La cuina dels bombers

Transcripción

La cuina dels bombers
Capítol X
ENTRE ALTRES FOCS
I
La cuina dels bombers
NGREDIENTS PER A UN PRIMER PLAT DE PRIMERA INTERVENCIÓ: una
persona entre devuit i seixanta-cinc anys, en bon estat físic i psíquic, il·lusionada per
ajudar els altres, sense por ni vertigen, àgil i ràpida; capaç de prendre decisions en
situacions crítiques d’estrès i de risc, de suportar altes temperatures i canvis climàtics
sobtats, de fer feina en equip i de conviure en grup, amb actitud positiva i d’aprenentatge
constant davant els canvis tecnològics i socials; horari de feina divers: matí, horabaixa,
vespre, dissabtes, diumenges i festes; que li agradi l’aigua, descansar i no dormir,
conèixer el territori des de les altures a les profunditats, comprendre que la millor reacció
és la prevenció, conduir amb rapidesa i seguretat, sentir-se admirada per infants i adults
als quals mai no defraudarà...
Tot això es barreja amb unes instal·lacions adequades, una administració eficaç, uns
comandaments competents en la gestió diària i de lideratge, capaços de formar equips
de professionals i no desmotivar-los.
S’hi ha d’afegir un material adequat i modern, un bon sou de funcionari i uns polítics
honrats i agosarats. La recepta perfecta de bomber.
Després de més de dos anys de treballar i conviure amb els bombers, com a
responsable de formació, puc dir que va ser una experiència molt positiva. No sé si
els vaig ajudar molt o poc, però sé que ho vaig intentar. Ja sé que per a ells el meu
passat “policial” pesava molt i que un bon bomber comença per baix, encara que
sigui comandament. Així i tot, em regalaren una còpia de la clau del despatx que
ocupava, aquesta clau sempre la duc dins la cartera. Gràcies. Esper que no hi
canvieu el pany.
Cercant una alternativa a la ja tan copiada experiència del calendari, vaig proposar
que es podria fer un llibre de receptes dels bombers amb el títol de “Receptes dels
bombers de Palma”. Per això el meu amic Bonninet em va encolomar aquest tema.
Encara que és fàcil fer demagògia professional o caure en una frivolitat relativa en
parlar sobre la cuina dels bombers, crec que és un tema que es pot objectivitzar. Els
bombers i bomberes són persones que conviuen molt de temps en un mateix espai i tots
tenen una funció dins l’organització que, amb el pas dels anys, per motius físics i
personals, va canviant d’acord amb les necessitats organitzatives. Tots són importants.
Encara que n’hi ha que sempre són a la banqueta i entren poc en joc, la immensa majoria
juguen com el Barça en aquests moments: ho broden.
Amb l’horari de servei que tenen, és evident que és necessari berenar, dinar i sopar
dins un règim d’autoorganització. Amb molta voluntarietat i ganes d’experimentació, a
cada torn n’hi ha, sobretot els de més edat, que s’encarreguen de la intendència. Alguns
Bombers de Palma
319
només hi fan incursions esporàdiques de tant en tant, volen ser els més espectaculars,
però aquí allò que val és la constància.
Els bombers mengen junts, i quasi tots allò mateix, fan bossa comuna i compren els
productes de temporada, les seves receptes solen ser normalment senzilles, de receptari
tradicional mallorquí, segons els cost dels productes, poques vegades mengen plat únic,
quasi sempre hi ha ensalades, fruita i de postres, mai en falten. S’ha de veure com molts,
que a ca seva no deuen escurar mai cap plat, al parc són capaços de fer totes les feines
domèstiques relacionades amb la cuina i més. Hem de tenir en compte que el bomber no
pot sortir del parc: ha d’estar en disposicó permanent. Quan sona l’alarma i s’encén el
llum vermell del menjador, els de primera intervenció deixen la mossegada i en pocs
segons ja surten del parc en el vehicle corresponent dins el qual s’acaben d’equipar.
Record un dia que al menjador vaig quedar tot sol, fins i tot me’n vaig anar a l’emissora
per si podia ajudar.
