1naxdia - Col·legi Sant Gabriel Barcelona

1naxdia - Col·legi Sant Gabriel Barcelona

1naxdia
Reflexions secundària
GABRIELISTES
setmana 19-9-2016
Dilluns 19 de setembre
RELATS
El savi i l’amor a un mateix
Portava el jove seguidor uns dies d'hores baixes.
- Sento que no valc res. No sé quin sentit té la meva vida ...
Quan es va fer fosc, el savi va prendre al jove pel braç, el va dur a la terrassa, i contemplant els llums
de la ciutat li va dir:
- Veus totes aquestes llums? Darrere de cada una d'aquestes finestres hi ha una història. Éssers
humans que ploren i riuen, que gaudeixen i pateixen ... Els estimes?
El jove va respondre:
- I tant que sí. És més, crec que la meva oració no tindria sentit si no els tingués presents ... És més, vull dedicar
enterament la meva vida als altres ...
El savi va guardar silenci. Després, mirant profundament als ulls del jove seguidor, va dir:
- Comença per estimar-te a tu mateix. Accepta't com ets i estima en tu la criatura estimada per Déu. Només des d'allà
podràs estimar els altres. Si l'amor al proïsme no parteix de l'amor a nosaltres mateixos, caiem en la manipulació de
l'altre. Si no parteixes de la teva autoestima, faràs el bé per sentir-te realitzat ... això és utilitzar el proïsme per satisfer
les teves necessitats.
Li va passar un braç per l'espatlla i va concloure:
- Estima't a tu mateix com ets i estima a l'altre com és ...
Amor propi (autoestima)
En la mirada de Jesús hi ha gravada la nostra imatge. Moltes vegades som durs amb nosaltres, no ens perdonem
fàcilment, som més donats a tenir misericòrdia d’altres que de nosaltres mateixos. Ell, en canvi, porta la nostra
imatge molt millorada, perquè ens coneix, sap com som i el seu amor veu les situacions en positiu, com passa a qui
estima de debò. Potser, doncs, que ens deixem mirar per Ell i que, alhora, participem de la seva manera de mirar.
Tinguem una imatge interior dels altres una mica més amorosa i digna.
PENSEM-hi
Dimarts 20 de setembre
M’estimo?
L'autoestima és la idea que tens del teu valor personal i el respecte que sents per tu mateix/a. Si tens una
bona autoestima, et tractes amb respecte, atens les teves necessitats i defenses els teus drets. Si tens baixa
autoestima, t'humilies, poses les necessitats dels altres abans de les teves, o penses que no tens res a oferir.
L'altra part important de l'autoestima és l'auto acceptació. Això vol dir que reconeixes i admets totes les teves
parts, les desitjables i les indesitjables, les positives i les negatives, els punts forts i els febles i acceptes tot
això com un bloc que et fa un ésser humà normal i valuós. La baixa autoestima pot venir de l'excessiva crítica
dels qui t'envolten. El problema ve quan arribes a creure't les crítiques i penses que vals menys que els altres.
Quan passa això, pots transformar-te en algú que només està demanant ser aprovat i valorat pels altres, i
aquesta necessitat d'evitar el rebuig fa que t’ humiliïs i donis més del que es mereixen perquè t’estimin. Adona't de l'especial que ets simplement per ser tu, i veuràs com acabaràs per admirar-te.
Si finalment ets una persona disposada a enfrontar i solucionar els teus problemes, no busques imitar a ningú, ets creativa, extravertida, independent, amigable i amorosa; segurament és per que tens un amor propi i
autoestima molt positiva i elevada. Però si no és així, llavors fes el canvis necessaris i pren el control de la teva
vida, per que només així tindràs el poder per aconseguir el que desitgis.
Els resultats es reflectiran en tu i et mostraràs com una persona feliç, positiva i segura. I en totes aquelles relacions personals demostraràs que pots ser un ésser humà capaç de donar i rebre.
Quan em vaig estimar de veritat, vaig comprendre que en qualsevol circumstància, jo era al lloc correcte i
en el moment precís. I, llavors, vaig poder relaxar-me. Avui sé que això té nom ... autoestima. Charles Chaplin
1naxdia
Reflexions secundària
Dimecres 21 de setembre
Feo, feo, feo, creo...
