ESTIU 2014 · PUBLICACIÓ DE DISSENY · ESCOLA

Transcripción

ESTIU 2014 · PUBLICACIÓ DE DISSENY · ESCOLA
ISSUE #39
ESTIU 2014 · PUBLICACIÓ DE DISSENY · ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY ESDi
ESDi: A L’ESTIU TOT DISSENY ÉS VIU
D'estudiants a professionals
Nous estudis a l'ESDi
DISSENY I TECNOLOGIA: TENDÈNCIES DE FUTUR
UI/UX Designer
04 20
El PFG: EL PRIMER PAS CAP AL MÓN PROFESSIONAL
Projectes d'èxit d'estudiants i graduats en disseny
Marcant tendència
L’ESDI S’OMPLE DE COLOR
L’escola acull la Trobada Internacional del Color (Intercolor)
08 25
L'alfombra vermella dels PFG de gràfic:
Els premis Laus
Fredic Barrera, Cristina Dordal, Xavi Martínez, Gal·la
Pascual i Marina Soto
Els nostres graduats
ALBERT BARBA, GUANYADOR D'UN PREMI GOYA
"Vaig ser afortunat en tenir inquietuds artístiques des
de ben petit, això va encarrilar la meva professió"
GINA SERRET, UNA PERFECCIONISTA NATA
"El disseny ha de treballar per fer de la nostra existència
una experiència més agradable en tots els sentits"
12 26
14
Associació d'Antics Alumnes
TORNAR AL LLOC ON TOT VA COMENÇAR
Perfil, inquietuds i activitats amb segell de disseny
16
PEDRALBES CENTRE ES VESTEIX DE DISSENY
Desfilada i ESDimarket
28
LA RUTA D’ESTIU DEL DISSENYADOR
30
ESDi A INSTAGRAM
By Oriol Ocaña i Toni Mañach, professors de l’ESDi
Visita l’Instagram de l’ESDi i les diferents xarxes socials de l’Escola.
Gràcies per obrir-nos el futur
El proper curs l’ESDi compleix 25 anys. 21 promocions, gairebé 3000 dissenyadors, una llarga trajectòria de servei al món del
disseny que ha donat excel·lents fruits quant a aportar, -mercès a la capacitat dels dissenyadors graduats a l’ESDI-, innovació,
creativitat i progrés a les empreses, a les organitzacions, i a les societats . Aquest és un fet inqüestionable com se certifica en
analitzar les carreres professionals dels dissenyadors, algunes de les quals han estat recollides en diversos números d’aquesta
revista, i també en les pàgines d’aquest mateix número. De ben segur que són una clara evidència de l’enorme potencial dels
dissenyadors: Paloma Celaá, graduada en Art electrònic, que treballa en quelcom tan pioner com UI/UX Designer; La Gina Tost
que desenvolupa una important tasca en la divulgació de les tecnologies i les eines més avançades; la Gina Serret dissenyadora
gràfica , experta en tipografia i “perfeccionista nata” mercès al seu treball “delicat i fet amb amor”; i l’Albert Barba que ha guanyat
un Goya per la pel·lícula “Futbolín”.
Analitzant la trajectòria dels graduats de l’ESDi, no sols s’identifiquen bons professionals, dissenyadors compromesos amb el
progrés econòmic i social, també s’identifiquen dissenyadors compromesos amb la professió, en impulsar el reconeixement
del disseny i els dissenyadors, fent-se sentir i aportant les seves opinions i conquerint, dia a dia, estatus d’igualtat amb altres
professions amb més llarg recorregut històric. Són un bon exemple d’aquest aspecte d’excel·lents dissenyadors i professionals
compromesos amb la professió els membres que encapçalen la junta directiva de l’associació d’antics alumnes de l’ESDi
configurada per el Xavier Subirats, l'Israel Castells; l'Iu Franquesa; la Marta Brunet; el David Borràs; el David Pons; i l'Isona Ten.
Són l’evidència d’aquests compromisos amb la professió, amb el futur, però també amb l’escola per esperonar-nos a millorar,
per aportar idees, per impulsar projectes. Hom mira enrere i el present dels dissenyadors, i al fer-ho hom recupera l’esperança
amb el futur, ja que observant les seves trajectòries, se certifica que tenim persones capaces de dissenyar productes innovadors,
productes capaços de competir en el món global i en conseqüència fer possible el progrés econòmic i social.
He volgut citar alguns dissenyadors dels quals surten en aquesta revista, sense oblidar-me dels nous que aquest curs
presentaran el seu projecte i esdevindran dissenyadors, una selecció dels quals s’inclouen en aquest número. Citar-los és sols
una petita mostra amb la que vull concretar el nostre agraïment als milers de dissenyadors que han donat i donen vida a l’ESDi
i que són la seva raó de ser. Aporten la força per seguir treballant, ja que ells són un col·lectiu molt important per obrir-nos les
portes d’un futur millor.
Antoni Garrell i Guiu
Director General de la FUNDIT
ISSUE#39
3
NOUS ESTUDIS A L'ESDi
DISSENY I TECNOLOGIA:
TENDÈNCIES DE FUTUR
Nous estudis en UI/UX Design a l’ESDi
Dissenyar Apps, Gaming, desenvolupar i gestionar xarxes socials, desenvolupar smartproducts...
aquestes són, només, algunes de les competències que té un dissenyador en UI/UX (disseny
d’interfícies i d’Experiència d’usuari), una professió que observadors i especialistes ja
s’atreveixen a definir com: La professió del futur. I no és estrany a causa de l’enorme proliferació
de dispositius connectats, segons la consultora IDC: 30 mil milions l’any 2020.
Però, Què és un UI/UX Designer? En un panorama social i tecnològic com l’actual en el què
sortir de casa sense el mòbil a la butxaca esdevé un sisme de dimensions estratosfèriques, el
dissenyador en UI/UX té cada vegada més un paper imprescindible. La seva tasca consisteix
en, amb coneixements tecnològics i sociològics, desenvolupar la creació de la interfície i la
funcionalitat dels dispositius de comunicació perquè siguin fàcils d’utilitzar, intuïtius, accessibles
per a tothom i atractius. Per posar un exemple: Imagineu que voleu comprar un bitllet d’avió
i la pàgina web a la qual accediu és tan poc intuïtiva que no ho aconseguiu. Això farà que,
probablement, mai més torneu a accedir a aquesta pàgina web. Aquest conflicte, i molts d’altres,
és el que evitarà el dissenyador en UI/UX: dissenyant un web ben estructurat, fàcil de fer servir i
amb un disseny atractiu i àgil.
L’ESDi ha decidit apostar per aquesta figura impulsant uns nous estudis en UI/UX Design pel curs
2014-2015. I, no només això, ha volgut buscar als 20 millors potencials dissenyadors d’aquesta
categoria oferint 20 beques de la Fundació Indicis per cursar aquests estudis, pioners a l’Estat.
I, per si a algú encara no li ha quedat clar a què respon aquest perfil professional i la seva
importància cabdal, l’ESDi també ha volgut fer-ho fàcil organitzant unes conferències amb
les tecnologies i el disseny com a eix vertebrador.
NOUS ESTUDIS A L'ESDi
Paloma celaÁ
“Dissenyant per a Windows 8
he après que menys és més”
Paloma Celaá va estudiar a l’ESDi i, actualment, treballa com a
UI/UX Designer per a “Plain Concepts”, gold partner de Microsoft.
En la seva trajectòria com a professional del sector admet haver
hagut de recórrer a moltes de les ensenyances apreses com a
estudiant d’Art electrònic i Disseny digital a l’ESDi (actualment
estudis en Audiovisual), entre elles la importància de saber
treballar en equip. Celaá ha estat l’encarregada d’impartir la
conferència “Dissenyant per a Windows 8” al Mobile World Centre
de Barcelona.
UI/UX Designer: la professió del futur. Com definiries aquesta
nova professió?
