Missèr 85 Nova oficina judicial, la modernització definitiva?

Transcripción

missèr
Número 85 • abril 2010
www.icaib.org
Il . lustre Col . Legi d’AdvocAts de Les iLLes BALeArs • iLustre coLegio de ABogAdos de BALeAres
NoVA oFICINA JuDICIAl,
la modernització
definitiva?
sumari
5
6
Editorial
28
VI Congreso de RC
missèr 85
18
Dossier: La nueva
Oficina Judicial
6 Congreso
o
Responsabilidad Civil
10, 11 y 12 junio 2010 • Ibiza
Opinión
29 30
Derechos humanos
Turno de oficio
10, 11 i 12 juny 2010 • Eivissa
ORGANITZACIî :
Comisión de Abogados de
Responsabilidad Civil y
Seguros del I.C.A.I.B.
33 34 35
El ICAIB refuerza su
compromiso contra la
violencia machista
PenalNet
Reportaje: Oficinas de
Ayuda Víctimas del Delito
36 46 57
El Colegio
Las páginas de
la Academia
Con la venia
58
Agenda
ConseJo de redaCCión: Joan Font, regina Vallés, José Miguel del Campo, rafael Gil y Martín aleñar. CoordinaCión: Jerusalén
Villanueva. iLUsTraCiones Y FoToGraFÍa: emma Cano. diseÑo Y MaQUeTaCión: Xisco alario. CoLaBoraCiones: andrea Torrens
(dossier); Maria Pilar Ferrer, eduard Clavell, Jaime Campaner y Miguel Forteza rey, (opinió); Félix Pons y Miquel Masot (Les pàgines
de l’acadèmia). iMPresión: BaHia indústria Gràfica. adMinisTraCión Y PUBLiCidad: C/ rambla dels ducs de Palma de Mallorca, 10.
Tel. 971 714 225. ediTa: llustre Colegio de abogados de las islas Baleares d.L: PM 80/89.
Editorial
El passat 26 de març, a la sessió de la Junta General
Ordinària feta a l’ICAIB, es prengueren decisions importants per als col·legiats. Entre aquestes, la compra
d’una nova seu per als advocats de Menorca i l’aprovació de la proposta de la Junta de Govern de l’ICAIB
relativa als criteris d’honoraris aplicables a taxacions
de costes i jura de comptes.
pació activa dels advocats en la vida i el funcionament de l’ICAIB.
És cert que les seccions col·legials creades a l’ICAIB
han afavorit, d’alguna forma, aquesta participació. De
fet, algunes d’aquests seccions, així com les comissions obligatòries, es mostren molt actives i dediquen,
de forma altruista, hores, esforç i feina al servei dels
Fou també el dia 26 la data escollida per presentar seus companys. Ens consta que també les activitats
la memòria col·legial de l’any
de formació tenen el vistiplau
2009 i fer un repàs dels esdels col·legiats. I sabem que
Som més de 3.000 professionals units
deveniments col·legials que
la introducció dels progressos
consideram més importants.
tecnològics a l’activitat del
per objectius comuns, de manera que
Col·legi té també bona acojunts tenim més possibilitats de ferllida perquè així ho indiquen
En aquestes pàgines podeu
comprovar quins han estat els
nos escoltar i de veure que les nostres les estadístiques d’ús de les
noves tecnologies.
trets definitoris de l’activitat
reivindicacions, com a prestadors de
col·legial de l’any passat. Un
Tot i així, però, no podem
any en el qual, crec, el nostre
serveis essencials, són acceptades
estar satisfets del nivell de
Col·legi s’ha consolidat com a
participació en moltes de
líder de la ciberadvocacia i ha
fet avanços destacats quant a la projecció social de les activitats organitzades per l’ICAIB. La Junta de
l’advocacia illenca.
Govern vol saber què opinau d’aquestes activitats,
què considerau que pot faltar, quina valoració feis
Un any en què, de bell nou, destaca l’esforç i la feina dels diferents serveis o quins són els que trobau a
dels lletrats adscrits al torn d’ofici i dels que atenen faltar. I això no pot aconseguir-se amb una comuels diferents serveis d’orientació jurídica gratuïta.
nicació unidireccional.
5
És possible que no facem les coses bé. Potser hauríem de crear noves fórmules perquè ens faceu arribar
les vostres crítiques, les vostres propostes, els vostres
comentaris i suggeriments. Potser hauríem de proposar la creació d’una bústia, d’una adreça de correu
I fou també un any en què la formació va ser un dels electrònic o d’un altre mecanisme perquè aporteu
les vostres idees o digueu què
protagonistes de l’ICAIB.
és allò que no us agrada. NoEl fet que el nombre d’assistents a
més així deixarem d’intuir i
Crec, sense caure en l’autopassarem a saber.
complaença, que el balanç
la Junta General Ordinària a penes
ha estat molt positiu. I crec,
superàs la cinquantena significa que
també, que la societat civil
En definitiva, la vostra parveu l’advocacia illenca cada
ticipació és necessària. Més
l’ICAIB no ha aconseguit la participació
vegada més com una aliada,
encara si tenim en compte
activa dels advocats en la vida i el
com una amiga, com una
que som més de 3.000 proprofessió essencial i comprofessionals units per objectius
funcionament del Col.legi
mesa amb la defensa dels
comuns i que junts tenim
seus drets.
més possibilitats de fer-nos
escoltar i, per què no?, de veure que les nostres reiI dic CREC, perquè desconec quina pot ser l’opinió vindicacions, com a prestadors de serveis essencials,
majoritària dels col·legiats respecte a l’activitat són acceptades.
que any rere any du a terme o impulsa el Col·legi.
El fet que el nombre d’assistents a la Junta Ge- La Junta, per descomptat, no renunciarà a continuar
neral Ordinària a penes superàs la cinquantena, intentant que l’advocat es plantegi la pertinença al
quan, cal recordar, som més de 3.000 col·legiats, seu col·legi, no com una obligació, sinó com un mosignifica que la Junta de Govern no ha aconseguit tiu d’orgull.
El degà
el que també és un objectiu principal: la partici-
Revista Missèr · abril 2010
Un any en què ens hem acostat encara més a la ciutadania gràcies a iniciatives, que varen ser ampliades, com foren la Setmana del Ciutadà o l’adhesió de
l’ICAIB a diferents propostes i plataformes cíviques.
Dossier
Nova oficina judicial:
entre l’expectació
i la incredulitat
Per Andrea Torrens
El pròxim 4 de maig entren en vigor els
canvis previstos en la Llei 13/2009 de reforma de la legislació processal per a la
implantació de la nova Oficina Judicial,
reformes que es complementen amb la
norma que atribueix noves competències als secretaris judicials.
Els objectius de les reformes legislatives
són amplis i molts diversos, però tots
ells es plantegen, segons el legislador,
amb la finalitat bàsica d’aconseguir la
modernització definitiva de l’Administració de Justícia, una aspiració tant lloable com eterna.
Palma serà una de les primeres ciutats
espanyoles on s’implantarà el nou model proposat pel ministeri de Justícia
amb vista, entre altres qüestions, a ra-
A aquest efecte, la reforma redimensiona i potencia el paper del secretari
judicial i el situa al capdavant de l’oficina i en condicions d’assumir tota una
sèrie de funcions que, tradicionalment,
havien recaigut sobre els jutges. La conseqüència principal de l’alliberament
de jutges i de presidents de sala o seccions d’una considerable càrrega de feina
diària serà, sempre segons el legislador,
l’esperada descongestió dels tribunals.
Però la reforma de l’antiga secretaria,
predecessora de l’oficina judicial, va
més enllà tant a l’hora d’implicar la resta de l’organigrama funcionarial en l’ordenació de la intendència quotidiana
del jutjat, com de fer una transformació
integral orientada a adaptar la Justícia
a les noves tecnologies, sempre, això sí,
6
La incredulitat és la tònica imperant entre els professionals del
món jurídic, que coincideixen en afirmar que costa de creure
que la implantació d’un model purament organitzatiu pugui
capgirar de d’alt a baix el funcionament d’un sistema que fins
aleshores s’ha mostrat poc àgil
cionalitzar i a posar a l’abast dels jutges
els recursos humans, materials i tecnològics que els hi procuri unes condiciones més adequades per centrar-se en
les tasques que constitucionalment tenen encomanades: jutjar i fer executar
allò que ha estat jutjat.
en nom de brindar als usuaris un servei modern, àgil i
que garanteixi els seu
Tot i així, el desajust entre la
imminent aplicació d’aquesta reforma normativa i el retard
Dossier
Sembla impossible desbloquejar la situació de retards
i d’embós de jutjats i tribunals sense contemplar, de
manera seriosa, un augment significatiu de la plantilla
de jutges i dels recursos tecnològics
ja confirmat en la implantació del nou model organitzatiu que
la va motivar, posposat sine die, ha deixat al sector en un estat
d’expectació, a l’espera de comprovar de quina manera aquests
canvis poden millorar la situació actual de saturació del sistema judicial o si, realment, aquesta és la via adequada per a que
la millora de la Justícia arribi a ser efectiva.
La incredulitat és la tònica imperant entre els professionals
consultats, que coincideixen en afirmar que costa de creure
que la implantació d’un model purament organitzatiu pugui
capgirar de d’alt a baix el funcionament d’un sistema que fins
aleshores s’ha mostrat poc àgil, per la manca històrica de recursos humans i materials que pateix.
Tot i que ningú no posa en dubte les bones intencions dels canvis impulsats, bona part del sector jurídic destaca la necessitat
d’anar més enllà i de donar passes més decidides per eradicar
els problemes reals del sistema judicial que, a dia d’avui, continuen presents.
En aquest sentit, sembla impossible desbloquejar la situació de retards i d’embós de jutjats i tribunals sense
contemplar, de manera seriosa, un augment significatiu
de la plantilla de jutges, que a hores d’ara no està dins les
previsions més immediates.
A més a més, resulta poc probable agilitar qualsevol tramitació
i procediment sense fer una aposta definitiva, i a mitjà termini, per la implantació de les noves tecnologies dins l’activitat
diària del sistema. Una aspiració amb la qual, i sobre el paper,
combrega la nova Oficina Judicial, però per a la qual no hi ha un
pla d’inversió tancat que asseguri el seu establiment integral.
7
És evident que no es pot exigir que el procés que s’inicia el mes
de maig de 2010 resolgui, d’avui per demà, els problemes endèmics que ve patint històricament l’estructura judicial, però
és necessari que es vagi evidenciant un avanç sòlid i progressiu cap a una millora palpable, que redueixi les dificultats que
viuen en primera persona els professionals del sistema judicial,
així com la falta de confiança i el distanciament que percep la
ciutadania respecte a la Justícia.
En resum, si no s’aborden totes aquestes mancances i dèficits
funcionals acumulats durant dècades, la reforma de la legislació processal i la posada en marxa de la nova Oficina Judicial
quedaran estancades en l’àmbit de les bones intencions.
Dossier
Els principis i objectius
de la nova oficina judicial
8
El convenciment de la
necessitat improrrogable de modernitzar
i d’agilitar l’Administració judicial, un desitj que comparteixen
tots els operadors jurídics sense excepció,
ha fet que el Govern,
a través del ministeri
de Justícia, emprengui una sèrie de canvis profunds a l’empara del Pla Estratègic
de Modernització de
la Justícia, aprovat pel
Consell de Ministres El legislador pensa que les reformes beneficiaran al ciutadà.
el passat 18 de setembre, i que passa inevitablement per la del model nou pretenen corregir els deracionalització dels òrgans existents fectes estructurals històrics de l’Admi–pendent des de la reforma de la Llei nistració de justícia i reconduir-los cap
orgànica del poder judicial de 2003–, a una ordenació molt més homogènia
i per l’optimització dels recursos des- i funcional sota els principis d’agilitat,
tinats al funcionament de l’Adminis- eficàcia, eficiència, racionalització del
treball i responsabilitat de la gestió.
tració de justícia.
qüència, l’alt cost dels
processos.
Per fer-ho possible,
s’han pres dues mesures significatives: per
una banda, alliberar
jutges i magistrats de
la càrrega que tenen
actualment de tasques burocràtiques,
a fi que puguin centrar la seva activitat
a dictar sentències,
resoldre els litigis encomanats i, en definitiva, fer prevaler les
funcions que constitucionalment tenen atribuïdes,
que no són altres que jutjar i llò
que ha estat jutjat.
A la vegada, amb la implantació de
l’oficina judicial es preveu potenciar la figura dels secretaris judicials
com a directors reals d’aquest nou
òrgan, en tractar-se d’especialistes
Això ha fet que la implantació del Aquesta aspiració ha exigit la realtament qualificats, amb elevats
nou model d’oficina judicial s’hagi distribució competencial que es
coneixements jurídics i amb plena
convertit en la peça fonamental per preveu amb la nova oficina judicial,
capacitat per assumir un
fer efectiu el pas d’una
Les reformes pretenen alliberar jutges i magistrats de la
important increment de
estructura antiga i obentorn de les
soleta cap a una admicàrrega que tenen actualment de tasques burocràtiques, a funcions,
quals girarà l’esperada
nistració preparada per
fi que puguin centrar la seva activitat a dictar sentències, millora qualitativa del
afrontar els reptes que
funcionament intern i
marca la societat del
resoldre els litigis encomanats i, en definitiva, fer prevaler
l’acceleració pràctica dels
segle XXI. Un pas que
les funcions que constitucionalment tenen atribuïdes
procediments judicials.
s’ha de fer en termes
de readaptació dels
temps de resposta, d’universalització que té com a objectius principals • La redistribució competencial té,
del llenguatge i de generalització de els següents:
com a segon objectiu, treure un
l’ús de les eines de comunicació.
millor rendiment al temps de feina que inverteixen els funcionaris
•En primer lloc, augmentar la capacii corregir la diversitat de criteris i
tat d’assumir el notable increment
El punt de partida d’aquest procés ha
de mètodes que es produïa fins ara
de la litigiositat; oferir una resolució
estat l’aplicació d’un disseny d’organiten cada secretaria.
ràpida dels plets, i reduir, en consezació amb els quals els dissenyadors
Dossier
La redistribució competencial té, com a segon objectiu,
treure un millor rendiment al temps de feina que inverteixen els
funcionaris i corregir la diversitat de criteris i de mètodes que es
produïa fins ara en cada secretaria
La manera d’aconseguir-ho és amb
una especialització efectiva de les
tasques que es fan als òrgans judicials i una reestructuració més
eficient tant de la feina com dels
mitjans propis de cada oficina, així
com d’un repartiment més precís,
racional i coordinat de les funcions
de cada un dels seus membres.
• Per acabar, i com a complement imprescindible de la racionalització de
la gestió de recursos humans esmentada, s’ha considerat clau abordar una
modernització a fons dels mitjans físics
i tecnològics que permeti dur a terme
un desplegament vertaderament operatiu de la nova oficina judicial.
a aquest efecte, s’han executat en
els darrers temps obres de millora i
reforma als edificis que han d’acollir
la nova estructura organitzativa, per
tal d’adequar aquests espais judicials tant a la redistribució competencial com a la incorporació d’eines
tecnològiques, qüestió fonamental
en tot aquest procés.
Cap a la e-Justícia
Les noves tecnologies es revelen crucials per fer
efectiu el gran repte de modernització integral
de l’administració judicial, que passa per avançar
cap a una justícia «sense paper» i que, en aquest
cas, faci possible la itineració telemàtica dels expedients entre les diferents unitats que formen part
de l’oficina judicial.
La implantació generalitzada de les noves tecnologies resulta, per tant, imprescindible per assegurar l’èxit de la posada en marxa d’aquesta nova
estructura judicial, en el sentit que augmentarà la
capacitat de jutjats i tribunals a l’hora d’agilitar la
tramitació dels procediments, de facilitar la coordinació interna de l’oficina i de donar una resposta
oportuna a la demanda judicial creixent per part
de la societat actual.
tribunals, traslladar còpies i fer actes de comunicació per mitjans telemàtics.
aquest procés d’informatització ha estat impulsat
a partir del desplegament d’una sèrie d’actuacions
orientades a establir l’ús progressiu d’eines telemàtiques, que es troben en diverses fases
d’aplicació.
• inici de les actuacions preparatòries per avançar
en la introducció de la signatura digital dels enregistraments de les vistes.
• nou sistema de gestió processal, denominat
Minerva-nova oficina Judicial, que facilita
l’accés a qualsevol expedient des de les unitats
processals de suport directe i des dels serveis
comuns processals.
• introducció del projecte d’expedient digital a
l’audiència nacional.
• desenvolupament dels portals de l’administració
de justícia per a fiscals, secretaris judicials,
l’institut de Medicina Legal i l’institut nacional
de Toxicologia i Ciències Forenses.
Revista MissèR · abril 2010
• el ministeri de Justícia aposta per l’impuls definitiu del sistema Lexnet, que permetrà presentar
escrits i enviar documents de manera segura als
• desplegament de la plataforma de signatura
electrònica.
9
La telemàtica i la funció del suport digital
Dossier
Un model d’implantació
progressiva
Palma serà una de les vuit primeres ciutats
espanyoles on s’aplicarà el nou model
Malgrat que la nova oficina judicial ja disposa de la cobertura legal necessària que n’assegura la
posada en marxa, el ministeri de
Justícia ha disposat, en nom de
la màxima efectivitat, un procés
d’implantació progressiu, coordinat i planificat que, inicialment,
havia de començar el 4 de maig
de 2010, coincidint amb l’entrada
en vigor de la reforma de la legislació processal. Tot i així a hores d’ara el ministeri de Justícia
encara no ha pogut concretar en
quin moment es durà finalment
a terme la implantació real del
nou model.
Sigui com vulgui, Palma serà una
de les primeres ciutats espanyoles
on el ministeri té previst iniciar la
implantació de l’Oficina Judicial,
un model que, a més, s’aplicarà inicialment a l’Audiència Nacional, i
a Burgos, Càceres, Ciudad Real, Logronyo, Múrcia, Ceuta i Melilla.
10
En el cas de Palma, la gran novetat
és que és una de les poques ciutats en les quals la implantació es
produirà de manera integral. Això
vol dir que el nou model afectarà
la totalitat dels òrgans judicials.
Així, està previst establir una seu
d’oficina judicial al Palau de Justícia i a les seus judicials de l’avinguda d’Alemanya i de la Gerreria.
Uns edificis que hauran d’haver
estat adaptats a la nova estructura per albergar tots els òrgans
judicials de Palma, així com els
Serveis Comuns Processals destinats a donar-los suport.
Els jutjats de Palma seran un dels primers on s’aplicarà el nou model d’oficina judicial.
Dossier
La implantació del model a Palma afectarà a 713 funcionaris: 69
secretaris judicials, 201 gestors processals, 320 tramitadors
processals i 123 pertanyents a la categoria d’auxili judicial
fet, s’hi veuran implicats un total de 713 funcionaris, dels quals
69 són secretaris judicials, 201 gestors processals, 320 tramitadors processals i 123 que pertanyen a la categoria d’auxili
judicial.
Seguint el disseny estructural que va marcar el ministeri de
Justícia per a l’Oficina Judicial, Palma tindrà unitats processals
de suport directe, distribuïdes al Palau de Justícia (òrgans col·
legiats), a la seu de la Gerreria (primera instància, mercantil,
social, menors i registre civil), a la seu de l’avinguda d’Alemanya (instrucció, penal, violència sobre la dona i vigilància penitenciària), i a la seu de Cort (contenciós administratiu).
Pel que fa als Serveis Comuns Processals, les característiques de
divisió per seus de Palma faran que s’hagin de crear seccions
específiques en cada una.
Així, en el cas del Servei Comú General hi haurà una Secció de
Registre i Repartiment a cada seu, una Secció d’Actes de Comunicació compartida i una única Secció d’Arxiu i Dipòsit.
En canvi, en els casos del Servei Comú d’Ordenació del Procediment i del Servei Comú d’Execució el fet que hi hagi seccions
específiques en cada seu es decidirà segons les unitats processals de suport directe a les quals hagin de prestar servei.
Adaptació al canvi
L’escalonament respon, no tan sols a l’exigència d’escometre importants inversions en l’adaptació tecnològica i de
les infraestructures, sinó també a la necessitat que hi hagi
una adaptació cultural i una implicació dels agents jurídics
i socials que es veuran afectats pel canvi de model. Per això,
el ministeri i les comunitats autònomes han acordat dur a
terme un conjunt d’activitats paral·leles al desplegament de
l’oficina judicial.
Posar en funcionament la nova oficina judicial no ha estat fruit d’un
dia, sinó que és el resultat d’un llarg
procés de revisions i canvis normatius que culmina, gràcies a l’aprovació per unanimitat del Parlament
espanyol, amb l’entrada en vigor, el
4 de maig, de la Llei 13/2009, de 3 de
novembre, de reforma de la legislació processal, que ofereix un marc
legal adequat tant per implantar
la nova oficina com per agilitar de
manera efectiva l’Administració de
justícia.
Aquesta adequació ha exigit modificar setze lleis processals i més de
nou-cents articles, corresponents
als àmbits civil, penal, laboral i contenciós administratiu.
En aquest sentit, s’ha d’assenyalar
que la llei que ha calgut reformar
amb més profunditat és la Llei d’enjudiciament civil, pel caràcter supletori que té respecte a la resta de
lleis de procediment. El cas oposat
el representa la Llei d’enjudiciament
criminal, que, en constituir un recull
de normes obsoletes, només ha permès l’adaptació parcial de la part de
l’articulat que afectava la posada en
marxa de l’oficina judicial.
Sigui com vulgui, el denominador
comú de la reforma integral és la
redistribució competencial entre
jutges i secretaris judicials, però
també s’ha de destacar el foment
de les bones pràctiques processals
o la potenciació de les garanties
del justiciable.
Com no podia ser d’altra manera, la reestructuració afecta directament el cos de funcionaris adscrit a aquests òrgans. De
Canvis a 16 lleis
processals i més
de 900 articles
11
Dins l’organització de l’Oficina Judicial de Palma quedaran
inclosos la Secretaria de Govern i de Coordinació Provincial,
el Deganat, SCNE, 3 sales del Tribunal Superior de Justícia, 5
seccions de l’Audiència Provincial, 23 jutjats de primera instància, 12 jutjats d’instrucció, 2 jutjats contenciosos administratius, 8 jutjats penals, 4 jutjats socials, 1 de vigilància penitenciària, 2 de menors, 2 de mercantil i 2 jutjats de violència
sobre la dona.
Dossier
De secretaris judicials a
supersecretaris
La reforma del marc normatiu processal atribueix a aquests operadors jurídics una sèrie de competències
que els permetran adoptar algunes decisions fins ara restringides a jutges i magistrats
12
Les reformes normatives dutes a
terme atribueixen als secretaris judicials una sèrie de competències
que els permetran adoptar certes
decisions en matèria jurisdiccional, fins ara restringides a jutges
i magistrats, i que se sumen a les
funcions d’impuls formal del procediment que ja tenien atribuïdes.
aquesta ampliació de les atribucions dels secretaris judicials afecta
tant l’inici com l’acabament dels
procediments.
Pel que fa a la posada en marxa del
procediment, la reforma atribueix
al secretari judicial l’admissió de la
demanda, una funció que es considera assumible, ja que només exigeix, en uns casos, la comprovació
de certs requisits formals –com,
per exemple, la manca de poders
de representació processal o la
mancança de postulació o de defensa obligatòries– i, en uns altres,
la mera comprovació material, en
els supòsit referits a l’examen de la
jurisdicció i de la competència objectiva i territorial.
