Jocs i ús de la llengua catalana

Transcripción

Jocs i ús de la llengua catalana
Sant Adrià del Besòs, març de 2006
Jocs i ús de la llengua catalana. Sant Adrià del Besòs
Març de 2006
Alguns jocs
La portera
El grup i el conductor del joc es disposen en cercle. El conductor del joc
relata la història fent gesticulacions. S’atura a cada frase que és repetida
pel grup amb la mateixa intensitat i el mateix tipus de gestos.
Cada frase correspon a una acció determinada. Quan assenyala les peces de
roba es toca les parts del cos que corresponen. Quan té por, per exemple,
pot confondre’s de part del cos, fent que els infants riguin molt.
-
Pujo les escales,
Truco a la porta
La portera em demana
I vostè què vol?
Jo...
...jo...
...jo?
Jo venc mitges,
Mitjons,
Calçotets,
I pantalons,
Camises de llana
I barrets de cotó.
Jo...
...jo...
...jo?
Jo no vull res de tot això!
Truqui a la porta del costat.
A cada pis el venedor prova diferents entonacions (normal, amb por, molt
cregut, tímid, adormit, etc.)
2
Març de 2006
El cuc
Tots els jugadors es disposen en rotllana. L'animador del joc diu en veu
alta una frase i l'acompanya d'una acció i després tots la repeteixen.
En el moment que el dinamitzador pregunta: i el cos? Tots responen:
"relaxat!!!" (a la vegada que mouen el cos com si s'estiguessin relaxant).
Després d'haver-se relaxat, torna a començar des de la primera frase i
n'afegeix un parell o tres.
L'animador és qui decideix en quin moment vol tallar per tornar a
començar i el ritme i l'entonació que li vol donar al relaxat. De totes
formes he agrupat les frases tal i com a mi em van bé. També recomano de
fer tres "relaxat" per acabar (després de saludar) cada cop més fluix,
creant així un clima de tranquil·litat força interessant.
Normalment, quines coses!, la gent acaba aplaudint.
Les paraules i els gestos són:
-
Veig un cuc (i s'assenyalo amb un dit),
Miro el cuc (m'apropo mirant a terra),
M'apropo al cuc (i m'inclino molt).
-
Agafo el cuc (l'agafo),
Observo el cuc (el miro agafant-lo amb dos dits),
Reobservo el cuc (el torno a mirar atentament amb un altre gest).
-
mossego el cuc (doncs això),
Puajjjj!!! (fent com si em fes molt de fàstic),
Escupo el cuc,
Trepitjo el cuc (amb un peu),
I torno a trepitjar el cuc (com si ballés sevillanes).
-
No dic res i miro a tothom amb cara de pena... (pobre cuc),
Recullo el cuc (i el recullo posant veu i cara molt trista),
Pobre cuc!!! (dic plorant),
Llenço el cuc (ara estic content),
Saludo amb la mà...
3
Març de 2006
Skelly
Us presentem una de les moltes variants que es coneixen d'aquest joc que
es practicava als carrers de Nova York fa uns quants anys, quan encara no
hi havia tants cotxes com ara. El podeu trobar amb noms diferents: Skully,
Skelley, Skillsies, etc. i fins i tot es pot arribar a dibuixar d'altres maneres.
Què necessitem per jugar?
•
•
•
•
Una xapa de metall (les de les ampolles de refresc). Van bé aquelles
que cal obrir amb obridors, no les de rosca.
Plastilina o cera d'espelma.
Un guix.
Un parell d'amics amb ganes de jugar (o tres, o quatre...).
On hi jugarem?
A un pati o un terra asfaltat.
Preparació de les xapes
Per tal que les xapes pesin més i vagin millor, s'omplen de plastilina o de
cera d'espelma fosa.
Comencem?
Es marca al terra un dibuix com el de la
il·lustració. El quadrat ha de ser
d'aproximadament dos metres de costat. A uns
quatre metres del dibuix de l'Skelly i davant de la
casella 1, es marca la línia de llançament.
