Catàleg PDF - Memorimage

Transcripción

© Gregory Crewdson. Courtesy Gagosian Gallery
INDEX
BENVINGUDA / BIENVENIDA / WELCOME
PREMIS / PREMIOS / AWARDS
JURAT / JURADO / JURY
PROJECCIONS / PROYECCIONES / SCREENINGS
A FILM UNFINISHED Cerimònia d’inauguració / Ceremonia de inauguración / Opening ceremony
16 MEMORIAS
ARMANDO TESTA
BARCELONA. ABANS QUE EL TEMPS HO ESBORRI
BARCELONA ERA UNA FIESTA
DREAMLAND
EL PAPUS, ANATOMIA D’UN ATEMPTAT
HUGO PRATT IN AFRICA
JAFFA. THE ORANGE CLOCKWORK
LA NOCHE QUE NO ACABA
LA ISLA
MORIR DE DIA
RESISTANCE IN HAIDER COUNTRY
REVOLUCIÓ DE VELLUT
ROCK HUDSON, DARK AND HANDSOME STRANGER
MEMORIREUS
A.K.A. FAMÍLIA NUCLEAR
FESTA MAJOR DE REUS. LA MEMÒRIA D’UN POBLE
FRANCESC VIDAL I BARRAQUER: COHERÈNCIA I EXILI
LA II REPÚBLICA A LA SELVA DEL CAMP
REUS ALS ANYS 40. RECORDS D’UNA CIUTAT
WHISKYN’S. TRES-CENTS SEIXANTA GRAUS 360º. EL DOCUMENTAL
JORNADA PROFESSIONAL / JORNADA PROFESIONAL / PROFESSIONAL SEMINAR
COM ES VA FER... / CÓMO SE HIZO... / THE MAKING OF...
COP AL BANC CENTRAL
ELS ESPECTADORS
BARCELONA, ABANS QUE EL TEMPS HO ESBORRI
MEMORIJOVE
PROGRAMA D’ACTIVITATS / PROGRAMA DE ACTIVIDADES / ACTIVITY PROGRAMME
ESPAIS I INFORMACIÓ / ESPACIOS E INFORMACIÓN / VENUES AND INFORMATION
STAFF MEMORIMAGE
06
10
12
15
20
22
24
26
28
30
32
34
36
38
40
42
44
46
48
50
52
53
54
55
56
57
58
61
62
64
66
68
70
72
74
BENVINGUDA BIENVENIDA WELCOME
EMPAR PONT ALBERT
Regidora cap d’Àrea de Cultura Concejala de Cultura Culture City Council woman
Em plau presentar-vos el programa de la cinquena edició de Memorimage, films
d’avui amb imatges d’ahir, a partir del qual us oferim una sèrie de propostes
culturals al voltant del món del cinema construït amb imatges d’arxiu. Viure en
comunitat suposa tenir punts de trobada i imaginaris conjunts que ens fan participar
de manera individual de la vida col·lectiva. Memorimage, doncs, és per damunt
de tot un festival internacional que reivindica aquests imaginaris col·lectius a partir
dels treballs cinematogràfics de creadors i creadores d’arreu del món.
Des d’aquestes ratlles vull destacar la nova secció que s’ha creat, MemoriReus,
per donar cobertura a aquelles produccions que s’han elaborat amb imatges
d’arxiu del Camp, el nostre territori de referència i a partir del qual ens projectem
al món. És, doncs, un convit a aquelles productores instal·lades en el territori i
que treballen per al territori. Així mateix, és una satisfacció continuar amb
l’experiència del MemoriJove, adreçat al públic juvenil dels instituts.
Amb la convicció que els arxius no són magatzems dels records, sinó matèria
primera per al futur, us convido a gaudir de Memorimage 2010.
BENVINGUDA BIENVENIDA WELCOME
ANNA MARQUÈS
Directora artística i programadora del Festival Memorimage
Directora artística y programadora del Festival Memorimage
Artistic director and Memorimage Festival programmer
Tornem a recórrer el camí de la memòria
És un honor escriure de nou aquesta benvinguda.
Per l’experiència de l’any passat, per l’afluència de públic, per la qualitat de les pel·lícules,
per la visió humana dels artistes convidats, per aquesta ciutat incansable i participativa...
i perquè ja estem a la cinquena edició del Memorimage!
Si el 2009 vàrem sortir a l’espai, cantàrem country, visitàrem Liverpool, vàrem menjar
entre bombes, vàrem viure en barraques i viatjàrem pel Delta, entre moltes altres
activitats; aquest any des de Reus tornem a donar la volta al món d’arxiu en arxiu.
A vegades amb polèmica, a vegades amb amor, o amb ironia, diversió, crítica o
record. Però sempre davant la representació de la realitat d’altres temps, de la imatge,
que diuen que val més que mil paraules.
A vegades és trist donar la benvinguda, pels qui no ens poden acompanyar.
En aquesta edició, hem ampliat la programació, hem incorporat seccions, creat una sessió per a professionals i convocat a més experts.
Memorimage, incansable, torna a començar. Per si ho havia oblidat, benvinguts al Memorimage 2010.
Me complace presentarles el programa de la quinta edición de Memorimage, Filmes de Hoy con Imágenes de Ayer, a partir del
cual os ofrecemos una serie de propuestas culturales alrededor del mundo del cine construido con imágenes de archivo. Vivir en
comunidad supone tener puntos de encuentro e imaginarios conjuntos que nos hacen participar de manera individual de la vida
colectiva. Memorimage es, por encima de todo, un festival internacional que reivindica estos imaginarios colectivos a partir de
los trabajos cinematográficos de creadores y creadoras de todo el mundo.
Desde aquí quiero destacar la nueva sección que se ha creado, MemoriReus, para dar cobertura a aquellas producciones que
se han elaborado con imágenes de archivo del Camp, nuestro territorio de referencia, a partir del cual nos proyectamos al mundo.
Es, pues, una invitación a aquellas productoras instaladas en el territorio y que trabajan para el territorio. Así mismo, es una satisfacción
continuar con la experiencia del MemoriJove, dirigido al público juvenil de los institutos.
Con la convicción de que los archivos no son almacenes de recuerdos, sino materia prima para el futuro, os invito a disfrutar del
Memorimage 2010.
Volvemos a recorrer el camino de la memoria
Es un honor escribir de nuevo esta bienvenida.
Por la experiencia del año pasado, por la afluencia de público, por la calidad de las películas, por la visión humana de los artistas invitados,
por esta ciudad incansable y participativa… y ¡porque ya estamos en la quinta edición de Memorimage!
Si en 2009 salimos al espacio, cantamos country, visitamos Liverpool, comimos entre bombas, vivimos en barracas y viajamos
por el Delta, entre muchas otras actividades, este año desde Reus, volvemos a dar la vuelta al mundo de archivo en archivo. A
veces con polémica, a veces con amor, o con ironía, diversión, crítica o recuerdo. Pero siempre ante la representación de la
realidad de otros tiempos, de la imagen, que dicen que vale más que mil palabras.
A veces es triste dar la bienvenida, por los que no nos pueden acompañar.
En esta edición, ampliamos la programación, incorporamos secciones, agregamos una sesión para profesionales y convocamos
a más expertos. Memorimage, incansable, vuelve a empezar. Por si lo había olvidado, bienvenidos a Memorimage 2010.
I am pleased to present you with the programme for the fifth celebration of Memorimage, Today’s Films with Yesterday’s Images,
which offers you a series of cultural products tied to the world of cinema with archival footage. Living in community means having
points of encounter and shared imaginaries that spur individual participation in collective life. Thus, Memorimage is above all an
international festival that advocates these collective imaginaries through the films of creators from all around the world.
I would also like to point out the new section, MemoriReus, a showcase for films with archival footage from Camp, our region
of reference, which enables us to project ourselves to the world. This section is therefore an invitation to the producers that work
or have offices in the local area. It is also a great pleasure to see the continuity of MemoriJove, which targets young audiences
from secondary schools.
And finally, under my own firm conviction that footage archives are not depots for memories, but rather the raw materials for the
future, I am honoured to invite you to enjoy Memorimage 2010.
Once again, we are setting out down memory lane
It is an honour to write this welcome note, for so many reasons.
Because of our experience last year, because of the great audience turnout, because of the wonderful quality of the films and the
human vision of our guest artists, because of this tireless and active city... and because we are now celebrating the fifth year of the
Memorimage Festival!
In 2009 we went up into space, we sang country music, we visited Liverpool, we ate meals amid bombs, we lived in shacks and
we travelled through the Ebre River Delta, among countless other things. This year in Reus, we are taking another trip around
the world, as we leap from image to image. Sometimes with controversy, other times with love, irony, amusement, critique and
even nostalgia. Yet all of our wanderings are accompanied by the portrayal of a reality of other times. The picture, which as they
say, is worth a thousand words.
Sometimes welcomes are sad, given the people who are no longer among us.
This year, we have expanded the programme; we’ve added sections, we’ve created a session for professionals and we’ve invited more
experts. Steadfast in its spirit, Memorimage is beginning again. And before I forget, let me welcome you to Memorimage 2010.
6
7
IN MEMORIAM
IN MEMORIAM
EN RECUERDO DE ANTON
Toda persona vive de realidades y acaricia sueños. El Festival Memorimage, filmes de hoy con imágenes de ayer, fue el sueño
compartido, que se convirtió en realidad, de CINEMA·RESCAT y de quien fue su director: Anton Giménez y Riba.
CINEMA·RESCAT, ya hace 14 años, nació a causa de la necesidad de recuperar las imágenes que ha producido la sociedad,
sea cual sea su índole, todas testimonio y patrimonio de nuestra historia. Con el tiempo, en el 2000, los frutos de tan gratificante
tarea llevaron a crear los Premios Sant Nitrat, para reconocer los méritos de las personas, socios o no de la entidad, que más
habían contribuido a esta recuperación y, en el 2003, dados los nuevos trabajos que las imágenes de archivo iban propiciando,
se empezó a otorgar el Premio Cinema Rescat a la Realización Audiovisual con la mejor utilización del patrimonio
cinematográfico (imágenes de archivo). Y este fue el embrión del Festival Memorimage, que propone hacer filmes de hoy
usando imágenes de ayer. Antón se lanzó de pleno a su diseño. En 2005, CINEMA·RESCAT firmó un convenio con el Ayuntamiento
de Reus, ciudad que acogió el Festival. Desde ese momento, Anton, como director del Festival, no tuvo otra cosa en la cabeza
que conseguir que éste, nuevo y original por su contenido, llegara a lograr reconocimiento y éxito. Aquellos tres primeros años,
tan difíciles, fueron para él una lucha continua por conseguir el máximo de participación, las mejores producciones y las mejores
condiciones de proyección y difusión.
No olvidaremos nunca, por lo tanto, que si existe Memorimage, ha sido gracias a la decidida y absoluta entrega de nuestro
recordado Anton.
ASOCIACIÓN CINEMA·RESCAT
EN RECORD DE L’ANTON
IN MEMORY OF ANTON
Tota persona viu de realitats i acarona somnis. El Festival Memorimage, films d’avui amb imatges d’ahir, va ser el somni
compartit, esdevingut realitat, de CINEMA·RESCAT amb el que en fou el seu director: l’Anton Giménez i Riba.
CINEMA·RESCAT, ja fa catorze anys, va néixer per la necessitat de recuperar les imatges que ha produït la societat, sigui quina
sigui la seva índole, totes testimonis i patrimoni de la nostra història. Amb temps, el 2000, els fruits de tan gratificant tasca van
portar a crear els premis Sant Nitrat per reconèixer els mèrits de les persones, socis o no de l’entitat, que més havien contribuït
a aquesta recuperació, i el 2003, donats els nous treballs que les imatges d’arxiu anaven propiciant, es va començar a atorgar
el premi Cinema Rescat a la Realització Audiovisual amb la millor utilització del patrimoni cinematogràfic (imatges d’arxiu).
I aquest fou l’embrió del Festival Memorimage, que proposa fer films avui emprant les imatges d’ahir, al disseny del qual l’Anton
es llançà de ple. El 2005, CINEMA·RESCAT va signar un conveni amb l’Ajuntament de Reus, ciutat que l’acollí. Des d’aquell
moment, l’Anton, com a director del Festival, no tingué altra cosa al cap que aconseguir que aquest, nou i original pel contingut,
arribés a assolir reconeixement i èxit. Aquells tres primers anys, tan difícils, van ser per ell una continuada lluita per aconseguir
el màxim de participació, les millors produccions i les millors condicions de projecció i de difusió.
Mai, per tant, no oblidarem que si existeix Memorimage ha estat gràcies a la decidida i absoluta entrega del nostre recordat Anton.
All people live on realities and embrace dreams. The Memorimage Festival, Today’s Films with Yesterday’s Images, was the
shared dream come true of CINEMA·RESCAT and the association’s former director Anton Giménez i Riba.
CINEMA·RESCAT was born 14 years ago out of the need to recover the images produced by society, regardless of their nature,
all of which are the evidence and legacy of our history. Over time, in 2000, the fruits of this extremely gratifying task led to the
creation of the Sant Nitrat Awards, which acknowledged the merits of the people who had contributed the most to this recovery,
regardless of whether they were members of the company. In 2003, the new works that the archival footage was bringing about
led to the creation of the Cinema Rescat Award for the Audiovisual Production with the Best Use of Cinematographic Heritage
(archival footage). This was the embryo of the Memorimage Festival, which supports the making of films today using the images
of yesterday. Anton entirely devoted himself to its design. In 2005, CINEMA·RESCAT signed an agreement with the Reus Town
Council, as the city was the chosen backdrop for the festival. From that moment on, Anton, as the director of the Festival, would
work tirelessly with only one goal in mind: the acclaim and success of this new and original festival. Those first three years were
very difficult, given the constant battle to maximise participation, to attract the best productions and to attain the best conditions
for screenings and media coverage.
As a result, we will never forget that the survival of Memorimage owes itself to the steadfast and absolute dedication of our
much-remembered Anton.
ASSOCIACIÓ CINEMA·RESCAT
CINEMA·RESCAT ASSOCIATION
8
9
PREMIS PREMIOS AWARDS
PREMIS PREMIOS AWARDS
PREMI CIUTAT DE REUS
Premi a la millor pel·lícula. Estatueta i 2.500¤ atorgats al director del film per
l’Ajuntament de Reus.
PREMI CINEMA·RESCAT
Premi al millor treball de documentació i recerca. Estatueta i 700¤ atorgats al
documentalista en nom de l’associació CINEMA·RESCAT.
PREMIO CIUTAT DE REUS
Premio al mejor largometraje. Dotado de un trofeo y 2.500¤ otorgados por el Ayuntamiento
de Reus al director.
PREMIO CINEMA·RESCAT
Premio al Mejor trabajo de Documentación. Trofeo y 700¤ otorgados en nombre
de la Asociación CINEMA·RESCAT al documentalista.
CIUTAT DE REUS AWARD
Award to the Best Film. Statuette and ¤2500, awarded to the Film Director, by
the Reus City Council.
CINEMA·RESCAT AWARD
An Award to the Best Research Work. A statuette and ¤700, given to the Film
Researcher on behalf of the CINEMA·RESCAT Association.
PREMI MEMORIAL DEMOCRÀTIC
Premi a la pel·lícula que millor abordi la temàtica de la recuperació de la memòria
històrica i la lluita pels valors democràtics i els drets humans. Premi de 2.500¤ i una
estatueta atorgats per l’entitat Memorial Democràtic.
PREMI MEMORIREUS
Premi al millor ús d’imatges d’arxiu en produccions i/o films de temàtica centrada
en el territori del Camp de Tarragona. Estatueta atorgada al director. El públic assistent
al festival atorgarà aquest trofeu al guanyador per majoria simple de vots.
PREMIO MEMORIAL DEMOCRÀTIC
Premio a la película que mejor aborde la temática de la recuperación de la memoria
histórica y la lucha por la democracia y los derechos humanos. Premio dotado con
un trofeo y 2.500¤ otorgados por la entidad Memorial Democràtic.
PREMIO MEMORIREUS
Premio al mejor uso de imágenes de archivo en producciones y/o filmes de temática
centrada en el territorio del Camp de Tarragona. Trofeo otorgado al director. El
público asistente al festival otorgará este trofeo al ganador por mayoría simple de
votos.
MEMORIAL DEMOCRÀTIC AWARD
Award to the Film that Best Advocates the Memory of the Struggle for Democracy
and Human Rights. An award of ¤2500 and a statuette, presented by the organization
Memorial Democràtic.
MEMORIREUS AWARD
An award to the Best Use of Archival Footage in local productions and/or films with
themes centred on the Camp de Tarragona area. A statuette given to the Film
Director. The audiences attending the Festival will decide on the winner of this
statuette by simple majority vote.
PREMI MEMORIMAGE
Reconeixement a la millor producció amb 1.000¤ i una estatueta per a l’empresa
productora.
PREMI DEL PÚBLIC
PREMIO MEMORIMAGE
Reconocimiento a la mejor producción con 1000¤ y un trofeo para la compañía productora.
Premi a la millor pel·lícula per votació popular dotat amb una estatueta pel director.
El públic assistent al festival atorgarà aquest premi al guanyador per majoria simple
de vots.
PREMIO DEL PÚBLICO
MEMORIMAGE AWARD
An award in recognition of the Best Production, consisting of ¤1000 and a statuette for
the Production Company.
Premio a la mejor película por votación popular dotado de un trofeo otorgado al
director de la película. El público asistente al festival otorgará este premio al ganador
por mayoría simple de votos.
PEOPLE’S CHOICE AWARD
An award to the Best Film by Popular Vote. A statuette given to the Film Director.
The audiences attending the Festival will decide on the winner of this award by
simple majority vote.
Es poden consultar els requisits per optar a cada categoria de premis a les bases del festival.
Se pueden consultar los requisitos necesarios para optar a cada categoría de premios en las bases del festival.
Please feel free to check the Festival Regulations for the requirements for entry into each award category.
10
11
JURAT JURADO JURY
TUE STEEN MÜLLER
President Presidente Jury Chairman
Nascut el 1947, Tue va treballar durant més de vint anys en el Danish Film Board i va dirigir
l’European Documentary Network des de la seva fundació el 1996 fins al 2005. Membre del jurat
en diversos festivals i escriptor d’articles per a mitjans nacionals i internacionals, Tue ha impartit
seminaris sobre documentals en més de trenta països. La seva contribució en la promoció de
documentals l’ha portat a obtenir nombrosos premis, com el premi EDN Life Achievement 2005.
Des de 2006 treballa com a consultor autònom i professor. El seu web és www.filmkommentaren.dk.
Nacido en 1947, Tue trabajó durante más de 20 años en el Danish Film Board y dirigió el European
Documentary Network desde su fundación en 1996 hasta 2005. Miembro del jurado en varios
festivales y escritor de artículos para medios nacionales e internacionales,Tue ha impartido seminarios
sobre documental en más de 30 países. Su contribución a la promoción de documentales le ha llevado a obtener numerosos premios,
como el Premio EDN Life Achievement 2005. Desde 2006 trabaja como consultor autónomo y profesor. Su web es www.filmkommentaren.dk.
Born in 1947, Tue worked for more than 20 years at the Danish Film Board and directed the European Documentary Network from its
foundation in 1996 to 2005. Member of the jury in various festivals and writer of articles for national and international media, Tue has
given documentary seminars in more than 30 countries. His contribution to the promotion of documentaries has led him to obtain
numerous awards, such as the EDN Life Achievement Award 2005. Since 2006 he works as a freelance consultant and teacher. His
web site is www.filmkommentaren.dk.
ALONSO CARNICER
Alonso Carnicer MacDermott (Barcelona, 1956). Llicenciat en Literatura Anglesa per la Universitat
de Cambridge. Diploma de Realització Cinematogràfica a la Scuola delle Scienze Cinematografiche,
Florència. Va treballar com a traductor i intèrpret. Des del 1984 és reporter ENG als Informatius
de TV3, on ha realitzat i dirigit reportatges i documentals. El documental Barraques. La ciutat
oblidada rebé el premi Memorimage 2009 a la millor recerca de material d’arxiu, i la versió per
al programa "30 Minuts", el premi Civisme als Mitjans de Comunicació 2009.
Alonso Carnicer MacDermott (Barcelona, 1956). Licenciado en Literatura Inglesa por la Universidad
de Cambridge. Diploma de Realización Cinematográfica por la Scuola delle Scienze Cinematografiche,
Florencia. Ha trabajado como traductor e intérprete. Desde 1984 es reportero en los Informativos
de TV3, donde ha realizado y dirigido reportajes y documentales. El documental
Barraques. La ciutat oblidada recibió el premio Memorimage 2009 a la mejor investigación de material de archivo, y la versión para el
programa "30 Minuts", el premio Civismo en los Medios de Comunicación 2009.
Alonso Carnicer MacDermott (Barcelona, 1956) holds a degree in English Literature from the University of Cambridge and a Certificate
in Film Production from the Scuola delle Scienze Cinematografiche, Florence. Having worked as a translator and interpreter, he has
been working as an ENG reporter for TV3 news since 1984, where he has produced and directed different reports and documentaries.
The documentary Barraques. La ciutat oblidada won the Memorimage 2009 Award for Best Research Work, and the version for the
television show 30 Minuts, won the Premi Civisme als Mitjans de Comunicació in 2009 (Public Spirit Award to the Mass Media).
