Diari del festival - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de

Transcripción

Diari del festival - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de
Divendres 10 d’octubre de 2014 · Número 8
9 Dick Miller
10 Jon S. Baird
11 Fabrice du Welz
12 Kim Seong-hun
IT FOLLOWS_ESP_NUEVO.indd 1
w w w. s i t ge s f i l m fe s t iva l . co m
09.10.14 11:56
Diari del festival
2
Divendres 10 d’octubre 2014
Informació i venda d’entrades
2
Est
ació
Re
n
fe
Pg. de Vilanova
eP
are
llad
es
s
Cap de la Vila
C.
5
8
oni
C. de Sant Ant
Pg. Marítim
C.
C.
7
Àn
ge
M
ajo
r
sú
de Je
4 6
lV
id
al
Preus (IVA inclós)
C. Rafael Llopart
Av. Sofía
C. d
3
Gumà
n Llopis
1
C. Francesc
sc
nce
Fra
ant
C. S
C. de Joa
Compra les teves entrades a través
del web del Festival:
www.sitgesfilmfestival.com
C. Jo
an M
arag
all
17
Pg. de la Ribera
9
10
La
Fragata
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
rxador
L’Exco
12
11 13 15
14
Platja de
Sant Sebastià
16
Estació
Bus Sitges - Barcelona / Sitges - Vilanova
Cinema Prado
Cinema El Retiro
Cap de la Vila
Jardins d’El Retiro. Taquilles centre
Hort de Can Falç
Carrer Primer de Maig
Passeig de la Ribera
La Fragata
Ajuntament
Fundació Stämpfli - Art Contemporani
Mercat Vell. Casa Bacardí
Palau de Maricel. Exposicions
Edifici Miramar
Platja de Sant Sebastià. Estands
L’Escorxador. Brigadoon. Punt d’informació
Plaç
Dr. R a del
obert
Av. E
m
eren
Port
E
21
sport
iu Aig
uado
lç
20
18 Hotel Meliá. Auditori. Taquilles.
Punt d’informació. Sala Tramuntana
19 Photocall Mirador
20 Port de Sitges - Aiguadolç
21 Photocall del Port
COORDINACIÓ
Violeta Kovacsics
Tren fantàstic!
FOTÒGRAFS
Miguel Ángel Chazo, Jesús Paris
ntós
19
Informació transports
MAQUETACIÓ
Juan Carlos Gómez,
Fran Valenciano
(Estudio Fénix)
Rave
18
El diari del festival
REDACCIÓ
Gerard Casau, Toni Junyent,
Alan Salvadó, Pau Teixidor,
Gala Hernández
cià R
oig i
Consulteu tots els horaris, parades
Del 3 al 12 d’octubre (ambdós inclosos) i preus a
Tren directe Sitges – Barcelona Sants www20.gencat.cat/portal/site/
Sortida des de Sitges: 1.30h de la rodalies o bé al 900 41 00 41
matinada
Bus diürn i nocturn
Són vàlids els bitllets i abonaments
de Renfe i ATM, adequat al nombre
de zones del trajecte realitzat.
El Tren Fantàstic sortirà puntualment a la 1.30h, sense excepcions.
En cas de retard en les projeccions
nocturnes, la sortida d’aquest tren
no es modificarà.
Monbús
Consulteu horaris i parades
93 893 70 60 / www.monbus.cat
Bus urbà de sitges
Consulteu horaris i parades a:
www.visitsitges.com
IL·LUSTRACIÓ
Guillem Dols
VOLUNTÀRIA
Patricia Salvatierra
El festival no comparteix necessàriament
les opinions expressades pels diferents
autors d’aquesta publicació.
El Festival no és responsable dels possibles canvis d’horaris d’aquests
serveis de transports. Els possibles canvis en les projeccions del Festival no afectaran ni modificaran l’horari dels serveis de transports.
maratons del 12 d’octubre, les sessions Despertador, Abonament Matinée,
Abonament Auditori, Butaca VIP i Localitat Numerada
Venda d’entrades
9€: S. O. F. Sitges 47, S. O. F. Òrbita, S. O.
F. Especials, Fantàstic Panorama, Noves
Visions, Seven Chances, Focus Àsia, Midnight X-Treme, Anima’t i Sessions 3D*.
6€: Secció Sitges Clàssics
7€: Sessions Anima’t Curts
11€: Maratons, Programa doble (llevat
d’excepcions)
13€: Gala d’Inauguració i Gala de Cloenda
14€: Maratons del dia 12 d’octubre
4,50€: Classes magistrals i sessions Despertador (sessions de les 8.30 h. a tots
els cinemes)
*1€: Ulleres 3D, per les sessions 3D de
l’Auditori. De venda al web i a les taquilles del Festival.
De 3 al 12 d’octubre també les podràs
adquirir a les taquilles de l’Auditori situades a la sala Tramuntana de l’Hotel Meliá Sitges (c. Ramon Dalmau, s/
núm) i a les taquilles Jardins del Retiro
situades als jardins d’aquesta societat
(Àngel Vidal, 17).
Abonament 10: Compra 10 entrades
per a 10 sessions diferents i obtindràs un
10% de descompte sobre el preu total.
És vàlid únicament per a les sessions que
tinguin un preu de 9 euros. Podràs gestionar el teu abonament a la teva àrea
personal de la nostra pàgina web.
Abonament 20: Compra 20 entrades
per a 20 sessions diferents i obtindràs un
20% de descompte sobre el preu total.
És vàlid únicament per a les sessions que
tinguin un preu de 9 euros. Podràs gestionar el teu abonament a la teva àrea
personal de la nostra pàgina web.
Abonament 40: Compra 40 entrades o
més i obtindràs un 20% de descompte
sobre el preu total. És vàlid per a totes
les sessions excepte les gales d’Inauguració i Cloenda, maratons del 12 d’octubre, les sessions Despertador i Localitat Numerada. Podràs gestionar el teu
abonament a la teva àrea personal de la
nostra pàgina web.
Taquilles del festival
Abonaments (iva inclós)
Carnets amb descompte*
20% de descompte en la compra d’entrades per als titulars del Carnet de Biblioteques de la Diputació de Barcelona,
Carnet Jove, Targeta Cinesa Card, Club
Fnac Oci i Cultura, Club TR3SC (vàlid
per al titular i un acompanyant), RACC
Master, RAKK 4u, Amics JoTMBé i majors de 65 anys.
Els descomptes no són acumulables. El
titular podrà adquirir una entrada amb
descompte per carnet, excepte els titulars del carnet TRESC, que podran adquirir-ne dues.
* Excepcions dels carnets de descompte: els descomptes no són aplicables a
les gales d’Inauguració i de Cloenda,
Recollida d’entrades
Print at home: Imprimeix les teves entrades des del teu espai personal triant
l’opció “print at home” i accedeix amb
elles directament al cinema.
Ticket Mobile: Si tens un smartphone,
descarrega’t les teves entrades des del
teu espai personal al mòbil triant l’opció
“Print Mobile” i accedeix directament al
cinema.
Es podran adquirir entrades per a tots els
cinemes i sessions a:
Taquilla Auditori (Hotel Melià Sitges Sala Tramuntana). Carrer Ramon Dalmau, s/núm. Horari: Des de les 9 h i fins
l’inici de l’última sessió de pagament dels
cinemes Auditori o Tramuntana.
Taquilla Jardins del Retiro. Carrer Àngel
Vidal, 17 (també accés pel carrer Jesús).
Horari: Des de les 9 h i fins l’inici de l’última sessió de pagament dels cinemes
Retiro o Prado.
Molt important: Les entrades per a les
sessions que comencin abans de les 9 h.
a qualsevol dels espais s’hauran adquirir/
recollir anticipadament amb el sistema
Print at home o Ticket Mobile.
Observacions: Forma de pagament acceptada en efectiu i targeta. Es donarà
prioritat a la venda d’entrades per a les
sessions immediates. Queda prohibit
l’accés a la sala un cop començada la sessió. Únicament es contemplarà el canvi
o devolució de l’import de l’entrada en el
cas de cancel·lació del/dels llargmetratge/s anunciat/s en la programació.
Es recomana consultar la descripció de les
pel·lícules abans d’adquirir les entrades.
La informació inclosa en aquest programa és susceptible de canvis. Per a més
informació consulteu el web:
www.sitgesfilmfestival.com
Suport taquilles: Horari d’atenció de dilluns a divendres de 9.30 a 21.30h. Caps
de setmana i festius previs al Fetival
de 10 a 19h del 23 de setembre al 12
d’ocubre. Telèfon: 93 1195828
Correu electrònic:
[email protected]
Diari del festival
3
Divendres 10 d’octubre 2014
Lola Dueñas (Alleluia)
Presentació Zeta Cinema
Antonio Banderas a la seva arribada al Festival
Els directors de Spring
Úrsula Corberó, Premi Bacardí
Mora Recaldea i Martín Desalvo
(El día trajo la oscuridad)
Diari del festival
4
Divendres 10 d’octubre 2014
Anima’t
PRADO 15:30
S.O.F. Sitges 47
AUDITORI 08:15, 18:00
It Follows
Quién no ha sentido alguna vez
el placer que provoca la rendición y la entrega más absoluta
ante un descubrimiento inesperado. Ante lo que, sin previo aviso, te atrapa para siempre. O,
mejor dicho, ante aquello que
siempre te perseguirá.
