Tots fem TONA

Transcripción

Tots fem TONA

Tots fem TONA
“La participació és un procés, és una actitud d’humilitat. Hi ha una
implicació en la cosa pública, perquè la cosa pública també és meva.
Per part del que té poder, hi ha un espai de diàleg” (Ciutadà/na)
CIUTADANS
TÈCNICS
POLÍTICS
Diagnòstic Comunitari de Tona
Regidoria d’Acció Social i Ciutadania, Sanitat i Familia - àrea de Participacio Ciutadana | Ajuntament de Tona
Pàg
1
PRESENTACIÓ
PRESENTACIÓ
Tots fem TONA
Tots fem TONA
Avancem amb la Participació Ciutadana
Ara fa tres anys, per un acord de Ple, totes les forces polítiques del municipi van
decidir impulsar un Pla de Participació Ciutadana - Democràcia Participativa.
Aquesta decisió implicava un gran projecte de poble: elaborar el Diagnòstic
Comunitari de Tona.
Ha estat un projecte que, des del començament ha implicat un munt de persones:
tècnics/ques municipals i tècnics/ques que treballen pel poble des dels diversos
àmbits que envolten la persona: salut, cultura, joventut, esports, serveis socials,
ensenyament, urbanisme, biblioteca, comerç, turisme, medi ambient, atenció
ciutadana, promoció econòmica...
Alhora, aquestes persones han sabut transmetre aquesta il·lusió a una part
representativa de la ciutadania de Tona que, amb les seves opinions, ens han fet
saber com veuen i com senten Tona, i, fent un pas més enllà, ens han permès
compartir el seu projecte vital amb el poble. A tots i totes, moltes gràcies.
La tercera força implicada en tot aquest procés som els i les responsables
polítics. Creiem fermament que, per fer avançar Tona, cal la participació de
A partir d’aquest moment, feta tota aquesta feina, ara toca començar a concretar.
Ens haurem d’asseure, haurem de saber entreveure quins són els problemes que
més preocupen a tonencs i tonenques , valorar si com a gestors públics podem
minimitzar-los i/o solucionar-los, i finalment, amb la complicitat dels ciutadans,
treballar-hi, essent conscients tots plegats de la limitació dels recursos de què
disposem.
Estem segurs, però, que farem molta feina perquè el valor més important que
tenim són les persones: totes les que han col·laborat desinteressadament
aportant part del seu temps i coneixement, i totes les que encara no ho han fet
però, que en un futur proper, trobaran el seu espai per poder expressar el seu
sentir, el seu punt de vista i les seves aportacions.
Per acabar, volem expressar l’orgull de ser representants d’un poble com Tona,
amb molts serveis, una bona qualitat de vida, un gran teixit associatiu i que està
treballant en xarxa per enriquir el municipi en tots els àmbits. Sabem que tenim,
malgrat les dificultats inevitables, un futur encoratjador com a poble perquè
podem comptar amb tots els ciutadans i ciutadanes per fer avançar Tona.
Visca Tona!
la ciutadania: escoltant-la, informant-la, sospesant les opinions de tothom i,
finalment, fent retorn de les decisions polítiques que es prenen. Bàsicament,
compartint estones i espais de diàleg.
Josep Salom i Ges
M. Rosa Planesas i Colomer
Alcalde
Regidora de Participació Ciutadana
Desembre de 2008
Pàg
2
Ajuntament de Tona | Regidoria d’Acció Social i Ciutadania, Sanitat i Familia - àrea de Participacio Ciutadana
Pàg
3
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
Tots fem TONA
Tots fem TONA
INTRODUCCIÓ
Aquest llibre que teniu a les mans conté el recull de totes les veus, opinions,
visions i percepcions de diferents persones sobre Tona i un recull de la informació
objectiva dels diferents serveis, projectes... del poble.
Primer de tot, volem donar les gràcies a totes les persones que heu dedicat
part del vostre temps a donar a conèixer la percepció que teniu de Tona i
compartir-la. Intentem parlar per tots els que hem pogut gaudir i participar
d’aquests moments, quan diem que han estat molt enriquidors i que segurament
avui tenim un coneixement molts més ampli de Tona, amb molts més matisos
i colors.
Disposem d’aquesta visió conjunta del poble gràcies a moltes persones:
ciutadans/es, Tècnics/ques, polítics/ques- . Esperem que, a partir d’aquest
coneixement compartit tots i totes, cadascú des del seu rol, amb coordinació,
confiança i coresponsabilitat posem fil a l’agulla per anar redescobrint i repensant
el nostre poble, adaptant-nos als nous dies, però mantenint el caliu i la identitat
que el fan ser com és.
Volem fer les coses
i amb la saviesa
conjuntament
de tot el poble,
grans, petits, veïns/nes, per això volem
obrir tot aquest procés per sentir
la veu de tothom,
i poder
construir una visió conjunta
que ens permeti definir propostes de
millora per Tona.
Pàg
4
Si voleu consultar i conèixer més detalls de Tona, hi ha un document més ampli
on podeu trobar més informació: dades estadístiques, detalls dels diferents
projectes i serveis... Aquest document el podeu consultar i demanar en préstec
a la Biblioteca Caterina Figueras, de Tona; també el podreu consultar als
diversos serveis del municipi. D’altra banda, tota la informació referent al Pla
de Participació i d’altra que es pugui anar generant estarà disponible en format
digital a l’espai de participació de l’ajuntament www.consensus.cat/tona.
Origen del Pla de Participació – Democràcia Participativa de Tona
Mundialment ens trobem en un moment de canvis i transformacions en relació
a la Participació Ciutadana. S’està començant a caminar cap una Democràcia
Participativa que permeti que cada persona pugui sentir-se, de debò, ciutadà/na
actiu/va amb drets i deures i amb capacitat d’exercir-los, o sigui, que cadascú es
pugui implicar i pugui intervenir en moltes més coses que el simple fet d’escollir
als seus representants cada quatre anys.
L’assoliment d’una Democràcia Participativa passa per la generació d’una
nova cultura democràtica, basada en la responsabilitat compartida de tots i
en la implicació dels ciutadans/nes en la vida del poble. Aquesta nova cultura
democràtica comporta el compromís directe i la presa de consciència cívica dels
ciutadans/nes en la presa de decisions pel que fa a tot allò de l’àmbit públic els
afecta; és una nova forma de fer les coses i de prendre decisions amb noves
tècniques.
La Democràcia Participativa implica nous valors democràtics
que permetin informar, escoltar, debatre, decidir.
La Democràcia Participativa és, sobretot, el dret a somiar, a imaginar,
a concretar, a decidir plegats com volem que siguin les coses.
Tona disposa, des de fa dues legislatures, de l’àrea Participació Ciutadana.
Actualment aquesta àrea depèn directament de la Regidoria d’acció Social i
Ciutadania, Sanitat i Família. A partir del 2006 que s’inicia l’elaboració del Pla de
Participació -Democràcia Participativa de Tona. Aquest Pla vol impulsar aquesta
nova cultura de participació, vol potenciar els nous valors democràtics. Fem una
proposta molt amplia i ambiciosa, però possible, per tendir cap a una nova
manera (o complementària) d’actuar.
El Pla utilitza metodologies diverses, dirigides a tota la població de Tona, incloent-
Pàg
5
INTRODUCCIÓ
Tots fem TONA
INTRODUCCIÓ
Tots fem TONA
hi tots els protagonistes: politics, professionals, ciutadans i ciutadanes associats
o no associats. I s’ha considerat indispensable i imprescindible la presència de
la infància, l’adolescència i la joventut.
Considerem el pla una eina de planificació que preveu situar en el temps
les accions que es desenvoluparan a Tona, però la participació honesta i
transparent no es pot concretar del tot, ja que el mateix procés ha de modificarse, transformar-se. Estem, doncs, davant una proposta oberta que no només
dependrà de l’Ajuntament sinó de tota la ciutadania, i que és probable que es
vagi modificant i transformant.
Desitgem, des de l’inici, plantejar una proposta de Pla que sigui respectuosa
i que incorpori allò que els protagonistes de la comunitat saben i poden fer,
amb l’objectiu esencial que siguem tots, en col.laboració i complicitat, els que
trasnformerm aquest pla, i el covertim en una proposta sentida com a pròpia
per tota la comunitat.
La iniciativa de desenvolupar aquest Pla és de l’Ajuntament. Des de l’inici es
presenta com una proposta que s’articula, sobretot, a partir de tota la xarxa
de tècnics/ques presents al municipi. Per definir-la millor, hi ha activitats de
formació, i converses amb tots els membres el Consistori i amb la els tècnics/
ques. Una vegada concretada la proposta, i amb el recolzament de professionals
especialitzats, s’aprova un acord de Ple1 per part de totes les forces polítiques
per donar força i continuïtat el pla.
Des de l’Ajuntament vàrem consensuar que entenem la PARTICIPACIÓ
CIUTADANA com un procés amb diversos passos i moments, que cal recórrer un
camí per poder decidir de manera autònoma com volem que siguin les coses.
Segurament no cal decidir tot allò que es fa al poble, ja que seria esgotador
(per això hem escollit uns representants), però sí que hi ha moments en què la
ciutadania pot dir-hi la seva, i per fer-ho cal estar informats, escoltar, debatre,
proposar, prioritzar, consensuar... cal recórrer un camí, i amb aquest Pla volem
facilitar i potenciar aquest camí.
1 S’aprova un acord de suport i compromís amb el Pla de Participació Ciutadana- Democràcia Participativa el
26 d’octubre del 2006. S’aprova per unanimitat.
Pàg
6
També vàrem consensuar que enteníem la Participació Ciutadana com un procés
de Desenvolupament Comunitari que partia dels següent principis i/o voluntats:
• Voluntat de Construcció de Ciutadania: Potenciar el sentiment de tenir
un paper en la comunitat, de ser capaç d’incidir i participar en els canvis
necessaris per a un desenvolupament personal i col·lectiu com en la
construcció d’un projecte comú.
• Voluntat de Transformació: Caminar cap a una nova cultura democràtica,
basada en la responsabilitat compartida de tots i totes, i en la implicació dels
ciutadans/nes en la vida del poble.
• Voluntat d’un Procés Educatiu: Plantegem un itinerari educatiu per a
tot els protagonistes i actors de la comunitat - polítics/ques- tècnics/ques i
ciutadania (infants, joves, adults)-, per prendre consciència de la comunitat
conjuntament, en base a altres valors, actituds i maneres de relacionar-se i
organitzar-se, sense considerar a l’altre/a com a responsable dels conflictes,
sinó necessari per a la construcció de consensos i liderats compartits.
• Voluntat de Canvi: Aquesta voluntat forma part del procés educatiu i
comença per un mateix, per ser subjecte actiu i continu, relacionar-se amb
Pàg
7
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
Tots fem TONA
Tots fem TONA
els altres per construir un subjecte col·lectiu.
• Voluntat Relacional: Generar i crear conjuntament espais de trobada, de
relació i de col·laboració entre els diferents protagonistes de la comunitat.
El Pla no té un caràcter
estàtic,
sinó que ha anant
canviant segons els avenços.
Periòdicament haurem d’anar
revisant-lo; del diagnòstic caldrà
fer actualitzacions parcials que
permetin seguir treballant. És
necessari revisar i valorar què
estem fent, , com ho fem... , i
aquesta revisió també ha de ser
protagonitzada per tots.
Acordem, també, que partin de la concepció de la concepció d’Organització i
Desenvolupament de la Comunitat, plantejada per Marco Marchioni (2006) com
un conjunt de 4 factors relacionats entre si: (1) el territori concret, (2) la població
(habitants: ciutadans, associacions, grups, representants politics...), (3) els
recursos tècnics, els professionals, els agents econòmics, i (4) les demandes,
necessitats, les aspiracions, els interessos. Des de la interrelació d’aquests quatre
factors, i del que cada un significa, neix la intervenció comunitària i s’alimenta
el procés de modificació de la realitat. A la comunitat hi ha tres actors claus, o
protagonistes, que son els polítics, els ciutadans/nes i els recursos tècnics, i cal
una interrelació, una coordinació entre aquests protagonistes, cadascú des del
seu rol, perquè la comunitat pugui funcionar.
Metodologia escollida
Entenem que el Diagnòstic Comunitari és una eina de treball que ajuda a tots
els participants del procés a posar en comú el seu coneixement entorn del
municipi, a treballar una visió compartida i per orientar les accions futures a
portar a terme al municipi de Tona. En definitiva, es considera una eina útil per
als moments inicials del procés per conèixer “què hi ha, com ens trobem i què
necessitem transformar amb la participació de tots” amb l’objectiu d’assolir una
millora de les condicions de vida del territori i dels ciutadans/es que hi viuen.
Calia elaborar un Diagnòstic compartit per tohom. Per això vàrem plantejar
una metodologia que impliqués la participació de la ciutadania en l’elaboració
d’aquest Diagnòstic. Això ja està fet i el llibre que teniu a les mans ho demostra.
El repte a partir d’aquest moment és organitzar espais i moments de trobada
amb la ciutadania que permetin una planificació i una execució compartides.
Pàg
8
Per tant, s’ha apostat per un diagnòstic compartit, perquè es nodreix de les
diferents aportacions dels ciutadans/nes de Tona, des dels diversos rols i
graus d’incidència en la comunitat, per esdevenir en una eina comuna, des
de la comunitat, ja que la pressa de decisions sobre les actuacions implica
cert consens sobre quina és la realitat social, educativa, laboral, urbanística,
mediambiental etc. a Tona i de com volem que arribi a ser. O sigui, una eina que,
tenint en compte les potencialitats i/o dificultats existents en aquests vessants de
la realitat, proposi reptes per dibuixar aquesta Tona futura, amb una qualitat
significativa en les condicions de vida dels habitants.
En aquest sentit, convé significar que el Diagnòstic Comunitari té una doble línia
d’objectius.
Pàg
9
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
Tots fem TONA
Tots fem TONA
Per una banda, la que fa referència al contingut d’aquest diagnòstic (objectiu
substantiu):
• Construir una eina (el document) que possibiliti una visió global i una
resposta millor a la realitat de Tona: característiques i recursos, visions i
percepcions, i possibles línies per a actuar en el futur.
D’altra banda, la qual té a veure amb les maneres d’assolir l’objectiu anterior, des
d’un procés integrador, amb les relacions, papers i reflexions dels participants
(objectius de procés):
• Implicar els participants en la formulació i orientació del propi procés de
diagnòstic.
• Articular les diverses comissions de treball (polítics/ques-tècnics/
ques, tècnics/ques-ciutadans/nes) i xarxes socials (entitats, associacions
tonenques) en un procés que permeti consensuar i definir línies de treball
conjunt a mitjà i llarg termini.
• Promoure el treball conjunt i transversal dels serveis públics del territori i
la ciutadania per compartir una realitat comuna que faci possible un treball
sostenible a llarg termini.
• Incorporar una gran diversitat de persones i col·lectius en el procés,
incloent-hi, per exemple, la població no organitzada, per tal de donar cabuda
a totes les visions i percepcions.
Elaboració Diagnòstic Comunitari de Tona
Pàg
10
del diagnòstic comunitari.
El punt de partida va ser la recollida d’informació entorn la realitat de Tona,
gràcies a la documentació produïda pels diferents serveis i àrees de l’organització
municipal i d’altres institucions presents al territori, i a les fonts secundaries de
caràcter estadístic. És la part objectiva del Diagnòstic Comunitari.
L’objectiu d’aquesta fase era ordenar i donar visibilitat a recursos, serveis,
programes, actuacions, dinàmiques..., i a les dades quantitatives relatives al
municipi. Es necessitava saber què hi ha per tal de disposar d’una visió global
de la realitat del poble. Es va recollir informació sobre els diversos àmbits:
territori (característiques, urbanisme, habitatge, mobilitat, equipaments, espai
públic, recursos del territori, medi ambient...), desenvolupament socioeconòmic,
educació, cultura i lleure, esport, àmbit social, salut, treball, i organització social
i política del territori.
En una segona fase (duta a terme durant l’any 2008), calia incorporar-hi les visions
dels protagonistes: polítics/ques, tècnics/ques de serveis públics, ciutadans/nes
associats i no associats. És van tenir en compte les visions i valoracions dels
infants, dels adolescents, dels joves, dels adults i de la gent gran.
Al final d’aquest apartat, hi ha els noms dels serveis i persones que han participat
o en el llarg procés per fer possible aquest document.
Aquí, la metodologia emprada és l’anomenada investigació participativa per
mitjà de l’audició, desenvolupada per l’expert en intervenció comunitària Marco
Marchioni. És un mètode d’intervenció que es basa en l’escolta durant col·loquis
o converses.
Aquest document que teniu en les mans és resultat d’un llarg recorregut, en
el qual s’ha comptat amb la col·laboració de moltes persones, amb il·lusió i
voluntat per arribar al moment actual. Podem dir que ha estat un diagnòstic
compartit: des de la fase d’imaginar què es volia fer, amb quins objectius, com
dur-ho a terme, amb qui... fins a l’elaboració final.
La realització d’aquests col·loquis no tan sols interessa per conèixer les diverses
visions sobre Tona, sinó també per informar del procés del Pla de Participació,
promoure la implicació, com també anar establint un treball conjunt; o sigui,
és una eina per actuar. Els subjectes protagonistes van ser l’equip promotor
del procés d’intervenció, l’equip de recerca, i totes les persones que hi ha
participat.
S’han emprat diversos instruments per recollir dades —a la fase de recopilació
d’informació objectiva— i opinions —o percepcions subjectives i valoracions a
propòsit de Tona (què ens preocupa, què ens motiva, què volem canviar, com ho
podem fer...). En qualsevol cas, no s’ha perdut l’horitzó dels dos objectius bàsics
Per tal de poder aplicar aquesta metodologia amb el rigor, va ser necessària una
formació especifica dels membres del grup de recerca (amb un seminari dut a
terme durant el mes de gener 2007).
Pàg
11
INTRODUCCIÓ
Tots fem TONA
Desprès de la realització d’aquests col·loquis, es va fer el buidatge de la
informació recollida i la ordenació pels blocs temàtics. En aquesta classificació
de tot el que s’havia obtingut, es van tenir en compte les franges d’edat (infància,
adolescència, joventut, adults i gent gran). Després de la revisió final, es va
incorporar la informació resultant al document del diagnòstic. També s’hi van
afegir els treballs realitzats pel Consell d’infants i pel Consell de Joves.
S’han recollit les opinions de més de 500 persones (en concret mitjançant
l’audició, de 96 persones). El Consell d’Infants i el Consell de Joves han treballat
amb altres instruments i metodologies. El C.Infants van fer una observació
del territori i va elaborar un diagnòstic validat amb alumnes de primària (
aproximadament, hi van intervenir 270 alumnes) , i els joves van elaborar el seu
diagnòstic de Tona a partir del buidat 139 enquestes, passades a estudiants de
secundària de diferents centres educatius del poble.
• Plenari: És l’espai de trobada de tota la xarxa, per planificar, preparar,
executar i valorar accions ; i, en alguns moments, per formar-se en una
metodologia concreta.
Durant el desenvolupament del Diagnòstic Comunitari, hi hagut dues
trobades de formació per tal de conèixer, de manera general, la metodologia
i poder aplicar-la.
El treball de camp d’aquesta part més subjectiva es va realitzar entre febrer i
juliol del 2008. Els Consell d’infants i joves van treballar durant el curs 2007-2008.
La unificació de tota la informació s’ha dut a terme durant els mesos de setembre
i octubre del 2008.
Per poder tirar endavant aquest Pla i l’elaboració del diagnòstic ha calgut
organitzar-nos.
Persones, serveis i institucions participants en el procés.
que es reuneix
periòdicament, amb presencia de totes les forces politiques representades al
consistori, per tenir coneixement puntual del procés. Es un espai de trobada i
reflexió que generalment coincideix amb els Plenaris amb la Xarxa de Tècnics/
ques del municipi, que en els moments de formació i de planificació, preparació
i/o valoració de les accions que s’estiguin realitzant.
A nivell tècnic: Hi ha fórmules diferents, tenint en compte que s’ha acordat que
tots els tècnics/ques puguin dedicar un deu per cent del seva jornada laboral a
aquest treball més global del poble a part de les seves tasques específiques de
cada àrea de treball.
la Tècnica de Participació dedica tota la jornada a les tasques relacionades amb
la participació de la ciutadania, a impulsar la visió global de poble i a incloure la
participació en totes les àrees del municipi.
• Comissió Coordinadora: Lidera el pla i prepara les trobades de plenari.
Aquesta comissió esta formada per tècnics/ques de diverses àrees que
decideixen ser-hi i la tècnica de Participació. És un grup de sis a set
persones.
Pàg
• Comissions temàtiques: Segons el moment, s’organitzen petits grups de
treball per preparar o treballar temàtiques o tasques específiques.
Com a suport tècnic extern en projectes de Desenvolupament Comunitari vàrem
comptar amb el suport i assessorament de Marco Marchioni i la Cooperativa
ETCS SCCL (Estratègies per a la transformació Comunitària Sostenible). Pel que
fa a estratègies i eines per a la implicació de la infància i l’adolescència amb el
suport de L’Eva Vilanova -Pedagoga de l’’expressió- .
A nivell polític s’ha establert una Comissió de Seguiment,
12
INTRODUCCIÓ
Tots fem TONA
Persones que han participat ens els col·loquis:
Alba Jane; Albert Alcantara; Alicia Gómez; Amadeu Clot; Amadeu Lleopart;
Andrea Coyant; Anna Ges; Ariadana Tomàs; Artur Jofre; Berta Masramon; Berta
Portet; Carla Ges; Carles Ausió; Carme Garcia; Carme Prat;Cristina Bigas; Dolors
Ayats; Dolors Beltran; Dolors Guiteras; Dolors Vila; Elisa Sánchez; Eloi Mirambell;
Elisabeth Serra; Estel Forcada; Fernando Escartin; Francesc Parcerises; Francesc
Terricabras; Guillem Puigdomenech; Helena Ges; Iris de Melo; Isabel Macarena;
Jacinto Subirats; Joan Antoni Castejon; Joan Rovira; Joana Terradellas; Joaquim
Carrasquer; Jordi Puig; Josep Arumi; Josep Baulenas; Josep Benet; Josep
Grygus; Josep Mª Giralt; Josep Mª Piñol; Josep Mir; Josep Salom; Josep Tomás;
Judit Sardà; Julio Cesar Fustado; Leticia Marquez; Lidia Portet; Lluis Molas; Lluis
Serra; Lluïsa Rodriguez; Mª Angels Lupiañez; Mª Teresa Mas; Maite Planas;
Mar Hurtado; Maria Vivet; Marina Rierola; Mariona Renau; Marta Palou; Marta
Pratsobreroca; Mercè Barnils; Meritxell Molas; Meritxell Salvans; Miquel Cilleros;
Miquel Viñas; Mireia Tordera; Moises Gimeno; Montse Codina; Nuria Grygus;
Núria Jutglar; Nuria Rabionet; Pep Santamaria; Pere Molina; Pol Puigdomenech;
Rafael Delgado; Ramon Aregall; Ramon Ges; Ramon Puigsasllosas; Raquel
Mas; Roger Bertran; Rosa Terradellas; Sandra Sardà; Wendy Carolina Flores;
Xavier Pratsobrarroca; Xavier Rubio.
Pàg
13
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
Tots fem TONA
Tots fem TONA
En els col·loquis individuals, dues persones van demanar que no aparegués el
seu nom i en els col·loquis de grup set persones no van facilitar les seves dades
personals tot i participar-hi activament.
Consell Infants (curs 2007-08 –participació elaboració diagnòstic)
Aleix Puig; Amine Mimoune; Anna Gómez; Ibrahim Abouhaboucha; Joana Díaz;
Laima Cañadas; Marc Díaz; Mohamed Bouali; Mohamed Bouali; Raquel Ortega;
Raquel Pérez ;Sandra Pàrrega; Sufian Bouali; Víctor Fernández.
Consell Joves (curs 2007-08 –participació elaboració diagnòstic-)
Achraf Amartouhami; Àlex Villaitodo; Bernat Baulenas; Gemma Montañà; Gerard
Vila; Guillermo Gómez; Guiu Grau; Marc Hidalgo; Marcia Machado; Marta
Carrasquer; Petya Georgieva; Rodrigo Giménez
Associacions que han participat i col·laborat:
Agrupació Pessebre Vivent; AMMPPA Era de Dalt; AMMPPA IES Tona; AMMPPA
Vedruna; Associació Cutural Ipyana; Associació de Sardanistes de Tona;
Associació Fira Joc Joc; Centre Excursionista de Tona; Club Bàsquet Tona; Club
Hoquei;Club Patinatge Tona; Cor Bonaire; Esbart Dansaire Castell de Tona;Espai
Cucafera; Espai Pa amb Xocolata; Grup de Teatre Talia’78; Osona Contra el
Càncer;Unió Esportiva Tona; Voluntaris de l’animació Casal dels Avis.
Òrgans de Participació:
Consell d’Esports de Tona; Consell de Cooperació i Solidaritat; Consell Escolar
Municipal; Consell d’Infants; Consell de Joves
Persones que han participat en el procés d’elaboració del Diagnòstic
Comunitari:
Tècnics/ques presents el Municipi:
Abel Ramon – Àrea serveis Tècnics d’urbanisme Municipal
Alba Gómez – Àrea de D’immigració Mancomunitat la Plana
Albert Alcántara – Biblioteca Caterina Figueres
Aleix Blancafort – Ludoteca Municipal Jocs i Àrea Participació Ciutadana Municipal.
Almudena Jimenez – Servei de Promoció Econòmica. Pacte Osona Sud- Alt Congost
Anna Aligué – Àrea de Joventut Municipal. Mancomunitat la Plana
Anna Portet – Servei de Promoció Econòmica. Pacte Osona Sud- Alt Congost
Anna Sala – Àrea de Medi Ambient Municipal. Mancomunitat la Plana
Arnau Codina – Àrea Participació Ciutadana Municipal.
Artur Jofre – Col.legi PIVE -Primària i secundària-
Pàg
14
Assumpta Casas – Àrea d’Educació i Recepció i Acollida Municipal
Beth Pol – Àrea de Joventut de Tona. Mancomunitat la Plana
Blanca Vilaregut – Serveis Socials Municipal. Mancomunitat la Plana
Carles Salvans – Àrea de Medi Ambient Municipal. Mancomunitat la Plana
Carme Bigas – Ludoteca Municipal Jocs.
Cristina Cardo – Escola Bressol Municipal Pa amb XocolataCristina Costa – Area de Joventut de Tona. Mancomunitat la Plana
Cristina Cuixeres – Escola d’adults Aula Oberta, Fund. Privada Osona Form. i Desen.
Dolors Beltran – Escola Bressol Municipal Pa Amb Xocolata
Esther Martos – Escola d’adults Aula Oberta, Fund. Privada Osona Form. i Desen.
Gemma Pujols – Àrea de Comerç i Turisme Municipal. Mancomunitat la Plana
Imma Mestres – Museu Camp de les Lloses
Joan Cedó – Serveis Socials Municipal. Mancomunitat la Plana
Jordi Font – Servei de Promoció Econòmica.Pacte Osona Sud- Alt Congost
Jordi Señé – Servei de Promoció Econòmica. Pacte Osona Sud- Alt Congost
Laura Jutglar – Escola Bressol Municipal Cucafera
Lidia Gonzalez – Serveis Socials Municipal. Mancomunitat la Plana
Lluís Poblet – Àrea serveis Tècnics d’urbanisme Municipal
Mar Cuixart – Biblioteca Caterina Figueres
Margarida Fité – Àrea de Participació Ciutadana Municipal
Marta Ausió – Oficina d’atenció al ciutadà Municipal
Marta Molist – Àrea de Joventut de Tona. Mancomunitat la Plana
Marta Segalés – CAP Tona
Miriam Clopes – CAP Tona
Montserrat Montanyà – CEIP Era de Dalt
Paqui Garcia – Aula d’estudi Municipal
Pere Gordi – Serveis Generals Municipal
Pilar Edo – Serveis Generals
Pilar Marmi – Fundació Can Codina
Pilar Vallmitjana – Area de Joventut de Tona. Mancomunitat la Plana
Roma Picanyol – Àrea de Comunicació Municipal
Roser Salsas – CEIP el Castell
Rosó Oliva – Fundació Can Codina
Sara Duch – Escola Hostaleria d’Osona
Xavier Claperols – Àrea serveis Tècnics d’urbanisme Municipal
Xavier Vilardell – Escola d’adults Aula Oberta, Fund. Privada Osona Form. i Desen.
Coordinació Procés:
Margarida Fité – Àrea de Participació Ciutadana Municipal
Pàg
15
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
Tots fem TONA
Tots fem TONA
Suport extern:
Dolors Castilleja – Cooperativa ETCS, SCCL. Ass. de dinamització Comunitària
Eva Vilanova – Assessor i Formador d’expressió i Teatre
Jaime Garcia – Formador extern del IMM
Juana Ferrer – Cooperativa ETCS, SCCL. Ass. i suport en l’elaboració doc.
Marco Marchioni – Assessor i formador extern
Regidoria d’Acció Social i Ciutadania, Sanitat i Família. Àrea de Participació
Ciutadana
Serveis i institucions que han participat i col·laborat.
Cooperativa ETCS, SCCL (Estratègies per a la transformació Comunitària
Sostenible).
Instituto Marco Marchioni
Xarxa de Tècnics/es presents el municipi:
Muntatge fotogràfic:
Àrea d’educació Municipal
Àrea de Comerç i Turisme Municipal. Mancomunitat la Plana
Àrea de Comunicació Municipal
Àrea de Cultura Municipal
Àrea de d’immigració de la Mancomunitat la Plana
Area de Joventut de Tona. Mancomunitat la Plana
Àrea de Medi Ambient Municipal. Mancomunitat la Plana
Àrea de Recepció i Acollida Municipal
Àrea Participació Ciutadana Municipal.
Aula d’estudi Municipal
Biblioteca Caterina Figueras
CAP Tona
CEIP El Castell
CEIP l’Era de Dalt
Col·legi PIVE -Primària i secundàriaCentre d’Interpretació del Camp de les lloses
Escola Bressol Municipal Cucafera
Escola Bressol Municipal Pa Amb Xocolata
Escola d’adults Aula Oberta - Fund. Privada Osona Form. i Desenvolupament
Escola d’hostaleria d’Osona
Escola Vedruna -Primària i secundàriaFundació Can Codina
IES Tona
Ludoteca Municipal “Jocs”
Oficina d’atenció al Ciutadà Municipal
Policia Municipal
Servei de Promoció Econòmica. Pacte Osona Sud- Alt Congost
Serveis generals Municipal
Serveis Socials Municipal. Mancomunitat la Plana
Serveis Tècnics d’urbanisme Municipal;
Pàg
16
Suport Extern:
Participació a les fotos:
Consell Infants: Aleix Puig; Anna Gomez; Dani Rubio ; Ibrahim Abouhaboucha;
Joana Díaz; Marc Díaz; Víctor Fernandez
Consell Joves: Alex Villaitodo; Guiu Grau; Marc Hidalgo; Rodrigo Gimenez
Fotògraf:
Joan Verdaguer – Membre de l’Agrupació Fotogràfica de tona.
Muntatge:
Assumpta Casas i Arnau Codina.
Als annexos hi trobareu informació més detallada de les persones que han participat en l’elaboració del
diagnòstic, i de la distribució de les tasques
Nota: Quan utilitzem la categoria ciutadà/na correspon a l’aportació d’un col·loqui individual, quan s’utilitzà
Ciutadans/nes l’aportació prové d’un col•loqui de grup, no és que sigui una aportació feta per molts persones,
sinó que s’ha recollit d’un grup. Amb la categoria tècnic/a, en singular o plural s’utilitza el mateix criteri.
Pàg
17
INDEX
INDEX
Tots fem TONA
Tots fem TONA
Antecedents històrics
Pàg
22
Les persones. Característiques demogràfiques de la població
Pàg
25
• Estructura demogràfica
• Procedència de la immigració
• Tendències evolutives de la població.
Territori. Hàbitat, estructura urbana i sostenibilitat
Pàg
• Localització
• Entorn físic i medi natural.
• Relació amb la resta del territori
• Mobilitat i accessibilitat.
Mobilitat interna
Mobilitat externa
• Estructuració territorial del municipi
• Característiques de l’estructura urbana
• Els equipaments
• Espais lliures / zones verdes
• Medi ambient
31
Pàg
39
Territori – valoracions i percepcions
Pàg
44
• Visió de Tona
• Tona en creixement: benefici o amenaça?
• Quina Tona volem? Propostes
• Estructuració del territori / ordenació territorial i urbanística
• Accessos al municipi
• Mobilitat externa: situació estratègica per al transport privat; grans dèficits en
connectivitat del transport públic interurbà.
• Mobilitat interna i accessibilitat: prioritat del cotxe? Quin model de mobilitat?
• Via pública
• Habitatge: increment del cost (compra i lloguer) i dificultats per llogar
• Equipaments i serveis
• Espais públics /zones verdes
• Medi ambient
• Recursos hídrics: la manca d’aigua, oportunitat?
• Energies renovables
Pàg
62
Àmbit Socioeconòmic. Des del territori i des de les persones
Pàg
69
• Característiques generals de l’estructura econòmica
Sector primari
Sector secundari
Sector terciari
Pàg
18
78
El servei a les persones. Elements de diagnòstic per àmbits
Pàg
79
Educació
Pàg
80
Àmbit educació – valoracions i percepcions
Pàg
83
Àmbit educació – RESUM de valoracions i percepcions
Pàg
88
Social
Pàg
89
Àmbit social – valoracions i percepcions
Pàg
94
Àmbit social – RESUM de valoracions i percepcions
Pàg 101
Cultura
Pàg 102
Àmbit de la cultura i del lleure – valoracions i percepcions
Pàg 104
Àmbit de la cultura i el lleure – RESUM de valoracions i percepcions
Pàg 114
Esports
Pàg 115
Àmbit dels esports – valoracions i percepcions
Pàg 117
Àmbit d’esports – RESUM de valoracions i percepcions
Pàg 123
Salut
Pàg 124
• Nivell d’instrucció de la població de Tona
• Recursos educatius
Educació formal
Educació no formal
• Serveis Socials
• Recursos socials municipals
Per a la Infància
Per a la Gent gran
• Protocol de Recepció i Acollida de Tona (PRAT)
• Programa ILO-SER – Consell Comarcal d’Osona
• Valoració de l’àrea social a Tona
• Propostes per a l’àrea social a Tona
• Valoració de la cultura i el lleure
Persones promotores del patrimoni històric
La Biblioteca Caterina Figueras
• Propostes de cultura i lleure
Territori – RESUM de valoracions i percepcions
• Valoració de l’àmbit socioeconòmic a Tona
Pàg
• Valoració de la situació de l’educació
• Propostes davant la situació de l’educació
Visió del municipi. Valoracions i percepcions
Àmbit socioeconòmic – valoracions i percepcions
• Propostes per a l’àmbit socioeconòmic a Tona
Àmbit socioeconòmic – RESUM de valoracions i percepcions
• Valoració de l’esport a Tona
• Propostes per millorar l’esport a Tona
Pàg
72
Pàg
19
INDEX
INDEX
Tots fem TONA
Àmbit salut – valoracions i percepcions
Pàg 127
Àmbit de la salut – RESUM de valoracions i percepcions
Pàg 132
Treball
Pàg 133
Àmbit del treball – valoracions i percepcions
Pàg 136
Àmbit del treball – RESUM de valoracions i percepcions
Pàg 138
• Valoració de l’atenció sanitària a Tona
• Propostes per a l’atenció sanitària
• Valoració de la promoció i de l’accés laborals
• Propostes per a la promoció laboral
Servei a les persones. Elements de diagnòstic per franges d’edat
Pàg 139
Infància – valoracions i percepcions
Pàg 140
Àmbit Infància – RESUM de valoracions i percepcions
Aportacions del consell d’infants – RESUM valoracions i percepcions
Pàg 144
Pàg 145
Adolescència – valoracions i percepcions
Pàg 150
Adolescència – RESUM de valoracions i percepcions
Pàg 155
Joventut
Pàg 156
Joventut – valoracions i percepcions
Pàg 159
Joventut – RESUM de valoracions i percepcions
Pàg 169
Adults – valoracions i percepcions
Pàg 170
• Aspectes favorables, de fortalesa
• Aspectes que preocupen, que són millorables
• Propostes per a l’infància
• Propostes per als adolescents
• Propostes per als joves
• Propostes per als adults
Adults – RESUM de valoracions i percepcions
Pàg 174
Gent gran – valoracions i percepcions
Pàg 175
• Propostes per a la gent gran
Pàg
20
Tots fem TONA
Gent gran – RESUM de valoracions i percepcions
Pàg 180
Mapa de recursos
Pàg 181
Organització social i Convivència
Pàg 193
Organització social i convivència a Tona – valoracions i percepcions
Organització social – valoracions i percepcions
Pàg 194
Convivència - valoracions i percepcions
Pàg 220
Convivència social – RESUM de valoracions i percepcions
Pàg 228
Annexes
Pàg 229
• Serveis Generals
• Serveis d’Educació
• Serveis Socials
• Serveis de Cultura
• Serveis d’Esports
• Serveis de Salut
• Serveis de Promoció Socioeconòmica
• Teixit associatiu
• Dinàmica
• Actuacions destacables
• Valoració de l’organització social a Tona (aspectes favorables)
Teixit associatiu
Actors i dinàmiques socials a Tona
Espais de trobada i de participació
Models de coordinacions
Espais socials / canals d’expressió i opinió
• Valoració de l’organització social a Tona (aspectes a millorar o que caldria incorporar-hi)
Vida política
Teixit associatiu
Coordinacions i xarxes socials entre entitats
Canals de participació i d’opinió
• Propostes per l’organització social a Tona
Vida política
Teixit associatiu
Dinàmiques i actors
Coordinacions i xarxes socials
Organització social – RESUM valoracions i percepcions
Pàg 215
• Valoració de la convivència (aspectes favorables)
• Valoració de la convivència (aspectes millorables)
• Propostes per a la millora de la convivència
Pàg
21
Tots fem TONA
ANTECEDENTSTotsHISTÒRICS
fem TONA
El poble de Tona ha estat habitat des de molt antic. Entre els segles VIII i V aC,
la zona del jaciment del Camp de les Lloses va ser habitada, probablement de
manera temporal. Tot i així el poblat més conegut data del segle II aC, època de
la romanització, i es relaciona amb la construcció d’una via romana.
TONA
Antecedents històrics
A l’edat mitjana, cap el 880, el comte Guifré el Pilós va establir o refer el terme
del castell de Tona. El 888 o el 889, es va consagrar l’església parroquial de
Sant Andreu, a la sagrera de la qual es va formar un petit poble. Durant uns
dos segles, els Montcada van ser senyors del castell i del terme de Tona, que
després va dependre d’altres feudals fins que Martí l’Humà va concedir el dret de
carreratge (1401), pel qual Tona passava a ser carrer de Barcelona. El rei també
va disposar que Tona tingués un règim municipal autònom.
El poble actual es va començar a formar al segle XVI, aprofitant un camí ral que
comunicava la plana de Vic amb Barcelona. Hi vivien i treballaven, entre d’altres,
uns quants paraires i teixidors, que van constituir una confraria, la seu de la qual
també tenia la funció de casa del comú.
Al segle XIX hi va haver la construcció de l’església parroquial del nucli urbà.
Tona va patir l’assot de les tropes de Napoleó i va ser escenari d’algun episodi
cruent de la Primera Guerra Carlina. La fesomia del poble va anar canviant
gràcies a la construcció de la nova carretera i a la descoberta de les deus
d’aigües considerades medicinals.
Al primer terç del segle XX, van arribar l’aigua, el telèfon i l’electricitat. Es va
inaugurar l’escola pública Caterina Figueras i es va iniciar l’aplec de la Rosa a
Lurdes i al Castell. Durant la Guerra Civil, l’església parroquial i la rectoria van
ser cremades. Després de les penúries de la guerra i els anys de la postguerra,
Tona ha crescut molt demogràficament i urbanísticament.
L’any 1989 va esclatar el conflicte més greu des de la recuperació de les
institucions democràtiques a Tona. Es va produir arran de la construcció d’una
incineradora. La tensió entre les persones i col·lectius favorables i contraris va
provocar una forta divisió social i política. El desmuntatge de la xemeneia de la
incineradora, el gener del 2005, representava el final d’una instal·lació que havia
generat molta polèmica.
Des de la recuperació dels ajuntaments democràtics, les dues forces que han
governat el poble han estat Tona Futur i CiU.
Pàg
22
Pàg
23
ANTECEDENTS
HISTÒRICS
Tots fem TONA
Tots fem TONA
Aquestes darreres dècades, el poble ha millorat en serveis i equipaments
educatius, culturals, sanitaris, esportius... I ha mantingut un teixit associatiu
divers i dinàmic.
Resum:
LES
PERSONES
Característiques demogràfiques de la població
Antiguitat
• Camp de les Lloses.
Edat mitjana
• Castell i cases de la sagrera de Sant Andreu.
• Dret de carretatge; Tona, carrer de Barcelona; drets i deures com
els ciutadans barcelonins.
Edat moderna (segle XVI)
• Aprofitant una via de comunicació de la Plana de Vic amb
Barcelona, es comença a formar el poble modern de Tona.
Segle XIX
• A causa de la invasió francesa, es produeixen moltes destrosses.
• Les infraestructures milloren.
• Millora en infraestructures.
• Es construeixen els primers balnearis.
Segle XX
• Primer terç: millora dels serveis de la comunitat (aigua,
electricitat, telèfon, escola...); primeres fàbriques...
• Segon terç: Guerra Civil i postguerra.
• Darreres dècades: etapa democràtica; desenvolupament
demogràfic i econòmic.
Elements de conflicte: incineradora, eleccions municipals...
Pàg
24
Pàg
25
LES
PERSONES
Tots fem TONA
LES PERSONES
En aquest apartat mostrem una síntesi de la informació sociodemogràfica
recollida a partir de diverses fonts. Els aspectes tractats indiquen com és
l’estructura de població de Tona (per edats, per sexes...), on han nascut o d’on
han vingut les persones que hi viuen, i, finalment, com han anat evolucionant
aquestes característiques al llarg del temps.
Tots fem TONA
Algunes dades més:
• Per edats, trobem una representació significativa de la població
potencialment activa (de 16 a 64 anys), amb un 68,1% (especialment el
segment de 25 a 44 anys).
Estructura demogràfica
• El percentatge de gent jove supera el de la gent gran, la qual cosa indica
una bona capacitat de renovació generacional.
La població actual (octubre del 2008) és de 7.959 habitants. Està distribuïda
d’aquesta manera:
• En general, Tona presenta indicadors suficients per ser considerat un
municipi jove.
TONA: Població total per sexes i franges d’edat (octubre del 2008)
Anys
Total
Homes
Dones
Total
Homes
Dones
(n)
(n)
(n)
%
%
%
0-14
1.401
723
678
17,60
9,08
8,52
15-24
746
373
373
9,37
4,69
4,69
25-44
2.730
1.422
1.308
34,3
17,87
16,43
45-64
1.885
957
928
23,68
12,02
11,66
65 i +
1.197
512
685
15,03
6,43
8,61
TOTAL
Població
7.959
4.499
3.972
100,0
50,10
49,90
T.5. Font: Ajuntament de Tona. Dades provisionals – Padró octubre 2008. Elaboració pròpia
En termes generals, la població de Tona pot considerar-se jove; cal destacar que
el segment de 25 a 44 anys agrupa el 34,3% de la població.
Quant a la distribució per sexes, el conjunt de la població mostra percentatges
força equilibrats.
• Per mitjà de la piràmide de població, observem un increment de població
infantil, especialment en l’últim quinquenni, possiblement associat a
l’arribada de població adulta jove en els anys precedents.
Procedència de la immigració.
Segons dades de l’any 2007, set de cada deu persones residents a Tona (78,3%)
han nascut a Catalunya; la majoria són d’origen osonenc (58,1%). De fet,
Barcelona és la província d’origen de la major part dels catalans de naixement
residents al municipi (76,2%).
En dades de l’octubre del 2008, s’observa que la població estrangera representa
un 9,1% (728 persones), proporció molt més baixa que les mitjanes d’Osona i
de Catalunya.
Aquestes xifres de Tona són molt semblants a les de la comarca de Osona.
Però, en relació amb les dades de Catalunya, les de Tona mostren una major
-i significativa- proporció de residents catalans i una menor representació de
persones procedents de la resta de l’Estat o de l’estranger.
Un altre element indicatiu de la distribució de la població per edats és l’alta
proporció de persones de 0 a 14 anys en relació amb el grup de 15 a 24 anys.
Això indica que els últims anys s’està produint un creixement en els trams més
baixos d’edat.
Pàg
26
Pàg
27
LES
PERSONES
Tots fem TONA
LES PERSONES
Tots fem TONA
Tendències evolutives de la població.
Des de fa 20 anys (1988), la població a Tona ha augmentat un 46,8%;
actualment arriba a les 7.959 persones.
TONA: Evolució de la població total (1986-2008)
G. 14 Font: Ajuntament de Tona / Pla D’acció Cultural. Padró 2007.
Elaboració pròpia.
Algunes dades més:
• Dels residents nascuts a la resta de l’Estat, la majoria procedeixen
d’Andalusia (8,9%).
• De la població estrangera, destaquem els procedents d’Amèrica Llatina
(45,2 %), de la zona del Magrib (22,4%) i d’Europa (22%).
• Per països, a Tona existeix una major presència de persones nascudes
a l’Uruguai (24%), el Marroc (21%), Hondures (7%), Romania (6,5%),
Portugal (4,7%) i Bolívia (4,4%).
Pàg
28
Any
Pob. Total
Any
Pob. Total
1986
5.289
1998
5.799
1987
5.360
1999
5.842
1988
5.421
2000
5.868
1989
5.471
2001
5.967
1990
5.552
2002
6.183
1991
5.522
2003
6.486
1992
5.541
2004
6.725
1993
5.643
2005
7.030
1994
5.688
2006
7.533
1995
5.701
2007
7.639
1996
5.765
2008
7.959
Dif. 2004-2008 (5 anys)
1.234
+ 18,30 %
Dif. 1998-2008 (10 anys)
2160
+ 37,20 %
Dif. 1988-2008 (20 anys)
2538
+ 46,8%
T.18. Font: Ajuntament de Tona / Doc. Dinàmica de població 2004. 2006-2008. Dades provisionals – Padró octubre 2008.
Elaboració pròpia
• Des del 2006, s’observa un augment significatiu de residents procedents
de Romania (2,9%, el 2006; 6,5%, el 2008).
Aquest increment de la població s’ha produït bàsicament per un procés de
migració interior, però també per l’arribada de nouvinguts/des d’altres països, i
per l’augment de la natalitat.
• La distribució d’aquesta població estrangera per sexes mostra una
presència bastant similar d’homes (49%) i dones (51%), tot i que hi ha
diferències importants segons els llocs d’origen: d’Amèrica Llatina hi ha
més dones; en canvi, la presència d’homes és més rellevant pel que fa
als residents originaris del Magrib i de l’Àfrica Subsahariana.
Segons el Pla d’ordenació urbanística municipal de Tona, es projecta, en un
escenari mitjà–alt, un volum de població de 10.815 habitants per a l’any 2020.
Això pot suposar un increment del 35,8% durant els propers dotze anys, menor
al que s’ha produït els últims anys.
Pàg
29
LES
PERSONES
Tots fem TONA
Tots fem TONA
Algunes consideracions:
• Les dades diferenciades entre població espanyola i estrangera confirmen
que, els darrers cinc anys, l’arribada d’espanyols a Tona ha estat més
significativa que la d’estrangers.
• Tal com hem comentat anteriorment, sembla que els nouvinguts/
des procedeixen de l’entorn català, més concretament de la província de
Barcelona.
• Sobretot estaríem davant un procés de migració interior per motius de
canvi de residència.
• En general, el creixement de la població tonenca durant els últims anys
ha estat més significatiu que el que mostren els àmbits de la comarca
d’Osona i de Catalunya.
Pàg
30
TERRITORI
Hàbitat, estructura urbana i sostenibilitat
Pàg
31
EL
TERRITORI
Tots fem TONA
EL TERRITORI
En aquest apartat, s’informa a grans trets de les característiques de Tona pel
que fa al territori: la localització, l’entorn físic, la relació amb la resta del territori,
les característiques de la mobilitat i l’accessibilitat al municipi; també es parla de
trets d’estructuració interna (barris i àrees industrials), de les característiques de
l’estructura urbana, de recursos com equipaments i espais lliures o naturals i la
relació amb el medi ambient.
Localització
El terme municipal de Tona és al sud de la comarca d’Osona, dins la província
de Barcelona. S’estén pel sector meridional de la depressió o vall encerclada de
la Plana de Vic. L’altitud mitjana de Tona és de 550 m.
Té una extensió de 16,54 km². Tenint en compte la població actual (7.959
habitants) s’obté una densitat de 481 habitants per quilòmetre quadrat,
considerada mitjana-alta.
Tots fem TONA
Relació amb la resta del territori
Territorialment, Tona forma part del sistema urbà de Vic, la qual cosa influeix
directament i indirectament en el seu desenvolupament.
També destaca la influència de l’àmbit metropolità de Barcelona
Administrativament, Tona forma part de diversos ens supramunicipals: el Consell
Comarcal d’Osona, la Mancomunitat La Plana, el Servei de Promoció Econòmica
d’Osona Sud – Alt Congost, el Consorci de Turisme Portes del Montseny...
Té diversos serveis mancomunats: socials, de medi ambient, de promoció
econòmica, de joventut, funeraris…
Mobilitat i accessibilitat
Mobilitat interna:
Entorn físic i medi natural
Tona és a la divisòria d’aigües entre el Ter i el Congost. La riera de Tona recull les
aigües de la vessant del Ter (riu Gurri).
Destaquen tres zones de particularitat paisatgística:
- la conca d’erosió de la Plana de Vic
- el sector de la Barroca
- els turons testimoni
Hi ha àrees d’interès paisatgístic especial: riera de Tona, serrat de Sant Valentí,
Corminons de la Barroca, costers de la Roureda..., així com espais naturals i
rutes de natura, com la ruta PR C-43, en l’itinerari de la qual hi ha una bona
mostra de construccions d’interès històric i arqueològic (masies, ermites...).
Cal mencionar també que Tona ha presentat una Xarxa d’Espais Naturals per tal
de mantenir la connectivitat ecològica del municipi i la seva preservació.
En el context urbà, destaquen els espais verds que conformen l’entorn del turó
del Castell (dins el PEIN). Aquesta muntanyola és el principal element identitari
del municipi.
Pàg
32
No hi ha transport públic urbà.
Sobre els mitjans de desplaçament:
Vehicles privats: L’índex de motorització és superior a les mitjanes de la comarca
i de Catalunya. L’aparcament encara no és un problema.
A peu: S’han implantat mesures de pacificació i moderació del trànsit rodat.
Mobilitat externa:
Actualment, Tona és un dels municipis de la comarca amb més bones
comunicacions per carretera: amb accés directe a la C-17 i a pocs quilòmetres
de l’Eix Transversal (Girona-Lleida).
Vehicles privats: Segons dades del 2001, la mobilitat generada des de Tona
cap a l’exterior era superior a la mobilitat externa cap a Tona. Aquesta tendència
s’ha incrementat els últims anys. Els principals destins d’aquests desplaçaments
corresponen a l’entorn immediat.
Tren: Tona té accés a la línia Barcelona–Puigcerdà per mitjà de l’estació de
Balenyà-Seva-Tona, a 2 quilòmetres de distància. No hi ha transport públic.
Caldria millorar la via per anar-hi a peu.
Pàg
33
EL
TERRITORI
Tots fem TONA
EL TERRITORI
Autobús interurbà: Es comunica amb Barcelona, Vic i altres municipis de l’entorn
mitjançant els autobusos de les companyies Sagalés i Castellà. Els horaris són
limitats. Hi ha poques combinacions.
Estructuració territorial del municipi
A Tona s’observen dues àrees diferenciades:
- El centre-nord, format per quatre barris: Centre, Roqueta, Codina i
Fontordera.
- El sud, amb el barri de la Canal, de nova construcció i separat de la resta
del poble per l’antiga carretera de Barcelona.
Característiques de l’estructura urbana
- Edificacions: Més de la meitat dels edificis són de dues plantes (59%), i
prop d’una quarta part, d’una planta (23,2%).
- Proporció dels habitatges principals (any 2001): 70,9%. De propietat:
75,7%. De lloguer: 16,9%.
- Proporció dels habitatges secundaris (any 2001): 12,8%.
- Proporció dels habitatges vacants (any 2001): 15,8%.
- Superfícies dels habitatges habituals: Són de tipus gran. El percentatge
més alt correspon als que mesuren entre 90 i 119 m² (41,7%). Després hi
ha els que tenen una superfície d’entre 60 i 89 m² (29,9%). Els restants
són més grans de 120 m².