També s’atribueix al secretari judicial decidir sobre l’admissió d’acumulació d’accions, i només n’haurà
de donar compte al jutge si entén
que no concorren els requisits necessaris per acceptar-la.
no passa el mateix, però, amb la
inadmissió de la demanda, que es
manté sota l’àmbit d’actuació de jutges i de tribunals, perquè fa referència al dret constitucional d’accés a la
Per dotar d’homogeneïtat efectiva la reforma, s’ha optat per donar el
mateix nom als recursos prevists contra les resolucions del secretari
judicial, amb independència de l’ordre jurisdiccional que l’empari
Dossier
S’ha establert una nova regulació relativa als assenyalaments de les
vistes a totes les lleis processals, que recauen en el secretari judicial,
al qual correspon fixar la data i l’hora de les vistes o dels tràmits,
a través d’un servei centralitzat
justícia i, com a tal, requereix un pronunciament judicial per fonamentar
qualsevol tipus de limitació. de fet, si
es dóna el cas que el secretari judicial apreciï la manca d’algun requisit o
pressupòsit de la demanda, n’haurà
de donar compte al jutge, a fi que
sigui ell qui es pronunciï definitivament sobre l’admissió.
aquest criteri restrictiu d’admissibilitat també s’ha aplicat en
l’àmbit penal per la naturalesa
dels drets afectats, mentre que
en els casos de demandes de terceria de domini i en escrits d’inici
de procediments de nul·litat, se-
paració i divorci, de divisió d’herència i de liquidació de règim
econòmic matrimonial, s’accepta
l’admissió tant del secretari judicial com del jutge o tribunal, segons els casos.
Acabament del procediment
s’exceptuen sempre les admissions
de demandes que siguin executives
o que comportin l’adopció de certes
mesures executives, que mantenen
la potestat jurisdiccional.
respecte a l’acabament del procediment, preval la idea de la refor-
ma d’atribuir al secretari judicial la
capacitat de dictar decret per posar fi al procediment, sempre que
l’acabament sigui conseqüència de
l’acord o de la falta d’activitat de
les parts, perquè en aquests casos
s’entén que es tracta simplement
de convalidar una voluntat expressada per les parts implicades.
d’altra banda, la reforma del marc
normatiu processal atorga al secretari judicial les competències en
matèria d’execució –llevat de les
que reserven les lleis processals a
jutges i magistrats– i la decisió sobre l’acumulació de les execucions.
L’atribució d’aquestes noves competències, no obstant això, no suposa la pèrdua de la direcció del
procés per part del jutge o del tribunal, perquè està acompanyada
de la posada en marxa d’un siste-
Enregistrament de visites i signatura electrònica
• L’ús de la signatura electrònica reconeguda o un altre
l’ensistema de seguretat en l’en
registrament de les vistes, de
compareiles audiències i de les comparei
garantixences, a fi que quedi garanti
da l’autenticitat i la integritat
d’allò que s’ha enregistrat.
• També queda establert
que, sempre que incorpori
la signatura reconeguda del
secretari judicial, el document
electrònic que contingui la gragra
vació constituirà l’acta a tots els
efectes. Per contra, si no s’hi pot
incloure la firma electrònica o
si hi ha impossibilitat d’enregistrament, el secretari judicial
haurà d’estendre l’acta.
• Una acta, no obstant això, que
la llei estableix que s’ha estendre de manera obligatòria per
procediments informàtics i que
afecta a tots els ordres jurisdiccionals. es tracta d’aconseguir
l’eradicació de les actes manuscrites i, en ocasions, il·legibles,
encara molt habituals avui en
dia als organismes judicials.
• així mateix, i dins les mesures
encaminades a reforçar les garanties del justiciable, s’atribueix al secretari judicial la funció d’informar dels seus drets
la víctima o la persona perjudicada, les víctimes de delictes violents i contra la llibertat
sexual i les víctimes de delictes
de terrorisme.
• La introducció de l’enregistrament de les vistes de manera
generalitzada –que ja avança
avançava la Llei 1/2000, de 7 de gener,
d’enjudiciament civil– en la Llei
de procediment laboral, en la
Llei de la jurisdicció contenciosa
d’enadministrativa i en la Llei d’en
judiciament criminal.
13
Paral·lelament a tots aquests canvis processals per agilitar l’activitat judicial, la reforma normativa
ha previst també altres objectius,
entre els quals destaquen els dirigits a reforçar les garanties del
justiciable. Les actuacions
previstes, a aquest
efecte, són:
Dossier
les vistes o dels tràmits a
través d’un servei centralitzat. Amb la gestió d’una
agenda programada d’assenyalaments es pretén
optimitzar la utilització
de les sales de vistes.
ma de recursos que permet al titular de l’òrgan
judicial conèixer el recurs interposat contra
la resolució del secretari
judicial.
En aquest sentit, i per
dotar d’homogeneïtat
efectiva la reforma, s’ha
optat per donar el mateix nom als recursos
prevists contra les resolucions del secretari judicial, amb independència
de l’ordre jurisdiccional
que l’empari, que queden reduïts a: 1. recurs
de reposició (quan s’interposa davant el secretari judicial que va dictar
la resolució impugnada
i a fi que reconsideri la
seva decisió), i 2. recurs
de revisió (quan s’espera que sigui el jutge o el
tribunal que decideixi
sobre la qüestió).
14
El foment de les bones
pràctiques processals és
un altre dels objectius
complementaris amb
els quals el legislador
justifica la introducció
de determinats canvis
normatius, en aquest
cas, tendents a facilitar
l’acumulació d’accions,
processos, recursos o
execucions, per evitar
la multiplicitat d’actuacions quan diversos
procediments tenen el
mateix objecte.
Per fer-ho efectiu, per
exemple, s’ha establert
una nova regulació relativa als assenyalaments
de les vistes a totes les
lleis processals, que recauen en el secretari judicial, al qual correspon
fixar la data i l’hora de
A més, dins l’apartat d’incorporació de millores processals el legislador situa
un conjunt de modificacions normatives com són,
entre altres:
Subhastes judicials per Internet
Les modificacions introduïdes en la normativa
processal també inclouen actuacions relatives a
la modernització tecnològica de l’Administració
de Justícia.
•Una d’aquestes mesures fa referència a la possibilitat de substituir la publicitat en els butlletins
oficials per l’ús de mitjans telemàtics, informàtics
o electrònics, sempre que així quedi determinat
reglamentàriament.
•També es preveu la possibilitat de modificar la
regulació de les subhastes judicials i permetre
que es puguin fer licitacions electròniques sempre, això sí, que es disposi dels mitjans tècnics per
dur-les a terme i sota la direcció del secretari judicial. La finalitat última de les subhastes judicials
per Internet és evitar la discriminació, en obrir-se
a la participació no presencial, fomentar la transparència i la publicitat, obtenir millors preus i evitar les pràctiques de col·lusió.
• L’ampliació de la cobertura del procés monitori,
de 30.000 a 150.000 euros. La raó d’aquesta ampliació respon a la rapidesa, l’eficàcia i la senzillesa
del procediment que, fins
a dia d’avui, és el més utilitzat per reclamar quantitats. Tenint en compte que
en més del cinquanta per
cent dels processos monitoris s’evita el declaratiu,
s’entén que sigui previst
com una via plausible i
una descàrrega de feina
efectiva per als òrgans jurisdiccionals.
• En aquest sentit, el secretari judicial té atribuïdes les competències per
admetre l’escrit inicial del
procediment i per informar-ne el jutge quan estimi que no hi ha els requisits per admetre’l.
• A més a més, s’ha aprofitat aquesta reforma per
eliminar el lliurament del
justificant de pagament
per part del secretari judicial. S’acaba, d’aquesta
manera, amb la controvèrsia doctrinal sobre si
la falta de pagament o
l’oposició del deutor suposava o no l’inici automàtic de l’execució.
Dossier
• Una altra de les novetats que
el legislador situa dins l’àmbit de les millores processals,
però que no ha estat exempta
de certa polèmica, és la refor-
S’amplia la cobertura del
procés monitori de
30.000 a 150.000 euros
ma de diversos preceptes de
la Llei de procediment laboral
per autoritzar la signatura del
recurs de suplicació per part
dels graduats socials.
Una nova estructura
Per fer aplicables els principis, els criteris i les funcions que han motivat aquest nou model d’organització, l’oficina judicial s’ha estructurat en dos
tipus d’unitats processals diferents.
• Servei comú d’ordenació del procediment, des
d’on es farà efectiva la tramitació dels procediments en tots els aspectes en els quals no resulti
imprescindible la intervenció del jutge.
Per una banda, la unitat processal de suport directe, que és l’encarregada d’assistir jutges i magistrats en l’exercici de
les seves funcions. A
aquest efecte, el titular de l’òrgan judicial
tindrà assignat el personal que es consideri
indispensable per donar-li suport durant
tot el procés.
• Servei comú d’execució, que serà el receptor
de les sentències i de la resta d’actuacions que
la llei reconeix amb
caràcter executiu, a
fi d’assegurar-ne el
compliment.
La nova estructura
respon, segons el legislador, a la necessitat d’ordenar, racionalitzar i simplificar
el sistema de justícia
i capacitar-lo per afrontar els reptes i les exigències propis d’un servei públic essencial pel
que té de garant dels drets i de les llibertats dels
ciutadans.
• Servei comú general, que durà a terme tasques de registre i repartiment
dels assumptes ingressats, actes de
comunicació i d’auxili judicial, així com altres
funcions accessòries, com ara la gestió del
dipòsit de peces de convicció i de l’arxiu dels
procediments.
15
Per l’altra, els serveis comuns processals, que,
encapçalats pels secretaris judicials, assumeixen tasques centralitzades de gestió i de
suport en actuacions
derivades de l’aplicació
de les lleis processals.
N’hi ha de tres tipus
i amb funcions molt
específiques:
Finalment, a aquestes dues unitats processals integrades en
l’estructura de la nova
oficina judicial, s’hi
han d’afegir les unitats administratives,
constituïdes dins l’àmbit de l’Administració
de Justícia, que han
estat creades per dirigir, ordenar i gestionar
els recursos humans,
els mitjans informàtics, les noves tecnologies i altres recursos
materials.
Dossier
Cap a la modernització
definitiva?
Els dubtes i la incredulitat encapçalen, per ara, les opinions dels
juristes respecte de la nova etapa que empren la legislació processsal
L’entrada en vigor de la Llei 13/2009, de
3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de
la nova Oficina Judicial, no ha deixat indiferents els professionals d’un sector,
el jurídic, que coincideixen en la conveniència de modernitzar el sistema
de Justícia espanyol, però que posa en
qüestió que la via escollida sigui la més
adequada per assolir aquest objectiu.
El que sí sembla evident és que les mesures adoptades no seran definitives a
l’hora de resoldre els problemes de saturació que pateixen els tribunals.
16
Així ho argumenta el jutge degà de Palma, Francisco Martínez Espinosa, qui reconeix que “les novetats que introdueix
la nova Oficina Judicial en l’aspecte
organitzatiu són molt interessants”, al
temps que aclareix, però, que aquesta
aportació quedarà a mig camí “si no
va acompanyada d’un impuls decidit
d’actuacions de caràcter tècnic, prevists i no tancats, tan fonamentals com
l’expedient digital –que encara està
lluny de ser una realitat- o com la implantació de mitjans audiovisuals i tecnològics, que eximeixi al secretari judicial de
ser present en totes i cada una de les fases del procediment”. Així mateix, el jutge
degà considera que “l’èxit de la posada en
marxa i del desenvolupament progressiu
d’aquesta nova estructura dependrà, en
bona mesura, del factor humà, de la
implicació del funcionariat”.
Per altra banda, i proporcionant una
visió més àmplia de la situació judicial, Francisco Martínez Espinosa adverteix que aquest nou model “pot
alleujar” part dels problemes endèmics d’acumulació i de retards dels
Francisco Martínez Espinosa i Gabriel Garcías.
tribunals, però “no resoldrà el dèficit de
plantilla de jutges” que històricament
ve patint la Justícia.
Per això hem de ser capaços d’assumir
els obstacles que ens puguem trobar,
sopesar-los i tirar endavant”.
En la mateixa línia, es mostra favorable
als plantejaments del Consell General
del Poder Judicial que planteja la necessitat de cercar alternatives pràctiques
per aconseguir desaturar els tribunals,
com puguin ser “mesures de mediació i
d’arbitratge, entre d’altres, encaminades
a eliminar i desincentivar processos”.
Per tant, una de les qüestions més destacades és la postura generalitzada d’obrir
un compàs d’espera abans de treure
conclusions, a fi de poder comprovar
com s’incorporen els canvis introduïts en
el funcionament diari dels jutjats, a través de la nova Oficina Judicial. En aquest
sentit, ningú no es vol precipitar perquè,
a més a més, encara no se sap quan es
farà efectiva la seva implantació.
Sigui com vulgui, i mentre arriben
més solucions, “ens enfrontam a un
procés llarg” que no ha fet més que
començar. “Per dur a terme grans canvis mai no es troba el moment idoni,
perquè sempre generen inquietuds.
Martín Aleñar, considera que la
reforma era imprescindible per
agilitar la tramitació dels expedients
de desnonament, “sobretot en el
tràmit de notificació”
Altra reacció provoquen entre els lletrats les reformes de setze lleis processals i de més de nou-cents articles,
aplicables a partir del 4 de maig, i que
afecten a àmbits processals tan
diversos com civil, penal, laboral i
contenciós-administratiu. En aquest
sentit, els punts de vista varien significativament en funció de la matèria
i dels aspectes que afecten.
Així, en l’àrea processal civil, l’advocat
Martín Aleñar veu amb bons ulls la
Dossier
Gabriel Garcías: “Resulta increïble que els sis mesos transcorreguts
entre l’aprovació de la llei de reformes i la seva entrada en vigor no
hagin estat suficients per poder comptar amb les infraestructures i
els mitjans necessaris per posar en marxa la nova Oficina”
reforma legal en tot el referent a arrendaments urbans, en especial al tema
de desnonament. “La reforma era imprescindible perquè, fins ara, la tramitació dels expedients de desnonament
s’eternitzava, sobretot en el tràmit de
notificació”, ja que havia l’obligació expressa d’intentar trobar al demandat
no només al domicili oficial (o principal) sinó a tots aquells dels quals l’Administració en tengués constància. I
cada vegada que es remetia a una nova
adreça s’havia d’iniciar de bell nou la
tramitació. “Ara tot això s’ha simplificat:
s’intenta la notificació al domicili del
demandat, si no se’l troba s’inicia automàticament el procés”. Una agilitació
que Aleñar situa “en la línia” de l’Oficina
Judicial, sobre la qual està a l’espera de
veure com aplica certs aspectes que té
en previsió: l’habilitació de la figura del
procurador per tramitar aquests expedients i la desaturització de l’actual Oficina de notificació judicial.
Per la seva part, l’advocat Gabriel
Garcías admet “no ser molt optimista”
amb les millores que teòricament duu
implícita aquesta reforma.
Aquesta postura ve provocada per la
impossibilitat de fer coincidir la implantació de la nova Oficina Judicial
amb l’entrada en vigor de les reformes
processals. “Resulta increïble que els
sis mesos que han transcorregut entre l’aprovació de la llei de reformes i
la seva entrada en vigor no hagin estat
suficients per poder comptar amb les
Martín Aleñar
La falta de determinació a l’hora de
plantejar els canvis constitueix un
dels motius pels quals l’advocat laboralista Ferran Gomila creu que no es
podrà solucionar l’actual embús de
jutjats i tribunals. “El legislador no ha
donat la passa decisiva que venen recomanant experts i processalistes de
variada procedència”. Segons aquest
missèr, la passa fonamental per a desembussar el col·lapse judicial gira en
Pel que fa a l’àmbit processal de la justícia social, Ferran Gomila admet que
“les novetats de la Llei 13/2009 és possible que tenguin menys rellevància
que en altres ordres”. Sí destaca, per
contra, els obstacles “de difícil valoració” que du implícita la potenciació del
paper del secretari judicial prevista, i el
conseqüent “desapoderament correlatiu dels jutges en la funció de direcció
i control processal”, sobretot respecte
del desdoblament de les competències relatives a la conciliació prèvia. “Separar el paper del conciliador –ara encomanat al Secretari- del rol resolutiu
que correspon al Jutge en cas que no
hi hagi conciliació conduirà probablement a situacions de perplexitat, quan
no d’inidoneïtat, que el temps venidor
s’encarregarà de demostrar”.
Els dubtes i la incredulitat encapçalen, per tant, la nova etapa que emprèn la legislació processal, a l’espera
de veure quan i com encaixarà la nova
estructura d’organització judicial i si
realment serà capaç d’acabar amb els
mals endèmics d’un sistema de Justícia necessitat de solucions urgents i
adaptades al segle XXI.
Ferran Gomila.
Aquest desajust i la convicció que un
sistema organitzatiu de caràcter intern
“no pot fer que el conjunt de l’administració de Justícia millori” li fan sentir
“certa indiferència” cap a una reforma
que qualifica de “feta a troços”. I ho argumenta posant com a exemple la reforma parcial que s’ha fet a 53 articles
de la Llei d’Enjudiciament Criminal,
quan “en realitat, i per la seva naturalesa, era aconsellable emprendre una
reforma global feta amb seny”. Això ho
demostra el fet que encara no ha entrat
en vigor la reforma parcial referida i “ja
s’està parlant de tornar a modificar-la”.
torn a la pròpia decisió”. En aquest
sentit, Gomila apunta que “una vegada més s’ha desaprofitat l’oportunitat de configurar una Oficina
Judicial que, dotada amb els mitjans
més adequats, fos capaç de proporcionar les eines i el material necessari
per generar una decisió desdoblada,
és a dir, que fos útil a més d’un jutge
unipersonal”. No obstant això, explica,
s’ha mantengut “intocable la identificació Jutge personal- Secretari-Jutjat”,
que provoca “aquest embut” i que ni
la nova Oficina Judicial evitarà que
torni a topar “amb la ineficiència en
el mateix nus en el qual, avui en dia,
es fa evident”.
17
infraestructures i els mitjans necessaris
per posar en marxa la nova Oficina”.
Opinió
La necesidad que la CDCIB regule
el uso de la vivienda familiar en los
supuestos de ruptura matrimonial
El proyectado LLibre Segon del Codi Civil de Catalunya
Por Maria Pilar Ferrer Vanrell, catedrática de Derecho Civil UIB
1. Estado de la cuestión
18
Resulta paradójico, cuando la institución familiar está mutando a pasos
agigantados, que la hace irreconocible
respecto del modelo que subyacía en la
originaria Compilación balear de 1961,
en la vigente, e incluso en el Código
civil, las modificaciones legislativas se
empecinan en imponer numerosas
obligaciones a los cónyuges, dejando
un escaso margen a la autonomía privada. Por otra parte, se facilita la constitución de segundas o terceras uniones,
las llamadas familias reconstituídas,
hasta el punto que, no sólo el legislador
estatal facilita y acorta el proceso para
la disolución del vínculo matrimonial
(Ley 15/2005), sino que, incluso, el legislador catalán en el proyectado Llibre
Segon de su Codi Civil otorga efectos a
las uniones de pareja que aún no han
disuelto su anterior matrimonio1.
Esta facilidad, de constitución y reconstitución de matrimonios o unidades convivenciales, choca con la labor
del legislador al regular los derechos y
deberes de los miembros de la pareja
matrimonial y convivencial, tanto en
cargas familiares2, como en la regulación de la vivienda familiar, cuando
ésta es, en un porcentaje importante
de matrimonios, una de las mayores
cargas económicas que asumen, que
hacen imposible poder iniciar una
nueva relación, en caso de ruptura.
En Catalunya está en tramitación parlamentaria el Proyecto de Llibre Segon
de su Codi Civil (BOPC, núm. 384, de 19
de gener de 2009) con el fin de adaptar
el Derecho de Familia a la sociedad actual, y, en la materia que nos ocupa, da
un distinto tratamiento a la vivienda
familiar según se trate de actos constante convivencia, o a su ruptura.
2. La vivienda familiar,
constante convivencia
a) El legislador catalán optó y ha optado3 por regular, de forma intervencionista, la prohibición dispositiva al
titular de la vivienda familiar, salvo
consentimiento del otro cónyuge o
autorización judicial; situación que
no se cohonesta con su régimen legal supletorio de separación de bienes, anclado en la autonomía patrimonial de los cónyuges. El art. 231-9
del proyectado LLibre Segon sigue
limitando tal facultad dispositiva
sobre la vivienda familiar del cónyuge propietario; cuando, a la ruptura de la convivencia por divorcio,
nulidad o separación, el proyectado
art. 233-25 permite realizar actos de
disposición al propietario o titular
de un derecho real sobre la vivienda familiar, sin el consentimiento
del cónyuge que tiene el uso y sin
autorización judicial, aunque debe
respetarse este derecho que es temporal (arts.233-20 y 233-21).
Por el contrario, en el régimen de
cargas del matrimonio, la proyectada reforma modifica la regulación
del Codi de Familia, al suprimir, en
su proyectado art. 231-5 la regla
1. “Incloent-hi les parelles estables formades per persones que no podrían contreure matrimoni entre sí perquè un d’ells continua casat amb
una altre persona”, EM (III,c).
2. No entraré en este tema por razón de espacio, sólo apuntar que la ley balear 18/2001, impone como carga de la pareja los alimentos del hijo
no común conviviente, sin tener en cuenta que lo necesite; supuesto que sí contempla el proyectado art.231-5.2 del LLibre Segon del CCC., ya
que existe un obligado principal, su otro progenitor.
3. Art. 9 Ley 8/1983; y vigente art. 9 Codi de Família.
de contribución la aportación de la
vivienda de titularidad propia de un
cónyuge.
Quizá sea más oportuno, dadas las
numerosas situaciones de crisis
de pareja, arrendar el inmueble de
su propiedad y destinar los frutos
al sostenimiento de las cargas, y
que ambos cónyuges procedan a
arrendar un inmueble cuyo pago
lo efectuarán en proporción a sus
rendimientos (art.231-6.1); y tampoco quedará mermada su facultad
dispositiva.
b) La regulación del art. 1320 Cc, sólo
tendría razón de ser, en un ordenamiento imbuído por la idea de comunicación de ganancias; incluso por
el distinto tratamiento que da el art.
1357.2 Cc, cuando el bien privativo es
la vivienda familiar que remite al art.
1354. Incluso, el ámbito, mal llamado,
de protección de la norma se tambalea ya que el art. 6 del Código de Comercio excepciona el consentimiento
del otro cónyuge cuando el titular
privativo es comerciante casado, o lo
ha adquirido a resultas del comercio,
porque estos bienes responden sin
19
b) del art. 4.1 CF, que no se avenía
con un régimen de separación de
bienes, por esto cambia de criterio,
excluyendo, según la EM, de las cargas familiares “les d’adquisició i millora de l’habitatge familiar, ja que
constitueixen despeses d’inversió
que cal vincular a la titularitat de
l’inmoble”; incluso explica que no
resultaba coherente que “el cònjuge no titular pogués acabar responent d’aquesta obligació de forma
solidària”. En cuanto a la obligación
por las cargas, el art.231.6 no computa, expresamente, como forma
Opinió
Opinió
necesidad del consentimiento del
cónyuge no titular. La Ley Concursal
tiene un distinto tratamiento según el
régimen sea de gananciales o de separación de bienes; el art. 78.3 de dicha
Ley Concursal, permite que en el caso
que la vivienda familiar haya sido adquirida con pacto de sobrevivencia, el
cónyuge del concursado puede adquirir la totalidad de la misma pagando
la mitad de su precio. El epígrafe 4 del
citado art. 78 determina que si la vivienda es ganancial a la “liquidación
de la sociedad de gananciales o la disolución de la comunidad, el cónyuge
del concursado tendrá derecho a que
aquella se incluya con preferencia en
su haber, hasta donde éste alcance o
abonando el exceso”. Son excepciones
o preferencias respecto de la vivienda
familiar o de un bien, que es ganancial.
