No 7-06 l`H.indd - Consorci Sanitari Integral

Comentarios

Transcripción

No 7-06 l`H.indd - Consorci Sanitari Integral
SALUTALBARRI
LA REVISTA DEL VOSTRE CENTRE DE SALUT
SALUT AL BARRI ÉS UNA PUBLICACIÓ EDITADA PEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL
RECURSOS
SOCISANITARIS
EL PROCÉS DE DOL
HIGIENE PERSONAL
etapa 1 | número 7 | febrer 2006
higiene personal
LES CONDICIONS I TAMBÉ ELS FACTORS PERSONALS I AMBIENTALS INFLUEIXEN EN LA HIGIENE
PERSONAL.
La higiene és un concepte que va més enllà del fet de netejar. Comprèn un seguit
d’aspectes com l’exercici físic, l’alimentació,
la son, etc. La higiene personal i de l’entorn
són bàsiques per prevenir malalties i millorar
la salut. Els factors d’higiene ambientals també influeixen en la salut.
que es modifiqui el pH propi i utilitzar esponges naturals que en facilitin la descamació.
També cal hidratar-la diàriament amb cremes
o olis per evitar-ne la deshidratació i la pèrdua
d’elasticitat. No està recomanat l’ús indiscriminat de sabons i desodorants germicides, ja
que alteren l’equilibri propi de la pell.
Malgrat que els consells d’higiene personal
són coneguts, cal fer un recordatori, especialment perquè els més petits els incorporin en
la rutina diària.
Les mans
Les mans s’han de rentar abans de cuinar,
menjar i alimentar un infant. També s’han de
rentar després d’anar al bany, de tocar escombraries, de tossir o esternudar, de canviar bolquers, de fer la neteja o quan arribem
a casa.
Higiene personal
La higiene personal és la que realitza l’individu
en benefici propi, amb l’objectiu de millorar i
conservar la seva salut i, indirectament, no
afectar el benestar dels altres.
La pell és la primera barrera que ens defensa de l’entorn i cal saber com dur a terme
la seva higiene. La pell realitza tres funcions
bàsiques: protegeix l’organisme, el relaciona
amb el món exterior i en regula el funcionament. Cal mantenir-la bé per tal que pugui
realitzar correctament les seves funcions.
CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA
DEL CONSORCI
TERESA ROIGÉ
INFERMERA. ABS GAUDÍ
Netejar la pell
Per mantenir la pell en bon estat és recomanable fer una dutxa diària o tres cops per setmana, usar sabons amb pH neutre per evitar
Hem de tenir cura de les ungles i de la pell
de les mans i els peus. És important recordar
hidratar-la per evitar fisures.
Higiene bucal
Per tal de prevenir l’aparició de malalties
bucals és imprescindible tenir en compte
les següents normes d’higiene: cal raspallar-se les dents durant aproximadament
dos minuts després de menjar, utilitzant
pastes fluorades que no siguin abrasives;
a més, cal utilitzar fil de seda per tal de
netejar els espais interdentals. També és
recomanable no ingerir sucres refinats en
excés per evitar l’aparició de càries.
SALUT
BARRI
Butlletí Informatiu de les Àrees Bàsiques del Consorci Sanitari Integral
AL
DIRECTOR: JOSÉ LUÍS IBÁÑEZ | COORDINACIÓ PERIODÍSTICA: DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ DEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL | CONSELL DE REDACCIÓ:
MIGUEL A. AGUILAR, SANDRA AGUILAR, ROSA ALBERNI, SILVIA DUEÑAS, FERRAN FLOR, JOSÉ LUIS IBÁÑEZ,
CARME LLORENS, ANNA MILLÀ, ELVIRA QUINTERO,
TERESA ROIGÉ, RUT SALVÀ, SANDRA VILLARES | HAN
COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO: MARTA PAYTUBI,
SANDRA ALONSO, MONTSERRAT ANDRÉS, BEGOÑA
RIBAS, LOURDES SANS, MERCÈ VILALTA, RAQUEL
ALONSO, M. ÀNGELS MARTÍNEZ, SÍLVIA SIMÓ. |
ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC: CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT | DISSENY i MAQUETACIÓ: B2BACG AGÈNCIA
DE COMUNICACIÓ GRÀFICA | IMPRESSIÓ: OFFSET
COLOR.