La majoria de persones viuen en nuclis familiars de diversos tipus (81,3%). Les
llars habitades per persones soles representen un 16,6%. Entre els anys 1991
i 2001, s’ha observat un lleuger augment de llars sense nucli familiar, i de llars
amb famílies monoparentals amb fills, i amb dos nuclis familiars o més.
Pàg
34
Tots fem TONA
Preocupen la dificultat d’accés a l’habitatge de compra (pel cost alt) i la manca
d’habitatge de lloguer. Hi ha una incidència negativa pel que fa a l’emancipació
de joves, de persones nouvingudes i de població flotant (estudiants).
Des del juny del 2006, s’ofereix el servei Borsa jove d’habitatge. És un
projecte impulsat per la Generalitat de Catalunya, la Mancomunitat la Plana i
els ajuntaments que en formen part, per tal de donar facilitats als joves a l’hora
d’accedir a un habitatge.
Els equipaments
El municipi de Tona disposa d’una xarxa d’equipaments públics localitzats
principalment al centre urbà, excepte els esportius, que són al sud-oest del nucli
urbà, en una gran zona esportiva.
Tona és un poble amb caràcter semiresidencial que ha anat creixent a l’entorn
dels carrers més antics.
Densitat edificatòria i diversitat d’usos: Segons es comenta en l’avaluació
ambiental del Pla d’ordenació urbanística municipal de Tona –POUM-, el
municipi té una tipologia urbana de baixa, o molt baixa –en alguns sectors-,
densitat edificatòria.
NOM
ÀREA
TITULARITAT
ESCOLA BRESSOL LA CUCA FERA
EDUCACIÓ
Ajuntament
ESCOLA BRESSOL PA AMB XOCOLATA
EDUCACIÓ
Ajuntament
CEIP L’ERA DE DALT
EDUCACIÓ
Generalitat de Cat.
IES TONA
EDUCACIÓ
Generalitat de Cat.
ESCOLA D’HOSTALERIA D’OSONA
EDUCACIÓ
Generalitat de Cat.
ESCOLA VEDRUNA-TONA
EDUCACIÓ
Privada, concertada
amb la Generalitat de
Catalunya
COL·LEGI RESIDÈNCIA PIVE
EDUCACIÓ
Privada
CAN LICUS -3r pis- ESCOLA D’ADULTS AULA OBERTA
EDUCACIÓ
Fundació Privada
Osona. Formació i
Desenvolupament
CEIP EL CASTELL
Pàg
35
EL
TERRITORI
Tots fem TONA
EL TERRITORI
NOM
ÀREA
ÀREA
TITULARITAT
CULTURA
Ajuntament
RESIDÈNCIA ASSISTIDA PER A GENT GRAN PRUDENCI
Privada
SALA D’EXPOSICIONS CATERINA FIGUERAS
CULTURA
Ajuntament
RESIDÈNCIA ASSISTIDA PER A GENT GRAN PRAT
Privada
SALA POLIVALENT LA CANAL
CULTURA
Ajuntament
HABITATGES TUTELATS PER A GENT GRAN
SALA POLIVALENT CAN CODINA
CULTURA
Ajuntament
DUES FARMÀCIES
CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL CAMP DE LES LLOSES
CULTURA
Ajuntament
TANATORI MUNICIPAL
Ajuntament
SALA D’EXPOSICIONS CAN SEBASTIÀ
CULTURA
Fundació Privada
Buxaderas–Grau
PARCS (Feixetes, Roqueta, Font del Ferro...)
Ajuntament
MUSEU DEL PA
CULTURA
Privada
ESCOLA DE MÚSICA MONTSERRAT
CULTURA
Privada
ESCOLA DE DIBUIX I DE PINTURA MERCÈ VALL
CULTURA
Privada
CAN LICUS –planta baixa– PUNT JOVE
- SERVEI D’INFORMACIÓ JUVENIL I ESPAI JOVE
CULTURA/
JOVENTUT
Ajuntament
ESPLAI GUÏTXI–GUÏTXI
-ubicat al centre parroquial (carrer Barcelona, 4)
INFÀNCIA /
JOVENTUT
Privada: entitat juvenil
del poble
CAMP DE FUTBOL
ESPORTS
Ajuntament
El nucli urbà de Tona disposa de força zones verdes, que s’estructuren a partir
del turó del Castell i de la riera de Tona (balneari Ullastres, parc Roqueta, font
de la Suïssa...). A la resta del poble també hi ha una gran quantitat d’espais
verds (places, rotondes i parterres) i de carrers arbrats (però cal precisar que
la zona cèntrica és la que menys arbres té). Segons un inventari elaborat pels
serveis tècnics de l’Ajuntament, Tona disposa d’uns 70 espais verds, dels quals
destaquem, per la situació i la potencialitat, el parc de la Canal.
ZONA ESPORTIVA MUNICIPAL:
pavelló poliesportiu; piscina; gimnàs; instal·lacions per
practicar bàsquet, hoquei patins, futbol sala, patinatge ESPORTS
artístic i tennis taula. Pista poliesportiva exterior, dos camps
de futbol –de gespa i de terra– i pista d’atletisme
Ajuntament
Medi ambient
FOMENT D’ESPORTS: sis pistes de tennis, piscina oberta,
pista poliesportiva, pistes de petanca, pista de pàdel, ESPORTS
minigolf, bar restaurant, parc infantil i zona lúdica
Privada
Instal·lacions esportives de les escoles:
L’ERA DE DALT (dues pistes poliesportives), PIVE (pavelló
ESPORTS
cobert, piscina, camp de tir a l’arc...), IES TONA (pavelló
cobert i pista esportiva), VEDRUNA (pavelló cobert)
Centres escolars
/ Generalitat de
Catalunya
GIMNÀS YPYANA
ESPORTS
Privada
ÀREA BÀSICA DE SALUT
ATENCIÓ
SANITÀRIA
Generalitat de
Catalunya
Ajuntament
Ajuntament
SALUT
Privada
Espais lliures / zones verdes
Destaquem aquestes actuacions:
- Campanya d’eficiència energètica de l’enllumenat públic i de
sensibilització/educació mediambiental de la població.
- Recollida selectiva de residus porta a porta, complementada amb la gestió
de la recollida del vidre, dels residus especials, de les andròmines o
trastos...
- Instal·lacions a Malla: planta de triatge i deixalleria mòbil.
- Campanya de prevenció de residus – és +, amb col·laboració dels
comerços i sensibilització de la població.
- Projectes mediambientals: Turó del Castell de Tona, Compra verda, i
Compra de fusta certificada.
Ajuntament +
Fundació Privada Can
Codina
Ajuntament +
Fundació Privada Can
Codina
Després de la síntesi de la descripció objectiva (característiques, recursos,
actuacions....), incorporem aquí la informació recollida per mitjà dels col·loquis.
Es tracta, doncs, de les opinions sobre Tona que els participants d’aquests
CENTRE DE DIA CASAL DELS AVIS
RESIDÈNCIA ASSISTIDA PER A GENT GRAN CASAL
DELS AVIS
Pàg
NOM
Tots fem TONA
BIBLIOTECA CATERINA FIGUERAS
CAN LICUS -2n pis- LUDOTECA JOCS
36
TITULARITAT
Pàg
37
EL
TERRITORI
Tots fem TONA
VISIÓ DEL MUNICIPI
Tots fem TONA
col·loquis (tècnics i ciutadans) han aportat.
Visió de Tona
En primer lloc, s’exposen les referències a la visió que es té de Tona. És important
conèixer els trets més significatius relacionats amb la identitat, les percepcions
davant els canvis importants que s’estan vivint al poble (físics, demogràfics...)
i les valoracions davant la trajectòria del municipi durant els últims anys. A
continuació, es destaquen les valoracions i percepcions recollides a propòsit del
territori, on se subratllen alguns dels aspectes comentats a la part objectiva.
En general, Tona és considerat un municipi amb qualitat de vida, acollidor,
tranquil, dinàmic, amb molta vida cultural i associativa, que manté les arrels. Es
valora positivament l’equilibri entre el caràcter rural i el residencial. També es
recull la imatge favorable que, des de fora, es percep: de poble “on es fan moltes
coses; des de fora es veu com un poble viu”.
S’assenyala que és un poble molt adequat i amb molta vida per als infants, com
també es considera adient per a la gent gran; es destaca que disposa de força
recursos i activitats per a aquests dos col·lectius.
“Tona té molt bon màrqueting, perquè fora del municipi es viu com que és un poble
que es mou, que és actiu...”. “Sóc tonenc de tota la vida i m’agrada”. (Ciutadans/
nes, tècnics/ques)
“M’agrada la gent de Tona.” (Ciutadans/nes)
Als col·loquis de ciutadans/nes, es ressalta el gran potencial turístic que té
aquest municipi pels seus actius naturals i paisatgístics (fonts, aigües termals,
margues, rutes...), com també pel patrimoni històric i arquitectònic (Camp de
Les Lloses, edificis emblemàtics...). També es percep l’orgull pel manteniment
de la cultura i les tradicions.
“Tona és un poble amb molt potencial encara per explotar, en l’àmbit turístic,
empresarial, industrial.” (Ciutadà/na)
“De coses de Tona me n’agraden moltes. Valoro moltes iniciatives que ens ajuden
a ser com som: l’Aplec, la Fira de la Pesseta, el Pessebre Vivent, el Museu del Pa,
el Camp de les Lloses, en Ramon Batlles, que es pot dir que a casa hi té l’arxiu
històric de Tona... I moltes altres persones. A cada àmbit n’hi ha. Gent generosa,
senzilla... Parlo més del que conec, però n’hi ha a tots els àmbits.” (Ciutadà/na)
De manera més minoritària, s’han esmentat aspectes negatius. En general, fan
referència al caràcter tancat dels tonencs/ques, fet que es relaciona amb l’origen
rural del municipi i amb l’entorn de la comarca. D’altra banda, hi ha qui parla de
la pèrdua del caliu i de la identitat, d’estancament (“ens estem quedant a la cua
de la comarca...”) davant els canvis que s’estan produint (augment de població,
d’edificació...).
Pàg
38
Pàg
39
VISIÓ DEL MUNICIPI
Tots fem TONA
“Gent molt tancada: des de sempre ha estat així... Tona és un poble rar. L’àvia
deia que, quan a tot arreu manaven les esquerres, aquí manaven les dretes i
a l’inrevés... Les aigües sulfuroses hi han influït, i per això la gent és una mica
estranya... La gent d’Osona és molt tancada.” “Poble estancat. No s‘acaben
d’engegar les coses.” (Ciutadans/nes)
“El preu per créixer és perdre aquesta unitat i caliu. Hi ha altres pobles que han
crescut, però mantenen aquesta unitat i caliu, i crec que això ajuda a sentir-se en
un poble... Falta la sensació de pertànyer al poble per part dels tonencs, i això em
fa patir, perquè formes part d’un poble, i, en canvi, cada cop es va desdibuixant
més aquesta sensació i ens estem convertint en un poble dormitori.” (Ciutadans/
nes, tècnics/ques)
Tona en creixement: benefici o amenaça?
“Ara fa deu anys, al poble ens coneixíem tots i ara és un poble gran. I és el
poble de la gent d’abans i dels que han vingut.” “Va creixent, però no amb
un descontrol, encara és una bona mida, està creixent mantenint una línia,
no de forma desorbitada.” “El poble ha crescut amb gent més diversa —àrea
de Barcelona i d’altres cultures.” “Ahora tiene un aire más abierto y plural.”
(Ciutadans/nes, tècnics/ques)
Als col·loquis es recull aquesta percepció més favorable als canvis de la realitat
de Tona. Però no sembla ser l’opinió majoritària dels participants. Es percep
certa polarització davant aquest creixement, amb enyorança d’un escenari
que va quedant en el passat:
“Jo vaig néixer en un poble petit i ara estic en un poble gran. És un canvi més
profund del que sembla. A vegades enyorem un espai on tots ens coneixíem.
Canvi de dimensió, canvi d’idea.” (Ciutadans/nes)
Tant entre els tècnics com entre els ciutadans, es recullen referències a la
percepció de creixement desmesurat, pel que fa a l’increment d’habitants,
el desenvolupament urbanístic, la construcció de fàbriques i magatzems... En
nombrosos col·loquis es parla de la preocupació per la desaparició gradual
de l’entorn més característic i identitari de Tona (poble rural, avantatges de
població petita, conreus, paisatge...), així com la pèrdua de qualitat de vida a
causa d’un creixement considerat desordenat, amb tendència cap a un model
més de poble dormitori, sense una idea alternativa global, amb serveis saturats
Pàg
40
VISIÓ DEL MUNICIPI
Tots fem TONA
i sense tenir prou cura dels actius.
“Tona ha crescut massa, en mesures desproporcionades i molt ràpid.” “Tona, en
els últims vuit anys, ha patit un creixement urbanístic desmesurat i descontrolat. És
el que volem pel poble? No sempre el poble gran és més feliç.” “Tona ha crescut
massa i en massa poc temps. De retruc, ha provocat la falta d’infraestructures
(escoles, llars d’infants, piscina coberta...).” “Ens estem quedant a la cua de la
comarca.” (Tècnics/ques)
“Aquests bons aspectes econòmics ens han fet mal en el sentit d’haver perdut
la fesomia arquitectònica de poble i ens han fet mal en el caràcter: de no deixarnos entendre, de voler quedar bé amb tothom, de no mullar-nos massa, de ser
poc solidaris...” “Entenc que, com més gran sigui el poble, més subvencions i
ajudes rebrà, però entenc també que el problema de Tona ha vingut de la mà de
l’especulació.” (Ciutadans/nes)
Com a exemple d’aquesta imatge no volguda de poble dormitori i de fragmentació,
als col·loquis s’assenyala el barri de la Canal, tot i que també es comenta que
el projecte de millora de l‘antiga n-152 (C/Antoni Figueres) pot suposar un
apropament i la unificació del poble, tant socialment com físicament.
“S’ha anat apreciant un canvi a la població i veig que el poble està separat,
sobretot amb la zona de la Canal, la qual ha quedat com a poble dormitori. La
gent no es vol implicar en activats culturals com, per exemple, la Festa Major.”
“Ciutat dormitori total”. “Com més creix la població, més passa això: no coneixes
els qui hi viuen.” (Ciutadans/nes)
L’arribada a Tona de nouvinguts2 que s’ubiquen en espais de nova edificació
es viu com una certa amenaça a la identitat i a la vida característiques del
municipi. La percepció és de “desconeguts que no fan res per integrar-se ni
participar en la vida comunitària i tradicional de Tona”.
“Es viu molta diferència entre els que han viscut tota la vida al poble i els
nouvinguts.” (Tècnic/a)
2 Nouvinguts: en aquest context fa referència a nous veïns/nes d’origens diversos: espanyols, estrangers...
Pàg
41
VISIÓ DEL MUNICIPI
Tots fem TONA
“Molta població nouvinguda dóna la sensació que no s’acaba d’integrar al
poble: treballen a fora i no s’impliquen en els actes que s’organitzen. Tenen a
Tona com un poble dormitori. És degut al creixement massiu.” (Ciutadans/nes,
tècnics/ques)
Igualment, des d’una perspectiva més global, en els col·loquis es qüestiona
qualsevol tipus de desenvolupament o creixement si no està ben pensat.
És a dir, sempre cal considerar si els seus costos poden suposar una pèrdua de
qualitat de vida (per exemple: no augment dels nivells d’ocupació, desequilibri
entre demandes i capacitat dels serveis, etc.).
“Tona ha patit una fase de creixement no només pel que fa a la població, sinó
també en serveis i indústria (dinamització comercial/indústria) sense traducció
clara en llocs de treball. Hi ha una descompensació entre necessitats i serveis...
El municipi ha pres iniciativa pública però no hi ha hagut resposta per part del
sector privat.” (Ciutadans/nes)
“S’ha fet una política conservadora amb el nou POUM. L’anterior era de màxims
i aquest ha resolt alguns temes de l’anterior. Tona no necessita créixer, perquè
no pot encaixar més creixement. Hi ha una sèrie de serveis que l’Ajuntament no
pot assumir, perquè cada servei nou genera un cost (a nivell d’edifici i a nivell de
manteniment, professionals, etc.), i per crear un servei nou cal un equilibri entre
el servei i els professionals.” (Ciutadans/nes)
Quina Tona volem? Propostes
Davant la percepció d’arribar a ser poble dormitori i de la por a la pèrdua
d’identitat i de qualitat de vida, es planteja treballar més, de manera conjunta,
en la definició d’un model global i integral pel futur del poble que es vol.
Un model ajustat a la disponibilitat de recursos i potencialitats del poble,
que eviti la dispersió i la fragmentació, que mantingui els trets diferencials
i substantius del poble, i que estableixi una imatge pròpia i definitòria.
Igualment es planteja fer front a la no incorporació actual dels nouvinguts/des
(de la zona de la Canal o d’altres barriades futures) a la vida social/cultural del
poble: intentar anar promovent la seva implicació en el poble.
VISIÓ DEL MUNICIPI
Tots fem TONA
de municipi a seguir (residencial, industrial, etc.).” “És un poble que ni dóna
ni veig que estigui pensat de cara al turisme: en aquest cas em preocuparia.”
(Ciutadans/nes)
“Hi hauria d’haver un grup que tingués una visió àmplia de les activitats del poble
i que lluités pel conjunt i la globalitat, i intentar que les coses vagin encaixant.
Potser seria una bona manera per potenciar la identitat municipal.” (Ciutadans/
nes)
“L’entrada a la vila hauria de reflectir la imatge del poble que es vol donar.”
(Tècnic/a)
“Potenciar que les persones de la zona de la Canal que vénen de fora s’integrin
a la vida social/cultural del poble... Aprofitar l’esport com un mitjà perquè els
nouvinguts de la Canal s’integrin.” (Ciutadans/nes)
Apareix també una visió de ciutadans/nes més crítica, que planteja un model
de creixement més conservador: un creixement sostingut, planificat, amb
previsions a llarg termini, adequat a la capacitat i als recursos disponibles.
“Posar límits en funció dels recursos disponibles.” “S’hauria de deixar de construir
nous habitatges i organitzar les infraestructures i tots els serveis ja existents al
poble: CAP, policia, biblioteca, etc., ja que, si no, creix més la població i els
serveis no donen l’abast. Caldria mesurar el creixement (si és que es pot fer
a nivell local).” “S’ha de fer des de la planificació i no des de la improvisació.”
“Si hi hagués un mecanisme efectiu per part dels ajuntaments, proposaria aturar
el creixement del poble.” “Que la construcció s’hagi frenat genera una certa
aturada del creixement i això pot facilitar posar-se al dia en els serveis, en els
propers quatre o cinc anys.” (Ciutadans/nes).
“Caldria definir quin és el model de poble que es vol seguir, creure en aquest
i apostar per aquest.” “Al municipi de Tona li falta definir el tipus de model de
poble a què vol arribar. No té una idea, un objectiu ni una visió clara del model
Pàg
42
Pàg
43
EL TERRITORI
Tots fem TONA
Tots fem TONA
arquitectònics del poble.” (Ciutadans/nes)
En general, Tona és valorat com un municipi de qualitat, amb una estructuració
amb amplitud, amb espais verds..., on freqüentment s’estan fent inversions
i veient millores i canvis: per exemple, el projecte de transformació de l’antiga
N-152, que permetrà unificar el poble físicament i socialment; la remodelació de
la plaça Major i la plaça de l’Ajuntament; l’arranjament de voreres...
En relació amb l’estructura urbana, als col·loquis també s’esmenta la
fragmentació que suposa el model d’urbanisme de la Canal i la Fontordera,
allunyat de la fisonomia del poble, amb una clara divisió entre aquestes
zones i la resta del poble, que no ajuda a l’articulació i a la integració.
Hi ha alguns aspectes estructurals i de canvis dels últims temps que no
agraden gaire o que són motiu de preocupació. Es fa referència, sobretot, a
la manca d’un nucli antic entès com un espai central que articuli la resta del
poble al voltant (“exceptuant el carrer Major i el carrer Barcelona”), i a la pèrdua
gradual d’elements identitaris del patrimoni històric. Es considera que no
s’ha fet el necessari per a la conservació d’edificis emblemàtics i representatius
del naixement del poble i de les transformacions al llarg de la història (per mala
gestió, per poca cura de certs llocs o construccions, per manca de revisió del
catàleg d’edificis protegits...).
“Tona no té nucli antic, només el carrer Major i el Barcelona. Em sap greu que
s’hagin perdut edificis del poble. Em sap greu que s’hagin deixat perdre espais
emblemàtics del poble. Està molt bé que hi hagi la Canal, però no hem sabut
salvar a temps les sales de cinema de la plaça (el Racó i l’Orient), la casa de
la Canal... Què passarà amb la sala de l’esbart d’ara? Em sembla molt bé que
s’hagi fet Can Licus, però han deixat perdre llocs maquíssims i de qualitat.
Sempre arribem als llocs i ja no hi som a temps per preservar-los. Com pot ser
que s’hagi deixat aterrar un edifici d’en Domènech i Montaner? Quan no quedi
res més, haurem de construir de nou; està bé fer-ho, però ara estem deixant
perdre el nucli de Tona i el patrimoni.” (Ciutadans/nes)
“S’hauria de gestionar molt millor aquest patrimoni. El catàleg d’edificis que
cal conservar, de façanes..., s’hauria de revisar. Ja ho vaig dir a un regidor no
fa gaire. Hi ha edificis bastant importants que podrien desaparèixer. Els pocs
edificis del segle XVI que queden, de l’època del naixement del poble, com
can Met (al carrer Barcelona, número 7) i can Baulenas, no estan catalogats.
Qualsevol dia els poden aterrar.” “Les aigües ens han fet molt de bé, però el tenir
aquesta bonança econòmica va fer que no ens preocupéssim dels aspectes
Pàg
Estructuració del territori / ordenació territorial i urbanística
“El poble és viu, el poble es mou. Constantment es veuen millores, canvis... Es
veu que s’estan arreglant coses.” “Poble de qualitat perquè està escampat, té
verd, té serveis...” (Ciutadans/nes)
44
EL TERRITORI
“Les zones de la Canal i la Fontordera no són coherents amb la fisonomia del
poble. No està pensat des de l’estètica ni ben dissenyat. Sembla tot prefabricat.
Suposo que es van prioritzar els interessos immobiliaris.” (Ciutadà/na)
Es proposa aconseguir que la remodelació de l’antiga N-152 faci que aquest
sigui un espai central de Tona, amb circulació pacificada, que integri i articuli les
dues zones: l’antiga i la nova.
“De l’obra que es vol fer en aquests carrers (antiga N-152)... La idea és que no
separi, sinó que passi a ser un carrer preferentment per a vianants —tot i que
també hi passaran cotxes. Serà un passeig que integri les dues parts. Serà un
centre de gravetat de Tona, cap amunt i avall. Un centre comercial. Un aspecte
positiu d’aquest projecte: un únic poble no partit. Tindrà efectes positius:
socialment, per a la imatge del poble, i urbanísticament, una via principal no pot
estar en aquest estat.” (Ciutadà/na)
“Convertir l’antiga nacional en un passeig, amb arbres... Que sigui una part maca
del poble. Si cal, s’hi posa un radar limitant la velocitat.” (Ciutadans/nes)
Pel que fa al manteniment del patrimoni històric, es recull la proposta d’una
revisió tècnica de l’actual catàleg, recollint aportacions interdisciplinars
(urbanístiques, històriques, artístiques...). La idea seria protegir aquest patrimoni
com a signe d’identitat del poble.
“Estaria bé fer una revisió del catàleg. I que el revisin un llicenciat d’història de
l’art, per fer una valoració artística, un historiador, un urbanista... Val la pena
elaborar un catàleg més consensuat entre les diverses disciplines que hi estan
relacionades i més clar.” (Ciutadà/na)
“Restaurar algun antic balneari per poder ubicar-hi un hotel. D’aquesta manera
hi hauria patrimoni històric del poble que es mantindria. És una proposta que
requereix una inversió econòmica important.” (Ciutadà/na)
Pàg
45
EL TERRITORI
Tots fem TONA
Accessos al municipi
Tot i que es considera que Tona està situat en un lloc estratègic, amb accés a
diverses vies, “en una cruïlla”, els ciutadans/nes assenyalen que caldria millorar
els accessos al poble en dos sentits. Per una banda, les entrades desateses
(voreres mal arreglades, paviment aixecat, murs per arreglar...), el mal estat de la
N-152 (“encara fa que se separin més les zones del centre i de la Canal...”), ”el
tancament de l’entrada principal que suposa la millora de la C-17”, etc. Per altra
banda, per la presència contínua de vehicles pesats (a vegades, amb càrregues
perilloses) aparcats a les entrades i sortides, que dificulten la circulació dels
altres vehicles, cosa que també caldria resoldre.
“Tona hauria de millorar els seus accessos. Les entrades i sortides de la
població es troben saturades de vehicles pesats aparcats a les dues bandes de
la carretera, dificultant la circulació dels altres vehicles; a més, aquests vehicles
acostumen a portar càrregues que desprenen males olors o perilloses… Aquesta
imatge és nefasta.” (Ciutadans/nes)
“Les entrades del poble estan poc cuidades. Hi ha l’entrada per can Baucells que
està molt desatesa. Un cop entres al poble, veus les voreres mal arreglades, hi ha
zones que estan aixecades. Hi ha la rotonda de davant de La Caixa que s’hauria
de mirar d’integrar una mica a l’entorn. Hi ha aquells murs de ciment que es
podrien arreglar una mica o mirar de fer-ho d’una altra manera.” (Ciutadà/na)
Relacionat amb aquesta qüestió dels accessos, també es comenta la dificultat
per a l’aparcament industrial. Es considera que no està ben ordenat i que pot
suposar una dificultat per atreure més indústries cap al poble.
“El municipi de Tona no disposa de gaire indústria i no hi ha prou zona industrial.
Possiblement la causa és que els accessos no són els adequats. A més, no s’ha
destinat cap zona a aparcament industrial i potser s’hauria de resoldre aquest
problema. La gent es queixa de l’amplada dels vials i de la falta d’aparcament pel
que fa a la indústria.” (Ciutadans/nes)
Surten algunes propostes: planificar i fer uns eixos perimetrals per
descongestionar el poble, arranjar espais per a aparcaments a les zones
industrials, arreglar els accessos i les voreres, millorar els camins cap a les
cases de pagès…
“S’hauria de fer una planificació i fer uns eixos perimetrals per descongestionar
Pàg
46
EL TERRITORI
Tots fem TONA
el poble, especialment a les hores punta.” “Es podrien aprofitar les obres de
l’autovia per millorar els camins de les cases rurals properes, ja que l’asfalt als
camins o un bon manteniment d’aquests és agraït pels conductors.” “Arreglaria
totes les voreres demanant a la Generalitat.” “Organitzar més bé la circulació per
arribar al pavelló, a la zona esportiva...” (Ciutadans/nes)
Mobilitat externa: situació estratègica per al transport privat; grans
dèficits en connectivitat del transport públic interurbà
Tothom coincideix a dir que Tona ocupa un lloc estratègic pel que fa a les
carreteres.
“És un poble que hi ha bona comunicació, i una bona situació, ja que estàs a
cinc minuts en cotxe de Vic, i estàs a una horeta de Barcelona.” “És un poble
que està ben situat i té molt bona comunicació de xarxa de carreteres. Està al
costat de Vic, i a una hora de Barcelona.” (Tècnics/ques)
“És un poble que està molt ben comunicat. Tenim molt bones carreteres i estem
a una hora de Barcelona. Aquest fet fa que hi hagi molta gent que vivia abans a
Barcelona i ara ha vingut a viure al nostre poble. Hi ha un increment d’habitants.”
(Ciutadans/nes)
“Bona comunicació per carretera: Eix Tranversal: Manresa i Girona a 60 minuts;
C-17: a 45 minuts de Barcelona i a deu minuts de Vic.” (Ciutadà/na)
Però també es confirma en general que la connectivitat per transport públic
interubà és deficitària, tant per tren com per autobusos. Sembla que aquesta
dificultat ha propiciat que estigui molt interioritzat l’ús del cotxe per anar a tot
arreu (fora del poble i fins i tot, al centre del poble). Per a les persones que
necessiten desplaçar-se i no disposen de cotxe suposa una gran complicació.
Una excepció és la bona valoració del servei puntual d’autobusos interurbans
nocturns per a festes de fora de Tona; utilitzat pel jovent i ofert pel Consell
Comarcal des del 2003.
“Els mitjans de transport públics són molt dolents. Per exemple, els horaris
d’autocar no concorden amb les necessitats de la població.” “L’horari dels
autobusos és totalment insuficient per desplaçar-te (especialment a Vic); et limita
molt.” “Esperando el autobús pierdes mucho tiempo; ir a Vic debería ser más
fácil.” “Per anar a urgències, depens molt d’un autobús.” “Cal un servei públic
Pàg
47
EL TERRITORI
Tots fem TONA
d’autobusos amb més freqüència. Fa molts anys que es fa al mateix horari.”
“Com vols agafar-lo, si després no pots tornar?” “Això són papers, problemes de
concessió; s’ha d’arreglar, s’ha de buscar una solució...” (Ciutadans/nes)
“També està molt bé que s’organitzin busos quan hi ha festes fora del poble; la
possibilitat de poder agafar un bus per tornar també està molt bé.” (Ciutadans/nes)
EL TERRITORI
Tots fem TONA
També entre els tècnics participants en els col·loquis hi trobem comentaris sobre
aquests dèficits. S’assenyala com a important la necessitat de més transport
públic i amb més freqüència; especialment es parla de la dificultat de connexió
amb l’estació de tren i les limitacions que suposa: “Si no tens cotxe o ningú
conegut que pugui portar-te, doncs... hi tens un bon tros caminant!”
Els joves també consideren que l’horari no acaba d’ajustar-se de manera
“També està molt bé que s’organitzin busos per als joves, quan hi ha festes fora
del poble. La possibilitat de poder agafar un bus per tornar també està molt bé.
Va molt bé quan no tens transport i per als pares també va bé.” (Ciutadans/nes)
Però, pel que fa a la xarxa regular de transports públics interurbans, les principals
queixes que es recullen entre els veïns/nes que han participat en els col·loquis
són que les rutines d’aquests mitjans de transport són les mateixes des
de fa temps i no s’adeqüen a les necessitats actuals i els moviments de
la població: no hi ha transports públics per anar fins a l’estació de tren; per
desplaçar-se a Vic a estudiar, al metge, a comprar..., es topa amb els problemes
d’horaris. Vic és el centre de referència dels participants dels col·loquis; per ells
caldria disposar d’una connexió pública, regular i freqüent amb aquesta ciutat, i
no s’entén perquè no s’ha solucionat encara.
En especial, les nombroses crítiques es dirigeixen als autobusos públics
interurbans: les freqüències horàries, les parades massa allunyades entre si, els
itineraris poc comprensibles (“puc anar a Vic i no puc tornar”), però també es
pregunten per què encara no s’ha posat una connexió amb l’estació de tren per
mitjà del transport públic. De fet, en bona part dels ciutadans/nes hi trobem un
imaginari d’absència en relació amb aquest mitjà de transport: “No tenim tren”.
“S’haurien d’ampliar els horaris de bus Tona-Vic i Vic-Tona, perquè són molt
escassos.” “T’has d’adaptar tu a l’horari i es fa difícil. Haurien de sortir més
sovint.” “L’horari dels autobusos Casas3 continua essent el mateix que fa temps
i cal més oferta, perquè l’actual és molt limitada.” “Fa falta més busos, més
horaris per anar a Vic amb autobús.” (Ciutadans/nes)
“Tona no té tren.” “Penso que és una dificultat molt, molt gran, que no hi hagi
tren.” “El fet que no hi hagi tren també és un handicap.” (Ciutadans/nes)
3 Des de l’estiu del 2008, d’aquesta línia se’n responsabilitat l’empresa Sagalés
Pàg
48
suficient a les seves necessitats i remarquen que els vehicles no estan adaptats
a les persones amb discapacitat.
“Per una banda, volíem recollir els punts forts que pensen que té el transport
públic de Tona. Va sortir que s’hi està a gust, que és gran i còmode, que hi ha
silenci i que és tranquil. També deien que és molt positiu que hi hagi transport
públic, que aquest està adaptat per a les persones amb discapacitat, que és
puntual, que l’horari és bo, que és eficaç i ràpid, que el preu resulta raonable i
que para en llocs estratègics.”
(Font: Diagnòstic del Consell de Joves 2008)
“Per altra banda, també volíem saber els punts febles o mancances que té el
transport públic de Tona. Van sortir moltes opinions contradictòries amb els
punts forts, però eren opinions també. Deien que està en males condicions i
que fa pudor. Deien que no és puntual, que no està adaptat per a persones amb
discapacitat, que els conductors també són un punt feble, que és car i que no
sempre funciona. També es deia que va molt buit i això és punt feble perquè vol
dir que molta gent no l’utilitza. Que és lent, que l’horari és escàs i que té poques
parades a dins del poble. També manifestaven que hi ha un nombre molt reduït
d’autocars. Ressaltaven com a punt feble el fet que Tona no tingui tren ni hi hagi
un bus per anar cap a Sant Miquel de Balenyà, que és on hi ha l’estació de tren.
També destacaven que l’única destinació sortint de Tona sigui Vic.”
Però alhora també es reflexiona sobre possibles conseqüències si a
Tona millorés el transport públic. Potser hi hauria més arribada de nova
població.
“Tona podria convertir-se a la llarga en el quart cinturó de Barcelona.” “El fet que
hi hagi una bona comunicació pot provocar un augment dels habitants, i que el
poble es converteixi en un poble dormitori.” “Si arriba el tren, es pot créixer molt
i convertir-se en àrea metropolitana.” (Tècnics/ques)
Pàg
49
EL TERRITORI
Tots fem TONA
Les propostes que es recullen van en dues direccions: la de revisar totes les
possibilitats per millorar la connexió entre Tona i Vic i, per tant, revisar les
actuals concessions i condicions de l’autobús interurbà, per tal d’adequar-lo
a les necessitats actuals de la població segons els perfils d’usuaris (estudiants,
dones, persones que van al metge...) i obtenir més freqüència de pas, o buscar
una alternativa, ja que moltes opinions parlen d’horaris limitats per a la població
i de rutes obsoletes.
“S’haurien d’ampliar els horaris del bus Tona-Vic i Vic-Tona perquè són molt
escassos. Proposem estudiar-ho o muntar alguna alternativa.” “Solucionar el
tema del transport públic entre Tona i Vic. Revisar les concessions.” (Ciutadans/
nes, tècnics/ques)
Per altra banda, cal facilitar la connexió entre Tona i l’estació de tren de
Balenyà gràcies a una línia regular d’autobusos (nova o aprofitant-ne alguna
d’existent) i adequant espais específics per al desplaçament en bicicleta i a peu
(carril bici i via de passeig segur).
“Per millorar aquesta mancança del transport, el que faria seria habilitar una zona
on hi hagués carril bici i un passeig per accedir-hi caminant, o una altra alternativa
seria fer una línia regular de busos per arribar a l’estació.” (Tècnics/ques)
“Fer una connexió en autocar de Tona a l’estació de tren de Sant Miquel de
Balenyà.” (Ciutadans/nes)
Mobilitat interna i accessibilitat: prioritat del cotxe? Quin model de
mobilitat?
Entorn de la mobilitat interna a Tona, els comentaris generals recollits fan
referència a l’hàbit que sembla molt introduït entre els tonencs/ques de fer
els desplaçaments pel poble en cotxe, tot i que siguin molt curts. Aquesta
pràctica porta associada la queixa per la manca d’aparcament i les queixes per
aparcaments incívics (en llocs no autoritzats). També s’assenyala que aquest
punt de partida no està afavorint a Tona l’alternativa d’ús de la bicicleta.
“La gent té molt el costum d’agafar el cotxe per fer-ho tot, tot i tenir serveis a
prop.” “A Tona tothom va amb cotxe, i a la Canal hi ha un pàrquing molt gran i
molt a la vora.” “Com que es vol aparcar al mig del poble, s’aparca malament,
tot i que ja posen multes.” “Hi ha pocs pàrquings al centre, i els pàrquings que hi
Pàg
50
EL TERRITORI
Tots fem TONA
ha són de zona blava. Fa uns anys, hi havia més zones de pàrquing, però s’hi ha
anat edificant i s’han anat perdent moltes zones.” (Ciutadans/nes)
“Preocupació per l’ús que es fa del cotxe propi per fer desplaçaments per dins
de la població. S’utilitza el cotxe per fer 50 metres.” (Ciutadans/nes)
“Manca de civisme de la gent en alguns aspectes: aparcament en llocs no
autoritzats, sense respecte als guals...” (Ciutadà/na)
Es plantegen les següents propostes de regulació de la circulació dels cotxes:
limitacions d’ús al centre del poble (per exemple, que hi vagi més d’una
persona), intensificació del control de les zones d’aparcament (limitació horària
de mitja hora o una hora amb control d’estada amb rellotge o parquímetre) i
arranjament de l’espai de la Canal com a zona alternativa d’aparcament.
També es comenta que les restriccions d’accés al centre en cotxe poden topar
amb les resistències dels comerciants.
Així mateix, es parla de potenciar alternatives com la de facilitar l’ús de la
bicicleta (sensibilització, disposar de carrils....). Per mitjà d’un carril bici, es podria
organitzar millor la circulació pel poble, per exemple: per arribar al pavelló.
“Pàrquing: proposaria als llocs més cèntrics un rellotge que limités l’estada,
marcant uns horaris, ja sigui de mitja hora o d’una hora. Aquesta iniciativa la
proposaria bàsicament al carrer Major i diversos llocs on hi ha botigues, així
hi hauria més moviment de cotxes i més facilitat d’aparcament.” “Adequar
l’esplanada de la Canal. Si es té previst que sigui un pàrquing, que s’enquitrani i
es marquin les places d’aparcament.” (Ciutadans/nes)
“Potenciar l’ús de la bici.” “Que es faci un carril bici.” “Facilitar l’ús de la bici pel
poble.” (Ciutadans/nes)
Les barreres arquitectòniques són un aspecte repetidament comentat: la
dificultat d’accés a voreres i a edificis, que afecta les persones amb dificultats o
que van amb cadires de rodes, que porten cotxets...; els pilons, que dificulten
els moviments de les cadires i els cotxets... En general, es considera que els
carrers no estan en bones condicions “per a les persones amb mobilitat
reduïda”. Es comenta d’afegir aquest aspecte a les millores d’edificis i de la
via pública. Caldria un impuls polític.
Pàg
51
EL TERRITORI
Tots fem TONA
Via pública
Referent al manteniment de la via pública, es reconeix que s’estan duent a terme
arranjaments de voreres i carrers, millores d’enllumenament..., però encara
és insuficient. En concret, s’assenyalen aquestes mancances: “Carrer que va a
l’església, voreres de la Suïssa, zona del Garden de baix, espais deixats al centre,
carrers encara sense asfaltar o amb manca de voreres, manca de retolació de
molts carrers que dificulta la mobilitat...”
Pàg
Tots fem TONA
“Crec que hi ha poc civisme respecte a aquest tema, els amos dels animals no
en són prou conscients.” (Ciutadà/na)
“Caques dels gossos... És un problema terrible... La culpa és dels amos, són
incívics... Amb la gran brigada de policies ja es podria fer alguna cosa en el
tema!” (Ciutadans/nes)
Pel que fa a la neteja del poble, es recull una valoració positiva dels ciutadans/
nes que quedaria sintetitzada amb aquesta frase: “S’han notat millores en la
seva neteja, és un poble net.”
Les propostes que es recullen sobre la millora del manteniment de la via
pública fan referència als arranjaments (voreres, carrers, enllumenament sense
contaminació lumínica...), i també a la sensibilització i el control en relació
amb els excrements dels animals domèstics (campanyes cíviques, sancions,
fotografiar els amos dels animals...).
“S’han detectat millores a nivell de les neteges del poble i sobretot hi ha racons
i carrers que, des de fa uns mesos, hi ha una millora considerable. Quan es va a
l’àrea d’aportació, es troba net, es veu que s’hi passa i es manté.” “El poble no
el veig deixat. Trobo que està net.” “Poble net.” (Ciutadans/nes)
“S’hauria d’habilitar alguna zona per a aquest ús, més pipi-cans. I si no s’utilitzen,
fer pagar una multa o uns imposts addicionals per poder fer la neteja de després
a les zones públiques.” (Ciutadà/na) “Hi ha molts animals solts. Les ordenances
pel que fa als animals haurien de ser de més control.” (Tècnic/a)
Però, als col·loquis, també s’hi han exposat opinions més crítiques sobre el
manteniment i la neteja de certes parts del poble. Es diu que caldria un impuls
més fort, tot i que també s’assenyala que la col·laboració de la gent falla.
“Conscienciar la població. Plans d’educació cívica…” “La policia hauria de posar
multes a qui no vigili el seu gos.” (Ciutadans/nes)
“Caldria millorar les vies públiques: arreglar voreres, que hi hagués prou llum
(sempre evitant la contaminació lumínica amb fanals adequats) i, sobretot,
asfaltar tots els carrers de dins el nucli urbà que encara són camins rurals. Tota
aquesta millora repercuteix en la seguretat ciutadana.” (Ciutadà/na)
Habitatge: increment del cost (compra i lloguer) i dificultats per llogar
“Tots coincideixen que el poble està descuidat i brut (caques de gos als parcs;
voreres; les papereres es buiden poc...). Moltes vegades és la mateixa població
qui ha d’afrontar aquests temes i això provoca discussions entre veïns.”
(Ciutadans/nes)
52
EL TERRITORI
La percepció general és que s’ha produït un procés inflacionari a Tona pel que
fa a la compra d’habitatge: “Ara és molt més car”. Però els ciutadans/nes
participants en els col·loquis reconeixen que aquí l’habitatge encara és més
barat que a Barcelona o a l’àrea metropolitana; es coincideix que això ha
provocat un efecte de crida cap a aquesta zona i, en concret, cap a Tona, on
s’ha incrementat l’edificació residencial i/o la rehabilitació de cases del poble per
part dels nous veïns/nes. Aquest efecte està produint un increment del cost de
compra de pisos i cases al poble.
“Hi ha gent que diu que el poble està brut. Jo penso que la gent en té part de
culpa. La brigada no pot ser a tot arreu. La gent es pensa que perquè paga
impostos ja té dret a tot. Jo veig que els de la brigada de neteja volten molt.”
(Ciutadà/na)
“Però Tona està molt bé, per això ve la gent del Vallès, i fins i tot d’Osona, que
vénen aquí i es fan una torre.” “Actualment, s’estan rehabilitant moltes cases del
poble i està molt bé.” (Ciutadà/na)
Un tema molt comentat pels ciutadans/nes és la pràctica de deixar els
excrements dels animals domèstics, especialment dels gossos, en carrers,
parcs i zones verdes, cosa que afecta els vianants, els infants que hi juguen...
“S’ha produït una situació perversa. S’ha produït un creixement de la comarca:
arriben persones de l’àrea metropolitana, es venen el pis i aquí compren casa,
cotxe... Això ha provocat una pujada de preus, del preu del sòl i de l’habitatge,
Pàg
53
EL TERRITORI
Tots fem TONA
més que en els pobles veïns. Les actuacions que pot fer l’Ajuntament sobre el
mercat són limitades.” (Ciutadans/nes).
“L’urbanisme genera despesa a l’Ajuntament i això ha encarit els costos dels
habitatges.” (Ciutadans/nes)
La incidència d’aquest fenomen és que els veïns i veïnes es troben ara amb més
dificultats per accedir a un habitatge de compra, especialment la gent jove.
Igualment s’ha recollit als diversos col·loquis que, per a aquest col·lectiu, les
possibilitats d’independitzar-se per mitjà de l’opció de l’habitatge de lloguer
també resulta molt difícil al municipi. Però la percepció dels ciutadans/nes és
que les persones nouvingudes (estrangeres) ho tenen més difícil encara.
“No hi ha gaires pisos per als joves, ni per llogar.” “Els lloguers dels habitatges són
molt cars i, per tant, els joves no es poden independitzar del tot, sinó que ha de ser
a mitges, ja que, en ocasions, s’ha de compartir pis.” “Molts propietaris de pisos
no volen llogar els seus habitatges a persones nouvingudes.” (Ciutadans/nes)
També s’assenyalen dificultats per a les colles de joves de llogar locals.
“Som joves, hi ha gent que es pensa que no pagarem, que ho destrossarem tot,
que farem coses que no s’han de fer.” (Ciutadans/nes)
Sorgeixen aquestes propostes entorn de les preocupacions sobre l’elevat cost
de l’habitatge (compra i lloguer) i la manca d’habitatge de lloguer a Tona: l’aposta
per un model d’habitatge social i assequible que faciliti l’emancipació dels
joves i l’accés d’altres col·lectius; al mateix temps, la promoció de l’habitatge
de lloguer i l’accés per vies diferents: borsa de lloguer, intermediació, facilitarlo a les rendes més baixes...
“Cal apostar per l’habitatge social i, molt especialment, per a joves. Un habitatge
digne i assequible per facilitar l’emancipació dels joves i que no hagin de marxar
cap a altres pobles.” (Ciutadans/nes)
“S’hauria de crear un sistema rotatiu de pisos de lloguer per a joves; per exemple,
que només hi poguessin estar de tres a cinc anys i que els lloguers es trobessin
dins les seves possibilitats econòmiques. L’habitatge actualment està complicat
per a les parelles joves que es volen independitzar. Hi ha molt habitatge, però no
es troba a l’abast de tota la gent.” (Ciutadans/nes)
Pàg
54
EL TERRITORI
Tots fem TONA
“Cal fer més difusió de les ajudes que hi ha per adquirir un habitatge.
L’administració hauria de facilitar que els propietaris no demanessin una quantitat
tan elevada per un lloguer i estudiar millor els casos, és a dir, què cobra cada
persona i fins on pot arribar.” (Ciutadans/nes)
Pel que fa a la dificultat d’accessibilitat als locals per part dels joves, es recull la
proposta que l’Ajuntament doni suport i proposi un sistema d’intermediació
entre els propietaris de locals i els interessats a llogar-ne.
“Des de l’Ajuntament, es podria fer un bar amb iniciatives per a joves. Des de
l’Ajuntament, es podria donar un vot de confiança o un aval. Es podria fer una
difusió o una mena de borsa de lloguer de locals on vagin els grups interessats
i els que tenen locals.” (Ciutadans/nes)
Equipaments i serveis
En general, als col·loquis realitzats es recullen valoracions positives sobre la
millora dels serveis existents a Tona considerant la grandària del poble i
el context territorial. Entre les referències positives s’assenyalen els centres
escolars, la zona esportiva, Can Licus, el Punt Jove...
“Tenim un nivell de serveis alts. S’ha de treballar perquè siguem conscients
que tenim un camp de futbol, un institut, dues escoles infantils, etc. Cal canviar
aquesta percepció.” (Ciutadà/na)
Però hi ha aspectes millorables en equipaments i serveis. En els col·loquis s’ha
plantejat la necessitat d’adequació a l’augment de població i de demandes
dels últims anys: llars d’infants, escoles, piscina coberta, CAP, Policia Local...,
amb equilibri en la distribució territorial. I la necessitat de mantenir i millorar els
actuals equipaments o espais d’ús públic; es parla, en concret, d’espais on es
poden practicar esports (fora del poliesportiu): la cistella de davant de la piscina
i la del camp del Gelec, l’skate parc —les juntes de les figures dels salts—,
adequar una pista per jugar a futbol...
“Distribuir els serveis i recursos municipals per tot el poble i no centralitzar-los en
zones concretes.” (Ciutadà/na)
Pel que fa a mancances, es diu que calen llocs de trobada i per fer activitats
de lleure per a joves —llocs oberts per a l’estiu i tancats per a l’hivern—; també
Pàg
55
EL TERRITORI
Tots fem TONA
Tots fem TONA
“Vaig fer una instància sol·licitant una sorrera i es va portar a terme passat un
temps: l’Ajuntament va actuar amb eficàcia. Ara bé, ara ja és impracticable, ja
que hi porten els gossos a fer les necessitats.” (Ciutadà/na)
“Falten espais, llocs de trobada... Necessitaríem un espai (per als joves) com
ara el Foment. Un punt de trobada on no s’hagués de pagar, que el poguéssim
llogar. Un espai on trobar-se. Un espai per on passa tothom. Que fos una bona
excusa per trobar-se...” “Necessitem espais per llogar (locals petits) tancats. A
l’hivern on vas?” (Ciutadans/nes)
“Les coses que més destaquem dels parcs de Tona són els equipaments
físics, com les tanques perquè no passin els nens petits. També coses com les
escombraries, els bancs... Quasi tots els parcs són d’una mida mitjana tirant cap
a gran, i així els nens poden jugar bastant bé, sense molestar-se. En el cas de la
plaça de l’hostal, hem observat que la netedat ha millorat respecte a l’any passat
(el 2007), i en el cas de la seguretat passa exactament igual. Un altre cas concret
de millora important és el parc de les Feixetes, que abans estava bastant brut i,
en canvi, ara està net. En canvi, en el cas de les fonts d’aquest parc abans n’hi
havia i ara no n’hi ha.”
“Per a la gent més gran tampoc hi ha un Can Licus; ja podem marxar. On són les
propostes per a gent de mitjana edat? Quan surten idees al voltant d’un cafè, es
fa bullir l’olla. Això no hi és. No s’acaba tot fent Can Licus.” (Ciutadans/nes)
Espais públics /zones verdes
Dels col·loquis realitzats es desprèn un reconeixement dels espais públics i
zones verdes que Tona té: les places, el parc del costat de l’ajuntament, el
del costat de la plaça Major, el bosquet de la Canal, el parc Roqueta, el de
les Feixetes, el camí de ronda del Castell, la ruta dels Turons... Es percep un
esforç municipal per mantenir aquests espais i per facilitar un ús diversificat dels
diversos col·lectius (infants, joves, adults...).
“Els parcs són un reflex del poble. Som un poble gran i hem de donar una bona
imatge. Ja es paguen molts impostos i el vull guapo!” (Ciutadans/nes)
“Tona té molts espais verds.” “Les Feixetes m’encanta; és un espai que ofereix
moltes possibilitats i està al mig del poble.” (Ciutadans/nes)
“M’agrada Tona: els parcs, el camí de ronda del Castell... El camí dels Turons és
molt maco.” (Ciutadans/nes)
“Crec que hi ha força parcs i que, en general, estan bé. Agrada que s’habilitin
parcs on el jovent pugui practicar esport, com és el cas de les cistelles del parc
Roqueta o les porteries del final del carrer Montserrat.” “Hi ha parcs i places, els
carrers són bonics, els nens poden jugar als parcs... Hi ha molts gronxadors.”
“L’itinerari del Castell crec que està molt bé, com també l’església del Castell, la
qual està molt ben mantinguda.” (Ciutadans/nes)
Pàg
es comenta això mateix per a la gent de mitjana edat. Les propostes en aquest
sentit, doncs, indiquen que convindria adequar espais per a diverses franges
d’edat; però, en especial, per a adolescents, joves i gent de mitjana edat.
“No hi ha cap pista adequada per anar a jugar a futbol. Les que hi ha falta
pavimentar-les per poder-hi jugar bé.” (Ciutadà/na)
56
EL TERRITORI
(Font: Diagnòstic del Consell de Joves).
Tot i aquestes consideracions, també s’han recollit les principals crítiques
entorn dels llocs públics i dels espais verds. Cal continuar esforçant-se en
el manteniment i en la sensibilització de la gent a favor de conductes més
respectuoses.
A propòsit dels parcs i dels espais verds, als col·loquis s’ha dit que estan
descuidats, amb necessitat de més neteja i de reparacions dels serveis (vàter,
enllumenat...) i dels elements de mobiliari urbà (gronxadors, papereres...).
“En general, els parcs infantils estan descuidats, cal reestructurar-los i posar-hi
gronxadors. Els calen ‘mimos’.” “Es van fer un dia i no s’han mirat mai més. Els
gronxadors estan en mal estat.” (Ciutadans/nes)
“Els parcs, a vegades, estan molt bruts. La gent no acaba de ser del tot neta; no
és perquè no els netegin... Cal tenir els parcs en bones condicions.” “Es feien
moltes activitats al Parc Roqueta: berenars..., però ara no hi ha llum (uns brètols
van trencar els llums i no els han arreglat); el vàter està malament... Ara sembla
que només sigui per a gossos.” “La bassa que van fer al bosquet de la Canal
està molt bruta, amb ampolles de cervesa...” (Ciutadans/nes)
“Mantenir les rutes dels Turons i del Castell en bon estat.” “A les rutes d’aquí a
Tona, els cartells estaven mal posats, tatxats i ens perdíem.” (Ciutadans/nes)
“És important el manteniment dels espais verds del poble. S’ha de vetllar perquè
es porti a terme un manteniment d’aquests. L’entorn del Castell és un bon espai
Pàg
57
EL TERRITORI
Tots fem TONA
i s’ha de continuar mantenint perquè no quedi descuidat.” (Ciutadà/na)
“El parc de la plaça de l’Hostal es veu perillós, ja que queda voltat de carrers i de
la carretera. Al parc de la plaça de l’Església hi ha molts desnivells. El parc del
costat de la plaça Major dóna la sensació d’inacabat; per tant, crec que s’ha de
millorar.” (Ciutadà/na)
“El parc del costat de l’ajuntament està fatal, mal organitzat i no dóna seguretat.”