12
JURAT JURADO JURY
CHRISTIAN INARAJA
Christian Inaraja (Vic, 1972). Artista plàstic, il·lustrador i gestor cultural, ha realitzat nombroses
exposicions de la seva obra, tant a l'Estat espanyol com a l’estranger. Com a il·lustrador, es dedica
principalment a la il·lustració editorial i al cartellisme. En el camp del cinema és co-director del Festival
Europeu de Curtmetratges FEC Cambrils-Reus des del seu inici, l'any 1998. FEC Cambrils-Reus és
un referent per a la cinematografia curta contemporània amb més de 2.500 films europeus rebuts
per a la pre-selecció. Actualment és Cap del Departament d’il·lustració de l’Escola d’Art ILLA de
Sabadell i vicepresident de l’Associació Professional d’il·lustradors de Catalunya (APIC).
Christian Inaraja (Vic, 1972). Artista plástico, ilustrador y gestor cultural, ha realizado numerosas exposiciones
de su obra, tanto en el estado español como en el extranjero. Como ilustrador se dedica principalmente
a la ilustración editorial y al cartelismo. En el campo del cine es codirector del Festival Europeo de Cortometrajes FEC Cambrils-Reus desde
su inicio, en el año 1998. FEC Cambrils-Reus es un referente para la cinematografía corta contemporánea con más de 2.500 filmes europeos
recibidos para la preselección. Actualmente es Jefe del Departamento de Ilustración de la Escuela de Arte ILLA de Sabadell y vicepresidente
de la Asociación Profesional de Ilustradores de Cataluña (APIC).
Christian Inaraja (Vic, 1972). A plastic artist, illustrator and cultural agent, his work has been displayed in countless exhibitions around
Spain and abroad. As an illustrator, he is primarily devoted to editorial illustration and posters. In the film area, he has been co-directing
the European Short Film Festival FEC Cambrils-Reus since the festival began in 1998. Receiving more than 2,500 European films for
pre-selection, the FEC Cambrils-Reus is a benchmark event for the contemporary short film industry in Spain and Europe. Inaraja is
currently the Head of the Illustration Department of the ILLA School of Art in Sabadell and the Vice President of the Professional
Association of Illustrators of Catalonia (APIC).
JOSEP-IGNASI SARDÀ RICO
Josep-Ignasi Sardà (Barcelona, 1954), llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona,
traductor i responsable de les edicions turístiques al Departament de Comerç, Indústria i Turisme
(1990-2005), també va ser responsable de comunicació i projectes del Programa per al Memorial
Democràtic (2005-2007). Membre del jurat del Premi Memorial Democràtic del Festival Memorimage
2008 i 2009, actualment és cap de l’Àrea de programació i publicacions de Memorial Democràtic.
Josep-Ignasi Sardà (Barcelona, 1954) es licenciado en Filosofía y Letras por la Universidad de
Barcelona. Traductor y responsable de las ediciones turísticas en el Departamento de Comercio,
Industria y Turismo (1990-2005), fue responsable de comunicación y proyectos del Programa para
el Memorial Democràtic (2005-2007). Miembro del jurado del Premio Memorial Democràtic del
Festival Memorimage 2008 y 2009, actualmente es jefe del área de programación y publicaciones
de Memorial Democràtic.
Josep-Ignasi Sardà (Barcelona, 1954) holds a degree in arts from the University of Barcelona. As the translator and head of tourism
publications within the Department of Commerce, Industry and Tourism (1990-2005), he was in charge of the communications and
projects of the Democratic Memorial Programme (2005-2007). Member of the jury for the Democratic Memorial Award for Memorimage
Festival 2008 and 2009, and he is nowadays head of programming and publications of Memorial Democràtic.
Membre del jurat Memorimage, exclusivament, Premi Memorial Democràtic
Miembro del jurado Memorimage exclusivamente para el Premio Memorial Democràtic
Member of the Memorimage Jury for the “Memorial Democràtic” award
13
JURAT JURADO JURY
RAÜL CONTEL
Raül Contel (Barcelona, 1948). Fill i nét de cineastes, autor de nombrosos curtmetratges, el 1983
obtingué el premi Nuevo Realizador del Ministeri de Cultura pel seu primer llargmetratge, Crits
sords, així com el premi de la Generalitat de Catalunya al millor llargmetratge català d’aquell any.
També ha escrit i dirigit diverses obres teatrals, i ha impartit seminaris sobre llenguatge cinematogràfic.
Actualment és membre de la junta de CINEMA·RESCAT, l'associació catalana per a la recerca i
recuperació del patrimoni cinematogràfic.
Raül Contel (Barcelona, 1948). Hijo y nieto de cineastas, autor de numerosos cortometrajes, en
1983 obtuvo el premio Nuevo Realizador del Ministerio de Cultura y el premio de la Generalitat
de Catalunya al Mejor Largometraje Catalán por su primer largometraje Crits sords. También ha
escrito y dirigido diversas obras teatrales y ha impartido seminarios sobre lenguaje cinematográfico.
Actualmente es miembro de la junta de CINEMA·RESCAT, asociación catalana por la investigación
y recuperación del patrimonio cinematográfico.
Raül Contel (Barcelona, 1948). The son and grandson of filmmakers and the creator of countless
short films, in 1983 Raül received the Spanish Ministry of Culture’s New Filmmaker Award for his
first feature film Crits sords, as well as the Catalan Government’s Award for Best Catalan-Language
Feature Film of the Year. He has also written and directed a number of plays and has given seminars
on film language. He is currently a board member of CINEMA·RESCAT, the Catalan association
for film heritage research and recovery.
Membre del jurat Memorimage exclusivament pel Premi CINEMA·RESCAT
Miembro del jurado Memorimage exclusivamente para el Premio CINEMA·RESCAT
Member of the Memorimage Jury for the CINEMA·RESCAT award
CERIMÒNIA DE CLOENDA CEREMONIA DE CLAUSURA CLOSING CEREMONY
Un any més, el Teatre Bartrina acull la cerimònia de tancament del Memorimage. Un acte, com el de la inauguració, obert a tota la
ciutadania de Reus, així com als participants que han omplert les sales i les activitats del festival durant quatre dies.
La cerimònia de cloenda es centrarà en el lliurament dels guardons i reconeixements als guanyadors de les diferents categories de premis
d’aquest festival.
Un año más, el Teatro Bartrina acoge la ceremonia de clausura de Memorimage. Un acto, como el de la inauguración, abierto a toda la
ciudadanía de Reus, así como a los participantes que han llenado las salas y actividades del festival durante cuatro días.
La ceremonia de clausura se centrará en la entrega de galardones y reconocimiento a los ganadores de las diferentes categorías de
premios del festival.
This year once again, the Teatre Bartrina is the chosen backdrop for the closing ceremony of the Memorimage Festival. Like the opening
ceremony, this event will be open to the entire city of Reus, as well as to all the people who have attended the screenings and taken part
in the other festival activities. The main focus of this event is the awards ceremony, where the winners of the festival’s different categories
will receive their respective awards and recognition.
14
PROJECCIONS PROYECCIONES SCREENINGS
PROGRAMADORES PROGRAMADORAS PROGRAMMERS
ANNA MARQUÈS
Llicenciada en Ciències de la Informació per la UAB i estudiant de cinema a la NYU, Anna
Marquès va iniciar-se en la producció de cine per finalitzar en el món de la televisió. Va treballar
com a productora i responsable d’adquisicions en informatius a CANAL+ i va dirigir el Canal
d’Història durant diversos anys. També ha treballat en programació i continguts, així com a
audiències i investigació de mercat en canals de televisió de pagament. També col·labora
com a docent entre altres centres, a l’IDEC de la Universitat Pompeu Fabra, a l’ESCAC i a
Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull.
Licenciada en Ciencias de la Información por la UAB y estudiante de cine en NYU, Anna
Marquès se inició en la producción de cine para acabar en el mundo de la televisión. En CANAL+
fue productora y responsable de adquisiciones en informativos y dirigió Canal de Historia
durante varios años. También se ha dedicado a contenidos y programación, y durante varios años ha trabajado en investigación
de mercado y audiencias en varios canales temáticos de pago. Colabora como docente, entre otros centros, en el IDEC de la
Universitat Pompeu Fabra, la ESCAC y Blanquerna, de la Universidad Ramon Llull.
With a degree in media studies from the UAB and having studied film at NYU, Anna Marquès began her career in film production
and found her way into television. At CANAL+, she was a producer and the head of news acquisitions, and she directed the
Spanish History Channel for several years. She also has been a programmer focussed on contents, and she’s worked for several
years in research and ratings for a number of thematic pay TV channels. She also teaches at the Pompeu Fabra University’s
IDEC, ESCAC and University Ramon Llull, among other educational centres.
NURIA VIDAL
Crítica de cinema a Time Out Barcelona i col·laboradora de Fotogramas, Nuria (Mèxic DF,
1949) és membre del Panell de Selecció del Premi Lux que atorga el Parlament Europeu i és
delegada a Espanya del Festival de Berlín. També és responsable del programa Fila Zero de
l’ESCAC, on imparteix classes de crítica, i coordinadora del Base Film Festival de Terrassa
des de 2007. Nuria és autora d’Escenarios del crimen (2004), La vuelta al mundo en 20 festivales
(2006) i Los orígenes del cine: Europa (2007), corealitzadora de Cantonades viscudes i guionista
de Y el cine marcha de Manuel Huerga.
Crítica de cine en Time Out Barcelona y colaboradora de Fotogramas, Nuria (México D.F.,
1949) es miembro del Panel de Selección del Premio Lux que otorga el Parlamento Europeo
y delegada en España del Festival de Berlín. También es responsable del programa Fila Zero
de la ESCAC, donde imparte clases de Crítica, y coordinadora del Base Film Festival de Terrassa desde el año 2007. Nuria es
autora de Escenarios del crimen (2004), La vuelta al mundo en 20 festivales (2006) y Los orígenes del cine: Europa (2007), corealizadora de Cantonades viscudes y guionista de Y el cine marcha de Manuel Huerga.
PROGRAMACIÓ 2010 PROGRAMACIÓN 2010 PROGRAMME 2010
MEMÒRIES EN MOVIMENT
El cinema es fa amb imatges en moviment. Tot el que es filma immediatament pot esdevenir objecte de ser utilitzat d’una o altra forma:
es converteix en arxiu. Existeix la idea comuna que les imatges d’arxiu són aquelles que recullen coses del passat relacionades amb
la vida real en qualsevol de les seves manifestacions: guerres, accidents, notícies, documents familiars... Però, en realitat, arxiu és
tot. L’arxiu és també allò que va passar ahir mateix, però que avui és utilitzat d’una manera diferent, com a element de llenguatge per
construir un producte nou.
Aquesta petita introducció serveix per situar el conjunt de pel·lícules que integren Memorimage aquest any. Hi ha títols que responen
al que anomenem H d’Història, és a dir, esdeveniments col·lectius que han afectat al conjunt de la humanitat, com A Film Unfinished,
pel·lícula de propaganda nazi filmada al gueto de Varsòvia i que inaugurarà l’edició. Altres pel·lícules, clarament integrades en l’apartat
h d’històries, recullen vivències privades o petites històries de personatges que han deixat empremta amb la seva vida i la seva feina,
entre les quals crida l’atenció 16 memorias, un curiós experiment de vida familiar a la Colòmbia dels anys setanta. I no oblidem M de
Memòries, aquells films que recreen un passat més o menys proper que encara resta en el record de tots, com en el cas de La isla,
que desvela el genocidi ocult succeït a Guatemala el 1995.
En la selecció d’aquest any hem tingut la sort de trobar un bon nombre de pel·lícules espanyoles, o millor dit, catalanes, perquè
curiosament totes elles estan produïdes a Catalunya. Ha estat una coincidència, no una voluntat, però n’estem contents perquè
correspon a un bon moment de la nostra cinematografia. No vol dir que per ser catalanes s’ocupin de temes nacionals o locals. N’hi
ha que sí, com les dues que recullen la vida i la mort a la Barcelona dels anys setanta des d’angles completament diferents però
complementaris: Morir de dia, de Laia Manresa i Sergi Dies, i Barcelona era una fiesta de Morrosko Vila-San-Juan, o l’excel·lent feina
de Mireia Ros a Abans que el temps ho esborri, sobre la generació de la burgesia barcelonina que plantà el fonament del que avui és
la ciutat de Barcelona. Però, en canvi, La noche que no acaba, d’Isaki Lacuesta, s’endinsa en el sempre fascinant personatge d’Ava
Gardner i el seu pas per terres espanyoles i Carles Bosch recrea el seu viatge a la Txecoeslovàquia de 1989 a Revolució #2. Retorn
als escenaris.
També hem volgut donar veu en aquest Memorimage a alguns artistes insòlits. És el cas d’Armando Testa, povero ma moderno, de
Pappi Porsicato, la divertida aproximació al dibuixant Hugo Pratt que fa el documentalista suís Stefano Knuchel, o la mirada sobre la
gran estrella de Hollywood mort de sida ara fa 25 anys, Rock Hudson.
Memorimage ofereix a més un àmbit de feina obert als més petits a la secció anomenada MemoriJove, on nens i adolescents podran
veure les pel·lícules escollides per a ells i debatre amb els seus directors.
Com es va fer... són sessions de debat sobre el procés de treball de creacions audiovisuals amb imatges d’arxiu.
Amb tot això esperem que l’oferta que hem preparant per aquesta cinquena edició consolidi Memorimage com un festival de referència
en l’àmbit dels festivals a Catalunya, únic dins la seva espècie.
Anna Marquès i Nuria Vidal
Comitè de programació
A film critic for Time Out Barcelona and a contributor to Fotogramas, Nuria (Mexico City, 1949) is a member of the Selection Panel
for the European Parliament’s Lux Prize and serves as the Spanish delegate for the Berlin Film Festival. She is also the head of
the Fila Zero Programme at the ESCAC (Film and Audiovisual School of Catalonia), where she teaches film criticism. She is the
coordinator of Base Film Festival in Terrassa since 2007 and the author of Escenarios del crimen (2004), La vuelta al mundo en
20 festivales (2006) and Los orígenes del cine: Europa (2007), Nuria co-directed Cantonades viscudes and wrote the screenplay
for Manuel Huerga’s documentary Y el cine marcha.
16
17
MEMORIMAGE 2010
MEMORIMAGE 2010
MEMORIAS EN MOVIMIENTO
MEMORIES IN MOTION
El cine se hace con imágenes en movimiento. Todo lo que se filma pasa inmediatamente a convertirse en objeto de ser utilizado de
una u otra forma: se convierte en archivo. Existe la idea común de que imágenes de archivo son aquellas que recogen cosas del pasado
relacionadas con la vida real en cualquiera de sus manifestaciones, guerras, accidentes, noticias, documentos familiares… Pero en
realidad archivo lo es todo. Y archivo es también aquello que pasó ayer mismo, pero que hoy es utilizado de una forma distinta, como
elemento de lenguaje para construir un producto nuevo.
Cinema is made up of moving pictures. Everything that is filmed is immediately subject to being used in one way or another, becoming
footage. Archival footage is commonly conceived as something that depicts things of the past that are associated with real life in any
of its manifestations: war, accidents, news, family documents, etc. Yet, in fact, archival footage is everything. It is even what just
happened yesterday, though it may be put to a different use, as a building block in the construction of a new product.
Esta pequeña introducción sirve para situar el conjunto de películas que integran Memorimage este año. Hay títulos que responden
a lo que llamamos H de Historia, es decir, acontecimientos colectivos que han afectado al conjunto de la humanidad, como A Film
Unfinished, película de propaganda nazi filmada en el ghetto de Varsovia y que será nuestra inauguración. Otras integradas en el
apartado h de historias, aquellas que recogen vivencias privadas o pequeñas historias de personajes que han dejado una huella con
su vida y su trabajo, entre las que llama la atención 16 memorias, un curioso experimento de vida familiar en la Colombia de los años
sesenta. Y otros más dentro de M de Memorias, aquellos films que recrean un pasado más o menos cercano que aún se conserva
en el recuerdo de todos, como el caso de La isla, que desvela el oculto genocidio ocurrido en Guatemala en 1995.
En la selección de este año hemos tenido la suerte de encontrar un buen número de películas españolas, o mejor dicho catalanas,
porque, curiosamente, todas ellas son producidas en Cataluña. Ha sido una coincidencia, no una voluntad, pero estamos contentos
porque responde a un buen momento de nuestra cinematografía. No quiere decir que por ser catalanas se ocupen de temas
nacionales o locales. Las hay que sí, como las dos que recogen la vida y la muerte en la Barcelona de los años 70 desde
ángulos completamente distintos pero complementarios: Morir de día, de Laia Manresa y Sergi Dies y Barcelona era una fiesta
de Morrosko Vila-San-Juan, o el excelente trabajo de Mireia Ros en Abans que el temps ho esborri sobre la generación de la
burguesía barcelonesa que sentó las bases de lo que es hoy la ciudad de Barcelona. Pero en cambio, La noche que no acaba,
de Isaki Lacuesta, se adentra en el siempre fascinante personaje de Ava Gardner y su paso por tierras españolas y Carles
Bosch recrea su viaje a la Checoslovaquia de 1989 en Revolució #2. Retorn als escenaris.
También hemos querido prestar atención en este Memorimage a algunos artistas insólitos. Es el caso de la italiana Armando Testa,
povero ma moderno, de Pappi Corsicato, la divertida aproximación al dibujante Hugo Pratt que hace el documentalista suizo Stefano
Knuchel, o la mirada sobre la gran estrella de Hollywood Rock Hudson, de cuya muerte por sida se cumplen ahora 25 años.
Memorimage ofrece además un ámbito de trabajo abierto a los mas pequeños en la sección que denominamos MemoriJove, en la
que los niños y los adolescentes podrán ver las películas escogidas para ellos y departir con sus directores.
This brief introduction serves to place the films that form this year’s edition of Memorimage as a whole. Some titles correspond to
what we call H for History, in other words, collective events that have shaped humanity as a whole. These include A Film Unfinished,
a Nazi propaganda film on the Warsaw Ghetto that will be kicking off the festival. Other films, which clearly fit into s for stories, portray
private experiences or stories that have marked the lives and work of different individuals, as in 16 memorias, a unique portrait of family
life in the Colombia of the 1970s. And not to be forgotten is M for Memories, comprising films that recreate a more or less near past
that continues to remain etched on the memory of everyone. Such is the case of La isla, which sheds light on the covert genocide that
took place in Guatemala in 1995.
In this year’s selection, we are fortunate to find a good number of Spanish films, or rather, Catalan films, as all of these titles were in
fact produced in Catalonia. This is indeed coincidental, yet it is also a source of pride for us, as it suggests that our film industry is
enjoying a very good moment at present. Yet this does not mean that because these films are Catalan, they deal strictly with national
or local themes. Some do, as is the case of the two works that portray life and death in the Barcelona of the 1970s from completely
different yet complementary angles: Morir de dia, by Laia Manresa and Sergi Dies, and Barcelona era una fiesta by Morrosko Vila-SanJuan; as well as Mireia Ros’ Abans que el temps ho esborri, an excellent exploration of the bourgeois generation that laid down the
foundations of what today is the city of Barcelona. In contrast to these, we have Isaki Lacuesta’s La noche que no acaba, which delves
into the always fascinating character of Ava Gardner and her period in Spain, as well as Carles Bosch’s recreation of his trip to
Czechoslovakia in 1989, in Revolució #2. Retorn als escenaris.
In this Memorimage, we are also determined to lend a voice to a few unusual artists. Such is the case of Armando Testa, povero ma
moderno, by Pappi Porsicato, the amusing exploration of cartoonist Hugo Pratt by Swiss documentary maker Stefano Knuchel, and
the film about Hollywood’s legendary star Rock Hudson, who died of AIDS 25 years ago.
Moreover, Memorimage offers a work area that is open to the youngest audiences, in the section MemoriJove, where children and
adolescents may view the films chosen for them and enjoy discussions with the directors.
The making of... features discussion sessions on the work process for audiovisual creations that use archival footage.
Así se hizo…, son sesiones de debate sobre el proceso de trabajo de creaciones audiovisuales con imágenes de archivo.
Con todo esto, esperamos que la oferta que hemos preparado para esta quinta edición consolide Memorimage como un festival de
referencia en el ámbito de los festivales de Cataluña, único en su especie.
Anna Marquès y Nuria Vidal
Comité de programación
18
With all of this, we hope the line-up that we have prepared for this fifth celebration will consolidate Memorimage as a benchmark for
the festivals held in Catalonia and a unique event within its own species.
Anna Marquès and Nuria Vidal
Programme Commitee
19
H D’HISTÒRIA H DE HISTORIA H FOR HISTORY
CERIMÒNIA D’INAUGURACIÓ CEREMONIA DE INAUGURACIÓN OPENING CEREMONY
A FILM UNFINISHED
PREMIS I FESTIVALS
PREMIOS Y FESTIVALES
AWARDS AND FESTIVALS
(SHTIKAT HAARCHIYON)
Yael Hersonski
Israel . 2010. Color i B/N. 89’
Hot Docs Canadian International Documentary Film
Festival (Millor Pel·lícula Internacional) – Canadà 2010
Productor executiu: Noemi Schory, Itay Ken-Tor
Director de fotografia: Itai Neeman
Edició: Joëlle Alexis
So: Aviv Aldema
Música: Ishai Adar
Companyia de producció: Belfilms en coproducció amb MDR, SWR, Yes Docu i
el suport d’Arte, The New Israeli Foundation for Cinema and Television, Yad Vashem
Film Project i Greenhouse
Distribució: Go2Films
Idioma original: Anglès, hebreu, polonès, alemany i yiddish
TEATRE BARTRINA
DIMECRES / MIÉRCOLES / WEDNESDAY 10
A FILM UNFINISHED
Sundance Film Festival (Millor muntatge) – EUA 2010
Berlinale International Film Festival – Alemanya 2010
Full Frame Documentary Film Festival – EUA 2010
Silverdocs Documentary Film Festival – EUA 2010
VOSAng&Cat
20:00h
Amb / Con / With: Yael Hersonski
SINOPSI
DIRECTOR
Aquest film persegueix la veritat que s’amaga darrere d’una misteriosa pel·lícula de propaganda nazi filmada dins el gueto de Varsòvia.