Per a alguns som organitzadors de la informació, per a uns
altres dissenyadors com la resta, tots al mateix sac,... jo ho
compararia com fer els plànols d’una casa. És la base: si els
plànols estan mal fets és impossible que la casa quedi bé per
molt bo que sigui el constructor. La idea d’aquesta nova professió
és posar ordre en allò que el client vol vendre a la seva web o
aplicació, donar-li un sentit i, al mateix temps, fer-ho atractiu pel
públic que la utilitzarà.
Els experts afirmen que aquesta professió acabarà generant el
mateix volum d’ocupació que va generar la informàtica en el seu
moment. És veritat? Detectes molta demanda en aquest sector?
És cert que amb tantes tecnologies en augment i tantes
plataformes es fa evident la necessitat d’un “especialista” que
indiqui com és millor comunicar en cada cas. Cada vegada més
les empreses i els clients s’adonen que no és el mateix consultar
una pàgina web que una app mòbil o una tablet. I en això
consisteix la nostra feina: a saber comunicar en cada plataforma
correctament.
Quins requisits creus que ha de tenir un bon dissenyador
d’interfícies i experiències d’usuari?
Ser ordenat, pacient i tenir ganes d’aprendre contínuament.
Ordenat per fer grans projectes i posar sentir a les interfícies
més complicades. Pacient per fer entendre al client el teu
punt de vista i acceptar els canvis i les crítiques. I, aprendre
contínuament perquè és indispensable per les noves tecnologies
que estan canviant cada setmana. Si no estàs actualitzat deixes
de ser competent.
I, Paloma Celaá com es definiria com a dissenyadora?
referents i estar al día de les últimes tendències i també sóc
bastant minimalista. Dissenyant per a Windows 8 he après que
menys és més i els dissenys més recarregats de brillantors i
ombres ja no m’agraden.
Tot el dia treballant amb noves tecnologies. T’és complicat
desconnectar d’elles?
No, en absolut. M’encanta la meva feina però quan arribo a casa
m’agrada desconnectar i posar-me a pintar, fer treballs manuals
o anar amb bicicleta. Qualsevol cosa que no tingui pantalla. Així
equilibro una mica tantes hores davant l’ordinador.
Els teus estudis a l’ESDi t’han ajudat en la teva professió? Quin
és l’aprenentatge que has acabat aplicant en el teu dia a dia
laboral?
És sorprenent la quantitat de coses que, al final, t’acaben servint.
La teoria del color i de la composició, per exemple, m’ajuda
a decidir prioritats pel que fa a la jerarquia d’informació, i a
distribuir millor en cada aplicació els elements que compondran
una pantalla.
També la metodologia de treball. A l’ESDi vam aprendre a tenir
un ordre en el procés creatiu i això m’ajuda molt a tenir una
guia en tots els projectes. Però, el què més vaig aprendre va ser
a ser companya. Treballar en equip és complicat i a l’ESDi vam
aprendre a compartir i a delegar.
Encara que en el món tecnològic ens quedi molt per veure, quin
creus que ha estat el millor invent tecnològic fins al moment?
Per mi el mòbil. Em costa imaginar què faria sense ell: hi escolto
música, hi faig esport, estic comunicada, localitzada, el faig servir
per treballar,… Hi ha poques coses tan eficients com un mòbil.
Comptant que tinc Internet, és clar.
Sóc perfeccionista, em costa donar per acabat un treball.
Sempre penso que pot millorar-se. M’agrada molt buscar
4
ISSUE#39
ISSUE#39
5
NOUS ESTUDIS A L'ESDi
gina tost
“L'usuari necessita entendre l'app sense manual
d’instruccions i per això el disseny és imprescindible”
Multitasking seria un adjectiu per definir a Gina Tost. Una jove
emprenedora que va estudiar Art electrònic i disseny digital a
l’ESDi però que ara es dedica a comunicar tot allò relacionat
amb les noves tecnologies a través dels mitjans de comunicació.
Tost va assegurar, en la conferència que va impartir a la seu
de l'ESDi a Barcelona sobre UI/UX Design "El futur de les
noves tecnologies", que no cal estar connectada 24h al dia a la
tecnologia, que amb 22h ja en té prou per fer el que li agrada:
buscar per la xarxa videojocs, vídeos i les notícies curioses
abans que es converteixin en un èxit a tot el món.
Què et va portar a estudiar Art electrònic i disseny digital a
l’ESDi?
Intentem que es vegi la tecnologia com una eina, i els videojocs
com a part de l'oci de tothom que estigui vivint al S XXI
A mi m'encantava la tecnologia. A casa vam tenir connexió a
Internet molt aviat, cap al 1995, i els meus pares creien moltíssim
en la importància dels ordinadors per al futur. Per això vaig
estudiar el Batxillerat tecnològic, per a poder estudiar informàtica
més tard. Però com que ho vaig passar tan malament amb les
matemàtiques i la física, no podia fer una carrera que fos tan
tècnica.
Suposo que el programa t’obliga a estar connectada 24h al dia.
Et podríem definir com una addicta a la tecnologia?
Des del 2007 formes part del projecte de Generació Digital, a
Catalunya Ràdio i al Canal 33. A més, també col·labores en altres
mitjans de comunicació com el Diari ARA. Com vas endinsar-te
en aquest món?
Abans d'entrar a la universitat ja tenia un blog bastant popular on
penjava dibuixos que feia amb la meva tauleta tàctil. Quan se'm va
trencar la tauleta em vaig comprar una càmera i vaig començar
amb un videoblog que va ser un dels primers de parla hispana,
fins i tot abans de YouTube. Per sort els meus amics em van ajudar
molt en tot i ràpidament vaig agafar molta rellevància a la xarxa.
I quan arriba el dia en el que comences a col·laborar pels mitjans
de comunicació?
Un dia em van trucar de TV3 i vaig començar a fer un programa
anomenat 'Ginàpolis', i d'aquí vaig passar a Catalunya Ràdio,
a Televisa Mèxic o la NHK, la televisió pública japonesa. Entre
molts altres! He anat fent salts d'un lloc a l'altre i he tingut la sort
de treballar a grans mitjans i amb professionals increïbles. En
definitiva, em dedico sobretot a mitjans generalistes, parlant de
cultura, tecnologia, videojocs i startups.
I més concretament, quina és la tasca que desenvolupeu en el
programa?
El projecte Generació Digital és global i l'entenem com la suma
del programa de televisió, la ràdio, les xarxes socials i tots els
projectes satèl·lit. Es podria dir que ens dediquem a descobrir
les novetats tecnològiques de Catalunya i la resta del món per
a portar-les a l'audiència d'una manera propera i entenedora.
6
ISSUE#39
Les adiccions no són mai bones, encara que formin part de la
feina. Sempre vaig carregada de gadgets a la bossa. El mòbil, la
tablet, la DS i la càmera de fotos. De fet, sempre se'm trenquen les
bosses per culpa del pes que hi ha a dins. Haig d'estar connectada
moltes hores, però no cal que siguin 24, amb 22 o 23 n'hi ha prou.
Tot i que he de confessar que no sabeu que bé que em sento quan
estic un dia sense tecnologia!
I com serà el telèfon del futur?
Hi ha diverses tendències: mòbils més cars, mòbils "transformer" i
mòbils més barats. Però el que és més important és que s'integrin
bé amb la resta dels nostres dispositius per no tenir problemes
de compatibilitat. A més el núvol jugarà un paper molt important,
ho guardarem tot allà i per tant necessitarem més velocitat de
connexió i tarifes de dades molt més amplies. Amb 250 megues
no farem res.
Què milloraries tu dels mòbils?
Jo vull que tinguin una bateria que aguanti més! Ara mateix l'haig
de carregar una o dues vegades al dia. És una cosa que demanda
tothom i que no hi ha manera de millorar-ho.
Per últim, quin és el paper que juga el disseny en aquest món de
les noves tecnologies?
