NATURA EN RUTA L`avetosa La fauna del bosc Sòls

La font de la Navina
NA
T
U
RA
L’avetosa
LA FONT DE LA NAVINA
Sou aquí - Estáis aquí
Les avetoses són masses boscoses formades,
principalment, per avet (Abies alba). A Andorra no fan grans extensions sinó que ocupen,
puntualment, l’espai de les pinedes de pi negre (Pinus uncinata) amb sotabosc d’abarset o
neret (Rhododendron ferrugineum) a l’estatge
subalpí, entre 1.600 i 2.000 m. L’avet és una
conífera que pot arribar a fer 40 m d’alçada, de
forma cònica, tronc recte, branques flexibles i
escorça clara i llisa. Les fulles són planes i estretes, amb dues línies blanques al revers que
li donen un color argentat. Estan disposades
en un sol pla, a banda i banda de les branquetes. La pinya creix cap amunt, i no cau mai
sencera sinó que es desfà a l’arbre.
Vous étez ici - You are here
CG-3
CS-270
CG-2
CS-520
CG-5
Ordino
CG-4
CS-240
Canillo
CG-2
CS-340
La Massana
CG-3
Encamp
CG-2
Los abetales son masas boscosas formadas, principalmente, por abeto (Abies alba).
En Andorra no forman grandes extensiones
sino que ocupan, puntualmente, el espacio
de los pinares de pino negro (Pinus uncinata) con sotobosque de rododendro (Rhododendron ferrugineum) en el piso subalpino,
entre 1.600 y 2.000 m. El abeto es una conífera que puede alcanzar 40 m de altura, de
forma cónica, tronco recto, ramas flexibles
y corteza clara y lisa. Las hojas son planas
y estrechas, con dos líneas blancas en el
reverso que le dan un color plateado. Están
dispuestas en un solo plano, a ambos lados
de las ramillas. La piña crece hacia arriba, y
nunca cae entera sino que se descompone
en el árbol.
Les sapinières sont des masses boisées constituées principalement de sapins blancs (Abies
alba). En Andorre elles ne forment pas de grandes extensions ; elles occupent ponctuellement
l’espace des pinèdes de pins à crochets (Pinus
uncinata) avec un sous-bois de rhododendrons
(Rhododendron ferrugineum) à l’étage subalpin, entre 1 600 et 2 000 m. Le sapin blanc est
un conifère qui peut atteindre les 40 m de hauteur ; de forme conique, son tronc est droit, ses
branches flexibles et son écorce claire et lisse.
Les feuilles sont plates et étroites, avec deux
lignes blanches au verso qui lui donnent une
couleur argentée. Elles sont disposées sur un
seul plan, des deux côtés des branches. Le fruit
pousse vers le haut et il ne tombe jamais entier,
il se décompose sur l’arbre.
Forests of fir in Andorra are mainly composed of
silver fir (Abies alba). In Andorra they do not cover large areas, but occasionally occupy areas
of mountain pine (Pinus uncinata) with rhododendron undergrowth (Rhododendron ferrugineum) at the subalpine stage, between 1,600
and 2,000 metres above sea level. The fir is a
cone-shaped conifer with a straight trunk, flexible branches and light and smooth bark that can
grow 40 metres high. Its leaves are flat and narrow, with two white lines on the back that give it
a silver colour. They are arranged on one plane,
growing from both sides of the branches. The
pinecone grows upward, and never falls whole
but breaks apart on the tree.
CG-6
Sant Julià de Lòria
CS-140
CG-1
Sòls humits: els bolets
Associats a les avetoses, i gràcies a la humitat del sòl, s’hi poden trobar diverses espècies de bolets. A la tardor, surt el rovelló d’avet (Lactarius salmonicolor), deprimit al centre i d’un color salmó intens, no tan preuat com el rovelló de
pineda. De juliol a octubre, el cep (Boletus edulis) hi és present, que tot i ser de
boscos planifolis també es pot trobar a les avetoses i les pinedes. És de port
robust i barret fosc que contrasta amb el blanc de sota. A la primavera també
hi creix la murga de campana (Morchella conica), de peu clar i barret cònic molt
característic per les cavitats que el formen. Tots ells són molt apreciats en gastronomia.