SALUT AL BARRI és una publicació gratuïta promoguda pels
centres d’atenció primària del Consorci Sanitari Integral, amb
l’objectiu de promoure els hàbits saludables de la població.
Qualsevol suggeriment o comentari el podeu expressar
per telèfon, al 93 507 25 89, o per correu electrònic a la
següent adreça: [email protected]
ADOLESCENCIA
cómo mejorar las relaciones familiares
LA ADOLESCENCIA ES UNA ETAPA DE CAMBIOS, DE CRISIS Y DE ADAPTACIONES. DURANTE EL TIEMPO
QUE DURA A MENUDO SE PRODUCEN CONFLICTOS ENTRE PADRES E HIJOS.
HAY
QUE FORTALECER EN
LOS JÓVENES LA CAPACIDAD
DE SER PROTAGONISTAS DE
SU PROPIA VIDA, QUE SEAN
CAPACES DE TENER PROYECTOS, DE SABER DECIDIR,
DE SABER VALORAR Y LLE-
En la adolescencia se producen cambios
físicos y psíquicos que pueden llevar a
despertar sentimientos de rebeldía hacia
los padres, un descenso brusco del rendimiento escolar e incluso comportamientos
de riesgo que pongan en peligro su propia
salud física o psíquica, o la de otras personas.
GAR A CONCLUSIONES POSITIVAS O NEGATIVAS.
ALAINE TOURAINE
Los padres suelen sufrir una gran ansiedad
por el bienestar del hijo y pueden sentirse
desorientados y con falta de recursos para
afrontar los problemas que derivan de esta
crisis.
La manera positiva de enfrentarse a estos cambios, que son normales, es intentar comprender y aceptar al adolescente,
buscando el equilibrio entre autoridad, permisividad y confianza. Poner límites claros
anunciando las consecuencias que se derivarán de su falta de cumplimiento evita estar dando órdenes continuamente y facilita
la convivencia. Es conveniente no prohibir,
sino regular; no amenazar, sino avisar.
Algunas pautas a tener en cuenta para mejorar la relación son:
- Pactar horarios para levantarse, irse a
dormir, ver la televisión o usar el ordenador.
- Cumplir con sus tareas escolares.
- Colaborar en las tareas domésticas.
- Ser respetuoso: saludar, despedirse, hablar en un tono correcto, pedir autorización
ABS COLLBLANC I ABS LA TORRAS- para salir con los amigos, etc.
DRA. JOSEFINA NAVARRO
PEDIATRA. ABS COLLBLANC
En caso de incumplimiento de las normas,
los padres deben aplicar las consecuencias pactadas (reducción del tiempo de
ocio o de la paga, por ejemplo).
Mantener una buena comunicación entre padres e hijos es uno de los factores
protectores más importantes en la prevención de los comportamientos de riesgo. Algunos consejos para los padres son:
- Tratar al adolescente con respeto: en tono
pausado y sin alzar la voz.
- Hablar menos y escuchar más: poner toda
la atención cuando el hijo quiera hablar (no
leer, ni mirar la televisión, ni hacer otras
tareas mientras). Dejarlo hablar libremente demostrando que se encuentra a gusto
con él. No hacer interrogatorios, no desviar
la conversación ni recriminarlo.
- Intentar elogiarlo con frecuencia: todos
necesitamos sentirnos apreciados.
- Las personas se valoran a sí mismas en
función de cómo son valoradas.
- Animarlo a mejorar, premiar sus logros.
No hay que intentar que el adolescente
sea perfecto, todos cometemos errores y
de ellos se aprende.
- Dedicarle tiempo: buscar actividades que
puedan compartir.
- Estimular su independencia y responsabilidad.
- Evitar ridiculizarle o humillarle.