És ver que s’han fet grans bauxes, grans paelles, arrossots bruts, peixets i peixots,
carn de tot tipus..., però els grans àpats no deixen de ser excepcionalitats i els bombers
sempre els aprofiten per treure alguna cosa dels convidats de torn, encara que només
siguin bones relacions i amistat. Al menjador dels bombers es veu la funcionalitat d’un
equip i també les seves mancances i discordances. Tal volta és una època que s’està
acabant amb els vells bombers que a poc a poc es van jubilant. Nous bombers, nou parc,
noves formes d’intendència, nous gustos, el culte a la fibra, nous objectius del servei. Bon
profit i per molts d’anys!
Sebastià Amengual i Coll
director general d’Interior
320 Capítol X: ENTRE ALTRES FOCS
Capítulo X
ENTRE OTROS FUEGOS
I
La cocina de los bomberos
NGREDIENTES PARA UN PRIMER PLATO DE PRIMERA INTERVENCIÓN: Una
persona de entre dieciocho y sesenta y cinco años, en buen estado físico y psíquico,
ilusionada por ayudar a los demás, sin miedo ni vértigo, ágil y rápida; capaz de tomar
decisiones en situaciones críticas de estrés y de riesgo, de soportar altas temperaturas y
cambios climáticos repentinos, de trabajar en equipo y de convivir en grupo; actitud
positiva y de aprendizaje constante frente a los cambios tecnológicos y sociales; horario
de trabajo diverso: mañana, tarde, noche, sábados, domingos y fiestas; que le guste el
agua, descansar y no dormir, conocer el territorio desde las alturas a las profundidades,
comprender que la mejor reacción es la prevención, conducir con rapidez y seguridad;
sentirse admirada por niños y adultos a los cuales nunca defraudará...
Todo esto se mezcla con unas instalaciones adecuadas, una eficaz administración,
unos jefes competentes en la gestión diaria y de liderazgo, capaces de formar equipos
de profesionales y no desmotivarlos.
Se le ha de añadir un material adecuado y moderno, un buen sueldo de funcionario y
unos políticos honrados y atrevidos. La receta perfecta de bombero.
Después de más de dos años trabajando y conviviendo con los bomberos, como
responsable de formación, puedo decir que fue una experiencia muy positiva, no sé si les
ayudé mucho o poco, pero sí que lo intenté. Ya sé que para ellos mi pasado ‘policial’
pesaba mucho y que un buen bombero comienza por abajo, aunque sea jefe. A pesar de
eso, me regalaron una copia de la llave del despacho que ocupaba, esta llave siempre la
llevo en la cartera. Gracias. Espero que no cambiéis la cerradura.
Buscando una alternativa a la ya tan copiada experiencia del calendario, propuse que
se podría hacer un libro de recetas de los bomberos con el título “recetas de los
bomberos de Palma”. Por eso mi amigo Bonninet me encargó el tema presente.
Aunque es más fácil hacer demagogia profesional o caer en una relativa frivolidad al
hablar de la cocina de los bomberos, creo que es un tema que se puede objetivizar. Los
bomberos y bomberas son personas que conviven mucho tiempo en un mismo espacio
y todos tienen una función dentro de la organización, la cual con el paso de los años, por
motivos físicos y personales, van cambiando de acuerdo con las necesidades
organizativas. Todos son importantes, aunque los haya que siempre están en el
‘banquillo’ y entren poco en juego, la inmensa mayoría juegan como el ‘Barça’ en estos
momentos, lo bordan.
Con el horario de servicio que tienen, es evidente y necesario merendar, comer y
cenar dentro de un régimen de autoorganización. Con mucha voluntariedad y ganas de
experimentación, en cada turno hay, sobre todo los de más edad, que se encargan de la
Bombers de Palma
321
intendencia, algunos sólo hacen incursiones esporádicas de vez en cuando queriendo
ser los más espectaculares, pero aquí lo que vale es la constancia.