Posa't d'acord amb els teus companys i escolliu
un ordre de tir. Després cadascú de vosaltres ha
de posar la seva xapa a la línia de sortida.
Al primer tir has d'intentar que la vostra xapa
caigui exactament a la casella marcada amb el
4
Març de 2006
número 1. Si ho aconsegueixes guanyes un nou torn i des de la casella 1
tires cap a la 2.
Si no arribes a cap casella, no passa res, perds el torn i, quan et torni a
tocar, tiraràs des d'allà on t'havies quedat.
Pot passar que la teva xapa xoqui amb la d'un altre jugador, llavors agafes
la teva i la deixes directament a la propera casella on hi havies d'anar
(sempre i quan no sigui la marcada amb un 9).
Quan la xapa d'un jugador xoqui amb la teva, no podràs continuar
avançant. Al teu proper torn hauràs d'anar cap enrera fins la darrera casella
on has estat (i potser per aconseguir-ho t'hi estaràs més d'un torn).
La casella nou està envoltada de perills. Si caus dins d'una de les caselles
marcades amb una calavera perds tres torns. Només et salves si la teva
xapa està tocant una de les línies que separa les calaveres.
Un cop hagis aconseguit arribar a la casella nou, hauràs de tornar a fer el
camí enrera, seguint les mateixes normes, fins la línia de sortida passant
altre cop per tots els números.
Qualsevol xapa que aconsegueix tornar a la línia de sortida, es transforma
en una "xapa verí". Si una "xapa verí" toca una altra xapa, la que ha estat
tocada surt del joc.
La "xapa verí" no perd torn si cau a les caselles calavera.
Guanya l'última xapa que queda jugant.
5
Març de 2006
Com es fabrica un patacó?
6
Març de 2006
Jocs de cordill
7
Març de 2006
8
Març de 2006
9
Març de 2006
10
Març de 2006
11
Març de 2006
12
Març de 2006
13
Març de 2006
14
Març de 2006
15
Març de 2006
Posicions bàsiques
16
Març de 2006
17
Març de 2006
18
Març de 2006
19
Març de 2006
20
Març de 2006
21
Març de 2006
22
Març de 2006
Algunes cançons de repartir i formes
electives
Tres cullerades
Tres cullerades
D’aigua amb arròs;
Pim, pom, flors.
Poma rodona
Poma rodona,
Cas de Cardona;
Pinzell, martell,
Quantes dames hi ha al castell?
El nen que li toca diu un número i comptem.
23
Un potet d’arròs
Un potet d’arròs
Pim, pom, flors.
Un altre de fideus,
Pim, pom, creus.
Pit, ametlla i confit
Pit, ametlla i confit,
Cigarro de plata
Barrabís, barrabàs
Tu te’n quedes
I tu te’n vas.
Sesta ballesta
Cal trobar l’objecte amagat.
Sesta Ballesta el cor em diu que triï aquesta.
Març de 2006
Característiques del joc a l'estona del
menjador
El joc a l'estona del menjador escolar reuneix una sèrie de característiques que el
defineixen. Correspon a l'equip d'educadors definir-les en la seva realitat
concreta, basant-se en les pròpies possibilitats i en el projecte educatiu de
l'escola on s'està treballant.
La llibertat. Jugar és adherir-se lliurement i espontània a una activitat
determinada. L'estona del menjador, com la del pati de mig matí, ve definida pel
fet de ser l'única de la jornada escolar on els nens poden escollir lliurement quina
activitat volen fer.
La llibertat del qui juga és el que defineix el que hauria de ser la principal
característica del joc a l'espai del menjador escolar.
Els materials. Sovint, l'equip d'educadors del migdia no té la possibilitat
d'accedir a un pressupost per material, ni tampoc no disposa d'espais específics
per guardar-lo.
Per aquest motiu, cal que en el disseny dels jocs que es portaran a terme es
tingui present que s'hauran d'utilitzar materials senzills i econòmics (fins i tot
se’n poden arribar a construir alguns), i que siguin fàcils de guardar.
