Molt Honorable Sr. President de la Generalitat, Excelentísimo

Molt Honorable Sr. President de la Generalitat, Excelentísimo

Molt Honorable Sr. President de la Generalitat, Excelentísimo Presidente del Tribunal de Cuentas,
Honorable Vicepresidenta, honorables consellers i conselleres, representantes de los órganos de
control externo, representants de Les Corts i de les institucions valencianes, síndics de comptes,
familiars, amics,
Hui fa just un mes des de la nostra presa de possessió com a síndics de comptes. Durant aquest
temps he corroborat algunes impressions que ja tenia abans i que vaig comentar aquell dia:
-
En primer lloc, el sentiment d’orgull immens per haver rebut:
o l’encomanda de les Corts Valencianes per a assumir el càrrec de síndic de comptes
o i posteriorment la del President de la Generalitat per a convertir-me en síndic major.
-
En segon lloc, he certificat l’enorme responsabilitat del càrrec i el repte apassionant que
implica satisfer la confiança d’unes institucions que representen el poble valencià.
-
En tercer lloc, he confirmat -des de dins de la institució- el bon treball que realitza la
Sindicatura de Comptes, una institució ben valorada fora del nostre territori.
Y quiero aprovechar este último comentario para dirigirme a los representantes de las instituciones
de control externo aquí presentes: Tribunal de Cuentas, Cámaras de Cuentas de Andalucía, de la
Comunidad de Madrid, de Aragón y Sindicatura de Cuentas de Asturias. Quiero agradeceros
públicamente vuestras muestras de afecto a esta institución y vuestras felicitaciones. Desde el
primer momento he confirmado con satisfacción la buena relación que nos une y el aprecio que
manifestáis por la Sindicatura de Comptes. Muchas gracias.
Juntos debemos afrontar el cada vez más importante papel del control externo como elemento
esencial de las políticas públicas de prevención y lucha contra la corrupción y el fraude. De este
modo ayudaremos a que la ciudadanía recupere la confianza en un sector público del que ahora se
siente desafecta, posiblemente con razón. Y para ello será necesario aumentar nuestros medios y
ampliar las herramientas de detección y prevención de malas prácticas. No me cabe duda de que la
ciudadanía se manifiesta en favor de lo público siempre que esté bien gestionado.
En nuestra tarea de fiscalización no sólo procuramos que las cuentas respeten los principios
contables y las leyes vigentes, sino que también seguiremos avanzando en el análisis de la gestión
pública de los recursos humanos, materiales y presupuestarios, para que ésta se realice de la
manera más económica, eficaz y eficiente. Y no somos ajenos al creciente interés de la sociedad
para que la función fiscalizadora someta también la actividad del sector público a los principios de
transparencia, sostenibilidad ambiental e igualdad de género.
Atenent a aquests últims principis, cal dir que l’anàlisi de la situació social actual ens permet afirmar
que la consecució d’objectius exclusivament econòmics no garanteix ni l’equitat, ni la igualtat
d’accés als serveis públics, ni la sostenibilitat en termes mediambientals, ni la igualtat entre sexes,
ni la lluita contra el canvi climàtic... De tot açò ja en som conscients i alguns governs i institucions
han començat a prestar més atenció a característiques no exclusivament econòmiques. En el fons,
1
el que s’hi planteja és que el creixement econòmic no hauria de ser l’únic objectiu que regira la
societat. És més, en societats opulentes com la nostra, el creixement econòmic ja no hauria de ser
l’objectiu... perquè en un planeta finit com el nostre ja hem superat la capacitat de càrrega
necessària per a sostindre l’actual “societat del consumisme”. Aleshores, si volem mantindre el
benestar del major nombre de persones, haurem de replantejar-nos a temps les prioritats.
És molt desitjable l’interés creixent pels aspectes d’integració social, mediambientals, de respecte
als drets humans, de lluita contra la violència, de respecte a la diversitat, d’igualtat d’homes i
dones, de redistribució de la renda... Però haurem de trobar la manera no sols de conscienciar en
aquest sentit, sinó també d’incloure eixes característiques en l’activitat del sector públic i en els
seus processos de selecció i contractació, convertint-se en exemple també per al sector privat.
Difícilment podrem avançar en aquest sentit si, per exemple, a l’hora d’estipular les clàusules d’un
contracte públic no es poden incorporar aspectes diferents als meraments econòmics. Si això no ho
aconseguim, serà impossible avançar cap a eixa societat millor, que crec que tots desitgem. Ara bé,
cal estudiar acuradament la manera d’implantar-ho.
Observe que el Govern valencià comparteix aquesta preocupació. Com exemples n’està l’interés
que manifesta per incorporar aspectes de la denominada “economia del bé comú”, així com
l’Avantprojecte de Llei de la Generalitat per al Foment de la Responsabilitat Social, en el què
textualment s’indica que “Les Administracions Públiques usaran la contractació pública com a
instrument estratègic per a incorporar criteris socials, ambientals, ètics i els derivats d’altres
polítiques públiques en els plecs de contractació”.
En este sentido, tanto la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana como el resto de
órganos de control externo de otros territorios deberemos caminar conjuntamente con el resto de
avances sociales, siempre manteniendo la independencia necesaria para realizar adecuadamente
nuestro trabajo. En concreto, la incorporación de nuevas cláusulas públicas de responsabilidad
social, no económicas, deberá abordarse de manera que resulte compatible con la posterior
fiscalización. No debemos permitir que existan conflictos entre los deseables objetivos de mejora
social y los necesarios controles financieros y de respeto de la legalidad. Ni tampoco con el
ineludible avance en la eficacia y la eficiencia; siempre tenidas en cuenta, pero ahora cada vez más
necesarias para poder mantener el bienestar sin crecimiento económico.
Llavors, recupere ací allò que ja vaig dir fa un mes: cal que la Sindicatura amb el seu treball ajude al
sector públic a “fer més amb menys”... i quan dic “més” em referisc en termes qualitatius, mentre
que quan dic “menys” ho faig en termes quantitatius.
Bé, no vull estendre’m massa i abans d’acabar aquestes paraules vull fer alguns agraïments:
-
A les Corts Valencianes i al Molt Honorable Sr. President de la Generalitat, per confiar amb
mi
A Rafael Vicente (que hui no ha pogut acompanyar-nos), per haver posat totes les facilitats
en la transició del síndic major
2
-
A Antonio, Marcela, Robert i Carmen, per la seua professionalitat i pel seu esforç per ajudarme a conèixer bé el funcionament de la institució
Als auditors, tècnics, ajudants i resta de personal de la Sindicatura, per la seua paciència
amb el meu procés de reciclatge des del món de la investigació econòmica al de l’auditoria
A los representantes de las instituciones de control externo, por los buenos consejos
recibidos durante estas semanas y por su presencia hoy aquí.
I, per últim, a la meua família i amics, perquè d’ells he aprés la seua exemplaritat en el
comportament, l’excel·lència en el treball i el seu permanent compromís social.
Moltes gràcies a tots.
3