(Ciutadans/nes)
“De les conclusions que hem extret després d’anar-los a veure és que hem
trobat coses negatives que ja havíem vist: parcs bruts o també coses que falten,
com per exemple papereres, fanals, arbres, etc. També hem vist que han millorat
altres coses que abans no estaven en bon estat o que hi faltaven.”
(Font: Diagnòstic del Consell de Joves)
Als col·loquis s’assenyala la necessitat de disposar de nous espais oberts
i de més serveis, com també la conveniència de millorar espais existents i
accessos.
“Cal posar vàter al parc de les Feixetes; també hi ha un espai que està tancat,
estaria bé que es pogués utilitzar en qualsevol moment.” (Ciutadans/nes)
“A la zona de la Canal, cal un parc infantil just al costat del Pa amb Xocolata.”
(Ciutadans/nes)
“Pel que fa a la zona de la Canal, es proposa un parc verd per a la població, una
zona verda per a la canalla i incorporar-hi zones d’aparcament.” (Tècnic/a)
“L’esplanada de la Canal hauria d’estar en bones condicions, ja que fa molta
pols i dóna la sensació d’una cosa inacabada. Hi ha molt espai i sembla espai
perdut. Els accessos estan en molt mal estat.” (Ciutadà/na)
A més de reflectir les necessitats de manteniment i les mancances pel
que fa als espais públics, als col·loquis també es plantegen propostes per
afavorir el manteniment d’aquests llocs, aprofitar-los i gaudir-ne, en el sentit
d’incorporar-los als cicles d’activitats de Tona.
“Aprofitar els parcs. Al parc de les Feixetes no hi va gaire gent; es pot aprofitar
més. S’hi poden fer més activitats.” (Ciutadans/nes)
Pàg
58
EL TERRITORI
Tots fem TONA
“Jo muntaria un ‘xiringuito’ a l’estiu al parc de les Feixetes, perquè la gent hi
pogués anar al vespre, i també hi faria cinema a la fresca.” (Ciutadans/nes)
“Estaria bé que es recuperessin les fonts de Tona que ja no ragen o estan en mal
estat. No n’hi ha gaire, de pobles, que tinguin tantes fonts.” (Ciutadans/nes)
Medi ambient
Als diversos col·loquis que s’han fet hi ha un consens ampli en relació amb
les actuacions a favor del medi ambient a Tona. Es percep que, per part
de l’administració municipal, hi ha un compromís per desenvolupar línies i
estratègies en aquest sentit.
“Es veu un compromís amb el medi ambient: plaques solars, aigua, recollida
selectiva... Hi ha coses a nivell de la Generalitat, però continua sent difícil que un
particular se’n pugui posar.” (Ciutadans/nes)
“Hi ha un compromís molt clar amb qüestions ecològiques i socials des del dia
a dia (control del consum, atenció als sectors desafavorits...). Potser cal més
informació, donar-ho a conèixer més.” (Ciutadà/na)
L’actuació més reconeguda de l’àrea de Medi Ambient és la recollida selectiva
de deixalles. Als col·loquis s’han escoltat nombroses opinions sobre aquesta
intervenció municipal, majoritàriament favorables.
“La recollida selectiva porta a porta és molt bona iniciativa.” “Veig molt bé el
sistema de recollida selectiva.” “És un encert.” “Costi el que costi s’ha de fer.”
“Això és com la recollida d’escombraries. Si tu ho fas a casa i des de les escoles
ja se’ls ensenya de petits, després és més fàcil que ho facin. Jo he vist moltes
escombraries llençades, sobretot quan van treure els punts d’escombriaires
repartits pel poble. Però es va fer per obligar la gent a complir la normativa.
Tampoc és tan difícil, i amb una mica de voluntat tot es pot fer.” “Veig amb
molt bons ulls el sistema de recollida selectiva que es porta a terme a Tona.
I encoratjo que es mantingui. Veig molt bé que es traguessin els contenidors.”
(Ciutadans/nes)
Tot i que es comenta que encara hi ha gent que no fa bé la recollida selectiva,
l’impacte en el conjunt del poble és de neteja i de cura.
Pàg
59
EL TERRITORI
Tots fem TONA
EL TERRITORI
Tots fem TONA
“Es un pueblo que se ve limpio y arreglado.” “No hi ha contenidors ni piles de
trastos al carrer.” (Ciutadans/nes)
nes, sobretot per part d’aquells que ni tan sols arriben al consum mínim de la
tarifa. Es considera injust.
Exposem propostes de millora recollides als col·loquis:
“No és just haver de pagar un mínim si no el consumeixes, i més quan, si et passes
d’aquest mínim, no se’t compensa si anteriorment no l’has consumit.” (Ciutadans/nes)
“Possibilitat de tenir dins de l’edifici o comunitat un espai de recollida selectiva que
permetés deixar la brossa al llarg del dia i treure-la en l’horari establert.” (Ciutadà/na)
“La recollida d’escombraries es podria fer més sovint.” “Cada día, todo. A veces
es complicado tenerla muchos días en casa.” (Ciutadà/na)
Davant aquesta situació, les propostes van en diverses direccions: facilitar des
de l’Ajuntament informació sobre mesures i productes (com, per exemple,
filtradors per a les aixetes) per reduir el consum d’aigua, dur a terme campanyes
de sensibilització, afavorir que l’estalvi es vegi en el rebut i recuperar aigua
de diversos espais del municipi.
“Les papereres noves del carrer podrien ser d’aquelles que separen.” (Ciutadà/na)
Un altre comentari recollit relaciona la millora del medi ambient amb la
promoció del transport públic en comptes del privat. Evidentment, amb les
circumstàncies de Tona, pels dèficits de mitjans de transport interurbans, pot
suposar un gran repte.
“És com una mala conducta envers el medi ambient, ja que no estem potenciant
l’ús del transport públic per evitar els desplaçaments en transport privat, com el
cotxe.” (Ciutadans/nes)
Recursos hídrics: la manca d’aigua, oportunitat?
Als col·loquis es recull la preocupació dels participants (tant dels tècnics/ques
com dels ciutadans/nes) per la possible falta d’aigua. Es fan valoracions sobre
les iniciatives de l’Ajuntament al respecte, destacant la manca de comunicació
amb els ciutadans/es.
“No plou i, per tant, haurem de prendre mesures per no consumir tanta aigua.
No n’estem prou assabentats, de la problemàtica amb l’aigua.” (Ciutadans/nes)
“Sembla que davant aquest problema l’Ajuntament no està prenent cap iniciativa
per informar la població sobre la importància que té, mentre que a d’altres pobles
i ciutats s’està fent arribar circulars a tots els ciutadans alertant de la manca
d’aigua i explicant què podem fer des de cada domicili.” (Ciutadans/nes)
D’altra banda, també es qüestiona el sistema de pagament del rebut d’aquest
subministrament, que no reflecteix els possibles estalvis en aigua dels veïns/
Pàg
60
“Alguns municipis han començat a fer repartiment d’aquelles coses que es posen
a les aixetes per barrejar aire i aigua i estalviar-ne un 50%.” (Ciutadà/na)
“Es poden prendre mesures en el mateix domicili com, per exemple, una
cisterna que reculli l’aigua pluvial, que pot servir per als vàters, la rentadora...”
(Ciutadans/nes)
Accions de sensibilització: “Que s’informi més el ciutadà sobre la problemàtica
de l’aigua; preparar una festa per conscienciar la població; realitzar cartells
impactants per fer reaccionar la gent; repartir un adhesiu o alguna cosa que
tingui un missatge aplicable.” (Ciutadans/nes)
“Que es cobri al ciutadà el consum d’aigua que fa. Si el consum és baix, que
sigui a preu baix; si es té una segona residència, que els metres cúbics que es
gastin siguin més elevats. Cal incentivar l’estalvi; no haver de pagar 30 metres
cúbics, els gastis o no.” (Ciutadans/nes)
Recuperar aigua: “Caldria fer un col·lector d’aigua a la zona nord i recuperar les
aigües del rec.” ”Que s’aprofiti una zona que a Tona sempre s’inunda per recollir
l’aigua.” “Hi ha pous que encara no s’utilitzen i es podrien tenir en compte.”
(Ciutadans/nes)
Energies renovables
Als col·loquis es manifesta la percepció de compromís per part de l’organització
municipal amb el medi ambient, i en concret amb les energies renovables
(energia solar, especialment). I perquè es continuï en aquesta línia, es proposa
Pàg
61
EL TERRITORI
Tots fem TONA
EL TERRITORI
que l’Ajuntament doni suport (informació, suport econòmic, orientació...) a les
iniciatives particulars dels veïns/nes, ja que es considera difícil portar-les a la
pràctica “des del nivell privat”.
“L’Ajuntament podria facilitar a la gent el posar plaques solars, perquè a nivell
privat és molt difícil. Es pot donar algun tipus de facilitat o ajuda. O fer que sigui
obligat posar-ne als nous habitatges; això ja passa a altres poble. També s’hauria
de promoure la difusió a les escoles i servir d’exemple, o sigui, que als llocs públics
hi hagués plaques solars i mètodes per estalviar aigua.” (Ciutadà/na)
“Aprofitar unes plaques solars que hi ha a la zona esportiva i que desconec si
s’utilitzen, per proveir d’aigua calenta les instal•lacions esportives i, de passada,
instal·lar una canonada que anés al Foment d’Esports perquè també se’n pugui
beneficiar i aprofitar més la instal·lació.” (Ciutadans/nes)
Territori. Visió de Tona. Resum de valoracions i percepcions
PUNTS FORTS
• Municipi amb qualitat de vida, acollidor,
tranquil, amb menys
estrès que en altres
pobles, a la vegada
que dinàmic, amb molta vida cultural i associativa..., que manté
les seves arrels.
• Actius naturals i
paisatgístics, patrimoni històric i arquitectònic, gran potencial
turístic.
ASPECTES A MILLORAR O
CONSIDERAR
• Treballar més, i de manera conjunta, en la definició
d’un model global i integral
amb relació al futur, pensant
en el poble que es vol.
Un model ajustat a la disponibilitat de recursos i de potencialitats del poble, evitant
• Percepció de pèrdua del caliu i de la la dispersió i la fragmentaidentitat; percepció d’estancament da- ció, que mantingui els trets
vant els canvis que s’estan vivint (aug- diferencials i substantius,
i que estableixi una imatge
ment de població, d’edificació...).
pròpia i definitòria.
Polarització:
• Percepció positiva dels canvis i del
creixement de Tona. Però no sembla
que sigui la idea generalitzada dels
participants dels col•loquis. S’observa
l’enyorança d’un escenari que va quedant en el passat.
• Caràcter tancat dels tonencs/ques.
Pàg
Tots fem TONA
Territori. Estructuració urbanística. Resum de valoracions i percepcions
PUNTS FORTS
CONSIDERAR
PROPOSTES
• Percepció de municipi de qualitat, amb
estructura àmplia,
espais verds...
• Fragmentació territorial amb dos
models d’urbanisme: d’una banda,
la Canal i la Fontordera; de l’altra, la
resta del poble.
• Actuacions urbanístiques
de l’antiga N-152: que
esdevingui un espai central
i d’articulació entre la Tona
vella i la nova.
• Millores i inversions
en els últims anys.
• Edificació i no preservació del
patrimoni històric: pèrdua gradual
d’elements identitaris (edificis emblemàtics).
• Revisió interdisciplinar i
consensuada del catàleg
d’edificis protegits.
• Pintar les cases velles.
Consell d’Infants 4
4 Les aportacions completes del Consell d’Infants són a l’apartat del Servei a les persones. Elements de
Diagnòstic per franges d’edat. Infància. Pàg: 145
Territori. Accessos. Resum de valoracions i percepcions
PUNTS FORTS
CONSIDERAR
PROPOSTES
• Tona, situada en una • Necessitat de millorar els accessos: • Planificar i fer uns eixos
cruïlla estratègica de arranjament del paviment, de les perimetrals.
vies de comunicació.
voreres, dels camins, dels murs...
Arranjar els accessos.
• Camions aparcats, que dificulten els
• Adequar espais
accessos, per la dificultat d’aparcament
d’aparcament industrial.
als polígons industrials.
• Anar cap a un model més
• Es qüestiona qualsevol tipus de des- conservador, amb un creixeenvolupament i creixement si no és ment sostingut, planificat,
amb previsions a llarg terben mesurat i beneficiós.
mini, adequat a la capacitat i
als recursos disponibles.
• Actualment, els nouvinguts (de
la zona de la Canal o d’altres) no
s’incorporen a la vida sociocultural del
poble.
62
PROPOSTES
• Tractar d’anar reduint el
desinterès i promoure la
implicació.
El teixit associatiu pot actuar
de plataforma d’acollida.
Pàg
63
EL TERRITORI
Tots fem TONA
EL TERRITORI
Territori. Mobilitat externa. Resum de valoracions i percepcions
PUNTS FORTS
CONSIDERAR
PROPOSTES
• La posició estratègica
de Tona afavoreix l’ús • Transport públic interurbà molt
del transport privat, deficitari: especialment per desplaçarper l’accessibilitat en se a Vic.
cotxe a diverses vies.
• Revisió de les concessions
dels autobusos interurbans,
amb adequació d’aquest
servei a les necessitats de
la població.
• Autobusos nocturns,
• Connexió inexistent amb l’estació
servei puntual per a
de tren de Balenyà.
joves.
• Connexió circular
amb l’estació de tren
(llançadora).
PUNTS FORTS
CONSIDERAR
• Accions de millora:
arranjaments voreres, • Arranjaments encara insuficients.
enllumenament...
PROPOSTES
• L’ús de la bicicleta no acaba
• Insistir en la sensibilització
d’arrencar. On són els carrils bici
cap a l’ús de la bicicleta.
inaugurats?
• Incorporar l’accessibilitat
• Barreres arquitectòniques: dificultat
a les obres i les millores
en accés a edificis, voreres, pilons...
(d’edificis i de la via
El poble no és adequat per a les
pública).
persones discapacitades.
• Cotxes van massa ràpid.
• Controlar més els cotxes.
• Les motos, a la nit, fan soroll.
Pàg
64
tot
allò
que
• Excrements dels animals domèstics • Sensibilització dels amos
a la via pública.
dels animals.
• Més fanals.
• Regulació de l’ús del cotxe:
• Ús predominant del cotxe, amb
circulació amb més d’un
queixes per les dificultats d’aparcar al
ocupant, control de temps a
centre.
les zones d’aparcament...
• Els cotxes no deixen passar les
bicicletes.
• Arranjar
calgui.
• Percepció de poble
• Percepcions discrepants: poble net / • Insistir en la sensibilització
net. Millores en la
poble descuidat i brut?
cap a l’ús de la bicicleta.
neteja.
Consell d’Infants6
• Poble net, però pot
millorar.
• Línies dels carrers
pintades.
• Voreres més altes perquè no hi
aparquin cotxes.
• Asfaltar carrers. Treure pintades,
graffitis.
• Cotxes mal aparcats.
• Carrer Major, molt estret.
• Més llocs d’aparcament per
a persones amb discapacitat.
• Més passos zebra.
• Influir perquè no es llencin
tants papers i perquè no
hi hagi tantes caques de
gossos.
• Vigilar més perquè no es
trenquin arbres dels carrers.
Territori. Mobilitat interna. Resum de valoracions i percepcions
PROPOSTES
• Més neteja de carrers
(caques, papers...).
Consell de Joves
• Els mitjans de transport
• Els mitjans de transport públics haurien • És necessari que hi hagi
públics són còmodes, i
d’estar adaptats a les persones amb connexió amb l’estació de
el preu és raonable.
discapacitat física.
Balenyà.
* Però hi ha divergència
d’opinions.
CONSIDERAR
Tots fem TONA
Territori. Via pública. Resum de valoracions i percepcions
• Si hi ha més facilitats en les comunicacions, hi haurà més arribada de
gent, per tant, augmentarà el risc
d’esdevenir poble dormitori.
PUNTS FORTS
Territori. Habitatge: increment del cost i dificultat per llogar. Resum
de valoracions i percepcions
PUNTS FORTS
• Tot i que s’ha
incrementat molt el
cost, encara és menys
car que a Barcelona i
a part de la comarca.
CONSIDERAR
PROPOSTES
• Aquest avantatge fa que vinguin més
• Aposta per un model
persones a viure a Tona. Això incideix
d’habitatge social i
en l’augment de preus (i afecta els
assequible.
tonencs/ques).
• Promoure l’habitatge
de lloguer per diversos
• Compra d’habitatge: hi ha menys
mitjans: borsa, mediació,
oferta i és més car.
ajudes a les rendes
baixes...
• Lloguer: molt residual i car.
• Dificultat de lloguer (de locals per a
joves, de pisos per a immigrants...).
Pàg
65
EL
TERRITORI
Tots fem TONA
EL TERRITORI
Territori. Equipaments i serveis. Resum de valoracions i
percepcions
PUNTS FORTS
CONSIDERAR
PROPOSTES
• Millora del nivell de
serveis existents a Tona: • Augment de població: saturació dels • Adequació dels serveis a
més co-bertura, més
les noves demandes, a les
serveis, més qualitat, més serveis. Més i noves demandes.
noves realitats.
recursos.
• Mantenir els equipaments actuals.
• Actuacions en
equipaments educatius,
sociosanitaris, esportius...
• Mancances: llocs de trobada i per fer
activitats de lleure (per a adolescents,
per a joves i per a gent de mitjana
edat).
• Aprofitament de serveis
i recursos. Redistribució
territorial (que no tot estigui
al centre).
Territori. Espais públics / zones verdes. Resum de valoracions i
percepcions
PUNTS FORTS
• Actius importants
pel que fa a espais
públics i zones
verdes: places, petits
parcs urbans, bosquet
de la Canal, parc
Roqueta, parc de les
Feixetes, camí de
ronda del Castell, ruta
dels Turons, fonts...
Consell de Joves
• Han millorat des de
l’anàlisi del curs passat,
sobretot el parc de les
Feixetes i el de la plaça
de l’Hostal.
• Bons parcs.
Pàg
66
CONSIDERAR
PROPOSTES
• Afavorir–ne el
manteniment, incorporant• Cura i manteniment d’aquests los als cicles d’activitats
espais:
neteja,
serveis
(vàters, culturals de Tona (per
enllumenament...),
mobiliari
urbà exemple, organitzar-hi
(gronxadors, bancs, papereres...).
sessions de cinema a la
fresca...).
• Desaprofitament d’espais verds.
• Recuperar les fonts, fer
rutes...
• Han tret la font del parc de les
Feixetes.
• Cal que hi hagi fonts amb aigua.
• Alguns gronxadors estan espatllats.
• Més fonts.
• Més espais verds.
• Fonts per a gossos (ara
beuen de les mateixes fonts
que les persones).
• Fer un nou circuit per a bicicletes, ja que l’altre és lluny.8
• Poder jugar a la plaça Major.
Tots fem TONA
8 Ja podeu trobar aquest nou circuit al carrer Josep Ventura a la Zona de la Fontordera. És un circuit recomanat
per nens i nens de 5 anys fins a joves de 15 a 16 anys.
Territori. Medi ambient. Resum de valoracions i percepcions
PUNTS FORTS
CONSIDERAR
• Recollida selectiva
d’escombraries i
residus.
PROPOSTES
• Major freqüència de la
recollida d’escombraries.
• Es reconeix la
dedicació a favor del
medi ambient per part
de l’Ajuntament.
• Espai de recollida dintre
el mateix edifici.
• Més transport públic i
• Millora dels horaris i de la freqüència
menys cotxes, per reduir la
de la recollida.
contaminació.
Territori. Recursos hídrics: aigua. Resum de valoracions i
percepcions
PUNTS FORTS
CONSIDERAR
• Manca de comunicació entre
l’Ajuntament i els ciutadans/es
• Espais d’abastament
entorn de la sequera i l’aprofitament
d’aigua al poble.
de l’aigua: cal informació sobre
mesures, instruments, etc.
• El rebut no reflecteix l’estalvi
d’aigua. Quan es consumeix menys,
es paga el mateix.
• La plaça de l’Hostal encara no és
segura.
PROPOSTES
• Informació i
sensibilització sobre la
nova cultura de l’aigua:
reducció del consum,
aprofitament, recuperació,
reciclatge, etc.
• Visibilitat de l’estalvi
d’aigua en el rebut.
•
Recuperació
d’aigua
(zona nord, rec, sector que
s’inunda sovint, pous...).
Pàg
67
EL
TERRITORI
Tots fem TONA
Tots fem TONA
Territori. Energies renovables. Resum de valoracions i percepcions
PUNTS FORTS
• Aposta a l’àrea
municipal per aquest
tipus d’energia i
d’altres mesures.
CONSIDERAR
PROPOSTES
• Suport (financer, tècnic...)
al ciutadà per poder dur a la
pràctica l’opció de l’energia
renovable.
ÀMBIT
SOCIOECONÒMIC
Des del territori i des de les persones
Pàg
68
Pàg
69
ÀMBIT
SOCIOECONÒMIC
Tots fem TONA
En aquest apartat es presenten de manera sintètica els aspectes més rellevants
de l’activitat econòmica i productiva del municipi. S’hi analitzen l’estructura
econòmica i les activitats més importants segons els sectors econòmics.
Característiques generals de l’estructura econòmica
Tona té una estructura econòmica força diversificada, amb una pèrdua
d’importància de l’agricultura, amb una indústria que hi juga un paper fonamental,
i una important i creixent terciarització.
Com a suport per al desenvolupament socioeconòmic, Tona compta amb
diverses eines, algunes d’elles supramunicipals:
- Servei de Promoció Econòmica d’Osona Sud - Alt Congost
- Mancomunitat La Plana
- Consorci de Turisme Portes del Montseny – L’Alt Congost (punt d’informació
turística a Tona)
- LOCALRET
Sector primari
Ara és econòmicament poc representatiu a Tona, encara que va ser un sector
important anys enrere.
L’agricultura, actualment, té poca importància des del punt de vista econòmic.
Els conreus són principalment de farratges i gra per a pinso.
La principal font de subsistència de la pagesia és la ramaderia porcina; hi ha
menys presència de vacum i d’aviram. Es tracta d’explotacions bàsicament
familiars orientades a l’elaboració d’embotits i pinsos. La ramaderia de Tona
genera una quantitat important de dejeccions i un excés d’adob, amb la
consegüent contaminació dels aqüífers.
Algunes dades més:
• Territorialment, de la superfície total del terme, el 53,2% correspon a
superfície agrícola i el 24,5% és superfície forestal.
Sector secundari
L’any 2002 (segons dades de l’IAE), el sector secundari de Tona englobava 68
Pàg
70
ÀMBIT SOCIOECONÒMIC
Tots fem TONA
activitats industrials i 120 de la construcció; era el novè municipi de la comarca
amb més indústries.
En el terme municipal de Tona, hi ha tres zones industrials: el Verinal, el Gelec i
Goules, que poden permetre consolidar una important àrea industrial a Tona.
Evolutivament, s’aprecia un lleuger increment del conjunt d’activitats industrials
respecte a anys anteriors (sobretot en les branques de transformació de metalls,
d’edició–mobles i de processament de productes alimentaris). Fins ara s’havia
observat una important tendència de creixement de la construcció, que sembla
que s’ha estancat per la situació econòmica actual.
A Tona hi destaca la quantitat d’establiments de transformació de metalls (25
establiments) i d’edició-mobles (18 establiments).
Sector terciari
Pel que fa al sector terciari, a Tona hi ha 257 establiments de serveis diversos
i 108 de comerç al detall. Hi destaquen les activitats de serveis personals, de
transports i de serveis immobiliaris.
El turisme és una activitat creixent, amb una gran potencialitat per l’important
actiu local: el patrimoni arqueològic, històric i arquitectònic; els paratges naturals
i els recursos hidrològics diferencials, com les aigües sulfuroses. Actualment
s’està treballant per revalorar aquests actius mitjançant diversos projectes i rutes
turístiques i gastronòmiques.
Tona disposa d’una infraestructura d’hotels i restaurants, alguns d’ells de
característiques singulars.
Des del 2008 s’edita Apropa’t, que és una guia turística i comercial del pobles
d’Osona sud i centre. En aquesta guia s’hi pot trobar informació turística dels
diversos municipis, entre ells Tona. Aquesta guia es podrà consultar també a
internet, per mitjà dels webs municipals.
Algunes dades més:
• Els establiments i empreses del sector terciari suposen més de la meitat
del total de l’activitat econòmica: un 59,1% (comptant-hi serveis diversos
i comerç al detall). El sector secundari representa el 30,4% (entre
indústries i construcció). El percentatge restant agrupa les activitats dels
autònoms (professionals, artesans i artistes).
Pàg
71
ÀMBIT
SOCIOECONÒMIC
Tots fem TONA
Valoració de l’àmbit socioeconòmic a Tona
Als col·loquis de ciutadans/nes es van recollir la majoria de valoracions positives
sobre la situació socioeconòmica de Tona. Hi destaquen les referències al
comerç local i als actius del poble que tenen potencial turístic. Es reconeixen
l’existència d’un petit comerç molt divers i de gran abast, “sense necessitat
de sortir del poble”, i el vessant de desenvolupament econòmic per l’interès
turístic del municipi.
Es manifesta que, amb l’augment de la població, també han crescut els
comerços i els serveis (Correus, centre d’atenció primària...) i això ha afavorit el
poble, tot i que hi ha gent que prefereix anar fora del poble a comprar, als grans
súpers o a Vic (ja que es considera més econòmic).
“Es pot comprar de tot, sense necessitat de sortir del poble.” “És un municipi
amb força comerços i, per tant, s’hi pot trobar de tot.” (Ciutadans/nes)
Pàg
Tots fem TONA
En relació amb la qualitat de vida dels pocs pagesos que hi ha al territori, als
col·loquis s’ha parlat de la dificultat per tal que l’Ajuntament faci arribar l’aigua a
les cases de pagès.
“Cada vegada que hi ha eleccions, ve algú de l’Ajuntament i em diu que estan
fent un pla per portar aigua a les cases de pagès. És la quarta vegada que em
diuen això. Ja no m’ho crec! Perquè hi haurà altres necessitats... Segueixen
insistint amb la ingenuïtat de la gent.” (Ciutadà/na)
Pel que fa a la situació de la indústria, als col·loquis s’assenyalen tres aspectes
limitadors: la manca de suport per part de l’Ajuntament als petits empresaris; la
situació d’estancament del polígon Goules, que també incideix en els llocs de
treball (especialment ara amb l’afectació de les obres de la C-17), i la necessitat
de sòl industrial (la propietat del qual sembla concentrada en pocs titulars) per
facilitar la incorporació de més indústria (i energia neta, tecnologia...).
“Anar a comprar als grans súpers és un tema pràctic, i el tracte és de forma
impersonal. 30 minuts i compres per a tota la setmana.” (Ciutadans/nes)
“Les empreses són els actius més importants que té el municipi i l’Ajuntament
ha d’entendre l’actiu que representa l’empresa, juntament amb les persones i els
comerços del poble.” (Ciutadà/na)
D’altra banda, es considera Tona com un referent en aigües medicinals i amb
molta potencialitat en aquest àmbit, encara sense explotar.
“L’Ajuntament no dóna facilitats als empresaris, és una aspecte que s’ha deixat
de banda... El polígon Goules ha quedat força estancat.” (Ciutadans/nes)
“Que el municipi havia tingut molta anomenada referent a les aigües sulfuroses,
però no s’ha tingut mai en compte.” (Ciutadà/na)
“El polígon industrial ha quedat afectat per les obres de la C-17, i s’hauria de
potenciar més, perquè dóna feina.” (Ciutadans/nes)
Les noves remodelacions d’infraestructures (N-152) poden suposar un nou
impuls per al moviment comercial a Tona, a més de configurar un nou espai
central i de connectivitat, tenint en compte la divisió física actual del poble.
“El polígon que tenim és petit... Necessitem més sòl industrial, per disposar de
més indústria, energia neta, tecnologia. El terreny industrial és a mans de pocs.
Si hi ha més sòl industrial, al mercat baixaran els preus.” (Ciutadà/na)
“Tona té potencialitats, tot i que s’han perdut oportunitats... És un municipi
equilibrat, mantenim un sector primari, és bo que hi sigui: camps conreats..., tot i
les dificultats actuals de fer de pagès, aguanten el territori. El sector industrial està
caracteritzat per grans empreses i altres de petites... El sector serveis està creixent
i té un potencial important.” “El centre comercial i el passeig que sorgiran del
projecte de millora de l’antiga N-152 es pretén que siguin un centre de gravetat
de Tona..., amb molt de potencial en moviment comercial.” (Ciutadà/na)
“Falta un planejament, una previsió de creixement, si és que hi és. Cada dia hi
ha més gent, hi ha fluxos migratoris, i necessitem espai. És tot molt complicat
perquè la indústria bé s’ha de posar en algun lloc.” (Ciutadà/na)
Els aspectes que preocupen o que són millorables, recollits durant els
col·loquis, els sintetitzem a continuació.
72
També es recull una forta crítica cap a certa industrialització inconscient, en
desequilibri amb el territori.
“Jo, si pogués decidir sobre Tona... S’ha acabat el creixement! Ho sento. Que no
es donin permisos d’obres, que no es pugui obrir més indústria. Ho sento molt,
però no pot ser. No ens podem menjar el territori, s’ha de controlar.” (Ciutadà/na)
Pàg
73
ÀMBIT
SOCIOECONÒMIC
Tots fem TONA
Referent al sector de la construcció, Tona ha viscut un increment important de
l’activitat, com a conseqüència de l’augment de l’edificació de noves residències
i de la rehabilitació de cases antigues. Es comenta que aquesta activitat està
minvant, perquè es construeix menys, i que això pot afectar els ingressos de
l’Ajuntament, en concepte de llicències d’obres.
“Es manifesta que s’està construint menys i, per tant, l’Ajuntament tindrà menys
ingressos en concepte de llicències d’obres. Preocupa que això es compensi
amb els impostos que paguen els tonencs.” (Ciutadà/na)
Tots fem TONA
L’oferta de lleure i oci, a Tona, en general es considera limitada per a gairebé
totes les franges d’edat. D’aquí la necessitat de sortir fora del poble.
“El sábado todo está abierto, hay vida; el domingo está todo muy muerto, la
gente no sale...” “A la gent li agrada passejar i, per això, sol anar fora a comprar,
perquè Tona no està massa preparat per passejar, com, per exemple, al carrer
Major.” (Ciutadà/na)
Les referències al sector serveis destaquen la situació del comerç de Tona, un
comerç de tipus força tradicional, quant a manca de dinamització comercial, i
la limitació de les ofertes de lleure i d’oci.
“No hi ha un model empresarial i comercial definit a Tona. El comerç està mort i
escampat.” (Ciutadà/na)
Propostes per a l’àmbit socioeconòmic a Tona
Curiosament, també es declara que gent de municipis propers vénen a Tona
a comprar; per això s’insisteix en la necessitat de tenir llocs d’aparcament al
centre. Es tracta d’una qüestió polèmica.
“El problema és l’atractiu del comerç. Aquí a Tona no es potencia el petit comerç;
la majoria són de comestibles i carn. La gent va al Champion perquè és més
fàcil... A casa tenim una botiga i el 80% de la gent ve de fora: de Centelles,
de Seva, de Vic, dels Hostalets... Per això proposem que hi hagi aparcament.”
(Ciutadans/nes)
En les declaracions recollides també s’assenyalen aspectes que es podrien
treballar en la situació actual del comerç: criteris de comerç tradicional davant
nous comerços més agressius, model d’organització més en xarxa, preus més
elevats, menys diversitat de productes...
“El comercio es caro; comprar en Vic sale más barato, hay más tiendas. El
pescado es mejor comprarlo en el mercado de Vic, aquí es muy caro.” “El
mercado no es muy completo.” “Hi ha pocs hipermercats.” (Ciutadà/na)
Pàg
Pel que fa la dinamització del sector turístic, hom valora la gran potencialitat de
l’activitat balneària i la necessitat d’una promoció com cal, tot i que s’haurien de
fer inversions en instal·lacions, difusió... Igualment es valora l’atractiu turístic de
les rutes del patrimoni històric, rutes paisatgístiques..., que caldria ordenar
i promocionar de manera integral juntament amb el que ja hi ha.
Tot i que es valora que a Tona “ja es pot trobar de tot”, també es manifesta que
entre les dinàmiques de la població en hàbits de compra hi ha la d’anar als
supermercats de fora del poble i la de desplaçar-se a Vic; per tant, es valora que
caldria un element d’atracció per dinamitzar el comerç local.
74
Els comentaris referits a la indústria, en els col·loquis, assenyalen la necessitat
de definir un model d’indústria que el poble vulgui seguir, en equilibri amb el
territori. Es proposen diverses eines per mobilitzar i dinamitzar aquest sector
a Tona, com ara: donar suport als empresaris –petits i grans-, crear un viver
d’empreses en terrenys de l’Ajuntament per a nous empresaris i emprenedors,
informar d’ajuts i subvencions, unificar esforços en una cooperativa de compra
conjunta, estimular el cooperativisme, incorporar més varietat d’activitats i de
professionals, unificar i potenciar els dos polígons i dotar-los d’un pàrquing de
camions, aconseguir una relació més estreta entre empresaris i administració
local...
“Caldria definir quin és el model d’indústria que el poble vol seguir.” (Ciutadà/
na)
“Per donar un bon nivell a les empreses ha d’existir un viver d’empreses on
aquestes es puguin associar i fer pinya per negociar amb l’Ajuntament, la
Generalitat i l’Estat. Facilitar la creació de noves empreses, amb possibilitat de
generar llocs de treball; d’aquesta manera s’allunyaria la visió de poble dormitori.
Seria molt interessant que hi hagués una cooperativa de compra conjunta.
Faltaria més varietat i més professionals en els àmbits empresarial i comercial. Si
el comerç i els polígons industrials estiguessin junts, tot funcionaria molt millor.
Més centralitat i menys dispersió.” (Ciutadà/na)
Pàg
75
ÀMBIT
SOCIOECONÒMIC
Tots fem TONA
“Una de les propostes és unificar els dos polígons en un de sol (només Goules,
per exemple) i fer un pàrquing de camions al costat. Cal fer un polígon industrial
gran i ben fet, a la zona de Goules, per evitar fugues d’indústria a altres municipis
veïns.” (Ciutadà/na)
“Com a empresari, crec que s’han de ‘mimar’ més les empreses, perquè és una
part molt important dels ingressos de l’Ajuntament. Per això, proposaria reunions
semestrals de l’Ajuntament amb els empresaris de diversos nivells. Persones
que des de l’Ajuntament puguin decidir juntament amb el conjunt d’empreses
del poble.” (Ciutadans/nes)
“Crear un viver d’empreses aprofitant que l’Ajuntament té alguns terrenys al
polígon. Aquest viver hauria de facilitar locals a preus assequibles, donar facilitats
als nous empresaris... A Torelló, Ripoll i Campdevànol hi ha vivers d’empreses.”
(Ciutadans/nes)
“Suport a les propostes, als projectes de cooperatives, als petits emprenedors.
Donar una mica de suport. No sé si aquests tipus d’ajuts ja hi són, però si hi
són, no estan prou visibles... Informar si hi ha ajuts, potenciar els més petits.”
(Ciutadà/na)
Quant a la recuperació del comerç local, es parla d’afavorir un nou escenari
per atreure més gent del poble i/o de fora: carrers de vianants i de passeig
(carrers Major i Barcelona), control de l’aparcament, dinamitzar activitats, unir
esforços en compres conjuntes a bon preu i bona qualitat, traslladar el mercat
ambulant del divendres al diumenge (quan el poble està més mort). La qüestió
del carrers de vianants i del control de l’aparcament genera diversitat d’opinions;
s’hauria de buscar la solució més convenient per a tots.
“Cal que el carrer Major i el carrer Barcelona siguin per als vianants (tots els
dies o els caps de setmana) i millorar l’espai de trobada.” “Si el carrer és per als
vianants, cal pensar en espais de pàrquing, si no es vol matar el comerç.” “Que
no es pugui aparcar al carrer Major; no es notaria tant la diferència, perquè ara
quasi bé mai no s’hi pot aparcar.” “Un carrer de vianants afavoriria el comerç,
perquè la gent podria anar a peu, que és agradable, és un espai de trobada, i la
gent en aquest entorn compra als comerços. Cada cop es valora més la qualitat
i el tracte que et donen en el petit comerç i no agrada la indiferència dels grans
súpers.” (Ciutadans/nes)
També se suggereix que tot el carrer Barcelona i el Major siguin de càrrega i
Pàg
76
Tots fem TONA
descàrrega. “A casa tenim una botiga i el 80% de la gent ve de fora: de Centelles,
Seva, Vic, Hostalets... Per això proposem que hi hagi aparcament.” (Ciutadans/
nes)
I finalment, es recullen les nombroses propostes entorn de la promoció i
l’impuls del sector turístic. En aquest sentit, es valoren els actius de Tona:
patrimoni històric, fonts d’aigües sulfuroses, balneari, torres d’estiueig, edificis i
carrers emblemàtics, rutes paisatgístiques, creació d’un museu de les aigües...,
i es planteja una coordinació integral de tots aquests recursos amb el Camp
de les Lloses, el Museu del Pa..., i que la difusió sigui conjunta.
“A Tona no tenim grans joies visitables, però sí que tenim llocs interessants i els
hem de fer visitables. Patrimoni històric que tenim? Aigües sulfuroses, balnearis,
torres d’estiueig... L’interior de Sant Andreu del Castell, per què no es podria
visitar de manera fixa, per exemple, els diumenges? A dins hi ha una exposició
fotogràfica que és l’única exposició permanent que hi ha al poble, deixant de
banda les del Camp de les Lloses. Si l’interior és visitable, l’exposició es podrà
ampliar, millorar. Amb poqueta cosa hi aniríem guanyant. El pou Roqueta temps
enrere tenia uns horaris de visita.” (Ciutadà/na)
“Trobaria bé que hi hagués plaques amb textos en llocs o edificis del poble, ben
entenedors, ben escrits, per poder conèixer més el poble, com a tants altres
pobles (per exemple, Súria, Sant Joan de les Abadesses, Caldes de Montbui...).
Si vas a parar a la plaça de l’Hostal i hi trobes una mica d’explicació de per què
es diu així, una mica d’història... La història de l’antiga escola Caterina Figueras:
va bé saber-la i no haver-ho de demanar; del balneari Codina, tenir-ne una mica
d’informació. No costaria gaire, segurament més el manteniment.” (Ciutadà/na)
“Cuidaria bastant el patrimoni històric, pel que fa a la conservació i pel que
fa a la divulgació. Pensar una ruta pels llocs més interessants. Però una ruta
acompanyada d’altres coses: d’un llibretó, per exemple, o d’una exposició
permanent a propòsit del tema de les aigües sulfuroses, on poder ubicar tot
allò que, en algun moment, ja s’ha recollit i exposat. Una ruta per visitar Lurdes,
que acostuma a estar obert, el pou Roqueta, les zones d’estiueig, el jardí de la
Fontordera (relativament valuós, de Rubió Tudurí).” (Ciutadans/nes)
“Creació d’un museu de les aigües. Durant la legislatura passada va estar a punt
d’iniciar-se, però va fracassar.” (Tècnics/ques)
“En definitiva, informació clara de totes les visites que es poden fer a Tona.
Pàg
77
ÀMBIT
SOCIOECONÒMIC
Tots fem TONA
Tots fem TONA
Coordinar els diversos recursos: el Camp de les Lloses, el Museu del Pa...
Coordinar-los i poder divulgar-los de manera conjunta.” (Ciutadà/na)
Les paraules que transcrivim a continuació resumeixen una proposta, o un repte,
de cap on es podria dirigir el desenvolupament socioeconòmic de Tona:
“Cal potenciar la creació de petites empreses, de sectors divergents... Com
més ventall hi hagi, millor. Cal apostar pel sector serveis, un sector emergent i
potencial; cal apostar pel turisme, l’oci i la restauració.” (Ciutadà/na)
Àmbit socioeconòmic. Resum de valoracions i percepcions
PUNTS FORTS
CONSIDERAR
• Comerç tradicional.
• Petit comerç.
• Nova àrea comercial
(a l’antiga N-152).
• Serveis.
• Existència de
polígons industrials,
que són la base del
teixit productiu.
PROPOSTES
• Definir, de manera
consensuada un model
(indústria i comerç).
SERVEI
A
LES
PERSONES
Elements de diagnòstic per àmbits
• La gent compra a Vic o als
• Mobilitzar i dinamitzar
supermercats, perquè és menys car.
sector: vivers d’empreses
• Manca de dinamització comercial.
nous emprenedors, ajuts
• Manca d’oferta d’activitats per al , potenciar dos polígons
lleure.
i disposar d’una zona
d’aparcament industrial...
• Estancament de la indústria. Amb
factors que l’afecten, com les obres
de la C-17, el fet de no disposar
d’aparcament industrial... No hi ha
gaires llocs de treball. Es necessita un
replantejament.
• Manca de sòl industrial: ja que és a
mans de pocs propietaris.
• Revitalització del comerç.
• Nous escenaris.- carrers
de vianants, control
aparcament, dinamitzar
activitats, bon preu, bona
qualitat, canvi del mercat
ambulant als diumenges...-
• Sector turístic: Caldria
• Potencialitat turística
• Percepció de desequilibri al territori, ordenar-ho i promocionar(patrimoni natural,
amb pèrdua d’identitat per l’edificació ho de manera integral,
històric, arquitectònic,
de fàbriques.
amb una difusió ben feta i
paisatgístic...).
entenedora.
• Àmbit de la construcció, ara menys
actiu.
Pàg
78
Pàg
79
SERVEI
A LES PERSONES
Tots fem TONA
En aquest apartat, informem dels trets més rellevants de diversos àmbits: educatiu,
social, cultural, esportiu, sanitari... De cadascun, n’aportem un recull de dades
sobre equipaments, serveis, dinàmiques, agents, recursos... Igualment també
s’hi inclouen les valoracions i percepcions recollides als col·loquis realitzats amb
tècnics/ques i ciutadans/nes. De la part valorativa, es poden trobar petites fitxes
de resum al final de cada àmbit.
Educació
Educació
SERVEI A LES PERSONES
Tots fem TONA
Hem sintetitzat les característiques del nivell educatiu de la població de Tona,
dels recursos formatius i dels agents que participen en l’educació. Al final, hi ha
les valoracions subjectives obtingudes als col·loquis.
Nivell d’instrucció de la població de Tona
Les dades de Tona indiquen que la proporció de persones sense titulació és
major que les d’Osona i de Catalunya. Lògicament, la mitjana de persones amb
estudis universitaris resulta més baixa que les de la comarca i el país.
Algunes dades més:
• El 2001, prop de la meitat de la població (47,9%) tenia un nivell
d’instrucció equivalent a FP o batxillerat i prop d’una quarta
part (27,3%) declarava tenir un nivell equivalent a ESO/EGB. Una
menor proporció (15,3%) no posseïa estudis o no sabia llegir ni
escriure; finalment, un 9,5% de la població havia accedit a l’ensenyament
universitari.
• La població jove en edat formativa (0-19 anys) representa un 21,9% de la
població (segons dades del 2008).
Recursos educatius
a) Educació formal
Centre
Pàg
Titularitat
Ensenyament impartit
ESCOLA BRESSOL LA CUCA FERA
Centre públic
(municipal)
• Educació infantil 0–3 anys
ESCOLA BRESSOL PA AMB XOCOLATA
Centre públic
(municipal)
CEIP L’ERA DE DALT
Reglada
Centre públic
• Educació infantil 3-6 anys
• Educació primària 6-12 anys
CEIP EL CASTELL
Reglada
Centre públic
IES TONA
Reglada
Centre públic
• Educació secundària 12-16 anys
• Batxillerat 16-18 anys
ESCOLA D’HOSTALERIA D’OSONA
Reglada
Centre públic
• Cicle formatiu de grau mitjà
de Cuina
(centre referent a Osona i al Vallès Oriental)
80
Tipus de
formació
Pàg
81
Educació
SERVEI
A LES PERSONES
Tots fem TONA
Centre
ESCOLA VEDRUNA-TONA
(Fundació Paula del Puig)
COL·LEGI RESIDÈNCIA PIVE
ESCOLA D’ADULTS
AULA OBERTA
Educació
Tipus de
formació
Titularitat
Ensenyament impartit
Reglada
Centre privat
concertat
Reglada
Centre privat
• Batxillerat 16-18 anys
Centre públic
• Preparació de les proves del
GES (graduat en educació secundària)
• Cursos del GES
• Preparació de les proves
d’accés als cicles formatius de
grau mitjà
Reglada
i no
reglada
b) Educació no formal
- Escola d’adults Aula Oberta
- Ludoteca Jocs
Agents educatius:
- Els centres educatius de Tona
- Les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA)
- AMPA CEIP L’Era de Dalt
- AMPA CEIP El Castell
- AMPA IES Tona
- AMPA Escola Vedruna-Tona
- L’Ajuntament de Tona, per mitjà de la Regidoria d’Educació
Tots fem TONA
Valoració de la situació de l’educació
En general, als col·loquis es manifesta una conformitat amb la bona oferta
educativa i la dotació de recursos existents a Tona, en tots els nivells educatius:
des de l’escola bressol fins a l’institut. També es valora molt positivament la
formació postobligatòria de l’Aula Oberta (escola d’adults).
“Bona oferta educativa per a totes les edats; a més cada vegada n’hi ha més. És
un poble que, tot i ser petit, disposa de molta oferta.” (Ciutadà/na)
“Sembla que l’educació a Tona està molt millor que abans. Amb l’nstitut i la nova
escola bressol s’ha donat servei a molta gent.” (Ciutadà/na)
“Tenim una oferta educativa de primer nivell: escoles, biblioteca, institut, etc.”
(Ciutadà/na)
“Estem aconseguint, per primera vegada a la història, una xarxa educativa molt
consistent. Tona és un poble que ha patit molt, i se les hagut d’empescar com
ha pogut.” (Ciutadà/na)
Formen part
del Consell
Escolar
Municipal
- Espai Pa amb Xocolata i Espai La Cuca Fera (espai de
trobada, organització i dinamització de mares i pares de les escoles
bressol municipals)
- Servei d’Educació de la Diputació de Barcelona
- Generalitat de Catalunya – Consell d’Educació
- Fundació Privada Osona Formació i Desenvolupament:
- Escola d’adults Aula Oberta
Als col·loquis amb tècnics/ques de Tona, es destaca l’avenç aconseguit
en aspectes de coordinació i de treball conjunt per les diverses escoles
locals.
“D’uns anys cap aquí, s’ha passat d’una rivalitat a una cooperació. La voluntat
és, doncs, d’anar-se coordinant des de les AMPA, des de les escoles, per fer
activitats culturals, sortides, la bicicletada... Nosaltres estem molt satisfets
d’aquesta evolució, però encara ens queda molta feina per fer.” (Tècnics/ques)
Igualment l’escola d’adults (Aula Oberta) també treballa conjuntament amb les
de dos municipis veïns (Balenyà i Centelles), amb resultats molt positius.
“Des que l’escola d’adults s’ha ajuntat amb les dels altres dos municipis, s’estan
fent moltes més coses. Això és molt positiu.” (Tècnics/ques)
De les percepcions d’alumnes dels diversos centres escolars, destaquen la
valoració de certs equipaments i altres aspectes.
Pel que fa a l’institut, inaugurat recentment, els punt forts són el pavelló, que és
molt gran, les aules especialitzades, l’ascensor... També es parla de la cantina
Pàg
82
Pàg
83
Educació
Tots fem TONA
Tots fem TONA
“Entre les dues escoles bressol no hi ha comunicació”. (Ciutadans/nes)
“No es col·labora entre els diversos centres per tirar endavant projectes en comú,
perquè tots treballem pel mateix. En canvi, els alumnes es troben tots a fora i són
amics.” (Tècnics/ques)
Els ciutadans/nes que han participat als col·loquis, a més de valorar molt
positivament l’amplia oferta educativa, destaquen molt favorablement la bona
tasca de determinats serveis educatius com ara la nova escola bressol,
l’institut, la ludoteca, l’Aula Oberta, la biblioteca, l’Escola d’Hostaleria...
Igualment, assenyalen actuacions positives de caràcter educatiu portades a
terme per diversos serveis: la tasca d’integració que fa l’escola dels nens i dels
adults, les classes gratuïtes de català per a immigrants, la cuina de les àvies de
l’Aula Oberta, etc.
Les limitacions o elements millorables són diferents segons els tècnics/ques
o segons els ciutadans/nes.
Pels tècnics/ques, els aspectes que convé millorar fan referència a la coordinació
interna del sector, a la necessitat de potenciar serveis educatius, al desequilibri
existent entre l’escola privada i la pública, i a la interrelació amb l’Ajuntament.
De tota manera, algunes d’aquestes opinions també són compartides pels
ciutadans/nes.
Es considera necessari aprofundir en la col·laboració entre els diversos
centres per portar a terme projectes en comú.
Pàg
que s’hi establirà properament. En general agrada molt a tothom. L’Escola
Vedruna també va ser ben valorada; els alumnes destacaven el laboratori, l’aula
de tecnologia, la biblioteca, el bar, la cuina, l’ascensor, el pati, la ràdio, el teatre...
Els agrada que l’edifici disposi de diverses entrades. També valoren la variada
oferta extraescolar. Els alumnes del Pive destaquen el pavelló, la piscina i el
teatre propi. D’altra banda, van valorar el recolzament del professorat en l’estudi.
També es van recollir punts dèbils o mancances, segons la percepció del
alumnes. Pel que fa a l’institut, no tothom està satisfet de l’estètica de l’edifici ni
de la manca de color. També es considera que falta herba al pati, una xarxa per
practicar el voleibol, papereres i bancs. A més, no convenç del tot el servei de
càtering. Els alumnes de la Vedruna parlen del mal estat d’una part del mobiliari
(taules, cadires, pissarres...), així com de la grandària d’algunes aules i sales,
com la biblioteca; també es comenta que la pista de bàsquet és petita. Als nois
i noies escolaritzats al Pive no els agrada del tot l’uniforme, ni plegar a les 6 de
la tarda. (Font: Diagnòstic del Consell de Joves 2008)
84
Educació
En aquest sentit, es pensa que caldria avançar més, ja que es detecta
una marcada diferència (en ocasions, rivalitat) entre l’escola pública i la
concertada, nodrida moltes vegades per les mateixes famílies del poble.
“Encara es percep la diferència entre les famílies que porten els nens a la
concertada o a la pública”. (Tècnics/ques).
“Molt diferenciada la població d’una escola o d’una altra.” (Tecnics/ques)
“Un aspecte a millorar entre les escoles és la segregació que hi ha entre privades
i la pública. Al poble es pot observar com una rivalitat entre escoles.” (Tècnics/
ques)
“Divisió entre pares i mares. Des de fa anys, hi ha divisió entre els pares que
porten els nens a la pública i els que ho fan a la Vedruna. Sembla que uns siguin
els rics i els altres, els pobres.” (Ciutadà/na)
“La competició entre escoles (pública i concertada) és una cosa històrica, però
encara està present. Encara es fa una mica de distinció social entre escoles, és
a dir: pertanys a una classe o altra, segons l’escola on estudies. Cada escola
gestiona les seves activitats extraescolars. Es troba a faltar relació entre les
escoles.” (Ciutadans/nes)
També es valora que la formació no acabi al batxillerat, ja que molta gent vol
seguir estudiant i té la possibilitat de fer-ho a l’escola d’adults, centre que caldria
potenciar i reforçar per mantenir l’objectiu de la formació al llarg de la vida.
“La gent que estudia a l’escola d’adults ho fa de manera voluntària; per tant
és diferent que les altres institucions educatives. No s’acaba la formació al
batxillerat, sinó que la gent vol estudiar al llarg de la vida. Per això s’hauria de
potenciar l’escola d’adults.” (Tècnics/ques)
Un aspecte que no acaba de consolidar-se és la transmissió de valors i de
civisme.
Pàg
85
Educació
Tots fem TONA
“A les escoles es treballen molts els aspectes de civisme, però llavors al poble
no es poden portar a terme. Per exemple: llençar els papers a les papereres; si
estan plenes no es pot fer.” (Tècnics/ques)
Sobre les relacions entre els centres educatius i l’Ajuntament hi ha hagut
col·loquis amb valoracions diverses: el punt d’acord és l’esforç de les escoles
pel bon funcionament de l’ensenyament, però la valoració del suport i l’aportació
de l’Ajuntament als centres escolars genera discrepàncies. També es diu que
l’Ajuntament hauria de donar un recolzament i acompanyament real a les
escoles, no polític, no visual.