És imprescindible. Has obert mai una aplicació i has sabut al
moment que no valia res? Si t’ha passat és perquè el disseny era
un desastre. El disseny ensenya a l'usuari en un primer cop d'ull
si el desenvolupador ha pensat en ell o no. Un bon disseny farà
que una app triomfi o no. Per exemple, si Whatsapp no hagués
sigut tan simple i entenedor, els usuaris no hi haguéssim entrat.
L'usuari necessita entendre l'aplicació, o la web, en un cop d'ull.
Sense manual d'instruccions, per molt útil i necessària que sigui
l’aplicació. Així, podem dir que entendre les dinàmiques dels
usuaris ajudarà als dissenyadors a ser millors en la seva feina.
Com il·lustraries el teu estiu ideal?
Silvia Iruela
Estudiant de 3r curs del Grau Oficial
Universitari en Disseny en horari nocturn
ISSUE#39
7
MARCANT TENDÈNCIA
MARCANT TENDÈNCIA
L’ESDI S’OMPLE DE COLOR
L’escola acull la Trobada Internacional
del Color (Intercolor)
L'ESDi reuneix a 14 països d'Europa i Àsia per decidir les tendències de color
de la primavera/estiu 2016 en la Trobada Internacional del Color (Intercolor)
14 institucions del color. 14 maneres d’interpretar 14 realitats
diferents. 14 tendències de color i, finalment, una única
tendència final que acabarà servint a les empreses, de tots els
sectors, per definir – en color i teixits- els seus productes. Una
informació d’un valor incalculable que els permetrà ser més
competitius en el mercat. El color, al final, marca la diferència.
I, que aquest any les tendències siguin els verds i els blaus, els
grocs matisats, els grisos i els pastel no és una casualitat. Té
tota una raó de ser. I, dit sigui de pas, molta investigació de fons.
De fet, aquesta és la funció de Intercolor, l’Associació
Internacional del Color: Definir i consensuar tendències.
Aquesta institució, de més de 50 anys d’història, està composta
per 14 països d’Europa i Àsia que es reuneixen dos cops a l’any
per definir les tendències que es portaran a dos anys vista.
Cada país presenta la seva pròpia carta de colors basada en els
aspectes socials i culturals del seu territori i, un cop reunits,
es determina i s’unifiquen les tendències per definir-ne una de
sola. L’Escola Superior de Disseny ESDi forma part d’aquest
8
ISSUE#39
espectacle visual que en l’edició d’enguany se celebra a la seu
del centre, a Sabadell. De fet, l’ESDi, amb el seu laboratori
de color ESDi Color_LAB és el representant espanyol de la
institució i l’únic centre educatiu vinculat al projecte.
Aquest any ESDi Color_LAB proposa la tendència “Here and
Here”, basada en el turisme i els conceptes de turista, viatjant,
viatger i habitant. Individu i territori. Una proposta en la que fa
mesos que es treballa i que ajudarà a definir què i com ens hem
de vestir la primavera/estiu 2016. Una paleta de colors que ens
ajudarà a no desentonar. Perquè al final, les modes marquen i
el color defineix. Ens defineix. Preneu nota de les propostes. En
sentirem a parlar.
A l’ESDi ens preocupem
perquè tota persona amb
capacitat creativa tingui
plaça a la nostra escola
sol·licita ja
la teva beca
i asegura't el
teu futur
Els recursos econòmics no poden ser una barrera. L’esforç i la voluntat
han de ser reconeguts. Ampli núm. de BEQUES atorgades per empreses:
Beques d’excel·lència acadèmica (Del 25 al 100% dte./any)
Beques d’accés (Fins a 2.500€/any)
Beques de progressió acadèmica (Fins a 3.000€/any)
INFORMA’T a [email protected]
ISSUE#39
9
MARCANT TENDÈNCIA
La Dra. Encarna Ruiz és la responsable
d’investigació d’ ESDiColor_LAB, el laboratori
de color de l’ESDi i representant espanyol
d’Intercolor. L’encarregada, també, d’integrar
en una esfera universitària un organisme que
té com a principal responsabilitat decidir les
gammes cromàtiques del territori Espanyol
a partir de la investigació social i l’anàlisi. Tot
un repte, ric en color i ple de matisos. Un plus
educatiu únic.
Primer de tot aclarim conceptes. Què és Intercolor?
És l’associació Internacional del Color que, amb 50 anys de
tradició en la predicció del color, reuneix dues vegades a l’any
als 14 països integrants per establir quins colors s’introduiran
al mercat, amb dos anys d’antelació. ESDi forma part
d'Intercolor des de fa dos anys i, a través del seu laboratori
ESDiColor_LAB és l’encarregada de generar les tendències
cromàtiques de l’Estat.
I, què són les tendències de color?
Són prediccions cromàtiques que s’acabaran aplicant a tots els
productes. La moda és el primer sector al qual arriba el color,
però després es trasllada a l’interiorisme, el tèxtil de la llar i
el producte industrial. És per aquesta raó que cada temporada
acabem veient els mateixos tons: en els aparadors, els cotxes i,
fins i tot, en les fundes dels nostres telèfons mòbils.
Així res és casual. El passat mes de maig tots els països
pertanyents a Intercolor van reunir-se a l’ESDi per proposar
els colors que seran tendència en la primavera/estiu del 2016.
Quina és la tendència que ha presentat l’Estat Espanyol a
través d’ESDiColor_LAB?
La Tendència es diu “Here and Here” i es basa en el concepte
de turisme com a activitat important per a l'Estat Espanyol
10
ISSUE#39
a nivell econòmic i també relacional. En una situació de
crisi com l'actual, el sector turístic és el que està sostenint
l'economia, d'una banda i de l'altra, atrau un bon nombre de
visitants a ciutats com Barcelona. A partir d'aquest principi
hem estudiat els conceptes de turista, viatjant, viatger i habitant
com a individus que viuen la ciutat d'una manera diferent i la
transformen també en funció de la seva experiència. Aquest
concepte dóna lloc a una gamma de colors en què predominen
els tons pàl·lids i pastels i els materials naturals.
VINE A ESTUDIAR A
L’ESDi I Simultàniament
ESPECIALITZA’T EN TV!
A partir de quins elements es determinen els colors que
sortiran al mercat?
El color sorgeix del que denominem tendències socials i que
estan intrínsecament relacionades amb els esdeveniments
polítics, econòmics, culturals i relacionals que succeeixen a la
nostra comunitat. D’aquesta manera des de l’ESDi estudiem
el color a partir de l’anàlisi de la societat espanyola i els
paràmetres que, a curt termini, la defineixen. Per això tenim
present la informació que ens arriba dels diferents observatoris
socials del nostre país, especialment el Centre d’Investigacions
Sociològiques, així com de les notícies que publiquen els
mitjans de comunicació de masses. Determinar quins són els
elements sobre els quals treballarem el color requereix estar
contínuament informats i ser agents observadors de tot allò que
passa al nostre voltant.
Què aporta Intercolor als estudiants de l’ESDi?
El vincle de l’ESDi amb Intercolor és sumament interessant per
als nostres alumnes ja que poden aprendre de manera directe
quina és la metodologia que es duu a terme per decidir el
color d’una temporada. De fet, la nostra escola és l’únic centre
universitari que forma part d’Intercolor, la resta de components
de l’Associació són empreses i estudis de disseny. Això ens
proporciona una major capacitat d’anàlisi conceptual que podem
traslladar sense problema a les aules per mostrar als nostres
alumnes el vincle que hi ha entre la vessant social i el disseny.
ESDi TV - La TV dels estudiants de disseny: entrevistes, notícies i concursos.
ISSUE#39
11
ELS NOSTRES GRADUATS
ELS NOSTRES GRADUATS
Ets de Banyoles, però has acabat a l’Argentina. Hi havies
somiat mai?
