memoria - Ajuntament de Talarn

Transcripción

memoria - Ajuntament de Talarn
M
E
M
O
R
I
A
M
E
M
O
R
I
A
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I MEMORIA DESCRIPTIVA
1
Agentes
1.1
Promotor
Ayuntamiento de Talarn
Calle de Pau Coll 3
25630 Talarn. Pallars Jussà.
CIF P-2.526.800-D
1.2
Autora de la memoria
Gemma Reguart Querol
Arquitecta colegiada 44.010/8
Soldevila, 4 / 25630 – Talarn
[email protected]
2
Información previa
Edificio ubicado en la población de Talarn, en el municipio de Talarn. Se trata de una parcela destinada a
equipamiento procedente de una modificación puntual de las normas subsidiarias de planeamiento de
Talarn.
Actualmente la población dispone de un local municipal para poder hacer las reuniones de la asociación de
gente mayor de Talarn. Se quiere construir un nuevo edificio que pueda englobar las funciones de casal de
gente mayor como de centro cívico de la población para poderse reunir en un lugar en condiciones y con los
servicios adecuados.
3
Descripción del proyecto
3.1
Estado actual
Actualmente la parcela donde se ubicará el futuro centro cívico no está destinada a ningún uso y no puede
tener utilidad por su estado. Está ocupada por una edificación casi en ruinas y de vegetación abundante.
Fotografías actuales
1021-MEMORIA DESCRIPTIVA.doc
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I MEMORIA DESCRIPTIVA
Fotografía desde la calle Manuel Carrasco y Formiguera hacia el edificio conocido como “Les escoles”.
Vista de la edificación existente a derruir y del edificio de “Les Escoles”.
1021-MEMORIA DESCRIPTIVA.doc
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I MEMORIA DESCRIPTIVA
Vista de la parcela y el edificio de “Les Escoles” desde la travesía de acceso a la población.
Vista de la calle Raval en la fachada del futuro edificio a la izquierda.
1021-MEMORIA DESCRIPTIVA.doc
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I MEMORIA DESCRIPTIVA
3.2
Descripción solución adoptada
La actuación que se pretende llevar a cabo y que se describe en este proyecto es la construcción de la
estructura que formará el futuro centro cívico de la población de Talarn.
Al tratarse de un edificio de dimensiones superiores a las construcciones tradicionales de la zona se utilizará
como material predominante el hormigón visto, como material que asemeja sus funciones a las que en su
día tuvo la piedra en las construcciones tradicionales. Así como las funciones que se realizaran en su interior
necesitan la mayor entrada de luz natural, las oberturas serán de dimensiones mayores que las utilizadas en
las tradicionales, pero que se asemejaran a las aberturas que tienen las fachadas en las plantas bajo
cubierta para secar el grano.
Este proyecto describe la primera fase de la construcción del centro cívico, en una fase posterior se
completará el interior del edificio y se acabará de adecuar a sus funciones. Mientras, el forjado superior
queda a una cota similar a la de la calle superior, por ello, se adecuará esta superficie para su uso
provisional como plaza pública, hasta que se ejecute el resto del edificio destinado a vivienda rotacional.
Intervención a realizar es de obra nueva.
3.3
Uso edificio
El uso principal del edificio en su última fase será de centro cívico, y incorporará una sala de actos, un bar
con su correspondiente almacén, servicios, una sala de juegos y un almacén. En esta fase el edificio
resultante tendrá el uso de plaza pública en su parte superior, el interior permanecerá cerrado hasta la
ejecución de la siguiente fase y solamente se podrá acceder para mantenimiento.
3.4
Programa funcional y superficies
El programa funcional responde a les necesidades determinadas por el Ayuntamiento de Talarn frente a la
voluntad de tener un edificio para poder reunirse y realizar actos.
Una vez acabado el edificio la previsión de superficies es la siguiente:
Acceso
8,98m2
Sala
69,16 m2
Barra bar
12,86 m2
Almacén bar
Aseos
Almacén 1
Escalera acceso plaza
4,20 m2
26,23 m2
7,81 m2
20,08 m2
Sala polivalente
139,16 m2
Total superficie útil
288,48 m2
Superficie construida
366,30 m2
Plaza cota 100,25
Plaza superior
1021-MEMORIA DESCRIPTIVA.doc
62,26 m2
366,30 m2
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I MEMORIA DESCRIPTIVA
3.5
Planeamiento vigente
La población de Talarn dispone de normas subsidiarias y la ubicación de éste equipamiento corresponde a
la modificación puntual de normas en referencia a la PAU1, en proceso de aprobación por parte de la
Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida.
4
Prestaciones del edificio
4.1
Según el CTE y la LOE
El edificio proyectado proporcionará las prestaciones que le sean pertinentes según el CTE y la normativa
sectorial de aplicación, para garantizar las exigencias básicas del CTE, en relación a los requisitos básicos
de la LOE.
Al tratarse de una parte de un edificio en el presente proyecto sólo se dará cumplimiento a los documentos
básicos (DB) correspondientes de CTE i a otros reglamentos y disposiciones legales que correspondan a la
parte que se va a realizar en éste proyecto. Por tanto, se dará cumplimiento a la parte correspondiente a la
estructura del edificio. Teniendo en cuenta dos hipótesis de utilización, por un lado, se considerará el forjado
superior como una plaza pública, y al mismo tiempo de realizan los cálculos para un edificio de viviendas en
la planta primera y segunda.
4.2
Sistema estructural
4.2.1
Características del terreno
Antes del inicio de la obra se realizará un estudio geotécnico. Para los cálculos de la estructura en este
proyecto se ha realizado un predimensionado considerando las siguientes características de terreno,
obtenidas de construcciones que actualmente se están realizando.
Tensión admisible del terreno = 4,4 Kg/cm2
Ángulo de fricción interno = 30º
Índice de agujeros = 40%
4.2.2
Cimentación
Cimentación directa. Zapatas continuas de hormigón armado y con riostras. Hormigón HA-25/B/20/IIa de
consistencia plástica y tamaño máximo del granulado de 20 mms con barras de acero corrugadas B500S
con límite elástico superior a 500N/mm2.
4.2.3
Estructura
Estructura de muros de hormigón para revestir, en el perímetro de la construcción con un espesor de 40 cms
y pilares de hormigón armado de 30x40 cms, para revestir.
Forjado superior de losa de hormigón armado de espesor 25+5 cm y jácenas de canto 70 cms.
1021-MEMORIA DESCRIPTIVA.doc
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I MEMORIA DESCRIPTIVA
4.2.4
Sistema envolvente
Solera
Se realizará una solera bajo el pavimento formada por una sub-base de zahorras artificial de 20cms de
espesor como mínimo con una compactación del 95% PM, una sub-base de grava de 15 cms de espesor y
una diámetro máximo de 50 a 70 mms, con tendido y “piconatge” del material. Un pavimento de hormigón
HM-20/B/20/I de 15 cms de espesor acabado remolineado manual.
Fachadas
La fachada que en esta fase se realizará será un cerramiento de obra de fábrica de 15 cms de espesor
revestida con mortero y pintada, dejando ventilaciones suficientes en la parte superior.
Cubierta
La actual cubierta es la parte superior del forjado de losa que se realizará, descrita en el apartado de
estructura.
4.2.5
Sistema de compartimentación y acabados.
Compartimentación interior no se realizará en esta fase.
4.2.6
Sistema de condicionamientos y instalaciones
Climatización
No se realizará en esta fase
Instalación eléctrica
No se realizará en esta fase
Iluminación
No se realizará en esta fase
Evacuación de aguas residuales
El sistema de evacuación de aguas residuales se realizará con tubos de PVC de pared maciza para
saneamiento de diámetros desde 50 mms a 200 mms con conexión a la red general existente de la
población.
Suministro de agua
No se realizará en esta fase
5
Descripción de las obras de urbanización
5.1
Descripción de las obras
La descripción de la solución adoptada, para la ejecución de este proyecto, así como su justificación, queda
definida en los siguientes apartados:
1021-MEMORIA DESCRIPTIVA.doc
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I MEMORIA DESCRIPTIVA
5.1.1
Derribos y servicios afectados.
El proyecto contempla el derribo o demolición de todos aquellos preexistentes que no puedan adecuarse al
nuevo uso del sector, también aquellos necesarios que permitan las conexiones entre la red viaria existente
y la nueva y para la interconexión de los servicios de equipamiento con los existentes.
5.1.2
Movimiento de tierras y topografía
El total de movimiento de tierras para ejecutar esta plaza está contemplado en el mismo apartado de la
construcción del edificio. La plaza inferior, a cota 100,17 se realizará un rebaje de la capa de terreno natural,
y carga y transporte a vertedero autorizado, los productos resultantes de estas actuaciones. La previsión del
rebaje es de 45 cm.
5.1.3
Red viaria, compactar y pavimentación.
Los nuevos pavimentos se han proyectado de acuerdo con el catálogo de secciones estructurales, para
pavimentos urbanos, en sectores de nueva construcción, contando con la reglamentación del Ministerio de
Fomento y las características del terreno.
Los cambios de rasantes longitudinales, se enlazan mediante arcos parabólicos.
Las nuevas plazas, a cota 100,17 y a la cota 105,50, se pavimentarán con adoquines artificiales (color
arena) colocados a rompe junta, modelo Tegula Art de la firma Breinco, de tres dimensiones diferentes y
colocadas alternadamente, de 24x16x7 cm + 16x16x7 cm + 12x16x7 cm sobre capa de mortero de 3 cm,
base de hormigón HM-20 de 15 cm. espesor y sub-base de zahorras artificiales de 20 cms y pavimento de
hormigón sin aditivos HF-3.5 Pa de resistencia a flexotracción y consistencia plástica, esparcido desde
camión, extendido y vibrado mecánico y acabado reglado. La forma geométrica según plano de
PAVIMENTOS. También se combinará con zonas acabadas con zahorra artificial compactada o con
hormigón acabado en hélice.
Los criterios de pavimentación establecidos, corresponden a criterios adoptados por el Ayuntamiento, para la
totalidad del caso antiguo y en su defecto la aplicación de las instrucciones del MOP para secciones de
firme, 6.1-IC y 6.2-IC. Los morteros a utilizar serán del tipo M-160, Se compactara el terreno natural hasta el
95% del Proctor Modificado, antes de proceder al refinado de la caja de asentamiento del pavimento.
5.1.4
Alcantarillado
La evacuación de aguas pluviales de los viales, se realizara por la red de imbornales. Proyectándose la
colocación de rejas interceptoras, símil canales, de fundición prefabricada de fundición dúctil Benito o
equivalente, de 30 cm. de ancho con reja clase D-400 para la recogida de las aguas. La conexión de las
rejas interceptoras hasta la red general, se realizara con tubo de PE-315 mms de doble pared, corrugado
exterior y liso por el interior, con recubrimiento de sablón de 10 cms sobre la generatriz superior.
Se colocará un pozo de registro en el entronque en el punto de conexión con la red genera. Los pozos
serán prefabricados de hormigón de 80 cms de diámetro con solera de ½ caña de hormigón. Se colocarán
tapas de registro de fosa dúctil normalizada para 40 Tn con recodos con marco cuadrado aparente de 700
mms diámetro y 100 mms de altura, con la inscripción correspondiente, tapas con bisagra en la parte alta, en
la dirección de la pendiente.
Todas las tapas, marcos y rejas, deberán estar homologadas, según normativa UNE-EN 124 y con el sello
AENOR RP000. 23.
1021-MEMORIA DESCRIPTIVA.doc
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I MEMORIA DESCRIPTIVA
5.1.5
Abastecimiento de agua
No se prevé.
5.1.6
Suministro eléctrico.
No se prevé.
5.1.7
Alumbrado público.
Se prevé la instalación de un tubos de PVC coarrugado de D=80 mm. y dado de recubrimiento de 30 x 20
cm. de hormigón HM-20/P/20/I, para hacer posible la futura conversión de la instalación existente aérea a
subterránea.
5.1.8
Instalación de gas GLP
Existente actualmente y no se prevé.
5.1.9
Mobiliario urbano
La previsión de nuevo mobiliario urbano, según proyecto, es:
•
Papelera de 70L trabucable modelo Barcelona
•
Jardinera de función redonda.
•
Columna tipo Nikolson aprox. 5m de altura, con globo.
Es indispensable que todos los elementos de mobiliario, que cuenten con piezas de madera, tengan el
certificado correspondiente, conforme la madera proviene de sistemas de gestión forestal sostenible,
ecológica y socialmente. Este podrá ser el FSC, PEFC, DGQU......o bien un certificado de procedencia de
cultivos controlados, de acuerdo con las leyes de explotación vigentes. Los juegos infantiles tendrán que
cumplir los requisitos normativos de las normas UNE-EN 1176 y 1177
6
Término de ejecución de las obras
Para la fase de construcción de la estructura del edificio se prevé un plazo para la ejecución 2 meses.
Para la fase de adecuación de las dos plazas se prevé un plazo para la ejecución de 1 mes.
Se prevé un plazo para la ejecución de las todas las obras aquí descritas de 3 meses.
7
Clasificación de contratista
De acuerdo con la Ley de Contractos de las Administraciones Públicas, es exigible la clasificación de
contratista en obras con un presupuesto de licitación superior a 120.202,42€.
El plazo de ejecución de las obras es inferior al plazo fijado por la Ley de Contractos del Estado a partir del
cual es necesaria la aplicación de revisión de precios (1 año) y por tanto no se prevé ningún tipo de revisión
1021-MEMORIA DESCRIPTIVA.doc
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I MEMORIA DESCRIPTIVA
de precios. Dentro del término de un mes siguiente a la entrega o realización de las obras se levantara acta
de recepción si se haya en estado de ser recibidas y a satisfacción del Ayuntamiento.
Recibidas las obras, comenzará a correr el plazo de garantía que será de UN (1) año.
Categoría C, grupo A, subgrupo 1 y 2.
Categoría D, grupo C, subgrupo 2.
Categoría B, grupo G, subgrupo 6.
8
Seguridad y salud
Dado el importe y el término de la obra que desarrolla el proyecto, y según la ley vigente, se desarrollara un
estudio básico de Seguridad y Salud. El proyecto incorpora el anexo de seguridad y salud, necesario para
llevar a buen fin la ejecución de las obras de urbanización y cumplir con la ley. En este estudio se
especifican y describen las medidas de Seguridad y Salud que se han de tomar en la realización de las
obras, con carácter general y particular.
9
Presupuesto de ejecución material (PEM)
Los trabajos descritos en este proyecto y que son necesarios para la construcción de la estructura del centro
cívico en la población de Talarn, ascienden a un importe de CIENTO SETENTA Y OCHO MIL TREINTA Y
SIETE euros con TREINTA Y DOS céntimos (178.037,32 €) de presupuesto de ejecución material; este
importe juntamente con un 13% de gastos generales, un 6% de beneficio industrial y un 18% de IVA siendo
el presupuesto de contrato con IVA de DOSCIENTOS CINCUENTA MIL euros ( 250.000,00 €).
10
Documentos que integran el proyecto
• Memoria
• Pliego de condiciones
• Planos
• Presupuesto
Arquitecto redactor
Gemma Reguart y Querol
Talarn, 30 de Julio 2010
1021-MEMORIA DESCRIPTIVA.doc
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I MEMORIA DESCRIPTIVA
11
Normativa aplicable
La normativa aplicable al proyecto está en el Pliego de Condiciones Técnicas particulares del proyecto.
Con carácter general serán de aplicación:
• Ley 13/1995 de 18 de mayo de Contractos de las Administraciones Públicas ( LCAP)
• Condiciones técnicas de elementos simples y compuestos de edificación, urbanitzación e
ingenieria civil, Institut de la Construcció de Catalunya.
• NTE, Normas Tecnológicas de la Edificación
• Normas UNE
• Pliego de Prescripciones Técnicas generales PG-4-1998
• EHE-98 de hormigón estructural
• Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para tuberías de saneamiento de poblaciones
(BOE 228 de 23 setembre 1986)
• Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para cañerías de abastecimiento de agua (28
juliol 1974)
• Reglamento vigente Electrotécnico de BT
• Normas 8-1-IC, 8-2-IC i 8-3-IC para la señalización horizontal, vertical y para barreras de
seguridad.
GENERAL
• Decret Legislatiu 1/2005 Text refós de la Llei d’urbanisme
(DOGC núm. 4436 de 26/07/2005)
• Reial Decret 314/2006 Codi Tècnic de la Edificació DB SI 5 Seguretat en cas d’Incendi. Intervenció dels
bombers
(BOE 28/03/2006)
• Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis,
complementaris de la NBE-CPI/91
(DOGC núm. 1954 de 30/09/1994, correccions DOGC núm. 2005 de 30/01/1995)
• Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques.
Capítol 1: Disposicions sobre barreres arquitectòniques urbanístiques
(DOGC núm. 1526 de 4/12/1991)
• Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de
barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat. (Capítol 2: Disposicions sobre barreres
arquitectòniques urbanístiques –BAU-)
(DOGC núm. 2043 de 28/04/1995)
• Reial Decret 505/2007, pel qual s’aproven les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació de
les persones amb discapacitat per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats i edificacions.
•
(BOE 11/05/2007)
Llei 9/2003, de mobilitat
(DOGC 27/6/2003)
VIALITAT
• Ordre FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por la que se aprueba la norma 6.1-IC “Secciones de
firme”, de la instrucción de Carreteras.
1021-MEMORIA DESCRIPTIVA.doc
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I MEMORIA DESCRIPTIVA
(BOE núm. 297 de 12/12/2003)
• Ordre FOM/3459/2003, de 28 de noviembre, por la que se aprueba la norma 6.3-IC: “Rehabilitación de
firmes”, de la Instrucción de carreteras.
(BOE núm. 297 de 12/12/2003)
• Ordre 27/12/1999, Norma 3.1-IC. "Trazado, de la Instrucción de carreteras”
(BOE núm. 28 de 2/02/2000)
• Orden de 14/05/1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC “Drenaje superficial”
(BOE 17/09/1990)
• UNE-EN-124 1995. Dispositivos de cubrimiento y de cierre para zonas de circulación utilizadas por
peatones y vehículos. Principios de construcción, ensayos de tipo, marcado, control de calidad.
• Ordre 2/07/1976, “PG-3/88, Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de
carreteras”
(BOE núm. 162 i 175 de 2/07/1976 i 7/07/1976 respectivament).
Posteriors modificacions:
Ordre Circular 292/86 T, de maig de 1986
Ordre Ministerial 31/07/86 (BOE 5/09/86)
Ordre Circular 293/86 T.
Ordre Circular 294/87 T., de 23/12/87.
Ordre Circular 295/87 T
Ordre Ministerial de 21/01/88 (BOE 3/02/88) sobre modificació de determinats articles del Plec de
Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts. (Modificació pasa a
denominar-se PG-4)
Ordre Circular 297/88 T., de 29/03/88.
Ordre Circular 299/89.
Ordre Ministerial de 8/05/89 (BOE 18/05/89), modificació de determinats articles del PG.
Ordre Ministerial de 18/09/89 (BOE 910/89)
Ordre Circular 311/90 , de 20 de març.
Ordre Circular 322/97, de 24 de febrer.
Ordre Circular 325/97, de 30/12/97.
Ordre Ministerial de 27/10/99 pel que s’actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions
Tècniques Generals per a obres de Carreteres i ponts en el relatiu a conglomerants hidràulics i
lligants hidrocarbonats (BOE 22/1/2000).
