BOC-074-SUM:BOCV Nº 262_19-2-2007.qxd.qxd
Transcripción
BOC-074-SUM:BOCV Nº 262_19-2-2007.qxd.qxd
CORTS VALENCIANES BOLLETÍ OFICIAL Número 74 BOLETÍN VIII Legislatura SUMARI OFICIAL València, 16 de maig de 2012 SUMARIO I. TEXTOS APROVATS I. TEXTOS APROBADOS A. LLEIS I ALTRES NORMES A. LEYES Y OTRAS NORMAS – Llei, de la Generalitat, de mesures urgents d’impuls a la implantació d’actuacions territorials estratègiques (procedent del Decret llei 2/2011, de 4 de novembre) ................ – Ley, de la Generalitat, de medidas urgentes de impulso a la implantación de actuaciones territoriales estratégicas (procedente del Decreto ley 2/2011, de 4 de noviembre) .. 9.419 9.419 II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN A. PROJECTES DE LLEI A. PROYECTOS DE LEY – Projecte de llei, de la Generalitat, d’unions de fet formalitzades de la Comunitat Valenciana. Ampliació del termini de presentació d’esmenes .................................................. 9.430 – Proyecto de ley, de la Generalitat, de uniones de hecho formalizadas de la Comunitat Valenciana. Ampliación del plazo de presentación de enmiendas .................................. 9.430 9.431 – Proyecto de ley, de la Generalitat, por la que se aprueba la Carta de derechos sociales de la Comunidad Valenciana. Ampliación del plazo de presentación de enmiendas ........ 9.431 – Projecte de llei, de la Generalitat, per la qual s’aprova la Carta de drets socials de la Comunitat Valenciana. Ampliació del termini de presentació d’esmenes .............. B. PROPOSICIONS DE LLEI B. PROPOSICIONES DE LEY – Proposició de llei de modificació de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana (RE núm. 17.171). Criteri del Consell ................................................................................ 9.431 – Proposición de ley de modificación de la Ley 10/2010, de 9 de julio, de la Generalitat, de ordenación y gestión de la Función Pública Valenciana (RE núm. 17.171). Criterio del Consell ................................................................................ 9.431 9.433 – Proposición de ley sobre la modificación del Decreto ley 1/2012, de 5 de enero, del Consell, de medidas urgentes para la reducción del déficit público en la Comunidad Valenciana (RE núm. 17.821). Criterio del Consell .......... 9.433 – Proposició de llei sobre la modificació del Decret llei 1/2012, de 5 de gener, del Consell, de mesures urgents per a la reducció del dèficit públic a la Comunitat Valenciana (RE núm. 17.821). Criteri del Consell .............................. BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.416 E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN 4. Proposicions no de llei i altres proposicions 4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones – Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la paralització de qualsevol subhasta de forest d’utilitat pública que no compte amb el pla corresponent d’ordenació de recursos naturals, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 21.399) ................ 9.437 – Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la paralización de cualquier subasta de monte de utilidad pública que no cuente con el plan correspondiente de ordenación de recursos naturales, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 21.399) .............. 9.437 9.437 – Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la derogación inmediata del Real decreto ley 14/2012, de 20 de abril, por contener medidas improcedentes y contrarias a las exigencias del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 21.414) ........ 9.437 9.441 – Proposición no de ley sobre el soterramiento de la línea eléctrica a su paso por el Paraje Natural del Desert de les Palmes, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 18.034) ................................................ 9.441 9.442 – Proposición no de ley sobre la declaración de las sierras de El Cabeçó d’Or y La Grana como parque natural de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 18.035) ........ 9.442 9.442 – Proposición no de ley sobre la paralización de todos los procesos de proyectos petrolíferos alrededor del Parque Natural de las Columbretes, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 18.220) .............. 9.442 9.443 – Proposición no de ley sobre la suspensión inmediata de la declaración de interés comunitario y de la tramitación de la autorización para la instalación de una industria de transformación de subproductos de origen animal en La Pobla del Duc, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 20.788, con corrección de errores RE número 20.815) .................................................................. 9.443 9.445 – Proposición no de ley sobre la suspensión inmediata de cualquier autorización de instalación de trampas en cualquier terreno destinadas al control de depredadores, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 20.973) .. 9.445 9.446 – Proposición no de ley sobre la retirada de unas declaraciones realizadas por el presidente de la Generalitat, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 18.065) 9.446 9.447 – Proposición no de ley sobre la incorporación de la Comunitat Valenciana a la AECT Pirineos Mediterránea, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 20.745, con corrección de errores RE número 20.779) ........ 9.447 9.447 – Proposición no de ley sobre la creación del hospital de día para enfermos mentales del Hospital General de Elx, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 18.090) 9.447 9.448 – Proposición no de ley sobre la finalización del Hospital de Llíria, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 18.392) ................................................ 9.448 9.449 – Proposición no de ley sobre la apertura del servicio de pediatría en el centro auxiliar Ortega y Gasset y en el centro de salud del calle Buenos Aires y el de urgencias pediátricas en el Hospital Vázquez Bernabeu, los tres situados en el municipio de Mislata, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 20.802) ........ 9.449 9.450 – Proposición no de ley sobre el apoyo a las investigaciones que permitan avanzar en el tratamiento de las lesiones medulares, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 20.873) .......................................................... 9.450 – Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la derogació immediata del Reial decret llei 14/2012, de 20 d’abril, per contenir mesures improcedents i contràries a les exigències de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 21.414) ................................ – Proposició no de llei sobre el soterrament de la línia elèctrica al pas pel Paratge Natural del Desert de les Palmes, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 18.034) .................................................................. – Proposició no de llei sobre la declaració de les serres del Cabeçó d’Or i la Grana com a parc natural de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 18.035) ................................................ – Proposició no de llei sobre la paralització de tots els processos de projectes petrolífers al voltant del Parc Natural de les Columbretes, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 18.220) ...................................... – Proposició no de llei sobre la suspensió immediata de la declaració d’interès comunitari i de la tramitació de l’autorització per a la instal·lació d’una indústria de transformació de subproductes d’origen animal a la Pobla del Duc, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 20.788, amb correcció d’errades RE número 20.815) .......................................................................... – Proposició no de llei sobre la suspensió immediata de qualsevol autorització d’instal·lació de trampes en qualsevol terreny destinades al control de depredadors, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 20.973) ........ – Proposició no de llei sobre la retirada d’unes declaracions realitzades pel president de la Generalitat, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 18.065) ...... – Proposició no de llei sobre la incorporació de la Comunitat Valenciana a l’AECT Pirineus Mediterrània, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 20.745, amb correcció d’errades RE número 20.779) ...... – Proposició no de llei sobre la creació de l’hospital de dia per a malalts mentals de l’Hospital General d’Elx, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 18.090) – Proposició no de llei sobre la finalització de l’Hospital de Llíria, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 18.392) .......................................................... – Proposició no de llei sobre l’obertura del servei de pediatria al centre auxiliar Ortega i Gasset i al centre de salut del carrer Buenos Aires i el d’urgències pediàtriques a l’Hospital Vázquez Bernabeu, tots tres situats al municipi de Mislata, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 20.802) ................................................ – Proposició no de llei sobre el suport a les investigacions que permeten avançar en el tractament de les lesions medul·lars, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 20.873) .................................................................. BOC número 74 – Proposició no de llei sobre l’elaboració immediata d’un pla d’actuació per a l’estalvi de diners i energia en tots els edificis dependents de la Generalitat, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 18.122) ................ – Proposició no de llei sobre la rescissió del contracte que el Consell manté a través de l’empresa pública Castelló Cultural amb José Luis Gimeno, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 20.947, amb correcció d’errades RE número 20.967) ................................ – Proposició no de llei sobre l’elecció d’un traçat alternatiu al vial previst en la revisió del Pla general d’ordenació urbana, entre València i Tavernes Blanques, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 18.299) .. – Proposició no de llei sobre el rebuig al possible rescat per part de l’Estat de les autopistes de radi de Madrid a costa d’allargar les concessions de les autopistes de peatge de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 20.746) ...................................... – Proposició no de llei sobre la sol·licitud al Govern de l’Estat perquè no prorrogue la concessió de l’AP7, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 20.822) .......................................................................... – Proposició no de llei sobre la dotació d’un marc pressupostari al Pla de ciència amb la quantificació dels recursos destinats a R+D+I, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 18.300) ................................ – Proposició no de llei sobre la presentació d’un pla de viabilitat per a la conservació, l’estudi i l’exposició unitària de les col·leccions entomològica Torres Sala i malacològica Siro de Fez, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 18.339) ................................................ – Proposició no de llei sobre la construcció d’un nou aulari independent amb dues aules d’infantil al CEIP Eliseu Vidal, de València, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 18.352) ................................ – Proposició no de llei sobre el desenvolupament del Pla valencià de formació professional, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 18.431) ................ – Proposició no de llei sobre el reconeixement de la tasca realitzada per Metges Sense Fronteres en el quarantè aniversari de la seua fundació, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 18.433) ................ – Proposició no de llei sobre l’adopció de mesures per a la igualtat efectiva entre homes i dones en adhesió als objectius i campanyes del Dia Internacional per la Igualtat Salarial, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.681) .................................................................. 16.05.2012 Pàg. 9.417 9.452 – Proposición no de ley sobre la elaboración inmediata de un plan de actuación para el ahorro de dinero y energía en todos los edificios dependientes de la Generalitat, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 18.122) ...... 9.452 9.453 – Proposición no de ley sobre la rescisión del contrato que el Consell mantiene a través de la empresa pública Castellón Cultural con José Luis Gimeno, presentada por el Grupo Parlamentario Izquierda Unida (RE número 20.947, con corrección de errores RE número 20.967) .................. 9.453 9.454 – Proposición no de ley sobre la elección de un trazado alternativo al vial previsto en la revisión del Plan general de ordenación urbana, entre Valencia y Tavernes Blanques, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 18.299) .... 9.454 9.456 – Proposición no de ley sobre el rechazo al posible rescate por parte del Estado de las autopistas de radio de Madrid a costa de alargar las concesiones de las autopistas de peaje de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 20.746) .............. 9.456 9.456 – Proposición no de ley sobre la solicitud al Gobierno del Estado para que no prorrogue la concesión de la AP7, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 20.822) .......................................................................... 9.456 9.457 – Proposición no de ley sobre la dotación de un marco presupuestario al Plan de ciencia con la cuantificación de los recursos destinados a I+D+I, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 18.300) ........ 9.457 9.458 – Proposición no de ley sobre la presentación de un plan de viabilidad para la conservación, el estudio y la exposición unitaria de las colecciones entomológica Torres Sala y malacológica Siro de Fez, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 18.339) ........ 9.458 9.460 – Proposición no de ley sobre la construcción de uno nuevo aulario independiente con dos aulas de infantil al CEIP Eliseo Vidal, de Valencia, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 18.352) ........ 9.460 9.461 – Proposición no de ley sobre el desarrollo del Plan valenciano de formación profesional, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 18.431) .............. 9.461 9.462 – Proposición no de ley sobre el reconocimiento de la tarea realizada por Médicos Sin Fronteras en el cuarenta aniversario de su fundación, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 18.433) .............. 9.462 9.466 – Proposición no de ley sobre la adopción de medidas para la igualdad efectiva entre hombres y mujeres en adhesión a los objetivos y campañas del Día Internacional por la Igualdad Salarial, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.681) .......................................... 9.466 G. INTERPEL·LACIONS I MOCIONS G. INTERPELACIONES Y MOCIONES 1. Interpel·lacions 1. Interpelaciones a) Interpel·lacions que s’anuncien a) Interpelaciones que se anuncian – Interpel·lació al conseller de Governació sobre la política general del Consell quant a l’ensenyament musical i les societats musicals, que formula el diputat Lluís Torró Gil, del Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 21.401) .......................................................................... – Interpelación al conseller de Gobernación sobre la política general del Consell en cuanto a la enseñanza musical y las sociedades musicales, que formula el diputado Lluís Torró Gil, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 21.401) .................................................................. – Interpel·lació al conseller d’Hisenda i Administració Pública sobre la política general de la conselleria respecte a la situació dels comptes públics del nostre territori: deu- 9.468 – Interpelación al conseller de Hacienda y Administración Pública sobre la política general de la conselleria con respecto a la situación de les cuentas públicas de nuestro terri- 9.468 BOC número 74 tes, venciments i factures impagades, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 21.543) ...................................... 16.05.2012 9.468 Pàg. 9.418 torio: deudas, vencimientos y facturas impagadas, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 21.543) .............. 9.468 2. Mocions subsegüents a interpel·lacions 2. Mociones subsiguientes a interpelaciones – Moció subsegüent a la Interpel·lació a la consellera d’Educació, Formació i Ocupació sobre la política general de la conselleria amb relació a l’ensenyament de les llengües en educació primària i secundària, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 18.307). Esmenes presentades pels grups parlamentaris ................................ 9.468 – Moción subsiguiente a la Interpelación a la consellera de Educación, Formación y Empleo sobre la política general de la conselleria en relación con la enseñanza de las lenguas en educación primaria y secundaria, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 18.307). Enmiendas presentadas por los grupos parlamentarios .... 9.468 9.470 – Moción subsiguiente a la Interpelación por el procedimiento especial de urgencia a la consellera de Educación, Formación y Empleo sobre la política general de la conselleria en materia de fomento del empleo público y de fomento del desarrollo local, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 18.314). Enmiendas presentadas por los grupos parlamentarios ........................ 9.470 – Moció subsegüent a la Interpel·lació pel procediment especial d’urgència a la consellera d’Educació, Formació i Ocupació sobre la política general de la conselleria en matèria de foment de l’ocupació pública i de foment del desenvolupament local, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 18.314). Esmenes presentades pels grups parlamentaris ............................................................ H. PREGUNTES TRAMITADES PER LA MESA DE LES CORTS H. PREGUNTAS TRAMITADAS POR LA MESA DE LES CORTS 4. Preguntes d’interès general formulades pels grups parlamentaris al president del Consell 4. Preguntas de interés general formuladas por los grupos parlamentarios al presidente del Consell – Preguntes d’interès general (RE números 21.508, 21.510, 21.513 i 21.514) ................................................................ 9.470 – Preguntas de interés general (RE números 21.508, 21.510, 21.513 y 21.514) .................................................. III. INFORMACIÓ III. INFORMACIÓN b) Activitat parlamentària b) Actividad parlamentaria – Integració del diputat Miguel Ángel Guillén Galindo en el Grup Parlamentari Socialista ........................................ – Nomenament de la ponència per a l’elaboració d’una proposta de dictamen, aprovada per la Comissió no permanent especial d’estudi de les tècniques i de les actuacions per a millorar el rendiment escolar i les possibilitats d’ocupació dels joves ............................................................................ – Pla de treball aprovat per la Comissió no permanent especial d’estudi de les tècniques i de les actuacions per a millorar el rendiment escolar i les possibilitats d’ocupació dels joves (BOC número 65). Inclusió d’una nova compareixença .............................................................................. 9.470 9.472 – Integración del diputado Miguel Ángel Guillén Galindo en el Grupo Parlamentario Socialista ................................ 9.472 9.472 – Nombramiento de la ponencia para la elaboración de una propuesta de dictamen, aprobada por la Comisión no permanente especial de estudio de las técnicas y de las actuaciones para mejorar el rendimiento escolar y las posibilidades de empleo de los jóvenes ............................................ 9.472 9.473 – Plan de trabajo aprobado por la Comisión no permanente especial de estudio de las técnicas y de las actuaciones para mejorar el rendimiento escolar y las posibilidades de empleo de los jóvenes (BOC número 65). Inclusión de una nueva comparecencia ........................................................ 9.473 BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.419 I. TEXTOS APROVATS I. TEXTOS APROBADOS A. LLEIS I ALTRES NORMES A. LEYES Y OTRAS NORMAS Llei, de la Generalitat, de mesures urgents d’impuls a la implantació d’actuacions territorials estratègiques (procedent del Decret llei 2/2011, de 4 de novembre) Ley, de la Generalitat, de medidas urgentes de impulso a la implantación de actuaciones territoriales estratégicas (procedente del Decreto ley 2/2011, de 4 de noviembre) PRESIDÈNCIA DE LES CORTS PRESIDENCIA DE LES CORTS De conformitat amb allò establert en l’article 95.1 del RC, s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts de la Llei, de la Generalitat, de mesures urgents d’impuls a la implantació d’actuacions territorials estratègiques. De conformidad con lo establecido en el artículo 95.1 del RC, se ordena la publicación en el Butlletí Oficial de les Corts de la Ley, de la Generalitat, de medidas urgentes de impulso a la implantación de actuaciones territoriales estratégicas. Palau de les Corts València, 25 d’abril de 2012 Palau de les Corts Valencia, 25 de abril de 2012 El president Juan Gabriel Cotino Ferrer El presidente Juan Gabriel Cotino Ferrer PLE DE LES CORTS PLENO DE LES CORTS El Ple de les Corts, en sessió realitzada el dia 25 d’abril de 2012, ha debatut el Dictamen de la Comissió de Medi Ambient sobre el Projecte de llei, de la Generalitat, de mesures urgents d’impuls a la implantació d’actuacions territorials estratègiques i les esmenes presentades pels grups parlamentaris. El Pleno de Les Corts, en sesión celebrada el día 25 de abril de 2012, ha debatido el Dictamen de la Comisión de Medio Ambiente sobre el Proyecto de ley, de la Generalitat, de medidas urgentes de impulso a la implantación de actuaciones territoriales estratégicas, así como las enmiendas presentadas por los grupos parlamentarios. Finalment, el Ple de les Corts en virtut d’allò establert en l’article 21.1 de l’Estatut d’Autonomia i d’acord amb l’article 121 del Reglament de les Corts, ha aprovat la llei de La Generalitat següent: Finalmente, el Pleno de Les Corts en virtud de lo establecido en el artículo 21.1 del Estatuto de Autonomía y de acuerdo con el artículo 121 del Reglamento de Les Corts, ha aprobado la siguiente ley de la Generalitat: LLEI, DE LA GENERALITAT, DE MESURES URGENTS D’IMPULS A LA IMPLANTACIÓ D’ACTUACIONS TERRITORIALS ESTRATÈGIQUES (PROCEDENT DEL DECRET LLEI 2/2011, DE 4 DE NOVEMBRE) LEY, DE LA GENERALITAT, DE MEDIDAS URGENTES DE IMPULSO A LA IMPLANTACIÓN DE ACTUACIONES TERRITORIALES ESTRATÉGICAS (PROCEDENTE DEL DECRETO LEY 2/2011, DE 4 DE NOVIEMBRE) PREÀMBUL PREÁMBULO Aquesta llei té com a finalitat aprovar, amb caràcter urgent, una sèrie de mesures d’impuls als processos de planificació i gestió urbanística i territorial amb els quals contribuir a la dinamització de l’activitat econòmica i la creació d’ocupació, facilitant els instruments adequats per a desenvolupar procediments àgils i simplificats i eliminant càrregues burocràtiques per a les iniciatives empresarials. La urgència de l’aprovació d’aquestes modificacions deriva de l’actual situació de crisi econòmica, que exigeix l’adopció d’una sèrie de mesures legals d’immediata aplicació, que no poden endarrerir-se a la tramitació del procediment legislatiu ordinari. Amb aquest fi, el títol I d’aquesta llei estableix un règim legislatiu nou per a facilitar la implantació de les denominades actuacions territorials estratègiques, enteses com aquelles intervencions singulars de caràcter supramunicipal que contribueixen a la dinamització de l’activitat econòmica i a la creació d’ocupació en el marc de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, aprovada pel Decret 1/2011, de 13 Esta ley tiene como finalidad aprobar, con carácter urgente, una serie de medidas de impulso a los procesos de planificación y gestión urbanística y territorial con las que contribuir a la dinamización de la actividad económica y la creación de empleo, facilitando los instrumentos adecuados para desarrollar procedimientos ágiles y simplificados y eliminando cargas burocráticas para las iniciativas empresariales. La urgencia de la aprobación de estas modificaciones deriva de la actual situación de crisis económica, que exige la adopción de una serie de medidas legales de inmediata aplicación, que no pueden demorarse a la tramitación del procedimiento legislativo ordinario. Para ello, el título I de esta ley establece un régimen legislativo novedoso para facilitar la implantación de las denominadas actuaciones territoriales estratégicas, enten-didas como aquellas intervenciones singulares de carácter supramunicipal que contribuyen a la dinamización de la actividad económica y a la creación de empleo en el marco de la Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana, aprobada por el BOC número 74 16.05.2012 de gener, del Consell, la qual té, entre altres funcions, les d’identificar i impulsar aquelles accions i projectes singulars que contribuïsquen a qualificar i diversificar el territori en les distintes escales. La materialització d’aquesta funció permet l’obtenció d’una visió global i integrada del territori en el seu conjunt, sent una de les seues conseqüències la proposició d’estratègies i accions de gran valor afegit, i major demanda social, l’execució immediata de les quals es fa prioritària en uns moments de greu crisi econòmica com els actuals. No obstant això, la legislació valenciana vigent no té instruments i procediments d’abast territorial i urbanístic que permeten la tramitació i la implantació d’aquests processos en condicions adequades, tant de termini com de contingut, atesa la seua singularitat i rellevància territorial, mentre que aquest tipus de procediments sí que s’ha consolidat en la majoria de comunitats autònomes en els últims anys, complint una important funció al servei de la col·lectivitat. Així mateix, és imprescindible oferir als agents inversors, públics o privats, una interlocució fluida i eficaç per al procés de planejament i gestió, condició imprescindible per a garantir la viabilitat d’inversions que requereixen una alta previsibilitat i control dels terminis de les autoritzacions i aprovacions necessàries. D’aquesta manera, la figura de les actuacions territorials estratègiques s’erigeix com a eina de caràcter excepcional i singular per a canalitzar la implantació i execució de les accions estratègiques més rellevants i dinamitzadores, i cal justificar en cada cas la conveniència i l’oportunitat de tramitarles mitjançant aquest especial procediment. El contingut normatiu d’aquest títol regula el concepte, la funció i els requisits que conformen aquesta figura, el règim jurídic, el procediment, l’efecte i la regulació de les caducitats. El títol II d’aquesta llei modifica alguns preceptes legislatius en matèria d’habitatge i urbanisme necessaris per a flexibilitzar determinats procediments administratius, i mobilitzar recursos econòmics en el sector de l’habitatge i la construcció. En el capítol I es modifica la Llei 8/2004, de 20 d’octubre, de la Generalitat, de l’Habitatge de la Comunitat Valenciana, amb l’objectiu d’ajudar a normalitzar el mercat de l’habitatge i millorar la qualitat de determinades àrees urbanes, flexibilitzant, amb aquest fi, el règim dels recursos provinents del patrimoni públic de sòl, la qual cosa es realitza de forma coordinada amb la Llei Urbanística Valenciana. En el capítol II d’aquest títol es modifica puntualment la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, per a impulsar i afavorir els processos de programació de sòl mitjançant la modificació del nivell d’exigència financera actualment previst en la llei esmentada, a fi d’assegurar el compliment dels compromisos de l’agent urbanitzador. També es regulen la suspensió temporal dels programes d’actuació integrada, i la possibilitat d’implantar ús terciari a les àrees prioritàries, imprescindible per a impulsar aquest tipus d’actuacions. Així mateix, es modifica la regulació de l’expropiació a instància del propietari per transcurs de termini, pensant en el nou escenari econòmic. Atés que hi ha una important paralització en el desenvolupament urbanístic, es considera oportú ampliar els terminis actualment previstos, tornant als més amplis fixats en el seu moment en el text refós de la Llei del sòl estatal de 1976, i determinar els supòsits en què no cap l’exercici del dret a sol·licitar l’inici de l’expropiació. Addicionalment, el règim del patrimoni públic de sòl s’adequa a la recessió actual del mercat immobiliari, que Pàg. 9.420 Decreto 1/2011, de 13 de enero, del Consell, la cual tiene, entre otras funciones, las de identificar e impulsar aquellas acciones y proyectos singulares que contribuyan a cualificar y diversificar el territorio en sus distintas escalas. La materialización de esta función permite la obtención de una visión global e integrada del territorio en su conjunto, siendo una de sus consecuencias la proposición de estrategias y acciones de gran valor añadido, y mayor demanda social, cuya ejecución inmediata se hace prioritaria en unos momentos de grave crisis económica como los actuales. No obstante, la vigente legislación valenciana carece de instrumentos y procedimientos de alcance territorial y urbanístico que permitan la tramitación e implantación de estos procesos en condiciones adecuadas, tanto de plazo como de contenido, dada su singularidad y relevancia territorial, mientras que este tipo de procedimientos sí que se ha consolidado en la mayoría de comunidades autónomas en los últimos años, cumpliendo una importante función al servicio de la colectividad. Asimismo, es imprescindible ofrecer a los agentes inversores, públicos o privados, una interlocución fluida y eficaz para el proceso de planeamiento y gestión, condición imprescindible para garantizar la viabilidad de inversiones que requieren una alta previsibilidad y control de los plazos de las autorizaciones y aprobaciones necesarias. De este modo, la figura de las actuaciones territoriales estratégicas se erige como herramienta de carácter excepcional y singular para canalizar la implantación y ejecución de las acciones estratégicas más relevantes y dinamizadoras, debiéndose justificar en cada caso la conveniencia y oportunidad de tramitarlas mediante este especial procedimiento. El contenido normativo de este título regula el concepto, función y requisitos que conforman esta figura, el régimen jurídico, su procedimiento, efectos y la regulación de sus caducidades. El título II de esta ley modifica algunos preceptos legislativos en materia de vivienda y urbanismo necesarios para flexibilizar determinados procedimientos administrativos, y movilizar recursos económicos en el sector de la vivienda y la construcción. En el capítulo I se modifica la Ley 8/2004, de 20 de octubre, de la Generalitat, de la Vivienda de la Comunitat Valenciana, con el objetivo de ayudar a normalizar el mercado de la vivienda y mejorar la calidad de determinadas áreas urbanas, flexibilizando, para ello, el régimen de los recursos provenientes del patrimonio público de suelo, lo que se realiza de forma coordinada con la Ley Urbanística Valenciana. En el capítulo II de este título se modifica puntualmente la Ley 16/2005, de 30 de diciembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, para impulsar y favorecer los procesos de programación de suelo, mediante la modificación del nivel de exigencia financiera actualmente previsto en la citada ley, con el fin de asegurar el cumplimiento de los compromisos del agente urbanizador. También se regula la suspensión temporal de los programas de actuación integrada, y la posibilidad de implantar uso terciario en las áreas prioritarias, imprescindible para impulsar este tipo de actuaciones. Asimismo, se modifica la regulación de la expropiación a instancia del propietario por transcurso de plazo, pensando en el nuevo escenario económico. Puesto que existe una importante paralización en el desarrollo urbanístico, es por lo que se considera oportuno ampliar los plazos actualmente previstos, volviendo a los más amplios fijados en su momento en el texto refundido de la Ley del suelo estatal de 1976, determinando los supuestos en los que no cabe el ejercicio del derecho a solicitar el inicio de la expropiación. Adicionalmente, el régimen del patrimonio público de suelo se adecua a la recesión actual del mercado inmobiliario, que BOC número 74 16.05.2012 posa en dubte un dels fins primordials dels patrimonis públics de sòl, açò és, evitar l’especulació intervenint en el mercat per a moderar el preu del sòl i de l’habitatge. Hui són molts els municipis que perceben el seu patrimoni de sòl com un actiu de difícil gestió, que té la dificultat afegida de la restricció dels seus fins. En aquest escenari convé aclarir i flexibilitzar els fins i la destinació dels béns i els recursos integrants del patrimoni de sòl. Finalment, i per a facilitar la gestió urbanística, la llei permet subdividir les unitats d’execució, fins i tot dels plans parcials reclassificatoris ja aprovats definitivament. Amb aquest fi es modifica l’article 73 de la Llei Urbanística Valenciana i s’hi introdueix una disposició transitòria. L’actual recessió econòmica comporta la necessitat de permetre fraccionar les actuacions urbanístiques, per a garantir-ne així la viabilitat. En suma, concorren en aquest cas circumstàncies d’extraordinària i urgent necessitat que constitueixen el pressupost habilitant exigit per l’article 44.4 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en relació amb l’article 86 de la Constitució Espanyola, perquè el Consell puga fer ús de la facultat legislativa excepcional de dictar un decret llei. Ens trobem davant d’una situació concreta en què els objectius governamentals exigeixen una acció normativa immediata, en un termini més breu que el requerit per la via normal o pel procediment d’urgència, per a la tramitació parlamentària de les lleis. Hi ha una connexió de sentit o relació entre la situació definida que constitueix el pressupost habilitant (màxima urgència a aplicar les modificacions que s’inclouen en el text) i les mesures que en la llei s’adopten (la regulació que s’hi conté), de manera que aquestes últimes guarden una relació directa o de congruència amb la situació que es tracta d’afrontar. S’ha fet palesa, en suma, la necessitat d’aprovar de manera immediata i urgent totes aquestes modificacions, l’adopció de les quals no pot esperar a la tramitació del procediment legislatiu sense que aquesta demora comporte un greu perjudici per als interessos generals. En la redacció del text legal s’ha procurat actuar d’acord amb els principis de bona regulació aplicables a les iniciatives normatives a què es refereix l’article 4 de la Llei 2/2011, de 4 de març, d’Economia Sostenible. La iniciativa es justifica en raons d’interés general, i s’ha partit d’una clara identificació dels fins i objectius perseguits; les mesures adoptades es consideren que són l’instrument més adequat per a garantir els objectius que es persegueixen, buscant les mesures menys restrictives i menys distorsionadores; s’ha procurat que, malgrat que es tracta d’una norma modificativa, aquesta ajude a generar un marc normatiu estable, augmentant el grau de certesa; i els canvis proposats es formulen de forma clara i senzilla, per a facilitar-ne el coneixement i la comprensió. Segons l’article 49.1.9.ª de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Generalitat té competència exclusiva en les matèries d’ordenació del territori, urbanisme i habitatge. En virtut de la proposta de la consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 4 de novembre de 2011, es va adoptar el Decret llei 2/2011, del Consell, de mesures urgents d’impuls a la implantació d’actuacions territorials estratègiques. Aquest decret llei va ser validat pel Ple de les Corts en la reunió de 24 de novembre de 2011, i se’n va acordar la tramitació com a projecte de llei. Pàg. 9.421 está poniendo en cuestión uno de los fines primordiales de los patrimonios públicos de suelo, esto es, evitar la especulación interviniendo en el mercado para moderar el precio del suelo y de la vivienda. Hoy son muchos los municipios que perciben su patrimonio de suelo como un activo de difícil gestión, que tiene la dificultad añadida de la restricción de sus fines. En este escenario conviene clarificar y flexibilizar los fines y destino de los bienes y recursos integrantes del patrimonio de suelo. Finalmente, y para facilitar la gestión urbanística, la ley permite subdividir las unidades de ejecución, incluso de los planes parciales reclasificatorios ya aprobados definitivamente. Para ello se modifica el artículo 73 de la Ley Urbanística Valenciana y se introduce una disposición transitoria. La actual recesión económica conlleva la necesidad de permitir fraccionar las actuaciones urbanísticas, para garantizar así su viabilidad. En suma, concurren en este caso circunstancias de extraordinaria y urgente necesidad que constituyen el presupuesto habilitante exigido por el artículo 44.4 del Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en relación con el artículo 86 de la Constitución Española, para que el Consell pueda hacer uso de la facultad legislativa excepcional de dictar un decreto ley. Nos encontramos ante una situación concreta en la que los objetivos gubernamentales exigen una acción normativa inmediata en un plazo más breve que el requerido por la vía normal o por el procedimiento de urgencia para la tramitación parlamentaria de las leyes. Existe una conexión de sentido o relación entre la situación definida que constituye el presupuesto habilitante (máxima urgencia en aplicar las modificaciones que se incluyen en el texto) y las medidas que en la ley se adoptan (la regulación que en él se contiene), de forma que estas últimas guardan una relación directa o de congruencia con la situación que se trata de afrontar. Se ha hecho patente, en suma, la necesidad de aprobar de manera inmediata y urgente todas estas modificaciones, cuya adopción no puede esperar a la tramitación del procedimiento legislativo sin que esa demora suponga un grave perjuicio para los intereses generales. En la redacción del texto legal se ha procurado actuar conforme a los principios de buena regulación aplicables a las iniciativas normativas a los que se refiere el artículo 4 de la Ley 2/2011, de 4 de marzo, de Economía Sostenible. La iniciativa se justifica en razones de interés general, y se ha partido de una clara identificación de los fines y objetivos perseguidos; las medidas adoptadas se consideran que son el instrumento más adecuado para garantizar los objetivos que se persiguen, buscando las medidas menos restrictivas y menos distorsionadoras; se ha procurado que, pese a tratarse de una norma modificativa, ésta ayude a generar un marco normativo estable, aumentando el grado de certidumbre; y los cambios propuestos se formulan de forma clara y sencilla, para facilitar su conocimiento y comprensión. Según el artículo 49.1.9.ª del Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Generalitat tiene competencia exclusiva en las materias de ordenación del territorio, urbanismo y vivienda. En virtud de la propuesta de la consellera de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente y previa deliberación del Consell, en la reunión del día 4 de noviembre de 2011, se adoptó el Decreto ley 2/2011, del Consell, de medidas urgentes de impulso a la implantación de actuaciones territoriales estratégicas. Este decreto ley fue convalidado por el Pleno de Les Corts en la reunión de 24 de noviembre de 2011, y se acordó su tramitación como proyecto de ley. BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.422 TÍTOL I LES ACTUACIONS TERRITORIALS ESTRATÈGIQUES TÍTULO I LAS ACTUACIONES TERRITORIALES ESTRATÉGICAS Article 1 Actuacions territorials estratègiques. Definició i requisits Artículo 1 Actuaciones territoriales estratégicas. Definición y requisitos 1. Són actuacions territorials estratègiques les que tenen com a objecte l’ordenació, la gestió i el desenvolupament d’intervencions territorials singulars que presenten rellevància supramunicipal i que així siguen declarades pel Consell en desplegament de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana. 2. Les actuacions territorials estratègiques poden ser d’iniciativa pública, privada o mixta, i localitzar-se a terrenys de qualsevol categoria urbanística situats a un o més termes municipals. 3. La declaració d’actuació territorial estratègica requereix complir tots aquests requisits: a) Congruència amb l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana: contribuir a la consecució dels objectius i principis rectors de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana. b) Interés general: produir un impacte supramunicipal favorable i permanent des del punt de vista econòmic, social i ambiental, especialment en la creació d’ocupació, la qual cosa s’haurà d’acreditar mitjançant l’aportació d’un estudi de viabilitat i sostenibilitat econòmica de l’actuació. c) Integració territorial: ser compatibles amb la infraestructura verda, integrar-se en la morfologia del territori i el paisatge i connectar adequadament amb les xarxes de mobilitat sostenible, ponderant les de transport públic i els sistemes no motoritzats. d) Localització selectiva: ubicar-se aprofitant singularitats del territori que impliquen avantatges comparatius de localització, siga per accessibilitat, entorn ambiental o paisatgístic o per la presència i posició d’equipaments o infraestructures de qualitat. e) Efectivitat: executar-se de forma immediata, sense perjudici de les fases espacials o temporals que es prevegen en el seu desenvolupament. f) Rellevància: acollir usos i activitats que contribuïsquen a l’excel·lència i qualificació del territori amb projecció a escala internacional, nacional o, almenys, regional. Els projectes empresarials que implanten aquests usos i activitats s’han d’adequar a les categories següents: 1.