balears_1380405600

P 04-16
ESPECIAL DOSSIER EDUCATIU
6
DIUMENGE
29 DE SETEMBRE DEL 2013
NÚMERO 130
2,50 EUROS
ARA
NÚMERO 1028
MESURES
PER MILLORAR
L’EDUCACIÓ
35
SEBASTIÀ
ALZAMORA
escriptor
Els despropòsits i
disbarats del Govern faran
que la manifestació d’avui
sigui la més gran que
s’hagi vist mai a Palma
1. Pactar una estratègia conjunta contra el fracàs escolar
2. Prevenir l’abandonament amb una bona experiència educativa
3. Dignificar la figura del docent i posar en valor el coneixement
4. Millorar i actualitzar la preparació dels docents
5. Augmentar els recursos destinats a l’ensenyament
6. Incentivar els pares i mares perquè donin suport a la formació
Amb articles de Martí March, Jaume Sureda, Francisca Salvà, Lluís
Ballester, Bernat Sureda, Maria Antònia Font i Jaume Ribas
36
JOAN MELIÀ
professor de Filologia de la UIB
No record haver viscut
mai una reivindicació com
aquesta, en la qual
conflueixin tants i tants
colors socials
37
PREVERES P. FORANA
capellans
No es pot governar sense
amor pel poble i sense
humilitat! El governant
que estima el seu poble és
un home i una dona humil
P 18-19
ENTREVISTA A
CRISTÒFOL SOLER
EXPRESIDENT DEL GOVERN I AFILIAT DEL PP
“La fixació de Bauzá contra la nostra llengua
ha aconseguit unir-nos com a país”
El polític i expresident reconeix que la manifestació d’avui “serà
un èxit rotund com a poble” i que hi anirà molta gent del PP
02
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
les claus del dia
DAVID MIRÓ @MIRODAVID
Antonio Elorza veu separatisme
en l’‘Envàs, on vas’
Antonio Elorza és un veterà i respectat articulista d’El País, una de les seves plomes més afilades i un dels fars intel·lectuals del PSOE. La seva opinióésimportant,perquèrepresentaelnuclidurdelsocialismeespanyold’arrel jacobina i perquè no parla d’oïda. Quan s’hi posa, s’hi posa. Ahir publicava un article titulat “Artur Mas, via sense retorn”, on deixa clar que no es
creuquidiuqueMasreculaopreparaelterrenyperaunacordambRajoy,tal
com ha defensat El País en un editorial. Comentant el debat de política
general,diu:“Eltodemenyspreupersonal de Mas en la rèplica a Navarro,
titllant-lofinsitotd’ignorant,mostra
queestemdavantd’unexercicidedecisionisme, disposat a esclafar qualsevolmatísdedisconformitat[...],tot
i que l’habílissim esquer de les tres
preguntes li permet pescar en aigües
tèrboles,captantalPSC”.Osigui,tornem al concepte de treva-trampa de
Mayor Oreja. Però el més espaterrant arriba quan carrega directament contra el Polònia, de TV3, al qual acusa d’“homòfob” pel gag en què un Bárcenas empresonat li diu a Rajoy “culito de azúcar”. Sorpresos? Falta la traca
final a la frase que tanca l’article: “Tot s’hi val, fins i tot la publicitat on la Generalitat ensenya a «separar les escombraries». Separar”.
vist
altwitter
Iñaki Oteiza (@IOteiza)
Periodista
“Ni catalanistes ni professors que volen guanyar
més. Qui ha promogut la manifestació és el
govern més prepotent de la democràcia #29S
Toni Alorda (@tonialorda)
Diputat al Parlament (MÉS)
“Només els més fanàtics del PP (o que en viuen)
neguen la magnitud del que està succeint i acusen milers de persones de radicals #manifestacio29s”
Miquel Brunet (@miquelbrunet)
Pianista, compositor i productor audiovisual
“Amb els docents avancem. Ja està bé de recular amb aquest desGovern #29S”
Jaume Oliver Ripoll (@OliverJaume)
Periodista
“Una previsió meteorològica d’aquelles fetes
amb el cor... Demà no plourà”
L’entrevista de Bloomberg
L’intent de censura per part de la Moncloa a l’entrevista que li va fer Bloomberg TV al president espanyol, Mariano Rajoy, encara porta cua. D’entre tots
els articles que parlen del ridícul immens que va fer el govern espanyol en
destacaria el que firmava ahir Manuel Jabois a El Mundo. L’articulista, en
to irònic, diu que la notícia s’hauria d’haver titulat “La Moncloa demana retirar d’una entrevista l’afirmació que mai hi va haver finançament irregular al PP”. I al final conclou: “En realitat el problema amb la comunicació
del PP és que existeixi. Ja s’han superat obstacles més grans”.
IALLÀ
CARLES CAPDEVILA
DIRECTOR DE L’ARA
Radicalment
a favor d’un
debat de veritat
EL PROCÉS cap a l’estat propi ha de
ser radicalment democràtic, i necessita el màxim debat, tots els arguments. Poca eufòria, transparència,
obertura clara a les veus a favor i en
contra. Que tothom parli. Que es defensi un sí ben construït i un no ben
clar. I que es respectin totes les postures de veritat. Vull dir les honestes, tant si expressen entusiasme
com si mostren rebuig o dubtes. Hi
ha una línia vermella, la de l’hones-
CENTENARI
VILLANGÓMEZ
2013
tedat argumental, la de no fer trampa. Tothom ha de ser cridat a dir-hi
la seva, però ha de ser seva, no a sou
d’interessos d’altres. Aquest és un
procés autèntic perquè neix des de
baix, de manera ingènua, i avança
malgrat intents constants de ridiculitzar-lo. Potser per aquest naixement innocent, el procés té un detector de mentides instintiu i gran
resistència a les maniobres fosques
del món zombi que se’n va però encara no ho sap o no ho vol acceptar.
Els que han muntat referèndums o
autocars poble a poble tenen mirada
pròpia, noten qui expressa dubtes
raonables i qui vol embolicar-ho i ja
no té crèdit. El procés no pot perdre
el to positiu, la ingenuïtat que el fa
genuí. Ha de madurar però seguir
mirant als ulls, desarmant vies fantasma amb bon humor. Rebrà més
atacs frontals i subterranis. Més intents de manipulació. Si manté la
concentració i no cau en provocacions, si manté la determinació i no es
deixa espantar, si manté la intel·ligència i suma suports, si es manté
radicalment democràtic i fomenta
un debat honest i de veritat, acabarà molt bé: a les urnes.
Nicolau Dols (@nicolaudols)
Professor de la UIB
“Al·lots, si voleu res meu, demà (avui) horabaixa
seré per Palma. Seré el de la camiseta verda
#VagaIndefinida29s”
Jordi González Vidal (@JordiGonzalezVi)
Historiador i periodista
“Acabi com acabi la #vagaindefinidadocents
una cosa està clara: els mestres són ara més ben
valorats que fa dues setmanes”
Gori Estarellas (@guriet13)
Tuitaire
“Algunes de les lliçons apreses en aquests dies
de #VagaIndefinidaDocents : 1.Dignitat
2.Coherència 3.Lluita 4. Organització 5.
Democràcia”
Alexander Cortès (@acortesmayol)
Periodista
“Vázquez de la FEHM se suma al debat del
TIL perquè mentre duri, els batles de la Part
Forana no molestaran amb el lloguer turístic”
Sebastià Llodrà (@sebastiallodra)
Mestre i pedagog
“Illencs pel món, què us pareix tuit demà
(avui) ales 18 hores amb foto des de lloc
emblemàtic amb una camiseta verda?
#ambelcoralaM29S #manifestacio29S”
Miquel Salamanca (@MiquelSalamanca)
Home del Temps a IB3
“Petit canvi de temps previst per anit (ahir
vespre) i demà dematí (avui). Esperam pluja
irregular i qualque tempesta. A partir de migdia el temps serà tranquil”
IAQUÍ
CATALINA SERRA
DIRECTORA DE L’ARA BALEARS
Els mestres són
els garants de la
cohesió social
ELS MESTRES són el col·lectiu que
primer percep els problemes i els
conflictes d’una societat. I a la nostra en tenim molts i molt greus. Vivim una doble moral en la qual com
a col·lectiu permetem que hi hagi
guetos turístics on tot està permès
i al mateix temps som de conviccions conservadores. Ja fa massa anys
que això passa i diverses generacions han crescut veient com el que els
deien a casa i a l’escola estava permès i promogut socialment al carrer.
Una moralitat dual en què el que es
valora és fer doblers amb el que sigui
i en què el coneixement no té cap tipus de compensació en la projecció
professional ni el model econòmic.
A més, les successives onades migratòries, intensives la darrera dècada,
han provocat encara conflictes. Ara
mateix lideram l’Estat quant a població immigrant (20,1%) i només a
Palma el 48% dels habitants són nascuts fora de l’illa. Els mestres s’han
trobat amb tot això. Ells han estat els
garants que això no esclatàs, els que
han vetlat per la integració, per promoure el respecte, la diversitat, la
pau social. I ho han fet sense tenir
moltes vegades les eines adequades
i conscients que els calien més recursos, més suport, més inversió,
més formació, més coneixements i
més suport de la societat i de l’Administració. Ells han estat a la primera línia de la trinxera, i sí, tot és millorable (ho analitzam en el dossier
especial d’avui), però és lògic que
darrere ells, avui, hi hagi un tsunami
verd. Tothom veu el que passa i la societat els està agraïda. I, com ells, ha
dit prou.
LA TRIA
El dossier educatiu que us oferim avui s’ha de mirar amb calma. És un primer apunt d’un tema central a la nostra societat.
Hi falten dades, però les que hi
ha són prou aclaridores.
Imprescindible l’entrevista amb
Cristòfol Soler a Política.
[email protected]
Twitter: @arabalears
“
pareumàquines
La llunyania dels estels limita/una afirmació
d’amor incontenible./El crit arribarà fins al nervi
tibat/de l’alta nit suspesa i expectant
LA FRASE DEL DIA
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
03
les claus del dia
arasí / arano
Sí
L’EDITORIAL
Cristòfol Soler
El poble clama avui per un
gran pacte per l’educació
L’expresident del Govern diu les coses pel seu nom i fa evident el malestar que hi ha dins un sector del PP
per la política educativa del Govern
de José Ramón Bauzá.
l principi de curs més intens de la democràcia
arriba al seu punt àlgid amb una multitudinària manifestació. Els carrers de les quatre capitals insulars s’ompliran de verd, el color que
ha posat en evidència un govern caparrut i
sense un pla seriós per a l’educació, només amb la voluntat més o menys encoberta de minoritzar el català a l’educació. Els experts que avui omplen les planes del diari parlen de millorar la inversió en educació en lloc de retallar-la, de recuperar els
professors de suport, de
copiar els models europeus que funcionen,
d’implicar-hi més les
famílies, d’ajudar els
que més ho necessiten
i de destinar més doblers a una realitat diversa que, si no és tractada amb recursos i amb totes les energies, esdevé un veritable entrebanc per als docents, uns docents que són els protagonistes de la marea verda, encara que no els únics. El seu prestigi havia baixat de manera alarmant els darrers anys i no
havien aconseguit fer entendre a la societat el seu difícil
paper amb unes aules cada vegada més heterogènies i
amb cada cop menys suport públic. Davant tot això, el Go-
E
No
Els experts ens recorden que
calen recursos, implicar les
famílies i atendre la diversitat
Joana M. Camps
La seva política educativa i la del
president Bauzá han provocat que
avui molta gent surti al carrer per
demanar un ensenyament de qualitat a les Illes Balears.
DE FIT A FIT
Líders de la indústria química
Japó Alemanya Corea Brasil
del Sud
62.100
83.000
87.900
118.300
156.400
175.300
Estats
Units
França Taiwan
Font: The European Chemical Industry Council / Gràfic: E. Utrilla
Principals països productors. Facturació en milions d’euros el 2011
408.700
734.800
LES XIFRES
Xina
vern de José Ramón Bauzá, sense cap anàlisi ni investigació prèvia, s’inventa una normativa que imposa estudiar determinades matèries en anglès. Els professors i mestres podrien haver actuat d’una altra manera. Haver aplicat la dèria de Bauzá, o fer com que l’aplicaven, i deixar
que la qualitat de l’educació es degradàs encara més, perquè, com és obvi, ni alumnes ni docents no estan preparats per a un canvi d’aquestes dimensions. Els docents
han demostrat a la societat que la seva lluita és precisament pels alumnes.
