Festes Patronals en honor a Sant Roc

Festes Patronals en honor a Sant Roc
Vila
fran
ca13
Fotografía de Portada: Valentin Miravet
Disseny i Maquetació: Arc Estudi Disseny · www.arcestudi.es
Edita: Ajuntament de Vilafranca
© dels textos: els autors
© de la present edició: Ajuntament de Vilafranca 2013
Dipòsit legal:
Ajuntament de Vilafranca
Conselleria d’Educació
Conselleria de Turisme
Juliol 2013
Copyright ©. All rights reserved. Avís legal.
D’acord amb la llei de propietat intel·lectual, quede rigorosament prohibida, sense
l’autorització escrita del titular del copyright i de l’editor, la reproducció parcial o total
d’aquest llibre per qualsevol precodiment o mitjà, compresos la reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d’exemplars mitjaçant lloguer o préstec públics.
Quan obrim les pàgines d’aquest programa de festes en honor
a Sant Roc, un any més hem de sentir-nos orgullosos del nostre municipi. El programa festiu, que al llarg de nou dies omplin de vida els carrers
de la nostra Vila, és la millor mostra d’un compromís conjunt per preservar els nostres costums.
Davant la falta d’una comissió de festes que organitzarà la present edició, l’Ajuntament ha coordinat un programa festiu amb la inestimable col·laboració de les associacions locals i d’algunes persones.
Gràcies a ells Vilafranca comptarà, un any més, amb unes magnífiques
festes patronals.
El present any, el mestre Pau Monfort, compleix vint-i-cinc anys
al capdavant de la Unió Musical de Vilafranca. La tenaç tasca d’aquest
vilafranqui ha aconseguit situar a la nostra banda com una prestigiosa
i envejada formació musical. Vilafranca està molt orgullosa de la seua
banda de música i de totes les generacions de músics i mestres que
l’han fet possible. Un altre fet cultural destacable és la presentació del
llibre, encarregat per l’Ajuntament de Vilafranca, a l’escriptor Paco Tortosa sobre un any en la vida de la nostra Vila. Un testimoni molt valuós de
què, qui i com som els habitants d’aquest el nostre poble.
Salutació
de l’Alcalde
Oscar Tena
L’Ajuntament que presideixo té com a prioritat mantindre uns
servicis públics de qualitat. L’actual conjuntura econòmica i la nefasta
gestió d’algunes administracions, està servint com a excusa per a retallar e inclús eliminar ajudes fonamentals per a molts dels servicis que
presta el consistori. Davant d’aquesta difícil realitat es l’equip de govern
municipal, qui a través d’una eficient gestió i més implicació i treball, qui
ha de suplir aquestos retalls perquè així no afecten la nostra població.
No obstant això sense l’ajuda de la Generalitat València i de la seua
Conselleria de Benestar Social, amb el concert de places públiques, serà
impossible la desitjada obertura de la Residencia de la Tercera Edat i
Centre de Dia. Una instal·lació que ja és una realitat i que davant la falta
de la concessió d’aquestes places continua tancada.
La nostra societat ha de tindre més present que mai que els responsables públics hem de treballar per reduir les desigualtats existents i
per fomentar una educació pública i de qualitat, una sanitat pública i de
qualitat, i uns servicis socials que ajuden a qui més ho necessita. No podem consentir que els avanços aconseguits durant dècades d’esforços
col·lectius es destruïsquen amb l’argument fal·laç de l’eficiència. La ràpida mobilització dels veïns va evitar la desaparició de la SAMU el passat
mes de febrer, un exemple valuosíssim de la força d’un poble.
Aquestes festes són un bon exemple que a pesar de la crisi i la
falta de recursos, amb la voluntat dels vilafranquins i les vilafranquines
tots gaudirem d’uns magnífics dies. L’assistència als actes programats
serà, sens dubte, la nostra millor mostra d’agraïment.
En nom de tota la corporació municipal us desitjo bones festes
Vila
fran
ca13
Regina
i
dames
Andrea Colom Celades
Regina de les festes 2013
Nuria Fabregat Fabregat
Dama d’honor
Lucía Loras Monfort
Dama d’honor
Acompanyant
Marc Borrás Forés
Carla Marín Herrero
Regina Infantil 2013
Johan Fabregat Altaba
Acompanyant
Andreu Miralles Bellmunt
Acompanyant
Àngela Omedes Garcia
Dama infantil
Amalia Honrubia Garcia
Dama infantil
Ángel Ibáñez Martínez
Acompanyant
Miguel Folch Alcácer
Acompanyant
Judith Querol Monfort
Dama infantil
Ruth Carceller Marin
Dama infantil
Iker Monfort Fabregat
Acompanyant
Ferran Ribes Prades
Acompanyant
Lydia Sánchez Beltran
Dama infantil
Aida Redón Serret
Dama infantil
Javier Vives Barreda
Acompanyant
Martí Andrés Sancho
Acompanyant
Inés Gil Monfort
Dama Infantil
Ruth Marsal Barreda
Dama Infantil
Álex Andrés Meseguer
Acompanyant
Enric Monfort Tena
Acompanyant
Andrea Ramos Prats
Dama Infantil
Lucía Soligó Gil
Dama Infantil
Vila
fran
ca13
Bones
festes
Vila
fran
ca13
Programa
de festes
9:00
9
Divendres
Programa de festes
Muntatge de “Cadafals” a la Plaça d’En Blasc. Organitza: Associació de “Cadafals”.
13:00
Volteig general de campanes anunciant l’inici de les Festes Patronals en Honor a Sant Roc.
16:00
Partit de Basquet amistós. Selecció de jugadors de Vilafranca contra Selecció de jugadors del
Campus de Basquet Vilafranca al Poliesportiu Municipal.
18:00
Final del campionat de futbol sala al Poliesportiu Municipal.
19:00
Cercavila, a càrrec de la Unió Musical de Vilafranca amb eixida des de la Plaça de l’Església.
22:30
Presentació i proclamació de la Reines, acompanyades per les Corts d’Honor, al Parador de
Festes.
A continuació, vals en honor a les Reina i dames, a càrrec de la Unió Musical de Vilafranca, a
la Plaça Constitució.
Seguidament, inauguració de la Tasca de la Comissió. Organitza: Club Frontenis Vilafranca.
2:00
Entrada del bou núm. 133 “Disparado”, de la prestigiosa ramaderia Espantalobos.
Joies i Rellotges Garcia
Viernes
Programa de festes
9
9:00
Montaje de “Cadafals” en la Plaza Don Blasco. Organiza: Asociación de “Cadafals”.
13:00
Volteo general de campanas anunciando el inicio de las Fiestas Patronales en Honor a San Roque.
16:00
Partido de Básquet amistoso. Selección de jugadores de Vilafranca contra Selección de
jugadores del Campus de Básquet Vilafranca en el Polideportivo Municipal.
18:00
Final del campeonato de fútbol sala en el Polideportivo Municipal.
19:00
Pasacalle, a cargo de la Unión Musical de Vilafranca con salida desde la Plaza de la Iglesia.
22:30
Presentación y proclamación de la Reinas, acompañadas por las Cortes de Honor, en el
Parador de Fiestas.
A continuación, vals en honor a las Reinas y damas, a cargo de la Unión Musical de Vilafranca,
en la Plaza Constitución.
Seguidamente, inauguración de la Tasca de la Comisión. Organiza: Club Frontenis Vilafranca.
2:00
Entrada del toro nº 133 “Disparado”, de la prestigiosa ganadería Espantalobos.
Naturaloptics Art
10
08:30
Dissabte
Programa de festes
Inscripció de la XX Marxa de Mountain Bike de Vilafranca a la Tasca de la
Comissió.
09:00
Tir a la Guatlla en el camp de tir “Pla de Mosorro”. Organitza: Club de Caçadors La
Villafranquina.
09:00
VI eixida motera. Organitza: Ferralla Club.
09:30
Eixida de XX Marxa Mountan Bike de Vilafranca des de la Plaça d’En Blasc.
Organitza: Club Ciclista Picaio.
11:30
Inauguració de les diferents exposicions. Eixida des de la Casa de la Música, amb
cercavila de la Unió Musical de Vilafranca.
15:00
Eliminatòries dels diferents campionats: “Botifarra” al Bar Avenida i “Guinye’t” al
Bar Centro.
17:30
XIV Concurs de Retalladors, amb els millors retalladors del país. Amenitzat per la
Unió Musical de Vilafranca. (Segons programa a banda).
19:30
Festa a la Tasca de la Comissió.
22:30
CORREFOCS, a càrrec del grup d’animació “La Xalera”.
00:00
Bou embolat núm. 133 “Disparado”, de la prestigiosa ramaderia Espantalobos.
01:00
Ball amb l’actuació de l’orquestra “TREMENDO” i disco mòbil al Parador de
Festes.
Sábado
Programa de festes
10
08:30
Inscripción de la XX Marcha de Mountain Bike de Vilafranca en la Tasca de la Comisión.
09:00
Tiro de Codorniz en el campo de tiro “Pla de Mosorro”. Organiza: Club de Cazadores La
Villafranquina.
09:00
VI salida motera. Organiza: Ferralla Club.
