Presentación de PowerPoint - Eurorégion Aquitaine Euskadi

Transcripción

Presentación de PowerPoint - Eurorégion Aquitaine Euskadi
26-27 de Mayo de 2016
I. ARDOGINTZA TOPAKETA PROFESIONALA
1er ENCUENTRO PROFESIONAL VITIVINÍCOLA
1ères RENCONTRES PROFESSIONNELLES VITIVINICOLES
EUSKADI VIN AQUITAINE
1
Les 26 et 27 mai dernier se sont
déroulées au musée Artium à VitoriaGasteiz
les
1ères
Rencontres
Professionnelles Vitivinicoles dans le
cadre du projet EVA (Euskadi Vin
Aquitaine),
une
initiative
de
coopération
entre
l’Euskadi
et
l’Aquitaine
pour
développer
l’innovation et favoriser la compétitivité
du secteur vitivinicole des deux régions.
Los pasados 26 y 27 de mayo se celebró
en el museo Artium de Vitoria-Gasteiz
el
I
Encuentro
Profesional
Vitivinícola
enmarcado
en
el
proyecto EVA (Euskadi Vin Aquitania),
una iniciativa de cooperación entre
Euskadi y Aquitania para impulsar la
innovación y mejorar la competitividad
del sector vitivinícola de ambas
regiones.
Joan den maiatzaren 26an eta 27an,
Ardogintzaren I. Topaketa Profesionala
egin da Gasteizko Artium museoan, EVA
(Euskadi Vin Aquitaine) proiektuaren
baitan. EVA Euskadi eta Akitaniaren
arteko lankidetza proiektua da, bi
eskualdeetan ardogintzaren sektorean
berrikuntza sustatu eta lehiakortasuna
hobetzea xede duena.
Le projet EVA inclut l’ensemble des
acteurs sur toute chaîne de valeur
vitivinicole, depuis les producteurs et
fournisseurs de produits et services
jusqu’aux centres techniques et de
recherche. Le projet a débuté en janvier
2016 et son objectif principal est de
créer un réseau de coopération durable
d’acteurs scientifiques, techniques et
économiques
dans
le
secteur
vitivinicole des deux côtés de la
frontière.
El proyecto EVA integra a diferentes
agentes de la cadena de valor del sector
vitivinícola,
desde
productores/proveedores de productos
y servicios hasta centros tecnológicos y
de investigación. El proyecto comenzó
en enero de 2016 y tiene como principal
objetivo crear una red de cooperación
sostenible de actores científicos,
técnicos y económicos del sector
vitivinícola entre las regiones de
Euskadi y Aquitania.
EVA proiektuak balio kateko hainbat
eragile integratzen ditu, hau da,
ekoizleak, produktuen hornitzaileak eta
zerbitzuak zein teknologi eta ikerketa
zentroak. Proiektua 2016ko urtarrilean
abiatu zen, eta helburu nagusia da
eragile
zientifiko,
tekniko
eta
ekonomikoen sare iraunkor bat sortzea,
ardogintzaren sektorearen barruan,
Akitania eta Euskadi eskualdeen artean.
2
Objectifs
Objetivos
Helburuak
Nous avons atteint le premier
objectif de ces 1ères Rencontre
Professionnelles EVA (Euskadi Vin
Aquitaine) : mettre en contact les
membres du réseau et rencontrer
les acteurs de la filière vitivinicole
des deux côtés de la frontière.
Hemos conseguido el primer
objetivo
del
1er
Encuentro
Profesional EVA (Euskadi Vin
Aquitaine): poner en contacto a los
miembros de la red y conocer los
agentes del sector vitivinícola de
cada lado de la frontera.
EVA (Euskadi Vin Aquitaine)
Ardogintzaren
I.
Topaketa
Profesionalaren lehen helburua
bete
dugu:
sareko
kideak
harremanetan jartzea eta mugako
alde bakoitzeko
ardogintzaren
sektoreko eragileak ezagutzea.
L’objectif des ateliers était de
connaitre
les
principales
thématiques de recherche de la
région voisine ainsi que les
compétences existantes. Grâce aux
différents échanges nous avons
identifié quelques sujets d’intérêts
communs qui pourront ouvrir des
futures coopérations dans la filière
vitivinicole entre les deux régions.
El objetivo de los talleres era
conocer las principales temáticas de
investigación de la región vecina así
como las competencias existentes.