Pels d’avui i els de demà. I per això han aconseguit una insòlita complicitat de les famílies.
Perquè s’ha visualitzat
que perden dies de salari per una escola de qualitat. La iniciativa ciutadana esdevinguda marea verda donarà avui un dels missatges més poderosos que es recorden a les Illes. Un clam unànime per un sistema educatiu de qualitat, que fomenti la igualtat d’oportunitats. I
això només es pot aconseguir amb un pacte de país. Un
acord que inclogui famílies, docents, experts i administració, per la qual cosa caldrà fer un esforç tan gran com
les manifestacions. Ens hi jugam el futur.
04
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
temadeldia
Dossier educatiu Conflicte a les aules
Cap a la tercera
setmana de
vaga: “retirada
del TIL o res”
L’Assemblea de Docents
acorda no desconvocar
l’aturada mentre es negociï
La retirada del TIL és una condició
sine qua non per aturar la vaga indefinida. Així de clar es mostraren
ahir els docents, reunits en assemblea a Porreres. La negociació es
reprèn dilluns horabaixa.
ANDER ZURIMENDI
PALMA. La vaga indefinida no s’atura i s’enfila ja cap a la tercera setmana consecutiva. No debades, els docents reunits ahir a l’assemblea de
Porreres consideraren “totalment
insuficient” les cessions de la Conselleria d’Educació (com ara que
l’aplicació del TIL sigui enguany opcional a l’ESO).
D’aquesta manera, fixaren la posició que no només s’oposen al calendari d’aplicació, sinó al conjunt
del TIL. De fet, l’assemblea decidí
ahir no desconvocar (almanco a hores d’ara) fins que Educació no retiri el decret de llengües.
La multitudinària assemblea,
duita a terme ahir dematí al Teatre
de Porreres, també serví per començar a organitzar la tercera setmana de vaga. Concretament, els
docents posaren molt d’èmfasi en
les jornades de dilluns i dimarts,
que seran clau per demostrar a
l’opinió pública si la vaga manté la
seva fortalesa o afluixa definitivament. De fet, ambdós dies seran
clau en el decurs de la negociació
entre Educació i el Comitè de vaga
(sindicats i Assemblea de Docents).
Tant és així que la marea verda
tornarà dimarts a les portes del Parlament, mentre que dilluns serà davant la Conselleria d’Educació. Ho
farà poques hores abans que es reprengui la negociació, prevista a
partir de les 16 hores, entre la Conselleria i els vaguistes. De fet, el Comitè de vaga hauria de dur una proposta consensuada i ratificada per
les assemblees de centre sobre com
continuar la negociació.
Precisament, l’STEI-i, CCOO i
UGT fan feina aquest cap de setmana en una proposta alternativa del
decret de trilingüisme per presentar-la dilluns, mentre que l’Assemblea ha rebutjat fer cap oferta.
Consens a 6 punts
A aquest efecte, el secretari autonòmic d’Educació i home fort de la negociació, Guillem Estarellas, es
mostrà ahir optimista i assegurà
que ja s’ha arribat a un “consens” en
sis dels nou punts proposats als comitès de vaga. Per una altra banda,
Els capellans de Mallorca, pel diàleg
L’associació de capellans de la Part
Forana alçà ahir la veu per reclamar diàleg als governants, en el
marc del conflicte educatiu que viuen les Illes Balears.
Antoni Garau Garau, capellà a Sant
Marçal i Pòrtol, féu pública ahir la
posició del col·lectiu mitjançant
una escrit preparat en la seva primera trobada d’enguany, dijous a
Monti-sion de Porreres. Els 19 signants de la carta expressesn la seva
“preocupació i fidelitat per la cul-
tura, la llengua, el nostre ser poble
i església a Mallorca”.
Així mateix, els capellans fan seves
les paraules del bisbe de Mallorca,
Xavier Salinas, qui reclamà fa uns
dies “iniciar de nou el diàleg”. També citen el papa Frances: “Qui governa ha d’estimar el seu poble”.
La carta, en la qual clamen per “una
millora de veres de l’ensenyança i
l’educació a les nostres Illes”, es
pot consultar íntegrament a les pàgines de Debat d’aquest diari.
Per què protesten els mestres i els professors?
Contra la imposició del
TIL a l’escola balear
Oposició a les retallades
en l’ensenyament públic
El decret de Tractament Integrat
de Llengües (TIL) és el principal
motiu de la protesta dels docents.
Consideren que suposa un canvi
en el model d’ensenyament que
s’aplica d’esquena a la comunitat
educativa, en contra de l’escola en
català, de manera precipitada i
sense els mitjans materials i humans necessaris. Entenen que
provocarà més fracàs escolar.
Un altre dels motius de la protesta són les retallades que ha patit
l’ensenyament públic i que afecten la seva qualitat. En els darrers
dos anys, s’ha retallat el pressupost d’educació 120 milions, s’han
acomiadat un miler de docents,
se’ls ha reduït la nòmina i s’ha invertit menys en la seva formació.
A més a més, s’ha perdut professorat d’atenció a la diversitat i no
Pont del torrent dels Jueus.
es cobreixen les baixes de manera
immediata.També s’han retallat
els programes d’atenció a alumnes amb dificultats i contra el fracàs escolar. Tot plegat ha fet que
s’hagi augmentat el nombre
d’alumnes per aula. A la vegada,
s’han davallat les beques de menjador un 40% i es paguen tard.
També s’han retallat les de llibres
de text i transport escolar. Les
Balears són la comunitat que
menys doblers destina a beques
educatives.
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
05
temadeldia
PORRERES
L’assemblea d’ahir començà
amb un llarg auplaudiment
col·lectiu. A baix, Junqueras i
Rovira (esquerra) posen amb la
camiseta verda. ENRIQUE CALVO
L’apunt
Allò que pensen
els dirigents del PP
que defensen el TIL
Crida a arribar amb antelació
a Palma pel col·lapse previst
La Policia recomana no entrar en cotxe al centre
José Ramón Bauzá
“El PP està perfectament unit entorn d’un projecte únic, que és el
TIL. I ja és hora que la minoria comenci a respectar la majoria”. “Jo
volia que els nostres infants no
parlassin en català de Catalunya i
ho farem possible” (20 de setembre, míting a les Voltes).
Guillem Estarellas
“El TIL s’aplicarà a partir del proper curs, això no té volta de fulla,
perquè no és un projecte que s’hagi posat amb precipitació i corrents, sinó que s’hi han posat tots
els recursos possibles” (20 de setembre).
E. CALVO
Reportatge
A. ZURIMENDI
PALMA
a previsió de manifestants per avui horabaixa
és tan elevada que els
convocants de la marxa
feren ahir una crida a arribar a Palma amb bastant antelació. No debades, l’afluència de manifestants des dels pobles de la Part
Forana es preveu massiva i es vol
evitar un col·lapse als accessos a la
ciutat, especialment entre la via de
cintura i la plaça Espanya.
De fet, s’estima l’aterratge a Palma de 180 autocars llogats ex professo per a la marxa d’avui, que
aparcaran en doble fila al carrer
Eusebi Estada i al pàrquing exterior de l’estació Intermodal (formant unes hores el gran aparcament que absorbeixi tots els busos
contractats per a l’ocasió). És per
això que els convocants criden a arribar a Ciutat de manera escalonada, fins i tot abans de dinar.
L
180 busos
El carrer
Eusebi Estada
i l’estació
Intermodal,
el pàrquing
d’autocars
sortir fins que no existeixi perill
per als vianants”). El dispositiu de
seguretat ciutadana per a la marxa estarà format per 40 agents municipals, molts d’ells traslladats
des del districte de la Platja de Palma com a reforç.
A més, la manifestació inclourà
la presència dels tres diputats de la
CUP al Parlament de Catalunya
(David Fernàndez, Quim Arrufat i
Isabel Vallet) i la dels diputats
d’ERC al Congrés espanyol (Alfred
Bosch i Joan Tardà).
Maó, Eivissa i Formentera
Així mateix, Maó, Eivissa Vila i
Formentera (a Sant Fracesc) també acolliran manifestacions en
contra del TIL a les 18 hores. Les
previssions d’assistència a les tres
marxes són en aquesta ocasió
igualment extraordinàries.
Per una altra banda, el líder estatal d’Izquierda Unida, Cayo Lara,
es fotografià ahir amb una camiseta verda a favor dels vaguistes.e
Carrers tallats
el PP anuncià ahir que promourà
una declaració institucional al Parlament de les Illes contra la “ingerència” del Parlament de Catalunya
(que se solidaritzà amb les protestes dels docents).
Així mateix, els assistents a l’assemblea de Porreres també varen
debatre com repartir la caixa de resistència, recaptada per ajudar
econòmicament els vaguistes i que
ahir ja disposava de 220.335 euros.
En prinicpi, es començarà a repartir en breu, però seran les assemblees de cada escola les que repartiran els doblers de manera descentralitzada. e
Joana Maria Camps
“El TIL iguala les classes socials,
mentre hi ha moltes famílies a les
Illes que paguen 1.000 euros cada
mes perquè els seus fills tinguin el
mateix en centres privats” (25 de
setembre).
Miquel Deyà
“Cal negociar fins i tot davall les
taules. La meva situació és incòmoda i esquizofrènica; la meva
obligació legal és amb el president,
però el meu compromís moral és
amb la UIB” (22 de setembre).
A més, la Policia Local de Palma
emeté ahir les seves pròpies recomanacions a la població, entre les
quals destaca “no intentar arribar
a la plaça d’Espanya en vehicle”, ni
tampoc accedir al centre de la ciutat en cotxe. I és que els agents del
cos municipal començaran a tallar
el trànsit rodat des de les 17 hores,
començant per plaça Espanya i seguint pel trams de les Avingudes
fins al passeig Marítim, com també
els carrers Jaume III, el passeig del
Born i la plaça de la Reina.
En tot cas, el trànsit també quedarà bloquejat –de manera col·lateral– a la Rambla i el carrer Unió
i moltes altres vies. La Policia Local, així mateix, recomana estacionar els vehicles fora del circuit de
la manifestació (ja que els cotxes
aparcats als carrers pels quals discorri la manifestació “no podran
Rebuig als expedients als
tres directors de Maó
Resposta als atacs als
docents i a lleis “censura”
Reacció a l’actuació de
Bauzá per imposar
Els expedients sancionadors
oberts per la Conselleria d’Educació contra els tres directors d’institut de Maó, que els han deixat durant uns mesos sense feina i sou,
ha estat un dels elements revulsius
de la protesta. Els directors transmeteren a la Conselleria la decisió
del Consell Escolar del seu centre i
aquesta els obrí un expedient sancionador sense que la inspecció
educativa ho proposàs. Els docents
ho veuen una decisió política, repressiva i intimidatòria.
Els atacs que s’han llançat des del
PP i des del Govern cap a la comunitat docent, arribant a qualificar
els mestres d’“adoctrinadors”, han
encès els ànims del col·lectiu. A tot
això s’han sumat dues iniciatives
legals que impulsa el PP: la Llei de
símbols, que prohibeix els llaços
en defensa de la llengua catalana a
les escoles; i la Llei de convivència
escolar, que pretén impedir que els
professors puguin anar amb camisetes verdes com la de la Crida a les
aules de Balears.
Un dels elements que ha contribuït a la transversalitat del conflicte ha estat el moviment que
ha fet el Govern per burlar la
suspensió en l’aplicació del TIL
que havia decretat el Tribunal
Superior de Justícia. El decret
llei aprovat de pressa i corrents
per l’Executiu no ha indignat
només els mestres, sinó una
part de la societat que ha vist
fins on estava disposat a arribar
el president José Ramón Bauzá
per assolir els seus propòsits.
