Programa

Transcripción

Programa
8aJ
or
nadaCi
e
ntí
f
i
ca
Val
ld’
He
br
onI
ns
ti
tu
tdeR
e
ce
r
ca(
VHI
R
)
1
1i
1
2dede
s
e
mbr
ede201
4
camp
usuni
ve
r
s
i
t
ar
i
val
ld’
he
br
on
Pe
ramé
si
nf
or
ma
c
i
ó:
Un
i
t
a
t
Co
mu
n
i
c
a
c
i
ói
I
ma
t
g
e
c
o
mu
n
i
c
a
@v
h
i
r
.
o
r
g-www.
v
h
i
r
.
o
r
g
T
e
l
.
9
32
7
46
72
8-Fa
x9
34
8
94
10
2
Ambl
ac
ol
·
l
a
bor
a
c
i
óde
:
Es
ponz
or
i
t
z
a
tpe
r
:
P
R
OGR
AMA>
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
PROGRAMA
JORNADA: 11 de desembre de 2014
8.30 – 8.45 h Inauguració Jornada Científica
(Sala d’Actes planta 10, Àrea General)
PRESENTACIONS PREDOCTORALS (I)
1a PART de 8.45 a 11.15 h
Sala d’Actes, planta 10 Àrea General
MODERADORS:
Petra Gener i Joaquín López
8.45 – 9.00 h
Elena Álvarez de la Campa Crespo. Bioinformàtica
Translacional VHIR
A Novel Strategy For Improving The Prediction Of
Pathological Mutations in Proteins
9.00 – 9.15 h
Júlia Vallvé Juanico. Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia
Translacional VHIR
Understanding LGR5 as a prognostic and diagnostic marker
for endometriosis
9.15 – 9.30 h
Noèlia Purroy. Hematologia experimental VHIR
El co-cultiu de cèl·lules primàries de leucèmia limfàtica
crònica (LLC) amb cèl·lules mesenquimals del moll d’òs,
lligand del CD40 i oligonucleòtids promou la proliferació de
cèl·lules d’LLC quimioresistents fenotípicament comparables
a aquelles activament proliferants in vivo
9.30 – 9.45 h
Casandra Riera. Bioinformàtica Translacional VHIR
Identification of pathogenic variants in BRCA1/BRCA2
proteins
9.45 – 10.00 h
Toni Jauset. Modelització de Teràpies Anti-tumorals en ratolí
VHIO
Susceptibility of Human Lung Cancer Subtypes to Myc
Inhibition
1
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
10.00 – 10.15 h
Gemma Montalban Canudas. Oncogenètica VHIO
Estudi del mRNA dels gens BRCA1 i BRCA2 en famílies d'alt
risc de càncer de mama/ovari familiar sense alteracions
patogèniques identificades
10.15 – 10.30 h
Clàudia Salat Canela. Patologia Molecular VHIR
The function and regulation of internal connexin 43
translation
10.30 – 10.45 h
Carla Molist Muñoz. Recerca Translacional en Càncer Infantil
VHIR
Integrin alpha-9 as a new target in the treatment of
rhabdomyosarcoma
10.45 - 11.00 h
Verónica Cánovas Hernández. Recerca Biomèdica i Oncologia
Translacional VHIO
Prostate Tumor OVerexpressed 1 (PTOV1) modulation of
Prostate Cancer (PC) cell resistance to treatments. Results
from human PC cell models of therapeutic resistance
11.00 – 11.15 h
Ana Almazán Moga. Recerca Translacional en Càncer Infantil
VHIR
Rhabdomyosarcoma disseminated disease assessment by
flow cytometry: a new way to stratify patients
11.15 – 11.30 h
Pausa descans
2
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
PRESENTACIONS PREDOCTORALS (II)
2a PART d’11.45 a 13.30 h
Sala d’Actes, planta 10 Àrea General
MODERADORS:
Trond Aasen i Matilde Lleonart
11.45 – 12.00 h
Albert Gris Oliver. Terapèutica Experimental VHIO
PI3K activity alters G2/M checkpoint and promotes eribulinresistance
12.00 – 12.15 h
Òscar Marín Sala. Bioinformàtica Translacional VHIR
Quantifying the gene-intrinsic component of severity of in
haemophilias A and B
12.15 – 12.30 h
Irene Campoy Moncayo. Unitat de recerca biomèdica i
oncologia translacional VHIR
Identification of markers of endometrial cancer in exosomelike vesicles of uterine fluids using a super SILAC
quantitative proteomics approach
12.30 – 12.45 h
Luz Jubierre Zapater. Recerca translacional en càncer infantil
VHIR
BRG1 is a new candidate for epigenetic therapy in
neuroblastoma
12.45 – 13.00 h
Laura Devis Jauregui. Unitat de recerca biomèdica i oncologia
translacional VHIR
ALCAM function in Endometrial Cancer progression
13.00 – 13.15 h
Lucía Lanau Angulo. Unitat de recerca biomédica i oncologia
translacional VHIR
Caracterització d’exosomes, microvesícules i fracció soluble
dels aspirats uterins
13.15 – 13.30 h
Júlia Carabia Juberó. Hematologia experimental VHIR
Expressió i funció Del microRNA miR-21 en la Leucèmia
limfàtica crònica (LLC)
13.30 – 13.45 h
Elena Martínez García. Unitat de recerca biomédica i oncologia
translacional VHIR
Verification of protein biomarkers in uterine aspirates to
improve diagnosis of endometrial cancer
3
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
PRESENTACIONS PREDOCTORALS (III)
3a PART de 15.00 a 17.30h
Sala de reunions, Edifici Collserola
MODERADORS:
Javier Torres i Lluís Martorell
15.00 – 15.15 h
Jordi Navarro Mercadé. Malalties infeccioses – Unitat de VIH
VHIR
Impacto de la viremia de bajo nivel sobre el fracaso
virológico en pacientes infectados por VIH-1 con TAR estable
15.15 – 15.30 h
Víctor Llombart Sebastià. Malalties neurovasculars VHIR
Cerca de nous biomarcadors d’isquèmia cerebral basada en
l’estudi de la seva distribució a través de MALDI imaging
mass spectrometry
15.30 – 15.45 h
Juan José Alburquerque Béjar. Patologia cardiocirculatòria
VHIR
Combinación de condicionamiento isquémico remoto y
modulación del metabolismo energético cardíaco para
prevenir el daño miocárdico por reperfusión
15.45 – 16.00 h
Marta Ollé Monje. Pneumologia VHIR
Persistence of asthmatic response after ammonium
persulfate-induced occupational asthma in mice
16.00 – 16.15 h
Iris García Martínez. Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions VHIR
Avaluació del paper dels microRNAs en la susceptibilitat al
Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat (TDAH)
16.15 – 16.30 h
Cristina Merino Zamorano. Malalties neurovasculars VHIR
Implicación de NURR1 en las complicaciones asociadas al
tratamiento trombolítico en el ictus isquémico
16.30 – 16.45 h
Adrià Aterido. Malalties sistèmiques - Reumatologia VHIR
Novel Insights into the Regulatory Architecture of CD4+ T
Cells in Rheumatoid Arthritis
16.45 – 17.00 h
Sílvia Casacuberta Serra. Teràpia cel·lular i gènica VHIR
Antigen-specific myeloid-derived suppressor cells ameliorate
the disease in the murine model of multiple sclerosis
17.00 – 17.15 h
Jaime Lasheras. Diabetis i metabolisme VHIR
Genome-wide expression profiling identifies EstrogenRelated Receptor gamma as a potential player in the
pathophysiology of diabetic cardiomyopathy
4
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
17.15 – 17.30 h
Marina Fortea Guillamon. Fisiologia i fisiopatologia digestiva –
Neuro-immuno-gastroenterologia VHIR
Modulación de la población CD8+ en el epitelio esofágico
mediante dieta de exclusión asociado a la mejoría clínica en
la esofagitis eosinofílica
17.30 – 17.45 h
Koen Galenkamp. Cell signaling and apoptosis VHIR
TNFα sensitizes neuroblastoma cells to FasL-, cisplatin- and
etoposide-induced cell death by NFκB-mediated expression
of Fas
5
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
PRESENTACIONS DUE
de 15.00 a 17.15h
Sala d’Actes, planta 10, Àrea General
MODERADORS:
Elisabeth Gallart
15.00 – 15.15 h
Marisa Cebrian Batalla. Grup de recerca en cures de salut VHIR
Adherencia a tratamientos de larga duración en
adolescentes: un estudio descriptivo
15.15 – 15.30 h
Sergio Pi. Malalties neurovasculars – unitat d’ictus VHIR
Conocimiento del ictus en pacientes ingresados en la UI y
sus familiares
15.30 – 15.45 h
Maria Alba Riera Badia. Recerca en cures de salut VHIR
Pacients sotmesos a ventilació mecànica ingressats a UCI:
prevalença d’estressors
15.45 – 16.00 h
Mercedes Garrido Martín. Recerca en cures de salut VHIR
Traqueosotomía susceptible de evitar com cuidados de
enfermería em pacientes con lesión medular cervical
16.00 – 16.15 h
Marta Calveiro Hermo.
Frecuencia de registros cardiotocográficos sugerentes de
pérdida de bienestar fetal durante el trabajo de parto en un
hospital de tercer nivel: resultados preliminares
16.15 – 16.30 h
Ma. Mar Eseverri Rovira. Recerca en cures de salut VHIR
Anemización del paciente crítico relacionada con las
extracciones sanguíneas
16.30 – 16.45 h
Ester Navarro Correal. Recerca en cures de salut VHIR
Estudio cualitativo: el papel de enfermería en una unidad de
atenció multidisciplinar de pacientes con enfermedad
inflamatoria intestinal
16.45 – 17.00 h
Ariadna Torrella Domingo. Malalties infeccioses – unitat de VIH
VHIR
Impacte d'una consulta d'infermeria en l'adherència al
tractament antirretroviral en una cohort de pacients amb
infecció per VIH amb fracàs virològic
17.00 – 17.15 h
Lídia García Losada. Malalties infeccioses – immunodeprimits
VHIR
Eficàcia d’un gestor de recerca (GR) en l’adherència a un
projecte de recerca (PR) d’infecció per virus respiratoris (VR)
en Trasplantament de Pulmó (TP)
6
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
1ª Jornada VHIR per residents HUVH
Presentació i Sessió Categoria Casos Clínics Residents Novells
De 15.00 a 16.00 h, Sala d’Actes, planta baixa Àrea General
MODERADORS:
Javier Limeres (metge MIR Cardiologia), Dr. Jesús Quintero (metge adjunt
Transplantament Hepàtic Pediàtric)
15.00 h
Presentació de la Jornada
Dr. Jaume Padrós, President del COMB
Dr. Joan X. Comella, Director del VHIR
Andreu Fernández Codina, MIR S. Medicina Interna
15.15 – 16.00 h
Sessió Categoria Casos Clínics
Residents Novells
Ferran Augé. Medicina interna – Malalties sistèmiques i autoimmunes
Expansión del epítopo en la enfermedad mixta del tejido conectivo
Pau Bosch Nicolau. Malalties infeccioses
Complexitat del pacient VIH i les infeccions del SNC
Gloria Belén Encina. Unitat de cures intensives - UCI
Disnea súbita en un paciente de 32 años con enfermedad de Von Recklinghausen
Andrés Alfredo Martínez Arias, Beatriz Romero González. Medicina familiar i
comunitaria.
Síndrome de Tolosa-Huny v.s. Nocardia
Betty Odette, Chamoun Huacón. Nefrologia
El infarto renal: El gran simulador
Júlia Sampol. Pneumologia
A propòsit d’un cas
Andrea Fidalgo García, Eva Castilla Hernández. Urgències
Epistaxis
Núria Ortega Torrecilla. Cirurgia general i de l’aparell digestiu
Histoplasmosis gastrointestinal primaria como causa de obstrucción intestinal em
paciente con SIDA
Ligia María Pérez. Anestesiologia i reanimació
Lesión traumática de via aérea tras intubación
Raquel Adsarias. Pediatria
Malaltia exantemàtica a la infància (Malaltia de Kawasaki)
16.00 – 16.15 h Pausa
7
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
1ª Jornada VHIR per residents HUVH
Sessió Recerca Residents Sèniors I
De 16.15 a 17.45 h
Sala d’Actes, planta baixa Àrea General
MODERADORS:
Francesc Salvà (metge MIR Oncologia), Dr. Iago Pinal (metge adjunt Servei
de Medicina Interna)
Gonzalo Artaza. Hematologia
Refractariedad plaquetar en pacientes jóvenes con leucemia mieloide aguda en
inducción. Experiencia de un centro.
Karen Colmenares. Medicina preventiva i epidemiologia
Efectividad en el uso de la Inmunoglobulina inespecífica para la prevención de la
varicela en un hospital de tercer nivel
Milena Balasch Carulla. Unitat de patologia infecciosa i immunodeficiències de pediatria
Transmisisó vertical de l’VIH al nostre país (2000-2014): cohort NENEXP
Mireia Beltran Porres. Unitat de patologia infecciosa i immunodeficiències de pediatria
Conjuntivitis neonatal: el nounat com a última víctima de les malalties de
transmissió sexual
Alejandro Correa Paris. Obstetricia i ginecologia.
Nueva herramienta de predicción del éxito quirúrgico de la linfadenectomía paraaórtica laparoscópica de estadificación en cáncer de endometrio y ovario
Paola Dolader. Unitat de patologia infecciosa i immunodeficiències de pediatria
Fascitis i miosistis bacterianes: revisió dels pacients pediàtrics ingressats al nostre
hospital (2000-2013)
Laura Escolà. Malalties autoimmunes i sistèmiques
Evidencia de la expansión del epítopo en una serie de pacientes diagnosticados de
una enfermedad mixta del tejido conectivo
Andreu Fernández Codina. Malalties autoimmunes i sistèmiques
IgG4-related disease: results from a multicentre Spanish register
Clara García Carro. Nefrologia
¿Es útil la biopsia renal pre-implante en la evaluación del donante con criterios
expandidos?
Eloi Garcia Vives. Medicina interna – Malalties sistèmiques i autoimmunes
Influencia de las infecciones en el pronóstico de las vasculitis asociadas a anca
(vaa)
8
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Ana C. Garrido Castro. Oncologia mèdica
Molecular profiling in gynecologic cancer and matched targeted therapy: a step
towards improving personalized medicine
Taisiya Melnychuk. Obstetricia i ginecologia
Medición de la longitud cervical durante la gestación para evaluar el riesgo de parto
prematuro tras conización cervical
María Gómez Serrano. Pediatria
Lídia Goterris Bonet. Microbiologia i parasitologia
Comparación de un método molecular comercial com el método fenotípico para la
detección de resistencia a rifampicina em M. tuberculosis en una zona de baja
prevalencia
Carlos Gulín Blanco. Malalties infeccioses
Infección osteoarticular pediátrica. Nuevo protocolo para Kingella kingae
9
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
1ª Jornada VHIR per residents HUVH
Sessió Recerca Residents Sèniors II
De 17.45 a 19.15 h
Sala d’Actes, planta baixa Àrea General
MODERADORS:
Alejandro Correa-Paris (metge resident Servei Ginecologia i Obstetricia), Dr. Rafael Simó
(Cap de secció Endocrinologia i nutrició HUVH, President
Electe Comitè Científic Intern VHIR)
Juliana Jaramillo Vásquez. Nefrologia
Evolución de los niveles urinarios de interleuquina 6, proteina quimiotractante de
monocitos tipo 1 y factor de crecimiento transformante B1 tras el tratamiento con
esteroides en enfermos con nefropatía IgA
Leonel Lagunes Luna. Medicina intensiva – CRIPS
EUVAE project
Javier Limeres. Cardiovascular
Eficacia y seguridad a largo plazo de los stents farmacoactivos en pacientes con
anticoagulación oral crónica
Karina Loor Reyes. Pneumologia
Transplantament pulmonar en malaltia pulmonar intersticial associada a emfisema
Ibai Los Arcos Bertiz. Medicina interna – Servei de malalties infeccioses
Epidemiología, datos clínicos y rentabilidad de las pruebas diagnósticas en la
adenitis tuberculosa
Jacobo Mendioroz. Àrea de genètica clínica i molecular – Medicina preventiva i
epidemiologia
Training for the recognition of physical features of FASD
Berta Miranda. Cardiovascular
¿Debemos recomendar triple terapia en pacientes anticoagulados crónicamente
sometidos a la implantación de un stent con un HAS-BLEED Score de elevado
riesgo de sangrado?
Zaira Moure García. Microbiologia
Evaluación de TESA cruzi para la confirmación de resultados serológicos no
concluyentes en la enfermedad de Chagas crónica en una zona no endémica
Irene Sánchez Rodríguez. Medicina interna – Servei de malalties infeccioses
Estudio retrospectivo de las características clínicas, microbiológicas y terapéuticas
de las fiebres entéricas (Salmonella typhy y Salmonella paratyphi) en dos centros
hospitalarios españoles (Hospital Vall d’Hebron i Hospital Ramón y Cajal) del 2000
al 2013
10
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Enrique Sanz. Oncologia mèdica – tumors ginecològics
Impacto de las características demográficas, métodos de estadiaje y tratamiento en
una población europea de pacientes con cáncer de cérvix localmente avanzado
Ariadna Rando. Microbiologia
Detecció de microbacteris atípics en mostra respiratòria amb AnyplexTMplus
MTB/NTM
Irene Ribera Casellas. Ginecologia i obstetricia
Cirurgia de càncer d’endometri en pacients amb IMC igual o superior a 35
Mireia Suárez Valero. Ginecologia i obstetricia
Lesiones intraepiteliales anales en pacientes con factores de riesgo
Olga Simó Servat. Endocrinologia i nutrició
Type 2 Diabetes is an independent risk factor for dementia convertion in mild
cognitive impairment patients
Jordi Temprana Salvador. Anatomia patològica
Aplicació d’OSNA a l’anàlisi de metàstasis ganglionars en carcinoma papil·lar de
tiroide
Olalla Rodríguez Losada. Patologia infecciosa i immunodeficiències pediàtriques
Tos ferina a pediatria: factors pronòstics d’evolució en el pacient hospitalitzat
19.15 – 20.15h Experiències de recerca post formació
especialitzada. Presentacions i debat.
Moderadors:
Álex Cruz (Metge MIR Pediatria)
Andreu Fernández Codina (Metge MIR Servei Medicina Interna)
Ibai de los Arcos (Metge MIR Servei Malalties Infeccioses).
Presenten:
Dra. Neus Bellera, Metge Adjunta Servei Cardiologia
Dra. Anna Sala, Metge Adjunta Servei Al·lèrgia
Dr. Sergui Barrera, Metge Adjunt Servei Traumatologia Pediatria
20.15h
Cloenda.
Ibai de los Arcos, Metge MIR Malalties Infeccioses
Dr. Joan Genescà, Metge Adjunt Servei Hepatologia – Medicina Interna, Adjunt
Direcció VHIR per Recerca Clínica
Dr. Joan X. Comella, Director de l’Institut de Recerca del Vall d’Hebron, VHIR
11
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
JORNADA: 12 de desembre de 2014
PRESENTACIONS PREDOCTORALS (IV)
4a PART de 9.00 a 11.00h
Sala de cursos, Edifici Collserola
MODERADORS:
Xavier Ortega i David Martínez Selva
9.00 – 9.15 h
Ainhoa Gómez Lumbreras. Farmacologia clínica VHIR
Determinants of the differences of use of antidepressants in
5 European settings
9.15 – 9.30 h
Cristina Sáez López. Diabetis i metabolisme VHIR
Human Sex Hormone-Binding Globulin is a Protective Factor
against Non-Alcoholic Fatty Liver Disease
9.30 – 9.45 h
Teresa García Lezana. Malalties hepàtiques VHIR
Neurodegeneración en un nuevo modelo de encefalopatía
hepática episódica
9.45 – 10.00 h
Cristina Solà Adell. Diabetis i metabolisme VHIR
Mechanisms of action of Calcium Dobesilate in the early
stages of diabetic retinopathy
10.00 – 10.15 h
Xavier Martínez Serrano. Fisiologia i fisiopatologia digestiva
VHIR
Metatranscriptomic analysis pipeline for human gut
microbiota
10.15 – 10.30 h
Feifei Ma. Malalties neurovasculars VHIR
Matrix metalloproteinase (MMP)-13 modulates
neuroprotection and neuro-repair after cerebral cortical
ischemia
10.30 – 10.45 h
Marta Pozuelo Del Río. Fisiologia i fisiopatologia digestiva
Microbiota imbalance in IBS-D and IBS-A but not IBS-C
12
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
PRESENTACIONS POSTDOCTORALS
de 9.00 a 11.00h
Sala d’Actes, pavelló docent
MODERADORS:
Pep Villena i Joaquín López
9.00 – 9.15 h
Aroa Soriano Fernández. Translational Research in Child
Cancer VHIR
The mir-15 family members impair the growth of
chemoresistant neuroblastoma cells by targeting cell cycle
and angiogenic regulators
9.15 – 9.30 h
Marie-Eve Beaulieu. Mouse models of cancer therapies VHIO
Pushing Myc inhibition towards the clinic by direct delivery
of cell-penetrating peptides
9.30 – 9.45 h
Cristina Sánchez Mora. Psiquiatria, Salut mental i Addiccions
VHIR
Estudi d'associació a escala genòmica (GWAS) en el
Trastorn per Dèficit d'Atenció amb hiperactivitat (TDAH):
possible participació del gen FBOX33
9.45 – 10.00 h
Beatriz Morancho. Growth Factors Laboratory VHIO
Effect of p95HER2 / 611CTF on the response to trastuzumab
and chemotherapy
10.00 – 10.15 h
Sandra Bonache Real. Oncogenètica VHIO
Diagnòstic del càncer de mama i ovari hereditari utilitzant
captura genòmica i seqüenciació massiva de múltiples gens
candidats
10.15 – 10.30 h
Bruna Barneda Zahonero. Cell signaling and apoptosis VHIR
Role of the death receptor antagonist FAIM-L in axon
degeneration
10.30 – 10.45 h
Bruno K Rodiño Janeiro. Fisiologia i fisiopatologia digestiva –
Neuro-immuno-gastroenterologia VHIR
Función de receptores inhibitorios CD300 en la fisiopatología
del Síndrome de Intestino Irritable
10.45 – 11.00 h
Isabel Huber. Gene expression and cancer VHIO
TGFβ controls tumor progression through JMJD3-mediated
epigenetic regulation
10:54 – 11:15 h
Pausa descans
13
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
11.45h
Presentació
12.00h
Presentació de resultats 2014 Dr. Joan X. Comella. Director VHIR
13.00h
Lliurament de beques predoctorals VHIR.
Lliurament dels ajuts predoctorals ‘Amics del VHIR’.
Lliurament de la beca Post-Mir Obra Social ‘la Caixa’.
Lliurament Premis 8a Jornada Científica
13.15 h
Conferència Anual
‘Science and charity:reflections on the purpose of medicine and the
meaning of health’
Prof. Richard Horton, editor en cap de ‘The Lancet’
14.00 h
Cloenda
14
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
ABSTRACTS
Predoctorals, part I
A Novel Strategy For Improving The Prediction Of
Pathological Mutations in Proteins
8:45h
ELENA ÁLVAREZ DE LA CAMPA CRESPO
Bioinformàtica Translacional
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Xavier de la Cruz Montserrat
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Xavier de la Cruz Montserrat, Elena Álvarez de la Campa Crespo
Summary:
The drop experienced by next-generation sequencing (NGS) costs has opened the
possibility of large-scale sequence-based studies of disease in which large number of
putatively damaging mutations are discovered. A major challenge has been the prediction
of which of these variants are deleterious or neutral. Consequently, much effort has been
devoted to produce a deeper, molecular-level understanding of the impact of sequence
changes and its relationship to disease. When the mutation affects the protein sequence,
this problem has focused on the use of physiochemical/biochemical properties to
differentiate neutral from pathological mutations. In recent years, over 40 mutation
prediction methods have been described, each based on a specific set of properties. These
tools, amongst which SIFT and PolyPhen-2 are the most broadly used, have relatively good
success rates, in the 70-85% range. However, their results do not always coincide, and
deciding which method (or methods) is preferable in each case is a difficult task, since
different benchmark studies pointing to different predictors. For this reason, it has been
established that in a clinical setting it is preferable to combine the results of more than one
of them. More precisely, a current strategy is to combine SIFT and PolyPhen-2 mutation
predictions to reach a higher prediction robustness. However, it is unclear how we shall
proceed when SIFT and PolyPhen-2 give contradictory results, a situation that happens
with non-negligible frequency.
The goal of this project is to address this problem, and obtain a tool for identifying
pathological mutations when SIFT and Polyphen-2 disagree.
Contribution of the researcher:
The clinical relevance of this project lies in the fact that it provides a simple methodology for
the interpretation of NGS data in a diagnostic context. Because it is based on the standard
guidelines for data interpretation and reporting, its results may be directly transferred to the
hospital units using NGS data. The contribution of the researcher is divided in four parts:
design, development, testing and validation of this methodology.
15
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Understanding LGR5 as a prognostic and diagnostic marker
for endometriosis
9:00h
JÚLIA VALLVÉ JUANICO
Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Xavier Santamaria Costa
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Júlia Vallvé, Maria E. Suárez, Josep Castellví, Jaume Reventós, Anna Santamaria, Eva
Colás, Antonio Gil-Moreno and Xavier Santamaria
Summary:
Endometriosis is a benign estrogen dependent disease that affects around 15% of the
women in reproductive age. It is defined as the extra uterine growth of endometrial tissue
and it can cause, if symptomatic, pelvic pain and infertility. There are no diagnostic tools for
endometriosis, except surgery. Therefore, our objective is to develop a non-invasive test
that can provide a diagnosis and prognosis of this disease.
In a previous study, endometrial cells from GFP mice were introduced into peritoneal cavity
of RFP mice. GFP+ cells were found in the stromal compartment of the eutopic
endometrium of RFP mice 3 months after the surgery, suggesting that they migrated from
the endometriosis lesion. Arrays and immunofluorescence (IF) showed that GFP+ cells
expressed cytokeratin and LGR5 (Leucine-Rich Repeated containing G-protein coupled
receptor 5). We hypothesize that these cells could be stem cells that play a role in the
genesis of endometriosis through Epithelial Mesenchymal Transition process.
In order to validate the array’s results, we performed IF of paraffin embedded tissue to
confirm that GFP+ cells co-localize with LGR5 in mice. We validated that LGR5+ cells are
found in human samples from patients and donors by FACS and IF. LGR5+ cells colocalize with Ecad and CD45 in the stromal compartment and with Ecad in the epithelium of
eutopic endometrium. Our results indicate that there might be different populations of
LGR5+ cells in the endometrium. In order to prove it, we will analyze their genetic profile by
High-Sequencing to be able to design a diagnosis kit from an endometrial biopsy.
Contribution of the researcher:
I optimized the immunofluorescence and immunocytochemistry of LGR5 and its colocalization with E-Cad and CD45. I am trying to characterize this cell population by several
techniques such as RT-qPCR or IF. Moreover, I determined the best RNA extraction
method considering that we obtain a small amount of cells after the sorting.
16
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
El co-cultiu de cèl·lules primàries de leucèmia limfàtica crònica (LLC)
amb cèl·lules mesenquimals del moll d¡òs, lligand del CD40 i
oligonucleòtids promou la proliferació de cèl·lules d’LLC
quimioresistents fenotípicament comparables a aquelles activament
proliferants in vivo
9:15h
NOÈLIA PURROY
Hematologia experimental
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Francesc Bosch
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Noèlia Purroy, Marta Crespo, Júlia Carabia, Pau Abrisqueta, Cecilia Carpio, Carles
Palacio, Francesc Bosch
Summary:
La Leucèmia limfàtica crònica (LLC) és una malaltia incurable que requereix nous
tractaments. Les cèl·lules d’LLC que es troben en el moll d’òs (MO) i en els teixits limfoides
secundaris formen els anomenats centres de proliferació. En aquestes formacions les
cèl·lules d’LLC reben senyals de supervivència i proliferació provinents del microambient
que acaben provocant la persistència de malaltia residual després del tractament i això
s’ha relacionat amb una major probabilitat de progressió de la malaltia i menor
supervivència.