De la misma forma con que una
chica de belleza inalcanzable
despliega sus armas, causando
admiración y estupor, seduciendo y desconcertando al mismo tiempo, It Follows tiene la
capacidad de sobrevolar el patio de butacas con la autoridad
de quien se siente amo y señor
de su propio feudo; de quien se
sabe observado, admirado y deseado. De quien vive con la potestad de haber construido un
maquiavélico juego de espejos
que parece diseñado para disfrutar del sufrimiento de un espectador que, estupefacto, buscará
una mirada de comprensión en
el de al lado.
Esta película americana destinada a marcar tendencia en la
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
cosecha fantástica de este año,
como solo un puñado de cintas
tienen el privilegio de hacerlo,
se abre ante nuestros ojos como
una arrolladora y malsana cinta
de terror. También, como una
compleja obra cinematográfica,
con sus propias e inquebrantables leyes internas. El director,
David Robert Mitchell, sitúa al
espectador en una posición de
constante inferioridad frente a
un relato que le va intimidando
a cada minuto y a cada plano. Es
en este control sobre el espectador que It Follows se convierte
en una máquina imparable, espeluznante y dañina.
Sentir que alguien le persigue.
Eso es lo que le pasa a Jay, una
adolescente de 19 años que verá
cómo unos aterradores seres la
acechan mientras el resto de la
humanidad no ve absolutamente nada. Estas visiones harán
que ella se vea forzada a salir gritando salvajemente de su casa
en busca de ayuda, mientras
todo el vecindario la mira como
si estuviera loca. Lo que la actriz
Maika Monroe (que hace doblete en el Festival con la no menos
brillante The Guest) consigue en
esta película debería catapultarla de manera fulminante al estrellato.
Es a partir del caprichoso y milimétrico control sobre la mirada
de nuestra protagonista que la
impasible cámara de Mitchell
logra poner nervioso al personal. Insoportables planos generales cargados de peligro y
movimientos de cámara de 360
grados convertidos en la peor de
las amenazas son algunas de las
desafiantes herramientas que
este cineasta con tan solo otra
película a sus espaldas dispondrá
para helarnos el corazón. Cuesta
mucho imaginar, y más aún describir, qué sensaciones produce
It Follows, así que preferimos dejarlo aquí, porque estamos ante
aquella película de terror que
siempre quisimos ver, pero que
nunca pensamos que pudiera
llegar a existir.
Saint Seiya:
Legend of
Sanctuary
la primera adaptación cinematográfica de Los Caballeros del Zodíaco en utilizar CGI. Completará
la sesión la película Bayonetta:
Bloody Fate.
CineAsia
S.O.F. Sitges 47
AUDITORI 10:15
The Rover
La producción de Saint Seiya: Legend of Sanctuary se anunció en
2011, con motivo del 25 aniversario de la creación del manga
original, pero no fue hasta octubre de 2013 que se conocieron el
título y los primeros detalles del
argumento. Se trata del sexto largometraje de la saga y el primero en 10 años después de Saint
Seiya: Heaven Chapter. Overture.
El elegido para dirigir el proyecto
fue Keiichi Sato, un veterano que
ha realizado labores de dirección
de animación y de diseños mecánicos en producciones tan variopintas como City Hunter, The
Big O –su trabajo más personal–
y, más recientemente, en Asura
y Karas, de las que es el máximo
responsable.
El proyecto surgió de la idea de
relanzar la leyenda de Los Caballeros del Zodíaco, adaptándola
a los tiempos modernos tanto a
nivel narrativo como a nivel técnico, aplicando así las últimas
tecnologías de animación digital. Como no podía ser de otra
manera, la saga elegida fue la
más popular y emblemática de
la serie original: la de las 12 Casas del Santuario.
Estrenada en Japón el 21 de junio
de 2014, la película fue producida y animada por Toei Animation,
recaudando más de 82 millones
de yenes en el fin de semana de
su estreno. Hoy es el día marcado
para que el fan pueda gozar de
David Michôd está de moda. Tras
su multipremiada ópera prima,
Animal Kingdom, el director se
consagra ahora con The Rover,
un elegante y austero thriller ambientado en un futuro distópico
heredero de la atmósfera de desorden social de Mad Max.
Con un cásting liderado por un
Guy Pierce en estado de gracia
y un Robert Pattinson sorprendentemente adulto, The Rover
cuenta la relación que se establece entre dos outsiders, Eric y
Rey, en un mundo deshumanizado y violento, donde, tras el
colapso económico sufrido en
Occidente, la vida está en constante peligro. Eric es un hombre
frío, oscuro y solitario que vaga
sin aparente rumbo en medio del
caos. Sin embargo, el encuentro
con el ingenuo Rey –a raíz de
un asunto aparentemente pragmático–, hará que que Eric recupere emociones que creía
olvidadas.
Los 2 hombres iniciarán un viaje
por el desierto australiano, atravesando un paisaje desolado y
extrañamente hermoso que se
alzará como el tercer protagonista del film para dotarlo de ciertas
reminiscencias de western posmoderno y de road movie postapocalíptica.
Diari del festival
5
Divendres 10 d’octubre 2014
Sitges Clàssics
PRADO 12:00
Tales from
the Crypt:
The Demon’s
Knight
a los fervientes seguidores de la
serie original, permitiéndoles disfrutar del terrorífico universo de
Crypt Keeper en la gran pantalla.
La película sorprenderá a los noiniciados que busquen una cinta
sin más pretensión que divertir y
entretener con un humor y una
violencia desfasados.
No dejes escapar esta oportunidad de disfrutar de nuevo de
un pedazo de historia televisiva
que marcó a niños y jóvenes por
igual.
S.O.F. Especials
Fantàstic Panorama
AUDITORI 20:00
RETIRO 01:15
Relatos
salvajes
Marató
White Settlers +
Preservation +
Backcountry
Gerard Rodríguez
ESCAC
Noves Visions - Ficció
PRADO 10:00
Luna
Un pequeño prólogo de Crypt
Keeper invitándonos al cine, seguido de una introducción a través de una terrorífica mansión
que hará las delicias de más de
un espectador (que no podrá
evitar hallarse tarareando la melodía principal) introducen la
persecución a toda velocidad de
dos misteriosos conductores por
una carretera desierta que termina en un espectacular accidente. Este choque marcará el
punto de partida de una nueva
batalla en la milenaria guerra secreta por el control del universo,
librada en la tierra entre el bien
y el mal.
Con esta sencilla premisa empieza Tales from the Crypt: The
Demon’s Knight, película basada
en la serie homónima de la HBO
que nos propone un viaje en el
tiempo a los ya lejanos años 90.
Con una explosiva mezcla de
gore, violencia, efectos especiales de dudosa calidad y el tan carismático humor negro del que
gozaba la mítica serie, la película
ofrece buenas dosis de entretenimiento y de diversión.
Esto último, sumado a un tono
desenfadado, a caballo entre las
series fantásticas de los 50 y de
los 60, como The Twilight Zone o
las películas ochenteras de John
Carpenter, hará que el film no
defraude a los más nostálgicos ni
El dol per la pèrdua d’un fill és un
viatge que ha estat explicat per
cineastes importants en multitud
d’ocasions. El gran Dave McKean pren aquesta dolorosa situació com a punt de partida d’una
de les pel·lícules més captivadores del Festival.
Luna és un preciós conte per a
adults que barreja imatge real i
animació amb la sensibilitat que
caracteritza els treballs d’aquest
famós l’il·lustrador britànic.
McKean sembla recordar-nos un
dels objectius del fantàstic: no
ha de servir només com a refugi d’una realitat crua i insuportable, sinó que s’ha de poder
veure com a eina per superar les
nostres pors interiors. En realitat, el que diferencia la nostra
imaginació dels records o de la
vida real és tan subtil com aquell
moment en el qual comences a
somiar i, de cop, alguna cosa et
fa despertar.
De vez en cuando, el cerebro de
una persona hace click y esta estalla en un arrebato de furia incontrolable, arremetiendo contra
todo. Es lo que ocurre en la última obra de Damián Szifron, Relatos salvajes, que nos presenta seis
historias sobre lo inevitable (y placentero) de perder el control. Producida por Pedro Almodóvar y con
la complicidad de un reparto de
campanillas que es un auténtico
all-star del cine argentino, y bañada en un humor negrísimo, la película juega con el espectador con
inteligencia y malicia: sabemos que
la narración se precipitará al abismo, pero no logramos intuir cómo
ocurrirá, ni los sorprendentes giros
que tendrán lugar en la caída.
Un hombre que planea cuidadosamente una venganza contra
aquellos que le hicieron afrentas
en el pasado. Una camarera que se
encuentra frente al hombre que
arruinó a su familia. Dos conductores enfrentados en una pelea
que se torna sangriento slapstick.
