butlletí associació del personal de la caixa

butlletí associació del personal de la caixa

Revista
www.lasoci.org
1935 -2015
BUTLLETÍ ASSOCIACIÓ DEL PERSONAL DE LA CAIXA
Abril del 2014 - època V - 523
Especial Cultura
SUMARI
523
4 Noticias
26 Teatre
8 Balls de saló
27 Jocs de taula
9 Cant coral
29 Pintura
11 Excursions i visites culturals
30 Filatèlia
12 Fotografia
31 Mira’m als ulls
14 Gastronomia
31 Lliga Social Fotografia Digital
16 Història
32 Especial llibres
22 Informàtica
33 Relació de seccions culturals
23 Lectura
34 Avantatges per al col·lectiu
Abril de 2015
Edita
Associació del Personal de la Caixa d’Estalvis
i Pensions de Barcelona
C. Teodor Roviralta, 65 - 08035 Barcelona
Tel. 93 211 15 44 Fax 93 211 52 66
www.lasoci.org - [email protected]
Junta Directiva
President: Anton Gasol Magriñà
Vicepresident 1r: Lluís Fàbrega Gifre
Vicepresident 2n: Juan Vázquez Pavón
Tresorer: Joan-Francesc Ruiz Caballero
Comptador: Jaume Cunillera Oliver
Secretari: Jorge Martínez Reguera
Vicesecretària: Elisa María Códer Gallego
Vocals:
Lorenzo Carrión Mata
Joan-Anton Díez Gonzàlez
Xavier Ferrer Junqué
Josep Isern Triedú
Ricard Pérez Aira
Rafael Toval del Sol
Editor
Jaume Gibert
Redactor en cap
Joan Beumala
Col·laboradors
Els delegats de les seccions culturals que
apareixen en aquest número. Sense les seves
informacions, l’Especial Cultura 2013-14 no
s’hauria pogut fer.
Assessorament lingüístic
Punt i a cap
Disseny i compaginació
Text i Color 65, s.l.
Impressió
Text i Color 65, s.l.
D.L.: B. 16-510/1958
Foto portada: L’inefable plaer de la lectura
Exemplars editats i repartits en
edicions catalana i castellana: 9.850
El Consell de Redacció de la Revista fa
constar que el contingut dels articles
publicats reflecteix únicament l’opinió
de llurs firmants.
La Revista s’imprimeix en paper ecològic i
reciclat.
24 Música moderna
Per elaborar la informació referent a les seccions culturals que
té l’Associació, la Revista s’ha basat en la informació facilitada
directament per les mateixes seccions i pel Servei d’Atenció al Delegat.
EDITORIAL
Un mirall de cultura
P
er dir-ho de manera senzilla, la cultura ve a ser
com l’ADN de la societat. Tant en el sentit de la
petja com de la projecció de l’activitat mental de
la raça humana, a través del temps i de l’espai.
Només amb aquesta aproximació, ja es veu que
és una cosa molt àmplia, un concepte d’aquells
que, de tan gran i divers, no hi ha cap diccionari
que s’atreveixi a aventurar-ne cap definició. Com
a molt, presenten alguna vaguetat del tipus:
“Conjunt de valors, símbols, normes, models que
defineixen la societat en general i en particular”.
Però aquest és un problema dels diccionaris
perquè, pel que fa a la gent corrent, ens funciona
perfectament com a referència a aquelles activitats
que tots fem anar un pas més enllà de la vivència o
la percepció espontània de les emocions i els coneixements. O, en el nostre cas, les d’aquelles seccions
que nosaltres anomenem culturals, les activitats
de les quals intenten canalitzar l’interès i curiositat que han d’impregnar les seves activitats per
poder transcendir la quotidianitat i viure algunes
emocions i coneixements que no solen arribar-nos
amb el devenir habitual de les coses.
Activitats encaminades, per exemple, a compartir, a entendre, a valorar la singularitat o
l’emoció que un autor ha sabut donar a la seva
obra, comprendre una mica més els camins de
l’expressió plàstica per poder viure amb més
intensitat i coneixement l’experiència de plasmar
sobre un paper, o una tela, la impressió cromàtica i emocional que ens pot haver causat una
determinada perspectiva, les formes que pren o
els colors que li donen vida. O les dels companys
que apliquen tot el seu art a potenciar el que la
llum, l’entorn, la posició o la tècnica han col·locat
davant dels seus objectius i els permeti captar
una altra dimensió, un potent sentit de la bellesa,
distint del que, segurament, ens hauria ofert una
percepció directa i real.
O els qui, de forma gairebé ininterrompuda,
s’esforcen a recrear realitats imaginàries per
poder capturar els secrets i els mecanismes de la
comunicació, i de la condició humana, en un veritable assaig d’humanitat i de convivència. Els qui
s’han sotmès al rigor i disciplina del cant coral
fins a estar en condicions d’assumir reptes musicals d’una gran exigència i dificultat, o aquells
que han sabut aplegar la música més emotiva i
intensa de tota una generació per poder reviurela amb tota la força i passió cada vegada que
tenen ocasió de muntar un concert. O els qui, per
poder entendre i valorar millor el seu present,
volen refer, junts, els camins que la història va
traçar a la seva ciutat o a la seva contrada... Tots
ells i els qui potser s’hi afegiran, formen la divisió
cultural de l’Associació. No són, és clar, la totalitat de la vida cultural dels nostres associats, però
sí que són els que la volen viure plegats. I en tot
cas, són un veritable mirall del valor de la cultura
a la nostra societat.
Totes aquestes persones, aquests companys
que formen aquest ampli i divers mosaic cultural
de l’Associació, no són especials, ni gaire diferents dels qui puguin viure les mateixes pulsions
en altres àmbits. Llevat, potser d’una sola cosa:
ells han triat de compartir la seva afecció, la seva
passió o la seva dèria amb els companys més
directes, amb aquells a qui l’atzar o la vida ha dut
a compartir un mateix àmbit professional i una
trajectòria laboral relativament semblant. I això
és una cosa que s’hauria de reconèixer i agrair,
perquè és precisament el que voldríem i el que
volem reflectir amb aquest número extra dedicat
precisament a les seccions culturals.
I no únicament a títol de reconeixement, que
hi és i explícit, sinó també de difusió i d’oportunitat. Perquè ens consta que s’ho passen de primera,
que ho viuen a fons, que coneixen altres persones
amb qui comparteixen interessos i coneixements;
companys a qui el seu interès els obre camins i
dóna moltes satisfaccions. I això és, justament el
que voldríem per a tothom. B
Consell de Redacció
Revista 3
f
notícies
¡Serà tot una festassa!
La V Jornada Cultural a la Soci del 25 d’abril està oberta a tots els empleats i els amics que els
associats vulguin convidar
Jornada de tarda
La cultura omple les nostres vides.
Redacció
JC2015
T
indrem música i tindrem teatre, i
també pintura, lectura, fotografia, balls
de saló... Activitats per a tota la família,
un entorn fantàstic, un ambient acollidor i moltes ganes de passar-ho bé. En
el moment de tancar aquesta edició,
estem en condicions d’informar que
la Jornada Cultural a la Soci 2015, que
tindrà lloc el 25 d’abril al local social
de l’Associació, està acabant de polir els
últims detalls per oferir un programa
d’activitats atractiu i que valgui molt
la pena.
A partir de dos quarts de dotze del
migdia (11.30 h) i fins a les set (19.00 h)
de la tarda, a la Soci celebrarem la cinquena edició de la jornada en la qual
les activitats culturals assumeixen tot
el protagonisme. Per a l’ocasió s’ha elaborat un programa atractiu que compta amb la participació de les seccions
barcelonines de l’àmbit cultural.
Cal fer constar que, com a mesura
excepcional i igual com ja va succeir
l’any passat, la V Jornada Cultural a
la Soci és una jornada de portes obertes i no només hi podran assistir els
f
4 Revista
associats i beneficiaris de l’Associació,
sinó també la resta dels empleats de
“la Caixa” que vulguin assistir-hi i els
amics que tots hi vulguin convidar. No
es cobrarà el val d’acompanyant, però
hi haurà una inscripció donativa de 5
euros a l’Associació Asperger Maresme.
Jornada de matí...
Entre les moltes propostes de les quals
es podrà gaudir, la relació completa de
les quals es pot consultar a la nostra
pàgina web, cal destacar d’entrada la
visita de l’escriptora Maria Barbal que,
en una sessió organitzada per la secció
Club de Lectura ens comentarà la seva
última novel·la, En la pell de l’altre.
Posteriorment, a la sala auditori,
la Coral Caelum oferirà un recital i,
després, s’hi farà un taller de Bachata a
càrrec de Balls de Saló Barcelona. Paral·
lelament, durant tot el matí, Fotografia
Barcelona tindrà obert el seu estudi,
mentre Pintura Barcelona ensenyarà
els nens i nenes a fer uns bonics punts
de lectura.
Cap a dos quarts de tres (14.30 h) se
servirà un menú cultural al restaurant del
local social, pensant per recuperar forces
de cara a afrontar la jornada de tarda.
El programa es reprendrà a partir
de dos quarts de cinc (16.30 h.) novament a la sala auditori, on La Teatral
oferirà la representació de l’obra Tres
i no res, preparada especialment per a
l’ocasió.
Pels vols de dos quarts de sis
(17:30), els grups de Música Moderna es responsabilitzaran d’encarar la
recta final de la jornada amb un concert que promet marxa i bon ritme i
amb el qual s’arribarà al final d’una
diada adreçada a tota la família. I és
que, la V Jornada Cultural 2015 pinta
però que molt bé.
No us la podeu perdre! I recordeu
que podeu convidar els vostres amics!
Perquè, us hi esperem a tots! B
Entitats
col·laboradores
Redacció
JC2015
Paral·lelament i durant tot el matí,
es podrà gaudir de la mostra d’entitats col·laboradores, del tercer sector
i venda de llibres.
Igualment, en el moment de tancar aquesta informació, encara a
punt de confirmar-se una exposició
de Cáritas que s’inauguraria el 15
d’abril i romandria fins a la primera
setmana de juny.
La confirmació i la ampliació
d’aquesta informació i altres referides a la V Jornada Cultural a la Soci,
la trobareu a la pàgina web de l’Associació. B
Una nova contribució a l’anàlisi econòmica d’Àngel Pes
Tréboles de cuatro hojas sintetitza la seva experiència com a director de Reputació Corporativa
de CaixaBank i president de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial
Redacció
Revista
L
’editorial LID acaba de publicar el llibre
Tréboles de cuatro hojas, l’última contribució a la reflexió, el pensament i l’anàlisi
econòmica d’Àngel Pes. En aquesta obra
de 160 pàgines, prologada per l’economista Mark Moody-Stuart, l’autor sintetitza la seva experiència com a director
de Reputació Corporativa de CaixaBank i
president de la Xarxa Espanyola del Pacte
Mundial, per explicar la decisiva contribució de les empreses, per aconseguir els
objectius de desenvolupament sostenible, que definiran l’agenda de la responsabilitat empresarial per als propers anys.
Les empreses responsables són institucions econòmiques compromeses
amb els valors de la nostra societat.
Això no obstant, no totes les que diuen
ser-ho porten en el seu ADN els valors
del respecte dels drets humans, unes
condicions laborals dignes, la protecció
del medi ambient i l’eliminació de la
corrupció, els principis del Pacte Mundial de Nacions Unides.
jordi i montse, associats
EI, PEP QUÈ
FAS AMB AQUESTA
CARA? QUE JA ÉS
PRIMAVERA,
XAVAL!
Ángel Pes s’atreveix a proposar, amb
un llibre pràctic, àgil i necessari, com
sembrar i fer florir aquests valors en les
organitzacions, a més de contribuir al
El llibre d’Àngel Pes.
desenvolupament material de les societats, en la mesura en què assoleixen el
seu objectiu de crear valor econòmic.
Basat en la seva àmplia experiència
personal i professional, fent servir la
metàfora del trèvol de quatre fulles, el
nostre company i col·laborador de la
Revista assenyala que totes les empreses
“creen valor per subsistir a mig i llarg
termini, tot i que no totes posseeixen
les tres fulles restants: un propòsit
específic no subordinat a cap grup d’interès, la tradició d’un comportament
íntegre i transparent, i el compromís
amb els reptes socials i mediambientals
del nostre temps. Afortunadament, la
freqüència de trèvols de quatre fulles
en l’ecosistema empresarial és molt
superior a la dels vegetals i encara es
pot incrementar tot creant l’entorn
apropiat”.
A través de la lectura d’aquest llibre
i dels casos d’èxit d’Unilever, Repsol i
CaixaBank el lector descobrirà les claus
perquè una empresa esdevingui un símbol de la bona sort per a la comunitat.
Enhorabona! B
SURTEN LES FLORS,
TORNEN LES ORENETES
ELS DIES S’ALLARGUEN,
SÍ... A CÒPIA
D’ENCIAM I DE
SOPETES...
HEM DE
POSAR-NOS EN
FORMA…
Revista 5
f
notícies
Exposició de Francesc Costa i Amigó
El pintor va presentar la seva proposta al Centre
Cultural Farinera Clot de Barcelona
Redacció
Revista
E
l company associat, Francesc
Costa i Amigó, va exposar les
seves pintures al Centre Cultural
Farinera Clot de Barcelona, del
12 de febrer al 7 de març passat.
En total van ser 36 les obres
que aquest pintor de casa nostra va presentar a un públic
heterogeni que va visitar la sala
durant el mes que va estar oberta l’exposició.
Dotat d’una sensibilitat especial per combinar els colors, el
professor Barrenechea, de l’Escola Arts i Oficis Artístics de
Barcelona, va fer una valoració acurada de les obres exposades: “Aquestes pintures són
com un bell esclat de les més
variades gammes; virolades,
grises, afinades, violetes, clares
o bé fosques, són posades al
servei d’una expressió interior,
però sense oblidar els esquemes
estructurals, l’amagada arquitectura, quan aguanta, equilibra i dota d’harmonia. Talment,
un concert cromàtic, amb totes
les variacions adients per a la
consecució d’un propòsit pregonament sentit. Fer palès allò
que ferí la sensibilitat de l’artista”. Enhorabona! B
Indignats, de F. Costa i Amigó.
Xavier Gonzàlez-Costa presenta la seva Agonia
Amb aquest llibre, l’autor aparca momentàniament la poesia i publica teatre, el gènere literari
pel qual ha estat més guardonat
Redacció
Revista
L
’escriptor berguedà i associat va presentar a Barcelona el seu darrer llibre
Agonia. Un treball que inclou tres obres
de teatre: L’Home (un drama), Premi Vila
de Gràcia de Textos Teatrals 2010; L’An·
tiquari, Premi Bambolina 2012, i Agonia,
un diàleg entre la Vida i la Mort.
Amb aquest llibre, Gonzàlez-Costa
aparca momentàniament la poesia i
publica teatre, el gènere literari pel
qual ha estat més guardonat, ja que li
ha valgut, a més dels dos premis que
inclou el propi volum, el Premi Guillem
d’Efak de Teatre Infantil i Juvenil 2012,
per La Caputxeta que escombrava l’escaleta.
En un pròleg que delata el poeta
que porta a dins, el mateix autor va
f
6 Revista
situar el llit al centre de l’escena com
a metàfora del món. I va ser en aquest
món on l’autor es va acomodar, després que la Vida i la Mort interpretades per les Teartum sembressin el
dubte sobre la raó que, en paraules
del mateix Xavier Gonzàlez-Costa,
cal “admetre i acceptar, és un paraigua
foradat”. Un cop en aquest context, el
periodista Carles Solà va conversar
amb l’autor i amb directors de cada
una de les tres obres que s’inclouen
a Agonia.