Per tal d’estudiar millor aquest compartiment proliferant de cèl·lules d’LLC Vam
caracteritzar cèl·lules primàries d’LLC cultivades ex vivo en condicions que recreaven el
microambient dels centres proliferatius i vam comparar-les amb cèl·lules d’LLC proliferants
de sang perifèrica (SP).
Aquest sistema de co-cultiu va induir proliferació i quimioresistència a fàrmacs d'us
convencional en LLC com fludarabina o bendamustina, en les cèl•lules primàries d’LLC. A
més a més, aquestes cèl·lules compartien moltes característiques fenotípiques amb les
cèl·lules d’LLC proliferants de SP, com la sobrexpressió de ZAP-70 i CD38 que indicaria
una major agressivitat, i CD49d i CD62L que indicaria una major capacitat d’interaccionar
amb cèl•lules del seu entorn. Per últim, mostraren una menor expressió de CXCR4, resultat
de la seva internalització després de l’estimulació pel CXCL12 produit per les cèl•lules
estromals del MO.
Per tant, aquest estudi aporta un model de sistema de co-cultiu de cèl•lules d’LLC que
podria servir de base per al descobriment de noves dianes terapèutiques i el
desenvolupament de fàrmacs i potencials combinacions terapèutiques dirigides a aquest
compartiment proliferant i quimioresistent de cèl•lules d’LLC.
Contribution of the researcher:
Planificar i realitzar els experiments i analitzar els resultats. Rellevància clínica: Aquest
estudi pretèn aportar un sistema de co-cultiu amb cèl•lules d’LLC que serveixi com a base
per a desenvolupar i testar noves drogues dirigides al compartiment proliferatiu i
quimioresistent de l’LLC.
17
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Identification of pathogenic variants in BRCA1/BRCA2
proteins
9:30h
CASANDRA RIERA RIBAS
Bioinformàtica Translacional
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Xavier de la Cruz Montserrat
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Casandra Riera, Gemma Montalban, Sandra Bonache, Orland Diez, Sara GutierrezEnriquez, Xavier De La Cruz.
Summary:
The purpose of our work is to help advance the molecular diagnosis of hereditary breast
and ovarian cancers by providing a tool allowing the identification of pathogenic variants in
BRCA1 and BRCA2 proteins.
We are developing an original approach that combines well-known, highly robust
bioinformatics techniques with the available information on BRCA1 and BRCA2 and on their
pathogenic mutations, and with the use of machine learning tools, to produce our
identification protocol.
At a more technical level, we have followed a standard, three-step approach: (i) retrieval of
known mutations for BRCA1 and BRCA2; (ii) characterization of the molecular-level rules
discriminating neutral from pathogenic mutations on these proteins; and (iii)
training/testing/validation of our prediction tool.
When we apply these rules to the identification problem, following a cross-validation
approach, we obtain a reasonably good prediction performance, over 87% success rate,
and with good ROC behavior. Actually, comparison with standard methods for the
identification of pathogenic mutations (e.g. SIFT or PolyPhen-2) shows a promising
improvement.
CR and XC acknowledge economical support from the MINECO (BIO2012-40133), and
SG-E from the ISCIII (PI13/01711)
Contribution of the researcher:
The contribution in this project expands all steps, from mutation dataset characterization to
predictor training and validation, resulting in a simple methodology that provides a tool to
identify pathogenic variants in the BRCA1/BRCA2 proteins, contributing to the clinical
assessment and the molecular diagnosis of hereditary breast and ovarian cancers.
18
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Susceptibility of Human Lung Cancer Subtypes to Myc
Inhibition
9:45h
TONI JAUSET
Modelització de Teràpies Anti-tumorals en Ratolí
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Laura Soucek
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Toni Jauset, Daniel Massó, Marie-Eve Beaulieu, Francesco Paolo Fiorentino, Jonathan
Whitfield, Jun Yokota and Laura Soucek
Summary:
Personalized cancer therapies are based on the observation that each cancer is defined by
a unique mutational profile. Accordingly, patients are treated using drugs targeting specific
oncogenic drivers. However, such drivers are often degenerate and redundant, so that
tumors rapidly evolve around these therapeutic interventions and develop resistance. An
alternative approach is instead to inhibit central and non-redundant nodes in tumorigenesis.
Here, we propose targeting Myc, an oncogene deregulated in the majority of human
cancers, as an effective therapeutic strategy against all subtypes of Non-Small-Cell Lung
Cancer (NSCLC). To pre-clinically validate our approach, we have infected a panel of lung
cancer cell lines presenting a wide variety of mutational alterations with a doxycyclineinducible vector harboring a Myc dominant negative called Omomyc. Consistent with
previous data based on Omomyc transgenic expression in various mouse models of
cancer, all cell lines displayed equal sensitivity to Myc inhibition regardless of their
mutations or subtype, and responded with a significant decrease in proliferation and
increase in cell size. However, in contrast to what we observed in vivo, cell lines did not
undergo cell death, suggesting that tumor regression triggered by Omomyc in genetic
mouse models depends at least in part on tumor-microenvironment crosstalk. To test this
possibility, we will transplant our human lung cancer cell lines in orthotopic mouse models.
Furthermore, we are investigating the innovative strategy of combining Omomyc-based
peptides and nanoparticle technology to finally achieve pharmacological Myc inhibition in
vivo, a therapeutic option that would be of utmost importance in the clinic.
Contribution of the researcher:
Sent el meu projecte de tesis, he estat l'encarregat del disseny i la realització tots els
experiments, amb ajuda de companys i col•laboradors. També he iniciat la col·laboració
destinada a crear nous fàrmacs basats en Omomyc, la qual cosa demostra el gran
potencial del projecte en la pràctica clínica.
19
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Estudi del mRNA dels gens BRCA1 i BRCA2 en famílies
d'alt risc de càncer de mama/ovari familiar sense
alteracions patogèniques identificades
10:00h
GEMMA MONTALBAN CANUDAS
Oncogenètica VHIO
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Orland Díez
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Gemma Montalban, Sandra Bonache, Anna Tenés, Judith Balmaña, Estela Carrasco,
Neus Gadea, Orland Diez, Sara Gutiérrez-Enríquez
Summary:
Variants patogèniques en línea germinal en els gens de susceptibilitat BRCA1 i BRCA2
s’associen a la síndrome de càncer de mama/ovari familiar (CM/CO), i confereixen a
l’individu un risc a desenvolupar CM o CO que pot arribar al 80% i 40%, respectivament.
Actualment l’estudi genètic d’ambdós gens es realitza en individus amb múltiples
antecedents familiars de CM o CO o amb un diagnòstic precoç. L’estudi es realitza en DNA
genòmic i es basa en l’anàlisi dels exons i de les regions intròniques flanquejats.
Malauradament, només en un 25% dels casos s’identifica una variant patogènica amb
implicacions clíniques clares.
En famílies d’alt risc sense alteració patogènica identificada, l’anàlisi del mRNA de
BRCA1/2 permetria identificar alteracions en l’expressió d’aquests gens degudes a variants
genètiques localitzades en regions que habitualment no s’estudien en el diagnòstic
convencional. S’ha analitzat el mRNA extret de sang perifèrica de 51 probands amb
antecedents familiars CM/CO sense variació patogènica identificada en DNA, per
determinar si la susceptibilitat genètica a la malaltia pot ser deguda a variants que alteren
l’expressió al•lèlica, el procés d’splicing o de transcrits alternatius.
Fins al moment, en el gen BRCA1 no s’han observat alteracions patogèniques en el
transcrit full-length i s’ha identificat diversos transcrits alternatius. En BRCA2 s’ha detectat
un desequilibri en l’expressió al·lèlica en un dels individus estudiats.
Contribution of the researcher:
L’estudi forma part de la tesi doctoral "Anàlisi de l’expressió de transcrits fisiològics,
alternatius i patogènics dels gens BRCA1 i BRCA2 en famílies amb càncer de mama/ovari
hereditari” i del FIS PI13/01711 IP Sara Gutiérrez-Enríquez.
La identificació de variants patogèniques en BRCA1/2 permet aplicar programes específics
de prevenció i tractament.
20
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
The function and regulation of internal connexin 43
translation
10:15h
CLÀUDIA SALAT CANELA
Patologia Molecular
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Trond Aasen
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Clàudia Salat-Canela, Magali De Koninck, Marta Sesé, Santiago Ramón y Cajal David
Garcia-Dorado, Antonio Rodríguez-Sinovas and Trond Aasen.
Summary:
We recently demonstrated internal translation of the connexin 43 transcript through a
unique cap-dependent mechanism. Here, we provide evidence that phosphorylation of the
initiation factor eIF4E, in conjunction with several other transacting factors, regulates
internal translation efficiency. Moreover, we also show that the expression of the internal
isoforms is linked to the cell cycle. Connexin 43 RNA immunoprecipitation and mass
spectrometry analysis is underway to identify other regulatory proteins. The function of the
putative C-terminal fragments remains poorly defined but retroviral overexpression in HeLa
cells suggests major isoform-specific differences in terms of localization; in the cytoplasm,
in mitochondria, or in the nucleus. We intend to correlate these results with our ongoing
cardiac disease models and our clinico-pathological analysis of human tumours.
Contribution of the researcher:
Clàudia Salat has performed the majority of the experimental part presented in the talk. She
has also contributed to the discussion of the results along with the rest of the authors.
Morever she has taken part in the design of the experiments in collaboration with the PI.
21
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Integrin alpha-9 as a new target in the treatment of
rhabdomyosarcoma
10:30h
CARLA MOLIST MUÑOZ
Recerca Translacional en Càncer Infantil
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Josep Sánchez de Toledo i Josep Roma
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Carla Molist, Ana Almazán, Josep Roma, Soledad Gallego, Josep Sánchez de Toledo
Summary:
El rabdomiosarcoma (RMS), un tumor maligne d’aparició primerenca, és el tipus més comú
de sarcoma de parts toves en nens. Els pacients amb RMS metastàtic tenen molt mal
pronòstic tot i l’aplicació dels tractaments més intensius, sent la principal causa de mort la
formació de metàstasi. Els components cel·lulars que regulen la motilitat, la invasió i la
metàstasi en RMS segueixen sent en gran mesura desconeguts. Les molècules
responsables d’aquests processos haurien de ser identificades com a pas previ al
desenvolupament de teràpies dirigides centrades en la reducció de metàstasi en aquesta
neoplàsia. Recentment el nostre grup ha descrit el paper de l’activació de la via Notch en el
control de la migració i els processos d’invasió en el RMS i un paper crucial de la integrina
alfa9 (ITGA9) en el procés d’invasió de cèl•lules tumorals.
L’heterodímer alfa9-beta1 està involucrat en varis processos que impliquen la interacció
dinàmica entre les cèl•lules i la matriu extracel•lular, tals com la re-epitelització durant la
cicatrització de ferides cutànies, l’adhesió cel•lular i finalment la migració cel·lular en
cèl·lules neoplàsiques. L’objectiu és estudiar el mecanisme pel qual es regula la invasió
controlada per integrina alfa9 i com aquesta pot ser inhibida tant a nivell genètic com
farmacològic.
Contribution of the researcher:
La investigadora ha col·laborat en el disseny experimental del projecte i ha realitzat la part
experimental.
El projecte té una vessant clarament translacional tenint com a objectiu poder arribar a
oferir una alternativa terapèutica als pacients de rabdomiosarcoma, especialment al grup
que pateix una progressió de la malaltia tot i rebre les teràpies convencionals més potents.
22
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Prostate Tumor OVerexpressed 1 (PTOV1) modulation of
Prostate Cancer (PC) cell resistance to treatments. Results
from human PC cell models of therapeutic resistance
10:45h
VERÓNICA CÁNOVAS HERNÁNDEZ
Recerca biomédica i oncología translacional
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Rosanna Paciucci
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Verónica Cánovas, Yolanda Puñal, Carlos Fernández, Begoña Mellado, Mercedes
Marín, Inés de Torres, Juan Morote, Mireia Olivan, and Rosanna Paciucci
Summary:
Prostate cancer (PC) can be a deadly disease. One major challenge is the unavoidable
acquisition of resistance to androgen deprivation therapy (ADT) of the metastatic disease,
currently the most successful treatment for metastatic PC patients. Subsequent treatment
of this castration-resistant cancer (CRPC) with chemotherapy extends survival but cancer
progresses to a deadly disease. In spite of the intense work of many investigators, the
mechanisms involved in the establishment of CRPC are still unclear. Predictive biomarkers
of resistance and, more importantly, the identification of the factors responsible for
resistance are urgently needed to improve therapy.
Our group previously identified a new gene (Prostate Tumor OVerexpressed-1, PTOV1) as
strongly expressed in pre-malignant lesions and in advanced PC but not in benign prostate
epithelium. PTOV1 is an oncogenic driver promoting c-Jun and Snail1 oncogenes
expression in PC and, possibly, in other aggressive tumors where PTOV1 is expressed at
high levels. In PC, PTOV1 facilitates tumor growth and metastasis. Presently, we are
studying the requirements for PTOV1 of CRPC cells and cells resistant to Docetaxel using
three in vitro cellular models representative of these stages. PTOV1 is overexpressed in
CRPC cells and Docetaxel Resistant cell lines: targeting its expression by RNAi very
significantly decreased proliferation and associated to cell cycle arrest and apoptosis. Gene
expression profiles of knockdown cells will determine the mechanisms required for the
PTOV1 oncogenic action, possibly identifying additional therapeutic targets. The most
relevant genes identified will be screened in CRPC patients body fluids to define their value
as biomarkers of resistance.
Contribution of the researcher:
VCH participated in our previous published works (Oncogene 2013,331(2),192-199;
Molecular Cancer 2014 13:74, 2014). Presently, VCH is defining the role of PTOV1 in PC
resistance to treatments using in vitro cellular models for gene profile screening of
knockdown cells. Its value as predictive biomarker will be studied in urine of metastatic
CRPC patients.
23
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Rhabdomyosarcoma disseminated disease assessment by
flow cytometry: a new way to stratify patients
11:00h
ANA ALMAZÁN MOGA
Recerca Translacional en Càncer Infantil
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Josep Sánchez de Toledo i Josep Roma
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Ana Almazán-Moga, Josep Roma, Carla Molist, Isaac Vidal, Luz Jubierre, Aroa
Soriano, Miguel Francisco Segura, Anna Llort, Josep Sánchez de Toledo, Soledad
Gallego.
Summary:
Rhabdomyosarcoma (RMS) is the most common type of soft tissue sarcoma in children.
Circulating tumor cells in peripheral blood or disseminated to bone marrow, a concept
commonly referred to as minimal residual disease (MRD), are thought to be key to the
prediction of metastasis and treatment efficacy. To date, 2 MRD markers, MYOD and
MYOGENIN, have been tested; however, MRD detection continues to be challenging due
mainly to the closeness of the detection limit and the discordance of both markers in some
samples. Therefore, the addition of a third marker could be useful for more accurate MRD
assessment. The PAX3 gene is expressed during embryo development in all myogenic
precursor cells in the dermomyotome. Since RMS cells are thought to originate from these
muscle precursor cells, they are expected to be positive for PAX3. In this study, PAX3
expression was characterized in cancer cell lines and tumors, showing wide expression in
RMS. Detection sensitivities by qPCR of the previously proposed markers, MYOD and
MYOGENIN, were similar to that of PAX3, thereby indicating the feasibility of its detection.
Interestingly, the flow cytometry experiments supported the usefulness of this technique in
the quantification of MRD in RMS using PAX3 as a marker. These results indicate that flow
cytometry, albeit in some cases slightly less sensitive, can be considered a good approach
for MRD assessment in RMS and more consistent than qPCR, especially owing to its
greater specificity. Furthermore, fluorescence-activated cell sorting permits the recovery of
cells, thereby providing material for further characterization of circulating or disseminated
cancer cells.
Contribution of the researcher:
Aquest treball ha sigut publicat recentment en la revista Cytometry A, del qual la
investigadora és la primera firmant. Aquest treball és el punt de partida per la monitorització
de la presència de malaltia residual mínima en pacients amb rabdomiosarcoma, permetent
una millor estratificació d’aquests pacients.
24
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Predoctorals, part II
PI3K activity alters G2/M checkpoint and promotes eribulinresistance
11:45h
ALBERT GRIS OLIVER
Terapèutica experimental
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Violeta Serra Elizalde
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Gris-Oliver A, Saura C, Oliveira M, Piris A, Ibrahim YH, Prudkin L, Nuciforo P, PérezGarcía J, Baselga J, Cortés J and Serra V
Summary:
Chemotherapeutic agents have been widely used in the clinic for the treatment of
metastatic breast cancer (MBC). The high frequency of phosphoinositide 3-kinase (PI3K)
pathway alterations in cancer together with the failure of the chemotherapeutic treatment
prompted us to hypothesize that constitutive PI3K/Akt/mTOR survival pathway activation
may confer resistance to DNA-damaging agents (DDA) and microtubule-targeting agents
(MTA) and that PI3K inhibition may enhance therapeutic responses to these agents.
Surprisingly, MCF10A PIK3CA-H1047R cells showed higher survival rate after treatment
with MTA, but no differences were detected with its wt counterpart when treated with DDA.
Eribulin-induced mitotic arrest was also more profound in MCF10A PIK3CA-wt cells than in
the PIK3CA-mutant partner. Clinical data shows a tendency of the PIK3CA mutant patients
to present a lower PFS rate.
The eribulin-resistant MCF10A PIK3CA-mutant cell line expressed higher levels of cell
cycle and apoptosis regulators p21 and p27 proteins. Genetic and chemical downregulation
by PI3K inhibitors reversed eribulin resistance in vitro and enhanced the antiproliferative
activity of eribulin towards MCF10A PIK3CA-mutant cell line.
Concordantly, the PIK3CA-mutated xenograft (cell line- and patient-derived) models
underwent tumor progression upon single-agent eribulin therapy. Strikingly, upfront coadministration and addition of a PI3K inhibitor at progression to eribulin single-agent
induced marked tumor regression. Remarkably, eribulin induced PI3K-pathway activation in
tumor xenografts as a mechanism of acquired resistance.
These results support the clinical development of therapeutic regimens combining PI3Kinhibitors to the approved MTA eribulin and might be predictive of clinical benefit both in the
PIK3CA-mutant and -wild type breast cancer population.
Contribution of the researcher:
El treball és la tesi doctoral de l’investigador que donarà la xerrada, l’Albert Gris Oliver, qui
ha realitzat tots els experiments, rebent ajuda de les tècnics de laboratori pels experiments
in vivo i del servei d’Anatomia Patològica per l'anàlisi bioquímic dels tumors.
L’estudi proposa una nova opció de tractament per a pacients amb càncer de mama
metastàtic, combinant quimioteràpies amb teràpies dirigides contra els mecanismes de
resistència.
25
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Quantifying the gene-intrinsic component of severity of in
haemophilias A and B
12:00h
ÒSCAR MARÍN SALA
Bioinformàtica translacional
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Xavier de la Cruz
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Òscar Marín Sala, Francisco Vidal, Xavier de la Cruz
Summary:
The problem of predicting disease phenotype from genotype is a very general and complex
one in biomedical research. Bioinformatics approaches have been moderately successful in
the simpler form of the problem: predicting whether a mutation will result in disease or not.
However, there are many aspects of phenotype that are interesting to predict but for which
there are still not useful prediction tools (severity, age of onset…). The purpose of our work
is to explore the relationship between the molecular changes produced by pathological
point mutations and its associated severity. We have focused in the case of haemophilias A
and B. More precisely, we are studying what features of the gene-intrinsic component (e.g.
conservation patterns, protein stability, etc) are more directly related to severity.
At a more technical level, we have used a three-step protocol: retrieval of well-annotated
mutations for coagulation factors f8 and f9; identification of the molecular-level properties
that could help distinguish mild from severe mutations on these proteins; and obtention of
predictive models that discriminate between both mutation types to see the extent of the
severity component intrinsic to the gene.
We find that we can distinguish between mild and severe mutations, with accuracies of 61%
and 72%, for haemophilia A and B, respectively. This shows that at least some of the
differences between mild and severe phenotypes can be modeled in terms of gene-intrinsic
properties. The simplicity of our protocol guarantees that it can be extended to other
proteins, where severity is an open problem.
Contribution of the researcher:
A better understanding of the severity of point mutations could lead to better diagnosis and,
in consequence, better treatment.The researcher has participated in all steps of the project
(design, development, testing and validation of the methods).
26
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Identification of markers of endometrial cancer in exosomelike vesicles of uterine fluids using a super SILAC
quantitative proteomics approach
12:15h
IRENE CAMPOY MONCAYO
Unitat de recerca biomèdica i oncologia translacional – Oncologia ginecològica
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Antonio Gil Moreno
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Irene Campoy, Evgeny Kanshin, Peter Kubiniok, Marina Rigau, Tamara Sequeiros,
Elena Martinez, Silvia Cabrera, Lucia Lanau, Laura Devis, Antonio Gil-Moreno, Jaume
Reventós, Eva Colás*, Pierre Thibault*
Summary:
Endometrial cancers (ECs) are the most common gynecologic cancers with over 52,000
new cases diagnosed and 8,500 deaths occurring every year in the US. There is an urgent
need to develop a non-invasive test that can provide early detection of ECs to improve the
prognostic and selection of appropriate therapies. Recent studies have identified several
differentially expressed genes and proteins in EC tissue and body fluids (e.g. serum), but
none of these had a direct impact on the clinical management of this disease. We surmised
that neoplasic endometrium cells are likely secreting key proteins during disease
progression, and that uterine fluid could represent an appropriate source of biomarkers. In
this study, we combined subcellular fractionation and quantitative proteomics to profile
differentially abundant proteins in exosome-like vesicles (ELVs) of uterine fluids.
Protein extracts from ELVs were obtained following ultracentrifugation of uterine fluid from
age-matched groups of control, endometrioid and serous EC patients. The quality of
purified ELVs was monitored by NanoSight® and immunoblots, and only ELVs of diameter
100±50nm showing exosomal markers (CD81, CD63 and TSG101) were selected for
subsequent experiments. To profile protein abundance across different groups, we
developed a super-SILAC approach where ELV proteins from 3 different EC cell lines
grown in heavy Lys and Arg were combined with ELV protein extracts of each patient.
Proteins were separated by SDS-PAGE and gel-isolated bands were digested with trypsin
and analyzed by LC-MS/MS. Key exosome markers were identified, thus confirming the
quality of subcellular fractionation. Quantitative proteomics enabled the identification of
novel biomarkers for EC diagnosis.
Contribution of the researcher:
I have performed all the work related to this project. In detail, I collected and processed the
uterine fluids, precipitated exosomes from them, extracted and quantified their protein
content. I also conducted the SILAC cell culture. During my PhD internship in Montreal, I
set up the proteomic approach performing several pilot studies. I digested and injected in
the mass spectrometer all the samples. Currently, I am performing statistical analysis with
the help of a bioinformatician from Montreal.
27
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
BRG1 is a new candidate for epigenetic therapy in
neuroblastoma
12:30h
LUZ JUBIERRE ZAPATER
Recerca translacional en cáncer infantil
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Miguel F. Segura Ginard
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Jubierre L., Soriano A., Romero O. A., París-Coderch L., Planells-Ferrer L., Moubarak
R. S., Almazán-Moga A., Molist C., Roma J., Navarro S., Noguera R., SánchezCéspedes M., Comella J.X., Gallego S., Sánchez de Toledo J., Segura M. F
Summary:
Neuroblastoma (NB) is an extracranial neoplasm originated in the neural crest lineage of
the sympathetic nervous system, and is the most common solid tumor of infancy. NB
patients are assigned to three different risk groups according to clinicopathological
variables. While prognosis is good for low (>95% survival) or intermediate-risk (70-90%
survival) cases, high-risk patients, however, have poor prognosis (30-40% survival) and
need intense therapeutic regimens. Despite the intense multimodal therapy, high-risk
patients frequently relapse and present progression of the disease. We aimed to target
epigenetic factors that control multiple pathways to bypass therapy-resistance. We focused
on the SWI/SNF complex, whose key core elements (i.e. BRG1 or BRM) are found to be
mutated in some tumors and overexpressed in others.
According to multiple available neuroblastoma expression datasets, BRG1 was consistently
upregulated in advanced stages of NB patients as well as in our independent cohort of
patients, while BRM expression did not show expression differences among stages.
Moreover, high BRG1 levels were associated with poor patient outcome. Loss of function
experiments in NBL cell lines showed that BRG1 knockdown reduced cell proliferation and
increased apoptosis in vitro and in vivo. Whole genome transcriptome analysis revealed
that BRG1 controls the expression of key elements of oncogenic pathways such as
PI3K/AKT and WNT, which offers a promising new combination therapy for high-risk NB.
Contribution of the researcher:
Unless otherwise indicated in the presentation, Luz Jubierre has participated in the design,
execution and evaluation of all the experiments.
Significance: We have identified SMARCA4 as a new target for epigenetic therapy in NB
which provide an alternative for patients that do not respond to conventional therapies.
28
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
ALCAM function in Endometrial Cancer progression
12:45h
LAURA DEVIS JAUREGUI
Unitat de recerca biomèdica i oncologia translacional
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Antonio Gil
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Laura Devis, Willam A Thomas, Irene Campoy, Elena Martínez, Lorena AlonsoAlconada, Gema Mancebo, Ramon Carreras, Francesc Alameda, Marina Rigau, Mireia
Olivan, Josep Castellví, Angel García, Silvia Cabrera, Miguel Abal, Vasilika S Tomita,
Antonio Gil-Moreno, Françoise Brochard, Sylvie Dufour, Jaume Reventós, Eva Colás
Summary:
ALCAM, member of the immunoglobulin superfamily, mediates cell-cell adhesion through
homophilic and heterophilic interactions. We demonstrated that ALCAM membranous
staining was diminished at the invasive front of the EC tumours, and the same pattern was
observed for E-Cadherin and b-Catenin. The three molecules were significantly correlated
demonstrating a dialog between ALCAM and the complex. In vitro studies showed that
overexpression of E-cadherin induced ALCAM recruitment at adherent cell junctions but not
inversely. ALCAM inhibition was enough to impair formation and maturation of cell-cell
adhesions, but was not able to modulate migration in Hec1a EC cell, in which E-cadherin
levels are high. We induced an epithelial-to-mesenchymal transition by overexpressing
ETV5 transcription factor (Colas et al. 2012) in Hec1a to mimic a controlled model of
myometrial invasion. ETV5 induces downregulation of E-cadherin by direct regulation on
Zeb1. ETV5 is also capable to regulate ALCAM promoter and diminishes its expression at
mRNA level. In cells overexpressing ETV5, ALCAM present a higher stability, a
delocalization to the cytoplasm and a higher ratio of shed soluble ALCAM. We
hypothesised that ETV5 overexpression promotes ALCAM homophilic interactions, leading
to ALCAM endocytosis depending on MAPK phosphorylation. In our induced mesenchymal
model, formation and maturation of cell-cell adhesions are impaired with an increase in
invasion. Those invasive capabilities are restored when ALCAM full length is transiently
transfected, but not when ALCAM is transfected without its cytoplasmatic tail, indicating that
a link with the cytoplasm is critical to form and mature adherent junctions.
Contribution of the researcher:
The main contribution of my work in the current project is the development of all the
experiments as well as most part of the data analysis.
29
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Caracterització d’exosomes, microvesícules i fracció soluble
dels aspirats uterins
13:00h
LUCIA LANAU ANGULO
Unitat de recerca biomédica i oncología translacional
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Antonio Gil Moreno
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Lucia Lanau*, Irene Campoy*, Tatiana Altadill, Tamara Sequeiros, Melania Montes,
Mireia Olivan, Andreas Doll, Maria E. Suárez, Montserrat Cubo-Albert, Silvia Cabrera,
Jose Luis Sánchez-Iglesias, Berta Díaz-Feijoo, Assumpción Pérez-Benavente, Marta
Llauradó, Jaume Reventós, Anna Santamaría, Eva Colás*, Marina Rigau* i Antonio GilMoreno*
Summary:
Les vesícules extracel·lulars (EV), que inclouen les microvesícules i els exosomes, són
vesícules membranoses alliberades per les cèl•lules al medi extracel•lular que transporten
elements de senyalització com proteïnes, lípids, mRNA i RNA no codificant. Les EV es
troben en gran varietat de biofluids com sang, orina, saliva, llet materna, ascitis i aspirats
uterins. Estudis recents han demostrat el paper de les EV en la comunicació intercel·lular,
la patogènesi, l’alliberament de fàrmacs, vacunes i construccions gèniques; així com també
el seu ús com a font de biomarcadors. El problema principal en aquest camp és encara
l’estandardització de les tècniques d’aïllament de les EV.