Una pel·lícula muda que juxtaposa meticulosament escenes de jueus gaudint d’una vida de luxe dins el gueto amb altres imatges impactants
que no necessitaren cap posada en escena. Irònicament, després de la guerra, cineastes i museus usaren parts del film com a document
objectiu per il·lustrar llibres i escrits de supervivents. Però poques persones eren conscients del cinisme amb què s’havien rodat aquelles
imatges i la veritat del seu testimoni real. Per això l’engany cinematogràfic va ser oblidat i les imatges en blanc i negre seguien gravades
en la memòria com a veritat històrica.
A Film Unfinished sacseja la nostra confiança acrítica en la imatge fotogràfica i la nostra manera de percebre el passat històric.
Yael Hersonki treballa com a realitzadora i muntadora freelance des que es graduà amb honors a l’escola de cinema i televisió Sam
Spiegel. Ha treballat com a directora de continguts d’un programa de documentals setmanal a la cadena Channel 10, el qual obtingué
l’any 2004 el premi al millor programa de televisió. Actualment treballa en el muntatge de documentals i programes de ficció per a
la televisió d’Israel. A Film Unfinished és el seu primer llargmetratge documental. Destaquen també The Border Project (2003),
premiat a Cannes, i Yonder (2001).
SINOPSIS
Este filme persigue la verdad que se esconde detrás de una misteriosa película de propaganda nazi filmada en el gueto de Varsovia.
Una película muda que yuxtapone meticulosamente escenas en las que los judíos gozaban de una vida de lujo dentro del gueto,
con otras escalofriantes imágenes que no necesitaron ninguna puesta en escena. Irónicamente, después de la guerra, cineastas y
museos usaron trozos del filme como documento objetivo para ilustrar libros y escritos de supervivientes. Pocas personas eran
conscientes del cinismo con que se habían rodado esas imágenes y la verdad de su real testimonio. El engaño cinematográfico
fue olvidado y las imágenes en blanco y negro seguían grabadas en la memoria como verdad histórica.
A Film Unfinished sacude nuestra confianza acrítica en la imagen fotográfica y nuestra manera de percibir el pasado histórico.
SYNOPSIS
This film aims to find the truth behind one of the most mysterious Nazi propaganda films ever shot inside the Warsaw Ghetto. A
silent film that meticulously placed staged scenes of Jews enjoying a life of luxury in the ghetto alongside other chilling images that
required no staging at all. Ironically, after the war, filmmakers and museums used bits and pieces of the film as objective, general
illustrations of the collected narratives of survivors and written documents. Few people were aware of the dubious manner in which
these images were created and the true, yet inconceivable witness that they bear. The cinematic deception was forgotten and the
black and white images would remain etched on the memory as historical truth.
A Film Unfinished shakes our ingenuous trust in the photographic image and the way we perceive the historical past.
20
Yael Hersonki trabaja como realizadora y montadora freelance desde que se graduó con honores en la escuela de cine y televisión
Sam Spiegel. Ha trabajado como directora de contenidos de un programa de documentales semanal en la cadena Channel 10,
que obtuvo en 2004 el premio al mejor programa de televisión. Actualmente trabaja en el montaje de documentales y programas
de ficción para la televisión de Israel. A Film Unfinished es su primer largometraje documental. Destacan también The Border Project
(2003), premiado en Cannes, y Yonder (2001).
Yael Hersonski has been working as a freelance director and editor since graduating with outstanding distinction from the Sam
Spiegel Film & Television School. After serving as the content editor of the chief weekly documentary program of Channel 10 (an
Israeli commercial television station), which won the Israeli Academy Award for Best Documentary Television Program in 2004, she
currently edits documentary and fictional drama programs for Israeli television. A Film Unfinished is her first feature documentary
film. Others: The Border Project (2003), premiered at the Cannes, and Yonder (2001).
CONTACTE CONTACTO CONTACT
Go2Films. Hedva Goldschmidt. 37/8 Issar Natanzon st. Jerusalem 97787 Israel / Tel: +972-2-5831371
[email protected] www.afilmunfinished.com
21
h d’històries h de historias s for stories
16 MEMORIAS
PREMIS I FESTIVALS
Camilo Botero Jaramillo
Colòmbia. 2008. Color. 53’
MIFF Miami International Film Festival (Premi del públic
i Millor Fotografia) – EUA, 2009
26è Festival de Cine de Bogotá (Millor Documental
Internacional) – Colòmbia, 2009
6è Festival Internacional de Cine y Video Documental
(Millor Pel·lícula Estrangera) – Panamà, 2009
Festival de Cine Independiente de Mompox (Millor
Pel·lícula, Millor Edició i Millor Música) – Colòmbia, 2009
Festival de Cine de Villa de Leyva (Menció especial) –
Colòmbia, 2009
Premio Nacional Documental Ministerio de Cultura de
Colombia (Menció d’honor) – Colòmbia, 2009
Festival Documenta Madrid – Espanya, 2010
X Festival Internacional de Cine Documental EDOC –
Equador, 2010
Latin American Film Festival LAFF – Països Baixos, 2010
Productor executiu: Camilo Botero Jaramillo, Carol Ann Figueroa
Guió: Carol Ann Figueroa
Director de fotografia: Mario Posada Ochoa
Edició: Camilo Botero Jaramillo
So: Isabel Torres
Documentació: Camilo Botero Jaramillo
Música: Mauricio López, Alejandro Peláez
Companyia de producció: Camilo Botero Jaramillo, Carol Ann Figueroa
Distribució: Bella Sombra
Idioma original: Castellà
TEATRE BRAVIUM
DIVENDRES / VIERNES / FRIDAY 12
16 MEMORIAS
VOSAng
19:30h
SINOPSI
DIRECTOR
Filmada entre 1945 i 1971, 16 memorias conta la història dels Posada Saldarriaga, una família de Medellín que va créixer entre
l’eufòria de la industrialització, els molins de canya de sucre, els viatges a Miami, els jocs i els globus. A la recerca de l’origen
de la vida adulta i reconeixent la distància que ens separa d’aquelles escenes meravelloses, allò que pareixia ser un cúmul
d’imatges oblidades, es converteix en l’única evidència que ens queda per assegurar que hi va haver un temps en què crèiem
que tots els dies serien càlids, senzills i blaus.
Camilo Botero (Medellín 1976). El 2001, després d’haver recorregut les facultats d’Arquitectura, Antropologia i Filosofia i Lletres
i haver participat en tallers d’antropologia visual, realització documental, guió i fotografia, dirigí el curt documental Vía Láctea
Km. 13, amb el qual va obtenir el primer premi a la IV Mostra de vídeo sobre Medellín i fou seleccionat al Docúpolis 2001.
Estudià muntatge a l’Escola de San Antonio de los Baños a Cuba, on exercí com a docent. Actualment treballa en el seu segon
documental: Isla Prisión Gorgona.
SINOPSIS
Camilo Botero (Medellín 1976). En 2001, tras haber recorrido las facultades de Arquitectura, Antropología y Filosofía y Letras
y participado en talleres de antropología visual, realización documental, guión y fotografía, realizó el corto documental Vía
Láctea Km. 13, con el que obtuvo el primer lugar en la IV Muestra de video sobre Medellín y fue seleccionado en Docúpolis
2001. Estudió montaje en la Escuela de San Antonio de los Baños en Cuba, donde ejerció como docente. Actualmente trabaja
en su segundo documental: Isla Prisión Gorgona.
Filmada entre 1945 y 1971, 16 memorias cuenta la historia de los Posada Saldarriaga, una familia de Medellín que creció entre
la euforia de la industrialización, los trapiches azucareros, los viajes a Miami, los juegos y los globos. En busca del origen de
la vida adulta y reconociendo la distancia que nos separa de aquellas escenas maravillosas, lo que parecía ser un cúmulo
de imágenes olvidadas, se convierte en la única evidencia que queda para asegurar que hubo un tiempo en que creímos que
todos los días iban a ser cálidos, simples y azules.
SYNOPSIS
Camilo Botero (Medellín 1976). With an education in Architecture, Anthropology, Philosophy and Humanities and after taking
part in visual anthropology, documentary production, screenplay and photography workshops, in 2001, he made the short
documentary Vía Láctea Km. 13, which positioned him in first place at the 4th Medellin Video Show and earned him a selection
at Docupolis 2001. He studied film editing at the Escuela de San Antonio de los Baños in Cuba, where he also worked as an
instructor. He is currently working on his second documentary, Isla Prisión Gorgona.
Filmed between 1945 and 1971, 16 memorias tells the story of the Posada Saldarriagas, a family from Medellin that was raised
amid the euphoria of industrialisation, sugar mills, trips to Miami, tricks and balloons. The search for the origins of adult life
and the acknowledgement of the distance between us and those wonderful scenes that initially seemed to be a sequence of
forgotten images, becomes the only proof left to us today that there was once a time in which we believed that every day was
going to be warm, simple and blue.
22
Camilo Botero / [email protected] / www.16memorias.com
23
ARMANDO TESTA:
POOR BUT MODERN
PREMIS I FESTIVALS
(ARMANDO TESTA - POVERO MA MODERNO)
Pappi Corsicato
La Biennale di Venezia (Premi especial F. Pasinetti)
– Itàlia, 2009
Itàlia. 2009. Color. 50’
Productor executiu: Manuel Tedesco
Guió: Isabella Maria, Maurizio Tedesco
Director de fotografia: Timoty Aliprandi
Edició: Paolo Favaro
So: Paolo Favaro
Companyia de producció: Baires Produzioni, Little Bull
Distribució: Rai Trade
Idioma original: Italià
TEATRE BRAVIUM
DIJOUS / JUEVES / THURSDAY 11
Festival de Cine Italiano de Madrid - Espanya, 2009
VOSAng&Cat
18:15h
SINOPSI
DIRECTOR
Imatges i música per explicar la història d’Armando Testa, apassionat de la pintura que es convertí en el més important publicista
italià, i demostrà en ambdós estils la seva genial i profunda sensibilitat. Un geni creatiu que deixà la seva empremta, un publicista
ardent que va ser al mateix temps un artista contemporani. Pappi Corsicato ha recreat el món de Testa a partir d’entrevistes d’arxiu,
imatges de nova creació i extractes d’anuncis publicitaris que van esdevenir fites dins la història de la publicitat a Itàlia: des de
Caballero i Carmencita anunciant el cafè Lavazza, passant per la campanya de l’oli d’oliva Sasso o la de la cervesa Peroni,
protagonitzada per Solvi Stubing, fins a Papalla i Pippo, personatges inventats per a una línea de tovallons; tots ells mesclats en
la creativa avantguarda dels 50.
Pappi Corsicato (Nàpols,1960). Ha estudiat arquitectura, dansa i realització. El 1992 dirigeix el seu primer film, Libera, que tingué gran
ressò de públic i crítica, tant nacional com internacional. Les seves pel·lícules I Buchi Neri (1995), I Vesuviani (1997), Chimera (2001)
han participat al Festival de Venècia i d’altres festivals internacionals. Al 2000 dirigeix l’òpera lírica Carmen al San Carlo di Napoli. Ha
realitzat més de 40 vídeos sobre artistes com Kounellis, Kapoor, Merz..., molts premiats i exhibits al Tate Modern i al Pompidou, entre
altres museus.
SINOPSIS
Imágenes y música para explicar la historia de Armando Testa, el más importante publicista italiano y apasionado de la pintura,
quien demostró en ambos estilos su genial y profunda sensibilidad. Un genio creativo que dejó huella, un publicista ardiente que
fue también artista contemporáneo. Pappi Corsicato ha recreado el mundo de Testa a partir de entrevistas de archivo, imágenes
de nueva creación y extractos de anuncios publicitarios que se convirtieron en hitos dentro de la historia de la publicidad en Italia:
desde Caballero y Carmencita, anunciando el café Lavazza, a la campaña del aceite de oliva Sasso o la de la cerveza Peroni,
protagonizada por Solvi Stubing, hasta Papalla y Pippo, personajes inventados para una línea de servilletas; todos ellos mezclados
en la creativa vanguardia de los 50.
SYNOPSIS
Images and music to tell the life story of Armando Testa, Italy's foremost advertising executive who also had a passion for painting,
showing even there great sensitivity and depth. A creative genius, a trail blazing advertising executive who was at the same time a
fine contemporary artist. Pappi Corsicato has recreated the world of Testa of restored interviews, newly-shot images and excerpts
of commercials that became milestones in the history of Italian advertising: from Lavazza Coffee's Caballero and Carmencita, Sasso
Olive Oil, Peroni Beer featuring Solvi Stubing, to Papalla, and Pippo invented for Lines napkins; all in a mix with a creative avantgarde that took off in the Fifties.
24
ARMANDO TESTA: POOR BUT MODERN
Pappi Corsicato (Nápoles, 1960). Ha estudiado arquitectura, danza y realización. En 1992 dirige su primer film, Libera, con gran
éxito de público y crítica, tanto nacional como internacional. Sus películas I Buchi Neri (1995), I Vesuviani (1997), Chimera (2001)
han participado en el Festival de Venecia y otros festivales internacionales. En 2000 dirige la ópera lírica Carmen en San Carlo di
Napoli. Ha realizado más de 40 vídeos sobre artistas como Kounellis, Kapoor, Merz..., muchos de ellos premiados y exhibidos en
la Tate Modern y el Pompidou, entre otros museos.
Pappi Corsicato (Naples, 1960). Having studied architecture, dance and production, in 1992, he directed his first film Libera, which
was very well received by audiences and critics, both in Italy and abroad. His films I Buchi Neri (1995), I Vesuviani (1997) and Chimera
(2001) have taken part in the Venice Film Festival and other international festivals. In 2000, he directed the lyric opera Carmen at
San Carlo di Napoli. The creator of more than 40 videos on artists such as Kounellis, Kapoor, Merz and others, many of his productions
have won awards and been shown at the Tate Modern and Pompidou museums, among others.
Little Bull Srl. Gruppo Armando Testa. Via Luisa del Carretto 58, 10131 Torino. Tel. 011.88.10.773 / Fax 011.88.10.478
www.littlebull.it
25
M DE MEMÒRIES M DE MEMORIAS M OF MEMORIES BARCELONA, ABANS QUE EL TEMPS HO ESBORRI
BARCELONA, ABANS QUE
EL TEMPS HO ESBORRI.
PREMIS I FESTIVALS
Mireia Ros
Festival Internacional de Cine Europeo de Sevilla –
Espanya, 2010
Espanya. 2010. Color i B/N. 100’
Productor executiu: Marta Figueras
Guió: Javier Baladía, Victoria Bermejo
Director de fotografia: Julián Elizalde
Edició: Mireia Ros
So: Pol Art Qt Lever
Documentació: Marta Figueras
Música: Mauricio Vilavecchia
Companyia de producció: Promarfi Futuro 2010 S.L.
Distribució: Promarfi Futuro 2010 S.L.
Idioma original: Català
TEATRE BRAVIUM
SINOPSI
VOSAng
21:45h
Amb / Con / With: Mireia Ros i Marta Figueras
La pel·lícula es passeja irònicament per la Barcelona del segle XX a través de les imatges heretades per Javier Baladía, descendent
d’una excèntrica família de l’alta burgesia. La història està explicada a través de les emocions, les vides privades i els
secrets inconfessables d’aquesta família, i ens trasllada als moments d’esplendor d’una elit que deixà un llegat decisiu
perquè Barcelona esdevingués un referent internacional. Poques vegades una sola família pot compondre per ella mateixa un retrat
personal del segle XX.
SINOPSIS
La película se pasea irónicamente por la Barcelona del siglo XX a través de las imágenes heredadas por Javier Baladía, descendiente
de una excéntrica familia de la alta burguesía. La historia está explicada a través de las emociones, las vidas privadas y los secretos
inconfesables de esta familia, trasladándonos a los momentos de esplendor de una elite que dejó un legado decisivo para que
Barcelona se convirtiera en un referente internacional. Pocas veces una sola familia puede componer por si sola un retrato personal
del siglo XX.
SYNOPSIS
This film takes an ironic journey through the Barcelona of the 20th century via the images inherited by Javier Baladía, a descendent
of an eccentric upper class family. In a story told through the emotions, private lives and unmentionable secrets of this family, we
are taken back to the times of splendour of an elite class that left behind a legacy that would position Barcelona as an international
point of reference. Seldom can a single family alone put together a personal portrait of the 20th century.
DIRECTOR
Mireia Ros (Barcelona, 1956) comença a dirigir després d’una àmplia experiència com a actriu de cinema, televisió i teatre. El 1992
funda la productora Bailando con Todos, que col·labora en la majoria dels seus projectes. El 1996 escriu i dirigeix La Moños, sobre
el personatge popular de les Rambles de la Barcelona dels anys 30. El film va ser premiat amb una nominació als Premis Goya
per la Millor Direcció Novell. Des d’aleshores ha dirigit Junts (1998), El zoo d’en Pitus (2000) i Wendy (2009), totes tres TV movies
per a TV3. El 2006, amb El triunfo, tingué presència en diversos festivals.
Mireia Ros (Barcelona, 1956) empieza a dirigir después de una amplia experiencia como actriz de cine, televisión y teatro. En el
1992 funda la productora Bailando con Todos, que colabora en la mayoría de sus proyectos. En el 1996 escribe y dirige La Moños,
sobre el personaje popular de las Ramblas de la Barcelona de los años 30. La película le valió una nominación a los Premios Goya
a la Mejor Dirección Novel. Desde entonces ha dirigido Junts (1998), El zoo d’en Pitus (2000) y Wendy (2009), todas ellas TV movies
para TV3. En 2006, con El triunfo, tuvo presencia en varios festivales.
Mireia Ros (Barcelona, 1956) began her career as a director following many years of experience as a film, television and theatre
actress. In 1992, she founded the production company Bailando con Todos, which has taken on most of her projects. In 1996, she
wrote and directed the film La Moños, which explores the life of a famous character of the Rambles in the Barcelona of the 1930s.
The film would earn her a Goya Award nomination for Best New Director. Since then, she has directed TV movies for TV3 such as
Junts (1998), El zoo d’en Pitus (2000) and Wendy (2009). In 2006, she gained entry to a number of film festivals with her El triunfo.
Promarfi Futuro 2010 S.L. Marta Figueras C/ Muntaner, 244 5è 2a, 08021 Barcelona / [email protected]
26
27
M DE MEMÒRIES M DE MEMORIAS M FOR MEMORIES
(UNDERGROUND 1970-1980)
PREMIS I FESTIVALS
Morrosko Vila-San-Juan
Festival In-Edit Beefeater - Espanya 2010
Espanya. 2010. Color. 55’
Productor executiu: Pablo Sánchez Marquiegui (Séptimo Elemento)
Guió: Roger Roca, Morrosko Vila-San-Juan
Director de fotografia: Andalu Vila-San-Juan
Edició: Pau Atienza, Morrosko Vila-San-Juan
So: Gad Sans, Iñaki Marquiegui
Música: Raúl Fernández “Refree”
Companyia de producció: Séptimo Elemento, Monsieur Alain, TV3 i TVE
Distribució: Séptimo Elemento
Idioma original: Castellà i català
TEATRE BRAVIUM
DISSABTE / SÁBADO / SATURDAY 13
Festival Cinespaña de Tolosa de Llenguadoc França, 2010
VOSAng
18:00h
Amb / Con / With: Morrosko Vila-San-Juan
SINOPSI
DIRECTOR
La Barcelona dels 70 va acollir un moviment contracultural i subterrani, l’anomenat underground, que ha estat silenciat i que va ser definitiu
per construir la imatge de ciutat moderna, cosmopolita i creativa que s’ha projectat al món. Llibertat, creació, rupturisme i festa eren algunes
de les consignes d’aquell grup que havia decidit crear una realitat paral·lela a la que vivien la resta dels mortals (repressió, dictadura, crisi
econòmica). Alguns d’aquells joves es van quedar pel camí a causa de les drogues, l’alcohol o la sida, però altres són avui artistes, músics,
escriptors… i fins i tot empresaris o polítics! Mariscal, Nazario, Montesol, Onliyú, Pau Riba, Pepe Ribas, Marta Sentís, Quim Monzó, Oriol
Tramvia, Miguel Gallardo, Luis Racionero i Josep M. Martí Font, entre d’altres, expliquen com van viure aquella època de festa i utopia.
Morrosko Vila-San-Juan (Barcelona, 1970). Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha treballat com
a periodista, guionista, tècnic i productor (tant en cinema com en televisió), malgrat que la seva activitat principal es centra en la
realització. Dins la seva filmografia hi ha curtmetratges, documentals, videoclips i diversos programes televisius, entre els quals
destaquen Versión Española (TVE) i Trailer (BTV), guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona.
SINOPSIS
La Barcelona de los 70 fue el caldo de cultivo de un movimiento contracultural y subterráneo, el llamado underground, que fue silenciado
y a la vez resultó decisivo para construir la imagen de ciudad moderna, cosmopolita y creativa que se ha proyectado al mundo. Libertad,
creación, rupturismo y fiesta eran algunas de las consignas de aquel grupo que decidió crear una realidad paralela a la que vivían el
resto de los mortales, protagonizada por la represión, la dictadura y la crisis económica. Algunos de aquellos jóvenes se quedaron
por el camino a causa de las drogas, el alcohol o el sida, pero otros son hoy en día artistas, músicos, escritores… ¡Y hasta empresarios
o políticos! Mariscal, Nazario, Montesol, Onliyú, Pau Riba, Pepe Ribas, Marta Sentís, Quim Monzó, Oriol Tramvia, Miguel Gallardo,
Luis Racionero y Josep M. Martí Font, entre otros, explican cómo vivieron esa época de fiesta e utopía.
