim del
Mont Táber, petita elevació amb cim darrere
de la catedral que en època romana formava
una petita península a la platja.
L'altura màxima d'aquest cim ha estat indicada amb una roda de molí a terra.
8. LA FAÇANA MUTILADA
Si ens situem en el carrer Ciutat per observar
la façana gòtica de l'Ajuntament ens adonarem
de quelcom. A mitjans del s. XIX, quan
s'estava construint la nova façana que dóna a
la plaça Sant Jaume, l'arquitecte municipal,
que tènia via lliure per fer i desfer al seu
capritx, va decidir enderrocar la façana del
carrer Ciutat ja que en aquell temps el gòtic no
gaudia de molta fama.
Persones responsables van protestar per
“l’assassinat arquitectònic" però part de
l'arcada de la portalada gòtica ja s’havia
enderrocat. Avui dia podem veure aquest
pegot mal col·locat però per sort la resta de la
porta està sencera i en el seu lloc
9. LA FLAMA DEL RECORD
Com ja sabeu, l'11 de setembre de 1714, a les 5 del matí, Barcelona era atacada per les tropes
franc-castellanes de Felip V pel sector de la Ribera.
Després de la derrota de Barcelona, van obligar als propis barcelonins a demolir les seves cases
(3000 habitatges) per poder construir la ciutadella militar en la seva proximitat. Molts barcelonins
van morir defensant la seva ciutat i molts d'ells van ser enterrats en l'antic cementiri parroquial de
Santa Maria del Mar, avui conegut com a Fossar de les Moreres. Com record d'aquell fet
històric, l'ajuntament va instal·lar un "pebeter” amb una flama en record dels caiguts durant el
setge.
10. LA FONTE MÉS ANTIGA DE LA CIUTAT
Si agafem l’encantador carrer Dagueria per arribar a la plaça de Sant Just podrem observar la
font d'aigua canalitzada més antiga de Barcelona. Aquesta plaça, com totes les que envolten
esglésies del casc antic, va ser en origen un cementiri parroquial. La font, malmesa pel pas del
temps, va ser recentment restaurada per tornar-li l'encant gòtic d'antany.
11. LA SEGONA MURALLA ROMANA
Tots sabeu que a Barcelona hi ha
una muralla romana però no tots
saben que en realitat hi ha dues
muralles romanes. La primera
muralla era petita i gairebé sense
torres de defensa, i construïda amb
grans blocs de pedra perfectament
tallats. En el s. V quelcom va passar
a la Barcino romana.
No se sap bé si va ser una revolta
interna ja que l'imperi romà arribava
al seu fi o si va ser un atac per part
de francs i germànics, el que sí se
sap és que hi ha capes de cendres
(que indiquen incendis) i quelcom
que testifica el succeït.
La primera muralla va ser enderrocada i els romans es van apressar a construir una altra molt
més gran i forta. Per a la seva construcció van utilitzar restes de la primera muralla i restes
d'estàtues, habitatges, làpides, etc. això es reflecteix a la muralla actual, on els primers dos
metres més o menys corresponen a la primera muralla perfectament tallada i a partir d’aquí
reina el caos a la muralla, sense ordre ni control. Van eixamplar 2 metres la muralla i van
construir més de 70 torres de vigilància de 18 metres d'altura. Es diu que aquesta segona
muralla va protegir tan bé a Barcelona que a ella es deu el seu gran desenvolupament actual i
la seva condició de capital, ja que era fins i tot millor que la muralla de la tarraco romana, que
ràpidament va sucumbir durant la caiguda de l'imperi romà.
A la foto podem veure una làpida utilitzada en la construcció de la segona muralla, a l'interior
d'una de les seves torres.
12. EL PONT DE LA CATEDRAL
Si mirem la façana de la Catedral que dóna a la
plaça de Sant Iu observarem dues coses: una és que
conserva restes de la catedral romànica i dos és que
hi ha una cicatriu d'origen incert. Be, incert no, se sap
que d'aquí arrencava un pont que comunicava amb el
Palau Reial Major perquè així el monarca pogués
accedir als actes eclesiàstics sense trepitjar el carrer.
13. LA CASA MÉS ANTIG DE BCN
Si ens adentrem en el call jueu de Barcelona, al carrer de Sant Domènec del Call núm. 6
trobarem la casa més antiga de Barcelona, ja que estava habitada en el S,XII. Va passar per
tota sort de vicissituds, inclòs la seva utilització com a bordell durant la postguerra. A l'any 2000
va ser reformada per a un particular que la volia com domicili privat. Crida l'atenció la inclinació
de les parets, una conseqüència del terratrèmol de 1428.