Per a la realització de l’estudi, es va obtenir el consentiment informat de totes les pacients.
Les EV dels aspirats uterins es van obtenir mitjançant ultracentrifugació i es van
caracteritzar a nivell de morfologia i mida (amb microscòpia electrònica i la tecnologia del
Nanosight), a nivell de proteïna (quantificació de proteïna i immunoblot) i de RNA i miRNA
(Bioanalyzer i RTqPCR).
Hem seleccionat el mètode d’ultracentrifugació com a protocol estàndard per l’aïllament de
les EV a partir d’aspirats uterins i hem aconseguit caracteritzar-les a nivell de quantitat,
forma, contingut proteic, de RNA i miRNA.
Els nostres resultats demostren que l’aïllament de EV de fluids uterins és una aproximació
molt prometedora per la identificació de molècules crucials implicades en els òrgans
proximals, com els òrgans genitals, podent ser utilitzats com a biomarcadors de diagnòstic.
Contribution of the researcher:
He realitzat tota la part experimental d’aquest projecte juntament amb la Irene Campoy,
com a co-autora. Hem recollit les mostres d’aspirat uterí, hem optimitzat l’aïllament de
vesícules extracellulars d’aquest biofluid i posteriorment hem determinat la naturalesa
d’aquestes a diferents nivells mitjançant tècniques analítiques de nanopartícules, de
proteïna i de RNA.
30
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Expressió i funció del microRNA miR-21 en la Leucèmia
limfàtica crònica (LLC)
13:15h
JÚLIA CARABIA JUBERÓ
Hematologia experimental
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Marta Crespo Maull
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Noelia Purroy, Pau Abrisqueta, Cecilia Carpio, Carles Palacio, Josep Castellví i
Francesc Bosch
Summary:
El miR-21 està sobreexpressat en varies neoplàsies on es relaciona amb esdeveniments
oncogènics com proliferació cel·lular, resistència als tractaments i metàstasis. En LLC,
l’expressió de miR-21 s’associa amb mal pronòstic i refractarietat a Fludarabina. Pacients
amb alta expressió de la proteïna ZAP-70 tenen menor supervivència i més probabilitat de
progressió. A més, en estudis previs, hem observat que la transfecció de ZAP-70 en
limfòcits B indueix l’expressió de miR-21 (Calpe at al. Blood 2011). L’objectiu global
d'aquest treball és estudiar la relació entre els factors de mal pronòstic miR-21 i ZAP-70 en
LLC.
Inicialment, hem observat una correlació positiva entre els nivells de miR-21 i els de ZAP70 en pacients amb LLC. Per estudiar els mecanismes moleculars que regulen l’expressió
de miR-21, es van co-cultivar les cèl·lules LLC amb cèl·lules mesenquimals de moll d’os,
CD40L i TLR9L per reproduir el microambient dels centres de proliferació, el que va
provocar un augment de l’expressió de miR-21 en les cèl·lules LLC en co-cultiu (només
significatiu en casos amb ZAP-70 alta) i una downregulació de PTEN, PDCD4 i PIAS3
(targets de miR-21 que han estat descrits en cèl·lules malignes). Per l’estudi funcional del
miR-21, les cèl·lules LLC en cocultiu es van transfectar amb un antagomiR-21. Els resultats
van mostrar que el miR-21 contribuïa en la proliferació i migració cap a CXCL12 de les
cèl·lules LLC, però no afectava la supervivència. Finalment experiments preliminars
indiquen que bloquejar el miR-21 de les cèl·lules LLC en suspensió provoca un augment
de sensibilitat a la Fludarabina.
Contribution of the researcher:
L’investigador ha dissenyat i realitzat els experiments descrits. Els resultats mostren la
correlació i participació de ZAP-70 en la regulació del miR-21. També ajuden a entendre la
biologia dels pacients amb pitjor pronòstic i en un futur pròxim podrien contribuir al
desenvolupament de noves estratègies terapèutiques.
31
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Verification of protein biomarkers in uterine aspirates to
improve diagnosis of endometrial cancer
13:30h
ELENA MARTÍNEZ GARCÍA
Unitat de recerca biomédica i oncología translacional
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Antonio Gil Moreno
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Elena Martinez, Antoine Lesur, Irene Campoy, Marina Rigau, Laura Devis, Antonio Gil,
Berta Díaz, Jaume Reventós*, Eva Colás*, Bruno Domon*
Summary:
Endometrial cancer is the most frequent of the invasive tumors of the female genital tract
accounting for 76,000 deaths every year worldwide. No screening methods are nowadays
available for the diagnosis of the disease. In this project we aim to study the usefulness of
uterine fluids as an attractive source of biomarkers for endometrial cancer, as they are
easily accessible biofluids in direct contact with the endometrium, and verify in this sample
506 biomarker candidates previously described in endometrial tissues.
Detectability of biomarker candidates was tested in uterine fluid, endometrial tissue, and full
blood samples by LC-MS/MS resulting in a higher number of total proteins detected in
uterine fluids compared to blood and even tissue. In addition, 150 of those proteins in
uterine aspirates matched with our list of 506 biomarker candidates. To assess the effect of
blood contamination on uterine fluids, increasing amounts of blood were spiked into aliquots
of 2 uterine aspirates. Profiles of the 150 candidates were monitored by LC-MS/MS SRM.
Those candidates for which no signal increase was observed when diluted by blood were
studied in the endometrial tissue and uterine aspirates from 7 control women and 7 patients
with endometrial cancer by SRM. A super-SILAC mix from 3 labeled endometrial cancer
cell lines spiked in the samples was used as internal standards.
We could discriminate tumoral and normal patients by the use of proteomics in uterine
aspirates. We detected eleven and thirteen proteins differentially expressed in normal and
tumoral uterine fluids and endometrial tissues, respectively.
Contribution of the researcher:
I have collected the samples from the patients. I have performed all the experiments to
optimize the use of proteomic techniques (mass spectrometry) in uterine fluids: sample
preparation, study of the impact of blood contamination, design of the SRM method, use of
super-SILAC; and I performed the final study.
32
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Predoctorals, part III
Impacto de la viremia de bajo nivel sobre el fracaso
virológico en pacientes infectados por VIH-1 con TAR
estable
15:00h
JORDI NAVARRO I MERCADÉ
Malalties infeccioses – Unitat de VIH
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Esteban Ribera
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Jordi Navarro, Estrella Caballero, Adrià Curran, Joaquin Burgos, Inma Ocaña, Vicenç
Falcó, Ariadna Torrella, Mercè Pérez, Esteban Ribera, Manuel Crespo
Summary:
Antecedentes: Hay datos contradictorios respecto riesgo de fracaso virológico (FV) en
pacientes con TAR estable y viremias de bajo nivel (VBN:CV<1000 cop/mL). Además,
algunos presentan viremia de muy bajo nivel (VMBN:CV<200 cop/mL) persistente, de
causa y evolución desconocidos.
Método y objetivos: Cohorte de adultos VIH-1 positivos del Hospital Universitario Vall
d’Hebron con:TAR estable y CV<25cop/mL
≥ 6 meses y VBN entre Enero/2011 y
Enero2013. Objetivo primario: incidencia de FV y análisis de factores asociados a FV en
las VBN. Objetivos secundarios: incidencia, factores asociados y evolución de VMBN.
Resultados: De 1733 pacientes, se incluyeron 300 (17,3%). TAR estable 3,1 (IQR 1,6-4,8)
años y CV<25cop/mL 4,2 (2,4-7,1) años. VBN basal 25-50cop/mL 167 (55,7%)
pacientes;>50-200cop/mL 111 (37%) y >200cop/mL 22 (7,3%). Una única VBN 189 (63%)
pacientes; 33 (11%) ≥2 VBN separadas y 78 (26%) consecutivas. Probabilidad de FV a los
12, 24 y 36 meses:2,3% (IC95% 0,5-4,6), 3,5% (IC95% 1,3-5,7) y 8,3% (IC95% 4-12,6),
respectivamente. Factores asociados al FV: VBN basal >200cop/mL (HR 55,1; IC95%
15,2-199,7); biterapia IP/r (HR 11,3; IC95% 2,3-54,2); monoterapia IP/r (HR 6,8; IC95%
1,3-35,6) y regímenes complejos (HR 6,4; IC95% 1,1-38,8).
Veintisiete (1,6 %) presentaron VMBN. Único factor asociado:menor tiempo previo
CV<25cop/mL (OR 1,2; IC95% 1,03-1,42). Catorce (51,9%) presentaron FV,5 (18,5%)
suprimieron CV sin cambiar TAR y 8 (29,6%) CV<25cop/mL tras modificar TAR.
Conclusión: El 17% de los pacientes presentó VBN con 8% de FV. Factores asociados al
FV: VBN>200 cop/ml, mono o biterapia IP/r y pautas complejas. Incidencia de VMBN
inferior al 2%, pero el 52% presentó FV.
Contribution of the researcher:
L'investigador ha estat l'encarregat de revisar la cohort de pacients per tal d'identificar els
candidats, crear la base de dades per aquest estudi, recollir les dades i realitzar l'anàlisi
estadístic.
33
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Cerca de nous biomarcadors d’isquèmia cerebral basada en
l’estudi de la seva distribució a través de MALDI imaging
mass spectrometry
15:15h
VÍCTOR LLOMBART SEBASTIÀ
Malalties Neurovasculars
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Joan Montaner
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Víctor Llombart, Sílvia Bronsoms, Sebastian Trejo, Anna Morancho, FeiFei Ma, Joan
Josep Bech, Teresa García-Berrocoso, Francesc Canals, Joan Montaner
Summary:
Introducció: L’ús de biomarcadors en l’ictus isquèmic pot facilitar el seu ràpid diagnòstic. La
tècnica de MALDI Imaging Mass Spectrometry representa una potent eina que permet
visualitzar la distribució de proteïnes sobre la superfície tissular, el descobriment de nous
biomarcadors o estudiar la distribució de medicaments. El nostre objectiu és estudiar la
distribució de proteïnes en cervell de ratolí i identificar aquelles amb abundàncies diferents
entre les zones d’infart i contralateral.
Mètodes: Es va realitzar un bloqueig transitori de 60 min de l'Arteria Cerebral Mitja en
ratolins C57BL/6J (n=4) i es van sacrificar 24h després de la reperfusió. Després de
congelar els cervells en isopentà (-40ºC) es van preparar seccions de 10µm de gruix,
posteriorment es van cobrir amb matriu (àcid sinapinic i acetonitril 50%) i es van analitzar a
través de MALDI-TOF. Els espectres de masses obtinguts es van analitzar amb
ClinProTools, seleccionant els pics m/z més rellevants a través d’anàlisi per PCA i obtenint
les seves corbes ROC. La distribució de les proteïnes es va estudiar a través de
FlexImaging3.0.
Resultats: Es van identificar 102 m/z amb abundàncies diferents entre la zona de l’infart i la
contralateral sana (p<0.05). Vint-i-un m/z es van seleccionar a partir de l’anàlisi per PCA i
es va obtenir el seu mapa de distribució iònica en el cervell, 13 dels quals es van observar
més elevats en l’infart. Quatre de aquestos m/z van mostrar corbes ROC amb àrees sota la
corba >0.9. La identitat d’11 m/z es va predir a través de les bases de dades públiques
MaTisse i MSImass list.
Conclusions: Hem pogut identificar diversos m/z amb abundàncies diferents entre l’infart i
la zona contralateral sana de cervell de ratolí que podrien ser biomarcadors o dianes
terapèutiques en la isquèmia cerebral. Per conèixer la identitat dels m/z seleccionats o
confirmar les que hem predit, desenvoluparem una estratègia d’anàlisi paral·lel per
proteòmica bottom-up i top-down.
Contribution of the researcher:
El doctorand ha contribuït amb el disseny experimental, obtenció i preparació de tots els
teixits i amb l’anàlisi estadístic dels resultats. Els resultats permetran descobrir nous
candidats de biomarcadors d'isquèmia cerebral que poden permetre un millor i més ràpid
diagnòstic.
34
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Combinación de condicionamiento isquémico remoto y
modulación del metabolismo energético cardíaco para
prevenir el daño miocárdico por reperfusión
15:30h
JUAN JOSÉ ALBURQUERQUE BÉJAR
Patologia cardiocirculatòria
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
David García-Dorado
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Juan José Alburquerque-Béjar, Ignasi Barba, Elísabet Miró-Casas, Antonio RodríguezSinovas, David García-Dorado
Summary:
Aunque algunos ensayos clínicos han demostrado efectos cardioprotectores frente al
infarto de miocardio de intervenciones que modulan el metabolismo (glucosa-insulinapotasio (GIK) o exenatida), o que activan los mecanismos endógenos de protección
(condicionamiento isquémico remoto, RIC), existen estudios contradictorios. Para mejorar
la eficacia de estos tratamientos, analizamos si existen efectos aditivos entre ambas
estrategias.
Métodos: 46 cerdos (30 kg) fueron sometidos a 40 min de oclusión de la arteria coronaria
descendente anterior y reperfusión (2h), incluyéndose en seis grupos: controles, GIK
(glucosa30%, insulina 50U/L y KCl l80mEq/L, 1.5mL/kg/h), exenatida(0.12 microg/min),
RIC (ciclos de 5 min isquemia-reperfusión de arteria femoral), GIK+RIC, y exenatida+RIC
(n=7-10/grupo). Se determinó el tamaño del área en riesgo e infarto (fluoresceína (10%) y
trifeniltetrazolio (1%)). En 24 animales adicionales la reperfusión fue de 5 minutos,
obteniéndose muestras plasmáticas y de tejido, para análisis mediante western blot y
resonancia magnética nuclear (RMN).
Resultados: RIC, GIK y exenatida redujeron el tamaño del infarto respecto al grupo control
(38.81±5.73, 36.50±4.72, y 29.38±4.94% vs. 59.21±5.73%, p<0.05). Los infartos fueron
significativamente menores cuando se combinó RIC con GIK o Exenatide (21.0409±2.2931
vs. restantes grupos, p<0.05) El estudio de las kinasas Akt, ERK-1/2, GSK3b, STAT3,
p38MAPK y AMPK, mostró activación de Akt tras tratamiento con GIK. La protección
de GIK y exenatida se asociaba a cambios del metabolismo miocárdico y aumento de la
glucolisis, pero solo GIK aumentó la insulinemia.
Conclusiones: RIC y aumento del metabolismo de la glucosa tienen efectos
cardioprotectores aditivos debido, probablemente, a la participación de mecanismos en
parte diferentes.
Contribution of the researcher:
He participado en el diseño y la realización de todos los experimentos expuestos. Este
estudio abre la puerta a una nueva estrategia terapéutica basada en la combinación de
tratamientos cardioprotectores para aumentar la eficacia clínica en pacientes con infarto
agudo de miocardio y elevación del segmento ST tratados con reperfusión.
35
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Persistence of asthmatic response after ammonium
persulfate-induced occupational asthma in mice
15:45h
MARTA OLLÉ MONGE
Pneumologia
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
María Jesús Cruz Carmona
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Marta Ollé Monge, Xavier Muñoz, Jeroen A.J Vanoirbeek, Ferran Morell, María Jesús
Cruz
Summary:
Introduction: Since persulfate salts are an important cause of occupational asthma (OA), we
aimed to study the persistence of respiratory symptoms after a single exposure to
ammonium persulfate (AP) in AP-sensitized mice.
Material and methods: BALB/c mice received dermal applications of AP or
dimethylsulfoxide (DMSO) on days 1 and 8. On day 15, they received a single nasal
instillation of AP or saline. Airway hyperresponsiveness (AHR) was assessed using
methacholine provocation, while pulmonary inflammation was evaluated in bronchoalveolar
lavage (BAL), and total serum immunoglobulin (Ig)-E, IgG1 and IgG2a were measured in
blood at 1, 4, 8, 24 hours and 4, 8, 15 days after the single exposure to the causal agent.
Histological studies of lungs were assessed.
Results: AP-treated mice showed a sustained increase in AHR, lasting up to 4 days after
the challenge. There was a significant increase in the percentage of neutrophils 8 hours
after the challenge, which persisted for 24 hours in AP-treated mice. The extent of airway
inflammation was also seen in the histological study of the lungs from challenged mice.
Slight increases in total serum IgE 4 days after the challenge were found, while IgG
gradually increased further 4 to 15 days after the AP challenge in AP-sensitized mice.
Conclusions: In AP-sensitized mice, an Ig-independent response is induced after AP
challenge. AHR appears immediately, but airway neutrophil inflammation appears later.
This response decreases in time; at early stages only respiratory and inflammatory
responses decrease, but later on immunological response decreases as well.
Contribution of the researcher:
This study shows evidence that animals exhibit systemic sensitization which makes them
susceptible to developing a new asthmatic response when they are re-exposed to the
causal agent. This finding has implications for the recurrence of asthma symptoms. The
researcher performed the experiments and analyzed the data, as well as she contributed to
the drafting of the manuscript.
36
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Avaluació del paper dels microRNAs en la susceptibilitat al
Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat (TDAH)
16:00h
IRIS GARCIA MARTÍNEZ
Psiquiatria, Salut mental i Addiccions – Psiquiatria genètica
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Marta Ribasés Haro
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Iris Garcia-Martinez, Cristina Sánchez-Mora, Rosa Bosch, Montse Corrales, Mariana
Nogueira, Mireia Pagerols, Gloria Palomar, Vanesa Richarte, Raquel Vidal, Miguel
Casas, Josep A Ramos-Quiroga, Marta Ribasés
Summary:
El TDAH és un trastorn neuropsiquiàtric caracteritzat per innatenció, hiperactivitat i
impulsivitat, que s’inicia a l’infantessa i persisteix en l’edat adulta en un 50-70% dels casos.
Tot i que estudis previs estimen una heretabilitat del 70-80%, es desconeixen gens
directament implicats en el trastorn. Amb l’objectiu d’identificar nous factors genètics hem
analitzat 224 SNPs en 63 regions genòmiques que inclouen 143 microARNs i gens diana
en 754 adults amb TDAH i 766 controls. L’estudi cas-control ha mostrat evidències
d’associació entre TDAH, el locus que conté els microARNs miR-34b i miR-34c i tres dels
seus gens diana: MET, NOTCH2 i HMGA2. Assumint un model d’herència additiu, l’efecte
combinat d’aquestes variants de risc s’ha estimat en 3,21% de la variància fenotípica de
TDAH (P=1.04e-06).
Seguidament, s’ha realitzat un estudi d’eQTLs (expression Quantitative Trait Loci) per
avaluar l’associació entre la variant de risc al locus miR-34b/c i canvis d’expressió gènica
en cèl•lules mononuclears de sang perifèrica de 45 subjectes amb TDAH. L’estudi d’eQTLs
ha mostrat alteracions en l’expressió del miR-34b (P=0.029) i dels gens DLX2 (P=3.7e-05),
implicat en autisme i dislèxia, i MACC1 (P=7.8e-05), un dels principals reguladors de MET.
L’estudi d’enriquiment ha mostrat sobrerepresentació en les següents categories: malalties
neurològiques (P=4.7e-05), trastorns psicològics (P=1.5e-03), metabolisme de drogues
(P=9.4e-05), comportament (P=0.05), sinapsis (P=0.02), densitat postsinàptica (P=0.04) i
membrana postsinàptica (P=0.04).
Aquests resultats recolzen la participació de mecanismes epigenètics en el TDAH i
suggereixen la contribució del microRNA miR-34b i les seves dianes gèniques MET,
NOTCH2 i HMGA2 en la susceptibilitat genètica del trastorn.
Contribution of the researcher:
La investigadora ha participat en el disseny dels estudis d’associació i eQTLs, els assajos
de genotipació i d’expressió i l’anàlisi estadística. Els resultats contribueixen a identificar
part de la base genètica del TDAH, explicant un 3,21% de la variància fenotípica i part de la
heterogènia que caracteritza el trastorn.
37
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Implicación de NURR1 en las complicaciones asociadas al
tratamiento trombolítico en el ictus isquémico
16:15h
CRISTINA MERINO ZAMORANO
Malalties Neurovasculars
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Joan Montaner
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Cristina Merino-Zamorano*; Mar Hernández-Guillamon, PhD; Anna Rosell, PhD and
Joan Montaner, MD, PhD
Summary:
A pesar que el trombolítico r-tPA (activador del plasminógeno tisular recombinante) es el
único fármaco aprobado para el tratamiento del ictus isquémico agudo, dicha terapia
permanece limitada debido a su estrecha ventana terapéutica y sus posibles efectos
adversos a nivel vascular, especialmente las transformaciones hemorrágicas. Por ello, este
estudio pretende identificar nuevos biomarcadores implicados en el daño endotelial
asociado al tratamiento trombolítico en condiciones de isquemia cerebral.
Se estudiaron los cambios en el perfil de expresión génica de células endoteliales
cerebrales humanas expuestas a r-tPA durante la privación de oxígeno y glucosa (POG)
mediante análisis por microarrays. Tras identificar el factor de transcricpción NURR1
(Nuclear receptor related 1 protein) como molécula regulada por r-tPA y POG, observamos
que el silenciamiento de dicho gen prevenía la muerte celular y la modulación de la
expresión de moléculas inflamatorias (como NF-κ-B2, IL1α, ICAM1, SMAD3 y CSF2)
inducidas por r-tPA durante POG. Paralelamente, se estudiaron los niveles séricos de
NURR1 en pacientes que habían sufrido un ictus isquémico y su posible asociación con las
complicaciones relacionadas con la terapia trombolítica. Así, determinamos que pacientes
que habían sufrido una transformación hemorrágica (TH) sintomática mostraban niveles
más elevados de NURR1, antes de recibir el r-tPA y 1h post-tratamiento, en comparación a
pacientes que no presentaban este tipo de complicación. Nuestros resultados sugieren que
la sobreexpresión de NURR1 por r-tPA durante la isquemia cerebral se asocia a una
disfunción endotelial dando lugar a ciertos efectos asociados a la disrupción de la barrera
hematoencefélica.
Contribution of the researcher:
He realizado la parte experimental, el análisis estadístico y he contribuido a la elaboración
de un manuscrito (en proceso editorial en Stroke) y una patente. Este estudio muestra la
posible implicación de la sobreexpresión de NURR1 en los efectos adversos asociados al
tratamiento trombolítico tras el ictus isquémico y su posible uso como biomarcador para el
pronóstico de complicaciones hemorrágicas sintomáticas.
38
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Novel Insights into the Regulatory Architecture of CD4+ T
Cells in Rheumatoid Arthritis
16:30h
ADRIÀ ATERIDO
Malalties Sistèmiques - Reumatologia
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Sara Marsal
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Adrià Aterido, Carlos Palacio, Sara Marsal, Gabriela Avila and Antonio Julià
Summary:
Rheumatoid arthritis (RA) is the most frequent autoimmune chronic inflammatory disease of
the joints and it is characterized by the synovial membrane inflammation. CD4+ T cells are
the main drivers of the RA inflammatory process. To date, however, the genetic regulatory
mechanisms of CD4+ T cells associated with RA etiology are poorly understood. The
genome-wide analysis of expression quantitative trait loci (eQTL) in disease-relevant cell
types is a recent genomic integration approach that is providing significant insights into the
genetic regulatory mechanisms of many human pathologies. The objective of the present
study was to analyze, for the first time, the genome-wide genetic regulatory mechanisms
associated with the gene expression of CD4+ T cells in RA. Whole genome gene
expression profiling of CD4+ T cells and the genome-wide genotyping (598,258 SNPs) of
29 RA patients were performed. In order to avoid the excessive burden of multiple testing
associated with genome-wide trans-eQTL analysis, we developed and implemented a novel
systems genetics approach. We also compared the genomic regulation pattern observed in
RA CD4+ T cells and reference lymphoblastoid cell lines (LCLs). We identified a genomewide significant cis-eQTL associated with the FAM66C gene (P=6.51e-9). Using our new
systems genetics approach we identified six statistically significant trans-eQTLs associated
with the KIAA0101 (P<7.4e-8) and BIRC5 (P=5.35e-8) genes. Finally, we found 20 genes
showing differential regulatory patterns between CD4+ T cells and LCLs. The present
genome-wide eQTL analysis has identified new genetic regulatory elements that are key to
the activity of CD4+ T cells in RA.
Contribution of the researcher:
Adrià Aterido conceived and designed the study, performed the data analysis, interpreted
the results the results, and wrote the manuscript.
The present study has characterized the genetic regulation of the main immune cell type in
RA pathogenesis, which could lead to the development of more specific and effective
treatments.
39
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Antigen-specific myeloid-derived suppressor cells
ameliorate the disease in the murine model of multiple
sclerosis
16:45h
SÍLVIA CASACUBERTA SERRA
Teràpia cel·lular i gènica
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Jordi Barquinero
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Sílvia Casacuberta-Serra, Carme Costa, Herena Eixarch, Sergio López-Estévez, Lluís
Martorell, Alba Gómez, Xavier Montalban, Carmen Espejo and Jordi Barquinero
Summary:
Previously we described that transferring bone marrow cells (BMCs) transduced with
MOG40-55 peptide into experimental autoimmune encephalomyelitis (EAE) mice improved
the disease. We also showed that most cells generated in standard retroviral transduction
cultures of BMCs are myeloid-derived suppressor cells (MDSCs). The present work is
aimed to investigating the contribution of MDSCs to the therapeutic effect. BMCs were
transduced with either a retroviral vector encoding the autoantigen (IiMOG) or a control
vector (Ii). A single infusion of transduced BMCs or purified MDSCs was administered
seven days before (preventive arm) or 13 days after (therapeutic arm) EAE induction. Mice
were daily assessed for clinical signs. In the preventive approach, infusion of BMC- and
MDSC-IiMOG cells but not their controls ameliorated the disease, indicating that antigenspecific MDSCs are contributing to the therapeutic effect. Furthermore, MDSCs-IiMOG
treated mice presented reduced activated T cells (CD3+CD4+CD25+FoxP3-) and
increased B regulatory cells (CD45+B220+CD5+CD1d+) compared with controls.
Therapeutic infusion of BMC- and MDSCs-IiMOG cells significantly improved the disease.
In both approaches, mice treated with BMCs- or MDSCs-IiMOG showed milder
inflammatory infiltration and demyelination in the spinal cord. In the preventive approach,
both BMC- and MDSCs-IiMOG treated groups showed significantly less T cell infiltration,
microglia activation, astrogliosis and axonal damage. In the therapeutic approach, mice
treated with BMC-IiMOG also presented a significant reduction in all the above mentioned
histopathological features. Histopathological studies for mice treated with MDSCs are
currently ongoing. In summary, retroviral transduction of murine hematopoietic cells
generates antigen-specific MDSCs that have a therapeutic effect in EAE.
Contribution of the researcher:
The researcher who has developed this project, Sílvia Casacuberta-Serra, has performed
all the experiments and analyzed all the results related to the project. Antigen-specific
MDSCs constitute a potential therapeutic tool to treat autoimmune diseases.
40
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Genome-wide expression profiling identifies EstrogenRelated Receptor gamma as a potential player in the
pathophysiology of diabetic cardiomyopathy
17:00h
JAIME LASHERAS
Diabetis i Metabolisme
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Josep A. Villena
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Jaime Lasheras, Mònica Zamora, Rosario Pardo, Marcos Poncelas, Núria Salvatella,
Marisol Ruiz-Meana, David García-Dorado, Josep A. Villena
Summary:
Diabetic cardiomyopathy is defined as the myocardial dysfunction occurring in diabetic
patients in the absence of hypertension or atherosclerosis. However, the underlying causes
of the pathology remain unknown. To uncover the molecular mechanisms involved in the
pathophysiology of diabetic cardiomyopathy, we performed a gene expression profiling
study in hearts of diabetic db/db mice. At 12 weeks of age, db/db mice were severely
diabetic but echocardiographic analysis revealed only minor structural cardiac alterations.