Morrosko Vila-San-Juan (Barcelona, 1970). Licenciado en Filosofía y Letras por la Universidad Autónoma de Barcelona, ha trabajado
como periodista, guionista, técnico y productor (tanto en cine como en televisión), aunque su actividad principal se centra en la
realización. En su filmografía cuenta con cortometrajes, documentales, videoclips y varios programas televisivos, entre los que destacan
Versión Española (TVE) y Trailer (BTV), galardonado con el Premio Ciutat de Barcelona.
Morrosko Vila-San-Juan (Barcelona, 1970). Holding a degree in Humanities from the Autonomous University of Barcelona, he has
worked as a journalist, screenwriter, technician and producer (in both cinema and television), although he primarily works in shooting.
His filmography includes short documentaries, video clips and several television programmes, such as Versión Española (TVE) and
Trailer (BTV), which won the Barcelona City Award.
SYNOPSIS
The Barcelona of the 1970s was a breeding ground for an underground countercultural movement known as just that: the “underground”.
A movement that was just as silenced as it was influential in building the modern, cosmopolitan and creative image that the city has projected
to the rest of the world. Freedom, creation, breaking away and fiesta were a few of the guiding principles of the group that had decided to
create a parallel reality to the one endured by the rest of the mortals (repression, dictatorship, economic crisis). Some of those youths fell
by the wayside (their lives destroyed by drugs, alcohol and later on, AIDS); others are now artists, musicians, writers… and even business
execs and prominent politicians! Mariscal, Nazario, Montesol, Onliyú, Pau Riba, Pepe Ribas, Marta Sentís, Quim Monzó, Oriol Tramvia,
Miguel Gallardo, Luis Racionero and Josep M. Martí Font, among others, describe what it was like to live in that era of fiesta and utopia.
28
Septimo Elemento. Aribau 169 5º1ª 08036 Barcelona. Tel. +34.934.14.57.66 / [email protected]
www.septimoelemento.com
29
DREAMLAND (DREAMLANDI )
PREMIS I FESTIVALS
Thorfinnur Gudnason i Andri Snaer Magnason
Islàndia. 2009. Color. 89’
IDFA International Documentary Film Festival Amsterdam
- Països Baixos, 2009
Productor executiu: Sigurdur Gisli Palmason
Director de fotografia: Thorfinnur Gudnason, Bergsteinn Bjorgulfsson, Gudmundur
Bjartmarsson, Hjalti Stefánsson
Edició: Eva Lind Hoskuldsdottir
So: Kjartan Kjartansson, Bjorn Viktorsson, Huldar Freyr Arnarson
Música: Valgeir Sigursson
Companyia de producció: Ground Control Productions, TC Films, Zik Zak Filmworks
Idioma original: Islandès
TEATRE BRAVIUM
Nordisk Panorama, Reykjavík - Islàndia, 2009
DocPoint-Helsinki Documentary Festival
- Finlàndia, 2010
Göteborg International Film Festival - Suècia, 2010
Human Rights Human Wrongs Film Festival, Oslo
- Noruega, 2010
North Atlantic Movie Days, Copenhagen
- Dinamarca, 2010
VOSAng&Cat
16:00h
SINOPSI
Dreamland és una pel·lícula sobre l’explotació dels recursos naturals a Islàndia, que demostra que les energies renovables no venen lliures
de conseqüències. Islàndia és un país beneit amb una abundància d’energia hidroelèctrica i geotèrmica renovables. El país produeix més
energia renovable de la que necessita, d’aquí que la indústria pesant s’hagi instal·lat al país i companyies com Alcoa hi hagin construït foses
d’alumini. Així doncs, l’energia neta porta amb ella la indústria contaminant. Dreamland conta la història d’una nació amb múltiples opcions
que a poc a poc es veu atrapada en un pla que converteix la seva bellesa verge en un sistema massiu de plantes hidroeléctriques i geotèrmiques
amb dics i represes.
SINOPSIS
Dreamland es una película sobre la explotación de los recursos naturales en Islandia que muestra que las energías renovables no vienen
libres de consecuencias. Islandia es un país bendecido con abundante energía hidroeléctrica y geotérmica, ambas renovables. El país produce
más energía renovable de la que necesita, de ahí que la industria pesante se haya instalado en el país y compañías como Alcoa hayan
construido fundiciones de aluminio. Así pues, la energía limpia trae consigo a la industria contaminante. Dreamland cuenta la historia de una
nación con múltiples opciones que poco a poco se ve atrapada en un plan que convierte su belleza virgen en un sistema masivo de plantas
hidroeléctricas y geotérmicas con diques y presas.
SYNOPSIS
Dreamland is a film about the exploitation of natural resources in Iceland and demonstrates that clean energy does not come without
consequence. Iceland is a country blessed with an abundance of clean, renewable, hydro-electric and geothermal energy. Because Iceland
produces more green energy than it needs, heavy industry has been moving into the country and companies like Alcoa have been building
aluminium smelters. Clean energy brings in polluting industry. Dreamland tells the story of a nation with abundance of choices gradually
becoming caught up in a plan to turn its beautiful wilderness into a massive system of hydro-electric and geothermal power plants with dams
and reservoirs.
30
DREAMLAND
Hot Docs, World Showcase - Canadà, 2010
Doc Aviv Tel Aviv Documentary Film Festival
- Israel, 2010
DIRECTOR
Thorfinnur Gudnason, graduat en Arts i Oficis a Califòrnia el 1987, és realitzador de documentals. La seva obra ha estat premiada
i distribuïda internacionalment (incloent National Geographic, TBS, ARTE, ZDF, etc.). La seva filmografia inclou: Húsey (1993),
Woodmouse-life on the Run (1997), Lalli Johns (2001), Grand Rock (2003), Running with the Herd (2004).
Andri Snaer Magnason és un dels joves escriptors més celebrats d’Islàndia. Ha escrit novel·les, poesia, obres de teatre, contes i
assajos. La seva obra ha estat publicada o representada en més de 25 països. Andri ha estat vicepresident de la Unió d’Escriptors
d’Islàndia i és membre de The Culture House de Reykjavík.
Thorfinnur Gudnason, graduado en Artes y Oficios en California en 1987, es realizador de documentales. Su obra ha sido premiada
y distribuida internacionalmente (incluyendo National Geographic, TBS, ARTE, ZDF, etc.). Su filmografía incluye: Húsey (1993),
Andri Snaer Magnason es uno de los jóvenes escritores más celebrados de Islandia. Ha escrito novelas, poesía, obras de teatro,
cuentos y ensayos. Su obra ha sido publicada o representada en más de 25 países. Andri ha sido vicepresidente de la Unión de
escritores de Islandia y es miembro de The Culture House de Reykjavik.
Thorfinnur Gudnason, graduated from California College of Arts and Crafts in 1987, is a documentary filmmaker. He has made award
winning films with worldwide distribution (including National Geographic, TBS, ARTE, ZDF, etc.). Fimography: Húsey (1993),
Andri Snaer Magnason is one of Iceland’s most celebrated young writers. He has written novels, poetry, plays, short stories and
essays. His work has been published or performed in more than 25 countries. Andri was vice-president of the Icelandic Writers
Union; he is a board member of The Culture House in Reykjavík.
The Icelandic Film Centre. Hverfisgata 54, 101 Reykjavik / Tel.: (+354) 562 3580 / Fax.: (+354) 562 7171
[email protected] / www.icelandicfilmcentre.is/ www.dreamland.is
31
EL PAPUS, ANATOMIA D’UN ATEMPTAT
EL PAPUS, ANATOMIA
D’UN ATEMPTAT
David Fernández de Castro
Productor executiu: Oriol Ivern, Tono Folguera i Toni Marin (Cromosoma),
Jordi Amabrós (TVC), Andrés Luque (TVE)
Guió i Documentació: David Fernández de Castro
Director de fotografia: Carles Mestres
Edició: Verónica Rossi
Música: Waheroes
Companyia de producció: Cromosoma S.A., en coproducció amb Televisió de
Catalunya i Televisión Española
Idioma original: Català, castellà
TEATRE BRAVIUM
VOSAng
17:45h
Amb / Con / With: David Fernández de Castro
SINOPSI
DIRECTOR
Des de la seva aparició, la revista satírica El Papus va estar envoltada de polèmica, judicis i amenaces. El 20 de setembre de 1977
va explotar una bomba a la seva redacció i el pare del director d’aquest documental era a dins. Aquest fet motivarà la reconstrucció
dels fets i, a través de la història d’aquesta publicació, es construirà el retrat dels convulsos primers anys de la transició espanyola.
David Fernández de Castro (Londres, 1969) és realitzador per l’Institut de Ràdio Televisió Espanyola. Ha estat guionista de diversos
documentals per TV3 i TVE. El Papus, anatomia d’un atemptat és el seu segon documental com a director.
David Fernández de Castro (Londres, 1969) es realizador por el instituto de Radio Televisión Española. Ha sido guionista de varios
documentales para TV3 y TVE. El Papus, anatomia d’un atemptat es su segundo documental como director.
SINOPSIS
Desde su creación, la revista satírica El Papus estuvo rodeada de polémica, juicios y amenazas. El 20 de septiembre de 1977 explotó
una bomba en la redacción y el padre del director de este documental se encontraba dentro. Este hecho motivará la reconstrucción
de los hechos y, a través de la historia de esta publicación, se construirá el retrato de los convulsos primeros años de la Transición
española.
David Fernández de Castro (London, 1969) earned his degree in filmmaking at the Radio Televisión Española Institute. Having
written the scripts for different documentaries for TV3 and TVE, El Papus, anatomia d’un atemptat is his second documentary
film as a director.
SYNOPSIS
Since its beginnings, the satirical magazine El Papus has always been plagued by controversy, trials and threats. On 20 September
1977, a bomb exploded in the publication’s editorial office, and the father of the director of this documentary was inside. This event
would spur the reconstruction of the facts. The history of this publication serves to paint a picture of the turbulent early years of
Spain’s Transition to Democracy.
32
Cromosoma S.A. Mariona Claveria C/ Perú, 174, 08020, Barcelona / [email protected]
33
(HUGO EN AFRIQUE)
PREMIS I FESTIVALS
Stefano Knuchel
Venezia Mostra Int. d'Arte Cinematografica (Premi
Bisato d'Oro) - Itàlia, 2009
Suïssa. 2009. Color. 91’
Productor executiu: Stefano Knuchel, Pietro Gerosa
Guió: Stefano Knuchel
Director de fotografia: Ariel Salati
Edició: Emanuela Andreoli
So: Riccardo Studer
Documentació: Patrizia Zanotti, Jean Claude Guilbert, Stefano Knuchel, Dominique Petitfaux
Música: Zeno Gabaglio - Varis artistes de la col·lecció Buda Musique "Les Ethiopiques"
Companyia de producció: Venus and beyond Cong S.A en coproducció amb Cong
S.A., Alfredo Knuchel Filmproduktion i RSI Radiotelevisione Svizzera
Distribució: CAT & DOCS
Idioma original: Francès i italià
TEATRE BRAVIUM
SINOPSI
23e FIPA Festival Int. de Programmes
Audiovisuels Biarritz - França, 2010
20th Stockholm International Film Festival
- Suècia, 2009
6º Sevilla Festival de Cine Europeo - Espanya, 2009
VOSAng&Cat
18:00h
Amb / Con / With: Stefano Knuchel
Quan l’any 1995 morí Hugo Pratt, el creador del famós Corto Maltès, a la seva mà dreta tenia una creu etíop. Per intentar entendre el seu
perdurable amor pel continent africà, l‘amic de Pratt, Jean Claude Guilbert, juntament amb un grup simpatitzant de persones, viatja a Àfrica
a la recerca dels senyals del dibuixant a la regió. Gràcies a documents audiovisuals mai vistos i a un viatge, Hugo in Africa conta aquesta
història d’amor secreta iniciada el 1936, quan Pratt arribà a Etiòpia amb la seva família. A l’edat de 10 anys es trobà desplaçat de la seva
infantesa normal a Venècia i endinsat en una aventura feixista a l’Àfrica Oriental Italiana. Els sis anys que va passar allà marcaren la seva vida
i la seva obra per sempre.
SINOPSIS
Cuando en 1995 murió Hugo Pratt, el creador del famoso Corto Maltés, en su mano derecha tenía una cruz etíope. Para intentar entender
su perdurable amor por el continente africano, su amigo Jean Claude Guilbert, junto a un grupo simpatizante de personas, parte a África
en busca de las señales del dibujante en la región. Gracias a un viaje y a documentos audiovisuales nunca vistos, Hugo in Africa cuenta esta
historia de amor secreta, iniciada en 1936, cuando Pratt llega a Etiopía con su familia. A la edad de 10 años se encuentra desplazado de su
infancia normal en Venecia para verse sumergido en una aventura fascista en el África Oriental Italiana. Los seis años que pasó allí marcaron
su vida y su obra para siempre.
SYNOPSIS
When Hugo Pratt, the creator of the famous Corto Maltese, passed away in 1995, he was holding an Ethiopian cross in his left hand. In order
to understand his enduring love of the black continent, Hugo Pratt’s companion, Jean Claude Guilbert, together with a group of like-minded
people, searches for traces of him in the region. Thanks to audiovisual documents never seen before and a recent trip, Hugo in Africa tells
this secret love story, which began in 1936 when Pratt arrived in Ethiopia with his family. At ten years of age he found himself thrown from a
normal Venetian childhood into a wretched Fascist adventure in Italian East Africa. The six years he spent there will mark his life and his work
forever.
34
DIRECTOR
Stefano Knuchel ( Locarno, 1966). El 1987 es gradua al Conservatori de Friburg. El 1988 esdevé cap d’entrevistes d’una ràdio suïssa-italiana
i el 1998 comença a treballar a la televisió suïssa-italiana (TSI). El 2001 es gradua en cinema a la prestigiosa «The Film & Photographic
Workshop» de Rockport, a Maine, fundant el 2004 la productora Venus and beyond. Composa música per teatre, temes per televisió i música
pop i jazz. Filmografia: Nocaut (2004), Paint Me a Life (2005) i Locarno 60 (2007).
Stefano Knuchel ( Locarno, 1966). En 1987 se gradúa en el Conservatorio de Friburgo. En el año 1988 se convierte en jefe de entrevistas
en una radio suiza–italiana y en 1998 empieza a trabajar en la televisión suiza-italiana (TSI). En 2001 se gradúa en cine en la prestigiosa
«The Film & Photographic Workshop» de Rockport, en Maine, fundando en 2004 la productora Venus and beyond. Compone música
para teatro, temas para televisión y música pop y jazz. Filmografía: Nocaut (2004), Paint Me a Life (2005) y Locarno 60 (2007).
Stefano Knuchel ( Locarno, 1966). In 1987 he receives a degree from the Conservatory in Fribourg. In 1988 he becomes the chief
interviewer of a Swiss-Italian radio, specialized in the cultural department works, and in 1998 he begins working at Italian Swiss
Broadcasting Service (TSI). In 2001 he graduates in filmmaking from the prestigious «The Film & Photographic Workshop» Rockport,
Maine, and in 2004 he founds Venus and beyond production company. He composes music for theatre, in addition to television themes
and pop and jazz music. Filmography: Nocaut (2004), Paint Me a Life (2005) and Locarno 60 (2007).
Venus and beyond Cong S.A. Via Monte Generoso 1 12 rue Mauborget 6828 Balerna 1003 Lausanne. Switzerland.
Tel. +41 79 479 90 39 +41 79 331 3011 [email protected]; [email protected] / www.hugoenafrique.com
35
JAFFA, THE ORANGE'S
CLOCKWORK
PREMIS I FESTIVALS
Eyal Sivan
Israel, Alemanya, França, Bèlgica. 2009. Color i B/N. 88’
Soleluna DocFest Palermo (Millor edició) – Itàlia, 2010
Productor executiu: Osnat Trabelsi, Arik Bernstein, Frank Eskenazi
Guió: Eyal Sivan
Director de fotografia: David Zarif, Vincent Fooy, Rémi Lainé, Shafir Sarusi
Edició: Audrey Maurion
So: Oren Raviv, Jean-Jacques Quinet, Asher Saraga
Documentació: Marie-Nicole Feret, Tamar Katz, Yodfat Getz
Companyia de producció: Trabelsi Productions, Alma Films, The Factory en
coproducció amb Luna Blue Film, Westdeutscher Rundfunk, Noga
Communications-Channel 8, RTBF i la participació de France Televisions,
Radio-Canada, TSR
Distribució: Cat&Docs
Idioma original: Hebreu, àrab, francès, anglès
TEATRE BRAVIUM
JAFFA, THE ORANGE’S CLOCKWORK
Milano Doc Festival (Millor documental) – Itàlia, 2009
Visions Du Reel - Suïssa, 2010
Full Frame Film Festival - EUA, 2010
Documenta Madrid - Espanya, 2010
Planete Doc Review Film Festival Warsaw - Polònia, 2010
Documentarist Istanbul - Turquia, 2010
Globale Film Festival Berlin – Alemanya, 2010
IDFA International Documentary Film Festival Amsterdam
VOSAng&Cat
16:00h
SINOPSI
Jaffa, the Orange’s Clockwork narra la història del famós cítric cultivat a Palestina conegut mundialment com “la taronja de Jaffa”.
La història de la taronja és la història d’aquesta terra. Fotografies, pel·lícules, poesia, pintures, treballadors de la indústria cítrica i historiadors,
memòria i mites actuals. Palestins i israelians es creuen i es mesclen. La lectura acurada de la representació visual de la marca Jaffa és una
reflexió sobre els fantasmes occidentals que envolten la “terra santa” i l”estat d’Israel” i una eina per revelar la història amagada del que fou
una indústria comuna i símbol d’àrabs i jueus a Palestina.
SINOPSIS
Jaffa, the Orange’s Clockwork narra la historia del famoso cítrico cultivado en Palestina conocido mundialmente como “la naranja de Jaffa”.
La historia de la naranja es la historia de esta tierra. Fotografías, películas, poesía, pinturas, trabajadores de la industria cítrica e historiadores,
memoria y mitos actuales. Palestinos e israelíes se cruzan y se mezclan. La lectura esmerada de la representación visual de la marca Jaffa
es una reflexión sobre los fantasmas occidentales que envuelven la “tierra santa” y el ”estado de Israel” y una herramienta para revelar la
historia escondida de lo que fue una industria común y símbolo de árabes y judíos en Palestina.
DIRECTOR
Eyal Sivan, és director de documentals i actualment lidera en comú el programa especialitzat en cinema, vídeo i noves tecnologies a la facultat
d’Humanitats i Ciències socials de la Universitat East London (UEL). Nascut a Haifa, Sivan va créixer a Jerusalem i després de treballar uns
anys com a fotògraf s’establí a París. Des de 1985 divideix el seu temps entre Europa i Israel. Famós per les seves pel·lícules controvertides,
Sivan ha dirigit més de deu documentals polítics premiats internacionalment i n’ha produït molts d’altres.
Eyal Sivan, es director de documentales y actualmente colidera el programa especializado en cine, vídeo y nuevas tecnologías en la
facultad de Humanidades y Ciencias sociales de la Universidad East London (UEL). Nacido en Haifa, Sivan creció en Jerusalén y
después de trabajar unos años como fotógrafo se estableció en París. Desde 1985 divide su tiempo entre Europa e Israel. Famoso
por sus películas controvertidas, Sivan ha dirigido más de 10 documentales políticos premiados internacionalmente y ha producido
muchos otros.
Eyal Sivan, is a documentary filmmaker, currently co-leading the MA program in Film, video and new media at the school of Humanities
and social sciences, at the University of East London (UEL). Born in Haifa Israel, Sivan grows up in Jerusalem and after exercising as
a professional photographer he settles in Paris. Since 1985 he is sharing his time between Europe and Israel. Famous for his controversial
films, Sivan directed more then 10 worldwide awarded political documentaries and produced many others.
SYNOPSIS
Jaffa, the Orange’s Clockwork narrates the visual history of the famous citrus fruit originated from Palestine and known worldwide for centuries
as "Jaffa oranges". The history of the orange is the history of this land. Through photography and cinema, poetry, paintings, workers of the
citruses’ industry and historians, memory and present mythologies, Palestinians and Israelis cross and combine. The close reading of the
Jaffa brand's visual representation is a reflection on western orientalist phantasms surrounding the ‘holy land’ and the ‘State of Israel’
and a tool to reveal the untold story of what was once a commune industry and symbol to Arabs and Jews in Palestine.
36
Osnat Trabelsi. 10, Tiomkin st. Tel Aviv 65783 Israel. Tel: +972-3-5660398, Fax: +972-3-5600286, Mobile: +972-54-4208444
[email protected]/ www.trabelsiproductions.com
World Sales Agent: CAT & DOCS, Catherine Le Clef. 18 rue Quincampoix #133, 75004 Paris France.
Tel: +33 1 44 59 63 53, Mobile: +33 6 33 64 86 02 / [email protected]
37
(ALL THE NIGHT LONG)
PREMIS I FESTIVALS
Isaki Lacuesta
Espanya. 2010. Color i B/N. 80’
58 Festival Internacional de San Sebastián
(Especial Zabaltegi) - Espanya, 2010.
Productor executiu: Rafael Portela i Domingo Corral
Guió: Isa Campo, Isaki Lacuesta
Director de fotografia: Diego Dussuel
Edició: Diana Toucedo
Producció: Oriol Ivern, Mariona Claveria
So: Amanda Villavieja i Elena Coderch
Documentació: Anna Bofarull
Companyia de producció: Turner Broadcasting System España, s.l.