La nostra proposta, tal com es veurà més endavant, es recolza en la utilització de
tres tipus de materials: els tradicionals, els jocs de taula d'arreu del món i els
esportius.
El temps. Basar-se en la llibertat suposa que hem de preveure jocs de curta
durada, en la qual els nens s'hi puguin anar afegint lliurement a mesura que
acabin de dinar, per exemple, i que puguin deixar de jugar quan els ha sortit una
proposta que els vingui més bé.
Jocs de durada més llarga, jocs de rol, per exemple, estarien enclavats en
propostes on els infants s'hi poden afegir lliurement, però comportarien una
"fidelitat" a l'espai.
L'espai. Les escoles disposen de molts espais diferenciats on es pot estar jugant
durant el temps del migdia. D’altra banda, les condicions atmosfèriques
determinaran molt les possibilitats de cada espai.
Al llarg d'aquesta publicació haurem de trobar una proposta enriquidora per a
cada espai, de manera que es pugui treure el màxim de profit a cada racó.
24
Març de 2006
L'equip de monitors. Els educadors són l'ànima de l'organització del joc. Ells
seran els qui escolliran el model educatiu sobre el qual volen treballar,
dissenyaran els racons de joc, i veuran com organitzaran cadascuna de les
propostes.
Si l'equip no és prou ampli, s'hauran de buscar alternatives imaginatives per poder
portar-ho a terme.
L'organització dels nens. Normalment és l'escola qui marca com s'organitzaran
els grups durant el temps del migdia, així com el nombre de nens que correspon a
cada educador.
El projecte educatiu de l'escola. Hem deixat pel final aquest aspecte perquè, tot
i que és l'escola qui ha de definir el model educatiu, l'equip de monitors, veient
l'estil que mou la pràctica quotidiana, podrà elaborar propostes enriquidores a
aquest estil i dotar l'espai del migdia escolar amb la categoria d'espai educatiu
amb totes les seves conseqüències.
25
Març de 2006
Models d’organització
El temps del menjador escolar es pot organitzar de diferents maneres.
Cadascuna d'elles respon a un estil educatiu i a una manera d'entendre les
possibilitats educatives de l'estona del menjador.
Directiva. Segons aquest model, l'equip d'educadors ha de proposar una
sèrie d'activitats a les quals, obligatòriament, els nens s'han d'afegir. Els
grups s'organitzen segons franges d'edat i les activitats estan directament
adreçades a cadascun dels grups.
Organització de grups per franges d'edat. Les activitats s'organitzen segons
aquests grups.
Activitats lliurement escollides. Els educadors, en aquest model, es
dediquen a realitzar propostes lúdiques i els nens, si volen, s'hi afegeixen
en el moment que vulguin i ho poden deixar quan desitgin.
La idea és realitzar propostes que després ells puguin continuar lliurement.
Per aquest motiu s'adeqüen els jocs als espais i materials de què es
disposa.
Lliure. Els educadors no fan més que vigilar que, en qualsevol moment, no
hi hagi cap incidència. Els educadors no proposen ni obliguen, només hi
són. Si s'escau poden afegir-se a algun joc preparat pels mateixos nens.
Lliure amb activitats obligatòries. Està basat en el model lliure. L'escola
oferta una sèrie d'activitats extraescolars (que solen tenir un cost
econòmic) que complementi la formació curricular que es dóna en l'horari
escolar.
Aquests tallers tenen caràcter d'educació formalitzada i els nens que hi
prenen el compromís han de complir-lo durant tot l'any.