Gracias
a
los
diferentes
intercambios que han tenido lugar
durante los talleres hemos podido
identificar algunos temas de interés
comunes que podrán abrir futuras
cooperaciones dentro del sector
vitivinícola entre las dos regiones.
Lantegien xedea zen ondoko
eskualdean ikertzen ari diren gai
nagusiak jakitea, baita bakoitzak
dituen eskumenak ere. Lantegietan
egin diren trukeei esker, hainbat gai
komun eta interesgarri identifikatu
ahal izan ditugu, etorkizunean bi
eskualdeen artean lankidetzak ireki
ahal izateko, betiere ardogintzaren
sektorearen inguruan.
3
Programme des
interventions
Programa de
ponencias
EGITARAUA
Projet EVA (Euskadi Vin Aquitaine)
Gilles Brianceau, Directeur Bordeaux
Aquitaine INNO’VIN
Proyecto EVA (Euskadi Vin Aquitaine)
Gilles Brianceau, Directeur Bordeaux
Aquitaine INNO’VIN
EVA Proiektua (Euskadi Vin Aquitaine)
Les réseaux sociaux au service de la
filière du vin
Patrice Malka, Responsable des
Relations Entreprises. KEDGE Business
School
Las redes sociales al servicio del sector
del vino
Patrice Malka, Responsable des
Relations Entreprises. KEDGE Business
School
Sare sozialak ardoaren sektorearen
zerbitzura
Tendances du marché du vin: Focus
sur le marché belge
Rafael del Rey, Observatorio Español
del Mercado del Vino (OeMv), Pedro
Ballesteros, Master of Wine y César
Roman, mejor somellier belga 2015.
Tendencias del mercado del vino:
Profundización en el mercado belga.
Rafael del Rey, Observatorio Español
del Mercado del Vino (OeMv), Pedro
Ballesteros, Master of Wine y César
Roman, mejor somellier belga 2015.
Gilles Brianceau, Director Bordeaux
Aquitaine INNO’VIN.
Patrice Malka, KEDGE
Schooleko Enpresa
Business
Munduko ardoen dastatzea eta
hitzaldia:
Ardoaren
merkatu
tendentziak: Belgikako merkatuan
sakontzea
Rafael del Rey, Observatorio Español
del Mercado del Vino (OeMv), Pedro
Ballesteros, Master of Wine, eta César
Roman, 2015 Belgikako somellier
onena.
4
MARCHE DU VIN
MERCADO DEL VINO
MERCADO DEL VINO
Route du Vin de Rioja Alavesa: OEnotourisme “de
pura cepa”
Juan Manuel Lavín Santamaría, Gerente de Villa LucíaEspacio gastronómico y de Altair Abadía Catering
Ruta del Vino de Rioja Alavesa: Enoturismo de
pura cepa
Arabako Errioxaren Ardoaren Ibilbidea: benebenetako enoturismoa
Juan Manuel Lavín Santamaría, Gerente de Villa LucíaEspacio gastronómico y de Altair Abadía Catering
Les enjeux et bonnes pratiques de
l’oenotourisme
Juan Manuel Lavín Santamaría, Villa Lucia- Espazio
Gastronomikoko eta Altair Abadia Cateringeko
Zuzendaria.
Los desafíos y buenas prácticas del enoturismo
Enoturismoaren erronkak eta praktika onak
Patrice Malka, Responsable des Relations Entreprises.
Wine & Spirits Academy. KEDGE Business School
Patrice Malka, Responsable des Relations Entreprises.
Wine & Spirits Academy. KEDGE Business School
Patrice Malka, Wine & Spirits Academy. KEDGE
Business Schooleko Enpresa Harremanen Arduraduna.
Vendre plus ou vendre mieux? Comment dire
non à une vente…
¿Vender más o vender mejor? Como decir que
no a una venta…
Gehiago edo hobeto saldu? Nola esan ezetz
salmenta bati?
Garikoitz Rios. Bodegas Itsasmendi.
Garikoitz Rios. Bodegas Itsasmendi.
Garikoitz Rios, Itsas-Mendi Upategia.
Modelización de la dinámica de los precios
aplicada a los vinos de Burdeos.
Burdeoseko ardoei aplikatutako prezioen
dinamikaren modelizazioa.
Emmanuel PAROISSIEN, Doctorant LAREFI. Université
de Bordeaux
Emmanuel Paroissien, Burdeoseko Unibertsitatea.
Cas de succès sur la 1ère Déclaration
Environnementale de Produit dans une
exploitation familiale.