However, gene expression profiling analysis showed an up-regulation of the expression of
genes involved in fatty acid oxidation and ketone body synthesis in diabetic hearts, as well
as a dysregulation of genes related to the cardiac contractile function. An Upstream
Regulator Analysis using the IPA software revealed that changes of gene expression in
diabetic hearts correlated with an increase in ERRγ mRNA. Adenoviral-mediated
overexpression of ERRγ in HL-1 cardiomyocytes was sufficient to reproduce the gene
expression pattern of diabetic hearts. Moreover, to study the potential involvement of ERRγ
in the metabolic and contractile derangements observed in diabetic hearts, we generated a
transgenic mouse model that overexpresses ERRγ under the heart-specific promoter of αmyosin heavy chain. ERRγ transgenic mice developed a severe cardiomyopathy and
contractile dysfunction that resulted in premature death around 7-10 weeks of age. ERRγ
cardiac overexpression was associated with increased cardiac fibrosis, cardiomyocytes
hypertrophy and elevated levels of natriuretic peptide A mRNA. Our results suggest that
ERRγ could play a crucial role in the genetic and metabolic derangements that underlie the
development of diabetic cardiomyopathy.
Contribution of the researcher:
This study is the first one to identify ERRgamma as a mediator of the functional
derangements occurring in diabetic hearts. The study highlights the diagnostic and
therapeutic potential of ERRgamma.
Jaime Lasheras has performed gene expression profiling study, experiments in cultured
HL-1 cells and generated and characterized the ERRgamma transgenic mice.
41
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Modulación de la población CD8+ en el epitelio esofágico
mediante dieta de exclusión asociado a la mejoría clínica en
la esofagitis eosinofílica
17:15h
MARINA FORTEA GUILLAMON
Fisiologia i fisiopatologia digestiva - Neuro-immuno-gastroenterologia
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Javier Santos y Maria Vicario
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Marina Fortea, Alfredo Lucendo, Ángel Arias, Ana González-Castro, Fernando Azpiroz,
Carmen Alonso, Javier Santos, María Vicario
Summary:
Introducción: La esofagitis eosinofílica (EEo) es una enfermedad inflamatoria del esófago
que se caracteriza histológicamente por la infiltración de eosinófilos intraepiteliales (≥15
eosinófilos por campo de gran aumento, cga). A pesar del origen alérgico, la similitud en el
transcriptoma esofágico entre pacientes alérgicos y no alérgicos y el aumento de leucocitos
CD8+ en el epitelio de estos pacientes sugieren la existencia de mecanismos adicionales a
la respuesta alérgica.
Métodos: Estudio piloto en el que se seleccionaron pacientes con EEo que respondieron
tratamiento con dieta de exclusión y un grupo de sujetos sanos. Se analizó la
sintomatología y se identificaron los alimentos desencadenantes. Se cuantificó el número
de eosinófilos mediante tinción con hematoxilina y eosina, así como el de células CD8+
(células con actividad citotóxica) y CD2+ (marcador de activación) mediante
inmunofluorescencia, antes y después del tratamiento y en el grupo C. Resultados: Los
síntomas referidos por los pacientes fueron disfagia e impactación. Antes del tratamiento,
el esófago de pacientes con EEo presentó mayor densidad de eosinófilos/cga, células
CD8+/mm2, CD2+/mm2 y CD8+CD2+/mm2 que el del grupo C (P<0,05). La dieta de
exclusión disminuyó significativamente estas poblaciones a valores similares al grupo C. La
densidad de células CD8+ evolucionó de forma paralela a la mejoría clínica e histológica y
al tiempo de duración de la enfermedad.
Conclusión: La disminución de esta población tras la dieta de exclusión y su asociación con
la mejoría clínica sugieren un papel relevante en la fisiopatología de la EEo, que será
analizado en futuros estudios.
Contribution of the researcher:
La investigadora ha llevado a cabo el estudio fenotípico de la caracterización de la
población CD8 en la mucosa esofágica de pacientes con esofagitis eosinofílica. Dado que
su diagnostico es complicado y depende de la exclusión de otras enfermedades, nuestro
objetivo es identificar un marcador diagnóstico.
42
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
TNFα sensitizes neuroblastoma cells to FasL-, cisplatinand etoposide-induced cell death by NFκB-mediated
expression of Fas
17:30h
KOEN GALENKAMP
Cell signaling and apoptosis
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Joan X. Comella
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Koen M.O. Galenkamp, Paulina Carriba, Jorge Urresti, Laura Planells-Ferrer, Elena
Coccia, Joaquín Lopez-Soriano, Bruna Barneda-Zahonero, Rana S. Moubarak, Miguel
F. Segura, Joan X. Comella
Summary:
Patients with high-risk neuroblastoma (NBL) tumors have a high mortality rate.
Consequently, there is an urgent need for the development of new treatments for this
condition. Targeting death receptor signaling has been proposed as an alternative to
standard chemo- and radiotherapies in various tumors. In NBL, this therapeutic strategy
has been largely disregarded, possibly because ~50-70% of all human NBLs are
characterized by caspase-8 silencing. However, the expression of caspase-8 is detected in
a significant group of NBL patients, and they could therefore benefit from treatments that
induce cell death through death receptor activation. Given that cytokines, such as TNFα,
are able to up-regulate Fas expression, we sought to address the therapeutic relevance of
co-treatment with TNFα and FasL in NBL. We have found that TNFα is able to increase
FasL-induced cell death by a mechanism that involves the NFκB-mediated induction of the
Fas receptor. Moreover, TNFα sensitized NBL cells to DNA-damaging agents (i.e. cisplatin
and etoposide) that induce the expression of FasL. This finding thus highlights a new
mechanism through which to enhance the efficacy of currently used NBL treatments.
Contribution of the researcher:
The researcher has performed most of the laboratory work and acquisition of the data.
Furthermore, he was involved in the design of the experiments.
The work performed highlights a new strategy that can improve the efficacy of treatments
currently used in neuroblastoma patients.
43
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Predoctorals, part IV
Determinants of the differences of use of antidepressants in
5 European settings
9:00h
AINHOA GÓMEZ
Farmacologia clínica
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Ainhoa Gómez
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Ainhoa Gómez, Pili Ferrer, Mónica Sabaté, Elena Ballarín y Luisa Ibañez
Summary:
Objectives: To conduct a cross-national comparison study of the use of antidepressants
(AD) in 5 European settings between 2007_ 2011 and to elucidate if its use is related to
cultural differences and economic status..
Methods:
Data
on
AD
(N06A)
consumption
were
calculated
in
DID
(DDD/1000inhabitants/day), stratified by sex and age, for Catalonia, Denmark, Norway,
Sweden and Veneto during 2007-2011. Spearman correlation coefficient was used to
calculate correlations between the total AD use, and the country scores of Hofstede cultural
dimensions and the GDP (gross domestic product). Data were retrieved from the Hofstede
Centre and OECD (Organization for Economic Co-operation and Development) webpages
respectively.
Results: An increase in AD [N06AA tricyclic antidepressants, N06AB selective serotonin
reuptake inhibitors (SSRI) and N06AX others] was observed for all the countries. In 2011,
Denmark showed the highest consumption (83.81 DID) and Veneto the lowest one (34.92
DID). Women and elder people showed higher .consumption. SSRI (selective serotonin
reuptake inhibitors, N06AB) were the most used AD. We found a strong correlation for 3
cultural dimensions (power distance –r=0.61, uncertainty avoidance –rho=0.7 and
indulgence r= 0.8). The GDP showed a strong positive relation for the evolution of DID in
Sweden and Denmark.
Conclusions.- AD consumption increased over the study period. The results of the
correlations suggest that Hofstede cultural dimensions may play a role in explaining the use
of antidepressants across countries. However, the role of the GDP is not so clear related in
all the countries.
Contribution of the researcher:
Collect all the data of the antidepressants consumption from the national drug consumption
data bases and data of GDP and cultural dimensions of the studied countries and elaborate
the database. Participation in the descriptive and statistical data analysis once data had
also been collected.
As antidepressants are among the most precribed/consumed drugs, it would be important
for clinicians to know determinants that could be related to their prescription.
44
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Human Sex Hormone-Binding Globulin is a Protective
Factor against Non-Alcoholic Fatty Liver Disease
9:15h
CRISTINA SÁEZ LÓPEZ
Diabetis i Metabolisme
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Rafael Simó Canonge
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Cristina Sáez López, Anna Barbosa Desongles, Cristina Hernández, Rafael Simó y
David Martínez Selva
Summary:
Low sex hormone-binding globulin (SHBG) levels are present in chronic metabolic
diseases, including non-alcoholic fatty liver disease (NAFLD), but whether altered SHBG
production plays a role in development and progression of this disease is unclear. To
address the SHBG involvement, we analyzed the effects of overexpressing SHBG in two
different mouse models, a genetically-induced and a diet induced NAFLD. We first
developed a double transgenic mouse by crossing the human SHBG transgenic mouse with
the C57BL/ksJ-db/db mouse, a well-established model of NAFLD. The results showed that
SHBG overexpression in C57BL/ksJ-db/db mice significantly reduced liver weight and fat
accumulation by reducing lipogenesis via acetyl-CoA carboxylase (ACC) and fatty acid
synthase (FAS) downregulation. We next fed the human SHBG transgenic mice and their
wild-type littermates with a high fructose diet (HFrD) during 8 weeks to induce NAFLD. The
results showed that human SHBG transgenic mice were protected against NAFLD induced
by HFrD feeding that was evident in wild-type mice. The SHBG overexpression in this
model again reduced hepatic lipogenesis via ACC and FAS downregulation. Furthermore,
we showed a SHBG cell autonomous effect on hepatocyte lipogenesis since SHBG
overexpression reduced triglyceride content by downregulation of ACC levels in HepG2
cells. Finally, SHBG expression was inversely correlated with triglycerides and ACC levels
in human liver biopsies. Overall, we conclude that SHBG protects against NAFLD by
inhibiting lipogenesis. Therefore, SHBG could be a new therapeutic target whereby
increased expression may reduce NAFLD.
Contribution of the researcher:
La investigadora predoctoral ha realizado los experimentos relacionados con el proyecto y
ha contribuido a la redacción de la publicación derivada del mismo. La relevancia clínica
reside en el posible uso de la SHBG como terapia frente a la obesidad y sus patologías
asociadas, como la esteatosis hepática.
45
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Neurodegeneración en un nuevo modelo de encefalopatía
hepática episódica
9:30h
TERESA GARCÍA LEZANA
Malalties hepàtiques
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Joan Genescà Ferrer
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Jordi Romero-Giménez; Laia Chavarria; Marc Oria; Joan Genescà; Joan Córdoba
Summary:
La encefalopatía hepática (EH) es una complicación de la cirrosis, tradicionalmente
considerada como una enfermedad reversible, aunque estudios recientes sugieren que
episodios repetidos de EH podrían causar daño permanente al tejido cerebral.
Los objetivos del proyecto son el desarrollo de un modelo animal de EH episódica,
desencadenada por hiperamonemia y/o inflamación periférica, que reproduzca la
neuropatología observada en pacientes y la identificación de evidencias de
neurodegeneración.
El modelo consiste en la simulación de varios episodios de EH, mediante la administración
periódica de acetato de amonio y/o lipopolisacarido, en ratas a las que previamente se les
ha realizado una anastomosis portocava. Durante ese tiempo se analizó la pérdida de
reflejos y al finalizar se recogieron los cerebros para cuantificar la pérdida neuronal
mediante estereología e identificar las vías de señalización afectadas con el estudio de
arrays.
En el 36% de los animales se observó la desaparición de al menos el 50% de los reflejos
tras infundir acetato de amonio. El análisis de la expresión génica reveló una modulación
de genes relacionados con neurodegeneración en córtex (adora2A) y cerebelo
(transtiretina). Además se observó una disminución del número de neuronas de Purkinje
en todos los grupos de animales respeto al grupo control.
Este nuevo modelo muestra una pérdida de los reflejos, cambios en expresión génica y
muerte neuronal causadas por la toxicidad del amoniaco en el sistema nervioso central que
podrían explicar las alteraciones neurológicas y las deficiencias cognitivas observadas en
pacientes con EH episódica.
Contribution of the researcher:
- Modelo animal: seguimiento del modelo con ayuda del técnico del equipo
- Estudio de la muerte neuronal: secciones, inmunohistiquímica, estereología, etc
- Vías de señalización: comprobaciones posteriores al microarray ( western-blot, tinciones)
- Análisis de datos: cuantificación y estadística de los datos (excepto el análisis del array
realizado por la UEB)
Implicación clínica:
- Primer modelo animal que reproduce la EH episódica, lo cual permitirá la búsqueda de
nuevos tratamientos que inhiban el proceso neurodegenerativo asociado a la enfermedad.
46
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Mechanisms of action of Calcium Dobesilate in the early
stages of diabetic retinopathy
9:45h
CRISTINA SOLÀ ADELL
Diabetis i Metabolisme
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Rafael Simó
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Cristina Solà Adell, Patricia Bogdanov, Lidia Corraliza, Cristina Hernández, Rafael
Simó
Summary:
Calcium Dobesilate (CaD) has been prescribed to prevent the progression of DR. However,
its clinical efficacy is still a matter of controversy. In addition, the underlying therapeutic
mechanisms of CaD remain to be fully elucidated. Recently, it has been reported that
administration of the CaD in patients with DR may reduce the serum levels of endothelin-1
(ET-1). It should be noted that ET-1, a potent vasoconstrictor, is involved in the
development of DR. In addition, it is worth mentioning that ET-1 also contributes to retinal
neurodegeneration.
On this basis, the aims of the present study were to assess the effect of CaD in preventing
retinal neurodegeneration and early microvascular abnormalities induced by diabetes in a
murine model (db/db mouse). In addition, the effect of CaD in ET-1 and its receptor was
also assessed. CaD (200 mg/kg/day) was orally given for 14 days.
In summary, we found that CaD significantly decreases the hallmarks of retinal
neurodegeneration (glial activation and apoptosis). In addition, a significant improvement of
ERG parameters was observed. CaD also reduces glutamate excitotoxicity induced by
diabetes. Furthermore, CaD prevented the up-regulation of ET-1 and its receptors in
diabetic retinas. Finally, we have found that CaD treatment preserves the sealing function
of the blood retinal barrier (BRB) and reduces the expression of VEGF.
In conclusion, our results suggest that CaD treatment could be effective in preventing
neurodegeneration and microvascular abnormalities (disruption of BRB) in early DR.
Better understanding of the mode of action of CaD could be important to guide physicians
in targeting the treatment appropriately.
Contribution of the researcher:
La investigadora ha contribuït en l'obtenció dels resultats d'aquest projecte col·laborant en
l'administració del fàrmac, en l’avaluació periòdica dels paràmetres fisiològics i també en
l'eutanàsia dels animals. Tanmateix, ha participat en la fase experimental amb la realització
de western blots, immunofluoescències de teixits i tècniques histològiques aplicades.
47
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Metatranscriptomic analysis pipeline for human gut
microbiota
10:00h
XAVIER MARTÍNEZ SERRANO
Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Chaysavanh Manichanh
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Xavier Martínez, Suchita Panda, Alba Santiago, Mónica Bayés, Jordi Camps,
Chaysavanh Manichanh
Summary:
Background: To date, high-throughput sequencing technologies produce massive data that
challenge the modern computers to effectively and efficiently, process this data to obtain
reliable results for the increasing analysis of metagenomic and metatranscriptomic studies.
The aim of this project is the development of a reliable and efficient pipeline to perform
metatranscriptomic analysis using the power of multi-threading computers. Its modular
design allows the easy interchange or improvement of any of the stages involved in the
analyses.
Methods: The pipeline was tested on sequences using High-throughput sequencing
obtained from fecal samples of two healthy and two Functional Bowel Disorder (FBD)
patients. Our pipeline performs quality-control assessment, an rRNA removal process, a
mapping of reads against the COG functional categories database and an analysis of
metabolic pathways.
Results: Our metatranscriptomic pipeline could reliably perform a functional analysis with
our datasets, as validated with data obtained from previous studies. First, our analysis
showed that removing rRNA was not costeffective. Indeed, a metabolic pathway mapping
of the reads displayed almost the same most enriched pathways between both
experiments. Second, our comparison between 16S rDNA and 16S rRNA revealed different
microbial composition, suggesting that metatranscriptomic analysis should be performed for
studying active microbial communities.
Conclusions: We developed an open-source, effective and efficient metatranscriptomic
pipeline developed for paired-end RNA-seq, easily adaptable to different analysis
scenarios.
Contribution of the researcher:
Contributed in developing bioinformatic tools for the metatranscriptomic analysis.
48
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Matrix metalloproteinase (MMP)-13 modulates
neuroprotection and neuro-repair after cerebral cortical
ischemia
10:15h
FEIFEI MA
Malalties neurovasculars
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Anna Rosell, Joan Montaner
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Feifei Ma, Verónica Barceló, Anna Morancho, Pablo Martínez-San Segundo, Marina
Gabriel-Salazar, Dolors Giralt, Joan Montaner, Anna Rosell
Summary:
Neuro-repair and neuroprotective strategies for stroke disease can be modulated by some
proteases of the extracellular matrix which participate in cell death and in neurovascular
remodeling, such as MMP-13, a matrix metalloproteinase that shows a central position in
the matrix metalloproteinase activation. Our aim was to investigate the dual role of this
protease in acute and chronic phases of stroke. Transient focal cerebral ischemia was
induced by distal middle cerebral artery occlusion (tdMCAo) in MMP-13 KO and WT mice.
Our results show how tdMCAo lead to significant smaller infarct size (P<0.01) acutely (24h)
and less neurological deficits in MMP-13 deficient mice, whereas extensive tissue atrophy
(p<0.01) was seen at 14 days.
Immunohistochemistry at 14d showed that peri-infact cortical vessel density was enhanced
in WT (p<0.01) but not in MMP-13 KO mice, whereas WT mice presented higher vessel
density than MMP-13 KO (p<0.05) in those peri-infarct areas; indicating an MMP-13dependance for post-stroke angiogenesis. In agreement, MMP13 gene-silencing in
endothelial progenitor cells (key progenitor populations involved in endogenous post-stroke
angio-vasculogenesis) resulted in deficient abilities to build vascular networks (p<0.05) in
Matrigel®. Regarding neurogenesis, ischemia induced neuroblasts migration from
subventricular zone (SVZ) to peri-infarct areas, as expected. No difference was found in
neuroblast density (DCX+), however, less newborn proliferating neuroblasts (DCX+/BrdU+)
were found in peri-infarct areas in MMP13 KO mice (p<0.01). In conclusion, our results
suggest that MMP-13 plays an important role in infarct development but also in cortical
neurorepair during the recovery phase being critical for optimal angio-neurogenic
responses during stroke recovery.
Contribution of the researcher:
F. M. performed the surgery, infarct size quantifications, immunoassays and conducted the
statistical analysis. This study will find out the mechanism of MMP-13 involving into the
neuroprotection and neuro-repair, proving a potential therapeutic target by modulating
MMP-13 after stroke at different phases of the disease.
49
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Microbiota imbalance in IBS-D and IBS-A but not IBS-C
10:30h
MARTA POZUELO DEL RIO
Fisiologia i fisiopatologia digestiva
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Chaysavanh Manichanh
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Marta Pozuelo, Suchita Panda, Alba Santiago, Sara Mendez, Anna Accarino, Francisco
Guarner, Fernando Aspiroz, Chaysavanh Manichanh
Summary:
BACKGROUND & AIMS-As the irritable bowel syndrome (IBS) has a broad clinical
heterogeneity, previous analyses of the gut microbiome on small cohorts of IBS patients
failed to uncover consistent patterns. Here we investigated the microbiome of a large cohort
of IBS patients to identify specific signatures for IBS subtypes.
METHODS-We examined the microbiome of 113 patients with IBS and that of 66 healthy
controls. A subset of these participants provided two samples one month apart. We
analyzed a total of 290 fecal samples, generating more than 20 million 16S rRNA
sequences.
RESULTS-Lower microbial diversity was associated with a lower relative abundance of
Erysipelotrichaceae in patients with IBS. No differences have been found between IBS-C
and healthy controls. However, four microbial groups differentiated IBS-A and IBS-D from
IBS-C and healthy controls. Furthermore, the comparison of healthy controls with IBS
patients who did not take any treatment revealed a lower abundance of methanobacteria in
patients. Finally, significant correlations were observed between several bacterial OTUs
and sensation of flatulence and abdominal pain.
CONCLUSIONS-Our comprehensive characterization of the microbiome of IBS patients
shows that IBS patients could be stratified according to their subtype (diarrhea or
constipation) and stresses the necessity to include patients without treatment and
physiological data in clinical microbiome studies.
Contribution of the researcher:
Contributed in the bioinformatics data analysis and results interpretation.
50
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
DUE
Adherencia a tratamientos de larga duración en
adolescentes: un estudio descriptivo
15:00h
MARISA CEBRIÁN BATALLA
Grup de recerca en cures de salut
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Carmen Fuentelsaz
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Marisa Cebrián Batalla, Pilar Gil Rubio, Verónica Fernández Angulo, Sandra Lamarca
Delgado, Paloma Conde García, Mª Ángeles Aceituno López, Raquel Rodríguez Gil,
Carmen Conde Ceña, Mª del Mar López Juan, Sara Farrero Muñoz, Anna Callés
González, Estefanía Cámara Morales, Anna Garriga Sánchez, Raquel Milán Cordero
Summary:
OBJETIVO Identificar factores que condicionan la adherencia a tratamientos de larga
duración en adolescentes.
METODO Estudio observacional, realizado en el Área Maternoinfantil del Hospital
Universitario Vall d’Hebron en 2013. Participaron adolescentes entre 12 y 18 años,con
tratamiento domiciliario y en alguna de las siguientes situaciones: trasplantados (órganos
sólidos), enfermedad oncohematológica, diabetes, fibrosis quística o VIH+, así como sus
cuidadores. Estimado el tamaño muestral, se realizó muestreo aleatorio estratificado por
patología. La recogida de datos se efectuó mediante cuestionario cumplimentado por
entrevista, cuya validez de contenido se evaluó, previo pilotaje, mediante consenso de
expertos. Se realizó análisis descriptivo para todas las variables de estudio.
RESULTADOS Participaron 153 adolescentes y sus cuidadores. La media de edad de los
adolescentes fue de 15 años, el 54% eran varones. El 49% refirió saltarse el tratamiento
alguna vez al mes o más frecuentemente, el 92% conocía las consecuencias de no
cumplirlo. Las causas principales fueron olvido (64%), no disponer de la medicación (19%)
o cansancio (11%).
Respecto a los cuidadores, mayoritariamente madres (69%), el 39% afirmó que existían
problemas de aceptación y cumplimiento del tratamiento en el adolescente. Se hallaron
relaciones estadísticamente significativas entre la frecuencia de incumplimiento y las
variables seguimiento enfermero del tratamiento, tomar sólo la medicación, problemas de
aceptación y patología del menor.
DISCUSIÓN El porcentaje estimado de no adherencia coincide con los indicados en la
bibliografía consultada. Los datos sugieren eventuales vías de abordaje y reflejan posibles
ventajas relacionadas con el seguimiento enfermero de los pacientes crónicos pediátricos y
sus familias.
Contribution of the researcher:
Todas las investigadoras han participado en el proyecto desde la definición de la pregunta de
investigación, pasando por la recogida de datos, hasta la discusión de los resultados obtenidos. El
presente trabajo describe ciertos aspectos de la población estudiada que hasta ahora no se habían
analizado globalmente y esperamos que la discusión de los resultados aporte nuevas perspectivas
al abordaje integral del paciente crónico pediátrico.
51
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Conocimiento del ictus en pacientes ingresados en la UI y
sus familiares
15:15h
SERGIO PI
Malalties neurovasculars – Unitat d’ictus
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Carlos Molina
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Sergio Pi, Pilar Meler, Katherine Santana, Ana Carmona, Estela Sanjuan
Summary:
INTRODUCCIÓN: El ictus es la segunda causa de muerte en la población española y la
primera de discapacidad en los adultos. No obstante, es una enfermedad poco conocida
por la población.
OBJETIVOS: Evaluar los conocimientos sobre ictus de los pacientes y sus familiares al
ingreso y al alta.
MATERIAL Y MÉTODO: Estudio descriptivo, prospectivo, longitudinal. Se realizaron
encuestas a familiares y pacientes ingresados en la unidad de ictus del 1/11/201331/1/2014. El método utilizado fue una encuesta estructurada con preguntas cerradas
realizada al ingreso y al alta.
RESULTADOS: Obtuvimos datos de 77 participantes, 45 eran pacientes y 32 familiares. La
estancia media fue de 3,1 días.
Al ingreso los participantes conocían 3 factores de Riesgo(FR) y al Alta 4FR. Estas
diferencias no fueron estadísticamente significativas(p>0.05). En cuanto a los síntomas de
Ictus, al ingreso conocían 3 síntomas y al alta 6. Sin embargo, estas diferencias no fueron
significativas. El 95% de los participantes reconocen el Ictus como una emergencia
médica.
Tras la educación sanitaria, el 90% se plantea un cambio de hábitos de vida y seguir
tratamiento farmacológico. Entre los fumadores, el 33%se plantea abandonarlo totalmente,
y entre los consumidores de alcohol, la mitad se plantea abandonar el hábito.
CONCLUSIONES: La diferencia de conocimientos entre el ingreso y el alta esta
ligeramente aumentada, no lo suficiente para que sea significativo.
Un programa de educación sanitaria más completo, podría ayudar a mejorar estos
resultados.
Contribution of the researcher:
Fer el treball de camp. L'estudi es importa ja que la unitat d' ictus no disposa de un protocol
de educació sanitaria.
52
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Pacients sotmesos a ventilació mecànica ingressats a UCI:
prevalença d’estressors
15:30h
MARIA ALBA RIERA BADIA
Grup de recerca en cures de salut
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Carme Fuentelsaz
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Maria Alba Riera, Elisabet Gallart, Anabel Solsona, Jordi Gomez, Anna Mont,
Montserrat Lolo, Araceli Vicálvaro
Summary:
OBJECTIU: Determinar la prevalença d’estressors relacionats amb l’ambient de la Unitat
de Cures Intensives (UCI) i el tub endotraqueal (TET) dels pacients sotmesos a ventilació
mecànica (VM) MÈTODE: Estudi de cohorts prospectiu, realitzat a una UCI durant 14
mesos. Els subjectes van ser pacients sotmesos a VM més de 48 hores. Variables: sexe,
edat, APACHE II, estada a UCI i puntuació a ICU Stressful Experience Questionnaire.
L’administració del qüestionari fou a l’alta de la UCI. Es va realitzar una anàlisi descriptiva
per totes les variables. RESULTATS: Es van estudiar 181 pacients, 109 (60,2%) eren
homes. L’edat mitjana fou de 55,08 (DE=15,11), la mitjana d’APACHE II de 23,60
(DE=8,21) i la mediana de dies d’estada 26,73 (màx= 178, min=3). El 13,25% (24) dels
pacients no recordava cap ítem i el 67,4% (122) cap dels relacionats amb el TET. Els ítems
més recordats van ser: “trobar a faltar els familiars/amics” 149 (82,3%), “sentir-se sol” 146
(80,7%), “dificultats per dormir” 145 (80,1%) i “soroll” 145 (80,1%), amb nivells d’estrés
variables. Els recordats amb més estrés van ser: “malestar associat al TET” 29 (63%),
“dificultats per dormir” 89 (61,4%), “set” 83 (59,7%), “trobar a faltar els familiars/amics” 89
(59,7%) i “no ser capaç de parlar” 30 (57,7%) CONCLUSIONS: L’ ingrés a la UCI
representa una experiència estressant. Moltes situacions són recordades amb nivells d’
estrés nul o baix. D’altres es recorden per un nombre inferior de pacients però amb nivells
d’estrés molt elevats.
Contribution of the researcher:
L’investigador és l’IP d’aquest projecte financiat pel FIS (PI11/01113). Realitza la
coordinació del projecte i participa activament en cadascuna de les seves etapes.
El projecte permetrà conèixer les experiències negatives dels pacients durant l’ingrés i la
ventilació mecànica, i implementar posteriorment estratègies per a minimitzar aquestes
experiències en els pacients.
53
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Traqueostomía susceptible de evitar con cuidados de
enfermería en pacientes con lesión medular cervical
15:45h
MERCEDES GARRIDO MARTÍN
Grup de recerca en cures de salut – pacients crítics
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Carmen Fuentelsaz
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Mercedes Garrido Martín, Lidia Pereda Llop, Mercedes Arribas Serrano
Summary:
OBJETIVO: Conocer prevalencia de traqueostomía en pacientes con lesión medular
cervical (LMC) en relación con el nivel motor/sensitivo.
