DOCTRINAS JITRIDICAS INTERNACIONALES DE RAM6N LLULL (*)

Transcripción

DOCTRINAS JITRIDICAS INTERNACIONALES DE RAM6N LLULL (*)
DOCTRINAS JITRIDICAS INTERNACIONALES D E
R A M 6 N LLULL (*)
VI
UNIDAD D E LENGUAJE
Doctrina
luliana
A p e s a r de q u e la figura gigante de R a m o n Llull fue la p r i m e r a
q u e uso d e u n a l e n g u a r o m a n c e c o m o v e h i c u l o de c u l t u r a , cl p r o b l e m a de la d i v e r s i d a d de i d i o m a s e x i i t e n t e s en su e p o c a fue otra de
las c u e s t i o n e s q u e le p r e o c u p o , fijandose en sus i n c o n v e n i e n t e s y
b u s c a n d o l e s o l u c i o n m e d i a n t e el sistema de u n a l e n g u a i n t e r n a c i o n a l ,
c o m i i n n o solo a los e r u d i t o s sino t a m b i e n a los p u e b l o s t o d o s . P e r o
L l u l l , a d i f e r e n c i a de otros escritores, n o soho j a m a s en a r r i n c o n a r
t o d a s las h a b l a s , s u s t i t u y e n d o l a s p o r una l e n g u a de n u e v a c r e a c i o n
q u e las s o b r e p u j e p o r la sencillez d e sus e l e m e n t o s y la facilidad d e
su c s t r u c t u r a , sino q u c su a n h c l o fuc t a n solo u n i v c r s a l i z a r el latin
q u e la Iglesia h a b i a e l e v a d o a i n s t r u m e n t o de r e l a c i o n m u n d i a l . El
f u n d a m e n t o lo e n c u e n t r a en las dos siguientes r a z o n e s : p o r q u e p o r la
«diversidad de l c n g u a s — las gentes— lidian e n t r e si», en c a m b i o , «no
h a b i e n d o m a s q u e u n i d i o m a , p o d r a n e n t e n d e r s e las g e n t e s , y p o r este
recfproco e n t e n d e r s e , se a m a r a n y seran mas semejantes en sus cos39
(*) V e a s e E S T U D I O S L U L I A N O S , II, 1 9 5 8 , 1 5 5 - 1 7 4 y III, 1 9 5 9 , 1 8 1 - 1 8 4 .
8 9
R a m o n Llull hizo del catalan la primera de las lenguas m o d e r n a s q u e expreso
c u e s t i o n e s filosoficas c u a n d o aun reinaba el latin sin disputa en las e s c u e l a s , ya
que
cuantlo c o m e n z o a escribir en catalan, Alfonso X «el Sabio» inicio el uso del lenguaje
r o m a n c e s c o en Castilla y Galicia; siendo un hecho historico c o m p r o b a d o que R a i m u n do Lulio escribio en l e u g u a materna c u a n d o m e n o s diez anos antes que lo hiciera
D a n t e Alighieri en l e n g u a t o s c a n a .
23
172
RAFAEL BAUZA Y BAUZA
t u m b r e s , en las cuales c o n c o r d a r a n » ; y p o r q u e «la l c n g u a l a t i n a es la
mas g e n e r a l , en ella b a y m u c h a s p a l a b r a s d e varias l e n g u a s y en l a t i n
estan todos n u e s t r o s libros escritos y e s t u d i a d o s » . El p r o b l e m a capital
d e este «neirocio» lo e n c u e n f r a Llull e n la diiicultad de «destruir la
O
d i v e r s i d a d de t a n t o s lenguajes» y e n la eleccion del «idioma q u e les
p a r e c i a ser mas a p r o p o s i t o y c o n v e n i e n t e p a r a e n s c h a r a t o d a s las
gentes del m u n d o en g e n e r a l p a r a q u e t o d o s se e n t e n d i e s e n , se a m a sen y se c o n v i n i e s e n mejor en servir a n u e s t r o S e h o r D i o s » ; p e r o c r e e
t a n n e c e s a r i a e i m p o r t a n t e su s o l u c i o n q u e la e n c o m i e n d a n a d a m e n o s q u e a iin C a r d e n a l , el c a r d e n a l Quoniam l;u solus Dominus, e n c a r g a d o de «tratar c o m o t o d o s los i d i o m a s dcl m u n d o p u d i e s e n r e d u cirse a u n o solo».