“Cal el recolzament de l’Ajuntament cap a l’escola en general, concertada i
pública i privada: perquè tots estem fent una feina que és educar els ‘nanos’ de
Tona.” (Tècnics/ques)
“L’ensenyament funciona molt gràcies a l’esforç de les escoles, no de
l’Ajuntament.” (Tècnics/ques)
“L’escola pública està descuidada per part de l’Ajuntament. L’Ajuntament no s’hi
involucra massa.” “En alguns casos ha estat l’AMPA qui ha fet alguna inversió,
en lloc de fer-ho l’Ajuntament.” (Ciutadans/nes)
Tots fem TONA
de moltes reunions.
Per avançar en aquesta pràctica de col·laboració, proposen dur a terme activitats
d’interès comú.
“Fer activitats conjuntes entre escoles, compartir i aprofitar espais comuns,
voluntat de no parcel·lar les activitats, fent conjuntament moltes coses...”
(Tècnics/ques)
Per avançar en les relacions entre escoles i famílies, es proposen activitats
d’interès comú amb la participació de les AMPA i/o d’altres associacions, com
ara xerrades sobre diversos temes (sanitat, esports, etc.), activitats compartides
en relació amb les festivitats del poble...
“Seria una forma de sumar potencials i es treballarien temes de manera comuna.”
(Tècnics/ques)
Un altre aspecte que es planteja és l’intercanvi entre alumnes delegats/des o
representants de les diverses escoles de Tona.
“A les escoles hi ha les reunions de delegats, però no hi ha cap reunió per
compartir idees entre joves de totes les escoles de Tona.” (Ciutadans/nes)
Sobre propostes per a millores de serveis, els col·loquis recullen suggeriments
per al col·lectiu infantil: espais o llocs per als infants en horari extraescolar mentre
els pares treballen; ampliar l’horari de l’escola bressol en període de vacances
(agost, Setmana Santa i Nadal); aprenentatge d’anglès a l’estiu per a infants,
amb metodologies alternatives: jocs, activitats...
“Tona no fa tots els cursos que es proposen a l’Aula Oberta, sinó que alguns
cursos els has de fer a Centelles o als Hostalets, i no hi ha transport per anar-hi.”
(Ciutadà/na)
I finalment, quant a propostes sobre nous equipaments, l’escola de música
municipal es considera, ja, una nova oportunitat, després d’un llarg temps
d’espera.
Als tècnics/ques els preocupa l’articulació i la coordinació entre els agents de
la comunitat educativa, tant entre les escoles com amb les famílies. Així doncs,
per aprofundir en la coordinació entre centres educatius, proposen que el
Consell Escolar Municipal concentri el treball coordinat, per evitar la dispersió
Pàg
Als col·loquis de ciutadans/nes, hi hem recollit demandes i aspectes
millorables en formació postobligatòria: nivells alts de català per a adults; més
places d’informàtica per a adults; necessitat de desplaçar-se fora de Tona per fer
alguns cursos de formació continua: per exemple, d’anglès. També s’ha dit que,
a l’escola bressol, hi manquen horaris d’atenció als infants durant el període de
vacances.
Propostes davant la situació de l’educació
86
Educació
“L’any que ve hi haurà escola de música municipal sota la Canal.” “Es
necessitaria una escola de música municipal amb algun espai polivalent, per
poder-hi fer teatre i altres activitats.” “Es podrien fer tallers de música per a
adults.” (Ciutadans/nes)
Pàg
87
Educació
Tots fem TONA
Àmbit d’educació. Resum de valoracions i percepcions
PUNTS FORTS
Social
CONSIDERAR
Tots fem TONA
Social
PROPOSTES
• Bona oferta educa- • Necessitat de millorar en la • Millorar en la coordinació.
tiva i disposició de re- coordinació i el treball conjunt entre Centralitzar-la en el Consell
cursos.
escoles.
Escolar Municipal.
• Reconeixement
dels serveis, de la
tasca que fan i dels
equipaments de
què disposen: Aula
Oberta, IES, nou CEIP,
Escola d’Hostaleria,
biblioteca, etc.
• Necessitat de realitzar activitats
conjuntament escoles i famílies.
• Avançar en les relacions
entre escoles i famílies:
fer activitats d’interès
comú (AMPA i/o d’altres
associacions, com ara
xerrades sobre diversos
temes (sanitat, esports, etc.),
activitats compartides en
relació amb les festivitats
del poble...
• Activitats de caràcter • Més comunicació entre les escoles
educatiu ofertes pels
i l’Ajuntament.
diversos agents.
* diversitat valoració
• Ampliació de serveis per
als infants i les famílies:
ampliar els horaris de les
escoles bressol, disposar
d’altres possibilitats
educatives o formatives a
l’estiu.
• Valoració esforç
de coordinació entre
escoles, però encara
camí per fer
• Intercanvi entre els
delegats/des dels diversos
centres.
• Encara es percep diferència entre
l’escola pública i la concertada er part
de ciutadans/es i tècnics/es.
• Potenciar la formació contínua al
llarg de la vida. ( nivell de català,
informàtica...)
• A l’institut: treure sorra i posar-hi
herba, i que se separi el camp de futbol
del de bàsquet.
Consell de Joves
• Bones instal·lacions
dels centres educatius.
• A l’institut: treure sorra i posar-hi
herba, al pati.
Pàg
88
Pàg
89
Social
Tots fem TONA
Tots fem TONA
Treball en xarxa:
- PRAT
- PAS. Programa de prevenció i atenció en salut, en el marc del Programa
d’atenció a la infància i a l’adolescència (abans anomenat DRAC)
- Pla de participació ciutadana - democràcia participativa de Tona
Serveis socials
També hi ha equipaments o serveis sota la cobertura de serveis socials, de
manera directa o indirecta:
Servei socials “És un servei públic i gratuït que constitueix el primer nivell
d’assistència i punt d’accés immediat al ciutadà, que atén els problemes
i les necessitats socials, intentant trobar vies de solució o que deriva les
persones, si és el cas, cap a serveis especialitzats.” (Llei de servies socials
de Catalunya DL 17/1994).
A Tona, hi ha diverses línies de actuació: programes del propi servei,
col·laboracions en programes externs i participació en programes conjunts amb
altres serveis o amb ens supramunicipals, des d’un treball en xarxa.
Liderats pel mateix servei:
- Programa d’atenció a la persona i a les famílies
- Programa d’atenció a la gent gran i a persones amb dependència
- Programa d’atenció a la infància i a l’adolescència
- Centre Obert
- Programa de foment de la convivència
- Programa de treball comunitari
- Programa de formació i integració sociolaboral
Col·laborant amb altres:
- Grup de treball de SAD
- Xarxa local de serveis d’atenció domiciliària
- Grup de treball de violència domèstica
- Protocol de detecció i actuació en casos de consum de drogues
- Xarxa local d’informació de serveis socials de l’administració local
- ILO-SER, en el marc del Programa de formació i integració sociolaboral
Pàg
Mostrem una síntesi de la informació recollida sobre els agents que intervenen
directament en aquesta àrea (serveis socials, serveis per a persones grans i
Consell Comarcal), i sobre el Pla de recepció i acollida de Tona (PRAT). Després
s’exposen les valoracions i percepcions sobre aquest àmbit.
Tona forma part d’un ens supramunicipal, la Mancomunitat La Plana, que
desenvolupa en deu municipis programes de serveis socials, per dues vies:
serveis i programes mancomunats, compartits per tots els municipis, i suport
a programes municipals, projectes o tasques específics realitzats en alguns
pobles.
90
Social
- Centre d’informació per a treballadors estrangers
- Residència i centre de dia Casal dels Avis
- Habitatges tutelats per a la gent gran
Recursos socials municipals
a) Per a la Infància
Centre obert (2006)
Adreçat a infants de 6 a 11 anys, amb una tasca socioeducativa en el temps
lliure.
b) Per a la Gent gran
El serveis d’atenció individualitzada:
Residència assistida Casal dels Avis
Es va iniciar el 1985 amb 13 places; actualment en té 21 .
És per a persones majors de 65 anys que, per motius socials, funcionals,
cognitius o personals, requereixen una assistència continuada i una atenció
especialitzada.
Centre de dia Casal dels Avis
Espai dins la residència on hi ha un conjunt de serveis d’acolliment diürn i
d’assistència en les activitats de la vida diària. Està destinat a aquelles persones
grans que necessiten una atenció personalitzada i un suport en AVD, però que
encara viuen a casa seva.
Habitatges tutelats municipals
Es va iniciar el 1999. Són a Can Codina. Hi ha 21 habitatges (19 d’individuals i 2
de dobles), que permeten atendre un total de 23 persones.
Pàg
91
Social
Tots fem TONA
Social
Tots fem TONA
Aquests recursos s’articulen entorn de tres eixos:
Programa ILO-SER, del Consell Comarcal d’Osona
a) Serveis d’atenció especialitzada individualitzada
• Residència assistida (Fundació Privada Can Codina)
• Servei d’atenció de dia (Fundació Privada Can Codina)
• Habitatges tutelats
L’Ajuntament de Tona també forma part del Programa ILO-SER del Consell
Comarcal d’Osona. Aquest programa té aquests eixos d’actuació principals:
- Atenció a persones amb autonomia limitada
- Atenció a la petita infància
- Atenció a la gent gran
- Atenció a persones amb disminucions, malalts, malalts crònics, malalts
mentals
- Atenció a persones en situació o risc d’exclusió social
b) Actuacions transversals d’altres regidories
• Des de la Regidoria d’Ensenyament: cursos de formació sociocultural
(ioga, informàtica, tallers de costura, punta al coixí i frivolité)
• Des de la Regidoria de Cultura: actes de la programació estable de
l’Ajuntament i de les Festes Majors (adreçats a aquest col•lectiu)
c) Altres serveis
• Agrupació de Jubilats
• Activitats culturals i de lleure (trobades per les festes de Nadal i de
Pasqua, balls, actes culturals...)
Protocol de recepció i acollida de Tona (PRAT)
El Protocol de recepció i acollida de Tona (PRAT) és un pla d’actuació i coordinació
de tots els serveis de Tona per donar resposta d’acolliment a totes les famílies
que vénen a viure al poble.
Per a aquesta cobertura incorpora aquests serveis o equipaments:
- Serveis assistencials o preventius
- Serveis a domicili (S.A.D., Programa xec servei, ajudes tècniques –
suport familiar i personal a persones dependents)
- Residències
- Centres sociosanitaris
- Centres de dia
- Centres hospitalaris
- Centres ocupacionals (formació i inserció laboral en la prestació
de serveis personals a majors de 16 anys que estan inscrits com a
demandants d’ocupació al servei públic d’ocupació. Atenció
preferent a dones, joves, persones immigrades, persones amb
dificultats especials).
L’objectiu general del PRAT és potenciar la capacitat del municipi a l’hora
de generar escenaris positius d’accés i d’utilització dels serveis públics, de
desenvolupar un model sensible a les necessitats de les persones, amb un
bon nivell de convivència participativa, tot comptant amb la implicació tant
dels ciutadans/nes com d’administracions, entitats i agents socials amb
responsabilitats en l’atenció i la promoció de les persones i la convivència.
Així doncs, des del pla d’actuació s’ofereix un servei de recepció i acollida
personalitzat als nouvinguts/des, per tal de facilitar l’accés als serveis existents, i
l’adaptació dels nouvinguts/des a la vida quotidiana del municipi.
Pàg
92
Pàg
93
Social
Tots fem TONA
Àmbit social. Valoracions i percepcions
En termes generals, es valora que a Tona s’ha treballat molt en els àmbits
ecològics i socials, i es creu que totes aquestes actuacions haurien de ser més
conegudes.
Tots fem TONA
“Tona és un lloc on la gent es ve a jubilar. Això s’ha de cuidar, perquè les
residències són un recurs per a la gent que viu al seu entorn.” (Tècnic/a)
Pel que fa a la residència Prat, es reconeix l’acollida i l’orientació que proporciona.
Es valora com un servei que està funcionant molt positivament.
Igualment, es fa èmfasi en la necessitat d’una bona acollida al municipi dels
nouvinguts/des. Persones de diverses edats i dels dos sexes han fet esment
d’aquest servei, donant importància a la necessitat de facilitar el coneixement
dels diversos serveis, de l’entorn, de la cultura de Tona, de la xarxa social...
Valoració de l’atenció sociosanitària
“Hi ha nouvinguts al municipi, però no es creu que sigui gaire problemàtic,
perquè l’arribada d’aquests ha estat de forma esglaonada i s’han anat adaptant
al poble.” (Ciutadà/na)
Quant a l’atenció de la gent gran, als col·loquis s’ha valorat molt tant l’atenció
primària, com l’atenció a la residència, als pisos tutelats (per a persones més
autònomes), i al centre de dia, així com la programació d’activitats per a aquest
col·lectiu.
“Per a la gent gran s’organitzen força coses i tenen èxit d’assistència.” (Tècnics/
ques)
“Hi ha una oferta bona per a la gent gran, com, per exemple, els habitatges
tutelats.” (Ciutadà/na)
“Visc als pisos tutelats i faig una valoració molt positiva en tots els sentits. Aquí
hi estic molt bé. Tinc tot el que necessito, no em falta de res... Quan vull, baixo
a baix amb l’altra gent que viu aquí, als pisos tutelats, però quan m’estimo més
de tenir quietud, em quedo al meu pis. Tenim una persona responsable, que
és la que coordina que estigui tot bé i que ens cuida molt bé. També tenim una
infermera, que ens ve a veure de tant en tant.” (Ciutadà/na)
“L’equip humà de la residència és molt bo. Hi ha molta qualitat d’assistència als
avis de Tona. Hi ha molt bon serveis i molt bon funcionament.” (Ciutadà/na)
“Un aspecte positiu a destacar és el projecte de l’ampliació de la residència
d’avis del municipi. Aquesta millora és important i es creu que donarà un bon
servei al poble.” (Ciutadà/na)
Pàg
“Hi ha un compromís molt clar en els temes ecològics i socials. Es nota en el
dia a dia –control del consum, atenció als sectors desafavorits... Potser cal més
informació, donar-ho a conèixer més.” (Ciutadans/nes)
Entre els aspectes positius de l’àmbit social, hi ha l’atenció a la gent gran i el
servei d’acollida per a nouvinguts/des (Pla de recepció i acollida de Tona).
94
Social
“Els nouvinguts es troben que, des del municipi, se’ls ha donat bona acollida, i
això comporta un renom bo per al municipi i, a més, hi ha una part de joves de
la comarca que s’hi senten bé.” (Ciutadà/na)
“Una cosa que em va agradar molt quan em vaig empadronar a Tona és que
t’expliquessin una mica el municipi; penso que és una manera d’integrar-te”.
(Ciutadà/na)
“Es va veient una millora en tots els serveis, es veu un progrés, principalment pel
que fa a les persones nouvingudes, amb el PRAT.” (Tècnic/a)
“Es va veient una millora en diversos serveis, per exemple: la creació del PRAT.”
(Tècnic/a)
“Bon servei d’acollida.” (Ciutadà/na)
Altres serveis d’aquest àmbit que han rebut comentaris positius als col·loquis
són els serveis socials, l’oficina d’atenció al ciutadà i altres serveis de
l’Ajuntament, i l’Aula Oberta.
“Bona oferta, tant en serveis socials com en benestar social.” (Ciutadà/na)
“En general, als serveis públics del poble et sents ben tractada, les persones
són amables i competents, reben tothom amb respecte... L’ampliació del servei
de les oficines de l’Ajuntament és positiu: hi ha més hores d’atenció al públic.”
Pàg
95
Social
Tots fem TONA
Tots fem TONA
“El futur casal dels avis té molta llista d’espera.” (Ciutadà/na)
“Ara estic apuntada a ioga i m’agrada molt; les professores que he tingut són
molt maques. També vaig fer un curs d’informàtica que també em va agradar
molt. M’agradaria apuntar-me a aprendre a escriure català, però encara no he
fet el pas.” “Penso que espais així s’haurien de potenciar molt i jo animo tothom
que hi vagi. Fan tantes coses que és difícil no trobar un curs que t’agradi.” “Allà
hi coneixes gent nova i la persona de la recepció és molt amable amb nosaltres.”
(Ciutadà/na)
Pel que fa al servei d’acollida i a la percepció que es té de la població
nouvinguda, hi trobem valoracions diferents.
Pel que fa a les preocupacions sobre el col·lectiu de gent gran, es recull
l’observació de l’envelliment gradual de la població tonenca, que, possiblement,
podria associar-se a la disminució del suport familiar (pels canvis d’estructura
familiar i de fluxos migratoris). Per tant, cal pensar en una previsió de més
dependència en aquest col·lectiu i en fórmules o respostes adients de suport.
En aquest sentit, diverses veus plantegen la necessitat d’augmentar o millorar
els equipaments per a les persones grans, com ara ampliar la residència.
Tot i que ja se sap que està en projecte, es comenta que l’actual ja s’ha quedat
petita, que ja hi ha llista d’espera.
“Tenim envelliment de la població, més dependència i... menys suport familiar.”
(tècnic/a)
“Falten llocs per a la gent gran. Cada dia hi ha més avis i àvies, i el que és
important és l’existència dels centres de dia, per tal de donar suport a les famílies
que necessiten aquests centres per tal de conciliar la vida familiar amb la laboral.”
(Ciutadà/na)
“La residència municipal s’ha quedat petita, ha arribat al seu límit; no pot
oferir noves places, llits de cap de setmana... És una mancança que tenim. La
residència actual es va fer el 85 (fa 23 anys), i no estava pensada com a tal,
sinó adaptant l’edifici: això és un handicap. Cal una residència amb cara i ulls.”
(Ciutadà/na)
Pàg
(Ciutadà/na)
Tot i les valoracions positives, també s’han recollit comentaris sobre mancances
o aspectes a millorar en aquest àmbit, ja que, segons s’assenyala, “de deu anys
cap aquí hi ha hagut un gran canvi i els serveis continuen essent els mateixos
que aleshores.” (Ciutadans/nes) Comentaris com aquest s’han fet en molts dels
col·loquis. Força aportacions se centren en la gent gran i en els nouvinguts/des.
96
Social
Per una banda, es valora que la immigració a Tona no és un conflicte, ja que s’ha
produït de manera esglaonada. I per l’altra, es considera que no es va tractar
la qüestió de la immigració quan va començar, als anys 60, i que no s’ha fet
una bona planificació. En conseqüència, els problemes de la immigració no
estan solucionats. De fet, s’han recollit comentaris sobre records dels anys 80
de resistència a l’arribada d’immigrants i de més actuals, en algun col·loqui;
aquestes resistències estan associades a la competència pels recursos.
“El tema de la immigració no està solucionat, i en bona part, perquè tampoc
es van saber planificar correctament les primeres immigracions dels anys 60.”
(Ciutadà/na)
“Fa uns anys, quan encara no existia el protocol, la gent nouvinguda se sentia
molt desemparada. Jo recordo, fa uns 17 anys aproximadament, quan al poble
de Tona van arribar nouvinguts andalusos, hi havia escrits a les parets que
expressaven disconformitat. Quan es pren aquesta determinació, són moments
durs i ho vius molt malament. I això fomenta encara més la diversificació en
grups.” (Tècnic/a)
“Diuen que ara els immigrants, en l’aspecte de la sanitat pública i ajudes,
exigeixen i abusen molt”. (Ciutadà/na)
Algun comentari assenyala que el més important per als immigrants és la
regulació de papers i trobar feina. Consegüentment, es deixen de banda altres
aspectes com ara el familiar i/o el de convivència.
“S’han muntat grups d’immigrants. Però son els mateixos immigrants que ho
fan, no hi ha gent d’aquí que hagi establert plataformes d’acollida o per resoldre
problemes o per donar un cop de mà.” (Ciutadà/na)
“Als immigrants els és difícil trobar persones disposades a regularitzar els papers
per treballar. Així doncs, sense una regularització, disposen de menys oportunitats
per treballar en feines més qualificades. Per a ells, el més important és la feina i,
d’aquesta manera, es deixen de banda les relacions familiars.” (Ciutadà/na)
Pàg
97
Social
Tots fem TONA
Un tema també recollit és la dificultat d’accés a l’habitatge, no només per
als joves, sinó també per a la gent gran i per a les famílies amb necessitats
econòmiques. Iniciatives de facilitar habitatge a joves per part de l’organització
municipal ja han existit, però sembla que no han estat suficients.
“No hi ha prou habitatges per al jovent ni ofertes de lloguer. Si ets jove, has de tenir
aquest dret. També calen habitatges per a la gent gran i per a les famílies amb
necessitats econòmiques. Em preocupa que aquesta qüestió social esdevingui
una qüestió macroeconòmica d’iniciativa privada.” (Ciutadà/na)
Altres mancances que es recullen són de diversa índole, com, per exemple,
la necessitat d’orientació sobre el funcionament dels diversos serveis, la
manca de transport adaptat a les persones amb mobilitat reduïda (per anar
a l’hospital, per poder fer sortides familiars...) i disposar de més pisos tutelats,
per a gent gran i per a persones amb discapacitat.
Propostes per a l’atenció sociosanitària
En aquest moment, des d’un punt de vista estratègic i des de l’organització
municipal, es valora prioritzar dos col·lectius: la gent gran i el jovent.
“Tenint com a referència la població en general, s’ha de fer una aposta clara a
favor dels col·lectius amb més dificultats, o més necessitats: la gent gran i els
joves.” (Ciutadà/na)
Pel que fa a la gent gran, es proposa anar cap a un model sociosanitari integral,
amb tres nivells: atenció domiciliària, centre de dia (per a persones menys
dependents) i atenció residencial (per als casos de major dependència).
“S’hauria d’apostar per un model sociosanitari integral per a la gent gran: en un
primer nivell hi hauria d’haver l’atenció domiciliària; en un segon nivell, un centre
de dia, i en un tercer nivell, la residència, per atendre els casos més greus. La
creació d’una nova residència d’avis és una prioritat immediata, abans fins i tot
que el projecte de la piscina coberta. Cal fer una planificació de les necessitats
d’aquest col·lectiu a deu o vint anys vista.” (Ciutadà/na)
Des de l’àrea de Serveis Socials, es planteja adequar i reestructurar els
serveis actuals, més en funció de les necessitats del poble i en àrees
d’atenció als diversos col·lectius (gent gran, immigrants...).
Pàg
98
Social
Tots fem TONA
“S’hauria de poder estructurar més els serveis socials, per separació d’àrees
(immigrants, gent gran...). Ho faria d’acord amb les necessitats del poble.
És difícil fer això, però seria una bona proposta. Sé que l’estructuració no és
fàcil, però seria una millora tant en l’àmbit de poble com en l’àmbit comarcal.”
(Tècnic/a)
Es considera necessari disposar d’un nou casal d’avis i, també, posar en marxa
un transport públic adaptat.
“Proposaria la creació d’un casal dels avis on es fessin diverses activitats
adreçades a ells.” “I el tema del transport adaptat, seria bo que es portés a terme
des de l’Ajuntament... Un vehicle adaptat per poder fer trasllats de persones amb
mobilitat reduïda; ja sigui per anar de visita a l’hospital, per poder fer sortides
familiars..., doncs oferir la possibilitat de lloguer del vehicle o oferir-lo com a
servei.” (Tècnic/a)
En diversos col·loquis, s’insisteix a millorar o augmentar els equipaments per
al col·lectiu de la gent gran, com ara el centre de dia, els pisos tutelats, el
casal d’avis..., tenir una nova residència..., sempre amb la idea de donar una
cobertura integral al col·lectiu.
“Caldria ampliar la residència i millorar les instal·lacions.” (Tècnics/ques)
“L’ampliació de la residència Casal d’Avis i dels pisos tutelats.” (Ciutadà/na)
“Crec que estaria bé que es fessin més pisos tutelats aquí a Tona. He sentit que
potser en faran uns altres allà prop del CAP. És un bon recurs per a la gent gran
que es val per ella mateixa.” (Ciutadà/na)
“S’hauria de disposar de centres de dia, amb diferents espais on, fins i tot, la
persona gran es pogués quedar a dinar; per tal que les persones grans, durant el
dia, tinguessin una activitat i, a la nit, poguessin tornar a dormir a casa i conviure
amb la família.” (Ciutadà/na)
Referent a la immigració, es proposa com a necessària una planificació, i
potenciar la vida associativa de les persones nouvingudes i crear una plataforma
d’acollida des de les xarxes socials existents al municipi.
“Caldria potenciar la vida associativa del municipi per donar resposta als
problemes i crear una plataforma d’acollida entre les entitats i associacions.”
Pàg
99
Social
Tots fem TONA
(Ciutadà/na)
Altres propostes, si bé exposades de manera minoritària, són: facilitar l’orientació
sobre el funcionament dels serveis que hi ha a Tona, promoure la dinamització
de grups i espais per a adolescents i joves, i crear habitatge públic de lloguer.
“Quan tens una necessitat d’un servei ja has de saber on has d’anar i a quin lloc
és aquest servei. No hi ha un lloc on t’atenguin i t’orientin sobre el que realment
necessites.” (Ciutadà/na)
“Crear grups d’escoltes, casals..., per als joves.” (Ciutadà/na)
“Suggereixo la creació d’habitatge públic de lloguer (de titularitat municipal) que
no alimenti la maquinària especulativa.” (Ciutadà/na)
“Des de l’Ajuntament, potenciar i donar més recursos per poder atendre les
demandes i poder fer més pisos tutelats tant per a joves com per a gent gran.”
(Ciutadà/na)
Social
PUNTS FORTS
• Serveis i recursos
per a l’atenció
de persones,
especialment per a
la gent gran: atenció
primària, residència,
pisos tutelats, centre
de dia...
CONSIDERAR
PROPOSTES
• Envelliment de la població
• Gent gran: cal tendir cap
a un model sociosanitari
integral (amb atenció al
• Manquen més pisos tutelats: per domicili, centre de dia i
a gent gran i per a persones amb atenció residencial).
discapacitat.
• Residencia Casal dels Avis: la
residència disposa de poques places.
•
PRAT
(Pla
de
recepció i acollida de
Tona). La valoració
que se’n fa és molt • Importància d’una bona acollida
de les persones nouvingudes, per
positiva.
disposar de coneixement dels serveis,
• DRAC (per a l’atenció de l’entorn, de la cultura local, de la
i prevenció del consum xarxa social, etc.
de drogues). -Des del
2008, ha passat a ser
PAS.-
• Dificultat d’accés a l’habitatge per
part de joves, gent gran i famílies amb
problemàtiques econòmiques.
• Manca de transport adaptat.
Pàg
Tots fem TONA
Àmbit social. Resum de valoracions i percepcions
• Valoració favorable
dels serveis socials,
de l’oficina d’atenció
al ciutadà, de l’Aula
Oberta, etc.
100
• Nouvinguts/des:
potenciació de la seva vida
associativa i incorporació a
la xarxa social.
• Des de les entitats
tonenques, crear una
plataforma d’acollida.
• Adequar i reestructurar
Serveis socials en funció
necessitats poble (gent
gran, immigrants..)
• Habitatge
lloguer.
públic
de
• Promocionar més espai
per adolescents, joves..
Pàg
101
Cultura
Tots fem TONA
Cultura
Cultura
Tots fem TONA
L’àrea municipal de Cultura ha de treballar per posar la cultura a l’abast de
tots els tonencs/ques, a la vegada que promoure i difondre la creació cultural,
facilitant els equipaments necessaris i potenciant el millor aprofitament, donant
suport a les entitats del territori i fomentant polítiques que afavoreixin una oferta
cultural de qualitat.
Tona ha de ser un municipi:
a) amb un dinamisme cultural que aconsegueixi que la població participi
activament en la vida cultural i social i eviti que es transformi en un
poble dormitori,
b) que fomenti la creació artística de qualitat,
c) que sigui un pol d’atracció cultural en relació amb el seu territori de
referència,
d) que treballi en xarxa amb la resta del territori per tal de potenciar els
seus recursos.
Unes dades més:
• Equipaments culturals especialitzats: Biblioteca Caterina Figueras, sala
d’exposicions Caterina Figueras, Centre d’Interpretació del Camp de
les Lloses, sala polivalent La Canal, Museu del Pa, sala d’exposicions
Can Sebastià.
• Altres equipaments i serveis d’ús cultural: sala Can Codina, Can Licus
(on hi ha l’escola d’adults Aula Oberta, la Ludoteca Jocs i el Punt Jove),
pavelló d’esports, antic camp de futbol, primer pis de l’ajuntament, parc
Feixetes, parc Roqueta, Castell de Tona.
• De les 82 entitats del municipi, 47 són de tipus cultural (gairebé el 50%).
Els aspectes millorables destacats són:
• Potenciar les festes o fires populars i tradicionals dins i fora del municipi,
• Aprofitar millor els equipaments i els espais,
• Promoure el patrimoni històric i natural,
Aquest apartat mostra una síntesi descriptiva de l’àrea de cultura a partir de les
anàlisis i les valoracions del Pla d’acció cultural realitzat el 2006 al municipi, i
finalment, les opinions i percepcions recollides en els col·loquis realitzats amb
tècnics/ques i ciutadans/nes.
Pàg
102
• Canvi poblacional: incorporar els nous tonencs/ques a la vida
cultural, social i participativa del poble, des de la coordinació de tots els
serveis implicats,
• Comunicació i xarxes: necessitat d’enfortir una estructura estable de
coordinació entre les entitats culturals del poble i entre aquestes i altres
agents.
Pàg
103
Cultura
Tots fem TONA
Tots fem TONA
Persones promotores del patrimoni històric
En molts dels col·loquis realitzats (tant de tècnics/ques com de ciutadans/nes)
s’han recollit comentaris entorn de la gran riquesa i diversitat que té Tona en
tradicions culturals que encara es mantenen, i com aquesta dinàmica ha afavorit
el naixement i la participació de molts grups i col·lectius en celebracions del
llarg de l’any, com ara les Festes Majors (preferentment la d’estiu), l’Aplec, la
Fira de la Pesseta, el Pessebre Vivent, la Baixada del Call, la fira Fil a l’Agulla, la
festa del confeti...
“Tona no era un poble industrial. La primera fàbrica va ser coneguda amb el nom
de ‘La Fàbrica’. El poble tenia una base agrària, amb molts traginers, perquè és
en una cruïlla de camins. Tona canvia del tot quan es descobreixen les aigües
medicinals. Es tracta d’un canvi molt interessant.” (Ciutadà/na)
“Es fan moltes festes, activitats i fires, i és molt positiu per a la gent de fora,
perquè ens facilita poder participar en coses del poble.” “És bo que hi hagi molta
oferta d’activitats i d’associacions, perquè així pots escollir i et permet conèixer
gent nova i conèixer més el poble per a la gent que ve de fora.” “Hi ha festes molt
bones al poble: la Baixada del Call, la Fira de la Pesseta... Festes d’aquestes
animen molt el poble, el caracteritzen. Potser se’n pot pensar alguna altra i tot.”
(Ciutadans/nes)
“Tenim moltes festes culturals i populars destacables.” (Ciutadà/na)
“De coses de Tona, me n’agraden moltes. Valoro moltes iniciatives que ens
ajuden a ser com som... L’Aplec. A algú li pot semblar carrincló o passat de
moda, però és interessant i va sortir de gent humil. I és un signe identitari del
poble. La Fira de la Pesseta, el Pessebre Vivent... Activitats i festes casolanes i
senzilles, però que ajuden a construir un poble.” (Ciutadà/na)
“Hi ha vida cultural i és important mantenir-la.” (Ciutadà/na)
“Hi ha vida cultural i associativa.” (Tècnic/a)
“El tema de la cultura trobo que està molt i molt bé. Penso que tenim una bona
cartellera d’activitats repartida durant tot l’any.” (Tècnic/a)
Als col·loquis, s’han assenyalat aquests actors (serveis, espais, personatges...)
com a promotors d’iniciatives i d’esdeveniments culturals:
Pàg
Valoració de la cultura i el lleure
Així mateix, tota aquesta activitat es considera com un indicador molt positiu
de l’interès per mantenir vius certs elements de la identitat i del patrimoni
cultural, com també una manera d’afavorir l’articulació i la construcció
col·lectiva.
104
Cultura
Es destaquen diversos noms: Joaquim Sañé, del Museu del Pa, en Ramon
Batllés, “que es pot dir que a casa hi té l’arxiu històric de Tona... i és darrere
moltes iniciatives culturals”. (Ciutadà/na)
“El Camp de les Lloses ens permet recuperar la història de Tona.” (Ciutadà/na)
“És una bona idea, valorar persones i entitats pels seus esforços, mèrits, capacitat
dinamitzadora...” (Ciutadà/na)
La Biblioteca Caterina Figueras
“Un dels aspectes positius en l’àmbit de la cultura és la biblioteca. Crec que
s’està treballant molt per divulgar la lectura i s’està apropant el llibre a tots
els col·lectius, per exemple, el de la gent gran (amb la lectura mensual a les
residències), la tertúlia literària per a adults, l’hora del conte...” (Tècnic/a)
“Personalment, crec que s’està treballant molt amb els recursos que es tenen
actualment i se’ls està traient el màxim de profit, tot i que l’espai és petit. Es
podria millorar aquest aspecte disposant d’un espai més gran.” (Tècnic/a)
Es descriu Tona com un poble molt dinàmic per als infants. Com a espais
promotors d’iniciatives i activitats per a adolescents i joves, als col·loquis
s’esmenten l’Esplai Güitxi-Güitxi i Can Licus (de Can Licus es fa referència al
Punt Jove i la ludoteca, que eren els serveis que hi havia quan es van fer els
col·loquis).
“Tona és un poble dinàmic per als infants.” (Tècnic/a)
“L’Esplai Güitxi-Güitxi funciona molt bé. Crec que el Punt Jove està fent una molt
bona tasca entre el jovent.” (Ciutadà/na)
“Hi ha molta esperança que Can Licus sigui un espai per a joves on puguin
passar estones del seu temps lliure i desenvolupar-hi activitats. Cal dir que tinc
una filla que farà 15 anys i, per això, aquest és un tema que em preocupa.”
Pàg
105
Cultura
Tots fem TONA
(Ciutadans/nes)
Des del punt de vista dels joves, es valoren molt positivament les instal·lacions i
els serveis que proporciona la biblioteca, com ara internet, el bon estat dels llibres
i la comoditat i les bones condiciones del mobiliari; tot i que creuen que hauria
d’haver-hi més punts d’ordinadors, així com més fons de música i pel·lícules.
Igualment consideren que s’hauria de fer més difusió de les nombroses activitats
i serveis de la biblioteca (Font: Consell de Joves).
Un altre aspecte menys comentat, però també favorable, és la transmissió de la
informació de l’agenda cultural del poble. Es valoren l’antelació dels avisos, el
bon funcionament d’un instrument com és el sistema SMS, etc.
“Arriba la informació a tot arreu. Jo, que sóc de pagès, ho agraeixo. La informació
ens arriba amb dies d’antelació. Abans no passava això, o si arribava ja feia dies
que s’havia fet. Alerta! No tirem endarrere... Abans ens tenien completament
oblidats! El sistema SMS funciona molt bé. Ens assabentem de tot.” (Ciutadans/
nes)
Els col·loquis assenyalen aquests elements millorables o mancances:
La necessitat de potenciar la cultura a Tona. Es pensa que no se li dóna
la importància que es mereix, que no es reconeix la seva gran capacitat per
canviar les coses i per construir comunitat. En aquest sentit, s’esmenten certs
aspectes que podrien amenaçar la trajectòria cultural de Tona: menys unitat,
més dispersió, menys implicació i participació de les entitats, prioritzar altres
àmbits, menys innovació...
“Abans al poble hi havia més caliu i més unitat.” “Abans el poble era més petit
i havia unes entitats concretes. Llavors la gent ha anat fent coses i organitzant
activitats perquè hi creu i, per tant, l’oferta s’ha ampliat. Ara l’oferta de Tona
és molt més amplia (això és bo), però hi ha més dispersió i s’ha empobrit el
caliu de les entitats i allò de trobar-se tots en un lloc, perquè els infants tenen
moltes coses per escollir, però les associacions queden pobres en implicació i
participació.” (Tècnics/ques)
“Crec que a la cultura no se li dóna la importància que es mereix. És dóna molta
més importància a l’esport que no a la cultura. La cultura té molt poder per
canviar molts aspectes.” (Tècnic/a)
“Pel que fa al lleure, hi ha moltes necessitats primordials per fer abans que el
Pàg
106
Cultura
Tots fem TONA
camp de gespa artificial o la pista d’atletisme... O simplement tenir unes pistes
públiques asfaltades... i no haver de recórrer sempre al recurs privat (el Foment
d’Esports).” (Tècnic/a)
“A Tona s’ha parlat excessivament de tradicions i s’ha fet poc per innovar. Té dues
fires i les dues són un èxit, però no són fires d’activitats comercials, ja que poc
negoci s’hi pot fer... Tona inventa un espectacle com la Fira de la Pesseta, que es
demostra que funciona i que és capaç de viatjar i que surtin unes 70 empreses
dedicades al joc i Tona ho vol ignorar. Ningú se n’ha sorprès. Ningú pensa: ‘Això
ho hem inventat nosaltres, que ben parits que som!’” (Ciutadans/nes)
”Les coses que simplement es mantenen es moren. Sense aportació de noves
il·lusions, de noves energies, es moren. Ningú viu sense menjar. A vegades
aquestes coses són tradicions, que només són escenificacions del passat. Falten
persones amb compromís social i amb ganes de fer coses.” (Ciutadà/na)
A l’hora de potenciar la cultura a Tona, i ja que el pressupost municipal no és
gaire alt, preocupa que no es consideri fonamental tenir cura de les persones
que hi estan involucrades i s’ho creuen: amb reconeixement, amb informació,
amb planificació, amb transparència...
“El pressupost per a la cultura no és espectacular. S’ha de cuidar la gent, en
general. Si hi ha bon rotllo, les coses surten. És molt important... S’ha de cuidar,
informar i tenir les coses en condicions. No avisar de les coses a última hora.
S’ha de cuidar la gent que fa coses pel poble, i també incentivar altra gent.”
(Ciutadans/nes)
Un altre aspecte per considerar, segons els comentaris dels col·loquis, és fer
una tasca de revisió del que s’està fent: “Valorar si són rendibles pel poble i
la cultura”.
“Valorar, revisar coses de Tona que s’estan fent per rutina, inèrcia... Valorar
si són rendibles pel poble i la cultura. Per exemple, el Premi Mil•liari: és una
bona iniciativa, però potser convé despolititzar-la. També replantejaria els
premis literaris: suposen una inversió de diners i esforços i aporten ben poca
cosa al poble... Acabes fent un llibre, premiant unes obres i la gran majoria de
participants són de fora.” (Ciutadà/na)
Hi ha situacions que afecten la població més jove, pel que fa al lleure i a
les activitats culturals: la limitada oferta del casal d’estiu per a infants i per
Pàg
107
Cultura
Tots fem TONA
a adolescents, la situació del Punt Jove, la manca d’oferta de lleure (espais
i activitats) per a la franja de 15 a 18 anys, amb el risc de desplaçament cap a
altres llocs i de desarrelament del poble.
“S’ha de treballar més el tema del lleure dels joves.” (Tècnic/a)
“No hi ha massa oferta d’oci per als joves i sempre han d’anar a pobles veïns,
sobretot a Vic, per accedir a determinades ofertes o serveis.” (Ciutadans/nes)
“Sobre el casal d’estiu, la ludoteca no soluciona res, perquè no cobreix prou
horari. Realment és un problema on deixar els nens a l’estiu, ja que la dona
treballa i només té un mes de vacances o menys. No hi ha prou oferta en general
per als infants, ni tampoc hi ha oferta per a joves de 13 a 16 anys. A l’agost només
hi ha l’oferta privada del Foment; l’Ajuntament no ofereix res.” (Ciutadans/nes)
“El Punt Jove sembla el local d’un determinat grup i això t’impedeix d’anar-hi; fa
que molts joves no hi anem.” (Ciutadans/nes)
“No hi ha oferta de lleure de cap de setmana per a nois i noies de 14 a 18 anys.
No hi ha espais polivalents per a activitats d’oci: des del Punt Jove s’organitzen
coses?” (Ciutadans/nes)
“Los jóvenes entre 14 y 16 años se aburren mucho en el pueblo.” (Ciutadans/
nes)
“El fet que el jovent no tingui un lloc d’oci adient fa que s’hagin de desplaçar cap
a altres llocs i potencia aquest sentiment de no pertànyer a un lloc concret. Els
joves, si no tenen un espai d’oci adequat, és molt més fàcil que ocupin altres
espais del poble, principalment els parcs. Em preocupa perquè hi vas amb els
infants i et trobes els grups de joves que fan de les seves. Els hem de donar
eines perquè no caiguin en el més fàcil.” (Ciutadans/nes).
També es comenta en alguns col·loquis la manca d’espais de lleure i d’activitats
al poble per a la població en general, sobretot quan es té en compte l’augment
d’habitants que s’està veient: manca de cinema, manca de ball, de propostes
per a gent de mitjana edat, de locals d’assaig de música, d’espai d’assaig per a
l’esbart dansaire (“la Canal queda petita”).
“Hi ha més gent al poble i no hi ha ni cine ni ball... S’hauria de promoure... Potser
falten activitats...” (Ciutadà/na)
Pàg
108
Cultura
Tots fem TONA
“El creixement demogràfic i urbanístic de la població no es correspon amb el
creixement dels equipaments socioculturals.” (Ciutadà/na)
“A Tona segueix sense haver-hi locals per tocar, i quan s’acabi Can Licus, si és
que s’acaba mai, potser després n’hi haurà. Però aquesta problemàtica existia
abans i no s’ha solucionat mai. Per què? Qui toca? Toquen quatre peluts, els
més rebels, i això no dóna massa joc, i sempre s’és l’últim dels últims.” (Ciutadà/
na)
“Per a la gent més gran tampoc hi ha un Can Licus, ja podem marxar... On són
les propostes per a gent de mitjana edat?” (Ciutadans/nes)
També s’assenyala en alguns col·loquis que, tot i que preocupa la manca d’espais
o d’activitats, es produeix la contradicció, en alguns moments, de duplicació
de propostes, promogudes per serveis o per entitats locals. En aquest sentit,
es planteja la necessitat d’una coordinació per no duplicar esforços, sobretot si
es té en compte que moltes d’aquestes activitats s’adrecen al mateix públic.
“Es col·lapsen les activitats, se solapen... Són entitats que tenen el mateix públic.
No cal duplicar esforços.” (Ciutadans/nes)
Quant a la difusió de les activitats, contràriament al comentari inicial d’aquest
apartat, altres participants dels col·loquis es mostren en desacord amb com
es realitza des de l’Ajuntament, en el sentit de com i on es dóna a conèixer la
informació de l’agenda cultural: mancaria un millor ús de les eines de les quals
l’Ajuntament disposa (SMS, plafons, espais, butlletí...), amb un format atractiu,
bona organització i actualització, etc.
“No es fa una bona difusió de les activitats de lleure des de l’Ajuntament. Els
plafons municipals on es pengen les informacions de les activitats no són
atractius i la gent no se’ls mira perquè estan deixats... Manca informació a tots
els tonencs de les coses que passen al poble, del que es fa i/o es deixa de fer...
Hi ha serveis d’informació SMS, però no es coneixen gaire, i no se sap on poderse apuntar exactament. Faltaria una web per als joves, on es puguin veure totes
les novetats, i enviar correus a la població.” (Ciutadans/nes)
“Els plafons municipals on es pengen les informacions de les activitats no són
atractius i la gent no se’ls mira perquè estan deixats.” (Ciutadans/nes)
“Canviar la cartellera més sovint ja que uns cartells trepitgen els altres, i a
Pàg
109
Cultura
Tots fem TONA
vegades els pengen massa tard!” “Nosaltres, en comptes de fer-ne 60, en fem
15 i els pengem a les botigues i s’ha acabat.” (Ciutadans/nes)
Cultura
Tots fem TONA
Quant a propostes sobre millora d’espais o d’equipaments, llistem els
comentaris dels col·loquis:
• “Crear espais comuns entre les escoles després de l’horari escolar.”
Propostes de cultura i lleure
En un sentit més general, per evitar fragmentacions i duplicacions, des d’alguns
col·loquis es proposa treballar per una visió més global de les activitats que
es realitzen al municipi, “per potenciar la identitat municipal”. En aquest sentit,
es destaca com a important “unificar recursos, sumar...”, aprofitar la sinergia
dels nombrosos actors i de les diverses iniciatives.
Per enfortir les xarxes socials (formals i informals) entorn de la cultura i del
lleure, es valoren el possible suport i la dinamització per part de l’Ajuntament, així
com el reconeixement de la tasca que realitzen les entitats.
nes)
“L’Ajuntament hauria de dinamitzar més el poble.” (Ciutadans/nes)
“Seria bo potenciar totes les entitats de Tona. Sobretot les destinades a petits i
adolescents, i les festes del poble. S’ha de donar més reconeixement a algunes
associacions.” (Tècnics/ques)
Igualment es valora que seria bo promoure el treball interactiu i participatiu
de les entitats, en comptes de potenciar la competitivitat, tal com s’explica en
l’exemple de la festa del Carnestoltes.
“Potenciar la participació i no la competència en les activitats o festes del poble.
Fer canvi de jurat al Carnestoltes, per fomentar la participació; si no, tal com està
actualment, es convertirà en competició.” (Tècnic/a)
“Fer una mena de consell d’entitats o comissió organitzadora, no depenent
tant dels regidors ni de les polítiques. I que poguéssim coordinar-nos i fer una
programació mínimament estable. Es podria reunir a principi d’any.” (Ciutadans/
nes)
Pàg
110
• “Creació d’una escola de música municipal, i la posada en marxa d’una
ràdio a Tona, potser ajudaria a implicar-hi els joves.”
• “Creació d’un casal d’estiu municipal amb oferta de matí i tarda i servei
de menjador, amb oferta preferent per a la franja de 13 a 16 anys. L’
Ajuntament podria unificar propostes de tot el poble, i fer pagar el mateix
a diferents espais.”
• “Ampliar els horaris de la biblioteca, considerant la gent que treballa, i
també obrir més matins.”
• “Augmentar el nombre d’ordinadors de la biblioteca.”
Llistem propostes d’iniciatives o d’activitats:
• “Fer més difusió dels orígens del poble a les escoles (per mitjà del Camp
de les Lloses). És molt important conèixer on vivim: això enriqueix.”
• “Treballar millor la informació sobre tot el que es fa a Tona, no solament el
que es fa al centre del poble.”
• “Millorar l’oci de la franja d’edat de 13 a 18 anys.”
• “Treballar bé la dinamització dels esdeveniments; funcionen millor i
s’incrementa la participació.”
• “Promoure el muntatge d’algun concert.”
• “Cinema a la fresca... I a l’hivern, en algun espai adient.”
• “Oferta de programació més estable de teatre (com al Cirvianum, de
Torelló).”
• “Establir anualment algun cicle cultural: de teatre, poesia... Hi ha molt
teatre amateur, que és positiu, però també cal barrejar-hi teatre professional,
música, poesia..., pensant en la gent que ho faria i en el públic.”
Pàg
111
Cultura
Tots fem TONA
• “Oferta de cursos de música.”
• “Replantejar els premis literaris. Millorar aquesta iniciativa per buscar
més implicació de la gent de Tona. Premiar escrits sobre temàtiques
locals (paisatges, personatges..., segons el que es concreti a cada edició).
A més a més, vas formant un fons interessant per al poble.”
• “Promoure les arts plàstiques: per exemple, per mitjà d’una exposició
anual per a artistes joves, amb suport de l’Ajuntament (abans ho
havia fet Dèria Art, una entitat ja desapareguda). Tenir en compte les
diverses manifestacions artístiques.”
• “Promoure activitats esportives, especialment per a joves, i també fer una
campanya adreçada als més petits (incorporant-hi hàbits saludables, com
la prevenció de comportaments propers al consum de drogues).”
• “Promoure activitats als espais dels parcs, per aprofitar-los més; per
exemple, el parc de les Feixetes.”
• “A l’estiu, es poden habilitar espais de manera ràpida i senzilla.”
• “Per incrementar el coneixement del municipi, promoure els estudis
locals sobre àmbits diferents: mediambiental, social, històric... Hi hauria
d’haver la possibilitat de concedir ajudes econòmiques o beques i el
compromís de la difusió. Per coordinar aquesta iniciativa, estaria bé
formar una comissió: per poder valorar les diverses propostes.”
• “Un equip de treball que pogués atendre les demandes de publicacions,
establir criteris per a les edicions municipals, etc. Es podria intentar que
hi hagués més col•laboració en les publicacions de Tona (‘Llibre de
Tona’, ‘La Revistona’, el butlletí municipal...). Sumem esforços, no restem.
Quan hi ha el poble pel mig, millor és poder sumar.”
Cultura
Tots fem TONA
• “Tenir cura del patrimoni històric, juntament amb la conservació i la
divulgació, que sigui clara i entenedora per a tothom.”
• “Coordinar els recursos (Camp de les Lloses, Museu del Pa...) i
coordinar-ne la divulgació...”
• “Trobaria bé que hi hagués plaques amb textos en llocs o edificis del
poble, ben entenedors, ben escrits, per poder conèixer més el poble (i la
història).”
• “Promoure un Museu de les Aigües.”
• “Pensar una ruta pels llocs més interessants. Però una ruta acompanyada
d’altres coses: d’un llibretó, per exemple, o d’una exposició permanent
a propòsit del tema de les aigües sulfuroses, on poder ubicar tot allò que,
en algun moment, ja s’ha recollit i exposat. Una ruta per visitar Lurdes,
que acostuma a estar obert, el pou Roqueta, les zones d’estiueig, el jardí
de la Fontordera (relativament valuós, de Rubió Tudurí).”
Pel que fa a la gestió de la informació a difondre, es planteja des dels col·loquis
millorar la coordinació entre tots els mitjans de comunicació actius o que es
poden crear (La Revistona, butlletí municipal, Llibre de Tona, nova revista plural,
ràdio...). Igualment transmetre la informació per tots els mitjans disponibles:
SMS, campanyes al carrer aprofitant celebracions populars, cartells repartits
amb anticipació..., i informar més enllà del centre, per exemple a la Canal i als
altres barris.
“Millorar la coordinació dels mitjans de comunicació: La Revistona, el butlletí, el
Llibre de Tona... En el tema de publicacions et trobes una mica enmig del joc
sense voler-ho; són espais polititzats.” (Ciutadà/na)
Sobre la protecció del patrimoni artístic, un participant dels col·loquis ha
aportat aquest seguit de propostes:
• “Estaria bé fer una revisió del catàleg. I que el revisin un llicenciat
d’història de l’art, per fer una valoració artística, un historiador, un
urbanista... Val la pena elaborar un catàleg més consensuat entre les
diverses disciplines que hi estan relacionades i més clar.”
Pàg
112
Pàg
113
Cultura
Tots fem TONA
Àmbit de la cultura i el lleure. Resum de valoracions i percepcions
PUNTS FORTS
CONSIDERAR
• Gran riquesa i di• Necessitat de Potenciar la cultura a
versitat de tradicions i
Tona, -més implicació tonencs/ques,
d’esdeveniments culmés innovació..turals. Dinamisme.
• Patrimoni cultural
(festes, històric...).
• Reflexió i revisió del que s’està
fent.
• Millora espais o
d’equipaments.
- Escola música, espais
comuns extraescolars, més
horari biblioteca...-
• Reconegut
promotor: Biblioteca
Caterina Figueras.
• Mancança lleure i activitats culturals
població adolescents- jove (de 13 a
18 anys).
• Llistat concret de
propostes d’iniciatives o
d’activitats.
• Manca d’equipaments i activitats
d’oci: cinema, ball, locals d’assaig...
- espais per mitjana edat-
Difusió / Agenda cultural
(fragmentació, duplicació d’activitats,
mateix públic...)
• La biblioteca i la Canal,
ben valorades.
Tots fem TONA
Esports
• Treballar per una visió
més global de les activitats
que es fan al municipi.
• Bona xarxa social.
• Biblioteca Caterina
Figueras: Bona
valoració, per la
ubicació i els serveis.
PROPOSTES
• Promoure treball
interactiu i participatiu entre
•
Valorar
les
persones
que
entitats;
veritablement es mouen pel poble.
Enfortir les xarxes socialsCoordinació
Consell de Joves
• Punt jove: Ben
valorat, per la ubicació i
els serveis que ofereix.
Esports
• Gestió de la informació:
utilització de tots els
mitjans de comunicació
actius de Tona.
• Aprofitament de diferents
escenaris.
• Protecció del patrimoni
històric.
• Diferents sales.
Espai per a tennis taula,
• Faltava espai (però el pas a Can Licus billar...
ho resol).
• Més ordinadors, i més
música i pel·lícules.
• Cinema.