Un ingeniero que se ve absorbido
en un cúmulo de calamidades a
causa de una multa de tráfico. Un
atropello mortal que tiene como
consecuencia una lucha de clases
avariciosa y ruin. Y una boda infeliz en la que se destapa la necesidad de liberar al animal interior.
Esos son los salvajes relatos que
propone una película catártica,
que llega al Festival tras reventar
la taquilla argentina y dejar boquiabiertas las plateas de Cannes,
Toronto y San Sebastián.
Pixapins: seguiu el nostre
consell i quedeu-vos a casa,
perquè la marató que us
portem avui està plena de
caceres humanes, animals ferotges i població rural amb
molt males puces.
White Settlers agafa el seu títol d’una expressió anglosaxona, que fa referència a les
persones que s’instal·len a un
territori sense mostrar cap
mena de consideració pels
seus habitants. En aquest
cas, els colonitzadors són un
matrimoni que es trasllada de
Londres a l’Escòcia rural, trobant-se amb l’hostilitat dels
seus veïns. Definida com un
Perros de paja per al nou millenni, White Settlers s’acaba
erigint en la pel·lícula perfecta per comprendre l’hostilitat
entre Anglaterra i Escòcia.
Per la seva banda, Preservation ens presenta tres caçadors
de ciutat, convertits en presa
des del moment que es desperten amb una X marcada al
cap. Molt celebrada al festival
de Nova York, l’evolució de la
seva (aparentment) fràgil
protagonista femenina és de
les que fan embogir la platea.
Per últim, Backcountry s’inspira en un cas real per explicar la història d’uns excursionistes que s’extravien en
un racó remot del Canadà,
descobrint fatalment que es
troben una àrea poblada per
óssos salvatges.
¿TE MIRAN RARO, RARO, RARO? BIENVENIDO A FANTASCY LIBROS
ECHA UN
VISTAZO
Doce futuros inquietantes
de la mano de los autores
del fantástico español
más destacados.
¿Has tenido alguna vez un
sueño recurrente? Una historia
de terror realmente adulto, del
que echabas de menos.
Una investigación. Una
secta. La historia que pone
en peligro todo lo que nos
habían contado.
Madrid ha dejado de ser una
ciudad segura. Un escenario
apocalíptico que desata
nuestros miedos colectivos.
HAY OTROS MUNDOS, PERO ESTÁN EN FANTASCY
www.fantascy.com
Fantascy
@FantascyLibros
Diari del festival
6
Anima’t
PRADO 15:30
Bayonetta:
Bloody Fate
Divendres 10 d’octubre 2014
de los 90 basadas en videojuegos. Estrenada de forma limitada
en Japón a finales de 2013, ahora
puede verse en Sitges en programa doble con los siempre disfrutables Caballeros del Zodíaco.
Seven Chances
PRADO 21:00
Fango
S.O.F. Sitges 47
AUDITORI 12:15
The Signal
The Signal comienza con la apertura de ojo de uno de los tres jóvenes protagonistas. Esta imagen,
tan significativa en el imaginario de Perdidos, es sinónimo del
adentrarse en otro mundo. Los
chicos todavía no son conscientes de ello y emprenden un viaje
por carretera en búsqueda de un
renombrado maestro hacker. En
este juego geek, en el que el hacker les demuestra a los protagonistas que es capaz de observarlos
desde cualquier lugar, ya sea a través de la cámara del portátil o de
una cámara de tráfico, llegamos a
una casa perdida en medio de la
nada. Parece que los chicos han
encontrado su objetivo pero no
se dan cuenta que desde el inicio
han sido las piezas de un plan trazado previamente. La entrada en
la casa será un punto sin retorno
para ellos hasta el punto que la
imagen corta a negro y volvemos
a ver un ojo que se abre. El mundo que os encontraréis os dejará
tan descolocados como a los propios protagonistas. Después de su
debut con Love, William Eubank
vuelve a acercarse al terreno de la
ciencia ficción con The Signal, reforzando la idea de que el relato
orwelliano puede tener un lado todavía más oscuro.
Marató Blood Window
Más negro que la noche +
Dios local + El día trajo
la oscuridad +
El más buscado
CineAsia
La conexión entre el mundo de
los videojuegos y el cine tiene
bastante que ver con la relación
entre el mundo del manga y el
anime. Basado en un videojuego
de acción desarrollado por Platinum Games y publicado por Sega
para las videoconsolas de sobremesa PlayStation 3 y Xbox 360,
Bayonetta: Bloody Fate llega ahora al formato cinematográfico. La
película plantea el duelo de una
joven mitad bruja mitad humana, que deberá luchar contra una
horda de ángeles celestiales a fin
de descubrir su oscuro pasado.
Con una excelente ambientación
que nos transporta hasta Vigrid,
una imaginaria y oscura región del
centro de Europa, en los primeros minutos, el filme se encarga
de situar la acción. Bayonetta nos
transporta 500 años atrás, cuando
el equilibrio del mundo dependía
de la relación entre las Brujas de
Umbre, aliados con los demonios
y los Sabios de Lumen, y los hombres seguidores de la Luz y emparentados con los ángeles. Este
equilibrio se vio roto por el amor
entre una Bruja y un Sabio, del que
nacería una niña que permanecería bajo el amparo de las Brujas y
que crecería en secreto, alejada de
todo conflicto. Sin embargo, Bayonetta, la niña prohibida, tendrá la
importante misión, 500 años más
tarde, de recomponer su pasado y
luchar por un nuevo Mundo.
Producida por Gonzo y dirigida por Fuminori Kizaki, Batonetta
nos devuelve el aroma de las OVAS
S.O.F. Sitges 47 / Fantàstic Panorama
AUDITORI 01:00
El mapa global del cinema contemporani es redibuixa permanentment. El nombre de festivals
ha crescut tant que és difícil poder sistematitzar i catalogar moviments i tendències. La perspectiva
del temps és imprescindible, però
fins llavors, hem de conformarnos en detectar els sismes que es
produeixen arreu del món i que,
com pàgines d’un atles, ens ofereixen una visió fragmentària de
quin és l’estat del cinema actual.
Un d’aquests sismes és l’anomenat
Nou Cinema Argentí, que des de fa
anys ha donat a llum una generació
de directors que per les seves propostes radicals han atret la mirada
cinèfila de molts.
En l’edició de Sitges d’enguany,
es fa present la variada paleta de
colors del cinema argentí actual
amb films com Relatos Salvajes o
El día trajo la oscuridad. Al costat
d’aquestes propostes properes a
l’imaginari del gènere, ens trobem
amb la inclassificable Fango del director José Celestino Campusano.
La posada en escena hiperrealista
amb la qual ens confrontem com
a espectadors recorda Pier Paolo
Pasolini, tant per les figures marginals que retrata com per la dignitat amb què són mostrades. Els
no-actors que protagonitzen el
film i la seva forma de declamar
el text, recordaran a més d’un les
figures del cinema de Pedro Costa, representant d’un altre dels
sismes de la contemporaneïtat,
el nou cinema portuguès. Com
veieu, sembla que les formes de
l’hiperrealisme s’imposen enmig
de l’apocalipsi digital.
De Adrián García Bogliano a
Jorge Michel Grau, pasando
por Nicolás Loreti y Adrián
Caetano, en los últimos años
son varios los cineastas latinoamericanos que han
apostado por el cine de género en todas sus vertientes
para desarrollar sus carreras.
En Sitges, hemos visto buenos ejemplos de ello. El festival argentino Ventana Sur,
haciéndose eco de esta tendencia, decidió crear el sello Blood Window, asociado
desde este año con Sitges.
Basta de prolegómenos.
Esta noche veréis de lo que
hablamos en el Auditori, en
una maratón que se abrirá
con toda una sesión sorpre-
sa: Más negro que la noche,
la primera película de terror
mexicana en tres dimensiones, remake del film homónimo dirigido en los 70 por
el maestro Carlos Enrique
Taboada. La maratón continuará con dos películas de
las que ya os hemos hablado
a lo largo de estos días: la
uruguaya Dios local y la argentina El día trajo la oscuridad, que precederán a El más
buscado, película que parte
de una poderosa historia
real, la intensa vida de Alfredo Ríos Galeana, un ladrón
de bancos que llegó a ser el
enemigo público número 1
de México en la década de
los 80.
Diari del festival
7
Divendres 10 d’octubre 2014
S.O.F. Sitges 47
S.O.F. Òrbita
S.O.F. Sitges 47
Focus Àsia
F.P. Documenta
When
Animals
Dream
La French
What We
Do in the
Shadows
Firestorm
That Guy
Dick Miller
AUDITORI 14:15
Los hermosos paisajes que abren
el debut de Jonas Arby, dominados por una especie de bruma
que los hace misteriosos y pictóricos, preludian la cadencia que
tendrá este singular retrato licantrópico. En When Animals Dream,
conoceremos a la protagonista,
Marie, en la consulta de un médico que está examinando unas
anomalías en su piel: pronto estas anomalías se convertirán en
una escalofriante realidad.
Si en Déjame entrar, el vampirismo servía para desgarrar salvajemente el muro opresor impuesto
por el otro, aquí será una sigilosa
mujer lobo la que se rebelará contra el agresivo entorno y contra su
propia familia. Arby prefiere sugerir a mostrar y desarrolla progresivamente una atmósfera ominosa,
propia de un relato clásico de terror, que desembocará en un brutal estallido de violencia.