14. EL CASTELL NOU JUEU
A l'entrada del Call (barri jueu), es trobava
una construcció coneguda com a Castell Nou.
Unes poques restes arrenquen de la paret, al
costat d’una finestra gòtica en una casa que es
remunta al S. XIII i que segons diuen, va
pertànyer a un usurer adinerat.
15. EL SANT JORDI “ASTRONAUTA”
A la façana del Palau de
la Generalitat que dóna al
carrer del Bisbe podem
veure
una
gran
ornamentació d'estil gòtic
tardí.
Salta a la vista un gran
medalló bellament esculpit
per Pere Joan. És la
representació més antiga
d'un Sant Jordi de tota la
confederació
catalanoaragonesa.
L'assumpte d'astronauta
ho dic perquè sembla més
un astronauta que un
cavaller.
16. L’ANTIC CANAL ROMÀ
Si tornem al barri de Sant Just, en concret al
carrer La Palma de Sant Just en principi no
veurem res d’estrany. Però si ens expliquen
que just sota d'aquest carreró medieval
s'amaga un dels més antic canals d'aigua de la
Barcino romana la cosa canvia.
Ja sabem la importància que els romans
donaven a l’aigua i a les seves termes i és per
això que en qualsevol ciutat romana no
faltaven ni els seus aqüeductes, ni
canalitzacions, etc. en aquest carrer s'ha
estudiat de manera arqueològica aquest canal
romà.
17. LA CARA DEL VICI
A l'època medieval era normal que no tot el món sabés llegir o escriure ja que només alguns
afortunats com monges, reis, etc. tenien aquest privilegi. Per anunciar o indicar quelcom
comunament es recorria als dibuixos o representacions gràfiques d'allò que es volia indicar.
Al barri del Born, una de les barriades més importants a la Barcelona medieval, encara és
possible contemplar una cara d'una dona (pesa més de 100 kgs la roca) que indicava que un
prostíbul era proper. La cara o "carassa" en català va donar nom al carrer on està situada.
18. LES COLUMNES VIATGERES
Segurament molts barcelonins han vist postals
antigues de la Plaça Nova, davant de la
Catedral on es podien veure dues columnes
enmig d'una gespa al costat de l'arcada de
l'aqüeducte romà. Es deia que aquestes
columnes venien de sants......però d'on venien
realment?
Si anem a l'església del Pi i ens situem en el
seu absis veurem una porta. En el S.XIX
aquesta porta tènia dues columnes que no
tenien cap utilitat i per això el mestre d'obres,
que tenia cura de l'església, el Sr. Duran, les
va demanar al rector. Amb el seu permís es
van traslladar a un descampat de la futura
Avinguda Diagonal. Ja començat el S,XX es
van traslladar a una finca de la família a
l'actual barri de Sants. D’allí, i a causa de
l'obertura de l'Avinguda Madrid, van ser
trasllades a la plaça de la Catedral. Però a
partir d'aquí les pistes per seguir-les i retornarles al Pi han estat inútils.
19. EL NEN QUE VA DEIXAR L’ESCOLA
A l’encantadora plaçeta de Sant Felip Neri
existeix un col·legi. I just enmig de la plaça
existeix una font. Aquesta font tènia en la
seva part alta una escultura anomenada
"l’estudiant" però va ser robada així que avui
dia la font se'ns presenta "incompleta" tot i
que això no resta encant a la plaça
20. LES CICATRIUS DE LA MORT
A la mateixa plaçeta de Sant Felip Neri
trobem l'església barroca del mateix sant.
Però salta a primer cop de vista que tota la
seva façana està plena de forats. Aquests
forats no són ni més ni menys que el record
del passat, quan una vintena de nens
morien el 30 de gener de 1938 en el dia en
que el barri jueu era bombardejat. Les
marques de la metralla han quedat com
cruel testimoni i així seguirà, doncs
l'església no es reformarà.
21. LA PIETAT DE PLÀSTIC
Molts barcelonins hauran passejat alguna vegada per la part de darrere de la Catedral i potser
hagin entrat al claustre gòtic a través de la porta que dóna al carrer Pietat. Doncs bé, si
observem la part superior de l'entrada veurem una representació esculpida de la pietat
però.....és original? doncs no....és una recreació de plàstic. No fa gaire, una nit, un cura va
veure com uns malvats intentaven robar la pietat pujats a una escala. El capellà va donar avís a
la policia, es va detenir als malfactors i la figura, transportada a un lloc segur dins de la
Catedral, era substituïda per una rèplica en plàstic per evitar el seu robatori.