IES Sureda i Blanes.
JOAN LLADÓ
06
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
temadeldia
Dossier educatiu Estat de la qüestió
APROFITANT EL CLAM
Avui, que es visualitzarà als
carrers el suport de la societat
a l’ensenyament públic, ARA
Balears vol contribuir al debat
per millorar l’educació. ISAAC BUJ
Per una educació pública i
ARA Balears obre el debat amb propostes per millorar
l’ensenyament coincidint amb el clam d’avui als carrers
Reportatge
LLUÍS PLANAS
PALMA
ilers de ciutadans
d’arreu de Balears
es
manifestaran
avui per reclamar
una educació pública i de qualitat. La marxa és fruit
d’una mobilització social sense precedents, sorgida les dues darreres
setmanes en suport del personal docent de les Illes que, organitzat de
manera assembleària i sindical,
manté una vaga indefinida des de
l’inici del curs escolar exigint al Govern de José Ramón Bauzá que rectifiqui la seva política educativa.
El detonant de la protesta ha estat la imposició per a aquest curs del
Tractament Integrat de Llengües
(TIL), un canvi en el model lingüístic a l’ensenyament que introdueix
de cop l’anglès com a tercera llengua
vehicular i arracona el català. La comunitat educativa en bloc s’ha oposat al pla de l’Executiu per haver-lo
fet de manera precipitada, sense
consens i menystenint la tasca i
M
l’opinió dels professors i els centres
educatius, i per advertir que així
s’agreujeran els problemes d’un sistema d’ensenyament que pateix els
darrers anys retallades importants
en els seus recursos humans i materials, a més d’arrossegar dèficits històrics que no s’han resolt.
Perquè la protesta dels docents, i
el suport multitudinari que ha rebut
des de tots els àmbits, ha tingut la
virtut de posar en evidència els problemes del sistema educatiu de Balears i, el que és més important, posar-los al centre del debat social
com mai fins ara havia passat a les
Illes. És el moment, idò, que el clam
multitudinari que avui se sentirà a
favor de l’educació pública i de qualitat sigui un punt de partida per a la
reflexió sobre els problemes i la recerca de les solucions, qüestions
que només s’assoliran amb èxit si
disposen de la implicació transversal de tota la societat i són fruit d’un
ampli consens.
ARA Balears vol avui, dia en què
es visualitzarà als carrers de les Illes
el suport massiu de la societat a l’ensenyament públic, contribuir a
Més enllà
És necessari
contribuir a la
reflexió per
radiografiar
els problemes
i les solucions
aquesta reflexió i debat necessaris
amb unes pàgines especials que trobareu dedicades a analitzar el conflicte actual, radiografiar els indicadors del sistema i comparar-los, detectar els problemes estructurals i
conjunturals, fer propostes de millora a través d’experts i professionals,
conèixer testimonis i experiències
dins el món educatiu, d’èxit i de fracàs, i saber el perquè de tot plegat.
Perquè els problemes de l’ensenyament a Balears són greus i diversos, i fan que les Illes liderin indicadors d’abandonament i fracàs es-
El repte col·lectiu de formular propostes per l’educació
LL.P.
PALMA. Una mobilització ciutadana
com la que es viu aquests dies només
s’explica si realment la societat és
prou conscient de la importància de
l’educació. É L’ARA Balears vol contribuir al debat sobre aquest gran
pacte que necessita l’educació per
no només mantenir sinó superar els
seus resultats, que a dia d’avui no
són encorajadors a les Illes. Experts
de la docència, la investigació i, principalment, del món educatiu analitzen en les planes següents la situació
actual i, sobretot, formulen mesures
concretes fetes amb l’ajut dels experts i dels lectors que a través de la
web i de les xarxes ens han fet arribar les seves propostes. També hi ha
dades extretes dels diversos estudis
que existeixen sobre la situació. Essencialment ens hem basat en l’Anuari per l’educació de les Illes Bale-
Concretes
Experts de la
docència i la
investigació
aporten avui
línies de feina
per l’educació
ars 2012, que edita la Fundació Cifre
de Caixa Colonya (http://www.colonya.com/i/ANUARI_2012.pdf) i en
les dades que es poden trobar a la
web de l’Institut d’Avaluació i Qualitatdel Sistema Educatiu de les Illes
Balears (iaqse.caib.es). Altres informacions surten de l’informe PISA i
del dossier sobre el model lingüístic
escolar de les Illes Balears del Departament de Pedagogia Aplicada de
la UIB (pape.uib.es).e
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
07
temadeldia
L’educació a les Balears, una
realitat en blanc i negre
Calen mesures concretes i no ser apocalíptics
Anàlisi
MARTÍ MARCH
CATEDRÀTIC DE PEDAGOGIA
i de qualitat
colar mentre que es troben a la coa
en coneixements dels alumnes.
Aquests problemes tenen motius
també diversos, de caràcter sociocultural, per la manca d’una cultura
educativa prestigiada; econòmics,
amb un model productiu que genera per als joves expectatives de feina primerenques sense qualificació
acadèmica; o demogràfics, amb fenòmens migratoris que fan que els
recursos s’hagin de destinar a tasques de reforç a les aules i noves infraestructures.
Així, les propostes de solucions
també són diverses i necessària-
ment transversals. Per millorar
l’eficàcia del sistema i l’experiència
educativa, per adaptar i fer flexible
la formació dels alumnes d’acord
amb el teixit econòmic, per gestionar la diversitat a les aules, per millorar el prestigi i la formació dels
professors, per implicar els pares i
les famílies en l’ensenyament, per
millorar-ne el finançament i racionalitzar els recursos. En definitiva,
un esforç important des de diferents àmbits a curt i llarg termini,
que suposa alguna cosa més que voler arreglar els problemes aprovant
un decret llei.e
EL BITLLET
Mirant el futur en positiu
n lloc d’imposar una mesura sense tenir en compte el context en
què s’aplica, sense parlar-ho amb ningú i sense saber quins efectes tindrà, l’ARA Balears pretén fer en aquestes pàgines allò que
hauria d’haver fet el Govern si, realment, vol millorar la qualitat de
l’educació a les Illes Balears: analitzar els problemes que afecten el
nostre ensenyament, avaluar els efectes del context socioeconòmic en
què es mou i demanar propostes als experts per veure com es poden
solucionar. En comptes d’encendre, intentem donar llum. No, la nostra tasca no és governar, però sí contribuir a generar debats,
confrontar opinions o mostrar altres realitats que serveixin per millorar la nostra societat. Per això, des de la modèstia, recoman als nostres governants que s’ho mirin.
Hi ha una altra realitat més enllà del TIL.
E
QUIM TORRES
PERIODISTA
Les Balears, malgrat el desenvolupament econòmic i social, no s’han
caracteritzat, en general, per l’aposta per l’educació. Tanmateix, la despreocupació per aquestes qüestions
està, des de final de la dècada dels
anys noranta, en un procés de canvi, a causa no només de les polítiques posades en marxa per part de
l’Administració autonòmica, sinó
també per la progressiva conscienciació de la societat balear amb relació a la importància de la formació. Però els que fan una anàlisi apocalíptica sobre la realitat del sistema educatiu de les Illes Balears no
només s’equivoquen, sinó que, a
més, comuniquen un missatge fals a
la comunitat educativa i a la societat en tots els sentits. No es tracta de
negar els problemes, però tampoc
de fer-ne una magnificació. El nostre sistema educatiu, al llarg dels
anys, ha millorat, però cal que ho
continuï fent d’una manera clara i
progressiva a través de mesures
concretes i de consensos.
En aquest context, quins són els
trets que defineixen el sistema educatiu de les Illes Balears? El sistema
educatiu de l’Arxipèlag començà un
procés de modernització a partir,
fonamentalment, de l’aplicació de la
Llei general d’educació de 1970,
amb les seves contradiccions i insuficiències. De tota manera, és evident que el procés de modernització
–que cal considerar d’inacabat– ha
continuat, durant la democràcia,
amb la LODE, amb la LOGSE i, sobretot, amb el procés de transferència educativa a la CAIB, a final de la
dècada dels 90. En aquest sentit, cal
posar de manifest l’efecte positiu
que ha tingut el fet de tenir les
transferències educatives per a la
millora del nostre sistema educatiu.
Un segon element que defineix la
realitat educativa de les Illes Balears són les seves insuficiències; insuficiències tant des de la perspectiva financera com des de la perspectiva de places en els diversos nivells educatius i a determinades
zones i nivells educatius. En aquest
sentit, l’impacte que ha tingut la immigració escolar en els processos
d’escolarització ha contribuït a tenir un sistema inestable demogràficament, i amb un objectiu més
quantitatiu que qualitatiu.
Un tercer element caracteritza el
nostre sistema educatiu amb un
percentatge d’escolarització baix en
l’educació postobligatòria amb relació al Batxillerat, la Formació Professional o la universitat. Una qüestió que va molt més enllà de la seva
dimensió quantitativa i que s’ ha de
relacionar amb una actitud social i
Consens
El sistema
necessita
consensos
i mesures
concretes per
millorar
Elit
Ens trobam
davant una
progressiva
elitització de
l’educació
a les Balears
amb un model socioeconòmic que
no ha apostat per la qualificació.
Un altre element important és
tenir un sistema educatiu amb un
nivell de fracàs i d’abandonament
escolar molt important i que resulta semblant a la majoria de comunitats mediterrànies –amb matisos–,
com Catalunya, País Valencià, Múrcia o Andalusia. Uns resultats escolars que posen de manifest les contradiccions d’un model econòmic,
d’una prioritat social i d’una problemàtica educativa. En aquest sentit,
hem d’assenyalar que trobam indicadors que posen de manifest una
certa dualització escolar i una tendència progressiva a una elitització
del sistema educatiu
Però també tenim un sistema
educatiu que a través de proves externes i internes –PISA, Ministeri o
Conselleria– necessita millorar de
manera significativa els resultats
acadèmics a tots els nivells del sistema educatiu. Uns resultats que
posen de manifest que estam lluny
d’uns resultats adequats a les necessitats, a l’entorn espanyol i europeu,
i a la inversió social i econòmica.
En definitiva, hem de parlar d’un
model educatiu especial, el de les Balears, i que no fa més que reflectir les
contradiccions, les insuficiències i
els problemes d’una societat que ha
crescut econòmicament però que no
ha fet el salt qualitatiu necessari. Cal
parlar, en definitiva, d’un sistema
educatiu que no acaba de resoldre
els problemes quantitatius, però que
no acaba de dur a terme la modernització educativa a través de la qualitat per entrar, de ple, al segle XXI a
través d’una societat educada, formada i que aposta pel coneixement i
per una economia de la innovació. I
per això necessitam un sistema educatiu amb recursos, amb reformes i
amb consens.e
Necessitam un sistema educatiu amb recursos, amb
reformes i amb consens. XAVIER BERTRAL
08
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
temadeldia
Dossier educatiu Indicadors negatius
1
Pactar una estratègia amb tots els
actors socials contra el fracàs escolar
Els governants n’han
de saber les causes
Opinió
FRANCISCA SALVÀ
PROFESSORA DE PEDAGOGIA
Des que la Unió Europea va establir com a objectiu la disminució
de les taxes d’AEP (percentatge
de joves de 18 a 24 anys sense títol o que tenen com a màxim el
del Graduat en ESO i no estan en
formació), es fa encara més evident el retard d’Espanya en educació, amb taxes de més del doble de les de la Unió Europea
(26,5% enfront de 13,5%, segons
dades de 2011).