L’acte es va cloure amb la intervenció del filòsof i escriptor, Josep Cunill,
que va exposar les analogies insospitades amb la filosofia clàssica i contemporània a les quals Gonzàlez-Costa arriba
en el seu diàleg entre la Vida i la Mort
que es publica a Agonia. B
Agonia, de X. González-Costa.
Ricard Pérez Fuster s’estrena com a escriptor
L’Editorial Círculo Rojo li acaba de publicar De solituds i tempestes
Redacció
Revista
Després
d’haver dedicat una part
important del seu temps lliure a escriure, el company i col·laborador nostre,
Ricard Pérez Fuster, ha vist com ha
sortit editat per l’Editorial Círculo Rojo
el seu primer llibre, titulat De solituds i
tempestes.
“És el meu primer fill literari i em
fa molta il·lusió. Poder recollir en un
volum una part dels relats que formen
part de la meva vida personal i literària m’omple d’alegria”, ens explica el
Ricard.
Un home que s’adreça a una fira
tot recordant la infantesa, una dona
gran que va tota sola a un conegut parc d’atraccions, una casa buida
però amb un secret a dins, la recerca
d’un pare que desapareix misteriosament, els monòlegs de dues persones
que han passat tota la vida junts, un
executiu que vol retrobar la innocència, etc.
Els personatges de De solituds i tempes·
tes viuen les seves vides en una solitud
de vegades no acceptada, però plena de
contrastos, amb tempestes interiors i
també exteriors. Són reals com la vida
mateixa i alhora únics en les seves experiències. “Els relats expliquen històries
de gent anònima, desconeguda però
present. Hi ha un punt de màgia i cert
desencís en aquests personatges que
podríem trobar en qualsevol lloc on
convivim habitualment”, afegeix l’autor. La imaginació està servida. Enhorabona! B
El primer llibre de Ricard Pérez Fuster.
Pérez Bastardas i el catalanisme col·lectiu
Amb pròleg de Joaquim Nadal, l’historiador i associat publica
un recull d’articles seus publicats en els mitjans historiogràfics
els darrers 25 anys
Redacció
Revista
Les 438 pàgines d’El Catalanisme col·
lectiu i altres estudis, del company Alfred
Pérez Bstardas, amb pròleg de Joaquim
Nadal, és un recull d’articles que han
anat apareixent en els mitjans historiogràfics els darrers 25 anys.
Alfred Pérez-Bastardas reflecteix
la seva visió sobre el catalanismerepublicanisme en aquests articles,
pensats com a articulació de la realitat catalana a començaments del
segle XX, tot examinant el republicanisme modernista i catalanista
fins que esdevé font de socialisme
democràtic.
Aquest estudi també inclou un
seguit de treballs sobre la Caixa de
Pensions, les assegurances socials i el
procés d’identificació entre el catalanisme col·lectiu i la configuració institucional de Catalunya.
Alfred Pérez-Bastardas (Barcelona,
1944) és historiador. Fou Premi Extraordinari de Llicenciatura (1979), doctorat per la Universitat de Barcelona
(1985). Actualment és vicepresident de
la Societat Catalana d’Estudis Històrics SCEH (filial de l’Institut d’Estudis
Catalans), i secretari de la Societat
Catalana d’Història de la Farmàcia; és
membre de la Junta del Grup de Recerca de Cerdanya i de l’Associació Llibre
del Pirineu. B
Coberta del llibre d’Alfred Pérez Bastardas.
Revista 7
f
BALLS DE SALÓ
El cos ens demana moure’ns i deixar-nos anar de tant en tant
i la manera més agradable de fer-ho és al ritme de la música
Redacció / EC2015
Sabies que?...
E
ls balls de saló, com a derivació que són de ritmes populars, originàriament tenien un component més lúdic, popular i, de vegades, fins
i tot social. Són, doncs, una derivació de diferents balls populars, que es van anar polint i evolucionant fins esdevenir danses formals que
precisaven d’una pista i d’una orquestra adequades per facilitar les evolucions de les parelles dansaires aficionades. Actualment, el ball
de saló, a més d’una afició o una diversió, i un bon exercici, també és considerat una disciplina esportiva que es disputa en competicions
organitzades i reglamentades per les federacions corresponents.
Els balls de saló inclouen un repertori molt divers de balls, generalment llatí (sud-americà) i europeu, com ara la samba o el tango
entre els primers o el vals entre els segons, per citar només tres exemples dels més coneguts.
Així, la samba brasilera és una dansa d’origen africà que evolucionà al Brasil i ha esdevingut famosa arreu gràcies –sobretot– al carnaval de Rio de Janeiro. La seva popularitat internacional es remunta a la dècada dels anys vint de segle passat, si bé no va ser fins la dècada
dels seixantes que les seves melodies i harmonies es van veure molt influïdes per un ritme nou amb tocs de jazz, la bossa-nova. Ritme:
ràpid, de 50 a 54 temps/minut. Compàs: 2/4.
Per la seva banda, els vals és un ball de parella elegant, sorgit a finals del segle XVII a l’Europa central i estès arreu fins convertir-se en
el ball de saló per excel·lència durant el segle XIX, una posició que va mantenir durant tot el segle XX. Val a dir que en el segle XIX, els
valsos eren sensiblement més ràpids que els del segle XX. Els compositors vienesos Johann Strauss pare, Josef Lanner i Johann Strauss
fill són coneguts com els reis del vals. Ritme: ràpid, de 60 temps/minut. Compàs: 3/4.
El tango és d’origen argentí i es va popularitzar tant a l’Amèrica Llatina com a Europa a començaments del segle XX. Al començament
fou considerat un ball i una música transgressors, fins i tot indecorosos pels seus orígens situats al port de Buenos Aires. Però és un ball
ric, amb una varietat de passos i postures atrevits i de tall elegant. Ritme: 33 temps/minut. Compàs: 2/4.
Els balls de saló a la Soci
Si pots caminar, segur que
també pots ballar
Eugeni Rodríguez Barango
Balls de Saló Barcelona
La nostra és una secció en la qual es practiquen els balls de
saló. I, amb això, ja no caldria explicar res més .... o sí?
La secció ja existia quan m’hi vaig afegir i d’això ja fa més
de 20 anys! I no va ser pas perquè jo ho volgués, sinó perquè la
meva esposa s’hi va voler apuntar. Volia fer una activitat que
poguéssim fer-la plegats, que aquesta és una de les principals
característiques del ball i, a més a més, a ella li agrada molt ballar.
Haig de reconèixer que jo em considerava a mi mateix
un negat per al ball. No tenia sentit del ritme ni cap coneixement musical. I continuo gairebé igual, però de la mateixa
manera que es pot educar el paladar per aprendre a assaborir
millor els àpats i els caldos, també s’educa l’oïda i s’adquireix
el sentit del ritme. És a dir, que si pots caminar, segur que
f
8 Revista
pots ballar. Us vull dir a tots, que en la nostra secció hi presideix un ambient de molt bona companyonia, perquè hem
sabut crear un caliu que fa que el dia que saps que l’acabaràs
amb la classe de ball el comences més content. Penso que,
en això, no ens diferenciem en res de les altres seccions de
la Soci...
Tot i que em sembla evident, no està de més afegir que
el ball és una activitat apta per a totes les edats, certament
saludable per al cos i per a la ment, ja que t’exigeix combinar
el moviment amb l’equilibri, el ritme, un sentit de l’anticipació, exercitar la memòria, etc., com a qualsevol activitat física
amb un mínim d’intensitat.
Nosaltres, bàsicament, aprenem els balls de competició
esportiva, però emmarcats en una dimensió més social. És a
dir, no competim. Nosaltres ballem solament per divertir-nos
i per procurar fer-ho cada dia una mica millor. Tampoc no
ens exigim cap fita, ballem fins que en tenim prou i cadascú
al seu ritme.
Cal tenir en compte que el que en diem balls de competició són 10,5 estàndards i 5 llatins i que n’hi ha que no estan
plenament adaptats al que en diríem balls socials, com el
quick-steep per exemple. Aquests no els ballem, però en canvi
especial cultura
en fem d’altres com el rock doble i el rock triple, el tango argentí
o altres que hem incorporat perquè, entre tots, vam decidir
que ens agradaven i que els volíem conèixer de la mateixa
manera que ballem la salsa, la batxata o el merengue.
De fet, només cal que uns quants companys proposin
d’aprendre un ball determinat perquè ens hi posem. Si els peus
se’t mouen sense adonar-te’n, ets dels nostres. T’hi esperem!
Balls de Saló Barcelona
Delegat: Eugeni Rodríguez Barango
Creació: 14-04-1993
Inscrits: 180
Activitats: Els companys i les companyes que formen part de
la secció de balls de saló barcelonina fan cursos de diversos
balls clàssics i llatins, en una de les sales del local social de
Barcelona i durant tota la temporada associativa, els dimecres i en dos horaris per adequar-se a les possibilitats de
cadascú. Igualment, organitzen trobades per sortir a ballar
i sopar plegats.
Balls de Saló Mallorca (en línia)
Delegat: Manuel Crespo Martín
Creació: 29/10/2014
Inscrits: 18
Activitats: La proposta de la secció mallorquina és innovadora i
certament molt atractiva, ja que permet practicar l’activitat i
compaginar-la amb els horaris de cadascú les obligacions personals que moltes vegades representen un obstacle insalvable.
I és que els col·legues mallorquins van decidir aprofitar
les possibilitats de la xarxes socials per organitzar-se i convocar les seves trobades en un bar (que els cedeix l’espai)
els dilluns de totes les setmanes de la temporada. A més, els
components de la secció també poden quedar per sortir a
ballar en alguna sala de ball de Mallorca.
També tenim seccions de balls de saló a:
Jaén (José María Medina Jaranay, 22/02/2014), València (Jesús
Manuel Huerta Palau, 22/02/2014), Girona (Jordi Ribas Massegu, 14/11/2012). B
CANT CORAL
L’incomparable sensació d’harmonia quan s’escolta un
grup de persones cantant com una sola veu
Redacció / EC2015
Sabies que?...
E
ls cors es componen habitualment de quatre cordes vocals: sopranos, contralts, tenors i baixos. Cada corda agrupa les veus en funció
del registre o tessitura (interval de notes que és capaç d’interpretar) de cada una: la de la soprano és la més aguda de la dona i el seu
registre oscil·la entre do4 i la5; la de contralt és la més greu entre les femenines, molt difícil de trobar, generalment és cantada per mezzosopranos –la veu femenina el registre de la qual se situa entre la soprano i la contralt–, o fins i tot sopranos amb menys registre, i el seu
registre oscil·la entre fa3 o més avall i re5); la del tenor és la veu més aguda entre els homes (deixant a banda els contratenors) i el seu
registre acostuma a oscil·lar entre si2 i sol4); la del baríton és la més comuna entre els homes, amb un registre mig que està la dels baixos
i els tenors, tot i que el seu color s’assembla al d’un baix, que és la veu més greu, amb un registre entre mi2 i do4.
A l’edat mitjana es van formar cors a les esglésies i monestirs per acompanyar el servei litúrgic. Durant els segles XVII i XVIII, en el
Barroc i el Classicisme, els cors van augmentar el nombre d’integrants i les veus que designaven la tessitura ja s’anomenaven amb els
termes actuals (soprano, contralt, etc.). És la gran època de les obres corals de Bach, Händel, Vivaldi o Mozart.
Però, serà durant el Romanticisme del segle XIX quan es produeix tota una revolució en el món coral, amb un procés de creixement
que derivà en agrupacions que podien arribar als 800 integrants (una formació que equivaldria gairebé a la tercera part de la cabuda de
les grans esglésies) en un context en què els cors adquiriren una dimensió que ultrapassava la música per integrar una sèrie de valors
de solidaritat, sincronització, etc., que els identifica. Aquest component socialitzant dels cors continuà i va créixer durant el segle XX i
ha arribat fins avui.
Revista 9
f
especial cultura
El cant coral a la Soci
Sembla que va ser ahir...
Josep Mitjans Rius
Coral Caelum
La Coral es va crear fa 14 anys de les converses entre un
petit grup d’associats als qui ens agradava cantar i que hi
teníem alguna experiència. El promotor va ser Josep M. Soler
i ens vam decidir a constituir-nos en secció. El nostre primer
director va ser el company Josep Alonso i el nostre debut es
va produir en actuacions promogudes per la secció Història
Barcelona, de la mà de Fèlix Vàzquez. D’aquells inicis, recordo especialment el concert de nadales a les esglésies de Sant
Pere de Terrassa (15/12/2002) i també el concert al monestir
de Sant Pau del Camp, on vàrem fer el nostre primer concert
de repertori.
El 2003 ja teníem un grup format per 28 cantaires i, tot
i que sempre estem mirant de captar-ne de nous, la sensació de grup ja vam assolir-la. Aquell any i a proposta de
Josep M. Soler vaig passar a ser el nou delegat de la secció.
El 2006, coincidint amb el 5è aniversari, vam tancar un
cicle amb la marxa del mestre Alonso com a director, que
va ser substituït per Óscar Peñarroya. El nou director va
dotar la Caelum d’una personalitat pròpia, tot apartant-la
del que es pot considerar el programa habitual de les
corals. Em refereixo a sortir de la cançó tradicional catalana, de la polifonia renaixentista i de la música religiosa
per anar, a poc a poc, incorporant altres estils. Així, ens
vàrem trobar cantant els Nocturnos de la Ventana de Francesc
Vila sobre poemes de García Lorca, Le temps chemine de Bernard Andrés o la Missa per cor i piano i la cantata The Passion
d’Eugen Butler.
f
10 Revista
Però el segell propi l’hem assolit amb el gènere dels
musicals, la veritable passió de l’Òscar i que ens ha aconseguit encomanar i que estimem plenament. El 2011 vàrem
presentar musicals de Sondheim i fragments d’Els Misérables.
Va ser com una revolució per a nosaltres! Per primera vegada cantàvem de memòria i començàvem a actuar en escena.
Així vàrem celebrar els nostres primers 10 anys. La Coral
havia evolucionat i madurat. També se’ns havien incorporat
més cantaires, alguns de reforç provinents d’altres corals.
Ja érem més de 40! I, el més important, formàvem un grup
d’amics que ens trobem cada setmana per compartir aquesta passió per la música, seguir educant la veu i aprenent a
cantar en grup.
El 2012 vàrem fer el nostre primer Auditori Nacional on,
juntament amb tres corals més, vàrem estrenar la cantata
Vila encantada escrita pel nostre director (actualment estem
preparant la segona, Set edats). I no puc pas oblidar, en aquest
repàs, el memorable concert de música sacra al CaixaForum
en l’acte de presentació del Pla d’Acció Social de l’Associació,
on vàrem interpretar el Gloria de Vivaldi, a més d’altres peces
de Mozart i Fauré, amb l’acompanyament de solistes i de l’Orquestra Barroca Catalana. De l’any passat, a més de l’estrena
de l’espectacle A Gershwin Portrait, destaca l’èxit assolit amb la
contractació per part de l’Obra Social “la Caixa” per actuar en
el Musical Participatiu en versió simfònica amb l’Orquestra
Simfònica del Vallès a Lleida, Manresa i Vic. No cal dir que
poder actuar en aquests teatres de primera línea del nostre
país ha estat un privilegi difícilment repetible.