26
Model
d'organització
Funció de l'educador
Març de 2006
Estil educatiu
Organitzar tallers de diferents
aspectes
Omplir el temps lliure amb
activitats
Activitats lliurement
escollides
Proposar activitats a les quals els
nens s'afegeixen lliurement
Enriquir el temps lliure
infantil mitjançant la
proposta d'activitats que
ells, posteriorment, podran
fer lliurement
Lliure
Gestionar del temps de l'àpat i
vigilar possibles conflictes
No intervenir en el joc
infantil
Lliure amb activitats
obligatòries
Acomplir un programa
preestablert
Completar la instrucció que
es dóna a l'escola amb
activitats que donin una
formació integral
Directiu
27
Març de 2006
Una fitxa de jocs pel menjador
escolar
Amb tots els jocs que coneixem podem anar fent un petit fitxer que ens resulti
útil a l’hora de planificar i saber quin són els jocs que millor ens han funcionat.
Els camps bàsics que hi poden tenir són:
Nom del joc. Tots els jocs tenen, o han de tenir, un nom. Els jocs tradicionals
poden tenir més d'un nom, per tant és interessant que posem totes les maneres
de dir-ho i, entre parèntesis, el lloc on es fa servir aquest nom.
Intensitat. És l’energia necessària per poder-lo jugar. A la fitxa hi podem posar
tres nivells: alta, mitja o baixa.
Un joc d'intensitat alta no és convenient proposar-lo just després de dinar. Es
poden començar les sessions de joc dirigit amb jocs d'intensitat baixa i anar
pujant progressivament.
Cal que en el nostre fitxer tinguem força jocs de baixa intensitat per poder-los
jugar en espais petits (en una classe, quan plou, per exemple).
28
Nombre de jugadors. Hi ha jocs que només els poden jugar dos jugadors i
d'altres que en necessitem un mínim de deu... Que aquest aspecte aparegui al
fitxer ens serà molt útil per trobar, a cop d'ull, quins jocs podem fer quan tenim
un grup molt nombrós o quan, en canvi, en tenim pocs.
Espai. Cada joc el podem portar a terme en un lloc de l’escola diferent. Per aquest
motiu podem deixar escrit a quin dels espais ens resulta òptim per a practicar-lo.
Edat. Hi ha jocs que, per la seva dinàmica i motivació, són ideals per als nens
d'educació infantil. D'altres tenen un grau de complexitat elevat i fan que
s'enganxin després d'una vivència lúdica important.
Marcar l'edat ha de ser només una orientació. Els jocs no tenen una edat
específica, sinó que són entesos després d'un procés d'haver viscuts un cert
nombre de jocs.
Material. Cal que intentem buscar alternatives fàcils als materials de joc ja que
les escoles no hi destinen grans pressupostos i sovint no hi ha un lloc específic
per poder-lo guardar. Per tant haurem de buscar joc amb material econòmic i fàcil
de tenir-lo endreçat.
Disposició inicial. Els jocs es comencen d'alguna manera: en rotllana, dos equips
un davant de l'altre, lliurement en l'espai, etc. D'un cop d'ull veurem com
organitzar-nos per començar a jugar. Podem acompanyar l'explicació amb un petit
gràfic.
Març de 2006
Desenvolupament. En aquest apartat s'explica com es porta a terme el joc.
Apuntar-ho és una bona manera de reflexionar sobre com l'explicarem, ja que ens
obliga a posar en ordre les idees.
En aquest sentit, caldrà definir de quina manera volem expressar-nos quan volem
fer referència a la dualitat dels sexes dels participants.
Observacions. Hi ha aspectes dels jocs que són interessants de tenir-los apuntats
en algun lloc (algunes referències històriques, observacions sobre l'organització
de l'espai, sobre la manera d'explicar-lo, etc.).
També es pot deixar que s'hi afegeixin aspectes sobre la motivació del joc,
l'avaluació del seu funcionament, etc.
29
Març de 2006
Nom:
Material
Espais de joc
Intensitat
Edat
Nombre de jugadors/es
Disposició inicial
Desenvolupament.
Observacions o variants
30
Març de 2006
En el patio una caja de juegos... de
todo a 100!
En el momento de plantearse el patio de un comedor escolar siempre nos
viene a la cabeza la referencia a la falta de presupuesto para la compra de
material.