Ordre Ministerial de 28/10/1999 pel que s’actualitzen determinats articles del Plec de
Prescripcions Tècniques Generals per a obres de Carreteres i ponts en el relatiu a senyalització,
balissament i sistemes de contenció de vehicles (BOE 28/01/2000).
Ordre Circular 326/2000, de 17 de febrer.
Ordre Circular 5/2001, de 24 de maig.
1021-MEMORIA DESCRIPTIVA.doc
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I MEMORIA DESCRIPTIVA
Ordre Ministerial FOM/475/2002, de 13 de febrer, per la que s’actualitzen determinats articles del
Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts relatius a formigons i
acers. (BOE 6/03/2002)
Ordre Ministerial FOM 1382/2002, de 16 de maig, per la que se actualitzen determinats articles
del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i ponts relatius a la
construcció d’explanacions, drenatges i fonaments (BOE, de l’11 de juliol).
Ordre Circular 8/01.
Ordre FOM/891/2004, de l’1 de març, per la que s’actualitzen determinats articles del Plec de
prescripcions tècniques generals per a obres de carreteres i ponts, relatius a ferms i paviments.
• Ordenança d’obres i d’instal·lacions de serveis en el domini públic municipal de la ciutat de Barcelona.
(BOP núm. 122 de 22/05/1991)
GENÈRIC D’INSTAL·LACIONS URBANES
• Decret 120/1992 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya: Característiques
que han de complir les proteccions a instal·lar entre les xarxes dels diferents subministraments públics
que discorren pel subsòl.
(DOGC núm. 1606 de 12/06/1992)
Decret 196/1992 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya pel que es
modifica l’apartat a) del preàmbul i el punt 1.2 de l’article 1 del Decret 120/1992.
(DOGC núm. 1649 de 25/09/1992)
• Ordenança d’obres i d’instal·lacions de serveis en el domini públic municipal de la ciutat de Barcelona.
(BOP núm. 122 de 22/05/1991)
• Especificacions Tècniques de les companyies subministradores dels diferents serveis.
• Normes UNE de materials, sistemes o mètodes de col·locació i càlcul
XARXES DE PROVEÏMENT D’AIGUA POTABLE
• Reial Decret 606/2003, de 23 de maig de 2003, modificació del Reglament de domini públic
hidràulic.(BOE 6/6/2003)
• Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre de 2003, Text refós legislació en matèria d’aigües de
Catalunya (DOGC 21/11/2003)
• Real Decreto 140/2003, de 7 de febrer, por el que se establecen los criterios sanitarios de la calidad del
agua i el consumo humano (BOE 21/02/2003)
• Real Decreto Legislativo 1/2001 de 20 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de
aguas.(BOE 24/07/01)
• Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua.(DOGC 22/07/99)
• Ordre 28/07/1974, s’aprova el “Pliego de prescripciones técnicas generales para tuberías de
abastecimiento de agua
(BOE núm. 236 i 237 de 2/10/1974 i 3/10/1974 respectivament)
• Norma Tecnològica NTE-IFA/1976, “Instalaciones de fontanería: Abastecimiento”
• Norma Tecnològica NTE-IFR/1974, “Instalaciones de fontanería: Riego”
• Reglament general del servei metropolità d’abastament domiciliari d’aigua a l’àmbit metropolità
HIDRANTS D’INCENDI
• Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis,
complementaris de la NBE-CPI/91
(DOGC núm. 1954 de 30/09/1994, correccions DOGC núm. 2005 de 30/01/1995)
• Real Decret 1942/1993 pel que s’aprova el “Reglamento de Instalaciones de Protección contra
incendios”
(BOE núm. 298 de 14/12/1993)
1021-MEMORIA DESCRIPTIVA.doc
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I MEMORIA DESCRIPTIVA
XARXES DE SANEJAMENT
• Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament
(DOGC núm. 3894 de 29/05/2003)
• Reïal Decret-Llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s’estableixen les normes aplicables al
tractament de les aigües residuals urbanes.
(BOE núm. 312 de 20/12/1995)
• Ordre 15/09/1986. “Tuberías. Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Tuberías de
Saneamiento de Poblaciones”.
(BOE núm. 228 de 23/09/1986)
XARXES DE DISTRIBUCIÓ DE GAS CANALITZAT
• Real Decreto 919/2006 “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y
sus instrucciones complementarias”
(BOE 4/09/2006)
• Ordre 18/11/1974 s’aprova el “Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos.
Ordre 26/10/1983 modifica la Ordre 18/11/74, per la que s’aprova el “Reglamento de redes y acometidas
de combustibles gaseosos”. quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al
“Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas
complementarias”, aprovat pel RD 919/2006
• Real Decret 2913/1973, “Reglamento general del servicio público de gases combustibles”
(BOE 21/11/1973, modificació BOE 21/5/75; 20/2/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o
s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos
y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006
XARXES DE DISTRIBUCIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA
Sector elèctric
• Llei 54/1997 del Sector elèctric
• Real Decret 1955/2000, pel que es regulen les activitats de transport, distribució comercialització
d’instal·lacions d’energia elèctrica.
(BOE núm. 310 de 27/12/2000) correcció d’errades (BOE 13/03/2001)
• Decret 329/2001, de 4 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de subministrament elèctric.
(DOGC 18/12/2001)
• Resolució ECF/4548/2006, de 29 de desembre. Fecsa-Endesa. Normes tècniques particulars relatives a
les instal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç
(BOE: 22/2/2007)
Alta Tensió
• Decret 3151/1968 “Reglamento de líneas eléctricas aéreas de alta tensión”.
(BOE núm. 311 de 27/12/1968, correcció d’errors BOE núm. 58 de 8/03/1969)
Baixa Tensió
• R.D. 842/2002 por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión.
1021-MEMORIA DESCRIPTIVA.doc
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I MEMORIA DESCRIPTIVA
(BOE núm. 224 18/09/2002)
En particular:
ITC BT-06 Redes aéreas para distribución en baja tensión
ITC BT-07 Redes subterráneas para distribución en baja tensión
ITC BT-08 Sistemas de conexión del neutro y de las masas en redes de distribución
ITC-BT-09 Instalaciones de alumbrado exterior
ITC BT-10 Previsión de cargas para suministros en baja tensión
ITC BT-11 Redes de distribución de energía eléctrica. Acometidas
Centres de Transformació
• Real Decret 3275/1982, “Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales
eléctricas y centros de transformación”
(BOE núm. 288 de 1/12/1982, Correcció d’errors BOE núm. 15 de 18/01/83)
• Ordre de 6/07/1984, s’aprova les ”Instrucciones Técnicas Complementarias ITC-MIE-RAT, del
Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de
transformación”
(BOE núm. 183 de 01/08/1984)
• Resolució 19/06/1984: “Ventilación y acceso de ciertos centros de transformación”.
(BOE núm. 152 de 26/06/1984)
• Especificacions tècniques de companyies subministradores
Enllumenat públic
• Llei 6/2001, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi ambient
(DOGC 12/06/2001)
• R.D. 842/2002 por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión, ITC-BT-09
Instalaciones de alumbrado exterior.
(BOE núm. 224 18/09/2002)
• Norma Tecnològica NTE-IEE/1978. “Instalaciones de electricidad: Alumbrado exterior”.
XARXES DE TELECOMUNICACIONS
• Especificacions tècniques de les Companyies:
−
NP-PI-001/1991 C.T.N.E. “Redes Telefónicas en Urbanizaciones y Polígonos Industriales”.
−
NT-f1-003/1986 C.T.N.E. “Canalizaciones subterráneas en urbanizaciones y polígonos industriales”.
−
Acuerdo UNESA - C.T.N.E. del 19 d’abril de 1976
• Plec de Condicions de LOCALRET
1021-MEMORIA DESCRIPTIVA.doc
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I MEMORIA DE LAS FASES DE CONSTRUCCIÓN
1
Memoria
1.1
Descripción de las fases
Tal y como se expone en el apartado en el apartado 3 de la Memoria Descriptiva (MD) de éste proyecto, la
construcción del centro cívico de la población de Talarn se llevará a cabo en diferentes fases de ejecución.
La fase preliminar consiste en la modificación puntual de las normas subsidiarias de planeamiento de la
población de Talarn, en concreto a la zona de la Unidad de Actuación urbanística 1 (UAU-1), delimitando un
Polígono de Actuación Urbanística (PAU-1) que consiste en la reagrupación de los equipamientos públicos
de la zona, el edificio conocido como “Les Escoles”, ya existente, y la parcela resultante de la UAU-1
destinada a equipamientos. Con esta fase se consigue el terreno para la construcción de este edificio. Dicha
fase está pendiente de aprobación por parte de la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida.
Una primera fase, consistente en la construcción de la estructura de la planta baja o semisótano del edificio
destinado a equipamientos. Ésta planta ocupa una superficie de 366,30m2 y estará destinada
completamente a centro cívico. Tendrá acceso directo por la calle Manuel Carrasco y Formiguera, y otro por
la parte superior, por la calle Raval, mediante escaleras y un ascensor. Dicha fase es la que se describe en
este proyecto.
Debido al momento económico actual, continuar construyendo el edificio público para acabar el centro cívico
y realizar las dos plantas superiores destinadas a viviendas rotacionales, no hay posibilidades de realizar
conjuntamente. Por lo que se ha considerado la opción de realizarlo por fases.
Realizada la segunda fase, obtendremos un esqueleto de edificio que por su implantación y dimensiones, da
lugar en su forjado superior a un plano de 366,30m2 a los que se les puede dar alguna utilidad mientras no
hay la posibilidad de construir las viviendas dotacionales. Por ello, por parte del Ayuntamiento de Talarn se
decidió dar la función de plaza pública al techo del futuro centro cívico, mientras no se puede completar la
edificación en sus dos plantas superiores. La adecuación de esta estructura a plaza se realizará en una fase
intermedia entre la segunda y la tercera.
En una segunda fase, se completaría el centro cívico en su interior y pudiéndolo utilizar como tal. La última
fase sería la construcción de las viviendas rotacionales en sus plantas superiores.
Se adjunta a ésta memoria las diferentes fases de ejecución previstas en éste momento.
Arquitecto redactor
Gemma Reguart y Querol
Talarn, 30 de Julio 2010
1021-MEMORIA DE LAS FASES.doc
F
I
T
X
E
S
J
U
S
T
I
F
I
C
A
T
I
V
E
S
FITXA D’APLICACIÓ DE LA NORMA NCSE-02
norma de construcció sismoresistent
EDIFICIS
nova construcció
IDENTIFICACIÓ DE L’EDIFICI
Municipi: Talarn
Situació: Carrer Raval 27
Número de plantes sobre rasant: 2
CARACTERÍSTIQUES DE LA CONSTRUCCIÓ
Moderada
Normal
Edificis amb probabilitat
menyspreable de què la seva
destrucció per un terratrèmol
pugui ocasionar víctimes,
interrompre un servei primari o
produir danys econòmics
significatius a tercers.
Edificis la destrucció dels quals
per un terratrèmol pugui
ocasionar víctimes, interrompre
un servei per a la col·lectivitat, o
produir importants pèrdues
econòmiques, sense que en cap
cas es tracti d’un servei
imprescindible ni pugui donar lloc
a efectes catastròfics.
Acceleració bàsica ab: (1) (2)
En funció del municipi d’acord a l’annex I de l’NCSE-02
Acceleració de càlcul ac:
(Només en edificis d’importància
normal o especial i amb ab t 0,04g)
Coeficient del tipus de sòl C: (3)
S’adoptarà com a valor de C el valor mig dels 30 primers metres sota la superfície obtingut en
ponderar els coeficients Ci de cada estrat del terreny amb el seu gruix ei, en metres.
Coeficient d’amplificació del terreny S
Edificis d’importància
normal U = 1,0
Edificis d’importància
especial U = 1,3
Si U · ab d0,1 g o S = C / 1,25
Octubre 2004 · v. 1.1
Tipus d’estructura: (1) (4) (5)
Edificis la destrucció dels quals
per un terratrèmol pugui
interrompre un servei
imprescindible o donar lloc a
efectes catastròfics. En aquest
grup s’inclouen les construccions
que així es considerin en el
planejament urbanístic i
documents públics anàlegs, així
com en reglamentacions més
específiques
✔
Si 0,1 g < U· ab < 0,4 g o S =
C=
ab / g =
¦ Ci ·ei = 1,30
30
C
C
a
+ 3,33 · (U· b – 0,1) · (1 –
)
g
1,25
1,25
Si 0,4 g dU . ab o S = 1,0
S = 0,00
(4)
ac / g = S · U · ab / g = 0,000
PORTICADA DE HORMIGÓN Y LOSA DE HORMIGÓN
CRITERIS D’APLICACIÓ DE LA NORMA
Edificis d’importància moderada
ab < 0,04g
Oficina Consultora Tècnica · Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
Especial
ab / g < 0,04
Coeficient de risc U
U 1,0
NORMA DE CONSTRUCCIÓ SISMORESISTENT NCSE-02
✔
Classificació de l’edifici en funció
de la seva importància:
(Article 1.2.2)
No cal aplicar l'NCSE-02
✔
No cal aplicar l'NCSE-02
(2)
0,04 g dab < 0,08g
Cal aplicar l'NCSE-02
Excepció: No és d’aplicació l’NCSE-02 en edificis de normal importància sempre que:
- Es disposi d’una estructura de pòrtics arriostrats (5), amb característiques de resistència i rigidesa similars en
les dues direccions, per resistir esforços horitzontals en qualsevol direcció i
- No es fonamenti l’edifici sobre terrenys potencialment inestables.
En cap cas aquesta excepció serà d’aplicació en edificis de més de 7 plantes si l’acceleració sísmica de càlcul ac t 0,08g
abҏ t0,08g
(1)
Cal aplicar l'NCSE-02 sense excepcions
Per tant,
NO CAL APLICAR LA NORMA NCSE-02
✔
ÉS D’APLICACIÓ LA NORMA NCSE-02.
En la memòria de càlcul consten les accions sísmiques considerades, les hipòtesis i les conclusions adoptades. I en els
plànols es fan constar els nivells de ductilitat utilitzats en el càlcul.
Data
30 JULIO 2010
L’arquitecte/a
GEMMA REGUART QUEROL
Notes:
1)
Les edificacions de fàbrica de maó, de blocs de morter, o similars, si 0,08g dab < 0,12g tindran 4 plantes com a màxim. I si abҏ t0,12g en tindran, com a
màxim, 2. (art. 1.2.3)
2)
Quan ab t0,04g no s’executaran estructures de paredat, tàpia o tova.
3)
Coeficient del terreny C: En funció del tipus de terreny:
Terreny I (Roca compacta, sòl cimentat o granular molt dens): C= 1.
Terreny II (Roca molt fracturada, sòls granulars densos o cohesius durs): C= 1,3.
Terreny III (Sòl granular de compacitat mitja, o sòl cohesiu de consistència ferma o molt ferma): C= 1,6.
Terreny IV (Sòl granular solt, o sòl cohesiu tou): C= 2.
4)
Les estructures de murs de fàbrica, si 0,08g dac d 0,12g, l’alçada màxima serà de 4 plantes. I si ac !0,12g l’alçada màxima serà de 2 plantes. (art. 4.4.1)
5)
En el cas d’estructures de pòrtics és important fer constar si estan ben arriostrats. L’existència d’una capa superior armada, monolítica i enllaçada a
l’estructura en la totalitat de la superfície de cada planta permet considerar els pòrtics com ben arriostrats entre sí en totes les direccions (d’acord als
comentaris de l’NCSE-02 C.1.2.3).
1/1
CTE - SEGURETAT ESTRUCTURAL
DB SE-C Dades per a la comanda de l’estudi geotècnic
Ref. del projecte 1.021
ref. projecte
1.- IDENTIFICACIÓ DEL SOLAR I DE L’EDIFICI
Situació:
CALLE RAVAL 27
Municipi:
TALARN
Dificultats d’accés:
Observacions:
No se'n preveuen però caldrà que l'adjudicatari ho comprovi
Plantes sobre rasant:
2
Ús principal:
PLAZA PÚBLICA / VIVIENDAS
Plantes sota rasant:
1
Ús principal:
CENTRO CÍVICO
TOTAL de plantes
3
Superfície construïda total de l’edifici < 300 m2
Superfície d’ocupació en planta
(1)
< 10.000 m2
CLASSIFICACIÓ DEL TIPUS DE CONSTRUCCIÓ
Superfície construïda total de l’edifici >300 m2
✔
Superfície d’ocupació en planta
(1)
> 10.000 m2
C-1
(segons taula 3.1)
Edificació aïllada
Edificació entre mitgeres
Edifici veí de la dreta
Edifici de l’esquerra
Plantes sota rasant:
Plantes sobre rasant:
2
Configuració constructiva:
Tipus de fonamentació:
Parets de càrrega
Es desconeix
Plantes sobre rasant:
2
Configuració constructiva:
Es desconeix
Es desconeix
Tipus de fonamentació:
Façana de davant llinda amb:
Façana de darrera llinda amb:
Observacions:
1
Plantes sota rasant:
1
Carrer amb circulació rodada
Zona pública sense circulació
Tipus d’estructura previst:
Portics de formigó armat
Càrregues aproximades sobre els elements de suport
Pilars (kN)
mínima
mitja
màxima
360
360
360
Murs (kN/ml)
mínima
mitja
màxima
72
72
72
Observacions:
(1)
A efectes de reconeixement del terreny, la superfície d’ocupació a considerar és la de l’edifici o del conjunt d’edificis d’una mateixa promoció.
versió març 2007 - Oficina Consultora Tècnica COAC
CTE –SEGURETAT ESTRUCTURAL
DB SE-C Dades per a la comanda de l’estudi geotècnic
2.- PREVISIÓ DEL TIPUS DE TERRENY
Tipus de fonamentació habitual de la zona:
No es disposa d’aquesta informació
Directa per fonaments aïllats
Fonamentacions de tipus variables o profundes
✔
Cal considerar la possibilitat de que
poden donar-se possibles inestabilitats o lliscaments
es pot haver contaminat o modificat el terreny per usos anteriors
poden haver-hi obstacles enterrats
es poden haver fet moviments de terres en el solar
Altres:
✔
✔
✔
3.-DOCUMENTACIÓ ANNEXA
Junt amb aquest full s’adjunten:
Plànol topogràfic acotat
✔
Esquema de localització en planta de les edificacions previstes i les veïnes
✔
Esquema aproximat de la situació dels punts de suport de l’estructura
✔
Secció o seccions esquemàtiques de l’edifici (plantes sobre i sota rasant amb indicació de la rasant)
Altres:
✔
4.- CONTINGUT DE L’ESTUDI GEOTÈCNIC
Tenint en compte que en el projecte es preveuen les següents actuacions:
Fonamentació de l’edificació projectada
Excavacions pròpies de la fonamentació
Altres excavacions
Elements de contenció del terreny
Elements constructius horitzontals en contacte amb el terreny (terres)
Reblerts
Altres:
✔
✔
✔
✔
✔
L’estudi geotècnic que es sol·licita haurà d’aportar totes les dades i recomanacions necessàries per dur a terme
el disseny, el dimensionat i la construcció de la fonamentació i el condicionament del terreny.
El seu contingut s’ajustarà a les prescripcions del DB SE-C del CTE i comptarà amb el preceptiu visat col·legial.