ª Actuacions que contribuïsquen a millorar la competitivitat, la reconversió de sectors econòmics, el desenvolupament i la innovació tecnològica, la cooperació empresarial, l’atracció de talents i la internacionalització d’empreses. 2.ª Implantació d’equipaments terciaris, culturals, turístics, sanitaris o assistencials que siguen referència destacada d’una oferta a escala supraregional o regional. 3.ª Actuacions significatives de millora del medi rural, basades en l’aprofitament dels recursos endògens o en l’atracció d’activitats innovadores compatibles amb aquest medi. 1. Son actuaciones territoriales estratégicas las que tienen por objeto la ordenación, gestión y desarrollo de intervenciones territoriales singulares que presenten relevancia supramunicipal y que así sean declaradas por el Consell en desarrollo de la Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana. 2. Las actuaciones territoriales estratégicas pueden ser de iniciativa pública, privada o mixta, y localizarse en terrenos de cualquier categoría urbanística situados en uno o varios términos municipales. 3. La declaración de actuación territorial estratégica requiere cumplir todos estos requisitos: a) Congruencia con la Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana: contribuir a la consecución de los objetivos y principios rectores de la Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana. b) Interés general: producir un impacto supramunicipal favorable y permanente desde el punto de vista económico, social y ambiental, especialmente en la creación de empleo, lo cual se tendrá que acreditar mediante la aportación de un estudio de viabilidad y sostenibilidad económica de la actuación. c) Integración territorial: ser compatibles con la infraestructura verde, integrarse en la morfología del territorio y el paisaje y conectar adecuadamente con las redes de movilidad sostenible, ponderando las de transporte público y los sistemas no motorizados. d) Localización selectiva: ubicarse aprovechando singularidades del territorio que impliquen ventajas comparativas de localización, sea por accesibilidad, entorno ambiental o paisajístico o por la presencia y posición de equipamientos o infraestructuras de calidad. e) Efectividad: ejecutarse de forma inmediata, sin perjuicio de las fases espaciales o temporales que se prevean en su desarrollo. f) Relevancia: acoger usos y actividades que contribuyan a la excelencia y cualificación del territorio con proyección a escala internacional, nacional o, cuanto menos, regional. Los proyectos empresariales que implanten estos usos y actividades se adecuarán a las siguientes categorías: 1.ª Actuaciones que contribuyan a mejorar la competitividad, la reconversión de sectores económicos, el desarrollo y la innovación tecnológica, la cooperación empresarial, la atracción de talentos y la internacionalización de empresas. 2.ª Implantación de equipamientos terciarios, culturales, turísticos, sanitarios o asistenciales que sean referencia destacada de una oferta a escala suprarregional o regional. 3.ª Actuaciones significativas de mejora del medio rural, basadas en el aprovechamiento de sus recursos endógenos o en la atracción de actividades innovadoras compatibles con dicho medio. Article 2 Procediment per al desenvolupament d’una actuació territorial estratègica Artículo 2 Procedimiento para el desarrollo de una actuación territorial estratégica 1. L’actuació territorial estratègica s’inicia amb una declaració del Consell, seguida de l’elaboració i aprovació 1. La actuación territorial estratégica se inicia con una declaración del Consell, seguida de la elaboración y aproba- BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.423 d’una proposta del pla o projecte, que finalment és objecte d’execució i gestió. 2. La declaració del Consell serà el document prescriptiu de referència per a la redacció del pla o projecte i el corresponent informe ambiental. A tal efecte, la declaració resoldrà la integració de la mateixa declaració en l’estratègia territorial de la Comunitat Valenciana, així com el planejament territorial de competència autonòmica. 3. L’aprovació del pla i la resta d’instruments urbanístics correspon a la conselleria competent en matèria de territori. El seguiment i el control de la seua execució correspon a l’òrgan de l’administració que, en cada cas, designe el Consell. L’aprovació del pla o projecte pot ser simultània a la dels instruments per al desplegament i l’execució d’aquest quan així ho permeten les circumstàncies del cas. ción de una propuesta del plan o proyecto, que finalmente es objeto de ejecución y gestión. 2. La declaración del Consell será el documento prescriptivo de referencia para la redacción del plan o proyecto y su correspondiente informe ambiental. A tal efecto, la declaración resolverá la integración de la misma declaración en la estrategia territorial de la Comunitat Valenciana, así como el planeamiento territorial de competencia autonómica. 3. La aprobación del plan y demás instrumentos urbanísticos corresponde a la conselleria competente en materia de territorio. El seguimiento y control de su ejecución corresponde al órgano de la administración que, en cada caso, designe el Consell. La aprobación del plan o proyecto puede ser simultánea a la de los instrumentos para su desarrollo y ejecución cuando así lo permitan las circunstancias del caso. Article 3 Iniciativa i declaració d’una actuació territorial estratègica Artículo 3 Iniciativa y declaración de una actuación territorial estratégica 1. La conselleria amb competència material rellevant per als objectius de l’actuació territorial estratègica, a instància del promotor, formularà una consulta sobre la viabilitat de la seua iniciativa davant de la conselleria competent en territori i medi ambient, amb una proposta esquemàtica. 2. La conselleria competent en territori resoldrà, amb audiència prèvia als municipis afectats, sobre la viabilitat de la iniciativa i prepararà un informe sobre: a) Adequació de la proposta als requisits legals per a la seua declaració com a actuació territorial estratègica. b) Determinació d’aspectes ambientals, territorials i funcionals que s’han de considerar en l’actuació. c) Abast de l’informe ambiental i del procés de participació pública i consultes. d) Identificació dels instruments i estàndards urbanístics necessaris i la seqüència de la tramitació d’aquests. 3. L’informe ha de ser elevat al Consell. Aquest declararà l’actuació territorial estratègica amb els continguts establits en el número anterior, i designarà els òrgans responsables d’elaborar i tramitar els instruments urbanístics que la formalitzen i els que hagen de vetlar pel seguiment i el control de la seua execució. 4. L’acord del Consell podrà exigir les garanties que es consideren oportunes en els termes que preveu la legislació urbanística vigent. 1. La conselleria con competencia material relevante para los objetivos de la actuación territorial estratégica, a instancia del promotor, formulará una consulta sobre la viabilidad de su iniciativa ante la conselleria competente en territorio y medio ambiente, con una propuesta esquemática. 2. La conselleria competente en territorio resolverá, previa audiencia a los municipios afectados, sobre la viabilidad de la iniciativa y preparará un informe sobre: a) Adecuación de la propuesta a los requisitos legales para su declaración como actuación territorial estratégica. b) Determinación de aspectos ambientales, territoriales y funcionales a considerar en la actuación. c) Alcance del informe ambiental y del proceso de participación pública y consultas. d) Identificación de los instrumentos y estándares urbanísticos necesarios y la secuencia de su tramitación. 3. El informe será elevado al Consell. Éste declarará la actuación territorial estratégica con los contenidos establecidos en el número anterior, y designará los órganos responsables de elaborar y tramitar los instrumentos urbanísticos que la formalicen y los que hayan de velar por el seguimiento y control de su ejecución. 4. El acuerdo del Consell podrá exigir las garantías que se consideren oportunas en los términos previstos en la legislación urbanística vigente. Article 4 Elaboració i aprovació del pla o projecte Artículo 4 Elaboración y aprobación del plan o proyecto 1. El pla o projecte ha de ser elaborat, amb el pertinent informe ambiental, amb l’abast i les condicions prescrites en l’acord de declaració. L’òrgan responsable l’ha de sotmetre a consultes i participació pública, segons el que preveu aquest acord, per un termini mínim de 45 dies i donant adequada participació als ajuntaments i les institucions afectades. Després, juntament amb la conselleria competent en territori i medi ambient, elaborarà la memòria ambiental, les determinacions de la qual s’incorporaran al pla o projecte perquè s’aproven. 2. La resolució aprovatòria d’un pla o projecte fundat en una declaració d’actuació territorial estratègica comporta els efectes següents: a) Modificació del planejament vigent, sense que calguen altres tràmits posteriors, ni altres condicions de planejament 1. El plan o proyecto será elaborado, con su pertinente informe ambiental, con el alcance y condiciones prescritas en el Acuerdo de declaración. El órgano responsable lo someterá a consultas y participación pública, según lo previsto en dicho acuerdo, por un plazo mínimo de 45 días y dando adecuada participación a los ayuntamientos e instituciones afectadas. Después, junto con la conselleria competente en territorio y medio ambiente, elaborará la memoria ambiental, cuyas determinaciones se incorporarán al plan o proyecto para su aprobación. 2. La resolución aprobatoria de un plan o proyecto fundado en una declaración de actuación territorial estratégica conlleva los siguientes efectos: a) Modificación del planeamiento vigente, sin que sean necesarios más trámites posteriores, ni otras condiciones de BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.424 o gestió urbanística que les definides en la mateixa resolució aprovatòria. b) Designació del promotor i fixació de les seues obligacions, que han d’incloure executar i sufragar les obres, projectes i actuacions que s’especifiquen, i poden incloure la connexió de l’actuació i el suplement de les infraestructures necessàries per a la integració equilibrada en el territori. c) Declaració d’utilitat pública o interés social i de la necessitat d’urgent ocupació, a l’efecte expropiatori, dels béns i drets necessaris per a l’actuació, llevat que es preveja la reparcel·lació. La resolució fixarà justificadament les condicions de gestió ponderant els interessos col·lectius i particulars que resulten afectats. d) El Consell pot eximir, excepcionalment, l’actuació territorial estratègica de les llicències i autoritzacions la regulació de les qual siga competència de la Generalitat; per a la resta de llicències regirà el que determinen les legislacions estatal i europea. planeamiento o gestión urbanística más que las definidas en la propia resolución aprobatoria. b) Designación del promotor y fijación de sus obligaciones, que incluirán ejecutar y sufragar las obras, proyectos y actuaciones que se especifiquen, pudiendo incluir la conexión de la actuación y el suplemento de las infraestructuras precisas para su integración equilibrada en el territorio. c) Declaración de utilidad pública o interés social y de la necesidad de urgente ocupación, a los efectos expropiatorios, de los bienes y derechos precisos para la actuación, salvo que se prevea la reparcelación. La resolución fijará justificadamente las condiciones de gestión ponderando los intereses colectivos y particulares que resulten afectados. d) El Consell podrá eximir excepcionalmente a la actuación territorial estratégica de las licencias y autorizaciones cuya regulación sea competencia de la Generalitat, estando el resto de licencias a lo determinado por las legislaciones estatal y europea. Article 5 Execució de l’actuació territorial estratègica Artículo 5 Ejecución de la actuación territorial estratégica 1. Amb caràcter previ a l’eficàcia de la resolució aprovatòria, s’exigirà al promotor subscriure i garantir els seus compromisos en forma legal. 2. La renúncia a la condició de promotor o la seua transmissió ha de ser autoritzada per l’òrgan de l’administració competent per al seguiment de l’actuació, com també qualssevol altres canvis en les condicions de gestió inicialment previstes. 3. L’incompliment pel promotor de les condicions i els terminis d’execució estipulats determinarà la substitució o la caducitat de l’actuació territorial estratègica i la confiscació de les garanties prestades, amb audiència prèvia de l’interessat. La declaració de caducitat comportarà la reversió, retroacció i reposició de béns, actuacions i obres, com també, si és el cas, la derogació de previsions del planejament, en els termes que resolga la conselleria competent en territori. 1. Con carácter previo a la eficacia de la resolución aprobatoria, se exigirá al promotor suscribir y garantizar sus compromisos en forma legal. 2. La renuncia a la condición de promotor o su transmisión ha de ser autorizada por el órgano de la administración competente para el seguimiento de la actuación, al igual que cualesquiera otros cambios en las condiciones de gestión inicialmente previstas. 3. El incumplimiento por el promotor de las condiciones y plazos de ejecución estipulados determinará su sustitución o la caducidad de la actuación territorial estratégica y la incautación de las garantías prestadas, previa audiencia del interesado. La declaración de caducidad conllevará la reversión, retroacción y reposición de bienes, actuaciones y obras, así como, en su caso, la derogación de previsiones del planeamiento, en los términos que resuelva la Conselleria competente en territorio. TÍTOL II MODIFICACIÓ DE DETERMINATS PRECEPTES LEGISLATIUS DE LES LLEIS DE L‘HABITATGE I URBANÍSTICA DE LA COMUNITAT VALENCIANA TÍTULO II MODIFICACIÓN DE DETERMINADOS PRECEPTOS LEGISLATIVOS DE LAS LEYES DE LA VIVIENDA Y URBANÍSTICA DE LA COMUNITAT VALENCIANA CAPÍTOL I Modificació de la Llei 8/2004, de 20 d’octubre, de la Generalitat, de l‘habitatge de la Comunitat Valenciana CAPÍTULO I Modificación de la Ley 8/2004, de 20 de octubre, de la Generalitat, de la vivienda de la Comunitat Valenciana Article 6 Modificació de la Llei 8/2004, de 20 d’octubre, de la Generalitat, de l‘habitatge de la Comunitat Valenciana Artículo 6 Modificación de la Ley 8/2004, de 20 de octubre, de la Generalitat, de la vivienda de la Comunitat Valenciana S’afig un nou apartat 4 a l’article 42 de la Llei 8/2004, de 20 d’octubre, de la Generalitat, de l’habitatge de la Comunitat Valenciana, el qual queda redactat de la manera següent: «4. La Generalitat, les entitats locals i altres entitats públiques poden convenir programes d’intervenció en àrees urbanes amb la finalitat de coadjuvar a la regeneració i rehabilitació, i adequar l’oferta d’habitatge per a facilitar-ne l’accés als ciutadans. Sense perjudici de l’obligació de destinar els patrimonis públics de sòl a actuacions residencials a l’ús d’habitatges Se añade un nuevo apartado 4 al artículo 42 de la Ley 8/2004, de 20 de octubre, de la Generalitat, de la vivienda de la Comunitat Valenciana, que queda redactado del siguiente modo: «4. La Generalitat, las entidades locales y otras entidades públicas podrán convenir programa de intervención en áreas urbanas con la finalidad de coadyuvar a la regeneración y rehabilitación, y adecuar la oferta de vivienda para facilitar su acceso a los ciudadanos. Sin perjuicio de la obligación de destinar los patrimonios públicos de suelo a actuaciones residenciales al uso de vivien- BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.425 de protecció pública en les condicions establertes en l’últim paràgraf de l’article 16.1, b del Text refós 2/2008 de la Llei de sòl estatal, els ingressos provinents dels patrimonis públics de sòl de les administracions públiques poden dedicar-se, a més de les finalitats previstes en la legislació urbanística, i amb independència dels requisits exigits per aquella, a inversions en urbanització, espais públics i a rehabilitació urbana, en els àmbits referits en el paràgraf anterior, d’acord, en aquest últim cas, amb la normativa autonòmica aplicable. Igualment, poden aplicar-se a l’adquisició de sòl per al desenvolupament d’equipaments, infraestructures i altres finalitats en desplegament del planejament urbanístic i territorial.» das de protección pública en las condiciones establecidas en el último párrafo del artículo 16.1, b del Texto refundido 2/2008 de la Ley de suelo estatal, los ingresos provenientes de los patrimonios públicos de suelo de las administraciones públicas podrán dedicarse, además de a las finalidades previstas en la legislación urbanística, y con independencia de los requisitos exigidos por aquella, a inversiones en urbanización, espacios públicos y a rehabilitación urbana, en los ámbitos referidos en el párrafo anterior, de acuerdo, en este último caso, con la normativa autonómica aplicable. Igualmente, podrán aplicarse a la adquisición de suelo para el desarrollo de equipamientos, infraestructuras y otras finalidades en desarrollo del planeamiento urbanístico y territorial.» CAPÍTOL II Modificacions de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, urbanística valenciana CAPÍTULO II Modificaciones de la Ley 16/2005, de 30 de diciembre, de la Generalitat, urbanística valenciana Article 7 Modificacions de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, urbanística valenciana Artículo 7 Modificaciones de la Ley 16/2005, de 30 de diciembre, de la Generalitat, urbanística valenciana La Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, urbanística valenciana, queda modificada com segueix: U. L’apartat 2 de l’article 12 queda redactat de la manera següent: 2. La classificació com a sòl urbanitzable pel pla general suposa la mera aptitud dels terrenys per a la seua urbanització, prèvia programació d’aquests. Fins que s’aprove el programa per al desenvolupament de l’actuació integrada corresponent quedaran subjectes al règim propi del sòl urbanitzable sense programació, que es regula en l’article següent. La dita classificació implica la subjecció dels terrenys al règim de les actuacions integrades per a poder desenvolupar-ne la urbanització. Dos. La lletra d de l’apartat 3 de l’article 73 queda redactada de la manera següent: d) Es tramitaran i aprovaran junt amb el corresponent programa d’actuació integrada. La falta d’execució comportarà, si escau, la desclassificació del sòl afectat. Tres. L’apartat 3 de l’article 128 (segons la redacció donada pel Decret llei 1/2008) queda redactat de la manera següent: 3. L’acord municipal que decidesca la gestió directa de l’actuació haurà d’incloure necessàriament una descripció detallada dels compromisos d’inversió i gestió que contrau l’administració actuant i la disponibilitat de recursos pressupostaris per a finançar l’actuació sense ingressar quotes d’urbanització, en previsió de la retribució en terrenys o de l’impagament d’aquestes, ni que siga parcialment, per un valor mínim equivalent al 5 % de les càrregues d’urbanització. Quan l’urbanitzador siga un ens de l’administració o empresa de capital íntegrament públic, podrà substituir el compromís d’inversió i la disponibilitat de recursos pressupostaris descrits en el paràgraf anterior, per la garantia regulada en l’article 140 d’aquesta llei. Quatre. L’article 140 queda redactat de la manera següent: Article 140. Garanties 1. En atenció a les circumstàncies concurrents, l’ajuntament podrà exigir als licitadors la constitució d’una garantia provisional que responga del manteniment de les seues ofertes fins que s’adjudique, i se n’hauran de justificar suficientment en l’expedient las raons de l’exigència. Aques- La Ley 16/2005, de 30 de diciembre, de la Generalitat, urbanística valenciana, queda modificada como sigue: Uno. El apartado 2 del artículo 12 queda redactado del siguiente modo: 2. La clasificación como suelo urbanizable por el plan general supone la mera aptitud de los terrenos para su urbanización, previa programación de los mismos. Hasta que se apruebe el programa para el desarrollo de la correspondiente actuación integrada quedarán sujetos al régimen propio del suelo urbanizable sin programación, que se regula en el artículo siguiente. Dicha clasificación implica la sujeción de los terrenos al régimen de las actuaciones integradas para poder desarrollar su urbanización. Dos. La letra d del apartado 3 del artículo 73 queda redactada del siguiente modo: d) Se tramitarán y aprobarán junto al correspondiente programa de actuación integrada. Su falta de ejecución comportará, en su caso, la desclasificación del suelo afectado. Tres. El apartado 3 del artículo 128 (según redacción dada por el Decreto ley 1/2008) queda redactado del siguiente modo: 3. El acuerdo municipal que decida la gestión directa de la actuación deberá incluir necesariamente una descripción detallada de los compromisos de inversión y gestión que contrae la administración actuante y la disponibilidad de recursos presupuestarios para financiar la actuación sin ingresar cuotas de urbanización, en previsión de la retribución en terrenos o del impago de ellas, siquiera sea parcialmente, por un valor mínimo equivalente al 5 % de las cargas de urbanización. Cuando el urbanizador sea un ente de la administración o empresa de capital íntegramente público, podrá sustituir el compromiso de inversión y la disponibilidad de recursos presupuestarios descritos en el párrafo anterior, por la garantía regulada en el artículo 140 de esta ley. Cuatro. El artículo 140 queda redactado del siguiente modo: Artículo 140. Garantías 1. En atención a las circunstancias concurrentes, el ayuntamiento podrá exigir a los licitadores la constitución de una garantía provisional que responda del mantenimiento de sus ofertas hasta la adjudicación del mismo, debiendo justificar suficientemente en el expediente las razones de su exigencia. BOC número 74 16.05.2012 ta garantia no podrà ser superior al 2 % de l’estimació aproximada de les càrregues del programa efectuada per l’ajuntament. 2. Tot programa d’actuació integrada ha d’assegurar el compliment de les previsions, ja siga mitjançant crèdit compromès a càrrec del pressupost d’una administració o bé, en els supòsits de gestió indirecta, amb garantia financera o real prestada i mantinguda per l’urbanitzador, per un valor mínim del 5 % del valor de les càrregues d’urbanització. La garantia real haurà de prestar-se mitjançant una primera hipoteca sobre béns bastants i lliures de càrrega. Els ajuntaments podran elevar aquesta garantia fins a un màxim del 10 % en aquells supòsits en què raons d’interès públic degudament justificades en l’expedient ho aconsellen. 3. La garantia establerta en l’apartat anterior tindrà el caràcter de definitiva; la forma de constitució i els efectes es regiran pel que hi ha previst en la legislació reguladora de la contractació pública. 4. Des de l’aprovació del programa, es podrà sol·licitar tant la substitució de la modalitat de garantia com la de la seua quantia. La sol·licitud s’entendrà estimada transcorreguts quinze dies sense que s’haja notificat resolució expressa al sol·licitant. Cinc. L’article 149 queda redactat de la manera següent: Article 149. Garanties 1. L’adjudicatari del programa d’actuació aïllada ha de garantir el cost de les indemnitzacions, els preus justs i les despeses de reallotjament necessaris per a realitzar l’actuació, i el cost de les obres d’urbanització complementàries. Les modalitats i les quanties de les garanties seran les previstes en l’article 140 d’aquesta llei i, en tot cas, s’admetrà la garantia real. 2. L’aplicació de les garanties anteriors s’exceptua en els casos de gestió directa a l’administració pública quan actue per si mateixa o a través de les entitats o de les empreses de capital íntegrament públic que en depenen. 3. Cada garantia es cancel·larà quan es complesca el compromís assegurat. Sis. La lletra b de l’apartat 2 de l’article 182 queda redactada de la manera següent: b) Consolidació de l’import íntegre del cost de les obres d’urbanització precises, en qualsevol de les formes admeses per la legislació de contractació pública i també mitjançant garantia real. La garantia real haurà de prestar-se mitjançant una primera hipoteca sobre béns bastants i lliures de càrrega. S’exceptua l’exigència d’una consolidació específica amb aquest propòsit quan l’import íntegre del dit cost ja estiga garantit davant l’administració en virtut de l’execució d’un programa per al desenvolupament d’una actuació integrada. Set. S’afegeix el nou article 187 bis, amb el text següent: Article 187 bis. Expropiació de sòls rotacionals per incompliment de termini 1. Quan transcórreguen cinc anys des de l’entrada en vigor del pla sense que es porte a efecte l’expropiació de terrenys dotacionals que no hagen de ser objecte de cessió obligatòria, per no resultar possible la justa distribució de beneficis i càrregues en l’àmbit d’actuació corresponent, els propietaris podran anunciar a l’ajuntament el seu propòsit d’iniciar l’expedient de preu just, que ha de dur-se a terme per ministeri de la llei si transcorren altres dos anys des del dit anunci. 2. A l’efecte, els propietaris podran presentar els fulls d’apreuament i, transcorreguts tres mesos sense que Pàg. 9.426 Esta garantía no podrá ser superior al 2 % de la estimación aproximada de las cargas del programa efectuada por el ayuntamiento. 2. Todo programa de actuación integrada ha de asegurar el cumplimiento de sus previsiones, ya sea mediante crédito comprometido a cargo del presupuesto de una administración o bien, en los supuestos de gestión indirecta, con garantía financiera o real prestada y mantenida por el urbanizador, por un valor mínimo del 5 % del valor de las cargas de urbanización. La garantía real deberá prestarse mediante primera hipoteca sobre bienes bastantes y libres de carga. Los ayuntamientos podrán elevar esta garantía hasta un máximo del 10 % en aquellos supuestos en los que razones de interés público debidamente justificadas en el expediente lo aconsejen. 3. La garantía establecida en el apartado anterior tendrá el carácter de definitiva, rigiéndose, su forma de constitución y efectos, por lo previsto en la legislación reguladora de la contratación pública. 4. Desde la aprobación del programa, podrá solicitarse tanto la sustitución de la modalidad de garantía como la de su cuantía. La solicitud se entenderá estimada transcurridos quince días sin que se haya notificado resolución expresa al solicitante. Cinco. El artículo 149 queda redactado del siguiente modo: Artículo 149. Garantías 1. El adjudicatario del programa de actuación aislada ha de garantizar el coste de las indemnizaciones, justiprecios y gastos de realojo necesarios para realizar la actuación, y el coste de las obras de urbanización complementarias. Las modalidades y cuantías de las garantías serán las previstas en el artículo 140 de esta ley, admitiéndose, en todo caso, la garantía real. 2. La aplicación de las garantías anteriores se exceptúa en los casos de gestión directa a la administración pública cuando actúe por sí misma o a través de sus entidades, o de sus empresas de capital íntegramente público. 3. Cada garantía se cancelará cuando se cumpla el compromiso asegurado. Seis. La letra b del apartado 2 del artículo 182 queda redactada del siguiente modo: b) Afianzamiento del importe íntegro del coste de las obras de urbanización precisas, en cualquiera de las formas admitidas por la legislación de contratación pública y también mediante garantía real. La garantía real deberá prestarse mediante primera hipoteca sobre bienes bastantes y libres de carga. Se exceptúa la exigencia de un afianzamiento específico con este propósito cuando el importe íntegro de dicho coste ya esté garantizado ante la administración en virtud de la ejecución de un programa para el desarrollo de una actuación integrada. Siete. Se añade el nuevo artículo 187 bis, con el siguiente texto: Artículo 187 bis. Expropiación de suelos rotacionales por incumplimiento de plazo 1. Cuando transcurran cinco años desde la entrada en vigor del plan sin que se llevase a efecto la expropiación de terrenos dotacionales que no hayan de ser objeto de cesión obligatoria, por no resultar posible la justa distribución de beneficios y cargas en el correspondiente ámbito de actuación, los propietarios podrán anunciar al ayuntamiento su propósito de iniciar el expediente de justiprecio, que debe llevarse a cabo por ministerio de la ley si transcurren otros dos años desde dicho anuncio. 2. A tal efecto, los propietarios podrán presentar sus hojas de aprecio y, transcurridos tres meses sin que el ayuntamien- BOC número 74 16.05.2012 l’ajuntament en notifique l’acceptació o remeta els seus fulls d’apreuament contradictoris, els propietaris podran dirigir-se al jurat provincial d’expropiació forçosa. La valoració s’entendrà referida al moment de l’inici de l’expedient de preu just per ministeri de la llei. 3. El que estableixen els apartats anteriors no serà aplicable: a) Als propietaris de terrenys classificats com a sòl no urbanitzable. b) Als propietaris de terrenys classificats com a sòl urbanitzable, si en el moment de l’afectació els terrenys es dediquen a l’explotació agrícola, ramadera, forestal o cinegètica o, en general, a activitats pròpies de la seua naturalesa rústica i compatibles amb la classificació i l’afectació esmentades fins a l’execució de les determinacions del planejament urbanístic. c) Als propietaris que hagen obtingut una autorització per a usos i obres provisionals. 4. Si abans de transcórrer els terminis establerts en aquest precepte s’ha aprovat inicialment una modificació o una revisió del planejament urbanístic que comporta la inclusió del sòl dotacional en un sector o unitat d’execució a l’efecte de la seua gestió, els dits terminis quedaran interromputs. El còmput dels terminis es reprendrà si transcorre un any sense haver-se’n produït l’aprovació definitiva. Vuit. L’apartat 1 de l’article 189 queda redactat de la manera següent: 1. Quan raons tècniques especials facen imprescindible diferir o anticipar la implantació d’infraestructures complementàries respecte a la total urbanització dels solars, les ordenances municipals podran establir un cànon d’urbanització perquè els peticionaris de llicències o els propietaris de parcel·les i adjudicataris de programes contribuesquen a sufragar aquelles infraestructures. El cànon només podrà exigir-se una vegada que s’hagen iniciat les obres d’urbanització. Nou. L’apartat 1 de l’article 261 queda redactat de la manera següent: 1. Les administracions públiques, en previsió de l’ampliació dels seus patrimonis públics de sòl, podran establir àrees reservades de terrenys, siga quina siga la seua classificació o qualificació urbanística. La reserva, si no estiguera prevista en el pla general o fóra insuficient, s’efectuarà mitjançant un pla especial i podrà ser fins i tot prèvia a la programació dels terrenys. Aquesta programació, no obstant això, podrà ser instada pels particulars, conforme a l’article 130, i s’haurà de sol·licitar autorització prèvia a l’administració titular de la reserva, qui, si escau, podrà atorgar-la amb subjecció a les condicions d’interès públic procedents per a aconseguir els fins socials a què s’adscriga. El termini màxim de la reserva serà de deu anys. Deu. L’article 259 queda redactat de la manera següent: Article 259. Caràcter finalista dels patrimonis públics del sòl 1. Sense perjudici de l’obligació de destinar patrimonis públics de sòl en actuacions residencials a l’ús d’habitatges de protecció pública en les condicions establertes en l’últim paràgraf de l’article 16.1, b del Text refós 2/2008 de la Llei de sòl estatal, els béns i els recursos que integren el patrimoni públic de sòl, com també els ingressos obtinguts mitjançant l’alienació, la permuta o la cessió de terrenys i la substitució de l’aprofitament corresponent a l’administració per l’equivalent econòmic, hauran de ser destinats a la construcció d’habitatges sotmesos a algun règim de protecció pública o a d’altres actuacions d’interès social. Pàg. 9.427 to notifique su aceptación o remita sus hojas de aprecio contradictorias, los propietarios podrán dirigirse al jurado provincial de expropiación forzosa. La valoración se entenderá referida al momento del inicio del expediente de justiprecio por ministerio de la ley. 3. Lo establecido en los apartados anteriores no será aplicable: a) A los propietarios de terrenos clasificados como suelo no urbanizable. b) A los propietarios de terrenos clasificados como suelo urbanizable, si en el momento de la afectación los terrenos se dedican a la explotación agrícola, ganadera, forestal o cinegética o, en general, a actividades propias de su naturaleza rústica y compatibles con la clasificación y la afectación mencionadas hasta la ejecución de las determinaciones del planeamiento urbanístico. c) A los propietarios que hayan obtenido una autorización para usos y obras provisionales. 4. Si antes de transcurrir los plazos establecidos en este precepto se ha aprobado inicialmente una modificación o una revisión del planeamiento urbanístico que comporta la inclusión del suelo dotacional en un sector o unidad de ejecución al efecto de su gestión, dichos plazos quedarán interrumpidos. El cómputo de los plazos se reanudará si transcurre un año sin haberse producido su aprobación definitiva. Ocho. El apartado 1 del artículo 189 queda redactado del siguiente modo: 1. Cuando razones técnicas especiales hagan imprescindible diferir o anticipar la implantación de infraestructuras complementarias respecto a la total urbanización de los solares, las ordenanzas municipales podrán establecer un canon de urbanización para que los peticionarios de licencias o los propietarios de parcelas y adjudicatarios de programas contribuyan a sufragar aquellas infraestructuras. El canon sólo podrá exigirse una vez que se hayan iniciado las obras de urbanización. Nueve. El apartado 1 del artículo 261 queda redactado del siguiente modo: 1. Las administraciones públicas, en previsión de la ampliación de sus patrimonios públicos de suelo, podrán establecer áreas reservadas de terrenos, cualquiera que sea su clasificación o calificación urbanística. La reserva, si no estuviera prevista en el plan general o fuera insuficiente, se efectuará mediante plan especial y podrá ser incluso previa a la programación de los terrenos. Dicha programación, no obstante, podrá ser instada por los particulares, conforme al artículo 130, debiendo solicitar autorización previa a la administración titular de la reserva, quien, en su caso, podrá otorgarla con sujeción a las condiciones de interés público que procedan para lograr los fines sociales a los que se adscriba. El plazo máximo de la reserva será de diez años. Diez. El artículo 259 queda redactado del siguiente modo: Artículo 259. Carácter finalista de los patrimonios públicos del suelo 1. Sin perjuicio de la obligación de destinar patrimonios públicos de suelo en actuaciones residenciales al uso de viviendas de protección pública en las condiciones establecidas en el último párrafo del artículo 16.1, b del Texto refundido 2/2008 de la Ley de suelo estatal, los bienes y recursos que integran el patrimonio público de suelo, así como los ingresos obtenidos mediante la enajenación, permuta o cesión de terrenos y la sustitución del aprovechamiento correspondiente a la administración por su equivalente económico, deberán ser destinados a la construcción de viviendas sometidas a algún régimen de protección pública o a otras actuaciones de interés social. BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.428 2. Les actuacions d’interès social hauran de tenir alguns dels fins següents: a) Obtenció de sòls i execució dels elements pertanyents a l’ordenació estructural, sempre que no estiguen adscrits o inclosos en una àrea de repartiment. b) Execució d’obres d’urbanització de marcat caràcter social i no incloses en unitats d’execució. c) Obtenció de sòl i construcció d’equipaments de la xarxa secundària l’execució de la qual no està prevista a càrrec dels propietaris del sòl. d) Actuacions d’iniciativa pública destinades a la renovació urbana, reforma interior o rehabilitació d’habitatges. e) Conservació i millora del medi ambient, de l’entorn urbà i protecció del patrimoni arquitectònic i del paisatge. f) Creació i promoció de sòl i execució d’actuacions d’interès estratègic per a l’exercici de noves activitats econòmiques o ampliació de les existents, siguen d’iniciativa pública o privada. g) Inversions en urbanització, espais públics i rehabilitació en els àmbits de les àrees urbanes. Onze. L’apartat 6 de l’article 262 queda redactat de la manera següent: 6. Les disposicions establertes en els apartats 2, 3, 4 i 5 anteriors per a les àrees residencials prioritàries seran igualment d’aplicació quan es tracte d’actuacions destinades a la promoció de sòl industrial o terciari, declarades d’interès general per acord del Consell i promogudes per les administracions públiques o els seus agents, amb la col·laboració, si escau, de la iniciativa privada seleccionada a través de l’aplicació de la Llei de contractes del sector públic. Dotze. La lletra d de l’apartat 1 de l’article 264 queda redactada de la manera següent: d) Mitjançant cessió gratuïta a organismes públics, societats, entitats o empreses de capital íntegrament públic, o a d’altres administracions públiques, sempre que la destinació de la referida cessió siga la construcció sobre el sòl cedit d’habitatges subjectes a algun règim de protecció pública o la consecució d’algun dels fins de les actuacions d’interès social recollits en aquesta llei. 2. Las actuaciones de interés social deberán tener algunos de los siguientes fines: a) Obtención de suelos y ejecución de los elementos pertenecientes a la ordenación estructural, siempre que no estén adscritos o incluidos en un área de reparto. b) Ejecución de obras de urbanización de marcado carácter social y no incluidas en unidades de ejecución. c) Obtención de suelo y construcción de equipamientos de la red secundaria cuya ejecución no está prevista a cargo de los propietarios del suelo. d) Actuaciones de iniciativa pública destinadas a la renovación urbana, reforma interior o rehabilitación de viviendas. e) Conservación y mejora del medio ambiente, del entorno urbano y protección del patrimonio arquitectónico y del paisaje. f) Creación y promoción de suelo y ejecución de actuaciones de interés estratégico para el ejercicio de nuevas actividades económicas o ampliación de las existentes, sean de iniciativa pública o privada. g) Inversiones en urbanización, espacios públicos y rehabilitación en los ámbitos de las áreas urbanas. Once. El apartado 6 del artículo 262 queda redactado del siguiente modo: 6. Las disposiciones establecidas en los apartados 2, 3, 4 y 5 anteriores para las áreas residenciales prioritarias serán igualmente de aplicación cuando se trate de actuaciones destinadas a la promoción de suelo industrial o terciario, declaradas de interés general por acuerdo del Consell y promovidas por las administraciones públicas o sus agentes, con la colaboración, en su caso, de la iniciativa privada seleccionada a través de la aplicación de la Ley de contratos del sector público. Doce. La letra d del apartado 1 del artículo 264 queda redactada del siguiente modo: d) Mediante cesión gratuita a organismos públicos, sociedades, entidades o empresas de capital íntegramente público, o a otras administraciones públicas, siempre que el destino de la referida cesión sea la construcción sobre el suelo cedido de viviendas sujetas a algún régimen de protección pública o la consecución de alguno de los fines de las actuaciones de interés social recogidos en esta ley. DISPOSICIÓ ADDICIONAL DISPOSICIÓN ADICIONAL Única Incidència pressupostària Única Incidencia presupuestaria El compliment i el posterior desenvolupament d’aquesta llei no han de tenir cap incidència en la dotació de tots i cadascun dels capítols de despesa assignats a la conselleria, en la data de publicació d’aquest, i en tot cas han de ser atesos amb els mitjans personals i materials de la conselleria competent per raó de la matèria. El cumplimiento y posterior desarrollo de esta ley no podrán tener incidencia alguna en la dotación de todos y cada uno de los capítulos de gasto asignados a la Conselleria, en la fecha de publicación del mismo, y en todo caso deberán ser atendidos con los medios personales y materiales de la Conselleria competente por razón de la materia. DISPOSICIONS TRANSITÒRIES DISPOSICIONES TRANSITORIAS Primera Suspensió temporal de l’execució dels programes Primera Suspensión temporal de la ejecución de los programas En els programes que es troben en execució a l’entrada en vigor d’aquesta llei, quan causes justificades d’interés públic o la viabilitat econòmica de l’actuació així ho aconsellen, l’administració actuant, d’ofici o a instància dels propietaris o de l’urbanitzador, pot acordar la suspensió temporal, total o parcial, de l’execució del programa per un termini de dos anys, prorrogables per uns altres dos anys més com a màxim. En los programas que se encuentren en ejecución a la entrada en vigor de la presente ley, cuando causas justificadas de interés público o la viabilidad económica de la actuación así lo aconsejen, la administración actuante, de oficio o a instancia de los propietarios o del urbanizador, podrá acordar la suspensión temporal, total o parcial, de la ejecución del programa por un plazo de dos años, prorrogables por otros dos años más como máximo. BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.429 La sol·licitud de suspensió temporal ha de tenir informe favorable dels serveis tècnics i jurídics de l’administració actuant i, després d’això, ha de ser exposada al públic per un termini de quinze dies, mitjançant un anunci en el butlletí oficial de la província corresponent, i amb simultània audiència, pel mateix termini, a l’empresari constructor i als propietaris i titulars de drets i deures afectats per l’actuació. L’acord de suspensió temporal ha de ponderar els eventuals perjudicis que puguen derivar-se per als propietaris o tercers afectats i ha de contenir obligatori pronunciament sobre les mesures que s’han d’adoptar per a salvaguardar els seus drets, especialment: 1. Justificació de la necessitat de la suspensió i la seua naturalesa, total o parcial, respecte de l’àmbit i el desenvolupament de l’actuació. 