OBESIDAD
un problema de salud
LA OBESIDAD ES UN EXCESO DE GRASA CORPORAL. EL NÚMERO DE PERSONAS QUE LA SUFREN
EN ESPAÑA AUMENTA DE AÑO EN AÑO. EN EL AÑO 2000, EL 39% DE LA POBLACIÓN ENTRE 25 Y 60
AÑOS TENÍAN SOBREPESO Y UN 14,5% OBESIDAD.
El control del peso no es sólo una cuestión
de modas o de estética, es un problema de
salud importante. Cada vez hay más estudios que asocian el exceso de peso con diferentes dolencias.
El cálculo del índice de masa corporal
(IMC) es una herramienta para conocer
si el peso es el adecuado. Para calcularlo hay que dividir el peso en kilogramos
por la talla en metros cuadrados (kg/m2).
La normalidad de este valor se sitúa entre 18,5 y 24,9. Cuando este valor se sitúa
entre 25 y 29.9 kg/m2 hay sobrepeso y
cuando el IMC es igual o mayor 30 kg/m2
se habla de obesidad.
En el desarrollo de la obesidad intervienen
muchos factores. Los más importantes son
por un lado los cambios en la alimentación y
por otro el cambio de hábitos y estilo de vida
de las sociedades desarrolladas, progresivamente más sedentarias.
El tratamiento de la obesidad tiene que servir para mejorar la salud física y psicológica. Actualmente el tratamiento se basa en
varios campos: en primer lugar, en la modificación de la alimentación basada en la
reducción de calorías pero conservando el
porcentaje correcto de alimentos, para no
tener ninguna falta nutricional.
Este cambio de hábito no debe ser limitado
en el tiempo sino que se debe incorporar en
el estilo de vida. La alimentación no tiene
ABS COLLBLANC I ABS LA TORRASSA
JOSÉ M. ALBESA que ser ni aburrida ni monótona porque la
METGE DE FAMÍLIA. ABS COLLBLANC dejaríamos y crearíamos el efecto oscilan-
te o “yo-yo”. Hay que tener cuidado con las
dietas o productos para adelgazar rápido o/
y sin esfuerzo porque no existen remedios
milagro. También es importante mejorar los
patrones de conducta alimentaria (planificar
las comidas, leer las etiquetas, reducir las
porciones, evitar atracones, saber cuando y
como comprar, etc.).
Por otro lado, se debe abandonar los hábitos sedentarios que se han ido incorporando de forma imperceptible pero constante
y aumentar la actividad física. Finalmente
existen dos medicamentos aprobados para
el tratamiento de obesidad, que siempre deben utilizase con control médico y acompañados de dieta y actividad física. En casos
muy concretos existe la posibilidad de solucionar el problema con cirugía.
No se debe olvidar que la pérdida de peso
más importante se produce en los primeros
meses de tratamiento. Después, el cuerpo
se adapta a la reducción calórica y, mediante mecanismos fisiológicos, intenta limitar la
pérdida de peso. No hay que desanimarse en
ese momento y continuar con el tratamiento.
Prevenir la obesidad es mejor que tener que
afrontarnos a ella cuando ya se ha presentado. La prevención y los buenos hábitos alimentarios deben iniciarse desde la infancia.
Si tienes cualquier duda, en tu centro de
atención primaria, podrán ayudarte.
espirometries
L’ESPIROMETRIA ÉS UNA PROVA RESPIRATÒRIA QUE PERMET FER UN ESTUDI COMPLET I DETALLAT DE
LA FUNCIÓ PULMONAR, ESTABLIR L’EXISTÈNCIA D’UNA ALTERACIÓ I CONÈIXER DE QUINA CLASSE ÉS.
Mitjançant l’espirometria es pot registrar el
màxim volum d’aire que pot moure una persona des d’una inspiració màxima fins a una
expiració completa, és a dir, des d’una entrada màxima d’aire fins a la sortida total.
Les malalties respiratòries ocupen un lloc
important com a motiu de consulta a atenció primària. Les dues malalties respiratòries cròniques amb més presència en la
població són la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i l’asma bronquial.