La vida dóna moltes voltes i mai saps on pots acabar. De fet,
la meva estància a Buenos Aires va ser temporal, des de
Juny de 2011 fins a Març de 2013. Al 2010 vaig començar a
Animation Mentor i abans d’acabar el curs d’animació, Diego
Rosner, productor executiu de Metegol (Futbolín), es va posar en
contacte amb mi per unir-me al grup de treball. Em costava de
creure que estigués a punt de començar aquesta nova aventura
professional amb una pel·lícula de nivell internacional. Així
doncs, després de fer una prova d’accés, al cap de 3 setmanes
ja estava volant a Buenos Aires per estar-m’hi gairebé 2 anys.
Fins ara, la millor experiència de la meva vida.
El 1999 et vas graduar per l’ESDi i ara acabes de guanyar un
Goya per la millor pel·lícula l’animació. Com et sents?
Albert Barba
“Vaig ser afortunat en tenir inquietuds
artístiques des de ben petit, això va
encarrilar la meva professió”
Feliç i orgullós d’haver format part d’aquest projecte. Ha
passat molt de temps des que vaig començar a l’ESDi. Mai
hagués imaginat, als 18 anys, que amb 32 estaria treballant
dins d’aquesta indústria. Sobretot perquè és un món molt
petit i difícil d’entrar. També sento que vaig ser afortunat de
tenir inquietuds artístiques des de ben petit, això va encarrilar
bastant la meva professió. L’ESDi simplement em va permetre
explorar moltes d’aquestes inquietuds i començar a estimar i
valorar diverses facetes del disseny. Això va permetre que la
passió que sentia pel disseny, el color, l’estètica, o fins i tot la
música, tot plegat, m’estimulés per portar-me a on sóc ara.
Podríem dir que estàs vivint un somni?
Va començar estudiant Art Electrònic i Disseny
Digital (1999) a l’ESDI i ha acabat guanyant un
Goya per la pel·lícula ‘Futbolín’. Ell és Albert
Barba un graduat de l’Escola que va començar
centrant-se en la generació de pàgines web,
però que a poc a poc es va anar adonant
que realment necessitava explorar altres
inquietuds, plantejar altres reptes. Va ser
llavors quan va canviar el rumb, va trencar amb
tot i va deixar la feina.
Es va proposar perseguir un somni: ser
animador de personatges. Va ser per aquest
motiu que va complementar la seva formació
amb un curs d’animació, però dos mesos abans
d’acabar-lo, a l’Albert Barba se li va oferir
la possibilitat de participar en la pel·lícula
d’animació 'Futbolín'. Així que no ho va dubtar ni
un instant i va volar fins a Buenos Aires. Des de
llavors gaudeix de la seva professió com mai ho
havia fet. Així començava la seva nova vida.
Sens dubte! A dia d’avui encara me’n faig creus! Tot ha succeït
molt ràpid. Però els somnis estan per complir-los i fer-los
realitat. Això no et ve sol o per casualitat (normalment). Un
s’ho ha de treballar i, sobretot, ha de creure en les seves
possibilitats. Si vaig decidir deixar la meva feina com a
dissenyador web i especialitzar-me completament en animació,
va ser perquè tenia el total convenciment que podia complir
el meu objectiu. Ara puc assegurar que aquesta actitud em va
ajudar a aconseguir-ho.
I no hi havia una certa por al fracàs?
Evidentment m’espantava el fet de no ser suficientment bo, no
tenir oportunitats, etc. ja que després tota la inversió de temps,
dedicació i sobretot diners, no hauria servit de res. Però aquests
temors només són limitacions mentals que un s’autoimposa,
per així tenir l'excusa perfecta en cas de no complir res del que
un ha proposat. Per a mi, els diners gastats en el curs eren la
millor inversió de futur que podia fer, i el fet de ser conscient
que estava fent realment el que volia, em donava força i
ànims per aprendre més i millor. No pensava en el futur, sinó
que disfrutava del present. És com un mecanisme de retroalimentació. De cop i volta te n’adones que les coses van venint,
i amb passió, entusiasme i un bon somriure, finalment tot
ve rodat.
I pel que fa el disseny, com es concep des de l’altra banda
de l’Atlàntic?
A Buenos Aires hi ha molta cultura de disseny, sobretot entre
els joves. El disseny és un llenguatge universal que uneix a
tothom sense que l’idioma, la cultura, o la ideologia sigui un
impediment. Per tant, a l’Argentina no és diferent que aquí a
casa. Tot i així sí que vaig percebre una sensibilitat diferent, i
12
ISSUE#39
tenen molt bons dissenyadors. Fins i tot la publicitat és molt
influenciada per la originalitat de les noves idees i del
propi disseny.
Tot és tant positiu com sembla?
El problema que hi ha allà, com a molts altres països on hi ha
manca d'oferta i de demanda de qualitat, és que no hi ha massa
especialització. Això comporta que el perfil de dissenyador
estàndard a l’Argentina sigui de tipus "tot terreny". També
passa en el món del 3D, on la majoria de perfils són de tipus
"generalista" i no hi ha escoles d’especialització. Hi ha molt
talent, però no hi ha mecanismes dins de l’estructura educativa
que permetin l’especialització. És per aquest motiu que la
realització d’una pel·lícula com "Futbolín", dins d’un Estat on
existeixen tantes limitacions, ha acabat sent tota una proesa
i un orgull pel propi país. S’ha lluitat moltíssim per arribar a
fer una pel·lícula tan maca i ben treballada, i sobretot amb
tan poc pressupost. Podem dir orgullosos i en veu alta que
"Futbolín" podria plantar cara a qualsevol superproducció nordamericana.
Quin projecte tens ara entre mans?
Actualment estic embarcat en un curt d’animació juntament
amb altres amics del món de la indústria. Tenim un llarg camí
per recórrer, ja que el projecte és molt ambiciós i ens l’estimem
molt. Potser ens portarà uns quants anys, però l’espera de ben
segur que valdrà la pena. Paral·lelament a això, estic treballant
des de Maig de 2013 a Ilion Animation Studios (Madrid) com
a animador junior, fent la versió completament animada de
"Mortadelo y Filemón contra Jimmy el cachondo", que té previst
estrenar-se cap a finals d’aquest any. Promet moltíssima
diversió i, sobretot, molts cops i patacades que fan mal només
de veure. Curiosament un altre company de l’ESDi, l’Arnau Ollé,
també treballa amb mi a Ilion, així que tot queda en família.
Algun consell pels futurs dissenyadors?
Tant si ets dissenyador gràfic, com dissenyador web,
animador, modelador o el que sigui, el què has de tenir clar
és que ets artista. I l’artista que tens a dins és el que has
d’alimentar. Independentment de si tens clar o no a on vols
acabar, professionalment parlant, l’important és satisfer les
inquietuds artístiques, experimentar-les en tots els àmbits.
I no significa que hagis d’aprendre estrictament a dissenyar
o estudiar tècniques per a després poder-les aplicar al teu
disseny. Evidentment que sí, l’aprenentatge és essencial, però
és més important alimentar i satisfer l’artista que tens a dins.
Experimentar i disfrutar de cada detall de la vida, percebre els
petits detalls que t’envolten i fer-te’ls teus. No hi ha res a la vida
que et pugui satisfer tant com la pròpia experiència de viurela. Així que inspira’t amb el que realment t’emplena: escolta
música, passeja per la platja amb el teu gos, experimenta
una sortida o posta de sol, tingues una bona conversa entre
amics, deixa’t emportar per una bona pel·lícula de cinema i
endinsa’t en ella, somia, sigues partícip de les experiències dels
altres, emfatitza, plora, riu... L’important és sentir-se afortunat
d’experimentar tot el que t’envolta. Tot això t’estimula per dins
i, per tant, alimentes les inquietuds artístiques. Dit d’una altra
manera: t’inspira. I la passió que sents per tot, fins i tot per
la teva professió, es multiplica. En definitiva, si et dónes la
oportunitat d’experimentar tot això, estic completament segur
que començaràs a posar en marxa la maquinària encarregada
d’assolir els teus somnis.