Per acabar, vull fer una crida a tots els associats que
estimeu la música i que vulgueu compartir amb nosaltres
el plaer del cant coral perquè ens vingueu a conèixer i us
decidiu a incorporar-vos a la nostra coral.
Cant Coral Barcelona Coral Caelum
Delegat: Josep Mitjans Rius
Creació: 2001
Inscrits: 40
Activitats: La Coral Caelum és de composició mixta i fa
assaigs setmanals en els quals prepara el seu repertori. La
Caelum ja gaudeix d’un cert i ben guanyat nom, la qual cosa
li ha permès participar en diversos concerts tant a la Soci
com en altres sales del país. Concretament, durant la temporada 2013-14 la secció va preparar el programa A Gershwin
Portrait –una selecció de peces del compositor nord-americà–
que es va estrenar a l’Auditori La Torrassa de L’Hospitalet, en
el marc del PAS i a benefici de l’ACS Ciutats Solidàries.
Un dels moments culminants en la història de la Coral va
ser quan l’Obra Social “la Caixa” va contractar-la per reforçar
coralment l’espectacle El musical dels Concerts Participatius,
acompanyant l’Orquestra Simfònica del Vallès en les representacions que es van fer a l’Auditori Enric Granados de Lleida, al Teatre Kursaal de Manresa i a l’Atlàntida de Vic.
Paral·lelament, alguns components de Cant Coral han
format el grup Llobarros Platejats d’havaneres, que en aquest
curs va fer la seva cinquena cantada d’havaneres al local social i també va celebrar un recital al Hostel InOut de Barcelona,
en el marc del PAS. B
EXCURSIONS I VISITES CULTURALS
L’encantador plaer d’aprendre d’un lloc desconegut
Redacció / EC2015
Sabies que?...
L’
excursionisme cultural (turisme) és un concepte format per dos termes que volen dir moltes coses alhora i, alhora, a vegades poden
semblar difícils d’associar. Les definicions aportades per les principals institucions culturals i turístiques (estatals i internacionals) i pel món
acadèmic coincideixen a determinar que l’excursionisme/turisme cultural és el moviment de persones per motivacions estrictament
culturals. Ara bé, tot i acceptar que és veritat que hi ha un cert consens amb la definició general, no és així quan es tracta de precisar què
vol dir motivació cultural.
La discordança entre les diverses definicions està en la imprecisió a l’hora d’acotar el concepte de motivació cultural. De fet, en algunes d’aquestes definicions la condició de motivació cultural l’atorga l’interès per algun element cultural patrimonial, un monument o un
conjunt històric o artístic. Ara bé, en la majoria de casos, la definició es desmarca del viatge exclusivament monumental, i inclou altres
activitats i experiències culturals.
Durant la celebració de l’Assemblea General de l’ICOMOS a Mèxic (1999) es va revisar el concepte i se’n va proposar un que ampliava
el contingut, hi integrava nous aspectes a considerar i que, pel que fa a les nostres seccions, s’ajusta al sentit de les seves activitats. Seguint
aquesta definició, entenem per excursionisme cultural: aquella activitat que permet als visitants l’experiència de conèixer les formes de
vida d’altres persones, mitjançant d’una banda un coneixement dels seus costums, les seves tradicions, el medi físic o les idees, i de l’altra,
l’accés a llocs de valor arquitectònic, històric, arqueològic o qualsevol altra significació cultural.
L’excursionisme cultural a la Soci
Fer amics i aprofundir en el
coneixement del país
Joaquim Manau Excursions i Visites Culturals Lleida
L
a nostra secció es va gestar el 1999 per un grup d’associats
que un cop arribats a la jubilació volien continuar mantenint
la relació amb la resta de companys també jubilats, tant de la
província de Lleida com també de la de Tarragona. La idea original va ser crear la secció Jubilats de Lleida, però finalment es
va optar pel nom d’Excursions i Visites Culturals Lleida.
A l’inici, la capacitat de convocatòria en les sortides feia
que omplíssim un autocar gran entre els companys de Lleida i els de Tarragona. Però, amb el temps, aquests pioners
van deixar pas a altres companys perquè es fessin càrrec de
l’organització de la secció. Així, des de 2011 ençà hem visitat
l’exposició Floral de Girona, hem fet un creuer pel Delta de
l’Ebre, una visita a les esglésies romàniques de la vall de Boí
i hem tancat el triangle a la fageda d’Olot.
Dins d’aquest triangle: museus, esglésies, castells, mines i
moltes poblacions que amb el seus atractius particulars han
estat visitades pels components de la nostra secció que també
ha viatjat per altres llocs de l’Estat espanyol: hem visitat Sara-
gossa, Loarre, Alquézar, Roda d’Isàbena, Calaceit, Morella, el
Monestir de Rueda, Jaca. I especialment destacable va ser la
visita per veure llevar-se a trenc d’alba els milers de grues a la
llacuna de Gallocanta i la visita a Daroca. Val a dir també, que
a més del nostre interès cultural, la gastronomia sempre ha
estat present i reconfortant, com a darrer acte de cada sortida.
Actualment, els companys més veterans estan deixant pas
a les noves generacions de companys prejubilats i jubilats,
en el que es pot considerar un relleu generacional per altra
banda lògic i desitjable en qualsevol secció. L’edat no perdona però es manté, al nostre aire, el mateix esperit que va fer
possible la creació de la nostra Soci.
Excursions i Visites Culturals Lleida
Delegat: Joaquim Manau Ferré
Creació: 2000
Inscrits: 120 (78 associats i 42 beneficiaris)
Activitats: Els associats i beneficiaris de Lleida organitzen
excursions i visites culturals arreu del territori català i també
visiten indrets de la resta de l’Estat espanyol. Enguany, el
febrer passat, la secció va celebrar la seva sortida 99. Habitualment, les sortides de la secció de la Terra Ferma es convoquen pel tercer dimecres de cada mes.
També tenim seccions d’excursions i visites culturals a:
Bagès-Berguedà (Josep Badia Vila, 11/12/2007), València
(Jesús Manuel Huerta Palau, 14/12/2014). B
Revista 11
f
FOTOGRAFIA
Darrere cada imatge captada per un objectiu fotogràfic hi
ha una idea, un impuls, un missatge...
Redacció / EC2015
Sabies que?...
L
a fotografia també es pot classificar sota la més àmplia denominació de tractament d’imatges i, per aquesta raó, des de bon començament, ha fascinat tant a científics com a artistes. Els científics, sobretot, han aprofitat la seva capacitat per plasmar amb precisió tot tipus
de circumstàncies i estudis, com els de la locomoció humana i animal d’Eadweard Muybridge (1887).
La història de la fotografia s’inicia a principis del segle XIX, quan el 1816 el científic francès Nicéphore Niepce va obtenir les primeres
imatges fotogràfiques, encara que la fotografia més antiga que es conserva és una imatge obtinguda el 1826 amb la utilització d’una
càmera obscura i un suport sensibilitzat mitjançant una emulsió química de sals de plata. Niepce va començar les seves investigacions
en una època que es necessitaven vuit hores d’exposició a plena llum del dia, per poder impregnar les imatges.
El 1839, Louis Daguerre va fer públic el seu procés per a l’obtenció de fotografies basat en la plata i denominat daguerreotip. Resolia
alguns problemes tècnics del procediment inicial de Niepce i reduïa els temps necessaris d’exposició (aquell mateix any es va encunyar
la paraula fotografia per obra i gràcia de l’astrònom alemany Johann H. Von Mädler). El seu procediment resultà ser el predecessor de
l’actual fotografia instantània de Polaroid. Gairebé al mateix temps, H. Florence, H. Bayard i William Fox Talbot van desenvolupar altres
mètodes diferents. El creat per aquest últim es basava en un paper cobert amb clorur de plata que és molt més proper al de la fotografia d’avui dia, ja que produïa una imatge en negatiu que havia de ser posteriorment positivada tantes vegades com es volgués.
En aquells temps, el daguerreotip era molt més popular, ja que era molt útil per als retrats, un costum corrent entre les classes mitjanes en l’època de la Revolució Industrial. És un fet que gràcies a l’enorme demanda d’aquests retrats, molt més barats que els pintats,
la fotografia va rebre un gran impuls.
La fotografia a la Soci
Una campanya en la qual ho
hem retratat gairebé tot
Manuel Pérez Cherto
Fotografia Girona
V
am començar les activitats de la temporada passada amb
el curs per aprendre a utilitzar el Lightroom, que es va dur a
terme del 4 de novembre de 2013 fins al 13 de gener de 2014.
Va constar de cinc sessions de periodicitat quinzenal. Després
vam fer un curs de Photoshop que va començar el 27 de gener
i va acabar el 12 de maig, amb un total de 9 sessions de periodicitat quinzenal, amb la novetat que ens va fer tutorials de
tots el temes tractats en format mp4. Cal dir que, aquests dos
f
12 Revista
cursos els va impartir el company Josep Recio. D’altra banda,
Fotografia Girona també ha pres part en el concurs de fotografia per la commemoració del 75è aniversari dels manaies de
Girona, amb sortides dutes a terme els dies 5 i 6 d’abril i que
va comptar amb la participació de nou dels nostres associats.
Cal dir que vàrem finalitzar la sessió fent unes tapes.
El dissabte 16 de novembre vam fer una sortida fotogràfica sota l’enunciat La ruta de les tres colades, a Sant Joan Les
Fonts; cal dir que després encara vam tenir temps per desplaçar-nos al Sant Sepulcre de Palera i dinar al restaurant del
mateix recinte. Així mateix, la primera sortida fotogràfica
del 2014 vam dedicar-la a visitar la Sagrada Família i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.
Va ser el 15 de març. Al matí vam visitar la Sagrada Família i, mercès a la gestió que havíem fet, la fundació del temple
ens va facilitar unes acreditacions de premsa per poder utilitzar els trípodes amb les màquines fotogràfiques i perquè
ens poguéssim moure pel temple amb llibertat. Després de
especial cultura
dinar vam fer la sessió fotogràfica al recinte de l’Hospital
de Sant Pau.
El divendres 13 de juny vam fer una sortida de fotografia
nocturna a Banyoles, una activitat que ja havíem hagut d’ajornar per culpa del mal temps, però que tampoc aquest dia vam
tenir gaire sort, ja que a l’hora de la posta de sol sobre l’estany
el cel es va tapar. Sortosament, els companys de Banyoles ens
van preparar un sopar de pica-pica a l’hotel l’Ast.
Vam clausurar la temporada al local social amb una
projecció de fotografies dedicada a Venècia i el seus Carnestol·
tes a la finalització de la qual es va servir un piscolabis per
desitjar-nos unes bones vacances d’estiu i recollir els suggeriments dels companys per a la propera temporada. En resum,
que els fotògrafs gironins hem gaudit d’una campanya plena
d’activitats en la qual hem participat un total de vint-i-tres
associats. Paral·lelament, Fotografia Girona també va col·
laborar amb el PAS, concretament amb la presentació que es
va fer a Girona del Pla d’Acció Social de l’Associació.
Activitats: Actualment s’imparteixen dos cursos, un d’iniciació i un altre d’avançat sobre el tractament de les imatges
digitals; puntualment la secció celebra classes magistrals a
càrrec de reconeguts mestres del món de la fotografia sobre
temes concrets. La secció ja fa quatre anys que organitza la
Lliga Social de Fotografia Digital oberta a tots els membres
de l’Associació.
Fotografia Barcelona
Delegat: Jaume Vila Alaman
Creació: 1987 (tot i que abans ja existia un grup precursor)
Inscrits: 238
També tenim seccions de fotografia a:
Astúries (Antonio-José Fernández González, 13/03/2013),
Lleó (Angélica Tamara Sanchidrián Gargantilla, 19/03/2014),
Lleida (Joaquim Manau Ferré, 20/07/2011). B
Una de les històriques de la casa
Jaume Vila Alaman
Fotografia Barcelona
La fotografia sempre ha tingut una importància més que
notable entre les activitats creatives del col·lectiu d’empleats de “la Caixa”. Recordo com a referent més antic, una
exposició a l’antic local del carrer d’Amadeu Vives, cap al
1967 i també recordo el concurs fotogràfic organitzat per
l’antiga Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona per
commemorar el seu 125è aniversari, en què el company
recentment traspassat Enric Pàmies i Carreté obtingué el
Premi d’Honor i jo mateix el Primer Premi...
A partir d’aquí, i propiciat per l’interès creixent per l’art
de la llum, un grup de companys i companyes varen constituir el nucli fundacional de la que aviat seria la Secció de
Fotografia Barcelona, la qual des d’aquell moment s’integrà
en la Federació Catalana de Fotografia, com a Associació del
Personal de la Caixa (AP “la Caixa”). Al mateix temps i de
forma automàtica, vàrem passar a formar part de la Confederación Española de Fotografía i de la Federació Internacional de l’Art Fotogràfic. Això passava a mitjan 1987.
Encara que, als inicis de la Biennal Europa (1973-93) la
nostra secció encara no existia, cal fer un especial esment
del que va ser sens dubte, un dels més importants esdeveniments fotogràfics a escala mundial. El seu creador fou el
nostre company Enric Pàmies i Carreté, el qual hi dedicà
tot el seu esforç, temps i coneixement, atesa també la seva
posició al capdavant de la Federació Internacional de l’Art
Fotografia Girona
Delegat: Manuel Pérez Cherto
Creació: 27/02/2007
Inscrits: 67
Activitats: Durant la temporada 2013-14, la secció Fotografia
de Girona ha organitzat diversos cursos que s’han dut a
terme al local social de Girona i que s’han complementat
també amb sortides de temàtica fotogràfica. Així mateix, la
secció dels fotògrafs gironins també ha col·laborat amb el
PAS.
Fotogràfic (FIAP), de la qual fou fundador i vicepresident.
És obligat també esmentar al company Josep M. Casanoves
i Dolcet, el col·laborador més directe del company Pàmies
i un temps després va prendre el relleu en l’organització i
gestió de la Biennal.
Les exposicions al nostre local social, han estat una de
les nostres activitats més ben valorades. Entre les moltes
que hem organitzat, cal destacar l’Antologia del Foto-Club
del Poble de Riga (Letònia), el 1986, amb noms com Leonid
Tugalev, Janis Gleizds, Gunar Binde, Ence Maris...; la Mostra Antològica de Josep M. Ribas i Prous, el 1987, tot un
referent a nivell mundial; la Mostra Fotogràfica La persona
de Sergei G. Vassiliev (expresident de la Unió de Fotoperiodístes de la URSS, el 1988; el Recull Fotogràfic de Josep M.
Robert i Reales, un dels autors més guardonats de la secció,
així com Carnaval de Venècia, l’exposició de Pili Garcia
Pitarch, reconeguda internacionalment...
De totes les nostres activitats, potser la més engrescadora i participativa és la Lliga Social Digital, que mercès a
les facilitats que ens ofereixen les noves tecnologies, permeten que, via Internet, els companys i companyes que ho
prefereixin puguin enviar telemàticament les seves obres i
prendre part en la Lliga en les mateixes condicions que els
més propers.
La Lliga és una activitat oberta a tothom, associats
i beneficiaris, sigui quin sigui el seu lloc de residència.
Actualment tenim participants d’Aragó, les Illes Balears, el
País Basc, Canàries, etc. La primera (https.//www.flickr.com/
photos/socifotobcn/sets) vam fer-la la temporada 2011/12 i
enguany estem disputant la IV edició. B
Revista 13
f
GASTRONOMIA
Una molt bona oportunitat per assaborir uns àpats
excel·lents amb la millor companyia
Redacció / EC2015
Sabies que?...