AUDITORI 22:30
El planteamiento de partida del filme dirigido por Cédric Jimenez es
muy inteligente: pensar La French
como el contracampo de la mítica Contra el imperio de la droga
(The French Conection) de William Friedkin. Conocíamos el relato desde el lado americano y
ahora hacemos lo propio desde el
lado francés. Así, la ruta de la heroína de Marsella a Nueva York es
recorrida de una película a otra.
Para confirmar el juego de espejos, Cédric Jimenez construye La
French emulando el look del cine
americano de los 70 e iluminándola con la luz de la Côte d’Azur. Sin
duda, la escena más brillante es la
de los 2 antagonistas del filme, el
juez (Pierre Michel) y el capo de
la mafia marsellesa (Tany Zampa)
discutiendo en un acantilado delante del Mediterráneo. El duelo
entre ambos, con reminiscencias a
Eliot Ness y Al Capone, estructura
la película. Asistiremos, pues, a la
ascensión y caída de dos personajes leales, defensores de sus ideales, de la ley y del dinero fácil.
AUDITORI 16:00
Fans de Los Conchords, esteu
d’enhorabona. No perquè s’hagi anunciat una nova temporada
de la sèrie, com sí que ha passat amb Twin Peaks, sinó perquè
avui projectem la primera pel·lícula que signa, com a codirector,
Jemaine Clement, un dels protagonistes de la genial sèrie musical neozelandesa.
Escrita i dirigida a quatre mans
amb Taika Waititi, que també
s’ha encarregat d’alguns capítols
de Los Conchords, What we Do in
the Shadows porta l’humor delirant marca de la casa al territori
dels vampirs, emprant el format
del fals documental com ja feia
Vampires, de Vincent Lannoo,
que els incondicionals de Sitges
segur que recorden. Els vampirs
mai ens havien semblat tan patèticament humans i desgraciats
com en aquesta impagable comèdia.
RETIRO 15:30
En El caballero oscuro: la leyenda renace, Selina Kyle le susurraba a Bruce Wayne “se avecina
una tormenta que hará cenizas
Gotham City”. En Firestorm, la
oleada de crímenes que acechan
la ciudad de Hong-Kong no es de
tal magnitud, pero sí que lo es la
lucha para contenerla.
El incansable Andy Lau encarna al
oficial de policía encargado de hacer frente a unos asaltadores de
bancos que llevan de cabeza a los
defensores de la ley. La trama es
simple y concisa como de costumbre, pues, como sabéis, en el cine
de acción made in Hong-Kong
esta es lo de menos. Y, si no nos
creéis, os remitimos a la brillante
escena de persecución por los tejados de la ciudad que termina en
una lucha cara a cara en un tendedor de ropa entre dos edificios. La
épica con la que el director, Alan
Yuen, viste cada uno de los tiroteos y enfrentamientos cuerpo a
cuerpo es, sin duda, el gran atractivo de la película; tan poderosa
como una tormenta de verano.
PRADO 12:00
Algun dia s’escriurà la història de
l’actor secundari en el cinema i un
dels seus capítols portarà el títol
de Dick Miller. El nom potser no us
serà familiar però el seu rostre el
recordareu d’infinitat de pel·lícules. Des de Gremlins (Joe Dante)
a Terminator (James Cameron)
passant per La botiga dels horrors
(Corman) a Quina nit! (Scorsese),
l’actor Dick Miller és una llegenda
vivent del cinema americà. Poques
carreres s’han prolongat tant en el
temps –durant gairebé 60 anys– i
poques han tingut tant d’impacte
malgrat la seva escassa presència
en pantalla. Aquesta singularitat
és la que tracta de narrar el documental That Guy Dick Miller,
dirigit per Elijah Drenner, en què
a través dels testimonis de directors, actors i productors es dibuixa
el mosaic cinematogràfic que és
la carrera de Miller. Si existís un
manual de com ser un actor secundari inoblidable, la seva biografia seria un bon punt de partida.
THE
WALKING
DEAD
TEMPORADA 5 EN
DIAL 10
Diari del festival
8
Divendres 10 d’octubre 2014
S.O.F. Especials
RETIRO 13:30
Giovanni’s
Island
Una carta para Momo, vista en Sitges en 2011.
Giovanni’s Island nos sitúa en el
horror de la guerra, concretamente en el verano de 1945, antes
de la rendición japonesa a manos de los americanos. A través
de los ojos de un niño que todavía está descubriendo el mundo,
esta película nos ofrece uno de los
alegatos antibélicos más conmovedores que nos haya ofrecido jamás el cine de animación.
Fantàstic Panorama
RETIRO 23:30
Let Us Prey
Parecía que se acababa el mundo
y que la vida había perdido todo
su sentido cuando, junto al (esperado) anuncio de la (merecida)
jubilación de Hayao Miyazaki, se
anunciaba también el cese temporal de la actividad en Studio Ghibli. Superado el período de duelo
y entendiendo que ya estáis en
condiciones de valorar la realidad
en su justa medida, desde el Festival hemos querido obsequiaros
con la nueva producción de otro
de los estudios nipones de animación más importantes, Production
I. G., responsable de la memorable
La tradició ens diu que el foraster és aquella figura que sol arribar a una localitat per alterar-ne
l’ordre de manera irreversible. Es
pot tractar d’una influència nociva, però també pot ser una criatura benigna, la presència de
la qual treu a la llum els secrets
més foscos dels membres de la
comunitat.
El foraster de Let Us Prey se situa en un punt entre aquestes dues versions: no es pot dir
que el mogui cap propòsit malèvol, però tampoc es detecta una
sola polzada d’innocència o bondat en el seu caràcter. En aquesta pertorbadora ambigüitat hi té
molt a veure la presència inquietant i magnètica de l’actor Liam
Cunningham, el Davos de la televisiva Juego de tronos. A l’altra
banda de l’espectre dramàtic hi
trobem la policia que encarna
Pollyanna McIntosh, que a més
de fer un hat trick en aquest Sitges (també apareix a Filth i a
White Settlers) es confirma definitivament com una de les actrius més notables i interessants
que ha donat el cinema de gènere en els darrers anys.
El tens duel entre aquests dos
personatges, filmat per Brian
O’Malley amb pols carpenterià,
catalitza una sèrie de terribles
esdeveniments, que converteixen un tranquil poble d’Escòcia
en, com deia aquella cançó de
Nick Cave, “una nit de foc i de
soroll”.
Noves Visions - Ficció
PRADO 08:00, 23:00
The Duke
of Burgundy
El Duque de Borgoña, además de
ser un título nobiliario, es uno de
los muchos tipos de mariposas
que colecciona Cynthia, la protagonista del nuevo filme de Peter
Strickland. Esa es su gran pasión,
solo superada por el amor que siente por su criada Evelyn. Ambas
mujeres mantienen una relación
sadomasoquista, en la que Cynthia ejerce de gélida dominatrix
y Evelyn cumple, sumisa, con sus
dictados. Sin embargo, las apariencias engañan, y a medida que
avanza el filme, apreciaremos las
máscaras que portan ambas mu-
IT'S NOT FOR ANYTHING IN PARTICULAR,
IT'S FOR EVERYTHING.
Traditional and leading, bohemian and open-minded, versatile and adventurous. There are many Barcelonas to enjoy but just one to live. Its streets
make it stimulating, its people motivating, its historical and cultural patrimony make it vibrant, its brightness and way of life make it seductive...
What is it that this city has? Everybody who discovers it, agrees on the same thing:there are many cities in the world, but Barcelona is really special.
CREATIVITY. BUSINESS. SPORT. RESEARCH. CULTURE. KNOWLEDGE. ENTREPRENEURSHIP. INNOVATION. HAPPINESS.
jeres y que dotan a sus rituales de
cierta extrañeza (e, incluso, de
un cándido humor).
Si, en Berberian Sound Studio,
Strickland encontró su inspiración en la materia sonora del
fantástico italiano de los 70, The
Duke of Burgundy dirige su mirada al cine erótico de autor; concretamente a la obra de Jesús
Franco (no es casual que una de
sus musas, Monica Swinn, tenga
un pequeño papel en la película).
Prescindiendo de la explicitud
que caracterizaba al director de
Las vampiras, Strickland crea un
clima sofocante a base de la descripción oral de las rutinas eróticas de las amantes, y del deleite
con que filma la lencería y los accesorios que portan. El envoltorio
es una parte fundamental de la
película, y el detallismo del director lo lleva a incluir la marca de
perfume que llevan las protagonistas, Je Suis Giselle.
Por último, es obligatorio destacar la música y el sonido, indispensables para comprender el
discurso de Peter Strickland. En
esta ocasión, el cineasta confía
la banda sonora al grupo de pop
vintage Cat’s Eyes. Por su parte,
el diseño de sonido logra proezas
tales como conjugar una escena
climática a partir del ruido que
emite una mariposa.