Caso de éxito de la 1a Declaración Ambiental de
Producto en una bodega familiar.
Upategi txikietako Produktuaren Ingurumen
Adierazpenaren 1. arrakasta kasua
Saúl Gil Berzal, Gerente de la bodega Gil Berzal en
Laguardia. Olatz Unamunzaga. Responsable técnico de
proyectos nacionales y europeos. NEIKER
Saúl Gil Berzal, Gerente de la bodega Gil Berzal en
Laguardia. Olatz Unamunzaga. Responsable técnico de
proyectos nacionales y europeos. NEIKER
Saúl Gil Berzal, Gil Berzal Upategiko Zuzendaria.
Modélisation de la dynamique des prix
appliquée aux vins de Bordeaux.
Emmanuel PAROISSIEN, Doctorant LAREFI. Université
de Bordeaux
Olatz Unamunzaga, Proiektu Nazional eta Europarren
arduradun teknikoa. NEIKER
5
LA VIGNE
EL VIÑEDO
MAHASTIGINTZA
Terroir: influence du sol sur la vigne et
récupération du matériel végétal
Terroir: influencia del suelo en la viña y
recuperación de material vegetal
Terroir: lurrararen eragina mahastian eta
material begetalaren berreskuratzea
Roberto Pérez Parmo. NEIKER
Roberto Pérez Parmo. NEIKER
Roberto Pérez Parmo, NEIKER.
Gestion durable du sol viticole
Gestión sostenible del suelo vitícola
Mahastigintza lurreko kukdeaketa jasangarria
Maxime Christen. Responsable Etude et Gestion
des Sols. Service Vigne et Vin. Chambre
d’Agriculture de la Gironde
Maxime Christen. Responsable Etude et Gestion
des Sols. Service Vigne et Vin. Chambre
d’Agriculture de la Gironde
Maxime Christen, Lurren Ikerketa eta Kudeaketa
Arduraduna Mahastigintza eta Ardo Zerbitzua.
Chambre d’Agriculture de la Gironde.
Infrastructures de données spatiales: son
application sur la Rioja alavesa
Infraestructuras de datos espaciales: su
aplicación a Rioja alavesa.
Espazioko datuen azpiegiturak: aplikazioa
Arabako Errioxan
Daniel Sáenz. Jefe del Área de Sistemas de
Información Geográfica y Forestal de la Fundación
Hazi Fundazioa
Daniel Sáenz. Jefe del Área de Sistemas de
Información Geográfica y Forestal de la Fundación
Hazi Fundazioa.
Daniel Sáenz, HAZI Fundazioko Informazio
Geografikorako Sistemak eta Basogintza
Arloburua.
Caractérisation des terroirs du vignoble de la
Cave d’Irouleguy
Caracterización del terroir del viñedo de la Cave
Irouleguy
Cave Irouleguiko mahastian terroiraren
karakterizazioa
Nadine Gaztambide, Directrice Générale de la Cave
d'Irouleguy
Nadine Gaztambide, Directrice Générale de la Cave
d'Irouleguy
Nadine Gaztambide, Cave d'Irouleguyeko
Zuzendari Nagusia.
LIFE FITOVID: Vers une réduction des produits
phytos
LIFE FITOVID: Hacia la reducción de
fitosanitarios
LIFE FITOVID: fitosanitarioak gutxitze aldera
Ana Díez. Investigadora del Departamento de
Sanidad Vegetal de NEIKER
Ana Díez. Investigadora del Departamento de
Sanidad Vegetal de NEIKER
Etude des facteurs de prédisposition dans la
manifestation foliaire de l’ESCA
Estudio de los factores de predisposición en la
manifestación foliar de la yesca
Coralie Laveau, Ingénieur d’études et directrice de
la cellule de transfert VITINNOV. ISVV. INRA
Coralie Laveau, Ingénieur d’études et directrice de
la cellule de transfert VITINNOV. ISVV. INRA
Ana Díez, NEIKEReko Landare Osasun Arloko
Ikerlaria.
Hostoetan ieska agertzearen aurrejoerafaktorei buruzko ikerketa
Coralie Laveau, VITINNOV Transferentzia
Zelularen ikasketa-ingeniaria eta zuzendaria.
ISVV. INRA.
6
LE VIN
EL VINO
ARDOA
Evolution du Txakoli depuis ces 20 dernières
années : Quelles modifications dans les
pratiques vitivinicoles.
Evolución del Txakoli en los últimos 20 años.