Por el contrario, el art. 78.1 ninguna preferencia otorga al cónyuge no concursado sobre la vivienda familiar, cuando
es un bien privativo del concursado;
incluso presume que el no concursado donó al concursado la contraprestación si es una adquisición a título
oneroso; sin que tenga ninguna relevancia, en tal caso, el consentimiento
del art. 1320 Cc.
c) La Compilación balear, que no regula la vivienda familiar, ha tenido un
tratamiento jurisprudencial (STSJIB
de 3 de septiembre de 2008) que permite una interpretación distinta4 a la
del legislador catalán y, también, a la
regulada en el Código civil que, en
este caso, no es de aplicación supletoria. Esta solución es coherente con
Las modificaciones
legislativas se empecinan
en imponer numerosas
obligaciones a los cónyuges,
dejando un escaso margen a
la autonomía privada
la tradición jurídica balear, porque 1)
el tenor del art. 1320 Cc no encaja en
el régimen económico regulado en la
CDCIB, ni en los principios de nuestro
Derecho, donde marido y mujer, tradicionalmente, han tenido autonomía
en la gestión y disposición de su patrimonio; incluso, por Stil 11 del Llibre de
Stils de Mossèn Arnau d’Erill, de 1344,
permitía a la mujer, en contra de lo
dispuesto en el Derecho Romano,
prestar fianza a favor de su marido5.
Ni fue de aplicación la venia marital
castellana para administrar y disponer de su patrimonio. 2) Por otra parte,
porque esta limitación a la capacidad
dispositiva del cónyuge titular nada
tiene que ver con la protección a la
familia, como manifiesta el Tribunal
Constitucional que, el 22 de marzo de
1999, dicta auto de inadmisión del recurso de amparo interpuesto contra
la STSJIB de 3 de septiembre de 1998
y declara6 que no se lesionó el art. 14
CE por la inaplicación del art. 1320, ni
tampoco es contrario a los arts. 32 y
39 del mismo texto constitucional.
En definitiva, constante convivencia,
donde se presume que se actúa de
consuno, cada cónyuge tiene sobre
sus bienes la gestión, administración
y disposición, incluída la referida a la
vivienda familiar. Incluso, el cónyuge
propietario de la vivienda familiar corre con los gastos de adquisición, conservación y mejora, ya que al tratarse
de un gasto de inversión7, sólo al titular
le aprovecha el beneficio; ni la destinación de la vivienda de su propiedad a la
familia se computa como contribución
a las cargas. A la ruptura matrimonial,
donde no existe comunión de vida, la
Compilación nada ha previsto, y será
de aplicación supletoria el Código Civil. El uso de la vivienda se destinará
de acuerdo con el art.103.2 en cuanto a
medidas provisionales y del art. 96 Cc.
3. El uso de la vivienda familiar, como
efecto de la ruptura matrimonial, en
el proyectado Llibre Segon CCC
La situación de ruptura precisa que
el Parlamento balear regule el supuesto que nos ocupa y se adapte
a las necesidades de la sociedad,
como ha previsto, aunque cautelosamente, el proyectado LLibre Segon
del Codi Civil de Catalunya.
La regulación de la atribución del
uso de la vivienda como efecto de
la nulidad, divorcio y separación
judicial, ha sido objeto de una regulación más acorde con la sociedad actual en el proyectado Llibre
Segon que ha avanzado otorgando
libertad en la determinación de la
atribución del uso de la vivienda
familiar, como efecto de la ruptura.
El cambio de criterio del proyecta-
20
4. No puedo detenerme en su larga justificación, me remito a los fundamentos que ya comenté, sobre la inaplicabilidad del art, 1320 Cc. FERRER VANRELL, M.Pilar “La problemática de la aplicabilidad del art. 1320 del código civil a los ordenamientos civiles territoriales. (a la luz de la
Sentencia de 3 de septiembre de 1998 del TSJB)” . RCDI mayo-junio 2001.
5. Históricamente la mujer mallorquina podía afianzar a su marido (en el derecho catalán estaba prohibida la intercesión de la mujer); tampoco lo permitía el Derecho Romano por la prohibición general de intercedere pro aliis para la mujer del Senado Consulto Veleyano. Justiniano
declara nula la intercesión de la mujer a favor de su marido, salvo que se probase claramente que se había efectuado en beneficio de la mujer, excepción plasmada en la Novela 134.8 Authentica Si qua mulier. Recogiendo tal prohibición, se matiza en nuestra Recopilación de 1622
(III,XIII,1), donde se reproduce el Stil 11 de las Ordinacions de Mossen Erill de 1344 (A.R.M. Llibre d’en Sant Pere, fol.31) en estos términos: “Es de
consuetut en Mallorca que si las donas fan fiansas a llurs marits y juntament ab ells se obligan, sols que hajan renunciat al Vellejà, encara
que no hajan renunciat a la aucthentica si qua mulier, y encara que no hajen jurat, sols sian majors de 25 anys, la obligació val y té, y axí s’és
obtingut en contradictori judici”.
6. “Dicha protección es perfectamente compatible con la opción legislativa elegida por el legislador autonómico que, con fundamento en el
régimen económico matrimonial de separación de bienes, que históricamente rige en las Islas Baleares, conscientemente no consideró oportuno la vigencia que establece el art. 1320 del Código civil”.
7. Ver FJ 6º de la STSJIB de 3 de septiembre de 1998.
Opinió
La cesión del uso computa como
contribución en especies a la hora de
fijar tanto la cuantía de los alimentos, como la pensión compensatoria
(apartado 7 del art. 233-20); como también impone al beneficiario los gastos
derivados del uso, incluídos tributos y
tasas (apartado 2 del art.233-23)9.
En los supuestos de atribución del
uso de la vivienda al no propietario,
el art. 233-24 regula las diversas causas de extinción de este uso, que, entre otros supuestos, si su atribución
es de carácter temporal, además del
4. Conclusión
Quizá la novedad más acorde con las
necesidades actuales es el art. 233-21
que permite al juez, a instancia de los
cónyuges, que pueda excluir la atribución del uso de la vivienda familiar
en los casos que: el cónyuge custodio
tenga medios para cubrir las necesidades de vivienda y la de los hijos; o
si el cónyuge, que tiene que ceder el
uso, puede garantizar el pago de ali-
Es necesaria la regulación de
la atribución de la vivienda a
la ruptura matrimonial
mentos y la prestación de la cuantía
que le corresponda en concepto de
vivienda, es decir, su parte del precio
del arrendamiento
Incluso la Disposición Transitoria Tercera permite acordar la revisión de
medidas adoptadas como efecto de la
nulidad, divorcio o separación judicial,
y pedir “la substitució de l’atribució
judicial de l’ús de l’habitatge familiar
per l’abonament d’una prestació dinerària, d’acord amb el que disposen
els articles 233-10; 233-17 i 233-21 del
Codi civil”.
Esta proyectada reforma del Parlamento catalán es acorde con la necesidad de la actual sociedad; ahora
bien, la única cuestión que entiendo
queda pendiente de solución es la
falta de concordancia del régimen de
separación de bienes, que es el legal
supletorio, con la limitación disposi-
tiva del titular de la vivienda familiar,
constante convivencia, cuando, generosamente, la ha puesto al servicio de
la familia, siendo como es obligación
de ambos contribuir a las cargas;
resultando de esta puesta a disposición de la vivienda propia, una triple
consecuencia: 1) por una parte, no le
computa a efectos de contribución
a las cargas familiares (a la ruptura,
computa); 2) en el caso de ruptura,
pesa la afección del uso, aunque temporal, en el supuesto que no pueda
encontrarse la solución alternativa
prevista en los supuestos del art. 23321. 3) En el régimen de separación de
bienes resulta contrario a la propia
esencia de un régimen de no comunicación económica, porque prohíbe
a su titular la disposición de un bien
propio, que es fácilmente sustituible (por otra vivienda que adquieran
ambos cónyuges en régimen de copropiedad, ya que la carga es de los
dos; o bien, que contribuyan ambos
al arrendamiento de una vivienda,
como parte de los alimentos a los que
están obligados). Esta limitación dispositiva puede resultar muy gravosa
para el interés de su propietario, por
ejemplo a efectos de gestión de su
empresa10; particularmente en momentos de conflictividad convivencial, ya que por estadística los matrimonios son temporales. Además es
voluntad de los cónyuges mantener
o modificar, en cualquier momento,
su régimen por otro de mayor comunicación económica. Creo que, esta
limitación dispositiva, surge de una
falsa concepción de entender que
redunda en la protección a la familia,
cuando ha quedado expuesto que el
TC entiende lo contrario.
No es, esta concreta cuestión, modelo
a seguir por el Derecho civil balear.
Por el contrario, es necesaria la regulación de la atribución de la vivienda
a la ruptura matrimonial.
8. Dice: “l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar, amb el parament corresponent, i si és el cas, de les altres residències”.
9. “Les despeses ordinàries de conservació, manteniment i reparació de l’habitage, incloses les de comunitat, les de subministraments, Aixa
com els tributs i les taxes de maritament anual són a càrrec del cònjuge beneficiari del dret d’ús”.
10. Por ej., a efectos de garantía hipotecaria para el ejercicio de sus negocios.
Para la atribución del uso de la vivienda familiar el art. 233-20.1 ha previsto,
en primer lugar, el pacto de los cónyuges; y a falta de pacto o aprobación
judicial del acuerdo, en caso de necesidad, el juez la atribuye al cónyuge custodio o al más necesitado, siempre de
forma temporal porque, como explica
la EM (III,c) pár. 21) “es vol sortir al pas
d’una jurisprudencia excessivament
inclinada a dotar de carácter indefinit
l’atribució, a expenses dels interessos
del cònjuge titular” . Incluso permite
que el uso de la vivienda familiar sea
sustituído por otras residencias idóneas (cuestión bien distinta a la que
dispone el art. 76.3 a) CF8).
transcurso del tiempo, se extingue
por matrimonio o convivencia en pareja del beneficiario del uso (apartado
1.c) segon); por mejora de la situación
económica del beneficiario, o empeoramiento económico del otro (apartado 1.c) primer).
21
do Llibre Segon en la regulación a
efectos de atribución del uso de la
vivienda familiar, se manifiesta en
la EM (III, c), pár.21), “(…) es preveu
que, a sol·licitud de l’interessat, es
pugui excloure l’atribució de l’ús de
l’habitatge familiar si qui en seria
beneficiari té mitjans suficients per
cubrir les seves necessitats i les del
fills, o bé si el que ha de cedir-lo pot
asumir i garantir suficientement el
pagament dels aliments als fills i la
prestació que pugui correspondre al
cònjuge en una quantia que permeti cobrir les necessitats d’habitatge
d’aquest”.
Opinió
Con oficio, sin beneficio; y al revés
Por Eduard Clavell, abogado
Un recurso de apelación se prepara
en Ibiza o Menorca y se envía a Palma
por fax o correo electrónico. Resuelta
la apelación por la Audiencia, ésta lo
notificará al procurador quien, a su
vez, lo remitirá al letrado por fax o
Internet. El procurador pues, en estos
casos, se limita a hacer de intermediario; de forma forzada para el ciudadano, que tendrá que pagarlo aunque no desee contar con sus servicios.
Además, deberá contratar dos, uno en
Ibiza o Menorca y otro en Palma, sin
que le esté permitido remitir directamente su escrito al tribunal, o a través
de un solo procurador.
En un reciente caso en que me tocó
defender a una asociación sin afán
de lucro, de esos que no se acostumbran a cobrar, o se cobran poco, por
compromiso cívico y social, se discutió en alzada si la indemnización de
3.000 euros a que fue condenada tal
asociación, era procedente o debía reducirse. La Audiencia ratificó en todos
los puntos la sentencia de instancia
y condenó en costas a la asociación.
Hasta aquí, todo según el guión.
22
Pero al tasar las costas, el letrado minutó 600 euros más IVA, y los procuradores, 585. Todo según la más estricta legalidad, como así refrendó la
propia Sala tras la impugnación…
585 euros por hacer de mensajero
cualificado, lo mismo que el abogado
por haber efectuado el fundamentado y motivado escrito de apelación.
Hasta aquí el beneficio…, ¿y qué tiene
que ver esto con el oficio?
Bien, los que tienen el placer y la satisfacción de trabajar en el turno, ya
saben cómo valora el Estado su trabajo. Cuando uno de tus defendidos
entra preventivamente en la cárcel,
antes del juicio habrás ido a visitarle
al menos una docena de veces al centro penitenciario; habrás efectuado
tres o cuatro escritos solicitando su
libertad, a medida que se producen
nuevos hechos o transcurre el tiempo sin que se produzca ninguno; habrás asistido a media docena de declaraciones e interrogatorios; habrás
perdido mañanas enteras, si no días,
en comparecencias del 505; te habrás
personado multitud de veces en el
nales, donde lo que está en juego no
son ya 3.000 euros, sino la libertad y
todo el patrimonio del justiciable, allí
deba ser el propio abogado, ese que
no cobra más de 250 euros por toda
su labor, quien deba hacerse cargo de
todas las notificaciones hasta el pase
a procedimiento abreviado.
¿En qué quedamos? ¿La figura del procurador es tan imprescindible y necesaria que hay que obligar al ciudadano
a contratarle aunque no quiera y au-
Lo que produce irritación es que se obligue al ciudadano corriente a
contratar y pagar los servicios de uno o dos procuradores para enviar
un escrito de una isla a la otra
juzgado para ver como está el asunto
y si llegan los resultados de las diligencias instadas, y habrás atendido
a incontables familiares o amigos intranquilos por el futuro –y presentede tu representado.
mentar así los costes de su pleito, pero
sin quien paga es el Estado entonces
su presencia es superflua y puede recaer toda su labor sobre las espaldas
del propio abogado y los funcionarios
judiciales…?
Todo esto, claro, antes de ir a juicio,
que puede tardar uno o dos años.
Y otros seis meses más tarde, finalmente, cobrarás por todo tu diligente y esforzado trabajo la cantidad de
¡250 euros! (exagero, no llega, pero
redondeemos…).
Se obliga a los tribunales penales a
comunicar directamente con las partes, ¿tienen menos trabajo, responsabilidad o categoría que los civiles? Y
los abogados penalistas, ¿su trabajo,
responsabilidad y esfuerzo valen menos de la mitad que hacer de correo?
Lo curioso del caso no es que el Estado
fije unos aranceles e indemnizaciones
tan escandalosamente desproporcionados e injustos y que los tribunales
no sean capaces de interpretarlos con
más sentido común. Lo que realmente produce irritación y desánimo, es
que mientras que se obliga al ciudadano corriente a contratar y pagar los
servicios de uno o dos procuradores
para enviar un escrito de una isla a la
otra, cuando se trata de asuntos pe-
Como decía en el título, unos el oficio
y otros el beneficio, y el legislador a
amparar privilegios y obviar el interés
general. No sea que terminemos viviendo en una sociedad más justa…
P.S.: Este artículo dice lo que dice, y
no debe tomarse como una crítica
generalizada a los profesionales que
hacen como deben su trabajo y se
convierten a veces en un gran colaborador del abogado.
Opinió
Sobre la forma en que debe practicarse la
detención, el control que sobre este particular
se ha propuesto la Fiscalía General del Estado y
la ocultación del verdadero problema
Por Jaime Campaner Muñoz, abogado
El pasado día 23 de diciembre de
2009, la Fiscalía General del Estado
(en adelante, FGE) dictó la Instrucción núm. 3/2.009, “sobre el control
El mentado texto, tras recordar que
el cometido del Ministerio Público,
por mandato constitucional (art. 124.1
23
hizo, en mi opinión –y a pesar de que
la expresada Instrucción no contiene
mención expresa al respecto-, para
paliar la polémica que pocos meses
antes de su dictado originó el modo
en que se detuvo y exhibió públicamente a varios imputados en determinadas operaciones contra la –no se
olvide- presunta corrupción que vendría azotando nuestro país en los últimos tiempos (las bautizadas como
“Palma Arena” en las Islas Baleares y
“Pretoria” en Cataluña), polémica que
se reavivó en las postrimerías del mes
de noviembre de 2009 con ocasión
de la detención y exhibición, no menos circense, por las calles de Santa
Cruz de Tenerife de un ya tristemente célebre joven llamado “Diego” por
presuntos delitos de extrema gravedad cometidos contra una menor de
3 años de edad, siendo decretada por
el Juez de Instrucción su inmediata
libertad provisional sin fianza en un
Auto que descarta de plano cualquier
indicio racional de criminalidad contra el mismo.
de la forma en que ha de practicarse la detención”. Y a buen seguro lo
Opinió
La falta de concreción de auténticos mecanismos para controlar que,
efectivamente, las detenciones se practiquen de un modo u otro, vacía
de contenido la instrucción
CE), legal (art. 773.1 LECrim.) y estatutario (art. 3.3 EOMF) es, en síntesis y
en lo que aquí interesa, la defensa de
la legalidad, de los derechos fundamentales de los ciudadanos y de las
garantías procesales de todo imputado (apartado I), plasma una serie de
consideraciones teóricas y de carácter general acerca del derecho fundamental a la libertad y la restricción
que supone toda detención (apartado
II), para, a continuación, y no sin antes
recordar el inmediato antecedente
de la regulación actual de esta figura
(apartado III), adentrarse en el marco
legal y reglamentario vigente sobre
la forma en que ha de practicarse la
detención (apartado IV). Se trata, en
esencia, de dos preceptos: el art. 520.1
LECrim., el cual establece que la misma deberá practicarse “en la forma
que menos perjudique al detenido o
preso en su persona, reputación y patrimonio”, y el art. 18 de la Ley Orgá-
nica General Penitenciaria, precepto
que regula el modo de llevar a cabo
los traslados de detenidos: “de forma
que se respeten la dignidad y los derechos” de los mismos, así como la seguridad del propio traslado.
Es en este lugar donde procede traer
a colación la Instrucción 12/2.007 de
la Secretaría de Estado de Seguridad,
“sobre los comportamientos exigidos
a los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado para garantizar los derechos de las personas
detenidas o bajo custodia policial”, de
24
suerte que contiene tan fundamentales como abstractas directrices sobre la cuestión objeto de comentario:
“Decidida la procedencia de la detención, el agente policial deberá llevarla
a cabo con oportunidad, entendiendo
ésta como la correcta valoración y
decisión del momento, lugar y modo
de efectuarla, ponderando, para ello,
el interés de la investigación, la peligrosidad del delincuente y la ur-
gencia del aseguramiento personal”
(instrucción 1ª, ap. 2º); y, en cuanto al
esposamiento,“el agente que prac-
tique la detención o conducción, en
atención a factores como las características del delito o la actitud del detenido, podrá valorar la conveniencia de
aplicar o no esta medida con la finalidad de incrementar la discreción y no
perjudicar la reputación del detenido”
(instrucción 9ª).
En su apartado V, bajo el título “Aspectos implicados en una correcta ejecución de la detención”, la Instrucción
de la FGE ensalza -en el plano teóricoel valor de los derechos fundamentales que pueden verse afectados como
consecuencia de una detención –digámoslo así- no respetuosa con los
mismos, reconduciendo la exigencia
de salvaguarda de los expresados derechos (presunción de inocencia, honor, dignidad, intimidad y propia imagen) al principio de proporcionalidad,
mas recordando su inevitable entrada
en conflicto y necesaria compatibilización con la libertad de información.
Ya en el apartado VI, se explica cuál
debe ser la misión del Ministerio
Fiscal tanto en los casos en que el
mismo ordene la detención de una
persona como en aquellos otros en
que tenga conocimiento de que la
Policía ha hecho lo propio: ni más ni
menos que velar por el respeto a los
derechos fundamentales y garantías
procesales del detenido, entre las que
se cuenta la “correcta” práctica de la
detención, esto es, la menos lesiva
para los tan traídos derechos fundamentales. ¿Y cómo deben los Sres.
Fiscales llevar a cabo tal empresa?
Según el texto objeto del presente artículo, en el primero de los supuestos,
“a través de instrucciones de carácter
general o particular que, al respecto,
den a la Policía Judicial”, mientras que
en el segundo, “mediante los cauces
procesales pertinentes cuando […] el
estado de la causa lo haga factible”.
No importa ser muy avispado para
darse cuenta de que esta última previsión, que precisamente está pensada para los supuestos más frecuentes
(esto es, para cuando no ha sido el
Ministerio Público quien ha ordenado
la detención), adolece de una notable
vacuidad, lo cual la convierte – y si no
al tiempo- en inoperativa.
Finaliza la Instrucción proporcionando una serie de conclusiones (VII),
entre las que son de destacar las tres
primeras:
“1) El momento en que se decida
llevar a efecto la práctica de la
detención de una persona ha de
ser cumplidamente ponderado.
No es aconsejable ordenar la detención en acontecimientos sociales o en lugares públicos, profesionales o de trabajo, salvo que
exista un riesgo de fuga que sólo
se pueda conjurar de ese modo.
2) Tanto la detención como el traslado deben practicarse de manera que se garantice el respeto a
la dignidad de la persona detenida, adoptándose las oportunas
cautelas para proteger a las personas trasladadas de la curiosidad del público y de todo tipo de
publicidad, así como evitándose
en la medida de lo posible, que
aparezcan esposados o engrilletados frente a los fotógrafos y
las cámaras de televisión.
3) El detenido mantiene el derecho
a la presunción de inocencia hasta que se declare su culpabilidad
por parte del órgano constitucionalmente competente para
ello. Por ello, la información que
se facilite a los medios de comunicación acerca de detenciones y
traslados ha de respetar, en todo
caso, el mencionado derecho,
debiéndose evitar la difusión de
datos o imágenes que, de forma
desproporcionada, puedan afec-
Opinió
tar al honor de las personas sujetas a aquellas medidas”.
Pues bien, amén de que las mentadas conclusiones son casi perogrullescas, la falta de concreción de auténticos mecanismos para controlar
que, efectivamente, las detenciones
se practiquen de un modo u otro,
así como la carencia de previsión de
específicas consecuencias –negativas, claro- para aquellos eventuales
supuestos en que el controlador (el
Ministerio Público) no controle a la
Policía, vacía de contenido la Instrucción objeto de comentario. Personalmente, no dudo de la imparcialidad
de la mayoría de los representantes
del Ministerio Fiscal, así como de su
sujeción al principio de legalidad,
mas los mismos no dejan de regirse por los principios de unidad de
actuación y dependencia jerárquica
(y de todos es sabido a quién corresponde la elección del Fiscal General
del Estado). Es la pescadilla que se
muerde la cola: el poder ejecutivo no
puede ser controlado por quien designe el ejecutivo. Y la cuestión no es
baladí desde el momento en que en
no pocas ocasiones las detenciones
de políticos proporcionan suculentos
réditos electorales.
Estamos, en fin, ante una Instrucción
cosmética.
Pero, en mi opinión, lo más grave no es
esto último, sino que se siga orillando,
ocultando y sepultando el verdadero
problema: la innecesariedad de un
buen número de detenciones y su
no menos innecesaria duración (me
refiero al célebre agotamiento de las
72 horas de rigor, en lugar del “tiempo
estrictamente necesario para la realización de las averiguaciones tendentes al esclarecimiento de los hechos”
ex art. 17.2 CE) en los casos en que
está justificada la detención misma.