L’ESPIROMETRIA ÉS UNA PROVA
IMPORTANT I DE GRAN UTILITAT
EN EL CAS DE PERSONES FUMADORES
L’espirometria és una prova necessària per
diagnosticar l’MPOC, que realitzada en les
fases inicials d’una malaltia en les quals
no hi ha símptomes pot canviar el pronòstic. La detecció o el diagnòstic precoç de
l’MPOC s’accelera si la prova funcional
respiratòria es fa en atenció primària (AP).
Abans aquesta prova es feia a la consulta
del neumòleg, però el fet de fer-la en AP,
redueix en molts casos la necessitat de visitar l’especialista. També facilita i agilitza
la visites a l’especialista de pacients ja controlats prèviament pel neumòleg.
Per altra banda, l’espirometria és una prova important i de gran utilitat en el cas de
ABS COLLBLANC I ABS LA TORRASSA persones fumadores i de les que treballen
DOLORS CARRILLO en exposició a substàncies nocives o amb
INFERMERA. ABS COLLBLANC símptomes respiratoris. El coneixement de
la capacitat pulmonar d’aquests individus
aporta una valuosa informació del seu estat de salut.
Les malalties respiratòries, sobretot
l’MPOC, estan associades a l’hàbit tabàquic. El tabac és un dels majors factors de
risc per a la salut i amb el diagnòstic de
proves com aquesta s’ha demostrat que
els fumadors estan més motivats a deixar
de fumar que si desconeixen el diagnòstic.
El més important és prevenir l’aparició
d’aquestes malalties i la millor manera de
fer-ho és acabar amb el consum el tabac i
evitar els llocs tancats on fumen altres persones.
ejercicio físico y enfermedades crónicas
EL EJERCICIO FÍSICO ES UN ALIADO PARA MANTENERNOS SANOS DEL MISMO MODO QUE EL SEDENTARISMO NOS PREDISPONE A ENFERMAR. TAMBIÉN AYUDA A CONTROLAR LOS SÍNTOMAS DE LAS
ENFERMEDADES CRÓNICAS.
Las enfermedades crónicas son aquellas
cuya curación no es posible una vez que
han aparecido pero que, con un control
adecuado, permiten realizar una vida de
calidad. Muchas de estas enfermedades
están relacionadas con nuestros hábitos de
vida como la alimentación, los hábitos tóxicos como el tabaco y el consumo excesivo
de alcohol y la falta de actividad física.
Actualmente los avances tecnológicos han
conseguido que la vida sea más cómoda
en el hogar y en los lugares de trabajo.
Incluso el tiempo de ocio es ocupado en
SIEMPRE HAY UNA ACTIVIDAD ADECUADA A TODAS
LAS PERSONAS. LO MÁS ACONSEJABLE ES REALIZAR
UN EJERCICIO CUYA INTENSIDAD Y DURACIÓN SE
ADAPTEN A LAS CIRCUNSTANCIAS PERSONALES
muchas ocasiones por actividades sedentarias: mirar la televisión, utilizar ordenadores, jugar con video-consolas, etc. La conclusión es que cada vez se realiza menos
movimientos.
Las enfermedades crónicas más frecuentes en la población son la hipertensión, la
diabetes, las dislipemias y la obesidad. Todas ellas están a su vez relacionadas con
la enfermedad cardiovascular.
En el caso de las enfermedades mencionadas, se ha comprobado que la prácABS COLLBLANC I ABS LA TORRASSA
SACRI GUTIÉRREZ MESA tica de ejercicio físico se relaciona con
INFERMERA. ABS LA TORRASSA un menor riesgo de padecerlas y, cuando
éstas ya han aparecido, a través del ejercicio se consigue un mejor control de los
síntomas.
El ejercicio físico ayuda a mantener niveles bajos de azúcar en sangre, colabora en
una disminución del colesterol, contribuye
a un mejor control de la tensión arterial y
es, junto con una dieta adecuada, el mejor
aliado para mantener nuestro peso dentro
de parámetros normales.