Balears ha liderat històrica-
Retard
Espanya duplica la taxa de la
Unió Europea de joves sense
títol o només amb ESO
ment les comunitats amb pitjors
resultats. Les raons que s’han
aportat des dels poders polítics
s’han caracteritzat per ser unidimensionals i passar per alt les
evidències científiques amb relació al tema. Fins a la crisi era
“l’atracció fatal” de l’oferta
d’ocupació per a joves sense estudis. Ara, és la immersió lingüística. Anem a pitjor, perquè si
és evident que la facilitat per trobar feina és un dels elements que
influeix en l’AEP (malgrat que
no n’és l’únic, ni tampoc no és
suficient per explicar-ne les elevades taxes), basta consultar les
estadístiques publicades pel Ministeri d’Educació per adonar-se
que aquest no es pot atribuir al
model d’immersió lingüística. I
és que les estadístiques canten:
Ceuta, Andalusia i Castella-la
Manxa, gens sospitoses de compartir el model educatiu que se
situa a l’origen de tots els mals,
tenen taxes d’AEP superiors a la
de Balears. I Castella-Lleó, Extremadura, la Rioja i Múrcia,
igual de sospitoses que les anteriors, les tenen superiors a la de
Catalunya.
Vostès, senyors i senyora del
Govern, que ens prometeren les
autopistes de l’educació, si us
plau, cliquin en l’adreça següent
(http://www.mecd.gob.es/dctm
/inee/indicadores-educativos/seie2012.pdf?documentId=0901e72b81477552), estudiïn les dades i penquin un poc
més, que estem farts que ens
prenguin per beneits.e
Només superats per Ceuta i Melilla
La mitjana estatal d’abandonament escolar se situa en un 28,4%, que és una xifra
especialment preocupant si es compara amb la dels països de la Unió Europea. Emperò
el cas de Balears encara va més enllà i assoleix el 36%, segons dades de l’any 2010. A
l’altre extrem, s’hi troba el País Basc, amb un 12,6% d’abandonament prematur.
El macroinforme PISA 2009 retrata la situació
Un dels estudis més importants que es realitzen en matèria educativa són els
informes PISA, que recullen dades de 65 països. Aquesta anàlisi exhaustiva posa de
relleu que Balears falla en comprensió lectora, matemàtiques i ciència.
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
09
temadeldia
s
Prevenir l’abandonament amb una
bona experiència educativa
2
Què hem de fer per
millorar l’educació
Opinió
LLUÍS BALLESTER
DOCTOR EN PEDAGOGIA
Gràfics: Guillermo Saneugeunio
Fonts: Anuari de l’educació de les Illes
Balears 2012 i Institut d’Avaluació i
Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE).
Balears, entre les
comunitats amb més
fracàs escolar
El 40% no acaba ESO
Tampoc en estudis de Secundària acabats les
Illes Balears no surten ben parades. Mentre que
Astúries aconsegueix pràcticament que 9 de cada
10 estudiants aconsegueixin superar aquests
estudis, a les Illes només 6 de cada 10 acaben
l’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO).
Les Illes Balears lideren les taxes
de fracàs i abandonament escolar
de tot l’Estat. Sempre s’han explicat aquests indicadors per un model econòmic i productiu de l’Arxipèlag sostingut en el turisme i la
construcció, que arrossega els joves abans d’acabar l’etapa educativa i per a treballs amb poca qualificació acadèmica. Davant això,
s’han d’estudiar mesures de flexibilització del sistema a aquesta realitat, potenciar la Formació Professional dual, que permeti els joves combinar la feina i la formació,
amb la implicació i la col·laboració
del teixit empresarial.
Però les Illes també presenten el
pitjor indicador, segons l’informe
PISA en l’àmbit europeu, amb relació als coneixement adquirits
per alumnes d’ESO en comprensió
lectora, en matemàtiques i també
en ciències. És, per tant, necessari millorar l’experiència educativa,
revisant mètodes pedagògics i
adaptant-los a la realitat i necessitats de cada centre. Els experts insisteixen que un bon sistema educatiu és aquell que fa atractius els
continguts i que s’adapta a les necessitats de cadascú.
Els darrers 10 anys, s’han fet a les
Balears congressos sobre fracàs escolar, estudis per al Consell Econòmic i Social, seminaris a l’Institut
de Ciències de l’Educació sobre experiències d’èxit i bones pràctiques
educatives, a més de moltes altres
activitats que han implicat diversos experts internacionals, el professorat i la resta de la comunitat
educativa. D’aquest conjunt d’activitats de reflexió, experiències avaluades i recerques, s’han pogut extreure una sèrie de coneixements
sobre els factors clau per a la millora dels processos i resultats educatius a les etapes obligatòries.
En qualsevol cas, cal recordar
que tenim un sistema educatiu inestable i amb dificultats, entre altres qüestions, per tres factors:
1) Els canvis polítics i legislatius
que hi ha hagut tant a l’Estat com a
les Illes Balears. El recent decret
llei del TIL és un dels exemples
d’inestabilitat provocada pels poders polítics, amb un finançament
molt insuficient que repercuteix
en la qualitat i resultats educatius.
2) La crisi i els canvis demogràfics. Des de la perspectiva de la immigració i diversificació social i
cultural, s’ha fet molt complex el
manteniment de la qualitat educativa del sistema als nivells obligatoris, especialment als centres públics i alguns de concertats. El pes
de la integració de l’afortunada diversitat social i cultural no ha estat
repartit igual a tots els centres fi-
nançats amb fons públics. A aquest
factor s’ha d’afegir el greu impacte
de la crisi socioeconòmica, amb dificultats com el deteriorament alimentari de l’alumnat, l’increment
de la tensió i inestabilitat residencial en les famílies, les dificultats
per disposar de l’equipament escolar necessari, etc.
3) Finalment, cal recordar les
funestes reduccions en la dotació
de professorat i equips de suport,
sobretot, de determinats centres
públics; eliminant, per exemple,
els programes de suport a la comprensió lectora, els educadors socials als instituts, bona part del
professorat de suport, etc. Superant aquests factors d’inestabilitat
i pèrdua de qualitat educativa, i
sense una intenció exhaustiva ni
dogmàtica, es poden recordar algunes de les conclusions sobre els
factors que ajuden a garantir l’èxit
educatiu. Les millors experiències
educatives s’han donat quan
l’alumnat està motivat, les escoles
són plenament inclusives, les famílies participen constructivament i el professorat està motivat,
format i incentivat; quan els centres estan inserits correctament
en la comunitat, disposen d’autonomia per desenvolupar experiències innovadores i adaptades a la
realitat, estan connectats en xarxa
(Infantil, Primària i Secundària,
però també amb els serveis de la
comunitat: socials, de salut, esportius, culturals), i a més disposen
dels recursos necessaris per desenvolupar la seva tasca. Aquestes
poques qüestions són el punt de
partida, si s’aconsegueixen altres
millores tot sumarà en el procés de
millora.e
10
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
temadeldia
Dossier educatiu Suport als mestres
3
Dignificar la figura del professor
i posar en valor el coneixement
UNA FIGURA MENYSTINGUDA
Un temps un docent era una
figura respectada, però avui ja
no ho és tant. C. CALDERER
Les societats on el mestre té prestigi tenen èxit
Opinió
BERNAT SUREDA
CATEDRÀTIC D’EDUCACIÓ
Quin és el secret d’aquells sistemes
educatius d’arreu del món que
aconsegueixen els millors resultats
acadèmics? Els estudis comparatius demostren que un dels més importants és atreure a la professió els
docents més formats i preparats. La
causa que motiva aquest selecte
grup de persones a dedicar-se a la
professió docent no són alts sous ni
cap recompensa material, sinó la
valoració social. L’incentiu que
atreu els millors joves a l’ensenyança es troba en el prestigi que entre
els seus conciutadans té dedicar-se
a educar les noves generacions. Són
societats que valoren l’educació,
comunitats que creuen que la formació dels nins i joves afavorirà un
futur millor, més just i més equitatiu. En aquestes societats els pares,
mestres, professors i polítics comparteixen objectius i es respecten
uns als altres.
Després d’aquesta vaga que ha
impossibilitat un començament de
curs normal a les escoles i instituts,
es podran treure moltes conclusions, però algunes ja s’intueixen.
S’ha produït una complicitat entre
famílies i mestres que ha superat
reticències i desconfiances d’èpoques anteriors. Una coincidència
de voluntats que ha superat les ide-
ologies. Les mares i pares, que podrien ser-ne els suposats afectats,
han entès i compartit les reivindicacions dels docents i han cercat
maneres d’ajudarlos.
Mestres i professors han renunciat a dies del
seu sou per defensar la seva professionalitat. No podien aplicar, sense
resistència, una
normativa que és
inaplicable sense
perjudicar greument la qualitat
de l’ensenyament. I fer-ho, a més a
més, en una situació de reducció de
recursos i de professors.
Contra una administració que
no escolta i alguns polítics que els
insulten i amenacen, els docents de
les Illes Balears
han sabut defensar la seva dignitat
i els pares han
comprès
que
aquests perdien
diners per defensar l’educació dels
seus fills. Alguns
no es cansen de
parlar de recuperar l’autoritat dels
professors.
Els
nostres professors
i mestres amb la
seva vaga sí que
han fet molt per prestigiar la seva
professió i incrementar la seva autoritat moral.e
Escoltar
La multiculturatitat
El Govern
és una riquesa, però
no escolta i
exigeix més als docents
alguns polítics
insulten i
amenacen
Gairebé 1 de cada 5 alumnes balears és estranger, proporció que
augmenta de manera molt important a centres públics de determinades zones. Balears és la segona
comunitat amb aquesta taxa més
elevada i comparteix intensitat
amb totes les comunitats de l’arc
mediterrani. És un fenomen present a totes les etapes educatives,
però que és més significatiu a
l’ESO, l’FP i els programes de Qualificació Professional. L’atenció a
aquest alumnat requereix més
professors, i de més formats.
Els
estrangers
arriben al
20% a ESO
El pes de la
immigració a Balears,
amb la necessitat
específica d’adaptació
que això suposa, es veu
clarament al gràfic, en
què s’indiquen els
percentatges per cicles
i estudis. Fins al 27,5%
a PQPI.
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
11
temadeldia
Millorar i actualitzar de manera
constant la preparació dels docents
És la formació del
professorat, imbècil!
Opinió
JAUME SUREDA
CATEDRÀTIC EDUCACIÓ
Si qualcú va dir, de manera contundent, referint-se a la política:
“És l’economia, estúpid”; nosaltres, mirant cap a l’educació, podem pregonar, encara amb més
força: “És la formació del professorat, imbècil”. Efectivament, de
cada vegada hi ha més evidències (com seria de diferent si les decisions que orienten el sistema
escolar es fonamentassin en això,
en evidències, i no en prejudicis
ideològics de diferent pelatge), hi
ha més evidències, deia, que demostren que la formació del professorat és la variable escolar que
més influeix en el
rendiment
de
l’alumnat.
Finlàndia, el
país que gaudeix
d’una de les millors escoles del
món, n’és una
prova. A Finlàndia –tal com també succeeix, per
exemple, a les
Illes Balears, on
enguany la carrera de magisteri
ha estat la més demandada–, hi ha
molts, moltíssims candidats a
exercir de mestres. Allà, però, no
nitat ni cap universitat no pot encarar aquest repte de manera aïllada. Entre d’altres coses, perquè
és impossible aturar en un territori l’allau d’ofertes formatives
on line d’universitats privades.
Per cert, seria ben interessant saber a quantes d’aquestes univer-
Pla formatiu
S’ha
d’elaborar un
millor pla des
dels poders
de l’Estat
4
sitats s’han obert les portes per
fer pràctiques en les escoles de les
Illes Balears. I també seria important saber quants d’alumnes
de la nostra comunitat titulen de
mestres en aquestes universitats.
Hi hauria sorpreses. I desagradables.e
són acceptats més que el 10% dels
aspirants. Ho són aquells que en
el Batxillerat han tret una nota
elevadíssima. Això no obstant, les
qualificacions no són suficients:
els candidats han de demostrar, a
més a més, que disposen de les
habilitats, de la sensibilitat social i de l’empatia necessàries per
El referent
A Finlàndia preparen els
mestres amb el rigor i interès
com aquí preparam els metges
dedicar-se a la docència. Després,
són cinc anys seguint un pla d’estudis amb una sàvia combinació
entre teoria i pràctica, entre coneixements disciplinaris i psicopedagògics.
Allà, a Finlàndia,
preparen
els
mestres amb el
mateix rigor, interès i contundència com aquí
nosaltres preparam els metges.