• Obrir el Castell (poder
visitar-lo, que hi hagi una
protecció per no caure).
Pàg
114
Pàg
115
Esports
Tots fem TONA
En aquest apartat mostrem una síntesi de la informació sobre els recursos per a
la pràctica de l’esport, així com dels agents i dels instruments per a la promoció
de l’esport a Tona. Al final també recollim les opinions i percepcions obtingudes
mitjançant els col·loquis.
A Tona es poden practicar molts esports, tant de competició com de lleure.
Es disposa de diverses infraestructures esportives (moltes són en una mateixa
zona del municipi):
• De titularitat pública: dos pavellons poliesportius, piscina, camp de futbol,
camp d’entrenament d’atletisme, pistes de petanca, circuit de moto,
camp de tir...
• Espais esportius dels equipaments educatius.
• De titularitat privada: Foment d’Esports i gimnasos.
També hi ha un gran nombre d’entitats que es dediquen a la promoció de
l’esport: el 2008, concretament, 22.
Actuacions significatives:
• Incorporació a un projecte intermunicipal (Projecte Alt Congost): per
tal de consensuar, diversos municipis, un model d’ús i una gestió més
òptima de les infraestructures esportives.
• Creació d’una Comissió d’Esports, amb els grups municipals
presents a l’Ajuntament, que, entre d’altres aspectes, va promoure
un procés participatiu dels diversos agents d’aquest àmbit (ciutadans/
nes, representats de l’esport escolar, Comissió d’Esports...), el resultat
del qual va ser la constitució d’un Consell d’Esports i del seu reglament
de participació ciutadana (octubre del 2006).
Esports
Tots fem TONA
Valoració de l’esport a Tona
Hi ha un consens ampli en els col·loquis sobre la millora de la situació
esportiva a Tona en els últims quinze anys, pel que fa a les instal·lacions
(noves àrees i espais: piscina oberta, pavelló, camp de futbol...) i a la pràctica
esportiva (nombre de clubs i entitats, diversitat d’esports, nombre de practicants
i d’activitats...). En aquest sentit, un participant dels col·loquis comenta que “ja
hem fet molts anys política de gestió d’infraestructures; ara cal treballar pel
foment de l’esport.” (Ciutadà/na)
“S’ha anat treballant aquest tema, i actualment hi ha serveis municipals com
el pavelló, la piscina... Fa uns quinze anys, no hi havia recursos públics per
poder practicar un esport. Si volies practicar-ne, havies de ser soci del Foment
i llavors tenies accés a les instal·lacions... O si volies utilitzar el pavelló, havies
de pagar una quantitat de diners per persona per poder jugar un partit del que
fos.” (Tècnic/a)
Actualment, a Tona hi ha una zona esportiva, en general, ben valorada, que
incorpora instal·lacions per practicar diverses disciplines: futbol, bàsquet, hoquei,
patinatge, atletisme..., tot i que s’ha prioritzat poder disposar d’instal·lacions per
al futbol i per a l’atletisme.
“Hi ha prioritats i a Tona s’han prioritzat el camp de futbol i les pistes d’atletisme.”
(Ciutadans/nes)
També es disposa de l’espai anomenat Foment d’Esports, instal·lació que té
prestigi i és a la memòria dels habitants de Tona: es tracta d’un punt històric,
identitari, de referència esportiva i de trobada.
“El Foment fa molts anys que funciona. El seu funcionament és mitjançant els
socis i, a l’estiu, és un punt de trobada per als socis. És un lloc important: en un
mateix recinte hi trobes pistes per poder practicar diversos esports.” (Ciutadà/
na)
“M’agrada la zona esportiva.” (Ciutadà/na)
“La zona esportiva està ben resolta.” (Ciutadà/na)
“Si et mous per molts llocs, no ens podem queixar... Es diu que Tona és un
municipi amb força recursos per practicar l’esport, encara que hi ha aspectes
Pàg
116
Pàg
117
Esports
Tots fem TONA
que poden millorar. D’aquí a un any, quan s’hagin acabat les millores que s’estan
portant a terme, tindrem unes bones instal·lacions esportives... Un cop acabades,
les instal·lacions que tenim a Tona seran realment importants.” (Ciutadans/nes)
“La zona esportiva està força completa, i en l’àmbit dels esports hi ha moltes
entitats i moltes opcions. Funciona, en gran part, gràcies a la voluntat de la gent
que ho tira endavant i ho dinamitza.” (Ciutadans/nes)
L’aspecte d’impuls i d’esforç de persones i d’entitats per promoure activitats
esportives és recollit en diversos col·loquis com a motiu d’orgull i de marca
d’identitat del poble. També interessa destacar que, a més de les activitats que
promouen els diversos clubs i entitats esportives, també s’ha treballat molt en
l’esport extraescolar.
Tots fem TONA
“No era prioritat fer una pista d’atletisme d’un milió d’euros.” (Ciutadà/na)
Pel que fa al dèficit de manteniment en instal·lacions esportives, s’assenyala
el mal estat actual del pavelló nou (pista de dalt): hi caldria millorar els vestidors,
posar-hi parquet, instal·lar-hi calefacció, obrir-hi un bar, millorar-ne els accessos...
També es parla de millores en altres espais: l’actual piscina municipal (ombra,
dinàmiques per als infants, activitats...), els llocs per jugar repartits pel poble
(cistelles de davant de la piscina i del camp del Gelec), l’skate parc (escletxes
dels mòduls molt obertes). D’altra banda, la pista del pati de l’institut no està en
bones condicions.
“Temps enrere al pavelló hi havia parquet. Era un pavelló dels més ‘guapos’. A
tot arreu sembla que les coses milloren i aquí empitjoren.” (Ciutadans/nes)
“Hi ha un salt i hi ha un element per ‘grindar’. Hi ha molta separació entre les
dues coses i m’agradaria si es pogués ajuntar.” (Ciutadà/na)
Pel que fa a les preocupacions o dèficits, hi ha un tema molt recurrent:
els criteris a l’hora de prioritzar les inversions en infraestructures esportives, i,
derivat d’aquests criteris, la manca de piscina municipal coberta. En aquest
sentit, es qüestiona que no s’hagin atès les necessitats dels tonencs/ques, molts
dels quals demanaven una piscina coberta, per no haver de desplaçar-se fora
del poble per fer natació durant tot l’any (tant els joves com els adults).
També se suggereixen altres instal·lacions esportives: un camp de futbol
de gespa artificial, dos camps petits per a un millor aprofitament, fer una pista
pavimentada polivalent (per practicar-hi bàsquet, hoquei, skate...) “per a l’ús de
tothom”.
“La piscina coberta s’ha utilitzat electoralment tant per la part dels que governen
ara com els d’abans. Abans s’hauria d’haver fet la piscina coberta que no pas
l’ampliació de la zona esportiva. Taradell ens ha marcat un gol quant a la piscina
coberta. Entenc que una instal·lació d’aquest tipus és cara de mantenir, però
seria un benefici molt important per al poble.” (Ciutadà/na)
Pàg
“Les activitats esportives ofertes al poble fan que hi hagi molta interrelació entre
els nens de les diverses escoles.” (Ciutadans/nes)
“Falta la piscina coberta. Es vol crear un camp ‘a l’última moda’ i no es
preocupen de les necessitats del poble.” “Faria falta una piscina coberta, ja que
les persones que necessiten practicar la natació han de desplaçar-se als pobles
veïns.” “És un problema per a tota aquella gent que, com jo, necessita practicar
la natació per qüestions de salut. M’he de desplaçar a una altra població i, per
tant, això comporta més costos i més problemes de temps.” “Necessitat d’una
piscina coberta i oferta de natació tot l’any.” “La piscina és necessària de ja fa
temps. No tenir piscina és greu en un poble com el nostre.” “La zona esportiva
milloraria molt amb la piscina coberta.” (Ciutadans/nes)
118
Esports
“Faria falta que hi hagués dos camps de futbol, però millor dos de petits, perquè
hi hauria més possibilitats per fer-los servir.” (Ciutadans/nes)
Un altre aspecte analitzat és la gestió de les instal·lacions. Es parla de col·lapse
en certes franges horàries, que dificulta l’accés als equipaments esportius.
Possiblement caldria relacionar aquesta qüestió amb l’increment de població i
de la pràctica d’esports, la qual cosa genera més demanda.
“Tinc el dubte de si es respon bé a les demandes dels diversos clubs, perquè
cada vegada hi ha més població; és a dir, si els equipaments són suficients.”
(Ciutadà/na)
“Cada vegada hi ha més gent i, per tant, hi ha més problemes d’horaris per
disposar de les instal·lacions esportives del municipi.” (Ciutadà/na)
De les instal·lacions de la zona esportiva, els joves parlen del pavelló poliesportiu,
de la piscina municipal i del camp de futbol. Del pavelló poliesportiu, en consideren
molt positiu el bon servei que hi troben i els horaris que ofereix (de dilluns a
Pàg
119
Esports
Tots fem TONA
diumenges), però destaquen negativament les condicions de la pista de dalt
(sense aire condicionat ni calefacció). Pel que fa a la piscina, es coincideix que
és un lloc molt concorregut, molt visitat pels joves, però troben a faltar-hi certa
dinamització, més activitats per fer-hi, a més del servei de préstec de llibres que
hi ha. També es comenta que sigui un espai que només s’utilitza a l’estiu. Quant
al camp de futbol, diuen que està ben equipat, tot i que a l’hivern, quan entrenen,
hi passen molt de fred. També destaquen positivament el projecte formatiu d’una
escola de futbol, en un sentit professional (Font: Consell de Joves).
A més dels comentaris sobre infraestructures i instal·lacions, també es recullen
valoracions de les actuals dinàmiques en la pràctica de l’esport a Tona. En
general, es destaca que ja no es fomenta prou l’esport. També es creu que
s’hauria de promocionar la participació de la gent de Tona en els equips locals
i no buscar gent d’altres pobles amb la intenció de guanyar. Això comporta
que els tonencs/ques no recolzin tant certs equips, pel fet d’estar formats per
persones de fora. També es detecta molt més interès per competir que per
practicar esport, aspectes que s’haurien d’equilibrar.
“La gent que juga a futbol, la majoria no és del poble. Jo ho vaig intentar per
entrar i no vaig poder. Em van dir que no els interessava. Al primer equip hi
ha molta gent, però és de fora. Si la gent fos del poble s’aniria més al camp.
L’equip d’ara té aires de grandesa i prioritza aconseguir pujar més amunt i, per
mi, l’important és que la gent que hi jugui sigui del poble. Hi hauria d’haver un
canvi de cultura i, si s’han de fer tres equips, es fan, perquè tothom de Tona que
vulgui hi pugui jugar. Això ha fet que gent del poble jugui en altres equips de
poblacions veïnes.” (Ciutadà/na)
Pel que fa al coneixement de les activitats i esdeveniments esportius, en
general se’n té prou coneixement, malgrat que es cregui que hi ha poca difusió,
aspecte que hauria de millorar, amb diversos suports i fent arribar la informació
a un públic més divers.
Propostes per millorar l’esport a Tona
Les propostes recollides podríem agrupar-les en aquests blocs: promoure la
pràctica de l’esport, donar suport a les entitats, millorar les instal·lacions o fer-ne
de noves, millorar la gestió de les instal·lacions, millorar l’oferta i la difusió de la
informació relativa a activitats i celebracions.
Pàg
120
Esports
Tots fem TONA
Cal treballar perquè pugui practicar esport tota la gent de Tona. Val la pena
fomentar l’esport de base, amb tot el que això comporta: valors, educació,
actituds, relacions..., i utilitzar-lo com a eina de cohesió entre la gent, entre
les diverses escoles.
“S’ha fet una política de gestió d’infraestructures durant molts anys i ara cal
fer una política de foment de l’esport. Apostar i fomentar l’esport base, no tant
el professional. Educar en la pràctica de l’esport: les relacions, els valors, les
actituds..., no només tenir la idea de guanyar. L’escola de futbol és un bon
exemple, vol anar més enllà. Esperem que aquesta iniciativa creï escola. Educar
en actituds i valors, no només en voler guanyar.” (Ciutadà/na)
“S’ha de fomentar la interrelació entre les escoles de Tona i els clubs i entitats, i
aquí l’Ajuntament pot facilitar i fer.” (Ciutadà/na)
En relació amb les entitats, es proposa la continuació de la bona feina feta
fins ara i es planteja unir esforços per promoure l’esport entre la població.
Com a propostes relatives a les infraestructures i a les instal·lacions esportives,
recordaríem els comentaris esmentats abans, en les valoracions dels dèficits:
per exemple, la necessitat de millores en el pavelló i en altres espais de fora
del poliesportiu. També cal recordar les mancances: piscina coberta, pista
polivalent, pista d’skate...
“Fer una pista pública asfaltada i que fos polivalent (per a bàsquet, futbol...).
Aniria destinada a moltes persones que els agrada l’esport, sense de pagar una
quota per poder practicar l’esport que els agrada. Dins d’aquesta zona, també
podria haver-hi la nova pista de skate.” (Tècnic/a)
Com a proposta innovadora, es fa esment del projecte de geotèrmia a les
instal·lacions esportives, amb possible aprofitament, també, per part de les
escoles. Es tracta d’un projecte energètic sostenible. També hi ha implicacions
més costoses: manteniment, neteja de les instal·lacions, recursos humans
necessaris...
D’altra banda, es manifesta que podria millorar l’oferta d’equipaments si es
disposés d’altres instal·lacions, com ara dels espais esportius de les escoles
(durant tot l’any). També es parla de la possibilitat de gaudir, més gent, de les
instal·lacions esportives durant l’estiu, quan els clubs no les fan servir tant. Es
voldrien aprofitar tots els recursos que hi ha al municipi.
Pàg
121
Esports
Tots fem TONA
Esports
“Per solucionar el col·lapse de l’ús de les instal·lacions, cal poder accedir a les
instal·lacions dels centres d’ensenyament, encara que siguin descobertes.”
(Ciutadans/nes)
“S’hauria de poder utilitzar més les instal·lacions de Tona durant èpoques en
què els clubs no les fan servir tant, com, per exemple, a l’estiu, quan es podrien
fer colònies esportives i lingüístiques, perquè els participants puguin aprendre
l’anglès. Així mateix, també n’han de poder gaudir les persones que no pertanyen
a cap club.” (Ciutadans/nes)
Pel que fa a les activitats d’esport extraescolar, es proposen preus més
econòmics.
“Hacer más actividades para jóvenes, extraescolares, que no sean tan caras.
Por ejemplo, hacer que las instalaciones deportivas fueran un espacio más libre,
o que pagando una pequeña entrada pudieras utilizar las pistas, gimnasio...”
(Ciutadà/na)
Tots fem TONA
Àmbit d’esports. Resum de valoracions i percepcions
PUNTS FORTS
CONSIDERAR
• Millora de les infraestructures esportives
• Demanda piscina coberta.
en els últims quinze
anys.
PROPOSTES
• Fomentar i promoure
l’esport de base, i per a
totes les franges d’edat.
• Zona esportiva: ben
valorada.
• Dèficit manteniment en algunes
instal•lacions esportives: pavelló,
piscina municipal, pista d’skate...
• Continuar promovent
l’esport extraescolar.
• Enfortiment del teixit
social esportiu.
• Gestió d’horaris: franges horàries
amb sobreocupació.
• Coordinació difusió de
les activitats esportives
a càrrec del Consell
d’Esports.
• A vegades, dificultat d’accés a la
informació (activitats, esdeveniments
esportius...).
• Millora instal•lacions:
camp de futbol, pista
pavimentada polivalent...
Per una millor gestió de la informació esportiva del poble i de la difusió, es
proposa la distribució de fulls o cartells informatius, la coordinació de la qual
es podria fer per mitjà del Consell d’Esports. També es planteja fer difusió d’oci
alternatiu i relacionat amb l’esport.
• Gran impuls per
part de les persones
implicades en aquest
teixit.
•Augment de la
pràctica esportiva
(en nombre de
practicants i en
diversitat de disciplines
esportives) i de l’esport
extraescolar.
“Difusió de tots els esdeveniments esportius en què participen els clubs. Fer un
cartell setmanal o tríptic i distribuir-lo en llocs clau del municipi. Aquest és un
aspecte que es pot treballar des del Consell d’Esports.” (Ciutadans/nes)
• Coneixement de
les instal•lacions
esportives per part
dels ciutadans/nes.
• Projecte geotèrmia.
“Donar a conèixer les alternatives d’oci esportiu que hi ha al poble.” (Ciutadà/
na)
Poder utilitzar
instal•lacions escolars
Consell de Joves
• Pavelló: Ben valorat,
en general. En
destaquen, sobretot, els
horaris d’obertura.
• Cal aire condicionat i calefacció a la
pista de dalt.
• Piscina.
• Poques activitats per fer-hi.
• Camp de futbol:
ben equipat, i ara és
important l’escola de
futbol.
• Molt fred a l’hivern.
• Pavelló.
• Piscina: Bona valoració.
• Calefacció a la pista de dalt.
• Millorar-lo per dins (és molt vell).
• Llocs per esperar.
Pàg
122
Pàg
123
Salut
Tots fem TONA
Salut
Salut
Tots fem TONA
Informem, sintèticament, sobre els serveis, recursos o agents de l’atenció
sanitària, així com dels serveis que ofereixen.
Àrea bàsica de salut (ABS) – Centre d’atenció primària de Tona
És el principal centre de referència al municipi pel que fa a l’accés a l’atenció
sanitària.
• Ofereix un ampli ventall de serveis.
• Dóna informació dels recursos: gestiona les demandes o en fa una
derivació.
• Promou l’educació sanitària entre la població.
• Participa en programes comunitaris.
• Dóna cobertura a consultoris sanitaris de municipis més petits de l’entorn.
Està format per aquest equip de professionals d’atenció primària:
• Metges de família
• Treballadora social
• Llevadora
• Odontòleg
• Personal d’atenció a l’usuari
• Infermeres
• Pediatres
• Fisioterapeuta
• Auxiliar de clínica
Es disposa del servei d’atenció continuada (per urgències): des de les 9 del
vespre fins a les 8 del matí, els festius i els caps de setmana, s’ha de trucar al
telèfon 061.
L’atenció per aquest mitjà segueix aquest itinerari:
Des d’aquest telèfon, es demana a l’usuari de quin problema es tracta i, acte
seguit, s’informa de què s’ha de fer:
• anar al CUAP (centre d’urgències d’atenció primària) de Vic (ubicat a
l’Hospital General de Vic),
• suggerir, telefònicament, una possible solució,
• enviar-nos un metge a casa,
• fer venir una ambulància a casa per traslladar-nos a l’hospital,
• i, fins i tot, si estem en situació de risc vital, enviar-nos una ambulància
medicalitzada.
Des del Servei Català de Salut, es posa a disposició del ciutadà un servei
telefònic:
Pàg
124
Pàg
125
Salut
Tots fem TONA
• Sanitat Respon: és un servei que cobreix les 24 hores del dia durant els
365 dies de l’any (per a informació general i consells mèdics). El telèfon
és el 902111444.
• Call-Center.
Recentment, s’ha millorat el sistema de comunicació d’emergències per a
sords i/o disminuïts sensorials. Impulsat per l’Ajuntament i en col•laboració
amb la Policia Local, s’ha posat en marxa un servei de comunicació per a les
emergències sanitàries o de seguretat.
Salut
Tots fem TONA
Valoració de l’atenció sanitària a Tona
Sobretot els ciutadans/nes, han valorat molt favorablement el centre d’atenció
primària de Tona (CAP). Se’n reconeix la millora gradual, la incorporació de
nous serveis, juntament amb la bona atenció i la preocupació per les persones
o col·lectius (per exemple, el de la gent gran). Podríem dir, també, que la relació
entre els ciutadans/nes i els professionals del CAP és bona.
“La valoració del servei i del nivell de cobertura és bona. El dentista per als
infants, crec que està molt bé i és una iniciativa molt positiva.” (Ciutadans/nes)
S’emeten missatges curts (SMS) per telèfon mòbil i indicant el codi de l’usuari,
més uns codis establerts per a cada situació; d’aquesta manera els agents tenen
coneixement de l’avís d’emergència.
“Hi ha un gran respecte per la gent que treballem al centre de salut. De vegades
tenen molta paciència amb nosaltres. Això facilita molt la feina.” (Tècnic/a)
És un sistema molt innovador ja existent a l’Ajuntament de Màlaga i que, a més
de fer un servei a aquest col·lectiu, apropa la policia als ciutadans/nes en el
vessant de suport social.
“El CAP funciona bé.” “Bon servei d’atenció al CAP.” “Sempre que hi hem hagut
d’anar ens han donat un bon servei.” “Mai he tingut cap queixa.” “El CAP ha
crescut en serveis.” “Al CAP es preocupen molt per la gent gran.” (Ciutadans/
nes)
També és important destacar el PAS, un programa preventiu relacionat amb la
salut dels infants, els adolescents i els joves: en alimentació, sexualitat, abús de
pantalles..., i, sobretot, de prevenció i reducció de risc en el consum de drogues.
Té una perspectiva de treball comunitari i transversal. Articula diversos àmbits
de treball i coordinació: Comissió General del PAS, Grup Motor del PAS, Grup
Protocol, Comissió Tècnica, Comissió de Seguiment. Fins a la primavera 2008
s’anomenava DRAC, nom del programa del Consell Comarcal d’Osona.
“Molta qualitat d’assistència als avis de Tona. Hi ha molt bons serveis i molt bon
funcionament.” (Ciutadà/na)
“Te hacen la tarjeta de sanidad rápido.” (Ciutadans/nes)
“Tenint els equipaments vitals coberts, es pot començar a treballar en altres
equipaments... Nous equipaments donen un valor afegit. L’escola de música no
només aporta ensenyaments musicals, sinó també beneficis socials, culturals...”
(Ciutadà/na)
Pel que fa a dèficits o mancances en l’atenció sanitària, s’assenyala el fet de
pertànyer a una zona sanitària el centre de la qual és Vic; per tant, la dependència
i la necessitat de considerar-ho en els itineraris d’atenció sempre hi serà. Això
significa que el CAP, com a membre d’aquesta àrea, comparteix alguns recursos
i serveis amb els equipaments sanitaris de Vic i de la resta de l’àrea. És a dir, és
difícil concentrar al poble tots els serveis de salut necessaris, tot i que es valora
que cada vegada s’incorpora més cobertura a Tona per tenir més autonomia
(per exemple, el dentista infantil).
Als col·loquis també es fa referència, d’una banda, a elements més estructurals
del sistema sanitari català (amb difícil solució en l’àmbit local) i, de l’altra, a
Pàg
126
Pàg
127
Salut
Tots fem TONA
Tots fem TONA
“Han tret el servei de guàrdia nocturn.” “A les farmàcies, quan és de nit, no pots
comprar sense recepta.” (Ciutadans/nes)
Pel que fa al primer grup d’observacions, es parla de la burocratització existent
per accedir a l’atenció: demanar hora, esperar força estona encara que s’hagi
programat la visita, esperar per a receptes o per a la programació de proves
que calgui fer a Tona o a Vic, etc. Tot plegat, genera molt malestar i és un tema
molt recurrent entre els ciutadans/nes per la difícil comprensió dels itineraris
burocràtics.
“Trobo horrible que no hi hagi un metge de guàrdia a les nits dels caps de
setmana.” (Ciutadans/nes)
“Estoy disconforme de que cierren el CAP por la noche. Tener que llamar a
urgencias y llamar al 061 no me parece bien.” (Ciutadans/nes)
“L’altre dia vaig anar al metge, i vaig haver d’esperar-me més de mitja hora.
Després d’aquesta mitja hora, em va tocar el torn (ja tenia hora demanada
prèviament), vaig entrar amb el metge, i ningú no em va donar cap tipus
d’explicació de la meva espera. Em vaig sentir bastant malament.” (Tècnic/a)
“El sistema d’urgències que s’ha implantat no convenç. De tota manera, si hi
ha una emergència, s’ha d’anar directament a l’Hospital de Vic, ja que aquí no
ens hem sentit ben atesos.” “El nou sistema d’urgències no convenç. Per a les
escoles, anar al CAP no ens serveix i anem directament a l’Hospital de Vic.”
(Ciutadans/nes)
“Tots opinen que el tema de salut està molt descuidat. Ara cal demanar hora per
a tot, s’ha burocratitzat molt. Tens molt temps d’espera per ser atès; per fer una
recepta et donen hora al cap d’una setmana.” (Ciutadans/nes)
“A les escoles que hem d’anar al CAP per urgències no ens serveix, perquè hem
d’esperar molta estona i, finalment, hem d’anar a Vic, i per cobrir el servei de
l’escola ens és dificultós.” (Ciutadans/nes)
“No et serveix de res fer cues al CAP, perquè al final, per a qualsevol cosa has
d’acabar anant a Vic.” “La sanitat s’ha burocratitzat molt, els temps d’espera són
molt llargs.” (Ciutadans/nes)
“Per anar a urgències depens molt d’un autobús.” (Ciutadà/na)
Quant a les preocupacions relacionades directament amb els serveis de salut de
Tona, en molts col·loquis es destaca el cas de les urgències. Tot i que algunes
persones valoren positivament el servei d’ambulància i el suport telefònic del
061, el nou sistema d’urgències sembla que no convenç prou. La percepció més
general és de no cobertura al poble, amb dificultats o, fins i tot, impossibilitat de
desplaçar-se a Vic si la persona no té mitjà de transport propi.
“Tenir ambulància està molt bé.” “El 061 és útil i són ràpids.” (Ciutadans/nes)
“Abans hi havia assistència durant les 24 hores del dia, donant a les persones
una seguretat davant d’una emergència. Que la vida d’una persona pot ser per
poques hores! A ningú agrada que falti aquest servei i, a més, a altres municipis
s’ha lluitat per disposar d’un metge 24 hores al dia i, en aquest cas, Tona s’ha
quedat com s’ha quedat.” (Ciutadà/na)
Pàg
preocupacions o dèficits associats al funcionament concret dels serveis de salut
a Tona, per bé que a vegades els dos àmbits estan relacionats.
“En el CAP no donen tots els serveis; depens molt de l’Hospital de Vic (radiografies,
ecos, urgències...). Els serveis mèdics han quedat petits.” (Ciutadà/na)
128
Salut
Per part dels joves, del CAP es comenta la manca de serveis d’urgències a la
nit, amb la necessitat de trucar al 061, i que, per les necessitats actuals, aquest
servei resulta insuficient (Font: Diagnòstic Consell de Joves 2008).
Amb relació al funcionament del servei sanitari, i sense invalidar els comentaris
satisfactoris abans transcrits, també es qüestiona en part com s’organitza
l’atenció: la programació de les visites, la manera de prioritzar l’atenció segons
la gravetat del cas, l’enfocament en l’atenció del grup familiar, la distribució dels
pacients per metge, el temps que cal esperar per conèixer els resultats de certes
proves...
“Serveis poc eficients, ja que hi ha una mala gestió en les hores de visita, passa
molt temps perquè et donin uns resultats... És molt difícil que et derivin a un
especialista... L’atenció que et dedica el professional és poc profunda, no t’atenen
gaire bé..., sempre et recepten el mateix. Sembla ser un servei especialitzat per
si tens un refredat o tos, però no va més enllà.” (Ciutadà/na)
“Un aspecte que s’hauria de poder millorar és la distribució dels pacients; per
exemple: ens trobem a casa que cadascú de la família ha de demanar hora per
Pàg
129
Salut
Tots fem TONA
Salut
Tots fem TONA
un metge diferent.” (Ciutadà/na)
Propostes per a l’atenció sanitària
Part de les crítiques del funcionament del servei sanitari a Tona s’associa a la
saturació dels recursos, per l’augment de la població i, en conseqüència, de
les demandes (tant en nombre com en diversitat). Es consideren insuficients i es
planteja una adequació a la realitat actual.
Les propostes recollides als col·loquis per millorar la qualitat i la cobertura
de l’atenció sanitària s’orienten a augmentar tant la capacitat dels serveis
com dels recursos disponibles (professionals de medicina general i
especialistes), millorar aspectes de l’atenció, bé amb més recursos o
adaptant l’organització (en població general i en certs col·lectius), així com
afavorir un model d’atenció en casos d’urgència que compensi la distància
respecte a Vic (centre d’atenció i farmàcia).
“El CAP és insuficient, hi manquen serveis. Caldria un servei més ampli i més
instruments, amb professionals que els sabessin utilitzar.” (Ciutadans/nes)
“Manca de serveis... Saturació del servei... Ens persegueixen, els malalts.”
(Tècnics/ques)
“Poc abast dels serveis del CAP. Manca de recursos per a la població actual de
Tona. Manquen hores per atendre la demanda.” (Ciutadà/na)
“Cal una ampliació del CAP, ja que ara és insuficient. Calen dues pediatres, ja que
una és massa poc. Sovint han d’atendre urgències d’altres pobles.” (Ciutadans/
nes)
Els col·loquis també aporten suggeriments més concrets: incorporar més
professionals (pediatres), reduir el temps d’espera –tant en visites programades
com en proves mèdiques-, organitzar l’atenció primària per diferenciar els tipus
de visita i descongestionar el temps d’espera, facilitar que a tots els membres
d’un grup familiar els correspongui el mateix metge de capçalera, disposar d’un
professional mèdic d’urgències amb abast global (medicina general, pediatria....)
o “un servei sanitari, les 24 hores, com abans”, facilitar els desplaçaments als
serveis sanitaris de Vic a qui ho necessiti, tenir més autonomia a Tona pel que fa
a proves o serveis.
“El nivell general de l’assistència sanitària està empitjorant, tot i que no és
responsabilitat de l’Ajuntament. Però és molt deficient pel que fa al nombre
d’habitants, el nombre de professionals i els serveis que es donen. És clarament
insuficient.” (Ciutadà/na)
“Destinar molts més recursos a la Sanitat.” (Tècnics/ques)
Als col·loquis també es parla d’un desenvolupament adient dels aspectes
sanitaris en les polítiques de joventut que es duen a terme al poble (juntament
amb altres aspectes: habitatge, cultura, qüestions laborals...).
“Penso que s’hauria de dividir els pacients per famílies i així tenir el mateix metge
de capçalera tota la família.” (Ciutadà/na)
“La política de Joventut no només hauria d’estar limitada a la Festa Major o a
l’oci, sinó que també hi ha d’haver polítiques d’habitatge, d’inserció laboral i de
sanitat.” (Ciutadà/na)
“Les drogues són un problema... A tots els bars, només falta que en vulguis... Si
en vols, en pots aconseguir a qualsevol bar d’aquí a Tona.” (Ciutadans/nes)
“S’hauria d’estudiar més la situació de cada persona i dedicar-li més atenció.”
(Ciutadà/na)
“Hi hauria d’haver un sistema per poder diferenciar els tipus de visita.” (Ciutadà/
na)
“Seria positiu que, des del CAP, es poguessin oferir serveis o proves que
actualment s’han d’anar a fer a l’Hospital de Vic.” (Ciutadà/na)
“No tothom té el tema del desplaçament a Vic resolt i aquest aspecte no està
contemplat quan t’has de desplaçar.” (Ciutadà/na)
“Oferir un metge d’urgències que abasti tant la medicina general com la
pediatria.” (Ciutadà/na)
Pàg
130
Pàg
131
Salut
Tots fem TONA
Treball
“El CAP ha quedat petit; s’ha d’ampliar, i s’ampliarà. No serà de manera
immediata, però està projectat a pocs anys vista. S’ha d’acabar de concretar i
tancar tràmits, però és farà.” (Ciutadà/na)
Tots fem TONA
Treball
“Tenint com a referència la població en general, s’ha de fer una aposta clara a
favor dels col·lectius amb més dificultats, o més necessitats: la gent gran i els
joves.” (Ciutadà/na)
Àmbit de la salut. Resum de valoracions i percepcions
PUNTS FORTS
• Bona valoració del
CAP.
• Bona cobertura de
serveis.
• Ambulància.
• Bona atenció a la
gent gran.
• Serveis
sociosanitaris i de
suport a malats i a
familiars.
CONSIDERAR
• Burocratització del servei,
complicació, dificultat de comprensió.
PROPOSTES
• Augmentar la capacitat
CAP i els recursos
(especialistes, més espai...).
• Saturació dels recursos actuals.
• Millor organització dels
Temps d’espera, tot i haver programat torns i de la programació
la visita.
de les visites.
• Manca de servei d’urgències (abans
n’hi havia).
• Desplaçaments a Vic.
• Cercar una resposta
o model d’atenció
d’urgències que
compensi la qüestió dels
desplaçaments a Vic.
• Programa DRAC
d’atenció i prevenció
en el consum de
• Incorporar les qüestions de salut en
drogues (per a
les polítiques de joventut.
l’adolescència i la
joventut). Des del 2008,
hi ha el programa PAS.
Consell de Joves
• Bancs. Podrien ser més còmodes.
• Ben valorats els serveis
• Pèrdua del servei d’urgències.
sanitaris i la ubicació.
Pàg
132
Pàg
133
Treball
Tots fem TONA
Informem sobre l’estructura de la població pel que fa a l’activitat laboral, com
també dels aspectes destacables de la població activa (ocupada i desocupada):
sectors econòmics, mobilitat, evolució..., així com dels recursos disponibles per
a la formació, l’orientació i la incorporació al mercat de treball. Desprès d’aquesta
part més descriptiva, hi ha les opinions i percepcions expressades per tècnics/
ques i ciutadans/nes en els col·loquis.
Recursos per a la formació, l’orientació i la inserció laboral
• L’Escola d’Hostaleria d’Osona, com a centre referent (ofereix cursos
ocupacionals reglats).
• L’escola d’adults Aula Oberta – Pla local de formació de persones
adultes.
• La Fundació Privada Osona Formació i Desenvolupament: formació per al
treball.
• El Servei de Promoció Econòmica d’Osona Sud - Alt Congost: orientació i
inserció laboral, borsa de treball.
• Per als Joves: Punt Jove, servei d’informació juvenil (actualment, a Can
Licus).
• El centre d’informació per a treballadors estrangers (CITE).
• Consell Comarcal d’Osona – Programa ILO-SER, per a persones majors
de 16 anys que pertanyen a col•lectius d’atenció preferent (dones, joves,
immigrants, persones amb dificultats especials...).
Estructura de la població en relació amb l’activitat laboral
Algunes dades:
Treball
Tots fem TONA
• La situació d’atur (*) afecta més les dones, dins d’una posició
ja estructural, i les dades de registre assenyalen sobretot les dones
espanyoles. Per edats, afecta més als joves (entre 20 i 24 anys) i als
adults més grans (entre 55 i 64 anys). El factor nivell d’instrucció també
incideix negativament en persones amb educació mitjana-baixa (amb
estudis primaris - educació general).
• En general, Tona presenta una taxa d’activitat i d’ocupació prou
consolidada, amb resultats superiors als dels municipis semblants de la
comarca, als de la pròpia comarca i als de Catalunya.
• En el període que va del 1991 al 2001, la població ocupada
es va incrementar en un 32,9%. Aquesta ocupació va ser afavorida,
principalment, pels sectors econòmics de serveis, indústria i construcció,
però no totalment per empreses establertes a Tona, ja que més de la
meitat dels ocupats que residien al municipi tenien el treball en altres
llocs, majoritàriament de la comarca.
• Evolutivament, fins al 2006 es detecta un augment progressiu del volum
d’aturats: un 25,2% més que al 2001. Aquest increment sembla afectar
més les dones (68,6%) que els homes (31,4%), dins una tendència ja
estructural. Entre persones joves, aquesta diferència entre sexes sembla
més equilibrada.
(*) Aquestes dades són d’atur registrat: no inclouen persones potencialment
actives no registrades, però que cerquen ocupació (joves, dones, immigrants
estrangers...)
• Més de la meitat de la població de Tona (53,7%) es considera població
activa (segons dades del 2001), és a dir, amb potencialitat per a
treballar (amb 16 anys o més). La resta és classificada com a població
laboralment inactiva.
• D’aquest volum de població activa, el 94,4% és població ocupada i la
resta (5,6%) es troba en situació d’atur.
• En general, les xifres d’atur de Tona són més baixes que les d’Osona i
de Catalunya. Als darrers cinc anys hi veiem una tendència a augmentar.
Destaca la major proporció d’atur femení a Tona sobre els altres àmbits
comparats.
Pàg
134
Pàg
135
Treball
Tots fem TONA
Treball
Valoració de la promoció i de l’accés laborals
Als col·loquis s’han recollit diverses valoracions i/o preocupacions dels ciutadans/
nes a propòsit d’aquest àmbit.
Tots fem TONA
“He utilizado el servei Almudena12 , dejé los datos y me ofrecieron trabajo, no en
Tona, aquí es difícil.” (Ciutadà/na)
“No ho conec gaire, em sembla que funciona prou bé.” (Ciutadà/na)
Les possibilitats de trobar feina al poble semblen haver augmentat amb el
creixement demogràfic i urbanístic. Ha representat un factor d’atracció que ha
permès disposar de més llocs de feina, tot i que molta gent treballa fora del
municipi.
“Centelles té una borsa de treball i Tona no.” (Ciutadà/na)
“Des que el poble ha crescut, hi ha força indústria de fora i més llocs de treball.”
(Ciutadà/na)
“Pel que fa a l’organització de l’Ajuntament i del personal, s’han reforçat les
jerarquies més altes, hi ha hagut incorporacions puntuals en algunes àrees, però
no s’ha promogut la promoció interna.” (Ciutadà/na)
El petit comerç (font de llocs de treball o d’autocupació) sembla tenir molta
rotació (obrir/tancar), la qual cosa provoca poca estabilitat.
“Obren moltes botigues i se’n tanquen moltes. Poca animació del comerç si ho
comparem amb Centelles.” (Ciutadans/nes)
Per a la recerca de feina, es disposa del servei de la borsa de treball del Servei
de Promoció Econòmica i Ocupació Osona Sud – Alt Congost. L’atenció rebuda
és molt ben valorada pels usuaris/es. Però es dóna més importància a tenir
una borsa de treball a Tona, que podria promoure l’ocupació al propi poble, i
resultar útil, especialment, per als joves.
La qüestió de la inserció laboral dels joves sembla ser un punt important que
s’hauria de considerar juntament amb les altres polítiques i línies de promoció
de la joventut (cultura, habitatge, sanitat...). Aquest aspecte és comentat també
en algun col·loqui en relació amb les dificultats d’emancipació del jovent per
raons de baix nivell adquisitiu i precarietat.
També s’han recollit comentaris sobre la promoció laboral en l’organització de
l’Ajuntament, en el sentit de necessitat d’activar la promoció interna.
Propostes per a la promoció laboral
Com a propostes sorgides en els col·loquis, es parla d’una borsa de treball a Tona
associada a un viver d’empreses. I en l’àmbit de l’organització de l’Ajuntament,
es proposa la realització d’itineraris formatius professionalitzats.
“Hi hauria d’haver una borsa de treball a Tona, lligada al viver d’empreses, que
fes de filtre, per promoure els joves emprenedors. Seria molt bo que la gent del
poble treballés al poble. Diria molt del poble.” (Ciutadà/na)
“Proposo que a l’Ajuntament es realitzin itineraris formatius professionalitzats.
Cal una formació del personal, conèixer les capacitats i aptituds de cadascú i fer
programes de gestió tutorial. Això permetrà reduir costos i projectar una imatge
de funcionari molt més positiva que la que hi ha actualment. L’Ajuntament som
tots. Això donaria un tret diferencial al poble. Hem de reconèixer el que tenim i
potenciar-ho.” (Ciutadà/na)
“L’aspecte que més em preocupa és el nivell adquisitiu que tenim els joves, ja
que la majoria estem dins la franja ‘mileurista’, i això no ens ajuda gens a l’hora
de buscar un habitatge i poder-nos emancipar.” (Ciutadà/na)
12 Insertora laboral
Pàg
136
Pàg
137
Treball
Tots fem TONA
Tots fem TONA
Àmbit del treball. Resum de valoracions i percepcions
PUNTS FORTS
• Amb el creixement
del pobles, més possibilitats de trobar-hi
feina.
• Servei de borsa de
treball: més llocs de
feina fora de Tona.
CONSIDERAR
• Predomini dels desplaçaments fora
de Tona per motius laborals.
• Dificultat de trobar feina a Tona.
• Es prefereix treballar al poble.
PROPOSTES
• Adaptació de la borsa de
treball al poble, associada a
un viver d’empreses.
• Promoció de joves
emprenedors.
SERVEI A LES
PERSONES
Elements de
diagnòstic per
franges d’edat
Pàg
138
Pàg
139
Infància
SERVEI
A LES PERSONES
Tots fem TONA
Infància
Elements de diagnòstic per franges d’edat
En aquest segon bloc d’informació relativa al servei de les persones, incorporem
elements de diagnòstic per franges d’edat derivats de les valoracions expressades
per tècnics/ques i ciutadans/nes en el treball de recerca qualitatiu (col•loquis
individuals i grupals). La informació s’ha ordenat segons aquests grups d’edat:
infància, adolescència, joventut, adults i gent gran.
En general, per a cada franja d’edat, hi ha la descripció numèrica del volum
que representa en relació amb la població total (segons dades provisionals de
l’octubre del 2008, extretes del padró municipal), les valoracions recollides en
termes de fortalesa, dèficits i propostes. Acabem cada apartat amb un quadre
resum.
Als apartats de joventut i gent gran, hi ha una síntesi de la informació més
descriptiva de recursos, programes i espais per a aquests col·lectius.
Infància
Tots fem TONA
En aquesta franja considerem la població de 0 a 11 anys. En les valoracions
recollides als col·loquis, s’observa que la infància no ha estat un tema recurrent.
Les opinions sobre aquesta franja d’edat han estat molt genèriques i centrades
en el temps de lleure i/o en l’educació no formal. No obstant això, també s’han
recollit les valoracions dels infants sobre aspectes i temes del seu interès, per
mitjà de l’espai més representatiu i participatiu: el Consell d’Infants. Desprès de
les opinions dels adults, s’incorporen les valoracions que fan els propis infants.
TONA: Població total de 0 a 11 anys - potencialment en edat escolar, per sexes i segments d’edat
(octubre del 2008)
Anys
Total (n)
Homes (n)
Dones (n)
Total %
Homes %
Dones %
0-2
299
161
138
3,8
2,0
1,7
3-5
307
158
149
3,9
2,0
1,9
6-11
553
273
280
7,0
3,4
3,5
Total Població
1.159
592
567
14,7
7,4
7,1
T.69. Font: Ajuntament de Tona. Dades provisionals – Padró octubre del 2008.
Elaboració pròpia
Els elements millorables esmentats als col·loquis són les activitats extraescolars,
l’oferta d’estiu i els ajuts públics respecte a aquestes activitats.
Aspectes favorables, de fortalesa...
En general, es reconeix la millora dels recursos adreçats a la infància, tant en
qualitat com per l’augment de les places en escoles bressol (educació formal).
“Bona oferta educativa per a totes les edats; a més cada vegada n’hi ha més.”
(Ciutadà/na)
“L’educació per a nens més petits, crec que està molt ben coberta, si més no a
l’escola Vedruna (és l’escola on hem anat tota la vida els de casa) està molt bé.”
(Ciutadà/na)
“Sembla que l’educació a Tona està molt millor que abans. Amb l’nstitut i la nova
escola bressol s’ha donat servei a molta gent.” (Ciutadà/na)
També es valora bé que es facin activitats per a la infància en educació no
formal, moltes d’elles vinculades a les escoles, la qual cosa afavoreix la
Pàg
140
Pàg
141
Infància
Tots fem TONA
incorporació de famílies nouvingudes a la dinàmica comunitària del poble;
els infants són aquí el canal de coneixença i d’implicació dels adults en
la comunitat. Des d’aquesta visió, es considera Tona com un poble adient i
dedicat als infants, amb un entorn agradable, que facilita les activitats dels nens i
nenes amb la família i amb el grup d’iguals. Un altre recurs disponible és l’Esplai
Güitxi–Güitxi, però no disposa de gaires places.
“És un poble dinàmic per als infants.” (Tècnic/a)
“Els nens fan que t’impliquis i t’integris al poble.” (Ciutadans/nes)
“Tenen força parcs on poder jugar; a més a més, la part que envolta el Castell
està molt ben cuidada i s’hi poden fer excursions.” (Ciutadà/na)
Aspectes que preocupen, que són millorables...
Es recullen aspectes relatius a l’educació formal i no formal, i als espais
públics (jardins infantils).
Pel que fa a l’educació formal (escoles), tot i que, en general, la valoració és
bona, pel que fa al funcionament, també hi ha percepcions contràries en relació
amb la qualitat de l’ensenyament. Per una banda, s’està satisfet de l’educació
rebuda i, per l’altra, es demana la millora de la qualitat educativa.
“Caldria millorar el nivell educatiu de les escoles i que cada professional
d’educació ocupés la plaça que li correspon en funció de les seves capacitats.”
(Ciutadà/na)
Pel que fa a l’educació no formal a Tona, en general, es percep com a
insuficient en quantitat i diversitat. Es manifesta que caldrien més activitats
extraescolars, més places a l’Esplai Güitxi-Güitxi, millor oferta per a l’estiu,
activitats per aprendre l’anglès, iniciació al teatre...
Pàg
142
Infància
Tots fem TONA
“Trobo mancances, per als infants, dins de l’àrea del teatre.” (Ciutadà/na)
Els espais públics són deficitaris, segons els participants dels col·loquis. En
concret, es valora que cal més cura als parcs infantils i del mobiliari d’aquests
espais (gronxadors, papereres, llums...).
“Els parcs, a vegades, estan molt bruts. La gent no acaba de ser del tot neta; no
és perquè no els netegin... Cal tenir els parcs en bones condicions.” “Es feien
moltes activitats al Parc Roqueta: berenars..., però ara no hi ha llum (uns brètols
van trencar els llums i no els han arreglat); el vàter està malament... Ara sembla
que només sigui per a gossos.” “La bassa que van fer al bosquet de la Canal
està molt bruta, amb ampolles de cervesa...” (Ciutadans/nes)
“Els parcs són un reflex del poble. Som un poble gran i hem de donar una bona
imatge. Ja es paguen molts impostos i el vull guapo!” “En general, els parcs
infantils estan descuidats, cal reestructurar-los i posar-hi gronxadors. Els calen
‘mimos’.” “Es van fer un dia i no s’han mirat mai més. Els gronxadors estan en
mal estat. El parc del costat de l’ajuntament està fatal, mal organitzat i no dóna
seguretat. A la zona de la Canal, cal un parc infantil just al costat del Pa amb
Xocolata.” (Ciutadans/nes)
Propostes per a la infància
Les propostes recollides se centren bàsicament a potenciar i promoure espais
i activitats per als horaris extraescolars (a l’hivern i a l’estiu), de manera
assequible o amb ajudes, per afavorir la formació integral dels infants i, també,
en alguns casos, donar suport a les famílies, sobretot en horaris laborals.
“Cal oferir una oferta assequible per a tothom, que hi pugui accedir qualsevol
persona de qualsevol classe social. S’haurien d’oferir tallers i cursos relacionats
amb l’art, la música, el teatre, l’esport, etc.” (Ciutadà/na)
“Els serveis públics que s’ofereixen per a la canalla no són suficients.” (Ciutadà/
na)
“Seria interessant que es disposés d’alguns llocs per a la canalla; que fora
d’horari escolar hi poguessin anar per tal de cobrir fins que la família acabés de
treballar.” (Ciutadà/na)
“Hi ha un esplai, però hi van pocs nens i nenes.” (Ciutadà/na)
“Potenciar que els casals d’estiu siguin públics.” (Ciutadà/na)
“No hi ha prou oferta, en general, a l’estiu, per a infants.” (Ciutadans/nes)
“Fer activitats o una escola d’anglès: aprenentatge per a infants, però fent-ho
Pàg
143
Infància
Tots fem TONA
d’una forma alternativa, mitjançant els jocs, fent activitats a l’estiu... S’hauria de
poder buscar un espai que es pogués utilitzar per a l’ensenyament.” (Ciutadà/
na)
Àmbit d’infància. Resum de valoracions i percepcions
PUNTS FORTS
CONSIDERAR
• Activitats per a la
infància en educació
no formal. Afavoreixen
la incorporació de
famílies nouvingudes
a la dinàmica
comunitària del poble.
• Potenciar i promoure
espais i activitats
d’educació no formal –
extraescolars -(al hivern
i a l’estiu), de manera
assequible o amb ajudes.
• Manca un parc infantil a la Canal 14.
Tots fem TONA
A continuació, tal com hem comentat a l’inici, exposem les aportacions realitzades
pel Consell d’Infants durant el curs 2007-2008.
Es van treballar diversos temes, i de cada un es van fer propostes, que van
quedar estructurades en tres blocs: coses que pot fer l’Ajuntament, coses en
les quals l’Ajuntament pot influir i coses en què l’Ajuntament no pot fer res, però
sobre les quals val la pena opinar.
PRESENTACIÓ feta pel CONSELL D’INFANTS
• Millora de la qualitat
educativa.
• Cal més cura dels parcs infantils
i del mobiliari d’aquests espais
(gronxadors, papereres, llums...).
PROPOSTES
• Millora dels recursos
adreçats a la infància
(educació formal i no
formal), qualitativament i quantitativa• Educació formal: Demanda de
ment.
millora de la qualitat educativa.
• Escoles bressol,
centres escolars de
primària, Esplai Güitxi–Güitxi, Ludoteca
Jocs, Aula d’Estudi13.
• Educació no formal: insuficient
en quantitat i diversitat: referent
a
activitats extraescolars, l’oferta
d’estiu... Falten ajuts públics en relació
amb aquestes activitats.
Infància
El Consell d’Infants és un grup d’ infants de 8 a 11 anys que treballa i fa propostes
per millorar el poble. Representa tots els infants del poble.
• Manteniment i cura dels
espais infantils i dels parcs
en general.
Accions del 2007:
• Hem fet jocs per representar els drets dels Infants, com per exemple: els
jocs dels coconuts. Amb els jocs dels coconuts ens adonàvem que
tothom ha de tenir les mateixes oportunitats, o sigui, els mateixos drets.
• Hem fet una observació per grups. Hem anat a diversos llocs públics
de Tona i hem observat les coses que ens agraden i les que podrien
millorar. Al final, vàrem puntuar-les.
• Hem treballat els drets dels infants.
• Hem treballat el consens.
• Hem treballat les maneres de participar.
Valoracions i propostes recollides pel Consell d’Infants per al diagnòstic
comunitari entorn d’aquests temes:
• Serveis del poble
• Neteja del poble
• Seguretat
• Infraestructures (places, carrers, parcs)
• Espais per al joc
13 El servei Aula d’Estudi actualment no existeix
14 En aquesta zona, a l’estiu 2008 s’hi va construir un parc infantil
Pàg
144
Pàg
145
Infància
Tots fem TONA
SERVEIS DEL POBLE. Resum de valoracions i propostes
Infància
L’AJUNTAMENT HO POT
RESOLDRE
“Ens agraden els serveis que hi ha: la biblioteca, les escoles, els parcs, la piscina,
la Canal i l’Ajuntament.” (Consell d’Infants)
• Volem més espais verds. Hi ha
poques fonts que tinguin aigua,
moltes estan inundades. Volem
que surti aigua de les fonts.
RESOLDRE
L’AJUNTAMENT HI POT
INFLUIR
OPINEM, PERÒ
L’AJUNTAMENT NO HI POT
FER RES
• Volem que, de l’ institut, en
treguin la sorra i hi posin més
herba, i que separin el camp de
futbol del de bàsquet.
• A la plaça del carrer de les
Maduixes s’hi han de posar
tanques.
• Volem més fanals per a la nit.
• Volem voreres altes, perquè
els cotxes no puguin aparcar
sobre la vorera.
• El pavelló, per dins, és molt
vell. Volem que arreglin la pista
nova i hi posin calefacció.
Tots fem TONA
Propostes
“Els serveis del poble són tots els llocs on podem anar a fer coses.” (Consell
d’Infants)
Propostes
• Calen més aparcaments per a
minusvàlids.
• Volem més passos zebra.
INFLUIR
OPINEM, PERÒ
FER RES
• No ens agraden les cases
velles i que no estiguin
pintades.
• Volem que no trenquin els
arbres dels carrers. Molts joves
trenquen arbres.
• Que els cotxes no se saltin les
bandes reductores de velocitat.
• El carrer Major és molt
estret.
• Hi ha molts cotxes mal
aparcats.
• Ens molesten els sorolls
d’alguns cotxes.
• Convé asfaltar tots els carrers.
• Ens agradaria un cinema.
• Aniria bé tenir un altre circuit de
bici a l’espai del pavelló, perquè
la Suïssa és molt lluny i els pares
no ens hi deixen anar.
• Volem llocs per esperar-nos, al
pavelló.
INFRAESTRUCTURES. Resum de valoracions i propostes
“Per nosaltres, són els carrers, fanals, places, parcs, papereres... Estan bé.”