ISSUE#39
13
ELS NOSTRES GRADUATS
GINA SERRET
ELS NOSTRES GRADUATS
Què hem de saber per fer-nos una idea de qui és Gina Serret?
Sóc dissenyadora i fanàtica de les lletres, sobretot de la
tipografia. I tinc sort, perquè aquesta és una part essencial del
disseny gràfic. Així que com a amant de la tipografia, podria dir
que m’he especialitzat en disseny editorial i corporatiu, encara
que acabo fent moltes altres feines fora d’aquests camps.
Imagino que, en el moment en què vivim, i l’enorme
competència que hi ha, és important que els dissenyadors
tingueu un segell que us defineixi. Has trobat el teu?
No estic 100% segura d’haver-lo trobat encara, però sí que
reconec que des de fora comencen a relacionar-me amb una
certa manera de fer. Crec que tinc un estil net, sobri, delicat i
“mimat”. Sóc una perfeccionista nata, fet que no sempre va al
meu favor.
“El disseny ha de treballar per fer de
la nostra existència una experiència
més agradable en tots els sentits”
Es considera una persona curiosa i activa i,
de fet, el seu currículum vitae ho demostra.
Des que va acabar els seus estudis de Disseny
gràfic a l’ESDi, Gina Serret (www.ginaserret.
com) no ha parat de formar-se: workshops
de cal·ligrafia amb pinzell, gestió del color,
grafologia, revelat digital i, fins i tot un màster
en Tipografia Avançada. Per no parlar de la
seva trajectòria professional que des de fa
mig any ha agafat un nou rumb amb la relativa
llibertat que li permet la feina com a freelance:
compaginant els encàrrecs independents amb
els treballs per a l’estudi gràfic d’Enric Jardí
i l’empresa The Original Cha Chá. La seva
màxima: el treball delicat i fet amb amor, propi
d’una “perfeccionista nata”.
Tot i això de l’estil, valoro molt la funcionalitat i la persegueixo
en cadascun dels projectes amb què treballo. No entenc el
disseny únicament com a valor estètic. No ha de seguir només
una moda. Hi ha d’haver uns conceptes al darrere i en cada –o
quasi cada– decisió que prenem dissenyant hi ha d’haver un
perquè. De manera que l’estil personal és important, és clar,
però sempre es veu moldejat per les necessitats de l’encàrrec.
món laboral, ho trobo a faltar. Hi he fet molts bons amics aquí!
D’aprenentatge no sé dir quin és el més gran, però sí que
recordo molt a la Montse Coma, professora de cal·ligrafia, i a
la seva exigència. A vegades em feia una mandra terrible posarme a dibuixar lletres de manera repetitiva amb la ploma, però
amb els anys m’he adonat de com era d’important tot allò que
ens ensenyava i he donat gràcies a la seva exigència.
un paper rellevant. També valoro d’un dissenyador els seus dots
en intentar fer entendre al client les raons per les quals ha creat
el que ha creat, fent en certa manera una labor educativa –tan
necessària!
Després de l’ESDi i mirant el teu perfil professional veiem
que no has parat de formar-te: workshops, cursos online,
simposis, un Màster en tipografia avançada. Creus que és
important la formació contínua?
Ho sóc des de fa mig any. La veritat és que tal com ho tinc
organitzat no gaudeixo tant com voldria d’aquesta llibertat que
tots imaginem del freelance, però no em queixo! Ara mateix
tinc pocs projectes propis en marxa, ja que durant la setmana
em reparteixo entre l’estudi de disseny gràfic de l’Enric Jardí
i l’empresa de disseny d’objectes i marxandatge The Original
Cha Chá –amb els qui col·laboro. M’encantaria dur a terme més
projectes pel meu compte a banda d’aquestes col·laboracions,
però de moment ho tinc muntat així i n’estic molt contenta.
Aprenc moltíssim.
Sóc de l’opinió que mai se’n sap prou de qualsevol matèria.
Crec que avui dia tots sabem que sortir amb un grau de disseny
gràfic no et converteix en dissenyador gràfic. Amb algunes
excepcions, ets un més i malauradament en som molts. Per a
mi és bàsic no deixar d’aprendre, de conèixer professionals com
tu, de moure’t. Crec que només així podrem aconseguir fer-nos
un petit lloc dins aquest gran món.
A més, vulguem o no, la nostra carrera va del bracet amb el
món de la tecnologia, la qual evoluciona a un ritme vertiginós.
El que ens van ensenyar dins les aules cinc anys enrere pot
estar avui dia completament obsolet... Una raó més per a la
formació contínua.
Vas estudiar Disseny Gràfic a l’ESDi. Quins records tens del
teu pas per aquí?
Com definiries un bon professional del món del disseny?
En tinc molt bons records, m’agradava el que estudiava i
aprenia dia a dia. A vegades, després d’un temps immersa al
Considero un bon dissenyador a aquell que sap combinar amb
èxit funcionalitat i ocurrència per tal d’obtenir un producte que
a més, és estèticament atractiu –on sí que l’estil personal hi té
Actualment treballes com a freelance, això et permet una
major llibertat en els teus projectes?
I què hi ha d’aquest pànic al paper en blanc? A la manca
d’inspiració. Això existeix o és un tòpic?
No crec en l’horror vacui, almenys no en el món del disseny
professional. En qualsevol encàrrec tens un brífing –per petit
que sigui– que et donarà les claus per començar a desenvolupar
el projecte. Dibuixar totes les idees que se t’acudeixen és un
primer pas. I només fent això ja estàs omplint el paper. Així
que no trobo que ens haguem de preocupar gaire per això.
En què estàs treballant actualment?
Amb l’Enric Jardí, entre d’altres projectes, acabem d’entregar
els originals d’un llibre pop-up amb il·lustracions de la Paula
Bonet. Ha estat una feina molt tècnica que ens ha requerit
molta dedicació. I a The Original Cha Chá estic creant la identitat
corporativa de tres museus de Tàrrega. Paral·lelament, de
manera individual treballo amb un parell de dissenys de
marca i el disseny d’una pàgina web. Hauríem de tenir dies
de més hores!
De quin dels teus projectes et sents més orgullosa?
Que difícil! A dalt del podi dels meus treballs preferits
segurament hi tindria la Canica, una tipografia creada per
ser utilitzada en publicacions infantils. És un projecte que
està inacabat però que m’ha portat moltes hores de feina,
enrabiades i satisfaccions. També hi ha el disseny de la marca
“Folkwesdom”, que combina tipografia amb una part de lettering
dibuixat per mi. I, completament diferent, hi ha el projecte
acadèmic d’una col·lecció de vins basada en el món de Tintín
que, tot i que no és comparable als anteriors quant a volum
de feina, té un resultat divertit.
I, per acabar, com veus el panorama del món del disseny?
No sé quin és el futur del disseny però el que sí que tinc
clar és que el bon disseny és indispensable per millorar el
funcionament d’una societat que possiblement ja té de tot (i
més). Focalitzant al món gràfic, penso que és necessària la
mà del bon disseny per intentar reduir o, si més no, ordenar
tota aquesta sobre informació visual a la qual estem
sotmesos sense pausa.
En definitiva, el disseny ha de treballar per fer de la nostra
existència una experiència més agradable en tots els sentits.
14
ISSUE#39
ISSUE#39
15
ASSOCIACIÓ D'ANTICS ALUMNES
ASSOCIACIÓ D'ANTICS ALUMNES
ASSOCIACIÓ DE
GRADUATS DE L’ESDi
Tornar al lloc on va començar tot
Tornar a casa. Tornar a circular pels passadissos que durant quatre anys van
ser els testimonis de moltes confidències i hores de treball. Tornar al principi, a
l’Escola, on van créixer, aprendre i adonar-se que el disseny seria el seu company
de viatge. Però, sobretot, tornar a retrobar-se amb companys, amb qui feia temps
que no hi tenien contacte.