2. Termini previst per a la suspensió i possibles pròrrogues. 3. Mesures que s’han d’adoptar, si és el cas, en relació amb la conservació de les obres ja executades. 4. Estudi econòmic i mesures que s’han d’adoptar en relació amb els drets de propietaris i tercers afectats. 5. Efecte de la suspensió en relació amb les càrregues i els costos d’urbanització. 6. Efecte de la suspensió en relació amb les garanties prestades per l’urbanitzador i els propietaris; com també, si és el cas, la modificació o ajust de la reparcel·lació. 7. Efecte de la suspensió en relació amb l’empresari constructor. S’entendrà que un programa està en execució després de la formalització del contracte, d’acord amb el que hi ha establert en l’article 138 de la Llei urbanística valenciana. La solicitud de suspensión temporal será informada por los servicios técnicos y jurídicos de la Administración actuante y, tras ello, expuesta al público por un plazo de quince días, mediante anuncio en el boletín oficial de la provincia correspondiente, y con simultánea audiencia, por el mismo plazo, al empresario constructor y a los propietarios y titulares de derechos y deberes afectados por la actuación. El acuerdo de suspensión temporal ponderará los eventuales perjuicios que pudiesen derivarse para los propietarios o terceros afectados y contendrá obligatorio pronunciamiento sobre las medidas a adoptar para salvaguardar sus derechos, especialmente: 1. Justificación de la necesidad de la suspensión y su naturaleza, total o parcial, respecto del ámbito y desarrollo de la actuación. 2. Plazo previsto para la suspensión y posibles prórrogas. 3. Medidas a adoptar, en su caso, en relación con la conservación de las obras ya ejecutadas. 4. Estudio económico y medidas a adoptar en relación con los derechos de propietarios y terceros afectados. 5. Efectos de la suspensión en relación con las cargas y costes de urbanización. 6. Efectos de la suspensión en relación con las garantías prestadas por el urbanizador y los propietarios; así como, en su caso, la modificación o ajuste de la reparcelación. 7. Efectos de la suspensión en relación con el empresario constructor. Se entenderá que un programa está en ejecución tras la formalización del contrato, de acuerdo con lo establecido en el artículo 138 de la Ley urbanística valenciana. Segona Subdivisió en unitats d’execució de plans parcials aprovats amb anterioritat a aquesta llei Segunda Subdivisión en unidades de ejecución de planes parciales aprobados con anterioridad a esta ley El planejament de desenvolupament del pla general i els programes d’actuacions integrades, iniciada la tramitació abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei, podran ser modificats amb l’objecte de subdividir les unitats d’execució inicialment previstes. L’acord d’aprovació de la modificació del pla parcial o altre instrument de planejament de desenvolupament haurà de fixar les conseqüències de la subdivisió respecte del programa d’actuació integrada adjudicat. A l’efecte, podrà modificar-se el programa perquè aquest quede reduït a l’àmbit d’una o diverses de les unitats d’execució delimitades, de manera que la resta d’unitats quede amb ordenació aprovat pendent de programar, llevat que l’administració actuant, en l’exercici de les seues potestats de planejament, opte, si escau, per una desclassificació. Quan es contravinguen les condicions substancials de programació de les unitats d’execució delimitades, l’acord podrà preveure la convocatòria d’un nou concurs d’adjudicació. El planeamiento de desarrollo del plan general y los programas de actuaciones integradas, iniciada su tramitación antes de la entrada en vigor de esta ley, podrán ser modificados con el objeto de subdividir las unidades de ejecución inicialmente previstas. El acuerdo de aprobación de la modificación del plan parcial u otro instrumento de planeamiento de desarrollo deberá fijar las consecuencias de la subdivisión respecto del programa de actuación integrada adjudicado. A tal efecto, podrá modificarse el programa para que éste quede reducido al ámbito de una o varias de las unidades de ejecución delimitadas, de modo que el resto de unidades quede con ordenación aprobada pendiente de programar, salvo que la administración actuante, en el ejercicio de sus potestades de planeamiento, opte, si procede, por una desclasificación. Cuando se contravengan las condiciones sustanciales de programación de las unidades de ejecución delimitadas, el acuerdo podrá prever la convocatoria de un nuevo concurso de adjudicación. DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA DISPOSICIÓN DEROGATORIA Única Derogació normativa Única Derogación normativa 1. Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d’un rang inferior que s’oposen al que estableix aquesta llei. 2. En particular, queda derogat l’article 436 del Reglament d’Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat pel Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell. 1. Quedan derogadas cuantas disposiciones de igual o inferior rango se opongan a lo establecido en esta ley. 2. En particular, queda derogado el artículo 436 del Reglamento de Ordenación y Gestión Territorial y Urbanística, aprobado por el Decreto 67/2006, de 19 de mayo, del Consell. BOC número 74 16.05.2012 DISPOSICIONS FINALS Pàg. 9.430 DISPOSICIONES FINALES Primera Modificacions de la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de mobilitat de la Comunitat Valenciana Primera Modificaciones de la Ley 6/2011, de 1 de abril, de la Generalitat, de movilidad de la Comunitat Valenciana La Llei 6/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, queda modificada com segueix: U. L’apartat 1 de l’article 4 queda redactat de la manera següent: 1. L’Agència Valenciana de Mobilitat desenvoluparà les competències de la Generalitat en matèria de serveis de transport públic de viatgers assenyalades en el títol II de la present llei, a més de les pròpies o delegades a la Generalitat que pogueren atribuir-se-li, i exercirà les funcions d’autoritat única de transport en els àmbits metropolitans de la Comunitat Valenciana, en funció dels convenis i acords que s’establesquen amb altres administracions. No obstant això, en els casos en què així procedesca per interès públic, les dites competències podran ser assumides per la conselleria competent en matèria de transport o per qualsevol altra entitat designada a l’efecte per la dita conselleria. Dos. L’apartat 2 de l’article 22 queda redactat de la manera següent: 2. La Generalitat és l’autoritat de transport competent per a la provisió dels serveis públics de transport en la Comunitat Valenciana. L’exercici de tal competència s’exercirà mitjançant l’Agència Valenciana de Mobilitat, sense perjudici que en els casos en què així procedesca per interès públic la dita competència siga assumida per la conselleria competent en matèria de transport. La Ley 6/2011, de 1 de abril, de la Generalitat, de movilidad de la Comunitat Valenciana, queda modificada como sigue: Uno. El apartado 1 del artículo 4 queda redactado del siguiente modo: 1. La Agencia Valenciana de Movilidad desarrollará las competencias de la Generalitat en materia de servicios de transporte público de viajeros señaladas en el título II de la presente ley, además de las propias o delegadas a la Generalitat que pudieran atribuírsele, y ejercerá las funciones de autoridad única de transporte en los ámbitos metropolitanos de la Comunitat Valenciana, en función de los convenios y acuerdos que se establezcan con otras administraciones. No obstante, en los casos en que así proceda por interés público, dichas competencias podrán ser asumidas por la conselleria competente en materia de transporte o por cualquier otra entidad designada al efecto por dicha conselleria. Dos. El apartado 2 del artículo 22 queda redactado del siguiente modo: 2. La Generalitat es la autoridad de transporte competente para la provisión de los servicios públicos de transporte en la Comunitat Valenciana. El ejercicio de tal competencia se ejercerá mediante la Agencia Valenciana de Movilidad, sin perjuicio que en los casos en que así proceda por interés público dicha competencia sea asumida por la conselleria competente en materia de transporte. Segona Habilitació per al desplegament reglamentari Segunda Habilitación para el desarrollo reglamentario Es faculta el Consell per a dictar totes les disposicions que siguen necessàries per al millor desplegament i l’aplicació d’aquesta llei. Se faculta al Consell para dictar cuantas disposiciones sean precisas para el mejor desarrollo y aplicación de la presente ley. Tercera Entrada en vigor Tercera Entrada en vigor Aquesta llei entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. La presente ley entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Palau de les Corts València, 25 d’abril de 2012 Palau de les Corts Valencia, 25 de abril de 2012 El president Juan Gabriel Cotino Ferrer El presidente Juan Gabriel Cotino Ferrer La secretària primera Angélica Gemma Such Ronda La secretaria primera Angélica Gemma Such Ronda II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN A. PROJECTES DE LLEI A. PROYECTOS DE LEY Projecte de llei, de la Generalitat, d’unions de fet formalitzades de la Comunitat Valenciana. Ampliació del termini de presentació d’esmenes Proyecto de ley, de la Generalitat, de uniones de hecho formalizadas de la Comunitat Valenciana. Ampliación del plazo de presentación de enmiendas BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.431 MESA DE LES CORTS MESA DE LES CORTS La Mesa de les Corts, en la reunió del 8 de maig de 2012, ha tingut coneixement de l’escrit presentat pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 21.367) en què sol·licita l’ampliació del termini de presentació d’esmenes al Projecte de llei, de la Generalitat, d’unions de fet formalitzades de la Comunitat Valenciana, i ha acordat, de conformitat amb el que estableix l’article 90 del RC, prorrogar aquest termini fins al 30 de maig de 2012. La Mesa de Les Corts, en la reunión del 8 de mayo de 2012, ha tenido conocimiento del escrito presentado por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 21.367) en que solicita la ampliación del plazo de presentación de enmiendas al Proyecto de ley, de la Generalitat, de uniones de hecho formalizadas de la Comunitat Valenciana, y ha acordado, de conformidad con lo establecido en el artículo 90 del RC, prorrogar dicho plazo hasta el 30 de mayo de 2012. Palau de les Corts València, 8 maig 2012 Palau de les Corts Valencia, 8 de mayo de 2012 El president Juan Gabriel Cotino Ferrer El presidente Juan Gabriel Cotino Ferrer La secretària primera Angélica Gemma Such Ronda La secretaria primera Angélica Gemma Such Ronda Projecte de llei, de la Generalitat, per la qual s’aprova la Carta de drets socials de la Comunitat Valenciana. Ampliació del termini de presentació d’esmenes Proyecto de ley, de la Generalitat, por la que se aprueba la Carta de derechos sociales de la Comunidad Valenciana. Ampliación del plazo de presentación de enmiendas MESA DE LES CORTS MESA DE LES CORTS La Mesa de les Corts, en la reunió del 8 de maig de 2012, ha tingut coneixement de l’escrit presentat pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 21.368) en què sol·liciten l’ampliació del termini de presentació d’esmenes al Projecte de llei, de la Generalitat, per la qual s’aprova la Carta de drets socials de la Comunitat Valenciana i ha acordat, de conformitat amb allò establert en l’article 90 del RC, prorrogar aquest termini fins al 28 de maig de 2012. La Mesa de Les Corts, en la reunión del 8 de mayo de 2012, ha tenido conocimiento del escrito presentado por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 21.368) en que solicitan la ampliación del plazo de presentación de enmiendas al Proyecto de ley, de la Generalitat, por la que se aprueba la Carta de derechos sociales de la Comunitat Valenciana y ha acordado, de conformidad con lo establecido en el artículo 90 del RC, prorrogar este plazo hasta el 28 de mayo de 2012. Palau de les Corts València, 8 de maig de 2012 Palau de les Corts Valencia, 8 de mayo de 2012 El president Juan Gabriel Cotino Ferrer El presidente Juan Gabriel Cotino Ferrer La secretària primera Angélica Gemma Such Ronda La secretaria primera Angélica Gemma Such Ronda B. PROPOSICIONS DE LLEI B. PROPOSICIONES DE LEY Proposició de llei de modificació de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana (RE núm. 17.171). Criteri del Consell Proposición de ley de modificación de la Ley 10/2010, de 9 de julio, de la Generalitat, de ordenación y gestión de la Función Pública Valenciana (RE núm. 17.171). Criterio del Consell PRESIDÈNCIA DE LES CORTS PRESIDENCIA DE LAS CORTES La Mesa de les Corts, en la reunió del dia 8 de maig de 2012, ha tingut coneixement de l’acord del Consell (RE número 21.349), en què manifesta el criteri desfavorable a la presa en consideració de la Proposició de llei de modificació de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE núm. 17.171). La Mesa de Les Corts, en su reunión del día 8 de mayo de 2012, ha tenido conocimiento del acuerdo del Consejo (RE número 21.349), en el que manifiesta el criterio desfavorable a la toma en consideración de la Proposición de ley de modificación de la Ley 10/2010, de 9 de julio, de la Generalitat, de ordenación y gestión de la función pública valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE núm. 17.171). BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.432 D’acord amb l’article 95.1 del RC, s’ordena la publicació de l’acord tramés pel Consell en el Butlletí Oficial de les Corts. De acuerdo con el artículo 95.1 del RC, se ordena la publicación del acuerdo remitido por el Consejo en el Butlletí Oficial de les Corts. Palau de les Corts València, 8 de maig de 2012 Palau de les Corts Valencia, 8 de mayo de 2012 El president Juan Gabriel Cotino Ferrer El presidente Juan Gabriel Cotino Ferrer JOSÉ CISCAR BOLUFER, CONSELLER DE PRESIDÈNCIA, VICEPRESIDENT I SECRETARI DEL CONSELL, JOSÉ CISCAR BOLUFER, CONSELLER DE PRESIDENCIA, VICEPRESIDENTE Y SECRETARIO DEL CONSELL, CERTIFIQUE: Que el Consell, en la reunió del dia 27 d’abril de 2012, va adoptar l’acord següent: CERTIFICO: Que el Consell, en la reunión del día 27 de abril de 2012, adoptó el siguiente Acuerdo: «El Grup Parlamentari Socialista de les Corts ha presentat una Proposició de Llei de modificació de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana, per a la seua presa en consideració i la seua tramitació ordinària. L’article 125.2 del Reglament de les Corts establix que, exercida la iniciativa d’una proposició de llei, la Mesa de Les Corts n’ordenarà la publicació i la remissió al Consell perquè manifeste el seu criteri respecte a la presa en consideració, així com la seua conformitat o no a la tramitació, si implicara augment dels crèdits o disminució dels ingressos pressupostaris. La proposició de llei, per mitjà de la modificació de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, pretén que els llocs de treball de direcció de servici es classifiquen pel sistema de concurs, llevat que, i sempre excepcionalment, no tinguen un superior jeràrquic la forma de provisió del qual siga la de lliure designació. Matisa, a més, que en el supòsit de la Intervenció General, açò no serà possible en cap cas. Esta proposta naix de la premissa que la regulació en relació amb els llocs que han de ser proveïts per mitjà del sistema de lliure designació, continguda en l’article 102 de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana, no garantix prou el dret constitucional a l’accés i exercici dels càrrecs públics en condicions d’igualtat i no promou la imparcialitat, Esta premissa, com a punt de partida, no es considera adequada, i això per les raons següents: El fet que el sistema de provisió d’un lloc de treball siga el de lliure designació no exclou la presa en consideració dels criteris de professionalitat en la designació de la persona empleada pública que vaja a ocupar-lo. La diferència entre el sistema del concurs i la lliure designació és el procediment i els criteris, no estant exclosos, en cap dels dos casos, els de professionalitat de les candidates i dels candidats, ni, per descomptat, la seua condició de personal funcionari de carrera, que és necessària en qualsevol cas. Al contrari, amb la proposta pareix que el que es posa en dubte és la capacitat i vàlua de les persones titulars de llocs de direcció de servici pel sistema de lliure designació, que han accedit a un lloc de treball a través d’un procediment legalment previst per a la seua provisió, la lliure designació, en què també es complixen els principis constitucionals d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. D’una altra part, el fet que un lloc de treball es proveïsca per mitjà del sistema de lliure designació no l’exclou de la «El Grupo Parlamentario Socialista de Les Corts ha presentado una Proposición de Ley de modificación de la Ley 10/2010, de 9 de julio, de la Generalitat, de Ordenación y Gestión de la Función Pública Valenciana, para su toma en consideración y su tramitación ordinaria. El artículo 125.2 del Reglamento de Les Corts establece que, ejercida la iniciativa de una Proposición de Ley, la Mesa de Les Corts ordenará su publicación y su remisión al Consell para que manifieste su criterio respecto a la toma en consideración, así como su conformidad o no a la tramitación, si implicara aumento de los créditos o disminución de los ingresos presupuestarios. La Proposición de ley, mediante la modificación de la Ley 10/2010, de 9 de julio, de la Generalitat, pretende que los puestos de trabajo de jefatura de servicio se clasifiquen por el sistema de concurso, salvo que, y siempre excepcionalmente, no tengan un superior jerárquico cuya forma de provisión sea la de libre designación. Matiza, además, que en el supuesto de la Intervención General, esto no será posible en ningún caso. Esta propuesta parte de la premisa de que la regulación en relación con los puestos que deben ser provistos mediante el sistema de libre designación, contenida en el artículo 102 de la Ley 10/2010, de 9 de julio, de la Generalitat, de Ordenación y Gestión de la Función Pública Valenciana, no garantiza suficientemente el derecho constitucional al acceso y desempeño de los cargos públicos en condiciones de igualdad y no promueve la imparcialidad. Esta premisa, como punto de partida, no se considera adecuada, y ello por las siguientes razones: El hecho de que el sistema de provisión de un puesto de trabajo sea el de libre designación no excluye la toma en consideración de los criterios de profesionalidad en la designación de la persona empleada pública que vaya a ocuparlo. La diferencia entre el sistema del concurso y la libre designación es el procedimiento y los criterios, no estando excluidos, en ninguno de los dos casos, los de profesionalidad de las candidatas y los candidatos, ni, por supuesto, su condición de personal funcionario de carrera, que es necesaria en cualquier caso. Por el contrario, con la propuesta parece que lo que se pone en cuestión es la capacidad y valía de las personas titulares de puestos de jefatura de servicio por el sistema de libre designación, que han accedido a un puesto de trabajo a través de un procedimiento legalmente previsto para su provisión, la libre designación, en la que también se da cumplimiento a los principios constitucionales de igualdad, mérito, capacidad y publicidad. De otra parte, el hecho de que un puesto de trabajo se provea mediante el sistema de libre designación no lo exclu- BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.433 promoció i la carrera professional del personal empleat públic. Així, en este sentit, cal recordar que la Llei d’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana, amb la redacció actual de l’article 102, va ser aprovada per Les Corts amb el vot favorable del 92 % de les diputades i dels diputats, del Grup Parlamentari Popular i del PSPV-PSOE. Basant-se en el que exposa i de conformitat amb allò que disposa l’article 125 del Reglament de Les Corts, a proposta del conseller d’Hisenda i Administració Pública, el Consell ye de la promoción y carrera profesional del personal empleado público. Así, en este sentido, cabe recordar que la Ley de Ordenación y Gestión de la Función Pública Valenciana, con la redacción actual del artículo 102, fue aprobada por Les Corts con el voto favorable del 92 % de las Diputadas y los Diputados, del Grupo Parlamentario Popular y del PSPV-PSOE. En base a lo expuesto y de conformidad con lo dispuesto en el artículo 125 del Reglamento de Les Corts, a propuesta del Conseller de Hacienda y Administración Pública, el Consell ACORDA ACUERDA Manifestar el seu criteri contrari a la presa en consideració de la Proposició de llei, presentada pel Grup Parlamentari Socialista de les Corts, de modificació de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana». Manifestar su criterio contrario a la toma en consideración de la Proposición de ley, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista de Les Corts, de modificación de la Ley 10/2010, de 9 de julio, de la Generalitat, de Ordenación y Gestión de la Función Pública Valenciana». PERQUÈ CONSTE I TINGA L’EFECTE CORRESPONENT, EXPEDISC LA PRESENT CERTIFICACIÓ A VALENCIA, EL 27 D’ABRIL DE 2012. PARA QUE CONSTE Y SURTA SUS EFECTOS, EXPIDO LA PRESENTE CERTIFICACIÓN EN VALENCIA, A 27 DE ABRIL DE 2012. Proposició de llei sobre la modificació del Decret llei 1/2012, de 5 de gener, del Consell, de mesures urgents per a la reducció del dèficit públic a la Comunitat Valenciana (RE núm. 17.821). Criteri del Consell Proposición de ley sobre la modificación del Decreto ley 1/2012, de 5 de enero, del Consell, de medidas urgentes para la reducción del déficit público en la Comunidad Valenciana (RE núm. 17.821). Criterio del Consell PRESIDÈNCIA DE LES CORTS PRESIDENCIA DE LAS CORTES La Mesa de les Corts, en la reunió del dia 8 de maig de 2012, ha tingut coneixement de l’acord del Consell (RE número 21.350), en què manifesta el criteri desfavorable a la presa en consideració de la Proposició de llei sobre la modificació del Decret llei 1/2012, de 5 de gener, del Consell, de mesures urgents per a la reducció del dèficit públic a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Socialista, pel Grup Parlamentari Compromís i pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE núm. 17.821). La Mesa de las Cortes, en su reunión del día 8 de mayo de 2012, ha tenido conocimiento del acuerdo del Consejo (RE número 21.350), en el que manifiesta el criterio desfavorable a la toma en consideración de la Proposición de ley sobre la modificación del Decreto ley 1/2012, de 5 de enero, del Consell, de medidas urgentes para la reducción del déficit público en la Comunidad Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista, por el Grupo Parlamentario Compromís y por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE núm. 17.821). D’acord amb l’article 95.1 del RC, s’ordena la publicació de l’acord tramés pel Consell en el Butlletí Oficial de les Corts. De acuerdo con el artículo 95.1 del RC, se ordena la publicación del acuerdo remitido por el Consejo en el Butlletí Oficial de les Corts. Palau de les Corts València, 8 de maig de 2012 Palau de les Corts Valencia, 8 de mayo de 2012 El president Juan Gabriel Cotino Ferrer El presidente Juan Gabriel Cotino Ferrer JOSÉ CISCAR BOLUFER, CONSELLER DE PRESIDÈNCIA, VICEPRESIDENT I SECRETARI DEL CONSELL, JOSÉ CISCAR BOLUFER, CONSELLER DE PRESIDENCIA, VICEPRESIDENTE Y SECRETARIO DEL CONSELL, CERTIFIQUE: Que el Consell, en la reunió del dia 27 d’abril de 2012, va adoptar l’acord següent: CERTIFICO: Que el Consell, en la reunión del día 27 de abril de 2012, adoptó el siguiente Acuerdo: «Els grups parlamentaris Socialista, Compromís i Esquerra Unida, de les Corts, han presentat la Proposició de llei de modificació del Decret llei 1/2012, de 5 de gener, del Consell, de mesures urgents per a la reducció del dèficit públic a «Los grupos parlamentarios Socialista, Compromís y Esquerra Unida, de Les Corts, han presentado la Proposición de ley de modificación del Decreto ley 1/2012, de 5 de enero, del Consell, de medidas urgentes para la reducción del BOC número 74 16.05.2012 la Comunitat Valenciana, per a la presa en consideració i la tramitació ordinària. L’article 125.2 del Reglament de les Corts establix que, exercida la iniciativa d’una proposició de llei, la Mesa de Les Corts n’ordenarà la publicació i la remissió al Consell perquè manifeste el seu criteri respecte a la presa en consideració, així com la conformitat o no a la tramitació, si implicara augment dels crèdits o disminució dels ingressos. La proposició de llei pretén la derogació de la totalitat del capítol I del Decret llei 1/2012, la modificació de la disposició final primera, en el sentit de concedir el termini d’un mes per al restabliment de les condicions laborals i retributives prèvies a l’entrada en vigor del decret llei, i la modificació, així mateix, de la disposició final segona, en el sentit d’encomanar al Consell l’obligació d’iniciar un procés negociador, en el marc de la Mesa General de Negociació del Personal Funcionari, Estatutari i Laboral de la Generalitat, amb les organitzacions sindicals en esta representades, a fi d’estudiar, analitzar i acordar mesures d’estalvi en les partides dels pressupostos de la Generalitat. Respecte d’això es manifesta el següent: En primer lloc, és necessari descriure el context politicoadministratiu i temporal que va servir de marc per a l’aprovació del decret llei objecte de la modificació en la proposició de llei: El Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per a 2012 es va presentar a les Corts al final del mes d’octubre del 2011, tal com establix la normativa en vigor. El que en la pràctica determina que el contingut d’este s’articula entorn de les dades d’execució comptable i de caràcter econòmic corresponents al tercer trimestre de l’any (circumstàncies semblants s’apliquen a la tramitació de la llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat). Partint de l’anterior, i si s’afig l’especial situació economicofinancera que suporta el nostre país, la volatilitat i peremptorietat de les circumstàncies dels mercats financers, el fet que hi haguera convocades eleccions generals al novembre del 2011, i conseqüentment no hi haguera el necessari marc pressupostari general, s’entén més que justificada, una vegada conegudes les primeres previsions de liquidació, l’adopció d’una mesura com és l’aprovació del Decret llei 1/2012. En este sentit és necessari remarcar la circumstància que els pressupostos de la Generalitat per al 2012 es van elaborar, per primera vegada des que es va constituir la nostra autonomia, sense disposar d’un marc pressupostari general. En concret, es fa referència a que la convocatòria per a finals de novembre d’eleccions generals va determinar que els pressupostos de la Generalitat s’elaboraren no tenint el necessari context macroeconòmic, i que fins al 31 de desembre del 2011, el Govern de la Nació, sorgit de les eleccions, no dictara el corresponent instrument de pròrroga, es fa referència al Reial decret llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic. En conseqüència i a manera de resum, el context descrit justifica el recurs a un decret llei per a adoptar les mesures necessàries amb vista a assegurar que, durant l’exercici 2012, la Generalitat podrà afrontar els seus compromisos en matèria d’estabilitat. En segon lloc, i partint del fet que la proposició de llei limita els seus efectes, derogatoris, els aspectes d’este vinculats a gastos de personal, és necessari incidir en què el decret llei, que conté bàsicament dos tipus de mesures, unes d’orde Pàg. 9.434 déficit público en la Comunitat Valenciana, para su toma en consideración y su tramitación ordinaria. El artículo 125.2 del Reglamento de Les Corts establece que, ejercida la iniciativa de una Proposición de Ley, la Mesa de Les Corts ordenará su publicación y su remisión al Consell para que manifieste su criterio respecto a la toma en consideración, así como su conformidad o no a la tramitación, si implicara aumento de los créditos o disminución de los ingresos. La proposición de Ley pretende la derogación de la totalidad del capítulo I del Decreto ley 1/2012, la modificación de la disposición final primera, en el sentido de conceder el plazo de un mes para el restablecimiento de las condiciones laborales y retributivas previas a la entrada en vigor del Decreto ley, y la modificación, asimismo, de la disposición final segunda, en el sentido de encomendar al Consell la obligación de iniciar un proceso negociador, en el marco de la Mesa General de Negociación del Personal Funcionario, Estatutario y Laboral de la Generalitat, con las organizaciones sindicales en ella representadas, con el fin de estudiar, analizar y acordar medidas de ahorro en las partidas de los presupuestos de la Generalitat. Al respecto se manifiesta lo siguiente: En primer lugar, es necesario describir el contexto político-administrativo y temporal que sirvió de marco para la aprobación del decreto ley objeto de modificación en la proposición de ley: El Proyecto de ley de presupuestos de la Generalitat para 2012 se presentó a Les Corts a finales del mes de octubre de 2011, tal y como establece la normativa en vigor. Lo que en la práctica determina que el contenido del mismo se articula en torno a los datos de ejecución contable y de carácter económico correspondientes al tercer trimestre del año (circunstancias similares son de aplicación a la tramitación de la Ley de medidas fiscales, de gestión administrativa y financiera, y de organización de la Generalitat). Partiendo de lo anterior, y si se añade la especial situación económico-financiera que soporta nuestro país, la volatilidad y perentoriedad de las circunstancias de los mercados financieros, el hecho de que hubiesen convocadas elecciones generales en noviembre de 2011, y consecuentemente no existiera el necesario marco presupuestario general, se entiende más que justificada, una vez conocidas las primeras previsiones de liquidación, la adopción de una medida como es la aprobación del Decreto ley 1/2012. En tal sentido es necesario hacer hincapié en la circunstancia de que los presupuestos de la Generalitat para el 2012 se elaboraron, por primer vez desde que se constituyó nuestra autonomía, sin disponer de un marco presupuestario general. En concreto, se hace referencia a que la convocatoria para finales de noviembre de elecciones generales determinó que los presupuestos de la Generalitat se elaboraran careciendo del necesario contexto macroeconómico, y que hasta el 31 de diciembre de 2011, el Gobierno de la Nación, surgido de las elecciones, no dictara el correspondiente instrumento de prórroga, se hace referencia al Real decreto ley 20/2011, de 30 de diciembre, de medidas urgentes en materia presupuestaria, tributaria y financiera para la corrección del déficit público. En consecuencia, y a modo de resumen, el contexto descrito justifica el recurso a un decreto ley para adoptar las medidas necesarias en orden a asegurar que, durante el ejercicio 2012, la Generalitat va a poder hacer frente a sus compromisos en materia de estabilidad. En segundo lugar, y partiendo del hecho de que la proposición de ley limita sus efectos, derogatorios, a los aspectos del mismo vinculados a gastos de personal, es necesario incidir en que el decreto ley, que contiene básicamente dos tipos BOC número 74 16.05.2012 tributari, i vinculades a l’estat d’ingressos, i unes altres, relatives a gastos de personal, no pot ser objecte d’anàlisi o crítica de forma aïllada, sinó en el marc del conjunt de mesures adoptades pel Consell, des de la seua presa de possessió en el segon trimestre del 2011, amb vista a assegurar el compliment dels compromisos de la Comunitat Valenciana en matèria d’estabilitat. En este sentit, i a manera de resum, el conjunt de mesures adoptades pel Consell afecten: 1. Polítiques de suport i revitalització dels sectors productius. 2. Racionalització del parc mòbil. 3. Constitució d’una Central de compres per a tota la Generalitat de tot el material de subministraments. 4. Reorganització de la xarxa d’oficines de la Generalitat en l’exterior, i vincular-les a les ambaixades i oficines econòmiques i comercials de l’Estat. 5. Mesures addicionals de control del gasto públic, ja siga per mitjà del reforçament dels mitjans assignats a la Intervenció General, com per mitjà de la creació d’una Comissió Interdepartamental per al Seguiment i l’Impuls de les Polítiques de Racionalització i Austeritat en el Gasto en l’Ámbit de la Generalitat. 6. Mesures de contenció i racionalització en l’àmbit sanitari, i 7. Conjunt de mesures tant tributàries com d’ajust de gastos de personal, articulades a través del Decret llei 1/2012. Partint de l’anterior, i pel que fa a les mesures objecte de derogació en la proposició de llei, apuntar les circumstàncies següents: 1. Estes s’adopten en un context de crisi econòmica especial que afecta de forma greu el conjunt de l’economia espanyola. 2. Que el Consell, conscient de l’entitat i abast de les mesures les va dotar d’abast temporal, i en este sentit la seua incidència real sobre el personal afectat té el caràcter de transitori. 3. Que en alguns supòsits, com en les aportacions a plans de pensions, l’obligatorietat de la suspensió té el caràcter de bàsic, és a dir, respon a un mandat articulat legalment per l’Estat. 4. Que en la majoria de comunitats autònomes s’han adoptat mesures de contingut i abast semblant (Catalunya, Galícia, Madrid, Castella-la Manxa). 5. Que, en tot cas, l’adopció d’estes, no sols tingué en compte el context econòmic, la desviació de l’objectiu d’estabilitat, el conjunt de mesures que el Consell està adoptant en matèria de contenció del gasto, sinó que va buscar en tot cas evitar pèrdues definitives de llocs de treball, així com afectar parcialment complements i conceptes de gastos de personal dels quals es beneficiaven col·lectius concrets, és a dir, no disfrutaven d’estos el conjunt de personal al servici de la Generalitat. Finalment, i pel que fa al contingut de la proposta concreta, s’entén que: 1. Les mesures adoptades, atesa la gravetat de la situació, no són susceptibles de retirar-se. Això no impedix que, tal com ja s’ha plantejat als sindicats diverses vegades, el Consell siga el primer interessat que, una vegada que es reconduïsca l’actual situació, estes queden derogades. 2. La proposta inclosa en la proposició de llei, si bé cenyix els efectes als gastos de personal, inclou una clàusula per la qual s’obliga la Generalitat a analitzar i acordar mesures d’estalvi en el marc de la Mesa General de Negociació. En este sentit s’entén que la Mesa no és el fòrum ade- Pàg. 9.435 de medidas, unas de orden tributario, y vinculadas al estado de ingresos, y otras, relativas a gastos de personal, no puede ser objeto de análisis o crítica de forma aislada, sino en el marco del conjunto de medidas adoptadas por el Consell, desde su toma de posesión en el segundo trimestre de 2011, en orden a asegurar el cumplimiento de los compromisos de la Comunitat Valenciana en materia de estabilidad. En tal sentido, y a modo de resumen, el conjunto de medidas adoptadas por el Consell afectan a: 1. Políticas de apoyo y revitalización de los sectores productivos. 2. Racionalización del parque móvil. 3. Constitución de una Central de Compras para toda la Generalitat de todo el material de suministros. 4. Reorganización de la red de oficinas de la Generalitat en el exterior, vinculándolas a las embajadas y oficinas económicas y comerciales del Estado. 5. Medidas adicionales de control del gasto público, ya sea mediante el reforzamiento de los medios asignados a la Intervención General, como mediante la creación de la Comisión Interdepartamental para el Seguimiento e Impulso de las Políticas de Racionalización y Austeridad en el Gasto en el Ámbito de la Generalitat. 6. Medidas de contención y racionalización en el ámbito sanitario, y 7. Conjunto de medidas tanto tributarias como de ajuste de gastos de personal, articuladas a través del Decreto ley 1/2012. Partiendo de lo anterior, y por lo que se refiere a las medidas objeto de derogación en la Proposición de ley, apuntar las siguientes circunstancias: 1. Las mismas se adoptan en un especial contexto de crisis económica que está afectando de forma grave al conjunto de la economía española. 2. Que el Consell, consciente de la entidad y alcance de las medidas les dotó de alcance temporal, y en tal sentido su incidencia real sobre el personal afectado tiene el carácter de transitorio. 3. Que en algunos supuestos, como en las aportaciones a planes de pensiones, la obligatoriedad de la suspensión tiene el carácter de básico, es decir, responde a un mandato articulado legalmente por el Estado. 4. Que en la mayoría de comunidades autónomas se han adoptado medidas de contenido y alcance similar (Cataluña, Galicia, Madrid, Castilla la Mancha). 5. Que, en todo caso, la adopción de las mismas, no solo tuvo en cuenta el contexto económico, la desviación del objetivo de estabilidad, el conjunto de medidas que el Consell viene adoptando en materia de contención del gasto, sino que buscó en todo caso evitar pérdidas definitivas de puestos de trabajo, así como afectar parcialmente a complementos y conceptos de gastos de personal de los que se beneficiaban colectivos concretos, es decir, no disfrutaban de ellos el conjunto de personal al servicio de la Generalitat. Por último, y por lo que se refiere al contenido de la propuesta concreta, se entiende que: 1. Las medidas adoptadas, dada la gravedad de la situación, no son susceptibles de retirarse. Ello no impide que, tal y como ya se ha planteado a los sindicatos en diversas ocasiones, el Consell sea el primer interesado en que, una vez que se reconduzca la actual situación, las mismas queden derogadas. 