Una darrera
cosa: canviar el
sistema de formació inicial del
professorat, limitar-hi el nombre
d’admesos i fer un millor pla formatiu només es pot enllestir des
dels poders de l’Estat. Cap comu-
El Mediterrani, rècord d’immigració
L’atracció del Mediterrani per a la immigració, ja sigui dels països
europeus com del Sud, ha provocat un impacte important en el món de
l’educació, ja que és a l’escola on aquesta realitat es fa més palesa i
s’ha d’afrontar. I Balears és la comunitat autònoma que més
immigració ha rebut de tot l’Estat durant els darrers anys.
12
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
temadeldia
Dossier educatiu Inversions i suport familiar
5
Augmentar els recursos destinats
a l’educació com fan altres països
L’espoli fiscal afecta l’educació
Opinió
MARIA ANTÒNIA FONT
SECRETÀRIA POLÍTICA
EDUCATIVA STEI
El primer recurs que necessitam a
l’escola és el de la confiança i el respecte dels nostres governants cap als
mestres i professors de les Balears.
Els docents som un motor molt important per a l’educació dins els centres educatius, som els que estam en
contacte amb els infants i joves i les
famílies.Somelsqueelaboramiaplicam els projectes educatius i els que
desenvolupam la nostra tasca amb
Despesa real
Per molts experts, no es
pot valorar la inversió
bruta en educació
respecte de la població.
Cal introduir-hi un
element corrector
important que és el
Producte Interior Brut,
és a dir, la riquesa, en
definitiva, de cada
comunitat. Si es passa
Balears per aquest sedàs,
també les Illes estan per
davall de la mitjana
estatal, on s’inverteix un
4,4% del PIB en educació.
A l’Arxipèlag, només el
3,4%. Un punt menys.
professionalitat, dedicació, il·lusió i
creativitat.
Per tant, la llei de símbols, les llemal anomenades “de convivència i
d’autoritat del professor”, les mordasses,larepressió,lacensuraprèvia,
la imposició, els projectes polítics i
ideològics que no tenen encaix pedagògic, com el decret TIL, són els entrebancs afegits a la manca de recursos materials que té l’escola i a la voluntatpolíticad’eliminarlaparticipació democràtica als centres.
Per obtenir un recurs imprescindible que és un pressupost suficient,
el Govern ha d’obrir els ulls a la realitatimirarlesbalancesfiscalsqueinformen del que cada comunitat paga
a l’Estat i dels doblers que en rep. AixíveuràquelesIllespaguenmoltmés
del que reben: 3.500 milions d’euros
que se’n van cada any a Madrid i no
tornen. L’Executiu també s’ha de fer
ressò de les veus acreditades que fa
estonaquedemanenunfinançament
més just. L’espoli fiscal que patim no
es pot sostenir de cap manera. Si una
onadaverdas’haalçatperreivindicar
els drets perduts i una educació de
qualitat, inclusiva i en català, tard o
d’hora reivindicarà un finançament
més just que ens facilitarà els recursoseconòmicssuficientspergarantir
unaeducaciódequalitatiencondicions. El compromís dels governants
amb l’educació queda ratificat amb
l’assignació pressupostària que
s’atorga al capítol d’educació. I, de
moment, de cada cop és més baix.
Necessitam que les partides pressupostades per al funcionament ordinari dels centres no estiguin retalladesiarribinentempsiforma.Hem
vist problemes per pagar el llum, la
calefacció...Ésconstantelretardidisminució dels pressuposts assignats
als departaments didàctics, dotació
suficient per a l’adquisició de llibres
i material per a la biblioteca. Es necessita també pressupost per a les
ajudes de menjador, les beques de
transport, els llibres de text i els programes de reutilització de llibres.
Restablir els programes d’atenció i
suport als alumnes amb dificultats i
necessitats educatives, restabliment
de l’equip de suport a l’ensenyament
en català i de l’equip per a l’escolaritzaciód’alumnesid’ajudaalaintegracióilasocialitzaciódelesfamíliesimmigrades.
Un altre recurs vital són les persones. Els docents. Necessitam recuperar les plantilles que ens permetin
atendre les necessitats educatives
dels infants i joves i les famílies. Els
dos darrers anys hi ha hagut reducció
de grups, augment de ràtios per aula,
s’han suprimit cicles de Formació
Professional,s’hanaugmentatleshores lectives al professorat, la qual cosa repercuteix en la minva de les hores d’atenció individualitzada als
alumnes, la posada en marxa de projectesd’innovacióieltreballenequip
i la coordinació docent. Hi ha hagut
unareducciódràsticadelesplantilles,
uns mil professors, que hem de recuperar en aquests cursos per al bon
funcionament del sistema educatiu.
La Conselleria ens ha informat que
peraquestcursesproposarecuperarne 104. És a dir, ens en falten 896.
Finalment el recurs més important és governar i fer propostes educativesdesdelconsensinodesdelfanatisme ideològic. S’ha d’escoltar la
veudelsexpertsdelesIlles,delaUniversitat i de tota la comunitat educativa per crear un clima que ens dugui
al’estabilitatlegislativaiquepossibilitiunpactesocialquediguilabasefonamental per un pacte polític per
l’educació. Contra la imposició, defensam l’educació amb llaços i camisetes verdes al carrer.e
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
13
temadeldia
Incentivar els pares i mares perquè
donin suport a la formació dels fills
6
EL FACTOR FAMILIAR
L’entorn familiar és un dels elements més
determinants a l’hora de valorar l’èxit a l’escola, i
també necessiten formació i interès. CRISTINA CALDERER
La família és la font
principal de l’èxit escolar
De les pitjors en
inversió en educació
amb relació al PIB
La despesa pública per alumne a
Balears supera la mitjana estatal,
amb 5.972 euros, però la inversió
amb relació a la seva riquesa, al
Producte Interior Brut, és de les
més baixes, amb un 3,4 per cent, i
només supera la comunitat de Madrid. La despesa és important, però la seva destinació és inestable
per condicionants com el de la immigració, que fan que s’hagin de
destinar molts recursos a tasques
de suport i atenció a la diversitat, o
a la construcció de noves infraestructures educatives per pics de
població a determinades zones. Es
fa necessari, i més encara després
de les retallades patides, un augment i una racionalització dels recursos per als centres sostinguts
amb fons públics. D’aquest pressupost, Balears és una de les tres comunitats que més doblers destina
a la subvenció d’escoles concertades, amb un 18,2 del total.
Opinió
JAUME RIBAS
PRESIDENT DE COAPA BALEARS
Un dels elements que tenen una influència important en els resultats
acadèmics de l’alumnat és el component familiar. Tots els estudis que
s’han fet sobre nivell educatiu i fracàs escolar assenyalen la influència
de l’entorn familiar en l’educació
dels seus fills i filles.
Elements com el nivell educatiu
i cultural dels progenitors, el nombre de llibres a la llar familiar, el
temps que passen amb els seus fills
o les competències parentals que hagin pogut adquirir hi influeixen de
manera determinant, com també la
participació de les famílies en la vida escolar.
Tots aquests elements que podríem pensar que es tenen o no es tenen
Formació
El nivell
educatiu i
cultural dels
progenitors
és
determinant
també es poden adquirir. És per això
que des de les Federacions de Pares
i Mares d’Alumnes hem reclamat
des de fa anys a les administracions
educatives una atenció especial cap
a les famílies i plans de formació i
participació en la vida escolar.
No cal dir que sense gaire
èxit fins ara.
Els centres educatius s’haurien de convertir en un pol de
formació no només
per als alumnes sinó
també per a les seves
famílies. Per millorar
les seves competències familiars, per formarlos sobres les etapes evolutives dels seus fills, per adquirir
coneixements pedagògics generals,
per millorar el seu nivell cultural,
per aprendre a tractar els problemes
que poden sorgir a mesura que els
nostres fills van creixent, es tornen
adolescents, evolucionen.
A més, les famílies han de participar de la vida escolar dels fills. Massa sovint els docents reclamen la
col·laboració de les famílies. A nosaltres ens agrada més parlar de cooperació. Hem de definir conjuntament l’educació que
volem per als nostres
fills, participar de les línies pedagògiques generals, de la definició
dels projectes educatius, de l’organització
dels centres. Hi ha
d’haver una complicitat entre famílies i docents que ens dugui a
aplicar el mateixos criteris
als centres i a les llars familiars.
En definitiva, volem que deixin de
ser les escoles dels nostres fills per
ser les nostres escoles i deixar de ser
els pares dels alumnes per ser els pares de l’escola.e
14
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
temadeldia
Dossier educatiu Altres experiències
Igual competència en català que en castellà i menor en anglès
Els alumnes de les Illes Balears mostren, en general, un grau de competència lingüística similar en català i en castellà, si bé els de l’escola
privada tenen un major coneixement del castellà que del català i de les dues llengües amb relació als de la pública. Pel que fa a l’anglès, en
general, el nivell dels alumnes és inferior al de les dues llengües cooficials i és lleugerament superior a la privada que a la pública.
L’anglès a Catalunya: no va
contra el català i és experimental
ELISABET ESCRICHE
BARCELONA. Les escoles de Catalu-
nya també estrenen aquest curs escolar un nou pla de plurilingüisme,
però, a diferència de les Illes, ho farà sense renou ni protestes.
I és que les diferències són marcades, entre ambdós plans del foment de l’anglès. En el cas de Catalunya, la introducció de l’anglès no
va en detriment del català, ja que tota l’educació és fer part de la immer-
La consellera d’Educació de la
Generalitat, Irene Rigau. X. BERTRAL
sió lingüística. A les Illes, en canvi,
l’entrada de l’anglès ve acampanyada de la mà pel castellà (amb un augment del seu ús fins a un mínim del
33% de les hores).
Així mateix, el pla de plurilingüisme català s’implantarà enguany a només 52 centres educatius (27 dels quals són públics i 25,
privats), de manera que es tracta
d’un pla pilot i experimental amb el
qual es volen valorar els resultats
abans d’aplicar-lo a tot el sistema
educatiu. A l’Arxipèlag, en canvi,
s’aplicarà enguany a devers 36.000
estudiants, corresponents a 1r, 3r i
5è de Primària, com també a 1r
d’ESO. I els altres cursos s’anirien
incorporant durant els propers
anys fins a abastar tot el model educatiu.
A més, el calendari d’implantació
aprovat per la Conselleria d’Ensenyament de Catalunya s’allarga durant cinc anys, mentre que el de les
Illes Balears és de quatre.
Ara bé, deixant de banda totes les
diferències entre els plans lingüístics de les Illes i Catalunya, també es
troba una bona similitud: els dubtes
sobre si l’actual professorat té la formació necessària i domini de l’anglès adequat com per impartir les
matèries en anglès.e
Holanda obre les escoles del
futur: amb iPads i pati virtual
Miquel
Strubell
DIR. DE LA CÀTEDRA
LINGUAMON (UOC)
“Si el mestre
no té
coneixement
d’anglès , tot
serà curt”
Maurice
de Hond
FUNDACIÓ EDUCACIÓ
PER A UNA NOVA ERA
“Obrim tot
l’any i els
alumnes
poden venir
quan vulguin”
LAIA FORÉS /ARA BALEARS
HOLANDA/PALMA. L’ensenyament
oficial està en crisi en l’àmbit global
i són moltes les iniciatives que estan sortint arreu per mirar de trobar-hi alternatives. Holanda enguany estrena centres inspirats en
el creador d’Apple, Steve Jobs, on
aparells tecnològics substitueixen
llibres i pissarres. A Digitalis, un
centre d’Infantil i Primària de la
ciutat holandesa d’Almere, tots els
nins tenen un iPad amb una contundent funda de colors cridanera
per evitar que es trenqui. No hi ha
llibres de text. No és obligatori passar vuit hores a l’escola, ni assistirhi cada dia. Tampoc fer les vacances
escolars.
“Obrim tot l’any i els alumnes poden venir aquí quan vulguin”, assegura Maurice de Hond, l’impulsor
de la fundació Educació per a una
Nova Era (04NT), un moviment
convertit en fundació que promou a
Holanda escoles que basen l’educació en l’ús de les noves tecnologies.