Des de l’Àrea de Community & International Networking de l’ESDi, juntament amb
l’Associació d’Antics Alumnes de l’ESDi, s’organitzen trobades perquè els
ex estudiants de la casa puguin retrobar-se, compartir experiències i crear
sinèrgies.
A l'octubre del 2013 l'Associació d'Antics Alumnes va renovar la seva junta directiva
i va posar en marxa noves iniciatives per dotar de més capacitat d'interacció
entre els seus membres i a l'hora, definir, treballant conjuntament, les activitats a
desenvolupar en el 25è aniversari de l'ESDi que se celebrarà el pròxim curs.
16
ISSUE#39
ISSUE#39
17
ASSOCIACIÓ D'ANTICS ESTUDIANTS
JUNTA
DIRECTIVA
DE
L’ASSOCIACIÓ
D’ANTICS
ALUMNES
Aquest curs 2013-2014
s’ha renovat la Junta
de l’associació. Set
nous dissenyadors de
diverses especialitats
han pres el relleu en
una clara evidència del
dinamisme de l’associació,
i del compromís dels
dissenyadors en la
professió i el progrés
Nom: David Borràs
Graduat en Disseny. Itinerari Moda
Promoció: 1989-1993
Professió: Comercial tèxtil
Perquè vas decidir formar part de
l’Associació?
"Volia aprofitar tot el coneixement que he
adquirit i compartir-ho, aprendre o retro
alimentar-me amb graduats que hagin
tingut experiències semblants."
Nom: Xavi Subirats
Graduat en Disseny. Itinerari Moda
Promoció: 1990-1994
Professió: Fundador i responsable de
Cooked in Barcelona.
Perquè vas decidir formar part de
l’Associació?
"De fet vaig ser l’impulsor. Crec que és
molt important tornar a entrar
en contacte per tornar a col·laborar
entre nosaltres i crear sinèrgies."
Nom: Israel Castells
Graduat Disseny. Itinerari Industrial
Promoció: 2001-2005
Professió: Dissenyador Industrial a
Innovo
Perquè vas decidir formar part de
l’Associació?
"Formo part de l’associació perquè
és necessari seguir en contacte per
recuperar vincles i potenciar les relacions
personals, socials i professionals per així
enriquir-nos."
Nom: Marta Brunet
Graduada en Disseny. Itinerari Industrial
i Interiors
Promoció: 2001-2005
Professió: Dissenyadora a Insitu Disseny
Perquè vas decidir formar part de
l’Associació?
"Se’m va proposar i em va semblar bona
idea tornar a l’ESDi per estar lligada, i al
dia, del món del disseny."
Nom: Iu Franquesa
Graduat en Disseny. Itinerari Moda
Promoció: 1999-2002
Professió: Dissenyador a Companion
Denim
Perquè vas decidir formar part de
l’Associació?
"Tinc bons records de l’ESDi i em feia
gràcia tornar a estar vinculat a l’Escola."
Nom: Isona Ten
Graduada en Disseny. Itinerari Producte
Promoció: 2001-2005
Professió: Dissenyadora de joies a Shira
Perquè vas decidir formar part de
l’Associació?
"Per retrobar-me amb antics companys/
es i compartir experiències professionals
amb diferents dissenyadors/es."
Nom: David Pons
Disseny. Itinerari Industrial
Promoció: 2001-(...)
Professió: Dissenyador a Innovo
Perquè vas decidir formar part de
l’Associació?
"Em feia gràcia recuperar relacions i
retrobar-me amb companys amb qui
havia deixat de tenir contacte."
Com il·lustraries el teu estiu ideal?
Sharif El Fatatry
Estudiant de 1r curs del Grau en Disseny en anglès
ISSUE#39
19
D'ESTUDIANTS A PROFESSIONALS
D'ESTUDIANTS A PROFESSIONALS
EL PFG: EL PRIMER
PAS CAP AL MÓN
PROFESSIONAL
El món que ens envolta és ple de sigles que
amaguen significats. Els economistes tenen
clares les xifres del PIB i l’IVA, a els polítics
no se’ls escapa qui s’amaga darrera la unió
de lletres: PP o PSC, i els científics dominen a
la perfecció les característiques i símptomes
del VIH o el TDH. A els estudiants de ben
segur també els sonen totes aquestes sigles.
Ara bé, quan són a quart curs el què més
els fa ballar el cap són aquestes tres lletres:
P-F-G (PFG). O el que és el mateix, Projecte
de Final de Grau. En resum, l’oportunitat, no
només, de posar el punt final als seus estudis
de Disseny, sinó, també de crear un projecte
propi, des de 0, que pugui acabar convertintse en un projecte d’aplicació real i que, si més
no, els doni visibilitat en el sector en el qual
s’estan professionalitzant. Un pont entre el món
universitari i el món professional.
Un cant a la imaginació, a l’exploració dels
interessos i inquietuds personals i, sobretot,
una bona manera de començar a deixar petjada
en el món del Disseny.
En el cas dels Projectes del Grau Oficial en
Disseny en l’itinerari de moda, les graduades
tenen la seva primera oportunitat de mostrar
els seus dissenys damunt la passarel·la, de
manera professionalitzada, en l’esdeveniment
gerard rubio
UN PROJECTE SOCIAL I INNOVADOR - OPEN KNIT
del Degree Show que cada any mostra les
col·leccions que les alumnes de 4t han
treballat durant el seu darrer curs acadèmic.
A l’esdeveniment hi assisteixen coolhunters,
bloggers, grans firmes de moda i personalitats
destacades del sector que posen l’equilibri
just entre nervis i emoció a les dissenyadores.
Després d’això tot està per fer!
Moltes de les graduades acaben transformant
l'experiència del seu projecte final en una
oportunitat d’èxit en l’àmbit professional. En
són un bon exemple el projecte “Minutiae”
de la graduada Georgina Santiago, menció
d’honor al ModaFAD 2012 i finalista del concurs
de Nous Talents del The Brandery Barcelona.
O, el més recent projecte de Marta Giralt,
“Milieu”, exposat al Palau Robert dins la mostra
“Barcelona prêt-à-porter, 1958-2008”. No són
casos d’èxit aïllat. El PFG pot acabar convertintse, si un vol, en el millor pont possible entre el
món estudiantil i el professional.
A Gerard Rubio, graduat en Disseny Audiovisual, el seu
projecte de Final de Grau li està reportant moltes alegries.
L’originalitat i la innovació del projecte i la curiositat que
desperta l’ha portat a intervenir al Behance Portfolio Reviews,
al Congrés Internacional de Disseny de Catalunya (CIDIC) i a
exposar-lo a la Fundació Tàpies. A més de quedar finalista a
les medalles ADi, que premia els millors projectes en disseny
industrial.
A on eres quan vas començar a donar forma al teu PFG?
“OpenKnit”, és un projecte que proposa una nova eina a
la societat, una eina de fabricació digital en el camp de la
producció tèxtil que planteja una alternativa al desajustat
model de producció i consum que tenim. És principalment
una tricotosa capaç de fabricar peces de roba llestes
per ser usades de forma automatitzada a partir d’arxius
digitals, uns arxius que es poden crear i compartir de forma
desinteressada a través d’un repositori online.
Em vaig plantejar el projecte com un repte personal que
dubtava que pogués acabar realitzant, i que, a poc a poc i amb
molta perseverança més o menys m'ha acabat sortint. Pel camí
he aprofundit en diversos coneixements tant de mecànica, com
d'electrònica, programació, modelatge, etc., a la vegada que ha
resultat un interessant aprenentatge personal. Com una espècie
de viatge iniciàtic.
Era d'Erasmus a Ginebra durant el primer quadrimestre de
quart quan vaig començar a poc a poc a gestar la idea i li vaig
començar a donar forma, tot i que no va ser fins a l'estiu que va
començar a evolucionar en el que ha acabat sent.