Los bomberos comen juntos y casi todos al mismo tiempo, hacen fondo común y
compran los productos de la temporada, sus recetas suelen ser normalmente sencillas,
de recetario tradicional mallorquín, según el precio de los productos pocas veces comen
un plato único, casi siempre hay ensaladas y nunca falta fruta y postres. Se tiene que ver
como muchos que en su casa no deben fregar nunca un plato, en el parque son capaces
de realizar todas las faenas domésticas relacionadas con la cocina y más. Hemos de
tener en cuenta que el bombero no puede salir del parque, tiene que estar en permanente
disponibilidad. Cuando suena la alarma y se enciende la luz roja en el comedor, los de
primera intervención dejan el cubierto y en pocos segundos ya salen del parque dentro
del vehículo correspondiente donde se acaban de equipar. Recuerdo un día que me
quedé solo en el comedor, y me tuve que ir a la emisora por si podía ayudar.
Cierto es que se han hecho grandes excepciones, grandes paellas, arroces ‘bruts’, y
pescados y carnes de todos tipo..., pero las grandes comilonas no dejan de ser
excepcionales y los bomberos siempre aprovechan sacar algo de los invitados de turno,
aunque sólo sean buenas relaciones y amistad. En el comedor de los bomberos se ve la
funcionalidad de un equipo y también sus carencias y discordancias. Tal vez sea una
época que se está acabando con los viejos bomberos que poco a poco se van jubilando.
Nuevos bomberos, nuevo parque, nuevas formas de intendencia, nuevos gustos, el culto
a la fibra, nuevos objetivos del servicio.
Buen provecho y felicidades.!
Sebastià Amengual i Coll
Director General de Interior
322 Capítol X: ENTRE ALTRES FOCS
Chapter X
FOOD BETWEEN FIRES
F
Firefighters recipe
IRST RESPONSE MAIN COURSE INGREDIENTS: Person between the ages of
eighteen and sixty-five, in good physical and mental condition, eager to help others, not afraid of heights, agile and fast, capable of making snap decisions in critical and
risky situations as well as able to stand high temperatures, able to cohabitate and work
well in groups, a positive attitude, willing to be in a state of constant apprenticeship
towards technological and social changes. Varied working hours: morning, noon and
night, Saturdays, Sundays and holidays. Doesn’t mind getting wet, dirty or getting no
sleep, able to judge distances and heights as well as being able to understand that the
best reaction is prevention, drive fast and safely, not mind being admired by children and
adults who you will never let down….
All above mixed with adequate facilities, an efficient administration, superiors competent in daily management and leadership, capable of forming teams and not demoralizing
them. To this we add: modern equipment, a decent civil servants salary, and the dauntless support of local politicians. End result: the perfect recipe for a Fireman.
After two years living and working with them as Training Supervisor I must say it has
been a very positive experience. I don’t know if I was of any help but I certainly tried.
Given my past in law enforcement I am aware that all good professionals start out at the
bottom, regardless of rank. Given that, they were nice enough to give me a copy of the
key to my old office which that I still carry in my wallet. Thank you. I hope none one
changes the lock!
Seeking a fresh alternative to the much imitated “calendar” experience, I proposed that
a book be published of Firehouse recipes entitled: Palma Fire Fighter Recipes and out of
that came the invitation by Boninet (Rafael Bonnin) to make this written contribution.
As easy as it is to fall prey to professional demagoguism and trivialize about firehouse
cooking, I think it’s a subject that can be objectified. Fire fighters are people that spend a
great deal of time together and everyone has a function within the structure though as the
years go by whether it be for personal or physical motives, these functions often change
according to the needs of the organization. They’re all important, even those who always
seem to be the sitting it out on the bench, everyone plays as if they were “Barça” teammates, and during those moments, they all shine.
With all the working hours that they put in, it’s obvious that breakfast lunch and dinner
have to be for the most part “self-service”. Thanks to plenty of volunteers and those willing to improvise, every shift has those who take care of logistics, normally the elders as
well as those who contribute sporadically hoping to achieve something extraordinary, but
mostly what counts the is consistency.