09:30
Salida de XX Marxa Mountan Bike de Vilafranca desde la Plaza Don Blasco Organiza: Club
Ciclista Picaio.
11:30
Inauguración de las diferentes exposiciones. Salida desde la Casa de la Música, con
pasacalle de la Unión Musical de Vilafranca.
15:00
Eliminatorias de los diferentes campeonatos: “Botifarra” en el Bar Avenida y “Guiñote” en el
Bar Centro.
17:30
XIV Concurso de Recortadores, con los mejores recortadores del país. Amenizado por la
Unión Musical de Vilafranca. (Según programa aparte).
19:30
Apertura de la Tasca de la Comisión. Organiza: Asociación Dolçes Cançons.
22:30
CORREFOCS, a cargo del grupo de animación “La Xalera”.
00:00
Toro embolado nº 133 “Disparado”, de la prestigiosa ganadería Espantalobos.
00:30
Actuación del Grupo Dolçes Cançons en la Tasca de la Comisión.
01:00
Baile con la actuación de la orquesta “TREMENDO” y discomóvil en el Parador de Fiestas.
10:00
11
Diumenge
Programa de festes
Dia dels xiquets
i les xiquetes
XIII Caminada “Un tomb pel terme”, guiada per Paco Tortosa. Ruta: Peiró Sant
Pere - Mas de Gràcia – Mas de Gracieta. Eixida des de la Tasca de la Comissió.
12:00
Tallers infantils amb l’animació d’una disco mòbil infantil a la Tasca de la
Comissió. Organitza “La Xalera”.
16:45
Desfilada de disfresses infantils. Eixida des de la Tasca de la Comissió amb
cercavila fins a la Plaça de Bous. A continuació, actuació de “TROBADORETS”.
Finalitzat l’acte, hi haurà una cercavila amb animació de “La Xalera” fins la Tasca
de la Comissió, on seguirà la festa amb inflables i disco mòbil infantil. Organitza
“La Xalera”.
19:00
Presentació a la sala Carles Pons de la Casa de Cultura, del llibre “VILAFRANCA –
Un mar de pedra seca a mil metres d’altitud”, crònica del viatge per Vilafranca del
geògraf Paco Tortosa i del mapa topogràfic de Pau Fuster.
23:00
Exhibició d’emboladors a la Plaça de Bous (segons programa a banda).
Pintor Jorge Llopis
Domingo
Programa de festes
Día de los niños
y las niñas
10:00
11
XIII Caminata “Un tomb pel terme”, guiada por Paco Tortosa. Ruta: Peiró Sant Pere
- Mas de Gracia – Mas de Gracieta. Salida desde la Tasca de la Comisión.
12:00
Talleres infantiles con la animación de una discomóvil infantil en la Tasca de la
Comisión. Organiza “La Xalera”.
16:45
Desfile de disfraces infantil. Salida desde la Tasca de la Comisión con pasacalle
hasta la Plaza de Toros. A continuación, actuación de “TROBADORETS”. Una
vez finalizado el acto, habrá un pasacalle con animación de “La Xalera” hasta la
Tasca de la Comisión, donde seguirá la fiesta con inflables y discomóvil infantil.
Organiza “La Xalera”.
19:00
Presentación en la sala Carles Pons de la Casa de Cultura, del libro “VILAFRANCA
– Un mar de pedra seca a mil metres d’altitud”, crónica del viaje por Vilafranca del
geógrafo Paco Tortosa y del mapa topográfico de Pau Fuster.
23:00
Exhibición de emboladores en la Plaza de Toros (según programa aparte).
11:00
14:00
12
Dilluns
Programa de festes
Dia de les
Penyas
Jocs Infantils a l’Avinguda del Llosar.
Dinar de Penyes. Paella monumental al carrer Trinquet amb la tradicional sangria
de penyes i amenitzada per la xaranga “LOS ESPONTÁNEOS” de Rubielos de
Mora.
16:30
Cercavila amb la Xaranga fins a la Plaça de Bous.
17:00
Jocs entre Penyes a la Plaça de Bous. Hi haurà premis per a totes les penyes
participants.
20:00
Cercavila amb la xaranga i les penyes fins a la Tasca de la Comissió.
21:00
Sopar del “TOMBET DEL BOU” a l’Avinguda del Llosar, amenitzat per la xaranga
“LOS ESPONTÁNEOS” de Rubielos de Mora.
23:30
Bou embolat.
00:30
Discomòbil “ECLIPSE” amb la festa del “Pentinat”. Es premiaran els millors
pentinats.
NOTA:
Venda d’abonaments a la Pastisseria Mª Rosario Bordas o mitjançant qualsevol
membre de la Comissió de Penyes. La Comissió de Penyes es reserva el dret
d’alterar o modificar aquest programa.
Lunes
Programa de festes
Día de las
Penyas
12
11:00
Juegos Infantiles en la Avenida del Losar.
14:00
Comida de Peñas. Paella monumental en la calle Trinquet con la tradicional
sangría de peñas y amenizada por la charanga “LOS ESPONTÁNEOS” de
Rubielos de Mora.
16:30
Pasacalle con la Charanga hasta la Plaza de Toros.
17:00
Juegos entre Peñas en la Plaza de Toros. Habrá premios para todas las peñas
participantes.
20:00
Pasacalle con la charanga y las peñas hasta la Tasca de la Comisión.
21:00
Cena del “TOMBET DEL BOU” en la Avenida del Losar, amenizada por la
charanga “LOS ESPONTÁNEOS” de Rubielos de Mora.
23:30
Toro embolado.
00:30
Discomóvil “ECLIPSE” con la fiesta del “Pentinat”. Se premiaran los mejores
peinados.
NOTA:
Venta de abonos en la Pastelería Mª Rosario Bordás o a través de cualquier
miembro de la Comisión de Peñas. La Comisión de Peñas se reserva el derecho de
alterar o modificar este programa.
07:00
13
Dimarts
Programa de festes
Dia de la Penya Taurina
Organitza: Penya Taurina de Vilafranca
“Encierro” i “corro” de vaques de la ramaderia Hermanos Navarre de Mora de
Rubielos.
15:00
Eliminatòries dels diferents campionats: “Botifarra” al Bar Avenida i “Guinyot” al
Bar Centro.
17:00
“Corro” de vaques de la ramaderia Hermanos Navarre de Mora de Rubielos. Al
descans, entrada de carros amb rotllo i raïm.
Nota:
Durant el “corro” de vaques, a la Tasca de la Comissió es podran reservar les taules
per al sopar popular.
19:00
21:30
Música a la Tasca de la Comissió.
Sopar popular. IV Concurs de decoració de taules a l’Avinguda del Llosar.
Es premiaran les taules més originals i es valorarà si els comensals van a joc. La
Penya Taurina posarà a disposició dels participants taules i cadires.
00:00
Tradicional xaranga amb repartiment de sangria i a continuació disco mòbil a la
Tasca de la Comissió.
02:00
Vaques xarangueres de la ramaderia Sergio Centelles d’Ares del Maestrat “La
Massà” a la Plaça d’En Blasc.
Penya Taurina
Martes
Programa de festes
Día de la Penya Taurina
Organiza: Penya Taurina de Vilafranca
07:00
15:00
13
Encierro y corro de vacas de la ganadería Hermanos Navarre de Mora de Rubielos.
Eliminatorias de los diferentes campeonatos: “Botifarra” en el Bar Avenida y
“Guiñote” en el Bar Centro.
17:00
Corro de vacas de la ganadería Hermanos Navarre de Mora de Rubielos. Al
descanso, entrada de carros con rollo y uva.
Nota:
Durante el corro de vacas, en la Tasca de la Comisión se podrán reservar las mesas
para la cena popular.
19:00
21:30
Música en la Tasca de la Comisión.
Cena popular. IV Concurso de decoración de mesas en la Avenida del Losar.
Se premiarán las mesas más originales y se valorará si los comensales van a
juego. La Penya Taurina pondrá a disposición de los participantes mesas y sillas.
00:00
Tradicional charanga con reparto de sangría y a continuación discomóvil en la
Tasca de la Comisión.
02:00
Vacas charangueras de la ganadería Sergio Centelles de Ares del Maestrat “La
Massà” en la Plaza Don Blasco.
09:00
10:00
12:00
16:30
18:30
20:00
23:00
23:30
00:30
14
Dimecres
Programa de festes
Dia dels Quintos
i les Quintes
Tir al plat al camp de tir “Pla de Mosorro”. Organitza: Club de Caçadors La Villafranquina.
Matinal ciclista a càrrec dels Quintos i les Quintes 2013. A les Fonts del Llosar es realitzaran
jocs infantils i es repartirà xocolata i rotllo per a les persones assistents. Eixida des del Parador
de Festes.
Ronda des de La Llotja fins a la Tasca de la Comissió i actuació de l’escola de ball de
Vilafranca. Organitza: Rondalla i grup de ball de Vilafranca.
“Corro” de vaques de l’acreditada ramaderia Hermanos Bellés de la Torre d’En Besora. La
vesprada estarà amenitzada per la xaranga “Herederos del Conyac” i es repartirà sangria.
Organitzen: Quintos i Quintes 2013.
Festival de jotes a la Tasca de la Comissió. Actuació de la Rondalla de Vilafranca i del grup
“Alma Navarra”. Organitza: Rondalla i Grup de Ball de Vilafranca.