Sin embargo, los materiales que acompañan los juegos tradicionales nos
dan la respuesta a cómo podemos llegar a planificar todo un curso de
forma muy económica. En este artículo hemos intentado dar respuesta a
algunas de las posibilidades que nos ofrecen algunos de estos materiales
así como apuntar pistas para su introducción en la dinámica del comedor
con la intención de llegar a tener un material de juego de "todo a 100",
con materiales sencillos de encontrar y económicos.
No podemos olvidar, sin embargo que una de las principales características
del juego popular y tradicional es la gran cantidad de vocablos y
expresiones que existen detrás de cada juego, con lo que aumentan las
posibilidades comunicativas y de intercambio entre los niños de diferentes
edades.
Para empezar nuestra "caja de juegos" podemos buscar una caja vacía de
hojas de papel que se suelen encontrar en la copistería de la escuela. Con
un retoque artístico la dejamos presentable para salir al patio. Ahora hay
que buscar un buen material con el que llenarla para asegurar el éxito de la
operación:
Las canicas
Para conseguirlas: podemos pedirlas a los mismos niños.
Este pequeño objeto que tiene más de dos mil años de antigüedad (los
libros de historia nos hablan de él desde tiempo de los romanos) es ideal
para aprovechar los espacios con tierra que suele existir en todas las
escuelas.
La gran cantidad de juegos de canicas que existen llegan a darnos muchas
posibilidades de intervenir con niños y niñas de diferentes edades.
31
Març de 2006
Uno de los juegos más simples consiste en tocar las canicas del contrario o
contrarios tres veces de manera que la primera sólo se cuenta el golpe, la
segunda que quepa la mano entre la propia canica y la tocada y la tercera
que quepa todo el pie. Las canicas que han recibido el tercer toque son
eliminadas.
Cuerdas de saltar
Para conseguirlas: suelen haber en el aula de educación física o las traen
los mismos niños
En todas las partes del mundo se han fabricado cuerdas... y donde hay una
cuerda hay un grupo de niños saltando y cantando. Se trata, sin duda, de
uno de los elementos de juego que más potencian la cooperación entre los
participantes.
De juegos de saltar a cuerda seguro que recordamos una gran cantidad: el
cocherito leré, juli, al pelotón, el cartero... También se pueden llegar a
saltar con dos cuerdas.
Tabas
Para conseguirlas: se encuentran gratis en las carnicerías.
Tradicionalmente se utilizaban huesos de la pata de la oveja aunque en los
países anglosajones se juega con yacs (una pequeña pieza de metal en
forma de estrella).
Actualmente se pueden comprar de plástico o pedirlos en una carnicerías,
hervirlos y pintarlos o barnizarlos.
Normalmente se hacen juegos de habilidad. Uno de los más sencillos se
juega con cinco tabas y consiste en tirar una taba (también se puede
lanzar una pelotita) al aire y, con la misma mano que se ha lanzado la
pelota, recoger una de las tabas y después la pelota. Cuando se ha
conseguido recogerlas todas, se intentará hacerlo con dos a la vez y así
hasta que las haya conseguido todas. Cuando alguien no es capaz de
recoger las tabas o la pelota que le corresponde, pierde turno y continua el
siguiente (tradicionalmente también se jugaba con piedras).
32
Març de 2006
Juegos con tiza y suelas de zapato
Para conseguirlas: se pueden reciclar las pequeñas puntas de tiza de las
clases o pedirlas a la escuela. Los talones de zapato viejos se piden al
zapatero
En todas las épocas, en todos los lugares del mundo ha habido quien ha
dibujado en el suelo, ya sea con tiza sobre pavimento o con un palo sobre
tierra y ha utilizado el dibujo para diversos juegos de puntería.
Los talones viejos de zapatos, olas tizas con las que dibujamos los
diagramas en el suelo son un buen elemento para el lanzamiento (aunque
también se pueden usar piedras planas, por ejemplo).