En efecto –y no me extenderé dada la
limitación de espacio-, se está evitando cualquier reflexión en torno al gran
olvidado: el derecho fundamental a
la libertad. ¿Qué sentido tiene, por
ejemplo, detener a una persona sin
antecedentes penales y con domicilio
conocido que, previamente citada, ha
comparecido voluntariamente en dependencias policiales para explicar –o
no- su presunta implicación en un delito de falsedad documental o en uno
de daños? Y así puedo seguir hasta el
infinito. No es menos cierto –todo hay
que decirlo- que somos los abogados
quienes, al resignarnos la mayoría de
las veces, en unos casos por simple y
llana ausencia de una verdadera beligerancia en la defensa de los derechos fundamentales y, en otros, porque consideramos que todo acabará
antes y mejor para nuestro patrocinado si optamos por el “laisser faire”, fomentamos tan reprobables prácticas.
Ahí queda para la reflexión.
Ya para finalizar, un ejemplo paradigmático de trasgresión ilegítima
del derecho fundamental a la libertad y de incumplimiento de todo
tipo de previsiones constitucionales,
legales y reglamentarias relativas a
la forma en que debe practicarse la
detención: todos recordamos la detención de un conocido letrado del
ICAIB investigado por un presunto
delito de inducción al falso testimonio en su propio despacho profesional y en horario de oficina. Ojalá me
equivoque, pero creo que no será el
Ministerio Público quien ponga coto
a este tipo de abusos policiales. La
Fiscalía, a pesar de apoyar la petición de sobreseimiento interesada
por la defensa del abogado (y que
el Instructor acordó), no actuó. Y no
seremos tan ingenuos como para
pensar que su inactividad se debió
a que no existía la Instrucción de la
FGE núm. 3/2009, ¿verdad?
La vía excepcional de acceso al turno de oficio
a) Tener residencia habitual y despacho abierto en el ámbito del
colegio respectivo, así como tener cumplidas todas las obligaciones estatutarias.
b)Acreditar más de tres años en el
ejercicio de la profesión.
c) Estar en posesión del diploma del
curso de Escuela de Práctica Jurí-
dica o de cursos equivalentes homologados por el Colegio, o, en su
caso, haber superado los cursos o
pruebas de acceso a los servicios
de turno de oficio y asistencia
letrada al detenido establecidos
por las Junta de Gobierno.
Excepcionalmente, se podrá dispensar motivadamente del cumplimento del requisito establecido
25
El acceso al Turno de Oficio exige
que los abogados cumplan unos
requisitos esenciales que vienen
establecidos en la Orden Ministerial de 3 de Junio de 1997 por la
que se establecen los requisitos
generales mínimos de formación
y especialización necesarios para
prestar los servicios de asistencia jurídica gratuita, que son los
siguientes:
Por Miguel Forteza Rey, abogado y vicepresidente de la AJAIB
Opinió
en la letra c) si concurren méritos y
circunstancias que acreditasen su
capacidad.
Así pues, además de la citada Orden ministerial, la Junta de Gobierno tiene capacidad para regular las condiciones para acceder al
Turno de Oficio. El Reglamento del
Turno de Oficio del Ilustre Colegio
de Abogados de Baleares, transcribe el contenido de la
Orden Ministerial de 3 de
Junio de 1997, añadiendo
el siguiente requisito:
co y se desarrolla entre los meses
de julio y octubre con un régimen
presencial a tiempo completo, de
lunes a viernes de 17:00 a 20:00
horas en la sede del ICAIB. Ello
supone que el abogado que curse este master, deberá renunciar
a trabajar por las tardes, por lo
que no podrá atender los asuntos de su despacho más que por
la mañana.
“En el caso de los turnos
de oficio especializados,
deberán superarse los
cursos que reglamentariamente se establezcan,
o, si procede, acreditarse
la especialización en la
materia, de conformidad
con los criterios que, en
cada caso se establezcan
por la Junta de Gobierno y
que serán oportunamente
anunciados”.
26
En consecuencia, el acceso al Turno de Oficio por
parte de los letrados tiene
dos requisitos imprescindibles: por una parte la
residencia habitual y despacho abierto en el ámbito del colegio respectivo y,
por otra, acreditar más de
tres años en el ejercicio de
la profesión.
tado con un examen para determinar si el letrado reúne las
condiciones y requisitos necesarios para desempeñar sus
funciones con garantías para
el destinatario.
2.- En segundo lugar, podría ha-
cer uso de la facultad excepcional que tiene la Junta de
Gobierno para dispensar del
cumplimiento del requisito de haber obtenido
el diploma de la EPJ o de
haber superado los cursos
de acceso al turno de oficio, si concurren méritos y
circunstancias que acreditasen su capacidad .
El autor reclama que el horario de los cursos de especialización sea
compatible con el ejercicio de la profesión por las tardes.
Para cumplir con el tercer requisito consistente en estar
en posesión del diploma de la EPJ,
el ICAIB y la UIB ofrecen el master
de Práctica Jurídica, cuyo objetivo
fundamental es que los alumnos
realicen una actividad jurídica de
aplicación práctica de calidad para
iniciar con garantías de éxito la carrera profesional de la abogacía.
El master tiene un contenido y
enfoque eminentemente prácti-
No obstante, para cumplir con
el tercer requisito, el Colegio, tal
y como establece la legislación
aplicable, podría establecer dos
posibilidades más para facilitar la
incorporación al Turno de Oficio:
1.- En primer lugar, organizar un
curso de acceso al Turno de
Oficio, que sea compatible con
el ejercicio de la profesión durante las tardes, complemen-
Estos méritos se podrían
valorar en función de las
credenciales del letrado,
como por ejemplo, haber
dirigido un cierto número de procedimientos judiciales, tener la carta de
recomendación de algún
compañero ya habilitado
para el Turno de Oficio, la
posibilidad de realizar el
examen a que se refiere el
Reglamento para la homologación de las escuelas
de práctica jurídica y las
prácticas de iniciación a la
Abogacía, o una prueba de
análogas características
y, en definitiva, cualquier
otro elemento a ponderar
por el ICAIB que pudiera
garantizar la suficiente
preparación del letrado.
Así pues, se trata de encontrar un
equilibrio entre facilitar el acceso
al turno de oficio a los abogados
ejercientes que no tengan la posibilidad material de trabajar únicamente por las mañanas teniendo que acudir todas las tardes al
master de Práctica Jurídica y prestar el Servicio de Asistencia Jurídica letrada con todas las garantías
necesarias para el ciudadano.
Notícies
Ibiza acogerá los días
10, 11 y 12 de junio el VI Congreso
de Responsabilidad Civil
El hotel Garbi & Spa, situado en la
playa d’en Bossa, en la localidad de
Sant Josep (Ibiza), será la sede del
VI Congreso de Responsabilidad Civil que se celebrará los días 10, 11 y
12 de junio y en cuya organización
ya están trabajado activamente los
miembros de la Comisión de Abogados de Responsabilidad Civil y Seguros del ICAIB.
28
En breve, la Comisión estará en disposición de informar del programa
definitivo, si bien ya puede adelantarse que el Congreso contará con la
participación de los catedráticos Don
Santiago Cavanillas Múgica y Don
Luis Medina Alcoz, las magistradas
Doña Susana González de la Varga y
Doña María Ángeles Pardo Sánchez,
el director de la revista RC y responsable de siniestros del Consorcio de
Compensación de Seguros, Don José
Antonio Badillo Arias, los abogados
Don Mariano Medina Crespo y Don
José Manuel Villar Calabuig, y el magistrado del Tribunal Supremo y Presidente de la Sala 1ª, Don Juan Antonio
Xiol Rios.
Las ponencias analizarán, entre otras
cuestiones, la responsabilidad civil de
directivos y administradores sociales,
la responsabilidad patrimonial de las
administraciones públicas, los hechos
de la circulación, los daños recíprocos
sin prueba de culpa y la responsabilidad objetiva y subjetiva.
Como ya es habitual, el programa académico se acompañará de una propuesta social para los congresistas y
sus acompañantes, que se cerrará con
una comida que tendrá lugar el día 12
de junio.
Como escenario del congreso se ha
elegido el hotel Garbi & Spa que, además, ha realizado una oferta de alojamiento excepcional con motivo del
acontecimiento.
Drets humans
29
El passat mes de febrer,
cap altra que la celeels observadors de Drets
bració del referèndum
d’autodeterminació».
Humans José Manuel
de la Fuente i María Rosario García, visitaren la
Ambdós qualificaren
seu col·legial de Palma
de molt greu i «totalper pronunciar una conment desesperada» la
ferència organitzada
situació que viu la població sahrauí als terriper l’Associació d’Amics
toris ocupats, tot i que
del Poble Sahrauí de
es mostraren confiats
les Illes Balears. En el
que les coses comendecurs de la xerrada,
cin a canviar, com ho
aquests observadors
demostra, en opinió del
denunciaren que les
autoritats marroquisenyor De la Fuente, el
nes han intensificat la
fet que la Unió Europea
política d’assetjament
s’hagi plantejat retocar
i la pressió contra els Els observadors de Drets Humans, José Manuel de la Fuente y Rosario García (tercer i quar- o reconsiderar l’acord
ta per l’esquerra), amb dos membres de l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes
activistes sahrauís pels Balears i el president de la Comissió de Drets Humans de l’ICAIB.
pesquer amb el Marroc
drets humans, una teni supeditar-lo de forma
dència que, digueren,
fa ja molts d’anys, la població sahrauí
ferma al respecte efeces va agreujar arran de la repercussió als territoris ocupats.»
tiu dels drets humans al país alauita».
internacional que va tenir la vaga de
fam protagonitzada al nostre país per «Allò que s’ha de fer ara —afegí, per Cal dir que José Manuel de la Fuente va
Aminatu Haidar.
la seva part, María Rosario García— és ser un dels fundadors de l’Observatori
aprofitar aquesta major sensibilitat dels Drets Humans de Badajoz, entiTot i així, asseguraren, «també ha es- de la població espanyola i d’altres paï- tat que, entre altres guardons, rebé el
tat gràcies a Aminatu
2008 el Premi de Drets
Haidar que la societat
Humans del Consell Ge«Aminatu ha aconseguit que al nostre país s’hagi romput
espanyola i la comunineral de l’Advocacia Estat internacional han
panyola i el 2009 la Meun silenci culpable i covard i ha servit com a revulsiu per
tornat a posar el punt
dalla d’Extremadura. Els
retornar a l’actualitat la situació lamentable que viu des de
de mira en un problema
membres d’aquest obsobre el qual a penes
servatori, que fou pioner
fa ja molts d’anys la població sahrauí als territoris ocupats»
en l’enviament de mises parlava». «Aminatu
sions d’observació als te—afirmà José Manuel
de la Fuente— ha aconseguit que al sos europeus perquè el nostre país i la rritoris ocupats, han assistit a diferents
nostre país s’hagi romput un silenci comunitat internacional pressionin el judicis contra activistes sahrauís fets
culpable i covard i ha servit com a a Marroc per tal d’oferir una solució de- al Sàhara i Algèria, i s’han entrevistat
revulsiu per retornar a l’actualitat la finitiva al problema del Sàhara», una amb reclusos, autoritats i amb famisituació lamentable que viu, des de solució que, puntualitzà, «no pot ser liars de presos i desapareguts.
Observadors de Drets Humans denuncien
a Palma l’augment de l’assetjament
marroquí contra els activistes sahrauís
Turno de oficio
Modernas ecuaciones sobre
la pena y la prueba
Por Carlos López, abogado
De igual modo que la oración se divide –o así era, por lo menos, en mis
tiempos de bachiller- en sujeto, verbo y predicado, la sentencia se articula mediante tres partes, definidas
como hechos, fundamentos y fallo,
y cuya configuración no resulta aquí
preciso detallar.
30
Concretamente en el ámbito del derecho penal, y expuesto de una forma
sucinta, acreditados unos hechos,
éstos encuentran su encaje en un determinado tipo penal, y de ello se desprende la pena prevista en la norma,
de tal forma, que el primero de los
análisis a llevar a cabo será el tendente a determinar si los hechos imputados a la persona acusada se hallan o
no acreditados, careciendo de sentido,
si éstos no resultan ciertos, abordar
ninguna de las siguientes cuestiones,
toda vez que éstas dependen absolutamente de este primer elemento y a
su vez, éste es totalmente independiente de las demás.
Sin embargo, en los últimos años, ha
venido apareciendo y extendiéndose una curiosa ecuación que altera
el tradicional razonamiento y en la
que el orden de los factores sí altera el producto, y cuya concreción se
basa en condicionar la prueba necesaria para considerar acreditados
los hechos, a la mayor o menor gravedad de la pena a imponer, considerando que, ante sanciones que se
califican como leves por los Tribunales, no resulta preciso atenerse a los
principios que determinan la ineludible necesidad de prueba de cargo
suficiente para la enervación de la
presunción de inocencia.
Tal curioso principio es el que subyace en la sorprendente práctica de
exigir, en progresión geométrica, una
abundancia y escrupulosidad de la
prueba para la determinación de los
hechos, en función de la gravedad
de la pena que corresponda, al tipo
penal que sea de aplicación, y así,
mientras disponemos de una, cada
vez más, estricta doctrina respecto
de la validez de pruebas, llevadas al
proceso en supuestos de delitos considerados graves, por otra, las conductas constitutivas de ilícitos leves,
son consideradas acreditadas, con
medios cada vez más livianos.
Enmarañados en tal contexto, no ha
sido baldía la última vuelta de tuerca
que se ha dado a tan sutil planteamiento y que se ha introducido desde la teoría, ya con cierta tradición,
de la valoración de la declaración de
la víctima como testigo único.
La consideración de la declaración
de la víctima como prueba suficiente para la enervación de la presunción de inocencia se desarrolló inicialmente en el seno de los delitos
de agresiones sexuales, en los que,
por sus especiales circunstancias
de buscada intimidad, se hacía muy
difícil la presencia de testigos, así
como la existencia de otras pruebas objetivas, si bien –como es sabido- ésta debía venir amparada
por una serie de circunstancias
que, interpretadas de una forma
restrictiva, debían avalarla. Así, y de
forma puramente enunciativa, la
jurisprudencia ha venido exigiendo
la existencia de una coherencia y
continuidad en la versión del testigo-víctima, la ausencia de intereses
espureos o animadversión frente al
imputado, y la existencia de datos
periféricos que avalen mínimamente la existencia de la acusación.
Importante resulta destacar que en
los supuestos en que se desarrolló la
doctrina expuesta, el punto de partida era siempre la existencia de una
agresión, que se hallaba incuestionablemente establecida mediante
los informes médico-forenses, por lo
que restaba por establecer, en todo
caso, la autoría de la agresión y las
circunstancias de la misma.
Con origen en la expuesta teoría doctrinal, es desde donde viene encon-
“Es, como poco, preocupante que bajo la no confesada, pero obvia,
excusa de la poca gravedad de la pena, se persista condenando a
justiciables, no solo con fundamento en las meras versiones únicas de
quien formula la denuncia, sino valorando pruebas que en otro tipo de
procesos no resultarían mínimamente aceptables”
Turno de oficio
trando su desarrollo, la “moderna” interpretación que viene apoderándose
día a día de algunos Juzgados, en base
a la cual, la declaración de la víctima
testigo-único resulta suficiente para
enervar la presunción de inocencia,
en una aplicación que, aun cuando
en una visión muy superficial pudiera
parecer similar, sus matizaciones la
hacen totalmente distinta.
Esta moderna doctrina encuentra su
campo abonado fundamentalmente en dos tipos de procedimientos.
Por una parte los que derivan de la
aplicación de los tipos penales reformados a tenor de la Ley Orgánica
1/2004 de 28 de diciembre de Medidas de Protección Integral contra la
Violencia de género; por otra, en los
juicios de faltas; y en tanto que en
unos y otros la pena que resulta es
la de multa o los denominados trabajos en beneficio de la comunidad,
ante cuya supuesta levedad de las
penas, se impone la precariedad de
la prueba exigida.
Así, ante una coherente y persistente
acusación por la parte denunciante,
es práctica, si no generalizada, sí común, obviar el resto de requisitos determinados por la doctrina jurisprudencial; en tanto que ya el punto de
partida se halla netamente viciado,
“Cuando parecería que debiera extremarse la protección del principio
de presunción de inocencia, éste decae por la simple aplicación de la
ecuación triunfante: a menos pena, menos prueba”
toda vez que donde la acusación se
dirigía a persona desconocida, y de
la que no se acreditaba enemistad,
ni causa que justificara el más mínimo atisbo que permita la sospecha
de una motivación espúrea basada
en relaciones previas de enemistad
o venganza, se pasa ahora a acoger
una acusación por parte de quien resulta lógico albergar la sospecha de
la existencia de un móvil de resentimiento o enemistad, derivada, precisamente, de las conflictivas relaciones procesado-víctima, que privan al
testimonio de la aptitud suficiente
para generar el estado de certidumbre en que estriba la convicción judicial, y todo ello en el seno de un procedimiento del que se desprenden
obvias consecuencias civiles, tanto
de contenido patrimonial, como moral y que se derivan en todo caso de
la declaración o no de culpabilidad
de una de las partes.
Más llamativo que lo anterior, si cabe,
resulta, la inexistencia de un dato
objetivo, que por lo menos verifique
la existencia del hecho, con indepen-
dencia de a quien imputar su autoría, y así, frente a la constatación
médica de la existencia de una agresión, los tipos elevados a la categoría
de delito carecen del mínimo rastro
de su propia existencia, en tanto difícilmente cabe imaginar demostrar
la existencia objetiva de unas amenazas verbales, coacciones, vejaciones, o similares conductas, por lo
que, cuando parecería que debiera
extremarse la protección del principio de presunción de inocencia, éste
decae por la simple aplicación de la
ecuación triunfante: a menos pena,
menos prueba.
Es, por tanto, cuando menos preocupante, que tales tendencias continúen aflorando en los Tribunales, y
que bajo la no confesada, pero obvia
excusa de la poca gravedad de la pena,
se persista condenando a justiciables,
no solo con fundamento en las meras
versiones únicas de quien formula
la denuncia, sino valorando pruebas
que en otro tipo de procesos no resultarían mínimamente aceptables.
constituyen una escasa minoría, ocasionan importantes problemas tanto
profesionales, como personales, a los
abogados cuya defensa, por turno, les
corresponde.
Frente a tales circunstancias, desde la
Comisión de Turno de Oficio, conside-
ramos conveniente recordar, al tiempo
que resaltar, algunos principios referentes a la prestación del Turno de Oficio.
En primer lugar, que de conformidad
con lo dispuesto en el artículo 23 de
la Ley 11/1996 de Asistencia Jurídica
Gratuita y los artículos 33.2 y 46.1 del
31
En los últimos meses se ha tenido conocimiento, en la Comisión del Turno
de Oficio, de un notable incremento de
incidentes en la prestación del Turno
de Oficio, ocasionados por una conducta totalmente improcedente, por
parte de algunos beneficiarios del derecho de Justicia gratuita, que si bien
A los compañeros adscritos
al turno de oficio
Turno de oficio
Ni por parte del letrado existe la posibilidad de apartarse de la causa
encomendada, ni por parte del beneficiario del derecho de justicia
gratuita tiene cabida el “cambio” de abogado, al margen de los supuestos
legalmente establecidos y restrictivamente interpretados por la doctrina
Estatuto General de la Abogacía,
el abogado debe actuar en los
asuntos que se le encomiendan
por designación del Turno de Oficio, con total libertad e independencia. Ello supone, entre otros
aspectos, que en modo alguno
puede aceptarse que el cliente
obligue a su letrado a desempeñar la defensa en la forma que
éste desee o le interese, ni que
en modo alguno, esté llamado a
dirigirla, organizarla o determinarla, ya que, una vez asignado
un asunto, sólo al abogado le
corresponde dirigir, organizar y
decidir cómo llevar a cabo su tarea de acuerdo con su leal saber y
entender técnico y jurídico.
Por consiguiente, constituye, no
sólo un derecho, sino un deber,
por parte del letrado, actuar de
conformidad a tales principios,
por lo que ante situaciones en
las que no se respete por parte
del justiciable tal irrenunciable
principio, es cuestión ineludible, buscar formas de solución
al conflicto.
32
La primera de ellas, no por obvia, debe
obviarse, y no es otra que el diálogo, a
través del cual el letrado debe tratar
de convencer a su cliente de que, precisamente, solo respetando su libertad e independencia, tiene garantizada –el justiciable– una eficaz defensa
de sus intereses.
Por una parte, es importante hacer
uso, y hacerlo correctamente, de la
figura de la insostenibilidad regulada
en los artículos 32 y siguientes de la
Ley de Asistencia Jurídica Gratuita; y
ello cuando, cada día más, se plantean,
a través de las designaciones en Turno
de Oficio, pretensiones por parte de los
beneficiarios del derecho de asistencia jurídica gratuita que carecen del
más mínimo respaldo legal.
No es solo que nada obligue al
letrado a formular o sostener
ante los Tribunales una pretensión absurda, sino al contrario,
la ética profesional y la dignidad
personal, obligan a abstenerse de
plantear acciones absurdas e improsperables, careciendo de todo
sentido la iniciación de un procedimiento judicial vacuo de todo
amparo normativo.
El verdadero problema se manifiesta
cuando intentado el razonamiento,
éste no es posible o no se obtiene resultado; y ante tal situación la normativa vigente ofrece pocas y limitadas
soluciones –dada la insuficiente y deficiente regulación de la actuación letrada en Turno de Oficio- a las que se
hace preciso recurrir.
No es sólo que nada obligue al letrado a formular o sostener ante
los Tribunales una pretensión absurda, sino que, al contrario, la ética
profesional y la dignidad personal obligan a abstenerse de plantear
acciones absurdas e improsperables
Una vez que, o bien se ha iniciado el procedimiento, o bien éste
debe iniciarse por no existir causa de insostenbilidad, y a tenor
de los previsto en el artículo 31 de
la citada Ley de Asistencia Jurídica Gratuita, y del apartado 4 del
artículo 27 del Reglamento que
desarrolla la anterior, éste debe
llevarse hasta su conclusión, sin
que exista posible causa de apartarse del mismo, con la sola excepción contemplada en el propio
artículo 31 de la Ley de Asistencia
Jurídica Gratuita, que contempla la
posibilidad de excusarse de la defensa, en el ámbito exclusivamente penal y cuando concurra motivo
personal y justo, conceptos obviamente imprecisos que, en su caso,
deberán ser sopesados y apreciados por el decano.
Por consiguiente, ni por parte del letrado existe la posibilidad de apartarse
de la causa encomendada, ni por parte
del beneficiario del derecho de justicia
gratuita tiene cabida el “cambio” de
abogado, al margen de los supuestos
legalmente establecidos y restrictivamente interpretados por la doctrina.
Notícies
L’advocacia balear reforça el seu compromís
amb la prevenció de la violència de gènere
Millorar la coordinació entre les diferents organitzacions i institucions
implicades en la protecció de les dones víctimes de la violència de gènere
i d’atacs sexuals i reforçar la prevenció, les possibilitats de detecció i, si
cal, l’atenció davant aquest tipus de
violència, són els objectius bàsics del
Protocol interinstitucional de detecció,
prevenció i atenció davant la violència
masclista, al qual s’adherí el Col·legi
d’Advocats el passat mes de gener.
El text del protocol incideix especialment en la necessitat d’aprofundir
l’àmbit de la detecció i la prevenció
de futurs casos de violència masclista, i implica, a més, en el reforç de la
protecció i de l’atenció a les víctimes,
un total de 18 institucions, entre les
quals figuren, a més de l’ICAIB, altres
corporacions col·legials –psicòlegs i
treballadors socials–, quatre conselleries del Govern de les Illes Balears
–Educació, Salut, Interior, Innovació
i Justícia i Afers Socials–, els quatre
consells insulars, el Tribunal Superior de Justícia, l’Ajuntament de Palma, la Federació d’Entitats Locals, la
Delegació del Govern a les Balears,
l’Audiència Provincial, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
Així, a fi d’impulsar la coordinació
òptima entre totes aquestes organitzacions, el protocol estableix una
sèrie de pautes d’actuació homogènies entre els diferents col·lectius
professionals implicats que s’hauran
d’aplicar a tota la Comunitat Autònoma i que afecten, no tan sols els
serveis d’atenció que hi ha ara, sinó
també actuacions dins els àmbits de
detecció i de prevenció d’aquest tipus
de violència.