“Todolellacomedy” presenta els monòlegs de “Victorto” i “Màxim i punt” al Parador de Festes.
Entrada gratuïta. Organitzen: Quintos i Quintes 2013.
Bou embolat de l’acreditada ramaderia Hermanos Bellés de la Torre d’En Besora. Organitzen:
Quintos i Quintes 2013.
“Bureo” tradicional en la Tasca de la Comissió.
Gran festa amb la disco mòbil “ECLIPSE” al Parador de Festes. Organitzen: Quintos i Quintes
2013.
Bar Centro
Miercoles
Programa de festes
Día de los Quintos
y las Quintas
09:00
10:00
12:00
16:30
18:30
20:00
23:00
23:30
00:30
14
Tiro al plato en el campo de tiro “Pla de Mosorro”. Organiza: Club de Cazadores La
Villafranquina.
Matinal ciclista a cargo de los Quintos y las Quintas 2013. En las Fuentes de Losar se
realizarán juegos infantiles y se repartirá chocolate y rollo para las personas asistentes. Salida
desde el Parador de Fiestas.
Ronda desde La Lonja hasta la Tasca de la Comisión y actuación de la escuela de baile de
Vilafranca. Organiza: Rondalla y grupo de baile de Vilafranca.
Corro de vacas de la acreditada ganadería Hermanos Bellés de la Torre d’En Besora. La tarde
estará amenizada por la charanga “Herederos del Conyac” y se repartirá sangria. Organizan:
Quintos y Quintas 2013.
Festival de jotas en la Tasca de la Comisión. Actuación de la Rondalla de Vilafranca y del grupo
“Alma Navarra”. Organiza: Rondalla y Grupo de Baile de Vilafranca.
“Todolellacomedy” presenta los monólogos de “Victorto” y “Màxim i punto” en el Parador de
Fiestas. Entrada gratuita. Organizan: Quintos y Quintas 2013.
Toro embolado de la acreditada ganadería Hermanos Bellés de la Torre d’En Besora.
Organizan: Quintos y Quintas 2013.
Bureo tradicional en la Tasca de la Comisión.
Gran fiesta con la discomóvil “ECLIPSE” en el Parador de Fiestas. Organizan: Quintos y
Quintas 2013.
La Posada Mosqueruela
15
Dijous
Programa de festes
Dia de la Mare de
Déu d’Agosto
10:30
Missa major en honor a la Mare de Déu d’Agost.
11:00
Parc infantil a la Tasca de la Comissió.
13:00
Volteig general de campanes.
14:00
Paelles a les Fonts del Llosar. L’Ajuntament repartirà la llenya.
19:00
“Ball Plà” infantil a càrrec de la Unió Musical de Vilafranca. Eixida des del Parador
de Festes.
20:00
Festa de “La Xistorra” a la Tasca de la Comissió. Organitza: Club Taurí de
Vilafranca.
22:30
“Ball Pla” a càrrec de la Unió Musical de Vilafranca. Eixida des del Parador de
Festes.
23:30
Actuació del grup local “ENTREPIT”·a la Tasca de la Comissió. Organitza: Club
Taurí de Vilafranca.
Jueves
Programa de festes
Día de la Virgen de Agosto
15
10:30
Misa mayor en honor a la Virgen de Agosto.
11:00
Parque infantil en la Tasca de la Comisión.
13:00
Volteo general de campanas.
14:00
Paellas en las Fuentes del Losar. El Ayuntamiento repartirá la leña.
19:00
“Ball Plà” infantil a cargo de la Unión Musical de Vilafranca. Salida desde el
Parador de Fiestas.
20:00
Fiesta de “La Chistorra” en la Tasca de la Comisión. Organiza: Club Taurino de
Vilafranca.
22:30
“Ball Pla” a cargo de la Unión Musical de Vilafranca. Salida desde el Parador de
Fiestas.
23:30
Actuación del grupo local “ENTREPIT”·en la Tasca de la Comisión. Organiza: Club
Taurino de Vilafranca.
16
08:00
10:30
10:30
Divendres
Programa de festes
Dia de Sant Roc
i de la Gent Gran
Diana i cercavila amb la Unió Musical de Vilafranca.
Eixida a cavall des de la Tasca de la Comissió.
Missa baturra en honor a Sant Roc, a càrrec de la Rondalla i el Grup de ball de Vilafranca.
A continuació, processó amb la Unió Musical de Vilafranca.
A continuació, homenatge a les persones més majors del poble, acompanyades per la
Rondalla i el Grup de ball de Vilafranca.
14:00
15:00
Dinar de germanor per a la gent gran al Parador de Festes. Actuació del duo “Santa Fe”.
Eliminatòries dels diferents campionats: “Botifarra” al Bar Avenida i “Guinyot” al Bar
Centro.
17:00
“Corro” de vaques de la ramaderia Germán Vidal de Cabanes a la Plaça d’En Blasc. A la
Tasca de la Comissió festa de la Cervesa durant tota la vesprada. Organitza: Associació
de “Cadafals”.
19:00
Entrada del bou núm. 6 “Guijarrillo”, de la prestigiosa ramaderia La Glorieta. Patrocina:
Peña “El Ventanillo”.
Nota:
Es premiarà el millor retall durant la prova amb un trofeu patrocinat per floristeria “Flors i
Regals”.
20:00
22:15
23:00
Rosari de Sant Roc.
Bou embolat infantil en la Plaça El senyor Blasco. Organitza: Club Taurí Vilafranca.
Bou Embolat núm. 6 “Guijarrillo”, de la prestigiosa ramaderia La Glorieta. Patrocina: Peña
“El Ventanillo”.
00:00
Desfilada de disfresses des de la Tasca de la Comissió fins la Plaça de Bous, amenitzada
per “NO ES KE VA”. Organitza: “La Xalera”.
00:30
Nota:
Macro - Disco mòbil “ECLIPSE” amb Dj,s (programa a banda). Organitza: “La Xalera”.
Nit oficial de Cantada de “Madalenetes” a les reines i les seves corts d’honor.
Viernes
Programa de festes
Día de San Roque
y la Gente Mayor
08:00
10:30
10:30
16
Diana y pasacalle con la Unión Musical de Vilafranca.
Salida a caballo desde la Tasca de la Comisión.
Misa baturra en honor a San Roque, a cargo de la Rondalla y el Grupo de baile de Vilafranca.
Seguidamente, procesión con la Unión Musical de Vilafranca.
A continuación, homenaje a las personas más mayores del pueblo, acompañadas por la
Rondalla y el Grupo de baile de Vilafranca.
14:00
Comida de hermandad para la gente mayor en el Parador de Fiestas. Actuación del dúo
“Santa Fe”.
15:00
Eliminatorias de los diferentes campeonatos: “Botifarra” en el Bar Avenida y “Guiñote” en el
Bar Centro.
17:00
Corro de vacas de la ganadería Germán Vidal de Cabanes en la Plaza don Blasco. En la
Tasca de la Comisión fiesta de la Cerveza durante toda la tarde. Organiza: Asociación de
“Cadafals”.
19:00
Entrada del toro nº 6 “Guijarrillo”, de la prestigiosa ganadería La Glorieta. Patrocina: Peña “El
Ventanillo”.
Nota:
Se premiará el mejor recorte durante la prueba con un trofeo patrocinado por floristería “Flors
i Regals”.
20:00
22:15
23:00
Rosario de San Roque.
Toro embolado infantil en la Plaza Don Blasco. Organiza: Club Taurino Vilafranca.
Toro embolado nº 6 “Guijarrillo”, de la prestigiosa ganadería La Glorieta. Patrocina: Peña “El
Ventanillo”.
00:00
Desfile de disfraces desde la Tasca de la Comisión hasta la Plaza de Toros, amenizada por
“NO SE KE VA”. Organiza: “La Xalera”.
00:30
Nota:
Macro-Discomóvil “ECLIPSE” con Dj,s (programa aparte). Organiza: “La Xalera”.
Noche oficial de Cantada de “Magdalenetes” a las reinas y sus cortes de honor.
17
Dissabte
Programa de festes
11:00
Concentració de penyes infantils per a l’elaboració de les pancartes al local del Club Taurí
Vilafranca. A continuació “Chupinazo”.
11:30
“Encierro” infantil. Organitza: Club Taurí Vilafranca.
13:00
Inauguració de la Tasca Taurina, a la Tasca de la Comissió, amb sessió de fotos i vídeos
taurins de Vilafranca. Organitza: Penya Taurina.
15:00
Finals dels diferents campionats: “Botifarra” al Bar Avenida i “Guinyot” al Bar Centro.
16:30
Entrada de 2 bous:
NÚM. 28 “Cumplidor”, de la prestigiosa ramaderia de El Pirrazal.
NÚM. 72 ”Machetillo”, de la prestigiosa ramaderia Yerbabuena del senyor José Ortega Cano.
Bou patrocinat per la Penya “El Rot”.
18:00
Teatre de carrer amb l’espectacle d’animació “Marci@nets 21” de la companyia “Scura
Splats” per a tots els públics, a l’Avinguda del Llosar.
19:15
Actuació del grup “ZAMBRA FLAMENCA” a la Tasca de la Comissió. Organitza: Penya
Taurina.