Intèrprets: Lucía Bosé, Jack Cardiff, Jaime Arias, Paco Miranda, Silvia Marsó, Jaime
Chávarri, Jesús María de Dueñas, Perico Vidal, Ana María Chaler, Manel Fábregas,
Pere Gomis, Assumpció Nicolazzi, Francisco Román, Josep Torres Monsó, Don Paco,
Carlos Abellá i les veus de Charo López i Ariadna Gil.
Idioma original: Castellà i anglès
TEATRE BRAVIUM
SINOPSI
VOSCast&Ang
20:00h
Amb / Con / With: Isaki Lacuesta
Com molts actors, Ava Gardner odiava veure les seves pel·lícules. Deia que la dona de la pantalla no era ella. Totes les pel·lícules conten dos
relats: l’argument i la història dels cossos filmats. Aquesta pel·lícula explica el que succeí entre dues imatges: el primer pla de Pandora i el primer
pla d’Harem, el primer i l’últim que Ava rodà a Espanya. Segurament, Ava pensaria que cap d’aquelles dues dones s’assemblava a ella mateixa.
Ava Gardner arribà a Espanya el 1950. Era la primera vegada que l’actriu sortia dels Estats Units. A les seves memòries va escriure:
“De totes les condemnades pel·lícules que vaig fer, Pandora és potser la menys famosa i tanmateix quasi res m’ha influït tant. Aquesta
pel·lícula canvià la meva vida”. Ava trobà en l’oprimida i vital societat espanyola un reflex de si mateixa i la millor via de fugida a
una vida d’estrella de Hollywood que començava a detestar.
SINOPSIS
Como muchos actores, Ava Gardner odiaba ver sus películas. Decía que la mujer de la pantalla no era ella. Pero todas las películas cuentan dos relatos:
el argumento y la historia de los cuerpos filmados. Esta película cuenta lo que sucedió entre dos imágenes: un primer plano de Pandora y un primer plano
de Harén, el primero y el último que Ava rodó en España. Seguramente, Ava pensaría que ninguna de esas dos mujeres se parecía en nada a ella misma.
Ava Gardner llegó a España en 1950. Era la primera vez que la actriz salía de Estados Unidos. En sus memorias escribió: “De
todas las condenadas películas que hice, Pandora sea quizás la menos famosa y sin embargo casi nada me ha influido tanto.
Esa película cambió mi vida”. Ava encontró en la oprimida y vital sociedad española un reflejo de sí misma y la mejor vía de
escape a una vida de estrella de Hollywood que empezaba a detestar.
SYNOPSIS
Like many actors, Ava Gardner hated seeing her own films. She used to say that the woman on the screen was not her. All films tell two stories:
the plot and the story of the bodies filmed. This film explains the events that took place between two images: the first shot of Pandora and the
first shot of Harem, the first and last films that Ava made in Spain. Most certainly, Ava felt that neither of those two women resembled her.
Ava Gardner came to Spain in 1950, on her first trip outside of the United States. In her memoirs, she would write, “Of all the damn films I made,
Pandora might well be the least famous and yet almost nothing has had such an influence on me. This film changed my life”. In the oppressed
and lively Spanish society, Ava found a reflection of herself and the ideal escape from the Hollywood star lifestyle that she was beginning to detest.
38
DIRECTOR
Isaki Lacuesta (Girona, 1975). Estudià Comunicació Audiovisual i el Màster en Documental de Creació de la UPF. Actualment
compagina la seva tasca com a director de cinema amb la docència a la pròpia UPF i al CECC i la realització de peces per
a diverses exposicions i centres artístics. El seu primer llargmetratge, Cravan vs Cravan (2002), fou acollit amb entusiasme
per la crítica. Uns anys més tard, la seva càmera es centrà en la passió pel flamenc i per Camarón a La leyenda del tiempo
(2006). Amb Los condenados (2009) guanyà el premi FIPRESCI del Festival de Sant Sebastià.
Isaki Lacuesta (Girona, 1975). Estudió Comunicación Audiovisual y el Máster en Documental de Creación de la UPF. Actualmente
compagina su trabajo como director de cine con la docencia en la propia UPF y el CECC y la realización de piezas para
diversas exposiciones y centros artísticos. Su primer largometraje, Cravan vs Cravan (2002), fue acogido con entusiasmo por
la crítica. Unos años más tarde, su cámara se fijó en la pasión por el flamenco y por Camarón en La leyenda del tiempo (2006).
Con Los condenados (2009) ganó el premio FIPRESCI del Festival de San Sebastián.
Isaki Lacuesta (Girona, 1975) studied Audiovisual Communication and earned a Master’s Degree in Creative Documentary
at Pompeu Fabra University (UPF), in Barcelona. He currently combines his work as a film director with his teaching tasks at
the UPF itself and the CECC (Catalan Centre for Cinema Studies), while also producing pieces for different exhibitions and
art centres. His first feature film, Cravan vs Cravan (2002), was warmly received by critics. Several years later, he would focus
his camera on Flamenco passion and Camarón, in La leyenda del tiempo (2006). Most recently, his Los condenados (2009)
earned him the FIPRESCI Award at the San Sebastian Film Festival.
Rafael Portela / Turner Broadcasting System s.l. C/ Serrano 38 3ª Planta 28001 Madrid / [email protected]
www.canaltcm.com/lanochequenoacaba
39
M DE MEMÒRIES M DE MEMORIAS M FOR MEMORIES LA ISLA-ARCHIVOS DE UNA TRAGEDIA
LA ISLA - ARCHIVOS DE
UNA TRAGEDIA
PREMIS I FESTIVALS
Dok.Fest München. Munich Documentary Film Festival
(Premi Mimikri Media Talent) - Alemanya 2010
Uli Stelzner
Guatemala, Alemanya. 2009. Color. 85’
AFI Discovery Channel/Silverdocs (Nominat al Witness
Award and Cinevision) - EUA, 2010
Productor executiu: Uli Stelzner, Zoran Solomun i Elke Benz
Guió: Uli Stelzner
Director de fotografia: Guillermo Escalón
Edició: Alina Teodorescu
So: Eduardo Caceres
Música: Nim Alae, Paulo Alvarado
Companyia de producció: Ohne Gepäck Filmproduktion i Iskacine
Distribució: Iskacine i Ohne Gepäck Filmproduktion
Idioma original: Castellà, anglès i alemany
CENTRE CAL MASSÓ
Festival Internacional de los Derechos Humanos ( Menció
especial) - Bolívia 2010
IDFA International Documentary Film Festival of Amsterdam
FICCO, Festival de Cine Contemporáneo de la Ciudad
de México - Mèxic, 2010
Buenos Aires Festival Internacional de Cine Independiente
- Argentina, 2010
VOSAng&Cast
21:00h
26th Chicago Latino Film Festival - EUA, 2010
Full Frame Documentary Festival - EUA, 2010
Amb / Con / With: Uli Stelzner
SINOPSI
Guatemala: a finals del segle XX l’exèrcit i la policia assassina i segrestra a milers de persones. Un genocidi sense precedents
que es manté sense càstig. Un sistema de terror i impunitat basat en el silenci i la suposada falta de proves.
Però, el 2005, després d’una violenta explosió a la capital, és descobert accidentalment l’arxiu secret de la policia nacional.
A l’edifici de l’actual acadèmia de policia s’ubicava abans “La Isla”, una presó secreta dels temuts comandos de la policia
nacional. Apareixen més de 80 milions de documents. El director és fins avui l’únic cineasta a qui se li ha autoritzat filmar
l’arxiu. La pel·lícula dibuixa la història d’una tragèdia i porta a la llum les proves per esclarir crims inconcebibles.
SINOPSIS
Guatemala: a finales del siglo XX el ejército y la policía asesinan y secuestran a miles de personas. Un genocidio sin precedentes
que permanece aún sin castigo. Un sistema de terror e impunidad basado en el silencio y la supuesta falta de pruebas.
Pero, en 2005, tras una violenta explosión en la capital, se descubre accidentalmente el archivo secreto de la policía nacional.
En el complejo de la actual academia de policía se ubicaba antes “La Isla”, una cárcel secreta de los temidos comandos de
la policía nacional. Aparecen más de 80 millones de documentos. El director es hasta la fecha el único cineasta a quien le
ha sido autorizado filmar en el archivo. La película dibuja la historia de una tragedia y trae a la luz las pruebas para esclarecer
crímenes inconcebibles.
SYNOPSIS
Guatemala at the end of the 20th century - army and police kill and abduct hundreds and thousands of people. But the
unprecedented genocide in America’s modern History goes unpunished. To this day a system of terror and impunity relies
on silence being kept and the lack of evidence.
But in July 2005 a huge explosion in the Guatemalan capital leads to the discovery of the historic archive of Guatemala's
National Police. On the grounds of today’s Police Academy used to be located the Island, the secret prison of notorious Policia
Nacional squads. And here millions of documents appeared. The film traces the story of a tragedy and finds prove for
inconceivable atrocities committed by police and army, supported by the CIA during several decades.
40
DIRECTOR
Uli Stelzner és autor, director i productor de cine i vídeo independent a Berlín. Realitzador de Cine Mòbil a América Central i
Mèxic, dirigeix des de 2009 el Festival de Drets Humans a Guatemala.
Filmografia: Somos ambulantes (1987), Ojala - La esperanza de una nueva tierra (1992), Romper el cerco (1993), Los Civilizadores
(1998), Las aventuras de una gata (2000), Testamento (2003), Asalto al sueño (2006).
Uli Stelzner es autor, director y productor de cine y video independiente en Berlín. Realizador de Cine Móvil en América Central
y México, dirige desde 2009 el Festival de Derechos Humanos en Guatemala.
Filmografía: Somos ambulantes (1987), Ojala - La esperanza de una nueva tierra (1992), Romper el cerco (1993), Los Civilizadores
Uli Stelzner is an independent video and film author, director and producer in Berlin. The creator of Cine Mòbil (Mobile Cinema)
Central America and Mexico, he has been at the helm of the Human Rights Film Festival in Guatemala since 2009.
Filmography: Somos ambulantes (1987), Ojala - La esperanza de una nueva tierra (1992), Romper el cerco (1993), Los Civilizadores
Uli Stelzner. Kohlfurter Str. 40. D-10999 Berlin, Germany / mobile: +49.170-2913715 / [email protected] / www.iskacine.com
41
MORIR DE DIA
(DYING AWAKE)
MORIR DE DIA
PREMIS I FESTIVALS
Laia Manresa i Sergi Díes
Festival de cinema de Gijón - Espanya, 2010.
Productor executiu: Marta Andreu i Daria Esteva
Guió: Laia Manresa
Director de fotografia: Carles Gusi
Edició: Sergi Díes
So: Dani Fontrodona
Música: Pau Riba, Pepe Sales, Morfy Grey
Documentació: Laia Manresa
Companyia de producció: Estudi Playtime i Únicamente Severo
TEATRE BRAVIUM
VOSAng
16:00h
Amb / Con / With: Laia Manresa i Sergi Díes
SINOPSI
DIRECTOR
Morir de dia pren com a referent el món ocult de l’heroïna per traçar una línia social i històrica del país des dels primers temps després de
la mort de Franco fins al 1992. Les veus de quatre personatges que van viure i morir sota el signe de l’addicció (Pau Malvido, Mercè Pastor,
Pepe Sales i Juanjo Voltas) s’entrellacen per apropar-nos a una opció de vida que reivindicava la llibertat personal, però que alhora deixà
petjada en aquells que l’escolliren. Diaris íntims, fotografies, filmacions en súper-8 i cartes dels qui ja no hi són dialoguen amb les paraules
dels qui van compartir aquell món i els han sobreviscut.
Laia Manresa, guionista i directora, ha coescrit els guions dels documentals d'en Joaquim Jordà: De Nens, Veinte años no es nada,
Literatures de l'exili i A través del mirall.
Sergi Díes, muntador i director, ha muntat pel·lícules de renom com Mones com la Becky i De Nens de Joaquim Jordà, a més d’El taxista
Full, Dies d'Agost, El somni, Ich bin Enric Marco o Family Strip, entre d’altres.
SINOPSIS
Morir de día coge como referente el mundo oculto de la heroína para trazar una línea social e histórica que va desde los primeros tiempos
después de la muerte de Franco hasta 1992. Las voces de cuatro personajes que vivieron y murieron bajo el signo de la adicción (Pau
Malvido, Mercè Pastor, Pepe Sales y Juanjo Voltas) se entrelazan para acercarnos a una opción de vida que reivindicaba la libertad personal,
pero que a la vez dejaba huella en aquellos que la escogieron. Diarios íntimos, fotografías, filmaciones en súper-8 y cartas de los que ya
no están dialogan con las palabras de los que compartieron aquel mundo y han sobrevivido.
SYNOPSIS
Morir de dia uses the underground world of heroin as a reference point to trace the social and historical evolution of Spain between the
initial days following Franco’s death in 1975 to 1992. The voices of four characters whose lives and deaths were marked by addiction (Pau
Malvido, Mercè Pastor, Pepe Sales and Juanjo Voltas) come together to draw us into a chosen lifestyle that advocated personal freedom
while at the same time leaving its scars on those who chose it. Personal diaries, photos, super-8 film clips and the letters of those who are
no longer among us interact with the words of those who shared that world and have survived.
42
Laia Manresa, guionista y directora, ha coescrito los guiones de los documentales de Joaquim Jordà: De Nens, Veinte años no es nada,
Literatures de l'exili y A través del mirall.
Sergi Díes, montador y director, ha montado películas de renombre como Mones com la Becky y De nens de Joaquim Jordà, además
de El taxista Full, Dies d'Agost, El somni, Ich bin Enric Marco o Family Strip, entre otras.
Screenwriter and director Laia Manresa has co-written the screenplays for Joaquim Jordà’s documentaries De Nens, Veinte años no es
nada, Literatures de l'exili and A través del mirall.
Film editor and director Sergi Díes has edited well-known films including Mones com la Becky and De Nens by Jordà, as well as El taxista
Full, Dies d'Agost, El somni, Ich bin Enric Marco and Family Strip, among others.
Marta Andreu Estudi Playtime 08980 Sant Feliu de Llobregat / [email protected] / 93 666 42 81 / 637 925 405
43
(WIDERSTAND IN HAIDERLAND)
PREMIS I FESTIVALS
Frederick Baker
Elevate Festival Graz - Àustria, 2010
Àustria. 2010. Color. 90’
Productor executiu: Wolfgang Zimmermann
Guió: Sandra Fasolt
Director de fotografia: Benjamin Paya
Edició: Antonia Adelsberger
So: Joseph Rozsnyai
Música: Bernadette Stary
Companyia de producció: Filmbäckerei i Die Mediengesellschaft
Distribució: Polyfilm
Idioma original: Alemany
TEATRE BRAVIUM
DISSABTE/ SÁBADO / SATURDAY 13
© Hannes Reisinger
VOSAng&Cat
16:00h
SINOPSI
La pel·lícula és un assaig sobre la lluita per definir els límits de la democràcia a Àustria, des de la pujada al poder del líder d’extrema
dreta Jörg Haider l’any 2000 fins a l’actualitat. Un film estètic sobre els activistes contraris a Haider que contrasta amb les notícies
oficials i dóna èmfasi al xoc multiracial de les diferents visions polítiques que s’han desenvolupat en aquesta darrera dècada. En
aquest sentit el material d’arxiu no sols dóna informació sobre els esdeveniments que descriu, sinó que posa en contrast les tensions
encapsulades entre els diferents creadors.
SINOPSIS
La película es un ensayo sobre la lucha para definir los límites de la democracia en Austria, desde la subida al poder del líder de extrema
derecha Jörg Haider el año 2000 hasta la actualidad. Un filme estético sobre los activistas anti-Haider que contrasta con las noticias oficiales
y da énfasis al choque multirracial de las diferentes visiones políticas que se han desarrollado en esta última década. En este sentido el
material de archivo no sólo da información sobre los acontecimientos que describe, sino que pone en contraste las tensiones encapsuladas
entre los diferentes creadores.
DIRECTORS
Frederick Baker (Àustria, 1965). Realitzador i productor. Doctor en Filosofia, estudià Antropologia i Arqueologia a les universitats de
Cambridge, Tübingen i Sheffield. Professor de cinema a les universitats austríaques de Donau, Krems i St Pölten.
Filmografia: Shadowing the Third Man (2005) seleccionada a Cannes, al Hollywood Film Festival i premiada al Festival di Palazzo Venezia;
Imagine IMAGINE (2003) Premi Golden Prague i medalla World Gold del New York Festival, i Stalin - Red God (2000), premiada al
Dokumentationsfilm-Festival Olmütz i San Francisco Film Festival.
Frederick Baker (Austria, 1965). Realizador y productor. Doctor en Filosofía, estudió Antropología y Arqueología en las universidades
de Cambridge, Tübingen y Sheffield. Profesor de cine de las universidades austriacas Donau, Krems y St Pölten.
Filmografía: Shadowing the Third Man (2005) seleccionada en Cannes y en el Hollywood Film Festival y premiada en el Festival
di Palazzo Venezia; Imagine IMAGINE (2003), Premio Golden Prague y medalla World Gold del New York Festival, y Stalin Red God (2000), premiada en el Dokumentationsfilm-Festival Olmütz y San Francisco Film Festival.
SYNOPSIS
Frederick Baker (Austria, 1965). Filmmaker and film producer. He studied Anthropology and Archaeology at Cambridge, Tübingen and
Sheffield Universities, finishing with a Doctor of Philosophy. He teaches film at the Donau University, Krems and St Pölten University in Austria.
Filmography: Shadowing the Third Man (2005) selected for the Cannes Film Festival, Hollywood Film Festival and awarded the first prize
at the Festivals di Palazzo Venezia; Imagine IMAGINE (2003) Golden Prague Award and World Gold Medal New York Festival and Stalin Red God (2000), awarded at Dokumentationsfilm-Festival Olmütz and San Francisco Film Festival.
This film is an essay about the struggle to define the borders of democracy in Austria between the rise to power of the far right wing leader
Jörg Haider in 2000, and the situation today. The film aesthetic of the anti-Haider activists contrasts to today's official news footage. This
gives emphasis to the multilayered clash of different political visions that occurred throughout the decade. In this sense the archive footage
does not just transport information about the events it depicts, but though the contrasting materiality encapsulates the tensions between
its many creators.
Polyfilm Verleih. Margaretenstrasse 78 - 1050 Viena / Tel. +43 1 581 39 00 - 20 / Fax + 43 1 581 39 00 – 39 [email protected]
44
45
REVOLUCIÓ #2. RETORN
ALS ESCENARIS
PREMIS I FESTIVALS
Carles Bosch
FIGRA Festival International du Grand Reportage
d’Actualité – França, 2010
Productor executiu: Tono Folguera i Toni Marín Vila
Guió: Carles Bosch
Director de fotografia: Carles Mestres
Edició: Carlos Prieto
So: Dani Zacarias i Juan Sánchez “Cuti”
Documentació: Harmonia Carmona
Música: Xavi Oró i Pep Solozano
Companyia de producció: Cromosoma S.A., amb la col·laboració de Ceska
Televize i Televisió de Catalunya
Distribució: Cromosoma S.A.
Idioma original: Català, castellà, anglès i txec
TEATRE BRAVIUM
VOSAng&Cat
22:00h
Amb / Con / With: Carles Bosch
SINOPSI
Arreu d’Europa, l’enderrocament del mur de Berlín va suposar un impacte per a les consciències: el teló d’acer queia i al mateix
temps ho feia la fe en els sistemes polítics i en la ideologia d’aquells qui havien governat fins aleshores. El documental Revolució
presa 2. Retorn als escenaris, produït per Televisió de Catalunya, Cromosoma i la televisió pública txeca, retorna el periodista
Carles Bosch a Txecoslovàquia –avui, República Txeca- vint anys després de la caiguda del mur, per retrobar-se amb els antics
dirigents de la revolta, homes i dones que van participar activament en la caiguda del govern comunista txec. Carles Bosch
entrevista en aquest documental, en exclusiva, Vaclav Havel, dramaturg, líder de la Revolució i expresident de la República Txeca.
SINOPSIS
En Europa, la caída del muro de Berlín supuso un impacto para las conciencias: el telón de acero caía y al mismo tiempo lo
hacía la fe en los sistemas políticos y la ideología de aquellos que habían gobernado hasta entonces. El documental Revolució
presa 2. Retorn als escenaris, producido por Televisió de Catalunya, Cromosoma y la televisión pública checa, retorna el
periodista Carles Bosch a Checoslovaquia – hoy, República Checa – 20 años después de la caída del muro, para reencontrarse
con los antiguos dirigentes de la revuelta, hombres y mujeres que participaron activamente en la caída del gobierno comunista
checo. Carles Bosch entrevista en exclusiva en este documental, a Vaclav Havel, dramaturgo, líder de la Revolución y ex
presidente de la República Checa.
SYNOPSIS
The fall of the Berlin wall had a great impact on the mindsets of people everywhere in Europe. The iron curtain was falling, and
with it fell the people’s faith in the political systems and ideology of those in rule until then. The documentary Revolució presa
2. Retorn als escenaris produced by Televisió de Catalunya, Cromosoma and the Czech public television broadcaster, takes
journalist Carles Bosch back to the country once known as Czechoslovakia (today the Czech Republic) twenty years after the
fall of the wall, to meet with the old leaders of the revolution, the men and women who actively participated in the overthrow
of the Czech communist government. In this documentary, Carles Bosch offers an exclusive interview with Vaclav Havel, a
playwright, leader of the Velvet Revolution and former President of the Czech Republic.