Diari del festival
9
Divendres 10 d’octubre 2014
Entrevista: Dick Miller
principales. Para mí, no depende
tanto del actor sino de la película en sí. En el fondo, es como la
suerte del jugador. En el negocio
del cine, el 90% de las veces es la
suerte la que decide.
respondí que era escritor. Acto seguido, me chilló: “no necesito escritores, necesito actores”. “Pues
aquí tiene uno, señor Corman”, le
dije. Así empezó mi carrera de actor en la industria del cine.
¿Hay alguna diferencia en su forma de trabajar en función de si es
el actor principal o el secundario?
Ninguna. Trabajo de la misma forma sea actor principal o secundario. La clave está en componer un
personaje sincero y honesto, que
pueda perdurar. Más allá de esto,
lo que quieren los productores y
los directores es que ruedes las
escenas con un sola toma para
ahorrar tiempo y dinero.
En That Guy Dick Miller, usted
cuenta que trabajó en unos 50
proyectos dirigidos o producidos
por Roger Corman.
Fue muy fácil trabajar con Roger, de la misma manera que lo
ha sido trabajar con él [Miller señala a Joe Dante, que está sentado
a su lado]. Desde el principio, Roger me dio total libertad a la hora
de interpretar mis papeles. Me decía que me dejara llevar. En aquel
momento, yo no tenía ni idea de
actuar, pero el hecho de que el director no interviniera mucho en
mi trabajo facilitó mi aprendizaje.
Muchas veces, el género de terror no tiene piedad de los actores secundarios y puede que
mueran muy temprano en la película.
Básicamente, se trata de trabajo y por lo tanto, dinero. Este es
el motivo por el cuál el mundo sigue girando.
“En la serie B,
solo se repiten las tomas
si la cámara cae al suelo”
¿Es consciente de que tiene 174
entradas en la web Internet Movie Data Base?
Sí, soy consciente aunque en IMDB
no aparecen todas. Podrían ser
1.000 si contásemos todos los pequeños papeles que he hecho para
televisión. En cualquier caso, es
mucho tiempo y mucho trabajo.
¿Conoce el caso de algún actor
parecido al suyo?
Creo que no. Tengo en mente, por ejemplo, a Allen Jenkins
(Confidencias de medianoche)
pero diría que estuvo solo 40
años en la industria. Supongo
que mi caso debe ser muy poco
habitual.
En el documental That Guy Dick
Miller, vemos que su casa es
como un museo del cine con muchos recuerdos de películas. ¿A
cuál le tiene más aprecio?
No hay ninguno que esté por encima de los otros. A lo largo del
tiempo amontonas en tu casa
muchos recuerdos que, como si
fueran pedazos de basura se van
acumulando y al final no tienen
demasiado valor.
¿Hay algún secreto para ser un
actor secundario tan recordado,
teniendo, la mayoría de las veces, papeles muy cortos?
Hay personajes que brillan con
luz propia, sean secundarios o
La tira de Guillem Dols
¿Cómo nace el proyecto de That
Guy Dick Miller?
La idea inicial consistía en realizar un cortometraje de 5 minutos
para un productor alemán que iba
a distribuir 5 películas de Roger
Corman y quería acompañarlas
con este pequeño trabajo. Cuando analizó toda mi filmografía, el
productor dijo que el cortometraje no sería suficiente y, entonces,
apareció en escena el director Elijah Drenner, que propuso hacer el
documental sobre mi carrera artística. La película está producida por Lainie Miller, mi mujer, que
fue fundamental para que el proyecto saliera adelante.
¿Cómo recuerda su debut con Roger Corman en Apache woman?
En aquella época yo no era un actor, en realidad era escritor. Un
día un amigo me pidió entregarle
un paquete a Roger, que en aquella época no tenía nada de dinero
y compartía mesa en un pequeño
despacho. Al llegar, Roger directamente me preguntó, “¿de dónde
eres?”, y le dije que de Nueva York.
Prosiguió: “¿a qué te dedicas?”. Le
¿Qué recuerda del trabajo en la
serie B?
Una sola cosa, solo repetíamos las
tomas si la cámara caía al suelo.
Uno de sus papeles más recordados es, sin duda, el de Gremlins.
Usted representaba al prototipo
del americano medio.
[Al escuchar Gremlins, Joe Dan-
La tienda de los horrores
Gremlins
te se incorpora a la conversación]
J.D.: Para Dick, no estuvo nada
mal el papel de Murray Futterman en Gremlins, ya que significaba 2 semanas de trabajo. Al
final muchos actores juzgan sus
papeles por el tiempo de rodaje. Además, su participación en la
película le permitió trabajar en la
secuela con un papel todavía más
importante.
D.M.: Tienes razón, lo cierto es
que Gremlins me dio bastante
trabajo [risa].
Háblenos un poco del trabajo
con Dante.
Joe y Roger Corman tienen una
forma de trabajar parecida: pocas indicaciones y mucha libertad
en el set de rodaje. El secreto en
ambos directores, a parte de ser
personas encantadoras, está en
conseguir un buen cásting.
¿Con qué director le hubiera gustado trabajar pero no ha tenido
la oportunidad de hacerlo?
Frank Capra, sin duda. Miro hacia el pasado porque aquella gente eran unos gigantes. Hoy en día
ya no queda ningún Clark Gable,
ninguna Greta Garbo. Ellos fueron los más grandes.
Diari del festival
10
Divendres 10 d’octubre 2014
Entrevista: Jon S. Baird
El film adapta la novel·la Escoria
d’Irvine Welsh. És fruit d’una iniciativa personal, o el projecte
simplement va arribar a les seves mans?
Em vaig trobar Irvine a una festa i li vaig preguntar si els drets
del llibre estaven disponibles. Ho
estaven, i me’ls va vendre molt
barats, així que em vaig posar a
escriure el guió. Havia llegit el llibre quan es va publicar, el 1998,
i hi he tornat uns quants cops.
Penso que és el millor que ha escrit. El que va trigar més va ser
aconseguir el finançament per
fer la pel·lícula.
“El Regne Unit ja no funciona
com a unitat política”
Cap al final de Filth, el protagonista diu que el món l’horroritza. Vostè comparteix aquest
sentiment?
El cert és que vivim uns temps
molt estranys i pertorbadors,
amb un munt de revoltes polítiques i religioses. Crec, però, que
el què esgarrifa a aquest personatge és el seu propi infern interior, que l’incapacita a l’hora de
veure tot el que l’envolta.
Des del començament, el comportament d’aquest personatge
se’ns mostra en un to de comèdia totalment festiu i desimbolt.
Quina és la reacció que espera de
l’espectador?
Penso que la gent a qui li agrada la pel·lícula entén que el to
és de comèdia despreocupada,
almenys al principi, fins que comencem a descobrir els traumes del protagonista. Mentre
l’espectador senti alguna cosa,
encara que sigui repulsió o desconcert, ja m’està bé. Una cosa
que trobo interessant és saber
les opinions dels espectadors
sobre el final, perquè m’he trobat que sovint l’interpreten de
formes diferents i m’agrada que
generi ambigüitat.
Welsh és productor executiu del
film. Quina va ser la seva participació en el projecte?
Ell es va implicar molt en fer saber que la pel·lícula s’estava fent.
Ens va ajudar a aconseguir finançament, fins i tot va viatjar a
Los Angeles per reunir-se amb
possibles inversors, però no es
va ficar gens en el guió ni en el
procés creatiu. De fet, té un petit cameo al film, però quan vaig
acabar de muntar em va fer por
ensenyar-li perquè havia tallat la
seva escena. Finalment, li va encantar, i la seva escena sortirà als
extres del DVD.
El mes passat, Escòcia va votar si
volia independitzar-se del Regne Unit. El mateix Irvine Welsh
es va mullar públicament pel
“sí”. Com ha viscut vostè aquest
procés?
M’interessa molt el procés. Fa
anys que visc a Londres, però
abans del referèndum vaig anar
a Escòcia a donar suport al “sí”.
Penso que el Regne Unit ha deixat de ser operatiu com a unitat
política. Segueix funcionant a nivell social, entre les famílies i els
amics, però políticament ja no
va enlloc. Escòcia hauria de poder tenir més capacitat de decisió sobre el seu futur polític.
Aquest cop ha guanyat el “no”,
però crec que s’aconseguirà en
el futur perquè, entre la gent
jove, la gran majoria va votar a
favor de la independència.
última salida
BRIGADOON
L’altre dia, el meu nebot va
tancar la finestra del joc d’ordinador al que estàvem jugant
i em va ordenar que busqués
a Google “sustos”. El què volia era veure recopilacions
d’aquestes de vídeos graciosos
on li fan putades a la gent. Té 6
anys i ja sap que a internet t’hi
pots passar hores mirant vídeos de tot tipus. Mentre rèiem,
jo pensava 2 coses: una, que
potser el meu nebot no trigaria gaire a conèixer Johnny
Knoxville i dues, que em sento patèticament orgullós de no
haver incorporat a la meva gris
rutina diària el consum compulsiu de vídeos de YouTube.
Vaig trigar força en assabentar-me de què passava amb les
galledes d’aigua gelada i, si no
fos per un amic pervers, mai
hauria conegut el vídeo Two
Girls One Cup. Tot i que gràcies
a això, de retruc, vaig descobrir
al gran Jon Lajoie. Aquest rotllo
ve al cas perquè jo no miro tràilers de pel·lícules sovint, i puc
comptar amb els dits d’una mà
els que he vist d’aquesta edició
del festival.