MÉTODOLOGÍA: Estudio observacional en la Unidad de Cuidados Intensivos del Área de
Traumatología del Hospital Universitari Vall d´Hebron, desde noviembre de 2009 hasta
diciembre de 2013. Criterios de inclusión: pacientes ingresados con diagnóstico de lesión
medular cervical. Criterios exclusión: pacientes fallecidos en las primeras 24h de ingreso y
aquellos dados de alta en las primeras 48h. Recogida de datos: variables demográficas,
variables clínicas: motivo de ingreso, diagnósticos asociados a la LMC, localización de la
lesión motora y lesión sensitiva y la discapacidad de la lesión (American Spinal Injury
Association (ASIA)). Análisis descriptivo para todas las variables SPSS 15.
RESULTADOS: 91 pacientes; 77 hombres, media 48 años y 14 mujeres, media 63 años.
Motivo de ingreso: caída casual 32. Diagnósticos asociados a LMC 50 casos, 29
traumatismo craneoencefálico (TCE).
Pacientes con LMC y traqueostomía: 38. LMC más prevalentes: Nivel cervical motor C4
fueron 27 pacientes, 10 con traqueostomía; en C5 fueron 30 y 11 con traqueostomía. A
nivel cervical sensitivo los pacientes con C4 fueron 42, 15 con traqueostomía; con C5
fueron 13, 9 con traqueostomía. Los pacientes con ASIA A, presentaron traqueostomía en
un 53%.
DISCUSIÓN: Los pacientes con LMC son mayoritariamente hombres, el motivo de ingreso
prevalente es la caída casual, TCE el diagnóstico asociado. La LMC es más prevalente a
nivel de C4 y C5 nivel motor-sensitivo, pero los pacientes con ASIA A requieren más
traqueostomías.
Contribution of the researcher:
Este estudio es la base para la realización de ensayos clínicos para evaluar intervenciones
enfermeras para evitar la realización de traqueostomía o preparar al paciente para ésta.
Así se podría mejorar la calidad asistencial y los cuidados de enfermería en los pacientes
con LMC.
54
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Frecuencia de registros cardiotocográficos sugerentes de
pérdida de bienestar fetal durante el trabajo de parto en un
hospital de tercer nivel:resultados preliminares
16:00h
MARTA CALVEIRO HERMO
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Marta Calveiro Hermo
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Eva Gili Jauregui, Manel Casellas Caro, Rocío Luna Guibourg
Summary:
Introducción: La monitorización cardiotocográfica (MCTG) se introdujo en la práctica clínica
sin haberse realizado estudios apropiados sobre su fiabilidad y validez. Actualmente,el
sistema de clasificación de tres categorías ha sido adoptado por la mayoría de las
sociedades científicas,pero con diferencias en sus definiciones.No hay ninguna
clasificación que demuestre una efectividad superior a las otras.El "National Institute of
Child Health and Human Development" recomendó realizar estudios descriptivos sobre
frecuencia de patrones y su relación con resultados relevantes.
Método: estudio observacional prospectivo; n=379 casos desde julio-2013 a agosto-2014.
Objetivo:Determinar la frecuencia de registros cardiotocográficos (RCTG) sugerentes de
pérdida de bienestar fetal (categorías II y III) durante el trabajo de parto de mujeres
atendidas en la sala de partos del Hospital Vall d'Hebron y su relación con resultados
maternos y neonatales e intraparto.
Resultados:RCTG categoría II/III intraparto se detectó el 64% de los casos, de los que se
colocó en decúbito lateral en el 80%,detuvieron uterotónicos el 43%,aumentaron la
velocidad de la hidratación 32%,administraron betamiméticos 30%.Tipos de parto:eutócico
74%, instrumental 14% y cesárea 12%.Las causas de cesárea/instrumentado fueron 43%
distocia, 39% sufrimiento fetal y ambas 18%.La media de pH arterial de cordón fue 7,22
(DE 0,07).
Conclusiones: Es frecuente detectar alteraciones en el registro durante el parto.Los pH de
cordón son estadísticamente más bajos en los casos con registro patológico, aunque no es
clínicamente significativo. El factor tiempo de parto con RCTG II/III incrementa
significativamente la frecuencia de partos instrumentados y cesáreas.
Contribution of the researcher:
Continuaremos en la línea de estandarización de las nomenclaturas internacionales para la
definición e interpretación de los RCTG, añadiendo resultados de pH de calota y cordón
al nacer. Describimos las características poblacionales de una sala de partos de elevada
complejidad obstétrica y las técnicas de resucitación intraútero empleadas.
55
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Anemización del paciente crítico relacionada con las
extracciones sanguíneas
16:15h
Mª MAR ESEVERRI ROVIRA
Grup de recerca en cures de salut
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Carme Fuentelsaz
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Eseverri Rovira M, Solsona Cercos A, Garrido Martin M, Gallart Vivé E, Paricio Naya
MA, Butron Carmona D, Riera Badia MA
Summary:
Objetivo: Conocer la incidencia de anemia en los pacientes ingresados en una unidad de
cuidados intensivos (UCI) y analizar si se relaciona con las extracciones sanguíneas.
Métodos: Estudio de cohortes realizado durante 4 meses. Se incluyeron pacientes
ingresados más de 48 horas, mayores de edad y que firmaron el consentimiento. Se
recogieron variables clínicas y demográficas, siendo las más importantes la hemoglobina y
el hematocrito durante 7 días, y el volumen de sangre extraído.
Resultados: Se estudiaron 110 pacientes, 66 fueron hombres, con una mediana de edad
de 62 años (50-70) y una estancia mediana de 9 días (6-14). Una mediana de APACHE II
de 20 (14-26) y con un diagnóstico principal de ingreso de insuficiencia respiratoria. La
prevalencia de anemia fue de 75,5% al ingreso en UCI y de 91% al finalizar el periodo. La
incidencia de anemización al tercer día fue del 57%. La mediana del total de analíticas
realizadas por paciente durante los 7 días de estudio fue de 26, con un volumen medio
extraído de 56ml las primeras 24 horas y de 44ml al finalizar. Los pacientes
experimentaron un descenso mediano de 2% en el hematocrito y 0,5 g/l en la hemoglobina
entre el ingreso y el séptimo día.
Conclusión: Aunque la correlación entre el descenso de hemoglobina y el volumen de
sangre no es estadísticamente significativa, si es clínicamente relevante, ya que existe una
elevado número de pacientes que ingresan en UCI con una anemia importante.
Contribution of the researcher:
El investigador es el IP del proyecto. Realiza la coordinación del mismo y participa en todas
sus etapas. Una prevalencia de anemia al ingreso del 75,5% hace que cualquier
disminución de la hemoglobina pueda complicar la situación de estos pacientes. Debemos
extremar los cuidados, realizando las extracciones estrictamente necesarias.
56
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Estudio cualitativo: el papel de enfermería en una unidad de
atenció multidisciplinar de pacientes con enfermedad
inflamatoria intestinal
16:30h
ESTER NAVARRO CORREAL
Grup de recerca en cures de salut
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Carme Fuentelsaz
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Ester Navarro Correal
Summary:
Introducción:La OMS propugna el paradigma de educación en los autocuidados, liderado
esencialmente por los profesionales de enfermería debido a su perfil clínico y de
educación. Hay pocos estudios donde se valoren la figura enfermera en unidades
multidisplinares de atención a pacientes con enfermedad inflamatoria intestinal (EII).
Objetivo: -Mostrar las distintas visiones del papel y las competencias de enfermería en la
unidad multidisciplinar de EII del hospital Universitario Vall d’Hebron.
Material y método: Estudio cualitativo, teoría crítica. El método etnográfico
(microetnográfico), desde un enfoque descriptivo. La técnica de recogida de datos es una
entrevistas personalizadas semi-estructurada y registradas a través de una cámara web +
un registro de voz. La codificación y análisis de la información se realizó de forma manual.
Muestreo aleatorio Resultados: De 10 participantes, 8 colaboraron. La vinculación con la
UACC oscila entre 1 y 12 años.
Destaca un rol: de gestión de casos, educativo, de coordinación, de acompañamiento y
finalmente un rol de investigación. Existiendo diferencias según la vinculación con la
unidad. En análisis por competencias encontramos: conocimientos en la enfermedad
inflamatoria, las enfermedades crónicas, la farmacología asociada y el conocimiento del rol
autónomo. Habilidades: comunicación, relación de ayuda, manejo del enfermo crónico y
del estrés, agrupabilidad y empatía. Actitudes: de escucha, abierta, tranquilizadora,
educativa y receptiva.
Conclusiones: El conocimiento de nuestro entorno nos proporciona oportunidades de
cambio, y esto nos lleva a plantearnos nuevas líneas de investigación que demuestren los
beneficios de la gestión enfermera en este tipo de unidades integrales.
Contribution of the researcher:
Conocer como nos definimos y nos definen nuestros pacientes y compañeros, nos
proporciona una
visión de 360 grados del papel de enfermeria en la UACC. Esto nos
permite identificar i definir aquellas competencias y/o habilidades necesarias que nos
proporcionan una mejor gestión y calidad en el cuidado de estos pacientes.
57
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Impacte d'una consulta d'infermeria en l'adherència al
tractament antirretroviral en una cohort de pacients amb
infecció per VIH amb fracàs virològic
16:45h
ARIADNA TORRELLA DOMINGO
Malalties infeccioses – Unitat de VIH
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Vicenç Falcó Ferrer
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Ariadna Torrella, Mercè Perez, Lidia Garcia, Jordi Navarro, ,Adrià Curran, Joaquin
Burgos, Maria Feijoo, Estrella Caballero, Inma Ocaña, Esteban Ribera, Manel Crespo,
Vicenç Falcó
Summary:
Objectiu: Avaluar l'impacte d'un programa d'infermeria per millorar l'adherència al
tractament antiretroviral en una cohort de pacients amb antecedents de mal compliment.
Mètodes: El juny del 2008 es va iniciar un programa d'infermeria en pacients amb infecció
per VIH amb problemes d'adherència al TARGA. El programa consistia en un seguiment
presencial, telefònic i sessions de "counselling". Es va realitzar un estudi descriptiu dels
pacients inclosos des del seu inici fins a Gener de 2013. L'adherència s'ha avaluat
mitjançant el qüestionari SMAQ.
Resultats: Es van incloure 136 pacients, 70 homes i 66 dones (edat mitjana: 41.2 ± 8.7
anys). Entre les variables socials destaquen: 101 (74.3%) amb estudis primaris, 84 (61.8%)
inactius laboralment i 120 (88.2%) posseïen suport familiar o extern.
La principal via de transmissió va ser l'ús de drogues per via parenteral (n= 74, 54.4%). 52
(48.2%) pacients consumien drogues en entrar en el programa.
El qüestionari SMAQ mostra adherència < 30% en 85 (62.5%) pacients a l'inici.
A les 48 setmanes, 66 pacients (48.5%) presentaven adherència > 95%, 41.9% (n = 57)
tenien CV<50 còpies/ml.
Els factors sociodemogràfics relacionats amb fracàs virològic van ser el consum actiu de
drogues (OR 3.37; IC95% 1.3-8.76). L'única variable associada a l'èxit del TARGA va ser
mantenir una adherència >95% a la quarta setmana de seguiment (OR 3.52; IC95% 1.249.97).
Conclusions: Disposar d'un programa d'adherència ha aconseguit que el 41.9% de
pacients tinguin una CV<50 còpies/ml a les 48 setmanes. Aquestes dades ens animen a
continuar amb el programa.
Contribution of the researcher:
L'investigador del projecte ha estat l'encarregat de fer extraccions sanguínies als pacients,
preguntar sobre l'adherència a cada visita (SMAQ), fer seguiment telefònic i counselling.
També realitza educació sanitaria del TAR, controla els possibles efectes secundaris i
recull les dades per l'estudi.
58
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Eficàcia d’un gestor de recerca (GR) en l’adherència a un
projecte de recerca(PR) d’infecció per virus respiratoris (VR)
en Trasplantament de Pulmó (TP)
17:00h
LIDIA GARCÍA LOSADA
Malalties infeccioses – Immunodeprimits
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Joan Gavaldà Santapau
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
M.Peghin, A.Torrella Domingo, M.Perez Bernal, I.Verdeguer Almaraz, C.Ferrer
Barberà, A. Roman, V. Monforte, J. Soler, J. Rello, O.Len, B.Almirante Gragera,
J.Gavalda
Summary:
INTRODUCCIÓ: Els virus respiratoris (VR) son causa important de morbilitat i mortalitat en
els receptors de transplantament de pulmó (RTP).
L’execució d’un PR exigeix dedicació i adherència a un conjunt de procediment i
normatives amb el propòsit d’obtenir resultats vàlids per l’avaluació. El GR garanteix un
increment de l’eficàcia del PR.
OBJECTIU: Fidelització del pacient al protocol del FIS80554, fent d’enllaç pacient-equip
investigador, per garantir rigurositat i adherència al projecte.
MATERIAL Y MÈTODES: Estudi prospectiu de cohort realitzat a l’Hospital Vall d’Hebron
entre 2009-14 en RTP donats d’alta de l’hospital. Trucada telefònica setmanal als pacients
per fidelització i control. Frotis nasofaringi cada canvi estacional i quan els RTP
presentaven sintomatologia clínica.
Obtenció i processament de mostres: extracció del DNA+RT-PCR. Recollida de dades
clíniques i epidemiològiques en Excel 2007.
RESULTATS: 98 pacients inclosos (homes 63.2%). Edat mitjana 49.9 anys. Temps de
seguiment de 3,4 anys (IQR 2.5-4.0). Mostres totals 1109, mitjana per pacient 12 (IQR 815). Tassa de positivitat: 23,6%.
Elaboració de 14 bases de dades amb un total de 304 variables.
La suma de mostres recollides en els canvis estacional, 741 , (categoritzades com
Asintomàtiques i IVR) ha demostrat que la cobertura del compliment del protocol ha estat
d’un 82,1%.
CONCLUSIONS:
La tasca del GR ha implicat una elevada adherència dels pacients al PR, incrementant
l’eficiència dels resultats.
L’elevada incidència de VR en els RTP i l’absència d’un tractament eficaç per els VR, fa
que sigui important educar als RTP sobre els mitjans de prevenció ( vacunació, mesures
higièniques).
Contribution of the researcher:
- Coneixement del protocol i monitorizació.
- Recollida de dades clíniques i demogràfiques.
- Obtenció i anàlisis dels frotis nasofaringis.
- Contacte telefònic, informació y educació al pacient.
- Persona de referència per al pacient i els membres de l’equip investigador.
59
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Postdoctorals
The mir-15 family members impair the growth of
chemoresistant neuroblastoma cells by targeting cell cycle
and angiogenic regulators
9:00h
AROA SORIANO FERNÁNDEZ
Translational Research in Child Cancer
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Miguel F. Segura
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Aroa Soriano, Laia París-Coderch, Luz Jubierre, Xiangyu Zhou, Isabella Bray, Ana
Almazán-Moga, Carla Molist, Josep Roma, José Ramón Bayascas, José Sánchez de
Toledo, Raymond L. Stallings, Soledad Gallego and Miguel F. Segura.
Summary:
Neuroblastoma (NB) is the most common solid tumor of infancy. Nearly 45% of all children
with NB are designated as high-risk patients and 60% of them die. High-risk NBs are very
aggressive and often become refractory to all current forms of treatment. Owing to the
multiple mechanisms that lead to chemoresistance, targeting single components of a
pathway may not suffice to render NB vulnerable to therapy. Thus, it is desirable to find
molecules that can regulate multiple cellular processes or different components of the same
pathway, thereby overcoming multiple drug resistance (MDR) and improving the therapeutic
response. We propose the use of microRNAs (miRNAs) to target the oncogenic properties
of aggressive NB and render them vulnerable to treatment. The expression of genes related
to MDR was analyzed in mRNA expression NB data sets. MicroRNA-binding prediction
algorithms revealed that several MDR genes overexpressed in high-risk NB (Stage 4,
MYCN amplified) could potentially be regulated by microRNAs. Functional analysis of
twenty-eight miRNAs in chemoresistant NB cell lines identified several microRNAs that
reduced proliferation, the best of which were the miR-15 family members. The
overexpression of miR-497 reduced the proliferation of multiple chemoresistant NB cell
lines and induced apoptotic cell death in MYCN-amplified cell lines. Moreover, the
conditional expression of miR-497 in NB xenografts reduced cell proliferation and inhibited
angiogenesis. miR-497 targets multiple genes related to the DNA Damage Response, cell
cycle, apoptosis and angiogenesis regulators which makes this molecule a promising
candidate for NB therapy
Contribution of the researcher:
The researcher Aroa Soriano has participated in the design and execution of the
experiments, and evaluation of the results. Resistance to chemotherapy in high-risk
neuroblastomas is a major obstacle for therapeutic success. In this study miR-497 is a
novel therapeutic tool to treat the neuroblastomas that are resistant to conventional
therapies.
60
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Pushing Myc inhibition towards the clinic by direct delivery
of cell-penetrating peptides
9:15h
MARIE-EVE BEAULIEU
Mouse models of cancer therapies
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Laura Soucek
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Marie-Eve Beaulieu, Toni Jauset, Daniel Massó-Vallés, Erika Serrano, Jonathan
Whitfield, Martin Montagne, Pierre Lavigne, Laura Soucek
Summary:
Inhibiting Myc has long been regarded as a promising cancer treatment. However, clinical
Myc inhibition was considered unfeasible due to its central role in normal proliferation and
the difficulties of targeting a nuclear transcription factor. Expression of Omomyc (a Myc
inhibitor derived from the dimerization domain of Myc) in the KRasG12D non-small cell lung
cancer (NSCLC) mouse model challenged these assumptions and resulted in dramatic
tumor clearance with only limited side effects (Soucek et al., 2008 and 2013). Omomyc
expression proved equally potent in other mouse models of cancer (papilloma, Soucek et
al., 2004; pancreas, Sodir et al., 2011; glioma, Annibali et al., 2014), revealing the huge
potential of this approach. Recently, Max*, a peptide derived from Myc’s obligate protein
partner, was shown to spontaneously enter cells (Montagne et al., 2012). As Omomyc and
Max* display structural homology, we hypothesized that Omomyc could behave as a cellpenetrating peptide and recapitulate the effects of its transgenic counterpart. Our
preliminary results show that the Omomyc peptide is well folded in solution, and transduces
into cancer cells and effectively stops their proliferation. In vivo, nasal instillation of
fluorescently-labeled Omomyc leads to its distribution to lungs and brain, and other organs
(G.I. tract, liver) as observed by IVIS® imaging and immunohistochemistry. Finally, a short
treatment with Omomyc reduces the tumor size and number of Ki67 positive cells in the
KRasG12D-induced NSCLC mouse model. In summary, the Omomyc cell penetrating
peptide represents a new opportunity to pharmacologically inhibit Myc in a variety of
malignant diseases.
Contribution of the researcher:
I produced the recombinant peptides from E.coli, purified and labelled them fluorescently
and tested their ability to enter cells and the mechanism of entry (immunocytochemistry,
confocal microscopy). I assayed their efficacy to inhibit proliferation (crystal violet and cell
cycle analysis). I treated the animals and analyzed the immunohistochemistry data
(microscopy).
61
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Estudi d'associació a escala genòmica (GWAS) en el
Trastorn per Dèficit d'Atenció amb hiperactivitat (TDAH):
possible participació del gen FBOX33
9:30h
CRISTINA SÁNCHEZ MORA
Psiquiatria, salut mental i addiccions
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Marta Ribasés
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Cristina Sánchez-Mora, Josep A Ramos-Quiroga, Rosa Bosch, Montse Corrales, Iris
Garcia-Martinez, Mariana Nogueira, Mireia Pagerols, Gloria Palomar, Vanesa Richarte,
Raquel Vidal, Mònica Bayés, Miguel Casas, Bru Cormand, Marta Ribasés
Summary:
El Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn del
neurodesenvolupament que presenta una elevada heretabilitat. La majoria d'estudis
d'associació a escala genòmica (GWAS) realitzats en TDAH s’han centrat en poblacions
infantils i cap d’ells han mostrat resultats significatius. Amb l'objectiu d'identificar nous gens
implicats en la persistència del TDAH en l'edat adulta, hem realitzat un estudi tipus GWAS
en dues etapes. En la mostra de descobriment vam incloure un total de 607 subjectes amb
TDAH i 584 controls. Les senyals més significatives han estat analitzades en una segona
mostra de rèplica consistent en 2104 pacients amb TDAH i 1901 controls. Cap dels
resultats observats ha superat els llindars de significació establerts per GWAS (P <5e-08),
però es va identificar una associació nominal entre el gen FBOX33 i TDAH de subtipus
combinat, tant en la mostra de descobriment (P = 9.02e-07) com en la mostra de rèplica (P
= 9.7e-03). Les anàlisis centrades en gens (gene-wise) i d’enriquiment de vies van
confirmar l’associació entre TDAH i el gen FBXO33. Consistentment amb aquests resultats,
estudis d’eQTLs (expression Quantitative Trait Loci) i neuroimatge estructural van mostrar
associació entre els al·lels de risc identificats al gen FBXO33, nivells d’expressió reduïts en
cèl·lules linfoblastoides i reduccions en el volum de matèria gris a l’àrea frontal. Els
resultats obtinguts mostren per primera vegada la implicació de la maquinària
d’ubiquitinització com a nou mecanisme implicat en la etiologia del TDAH.
Contribution of the researcher:
L'investigador ha contribuït en el disseny de l'estudi, el processament de les mostres i
l’anàlisi estadístic. La identificació del gen FBOX33 com a candidat en la etiologia del
trastorn obre un nou camp d’ investigació per tal d’ identificar el mecanismes biològics
subjacents al TDAH.
62
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Effect of p95HER2 / 611CTF on the response to
trastuzumab and chemotherapy
9:45h
BEATRIZ MORANCHO
Growth Factors Laboratory - VHIO
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Joaquín Arribas
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Josep Lluís Parra-Palau*, Beatriz Morancho*, Vicente Peg, Marta Escorihuela, Maurizio
Scaltriti, Rocio Vicario, Mariano Zacarias-Fluck, Kim Pedersen, Atanasio Pandiella,
Paolo Nuciforo, Violeta Serra, Javier Cortés, José Baselga, Charles M. Perou, Aleix
Prat, Isabel Rubio, Joaquín Arribas
* Co-authors
Summary:
HER2-positive breast cancers are currently treated with trastuzumab, an anti-HER2
antibody. ~30% of these tumors express a group of HER2 fragments collectively known as
p95HER2. Our previous work indicated that p95HER2-positive tumors are resistant to
trastuzumab monotherapy. In apparent contrast, recent results show that tumors
expressing the most active of these fragments, p95HER2/611CTF, respond to trastuzumab
plus chemotherapy. Here, we show that 42.42% and 80.95% of tumors negative and
positive for p95HER2/611CTF, respectively, belong to the HER2-enriched type of breast
cancer. p95HER2/611CTF-negative and positive tumors also differ in their response to
various chemotherapeutic agents, which are particularly effective on p95HER2/611CTFpositive cells and sensitize a p95HER2/611CTF-positive patient-derived xenograft to
trastuzumab. This sensitization may be related to the stabilization of HER2 induced by
chemotherapy in p95HER2/611CTF-positive cells, which likely increases trastuzumabdependent cell-mediated cytotoxicity. Thus, chemotherapy is effective to treat
p95HER2/611CTF-positive tumors and, in addition, sensitizes them to trastuzumab.
Contribution of the researcher:
The majority of the experimental work was performed by the two co-authors, 50% each. In
addition, I planned my own experiments and discussed the results.
This project was based on clinical studies were the role of the biomarker p95HER2 was
contradictory in the response to chemotherapy. Our conclusion, using in vitro and in vivo
approaches, was that p95HER2 tumors respond better to chemotherapy and trastuzumab
than trastuzumab as single therapy.
63
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Diagnòstic del càncer de mama i ovari hereditari utilitzant
captura genòmica i seqüenciació massiva de múltiples gens
candidats
10:00h
SANDRA BONACHE REAL
Oncogenètica
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Orland Díez
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Sandra Bonache, Sara Gutiérrez-Enríquez, Irene Esteban, Ana Tenés, Gemma
Montalban, Estela Carrasco, Neus Gadea, Judith Balmaña, Orland Díez
Summary:
Les bases genètiques del càncer de mama/ovari hereditari (CM/CO) són heterogènies. Els
principals gens responsables (BRCA1/2) permeten el diagnòstic d'un 25% de les famílies.
S'han descrit altres gens de susceptibilitat, amb diferent grau de penetrància, que
expliquen un petit percentatge d'agregacions familiars. L'anàlisi d'aquest nombre creixent
de gens amb les tècniques convencionals basades en seqüenciació Sanger no és
assumible ni a nivell econòmic ni en temps de resposta. Aplicant tècniques de
seqüenciació massiva s’està analitzant un panell de 98 gens amb alta i moderada
penetrància, així com nous gens candidats associats amb la susceptibilitat a CM/CO, en
una sèrie de 200 famílies espanyoles d’alt risc i sense variació patogènica identificada en
BRCA1/2. S’han utilitzat sondes SureSelect (Agilent Technologies) i la plataforma Illumina
(MiSeq). El procediment d’anàlisi bioinformàtica, que inclou alineament, crida de variants
amb GATK i VarScan2 i l’anotació de variants amb ANNOVAR i ALAMUT, va ser validat
amb 16 mostres de portadores de variacions patogèniques conegudes en BRCA1/2. Fins al
moment s’han seqüenciat 46 famílies en les que s’han identificat 5 variants clarament
patogèniques, als gens XRCC2, SLX4, PALB2, PTEN i ATM i 14 variants missense
probablement patogèniques: 12 que afecten la funció de la proteïna i 2 per una possible
alteració de l’splicing, segons l’anàlisi in silico. Aquest estudi revelarà la variabilitat genètica
del CM/CO en la nostra població. Els resultats obtinguts poden tenir importants
implicacions clíniques, proporcionant un diagnòstic molecular a famílies que avui romanen
sense una causa genètica identificada i suggerint noves dianes terapèutiques.
Contribution of the researcher:
Sandra Bonache es investigadora col•laboradora en el projecte “Aplicación de la
secuenciación masiva para la optimización del diagnóstico molecular del cáncer de mama
y ovario hereditario” (PI12/02585).
Els resultats permetran identificar variants genètiques en gens de penetrància alta i
moderada, així com en nous gens candidats en famílies amb CM/CO.
64
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Role of the death receptor antagonist FAIM-L in axon
degeneration
10:15h
BRUNA BARNEDA ZAHONERO
Cell Signaling and Apoptosis
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Joan X. Comella
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Bruna Barneda-Zahonero ; Ramon Martínez Marmol; Rosa Maria Andrés; Laura
Planells-Ferrer; Rana S. Moubarak; Eduardo Soriano and Joan X. Comella
Summary:
The correct establishment of neuronal circuitry is crucial for the development and function
of the nervous system. The maintenance of this circuitry includes processes involved in the
establishment of neuronal connections, such as axonal pruning. The caspases, in their nonapoptotic component, have recently emerged as key regulators of axonal pruning.
However, the detailed mechanism underlying these functions remains unclear. In this
context, XIAP has been shown to modulate both processes. The neuron-specific form of
FAIM protein (FAIM-L) is a death receptor antagonist that stabilizes XIAP protein levels,
thus preventing death receptor-induced neuronal apoptosis. Here we show that FAIM-L
prevents axon degeneration after nerve growth factor (NGF) withdrawal. Additionally, we
demonstrate that FAIM-L participation in this process is dependent on its ability to stabilize
XIAP protein levels. Our data reveal FAIM-L as a regulator of axonal pruning.
Contribution of the researcher:
L'investigador ha contribuït en el disseny i la realització dels experiments relacionats amb
degeneració axonal.
La rellevància clínica del treball rau en l'ampliació del coneixement dels mecanismes que
controlen la degeneració axonal. Procés que es molt comú en malalties
neurodegeneratives com l’Alzheimer. En aquest sentit, en el nostre grup, hem observat que
la proteïna FAIM-L es troba reduïda en malalts d’Alzheimer on hi ha una marcada
degeneració axonal. L'estudi de la contribució d'aquesta proteïna al control d'aquesta
funció podria donar pistes per generar noves estratègies terapèutiques.