Bombers de Palma
323
Firemen eat together and usually they eat all the same thing. Everyone pitches in and
buys whatever is in season. The recipes are usually simple and of traditional Mallorcan
origin depending on local prices and they’re not limited to one dish but they consist of first
and second course plus desert which always includes fruit. It’s amusing how some people when at home aren’t capable of washing a single dish yet when at the fire station often
carry out a myriad of culinary related and domestic tasks. We need to keep in mind that
the fireman cannot leave the station because he/she has to be constantly available.
When the fire alarm sounds and the red light starts to flash in the dining room, those on
rapid response leave with their mouths full and within a few seconds are speeding off in
their corresponding vehicles. I can remember one day when I was left all alone in the dining hall, I ended up going over to the radio operator to see if I could lend a hand.
There have many a great meal: “paellas” and “arròs bruts”, little fish and big fish, meat
of every kind…., but even if fancy feasts aren’t the norm, the firefighter still finds a way to
get something out of a lunch guest, even if it is just good company and friendship. In the
station mess hall one can clearly see the daily team effort, along with the shortcomings
and disagreements, something that’s coming to an end bit by bit as the elder firemen
retire. New firefighters, new stations, new logistics, new preferences, new dietary tendencies, new service objectives. “Bon profit i per molts anys!*
* Bon appetit and many years!
324 Capítol X: ENTRE ALTRES FOCS
Sebastià Amengual i Coll
General Director of the Interior
Joan Mateu, un dels
grans
Joan Mateu, uno de
los grandes
Joan Palou, “Es lleteret”
Joan Palou, “Es lleteret”
1960. Tots bombers amb fam. Gabriel
Guardiola Cabot
1960. Todos bomberos con hambre.
Gabriel Guardiola Cabot
1960. Paella al parc de s’Escorxador. Gabriel Guardiola Cabot
1960. Paella en el parque del Matadero. Gabriel Guardiola Cabot
1963. Torrada a l’aire lliure. Jaume Mulet
1963. Torrada al aire libre. Jaime Mulet
1963. Gabriel Guardiola Cabot
1963. Gabriel Guardiola Cabot
1963. Gabriel Guardiola Cabot
1963. Gabriel Guardiola Cabot
326 Capítol X: ENTRE ALTRES FOCS
1966. Arròs brut. Pedro Alcañiz
1966. Arroz ‘brut’. Pedro Alcañiz
1965. Olla al foc. S’Escorxador. Antonio González Abadal
1965. Olla al fuego. El Matadero. Antonio González Abadal
1967. Cuinant a l’exterior. S’Escorxador. Luis Pérez
1967. Cocinando en el exterior. El Matadero. Luís Pérez
1981. Tranquil discórrer a la cuina. Son Castelló. Lorenzo
1981. Tranquilo discurrir en la cocina. Son Castelló. Lorenzo
1981. Retall de premsa. DM
1981. Recorte de prensa. DM
1994. Joan Palou: estofats i greixoneres, el menjar
de la mamà. Parc Auxiliar de s’Arenal. Joan
Palou
1994. Joan Palou: Estofados y pucheros, la comida
de mamá. P. Aux. del Arenal. Joan Palou
328 Capítol X: ENTRE ALTRES FOCS
1996. Bunyols de Dani, per les Verges. Son Castelló. Mascaró
1996. Buñuelos de Dani, para ‘las vírgenes’. Son Castelló. D. Mascaró
1996. “Mitos” preparant salsa. Son Castelló. DM
1996. ‘Mitos’ preparando salsa. Son Castelló. DM
1996. Son Castelló. Mateu Soler
1996. Son Castelló. Mateu Soler
Bombers de Palma
329
1996. Sardines a la planxa de Guillem Adrover i