E n la n o v e l a u t o p i c a Blanqucrna cs en d o n d e h a l l a m o s el pasaje
en q u e cl Sabio m e d i o e v a l e x p o n e el p r o b l e m a de la d i v e r s i d a d d e
i d i o m a s y su s o l u c i o n : « A c o n t e c i o u n dia q u e el C a r d e n a l Quoniam
10
4 0
« E s d e v e n c s e que un missatge ilel Cardenal de Q u o n i a m tu solus S a n c t u s , tra-
m e s missatge al Cardenal q u e per desvariacio de lenguatgcs scniLiargava la p r e y c a c i o ,
e les crides de consideracions n o ' n p u d i e n d e c l a r a d a m e n t donar d e v o c i o de parais a
les gents, ni t e m o r de les infernals penes e t u r m e n t s . C o m Io Cardenal h a c reebut lo
missatge, ell lo representa a 1'Apostoli per tal que fos fet o r d e n a m e n t per lo qual los
preycadors e'ls consideradors haguessen major libcrtat a usar de lur ofici.
Dementre
q u e lo Cardenal representava a 1'Apostoli lcs letres que li havia tramcses son m i s s a t g e ,
e s d e v e n c s e q u e un missatge del Cardenal de r e c o n t a m e n t v e n c d e v a n t 1'Apostoli, al
qual reconta que gran treballs havia en lo m o n atrobats enfre les g e n t s , per co car
eren de diverses n a c i o n s h a v e n t s diverses l e n g u a t g e s ; per la qual diversitat de l e n g u a t ges guerrejaven los uns ab los altrcs, pcr la qual guerra e l e n g u a t g e s se d e s v a r i a v e n e n
c r e e n c e i e en sectes los uns c o n t r a l s altres. Molt cogitii 1'Apostoli en los II missatges
d a m u n t dits, e ajustii tots los Cardenals, als quals d e m a n a quin consell puria esser
pres a destruir la diversitat dels l c n g u a t g e s , ni a qual l e n g u a t g e seria millor que h o m
fees c o n v e n i r totes les gents en general per tal que s ' e n t e n e s s e n e s ' a m a s s e n , e q u e a
servir a D e u se c o n v e n g u e s s e n . Respos un cardenal: S e n y e r Apostoli!; a 50 q u e V o s
d e m a n a t s es necesaria cosa q u e Vos e vostra Cort siats agradables e a m a b l e s als Princeps crestians, e q u e ells e lurs s o t m e s e s concordcts en c u s t u m e s eligent les millors
c u s t u m e s , e que pcr cada Provincia sia una ciutat en ia qual sia parlat lati per uns e
per altres; car lati es lo pus general l e n g u a t g e , e en lati ha m o l t e s paraules d'altres
l e n g u a t g e s , e en lati son nostres llibres. Apres aquestes coses cove q u e sien f e m b r e s e
h o m e n s asignats a anar en aquella ciutat per aprende lati, e q u e retornats en lur terra
lo m o s t r e n als infants en lo c o m e n g a m e n t que aprendran a parlar; e en axi, per longa
c o n t i n u a c i o porets aportar a li c o m en tot lo m o n no sia mas un l e n g u a t g e , uua c r e e n ca, una fe, c o n s e q u e n t un Papa apres altre qui baja d c v o c i o a est n e g o c i d a m u n t dit
s e g o n s que's c o v e a tractar tan gran n e g o c i c o m Vos h a v e l s e m p r e s . C o m p a n y o n s e
2i
DOCTRINAS JURIDICAS INTERNACIONALES
173
tu solus Sanctus envio u n raensaje al C a r d e n a l Quoniarn tusolus
Dominus, p a r t i c i p a n d o l e q u e , p o r la diversidad de i d i o m a s , se h a l l a b a
m u y d i i i c u l t a d a la p r e d i c a c i o n y los p r e g o n e r o s de c o n s i d e r a c i o n e s
n o p o d i a n , con la facilidad y c l a r i d a d d e s e a d a , i n f u n d i r en las gentes
d e v o c i o n del p a r a i s o ni t e m o r de las p e n a s y t o r n i e n t o s del infierno.