Cambio en la forma de elaborar y cultivar la
viña.
Txakolinaren eboluzioa azken 20 urteetan.
Mahastigintzan eta ardogintzan eman diren
aldaketak
Ana Martin. Bodegas Urbanas
Ana Martin. Bodegas Urbanas
Ana Martín, Bodegas Urbanas.
Meilleure maîtrise de l'oxygène en
vinification.
Mejorar el dominio del oxígeno en la
vinificación.
Ardoan oxigenoaren domeinua hobetu
Arnaud Massot, Responsable Scientifique de la
Cellule de Transfert Technologique Amarante
Process, ADERA
Arnaud Massot, Responsable Scientifique de la
Cellule de Transfert Technologique Amarante
Process, ADERA
Etudes métabolomiques dans le vin
Estudios metabolómicos en vino
Ardoan ikerketa metabolomikoak
Ramón Barrio (UPV/EHU)
Ramón Barrio (UPV/EHU)
Ramón Barrio, (UPV/EHU)
Qualité et identité variétale des vins
Calidad e identidad varietal de los vinos
Ardoen kalitatea barietateen identitatea
Cécile Thibon, Ingénieur de recherche. Unité de
Recherche OEnologie. ISVV
Cécile Thibon, Ingénieur de recherche. Unité de
Recherche OEnologie. ISVV.
Cécile Thibon, Ikerketa Ingeniaria. Enologia
Ikerketa Unitatea.ISVV.
Evaluation sensorielle des vins. Peu ou
beaucoup à faire?
Evaluación sensorial de vinos. ¿Poco o mucho
por hacer?
Ardoen Ebaluazio Sentsoriala. Asko dago
egiteko?
Iñaki Etaio (UPV/EHU)
Iñaki Etaio (UPV/EHU)
Iñaki Etaio, (UPV/EHU).
Optimiser ses itinéraires de production pour un
objectif-produit précis.
Optimizar sus itinerarios de producción hacia
un objetivo-producto preciso.
Produktu-helburu zehatza lortzeko ekoiezpen
Charlotte Anneraud, Œnologue, responsable
d’expérimentations. Institut Français de la Vigne et
du Vin.
Charlotte Anneraud, Œnologue, responsable
d’expérimentations. Institut Français de la Vigne et
du Vin.
Charlotte Anneraud, Enologoa, Esperimentazio
Arduraduna. Frantziako Ardo eta mahastigintza
Institutua.
Arnaud Massot, ADERA, Amarante Processrko
Teknologia Transferentzia Zelula Zientifikoko
Arduraduna.
ibilbideak hobetu
7
Conclusions
Conclusiones
Atelier «Marché du vin»
Taller “Mercado del vino”:
Animateurs : Gilles BRIANCEAU (INNO’VIN)
et Alazne URIBARRI (HAZI).
Dinamizadores:
Gilles
BRIANCEAU
(NNO’VIN) y Alazne URIBARRI (HAZI).
Les premières présentations ont
souligné la difficulté de l’oenotourisme
: « il y a beaucoup d’acteurs à mettre
autour de la table et ça rend évidement
les décisions et le processus long et
compliqué » mais ça reste un enjeu fort
pour les deux régions. L’oenotourisme a
été qualifié comme un sujet intéressant
de coopération potentielle, d’une part,
parce que c’est un enjeu majeur pour
les deux régions, et d’autre part, parce
qu’ils existent plusieurs synergies : « la
manière de porter l’oenotourisme et
les compétences des acteurs, de part et
d’autre de la frontière, sont assez
différentes et ils peuvent engager des
coopérations ».
A lo largo de las primeras presentaciones
ha quedado señalada la dificultad que
presenta el enoturismo: “hay muchos
agentes que poner alrededor de la mesa y,
evidentemente, las decisiones y el proceso
se vuelve largo y complicado” pero éste
sigue siendo un desafío fuerte para ambas
regiones. El enoturismo ha sido calificada
como una temática interesante de
cooperación potencial, por un lado, porque
es un desafío mayor para ambas regiones,
y por otro, porque existen diversas
sinergias: “la manera de llevar el
enoturismo y las competencias de los
actores, de un lado y de otro de la
frontera, son bastante diferentes y podrían
concebirse futuras cooperaciones”.
Ondorioak
Lantegia: “Ardoaren merkatua”:
Dinamizatzailea:
Gilles
BRIANCEAU
(INNO’VIN), Alazne URIBARRI (HAZI).