46
REVOLUCIÓ #2. RETORN ALS ESCENARIS
DIRECTOR
Carles Bosch va començar la seva carrera com a periodista al programa d’actualitat 30 minuts de TV3. Això el va portar a estar a primera línia
de conflictes com la Guerra del Golf, la guerra de Bòsnia, Kosovo o la Revolució Zapatista. Alguns dels seus reportatges van ser guardonats
amb premis nacionals i internacionals. Entre ells hi ha Des del cor de la revolta, un reportatge que ja narrava la Revolució de Vellut de Praga,
l’any 1989, i que va obtenir un premi Ondas internacional.
Carles Bosch s’inicià en el cinema amb Balseros, que va ser nominat als Oscar, i més tard dirigí Septiembres, que quedà finalista al Joris Ivens d’IDFA.
El seu darrer treball és Bicicleta, cullera, poma, una pel·lícula documental sobre l’Alzheimer que té el President Maragall com a protagonista principal.
Carles Bosch comenzó su carrera como periodista en el programa de actualidad 30 minuts de TV3. Esto lo llevo a estar en primera línea en
conflictos como la Guerra del Golfo, la guerra de Bosnia, Kosovo o la Revolución Zapatista. Varios de sus reportajes fueron galardonados
con premios nacionales e internacionales. Entre ellos está Des del cor de la revolta, un reportaje que ya narraba la Revolución de Terciopelo
de Praga en 1989, y que obtuvo un premio Ondas internacional.
Carles Bosch se inició en el cine con Balseros, que fue nominado a los Oscar, y más tarde dirigió Septiembres, que quedó finalista en el
Joris Ivens de IDFA. Su último trabajo es Bicicleta, cullera, poma, una película documental sobre el Alzheimer que tiene al Presidente Maragall
como protagonista principal.
Carles Bosch began his career as a journalist for TV3’s current events programme 30 minuts, placing him in the front lines of conflicts
such as the Gulf War, the Bosnian War, Kosovo and the Zapatista Revolution. As a result, several of his reports were honoured with
national and international awards, including Des del cor de la revolta, an account of the Velvet Revolution in Prague in 1989, which
won an Ondas Internacional Award.
Carles Bosch took his first steps in the film industry with his film Balseros which was nominated for an Oscar. He later went on to
direct Septiembres a finalist for the IDFA’s Joris Ivens Award.
His most recent work is Bicicleta, cullera, poma a documentary on Alzheimer’s disease with special emphasis on the case of former
Catalan President Pasqual Maragall.
Cromosoma S.A. Agnès Batllori C/ Perú, 174, 08020, Barcelona / [email protected]
47
ROCK HUDSON - DARK AND
HANDSOME STRANGER
PREMIS I FESTIVALS
(ROCK HUDSON - SCHÖNER FREMDER MANN)
Andrew Davies i André Schäfer
Seattle Lesbian & Gay Film Festival – EUA, 2010
Alemanya. 2010. Color. 96’
International Film Festival of New Film, Split –
Croàcia, 2010
Productor executiu: Marianne Schäfer
Director de fotografia: Tom Kaiser
Edició: Martin Schomers
So: Ralf Weber
Documentació: Rieke Brendel i Anna Steuber
Música: Ritchie Staringer
Companyia de producció: Florianfilm GmbH
Distribució: SND Films Amsterdam
Idioma original: Anglès i francès
TEATRE BRAVIUM
SINOPSI
Florence Queer Festival – Itàlia, 2010
Berlinale International Film Festival – Alemanya,
2010
Pink Apple – Suïssa, 2010
Mix Mexico – Mèxic, 2010
© Photofest
Amb / Con / With: André Schäfer
SINOPSIS
Existen dos razones para revivir la figura de Rock Hudson este 2010: si no se hubiera muerto de SIDA hace 25 años, en noviembre hubiera
celebrado su 85 aniversario. Estrella universal y uno de los ganchos de taquilla de los Estados Unidos de los años 50 y principios de los 60,
fue el paradigma de la masculinidad y uno de los actores más sexis que Hollywood ha producido nunca.
Rock Hudson murió de complicaciones relacionadas con la enfermedad del SIDA. Él fue el primer famoso que sucumbió por el virus. La
película revela como la estrella de cine buscaba el equilibrio secreto entre el mundo heterosexual de un icono de la masculinidad y el lado
oscuro de una sexualidad gay escondida. Actuar es el arte de convencer a los espectadores de que tú eres un personaje diferente al que
en realidad eres. Rock Hudson tuvo que ser buen actor incluso en su vida real.
Two reasons to revive interest in Rock Hudson in 2010: if he had not died of AIDS 25 years ago, it would have been his 85th birthday
in November 2010. Universal star, one of the top box-office attractions in the United States in the 1950s and early 1960s, Rock Hudson
was the epitome of masculinity, one of the sexiest film stars that Hollywood has ever produced. Rock Hudson died of AIDS complications.
He was the first Hollywood celebrity to succumb to the acquired immune deficiency syndrome.
The film will be revealing a gay star doing a secret balancing act between the heterosexual world of an obviously very male looking
star and the dark side of forbidden sexuality as a closeted gay. Acting is the art of convincing an audience you are a character other
than you really are. He had to become a very good actor even in real life.
48
Rio de Janeiro Intl Film Festival - Brasil, 2010
Ljubljana Gay and Lesbian Film Festival – Eslovènia, 2010
VOSAng&Cat
19:45h
Existeixen dues raons per reviure la figura de Rock Hudson en aquest 2010: si no hagués mort de SIDA fa 25 anys, al novembre hagués
celebrat el seu 85è aniversari. Estrella universal i un dels ganxos de taquilla dels Estats Units dels anys 50 i principis dels 60, fou el paradigma
de la masculinitat i un dels actors més sensuals que Hollywood ha produït mai.
Rock Hudson morí de complicacions relacionades amb la malaltia del sida. Ell fou el primer famós que sucumbí pel virus. La pel·lícula revela
com l’estrella de cine buscava l’equilibri secret entre el món heterosexual d’una icona de la masculinitat i el costat fosc d’una sexualitat gay
amagada. Actuar és l’art de convèncer als espectadors que tu ets un personatge diferent al que en realitat ets. Rock Hudson hagué de ser
bon actor fins i tot a la seva vida real.
SYNOPSIS
ROCK HUDSON
DIRECTOR
Andrew Davies (1951, Gran Bretanya). Llicenciat en Belles Arts, Història de l’Art i Filosofia i a la vegada traductor especialitzat en
pel·lícules, televisió i ràdio, ha estat conferenciant sobre escriptura creativa i traducció a la Universitat de Colònia. Ha treballat com a
guionista i director per a les cadenes WDR, NDR, 3sat, ZDF i ARTE i la productora Florianfilm GmbH.
André Schäfer (1966, Alemanya). Graduat en Història i Periodisme, és periodista freelance a diversos diaris i director freelance a WDR,
ARD, Stern TV, 3sat, ZDF i ARTE des de 1992. Des de 2002 és soci també de FLORIANFILM GmbH.
Andrew Davies (1951, Gran Bretaña). Licenciado en Bellas Artes, Historia del arte y Filosofía y a la vez traductor especializado en
películas, TV y radio, ha sido conferenciante sobre escritura creativa y traducción en la Universidad de Colonia. Ha trabajado como
guionista y director para las cadenas WDR, NDR, 3sat, ZDF y ARTE y la productora Florianfilm GmbH.
André Schäfer (1966, Alemania). Graduado en Historia y Periodismo, es periodista freelance en varios periódicos y director freelance
en WDR, ARD, Stern TV, 3sat, ZDF y ARTE desde 1992. Desde 2002 es socio también de FLORIANFILM GmbH.
Andrew Davies (1951, Great Britain). MA in Fine Art, Art History and Philosophy; translator for film, TV and radio features, subtitling
for films; lecturer for creative writing and translation at Cologne University; writer and director for WDR, NDR, 3sat, ZDF and ARTE
and FLORIANFILM GmbH.
André Schäfer (1966, Germany). Degree in History and Journalism at the Ludwig-Maximilians-University and the German School of
Journalism, Munich. Freelance journalist for diverse newspapers. Freelance director for WDR, ARD, Stern TV, 3sat, ZDF and ARTE
since 1992. Since 2002 partner of Florianfilm GmbH.
Florianfilm GmbH Probsteigasse 44-46 50670, Köln Deutschland / www.florianfilm.de
49
MEMORIREUS MEMORIREUS MEMORIREUS
JOSÉ
CARLOS
SUÁREZ
Programador MemoriReus
Programador Memorireus
MemoriReus programmer
Doctor en Història de l’Art per la universitat de
Barcelona, José Carlos Suárez és des de 1983
professor titular a la universitat Rovira i Virgili. Des
de 1993, director de la Unitat d’Investigació del
Cinema de la Facultat de Lletres i director de l’Aula
de Cinema de la mateixa universitat des de 1999.
Membre de la junta directiva de la Asociación
Española de Historiadores del Cine i de l’Associació
CINEMA·RESCAT, és també membre de la
Asociación Internacional de Críticos de Arte.
Doctor en Historia del Arte por la universidad de
Barcelona, José Carlos Suárez es desde 1983
profesor titular en la universitat Rovira i Virgili. Desde
1993 es director de la Unitat d'Investigació del
Cinema de la Facultat de Lletres y director de l'Aula
de Cinema de la misma universidad desde 1999.
Miembro de la junta directiva de la Asociación
Española de Historiadores del Cine y de la
Asociación CINEMA·RESCAT, es también miembro
de la Asociación Internacional de Críticos
de Arte.
Holding a PhD in art history from the University of
Barcelona, José Carlos Suárez has been a full
professor at Rovira i Virgili University since 1983.
Since 1993 he has been the head of the Film
Research Unit of the School of Arts, and has directed
the Aula de Cinema (film appreciation class) at the
same university since 1999. A board member of
both the Spanish Association of Film Historians and
the CINEMA·RESCAT Association, he is also
a member of the International Association of
Art Critics.
MEMORIREUS 2010
La secció MemoriReus neix dins el Festival Memorimage com una manera d’oferir recolzament i reconeixement a tots aquells
treballs audiovisuals realitzats al Camp de Tarragona que utilitzen imatges d’arxiu. Es posa així en evidència la importància que té
per a la creació, la recuperació i conservació d’imatges estàtiques i en moviment, enteses com a patrimoni que ha de ser preservat.
Les obres mostrades en aquesta edició ofereixen un alt grau de qualitat i a la vegada mostren un encertat ús d’aquest patrimoni,
que pel fet de ser-ho és cultura i des d’on és factible fer cultura. Diversos són els plantejaments formals i estètics així com els
formats utilitzats en què el documental s’erigeix com a gènere predominant, sense menysprear altres incursions de caràcter més
experimental que evidencien les fites subtils que separen els diferents gèneres.
La constatació de l’heterogeneïtat en la seva procedència (televisions, institucions públiques, productores privades i alumnes universitaris)
posa en relleu l’existència d’un entramat molt interessant dins la indústria audiovisual de la zona, augurant un brillant futur en aquest camp.
José Carlos Suárez
La sección MemoriReus nace dentro del Festival Memorimage como una manera de ofrecer apoyo y brindar reconocimiento a
aquellos trabajos audiovisuales realizados en el ámbito del Camp de Tarragona en los cuales se utiliza la imagen de archivo. Ello
pone en evidencia la importancia que para la creación tiene la recuperación y conservación de imágenes estáticas y en movimiento,
entendidas como patrimonio que debe ser preservado.
Los trabajos presentados en esta edición ofrecen un alto grado de calidad a la vez que muestran un acertado uso en el manejo
de ese patrimonio, que por el hecho de serlo es cultura y desde donde es factible hacer cultura. Diversos son sus planteamientos
formales y estéticos así como los formatos utilizados, en los que el documental se erige en el genero predominante, sin menospreciar
otras incursiones de carácter más experimental que no viene sino a evidenciar las sutiles lindes que separan los distintos géneros.
La constatación de la heterogeneidad de sus procedencias (televisiones, instituciones públicas, productoras privadas y alumnos
universitarios), pone de relieve la existencia de un entramado muy interesante dentro de la industria audiovisual de la zona, lo que
nos hace augurar un brillante futuro en este campo.
The MemoriReus section was conceived as a way to support and acknowledge all of the audiovisual works made with archival
footage in the Camp de Tarragona area. Hence the importance of the recovery and conservation of still and moving images – which
are heritage in and of themselves – for creation.
The works screened at this year’s festival are high in quality and boast an apropos use of this heritage, which by nature is culture,
therefore making them feasible building blocks for cultural promotion. Though these films encompass countless formal and aesthetic
approaches and formats, the predominant genre is unquestionably the documentary. Yet equally important are the other more
experimental pieces, which display the subtle features that set apart the different genres.
Finally, we cannot ignore the diverse origins of these works (televisions, public institutions, private producers and university students),
which bear witness to the existence of a significant network within the area’s audiovisual industry that promises a bright future in the field.
51
MEMORIREUS
MEMORIREUS
FESTA MAJOR DE REUS.
LA MEMÒRIA D’UN POBLE
Marc Igual
Tarragona. 2009. Color i B/N. 6’
Jesús Llungueras
Guió: Marc Igual
Documentació: archive.org
Edició: Marc Igual
Producció: Marc Igual
Distribució: Marc Igual
Idioma original: Japonès
CAL MASSÓ
FESTA MAJOR DE REUS. LA MEMÒRIA D’UN POBLE
Reus. 2009. Color. 17’
Guió: Jesús Llungueras
Director de fotografia: Carles Pitarch
Edició: Jesús Llungueras
Documentació: Pedro Nogales
Música: JuanDesafinado Produccions
Producció: JuanDesafinado Produccions, Institut Municipal de Museus de Reus,
Institut Municipal d’Acció Cultural i Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus
VO
16:00h
CAL MASSÓ
PREMIS I FESTIVALS PREMIOS Y FESTIVALES AWARDS AND FESTIVALS
Festival Internacional de Cine de Las Palmas (D-generaciones) – Espanya, 2009.
Cicle Visto y no Visto del Museu Nacional Reina Sofía – Espanya, 2009.
Locarno International Film Festival – Suïssa, 2009.
L’Alternativa Festival de Cinema Independent de Barcelona – Espanya, 2009.
SINOPSI SINOPSIS SYNOPSIS
Marc Igual remunta vídeos institucionals produïts pels Estats Units als 60 i 70 per simular un documental, encarregat per la
Societat d’Energia Atòmica de Japó, que alerta del potencial nuclear dels mateixos EUA.
Marc Igual remonta vídeos institucionales producidos por los Estados Unidos en los 60 y 70 para simular un documental,
encargado por la Sociedad de Energía Atómica de Japón, que alerta del potencial nuclear de los mismos Estados Unidos.
A false documentary theoretically sponsored by the Atomic Energy Society of Japan, in which director Marc Igual reviews and compiles
institutional video clips produced by the United States in the 1960s and 1970s, as a contrived warning of the superpower’s nuclear potential.
DIRECTOR
Marc Igual (Tortosa, 1985) és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universidad Carlos III de Madrid. Ha escrit i dirigit
el curtmetratge Cada minuto una revolución (2007), seleccionat al Festival de Sitges (Nova Autoria) i al Festival Internacional
de Cine de Las Palmas (D-generaciones), entre d’altres, i guanyador del Premi finalista Román Gubern de Cinema Assaig.
Marc Igual (Tortosa, 1985) es licenciado en Comunicación Audiovisual por la Universidad Carlos III de Madrid. Ha escrito y dirigido
el cortometraje Cada minuto una revolución (2007), seleccionado en el Festival de Sitges (Nueva Autoría) y el Festival Internacional
de Cine de Las Palmas (D-generaciones), entre otros, y ganador del Premio finalista Román Gubert de Cine Ensayo.
Marc Igual (Tortosa, 1985) received his degree in Audiovisual Communication from Carlos III University of Madrid. He was
the writer and director of the short film Cada minuto una revolución (2007), which was a finalist of the UAB’s Román Gubern
Film Essay Award and was also selected to take part in the Sitges Film Festival (Nova Autoria) and the International Film
Festival of Las Palmas (D-Generations), among others.
Marc Igual Arnau / [email protected]
52
VO
17:30h
Amb / Con / With: Jesús Llungueras
Repàs de la història de la Festa Major de Sant Pere al llarg del segle XX, des de 1929 fins a l’actualitat. Les imatges es
succeeixen cronològicament mentre va sonant la música. Aquesta seqüència es trenca en dos moments, una primera vegada
amb una notícia del NODO dels anys 60, que marcà un abans i un després; i al final amb un fos que ens trasllada al present,
mentre sona el tema “Reus” dels Whiskyn’s.
Repaso a la historia de la Fiesta Mayor de Sant Pere a lo largo del siglo XX, desde 1929 hasta la actualidad. Las imágenes se suceden
cronológicamente mientras va sonando la música. Esta secuencia se rompe en dos momentos, una primera vez con una noticia del NODO de
los años 60, que marcó un antes y un después, y al final con un fundido que nos traslada al presente, mientras suena el tema “Reus” de Whiskyn’s.
A journey through the history of the town festival in Sant Pere throughout the 20th century, from 1929 to the present day. One
image follows another in chronological order, as the music plays. The sequence is broken twice: the first time, with a news
piece from Spain’s News and Documentary Service of the 1960s (under the Franco regime), which was a turning point in
history; and later with a fade-out that brings us back to the present, to the rhythm of the song “Reus” by the Whiskyn’s.
DIRECTOR
Jesús Llungueras s’inicià en el cinema al Taller Bigas Luna, a Reus; més tard es formà a Londres de la mà d'Antonia Bird
(cinema) i d'Arthur Howes (documental). Quan tornà a Reus creà la productora audiovisual JuanDesafinado amb Carles Pitarch,
i des de llavors realitzen els treballs conjuntament.
Jesús Llungueras se inició en el cine en el Taller Bigas Luna, en Reus; más tarde se formó en Londres de la mano de Antonia
Bird (cine) y Arthur Howes (documental). Al volver a Reus creó la productora audiovisual JuanDesafinado con Carles Pitarch,
y desde entonces realizan los trabajos conjuntamente.
Jesús Llungueras took his first steps in the film world at the Taller Bigas Luna in Reus, and later moved to London, where he studied
under Antonia Bird (cinema) and Arthur Howes (documentary). On his return to Reus, he joined forces with Carles Pitarch to create
the audiovisual production company JuanDesafinado, and the two have been producing projects together ever since.
Pedro Nogales Cárdenas / Centre de lmatge Mas Iglesias de Reus / Carrer Jaume Vidal i Alcocer, 6
(Parc de Mas Iglesias) 43204 Reus / [email protected]
53
MEMORIREUS
FRANCESC VIDAL I BARRAQUER: COHERÈNCIA I EXILI
MEMORIREUS
LA II REPÚBLICA A LA
SELVA DEL CAMP
FRANCESC VIDAL I BARRAQUER:
COHERÈNCIA I EXILI
Josep M. Pagès
Quim Masdeu
Cambrils. 2009. Color. 17’
La Selva del Camp. 2010. Color. 67’
Productor executiu: Josep M. Pagès
Guió: Montserrat Flores
Edició: Josep M. Pagès, Jordi Pazos
So: Cambrils Audiovisual, Epel
Documentació: Montserrat Flores, Josep M. Pagès
Música: Diversos autors
Producció: Josep M. Pagès; Cambrils Audiovisual, Epel
Distribució: Cambrils Audiovisual, Epel
CAL MASSÓ
VO
17:30h
Amb / Con / With: Josep M. Pagès
L’Ajuntament de Cambrils ret homenatge a Francesc Vidal i Barraquer, un dels fills il·lustres del municipi, a través de la creació
d’una obra audiovisual que compta amb imatges inèdites facilitades per la família del difunt eclesiàstic.
El ayuntamiento de Cambrils rinde homenaje a Francesc Vidal i Barraquer, uno de los hijos ilustres del municipio, a través
de la creación de una obra audiovisual que cuenta con imágenes inéditas facilitadas por la familia del difunto eclesiástico.
Guió i direcció: Quim Masdeu
Realització: Esther de Mingo
Veu: Olga Cabezas, Esther de Mingo
Producció: Canal Camp (La Selva del Camp)
CAL MASSÓ
VO
16:00h
Amb / Con / With: Quim Masdeu
Un documental sobre el període de la segona República a la Selva del Camp, on coneixem la vida quotidiana de l’època i les
diferents fases polítiques: els antecedents, la proclamació de la República, l'Estatut, el Sis d'Octubre, el Bienni Negre, etc. Inclou
material d’arxiu fins ara inèdit.
Un documental sobre el periodo de la II República en la Selva del Camp, a través del cual conocemos la vida cuotidiana de la época y sus
varias fases políticas: los antecedentes, la proclamación de la República, el Estatut, el Seis de Octubre, el Bienio Negro, etc. Incluye material
de archivo hasta ahora inédito.
The Cambrils Town Council’s tribute to Francesc Vidal i Barraquer, an honorary citizen of the town, in an audiovisual work
that features unpublished images provided by the family of the late clergyman.
A documentary on the era of Spain’s Second Republic in La Selva del Camp, where we are given a glimpse of daily life in those years
and its many political phases: the background, the proclamation of the Republic, the Statute of Autonomy, 6th October, the Black
Biennium, etc. This film features previously unpublished archival footage.
DIRECTOR
DIRECTOR
Josep M. Pagès és productor, realitzador i documentalista. Porta més de dotze anys dirigint televisions al Camp de Tarragona. Ha guanyat,
entre d’altres, el 1r premi Ciutat de Tarragona de Comunicació 2001 per un documental sobre El Salvador. Algunes de les seves obres
són: Nissaga dels Ningú, Camins de França (emès per TV3), Ramon Biadiu, Quixot Mix. Actualment dirigeix Cambrils Audiovisual.