H a b i e n d o el C a r d e n a l r e c i b i d o este aviso, lo p r e s e n t o al P a p a , a fin
de q u e se h i c i e s e a l g u n a o r d e n a c i o n p a r a q u e los p r e d i c a d o r e s y oficiales de c o n s i d e r a c i o n e s consiguiesen m a y o r l i b e r t a d y mejor m o d o
en su oficio. M i e n t r a s el c a r d e n a l Quoniam tu solus Dominus hacfa
p r e s e n t e al S a n t o P a d r e las letras q u e le habfa e n v i a d o el c a r d e n a l
Quoniam tu solus Sanctus, a c o n t e c i o q u e otro mensajero del c a r d e n a l
Domine Fili unigenite lesuchriste, q u e tenfa el oficio de r e l a t o r de n o ticias, se p r e s e n t o al P a p a , i n f o r m a n d o l e de c o m o en el m u n d o habfa
e n c o n t r a d o g r a n d e s g u e r r a s p o r ser de distintas n a c i o n e s y t e n e r d i s t i n t o s i d i o m a s , p o r lo cual n o se e n t e n d f a n los u n o s con los o t r o s , y
p o r c u y a d i v e r s i d a d de lenguajes lidiaban e n t r e sf, y p o r a q u c l l a s
g u e r r a s habfan v e n i d o en v a r i e d a d de afectos y c r e e n c i a s los u n o s
c o n t r a los o t r o s . M u c h o c o n s i d e r o el P a p a sobre la r e l a c i o n de a m b o s
m e n s a j e r o s , y r e u n i o a todos los c a r d e n a l e s , p i d i e n d o l e s consejo de
lo q u e se debfa o b r a r e n este caso p a r a d e s t r u i r la diversidad de t a n tos l e n g u a j e s , o r i g e n de t a n t o s m a l e s , y q u e l e n g u a les parecfa ser
m a s a p r o p o s i t o y c o n v e n i c n t e p a r a e n s e h a r a t o d a s las gentes del
m u n d o en g e n e r a l p a r a q u e t o d o s se e n t i e n d a n , se a m e n y se c o n v e n gan mejor e n servir a n u e s t r o S e h o r D i o s . R e s p o n d i o u n o d e los
s e n y o r s , a m i c s , fills a m a b l e s t , rlix 1'Aposroli als Cardenals: Per la Passio de Jesuchrist
a honrar, v o s requir q u e m'ajudes a tractar c o m tots los l e n g u a t g e s qui son p u s c a n
tornar a un tant s o l a i n e n t ; car si n o es mas un l e n g u a t g e , seran les gents e n t e n e n t s los
uns ah los altres, e per 1'enteniment, amar s'an e pendranse mills seinhlants c u s t u m e s
en los quals se c o n c o r d a n i n . E per aquest t r a c t a m e n t los nostres preycadors iran als
infecls pus a r d i d a m e n t e pus secreta, e enans n'entenriin veritat de la vida s a l u t a b l e ;
e per aquest n e g o c i pot tot lo m o n venir en bon e s t a m e n t , on p o d e n essei los errats
aduyts a c o n v e r t i m e n t . Molt plac als Cardenals co de que'ls pregava 1'Apostoli, e cascu s o f e r i a tractar lo n e g o c i ab tots los poders de son e n t e n i m e n t e voler; e d'aquell
o r d e n a m e n t 1'Apostoli e'ls Cardenals feeren e s t a b l i m e n t , e c o m a n a r e n aquell uhci a
un Cardenal qui servis 1'ufici e q u e h a g u e s despesa a b a s t a n t m e n t a m a n t e n i r aquell
ufici» (Blanquerna,
libro IV, c a p . 9 4 , epigrafes 1, 2 , 3 y 6 ) .
Si Llull no m e n o s p r e c i o ocasi6n alguna para insistir acerca de la Santa S e d e , Capitulos generales de frailes m e n o r e s y de frailes predicadores, reyes y universidades en
su idea de fundar colegios poliglotas al estilo del de Miramar (Baleares - Mallorca), fue
p o r q u e n o ignoraba q u e su ideal de l e n g u a universal era una obra a largo p l a z o .