23:00
Embolada de 2 bous:
NÚM. 28 “Cumplidor”, de la prestigiosa ramaderia de El Pirrazal.
NÚM. 72 ”Machetillo”, de la prestigiosa ramaderia Yerbabuena del senyor José Ortega Cano.
Bou patrocinat per la Penya “El Rot”.
01:00
Ball amb l’actuació de l’orquestra “VALKYRIA” i disco mòbil al Parador de Festes.
Sábado
Programa de festes
17
11:00
Concentración de peñas infantiles para la elaboración de las pancartas en el local del Club
Taurino Vilafranca. A continuación “Chupinazo”.
11:30
Encierro infantil. Organiza: Club Taurino Vilafranca.
13:00
Inauguración de la Taberna Taurina, en la Tasca de la Comisión, con pase de fotos y videos
taurinos de Vilafranca. Organiza: Penya Taurina.
15:00
Finales de los diferentes campeonatos: “Botifarra” en el Bar Avenida y “Guiñote” en el Bar
Centro.
16:30
Entrada de de 2 toros:
Nº 28 “Cumplidor”, de la prestigiosa ganadería de El Pirrazal.
Nº 72 ”Machetillo”, de la prestigiosa ganadería Yerbabuena de Don José Ortega Cano. Toro
patrocinado por la Penya “El Rot”.
18:00
Teatro de calle con el espectáculo de animación “Marci@nets 21” de la compañía “Scura
Splats” para todos los públicos, en la Avenida El Losar.
19:15
Actuación del grupo “ZAMBRA FLAMENCA” en la Tasca de la Comisión. Organiza: Penya
Taurina.
23:00
Embolada de 2 toros:
Nº 28 “Cumplidor”, de la prestigiosa ganadería de El Pirrazal.
Nº 72 ”Machetillo”, de la prestigiosa ganadería Yerbabuena de Don José Ortega Cano. Toro
patrocinado por la Penya “El Rot”.
01:00
Baile con la actuación de la orquesta “VALKYRIA” y discomóvil en el Parador de Fiestas.
18
Diumenge
Programa de festes
12:00
Parc Infantil.
16:30
Inauguració de la restauració i del Museu de la Torre del Conjurar a l’Església
Parroquial. (segons programa apart).
18:30
Actuació de “Dolçfestival” i festa final a la Tasca de la Comissió per a totes les
associacions, entitats i persones que han col·laborat en la realització de les festes.
23:15
Castell de focs artificials fi de festes a l’Avinguda del Llosar
Mira El Pardalet
Domingo
Programa de festes
18
12:00
Parque Infantil.
16:30
Inauguración de la restauración y del Museo de la Torre del Conjurar en la Iglesia
Parroquial. (según programa aparte).
18:30
Actuación de “Dolçfestival” y fiesta final en la Tasca de la Comisión para todas las
asociaciones, entidades y personas que han colaborado en la realización de las
fiestas.
23:15
Castillo de fuegos artificiales fin de fiestas en la Avenida del Losar.
18
Notes
informatives
i avisos
La Comissió de Festes es reserva el dret d’alterar l’ordre del
programa, sempre que les circumstàncies així ho aconsellen.
Bous:
Per raons de seguretat, es recomana que als cadafals
instal·lats per l’Ajuntament no pugen més de 30 persones
per evitar possibles accidents.
En compliment del Decret 148/1998 de 22 de Setembre del
Govern Valencià, queda prohibida la participació als festejos
taurins tradicionals als menors de 16 anys.
La participació en espectacles taurins suposa un risc que cadascú s’imposa voluntariament. Per tant, la Comissió declina
qualsevol responsabilitat en els accidents que puguen ocòrrer en aquests actes.
La Comissió de Festes prega als propietaris dels vehicles
que els retiren del lloc d’exhibició de ramat boví, una hora
abans del començament de l’espectacle.
Recorregut correfocs:
- Inici a l’Avinguda del Llosar, a l’alçada del “Rellotge”.
- Carrer Nou, Plaça Constitució, Carrer Joan Pau Climent,
Avinguda Castelló.
- Acomiadament, a l’Avinguda del Llosar.
Es prega que deixen lliures de vehicles els esmentats carrers
i avingudes.
Recomanacions:
-L’ús de roba de cotó amb mànegues i pantalons llargs;
gorra, barret i similars.
-Mantindre les portes i finestres tancades i les persianes
baixades per protegir els vidres del foc.
-No deixar als terrats i balcons, roba estesa o altres.
Avís:
La participació al Correfocs és lliure i cadascú accepta el risc
que comporta l’espectacle. Per això, ni la Comissió de Fes-
tes ni “La Xalera” es faran responsables dels possibles danys
ocasionats a tercers durant el transcurs del correfocs.
Televisió de Vilafranca:
La televisió local tindrà els següents horaris d’emissió:
Aparcament:
-DISSABTE 10: 14,30 hores.
La Comissió prega que deixen lliure de vehicles els següents
-DIUMENGE 11: 14,30 hores.
carrers els dies que s’indiquen a continuación:
-DIMECRES 13: 14,30 hores.
-DIVENDRES 9: Plaça d’en Blasc, a partir de les 8h. per muntatge dels cadafals.
-DISSABTE 10: Carrer Nou, Plaça Constitució, Carrer Joan Pau
-DIVENDRES 16: 14,30 hores
-DIUMENGE 18: 14,30 hores
-DILLUNS 19:
21,30 hores.
Climent, Avinguda Castelló, Avinguda Llosar. Correfocs.
-DIMARTS 13: Avinguda del Llosar, a partir de les 19h pel
Sopar Popular.
Exposicions:
Exposició “La Vilafranca dels inicis del Segle XXI a través
-DIJOUS 15: Plaça d’en Blasc de 18 a 23h. Ball-pla.
de la mirada d’un topògraf i un geògraf”. Autors: Pau Fuster
-DIVENDRES 16: Plaça Església, Carrer Abadía, Carrer Sant
i Paco Tortosa.
Roc a partir de les 10h. Processó de Sant Roc.
-DIUMENGE 18: Avinguda Llosar. A partir de les 20h. Castell
de focs final de festes.
Exposició de pintura “Espirituals”.
Autor: Alfons Falcó.
Llibres De Festes:
Lloc: Sales Gòtiques de l’Ajuntament de Vilafranca.
Els llibres de festes es repartiran pels domicilis i també es po-
Horari: De 11 a 14 hores i de 17 a 20 hores.
saran a la venda en l’Oficina de Turisme.
Col·labora: Ajuntament de Vilafranca.
Vila
fran
ca13
Bous
i
ramaderies
Disparado
Nº133 de la ramaderia de
“Espantalobos”
Trigueros (Huelva).
Adquirit a la finca
“La Massà” de
Sergio Centelles
Badal. Ares del
Maestrat (Castelló)
Guijarrillo
Nº6 de la ramaderia de
“La Glorieta”
Narros de
Matalayegua
(Salamanca).
Bou de la Penya
“Ventanillo”.
Adquirit a la finca
de Germán Vidal.
Cabanes (Castelló)
Cumplidor
Nº28 de la ramaderia de
“El Pizarral”
Bienservida
(Albacete).
Adquirit a la finca
“La Massà” de
Sergio Centelles
Badal. Ares del
Maestrat (Castelló)
Machetillo
Nº 72 de la ramaderia de
“Yerbabuena”
Castilblanco de los
Arroyos (Sevilla).
Bou patrocinat
per la Comissió
de Penyes 2012
“Penya El Rot”.
Adquirit a la
finca de Sanchís
Piquer. Vall d’Uxò
(Castelló)
s
é
m a
c
i
s
ú
M
25è aniversari de
Pau Monfort
com a director de la
Unió Musical de Vilafranca
Obertura
Més de dues-centes obres simfòniques dirigides en un centenar d’actuacions, una vuitantena de pasdobles de concert, vint
participacions a certàmens de banda, nombroses transcripcions
orquestrals, també ell mateix un exigent compositor. Són algunes
de les xifres i referències de Pau Monfort en vint-i-cinc anys com
a director de la Unió Musical de Vilafranca. L’efemèride que es remarca és notable i mereix un comentari a mode d’homenatge. Però
en lloc de les xifres, resulta més important explicar la transformació
que s’ha aconseguit en la banda durant aquest període de temps.
L’ànima en lloc de les dades. Quan va començar l’any 1988, la banda
de Vilafranca n’era una més. Vint-i-cinc anys després, ha aconseguit
una rellevància notòria i posseeix un important prestigi artístic.
Una potent institució educativa, un so personal i un repertori ampli. Pot afirmar-se sense cap tipus de dubte que aquesta
és la marca que s’ha aconseguit durant el temps que Pau Monfort porta al capdavant de la formació. A ell se li deu que aquella
banda d’un poble d’interior passara a ser una formació moderna.
Explicar aquesta transformació és l’objectiu d’aquest escrit. És
clar que ell no ha estat l’únic responsable del progrés de la banda.