Además de las ventajas mencionadas, el
ejercicio ayuda a mantener en buen estado nuestros huesos, músculos y articulaciones; mejora trastornos de circulación
venosa y retrasa o evita la aparición de
varices; ayuda a combatir el estreñimiento y se recomienda en estados depresivos
leves, ansiedad, estrés y problemas de insomnio ya que su práctica nos proporciona
bienestar tanto físico como mental. Si además el ejercicio se realiza acompañado de
otras personas, éste nos ayuda a mejorar
nuestras relaciones sociales.
Siempre hay una actividad adecuada a todas las personas. Lo más aconsejable es
realizar ejercicio cuya intensidad y duración se adapten a las circunstancias personales. Nadar, hacer gimnasia, ir en bicicleta, bailar o caminar son actividades muy
beneficiosas para la salud si se realizan
con regularidad y constancia. Se aconseja
realizar algún tipo de ejercicio un mínimo
de tres a cuatro días a la semana y cuya
duración mínima sea de 45 minutos a una
hora aproximadamente.
RECURSOS SOCIOSANITARIS
Què són?
EN LA REVISTA NÚMERO 5 DE SALUT AL BARRI ES VA TRACTAR ELS DIFERENTS CENTRES DE TREBALL
I ELS PROFESSIONALS QUE S’INCLOUEN EN ELS RECURSOS SOCIOSANITARIS. AQUEST ARTICLE CONTINUA LA DEFINICIÓ DE RECURSOS RELACIONATS EN AQUEST ÀMBIT.
Centres sociosanitaris
Els centres sociosanitaris són centres
d’institucionalització que poden tenir diverses unitats d’hospitalització i atenció
diürna. Dins d’aquests centres podem
trobar els següents serveis o unitats:
- Llarga estada. Està destinada a
l’atenció continuada de persones amb
malalties o processos crònics i amb diferents nivells de dependència, amb diversos graus de complexitat clínica i que no
poden ser atesos momentàniament en el
seu domicili .
- Mitja estada - Convalescència. És la unitat
destinada a persones amb malalties que es
troben en fase de recuperació d’un procés
agut i amb pèrdua d’autonomia potencialment recuperable o necessiten continuació
d’un tractament o supervisió clínica continuada i que, a causa de la seva complexitat,
requereixen intensitat de cures.
- Mitja estada - Cures pal·liatives. És la
unitat destinada a pacients en situació de
malaltia avançada o terminal que necessitin control de símptomes o tractaments
continuats en règim d’hospitalització.
El tipus de malaltia predominant és
l’oncològica.
CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA
DEL CONSORCI
SANDRA AGUILAR
RAQUEL ALONSO
M. ÀNGELS MARTÍNEZ
SÍLVIA SIMÓ
TREBALLADORES SOCIALS. ABS CONSORCI
- Mitja estada - Polivalent. És el servei
destinat a l’atenció de convalescència i
cures pal·liatives en unitats que, per la
seva dimensió i criteris de planificació,
no poden realitzar aquestes activitats
d’una manera específica.
- Hospital de dia. Dóna assistència predominantment a persones grans malaltes,
pacients crònics que requereixen mesures
integrals de suport, rehabilitació, tractament
o diagnòstic i seguiment especialitzat en règim diürn ambulatori. Els objectius dels serveis d’atenció de dia poden ser: l’avaluació
integral, la rehabilitació i l’atenció continuada de manteniment.
La durada d’aquests recursos depèn de la
necessitat, no són definitius.
PADES
El PADES és el Programa d’Atenció Domiciliària Equip de Suport de persones grans
amb malalties, de malalts crònics amb dependència i de malalts terminals. Es tracta
d’equips especialitzats que donen suport a
l’atenció primària en l’àmbit de la geriatria i
ELS RECURSOS NO SÓN DEFINITUS, ESTAN
SOTMESOS A LA NECESSITAT
de les cures pal·liatives, a petició d’aquesta,
en aquelles situacions més complexes per
tal de beneficiar-se de la interdisciplinarietat
i l’especialització dels seus membres. Fonamentalment atenen persones grans, pacients crònics i pacients terminals.