Però un impuls em va dur a
mirar el de Super 8 Madness,
un dels documentals que avui
es projecta a Brigadoon, i, de
debò, ha de ser una de les coses més maques que aquest
any passin pel festival. El film
de Fabrice Blin ens descobrirà un paisatge completament
desconegut, al menys per mi:
la història del cinema de gènere rodat en super-8 a França durant els anys 80. Aquest
documental es complementarà amb les projeccions
de Queridos monstruos, sobre el cinema fantàstic a Espanya des dels 60 fins ara, i
Why Horror?, un viatge al voltant del món que es pregunta perquè ens agrada tant
passar-ho malament i rebre
ensurts al cinema. A l’entrevista que li vam fer al diari,
Diego López, el responsable
de Brigadoon, deia que volia
potenciar la presència del documental a la secció perquè
ho considera una eina important per entendre el gènere
fantàstic. Aquesta afirmació
queda patent fent una ullada
a la programació d’avui.
Avui més val que us poseu
guapos i practiqueu el vostre
anglès, perquè Dick Miller vindrà a presentar La tienda de
los horrores, el clàssic de Roger Corman, i estaria bé que
fóssiu capaços d’encaixar-li la
mà elegantment i poder-li dir
“què tal” o alguna cosa així.
També tindrem The Redwood
Massacre, una sanguinària estrena Brigadoon dirigida per
David Ryan Keith, i Surf Nazis
Must Die, tot un clàssic de la
Troma.
Toni Junyent
Diari del festival
11
Divendres 10 d’octubre 2014
Entrevista: Fabrice du Welz
¿Cómo es su relación con Laurent Lucas? ¿Cómo llegó a Lola
Dueñas?
Laurent me fascina como actor por su ambigüedad y por su
misterio. Tiene muchos rostros y
facetas. Hay algo casi esquizofrénicio en él que me parece increíble. En el caso de Lola, yo estaba
buscando una actriz con la fuerza, la intensidad y la dulzura necesaria para el personaje de Gloria.
Tenía muy claro que si no encontraba a la actriz adecuada, no habría película. Encontré a Lola por
casualidad y enseguida tuve claro
que era ella. Hubo algún problema con mis productores, porque
querían que la actriz fuese francesa, pero, aunque en su momento fue complicado, ahora nadie se
arrepiente del resultado.
“Los protagonistas de Alleluia
tienen una relación amoral
con el mundo”
Han pasado 6 años desde Vinyan, ahora vuelve con Alleluia.
¿A qué se debe este periodo de
silencio?
Hubo muchos proyectos que no
salieron. Perdí mucho tiempo en
Estados Unidos, con proyectos
que no llegaban a ninguna parte.
Así es la vida en el cine. En cualquier caso, no fue algo voluntario, sino que, simplemente, me
embarqué en aventuras complicadas. Luego todo se fue encadenando: comencé a trabajar en
Alleluia, hice Colt 45 y, después
de eso, volví a Alleluia.
¿Cómo llegó a Alleluia? ¿A partir del hecho real o de la película
Asesinos de la luna de miel?
Buscaba un tema para completar Calvaire, porque la veo como
parte de una trilogía en torno a la
idea del amour fou, en torno a un
actor y a la región de Ardennes.
Volví a ver Profundo carmesí de
Ripstein y pensé que tomar una
película como Asesinos de la luna
de miel y trasladarla a otro ambiente era una idea brillante. Ese
es el ejercicio que hace Ripstein:
llevar el relato a México. Yo he
hecho lo mismo con Ardennes.
El personaje interpretado por
Laurent Lucas tiene una gestualidad casi infantil.
Son marginados. Son como niños. Son perversos polimorfos.
Tienen una relación con el mundo que es amoral. Pueden parecer solitarios, pero entre ellos se
completan y crean lo que los psiquiatras llaman la folie à deux.
Quizá, por separado, no serían
capaces de matar, pero los dos,
juntos, provocan una especie de
patología.
En la película, es interesante el
equilibrio entre una cierta aproximación al terror y el melodrama realista.
Creo que la película tiene tonos
muy distintos, va del cine negro a la comedia, pasando por
el gore, al terror, incluso al musical. El objetivo, sin embargo,
es conseguir algo homogéneo.
Eso era muy difícil, se podría decir que bailamos sobre un volcán.
La coherencia la logramos en el
montaje. Por otro lado, no tengo
ningún interés en el realismo, me
limito a introducir algunos elementos realistas. Lo que busco
es el realismo mágico, lo poético.
Es por esto que estar en un festival de cine de género me parece
absolutamente coherente.
patrocinador de Serial Sitges 2014
LA COLUMNA DEL CRÍTIC
EL BELIAL DE LAS PAMPAS
SE COMERÁ TU CARNE
Hubo un instante, diabólico, en
el cual el cine argentino decidió
escapar de su propia mediocridad, de sus modos mezquinos
de convertir la conjunción “cine
argentino” en algo parecido a una
tortura/tortuga de imágenes. Ahí,
usando lo cotidiano como terreno
posible de relatos e ideas nuevas,
Lucrecia Martel, Pablo Trapero e
Israel Caetano, como mascarones
de proa, crearon más por ímpetu
y casualidad que por un modo
programático el NCA, el ya no tan
Nuevo Cine Argentino. Pero a su
costado, como un precioso Belial
que no renegaba de sus pasiones
compradas en ferias de copias pirata, se estaba gestando un modo
distinto de ser nuevo, de ser cine y
de ser argentino.
Hoy la bestia recibe, como orgullosa leyenda folclórica, muchos
nombres: terror.arg, el A-Horror,
el HorrAr, el terror criollo o simplemente argento. Pero lo cierto,
tenga el nombre el que tenga, es
que el hermoso Belial supo tejer
su propia leyenda y afilar sus
dientes como casi ningún exabrupto del cine argentino de las
últimas 2 décadas. Había leyendas (Narciso Ibáñez Menta: amo
y señor del terror argentino), seguro, y había un terreno que si
no pavimentado al menos estaba
texturado para su placer (el del
género, obviamente: cineclubes,
publicaciones como La cosa, sábados televisivos interminables,
la aparición de escuelas de cine
en Buenos Aires, el surgimiento
de un festival de género como el
Buenos Aires Rojo Sangre y la posibilidad de ser dueños de modos
de registro caseros, debido a que,
como hermosa futura víctima, el
organismo estatal encargado de
la producción de cine argentino
le daba la espalda a los modos
low-fi de producción y distribución). Pero fue un juego de amigos el que inició la superpoblación Gremlin actual, que generó
más de cien títulos entre el 2000
y 2010: Farsa Producciones, escudería obligada del fantástico
argentino, filmó a pulmón y no
muchas más herramientas Plaga
zombie un homenaje sincero y
enamorado del cine zombi doblado al español, que usurpaba
modos y transpiraba felicidad.
Había antecedentes inmediatos,
pero Farsa fue el Gizmo: ellos
canalizaron con una belleza que
escondía una furia de cientos
de fanáticos (listos para brotar y
destruir) del género, que no necesitaba lo cotidiano sino que
quería bañarse, a lo Carrie, en su
propia sangre. Los modos eran
traviesos: costo cuasi nulo y un
sinvergüenza sentido del género y del cine como revolución
comunal. Jugando con fuego, el
terror argentino iba quemando
prejuicios e inexperiencias. Hits
como The Last Gateway o Holocausto Cannabis muestran los
modos zombies del terror argentino: donde come uno, comen
todos. Entre mordida y mordida,
entre alteraciones en la producción y la experiencia acumulada, como buena criatura que se
sabe distinta, el terror argentino
supo ser Belial y bestial, poderoso y orgullosamente deforme.
Hoy, por lo pronto, es un monstruo precioso que ya no necesita
una canasta para vivir. Le sobra
y alcanza con todo el espacio,
miedos y aventuras que puede
dar un género que fue orgullosamente generado por todos y cada
uno de sus Frankesteins. a
Juan Manuel Domínguez
Programador del Bafici
3x2
en CINEMA i
MARXANDATGE*
*Consulta condicions. No compatible amb la Targeta regal 10€ de Descompte Fnac Cine 2014. **Jocs de taula i rol no inclosos a la promoció. ***Oferta només vàlida a l’Espai Fnac (carpa situada davant l’Hotel Melià).
Diari del festival
12
Divendres 10 d’octubre 2014
Entrevista: Kim Seong-hun
Aquest any, el Festival ha projectat diverses pel·lícules que
tracten la tensió política i social
entre les dues Corees. Creu que
algun dia es resoldrà el conflicte?
Espero i desitjo que el problema es resolgui abans que mori.
A més, ha de ser així, no concebo que acabi d’una altra manera
que no sigui amb el diàleg i amb
la reconciliació. Aquesta lluita és
una pèrdua d’energia. Si aquesta
energia es destinés a millorar la
vida de les persones i a la cultura,
el món seria millor.