Enguany s’han posat en marxa set
escoles holandeses, totes públiques,
que agrupen uns 1.000 alumnes. De
Hond explica que el model pedagògic està inspirat en el mètode Montessori, que permet un aprenentatge adaptat al ritme de cada criatura.
Cada alumne estableix amb el mestre el seu propi calendari i horari
lectiu. S’han de complir els objectius educatius que fixa el govern, però l’alumne té més flexibilitat per
triar quan i què vol estudiar.
A Mallorca, el proper cap de setmana, a Pollença, hi haurà la trobada “Educació per la vida” amb la
participació de gurús de l’escola alternativa com Satish Kumar, Vandana Shiva, Carlos González i Fritjof Capra.e
A l’escola Digitalis, a Holanda,
s’estudia amb iPads. LAIA FORÉS
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
15
temadeldia
Dossier educatiu Altres experiències
Inger Enkvist
PEDAGOGA I ASSESSORA DEL MINISTERI D’EDUCACIÓ DE SUÈCIA
Crítica. “Pagam més per l’escola, dura més anys i, així i tot, és pitjor”. Autoritat. “Els mestres han d’exercir l’autoritat
positiva sobre els seus alumnes”. Contrapès. “L’escola ha de fer de contrapès dels trets negatius de la societat”
“El bon nivell d’anglès s’aconsegueix a Suècia
perquè la televisió no dobla mai les pel·lícules”
migració en pocs anys, on s’ha incentivat un model socioeconòmic basat
en els doblers fàcils i on molts alumnes es comporten com petits napoleons. Potser el model dels països
nòrdics és inaplicable al sud d’Europa?
Reconec el tipus de quadre que em
pintes, però el que no es pot fer és
abandonar la lluita. Cal posar-hi ordre, controlar aquests petits napoleons. Es parla d’una educació per a tothom,espagal’educaciódetothom,però no s’educa tothom: perquè hi ha
ninsquenofanresal’escolaihihaparesquenoespreocupenpelsfills...Això se soluciona posant regles, reestablint l’ordre. A ningú no li agrada posarreglesniexercirl’autoritat.Béque
s’ha de fer, però. Si no, estam abocats
a un suïcidi cultural. Aquests petits
napoleons no tindran una vida digna
ni productiva. No tindran feina, els
costarà independitzar-se de les seves
famílies, no resultaran atractius i no
podran trobar fàcilment una parella,
i si la troben i a la fi tenen fills, aquests
seran un desastre. Exercir l’autoritat
sobre un infant és una manera de salvar-li la vida adulta.
PERE ANTONI PONS
Inger Enkvist (1947), hispanista i pedagoga sueca, és catedràtica d’espanyol a la Universitat de Lund i assessoradelMinisterid’Educaciósuec.Va
estar a Mallorca per participar en les
Converses de Formentor.
Us heu mostrat molt crítica amb el
bonisme pedagògic. En què ha fallat
l’escola europea durant les darreres
dècades?
Nohemaconseguiteducarelsnostres
jovescomhofèiemabans.Pagammés
perl’escola,l’educacióobligatòriadura més anys i la complexitat del món
actual requereix una formació més
sòlida. Així i tot, l’escola està pitjor.
Perquès’haproduïtaquestadavallada?
Pel benestar. Els adults tenim una vida més còmoda, i hem pensat que no
havíem de ser tan estrictes amb els
nostres fills, que els havíem de deixar
gaudir de les facilitats de la vida moderna, i que per tant no els havíem de
donargairefeinaaclasse,nifer-losfer
exàmens, ni preocupar-los amb les
notes…Hempensatquetoteraunregal. La idea que es pot educar jugant,
deixantquel’alumnetriïelquevolfer,
iqueperaprendreelsninshandesentir-semotivats,iquesifracassennoés
culpa seva sinó del mestre o del professor: tot això és un error. Una altra
raó és que, com que fugim de l’autoritarisme,hempensatquealsnostres
fills no els podíem sotmetre a una autoritat excessiva.
Pel que diu, doncs, no és tant un problema de l’escola com de la societat
en el seu conjunt.
Sí,ésclar:l’escolaésunreflexdelasocietat. El que passa és que l’escola
també construeix la societat. Si la societat té trets negatius, l’escola ha de
fer de contrapès. Si els nins van a l’escoladesorientats,l’escolaelshad’ajudar a fer plans, imposar-se unes metes i tenir autocontrol per assolir-les.
Però aquesta no seria més una funció dels pares?
És una funció dels pares, però també
de l’escola. Si per la raó que sigui els
pares no funcionen així, l’escola ha
d’ajudarelnin.Enpsicologiacadavegada es parla més de matèries cognitives, les assignatures, i matèries no
cognitives, les lliçons de la vida. Per
brillantquesiguiintel·lectualmentun
alumne, si no accepta l’adversitat,
L’aprenentatge d’anglès no comença i acaba als centres escolars a Suècia.
l’avorriment, haver d’esperar, tot li
anirà malament: els estudis i la vida.
Ensenyar tot això és el que l’escola
d’avui ja no fa.
Potser l’escola sueca ho feia en el
passat, però us puc assegurar que
l’escolaespanyola–nidurantelfranquisme ni abans– era un model de
res. Potser després de la dictadura
era inevitable que es tendís a una escola més flexible?
Sí, el pèndol ha passat d’un extrem a
l’altre.Iéscertquenoconvéparlarde
siabanseramillorqueara…L’idealseria trobar uns mestres que, sense ser
autoritaris, exercissin una autoritat
positiva sobre els nins. S’ha de recuperar l’autoritat sense caure en l’autoritarisme.
Segons vós, quines serien les qüestions innegociables en matèria educativa?
Agafem l’exemple de Finlàndia. Els
mestres de preescolar i Primària estan molt ben formats: són intel·ligents, tenen un bon vocabulari…
Finlàndia
“Els mestres
sempre tenen
l’ajuda d’un
altre
professional
de suport”
CATI CLADERA
També hi ha un servei d’ajuda a
l’alumnequeduualguntipusderetard
enl’estudi.Pertant,lamestrasempre
té l’ajuda d’un altre mestre de suport,
cosa que permet no deixar enrere els
alumnes a qui més els costa. Als anys
de preescolar, a més, els nins sobretot aprenen a ser bons alumnes: a escoltar quan parla la mestra, a tractar
bé els llibres, a formular preguntes i a
contestar-lesambcortesia...Amés,els
paresdonensuportalsdocentsiinculquenalsfillslaideaquelavidanoésfàcil,ique,aixícomelsadultsvanalafeina, ells han d’anar a l’escola i s’han
d’esforçar. Així mateix, la societat té
unmarcmoltclard’exigències.Potser
allòquefallaaEspanya–inovullficarm’hi gaire– és la conducta dels alumnesdinsl’aula.Ilaincapacitatdelsdocents per controlar-los.
El problema és que el model de Finlàndia (un país homogeni, que ha
crescut demogràficament d’una manera controlada i on la cultura és important) no pot ser comparada a les
Illes Balears, que ha rebut molta im-
Comestàactualmentl’escolasueca?
Quina evolució ha tingut, posem, des
de la Segona Guerra Mundial?
Va funcionar molt bé fins als anys 70:
érem dels millors del món. Entre els
70 i els 90, però, començà a haver-hi
un desencant dels professors per culpadel’excessiuèmfasienelsdretsdels
alumnes.Aquestdesencantvaferque
els millors universitaris deixassin de
volerserprofessors.Enconseqüència,
la qualitat dels nous professors és inferior.També es va fer una reforma
que permetia als directors de col·legi
notenirunaformaciódocent,iaixòva
ser fatal. En resum, hem molt baixat
de nivell.
Un dels debats educatius més candents a Espanya és la necessitat que
els nins i joves aprenguin anglès.
Quantes hores d’anglès es fan a l’escola sueca i com s’aconsegueix que la
majoriadesuecs,d’adults,tinguinun
bon anglès?
A Suècia, l’anglès s’estudia dues o tres
hores (de quaranta minuts) per setmana, començant quan l’alumne té
uns nou o deu anys. El bon nivell
d’anglès s’aconsegueix perquè la televisió no dobla mai les pel·lícules i
les sèries i, a més, els jocs de consola
i d’ordinador són gairebé tots en anglès.e
16
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
temadeldia
Dossier educatiu Els exemples
Sebastià Gelabert
Iván Ruiz
ESTUDIA MEDICINA I TREBALLA
GRUISTA DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ
“L’acomiadament va ser
la meva oportunitat”
Sebastià
Gelabert
ESTUDIANT DE
MEDICINA
“M’han donat
feina perquè
companyies asseguradores, que tenc
Torna a estudiar. Sebastià Gela- m’han contractat perquè sé anglès”. coneixement
bert té 31 anys, estudia Medicina a Mentre feia feina, Sebastià Gelabert
d’anglès”
Barcelona i fa feina. Quan es va veu- va “acabar estudiant un cicle formare al carrer, va tenir clar que havia de
fer allò que desitjava: estudiar.
JOAN SITGES
Sebastià és una d’aquelles persones
que han decidit accedir a la universitat després d’haver deixat els estudis i d’haver treballat alguns anys.
“Jo volia ser infermer, però a segon
de Batxillerat vaig suspendre una
assignatura. Durant el curs següent
només vaig anar a classe de castellà
per recuperar la matèria, però tot
plegat em va desmotivar, em pensava que no era bon estudiant, i la idea
d’accedir a la universitat es va refredar”, explica. Tot i això, va continuar formant-se, “tenia un bon nivell
d’anglès, volia viatjar i veure món i,
per això, vaig fer un curs d’auxiliar
de vol que m’ha donat feina durant
vuit anys”.
L’any 2007 acomiadaren Sebastià de la companyia aèria on treballava “i ho vaig entendre com una
oportunitat per formar-me en allò
que m’agrada, que és l’àmbit sanitari”. “Jo havia acabat el Batxillerat,
però no havia fet la Selectivitat, i tot
plegat complicava molt l’accés als
estudis de Medicina”, recorda Sebastià. Així, per poder cursar medicina, va haver de reprendre els estudis on els havia deixat. A més de la
dificultat que suposa tornar a classes després de tants anys, Sebastià
necessitava “treballar per poder
viure i pagar els estudis”. Així, d’ençà que va reprendre la seva formació, ha hagut de compaginar les classes “fent feina a hotels, a bancs o a
tiu de grau superior de tècnic de laboratori clínic per després presentar-me a la Selectivitat i poder accedir així amb la nota de tall necessària als estudis de Medicina”, explica.
Ara cursa el tercer any de Medicina
a l’Autònoma de Barcelona. Pel que
fa a les perspectives laborals com a
metge, la seva intenció és “anar a
l’estranger a estudiar l’especialitat
de medicina interna, segurament a
Alemanya, Bèlgica o França”. Els
motius són clars: “a l’Estat minven
les places per cursar l’especialitat i,
a més, en la majoria de països europeus els metges tenen sous més alts
que els d’aquí”.e
“Faig feina amb les grues
que col·leccionava de petit”
el cap, tanmateix en aquell temps
no anava gaire a classe i passava les
estones amb els amics.
Apreníeu a ser fuster però la vostra intenció era una altra…
Sí, mon pare ha fet feina amb màquines de construcció molts
d’anys, el meu germà gran va seguir
les passes del pare. De fet, quan
érem petits, col·leccionàvem les
versions en miniatura de les excavadores que manejava mon pare.
No he estudiat, però faig feina amb
les màquines que col·leccionava de
petit.
Iván Ruiz
GRUISTA DEL SECTOR
DE LA CONSTRUCCIÓ
“Vaig voler fer
feina tot el
dia quan vaig
veure el que
guanyava a
mitja jornada”
La família va intentar que canviàs
d’idea i no deixàs els estudis.
Ho va deixar. Iván, com tants altres, va deixar els estudis abans
d’acabar l’ESO. Eren els anys gloriosos del món de la construcció i hi havia feina a balquena.
J.S
Va viure l’acomiadament d’on
treballava com una oportunitat.