2. La propuesta incluida en la proposición de ley, si bien ciñe sus efectos a los gastos de personal, incluye una cláusula por la que se obliga a la Generalitat a analizar y acordar medidas de ahorro en el marco de la Mesa General de Negociación. En este sentido se entiende que la Mesa no es el BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.436 quat per a negociar qualsevol mesura d’estalvi vinculada a les partides de gasto del pressupost, sinó només les que afecten el capítol I. En tot cas, la redacció proposada, en el sentit d’establir una obligació per a la Generalitat, i de subjectar-se a uns terminis de negociació i resultat, no pareix el més aconsellable en el moment actual. Basant-se en el que s’ha exposat i de conformitat amb el que establix l’article 125 del Reglament de les Corts, a proposta del conseller d’Hisenda i Administració Pública, el Consell foro adecuado para negociar cualquier medida de ahorro vinculada a las partidas de gasto del presupuesto, sino solo las que afecten al capítulo I. En todo caso, la redacción propuesta, en el sentido de establecer una obligación para la Generalitat, y de sujetarse a unos plazos de negociación y resultado, no parece lo más aconsejable en el momento actual. En base a lo expuesto y de conformidad con lo dispuesto en el artículo 125 del Reglamento de Les Corts, a propuesta del conseller de Hacienda y Administración Pública, el Consell ACORDA ACUERDA Manifestar el seu criteri contrari a la presa en consideració de la Proposició de llei, presentada pels grups parlamentaris Socialista, Compromís i Esquerra Unida, de Les Corts, de modificació del Decret llei 1/2012, de 5 de gener, del Consell, de mesures urgents per a la reducció del dèficit públic a la Comunitat Valenciana». Manifestar su criterio contrario a la toma en consideración de la Proposición de ley, presentada por los grupos parlamentarios Socialista, Compromís y Esquerra Unida, de Les Corts, de modificación del Decreto ley 1/2012, de 5 de enero, del Consell, de medidas urgentes para la reducción del déficit público en la Comunitat Valenciana». PERQUÈ CONSTE I TINGA L’EFECTE CORRESPONENT, EXPEDISC LA PRESENT CERTIFICACIÓ A VALENCIA, EL 27 D’ABRIL DE 2012. PARA QUE CONSTE Y SURTA SUS EFECTOS, EXPIDO LA PRESENTE CERTIFICACIÓN EN VALENCIA, A 27 DE ABRIL DE 2012. E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN 4. Proposicions no de llei i altres proposicions 4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones PRESIDÈNCIA DE LES CORTS PRESIDENCIA DE LES CORTS La Mesa de les Corts, en la reunió del 8 de maig de 2012, oïda la Junta de Síndics i de conformitat amb els articles 160 i 161 punts 1 i 4 del RC, ha acordat trametre al Ple les proposicions no de llei de tramitació especial d’urgència següents: La Mesa de Les Corts, en la reunión del 8 de mayo de 2012, oída la Junta de Síndics y de conformidad con los artículos 160 y 161, puntos 1 y 4, del RC, ha acordado remitir al Pleno las siguientes proposiciones no de ley de tramitación especial de urgencia: – Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la paralització de qualsevol subhasta de mont d’utilitat pública que no compte amb el pla corresponent d’ordenació de recursos naturals, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 21.399) – Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la derogació immediata del Real Decret Llei 14/2012, de 20 d’abril, per contenir mesures improcedents i contràries a les exigències de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 21.414) – Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la paralización de cualquier subasta de monte de utilidad pública que no cuente con el plan correspondiente de ordenación de recursos naturales, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 21.399) – Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la derogación inmediata del Real decreto ley 14/2012, de 20 de abril, por contener medidas improcedentes y contrarias a las exigencias del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 21.414) Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1 del RC, se n’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts i alhora, es recorda als grups parlamentaris que hi poden presentar esmenes fins una hora abans del començament de la reunió del Ple en què hagen de debatre’s, la data de la qual es comunicarà oportunament. Para cumplir lo dispuesto en el artículo 95.1 del RC, se ordena su publicación en el Butlletí Oficial de les Corts y, a su vez, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta una hora antes del comienzo de la reunión del Pleno en el que deban debatirse, cuya fecha se comunicará oportunamente. Palau de les Corts València, 8 de maig de 2012 Palau de les Corts Valencia, 8 de mayo de 2012 El president Juan Gabriel Cotino Ferrer El presidente Juan Gabriel Cotino Ferrer BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.437 Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la paralització de qualsevol subhasta de forest d’utilitat pública que no compte amb el pla corresponent d’ordenació de recursos naturals, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 21.399) Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la paralización de cualquier subasta de monte de utilidad pública que no cuente con el plan correspondiente de ordenación de recursos naturales, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 21.399) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Juan Ignacio Ponce Guardiola, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no de llei de tramitació pel procediment d’urgència següent. Juan Ignacio Ponce Guardiola, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación por el procedimiento de urgencia. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La subhasta per l’aprofitament de fusta i biomassa de 13 forests d’utilitat pública de València i Alacant, convocada i adjudicada per la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient en un procés iniciat al gener passat, contempla que una volta subhastada aquesta actuació, la UTE adjudicatària (Monroyo Industrial, SL, Moixent Forestal SL i Bioenergia Macizo del Caroig, SL) disposa d’un termini de sis mesos per a redactar i presentar el projecte d’ordenació de cada forest, que hauran de ser aprovats per l’administració valenciana. Es tracta d’un procediment del tot irregular ja que precisament aquestes forests haurien de comptar amb els seus corresponents plans d’ordenació amb caràcter previ al fet de ser subhastats, de manera que fos l’esmentat pla que permet l’actuació i no al contrari. Per tot això presentem la següent: La subasta por el aprovechamiento de madera y biomasa de 13 montes de utilidad pública de Valencia y Alicante, convocada y adjudicada por la Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente en un proceso iniciado en el enero pasado, contempla que una vez subastada esta actuación, la UTE adjudicataria (Monroyo Industrial, SL, Moixent Forestal SL y Bioenergía Macizo del Caroig, SL) dispone de un plazo de seis meses para redactar y presentar el proyecto de ordenación de cada monte, que deberán ser aprobados por la administración valenciana. Se trata de un procedimiento totalmente irregular ya que precisamente estos montes deberían contar con sus correspondientes planes de ordenación con carácter previo al hecho de ser subastados, de manera que fuera dicho plan el que permita la actuación y no al contrario. Por todo ello presentamos la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN 1. Les Corts Valencianes insten el Consell que no sotmeta a subhasta per al seu aprofitament cap forest que tinga del seu corresponent pla d’ordenació de recursos naturals. 2. El Consell haurà d’ordenar als tècnics de la conselleria competent l’elaboració d’un informe jurídic que avale la idoneïtat legal del procés de subhasta i adjudicació de la fusta i biomassa de les forests afectades per aquesta actuació. 3. Les Corts insten el Consell que suspenga cautelarment l’actual procés de subhasta, adjudicació i aprofitament de les 13 forests d’utilitat pública valencianes, en tant s’elabora l’informe jurídic, com també pel fet que qualsevol actuació a la forest ha de quedar subordinada a les prescripcions emanades del seu pla d’ordenació de recursos naturals. 1. Las Corts Valencianes instan al Consell a que no someta a subasta para su aprovechamiento ningún monte al que falte su correspondiente plan de ordenación de recursos naturales. 2. El Consell deberá ordenar a los técnicos de la conselleria competente la elaboración de un informe jurídico que avale la idoneidad legal del proceso de subasta y adjudicación de la madera y biomasa de los montes afectados por esta actuación. 3. Les Corts instan al Consell a que suspenda cautelarmente el actual proceso de subasta, adjudicación y aprovechamiento de los 13 montes de utilidad pública valencianos, mientras se elabora el informe jurídico, así como por el hecho de que cualquier actuación en el monte debe quedar subordinada a las prescripciones emanadas de su plan de ordenación de recursos naturales. Les Corts, 2 de maig de 2012 Juan Ignacio Ponce Guardiola Les Corts, 2 de mayo de 2012 Juan Ignacio Ponce Guardiola Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la derogació immediata del Reial decret llei 14/2012, de 20 d’abril, per contenir mesures improcedents i contràries a les exigències de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 21.414) Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la derogación inmediata del Real decreto ley 14/2012, de 20 de abril, por contener medidas improcedentes y contrarias a las exigencias del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 21.414) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Lluís Torró Gil, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida, d’acord amb els articles 160 i 161 del Re- Lluís Torró Gil, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, de acuerdo con los artículos 160 y 161 BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.438 glament de les Corts i amb el coneixement previ del grup, presenta la proposició no de llei de tramitació especial d’urgència següent: del Reglamento de Les Corts y previo conocimiento del grupo, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación especial de urgencia: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS El Reial decret llei 14/ 2012 de 20 de abril, adoptat unilateralment pel Govern d’Espanya (BOE de 21 de abril), suposa una sèrie de mesures improcedents i contràries a les exigències de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), el compliment del qual resulta impossible en les condicions creades per les disposicions del decret esmentat, a més de provocar greus pèrdues en l’àmbit de la qualitat de l’ensenyament i la justícia social. Al llarg dels últims anys, d’acord amb un pla de transformació integral del’ensenyament universitari europeu, les universitats públiques valencianes han activat un sistema de seguiment personalitzat del treball dels estudiants que exigeix una amplíssima dedicació en aquestes tasques. La intenció inicial era obtenir una reducció considerable tant del nombre d’hores lectives del professorat en l’aula com del nombre d’alumnes per aula, amb valors orientatius d’estudiants per aula d’un màxim de 65 per classe teòrica i 25 per classe pràctica, per a facilitar així el seguiment detallat de treballs, tutories virtuals i presencials, realització de seminaris i altres activitats similars que exigeixen elevats nivells de dedicació. L’organització dels nous plans d’estudi inclou l’obligació de l’esmentat seguiment, però no s’ha reduït el nombre d’hores lectives del professorat, ni es compleix la ràtio d’alumnes per aula esmentada. Per contra, en molts casos fins i tot ha augmentat respecte als valors de cursos passats. El resultat, ja abans de l’aplicació del decret, és d’incapacitat manifesta per a complir tots els objectius amb el nivell de qualitat adequat. La modificació de les hores docents a impartir amb el nou decret colpeja en direcció contrària a la requerida, en augmentar considerablement la càrrega docent mitjana per professor, impossibilitant totalment el compliment dels objectius esmentats en el paràgraf precedent i provocant, amb tota seguretat, una deterioració addicional molt aguda en els resultats docents, com també una reducció considerable de la disponibilitat de temps per a investigació. En aquestes condicions, el professorat universitari no pot garantir el compliment de les noves obligacions docents amb l’eficàcia i la qualitat requerida, ni responsabilitzar-se de la previsible deterioració dels resultats de l’activitat docent i investigadora. Algunes universitats ja està tancant, a finals d’abril, els plans d’ordenació docent per al curs entrant i resulta totalment impossible desenvolupar una alternativa coherent del repartiment del treball entre tot el PDI, doncs això exigiria la reorganització de tota l’activitat i la necessitat d’emprendre la preparació de noves assignatures per als professors afectats, alguns amb increments de la càrrega docent propera al 50 %. Per la qual cosa, presentem la següent: El Real decreto ley 14/ 2012 de 20 de abril, adoptado unilateralmente por el Gobierno de España (BOE de 21 de abril), supone una serie de medidas improcedentes y contrarias a las exigencias del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), cuyo cumplimiento resulta imposible en las condiciones creadas por las disposiciones de dicho decreto, además de provocar graves pérdidas en el ámbito de la calidad de la enseñanza y la justicia social. A lo largo de los últimos años, de acuerdo con un plan de transformación integral de la enseñanza universitaria europea, las universidades públicas valencianas han activado un sistema de seguimiento personalizado del trabajo de los estudiantes que exige una amplísima dedicación en estas tareas. La intención inicial era obtener una reducción considerable tanto del número de horas lectivas del profesorado en el aula como del número de alumnos por aula, con valores orientativos de estudiantes por aula de un máximo de 65 por clase teórica y 25 por clase práctica, para facilitar así el seguimiento detallado de trabajos, tutorías virtuales y presenciales, realización de seminarios y otras actividades similares que exigen elevados niveles de dedicación. La organización de los nuevos planes de estudio incluye la obligación de dicho seguimiento, pero no se ha reducido el número de horas lectivas del profesorado, ni se cumple la ratio de alumnos por aula mencionada. Contrariamente, en muchos casos incluso ha aumentado con respecto a los valores de cursos pasados. El resultado, ya antes de la aplicación del decreto, es de incapacidad manifiesta para cumplir todos los objetivos con el nivel de calidad adecuado. La modificación de las horas docentes a impartir con el nuevo decreto golpea en dirección contraria a la requerida, al aumentar considerablemente la carga docente media por profesor, imposibilitando totalmente el cumplimiento de los objetivos mencionados en el párrafo precedente y provocando, con toda seguridad, un deterioro adicional muy agudo en los resultados docentes, así como una reducción considerable de la disponibilidad de tiempo para investigación. En estas condiciones, el profesorado universitario no puede garantizar el cumplimiento de las nuevas obligaciones docentes con la eficacia y la calidad requerida, ni responsabilizarse del previsible deterioro de los resultados de la actividad docente e investigadora. Algunas universidades ya está cerrando, a finales de abril, los planes de ordenación docente para el curso entrante y resulta totalmente imposible desarrollar una alternativa coherente del reparto del trabajo entre todo el PDI, pues eso exigiría la reorganización de toda la actividad y la necesidad de emprender la preparación de nuevas asignaturas para los profesores afectados, algunos con incrementos de la carga docente próxima al 50 %. Por lo que, presentamos la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts insten el Govern d’Espanya a derogar de forma immediata el Reial decreto lle 14/2012 de 20 de abril, per contenir mesures improcedents i contràries a les exigències de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), el compliment del qual resulta impossible en les condicions creades per les disposicions de l’esmentat decret, a més de provocar Les Corts instan al Gobierno de España a derogar de forma inmediata el Real decreto ley 14/2012 de 20 de abril, por contener medidas improcedentes y contrarias a las exigencias del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), cuyo cumplimiento resulta imposible en las condiciones creadas por las disposiciones del mencionado decreto, además BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.439 greus pèrdues en l’àmbit de la qualitat de l’ensenyament i la justícia social. de provocar graves pérdidas en el ámbito de la calidad de la enseñanza y la justicia social. Les Corts, 3 de maig de 2012 Lluís Torró Gil Les Corts, 3 de mayo de 2012 Lluís Torró Gil PRESIDÈNCIA DE LES CORTS PRESIDENCIA DE LES CORTS La Mesa de les Corts, en la reunió del 3 de maig de 2012, oïda la Junta de Síndics, i de conformitat amb els articles 160 i 161 punts 1 i 3 del RC, ha acordat trametre les proposicions no de llei que tot seguit s’especifiquen a les comissions següents: La Mesa de Les Corts, en la reunión del 3 de mayo de 2012, oída la Junta de Síndics, y de conformidad con los artículos 160 y 161, puntos 1 y 3, del RC, ha acordado remitir las proposiciones no de ley que a continuación se especifican a las siguientes comisiones: Comissió de Medi Ambient Comisión de Medio Ambiente – Proposició no de lle sobre soterrament de la línia elèctrica al pas pel Paratge Natural del Desert de les Palmes, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 18.034) – Proposició no de llei sobre la declaració de les serres del Cabeçó d’Or i La Grana como a Parc Natural de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 18.035) – Proposició no de llei sobre la paralització de tots els processos de projectes petrolífers al voltant del Parc Natural de les Columbretes, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 18.220) – Proposició no de llei sobre la suspensió immediata de la Declaració d’interès comunitari i de la tramitació de l’autorització per a la instal·lació d’una indústria de transformació de subproductes d’origen animal a la Pobla del Duc, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 20.788) – Proposició no de llei sobre la suspensió immediata de qualsevol autorització d’instal·lació de trampes en tot terreny destinades al control de depredadors, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 20.973) – Proposición no de ley sobre el soterramiento de la línea eléctrica a su paso por el Paraje Natural del Desert de les Palmes, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 18.034) – Proposición no de ley sobre la declaración de las sierras de El Cabeçó d’Or y La Grana como parque natural de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 18.035) – Proposición no de ley sobre la paralización de todos los procesos de proyectos petrolíferos alrededor del Parque Natural de las Columbretes, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 18.220) – Proposición no de ley sobre la suspensión inmediata de la declaración de interés comunitario y de la tramitación de la autorización para la instalación de una industria de transformación de subproductos de origen animal en La Pobla del Duc, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 20.788) – Proposición no de ley sobre la suspensión inmediata de cualquier autorización de instalación de trampas en cualquier terreno destinadas al control de depredadores, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 20.973) Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat Comisión de Coordinación, Organización y Régimen de las Instituciones de la Generalitat – Proposició no de llei sobre la retirada d’unes declaracions realitzades pel president de la Generalitat, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 18.065) – Proposició no de llei sobre la incorporació de la Comunitat Valenciana en l’AECT Pirineus Mediterrània, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 20.745) – Proposición no de ley sobre la retirada de unas declaraciones realizadas por el presidente de la Generalitat, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 18.065) – Proposición no de ley sobre la incorporación de la Comunitat Valenciana a la AECT Pirineos Mediterránea, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 20.745) Comissió de Sanitat i Consum Comisión de Sanidad y Consumo – Proposició no de llei sobre la creació de l’hospital de dia per a malalts mentals de l’Hospital General d’Elx, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 18.090) – Proposició no de llei sobre la finalització de l’hospital de Llíria, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 18.392) – Proposició no de llei sobre l’obertura del servei de pediatria al Centre auxiliar Ortega i Gasset i al Centre de salut del carrer Buenos Aires i el d’urgències pediàtriques a l’hospital Vázquez Bernabeu, tots tres situats al municipi de Mislata, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 20.802) – Proposición no de ley sobre la creación del hospital de día para enfermos mentales del Hospital General de Elx, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 18.090) – Proposición no de ley sobre la finalización del Hospital de Llíria, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 18.392) – Proposición no de ley sobre la apertura del servicio de pediatría en el centro auxiliar Ortega y Gasset y en el centro de salud del calle Buenos Aires y el de urgencias pediátricas en el Hospital Vázquez Bernabeu, los tres situados en el municipio de Mislata, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 20.802) BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.440 – Proposició no de llei sobre el suport a les investigacions que permeten avançar en el tractament de les lesions medul·lars, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 20.873) – Proposición no de ley sobre el apoyo a las investigaciones que permitan avanzar en el tratamiento de las lesiones medulares, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 20.873) Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda Comisión de Economía, Presupuestos y Hacienda – Proposició no de llei sobre l’elaboració immediata d’un pla d’actuació per a l’estalvi de diners i energia en tots els edificis dependents de la Generalitat, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 18.122) – Proposició no de llei sobre la rescissió del contracte que el Consell manté a través de l’empresa pública Castelló Cultural amb José Luis Gimeno, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 20.947) – Proposición no de ley sobre la elaboración inmediata de un plan de actuación para el ahorro de dinero y energía en todos los edificios dependientes de la Generalitat, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 18.122) – Proposición no de ley sobre la rescisión del contrato que el Consell mantiene a través de la empresa pública Castellón Cultural con José Luis Gimeno, presentada por el Grupo Parlamentario Izquierda Unida (RE número 20.947) Comissió d’Obres Públiques i Transports Comisión de Obras Públicas y Transportes – Proposició no de llei sobre l’elecció d’un traçat alternatiu al vial previst en la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana, entre València i Tavernes Blanques, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 18.299) – Proposició no de llei sobre el rebuig al possible rescat per part de l’Estat de les autopistes de radi de Madrid a costa d’allargar les concessions de les autopistes de peatge de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 20.746) – Proposició no de llei sobre la sol·licitud al Govern de l’Estat perquè no prorrogue la concessió de l’AP7, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 20.822) – Proposición no de ley sobre la elección de un trazado alternativo al vial previsto en la revisión del Plan general de ordenación urbana, entre Valencia y Tavernes Blanques, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 18.299) – Proposición no de ley sobre el rechazo al posible rescate por parte del Estado de las autopistas de radio de Madrid a costa de alargar las concesiones de las autopistas de peaje de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 20.746) – Proposición no de ley sobre la solicitud al Gobierno del Estado para que no prorrogue la concesión de la AP7, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 20.822) Comissió d’indústria, Comerç i Turisme Comisión de Industria, Comercio y Turismo – Proposició no de llei sobre la dotació d’un marc pressupostari al Pla de Ciència amb la quantificació dels recursos destinats a I+D+i, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 18.300) – Proposición no de ley sobre la dotación de un marco presupuestario al Plan de ciencia con la cuantificación de los recursos destinados a I+D+I, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 18.300) Comissió d’Educació i Cultura Comisión de Educación y Cultura – Proposició no de llei sobre la presentació d’un pla de viabilitat per a la conservació, l’estudi i l’exposició unitària de les col·leccions entomològica Torres Sala i malacològica Siro de Fez, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 18.339) – Proposició no de llei sobre la construcció d’un nou aulari independent amb dos aules d’infantil al CEIP Eliseo Vidal, de València, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 18.352) – Proposición no de ley sobre la presentación de un plan de viabilidad para la conservación, el estudio y la exposición unitaria de las colecciones entomológica Torres Sala y malacológica Siro de Fez, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 18.339) – Proposición no de ley sobre la construcción de uno nuevo aulario independiente con dos aulas de infantil al CEIP Eliseo Vidal, de Valencia, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 18.352) Comissió de Política Social i Ocupació Comisión de Política Social y Empleo – Proposició no de llei sobre el desenvolupament del Pla valencià de formació professional, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 18.431) – Proposición no de ley sobre el desarrollo del Plan valenciano de formación profesional, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 18.431) Comissió de Drets Humans i Tercer Món Comisión de Derechos Humanos y Tercer Mundo – Proposició no de llei sobre el reconeixement de la tasca realitzada per Metges Sense Fronteres en el quaranta aniversari de la seua fundació, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 18.433) – Proposición no de ley sobre el reconocimiento de la tarea realizada por Médicos Sin Fronteras en el cuarenta aniversario de su fundación, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 18.433) BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.441 Comissió de la Dona i Polítiques d’Igualtat Comisión de la Mujer y Políticas de Igualdad – Proposició no de llei sobre l’adopció de mesures per a la igualtat efectiva entre homes i dones en adhesió als objectius i campanyes del Dia internacional per la igualtat salarial, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.681) – Proposición no de ley sobre la adopción de medidas para la igualdad efectiva entre hombres y mujeres en adhesión a los objetivos y campañas del Día Internacional por la Igualdad Salarial, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.681) Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1 del RC, s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts d’aquestes proposicions no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris que hi poden presentar esmenes fins sis hores abans del començament de la reunió de la comissió en què haja de debatre’s, la data de la qual es comunicarà oportunament. En cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 95.1 del RC, se ordena la publicación en el Butlletí Oficial de les Corts de estas proposiciones no de ley y, a su vez, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta seis horas antes del comienzo de la reunión de la comisión en que deba debatirse, cuya fecha se comunicará oportunamente. Palau de les Corts València, 3 de maig de 2012 Palau de les Corts Valencia, 3 de mayo de 2012 El president Juan Gabriel Cotino Ferrer El presidente Juan Gabriel Cotino Ferrer Proposició no de llei sobre el soterrament de la línia elèctrica al pas pel Paratge Natural del Desert de les Palmes, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 18.034) Proposición no de ley sobre el soterramiento de la línea eléctrica a su paso por el Paraje Natural del Desert de les Palmes, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 18.034) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol Guzmán, síndica i diputada, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara de l’article 160 i següents del RCV, presenten la proposició no de llei següent: Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol Guzmán, síndica y diputada, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo del artículo 160 y siguientes del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient està portant a terme una tala d’arbratge en el Paratge Natural del Desert de les Palmes dins dels treballs de manteniment de la línia elèctrica. Sembla que aquests treballs es porten a terme per a evitar el contacte de la vegetació amb la línia d’alta tensió i així reduir la possibilitat d’incendis forestals. Ecologistes i veïns de la zona argumenten que la tala genera corredors de fins a 30 metres d’amplària, amb la consegüent destrucció excessiva de l’arbratge, que afecta el terreny i el fa més vulnerable a l’erosió. Una manera d’evitar aquesta desforestació seria el soterrament de la línia elèctrica en els trams més sensibles. Per la qual cosa presentem la següent: La Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente está llevando a cabo una tala de arbolado en el Paraje Natural del Desert de les Palmes dentro de los trabajos de mantenimiento de la línea eléctrica. Al parecer estos trabajos se llevan a cabo para evitar el contacto de la vegetación con la línea de alta tensión y así reducir la posibilidad de incendios forestales. Ecologistas y vecinos de la zona argumentan que la tala genera corredores de hasta 30 metros de anchura, con la consiguiente destrucción excesiva del arbolado, que afecta al terreno y lo hace más vulnerable a la erosión. Una manera de evitar esta deforestación sería el soterramiento de la línea eléctrica en los tramos más sensibles. Por lo que presentamos la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts Valencianes insten el Consell que es prenguen les mesures necessàries perquè se soterre la línia elèctrica al pas pel Paratge Natural del Desert de les Palmes. Las Corts Valencianes instan al Consell a que se tomen las medidas necesarias para que se entierre la línea eléctrica a su paso por el Paraje Natural del Desert de les Palmes. Les Corts, 21 de març de 2012 Rosario Margarita Sanz Alonso Marina Albiol Guzmán Les Corts, 21 de marzo de 2012 Rosario Margarita Sanz Alonso Marina Albiol Guzmán Proposició no de llei sobre la declaració de les serres del Cabeçó d’Or i la Grana com a parc natural de la Comu- Proposición no de ley sobre la declaración de las sierras de El Cabeçó d’Or y La Grana como parque natural de BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.442 nitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 18.035) la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 18.035) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Lluís Torró Gil, diputat i portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida, d’acord amb els articles 160 i 161 del RC, presenta la proposició no de llei següent: Lluís Torró Gil, diputado y portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, de acuerdo con los artículos 160 y 161 del RC, presenta la siguiente proposición no de ley: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS Les serres del Cabeçó d’Or i la Grana són un dels espais naturals més rellevants del sud del País Valencià. Els diversos ecosistemes que contenen, entre els quals destaquen els ecosistemes forestals i rupícoles, s’estenen per set termes municipals de les comarques de l’Alacantí i la Marina Baixa: la Torre de les Maçanes, Relleu, Xixona, Busot, Aigües, el Campello i Alacant. Ambdues serres estan protegides parcialment mitjançant una zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) de la Unió Europea, una declaració que testimonia la riquesa ambiental d’un espai natural que necessita majors nivells de protecció mitjançant la declaració com a parc natural de la Comunitat Valenciana. Per tot això, es proposa la següent: Las sierras de El Cabeçó d’Or y La Grana son uno de los espacios naturales más relevantes del sur del País Valenciano. Los diversos ecosistemas que albergan, entre los que destacan los ecosistemas forestales y rupícolas, se extienden por siete términos municipales de las comarcas de L’Alacantí y la Marina Baixa: Torremanzanas, Relleu, Jijona, Busot, Agües, El Campello y Alicante. Ambas sierras están protegidas parcialmente mediante una Zona de Especial Protección para las Aves (ZEPA) de la Unión Europea, una declaración que testimonia la riqueza ambiental de un espacio natural que precisa de mayores niveles de protección mediante su declaración como Parque Natural de la Comunitat Valenciana. Por todo eso, se propone la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts insten el Consell a iniciar el procés per a declarar les serres del Cabeçó d’Or i la Grana com a parc natural de la Comunitat Valenciana, un parc natural que almenys ha d’abastar l’extensió de la ZEPA que protegeix parcialment ambdues serres. Aquesta proposta de resolució es traslladarà als alcaldes dels municipis de la Torre de les Maçanes, Relleu, Xixona, Busot, Aigües, el Campello i Alacant. Les Corts instan al Consell a iniciar el proceso para declarar las sierras de El Cabeçó d’Or y La Grana como parque natural de la Comunitat Valenciana, un Parque Natural que por lo menos debe alcanzar la extensión de la ZEPA que protege parcialmente ambas sierras. Esta propuesta de resolución se trasladará a los alcaldes de los municipios de Torremanzanas, Relleu, Jijona, Busot, Agües, El Campello y Alicante. Les Corts, 22 de març de 2012 Lluís Torró Gil Les Corts, 22 de marzo de 2012 Lluís Torró Gil Proposició no de llei sobre la paralització de tots els processos de projectes petrolífers al voltant del Parc Natural de les Columbretes, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 18.220) Proposición no de ley sobre la paralización de todos los procesos de proyectos petrolíferos alrededor del Parque Natural de las Columbretes, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 18.220) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Josep Maria Pañella i Alcàcer i Enric Xavier Morera i Català, diputat i síndic, respectivament, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei següent, de tramitació ordinària. Les illes Columbretes i el seu entorn van ser declarades parc natural pel Decret 15/1988, de 25 de gener, del Consell de la Generalitat Valenciana, i reserva marina. Tanmateix, el govern central presidit per José María Aznar va obrir la porta a la possibilitat de prospeccions en el perímetre exterior del Parc Natural de les Columbretes. Al febrer de 2010 l’Ajuntament de Castelló, a proposta del Grup del Bloc, va aprovar una declaració institucional en què manifestava la voluntat del consistori de declarar l’espai circumdant de les illes Columbretes com a espai lliure de prospeccions petrolíferes. Un any després, de nou l’Ajuntament de Castelló va tornar a aprovar una declaració Josep Maria Pañella i Alcàcer y Enric Xavier Morera i Català, diputado y síndico, respectivamente, del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria. Las islas Columbretes y su entorno fueron declaradas parque natural por el Decreto 15/1988, de 25 de enero, del Consell de la Generalitat Valenciana, y reserva marina. Sin embargo, el gobierno central presidido por José María Aznar abrió la puerta a la posibilidad de prospecciones en el perímetro exterior del Parque Natural de las Columbretes. En febrero de 2010 el Ayuntamiento de Castellón, a propuesta del Grupo del Bloc, aprobó una declaración institucional en la que manifestaba la voluntad del consistorio de declarar el espacio circundante de las islas Columbretes como espacio libre de prospecciones petrolíferas. Un año después, de nuevo el Ayuntamiento de Castellón volvió a BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.443 en aquesta línia, en la qual es manifestava l’oposició del consistori a qualsevol prospecció en les aigües circumdants al parc i en la qual es plantejava impulsar les actuacions necessàries per a evitar que les concessions del govern continuaren endavant. Al març de 2011, l’alcalde de Castelló i actual president de la Generalitat, Alberto Fabra, va manifestar davant el Patronat de la Junta Rectora del Parc Natural que les prospeccions petrolíferes prop de les Columbretes perjudicarien de forma «irreversible la biodiversitat del parc i el sector pesquer». L’exconseller de Medi Ambient, Juan Cotino, també va denunciar al març de 2011 que les prospeccions afectarien les Columbretes; en canvi, l’aleshores subdelegat del govern a Castelló, el socialista Antonio Lorenzo, va dir que «les prospeccions no afectarien aigües de la província de Castelló». Finalment, tot i el posicionament contrari a les prospeccions manifestat pels màxims responsables del Consell i de la Conselleria de Medi Ambient abans de les passades eleccions, ara la Conselleria de Medi Ambient, dirigida per la castellonenca Isabel Bonig, ha anunciat que no exigirà que l’executiu de Rajoy paralitze els projectes de prospecció. Per totes estes raons presentem la següent: aprobar una declaración en esta línea, en la que se manifestaba la oposición del consistorio a cualquier prospección en las aguas circundantes al parque y en la que se planteaba impulsar las actuaciones necesarias para evitar que las concesiones del gobierno siguieran adelante. En marzo de 2011, el alcalde de Castellón y actual presidente de la Generalitat, Alberto Fabra, manifestó ante el Patronato de la Junta Rectora del Parque Natural que las prospecciones petrolíferas cerca de las Columbretes perjudicarían de forma «irreversible la biodiversidad del parque y el sector pesquero». El exconseller de Medio Ambiente, Juan Cotino, también denunció en marzo de 2011 que las prospecciones afectarían a las Columbretes; en cambio, el entonces subdelegado del gobierno en Castellón, el socialista Antonio Lorenzo, dijo que «las prospecciones no afectarían a aguas de la provincia de Castellón». Finalmente, pese al posicionamiento contrario a las prospecciones manifestado por los máximos responsables del Consell y de la Conselleria de Medio Ambiente antes de las pasadas elecciones, ahora la Conselleria de Medio Ambiente, dirigida por la castellonense Isabel Bonig, ha anunciado que no exigirá que el ejecutivo de Rajoy paralice los proyectos de prospección. Por todas estas razones presentamos la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts insten el govern central a paralitzar tots els processos de projectes petrolífers al voltant del Parc Natural de les Columbretes o que, en cas de fuita, puguen afectar l’entorn del parc natural castellonenc. Les Corts instan al gobierno central a paralizar todos los procesos de proyectos petrolíferos alrededor del Parque Natural de las Columbretes o que, en caso de fuga, puedan afectar al entorno del parque natural castellonense. Les Corts, 26 de març de 2012 Josep Maria Pañella i Alcàcer Enric Xavier Morera i Català Les Corts, 26 de marzo de 2012 Josep Maria Pañella i Alcàcer Enric Xavier Morera i Català Proposició no de llei sobre la suspensió immediata de la declaració d’interès comunitari i de la tramitació de l’autorització per a la instal·lació d’una indústria de transformació de subproductes d’origen animal a la Pobla del Duc, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 20.788, amb correcció d’errades RE número 20.815) Proposición no de ley sobre la suspensión inmediata de la declaración de interés comunitario y de la tramitación de la autorización para la instalación de una industria de transformación de subproductos de origen animal en La Pobla del Duc, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 20.788, con corrección de errores RE número 20.815) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Lluís Torró Gil, diputat i portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara dels articles 160 i següents del RCV i previ coneixement del grup, presenta la proposició no de llei següent: Lluís Torró Gil, diputado y portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo de los artículos 160 y siguientes del RCV y previo conocimiento del grupo, presenta la siguiente proposición no de ley: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS A instància de la mercantil SIG Renovables, SL, la Generalitat Valenciana (Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient) està tramitant un expedient per a atorgar la declaració d’interès comunitari a un projecte de construcció i posada en funcionament d’una indústria de transformació de subproductes d’origen animal per a la valorització energètica com a combustible, en sòl no urbanitzable, concretament a les parcel·les 61 i 62 del polígon 7 del terme municipal de la Pobla del Duc. Aquest projecte compta amb un amplíssim rebuig social que s’ha evidenciat, per una banda, en la presentació a l’Ajuntament de la Pobla del Duc de més de quatre mil fir- A instancia de la mercantil SIG Renovables, SL, la Generalitat Valenciana (Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente) está tramitando un expediente para otorgar la declaración de interés comunitario a un proyecto de construcción y puesta en funcionamiento de una industria de transformación de subproductos de origen animal para la valorización energética como combustible, en suelo no urbanizable, concretamente en las parcelas 61 y 62 del polígono 7 del término municipal de La Pobla del Duc. Este proyecto cuenta con un amplísimo rechazo social que se ha evidenciado, por un lado, en la presentación al Ayuntamiento de La Pobla del Duc de más de cuatro mil firmas de ciu- BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.444 mes de ciutadans de la Pobla del Duc i d’altres municipis de la comarca, qui mostren la disconformitat de forma concloent; i, per altra, en els acords adoptats per les organitzacions i les entitats relacionades amb el sector agrari, com la Unió de Llauradors o el Consell Agrari Local. La Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida s’ha manifestat també en contra, així com els ajuntaments de pobles del voltant de la zona d’ubicació de la planta com Otos, Beniatjar, Ràfol de Salem, Bèlgida, Carrícola i Castelló de Rugat. L’esmentada instal·lació ha de tractar –segons el nomenclàtor d’activitats qualificades– residus animals de categoria 1 i 2, entre d’altres: categoria 1, animals amb encefalopaties espongiformes i sospitoses de malalties transmissibles a persones i altres animals; categoria 2, animals morts sense ser sacrificats per al consum, fetus i material reproductiu animal, material de depuració d’aigües residuals, subproductes amb residus de substàncies autoritzades que sobrepassen els límits autoritzats. L’activitat industrial té un caràcter nociu, no sols per al municipi on s’instal·la, sinó també per als pobles del voltant i el conjunt de la comarca a causa dels problemes i els condicionaments a què sotmet el territori i el desenvolupament futur agropecuari i turístic de la comarca que sempre ha defensat la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, així com per a la instal·lació de noves empreses d’altre tipus. La zona no urbanitzable en la qual es pretén instal·lar la industria es caracteritza per l’alt valor agrícola, el qual queda perfectament acreditat pel fet que en l’actualitat el voltant està ple d’explotacions agropecuàries en plena producció. La seua viabilitat, en alguns casos, podria veure’s afectada per la posada en funcionament de la industria, ja que part dels residus destinats a ella procedeixen d’animals afectats per malalties contagioses. Una instal·lació d’aquesta natura deixa fora de lloc qualsevol promoció turística del seu voltant, que en aquest cas concret sí té valor mediambiental per la situació pròxima a un paratge protegit com és l’anomenada Ombria del Benicadell. Per la qual cosa presentem la següent: dadanos de La Pobla del Duc y otros municipios de la comarca, quienes muestran su disconformidad de forma concluyente; y, por otro, en los acuerdos adoptados por las organizaciones y entidades relacionadas con el sector agrario, como la Unió de Llauradors o el Consejo Agrario Local. La Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida se ha manifestado también en contra, así como los ayuntamientos de pueblos de alrededor de la zona de ubicación de la planta como Otos, Beniatjar, Ràfol de Salem, Bèlgida, Carrícola y Castelló de Rugat. Dicha instalación debe tratar –según el nomenclátor de actividades cualificadas– residuos animales de categoría 1 y 2, entre otros: categoría 1, animales con encefalopatías espongiformes y sospechosas de enfermedades transmisibles a personas y otros animales; categoría 2, animales muertos sin ser sacrificados para el consumo, feto y material reproductivo animal, material de depuración de aguas residuales, subproductos con residuos de sustancias autorizadas que sobrepasan los límites autorizados. La actividad industrial tiene un carácter nocivo, no solo para el municipio donde se instala, sino también para los pueblos de alrededor y el conjunto de la comarca a causa de los problemas y condicionamientos a los que somete el territorio y el desarrollo futuro agropecuario y turístico de la comarca que siempre ha defendido la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, así como para la instalación de nuevas empresas de otro tipo. La zona no urbanizable en la que se pretende instalar la industria se caracteriza por el alto valor agrícola, el cual queda perfectamente acreditado por el hecho de que en la actualidad sus alrededores están llenos de explotaciones agropecuarias en plena producción. Su viabilidad, en algunos casos, podría verse afectada por la puesta en funcionamiento de la industria, ya que parte de los residuos destinados a la misma proceden de animales afectados por enfermedades contagiosas. Una instalación de esta naturaleza deja fuera de lugar cualquier promoción turística de sus alrededores, que en este caso concreto sí tienen valor medioambiental por la situación próxima a un paraje protegido como es la denominada Ombria del Benicadell. Por lo que presentamos la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts insten el Consell a: 1. Suspendre de manera immediata la declaració d’interès comunitari i la tramitació de l’autorització ambiental integrada –relatives al projecte de construcció i posada en funcionament d’una indústria de transformació de subproductes d’origen animal per a la valorització energètica com a combustible, en sòl no urbanitzable, concretament a les parcel·les 61 i 62 del polígon 7 del terme municipal de la Pobla del Duc– i paralitzar, així mateix, qualsevol de les accions realitzades per a la futura instal·lació. 