5.-CONFIRMACIÓ DE L’ESTUDI GEOTÈCNIC
Un cop iniciades les obres, a la vista del terreny excavat i per a la correcta situació dels elements de
fonamentació, l’autor de l’estudi geotècnic comprovarà la validesa i suficiència de les dades que hi consten. En
cas contrari es comunicarà al Director d’Obra qui adequarà la fonamentació i la resta de l’estructura a les
característiques geotècniques del terreny.
versió març 2007 - Oficina Consultora Tècnica COAC
A
N
N
E
X
E
S
A
N
N
E
X
E
E
S
T
U
D
I
S
E
G
U
R
E
T
A
T
I
S
A
L
U
T
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I ESTUDIO BÁSICO DE SEGURIDAD Y SALUD
ESTUDIO BÁSICO SEGURIDAD Y SALUD EN LAS OBRAS DE
CONSTRUCCIÓN
Datos de la obra.
Tipo de obra:
CONSTRUCCIÓN DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CÍVIVO EN TALARN. FASE I. ESTRUCTURA.
Emplazamiento:
CALLE ARRABAL 27
Superficie construida:
366,30 m2, superficie de plaza pública 384,60m2
Promotor:
AYUNTAMIENTO DE TALARN
Arquitecto autor del proyecto de ejecución:
GEMMA REGUART QUEROL
Técnico redactor del Estudio Básico de Seguridad y Salud:
GEMMA REGUART QUEROL
Datos técnicos del emplazamiento
Topografía
PENDIENTE VARIABLE
Características del terreno: resistencia, cohesión, nivel freático
TERRENO COMPACTO
Condiciones físicas y de uso de los edificios del entorno
EDIFICIOS DE VOLUMTERÍA ESPECÍFICA DESTINADO A USOS MÚLTIPLES
Instalaciones de servicios públicos, tanto vistas como enterradas
BT, AGUA, ALCANTARILLADO, ALUMBRADO PÚBLICO, TELEFONÍA Y GLP.
Ubicación de viales (anchura, número, densidad de circulación) y anchura de aceras
ANCHURA VARIABLE DESDE 2,50m HASTA LOS 4,00m CON ACERAS DE 1,20m DE ANCHURA Y UNA
DENSIDAD BAJA DE VEHÍCULOS.
Cumplimiento del R.D. 1627/97 de 24 de octubre sobre disposiciones mínimas
de seguridad y salud en las obras de construcción
El presente Estudio Básico de Seguridad y Salud establece, durante la ejecución de esta obra, las previsiones
respecto a la prevención de riesgos de accidentes y enfermedades profesionales, así como información útil para
efectuar en su día, en las debidas condiciones de seguridad y salud, los previsibles trabajos posteriores de
mantenimiento.
Servirá para proporcionar unas directrices básicas a la empresa constructora para llevar a cabo sus obligaciones
en el terreno de la prevención de riesgos profesionales, facilitando su desarrollo, conforme al Real Decreto
1627/1997 de 24 de octubre, por el que se establecen disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras
de construcción.
En base al artículo 7º, y en aplicación de este Estudio Básico de Seguridad y Salud, el contratista deberá
elaborar un Plan de Seguridad y Salud en el Trabajo en el que se analicen, estudien, desarrollen y
complementen las previsiones contenidas en el presente documento.
El Plan de Seguridad y Salud deberá ser aprobado antes del inicio de la obra por el Coordinador de Seguridad y
Salud durante la ejecución de la obra o, cuando no exista Coordinador, por la Dirección Facultativa. En el caso
de obras de las Administraciones Públicas deberá someterse a la aprobación de dicha Administración.
Se recuerda la obligatoriedad de que en cada centro de trabajo exista un Libro de Incidencias para el
seguimiento del Plan. Cualquier anotación que se realice en el Libro de Incidencias deberá ponerse en
conocimiento de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social en el plazo de 24 horas.
Así mismo se recuerda que, según el artículo 15º del Real Decreto, los contratistas y subcontratistas deberán
garantizar que los trabajadores reciban la información adecuada de todas las medidas de seguridad y salud en la
obra.
Antes del inicio de los trabajos el promotor deberá efectuar un aviso a la autoridad laboral competente, según
modelo incluido en el anexo III del Real Decreto.
La comunicación de apertura del centro de trabajo a la autoridad laboral competente deberá ir acompañada del
Plan de Seguridad y Salud.
El Coordinador de Seguridad y Salud durante la ejecución de la obra o cualquier integrante de la Dirección
Facultativa, caso de apreciar un riesgo grave inminente para la seguridad de los trabajadores, podrá detener la
obra parcial o totalmente, comunicándolo a la Inspección de Trabajo y Seguridad Social, al contratista, al
subcontratista y a los representantes de los trabajadores.
Las responsabilidades de los coordinadores, de la Dirección Facultativa y del promotor no eximirán de sus
responsabilidades a los contratistas y subcontratistas (artículo 11º).
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I ESTUDIO BÁSICO DE SEGURIDAD Y SALUD
1
Principios generales aplicables durante la ejecución de la obra.
El artículo 10 del R.D. 1627/1997 establece que se aplicarán los principios de acción preventiva contenidos en el
artículo 15º de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de noviembre) durante la
ejecución de la obra y, en particular, en las siguientes actividades:
El mantenimiento de la obra en buen estado de orden y limpieza.
La elección del emplazamiento de los puestos y áreas de trabajo, teniendo en cuenta sus condiciones de acceso
y la determinación de las vias o zonas de desplazamiento o circulación.
La manipulación de los distintos materiales y la utilización de los medios auxiliares.
El mantenimiento, el control previo a la puesta en servicio y el control periódico de las instalaciones y dispositivos
necesarios para la ejecución de la obra, con objeto de corregir los defectos que pudieran afectar a la seguridad y
salud de los trabajadores.
La delimitación y el condicionamiento de las zonas de almacenamiento y depósito de los distintos materiales, en
particular si se trata de materias o sustancias peligrosas.
La recogida de los materiales peligrosos utilizados.
El almacenamiento y la eliminación o evacuación de residuos y escombros.
La adaptación, en función de la evolución de la obra, del período de tiempo efectivo que habrá de dedicarse a los
distintos trabajos o fases de trabajo.
La cooperación entre los contratistas, subcontratistas y trabajadores autónomos.
Las interacciones e incompatibilidades con cualquier otro tipo de trabajo o actividad que se realice en la obra o
cerca del lugar de la obra.
Los principios de acción preventiva establecidos en el artículo 15º de la Ley 31/95 son los siguientes:
El empresario aplicará las medidas que integran el deber general de prevención, con arreglo a los siguientes
principios generales:
•
Evitar los riesgos.
•
Evaluar los riesgos que no se puedan evitar
•
Combatir los riesgos en su origen
•
Adaptar el trabajo a la persona, en particular en lo que respecta a la concepción de los puestos de
trabajo, así como a la elección de los equipos y los métodos de trabajo y de producción, con miras, en
particular, a atenuar el trabajo monótono y repetitivo y a reducir los efectos del mismo en la salud
•
Tener en cuenta la evolución de la técnica
•
Sustituir lo peligroso por lo que entrañe poco o ningún peligro
•
Planificar la prevención, buscando un conjunto coherente que integre en ella la técnica, la organización
del trabajo y las condiciones de trabajo, las relaciones sociales y la influencia de los factores
ambientales en el trabajo
•
Adoptar medidas que antepongan la protección colectiva a la individual
•
Dar las debidas instrucciones a los trabajadores.
El empresario tomará en consideración las capacidades profesionales de los trabajadores en materia de
seguridad y de salud en el momento de encomendarles las tareas.
El empresario adoptará las medidas necesarias a fin de garantizar que sólo los trabajadores que hayan recibido
información suficiente y adecuada puedan acceder a las zonas de riesgo grave y específico.
La efectividad de las medidas preventivas deberá prever las distracciones o imprudencias no temerarias que
pudiera cometer el trabajador. Para su adopción se tendrán en cuenta los riesgos adicionales que pudieran
implicar determinadas medidas preventivas, las cuales sólo podrán adoptarse cuando la magnitud de dichos
riesgos sea sustancialmente inferior a la de los que se pretende controlar y no existan alternativas más seguras.
Podrán concertar operaciones de seguro que tengan como fin garantizar como ámbito de cobertura la previsión
de riesgos derivados del trabajo, la empresa respecto de sus trabajadores, los trabajadores autónomos respecto
a ellos mismos y las sociedades cooperativas respecto a los socios, cuya actividad consista en la prestación de
su trabajo personal.
2 Identificación de los riesgos.
Sin perjuicio de las disposiciones mínimas de Seguridad y Salud aplicables a la obra establecidas en el anexo IV
del Real Decreto 1627/1997 de 24 de octubre, se enumeran a continuación los riesgos particulares de distintos
trabajos de obra, considerando que algunos de ellos pueden darse durante todo el proceso de ejecución de la
obra o bien ser aplicables a otros trabajos.
Deberá prestarse especial atención a los riesgos más usuales en las obras, como por ejemplo caídas, cortes,
quemaduras, erosiones y golpes, debiéndose adoptar en cada momento la postura más idónea según el trabajo
que se realice.
Además, habrá que tener en cuenta las posibles repercusiones en las estructuras de edificación vecinas y
procurar minimizar en todo momento el riesgo de incendio.
Así mismo, los riesgos relacionados deberán tenerse en cuenta en los previsibles trabajos posteriores
(reparación, mantenimiento...).
Medios y maquinaria
-
Atropellos, choques con otros vehículos, cogidas
-
Interferencias con instalaciones de suministro público (agua, luz, gas...)
-
Desplome y/o caída de maquinaria de obra (silos, grúas...)
-
Riesgos derivados del funcionamiento de grúas
-
Caída de la carga transportada
-
Generación excesiva de polvo o emanación de gases tóxicos
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I ESTUDIO BÁSICO DE SEGURIDAD Y SALUD
-
Caídas desde puntos altos y/o desde elementos provisionales de acceso (escaleras, plataformas)
-
Golpes y tropiezos
-
Caída de materiales, rebotes
-
Ambiente excesivamente ruidoso
-
Contactos eléctricos directos o indirectos
-
Accidentes derivados de condiciones atmosféricas
Trabajos previos
-
Interferencias con instalaciones de suministro público (agua, luz, gas...)
-
Caídas desde puntos altos y/o desde elementos provisionales de acceso (escaleras, plataformas...)
-
Golpes y tropiezos
-
Caída de materiales, rebotes
-
Sobreesfuerzos por posturas incorrectas
-
Vuelco de pilas de material
-
Riesgos derivados del almacenaje de materiales (temperatura, humedad, reacciones químicas)
Derribos
-
Interferencias con instalaciones de suministro público (agua, luz, gas...)
-
Generación excesiva de polvo o emanación de gases tóxicos
-
Proyección de partículas durante los trabajos
-
Caídas desde puntos altos y/o desde elementos provisionales de acceso (escaleras, plataformas)
-
Contactos con materiales agresivos
-
Cortes y pinchazos
-
Golpes y tropiezos
-
Caída de materiales, rebotes
-
Ambiente excesivamente ruidoso
-
Fallos de la estructura
-
Sobreesfuerzos por posturas incorrectas
-
Acumulación y bajada de escombros
Movimientos de tierras y excavaciones
-
Interferencias con instalaciones de suministro público (agua, luz, gas...)
-
Generación excesiva de polvo o emanación de gases tóxicos
-
Caídas desde puntos altos y/o desde elementos provisionales de acceso (escaleras, plataformas)
-
Golpes y tropiezos
-
Desprendimiento y/o corrimiento de tierras y/o rocas
-
Caída de materiales, rebotes
-
Ambiente excesivamente ruidoso
-
Desplome y/o caída de las paredes de contención, pozos y zanjas
-
Desplome y/o caída de las edificaciones vecinas
-
Accidentes derivados de condiciones atmosféricas
-
Sobreesfuerzos por posturas incorrectas
Cimientos
-
Interferencias con instalaciones de suministro público (agua, luz, gas...)
-
Proyección de partículas durante los trabajos
-
Caídas desde puntos altos y/o desde elementos provisionales de acceso (escaleras, plataformas)
-
Contactos con materiales agresivos
-
Cortes y pinchazos
-
Golpes y tropiezos
-
Caída de materiales, rebotes
-
Ambiente excesivamente ruidoso
-
Desplome y/o caída de las paredes de contención, pozos y zanjas
-
Desplome y/o caída de las edificaciones vecinas
-
Desprendimiento y/o corrimiento de tierras y/o rocas
-
Contactos eléctricos directos e indirectos
-
Sobreesfuerzos por posturas incorrectas
-
Fallos de encofrados
-
Generación excesiva de polvo o emanación de gases tóxicos
-
Vuelco de pilas de material
-
Riesgos derivados del almacenaje de materiales (temperatura, humedad, reacciones químicas)
Estructura
-
Interferencias con instalaciones de suministro público (agua, luz, gas...)
-
Proyección de partículas durante los trabajos
-
Caídas desde puntos altos y/o desde elementos provisionales de acceso (escaleras, plataformas)
-
Contactos con materiales agresivos
-
Cortes y pinchazos
-
Golpes y tropiezos
-
Caída de materiales, rebotes
-
Ambiente excesivamente ruidoso
-
Contactos eléctricos directos e indirectos
-
Sobreesfuerzos por posturas incorrectas
-
Fallos de encofrados
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I ESTUDIO BÁSICO DE SEGURIDAD Y SALUD
-
Generación excesiva de polvo o emanación de gases tóxicos
-
Vuelco de pilas de material
-
Riesgos derivados del almacenaje de materiales (temperatura, humedad, reacciones químicas)
-
Riesgos derivados del acceso a las plantas
-
Riesgos derivados de la subida y recepción de materiales
Albañilería
-
Generación excesiva de polvo o emanación de gases tóxicos
-
Proyección de partículas durante los trabajos
-
Caídas desde puntos altos y/o desde elementos provisionales de acceso (escaleras, plataformas)
-
Contactos con materiales agresivos
-
Cortes y pinchazos
-
Golpes y tropiezos
-
Caída de materiales, rebotes
-
Ambiente excesivamente ruidoso
-
Sobreesfuerzos por posturas incorrectas
-
Vuelco de pilas de material
-
Riesgos derivados del almacenaje de materiales (temperatura, humedad, reacciones químicas)
Cubierta
-
Interferencias con instalaciones de suministro público (agua, luz, gas...)
-
Proyección de partículas durante los trabajos
-
Caídas desde puntos altos y/o desde elementos provisionales de acceso (escaleras, plataformas)
-
Contactos con materiales agresivos
-
Cortes y pinchazos
-
Golpes y tropiezos
-
Caída de materiales, rebotes
-
Ambiente excesivamente ruidoso
-
Sobreesfuerzos por posturas incorrectas
-
Generación excesiva de polvo o emanación de gases tóxicos
-
Caídas de mástiles y antenas
-
Vuelco de pilas de material
-
Riesgos derivados del almacenaje de materiales (temperatura, humedad, reacciones químicas)
Revestimientos y acabados.
-
Generación excesiva de polvo o emanación de gases tóxicos
-
Proyección de partículas durante los trabajos
-
Caídas desde puntos altos y/o desde elementos provisionales de acceso (escaleras, plataformas)
-
Contactos con materiales agresivos
-
Cortes y pinchazos
-
Golpes y tropiezos
-
Caída de materiales, rebotes
-
Sobreesfuerzos por posturas incorrectas
-
Vuelco de pilas de material
-
Riesgos derivados del almacenaje de materiales (temperatura, humedad, reacciones químicas)
Instalaciones
-
Interferencias con instalaciones de suministro público (agua, luz, gas...)
-
Caídas desde puntos altos y/o desde elementos provisionales de acceso (escaleras, plataformas)
-
Cortes y pinchazos
-
Golpes y tropiezos
-
Caída de materiales, rebotes
-
Emanaciones de gases en aberturas de pozos negros
-
Contactos eléctricos directos e indirectos
-
Sobreesfuerzos por posturas incorrectas
-
Caídas de mástiles y antenas
Relación no exhaustiva de los trabajos que implican riesgos especiales (Anexo II del R.D. 627/1997)
Trabajos con riesgos especialmente graves de sepultamiento, hundimiento o caída de altura, por las particulares
características de la actividad desarrollada, los procedimientos aplicados o el entorno del puesto de trabajo
Trabajos en los que la exposición a agentes químicos o biológicos suponga un riesgo de especial gravedad, o
para los que la vigilancia específica de la salud de los trabajadores sea legalmente exigible
Trabajos con exposición a radiaciones ionizantes para los que la normativa específica obliga a la delimitación de
zonas controladas o vigiladas
Trabajos en la proximidad de líneas eléctricas de alta tensión
Trabajos que expongan a riesgo de ahogamiento por inmersión
Obras de excavación de túneles, pozos y otros trabajos que supongan movimientos de tierra subterráneos
Trabajos realizados en inmersión con equipo subacuático
Trabajos realizados en cajones de aire comprimido
Trabajos que impliquen el uso de explosivos
Trabajos que requieran montar o desmontar elementos prefabricados pesados.
Medidas de prevención y protección
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I ESTUDIO BÁSICO DE SEGURIDAD Y SALUD
Como criterio general primarán las protecciones colectivas frente a las individuales. Además, tendrán que
mantenerse en buen estado de conservación los medios auxiliares, la maquinaria y las herramientas de trabajo.
Por otro lado, los medios de protección deberán estar homologados según la normativa vigente.
Las medidas relacionadas también deberán tenerse en cuenta para los previsibles trabajos posteriores
(reparación, mantenimiento...).
Medidas de protección colectiva
Organización y planificación de los trabajos para evitar interferencias entre los distintos trabajos y
circulaciones dentro de la obra
-
Señalización de las zonas de peligro
Prever el sistema de circulación de vehículos y su señalización, tanto en el interior de la obra como en
relación a los viales exteriores
-
Dejar una zona libre alrededor de la zona excavada para el paso de maquinaria
-
Inmovilización de camiones mediante cuñas y/o topes durante las tareas de carga y descarga
-
Respetar las distancias de seguridad con las instalaciones existentes
-
Los elementos de las instalaciones deben estar con sus protecciones aislantes
-
Cimentación correcta de la maquinaria de obra
Montaje de grúas realizado por una empresa especializada, con revisiones periódicas, control de la
carga máxima, delimitación del radio de acción, frenos, bloqueo, etc.
-
Revisión periódica y mantenimiento de maquinaria y equipos de obra
-
Sistema de riego que impida la emisión de polvo en gran cantidad
Comprobación de la adecuación de las soluciones de ejecución al estado real de los elementos
(subsuelo, edificaciones vecinas)
-
Comprobación de apuntalamientos, condiciones de entibado y pantallas de protección de zanjas
-
Utilización de pavimentos antideslizantes
-
Colocación de barandillas de protección en lugares con peligro de caída
-
Colocación de mallazos en agujeros horizontales
-
Protección de agujeros y fachadas para evitar la caída de objetos (redes, lonas)
-
Uso de canalizaciones para la evacuación de escombros, correctamente instaladas
-
Uso de escaleras de mano, plataformas de trabajo y andamios
-
Colocación de plataformas de recepción de materiales en las plantas altas
Medidas de protección individual
-
Utilización de mascarillas y gafas homologadas contra el polvo y/o proyección de partículas
-
Utilización de calzado de seguridad
-
Utilización de casco homologado
En todas las zonas elevadas en las que no existan sistemas fijos de protección deberán establecerse
puntos de anclaje seguros para poder sujetar el cinturón de seguridad homologado, cuya utilización será
obligatoria.