Hasierako aurkezpenetan enoturismoak
dituen arazoak jarri dira agerian:
“mahaiaren inguruan eragile asko jarri
behar dira eta, jakina, erabakiak eta
prozesua luzatu eta zaildu egiten da”,
baina, halere, hori erronka indartsua da bi
eskualdeentzat. Enoturismoa lankidetza
potentzial baterako gai interesgarritzat jo
da, alde batetik, bi eskualdeetarako
erronka handia delako, eta, bestetik,
hainbat sinergia daudelako: “enoturismoa
lantzeko modua eta eragileen eskumenak,
mugaren alde batekoak zein bestekoak,
oso desberdinak dira, eta etorkizunean
hainbat lankidetza proposatu litezke”.
8
La Bodega de Txakoli, avec une longue
expérience et un long parcours, nous a
montré combien il est difficile et
potentiellement intéressant de refuser une
vente : « ils ont augmenté leur production et
leurs ventes jusqu'au moment où ils ont
décidé d’arrêter pour garder une production
qui leur convient afin de dédier les efforts
l’amélioration de la qualité, c'est-à-dire,
vendre moins mais vendre mieux ». Cet
exemple de choix de valorisation du produit
et de vente sur le marché local pourrait
intéresser d’autres producteurs aquitains et
d’Euskadi.
Ensuite, le développement d’un modèle de
prédiction de formation du prix du vin en
vrac utilisé pour l’appellation Bordeaux
Rouge a été présenté. En utilisant un certains
nombres de variables le modèle peut prédire
le prix du vin en vrac, « le challenge
maintenant c’est d’améliorer l’outil et
s’étendre sur d’autres AOC, pourquoi pas le
txakoli ou la Rioja Alavesa ».
Bodegas Itsasmendi, con una larga
experiencia y un largo recorrido, nos ha
mostrado cuán difícil, y a la vez interesante,
es rechazar una venta: “han crecido en
ventas hasta el punto de tomar la decisión de
parar la producción, a un nivel que resulta
conveniente para la empresa, para seguir
creciendo en calidad, es decir, vender menos
pero vender mejor”. Este ejemplo de
elección de valorización del producto y venta
sobre el mercado local podría resultarle
interesante a otros productores aquitanos y
de Euskadi.
Itsasmendi upategiak esperientzia eta
ibilbide luzea dauka, eta azaldu digu
salmenta bati ezetz esatea zein zaila eta, aldi
berean interesgarria den: “salmentak hazi
egin dira, produkzio gelditzeko erabakia
hartzeraino, enpresarentzat komenigarria
izango den maila bateraino, eta ondorioz
kalitatea handitzeko, hau da, gutxiago saltzea
baina hobeto saltzea”. Produktuaren balioa
agerian jartzeko eta tokiko merkatuan
saltzeko
erabakiaren
erabaki
hori
interesgarria izan daiteke Akitaniako zein
Euskadiko beste ekoizle batzuentzat.
A continuación, se ha presentado un modelo,
desarrollado para la DO Bordeaux Rouge,
que permite la predicción del precio del vino
a granel. Utilizando un cierto número de
variables el modelo puede llegar a predecir el
precio que tendrá el vino vendido a granel,
“el reto que tienen ahora es la mejora de
esta herramienta y de extender su
aplicabilidad a otras DO, por qué no al txakoli
o a Rioja Alavesa”.
Ondoren Bordeaux Rouge sor-markarako
garatutako eredu bat aurkeztu da, soltean
saldutako ardoaren prezioa iragarri ahal
izateko. Hainbat aldagai erabiliz ereduak
soltean saldutako ardoak izango duen
prezioa iragarri dezake. “Orain duten erronka
da tresna hori hobetzea, eta bere
aplikagarritasuna beste sor-marka batzuetara
hedatzea, esaterako, txakolinera edo
Arabako Errioxara, zergatik ez!
9
La dernière présentation concernait
l’affichage environnemental. Il sera
effet obligatoire à partir de 2020 sur les
bouteilles de vins avec notamment
l’affichage de la consommation
énergétique. Cela risque de générer un
surcroit de travail liés à la traçabilité et
aux calculs : « le viticulteur doit
produire et vendre le vin, il ne peut pas
passer trop de temps dans les papiers
et rentrer toute la traçabilité ; faut
trouver des solutions pour que ça soit
beaucoup plus fluide et qu’il n’y est pas
de double saisie… ». Neiker a mis en
place un outil dans une bodega
familiale représentative qui devrait
aider le viticulteur à gagner du temps.
