Peces singulars del Museu Agbar de les Aigües
Transcripción
Peces singulars del Museu Agbar de les Aigües
Peces singulars del Museu Agbar de les Aigües Peces singulars del Museu Agbar de les Aigües Peces singulars del Museu Agbar de les Aigües Peces singulars del Museu Agbar de les Aigües 1 Les primeres rentadores, com la Morisons Washer 1900, van representar un pas endavant cap a la mecanització de la bugada. Abans, rentar la roba havia estat una de les feines domèstiques més feixugues i laborioses. Aquesta tasca, assignada a les dones, acostumava a ocupar tot un dia sencer, habitualment els dilluns, a l’inici de la setmana. La bugada es duia a terme als marges dels rius, als recs o als safareigs públics, que eren establiments comercials que llogaven les seves instal·lacions a les minyones, bugaderes i mestresses de casa. Les dones rentaven de genolls o a peu dret, amb les mans en remull i en contacte amb productes nocius com la sosa, el lleixiu i el blavet. Això no obstant, malgrat les dures condicions de treball, anar al safareig era també per a elles una oportunitat de sortir de casa i socialitzar-se, un moment per conversar amb les veïnes. D’aquest fet, encara ens queden expressions com fer safareig per dir que es parla de tafaneries, i la roba bruta es renta a casa per indicar que un tema és d’àmbit privat. La bugada no era només una feina que les dones feien per a les seves famílies. Per a moltes, ser bugadera era una bona opció professional. Es tractava d'un dels oficis femenins més populars, sovint preferit al del servei domèstic o al treball a la fàbrica per la independència que els donava. A mesura que l’ús de les rentadores es va anar estenent a totes les famílies, els rentadors al riu i els safareigs públics van anar entrant en desús. Ara ens en queden pocs i, evidentment, ja només queda en el record el ritual, feixuc però sociable, del dilluns farem bugada. Bellugar roba mullada era una feina àrdua. Els teixits tradicionals de llana, cotó o lli molls esdevenien molt pesats. L’aparició de nous teixits i les innovacions en els detergents han contribuït a facilitar la feina de la bugada. Agitar ropa mojada era un trabajo arduo. Los tejidos tradicionales de lana, algodón o lino, una vez mojados, resultaban muy pesados. La aparición de nuevos tejidos y las innovaciones en los detergentes han contribuido a facilitar el trabajo de la colada. Del 1900 al 1930, la ciutat de Barcelona va doblar la seva població: es va passar del mig milió d'habitants a un milió. En aquests anys, l'augment continuat del nombre d'usuaris potencials va exigir a Aigües de Barcelona un gran esforç per fer créixer la xarxa al mateix ritme que ho feia la ciutat. El subministrament continuat a la majoria d'habitatges facilità el canvi d'hàbits en la higiene personal i la neteja: primer, a les famílies benestants i, més lentament, a la resta de la població. Entre 1900 y 1930 la ciudad de Barcelona duplicó su población: se pasó del medio millón de habitantes al millón. Durante estos años, el continuo aumento del número de usuarios potenciales exigió a Aigües de Barcelona un gran esfuerzo para hacer crecer la red al mismo ritmo que lo hacía la ciudad. El suministro continuo en la mayoría de viviendas facilitó el cambio de hábitos en la higiene personal y la limpieza: primero, a las familias acomodadas y, más lentamente, al resto de la población. Avui, els avenços tecnològics de les rentadores, la instal·lació gradual d’aigua i electricitat a les llars, o les més recents innovacions en el món dels teixits i els detergents, han fet de la bugada una feina fàcil que pot fer qualsevol persona, còmodament a casa. Així, al llarg del dia, utilitzem un vestuari diferent per a cada activitat: ja sigui per anar a la feina, anar de festa, al gimnàs o per dormir... i, tot i que rentem més roba que mai, fer la bugada no ens suposa, de cap de les maneres, la dedicació de temps ni l’esforç d’ara fa 100 anys. 1 Las primeras lavadoras, como la Morisons Washer 1900, representaron un paso adelante en la mecanización de la colada. Abans de tenir rentadores, era habitual portar la mateixa roba durant setmanes. Antes de tener lavadoras, era habitual llevar la misma ropa durante semanas. 2 Con anterioridad, lavar la ropa había sido una de las tareas del hogar más pesadas y laboriosas. Esta tarea, asignada a las mujeres, solía ocupar todo un día entero, habitualmente los lunes, a principios de la semana. La colada se lavaba en los márgenes de los ríos o los canales, en los lavaderos públicos o en los establecimientos comerciales que alquilaban sus instalaciones a criadas, lavanderas y amas de casa. Las mujeres lavaban de rodillas o en pie, con las manos en remojo y en contacto con productos nocivos como la sosa, la lejía y el azulete. Sin embargo, pese a las duras condiciones de trabajo, ir al lavadero constituía también para ellas una oportunidad de salir de casa y socializar, un momento para conversar con las vecinas. De este hecho aún nos quedan expresiones como sacar a relucir, que significa echar a alguien en cara sus faltas y hacerlas públicas, o lavar los trapos sucios, es decir, arreglar los temas privados en la intimidad. La colada no era solo un trabajo que las mujeres realizaban para sus familias. Para muchas, ser lavandera era una buena opción profesional. Se trataba de uno de los oficios femeninos más populares, a menudo preferido al del servicio doméstico o al trabajo en la fábrica por la independencia que les proporcionaba. A medida que el uso de las lavadoras se fue extendiendo a todas las familias, los lavaderos —en el río y públicos— fueron entrando en desuso. Ahora nos quedan pocos y, evidentemente, ya solo permanece en el recuerdo el ritual, pesado pero socialmente agradable, de «el lunes haremos la colada». En la actualidad, los avances tecnológicos de las lavadoras, la instalación gradual de agua y electricidad en los hogares o las más recientes innovaciones en el mundo de los tejidos y los detergentes han hecho de la colada un trabajo fácil que puede realizar cualquier persona, cómodamente, en casa. Así, a lo largo del día, utilizamos un vestuario diferente para cada actividad, ya sea para ir al trabajo, salir de fiesta, ir al gimnasio o dormir. Y, aunque lavamos más ropa que nunca, la colada no nos exige, en absoluto, la dedicación de tiempo ni el esfuerzo de hace cien años. Quatre dones rentant la roba a la Gran Via de Barcelona, l’any 1917 Cuatro mujeres lavando la ropa en la Gran Via de Barcelona, en el año 1917. Frederic Ballell. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona-Arxiu Fotogràfic A la publicitat, acompanyant inseparable dels electrodomèstics, una dóna mostra l’agitador d’un nou model de carrega superior dels anys cinquanta. En la publicidad, acompañante inseparable de los electrodomésticos, una mujer muestra el agitador de un nuevo modelo de carga superior de los años cincuenta. © Bettmann/CORBIS/Latinstock