22. EL ROSETÓ DE LA MORT
Potser alguns no ho sàpiguen, però el rosetó de Santa Maria del Mar no és l'original. La
primera va caure sobre la multitud en el dia del corpus en 1428 a causa d'un gran seïsme de
prop de 8 graus en l'escala de Richter que va tenir lloc als Pirineus. Dotzenes de persones van
morir quan treien la Verge per portar-la fins a la Catedral. Anys més tard es va reposar el
rosetó.
23. LA PRESÓ DESAPAREGUDA
Potser tots conegueu la famosa muralla
romana i les dues torres per les quals gairebé
tot el món accedeix al barri gòtic. Doncs bé, en
el passat existia un edifici que connectava les
dues torres i que funcionava com presó. Això
va ser així fins a mitjans del s. XIX, moment en
què es va enderrocar la connexió entre les
dues torres.
24. LA PORTA DE SERVEI
Mentre es feien les obres per col·locar
l'ascensor al Palau Episcopal, es va trobar
una porta a la muralla romana de la qual
unànimement s'ha acceptat el seu ús com
porta per entrar i sortir del recinte romà.
Segur que molts l’heu vist entrant al barri gòtic
pel carrer del Bisbe.
25. LES CLARISSES EN EL PALAU REIAL MAJOR
No sé si algun de vosaltres haurà vist alguna postal antiga de la Plaça del Rei on es veia una
construcció a sobre del Palau Reial Major. Doncs bé la cosa ve així: durant l’època medieval hi
havia un convent de Santa Clara a la banda de la Ribera, just on avui està el Parc de la
Ciutadella. Durant el setge de 1714, aquest convent va ser el primer a caure i ser destruït. Als
pocs anys es va autoritzar les monges clarisses a ocupar el palau reial major, que va ser
ampliat. Les clarisses van estar allí fins a la guerra civil espanyola, moment en què les monges
van vendre el local per 900000 pessetes a l'ajuntament, que va eliminar els afegits del S.XVIII
per recuperar la monumentalitat gòtica del conjunt. El famós Saló del Tinell, fins aleshores
inaccessible doncs les monges eren de clausura, va poder tornar a la ciutadania.
26. LA CASA DE CERVANTES
A l'actual número 2 del Passeig Colom està la
casa "Gran i Principal" on es va allotjar
Miguel de Cervantes durant la seva estada a
Barcelona. Avui dia és possible contemplar-la
tal com era en el s. XVI.
27. LES PEDRES HEBREES
Entre la Catedral i el Palau Reial Major existeix una construcció renaixentista del s. XVI, el
Palau del Lloctinent. Aquest palau es va construir mentre s'enderrocava l'antic barri jueu, cosa
que va fer que s'aprofitessin pedres d'enderroc del barri. Això ha fet que avui dia puguem
contemplar pedres amb inscripcions jueves a l'actual palau.
28. LA LLOSA EQUIVOCADA
Baixant Portal de l'Àngel trobem a mà
esquerra el carrer Comtal amb una placa
que ens recorda el naixement de Eugeni
d'Ors.
Però la veritat és que Xènius, autor de la
”Ben plantada”, va néixer a la casa de
davant, avui desapareguda. A més trobem
un altre error i és la data de naixement, ja
que la vertadera és 1881.
29. EL PONT MIRACULÓS
A l'església de Santa Maria del Pi hi ha una lloseta que resa "el 6 d'abril de 1806 va arribar la
notícia de l'aprovació dels miracles del serf de Déu Fr. José Oriol motiu pel qual es va il·luminar
exteriorment aquesta església i al passar per aquest pontet va caure desplomat a terra el director
José Mestres sense rebre el menor dany malgrat el seu extraordinari grossor com consta a l'arxiu
de la R. Comunitat i per al records del qual es va col·locar aquesta làpida". Aquest pont doncs,
commemora un "miracle" esdevingut en ell.
Textos:
Gabe
Fotografies:
Gabe, Fotosdebarcelona.com

Documentos relacionados

algunas curiosidades de la barcelona antigua

algunas curiosidades de la barcelona antigua plaza de Sant Iu observaremos dos cosas: una es que conserva restos de la catedral románica y dos es que hay una cicatriz de origen incierto. Bueno, incierto no, se sabe que de aqui arrancaba un pu...

Más detalles