Peces singulars del Museu Agbar de les Aigües

Transcripción

Peces singulars del Museu Agbar de les Aigües
Peces singulars
del Museu Agbar de les Aigües
Peces singulars
del Museu Agbar de les Aigües
Peces singulars
del Museu Agbar de les Aigües
Peces singulars
del Museu Agbar de les Aigües
1
Les primeres rentadores, com la Morisons Washer 1900, van
representar un pas endavant cap a la mecanització de la bugada.
Abans, rentar la roba havia estat una de les feines domèstiques
més feixugues i laborioses. Aquesta tasca, assignada a les dones,
acostumava a ocupar tot un dia sencer, habitualment els dilluns,
a l’inici de la setmana. La bugada es duia a terme als marges dels
rius, als recs o als safareigs públics, que eren establiments comercials
que llogaven les seves instal·lacions a les minyones, bugaderes
i mestresses de casa. Les dones rentaven de genolls o a peu dret,
amb les mans en remull i en contacte amb productes nocius com
la sosa, el lleixiu i el blavet. Això no obstant, malgrat les dures
condicions de treball, anar al safareig era també per a elles una
oportunitat de sortir de casa i socialitzar-se, un moment per conversar
amb les veïnes. D’aquest fet, encara ens queden expressions com
fer safareig per dir que es parla de tafaneries, i la roba bruta es
renta a casa per indicar que un tema és d’àmbit privat.
La bugada no era només una feina que les dones feien per a les
seves famílies. Per a moltes, ser bugadera era una bona opció
professional. Es tractava d'un dels oficis femenins més populars,
sovint preferit al del servei domèstic o al treball a la fàbrica per
la independència que els donava.
A mesura que l’ús de les rentadores es va anar estenent a totes
les famílies, els rentadors al riu i els safareigs públics van anar
entrant en desús. Ara ens en queden pocs i, evidentment, ja només
queda en el record el ritual, feixuc però sociable, del dilluns farem
bugada.
Bellugar roba mullada era una
feina àrdua. Els teixits
tradicionals de llana, cotó o lli
molls esdevenien molt pesats.
L’aparició de nous teixits i les
innovacions en els detergents
han contribuït a facilitar la feina
de la bugada.
Agitar ropa mojada era un
trabajo arduo. Los tejidos
tradicionales de lana, algodón
o lino, una vez mojados,
resultaban muy pesados.
La aparición de nuevos tejidos
y las innovaciones en los
detergentes han contribuido
a facilitar el trabajo de la
colada.
Del 1900 al 1930, la ciutat de
Barcelona va doblar la seva
població: es va passar del mig
milió d'habitants a un milió.
En aquests anys, l'augment
continuat del nombre d'usuaris
potencials va exigir a Aigües de
Barcelona un gran esforç per fer
créixer la xarxa al mateix ritme
que ho feia la ciutat. El
subministrament continuat
a la majoria d'habitatges facilità
el canvi d'hàbits en la higiene
personal i la neteja: primer,
a les famílies benestants i, més
lentament, a la resta de la
població.
Entre 1900 y 1930 la ciudad de
Barcelona duplicó su población:
se pasó del medio millón de
habitantes al millón. Durante
estos años, el continuo aumento
del número de usuarios
potenciales exigió a Aigües de
Barcelona un gran esfuerzo para
hacer crecer la red al mismo
ritmo que lo hacía la ciudad.
El suministro continuo en la
mayoría de viviendas facilitó el
cambio de hábitos en la higiene
personal y la limpieza: primero,
a las familias acomodadas y,
más lentamente, al resto de la
población.
Avui, els avenços tecnològics de les rentadores, la instal·lació
gradual d’aigua i electricitat a les llars, o les més recents innovacions
en el món dels teixits i els detergents, han fet de la bugada una
feina fàcil que pot fer qualsevol persona, còmodament a casa. Així,
al llarg del dia, utilitzem un vestuari diferent per a cada activitat:
ja sigui per anar a la feina, anar de festa, al gimnàs o per dormir...
i, tot i que rentem més roba que mai, fer la bugada no ens suposa,
de cap de les maneres, la dedicació de temps ni l’esforç d’ara fa
100 anys.
1
Las primeras lavadoras, como la Morisons Washer 1900,
representaron un paso adelante en la mecanización de la colada.
Abans de tenir rentadores, era habitual portar
la mateixa roba durant setmanes.
Antes de tener lavadoras, era habitual llevar la
misma ropa durante semanas.
2
Con anterioridad, lavar la ropa había sido una de las tareas del
hogar más pesadas y laboriosas. Esta tarea, asignada a las mujeres,
solía ocupar todo un día entero, habitualmente los lunes, a principios
de la semana. La colada se lavaba en los márgenes de los ríos
o los canales, en los lavaderos públicos o en los establecimientos
comerciales que alquilaban sus instalaciones a criadas, lavanderas
y amas de casa. Las mujeres lavaban de rodillas o en pie, con las
manos en remojo y en contacto con productos nocivos como la
sosa, la lejía y el azulete. Sin embargo, pese a las duras condiciones
de trabajo, ir al lavadero constituía también para ellas una oportunidad
de salir de casa y socializar, un momento para conversar con las
vecinas. De este hecho aún nos quedan expresiones como sacar
a relucir, que significa echar a alguien en cara sus faltas y hacerlas
públicas, o lavar los trapos sucios, es decir, arreglar los temas
privados en la intimidad.
La colada no era solo un trabajo que las mujeres realizaban para
sus familias. Para muchas, ser lavandera era una buena opción
profesional. Se trataba de uno de los oficios femeninos más
populares, a menudo preferido al del servicio doméstico o al trabajo
en la fábrica por la independencia que les proporcionaba.
A medida que el uso de las lavadoras se fue extendiendo a todas
las familias, los lavaderos —en el río y públicos— fueron entrando
en desuso. Ahora nos quedan pocos y, evidentemente, ya solo
permanece en el recuerdo el ritual, pesado pero socialmente
agradable, de «el lunes haremos la colada».
En la actualidad, los avances tecnológicos de las lavadoras, la
instalación gradual de agua y electricidad en los hogares o las más
recientes innovaciones en el mundo de los tejidos y los detergentes
han hecho de la colada un trabajo fácil que puede realizar cualquier
persona, cómodamente, en casa. Así, a lo largo del día, utilizamos
un vestuario diferente para cada actividad, ya sea para ir al trabajo,
salir de fiesta, ir al gimnasio o dormir. Y, aunque lavamos más ropa
que nunca, la colada no nos exige, en absoluto, la dedicación de
tiempo ni el esfuerzo de hace cien años.
Quatre dones rentant la roba a la Gran Via de Barcelona, l’any 1917
Cuatro mujeres lavando la ropa en la Gran Via de Barcelona, en el año
1917.
Frederic Ballell. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona-Arxiu Fotogràfic
A la publicitat, acompanyant inseparable dels electrodomèstics, una dóna
mostra l’agitador d’un nou model de carrega superior dels anys cinquanta.
En la publicidad, acompañante inseparable de los electrodomésticos, una
mujer muestra el agitador de un nuevo modelo de carga superior de los
años cincuenta.
© Bettmann/CORBIS/Latinstock

Documentos relacionados