Finalmente, hay que saber que a partir del
2020 las botellas de vino deberán
presentar un etiquetado medioambiental
con el consumo energético. Ello conllevara
dedicarle mucho tiempo la trazabilidad y a
los cálculos necesarios: “el viticultor debe
producir y vender su vino, no le queda
demasiado tiempo para el papeleo e
introducir toda la trazabilidad; hay que
encontrar una solución para optimizarlo y
aligerarlo”. Neiker ha puesto en marcha
una herramienta que ha sido probada en
una bodega familiar representativa que les
ayudará a rentabilizar sus tiempos.
“Este taller abre ya un determinado
número de líneas de trabajo entre los
colaboradores de la red EVA”
Azkenik, jakin behar da 2020tik aurrera
ardo botilek ingurumen etiketa bat eduki
beharko dutela, kontsumo energetikoa
adierazteko.
Horrek
eragingo
du
trazabilitatea eta beharrezko kalkuluak
egiteko denbora asko eman beharra:
“ardogileak bere ardoa ekoitzi eta saldu
behar du, ez zaio denbora askorik geratzen
paper kontuetarako eta trazabilitate osoa
sartzeko; irtenbide bat aurkitu behar da
hori optimizatzeko
eta
arintzeko”.
Neikerrek tresna bat jarri du martxan
denbora errentabilizatzen laguntzeko, eta
famili upategi estandar batean probatu
dute.
“Lantegi honek dagoeneko lanerako bide
batzuk ireki ditu EVA sareko
kolaboratzaileen artean”
« Cet atelier ouvre déjà un certain
nombre de piste de travail entre les
partenaires du réseau EVA»
10
Atelier «Vigne»
Taller “El Viñedo”
Lantegia “Mahastia”
Animatrices : Manon GARCIA (INNO’VIN) et
Ana AIZPURUA (NEIKER).
Dinamizadoras: Manon GARCIA (INNO’VIN)
y Ana AIZPURUA (NEIKER).
Dinamizatzailea:
Manon
GARCIA
(INNO’VIN), Ana AIZPURUA (NEIKER).
Les sujets abordés dans cet atelier ont été
les suivants : influence du terroir et du
climat sur la qualité du raisin et le
rendement, méthodes pour une bonne
gestion du sol, des nouveaux outils de
précision disponibles pour l’étude du
terroir, la réduction des produits
phytosanitaires et les maladies du bois.
Los temas que han sido abordados durante
este taller han sido los siguientes: la
influencia del terroir y el clima sobre la
calidad de la uva y el rendimiento de la
parcela, métodos para trabajar el suelo de
forma sostenible, nuevas herramientas de
precisión disponibles para el estudio del
territorio vitícola, la reducción de los
productos
fitosanitarios
y
las
enfermedades de la madera.
Lantegian honako gai hauek landu dira:
terroir-aren
eta
klimaren
eragina
mahatsaren kalitateari eta lursailaren
errendimenduari dagokionez, lurra modu
jasangarrian
lantzeko
metodoak,
doitasunezko tresna berriak ardogintzarako
lurraldea
aztertzeko
produktu
fitosanitarioen murrizketa eta zuraren
gaixotasunak.
De nombreuses similitudes sont apparues
dans les problématiques exprimées par les
viticulteurs des deux côtes de la frontière.
Les outils qui ont été développés tentent
de répondre à ces problématiques.
Hemos encontrado un gran número de
similitudes
en
las
problemáticas
expresadas por los viticultores de ambos
lados de la frontera. Las herramientas que
han sido desarrolladas en las dos regiones
intentan responder y subsanar esas
problemáticas.
Mugaren bi aldeetako ardogileen artean
antzeko arazo ugari aurkitu ditugu. Bi
eskualdeetan garatu diren tresnek arazo
horiei erantzun eta konpondu nahi dituzte.
11
« Concernant les maladies du bois, Vitinnov
(nb : cellule de transfert de technologie de
l’ISVV de Bordeaux) s’est concentrée
surtout sur la conduite du vignoble, la
taille, le greffage, … tandis que côté
Euskadi les acteurs se focalisent plutôt sur
la détermination des symptômes et les
précurseurs de cette maladie ». Donc des
synergies à trouver dans l’application,
expérimentation et compréhension de ces
maladies.