Com va reaccionar la vostra família quan saberen que no volíeu estudiar?
Sabien de feia estona que anar a
l’escola no m’agradava. Ells intentaren que canviàs d’idea fent-me
tocar amb les mans el que significava fer feina. Així vaig començar a
fer d’ajudant en un taller de fusters
els horabaixes . Però quan vaig veure els doblers que guanyava treballant mitja jornada, vaig voler fer
feina tot el dia per guanyar-ne el
doble. La família va haver d’acotar
Com es fa per arribar a conduir
una retroexcavadora?
Vaig començar a fer feina a la construcció. Vaig fer saber als encarregats i als caps que m’interessava
aprendre’n i amb l’ajuda de mon
pare, el meu germà i els companys
de feina aviat en vaig saber. Tanmateix, es passen nervis, s’ha de
ser molt precís i he arribat a plorar
damunt la màquina.
I hi ha algun secret per conservar
la feina en temps de crisi?
No ho sé, jo consider que som feiner i evidentment ara per ara has
d’estar disposat a sortir de Mallorca per participar en projectes fora
de l’illa.
Us heu plantejat què faríeu si
anàssiu a l’atur?
Tenc amics i antics companys de
feina que són bons i estan a l’atur.
Sé que em pot tocar. Potser intentaria ser conductor de camions, però vull creure que si som feiners, la
feina surt.e
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
17
PUBLICITAT
18
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
política
ENTREVISTA
Cristòfol Soler
EXPRESIDENT DEL GOVERN I AFILIAT DEL PP
Anglès. “Ha volgut vestir que estam en contra de l’anglès”. Provincianisme. “Aquest govern
que representa primer l’Estat que els ciutadans ens fa cada dia més província”.
“Bauzá contra la llengua
ha unit com mai el país”
JAUME PERELLÓ
Va ser conseller d’Economia a 26
anys. Va veure néixer l’autonomia, i
per tant participà en el desenvolupament dels pilars legislatius de Balears, com va ser l’any 1986 la Llei de
normalització lingüística. Recorda
la voluntat de consens d’aquells
anys i no entén com un executiu té
com a objectiu reduir la presència
de la llengua pròpia a l’ensenyament i la funció pública. Parla clar
des de dins el PP.
Què pretenia la Llei de normalització lingüística?
Prioritzar una llengua que havia estat minoritzada perquè recuperàs
el nivell que li pertoca, i la salut. I es
va voler fer amb consens. Al sector
castellanista radical, no li anava bé.
Però en aquell moment eren una
minoria. I el fet que fóssim una coalició de tres partits va fer que el PP
estigués disposat a fer un acord. Paco Gilet va agafar la bandera,
d’acord amb les directrius del Consell de Govern, de fer una llei consensuada, que permetés, d’acord
amb l’Estatut, a distints governs de
dreta i esquerra poder imprimir un
ritme més o menys accentuat en
funció del criteri del que governi en
cada moment. I amb aquesta llei,
quan hi ha hagut consellers d’Educació del PP, d’UM, del PSOE i del
PSM, tothom hi ha governat sense
problemes.
La segona iniciativa important en
matèria lingüística en la qual participàreu fou el decret de mínims?
Sí. Jo el vaig negociar, i el vaig deixar enllestit, però ja va ser Jaume
Matas qui el va firmar. Dins el partit
tenia bàsicament en contra alguns
membres del sector castellanista i
els sectors liberals, que han esdevingut avui el que són els neoliberals, que són molt més perillosos.
Els liberals d’aquell moment eren
gent intel·ligent, amb qui podies
parlar. El problema és que aquests
neoliberals que tenim avui en el PP
fan de la convicció un dogma de fe.
Fa difícil entendre’s amb ells.
I el consens com es romp? El PP regionalista perd el congrés?
Teòricament, no. A la pràctica, sí. A
l’interregne de Rosa Estaràs apareix
José Ramón Bauzá, impulsat per
ella mateixa. I li vaig demanar:
“Hem de passar pena pel tema llengua i cultura?”. I em va dir: “Gens ni
mica”. Es presentà amb una òptica
regionalista. Les persones que
l’acompanyaren a fer la campanya
dins el partit varen ser Pere Rotger,
Joan Rotger, persones de l’òrbita
regionalista dins el PP. I així arribam al congrés. S’enfronta amb Delgado, Delgado perd. És una història
que es repetia, perquè sempre solia
perdre el sector que tenia un posicionament molt castellanista i allunyat del regionalisme i la moderació
de la majoria de membres del PP.
Consens
“La Llei de
normalització
la coordinà
Paco Gilet
amb voluntat
de consens”
Frau
“Se’ns va
presentar
com a
regionalista, i
s’ajuntà amb
Delgado”
JAUME PERELLÓ
Ell comença integrant l’altra candidatura i no tenia per què fer-ho. Va
ser el primer símptoma que no va
agradar a gaire gent. I al final, vist
amb perspectiva, tenc clar que les
ideologies dels candidats eren les
mateixes. Provenien del mateix sector, però un s’havia presentat com a
municipalista i regionalista, Bauzá,
i, clar, aconseguí uns suports que no
hauria tingut. Aquesta integració de
Delgado provocà molta frustració.
En la campanya electoral ja hi va
haver una declaració d’intencions.
En la precampanya ja va dir de modificar la Llei de normalització lingüística i ja varen sonar les alarmes.
Un grup ens moguérem i a Eivissa
ho va desmentir. Però quan té el Govern fet, amb un grup parlamentari ben triat, pensat sobretot perquè
no li posi cap problema, posa en
marxa tot un procés contra la nostra llengua en tots els àmbits. Començà pel funcionariat. Sempre
anant més enllà del que havia promès. Als batles, i puc donar-ne fe, els
va dir que podrien fer el que volguessin. A Inca ho va dir davant 80
persones, i llavors no ha estat així.
La primera nafra grossa a la nostra
llengua és aquesta, el tema del funcionariat.
I el TIL per què? No sortia en el
programa electoral.
Aquí hem de tenir clar que ningú no
qüestiona l’anglès. Ara bé, ho hem
de compatibilitzar amb el manteniment del procés d’immersió en català que ha funcionat. Per molts,
com jo mateix, s’ha volgut cercar un
problema allà on no el teníem. Hi ha
un entestament personal cada vegada més fort contra el català. En el
programa es parlava de la lliure
elecció de llengua. Jo no hi estava
d’acord, perquè impedeix la immersió. Però he de dir que hi havia sectors regionalistes del PP que deien
que calia ser més flexibles. Ara bé,
aquesta flexibilitat tenia una línia
vermella, que era que els pares triassin. No hi vaig estar d’acord, però altres regionalistes sí, garantint
el domini de les dues al final del procés educatiu. El TIL no anava en el
programa. És la seva reacció a la lliçó d’estimació a la llengua catalana.
I com es va viure al Consolat l’opció massiva pel català?
Es va endur una gran sorpresa. Ells
(es refereix a Bauzá i a l’equip del
Consolat) actuen amb una estratègia d’anar dividint la societat, compartimentar-la, anar matant el que
ens és propi. Ells pensaven: Eivissa
i Palma triaran castellà. La Part Forana, Formentera i Menorca, català. I un 80% tria català pertot.
Aquest primer avís és molt important. El donen els pares, no els mestres. Els va desmuntar l’estratègia
de minoritzar el català. Però tanmateix, en comptes de llegir la realitat,
vol anar més enllà. És la seva fixació.
Per tant, no us va sorprendre l’obstinació amb el TIL?
No em ve de nou aquest procés.
Amb aquell anunci en campanya,
vaig veure que siun polític era capaç
de tocar la Llei de normalització, ho
pot tocar tot, i que s’acarnissaria
amb la llengua.
Com valorau la reacció de docents
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
19
política
Quin és aquest entorn del president que li marca l’estratègia?
Bé, en matèria de llengua, tenc clar
que és un tema que duu ell personalment. A més, viu dins un entorn on
no es té contacte directament amb
la gent. El seu cercle, el nucli dur del
Govern, crec que tothom sap quin
és. Jo he estat president i sé que
sents molta més gent que et diu el
que vols sentir que no el que passa
en realitat. Però estàs ben arreglat
si t’has de creure que el que vols sentir és la realitat.
Hi ha una contestació important
dins del PP?
Dins la formació s’ha inculcat a tothom des de fa molts anys el concepte d’unitat i disciplina per poder
funcionar. El PP és un partit presidencialista, i això no ho hem de perdre de vista per entendre la manca
de reacció d’alguns. A la gent li costa tossir al president. I si hi afegim
que abans hi havia més debat que
ara en els òrgans de direcció, com
són la junta autonòmica i comitè
executiu, em diuen que no hi ha debat. Es llegeixen informes. Hi ha un
control d’aquest nucli del Consolat
de la Mar sobre el partit. Ara, amb
aquesta moguda, telefonen a batles,
regidors...
CONTACTE AMB EL MÓN
Soler opina que el president
Bauzá té molt poc contacte
amb el món real i viu
enrevoltat de gent que li diu el
que vol sentir. RAPHEL PHERRER
i famílies davant la imposició del
Govern del decret llei?
Personalment, estic orgullós que en
lloc d’enfrontar docents i pares,
Bauzá hagi convertit aquesta qüestió en un element de cohesió. Si
m’haguessin dit que a Eivissa es produiria aquesta mobilització, no m’ho
hauria cregut. És una cosa que emociona. La defensa d’un sistema educatiu amb unes característiques pròpies és l’element de cohesió més important que ha sorgit mai a les Illes
des de la lluita per l’Estatut. Sempre
he trobat que a la nostra autonomia
li faltava sentiment de país, i ves per
on, Bauzá és el que més l’haurà provocat. Ens ha unit amb una transversalitat importantíssima. Aquí no hi
ha ni gent de dretes ni d’esquerres.
O sigui, que Bauzá aconsegueix atiar el nacionalisme?
Es diu que a Catalunya l’increment
de l’independentisme l’ha provocat
PP
“Jo he dit als
batles que
m’ho
demanen que
es deuen al
poble”
el tracte rebut per part de l’estat espanyol. Aquí no fa falta anar a l’Estat; l’actuació dels nostres governants provoca una major conscienciació amb els trets d’identitat, dels
quals la llengua és el més important.
Tornam cada vegada més província
per culpa d’aquests governants, que
es pensen que han de representar el
govern central en comptes del poble. Bauzá, amb l’excepció de la darrera etapa de Matas, és el primer
president que no posa per davant els
ciutadans de Balears.
I què en diu el Partit Popular?
Internament, hi ha dos nivells, evidentment. El grup que enrevolta el
president diu: “Mirau els de l’Assemblea de Docents, que tenen un
puny com a símbol, intentant presentar-los com a gent d’ideologia
molt radical. I jo i molta gent del PP
asseguram que a l’Assemblea hi ha
de tot, i això és molt significatiu.
Diuen que els batles han demanat
a Bauzá que rectifici. És cert?
Els batles no tenen competències
en educació, però en tenen una de
molt més complicada, que és la de
trobar-se la gent cada dia pel carrer,
cosa que al president no li passa.
Tindrien una opció, que és callar i
anar fent sobre els seus temes, i mirar de passar aquesta tempesta. Però aquestes setmanes s’ha donat
una situació nova, que no s’havia
donat mai i és esperançadora. Els
batles han sentit cada dia com gent
del seu mateix partit, votants del
PP, li diuen que hem d’aturar això.
Ells s’estan conscienciant de la importància del tema i del despropòsit. A algun que m’ha demanat opinió li ho he dit ben clar: “Et deus al
poble”. El president es deu a la Comunitat abans que al partit, i el batle al poble abans que al partit. Els
vots d’un batle són més seus que de
la formació amb el sistema electoral
que tenim.
Rectificaran?
Els veig molt enrocats. No som optimista. Han tingut com a mínim
dues grans oportunitats per no quedar en ridícul i tirar enrere. Una, la
suspensió cautelar del Tribunal Superior de Justícia, i l’altra, l’oferiment de negociació del rector de la
UIB. Jo quan la vaig sentir, a més
d’estar content del posicionament
del rector, vaig saber des del primer
segon que dirien que no. Haurien
pogut ‘quedar bé’ amb aquests sectors pels quals passen tanta pena
que no se’n vagin a votar UPyD, però no ho han volgut fer.