“La idea de la pel·lícula
va sorgir quan vaig veure
Volver, d’Almodóvar”
D’on sorgeix l’argument d’A
Hard Day? Sembla tret d’un relat periodístic.
Al llarg del temps, he acumulat
fragments periodístics, però la
llavor de la història va aparèixer
quan vaig veure Volver, d’Almodóvar. Concretament, amb l’escena en què Penélope Cruz amaga
i enterra un fèretre al riu. Em va
semblar que l’enterrava en un lloc
molt poc profund i que a l’escena
li faltava una mica de credibilitat.
Tot i saber que en el film d’Almodóvar això no té massa importància, a A Hard Day volia que el
secret estigués en un lloc de molt
més difícil accés. Em preguntava
on es podria guardar un secret i
vaig pensar que no hi hauria millor
lloc que el fèretre amb la mare del
protagonista. Quan la meva mare
va veure la pel·lícula, va tenir tanta por amb aquesta idea que ara
desitja viure molt de temps.
D’on surt la melodia del mòvil del protagonista? Sembla un
homenatge al tema principal
d’Old Boy.
Molta gent m’ho pregunta, però
no és un homenatge. La melodia
que volia posar era el tema principal de A pleno sol de René Clément, però els drets eran tan cars
com el meu sou. Per tant, vaig
haver de buscar-ne una altra.
A Hard Day barreja de forma excel·lent acció i humor negre.
M’agraden diferents tipus de films
d’acció: des de les acrobàcies que
fan al cinema de Hong Kong,
fins a les esplèndides seqüències de Jason Bourne. A mi, però,
m’interessava més aviat una acció carnal, en què veiem dos cossos barallant-se per instint. A més,
si no hi hagués humor, seria una
història bastant fosca, i la vida no
sempre és així. Per a mi, l’humor
negre és com el greix de l’entrecot: si només hi hagués carn, no
tindria massa sabor.
En molts thrillers coreans els
protagonistes es veuen atrapats
en un joc maquiavèl·lic del que
no volen participar.
Històricament, el de Corea és un
sistema que exigeix massa als ciutadans, i en què hi ha una pressió
social enorme. D’alguna manera, els directors de pel·lícules com
The Yellow Sea, The Chaser o A Bittersweet Life, el que volen és reflectir la realitat. De fet, hi ha gent que
s’esforça per sortir del sistema, i
és normal que hi hagi artistes que
vulguin explicar aquesta situació.
Aquesta pressió del sistema coreà
és una cosa gairebé genètica.
Aquesta pressió de la qual parla es veu reflectida en l’alt grau
de violència d’aquestes pel·lícules?
Sí. La història de Corea és molt
diferent de la d’Occident. Durant molt de temps, a Corea
del Sud, ha predominat un discurs únic. Sembla que aquest
fet encara s’està arrossegant
una mica. Per això, hi ha aquesta resistència. Aquesta violència,
doncs, té a veure amb aquesta
pressió, i això es veu clarament
reflectit de forma metafòrica en
moltes pel·lícules.
Aquesta pressió es podria assemblar a la d’una dictadura?
És una pregunta una mica perillosa. De fet, reconec que
respondré amb una mica d’autocensura, però el cert és que a
Corea una de les coses més importants és l’organització: d’un
país, de la policia o de la màfia.
Què es diu a Corea sobre Sitges?
Cada any programem moltes
pel·lícules coreanes.
Per a la indústria, Sitges és un
lloc molt romàntic. Quan un director coreà diu que se’n va a
Sitges, la resta de directors l’envegen. És un indret fantàstic,
però sobretot pel factor humà
i pel seu públic: els espectadors sempre tenen bones reaccions, i la gent és molt maca i
ens respecta molt, tant a nosaltres com a les nostres pel·lícules.
Amb això demostren la seva passió pel cinema. Per a un director,
això és molt gratificant.
Diari del festival
13
Divendres 10 d’octubre 2014
Four Corners
Desde hace 3 años, el Festival acoge el programa internacional de
desarrollo de proyectos Four Corners, dirigido por ESCAC, apoyado por MEDIA y que tiene como
socios a otras tres prestigiosas escuelas de cine europeas: NATFA
(Bulgaria), Regent’s University
London (Londres) y Metropolia
University (Helsinki).
Four Corners es un proyecto internacional en el que cada equipo
de estudiantes tiene la oportunidad de trabajar en la preparación
de su ópera prima en 4 talleres
anuales desarrollados en las ciudades de las escuelas de acogida.
A través de las sesiones de Four
Corners, los alumnos tienen una
relación constante y directa con
profesionales en activo de la industria cinematográfica europea, que tutelan sus proyectos
a la vez que los confrontan con
sus virtudes y sus defectos con el
propósito de hacerlos crecer y de
convertirlos en una obra audiovisual definida.
ESCAC dirige el proyecto desde hace 8 años como parte de
una serie de iniciativas que tienen como objetivo facilitar a sus
alumnos el paso de la escuela a
la industria. El apoyo de MEDIA
ha servido para internacionalizar esta actividad y permitir que
escuelas y alumnos participantes se retroalimenten entre sí y
compartan tanto la formación
recibida como sus experiencias y
su cultura, colaborando así en la
creación de una futura, y cohesionada, industria cinematográfica europea.
Four Corners se ha desarrollado del lunes 6 al viernes 10 en
el Espacio Brigadoon. Durante una semana, los estudiantes han recibido Máster Classes,
participado en talleres, asistido a proyecciones y preparado
la presentación final de sus proyectos. El taller se cerrará hoy a
las 10:00 en la Sala Tramuntana
en una sesión abierta al público donde se llevarán a cabo los
Pitchings de los 11 proyectos
participantes, ante un tribunal
formado por profesionales del
sector cinematográfico.
Taller
infantil
Els museus de Sitges tornen a
implicar-se un any més amb el
Festival. A banda de les dues
exposicions dedicades al cinema que s’han pogut veure al Palau del Maricel, el Departament
Educatiu de Museus de Sitges
també ha preparat un taller infantil sobre la màgia visual dels
efectes òptics, en què els nens i
nenes podran crear el seu propi
zoòtrop a partir d’una animació
inspirada en el logotip del Festival, l’emblemàtica imatge del
gegantí goril·la King Kong enfilat al capdamunt del campanar
de la Punta.
L’activitat tindrà lloc el dissabte
11 a partir de les 17:00. El preu
de la inscripció és de 3 euros per
infant i, en cas que hi vagin 2 germans, el segon només en paga 2.
Els interessats en assistir-hi han
de fer una reserva prèvia trucant
al 93 894 29 69. La sessió arriba
després dels tallers organitzats
amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni i de Santa Tecla, en els quals es va arribar a la
quarantena d’inscrits.
10 anys
Jurat
Carnet Jove
El Festival de Sitges és el lloc
on va néixer la meva relació
amb el cinema. Cada nova edició per mi marcava un abans i
un després: em feia pensar en
el camí recorregut, en l’evolució del meu treball i en els plans
de futur. El 2009 vaig marxar
de Catalunya i des d’aleshores
visc a Belgrad, Sèrbia. Durant
aquests últims anys he començat a mirar el cinema des d’un
punt de vista diferent. He fet 4
curtmetratges, dos documentals (Scrap Material i 1973) i
2 ficcions (Soles de primavera
i Moonless Summer) que han
tingut la sort de tenir una vida
per festivals. L’últim va participar en el Festival de Canes.
Tot i així, cada any a l’octubre
tenia ganes d’estar a un altre
lloc i tenia enveja dels amics
que eren a Sitges. Després
d’haver visitat desenes de festivals, l’ambient que existeix a
Sitges no l’he vist enlloc més.
Aquest any, per una altra casualitat, podré estar un vespre
per commemorar el desè aniversari del Jurat Carnet Jove,
la participació en el qual l’any
2006 em va motivar a seguir
el camí del cinema. Espero, en
un futur, presentar una pel·lícula a Sitges.