2. Que es remeta, de manera immediata, aquest acord a l’Ajuntament de la Pobla del Duc i a la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida. Les Corts instan al Consell a: 1. Suspender de manera inmediata la declaración de interés comunitario y la tramitación de la autorización ambiental integrada –relativas al proyecto de construcción y puesta en funcionamiento de una industria de transformación de subproductos de origen animal para la valorización energética como combustible, en suelo no urbanizable, concretamente en las parcelas 61 y 62 del polígono 7 del término municipal de La Pobla del Duc– y paralizar, asimismo, cualquiera de las acciones realizadas para la futura instalación. 2. Que se remita, de manera inmediata, este acuerdo al Ayuntamiento de La Pobla del Duc y a la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida. Les Corts, 10 d’abril de 2012 Lluís Torró Gil Les Corts, 10 de abril de 2012 Lluís Torró Gil Proposició no de llei sobre la suspensió immediata de qualsevol autorització d’instal·lació de trampes en qual- Proposición no de ley sobre la suspensión inmediata de cualquier autorización de instalación de trampas en cual- BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.445 sevol terreny destinades al control de depredadors, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 20.973) quier terreno destinadas al control de depredadores, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 20.973) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Juan Ponce Guardiola, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que disposen els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no de llei següent, de tramitació ordinària. Juan Ponce Guardiola, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo que disponen los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La Resolució de 21 de setembre de 2011 de la Secretaria d’Estat de Canvi Climàtic, per la qual es publiquen els acords de la Conferència Sectorial de Medi Ambient en matèria de patrimoni natural i biodiversitat (BOE n. 244, de 10 d’octubre de 2011), estableix les directrius relatives a la utilització de trampes i mecanismes de control de depredadors al camp i als vedats de caça que haurien de seguir les comunitats autònomes. L’esmentada resolució estableix, així mateix, els requeriments d’acreditació del personal encarregat de la instal·lació de les trampes i demana la creació de la figura funcionarial del controlador professional de depredadors per les administracions autonòmiques; de tal manera que, sense aquesta titulació, ningú no pot arrogar-se aquesta facultat. La resolució és clara excloent de les trampes autoritzables, l’anomenada Belisle, així com les caixes-trampa que no siguen destinades a la captura de garses o de raboses, perquè no arriben al llindar mínim de selectivitat exigit per la normativa estatal i europea subscrita per Espanya. A més, desaconsella utilitzar qualsevol mètode similar als autoritzables mentre no se’ls dote de la certificació oportuna. Atès que a la nostra Comunitat no hi ha, de fet, cap mena de control ni sobre els mètodes de captura, ni del seu seguiment, ni sobre l’acreditació del personal capacitat per a instal·lar-les; i atès que és obligació del govern autonòmic traslladar les directrius normatives dimanades de l’estatal, cal –amb caràcter d’urgència– prendre mesures per acabar amb un estat de coses que comporten un greu empobriment de la diversitat biològica, així com la producció de desequilibris naturals provocats per l’home –com possiblement haja ocorregut amb la proliferació de conills a diverses comarques valencianes, que tantes queixes està provocant en l’àmbit rural valencià. Per tot això presentem la següent: La Resolución de 21 de septiembre de 2011 de la Secretaría de Estado de Cambio Climático, por la que se publican los acuerdos de la Conferencia Sectorial de Medio Ambiente en materia de patrimonio natural y biodiversidad (BOE n. 244, de 10 de octubre de 2011), establece las directrices relativas a la utilización de trampas y mecanismos de control de depredadores en el campo y a los cotos de caza que deberían seguir las comunidades autónomas. Dicha resolución establece, asimismo, los requerimientos de acreditación del personal encargado de la instalación de las trampas, pidiendo la creación de la figura funcionarial del controlador profesional de depredadores por las administraciones autonómicas; de tal manera que, sin esta titulación, nadie puede arrogarse esta facultad. La resolución es clara excluyente de las trampas autorizables, la llamada Belisle, así como las cajas-trampa que no sean destinadas a la captura de urracas o de zorros, para que no lleguen al umbral mínimo de selectividad exigido por la normativa estatal y europea suscrita por España. Además, desaconseja utilizar cualquier método similar a los autorizables mientras no se dote de la certificación oportuna. Teniendo en cuenta que en nuestra Comunitat no hay, de hecho, ningún tipo de control ni sobre los métodos de captura, ni de su seguimiento, ni sobre la acreditación del personal capacitado para instalarlas; y teniendo en cuenta que es obligación del gobierno autonómico trasladar las directrices normativas dimanadas del estatal, hay que tomar –con carácter de urgencia– medidas para acabar con un estado de cosas que comportan un grave empobrecimiento de la diversidad biológica, así como la producción de desequilibrios naturales provocados por el hombre –como posiblemente haya ocurrido con la proliferación de conejos en varias comarcas valencianas, que tantas quejas está provocando en el ámbito rural valenciano. Por todo ello presentamos la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts insten el Consell a suspendre amb caràcter immediat qualsevol autorització d’instal·lació de trampes en qualsevol terreny destinades al control de depredadors fins que: 1. S’establesca un procediment d’acreditació professional per a instal·ladors. De manera que es cree una figura professional de caràcter públic amb qualificació contrastada. 2. L’administració valenciana redacte un document oficial d’homologació de les trampes autoritzades per dur a terme el control de depredadors, ateses cadascuna de les recomanacions establertes en la resolució de 21 de setembre de 2011. Les Corts instan al Consell a suspender, con carácter inmediato, cualquier autorización de instalación de trampas en cualquier terreno destinadas al control de depredadores en tanto que: 1. Se establezca un procedimiento de acreditación profesional para instaladores. De manera que se cree una figura profesional de carácter público con cualificación contrastada. 2. L’ administración valenciana redacte un documento oficial de homologación de las trampas autorizadas para llevar a cabo el control de depredadores, teniendo en cuenta cada una de las recomendaciones establecidas en la resolución de 21 de septiembre de 2011. Les Corts, 18 abril de 2012 Juan Ponce Guardiola Les Corts, 18 abril de 2012 Juan Ponce Guardiola BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.446 Proposició no de llei sobre la retirada d’unes declaracions realitzades pel president de la Generalitat, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 18.065) Proposición no de ley sobre la retirada de unas declaraciones realizadas por el presidente de la Generalitat, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 18.065) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mónica Oltra i Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no de llei de tramitació ordinària següent. Mónica Oltra i Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La Constitució espanyola en l’article 7 diu: Els sindicats de treballadors i les associacions empresarials contribueixen a la defensa i promoció dels interessos econòmics socials que li són propis. La seua creació i l’exercici de la seua activitat són lliures dintre del respecte a la Constitució i a la llei. La seua estructura interna i funcionament hauran de ser democràtics. L’article de 28.1 de la Constitució espanyola diu: Tots tenen dret a sindicar-se lliurement. L’article 37 diu: La llei garantirà el dret a la negociació col·lectiva laboral entre els representants dels treballadors i els empresaris, com també la força vinculant dels convenis. La Llei orgànica de llibertat sindical, Llei 11/1985, diu en l’exposició de motius: Resulta imperatiu el desenvolupament de l’article 28.1 de la Constitució mitjançant una llei de caràcter orgànic. En l’article 6 es diu: La major representativitat sindical reconeguda a determinats sindicats els confereix una singular posició jurídica a efectes tant de participació institucional com d’acció sindical. Per tant queda clar que els sindicats tenen legitimitat i tenen dret per llei a rebre diners públics per a formació i orientació laboral, assessorament a la immigració i gestió de projectes de cooperació. No són subvencions graciables sinó partides rebudes que responen a convenis de col·laboració amb la Generalitat. I dóna vergonya assistir a declaracions del president del Consell parlant de festa de la subvenció per a patronals i sindicats i «No les voy a comprar el pito para que luego piten.» I ens sorprenen i causen molta tristesa aquestes declaracions perquè no només suposen divergències en la gestió i en les propostes polítiques sinó que aquest tipus de declaracions apunten a voler un canvi de model (sense canviar les lleis fonamentals), que parteix d’una concepció poc democràtica dels diners públics, que no són dels governs sinó del poble. I és per això que presentem la següent: La Constitución española en el artículo 7 dice: Los sindicatos de trabajadores y las asociaciones empresariales contribuyen a la defensa y promoción de los intereses económicos sociales que le son propios. Su creación y el ejercicio de su actividad son libres dentro del respeto a la Constitución y a la ley. Su estructura interna y funcionamiento deberán ser democráticos. El artículo de 28.1 de la Constitución española dice: Todos tienen derecho a sindicarse libremente. El artículo 37 dice: La ley garantizará el derecho a la negociación colectiva laboral entre los representantes de los trabajadores y los empresarios, así como la fuerza vinculante de los convenios. La Ley orgánica de libertad sindical, Ley 11/1985, dice en la exposición de motivos: Resulta imperativo el desarrollo del artículo 28.1 de la Constitución mediante una ley de carácter orgánico. En el artículo 6 se dice: La mayor representatividad sindical reconocida a determinados sindicatos les confiere una singular posición jurídica a efectos tanto de participación institucional como de acción sindical. Por tanto queda claro que los sindicatos tienen legitimidad y tienen derecho por ley a recibir dinero público para formación y orientación laboral, asesoramiento a la inmigración y gestión de proyectos de cooperación. No son subvenciones graciables sino partidas recibidas que responden a convenios de colaboración con la Generalitat. Y da vergüenza asistir a declaraciones del presidente del Consell hablando de fiesta de la subvención para patronales y sindicatos y «No les voy a comprar el pito para que luego piten.» Y nos sorprenden y causan mucha tristeza estas declaraciones para que no únicamente supongan divergencias en la gestión y en las propuestas políticas sino que este tipo de declaraciones apunten a querer un cambio de modelo (sin cambiar las leyes fundamentales), que parte de una concepción poco democrática del dinero público, que no es de los gobiernos sino del pueblo. Y es por eso por lo que presentamos la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN 1. Les Corts insten el Consell que el president retire les declaracions en què afirma que no va a comprar «los pitos a los sindicatos para que luego piten» 2. Les Corts insten el Consell a reprendre la normalitat en les seues relacions amb els agents socials i econòmics. 1. Les Corts instan al Consell a que el presidente retire las declaraciones en que afirma que no va a comprar «los pitos a los sindicatos para que luego piten» 2. Les Corts instan al Consell a reanudar la normalidad en sus relaciones con los agentes sociales y económicos. Les Corts, 22 de març de 2012 Mónica Oltra i Jarque Les Corts, 22 de marzo de 2012 Mónica Oltra i Jarque BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.447 Proposició no de llei sobre la incorporació de la Comunitat Valenciana a l’AECT Pirineus Mediterrània, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 20.745, amb correcció d’errades RE número 20.779) Proposición no de ley sobre la incorporación de la Comunitat Valenciana a la AECT Pirineos Mediterránea, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 20.745, con corrección de errores RE número 20.779) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mònica Oltra i Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que disposen els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no de llei següent, de tramitació ordinària. Mònica Oltra i Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS L’euroregió Pirineus Mediterrània, nascuda el 29 d’octubre de 2004, és un projecte de cooperació política entre Catalunya, les Illes Balears, Aragó, Languedoc-Roussillon i Midi Pyrénées. El seu objectiu és crear al nord-oest de la Mediterrània un pol de desenvolupament sostenible basat en la innovació i la integració social i econòmica del territori. A més, volen contribuir a la construcció d’una Europa unida, solidària i propera als ciutadans. Els seus principals reptes són afirmar-se com a territori de projectes a escala europea, defensar amb una mateixa veu projectes essencials per al desenvolupament equilibrat i sostenible, millorar la competitivitat internacional tot situant les persones al cor de l’acció i convertir el territori en un pol d’innovació i creixement mitjançant els vincles teixits entre els centres tecnològics, científics i culturals. Des de l’agost de 2009, la constitució de I’AECT Pirineus Mediterrània és un nou instrument jurídic dotat de personalitat pròpia, ajuda l’euroregió a aconseguir-ne els objectius –en particular, la cooperació transfronterera, transnacional i interregional i la cohesió econòmica, social i territorial. Que el nostre territori està estretament vinculat històricament, culturalment, socialment i econòmicament a aquesta euroregió i, sense ser directament regió transfronterera, sí que està al nord-oest de la Mediterrània i afectada pel conjunt de polítiques que puguen afectar l’euroregió (igual com les Illes Balears). Per això presentem la següent: La euroregión Pirineos Mediterránea, nacida el 29 de octubre de 2004, es un proyecto de cooperación política entre Cataluña, las islas Baleares, Aragón, Languedoc-Roussillon y Midi Pyrénées. Su objetivo es crear al noroeste del Mediterráneo un polo de desarrollo sostenible basado en la innovación y la integración social y económica del territorio. Además, quieren contribuir a la construcción de una Europa unida, solidaria y próxima a los ciudadanos. Sus principales retos son afirmarse como territorio de proyectos a escala europea, defender con una misma voz proyectos esenciales para el desarrollo equilibrado y sostenible, mejorar la competitividad internacional situando a las personas en el corazón de la acción y convertir el territorio en un polo de innovación y crecimiento mediante los vínculos tejidos entre los centros tecnológicos, científicos y culturales. Desde agosto de 2009, la constitución de Ia AECT Pirineos Mediterránea es un nuevo instrumento jurídico dotado de personalidad propia, ayuda a la euroregión a conseguir sus objetivos –en particular, la cooperación transfronteriza, transnacional e interregional y la cohesión económica, social y territorial. Que nuestro territorio está estrechamente vinculado histórica, cultural, social y económicamente a esta euroregión y, sin ser directamente región transfronteriza, sí que está al noroeste del Mediterráneo y afectada por el conjunto de políticas que puedan afectar la euroregión (igual como las islas Baleares). Por ello presentamos la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts insten el Consell a realitzar les gestions adients per aconseguir la incorporació de la Comunitat Valenciana a I’AECT Pirineus Mediterrània. Les Corts instan al Consell a realizar las gestiones adecuadas para conseguir la incorporación de la Comunitat Valenciana a Ia AECT Pirineos Mediterránea. Les Corts, 4 d’abril de 2012 Mònica Oltra i Jarque Les Corts, 4 de abril de 2012 Mònica Oltra i Jarque Proposició no de llei sobre la creació de l’hospital de dia per a malalts mentals de l’Hospital General d’Elx, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 18.090) Proposición no de ley sobre la creación del hospital de día para enfermos mentales del Hospital General de Elx, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 18.090) A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES Modesta Salazar Agulló i Carmen Ninet Peña, diputada i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RCV, presenten la proposició no de llei següent. Modesta Salazar Agulló y Carmen Ninet Peña, diputada y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley. BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.448 EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La creació de l’hospital de dia per a malalts mentals de l’Hospital General d’Elx és una promesa reiterada de l’administració sanitària valenciana, subjecta a la disponibilitat d’espai en les dependències hospitalàries. Tenint en compte que, d’una banda, amb el recent trasllat de la unitat integral ambulatòria d’especialitats, ja es disposa d’espai suficient i adequat per a la creació del mencionat servei i que d’una altra, l’atenció als malalts mentals elxans, tant els adscrits a l’Hospital General com a l’Hospital del Vinalopó, té unes ràtios de professionals i de recursos sensiblement inferiors als de la resta de la Comunitat i que els d’aquesta estan per davall de la mitjana estatal, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent La creación del hospital de día para enfermos mentales del Hospital General de Elx es una promesa reiterada de la administración sanitaria valenciana, sujeta a la disponibilidad de espacio en las dependencias hospitalarias. Teniendo en cuenta que, por un lado, con el reciente traslado de la unidad integral ambulatoria de especialidades, ya se dispone de espacio suficiente y adecuado para la creación del mencionado servicio y que por otro, la atención a los enfermos mentales ilicitanos, tanto los adscritos al Hospital General como al Hospital del Vinalopó, tiene unas ratios de profesionales y de recursos sensiblemente inferiores a los del resto de la Comunitat y que los de ésta están por debajo de la media estatal, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a incloure entre les mesures organitzatives que la Conselleria de Sanitat està realitzant en els centres sanitaris públics valencians, la creació de l’hospital de dia per a malalts mentals de l’Hospital General d’Elx, atesos els efectes preventius i terapèutics que té aquesta modalitat assistencial per als pacients i contribuir així a la seua no cronicitat. Les Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a incluir entre las medidas organizativas que la Conselleria de Sanidad está realizando en los centros sanitarios públicos valencianos, la creación del hospital de día para enfermos mentales del Hospital General de Elx, atendiendo a los efectos preventivos y terapéuticos que tiene esta modalidad asistencial para los pacientes y contribuir así a su no cronicidad. Corts Valencianes, 20 de març de 2012 Modesta Salazar Agulló Carmen Ninet Peña Corts Valencianes, 20 de marzo de 2012 Modesta Salazar Agulló Carmen Ninet Peña Proposició no de llei sobre la finalització de l’Hospital de Llíria, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 18.392) Proposición no de ley sobre la finalización del Hospital de Llíria, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 18.392) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Marina Albiol Guzmán i Rosario Margarita Sanz Alonso, diputada i síndica del Grup Parlamentari Esquerra Unida, respectivament, a l’empara de l’article 160 i següents del RCV i amb el coneixement previ del grup, presenta la proposició no de llei següent: Marina Albiol Guzmán y Rosario Margarita Sanz Alonso, diputada y síndica del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, respectivamente, al amparo del artículo 160 y siguientes del RCV y previo conocimiento del grupo, presenta la siguiente proposición no de ley: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS El 21 de gener de 2004, l’aleshores conseller de Sanitat, Vicente Rambla, va anunciar la construcció d’un nou hospital a Llíria, que tindria, entre altres serveis, dos quiròfans, hospital de dia i servei de laboratori, als quals s’haurien de sumar divuit locals de consultes externes per a les diferents especialitats, com traumatologia, neurologia o cirurgia general, entre d’altres. Les previsions eren que el centre entrara en funcionament en dos anys. Al mes de març de l’any següent, Vicente Rambla va dir que el nou hospital comarcal per a Llíria es començaria a construir el 2006, i hauria d’iniciar el seu funcionament la primavera de l’any 2007, incomplint d’aquesta forma el que va anunciar ja l’any 2004. L’exconseller de Sanitat, Manuel Cervera, va anunciar el 2011, sis anys després de les declaracions de Vicente Rambla, que el centre obriria les seues portes a finals d’any, ja que estava executat en més d’un 90 %. Termini que també s’ha tornat a incomplir. Després de més de set anys des que s’iniciaren les obres d’aquest hospital, i després de totes les demores per part de El 21 de enero de 2004, el entonces conseller de Sanidad, Vicente Rambla, anunció la construcción de un nuevo hospital en Llíria, que tendría, entre otros servicios, dos quirófanos, hospital de día y servicio de laboratorio, a los que se deberían sumar dieciocho locales de consultas externas para las diferentes especialidades, como traumatología, neurología o cirugía general, entre otros. Las previsiones eran que el centro entrara en funcionamiento en dos años. En el mes de marzo del año siguiente, Vicente Rambla dijo que el nuevo hospital comarcal para Llíria se empezaría a construir en 2006, y debería iniciar su funcionamiento la primavera del año 2007, incumpliendo de esta forma lo que anunció ya el año 2004. El exconseller de Sanidad, Manuel Cervera, anunció en 2011, seis años después de las declaraciones de Vicente Rambla, que el centro abriría sus puertas a finales de año, ya que estaba ejecutado en más de un 90 %. Plazo que también se ha vuelto a incumplir. Después de más de siete años desde que se iniciaron las obras de este hospital, y después de todas las demoras por BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.449 la Conselleria de Sanitat, els pobles de l’interior de la comarca estan condemnats a patir més deficiències en un servei bàsic com és la salut i la sanitat pública, sota el pretext econòmic de la crisi, que està servint per a introduir retallades cada vegada més greus en els sistemes públics de protecció de drets socials. I és que la Conselleria de Sanitat va anunciar recentment que la posada en marxa d’aquest hospital no es prioritària. Estem davant d’una situació greu, ja que en considerar no prioritari l’Hospital de Llíria, i per tant l’obertura d’aquest, empitjorarà la situació de col·lapse que ja existeix a les llistes d’espera de l’Hospital Arnau de Vilanova, centre que acull fins ara les atencions de les comarques del Camp de Túria, els Serrans i el Racó d’Ademús, amb 32 poblacions i més de 70.000 habitants que haurien d’estar repartides en distints centres hospitalaris. A dia de hui, a més a més, enormes camions han començat a descarregar junt a l’edifici de consultes externes de l’Hospital Arnau de Vilanova barracons prefabricats, on possiblement vagen a traslladar-se serveis que haurien d’haver començat a funcionar ja a l’Hospital de Llíria. La Conselleria de Sanitat encara no s’ha pronunciat sobre la instal·lació d’aquestes estructures. Per la qual cosa presentem la següent: parte de la Conselleria de Sanidad, los pueblos del interior de la comarca están condenados a sufrir más deficiencias en un servicio básico como es la salud y la sanidad pública, bajo el pretexto económico de la crisis, que está sirviendo para introducir recortes cada vez más graves en los sistemas públicos de protección de derechos sociales. Y es que la Conselleria de Sanidad anunció recientemente que la puesta en marcha de este hospital no es prioritaria. Estamos ante una situación grave, ya que al considerar no prioritario el Hospital de Llíria, y por tanto la apertura de este, empeorará la situación de colapso que ya existe en las listas de espera del Hospital Arnau de Vilanova, centro que acoge hasta ahora las atenciones de las comarcas de El Camp de Turia, Los Serranos y El Rincón de Ademuz, con 32 poblaciones y más de 70.000 habitantes que deberían estar repartidas en distintos centros hospitalarios. A día de hoy, además, enormes camiones han empezado a descargar junto en el edificio de consultas externas del Hospital Arnau de Vilanova barracones prefabricados, donde posiblemente vayan a trasladarse servicios que deberían haber empezado a funcionar ya en el Hospital de Llíria. La Conselleria de Sanidad aún no se ha pronunciado sobre la instalación de estas estructuras. Por lo que presentamos la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts insten el Consell a finalitzar l’Hospital de Llíria i a posar-lo en funcionament durant l’any 2012. Les Cortes instan al Consell a finalizar el Hospital de Llíria y a ponerlo en funcionamiento durante el año 2012. Les Corts, 2 d’abril de 112 Marina Albiol Guzmán Rosario Margarita Sanz Alonso Les Corts, 2 de abril de 112 Marina Albiol Guzmán Rosario Margarita Sanz Alonso Proposició no de llei sobre l’obertura del servei de pediatria al centre auxiliar Ortega i Gasset i al centre de salut del carrer Buenos Aires i el d’urgències pediàtriques a l’Hospital Vázquez Bernabeu, tots tres situats al municipi de Mislata, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 20.802) Proposición no de ley sobre la apertura del servicio de pediatría en el centro auxiliar Ortega y Gasset y en el centro de salud del calle Buenos Aires y el de urgencias pediátricas en el Hospital Vázquez Bernabeu, los tres situados en el municipio de Mislata, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 20.802) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol Guzmán, síndica i diputada del Grup Parlamentari Esquerra Unida, respectivament, a l’empara dels articles 160 i següents del RCV i previ coneixement del grup, presenten la proposició no de llei següent: Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol Guzmán, sindica y diputada del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, respectivamente, al amparo de los artículos 160 y siguientes del RCV y previo conocimiento del grupo, presentan la siguiente proposición no de ley: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS El canvi d’adscripció de la zona bàsica de salut de Mislata al departament de salut de Manises, publicat en el DOCV de 19 d’agost de 2009, va implicar un canvi de model de gestió de l’atenció sanitària que rebia la població, així com la dependència dels treballadors i les treballadores dels centres de salut de Mislata. Aquest canvi ha significat una mostra més de la manca de planificació de la Conselleria de Sanitat i de la influència que poden tenir en les seues actuacions els interessos econòmics de les empreses adjudicatàries i que, evidentment, no són interessos estrictament sanitaris. I és que, quan en el DOCV de 20 d’abril de 2009 es publicà la modificació del Mapa sanitari de la Comunitat Va- El cambio de adscripción de la zona básica de salud de Mislata al departamento de salud de Manises, publicado en el DOCV de 19 de agosto de 2009, implicó un cambio de modelo de gestión de la atención sanitaria que recibía la población, así como la dependencia de los trabajadores y trabajadoras de los centros de salud de Mislata. Este cambio ha significado una muestra más de la falta de planificación de la Conselleria de Sanidad y de la influencia que pueden tener en sus actuaciones los intereses económicos de las empresas adjudicatarias y que, evidentemente, no son intereses estrictamente sanitarios. Y es que, cuando en el DOCV de 20 de abril de 2009 se publicó la modificación del Mapa sanitario de la Comunitat BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.450 lenciana per la creació del departament de salut l’Horta-Manises, gestionat mitjançant concessió administrativa, no es contemplava l’adscripció de la població de Mislata a aquest departament. No obstant això, en el DOCV de 19 d’agost de 2009 es publicà una nova modificació per la qual s’adscrivia la població de Mislata al departament esmentat, amb el corresponent augment del cànon a percebre per l’empresa adjudicatària, d’acord amb els quasi 50.000 ciutadans que s’incorporaven al nou model de gestió privada de la sanitat. Els diners que suposa l’augment del cànon es podrien destinar a condicionar i dotar amb els mitjans necessaris per a convertir l’hospital militar en hospital comarcal de referència, amb gestió directa de la Conselleria de Sanitat; cosa que suposaria un millor aprofitament dels recursos públics. Aquest canvi d’idea en la gestió de la sanitat en Mislata, impulsat per la Generalitat Valenciana, ha suposat de fet un canvi fonamental en la concepció de la sanitat per al veïnat del municipi. La política de retallades i serveis ha aconseguit una de les seues quotes més elevades a Mislata, amb el tancament de vesprada del centre auxiliar d’Ortega i Gasset i del centre de salut del carrer Buenos Aires durant els mesos d’estiu. Les urgències es remeten a l’Hospital Vázquez Bernabeu (abans hospital militar) per a cobrir les necessitats d’atenció del veïnat de Mislata de vesprada; hospital que no ha estat equipat amb els mitjans necessaris per exercir com a tal i, a més, falta en urgències un servei d’atenció pediàtrica, cosa que suposa que per a qualsevol urgència pediàtrica la ciutadania s’ha de desplaçar a l’Hospital de Manises. Per la qual cosa presentem la següent: Valenciana por la creación del departamento de salud L’HortaManises, gestionado mediante concesión administrativa, no se contemplaba la adscripción de la población de Mislata a este departamento. No obstante, en el DOCV de 19 de agosto de 2009 se publicó una nueva modificación por la que se adscribía a la población de Mislata a dicho departamento, con el correspondiente aumento del canon a percibir por la empresa adjudicataria, de acuerdo con los casi 50.000 ciudadanos que se incorporaban al nuevo modelo de gestión privada de la sanidad. El dinero que supone el aumento del canon se podría destinar a acondicionar y dotar con los medios necesarios para convertir el hospital militar en hospital comarcal de referencia, con gestión directa de la Conselleria de Sanidad; lo que supondría un mejor aprovechamiento de los recursos públicos. Este cambio de idea en la gestión de la sanidad en Mislata, impulsado por la Generalitat Valenciana, ha supuesto de hecho un cambio fundamental en la concepción de la sanidad para el vecindario del municipio. La política de recortes y servicios ha alcanzado una de sus cuotas más elevadas en Mislata, con el cierre por las tardes del centro auxiliar de Ortega y Gasset y del centro de salud de la calle Buenos Aires durante los meses de verano. Las urgencias se remiten al Hospital Vázquez Bernabeu (antes hospital militar) para cubrir las necesidades de atención del vecindario de Mislata por las tardes; hospital que no ha sido equipado con los medios necesarios para ejercer como tal y, además, falta en urgencias un servicio de atención pediátrica, lo que supone que para cualquier urgencia pediátrica la ciudadanía se ha de desplazar al Hospital de Manises. Por lo que presentamos la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts insten el Consell a l’obertura del servei de pediatria al centre auxiliar Ortega i Gasset i al centre de salut del carrer Buenos Aires i el d’urgències pediàtriques a l’Hospital Vázquez Bernabeu, tots tres situats al municipi de Mislata (València). Les Corts instan al Consell a la apertura del servicio de pediatría en el centro auxiliar Ortega y Gasset y en el centro de salud de la calle Buenos Aires y el de urgencias pediátricas en el Hospital Vázquez Bernabeu, los tres situados en el municipio de Mislata (Valencia). Les Corts, 11 d’abril de 2012 Rosario Margarita Sanz Alonso Marina Albiol Guzmán Les Corts, 11 de abril de 2012 Rosario Margarita Sanz Alonso Marina Albiol Guzmán Proposició no de llei sobre el suport a les investigacions que permeten avançar en el tractament de les lesions medul·lars, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 20.873) Proposición no de ley sobre el apoyo a las investigaciones que permitan avanzar en el tratamiento de las lesiones medulares, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 20.873) A LA MES DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rafael Blasco Castany, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i 161 del Reglament de les Corts, té l’honor de presentar la Proposició no de llei següent de tramitació ordinària sobre el suport a les investigacions que permeten avançar en el tractament de les lesions medul·lars. Rafael Blasco Castany, síndic del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre el apoyo a las investigaciones que permitan avanzar en el tratamiento de las lesiones medulares. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS Independentment del mecanisme que genera la lesió, les lesions medul·lars traumàtiques mereixen especial atenció per les conseqüències sobre la salut de les persones que les pateixen i del seu entorn. La lesió medul·lar, que es produeix quan s’interrompen les vies nervioses que comuniquen l’encèfal amb la resta de Independientemente del mecanismo que genera la lesión, las lesiones medulares traumáticas merecen especial atención por las consecuencias sobre la salud de las personas que las sufren y de su entorno. La lesión medular, que se produce cuando se interrumpen las vías nerviosas que comunican el encéfalo con el resto del BOC número 74 16.05.2012 l’organisme, ocasiona el cessament de les funcions motores, sensitives i vegetatives a les regions corporals que queden per sota de la lesió. Després de la lesió moren moltes cèl·lules com a neurones motores i sensorials, oligodendrocits, astròcits i les cèl·lules mare residents a la medul·la adulta (cèl·lules ependimàtiques). Aquesta mort massiva resulta en la formació de cavitats i quists que seran aïllats de la resta del teixit medul·lar per una barrera formada fonamentalment per astròcits, per a contenir i protegir així el teixit no danyat, però que resulta impermeable i impenetrable per a la projecció dels tractes ascendents i descendents. Després d’aquest primer episodi d’esdeveniments que conformen el dany primari, comença un dany secundari que implica l’activació de programes de mort cel·lular que afecten les cèl·lules que han sobreviscut a la lesió, que té com a conseqüència la interrupció de la progressió de l’impuls nerviós, i en definitiva de l’activitat neuronal. És per tant necessari dedicar esforços a afavorir la regeneració de la funció neurològica. La investigació actual en la Comunitat Valenciana se centra en l’estudi de la potencial recuperació de les lesions medul·lars amb l’objectiu de reactivar la funció neuronal després d’una lesió medul·lar traumàtica. Per a això, s’estan duent a terme diverses tècniques experimentals que utilitzen tant la teràpia cel·lular com els fàrmacs, per la qual cosa les investigacions estan enfocades des de la perspectiva de la medicina regenerativa, i també des d’una perspectiva farmacològica. De moment es tracta de tècniques que estan lluny d’arribar a la clínica, però que són rellevants com a mitjà per a aconseguir avanços en el camp. D’aquesta manera, els científics de la Comunitat Valenciana estan estudiant molècules capaces d’actuar com a agents terapèutics en la prevenció dels danys secundaris en lesions medul·lars. Un altre dels mecanismes utilitzats és la medicina regenerativa, que estudia el potencial de les cèl·lules ependimàtiques, –una població de cèl·lules mare presents a la medul·la espinal amb capacitat de diferenciar-se de cèl·lules neuronals–, per a regenerar la medul·la espinal lesionada. La lesió medul·lar és la principal causa de paràlisi, i les dades clíniques mostren una creixent incidència deguda principalment a diversos politraumatismes, en nombre més gran aquells derivats d’accidents de trànsit. Les xifres d’incidència de les lesions medul·lars a Espanya parlen de 25 casos per milió. Quasi un 20 % tenen com a conseqüència una tetraplegia. Aquesta elevada incidència social de les lesions medul·lars fa necessari investigar en tècniques i estudis que ajuden a trobar potencials tractaments futurs. A nivell mundial s’estima que existeixen entre 3,5 i 4 milions de lesionats medul·lars. Només a Espanya hi ha uns 48.000 afectats, i cada any els casos s’incrementen d’un 2,5 %. L’Organització Mundial de la Salut preveu que l’any 2020 la lesió de la medul·la espinal estarà entre les cinc primeres causes de discapacitat. El gran impacte clínic i social que impliquen les lesions medul·lars, i el fet que avui en dia la realitat clínica demostra que encara no hi ha un tractament eficaç per a curar les greus conseqüències originades per una lesió medul·lar, fan indispensable la promoció de la investigació i el desenvolupament de diversos estudis i objectius experimentals per a millorar les possibilitats d’èxit en el tractament d’aquestes patologies. Per tot el que s’ha exposat, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent: Pàg. 9.451 organismo, ocasiona el cese de las funciones motoras, sensitivas y vegetativas en las regiones corporales que quedan por debajo de la lesión. Tras la lesión mueren muchas células como neuronas motoras y sensoriales, oligodendrocitos, astrocitos y las células madre residentes en la médula adulta (células ependimarias). Esta muerte masiva resulta en la formación de cavidades y quistes que serán aislados del resto del tejido medular por una barrera formada fundamentalmente por astrocitos, para contener y proteger así al tejido no dañado, pero que resulta impermeable e impenetrable para la proyección de los tractos ascendentes y descendentes. Tras este primer episodio de eventos que conforman el daño primario, comienza un daño secundario que implica la activación de programas de muerte celular que afectan a las células que han sobrevivido a la lesión, que tiene como consecuencia la interrupción de la progresión del impulso nervioso, y en definitiva de la actividad neuronal. Es por tanto necesario dedicar esfuerzos a favorecer la regeneración de la función neurológica. La investigación actual en la Comunitat Valenciana se centra en el estudio de la potencial recuperación de las lesiones medulares con el objetivo de reactivar la función neuronal después de una lesión medular traumática. Para ello, se están llevando a cabo diversas técnicas experimentales que utilizan tanto la terapia celular como los fármacos, por lo que las investigaciones están enfocadas desde la perspectiva de la medicina regenerativa, y también desde una perspectiva farmacológica. Por el momento se trata de técnicas que están lejos de llegar a la clínica, pero que son relevantes como medio para lograr avances en el campo. De esta forma, los científicos de la Comunitat Valenciana están estudiando moléculas capaces de actuar como agentes terapéuticos en la prevención de los daños secundarios en lesiones medulares. Otro de los mecanismos utilizados es la medicina regenerativa, que estudia el potencial de las células ependimarias, –una población de células madre presentes en la médula espinal con capacidad de diferenciarse a células neuronales–, para regenerar la médula espinal lesionada. La lesión medular es la principal causa de parálisis, y los datos clínicos muestran una creciente incidencia debida principalmente a diversos politraumatismos, en mayor número aquellos derivados de accidentes de tráfico. Las cifras de incidencia de las lesiones medulares en España hablan de 25 casos por millón. Casi un 20 % de ellas tienen como consecuencia una tetraplejia. Esta elevada incidencia social de las lesiones medulares hace necesario investigar en técnicas y estudios que ayuden a encontrar potenciales tratamientos futuros. A nivel mundial se estima que existen entre 3,5 y 4 millones de lesionados medulares. Sólo en España existen unos 48.000 afectados, y cada año los casos se incrementan en un 2,5 %. La Organización Mundial de la Salud prevé que en el año 2020 la lesión de la médula espinal estará entre las cinco primeras causas de discapacidad. El gran impacto clínico y social que implican las lesiones medulares, y el hecho de que hoy en día la realidad clínica demuestra que todavía no existe un tratamiento eficaz para curar las graves consecuencias originadas por una lesión medular, hacen indispensable la promoción de la investigación y el desarrollo de diversos estudios y objetivos experimentales para mejorar las posibilidades de éxito en el tratamiento de estas patologías. Por todo lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente: BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.452 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts acorden instar el Consell a continuar sonant suport i impuls a les investigacions sobre la reactivació de la funció neuronal després d’una lesió medul·lar a fi d’avançar en el tractament futur de les lesions medul·lars. Les Corts acuerdan instar al Consell a continuar apoyando e impulsando las investigaciones sobre la reactivación de la función neuronal tras una lesión medular con el fin de avanzar en el tratamiento futuro de las lesiones medulares. Palau dels Borja, 12 d’abril del 2012 Rafael Blasco Castany Palau dels Borja, 12 de abril de 2012 Rafael Blasco Castany Proposició no de llei sobre l’elaboració immediata d’un pla d’actuació per a l’estalvi de diners i energia en tots els edificis dependents de la Generalitat, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 18.122) Proposición no de ley sobre la elaboración inmediata de un plan de actuación para el ahorro de dinero y energía en todos los edificios dependientes de la Generalitat, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 18.122) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mireia Mollá Herrera i Enric Xavier Morera i Català, diputada i síndic respectivament del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei següent de tramitació ordinària. Les empreses de serveis energètics (ESE) són empreses que es dediquen a aconseguir estalvi energètic construint o modificant les instal·lacions d’electricitat, calefacció, aigua calenta, etc., dels edificis i infraestructures. A més, en gestionen el manteniment. Les ESE, a més, compten amb mitjans de finançament propis i, per tant, no cobren res per fer aquestes instal·lacions, ja que aquestes empreses cobren de l’estalvi produït. Quan actua una ESE en un edifici assegura uns nivells d’eficiència energètica i actua com a gestor amb el proveïdor d’energia, així l’edifici sempre paga menys del que pagava abans de l’actuació. Normalment aquestes empreses garanteixen estalvis entre un 30 i un 60 % del consum existent, una part del qual serveix per a finançar la instal·lació durant un determinat nombre d’anys i l’altra part repercuteix en un estalvi per a l’administració tant en la factura com en el manteniment. Des del nostre grup proposem a l’efecte, la proposta següent a manera de pla d’actuació: 1. Inventari energètic de tots els edificis o infraestructures de la Generalitat on hi haja algun consum d’energia, a través d’una borsa on s’apunten els enginyers o les empreses d’enginyeria. A preu taxat segons la grandària de les instal·lacions. 2. Se seleccionarà una empresa d’enginyeria amb lloc de treball en la comarca de la instal·lació per a fer-ne l’inventari. No se’n podran tenir assignats més de dos al mateix temps, i els treballs es lliuraran en el termini màxim d’un mes. 3. L’ESE presentarà les instal·lacions a realitzar per a estalviar energia tèrmica o elèctrica, on pot proposar solucions per a substituir els equips existents, la instal·lació d’energies renovables, l’aïllament dels tancaments de l’edifici, etc. 4. L’ESE pagarà l’enginyeria en menys de un mes des de la formalització del contracte i començarà amb els projectes i les obres oportunes, informant en tot moment a l’administració afectada. 5. Es podrà contractar un director d’obra o assistència tècnica externa o personal funcionari per part de la conselleria corresponent per a controlar les instal·lacions que es faran i verificar que s’adeqüen sempre als contractes signats. Mireia Mollá Herrera y Enric Xavier Morera i Català, diputada y síndic respectivamente del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria. Las empresas de servicios energéticos (ESE) son empresas que se dedican a conseguir ahorro energético construyendo o modificando las instalaciones de electricidad, calefacción, agua caliente, etc., de los edificios e infraestructuras. Además, gestionan su mantenimiento. Las ESE, además, cuentan con medios de financiación propia y, por tanto, no cobran nada por hacer estas instalaciones, ya que estas empresas cobran del ahorro producido. Cuando actúa una ESE en un edificio asegura unos niveles de eficiencia energética y actúa como gestor con el proveedor de energía, así el edificio siempre paga menos de lo que pagaba antes de la actuación. Normalmente estas empresas garantizan ahorros entre un 30 y un 60 % del consumo existente, una parte del cual sirve para financiar la instalación durante un determinado número de años y la otra parte repercute en un ahorro para la administración tanto en la factura como en el mantenimiento. Desde nuestro grupo proponemos a tal efecto, la siguiente propuesta a modo de plan de actuación: 1. Inventario energético de todos los edificios o infraestructuras de la Generalitat donde haya algún consumo de energía, a través de una bolsa donde se apunten los ingenieros o las empresas de ingeniería. A precio tasado según el tamaño de las instalaciones. 2. Se seleccionará una empresa de ingeniería con puesto de trabajo en la comarca de la instalación para hacer el inventario. No se podrán tener asignados más de dos al mismo tiempo, y los trabajos se entregarán en el plazo máximo de un mes. 3. La ESE presentará las instalaciones a realizar para ahorrar energía térmica o eléctrica, donde puede proponer soluciones para sustituir los equipos existentes, la instalación de energías renovables, el aislamiento de los cierres del edificio, etc. 4. La ESE pagará la ingeniería en menos de un mes desde la formalización del contrato y empezará con los proyectos y las obras oportunas, informando en todo momento a la administración afectada. 5. Se podrá contratar un director de obra o asistencia técnica externa o personal funcionario por parte de la conselleria correspondiente para controlar las instalaciones que se harán y verificar que se adecuan siempre a los contratos firmados. BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.453 6. Una vegada posada en marxa la instal·lació, l’ESE se n’encarregarà de la gestió i el manteniment durant el període d’amortització acordat en el contracte d’adjudicació signat. Per tot el que s’ha exposat, presentem la següent: 6. Una vez puesta en marcha la instalación, el ESE se encargará de la gestión y el mantenimiento de la misma durante el período de amortización acordado en el contrato de adjudicación firmado. Por todo lo expuesto, presentamos la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN 1. Les Corts insten la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient per què elabore de manera immediata un pla d’actuació en els termes exposats, en tots els edificis dependents de la Generalitat per tal d’aconseguir un estalvi de diners i d’energia i que a més, aprofite per generar llocs de treball. 2. Del compliment d’aquesta resolució es retrà compte, davant les Corts, en el termini de tres mesos des que s’aprove. 1. Les Corts instan a la Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente para que elabore de manera inmediata un plan de actuación en los términos expuestos, en todos los edificios dependientes de la Generalitat para conseguir un ahorro de dinero y de energía y que además, aproveche para generar puestos de trabajo. 2. Del cumplimiento de esta resolución se rendirá cuenta, ante Les Corts, en el plazo de tres meses desde su aprobación. Les Corts, 20 de març de 2012 Enric Morera i Català Mireia Mollà Herrera Les Corts, 20 de marzo de 2012 Enric Morera i Català Mireia Mollá Herrera Proposició no de llei sobre la rescissió del contracte que el Consell manté a través de l’empresa pública Castelló Cultural amb José Luis Gimeno, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 20.947, amb correcció d’errades RE número 20.967) Proposición no de ley sobre la rescisión del contrato que el Consell mantiene a través de la empresa pública Castellón Cultural con José Luis Gimeno, presentada por el Grupo Parlamentario Izquierda Unida (RE número 20.947, con corrección de errores RE número 20.967) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Marga Sanz Alonso i Marina Albiol Guzmán, síndica i diputada del Grup Parlamentari Esquerra Unida, respectivament, a l’empara dels articles 160 i següents del RCV, i amb el coneixement previ del grup, presenten la proposició no de llei següent: Marga Sanz Alonso y Marina Albiol Guzmán, sindica y diputada del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, respectivamente, al amparo de los artículos 160 y siguientes del RCV, y previo conocimiento del grupo, presentan la siguiente proposición no de ley: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS José Luis Gimeno, de 70 anys d’edat, en qualitat de conseller delegat de Castelló Cultural, rep el sou d’un alt càrrec de l’administració, uns 6.000 euros mensuals, i disposa de cotxe oficial i de secretària. El 2005, Gimeno va abandonar l’alcaldia de la ciutat de Castelló i va entrar a treballar a l’empresa pública Castelló Cultural amb l’objectiu d’impulsar el projecte de la Ciutat de les Llengües. Tres anys després aquest projecte no havia avançat gens i va ser transferit de Castelló Cultural a la Societat de Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana. En l’actualitat continua exercint el càrrec com a conseller delegat de Castelló Cultural, sense cap atribució específica ni cap responsabilitat concreta, després que el consell d’administració de l’empresa pública confirmara la continuïtat de José Luis Gimeno el passat 16 de desembre de 2011. Dins del marc de crisi econòmica i dels injustos grans retalls practicats pel govern valencià en els serveis públics amb l’acomiadament de treballadors públics, considerem que la permanència de Gimeno és del tot insostenible, atès que aquest càrrec a Castelló Cultural és superflu i poc rendible. José Luis Gimeno, de 70 años de edad, en calidad de consejero delegado de Castellón Cultural, recibe el sueldo de un alto cargo de la administración, unos 6.000 euros mensuales, y dispone de coche oficial y de secretaria. El 2005, Gimeno abandonó la alcaldía de la ciudad de Castellón y entró a trabajar en la empresa pública Castellón Cultural con el objetivo de impulsar el proyecto de la Ciudad de las Lenguas. Tres años después este proyecto no había avanzado nada y fue transferido de Castellón Cultural a la Sociedad de Proyectos Temáticos de la Comunitat Valenciana. En la actualidad continúa ejerciendo el cargo como consejero delegado de Castellón Cultural, sin ninguna atribución específica ni ninguna responsabilidad concreta, después de que el consejo de administración de la empresa pública confirmara la continuidad de José Luis Gimeno el pasado 16 de diciembre de 2011. Dentro del marco de crisis económica y de los injustos grandes recortes practicados por el gobierno valenciano en los servicios públicos con el despido de trabajadores públicos, consideramos que la permanencia de Gimeno es del todo insostenible, teniendo en cuenta que este cargo en Castellón Cultural es superfluo y poco rentable. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts Valencianes insten el Consell a rescindir el contracte que manté a través de l’empresa pública Castelló Les Corts Valencianes instan al Consell a rescindir el contrato que mantiene a través de la empresa pública Cas- BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.454 Cultural amb José Luis Gimeno com a assessor delegat i vicesecretari d’aquesta empresa pública. tellón Cultural con José Luis Gimeno como asesor delegado y vicesecretario de esta empresa pública. Les Corts, 17 d’abril de 2012 Marga Sanz Alonso Marina Albiol Guzmán Les Corts, 17 de abril de 2012 Marga Sanz Alonso Marina Albiol Guzmán Proposició no de llei sobre l’elecció d’un traçat alternatiu al vial previst en la revisió del Pla general d’ordenació urbana, entre València i Tavernes Blanques, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 18.299) Proposición no de ley sobre la elección de un trazado alternativo al vial previsto en la revisión del Plan general de ordenación urbana, entre Valencia y Tavernes Blanques, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 18.299) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rosario Margarita Sanz Alonso i Marina Albiol Guzmán, síndica i diputada del Grup Parlamentari Esquerra Unida respectivament, a l’empara dels articles 160 i següents del RCV i amb el coneixement previ del grup, presenten la proposició no de llei següent: Rosario Margarita Sanz Alonso y Marina Albiol Guzmán, síndica y diputada del Grupo Parlamentario Esquerra Unida respectivamente, al amparo de los artículos 160 y siguientes del RCV y previo conocimiento del grupo, presentan la siguiente proposición no de ley: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS En la revisió del Pla general d’ordenació urbana de València s’inclou la previsió del projecte per a la construcció d’un vial des de l’avinguda dels Germans Machado de València fins a Tavernes Blanques, que formarà part del gran corredor comarcal que es preveu que arribarà fins a Montcada i la V-21. Aquest vial proposat implica la reclassificació del sòl que en el PGOU vigent està classificat com a sòl no urbanitzable, horta protegida, protecció del patrimoni històric nivell 2, des de 1982 declarat de protecció agrícola especial, a sòl no urbanitzable de xarxa primària, infraestructura de transports. Fa més de deu anys, un informe de l’Agència Europea del Medi Ambient declarava l’horta valenciana com un dels sis paisatges d’horta únics a Europa, per constituir un espai extraordinàriament valuós a causa de la seva singularitat tipològica. La revisió proposada suposa la destrucció d’alqueries habitades i horta protegida en producció, totes de gran valor patrimonial, i fragmenta l’horta, generant bosses residuals d’horta i més sòl urbà. Afecta a una desena de construccions, exemples típics d’alqueries tradicionals valencianes integrades en l’horta, amb alt valor historicoartístic, independentment que els edificis estiguen catalogats o no, i ignora l’existència de població rural i el seu modus vivendi. El fet de no considerar el nou projecte la infraestructura de regadiu que articula el territori implica necessàriament la pèrdua de l’anell format per les sèquies històriques de Rascanya i les Fonts, peça característica de la xarxa de regs i de l’administració històrica de l’aigua de l’horta, sota la tutela del mundialment reconegut Tribunal de les Aigües, patrimoni cultural immaterial de la humanitat. A més, el traçat envaeix l’àmbit de protecció del bé d’interès cultural Sant Miquel dels Reis, quan s’hauria d’allunyar el trànsit rodat el més possible de l’entorn i potenciar-ne al màxim l’enclavament, pels seus valors culturals, arquitectònics i paisatgístics. La carretera causaria un greu impacte visual i contaminant. De les dues edificacions que contemplava el Pla especial per a l’entorn de Sant Miquel dels Reis (2001), als deu edifi- En la revisión del Plan general de ordenación urbana de Valencia se incluye la previsión del proyecto para la construcción de un vial desde la avenida de los Hermanos Machado de Valencia hasta Tavernes Blanques, que formará parte del gran corredor comarcal que se prevé que llegará hasta Montcada y la V-21. Este vial propuesto implica la reclasificación del suelo que en el PGOU vigente está clasificado como suelo no urbanizable, huerta protegida, protección del patrimonio histórico nivel 2, desde 1982 declarado de protección agrícola especial, en suelo no urbanizable de red primaria, infraestructura de transportes. Hace más de diez años, un informe de la Agencia Europea del Medio Ambiente declaraba la huerta valenciana como uno de los seis paisajes de huerta únicos en Europa, por constituir un espacio indeciblemente valioso a causa de su singularidad tipológica. La revisión propuesta supone la destrucción de alquerías habitadas y huerta protegida en producción, todas de gran valor patrimonial, y fragmenta la huerta, generando bolsas residuales de huerta y más suelo urbano. Afecta a una decena de construcciones, ejemplos típicos de alquerías tradicionales valencianas integradas en la huerta, con alto valor historicoartístico, independientemente de que los edificios estén catalogados o no, e ignora la existencia de población rural y su modus vivendi. El hecho de no considerar el nuevo proyecto la infraestructura de regadío que articula el territorio implica necesariamente la pérdida del anillo formado por las acequias históricas de Rascanya y Les Fonts, pieza característica de la red de riegos y de la administración histórica del agua de la huerta, bajo la tutela del mundialmente reconocido Tribunal de las Aguas, patrimonio cultural inmaterial de la humanidad. Además, el trazado invade el ámbito de protección del bien de interés cultural San Miguel de los Reyes, cuando se debería alejar el tráfico rodado lo más posible del entorno y potenciar al máximo su enclave, por sus valores culturales, arquitectónicos y paisajísticos. La carretera causaría un grave impacto visual y contaminante. De las dos edificaciones que contemplaba el Plan especial para el entorno de San Miguel de los Reyes (2001), en los BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.455 cis que planteja la revisió del Pla general d’ordenació urbana de València, gairebé es duplica l’edificabilitat. Prop de 38.000 metres quadrats de sòl deixen d’estar protegits. Aquest espai és el més agredit quant a pèrdua de sòl agrari en la revisió del PGOU. També com a conseqüència d’aquest traçat de carretera s’aïllaria Tavernes Blanques de l’horta creant una barrera d’asfalt al voltant de la població. A més, el vial projectat no té sentit territorial ni funcional, ja que acaba en una rotonda de cul-de-sac: no estructura sinó que destrueix territori. Aquesta modificació vulnera les directrius definitòries de l’estratègia d’evolució urbana i ocupació del territori de la revisió del PGOU, que compta entre els objectius prioritaris i directrius de l’ordenació urbanística i territorial del municipi de València amb que s’han de concentrar espacialment els eixos de transport amb la finalitat de recloure el consum de sòl d’elevada productivitat de l’horta; s’ha d’evitar el grau de fragmentació del territori per les infraestructures lineals i l’activitat urbanitzadora; i desenvolupar i ordenar els espais subjectes a protecció especial, fomentant-ne els valors paisatgístics, ecològics i culturals i afavorint un trànsit harmònic de la ciutat consolidada al seu entorn rural. Per això, incongruent amb el Pla d’acció territorial de l’horta de València, ja que suposa pèrdua de població i de cultiu, s’ha optat per establir unilateralment i al marge de la resta de municipis una previsió de reserves per a infraestructures viàries que afecten el cultiu de l’horta, prescindint de la recomanable visió global del territori i del PAI de l’horta valenciana, que definiria les zones mereixedores de protecció i les mesures urbanístiques corresponents, com també els programes d’actuació pública necessaris per a afavorir el sosteniment de les activitats pròpies de l’horta i la permanència de la població amb un nivell adequat. Per això, la proposta de vial entra en contradicció amb l’afirmació d’un PGOU sostenible, mediambiental i verd, pensant en el paisatge i en la conservació de l’horta. Esquerra Unida va ser l’únic partit que ja en la pertinent Comissió d’Urbanisme, el 2006 va votar en contra del corredor comarcal per la destrucció d’horta que suposava i vam criticar l’expansió urbana en la zona de protecció del bé d’interès cultural de Sant Miquel dels Reis. Recordem que el PAI de Benimaclet, paralitzat des de fa 17 anys, va destrossar milers de metres quadrats d’horta. Des d’Esquerra Unida defensem una bona xarxa de transport ecològic, públic, sostenible i per això plantegem un disseny d’estructura vial alternatiu. Ens consta que s’han presentat al·legacions a la revisió del PGOU pels afectats i algunes associacions de veïns. De moment, els tècnics municipals no han contestat aquestes al·legacions. Ja que l’accés a Tavernes Blanques es produeix actualment per la part est del nucli, per tenir millor accessibilitat des de la ronda nord i per compartir la connexió amb Alboraia, es proposa promoure una alternativa per a resoldre la connexió de València amb Tavernes i Alboraia, estudiant realitzar la connexió des de la rotonda de la ronda nord que dóna accés actualment a Alboraia. Per tot això, presentem la següent: diez edificios que plantea la revisión del Plan general de ordenación urbana de Valencia, casi se duplica su edificabilidad. Cerca de 38.000 metros cuadrados de suelo dejan de estar protegidos. Este espacio es el más agredido en cuanto a pérdida de suelo agrario en la revisión del PGOU. También como consecuencia de este trazado de carretera se aislaría Tavernes Blanques de la huerta creando una barrera de asfalto alrededor de la población. Además, el vial proyectado no tiene sentido territorial ni funcional, ya que acaba en una rotonda sin salida: no estructura sino que destruye territorio. Esta modificación vulnera las directrices definitorias de la estrategia de evolución urbana y ocupación del territorio de la revisión del PGOU, que cuenta entre sus objetivos prioritarios y directrices de la ordenación urbanística y territorial del municipio de Valencia con que se deben concentrar espacialmente los ejes de transporte con la finalidad de recluir el consumo de suelo de elevada productividad de la huerta; se debe evitar el grado de fragmentación del territorio por las infraestructuras lineales y la actividad urbanizadora; y desarrollar y ordenar los espacios sujetos a protección especial, fomentando los valores paisajísticos, ecológicos y culturales y favoreciendo un tráfico armónico de la ciudad consolidada en su entorno rural. Por ello, incongruente con el Plan de acción territorial de la huerta de Valencia, ya que supone pérdida de población y de cultivo, se ha optado por establecer unilateralmente y al margen del resto de municipios una previsión de reservas para infraestructuras viarias que afecten al cultivo de la huerta, prescindiendo de la recomendable visión global del territorio y del PAI de la huerta valenciana, que definiría las zonas merecedoras de protección y las medidas urbanísticas correspondientes, así como los programas de actuación pública necesarios para favorecer el sostenimiento de las actividades propias de la huerta y la permanencia de la población con un nivel adecuado. Por ello, la propuesta de vial entra en contradicción con la afirmación de un PGOU sostenible, medioambiental y verde, pensando en el paisaje y en la conservación de la huerta. Esquerra Unida fue el único partido que ya en la pertinente Comisión de Urbanismo, el 2006 votó en contra del corredor comarcal por la destrucción de huerta que suponía y criticamos la expansión urbana en la zona de protección del bien de interés cultural de San Miguel de los Reyes. Recordamos que el PAI de Benimaclet, paralizado desde hace 17 años, destrozó miles de metros cuadrados de huerta. Desde Esquerra Unida defendemos una buena red de transporte ecológico, público, sostenible y por eso planteamos un diseño de estructura vial alternativo. Nos consta que se han presentado alegaciones a la revisión del PGOU por los afectados y algunas asociaciones de vecinos. De momento, los técnicos municipales no han contestado estas alegaciones. Ya que el acceso a Tavernes Blanques se produce actualmente por la parte este del núcleo, por tener mejor accesibilidad desde la ronda norte y por compartir la conexión con Alboraia, se propone promover una alternativa para resolver la conexión de Valencia con Tavernes y Alboraia, estudiando realizar la conexión desde la rotonda de la ronda norte que da acceso actualmente a Alboraia. Por todo eso, presentamos la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts insten el Consell, a través de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient a buscar un traçat alternatiu al vial previst en la revisió del Pla general d’ordenació urbana, entre València i Tavernes Blanques, que Les Corts instan al Consell, a través de la Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente a buscar un trazado alternativo al vial previsto en la revisión del Plan general de ordenación urbana, entre Valencia y Tavernes Blan- BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.456 respecte la zona d’horta en producció i les sèquies, com també les alqueries de la zona del Racó de l’Anell. ques, que respete la zona de huerta en producción y las acequias, así como las alquerías de la zona del Racó de l’Anell. Les Corts, 28 de març de 2012 Rosario Margarita Sanz Alonso Marina Albiol Guzmán Les Corts, 28 de marzo de 2012 Rosario Margarita Sanz Alonso Marina Albiol Guzmán Proposició no de llei sobre el rebuig al possible rescat per part de l’Estat de les autopistes de radi de Madrid a costa d’allargar les concessions de les autopistes de peatge de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 20.746) Proposición no de ley sobre el rechazo al posible rescate por parte del Estado de las autopistas de radio de Madrid a costa de alargar las concesiones de las autopistas de peaje de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 20.746) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Josep María Pañella i Alcàcer i Enric Xavier Morera i Català, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei següent de tramitació ordinària. Davant de la possibilitat de les concessionàries d’autopistes de Madrid, la ministra del Govern Espanyol, Ana Pastor, ha manifestat la seua voluntat de rescatar aquestes autopistes i finançar el rescat allargant les concessions de les autopistes de Catalunya i de la Comunitat Valenciana, amb el greuge que això suposa de cost als valencians i valencianes, que hauran de continuar pagant peatge durant més anys per rescatar el de Madrid. Durant molts anys la població valenciana ha hagut de patir un enorme greuge pel que fa als peatges. Mentre Madrid es pot connectar amb tots els punts de la península per via ràpida i gratuïta i no paguen pràcticament peatges, un 48 % dels ingressos dels peatges de totes les autopistes de l’Estat es concentren a Catalunya i la Comunitat Valenciana. Amb els nous anuncis de la ministra Pastor aquest greuge, lluny de mitigar-se, s’augmentarà considerablement. Josep María Pañella i Alcàcer y Enric Xavier Morera i Català, diputado y síndic del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria. Ante la posibilidad de las concesionarias de autopistas de Madrid, la ministra del Gobierno Español, Ana Pastor, ha manifestado su voluntad de rescatar estas autopistas y financiar el rescate alargando las concesiones de las autopistas de Cataluña y de la Comunitat Valenciana, con el agravio que eso supone de coste a los valencianos y valencianas, que deberán continuar pagando peaje durante más años para rescatar el de Madrid. Durante muchos años la población valenciana ha tenido que sufrir un enorme agravio por lo que respecta a los peajes. Mientras Madrid se puede conectar con todos los puntos de la península por vía rápida y gratuita y no pagan prácticamente peajes, un 48 % de los ingresos de los peajes de todas las autopistas del Estado se concentran en Cataluña y la Comunitat Valenciana. Con les nuevos anuncios de la ministra Pastor este agravio, lejos de mitigarse, se aumentará considerablemente. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN 1. Les Corts manifesten el seu rebuig al possible rescat per part de l’Estat de les autopistes de radi de Madrid a costa d’allargar les concessions de les autopistes de peatge de la Comunitat Valenciana 2. Les Corts exigeixen a l’Estat respectar els venciments de les concessions de les autopistes sense afectar els recursos del conjunt dels ciutadans de la Comunitat Valenciana. 1. Las Cortes manifiestan su rechazo al posible rescate por parte del Estado de las autopistas de radio de Madrid a costa de alargar las concesiones de las autopistas de peaje de la Comunitat Valenciana 2. Las Cortes exigen al Estado respetar los vencimientos de las concesiones de las autopistas sin afectar a los recursos del conjunto de los ciudadanos de la Comunitat Valenciana. Les Corts, 10 d’abril del 2012 Josep María Pañella i Alcàcer Enric Xavier Morera i Català Les Corts, 10 de abril de 2012 Josep María Pañella i Alcàcer Enric Xavier Morera i Català Proposició no de llei sobre la sol·licitud al Govern de l’Estat perquè no prorrogue la concessió de l’AP7, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 20.822) Proposición no de ley sobre la solicitud al Gobierno del Estado para que no prorrogue la concesión de la AP7, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 20.822) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Josep Maria Pañella i Alcàcer i Enric Xavier Morera i Català, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que disposen els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei següent, de tramitació ordinària. Josep Maria Pañella i Alcàcer y Enric Xavier Morera i Català, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo que disponen los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria. BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.457 La ministra del Govern Espanyol, Anna Pastor, ha manifestat la voluntat de rescatar autopistes i finançar el rescat allargant les concessions de les autopistes de Catalunya i de la Comunitat Valenciana, amb el greuge que això suposa de cost als valencians i les valencianes, que hauran de continuar pagant peatge durant més anys per rescatar el de Madrid. Durant molts anys la població valenciana ha hagut de patir un enorme greuge pel que fa als peatges. Amb els nous anuncis de la ministra Pastor aquest greuge, lluny de mitigarse, s’augmentarà considerablement. Per això presentem la següent: La ministra del Gobierno Español, Anna Pastor, ha manifestado la voluntad de rescatar autopistas y financiar el rescate alargando las concesiones de las autopistas de Cataluña y de la Comunitat Valenciana, con el agravio que ello supone de coste a los valencianos y valencianas, que deberán continuar pagando peaje durante más años para rescatar el de Madrid. Durante muchos años la población valenciana ha tenido que sufrir un enorme agravio por lo que respecta a los peajes. Con los nuevos anuncios de la ministra Pastor este agravio, lejos de mitigarse, se aumentará considerablemente. Por ello presentamos la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN 1. Les Corts acorden instar el Consell a demanar al Govern de l’Estat que no es prorrogue la concessió de l’AP7. 2. El Consell retrà compte, davant les Corts, del compliment d’aquesta resolució en el termini de tres mesos des de l’aprovació. 1. Les Corts acuerdan instar al Consell a pedir al Gobierno del Estado que no se prorrogue la concesión de la AP7. 2. El Consell rendirá cuenta, ante Les Corts, del cumplimiento de esta resolución en el plazo de tres meses desde su aprobación. Les Corts, 11 d’abril del 2012 Josep Maria Pañella i Alcàcer Enric Xavier Morera i Català Les Corts, 11 de abril del 2012 Josep Maria Pañella i Alcàcer Enric Xavier Morera i Català Proposició no de llei sobre la dotació d’un marc pressupostari al Pla de ciència amb la quantificació dels recursos destinats a R+D+I, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 18.300) Proposición no de ley sobre la dotación de un marco presupuestario al Plan de ciencia con la cuantificación de los recursos destinados a I+D+I, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 18.300) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rosario Margarita Sanz Alonso i Esther López Barceló, síndica i diputada del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara dels articles 160 i següents del RCV, presenten la proposició no de llei següent: Rosario Margarita Sanz Alonso y Esther López Barceló, sindica y diputada del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo de los artículos 160 y siguientes del RCV, presentan la proposición no de siguiente ley: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS En l’any 2004 la inversió pública estatal en R+D+I va patir una considerable arrancada, amb l’objectiu de situar-la en la mitjana de la Unió Europea. Els distints presidents espanyols han recordat el paper determinant d’aquest tipus de polítiques en el desenvolupament d’un nou model productiu per al país i, per tant, en la important aportació per a aconseguir una eixida de la crisi econòmica que estem patint. L’objectiu bàsic del desenvolupament científic i tecnològic és servir la societat. La promoció de la societat del coneixement necessita el desenvolupament intens de la R+D en tots els àmbits del coneixement per a construir una societat sostenible que promoga el benestar social. Tanmateix, la inversió en investigació i desenvolupament s’estancà en els últims anys i amb les polítiques d’ajust ha estat una de les agreujades. Entre la tisorada de 600 milions que ha anunciat el Govern del Sr. Rajoy i els que va celebrar l’anterior president del Govern en la passada legislatura, la investigació científica espanyola ha perdut al voltant d’un 30 % del pressupost, ja molt inferior al dels països del nostre entorn. La crisi s’està encruelint on no hauria de fer-ho. Més de 300.000 espanyols han deixat Espanya des de 2008 davant la manca d’expectatives laborals. És preocupant i motiu d’alerta que gran part d’ells són joves qualificats, els que s’han dit generació JESP (joves emigrants sobradament pre- En el año 2004 la inversión pública estatal en I+D+I sufrió un considerable despegue, con el objetivo de situarla en la media de la Unión Europea. Los distintos presidentes españoles han recordado el papel determinante de este tipo de políticas en el desarrollo de un nuevo modelo productivo para el país y, por tanto, en la importante aportación para alcanzar una salida de la crisis económica que estamos sufriendo. El objetivo básico del desarrollo científico y tecnológico es servir a la sociedad. La promoción de la sociedad del conocimiento necesita el desarrollo intenso de la I+D en todos los ámbitos del conocimiento para construir una sociedad sostenible que promueva el bienestar social. Sin embargo, la inversión en investigación y desarrollo se estancó en los últimos años y con las políticas de ajuste ha sido una de las agravadas. Entre el recorte de 600 millones que ha anunciado el Gobierno del Sr. Rajoy y los que celebró el anterior presidente del Gobierno en la pasada legislatura, la investigación científica española ha perdido alrededor de un 30 % del presupuesto, ya muy inferior al de los países de nuestro entorno. La crisis se está cebando donde no debería hacerlo. Más de 300.000 españoles han dejado España desde 2008 ante la falta de expectativas laborales. Es preocupante y motivo de alerta que gran parte de ellos son jóvenes cualificados, los que se han venido a decir generación JESP (jóvenes emigrantes so- BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.458 parats), joves preparats que no troben al seu país una oportunitat per demostrar-ne la vàlua. Aquestes xifres, a més d’un drama, suposen un greu problema per al nostre desenvolupament futur, atesa la descapitalització de talents que està patint el nostre país. Açò no ha d’importar massa al govern, vista la quasi inexistent taxa de reposició per al personal científic de les universitats i altres institucions dedicades a la investigació amb què ens ha abordat amb la seua primera decisió legislativa. Fa escassament un mes, la comissària europea d’Investigació i Innovació, l’irlandesa Máire GeogheganQuinn, es va mostrar contrària a retallades en aquesta àrea i quedava a l’espera que a Espanya es continuara invertint en investigació i educació pel futur del país i dels joves. Va assegurar que «els països que ho estan fent bé són aquells que han invertit amb constància en educació i investigació», però aquest no és el nostre cas. Necessitem una ciència amb força, amb el suport d’un finançament suficient i estable que potencie la investigació aplicada i bàsica. Hem de tenir una R+D+I que s’iguale a la dels països més avançats. El sector públic ha de jugar un paper fonamental en l’impuls de l’activitat investigadora, que ha de tenir l’expressió més nítida en els pressuposts generals de l’Estat; perquè així no hagen de produir-se determinades iniciatives com el Projecte Paula, desenvolupat per una mare que es negava a veure com la manca de fons detenia la investigació de la diabetis que pateix la filla i que ha pogut ser el detonant perquè la societat civil s’haja organitzat per a sol·licitar que hi haja un mínim de finançament per a investigació i desenvolupament via pressuposts mitjançant la instauració d’una casella destinada a aquest propòsit. Per tot això es presenta la següent: bradamente preparados), jóvenes preparados que no encuentran en su país una oportunidad para demostrar su valía. Estas cifras, además de un drama, suponen un grave problema para nuestro desarrollo futuro, teniendo en cuenta la descapitalización de talentos que está sufriendo nuestro país. Esto no debe importar demasiado al gobierno, vista la casi inexistente tasa de reposición para el personal científico de las universidades y otras instituciones dedicadas a la investigación con la que nos ha abordado con su primera decisión legislativa. Hace escasamente un mes, la comisaria europea de Investigación e Innovación, la irlandesa Máire Geoghegan-Quinn, se mostró contraria a recortes en esta área, quedando a la espera de que en España se continuara invirtiendo en investigación y educación por el futuro del país y de los jóvenes. Aseguró que «los países que lo están haciendo bien son aquellos que han invertido con constancia en educación e investigación», pero este no es nuestro caso. Necesitamos una ciencia con fuerza, con el apoyo de una financiación suficiente y estable que potencie la investigación aplicada y básica. Debemos tener una I+D+I que se iguale a la de los países más avanzados. El sector público tiene que jugar un papel fundamental en el impulso de la actividad investigadora, que tiene que tener la expresión más nítida en los presupuestos generales del Estado; para que así no deban producirse determinadas iniciativas como el Proyecto Paula, desarrollado por una madre que se negaba a ver como la falta de fondos detenía la investigación de la diabetes que sufre su hija y que ha podido ser el detonante para que la sociedad civil se haya organizado para solicitar que haya un mínimo de financiación para investigación y desarrollo vía presupuestos mediante la instauración de una casilla adscrita a este propósito. Por todo ello se presenta la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts Valencianes insten el Govern d’Espanya a: 1. Dotar el Pla de ciència, recentment posat en marxa, d’un marc pressupostari en l’horitzó d’aquesta legislatura i quantificar els recursos destinats a R+D+I; de forma que dote d’estabilitat els projectes d’inversió. 