Reportatge
PenalNet, la primera
comunitat virtual d’advocats
penalistes europeus
Es tracta d’una plataforma segura de feina en la xarxa
desenvolupada per l’advocacia espanyola
Prop de 300 advocats espanyols, alguns dels quals són
de les Illes Balears, s’han
apuntat a la plataforma PenalNet, la primera comunitat virtual d’advocats penalistes europeus, un sistema
de comunicacions i de feina
segura en la xarxa.
34
PenalNet és una iniciativa
desenvolupada pel Consell General de l’Advocacia
Espanyola, en cooperació
amb els consells d’advocats francès, italià, hongarès i romanès, amb la idea
de facilitar la col·laboració
entre companys per a assumptes transfronterers i
assegurar les comunicacions i l’enviament d’informació confidencial.
La plataforma, que té el suport de la Direcció General
de Justícia, Llibertat i Seguretat de la Comissó Europea, es basa en l’ús del certificat digital d’advocat europeu,
i conté un directori de penalistes acreditats que, en una
primera fase, permetrà que es localitzin, es comuniquin i
col·laborin 1.500 advocats dels cinc països membres abans
esmentats que estiguin acreditats com a penalistes en
exercici pel seu col·legi o consell professional.
PenalNet pretén fomentar l’eficiència i la seguretat
en l’enviament i la recepció de documentació, gràcies
a un sistema de comunicacions encriptades
que envia a l’emissor un
justificant de recepció
i de lectura dels seus
missatges.
Tot i que el projecte
ha nascut inicialment
limitat als advocats
penalistes i a 5 països
europeus, la idea del
CGAE és ampliar en el
futur aquesta xarxa a
altres països i també a
altres especialitats del
dret.
Seguretat màxima
Els responsables del
projecte asseguren que
amb PenalNet es poden
fer comunicacions i enviar documentació amb
la màxima seguretat, ja
que, no tan sols garanteix que tant el destinatari com l’emissor estiguin identificats i certificats com
a advocats, sinó que a més els professionals tindran la
certesa que els seus enviaments no seran modificats i
que seran rebuts pels destinataris triats.
A més, PenalNet permet notificar a la persona interessada, tant per correu electrònic com per SMS, la recepció i la lectura del correu electrònic, i verificar, de forma
inqüestionable, l’autoria dels missatges.
Reportatge
noTa:: Les persones interessades poden obtenir-ne més informació en el lloc web www.caib.es
assumptes de violència domèsti«ningú no està sol contra el deca i amb delictes contra la llibertat
licte.» aquest és el missatge de la
sexual.
campanya de difusió, iniciada per
la Conselleria d’innovació, interior
L’àrea jurídica del servei té com a
i Justícia, per donar a conèixer enobjectius bàsics informar, orientar i
tre els ciutadans la tasca integral
assessorar jurídicament la víctima a
d’atenció que duen a terme els professionals que atenen les oficines
fi d’evitar-li la indefensió. en aquest
d’ajuda a les Víctimes del delicte
sentit, entre les actuacions que es
a dreta: Javier Torres, antoni Terrasa, Pilar
que hi ha a les illes Balears, serveis d’esquerra
duen a terme a les oaVd figuren
Costa, Joan Font i Marta díaz.
de suport especialitzat que, des de
les d’informar la víctima, de maneFont–, aquestes entitats són una eina
l’any passat, gestiona la direcció
ra clara i senzilla, dels aspectes segeneral de Justícia juntament amb els essencial per evitar la doble victimit- güents: el delicte o la falta de què ha
col·legis d’advocats i de psicòlegs de zació o revictimització a la qual, a ve- estat objecte; la via adequada que s’ha
gades, es veuen abocades les víctimes. de seguir, en el cas que els fets no siles illes Balears.
en aquest sentit, el degà del Col·legi guin constitutius d’un il·lícit penal; els
«La gent que, malauradament, ha es- indicà que en aquestes oficines les víc- drets que assisteixen la víctima i les
tat víctima d’un delicte ha de saber times del delicte reben, des del primer mesures per fer-los efectius; les conque no està tota sola, sinó al contrari, moment, una atenció integral i absolu- seqüències de constituir-se com a part
que hi ha un servei en el qual un ampli tament coordinada que inclou, no tan en el procediment, i, si escau, la inforequip de professionals qualificats es sols l’orientació legal i jurídica que han mació jurídica sobre el tipus de proceposen al seu abast per proporcionar-li de menester, sinó també tota la infor- diment penal que s’ha de tramitar.
una atenció integral, immediata, espe- mació relativa als recursos socials i sacialitzada i gratuïta», digué la conselle- nitaris que té a la seva disposició i, si
ra Pilar Costa durant l’acte de presen- cal, atenció psicològica. «Una actuació
tació de la campanya de difusió que es integral i integradora –considerà– que
evita el peregrinatge de la víctima per
va fer el passat 4 de març.
diferents organismes legals, socials o
i precisament això, que la gent cone- sanitaris al quals pot acudir per cercar
gui l’existència d’un servei pensat per ajuda.»
i per a les víctimes és l’objecte de la
campanya de promoció que promou Més de 2.300 consultes legals
la directora de Justícia del Govern de ateses durant l’any 2009
les illes Balears, Marta díaz.
en
n el decurs de l’acte de presentaPer la seva part, el degà de l’iCaiB, Joan ció de la campanya, el degà donà
Font, també present a l’acte, considerà a conèixer que els advocats que
que les oaVd són una prova que «la atenen les oficines d’ajuda a
col·laboració entre l’administració i els les Víctimes del delicte
elicte atenprofessionals –en aquest cas advocats gueren, durant el 2009, un
i psicòlegs– és capaç de posar a l’abast total de 2.362 consultes le-dels ciutadans un servei coordinat gals, de les quals més del
de gran utilitat». «es més –afegí Juan 50% tenien a veure amb
35
OAVD: suport integral a
les víctimes dels delictes
Els advocats de les Oficines d’Ajuda
a les Víctimes del Delicte atengueren
més de 2.300 consultes legals durant
l’any 2009
El col.legi
2009, un any intens a l’ICAIB
El passat 26 de març, en el decurs de la Junta General Ordinària, el degà de l’ICAIB va repassar els principals esdeveniments que ha
organitzat el Col.legi o s’hi han dut a terme durant el 2009, un any que, va dir Joan Font, ha estat un dels més intensos pel que fa
a l’activitat registrada per l’ICAIB i en què s’han produït «avanços destacats en la projecció de l’advocacia balear com una professió
essencial per a la defensa dels ciutadans».
El degà recordà que l’any 2009 començà amb la renovació parcial de la Junta de Govern, que incorporà algunes cares noves, tot i que,
digué, la voluntat de servei al col·legiat es manté intacta.
112 dies de formació
el repàs de la memòria col·legial
s’inicià amb una referència a l’activitat formativa duta a terme a l’iCaiB,
que quedà reflectida perfectament
només amb tres dades: durant l’any
2009, l’iCaiB destinà 112 dies a la
formació i acollí 40 actes formatius
que foren seguits per prop de 1.700
persones.
La major part de les activitats formativas organitzades a l’iCaiB registraren una bona resposta dels
col·legiats.
Una professió oberta a la societat
a banda dels esdeveniments de caire formatiu i d’altres de
més institucionals organitzats durant l’any 2009, l’iCaiB
impulsà també tot un seguit d’activitats adreçades a
assolir dos objectius bàsics: aconseguir més participació
dels col·legiats en la vida i el funcionament col·legial i projectar una imatge pública com una entitat moderna, viva i
dinàmica al servei també de la societat.
36
a aquests objectius contribuïren diverses accions, entre
les quals caldria destacar la setmana Ciutadana, la participació de l’iCaiB a diverses iniciatives interinstitucionals,
el cicle de cine jurídic, el certamen de fotografia i les sortides organitzades pel grup d’excursionisme de l’iCaiB.
així, durant el 2009 es varen ampliar, per primera vegada, les accions que duu a terme l’iCaiB per tal de procurar
un acostament entre l’advocat i la ciutadania i aconseguir
que la ciutadania ens vegi com una peça essencial en la
defensa dels seus drets i interessos legítims, de forma que,
a la ja tradicional jornada de portes obertes, l’any passat
s’hi afegiren una sèrie de conferències ciutadanes per informar i orientar a totes les persones que hi varen voler
assistir sobre els seus drets en diferents matèries.
en l’objectiu d’obertura a la societat, hi tingué també un
paper destacat la participació de l’iCaiB en diferents plataformes de caire cívic o la seva inclusió en protocols interinstitucionals, com ara, entre d’altres, l’adhesió a la Plataforma per l’exemplaritat en la Gestió Pública, el protocol
que es va firmar amb l’institut Mallorquí d’afers socials
per coordinar i tractar d’augmentar la protecció i la prevenció dels maltractaments entre la
gent gran, i l’impuls que, juntament
amb la Cambra de Comerç de Mallorca, es donà a la creació de l’associació
d’arbitratge de les illes Balears.
altres esdeveniments organitzats
per tal de fomentar la participació
ciutadana i el seu acostament a la
figura i la feina de l’advocat foren el
desenvolupament del cicle de cine
jurídic, amb la projecció de cinc pellícules, i la convocatòria del segon
concurs de fotografia i de diferents
sortides organitzades pel grup d’excursionisme de l’iCaiB.
El col.legi
Al servei del ciutadà
L’expressió més clara de la vocació de servei i de la funció social
de l’advocacia la trobam en la dedicació i l’esforç dels professionals que atenen el torn d’ofici, els diferents serveis d’orientació jurídica i les oficines d’ajuda a les víctimes del delicte.
Un esforç que queda absolutament clar amb a penes dues
dades: l’any passat s’atengueren 13.052 persones en els diferents serveis d’orientació jurídica i s’obriren més de 25.000
expedients del torn d’ofici, una quantitat que supera en un
26% els oberts durant el 2008.
Això suposa que només en un any prop de 40.000 persones
accediren als serveis d’orientació jurídica o es beneficiaren de
la justícia gratuïta gràcies a la tasca dels advocats adscrits a
aquests serveis. Una dada gens menyspreable que indica clarament el compromís de l’advocacia per la defensa dels drets
de tots els ciutadans.
Pel que fa al servei a la societat, i a les mesures adoptades
a fi de contribuir a la millora de l’Administració de justícia,
caldria esmentar altres fets importants, com ara l’assumpció, l’any passat, de la gestió – coordinada juntament amb
la direcció de Justícia del Govern - de les Oficines d’Atenció
a les Víctimes del Delicte; l’extensió a nous jutjats de família del servei de mediació familiar intrajudicial; l’ampliació
del conveni amb l’Ajuntament de Palma per augmentar
l’assessorament als consumidors; la firma de l’acord de
col·laboració per prestar orientació legal als emprenedors
d’Eivissa; l’acord d’unificar criteris al qual arribaren la Secció de Dret de Família de l’ICAIB i els secretaris, jutges i
magistrats del jutjat de Violència número 1 de Palma i dels
jutjats de Família 3, 12, 16 i 20, i l’adhesió de l’ICAIB i de la
Fiscalia Balear al protocol signat el mes d’abril de 2009 pel
CGAE i la Fiscalia General de l’Estat per agilitar els acords
de conformitat en els processos penals.
Compromís amb la defensa dels drets humans
Entre els actes organitzats també per
la Secció de Drets Humans de l’ICAIB
destacaren la conferència sobre justícia
penal internacional que pronuncià a la
seu de l’ICAIB el magistrat de l’Audiència
Emilio Ginés (quart per l’esquerra) i Marisela Ortiz (penúltima) denunciaren l’horror dels feminicidis de Ciudad Juárez.
Nacional, Baltasar Garzón, i la presentació de l’informe anual d’aquesta secció,
en què es denuncia que al nostre país
hi ha «clares tendències regressives en
el camp del dret penal».
La situació de «retenció irregular» a
Espanya de l’activista sahrauí Aminatu
Haidar, l’atemptat registrat el 30 de juliol a Palmanova que acabà amb la vida
de dos guàrdies civils i l’assassinat del
gendre de Marisela Ortiz i la situació
de violència que es viu a Ciudad Juárez,
no passaren tampoc desapercebuts i
foren objecte d’una condemna enèrgica per part de l’advocacia balear.
La conferència de Garzón fou seguida per més de 300 persones.
Sigui com vulgui, el fet cert és que durant l’any 2009 l’ICAIB tornà a servir
de plataforma de denúncia i donà veu
a diferents representants clau en la
defensa dels drets humans, com Marisela Ortiz, presidenta de l’associació
“Nuestras Hijas de Regreso a Casa”, i
l’advocat Emilio Ginés, que parlaren
sobre la terrible situació dels feminicidis de Ciudad Juárez, o els experts que
participaren a la taula rodona sobre la
prostitució al carrer, que denunciaren
el procés de criminalització que pateixen les treballadores sexuals com a
conseqüència de les ordenances cíviques aprovades per diferents ajuntaments espanyols.
37
El compromís amb la defensa dels
drets humans de l’advocacia balear
presenta múltiples expressions, majoritàriament diàries i callades, però
també excepcionals i públiques, totes
igualment útils per denunciar qualsevol tipus de violació dels drets fonamentals de les persones.
El col.legi
L’advocacia balear
consolida el seu
lideratge tecnològic
Les dades de 2009 evidencien que, una
vegada més, l’advocacia balear consolidà la seva posició de lideratge en l’ús
de les noves tecnologies. De fet, l’ICAIB
és, ara per ara, si més no l’únic, sí un
dels pocs col·legis d’advocats del país
en què el 100% dels col·legiats disposa
del carnet digital. I és també una de les
corporacions més actives pel que fa a
l’ús dels serveis de la plataforma tecnològica RedAbogacía, per sobre, fins i
tot, dels nivells que presenten col·legis
molt més grans com el de Madrid.
Cal dir, a més, que el lloc web de l’ICAIB,
el disseny i l’estructura del qual es renovà en el decurs del 2009, és un del
més visitats i, de fet, el nombre de visitants únics superà els 21.000
38
Activitat institucional
Entre les diferents activitats de caire institucional fetes en el decurs de
l’any 2009, destaca sens dubte l’homenatge organitzat pel Col·legi per
distingir l’esforç i el treball duts a terme pels diferents advocats que han
format part de les successives juntes
de govern de la corporació. D’aquesta
forma, el 23 d’abril, 50 exmembres de
l’òrgan de govern col·legial, entre els
quals tres exdegans (els senyors José
Zaforteza, Bartomeu Sitjar i Lorenzo
Ros), reberen la medalla col·legial i,
amb això, l’agraïment dels seus companys per la dedicació i el servei prestat a l’advocacia balear.
Una advocacia solidària
Un altre dels aspectes destacats pel
degà Joan Font durant el resum dels
esdeveniments de 2009 foren els actes
organitzats per l’ICAIB a fi d’ajudar les
persones més necessitades. Així, recordà, l’any passat el Col·legi distribuí més
de 12.000 euros procedents del pressupost col·legial a diverses entitats de
caire benèfic; acollí l’exposició solidària
en ajuda del Projecte Home, i organitzà,
per primera vegada, una campanya de
recollida de juguetes, que tingué una
bona acollida i que es lliuraren a Càritas, en el cas dels articles recollits a Palma, i a l’àrea de pediatria de l’hospital
Can Misses, on els infants reberen les
juguetes lliurades pels col·legiats a la
seu d’Eivissa.
L’any 2009 s’organitzà, per primera vegada,
una campanya de recollida de juguetes.
EL COL.LEGI EN XIFRES
3.159 col·legiats, dels quals més del 75% són advocats exercents.
297 certificats col·legials
43 expedients de sanció
51 circulars informatives generals, a les quals cal afegir les remeses de
forma específica a les diferents seccions col·legials o les de caràcter extraordinari
2.200 sol·licituds de comunicació d’intervenció professional
33.730 enviaments de correspondència
363 sol·licituds de dictàmen d’honoraris i 329 d’emesos
43 mediacions del degà, 30 vènies i 6 sol·licituds d’empara registrades
1744 NIE
11.765 documents registrats
29 societats professionals inscrites en el Registre de Societats Professionales
de l’ICAIB.
40 actes de formació celebrats, amb l’assistència de més de 1.600 persones
Prop de 40.000 persones ateses en el Torn d’Ofici i els diferents serveis
d’orientació jurídica gratuïta.
23 arbitratges
21.769 visitants registrats al web
11.540 passis a presó des de la zona privada de l’ICAIB
8 exposicions d’art
4.372 usuaris presencials a la biblioteca
El col.legi
El Col.legi estrena la Secció de Dret Esportiu
En el decurs de la reunió de constitució, quedà de manifest
l’interès dels lletrats que integren la nova secció a l’hora
d’impulsar l’estudi del dret esportiu des d’un punt de vista multidisciplinari (laboral, fiscal, etcètera), com també de
promoure diversos esdeveniments formatius relacionats
amb aquesta matèria.
Aprovat el compte de resultats
de l’exercici econòmic del 2009
Els col·legiats que participaren el passat dia 26 de març a la Junta General
Ordinària aprovaren, amb 49 vots a favor, cinc abstencions i un vot en contra,
el compte general de despeses i ingressos col·legials de l’exercici del 2009.
En el decurs de la sessió de la Junta
General, la tresorera de l’ICAIB, María
Serrano, explicà els aspectes més rellevants del resultat de l’exercici, i destacà,
entre altres qüestions, que la diferència
notable entre les quanties pressupostades inicialment en el torn d’ofici i els
serveis d’orientació jurídica penitenciària s’expliquen per l’increment, en quasi un 30%, dels assumptes tramitats
pels advocats d’aquests serveis.
Així mateix, els col·legiats assistents
a la reunió aprovaren, en aquest cas
per unanimitat, la proposta feta per
la Junta de Govern de l’ICAIB sobre
els nous criteris d’honoraris per a jura
de comptes, taxacions de comptes i
justícia gratuïta, criteris que les persones interessades poden consultar a la
zona privada del lloc web col·legial.
Els col.legiats que assistiren a la Junta General Ordinària
aprovaren per unanimitat la proposta de criteris d’honoraris per
a jura de comptes, taxacions de comptes i justícia gratuïta
Els advocats de les Illes
podran presentar per
Internet documents tributaris
en nom de tercers
Els advocats col·legiats a les Illes Balears podran pagar i presentar declaracions i altres
documents tributaris en nom i representació
de terceres persones per mitjà del portal de
l’Agència Tributària de les Illes Balears (www.
atib.es) gràcies al conveni de col·laboració signat entre aquest organisme i l’ICAIB.
Per poder fer-ho, els col·legiats interessats han
d’acreditar que tenen la representació suficient
dels obligats tributaris en el nom dels quals actuen, formalitzar l’adhesió al conveni i tenir el
carnet digital.
Les persones interessades a adherir-se al conveni poden consultar la forma de fer-ho en el
departament d’Administració de l’ICAIB.
Amb prop de quaranta membres fins al moment, la Secció de Dret
Esportiu, que presideix el diputat de la Junta de Govern de l’ICAIB
Martín Aleñar, ha esdevingut una de les més nombroses de les
seccions col·legials de què disposa el Col·legi d’Advocats.
39
El passat 27 de gener es dugué a terme a la seu palmesana
de l’ICAIB la reunió constitutiva de la nova Secció de Dret esportiu, creada arran de l’interès mostrat per alguns advocats
de les Illes d’aprofundir l’estudi i l’anàlisi del dret aplicable en
matèria esportiva, tant des del punt de vista autonòmic, com
nacional i internacional.
El col.legi
Les reformes processals,
la protecció de dades i el dret de
família centren l’activitat formativa
del primer trimestre
Entre gener i març, l’ICAIB ha destinat una
mitjana de 10 dies cada mes a la formació
Una mitjana de 10 dies al mes dedicats a la formació durant el primer trimestre d’enguany. L’activitat formativa s’iniciava al mes de gener amb les
jornades explicatives sobre la justificació telemàtica dels assumptes del
torn d’ofici que dugueren a terme els
responsables d’informàtica del Col·
legi, i continuaren amb el curs d’anglès, tot i que va ser març el mes que
concentrà la major part de les accions
de formació que organitzà l’ICAIB o
que s’hi feren.
40
Així, el mes de març s’inicià amb el
Curs d’especialització en dret de família, impartit per l’advocat Carlos
V. Roig i que han seguit més de cent
col·legiats. Dies després, en concret el
13 de març, la seu col·legial de Palma
acollí el Minicongrés sobre dret penal
D’esquerra a dreta: Jose Luis Piñar, Antoni Bennàssar, Juan José Talens, Natalia Martos i Samuel Parra.
econòmic, organitzat per l’associació
hispanoalemanya de juristes.
Març fou també el dia de les jornades organitzades per l’ICAIB per analitzar les reformes processals que en
D’esquerra a dreta: Rafael Gil, Francina Armengol, Ramón Jáuregui i Aina Rado en les Jornades de Responsabilitat Social.
diferents àmbits del dret es deriven
de la Llei 13/2009, de reforma de
la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial.
Aquestes jornades començaren amb
la conferència que pronuncià, dia 9
de març, l’advocat Ferran Gomila,
que parlà sobre les modificacions
que implica aquesta llei en el procediment laboral, i seguiren amb els
canvis en matèria de la jurisdicció
contenciosa administrativa, canvis
que, en aquest cas, foren analitzats
per Pedro Aguiló, director de l’Advocacia de la CAIB; Fernando Socías,
magistrat de la Sala Contenciosa
Administrativa del TSJIB; Maria de
los Ángeles Berrocal, advocada de
la CAIB, i Juan Mestre, catedràtic de
Dret Administratiu de la Universitat
de València. Aquests experts parlaren, respectivament, del dipòsit per
El col.legi
sidenta de l’Associació Professional
Espanyola de Privacitat– tractaren
d’oferir resposta als nous reptes que
planteja l’extensió d’Internet com a
mitjà de relació i comunicació. Les
jornades, coordinades per l’advocat
Juan José Talens, comptaren amb la
col·laboració de la firma Iuristec i
amb el patrocini de la Fundació IBIT
i de l’Oficina de Defensa dels Drets
del Menor.
Advocats d’Espanya i Alemanya participaren en el minicongrés sobre Dret penal econòmic.
recórrer, de la incidència de la implantació de la nova oficina judicial
dins la jurisdicció contenciosa administrativa, de les noves competències que assoleixen els secretaris judicials i de la reforma processal dins
l’àmbit contenciós administratiu.
Les reformes processals previstes en
matèria civil foren objecte de l’activitat formativa duta a terme el dia 24,
que comptà amb la participació, com
a ponents, de María García Ferreira,
secretària judicial del Jutjat de Primera Instància número 10 de Palma,
que analitzà les modificacions legals
en matèria processal civil, i dels advocats Bernat Garcías i Martín Aleñar,
que parlaren sobre la reforma legal
en matèria d’arrendaments urbans i
propietat horitzontal.
vocats José Luis Piña, Samuel Parra i
Pascal Stampfli; la directora jurídica
de Tuenti, Natalia Marcos; el director del DPI, Antoni Bosch; el director
de l’Oficina de Defensa dels Drets
del Menor de la CAIB, Antoni Bennàsar; el director de l’àrea d’estudis
de l’Agència Espanyola de Protecció
de Dades, Ricard Martínez, i la pre-
Les activitats formatives organitzades
per l’ICAIB es tancaren el 26 de març
amb la Jornada sobre Responsabilitat
Social Corporativa, que, organitzada
per l’advocat Fausto Oviedo, comptà
amb les intervencions de María Solivellas, vicepresidenta de l’Associació
Slow Food de Balears; Joan Amorós,
secretari general executiu de l’Associació Businesseumed; José M. Polo,
expert en Plans i Formació d’RSC, i
Ramón Jáuregui, diputat del Parlament Europeu i impulsor i ponent
del procés legislatiu de l’RSC.