De què t’ha servit o què has après a l’hora de dur-lo a terme?
3 paraules i/o conceptes que defineixin el teu PFG
Gerard Rubio segueix treballant en el perfeccionament del
projecte i té en agenda la possibilitat d’exposar-lo a Roma i
Eindhoven a on, possiblement, realitzarà el primer taller de
muntar màquines "Openknit".
Copiar, crear i compartir.
Un consell?
Esperit crític.
20
ISSUE#39
ISSUE#39
21
D'ESTUDIANTS A PROFESSIONALS
D'ESTUDIANTS A PROFESSIONALS
MARIA ARMENGOL
NÚRIA SERRANO
L'ÀNIMA D'UN PROJECTE REAL
EL DISSENY D'UNA LLIBRERIA HÍBRIDA
El projecte de la Graduada en Interiors Núria Serrano és
un dels escollits per presentar-se a l’edició d’enguany dels
premis del Col·legi Oficials de Decoradors i Dissenyadors
d’Interiors de Catalunya (CODIC). El projecte planteja el
disseny d’un espai, a Palma de Mallorca, a on es pugui vendre,
exhibir i divulgar continguts culturals. No es tracta d’una
llibreria convencional, sinó d’un espai a on es transmeten
i venen continguts, ja sigui en format paper o digital, i a on
aquests dos formats coexisteixen. Un espai especialitzat en
art, arquitectura i fotografia. A més, el disseny incorpora,
també, altres zones a on realitzar activitats: una cafeteria,
una zona lounge per llegir, espais expositius, etcètera.
A on eres quan vas començar a donar forma al teu PFG?
La idea de que el projecte fos un espai dedicat als llibres va
sorgir de seguida que em van dir quin seria el tema del projecte
a realitzar. Era un tema ja analitzat per compte propi i el que
vaig fer va ser profunditzar-hi molt més i adaptar-lo a les
necessitats que es demanaven.
De què t’ha servit o què has après a l’hora de dur-lo a terme?
He après que és molt important documentar-se bé, analitzar
la situació actual, veure diferents opinions al voltant dels
personatges que formen part del món que estem a punt
de dissenyar i tenir un ampli ventall de referents sòlids i
antecedents per definir bé el punt de partida del projecte.
3 paraules i/o conceptes que defineixin el teu PFG
Purisme, cultura i accessibilitat
Un consell?
No perdre mai la curiositat.
L’estudiant del Grau en Disseny en l'itinerari de Producte
Maria Armengol està treballant, actualment, en el PFG
“l’acondicionament acústic per a espais públics com bars i
restaurants”, un projecte real que ja comença a tenir "algun
padrí". El projecte defensa la necessitat d’una intervenció a
nivell acústic en bars, restaurants o cafeteries.
Aquest projecte busca la formalització d’un producte que
pugui millorar certs fenòmens acústics que apareixen
quan ens trobem en un d’aquests locals. Al mercat hi ha
comercialitzades ja moltes solucions, però la problemàtica
persisteix. Per això Armengol intenta extreure’n els motius
per donar lloc a una solució en forma de producte.
A on eres quan vas començar a donar forma al teu PFG?
La idea de desenvolupar aquest projecte la vaig tenir quan
estava sopant en un restaurant que havien inaugurat feia poc.
Vaig adonar-me que tot i que els plats fossin boníssims i l’espai
acollidor, tenia ganes de marxar: la mala acústica n’era la
responsable.
22
ISSUE#39
De què t’ha servit o què has après a l’hora de dur-lo a terme?
M’ha servit per corroborar que la tasca del dissenyador no pot
ser una feina aïllada sota cap concepte. Cal escoltar l'opinió
dels usuaris, de la gent que t’envolta, de persones expertes
en altres temes. Fins ara els projectes que havia fet eren més
conceptuals, duts a terme en una espècie de bombolla, sense
tocar de peus a terra.
3 paraules i/o conceptes que defineixin el teu PFG
Acústica arquitectònica
Qualitat de vida
Producte comercial
Un consell?
No adormir-se… recomano tenir la temàtica del PFG escollida a
finals de 3r curs, sinó es passa malament!
ISSUE#39
23
D'ESTUDIANTS A PROFESSIONALS
D'ESTUDIANTS A PROFESSIONALS
GEORGINA CAPDEVILA
HUMBERT CLOTET
L’ALFOMBRA VERMELLA DELS PFG’S DE GRÀFIC:
ELS PREMIS LAUS
PROPULSIÓ DE PROJECTES CREATIUS
FIU BARCELONA
Cada any nombrosos alumnes de Disseny Gràfic de l’ESDi acaben sent seleccionats pels Premis
Laus, uns guardons que reconeixen la creativitat i la qualitat de la comunicació audiovisual i
gràfica. Enguany són 5 els graduats que reben una empenta i una visibilitat professional en
aquests premis. Una oportunitat d’or, de plata, de bronze o de Gran Laus, depenent del guardó
que se’ls hi adjudiqui, que quedarà per sempre en el seu portfoli professional.
La Georgina Capdevila i l’Humbert Clotet són estudiants de
l’ESDi, aviat graduats. Emprenedors, entusiastes i apassionats
del disseny. Ja van demostra-ho sobradament impulsant
el projecte estudiantil ÉSDissabte -conjuntament amb el
seu company Alain Jaimez- que ambdós reconeixen decisiu
per atrevir-se a “muntar-ne una de ben grossa”. Ara, amb
el seu PFG estan revolucionant el sector del disseny amb la
trobada: Fiu Barcelona (27 de maig al DHUB). Un esdeveniment
que té com a objectiu la propulsió de projectes de les
noves generacions de creatius del país. Partint del diàleg,
compartint experiències, establint noves col·laboracions i
innovant en formats i continguts que permetin un fifty-fifty
entre el coneixement i un ambient relaxat i distès.
1
2
4
5
A on éreu quan vau començar a donar forma al PFG?
Curiosament, la idea va prendre forma quan estàvem a un
altre gran esdeveniment: el Blanc Festival dels dies 15 i 16 de
Novembre de 2013. Va ser allà, enmig del Blanc Nit -la festa
posterior al Festival-, que ens vam començar a imaginar
com havia de ser el que més endavant batejaríem com a FIU
Barcelona.
De què us ha servit o què heu après a l’hora de dur-lo a terme?
La llista podria ser infinita. Des d'un inici ens vàrem prendre
aquest projecte com una oportunitat per tocar de peus a terra i
descobrir com funcionen les coses fora de l'escola. Hem pogut
conèixer en primera persona l'experiència de treballar amb
equips reals, el gran potencial creatiu de les noves generacions
de creatius, la burocràcia que envolta un esdeveniment públic i
mil coses més.
En el moment en què el projecte ha passat a formar part del
nostre dia a dia, molt més enllà d'ensenyances professionals,
també ens ha ajudat molt a créixer i consolidar-nos com a
persones i com a equip de treball.
3 paraules i/o conceptes que defineixin el vostre PFG
Vital, propulsió, creativitat.
Un consell?
Fes el teu PFG sense adonar-te que és un PFG. Tira endavant el
projecte que saps que gaudiràs fent.
24
ISSUE#39
3
Qui: Fredic Barrera (1)
Què: El PFG d’aquest graduat se centra en la creació d’una
identitat visual per al Mijac Sagrada Família de Manresa, un
centre que treballa l’educació en el lleure dels nens i joves.
Barrera ha creat un sistema visual que pretén realitzar una
actuació sobre les problemàtiques i els punts més febles de
l’entitat.
Qui: Cristina Dordal (2)
Què: “Paraules d’una terra” és una publicació artística-poètica
sobre tres escriptors de la plana de Vic: Jacint Verdaguer,
Miquel Martí i Pol i Maria Àngels Anglada. És un recull literari
d’alguns dels fragments dels poemes que es reciten en diverses
rutes literàries sobre els esmentats autors al llarg del paisatge
que els va influenciar, així com inspirar, d’aquesta terra de la
Catalunya Central. Una visió emotiva dels poetes i de la Plana
de Vic.