Asociadas a los abetales, y gracias a la
humedad del suelo, se pueden encontrar
varias especies de setas. En otoño, sale
el níscalo de abeto (Lactarius salmonicolor), deprimido en el centro y de un color
salmón intenso, no tan valorado como el
níscalo de pinar. De julio a octubre, la seta
calabaza (Boletus edulis) está presente,
ya que pese a ser de bosques planifolios
también se puede encontrar en los abetales y los pinares. Es de porte robusto
y sombrero oscuro que contrasta con el
blanco de debajo. En primavera también
crece la colmenilla (Morchella conica), de
pie claro y sombrero cónico muy característico por las cavidades que lo forman.
Todos ellos son muy apreciados en gastronomía.
La sapinière
Fir forests
CS-220
EscaldesEngordany
CS-200
Andorra la Vella CS-101
Suelos húmedos: las setas
El abetal
avet - abeto - sapin blanc - silver fir
Els boscos de coníferes, com les avetoses o les pinedes de
pi negre de grans exemplars, són l’hàbitat preferit d’animals
que utilitzen la fusta dels troncs per a niar-hi i buscar-hi
menjar. Als voltants del lloc on us trobeu es poden observar les cavitats ovalades fetes pel picot negre (Dryocopus
martius), sentir-lo tamborinejar i, amb més sort, veure’l. És
el picot més gran d’Europa, de color negre i capell vermell.
Les cavitats que no ocupa són aprofitades pel mussol pirinenc (Aegolius funereus) per niar-hi. És un rapinyaire nocturn de mida petita i rabassut, capaç de camuflar-se amb
l’escorça de l’arbre gràcies al color del seu plomatge. El
pica-soques blau (Sitta europaea), petit i grimpaire, també
ocupa les cavitats de picot. N’empetiteix el forat amb fang
per evitar l’entrada de depredadors, com la marta (Martes
martes). El cabirol (Capreolus capreolus) és un dels mamífers més fàcil de detectar dins del bosc, sigui per les petjades o les restes d’excrements. També se’l pot sentir (emet
un so semblant al lladruc d’un gos) i, fins i tot, no és difícil
de veure. És un ungulat de mida mitjana, de pelatge marronós. Els mascles presenten banyes petites de tres puntes.
picot negre- picamaderos negro pic noir - black woodpecker
mussol pirinenc mochuelo boreal chouette de
Tengmalm Tengmalm’s owl
rovelló d’avet - níscalo de abeto - lactaire couleur saumon - stone milkcap
pica-soques blau
- trepador azul sittelle torchepot nuthatch
murga de campana - colmenilla
- morille - morchella
Sols humides : les champignons
Associées aux sapinières, et grâce à
l’humidité du sol, on peut trouver différentes espèces de champignons. À l’automne
pousse le lactaire couleur saumon (Lactarius salmonicolor), creusé au centre et
de couleur saumon intense ; il n’est pas
aussi apprécié que le lactaire de pinède.
De juillet à octobre, on trouve le cèpe de
Bordeaux (Boletus edulis). Bien qu’il soit
présent plutôt dans des forêts de feuillus,
il pousse parfois aussi dans les pinèdes
et les sapinières. Il a une forme robuste et
son chapeau foncé contraste avec la face
inférieure blanche. Au printemps pousse
également la morille (Morchella conica),
au pied clair et au chapeau conique que
l’on reconnaît facilement grâce aux cavités qui le forment. Ils sont tous très appréciés des gastronomes.
La fauna del bosc
Damp soil: wild mushrooms
Often associated with firs, various mushrooms can be found due to the dampness of the soil. In autumn, the stone milkcap (Lactarius salmonicolor) emerges.
Depressed in the centre and bearing a
deep salmon colour, it is not as coveted
as the saffron milkcap. The porcino (Boletus edulis) is present from July to October,
and while more typical of leafy forests, it
can also be found in fir and pine woods.
It has a robust stem and a dark cap that
contrasts with the white below. Spring also
brings the morchella (Morchella conica),
with a white stem and a conical cap easily
recognised by the cavities formed in it. All
are highly esteemed for cooking.