L
a Revolució Francesa va marcar un punt d’inflexió també en l’àmbit de la gastronomia europea, en convertir aquest art en patrimoni
de tota la societat, en fer extensiu el coneixements de l’alta cuina, fins aleshores només a l’accés de les classes privilegiades, a totes les
populars, i a la inversa, en difondre a tot arreu els encerts i les bondats de les diferents cuines populars. Això va estimular el sorgiment
dels restaurants i la difusió de la conserva d’aliments, afavorida per la Revolució Industrial.
Així mateix, va proliferar la literatura gastronòmica, no ja limitada als receptaris, sinó que es van començar a publicar obres d’investigació
i divulgació, de teoria i assaig, com la Fisiologia del gust de Brillat-Savarin (1826) o Le Grand Dictionnaire de Cuisine d’Alexandre Dumas (1873).
El 1990, André Michelin va publicar la primera Guia Michelin (Le Guide Michelin) per facilitar als conductors el manteniment dels cotxes, per
trobar allotjament decent i menjar bé quan estaven de viatge. Amb el temps, la guia va esdevenir un referent de la crítica gastronòmica.
La Guia vermella Michelin és la més antiga i coneguda de les guies d’hotels i restaurants d’Europa, que atorga les prestigioses Estrelles
Michelin, probablement les valoracions gastronòmiques més reconegudes i influents a Europa. Les estrelles neixen a final dels anys 20
i es van anar desenvolupant gradualment fins a començaments dels anys 30. Les definicions es van introduir el 1936 i avui dia encara
es mantenen: j Tres estrelles indiquen una cuina excepcional que, per si sola, ja justifica el viatge. j Dues estrelles assenyalen qualitat de
primera classe en el seu tipus de cuina. j Una estrella designa un restaurant molt bo en la seva categoria.
Tenir una o més estrelles de la Guia Michelin suposa que un restaurant no solament és un dels millors del seu país, sinó que també és
un dels millors en el món. Actualment, gairebé 2.000 restaurants de tots els països que cobreix la Guia tenen estrelles, cosa que evidencia
l’actual nivell molt competitiu que prolifera en el món de la gastronomia. La gastronomia a la Soci
Gaudir de la cuina i dels amics
Vera Paola Casoni-Valenti Samaranch
Gastronomia Girona La Cassola
La secció Gastronomia Girona, col·loquialment anomenada
La Cassola, es va fundar a l’any 1987, es va fer amb la intenció
que els associats i beneficiaris de l’Associació es poguessin
trobar per tal d’elaborar i compartir un bon àpat. Ben aviat,
la idea es va convertir en una activitat que comptava amb
trenta companys i amb el valor afegir que, sempre, hi havia
llista d’espera per poder-ne formar part.
En el transcurs dels anys, han passat pel capdavant de la
secció diversos delegats abans de mi, que en sóc des de l’octubre de 2012. Amb tots aquests companys que m’han precedit
hem intentat portar el timó de la secció per arribar sempre a
bon port. Tots amb una molt bona predisposició i bona voluntat hem intentat fer rutllar la nostra secció. En aquest sentit,
he de dir que l’ajuda i el bon clima que hi ha entre tots els
associats és fonamental per a la seva bona marxa de la secció.
f
14 Revista
D’altra banda, la secció ha editat dos llibres amb els butlletins
que redactem en cadascun dels sopars, amb les receptes i els
vins que s’hi ha servit, il·lustrats amb els dibuixos d’alguns
dels nostres companys que dominin el llapis i amb fotos de les
trobades fetes així com de les obres culinàries que assaborim...
Nosaltres fem quatre trobades l’any, en les quals sis dels
nostres components elaboren, preparen i cuinen el sopar. Per
fer-ho, ens hem de trobar un parell de setmanes abans per decidir el menú i repartir les feines. El dia del sopar, que continuem
fent al Restaurant Pol Nord de Girona, després de passar tota la
tarda cuinant, quan arriba la resta del grup gaudim del sopar
i de la companyia. Després valorem el que hem menjat, ja que
una vegada l’any, coincidint amb la trobada de Nadal, fem el
repartiment dels premis als millors cuiners, que acompanyem
d’algun petit detall per a cadascun dels components de la secció, juntament amb una participació de la loteria de Nadal.
Gastronomia Girona ens vam adherir al PAS, una iniciativa amb la qual tots nosaltres hi estem d’acord i que considerem molt adient en l’època de crisi que estem vivint. En la
nostra primera activitat relacionada amb el PAS vàrem fer un
donatiu a Càritas Girona i vull acabar aquest relat indicant
que estem estudiant alguna altra activitat per dur-la a terme
enguany.
especial cultura
Gastronomia Barcelona
Delegat: Jaume Cunillera Oliver
Creació: 08/06/2011
Inscrits: 35
Activitats: La secció de Gastronomia Barcelona organitza una
trobada mensual amb tots els membres inscrits que coincideix amb l’últim dimecres de mes. L’última va tenir lloc
el dimecres 25 de febrer al local social. El sopar es prepara
entre tots els assistents, amb uns xefs al capdavant que, en
aquesta ocasió, van ser Domingo Sarsa i Jordi Marí. El menú
sempre es decideix en la trobada anterior i va estar compost
per una amanida amb salmó, mongetes amb cloïsses i un
flam de formatge elaborat per Mari Carmen Hausmann als
postres.
Gastronomía Cantàbria
Delegat: Francisco Javier Salcines Berzosa
Creació: 13/04/2011
Inscrits: 58
Activitats: Els aficionats a la gastronomia de Cantàbria organitzen cursos de cuina i trobades per cuinar aliments de tot
tipus que es combinen de manera tradicional i original per
assaborir-los en bona companyia. Els companys i companyes
càntabres no tenen un local de reunió fix, sinó que poden
variar en funció del moment, des d’un restaurant fins a la
mateixa arena de la platja, on l’estiu passat s’hi van reunir
per fer un dels seus animats sopars.
Gastronomía El Choco Huelva
Delegat: Elisa Isabel Coder Gallego
Creació: 1998
Inscrits: 51
Activitats: Els aficionats a la cuina de Huelva i la seva província aprofiten qualsevol excusa o celebració que es faci a la
seva ciutat per muntar una trobada en la qual alguns dels
seus components cuinen un àpat perquè l’assaboreixen tots.
Gastronomia Girona La Cassola
Delegat: Vera Paola Casoni-Valentí Samaranch
Creació: 1987
Inscrits: 34
Activitats: La secció Gastronomia Girona La Cassola és la secció emblemàtica de la casa quan es parla de gastronomia. La
secció també va dur a terme una activitat relacionada amb
el PAS a favor de Càritas Girona.
Gastronomia Menorca
Delegat: Sebastià Huguet Sintes
Creació: 1995
Inscrits: 65
Activitats: Els companys i companyes que ja fa gairebé vint anys
que van impulsar la secció menorquina dedicada a la gastronomia es continuen reunint, com a mínim, un parell d’ocasions
durant la temporada, per dur a terme un trobada de sentit
gastronòmic en la qual es preparen uns menús que prèviament
s’estudien amb cura, a base de productes de la terra sense deixar passar l’ocasió d’experimentar amb nous sabors.
Gastronomia Pla de l’Estany
Delegat: Jordi Nogueroles Jové
Creació: 2005
Inscrits: 30
Activitats: Els aficionats a la bona cuina del Pla de l’Estany
organitzen les seves trobades gastronòmiques a les instal·
lacions del Restaurant l’All, de Banyoles, on tenen a la seva
disposició la cuina de format professional, que ells fan servir
per preparar els àpats.
També tenim seccions de gastronomia a:
Baix Camp (Pere Bonet Nebot, 06/04/2011), Cadis (Diego Vela
Saucedo, 26/06/2012), Eivissa i Formentera (Joan Antoni
Palerm Serra, 27/07/1999), Granada (Andrés Morillas Suárez,
22/06/2011), Jaén (Rafael Redecillas Gámez, 22/11/2011),
Mallorca (Catalina Mari Domínguez, 29/05/2013), Múrcia
(Javier Ricardo Casas Muñoz, 03/11/2009), Segòvia (Álvaro
Moreno Martín, 10/02/2009), València (Jesús Manuel Huerta
Palau, 09/01/2013). B
La gastronomia com a excusa per
fer coses plegats
Elisa Isabel Coder Gallego
Gastronomía El Choco Huelva
La meva secció i de la qual estic molt contenta de ser la
delegada és Gastronomía el Choco de Huelva. Es va crear
l’any 1998 amb l’inestimable impuls del nostre company i
amic Malolo Sílván, que va ser qui va deixar-me-la en herèn·
cia i amb un llistó força alt, cal dir-ho. Durant tots aquests anys d’activitat associativa hem
procurat de prendre part, en funció de la disponibilitat del
moment, en gairebé tots els esdeveniments gastronòmics
que s’han anat celebrant a la nostra província. I la veritat
sigui dita: no han estat pas pocs. Per citar-ne solament
alguns dels més destacats podem anomenar la Feria del
Jamón de Aracena, les Jornadas Micológicas, la Feria del
Gurumelo, la Feria de la Gamba la Chirla y la Coquina, a
més de diverses fires dedicades a les tapes que n’hi ha moltes de repartides per tota la província, etc.
A més a més, Gastronomía El Choco Huelva, hem organitzat també trobades de caire gastronòmic i d’altres amb
algunes de les seccions amb les quals més hem coincidit
en aquests anys com són les de Pàdel Huelva i Pesca Huelva
Val a dir que en les nostres trobades, alguns dels companys que hi prenen part són els qui elaboren els primers
i els segons plats del menú, i també els postres. Fan la presentació dels plats que han preparat a la resta de comensals i tot seguit ens falta temps per assaborir-los.
Als cuiners se’ls obsequia amb el davantal i el barret
de xef amb el logotip de la nostra secció imprès. La nostra
secció té bon gust, en tots els aspectes. B
Revista 15
f
HISTÒRIA
Aprendre del passat per poder entendre el present
Redacció / EC2015
Sabies que?...
E
ls diferents cismes religiosos del segle XVI fomentaren la crítica als mites que omplien els vells escrits històrics. Els atacs dels protestants a les llegendes pietoses del catolicisme tradicional obligaren a emprendre una depuració crítica que va derivar en l’anomenada
guerra dels diplomes entre els que es coneixen com els bol·landistes (jesuïtes, sobretot) i els maurins els quals, per defensar-se dels
excessos crítics de llurs adversaris, desenvoluparen una sèrie de disciplines com la paleografia o la diplomàtica, que permetien una anàlisi
més rigorosa dels documents.
En la Il·lustració cal destacar l’obra Considération sur les causes de la grandeur des Romains et de leur décadence (1734) de Montesquieu.
En aquesta transcendent obra, Montesquieu expressava unes idees que són considerades com a pedra fundacional d’una concepció
científica de la història. L’elaboració de la història com a ciència social que estudia l’evolució de les societats humanes fou elaborada per
primer cop a l’Anglaterra dels inicis de la Revolució Industrial. A mitjan segle XVIII, l’anomenada Escola Històrica Escocesa, amb autors com
John Millar, Adam Ferguson, Adam Smith i William Robertson es concebí la teoria dels quatre estadis, segons la qual cada societat passa
per quatre estadis consecutius de desenvolupament (dins d’una successió de causa i efecte).
Cada estadi es correspon en diferents concepcions vers la propietat i el govern, el factor essencial dels quals és el mode de subsistència, del qual en depenen les lleis i l’organització de les societats.
La història a la Soci
L’oportunitat de viatjar al
passat amb els amics
Joan Gibernau Sucarrats
Història Barcelona
La Secció d’Història Barcelona és pionera en la seva especialitat. La seva evolució ha estat constant, no pel nombre de
participants sinó per la filosofia del propi desenvolupament.
D’aquell grup de companys que formaven uns matrimonis joves, que gaudien d’unes activitats, i fins i tot els acompanyaven els seus fills, la qual cosa conferia, a les activitats,
un marcat caire familiar, hem passat a una secció actual
en què es barregen companys jubilats, empleats en actiu i
familiars. El que sempre priva, és aprendre coses noves relacionades amb temes històrics i culturals, la qual cosa també
es complementa amb la celebració de les trobades de final de
curs i de poder gaudir de bons menjars. Una de les fites de la
secció va ser el viatge que vam fer a Sicília en la temporada
2012-13 per conèixer tot el que vam poder absorbir sobre la
història monumental d’aquella illa italiana. Actualment, les
activitats les fem els dissabtes pel matí, o els dies laborables
que determinem a la tarda i a una hora que permeti la participació del personal en actiu.
Els valors que pretenem que aflorin són els de la companyonia i la bona sintonia entre tots. Es pot copsar per-
f
16 Revista
fectament que la nostra activitat serveix als companys en
actiu per esbargir-se una mica i oblidar-se de les obligacions
professionals durant una estona, mentre que els companys
jubilats aprofiten les sortides de la secció per reunir-se i
recordar anècdotes. Aquesta barreja significa fer Soci i l’hem
aconseguida plenament.
La temporada actual vam iniciar-la amb una sortida de
tres dies per la comarca de la Garrotxa a la qual hi va seguir
una sortida d’un dia al Maresme, una visita al Museu del
Modernisme de Barcelona, una altra a la monumental vila
de Cardona, una a Osona, on vam admirar el monestir de
Sant Pere de Casserres, una visita comentada a l’exposició
Bellesa Captiva al CaixaForum Barcelona, també vam retre una
visita al Castell i Col·legiata de Sant Martí Sarroca i al Museu
del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, vam visitar l’exposició sobre El Greco i Rusiñol a la Fundació Godia, vam fer la
sortida anual per la ruta del Cister i vam visitar el monestir
de Vallbona de les Monges, visita a la qual va seguir una
calçotada.
Una filosofia que hem sabut implementar en els darrers
quatre anys de la nostra trajectòria ha estat la possibilitat de
conèixer llocs emblemàtics de Catalunya, amb visites guiades i comentades, una circumstància que ajuda a entendre
millor la nostra història. Voldríem que la nostra experiència
i la de totes les seccions que funcionen servissin de model
i d’estímul als companys d’arreu que vulguin crear-ne de
noves. Ajudant a formar noves seccions, s’estimula el sentiment de companyonia i d’afinitat, tan necessaris en una
societat farcida d’egoismes innecessaris.
especial cultura
Historia Asturias
Delegat: Luis Coya Aláez
Creació: 29/02/2012
Inscrits: 33
Activitats: La secció dels associats que són aficionats a la
història del Principat d’Astúries presenta un programa
d’activitats centrat en una sèrie de conferències que tenen
lloc al Museo Arqueológico de Asturias. Aquestes sessions
es complementen amb visites a jaciments arqueològics, en
el moment que s’hi estan fent excavacions amb la intenció
d’aprofitar la presència dels seus responsables perquè ens
expliquin quines són les seves hipòtesis de treball sobre les
seves descobertes. En aquest sentit, la secció vol preparar
alguna sortida conjunta amb altres seccions amb les quals
es pugui coincidir en destinacions i preferències com la de
Senderismo Asturias.