En un patio de una escuela, es fácil encontrar rincones pequeños para la
práctica de juegos de alta motricidad, sin embargo ideales para dibujar en
el suelo una rayuela (uno de los juegos más extendidos y conocidos en el
mundo, con muchas variantes diferentes).
Con la tiza y la suela de zapato también podemos jugar al "flendit":
dibujamos un círculo en el suelo y cada jugador se apuesta un objeto que
deja dentro del circulo. Se marca un línea desde la que cada jugador tirará
una suela de zapato. Cada jugador, por turnos lanza la suela con el
objetivo de sacar un objeto del circulo. Si un jugador lo consigue gana el
objeto que ha hecho salir del circulo.
Juegos con cordones
Para conseguirlas: a pedir en las mercerías de la zona y luego los traen los
mismos niños
Los cordones de los zapatos son un buen elemento para la práctica de
diferentes juegos... Todos recordamos aquellos juegos donde dos o más
jugadores iban haciendo diferentes figuras (juego ya practicado por los
inuit).
También podemos jugar a la serpiente: un jugador mueve por el suelo un
cordón y los otros deben intentar pisarlo.
Otro juego que puede darnos un trozo de lana es el juego de las colas de
caballo: cada niño tiene un cordón, y se pone uno de los extremos de este
a la parte de detrás de los pantalones, como si fuera una cola. El objetivo
33
Març de 2006
del juego es arrancar el máximo de colas de los compañeros manteniendo
la propia, dado que si perdemos la cola, ya no podemos sacar mas !
Cromos y tazos (patacones)
Para conseguirlos: se encuentran en los bolsillos de los niños
Actualmente encontramos los tazos en los comercios. Sin embargo, la
tradición nos explica que, en diferentes partes del mundo se han jugado
utilizando cartas viejas.
Para hacerlos necesitamos dos trozos de cartulina de 6 cm x 2cm (en las
escuelas sobran siempre retales de las aulas de plástica). Los ponemos en
forma de cruz y doblamos las pestañas de la carta que esta delante hacia
detrás y de la que está detrás hacia delante. Separamos los dos trozos y
encaramos las pestañas. Y ya podemos montar el patacón.
Des de siempre, con los cromos y los patacones se practicaban un gran
número de juegos. En una pared de la escuela se busca una pared. Se
marca una línea a la altura del pecho y desde allí se deja caer un patacón
desde la pared hacia el suelo intentando que este caiga encima del
anterior. Si lo conseguimos nos llevamos todos los patacones que haya en
el suelo, de lo contrario nuestro patacón pasará a formar parte del botín
del que consiga caer encima de algún patacón.
Chapas
Para conseguirlas: se encuentran en el bar de la esquina
Las chapas son un material de juego muy divertido y totalmente gratuito,
ya que se pueden conseguir en cualquier establecimiento donde vendan
bebidas de botella. Podemos llenarlas de plastelina, de modo que
aumenten su peso.
Cualquier espacio de tierra o pavimentado es ideal para marcar diagramas
donde practicar numerosos juegos.
El fútbol con chapas, es un gran ejemplo por su sencillez. Consiste en
reproducir un partido de fútbol pero jugándolo con chapas. La pelota
puede ser una pequeña bola de papel de aluminio que tendremos que
34
Març de 2006
empujar con las chapas del propio equipo. Si la pelota es tocada por otro
jugador, éste puede volver a tirar. El portero puede ser, o bien la mano del
jugador o bien otra chapa. Finalmente, cuando se acababa el tiempo se
hace el recuento de goles.
Otro juego es el circuito de chapas. Consiste en dibujar en el suelo un
circuito, la dificultad de este puede ir en función de la edad de los
participantes. Este juego puede ayudar mucho a desarrollar la imaginación
de los niños.
Gomas
Para conseguirlas: se pueden comprar, buscar en baúles de casa o
simplemente pedirlos a los niños.
Las gomas son un material de juego bastante antiguo, que se utilizaban
para jugar casi siempre mediante canciones, como vampiro soy, ancaspetancas y ¡todas aquellas canciones que nos podemos inventar!