Utilización de guantes homologados para evitar el contacto directo con materiales agresivos y
minimizar el riesgo de cortes y pinchazos.
-
Utilización de protectores auditivos homologados en ambientes excesivamente ruidosos
-
Utilización de mandiles
Sistemas de sujeción permanente y de vigilancia por más de un operario, en los trabajos con peligro de
intoxicación. Utilización de equipos de suministro de aire
Medidas de protección a terceros
Vallado, señalización y alumbrado de la obra. En el caso de que el vallado invada la calzada debe
preverse un paso protegido para la circulación de peatones. El vallado ha de impedir que personas ajenas a la
obra puedan entrar en ella
Prever el sistema de circulación de vehículos tanto en el interior de la obra como en relación a los
viales exteriores
-
Inmovilización de camiones mediante cuñas y/o topes durante las tareas de carga y descarga
Comprobación de la adecuación de las soluciones de ejecución al estado real de los elementos
(subsuelo, edificaciones vecinas)
-
Protección de huecos y fachadas para evitar la caída de objetos (redes, lonas)
Primeros auxilios
Se dispondrá de un botiquín cuyo contenido será el especificado en la normativa vigente.
Se informará, al inicio de la obra, de la situación de los distintos centros médicos a los que se deberá trasladar
los accidentados. Es conveniente disponer en la obra, y en un lugar bien visible, de una lista con los teléfonos y
direcciones de los centros asignados para urgencias, ambulancias, taxis, etc. para garantizar el rápido traslado
de los posibles accidentados.
RELACIÓN DE NORMATIVA DE SEGURETAT Y SALUT APLICABLE
DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD QUE DEBEN APLICARSE EN LAS
OBRAS DE CONSTRUCCIÓN TEMPORALES O MÓVILES
Directiva 92/57/CEE 24 Junio (DOCE: 26/08/92)
DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD EN LAS OBRAS DE
CONSTRUCCIÓN
R.D. 1627/1997. 24 octubre
(BOE:
25/10/97)Transposició de la Directiva 92/57/CEE
LEY DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES
Ley 31/1995. 8 noviembre
REFORMA DEL MARCO NORMATIVO DE LA PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES
Ley 54/2003. 12 diciembre
(BOE: 10/11/95)
(BOE: 13/12/2003)
REGLAMENTO DE LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN
R.D. 39/1997. 17 de enero
(BOE: 31/01/97).
Modificacions: RD 780/1998 . 30 abril (BOE:
01/05/98)
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I ESTUDIO BÁSICO DE SEGURIDAD Y SALUD
DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS
TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO EN MATERIA DE TRABAJOS
TEMPORALES EN ALTURA
R. D.
2177/2004, de 12 de novembre
(BOE: 13/11/2004)
DISPOSICIONES MÍNIMAS EN MATERIA DE SEÑALIZACIÓN, DE SEGURIDAD Y SALUD EN
EL TRABAJO
R.D. 485/1997. 14 abril
DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LOS LUGARES DE TRABAJO
R.D. 486/1997 . 14 de abril
(BOE: 23/04/97)
(BOE: 23/04/97)
En el capítol 1 exclou les obres de construcció, però
el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà.
Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de
Seguridad e Higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)
DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS A LA MANIPULACIÓN
MANUAL DE CARGAS QUE ENTRAÑE RIESGOS, EN PARTICULAR DORSO LUMBARES,
PARA LOS TRABAJADORES
R.D. 487/1997 .14 abril
(BOE: 23/04/97)
DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS AL TRABAJO CON
EQUIPOS QUE INCLUYEN PANTALLAS DE VISUALIZACIÓN
R.D. 488/97. 14 abril
(BOE: 23/04/97)
PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON
LA EXPOSICIÓN A AGENTES BIOLÓGICOS DURANTE EL TRABAJO
R.D. 664/1997. 12 mayo
(BOE: 24/05/97)
PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON
LA EXPOSICIÓN A AGENTES CANCERÍGENOS DURANTE EL TRABAJO
R.D. 665/1997. 12 mayo
(BOE: 24/05/97)
DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD, RELATIVAS A LA UTILIZACIÓN POR
LOS TRABAJADORES DE EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL
R.D. 773/1997.30 mayo
(BOE: 12/06/97)
DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS
TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO
R.D. 1215/1997. 18 de julio
(BOE: 07/08/97)
transposició de la directiva 89/655/CEE
modifica i deroga alguns capítols
de la “ordenanza de seguridad e higiene en el trabajo”
(O. 09/03/1971)
PROTECCIÓN A LOS TRABAJADORES FRENTE A LOS RIESGOS DERIVADOS DE LA
EXPOSICIÓN AL RUIDO DURANTE EL TRABAJO
R.D. 1316/1989 . 27 octubre
(BOE: 02/11/89)
PROTECCIÓN CONTRA RIESGO ELÉCTRICO
R.D. 614/2001 . 8 junio
(BOE: 21/06/01)
INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-APQ-006. ALMACENAMIENTO DE
LÍQUIDOS CORROSIVOS
R.D 988/1998
(BOE: 03/06/98)
REGLAMENTO DE SEGURIDAD E HIGIENE DEL TRABAJO EN LA INDUSTRIA DE LA
CONSTRUCCIÓN
O. de 20 de mayo de 1952
(BOE: 15/06/52)
modificacions: O. 10 diciembre de 1953 (BOE:
22/12/53)
O. 23 septiembre de 1966
(BOE: 01/10/66) ART. 100 A 105 derogats per O
de 20 gener de 1956
Derogat capítol III pel RD 2177/2004
ORDENANZA DEL TRABAJO PARA LAS INDUSTRIAS DE LA CONSTRUCCIÓN, VIDRIO Y
CERÁMICA
O. de 28 de agosto de 1970. ART. 1º A 4º, 183º A
291º Y ANEXOS I Y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70)
correcció d'errades: BOE: 17/10/70
SEÑALIZACIÓN, BALIZAMIENTO, LIMPIEZA Y TERMINACIÓN DE OBRAS FIJAS EN VÍAS
FUERA DE POBLADO
O. de 31 de agosto de 1987
REGLAMENTO DE APARATOS ELEVADORES PARA OBRAS
O. de 23 de mayo de 1977
(BOE: 14/06/77)
modificació:O. de 7 de marzo dE 1981
(BOE: 14/03/81)
INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-AEM 2 DEL REGLAMENTO DE
APARATOS DE ELEVACIÓN Y MANUTENCIÓN REFERENTE A GRÚAS-TORRE
DESMONTABLES PARA OBRAS.
R.D. 836/2003. 27 juny,
(BOE: 17/07/03).
vigent a partir del 17 d’octubre de 2003. (deroga la O.
de 28 de junio de 1988
(BOE: 07/07/88) i la
modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE:
24/04/90))
REGLAMENTO SOBRE SEGURIDAD DE LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO
O. de 31 octubre 1984
(BOE: 07/11/84)
NORMAS COMPLEMENTARIAS DEL REGLAMENTO SOBRE SEGURIDAD DE LOS
TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO
O. de 7 enero 1987
(BOE: 15/01/87)
ORDENANZA GENERAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO
O. de 9 de marzo DE 1971
(BOE: 16 I
17/03/71)
correcció d'errades (BOE:
06/04/71)
modificació: (BOE: 02/11/89)
derogats alguns capítols per: LEY 31/1995, RD
485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997,
RD 773/1997 I RD 1215/1997
S'APROVA EL MODEL DE LLIBRE D'INCIDÈNCIES EN OBRES DE CONSTRUCCIÓ
O. de 12 de gener de 1998
(BOE: 18/09/87)
(DOGC: 27/01/98)
EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL
CASCOS NO METÁLICOS
R. de 14 de diciembre de 1974
N.R. MT-1
(BOE: 30/12/74):
PROTECTORES AUDITIVOS
R. de 28 de julio de 1975
N.R. MT-2
(BOE: 01/09/75):
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I ESTUDIO BÁSICO DE SEGURIDAD Y SALUD
PANTALLAS PARA SOLDADORES
R. de 28 de julio de 1975
(BOE: 02/09/75):
N.R. MT-3:
modificació: BOE: 24/10/75
GUANTES AISLANTES DE ELECTRICIDAD
R. de 28 de julio de 1975
(BOE: 03/09/75):
N.R. MT-4 modificació: BOE: 25/10/75
CALZADO DE SEGURIDAD CONTRA RIESGOS MECÁNICOS
R. de 28 de julio de 1975
(BOE: 04/09/75):
N.R. MT-5
modificació: BOE: 27/10/75
BANQUETAS AISLANTES DE MANIOBRAS
R. de 28 de julio de 1975
(BOE: 05/09/75):
N.R. MT-6
modificació: BOE: 28/10/75
EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS. NORMAS COMUNES
Y ADAPTADORES FACIALES
R. de 28 de julio de 1975
(BOE: 06/09/75):
N.R. MT-7 modificació: BOE: 29/10/75
EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS MECÁNICOS
R. de 28 de julio de 1975
(BOE: 08/09/75):
N.R. MT-8 modificació: BOE: 30/10/75
EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: MASCARILLAS
AUTOFILTRANTES
R. de 28 de julio de 1975
(BOE: 09/09/75):
N.R. MT-9 modificació: BOE: 31/10/75
EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS QUÍMICOS Y
MIXTOS CONTRA AMONÍACO
R. de 28 de julio de 1975
(BOE: 10/09/75):
N.R. MT-10 modificació: BOE: 01/11/75
Arquitecto
Gemma Reguart Querol
Talarn, 30 de Julio del 2010.
A
N
N
E
X
E
C
O
N
T
R
O
L
Q
U
A
L
I
T
A
T
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I CONTROL DE CALIDAD
1
MEMORIA DEL PLAN DE CONTROL DE CALIDAD
El presente documento de Control de calidad esta redactado incluyendo todas las partidas y presupuesto
necesario para la elaboración del Proyecto ejecutivo de la construcción del edificio destinado a centro cívico
de Talarn, en su fase I, correspondiente a la ejecución de la estructura.
El objetivo del presente Plan de Control es especificar todos los requisitos normativos y que la D.F. exige
para la correcta recepción de los materiales, desarrollo y ejecución de los trabajos en obra, que tendrán que
ser completados por la Contrata que lleva a cabo los trabajos y avalados por laboratorios acreditados por el
Departamento de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.
A continuación se adjunta una relación y definición de todos los controles que se realizarán de acuerdo con
el que se establece en el decreto 375/1988 d’1 de desembre (DOG 28.12.88) sobre el control de calidad.
El nivel de control que se realizará en esta obra será NORMAL.
2
JUSTIFICACIÓN DEL CUMPLIMIENTO DEL DECRETO 375/88
El pliego de condiciones que se adjunta tiene la finalidad de plantear los criterios básicos para el desarrollo
del proyecto de control, a fin de cumplir el decreto 375/88 de uno de septiembre de 1988, publicado en el
DOG con fecha de 28/12/88 y desarrollado en la Orden del 13 de septiembre de 1989.
- El arquitecto autor del proyecto de ejecución de obras enumerará y definirá dentro del pliego de
condiciones los controles de calidad a realizar, que sean necesarios para la correcta ejecución de la obra.
Estos controles serán, como mínimo, los especificados en las normas de obligado cumplimiento y, en
cualquier caso, todos aquellos que el arquitecto considere precisos pudiendo, en consecuencia, establecer
criterios especiales de control más estrictos que los establecidos legalmente, variando la definición de los
lotes o el número de ensayos y pruebas preceptivos y ordenando ensayos complementarios o la aplicación
de criterios particulares, los cuales serán aceptados por el promotor, el constructor y el resto de la Dirección
Facultativa.
- El arquitecto técnico o aparejador que intervenga en la dirección de la obra elaborará, dentro de las
prescripciones contenidas en el proyecto de ejecución, un programa de control de calidad, del que tendrá
que dar conocimiento al promotor.
En el programa de control de calidad tendrán que especificarse los componentes de la obra que hace falta
controlar, la clase de ensayos, análisis y pruebas, el momento oportuno de hacerlos y la evaluación
económica de los ensayos, análisis y pruebas que vayan a cargo del promotor.
Opcionalmente, el programa de control de calidad podrá preveer análisis y pruebas complementarias, en
función del contenido del proyecto.
- Irán a cargo del promotor/propietario los gastos ocasionados por los ensayos, análisis y pruebas hechos
por laboratorio, personas o entidades que no intervengan directamente en la obra, quedando obligado aquél
a satisfacerlos puntualmente en el momento en que se produzca su acreditamiento.
El resultado de las pruebas encargadas tendrá que ser puesto a disposición de la Dirección Facultativa en el
plazo máximo de 15 días desde el momento en que se encargaron. A tal efecto, el promotor/propietario se
compromete a realizar las gestiones oportunas y a cumplir con las obligaciones que le correspondan con el
fin de conseguir el cumplimiento puntual de los laboratorios y demás personas contratadas al efecto.
El retraso en la realización de las obras motivado por la falta de disponibilidad de los resultados será de
riesgo exclusivo del promotor/propietario, y en ningún caso imputable a la Dirección Facultativa, que podrá
1021-ANNEXO_CONTROL DE CALIDAD.doc
ordenar la paralización de todos o parte de los trabajos de ejecución si considera que su realización, sin
disponer de las actas de resultados, puede comprometer la calidad de la obra ejecutada.
- El constructor queda obligado a ejecutar las pruebas de calidad que le sean ordenadas en cumplimiento
del programa de control de calidad, quedando facultado el propietario para rescindir el contrato en caso de
incumplimiento o cumplimiento defectuoso comunicado por la Dirección Facultativa.
La arquitecta redactora
Gemma Reguart Querol
Talarn, 30 de Julio del 2010
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I CONTROL DE CALIDAD
ÍNDICE
PLIEGO DE CONTROL QUALITAT
1. MATERIALES BÁSICOS
1.1. Aigua per pastar
1.2. Àrid per elaborar formigó
1.3. Ciment per elaborar formigó
1.4. Additius per a formigó
1.5. Formigó fet a l’obra
1.6. Formigó fabricat en central
1.7. Rodons d’acer per a formigó
1.8. Acer laminat per a estructures
1.9. Maons amb funció estructural
1.10. Materials utilitzats com a aïllament tèrmic
1.11. Materials utilitzats com a aïllament acústic
2. MOVIMIENT DE TERRES
2.1. Terraplens
2.2. Subbases granulars
3. FONAMENTS
3.1. Pous i capa de neteja.
3.2. Sabates, riostres i murs
3.3. Acer per armat de fonaments
4. ESTRUCTURES DE FORMIGÓ
4.1. Formigó per a forjats i lloses
4.2. Formigó per a pilars
4.3. Acer per armat d’estructures
5. TANCAMENTS I DIVISORIES
5.1. Parets i envans de fàbrica de maó
6. REVESTIMENTS
6.1. Revocs i enguixats
7. PAVIMENTS
7.1. Paviments de formigó
7.2. Prefabricats per paviments
8. TANCAMENTS PRACTICABLES
8.1. Fusteria d’alumini
9. SANEJAMENT I CANALITZACIONS
9.1. Pous i pericons
9.2. Claveguerons
1021-ANNEXO_CONTROL DE CALIDAD.doc
1.
MATERIALES BÁSICOS
1.1
AIGUA PER PASTAR
− L’aigua que s’utilitzarà en l’elaboració del formigó haurà d’estar sancionada per la pràctica i
complirà les condicions indicades a l’article 27 de la “Instrucción de Hormigón Estructural”
(EHE). En cas de dubte, es realitzarà el control de recepció i els assaigs pertinents, segons que
s’indica a l’article 81.2 de l’EHE.
En cas que no quedi expressament indicat, la D.F. responsable de l’obra establirà el nombre,
forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:
CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ
Documentals:
− Es justificarà, per part del constructor, que l’aigua utilitzada compleix les condicions
exigides en els articles 27 i 81.2 de l’EHE (mitjançant assaigs de laboratori), o bé es
justificarà especialment que no perjudica les propietats exigides al formigó, ni a curt ni a
llarg termini, segons que s’indica a l’article 81.2 de l’EHE.
ASSAIGS DE LABORATORI
En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en
laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesis i els criteris d’acceptació
indicats als articles 27 i 81.2.3 de l’EHE:
−
−
−
−
−
−
Determinació del pH (UNE 7234/71)
Determinació de substàncies dissoltes (UNE 7130/58)
Determinació del contingut total de sulfats (UNE 7131/58)
Determinació de l’Ió-clor (UNE 7178/60)
Determinació d’hidrats de carboni (UNE 7132/58)
Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235/71)
La presa de mostres es farà segons UNE 7236/71
1.2
ÀRID PER ELABORAR FORMIGÓ
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I CONTROL DE CALIDAD
− L’àrid que s’utilitzarà en l’elaboració del formigó complirà les condicions indicades a l’article 28
de l’EHE i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions,
pressupost i plànols. És a dir:
Mida mínima i màxima de l’àrid (EHE, art. 28.2):
− Quan no hi hagi experiència prèvia d’ús es realitzaran assaigs d’identificació, segons que
s’indica a l’article 28.1 de l’EHE i els corresponents a les condicions fisicoquímiques,
fisicomecàniques i granulomètriques especificats a l’article 28.3 de l’EHE.
− És prohibida la utilització d’àrids que continguin sulfurs oxidables.
− Els àrids es transportaran i emmagatzemaran de manera que se n’eviti la segregació i
contaminació, i hauran de mantenir les seves característiques gramulomètriques fins a la
incorporació a la mescla.
− Cada procedència diferent serà considerada com a lot independent.
En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra
establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:
CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ
Documentals:
− Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la
comprovació de l’albarà. Cada càrrega d’àrid anirà acompanyada d’un full de
subministrament que estarà sempre a disposició de la Direcció d’Obra i on hi figuraran,
com a mínim, les dades especificades a l’article 28.4 de l’EHE.
− Es justificarà, per part del constructor, que l’àrid utilitzat compleix les condicions exigides
en l’article 28 de l’EHE (mitjançant assaigs de laboratori o experiència prèvia) o bé es
justificarà explícitament que no altera especialment les propietats exigibles al formigó, ni
a curt ni a llarg termini, segons que s’indica a l’article 81.3.3 de l’EHE.
− En cas d’utilitzar escòries siderúrgiques, es comprovarà que no contenen silicats
inestables ni compostos ferrosos, segons que s’indica a l’article 28.1 de l’EHE.
Operatius:
− Es realitzarà la presa de mostres necessàries per a possibles comprovacions posteriors.