65
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Función de receptores inhibitorios CD300 en la
fisiopatología del Síndrome de Intestino Irritable
10:30h
BRUNO K RODIÑO JANEIRO
Fisiologia i fisiopatologis digestiva – Neuro-immuno-gastroenterologia
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Javier Santos, María Vicario
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Rodiño-Janeiro BK, Salvo-Romero E, Frias C, Fortea-Guillamón M, González-Castro
AM, Alonso C, Sayós J, Santos J, Vicario M
Summary:
El Síndrome del Intestino Irritable con predominio de diarrea (SII-d) se asocia a una
activación inmune en la mucosa intestinal que conduce al desarrollo de hipersensibilidad
visceral. Los ITIMs juegan un papel importante en la regulación de la respuesta inmune.
CD300 principalmente se expresa en monocitos y tiene un papel fundamental en la
regulación de la secreción de citoquinas y la activación de este tipo celular. Hemos
observado una alteración en el número de macrófagos en la mucosa yeyunal de los
pacientes con SII, por lo que CD300 podría tener un papel en la enfermedad.
Objetivo: Caracterizar los receptores CD300 (CD300e y CD300f) en los monocitos
circulantes de voluntarios sanos y pacientes con SII-d.
Aislamos las células mononucleares de sangre periférica de pacientes con SII-d y
voluntarios sanos y los analizamos mediante citometría de flujo, utilizando los anticuerpos
CD14, CD16, CD300f y CD300e.
Resultados: En ambos grupos los monocitos CD14+ (no activados) fueron la población
mayoritaria, frente a los CD16+ (activados). El 95% de monocitos presentaban un fenotipo
CD14+, CD300f+ ó CD300e+. Sin embargo, los pacientes con SII-d presentaban una
menor expresión (mediana de intensidad de fluorescencia; MIF) de CD300f (SII-D: 499 MIF
vs C:625,9 MIF, p>0,05, n=4) y CD300e (SII-D: 165,5 MIF vs C:226,8 MIF, p>0,05, n=9)
respecto a voluntarios sanos.
Conclusiones: La disminución de la expresión de CD300 en los monocitos de pacientes
con SII-d sugiere una posible alteración en la regulación de la inhibición de las células
inmunes, lo que podría jugar un papel en la etiopatogenia de la enfermedad.
Contribution of the researcher:
Bruno Rodiño ha realizado los aislamientos y marcaje de los monocitos de sangre
periférica mediante anticuerpo para CD14, CD16, CD300f y CD300e, y analizados
posteriormente mediante citometría de flujo. El receptor CD300 podría ser el primer
biomarcador en sangre periférica útil para diagnosticar el SII-d.
66
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
TGFβ controls tumor progression through JMJD3-mediated
epigenetic regulation
10:45h
ISABEL HUBER
GENE EXPRESSION AND CANCER
INVESTIGADOR PRINCIPAL:
Joan Seoane
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Huber-Ruano I, Cascante A, Raventós C, Arias S, Seoane J
Summary:
TGFβ is a cytokine that has been widely related to tumor progression. Indeed, several
TGFβ inhibitors are currently under clinical development for both primary and metastatic
disease. Moreover, during last years, increasing evidence has supported the relationship
between epigenetic modifications and tumor development. In order to determine the effects
of TGFβ activity on the epigenetic landscape, we performed microarrays and looked for
epigenetic-related genes that were being affected by this cytokine. We identified that
KDM6B, which encodes for the H3K27 demethylase JMJD3, is specifically up-regulated
through the Smad pathway upon TGFβ treatment. By analyzing microarray data from cells
expressing shJMJD3 and performing ChIP experiments, we have shown that JMJD3
regulates H3K27 methylation at specific promoters leading to changes in the expression of
a group of genes that have been previously linked to tumor growth, angiogenesis or
invasion. Moreover, pharmacological inhibition of JMJD3, either with IOX-1 or with the
recently developed drug GSK-J4, leads to the repression of a similar cohort of genes. By
using a matrigel-coated transwell system, we have seen that JMJD3 may play a role in
invasion. Strikingly, although JMJD3 does not affect proliferation in vitro, in vivo orthotopic
experiments in mice using A549 cells expressing an inducible shJMJD3 showed that
JMJD3 down-regulation leads to a decrease in tumor size and to fewer metastases.
Contribution of the researcher:
Lideratge del projecte i execució de la gran majoria de la part experimental.
67
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
RESIDENTS
Expansión del epítopo en la enfermedad mixta del tejido
conectivo
FERRAN AUGÉ
Medicina interna – Malalties sistèmiques i autoimmunes
Summary:
Mujer de 32 años de edad, nacida en Canadá, descendIente de jamaicanos, que acude a
Urgencias de nuestro centro después de estar de viaje por Japón, Dubai, Indonesia y
Tailandia por presentar fiebre de hasta 38ºC, poliadenopatías y disnea de moderados
esfuerzos. Como antecedentes había presentado algunas lesiones cutáneas en su
infancia, había recibido 2 transplantes de córnea en 2008 por un queratocono en ojo
izquierdo presentando desde ese momento un fenómeno de Raynaud y dolores articulares.
Cuando acude a nuestro centro se evidencia además cardiomegalia (sin derrame
pericárdico) y artritis. Progresivamente la paciente desarrolla isquemia del tercer dedo de la
mano izquierda, un ritmo de galope y ortopnea. Los hemocultivos y la gota gruesa resultan
negativos, así como las serologías, y la biopsia excisional de la adenopatía mayor resulta
negativa para malignidad. El ecocardiograma evidencia signos de hipertensión pulmonar
severa con disfunción de ventrículo derecho que se confirman mediante cateterismo (con
una presión capilar pulmonar normal). En la analítica se observan alteraciones compatibles
con una enfermedad de perfil autoinmunitario (lupus eritematoso sistémico vs enfermedad
mixta del tejido conectivo (EMTC)). Papel de la expansion del epítopo en la EMTC como
paradigma de las enfermedades autoinmunitarias, ejemplo del dinamismo característico de
este tipo de enfermedades.
68
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Complexitat del pacient VIH i les infeccions del SNC
PAU BOSCH NICOLAU
Malalties infeccioses
Summary:
El cas que presentem es tracta d'un home de 37 anys sense antecedents rellevants,
natural de Guinea Equatorial on residia fins l'inici del quadre. Consulta per febre, disfagia i
mal estar general essent finalment diagnosticat de toxoplasmosi cerebral en context
d'infecció avançada per VIH. Durant el seu estudi, també s'acaba evidenciant una
colangitis per CMV, infecció crònica per VHB, sarcoma de Kaposi, candidiasi oral i herpes
genital.
El pacient amb infecció avançada per VIH és un pacient de gran complexitat amb múltiples
comorbilitats a abordar. A més de l'estudi de la infecció pròpiament i el seu tractament, és
necessari un abordatge integral d'aquest, fent una recerca proactiva de patologia
associada. Un dels grups d'infeccions oportunistes amb una major contribució al mal
pronòstic d'aquests pacients són les infeccions del SNC, presentant una supervivència
global als 3 anys d'un 48%. Tot i que han experimentat un gran descens amb la introducció
del tractament antirretroviral encara presenten una incidència considerable al nostre medi.
En pràcticament totes, s'ha evidenciat una tendència a la baixa en els últims anys, però
aquesta podria veure's modificada per canvis socio-demogràfics i migratoris.
69
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Disnea Súbita en un paciente de 32 años con enfermedad
de Von Recklinghausen
GLORIA BELÉN ENCINA
Unidad de Cuidados Intensivos - UCI
Summary:
La neurofibromatosis tipo 1 –NF1-, también conocida como Enf. De Von Recklinghausen,
es una enfermedad autosómica dominante con afectación multisitémica, cuyas
características principales son las máculas “café con leche” y los neurofibromas, aunque
actualmente se sabe que también afecta el lecho vascular.
Un paciente de 32 años, con antecedente de neurofibromatosis tipo 1, consultó a
Urgencias, por disnea súbita. Durante su estancia, el paciente presentó un deterioro
respiratorio brusco hasta llegar a la parade respiratoria. Se procedió a la realización de
una traqueostomía percutánea urgente, dada la imposibilidad de la intubación orotraqueal,
por la presencia de gran edema de mucosas en cavidad bucal y vía aérea superior. Por
dichos hallazgos el cuadro fue inicialmente orientado como angioedema de etiología
farmacológica, ya que el paciente había recibido dexketoprofeno. El paciente ingresó en
UCI, presentando en las primeras horas signos compatibles con shock hemorrágico, por lo
que fue evaluado con la realización de una tomografía axial computada. La prueba mostró
un gran hematoma cervical asociado a hemomediastino y hemotórax bilateral, secundario
a hemorragia activa de ambas arterias vertebral inferior derecha y tiroidea inferior derecha.
Se procedió a la embolización de ambas lesiones vasculares, sin nuevos episodios de
sangrado. Fueron medidos los niveles de triptasa sérica, que resultaron estrictamente
normales, por lo que fue además desechada la hipótesis del angioedema como etiología
de la disnea. El paciente fue dado de alta de la UCI.
Relevancia clínica:
La relevancia de éste caso clínico radica en que tanto los hallazgos físicos como los datos
de la historia sugerían fuertemente un diagnóstico diferente del real, y por lo tanto una
terapéutica diferente. Actualmente ésta entidad, la NF1, figura entre una de las causas de
hemotórax espontáneo.
70
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Síndrome de Tolosa-Hunt v.s. Nocardia
ANDRÉS ALFREDO MARTÍNEZ ARIAS, BEATRIZ ROMERO GONZÁLEZ
Medicina familiar i comunitària
Summary:
Se presenta caso de un varón de 57 años, con obesidad y enfermedades crónicas
degenerativas sin complicaciones vasculares que presenta cefalea retroocular derecha de
dos semanas de evolución con diplopía horizontal y sin respuesta a la analgesia
convencional.
Después de descartar procesos neoplásicos, alteraciones vasculares, traumáticas,
enfermedades metabólicas, autoinmunes o infecciosas por resonancia magnética se
objetiva discreta asimetría entre ambos senos cavernosos y ligero engrosamiento difuso
derecho con mejoría clínica de la cefalea y diplopía a las 48 horas de tratamiento
corticoideo.
Dos meses más tarde presenta cuadro diarreico, dolor lumbar y costal de características
pleuríticas y fiebre. Radiológicamente muetra una condensación en lóbulo medio que no
mejora clínicamente con levofloxacino y posteriormente con amoxicilina/ ácido clavulánico.
Se descarta tromboembolia pulmonar y en TC torácico se objetiva afectación de LSD y LM
con cavitación central y afectación pleural de cisura derecha. PAFF con características
infecciosas y cultivo con aislamiento con Nocardia por lo que se inicia
Trimetropim/sulfametoxazol por antibiograma con mejoría clínica y radiológica.
71
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
El infarto renal: el gran simulador
BETTY ODETTE, CHAMOUN HUACÓN
Nefrología
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Dra. García Carro, Clara. Dra. Arredondo, Karla. Dra. Jaramillo Juliana. Dra. GarcíaAgreda, Daniela. Dra. Chamoun, Betty
Summary:
El infarto renal agudo constituye una causa infrecuente, pero probablemente
infradiagnosticada de insuficiencia renal. Dado su mimetismo con otras patologías (cólico
nefrítico, lumbago…), los pacientes consultan en urgencias en múltiples ocasiones antes
del diagnóstico definitivo. Revisamos dos casos clínicos de infarto renal diagnosticados en
el Servicio de Nefrología.
El primer caso corresponde a un hombre de 69 años, que consulta por dolor lumbar de
gran intensidad de 4 días de evolución, acompañado de diarrea y disminución del ritmo
diurético hasta la oligoanuria, destacando a nivel analítico el deterioro de la función renal
con creatinina de 7mg/dl, PCR 14, LDH 771 mg/dl y hematuria macroscópica; la ecografía
doppler renal mostró hipoperfusión del parénquima renal derecho, con permeabilidad
venosa del hilio renal ante lo cual se realizó TC arterias renales evidenciando ausencia
completa de nefrograma y émbolo en origen de arteria renal derecha con oclusión
completa de la luz.
El segundo caso corresponde a una mujer de 19 años, con antecedente de sindrome de
Down y cardiopatía congénita que consulta por dos semanas de malestar general, dolor
abdominal y diarrea, acompañados de fiebre, sin deterioro de la función renal, destacando
en la analítica LDH 913 mg/dl, PCR 23.88 mg/dl y microhematuria; ante persistencia del
dolor abdominal se realiza angio TC que muestra extenso infarto renal derecho que afecta
a tercio inferior, sin visualizar trombo.
Creemos que estos casos sirven para ilustrar lo heterogéneo de la clínica al debut del
infarto renal, siendo una patología que no se debe olvidar en Urgencias.
72
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
A propòsit d’un cas
JÚLIA SAMPOL
Pneumologia
Summary:
L’exposició ocupacional/ambiental en patología respiratòria és important i no sempre ben
valorada. Presentem el cas d’un home de 39 anys que va desenvolupar una silicosi
després d’haver treballat com a tallador de marbre durant 13 anys. El pacient va ser remès
a la Unitat de Transplantament Pulmonar per dispnea progressiva i tos d’anys d’evolució
refractàries a la corticoteràpia i amb diagnòstic radiològic i histològic compatible amb fibrosi
pulmonar cavitada mentre estava prenent corticoides a dosis altes i que es va tractar amb
2RHZE/7RH. Es realitza un transplantament bipulmonar sense complicacions. L’estudi
anatomopatològic de l’explant mostra una parénquima pulmonar desestructurat amb
inflamació crónica intersticial, granulomes amb i sense cristalls de colesterol i amb i sense
necrosi, nòduls fibrosos hialinitzats confluents, alguns associats a necrosi i cavitació i
tècniques de plata i Ziehl-Neelsen negatives, compatible amb un diagnòstic alternatiu de
silicosi.
73
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Epistaxis
ANDREA FIDALGO GARCÍA, EVA CASTILLA HERNÁNDEZ
Urgències
Summary:
Es presenta un cas clínic d’un pacient pediàtric amb epistaxis de repetició que consulta a
urgències de l’hospital Vall d’Hebron. Es revisen les causes, actitud, maneig i signes
d’alarma que s’han de tenir en compte quan ens trobem davant d’aquest símptoma tant
freqüent en nens quan estem a urgències.
74
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Histoplasmosis gastrointestinal primaria como causa de
obstrucción intestinal en paciente con SIDA
NURIA ORTEGA TORRECILLA
Cirugía general y del aparato digestivo
Summary:
La Histoplasmosis gastrointestinal es una patología infrecuente y con manifestaciones
variables e inespecíficas. Puede verse en el contexto de enfermedad diseminada
especialmente en pacientes inmunocomprometidos.
Este caso combina el debut de la enfermedad con una complicación gastrointestinal grave
y sin afectación en otras localizaciones, lo cual es extremadamente raro.
Presentamos el caso de una mujer de 38 años de origen boliviano que debutó con un
cuadro clínico de obstrucción intestinal requiriendo cirugía urgente. Durante la exploración
en quirófano se evidenció una zona estenótica ileal de aspecto inflamatorio acompañada
numerosas adenopatías en el mesenterio. Estudios sucesivos evidenciaron una
immunodeficiencia grave secundaria a una infección por VIH en fase de SIDA que sugería
una complicación severa de origen infeccioso como origen del cuadro.
El estudio anatomopatológico de la pieza quirúrgica reveló granulomatosis intensa
necrotizante con infiltrado de hongos dimórficos intrahistocitarios, sugestivo de
histoplasmosis ileal, que se confirmó mediante técnica de PCR.
Actualmente la paciente presenta buen estado general y excelente respuesta al tratamiento
combinado con antirretrovirales y anfotericina B.
La histoplasmosis diseminada es la micosis sistémica más frecuente en individuos con
SIDA, si bien su forma gastrointestinal aislada es extremadamente infrecuente. Su
incidencia ha experimentado un aumento en zonas no endémicas y es, por tanto, un
diagnostico a tener en cuenta en este grupo de pacientes ya que la progresión de la
enfermedad sin tratamiento es letal. Tanto la forma diseminada como la afectación
gastrointestinal primaria pueden tener manifestaciones potencialmente graves, y en el caso
de la obstrucción o perforación su tratamiento pasa por la cirugía urgente además de la
instauración del tratamiento antifúngico.
75
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Lesión traumática de vía aérea tras intubación
LIGIA MARÍA PÉREZ CUBÍAS
Anestesiologia i reanimació
Summary:
Paciente de 53 años, obesa, con síndrome ansioso, que requiere cirugía de bocio
multinodular. A la exploración presenta Mallanpati III, sin antecedentes previos de
intubación difícil y desviación traqueal izquierda.
Durante la laringoscopia se evidencia Cormack III colocándose guía Frova con éxito al
primer intento. La cirugía se desarrolló sin incidencias, pudiéndose extubar a la paciente al
finalizar la misma.
A las dos horas post-quirúrgicas presentó disnea, secreciones en vía aérea superior y
agitación, mejorando en posición semisentada. Al día siguiente presentó disnea, estridor y
descenso de SpO2, requiriendo nuevamente intubación con guía Frova. Una
fibrobroncoscopia objetivó malacia, laceración de mucosa traqueal en región posterior
desde porción proximal hasta 2 cm de carina y edema de laringe sin poder observar
cuerdas vocales, haciéndose necesaria una traqueostomía percutánea urgente. Doce días
después, se indicó el cierre de la traqueostomía.
Las lesiones de la vía aérea pueden deberse a traumas externos, broncoscopias, cirugía
torácica y esofágica o tras la intubación traqueal. Es sabido que intentos múltiples de
intubación orotraqueal aumentan la incidencia de laceraciones o roturas traqueales, sin
embargo, en el caso presentado, la laceración se produjo tras la primera intubación,
pudiendo ser factores favorecedores la utilización de guía, la compresión y desviación
traqueal por el bocio y la tos persistente. Aunque se desconoce la incidencia exacta de
éstas lesiones, algunos autores confirman que es cada vez mayor, obligándonos a un
manejo cuidadoso de la vía aérea y sobre todo en mujeres mayores de 65 años.
76
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Malaltia exantemàtica a la infància (Malaltia de Kawasaki)
RAQUEL ADSARIAS
Pediatria
Summary:
Presentació d'un cas clínic de Malaltia de Kawasaki en un lactant i revisió de la literatura en
referent a nous possibles marcadors en la Malaltia de Kawasaki incomplet i/o atípic, així
com revisió del tractament.
77
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Refractariedad plaquetar en pacientes jóvenes con
leucemia mieloide aguda en inducción. Experiencia de un
centro.
GONZALO ARTAZA
Hematologia
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Artaza G1, Canals C2, Daher GS1, Rodriguez M2, Garcia E2, Pujol MM2, Castella D2,
Salamero O1, Muñiz-Diaz E2, Bosch F1.
Summary:
Introducción
La refractariedad plaquetar (RF) dificulta el manejo de algunos pacientes hematológicos.
Objetivo
Evaluar la incidencia de RF en el contexto de la LMA en inducción y analizar los factores
asociados a un peor rendimiento transfusional.
Método
Análisis retrospectivo de todos los casos de LMA tratados en nuestro centro según
protocolo CETLAM para menores de 70 años entre 2010 y abril de 2014. Se evaluaron el
sangrado, el requerimiento transfusional y el rendimiento de las transfusiones de plaquetas
con el cálculo del incremento corregido (IC) a las 18-24 horas hasta el alta, progresión o
recuperación. Cada transfusión fue caracterizada según la compatibilidad ABO y se
registró la presencia de factores clínicos como fármacos, fiebre, shock o coagulopatía.
Resultados
Se identificaron 57 tratameintos en 55 pacientes. Un 50.9% fueron varones. La edad
mediana fue 48 años. Dos pacientes fallecieron por sangrado o complicaciones derivadas.
De un total de 444 transfusiones únicas registradas, en un 17% se evidenció un IC nulo o
negativo, mientras que la media de IC fue de 7.500 x109/L en los restantes casos. En un
50% de los 444 episodios, había uno o más factores clínicos.
Respecto a la compatibilidad ABO un 13.3% fueron ABO incompatibles, observándose un
IC significativamente inferior en este grupo (p=0.001 Mann-Whitney Test). La presencia de
factores clínicos se asoció significativamente a un menor IC (p=0.001 Mann-Whitney Test
), con independencia de la compatibilidad ABO.
En 9 pacientes se investigó la presencia de factores inmunes que pudieran justificar la RF
observada. En 5 mujeres el estudio de RF fue positivo. Cuatro estudios, en varones, fueron
negativos.
Conclusiones
En el contexto de la LMA en inducción son frecuentes los factores clínicos que justifican un
bajo rendimiento de transfusiones de plaquetas. El análisis de nuestra serie revela la
importancia de la transfusión de plaquetas ABO compatibles en este tipo de pacientes.
78
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Efectividad en el uso de la Inmunoglobulina inespecífica
para la prevención de la varicela en un hospital de tercer
nivel
KAREN COLMENARES
Medicina preventiva i epidemiologia
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Xavier Martínez Gómez, Magda Campins, Jose Ángel Rodrigo, Concepción Juste
Summary:
Introducció: No existeixen dades sobre l'efectivitat de la immunoglobulina inespecífica per a
la profilaxi post exposició (PPE) a la varicel·la.
Mètodes: Estudi de cohorts retrospectiu entre contactes susceptibles de casos de varicel·la
visitats en el servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Universitari Vall
dH
́ ebron entre 2003 i 2012.
Resultats: De 53 contactes, 13 van desenvolupar varicel·la (25%), tots amb menys de 50
lesions (100%) i sense complicacions (100%). L'efectivitat de la mesura va ser de 75%
(IC95%: 61,7 – 86,2).
Conclusió: La immunoglobulina inespecífica com PPE enfront de varicel·la és un bona
opció terapèutica en pacients amb contraindicació a la vacuna.
79
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Transmissió vertical del VIH al nostre país (2000-2014):
cohort NENEXP
MILENA BALASCH CARULLA
Unitat de patología infecciosa i immunodeficiències de pediatria
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
M. Balasch Carulla, A. Martín-Nalda (HUVH); T.Noguera, C.Fortuny (HSJD); C.Rodrigo,
M.Méndez (HGTiP), A.Mur (HdM), Ll.Mayol (HTdG), O.Calàvia (HJXXIIIdT), L.Garcia
(HdMataró), N.Rius (HSJDdReus), M.Coll (HdG), N.Rovira (HSJDdManresa),
A.Soriano, P.Soler-Palacín (HUVH)
Summary:
INTRODUCCIÓ: la transmissió vertical del VIH als països desenvolupats ha disminuït
gràcies a les mesures implantades en el diagnòstic, tractament, profilaxi intrapart i en el
nounat . La cohort prospectiva NENEXP inclou parelles de mare infectada pel VIH – fill
exposat i no infectat diagnosticats abans, durant i fins a 72 hores posteriors a finalitzada la
gestació.
PACIENTS I MÈTODES: S’inclouen dades demogràfiques, de la infecció materna,
teràpia antiretroviral durant la gestació, el part, el període neonatal i seguiment clínic i
analític del nen. Es presenten les dades en dos períodes (2000-2009 i 2010-2014).
RESULTATS: Les dades del primer període s'estan analitzant actualment i es presentaran
durant les jornades. Del 2010-2014 s’inclouen 221 parelles mares-fill. La taxa de
transmissió vertical és del 0,45% (1/221). L’àrea geogràfica d’origen de les mares és
principalment Europa occidental i Àfrica subsahariana (37% cadascun). El principal
mecanisme de transmissió de les mares és la via heterosexual (63,46%). Un 22.20% de
les mares presentaven diagnòstic de SIDA. La taxa de coinfecció VHC-VIH és del 13,43%;
VHB-VIH del 6,05%. El 84,50% de les gestants presentaven càrrega viral pre- part
indetectable. El 96% van rebre TARGA durant la gestació, un 71,9% basat en IPs. Via del
part: cesària electiva (47.51%), part eutòcic (33.03%). El 85,07% de les gestants van rebre
zidovudina intrapart i el 99,55% dels nounats zidovudina.
CONCLUSIÓ: La taxa de transmissió vertical del VIH a Catalunya es manté dins els valors
de referència europeus. És imprescindible l’existència d’aquestes dades epidemiològiques
per a poder optimitzar els plans de salut en aquesta població.
80
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Conjuntivitis neonatal: el nounat com a última víctima de les
malaties de transmissió sexual
MIREIA BELTRAN PORRES
Unitat de patología infecciosa i immunodeficiències de pediatria
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Valle T-Figueras, José María; Martín-Begué, Nieves; Beltran, Mireia; Guarch Ibáñez,
Borja; Martín Nalda, Andrea; Melendo, Susana Soler-Palacín, Pere.
Summary:
Introducció i Objectius: La conjuntivitis del nounat (CNN) és una entitat relativament
freqüent. En els últims anys s’ha constatat un augment de les infeccions de transmissió
sexual, algunes produïdes per Neisseria gonorrhoeae i Chlamydia trachomatis, que, a
través de la transmissió vertical, poden ser causants de conjuntivitis neonatals greus.
Aquest estudi pretén aportar més informació sobre l’epidemiologia i les característiques
clíniques de la CNN i valorar l’eficàcia de la profilaxi del nounat en el context actual.
Pacients i mètodes: instaurat un protolocol que inclou l’estudi específic d’aquests
microorganismes, es va realitzar un anàlisi descriptiu retrospectiu dels casos de de CNN de
dos hospitals entre gener de 2013 i agost de 2014. Es van recollir dades epidemiològiques,
clíniques i microbiològiques de les mares i els nounats.
Resultats: vint-i-tres pacients van ser diagnosticats de CNN, el que suposa un 14.2 per
cada 1.000 visites a Urgències en aquest grup d’edat. Tots havien rebut profilaxi de la
CNN. Vuit casos van ser deguts a C.trachomatis (34.8%) i un per VHS-2; no es va aïllar
cap gonococ. Tots els causats per C.trachomatis van ser diagnosticats exclusivament per
PCR.
Conclusions: tot i l’administració de profilaxi al nostre país, se segueixen detectant casos
de CNN, dels quals un 34.8% al nostre medi són causats perC.trachomatis. Considerem
necessari generalitzar l’ús d’un algoritme diagnostico-terapèutic dirigit a detectar també
C.trachomatis. Creiem d’especial interès realitzar nous estudis per valorar la necessitat de
modificar la pauta de profilaxi de la CNN per aconseguir una major protecció davant
C.trachomatis.
81
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Nueva herramienta de predicción del éxito quirúrgico de la
linfadenectomía para-aórtica laparoscópica de
estadificación en cáncer de endometrio y ovario
ALEJANDRO CORREA PARIS
Obstetricia i ginecologia
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Correa-Paris A, Gorraiz Ochoa V., Diaz-Feijoo B., Franco-Camps S., Sanchez-Iglesias
JL., Perez-Benavente A., Gil-Moreno A.
Summary:
La linfadenectomía para-aórtica (LND-PA) es muy importante en la estadificación
quirúrgica de los cánceres ginecológicos ya que tiene un valor pronóstico y, en algunos
casos, terapéutico. Es la parte más controvertida del proceso de estadificación. Es un
procedimiento complejo que se puede realizar por dos abordajes: transperitoneal o
extraperitoneal, y para ello la vía laparoscópica ha demostrado ser superior. Hasta la fecha
no hay estudios prospectivos que comparen las 2 técnicas. Se ha estudiado si la obesidad
está relacionada con peores desenlaces quirúrgicos. Sin embargo es difícil medir el
impacto de la obesidad, se han publicado resultados controvertidos, y en su mayoría sólo
midiendo el IMC como variable de obesidad. El tejido adiposo visceral (cuya medida
indirecta es el Diámetro Abdominal Sagital-SAD) ha demostrado ser útil para predecir
desenlaces quirúrgicos.
Nuestro objetivo es estudiar la utilidad de la medida del SAD en la valoración prequirúrgica
de pacientes sometidas a LND-PA laparoscópica de estadificación, vía transperitoneal o
extraperitoneal, por cáncer de endometrio u ovario.
Análisis retrospectivo de 44 pacientes sometidas a LND-PA laparoscópica, previamente
aleatorizadas a vía transperitoneal o extraperitoneal.
Se recogieron datos de cada intervención y las características de cada paciente. Se midió
el SAD en TC o RMN preoperatorias a nivel umbilical como el mayor diámetro anteroposterior. Se realizó un análisis descriptivo y de regresión para determinar la correlación
entre SAD y las variables de la cirugía.