Història Barcelona
Delegat: Joan Gibernau Sucarrats
Creació: 01/09/2000
Inscrits: 409
Activitats: La secció Història Barcelona alterna les sortides
El que no ens volem perdre del
nostre passat
Luis Coya Aláez
Historia Asturias
La secció Historia Asturias es va començar a gestar el 2011,
en el marc de voler impulsar des de la nostra demarcació la
creació d’una secció de caire cultural, una idea que va sorgir
en el decurs de la Junta Rectora de l’any anterior.
La coincidència dels estudis de grau i la participació en
excavacions arqueològiques em va animar a concebre, en la
meva condició de rector per Astúries, una secció que, seguint
la mateixa estela de les activitats que ja feia la secció Història
Barcelona, pogués organitzar esdeveniments interessants per
als companys que s’inscrivissin a la nova secció.
A més a més, comptem amb la col·laboració institucional del Museu Arqueològic d’Astúries, unes instal·lacions
recentment inaugurades, amb una sala d’actes reduïda
(per a unes 70 persones), ideals per a conferències de poca
audiència, i amb una exposició permanent d’objectes
arqueològics vertaderament rica, donat l’ampli espectre
d’evolució humana que ha tingut la nostra regió des de
temps remots.
El coneixement personal de molts responsables de
les actuals línies d’investigació prehistòrica i històrica a
Astúries per les raons abans citades incorporava la possibilitat de comptar amb els arqueòlegs més prestigiosos
per la qual cosa, quan vam aplegar la xifra d’inscrits que
(d’un o més dies) a diferents indrets de Catalunya amb el
coneixement de la història, la cultura o la natura com a eix
principal. Enguany s’ha posat en marxa el cicle de conferències sobre Història de la Música, que ha motivat la inscripció
de nous associats.
Historia Murcia
Delegat: José Ramón Pujante López
Creació: 08/05/2013
Inscrits: 136
Activitats: Són molts i s’ho passen molt bé. En la temporada
2013-14 la secció que vol aglutinar els companys i companyes de la demarcació de Múrcia interessats en l’estudi de
la història, ha observat un creixement molt significatiu
de 56 nous inscrits que l’han dut a poder presentar una
targeta de presentació amb més de 130 inscrits. La secció
Història Múrcia ha organitzat un total d’11 activitats entre
conferències i sortides per aprendre coses sobre el ric passat de la seva comunitat. Totes aquestes activitats han estat
realitzades per un total de 136 associats i beneficiaris, als
quals cal sumar 38 persones més en la condició d’acompanyants. B
vam considerar adequada, l’any 2013, ja vam començar
el primer cicle de conferències. Aquest primer cicle es va
voler ordenar cronològicament i d’aquesta manera, en
sis xerrades, es va repassar l’estat de la qüestió quant a la
investigació arqueològica asturiana i cantàbrica des de la
prehistòria antiga fins a l’edat del ferro, comptant amb la
participació d’acadèmics i prehistoriadors de la talla de
David Álvarez Alonso (doctor en Prehistòria i responsable
de diverses actuacions a Segòvia i Astúries), Gemma Adán
(professora de la UNED, investigadora a Atapuerca i Astúries), Carlos Marín (especialista en edat del bronze), María
de Andrés Herrero (investigadora responsable de jaciments
neandertals a la conca del Duero i Astúries, actualment a
Alemanya), Miriam Cubas (una de las millors especialistes
en ceràmica neolítica de l’Estat espanyol, professora de
la Universidad de Cantabria i col·laboradora habitual de
l’institut Aranzadi) i Jorge Camino Mayor (arqueòleg investigador especialista en l’edat del ferro i l’ocupació romana
del nord de la Península Ibèrica).
També volem reafirmar la nostra intenció de coordinar-nos
amb les altres seccions d’història per aprofitar-ne les sinergies,
tal com es va comentar en la constructiva reunió de delegats
que va tenir lloc al CaixaForum Barcelona en la vigília de la
Junta Rectora d’enguany.
Tots els qui vulgueu, podeu consultar el nostre racó de
Facebook en què hi trobareu algunes mostres de les activitats
que fem en format de vídeo, fotografies i informació diversa:
escriviu al vostre cercador “Sección de Historia Asturias de la
Soci” i hi arribareu. B
Revista 17
f
Música Moderna Madrid
Visites Culturals Lleida
Jocs de Taula Mallorca
Música Moderna Madrid
Història Astúries
Gastronomia El Choco de Huelva
Música Moderna Barcelona
La Teatral
Gastronomia Huelva
Club de Lectura
Cant Coral (grup d’havaneres)
La Teatral
La Teatral (taller de teatre amb el PAS)
Fotografia Barcelona
El Choco Huelva
Pintura Barcelona
Història Barcelona
Visites Culturals Lleida
Pintura Barcelona
Gastronomia Barcelona
Fotografia Barcelona
Club de Lectura
Fotografia Girona
Història Astúries
Música Moderna Madrid
Pintura Barcelona
Història Barcelona
La Teatral
Secció de Bridge
Història Barcelona
Informàtica Barcelona
Gastronomia València
Jocs de Taula Mallorca
Gastronomia Barcelona
Història Barcelona
Coral Caelum
Club de Lectura
Fotografia Barcelona
Coral Caelum
Balls de Saló Barcelona
Gastronomia València
Pintura Barcelona
INFORMÀTICA
Una eina amb unes possibilitats enormes
Redacció / EC2015
Sabies que?...
E
l terme informàtica prové del neologisme francès informatique, creat per l’enginyer Philippe Deyfus els anys cinquanta, per fusionar
information i automatique. El 1975 la revista Popular Electronics fa el llançament de l’Altair 8800, el primer computador personal reconegut
com a tal. Tenia una CPU Intel de 8 bits i 256 bytes de memòria RAM. L’usuari interaccionava per mitjà d’interruptors muntats al davant
de l’equip, i uns díodes lluminosos servien per llegir la sortida de dades en forma binària. Costava 400 dòlars, i el monitor i el teclat calia
comprar-los separadament. Es funda Microsoft per fer un interpretador BASIC per a aquesta màquina.
El 1980 IBM va començar a buscar un sistema operatiu per a la seva nova computadora personal que anava a llançar al mercat, cosa
de la qual es van assabentar Bill Gates i el seu amic Paul Allen, autors del llenguatge de programació Microsoft BASIC, basat en el ja existent llenguatge BASIC. Ells van comprar els drets de QDOS (Quick and Dirty Operating System), un sistema operatiu desenvolupat per Tim
Paterson i basat en CP/M, un sistema escrit per Gary Kildall, i el van negociar amb IBM com Microsoft DOS.
El 1995 es produeix el llançament de Windows 95. Des de llavors Microsoft ha tret al mercat diverses versions tals com Windows 98,
2000 (Server i Professional), NT Workstation, NT SMB (Small Business Server), ME, XP (Professional i Home Edition), Vista, Windows 7...
La informàtica a la Soci
Conèixer el nostre ordinador
Jaume Casadevall Domènech
Informàtica Barcelona
E
l nostre ordinador funciona cada vegada més i més lent,
ens triga molt a arrancar o ens presenta problemes que no
sabem com resoldre? Doncs els de la secció Informàtica Barcelona durant la temporada 2013-14 vam fer un repàs als programes que ens poden ajudar en aquestes tasques, tot mirant
de separar el gra de la palla. Es tracta d’uns programes, a
més, gratuïts o freeware. En les nostres sessions hem après a
instal·lar els programes sense prendre-hi mal... i també hem
fet un repàs sobre com millorar la nostra instal·lació informàtica, quines mesures bàsiques cal respectar, quins endolls
necessitem, quins allargadors, etc. En definitiva, nosaltres
parlem de la xarxa a casa, de com configurar el router i com
millorar-lo.
També vam fer neteja dels nostres discs durs, optimitzant-ne l’espai, el back-up del disc i del seu contingut de documents, fotografies, musica etc. Això sense oblidar-nos de fer
un cop d’ull a l’arbre de carpetes i fitxers per veure com se’n
canvia el nom o la millor manera de protegir-los d’aquelles
esborrades accidentals. La configuració dels navegadors que
fem servir a internet, per tal d’estalviar-nos disgustos, també
els vam repassar i els hem fet més segurs tot estalviant-nos
aquells correus no desitjats de rebre i els que són malintencionats, a més de la pesca de codis, etc. Sobre els núvols, vam
repassar quines són les millors opcions de dades... De cara a
f
22 Revista
la temporada present, si hi ha prou companys interessats,
tornarem a parlar de la suite Office de Microsoft, Word,
Excel, Power Point, etc. Un altre tema força interessant que
hem vist ha estat el del tractament dels arxius fotogràfics.
Avui gairebé tots tenim càmeres digitals que ens permeten
fer un munt de fotografies i, un cop passades a l’ordinador,
ens és a posteriori molt difícil de trobar-les. Doncs bé, hem
vist programes, mètodes i maneres d’anomenar-les fàcilment
tant individualment com en grups per facilitar-ne una cerca
senzilla. En aquest sentit, fem servir programes totalment
gratuïts com el GIMP però que són prou potents per fer un
tractament individual o massiu de fotografies.
Informàtica Barcelona també ha col·laborat amb el PAS
tot fent la presentació del projecte Una finestra oberta al món a
residències de gent gran i, podem anunciar, que estem preparant una manera de fer-lo encara més engrescadora per al
públic a qui va dirigit. En definitiva, que ens adaptem a les
inquietuds dels companys de la secció. Les nostres sessions
són obertes a tots els companys i beneficiaris de la Soci. Us
hi esperem a tots!
Informàtica Barcelona
Delegat: Jaume Casadevall Domènech
Creació: 02/06/2011
Inscrits: 61
Activitats: En la campanya 2013-14 la secció Informàtica
Barcelona, tot aprofitant l’adequada infraestructura de les
instal·lacions socials, ha tornat a completar un programa
d’activitats que, sobretot, pretén aprofundir en aquelles situacions que perjudiquen el nostre ordinador personal i que es
podem evitar amb un control relativament senzill. La secció
també va col·laborar amb el PAS. B
LECTURA
Passi el que passi, un bon llibre sempre és aquell amic que
saps que mai no et fallarà
Redacció / EC2015
Sabies que?...
S
egons el Diccionario Internacional de Literatura y Gramática Filosófica de Guido Gómez, la paraula literatura es refereix als escrits imaginatius o de creació d’autors que han fet de l’escriptura una forma excel·lent d’expressar idees d’interès general i permanent.
Segons el crític literari anglès Terry Eagleton, a l’Anglaterra del segle XVIII, la paraula literatura no es referia només als escrits de caràcter creatiu i imaginatiu, sinó que abastava el conjunt d’escrits produïts per les classes instruïdes: hi cabien des de la filosofia als assajos,
passant per les cartes i la poesia. Es tractava d’una societat en la qual la novel·la tenia mala reputació, això cal tenir-ho en compte.
En un sentit més actual i general del terme, s’entén per literatura la col·lecció de texts, generalment pertanyents a un grup lingüístic o
territorial determinat (per exemple, parlem de literatura catalana, de literatura espanyola o literatura nord-americana), o bé associats a un
tema, una època o un context social determinat.
En qualsevol cas, alguns autors que han teoritzat sobre l’essència dels valors literaris d’una obra escrita, posen èmfasi en la seva dimensió estètica, entesa com una finalitat en si mateixa i que, segons aquest criteri, es diferenciaria les obres literàries dels altres tipus d’escrits
com els periodístics, polítics, filosòfics o científics.
La lectura a la Soci
El club dels nostres lectors
Montserrat Muncunill Sant
Club de Lectura Barcelona
L
a confiança que es genera estant amb l’autor al voltant
d’una taula, fa que les preguntes sorgeixin de forma fluida
alhora que ells ens ofereixen els seus comentaris personals,
professionals, les seves visions d’un moment històric o les
opinions que contribueixen a generar debat. Els autors que
convidem a les nostres sessions comparteixen amb nosaltres
les seves preferències literàries i ens inspiren per seguir llegint, que és una de les nostres passions.
Camil·la Enrich, una peça fonamental per al bon funcionament de les nostres activitats, és qui lidera les reunions.
Ella és literary scout, una professió que li permet viure l’actualitat del món literari i, gràcies als seus contactes, podem
gaudir de la visita dels escriptors escollits. Sincerament, és
tot un luxe del qual estem molt satisfets.
No se sap mai com seran les nostres sessions, encara
que tots hàgim llegit el mateix llibre, cadascú interpreta la
història d’acord amb els seus valors, gustos i vivències. Els
participants esperem l’opinió d’aquells que són diferents
de nosaltres, perquè els seus punts de vista poden ser complementaris dels nostres. Les lectures es transformen quan
passen per les mans dels altres companys.
El gust per la lectura uneix els 35 membres del nostre
Club de Lectura, però al mateix temps la diversitat dels participants és molt enriquidora. Cal dir que entre nosaltres hi ha
grans lectors, companys a qui dóna gust de sentir com comparen obres, i d’altres que fins ara no havien tingut temps
per dedicar-lo a la lectura i que volen saber què cal llegir;
els companys que s’acaben de jubilar devoren literalment
els llibres, mentre que els més joves amb prou feines poden
llegir un llibre al mes.
El 25 d’abril vinent, el Club de Lectura participarà en la
Jornada Cultural a la Soci, en què comptarem amb la participació de l’escriptora Maria Barbal, mentre que per al mes de
juny s’espera confirmar la visita d’Ignacio Martínez de Pisón,
l’autor de La buena reputación. Trobareu tota la informació actualitzada del nostre calendari d’activitats al web de la Soci. B
Club Lectura Barcelona
Delegada: Montserrat Muncunill Sant
Creació: 24/03/2010
Inscrits: 35
Activitats: La secció dels lectors barcelonins organitza sessions
de lectura conjunta i comentari de llibres que, habitualment,
compten amb la presència del seu autor. L’última d’aquestes
sessions va tenir lloc el passat mes de febrer i va tenir de
convidada l’escriptora Milena Busquets, l’autora de la novel·
la También esto pasará, que es va situar en el número 1 del rànquing de vendes del gènere ficció a Catalunya.
L’última sessió de la temporada, la de juliol, es fa als jardins del local social i s’acompanya d’un berenar. B
Revista 23
f
MÚSICA MODERNA
Quan la música et surt de les venes no hi ha res que et
pugui aturar de tocar...
Redacció / EC2015
Sabies que?...
E
l rock and roll és el resultat de la barreja dels diversos estils de les músiques nord-americanes com el doo wop, rhythm & blues, hillbilly,
blues, country... La seva popularitat va créixer durant la dècada dels cinquantes i la seva figura més emblemàtica és Elvis Presley, mentre
que la guitarra de Chuck Berry esdevindria mítica i les bandes Eddie Cochran, Little Richardy, Bill Haley & The Comets entre altres revolucionaven el panorama musical de l’època.
Però l’expressió rock and roll no va ser una invenció del moment, sinó que ja es venia sentint en les lletres del rhythm and blues des de
finals de la dels trenta. En qualsevol cas, fou el disc jockey nord-americà Alan Freed qui va començar a emetre rhythm and blues i música country per a la seva audiència radiofònica sota l’expressió rock and roll, tot i que d’altres n’atribueixen la paternitat a Leo Mintz, el seu
patrocinador, que fou el que el va impulsar en la difusió d’aquella música.