25
174
RAFAEL BAUZA Y BAUZA
c a r d e n a l e s y dijo: jSeiior, P a d r e S a n t o ! , r e s p e c t o de lo q u e pedfs, es
n e c e s a r i o q u e Vos y v u e s t r a C o r t e seais m u y a m a b l e s a los p r i n c i p e s
cristianos y q u e estos y sus siibditos c o n c u e r d e n en las c o s t u m b r e s ,
eligiendo las m e j o r e s , y q u e en c a d a p r o v i n c i a sea d e s t i n a d a u n a ciud a d , en la cual t o d o s h a b l e n en l a t i n , p o r c u a n t o la l e n g u a l a t i n a es
la m a s g e n e r a l , en ella h a y m u c h a s p a l a b r a s de varias l e n g u a s y e n
l a t i n estan t o d o s n u e s t r o s Iibros escritos y e s t u d i a d o s . A m a s de esto,
c o n v i e n e q u e sean sefialados y d e s t i n a d o s h o m b r e s y m u j e r e s de varias n a c i o n e s q u e v a y a n a a q u e l l a ciudad p a r a a p r e n d e r la l e n g u a lat i n a , los c u a l e s , c u a n d o v u e l v a n a sus t i e r r a s , la e n s e h e n a sus hijos
al e m p e z a r a s a b e r h a b l a r ; y d e este m o d o , p o r larga c o n t i n u a c i o n d e
t i e m p o , p o d r e i s Ilegar a a l c a n z a r el h n d e s c a d o : q u e en t o d o el m u n d o n o se h a b l e m a s q u e u n a l e n g u a , n i h a y a sino u n a c r e e n c i a y u n a
fe, c o n t i n u a n d o u n p a p a d e s p u e s de o t r o , y q u e t o d o s a s i m i s m o t e n gan d e v o c i o n a este n e g o c i o , s e g u n c o n v i e n e , p o r t r a t a r s e d e u n
a s u n t o tan g r a n d e c o m o el q u e Vos a h o r a h a b e i s e m p r e n d i d o . jHerm a n o s , a m i g o s , c o m p a h e r o s e hijos mfos m u y a m a d o s ! —dijo el P a p a
a los C a r d e n a l e s —, p a r a h o n r a r la p a s i o n de J e s u c r i s t o os r e q u i e r o
q u e m e a y u d e i s a t r a t a r c o m o t o d o s los lenguajes del m u n d o p u e d a n
r e d u c i r s e a u n o solo, p u e s , n o h a b i e n d o mas q u e u n i d i o m a , p o d r a n
e n t e n d e r s e las g e n t e s , y , p o r este recfproco e n t e n d e r s e , se a m a r a n y
s e r a n m a s s e m e j a n t e s en sus c o s t u m b r e s , en las cuales c o n c o r d a r a n .
Y p o r este trabajo y c o m u n i c a c i o n , n u e s t r o s p r e d i c a d o r e s i r a n con
m a y o r a h c i o n y con m a s s e c r e t o a t r a t a r c o n los i n h e l e s , los cuales
m a s p r e s t o y de mejor m o d o e n t e n d e r a n la v e r d a d de la vfa s a l u d a b l e ,
y p o r este m e d i o p o d r a t o d o el m u n d o v e n i r a b u e n estado y ser m a s
f a c i l m e n t e destrufdos los errores y c o n v e r t i d o s los e r r a n t e s dc la verd a d . M u y a g r a d a b l e fue a los c a r d e n a l e s t o d o lo q u e el S a n t o P a d r e
les e x h o r t a b a y r e q u e r f a , y c a d a u n o d e ellos se ofrecio p a r a t r a t a r
a q u e l n e g o c i o con t o d a s las fuerzas d e su saber y p o d e r . Y de esta
o r d e n a c i o n e s t a b l c c i e r o n luego oficio e i n s t i t u t o , y lo e n c o m c n d a r o n
a u n c a r d e n a l , q u e l l a m a r o n Quoniam tu solus Dominus,
y le asignaron bastante dotacion para que pudiese mantener aquel ohcio».