Se encontró una correlación entre mayor SAD mayor conversión (p=0.03). El tiempo
quirúrgico era 40 min mayor por cada 10 cm de SAD adicional sólo en el grupo
transperitoneal (p=0.16); esta correlación no se encontró al observar tiempo e IMC, es
decir no hubo diferencias en tiempo entre los 2 abordajes al observar el IMC. Se halló una
correlación lineal entre sangrado y SAD sólo para el grupo transperitoneal y no para el
extraperitoneal; por cada 1cm adicional aumentaba el sangrado 70mL (p=0.01). Al ver la
correlación con IMC no había diferencias significativas. También hallamos una correlación
entre el tiempo de hospitalización y el SAD en el grupo transperitoneal, no así en el
extraperitoneal (p=0.03); tampoco encontramos correlación significativa entre tiempo de
hospitalización e IMC (p=0.2).
Un mayor SAD se asocia con peores resultados quirúrgicos especialmente en el grupo
transperitoneal. La medida del SAD es más confiable que el IMC y puede ser útil en la
valoración prequirúrgica de las pacientes sometidas a LND-PA. La medida del SAD podría
ayudar a elegir el abordaje (trans- o extraperitoneal). El abordaje extraperitoneal parece
beneficiar esencialmente a las pacientes obesas.
82
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Fascitis i miosistis bacterianes: revisió dels pacients
pediàtrics ingressats al nostre hospital (2000-2013)
PAOLA DOLADER
Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Paola Dolader, Alba Bach, Ignacio Esteban, Cesar Garcia-Fontecha, Ignasi Barber,
Pere Soler-Palacin
Summary:
Introducció: les fascitis i miositis bacterianes són entitats poc freqüents a pediatria, però
associades a una alta morbilitat i mortalitat. El principal factor pronòstic és una actuació
medico-quirúrgica agressiva i precoç. De totes maneres, són intervencions associades a un
important risc de iatrogènia, amb la possibilitat d’ocasionar una gran morbilitat. Per aquest
motiu, l’objectiu principal de l’estudi, és identificar possibles factors pronòstics (clínics,
analítics, microbiològics i radiològics), per reconèixer els pacients de major risc i optimitzar
el seu tractament. Com a objectiu secundari, revisem l'epidemiologia, característiques
clíniques, mètodes diagnòstics, tractament, seqüeles i mortalitat dels mateixos pacients.
Pacients i mètodes: estudi descriptiu, retrospectiu, mitjançant la revisió de històries
clíniques dels pacients pediàtrics ingressats amb el diagnòstic de miositis o fascitis
necrotitzant durant el període 2000-2013.
Les variables que s’analitzen són: epidemiològiques, clíniques (factors de risc, ingrés a
altre centre, manifestacions clíniques, localització, complicacions, seqüeles), exploracions
complementàries (analítiques (reactants de fase aguda, score LRINEC), cultius i proves
d’imatge) i tractament (antibioteràpia, cirurgia, ingrés UCIP).
A l’estudi descriptiu les variables s’expresen com a mitja i desviació estàndard o mitjana i
rang interquartílic. A l’estudi analític, depenent de la naturalesa de cada variable, s’utilitza
la prova de chi-quadrat, la prova exacta de Fisher o la t-Student. Per l’anàlisi bivariant es
calculen les odds ratio (OR) i els intervals de confiança (IC 95%). La significació estadística
s’estableix en p <0,05. Per l’anàlisi estadístic s’utilitza el programari estadístic SPSS.
Resultats: actualment, ens trobem a la fase de recollida de dades, amb una n de 25
pacients. Les dades completes es presentaran durant la jornada.
83
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Evidencia de la expansión del epítopo en una serie de
pacientes diagnosticados de enfermedad mixta del tejido
conectivo
LAURA ESCOLÀ
Malalties autoimmunes i sistèmiques
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
L. Escolà Vergé, R. Willekens Morales, A. Selva O'Callaghan, I. Pinal Fernández, M.
Juanos Iborra, F. Auge, M. Vilardell Tarres.
Summary:
Se analizó una serie de pacientes diagnosticados de EMTC a partir de cualquiera de los 3
criterios diagnósticos existentes (Sharp, Alarcon Segovia, Kasukawa), estableciendo el
momento de aparición de los anticuerpos anti- Sm durante el curso evolutivo de la
enfermedad. Se determinaron también estos anticuerpos con criterio clínico una media de
3 veces al año y se recogió también el diagnóstico en la última visita de seguimiento. Del
total de 18 pacientes, 17 fueron mujeres, con una edad media (DE) en el momento del
diagnóstico de 34,7 (17,9) años, y un seguimiento medio de 4,7 (11,8) años. El diagnóstico
inicial fue de EMTC en todos los casos, 1 paciente cumplía además criterios AR y 2 de
LES. El diagnóstico final se mantuvo en EMTC en 9 casos, 5 evolucionaron a LES y 1 a
AR. Los Ac. anti-Sm estaban presentes en 3 casos desde el inicio y se positivizaron en 9
casos, de los cuales solo 4 acabaron cumpliendo criterios de LES. El tiempo medio de
aparición de los Ac. anti-Sm fue de 2,86 (2,4) años. Este estudio pone de manifiesto que
en un porcentaje importante de pacientes con EMTC se produce la expansión del epítopo,
manifestada a partir de la positivización de los Ac. anti-Sm, cuyos antígenos están en la
vecindad del antígeno U1-RNP, sin que necesariamente la positividad añadida de los Ac.
anti-Sm se acompaña de un cambio de diagnóstico clínico.
84
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
IgG4-related disease: results from a multicentre Spanish
register
ANDREU FERNÁNDEZ CODINA
Medicina interna – Malalties sistèmiques i autoimmunes
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Fernández-Codina, Andreu; Pinilla, Blanca; López, Cristina; De Torres, Inés; SolansLaqué, Roser; Fraile-Rodríguez, Guadalupe; Casanovas-Martínez, Arnau; LópezDupla, Miguel; Robles, Ángel; Barragán-González, María Jesús; Brito-Zerón, Pilar; Cid,
Mariona; Cruces-Moreno, María Teresa; Fonseca-Aizpuru, Eva; Galván-Román, Jose
María; Gil, Judith; Núñez-Fernández, Manuel Jesús; Pardos-Gea, José; Pérez-Álvarez,
Roberto; Salvador-Cervelló, Gonzalo; Stone, John H.; Martínez-Valle, Fernando
Summary:
Background:
IgG4-related disease (IgG4-RD) is a rare entity consisting of inflammation and fibrosis that
has been described in many locations. Concrete diagnostic criteria have been established
recently and there is a lack of large series of patients.
Objectives:
To describe the clinical presentation, histopathological characteristics, treatment and
evolution of a series of patients diagnosed with IgG4-RD.
Methods:
A retrospective multicentre study was performed. Fifteen hospitals across Spain included
patients meeting the current 2012 consensus criteria on IgG4-RD diagnosis.
Results:
Thirty-five patients were included in the study, 27 of whom (77.1%) were male. Median age
at diagnosis was 55 years. Eighteen (51.4%) patients were included in the histologically
highly suggestive IgG4-RD category and 17 (48.6%) in the probable IgG4-RD group.
Eighteen (51.4%) patients presented IgG4-RD with more than one organ affected at
presentation. The most frequently affected organs were: retroperitoneum 13 (37.1%),
pancreas 7 (20%), orbitary pseudotumor 6 (17.1%) lachrymal glands 4 (11.4%) and salivary
glands 4 (11.4%).
Corticosteroids were the mainstay treatment (30 patients, 85.7%) while 17 (48.5%) cases
required immunosupressors. Eleven (31.4%) patients presented a complete response and
22 (62.9%) presented a partial response (<50% of regression) after a median follow-up of
22 months. No deaths were directly attributed to IgG4-RD.
Conclusions:
IgG4-RD patients in Spain were middle-aged males, with histollogically probable IgG4-RD.
The systemic form of the disease was more frequent, involving head and abdomen spots.
Corticosteroids were an effective first line treatment, sometimes combined with
immunosupressors. Neither fatalities nor malignancies were attributed to IgG4-RD.
85
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
¿Es útil la biopsia renal pre-implante en la evaluación del
donante con criterios expandidos?
CLARA GARCÍA CARRO
Nefrologia
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
C. García Carro, M. Azancot, K. Arredondo, J. Jaramillo, K. Romero, M.T. Salcedo, J.
Sellarés, M. Perelló, C. Cantarell, F. Moreso, D. Serón
Summary:
Entorno al 25% de los riñones son descartados para el trasplante renal, en su mayoría
(~50%) a causa de lesiones histológicas avanzadas en la biopsia pre-implante.
El objetivo de nuestro trabajo es analizar el resultado del trasplante renal utilizando
biopsias pre-implante en la evaluación de los donantes con criterios expandidos.
Desde 2009 aceptamos para estudio todos los riñones que se nos ofertan. Realizamos
biopsia pre-implante siempre que el donante sea > 55 años y/o diabético o hipertenso y/o
éxitus por ACV y/o creatinina pre-donación > 1.5 mg/dl. Se evalúa la glomeruloesclerosis,
fibrosis intersticial, atrofia tubular, hialinosis arteriolar y el grosor intimal arterial de acuerdo
a los criterios de Banff (de 0 a 3). Se obtiene un score total (0 a 15) sumando los scores
individuales. Los riñones con score total > 7 se descartan y con score > 5 se implantan a
receptores > 60 años. Se evita una diferencia de edad > 15 años entre donante-receptor.
Entre 2009 y 2013 se evalúan 404 riñones y 41 (10%) se descartan para trasplante. Sólo
20 (5%) se rechazan por score > 7. Se realizan 362 trasplantes y en 254 (70%) se obtiene
una biopsia pre-implante. Los donantes con biopsia pre-implante son mayores (61±10
vs.39±10 años, p<0.001) y con FG inferior (83±23 vs.94±21 mL/min, p=0.006). El FG a 1
año es inferior en los trasplantes de donante con biopsia pre-implante (46±15 vs.59±18
mL/min, p<0.001) pero la supervivencia del injerto -incluyendo muerte con injerto
funcionante- no es diferente entre ambos grupos. Los receptores de injertos con score >5
(n=79) presentan función renal a 1 año similar a scores inferiores.
En conclusión, una evaluación y selección cuidadosa de donantes y receptores de
trasplante renal permite disminuir el número de órganos rechazados manteniendo
resultados similares.
86
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Influencia de las infecciones en el pronóstico de las
vasculitis asociadas a anca (vaa)
ELOI GARCIA VIVES
Medicina interna – Malalties sistèmiques i autoimmunes
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
E. Garcia Vives, M. Ramentol, A. Segarra, F. Martínez-Valle, R. Solans.
Summary:
Estudio retrospectivo de cohorte de pacientes afectos de VAA, para analizar la incidencia
de infecciones, los factores asociados a las mismas y su impacto en el pronóstico de estas
enfermedades.
Se incluyeron 129 pacientes, 39% afectos de Poliangeítis Granulomatosa, 38% Poliangeítis
Microscópica y 23% Poliangeítis Granulomatosa Eosinofílica. Los ANCA fueron positivos
en 111.
Los síntomas iniciales más frecuentes fueron síndrome tóxico, fiebre, tos y disnea (con
infiltrados o nódulos pulmonares y/o hemorragia alveolar), afección neurológica, afección
ORL, insuficiencia renal aguda, afección cardíaca y digestiva. Un 64% recibieron pulsos de
corticoides (GC), 99% GC orales, 49% pulsos ciclofosfamida (CF), 43% CF oral, 25%
azatioprina, 12% micofenolato y un 7% metotrexato. Ocho pacientes recibieron terapia
biológica y 24 diálisis. Ochenta y nueve pacientes sufrieron una o más recidivas de la
enfermedad. Un 48,8% presentaron infecciones bacterianas. Se registraron 246
infecciones: 41% bronquítis, 24% neumonías, 11% infección del tracto urinario, 9% sepsis
y 5% procesos abdominales. Dos pacientes sufrieron TBC, y otros 20 (9%), un total de 22
infecciones oportunistas: 8 micosis sistémicas, 3 infecciones por CMV, 3 neumonías por
Pneumocystis jirovenci, 4 colitis por Clostridium, 1 encefalitis herpética, 2 leishmaniasis y 1
micobacteriosis atípica.
Treinta y cuatro enfermos fallecieron: 12% al inicio por enfermedad refractaria, y el resto
tardiamente por infección (42%), recaída o enfermedad terminal, neoplasia o evento
isquémico. Las infecciones fueron mas frecuentes en pacientes con leucopenia, y esta mas
en pacientes tratados con CF oral. El tratamiento profilactico con trimetroprimsulfametoxazol se asocio con un menor numero de infecciones respiratorias.
87
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Molecular profiling in gynecologic cancer and matched
targeted therapy: a step towards improving personalized
medicine
ANA C. GARRIDO CASTRO
Medical Oncology
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Ana Garrido-Castro, Guillem Argilés, Débora Moreno, Víctor Rodríguez-Freixinós,
Marta Vilaró, Teresa Macarulla, Cristina Cruz, Analía Azaro, Bárbara Adamo, María
Alsina, José Jiménez, Paolo Nuciforo, Ana Vivancos, Alba Meire, Josep M. del Campo,
Jordi Rodon, Josep Tabernero, Ana Oaknin
Summary:
In the wake of personalized medicine in Oncology, genetic tumor profiling has become
cornerstone to select patients (pts) for clinical trials. As part of our Molecular
Prescreening/Phase 1 Trials Program, advanced gynecologic cancer pts were screened for
molecular alterations (MA) (KRAS/PIK3CA/AKT/BRAF mutations [mut] and PTEN
expression) and allocated to receive matched target therapy (MTT). Previous treatment was
used as reference to evaluate potential efficacy. From 01/2012 to 11/2013, 84 consecutive
pts with gynecologic cancer (mean age: 53.9 yrs; median number previous treatments: 3 [17]) were screened for MA. Population included 58 (69.1%) ovarian, 18 (21.4%) endometrial
and 8 (9.5%) cervical carcinomas. Median time from diagnosis to molecular analysis was
2.92 yrs. MA were identified in 40 pts (47.6%): 9 type-I/15 type-II ovarian; 6 type-I/8 type-II
endometrial; 2 cervical. Fifteen pts received MTT according to MA. Of these, 6 harbored
PIK3CA mut; 5 were treated with α-specific PI3K inhibitors, 1 with PI3K/mTOR inhibitor. Pts
with KRAS mut (8) received MEK inhibitor-based therapy: 6 MEK/PI3K inhibitors, 1
MEK/AKT inhibitor, 1 MEK/IGFR1 inhibitor. A double-mutated pt (PIK3CA/KRAS mut) was
treated with mTOR inhibitor. Median PFS of MTT population was 19.5 wks [CI95%: 10.7NA], slightly superior to 17.0 wks [CI95%: 13.0-34.6] achieved with the previous line of
systemic therapy (p=0.121). We conclude from these results that treatment based on MA
profiling may improve clinical outcome in heavily pre-treated advanced gynecologic cancer.
Statistical significance was not reached, probably due to small sample size. Our work
warrants further studies of MTT in larger less pre-treated population.
88
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Medición de la longitud cervical durante la gestación para
evaluar el riesgo de parto prematuro tras conización cervical
TAISIYA MELNYCHUK
Obstetricia i ginecologia
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Carmen Garrido Giménez; Taisiya Melnychuk; Silvia Cabrera Díaz; María Goya Canino
Summary:
El objetivo principal de nuestro estudio es evaluar el riesgo de parto prematuro (PP) en
gestantes con antecedente de conización cervical mediante asa diatérmica y acortamiento
de longitud cervical (LC) en la semana 20 de gestación. Estudio longitudinal retrospectivo
observacional de 72 gestantes con dicho antecedente entre 1993-2011. Se realizó
medición ecográfica de la LC en la semana 20, considerando cérvix corto (CC) si LC
efectiva ≤25mm.
El 37,5% de las pacientes con CC tenía antecedente de un PP vs el 8,9% de las gestantes
con cérvix normal (p=0.0051). No parece existir correlación entre la profundidad de la
incisión y la longitud cervical por ecografía a las 20 SG (-0.0401, p=0.76). A las 20 SG el
22,2% de las pacientes presentaron CC. Se realizaron intervenciones obstétricas (cerclaje
y pesario). Las pacientes con CC presentaron más episodios de amenaza de parto
prematuro (37,5% vs 10,71% sin CC, p=0.012) y de rotura prematura de membranas
pretérmino (37,5% vs 12,5% sin CC, p=0.032) antes de la semana 34. El trabajo de parto
se desencadenó antes en el grupo de pacientes con CC (3 semanas antes)(p=0.04). En
nuestra serie, hubo 5 gestantes que tuvieron un PP antes de la 34SG, el 60% eran
gestantes con CC (p=0.047); 13 gestantes tuvieron PP entre la 34-37SG, de las cuales el
23% pertenecían al grupo de CC (el 77% tenían LC normal a la 20 SG) (p=0.2).
Por lo tanto, en pacientes conizadas la medición de la longitud cervical a las 20 SG ayuda
a identificar las gestantes con CC, con la posibilidad de ofrecer tratamiento preventivo del
PP. A pesar de las intervenciones realizadas para la prevención del PP en pacientes con
CC, el parto se produce 3 semanas antes. Seguimos encontrando casos de PP, aunque
conseguimos que la mayoría de gestaciones finalicen a término.
89
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
X
MARÍA GÓMEZ SERRANO
Pediatria
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
X
Summary:
X
90
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Comparación de un método molecular comercial con el
método fenotípico para la detección de resistencia a
rifampicina en M.tuberculosis en una zona de baja
prevalencia
LÍDIA GOTERRIS BONET
Microbiologia i parasitologia
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Lidia Goterris Bonet, Mª Teresa Tórtola Fernández
Summary:
Xpert MTB/RIF es una técnica de biologia molecular comercial para el diagnóstico de
tuberculosis. Detecta la presencia de M.tuberculosis y la sensibilidad a la rifampicina en
muestra directa. Cuando la baciloscopia es positiva, la sensibilidad es elevada (92-99%) y,
cuando la baciloscopia es negativa la sensibilidad oscila entre 50-60%, ambos casos con
una especificidad del 100%. Además, Xpert MTB/RIF proporciona un diagnóstico rápido
(2 horas) comparándolo con el método fenotípico (≥14 días). La OMS recomienda su uso
en muestras respiratorias con baciloscopia positiva para el diagnóstico de tuberculosis en
zonas de elevada prevalencia de M.tuberculosis resistente a la rifampicina (MTBrifR). En
los últimos años se han publicado estudios donde se evidencia discordancia entre los
resultados de resistencia a rifampicina obtenidos con Xpert MTB/RIF y los métodos
fenotípicos (MF). Así, nuestro objetivo fue evaluar Xpert MTB/RIF en una zona de baja
prevalencia de MTBrifR.
Se incluyeron 171 resultados positivos de Xpert MTB/RIF (110 muestras respiratorias y 61
no respiratorias) obtenidos en el periodo 2009-2013. Se compararon los resultados de
sensibilidad a rifampicina obtenidos de Xpert MTB/RIF y MF, y se encontró un 99.3% de
concordancia. Se obtuvieron 5 resultados MTBrifR por Xpert, siendo 4 de ellos
concordantes con MF. El único caso discordante fue secuenciado y se evidenció la
mutación L533P.
Xpert es una técnica rápida con una sensibilidad y especificidad elevadas en muestras
respiratorias con baciloscopia positiva, de gran utilidad para el diagnóstico y manejo de la
tuberculosis. Se debería realizar siempre el cultivo y la sensibilidad por métodos
fenotípicos.
91
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Infección osteoarticular pediátrica. Nuevo protocolo para
Kingella kingae
CARLOS GULÍN BLANCO
Malalties infeccioses
Summary:
Kingella kingae pertenece a la familia Neisseriaceae. Coloniza el tracto respiratorio
superior a nivel amigdalino, condición que favorece su transmisión persona-persona,
especialmente entre niños de corta edad con estrecho contacto en guarderías y centros
preescolares. Un daño en la mucosa oral debido a infecciones víricas previas del tracto
respiratorio superior puede preceder a la diseminación sistémica y producir infecciones
osteoarticulares en pacientes menores de cinco años, principalmente en aquellos menores
de dos años. A pesar de tratarse de un patógeno oportunista y relativamente frecuente
como causa de este tipo de infecciones en otros países, en nuestro centro su prevalencia
se limita a 5 casos en los últimos 10 años. El objetivo de este estudio es la aplicación de un
nuevo protocolo de cultivo y técnicas moleculares que podrían ayudar a conocer la causa
de muchas infecciones osteoraticulares de etiología desconocida en niños menores de dos
años llegando a la posible identificación de Kingella kingae.
92
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Evolución de los niveles urinarios de interleuquina 6,
proteina quimiotractante de monocitos tipo 1 y factor de
crecimiento transformante B1 tras el tratamiento con
esteroides en enfermos con nefropatía IgA
JULIANA JARAMILLO VÁSQUEZ
Nefrologia
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
J. Jaramillo Vásquez, K. Arredondo Agudelo, E. Jatem Escalante, C. Carnicer Caceres,
M. Salcedo Allende, K. Romero Jaller, C. García Carro, N. Valtierra Carmeno, A.
Segarra Medrano
Summary:
Objetivo: analizar la evolución de los niveles urinarios de IL6, MCP-1, EGF y TGF beta1
tras el tratamiento con esteroides en enfermos con nefropatía IgA idiopática, su relación
con la evolución de la proteinuria y analizar las variables relacionadas con los cambios en
los niveles de dichas moléculas.
Enfermos y método: 69 enfermos con GMN mesangial IgA idiopática, tratados con bloqueo
de angiotensina, con FGe>60 ml/min y proteinuria >1.5 grms/día, fueron tratados con
esteroides durante 6 meses. Se realizaron determinaciones repetidas de la concentración
urinaria de IL6, EGF, MCP-1, TGF beta 1 mediante ELISA antes de iniciar el tratamiento, 6
y 12-18 meses tras el tratamiento. Se analizó la evolución de los niveles meidante analisis
de la varianza para muestras repetidas, su relación con la evolución de la proteinuria y las
variables predictoras con los cambios de dichas moléculas.
Resultados: seis meses tras el inicio del tratamiento, los niveles de IL 6, MCP-1, TGF beta
1 se redujeron significativamente, pero no se apreciaron cambios en los niveles de EGF.
La reducción en dichas moléculas, tuvo una asociación significativa directa cons us
respectivas, tuvo una asociación significativa directa con sus respectivos niveles basles
tanto en enfermos en los que la proteinuria se redujo como en los que no y se correlacionó
sólo parcialmente con la reducción en la proteinuria.
Conclusiones: los niveles urinarios de IL6, MCP-1, TGF beta1 pueden proporcionar
información complementaria a la proteinuria sobre la actividad de la lesión renal en
enfermos con nefropatía IgA idiopática.
93
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
EUVAE project
LEONEL LAGUNES LUNA
Medicina intensiva - CRIPS
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Leonel Lagunes, Bárbara Borgatta, Simone Gattarello, Cristopher Mazo, Jordi Rello
Summary:
La neumonía asociada a la ventilación mecánica (NAV) persiste como una causa
importante en términos de morbilidad, mortalidad y costes para el sistema sanitario. Al ser
una infección nosocomial es considerada como una variable más en cuanto a calidad en la
atención del paciente, y existen muchos esfuerzos para prevenir su aparición.
La definición actual de la NAV no es específica y no se correlaciona con hallazgos
histopatológicos de neumonía, independientemente del método microbiológico utilizado;
por ello, se ha cuestionado si debería ser utilizado como marcador de calidad en la
atención.
El Centro de Prevención y control de Enfermedades de Estados Unidos (CDC) con la
finalidad de unificar criterios, ha remplazado el término de NAV con el de ERV (evento
relacionado a la ventilación) en la vigilancia del paciente en ventilación mecánica.
Estudios realizados en Estados Unidos, Canadá y Australia sugieren que alrededor del 5%
al 10% de los pacientes presentan ERVs. Además han demostrado que son marcadores
de peor pronóstico: aumento en los días de ventilación mecánica, aumento en la estancia
en la Unidad de Cuidados Intensivos (UCI) y en el hospital y aumento en la mortalidad
hospitalaria.
Hemos diseñado un estudio observacional, prospectivo, multicéntrico, internacional del
cual nuestro servicio será coordinador; en los que participaran España, Francia, Inglaterra,
Portugal, Grecia, Italia,Turquia, Eslovenia y China con el objetivo principal de conocer la
incidencia de los eventos relacionados con la ventilación mecánica en el ámbito
internacional y sus implicaciones en el pronóstico.
94
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Eficacia y seguridad a largo plazo de los stents
farmacoactivos en pacientes con anticoagulación oral
crónica
JAVIER LIMERES
Cardiovascular
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Javier Limeres, A. Sambola, M. Mutuberria, B. Garcia Del Blanco, B. Miranda, F.
Alfonso, JA Barrabés, D. Garcia-Dorado - (1) Hospital Universitario Vall d'Hebron,
Barcelona, Spain (2) Hospital Univeristario La Princesa, Madrid, Spain
Summary:
Historia: La seguridad de los stents farmacoactiovs (FA) ha sido cuestionada en los
pacientes con anticoagulación oral crónica (ACO) debido al alto riesgo de complicaciones
hemorrágicas asociado al uso prolongado de la triple terapia (TT): ACO y doble
antiagregación (DAT).
Objetivo: Analizar los eventos adversos a largo plazo de los pacientes con ACO sometidos
a la implantación de stents FA.
Métodos: Se realizó un estudio multicéntrico prospectivo desde 2007 hasta 2012 para
identificar pacientes en tratamiento ACO por cualquier causa sometidos a intervencionismo
coronario percutáneo con implantación de stent (ICP-S). El seguimiento fue de un año.
Resultados: Se identificaron 826 pacientes en tratamiento ACO por cualquier causa (77.3%
varones, 72.0±9.3 años) sometidos a ICP-s. Se implantó un stent FA en 334 (40.3%) de los
pacientes y el tratamiento al alta en este grupo no varió con respecto a los que recibieron
stent no FA (TT 56.7% vs 56.8%; DAPT 34.4% vs 36.4%; ACO+clopidogrel 7% vs 8.8%,
p=0.61). Durante el seguimiento, la incidencia de eventos tromboembólicos, MACE (i.e:
muerte, infarto de miocardio, fallo del vaso diana), trombosis del stent, muerte y mortalidad
cardiovascular fue similar en ambos grupos de stent. Así como la incidencia de eventos
hemorrágicos (17% vs 18.3%, p=0.35) y hemorragia mayor (5.2% vs 4.7%, p=0.43). Los
pacientes que recibieron stent FA y fueron tratados con TT presentaban también una
tendencia a una menor incidencia de eventos tromboembólicos (1.6% vs 3.7%, p=0.27),
pero una incidencia similar de MACE, trombosis del stent y mortalidad que los pacientes
que recibieron DAT. Sin embargo, aunque la incidencia de sangrado total fue similar, los
pacientes tratados con TT presentaron una tendencia a un incremento del sangrado mayor
(7.2% vs 1.9o%, p=0.05). Un análisis multivariable de Cox mostró como factores
predictores de mortalidad: edad≥75 años, insuficiencia renal, insuficiencia cardíaca, pero
no el uso de stents FA ni la TT.
Conclusión: La utilización de la TT en pacientes sometidos a la implantación de stents FA
tiende a incrementar el riesgo de sangrado mayor y debe ser restringido, porque no parece
aportar reducción en los eventos isquémicos ni en la mortalidad, con respecto a la DAT.
95
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Trasplantament pulmonar en malaltia pulmonar intersticial
associada a emfisema
KARINA LOOR REYES
Pneumologia
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Karina Loor, Javier Perez-Miranda, Margarita Herrera, Cristina Berastegui, Berta Sáez,
Manuel López-Meseguer, Victor Monforte, Carlos Bravo, Joan Solé* y Antonio Roman.
Summary:
Els pacients que associen malaltia pulmonar intersticial i emfisema representen un petit
subgrup de trasplantats pulmonars. Es desconeix si aquesta condició afecta els resultats
del trasplantament pulmonar (TP). L'objectiu de l'estudi va ser descriure i comparar els
resultats d'aquest subgrup de pacients.