Però com que la part artística és la més important i la que queda,
és ell qui es mereix el retrat i l’homenatge. Per bastir-lo, es farà
un repàs de la trajectòria d’aquests anys. No resultarà excessivament difícil perquè les dades hi són: celebració de concerts i festivals, participació a certàmens, edició de compact discs, realització de cursos especials, promoció de solistes. A més, la banda
ha continuat i ha reforçat la vessant funcional que dóna significat
a una institució d’aquestes característiques. És a dir, s’ha continuat tocant a les processons, als passa-carrers i a les diferents
celebracions populars d’una manera digna i positiva. Ara bé, més
enllà del llistat d’actes, que és espectacular, s’intentarà fer una
explicació sintètica del que ha significat cada cosa.
El primer que cal fer és tractar d’ordenar aquest període de
vint-i-cinc anys en etapes. Ordenar i ficar un títol que intente atrapar
el màxim significat possible. La divisió que s’ha fet és la següent:
- 1r període (1988-1998): Aprenentatge i canvi.
- 2n període (1998-2003):
La il·lusió del certamen i el 75è aniversari.
- 3r període (2003-2013):
El certamen com l’oportunitat d’un concert.
Una vegada explicades les tres etapes en què s’ha dividit la trajectòria de Pau Monfort com a director de la banda, serà el moment
d’establir les conclusions finals i de saber mirar com es projecta el futur.
1r Període
(1988-1998)
Aprenentatge I Canvi
Per a explicar qualsevol nova situació, abans cal fer referència a d’on es ve. Fundada el 1928, la Unió Musical de Vilafranca ha
tingut una llarga història que travessa bona part del segle XX. En tot
aquest temps, ha tingut diferents directors. Podem destacar Eduardo Vila, que va ser director del 1948 al 1951 i va consolidar la formació com un element indispensable de l’entramat religiós i festiu
del poble. A tall d’exemple, Vila va compondre la marxa de processó Nuestra Señora del Losar o els pasdobles La publicata i Unión
Musical Villafranquina. Per la seua banda,
José Castelló, director entre 1963 i 1978, va
continuar amb aquesta línia i va destacar les
connotacions festives a través de la formació còmica Los Bohemios (1964-1967).
La contractació de José Maria Ferrer com a director, el 1978, va ser clau. Eren
temps de transició i de canvi en la societat, també per a la banda. El nou director va
exigir la renovació d’instruments, va normalitzar la presència del sexe femení en la
plantilla, va plantejar la necessitat de crear
una escola de música i va promoure la celebració de concerts (d’Estiu i de Santa Cecília). Òbviament, aquests objectius es van
anar consolidant amb el temps, però cal remarcar l’audàcia que tingueren en la seua
època. A més, amb Ferrer es van organitzar
festivals amb altres bandes, es va estrenar
l’Himne a Vilafranca (1979) i es va participar
per primera vegada a un certamen, en concret al Certamen Provincial de les edicions
de 1981 i 1983.
Pau Monfort es va incorporar a la
banda el 1975, quan només tenia vuit anys.
Havia après a tocar el requint amb José Castelló, però va ser durant
l’època de José María Ferrer que va madurar. En Pau Monfort es
confirmen les característiques que fan de la música l’art més especial. La música és un llenguatge únic perquè només uns elegits
naixen amb la capacitat de comprendre’l i de dominar-lo. Totes les
persones tenim la possibilitat de parlar i de comprendre el llenguatge verbal, però la música és una altra història. Simplement,
funciona d’una altra manera. Això no significa que la gent que
no ha nascut amb el do no puga gaudir-ne o aprendre a tocar un
instrument. I tant que pot fer-ho, perquè tots els humans vibrem
amb les ones sonores. Però això no ens ha d’impedir reconèixer
que hi ha uns elegits que són especialment afins a la música. I,
efectivament, Pau Monfort va nàixer amb les qualitats musicals
necessàries: dotat d’una gran oïda, és capaç de reproduir fàcilment
qualsevol passatge sonor.
Amb 14 anys començà els estudis de llenguatge musical i
clarinet al Conservatori de Castelló. L’any 1987 ingressà al Conservatori Superior de Música de València, on estudià clarinet, piano,
harmonia, contrapunt i fuga, i composició. I sent encara estudiant
a València, l’any 1988 arriba a la direcció de la banda. En el moment
que comença com a director, la banda ja havia iniciat un procés
de modernització ambiciós i positiu. Era una agrupació prou gran,
amb una plantilla d’uns 35 membres. Havia participat en algun certamen, oferia un parell de concerts l’any i continuava sent la banda
del poble, és a dir, tocava en les activitats institucionals (passa-carrers, processons...). Però, al mateix temps, es trobava en una situació incerta, afectada principalment per una qüestió generacional i
per la normal desgana que ocasiona la falta
d’al·licients i de revulsius. Per exemple, feia
temps que no es renovava el repertori, un
aspecte crucial per a comprovar l’estat de
salut d’una banda.
El primer concert de Pau Monfort
com a director va ser a l’estiu de 1989.
Ja és significatiu que des del primer programa s’hi van presentar obres noves,
en concret de Rafael Talens i de Bernardo Adam Ferrero, i s’hi van interpretar pasdobles que mai no havien sonat
al poble. Es proposà des dels mateixos
inicis acabar el procés de modernització
de la banda. El primer que calia fer era
reordenar la formació i equilibrar-la per
cordes. Feien falta molts més clarinets,
que són els equivalents dels violins a
l’orquestra. També més saxofons. I trompetes, i trombons. A més, no hi havia ni
oboè ni fagot. I es va trobar que no tenia
la percussió necessària per a una banda
moderna: calia un xilòfon, una marimba o uns timbals. Es necessitaven tots
aquests instruments i òbviament també
professors que formaren els instrumentistes. Però per aconseguir tots aquests propòsits, que significaven un autèntic salt
qualitatiu, calia mutar totes les estructures que suportaven els
fonaments de la institució.
El 1992 la banda deixa de ser municipal i passa a ser una
associació musical. Al mateix temps, l’escola de música s’inclou
en la xarxa d’escoles de la Generalitat Valenciana, fet que permet
contractar professors i establir un règim d’oficialitat. Un aspecte
tècnic important va ser l’adquisició d’un ordinador, gràcies al qual
es va poder començar el registre de socis, escriure els programes
de concert i també publicar
2n Període
(1998-2003)
La il·lusió del certamen
i el 75è aniversari
El 1998 és l’any de la participació al Certamen Provincial, celebrat a Benicàssim. L’any
del primer i del cinquè moviment de la Simfonia n. 1, El senyor dels anells, de Johan de Meij.
Aquests concursos són un repte fenomenal
per a les bandes, que s’obliguen a presentar
el millor del seu repertori i a interpretar-lo en
un auditori de veritat. La primera vegada que
s’hi participa sempre és una ocasió especial. I
això els membres de la banda de Vilafranca ho
van notar en forma de nervis, d’il·lusió i també
d’algun dubte. Mentrestant, Pau Monfort havia
continuat fent la seua faena. S’havia proposat
interpretar una obra ambiciosa i era necessari
programar una planificació d’assajos especials.
Sobretot era el moment de comprovar el resultat de deu anys de faena, perquè el seu era un
projecte pensat a llarg termini. I el resultat va
ser espectacular. A Benicàssim s’hi va aconseguir un meritori primer premi, la qual cosa
significava que la banda es classificava per al
Certamen Autonòmic a Xest d’aquell any, on va
tocar la mateixa obra i va repetir la victòria.
Passats els moments d’eufòria i de celebració, no hi havia dubte que la banda havia
de continuar participant a certàmens si volia
mantenir-se i seguir millorant. Més enllà dels
premis i del prestigi assolit, la participació al
certamen significa l’oportunitat de realitzar un
concert exigent. Això implica molt de treball
però també manté la implicació de la plantilla.
Moltes bandes s’han anquilosat pel fet de no
renovar el repertori, per l’absència de reptes. I
això Pau Monfort ho sabia molt bé. Calia continuar, no competint,
sinó tocant i muntant concerts cada vegada més ambiciosos. Seguint amb aquesta idea, des del 1998 s’ha participat any sí i any no
al Certamen Provincial. I en cinc ocasions a l’Internacional Ciutat de
València, amb obres com el segon i el tercer moviment de la Simfonia n.1, de Johan de Meij (any 1999), In the Spring, at the Time when
Kings go off to War, de David R. Holsinger (l’any 2001), la
Tercera Simfonia, d’Alfred Reed (any 2002), o el Concert per
a banda, d’Amand Blanquer (any 2003).
A banda de la magnífica progressió artística, perquè resulta dificilíssim interpretar tantes obres diferents en tan poc temps,
potser el fet més rellevant és l’augment de la plantilla que es va
produir en la banda. En les primeres participacions a certàmens, la
banda hi va participar en la tercera secció, és a dir, fins a 40 músics.
Però el 2002 comença a participar-hi a la secció segona, de 65 músics. L’ocasió va ser el Certamen Provincial i l’obra elegida Entornos,
d’Amand Blanquer, segurament un dels compositors per a bandes
més important. Quasi s’havia doblat el nombre de músics en quinze anys, fet que demostra l’excel·lent funcionament de l’escola de música. Els fruits de tant de
treball van madurar aquells anys, absolutament
memorables.
I és en aquest moment àlgid que arriba la celebració del 75è aniversari de la banda,
l’any 2003. En primer lloc, l’aniversari va coincidir amb la consecució d’una vella demanda.