ASSAIGS DE LABORATORI
En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs
següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer
parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segons:
−
−
−
−
Estabilitat d’escòries siderúrgiques (EHE, art. 28.1)
Mida màxima/mínima de l’àrid (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2)
Contingut de fins (UNE 933-2/96) (EHE, art. 28.3.3)
Coeficient de forma en graves (UNE 7238/71) (EHE, art. 28.3.3)
1021-ANNEXO_CONTROL DE CALIDAD.doc
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
1.3
Índex d’àrids laminars en graves (UNE 933-3/97) (EHE, art. 28.3.3)
Compostos totals de sofre (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1)
Sulfats solubles en àcids (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1)
Contingut de clorurs (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1)
Terrossos d’argila (UNE 7133/58) (EHE, art. 28.3.1)
Partícules toves (UNE 7134/58) (EHE, art. 28.3.1)
Partícules de baix pes específic (UNE 7244/71) (EHE, art. 28.3.1)
Contingut de matèria orgànica en sorres (UNE EN 1744-1/99) ( EHE, art. 28.3.1)
Equivalent de sorra EAV (UNE 83131/90) (EHE, art. 28.3.1)
Reactivitat amb els àlcalis del ciment (UNE 146507/99 EX i UNE 146508/99 EX) (EHE,
art. 28.3.1)
Coeficient de friabilitat en sorres (UNE EN 1097-1/97) (EHE, art. 28.3.2)
Resistència al desgast en graves (UNE EN 1097-2/99) (EHE, art. 28.3.2)
Absorció d’aigua en sorres (UNE 83133/90) (EHE, art. 28.3.2)
Absorció d’aigua en graves (UNE 83134/90) (EHE, art. 28.3.2)
Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE EN 1367-2/99) (EHE, art. 28.3.2)
CIMENT PER ELABORAR FORMIGÓ
− El ciment que s’utilitzarà en l’execució de l’obra tindrà les característiques que s’especifiquen
en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats en la
“Instrucción para la recepción de cementos” (RC-97) i complirà les condicions indicades a
l’article 26 de l’EHE. És a dir:
Tipus de ciment (RC-97, art. 8):
Distintiu de qualitat:
Altres característiques:
− No s’utilitzaran lots de ciment que no vinguin acompanyats del certificat de garantia del
fabricant, firmat per una persona física (EHE, art. 81.1.1).
− Criteris de definició de remesa, lot i mostra (RC-97, art. 10 o el que defineixi l’aparellador o
arquitecte tècnic):
En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra
establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:
CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ
Documentals:
− Es comprovarà que el ciment disposa de la documentació que acredita que està fabricat
i comercialitzat de manera legal (RC-97, art. 10.b).
− Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la
comprovació de l’albarà i la documentació annexa, els quals contindran totes les dades
indicades en l’article 9.b.1 de la RC-97.
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I CONTROL DE CALIDAD
Operatius:
− Es comprovarà la temperatura del ciment de cada partida en el moment de l’arribada,
segons l’article 26.2 de l’EHE.
− Es comprovarà, per a cada partida, que la forma de subministrament s’ajusti a les
indicacions de l’article 26.2 de l’EHE i de l’article 9 de la RC-97.
− En cas de no disposar d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, abans
de començar els treballs de formigonat i sempre que variïn les condicions de
subministrament, es realitzarà la presa de mostres corresponent als assaigs de recepció
previstos a la RC-97 (art. 10.d), als previstos al Plec de Prescripcions Tècniques
Particular i als necessaris per a la determinació del contingut de clorurs (EHE, art.
81.1.2). En aquest cas, i com a mínim cada tres mesos d’obra, es comprovaran les
següents especificacions: composició del ciment, principi i final d’adormiment,
resistència a la compressió i estabilitat de volum.
− En cas de disposar d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, els
assaigs de recepció es podran substituir-se per una còpia del corresponent certificat,
segons que s’indica als articles 10.b de la RC-97 i 81.1.2 de l’EHE. En aquest cas, la
direcció d’obra pot, mitjançant comunicació escrita, dispensar de la realització dels
assaigs previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, de la determinació del
contingut de clorurs i de les comprovacions trimestrals esmentades al paràgraf anterior,
que seran substituïdes per la documentació d’identificació del ciment juntament amb els
resultats de l’autocontrol. (RC-97, art. 10.b; EHE, art. 81.1.2; Decret 375/88, annex 1).
− Es realitzarà una presa de mostres preventiva, segons que s’indica en els articles 81.1.2
de l’EHE i 10.c de la RC-97.
ASSAIGS DE LABORATORI
En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en
laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació
especificats per a cada tipus de ciment a la RC-97 i/o especificats en el segon parèntesi:
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96)
Residu insoluble (UNE EN 196-2/96)
Contingut de sulfats (UNE EN 196-2/96)
Contingut de clorurs (UNE 80217/91) (EHE, art. 30.1)
Putzolanitat (UNE EN 196-5/96)
Principi i final d’adormiment (UNE EN 196-3/96)
Estabilitat de volum (UNE EN 196-3/96)
Resistència a la compressió (UNE EN 196-1/96)
Composició potencial del clinker (UNE 80304/86)
Calor d’hidratació (UNE 80118/86 EX)
Índex de blancor (UNE 80117/87 EX)
Alúmina (UNE 80217/91)
1021-ANNEXO_CONTROL DE CALIDAD.doc
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
1.4
Àlcalis (UNE 80217/91)
Finor de mòlta (UNE 80122/91 o UNE 80108/86)
Pes específic (UNE 80103/86)
Superfície específica Blaine (UNE 80122/91)
Humitat (UNE 80220/85)
Òxid de calç lliure (UNE 80243/86)
Titani (UNE 80228/88 EX)
Composició i especificacions dels ciments comuns (UNE 80301/96)
Composició i especificacions dels ciment resistents a sulfats i/o a l’aigua del mar (UNE
80303/96)
Composició i especificacions dels ciments blancs (UNE 80305/96)
Composició i especificacions dels ciments de baixa calor d’hidratació (UNE 80306/96)
Composició i especificacions dels ciments per a usos especials (UNE 80307/96)
Composició i especificacions dels ciments d’aluminat de calci (UNE 80310/96)
Fals adormiment (UNE 80114/96) (EHE, art. 26.2)
ADDITIUS PER A FORMIGÓ
− Els additius que s’utilitzaran en l’elaboració del formigó s’incorporaran en una proporció no
superior al 5% del pes de ciment, segons l’article 29.1 de l’EHE i tindran les característiques
que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir:
Tipus d’additiu:
Proporció:
− Està prohibida la utilització d’additius que continguin clorurs, sulfurs, sulfits o altres components
químics que puguin produir o afavorir la corrosió de les armadures.
En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra
establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:
CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ
Documentals:
− Es controlarà, per a cada additiu diferent, la seva designació, segons que s’indica a
l’article 29.1 de l’EHE.
− Es comprovarà el certificat d’assaigs previs per a cada additiu diferent, segons que
s’indica a l’article 81.4.2 de l’EHE.
− Es comprovarà el certificat de garantia del fabricant, signat per persona física, per a
cada additiu diferent agregat en les proporcions i condicions previstes, segons els
articles 29.1 i 81.4 de l’EHE.
− Es comprovarà el certificat de laboratori conforme l’additiu no conté compostos químics
que puguin afavorir la corrosió de les armadures, per a cada additiu diferent i segons
l’article 81.4.2 de l’EHE.
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I CONTROL DE CALIDAD
Operatius:
− En cas de formigó fet a l’obra, es comprovarà l’etiquetat en cada subministrament,
segons que s’indica en els articles 29.1 i 81.4 de l’EHE.
− Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors.
ASSAIGS DE LABORATORI
En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en
laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesi:
− Anàlisi infraroja (UNE EN 480-6/97)
− Residu sec en additius líquids (UNE EN 480-8/97)
− Pèrdua de massa en additius secs (UNE 83206/85)
− Pèrdua per calcinació (UNE 83207/85)
− Residu insoluble en aigua destil·lada (UNE 83208/85)
− Contingut d’aigua no combinada (UNE 83209/86)
− Contingut d’halogenurs totals (UNE 8210/88 EX)
− Contingut de compostos de sofre (UNE 83211/87 EX)
− Pes específic en additius líquids (UNE 83225/86)
− Densitat aparent en additius sòlids (UNE 83226/86)
− Determinació del pH (UNE 83227/86)
− Determinació de la consistència mitjançant la taula de cops (UNE 83258/88 EX)
− Determinació del contingut d’aire inclòs (UNE 83259/88 EX)
La presa de mostres es farà segons UNE 83254/87 EX.
En el cas d’haver d’efectuar assaigs sobre mostres de formigó, aquestes es prepararan segons la
UNE 480-1/98.
1.5
FORMIGÓ FET A L’OBRA
− El formigó que s’utilitzarà en l’execució de l’obra serà elaborat “in situ”, complirà les condicions
indicades a l’article 69.3 de l’EHE i tindrà les característiques que s’especifiquen en la
memòria, plec de condicions, pressupost i plànols.
Element a construir:
1021-ANNEXO_CONTROL DE CALIDAD.doc
Tipus de formigó (en massa o armat, EHE, art. 39.2):
Resistència (EHE, art. 39.2):
Consistència (EHE, art. 30.6):
Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2):
Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2):
Contingut mínim de ciment (EHE, art. 37.3.2):
Relació màxima aigua/ciment (EHE, art. 37.3.2):
Altres característiques:
− Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3):
− Modalitat dels assaigs de control (EHE, art. 88):
− Criteri de divisió de lots (EHE, art. 88.4 o el que defineixi l’aparellador o arquitecte tècnic):
En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra
establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:
CONTROL PREVI A L’INICI DE L’OBRA
− En els casos previstos a l’article 37.3.2. (classes d’exposició III o IV, o qualsevol classe
específica d’exposició) i prèviament a l’inici de les operacions de formigonat caldrà
comprovar el compliment de les especificacions relatives a la durabilitat del formigó,
contingut mínim de ciment i relació màxima aigua/ciment, validant les dosificacions
proposades. Aquesta comprovació es farà mitjançant l’assaig de penetració d’aigua sota
pressió (UNE 83309/90 EX) segons s’especifica a l’article 85.2 i amb els criteris
d’acceptació que consten a l’article 85.3. de l’EHE.
− Justificació per part del constructor (mitjançant experiència o assaigs previs) que el
formigó resultant de les dosificacions previstes compleix les condicions exigides en
l’article 30 de l’EHE i en el plec de condicions, segons que s’indica a l’article 68 de
l’EHE.
CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ
Documentals:
− Es comprovarà mitjançant les anotacions al llibre registre de fabricació del formigó que
aquest s’ha fabricat segons les dosificacions previstes i acceptades prèviament per la
direcció d’obra (EHE, art. 69.3).
Operatius:
− Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades en l’article
83 de l’EHE.
− Es realitzaran provetes segons l’article 88 de l’EHE en el nombre necessari i amb el
criteri de divisió de lots indicat anteriorment, per tal de disposar de dades de resistència
a compressió a 7 i 28 dies.
− Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors
(d’acord amb l’UNE 83300/84).
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I CONTROL DE CALIDAD
Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i de la seva
col·locació en obra.
ASSAIGS DE LABORATORI
Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les
indicacions de les normes referenciades entre parèntesis i amb els criteris de tolerància expressats
en l’article 88 de l’EHE:
− Resistència a compressió als 7 dies (EHE, art. 88)
− Resistència a compressió als 28 dies (EHE, art. 88)
En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents,
amb la metodologia i els criteris d’acceptació referenciats entre parèntesis:
− Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2)
− Ió-clorur total (EHE, art. 30.1)
− Densitat (UNE 83317/91)
− Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C-666/89)
− Penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85)
1021-ANNEXO_CONTROL DE CALIDAD.doc
1.6
FORMIGÓ FABRICAT EN CENTRAL
− El formigó que s’utilitzarà en l’execució de l’obra procedirà de central formigonera, complirà les
condicions indicades a l’article 69.2 de l’EHE i tindrà les característiques que s’especifiquen en
la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir (veure EHE, art. 69.2.8):
Element a construir:
Designació del formigó per propietats:
Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2):
Resistència (EHE, art. 39.2):
Consistència (EHE, art. 30.6):
Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2):
Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2):
Designació del formigó per dosificació:
Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2):
Consistència (EHE, art. 30.6):
Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2):
Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2):
Contingut mínim de ciment (EHE, art. 37.3.2):
Designació, classe resistent i característiques addicionals del ciment (RC-97):
Altres característiques:
− Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3):
− Modalitat dels assaigs de control (EHE, art. 88):
− Criteri de divisió de lots (EHE, art. 88.4 o el que defineixi l’aparellador o arquitecte tècnic):
En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra
establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:
CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ
Documentals:
− Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la
comprovació de l’albarà, signat per persona física, el qual contindrà totes les dades
indicades en l’article 69.2.9.1 de l’EHE.
− Es comprovarà el nivell d’homologació de la central productora, que pot ser un distintiu
reconegut oficialment o un certificat CC-EHE (EHE, art. 81).
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I CONTROL DE CALIDAD
Operatius:
− Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades en l’article
83 de l’EHE.
− Es realitzaran provetes segons l’article 88 de l’EHE, en el nombre necessari i amb el
criteri de divisió de lots indicat anteriorment, per tal de disposar de dades de resistència
a compressió a 7 i 28 dies.
− Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors
(d’acord amb l’UNE 83300/84).
− En cas de formigons fabricats en una central que no disposi d’un distintiu oficialment
reconegut o un certificat CC-EHE, es realitzaran els assaigs de recepció en obra dels
components del formigó, segons que s’indica a l’article 81 de l’EHE.
− Sota l’autorització expressa de la direcció d’obra es podrà aplicar una reducció en el
nombre d’amassaments a assajar per cada lot segons que s’estableix a l’apartat 3 de
l’annex al Decret 375/88.
Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i de la seva
col·locació en obra.
ASSAIGS DE LABORATORI
Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les
indicacions de les normes referenciades entre parèntesis i amb els criteris de toleràncies
expressats en l’article 88 de l’EHE:
− Resistència a compressió als 7 dies (EHE, art. 88)
− Resistència a compressió als 28 dies (EHE, art. 88)
En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents,
amb la metodologia i els criteris d’acceptació referenciats entre parèntesis:
− Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2)
− Ió-clorur total (EHE, art. 30.1)
− Densitat (UNE 83317/91)
− Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C-666/89)
− Penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85)
1.7
RODONS D’ACER PER A FORMIGÓ
1021-ANNEXO_CONTROL DE CALIDAD.doc
− Els rodons d’acer per armar que s’utilitzaran en l’obra compliran les condicions indicades a
l’article 31 de l’EHE i tindran les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de
condicions, pressupost i plànols: És a dir:
Designació (EHE, art. 31):
Diàmetres:
Distintiu de qualitat (EHE, art. 31.5.1):
Altres característiques:
− No s’utilitzaran partides d’acer que no vinguin acompanyades del certificat de garantia del
fabricant, firmat per una persona física (EHE, art. 90.1).
− Nivell de control (EHE, art. 90):
− Criteri de divisió de lots (EHE, art. 90.3 o el que defineixi l’aparellador o arquitecte tècnic):
En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra
establirà el nombre, forma, freqüència i toleràncies necessaris per realitzar els controls següents:
CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ
Documentals:
− Es controlarà, per cada subministrament diferent, la correspondència entre la comanda,
l’albarà i allò especificat en el projecte.
− En el cas d’acers certificats, aquells que disposen d’un distintiu reconegut oficialment o
un certificat CC-EHE, es sol·licitarà per cada partida l’acreditació d’aquest distintiu i el
certificat de garantia del fabricant (EHE, art. 31.5.1).
− Els acers no certificats aniran acompanyats, per cada partida, dels assaigs
corresponents, fets en un laboratori homologat, conforme compleixen les exigències
establertes a l’EHE (EHE, art. 31.5.2).
− En barres corrugades i malles electrosoldades es sol·licitarà, per a cada subministrador
i tipus d’acer, el certificat específic d’adherència, segons que s’indica a l’article 31 de
l’EHE.
Operatius:
− Es realitzaran les determinacions necessàries per lot, segons l’article 90.2 i 90.3 de
l’EHE, amb l’objecte de verificar que la secció equivalent compleix les especificacions
de l’article 31.1 de l’EHE.
− En barres corrugades, es realitzaran les determinacions necessàries per lot, segons
l’article 90.3 de l’EHE, amb l’objecte de verificar que les característiques dels ressalts
s’ajusten a les variacions consignades obligatòriament en el certificat específic
d’adherència, segons que s’indica a l’article 31.2 de l’EHE (control normal).
− En barres corrugades i malles electrosoldades, es realitzaran les determinacions
necessàries per lot, amb l’objecte de verificar el gravat de les marques d’identificació
(tipus d’acer, país d’origen i marca del fabricant) segons que s’indica a l’article 31.2 de
l’EHE.
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I CONTROL DE CALIDAD
− Es comprovarà l’absència d’esquerdes en les zones de doblec i ganxos d’ancoratge,
mitjançant inspecció visual (control a nivell reduït) o després de l’assaig de doblec desdoblec segons que s’indica a l’article 31.2 de l’EHE (control a nivell normal).
− En el cas que hi hagi unions per soldadura es comprovarà l’aptitud pel soldatge segons
l’article 90.4 de l’EHE.
− Com a mínim dos cops al llarg de l’obra es determinarà el límit elàstic, la carrega de
trencament i l’allargament en trencament en una proveta de cada diàmetre, tipus i
subministrador d’acer, segons l’article 90.3 de l’EHE (control normal).
− En el cas de les malles electrosoldades aquestes determinacions es faran sobre dos
assaigs per cada diàmetre principal utilitzat, i inclouran l’assaig de resistència a
l’arrencament del nus soldat (EHE, art. 90.3) (control normal).
− Es realitzarà la presa de mostres necessària per a la possible realització de posteriors
assaigs de comprovació.
− En el cas d’acers certificats, que disposin d’un distintiu oficialment reconegut o un
certificat CC-EHE i sota l’autorització expressa de la direcció d’obra es podrà deixar
d’assajar l’acer en les condicions que estableix l’apartat 2 de l’annex al Decret 375/88.
Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i la seva col·locació
en obra.
ASSAIGS DE LABORATORI
Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb la
metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segon:
− Límit elàstic (UNE, 7474-1/92) (EHE, art. 90.5)
− Càrrega de trencament (UNE 7474-1/92) (EHE, art. 90.5)
− Allargament en trencament (UNE 7474-1/92) (EHE, art. 90.5)
− Doblec-desdoblec (UNE 36068/94 i EHE, art. 31.2 i 31.3) (EHE, art. 90.5)
− Resistència a l’arrencament del nus soldat (UNE 36462/80) (EHE, art. 90.5)
En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en
laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris
d’acceptació indicats en el segon:
− Soldatge (EHE, art. 90.4) (EHE, art. 90.5)
− Adherència (UNE 36740/98) (EHE, art. 31.2)
1.8
ACER LAMINAT PER A ESTRUCTURES
1021-ANNEXO_CONTROL DE CALIDAD.doc
− L’acer que s’utilitzarà en l’execució de l’obra tindrà les característiques que s’especifiquen en la
memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats a la “Norma
Básica de la Edificación. Estructuras de acero en edificación” (NBE-EA-95). És a dir:
Classe (NBE-EA-95, art. 2.1.1):
Sèrie (NBE-EA-95, art. 2.1.6.1):
Tipus i ubicació indicats als plànols.
− Coeficient de majoració de càrregues adoptat en el càlcul (NBE-EA-95, art 3.1.5):
− Criteri de divisió de lots (NBE-EA-95, art. 2.1.5.2 o el que defineixi l’aparellador o arquitecte
tècnic):
S’identificarà sempre als plànols el lot al qual pertany cada perfil utilitzat.
En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra
establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:
CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ
Documentals:
− Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la
comprovació de l’albarà.
− Es controlarà la garantia del fabricant per a cada classe d’acer, segons que s’indica a
l’article 2.1.5.1 de la NBE-EA-95.
Operatius:
− Es comprovarà l’existència de la marca d’identificació, segons que s’indica a l’article
2.1.6.2 de la NBE-EA-95.