Dans les deux régions il existe déjà des
méthodes employées pour la gestion
durable du sol viticole. Collaborer pour
comparer et améliorer ces méthodes
pourrait être intéressant pour les
producteurs aquitains et d’Euskadi afin de
rendre leurs actions plus performantes. Sur
ce point, l’objectif est de trouver des
complémentarités et de ne pas multiplier
les outils existants.
“Vitinnov se concentra sobretodo en la
conducción del viñedo, la poda, el injerto,…
mientras que del lado de Euskadi se
focalizan más sobre cómo se lleva a cabo la
determinación de los síntomas y los
precursores de esta enfermedad”.
Encontramos pues algunas sinergias en la
aplicación, experimentación y comprensión
de estas enfermedades.
En ambas regiones existen ya algunos
métodos que se emplean en la gestión
sostenible del suelo vitícola. Colaborar para
comparar y mejorar estos métodos podría
resultar interesante de cara a los
productores aquitanos y de Euskadi y
sacarles mayor rendimiento a sus acciones.
Hoy en día el objetivo consiste en
encontrar esas complementariedades para
no duplicar las herramientas ya existentes.
« Avanzar lo más rápido posible
juntos »
“Vitinnoven zeregina, batez ere, mahastia
gobernatzea da, inausketa, txertaketa… eta
Euskadin, berriz, lana gehiago fokalizatzen
da
gaixotasunaren
sintomak
eta
aitzindariak zehaztera”. Beraz, sinergia
batzuk
daude
gaixotasun
horien
aplikazioan
esperimentazioan
eta
ulermenean.
Bi eskualdeetan dagoeneko hainbat
metodo erabiltzen dira ardogintzarako
lurra modu jasangarrian kudeatzeko.
Metodo
horiek
konparatzeko
eta
hobetzeko elkarlanean aritzea interesgarria
izan daiteke Akitaniako zein Euskadiko
ekoizleentzat, beraien ekintzei etekin
handiagoa ateratzeko. Gaur egun, helburua
da
osagarritasun
horiek
aurkitzea,
dagoeneko dauden tresnak ez bikoizteko.
« Elkarrekin ahalik eta azkarren aurrera
egitea »
« Avancer le plus rapidement possible
ensemble »
12
Atelier «Vin»
Taller “El Vino”
Lantegia “Ardoa”
Animateurs : Patxi PEREZ ELORTONDO
(UPV-EHU) et Julie MAUPEU (MICROFLORA).
Dinamizadores: Patxi PEREZ ELORTONDO
(UPV-EHU) y Julie MAUPEU (MICROFLORA).
Dinamizatzailea: Patxi PEREZ ELORTONDO
(UPV-EHU), Julie MAUPEU (MICROFLORA).
Les trois parties abordées lors de cet
atelier ont répondu de manière générale
aux attentes. Les participants auraient
cependant souhaité une intervention sur la
microbiologie, sujet fondamental dans le
processus de vinification, et ensuite,
disposer de plus de détails sur les
méthodes d’analyses et la métrologie.
Los tres bloques abordados en el taller del
vino han respondido de manera general a
las expectativas del público. Los
participantes han echado en falta al final
de la sesión el tema de la microbiología, un
pilar fundamental en el proceso de
vinificación y también ver con más detalle
los métodos de análisis y la metrología.
Ardoaren lantegian landu diren hiru
tailerrek,
oro
har,
publikoaren
aurreikuspenei erantzun diete. Parte
hartzaileek saioaren amaieran faltan bota
dute mikrobiologiaren gaia, hori funtsezko
zutabea baita ardogintzaren prozesuan;
baita ere analisi eta metrologiako
metodoak zehatzago ikustea ere.
La première présentation sur l’évolution du
Txakoli fut très intéressante du point de
vue du public aquitain. Elle a permis la
découverte
de
cette
DO
plus
profondément en termes de localisation
géographique,
production
et
des
particularités de vinification « qui donnent,
au vin final, des caractéristiques très
particulières ».
La primera presentación sobre la evolución
del txakoli ha resultado muy interesante
desde el punto de vista de los participantes
franceses. Por un lado han descubierto
esta DO en mayor profundidad en lo que
respecta a su localización, producción y las
particularidades de vinificación que
aportan al vino final sus características y
diferenciación.
Txakolinaren eboluzioari buruzko lehen
aurkezpena oso interesgarria izan da
frantziar parte hartzaileen ikuspegitik. Alde
batetik, sor-marka hori sakonago ezagutu
dute, lokalizazioari, ekoizpenari eta
ardogintzaren berezitasunei dagokienez,
horien ondorioz lortzen baititu amaierako
ardoak bere ezaugarriak eta bereizgarria.