2. Garantir que l’increment de despesa pública en R+D+I siga superior –o, almenys, igual– al que cresca la despesa mitjana als països de la Unió Europea. Las Corts Valencianes instan al Gobierno de España a: 1. Dotar el Plan de ciencia, recientemente puesto en marcha, de un marco presupuestario en el horizonte de esta legislatura y cuantificar los recursos destinados a I+D+I; de forma que dote de estabilidad los proyectos de inversión. 2. Garantizar que el incremento de gasto público en I+D+I sea superior –o, por lo menos, igual– al que crezca el gasto medio en los países de la Unión Europea. Les Corts, 28 de març de 2012 Rosario Margarita Sanz Alonso Esther López Barceló Les Corts, 28 de marzo de 2012 Rosario Margarita Sanz Alonso Esther López Barceló Proposició no de llei sobre la presentació d’un pla de viabilitat per a la conservació, l’estudi i l’exposició unitària de les col·leccions entomològica Torres Sala i malacològica Siro de Fez, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 18.339) Proposición no de ley sobre la presentación de un plan de viabilidad para la conservación, el estudio y la exposición unitaria de las colecciones entomológica Torres Sala y malacológica Siro de Fez, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 18.339) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Lluís Torró Gil, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida, d’acord amb els articles 160 i 161 del Reglament de les Corts i amb el coneixement previ del grup, presenta la proposició no de llei següent: Lluís Torró Gil, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, de acuerdo con los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts y previo conocimiento del grupo, presenta la siguiente proposición no de ley: BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.459 EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS En començar l’any es va produir la dissolució del Patronat de la Fundació Torres Sala, que dotava de contingut el Museu Valencià d’Història Natural, i poc després, l’Ajuntament de València oferia el Museu Municipal de Ciències Naturals, ubicat als Jardins de Vivers, per a acollir la col·lecció entomològica i malacològica del primer. La regidora de Cultura de l’Ajuntament, Mayren Beneyto, va explicar aleshores que el recinte museístic de Vivers és un espai «divinament atès, amb gent de la universitat especialitzada» i que la intenció del consistori és traslladar els fons perquè, en una segona fase, aquest puga exposar aquella part del contingut «que siga possible». L’anunci de Beneyto semblava obviar, però, bona part de la realitat recent de les col·leccions Torres Sala i Siro de Fez en la seua històrica exposició, ubicada al passeig de la Petxina durant dècades. D’una banda, les limitacions d’espai d’aquest recinte, restricció que va obligar a exhibir al públic només el 7 % del fons total de la col·lecció conjunta (conformada per més de 200.000 mostres). Aquestes limitacions físiques no meresqueren l’atenció de l’Ajuntament a l’hora d’oferir les seues dependències museístiques de Vivers, això malgrat que, ací, la col·lecció Torres Sala haurà de disputarse l’espai amb les exposicions preexistents. I amb una restricció afegida: sense la possibilitat d’ampliar la mostra accessible al públic amb els fons documentals que encara romanen emmagatzemats. A més, la proposta de l’Ajuntament no va garantir la conservació ni l’estudi de la col·lecció a càrrec d’una plantilla estable de tècnics especialitzats. Beneyto es va limitar a apuntar la possibilitat «d’arribar a acords amb professionals» i gent del món universitari «per a seguir estudiant i investigant» el fons documental, sense concretar res més. El fet que, a hores d’ara, el Museu Municipal de Ciències Naturals de Vivers manque d’una plantilla de professionals amb la qualificació equivalent i amb dedicació exclusiva obri seriosos dubtes sobre la continuïtat òptima de la tasca conservadora, realitzada fins fa poc pels tècnics encarregats de les col·leccions, que van ser acomiadats. Cap administració, tampoc l’autonòmica, no ha dit una paraula tampoc sobre la valuosíssima tasca divulgativa i pedagògica duta a terme pel Museu Valencià d’Història Natural, més concretament pel seu personal tècnic, de la qual destaquen els tallers adreçats a les associacions i als milers d’escolars que han visitat el museu, els cursos de formació per al professorat o, en un altre àmbit, la coordinació dels grups de voluntaris que han recollit dades científiques en treball de camp per a la Conselleria. El futur laboral d’aquest personal tècnic, amb funcions ben específiques, també roman incert. Tot plegat, vista l’absència d’una alternativa seriosa que done continuïtat a la mostra expositiva (i per «seriosa» volem dir «que estiga al nivell divulgatiu que mereix la importància científica del material»), el que crida l’atenció és l’absència flagrant de la Generalitat quant a iniciativa pròpia a l’hora de defensar, fermament i públicament, les col·leccions Torres Sala i Siro de Fez. Això, tot i ser l’administració pública de major rang autonòmic i haver estat peça clau en l’extinció del Patronat de la Fundació Torres Sala, del qual era membre cabdal. Per tant, – Atès el fet que som davant la tercera col·lecció més important a Espanya quant a mol·luscs i insectes, el 93 % de la qual roman inèdita (emmagatzemada) a ulls del públic Al empezar el año se produjo la disolución del Patronato de la Fundación Torres Sala, que dotaba de contenido al Museo Valenciano de Historia Natural, y poco después, el Ayuntamiento de Valencia ofrecía el Museo Municipal de Ciencias Naturales, ubicado en los Jardines de Viveros, para acoger la colección entomológica y malacológica del primero. La concejala de Cultura del Ayuntamiento, Mayren Beneyto, explicó entonces que el recinto museístico de los Viveros es un espacio «divinamente atendido, con gente de la universidad especializada» y que la intención del consistorio es trasladar los fondos para que, en una segunda fase, este pueda exponer aquella parte del contenido «que sea posible». El anuncio de Beneyto parecía obviar, sin embargo, buena parte de la realidad reciente de las colecciones Torres Sala y Siro de Fez en su histórica exposición, ubicada en el Paseo de la Pechina durante décadas. Por una parte, las limitaciones de espacio de este recinto, restricción que obligó a exhibir al público solo el 7 % del fondo total de la colección conjunta (conformada por más de 200.000 muestras). Estas limitaciones físicas no merecieron la atención del Ayuntamiento a la hora de ofrecer sus dependencias museísticas de los Viveros, eso a pesar de que, aquí, la colección Torres Sala deberá disputarse el espacio con las exposiciones preexistentes. Y con una restricción añadida: sin la posibilidad de ampliar la muestra accesible al público con los fondos documentales que aún permanecen almacenados. Además, la propuesta del Ayuntamiento no garantizó la conservación ni el estudio de la colección a cargo de una plantilla estable de técnicos especializados. Beneyto se limitó a apuntar la posibilidad «de llegar a acuerdos con profesionales» y gente del mundo universitario «para seguir estudiando y investigando» el fondo documental, sin concretar nada más. El hecho de que, en estos momentos, el Museo Municipal de Ciencias Naturales de Viveros carezca de una plantilla de profesionales con la calificación equivalente y con dedicación exclusiva abre serias dudas sobre la continuidad óptima de la tarea conservadora, realizada hasta hace poco por los técnicos encargados de las colecciones, que fueron despedidos. Ninguna administración, tampoco la autonómica, ha dicho una palabra tampoco sobre la valiosísima tarea divulgativa y pedagógica llevada a cabo por el Museo Valenciano de Historia Natural, más concretamente por su personal técnico, de la que destacan los talleres dirigidos a las asociaciones y a los miles de escolares que han visitado el museo, los cursos de formación para el profesorado o, en otro ámbito, la coordinación de los grupos de voluntarios que han ido recogiendo datos científicos en trabajo de campo para la Conselleria. El futuro laboral de este personal técnico, con funciones muy específicas, también permanece incierto. En resumidas cuentas, vista la ausencia de una alternativa seria que dé continuidad a la muestra expositiva (y por «seria» queremos decir «que esté al nivel divulgativo que merece la importancia científica del material»), lo que llama la atención es la ausencia flagrante de la Generalitat en cuanto a iniciativa propia a la hora de defender, firme y públicamente, las colecciones Torres Sala y Siro de Fez. Eso, aún siendo la administración pública de mayor rango autonómico y haber sido pieza llave en la extinción del Patronato de la Fundación Torres Sala, de la que era miembro capital. Por tanto, – Atendiendo al hecho de que estamos ante la tercera colección más importante en España en cuanto a moluscos e insectos, cuyo 93 % permanece inédita (almacenada) a ojos del público; BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.460 – Atesa la responsabilitat intrínseca de la Generalitat de garantir als valencians i les valencianes l’accés a la cultura sense que hi haja cap minva d’aquest dret, dret que en el cas de les col·leccions Siro de Fez i Torres Sala s’ha vist subvertit per la dramàtica dissolució del Patronat (asfixiat, en bona mesura, pels deutes de la Generalitat mateixa, que ha pagat in extremis per a liquidar la Fundació); – I atès que la Generalitat disposa d’un valuós contenidor cultural, el Museu de les Ciències Príncep Felip, que a dia d’avui presenta evidents mancances des del punt de vista general del contingut científic i, en particular, de la factura autòctona de les seues mostres, Presentem la següent: – Atendiendo a la responsabilidad intrínseca de la Generalitat de garantizar a los valencianos y valencianas el acceso a la cultura sin que haya ninguna merma de este derecho, derecho que en el caso de las colecciones Siro de Fez y Torres Sala se ha visto subvertido por la dramática disolución del Patronato (asfixiado, en buena medida, por los deudas de la propia Generalitat, que ha pagado in extremis para liquidar la Fundación); – Y atendiendo a que la Generalitat dispone de un valioso contenedor cultural, el Museo de las Ciencias Príncipe Felipe, que a día de hoy presenta evidentes faltas desde el punto de vista general del contenido científico y, en particular, de la factura autóctona de sus muestras, Presentamos la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts insten el Consell a presentar un pla de viabilitat que establesca uns paràmetres òptims de conservació, estudi i exposició unitària de les col·leccions entomològica Torres Sala i malacològica Siro de Fez, acollides històricament al Museu Valencià d’Història Natural, i que propose una seu definitiva per a exposar-ne una mostra permanent. Aquest pla de viabilitat haurà de: a) Fixar les condicions museístiques de la col·lecció conjunta que garantesquen al públic l’accés, si més no, al percentatge dels fons exhibits en l’extint Museu Valencià d’Història Natural, i planificar, alhora, la possibilitat d’ampliar aquesta mostra. b) Establir les condicions laborals i la qualificació tècnica de la plantilla fixa de professionals que haurà d’encarregarse del manteniment i l’exposició de les mostres. La configuració d’aquesta plantilla laboral tindrà com a referència a la plantilla existent prèviament al Museu Valencià d’Història Natural, encarregada de tasques equivalents. c) Proposar com a seu definitiva de l’exposició conjunta de les col·leccions Torres Sala i Siro de Fez el Museu de les Ciències Príncep Felip de la ciutat de València, gestionat per l’entitat pública CACSA, on s’habilitarà una mostra permanent de les col·leccions (segons el que hi ha establert en l’apartat a) i també un programa pedagogicodivulgatiu per a la seua difusió i estudi. La configuració d’aquest programa prendrà com a referència les activitats equivalents realitzades pel Museu Valencià d’Història Natural. Acceptades les clàusules d’aquest pla per totes les parts implicades (a dia d’avui, i a banda de la Generalitat, l’Ajuntament de València i els propietaris de les col·leccions) s’hi establirà un termini no superior a un any per a obrir al públic l’exposició unitària d’ambdues col·leccions en la seu especificada. Així mateix, el Consell retrà compte del compliment d’aquesta resolució en un termini màxim de sis mesos. Les Corts instan al Consell a presentar un plan de viabilidad que establezca unos parámetros óptimos de conservación, estudio y exposición unitaria de las colecciones entomológica Torres Sala y malacológica Siro de Fez, acogidas históricamente en el Museo Valenciano de Historia Natural, y que proponga una sede definitiva para exponer una muestra permanente de las mismas. Este plan de viabilidad tendrá que: a) Fijar las condiciones museísticas de la colección conjunta que garanticen al público el acceso, cuando menos, al porcentaje de los fondos exhibidos en el extinto Museo Valenciano de Historia Natural, planificándose, al mismo tiempo, la posibilidad de ampliar esta muestra. b) Establecer las condiciones laborales y la cualificación técnica de la plantilla fija de profesionales que deberá encargarse del mantenimiento y exposición de las muestras. La configuración de esta plantilla laboral tendrá como referencia a la plantilla existente previamente en el Museo Valenciano de Historia Natural, encargada de tareas equivalentes. c) Proponer como sede definitiva de la exposición conjunta de las colecciones Torres Sala y Siro de Fez al Museo de las Ciencias Príncipe Felip de la ciudad de Valencia, gestionado por la entidad pública CACSA, donde se habilitará una muestra permanente de las colecciones (según lo que establece el apartado a) así como un programa pedagógico-divulgativo para su difusión y estudio. La configuración de este programa tomará como referencia las actividades equivalentes realizadas por el Museo Valenciano de Historia Natural. Aceptadas las cláusulas de este plan por todas las partes implicadas (a día de hoy, y aparte de la Generalitat, el Ayuntamiento de Valencia y los propietarios de las colecciones) se establecerá un plazo no superior a un año para abrir al público la exposición unitaria de ambas colecciones en la sede especificada. Asimismo, el Consell rendirá cuenta del cumplimiento de esta resolución en un plazo máximo de seis meses. Les Corts, 30 de març de 2012 Lluís Torró Gil Les Corts, 30 de marzo de 20l2 Lluís Torró Gil Proposició no de llei sobre la construcció d’un nou aulari independent amb dues aules d’infantil al CEIP Eliseu Vidal, de València, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 18.352) Proposición no de ley sobre la construcción de uno nuevo aulario independiente con dos aulas de infantil al CEIP Eliseo Vidal, de Valencia, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 18.352) A LA MESA DE LES CORTES Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a l’empara dels articles 160 i A LA MESA DE LES CORTS Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, al amparo de los artículos 160 y BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.461 següents del RC i amb el coneixement previ del grup, presenta la proposició no de llei següent: siguientes del RC y previo conocimiento del grupo, presenta la siguiente proposición no de ley: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS El CEIP Eliseu Vidal del barri de Patraix de la ciutat de València acull alumnes d’educació infantil, educació primària i primer cicle d’ESO. Les classes destinades a educació infantil van ser habilitades l’any 1998 en un semisoterrani d’aquest col·legi públic, amb la qual cosa s’incomplia la normativa de seguretat, accessibilitat, habitabilitat i salubritat que han de complir tots els centres que imparteixen educació infantil al País Valencià. Aquestes aules situades en un semisoterrani tenen una porta amb escalons, que en cas d’emergència en fa pràcticament impossible el desallotjament ràpidament. El gimnàs és una sala sense ventilació i també sense cap eixida d’emergència. Els actuals requisits a totes les comunitats autònomes i municipis espanyols sobre el disseny per als nous centres docents estableixen que no es projectaran soterranis ni semisoterranis, només s’admetran els últims en casos molt justificats com a local d’instal·lacions i emmagatzematge, i hauran de tenir ventilació i il·luminació manual; així es recull en l’Ordre del 13 de novembre de 1991 que complementa els programes de necessitats aprovats per l’Ordre ministerial d’Educació i Ciència el 4 de novembre de 1991 (RCL 1991/2695), entre altres. La falta d’adequació a la normativa sobre accessibilitat és evident al soterrani, que incompleix la legislació estatal i autonòmica vigent: la Llei 26/2011, d’1 d’agost, d’adaptació normativa a la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat; l’Ordre VIV561/2010, d’1 de febrer, per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d’accessibilitat i no-discriminació per a l’accés i la utilització dels espais públics urbanitzats; el Reial decret 505/2007, de 20 d’abril, pel qual s’aproven les condicions bàsiques d’accessibilitat i no-discriminació de les persones amb discapacitat per a l’accés i la utilització dels espais públics urbans i les edificacions; la Llei 1/1998, de 5 de maig, de la Generalitat Valenciana, d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, urbanístiques i de la comunicació, i el Decret 39/2004, de 4 de març, del Consell, pel qual es desenvolupa la Llei 1/1998. Per la qual cosa presentem la següent: El CEIP Eliseo Vidal del barrio de Patraix de la ciudad de Valencia acoge a alumnos de educación infantil, educación primaria y primer ciclo de ESO. Las clases destinadas a educación infantil fueron habilitadas el año 1998 en un semisótano de este colegio público, con lo que se incumplía la normativa de seguridad, accesibilidad, habitabilidad y salubridad que deben cumplir todos los centros que imparten educación infantil en el País Valenciano. Estas aulas situadas en un semisótano tienen una puerta con escalones, que en caso de emergencia hace prácticamente imposible su desalojo rápidamente. El gimnasio es una sala sin ventilación y también sin ninguna salida de emergencia. Los actuales requisitos en todas las comunidades autónomas y municipios españoles sobre el diseño para los nuevos centros docentes establecen que no se proyectarán sótanos ni semisótanos, solo se admitirán los últimos en casos mucho justificados como local de instalaciones y almacenaje, debiendo tener ventilación e iluminación manual; así se recoge en la Orden del 13 de noviembre de 1991 que complementa los programas de necesidades aprobados por la Orden ministerial de Educación y Ciencia el 4 de noviembre de 1991 (RCL 1991/2695), entre otros. La falta de adecuación a la normativa sobre accesibilidad es evidente en el sótano, que incumple la legislación estatal y autonómica vigente: la Ley 26/2011, de 1 de agosto, de adaptación normativa a la Convención internacional sobre los derechos de las personas con discapacidad; la Orden VIV561/2010, de 1 de febrero, por la que se desarrolla el documento técnico de condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados; el Real decreto 505/2007, de 20 de abril, por el que se aprueban las condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanos y edificaciones; la Ley 1/1998, de 5 de mayo, de la Generalitat Valenciana, de accesibilidad y supresión de barreras arquitectónicas, urbanísticas y de la comunicación, y el Decreto 39/2004, de 4 de marzo, del Consell, por el que se desarrolla la Ley 1/1998. Por lo que presentamos la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts insten el Consell a la construcció d’un nou aulari independent amb des aules d’infantil al CEIP Eliseu Vidal, que complesca els actuals requeriments de qualitat que recull la legislació vigent per a l’adequada actuació docent i sanitària amb els alumnes. Les Corts instan el Consell a la construcción de un nuevo aulario independiente con dos aulas de infantil en el CEIP Eliseo Vidal, que cumpla los actuales requerimientos de calidad que recoge la legislación vigente para la adecuada actuación docente y sanitaria con los alumnos. Les Corts, 30 de març de 2012 Rosario Margarita Sanz Alonso Les Corts, 30 de marzo de 2012 Rosario Margarita Sanz Alonso Proposició no de llei sobre el desenvolupament del Pla valencià de formació professional, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 18.431) Proposición no de ley sobre el desarrollo del Plan valenciano de formación profesional, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 18.431) BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.462 A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no de llei següent, de tramitació ordinària. Mònica Oltra i Jarque, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS El 23 de febrer de 2011 el Ple del Consell Valencià de Formació Professional va aprovar el Pla valencià de formació professional per al període 2011-2013. I, al mes de maig, el Consell de la Generalitat va aprovar el pla referit. Avui, al mes d’abril de 2012, un any després, ens trobem que encara no s’ha fet absolutament res per a desenvoluparlo. La qual cosa és molt preocupant sobretot quan el Consell parla d’iniciatives en matèria de formació professional al marge del pla mateix. És per això que presentem al Ple de les Corts la següent: El 23 de febrero de 2011 el Pleno del Consejo Valenciano de Formación Profesional aprobó el Plan valenciano de formación profesional para el período 2011-2013. Y, en el mes de mayo, el Consell de la Generalitat aprobó el referido plan. Hoy, en el mes de abril de 2012, un año después, nos encontramos que aún no se ha hecho absolutamente nada para desarrollarlo. Lo que es muy preocupante sobre todo cuando el Consell habla de iniciativas en materia de formación profesional al margen del propio plan. Es por ello por lo que presentamos al Pleno de Les Corts la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts insten el Consell a prendre, de manera urgent, les mesures necessàries per a desenvolupar el Pla valencià de formació professional, aprovat pel Consell al mes de maig de 2011. Les Corts instan al Consell a tomar, de manera urgente, las medidas necesarias para desarrollar el Plan valenciano de formación profesional, aprobado por el Consell el mes de mayo de 2011. Les Corts, 2 d’abril de 2012 Mònica Oltra i Jarque Les Corts, 2 de abril de 2012 Mònica Oltra i Jarque Proposició no de llei sobre el reconeixement de la tasca realitzada per Metges Sense Fronteres en el quarantè aniversari de la seua fundació, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 18.433) Proposición no de ley sobre el reconocimiento de la tarea realizada por Médicos Sin Fronteras en el cuarenta aniversario de su fundación, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 18.433) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mònica Oltra i Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no de llei següent de tramitació ordinària. Mònica Oltra i Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS Metges Sense Fronteres celebra enguany els 40 anys des de la seua fundació. És una organització privada no governamental (ONG), sense fins lucratius i amb una vocació internacional. Com a organització aporta ajuda a les poblacions en situació precària, a les víctimes de les catàstrofes d’origen natural o humà, de situacions de bel·ligerància, sense cap discriminació de raça, sexe, religió, filosofia o política. Té com a objectiu l’ajuda sanitària a els pobles més necessitats del Tercer Món i tracten de sensibilitzar la població dels països desenvolupats sobre la situació i els problemes dels països empobrits. La importància de la seua acció té diverses vessants, totes elles summament importants: programes d’assistència tècni- Médicos Sin Fronteras celebra este año los 40 años desde su fundación. Es una organización privada no gubernamental (ONG), sin fines lucrativos y con una vocación internacional. Como organización aporta ayuda a las poblaciones en situación precaria, a las víctimas de las catástrofes de origen natural o humano, de situaciones de beligerancia, sin ninguna discriminación de raza, sexo, religión, filosofía o política. Tiene como objetivo la ayuda sanitaria a aquellos pueblos más necesitados del Tercer Mundo y tratan de sensibilizar a la población de los países desarrollados sobre la situación y problemas de los países empobrecidos. La importancia de su acción tiene varias vertientes, todas ellas sumamente importantes: programas de asistencia técni- BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.463 ca, camps de refugiats, situacions de conflicte, sensibilització de l’opinió pública en temes humanitaris, a més de les accions puntuals i compromeses davant els desastres que ocorren. En la trajectòria de Metges Sense Fronteres destaca: ca, campos de refugiados, situaciones de conflicto, sensibilización de la opinión pública en temas humanitarios, además de las acciones puntuales y comprometidas ante los desastres que ocurren. En la trayectoria de Médicos Sin Fronteras destaca: 1969-70 Guerra de Biafra És l’esdeveniment considerat fundador de l’ajuda humanitària contemporània. Per primera vegada, alguns membres de l’ajuda internacional decideixen informar l’opinió pública sobre la situació de la població. Naix l’idea de crear un organisme mèdic especialitzat en ajuda d’emergència en guerres i catàstrofes naturals. 1971 Assemblea constituent de Metges Sense Fronteres a París MSF naix de l’inconformisme d’un grup de metges i periodistes descontents amb el mutisme i la ineficàcia de l’ajuda internacional en les crisis de Biafra i Pakistan Oriental. El seu esperit: conservar l’essència de l’acció mèdica independent en emergències. 1975 Refugiats cambodjans Primera intervenció a gran escala de MSF per a assistir els cambodjans que s’amuntonen en les fronteres i busquen refugi en els països veïns, fugint del règim i, posteriorment, de la guerra amb Vietnam. 1976 Guerra al Líban Els equips de MSF intervenen per primera vegada en una zona de guerra. Anys després tornarien a la guerra del Líban el 1982. Realitzen activitats quirúrgiques i de rehabilitació funcional dels ferits de guerra. 1980 Guerra a l’Afganistan Rere la invasió d’Afganistan per part de la Unió Soviètica, equips de MSF creuen clandestinament la frontera pel Pakistan, viatjant en mula durant setmanes. El seu objectiu és donar assistència a civils ferits en àrees aïllades, i assegurar-los un tracte humà i digne en tota circumstància i per raons humanitàries únicament. 1984 Fam a Etiòpia Milions de persones són afectades per aquesta greu crisi que dóna lloc al primer programa nutricional a gran escala de MSF. El 1985, després de denunciar el desviament de l’ajuda humanitària i el desplaçament forçat de la població, MSF va ser expulsada del país. 1985 Conflicte armat a Colòmbia MSF inicia activitats en el país per a donar assistència a la població afectada per un conflicte que fins al dia d’avui ha obligat a abandonar les terres uns 3,8 milions de colombians. Des dels inicis de la seua intervenció, MSF ha pogut assistir a víctimes del conflicte en zones controlades pels diferents bans, gràcies a la seua independència de tot poder polític, econòmic, religiós o militar. 1986 Naix MSF a Espanya La secció espanyola de MSF posa en marxa el seu primer projecte a Palos Blancos, Bolívia. Els equips seguiran treballant en el país, responent a emergències i a malalties oblidades, entre altres activitats, a través dels seus projectes. 1988 Primera intifada Un any després de l’inici de la denominada guerra de les pedres, MSF obri el seu primer programa als territoris palestins, on segueix assistint la població víctima d’un conflicte encara vigent. 1991 Guerra a Somàlia Amb la caiguda de Siad Barre, el caos i la violència s’apoderen del país i provoquen centenars de milers de morts, desplaçats i refugiats. Vint anys de conflicte somali 1969-70 Guerra de Biafra Es el acontecimiento considerado fundador de la ayuda humanitaria contemporánea. Por primera vez, algunos miembros de la ayuda internacional deciden informar a la opinión pública sobre la situación de la población. Nace la idea de crear un organismo médico especializado en ayuda de emergencia en guerras y catástrofes naturales. 1971 Asamblea constituyente de Médicos Sin Fronteras en París MSF nace del inconformismo de un grupo de médicos y periodistas descontentos con el mutismo y la ineficacia de la ayuda internacional en las crisis de Biafra y Pakistán Oriental. Su espíritu: conservar la esencia de la acción médica independiente en emergencias. 1975 Refugiados camboyanos Primera intervención a gran escala de MSF para asistir a los camboyanos que se amontonan en las fronteras y buscan refugio en los países vecinos, huyendo del régimen y, posteriormente, de la guerra con Vietnam. 1976 Guerra en Líbano Los equipos de MSF intervienen por primera vez en una zona de guerra. Años después volverían a la guerra del Líbano en 1982. Realizan actividades quirúrgicas y de rehabilitación funcional de los heridos de guerra. 1980 Guerra en Afganistán Tras la invasión de Afganistán por parte de la Unión Soviética, equipos de MSF cruzan clandestinamente la frontera por Pakistán, viajando en mula durante semanas. Su objetivo es dar asistencia a civiles heridos en áreas aisladas, asegurándoles un trato humano y digno en toda circunstancia y por razones humanitarias únicamente. 1984 Hambre en Etiopía Millones de personas se ven afectadas por esta grave crisis que da lugar al primer programa nutricional a gran escala de MSF. En 1985, después de denunciar el desvío de la ayuda humanitaria y el desplazamiento forzado de la población, MSF fue expulsada del país. 1985 Conflicto armado en Colombia MSF inicia actividades en el país para dar asistencia a la población afectada por un conflicto que hasta el día de hoy ha obligado a abandonar sus tierras a unos 3,8 millones de colombianos. Desde los inicios de su intervención, MSF ha podido asistir a víctimas del conflicto en zonas controladas por los diferentes bandos, gracias a su independencia de todo poder político, económico, religioso o militar. 1986 Nace MSF España La sección española de MSF pone en marcha su primer proyecto en Palos Blancos, Bolivia. Los equipos seguirán trabajando en el país, respondiendo a emergencias y a enfermedades olvidadas, entre otras actividades, a través de sus proyectos. 1988 Primera intifada Un año después del inicio de la denominada guerra de las piedras, MSF abre su primer programa en los territorios palestinos, donde sigue asistiendo a la población víctima de un conflicto aún vigente. 1991 Guerra en Somalia Con la caída de Siad Barre, el caos y la violencia se apoderan del país, provocando cientos de miles de muertos, desplazados y refugiados. Veinte años de conflicto somalí han BOC número 74 16.05.2012 han deixat la població civil en mans de bans enfrontats, fam i malaltia. 1992 Guerra a Bòsnia El conflicte causa vora 100.000 morts i 1,8 milions de desplaçats. MSF presta assistència a les víctimes des de l’inici i denuncia davant l’opinió pública la matança de 10.000 civils a mans de les tropes sèrbies. 1994 Genocidi a Ruanda Després de presenciar la massacre de més de 800.000 tutsis i hutus, MSF denuncia els fets davant la comunitat internacional. Posteriorment es retira als camps de refugiats ruandesos a Zaire i Tanzània per a denunciar el desviament de l’ajuda humanitària als responsables del genocidi. 1995 Primera guerra a Txetxènia MSF assisteix a les víctimes en l’interior de la república i en els camps de refugiats dels països veïns, igual que en la segona guerra de 1999. 1998 Huracà Mitch Desenes de milers de persones són afectades per la catàstrofe a l’Amèrica Central. MSF intervé a Nicaragua, Hondures, Guatemala i El Salvador, proporcionant assistència d’emergència als damnificats i rehabilitant clíniques i hospitals. 1999 Campanya per a l’accés a medicaments essencials MSF inverteix els diners del Premi Nobel de la Pau en la creació d’aquesta campanya, que avui continua activa. L’objectiu és assolir que milions de persones en els països en desenvolupament tinguen accés a medicaments vitals. 2000 Tractament antiretroviral del VIH/sida La pandèmia afecta milions de persones, principalment en els països en desenvolupament. MSF comença a administrar antiretrovirals en els seus projectes, contra l’opinió generalitzada que el tractament del VIH no és possible en aquests països. Gràcies a la busca constant de noves formes de millorar l’acció mèdica i d’adaptar-la a entorns complexos, avui MSF tracta 183.800 pacients en 19 països, segueix promovent nous protocols d’atenció i reivindica l’accés al tractament de 9 milions de persones que ho necessiten amb urgència. 2002 Fam a Angola En finalitzar 28 anys de guerra civil, MSF tracta milers de xiquets i xiquetes en àrees inaccessibles anteriorment a l’ajuda humanitària, en un compromís clar amb la població per damunt dels interessos de l’Estat. L’organització denuncia públicament l’ONU per posar l’acord polític postconflicte per damunt de la distribució d’ajuda humanitària. 2003 Crisi a Darfur Centenars de milers de persones moren i més de dos milions abandonen les seues llars a causa del conflicte en aquesta regió sudanesa. Davant les urgents necessitats humanitàries, mèdiques i nutricionals, MSF desplega un enorme dispositiu d’ajuda sense esperar que arriben els donatius d’emergència. Això és possible gràcies al suport de milions de socis i donants regulars del MSF en tot el món, que confien que l’organització farà un ús responsable dels fons i garanteixen la seua independència en l’acció. 2004 Tsunami en el sud-oest asiàtic MSF envia més de 160 treballadors internacionals i més de 600 tones de materials a la zona. Davant la solidaritat sense precedents, l’organització decideix no acceptar més donacions, en veure que els fons rebuts superen la seua capacitat per a respondre a l’emergència. Per responsabilitat amb els seus donants, MSF s’hi posa en contacte per a proposar-los destinar l’excés de fons a altres emergències o, en cas de no estar interessats, recuperar les seues aportacions (solament un 1 % dels donants va elegir aquesta opció). Pàg. 9.464 dejado a la población civil en manos de bandos enfrentados, hambre y enfermedad. 1992 Guerra en Bosnia El conflicto causa cerca de 100.000 muertos y 1,8 millones de desplazados. MSF presta asistencia a las víctimas desde el inicio y denuncia ante la opinión pública la matanza de 10.000 civiles a manos de las tropas serbias. 1994 Genocidio en Ruanda Después de presenciar la masacre de más de 800.000 tutsis y hutus, MSF denuncia los hechos ante la comunidad internacional. Posteriormente se retira a los campos de refugiados ruandeses en Zaire y Tanzania para denunciar el desvío de la ayuda humanitaria a los responsables del genocidio. 1995 Primera guerra en Chechenia MSF asiste a las víctimas en el interior de la república y en los campos de refugiados de los países vecinos, al igual que en la segunda guerra de 1999. 1998 Huracán Mitch Decenas de miles de personas se ven afectadas por la catástrofe en América Central. MSF interviene en Nicaragua, Honduras, Guatemala y El Salvador, proporcionando asistencia de emergencia a los damnificados y rehabilitando clínicas y hospitales. 1999 Campaña para el acceso a medicamentos esenciales MSF invierte el dinero del Premio Nobel de la Paz en la creación de esta campaña, que hoy continúa activa. El objetivo es conseguir que millones de personas en los países en desarrollo tengan acceso a medicamentos vitales. 2000 Tratamiento antirretroviral del VIH/sida La pandemia afecta a millones de personas, principalmente en los países en desarrollo. MSF empieza a administrar antirretrovirales en sus proyectos, contra la opinión generalizada de que el tratamiento del VIH no es posible en estos países. Gracias a la búsqueda constante de nuevas formas de mejorar la acción médica y de adaptarla a entornos complejos, hoy MSF trata a 183.800 pacientes en 19 países, sigue promoviendo nuevos protocolos de atención y reivindica el acceso al tratamiento de 9 millones de personas que lo necesitan con urgencia. 2002 Hambruna en Angola Al finalizar 28 años de guerra civil, MSF trata a miles de niños y niñas en áreas anteriormente inaccesibles a la ayuda humanitaria, en un claro compromiso con la población por encima de los intereses del Estado. La organización denuncia públicamente a la ONU por poner el acuerdo político posconflicto por encima de la distribución de ayuda humanitaria. 2003 Crisis en Darfur Cientos de miles de personas mueren y más de dos millones abandonan sus hogares a causa del conflicto en esta región sudanesa. Ante las urgentes necesidades humanitarias, médicas y nutricionales, MSF despliega un enorme dispositivo de ayuda sin esperar a que lleguen los donativos de emergencia. Eso es posible gracias al apoyo de millones de socios y donantes regulares del MSF en todo el mundo, que confían en que la organización hará un uso responsable de los fondos y garantizan su independencia en la acción. 2004 Tsunami en el sudoeste asiático MSF envía a más de 160 trabajadores internacionales y más de 600 toneladas de materiales a la zona. Ante la solidaridad sin precedentes, la organización decide no aceptar más donaciones, al ver que los fondos recibidos superan su capacidad para responder a la emergencia. Por responsabilidad con sus donantes, MSF se pone en contacto con ellos para proponerles destinar el exceso de fondos a otras emergencias o, en caso de no estar interesados, recuperar sus aportaciones (solamente un 1 % de los donantes eligió esta opción). BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.465 2005 Crisi nutricional al Níger MSF tracta 63.000 xiquets i xiquetes amb desnutrició aguda severa amb aliments terapèutics preparats. 2005 Febre de Marbug a Angola Un brot d’aquesta febre hemorràgica letal i altament contagiosa dispara totes les alarmes en el país. MSF, l’única organització humanitària que intervé en l’emergència, envia els seues equips per a ajudar els malalts i detenir l’epidèmia. 2008 Refugiats somalis i etíops al Iemen Milers de refugiats que fugen de la guerra i la fam a la Banya d’Àfrica arriben a les platges iemenites després de la perillosa travessia per mar. Molts perden la vida en l’intent. MSF presta assistència mèdica i psicològica als supervivents. 2008 Cicló Nargis a Myanmar La catàstrofe deixa al seu pas desenes de milers de morts i moltes més persones sense casa. MSF és una de les poques organitzacions internacionals al país i respon a l’emergència malgrat les restriccions imposades per la junta militar en el poder. 2009 Meningitis a l’oest d’Àfrica Una epidèmia de meningitis amenaça milions de persones a Nigèria, Níger i Txad. MSF mobilitza 400 equips de vacunació per a immunitzar prop de vuit milions de persones en la major campanya de vacunació realitzada per l’organització. 2010 Terratrèmol i còlera a Haití MSF, present al país des de 1991, atén immediatament els damnificats i mobilitza el major dispositiu d’emergència de la seua història. En total, vora 450.000 persones són ateses per prop de 8.000 professionals sobre el terreny: metges, personal d’infermeria, anestesistes, logistes, administradors, epidemiòlegs, experts en aigua i sanejament, fisioterapeutes, psicòlegs, periodistes… La seua experiència, formació i compromís humanitari són la força de MSF. 2010 Inundacions al Pakistan Pluges torrencials causen 1.700 morts i deixen sense llar 20 milions de persones. MSF realitza més de 106.600 consultes i distribueix més de 2 milions de litres d’aigua potable, 73.700 equips de material d’ajuda i 22.600 tendes de campanya. 2011 Violacions massives a la República Democràtica del Congo Des de 1994, els congolesos pateixen un conflicte que ha sembrat el caos i la violència en l’est del país. MSF, present des de 1981, ofereix tractament mèdic i psicològic a centenars de víctimes de violacions per part de grups armats. Per totes aquestes raons i per la seua trajectòria creiem que es mereixen sobradament el reconeixement social de les institucions del nostre territori. És per això que presentem la següent: 2005 Crisis nutricional en Níger MSF trata a 63.000 niños y niñas con desnutrición aguda severa con alimentos terapéuticos preparados. 2005 Fiebre de Marbug en Angola Un brote de esta letal y altamente contagiosa fiebre hemorrágica dispara todas las alarmas en el país. MSF, la única organización humanitaria que interviene en la emergencia, envía sus equipos para ayudar a los enfermos y detener la epidemia. 