− Es comprovarà que els possibles defectes superficials del producte s’ajusten al que
s’indica a l’article 2.1.6.3 de la NBE-EA-95.
− Es comprovarà que els possibles defectes dimensionals del producte s’ajusten al que
s’indica a l’article 2.1.6.3 de la NBE-EA-95.
ASSAIGS DE LABORATORI
En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en
laboratori homologat i amb les indicacions i criteris d’acceptació de les normes referenciades entre
parèntesi:
− Límit elàstic (UNE 7474-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5)
− Resistència a tracció (UNE 7474-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5)
− Allargament fins a ruptura (UNE 7474-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5)
− Doblec sobre mandrí (UNE 7472/89) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5)
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I CONTROL DE CALIDAD
− Resiliència (UNE 7475-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5)
− Estat de desoxidació (NBE-EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5)
− Contingut de carboni en colada i producte (UNE 7014/50, UNE 7331/75, UNE 7349/76)
(NBE-EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5)
− Contingut de fòsfor en colada i producte (UNE 7029/51) (NBE-EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5)
− Contingut de sofre en colada i producte (UNE 7019/50) (NBE-EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5)
− Contingut de nitrògen en colada i producte (UNE 36317-1/85) (NBE-EA-95, art. 2.1.3 i
2.1.5)
− Contingut de silici en colada i producte (UNE 7028/1 R75) (NBE-EA-95, art. 2.1.5.7)
− Contingut de manganès en colada i producte (UNE 7027/51) (NBE-EA-95, art. 2.1.5.7)
− Duresa Brinell (UNE 7422/85) (NBE-EA-95, art. 2.1.5.8)
1.9
MAONS AMB FUNCIÓ ESTRUCTURAL
− Els maons que s’utilitzaran en l’execució de l’obra han de tenir les característiques que
s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris
indicats a la “Norma Básica de la Edificación. Muros resistentes de fábrica de ladrillo” (NBE-FL90) i en el “Pliego General de Condiciones para la recepción de ladrillos cerámicos en las obras
de construcción” (RL-88) i que, en resum, són els següents:
Classe (vist o no vist: RL-88, apt. 3):
Tipus (massís, calat o foradat: RL-88, apt. 2):
Dimensions (RL-88, apt. 4):
Resistència a compressió (NBE-FL-90, art. 2.2 i RL-88, apt. 4.2):
Geladicitat (RL-88, apt. 4.2):
Distintiu de qualitat, segell INCE o equivalent (RL-88, apt. 6.6): En el cas de que no es
demani, indicació expressa en aquest sentit
− La definició de “partida” i “mostra” es realitzarà segons els apartats 6.1 i 6.2 de la RL-88,
identificant sempre el subministrament amb el seu destí a l’obra.
En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra
establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:
CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ
Documentals:
1021-ANNEXO_CONTROL DE CALIDAD.doc
− Es controlarà, per a cada subministrament diferent, la correspondència entre la
comanda, l’albarà i allò especificat en el projecte, segons les indicacions de l’apartat 5.2
de la RL-88.
− Es sol·licitarà, per a cada subministrament i tipus de maó, el document de garantia del
fabricant de la resistència a compressió, segons que s’indica a l’apartat 4.2 de la RL-88.
− Si els maons no disposen de distintiu de qualitat, es comprovarà, per a cada
subministrador i tipus de maó, la certificació dels assaigs realitzats en laboratori, segons
l’apartat 6.4 de la RL-88.
− Si els maons tenen segell INCE o equivalent, es comprovarà, per a cada subministrador
i tipus de maó, la vigència i documentació del distintiu de qualitat.
Operatius:
− Es verificarà la correspondència entre la mostra de contrast i la partida subministrada,
segons l’apartat 6.4 de la RL-88.
− Es comprovarà la inexistència de fissures no tolerables, segons l’apartat 4.3 de la RL88.
− Es comprovarà la inexistència d’exfoliacions, segons l’apartat 4.3 de la RL-88.
− Es comprovarà la inexistència d’escrostonaments per pinyol, segons l’apartat 4.3 de la
RL-88.
ASSAIGS DE LABORATORI
En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en
laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris
d’acceptació indicats en el segon:
− Dimensions i forma (UNE 67030/85) (RL-88, apt. 4.1)
− Resistència a compressió (UNE 67026/84) (RL-88, apt. 7.2)
− Eflorescència (UNE 67029/85) (RL-88, apt. 4.2)
− Succió (UNE 67031/85) (RL-88, apt. 4.2)
− Geladicitat (UNE 67028/84) (RL-88, apt. 4.2)
− Massa (RL-88, apt. 7.2) (RL-88, apt. 4.2)
1.10
MATERIALS UTILITZATS COM A AÏLLAMENT TÈRMIC
− El material que s’utilitzarà com a aïllament tèrmic en l’execució de l’obra tindrà les
característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És
a dir: (veure taula 2 de la NRE-AT-87 o taula 2.8 de la NBE-CT-79)
Tipus de material (mantes, plafons, morter projectat ...):
Classe de material (fibres minerals -de vidre, llana de roca-, EPS, XPS, argila
expandida, perlita, escuma de poliuretà, suro ...):
Densitat aparent:
Conductivitat tèrmica:
Gruix:
Segell o Marca de Qualitat (NBE-CT-79, annex 5.2.2):
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I CONTROL DE CALIDAD
Altres característiques (NBE-CT-79, annex 5.1):
− Divisió en unitats d’inspecció (apartat 5.2.3 de l’annex 5 de la NBE-CT-79 o la que defineixi
l’aparellador o arquitecte tècnic):
En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra
establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:
CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ
Documentals:
− Es controlarà la correspondència entre la comanda, el subministrament i allò especificat
en el projecte, mitjançant la comprovació de l’albarà.
− Es comprovarà que la documentació tècnica del producte s’especifica les dimensions i
toleràncies, segons que s’indica en l’apartat 5.1.6 de l’annex 5 de la NBE-CT-79.
− Es verificarà que el fabricant garanteix les característiques requerides en la comanda
mitjançant la comprovació de l’etiquetat, segons que s’indica en l’apartat 5.1.7 de
l’annex 5 de la NBE-CT-79.
− Es comprovarà l’existència del Segell o Marca de Qualitat demanat, que juntament amb
la garantia del fabricant del compliment de les característiques requerides, permetrà
realitzar la recepció del material sense necessitat de fer comprovacions o assaigs,
segons que s’indica a l’apartat 5.2.2 de l’annex 5 de la NBE-CT-79.
Operatius:
− Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors.
ASSAIGS DE LABORATORI
En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en
laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesis:
− Conductivitat tèrmica (UNE 53037/76)
− Densitat aparent (UNE 53144/69; 53215/71; 56906/74)
− Permeabilitat al vapor d’aigua (UNE 53312/76)
− Permeabilitat a l’aire en finestres (UNE 7405/76; 82205/78)
− Absorció d’aigua per volum (UNE 53028/55)
1021-ANNEXO_CONTROL DE CALIDAD.doc
1.11
MATERIALS UTILITZATS COM A AÏLLAMENT ACÚSTIC
− El material que s’utilitzarà com a aïllament acústic en l’execució de l’obra tindrà les
característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols,
d’acord amb els criteris indicats a la “Norma Básica de la Edificación. Condiciones acústicas en
los edificios” (NBE-CA-88). És a dir: (veure annex 4 de la NBE-CA-88)
Tipus de material (mantes, plafons...):
Classe de material (fibres minerals -de vidre, llana de roca-, suro, ...):
Densitat aparent:
Gruix:
Segell o Marca de Qualitat (NBE-CA-88, annex 4.6.2):
Altres característiques (NBE-CA-88, annex 4.2.2):
− Divisió en unitats d’inspecció (apartat 4.6.3 de l’annex 4 de la NBE-CA-88 o la que defineixi
l’aparellador o arquitecte tècnic):
En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra
establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:
CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ
Documentals:
− Es controlarà la correspondència entre la comanda, el subministrament i allò especificat
en el projecte, mitjançant la comprovació de l’albarà.
− Es comprovarà que la documentació tècnica del producte s’especifica les dimensions i
toleràncies, segons que s’indica en l’apartat 4.4 de l’annex 4 de la NBE-CA-88.
− Es verificarà que el fabricant garanteix les característiques requerides en la comanda
mitjançant la comprovació de l’etiquetatge, segons que s’indica en l’apartat 4.5 de
l’annex 4 de la NBE-CA-88.
− Es comprovarà l’existència del Segell o Marca de Qualitat demanat, que juntament amb
la garantia del fabricant del compliment de les característiques requerides, permetrà
realitzar la recepció del material sense necessitat de fer comprovacions o assaigs,
segons que s’indica en l’apartat 4.6.2 de l’annex 4 de la CA-88.
− Es comprovarà que la documentació tècnica del producte especifica els resultats dels
assaigs d’aïllament acústic de la solució constructiva, per tal de justificar la fitxa de
compliment de la NBE-CA-88 sense necessitat de fer assaigs a l’obra.
− Es comprovarà que el material rebut a l’obra coincideix amb el producte del qual s’han
fet tots els assaigs.
Operatius:
− Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors.
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I CONTROL DE CALIDAD
ASSAIGS DE LABORATORI
En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en
laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesis:
− Aïllament a soroll aeri (UNE 74040/84)
− Aïllament a soroll d’impacte (UNE 74040/84)
− Materials absorbents acústics (UNE 74041/80)
− Permeabilitat a l’aire en finestres (UNE 85208/81)
1021-ANNEXO_CONTROL DE CALIDAD.doc
2. MOVIMIENT DE TERRES
NORMATIVA
PG-3-1975/ “Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes”.
2.1. TERRAPLENS.
1. Control de materials.
En origen
- Retirada de capa vegetal.
- Exclusió de vetes no utilitzables.
- Toma de mostres representatives.
ƒ
ASSAJOS
- Próctor Normal (NLT-107 / UNE 103-500)), cada 2500 m3 ó 1 Dia
- Granulomètric (NLT-104 / UNE 7-376) 1 cada 2500 m3 ó 3 Dies
- Límits d’Atterberg (NLT-105 i NLT-106 / UNE 103-103 i UNE 103-104)
cada 2500 m3 ó 3 Dies
- C.B.R. (NLT-111) 1 cada 2500 m3 ó 1 Setmana
- Matèria Orgànica(NLT-118) 1 cada 2500 m3 ó 1 Setmana
ƒ
En el lloc d’us
- Inspecció de la descàrrega del material descartat l’aspecte inadequat.
- Pressa de mostres dels aplecs sospitosos i repetició dels assajos.
2. Control de la extensió.
- Control del espessor de les tongades.
- Control de la temperatura ambient.
3. Control de la compactació.
ENSAYOS
- Mides de densitat i humitat: 5 cada 2.000 m2.
- Plaques de càrrega:
- Nucli de terraplè:
1 Placa/15.000 m2
- Coronació de terraplè:
1 Placa/10.000 m2
- Bases i subbases:
1 Placa/8.000 m2
1
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I CONTROL DE CALIDAD
2.2. SUBBASES GRANULARS.
1.
ƒ
Control de materials.
En origen
- Retirada de capa vegetal.
- Exclusió de vetes no utilitzables.
- Toma de mostres representatives.
ASSAJOS
- Próctor Modificat
1 cada 750 m3 ó 1 Dia
- Granulomètrico
1 cada 750 m3 ó 1 Dia
- Equivalent d’arena
2 cada 750 m3 ó 1 Dia
- Límits de Atterberg
1 cada 1500 m3 ó 2 Dies
- C.B.R.
1 cada 4500 m3 ó 1 Setmana
- Desgast de Los Angeles 1 cada 4500 m3 ó 1 Setmana
En el lloc d’us
- Inspecció de la descàrrega del material descartat l’aspecte inadequat.
- Pressa de mostres dels aplecs sospitosos i repetició dels assajos.
ƒ
2.
Control de la superfície d’assentament.
- Es posarà a disposició de la D.F. el pla de control de execució dels terraplens
existents, així com els informes de laboratori corresponents a les terres
aportades i el compactat de cada tongada.
- Inspecció visual.
- Comprovar rasants.
- Eliminació de dipòsits d’arrastres de material.
- Observar l’efecte del pas d’un camió carregat.
- Repetició dels assajos de densitat del terraplenat base a les zones que es
creguin descompactades.
- No serà suficient el control efectuat durant el terraplenat si posteriorment ha
hagut circulació de vehicles pesants o pluges intenses.
3.
-
Control de la extensió.
Control de l’espessor de les tongades.
Control de la temperatura ambient.
1021-ANNEXO_CONTROL DE CALIDAD.doc
-
4.
Vigilar que no se produeixi segregació o contaminació del material durant la
extensió.
En cas de sospita d’aquesta circumstància, es repetiran els assajos de
granulometria i de equivalent de sorra en les zones corresponents, aixecant-se la
capa en el cas que resultin desfavorables.
Control de la compactació
ASSAJOS
- Mides de densitat i humitat en cada unitat: 5 cada 4.000 m2
5.
-
Control de la extensió.
Es comprovarà les cotes de replanteig en l’eix amb mira cada 20 m.
Es comprovarà les cotes de replanteig en els punts singulars.
Es comprovarà la planeïtat o pendent transversal segons el caso.
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I CONTROL DE CALIDAD
3. FONAMENTS
NORMATIVA
EHE-98/ “Instruccion para el proyecto y la ejecucion de obras de hormigón en masa como armado
o pretensado”.
Real Decreto 1627/1997/
“Disposiciones minimas de seguridad y salud en la edificación”
3.1. POUS I CAPA DE NETEJA.
1. Control de materials.
- Formigó pobre amb un contingut de 150 Kg/m3 de ciment, de consistència tova i
tamany màxim de l’àrid 40mm.
CONTROL
Reduït
PRESSA DE MOSTRES Formigó fresc
1 cada 50m3
ASSAJOS Con d’Abrams
6-9 cm
2. Control de la execució.
- Control del vertit i compactat del formigó.
- Control de la temperatura ambient
- Control del nivell superior en cada pou i tram de riostra
3. Tolerància d’execució.
- Nivells:
- Cara superior del formigó de neteja
-
Espessor del formigó
1021-ANNEXO_CONTROL DE CALIDAD.doc
-30mm
+20mm
-50mm
3.2. SABATES I RIOSTRES.
1. Control de materials.
ƒ Assajos previs
- Es posarà a disposició de la D.F. per cada planta proveïdora de formigó el
pla de control de fabricació per cada dosificació, així com els informes de
laboratori de les corresponents resistències mitges.
- En cas d’absència es procedirà segons l’article 86 de la norma EHE-08.
4 AMASADES
PRESA DE MOSTRES
Formigó fresc
1 cada amasada
1 SERIE de 3 provetes cilíndriques de 15x30 cm 1 cada amasada
ASSAJOS
Con de Abrams
Rotura a compressió als 28 dies
ƒ
Assajos característics
- Formigó HA-25 de consistència plàstica i tamany màxim de l’àrid 20mm.
CONTROL
Normal
6 AMASADES
PRESA DE MOSTRES
1 SERIE de 3 provetes cilíndriques de 15x30 cm
1 cada amasada
ASSAJOS
Rotura a compressió
als 28 dies
ƒ
Control de recepció
- Formigó HA-25 de consistència plàstica i tamany màxim de l’àrid 20mm
Control de la fulla de subministrament.
Control del temps transcorregut desde la fabricació fins la posada en obra del
formigó.
PRESA DE MOSTRES
Formigó fresc
1 cada 100m3
ASSAJOS
Con d’Abrams
6-9cm
ƒ
Assajos de control
- Formigó HA-25 de consistència plàstica i tamany màx. de l’àrid 20 mm.
CONTROL
Estadístic del formigó
PRESA DE MOSTRES
1 SERIE de 6 provetes cilíndriques de 15x30 cm
1 cada 100 m3.
ASSAJOS
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I CONTROL DE CALIDAD
Ruptura a compressió
1 a 7 dies 17 N/mm2
1 a 14 dies 20 N/mm2
2 a 28 dies 25 N/mm2
1 de reserva
2. Control de la execució.
- Control de la correcta col·locació d’armadures i esperes.
- Previsió i control de juntes de formigonat.
- Control del vertit i compactat del formigó
- Control de la temperatura ambient.
- Control del nivell superior a cada sabata, riostra i encepat.
3. Tolerància d’execució.
- Replanteig
Variacions d’alineació:
-
±15mm per vano
±25mm en tot l’edifici
-15mm/+50mm
Replanteig:
Desplaçament de sabata de la posició teòrica:
d<±0,02xB; siguent B l’amplada de la sabata
d<±50mm
3.3. ENANOS.
1. Control de materials.
ƒ
ƒ
Assajos previs
- Es repetiran els controls descrits per a sabates i riostres en el cas de
produïrse canvis en l’origen de subministrament de formigó.
Assajos característics
- Es repetiran els controls descrits per a sabates i riostres en el cas de
produïrse canvis en l’origen de subministrament de formigó
ƒ
Control de recepció
- Formigó HA-25 de consistència plàstica i tamany màxim de l’àrid 20mm
Control de la fulla de subministrament.
1021-ANNEXO_CONTROL DE CALIDAD.doc
Control del temps transcorregut desde la fabricació fins la posada en obra del
formigó.
PRESA DE MOSTRES
Formigó fresc
1 cada 6m3
ASSAJOS
Con d’Abrams
ƒ
2-6cm
Assajos de control
-
Formigó HA-25 de consistència plàstica i tamany màx. de l’àrid 20 mm.
CONTROL
Al 100%
PRESA DE MOSTRES
1 SERIE de 6 provetes cilíndriques de 15x30 cm
1 cada 6 m3.
ASSAJOS
Rotura a compressió
1 a 7 dies 17 N/mm2
1 a 14 dies 20 N/mm2
2 a 28 dies 25 N/mm2
1 de reserva
2. Control de la execució.
- Control de la correcta col.locació d’armadures.
- Control de la correcta col.locació de perns d’ancoratge i nivellació de plaques.
- Control del formigonat continu de les peces, sense juntes.
- Control del vertit i compactat del formigó
- Control de la temperatura ambient.
3. Tolerància d’execució.
- Variació dimensió en secció de l’enano:
-5mm/+10mm
- Desplome de la directriu respecte de la vertical: d<±3mm cada1,00m
- Dimensions de la secció transversal D<=30cm
-8mm/+10mm
3.4. ACER PER ARMAT DE FONAMENTS.
1. Control de materials.
Acer B-500S de límit elàstic 510 N/mm2.
CONTROL
S’exigeix segell de conformitat del certificat CC-EHE
Normal
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I CONTROL DE CALIDAD
PRESSA DE MOSTRES
(detallat al control de recepció)
VERIFICACIONS
Verificat de secció equivalent
Verificat de les característiques geomètriques del corrugat
ASSAJOS DESTRUCTIUS
Doblat simple a 180º
Absència d’esquerdes
Doblat/desdoblat a 90º
Absència d’esquerdes
Assaig a tracció:
Límit elàstic
Tensió de ruptura
Allargament de ruptura
Diagrama tensió-deformació
Control de recepció (per productes certificats)
Les armadures es dividiran per lots, corresponents cadascun a un mateix
subministrador, designació i sèrie, i siguent la seva quantitat màxima de 40T o fracció
en el cas d’armadures passives. Realització d’aquest tipus de control:
- Es prendran 2 provetes per lot:
• Comprovació que la secció equivalent compleix l’especificat a l’art.