Pacients i mètodes: Entre gener 2010 i octubre 2014 es varen trasplantar un total de 128
pacients per Malaltia Pulmonar Intersticial (MPI). Deu d’ells presentaven emfisema
associat. Es realitza un estudi de casos i controls. Es va definir com a cas (MPI-E) aquells
diagnosticats de MPI més emfisema en el pulmó explantat. Es van definir dos controls
(MPI) per cada cas amb els següents criteris: diagnòstic de MPI, mateix sexe, edat ± 6
anys, TP en el mateix any i tipus de TP. Es van comparar les variables pre- i
postoperatòries, així com la supervivència mitjançant el mètode de Kapplan-Meyer.
Resultats: No van existir diferències significatives entre casos i controls en els paràmetres
pre-trasplantament estudiats. Els pacients amb MPI-E van presentar una intervenció i
postoperatori més complex. No hi va haver mortalitat a 30 dies. Les causes de mort
tardana varen incloure: embolisme pulmonar, rebuig agut, càncer i disfunció crònica de
l'empelt. La supervivència actuarial a 3 anys fou menor en el subgrup de pacients amb
MPI-E (p: 0.026).
Conclusions: El perioperatori dels pacients amb MPI-E presenta més complicacions
respecte als pacients amb EPI. Els presents resultats suggereixen que els pacients amb
MPI-E tenen pitjor supervivència després del trasplantament que els pacients amb MPI.
96
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Epidemiología, datos clínicos y rentabilidad de las pruebas
diagnósticas en la adenitis tuberculosa
IBAI LOS ARCOS BERTIZ
Medicina interna – Servei de malalties infeccioses
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Ibai Los-Arcos, Fernando Salvador, Adrián Sánchez-Montalvá, Teresa Tórtola, Adrian
Curran, Ana Villar, Josep Castellví, Israel Molina
Summary:
Objetivos: Describir la epidemiologia y los datos clínicos de los pacientes con adenitis
tuberculosa así como evaluar la rentabilidad de las pruebas diagnosticas. Material y
métodos: Estudio retrospectivo en el que se recogen todos aquellos pacientes que han
sido diagnosticados de una adenitis tuberculosa desde Enero de 2001 hasta Diciembre de
2013 en el Hospital Universitario Vall D’Hebron, tanto las adenitis tuberculosa confirmadas
(resultados microbiológicos) o como una probable adenitis tuberculosa (sospechado por la
presentación clínica, los datos histopatológicos favorables y mejoría clínica tras
tratamiento). Resultados: Se incluyeron 122 pacientes, 78 (63,9%) de ellos con
diagnostico confirmado mientras que 44 (36,1%) pacientes con diagnostico de probable
adenitis tuberculosa. 70 (57,4%) no eran autóctonos, de los cuales 21 (17.2%) eran
naturales de Pakistan, 17 (13.9%) de Marruecos, 9 (7.4%) de Ecuador, 6 (4.9%) de Bolivia,
y 17 (13.9%) eran de otros países. El test de HIV fue realizado en 103 pacientes de los
cuáles 16 (15,5%) resultó positivo. 36 (29,5%) de los pacientes presentaban afectación
extraganglionar siendo la más frecuente la pulmonar en 22 pacientes (18%). Conclusión:
El diagnostico de la adenitis tuberculosa ha aumentado en nuestro medio, sobretodo
secundario al aumento de casos en personas inmigrantes, sobre todo en aquellas
personas originarias del subcontinente Indio y de Africa del Norte.
97
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Training for the recognition of physical features of FASD
JACOBO MENDIOROZ
Àrea de genética clínica y molecular – Medicina preventiva y epidemiología
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Miguel del Campo1, Laia Martínez Ribot1, Ana Cueto1, Irene Valenzuela2, Susana
Boronat3, Angeles Tormos3 , Ana Felipe3, Nuria Gómez4, Oscar Garcia-Algar5, Xavier
Joya5, Judith Salat-Batlle5, Jacobo Mendioroz6.
1. Consulta de Genética, Area de Genética Clínica y Molecular, Hospital Vall d´Hebron,
Barcelona
2. Servicio de Pediatría, Hospital Vall d´Hebron, Barcelona
3. Servicio de Neuropediatría, Hospital Vall d´Hebron, Barcelona
4. Servicio de Psiquiatría, Hospital Vall d´Hebron, Barcelona
5. Unitat de Recerca Infància i Entorn (URIE), Institut Hospital del Mar d'Investigacions
Mèdiques (IMIM), Barcelona
6. Servicio de Medicina Preventiva, Hospital Vall d´Hebron, Barcelona
Summary:
Objectives: Accurate recognition of the physical phenotypes of FASD is still restricted to
some experts. Training onsite with patients could be a successful method to improve the
accuracy of the physical diagnoses made by other professionals and to identify their needs.
Methods: 48 children with a suspected diagnosis of FASD participated in the study. As a
first step to define their specific IOM diagnostic category, physical exams were performed
by two experts. The exam sheet included the three facial features and a list of items of the
dysmorphology score. The examiners performed the measurements, plotted in the curves,
calculated the scores and defined the IOM categories. The training consisted of four
sessions, and the measurements of each item were compared with a referential expert, in
order to measure time line improvements. Data collection and statistical analysis were
performed using EpiInfo.
Results: Errors on physical measurements improved during and after the training. The
ability to identify or rule out the key specific features for the diagnosis of FAS also improved
with the training even if for some features, most of them infrequent or with a good previous
accuracy did not. Discriminating between FAS and no FAS shows marked improvement
with the training but intermediate cases with partial FAS were difficult to differentiate.
Conclusion: As correct recognition on FAS is extremely important to estimate its
prevalence, and for its posterior clinical management, this method of training proved
efficient to extend knowledge on physical recognition of FASD.
98
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
¿Debemos recomendar triple terapia en pacientes
anticoagulados crónicamente sometidos a la implantación
de un stent con un HAS-BLEED Score de elevado riesgo de
sangrado?
BERTA MIRANDA
Cardiovascular
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Berta Miranda (1); Antonia Sambola (1); Alba Santos (1);Javier Limeres (1); María
Mutuberria (1); Bruno Garcia Del Blanco (1); José Antonio Barrabés (1); Pilar Tornos
(1); David Garcia-Dorado (1)
Summary:
Antecedentes: Las guías clínicas actuales recomiendan utilizar triple terapia (TT):
anticoagulación oral crónica combinada con doble antiagregación: (AAS+clopidogrel: DAT)
en pacientes con fibrilación auricular (FA) que requieran anticoagulación oral crónica
(AOC) sometidos a intervencionismo coronario percutáneo con implantación de un stent
(ICP-s), aún con elevado riesgo de sangrado.
Objetivos: Evaluar la seguridad de la TT en pacientes con FA sometidos ICP-s que tienen
un elevado riesgo de sangrado (HAS-BLEED score≥3).
Métodos y Resultados: Un estudio multicéntrico prospectivo desde 2007 hasta 2012
identificó 345 pacientes (74% hombres, 74±8 años) con FA sometidos a ICP-s de los
cuales, 271 (78.6%) tenían un HAS-BLED ≥ 3. De éstos 127(46.9%) recibieron TT al alta
y el resto DAT. El 76.4% de los pacientes que recibieron TT a la alta tenían un
CHADSVAC2≥2. Los pacientes que recibieron TT tuvieron menos eventos
tromboembólicos (2.4% vs 9.7%, p=0.01). No hubo diferencias significativas en la
incidencia de MACE (25.2% vs 22.4%, p=0.34),o mortalidad global (11% vs 10.5%,
p=0.52) entre ambos grupos de tratamiento. Sin embargo, la incidencia de eventos
hemorrágicos fue muy elevada y significativamente mayor (32% vs 20.8%, p =0.02) en los
pacientes tratados con TT, con un exceso de hemorragia mayor (13.4% vs 4.9 %, p=0.01).
El beneficio neto de ambos tratamientos quedó balanceado (48% vs 41%, p=0.14). En un
análisis multivariable de Cox, en los pacientes con HAS -BLED ≥ 3, la edad≥75 años
(p=0.02), la insuficiencia renal (p=0.001), vasculopatía periférica (p=0.03) e insuficiencia
cardíaca (p=0.05) fueron predictores de mortalidad, mientras la TT no se asoció con la
mortalidad (p=0.51). El único predictor de sangrado mayor fue la TT al alta (p=0.048),
mientras que la insuficiencia renal o el uso de stents farmacoactivos no lo fueron.
Conclusiones: Un elevado porcentaje de pacientes con FA sometidos a PCI-s tienen un
alto riesgo hemorrágico (HAS-BLED≥ 3). En estos pacientes, el uso de TT redujo la
incidencia de eventos tromboembólicos, pero aumentó la incidencia de hemorragia mayor.
Sin embargo, la TT no tuvo efecto sobre la mortalidad.
99
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Evaluación de TESA cruzi para la confirmación de
resultados serológicos no concluyentes en la enfermedad
de Chagas crónica en una zona no endémica
ZAIRA MOURE GARCÍA
Microbiologia
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Zaira Moure García, Elena Sulleiro Igual
Summary:
INTRODUCCIÓN
El diagnóstico de Enfermedad de Chagas (EC) crónica se basa en la detección de
anticuerpos anti-T. cruzi por 2 técnicas serológicas diferentes realizadas en paralelo.
Cuando los resultados no son concordantes, debe realizarse una tercera técnica. Sin
embargo, no existe un método estándar para la confirmación de EC en pacientes con
resultados no concluyentes.
En este estudio hemos evaluado el TESAcruzi-blot (TESA) como técnica confirmatoria en
muestras discordantes.
METODOLOGÍA
Se llevó a cabo un estudio observacional retrospectivo entre 2010 y 2014. El diagnóstico
se realizó en muestras de suero simultáneamente por dos técnicas: r-ELISA Bioelisa
Chagas Biokit España y n-ELISA ORTHO T. cruzi ELISA System.Johnson&Johnson.USA.
Algunas de las muestras con resultados discordantes se ensayaron mediante un W-B
comercial (TESAcruzi-blot Biomérieux, RJ, Brasil). La prueba se consideró positiva si
aparecía la banda de 180kD inmunodominante.
RESULTADOS
Un total de 40 sueros discordantes, fueron evaluados por TESA. Veintitrés (57%) fueron
positivos, y 17 (42,5%) fueron negativos.
De los 26 sueros positivos por n-ELISA, 20 (77%) fueron positivos y 6 (23%) fueron
negativos por TESA. De los 14 sueros positivos por r-ELISA, 3 (21,5%) fueron positivos y
11 (78,5%) fueron negativos por TESA.
En 31 de los 40 sueros (77,5%) hubo concordancia entre los resultados de n-ELISA y
TESA.
CONCLUSIONES
Los resultados de TESA fueron positivos en más de la mitad de los sueros discordantes. nELISA ha demostrado tener una concordancia mayor con TESA de r-ELISA. Por lo tanto,
TESA puede ser una buena alternativa para la confirmación de EC.
100
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Estudio retrospectivo de las características clínicas,
microbiológicas y terapéuticas de las fiebres entéricas
(Salmonella typhy y Salmonella paratyphi) en dos centros
hospitalarios españoles (Hospital Vall d’Hebron y Hospital
Ramón y Cajal) del 2000 al 2013
IRENE SÁNCHEZ RODRÍGUEZ
Medicina interna – Servei de malalties infeccioses
(1)
(2)
(3)
(4)
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Irene Sánchez Rodríguez (1), Adrián Sánchez Montalvá (1,2), Fernando Salvador
Vélez (1,2), Elena Sulleiro Igual (2,3), Ana María Planes Reig (3), Ángela Martínez
Pérez (4), José A. Pérez Molina (4), Israel Molina Romero (1,2).
Hospital Universitario Vall d’Hebron. Servicio de Enfermedades Infecciosas.
PROSICS Barcelona. Programa de Salud Internacional del ICS.
Hospital Universitario Vall d’Hebron. Servicio de Microbiología.
Hospital Ramón y Cajal. Servicio de Enfermedades Infecciosas. Unidad de Medicina
Tropical.
Summary:
Métodos: Se incluyeron todos los sujetos con hemocultivo positivo para Salmonella typhi o
paratyphi diagnosticados en el Hospital Vall d’Hebron y el Ramón y Cajal desde enero del
2000 a diciembre de 2013. Se recogieron variables epidemiológicas, clínicas,
microbiológicas y de tratamiento.
Resultados: Se incluyeron en total 47 pacientes. Los casos importados fueron el 74,5%, de
los cuales la mayoría fueron viajeros (48.6%), seguido de un 40% de VFR, siendo en
ambos casos países de Asia los principales destinos. En el 25.5% de los casos no se
encontró historia de viajes recientes. La fiebre estaba presente en el 100% de los
pacientes, otros síntomas frecuentes fueron diarrea y dolor abdominal. La tasa de
complicaciones fue del 12,7% (colecistitis e ileítis). Los serotipos más frecuentemente
aislados fueron Salmonella typhi (66,7%) y Salmonella paratyphi A (22,9%). La resistencia
a ciprofloxacino se documentó en el 29.2% de las cepas, mientras que a cefalosporinas de
tercera generación fue inferior al 4%. Los pacientes procedentes de Asia presentaron un
riesgo relativo de 8.1 (IC95% 1.6-42.3) de presentar cepas resistentes a ciprofloxacino.
Todos los casos presentaron una evolución favorable, excepto una pérdida de seguimiento
y un paciente con una recidiva inicial y curación completa del segundo episodio.
Conclusiones: Un 25.5% de los casos diagnosticados no realizaron viajes internacionales,
lo que hace pensar que la enfermedad sigue estando presente en nuestro medio. El
tratamiento inicial de los pacientes procedentes de Asia debería ser una cefalosporina de
3º generación, debido a la alta tasa de resistencias a ciprofloxacino.
101
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Impacto de las características demográficas, métodos de
estadiaje y tratamiento en una población europea de
pacientes con cáncer de cérvix localmente avanzado
ENRIQUE SANZ GARCÍA
Oncologia mèdica – tumors ginecològics
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Constanza Linossi, Lorena Fariñas-Madrid, Victor Rodriguez-Freixinos, Ramona
Verges, Antonio Gil, Josep Maria Del Campo
Summary:
El Cancer de cérvix viene definido por las guías FIGO según criterios clínicos. Se
considera localmente avanzada los estadios IB2 a IVA, siendo el tratamiento de elección
en estas pacientes la quimioradioterapia. Para completar el estadiaje, la RMN pélvica, el
PET TAC y la linfadenectomia extraperitoneal son frecuentemente utilizadas aunque su
papel no está claramente definidos. En nuestro trabajo, recogimos los datos de 148
pacientes con cancer de cérvix localmente avanzado tratadas todas ellas con quimioradioterapia procedentes de Vall d’Hebron y del Hospital Duran i Reinalds de L’Hospitalet.
Primeramente, se han analizado las características demográficas destacando la edad, su
origen, las comorbilidades y los habitos tóxicos . Posteriormente, se ha analizado las
características clínicas al diagnóstico: estado general del paciente, tiempo al diagnóstico,
estadio clínico al diagnóstico y estadio mediante RMN, PET y linfadenectomia
extraperitoneal. Las características anatomopatológicas han sido analizadas asimismo.
Con estos datos, se ha realizado la correlación entre el estadio clínico por exploración
ginecológica frente a la resonancia magnética. Asimismo, se ha valorado la especificidad y
sensibilidad en nuestra serie en la detección de ADP paraaorticas, importante factor
pronóstico en Cancer cérvix localmente avanzado. Por otra parte, se ha analizado las
características del tratamiento realizado, su cumplimiento y sus toxicidades. Finalmente, se
ha valorado el pronóstico en términos de supervivencia global y supervivencia libre de
progresión de forma general y desglosado por estadios. Asimismo, se ha intentando filiar
factores pronósticos demográficos y clínicos.
102
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Detecció de micobacteris atípics en mostra respiratòria amb
AnyplexTMplus MTB/NTM
ARIADNA RANDO
Microbiologia
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
ARIADNA RANDO, MªTERESA TORTOLA
Summary:
Objectiu
No existeixen gaires tècniques moleculars comercials que detectin simultàniament
Mycobacterium tuberculosis complex (MTB) i micobacteris no tuberculosos (NTM). El
nostre objectiu és avaluar AnyplexTMplus MTB/NTM (Seegen, Seoul, Korea) per a la
detecció de micobacteris en mostres respiratòries.
Metodologia
Es van estudiar un total de 40 mostres respiratòries (34 esputs, 5 aspirats bronquials i 1
aspirat gàstric). Totes les mostres es van descontaminar i concentrar, per a realitzar: 1)
examen microscòpic; 2) cultiu en medi líquid MGIT i 3) AnyplexTMplus MTB / NTM. La
identificació dels micobacteris aïllats es va realitzar amb el kit comercial GenoType
MTBDRplus i GenoType Mycobacterium CM/AS.
Resultats
Les mostres respiratòries pertanyen a 40 pacients, 24 homes i 16 dones, amb una edat
mitjana de 37 anys, recollides durant setembre de 2013. El cultiu es va utilitzar com a
tècnica “gold standard”. AnyplexTMplus va tenir una sensibilitat (3/3) i una especificitat
(37/37) de 100% per a la detecció de MTB, i per NTM una sensibilitat i especificitat de
100% (3/3) i 94,1% (32/34), respectivament. Només va haver-hi dos resultats discordants,
dues mostres d'esput amb cultiu negatiu i resultat positiu a NTM per AnyplexTMplus.
Conclusions
AnyplexTMplus MTB/NTM és una tècnica fàcil i ràpida que podria ser útil per a la detecció i
discriminació de NTM respecte MTB. No obstant, el cultiu segueix essent important ja que
un resultat positiu per tècnica molecular no indica viabilitat.
103
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Cirurgia de càncer d'endometri en pacients amb IMC igual o
superior a 35
IRENE RIBERA CASELLAS
Ginecologia i obstetricia
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Raventós Tato, R; Garrido Giménez, C; Ribera Casellas, I; Sánchez Iglesias, J.L;
Pérez-Benavente, A; Gil Moreno, A.
Summary:
El càncer d'endometri és el segon càncer ginecològic més freqüent a nivell mundial
després del càncer de cèrvix. L'estadiatge d'aquest càncer es fa quirúrgicament, essent
fins fa uns deu anys la cirurgia oberta la primera elecció de tractament.
La obesitat és alhora un factor de risc per al càncer de cèrvix i un factor de mal pronòstic
de cara al tractament de la malaltia, ja que complica tant la cirurgia com la recuperació
posterior. En els últims anys, la cirurgia mínimament invasiva ha demostrat disminuir
l'estància hospitalaria, la pèrdua hemàtica i el dolor postoperatori en els procediments en
els que s'ha aplicat. En aquest estudi retrospectiu de 138 pacients amb IMC igual o
superior a 35 intervingudes al nostre centre, es va demostrar que en aquestes pacients, no
només és factible la cirurgia mínimament invasiva, sinó que de manera estadísticament
significativa (p<0,001), permet reduïr l'estada hospitalària, el sagnat intraquirúrgic i les
complicacions postoperatories precoces.
104
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Lesiones intraepiteliales anales en pacientes con factores
de riesgo
MIREIA SUÁREZ VALERO
Ginecologia i obstetricia
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Mireia Suárez Valero, Cristina Centeno Mediavilla, Silvia Cabrera Diaz, Antonio Gil
Moreno, Jordi Xercavins
Summary:
Objetivos:
Estudiar la prevalencia de lesiones intraepiteliales anales en pacientes con factores de
riesgo.
Material y métodos:
Se trata de un estudio de cohorte prospectivo desde Enero 2013 a Agosto 2014.
Incluimos dos grupos de pacientes: Mujeres VIH negativas, que presentan antecedente de
VIN y/o condilomas anales y/o inmunodeprimidas por otra causa no VIH. El segundo grupo,
son mujeres VIH positivas con citología HSIL y/o VIN y/o condilomas anales.
A todas las pacientes se les realizó una historia clinica y una citología anal líquida. La
anoscopia de alta resolución se reservó para los casos de citología ASCUS o más. Se
biopsiaron las lesiones sospechosas y se trataron las lesiones anales intraepiteliales (AIN)
grado 2+.
Resultados:
Se incluyeron 84 pacientes (43 VIH+)
En el grupo VIH+, la indicación de estudio anal fue VIN en el 41%, condilomas anales en el
9.3% y CIN 2-3 en el 46%. En el grupo VIH negativo, el motivo del estudio fue VIN en el
43%, condilomas anales en el 30% y otra causa inmunosupresión en el 6% de casos.
Los resultados de citología anal fueron: Normal 37, ASC 20, LSIL 15, HSIL 7 y ASC-H. El
63% del grupo VIH +, frente al 45% del grupo VIH presentaron citología ASCUS +,
(p=0.1035).
Se detectó VPH alto riesgo anal en 58% del total de pacientes.
En las biopsias se detectaron 7/11 PAIN2+ (lesión perianal intraepitelial) y 11/13 AIN2+
(lesión anal intraepitelial).
Estudiando los factores de riesgo, la lesión AIN/PAIN se asoció al antecedente de VIN, ya
que se detecta en el 27.7% de las pacientes con VIN vs 10% de aquellas sin VIN
(p=0.048). Se detectó PAIN/AIN en El 23% de las pacientes VIH+ frente al 12% de las
VIH- y en el 27% de las pacientes con HSIL frente al 18% de las que no presentaban HSIL.
(p>0.05)
No se detectó ningún carcinoma en las 84 pacientes estudiadas.
Conclusión:
Observamos un riesgo aumentado de presentar AIN/PAIN en las pacientes con
antecedente de VIN, por lo que recomendamos el cribado de cáncer anal en estas
pacientes.
105
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Type 2 Diabetes is an independent risk factor for dementia
convertion in mild cognitive impairment patients
OLGA SIMÓ
Endocrinologia i nutrició
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Olga Simó-Servat, Cristina Hernández, Mercé Boada, Agustin Ruiz, Rafael Simó,
Andreea Ciudin
Summary:
Background and aims: Mild cognitive impairment is a clinically heterogeneous syndrome
associated with an elevated dementia conversion rate, in particular Alzheimer´s disease.
The aim of this study was to asses if type 2 diabetes is a risk factor for dementia conversion
in mild cognitive impairment patients.
Materials and methods: A longitudinal follow-up of 202 mild cognitive impairment patients
older than 60 years, functionally literate, without severe auditory and visual abnormalities
was realized: 101 type 2 diabetic patients matched by age and gender with 101 nondiabetic patients. All the patients were performed neuropsychological, neurological and
psychiatrical evaluation and APOE genotyping. Data was analyzed using SPSS for
Windows v.18.
Results: The dementia conversion rate was 57, 4% in type2 diabetic patient and 42, 6% in
non-diabetic patient (p= 0, 02) in 25, 27±3,2 month and 26,39±2,3 month respectively
(p=0,07). The types of dementia were Alzheimer´s disease 46, 53%, vascular dementia 23,
76%, mixed dementia (Alzheimer´s disease and vascular) 19, 8%, and <10%
frontotemporal dementia and dementia with Lewy´s bodies. No differences in APOE
genotype or cardiovascular risk factors were observed between the two groups. The logistic
regression analysis correlated the risk of all type dementia conversion with the presence of
type 2 diabetes (p= 0,017) and APOE ε4 allele (p= 0, 02).
Conclusion: In the present study, in MCI patients, type 2 diabetes was an independent risk
factor for dementia conversion in mild cognitive impairment patients.
106
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Aplicació d'OSNA a l'anàlisi de metàstasis ganglionars en
carcinoma papil·lar de tiroide
JORDI TEMPRANA SALVADOR
Anatomia patològica
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Óscar González, Carles Zafón, Amparo García-Burillo, Santiago Ramón y Cajal.
Summary:
El tractament quirúrgic del carcinoma papil·lar de tiroide (CPT) és la tiroïdectomia total (TT)
amb limfadenectomia del compartiment central (LCC), que serà profilàctica en absència
d’afectació ganglionar prequirúrgica coneguda. Només en el 20% de les LCC profilàctiques
es demostrarà metàstasi ganglionar. La tècnica del gangli sentinella (GS) té un poder
predictiu alt respecte l’afectació ganglionar global. L’estudi intraoperatori convencional del
GS té un 15% de falsos negatius (FN) respecte l’estudi definitiu, degut sobretot a l’estudi
incomplert del gangli.
OSNA (One Step Nucleic Acid Amplification) és un mètode molecular que quantifica de
manera ràpida el número de còpies d’RNAm de citoqueratina 19 (CQ19) d’una mostra
histològica (en el nostre cas un gangli complert), ja implementat en altres neoplàsies com
el càncer de mama. El CPT expressa CQ19, i no el teixit ganglionar normal. La hipòtesi de
treball és que OSNA permetria un resultat intraoperatori definitiu de l’estat ganglionar total,
reduint les reintervencions degudes a FN de l’estudi estàndard i evitant LCC innecessàries.
Prèviament s’ha verificat el bon nivell de concordança entre la tècnica molecular i els
mètodes habituals, demostrant-se la seva aplicabilitat.
L’objectiu actual és realitzar un estudi prospectiu aplicant OSNA a l’anàlisi intraoperatori del
GS i, quan sigui procedent, a la limfadenectomia posterior.
Fins el moment s’han reclutat 17 malalts. Els resultats provisionals semblen confirmar la
seva utilitat en CPT, permetent un tractament personalitzat de l'estat ganglionar. A
mitjà/llarg termini es pretén avaluar el possible paper de la càrrega tumoral ganglionar
(còpies de CQ19) com a factor pronòstic.
107
PROGRAMA – 8a JORNADA CIENTÍFICA VHIR
Tos ferina a pediatria: factors pronòstics d’evolució en el
pacient hospitalitzat
OLALLA RODRÍGUEZ LOSADA
Patologia infecciosa i immunodeficiències pediàtriques
INVESTIGADOR PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:
Maria Teresa Riera-Bosch, Olalla Rodríguez-Losada, Fernando A. Moraga-Llop, Joan
Balcells Ramírez, Pere Soler-Palacin
Summary:
Introducció: la tos ferina maligna (forma més greu de la malaltia) es caracteritza per
leucocitosi, insuficiència respiratòria, hipertensió pulmonar, insuficiència cardíaca i un
elevat risc de mort tot i que s’apliquin tècniques de suport vital avançat i acostuma a
presentar-se en els nens més petits. Objectiu: descriure els factors de mala evolució dels
pacients amb tos ferina ingressats (considerant mala evolució com a necessitat d’ingrés a
cures intensives (UCI), seqüeles o mort).
Mètodes: estudi observacional retrospectiu per revisió d’històries clíniques de pacients
menors de 18 anys ingressats per tos ferina a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron durant
deu anys (2002-2011). Valoració de les seves característiques epidemiològiques, clíniques
i de tractament fent especial èmfasi en factors associats a mala evolució així com en les
tècniques de suport vital emprades.
Resultats: es van estudiar 149 pacients amb tos ferina confirmada microbiològicament. Van
requerir ingrés a l’UCI un 18,8% dels pacients. 3 pacients van ser èxitus i un altre va
presentar seqüeles. Van requerir exsanguinotranfusió un 3,4%, un 6% va requerir
ventilació mecànica invasiva i un 2% suport amb circulació extracorpòria. Es va detectar
hipertensió pulmonar en 8 pacients de l’UCI. L’edat inferior a 60 dies i una xifra elevada de
limfòcits inicials van ser factors de mal pronòstic en l’anàlisi multivariada. Cap dels pacients
de la UCI havia rebut una dosi d’immunització efectiva enfront de la tos ferina.
Conclusions: Una menor edat, l’absència d’immunitzacions enfront de B.pertussis i una
xifra de limfòcits inicials elevada van ser factors de mal pronòstic.
108
8aJ
or
nadaCi
e
ntí
f
i
ca
Val
ld’
He
br
onI
ns
ti
tu
tdeR
e
ce
r
ca(
VHI
R
)
1
1i
1
2dede
s
e
mbr
ede201
4
camp
usuni
ve
r
s
i
t
ar
i
val
ld’
he
br
on
Pe
ramé
si
nf
or
ma
c
i
ó:
Un
i
t
a
t
Co
mu
n
i
c
a
c
i
ói
I
ma
t
g
e
c
o
mu
n
i
c
a
@v
h
i
r
.
o
r
g-www.
v
h
i
r
.
o
r
g
T
e
l
.
9
32
7
46
72
8-Fa
x9
34
8
94
10
2
Ambl
ac
ol
·
l
a
bor
a
c
i
óde
:
Es
ponz
or
i
t
z
a
tpe
r
:
P
R
OGR
AMA>

Documentos relacionados