Acostumbran a ser juegos de habilidad. Ideal para aprovechar espacios
entre columnas o árboles.
Con todo ello ya podemos empezar a llenar nuestra caja. Ahora falta
conocer juegos. Se hace difícil recomendar una buena bibliografía sin
dejarnos algún recurso imprescindible. El primer gran recurso es buscar en
nuestra memoria. Tenemos guardados un gran número de juegos que nos
pueden servir para llenar todo un año de patio... sólo necesitamos un poco
de tiempo y una libreta.
Otro gran recurso son los mismos niños... Ellos inventan y generan juegos
continuamente. Observarlos es llenar el repertorio. Los abuelos, nuestros
mayores, tienen mucho que aportar sobre lo que se jugaba y que pude
volverse a practicar. ¿Por qué no charlar una tarde con ellos?
De esta forma, poco a poco iremos llenando los espacios, los tiempos y las
vivencias de los niños en un espacio realmente educativo.
Marta del Pino
Mireia Rofín
Oriol Ripoll
Àmbit de jocs de l'Institut de Formació
Fundació Pere Tarrés
35
Març de 2006
Bibliografia bàsica
ALLUÉ, JM (1998) El Gran Llibre dels Jocs. Ed. Parramón. Barcelona.
ALLUÉ, JM (1999). Jocs per a tot l'any (quatre volums, un per a cada
estació). Ed. Parramón. Barcelona.
ALLUÉ, Josep Maria (2001) Un, dos, tres, pica paret!. Col El Bagul.
Barcelona. Ed La Galera.
BAROJA, V I RIPOLL, O (2001) A la veri i a la menti. 100 jocs per al
menjador escolar. Ed Claret. Barcelona
COSTAFREDA I CASTILLO, A. (1997). Jocs i entreteniments populars. Artesa
de Lleida. Pagès editors. Lleida.
GRANDA, DOMÍNGUEZ i ELQUARIACHI (1998) El juego popular y tradicional
como mediador cultural. Ed Cims. Barcelona
GRUPO CORVERA DE ASTURIAS (1997) Juegos de ayer para niños de hoy. Ed
Grupo Corvera de Asturias.
GRYSKI, C (1996) Los mejores juegos de cordel. Ediciones B. Barcelona.
Jocs per a fer amb un cordill. Gairebé tot són figures que un pot fer
individualment.
LAVEGA, P I OLASO, S. (1999) 1000 juegos y deportes populares i
tradicionales. Ed. Paidotribo. Barcelona.
POU, A (1989) Jocs populars. Col. Les illes d’or. Palma de Mallorca. Ed El
Mèdol.
RIPOLL, O (2002) Juga amb nosaltres. Més de 120 jocs d’arreu del món. Ed
Molino. Barcelona.
SANS, J (2000) Recull de juguetes artesanals de les Illes Balears.
Universitat de les Illes Balears. Palma de Mallorca.
SEMINARIO DE EDUCACIÓN PARA LA PAZ. (1998). Manos cooperativas. Ed.
Sedupaz. Madrid.
36
Març de 2006
VARIS (1999) Juegos populares. Una propuesta para la educación física.
Ed. Pila Teleña.
VARIS (1999). Jocs i tallers interculturals. Ed. CAE. Manresa. Col. Lleure
n.1.
VIOLANT i SIMORRA, Ramon (1996) La joguina tradicional. Construida pels
mateixos infants emprant plantes, flors, fruits, canya, fusta, fang, paper,
cartró i altres materials. Col. El Pedrís. Barcelona. Altafulla
Discografia
GIMÉNEZ, M. Canta-me’n una, canta-me’n dues. Generalitat de Catalunya.
Departament de Cultura.
37

Jocs i ús de la llengua catalana

Transcripción

Documentos relacionados

triptic sant adria ext cast - Refugi Antiaeri Sant Adrià de Besòs

Podeu consultar el tríptic d`Infància, Jocs i Joguines

16a Trobada de Families