Quim Masdeu, animador cultural i historiador local, va ser un dels fundadors de TV La Selva (1986). Ha dirigit, entre d’altres,
els documentals de Canal Camp, el migmetratge El profeta (1996) i diversos monogràfics sobre músics contemporanis catalans
encarregats per l'Associació Cultural Catalana-Iberoamericana del 2004 al 2008.
Josep M. Pagès es productor, realizador y documentalista. Lleva más de 12 años dirigiendo televisiones en el Campo de Tarragona.
Ha ganado, entre otros, el 1r Premio Ciutat de Tarragona de Comunicació 2001 por un documental sobre El Salvador. Algunas de sus
obras son: Nissaga dels Ningú, Camins de França (emitido por TV3), Ramon Biadiu, Quixot Mix. Actualmente dirige Cambrils Audiovisual.
Quim Masdeu, animador cultural e historiador local, fue uno de los fundadores de TV La Selva (1996). Ha dirigido, entre otros,
los documentales de Canal Camp, el mediometraje El profeta (1996) y varios monográficos sobre músicos contemporáneos
catalanes encargados por la Asociación Cultural Catalano-Iberoamericana del 2004 al 2008.
Producer, director and documentary filmmaker Josep M. Pagès is the director of Cambrils Audiovisual and has been directing
television channels in El Camp de Tarragona for over twelve years. Among other honours, he received the First Tarragona City
Award for Communication in 2001, for his documentary on El Salvador. His filmography includes Nissaga dels Ningú, Camins
de França (broadcast by TV3), Ramon Biadiu and Quixot Mix.
Cultural organizer and local historian Quim Masdeu was one of the founders of TV La Selva (1986). Among other works, he
has directed the documentaries for Canal Camp, the medium-length film El profeta (1996) and several monographic films on
Catalan contemporary musicians from Catalonia, which were entrusted to him by the Associació Cultural Catalana-Iberoamericana
between 2004 and 2008.
Josep M. Pagès / Cambrils Audiovisual, Epel Rambla Jaume I, 35 · 43850 Cambrils / [email protected]
54
LA II REPÚBLICA A LA SELVA DEL CAMP
Canal Camp / [email protected] / Tel. 977844808 / 977844630
55
MEMORIREUS
REUS ALS ANYS 40. RECORDS D’UNA CIUTAT.
MEMORIREUS
REUS ALS ANYS 40.
RECORDS D’UNA CIUTAT
WHISKYN’S. TRES-CENTS
SEIXANTA GRAUS 360º.
EL
DOCUMENTAL
David Fernàndez
Pedro Nogales Cárdenas
Guió: Antoni Veciana i Jesús Llungueras
Documentació: Pedro Nogales
Director de fotografia: Carles Pitarch
Edició: Jesús Llungueras
So: Jesús Llungueras i Carles Pitarch
Música: Maurici Dalmau
Producció: Institut Municipal de Museus i Produccions JuanDesafinado
CAL MASSÓ
Productor executiu: Música Global Discogràfica
Guió i producció: David Fernàndez
Documentació: David Fernàndez
Director de fotografia: Victor Rubio i Vicenç Torrent
Edició: Victor Rubio i Vicenç Torrent
So: Victor Rubio i Vicenç Torrent
Música: Whiskyn’s
Distribució: Música Global 2009
VO
17:30h
CAL MASSÓ
Amb / Con / With: Pedro Nogales Cárdenas
Josep Bové, en repassar les seves pel·lícules, troba un fotograma màgic que li fa recordar com era la vida al Reus de finals dels anys quaranta,
amb la Fira i el nou mercat, les manifestacions eclesiàstiques, les festes i les excursions que la gent feia per divertir-se. Coneixent el Reus de
finals dels quaranta descobrim també la personalitat de Josep Bové, que va morir poc abans de dipositar les seves filmacions al CIMIR.
Josep Bové, al revisar sus películas, encuentra un fotograma mágico que le hace recordar cómo era la vida en Reus a finales de los años 40, con
la Feria y el nuevo mercado, las manifestaciones eclesiásticas, las fiestas y las excursiones que la gente hacía para divertirse. Conociendo el Reus
de finales de los 40 descubrimos también la personalidad de Josep Bové, que murió poco antes de depositar sus filmaciones en el CIMIR.
While looking over his films, Josep Bové finds a magical still that reminds him of what life was like in the Reus of the late 1940s, with
the fair and the new market, the church demonstrations, the festivals and the recreational excursions that the people enjoyed. As we
become familiar with the Reus of the late 1940s, we also discover the personality of Josep Bové, who passed on a little before his film
recordings were placed in the archives of the CIMIR (Mas Iglesias Image Centre, in Reus).
DIRECTOR
Pedro Nogales és professor de la URV. A més de treballar en tasques d’investigació i recuperació, des de la universitat i el CIMIR ha impulsat i
ha fet diverses produccions audiovisuals amb imatges d’arxiu per televisions locals i institucions, que han guanyat premis tant locals com
internacionals. Destaquen: Testimonis. La Guerra Civil al Camp de Tarragona (2003), Història d’uns cel·luloides (2006) i Les mirades de Mir (2008).
Pedro Nogales es profesor de la URV. Además de trabajar en tareas de investigación y recuperación, desde la universidad y el CIMIR ha impulsado y
realizado diversas producciones audiovisuales con imágenes de archivo para televisiones locales e instituciones, que han ganado premios tanto locales
como internacionales. Destacan: Testimonis. La Guerra Civil al Camp de Tarragona (2003), Història d’uns cel·luloides (2006) i Les mirades de Mir (2008).
Pedro Nogales is a professor at Rovira i Virgili University. In addition to his research and recovery tasks, from his posts at the university and the CIMIR
he was the driving and creative force behind a number of audiovisual productions with archival footage for local television channels and institutions,
winning local and international awards. His works include Testimonis. La Guerra Civil al Camp de Tarragona (2003), Història d’uns cel·luloides (2006)
and Les mirades de Mir (2008).
Pedro Nogales Cárdenas / Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus. C/ Jaume Vidal i Alcover 6
(Parc de Mas Iglesias) 43204 Reus / [email protected]
56
WHISKYN’S. TRES-CENTS SEIXANTA GRAUS 360º. EL DOCUMENTAL.
VO
19:20h
Amb / Con / With: David Fernàndez
El grup reusenc Whiskyn’s vist a través dels ulls de divuit persones que han marcat els seus disset anys de trajectòria musical. El
documental mostra imatges inèdites dels inicis de la banda, analitza què ha significat el grup i quin paper ha jugat dins el panorama
musical català, parlant obertament de com la crítica i el públic han acollit la seva proposta.
El grupo de Reus Whiskyn’s visto a través de los ojos de dieciocho personas que han marcado sus diecisiete años de trayectoria
musical. El documental muestra imágenes inéditas de los inicios de la banda, analiza qué ha significado el grupo y qué papel ha jugado
dentro del panorama musical catalán, a la vez que habla abiertamente de cómo crítica y pública han acogido su propuesta.
A portrayal of the Reus-based group, the Whiskyn’s, through the eyes of eighteen people who have marked the band’s seventeenyear-long career in music. With unpublished images of the band’s beginnings, this documentary analyses the group’s importance and
the role that it has played in the Catalan music scene, while speaking openly of critic and audience responses to its music.
DIRECTOR
David Fernàndez és membre de la productora Acid Factory i dirigeix el programa musical Extraradi a Canal Reus TV. Ha estat director
de producció de clips, curtmetratges i programes de televisió, i comissari de les mostres de videocreació Percepcions (Cal Massó,
2007) i ProjectArt (Generalitat, 2006). Treballa com a periodista a Punt 6 Ràdio, Catalunya Ràdio i Reusdigital.
David Fernàndez es miembro de la productora Acid factory y dirige el programa musical Extraradi en Canal Reus TV. Ha sido director
de producción de clips, cortometrajes y programas de televisión, y comisario de las muestras de videocreación Percepcions (Cal
Massó, 2007) y ProjectArt (Generalitat de Catalunya, 2006). Trabaja como periodista en Punt 6 Ràdio, Catalunya Ràdio y Reusdigital.
David Fernàndez is a member of the production company Acid Factory and directs the Extraradi music show on Canal Reus TV. The production
director of different video clips, short films and television programmes, he was also the curator of the video creation exhibitions Percepcions
(Cal Massó, 2007) and ProjectArt (Generalitat, 2006). David additionally works as a journalist at Punt 6 Ràdio, Catalunya Ràdio and Reusdigital.
David Fernàndez. Acid Factory / Carrer Galera, 4 3r 2a / 43201 Reus / Telf. 691 59 78 73 / [email protected]
57
JORNADA PROFESSIONAL JORNADA PROFESIONAL PROFESSIONAL SEMINAR
Conscients que cada cop té més importància la preservació del nostre patrimoni audiovisual ha arribat l'hora de plantejarnos què estem fent per conservar aquest patrimoni, en un moment en el qual hi ha diverses institucions i organismes que
treballen en aquest sentit, amb objectius i finalitats diferents. Per saber l'estat de la qüestió d'aquest tema, hem organitzat
aquesta jornada professional de trobada i de debat. I juntament amb això, hem volgut donar a la llum una sèrie de reflexions
de l'avui i del demà entorn al tema arxiu audiovisual i 3D.
Ambdós eixos seran els que ompliran de contingut la jornada professional de Memorimage 2010.
Esperem que us agradi.
Conscientes de que cada vez tiene más importancia la preservación de nuestro patrimonio audiovisual ha llegado la hora
de plantearnos qué estamos haciendo para conservar este patrimonio, en un momento en el cual hay diversas instituciones
y organismos que trabajan en este sentido, con objetivos y finalidades diferentes. Para saber el estado de la cuestión de
este tema, hemos organizado esta jornada profesional de encuentro y debate. Y, juntamente con esto, hemos querido sacar
a la luz una serie de reflexiones del hoy y el mañana entorno al tema del archivo audiovisual y 3D.
Ambos ejes serán los que llenarán el contenido de la jornada profesional de Memorimage 2010.
Esperamos que os guste.
As we all know, the preservation of our audiovisual heritage is increasingly more important. It is now time to consider exactly
what we are doing to conserve this heritage at a time in which there are many different institutions and bodies working along
these lines, yet with diverse aims and purposes. To help define and understand the state of affairs of this matter, we have
organized this professional conference as a place for exchange and debate. And as long as we are here, we would also like
to bring to light a number of thoughts on the present and the future of the audiovisual archive and 3D.
Both of these issues will be the central focus of the Memorimage 2010 professional conference.
We hope you enjoy it.
Coia Domingo
Directora del CIMIR Directora del CIMIR Director of the CIMIR
CONTINGUTS DE LA JORNADA CONTENIDOS DE LA JORNADA CONTENTS OF THE PROFESSIONAL SEMINAR
Horari: de 10h a 17.30h Horario: de 10 a 17.30h Time: 10am to 5.30 pm
Lloc Lugar Place: CENTRE DE LA IMATGE MAS IGLESIAS DE REUS (CIMIR)
Matí: DEBAT SOBRE LA PRESERVACIÓ DEL LLEGAT AUDIOVISUAL
Taula Rodona "El llegat audiovisual: un patrimoni a conservar. Què estem fent?"
Presentació Premi Sant Nitrat d’Investigació 2010. Estudi sobre el cineasta Josep Bové.
A càrrec del Sr. Pedro Nogales, guanyador del premi, i la Sra. Encarnació Soler, presidenta de CINEMA·RESCAT.
Tarda: L'ARXIU I LA TECNOLOGIA 3D
Ponència a càrrec del Sr. Josep Maria Aragonés, director d'Apuntolapospo.
Mañana: DEBATE SOBRE LA PRESERVACIÓN DEL LEGADO AUDIOVISUAL
Mesa redonda “El legado audiovisual: un patrimonio a conservar. ¿Qué estamos haciendo?”
Presentación Premio Sant Nitrat de investigació 2010. Estudio sobre el cineasta Joan Bové.
A cargo del Sr. Pedro Nogales, ganador del premio, y la Sra. Encarnació Soler, presidenta de CINEMA·RESCAT.
Tarde: EL ARCHIVO Y LA TECNOLOGÍA 3D
Ponencia a cargo del Sr. Josep Maria Aragonés, director de Apuntolapospo.
Morning: A DEBATE ON AUDIOVISUAL HERITAGE PRESERVATION
Round table discussion “The audiovisual legacy: a heritage to be conserved. What are we doing?”
Presentation of the Sant Nitrat Award for Research on Josep Bové.
Given by Mr. Pedro Nogales, winner of the award, and Ms. Encarnació Soler, president of CINEMA·RESCAT.
Afternoon: THE ARCHIVE AND 3D TECHNOLOGY
Lecture given by Mr. Josep Maria Aragonés, director of Apuntolapospo.
59
JORNADA PROFESSIONAL / JORNADA PROFESIONAL / PROFESSIONAL SEMINAR
TAULA RODONA / MESA REDONDA / ROUND-TABLE
PONENTS ASSISTENTS / PONENTES ASISTENTES / ATTENDING SPEAKERS
Sr. Joan Boadas, cap del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions
del CRDI i representant de l’Observatori d’Arxius i Televisions Locals
Sr. Enric Cobo, cap del servei de coordinació general d'arxius de la
Generalitat de Catalunya
Sra. Alícia Conesa, cap del departament de documentació de Televisió
de Catalunya
Sr. Gerard Corbella, responsable del Banc Audiovisual de Memorial
Democràtic
Sr. Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya
Representants de les sectorials de Cultura
dels següents partits polítics catalans:
Representantes de las sectoriales de Cultura
de los siguientes partidos políticos catalanes:
Representatives of the Culture departments
of the following Catalan political parties
Sr. Pep Altayó - ICV. Iniciativa per Catalunya els Verds
Sr. Josep Maria Diéguez - ERC. Esquerra Republicana
de Catalunya
Sr. Esteve León - PSC. Partit Socialista de Catalunya
Sr. Rafael López - PP. Partit Popular
Sr. Norbert Tomàs i Bilbeny - CIU. Convergència i Unió
La revolució que ve?
Arxius i 3D: temptacions, tècnica i ètica
Aquest darrer any ha estat generós en estrenes cinematogràfiques 3D. Els fabricants d’equips de projecció digital s’han
col·lapsat davant la demanda d‘instal·lacions a sales d’exhibició. L’interès pel 3D s’aproxima a altres mitjans de comunicació
audiovisual. Més del 70% de les imatges postproduïdes provenen d’arxius d’un món en dos dimensions.
Les circumstàncies tècniques i comercials que envolten aquest fenomen i la repercussió en el llenguatge, l’estètica i ètica
que pot tenir en el nostre entorn l’utilització de les imatges d’arxiu ens conviden a la reflexió.
Josep Maria Aragonés
¿La revolución que viene?
Archivos y 3D: tentaciones, técnica y ética
Este último año ha sido pródigo en estrenos cinematográficos 3D. Los fabricantes de equipos de proyección digital se han
colapsado ante la demanda de instalaciones en salas de exhibición. El interés por el 3D se aproxima a otros medios de
comunicación audio-visual. Más del 70% de las imágenes postproducidas provienen de archivos de un mundo en dos
dimensiones.
Las circunstancias técnicas y comerciales que rodean tal fenómeno y la repercusión en el lenguaje, la estética y ética que
puede tener en nuestro entorno la utilización las imágenes de archivo nos invitan a la reflexión.
The next revolution?
Archives and 3D: temptations, technique and ethics
This past year was a generous one in terms of 3D film premieres. Digital projection equipment manufacturers were flooded
with work, thanks to the high demand for installations in theatres. Interest in 3D is now making its way towards other audiovisual
communications media, and over 70% of all post-produced 3D images come from the archives of a 2D world.
The technical and commercial circumstances surrounding this phenomenon and the repercussions of the use of archival
footage on our language, aesthetics and ethics are indeed thought-provoking.
60
COM ES VA FER... CÓMO SE HIZO... THE MAKING OF...
COP AL BANC CENTRAL
COP AL BANC CENTRAL
Amb la presència del productor executiu Francesc Escribano
Espanya. 2010. Color. 58 min.
Direcció i Guió: Neus Sala
Productor executiu: Francesc Escribano
Director de Producció: David Felani
Realització: Xavier Baig
Redacció: Jordi Fustè
Edició: Xavier Baig i Òscar Moreno
So: Òscar Moreno
Documentació: Neus Sala i Jordi Fustè
Companyia de producció: Una coproducció de Minoria Absoluta, Televisió de Catalaunya, S.A. i Televisión Española, S.A.
Idiomes: Català i castellà
CENTRE D’ART CAL MASSÓ
DIMECRES / WEDNESDAY / MIÉRCOLES 10
VO
12:00h
FRANCESC ESCRIBANO
Cop al Banc Central és l’apassionat relat històric del que va succeir el cap de setmana del 23 i 24 de maig de 1981, quan un grup
d’onze persones van atracar la seu del Banc Central situada a la Plaça Catalunya de Barcelona, retenint més de tres-cents ostatges
i creant un greu conflicte al Govern Espanyol tres mesos després del Cop d’Estat del 23F. A través de les veus dels protagonistes però
sobretot, a través de la veu de José Juan Martínez, àlies “El Rubio”, líder del grup d’atracadors, aquest documental explica de forma lineal
tots els esdeveniments que van envoltar aquest assalt i que van convertir la seu del Banc Central en el centre polític i militar d’Espanya durant
dos dies. Polítics, policies, periodistes i dotze ostatges han decidit explicar per primera vegada com van viure aquella situació en la que, sense
saber com, foren protagonistes de l’atracament més gran de la història de l’Espanya democràtica.
Francesc Escribano (Vilanova i la Geltrú, 1958) ha treballat a Televisió de Catalunya durant més de vint anys on formà part de l’equip
inicial de 30 minuts, dirigí el Departament de Nous Formats i fou nomenat director de la cadena del 2004 al 2008. Actualment dirigeix
la productora Minoria Absoluta. Com a docent, ha estat professor a la UAB i a la UPF. És membre del board de l’Acadèmica Internacional
de les Arts i les Ciències de la Televisió (Emmy) i, des del 2004, Coordinador Nacional d’Input a Espanya. Col·labora a El Periódico de
Catalunya i ha rebut, entre d'altres, el premi Ciutat de Barcelona, dos Ondas Internacionals i el premi Talento 2006 de l’acadèmia
Espanyola de la Televisió per la seva trajectòria professional.
Cop al Banc Central es el apasionante relato histórico de lo que sucedió el fin de semana del 23 y 24 de mayo de 1981, cuando un grupo de
once asaltantes atracaron la sede del Banco Central situada en la plaza Catalunya de Barcelona, reteniendo a más de trescientos rehenes y
creando un grave conflicto en el gobierno español exactamente tres meses después del golpe de estado del 23 de febrero.
A través de las voces de los protagonistas, pero sobre todo a través de la voz de José Juan Martínez Gómez alias “el Rubio”, líder del grupo
de atracadores, este documental explica de forma lineal todos los acontecimientos que rodearon este asalto y que convirtieron la sede del Banco
Central en el centro político y militar de España durante dos días. Políticos, policías, periodistas y doce rehenes, han decidido explicar por primera
vez como vivieron aquella situación en la que sin saberlo, fueron protagonistas del atraco más grande de la historia de la España democrática.
Cop al Banc Central is the riveting true story of the events that took place on 23rd and 24th May 1981, when a group of bandits held up the head
office of the Banc Central (Central Bank), in Plaça Catalunya, Barcelona, taking more than 300 hostages and playing havoc with the Spanish
government in the aftermath of the military coup d’état of 23 February. Through the voices of the main characters, yet above all, through the words
of the man who led the group of bandits José Juan Martínez, also known as “El Rubio”, this documentary chronologically recounts the events
that took place during the robbery, placing Barcelona’s Central Bank at the political and military epicentre of Spain for two days.
For the first time ever, politicians, police officers, journalists and twelve hostages have come forth to describe their lives for those two days. And
though they may not have realised so at the time, they would become the stars of the greatest holdup in the history of Spanish democracy.
62
Francesc Escribano (Vilanova i la Geltrú, 1958) ha trabajado en Televisión de Cataluña durante más de veinte años donde formó parte del
equipo inicial de 30 minuts, dirigió el Departamento de Nuevos Formatos y fue nombrado director de la cadena del 2004 al 2008. Actualmente
dirige la productora Minoria Absoluta. Como docente, ha sido profesor de la Universidad Autónoma de Barcelona y de la Universidad Pompeu
Fabra. Es miembro del board de la Academia Internacional de las Artes y las Ciencias de la Televisión (Emmy) y, desde el 2004, Coordinador
Nacional de Input en España. Colabora con El Periódico de Cataluña y ha recibido, entre otros, el premio Ciudad de Barcelona, dos Ondas
Internacionales y el premio Talento 2006 de la Academia Española de la Televisión por su trayectoria profesional.
Francesc Escribano (Vilanova i la Geltrú, 1958) has worked for Catalonia’s public broadcasting network, Televisió de Catalunya for over
twenty years, where he formed part of the initial team for the programme 30 minuts, he became the Head of the New Formats Department
and served as Director of the broadcasting network from 2004 to 2008. He currently heads the production company Minoria Absoluta.
In the educational sphere, he has taught at the UAB and the UPF universities. He is a board member of the International Academy of
Television Arts and Sciences (Emmy), and since 2004, he has been the National Coordinator of Input in Spain. He collaborates with
the newspaper El Periódico de Catalunya and, among other honours; he has received the Barcelona City Award, two International Onda
Awards and the Spanish Television Academy’s Talento 2006 Award for his work in the sector.
63
ELS ESPECTADORS
La tierra es de nadie 1’ 28’’. Espanya, 2010.
© INA Els Espectadors
José González Morandi
La ordenación del caos 1’ 19’’. Espanya, 2010. Direcció: Mounir
El arte del miedo 5’ 23’’. França, 2010.