13
La deuxième partie de l’atelier s’est
concentré sur l’étude de la typicité des vins
à travers les analyses métabolomiques : «
cette méthode d’analyse a une large
application dans le vin, depuis la
caractérisation d’arômes jusqu’à la
détection de fraudes ». Une des
conclusions présentées est qu’il existe un
grand
potentiel
dans
l’étude
métabolomique qui n’est pas encore
exploité et qui pourrait se développer en
coopération : « c’est un champ d’intérêt
très large du point de vue de détection de
tous les éléments qui composent le vin et
qui
pourrait
nous
apporter
des
informations
sur
la
différentiation
variétale, différentiation géographique et
même différentiation d’élevage, par
exemple nous pouvons savoir si la barrique
utilisée était en chêne français ou
américain ».
Durante el segundo bloque del taller se ha
mostrado el estudio de la tipicidad de los
vinos a través de los análisis
metabolómicos: “este método de análisis
tiene una amplia aplicabilidad en el vino,
desde la caracterización de aromas hasta la
detección de fraudes”. Se ha llegado a la
conclusión que el estudio metabolómico
tiene un potencial enorme que está aún sin
explotar y que podría desarrollarse en
cooperación “es un campo de interés muy
amplio desde el punto de vista de
detección de cualquier componente del
vino que nos podría proporcionar
información de la diferenciación varietal,
diferenciación geográfica e incluso de la
diferenciación en el proceso de
vinificación, por ejemplo se podría
diferenciar si en la crianza se ha utilizado
una barrica de roble francesa o
americana”.
Lantegiaren bigarren blokean ardoen
tipizitatearen azterketa erakutsi da, analisi
metabolomikoetan oinarrituta: “analisi
metodo horrek aplikazio zabala du ardoan,
aromen
karakterizaziotik
iruzurrak
detektatzeraino”. Atera den ondorioa da
azterketa metabolomikoak oso potentzial
handia duela, oraindik esplotatu gabe
dagoena, eta hori elkarlanean garatu
daitekeela: “oso eremu interesgarri zabala
da ardoaren osagaiak detektatzeko,
esaterako, aldaeren berezitasunei buruzko
informazioa
lortzeko,
bereizgarri
geografikoa
antzemateko,
eta
are
ardogintza
prozesuaren
berezitasuna
hautemateko; esaterako, bereizi egin liteke
ardoa ontzean haritz frantziarrezko edo
amerikarrezko barrika erabili den”.
14
Finalement, une des problématiques les
plus discutées a été le manque de
normalisation
dans
les
méthodes
d’analyses sensorielles : « il faudrait une
implication international, par exemple de
l’OIV pour que l’analyse sensorielle suive
un protocole unique ou officiel qui
permettrait d’avoir des résultats plus justes
et comparables ». Ça pourrait être
intéressant, dans un premier temps, de
normaliser l’analyse sensorielle entre
Euskadi et Aquitaine et de développer un
protocole commun.
Finalmente, una de las cuestiones más
discutidas ha sido la falta de normalización
en los métodos de análisis sensorial:
“efectivamente aún queda mucho por
hacer, haría falta una implicación
internacional como el OIV para que el
análisis sensorial siga un protocolo único u
oficial que permita tener resultados más
justos y comparables”. Podría resultar
interesante, en un primer momento,
normalizar el análisis sensorial entre
Euskadi y Aquitania y desarrollar un
protocolo común.
Azkenik, gehien eztabaidatu diren gaietako
bat izan da analisi sentsorialeko metodoen
normalizaziorik ez egotea: “egiazki, asko
dago egiteko, OIV bezalako nazioarteko
inplikazioa beharko litzateke analisi
sentsorialak protokolo bakarra edo ofiziala
izan dezan, emaitza justuagoak eta
konparagarriagoak lortu ahal izateko”.
Berez, interesgarria izan liteke Euskadiren
eta Akitaniaren artean analisi sentsoriala
normalizatzea eta protokolo komun bat
garatzea.
« Il reste beaucoup à faire et si
on le fait ensemble c’est mieux »
“Queda mucho por hacer y si lo
hacemos juntos mejor”
“Asko dago egiteko eta,
elkarrekin egiten badugu,
hobeto”
15
CATA COMENTADA
-----
DÉGUSTATION COMMENTÉE
16
TALLERES
----------
ATELIERS
17
18

Documentos relacionados