2008 Refugiados somalíes y etíopes en Yemen Miles de refugiados que huyen de la guerra y el hambre en el Cuerno de África llegan a las playas yemeníes después de la peligrosa travesía por mar. Muchos pierden la vida en el intento. MSF presta asistencia médica y psicológica a los supervivientes. 2008 Ciclón Nargis en Myanmar La catástrofe deja a su paso decenas de miles de muertos y muchas más personas sin casa. MSF es una de las pocas organizaciones internacionales en el país y responde a la emergencia a pesar de las restricciones impuestas por la junta militar en el poder. 2009 Meningitis en el oeste de África Una epidemia de meningitis amenaza a millones de personas en Nigeria, Níger y Chad. MSF moviliza a 400 equipos de vacunación para inmunizar cerca de ocho millones de personas en la mayor campaña de vacunación realizada por la organización. 2010 Terremoto y cólera en Haití MSF, presente en el país desde 1991, atiende inmediatamente a los damnificados y moviliza el mayor dispositivo de emergencia de su historia. En total, cerca de 450.000 personas son atendidas por cerca de 8.000 profesionales sobre el terreno: médicos, personal de enfermería, anestesistas, logistas, administradoras, epidemiólogos, expertos en agua y saneamiento, fisioterapeutas, psicólogos, periodistas… Su experiencia, formación y compromiso humanitario son la fuerza de MSF. 2010 Inundaciones en Pakistán Lluvias torrenciales causan 1.700 muertos y dejan sin hogar a 20 millones de personas. MSF realiza más de 106.600 consultas y distribuye más de 2 millones de litros de agua potable, 73.700 kits de material de ayuda y 22.600 tiendas de campaña. 2011 Violaciones masivas en la república Democrática de Congo Desde 1994, los congoleños sufren un conflicto que ha sembrado el caos y la violencia en el este del país. MSF, presente desde 1981, ofrece tratamiento médico y psicológico a cientos de víctimas de violaciones por parte de grupos armados. Por todas estas razones y por su trayectoria creamos que se merecen sobradamente el reconocimiento social de las instituciones de nuestro territorio. Es por eso que presentamos la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts Valencianes: 1. Feliciten Metges Sense Fronteres pel 40è aniversari. 2. Mostren el seu reconeixement a la tasca realitzada per Metges Sense Fronteres durant 40 anys d’ajuda humanitària en les situacions d’emergència alimentària, guerres, desastres naturals, etc. 3. Animen els ciutadans i les ciutadanes a visitar l’exposició «40 anys de MSF», que fa un recorregut per la seua trajectòria, amb l’objectiu de sensibilitzar la població sobre la importància de l’ajuda humanitària. Las Corts Valencianes: 1. Felicitan a Médicos Sin Fronteras por su 40 aniversario. 2. Muestran su reconocimiento a la tarea realizada por Médicos Sin Fronteras durante 40 años de ayuda humanitaria en las situaciones de emergencia alimentaria, guerras, desastres naturales, etc. 3. Animan a los ciudadanos y ciudadanas a visitar la exposición «40 años de MSF», que hace un recorrido por su trayectoria, con el objetivo de sensibilizar a la población sobre la importancia de la ayuda humanitaria. BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.466 4. Les Corts insten el Consell a col·laborar amb Metges Sense Fronteres en allò que l’ONG hi puga demanar per a la seua activitat humanitària. 4. Les Corts instan al Consell a colaborar con Médicos Sin Fronteras en lo que la ONG pueda demandar para su actividad humanitaria. Les Corts, 2 d’abril de 2012 Mònica Oltra i Jarque Les Corts, 2 de abril de 2012 Mònica Oltra i Jarque Proposició no de llei sobre l’adopció de mesures per a la igualtat efectiva entre homes i dones en adhesió als objectius i campanyes del Dia Internacional per la Igualtat Salarial, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.681) Proposición no de ley sobre la adopción de medidas para la igualdad efectiva entre hombres y mujeres en adhesión a los objetivos y campañas del Día Internacional por la Igualdad Salarial, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.681) A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES Modesta Salazar Agulló i Carmen Ninet Peña, diputada i portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del R presenten la proposició no de llei següent: Modesta Salazar Agulló y Carmen Ninet Peña, diputada y portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS A pesar de les profundes transformacions que ha registrat la societat espanyola, i la creixent incorporació de les dones a la formació i al mercat laboral, encara persisteixen grans diferències en les condicions de treball de moltes dones. Segons l’última enquesta anual d’estructura salarial de l’INE, amb dades de 2008, el guany mitjà anual femení suposa el 78,1 % del masculí, els ingressos del 8,1 % de les dones són menors o iguals que el salari mínim interprofessional (SMI), enfront del 2,9 % dels homes. El 20,6 % dels homes perceben salaris cinc vegades superiors al SMI, enfront del 12,1 % de les dones. Amb relació a la jornada laboral es destaca que, sent el salari mitjà anual de la jornada completa més de dues vegades superior al de la jornada parcial, el 80 % d’aquest tipus de jornada és exercit per dones. En aquest sentit, tan sols un poc més d’un terç de dones treballen a temps complet. La igualtat salarial resulta crucial en les polítiques d’igualtat. Pel que fa a la maternitat, segons dades d’Eurostat, les taxes d’ocupació femenina són menors a major nombre de fills. La decisió de congelar el salari mínim com a resultat de les mesures d’ajust fiscal adoptades pel govern perjudicarà, com es desprén d’aquestes dades, fonamentalment a les dones. Les expectatives de les dones en la seua vida i carrera laboral es veuran radicalment frustrades després de la reforma laboral aprovada recentment pel govern. I això és a causa de la profunda fallida que introdueix aquesta reforma en la negociació col·lectiva i en la desregulació del mercat del treball, la qual cosa, sens dubte, a més d’abaratir l’acomiadament, incidirà molt negativament en les condicions de treball de dones i homes. Per tot això, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent: A pesar de las profundas transformaciones que ha registrado la sociedad española, y la creciente incorporación de las mujeres a la formación y al mercado laboral, todavía persisten grandes diferencias en las condiciones de trabajo de muchas mujeres. Según la última encuesta anual de estructura salarial del INE, con datos de 2008, la ganancia media anual femenina supone el 78,1 % de la masculina, los ingresos del 8,1 % de las mujeres son menores o iguales que el salario mínimo interprofesional (SMI), frente al 2,9 % de los hombres. El 20,6 % de los hombres perciben salarios cinco veces superiores al SMI, frente al 12,1 % de las mujeres. En relación con la jornada laboral se destaca que, siendo el salario medio anual de la jornada completa más de dos veces superior al de la jornada parcial, el 80 % de este tipo de jornada es desempeñado por mujeres. En este sentido, tan sólo algo más de un tercio de mujeres trabajan a tiempo completo. La igualdad salarial resulta crucial en las políticas de igualdad. Por lo que se refiere a la maternidad, según datos de Eurostat, las tasas de empleo femenino son menores a mayor número de hijos. La decisión de congelar el salario mínimo como resultado de las medidas de ajuste fiscal adoptadas por el gobierno perjudicará, como se desprende de estos datos, fundamentalmente a las mujeres. Las expectativas de las mujeres en su vida y carrera laboral se verán radicalmente frustradas tras la reforma laboral aprobada recientemente por el gobierno. Y ello es debido a la profunda quiebra que introduce esta reforma en la negociación colectiva y en la desregulación del mercado del trabajo, lo que, sin duda, además de abaratar el despido, incidirá muy negativamente en las condiciones de trabajo de mujeres y hombres. Por todo ello, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente: PROPOSICIÓ NO DE LLEI PROPOSICIÓN NO DE LEY 1. Les Corts Valencianes, adherint-se als objectius i campanyes al voltant del Dia Internacional per la Igualtat Salarial, insten el Consell a adoptar les mesures següents: a) Generalitzar l’aprovació i l’aplicació dels plans d’igualtat per a empreses i institucions previstos en la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de 1. Les Corts Valencianes, adhiriéndose a los objetivos y campañas en torno al Día Internacional por la Igualdad Salarial, instan al Consell a adoptar las siguientes medidas: a) Generalizar la aprobación y aplicación de los planes de igualdad para empresas e instituciones previstos en la Ley orgánica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.467 dones i homes, establint la bretxa salarial com a primer objectiu d’aquests plans. Per a accedir als incentius i bonificacions en la contractació, com també a qualsevol ajuda pública, es requerirà per part de les empreses i entitats beneficiàries, la posada en marxa d’aquests plans d’igualtat i el compliment de les corresponents mesures sobre això. b) Amb motiu del nou Pla d’igualtat, cal prioritzar les mesures encaminades a la corresponsabilitat en les tasques d’atenció, generalitzant els programes d’educació des de 0 a 3 anys; estenent els serveis de dependència i ampliant el permís de paternitat. c) Actuar contra la segregació horitzontal en les empreses per mitjà de la revisió de les classificacions o categories professionals i dels complements salarials aplicables, per a evitar que siguen discriminatoris respecte al sexe. d) Actuar contra la segregació vertical establint un sistema de quotes obligatòries en els consells d’administració de les grans empreses, a través d’un pla a huit anys amb l’objecte d’aconseguir una representació equilibrada d’ambdós gèneres. e) Incentivar la valoració de la igualtat de gènere per les normes ISO de qualitat empresarial i en l’avaluació dels estàndards de responsabilitat social corporativa de les empreses. f) Prioritzar la iniciativa emprenedora en les dones, per mitjà de programes de formació en l’autoocupació, l’assessoria en fórmules empresarials i l’establiment de facilitats per a la gestió i el desenvolupament de cooperatives o entitats de l’economia social. 2. Igualment, li insten a presentar anualment un informe, amb motiu de l’esmentada commemoració del Dia Internacional per la Igualtat Salarial, per a donar compte de l’execució i avaluació de les mesures adoptades, facilitant estadístiques salarials desagregades per sexe. mujeres y hombres, estableciendo la brecha salarial como primer objetivo de dichos planes. Para acceder a los incentivos y bonificaciones en la contratación, así como a cualquier ayuda pública, se requerirá por parte de las empresas y entidades beneficiarias, la puesta en marcha de dichos planes de igualdad y el cumplimiento de las correspondientes medidas al respecto. b) Con motivo del nuevo Plan de igualdad, priorizar las medidas encaminadas a la corresponsabilidad en las tareas de cuidado, generalizando los programas de educación desde 0 a 3 años; extendiendo los servicios de dependencia y ampliando el permiso de paternidad. c) Actuar contra la segregación horizontal en las empresas mediante la revisión de las clasificaciones o categorías profesionales y de los complementos salariales aplicables, para evitar que sean discriminatorios respecto al sexo. d) Actuar contra la segregación vertical estableciendo un sistema de cuotas obligatorias en los consejos de administración de las grandes empresas, a través de un plan a ocho años con el objeto de lograr una representación equilibrada de ambos géneros. e) Incentivar la valoración de la igualdad de género por las normas ISO de calidad empresarial y en la evaluación de los estándares de responsabilidad social corporativa de las empresas. f) Priorizar la iniciativa emprendedora en las mujeres, mediante programas de formación en el autoempleo, la asesoría en fórmulas empresariales y el establecimiento de facilidades para la gestión y el desarrollo de cooperativas o entidades de la economía social. 2. Igualmente, le instan a presentar anualmente un informe, con motivo de la citada conmemoración del Día Internacional por la Igualdad Salarial, para dar cuenta de la ejecución y evaluación de las medidas adoptadas, facilitando estadísticas salariales desagregadas por sexo. Corts Valencianes, 4 d’abril de 2012 Modesta Salazar Agulló Carmen Ninet Peña Corts Valencianes, 4 de abril de 2012 Modesta Salazar Agulló Carmen Ninet Peña G. INTERPEL·LACIONS I MOCIONS G. INTERPELACIONES Y MOCIONES 1. Interpel·lacions 1. Interpelaciones a) Interpel·lacions que s’anuncien a) Interpelaciones que se anuncian PRESIDÈNCIA DE LES CORTS PRESIDENCIA DE LES CORTS La Mesa de les Corts, en la reunió del dia 8 de maig de 2012, d’acord amb els articles 148 i 149.2 del RC, ha admès a tràmit les interpel·lacions presentades que tot seguit s’especifiquen: La Mesa de les Corts, en la reunión del día 8 de mayo de 2011, de acuerdo con los artículos 148 y 149.2 del RC, ha admitido a trámite la interpelación presentada que acto seguido se especifica: – Interpel·lació al conseller de Governació sobre la política general del Consell quant a l’ensenyament musical i les societats musicals, que formula el diputat Lluís Torró Gil, del Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 21.401) – Interpel·lació al conseller d’Hisenda i Administració Pública sobre la política general de la conselleria respecte a la situació dels comptes públics del nostre territori: deutes, venciments i factures impagades, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 21.543) – Interpelación al conseller de Gobernación sobre la política general del Consell en cuanto a la enseñanza musical y las sociedades musicales, que formula el diputado Lluís Torró Gil, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 21.401) – Interpelación al conseller de Hacienda y Administración Pública sobre la política general de la conselleria con respecto a la situación de les cuentas públicas de nuestro territorio: deudas, vencimientos y facturas impagadas, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 21.543) BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.468 Per tal d’acomplir el que estableix l’article 95.1 del RC, se n’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts. Para cumplir lo establecido en el artículo 95.1 del RC, se ordena su publicación en el Butlletí Oficial de les Corts. Palau de les Corts València, 8 de maig de 2012 Palau de les Corts València, 8 de mayo de 2012 El president Juan Gabriel Cotino Ferrer El presidente Juan Gabriel Cotino Ferrer Interpel·lació al conseller de Governació sobre la política general del Consell quant a l’ensenyament musical i les societats musicals, que formula el diputat Lluís Torró Gil, del Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 21.401) Interpelación al conseller de Gobernación sobre la política general del Consell en cuanto a la enseñanza musical y las sociedades musicales, que formula el diputado Lluís Torró Gil, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida (RE número 21.401) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Lluís Torró Gil, diputat i síndic adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida, d’acord amb l’article 149 del RC, i amb el coneixement previ del grup, formula la interpel·lació següent al conseller de Governació: Lluís Torró Gil, diputado y síndico adjunto del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, de acuerdo con el artículo 149 del RC, y previo conocimiento del grupo, formula la siguiente interpelación al conseller de Gobernación: INTERPEL·LACIÓ INTERPELACIÓN Quina és la política general de la conselleria quant a l’ensenyament musical i les societats musicals? ¿Cuál es la política general de la conselleria en cuanto a la enseñanza musical y las sociedades musicales? Les Corts, 2 de maig de 2012 Lluís Torró Gil Les Corts, 2 de mayo de 2012 Lluís Torró Gil Interpel·lació al conseller d’Hisenda i Administració Pública sobre la política general de la conselleria respecte a la situació dels comptes públics del nostre territori: deutes, venciments i factures impagades, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grup Parlamentari Compromís (RE número 21.543) Interpelación al conseller de Hacienda y Administración Pública sobre la política general de la conselleria con respecto a la situación de les cuentas públicas de nuestro territorio: deudas, vencimientos y facturas impagadas, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grupo Parlamentario Compromís (RE número 21.543) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mireia Mollà i Herrera, diputada del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 148 i següents del RC, formula al conseller d’Hisenda i Administració Pública, la següent: Mireia Mollà i Herrera, diputada del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo 148 y siguientes del RC, formula al conseller de Hacienda y Administración Pública, la siguiente: INTERPEL·LACIÓ INTERPELACIÓN Quina és la política general de la Conselleria d’Hisenda i Administració Pública respecte a la situació dels comptes públics del nostre territori: deutes, venciments i factures impagades? ¿Cuál es la política general de la Conselleria de Hacienda y Administración Pública con respecto a la situación de las cuentas públicas de nuestro territorio: deudas, vencimientos y facturas impagadas? Les Corts, 7 de maig de 2012 Mireia Mollà i Herrera Les Corts, 7 de mayo de 2012 Mireia Mollà i Herrera 2. Mocions subsegüents a interpel·lacions 2. Mociones subsiguientes a interpelaciones Moció subsegüent a la Interpel·lació a la consellera d’Educació, Formació i Ocupació sobre la política general de la conselleria amb relació a l’ensenyament de les llengües en educació primària i secundària, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 18.307). Esmenes presentades pels grups parlamentaris Moción subsiguiente a la Interpelación a la consellera de Educación, Formación y Empleo sobre la política general de la conselleria en relación con la enseñanza de las lenguas en educación primaria y secundaria, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 18.307). Enmiendas presentadas por los grupos parlamentarios BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.469 PRESIDÈNCIA DE LES CORTS PRESIDENCIA DE LES CORTS Per tal de complir el que disposa l’article 95.1 del RC, s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts de les esmenes presentades pels grups parlamentaris a la Moció subsegüent a la Interpel·lació a la consellera d’Educació, Formació i Ocupació sobre la política general de la conselleria amb relació a l’ensenyament de les llengües en educació primària i secundària, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 18.307). Para dar cumplimiento a lo dispuesto en el artículo 95.1 del RC, se ordena la publicación en el Butlletí Oficial de les Corts de las enmiendas presentadas por los grupos parlamentarios a la Moción subsiguiente a la Interpelación a la consellera de Educación, Formación y Empleo sobre la política general de la conselleria en relación con la enseñanza de las lenguas en educación primaria y secundaria, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 18.307). Palau de les Corts València, 25 d’abril de 2012 Palau de les Corts Valencia, 25 de abril de 2012 El president Juan Gabriel Cotino Ferrer El presidente Juan Gabriel Cotino Ferrer Esmena d’addició GP Compromís (RE número 21.078) Enmienda de adición GP Compromís (RE número 21.078) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Josep Maria Pañella i Alcàcer i Enric Xavier Morera i Català, diputat i síndic del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposa l’article 151 del RC, presenten l’esmena següent a la moció RE 18.307, presentada pel Grup Parlamentari Compromís. Josep Maria Pañella i Alcàcer y Enric Xavier Morera i Català, diputado y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo 151 del RC, presentan la siguiente enmienda a la moción RE 18.307, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís. ESMENA D’ADDICIÓ ENMIENDA DE ADICIÓN Punt 3 Cal afegir-hi: Aquesta avaluació serà realitzada per les unitats d’educació multilingüe existents a les universitats valencianes. Cal afegir-hi punts nous: 7. Que es cataloguen lingüísticament totes les places del professorat en tot el sistema educatiu valencià. 8. Que, de manera prèvia a l’inici dels programes, es relacionen les necessitats complementaries de recursos materials i personals necessaris, tant en el moment d’inici com en tot el procés de consolidació dels programes d’educació plurilingüe, i que es doten els centres docents amb tots els recursos materials i personals suficients per a garantir el correcte funcionament d’aquests programes. 9. Que es propicie un període de debat i reflexió als centres perquè puguen determinar les necessitats de recursos i formació, atès que els centres necessiten preparar el disseny particular de programa (DPP) i organitzar el centre i el professorat segons les noves necessitats del programa amb un curs d’antelació. 10. Que, mitjançant els centres, es facilite a les famílies tota la informació sobre els programes d’educació plurilingüe abans del moment en què s’haja de sol·licitar la matrícula, prevista per al període del 7 al 16 de maig de 2012. Punto 3 Hay que añadir: Esta evaluación será realizada por las unidades de educación multilingüe existentes en las universidades valencianas. Hay que añadir nuevos puntos: 7. Que se cataloguen lingüísticamente todas las plazas del profesorado en todo el sistema educativo valenciano. 8. Que, de manera previa al inicio de los programas, se relacionen las necesidades complementarías de recursos materiales y personales necesarios, tanto en el momento de inicio como en todo el proceso de consolidación de los programas de educación plurilingüe, y que se doten los centros docentes con todos los recursos materiales y personales suficientes para garantizar el correcto funcionamiento de estos programas. 9. Que se propicie un período de debate y reflexión en los centros para que puedan determinar las necesidades de recursos y formación, considerando que los centros necesitan preparar el diseño particular de programa (DPP) y organizar el centro y el profesorado en función de las nuevas necesidades del programa con un curso de antelación. 10. Que, mediante los centros, se facilite a las familias toda la información sobre los programas de educación plurilingüe antes del momento en el que se deba solicitar la matrícula, prevista para el período del 7 al 16 de mayo de 2012. Les Corts, 23 d’abril de 2012 Josep Maria Pañella i Alcàcer Enric Xavier Morera i Català Les Corts, 23 de abril de 2012 Josep Maria Pañella i Alcàcer Enric Xavier Morera i Català BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.470 Moció subsegüent a la Interpel·lació pel procediment especial d’urgència a la consellera d’Educació, Formació i Ocupació sobre la política general de la conselleria en matèria de foment de l’ocupació pública i de foment del desenvolupament local, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 18.314). Esmenes presentades pels grups parlamentaris Moción subsiguiente a la Interpelación por el procedimiento especial de urgencia a la consellera de Educación, Formación y Empleo sobre la política general de la conselleria en materia de fomento del empleo público y de fomento del desarrollo local, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 18.314). Enmiendas presentadas por los grupos parlamentarios PRESIDÈNCIA DE LES CORTS PRESIDENCIA DE LES CORTS Per tal de complir el que disposa l’article 95.1 del RC, s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts de les esmenes presentades pels grups parlamentaris a la Moció subsegüent a la Interpel·lació pel procediment especial d’urgència a la consellera d’Educació, Formació i Ocupació sobre la política general de la conselleria en matèria de foment de l’ocupació pública i de foment del desenvolupament local, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 18.314). Para dar cumplimiento a lo dispuesto en el artículo 95.1 del RC, se ordena la publicación en el Butlletí Oficial de les Corts de las enmiendas presentadas por los grupos parlamentarios a la Moción subsiguiente a la Interpelación por el procedimiento especial de urgencia a la consellera de Educación, Formación y Empleo sobre la política general de la conselleria en materia de fomento del empleo público y de fomento del desarrollo local, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 18.314). Palau de les Corts València, 25 d’abril de 2012 Palau de les Corts Valencia, 25 de abril de 2012 El president Juan Gabriel Cotino Ferrer El presidente Juan Gabriel Cotino Ferrer . Esmena d’addició GP Socialista (RE número 21.174) Enmienda de adición GP Socialista (RE número 21.174) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Rafael Rubio Martínez, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 151.2, presenta l’esmena següent a la Moció subsegüent a la Interpel·lació pel procediment especial d’urgència a la consellera d’Educació, Formació i Ocupació, sobre política general de la conselleria en matèria de foment de l’ocupació pública i foment del desenvolupament local, presentada pel Grup Parlamentari Socialista, RE 18.314. Rafael Rubio Martínez, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 151.2, presenta la enmienda siguiente a la Moción subsiguiente a la lnterpelación por el procedimiento especial de urgencia a la consellera de Educación, Formación y Empleo, sobre política general de la conselleria en materia de fomento el empleo público y fomento del desarrollo local, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista, RE 18.314. ESMENA D’ADDICIÓ ENMIENDA DE ADICIÓN Cal afegir-hi un punt nou: 6. Publicar de forma immediata les ordres corresponents per les quals es convoquen subvencions destinades al programa de foment del desenvolupament local i al foment de l’ocupació local per a l’exercici 2012. Hay que añadir un nuevo punto: 6. Publicar de forma inmediata las órdenes correspondientes por las que se convocan subvenciones adscritas al programa de fomento del desarrollo local y al fomento del empleo local para el ejercicio 2012. Corts Valencianes, 24 d’abril de 2012 Rafael Rubio Martínez Corts Valencianes, 24 de abril de 2012 Rafael Rubio Martínez H. PREGUNTES TRAMITADES PER LA MESA DE LES CORTS H. PREGUNTAS TRAMITADAS POR LA MESA DE LES CORTS 4. Preguntes d’interès general formulades pels grups parlamentaris al president del Consell 4. Preguntas de interés general formuladas por los grupos parlamentarios al presidente del Consell Preguntes d’interès general formulades pels grups parlamentaris al Molt Honorable Senyor President del Consell (RE números 21.508, 21.510, 21.513 i 21.514) Preguntas de interés general formuladas por los grupos parlamentarios al Molt Honorable Senyor President del Consell (RE números 21.508, 21.510, 21.513 y 21.514) BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.471 PRESIDÈNCIA DE LES CORTS PRESIDENCIA DE LES CORTS La Mesa de les Corts, en la reunió del 8 de maig de 2012, de conformitat amb el que hi ha disposat en l’article 169 del RC, sobre les compareixences davant del Ple del president del Consell, ha admès a tràmit les preguntes formulades pels grups parlamentaris que, tot seguit, es relacionen: RE número 21.508, del GP Esquerra Unida; RE número 21.510, del GP Socialista; RE número 21.513, del GP Compromís, i RE número 21.514, del GP Popular. De conformitat amb l’article 95 del RC, s’ordena la reproducció mecanografiada d’aquestes preguntes sense perjudici de la publicació posterior en el Butlletí Oficial de les Corts. La Mesa de Les Corts, en la reunión del 8 de mayo de 2012, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 169 del RC, sobre las comparecencias ante el Pleno del presidente del Consell, ha admitido a trámite las preguntas formuladas por los grupos parlamentarios que, a continuación, se relacionan: RE número 21.508, del GP Esquerra Unida; RE número 21.510 del GP Socialista; RE número 21.513, del GP Compromís, y RE número 21.514, del GP Popular. De conformidad con el artículo 95 del RC, se ordena la reproducción mecanografiada de estas preguntas sin perjuicio de su publicación posterior en el Butlletí Oficial de les Corts. Palau de les Corts València, 8 de maig de 2012 Palau de les Corts Valencia, 8 de mayo de 2012 El president Juan Gabriel Cotino Ferrer El presidente Juan Gabriel Cotino Ferrer Pregunta formulada pel GP Esquerra Unida (RE número 21.508) Pregunta formulada por el GP Esquerra Unida (RE número 21.508) A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del GP Esquerra Unida, segons l’article 169 del RC i la resolució de caràcter general que el regula, formula la pregunta següent al president del Consell, perquè responga davant el Ple de les Corts. Davant de l’incompliment flagrant del programa electoral amb el qual el PPCV va concórrer a les eleccions autonòmiques, d’una situació d’intervenció de facto de la Comunitat Autònoma Valenciana, d’una agenda imposada de retallades que implica una reducció sense precedents del nostre estat del benestar i d’un malestar social creixent, li preguntem: Sr. President, pensa vostè dissoldre aquestes Corts i convocar eleccions anticipades? Rosario Margarita Sanz Alonso, síndica del GP Esquerra Unida, según el artículo 169 del RC y la resolución de carácter general que lo regula, formula la pregunta siguiente al presidente del Consell, para que responda ante el Pleno de Les Corts. Ante el incumplimiento flagrante del programa electoral con el que el PPCV concurrió a las elecciones autonómicas, de una situación de intervención de facto de la Comunidad Autónoma Valenciana, de una agenda impuesta de recortes que implica una reducción sin precedentes de nuestro estado del bienestar y de un malestar social creciente, le preguntamos: Sr. Presidente, ¿piensa usted disolver estas Corts y convocar elecciones anticipadas? València, 7 de maig de 2012 Rosario Margarita Sanz Alonso Valencia, 7 de mayo de 2012 Rosario Margarita Sanz Alonso Pregunta formulada pel GP Socialista (RE número 21.510) Pregunta formulada por el GP Socialista (RE número 21.510) A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES Antonio Torres Salvador, síndic del GP Socialista, d’acord amb l’article 169 del RC, formula la pregunta següent al president del Consell, perquè la responga davant el Ple dels Corts. Quines mesures té previst adoptar, amb caràcter d’urgència, per evitar que la taxa de desocupació a la nostra comunitat continue creixent per damunt de la mitjana d’Espanya? Antonio Torres Salvador, síndico del GP Socialista, de acuerdo con el artículo 169 del RC, formula la siguiente pregunta al presidente del Consell, para su respuesta ante el Pleno de Les Corts. ¿Qué medidas tiene previsto adoptar, con carácter de urgencia, para evitar que la tasa de paro en nuestra comunidad siga creciendo por encima de la media de España? València, 7 de maig de 2012 Antonio Torres Salvador Valencia, 7 de mayo de 2012 Antonio Torres Salvador Pregunta formulada pel GP Compromís (RE número 21.513) Pregunta formulada por el GP Compromís (RE número 21.513) BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.472 A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES Enric Xavier Morera i Català, síndic del GP Compromís, d’acord amb les previsions reglamentàries, article 169 del RC, formula la pregunta següent al president del Consell, perquè responga en la sessió de Ple corresponent. Quina és la posició del Consell davant la pròxima reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, anunciada per al 16 de maig, respecte al deute emès per la Generalitat i el sistema de finançament de les comunitats autònomes? Enric Xavier Morera i Català, síndico del GP Compromís, de acuerdo con las previsiones reglamentarias, artículo 169 del RC, formula la siguiente pregunta al presidente del Consell, para que responda en la sesión de Pleno correspondiente. ¿Cuál es la posición del Consell ante la próxima reunión del Consell de Política Fiscal y Financiera, anunciada para el 16 de mayo, con respecto a la deuda emitida por la Generalitat y el sistema de financiación de las comunidades autónomas? València, 7 de maig de 2012 Enric Xavier Morera i Català Valencia, 7 de mayo de 2012 Enric Xavier Morera i Català Pregunta formulada pel GP Popular (RE número 21.514) Pregunta formulada por el GP Popular (RE número 21.514) A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES Rafael Blasco Castany, síndic del GP Popular, a l’empara del que hi ha establert en l’article 169 del RC, té l’honor de presentar la següent pregunta d’interès general per a la Comunitat Valenciana perquè siga contestada pel Molt Honorable Sr. President del Consell, davant del Ple de les Corts. Sr. President, ¿quina posició ha mantingut en el seu recent viatge a Brussel·les per a defensar la importància del Corredor Mediterrani i de la singularitat de la nostra agricultura davant la pròxima reforma de la política agrària comuna? Rafael Blasco Castaño, síndico del GP Popular, al amparo de lo establecido en el artículo 169 del RC, tiene el honor de presentar la siguiente pregunta de interés general para la Comunitat Valenciana para que sea contestada por el Molt Honorable Senyor President del Consell, ante el Pleno de Les Corts. Sr. Presidente, ¿qué posición ha mantenido en su reciente viaje a Bruselas para defender la importancia del Corredor Mediterráneo y de la singularidad de nuestra agricultura ante la próxima reforma de la política agraria común? Valencia, 7 de maig de 2012 Rafael Blasco Castany Valencia, 7 de mayo de 2012 Rafael Blasco Castany III. INFORMACIÓ III. INFORMACIÓN b) Activitat parlamentària b) Actividad parlamentaria Integració del diputat Miguel Ángel Guillén Galindo en el Grup Parlamentari Socialista Integración del diputado Miguel Ángel Guillén Galindo en el Grupo Parlamentario Socialista MESA DE LES CORTS MESA DE LES CORTS La Mesa de les Corts, en la reunió de 8 de maig de 2012, ha tingut coneixement de l’escrit presentat pel diputat Miguel Ángel Guillén Galindo (RE número 21.490), i també de l’escrit presentat pel síndic del Grup Parlamentari Socialista (RE número 21.491), mitjançant els quals el diputat s’integra en aquest grup parlamentari. La Mesa de Les Corts, en la reunión de 8 de mayo de 2012, ha tenido conocimiento del escrito presentado por el diputado Miguel Ángel Guillén Galindo (RE número 21.490), así como del escrito presentado por el síndico del Grupo Parlamentario Socialista (RE número 21.491), mediante los que el diputado s’integra en este grupo parlamentario. Palau de les Corts València, 8 de maig de 2012 Palau de les Corts Valencia, 8 de mayo de 2012 El president Juan Gabriel Cotino Ferrer El presidente Juan Gabriel Cotino Ferrer La secretària primera Angélica Gemma Such Ronda La secretaria primera Angélica Gemma Such Ronda Nomenament de la ponència per a l’elaboració d’una proposta de dictamen, aprovada per la Comissió no permanent especial d’estudi de les tècniques i de les actuacions per a millorar el rendiment escolar i les possibilitats d’ocupació dels joves Nombramiento de la ponencia para la elaboración de una propuesta de dictamen, aprobada por la Comisión no permanente especial de estudio de las técnicas y de las actuaciones para mejorar el rendimiento escolar y las posibilidades de empleo de los jóvenes BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.473 PRESIDÈNCIA DE LES CORTS PRESIDENCIA DE LES CORTS De conformitat amb l’article 95.1 del RC, s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts del nomenament de la ponència per a l’elaboració d’una proposta de dictamen, aprovada per la Comissió no permanent especial d’estudi de les tècniques i de les actuacions per a millorar el rendiment escolar i les possibilitats d’ocupació dels joves. De conformidad con el artículo 95.1 del RC, s’ordena la publicación en el Butlletí Oficial de les Corts del nombramiento de la ponencia para la elaboración de una propuesta de dictamen, aprobada por la Comisión no permanente especial de estudio de las técnicas y de las actuaciones para mejorar el rendimiento escolar y las posibilidades de empleo de los jóvenes. Palau de les Corts València, 4 de maig de 2012 Palau de les Corts Valencia, 4 de mayo de 2012 El president Juan Gabriel Cotino Ferrer El presidente Juan Gabriel Cotino Ferrer COMISSIÓ NO PERMANENT ESPECIAL D’ESTUDI DE LES TÈCNIQUES I DE LES ACTUACIONS PER A MILLORAR EL RENDIMENT ESCOLAR I LES POSSIBILITATS D’OCUPACIÓ DELS JOVES COMISIÓN NO PERMANENTE ESPECIAL DE ESTUDIO DE LAS TÉCNICAS Y DE LAS ACTUACIONES PARA MEJORAR EL RENDIMIENTO ESCOLAR Y LAS POSIBILIDADES DE EMPLEO DE LOS JÓVENES La Comissió no permanent especial d’estudi de les tècniques i de les actuacions per a millorar el rendiment escolar i les possibilitats d’ocupació dels joves, en la reunió del dia 26 d’abril de 2012, ha acordat designar la Ponència per a l’elaboració d’una proposta de dictamen, i que ha quedat constituïda per les diputades i diputats següents: La Comisión no permanente especial de estudio de las técnicas y de las actuaciones para mejorar el rendimiento escolar y las posibilidades de empleo de los jóvenes, en la reunión del día 26 de abril de 2012, ha acordado designar la Ponencia para la elaboración de una propuesta de dictamen, y que ha quedado constituida por las siguientes diputadas y diputados: GP Popular: Sra. ROSA MARIA BARRIERAS MOMBRÚ Sr. RUBÉN IBÁÑEZ BORDONAU GP Popular: Sra. ROSA MARIA BARRIERAS MOMBRÚ Sr. RUBÉN IBÁÑEZ BORDONAU GP Socialista: Sra. PILAR TERESA SARRIÓN PONCE Sr. FRANCISCO TOLEDO LOBO GP Socialista: Sra. PILAR TERESA SARRIÓN PONCE Sr. FRANCISCO TOLEDO LOBO GP Compromís: Sr. JOSEP MARIA PAÑELLA ALCÁCER GP Compromís: Sr. JOSEP MARIA PAÑELLA ALCÁCER GP Esquerra Unida: Sra. MARGARITA SANZ ALONSO GP Esquerra Unida: Sra. MARGARITA SANZ ALONSO Palau de les Corts València, 26 d’abril de 2012 Palau de les Corts Valencia, 26 d’abril de 2012 La presidenta de la comissió Carmen Ninet Peña La presidenta de la comisión Carmen Ninet Peña La secretària en funcions Trinidad Miró Mira La secretaria en funcions Trinidad Miró Mira Pla de treball aprovat per la Comissió no permanent especial d’estudi de les tècniques i de les actuacions per a millorar el rendiment escolar i les possibilitats d’ocupació dels joves (BOC número 65). Inclusió d’una nova compareixença Plan de trabajo aprobado por la Comisión no permanente especial de estudio de las técnicas y de las actuaciones para mejorar el rendimiento escolar y las posibilidades de empleo de los jóvenes (BOC número 65). Inclusión de una nueva comparecencia PRESIDÈNCIA DE LES CORTS PRESIDENCIA DE LES CORTS De conformitat amb l’article 95.1 del RC, s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts de l’acord adop- De conformidad con el artículo 95.1 del RC, se ordena la publicación en el Butlletí Oficial de Les Corts del BOC número 74 16.05.2012 Pàg. 9.474 tat per la Comissió no permanent especial d’estudi de les tècniques i de les actuacions per a millorar el rendiment escolar i les possibilitats d’ocupació dels joves, en la reunió del dia 26 d’abril de 2012, pel qual s’aprova incloure una nova compareixença en el pla de treball aprovat en la reunió del 22 de març de 2012. acuerdo adoptado por la Comisión no permanente especial de estudio de las técnicas y de las actuaciones para mejorar el rendimiento escolar y las posibilidades de empleo de los jóvenes, en la reunión del día 26 de abril de 2012, por el que se aprueba incluir una nueva comparecencia en el plan de trabajo aprobado en la reunión del 22 de marzo de 2012. Palau de les Corts València, 4 de maig de 2012 Palau de les Corts Valencia, 4 de mayo de 2012 El president Juan Gabriel Cotino Ferrer El presidente Juan Gabriel Cotino Ferrer COMISSIÓ NO PERMANENT ESPECIAL D’ESTUDI DE LES TÈCNIQUES I DE LES ACTUACIONS PER A MILLORAR EL RENDIMENT ESCOLAR I LES POSSIBILITATS D’OCUPACIÓ DELS JOVES COMISIÓN NO PERMANENTE ESPECIAL DE ESTUDIO DE LAS TÉCNICAS Y DE LAS ACTUACIONES PARA MEJORAR EL RENDIMIENTO ESCOLAR Y LAS POSIBILIDADES DE EMPLEO DE LOS JÓVENES La Comissió no permanent especial d’estudi de les tècniques i de les actuacions per a millorar el rendiment escolar i les possibilitats d’ocupació dels joves, en la reunió del 26 d’abril de 2012, ha aprovat, per unanimitat, incloure en el pla de treball aprovat el 22 de març de 2012, la compareixença del Sr. Jesús Abel Marrodán Gironés, inspector d’educació. La Comisión no permanente especial de estudio de las técnicas y de las actuaciones para mejorar el rendimiento escolar y las posibilidades de empleo de los jóvenes, en la reunión del 26 de abril de 2012, ha aprobado, por unanimidad, incluir en el plan de trabajo aprobado el 22 de marzo de 2012, la comparecencia del Sr. Jesús Abel Marrodán Gironés, inspector de educación. Palau de les Corts València, 26 d’abril de 2012 Palau de les Corts Valencia, 26 de abril de 2012 La presidenta Carmen Ninet Peña La presidenta Carmen Ninet Peña La secretària en funcions Trinidad Miró Mira BOLLETÍ OFICIAL DE LES CORTS VALENCIANES Subscripcions: Servici de Publicacions de Les Corts [email protected] Plaça de Sant Llorenç 4. 46003 València Telèfon: 96 387 61 00 http://www.cortsvalencianes.es Edita: Servici de Publicacions de Les Corts ISSN: 1136-3339 Depòsit legal: V-319-1983 La secretaria en funciones Trinidad Miró Mira BOLETÍN OFICIAL DE LAS CORTES VALENCIANAS Subscripciones: Servicio de Publicaciones de Les Corts [email protected] Plaza de San Lorenzo, 4. 46003 Valencia Teléfono: 96 387 61 00 http://www.cortsvalencianes.es Edita: Servicio de Publicaciones de Les Corts ISSN: 1136-3339 Depósito legal: V-319-1983