31.1 de l’EHE
• En barres i filferros corrugats comprovació que els ressalts estiguin
compresos entre els límits admissibles establerts en el certificat
específic d’adherència. (Segons art. 31.2 de l’EHE)
• Realitzar l’assaig doblat-desdoblat (Segons els art. 31.2, 31.3 de
l’EHE)
- Determinar com a mínim en 2 ocasions durant l’obra, el límit elàstic, càrrega de
ruptura i allargament, com mínim en una proveta de cada Ø i tipus d’acer emprat
i subministrat segons UNE 7474-1:92 i 7326:88. En malles electrosoldades es
realitzaran com a mínim dos assajos.
3. Control d’execució.
- Control de la correcta col·locació d’armadures:
- Tipus, diàmetre i posició
- Doblat d’armadures
- Revestiments
- Solapes
4. Tolerància d’execució.
- Desplaçament en amplada de barres en secció:
d1<±0,06xB; siguent B l’amplada de la sabata
d<±50mm
1021-ANNEXO_CONTROL DE CALIDAD.doc
-
-
Desplaçament en el cantell de barres en secció:
d2<±0,03xH; siguent H el cantell de la peça
d2<±25mm
Desplaçament longitudinal de barres: ±50mm
Recobriment de barres:
±0,20 revestiment teòric
Separació entre estreps
±15mm
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I CONTROL DE CALIDAD
4. ESTRUCTURES DE FORMIGÓ
NORMATIVA
EHE-98/ “Instruccion para el proyecto y la ejecucion de obras de hormigón en masa como armado
o pretensado”.
Real Decreto 1627/1997/
“Disposiciones minimas de seguridad y salud en la edificación”
4.1. FORMIGÓ EN FORJATS I LLOSES.
1. Control de materials.
ƒ
Assajos previs
- Es repetiran els controls descrits per sabates i riostres. En cas de
produïrse canvis en l’origen del subministrament del formigó.
ƒ
Assajos característics
- Es repetiran els controls descrits per sabates i riostres. En cas de
produïrse canvis en l’origen del subministrament del formigó.
ƒ
Control de recepció
- Formigó HA-25 de consistència plàstica i tamany màxim de l’àrid 20mm
Control de la fulla de subministrament.
Control del temps transcorregut desde la fabricació fins la posada en obra del
formigó.
PRESA DE MOSTRES Formigó fresc
1 cada 200m3
ASSAJOS Con d’Abrams
2-6cm
ƒ
Assajos de control
- Formigó HA-25 de consistència plàstica i tamany màx. de l’àrid 20 mm.
CONTROL
Estadístic del formigó
PRESA DE MOSTRES
1 SERIE de 6 provetes cilíndriques de 15x30 cm 2 per cada forjat.
ASSAJOS
Ruptura a compressió
1 a 7 dies 17 N/mm2
1021-ANNEXO_CONTROL DE CALIDAD.doc
1 a 14 dies 20 N/mm2
2 a 28 dies 25 N/mm2
1 de reserva
2. Control de la execució.
- Control de la correcta col·locació de taulers, bastides, encofrats i revoltons.
- Control d’armadures i esperes (tipus, diàmetre, posició, execució i solapes)
- Comprovació de recobriments i separadors.
- Previsió i control de juntes de formigonat.
- Control del vertit i compactat del formigó
- Control de la temperatura ambient.
- Control del nivell superior a cada pilar i forjat.
- Control de les superfícies de formigó amb acabat vist.
3. Tolerància d’execució.
- Variació dimensió en secció de pilars: -5mm/+10mm
- Desplome de la directriu respecte de la vertical: d<±10mm cada3,00m
d<±25mm a tota l’alçada
- Variacions en dimensió de secció de forjats i jàsseres: -5mm/+10mm
4.2. FORMIGÓ EN PILARS.
1. Control de materials.
ƒ
Assajos previs
- Es repetiran els controls descrits per sabates i riostres. En cas de
produïrse canvis en l’origen del subministrament del formigó.
ƒ
Assajos característics
- Es repetiran els controls descrits per sabates i riostres. En cas de
produïrse canvis en l’origen del subministrament del formigó.
ƒ
Control de recepció
- Formigó HA-25 de consistència plàstica i tamany màxim de l’àrid 20mm
Control de la fulla de subministrament.
Control del temps transcorregut desde la fabricació fins la posada en obra del
formigó.
PRESA DE MOSTRES Formigó fresc
1 cada amasada
ASSAJOS Con d’Abrams
2-6cm
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I CONTROL DE CALIDAD
ƒ
Assajos de control
- Formigó HA-25 de consistència plàstica i tamany màx. de l’àrid 20 mm.
CONTROL
Al 100%
PRESA DE MOSTRES
1 SERIE de 6 provetes
cilíndriques de 15x30 cm
1 per cada amasada
ASSAJOS
Ruptura a compressió
1 a 7 dies 17 N/mm2
1 a 14 dies 20 N/mm2
2 a 28 dies 25 N/mm2
1 de reserva
2. Control de la execució.
- Control de la correcta col·locació de taulers, bastides, encofrats i revoltons.
- Control d’armadures i esperes (tipus, diàmetre, posició, execució i solapes)
- Comprovació de recobriments i separadors.
- Previsió i control de juntes de formigonat.
- Control del vertit i compactat del formigó
- Control de la temperatura ambient.
- Control del nivell superior a cada pilar i forjat.
- Control de les superfícies de formigó amb acabat vist.
3. Tolerància d’execució.
- Variació dimensió en secció de pilars:
-5mm/+10mm
- Desplome de la directriu respecte de la vertical: d<±10mm cada3,00m
d<±25mm a tota
l’alçada
- Variacions en dimensió de secció de forjats i jàsseres: -5mm/+10mm
4.3. ACER PER ARMAT PER ESTRUCTURES.
1. Control de materials.
- Acer B-500S de límit elàstic 510 N/mm2.
CONTROL
Normal
S’exigeix segell de conformitat del certificat CC-EHE
1021-ANNEXO_CONTROL DE CALIDAD.doc
S’aplicaran els mateixos criteris per les presses de mostres, verificacions i assajos
indicats a l’apartat de l’acer per a fonaments.
2. Control de recepció (per productes certificats)
S’aplicaran els mateixos criteris per les presses de mostres, verificacions i assajos
indicats a l’apartat de l’acer per a fonaments.
3. Control d’execució.
- Control de la correcta col·locació d’armadures:
- Tipus, diàmetre i posició
- Doblat d’armadures
- Revestiments
- Solapes
4. Tolerància d’execució.
- Desplaçament en amplada de barres en secció:
d1<±0,06xB; siguent B l’amplada de la sabata
d<±50mm
- Desplaçament en el cantell de barres en secció:
d2<±0,03xH; siguent H el cantell de la peça
d2<±25mm
- Desplaçament longitudinal de barres: ±50mm
- Recobriment de barres:
±0,20 revestiment teòric
- Separació entre estreps
±15mm
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I CONTROL DE CALIDAD
5 TANCAMENTS I DIVISÒRIES
3
NORMATIVA
RB-90/ “Pliego de prescripciones técnicas generales para la recepcion de bloques de hormigón en
las obras de construcción”
RC-97/ “Pliego de prescripciones tecnicas general para la recepcion de cementos”
RD.776/97/ “Instrucciones para la recepcion de cementos”
EHE-98/ Instrucción para el proyecto y ejecución de obras de hormigón tanto en masa como
armado o pretensado”
5.1 PARETS I ENVANS DE FÀBRICA DE MAÓ
Control de materials.
ƒ Unitat de recepció. Partida
- Conjunt de maons d’igual designació i procedència rebuda en obra en la mateixa
unitat de transport el mateix dia.
ƒ Control d’apreciació de característiques de recepció.
- Subministrament embalat no hermètic.
- Identificació de cada partida apareguent a l’albarà les següents dades:
Fabricant, marca, tipus i classe de maó
Resistència a compressió en kg/cm2
Dimensions nominals en cm
Segell INCE si el material en disposa
- Bon estat aparent.
- Certificats de garantia del fabricant.
- Certificat d’assaig de laboratori homologat e independent amb una antiguitat no
superior a sis mesos desde la data de pressa de mostres.
- Segell de qualitat homologat.
- Correspondència del material rebut amb allò definit als plànols i memòria
tècnica.
ƒ Assajos de recepció
1021-ANNEXO_CONTROL DE CALIDAD.doc
-
Es realitzaran assajos de recepció que s’enumeren a l’apartat 7 del plec RL-88 i
segons es descriuen en les corresponents normes UNE, a requeriment de la
D.F., en cas d’existir dura raonable sobre les característiques físiques i
geomètriques de qualsevol partida subministrada.
2. Control d’execució
- Replanteig.
- Control de dosificació i consistència de morter d’agarre.
- Col·locació de maons, espessor i horitzontalitat de juntes.
- Previsió i control de juntes de dilatació
- Control de desplome i planeïtat del mur.
- Control de vertit i compactat del formigó de reblert de forats armats.
- Control de nivell superior de coronació
3
Toleràncies d’execució
- Seran d’aplicació les toleràncies d’execució de la Taula 6.1 de la NBE FL-90
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I CONTROL DE CALIDAD
6 REVESTIMENTS
6.1. REVOCS I ENGUIXATS.
4
NORMATIVA
RY-85/ “Pliego general de condiciones para la recepcion de yesos y escayolas en las obras de
construcción”
RD-1313/86/ “Homologación de yesos y escayolas”
RC-97/ “Pliego de prescripciones tecnicas general para la recepcion de cementos”
RD.776/97/ “Instrucciones para la recepcion de cementos””
Control de materials.
ƒ Unitat de recepció. Partida
- Quantitat d’aglomerant (ciment, guix o escaiola) d’igual designació i procedència
rebuda en obra en la mateixa unitat de transport.
ƒ Control d’apreciació de característiques de recepció.
- Identificació del fabricant i raó social.
- Data del subministrament i quantitat subministrada.
- Denominació i designació de l’aglomerant subministrat.
- Restriccions d’us en cada cas.
- Envasat.
- Bon estat aparent.
- Certificats de garantia del fabricant.
- Segell de qualitat homologat.
- Fulla de característiques.
ƒ Assajos de recepció.
- Empleant productes homologats i amb els corresponents certificats de garantia
de qualitat no son preceptius els assajos de recepció. En qualsevol cas es
conservarà en obra una mostra preventiva de cada un dels aglomerants
subministrats a efecte de contrast.
- Es realitzaran assajos de recepció segons es detallen als plecs RC-88 i RY-85 i
segons es descriuen en les corresponents normes UNE, a requeriment de la
D.F., en el cas d’existir dubte raonable sobre el tipus i característiques de
l’aglomerant subministrat.
1021-ANNEXO_CONTROL DE CALIDAD.doc
2. Control de la dosificació i pastat.
- Dosificació de morters i pastes segons indicacions de projecte.
- Consistència de la pasta de morter. Assentament del Con d’Abrams: 17±2cm.
- Mitjans de pastat:
Preferentment amb formigonera en cas de morters.
Manual amb pastera en l’elaboració de guix.
- Temps de pastat: el suficient fins obtenir una massa homogènia.
- Temps d’us:
Dues hores pels morters de ciment, la resta es desestima.
Mentre el guix mantingui les seves característiques de pastat
sense poder afegir aigua per allargar el temps d’us.
- Control del reblert i segellat de juntes amb material adequat.
- Correcte funcionament de la porta i mecanismes
3
Control d’execució.
- Identificació de paraments i revestiments.
- Control del suport:
Regularitat. Eventual enfoscat previ en cas contrari.
Adherència en superfícies llises. Salpicat de la base.
Neteja de pols i brutícia.
Humidificació del suport.
- Replanteig, plomada i execució de mestres (1 cada 1,00m)
- Previsió i control de juntes de dilatació.
- Pastar la quantitat necessària.
- No afegir aigua un cop realitzat el pastat.
- Control d’execució en temps fred, amb pluja o excessivament sec i calorós.
4
Toleràncies d’execució.
- Espessor màxim de capa segons revestiment:
1,0cm per revocs amb mestres
1,5cm en revocs a bona vista.
1,0cm en enguixats
- Tolerància de planeïtat mesurada amb regle d’1,00m.
±3mm en revocs amb mestres
±5mm en revocs a bona vista
±3mm en enguixats
6.2. PINTURES.
5
NORMATIVA
UNE en ISO 1517:96, 3251:96, 2813-1:96, 2409:96, 1519:96
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I CONTROL DE CALIDAD
UNE en 535:93, 48-076:92
UNE 48-034:80, 48-098:92
RTC-INCE
Control de materials.
ƒ Unitat de recepció. Partida
- Quantitat d’aglomerant (ciment, guix o escaiola) d’igual designació i procedència
rebuda en obra en la mateixa unitat de transport.
ƒ Control d’apreciació de característiques de recepció.
- Identificació del fabricant i raó social.
- Data del subministrament i quantitat subministrada.
- Denominació i designació de l’aglomerant subministrat.
- Restriccions d’us en cada cas.
- Envasat.
- Bon estat aparent.
- Certificats de garantia del fabricant.
- Segell de qualitat homologat.
- Fulla de característiques.
ƒ Assajos de recepció.
- Empleant productes homologats i amb els corresponents certificats de garantia
de qualitat no son preceptius els assajos de recepció. En qualsevol cas es
conservarà en obra una mostra preventiva de cada un dels productes
subministrats a efecte de contrast. Es poden comprovar en cas de dubte a nivell
de recepció: viscositat, densitat i pes específic.
2. Control d’execució.
- Solsament si existeixen dubtes de la seva posada en obra. D’obligat compliment
per a pintures intumescents i ignifugues:
Temps d’assecat
Capacitat de cobrir
Determinació de la matèria fixa i volàtil
Resistència a la immersió
Determinació de l’adherència
Plegat
Espessor de pintura sobre material ferromagnètic.
3
Toleràncies d’execució.
1021-ANNEXO_CONTROL DE CALIDAD.doc
-
Les toleràncies d’execució vindran determinades en les especificacions
tècniques del fabricant, obligatòriament entregades pel subministrador. Es
realitzaran assajos a determinar per la D.F. per comprovar la correcta posta en
obra de pintures intumescents e ignífugues. La conformitat dependrà de si els
resultats es troben dintre de les toleràncies especificades.
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I CONTROL DE CALIDAD
7 PAVIMENTS
6
NORMATIVA
PG-3-1975/ “Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes”
EHE-98/ “Instrucción para el proyecto y ejecución de obras de hormigón tanto en masa como
armado o pretensado”
NTE-RSC 1986/ “Norma tecnológica de la edificación. Revestimiento de suelos continuos
Instrucción 6.1-IC y 6.2-IC 1989/ Secciones de Firme”
7.1. PAVIMENTS DE FORMIGÓ
1. Control de materials.
ƒ
Assajos previs
- Formigó HM-20 de consistència plàstica i tamany màxim de l’àrid 20mm.
4 AMASADES
PRESA DE MOSTRES
Formigó fresc
1 cada amasada
1 SERIE de 5 provetes
cilíndriques de 15x30 cm
1 cada amasada.
ASSAJOS
Con de Abrams
2-6 cm
Rotura a compressió
2 a 28 dies 20 N/mm2
Rotura a tracció
2 a 28 dies 2,0N/mm2
- Formigó HM-20 de consistència fluïda -us de plastificants limitant la
relació A/C a 0,5- i tamany màxim de l’àrid 20mm, àrid rodat, amb
posterior adició d’un mínim de 30Kg/m3 de fibres metàl·liques ‘Dramix’ de
‘Bekaert’.
4 AMASADES
Abans de l’adició de fibres
PRESA DE MOSTRES
Formigó fresc
1 cada amasada
ASSAJOS
1021-ANNEXO_CONTROL DE CALIDAD.doc
Con de Abrams
Despres de l’adició de fibres
PRESA DE MOSTRES
1 SERIE de 5 provetes
prismàtiques de 15x15x45 cm
ASSAJOS
Rotura a flexió
Resistència resultant
Equivalent a flexotracció
ƒ
Assajos característics
-Formigó HM-20/PL-20
CONTROL
PRESA DE MOSTRES
1 SERIE de 5 provetes
cilíndriques de 15x30 cm
ASSAJOS
Ruptura a compressió
Ruptura a tracció
>12 cm
1 cada amasada.
4 a 28 dies
3,2N/mm2
Normal
1 per cada 50m3
1 a 7 dies 15 N/mm2
3 a 28 dies 2,0 N/mm2
Formigó HM-25/FL/20mm amb ‘Dramix’
PRESA DE MOSTRES
1 SERIE de 5 provetes
prismàtiques de 15x15x45 cm
1 cada 200m2
ASSAJOS
Rotura a flexió
1 a 7 dies
Resistència resultant
Equivalent a flexotracció
2,0N/mm2
Rotura a flexió
2 a 28 dies
Resistència resultant
Equivalent a flexotracció
3,2N/mm2
1 de reserva
ƒ
Control de recepció
-Formigó HM-20/PL-20
Control de la fulla de subministrament.
Control del temps transcorregut desde la fabricació fins la posada en obra del
formigó.
PRESA DE MOSTRES
Formigó fresc
1 cada 50m3
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I CONTROL DE CALIDAD
ASSAJOS
Con d’Abrams
2-6cm
-Formigó HM-25/FL/20mm amb ‘Dramix’
Control de la fulla de subministrament.
Control del temps transcorregut desde la fabricació fins la posada en obra del
formigó.
Recepció de fibres, segell de qualitat homologat i garantia del fabricant.
Control visual de l’amasat del formigó desprès de l’adició de les fibres fins
aconseguir una distribució homogènia.
PRESA DE MOSTRES
Formigó fresc
1 cada 200m3
ASSAJOS
Homogeneïtat de la barreja
- Recepció d’armadures i malles electrosoldades: tipus, diàmetre i
separacions; segell de qualitat homologat.
- Recepció de materials de tractament superficial, segell de qualitat
homologat i garantia del fabricant.
- Recepció de materials d’execució i tractament de juntes, segell de qualitat
homologat i garantia del fabricant.
ƒ
Assajos de control
-Formigó HM-20/PL-20
CONTROL
PRESA DE MOSTRES
1 SERIE de 5 provetes
cilíndriques de 15x30 cm
ASSAJOS
Ruptura a compressió
Ruptura a tracció
-Formigó HM-25/FL/20mm amb ‘Dramix’
PRESA DE MOSTRES
1 SERIE de 6 provetes
prismàtiques de 15x15x45 cm
ASSAJOS
Rotura a flexió
Resistència resultant
Equivalent a flexotracció
Rotura a flexió
1021-ANNEXO_CONTROL DE CALIDAD.doc
Estadístic del formigó
1 cada 50m3
1 a 7 dies 15 N/mm2
3 a 28 dies 2,0 N/mm2
1 cada 200m2
1 a 7 dies
2,0N/mm2
2 a 28 dies
Resistència resultant
Equivalent a flexotracció
3,2N/mm2
1 de reserva
2. Control de la execució.
- Anivellació i planeitat del suport.
- Control de la correcta col·locació d’armadures i esperes.
- Previsió i control de juntes de formigonat.
- Control del vertit i reglejat del formigó
- Control de la temperatura ambient.
- Control dels tractaments superficials.
- Anivellació i planeïat del paviment acabat.
- Espessor total del paviment acabat.