En qualsevol cas, l’expressió rock and roll va ser presa de la música negra en moltes lletres de cançons de la qual hi apareixia, com el
tema Rock and rolling (1939) de Bob Robinson, Rock and rolling mamma (1939) de Buddy Jones o Cherry Red (1939) de Joe Turner. Així
mateix, tres cançons van ser gravades amb el títol Rock and roll a finals de la dècada dels 40, escrites per Paul Bascomb (1947), Wild Bill
Moore (1948) i Doles Dickens (1949). En aquells anys, l’expressió era d’ús comú en les lletres de les cançons de rhythm and blues: el 1949
Erline Harris va gravar el tema Rock and Roll Blues, en què l’expressió es repeteix constantment, mentre que el 1950 s’inclou en la publicitat
del film Wabash Avenue, protagonitzat per Betty Grable i Victor Mature, en què en catalogava a la Grable com “la primera dama del rock
and roll”.
La música moderna a la Soci
Ja són 10 anys al ritme del
rock & roll
Ramon Casas Prat
Música Moderna Barcelona
La secció de Música Moderna de Barcelona va néixer l’any
2005 a iniciativa del company Joan Pitarch, que malauradament ens va deixar fa poc, i amb la col·laboració d’altres
companys que van constituir la secció. Estàvem tots motivats
perquè ens interessava la música i molts de nosaltres teníem
la intenció de poder formar un grup de música i fer algun
concert per posar en pràctica el que havíem anat aprenent i
practicant en els assajos. La idea era reunir musics de diversa
índole, però amb una tendència més aviat rockera per poder
gaudir junts de la nostra passió, a més de poder dur a terme
activitats paral·leles relacionades amb la música moderna.
La crida va tenir èxit i ens vam reunir més de quaranta
músics dels quals una quinzena s’hi van dedicar activament
i van començar a tocar junts formant un gran grup. Al cap
de poc temps, vam poder disposar de una sala d’assaig en la
f
24 Revista
qual vam gaudir plenament de la nostra música. Diversos
companys de la secció es van posar a disposició de tothom
per repartir classes magistrals allà on es podia gaudir dels seus
coneixements.
Amb tot plegat es van formar diversos grups, els dos
primers dels quals van ser els Tuesday’s i els Poka Vergonya.
Després se n’han anat creant de nous i alguns han anant
modificant els seus components, ja que s’hi han anat integrant nous elements mentre que altres han cessat de la seva
activitat musical per diferents motius.
Comptat i debatut, els grups de Música Moderna Barcelona han fet ja una cinquantena de concerts al local social de
la Soci, on hi ha hagut moments culminants com la celebració d’un cap d’any al pavelló poliesportiu i els concerts de
country amb la participació de diversos grups i amb la gent
gaudint de la música i del ball. Sempre hem tingut un clima
molt cordial, en el qual en lloc de fer-se grups de música
s’han fet grups d’amics.
Últimament, la secció també col·labora amb el PAS per
fer concerts per tot el territori donant suport a les iniciatives
socials. Enguany celebrem el desè aniversari de la secció, una
data molt significativa que aprofitarem per mirar de retrobar-nos els qui vàrem iniciar l’activitat i així veure’ns de nou
per poder tocar i cantar plegats.
especial cultura
La veritat és que, repassant el que han estat aquests deu
anys ens adonem que hem fet un munt d’activitats i, a més,
hem col·laborat activament amb la Soci. Així, la nostra secció
ha anat deixant noms de grups com Tuesday’s, Lunis, Poca
Vergonya, Rocksis, Jurassics Sweet Band, Dolores Purpura i
Via Rock. En el futur esperem poder engrandir encara més
aquesta relació.
I també des de la Revista volem fer una crida a tothom que
vulgui tocar amb nosaltres. L’edat no compta i necessitem
ser més col·legues per iniciar nous projectes i fer més concerts. I és que, amb la col·laboració de tots, podem dir que
hem millorat dia a dia en els àmbits musical i associatiu.
Música Moderna Barcelona
Delegat: Ramon Casas Prat
Creació: 20/09/2005
Inscrits: 50
Activitats: Formar grups de música per assajar plegats, fer-se
un repertori i tocar en concerts a l’Associació i a fora, com el
concert que en el marc del PAS van oferir els grups Via Fora
i Jurassics Sweet Band a Berga (Berguedà) a benefici d’una
entitat social.
Música Moderna Madrid
Delegat: Francisco Gómez López
Creació: 26/07/2005
Inscrits: 17
Activitats: Els músics madrilenys, igual com els seus col·
legues barcelonins, han format els seus grups de música
per assajar plegats, fer-se un repertori i tocar en concerts
de l’Associació, com el que van fer amb motiu de la presentació del PAS a Madrid, i també a fora de l’àmbit associatiu,
com el concert que el grup No Time va fer a Barajas de Melo
(Cuenca). B
La possibilitat de veure realitzat
un somni
Paco Gómez López
Música Moderna Madrid
S
embla que va ser ahir... és la típica frase que fem servir
quan volem recordar una cosa que ja passat fa temps, però
efectivament és així en el cas de la nostra secció Música
Moderna Madrid. Em ve a la memòria una notícia apareguda a la Revista que informava sobre la formació d’una secció
nova com era la de Música Moderna Barcelona. Això era a
principis de 2005, i em va donar la idea de fer el mateix
a Madrid. Vaig posar fil a l’agulla i contactant amb altres
companys vaig tenir la grata sorpresa que entre nosaltres
hi havia companys molt aficionats a la música, no solament
d’una manera passiva sinó activa també. Va ser aleshores
quan vam formar la nostra secció a Madrid.
La primera presa de contacte es va fer el febrer de 2007,
i a partir d’aquell moment vam buscar un local d’assaig i
vam iniciar els assaigs. Recordo amb satisfacció els primers
acords de The Letter de Box Tops, cap de nosaltres ens coneixíem musicalment i allò va començar a rodar d’una manera
màgica, sonava francament bé, hi havia una bona harmonia
entre tots els components. Però érem massa per a un únic
grup i conseqüentment vam decidir formar-ne dos: Seísmo, que després es va passar a dir Dr. Kosak i els Net, que
també es van acabar canviant el nom per l’actual No Time.
Ja fa deu mesos que Doctor Kosak vam quedar-nos sense
cantant –ja que Jose va decidir que es dedicaria una temporada a temes familiars– i el grup, després d’un prudencial
temps d’espera, vam estimar la possibilitat de buscar un
nou vocalista o de reinventar-nos, els quatre components
que som. Finalment vam optar per la segona opció i des
de setembre de 2014 que hem començat a recompondre el
nostre repertori amb cançons que puguem cantar entre els
quatre, incloent-ne algunes de la nostra factura, però sense
perdre qualitat ni so. Així, molt a poc a poc, hem anat canviant vers a vers i nota a nota el nostre repertori. Esperem que,
cap a finals del mes de maig vinent, ja hàgim completat un
repertori per poder tornar als escenaris i poder-vos sorprendre i fer-vos saltar amb les nostres noves creacions rockeres.
Per la seva banda, No Time va fer renovació de components i des de fa cosa d’uns tres anys, però, mantenim la
mateixa formació. Ens agraden les versions sense tenir preferències per una determinada època. En el nostre repertori
hi cap el rock dels 60 com l’actual i, també, incloem alguna
composició pròpia que espero que amb el temps siguin més.
Ens encanta aquesta grata i fidel afició nostra que ens
fa vibrar. És magnífic veure els nostres amics i companys
de la Soci i de la feina gaudint amb els nostres concerts,
que sempre que podem organitzem amb l’excusa de qualsevol celebració, festa d’estiu, festes de final de temporada
i, sobretot, ens agrada molt i molt participar en activitats
socials de l’Associació. Recordo molt especialment el concert
que Dr. Kosak i No Time vam fer al CaixaForum amb motiu
de la presentació del PAS a Madrid. Vam tenir l’oportunitat
d’amenitzar l’acte amb la nostra música i la recaptació que
es va fer es va donar a un menjador social.
Ens agradaria molt que la nostra activitat, la música,
servís d’esperó perquè altres companys s’unissin a nosaltres
per formar grups nous. Us esperem! B
Revista 25
f
TEATRE
Quan s’abaixa el teló i se sent l’escalf del públic, la sensació
és que tots els esforços han valgut la pena
Redacció / EC2015
Sabies que?...
F
ins a mitjan segle XVI no hi havia al Regne d’Espanya cap espai dedicat explícitament a la representació teatral, que es feien als palaus,
a les esglésies i a les places o carrers de les ciutats, o bé en els salons o els patis de cases particulars, algunes posades, patis d’hospitals
de Madrid, Barcelona, Saragossa, Segòvia, Toledo...
Però durant la segona meitat del segle XVI i durant el XVII, es van començar a crear unes instal·lacions fixes a l’aire lliure per a fer-hi
representacions teatrals. Són els denominats corrals de comèdies, un model de teatre públic, a l’estil del que es feia a l’Anglaterra isabelina
en la mateixa època, instal·lat als patis i corrals interiors que separaven els edificis de veïns els les ciutats més importants. El seu nom es
devia d’una banda a l’espai públic que ocupava i a què totes les obres profanes rebien el qualificatiu de comèdia, tot i que englobessin
els tres gèneres: tragèdia, drama i comèdia pròpiament dita.
El corral de comèdies estava format per un cadafal que era l’escenari, al fons del pati, en els laterals del qual s’instal·laven les grades
i galeries amb estances habilitades per als monarques, noblesa i altres personatges. Davant de l’escenari, separat pel pati de pedra del
corral, s’hi aixecava l’estructura d’un modest hemicicle de dos nivells: el superior (tertúlia) reservat per al clergat i les autoritats civils, flanquejats per les estances de la galeria alta; i l’inferior (cassola) amb les dones. Els homes seguien la representació drets al pati i a cel obert.
Així, els corrals de comèdies van ser el marc on la dramatúrgia del Segle d’Or, amb autors com Lope de Vega, Tirso de Molina o Calderón de la Barca, va representar les seves obres per a reis, nobles, prelats i poble.
El teatre a la Soci
Hi som des d’abans que es
que la Soci es constituís com
a entitat
Manuel Paulo Molas
La Teatral
La secció Amics del Teatre, que aquest va ser el seu nom
original, es va crear l’any 1925. Amb el temps va esdevenir
La Teatral i fins a l’any 1968 les seves representacions es van
fer al teatre del carrer Rosselló, 163, de Barcelona, en un edifici propietat de “la Caixa”. Després es van traslladar al local
social del carrer Amadeu Vives, 3, a tocar de l’antiga central
de “la Caixa” que ja disposava d’un espai relativament ampli
com per funcionar de teatret. A partir de l’any 1984 i fins
avui, les representacions de la companyia de teatre amateur
de la Soci es fan a la sala auditori del local social del carrer
Teodor Roviralta, que és on també es desenvolupa tota l’activitat de la secció.
El 1975 es va celebrar el 50è aniversari de la secció amb
la representació de La Molinera de Arcos i el 2000 en el 75è
f
26 Revista
aniversari es va dur a escena una ambiciosa producció de Les
Bruixes de Salem.
Per tant, convé observar que la nostra secció és fins i tot
anterior a la formalització institucional de la nostra estimada Associació del Personal de “la Caixa”, que no es va constituir com a entitat social fins a l’any 1931. Des de sempre,
la nostra secció ha estat un fort element dinamitzador de la
cultura a la nostra Associació, oberta a tots els empleats i als
seus familiars tot oferint una gran diversitat d’obres. Unes
representacions sempre executades amb qualitat tant en el
vessant interpretatiu com de direcció i d’escenografia, de les
quals n’han pogut gaudir i en poden gaudir avui totes les
persones a les quals ens agrada i estimem el teatre.
També cal constatar que, al llarg de la seva llarga història,
La Teatral ha actuat en escenaris de diverses poblacions de
Catalunya i de l’Estat espanyol. També hem participat solidàriament amb entitats socials que treballen en el camp de les
malalties neurodegeneratives o amb els nens de Bielorússia
afectats per la central de Txernòbil, per citar dos exemples.
Amb aquesta voluntat de transcendir una mica i en la
mesura de les nostres possibilitats més enllà de les tasques
pròpies de la posada en escena d’una obra, actualment La
Teatral participa també a través del Pla d’Acció Social de
l’Associació en accions de caire social com és la nostra col·
laboració amb Càritas en la realització de tallers de teatre
especial cultura
adreçats a persones en risc d’exclusió social i greus dificultats per trobar feina i assolir la inserció social.
Voldria acabar aquest article agraint als companys Teresa
Pagan, Josep M. Ruiz, Ferran Mesalles i M. Àngels Sellés la
seva col·laboració inestimable. I permeteu-me que segelli
aquesta nota amb la salutació comuna entre tots els teatreros:
Molta merda per a La Teatral!
La Teatral
Delegat: Manuel Paulo Molas
Creació: 1925
Inscrits: 146
Activitats: La temporada 2013-14 es van representar les obres
següents: Fuita de Jordi Galceran i dirigida per Albert Capel,
Okupes de segona d’Albert Capel i dirigida per ell mateix, Dol
d’alivio de Santiago Rusiñol i dirigida per Josep Isern, Berenà·
veu a les fosques de Josep M. Benet i Jornet i dirigida per Mercè
Lara.
En la temporada 2014-15, de moment s’han representat:
La perla de les Antilles inspirada en el llibre Cartes de L’Havana i
dirigida per Ferran Mesalles, El verí del teatre de Rodolf Sirera
i dirigida per Ferran Mesalles, El poema de Nadal de Josep M.
de Sagarra i dirigida per Àngela Navarro. En preparació: Tres
i no res d’Apel·les Mestres i dirigida per Josep M. Isern, Quatre
veritats de Marcel Aymé i dirigida per M. Josep Sanchis.
La Teatral també està adherida al PAS i actualment col·
labora amb Càritas en el tallers de teatre per ajudar a persones en risc d’exclusió social a trobar feina. B
JOCS DE TAULA
El dòmino, la canastra, el bridge o el truc mallorquí posen
a prova l’agilitat mental i la concentració
Redacció / EC2015
Sabies què?...
A
banda de l’atzar, els jocs de taula requereixen també generalment de l’ús del raonament tàctic o estratègic, la coordinació, la destresa
mental, la memòria, la capacitat deductiva, la coordinació amb la parella...
Generalment, agrupem els jocs de taula en categories segons les seves característiques. Així, hi ha jocs de fitxes i jocs de cartes.
Entre els primes s’usen fitxes marcades i, si més no a casa nostra, un dels més practicats és el dòmino: hi poden jugar dos o més
jugadors i els orígens de qual es remunten fa més de mil anys a la Xina, a partir dels jocs de daus, tot i que la seva forma actual –de 28
fitxes dobles i rectangulars– no es va conèixer a Europa fins a mitjan segle XVIII, introduïda pels italians, malgrat que el nom del joc sigui
d’origen francès.
Els jocs de cartes també formen part de la categoria dels jocs de taula, ja siguin jugats amb baralla francesa o espanyola. A casa nostra
tenim una predilecció especial per la canastra, el dòmino i el bridge, sense oblidar el joc genuïnament mallorquí del truc.
Els jocs de taula a la Soci
Parlem del truc
Francesc Barceló Riera
Secció Truc de Mallorca
A
principi de temporada els components de la Secció Truc
de Mallorca vam fer un curset d’iniciació per als nostres ins-
crits no iniciats en el joc del truc. Posteriorment, el mes de
desembre, ja vam fer una trobada per jugar unes partides.
Era de caràcter preliminar, és a dir, amistosa i no competitiva, ja que la diferència de nivell i d’experiència en el joc entre
els qui ja sabien jugar al truc i els que no era massa gran. Els integrants de la secció ens trobem els dimecres de cada
setmana i organitzem partides entre els assistents. La idea és
tornar a fer un altre curset d’iniciació i aprofito aquest espai
a la Revista per fer una crida als qui s’hi vulguin apuntar, que
Revista 27
f
especial cultura
sàpiguen que es poden inscriure a la secció quan vulguin i
que el curs es gratuït.