El tràmit per poder accedir als centres sociosanitaris i a l’equip PADES ha de ser valorat i derivat per part de l’equip d’atenció
primària (metge de família, infermer i treballador social). L’accés a aquests serveis depèn de la valoració última dels professionals
dels propis centres.
EL PROCÉS DE DOL
EL DOL ÉS UNA REACCIÓ EMOCIONAL QUE TOTES LES PERSONES EXPERIMENTEN EN ALGUN MOMENT DE LA VIDA. ÉS UNA MANERA D’EXPRESSAR ELS SENTIMENTS DAVANT UNA PÈRDUA.
CONSELLS PER AFRONTAR
EL PROCÉS DE DOL
- Hem de donar-nos permís per
trobar-nos malament, per expressar els nostres sentiments,
per poder sentir el dolor i poder
superar i recuperar-nos de la
pèrdua.
- Hem de tenir paciència amb
nosaltres mateixos i amb els
que ens envolten.
- No hem de descuidar la salut i
no hem d’automedicar-nos.
La societat actual viu cada vegada més
d’esquena al procés de la mort. S’incita les
persones a oblidar, a no sentir, a no expressar
les emocions, etc. Tot això fa que moltes persones tinguin dificultats per poder superar de
forma natural la mort d’un ésser estimat.
El dol és una reacció emocional que experimenten les persones durant la vida. Hi ha diferents tipus de pèrdues: pèrdua d’un ser estimat, pèrdua davant una discapacitat, pèrdua
d’objectius, pèrdua d’ideals, pèrdua d’il·lusions,
etc.
El procés de dol pot arribar a durar entre un i
tres anys i la intensitat i la duració amb què es
viu depèn de molts factors:
- Del tipus de mort (esperada o sobtada, en el
domicili o a l’hospital...)
- De la intensitat i la duració de la relació amb
la persona morta.
- De l’edat.
Cada persona requereix un període determinat per poder superar la pèrdua, no hi ha dreceres.
CENTRES D’ATENCIÓ
PRIMÀRIA DEL CONSORCI
PRÁXEDES GIL, M. JOSÉ GONZALEZ
INFERMERES. ABS COLLBLANC
SANDRA AGUILAR
TREBALLADORA SOCIAL. ABS COLLBLANC
Tipus
El procés de dol pot tenir un caràcter o un altre
depenent de com es produeix el procés:
- Dol anticipat: ajuda a prendre consciència de
què està succeint i d’allò que és inevitable i
expressa els estats d’ànim.
- Dol retardat: no hi ha signes aparents de sofriment, però poden aparèixer més endavant.
- Dol crònic: els “records” són constants i la
persona no és capaç de seguir amb la seva
vida quotidiana.
Hi ha una sèrie de reaccions habituals posteriors a la mort de una persona:
- Sentiments de negació, insensibilitat, empipament, tristesa, frustració, por, culpa, soledat,
alleugeriment, ambivalència.
-Sensacions corporals: nàusees, palpitacions, nus a l’estómac, mal de cap, pèrdua de la
gana, insomni, fatiga, sensació de falta d’aire,
mal d’esquena, tremolors, hipersensibilitat al
soroll, sensació de calor, etc.
- Comportaments: plorar, sospirar, cridar i
parlar a la persona morta, evitar la gent,
dormir poc o en excés, distraccions, malsons, falta d’interès pel sexe, hiperactivitat o apatia.
Es pot considerar superat el dol quan som capaços de recordar i parlar de la persona morta
sense plorar ni desconcertar-nos, quan hem
après a viure sense la persona, quan deixem
de viure en el passat i podem establir noves relacions i acceptar nous reptes en la vida.
c/ Còrsega, 643
08025 Barcelona
c/ Còrsega, 643
08025 Barcelona
c/ Creu Roja, 18
08904 L’Hospitalet de Llobr.
Rda. la Torrassa, 151
08903 L’Hospitalet de Llobr.
Tel. 93 507 25 80
Tel. 93 507 25 80
Tel. 93 447.07.80
Tel. 93 447 07 20