C r e e m o s s u f i c i e n t e m e n t e d e m o s t r a d a la tesis al p r i n c i p i o e x p u e s t a
p u e s t o q u e , sin d u d a a l g u n a , la i m p r e s i o n p r i n c i p a l q u e deja la l e c t u r a de este t e x t o l u l i a n o es q u e la u n i d a d de lenguaje era c o n s i d e r a da c o m o c o n d i c i o n p r e v i a de gran u t i l i d a d p a r a llegar a la paz u n i versal y a la c o n v e r s i o n de los infieles, fines t a n deseados p o r el m a s
alto espfritu q u e h a t e n i d o M a l l o r c a , R a m o n L l u l l ,
26
175
DOCTRINAS JURfDICAS INTERNACIONALES
Influencias
de esta
doctrina
El D r . D . Joaqufn Carreras y Artau e n s e h a q u e n o es a t r e v i d o
afirmar q u e la influencia d e B a m o n Llull efectiva, a u n q u e n o s i e m p r e
visible, h a p r e s i d i d o el n a c i m i e n t o de los mas calificados e n s a y o s p a r a
o b t e n e r u n h a b l a u n i v e r s a l ; y q u e el bello e n s u e h o de f o r m a c i o n d e
u n i d i o m a m u n d i a l , florecido en E u r o p a a m e d i a d o s del siglo X V I I ,
g e r m i n o p r e c i s a m e n t e bajo la a c c i o n de vigorosas infiuencias lulianas.
E n la m i s m a o b r a , este c a t e d r a t i c o d e m u e s t r a c o m o el Ars
Magna de a q u e l g i g a n t e del p e n s a m i e n t o , prez de n u e s t r o p u e b l o ,
q u e fue R a m o n L l u l l , sugirio a los p e n s a d o r e s del siglo X V I I , s i n g u l a r m e n t e a G o d o f r e d o G u i l l e r m o L e i b n i z , espiritu p r o c e r de la Alem a n i a de a q u e l siglo, u n i n s t r u m e n t o logico, la Dissertatio
de Arte
Combinatoria,
de u n a eficacia i n v e n t i v a t a l , q u e p o r u n a s e n c i l l a
a p l i c a c i o n s u y a se p u d i e s e h a b l a r con facilidad u n a l e n g u a n u e v a ,
d i s t i n t a de las c o n o c i d a s , p a r a uso de todos los h o m b r e s .
4 1
F i n a l m e n t e , q u e la idea de Llull n o era n i n g u n a d o c t r i n a d e s c a b e l l a d a lo d e m u e s t r a el h e c h o r e c i e n t e de q u e , en revistas y c o n g r e s o s , '
se abogo p o r h a c e r de la l e n g u a l a t i n a u n i d i o m a i n t e r n a c i o n a l , q u e
favorecerfa g r a n d e m e n t e el progreso m a t e r i a l y, s i n g u l a r m e n t e , el de
las artes y d e las c i e n c i a s ; s i e n d o en P o l o n i a , A l e m a n i a e Italia en
d o n d e m a s se sintio esta a s p i r a c i o n . A d e m a s , en el m e s de Julio d e
1955 y e n Gijon (Asturias), se celebro el X V I C o n g r e s o E s p a h o l de
E s p e r a n t o , con asistencia de mas de t r e s c i e n t o s congresistas, e n t r e los
q u e figuraban varios extranjeros p r o c e d e n t e s de P o r t u g a l , F r a n c i a ,
A l e m a n i a , I n g l a t e r r a , Suecia y U r u g u a y ; siendo la finalidad p r i n c i p a l
d e estos C o n g r e s o s lograr r o m p e r la t r a d i c i o n b a b e l i c a y h a c e r u n
i d i o m a m u n d i a l p a r a la c o m p r e s i d n fraterna de los h o n i b r e s , aspiracion c u y a i m p o r t a n c i a , utilidad y c o n v e n i e n c i a h a n sido r e c o n o c i d a s
oficialmente p o r la U . N . E . S . C . O .
12
1 3
RAFAEL BAUZA Y BAUZA
Madrid
4 1
De Ramon
Llull
a los Modernos
Ensayos
de Formacion
de una Lcngua
Univer-
sal, Barcelona 1 9 4 6 ; Ieccion inaugural del curso de verano celebrado en Ripoll (Gerona) el aiio 1 9 4 6 .
4 2
Roma,
VOsservatore
Romano,
1 9 3 3 ; Projet
d'unification
octubre 1 9 3 4 ; Palaestra
de la terminologie
Lalina,
medicale
enero 1 9 3 5 ; Alma
par
le latin,
obra de
G. NICOLAU, escrita en 1 9 3 3 en n o m b r e de una Sociedad inedica.
4 3
D e l periodico madrileiio A B C correspondiente a los dias 2 0 y 2 6 de Julio de
1 9 5 5 , cronicas de su corresponsal en Gijon.
27

Documentos relacionados