La faune de la forêt
Les forêts de conifères, comme les sapinières ou les pinèdes de grands
pins à crochets, constituent l’habitat favori de certains animaux qui utilisent le bois des troncs pour faire leur nid et chercher de la nourriture.
Aux environs de là où vous vous trouvez, vous pourrez observer des cavités ovales creusées par le pic noir (Dryocopus martius) ; vous pourrez
l’écouter tambouriner et, avec un peu de chance, l’apercevoir. C’est le
plus grand des pics européens, de couleur noire et à crête rouge. Les
cavités qu’il n’occupe pas sont utilisées par la chouette de Tengmalm
(Aegolius funereus) pour faire son nid. C’est un rapace nocturne, petit
et rondouillard, capable de se camoufler dans l’écorce des arbres grâce
à la couleur de son plumage. La sittelle torchepot (Sitta europea), petit
oiseau perceur, occupe également les cavités du pic. Elle réduit la taille du trou avec de la boue pour éviter l’entrée de prédateurs comme la
martre (Martes martes). Le chevreuil (Capreolus capreolus) est l’un des
mammifères les plus faciles à détecter dans la forêt, que ce soit par les
traces ou les restes d’excréments. On peut également l’écouter (son cri
est semblable à un chien qui aboie) et il n’est pas difficile d’en apercevoir.
C’est un onglé de taille moyenne, au pelage brun. Les mâles présentent
de petits bois à trois pointes.
EN
RUTA
La fauna del bosque
Los bosques de coníferas, como los abetales
o los pinares de pino negro de grandes ejemplares, son el hábitat preferido de algunos animales que utilizan la madera de los troncos
para anidar en ellos y buscar comida. En los
alrededores del lugar en el que os halláis se
pueden observar las cavidades ovales hechas
por el picamaderos negro (Dryocopus martius), oírlo tamborilear y, con más fortuna, verlo. Es el pito más grande de Europa, de color
negro y coronilla roja. Las cavidades que no
ocupa son aprovechadas por el mochuelo boreal (Aegolius funereus) para anidar en ellas.
Es una rapaz nocturna de tamaño pequeño y
rechoncho, capaz de camuflarse en la corteza del árbol gracias al color de su plumaje. El
trepador azul (Sitta europea), pequeño y ágil,
también ocupa las cavidades del pito. Empequeñece su agujero con barro para evitar la
entrada de depredadores como la marta (Martes martes). El corzo (Capreolus capreolus) es
uno de los mamíferos más fáciles de detectar
dentro del bosque, sea por las huellas o los
restos de excrementos. También se lo puede
oír (emite un sonido parecido al ladrido de un
perro) e, incluso, no es difícil verlo. Es un ungulado de tamaño mediano, de pelaje pardo.
Los machos presentan cuernos pequeños de
tres puntas.
Forest wildlife
Forests of conifers, such as large fir and pine
trees, are the habitat of choice for animals that
use the wood of the trunks to nest or look for
food. Near here, you can see oval-shaped cavities made by the black woodpecker (Dryocopus martius), hear it peck and, with a little
luck, even see one in action. It is the largest
woodpecker in Europe, black in colour with a
red crest. The cavities that it doesn’t occupy
are used by the Tengmalm’s owl (Aegolius funereus) for nesting. This is a small and chubby
nocturnal bird of prey that can camouflage itself
with the tree bark thanks to the colour of its
plumage. The small and clambering nuthatch
(Sitta europaea) also lives in the holes made
by the woodpecker. It makes the cavity smaller with mud to prevent the entry of predators
such as the pine marten (Martes martes). The
roe deer (Capreolus capreolus) is one of the
easiest mammals to spot in the forest, whether
due to its tracks or droppings. You may also
hear it (it makes a sound similar to the barking of a dog), and it is not difficult to see. It is
a mid-sized ungulate with brownish fur. Males
have small, three-point antlers.
Idea, textos, il·lustracions i disseny:
BIOLOGIA I COMUNICACIÓ SL
neret o abarset - rododendro - rhododendron - rhododendron
cep - seta calabaza - cèpe de Bordeaux - porcino
marta- marta - martre - pine marten
cabirol - corzo - chevreuil - roe deer
Aquesta cartellera pertany al conjunt de la
Xarxa de punts viaris
d’interès ecoturístic
d’Andorra Turisme.