Les jornades es tancaren el dia 29 de
març, data en què fou el torn de l’estudi de les reformes processals en
matèria penal, cosa que feren l’advocat Gabriel Garcías i el jutge degà de
Palma, Francisco Martínez Espinosa.
Jornades de reformes processals.– María García Ferreira, Bernat Garcías,
Fernando Socías, Pedro Aguiló, Maria de los Ángeles Berrocal i Juan Mestre
foren alguns dels ponents de les jornades sobre la reforma processal.
41
Al mes de març, concretament els
dies 25 i 26, es dugueren a terme,
també, les IV Jornades de Protecció de Dades de Caràcter Personal i
Seguretat de la Informació, en què
destacats especialistes en la matèria –entre els quals figuraven els ad-
Protecció de dades i RSC
El col.legi
Comunicat de l’icaib
sobre secret professional
i dret de defensa
El passat 25 de març, i davant
els dubtes plantejats per alguns
ciutadans arran de les notícies
sobre la intervenció de les comunicacions entre alguns imputats
del «cas Palma Arena» i els seus
advocats, la Junta de Govern
acordà fer públic un comunicat
per tractar d’explicar a la societat
que el secret professional i la confidencialitat de les comunicacions
entre els lletrats i els seus clients
estan protegits per la legislació
vigent, de forma que, només en
determinats casos molt excepcionals i/o quan el bé jurídic que s’ha
de protegir és superior al secret
mateix, podrien no respectar-se.
42
En concret, el comunicat de la
Junta de Govern, que no entrà a
valorar cap cas concret, constava
dels cinc punts següents:
en qüestió per raons d’Estat
(casos de terrorisme) i/o en altres casos molt concrets, sempre amb caràcter restrictiu.
3. El secret professional de l’advocat està regulat, protegit i
emparat per la legislació espanyola, i està considerat –com
a garant que és del dret fonamental a la defensa–, no tan
sols com un dret, sinó també
com un deure. Tant es així
que fins i tot l’incompliment
d’aquest deure per part de l’advocat està sancionat de forma
expressa per l’article 199.2 del
Codi penal i pel Codi deontològic de l’advocacia espanyola.
1. La Junta de Govern exigeix el
màxim respecte cap al secret
professional de l’advocat, així
com al dret a la confidencialitat de les comunicacions entre
lletrat i client per ser, ambdós
principis, pedres angulars sobre
les quals es fonamenta el dret a
la defensa lliure i independent
que la Constitució espanyola
reconeix a tots els ciutadans.
4. El dret a la defensa de qualsevol ciutadà i el deure de qualsevol advocat implica inexcusablement la necessitat de
mantenir l’absoluta privacitat
i confidencialitat de les conversacions mantingudes per
aquest amb el seu client. Privacitat i confidencialitat que
constitueixen l’essència del secret professional, com a garantia del dret a la tutela judicial
efectiva de qualsevol persona
respecte de la qual se segueixi
un procediment judicial.
2. La Junta de Govern del Col·legi
d’Advocats recorda, com ho va
fer en el seu dia el Consell General de l’Advocacia Espanyola,
que la legislació del nostre país
protegeix el dret de defensa, el
secret professional i la inviolabilitat de les comunicacions
entre l’advocat i el seu client,
que només podrien ser posats
5. Des d’aquesta premissa bàsica, la protecció del dret-deure
de guardar secret professional
ha de ser exigit i respectat, no
tan sols per l’advocacia, sinó
per la totalitat dels operadors
jurídics i la societat sencera,
ja que sense aquest no hi ha
possibilitat d’una defensa real
i efectiva del ciutadà.
Breus
Correu electrònic gratuït de l’ICAIB
Des de fa uns mesos, el departament
d’Informàtica de l’ICAIB ve detectant
que els comptes de correu electrònic
amb domini gratuït, com per
exemple les de hotmail, retornen
tots els missatges i/o circulars que
el Col·legi envia per informar dels
actes col·legials i d’altres notícies
que poden ser d’interès per als
professionals del Dret. Per aquest
motiu, i en cas que els col·legiats
que es trobin en aquesta situació
vulguin rebre la informació i les
comunicacions col·legials, tenen la
possibilitat de contractar un compte
‘icaib’, sense cap tipus de cost per als
advocats, ja que aquesta despesa és
assumida per l’ICAIB. Les persones
interessades poden contactar a
tal efecte amb el departament de
secretaria ([email protected]).
Sol.licitud de col.laboració
de la Comissió de Drets Humans
La Comissió de DDHH comunica a la
resta dels companys, i, en especial,
als dedicats a Dret penal i als inscrits
en el Torn d’Ofici, que poden posar
en el seu coneixement els casos
en els quals tenguin constància
sobre la possible comissió de
maltractaments i/o tortures sobre
detinguts i/o interns en centres
penitenciaris durant l’any 2009
o amb posterioritat, per a la seva
inclusió i seguiment posterior en
l’Informe Anual de la Coordinadora
per a la Prevenció de la Tortura de la
qual la Comissió és membre. Per a
això, els companys poden contactar
amb el responsable de la matèria
dins la Comissió, Ferran Gomila, en
el telèfon 971 710 847, i/o a través del
correu electrònic: ferrangomila@
telefonica.net .
El col.legi
Els advocats de Menorca
disposaran d’una nova seu col.legial
Els advocats que participaren en la Junta General Ordinària celebrada el passat 27 de març aprovaren, per majoria
àmplia, la proposta de la Junta de Govern de l’ICAIB relativa a l’adquisició, per un import de 275.000 euros, d’una
nova seu col·legial per als advocats de l’illa.
Entre altres avantatges, el local, de quasi 200 metres quadrats i situat a peu de carrer, permet una millor distribució i
més amplitud dels espais reservats als diferents serveis que
presta l’ICAIB als col·legiats, i també ofereix un lloc més ampli per a la trobada entre els professionals de l’advocacia.
En concret, la proposta de compra de la nova oficina, situada al camí del Castell, número 269, de Maó, tingué 53 vots
a favor, 3 en contra i 1 abstenció.
La previsió és que la nova seu tingui, a més d’una àrea
reservada per a les tasques pròpies de la gestió i l’administració col·legial, despatxos dotats amb les darreres tecnologies per a ús dels col·legiats i una sala d’actes àmplia
que estarà també dotada tecnològicament.
La proposta feta per la Junta de Govern neix de la necessitat de disposar d’un espai col·legial més adequat a les
necessitats professionals dels advocats de Menorca, així
com als serveis col·legials i a l’atenció que mereixen els
ciutadans de l’illa.
El trasllat de la seu actual, ubicada a l’avinguda Fort de
l’Eau, a les noves dependències es durà a terme quan acabin les obres d’habilitació de la nova oficina.
Breus
Guia judicial
A continuació hi ha les dades
d’alguns col·legiats de l’ICAIB que,
per circumstàncies diverses, o bé no
s’han incorporat a la guia judicial
2010 o bé hi figuren amb dades
inexactes.
Fins al moment s’ha detectat un
error en un nom (el nom exacte
del col·legiat 4946 és David Miró
Quotes de l’assegurança de
responsabilitat civil
Amb vista a solucionar les dificultats
que sovint planteja la tramitació
trimestral dels cobraments de
les quotes de l’assegurança de
responsabilitat civil derivades,
fonamentalment, de la incorporació
de nous col·legiats, les baixes
cursades per uns altres, així com el
canvi de la situació d’altres col·legiats
d’exercent a no exercent o viceversa,
l’ICAIB ha acordat que a partir del
mes d’abril el cobrament d’aquesta
quota passarà a ser mensual en
lloc de trimestral. D’aquesta forma
es pretén evitar les molèsties que,
com a conseqüència del que ja
s’ha comentat, pugui produir en els
col·legiats el cobrament de quotes
inexactes.
Nova quota d’incorporació
Amb motiu de l’entrada en vigor de
la Llei 17/2009, de 23 de novembre,
i de la Llei 25/2009, de 22 de
desembre, la Junta de Govern, en
la sessió del 7 de gener de 2010,
acordà fixar la quota d’incorporació
col·legial en 845,44 euros més
l’IVA, que s’aplicarà amb efectes
retroactius des de l’entrada en vigor
de la llei (29/12/2009).
Renovació de la Comissió
Mixta ICAIB-TSJIB
La Junta de Govern acordà renovar
els membres de l’ICAIB en la
Comissió Mixta creada entre el
Col·legi i el Tribunal Superior de
Justícia de les Illes Balears, de
manera que aquest organisme ara
està integrat, per la part col·legial,
pel senyor José Nadal Mir, el senyor
Martín Truyols Bonet i la senyora
Francisca Dols Company.
Informamquelabasejurídicadedades
Tirant On line, a la qual els col·legiats
poden accedir gratuïtament des dels
seus despatxos, disposa d’un nou
servei que consisteix en un fòrum
en què es poden plantejar consultes
jurídiques i/o debatre sobre temes
professionals. Per accedir al servei, cal
entrar al lloc web (www.tirantonline.
com) i, una vegada dins la base de
dades, accedir a l’apartat «Temas»
(situat a la part superior dreta de la
pantalla) i entrar en el fòrum, que
està dividit per matèries i temes.
Carmona), i dues omissions, una
a la part de col·legiats exercents,
corresponent a la col·legiada 3717,
les dades de la qual són: Alicia Cerdà
Mulet, carrer de Joan de Cremona,
6, 5è B, 07012 Palma, tel.: 971 727
963 / 637 871 904, i una altra a la
part de col·legiats no exercents, que
correspon al col·legiat 971, el senyor
Pedro Miguel Estrany Payeras.
43
Nou servei: fòrum de la
base jurídica Tirant on Line
Mutualitat
La Mutualidad de la Abogacía millora
la rendibilitat del seu patrimoni
immobiliari tot i la crisi del sector
Durant la seva participació al seminari
“La inversió immobiliària de companyies
d’assegurances i fons de pensions”, organitzat per IESE Business School, Luis Eugena, director d’Inversions Immobiliàries
de la Mutualidad de la Abogacía, va analitzar la gestió del patrimoni immobiliari
de la Mutualidad durant els tres últims
anys i va plantejar unes recomanacions
per a la crisi en aquest moment.
En el seminari també varen intervenir
Emilio Colomina, director general de Mutua Inmobiliaria, i Carlos Moreno, director
d’inversions especials de Fonditel, juntament amb el professor José Luis Suárez i
Elsa Galindo, directora d’IPD España.
Com a fons del debat es va apuntar que
la conjuntura econòmica actual està
obligant les companyies d’assegurances
i fons de pensions a reconsiderar la seva
política d’inversions immobiliàries per
aprofitar les oportunitats que presenta
el mercat.
44
En aquest sentit, l’augment de la disponibilitat d’immobles que pot generar
una tendència a la baixa del seu valor de
mercat aconsella l’oportunitat per ajustar el disseny de la cartera, tant per fer
operacions de bona rendibilitat com per
desinvertir el que no és rendible.
Evolució i optimització de
la gestió immobiliària
És el cas de la Mutualidad de la Abogacía, que des del 2007 ha anat canviant el
model de cartera immobiliària amb un
èxit destacat, pel fet de mantenir les seves plusvàlues latents (diferència entre
el valor de cost i el de taxació independent) després de fer algunes desinversions sobre immobles de mida petita
o amb contractes complexos i amb risc
d’insolvència, i noves inversions de mida
més gran, amb la idea que les pròximes compres estiguin per sobre dels 15
milions d’euros per operació.
La previsió de rendibilitat
anunciada als mutualistes per al
2010 és del 5,72%.
Concretament, s’ha passat d’un patrimoni de 57 immobles el 2008 amb
132.000 m2, un valor comptable de 364
milions d’euros i una plusvàlua latent
de 131 milions, a disposar el 2009 de 44
immobles amb 170.000 m2, un valor de
mercat de 466 milions d’euros i pràcticament la mateixa plusvàlua latent, 130
milions d’euros i un nivell d’ocupació del
98% al començament del 2010, respecte
del 96% el 2007.
S’han desinvertit, en casos molt específics, els immobles que, pel seu petit
valor, la situació contractual (renda antiga o escassa, o venciments curts), la
complexitat jurídica (proindivisos, per
exemple), o pel fet d’estar buits, contenien l’avantatge addicional d’aportar
plusvàlues importants a la rendibilitat
dels mutualistes: 30 milions d’euros
els dos últims anys.
En definitiva, amb la venda d’immobles
no rendibles s’ha aconseguit millorar
la qualitat valorativa de la cartera, augmentar-ne el nivell d’ocupació amb in-
quilins més solvents que aporten més
rendibilitat i estabilitat al patrimoni, i un
enfocament més equilibrat en la gestió.
Aquesta transformació s’ha sustentat en la capacitat òptima de tresoreria dels últims anys, amb aportacions
rècord d’estalvi dels mutualistes, que
el 2009 han arribat als 253 milions
d’euros. Per al 2010 es preveu que,
entre aportacions i rendiments, la
Mutualidad farà noves inversions per
400 milions d’euros, 150 dels quals es
destinaran a inversions immobiliàries
en aquest exercici amb una previsió
de rendibilitat anunciada als mutualistes del 5,72%.
Actualment, el valor de compra de
les inversions immobiliàries de la
Mutualidad constitueixen el 12% del
total de les seves inversions (que
sumen, en conjunt, 2.750 milions
d’euros, conjuntament amb la seva
cartera de valors, composta bàsicament per renda fixa), de manera
que l’objectiu per als anys vinents és
créixer i situar-se en l’entorn del 1520% d’aquestes.
El patrimoni immobiliari de la Mutualidad de la Abogacía està format per
un 59% d’oficines, un 20% de locals i
un 21% d’altres tipologies (residències de la 3a edat i aparcaments, entre
altres); el 70% dels immobles s’ubica
a Madrid; el 17%, a Barcelona, i el 13%
restant, en altres capitals espanyoles,
a més d’un edifici d’oficines situat
al centre de Berlín arrendat al servei
oficial de Correus i a l’Ajuntament del
districte de Tempelhoff.
Notícies
El ICAIB se adhiere al manifiesto
por la ejemplaridad pública
En el documento, los colegios
de Abogados y Arquitectos de
Baleares, el Cercle d’Economia
de Mallorca y la Cámara de
Comercio de Mallorca formulan
una serie de medidas concretas
para luchar contra la corrupción
Así, proponen actuaciones en materia de transparencia en la actividad informativa, incremento del
control de los asuntos públicos,
fomento de la participación de la
ciudadanía en los asuntos públicos,
reformas legales y agilización de la
acción de la justicia contra la corrupción, y eficacia y ejemplaridad
en la gestión pública.
Las cuatro entidades firmantes consideran que es “imprescindible” una
“acción política inmediata por parte de todos los partidos para que
la transparencia, la información, la
rendición de cuentas, la asunción de
responsabilidades y el mérito, inspiren toda la actividad pública”, y consideran que es necesario adoptar
una serie de medidas decididas en
seis ámbitos de actuación.
De izquierda a derecha: Juan Gual, Luis Corral, Alexandre Forcades, Rafael Gil y Luis Quetgas, en un momento de la presentación del manifiesto.
45
El vicedecano del Colegio de Abogados de Baleares, Rafael Gil, el presidente de la Cámara de Comercio de
Mallorca, Juan Gual, el presidente
del Cercle d’Economia de Mallorca,
Alexandre Forcades, y el decano del
Colegio de Arquitectos Luis Corral,
presentaron públicamente el pasado 19 de marzo el manifiesto “Por la
ejemplaridad pública en la gestión
pública”, en la que estas cuatro entidades formulan una serie de medidas concretas para luchar contra la
corrupción.
Les pàgines de l’Acadèmia
Un reglamento imprescindible
46
Félix Pons Irazazábal, abogado y Académico de número.
No se trata de un reglamento existente que haya que conservar a toda costa o cuyas virtudes normativas sean
merecedoras de pública exposición.
Al revés, se trata de un reglamento
inexistente y que, sin embargo, resulta imprescindible que exista, precisamente por los graves problemas que
genera su inexistencia. Me refiero al
reglamento previsto en el artículo 17
de la Ley 6/1997, de 17 de julio, de Suelo
Rústico de las Islas Baleares. Como es
ser necesariamente adquirido por el
interesado una vez concedida la autorización y previo al inicio de cualquiera
actuación”. Establece finalmente el referido artículo 17 que “la valoración del
10% del aprovechamiento atípico atribuible a la Administración municipal,
se cuantificará en base al incremento
de valor que los terrenos experimenten como consecuencia de la declaración de interés general, en la forma
que reglamentariamente se dispon-
No es posible hallar en el artículo 17.3 la
más mínima expresión o referencia explícita que permita deducir que la remisión a la norma reglamentaria contiene
una atribución normativa de desarrollo
y ejecución de la Ley del Suelo Rústico
a un nivel político-administrativo diferente al autonómico. Concretamente,
no existe ningún indicio de que se pretenda remitir la redacción de la norma
reglamentaria al ámbito local. Y ello
por razones materiales de fondo y por
bien sabido, en dicho artículo se dispuso que “las actividades que resulten
declaradas de interés general tendrán
la consideración de actividades que
conllevan un aprovechamiento atípico del suelo rústico“. Ese aprovechamiento se otorga “en el momento de
la concesión de la licencia municipal
correspondiente y sólo el 90% resultará atribuible al titular de la parcela.
El porcentaje restante corresponderá a
la Administración municipal y deberá
ga“. Pues bien, ese reglamento en el
que ha de disponerse la forma en que
se ha de cuantificar el incremento de
valor experimentado por los terrenos
no ha sido dictado. No ha sido dictado
por quien, a mi juicio, es competente
para hacerlo, es decir, el Consejo de
Gobierno de la Comunidad Autónoma. Esta afirmación trae causa no sólo
de la lógica inherente a la Ley de Suelo
Rústico sino de otras circunstancias de
igual o superior relevancia.
las exigencias derivadas de la relación
entre el ordenamiento estatal o autonómico y el ordenamiento local. En
cuanto a las primeras, hay que señalar
que la naturaleza de la norma llama
a un desarrollo uniforme, de manera
que la forma de efectuar la valoración
no varíe de un municipio a otro, con la
consiguiente infracción del principio de
igualdad. Este indeseado e ilícito efecto
se produciría fácilmente si se entendiese que la remisión a la norma regla-
Les pàgines de l’acadèmia
Sentado que la norma reglamentaria
prevista en el artículo 17.3 de la Ley del
Suelo Rústico es una norma de desarrollo y ejecución que correspondía
dictar al Gobierno de la Comunidad
Autónoma y sentado igualmente que
esa norma no ha sido dictada, es evidente que los ayuntamientos no pueden suplir por su cuenta la inexistencia
del reglamento autonómico ni pueden
aplicar la ley al margen de toda norma
reglamentaria que establezca un procedimiento de valoración estable, pre-
visible y uniforme. Sin embargo, esto
es lo que está ocurriendo.
La ausencia de la norma reglamentaria autonómica ha dado lugar, por una
parte, a que algunos ayuntamientos
-pocos- aprobasen ordenanzas en las
que se establece lacónicamente el criterio que los técnicos municipales habrán de aplicar para calcular el aprovechamiento atípico y ha dado lugar, por
otra parte, a que los ayuntamientos
que no habían aprobado ordenanza
(la inmensa mayoría) y que se han visto en la tesitura de otorgar licencias
para usos atípicos en suelo rústico
(hoteles, campos de golf, instalaciones
de energía fotovoltaica, etc.), hayan girado liquidaciones, en muchos casos
millonarias en euros, sin sujetarse a
otro criterio valorativo que el que los
técnicos municipales han estimado
aplicable en cada caso.
La situación expuesta comporta unos
niveles de incertidumbre y de aleatoriedad incompatibles con el procedimiento de gestión de una exacción
pública. Los datos básicos de una exacción pública han de estar predeterminados normativamente y han de ser
previsibles. La primera consecuencia
de esta situación es la de una desigualdad inadmisible. Unos ayuntamientos, por ejemplo, han consagrado
en sus ordenanzas que el incremento
de valor consistirá en el valor en mercado de la instalación, obra o construcción a realizar. Pese a que este planteamiento ha sido desautorizado por
sentencia dictada por el Juzgado de lo
Contencioso-Administrativo número 3
de Palma de Mallorca, número 45/08,
de 19 de marzo de 2008, por entender
que “supone una vulneración del principio de jerarquía normativa” porque
en la elección de dicho criterio valorativo “no hallamos una aplicación prác-
tica de lo dispuesto en el art. 17 sino
una interpretación que excede absolutamente de lo que dice dicho artículo
y que a nuestro juicio constituye una
determinación legal bastante clara”,
este criterio se sigue aplicando, con o
sin ordenanza por medio.
Otros ayuntamientos aplican las reglas de valoración del suelo rústico
previstas en el apartado tercero de
la Disposición Transitoria Tercera del
Real Decreto Legislativo 2/2008, Texto
Refundido de la Ley del Suelo estatal.
La previsión según la cual mientras
no se desarrolle reglamentariamente
lo que la ley dispone sobre criterios y
métodos de valoración, se estará a lo
dispuesto en el apartado 3 del artículo 137 del Reglamento de Gestión Urbanística aprobado por RD 3288/1978,
de 25 de agosto, y en las normas de
valoración de bienes inmuebles y de
determinados derechos contenidas en
la Orden ECO 805/2003, o disposición
que la sustituya, no puede convertirse
por obra y gracia de la opinión de un
ayuntamiento nada menos que en el
contenido de una inexistente disposición transitoria de una ley autonómica. Posiblemente no se hayan parado
mientes en que la operación que efectúan los ayuntamientos que siguen
esta línea supone, lisa y llanamente,
suplantar al legislador autonómico, estableciendo por su cuenta un régimen
transitorio hasta la aprobación de la
norma de desarrollo reglamentario
prevista en el artículo 17.3 de la Ley de
Suelo Rústico, sin que esta ley hubiese
previsto régimen transitorio alguno.
El segundo gran apartado que hace
imprescindible la aprobación de la norma reglamentaria autonómica es el
relativo al sujeto pasivo de la exacción,
sea cual sea el criterio de valoración
aplicado para calcular el incremento
En cuanto a las segundas razones
apuntadas, conviene recordar que la
potestad reglamentaria de los entes
locales no es una potestad de desarrollo y ejecución de las leyes estatales. Las Ordenanzas locales sólo son
reglamentos ejecutivos de las leyes
del Estado y de las Comunidades Autónomas cuando las mismas leyes así
lo prevean expresamente, lo que, por
otra parte, ocurre muy raramente.
En los demás supuestos, la potestad
reglamentaria de los entes locales es
una potestad normativa que se ejerce en relación con las competencias
que les han sido atribuidas por ley,
que se consideran como propias de
ese ámbito político-administrativo y
que pasan a estar amparadas por la
garantía institucional de la autonomía local. En tales casos, las Ordenanzas locales no ejecutan o desarrollan
leyes estatales o autonómicas sino
que regulan materias propias de los
municipios, de las provincias o de los
consejos insulares. Como se ha dicho
gráficamente, los reglamentos locales se rigen por el principio de especialidad más que por el principio de
jerarquía normativa, de manera que,
salvo mandato expreso de la ley estatal o autonómica, no puede sobreentenderse en ningún caso que existe una llamada al nivel local para que
dicte normas que han de integrarse
en un ordenamiento diferente.