Stefan Ivancic
Jurat Carnet Jove 2006
MÚSICA
CÓMIC
CINE
SERIES
HUMOR
LITERATURA
ARTE
LIFEST YLE
UN MUNDO APARTE
W W W . B L I S S T O P I C . C O M
El Portal Nº1 de Cine de Terror y Fantástico
AULLIDOS
www.aullidos.com
Diari del festival
14
Divendres 10 d’octubre 2014
Programació avui divendres 10
08:00 PRADO
The Duke of Burgundy
When Animals Dream
14:15 AUDITORI
20:00 AUDITORI
Relatos salvajes
White Settlers
P. Strickland. Regne Unit, 2014. 105’
J. A. Arnby. Dinamarca, 2014. 84’
D. Szifron. Espanya, Argentina,
2014. 122’
S. Halligan. Regne Unit, 2014. 82’
08:15 AUDITORI
15:30 RETIRO
It Follows
D. R. Mitchell. EUA, 2014. 100’
Firestorm
Alan Yuen. Xina, Hong Kong,
2013. 118’
08:45 RETIRO
Lupin The Third
01:15 RETIRO
Preservation
C. Denham. EUA, 2014. 88’
21:00 PRADO
Fango
Backcountry
A. MacDonald. Canadà, 2014. 91’
J. C. Campusano. Argentina,
2012. 107’
01:00 PRADO
15:30 PRADO
México bárbaro
Espai FNAC
18:00 PRESENTACIÓ DEL CÒMIC
BATMAN: ESPECIAL DETECTIVE
COMICS 27 - 75 AÑOS DE BATMAN
19:00 TROBADA AMB
JOE DANTE I DICK MILLER
Ryuhei Kitamura. Japó, 2014. 133’
Saint Seiya: Legend
of Sanctuary
21:45 RETIRO
Varis autors. Mèxic, 2014. 105’
Sala Tramuntana
10:00 PRADO
Kei’chi Sato. Japó, 2014. 95’
J. Weedon. Regne Unit, 2014. 87’
Varis autors. EUA, Regne Unit,
Alemanya. 122’
10:00 PITCHING FOUR CORNERS
ESCAC
D. McKean. Regne Unit, 2014. 104’
Fuminori Kizaki. Japó, 2013. 90’
22:30 AUDITORI
Varis autors. EUA, 2014. 81’
10:15 AUDITORI
16:00 AUDITORI
16:00 MÀSTER CLASS:
GABE IBÁÑEZ I USER T38
D. Michôd. Austràlia, 2013. 103’
What We Do in the
Shadows
C. Jiménez. França, Bèlgica,
2014. 135’
23:00 PRADO
11:30 RETIRO
T. Waititi, J. Clement. Nova
Zelanda, EUA, 2013. 86’
Luna
The Rover
Tusk
Bayonetta: Bloody Fate
Sword of Vengeance
La French
The Duke of Burgundy
Let Us Prey
18:00 AUDITORI
B. O’Malley. Regne Unit, Irlanda,
2014. 88’
E. Dickerson. EUA, 1996. 92’
It Follows
D. R. Mitchell. EUA, 2014. 100’
14:00 ESTRENA DOCUMENTAL
22:00 SERIAL SITGES: FARGO
16:00 FREAKWAVES SHOW BY
MAREMOSTRA
Takashi Miike. Japó, 2014. 100’
Tales from the Crypt:
The Demon’s Knight
18:00 CINE 365: PURGATORIO
23:30 RETIRO
12:00 PRADO
E. Drenner. EUA, 2014. 92’
Brigadoon
Super 8 Madness!
17:45 RETIRO
That Guy Dick Miller
V/H/S Viral
P. Strickland. Regne Unit, 2014. 105’
K. Smith. EUA, 2014. 102’
Over Your Dead Body
ABCs of Death 2
Surf Nazis Must Die!
18:00 ESTRENA DOCUMENTAL
01:00 AUDITORI
MARATÓ BLOOD WINDOW
Queridos monstruos
22:00 CICLE DICK MILLER
ESTAND DE SD DISTRIBUCIONES
18:30 Sessió de firmes del llibre
Silencios de pánico. Historia del
cine fantástico y de terror español,
1987-2010
Más negro que la noche 3D 20:00 ESTRENA DOCUMENAL
H. Beowell. Mèxic, 2014. 100’
Why Horror?
P. Fendrik. Argentina, Mèxic, Brasil, Dios local
19:00 PRADO
12:15 AUDITORI
El ardor
W. Eubank. EUA, 2014. 96’
França. EUA, 2014. 101’
G. Hernández. Uruguai, 2013. 90’
13:30 RETIRO
19:45 RETIRO
M. Desalvo. Argentina, 2014. 76’
Mizuho Nishikubo. Japó, 2014. 105’
F. du Welz. Bèlgica, França, 2014. 93’
J. M. Cravioto. Mèxic, 2014. 100’
The Signal
Giovanni’s Island
Alleluia
El día trajo la oscuridad
El más buscado
La tienda de los horrores
00:00 ESTRENA BRIGADOON
The Redwood Massacre
Última projecció
Programació subjecta a canvis. Es recomana consultar la descripció de les pel·lícules abans d'adquirir les entrades
AF_CINESA_SITGES_2014 250x159.indd 1
02/09/14 17:53
Diari del festival
15
Divendres 10 d’octubre 2014
Programació demà dissabte 11
08:00 AUDITORI
CLOENDA
Burying the Ex
P’tit Quinquin
Keishi Otomo. Japó, 2014. 135’
B. Dumont. França, 2014. 200’
Goal of the Dead
13:30 PRADO
21:30 RETIRO
B. Rocher, T. Poiraud. França,
2014. 138’
D. McKean. Regne Unit, 2014. 104’
J. A. Arnby. Dinamarca, 2014. 84’
J. Baena. EUA, 2014. 91’
14:00 TROBADA AMB
PETER STRICKLAND
14:45 AUDITORI
23:00 AUDITORI
16:00 TROBADA AMB
CARLOS VERMUT
T. Green. Regne Unit, 2014. 116’
K. Smith. EUA, 2014. 102’
Brigadoon
15:30 PRADO
23:15 RETIRO
21:15 PRADO
J. Dante. EUA, 2014. 90’
08:30 RETIRO
El más buscado
Luna
When Animals Dream
Wyrmwood
Espai FNAC
Rurouni Kenshin:
The Legend Ends
K. Roache-Turner. Austràlia, 2012. 92’
Life after Beth
11:00 PRESENTACIÓ RELATS
DE LITERATURA FANTÀSTICA
J. M. Cravioto. Mèxic, 2014. 100’
09:30 PRADO
The Kingdom of Dreams
and Madness
Mami Sunada. Japó, 2013. 120’
10:00 AUDITORI
Sorcerer
Monsters: Dark Continent Tusk
11:00 ESTRENA DOCUMENTAL
The Tale of the Princess
Kaguya
What We Do in the
Shadows
T. Waititi, J. Clement. Nova
Zelanda, EUA, 2013. 86’
17:00 AUDITORI
01:00 AUDITORI
MARATÓ SORPRESA
Ryuhei Kitamura. Japó, 2014.133’
Sion Sono. Japó, 2014. 116’
17:30 RETIRO
G. Evans. Indonèsia, 2013. 150’
D. Michôd. Austràlia, 2013. 103’
B. O’Malley. Regne Unit, Irlanda,
2014. 88’
Lupin the Third
Tokyo Tribe
The Rover
M. Vázquez. Espanya, 2014. 74’
18:30 PRADO
The Tribe
M. Slaboshpytskiy. Ucraïna, 2014. 132’
12:30 AUDITORI
Gremlins
J. Dante. EUA, 1984. 106’
Rurouni Kenshin: Kyoto
Inferno
The Signal
Keishi Otomo. Japó, 2014. 139’
20:00 AUDITORI
GALA CLOENDA
Burying the Ex
J. Dante. EUA, 2014. 90’
01:00 PRADO
LA NIT + KILLER
Killers
The Mo Brothers. Japó, Indonèsia,
2014. 137’
19:30 RETIRO
W. Eubank. EUA, 2014. 96’
12:30 RETIRO
ESPECIAL RUROUNI KENSHIN 2 I 3
The Raid 2: Berandal
Let Us Prey
11:45 PRADO
La maniobra de Heimlich
D. Robert Mitchell. EUA, 2014. 100’
Isao Takahata. Japó, 2014. 137’
W. Friedkin. EUA, 1977. 121’
10:45 RETIRO
It Follows
Cròniques de misteris
(2ª temporada)
14:00 PRESENTACIÓN DEL
FANZINE EXHUMED MOVIES
15:00 ESTRENA DOCUMENTAL
Vicente Aranda 50 años
de cine
17:00 TALLER INFANTIL
FÀBRICA D’ULLS. MANUALITATS
FANTÀSTIQUES PER A NENS I
NENES DE 4 A 11 ANYS.
18:00 SESSIÓ DE MAQUILLATGE
ZOMBIE A CÀRREC DELS
ALUMNES DE L’INSTITUT
SALVADOR SEGUÍ
17:00 ELS ALTRES FANTÀSTICS
Sala Tramuntana
19:00 ESTRENA BRIGADOON
11:00 SITGES FÒRUM: BLOOD
WINDOW. FINESTRA AL
FANTÀSTIC LLATINO-AMERICÀ II
El refugio del miedo
Maldito amor
21:00 ESTRENA BRIGADOON
Difuminado
The Houses October Built 23:00 ESTRENA BRIGADOON
B. Roe. EUA, 2014. 92’
Villorrio del Caudillo.
Stage Fright
Paletos y cuchillos
J. Sable. EUA, 2014. 89’
01:00 JAPAN MADNESS
01:15 RETIRO
LA NIT + ZOMBIE
Waterborne 9’
Zero 15’
Zombie TV
Última projecció
Programació subjecta a canvis. Es recomana consultar la descripció de les pel·lícules abans d’adquirir les entrades
www.elcultural.es
Tu revista independiente y plural,
todos los viernes en tu quiosco con
EL CULTURAL_250x159.indd 1
18/08/14 14:04
AAFF 260x330mm v2_trz.pdf
1
29/09/14
16:26
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
www.disfruta-de-un-consumo-responsable.com
Todos los derechos reservados © 2013 Casa Bacardí Sitges Bacardí y la figura del murciélago son marcas registradas de Bacardi&company Limited.

Documentos relacionados