La gràcia és que com més companys siguem millor. Voldríem poder comptar amb més jugadors perquè les partides
de truc fossin cada vegada més apassionants. I parlem de
companys tant de Palma com d’altres localitats, amb experiència en el joc del truc o que simplement vulguin aprendre
a jugar-hi.
¿Que què és el truc? El truc és un antic joc de cartes que
es juga a Mallorca, una varietat del qual es juga també a les
comarques de València i també es practica a l’Uruguai i a
l’Argentina, dos llocs molt allunyats de casa nostra, però on
el truc va arribar de la mà dels emigrants mallorquins que
hi varen anar. El truc és un joc de farol i riure, no s’hi juguen doblers i
el costum, als pobles, és jugar-s’hi els cafès.
Jocs de Taula Barcelona
Delegat: Josep Valdés Laguia
Creació: 1993
Inscrits: 67
Activitats: La temporada 2013-14 els components de la secció
Jocs de Taula Barcelona han dut a terme els campionats
socials de dòmino i de canastra. La secció realitza les seves
activitats al local social de Barcelona.
Parlem del bridge
Xavier Villalobos Motlló
Bridge Barcelona
H
i ha molts aspectes del bridge que proporcionen efectes
beneficiosos al qui el practica. En primer lloc, com a activitat d’esport és saludable i com a joc és plaent. Aquests dos
aspectes, sumats, ja el fan molt atractiu.
Com a activitat mental que requereix l’ús de la memòria, l’elaboració d’un raonament i l’execució d’un pla, és
clar que contribueix a estimular la salut intel·lectual de
manera efectiva, en totes les edats i situacions. Hi ha articles que el presenten com a una teràpia contra l’estrès i la
hiperactivitat quotidiana de la vida moderna.
Certament, aquestes propietats estan més que demostrades i formen part de les recomanacions elegibles pels
professionals de la salut per mantenir el cap ben despert
i en plenes facultats. Els associats d’aquesta secció veiem
i gaudim d’aquests beneficis, i creiem que la fama que té
el bridge de ser “el millor dels jocs de cartes possible” la té
molt ben guanyada.
Quant al vessant social, pocs jocs de taula fomenten com
el bridge el fair play i les relacions humanes. El bridge és un
joc de parelles (o d’equips formats per dues parelles) i és
impossible practicar-lo correctament sense tenir en compte
aquest aspecte fonamental. En la mateixa concepció del joc
f
28 Revista
Secció Truc de Mallorca
Delegat: Francesc Barceló Riera
Creació: 2014
Inscrits: 16
Activitats: En la temporada del seu debut, la Secció Truc de
Mallorca ha organitzat diverses trobades per practicar aquest
joc de cartes mallorquí. La secció celebra les seves activitats
els dimecres de 15.00 a 17.00 h al Malorcafè, dins de les instal·
lacions de l’estadi del Reial Mallorca (més informació sobre
el joc del truc a www.federaciobaleardetruc.es).
Bridge Barcelona
Delegat: Xavier Villalobos Motlló
Creació: 30/10/2012
Inscrits: 52
Activitats: En la temporada 2013-14 es van dur a terme més
de 70 activitats que inclouen la disputa de més de 30 partides al local social (pools internes), la participació 5 campionats oficials de l’Associació Catalana de Bridge, la disputa de
6 pools didàctiques (amb la presència d’un àrbitre-director),
l’assistència a partides en altres clubs de Barcelona (Mayda,
Country i Turó), la disputa de partides amistoses amb el club
Gran Penya (Vilanova i la Geltrú) i l’acolliment a la nostra seu
social d’equips aliens per a la disputa de torneigs. B
hi ha el respecte per la parella contrària, des del moment
que no es permet d’establir pactes secrets, fer senyals facials o
signes de cap mena amb el teu partner i que puguin afectar el
desenvolupament del joc. En conseqüència, es considera un
joc de dames i de cavallers, i tot diàleg o convenció utilitzats
en cada partida són de coneixement i interpretació pública
i compartida. A més a més, l’estructura de les pools fa que la
majoria de parelles que participen en una competició s’acabin coneixent entre elles. A la Soci ens satisfà veure com la
nostra família bridgista s’amplia amb nous membres.
Una altra característica atractiva del bridge és que
intenta minimitzar l’efecte de la sort en les partides,
exigint als jugadors que han rebut més bon joc que assoleixin un resultat més exigent que altres amb menys avantatge teòric, encara que en ambdós casos guanyarien als
seus respectius adversaris. Això penalitza tant les actituds
més conservadores com les més llançades, car l’objectiu
és trobar aquell punt d’equilibri entre el joc rebut i la
manera de jugar-lo, que proporcioni el resultat més just.
La mescla més explosiva es produeix quan un els components d’una parella són de tarannàs oposats... ja us ho
podeu imaginar! En les nostres trobades socials, com que
sortegem les parelles, es produeixen totes les combinacions possibles i la classificació de cada jugador pot variar
molt d’una setmana a l’altra.
Tot això que us he explicat ho podreu comprovar si us
apunteu a la nostra secció... Us hi animeu? B
PINTURA
El traç i el color, les dues dimensions per excel·lència en
l’ampli ventall de la pintura
Redacció / EC2015
Sabies que?...
V
a ser en el segle XIX quan, després d’una llarga disputa entre color i dibuix que es venia arrossegant, en el panorama de la pintura
europea, des de l’edat mitjana, l’academicisme del moment havia sentenciat el triomf del dibuix i la línia en el traçat, i li concedia al color
una posició secundària, fins aleshores mai expressada d’una manera tan decidida.
D’acord que, anteriorment, alguns genis com Goya o Turner van fer de la taca i el color protagonistes de les seves obres, un tret que
també s’observa en la pintura victoriana posterior, però fins i tot la homogeneïtat cromàtica era molt valorada en general.
Però van arribar els impressionistes i van tornar revolucionar el panorama pictòric, en aplicar a les seves obres els descobriments sobre
la naturalesa de la llum i sobre la teoria del color, la qual cosa els va portar a l’ús conscient dels colors complementaris per augmentar els
contrastos i la disposició sobre la tela de color purs amb la intenció de reproduir, en la retina de l’espectador la barreja de pigments que
fins aleshores es confiava a la paleta del pintor.
Els simbolistes o postimpressionistes, molt especialment Gauguin i Van Gogh, amb el seu ús de colors molt vius, aplicats amb pinzellades grosses i àmplies o en superfícies relativament grans, van usar el color amb agressivitat i de manera alliberadora, connectat
clarament amb les diferents intensitats emocionals de l’artista, amb la idea subjacent que, a través de la manipulació del color, es podia
expressar no tant l’aspecte físic dels objectes com els percep l’ull, sinó l’estat d’ànim que s’evocava. Fou a partir d’aleshores, que els usos
radicals del color –especialment els abstractes– van acabar per escandalitzar Picasso fins i tot, el qual va arribar a dir que, en la recerca de
la “pintura pura, s’acabarà trobant la pura pintura”, és a dir, allò mateix que es ven en pots i s’exposa a les prestatgeries de les drogueries.
La pintura a la Soci
Veure recompensat l’esforç
creatiu
Joan Ramon Feu Benavides
Pintura Barcelona
L
’Associació del Personal em convidava a compartir activitats esportives de tot tipus, però cap d’elles era el meu fort.
Així se’m va acudir de proposar la creació d’una nova secció
que anomenaríem Pintura Barcelona i la finalitat de la qual
fóra facilitar les trobades entre companys i companyes que
compartíssim la mateixa dèria artística.
L’activitat de pintar, per si mateixa, és un fet individual, com
el treball creatiu d’un músic, d’un escultor o d’un escriptor que
s’alimenta de l’afany de superació i de millora amb l’objectiu
de presentar als altres la nostra obra, i és en aquest moment i
només en aquest quan els nostres esforços es veuen recompensats. Els elogis alimenten el nostre ego i les crítiques fan que
intentem millorar, per això l’art sempre els necessita a tots dos.
Com a secció cultural, Pintura Barcelona ha participat
en les diverses activitats i jornades culturals que es fan a la
Soci, en les quals hem exposat les nostres obres. Un any que
vaig fer les caricatures de tots els companys que m’ho van
demanar i vaig estar dibuixant tot el dia, igual com el dia de
la Festa de Reis, que també vaig dibuixar Reis Mags, camells
i naixements de totes les formes. En aquest marc, la nostra
secció va organitzar dos concursos de dibuix infantil.
Pintura Barcelona també està adherida al PAS i vam fer
donació de 25 quadres perquè fossin subhastats a benefici
d’una entitat social, en una subhasta que es va fer després
d’una representació de La Teatral.
Recentment s’han incorporat companys i companyes nous
a la secció. Amb la seva empenta sumada a la de tots, tenim
la intenció de fer una altra exposició que possiblement ja
tindrem enllestida per al mes de maig vinent. Esperem amb
ganes i il·lusió que la visiteu i que les nostres obres us agradin.
Pintura Barcelona
Delegat: Joan Ramon Feu Benavides
Creació: 2004
Inscrits: 21
Activitats: Els nostres pintors han participat en diverses activitats durant el curs 2013-14, amb un protagonisme especial
en la Jornada Cultural a la Soci, així com també en la Festa
de Nadal. Així mateix, Pintura Barcelona va col·laborar amb
el PAS tot fent una donació de 25 quadres els beneficis de la
venda dels quals es van donar a una entitat social. B
Revista 29
f
FILATÈLIA
Darrera de totes i cada una de les col·leccions de segells hi
ha sempre el testimoni gràfic del passat
Redacció / EC2015
Sabies què?...
E
n el Primer Congrés Internacional de Filatèlia (Barcelona, 1960) es va definir la filatèlia com una ciència auxiliar de la història, tot i que
es dóna també el nom de filatèlia al col·leccionisme de segells.
La paraula filatèlia, en la seva forma francesa, s’atribueix a Georges Herpin en la revista Le Collectioneur de timbres-postes, editada
en la segona meitat del segle XIX (vol. 1, 15/11/1864). Està formada per les arrels gregues philos (amic) i ateleïa (sense taxa). Els amants
dels segells analitzen diversos aspectes de cada peça: j País: tots els segells porten impresa la nacionalitat, excepte els de Gran Bretanya,
que en el seu lloc porten impresa la imatge de la Reina Victòria en les seves primeres tirades i posteriorment del monarca que governi el
Regne Unit. j Dentat: és molt important que el segell estigui en un perfecte estat i amb totes les seves dents. j Marges i centrat: un segell
ha de tenir la imatge ben centrada i equidistant de les vores. j Redacció: generalment porten el nom del dissenyador i l’any d’emissió.
Imatge: és el motiu del segell, el que porta a l’afeccionat a col·leccionar-lo. j Valor facial: el valor del franqueig. j Color, paper i filigrana:
hi ha gran varietat de colors, papers i filigranes que fan que un segell que sembla igual a un altre sigui diferent. j Format i dimensions:
els hi ha quadrats, rodons, allargats, triangulars, etc. j Sobrecàrrega i sobretaxes: major valor afegit generalment per motius benèfics o
en franqueig de correu aeri.
Un parell de curiositats: tot i que generalment s’accepta que Sir Rowland Hill, administrador postal anglès, va ser l’inventor del segell,
les primeres mostres adhesives van ser impreses en 1834 per James Chalmers, de Dundee (Escòcia); i, d’altra banda, sabíeu que el segell
més valuós del món és el 3 Skilling de color groc (hauria de ser verd) de Suècia de 1855: el 1996 es va vendre per 2.600.000 francs suïssos
(més de 2 milions de dòlars americans).
Filatèlia Barcelona
Delegat: Bernat Xancó Torras
Creació: 1979
Inscrits: 54
Activitats: Els companys de la secció del col·leccionisme de
segells de l’Associació mantenen el contacte entre ells per
f
30 Revista
comentar les novetats de segells que s’incorporen regularment als circuïts filatèlics i celebren trobades per comentar
els aspectes relacionats amb la seva afició, intercanviar
impressions i visionar noves peces.
La secció de filatèlia i numismàtica és una de les més antigues entre les culturals. B
MIRA’M ALS ULLS
LLIGA FOTOGRAFIA DIGITAL
El certamen literari de la Soci Una competició social d’un
ha superat les previsions
nivell excel·lent
Gairebé 800 relats han estat presentats al
certamen literari convocat per l’Associació
del Personal
Redacció
EC2015
F
em-la grossa! El premi literari de relats curts Mira’m als
ulls, és una de les iniciatives més importants que en l’àmbit
cultural ha llançat l’Associació en aquesta temporada. El
mes de març passat es va tancar definitivament el termini
de presentació de les obres amb uns registres que satisfan
les expectatives més optimistes, ja que superen els 800 relats
englobant les diferents categories convocades.
El premi s’emmarca dins el Pla d’Acció Social (PAS), amb
el lema Mira’m als ulls, que els participants poden interpretar
lliurement. És a dir, es pot posar el focus sobre la realitat social actual, des de la sensibilitat tant de les persones que viuen
situacions difícils, com dels qui dediquen el seu temps o els
seus recursos (expertesa, temps de voluntariat, dedicació professional, diners, etc.) a ajudar els qui les pateixen.
Llibre solidari
Els relats (de gènere completament lliure) seleccionats com
a finalistes seran editats en un llibre, acompanyats d’il·
lustracions i d’una breu biografia dels autors, que es posarà
a la venda per recollir fons per a una causa solidària (una
entitat del tercer sector serà la beneficiària).
D’altra banda, també està previst que els relats es puguin
teatralitzar amb la mateixa finalitat solidària. Cada persona
ha pogut presentar treballs inèdits dins una de les quatre
categories següents: infantil (menors de 14 anys), juvenil (de
15 a 25 anys), adults (de 26 a 64 anys), Gent gran (majors de
65 anys).
Relats finalistes
De cadascuna de les categories el jurat triarà fins a un màxim
de 10 relats finalistes per categoria (publicables en el llibre).
Els autors dels relats finalistes, encara per decidir, rebran 10
exemplars del llibre i un book fotogràfic amb les fotos que
els haurà fet la Secció de Fotografia i la il·lustració original
del seu relat, feta per la secció Pintura Barcelona. Està previst
que els noms dels finalistes se sàpiguen l’1 de maig vinent. B
Joan Elias Boada va guanyar la III Lliga Social
2013-2014, seguit de Maria Gràcia de la Hoz i
de José A. Munuera
Redacció
EC2015
La III Lliga de Fotografia Digital 2013-14 organitzada per la
secció Fotografia Barcelona va ser un èxit.
Després de nou mesos de competició (d’octubre de 2013
a juny de 2014) i de cinc veredictes, emesos per diferents
jurats (alguns d’àmbit internacional, com els Foto-Grupo
30/40, de Buenos Aires, que van fallar l’últim veredicte,
membres tots ells del Cuerpo de Jurados de la Federación
Argentina de Fotografía) el rànquing de la III Lliga Social de
Fotografia Digital de l’Associació ha estat encapçalat per Joan
Elias Boada, amb 238 punts acumulats en les seves 10 obres
presentades.