Es evidente que los ayuntamientos no pueden suplir por su cuenta
la inexistencia del reglamento autonómico ni pueden aplicar la
ley al margen de toda norma reglamentaria que establezca un
procedimiento de valoración estable
47
mentaria se efectúa al nivel local, con la
consecuencia de que cada municipio
pudiese establecer un procedimiento y
unas técnicas de valoración diferentes.
Los datos básicos de una exacción pública han de estar predeterminados
normativamente y han de ser previsibles. La primera consecuencia de
esta situación es la de una desigualdad inadmisible
48
de valor de los terrenos. La cuestión no
plantea problemas cuando el dueño
del terreno es también el titular de la
obra o instalación atípica a implantar
sobre el mismo. Más problemático, por
no decir mucho más problemático, es
el supuesto en el que el titular de la
obra o instalación no es el dueño del
terreno y adquiere el derecho a ocuparlo temporalmente en virtud de un contrato de arrendamiento o por cualquier
otro título apto para ceder el derecho
de uso o posesión. La tónica general en
estos supuestos, a la que yo no conozco excepción, es la de considerar sujeto
pasivo al titular de la obra o instalación. Se trata de una opción altamente
cuestionable y en clara contradicción
con la finalidad que inspira esta figura
del aprovechamiento atípico en la Ley
de Suelo Rústico de las Illes Balears.
Hay que recordar que, según el apartado 3 del artículo 17, la valoración del
aprovechamiento se cuantifica “en
base al incremento de valor que los
terrenos experimenten como consecuencia de la declaración de interés
general”. Es evidente que ese incremento del valor de los terrenos ningún
beneficio reporta a quienes no sean
titulares del terreno sino sólo titulares de las instalaciones a implantar
sobre los mismos en virtud de un contrato que autorice la ocupación temporal de aquéllos. Y resulta contrario
a la lógica de las exacciones públicas
que el gravamen se imponga a quien
no es sujeto de la utilidad, a quien no
obtiene beneficio alguno material en
la operación gravada. La Exposición
de Motivos de la Ley de Suelo Rústico,
avala la precedente argumentación.
Se señala así que “a fin de igualar, en
cierta forma, su régimen de cargas a
las que son propias en otras clases de
suelo, la Ley determina que las actividades distintas a las consustanciales
al suelo rústico conllevan la atribución
de un aprovechamiento atípico, parte
del cual pertenece a la administración
municipal y debe ser adquirido por los
interesados a fin de hacer participar
a la comunidad de las plusvalías que
su atribución genera”. La exposición
es definitiva: lo que se grava son las
plusvalías y esas plusvalías pertenecen al titular de los terrenos. En ineludible coherencia, el gravamen ha de
soportarlo quien obtiene el beneficio,
es decir el titular del bien que ve incrementado su valor. Igualmente queda
claro que la filosofía inspiradora del
gravamen no se aparta de la de otras
clases de suelo y que, por consiguiente,
carece de todo fundamento implicar
en esa redistribución de los beneficios
resultantes del incremento del valor
del suelo a quienes no participan para
nada de tales beneficios.
El objetivo proclamado de igualar el
régimen de cargas del suelo rústico al
de otras clases de suelo exige tener a
la vista la estructura de las cargas en
esas otras clases de suelo. Así puede
verse que la obligación de ceder el 10
por 100 del aprovechamiento a la administración viene impuesta invariablemente a los propietarios del suelo.
Es decir, quienes soportan la carga de
perder ese 10 por 100, bien mediante la
forma de cesión bien mediante la forma de su adquisición obligatoria, son
siempre e invariablemente los propietarios del suelo. Así resulta del artículo
84.3.b) de la Ley del Suelo de 1976, de
los artículos 14.2.c) y 18.4 de la Ley del
Suelo de 1998 y del artículo 16.1.b) de la
ley del Suelo de 2008. El incremento de
valor del terreno que se deriva de una
actividad atípica en suelo rústico no lo
patrimonializa el titular de la instalación industrial sino el titular del suelo
y él es, por tanto, el sujeto pasivo del
gravamen que la ley establece sobre
ese incremento de valor.
Existen otras leyes autonómicas en las
que se establece un gravamen seme-
jante al de nuestra Ley de Suelo Rústico,
pero en las que directamente se dispone que el valor base a tener en cuenta
para calcular el canon o exacción será
el del coste de la instalación u obra. El
gravamen consistirá en estos casos en
un porcentaje “del importe total de la
inversión a realizar para la ejecución de
las obras, construcciones e implantación de las actividades y los usos correspondientes”. En tales casos es claro que
el sujeto pasivo no puede ser el dueño
del terreno porque el hecho imponible
es completamente diferente. La ley balear grava “el incremento de valor que
los terrenos experimenten como consecuencia de la declaración de interés
general”, mientras que esas otras le-
yes autonómicas gravan un porcentaje “del importe total de la inversión a
realizar para la ejecución de las obras,
construcciones e instalaciones”. En el
caso balear el incremento de valor de
los terrenos afecta al dueño de los mismos y en los otros casos el importe de
la inversión no puede afectar al dueño
de los terrenos, si éste no coincide con
el que emprende la actividad atípica.
Tan absurdo sería que se gravara al
dueño del terreno por la inversión realizada sobre el mismo por un tercero
como que se pretenda gravar al titular
de la instalación o actividad por el incremento de valor que han experimentado los terrenos de un tercero.
Resulta imprescindible y urgente, por
tanto, que el gobierno autonómico
apruebe el reglamento en el que queden despejadas todas estas cuestiones.
Esto habrá de suponer que el futuro reglamento deje claramente establecida
la forma en que ha de llevarse a cabo
la valoración de los terrenos, lo cual
habrá de suponer pronunciarse sobre
el procedimiento, criterios y métodos
de cálculo, elementos patrimoniales
que han de servir de base para la valoración, etc., y que se pronuncie sobre el
sujeto pasivo de la exacción cuando el
titular de la actividad no sea el dueño
del terreno, supuesto éste que no es
especulativo o de ciencia ficción sino
muy frecuente en la realidad de la vida
económica de nuestras islas.
Entrega del vii premio
Luis Pascual González
El día 22 de marzo pasado tuvo lugar
el acto solemne de entrega del 7º premio Luis Pascual González, convocado
por la Academia de Jurisprudencia y
Legislación de las Illes Balears. En la
introducción del acto, el presidente
de la Academia, Miquel Masot, señaló
que ésta era una de las tres ocasiones
en las que –según los estatutos de la
Corporación- las sesiones académicas debían ser públicas y solemnes,
lo cual explicaba que los Académicos
estuvieran revestidos con toga y lucieran la medalla académica.
El Sr. Yánez Velasco agradeció el premio y en su disertación expuso la
evolución histórica de la legislación
tuir una pareja estable están también
las evidentísimas facultades de rechazar una y otra posibilidad, por lo que
considera preferible, en este punto, el
sistema pergeñado por la ley 18/2001
de 19 de diciembre del Parlament balear, de parejas estables, en que la apli-
El trabajo ganador, de Ricardo Yánez, fue “Parejas de hecho e igualdad
constitucional. Perspectivas de Derecho sustantivo y procesal en el
ordenamiento jurídico balear”
relativa al matrimonio, que de una
primitiva consideración como mero
instrumento para la procreación, ha
pasado a tener ya su fundamentación
en la afectio maritalis, en definitiva,
en la voluntad de permanecer casado, elemento que aparece especialmente reforzado tras la ley del Estado
15/2005 de 8 de Julio.
Señaló que junto a los innegables derechos de contraer matrimonio o consti-
cación de su normativa exige la declaración de voluntad previa de constituir
la pareja y su inscripción en el Registro
especial; a diferencia de otros sistemas
–como el de Catalunya- en que se aplica la normativa por la mera convivencia durante unos plazos determinados,
cuando es posible que los integrantes
de la pareja no contrajeron matrimonio
ni formalizaron una pareja estable por
ser su propósito el de vivir al margen de
toda regulación legal.
En la presente edición la obra premiada lleva por título “Parejas de hecho e
igualdad constitucional. Perspectivas
de derecho sustantivo y procesal en el
ordenamiento jurídico balear”, siendo
su autor Ricardo Yánez Velasco, juez
de Primera Instancia e Instrucción de
Esplugues de Llobregat quien, a través
de los cursos on line organizados por
el Consejo General del Poder Judicial
con la ayuda del Govern balear, se ha
convertido en estudioso y especialista de nuestro Derecho.
49
El presidente relató a continuación la
pequeña historia de estos premios desde que fueron convocados por primera
vez en el año 2003, señalando que su
creación fue una iniciativa del entonces presidente de la Academia, Eduardo
Martínez-Piñeiro, y tomando el premio
su nombre del más ilustre de los foralistas del pasado siglo. Pasó revista a
las obras premiadas en las sucesivas
convocatorias, diciendo que con las
mismas se había enriquecido considerablemente el acervo doctrinal de nuestro Derecho civil; e indicando, asimismo,
que también obras no premiadas, finalistas en los concursos, destacaron por
su interés y buena exposición, habiendo merecido el honor de su publicación
en el Boletín de la Academia.
Se refirió a la inexistencia de una ley
general del Estado sobre parejas estables, contrastando con la profusión
legislativa sobre la materia en las
comunidades autónomas, habiendo
ello acaecido, incluso, en las que no
tenían el soporte de un Derecho civil
histórico, por lo que podía dudarse,
en principio, de su competencia para
afrontar la materia.
Abogó, finalmente, por la simplificación de los trámites de la separación y
divorcio, al haberse convertido –cuando no hay menores a proteger- en
meras manifestaciones de voluntad,
viéndose innecesaria la exigencia de
letrado en estos procesos.
Tomó a continuación la palabra la
Académica de número y catedrática
de Derecho procesal, Isabel Tapia Fernández, quien comenzó pasando revista a las leyes procesales en materia
de separación y divorcio, diciendo que
configuran unos procesos especiales
en los que prevalece el principio de
oficialidad sobre el dispositivo y de
aportación de parte; pero dándose la
particularidad de que ni siquiera en
la ley de enjuiciamiento civil 1/2000,
dictada cuando ya múltiples comunidades autónomas habían regulado
las parejas de hecho, se recoge disposición alguna relativa a las situaciones de crisis de éstas, perdiéndose así
la oportunidad de acometer su regulación y olvidando que los miembros
de las parejas de hecho no tienen
porqué ver mermados sus derechos
procesales por no haber formalizado
matrimonio.
Afrontó después la ley 15/2005 de
8 de julio, señalando que, si bien la
misma, aparentemente, afecta a pocos preceptos de la ley de enjuiciamiento civil, es indudable que supuso una reforma de gran calado.
Y ello es así porque, tras dicha ley,
no se justifica la existencia de un
proceso especial para la separación
y el divorcio, al no depender ya los
mismos de causa alguna y basarse
en la mera voluntad de cualquiera
de los consortes. Es evidente que,
entonces, el interés público no está
comprometido en estos procesos,
salvo cuando en los mismos se contemple la existencia de menores.
Ciertamente, no dejaríamos de estar ante un proceso jurisdiccional
en el que quiebran las caracterís-
ticas esenciales del mismo, pues ni
el cónyuge demandado podría oponerse a la demanda de separación
o divorcio ni el Juez desestimarla.
Es evidente, entonces, que, cuando
la existencia de hijos menores del
matrimonio no lo demande, la mera
declaración de voluntad de separarse o divorciarse puede surtir efectos
jurídicos mediante una resolución
de jurisdicción voluntaria o la escritura de un fedatario público.
El solemne acto, seguido con mucho
interés por el público asistente, estuvo presidido por la presidenta del
Parlament, Molt Honorable Señora
Aina Rado, que cerró el acto subrayando la importancia de las actividades
realizadas por la Academia, en cuanto hacen posible el conocimiento y
divulgación de nuestro Derecho propio. Tras lo cual hizo entrega al jurista premiado de un cheque de 4.000
euros, correspondiente a la dotación
del premio.
50
Fallecimiento de Raimundo Clar
El pasado día 6 de marzo falleció Raimundo Clar, prestigioso notario y autor de importantes publicaciones
jurídicas, muy conocido y apreciado entre nosotros. Raimundo Clar era miembro de número de la Academia de Jurisprudencia y Legislación de las Illes Balears, en la que había tenido destacadas intervenciones,
recordándose su discurso de ingreso en la Corporación titulado “En torno al derecho de propiedad”. Sus
exequias y funeral constituyeron una sentida manifestación de duelo, habiéndose publicado en la prensa
diaria varios artículos relativos a su persona; entre ellos los de tres Académicos: Rafael Perera, Rafael Gil
y Miquel Masot.
Próximamente, de acuerdo con lo previsto en los estatutos de la Academia, se celebrará una sesión necrológica en su recuerdo, que será anunciada oportunamente.
Mesa redonda sobre la directiva Bolkestein
De izquierda a derecha: Juan Font, Pedro Aguiló, Bartolomé Sitjar, Rosario Huesa, Agustín Cerveró, Miquel Masot y Rafael Gil.
Inició la exposición la catedrática Sra.
Huesa, quién efectúo una disección ex-
Los objetivos; un mercado interior único
y libre: sin autorizaciones ni reglamen-
su incumplimiento ante los Tribunales
españoles, todas las cuestiones –que
serán muchas– deberán plantearse
ante el Tribunal de Luxemburgo.
Agustín Cerveró inició su información
recomendando un manual (disponible
en Internet) sobre la trasposición de servicios de la página Web de la Presiden-
Bartolomé Sitjar avisó de que la regulación de plazas la intervención que
se pretende en el proyecto de Ley General Turística de
Baleares va en contra de la Directiva
tos y en el que toda excepción tendrá
que ser no discriminatoria, de necesidad imperiosa del interés general y
proporcionada. Todo ello nos lleva a una
simplificación administrativa y una exigencia de códigos de conducta.
Ante estas buenas intenciones hay que
criticar que “hace más que lo que dice”
que no libera, sino que desregula.
Habló de la responsabilidad de los
Estados por las inadecuadas adaptaciones y de que, al no poderse invocar
cia del Gobierno conocida como www.
eupo.es, portal ligado a los otros 26 estados miembros y en varios idiomas.
Otro portal es el Siena (Sistema de
Identificación y evolución de la normativa afectada).
Habló de la Ley Ómnibus y de la curiosidad de que deroga 41 leyes, entre
ellas una de 1944. Y de la ley 11/2001
de acceso electrónico de los ciudadanos a los servicios públicos. Y de
la dificultad –haciendo referencia a
Tras la presentación del acto por el
presidente de la Academia, el Excmo.
Sr. D. Miquel Masot Miguel, quien hizo
una referencia al doble aniversario
–100 años de su nacimiento y 40 de
su defunción– de quien fue excelente
abogado y decano de los abogados, el
Excmo. Sr. D. Félix Pons Marqués, tomó
la palabra el moderador Sr. Aguiló para
presentar a los intervinientes.
haustiva del contenido de la Directiva,
cuya transversalidad tiene por objetivo
toda actividad, no siendo de carácter
normativo, sino para eliminar obstáculos. No persigue un derecho uniforme
sino armonizado.
51
El pasado 23 de febrero la Academia de
Jurisprudencia y Legislación organizó
en el salón de actos del Ilustre Colegio
de Abogados una mesa redonda sobre
el “Examen crítico de su trasposición al
derecho general del Estado y al derecho
autonómico balear” con la intervención de la Sra. Rosario Huesa Vinaixa,
catedrática de Derecho Internacional
Público de la UIB; de D. Agustín Cerveró
Sanchez- Capilla, letrado del Parlament
excedente y abogado, y de D. Bartolomé
Sitjar Burguera, Académico y abogado.
Moderada por D. Pedro A. Aguiló Monjo,
director de la Abogacía de la Comunidad Autónoma de les Illes Balears.
la apreciación de la Sra. Huesa– de
consagrar derechos que no se pueden
ejecutar por dificultades administrativas y técnicas y se preguntó: ¿cómo
se podrán conectar las 8.200 corporaciones locales? ¿Se solucionarán los
problemas presupuestarios y técnicos
para cumplir con la Directiva?
Se refirió a la Ley Paraguas que habilita la trasposición de la directiva.
Hizo hincapié en que la “declaración
responsable” explicada por la Sra.
Huesa será “cada administración la
que dictará el procedimiento de aplicación (Ley 20, Art. 71 bis).
Para finalizar, hizo una referencia a
Baleares –como co-redactor de la
adaptación de la Ley de Comercio Balear–, y reconoció el modelo peculiar
balear restringido frente a la adaptación liberal de la Comunidad de Ma-
drid, al tiempo que resaltó el hecho
de que aún quedan seis comunidades
pendientes de la adaptación.
A continuación, D. Bartolomé Sitjar
tomó la palabra para reclamar el cumplimiento estricto de la excepción a la
actuación libre sin autorizaciones ni
reglamentos y de que esta excepción
debe cumplir con los requisitos explicados por la Sra. Huesa de igualdad, no
discriminatoria, de necesidad imperiosa de interés general y proporcionada.
Recordó la doctrina del Tribunal Europeo de que ante cualquier excepción
se realice un juicio de “necesidad” y
no de simple conveniencia o utilidad,
que -dada la experiencia-, la simple
invocación de una razón de interés
general es “sospechosa” de encubrir
una injustificada limitación de las libertades comunitarias. El principio
de libertad de establecimiento goza
X Boletín de la Academia
de Jurisprudencia y Legislación
de Baleares
1. Indicación de los Académicos de número por orden de antigüedad, Académico de
honor y Académicos de número fallecidos así como de la Junta de Gobierno de la
Academia.
2. El apoderamiento o mandato preventivo, por Eduardo Martínez-Piñeiro Caramés.
3. Sobre el derecho consuetudinario balear como fuente y como tradición jurídica, por
Anselmo Martínez Cañellas.
4. ¿Costumbres normativas aún en el siglo xxi? Paráfrasis sobre temas suscitados por
la obra ganadora del V Premio Luis Pascual González, por Miquel Masot Miquel.
5. Refinanciación bancaria y concurso de acreedores. Situación actual y propuestas de
reforma, por Guillermo Alcover Garau.
6. Medidas sucesorias a favor del descendiente con incapacidad, informe de la Comisión Interna de Derecho Privado de la Academia.
7. Necrológicas de Académicos fallecidos, recogiendo los discursos de José Zaforteza
Calvet, Tomás Mir de la Fuente, Rafael Perera Mezquida, Antonio Pérez Ramos y Bartolomé Sitjar Burguera.
52
8. Índice de artículos publicados en los nueve primeros boletines de la academia y
de las colaboraciones de los académicos en la revista ‘Missèr’, por Tomás Mir de la
Fuente.
ESTE BOLETÍN ESTÁ GRATUITAMENTE A DISPOSICIÓN DE TODOS LOS JURISTAS EN LA SEDE
DE LA ACADEMIA, EN LA RAMBLA DELS DUCS DE PALMA, 10, 1º, PALMA.
de primacía sobre los intereses públicos de índole territorial urbanístico,
medioambiental o de protección del
patrimonio histórico artístico.
Se refirió a la adaptación de la Ley de
Comercio de Baleares que ha abusado
de esta excepción para efectuar una
adaptación “contra” la Directiva y que
puede tener consecuencias pecuniarias para los residentes de Baleares
por las sanciones de la Comunidad
Europeo al Reino de España, que repercutirá en nuestra comunidad.
Hizo referencia al proyecto de Ley general turística de las Islas Baleares,
avisando que la regulación de las bolsas de plazas y la intervención que se
pretende mantener va en contra de la
Directiva y espera que no siga el camino equívoco de la Ley de Comercio.
Para finalizar hizo una mención a la
colegiación profesional referente al
aplazamiento dado de un año, para
que en la adaptación regule que
profesiones deben tener colegiación
obligatoria. Solicitó del decano –en
la mesa– que defienda la colegiación
no obligatoria y, subsidiariamente, la
posibilidad de la existencia de otros
colegios independientes no sujetos
a la socialización fomentada por el
Ministerio de Justicia. La esencia de la
abogacía es la independencia y con la
actual colegiación obligatoria y la intervención ministerial se ha perdido.
Sitjar animó a los jóvenes abogados
a defender el principio de la Directiva,
que aunque toda libertad lleva riesgo
y como dijo Tácito, en el riesgo está
la esperanza , a pesar de la dificultad
que tiene España para la adaptación,
dado que el tener diecisiete legislaciones autonómicas, tengamos diecisiete dificultades más que otros
miembros de la Comunidad.
A continuación siguió un coloquio
en el que, especialmente por parte
de la Sra. Huesa, se aclararon varios
aspectos de la difícil aplicación de la
Directiva.
Indemnització per desequilibri patrimonial
en el règim de separació de béns?
Miquel Masot Miquel, magistrat jubilat del TSJ i Acadèmic.
El Jutjat de Primera Instància número 20
de Palma va dictar una sentència en què
establia la pensió mensual per als quatre fills en la quantitat de 5.000 euros
i una indemnització de 350.000 euros
«en concepto de compensación por el
trabajo para la familia aportado por la
esposa». L’Audiència Provincial, secció
quarta, va rebaixar la pensió alimentària
per als fills a 2.800 euros i fixà una indemnització de 100.000 euros «por su
contribución [de l’esposa] a las cargas
del matrimonio».
La sentència de la Sala Civil i Penal del TSJ
parteix també de l’article 4.1 de la CDCB,
i explica el seu recorregut fins que es va
convertir en llei, fent referència a la polèmica doctrinal suscitada per l’article 1438
del Cc en proclamar que «el trabajo para
la casa será computado como contribución a las cargas y dará derecho a obtener una compensación que el Juez señalará, a falta de acuerdo, a la extinción del
régimen de separación». La sentència diu
que, tal vegada per aquesta polèmica, el
legislador balear va eliminar la referència a la compensació, tot i que va establir
«es considera com contribució (a les càrregues) el treball per a la família».
La representació processal de l’espòs
va interposar un recurs de cassació per
«infracción del ordenamiento jurídico
balear, concretamente de los arts. 3, 4 y
5 CDCB, y para el improbable supuesto
Però el legislador balear –segueix dient
la sentència–, que el 1990 havia rebutjat
proclamar la procedència d’una compensació pel treball per a la família, la va establir a la Llei 18/2001, de 19 de desembre,
de parelles estables, ja que al seu article
9.2 es diu que «el convivent perjudicat
pot reclamar una compensació econòmica quan la convivència hagi suposat
una situació de desigualtat patrimonial
entre ambdós membres de la parella que
impliqui un enriquiment injust i s’hagi
donat un dels supòsits següents: a) que
el convivent hagi contribuït econòmicament o amb el seu treball a l’adquisició,
la conservació o millora de qualsevol dels
béns comuns o privatius de l’altre membre de la parella, o b) que el convivent
s’hagi dedicat amb exclusivitat o de manera principal a la realització de treball
per a la família».
La sentència es planteja la possibilitat
d’interpretar analògicament aquest
precepte si es donen en el matrimoni
que és objecte de separació o divorci les
mateixes circumstàncies establertes per
l’article 9 de l’LPE, i, en aquest sentit, posa
en relleu l’equiparació entre els membres de la parella estable i els cònjuges,
proclamada per l’LPE mateixa en molts
d’aspectes, i confirma aquesta equiparació la introducció –per la Llei 3/2009 de
27 d’abril– d’un nou paràgraf a l’article 5
de l’LPE en què s’expressa que «en totes
les relacions patrimonials, si hi consta
convivència, serà d’aplicació supletòria
l’article 4 de la CDCB».