- Traçat de juntes de retracció i execució en el moment adequat.
- Control d’aspecte, reblert i sellat de juntes.
7.2. PREFABRICATS PER PAVIMENTS
1. Control de materials.
ƒ
Unitat de recepció: Partida
- Conjunt de peces de la mateixa designació i procedència rebuts en obra
en un mateix dia.
ƒ
Control d’apreciació de característiques en la recepció
- Identificació de cada partida: fabricant, marca i designació de la
peça.
- Bon estat aparent.
- Certificats de garantia del fabricant.
- Segell de Qualitat Homologat.
- Correspondència del material recepcionat amb el definit en plànols.
ƒ
Assatjos de recepció y de Control del formigó d’assentament
- Formigó HA-250 de consistència seca i tamany màx. de l’àrid 20 mm.
CONTROL
Normal
PRESA DE MOSTRES
Formigó fresc
1 cada 50 m3
1 SERIE de 6 provetes
cilíndriques de 15x30 cm
1 cada 50 m3.
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I CONTROL DE CALIDAD
ASSATJOS
Con de Abrams
Rotura a compressió
2- 6 cm.
1 a 7 dies 17 N/mm2
3 a 28 dies 25 N/mm2
2. Control d’execució.
- Anivellació i planeïtat del suport.
- Control del vertit del formigó d’assentament.
- Col·locació de peces, espessor i alineació de juntes.
- Previsió i control de juntes de dilatació.
- Control de dosificació i consistència del morter d’agarre.
- Anivellació i planeïtat del pavimento acabat.
- Control del nivell superior en elements lineals.
1021-ANNEXO_CONTROL DE CALIDAD.doc
8 TANCAMENTS PRACTICABLES
7
NORMATIVA
CPI-96/ “Condiciones de protección contra incendios en los edificios”.
8.1 FUSTERIA D’ALUMINI
1. Control de materials. Control d’apreciació de característiques en la recepció.
- Identificació de cada partida: fabricant, marca i designació de la peça.
- Bon estat aparent.
- Certificats de garantia del fabricant.
- Segell de qualitat homologat.
- Correspondència del material recepcionat amb allò definit en projecte
2. Control de la execució.
- Anivellació i plomada dels elements.
- Correcta disposició dels ancoratges.
- Control del reblert i sellat de juntes amb material adequat.
- Correcte funcionament de la porta i mecanismes
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I CONTROL DE CALIDAD
9. SANEJAMENT I CANALITZACIONS
8
NORMATIVA
NTE-ISA-1973/
“Instalaciones de Salubridad. Alcantarillado”
NTE-ISS-1973/
“lnstalaciones de Salubridad. Saneamiento”
RL-88/
“Pliego general de condiciones para la recepción de ladrillos cerámicos en obras de construcción”
RB-90/
“Pliego de prescripciones técnicas generales para la recepción de bloques de hormigón en las
obras de construcción”
RC-97/
“Pliego de prescripciones técnicas generales para la recepción cementos”
EHE-98/“lnstrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón en
masa, armado o pretensado”
9
9.1. POUS I PERICONS
1. Control de materials.
ƒ
Control d’apreciació de característiques en la recepció de maons.
- Recepció d’empaquetats
- Identificació de cada partida:
- Fabricant, marca, tipus i classe de maó.
- Resistència a compressió.
- Dimensió nominal.
- Bon estat aparent.
- Certificats de garantia del fabricant.
- Segell de Qualitat Homologat.
- Correspondència del material recepcionat amb el definit en plànols.
ƒ
Assatjos de recepció y de Control del formigó de solera.
- Formigó pobre, amb un contingut de 150kg/m3 de ciment, de
consistència plàstica i tamany màx. de l’àrid 20 mm.
CONTROL
Reduït
1021-ANNEXO_CONTROL DE CALIDAD.doc
ASSATJOS
Con d’Abrams
2- 6 cm.
2. Control d’execució.
Replanteig.
Anivellació i planeïtat del suport.
Control del vertit del formigó d’assentament.
Col·locació de maons, espessor i horitzontalitat de juntes.
Control de dosificació y consistència del morter d’agarre
Cota resultant de solera.
Desnivell zero o negatiu entre las boques d’entrada i la de sortida del pou.
Enrase de la tapa del pou amb el paviment.
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I CONTROL DE CALIDAD
9.2. CLAVEGUERONS
1.
Control de materials.
ƒ
ƒ
Control d’apreciació de característiques en la recepció de maons.
- Identificació de cada partida:
- Fabricant, marca, tipus i classe de maó.
- Bon estat aparent.
- Certificats de garantia del fabricant.
- Segell de Qualitat Homologat.
- Correspondència del material recepcionat amb el definit en plànols.
Assatjos de recepció y de Control del formigó d’assentament i reforç.
- Formigó pobre, amb un contingut de 150kg/m3 de ciment, de
consistència plàstica i tamany màx. de l’àrid 20 mm.
CONTROL
Normal
PRESA DE MOSTRES
Formigó fresc
1 cada amasada
1 SERIE de 5 provetes
cilíndriques de 15x30 cm
1 cada amasada.
ASSAJOS
Con de Abrams
2- 6 cm.
Rotura a compressió
1 a 7 dies 15 N/mm2
3 a 28 dies 20 N/mm2
2. Control d’execució.
Anivellació i planeïtat del suport.
Control del vertit del formigó d’assentament. Formació de rasants.
Col·locació de tubs, alineació i rasants resultants, execució de juntes.
Control de vertit de formigó de reforç.
Control d’estanqueïtat de cada tram sotmès a una pressió de 0,5 atm durant 3
hores
3. Tolerància d’execució.
Desviació lateral.
- Trams rectes
- Trams corbs
1021-ANNEXO_CONTROL DE CALIDAD.doc
±50mm
±100mm
-
-
Ample de la secció a qualsevol nivell siguent B l’ample bàsic:
- Variació . ±(2.5B+24)mm (Variació = mm)
B=m
Desviació lateral.
- Solera ±12mm
A
N
N
E
X
E
G
E
S
T
I
Ó
D
E
R
E
S
I
D
U
S
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I GESTIÓN DE RESIDUS
GESTIÓN DE RESIDUS
1.1
Tipología de residuos generados
A continuació es presenta un llistat dels residus que es poden produir durant l’obra i la seva classificació
segons el Catàleg Europeu de Residus (CER), que està en vigor des de l’1 de gener de 2002. Amb el nou
catàleg, mitjançant un sistema de llista única s’estableix quins residus han d’ésser considerats com a
perillosos (especials).
En el nou Catàleg, els residus adopten una codificació de sis xifres, essent el format de la codificació el
mateix que en el Catàleg de Residus de Catalunya (CRC), tot i que aquests no tenen per què coincidir.
El CRC continua essent vigent per a determinar la correcta gestió que ha de tenir cadascun dels residus
(valorització, tractament o disposició), sempre que no entri en contradicció amb l’aplicació del nou Catàleg
Europeu de Residus, com és el cas de la seva classificació.
1.1.1 Residus principals
Els principals residus de la present obra de demolició son els següents:
•
Terres
•
Roca
•
Formigó (paviments, murs, ...)
•
Mescles bituminoses
•
Cablejat elèctric
•
Restes vegetals
•
Metalls
•
Maons
•
Altres: fusta, vidre i plàstic
Segons el Catàleg Europeu de Residus, aquests residus s’inclouen en els següents grups:
(17) Residus de la construcció i demolició
17 01
Formigó, maons, teules i materials ceràmics
17 01 01 Formigó
17 01 02 Maons
17 01 03 Teules i materials ceràmics
17 02
Fusta, vidre i plàstic
17 02 01 Fusta
17 02 02 Vidre
17 02 03 Plàstic
17 03
Mescles bituminoses, quitrà d’hulla i altres productes enquitranats
17 03 02 Mescles bituminoses diferents de les especificades en el codi 170301
17 04
Metalls (inclosos els seus aliatges)
17 04 01 Coure, bronze, llautó
17 04 02 Alumini
17 04 04 Zinc
17 04 05 Ferro i acer
17 04 11 Cables diferents dels especificats en el codi 17 04 10
17 05
Terra (inclosa l’excavada de zones contaminades), pedres i llots de drenatge
17 05 04 Terra i pedres diferents de les especificades en el codi 17 05 03
(20) Residus municipals (residus domèstics residus assimilables procedents dels comerços, indústries i
institucions), incloses les fraccions recollides selectivament
20 02
Residus de parcs i jardins (inclosos els residus de cementiris)
20 02 01 Residus biodegradables
Aquests residus es consideren com NO ESPECIALS.
1.1.2 Altres residus
A més a més dels residus citats es poden originar altres residus en petites quantitats com són:
Paper, cartró
Vasos, draps de neteja i roba de treball
Segons el Catàleg Europeu de Residus, aquests residus s’inclouen en els següents grups:
(15) Residus d’envasos, absorbents, draps de neteja, materials de filtració i roba de protecció no especificats
en cap altra categoria
Aquests residus es consideren com RESIDUS NO ESPECIALS.
1.1.3 Residus generats durant les obres
Durant les obres es poden generar residus:
(13) Residus d’olis i combustibles líquids (excepte olis comestibles i els dels capítols 05, 12 i 19)
Es tracten de RESIDUS ESPECIALS, i com a tal hauran de tenir un tractament específic.
(02) Residus de l’agriculura, horticultura, aqüicultura, silvicultura, caça i pesca i residus de la preparació i
elaboració d’aliments
02 01
Residus de l’agricultura, horticultura, aqüicultura, silvicultura, caça i pesca.
02 01 08 Residus agroquímics que contenen substàncies perilloses.
Aquests residus es consideren com RESIDUS ESPECIALS
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I GESTIÓN DE RESIDUS
1.1.4 Volum de residus
Pels tipus d’obra que es realitza els principals residus són restes vegetals, roca, terres i terra vegetal, tots
ells es reutilitzaran a la mateixa obra i per tant, deixant de ser residus. Sempre que tècnicament sigui adient
a criteri de la Direcció d’Obres.
1.1.5 Vies de gestió de residus
Marc legal
Durant les obres, tal i com s’ha descrit anteriorment, es generaran una sèrie de residus que hauran de ser
gestionats correctament, amb la finalitat de minimitzar qualsevol impacte sobre l’entorn.
La gestió de residus es troba emmarcada legalment a nivell autonòmic per la Llei 6/1993, de 15 de Juliol,
reguladora dels residus, modificada per la Llei 15/2003, de 13 de juny, així com la Llei 3/1998 de febrer de la
Intervenció Integral de l’Administració Ambiental. A nivell estatal es troba regulada per la Llei 10/1998 de 21
d’abril de residus, desenvolupada reglamentàriament pel Real Decret 833/1998 de 20 de juliol i el Real
Decret 952/1997 de 20 de juny, en el que es desenvolupen les normes bàsiques sobre els aspectes referits
a les obligacions dels productors i gestors i a les operacions de gestió.
A nivell sectorial, la normativa aplicable és el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i
altres residus de la construcció, modificat pel Decret 161/2001, de 12 de juny, així com l’Ordre
MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació dels
residus i la llista europea de residus.
Procés de descontrucció
Per a una correcta gestió dels residus generats cal tenir en compte el procés de generació dels mateixos, és
a dir, la tècnica de deconstrucció. Com a procés de deconstrucció s’entén el conjunt d’accions de
desmantellament d’una construcció que fa possible un alt grau de recuperació i aprofitament dels materials,
per tal de poder-los valoritzar. Així, amb l’objectiu de facilitar els processos de reciclatge i gestió dels residus,
cal disposar de materials de naturalesa homogènia i exempts de materials perillosos.
Per tal de facilitar el tractament posterior dels materials i residus obtinguts durant l’enderroc de paviments i
altres elements i la desinstal·lació de xarxes en estesa aèria, majoritàriament mitjançant disposició, la
deconstrucció es realitzarà de tal manera que els diversos components puguin separar-se fàcilment en
l’origen, i ser disposats segons la seva naturalesa. Amb aquest objectiu es disposaran diverses superfícies
degudament impermeabilitzades per acollir els materials obtinguts segons la seva naturalesa, especialment
per segregar correctament els residus especials, no especials i inerts. Les accions que es duran a terme per
aconseguir aquesta separació són les següents:
Adequació de diferents superfícies o recipients per a la segregació correcta dels residus
Asfalt
Formigó
Terres, roca
Material vegetal
Cablejat
Metalls
Altres: vidre, fusta, plàstics.
Identificació mitjançant cartells de la ubicació dels diferents residus
Codi d’identificació segons el Catàleg Europeu de Residus
Nom, direcció i telèfon del titular dels residus
Naturalesa dels riscs
Es realitzarà un control dels volums al final de l’obra i de la correcta gestió de tots ells.
A continuació es mostra, a tall d’exemple, un esquema de gestió de residus:
Zona d’acopi de terres
Zona d’emmagatzematge de
materials tòxics en diferents
dipòsits
Contenidor per a plàstic per a
reciclar
Zona d’emmagatzematge de
fibrociment
Zona d’emmagatzematge de
formigó i material ceràmic
Zona d’emmagatzematge de
metalls (acer laminat)
Contenidor de banals per
abocador
Contenidor per a paper i cartró
per a reciclar
Contenidor per a fusta
per a reciclar
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I GESTIÓN DE RESIDUS
1.2
Gestión de los residuos
Els objectius generals de l’aplicació d’un Pla de Gestió de Residus consisteixen principalment en:
•
Incidir en la cultura del personal de l’obra amb l’objectiu de millorar en la gestió dels residus.
•
Planificar i minimitzar el possible impacte ambiental dels residus de l’obra. En aquest cas els objectius
es centraran en la classificació en origen i la correcta gestió externa dels residus.
•
Consultat el “Catàleg de Residus de Catalunya”, els residus generats en la present obra es gestionen
mitjançant els següents processos:
T 11- Disposició de residus inerts
Formigó
Metalls
Vidres, plàstics
T 15- Disposició en dipòsit de terres i runes
Formigó, maons
Materials ceràmics
Vidre
Terres
Paviments
Derivats asfàltics i mescles de terra i asfalt
El seguiment es realitzarà documentalment i visual tal i com indiquen les normes del Catàleg de
Residus de Catalunya. Documentalment es comprovarà mitjançant:
Fitxa d’acceptació (FA): Acord normalitzat que, per a cada tipus de residu, s’ha de subscriure entre el
productor o posseïdor del mateix i l’empresa gestora escollida.
Full de seguiment (FS): Document que ha d’acompanyar cada transport individual de residus al llarg del seu
recorregut.
Full de seguiment itinerant (FI): Document de transport de residus que permet la recollida amb un mateix
vehicle i de forma itinerant de fins a un màxim de vint productors o posseïdors de residus.
Fitxa de destinació: Document normalitzat que te que subscriure el productor o posseïdor d’un residu i el
destinatari d’aquest i que te com objecte el reconeixement de l’aptitud del residu per a ser aplicat a un
determinat sòl, per ús agrícola o en profit de l’ecologia.
Justificant de recepció (JRR): Albarà que lliura el gestor de residus a la recepció del residu, al productor o
posseïdor del residu.
1.2.1 Gestió de residus tòxics i/o perillosos
Els residus perillosos contenen substàncies tòxiques, inflamables, irritants, cancerígenes o provoquen
reaccions nocius en contacte amb altres materials. El tractament d’aquests consisteix en la recuperació
selectiva, a fi d’aïllar-los i facilitar el seu tractament específic o la deposició controlada en abocadors
especials, mitjançant el transport i tractament adequat per gestor autoritzat.
D’entre els possibles residus generats a l’obra es consideraran inclosos en aquesta categoria els
següents:
•
Residus de productes utilitzats com dissolvents, així com els recipients que els contenen.
•
Olis usats, restes d’olis i fungibles usats en la posta a punt de la maquinaria, així com envasos que els
contenen.
•
Barreges d’olis amb aigua i de hidrocarburs amb aigua com a resultat dels treballs de manteniment de
maquinaria i equips.
•
Restes de tints, colorants, pigments, pintures, laques i vernissos, així com els recipients que els
contenen.
•
Restes de resines, làtex, plastificants i coles, així com eles envasos que els contenen.
•
Residus biosanitaris procedents de cures i tractaments mèdics a la zona d’obres.
•
Residus fitosanitaris i herbicides, així com els recipients que els contenen.
A continuació s’indiquen les diverses possibilitats de gestió segons l’origen del residu:
Els olis i greixos procedents de les operacions de manteniment de maquinaria es disposaran en bidons
adequats i etiquetats segons es contempla en la legislació sobre residus tòxics i perillosos i es concertarà
amb una empresa gestora de residus degudament autoritzada i homologada, la correcta gestió de la
recollida, transport i tractament de residus. La Generalitat de Catalunya ha assumit la titularitat en la gestió
d’olis residuals. La Junta de Residus, desprès del corresponent concurs públic, ha fet concessionària a
l’empresa CATOR, S.A., la qual és encarregada en l’actualitat de la recollida, transport i tractament dels olis
usats que es generen a Catalunya.
Especial atenció a restes de pintures, dissolvents i vernissos els quals han de ser gestionats de forma
especial segons el CRC. S’hauran d’emmagatzemar en bidons adequats per aquest us, donant especial
atenció per evitar qualsevol abocament especialment en trasvàs de recipients.
Els residus biosanitaris i els fitosanitaris i herbicides es recolliran específicament i seran lliurats a gestor i
transportista autoritzat i degudament acreditat. S’utilitzaran envasos clarament identificables, diferents per a
cada tipus de residu, amb tancament hermètic i resistent a fi d’evitar fugues durant la seva manipulació.
En cas de que es produeixi l’abocament accidental d’aquest tipus de residus durant la fase d’execució,
l’empresa licitadora notificarà d’immediat del que s’ha produït als organismes competents, executant les
actuacions pertinents per tal de retirar els residus i elements contaminats i procedir a la seva restitució.
En l’aplicació de la legislació vigent en l’etiqueta dels envasos o contenidors que contenen residus perillosos
figurarà:
El codi d’identificació els residus
PROYECTO de EJECUCIÓN DE LA CONSTRUCCIÓ DEL EDIFICIO DESTINADO A CENTRO CULTURAL EN TALARN.
- FASE I GESTIÓN DE RESIDUS
El nom, direcció i telèfon del titular dels residus
La data d’envasament
La naturalesa dels rics que presenten els residus
Respecte als olis usats, mencionar la prohibició de realitzar qualsevol abocament en aigües superficials,
subterrànies, xarxes de clavegueram o sistemes d’evacuació d’aigües residuals, prohibició que es fa
extensible als residus derivats del tractament d’aquests olis usats.
1.2.2 Gestors de residus
Segons les diferents tipologies dels residus obtinguts, el seu destí serà a abocador controlat o a planta de
reciclatge. A continuació es proposen diversos gestors de residus propers a l’àmbit d’actuació per gestionar
els residus generats al llarg de l’obra.
Runes, terres i altres residus de la construcció
Dipòsit controlat de runes i altres residus de la construcció de Talarn
Gestora de Runes de la Comarca de Lleida S.L.
Codi de gestor
Operacions autoritzades
T15- Deposició en dipòsit de terres i runes
Adreça física
Polígon Industrial 6 parcel·la 10-64
25630 Talarn
Telèfon
E-mail
Arquitecto redactor
Gemma Reguart Querol
Talarn, 30 de Julio del 2010
973230640

Documentos relacionados