(Consell d’Infants)
“Ens ha agradat que pintessin les línies de les carreteres.” (Consell d’Infants)
“El carrer Major està bé.” (Consell d’Infants)
• Cal treure el parquímetre.
DRET A JUGAR. Resum de valoracions i propostes
“És molt important que els infants puguin jugar, perquè si no es posen molt
nerviosos, i ho necessiten per aprendre.” (Consell d’Infants)
Propostes
RESOLDRE
INFLUIR
OPINEM, PERÒ
FER RES
• Voldríem tenir algun espai per
jugar a futbol en un lloc cèntric.
• No ens agrada que ens diguin
que no podem jugar a la plaça
Major, i moltes vegades els marroquins ens ho diuen més.
• Volem una ludoteca més gran,
perquè la que hi ha s’ha fet
petita.
Pàg
146
Pàg
147
Infància
Tots fem TONA
Infància
SEGURETAT. Resum de valoracions i propostes
“Que la gent que té gossos es preocupi de, quan l’animal fa els seus excrements,
tenir una bossa per recollir-los. Que no costa gens, home!” (Consell d’Infants)
“La seguretat és molt important: gràcies a la seguretat als pobles podem sortir al
carrer ben tranquils.” (Consell d’Infants)
“Sí que Tona és un poble una mica net, però creiem que podria millorar, i que
tots hi podríem col·laborar.” (Consell d’Infants)
“Sí, Tona és un poble tranquil, però hi ha droga. Hi ha hagut alguns robatoris al
poble. I alguns botiguers estafen als petits.” (Consell d’Infants)
Propostes
“Ens agrada que hi hagi policia.” (Consell d’Infants)
INFLUIR
OPINEM, PERÒ
FER RES
• Les parets del pavelló estan
pintades amb graffitis.
• Hi ha llocs del poble plens de
graffitis, volem que els pintin.
Propostes
RESOLDRE
• Volem que netegin els carrers
(caques, papers...).
• Volem que les persones no
llencin deixalles a terra.
• Els gossos beuen aigua de les • Volem que la gent no faci les
fonts. Es podrien instal·lar aixetes necessitats al carrer.
perquè hi beguessin només els
gossos, però sense que l’aigua
es perdés, perquè no podem
malgastar l’aigua.
• Creiem que el poble està brut.
INFLUIR
• Volem que obrin el Castell
de Tona, per veure’l, i que hi
hagi protecció, per no caure
daltabaix.
• Els cotxes van molt ràpid
davant les escoles.
• Els gronxadors són molt vells
i estan espatllats, i podem fernos mal.
• Els conductors no deixen
passar les bicicletes, i quan
avancen no ho fan bé
• Cal més vigilància a la plaça
de l’Hostal: hi ha gent drogantse i ens han ofert droga.
• Molts joves roben coses de
les botigues.
• Als bars es fa molt soroll i es
molesta els veïns
• Fer controls de drogues.
• Volem que els gossos portin
• Convé més vigilància nocturna, morrió i corretja .
perquè hi ha molta gent beguda. • Volem que la gent es
preocupi del seus gossos i
• Cal protecció pels conductors. que no els abandoni quan són
grans.
• Volem que els senyals de
trànsit siguin clars; si no la gent
passa de llarg els stops, els
semàfors etc., i poden produir-se
accidents.
Pàg
Tots fem TONA
NETEJA DEL POBLE. Resum de valoracions i propostes
RESOLDRE
148
OPINEM, PERÒ
FER RES
• Volem que, als passos
zebra, ens deixin passar.
• Hi ha moltes motos que
fan molt soroll, i a les nits als
veïns del poble no ens deixen
dormir.
• Ens molesta el fum dels
bars
• Volem que s’adoptin els
gossos de la gossera.
Pàg
149
Adolescència
Tots fem TONA
Adolescència
Adolescència
Tots fem TONA
Hem considerat dins aquesta franja els nois i noies amb edats compreses entre
12 i 18 anys. A les valoracions recollides als col·loquis hi trobem temes com els
recursos, els equipaments, les dinàmiques...
TONA:
Població total de 12 a 18 anys, potencialment en edat escolar, per sexes i segments d’edat (octubre del 2008)
Anys
Total (n)
Homes
(n)
Dones (n)
Total %
Homes %
Dones %
12-14
242
131
111
3,0
1,6
1,4
15-16
134
67
67
1,7
0,8
0,8
17-18
127
73
54
1,6
0,9
0,7
TOTAL Població
503
271
232
6,3
3,4
2,9
T.70. Font: Ajuntament de Tona. Dades provisionals – Padró octubre 2008.
Elaboració pròpia
Les opinions dels col·loquis destaquen, pensant en aquest col·lectiu, els dèficits
d’espais i activitats, la conveniència de millorar la coordinació i la difusió
dels recursos existents, i la necessitat de promoure la participació dels
adolescents en la vida comunitària des de diversos vessants.
Primerament, exposarem aspectes favorables relatius als adolescents. A
continuació, mostrarem els aspectes que convindria que milloressin. I, finalment,
hi inclourem les propostes plantejades sobre qüestions millorables o d’altres.
Es valoren positivament els espais socioeducatius adreçats a aquest col·lectiu,
tant els centre escolars per a l’educació obligatòria (institut, escoles privades...),
com els altres serveis amb oferta socioeducativa o de lleure: la Biblioteca
Caterina Figueras, l’Esplai Güitxi–Güitxi, el Punt Jove, la Ludoteca Jocs,
etc.
“Tenim una oferta educativa de primer nivell: escoles, institut, biblioteca, etc.”
(Ciutadà/na)
“Des del Punt jove s’està fent una molt bona tasca. Cada dia els joves van allà, i
està bé, perquè els proposen activitats...” (Ciutadà/na)
Pàg
150
Pàg
151
Adolescència
Tots fem TONA
Tots fem TONA
Aquesta insuficiència comporta que les famílies hagin de traslladar-se a altres
llocs amb els fills, ja que el transport públic interurbà és considerat deficitari.
“Can Licus és una bona idea i un espai necessari per al jovent.” (Ciutadà/na)
“No hi ha massa oferta d’oci per als joves i sempre han d’anar a pobles veïns,
sobretot a Vic, per accedir a certes ofertes o serveis.” (Ciutadans/nes)
Igualment els tècnics/ques reconeixen que, des de diverses àrees municipals,
s’està treballant amb aquest col·lectiu: en la promoció de la salut (per mitjà
del PAS, programa de prevenció en salut, o, abans, amb el DRAC) per potenciar
comportaments i hàbits saludables de joves i adolescents, i en la promoció de
la participació (per mitjà dels grups motors dins el Consell de Joventut, des dels
espais socioeducatius...).
“Hi ha un bon treball amb el DRAC i s’hi ha de continuar treballant.” (Tècnic/a)
Aquesta bona valoració dels recursos adreçats a aquest col·lectiu no compensa
la percepció d’insuficiència pel volum de població d’aquestes edats. De fet,
s’han recollit missatges reiteratius, tant procedents dels tècnics/ques com dels
ciutadans/nes, sobre la manca o insuficiència d’espais i d’activitats d’oci per
als nois i noies de 12 a 17 anys, especialment per als caps de setmana. Aquest
dèficit portaria aquests joves a sortir fora de Tona, per cercar altres ofertes.
“No hi ha prou alternatives, ofertes, espais comuns per a joves de 12 a 17 anys.”
(Tècnic/a)
“No hi ha prou oferta, en general, a l’estiu, i tampoc hi ha oferta per a joves de
13 a 16 anys.” (Ciutadans/nes)
“Falta un cine, o más actividades para jóvenes. Los jóvenes entre 14 y 16 años
se aburren mucho en el pueblo.” (Ciutadans/nes)
Pàg
“Hi ha el Punt Jove i el Consell de Joventut que trobo que estan molt i molt bé:
són iniciatives molt enriquidores per al poble.” (Tècnic/a)
“L’Esplai Güitxi-Güitxi funciona molt bé... Crec que el Punt Jove està fent una
molt bona feina entre el jovent.” (Ciutadà/na)
152
Adolescència
“Als meus fills els passa el mateix. Un encara no té carnet de cotxe i no el puc
acompanyar sempre on vol anar, i si ho hem de fer amb transport públic, ens hi
podem estar tot el dia i no ens ho podem permetre.” (Ciutadà/na)
En aquest sentit, també es matisa que “no hi ha oferta alternativa”, o sigui,
que l’oferta esportiva i la recreativa/cultural, socioeducativa... no estan
suficientment promogudes en aquesta franja; que no hi ha prou espais comuns
per als joves, tenint en compte els diversos perfils i edats; o bé que d’ofertes n’hi
ha, però sense que la difusió arribi, perquè “a vegades es demanen coses que
ja es fan o hi són”.
Caldria, doncs, un treball integral de coordinació perquè aquest col·lectiu
pugui aprofitar bé els recursos, les iniciatives i les oportunitats del poble (en
àmbits diversos com ara l’educatiu, el cultural, el de salut, el laboral —iniciació a
la inserció laboral—, el mediambiental, la participació, etc.).
També destaquen les percepcions desorientades i preocupades dels canvis que
es veuen: les actituds, el comportament... considerat “passiu; poc implicats
en la vida social de Tona”. En aquest sentit, es parla de la importància que es
dóna als grups de referència, de l’ús (“abús”) de les noves tecnologies, de
la imitació de conductes i hàbits propis d’edats més grans, etc.
“Els adolescents d’ara van massa ràpid. Els d’ESO es volen fer grans massa
de cop i se salten aquesta època.” “Relacionat amb aquest aspecte, els pares
també hi tenen a veure, ja que s’ha confós ‘ser actual’ amb ‘ser permissiu’.”
“Entre els adolescents hi ha diversos grups marcats, és a dir, que es marquen
més les diferències quant a les tendències i els ambients. Quan et fas una mica
més gran, ja fas una colla més àmplia; és a dir, que tot el jovent del poble més o
menys ho fa.” (Ciutadà/na)
“Tenen un excés d’informació, però hi ha altres riscos.” (Ciutadà/na)
“Grups de joves poc actius. No fan ús de recursos municipals, com els esportius.
Així doncs, aquesta actitud passiva resulta preocupant. Passen moltes hores als
Pàg
153
Adolescència
Tots fem TONA
bars sense res a fer. Cada vegada comencen a fumar més aviat.” (Ciutadà/na)
“L’ús que fan els joves de les noves tecnologies fa que participin poc en
l’activitat cultural i social del poble. Em refereixo més als nouvinguts autòctons.”
(Ciutadans/nes)
“Percebo un canvi respecte a fa uns anys en la població jove. No veig un
ambient tan sa com hi havia hagut. Ara hi trobo un abús de les noves tecnologies
(consoles, internet, etc.) per part dels joves. Passen part del seu temps lliure
connectats i no el destinen a activitats més culturals i en grup. Això provoca una
falta de comunicació.” (Ciutadà/na)
“El jovent no s’implica prou i moltes vegades s’acomoda a la solució fàcil. Es
diu que, per ells mateixos, no tenen iniciativa ni il·lusió, però alhora, quan se’ls
organitzen activitats, tampoc no solen participar-hi.” (Tècnics/ques)
Adolescència
Tots fem TONA
tractaria d’aprofitar la figura dels delegats i, promogut per les escoles, establir
una xarxa d’intercanvi entre tots aquests representants de l’alumnat dels
centres escolars de Tona. L’objectiu seria compartir els interessos dels joves
amb una visió més global, de municipi. Podria ser una oportunitat per crear una
base d’experiència de participació en aquest col·lectiu, juntament amb altres
línies de promoció de la participació.
“A les escoles hi ha les reunions de delegats, però no hi ha cap reunió per compartir
idees entre joves de totes les escoles de Tona... La idea seria formar un grup de
totes les escoles per compartir coses de l’àmbit de poble. S’organitzaria entre
centres i s’hauria de promoure al principi de curs, per arrencar des de les escoles...
L’objectiu seria compartir els interessos de tots els joves.” (Ciutadans/nes)
Adolescència. Resum de valoracions i percepcions
Propostes per als adolescents
Als col·loquis s’han apuntat propostes orientades a la realització de més
activitats (per exemple, les esportives, les culturals...) i la reordenació i la
difusió de les iniciatives i activitats existents.
”Mantenir activitats esportives i promocionar-les sobretot per als joves. Els joves
vinculats a l’esport tenen menys probabilitat d’aproximar-se a la droga. I també
fer una campanya amb els més petits i fer prevenció de drogues.” (Tècnic/a)
“Donar a conèixer millor els recursos municipals en els quals poden participar els
joves, per així motivar-los, sobretot perquè utilitzin les instal·lacions esportives i
realitzin activitats en benefici del poble.” (Ciutadà/na)
“La posada en marxa d’una ràdio a Tona potser ajudaria a implicar els joves.”
“Crear grups d’escoltes, casals...” (Tècnics/ques)
“Hacer más actividades para jóvenes, extraescolares, que no sean tan caras.
Por ejemplo, hacer que las instalaciones deportivas sean un espacio más libre,
o que, pagando una pequeña entrada, pudieras utilizar las pistas, el gimnasio...”
(Ciutadans/nes)
Davant la preocupació per la limitada implicació d’aquest col·lectiu en la vida
comunitària i/o escolar, es recull una proposta d’un dels grups d’educació: es
Pàg
154
PUNTS FORTS
• Bon funcionament
dels centres escolars i
dels altres espais amb
una oferta socioeducativa o de lleure: la
Biblioteca Caterina Figueras, l’Esplai GüitxiGüitxi, l’Aula d’Estudi,
l’Aula Oberta, el Punt
Jove, Can Licus...
• Espais participatius
de debat i reflexió:
Consell de Joves (grups
motors).
CONSIDERAR
• Manca o insuficiència d’espais i
d’activitats d’oci, especialment als
caps de setmana.
• Hi ha nois i noies que cerquen
ofertes d’oci en poblacions veïnes.
• No hi ha gaires possibilitats de
desplaçar-se en mitjans de transport
públics.
• Cal més oferta alternativa (esportiva,
socioeducativa, recreativa, cultural...),
i més espais específics, considerant
la pluralitat dels perfils dels
adolescents.
• És important ordenar el que hi ha i
millorar-ne la difusió.
PROPOSTES
• Realització de més
activitats alternatives
(esportives, culturals,
socioeducatives...).
• Reordenació i difusió de
les iniciatives i activitats
existents.
• Treball integral de
coordinació entre iniciatives
i projectes procedents
d’àrees o àmbits diversos
(l’educatiu, el cultural, el
de la salut, el laboral, el
mediambiental, el de la
participació...).
• S’està treballant
la promoció de la
• Xarxa d’intercanvi entre
salut (PAS) i de la • Preocupen i desorienten les actituds
tots els delegats dels
participació
(grups i les conductes dels adolescent
centres escolars de Tona.
motors
/
consells
d’infants i joves).
Pàg
155
Joventut
Tots fem TONA
Joventut
Joventut
Tots fem TONA
En aquest apartat es descriuen les actuacions que es desenvolupen a Tona
entorn d’aquest col·lectiu: el Pla local de joventut, les coordinacions de serveis,
els recursos humans, així com els programes i els equipaments més específics.
Hi incloem, també, les valoracions i percepcions recollides en els col·loquis de
tècnics/s i ciutadans/nes. Finalment, s’hi afegeix un resum dels continguts i un
resum dels recursos de què disposa aquest col·lectiu.
TONA: Població total de 18 a 34 anys per sexes i segments d’edat (oct.ubre de2008)
Anys
Total (n)
Homes (n)
Dones (n)
Total %
Homes %
Dones %
18-19
134
72
62
1,7
0,9
0,8
20-24
408
197
211
5,1
2,5
2,7
25-29
620
323
297
7,8
4,1
3,7
30-34
766
397
369
9,6
5,0
4,6
TOTAL Població
1.928
989
939
24,2
12,4
11,8
T.71. Font: Ajuntament de Tona. Dades provisionals – Padró octubre 2008.
Elaboració pròpia
Les actuacions entorn d’aquest col·lectiu estratègic es deriven del Pla local de
joventut 2004-2007. El nou pla serà vigent del 2009 al 2011.
El Pla local de joventut de Tona és una eina de planificació que situa en el temps
les actuacions que es desenvolupen i es desenvoluparan per als joves de manera
directa i/o indirecta.
- Sentit transversal: els àmbits, programes i accions intenten abastar
diverses temàtiques que afecten els joves, de manera que cobreixin,
en la mesura que sigui possible, les seves necessitats, que cobreixin
les mancances del municipi pel que fa a la seva atenció, i que
estiguin amatents a promoure i ajudar a desenvolupar totes les seves
potencialitats.
- Dues línies principals d’actuació:
· Emancipació
· Participació
Per desenvolupar aquest pla es disposa de...
- La coordinació amb altres àrees municipals, per tal de treballar
els diversos aspectes que ajuden a construir el projecte de vida
Pàg
156
Pàg
157
Joventut
SERVEI
A LES PERSONES
Tots fem TONA
del jove (educació, cultura, salut...), així com la implicació de diverses
administracions (Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona,
Consell Comarcal, Mancomunitat La Plana i d’altres ajuntaments de la
comarca).
- Recursos humans específics: regidor de Joventut, tècnica de Joventut i
dinamitzadora juvenil.
- Programes i equipaments per a aquest col·lectiu.
- Tot un treball de dinamització juvenil: amb diversos espais específics
entorn del Punt Jove: servei d’informació juvenil, espai jove, espai de
consulta d’internet, projecte Nit jove etc.
Programes principals de l’àrea de Joventut
- PUNT JOVE (servei d’informació juvenil i espai jove)
- NIT JOVE (programa d’oci alternatiu per als divendres al vespre)
- Programa de tallers i cursos
- Programa de prevenció i atenció en salut (PAS)
- Protocol de detecció i actuació en casos de consum de drogues al
municipi de Tona
Joventut
Tots fem TONA
Joventut. Valoracions i percepcions
Inicialment vàrem fixar els límits d’aquesta franja de població: de 18 a 34 anys.
Llavors vam diferenciar els interessos i les dinàmiques més associables als
subgrups de 18 a 24 anys i de 25 a 34 anys, per seleccionar els participants.
El desenvolupament dels col·loquis i la informació recollida i desprès buidada
ens va permetre descobrir que, en realitat, aquests límits no quedaven tan ben
dibuixats; de fet, en els discursos, l’imaginari jove pot abastar des dels 14 anys
fins a 20 anys més tard. I això queda ben reflectit en la informació d’aquesta part
del capítol, on recursos i dinàmiques vinculen els joves amb la franja superior
dels adolescents, perquè la realitat és un continuum. En primer lloc, exposem
la informació obtinguda als col·loquis i, després, sobre espais, actuacions i
recursos relatius al col·lectiu jove.
Els temes més destacats a propòsit dels joves se centren en aspectes de
cultura/lleure (espais i activitats), aspectes de prevenció en la salut, accés a
l’habitatge i inserció laboral al mateix municipi.
En primer lloc, exposarem aspectes favorables relatius als joves. A continuació,
mostrarem aspectes que convindria que milloressin. I, finalment, informarem de
propostes plantejades sobre qüestions millorables o d’altres.
- PIDCES (punt d’informació i dinamització juvenil als centres
d’ensenyament secundari de Tona)
- Borsa jove d’habitatge
Els punts destacats als col·loquis són l’oferta d’iniciatives i d’activitats
(socioeducatives, de lleure, d’oci...), l’existència d’espais/equipaments
específics, la presència de joves en àmbits de participació i/o entitats, i el
treball realitzat entorn de la prevenció i l’atenció en salut (PAS).
- Suport a entitats juvenils i a grups de joves informals: programa d’activitats
lúdiques/culturals, etc.
- Grups motors de participació ciutadana, dinamitzats i impulsats mitjançant
les eines que ofereix el teatre social
Quant a l’oferta d’activitats, una part dels comentaris valoren bé l’oferta actual
existent, vinculant-la a la idea que Tona té una important dinàmica en activitats,
festes, etc. En aquesta valoració es diferencien les activitats de caràcter
socioeducatiu (del Punt Jove, Can Licus...), i aquelles del vessant del lleure,
festives o d’oci (festes —Festa Major— o fires, celebracions anuals...). També
es considera positiva l’oferta de l’àrea municipal de Joventut (amb el suport del
Consell Comarcal) de posar a l’abast dels joves, de manera puntual, autobusos
nocturns per desplaçar-se a activitats o festes d’altres pobles.
“Hi ha el Punt Jove i el Consell de Joventut que trobo que estan molt i molt bé:
són iniciatives molt enriquidores per al poble.” (Tècnic/a)
Pàg
158
Pàg
159
Joventut
SERVEI
A LES PERSONES
Tots fem TONA
“Durant un temps hi va haver moltes festes per a joves i adolescents.” “La Festa
Major de Tona és molt ‘guai’, atrau molta gent i hi ha activitats per a tots els
públics. També està molt bé per als joves la festa del confeti, tothom demana
festa per a l’endemà del confeti, ja que ningú se’l vol perdre.” (Ciutadà/na)
“També està molt bé que s’organitzin busos per als joves, quan hi ha festes fora
del poble. La possibilitat de poder agafar un bus per tornar també està molt bé.
Va molt bé quan no tens transport i per als pares també va bé.” (Ciutadans/nes)
Quant a serveis o equipaments municipals específics adreçats al jovent,
s’esmenten el Punt Jove i Can Licus, com a espais amb gran potencial per al
desenvolupament d’iniciatives dels joves.
“Tinc molta esperança que Can Licus sigui un espai per a joves on puguin passar
estones del seu temps lliure i desenvolupar-hi activitats. Cal dir que tinc una filla
que farà 15 anys i, per això, aquest és un tema que em preocupa.” (Ciutadans/
nes)
Sobre la presència dels joves en espais de participació, per part dels tècnics
es destaca el treball desenvolupat als Consells de Joves (espais de debat i de
participació; són descrits al capítol 8), juntament amb la tasca duta a terme en
algunes entitats: Centre Excursionista, Plataforma d’Acció Solidària, Consell de
Joventut...
“El Consell de Joventut organitzava moltes festes per a joves.” (Ciutadà/na)
“El Centre Excursionista fa activitats i sortides que crec que són molts positives
per als que hi van i hi participen.” (Tècnic/a)
Pàg
160
Joventut
Tots fem TONA
és l’Itaca, que és una entitat privada, però té un ambient molt familiar; gairebé
sempre hi ha la mateixa gent. Està molt i molt bé.” (Ciutadà/na)
Pel que fa al treball que s’està fent per la prevenció del consum de substàncies
tòxiques, es valora positivament l’acció conjunta que es porta a terme en el
programa PAS (abans DRAC).
A continuació, exposem els comentaris que, des dels col·loquis, assenyalen
preocupacions o dèficits, fins i tot a propòsit dels temes destacats
favorablement.
En els col·loquis, els temes millorables o preocupants relacionats amb el
col·lectiu jove se centren en la cultura/oci, en la salut, en l’habitatge, en la
mobilitat i en la presència de joves en la vida social i política.
Pel que fa a la cultura/oci, tant els tècnics/ques com els ciutadans/nes
coincideixen en el fet que hi ha d’haver més oferta d’activitats de lleure per als
joves, ja siguin realitzades directament per iniciativa municipal, com per mitjà
del suport a entitats que, d’aquesta manera, puguin dur a terme certes iniciatives
(per exemple, concerts).
S’han recollit nombrosos comentaris, sobretot provinents dels ciutadans/nes,
relatius a la manca d’espais i d’activitats específiques per a aquesta franja
de població. Es diu que potser el que es fa a Tona no agrada prou, o que no s’hi
senten implicats, o que prefereixen altres formats.
”Hi ha diverses associacions en les quals hi ha persones joves, com l’associació
Plataforma Solidària. Està bé la idea de formar aquesta associació, però hi
hauria alguna cosa que s’hauria de poder canviar (sobre la recaptació de fons).”
(Tècnic/a)
En concret, es comenten la manca d’espais per a la música en directe o per
als assajos de grups; la tendència a sortir fora de Tona a mesura que es té més
autonomia en la mobilitat —es fa referència a la ruta per les discoteques del
voltant associada al consum de drogues—; o la utilització, amb comportaments
inadequats, d’espais públics compartits amb altres col·lectius (famílies, infants,
etc.).
“L’oferta del poble en l’actualitat està molt bé, com el punt de trobada dels joves.
La solució no és obrir bars per a gent jove... El punt de trobada dels joves ara
“Quant a lleure, em trobo que el jovent no té lloc per anar. Sí que hi ha el Punt Jove,
però, primer... que obre unes hores que en principi els ‘nanos’ estan estudiant o
Pàg
161
Joventut
SERVEI
A LES PERSONES
Tots fem TONA
fent activitats extraescolars i, després, pel que he vist ara que el Punt Jove és a
Can Licus, la veritat, prefereixo que no hi vagin. Per estar fumant i molestant la
gent, embrutant i no fent res de profit, prefereixo que no s’hi acostin.” (Ciutadà/
na)
“No s’acaba tot fent Can Licus. Falten espais, llocs de trobada.” (Ciutadans/
nes)
“Potser falten activitats o, si se’n fan, no agraden el jovent.” (Ciutadans/nes)
“A Tona segueix sense haver-hi locals per tocar, i quan s’acabi Can Licus, si és
que s’acaba mai, potser després n’hi haurà. Però aquesta problemàtica existia
abans i no s’ha solucionat mai. Per què? Qui toca? Toquen quatre peluts, els
més rebels, i això no dóna massa joc, i sempre s’és l’últim dels últims.” (Ciutadà/
na)
“El tema dels concerts està molt aturat.” (Ciutadà/na)
“Els joves, si no tenen un espai d’oci adequat, és molt més fàcil que ocupin altres
espais del poble, principalment els parcs. Em preocupa perquè hi vas amb els
infants i et trobes els grups de joves que fan de les seves. Els hem de donar
eines perquè no caiguin en el més fàcil.” (Ciutadans/nes)
“Actualment es té por que el nou grup polític que mana prohibeixi l’activitat dels
Birratines. No se sap si és cert i potser és una llegenda urbana, però entre el
col·lectiu jove es parla d’això.” (Ciutadà/na)
S’han recollit consideracions que valdria la pena tenir en compte sobre les
activitats i els espais per a joves (incloent-hi, també, els adolescents). En primer
lloc, la manca d’espais polivalents per realitzar activitats d’oci, especialment,
per a la franja de 13 a 18 anys i, en concret, per als caps de setmana.
En segon lloc, hi ha valoracions divergents sobre el Punt Jove, ja que, d’una
banda, es considera un espai on nois i noies haurien de poder passar estones
del temps lliure i desenvolupar-hi activitats, però, de l’altra, es comenta que hi ha
grups que se l’han fet molt seu.
Pàg
162
Joventut
Tots fem TONA
“El Punt Jove és a mans d’un col·lectiu de gent, i sembla el seu local. Això fa que
molts joves no hi anem. Sembla el local de cert grup i això t’impedeix d’anar-hi.
No són pas mala gent, però la imatge que causa, impacta.” (Ciutadans/nes)
També s’ha recollit la reflexió d’un tècnic sobre certs models de participació
actuals amb protagonistes d’aquesta franja d’edat. En concret, es refereix a
l’associació Plataforma Solidària —de l’àmbit de la cooperació—, a la iniciativa
de recaptació de fons per “fer el viatge a països necessitats”.
“Des de l’associació Plataforma Solidària, una de les activitats que es realitza és
la recaptació econòmica per fer el viatge a països necessitats. Aquesta iniciativa
és molt bona, però la forma com es fa la recol·lecta de diners no crec que sigui la
millor. Què vull dir amb això? Es recullen diners per fer aquest viatge mitjançant
discomòbils..., cosa que em sembla bé, ja que és un tipus de socialització entre
els joves, però... els diners es recapten pel consum d’alcohol i per les entrades.
Aquest fet crec que podria millorar amb propostes i iniciatives de recaptació més
alternatives. Es podrien recaptar diners d’una forma més ‘solidària’: fent sortides
a la natura, organitzant campionats d’esports que agradin a les persones...”
(tècnic/a)
I, en tercer lloc, també s’ha parlat de les actituds dels joves. Els tonencs/ques
que han participat als col·loquis valoren positivament l’oferta municipal actual,
però consideren els joves “poc actius, amb actitud passiva, van en grup, fan un
ús excessiu dels bars...”.
“Grups de joves poc actius. No fan ús de recursos municipals, com els esportius.
Així doncs, aquesta actitud passiva resulta preocupant. Passen moltes hores als
bars sense res a fer. Cada vegada comencen a fumar més aviat.” (Ciutadans/nes)
“El jovent, en general, ha canviat molt amb relació a uns anys enrere (a pitjor).
Va durar uns quants anys que el jovent de Tona estava dividit en locals (com
guetos).” (Ciutadà/na)
Pel que fa a la relació entre jovent i salut, s’ha recollit la preocupació de tècnics/
ques i ciutadans/nes per la canalització de l’oci cap a escenaris poc saludables.
En concret, s’ha parlat de la facilitat d’accés a drogues en llocs de trobada
per a joves (bars, discoteques del voltant...) i de l’ús excessiu de les noves
tecnologies (consoles, Internet...). També s’ha qüestionat per què les activitats
culturals no generen suficient atractiu, i s’han comentat possibilitats alternatives
d’oci.
Pàg
163
Joventut
SERVEI
A LES PERSONES
Tots fem TONA
“Des de Tona, a causa de la situació geogràfica, hi ha molt d’accés a les
discoteques facilitant l’accés a les drogues.” (Ciutadà/na)
“Les drogues són un problema... A tots els bars, només falta que en vulguis... Si
en vols, en pots aconseguir a qualsevol bar d’aquí a Tona.” (Ciutadans/nes)
“Percebo un canvi respecte a fa uns anys en la població jove. No veig un
ambient tan sa com hi havia hagut. Ara hi trobo un abús de les noves tecnologies
(consoles, internet, etc.) per part dels joves. Passen part del seu temps lliure
connectats i no el destinen a activitats més culturals i en grup. Això provoca una
falta de comunicació.” (Ciutadà/na)
També s’ha parlat, als col·loquis, de la relació entre habitatge i jovent. En general,
s’opina que “manca habitatge per a joves, hi ha dificultats per aconseguir-lo”.
Hi estan contribuint diversos factors: d’una banda, l’efecte especulatiu sobre
l’habitatge de Tona a causa del creixement: més demanda, més construcció de
cases residencials, ràpid increment dels preus de compra; de l’altra, la manca
d’habitatge de lloguer, sobretot de lloguer assequible, i la manca d’habitatge
social (de compra o de lloguer) per a col·lectius amb dificultats econòmiques.
Aquí s’esmenta el factor de la baixa capacitat adquisitiva per part del jovent
(salari mileurista) i, també, el de la desconfiança en el lloguer de locals a
colles de joves (aquest tema es relaciona amb la manca de llocs de trobada
per a la gent jove).
“Hi ha una manca d’habitatges per als joves.” (Ciutadà/na)
“Pisos joves? Jo no sé de ningú que tingui un pis jove, tot això són fantasies. Els
joves són els més ‘pringats’ i s’han d’espavilar. Potser és el que s’ha de fer, és
l’edat d’‘apretar’ fort; no sé si és el millor, però bé.” (Ciutadà/na)
“S’ha produït una situació perversa. S’ha produït un creixement de la comarca:
arriben persones de l’àrea metropolitana, es venen el pis i aquí compren casa,
cotxe... Això ha provocat una pujada de preus, del preu del sòl i de l’habitatge,
més que en els pobles veïns. Les actuacions que pot fer l’Ajuntament sobre el
mercat són limitades.” (Ciutadà/na)
“L’aspecte que més em preocupa és el nivell adquisitiu que tenim els joves, ja
que la majoria estem dins la franja ‘mileurista’, i això no ens ajuda gens a l’hora
de buscar un habitatge i poder-nos emancipar.” (Tècnic/a)
Pàg
164
Joventut
Tots fem TONA
“Som joves, hi ha gent que es pensa que no pagarem, que ho destrossarem tot,
que farem coses que no s’han de fer.” (Ciutadans/nes) Aquest comentari és a
propòsit de la dificultat de lloguer de locals per a colles de nois i noies.
També cal tenir en compte un tema ja comentat al capítol del territori: el de les
dificultats de mobilitat interurbana per mitjà del transport públic, que en el cas
dels joves i adolescents s’agreuja perquè limita i dificulta els desplaçaments
per estudis, oci, compres..., amb dependència dels pares o d’altres persones.
“Als meus fills els passa el mateix. Un encara no té carnet de cotxe i no el puc
acompanyar sempre on vol anar, i si ho hem de fer amb transport públic, ens hi
podem estar tot el dia i no ens ho podem permetre.” (Ciutadà/na)
Propostes per als joves
Una proposta general per a aquest col·lectiu, des de la visió política, és la
necessitat d’ampliar el concepte de polítiques de joventut: superar el marc
de lleure i/o festes, i incorporar línies d’acció per als diversos àmbits del cicle
vital de la persona: educació, habitatge, inserció laboral, salut...
La majoria de les propostes recollides a propòsit d’aquest col·lectiu fan referència
als aspectes millorables (molts ja s’han comentat) relacionats amb la promoció
d’espais i d’activitats de cultura i oci, amb la salut, amb l’habitatge, i amb la
inserció laboral.
Quant a l’àmbit de cultura i oci, les propostes fan referència a espais o llocs de
trobada i a activitats. Es planteja la idea de promoure un espai polivalent per
a joves, amb diversos subespais i ambients per a perfils diferents de nois i
noies, amb la intenció d’esdevenir un punt de trobada, d’intercanvi... Si no, els
joves utilitzen altres llocs, i a vegades s’arriba al vandalisme o a les dificultats
de convivència amb els altres col·lectius. El Punt Jove i Can Licus tenen la
potencialitat de ser un punt de referència, de donar cobertura a aquesta
demanda, tot i que es voldria que el Punt Jove tingués un públic més plural,
més divers. També es proposa disposar de més opcions per a les iniciatives
del jovent: bars, locals de música, activitats als espais oberts (com, per exemple,
Pàg
165
Joventut
SERVEI
A LES PERSONES
Tots fem TONA
al parc de les Feixetes a l’estiu)...
“Els joves, en general, manifesten la necessitat d’espais; un espai com ara el
Foment d’Esports. Un punt de trobada on no s’hagués de pagar. Un espai on
trobar-se. Un espai per on passa tothom. Que fos una bona excusa per trobarse... I també hi ha necessitat d’espais oberts amb activitats per a l’estiu.”
(Ciutadans/nes)
“M’agradaria que hi hagués com un casal o ateneu d’abans, saps? Un lloc on
poguessin fer diverses coses: billar, futbolins, tele, escacs..., i un bar per anar a
prendre alguna beguda mentre passen l’estona.” (Ciutadà/na)
“Quan el Punt Jove vagi a Can Licus, serà una bona ocasió perquè sigui l’espai
ideal per a tots els joves… Tot i que s’haurà de donar més opcions que el Punt
Jove.” (Ciutadans/nes)
“Des de l’Ajuntament es podria fer un bar amb iniciatives per a joves.” (Ciutadans/
nes)
“També necessitem espais tancats per llogar (locals petits). A l’hivern, on vas?”
(Ciutadans/nes)
“Jo muntaria un ‘xiringuito’ a l’estiu al parc de les Feixetes, perquè la gent hi
pogués anar al vespre, i també hi faria cinema a la fresca.” (Ciutadà/na)
D’altra banda, pel que fa a propostes sobre activitats o iniciatives per al jovent,
s’insisteix en una nova orientació del Punt Jove, quant a la incorporació de
diversos públics i diversitat d’iniciatives, i en una promoció d’activitats culturals
i d’oci (per exemple, musicals) més diversa i estesa durant l’any.
Joventut
Tots fem TONA
“Si es pogués muntar algun concert més o alguna cosa així... Que hi hagués
concerts durant l’any.” (Ciutadans/nes)
Relacionat amb la demanda d’activitats per a aquest col·lectiu, també es
reflexiona sobre la qüestió de la difusió dels recursos, dels espais i de les
activitats existents, ja que a vegades es fan demandes de coses que ja s’estan
duent a terme. En aquest sentit, es proposa un treball més en profunditat de
la difusió, per donar a conèixer millor les possibilitats de què disposa el jovent.
Cal utilitzar els canals i mitjans més adients (per exemple, el sistema SMS o
d’altres).
“Donar a conèixer millor els recursos municipals en els quals poden participar els
joves, per així motivar-los, sobretot perquè utilitzin les instal·lacions esportives i
realitzin activitats en benefici del poble.” (Ciutadà/na)
“Que es faci córrer més la veu, d’una manera més fàcil o directa per aportar
coses al poble.” (Ciutadans/nes)
Associat a aquesta demanda d’opcions més obertes, hi ha la preocupació dels
joves davant la dificultat de llogar locals al poble. Com a proposta, es demana
a l’Ajuntament una tasca de suport i/o d’intermediació entre els propietaris
dels locals i les colles de joves, per mitjà d’una “borsa de lloguer”.
Quant a propostes relatives a l’àmbit de la salut, els tècnics/ques valoren que
un instrument com el programa PAS (prevenció i atenció en salut), que en el
moment dels col·loquis era anomenat Protocol de consum de drogues DRAC,
està funcionant bé i que s’hauria de continuar treballant-hi. Igualment es planteja
la necessitat d’afavorir un oci alternatiu per a joves, de caràcter preventiu.
Pàg
166
“Muntar més coses de festes. El Punt Jove hauria de muntar més activitats i
diversos tipus de concerts (i no només de grups independentistes). Buscar
altres tipus de música i de festes. No tots els joves som iguals i no a tots ens
agraden els grups independentistes. Fer concerts amb diferents estils musicals i
amb grups coneguts.” (Ciutadà/na)
”Mantenir activitats esportives i promocionar-les sobretot per als joves. Els joves
vinculats a l’esport tenen menys probabilitat d’aproximar-se a la droga. I també
fer una campanya amb els més petits i fer prevenció de drogues.” (Tècnic/a)
“Es fan activitats al Punt Jove, però no s’hi va per l’ambient... S’hauria
d’aconseguir canviar el tòpic de la gent que s’acosta al Punt Jove... La solució,
no la sé.” (Ciutadans/nes)
Com ja s’ha dit, un aspecte molt comentat és el de l’habitatge. Es proposen
dues línies d’acció: la creació d’habitatge social amb opció de lloguer rotatiu
i/o protegit i la tasca d’intermediació per part de l’Ajuntament entre propietaris
(oferents d’habitatge) i sol·licitants, amb una eina com ara la “borsa de
lloguer” (de pisos, locals...).
Pàg
167
Joventut
SERVEI
A LES PERSONES
Tots fem TONA
“Cal apostar per l’habitatge social, i molt especialment per als joves. Un habitatge
digne i assequible, per facilitar l’emancipació dels joves i que no hagin de marxar
cap a altres pobles.” (Ciutadà/na)
Joventut
Joventut. Resum de valoracions i percepcions
PUNTS FORTS
CONSIDERAR
“Creació d’habitatges tutelats per a joves.” (Ciutadà/na)
“Des de l’Ajuntament, es podria donar un vot de confiança o un aval. Es podria
fer una difusió o una mena de borsa de lloguer de locals on vagin els grups
interessats i els que tenen locals.” (Ciutadans/nes)
“S’hauria de crear un sistema rotatiu de pisos de lloguer per a joves; per exemple,
que només hi poguessin estar de tres a cinc anys i que els lloguers es trobessin
dins les seves possibilitats econòmiques.” (Ciutadà/na)
Pel que fa a l’àmbit laboral, es planteja una proposta per incentivar la vinculació
dels joves amb el municipi mitjançant llocs de feina a Tona. Tot i que en els
aspectes millorables no s’hi fa referència, sí que en altres parts del document es
planteja la necessitat de promoure la identitat i la vinculació (es pot veure en el
capítol d’organització social).
“Promocionar llocs de treball per a joves per poder quedar-se el poble, ja que hi
ha poca oferta laboral aquí.” “I que el sou mínim no sigui inferior als mil euros.”
(Tècnics/ques, ciutadans/nes)
Per mitjà de la participació en la vida social i política local també s’estableixen
vincles amb el poble. En aquest sentit, es recull la preocupació per la poca
presència de joves en dinàmiques o espais participatius. Per als que encara
estan en etapa formativa en centres escolars tonencs, hi ha la proposta d’una
xarxa de delegats de centres. També es parla de continuar amb les dinàmiques
del Consell de Joventut.
“Per la gent que conec, hi ha gent que se’n sent molt allunyada. S’hauria de
formar alguna altra cosa perquè hi hagués més gent i la gent pogués participar.”
“El poble té coses bones, som un poble petit i això facilita la participació. Estaria
molt bé que ens poguéssim escoltar tots i que tothom tingués veu.” (Ciutadà/
na)
Pàg
168
Tots fem TONA
• Àmbit cultural: cal treballar més
el tema del lleure dels joves (oci
alternatiu, eines de prevenció,
vinculació amb el municipi...).
• Tona: forta dinàmica
d’activitats culturals i
festives on els joves
són presents.
• Manca d’espais i d’oferta d’activitats
específiques per a aquesta
franja d’edat (més específicament
adolescents), en especial, als caps de
setmana.
• Debat sobre el Punt Jove (les
activitats, els horaris, el perfil dels
participants).
• Existència de
recursos municipals
de l’àrea de Joventut:
Punt Jove, PAS, bus
nocturn...
• Desenvolupament
d’espais de
participació per a
joves (Consell de
Joves, grups motors ...).
• Presència de joves
en entitats o grups
de diversos àmbits
(cultura, esports,
activitat política i
cooperació).
• Salut: facilitat d’accés a espais de
consum i venda de drogues, i abús de
les noves tecnologies.
• Habitatge: gran dificultat en l’accés
a l’habitatge (compra i lloguer).
• Tampoc no hi ha locals de lloguer
per a colles de joves
• Mobilitat: dificultat en els
desplaçaments interurbans, per
la qüestió de les mancances de
transport públic.
PROPOSTES
• Afavorir la promoció i
la dinamització d’espai/s
polivalent/s, també de
locals més petits, com
a llocs de trobada,
d’intercanvi..., on els joves
se sentin autònoms.
• Disposar de locals per
tocar música, i de més
activitats durant l’any, per a
perfils i interessos diversos.
• Treballar i coordinar bé la
difusió.
• A vegades es demanen
coses que ja existeixen o hi
ha desconeixement d’ofertes
que es duen a terme.
• Continuar amb el DRAC
(actualment PAS).
• Proposar activitats d’oci
alternatiu (també amb funció
de prevenció), promoure
activitats esportives...
• Crear habitatge social i/o
protegit per a joves, amb
opció de lloguer rotatiu.
• L’Ajuntament pot actuar
com a intermediari entre
propietaris i sol•licitants
d’habitatge o de locals .
• Laboral: incentivar la
vinculació dels joves amb
Tona per mitjà de llocs de
feina al municipi.
• Promoure iniciatives per
a joves emprenedors (per
exemple, per mitjà d’un
viver d’empreses).
• Millorar la participació
del jovent: per exemple,
gràcies a una xarxa de
delegats dels diversos
centres escolars tonencs.
Pàg
169
Adults
SERVEI
A LES PERSONES
Tots fem TONA
Adults
Adults
Tots fem TONA
Des del punt de vista valoratiu i subjectiu, els comentaris recollits a p`ropòsit
d’aquesta franja d’edat destaquen aspectes de l’àmbit educatiu/formatiu,
mancances d’espais i d’oferta cultural, preocupació per la menor presència en
la vida associativa i social, i reflexió de com assimilar l’impacte del creixement
sobtat, així com dels canvis que se’n deriven.
TONA: Població total de 35 a 64 anys per sexes i segments d’edat (octubre del 2008)
Anys
Total (n)
Homes (n)
Dones (n)
Total %
Homes %
Dones %
35-44
1344
702
642
16,9
8,8
8,1
45-54
1092
562
530
13,7
7,1
6,7
55-64
793
395
398
10,0
5,0
5,0
TOTAL Població
3.229
1.659
1.570
40,6
20,9
19,8
T.72. Font: Ajuntament de Tona. Dades provisionals – Padró octubre del 2008.
Elaboració pròpia
És la franja d’edat amb menys referències recollides als col·loquis quant a
elements de fortalesa o de dèficit, i quant a propostes relacionades amb la vida
quotidiana. Sembla que sigui la franja d’edat que tingui més resolta la seva
situació. Cal tenir en compte que aquest col·lectiu serveix de referent a les noves
generacions. Per tant, la seva presència en tots els espais del cicle de vida és
important (educació, salut, activitat laboral, cultura...), però, en especial, és
l’actor fonamental en l’espai polític local, col·lectivament (per mitjà dels grups
polítics, entitats...) o a títol individual.
Els comentaris associables a aquest col·lectiu fan referència, principalment, a
l’àmbit de l’educació. D’una banda, es reconeix de manera positiva la relació
de les escoles amb les famílies, que els centres promoguin la participació de
les mares i dels pares. D’altra banda, es valora favorablement la tasca d’un
espai per a la formació d’adults a Tona: l’Aula Oberta.
“L’escola facilita la integració dels nens i nenes i la dels pares.” (Ciutadà/na)
“Des que l’escola d’adults s’ha ajuntat amb les dels altres dos municipis, s’estan
fent moltes més coses. Això és molt positiu.” (Tècnics/ques)
“L’Aula Oberta funciona bé.” (Ciutadà/na)
Pàg
170
Pàg
171
Adults
SERVEI
A LES PERSONES
Tots fem TONA
També es valora positivament aquest procés participatiu, ja que és una oportunitat
de recollir opinions i de comptar amb les aportacions dels veïns/nes.
“En aquest projecte de participació ciutadana, s’agraeix que l’Ajuntament escolti
la gent.” (Ciutadà/na)
Les valoracions recollides als col·loquis se centren en tres aspectes bàsics: en
primer lloc, en el fet de considerar-se poc atesos en la programació cultural
del poble. Creuen que el perfil adult no s’hi veu reflectit, a diferència d’altres
(infància, adolescència, joves, gent gran...): no hi ha cap espai o equipament
que sigui lloc d’activitats o de trobada, “com abans el Foment”.
“Falten llocs per a la gent adulta. Pots anar a fer activitats a l’Aula Oberta, però
fora d’això, només pots anar al bar o a Vic al cine...” (Ciutadà/na)
“També hi ha una demanda d’espais per als adults d’entre 40 i 55 anys. On van?
No tenen espais de trobada... On són les propostes per a la gent de mitjana
edat?” (Ciutadans/nes)
En segon lloc, en diversos col·loquis (sobretot de ciutadans/nes), es detecta la
preocupació per una menor presència en la vida associativa i cultural de
les persones adultes. En part, aquesta idea s’argumenta per mitjà de la manca
d’implicació de les persones nouvingudes. Però també es diu que els adults en
general no estan prou disposats a participar en les activitats col·lectives.
“Poca participació i implicació per part dels tonencs, els que organitzen coses
sempre som els mateixos.” (Ciutadà/na)
“Poca participació dels ciutadans en les activitats culturals del municipi. No
sabria trobar un motiu... També poca conscienciació de la població envers la
responsabilitat de cadascú cap al poble.” (Ciutadà/na)
“Ara s’ha perdut la implicació en les festes populars. Les persones participen
si hi ha alguna activitat en què participa el fill, però si no costa molt d’anar-hi.”
(Ciutadans/nes)
“Poca participació en l’oferta cultural.” (Ciutadà/na)
Pàg
172
Adults
Tots fem TONA
Per últim, s’han recollit comentaris sobre l’impacte pel ràpid creixement del
poble com a conseqüència de l’arribada de nous veïns/nes. Ja s’ha comentat
en el capítol de territori que hi ha la percepció de pèrdua de qualitat de vida i
d’identitat, i de canvis sense retorn a propòsit del territori i de la vida al poble.
Sembla que aquesta percepció està més present en l’imaginari adult. Caldria,
doncs, una reflexió sobre el procés d’acolliment, pensant no tan sols en els que
arriben, sinó també en els que acullen. La cohesió i la convivència socials en un
territori necessiten apropaments des de totes bandes.
“Es veu que al poble hi ha força serveis, però caldria reorganitzar-los i adequarlos al creixement de la població.” (Tècnics/ques)
“No hi ha conquesta més bona que la repoblació.” “Posar en qüestió si un
immigrant de fa 40 anys és català o no, jo crec que aquest debat és políticament
incorrecte, és una mala solució, però és el que hi ha.” “I el tema de la immigració
d’ara no està resolt. No sé les polítiques que hi ha, però... És complicat..., els
costums dels d’allà i els d’aquí..., crec que haurien de fer un esforç per integrarse, sobretot per part seva. Si emigres és perquè no et van bé les coses i t’has
d’adaptar una mica; no és just, però es així: has de ser conscient de la teva
realitat. Els immigrants no crec que siguin gaire feliços amb el que ‘pringuen’
aquí, tal com se’ls tracta, i tal com els va tot. O estan molt malament en el seu
país d’origen o no entenc per què vénen.” (Ciutadà/na)
“No es fa res per integrar els nouvinguts. Els sud-americans s’integren més
ràpid.” (Tècnic/a)
Propostes per als adults
El més important és donar respostes, tant a les problemàtiques de la població
com a la incorporació de les persones nouvingudes.
“Donar respostes, des de l’Ajuntament, a les inquietuds de la població.” (Ciutadà/
na)
“Pel que fa a la immigració, el que està clar és que es tracta d’una qüestió
d’humanitat: si la gent està malament al seu país, els has de deixar venir, encara
que després hi hagi problemes d’identitat que provoquin conflictes amb la gent
d’aquí, de com voldríem el nostre territori... Però el primer són les persones.”
(Ciutadà/na)
Pàg
173
Adults
SERVEI
A LES PERSONES
Tots fem TONA
Aquí cal tenir present l’existència del PRAT (Pla de recepció i acollida de
Tona), que és un instrument per facilitar la bona incorporació de la població
nouvinguda. D’altra banda, també es recull en algun col·loqui la proposta de
formar una plataforma d’entitats tonenques per facilitar aquesta acollida a
la xarxa social.
Gent Gran
Tots fem TONA
Gent gran
Adults. Resum de valoracions i percepcions
PUNTS FORTS
• Les escoles promouen la participació de
les famílies en l’àmbit
educatiu.
CONSIDERAR
• Manca de programació cultural i
d’espais formatius, culturals, per al
lleure..., per a la franja adulta.
• Preocupació per una menor
presència d’aquesta franja d’edat en
• Existència d’un
espai per a la formació la vida associativa i cultural de Tona.
permanent dels adults: • És difícil el relleu de les persones
l’Aula Oberta.
que ja porten molt de temps en una
activitat concreta.
Pàg
174
del PRAT (Pla de
recepció i acollida de
Tona).
• Necessitat d’una bona acollida
dels nouvinguts/des, facilitant-los
coneixements de Tona: entorn,
serveis, cultura, xarxa social...
de les aportacions
dels ciutadans/nes
en aquest procés de
participació.
• Necessitat de dur a terme els canvis
i els apropaments que calguin, en
benefici de la cohesió i la convivència
social.
PROPOSTES
• Comunitat: promoure la
incorporació de la població
nouvinguda.
• Continuar millorant
l’acollida i reforçar la
presència dels nous veïns/
nes en el teixit social.
• Les entitats tonenques
podrien formar una
plataforma per facilitar
l’encaix dels nouvinguts.
• Que es donin respostes a
les problemàtiques actuals
de la població.
Pàg
175
Gent gran
SERVEI
A LES PERSONES
Tots fem TONA
Gent gran
Les valoracions subjectives recollides sobre la gent gran destaquen la
millora (qualitativa i quantitativa) dels recursos destinats a aquest sector:
atenció, serveis, equipaments, dinamització... No obstant això, l’augment
progressiu de la proporció d’aquesta franja d’edat sobrepassa la capacitat
actual i fa que calguin més recursos (humans i d’equipaments), pensant en
una previsió d’atenció integral a mitjà i llarg termini (de 15 a 20 anys).
TONA: Població total de 65 i més anys, per sexes i segments d’edat (octubre del 2008)
Anys
Total (n)
Homes (n)
Dones (n)
Total %
Homes %
65-79
817
384
433
10,3
4,8
Dones %
5,5
80 i més
380
128
252
4,7
1,6
3,0
TOTAL Població
1.197
512
685
15,0
6,4
8,5
T.73 Font: Ajuntament de Tona. Dades provisionals – Padró octubre 2008.
Elaboració pròpia
També és destaca la presència al municipi d’altres residències privades,
considerades un recurs més, per la dinàmica que es genera al seu voltant.
“Tona és un lloc on la gent es ve a jubilar. Això s’ha de cuidar, perquè les
residències són un recurs per a la gent que viu al seu entorn.” (Tècnic/a)
Pel que fa a l’atenció i la dedicació a la gent gran del poble, es recullen comentaris
molt favorables als recursos humans destinats, tant la residència Casal d’Avis
com els pisos tutelats o l’atenció primària.