Conclou la sentència que la «identidad
de razón» és clara i, per això, propugna
l’aplicació al supòsit de l’article 9 LPE; fa
referència, a continuació, a la desigualtat patrimonial i a l’enriquiment injust,
que són els dos elements condicionants
de la indemnització, i, amb gran fonamentació doctrinal, passa revista a la
El plet es va iniciar amb una demanda de
l’espòs en què sol·licitava la separació del
matrimoni, la qual va ser contestada per
l’esposa, que demanava el divorci i proposava mesures complementàries, entre
les quals –per al que aquí interessa– destaquen les següents: una pensió alimentària per als quatre fills de 8.000 euros
mensuals, una pensió compensatòria
a favor seu de 2.000 euros mensuals i
una indemnització, també a favor seu,
d’1.650.000 euros.
de que la Sala considerara de aplicación
supletoria el art. 1438 Cc, igualmente
estima que la sentencia debe ser revocada, al no concurrir los criterios que dicho precepto exige para su aplicación».
D’acord amb això, els dos motius de cassació formulats consistien en l’aplicació
al supòsit de preceptes aliens al nostre
Dret civil propi –l’article 1438 del Cc–, i la
no-concurrència, en aquest supòsit, dels
criteris d’aquest precepte. S’ha de dir que
la sentència de l’Audiència Provincial es
fonamentava en l’article 4.1 de la CDCB
i no en l’article 1438 del Cc, a pesar que
l’esposa havia sol·licitat la indemnització
segons aquest últim precepte, ja que la
sentència recorreguda va fer oportunament aplicació del principi da mihi factum dabo tibi ius.
53
La Sala Civil i Penal del nostre Tribunal Superior de Justícia ha dictat una
important sentència (2/2010 de 24
de març, ponent senyor Capó Delgado) que aborda frontalment el tema
que s’ha indicat en l’encapçalament
d’aquest treball. Per comprendre’n
l’abast, serà oportú fer una primera referència als fets que es consideren.
jurisprudència del Tribunal Suprem i a
les diverses lleis autonòmiques que preveuen, en termes semblants a la nostra,
aquesta situació dintre de les parelles
estables o de fet.
54
Examina després el supòsit i confirma
la procedència de la indemnització, ja
que «en el caso, según se deduce de las
sentencias de apelación y de instancia, la
convivencia ha producido una situación
de desigualdad patrimonial pues el marido incrementó su patrimonio y no lo
hizo su mujer debido a que durante su
matrimonio se dedicó de forma no exclusiva pero sí principal a la realización
de trabajo para la familia ya que, como se
dice en la sentencia de primera instancia,
“la dedicación de la esposa a las tareas
del hogar ha contribuido decisivamente
a que el esposo utilizara su tiempo en
aumentar su caudal privativo mediante
su trabajo e inversiones” y ello aunque,
como también se lee, “la dedicación de la
demandada no ha sido exhaustiva, pues
la familia formada por los litigantes ha
dispuesto de servicio doméstico y la accionada ha dedicado una pequeña parte
de su tiempo a sus propias ocupaciones
laborales”, a lo que se añade que la cantidad en que se cifra la compensación
concedida “sin duda la esposa la habría
obtenido con el fruto de su trabajo durante los once años de unión conyugal,
si hubiese dedicado la mayor parte de su
tiempo al ejercicio de su profesión en lugar de al cuidado de la prole».
La sentència ha donat lloc a comentaris elogiosos, però no ha faltat qui s’ha
pronunciat en contra, com sol passar,
per cert, amb totes les resolucions noves; i, així, s’ha dit que estableix el que
el legislador precisament no va dir –ja
que no es parla a l’article 4.1 de la CDCB
d’indemnització compensatòria–; que no
s’ha d’oblidar que, segons la important
sentència del TSJ 1/1998 de 3 de setembre, la regulació del títol I del llibre I de la
Compilació «permite concluir que dicho
título contiene una regulación completa,
coherente y armónica de los efectos patrimoniales de los matrimonios sujetos
al Derecho civil de Mallorca», i que no es
conjuga amb aquest caràcter complet
la introducció –via analogia legis– d’un
altre precepte; que es pot donar una
duplicitat amb les circumstàncies determinants de la pensió compensatòria, en
particular la 4a i 5a de l’article 97 del Cc,
i, en definitiva, que la sentència pot suposar la defunció del règim de separació
de béns i la substitució d’aquest pel de
participació.
Com que jo estic entre els que han vist
amb bons ulls la sentència –si bé sense
possibilitat de generalitzar-la i en estricta aplicació al cas concret–, bo serà passar revista als arguments a contrario.
El fet que l’article 4.1 de la CDCB es limiti
a proclamar que es considera com a contribució al treball per a la família, sense
parlar de possibles compensacions per
raó d’aquest treball, és absolutament
indiferent per al jutge que ha de aplicar
el precepte, perquè aquesta interpretació s’ha de fer d’acord amb el que el
precepte diu i no sobre el que no diu. I,
en aquest sentit, proclama clarament la
consideració del treball per a la família
com a contribució a les càrregues, i no es
pot oblidar que diu també la Compilació
–al mateix article 4– que la contribució a
l’aixecament de les càrregues ha de ser
proporcional als recursos de cada cònjuge i que també és possible l’adopció de
mesures cautelars.
En un treball publicat a la Revista Jurídica de les Illes Balears (01) titulat
«Liquidación del régimen económico
matrimonial de separación de bienes»,
deia «aunque ello supone introducir en
el ámbito familiar criterios de puro Derecho de obligaciones, es innegable que
la obligación de contribuir gravita sobre
ambos cónyuges y que el principio de
igualdad jurídica de los mismos exige
un tratamiento igualitario en lo que
respecta a la obligación de contribuir.
De acuerdo con ello, podría llegarse a la
conclusión de que si uno de los cónyuges ha contribuido al levantamiento de
las cargas familiares en más de lo que le
correspondía, dados los recursos económicos de uno y otro, puede reclamar el
exceso; ello particularmente en los casos
de evidente desproporción».
En aquest cas l’esposa va accionar tot
assenyalant que la seva contribució a
les càrregues familiars havia superat
amb excés la del seu espòs i, per això,
sol·licitava la indemnització corresponent. Evidentment l’espòs va poder
al·legar i provar tot el que va creure
oportú sobre l’aixecament, per part
d’ambdós cònjuges, de les càrregues
familiars. Per tant, és lògic que, en liquidar-se el règim econòmic matrimonial,
aquesta desigualtat en la contribució
d’un cònjuge i de l’altre es tingués en
compte, atès, sobretot, el segon fet –lligat amb aquesta desigualtat–, com és
la notable diferència entre el patrimoni acumulat per l’un i l’altre durant els
anys de matrimoni.
La conclusió és, en aquest punt, que de
l’article 4.1 de la CDCB es deriva la possible procedència d’una indemnització en
els supòsits de treball per a la família no
compensat, acompanyat d’un desequilibri patrimonial al que es pugui donar la
consideració d’enriquiment injust.
El segon argument contrari a la sentència se centra en el fet que el Tribunal sentenciador havia ja dit –com s’ha indicat
abans– que la regulació de la separació
de béns a la Compilació era un règim
complet, fet que suposa rebutjar la introducció de preceptes aliens a aquesta
regulació, com seria l’article 9 de l’LPE. La
declaració feta a la Sentència 1/1998, de
3 de setembre, sobre el fet de tractar-se
d’un règim complet, coherent i harmònic,
s’ha de posar en estreta connexió amb el
cas d’aquesta pel que fa a l’aplicació, dintre del nostre Dret, de l’article 1320 del Cc,
que resultava oposat al que es diu clarament a l’article 3.2 de la CDCB.
Però crec que aquesta manifestació de
la sentència no pot excloure per sempre la possibilitat que el Tribunal pugui
fer ús de la interpretació analògica, particularment quan el precepte objecte
d’aquesta està en total acord amb els
principis d’igualtat jurídica dels cònjuges
i de contribució d’ambdós a l’aixecament
de les càrregues familiars, proclamats el
primer per la Constitució i el segon per
la nostra Compilació. La sentència dóna
És evident que per determinar la pensió compensatòria s’ha de tenir en
compte –ex art. 97 del Cc apartats 4 i
5– «la dedicación pasada y futura a la
familia» i «la colaboración con su trabajo en las actividades mercantiles,
industriales o profesionales del otro
cónyuge». I és totalment lògic que no
puguin intervenir unes mateixes circumstàncies per donar lloc a dos pagaments distints. Per això, les legislacions
que fan compatibles aquests dos possibles pagaments ens diuen que s’ha
de tenir en compte la indemnització
com a element de possible reducció de
la pensió compensatòria. En realitat,
l’una i l’altra es veurien així fonamentades en circumstàncies diverses, ja que
la indemnització tindria en compte en
especial la dedicació passada a la família i la col·laboració en les activitats
professionals de l’altre cònjuge, mentre que la pensió compensatòria tindria en compte l’edat i l’estat de salut,
la qualificació professional i la probabilitat de trobar feina del cònjuge que
la reclama. La pensió compensatòria
miraria més cap al futur, mentre que
la indemnitzatòria es basaria en fets
passats. Això explicaria també el divers
tractament de l’una i de l’altra, ja que
el dret a pensió –ex art. 101 del Cc– «se
extingue por el cese de la causa que lo
motivó, por contraer el acreedor nuevo
matrimonio o por vivir maritalmente
con otra persona», i, al contrari, la indemnització –basada exclusivament
en uns fets passats– seria procedent
I ens queda la darrera qüestió: substituïm, amb la doctrina de la sentència,
la separació de béns pel règim de participació? La sentència surt al pas de la
qüestió dient que «de la interpretación
efectuada se deduce que, de concurrir
cualquiera de las causas típicas, sólo
se otorga compensación en el supuesto de empobrecimiento injusto del
cónyuge que la reclama, lo cual evita
la introducción, por vía indirecta, en
nuestro Ordenamiento del régimen de
participación, en el que cada uno de los
cónyuges adquiere el derecho a participar en las ganancias obtenidas por su
consorte durante el tiempo en que dicho régimen haya estado vigente (art.
1411 Cc), pues para obtener este resultado se ha de haber pactado expresamente (arts. 3, 64 y 67 CDCB)».
La meva opinió és que tot el que té de
justa la indemnització per desequilibri
patrimonial en un cas en què està contrastat el treball per a la família no retribuït de cap manera per part d’un dels
cònjuges amb l’important patrimoni
acumulat per l’altre, ho tindria de nociu
donar a la norma caràcter general dintre
de la separació de béns. Amb això vull dir
que tan sols en el supòsit d’extinció del
règim per nul·litat, separació o divorci es
podria introduir aquest factor corrector,
exigint molt clarament els dos elements
condicionants, de la indemnització, o sigui un treball per a la família no retribuït
o retribuït insuficientment, conjugat
amb un clamorós desequilibri patrimonial contrari al cònjuge que ha fet aquest
treball; però mai no es podria donar la
mateixa conseqüència en els supòsits
–tal vegada encara normals– en què
l’extinció del règim té lloc per mort d’un
dels cònjuges. En aquest cas, seria perniciós que es pogués introduir a la successió del cònjuge premort un element
pertorbador, com seria que els seus hereus poguessin reclamar al sobrevivent
aquesta indemnització; situació que es
podria donar sobretot en el cas de no
ser aquests hereus fills comuns dels dos
cònjuges.
Tot això ens indica que aquesta matèria
hauria de ser regulada, ja que el principi
de seguretat jurídica ho reclama. I així,
just seria procedent la indemnització
–sempre que es donin els elements condicionants tantes vegades indicats– en
el supòsits de crisi matrimonial, però
no quan l’extinció del règim és per mort
d’un dels cònjuges. S’hauria de regular la
manera d’efectuar-se el pagament de la
indemnització quan sigui procedent (límit màxim de temps, facilitats que pot
donar el jutge, mesures cautelars per
assegurar-lo) i deslligant clarament la indemnització per desequilibri patrimonial
de la pensió compensatòria, per atendre
l’una i l’altra motivacions diferents.
No hi ha dubte que el règim de separació de béns ha estat una conquesta jurídica històrica del nostre poble,
ja que se n’ha mostrat clarament
l’adequació als principis i als valors
del matrimoni en la actualitat. És un
fet evident, avui en dia, que la separació de béns s’ha introduït –via capítols
o, fins i tot, reformes legislatives– en
amplis sectors que tenen règims de
comunitat. Però no es pot oblidar que,
en el joc abstracte de les regles de la
separació de béns, es poden donar
situacions monstruoses, com seria la
venda de la llar familiar per part del
cònjuge únic propietari d’aquesta, i
com també seria l’empobriment injust del cònjuge que ha treballat per
a la família. En contra d’una opinió absolutament falsa, la correcció per llei
d’aquestes situacions monstruoses
no va en perjudici, sinó ben al contrari,
en benefici del règim de separació.
I, en definitiva, la sentència comentada
ens mostra, una vegada més, que en el
règim econòmic del matrimoni, en el
qual hi ha per se una convivència de
dues persones, interessos familiars comuns, béns compartits, comunitat de
fins…, la separació de béns no pot ser
mai –com deia la Compilació de 1961 i
ara ja no diu la de 1990– absoluta. Revista Missèr · abril 2010
El tercer argument contrari a la sentència –la possible confusió amb la pensió
compensatòria– té, sense cap dubte,
una part de raó, i per això he dit abans
que som partidari de la sentència, si
bé sense possible generalització de la
seva doctrina.
a pesar de donar-se aquestes circumstàncies; i a més, en no tractar-se d’un
pagament periòdic, s’hauria d’abonar
de manera immediata o en els terminis que fixàs el jutge.
55
molts d’arguments per derivar la «identidad de razón», que és la base, en aquest
supòsit, de l’analogia. En resum, no es
considera inadequat el recurs a la interpretació analògica, si bé, al meu parer, la
ratio decidendi de la indemnització per
desequilibri patrimonial ha de cercar-se
a l’article 4.1 de la CDCB.
Sa nostra pàgina
Consumidores mejor
informados
Tertulia 18 de marzo sobre
trabajador y concurso
El decano del Colegio de Abogados de Baleares, Joan
Font, y la presidenta de la Agrupación de Jóvenes
Abogados de Baleares, Patricia Campomar, presentaron el pasado mes de octubre, junto con la regidora municipal y presidenta del IMPC, Joana Mª. Borrás, una iniciativa consistente en la ampliación del
convenio firmado en julio de 2.008 por estos tres organismos sobre la puesta en marcha desde nuestro
colegio profesional, de un servicio de asesoramiento
jurídico de las personas consumidoras y usuarias en
materia de consumo.
En concreto, esta asesoramiento consiste en la realización, por parte de miembros del ICAIB, de charlas
informativas sobre temas de consumo en diferentes
asociaciones y colectivos de Palma.
Esta actuación conjunta se ha llevado a cabo con
el objetivo de proporcionar a los consumidores un
asesoramiento legal eficaz y profesionalizado sobre
sus derechos, que a menudo se ven vulnerados por
la falta de información.
Además, esta colaboración contribuye a promover entre la ciudadanía la función en muchos casos preventiva de la abogacía, difundiendo la cultura de la mediación y el arbitraje como método para la resolución
de conflictos y evitando de esta forma la no siempre
necesaria judicialización de estos conflictos que puedan surgir entre los particulares y las entidades.
56
Entre octubre de 2009 y enero de 2010 ya se han
llevado a cabo varias charlas en diferentes asociaciones, entre las que figuran: la Asociación
de Gent Gran de San Alonso Rodríguez; las asociaciones de vecinos de Son Rapinya, Camp d’en
Serra Alta, s’Indioteria, La Bonanova, El TerrenoBellver, Pla de Sant Jordi, Vogar i Ciar del Molinar, Son Cladera; la Asociación de Gent Gran de
Nostra Senyora del Carmen y la Asociación de
Vecinos y Gent Gran de Palma.
El pasado día 18 de marzo, la Agrupación de Jóvenes Abogados de las Islas Baleares tuvo el honor de contar, para la celebración de la primera tertulia de 2.010, con la colaboración de
Doña María Encarnación González López, titular del Juzgado
de lo Mercantil nº 2 de Palma de Mallorca.
El evento, que debido al elevado número de participantes tuvo
que trasladarse a una de las aulas de la EPJ, transcurrió, bajo el
título “Trabajador y Concurso”, con un interesante y participativo debate, en el que tanto la tertuliana invitada, como los asistentes, pudieron aprovechar un interesante cambio de ideas e
interpretaciones en el ámbito del derecho mercantil.
En agradecimiento a su charla, la Agrupación de Jóvenes
Abogados nombró en ese acto a la Ilustre tertuliana como
Miembro Honorífico de la Agrupación.
Cena de la AJAIB
El pasado 12 de febrero, jóvenes abogados miembros de la AJAIB se reunieron en el restaurante palmesano Bewee con ocasión de una cena
organizada por la Agrupación para tratar diferentes asuntos que afectan a los jóvenes abogados. En la velada, primera organizada por la
nueva ejecutiva de la AJAIB, que sirvió para tener una toma de contacto entre los nuevos agrupados e intercambio de nuevas ideas e iniciativas, se trataron también asuntos tan importantes para la abogacía
joven como el Turno de Oficio o la entrada en vigor de la ley Ómnibus.
Amb la vènia
57
Les persecucions policíaques no sempre tenen un final feliç. Aquesta, en canvi, no
va poder tenir un desenllaç millor, almenys per als agents de seguretat. Va passar
a la localitat de Garfield Heights, a Cleveland. La policia d’aquest lloc inicià una
persecució per carretera per agafar dos malfactors que intentaven fugir. Quan el
cotxe d’aquests fou interceptat pels agents, els dos lladres iniciaren una carrera a
peu i botaren un mur per escapar de l’encalç policial. Poc es podien imaginar els
«amics d’allò aliè» que darrere el mur els esperava una presó de dones. La captura va ser immediata. El trasllat dels dos lladres a un altre centre penitenciari, en
aquest cas d’homes, també.
Una fugida equivocada
Agenda
III Certamen de Fotografía del ICAIB
El Colegio de Abogados de Baleares ha convocado el III Certamen
de Fotografía, al que podrá presentarse cualquier persona mayor de
edad que presente un mínimo de cinco fotografías y un máximo de
15, que sean originales y que versen sobre voluntariado social.
Los trabajos deberán presentarse entre el 1 de julio y el 18 de octubre de 2010 en la sede del Colegio de Abogados de Baleares (Rambla dels Ducs de Palma, 10). El primer premio está dotado con 600
euros y el segundo con 300. Las personas interesadas en conocer
las bases pueden consultarlas en la página web (www.icaib.org).
Premio Santiago Gutiérrez Anaya
El diario ABC y el Instituto de Estudios Cajasol convocan una nueva edición del premio Santiago Gutiérrez Anaya, dotado con 6.000
euros, al que podrán optar aquellos que presenten artículos o estudios que versen sobre la propiedad inmobiliaria en cualquiera
de sus aspectos jurídico-privados, referidos a la regulación legal en
vigor. Los trabajos se han de presentar antes del 28 de mayo en el
Instituto de Estudios Cajasol (Hacienda Cartuja, Avda. Del Aljarafe
s/n. 41940 de Sevilla).
Buzón
Demandas
•Abogado con 22 años de ejercicio colaboraría o trabajaría para compañeros – según su conveniencia-, preferentemente en asuntos de
derecho civil y derecho penal. Los interesados, pueden preguntar por
Joan Verger en los teléfonos 971 711 257 y/0 652 94 66 41.
•Licenciada en Derecho por la UIB, con inglés como lengua materna, desea encontrar despacho de abogados para trabajar. Las personas interesadas pueden preguntar por Clara Isabel García en el
teléfono 630 806 804.
•Penalista, con 5 años de experiencia en importante despacho en
Barcelona, actualmente como socia, interesa incorporación en
despacho como asalariada o socia, área penal. Interesados, llamar
al 620 176 088.
58
•Persona con experiencia como auxiliar administrativa o de ordenanza y en experiencia en atención telefónica, atención al público
y administraciones públicas. Carnet de conducir y vehículo propio.
Conocimientos de informática a nivel de usuario. Disponibilidad
de horarios. Personas interesadas, preguntar por Laura Campos
en el teléfono 630 179 138.
•Titulado mercantil busca abogado para compartir despacho en
el centro de Inca. Muy buena ubicación, cerca de Juzgados y con
aparcamiento. Teléfono 622 533 093.
Despachos
•Se alquila despacho en la Plaza Mayor de Palma, de 60 metros,
totalmente reformado. Dispone de dos dependencias, además de
sala de espera, baño, cocina y trastero. El precio es de 500 euros al
mes. Teléfonos de contacto: 667 928 763 y 617 06 99 66.
Bases del viii Premio Luis Pascual
González convocado por la
academia de jurisprudencia y
legislación de baleares
1.- Podrán participar en el concurso los licenciados en
Derecho por cualquier Universidad y los alumnos
matriculados en el último curso de la carrera de Derecho de la Universitat de les Illes Balears.
2.- Los trabajos han de versar sobre Derecho civil de Baleares, debiendo ser inéditos e individuales.
3.-Deberán estar escritos en lengua castellana o catalana y presentarse en archivo de Word, en arial
11 e interlineado de 1,5, por una sola cara. La extensión del trabajo no podrá ser inferior a 25 folios ni
superior a 75.
4.-Los trabajos deberán presentarse mediante la
aportación de 5 ejemplares del mismo, en la sede
de la Academia, Rambla dels Ducs de Palma, nº 10,
Palma de Mallorca, 07003 teléfono 971-71.42.25,
telefax 971-71-92.06, correo electrónico decanato@
icaib.org.
5.-El plazo de admisión finalizará el día 30 de septiembre de 2010.
6.-En el inicio del trabajo deberá constar el nombre y
apellidos de su autor, D.N.I. o pasaporte, residencia y
dirección, teléfono de contacto y, en su caso, correo
electrónico, así como el curso en el que está matriculado o aquel en que consiguió la licenciatura.
7.- El premio tendrá una dotación de CUATRO MIL
EUROS, sufragada por el Parlament de les Illes Balears,
Caixa de Balears SA NOSTRA y la propia Academia.
8.- El jurado calificador será presidido por el presidente
de la Academia integrándolo 4 miembros más, en
representación del Parlament de les Illes Balears, de
la Facultad de Derecho de la Universitat de les Illes
Balears, de la Caixa de Balears SA NOSTRA y de la
propia Academia. La resolución del jurado, que decidirá por mayoría de votos, será inapelable.
9.-El premio no podrá ser dividido entre trabajos presentados y podrá ser declarado desierto.
10.- La decisión del jurado deberá ser tomada antes del
día 15 de diciembre de 2010, siendo comunicada a
los concursantes a partir de esta fecha.
11.-La entrega del premio tendrá lugar en un acto solemne que organizará la Academia, con intervención del autor del trabajo premiado, publicándose el
mismo en el Boletín de la Academia. Asimismo, la
Academia podrá acordar la publicación en el Boletín
de la Academia de los trabajos presentados que, a
pesar de no haber obtenido el premio, sean, a su juicio, de interés para su difusión.
12.- Durante los 6 meses siguientes a la notificación
de la decisión del jurado calificador, los trabajos no
premiados o pendientes de publicación podrán ser
recogidos por sus autores o por las personas que
los mismos designen, personándose en las dependencias de la Academia.

Missèr 85 Nova oficina judicial, la modernització definitiva?

Transcripción

Documentos relacionados

butlleti acegal abril14_Maquetación 1

diptico pp 13 - Partido Popular de Barcelona