Kamel Berras i Clément Dorival
Palingenesia 4’ 58’’. França, 2010. Li i Clément Dorival
Yoyo Passe Mémoire 6’. França, 2010. Erwann Cohignac i Dominique Comtat
Icaromenippo 3’. Itàlia, 2010.
The Truth 1’ 56’’. Noruega, 2010.
The Reason 2’46’’. Noruega, 2010.
Whatever 1’. Noruega, 2010.
Silje Dahl
Anders Christian Pettersen
Anders Berg
Totes les obres són coproduïdes per INA
Todas las obras son coproducidas por INA
All the short films have been coproduced by INA
CENTRE D’ART CAL MASSÓ · VO· DIJOUS / JUEVES / THURSDAY 11 · 12:00h
Curtmetratges elaborats en el marc dels tallers Els espectadors dins el projecte europeu “Fronteres 2009-2013”, que vol establir un
vincle entre la presó i la societat a partir de tallers creatius. Les peces audiovisuals tracten de les barreres que divideixen els individus,
de fronteres no només geogràfiques, sinó també lingüístiques, espirituals, econòmiques, culturals, etc. Els espectadors també vol
impulsar, a la vegada que reflexiona i investiga entorn de les fronteres, el coneixement i el desenvolupament de la producció audiovisual
amb material d’arxiu. Així doncs, realitzadors audiovisuals, presos i ciutadans de les diferents ciutats involucrades s’uneixen per
elaborar diversos curtmetratges; tots ells fets a partir d’imatges d’arxiu seleccionades prèviament del fons de l’INA (Institut Nacional
de l’Audiovisual de França). “Fronteres 2009-2013” està encapçalat per la productora Lieux Fictifs (França) en col·laboració amb
l’associació TRANSFormas (Catalunya), la cooperativa social E.S.T.I.A. (Itàlia), la Westerdals School of Communication (Noruega) i
l’Unter Wasser Fliegen (Alemanya), i està coproduït per l’INA i Marsella-Provence 2013, Capital Europea de la Cultura.
Cortometrajes elaborados en el marco de los talleres Los espectadores dentro del proyecto europeo “Fronteras 2009-2013”, que
quiere crear un vínculo entre la prisión y la sociedad a partir de la realización de talleres creativos. Las piezas audiovisuales tratan
de las barreras que dividen los individuos, de fronteras no sólo geográficas, sino también lingüísticas, espirituales, económicas,
culturales, etc. Los espectadores también quiere, a la vez que reflexionar e investigar entorno de las fronteras, impulsar el conocimiento
y desarrollo de la producción audiovisual a través de material de archivo. Así pues, realizadores audiovisuales, presidiarios y ciudadanos
de las diferentes ciudades involucradas se unen para elaborar diversos cortometrajes; todos ellos hechos a partir de imágenes de
archivo seleccionadas previamente del fondo del INA (Instituto Nacional del Audiovisual de Francia). “Fronteras 2009-2013” está
encabezado por Lieux Fictifs (Francia) en colaboración con TRANSFormas (Cataluña), la cooperativa social E.S.T.I.A. (Italia), la
Westerdals School of Communication (Noruega) y la Unter Wasser Fliegen (Alemania), coproducido por el INA y Marsella-Provence
2013, Capital Europea de la Cultura.
Short films made in the Els espectadors (Audience) workshops within the European project “New Borders 2009-2013”, which aims
to establish a bond between prison and society through creative workshops. These audiovisual pieces explore the barriers that
separate individuals; they are not only geographical borders, but also linguistic, spiritual, economic and cultural borders, among others.
While reflecting on and delving into the phenomenon of borders, Els espectadors (Audience) also aims to spur knowledge and the
development of audiovisual productions with archival footage. Thus, audiovisual producers, prisoners and the residents of the different
cities involved have come together to make a number of different short films, all of which entail the use of archival footage previously
selected from the archives of the National Audiovisual Institute of France (INA). “New Borders 2009-2013” is headed by the production
company Lieux Fictifs (France), in cooperation with the association TRANSFormas (Catalonia), the social cooperative E.S.T.I.A. (Italy),
the Westerdals School of Communication (Norway) and Unter Wasser Fliegen (Germany), and coproduced by the INA and MarseilleProvence 2013, European Capital of Culture.
64
ELS ESPECTADORS
CLÉMENT DORIVAL
Llicenciat en Filosofia i Etnologia, té estudis superiors en Realització
Documental i un màster en Antropologia Visual. És realitzador des de 2003
i participa en projectes vinculats a les presons des de 2008. Ha realitzat
Vídeo-lettres i ha codirigit Les Yeux Fermés.
Licenciado en Filosofía y Etnología, tiene estudios superiores en Realización
Documental y un master en Antropología Visual. Es realizador desde 2003 y
participa en proyectos vinculados a las prisiones desde 2008. Ha realizado
Vídeo-lettres y codirido Les Yeux Fermés.
Clément Dorival holds a Degree in Philosophy and Ethnology, with higher
studies in Documentary Production and a Master’s Degree in Visual
Anthropology. He has been working as a filmmaker since 2003 and
taking part in prison-related projects since 2008. As regards his
filmography, he was the producer of Vídeo-lettres and the co-director
of Les Yeux Fermés.
JOSÉ GONZÁLEZ MORANDI
Ha estudiat cinema a la Universitat del Cine de Buenos Aires, al CECC i al màster de Documental de Creació de la UPF. Ha
dirigit obres audiovisuals i llargmetratges. Ha treballat a les pel·lícules de Joaquim Jordà, Más allá del espejo i Veinte años
no es nada. Des de 2008 és docent de cinema al Centre Penitenciari Quatre Camins.
José González Morandi ha estudiado cine en la Universidad del Cine de Buenos Aires, en el CECC y en el Master de Documental
de Creación en la UPF. Ha dirigido obras audiovisuales y largometrajes. Ha trabajado en las películas de Joaquim Jordà Más
allá del espejo y Veinte años no es nada. Desde 2008 es docente de cine el Centro Penitenciario Cuatro Caminos.
Having studied Film at the Universidad del Cine de Buenos Aires (Buenos Aires Film University) and the CECC (Catalan Centre for
Cinema Studies), he completed a Master’s Degree in Creative Documentary at the Universitat Pompeu Fabra. The director of different
audiovisual works and features, he took part in Joaquim Jordà’s films Más allá del espejo and Veinte años no es nada. Since 2008,
he has been teaching Film at the Centre Penitenciari Quatre Camins (Quatre Camins Penitentiary Centre).
EMMANUEL ROY
Llicenciat en Història, màster en Història Contemporània i estudis superiors en Realització Documental. Ha treballat com a
muntador. Participa en el projecte Fronteres des de 2010.
Licenciado en Historia, master en Historia Contemporánea y estudios superiores en Realización Documental. Ha trabajado
como montador. Participa en el proyecto Fronteras desde 2010.
Holding a Degree in History, a Master’s Degree in Contemporary History and higher studies in Documentary Production, he
has worked as a film editor and has been involved in the New Borders project since 2010.
MORTEN THOMTE
Director de la Norwegian Broadcasting Corporation i professor de cinema a la Westerdals School of Communication. Ha treballat també
com a músic, dramaturg i a la ràdio i a la televisió.
Director de la Norwegian Broadcasting Corporation y profesor de cine en la Westerdals School of Communication. Ha trabajado también
como músico, dramaturgo y director de cine y televisión.
The Director of the Norwegian Broadcasting Corporation and a film professor at the Westerdals School of Communication, he has worked
as a musician and a playwright and has contributed to radio and television.
MOUNIR
Participant del grup de teatre cinema de la presó de Quatre Camins
Participante del grupo de teatro-cine de la prisión de Quatre Camins
He is a participant in the cinema-theatre group of the Quatre Camins Penitentiary
65
OF... BARCELONA, ABANS QUE EL TEMPS HO ESBORRI
MARTA FIGUERAS
BARCELONA, ABANS QUE EL TEMPS HO ESBORRI
Marta Figueras va iniciar la seva trajectòria com a productora
el 1994. Va ser membre de la junta del PAC (Productors
Audiovisuals de Catalunya) del 1998 al 2000 i presidenta del
FAD audiovisual del 2002 al 2005. Ha produït, entre d’altres,
La Moños (1996), El Zoo d’en Pitus (2000) i Hotel Room (1998)
de Cesc Gay.
Marta Figueras inició su trayectoria como productora en 1994.
Fue miembro de la junta del PAC (Productores Audiovisuales
de Catalunya) del 1998 al 2000 y presidenta del FAD audiovisual
del 2002 al 2005. Ha producido, entre otros, La Moños (1996),
El Zoo d’en Pitus (2000) y Hotel Room (1998), de Cesc Gay.
Marta Figueras began her career as a producer in 1994. A
board member of the PAC (Audiovisual Producers’ Association
of Catalonia) between 1998 and 2000, she (Arts and Design
Promotion) between 2002 and 2005. Among other works,
she has produced films such as La Moños (1996), El Zoo d’en
Pitus (2000) and Hotel Room (1998), by Cesc Gay. served as
President of the audiovisual section of the FAD
Amb la presència de la directora Mireia Ros, la documentalista i productora Marta Figueras i
els guionistes Victoria Bermejo i Javier Baladía, aquest últim també autor.
Espanya. 2010. Color i B/N. 100’.
Mireia Ros
CENTRE D’ART CAL MASSÓ
DIVENDRES / FRIDAY / VIERNES 12
12:00h
Barcelona, abans que el temps ho esborri està narrada a través d’imatges de moltes èpoques diferents, de moltes famílies. Segons
explica la documentalista, “quan es va realitzar la recerca i la selecció d’imatges no es pretenia aconseguir una recreació visual
històrica i cronològica de Barcelona i de l’esdevenir de la família Baladía durant tot un segle, sinó que es volia, per sobre de tot,
atrapar l’esperit de la burgesia”. D’aquesta manera, per narrar la història d’un moment i d’uns personatges no sols s’utilitzen imatges
dels Baladia, sinó que es multiplica cada imatge “real” de la família amb moltes altres imatges que acaben definint i descrivint un
moment concret, un paisatge i un tipus de forma de vida.
Barcelona, abans que el temps ho esborri está narrada a través de imágenes de muchas épocas y muchas familias diferentes. Según
explica la documentalista, “cuando se realizó la búsqueda y selección de imágenes, no se pretendía conseguir una recreación visual
histórica y cronológica de Barcelona y el devenir de la familia Baladía durante todo un siglo, sino que se quería, por encima de todo,
atrapar el espíritu de la burguesía”. De esta manera, para narrar la historia de un momento y unos personajes, no sólo se utilizan
las imágenes de los Baladia, sino que se multiplica cada imagen “real” de la familia con muchas otras imágenes que acaban por
definir y describir un momento concreto, un paisaje, una manera de vivir.
Barcelona, abans que el temps ho esborri is told through the images of many different families and many different eras. As the
documentary filmmaker explains, “during the research and image selection process, the idea was not to get a historical and
chronological visual recreation of Barcelona and the life of the Baladía family throughout the century, but rather more importantly to
capture the spirit of the upper class”. Thus, to tell the story of a certain time and group of people, the filmmaker did not simply use
images of the Baladias. More precisely, each “real” image of the family was combined with many others that in the end define and
describe a specific moment, a setting, a sort of lifestyle.
MIREIA ROS
Mireia Ros (Barcelona, 1956) s’inicia com a directora després d’una àmplia experiència com a actriu de cinema, televisió i teatre.
El 1992 funda la productora Bailando con Todos, que col·labora en la majoria dels seus projectes. El 1996 escriu i dirigeix La
Moños, nominada als Premis Goya per la Millor Direcció Novell. Des d’aleshores ha dirigit Junts (1998), El zoo d’en Pitus (2000)
i Wendy (2009), totes tres TV movies per a TV3. El 2006, amb El triunfo, tingué presència en diversos festivals.
Mireia Ros (Barcelona, 1956) se inicia como directora después de una amplia experiencia como actriz de cine, televisión y teatro.
En 1992 funda la productora Bailando con Todos, que colabora con la mayoría de sus proyectos. En 1996 escribe y dirige La
Moños, nominada a los Premios Goya a la Mejor Dirección Novel. Desde entonces ha dirigido Junts (1998), El zoo d’en Pitus
(2000) y Wendy (2009), todas tres TV movies para TV3. En 2006, con El triunfo, tuvo presencia en varios festivales.
Mireia Ros (Barcelona, 1956) began her career as a director following many years of experience as a film, television and theatre actress. In
1992, she founded the production company Bailando con Todos, which has taken on most of her projects. In 1996, she wrote and directed
the film La Moños, which earned her a Goya Award nomination for Best New Director. Since then, she has directed TV movies for TV3 such
as Junts (1998), El zoo d’en Pitus (2000) and Wendy (2009). In 2006, she gained entry to a number of film festivals with her El triunfo.
66
JAVIER BALADÍA
Javier Baladía (Barcelona, 1965) és llicenciat en Ciències de la informació per la UAB. Té trajectòria com a músic i escriptor
a més d’haver treballat en publicitat. Ha estat director creatiu d’algunes entitats i empreses i creatiu a diverses agències de
publicitat. Va escriure el llibre Abans que el temps ho esborri l’any 2003 i més tard fou coautor del guió i disseny de producció
de la pel·lícula.
Javier Baladía (Barcelona, 1965) es licenciado en Ciencias de la Información por la UAB. Tiene trayectoria como músico y
escritor además de haber trabajado en publicidad. Ha sido director creativo de algunas entidades y empresas y creativo en
diversas agencias de publicidad. Escribió el libro Abans que el temps ho esborri en el año 2003, y más tarde fue coautor del
guión y diseño de producción de la película.
Whilst Javier Baladía (Barcelona, 1965) holds a degree in Information Sciences from the Autonomous University of Barcelona
(UAB), he has developed a career as a musician and writer, in addition to working in the advertising industry. The creative
director of different organizations and companies, he has also worked as a copywriter at a number of advertising agencies.
In 2003, he wrote the book Abans que el temps ho esborri and would later co-author the screenplay and handle the production
design for the corresponding film.
VICTORIA BERMEJO
Victoria Bermejo (Barcelona, 1958) és llicenciada en Història de l’Art i Psicología. Va començar treballant a l’Arxiu Històric
de Barcelona el 1978 i des d’aleshores ha estat editora de còmics, creativa de publicitat, guionista i redactora de televisió.
També escriu llibres i col·labora en la premsa.
Victoria Bermejo (Barcelona, 1958) es licenciada en Historia del Arte y Psicología. Empezó trabajando en el Archivo Histórico
de Barcelona en 1978, y desde entonces ha sido editora de cómics, creativa de publicidad y guionista y redactora de televisión.
También escribe libros y colabora en prensa.
With a degree in Art History and Psychology, Victoria Bermejo (Barcelona, 1958) began working at the Historical Archive of
Barcelona in 1978. Since then she has published comics and worked as a copywriter, screenwriter and writer for television.
She also writes books and contributes to the press.
67
MEMORIJOVE MEMORIJOVE MEMORIJOVE
MEMORIJOVE
PROJECCIONS MATINALS PER A GRUPS D’ESCOLARS
PROYECCIONES MATINALES PARA GRUPOS ESCOLARES
MATINEE SCREENINGS FOR SCHOOL GROUPS
A FILM UNFINISHED
TEATRE BARTRINA
Amb / Con / With: Yael Hersonski
Informació de la pel·lícula a la pàgina 20.
Información en la página 20.
For information on the film, please see page 20.
TEATRE BRAVIUM
Amb / Con / With: Stefano Knuchel
ROCK HUDSON, DARK AND
HADSOME STRANGER
TEATRE BRAVIUM
Amb / Con / With: André Schäfer
69
PROGRAMA D’ACTIVITATS PROGRAMA DE ACTIVIDADES ACTIVITY PROGRAMME
PROGRAMA D’ACTIVITATS PROGRAMA DE ACTIVIDADES ACTIVITY PROGRAMME
Estudis de cas sobre el procés de creació i documentació de produccions destacades.
Estudios de caso sobre el proceso de creación y documentación de producciones
destacadas.
Case studies that offer insight to the research process and the use of archival footage
in distinguished audiovisual works.
VOS anglès i català
Històries que ens acosten a fets destacables pel seu impacte en l’esdevenir de la humanitat.
Historias que nos acercan a hechos destacables por su impacto en el devenir de la
humanidad. Historias que han escrito la historia de la Humanidad.
Stories that bring us closer to events that were noteworthy for their impact on the future
of humanity. The stories that have written the Human History.
h D’HISTÒRIES h DE HISTORIAS s FOR STORIES
Films delicats i intimistes que ens narren les històries des del vessant personal i individual.
Filmes delicados y intimistas que nos narran las historias desde lo personal y individual.
Delicate and intimate films that tell stories from a personal and individual perspective.
Pel·lícules que advoquen per la reivindicació i la lluita per la democràcia i els seus valors.
Películas que abordan la reivindicación y la lucha de la democracia y sus valores.
Films that advocate the memory of the struggle for democracy and human rights.
MEMORIREUS MEMORIREUS MEMORIREUS
Produccions locals o pel·lícules centrades en temàtiques de la comarca del Camp de
Tarragona.
Producciones locales o películas centradas en temáticas de la comarca del Camp de
Tarragona.
Local productions or films with themes centred on the Camp de Tarragona area.
MEMORIJOVE MEMORIJOVE MEMORIJOVE
Projeccions en horari matinal destinades a públic infantil i adolescent.
Les sessions MemoriJove són concertades prèviament i destinades a grups d’escolars.
Producciones en horario matinal destinadas a un público infantil y adolescente. Las
sesiones MemoriJove son concertadas previamente y destinadas a grupos de escolares.
Matinee screenings addressed to young audiences. The MemoriJove screenings are
previously arranged and addressed to school groups.
Seminari sobre l’arxiu destinat a professionals. Cal inscripció prèvia.
Seminario sobre el archivo destinado a profesionales. Es necesario inscribirse previamente.
Seminar about archive addressed to professionals. Previous inscription required.
70
71
ESPAIS ESPACIOS VENUES
INFO
ESPAIS ESPACIOS VENUES
INAUGURACIÓN
Y CLAUSURA OPENING AND CLOSING
PROYECCIONES SCREENINGS
MAKING OF...
Durante los días del Festival horario de 10h a 20h.
During the Festival opened from 10AM to 8PM.
CÓMO SE HIZO... THE
PROFESSIONAL SEMINAR
JORNADA PROFESIONAL
OFICINA FESTIVAL Y PUNTO DE INFORMACIÓN
FESTIVAL OFFICE AND INFORMATION POINT
HOTEL OFICIAL OFFICIAL HOTEL
Entrada gratuíta. Aforo limitado
Free entrance. Places are limited.
Entrada gratuíta. (Es necesario confirmar la asistencia
previamente a Núria Poch al teléfono 977010228 de 11h a
14h o al correo [email protected])
Aforo limitado.
Free entrance. (It is necessary to previously confirm your
attendance to Núria Poch calling 977010228 from 11AM to
2PM or sending an e-mail to [email protected])
Places are limited.
ENCUENTROS CON LOS DIRECTORES
MEETINGS WITH DIRECTORS
Entradas en taquilla el mismo día de las proyecciones.
Entrada general: 3¤ por sesión.
Entrada con descuento: 2¤ por sesión.
PUNTO DE INFORMACIÓN Y OFICINA DEL FESTIVAL Tickets available in the box office the same day of the screenings
INFORMATION POINT AND FESTIVAL OFFICE
General ticket: 3¤ per screening.
Discount ticket: 2¤ per screening.
DESCUENTOS DISCOUNTS
72
73
STAFF
Organitzat per Organizado por Organized by: Ajuntament de Reus. Àrea de Cultura
Direcció i producció Dirección y producción Direction and Production: Parallel 40
Directora Artística Directora Artística Artistic Director: Anna Marquès
Programadors Programadores Programmers: Anna Marquès, José Carlos Suárez, Núria Vidal
Productora Executiva Productora Ejecutiva Executive Producer: Elena Subirà i Roca
Cap de producció Jefa de producción Head of Production: Beatriu Solivellas
Ajudant de producció Ayudante de producción Production Assistant: Clara Orti
Comunicació i Promoció Comunicación y Promoción Communication and Promotion: Helena Alabart
Secretària de Jurat Secretaria del Jurado Jury Assistant: Àngels Clos
Premsa Prensa Press: Brandinsight: Natalia Blanquè
Estudiants en pràctiques Estudiantes en prácticas Interns: Alba Cruells, Alba Guillén, Maria Sardà
Disseny gràfic Diseño gráfico Graphic Design: Complet Marketing y Creatividad
Equipament tècnic Equipamiento técnico Technical equipment: Videoproduccions MaB’S
Amb el suport del personal de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Reus,
l’Institut Municipal de Museus, el CIMIR, l’IMAC, Teatre Bravium i el Consorci del Teatre Bartrina.
Con el apoyo del personal de Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Reus,
l’Institut Municipal de Museus, el CIMIR, l’IMAC Teatre Bravium y el Consorci del Teatre Bartrina.
With the support of the staff from the Culture Department of Reus City Council,
the Institut Municipal de Museus, CIMIR, IMAC, Teatre Bravium and the Consorci del Teatre Bartrina.
Agraïments Agradecimientos Thanks to:
STIT i Brigades Municipals de l’Ajuntament de Reus, Bravium Teatre, Centre d’Art Cal Massó, Apuntolapospo,
Alícia Conesa, Josep Mª Aragonés, Martí Genís, Marc Sicília.
74
Organitza:
Amb la col·laboració de:
Direcció i Producció:
Entitat fundadora del Festival Memorimage:
Amb el suport de:
Mitjans col·laboradors:

Catàleg PDF - Memorimage

Transcripción

Documentos relacionados

Presentación de El Capitán Pictures