Els dos segons premis van ser per a Maria Gràcia de la
Hoz (235 punts en 10 obres) i per a José Antonio Munuera
(234 punts en 10 obres), mentre que Josep M. Robert, Tomàs
Llompart i Josep Recio van assolir els tres tercers premis
atorgats. Pili García, Adolf Gómez, Antoni Redondo, Manuel
Maya, Joan Casabó, Montserrat Enero i Montserrat Guzmán
van obtenir diplomes d’honor. El delegat de la secció organitzadora del certamen,
Jaume Vila, volia expressar a través de la Revista, el seu
reconeixement per als participants en el primer certamen:
“De veritat que cal felicitar-los, a tots els participants, i més
especialment als premiats, amb la confiança de poder tornar a comptar amb ells i amb tots els qui s’hi vulguin afegir
per participar en la quarta lliga”.
Precisament, acte seguit va començar la IV Lliga 2014-15
que, en el moment de tancar aquesta edició especial dedicada
a les seccions culturals ja ha completat els seus dos primers
veredictes. El primer el va guanyar Pili Garcia, mentre que J.
A. Munuera va aconseguir la segona posició. Curiosament,
el segon veredicte va registrar un empat per al primer lloc
entre aquests dos grans fotògrafs de la secció barcelonina.
Per consultar les classificacions i poder veure les fotografies de la primera lliga es pot visitar l’adreça següent https://
www.flickr.com/photos/socifotobcn/sets, que pertany al Flickr de la
secció. B
Revista 31
f
ESPECIAL LLIBRES
R oser P àez
Especial Primavera’15
Club de Lectura
Algunes recomanacions per contribuir a què l’inici de la primavera sigui encara més agradable...
Les incerteses
Jaume Cabré
Assaig (192 pàgines)
Editorial Proa (febrer de 2015)
Després d’escriure la novel·la catalana de més èxit nacional i
internacional dels últims temps, Jo confesso, ara Jaume Cabré
reflexiona sobre el fet d’escriure, de llegir, de crear, de viure
obert al misteri de la vida i del món.
Les incerteses parteix dels interrogants d’un creador i home
de cultura inquiet i acaba sent una llarga conversa íntima
amb el lector, que esdevé còmplice d’unes vivències que enriqueixen i transformen. Una lliçó de coneixement i de bona
literatura.
No, mi general
Irene Lozano / Zaida Cantera
Novel·la
Ed. Plaza&Janés (març de 15)
La capitana Zaida havia estat preparada per combatre en
qualsevol guerra. El que mai no s’hauria imaginat però, és
que l’enemic se’l trobaria a les seves pròpies files. La capitana Zaida era brillant, honesta i lleial, però va cometre una
sola errada: no callar davant d’una injustícia. La comandant
Zaida Cantera de Castro ha decidit trencar el seu silencia
f
32 Revista
superant la por endèmica que molts militares tenen a parlar.
El seu relat estremidor, escrit per Irene Lozano, ens explica
l’experiència brutal i traumàtica d’haver estat assetjada sexualment primer, i perseguida laboralment, professionalment i
personalment després, com a mesura d’escarment exemplar,
per tots els qui l’haurien d’haver protegit.
Algú com tu
Xavier Bosch
Novel·la (352 pàgines)
Premi Narrativa: Ramon Llull
Editorial Planeta (març de 2015)
“Van resseguir la rue de Seine gairebé sense veure el carrer, pendents com estaven l’un de l’altre. El JeanPierre,
cicerone amb ganes d’agradar, explicava curiositats del
barri que ella escoltava en silenci. Allà on la vorera es feia
més estreta, va semblar-li que, sense voler, es fregaven
les mans. Pell amb pell. I va tenir una esgarrifança. Van
trencar per la rue de Buci, atapeïda de turistes asseguts a
les terrasses amb ombra, i de seguida van ser al boulevard
Saint-Germain”.
El Jean-Pierre Zanardi, galerista a la Rive Gauche, és un
esperit lliure. La Paulina Homs, de vida tranquil·la i familiar
a Barcelona, arriba a París per al casament de la seva cosina.
Una novel·la sobre la força perdurable de l’amor.
especial cultura
Cremeu Barcelona!
Guillem Martí
Novel·la històrica
Ed. Columna
Col·lecció Clàssica (març de 2015)
En una polsosa estació d’autobusos, a Ciutat de Mèxic, en
Miquel espera l’arribada de la seva dona, la Teresa, que no
veu des de fa deu anys, i de la seva filla, que no coneix. Mentre les espera rememora amb amargor els esdeveniments que
l’han portat fins a aquest lloc.
Els seus records el porten al gener del 39, dies abans que
l’exèrcit rebel entrés a Barcelona. La República agonitza i la
guerra està perduda, i la ciutat és ja una ombra del que era:
el que pot fuig a la frontera i el que no espera resignat la sort
del vençut.
En aquestes condicions arriba l’ordre del Komintern
d’arrasar la ciutat, destruir les vies de comunicació i centres
neuràlgics d’energia, aigua i transport, per no deixar res
dempeus a l’enemic. Miquel Serra, membre del PSUC i conseller de la Generalitat és l’encarregat de dur a terme aquesta
ordre de terra cremada. Però en Miquel, en aliança amb en
Corbacho, un sergent madrileny veterà de l’exèrcit republicà,
i jugant-se la vida, boicoteja aquests plans i salvaguarda la
ciutat.
Des d’on tornar a estimar
Joan Margarit
Poesia
Editorial Proa
Col·lecció Ossa Menor (gener de 2015)
Mai fins ara, Joan Margarit no havia escrit un llibre que, conservant la tendresa dels seus primers poemes, tingués també
la lucidesa severa dels últims.
La intel·ligència sentimental i la bellesa abrupta d’aquests
versos signifiquen un pas de gegant en la poesia del poeta
català més llegit del nostre temps. B
Infantil i Juvenil
Diari d’una penjada
Rachel Renée Rusell
(Traducció de: M. Àngels Guiu Vidal)
Grup 62 (400 pàgines)
Col·lecció: Diari d’una penjada (març de 2015)
Lectura recomanada a partir dels 11 anys.
Fa dies que tothom em pregunta per mi i pel Brandon, i
ara, a la fi, puc escriure-ho tot sobre el que va passar –o
no!– amb el nostre primer petó! Però KFT! Us haig de confessar que vaig un pèl estressada! Un equip de televisió ens
segueix a mi, els meus amics i la meva família a tot arreu
on anem perquè sóc la protagonista d’un programa de tele!
A més, m’he de preparar per a una gravació i faig classes de ball i... no oblideu la Brianna, la meva germaneta
estimada (aarg!). Espero sortir-me’n... però sobretot que tot
aquest enrenou no ens porti problemes a en Brandon i a
mi...
El diari groc de la Carlota
Gemma Lienas
Empúries (abril de 2015)
Col·lecció LB (152 pàgines)
Lectura recomanada a partir dels 12 anys.
“De porros, en aquesta casa, no en vull ni sentir parlar”.
Aquesta és la resposta que dóna, a la Carlota i en Marc, el
seu pare quan li fan una pregunta a propòsit de les drogues. Però, aleshores, com podrà decidir en Marc si fuma
porros o no a la festa on l’han convidat?
La Carlota, determinada a aconseguir-ne tanta informació com pugui, escriu aquest nou diari que tens a les mans.
A partir de testimonis que va recollint i de les explicacions
que rep del seu entorn més immediat i, sobretot, d’un
metge del seu club de futbol preferit, la Carlota s’endinsarà
en el complex món de les drogues, convençuda, com sempre, que només quan disposes de tota la informació pots
realment decidir.
El lector del tren de les 6.27
Jean-Paul Didierlaurent
(Traducció de Mercè Ubach Dorca)
Ed. Columna (març de 2015)
Colecció Clàssica - Juvenil
En Guylain Vignolles no és atractiu ni lleig, ni gras ni prim.
La seva feina consisteix a destruir allò que més estima: és
l’encarregat de supervisar “la Cosa”, l’abominable màquina
que tritura els llibres que ja ningú vol llegir. Quan s’acaba
la jornada laboral, en Guylain rescata de les entranyes del
monstre les poques pàgines que han sobreviscut a la carnisseria. I cada matí, en el tren de les 6.27 h, es dedica a
llegir-les en veu alta per a alegria dels passatgers habituals.
Un dia descobreix per casualitat una peça de literatura atípica que li canviarà la vida... B
Revista 33
f
SECCIONS
Seccions culturals de l’Associació del Personal de “la Caixa”
Un total de 43 seccions, corresponents a 13 disci-
plines culturals diferents, han dut a terme alguna
activitat durant la temporada 2013-14.
Redacció
EC2015
Les seccions que apareixen en aquest número
especial són les que, segons les dades facilitades
pel nostre Servei d’Atenció a l’Associat, en aquesta
temporada han dut a terme alguna activitat relacionada amb la seva disciplina.
La temporada 2013-14 es pot considerar especialment activa, ja que en total han estat 43 les seccions culturals que han fet alguna activitat relacionada amb alguna de les 13 disciplines practicades.
Des de la Revista volem felicitar-les a totes i desitjar-los que en la temporada 2014-15 es mantingui
la quantitat, la diversitat i la qualitat de les seves
propostes. Enhorabona! B
Seccions culturals en procés de creació
Actualment hi ha obertes cinc propostes per crear noves seccions culturals. Les inscripcions estan obertes i si es considera que hi ha hagut
el quòrum suficient, aquests projectes tiraran endavant:
j Conferencias Sevilla: el seu promotor és el company Bernabé Bermúdez
i es proposa reunir companys per assistir a xerrades i conferències.
j Conferències i Música Barcelona: Robert Bailó impulsa aquesta
proposta de crear un grup per organitzar conferències relacionades
amb el món de la música.
j Fotografía Almería: proposta a càrrec d’Antonio Miguel Gil Salmerón per
crear una secció dedicada a la possibilitat de compartir experiències i fer
sortides entre els aficionats a la fotografia de la seva demarcació.
j Fotografía Huelva: amb Alicia Martín Escudero al capdavant, s’impulsa des de Huelva una secció per als aficionats a la fotografia.
j Historia Granada: aquest projecte ha estat presentat per José Manuel
López Urquízar amb la voluntat de crear una secció dedicada a l’estudi de la
rica història granadina.
j Historia Huelva: la visita a llocs històrics i l’estudi del passat centrarà les activitats de la secció que vol crear Conchi Márquez Tavira amb
tots els companys interessats. B
Relació completa de seccions culturals de l’Associació del Personal de “la Caixa” en la temporada 2013-14
Balls de Saló
(5 seccions)
Barcelona, Girona, Jaen, Mallorca,
València.
Cant Coral
(1 secció)
Coral Caelum.
Excursions i Visites Culturals
(3 seccions)
Bages-Berguedà, Lleida, València.
Filatèlia i Numismàtica
(1 secció)
Barcelona.
Fotografia
(5 seccions)
Astúries, Barcelona, Girona, Lleida, Lleó.
f
34 Revista
Gastronomia
(15 seccions)
Baix Camp, Barcelona,
Cadis, Cantàbria, Eivissa
i Formentera, Huelva,
Girona, Granada, Jaen,
Mallorca, Menorca,
Múrcia, Pla de l’Estany,
Segòvia, València.
Història
(3 seccions)
Astúries, Barcelona,
Múrcia.
Informàtica
(1 secció)
Barcelona.
Jocs de Taula
(4 seccions)
Barcelona, Mallorca, Barcelona (jocs
de taula i bridge).
Lectura
(1 secció)
Barcelona.
Música Moderna
(2 seccions)
Barcelona, Madrid.
Pintura
(1 secció)
Barcelona.
Teatre
(1 secció)
Barcelona. B
Avantatges per al col·lectiu
Redacció / Avantatges
Per accedir a totes les oportunitats i avantatges en la contractació i adquisició de serveis i productes de les firmes amb les quals l’Associació
ha arribat a acords, només ha d’entrar a la nostra web www.lasoci.org > Serveis > Avantatges per al col·lectiu.
Comercials
Nubico
Descompte en la subscripció mensual d’aquest catàleg de més
de 5.000 llibres en format e-Book.
Apartchalet
Xalets individuals i apartaments a dos km de Ciutadella (Menorca) i 200 metres de Cala Santandria.
Europcar
Disposes de tarifes i condicions excepcionals en el lloguer de
vehicles a tot el territori espanyol.
Balneari Caldes de Boí
Estació termal situada a 1.500 metres, al cor del Pirineu lleidatà,
amb descomptes únics.
Grup Letamendi
Gaudeix de descomptes en la compra de vehicles nous i de
gerència, a més de revisions i accessoris.
Naranjas Gourmet
Grans descomptes en comandes de taronges i mandarines,
madurades a l’arbre i sense cap procés artificial de manipulació.
Castilla Termal
Descomptes exclusius en aquest concepte d’hotels balneari
ubicats en edificis històrics.
Maisport
Mitjons tècnics i mitges compressives d’alta qualitat, per a
esports d’alt rendiment, a preus molt competitius.
Hotel de Tredòs
Tarifes amb descompte en aquest hotel de la Vall d’Aran, molt
a prop de Baquèira-Beret.
Kuoni
T’ofereix ofertes especials i descomptes en la contractació de
tots els viatges del catàleg.
Sarquavitae
Serveis sanitaris i socials d’atenció a les persones: residències,
serveis domiciliaris, etc. B
Assistencials, Culturals i Formatius
ISH
International House
Ofertes en estades a l’estranger per aprendre i practicar anglès
a Irlanda i Gran Bretanya.
Cursos presencials i on-line, així com estades a l’estranger per a
adults i joves, amb descompte.
Clínica Baviera
Fundación Amigos Museo del Prado
Allibera’t d’ulleres i lents de contacte amb la promoció especial
en cirurgia refractiva làser.
Fes-te Amic del Museo del Prado amb condicions especials.
Contribuiràs a la conservació del patrimoni cultural. B
Socials (avantatges que t’ofereixen les entitats del tercer sector i que la Soci vol impulsar)
Ilunion
Ergosum
L’empresa de la Fundació Once t’ofereix ofertes en viatges a
tots els destins per a les teves vacances.
Oci basat en valors. Descomptes en caixes regal d’activitats
de lleure impulsades per la Cooperativa Encís per contribuir a
finançar l’activitat de les entitats socials del territori.
Fundació Privada El Molí d’en Puigvert
Ha posat en marxa Cosir i estrenar, un projecte social d’aprofitament d’excedents tèxtils. Per un preu mòdic tindràs 10 peces
de roba interior i casual, i un kit de costura.
Verdallar
Vols cuidar-te amb productes ecològics i de proximitat alhora
que dónes suport a un projecte social? Gaudeix d’un 40% de
descompte en la primera compra. B
Revista 35
f
Als voluntaris, col·laboradors, empleats,
clients i accionistes, hem aconseguit:
• Ajudar més de 260.000 nens que viuen
per sota del llindar de la pobresa
Pobresa infantil
• Facilitar més de 95.000 llocs de treball a
persones en dificultats
• Oferir tallers i activitats a més de
700.000 persones grans a l’any
• Acompanyar més de 65.000 pacients al
final de la vida
• Donar suport a la recerca mèdica amb
90 milions d’euros
• Rebre anualment més de 4 milions de
visitants als nostres centres culturals,
científics i exposicions itinerants
• Atendre les necessitats de la societat
amb l’ajuda de 13.000 voluntaris
Integració laboral
Gràcies per ajudar la Fundació
Bancària ”la Caixa” a construir
una societat més justa i amb més
oportunitats per a tothom.
Gent gran
Voluntariat
Malalts terminals