La banda va aconseguir l’últim element que li
faltava per a ser una associació seriosa. Es tractava del local propi, de la pròpia casa de la música. Després de moltes gestions i esforços, el
local s’hi va inaugurar. Modernes instal·lacions,
aules preparades, un espai ampli per a assajar. La banda ja tenia una casa a l’altura de les
seues ambicions.
Pel que fa a la part artística de l’aniversari,
Pau Monfort es proposà un repte fenomenal: fer
un concert simfònic cada mes de l’any, i en cada
ocasió oferir una obra interpretada per un solista de la formació. El repte era inaudit perquè es
proposava una manera de funcionar professional a una banda que és totalment amateur. El
funcionament de les orquestres professionals
radica en oferir molts concerts de manera periòdica. Això significa que tenen pocs assajos.
Per descomptat, la professionalitat dels músics
supleix aquesta manca de temps. Doncs bé, els
músics de la banda de Vilafranca van treballar
durant tot l’any diferents programes de concert,
sempre exigents, només en quatre setmanes
d’assajos. I cada mes, un dels membres hi va
oferir un concert del seu instrument.
Per finalitzar aquesta etapa, cal esmentar també que es van
editar diferents compact discs que recullen el treball d’aquells anys.
Per exemple, la Simfonia n.1, de Johan de Meij, o un parell de recopilacions de les millors obres simfòniques i sarsueles interpretades.
Al mateix temps, s’han fet també edicions de les músiques que la
banda toca en les activitats del poble. En concret, un compact disc
amb les músiques que es toquen el dia de la Mare de Déu del Llosar,
i un altre amb els pasdobles taurins que típicament han omplert les
vesprades de bous a Vilafranca .
3r Període
(2003-2013)
Just una banda
Amb la presència de Pau Monfort s’han creat les infraestructures que necessita una banda, des d’un local fins a una potent escola de música. A ell li va tocar fer aquest treball, que ha estat llarg,
tenaç i persistent. El pes i la importància de la seua reforma no eren
una improvisació. Des del primer moment, sabia que el so que volia
aconseguir és el d’una banda moderna. I per això necessitava una
plantilla equilibrada, nous instruments i un escola de música que
funcionés. Però cal dir que Pau Monfort no s’ha inventat res. Ell ha
seguit uns models molt clars. En primer lloc, les grans bandes valencianes, pensem en Llíria o Bunyol, de les quals sempre n’ha estat un
gran admirador. Però més enllà d’aquest referent, el seu model ha
estat l’orquestra simfònica, en concret la del segle XX, amb preponderància d’instruments de vent. Es tracta d’un afer de gust musical,
i els seus gustos són tan extensos i rics que l’obliguen a pensar en
gran. Això implica directament una ampliació del repertori, que és
l’aspecte més remarcable de la banda de Vilafranca. Tots els esforços s’han fet per a poder tocar obres cada vegada més importants.
Pau Monfort sempre s’ha guiat amb un únic objectiu: que la
banda execute bona música. És a dir, que prepare bons concerts.
Això no significa crear espectacles efectistes. Fer bons concerts de
música és presentar grans obres, de l’estil que siga. Es necessita,
per tant, un bon gust musical i sobretot un gran coneixement de la
història. Dots que atresora de manera sobrera. Els últims anys s’han
caracteritzat per la interpretació de grans transcripcions orquestrals,
fetes per ell mateix. S’han pogut escoltar obres tan importants com
Quadres d’una exposició, de Modest Mussorgsky, la Simfonia n. 8,
de Philip Glass, la Simfonia Índia, de Carlos Chávez o Redes, de Silvestre Revueltas. L’última d’aquest imponent llistat ha estat Popol
Vuh, d’Alberto Ginastera, interpretada en el Concert Extraordinari
Fira de la Madgalena del 2013. Des d’aquest punt de vista, la valentia del director i de la banda resulta francament remarcable. I sobretot cal reconèixer quin privilegi ha estat per aquest rodal de terra,
sempre allunyat dels centres artístics i culturals, poder escoltar en
directe música dels millors compositors.
Cal afegir que, seguint aquesta manera seriosa i ambiciosa
de treballar, també s’ha incorporat la tradició d’oferir música de cambra. I des del 2004, tots els estius s’ofereixen cursos especials dels
diferents instruments a càrrec dels millors professors.
Mentrestant, la banda funciona a ple rendiment, i segueix
participant en totes les activitats del poble. És per això que la banda
de Vilafranca és just una banda.
COLOFÓ: PASSAT, PRESENT I FUTUR
Per a comprendre la transcendència enorme del treball de
Pau Monfort només cal veure l’immens progrés que la Unió Musi-
cal de Vilafranca ha experimentat durant
els vint-i-cincs anys que ell n’ha estat
el director. Totes les obres assajades i
presentades al públic, que és el que importa. Però no només ha dirigit més de
dues-centes obres simfòniques i una
vuitantena de pasdobles, sinó cal valorar
de quines obres parlem. Que a Vilafranca s’hagen pogut sentir en directe obres
de Glass, Ginastera o Mussorgsky és un
fet clarament extraordinari i remarcable.
Excepcional. Segurament a causa de
l’estranyesa, perquè estem parlant que
una banda de poble està programant i
interpretant de manera digníssima les
mateixes obres que ofereixen les millors
bandes i orquestres del món. Només cal
acudir als enregistraments per comprovar-ho. Enregistraments que queden per
a la història i que són testimonis de com
en aquest rodal de terra s’ha fet tan bona
música. Ha estat una suma de treball
considerable, realitzada mantenint un
to d’elevació i de qualitat que no té cap
precedent.
Arribats en aquest punt, caldria
apuntar alguna cosa de la personalitat
i del caràcter de Pau Monfort. El primer
que cal dir és que tenia les condicions
per a triomfar. Per talent. Però ningú no
s’hauria pensat que tingués una qualsevol forma d’ambició. Tal és la seua discreció i el seu caràcter tranquil. La nota
que potser resumeix la seua manera de fer seria la falta d’afectació
en tots els aspectes, la simplicitat absoluta que sempre ha mantingut, tant en els aspectes quotidians com en els fets extraordinaris
que s’han produït en la seua trajectòria. Sempre ha mantingut un to
col·loquial, gens afectat. Mai no s’ha enlluernat pels èxits, sempre
ha estat al
servei dels coneixements i de la música. Sobretot al servei del
bon gust musical. I això si alguna cosa produeix són coses clares.
Pau Monfort ha mostrat el camí a seguir. És veritat que
aquest camí extraordinari només es pot fer amb algú en molt de talent. I amb algú amb el caràcter i la personalitat adequats per a tractar amb persones. Aquesta ha estat la sort de Vilafranca. Mentre ell
siga al capdavant, d’una cosa podeu estar segurs: sempre tindrem
més música. Més bona música.
La gent de la Unió de Musical de Vilafranca felicitem
a Pau Monfort en el seu 25è aniversari com a director.
Enhorabona, mestre.
El protagonista de esta exposición, conocido en su tiempo como “Benjamín de Llucena”, nació en Villafranca el 4 de abril de 1856. Su prematura muerte en 1902, a los
46 años de edad, y el paso del tiempo, casi borran el recuerdo de este villafranquino.
En diciembre de 2012 la prensa nacional se hacía eco de una investigación del profesor británico Sebastian Falk sobre un curioso globo terráqueo expuesto en el museo
Whipple de Cambridge. Una inscripción en la parte exterior del globo dice: “Benjamín Tena, globos y planetarios con patente. Villafranca del Cid. Castellón”.
Esta exposición quiere dar a conocer la vida y obra de Benjamín Tena, creador de un
increíble globo terráqueo con patente villafranquina. Pero también de lo que hemos
averiguado de quien lo creó, una persona emprendedora y con una enorme curiosidad
intelectual. Un liberal preocupado por las enormes desigualdades de aquella época y
por el progreso de su pueblo. Un ilustre villafranquino injustamente olvidado y que, a
pesar de su corta vida, nos legó un objeto fabuloso, muestra de su talento.
Sin la investigación realizada por el británico Sebastian Falk quizás nunca hubiera
conocido la existencia del globo terráqueo de mi tatarabuelo Benjamín Tena. A él,
pues, mi primer y más sincero agradecimiento. Tampoco hubiera sido posible sin la
ayuda y entusiasmo, además de todos los documentos gráficos y escritos, aportados
por Mª Electra Pallarés Tena y Rafael y Rocío Tena Fenollosa.
Debo mucho también a los recuerdos y colaboración de Rafael Tena Casanova, Rogelia Tena Tena, Elisa Tena Tena, Patrocinio Tena ….Rosita Tena Tena, Silvia Cubells
Tena, Mercedes Tena Sales, Mariluz Tena Sales, Julián Andrés y Victoria Rosselló.
Quiero agradecer además a Mary Savage y Javier Herrero por la traducción del trabajo de S. Falk, a Maria Pilar Moliner por la revisión de los textos, a Rosario Milian por
la corrección de la poesía de Sant Antoni, a Carmen Sebastia Miralles por la cesión
del gramófono y a Jorge Querol por el magnífico diseño de los paneles.
Óscar Tena García.