“L’equip humà de la residència és molt bo. Hi ha molta qualitat d’assistència als
avis de Tona. Hi ha molt bon serveis i molt bon funcionament.” (Ciutadà/na)
“Hi ha molta qualitat assistencial dels avis de Tona: molts bons serveis
assistencials i molt bon funcionament.” (Ciutadà/na)
“També rebem suport de l’Ajuntament, per part de la terapeuta de la residència;
ens ajuda molt... La Pilar ens ajuda molt.” (Ciutadà/na)
La gent gran també és present en l’organització social mitjançant l’Agrupació
de Jubilats i Pensionistes. Disposen d’un local on es reuneixen per preparar
activitats. Es valora molt positivament la feina feta durant els 28 anys d’existència
de l’entitat i la quantitat de sortides i activitats organitzades.
“Per a la gent gran, s’organitzen força coses i que tenen èxit d’assistència.”
(Ciutadans/nes, Tècnics/ques)
“Em sembla que hi ha una oferta bona per a la gent gran, ja siguin activitats o els
pisos tutelats.” (Ciutadà/na)
“Visc als pisos tutelats i faig una valoració molt positiva en tots els sentits. Aquí
hi estic molt bé. Tinc tot el que necessito, no em falta de res... Quan vull, baixo
a baix amb l’altra gent que viu aquí, als pisos tutelats, però quan m’estimo més
de tenir quietud, em quedo al meu pis. Tenim una persona responsable, que
és la que coordina que estigui tot bé i que ens cuida molt bé. També tenim una
infermera, que ens ve a veure de tant en tant.” (Ciutadà/na)
Pàg
Tots fem TONA
Primerament, exposarem aspectes favorables relatius a la gent gran. A continuació,
ens referirem a allò que convindria que millorés, segons els participants dels
col·loquis. I, finalment, hi afegirem les propostes sobre qüestions millorables.
Els tècnics/ques valoren molt positivament els recursos destinats a aquest
col·lectiu, tant des del punt de vista d’equipaments públics com d’activitats:
residència de gent gran, pisos tutelats, centre de dia, etc.
176
En diversos col·loquis es diu que els serveis municipals destinats a la gent
gran no són suficients per absorbir la demanda actual. Es coincideix que calen
nous equipaments i/o millores dels serveis actuals: per exemple, ampliar la
residència o fer-ne una de nova; també convindria disposar d’un nou casal
d’avis i d’un mitjà de transport adaptat.
“Ja hi ha residència i pisos tutelats i centre de dia, però hi ha una franja d’edat
que no saps on ubicar-la... Ens manca un casal d’avis... I també crec que faria
falta un transport adaptat.” (Tècnic/a)
“Falten llocs per a la gent gran. Cada dia hi ha més avis i àvies, i el que és
important és l’existència dels centres de dia, per tal de donar suport a les famílies
que necessiten aquests centres per tal de conciliar la vida familiar amb la laboral.”
Pàg
177
Gent gran
SERVEI
A LES PERSONES
Tots fem TONA
(Tècnic/a)
“La residència municipal s’ha quedat petita, ha arribat al seu límit; no pot
oferir noves places, llits de cap de setmana... És una mancança que tenim. La
residència actual es va fer el 85 (fa 23 anys), i no estava pensada com a tal,
sinó adaptant l’edifici: això és un handicap. Cal una residència amb cara i ulls.”
(Ciutadà/na)
Pel que fa a la demanda d’un casal per a la gent gran, tant tècnics com ciutadans
coincideixen en la idea que cal crear-lo entès com un espai social, com un
espai de referència i de reunió de la gent gran. Valoren positivament que
actualment s’estiguin fent moltes activitats, però manca un lloc de referència.
És necessari per centralitzar totes les activitats que es podrien portar a
terme per a aquest col·lectiu.
“Des de l’Agrupació de Jubilats s’organitza una sortida al mes per als jubilats. Hi
ha molts jubilats al poble per poder fer activitats pel poble.” (Ciutadà/na)
L’únic espai social de gent gran que existeix és la seu de l’Agrupació de Jubilats.
Tot i que es valora prou la tasca duta a terme per aquesta entitat, també es
recullen comentaris crítics, sobre la necessitat d’obrir-se a les noves realitats
i a noves veus, tant pel que fa al funcionament i a l’organització internes com
pel tipus de relació amb els associats i la resta de gent gran.
“L’Agrupació de Jubilats té una Junta des de fa 28 anys. Els càrrecs són vitalicis
i inamovibles. Té uns estatuts que s’haurien de revisar.” “Potser hi ha interessos
polítics des de CiU per no canviar les persones de la Junta.” “Les propostes per
fer sortides sempre surten de la Junta i no s’admeten suggeriments.” “Els diners
que hi ha estalviats no es volen gastar per a coses per als avis. La gent va massa
a la seva. L’Ajuntament ha tret el telèfon de l’agrupació.” (Ciutadà/na)
Propostes per a la gent gran
Des d’un punt de vista global, es proposa un planejament a llarg termini per
a l’atenció d’aquest col·lectiu, amb la posada en marxa de diversos nivells
d’atenció complementaris, contemplant els diversos graus d’autonomia i/o
fragilitat de les persones grans (atenció primària, suport en el domicili, en pisos
tutelats, en centre de dia i en residència) i la previsió d’augment de la proporció
d’aquest segment de la població.
Pàg
178
Gent gran
Tots fem TONA
“S’hauria d’apostar per un model sociosanitari integral per a la gent gran: en un
primer nivell hi hauria d’haver l’atenció domiciliària; en un segon nivell, un centre
de dia, i en un tercer nivell, la residència, per atendre els casos més greus. La
creació d’una nova residència d’avis és una prioritat immediata, abans fins i tot
que el projecte de la piscina coberta. Cal fer una planificació de les necessitats
d’aquest col·lectiu a deu o vint anys vista.” (Ciutadà/na)
De manera més immediata, tècnics i ciutadans demanen, per a la gent gran,
equipaments i serveis nous, tenint en compte els diversos nivells d’autonomia
(casal d’avis, residència, més centres de dia, més pisos tutelats, vehicle
adaptat...), i, també, promoció de la dinàmica i la presència social dels que estan
més actius. Així s’adequarien millor l’atenció i les respostes a les demandes i les
necessitats d’aquest col·lectiu.
“Cal la creació d’una nova residència de gent gran; crec que està en projecte.”
(Ciutadà/na)
“Fer més pisos tutelats, ja que els que es van fer han donat molt bon resultat.”
(Ciutadà/na)
“Cal promoure la construcció d’un local de reunió i d’activitats per a la gent gran
més activa.” (Tècnic/a)
“Fóra bo crear un local social per a les persones que físicament i cognitivament
poden estar a casa seva, i volen fer activitats en la comunitat, i que tenen
necessitats i iniciatives...” (Tècnic/a)
“ S’hauria de disposar de més centres de dia, amb diferents espais que fins i tot,
la persona gran es pogués quedar a dinar. Així les persones grans, durant el dia
tinguessin una activitat i a la nit poguessin tornar adormir a casa... seria la felicitat
per conviure amb família” (Ciutadà/na)
“Crec que estaria bé que es fessin més pisos tutelats aquí a Tona. He sentit que
potser en faran uns altres allà prop del CAP.” (Ciutadans/nes)
“I el tema del transport adaptat..., seria bo que es portés a terme des de
l’Ajuntament. Jo proposaria tenir un vehicle adaptat per poder fer trasllats de
persones amb mobilitat reduïda.” (Tècnics/ques)
Pel que fa a la presència de la gent gran en el teixit social, es proposa un canvi
Pàg
179
Gent gran
SERVEI
A LES PERSONES
Tots fem TONA
Tots fem TONA
de la dinàmica de l’Agrupació de Jubilats. Aquest canvi hauria de tenir el
suport de la Junta actual, per bé que caldria una actitud oberta per facilitar un
nou funcionament. En aquest sentit, potser convindria disposar de suport tècnic
per a la dinamització i la participació d’aquest col·lectiu, i per articular-lo també
amb la resta de la xarxa social.
“Proposaria un canvi en el sistema de funcionament de l’entitat, actualitzant els
estatuts, i adaptant-se als interessos de les persones grans. Però ens trobem amb
una Junta tancada als canvis...” “M’agradaria que fos una autèntica agrupació
de jubilats, com a Vic.” “També obrir altres espais de trobada, com al Bar de Can
Codina, i fer activitats.” (Ciutadà/na)
MAPA DE
RECURSOS
Gent gran. Resum de valoracions i percepcions
PUNTS FORTS
• Millora i increment
dels recursos adreçats a la gent gran:
recursos humans,
atenció, equipaments,
activitats...
CONSIDERAR
• Increment progressiu de la
proporció d’aquesta franja d’edat.
Saturació dels recursos actuals.
• La valoració és molt
positiva.
• Cobertura actual:
atenció primària,
sanitària i social. Es
disposa de residència
pública, residències
privades, pisos
tutelats, centre de dia.
• Cal dimensionar i planejar una
atenció integral amb una previsió a
mitjà o llarg termini.
• Es necessiten nous recursos.
• Cal un espai social per a la gent
gran activa, de manera que pugui tenir
més presència en les dinàmiques
socials del poble.
• Presència en el teixit
associatiu mitjançant
l’Agrupació de Jubilats • Convé adequar a les necessitats
i Pensionistes.
reals de les persones grans el
funcionament de l’Agrupació de
Jubilats.
Pàg
180
PROPOSTES
• Tendir cap a una atenció
sociosanitària integral (des
de l’atenció primària sanitària
i social; amb diversos nivells
d’equipaments).
• Facilitar la participació
de les persones grans en
la vida social, cultural i
política de Tona.
• Més equipaments
i serveis nous: nova
residència, més pisos
tutelats, més places
de centre de dia,
vehicle adaptat per a
desplaçaments.
• Un nou Casal d’Avis, com
a espai social de referència
per a la gent gran: amb
dinàmiques, activitats i inicia
tives per a aquest col·lectiu.
• Agrupació de Jubilats: més
plural i oberta als interessos
dels socis,amb renovació
dels estatuts, de la direcció i
del funcionament.
Per a afavorir el desenvolupament d’actuacions amb la població, incorporem en
aquest apartat una descripció dels serveis i recursos, amb una especial indicació
dels col·lectius als quals estan destinats. Trobarem: Serveis Generals, Educació,
Social, Cultura, Esports, Salut i Promoció Econòmica. Els recursos adreçats
més específicament a algun col·lectiu estan incorporats en apartats anteriors
(elements de diagnòstic per franges d’edat, al final de cada col·lectiu).
Pàg
181
MAPA DE RECURSOS
MAPA DE RECURSOS
Tots fem TONA
SERVEIS GENERALS
SERVEIS GENERALS
Nom
Oficines
Municipals OAC
Jutge
de Pau
Policia Local
Punt
d’Inf.
Turística
Territ.-Urban.
Educ./Form.
Cult./Esport
Salut/Socios.
Prom. Socioec.
Social
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Serv. de recollida
Select. “Porta a
Porta”
Servei de
Deixalleria
•
•
•
Seguretat local.
Vigilància espais
públics, regulació de
trànsit, recollida de
denúncies, auxili als
ciutadans
Instal·lació per a
residus especials
Visitants
Població en general
Població en
general
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Ajuntament de Tona,
Serv. Socials, Jutge
de Pau, Consell
Escolar Mpal.. Dpt.
Justícia Menors
de Vic
Consorc.
Turisme
Portes del
Montseny
•
•
•
•
Adm. de
Justícia
Descripció
Població
en
general
Específic
Infància
Adolescència
Jovent
Adults
Dones
Nouvinguts
Gent Gran
Col. Especif.
Recursos
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Coordinació
Regidories de l’Ajuntament de Tona: Sanitat i SS.Socials,
Ensenyament/Cultura i Joventut, Governació/Hisenda/
Promoció Econòmica i Turisme, Esports, Urbanisme /Medi
Ambient, Serveis i Pagesia, d’Informació i Participació
Ciutadana
Informació
turística als
visitants
Pàg
182
Territ.-Urban.
Educ./Form.
Cult./Esport
Salut/Socios.
Prom. Socioec.
Social
Serveis altres
recollides de
residus
Serv. Àrea
d’Aportació
•
•
Servei d’Informació Juvenil
- PUNT JOVE -
Espai Jove- Can
Licus
•
•
•
•
•
•
•
•
Borsa
d’habitatge Jove
•
•
•
Lloc trobada per a
joves, per reunir-se,
organitzar i realitzar
activitats
Sala trobada
Tasca d’intermediació
propietarisdemandants vivendes
de lloguer
Recollida andròmines
o del “trasto”
Recollida d’oli vegetal
Recollida deixalles
domèstiques,
en casos molts
especials
Altres serveis:
Borsa de Treball, Borsa de Cangurs, Inscripcions: Nit Bus ... Suport
i assessorament a entitats i/o grups juvenils, Organització d’
exposicions, xerrades, cursos, tallers..., Connexió a Internet,
Tramitació carnets internacionals, Organització de sortides,
intercanvis juvenils ...
Descripció
Joves
Adolescents i joves
Joves
•
•
•
•
•
•
•
•
Específic
Infància
Adolescència
Jovent
Adults
Dones
Nouvinguts
Gent Gran
Col. Especif.
Recursos
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Ajunt. De Tona: Reg.
Medi Ambient
Mancomunitat
la Plana
Ajunt. De Tona:
Reg. Medi Ambient
Mancomunitat
la Plana
Coordinació
Medi Ambient
Mancomunitat
la Plana
Medi Ambient
Mancomunitat
la Plana
Ajuntament de Tona. Mancomunitat la Plana
Lidera Programa PAS (Àrea Joventut); Xarxa Técnics Mpals. (Àrea
Partic. Ciutadana)
Ajuntament de
Tona. Mancomunitat
la Plana
Ajuntament de
Tona. Mancomunitat
la Plana
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
A qui va dirigit
Titularitat
Públic./Mpal.
Públic./Altres
Privat
Organit. Social
Nom
Servei gratuït d’informació sobre: Ensenyament, Cultura,
Lleure,Turisme juvenil, Viatgeteca, Vida social, Treball, Habitatge ...
Recollida a domicili
de residus prèviament
seleccionats pels
ciutadans
o establiments
Informació general del municipi. Modificacions Padrño
Municipal.
Registre civil.Tràmits de llicències d’obres i informació
urbanística
Descripció
Recurs
Tots fem TONA
Descripció
Recurs
A qui va dirigit
•
•
•
Titularitat
Públic./Mpal.
Públic./Altres
Privat
Organit. Social
Pàg
183
MAPA DE RECURSOS
MAPA DE RECURSOS
Tots fem TONA
SERVEIS D’EDUCACIÓ
Nom
Territ.-Urban.
Educ./Form.
Cult./Esport
Salut/Socios.
Prom. Socioec.
Social
Descripció
Recurs
SERVEIS D’EDUCACIÓ
Esc. Bressol
Mpal. La CUCA
FERA
Esc.Bressol Mpal. “Pa
amb Choco-lata”
CEIP l’Era de Dalt
•
•
•
IES de TONA - Esc. d’Host.
D’osona
Esc. VEDRUNA (privat
concertat. relg.)
•
•
•
Educació infantil
Educació infantil
Educació infantil
Educació Primària
Educació Secundària Obl. (E.S.O.)
Cicles Formatius Gr. Mitjà
Batxillerat (Educació
Postobligatòria)
Educació infantil
Educació Primària
Específic
Infància
Adolescència
Jovent
Adults
Dones
Nouvinguts
Gent Gran
Col. Especif.
Recursos
Coordinació
Titularitat
Públic./Mpal.
Públic./Altres
Privat
Organit. Social
Pàg
184
Nom
Territ.-Urban.
Educ./Form.
Cult./Esport
Salut/Socios.
Prom. Socioec.
Social
Descripció
Recurs
AULA OBERTA . Esc. d’Adults- Centre de
Form. Perm. d’Osona Sud
PIDCES
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Educació infantil
Educació Primària
Batxillerat (educ. Postobligt.)
Preparació proves del GES (Graduat en educació
secundària)
Cursos del GES
Preparació proves d’accés cicles formatius de Grau
mitjà -CFGM
Cursos no reglats .(Català, Ioga, Gimnàs,
informàtica...)
Punt d’informació i dinamització
centres d’ensenyament
secundari de Tona ( informació,
assessorament, xerrades...)
Espai de jocs per atendre les
propostes
i activitats dels infants
Infants 3-6 anys
Infants 6–12 anys
Adol. 12-16 anys
Jov. 16-18 anys
Pers. Majors de 18 anys
Adolesc. i Joves
Infants a partir de
3 anys
Col. Resid. PIVE (privat - laïc)
•
Ludoteca JOCS
- Can Licus -
•
•
A qui va dirigit
A qui va dirigit
Descripció
Tots fem TONA
Infants 0-3 anys
Infants 0-3 anys
Infants 3-6 anys
Infants 6-12 anys
•
•
•
Coord.: Consell
Escolar Mpal.
Xarxa Técnics
Mpals (Àrea Partic.
Ciutadana)
Coord.: Consell Escolar
Mpal.
Xarxa Técnics Mpals.
(Àrea Partic. Ciutadana)
•
•
Coord.: Consell Escolar Mpal.
Treball Xarxa: dins Programa PAS
(Àrea Joventut); Xarxa Técnics
Mpals. (Àrea Partic. Ciutadana)
•
Adol. 12-16 anys
Joves 16-18 anys
•
•
Treball Xarxa: dins Programa
PAS (Àrea Joventut); Xarxa
Técnics Mpals. (Àrea Partic.
Ciutadana)
•
Infants 3-6 anys
Infants 6-12 anys
Adol. 12-16 anys
•
•
(Àrea Joventut); Xarxa Técnics
•
•
Descripció
Específic
Infància
Adolescència
Jovent
Adults
Dones
Nouvinguts
Gent Gran
Col. Especif.
Recursos
Coordinació
Titularitat
Públic./Mpal.
Públic./Altres
Privat
Organit. Social
•
•
•
(Àrea Joventut); dins Xarxa Técnics
•
•
•
•
•
•
•
•
Coord.: Pla Local Formac. Persones adultes (Cons.
Comarcal + Diputació Barcelona). Tona + 6
pobles més.
Treball Xarxa: dins Programa PAS (Àrea Joventut);
Xarxa Técnics Mpals. (Àrea Partic. Ciutadana)
IES Tona, La Suïssa i Punt Jove
•
•
•
•
•
Coord.: amb Escoles
públiques,Esc. Vedruna,
Biblioteca, Aula Oberta
Participa en: Camp. Nadal
Treball Xarxa: Xarxa Técnics
•
•
Pàg
185
MAPA DE RECURSOS
MAPA DE RECURSOS
Tots fem TONA
SERVEIS SOCIALS
Nom
Oficina Recepció i Acollida
Territ.-Urban.
Educ./Form.
Cult./Esport
Salut/Socios.
Prom. Socioec.
Social
•
Descripció
Recurs
•
•
SERVEIS SOCIALS
Atenció Primària de Serveis Socials
(UBASP)
•
Serv. Atenció a les persones
•
•
•
•
Centre Obert
•
•
•
•
•
Facilitar l’accés i ús dels serveis existents
per la integració i normalització dels
nouvinguts/des a la vida quotidiana i
social del poble
Primer nivell d’assistència i un punt d’accés
immediat al ciutadà. Atén els problemes i
necessitats socials, intentant trobar vies de
solució o derivant cap a serveis especialitzats
At. Pet. Infància, Serv. SAD,
Centres Sociosanitaris,
Residències i Centres G. Gran,
Formació i inserc. lab. col.lect.
preferents
Servei diürn d’iniciativa
municipal (2007). Realitza
tasca socioeducativa en
temps lliure
Nouvinguts
Població en
general
Determinats
Col·lectius
Infants: 6-11-12 anys
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Ajuntament de Tona (Of. Mpals Recepc. i
Acollida. i Padró Mpal., Regid. Participació,
PIJ), Mancomunitat La Plana, CAP, Escoles
Tona, Aula Oberta, Polícia Mpal., Consell
Comarcal d’Osona, C. Salud Mental, Serv.
Promoc. Econòm., Diputació de Barcelona
Consell Comarcal d’Osona:
Mancomunitat La Plana- S.
Socials-, Ajunt. Tona, CAP
•
•
•
•
•
A qui va dirigit
Descripció
Específic
Infància
Adolescència
Jovent
Adults
Dones
Nouvinguts
Gent Gran
Col. Especif.
Recursos
Coordinació
Titularitat
Públic./Mpal.
Públic./Altres
Privat
Organit. Social
Pàg
186
•
Aj. Tona: Servei d’Informació i d’Acollida,
Padró Mpal., Aula Oberta, Servei de Prom.
Econòmica, Fund. Priv. Osona, Borsa
Treball, Sindicats
•
Tots fem TONA
Nom
Territ.-Urban.
Educ./Form.
Cult./Esport
Salut/Socios.
Prom. Socioec.
Social
SAD
Centre de Dia “Casal
dels Avis”
Fund. Priv. Can Codina
Residència “Casal dels
Avis”
Fund. Priv. Can Codina
Residències privades
- Prudenci i Prat-
Habitatges Tutelats
•
•
•
•
•
Acolliment diürn i assistència
activitats vida diària. (
7 places)
Residència assistida per a
persones grans que per motius
socials, funcionals, cognitius
o personals, requereixen una
assistència continuada i atenció
especialitzada.( 21 places)
2 Residències ( 63 i 83
places)
Servei Acolliment
alternatiu persones
autònomes, circumstàncies
socials no els permeten
romandre en la pròpia
llar.21 habitatges ( 19
d’individuals i 2 de dobles)
•
•
Descripció
Recurs
A qui va dirigit
Persones majors de
65 anys.
Descripció
•
Ajuntament de Tona (
àrea de serveis Socials),
Mancomunitat La Plana i C.
Comarcal d’Osona.
•
Específic
Infància
Adolescència
Jovent
Adults
Dones
Nouvinguts
Gent Gran
Col. Especif.
Recursos
Coordinació
Titularitat
Públic./Mpal.
Públic./Altres
Privat
Organit. Social
•
•
•
Consell Comarcal
d’Osona: Manco.La
Plana- S. Socials-, Ajunt.
Tona, CAP
Manco.La Plana- S. Socials-,
Ajunt. Tona, CAP
Manco. La Plana- S. Socials-,
Ajunt. Tona, CAP
Mancomunitat La Plana- S.
Socials-, Ajunt. Tona, CAP
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Pàg
187
MAPA DE RECURSOS
MAPA DE RECURSOS
Tots fem TONA
SERVEIS DE CULTURA
Nom
Territ.-Urban.
Educ./Form.
Cult./Esport
Salut/Socios.
Prom. Socioec.
Social
Descripció
Recurs
A qui va dirigit
Descripció
Específic
Infància
Adolescència
Jovent
Adults
Dones
Nouvinguts
Gent Gran
Col. Especif.
Recursos
Coordinació
Titularitat
Públic./Mpal.
Públic./Altres
Privat
Organit. Social
Pàg
188
SERVEIS DE CULTURA
Biblioteca Caterina Figueras
(Ajunt.+Diputació)
Sala Exposicions Caterina
Figueras
•
•
Servei públic i gratuït per apropar la cultura als
ciutadans i difondre la lectura: Hora del Conte,
Tertúlia Literària, Xerrades, Club Lectura, Lectura
amb els Avis, Taller Lectura, Formació usuaris a
les escoles, Bibliomercat, Bibliopiscina.
Exposicions de pintura, escultura
o fotografia
Promoció de les arts escèniques
(música, dansa, teatre...)
Ofereix espais (cursos, tallers,
conferències, balls de gent
gran...)
Població, en general
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Sala de La Canal
Sala Can Codina
•
•
Coord.: amb Escoles, Piscina, Mercat, Casal
d’Avis
Xarxa de Biblioteques – Diputació de Barcelona
•
•
Tots fem TONA
Nom
Territ.-Urban.
Educ./Form.
Cult./Esport
Salut/Socios.
Prom. Socioec.
Social
Descripció
Recurs
A qui va dirigit
Descripció
Específic
Infància
Adolescència
Jovent
Adults
Dones
Nouvinguts
Gent Gran
Col. Especif.
Recursos
Coordinació
•
•
•
Titularitat
Públic./Mpal.
Públic./Altres
Privat
Organit. Social
Aula Ciutadana
Sala Exposicions
Can Sebastià. Fundació
Buxaderas-Grau
•
•
•
•
Museu camp de les Lloses
Museu del Pa
•
•
•
Activitats diverses.
Museu
Organitza activitats de recerca arqueològica i
difusió patrimoni històric
Organitza trobades i activitats amb diferents
agents territori i cicles de conferències.
Funciona amb visites concertades,
sense horari d’obertura definit.
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Iniciativa mpal. Funcionament
transversal diferents àmbits
Coord.: diferents àrees,
segons projectes
•
•
•
•
•
•
Pàg
189
MAPA DE RECURSOS
MAPA DE RECURSOS
Tots fem TONA
SERVEIS DE ESPORTS
Nom
Territ.-Urban.
Educ./Form.
Cult./Esport
Salut/Socios.
Prom. Socioec.
Social
Descripció
Recurs
ZONA ESPORTIVA
•
SERVEIS DE SALUT
Espais esportius
dels centres
escolars
•
•
Camp de Tir
•
Foment
•
Circuit
Atalaya
•
Circuits de
bici
•
Skate park, Tennis
taula, Porteries
i cistelles de
basquets
•
Escola Era de Dalt: 2
pistes poliesport.
Col. PIVE: pavelló cobert
+ piscina
IES: Gimnàs cobert
1 pista poliesportiva
Vedruna: Gimnàs cobert
1 pista poliesportiva
Ubicat en la
zona de La
Suïssa
Inst. Esportives: 6
pistes tennis, 1 pista
poliesportiva, 1 piscina,
12 pistes petanca, 1
minigolf, bar restaurant,
parc infantil, zona de
lleure i d’oci
Població
practicant
Moto Club
de Tona
2 circuits de bici
situats a zona de
la suïssa i Zona
de Fontordera
Distribuïdes a diferents
punts del poble
Població
practicant
Infants i joves
Població practicant
A qui va dirigit
Descripció
Específic
Infància
Adolescència
Jovent
Adults
Dones
Nouvinguts
Gent Gran
Col. Especif.
Recursos
•
•
•
•
•
•
•
•
Coordinació
Coord.: amb Escoles,
Piscina, Mercat, Casal
d’Avis
Xarxa de Biblioteques –
Diputació de Barcelona
Titularitat
Públic./Mpal.
Públic./Altres
Privat
Organit. Social
Pàg
190
Nom
Territ.-Urban.
Educ./Form.
Cult./Esport
Salut/Socios.
Prom. Socioec.
Social
Descripció
Recurs
2 pavellons poliesportius
Gimnàs – Tennis Taula
Futbol Sala – Bàsquet
– Hoquei
2 camps futbol - Rocòdrom
Espai per patinatge artístic
Piscina Municipal
(descoberta)
•
•
Tots fem TONA
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
A qui va dirigit
Descripció
Específic
Infància
Adolescència
Jovent
Adults
Dones
Nouvinguts
Gent Gran
Col. Especif.
Recursos
Atenció Primària de Salut de Tona (CAP)
•
Ofereix els serveis dels professionals: metges de família, infermeres, pediatres, infermeres, llevadora, treballadora social, odontòleg, auxiliar clínica, personal d’atenció
a l’usuari, Fisioterapeuta
Derivació a C Salut Mental
•
•
•
•
•
•
•
•
Coordinació
Regidories de l’Ajuntament de Tona: Sanitat i SS.Socials, Ensenyament/Cultura i Joventut i Participació Ciutadana, , serveis sanitaris tant d’atenció primària com
d’atenció hospitalaria, sociosanitària i especialitzada tant d’ICS, de la XHUP, concertats i privats. Recursos i zerveis del municipi i fora: residències, centres de dia,
associacions, serveis d’atenció a les persones, mutues, escoles, generalitat...
Titularitat
Públic./Mpal.
Públic./Altres
Privat
Organit. Social
•
•
Pàg
191
MAPA DE RECURSOS
MAPA DE RECURSOS
Tots fem TONA
SERVEIS DE PROMOCIÓ SOCIOECONÒMICA
Nom
Territ.-Urban.
Educ./Form.
Cult./Esport
Salut/Socios.
Prom. Socioec.
Social
Descripció
Recurs
A qui va dirigit
Descripció
Específic
Infància
Adolescència
Jovent
Adults
Dones
Nouvinguts
Gent Gran
Col. Especif.
Recursos
Pàg
192
Servei de Promoció Econòmica d’Osona
Sud – Alt Congost
Centre d’Informació
per a treballadors
estrangers
•
•
Servei dinamització comercial
•
•
•
•
Anàlisi socioeconòmic i de planificació estratègica
d’aquesta Zona
Donar suport a la promoció de l’activitat empresarial
Facilitar la intermediació en el mercat laboral (orient.,
recerca, inserc.labr.)
Borsa de Treball
Espai d’informació i orientació: assessorament i orientació sobre la llei
d’estrangeria, tramitació permisos,
mediació i comunicació als centres
educatius
Servei de la Mancom. La Plana que ofereix
dinamització comercial per als municipis agrupats
en aquests ens
Persones en edat activitat laboral (16-64 anys)
Immigrants estrangers
Comerços
•
•
•
•
•
Tots fem TONA
Organització
social i
convivència
•
Coordinació
Regidories de l’Ajuntament de Tona: Sanitat i
SS.Socials, Ensenyament/Cultura i Joventut,
Governació/Hisenda/Promoció Econòmica i Turisme,
Esports, Urbanisme /Medi Ambient, Serveis i
Pagesia, d’Informació i Participació Ciutadana
Centres Educatius
Fundació Osona Form. i Desenvolup.
Xarxa OFIM – Immigrants, Centre Salut Mental
Titularitat
Públic./Mpal.
Públic./Altres
Privat
Organit. Social
•
Ajunt. de Tona
•
•
Pàg
193
Organització Social
ORGANITZACIÓ SOCIAL I CONVIVÈNCIA
Tots fem TONA
Tots fem TONA
Organització Social. Valoracions i percepcions
Aquest apartat s’estructura en dos blocs d’informació. El primer és una descripció
sintètica de l’organització social, afegint-hi un llistat de projectes i processos
participatius. El segon bloc recull les percepcions subjectives extretes dels
col·loquis en relació a l’organització social i aspectes rellevants de la convivència
al municipi.
Teixit associatiu
A Tona hi ha una llarga tradició associativa i una quantitat important d’entitats,
col·lectius i grups que, majoritàriament, s’han dedicat i es dediquen a
l’organització d’activitats culturals, lúdiques i esportives.
Actualment, comptem amb més d’una vuitantena d’entitats, comissions o
col·lectius que s’impliquen de manera molt activa en la vida social i cultural del
municipi. També és important destacar que existeixen grups actius que, encara
que no estiguin constituïts com a associació, realitzen activitats en diversos
camps (per exemple, en la música, en la pintura...).
Les entitats predominants pertanyen als àmbits de la cultura (promoció de
tradicions, organització de celebracions festives...) i de l’esport. Però també cal
esmentar les AMPA, en l’entorn educatiu, i altres entitats: de gent gran, de dones,
de joves amb interessos socials o polítics, de comerciants...
També s’observen, entre els nouvinguts estrangers, esforços per associar-se i
participar en la vida social i cultural del municipi, especialment dels estrangers
africans (incloent-hi, és clar, els tonencs d’origen marroquí).
Dinàmica
Encara que aquest teixit associatiu ha demostrat ser molt actiu, es comenta que
caldria millorar alguns aspectes per enfortir-lo:
- Superar la tendència al comportament fragmentat de les entitats, massa
centrades en les activitats pròpies; això dificulta la coordinació i
l’intercanvi entre les diverses iniciatives.
- Més intervenció en certes àrees (activitats culturals i tradicionals,
esport...), més puntuals, i no tant en altres aspectes de la vida social i
participativa, de manera més continuada.
Pàg
194
Pàg
195
Tots fem TONA
- Millorar la incorporació participativa de determinats col·lectius, com ara
els joves o els nouvinguts.
- Relleu generacional.
- Promoure la renovació i l’ampliació de la participació.
Actuacions destacables
Tots fem TONA
Organització social i Convivència a Tona. Valoracions i percepcions
A continuació, desprès de la informació més objectiva, mostrem els resultats
dels col·loquis obtinguts a partir de dos eixos: l’organització social i política a
Tona, i aspectes destacables entorn de la convivència al municipi.
Exposem un extracte del que s’ha recollit. Està ordenat, com en els altres
apartats, per aspectes favorables, qüestions preocupants i propostes.
- Pla de participació ciutadana (des de l’any 2006):
Amb la voluntat d’impulsar la democràcia participativa i una millora de la
democràcia representativa a Tona. O sigui, per enfortir els diversos grups i
espais de participació dels ciutadans/nes.
- Taller participatiu de joves (2006). Taller coordinadora juvenil (2008)
- Consell de Cooperació i Solidaritat de Tona (2006)
- Consell d’Infants. Grups motors de participació ciutadana d’infants (2006)
- Consells de Joves. Grups motors de participació ciutadana de joves
(2006)
- Consell d’Esports de Tona (2005–2006)
- Programa de participació ciutadana del POUM de Tona (2004-2005)
- Consell de Salut (2004)
- Debat participatiu sobre Can Licus (2004)
Organització social. Valoracions i percepcions.
Aquí s’han recollit aspectes relatius a la vida política (percepcions, fets significatius
assenyalats, posicionaments...) i a l’organització social (teixit associatiu, actors i
dinàmiques socials, coordinacions i xarxes socials, espais/canals de participació
i canals de comunicació i difusió).
Els ciutadans/nes valoren favorablement la trajectòria participativa i
associativa del poble, com un signe d’identitat, i que aquesta trajectòria hagi
permès establir amb l’organització política representativa (representants electes)
vies de col·laboració, tot i que s’insisteix que cal que aquesta continuï, que es
reforci i que aporti respostes “a les inquietuds del carrer”.
molt bé que ens poguéssim escoltar tots i que tothom tingués veu.” (Ciutadans/
nes)
“S’agraeix que es creïn aquests sistemes de col·laboració ciutadana per escoltar
i donar resposta a les inquietuds generades al ciutadà. És important respondre a
les inquietuds de carrer, tant si se soluciona el problema com si no.” “S’agraeix
que l’Ajuntament escolti la gent.” (Ciutadà/na)
“La participació és un procés, és una actitud d’humilitat. Hi ha una implicació
en la cosa pública, perquè la cosa pública també és meva. Per part del que té
poder, hi ha un espai de diàleg.” (Ciutadà/na)
Pàg
196
Pàg
197
ORGANITZACIÓ
SOCIAL I CONVIVÈNCIA
Tots fem TONA
Valoració de l’organització social a Tona (aspectes favorables)
Teixit associatiu
Tècnics i ciutadans de totes les edats (entre 25 i més de 65 anys) coincideixen
que, tradicionalment, hi ha hagut una vida associativa àmplia al poble de
Tona, i que això encara és visible si es tenen en compte la quantitat (unes 80)
i la diversitat d’entitats (culturals, esportives, educatives, de salut...).
“Hi ha gent molt participativa.” “Hi ha molta trama social, amb entitats,
associacions...” “Hi ha una gran facilitat de treball amb les diverses entitats del
poble.” “En l’àmbit esportiu, hi ha molta varietat d’entitats, però funcionen gràcies
a la voluntat de la gent que hi participa, no de l’Ajuntament.” (Tècnics/ques)
“Hi ha molta oferta d’associacions, entitats..., per a totes les edats. Penso que
està molt ben cobert.” “Tot i això, trobo que hi ha moltes entitats i que el poble
està viu.” (Ciutadà/na)
“El teixit cultural associatiu de Tona és molt important. Tenim moltes associacions,
es fan moltes activitats, hi ha molts espais on poder desenvolupar aquestes
activitats.” (Ciutadà/na)
Per tant, es recull la visió d’un teixit associatiu vital, divers, plural, amb
nombroses iniciatives i espais participatius, on el lideratge personal o de
petits grups motors ha estat clau i fonamental.
Una entitat destacada és l’Esbart Dansaire Castell de Tona, pel caliu i per la
incidència en la vida associativa del poble. És considerat un actor social molt
actiu de la dinàmica tonenca.
Les mares que s’impliquen en les AMPA és un altre factor assenyalat. El
pas dels fills per l’escola facilita també la relació entre les mares i, segons es
comenta, aquest espai associatiu és una bona eina per integrar-se.
Una altra entitat valorada per la seva activitat és l’Agrupació de Jubilats.
Organitza moltes sortides per a la gent gran.
“Una entitat que té molt poder dins del poble és l’esbart dansaire.” (Tècnic/a)
Pàg
198
Tots fem TONA
“L’esbart és l’entitat més valenta de Tona!” “La gent de l’esbart té ganes que la
gent que ha vingut de fora s’hi impliqui.” (Ciutadà/na)
“Les mares sempre estan més implicades en les AMPA. Si tens fills, van molt bé
per integrar-te en les dinàmiques socials. Fa que et relacionis més i més ràpid.”
(Ciutadans/nes)
“Hi ha molts jubilats al poble per poder fer activitats pel poble.” “A l’Agrupació
de Jubilats, els de la Junta paguen igual les sortides. Els divendres l’Amadeu
Clot sempre és al local. Els diners que hi ha a l’agrupació, si no es gasten, van a
beneficència.” (Ciutadà/na)
Com ja s’ha comentat abans, des de l’any 2003 s’han portat a terme diversos
processos i treballs participatius en diverses àrees (Joventut, Esports, Infants…).
Als col·loquis es fa referència als òrgans de participació existents; es veu la
necessitat d’aprofitar i optimitzar aquests espais, ja que hi ha representació
de tots els membres de la comunitat —polítics/ques, tècnics/ques i ciutadans/
nes—; d’aquesta manera s’eviten reunions innecessàries. Igualment, també
s’assenyala la virtut d’aquests àmbits de participació de facilitar l’intercanvi i
l’aprofitament de recursos entre diferents àrees de serveis.
“Estan bé aquests espais de participació ciutadana perquè et sents escoltat.”
“Està bé que hi hagi un Consell Escolar Municipal, per tenir o aprofitar activitats
que poden ser comunes a tots els escolars.” (Ciutadans/nes)
“Que es concentri el treball coordinat en un sol lloc, com podria ser el Consell
Escolar, ja que, si no, has d’assistir a moltes reunions diferents i sempre som els
mateixos.” (Ciutadans/nes, tècnics/ques)
“Penso que està molt bé que es facin els grups motors de participació.” (Ciutadà/na)
Així mateix, es valoren favorablement certs esdeveniments socials (festes,
fires...) com a llocs de trobada, sorgits de la iniciativa de persones del teixit
associatiu i assumits per la majoria de la col·lectivitat, els quals generen
molta activitat: Fira de la Pesseta, Fil a l’Agulla...
Pàg
199
ORGANITZACIÓ
Tots fem TONA
“El Fil a l’Agulla ara és una festa important. Una persona del poble va proposar-la
i en aquell moment l’actitud va ser receptiva.” (Ciutadà/na)
Models de coordinacions
A més de la coordinació entre serveis (ja comentada a la part dedicada a
equipaments i serveis), que ha avançat en dinàmiques de treball compartit i
protocols d’actuació conjunta, es comenten les coordinacions en els espais
mixtos de participació (per exemple, els consells...). Quant a les dinàmiques
socials de coordinació, es diu que funcionen millor en les celebracions
importants (cavalcada de Reis, Carnestoltes, Festa Major de Sant Andreu...)
que en l’activitat quotidiana.
Tots fem TONA
Valoració de l’organització social a Tona (aspectes millorables o que
caldria incorporar-hi)
Vida política
En general, als col·loquis s’associa el concepte de política amb el que fan els
polítics. No s’interpreta del tot que els veïns/nes i les entitats i associacions
siguin agents polítics. Sembla que existeixi un divorci entre les mirades dels
polítics i les dels ciutadans/nes.
“La visió de la política, tant del consistori actual com de l’anterior, és que es
preocupen més dels grans projectes (piscina, camp d’atletisme...) que no pas
de millorar el poble en coses petites i del dia a dia.” (Tècnics/ques)
Espais socials. Canals d’expressió i opinió
Es reconeix que ara hi ha molts més espais socials que abans: la Canal, Can
Licus, el Punt Jove... També s’esmenta el Foment d’Esports, com a espai de
trobada i de reunió.
“Els polítics, siguin d’un partit o altre, improvisen les actuacions i no fan un
projecte a llarg termini, estudiant totes les necessitats del poble. No hi ha hagut
mai impuls per part dels que han manat; han anat fent segons les necessitats del
dia a dia.” (Ciutadans/nes)
Quant a canals d’expressió i opinió escrites, actualment hi ha La Revistona i el
butlletí municipal. I també el programa Consensus, per internet, que és una eina
impulsada des de l’àrea de Participació per facilitar la circulació d’informació i
d’opinions entre els diversos actors, per potenciar la participació dels ciutadans/
nes.
“Falta ‘feedback’ entre els polítics i el poble. Els polítics van amb un programa
electoral i el poble potser vol altres coses. S’escolta poc el poble i hi ha pocs
canals de comunicació.” “Els polítics saben explicar poc les coses que fan.”
“M’agrada el Foment, hi trobo amics i puc fer qualsevol activitat, esports, xerrar...”
(Ciutadans/nes)
“S’hauria de començar a tenir en compte que, quan es presenta una llista de
persones per governar, s’han de buscar persones preparades en funció de cada
regidoria. S’ha de ser flexible i fer la balança perquè cap de les situacions són
iguals.” (Ciutadà/na)
“Fa anys no hi havia canals, ara la imatge ha anat canviant. De canals escrits
teníem les publicacions ‘La Veu de Tona’ o ‘El 9 Nou’. Ara és més senzill opinar
per vies diferents.” (Ciutadà/na)
“Trobo molt bé que el ‘petit poder local’ sigui generós i ampliï més els canals de
participació. De tota manera, els tonencs hem anat buscant maneres d’opinar...
De vegades, et trobes el regidor en una botiga, o es fan trucades, o als plens...
Ara anem a sistematitzar tot això, aquestes són les normes del joc i ho trobo
important i positiu.” (Ciutadà/na)
“Les arques de l’Ajuntament són escasses.” (Tècnic/a)
“Se’ns hauria de preguntar més, als tonencs, en què ens volem gastar els diners.
No ho sé, és una proposta... D’aquesta manera sabríem en què es gasten.
L’Ajuntament de Tona, mani qui mani, mai té diners; com s’entén això? Nosaltres
bé que paguem tots els impostos, no? Doncs, on són els diners? Per què uns
sí que en tenen i els altres no? Ara només sabem que no hi ha diners, res més.”
(Ciutadà/na)
Aquesta seria la percepció de la relació entre els diversos actors del territori (nivell
polític i ciutadà) pel que fa a l’organització de l’actuació política social, força
Pàg
200
Pàg
201
ORGANITZACIÓ
Tots fem TONA
semblant a altres llocs. Però, a més a més, es recullen nombrosos comentaris
que parlen d’un altre tipus de divorci: el de la mateixa classe política tonenca
des de fa 20 anys, amb un conflicte d’interessos i de posicionament davant
la construcció d’un equipament d’àmbit supramunicipal: una incineradora.
Aquest moment de la vida política i social del municipi va suposar una fractura,
no tan sols ideològica sinó també social, que va anar parcel·lant els espais
compartits en funció del posicionament de cadascú, de cada grup, dividint en
dos bàndols les persones fins a l’actualitat.
“Aquest poble està dividit en dos grans grups: quan hi va haver tot el tema de
la incineradora, hi havia dos grans grups, els que hi estaven a favor i els que hi
anaven en contra.” (Ciutadà/na)
“Fa molts anys que aquest tema va passar, però és un tema que va ser molt
rellevant per a Tona, ja que va separar el poble en dos. Arran d’aquest fet, una
de les coses que es va traslladar a un altre poble va ser l’institut, que es va fer a
Taradell. Enguany ja tenim l’institut al poble, fet molt important per als estudiants
i per a les famílies.” (Ciutadà/na)
“Tona és rar quant a la gent que hi viu, poc tolerant.” “Encara es veuen diferenciats
dos grups de població (els de la incineradora sí o no) i la gent participa o no en
els actes que es preparen al poble segons qui ho organitza.” (Ciutadans/nes)
Pàg
Tots fem TONA
“Allò a alguns ens va marcar i ha fet que es treballés molt per la bona convivència
del poble, i que un conflicte com aquest es pugui resoldre en l’àmbit polític i no
transcendeixi a la població. El 1987 hi havia llista única i el problema no es va
canalitzar políticament. Segurament hauria anat diferent. Políticament, ara hi ha
moltes cares noves, i persones que no van viure aquest conflicte tan directament,
i les que el van viure que no volen repetir-lo, i no volen que transcendeixi als
ciutadans, buscant una bona convivència i l’harmonia del poble. En 20 anys hi
ha hagut molts canvis, la crispació s’ha diluït, a la gent de fora no els importa
i, tot plegat, ha ajudat força en l’àmbit social i de convivència, i es un episodi
històric abolit.” (Ciutadà/na)
“Hi ha gent que porta la camisa bruta. S’haurien de rentar. El que va passar fa
anys ja està.” (Ciutadà/na)
“Aquesta etiqueta d’un partit o de l’altre, a la gent del poble també ens pesa molt;
és una pedra que portem a l’esquena i ens fa caminar geperuts i no ens deixa
aixecar el cap de terra, i ens l’hem de treure del damunt i treballar pel poble
sense colors.” (Ciutadans/nes)
“Tenim una societat marcada en dues bandes que no permeten aprofitar els
serveis ni les activitats.” (Tècnic/a)
“Políticament les majories absolutes no són bones. Ja està bé que hi hagi rivalitat
política.” (Ciutadà/na)
“Vaig viure en primera persona el tema de la incineradora. Al poble hi va haver
un trencament de la bona convivència, respecte a les persones, amb famílies
dividides... Això va passar al final del segle XX, i per això no va anar a pitjor, però
en una altra època podia haver estat molt pitjor.” (Ciutadà/na)
“No m’agrada. Em sembla que encara estem massa pendents..., vivint de rèdits
de coses que van passar fa 20 anys, d’una manera o altra... La vida política de
Tona no m’acaba d’agradar.” (Ciutadà/na)
“Hi ha sectarisme. Hi ha gent que, si no penses com ells, et fan mala cara.”
(Ciutadà/na)
“Els que venim de fora notem que encara es viu i es respira aquesta divisió que
hi ha a nivell polític entre un partit i l’altre.” (Ciutadans/nes)
“Sembla que políticament encara hi ha reminiscències: alguns politics del
present no han superat aquest episodi de crispació històrica.” (Ciutadà/na)
Aquests dos temes, la percepció del divorci existent entre el nivell polític i el
ciutadà, i la manca de cohesió actual per divergències de fa 20 anys (pel fet de la
construcció d’una incineradora prop del municipi), són suficientment importants
per reflexionar i debatre amb l’horitzó d’un model futur d’organització
sociopolítica i sobre noves maneres de fer i de relacionar-se.
Malgrat que en algunes declaracions es recullen missatges de “tema superat”,
en altres declaracions es manifesta la necessitat de tancar veritablement aquest
episodi per avançar en la bona convivència dels veïns/nes d’acord amb les
noves realitats i els nous reptes de Tona.
202
Pàg
203
ORGANITZACIÓ
Tots fem TONA
Teixit associatiu
Tot i que moltes de les valoracions recollides amb relació al teixit associatiu i la seva
trajectòria històrica són favorables, també és cert que se senten veus crítiques
cap a la situació actual, amb la idea de trobar un punt de renovació entre tots.
Estem vivint un moment d’inflexió que pot permetre orientar una nova trajectòria.
Es fa referència a aspectes de l’actual dinàmica associativa: manca de
visió global, creixement menys cohesionat del teixit associatiu, manca
d’implicació de la gent del poble en les entitats i en els temes importants,
menys participació en les activitats que es duen a terme...
“Abans al poble hi havia més caliu i més unitat.” “Abans el poble era més petit
i havia unes entitats concretes. Llavors la gent ha anat fent coses i organitzant
activitats perquè hi creu i, per tant, l’oferta s’ha ampliat. Ara l’oferta de Tona
és molt més amplia (això és bo), però hi ha més dispersió i s’ha empobrit el
caliu de les entitats i allò de trobar-se tots en un lloc, perquè els infants tenen
moltes coses per escollir, però les associacions queden pobres en implicació i
participació.” (Tècnics/ques)
“Qui vulgui fer política hauria de fer una llista de tot el que no li agrada del poble,
això voldria dir que es tenen ganes de millorar tots els aspectes...” “Falta més
implicació del poble a l’hora de fer noves propostes.” (Ciutadà/na)
També es demana reflexió sobre la manca d’implicació en els temes de poble
per part d’altres tonencs/ques (nous col·lectius, noves veus, noves visions...),
sobre la necessitat de relleu generacional als òrgans de govern intern de
les entitats. Igualment, es recullen comentaris sobre la poca implicació de
les entitats en nous reptes del municipi, com és l’acollida de la població
nouvinguda. Ens trobem, doncs, davant una percepció polaritzada: d’una
banda, es considera Tona com un poble viu i amb entitats molt actives i, d’altra
banda, s’assenyalen indicis de fragilitat d’aquest teixit associatiu.
“Sempre la mateixa gent participa en tot... Caldria fomentar la vocació per les
coses, per a tots aniria millor.” (Tècnic/a)
“Poca participació i implicació per part dels tonencs, els que organitzen coses
sempre som els mateixos.” (Ciutadà/na)
“A la gent li costa participar i sempre hi ha els mateixos a tot arreu.” (Ciutadà/na)
Pàg
204
Tots fem TONA
“Les entitats no es renoven: un president plega i al cap de vuit anys pot tornar a
ser el mateix.” (Ciutadà/na)
“Sempre són els mateixos que participen en les activitats del poble. Cal un relleu.
Algunes associacions i entitats són molt tancades. Ha vingut molta gent de fora i
s’ha de trobar un camí per poder conèixer-nos millor.” (Ciutadà/na)
“S’han muntat grups d’immigrants. Però son els mateixos immigrants que ho
fan, no hi ha gent d’aquí que hagi establert plataformes d’acollida o per resoldre
problemes o per donar un cop de mà.” (Ciutadà/na)
“Poca participació dels ciutadans en les activitats culturals del municipi. No
sabria trobar un motiu... També poca conscienciació de la població envers la
responsabilitat de cadascú cap al poble.” (Ciutadà/na)
“Ara s’ha perdut la implicació en les festes populars. Les persones participen
si hi ha alguna activitat en què participa el fill, però si no costa molt d’anar-hi.”
(Ciutadans/nes)
“Per la gent que conec, hi ha gent que se’n sent molt allunyada. S’hauria de
formar alguna altra cosa perquè hi hagués més gent i la gent pogués participar.”
(Ciutadà/na)
També es comenta que en la trajectòria de les entitats no hi ha hagut sempre el
mateix tipus de reconeixement. No s’han tingut prou en compte certes persones
que van estar vinculades anteriorment al poble per mitjà d’alguna associació o
activitat concreta..., i que ara, gràcies a l’experiència, podrien fer aportacions
molt positives.
D’aquestes declaracions es desprendrien els reptes actuals del teixit associatiu
de Tona: tenir capacitat per reunir-se, per reflexionar conjuntament sobre
cap on es vol créixer i com, per organitzar-se i renovar-se..., i poder arribar
a ser un actor enfortit amb incidència en el futur de Tona. També es comenta
que hi ha moments en què les entitats programen moltes activitats, i s’arriba
a una mena de col·lapse ja que la majoria d’aquestes iniciatives van adreçades
al mateix públic.
“Es col·lapsen les activitats, se solapen... Són entitats que tenen el mateix
públic.” (Ciutadà/na)
Pàg
205
ORGANITZACIÓ
Tots fem TONA
Un aspecte també destacat en els col·loquis és la feble presència en el
teixit associatiu de certs perfils o col·lectius: els adolescents i joves i, en
major mesura, els nouvinguts: tant els anomenats autòctons com els d’origen
estranger.
Pel que fa als joves, es parla de la dificultat d’implicar-los en projectes
concrets, malgrat l’esforç i els recursos que hi s’estan destinant (Consell de
Joventut, processos participatius, Can Licus, Punt Jove...). Com a possibles
raons, es parla de poca motivació i també de manca de llocs per reunir-se i
dur a terme les seves activitats.
Quan es parla de manca d’espais per a joves, també es fa referència a activitats
d’oci. El risc que aquest punt comporta, juntament amb el fet d’haver d’estudiar
a fora, és el desarrelament i/o sentiment de no pertinença, que, tal com es
comenta, pot afectar gran part dels adolescents i els joves. Caldria cercar
alternatives que permetin vincular socialment aquest col·lectiu.