Qui: Xavi Martínez (3)
Què: El projecte 'Vaques Sagrades' és un conjunt d’entrevistes
a diferents dissenyadors gràfics de Barcelona on s’intenta
trobar les connexions que hi ha entre ells, alhora que s’indaga
en els diferents referents de cada un. El projecte neix amb la
intenció d’entendre millor el disseny gràfic actual a la ciutat,
mirant el passat per descobrir les arrels que han fet de
Barcelona una ciutat de referència pel que fa a aquest àmbit.
Les entrevistes també poden visionar-se online.
Qui: Gal·la Pascual (4)
Què: El PFG de la graduada en Disseny Gràfic per l’ESDi va
ser seleccionat per presentar-se al Blanc Festival, el festival
de Disseny Gràfic referent a Catalunya. Es tracta d’una
col·lecció editorial, a mig camí entre un llibre i una revista, en
col·laboració amb el festival Sónar. Funciona com a element
difusió d’aquest festival en el marc del seu 20è aniversari. El
projecte es formalitza a través d’una tirada de 20 exemplars a
on cada un d’ells funciona com a unitat de contingut autònom
respecte als altres.
Qui: Marina Soto (5)
Què: A partir del concepte Uncovered, “deixar al descobert”,
“destapar”, neix una marca editorial que proposa escapar dels
tòpics. Estructurat en monogràfics, cada publicació aborda una
sèrie de temàtiques (art, literatura, fotografia, història i societat)
englobades sota un mateix concepte, com ara els somnis, el
buit o el silenci. La concepció i el disseny de la marca pretenen
mostrar la naturalesa de les idees de cada publicació.
ISSUE#39
25
D'ESTUDIANTS A PROFESSIONALS
D'ESTUDIANTS A PROFESSIONALS
PEDRALBES CENTRE
ES VESTEIX DE DISSENY:
DESFILADA+ESDiMarket
La Directora de l’ESDi Glòria Fernández explica els objectius, la
il·lusió i l’oportunitat que es desperta amb dos dels esdeveniments
de final de curs que fan viatjar l’ESDi a Barcelona: La desfilada de
Pedralbes Centre i una nova edició de l’ESDimarket, el mercat del
disseny made in ESDi.
Com cada any quan s’acosta final de curs gaudim de la
desfilada de Pedralbes Centre (enguany 5 de juny). Els alumnes
de primer curs del Grau en Disseny preparen una desfilada,
que aquest any té com a temàtica el patrimoni arquitectònic
de Barcelona. Així doncs, els estudiants han triat edificis de
la nostra ciutat, des d’aquells d’època modernista fins els
icònics edificis del segle XXI com a elements inspiradors per
dissenyar els seus looks. Aquesta desfilada és un bon exemple
de la metodologia docent emprada a l’ESDi, a on la teoria va en
paral·lel a la pràctica projectual. D’aquesta manera l’alumne
aprèn a desenvolupar-se des dels inicis dels seus estudis
universitaris com a un veritable dissenyador. Cada alumne
desfila amb un look, però la seva feina no es limita al disseny
de la vestimenta sinó que també passa per encarregar-se
d’organitzar la desfilada, buscar patrocinadors i col·laboradors
que donin suport l’esdeveniment, així com dissenyar els flyers,
encarregar-se del maquillatge, la perruqueria,
els complements, les models, etcètera.
No cal dir que la tutorització i acompanyament dels professors
és imprescindible en el traspàs del know how. Enguany el
mèrit d’aquest aprenentatge ve de la mà dels professors Xènia
Gómez-Centurión i Miguel González, que des de l’assignatura
d’Introducció als Projectes han guiat tot el procés projectual i
de posada en escena dels joves alumnes. Els professors han
apostat per la personalitat de cada alumne, tot ajudant-los a
potenciar la seva creativitat. Sens dubte és un projecte complex
per a la inexperiència dels alumnes de primer curs, però també,
és tot un valuós aprenentatge que aporta grans coneixements
i experiències als nostres estudiants. Tot i la duresa, és un
dels projectes més apreciats i demandats pels alumnes ja que
poden experimentar tot el procés de desenvolupament d’una
col·lecció. Treballant els moods d’inspiració, la manipulació
i experimentació amb les matèries i el color, els patrons i la
confecció dels prototips, per a arribar a tancar el procés amb
la presentació d’un book que recull el procés i la culminació del
projecte en la desfilada de Pedralbes.
En aquesta mateixa línia, la desfilada de Pedralbes, en l’edició
d’enguany arriba acompanyada per un altre projecte d’alumnes
de l’escola: l’ESDimarket. Ja fa dos anys que unes alumnes van
proposar desenvolupar aquest projecte, vinculat a l’assignatura
d’Empresa, impartida pel professor i Dr. Diego Bartolomé,
qui inculca en els alumnes el valor de l’empreneduria perquè
puguin ser, en els temps que corren, autònoms a l’hora de
poder executar els seus propis projectes. L’ESDimarket posa
a l’abast del públic en general molts dels productes que els
alumnes i graduats de l’ESDi realitzen des de les diferents
assignatures que cursen a l’escola, de manera que se’ls brinda
una oportunitat per començar a donar-se a conèixer. Aquesta
activitat sempre s’havia fet a Sabadell, amb un gran èxit de
públic i vendes, i, ara, per primera vegada l’ESDimarket viatja
a Barcelona, al costat de Pedralbes Centre i en el context de la
desfilada dels alumnes de primer. De segur una bona ocasió per
a gaudir del treball realitzat pels nostres alumnes i comprar un
bon disseny!
Dra. Glòria Fernàndez
Directora de l’Escola Superior de Disseny ESDi
Imatges de les últimes edicions
26
ISSUE#39
ISSUE#39
27
28
ISSUE#39
ISSUE#39
29
@ESDi_barcelona
No són fotos, són records
No és un click, és un instant
No comptis els ‘likes’, viu el moment
Sent, palpa i respira el disseny en imatges
SOM A INSTAGRAM, SEGUEIX-NOS
REDACCIÓ
EDICIÓ
Publicació de l'Associació
d'Antics Alumnes de l'ESDi
Escola Superior de Disseny ESDi
Marquès de Comillas, 81-83
08202 Sabadell
Tel. 93 727 48 19
Fax 93 727 42 49
[email protected]
www.esdi.es
Consell de redacció
Junta Directiva de l'AAA de l'ESDi
President: Xavier Subirats
Vocals: David Borràs, Marta Brunet,
Iu Franquesa, Israel Castells, David
Pons, Isona Ten.
DL: B-34482-2000
30
ISSUE#39
Disseny i maquetació de la publicació
Sheila Rodríguez i Xavi Martínez
(Comunicació ESDi)
Coordinació
Ignasi González (Desenvolupament
corporatiu)
Edició
Isabel Palà (Comunicació ESDi)
Redacció
Laura Pons (Comunicació ESDi)
COMPARTIM CONEIXEMENT I CREATIVITAT!
Informa-te'n a Twitter
@ESDi_Barcelona
Míra'ns a Instagram
@ESDi_Barcelona
Segueix-nos a Facebook
ESDiEscolaSuperiordeDisseny
Encercla'ns a Google +
Escola Superior de Disseny ESDi
Connecta't a Youtube/Vimeo
ESDisseny / ESDi
Opina a PLEASE
@ESDi_Barcelona
ISSUE#39
31
"ComPROMESOS
AMB LES PERSONES
QUE S'ATREVEIXEN
A REDISSENYAR EL
MÓN I DISSENYEN I
CONSTRUEIXEN EL
SEU FUTUR"
jO ESTUDIO A
L'ESDi, I TU?

Documentos relacionados