Benjamín Tena estudiante
Una feliz
infancia
Nivel utilizado por Benjamín Tena y
Lecciones manuscritas por Benjamín Tena
Benjamín Tena nació el 4 de abril de 1856 en Villafranca, hijo de Federico Tena Colom y de Marianna
Tena Forés. Su infancia trascurrió en la villa hasta
que fue internado en un colegio (posiblemente en
Valencia) donde concluyó los estudios de Agrimensor. Su única hermana María Dolores murió joven, con lo que Benjamín se convirtió en el único heredero del considerable patrimonio de sus padres.
Benjamín y Rogelia con sus hijos Emilia, Enrique,
Elisa y Narciso 1º (año 1891)
Mi amada
En 1879, a la edad de veintitrés años, contrajo
matrimonio en la iglesia de Villafranca con Rogelia Gil Tena. Durante sus veintidós años de
feliz matrimonio tuvieron doce hijos, seis de los
cuales murieron en los primeros años de vida.
En sus cartas llamaba a su esposa “mi amada
Rogelia”. Su hija mayor, Emilia, fue la madre
de Emilio Tena “Miliet” y su hija más pequeña
vivió en la casa paterna, situada en la calle San
Miguel nº 3, hasta pocos años antes de su muerte en 1988; era conocida como la Tía Everilda.
Casa de Benjamín Tena y Rogelia Gil
Rogelia
Un controvertido
entierro
Benjamín Tena murió en el 17 de noviembre de 1902 a los 46 años. La negativa del
clero a que su cuerpo fuera enterrado en el cementerio produjo un terrible impacto en su viuda, profundamente religiosa, así como en Emilia, su hija mayor; el
anecdotario familiar cuenta que incluso sufrió un desmayo al conocer la decisión
de las autoridades religiosas. No obstante, durante la noche, familiares y amigos,
hicieron un boquete en la tapia del cementerio para dar sepultura a su cuerpo.
Entierro
Un hombre
ilustrado
La lectura y estudio de la gran cantidad de libros que atesoró durante su vida,
constituía una de las principales ocupaciones de Benjamín. En su biblioteca
encontramos todo tipo de géneros: historia, teología, ética y moral, astrología,
astronomía, biología, etc. Muchos de sus libros están encuadernados con sus
iniciales (B.T).
El Pertxi
de Llucena
Benjamín Tena
La actual Ereta del Castellar fue en su día propiedad de Benjamín Tena. Durante
el verano iba muchas tardes a este lugar para poder leer y meditar en soledad. En
este magnífico mirador instaló una pequeña barandilla de metal desde donde podía contemplar el extraordinario paisaje del barranco de la Fos. Todavía la gente
mayor recuerda este lugar como el “Pertxi de Llucena”.
El Pertxi del Llucena
Something in the world
LOOKING INTO A SPANISH GLOBE
S. Falk
Benjamín haciendo el globo
Sebastian Falk, licenciado en Historia y en Filología Hispánica por la Universidad de Oxford,
realizó en noviembre de 2011 un trabajo de investigación titulado “Algo en el Mundo - Explorando un globo terráqueo español”, sobre un peculiar globo terráqueo expuesto en el museo
Whipple de Cambridge. Falk intenta contestar en su estudio los siguientes interrogantes:
¿Qué?
El globo terráqueo se encuentra en una vitrina del Museo Whipple: impreso en cartón, sin ninguna característica especial en apariencia..........no presenta ninguna particularidad a primera vista.
Sin embargo, a medida que levantamos el hemisferio norte, se nos van revelando sus maravillas:
hallamos un planetario en miniatura con abundante información científica, bellas ilustraciones
en cromolitografía que representan luchas de dinosaurios, narran la historia de la tierra y, en un
castellano conciso, describen minuciosamente el movimiento de los cuerpos celestes.
Todo esto debe tenerse en cuenta al examinar nuestro objeto, porque su complejidad pone en cuestión su vaga categorización como “mero globo terráqueo”. Es diferente a cualquier otro conocido
hasta la fecha. (S. Falk)
¿Cuándo?
La enciclopedia contiene una tabla de datos astronómicos y da el número de lunas para cada planeta, que se puede comparar con las fechas de su descubrimiento. Sin embargo, la información es
inconsistente: aparecen algunos descubrimientos posteriores a otros anteriores que no lo hacen.
No obstante, esto indica que el objeto se fabricó después de 1899, ya que son nueve las lunas
atribuidas a Saturno y la novena, Phoebe, fue descubierta ese año.
Benjamín Tena murió en noviembre de 1902, por ello es posible asegurar que el globo fue fabricado entre 1899 y 1902. (O.Tena)
¿Dónde?
Un anuncio de 1909 (Figura 3) refleja una próspera empresa que ofrece diferentes servicios de imprenta, incluida la cromolitografía. Sin embargo, nada sabemos sobre Benjamín Tena. No hay registro de ningún fabricante o proveedor con ese nombre en las bases de datos del Museo Nacional
de Ciencia y Tecnología de Madrid, ni en la Universidad de Valencia, la cual trabaja en el registro
de todos los instrumentos científicos en manos de las universidades y escuelas secundarias de la
Comunidad Valenciana, a la que pertenece Castellón.
Esto puede llevarnos a cuestionar la procedencia del objeto, sobre todo porque se tiene constancia
de muy pocos fabricantes españoles de globos terráqueos. (S.Falk)
Las pruebas y testimonios recogidos nos indican que el globo terráqueo fue fabricado en Vilafranca por Benjamín Tena, tal y como indica la etiqueta impresa (en el globo). Cuatro ejemplares
son conservados por sus descendientes, además de los papeles impresos con los que revestía la
cúpula interior y diversas piezas. Desconozco cuántos ejemplares realizó, pero años después de
su muerte su hijo Benjamín Tena y su nieto Emilio Tena, en un viaje a Valencia, llevaron consigo
varios para su venta. (O.Tena)
¿Por qué y para qué?
…….Al ser un objeto relativamente pequeño, se aprovechaba mejor en grupos reducidos de niños. Aunque con el que nos ocupa es prácticamente imposible hacer lo que se hace normalmente con un globo —es decir, hacerlo
girar—, está claramente diseñado para ser manipulado. El planetario es
del tamaño adecuado para adaptarse a la mano de un niño, con instrucciones didácticas pensadas para ser leídas en voz alta: “Si ponemos el
pequeño globo lunar en línea recta entre la tierra y el sol, la luna bloqueará
la luz del sol... Así se produce un eclipse solar”.
Esta imagen de aprendizaje activo con grupos reducidos de alumnos que
aprenden a través de experiencias táctiles se aproxima a los ideales de movimientos de la Ilustración como la Filantropía. Esta filosofía no puede
estar más alejada de la experiencia de los niños españoles del siglo XIX,
caracterizada, en palabras de un coetáneo, por “la uniformidad y el tedio”,
y que consistía en escuchar de forma pasiva al maestro mientras dictaba
la lección desde su tarima. Sin embargo, pocos tenían siquiera esta oportunidad; todavía en 1887, el 72% de la población era analfabeta. Sin embargo, una nueva era estaba iniciándose en la que los objetos educativos
como el nuestro jugarían un papel fundamental. (S.Falk)
Como señala Seb Falk, es evidente la finalidad pedagógica del globo. En
los escritos de Benjamín Tena se muestra su preocupación por mejorar
las condiciones sociales y educativas de los niños. (O.Tena)
¿Cómo?
El análisis de las fuentes de nuestro globo terráqueo revela la influencia de estas
redes cada vez más amplias. En su interior podemos leer: “Casi todas las opiniones y los cálculos que aquí se dan vienen de Flammarion”. Camille Flammarion
llegó a ser muy conocido a finales del siglo XIX. Fue un astrónomo que iba en
contra de las normas establecidas, y cuyo don era hacer la materia accesible al
público sin simplificarla en exceso…..(S.Falk)
Se conservan varios de los libros que utilizó Benjamín Tena, entre ellos
Mundos Habitados de Camille Flammarion, Breves tratados de Esfera y
Geografía Universal de P. Juan Cayetano Losada (1822), etc. (O. Tena)
¿Quién?
En una cartela colocada sobre el Océano Índico podemos leer: “BENJAMÍN
TENA: GLOBOS: PLANETARIOS: CON PATENTE: VILLAFRANCA DEL
CID (CASTELLÓN)”. En el interior aparece otro nombre: “LIT[ografía] J.
ORTEGA – VALENCIA”. La empresa de Ortega es bien conocida: fundada
en 1871, creció rápidamente y se dedicó sobre todo a la producción de carteles……... Su actividad comercial cesó en 1994. Un anuncio de 1909 refleja
una próspera empresa que ofrece diferentes servicios de imprenta, incluida
la cromolitografía. Sin embargo, nada sabemos sobre Benjamín Tena. No
hay registro de ningún fabricante o proveedor con ese nombre……..(S.Falk)
Los testimonios orales recogidos de los descendientes de Benjamín Tena
coinciden en que fue él quien ideó y fabricó este fabuloso globo terráqueo.