Joan Soler. Son Castelló. UH
1996. Sardinas a la plancha de Guillem Adrover y
Joan Soler. Son Castelló. UH
2000. Equip de cuina per a la Nit de Cap d’Any a Son Castelló. UH
2000. Equipo de cocina para Noche Vieja en Son Castelló. UH
1998. Pedro, Paco i Juan, mestres de brous i proporcions. Son Castelló. DM
1998. Pedro, Paco y Juan, maestros de caldos y proporciones. Son Castelló. DM
330 Capítol X: ENTRE ALTRES FOCS
2001. Paella de llagostes. Un homenatge. Joan Palou
2001. Paella de langostas. Un homenaje. Joan Palou
2002. Pere i Ramon amb les seves sopes. ABP
2002. Pere y Ramón con sus sopas mallorquinas. ABP
2003. Les paelles de Toni Gual no van de berbes. S’Arenal. Nacho Muñoz
2003. Las paellas de Toni Gual no son motivo de chanza. Arenal. Nacho Muñoz
Bombers de Palma
331
2003. Toni Terrones cuinant sípies per sopar. Nacho Muñoz
2003. Toni Terrones cocinando sepias para cenar. Nacho Muñoz
2003. Ous al niu. Nacho Muñoz
2003. Huevos al nido. Nacho Muñoz
2005. Xefs selectes. Nacho Muñoz
2005. Cheffs selectos. Nacho Muñoz
332 Capítol X: ENTRE ALTRES FOCS
2005. “Mitos” i “Jimmy” fent frit per berenar. Paco Pérez
2005. “Mitos’ y ‘Jimmy’ haciendo frito mallorquín para merendar. Paco Pérez
2005. Ajudants escurant. Futurs cuiners? Nacho Muñoz
2005. Pinches fregando. ¿Futuros cocineros? Nacho Muñoz
2005. Avui és festa. Porcella! Nacho Muñoz
2005. Hoy es fiesta. ¡Cochinillo!. Nacho Muñoz
2006. Avui cuina Enrique. J.L. Escandell
2006. Hoy cocina Enrique. JL Escandell
2007. Arturo i les seves receptes de seducció. Paco Pérez
2007. Arturo y sus recetas de seducción. Paco Pérez
2007. Les ensalades russes de Pedro Capó. ABP
2007. Las ensaladillas de Pedro Capó. ABP
334 Capítol X: ENTRE ALTRES FOCS
2007. Pepe i Tomeu. Sabor i salut. Paco Pérez
2007. Pepe y Tomeu. Sabor y salud. Paco Pérez
2007. En realitat, tots som “pinches”.
Nacho Muñoz
2007. En realidad, todos somos ‘pinches’. Nacho Muñoz
2007. Les truites, junts i coordinats. Nacho Muñoz
2007. Las tortillas, juntos y coordinados. Nacho Muñoz
2007. Guillem Alcina, netejant la sípia. ABP
2007. Guillem Alcina, limpiando la sepia. ABP
2008. Miguel Tugores entre olles. Dinar
de jubilació. Nacho Muñoz
2008. Miguel Tugores entre ollas. Comida
de jubilación. Nacho Muñoz
2008. Preparant el Trempó per berenar. ABP
2008. Preparando el ‘Trampó’ para merendar. ABP
336 Capítol X: ENTRE ALTRES FOCS
2007. Guillem i Toni fan fideuà per a tots. Nacho Muñoz
2007. Guillem y Toni hacen fideuà para todos. Nacho Muñoz
2008. Avui se’n jubilen tres. Paco Pérez
2008. Hoy se jubilan tres. Paco Pérez
2008. “Silito”. Demà és Sant Sebastià, ¡tot el dia!. Nacho Muñoz
2008. ‘Silito’. Mañana es San Sebastián, ¡todo el día!. Nacho Muñoz
2008. Pelant-les al sol. Paco Pérez
2008. Pelándolas al sol. Paco Pérez
Bombers de Palma
337
2008. Crida el personal! … El menjar
està a punt. ABP
2008. ¡Llama al personal! … la comida
está lista. ABP
2008. Pep Lluís i “Mitos”, firmant la paella. ABP
2008. Pep Lluís y ‘Mitos’, firmando la
paella. ABP
2008. Quique, mestre de la
cuina criolla. S’Arenal.
Paco Pérez
2008. Quique, maestro de la
cocina criolla. Arenal.
Paco Pérez
2008. Juanjo, magister coquus* de les
paelles. Paco Pérez
2008. Juanjo, magíster coquus* de las
paellas. Paco Pérez
* mestre cuiner
* Maestro cocinero
338 Capítol X: ENTRE ALTRES FOCS

Documentos relacionados