El ojo que me mira
Feo. Fito & Fitipaldis
Veo el ojo que me mira
He aprendido en esta vida de lo bueno y de lo malo
Me he elevado por el cielo y me he arrastrado por el ba- no se que esperáis de mí
Yo que muero cada día
rro
que tú te olvidas de mí
Más de treinta y cinco años y doscientos diez defectos
Soy un pez en una jaula
y he tocado la locura con la punta de los dedos
Lo que quiero y lo que no
Voy mirándome en los charcos
¡¡Soy todo lo que me pasa!!
yo no necesito espejos
Tu me ves...¡¡yo no!!
sé que soy mucho más guapo
Además estoy cansado
cuando no me siento feo
Además...
Nunca me han interesado ni el poder ni la fortuna
Sé que tú de lo que dices la mitad.
lo que admiro son las flores que crecen en la basura
¿dónde se han quedado tus sueños? Tienes el alma des- Menos mal que está a mi lado
siempre el mar.
nuda.
Todo lo demás me hace daño
Después de romper la ola, sólo nos quedó la espuma.
PREGArock
GABRIELISTES
setmana 19-9-2016
ACTUAL i més
"Hay gente por ahí
echando la culpa al
mundo de todos sus
problemas, pero el
problema suele ser él. Si
no estás a buenas
contigo mismo..." (Fito).
I
sense
amor
a
nosaltres mateixos, als
altres, a Déu... on
anem?
Dijous 22 de setembre
El fraile del skate que evangeliza en las plazas públicas
“Todos los arreglos vocales fueron hechos por Fray Gabriel.” Esto no es algo común de leer en la descripción de un video. Pero Fray
Gabriel es un hombre más común de lo que podríamos imaginar. Hábil en el canto gregoriano, y, como tantos jóvenes, hábil también en las maniobras con el skate. Este extraordinario fraile franciscano llamó la atención de la National Academy of Television Arts
and Sciences. A finales de 2015, su trabajo en video conquistó un Emmy. “Yo quería que el fruto del video fuese simplemente la caridad”, dijo Fray Gabriel. “El amor a Dios y al prójimo y el amor a la Madre de Dios que el mundo no ha visto. Lo hacemos todo para la
gloria de Dios y para el amor de la Madre de Dios y (con este video) hemos sido capaces de alcanzar eso a muchos niveles. Fray Gabriel
empezó a ir en el skate mucho antes de ser conquistado por la vida religiosa. Durante siete años, perfeccionó sus habilidades. Después
de eso, cambió el skate por la túnica. En el instituto religioso, estuvo casi seis años sin practicar su deporte favorito. Pero entonces un
día su superior le dio una orden extraña: toma el skate, ve a la pista pública una vez por semana y evangeliza
sobre ruedas. El obediente fraile no pestañeó. A través del skate, llegó a tantos jóvenes que llegó a hacerse una
película sobre su testimonio de contracultura, que ahora gira por el mundo (www.spiritjuicefilms.com).
es.aleteia.org
Podeu veure el video de tres minuts on es veu Fray Gabriel “patinant”
https://www.youtube.com/watch?v=Y2uxJK69abA
WITHIN me
Divendres 23 de setembre
Començarem centrant l'atenció en la respiració. Procurarem mantenir la consciència en ella, però no ens tancarem a tot el
que sorgeix en el present i que rebem a través dels cinc sentits i la ment.
Queda't quiet en la postura que tens, pots sentir com entra l'aire en el teu cos, pren-te un moment per percebre fins on
arriba. Pren consciència del teu cos, nota la teva postura. Sent, en recórrer el teu cos amb la teva mirada interna, les
zones en què hi ha tensió. Només sent-te-les, no facis res, no et re col·loquis. On estàs en tensió ?, on estàs relaxat? Ara
estàs present en el teu cos, a mesura que l’observes sense fer res, sense respondre. Només deixant que la informació
t'arribi, que passi el que està succeint, sigui el que sigui això que perceps dins teu o el que registren els teus sentits que ve
de fora. No reacciones voluntàriament; només observes el que passa. Sigui el que sigui ho acceptes, simplement hi és. I
segueixes estant en la teva respiració, aquest ritme que no cessa. Fins on arriba de dins en el teu cos ?, deixa que vagi tan
profundament com necessiti anar. I segueixes quiet. Senzillament observes la teva respiració, el teu cos.
Hi ets, present, sense més.