“Abans hi havia moltes més colles, i totes tenien uns objectius. Ara costa motivar
els joves i moltes vegades aquests es troben als bars, i potser no és la millor
opció.” “Potser el jovent d’ara és diferent i els falta il·lusió.” (Ciutadans/nes)
“El fet que el jovent no tingui un lloc d’oci adient fa que s’hagin de desplaçar
cap a altres llocs i potencia aquest sentiment de no pertànyer a un lloc concret.”
(Ciutadans/nes)
El poble de Tona ha experimentat un creixement força sobtat. Això suposa
el repte, per al municipi en general, però també per a l’associacionisme en
concret, de com incloure les persones nouvingudes i com afrontar les
dificultats dels nouvinguts per incorporar-se a les entitats. Es constata més
facilitat d’inserció quan hi ha fills a les famílies, especialment en relació amb les
entitats educatives.
Sobre la implicació de les persones nouvingudes en el poble, hi ha certa
divergència en les valoracions, tant per part dels tècnics com per part dels
ciutadans/nes. Les persones d’origen tonenc perceben que els nous veïns/
nes “no participen”. Però altres opinions fan referència a l’activitat dels nous
tonencs/ques, si bé tenint en compte que el ritme i els interessos són
diferents.
Pàg
206
Tots fem TONA
Es fa referència a la fragmentació física i social entre el barri de la Canal i la
resta del poble.
“S’ha anat apreciant un canvi a la població i veig que el poble està separat,
sobretot amb la zona de la Canal, la qual ha quedat com un poble dormitori. La
gent no es vol implicar en activats culturals com, per exemple, la Festa Major.”
“Ciutat dormitori total”. “Com més creix la població, més passa això: no coneixes
els qui hi viuen.” (Ciutadans/nes)
“Hi ha poca participació del que molta gent ja anomena ‘poble nou’, el barri de la
Canal. És un tipus de població que, la major part, no s’obre a la possibilitat de fer
noves amistats o implicar-se en la vida social i cultural del poble.” (Ciutadà/na)
“Tenim una divisió al poble, el de la Canal: són nouvinguts i no participen.”
(Ciutadans/nes)
Nous tonencs/ques que han participat als col·loquis es mostren discrepants
amb aquesta visió. Algun tonenc de tota la vida que viu a la Canal tampoc no la
comparteix del tot.
“La població nouvinguda de la zona de la Canal és activa, però com que vénen
d’un altre entorn..., és natural la seva actitud, ja que no hi estan acostumats.”
“També hem de considerar que la nova generació de la població de Tona està
més tancada.” “De tota manera, la poca integració dels nouvinguts autòctons
preocupa, però millora un cop porten els nens a l’escola... També l’esport és un
mitjà d’integració important.” (Ciutadans/nes)
Sobre els nouvinguts/des estrangers, es coneixen certes agrupacions, però
sembla que mantinguin dinàmiques una mica allunyades de les dinàmiques
associatives generals. També es comenta que el teixit tradicional està a
l’expectativa davant el nou fenomen immigratori, sense plantejar propostes ni
iniciatives concretes. Caldrien, doncs, exercicis d’apropament i d’intercanvi, i
la presència en la xarxa social del poble.
“Des de les associacions cal incidir més en els nouvinguts.” (Ciutadans/nes)
Un últim aspecte és la relació entre les àrees de l’Ajuntament i les entitats.
Es comenta que, amb el creixement municipal i dels serveis, hi ha més tècnics
donant suport a projectes d’entitats (o en què intervenen). Els comentaris fan
referència a certa relaxació per part de les associacions quant a iniciatives i
Pàg
207
ORGANITZACIÓ
Tots fem TONA
passos que ara ha assumit l’ajuntament. Es parla d’una dinàmica generadora de
dependència envers l’ajuntament, que coincideix amb actituds de delegació
per part de les entitats.
“Antigament la implicació de la gent era voluntària, ara és necessiten tècnics per
a tot; tot està massa institucionalitzat.” (Tècnic/a)
“Jo era de l’Esbart i sempre ens ho fèiem tot: ens posàvem entarimat, cadires...
Ara s’ha agafat el costum que l’Ajuntament faci moltes coses o ho faci tot.
L’Ajuntament ha creat una dependència que, a la llarga, pot ser perjudicial per al
propi associacionisme, i pel poble.” (Ciutadà/na)
Coordinacions i xarxes socials entre entitats
Quant a les interrelacions, es manifesta la necessitat de sumar, o sigui, de
treballar de manera més articulada, i no tan sols en moments concrets, amb
l’objectiu de generar més xarxa social on puguin incorporar-se tots els grups i
associacions i els altres ciutadans no associats.
“Hi ha moltes associacions que responen bastant a les necessitats del poble,
però penso que falta una xarxa entre elles. Hi ha moltes associacions, però crec
que entre elles no es comuniquen massa.” (Tècnic/a)
“Faltaria crear més xarxa. Crear més espais de trobada, comunicació, vasos
comunicants entre les diverses entitats i associacions. Cada organització va una
mica a la seva, i a més a més, es poden, fins i tot, generar rivalitats entre unes i
altres.” “Aquesta idea de crear més xarxa ja s’està fent en esports amb el Consell
d’Esports, s’està iniciant a joventut amb la coordinadora juvenil...” (Ciutadà/na)
Els comentaris recollits fan referència a diversos espais socials: la Canal, el
centre parroquial, el Punt Jove i la plaça Major.
La sala polivalent La Canal es considera un espai social que ha quedat
molt petit per a certes activitats o celebracions; caldria doncs augmentar-ne
l’aforament o disposar d’un altre espai més gran. Pel que fa al centre parroquial
(al carrer Barcelona, sobre el banc BBVA), es planteja la possibilitat d’una
remodelació per tornar a fer-lo servir com a espai social, tenint en compte la
ubicació al centre del poble i que abans ja tenia aquesta funció.
Pàg
208
Tots fem TONA
“El lloc on es fan moltes de les actuacions i activitats d’interior és la Canal, però és
un espai que en l’actualitat queda petit per a moltes de les festes.” (Ciutadà/na)
“Un dels llocs on es feien activitats, i s’hi feien els assaigs de l’Esbart, era el
centre parroquial (al carrer Barcelona). Actualment no es pot fer servir perquè
està malmès, ha caigut el sostre... Antigament era un local social molt important.”
(Ciutadà/na)
La valoració que es recull del Punt Jove està polaritzada: per alguns, la seva
feina és molt positiva i es fan activitats amb molt bon ambient; la visió d’altres és
contrària. L’espai ha quedat petit, amb dificultats per a activitats diverses o per
a perfils variats.
“El Punt jove és un espai petit. S’hi fan activitats. Aquest any a l’esquiada
organitzada pel Punt Jove hi havia molt bon ambient, però a vegades hi ha
persones que no s’hi troben a gust.” “És un espai que no permet ambients
variats... Necessitaríem un espai més obert, tipus Foment.” “A més, no hi ha
bon ambient. És apropiat per a grups concrets que no faciliten el bon ambient i
el que hi hagi altre tipus de gent.” “Em preocupa que no tothom pugui accedir
a la gestió d’espais de decisió per fer activitats, a la gestió d’un pressupost...”
(Ciutadans/nes)
Es valora la importància que els adolescents i els joves puguin disposar
d’espais (potser Can Licus aportarà solucions a aquesta qüestió). També s’ha
recollit una demanda molt concreta d’espais de reunió i de trobada (amb
dinamització) per a gent de mitjana edat.
D’altra banda, s’ha comentat la funció social de la plaça Major: no es considera
un lloc de reunió o de relació entre els tonencs: “No és un espai de trobada.”
(Ciutadans/nes)
De les valoracions recollides sobre els canals d’informació, es parla de la divisió
i les diferències entre La Revistona i el butlletí municipal, a causa del conflicte
polític abans comentat. Es valora la necessitat d’articular els diversos mitjans de
difusió per no duplicar serveis, informacions, etc.
“Si algú arriba al poble i fulleja La Revistona, veuran que és crítica amb la gestió
de l’Ajuntament (que, d’altra banda, no els dóna suport). Troben el butlletí
Pàg
209
ORGANITZACIÓ
Tots fem TONA
municipal i hi descobriran comentaris totalment diferents. La persona de fora no
entendrà res.” (Ciutadà/na)
“Cal treballar pel poble sense interessos personals.” (Ciutadà/na)
També es recull algun comentari sobre l’accés de les persones immigrades a
la informació. Cal reflexionar sobre els canals per fer-los arribar els missatges.
Davant la fragilitat del teixit associatiu, es proposa que l’Ajuntament doni suport
per assolir l’enfortiment necessari. No es tractaria de generar dependència, sinó
de facilitar i potenciar un treball en xarxa entre les diverses entitats.
“La informació escrita no la saben leer la gente de mi cultura.” (Ciutadà/na)
Propostes per l’organització social a Tona
Vida política
Tant tècnics/ques com ciutadans/nes adults demanen als governs municipals
més comunicació, més informació i més preocupació pel dia a dia que per
les grans obres o projectes. D’altra banda, s’està cansat de la fragmentació
política del poble. Cal treballar més pel vincle, pel sentiment de pertinença al
poble, per pensar entre tots quin futur es vol, que per refermar la divisió.
“Les decisions importants s’haurien de poder consultar al poble (per exemple, el
creixement del poble o el model de poble que es vol).” (Ciutadà/na)
“Crear activitats que potenciïn el sentiment d’identitat i de pertinença a Tona.”
(Ciutadà/na)
Pàg
Teixit associatiu
“L’Ajuntament té la tasca d’estar al darrere i donar suport a aquests grups quan
calgui, i només col·locar-se al davant quan sigui imprescindible.” “L’Ajuntament
ha de fer aquest paper: facilitar i potenciar aquest treball en xarxa. Podria arribar
a crear-se un Institut Municipal de Cultura, per coordinar, optimitzar recursos,
potenciar la cultura..., però això a llarg termini; de moment s’ha de facilitar i
potenciar aquesta xarxa.” (Ciutadà/na)
“Hi hauria d’haver un grup que tingués una visió àmplia de les activitats del
poble i que lluités pel conjunt i la globalitat, i intentar que les coses vagin
encaixant. Potser seria una bona manera per potenciar la identitat municipal.
Potser s’hauria de crear una comissió d’organitzadors, per reunir-se a principi
d’any...” (Ciutadans/nes)
Dinàmiques i actors
“Aprofitar els projectes i les idees de la gent.” (Tècnic/a)
Sobre la necessitat d’afavorir la incorporació de més persones a les dinàmiques
associatives, es proposa, en primer lloc, donar suport a les persones
implicades en les entitats, i potenciar l’interès i el vincle per les activitats i
aspectes d’identitat que promouen.
“S’hauria de fomentar molt més encara una visió de poble més proper, de
manera que tothom tingués la facilitat de poder participar i fer coses pel poble.”
(Ciutadà/na)
“Caldria fomentar la vocació per les coses, per a tots aniria millor.” “Fer activitats diferents
entre les associacions, i així poder implicar-se molt més en el poble, i així poder-se’n
beneficiar totes les associacions i totes les persones que les formen...” (Tècnic/a)
Pel que fa al tema de la “divisió política històrica”, es recullen propostes de
“passar pàgina” i de “treballar tots plegats”.
“S’ha de cuidar la gent que fa coses pel poble, i també incentivar altra gent.”
(Ciutadans/nes)
“És molt important que l’Ajuntament faci el reconeixement i l’agraïment a tots
aquests grups, per la feina que fan.” (Ciutadà/na)
D’altra banda, sobre el creixement i la poca participació dels nous tonencs, es
proposa facilitar-ne l’accés a les nombroses entitats existents, i també que
es duguin a terme activitats i festes als nous barris, per tal d’establir nous
vincles i descentralitzar.
“Que es valorin les coses que es van fer en un passat, i demanar el reconeixement
i la participació de la gent que ho havia fet.” “Afavorir activitats integradores..., ja
que tots són de Tona.” (Tècnic/a)
210
Tots fem TONA
“Seria important que la gent nouvinguda aprofités aquestes associacions i
Pàg
211
ORGANITZACIÓ
Tots fem TONA
entitats per participar en l’entorn vital.” (Ciutadà/na)
“Quan creix el poble cal potenciar el barri, cal que els barris organitzin les seves
festes. Aquest és el primer contacte i després s’organitzen colles, i després, com
a veïns i veïnes, s’impliquen en coses del poble.” (Ciutadans/nes)
Tots fem TONA
Escolar, ja que, si no, has d’assistir a moltes reunions diferents i sempre som els
mateixos.” (Ciutadans/nes, tècnics/ques)
“Aprofitar els projectes i les idees de la gent.” (Tècnic/a)
“Penso que està molt bé que es facin els grups motors de participació.” (Ciutadà/na)
“Es podrien muntar sessions per zones perquè la gent es trobés al barri.” (Ciutadans/nes)
“Hi ha agrupacions per ajudar a l’Àfrica, i venen coses africanes per fer diners
i ajudar a països africans; també podrien ajudar els africans d’aquí a conèixer
gent.” (Ciutadans/nes)
Coordinacions i xarxes socials
Es proposa que es creïn xarxes o espais de coordinació entre totes les entitats,
grups, col·lectius, etc. del poble, des de criteris comuns i des d’una visió
més global de Tona. En aquesta proposta hi coincideixen tècnics i ciutadans de
diverses edats, davant la necessitat de no duplicar iniciatives, i de crear àmbits
de trobada i de comunicació entre les diverses associacions, a més dels espais
concrets ja existents.
“Arreglar el sostre del centre parroquial i així conservar uns dels locals socials
de tota la vida. Era un espai de trobada de la gent del poble. Segons tinc entès,
aquest edifici va ser una donació a la Parròquia i la Parròquia el va incloure dins
del patrimoni del Bisbat de Vic. Potser fóra bo que la seva conservació passés a
les seves mans.” (Ciutadà/na)
“Es col·lapsen les activitats, se solapen.” “Potser s’hauria de crear una comissió
organitzadora, per reunir-se a principi d’any. Són entitats que tenen el mateix
públic.” (Ciutadans/nes)
“Que el carrer Major i el carrer Barcelona siguin de vianants i que millorin els
espais de trobada.” (Ciutadans/nes)
S’han recollit valoracions favorables sobre els grups motors de participació
i els espais mixtos de treball conjunt. Els comentaris també indiquen que
aquesta seria la línia per continuar avançant, incloent-hi les iniciatives dels
ciutadans/nes (organitzats o no).
“Que es concentri el treball coordinat en un sol lloc, com podria ser el Consell
Pàg
“El que jo proposaria seria fer una ampliació de la Canal per la banda del
pàrquing. Moltes vegades el que s’ha proposat és passar les activitats de la
Canal al pavelló; per la meva opinió, el pavelló no té tan bona sonoritat com la
Canal i és un espai que no està habilitat per fer balls... És un lloc sense calefacció
i hi fa fred.” (Ciutadà/na)
“Fer activitats diferents entre les associacions, i així poder implicar-se molt més
en el poble, i així poder-se’n beneficiar totes les associacions i totes les persones
que les formen...” (Tècnic/a)
“Fer una mena de consell d’entitats o comissió organitzadora, no depenent
tant dels regidors ni de les polítiques. I que poguéssim coordinar-nos i fer una
programació mínimament estable.” (Ciutadà/na)
212
Pel que fa als equipaments i espais socials, es proposa ampliar la sala de la
Canal, rehabilitar el centre parroquial, repensar la zona del carrer Major i el
carrer Barcelona per als vianants (per passejar-hi, per fer que esdevingui punt
de trobada...). I disposar de més espais de trobada, oberts per l’estiu, de més
locals petits per als joves, “com a espais alternatius al Punt Jove” (Ciutadà/na).
“Falten espais, llocs de trobada... Necessitaríem un espai (per als joves) com
ara el Foment. Un punt de trobada on no s’hagués de pagar, que el poguéssim
llogar. Un espai on trobar-se. Un espai per on passa tothom. Que fos una bona
excusa per trobar-se... I també hi ha necessitat d’espais oberts amb activitats per
a l’estiu.” (Ciutadans/nes)
“Necessitem espais per llogar (locals petits) tancats. A l’hivern on vas?” (Ciutadans/nes)
Els ciutadans/nes insisteixen que cal assolir una comunicació en doble sentit:
des de l’administració i des dels ciutadans/nes (amb comunicació de tot allò
Pàg
213
ORGANITZACIÓ
Tots fem TONA
que poden aportar). En aquest sentit, es valoraria que les decisions importants
(model de creixement del poble, pressupostos...) fossin consultades al poble.
“Les decisions importants s’haurien de poder consultar al poble (per exemple, el
creixement del poble o el model de poble que es vol).” (Ciutadà/na)
“Se’ns hauria de preguntar més, als tonencs, en què ens volem gastar els diners. No
ho sé, és una proposta... D’aquesta manera sabríem en què es gasten. L’Ajuntament
de Tona, mani qui mani, mai té diners; com s’entén això? Nosaltres bé que paguem
tots els impostos, no? Doncs, on són els diners? Per què uns sí que en tenen i els
altres no? Ara només sabem que no hi ha diners, res més.” (Ciutadà/na)
“Jo no dic pas que la gent que és a l’Ajuntament no treballi, ni molt menys,
però tinc la impressió que no saben què passa al poble, què pensem la gent,
quines necessitats tenim i, per això, penso que això que esteu fent ara potser
ajudarà a aproximar més l’Ajuntament al poble. Els partits polítics..., m’és igual.
Vull persones que treballin i es gastin els diners en coses necessàries, no només
per quedar bé i deixar-nos contents i prou.” (Ciutadà/na)
molt bé que ens poguéssim escoltar tots i que tothom tingués veu.” (Ciutadà/
na)
Sobre canals de comunicació i d’opinió, es parla de l’ús de les noves
tecnologies en combinació amb els espais de trobada. L’important és
disposar de mitjans diversos, combinant els més tradicionals amb els més
moderns (bústia, publicacions, pàgines web...), per facilitar les aportacions de
tots els tonencs, formin part o no d’alguna organització. També es considera
importantíssim el retorn: que, per part del receptor, s’indiqui, com a mínim,
“que s’ha rebut la informació i que es té en compte”.
“Es poden aprofitar les noves tecnologies per demanar l’opinió i donar informació.
Però cal crear espais de trobada.” (Ciutadans/nes)
“Es important l’aspecte de la participació, però hi hauria d’haver canals diferents
per poder participar: escrit, internet..., per poder donar una opinió, fer una critica,
un suggeriment. I és important quina recepció en fa l’Ajuntament. Fer saber que
s’ha rebut la informació i que es té en compte.” “La recepció, que es noti, per
fer-ho més creïble, reforçar-ho.” (Ciutadà/na)
Pàg
214
Tots fem TONA
Davant la disparitat i la duplicació d’informacions, es proposa millorar-ne la
gestió. Així doncs, se suggereix la creació d’un consell de publicacions, com
ja han tingut o tenen altres pobles de l’entorn. Serviria per canalitzar demandes,
i per establir criteris comuns i sinergies entre els diversos mitjans locals.
“Millorar la coordinació dels mitjans de comunicació: La Revistona, el butlletí, el
Llibre de Tona.” “En el tema de publicacions et trobes una mica al mig del joc
sense voler-ho; és un espai polititzat.” “Es proposa un consell de publicacions,
que resolgui un seguit de temes, amb participació política, però també tècnica.
Hauria de poder atendre les demandes de publicacions, establir criteris per a les
edicions. Es podria intentar que hi hagués més col·laboració entre les diverses
publicacions de Tona. Sumem esforços, no en restem. Quan hi ha el poble pel
mig, millor és poder sumar. Que les decisions d’aquest àmbit no depenguessin,
només, d’una persona. A més, la gent sabria on adreçar-se.” (Ciutadà/na)
Organització social: Vida política i participació. Resum de Valoracions
i percepcions
PUNTS FORTS
• Tradicionalment
la vida associativa
ha estat important,
i encara s’observa
aquesta dinàmica si es
considera la quantitat
i la diversitat d’entitats
actuals (culturals, esportives, educatives,
de salut....).
CONSIDERAR
• Diferències entre la visió dels
ciutadans/nes i la dels polítics
(se’ls acusa, per part dels veïns, d’un
allunyament en relació amb la realitat).
• No es percep del tot que els veïns i
les associacions són agents polítics.
• Divorci de la classe política local,
per la fractura que va originar-se
a partir de la construcció d’una
• Valoració molt
incineradora (a les acaballes dels anys
favorable de la
trajectòria participativa 80). Aquesta confrontació va anar
parcel·lant els espais socials.
i associativa del
poble, com un signe
• Cansament, per part de la població,
d’identitat.
d’aquesta divisió política que va
produir-se fa 20 anys i encara
continua.
PROPOSTES
• Als governs municipals,
se’ls demana més
comunicació, més
informació i donar més
importància al dia a dia que
als grans projectes.
• Tancar veritablement
aquest episodi per avançar
en la bona convivència, i
poder treballar junts pel
poble.
Pàg
215
Tots fem TONA
Tots fem TONA
Organització social: Teixit associatiu - Actors i dinàmiques socials.
Resum valoracions i percepcions
PUNTS FORTS
CONSIDERAR
PROPOSTES
• Exercicis d’apropament
i d’intercanvi entre el teixit
associatiu i els nouvinguts/
des (que haurien de ser
presents en la xarxa social
local).
• Nombroses entitats.
N’hi ha moltes dels
àmbits de la cultura/
oci i de l’esport.
• Reptes actuals del teixit associatiu
de Tona: tenir capacitat per reunirse i reflexionar conjuntament sobre
cap on es vol créixer i com fer-ho,
per organitzar-se i renovar-se..., i
així esdevenir un actor enfortit amb
incidència en el futur de Tona.
• Es fa referència
a l’Esbart Dansaire
Castell de Tona,
a les mares que
participen a les
AMPA de les escoles,
i a l’Agrupació de
Jubilats.
• Manca de presència a les entitats
de certs perfils o col•lectius
(adolescents i joves, i nouvinguts/des,
siguin autòctons o estrangers).
• Donar suport a les
persones implicades en
les entitats, i potenciar
l’interès per les activitats
i pels aspectes d’identitat
promoguts.
• Separació física i social entre el
barri de la Canal (amb més població
nouvinguda) i la resta del poble.
• Facilitar als nouvinguts
l’accés a les nombroses
entitats existents. I
potenciar iniciatives dels
nous barris (activitats,
festes...) per facilitar que
les persones s’hi impliquin
més (primer en el barri,
i després en el poble),
i per descentralitzar les
dinàmiques compartides.
• Xarxes o espais de
coordinació entre totes les
entitats, grups, col•lectius...
del poble, des de criteris
comuns i des d’una visió
més global de Tona.
Organització social: Teixit associatiu- Coordinació/ Xarxes. Resum
de Valoracions i percepcions
PUNTS FORTS
• Teixit associatiu vital, divers, plural, amb
nombroses iniciatives
i espais participatius,
en el qual el lideratge
personal o el dels
petits grups motors ha
estat clau.
CONSIDERAR
• Dinàmica associativa actual: manca
de visió global, creixement menys
cohesionat, manca d’implicació de
la gent del poble en les entitats i
els temes d’interès compartit, poca
participació per part dels nouvinguts/
des, etc.
• Necessitat de reflexió sobre la poca
implicació dels tonencs en el teixit
associatiu, sobre la manca de relleu
generacional dins les entitats, sobre
la poca implicació de les associacions
en els nous reptes municipals,
com ara l’acollida de la població
nouvinguda, etc.
PROPOSTES
• Suport per part de
l’Ajuntament: facilitar i
potenciar un treball en
xarxa entre les diverses
entitats.
• Relació entre l’Ajuntament
i els ciutadans/nes: les
decisions importants (model
de creixement del poble,
pressupostos...) haurien
de ser consultades als
tonencs.
• Dinàmica generadora de
dependència de les associacions
envers l’Ajuntament, en coincidència
amb actituds de delegació per part de
les entitats.
Pàg
216
Pàg
217
Tots fem TONA
Tots fem TONA
Organització social: Espais de trobada i de participació. Resum de
Valoracions i percepcions
PUNTS FORTS
• Activitats socials
(festes, fires, celebracions...), enteses com
a llocs de trobada,
sorgides de la iniciativa de membres del
teixit associatiu.
• Valoració positiva
dels espais mixtos de
participació, amb funció de grups motors.
• Més espais i
activitats socials que
abans: sala polivalent
La Canal, Can Licus,
Punt Jove... També
s’esmenta el Foment
d’Esports com a espai
de trobada i de reunió.
CONSIDERAR
PROPOSTES
• Dinàmiques associatives que
funcionen millor a propòsit dels grans
esdeveniments anuals (cavalcada de
Reis, Carnestoltes, Festa Major de
Sant Andreu...) que en les tasques
quotidianes (pel que fa al dia a dia, el
treball en xarxa queda més limitat).
• Consolidar els grups
motors de participació i els
espais mixtos de treball.
Aquesta seria la línia
per continuar avançant,
integrant-hi les diverses
iniciatives dels ciutadans/
nes.
• Sala polivalent La Canal: per
a certes celebracions resulta
insuficient.
• Millorar la sala polivalent,
el centre parroquial i el
Punt Jove.
• Centre parroquial: caldria reformarlo.
• Descentralitzar el poble
(actuant per barris).
• Punt Jove: hi ha qui el considera
poc plural.
• Impulsar una zona central
al voltant de la plaça Major
(i dels carrers Major i
Barcelona).
• Plaça Major: no és percebuda com
un punt de relació.
• Calen espais socials per a
adolescents i joves, per a persones
d’edat mitjana... I espais oberts per
a l’estiu.
Pàg
218
Organització social: canals d’informació i d’opinió. Resum de
Valoracions i percepcions
PUNTS FORTS
CONSIDERAR
PROPOSTES
• Hi ha La Revistona i
el butlletí municipal.
En l’àmbit comarcal,
El 9 Nou.
• Necessitat d’articular els diversos
mitjans de difusió.
• Assolir una comunicació
de doble sentit entre
l’Ajuntament i els ciutadans/
nes.
•Eina de participació
a través d’internet:
Consensus.
• Cal considerar las característiques
culturals i d’idioma dels nouvinguts
estrangers.
• Noves tecnologies en
combinació amb espais
de trobada. Ús dels nous
mitjans juntament amb els
tradicionals.
• Conveniència que
l’Ajuntament informi de la
recepció de les opinions i
que les tingui en compte.
• Millorar la gestió de la
informació: creació d’un
Consell de Publicacions.
• Ordenar i millorar la
difusió dels espais i de les
activitats que hi ha.
Pàg
219
Convivència
ORGANITZACIÓ
Tots fem TONA
Convivència. Valoracions i percepcions
Convivència
Tots fem TONA
Valoració de la convivència (aspectes favorables)
Es té la imatge de poble dinàmic, viu, actiu, però també tranquil, proper, amb
bona convivència. Té els avantatges i els inconvenients de les poblacions no
gaire grans.
“És un poble tranquil..., amb bona convivència.” (Ciutadà/na)
“También es fabuloso el tema de sociedad pequeña.” (Ciutadans/nes)
Bàsicament es comenten les relacions entre tonencs/ques i població
nouvinguda. D’entrada, es considera que no hi ha dificultats amb els nouvinguts/
des (fent referència, sobretot, a la immigració estrangera). Es valora que la
integració va millor quan hi ha una actitud i una voluntat de conèixer, i també
gràcies als infants.
“És un municipi on no hi ha molta immigració. No hi té un pes específic.”
(Tècnic/a)
“No hi ha problemes greus amb la immigració. I si hi ha problemes, no es veuen.”
(Ciutadà/na)
“Hi ha gent que s’ha integrat molt bé perquè ha volgut fer-ho.” “Si tens fills, van
molt bé per integrar-te en les dinàmiques socials. Fa que et relacionis més i més
ràpid.” (Ciutadans/nes)
Per afavorir el coneixement i la incorporació dels nous veïns/nes,
s’assenyalen les festes, les fires i d’altres activitats o espais socials del
poble.
“Es fan moltes festes, activitats i fires, i és molt positiu per a la gent de fora,
perquè ens facilita poder participar en coses del poble.” “És bo que hi hagi molta
oferta d’activitats i d’associacions, perquè així pots escollir i et permet conèixer
gent nova i conèixer més el poble per a la gent que ve de fora.” (Ciutadans/nes).
“La población de aquí me gusta, no tiene problemas con nosotros.” (Ciutadans/
nes)
La percepció que els estrangers tenen de la població autòctona és de gent
Pàg
220
Pàg
221
Convivència
ORGANITZACIÓ
Tots fem TONA
tancada fins que “no t’agafa confiança”. També esmenten diferències culturals
entre els diversos grups (maneres d’apropar-se, salutacions...).
“La gent, al principi, és molt tancada. Fins que la gent no et coneix, no t’agafa
confiança. Però els que som blancs i que parlem castellà ho tenim més fàcil.
Nosaltres, els uruguaians, som més alegres i parlem més i ens saludem
efusivament, i això agrada a la gent d’aquí.” “En Uruguay hay la costumbre de
saludar con un ‘hola’ y aquí, cuando saludo con ‘hola’, la gente se para porque
se piensa que quieres hablar, y no, es sólo una forma de saludar.” “A la gente le
gusta nuestra forma de hablar y de saludar, porque aquí la gente es un poco más
fría, y nosotros damos besos para saludarnos y esto gusta. Por nuestra forma
de hablar, se nota enseguida si uno está bien o no.” (Ciutadans/nes)
Els immigrants d’origen estranger comenten que als tonencs/ques els agrada
que aprenguin català.
“La gent es posa molt contenta que aprenguis el català.” “Una vegada s’aprèn la
llengua catalana és molt més fàcil la comunicació.” (Ciutadans/nes)
Valoració de la convivència (aspectes millorables)
Un aspecte percebut com a limitador de la bona convivència entre tonencs/
ques, tant per part de tècnics/ques com de ciutadans/nes, és la confrontació
iniciada a les acaballes dels anys 80 per la construcció de la incinerador.
“El problema de la incineradora encara s’arrossega i costa molt de solucionar.”
“Sembla que el temps ho hauria hagut d’arreglar, però en les eleccions es nota
molt, ja que hi ha molta tensió..., i sembla que necessàriament ets d’un cantó o
de l’altre.” (Ciutadà/na)
“La gent encara està molt dolguda a causa del trencament i la ferida que va
deixar el tema de la incineradora. La tensió encara existeix.” (Ciutadà/na)
“La gent que és de Tona de tota la vida ho nota. La gent que ve de fora potser
no ho veu. A vegades les coses no s’escolten depenent de qui les diu (de quin
cantó és).” (Ciutadà/na)
“Estem una mica condicionats... I aquesta divisió es nega sovint, es diu que
la divisió del poble ja esta arreglada, i això no és veritat. Manin uns o manin
els altres. Què passa? M’agradaria que hi hagués un altre tipus d’actitud entre
Pàg
222
Convivència
Tots fem TONA
polítics, tècnics i ciutadans, portin carnet o no.” (Ciutadà/na)
Una altra qüestió (també històrica) que tampoc no facilita la convivència és la divisió
i la rivalitat entre escoles. La divisió, en bona mesura, és per estatus social.
“Encara es percep la diferència entre les famílies que porten els nens a la
concertada o a la pública.” “Cal el recolzament de l’Ajuntament cap a l’escola en
general, concertada i pública i privada: perquè tots estem fent una feina que és
educar els ‘nanos’ de Tona.” (Ciutadans/es)
Un tercer aspecte ja comentat anteriorment quan parlàvem de territori és la
separació que existeix entre el nou barri de la Canal i la resta del poble,
associat a certes dificultats de relació i d’implicació. Com ja s’ha comentat
abans, és un tema del qual no hi ha una percepció única.
“Hi ha poca participació del que molta gent ja anomena ‘poble nou’, el barri de la
Canal. És un tipus de població que, la major part, no s’obre a la possibilitat de fer
noves amistats o implicar-se en la vida social i cultural del poble.” (Ciutadà/na)
“De tota manera, la poca integració dels nouvinguts autòctons preocupa, però
millora un cop porten els nens a l’escola... També l’esport és un mitjà d’integració
important.” (Ciutadans/nes)
“Tenim una divisió al poble, el de la Canal: són nouvinguts i no participen.”
(Ciutadans/nes)
“La població nouvinguda de la zona de la Canal és activa, però vénen d’un altre
entorn i, per tant, és natural la seva actitud, ja que no hi estan acostumats.”
(Ciutadans/nes).
Relacionat amb l’arribada de nous habitants, també es reflecteix un cert malestar
entorn dels canvis importants i ràpids que s’estan produint a Tona. Tot i que
ja s’ha comentat al capítol del territori, sí que interessa destacar aquí la percepció
d’amenaça quant a la pèrdua de qualitat de vida, de sentit de pertinença..., quant
a la saturació dels serveis, a l’excés d’edificacions, etc.
“Falta la sensació de pertànyer al poble per part dels tonencs, i això em fa patir,
perquè formes part d’un poble, i, en canvi, cada cop es va desdibuixant més
aquesta sensació i ens estem convertint en un poble dormitori. El preu per
créixer és perdre aquesta unitat i caliu.” (Ciutadans/nes, tècnics/ques)
Pàg
223
Convivència
ORGANITZACIÓ
Tots fem TONA
“El sentiment de poble s’ha perdut.” (Ciutadans/nes)
“Es veu molta diferència entre els que han viscut tota la vida al poble i els
nouvinguts.” (Tècnic/a)
“El creixement que ha viscut Tona no ha estat lent, sinó que ha estat com un cop
fort. Hi ha un canvi massa gran i cal un temps d’assimilació. Hi ha molta gent
nova.” (Ciutadans/nes)
Tot i que el nombre de persones nouvingudes, especialment les estrangeres,
no és encara molt elevat al municipi, aquests comentaris indiquen el grau de
malestar existent per l’increment de població, sobretot si considerem que es
parteix d’una percepció del tarannà dels tonencs on els vincles amb les arrels i
amb els elements identitaris són importants.
Convivència
Tots fem TONA
D’altra banda, als col·loquis també es parla d’altres punts crítics de la
convivència social: vandalisme, activitats delictives, manca de seguretat.
Quant al vandalisme, es considera que està afectant tant a béns públics com a
béns privats.
”A nivell general, no hi ha consciència que les coses públiques són de tots i
les paguem entre tots. Tothom es veu amb cor d’espatllar mobiliari urbà, parcs,
llums, jardins..., perquè no són dins les nostres cases. Això no pot ser i penso
que la policia, si volgués, podria ajudar a resoldre molts d’aquest problemes.”
(Ciutadà/na)
“Últimament a la zona de la Suïssa hi ha robatoris.” (Ciutadà/na)
“Es venen drogues a joves a la zona del PIVE.” (Ciutadà/na)
“Està venint molta gent de fora. Per exemple, una parella jove que fa servir el
poble com a dormitori. Sobretot perquè és fàcil desplaçar-se a Barcelona. Tona
podria convertir-se a la llarga en el quart cinturó de Barcelona.” (Tècnic/a)
La solució que es planteja és l’actuació de la policia, tot i que es recullen
comentaris de manca de confiança en aquest cos de seguretat.
“La gent del poble no és oberta, igual que la gent d’Osona. És molt tancada. No
es vol perdre la identitat del poble.” (Ciutadans/nes)
“Hi ha excessiva policia (sobretot mossos d’esquadra) donant voltes i vigilant el
poble.” (Ciutadà/na)
“La gent de Tona és molt tancada. Des de sempre ha estat així.” (Ciutadà/na)
“Penso que hi ha molts policies al poble, però que trepitgen poc el carrer.
No n’hi ha prou de voltar de tant en tant amb cotxe. Que passegin durant tot
el dia i a les hores punta de la nit per parelles i s’adonaran de tots aquests
problemes que et comento. Si sempre estan tancats al despatx, no veuran res.
Fent rondes constants pel poble, s’adonarien del que passa, de les coses que
estan malmeses, de la gent incívica, de les bretolades per part d’alguns joves,
de les dificultats de la gent normal i corrent com jo. Potser llavors tindríem més
confiança en ells. Tothom sap on hi ha els problemes, qui i on s’ocasionen, però
precisament allà mai no hi ha la policia per posar ordre. Llavors la gent normal
ens hem d’enfrontar a aquesta gent i això ens produeix malestar, perquè... qui
s’atreveix a dir res? Tothom a casa seva i, de portes enfora, que passi el que
vulgui.” (Ciutadà/na)
De fet, als col·loquis s’han recollit nombrosos comentaris que mostren actituds
de certa resistència per part de la població autòctona.
“Els nouvinguts no s’impliquen, tot i que hi ha gent del poble que tampoc no
s’implica.” “Els nouvinguts noten hostilitats.” “No s’han trobat mecanismes
suficients per establir dinàmiques integradores.” (Ciutadans/nes)
“Es diu que hi ha poca integració dels nouvinguts, potser perquè estan mal
informats o potser perquè no estan acostumats a la vida de poble.” (Ciutadans/
nes)
“Hi ha una barrera de contacte i comunicació entre l’immigrant de l’Àfrica i la
gent d’aquí.” (Ciutadans/nes)
“Per mi, un atractiu de poble és conèixer la gent. I en qualsevol festa la gent que
hi ha és la gent de tota la vida i no hi ha els nouvinguts.” (Ciutadans/nes)
Pàg
224
“La policia de Tona no sé per què serveix. Quan s’engega una campanya són
molt rígids mentre dura, però al cap de poc temps, ja no es tenen en compte els
criteris d’abans; llavors es veuen cotxes mal aparcats, motos que corren molt,
no es regula el trànsit...” “Moltes vegades, quan se’ls necessita no els trobes. Si
surts per Tona, no es veuen gairebé mai.” (Ciutadans/nes)
Pàg
225
Convivència
ORGANITZACIÓ
Tots fem TONA
Convivència
Tots fem TONA
Propostes per a la millora de la convivència
córrer tant (hi ha hagut accidents greus al poble).” (Ciutadans/nes)
Sobre la divisió política entre bàndols, es proposa un canvi de mirada cap al
futur i tancar “la ferida” definitivament.
“Si la policia estigués més al carrer s’adonaria de totes aquestes coses i després,
quan enganxés alguna persona fent una cosa incívica, educadament l’hauria
d’avisar.” (Ciutadà/na)
“S’hauria de ser, en general, més tolerant (davant el tema de la incineradora) i
acceptar la democràcia.” (Ciutadà/na)
“S’ha de superar aquesta fractura en l’àmbit polític, per mirar endavant i enterrar
recels, i finalment poder tancar la ferida.” (Ciutadà/na)
Davant la preocupació per la situació actual d’incomunicació i fragmentació en
el teixit associatiu, es proposa fer un exercici conjunt de reflexió per arribar
a una visió global i uns criteris comuns que permetin generar agregació
(suma) i identitat.
“Proposaria augmentar la vigilància nocturna en diverses zones més crítiques.”
(Ciutadà/na)
“Si un ‘nano’ fa malbé alguna cosa, que la hi facin arreglar o, si no pot ser i s’ha
de pagar, que ho faci o, si els pares no ho poden fer (són els que haurien de
rascar-se la butxaca), que facin algun servei per a la comunitat.” (Ciutadà/na)
nes – Tècnics/es )
“Crear activitats que aglutinin i que donin identitat al poble.” (Ciutadà/na)
També es planteja una via que superi la divisió entre autòctons i nouvinguts: “Cal
fer més incidència des de les associacions en els nouvinguts” (Ciutadans/nes).
En aquest sentit, es considera interessant fer més difusió de la informació a la
Canal i altres zones noves del poble.
I, finalment, esmentem les propostes davant els problemes per incivisme:
sensibilització en relació amb els béns públics, campanya d’educació vial per
prevenir accidents, increment de la presència policial al carrer, augment de la
vigilància nocturna de certes zones..., i intentar que certs nois reparin, d’alguna
manera, els propis desperfectes o, subsidiàriament, que se’n facin càrrec els
pares.
“Que la gent mantingui i respecti tot allò que és del poble: jardins, carrers, guals
etc.” (Ciutadà/na)
“Engegar una campanya de civisme i ser coherents, però no carregar-ho a les
escoles.” “Fer una campanya per conscienciar els motoristes i conductors de no
Pàg
226
Pàg
227
Convivència
ANNEXES
ORGANITZACIÓ
Tots fem TONA
Convivència. Resum de valoracions i percepcions
PUNTS FORTS
CONSIDERAR
PROPOSTES
• Generador de fractura/descohesió:
la confrontació de les acaballes dels
anys 80 arran de la construcció de la
incineradora.
• Mirada cap al futur
per resoldre la fractura
històrica.
• Relació entre els
tonencs/ques i la
població nouvinguda,
sense problemes
importants (segons la
percepció majoritària).
• Percepció present de certa rivalitat
entre les escoles.
• Teixit associatiu: caldria
tendir cap a una visió
global i compartida que
permeti generar agregació
i identitat.
• Dinàmiques que
afavoreixen el
coneixement i la
incorporació dels
nous veïns/nes:
festes, activitats, fires
i d’altres activitats
socials del poble.
• Separació que existeix entre el
nou barri de la Canal i la resta del
poble, associada a certes dificultats
de relació, i a la no incorporació dels
nous col·lectius, especialment dels
immigrants, a les dinàmiques del
poble.
• Als tonencs/ques
els agrada que els
nous veïns estrangers
aprenguin a parlar en
català.
• Cert malestar al voltant dels canvis
importants i ràpids que s’estan
produint a Tona: es perceben com a
amenaces.
• Cert malestar a la població
autòctona per l’arribada de nous
veïns: algunes actituds de resistència.
• Dificultats en la convivència social
relacionades amb cert vandalisme
-situacions delictives, manca de
seguretat-
• Més apropament de
les associacions als
nouvinguts/des.
• A propòsit de l’incivisme:
sensibilització a propòsit
dels bens públics.
• Campanya d’educació
vial per a la prevenció
d’accidents...
• I intentar que certs nois
reparin, d’alguna manera,
els propis desperfectes o
que, subsidàriament, se’n
facin càrrec els pares.
• Que la policia incrementi
la presència al carrer, que
sigui més visible, que
augmenti la vigilància
nocturna en certes zones.
• Policia: es recullen comentaris de
manca de confiança en aquest cos de
seguretat.
• Consell d’Infants15
Seguretat: valoració
bona.
• Més vigilància per la qüestió de les
drogues.
• Més controls de drogues.
Diagnòstic per franges d’edat. Infància. Pàg: 145 ANNEX 1
Pàg
228
ANNEX 1
Implicació en el DIAGNÒSTIC COMUNITARI:
Implicació directa (audició): 96 persones
• Imatge de poble
dinàmic, viu, actiu,
però també tranquil,
proper, amb bona
convivència.
• Percepció que els
estrangers tenen dels
autòctons: es tracta
d’una població que,
inicialment, es mostra
tancada.
Tots fem TONA
Col·loquis individuals: 28
• Ciutadans/es
22 persones de diferents perfils i edats.
Per sexes: 9 homes i 13 dones. Per edats: Joves:4; Adults:18
• Tècnics/es
6 (n’hi ha 3 que són, també ciutadans)
Per sexes: 3 homes i 3 dones. Per edats: Joves:2; Adults:4
Col·loquis de grup: 9 -68 personesCiutadans/es
• Educació – Consell Escolar Municipal ampliat
2 grups: Alumnes i Pares/mares.
* Alumnes: 5 participants
Per sexes: 1 noi i 4 noies. Per edats:12 a 17 anys
Per centres: 4 IES Tona i 1 Escola Vedruna
* Pares/mares: 9 participants
Per sexes: 3 homes i 6 dones
Per centres: Escola Bressol, CEIP Era de Dalt, IES Tona; Escola Vedruna.
• Cultura i altres àmbits – entitats/associacions 3 grups: 31 participants
Per sexes:11 homes i 20 dones. Per edats: Joves:75%; Adults:25%
entitats/associacions:
Agrupació Pessebre Vivent; Associació Fira Joc Joc; Cor Bonaire; Esbart
Dansaire Castell de Tona; Grup de Teatre Talia’78; Osona contra el
Càncer, Voluntaris animació Casal dels Avis i Consell de Cooperació i
Solidaritat.
• Esports – Consell Esports ampliat1 grup:6 participants
Per sexes: 6 homes
entitats/associacions:
Club Patinatge Tona, UE Tona, Club Hoquei,Centre Excursionista, Club
Bàsquet Tona.
Pàg
229
ANNEXES
ANNEXES
Tots fem TONA
• Nouvinguts/des:
1 grup: 5 participants
Per sexes: 2 homes i 3 dones. Edat: Joves:4 ; Adults:1
ANNEX 2
DISTRIBUCIÓ de TASQUES per l’elaboració del DIAGNÒSTIC
COMUNITARI -pas a pas-: Tècnics/ques implicats/des
Tècnics/es:
• Educació – Consell Escolar Municipal ampliat2 grups-: 12 participants
Per sexes: 2 homes, 10 dones
Centres: CEIP Era de Dalt, CEIP el Castell, Col·legi Pive; Escola Bressol
Pa amb Xocolata, Escola Bressol Cucafera, Escola d’adults Aula Oberta,
Escola Vedruna, IES Tona.
Part Objectiva: Recollida, selecció i revisió d’informació
IMPLICACIÓ en el Diagnòstic Comunitari mitjançant Consell d’infants i
joves:
Consell Infants:14 persones
Per sexes: 8 nens, 6 nenes
Centre que participa en la consulta: Era de Dalt (aprox. 270)
Les propostes del Consell d’infants es van presentar al CEIP Era de Dalt i a
l’Escola Vedruna. Només van ser valorades i retornades pel CEIP Era de
Dalt.
Consell de Joves:13 persones
Per sexe: 9 nois, 4 noies
Centres que participen en la consulta: IES Tona, Vedruna, Pive.
Enquestes recollides en aquests centres:139 - edats joves de 11 a 16 anys
Col·legi Pive:14 - només residents de Tona- ; Escola Vedruna:80 ; IES
Tona:45.
96 persones a partir de l’audició
A partir del C. Infants i C. Joves: (139+13=152)
secundaria + primària aprox. (270+14=284)
Han estat implicades en el Diagnòstic
donant la seva opinió des de diferents vessants
més de 500 persones.
Pàg
230
Tots fem TONA
Comissió Coordinadora
Assumpta Casas – Àrea de Recepció i Acollida
Blanca Vilaregut – Serveis Social Municipal. Mancomunitat la Plana
Míriam Clopes – CAP Tona
Beth Pol – Àrea de Joventut Municipal. Mancomunitat la Plana
Margarida Fité – Àrea de Participació Ciutadana
Comissió Desenvolupament Local i Econòmic
Artur Jofre – Col·legi Pive
Mar Cuixart – Biblioteca Caterina Figueras
Comissió Medi Ambient
Abel Ramon – Serveis Tècnics d’urbanisme Municipal
Anna Portet – Servei de Promoció Econòmica. Pacte Osona Sud- Alt Congost
Carles Salvans – Àrea de Mediambient Municipal. Mancomunitat la Plana
Miriam Clopes – CAP Tona
Comissió Social
Albert Alcántara – Biblioteca Caterina Figueras
Almudena Jiménez – Servei de Prom.Econ.. Pacte Osona Sud- Alt Congost
Anna Aligué – Àrea Joventut Municipal. Mancomunitat la Plana
Carme Bigas – Ludoteca Municipal Jocs
Cristina Cuixeres – Escola d’adults Aula Oberta Fund. Privada Osona Form. i Desenv.
Dolors Beltran – Escola Bressol Pa amb Xocolata
Dolors Montanyà – CEIP Era de Dalt
Joan Sedó – Serveis Socials Municipal. Mancomunitat la Plana
Pàg
231
ANNEXES
Tots fem TONA
Unificació Document:
Juana Ferrer – Cooperativa ETCS SCCL.
Margarita Fité – Àrea de Participació Ciutadana
Part Subjectiva: Aplicació Audició: Planificació i Organització, col·loquis, buidats
i elaboració del document final.
Comissió Coordinadora
Anna Sala – Àrea de Mediambient Municipal. Mancomunitat la Plana
Col.loquiadors/es: 20 persones
Aleix Blancafort – Ludoteca Jocs i Àrea de Participació Ciutadana Municipal
Carles Salvans – Àrea de Medi Ambient Municipal. Mancomunitat la Plana
Cristina Cardo – Escola Bressol Municipal Pa am Xocolata
Cristina Costa – Àrea de Joventut Municipal. Mancomunitat la Plana
Esther Martos – Escola D’adults Aula Oberta, Fund. Privada Osona Form. i Desen.
Gemma Pujols – Àrea de Turisme Municipal. Mancomunitat la Plana
Miriam Clopés – CAP Tona
Montserat Montanyà – CEIP Era de Dalt
Roser Salses – CEIP El Castell
Xevi Vilardell – Escola D’adults Aula Oberta, Fund. Privada Osona Form. i Desenv.
Pàg
232
ANNEXES
Tots fem TONA
Buidats sectorials: 22 persones
Aleix Blancafort – Ludoteca Jocs i Àrea de Participació Ciutadana Municipal
Arnau Codina – Àrea de Participació Ciutadana
Cristina Costa – Àrea de Joventut Municipal. Mancomunitat la Plana
Esther Martos – Escola D’adults Aula Oberta , Fundació Privada Osona Formació
i Desenvolupament
Jordi Font – Servei de Promoció Econòmica. Pacte Osona Sud- Alt Congost
Laura Jutglar – Escola Municipal Cucafera
Lidia Gonzalez – Serveis Socials Municipal. Mancomunitat la Plana
Lluís Poblet – Serveis Tècnics d’urbanisme Municipal
Roser Salses – CEIP el Castell
Xavier Claperols – Serveis Tècnics d’urbanisme Municipal
Xevi Vilardell – Escola D’adults Aula Oberta, Fund. Privada Osona Form. i Desen.
Suport en la Planificació i l’organització treball de camp i en la unificació
Document final:
Juana Ferrer – Cooperativa ETCS SCCL.
Revisió, correcció i actualització text– part objectiva i subjectiva-:
Aleix Blancafort – Ludoteca Municipal Jocs
Arnau Codina – Àrea de Participació Ciutadana
Cristina Cardo – Escola Bressol Municipal Pa amb Xocolata
Joan Sedó – Serveis Socials Municipal. Mancomunitat la Plana
Pàg
233
ANNEXES
ANNEXES
Tots fem TONA
Montserrat Montanyà – CEIP Era de Dalt
Pilar Vallmitjana – Àrea de Joventut Municipal. Mancomunitat la Plana
Roser Salses – CEIP el Castell
Revisió del Llibre:
Amadeu LLeopart – Corrector lingüístic
Margarida Fité – Tècnica de Participació Ciutadana
Revisió del Dossier complet:
Juana Ferrer – Cooperativa ETCS SCCL
Disseny gràfic:
David Casas – Dos Solucions Visuals. www.dos.cat
Oriol Baulenas – Dos Solucions Visuals. www.dos.cat
Assessorament tècnic en tot el procés:
Juana Ferrer – Cooperativa ETCS, SCCL
Dolor Castilleja – Cooperativa ETCS, SCCL
Marco Marchioni
Eva Vilanova
Tots fem TONA
ANNEX 3
BIBLIOGRAFIA
Llibres:
BOAL, Augusto (2004): Juegos para actores y no actores; Barcelona: Editorial
Alba. Artes Escénicas.
FARRENY, M. Teresa (2001): Pedagogía de la Expresión con Carme Aymerich;
Ciudad Real: Ñaque.
MARCHIONI, Marco (2001): Comunidad, Participación y Desarrollo. Teoría y
metodología de la intervención comunitaria. Madrid: Editorial Popular.
POULTER, Christine (1996): Jugar al Juego; Ciudad Real: Ñaque.
TONUCCI, Francesco (2004): Quan els infants diuen prou. Barcelona: Editorial
Graó. Biblioteca de Guix.
VILLASANTE, Tomás R.; MONTAÑÉS, Manuel; MARTÍ, Joel (2000): La
investigación social participativa. Vol.1. Construyendo ciudadanía. Barcelona: El
Viejo Topo.
VILLASANTE, Tomás R.; MONTAÑÉS, Manuel; MARTÍ, Pedro (2001): Prácticas
locales de creatividad social. Vol. 2. Construyendo ciudadanía. Barcelona: El
Viejo Topo.
* Tots aquests llibres estan disponibles a la Biblioteca Caterina Figueras de Tona*
Articles:
MARCHIONI, Marco (2004): la audición: un método de investigación participativa
y comunitaria.
MARCHIONI, Marco (2006): Organización y desarrollo de la comunidad.
Intervención comunitaria en las nuevas condiciones sociales.
MARCHIONI, Marco (2006): Cambios sociales, crisis del estado social y
participación de la ciudadanía.
* Podeu consultar aquests articles a l’espai de participació de Tona.
Pàg
234
Pàg
235

Tots fem TONA

Transcripción

Documentos relacionados

Biblioteca Can Milans Caldes d`Estrac Febrer 2015

diptico pp 13 - Partido Popular de Barcelona

kikiriki 3

El fin del mundo

CARP.VERDA-PREMSA12_ICONOSFERA1

l`Espurna nº 24/ juliol-setembre/2010