En la fabricación de las diversas piezas que lo forman se debió ayudar de
diferentes tipos de artesanos para después realizar el montaje. (O.Tena)
La realidad social y económica durante la Restauración (segunda mitad del s.XIX), donde un 75% de las personas eran
analfabetas y más de tres cuartas partes de la población dedicaba su vida al campo y a la agricultura, favoreció una ideología tradicionalista que tardó en aceptar el liberalismo y aún
más el republicanismo 1. En este contexto, una agrupación
político-mercantil denominada “Cossi”, dirigida por Victorino Fabra Gil “Pantorilles” (1817-1893), dominó la mayoría
de corporaciones públicas tejiendo una poderosa red caciquil.
Un concejal
Implicado
La voluntad de mejorar las condiciones educativas y sociales
de Vilafranca, llevó a Benjamín Tena a participar en la política
municipal durante varios años. Numerosos escritos nos ilustran sobre la situación social en aquellos años. “la escuela de
niños era impropia e incapaz para su objeto. Su local no reunía
condiciones no de salud e higiene sino tan siquiera para contener los que ordinariamente asistían a clase....” (B.Tena – A los
vecinos de Villafranca en general).
Con fecha 20 de Octubre úl –
timo el M. I. Sr. Gobernador
Civil de la provincia me
dice lo siguiente:
“Pasado a informe de la Comisión provincial el recur –
so de alzada interpuesto
por D. Benjamín Tena Tena
y otros cuatro Concejales mas
del Ayuntamiento de esa villa en
reclamación de que se revo –
que el acuerdo tomado por
esa Corporación el día 6 de
Junio último referente a las
operaciones de la trilla; di –
cha comisión con fecha 20
de Julio del mismo año lo
ha emitido en la forma si –
guiente: = Visto y exa –
minado el recurso de alza –
da que V.S. recibió para
su informe interpuesto
por D. Benjamín Tena Tena
y otros cuatro Concejales del
Ayuntamiento de Villafranca del
Cid para que se revoque el
acuerdo adoptado por la
Corporación el día 6 de Junio
último, referente a las ope –
raciones de la trilla de las
Eras en la calle del mis –
mo nombre = Resul –
tando que a consecuen –
cia de haber prohibido
el Ayuntamiento en el año 1892
las operaciones de la trilla
en las eras denominadas de
Santa Bárbara con cuyo
Acuerdo se creyeron per –
judicados varios vecinos
de Villafranca, acu –
dieron a dicho Ayuntamiento
en solicitud de que se de –
jara sin efecto aquella
prohibición por carecer de
fundamento el acuerdo y
venir a demostrar lo con –
trario los hechos ocurridos
con posterioridad, y que
rijan las ordenanzas mu –
nicipales en el asunto de que
se trata tal y conforme
se hallan redactadas y a –
Benjamín Tena y Tena.
y Caciques
Victorino Fabra Gil (1817-1893)
Política
Fallo de la Eras de
Santa Barbara.
La polémica
de los patios
Cronología
de la polémica
1896 (9 noviembre)
¿?
¿?
Ordenanza del Ayuntamiento regulando la trilla en las eras de Santa Bárbara.
Acuerdo del Ayuntamiento sobre la prohibición de trillar en las eras de Santa Bárbara.
Victoria del alcalde católico-integrista D. Benjamín Tena y Colom.
Acuerdo de la corporación para permitir la trilla en las eras de Santa Bárbara.
Recurso de alzada interpuesto por Benjamín Tena y Tena y cuatro concejales
más contra el acuerdo municipal de 6 de junio de 1895.
Fallo de la comisión provincial desestimando el recurso de alzada.
Formación del partido coalicionista en el que militó Benjamín Tena y Tena.
Victoria del partido coalicionista en las elecciones municipales.
PÉREZ ARRIBAS, E, Polítics i cacics a Castelló.
Documento manuscrito por B. Tena.
1877
1892
1895 (13 junio)
1896 (6 julio)
1896 (agosto)
Durante más de treinta años una gran polémica en torno a la urbanización de las eras de Santa Bárbara dividió al municipio. Por
una lado, aquellos que creían necesario el desarrollo del pueblo
convirtiendo en patios esta zona, y por otro los que apoyaban
la continuidad del uso de las eras para la trilla. Benjamín Tena
luchó, como concejal del Ayuntamiento, en favor de la urbanización de las eras y protagonizó un duro enfrentamiento con
los opositores del COSSI. “. ..aquel honrado pelotón, que firmes
y guiados por el entusiasmo se aprestó a la lucha, despreciando
amenazas, dádivas y muchas otras coacciones, fue a la pelea electoral y venció, acorralo a los soberbios caciquillos….. (B.Tena)
La
Santantonà
En estos versos escritos por Benjamín Tena sobre
la fiesta de Sant Antoni podemos comprobar su
sentido del humor. Con sus escasos conocimientos escritos del valenciano nos relata cómo era
la Santantonà en Villafranca a finales del s.XIX:
Un joven Benjamín
vestido de villafranquino
Poesía escrita por Benjamín Tena
Alguns pensaran en vorem
a parlar ja preparat
què deslligos ens dirà
eixe destarifat?
si algú pensa d’eixe mode
s’ enganya de baix a dalt,
esta volta (nit) vull parlar
d’ una manera formal.
Jo, que per espai d’uns anys,
he viscut en gran ciutat
representant d’uniforme
un tros de l’autoritat.
Jo, que allí he vist moltes festes
bones, de gust, il.lustrades,
podré expressar mon concepte
sobre estes santantonades?
Espero em disculparan
si m’excedeixo en raons
parlant sobre la barraca
la diablera i els troncs;
en tot el transcurs de l’any
es fa ací ninguna festa
on es derramen tantes llàgrimes
com es derramen en esta
Ja hauran comprés que té
la culpa d’eixes ploreres
el fum de la llenya verda
que posen a les fogueres
Un home de gran talent
per força devia ser
aquell que va discórrer
el corre els trons pel carrer
I és llàstima que el seu nom
no haja conservat la història,
però ja no n’hi ha remei,
descuit d’aquells homes vells
que duien llarga la grenya
i els sarauells d’estamenya
Perquè ningú dubtarà
que és cosa que agrada a tots
el veure arrastrar corrent
un tronc pegant aquells bots.
Si la carrera dels troncs
s’anunciés en els papers
per veure-la s’ompliria
el poble de forasters,
De totes bandes del món
vindrien ací en quadrilles
ajuntant-se el doble gent
que a fira de Cedrilles.
Ací vindrien anglesos,
russos, austríacs, alemanys,
indis, xinesos, portuguesos,
grecs, noruecs, italians.
Veuriem gent de Lapònia,
del territori australià
i potser també vingueren
fins gent del pinar pla.
Què pensarà Sant Antoni
des d’aquelles grans altures
en veure honrar-li la festa
fent cinquanta mil bogeries?
Aquell Sant tant virtuós
tant penitent, tant vellet
el representen així,
amb aquell del capotet
Que se n’ix de la barraca
fent sonar la campaneta
i es mescla entre la gent
fent si pot alguna feta.
Que entre els diables i el sant
i els que per fora van,
en eixa classe de festes
succeeix moltes vegades
que algunes dones honestes
solen tornar palpades
Una dona ja casada
al seu marit li contà
açò que li va passar
en una santantonada:
“Estant mirant la barraca
un diable desvergonyit
quan menys m’he descuidat
m’ha posat la mà al pit.
I què fa la teua vista
que a temps la mà no divisa?
Puix que la va entrar per baix,
entre la pell i la camisa”
A ricos, ricos, dad los bienes a los pobres
como hizo San Antonio
si no queréis que os lleve
a los abismos profundos el demonio
Doneu el blat, la farina,
la carn y la cansalada
a deixos que son molta familia
y que tenen la casa tan pelada
No creguen que el sel se guañe
vivin asi regalats
que el que es trate de eixe modo
sols mereis el sel dels gats
Els que tingen arbolat
presis han de conseti
quels pobres vachen per lleña
sigue de carrasca o de pí
Aquells que de sobra tinguen
llansols, mantes y frasades
que en donen a les persones
que van tan desabrigades
Despues de la funsió els dimonis
pasen un rato felis
homplien l´infern de animetes
de animetes de pastis`
y allí sense compasio
per a donales tormen
de cuan en cuan les arruixen
en grans chorros de aiguarden
Yá no vullc cansarlos mes
perque así corren grans frets
y tinc tame algo de presa …
me esperen uns pastisets..
“El Melocotón”
precio: dos platos de patatas
Durante una larga estancia en Castellón alojado en la posada de San Juan, Benjamín
redactó una especie de periódico al que llamó El Melocotón. La lectura de sus artículos,
noticias, anuncios y adivinanzas, nos permite conocer mejor el carácter desenfadado de
este hombre, que lejos del hogar distraía el tiempo escribiendo.
La virtud
de ayudar al prójimo
“Dulce sentimiento que nos mueve a asistir, amparar, compadecer y auxiliar a nuestro prójimo. Esta es la madre de todas las virtudes”. Este fragmento extraído de un
texto escrito por Benjamín Tena sobre las virtudes que deben guiar al hombre en su
vida, nos revelan su preocupación por las enormes desigualdades de aquella época.
El villafranquino Julián Andrés de 90 años recuerda que su padre, amigo de la
familia Tena Tena, le relataba cómo durante los duros inviernos villafranquinos,
Benjamín ayudaba a los más necesitados repartiendo comida o dándoles trabajo
en su hacienda.