Per molt que un estigui cegat amb
un tema, no veu el president la
transversalitat de la mobilització?
No és un govern dialogant. Jo, per
diferents motius, he tingut i tenc
contacte amb empresaris, i les seves
queixes han estat impressionants.
Els sindicats, no en parlem, els diferents col·lectius ciutadans..., és evident que no vol o no sap dialogar. És
molt preocupant.
I això que Bauzá parlava de municipalisme en el congrés del Partit.
El seu municipalisme ha quedat
molt clar durant els primers mesos.
Si volia ser el president dels batles,
idò per què no els va demanar opinió en aquest tema, que per molt
que sigui d’educació els primers que
rebran la contestació ciutadana són
ells. En el congrés venia a representar l’alternativa al model castellanista de Delgado. És prou conegut
ara el que ell defensa i opina.
Per tant, un tema tan essencial que
no anava en el programa no ha estat decidit pel partit?
Pots pensar. És una decisió presa
per un cercle intern que l’enrevolta,
i fins i tot és una decisió presa al
marge del Consell de Govern en ple.
Ho tenc clar. Bauzá ha perdut el lligam històric amb la trajectòria del
Partit Popular, perquè el que llavors
era la coalició popular en la primera legislatura va consensuar la Llei
de normalització. I ni tan sols es demanen els motius polítics i institucionals de cercar aquell gran acord.
No saben ni demanen què va passar.
I si ho demanen, he arribat a la conclusió que o no ho entenen, que és
possible, o els entra per una orella
i els surt per l’altra. Quan veus Parera com el tenen, o d’altres persones
del Partit que discrepen d’aquestes
maneres... no s’escolten ningú. Ni
Cañellas. Si perds el lligam històric,
que t’explica d’on venim i quins són
els reptes...
I com veieu la manifestació?
Serà un èxit rotund com a poble i país. I Bauzá n’haurà estat el principal
vertebrador. Per primera vegada en
la història, no hi ha ningú dins el PP
que dins aquesta manifestació no hi
tingui algú. Era la coartada mental
d’altres manifestacions. ‘No hi són
els nostres’, deien. Avui, n’hi ha
molts dels nostres. Dins els pares,
sector educatiu, regidors, batles...
No és idò que els convocants estiguin contra l’anglès?
Quins dois. Voler-ho vestir que
anam contra l’anglès... no es pot fer.
El B2 no serveix per ensenyar en anglès. Hauries de tenir un C2 en la
meva opinió. Jo treball amb idiomes. Tenc el B2 de francès i seria incapaç d’ensenyar. És un camí que hi
ha traçat. Bauzá diu que a Balears no
hi haurà pus immersió lingüística,
costi el que costi, peti el que peti.
Hi haurà un abans i un després?
Per la societat sí. Per ell no ho sé. El
grup parlamentari està pensat per
estar callat. És monolític. Va fer que
els consellers renunciassin als escons. Aquest plantejament de dir
majoria absoluta, en una societat
com la que tenim avui, no hi ha cap
país europeu que utilitzi aquests
conceptes. Això és un empobriment
de la democràcia. En el segle XXI la
societat civil té molt de pes. Pretendre que votin i callin és obsolet. Si
no li agrada el debat, que obri les
llistes i veurem què passa.e
20
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
política
MEMÒRIA HISTÒRICA
Reportatge
PEDRO ÁGUEDA
MADRID
enen més de 60 anys,
néts, i sovint lamenten
en veu alta com s’ensorra
el castell de drets i conquestes socials que van
ajudar a construir als anys setanta.
El seu gest de preocupació s’ha convertit en els últims dies en una mirada absent, en imatges que els transporten a un soterrani llòbrec de la
direcció general de Seguretat, on un
tipus baixet i amb els ulls sortits els
colpejava els genitals sense aconseguir ni tan sols fer-los trontollar la
dignitat. “Tens sort que t’hagi clavat
una hòstia Billy el Nen, així ho podràs explicar”, els deia el monstre en
l’interrogatori. Billy el Nen era un
sobrenom de llegenda per al policia
Juan Antonio González Pacheco, el
terror d’aquells joves militants de
l’esquerra clandestina que avui senten repetir el seu àlies: una jutge argentina acaba de dictar una ordre internacional de detenció i lliurament
contra González Pacheco.
Un grup de víctimes de la dictadura han trobat en aquesta jutge de
Buenos Aires, María Servini, l’última oportunitat de justícia i reparació. A Espanya tenen en contra la llei
d’amnistia del 1977 i un sistema que
va corregir al jutge Baltasar Garzón
quan va intentar investigar els crims
del franquisme. El 18 de setembre
Servini va dictar una interlocutòria
de 208 pàgines que inclou el relat de
les víctimes i que conclou ordenant
la detenció a efectes d’extradició
dels expolicies González Pacheco,
José Ignacio Giralte i Celso Galván,
i de l’ex guàrdia civil Jesús Nines.
Només el primer i l’últim segueixen
vius; els altres dos van morir el 2007
i el 2009.
T
L’Argentina descobreix
la impunitat franquista
Espanya maniobra per no extradir els torturadors
Els perfils
La jutge Servini pretén
extradir quatre
suposats torturadors
Juan Antonio González
Pacheco, àlies ‘Billy el Nen’
És tota una llegenda al Cos Nacional de Policia i un malson per als
espanyols amb inquietuds polítiques als setanta, similar al comissari Creix a Barcelona. Tan hàbil
infiltrant-se als Grapo com torturant, Billy el Nen va ser l’alumne
avantatjat del comissari Conesa, el
malson del clandestí PCE de l’Espanya dels seixanta. Se’n va anar
de la Policia quan va arribar la democràcia, però encara pren cafè
amb els seus excol·legues, ben mudat, en algun bar a prop de la seu de
la direcció general de Policia.
Jesús Nines
Guàrdia Civil destinat el 1976 a
Guipúscoa. Allà va prendre contacte amb Tejero, al qual s’uniria cinc
anys després per participar en el
fallit cop d’estat del 23-F. Ell és
l’autor de la frase anunciant als diputats que “una autoritat militar,
per descomptat” es personaria al
Congrés per prendre el control. Va
ser condemnat a cinc anys, però als
tres va quedar lliure. Ell i González
són encara vius.
José Ignacio Giralte
Agent de la policia subordinat de
Billy el Nen, va morir l’any 2007.
Ja en democràcia, va ocupar un
lloc discret durant la Transició i va
arribar a ser comissari al municipi
d’Alcobendas, a Madrid.
La potestat del govern Rajoy
Celso Galván
Les víctimes saben que l’extradició a
l’Argentinamaiesproduirà.LaFiscaliadel’AudiènciaNacionaljahainformateljutgePabloRuzquenoveuamb
bons ulls que es produeixi, i encara
queelmagistratacabéscontradientel
ministeri públic, el govern de Mariano Rajoy té potestat per no entregarlos. El fiscal Carlos Bautista va elaborar un informe en què al·lega falta de
concreció dels delictes descrits en
l’ordre de la Interpol, absència d’alguns d’aquests delictes en el Codi Penal espanyol i, altre cop, la llei d’amnistia. Amb aquest informe i la informació enviada des de l’Argentina a
través de la Interpol, Ruz citarà GonzálezPachecoiJesúsNinespercomunicar-losl’expedientd’extradicióque
pesa sobre ells. Com a petita victòria
per a les seves víctimes, els presumptes torturadors hauran d’anar a l’Audiència Nacional, sentir que un país
estranger els reclama i negar-se a acceptar que la interlocutòria de la jutge s’executi. Amb tota probabilitat,
quedaran lliures.
Però el procés que condueix fins a
aquest dia ha arrencat amb polèmica. El dia 18 de setembre el jutjat de
Servini va comunicar l’ordre a la Interpol a l’Argentina. L’organització
la va traslladar a la central internacional de Lió, que, havent comprovat
Va morir l’any 2009. En els anys de
servei va estar implicat en la mort
del militant comunista Enrique
Ruano, però un tribunal el va absoldre del cas el 1996. Va ser escorta
del dictador Franco i del rei.
Darío Rivas, el pare del qual va ser assassinat pel franquisme, també ha recorregut a la
jutge Servini, com els hereus de Puig Antich o ERC per Lluís Companys. REUTERS
que no responia a motivacions de
persecució ideològica, la va difondre
a les seves 190 delegacions, entre les
quals l’espanyola. Per fer el tràmit no
es triga més de tres dies, segons afirmen agents que han treballat a la delegació espanyola de la Interpol. No
obstant, no va ser fins gairebé una
setmana després, el dimarts 24, que
el ministre de l’Interior va confirmar
que l’havien rebut. El retard podria
resultar intranscendent si no fos
perquè fonts de l’Audiència Nacional asseguren que es va rebre el divendres anterior i que la Fiscalia no
va donar l’ordre d’informar-ne fins
dilluns. Per quin motiu? No se sap,
però la reconstrucció del que va passar en aquest lapse de temps pot
aportar algunes pistes.
El ministre de Justícia, Alberto
Ruiz-Gallardón, va comparèixer divendres a la roda posterior al consell
de ministres per explicar l’última reforma del Codi Penal. En preguntarli per l’ordre de detenció dels quatre
Transició
La Fiscalia es
refugia en la
llei d’amnistia
del 77 per
evitar jutjar
la dictadura
presumptes torturadors, va dir que
es posaria en coneixement de l’Audiència Nacional quan arribés, a través
de la Fiscalia, “com passa en tots
aquests casos”. El ministre, així, excloïa la possibilitat que la policia
complís l’ordre de la Interpol i detingués els presumptes torturadors immediatament, com fa en la majoria
dels casos. Gallardón començava a
marcar terreny.
Van esperar al canvi de jutge
DesprésesvasaberquelaFiscaliahaviaretingutl’ordrealmenys48hores,
totiquelesmesuresqueafectenlallibertatdelespersonessónconsiderades urgents a l’Audiència Nacional.
LaFiscalianovaredactarelseuinformefinsqueeljutgeFernandoAndreu
va deixar d’estar de guàrdia i el va
substituirPabloRuz.Llavorsvatraslladar al jutge la notificació vermella,
comesconeixenlesordresinternacionals de detenció i lliurament. A faltad’unaexplicaciódelsresponsables
de la Fiscalia, és destacable que en
l’historialdeljutgeAndreuhifigurila
imputació d’un ministre israelià de
Defensa per un bombardeig a Gaza i
de membres del govern de Ruanda
pel genocidi comès al país africà.
Un portaveu oficial del ministeri
de l’Interior, dirigit per Jorge FernándezDíaz,vanegaral’ARAdurant
quatre dies que la notificació vermella hagués arribat.
Espanyail’Argentinatenensignat
un conveni d’extradició que els permet extradir els seus ciutadans a l’altre país, però els policies espanyols
veuenombresenaquestarelació.Actualment hi ha en una presó espanyola un argentí que va assassinar
una advocada a Sevilla i va ser detingut al seu país d’origen, on s’havia
amagat. En canvi, l’advocat Emilio
RodríguezMenéndezsegueixrefugiant-se a l’Argentina sense que
s’aconsegueixi materialitzar l’extradició que Espanya està cursant des
de fa cinc anys.e
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
21
política
FORA DE TEST
Toni Soler
PERIODISTA
La veritable fractura
AMENACES. De totes les amenaces que se solen proferir contra
l’independentisme, l’única que
mereix la meva atenció és la de la
fractura social. Les altres em rellisquen, o fins i tot m’estimulen,
perquè si et diuen que no pots fer
un estat perquè és impossible
(González), perquè m’emportaré
el negoci a fora (Lara) o perquè
t’expulsarem de la Unió Europea
(Margallo) l’únic que fan és reforçar el meu independentisme, per
una simple qüestió de dignitat i
d’orgull ciutadà. Les amenaces són
la gran derrota de qui les profereix:
una Espanya unida amb l’argamassa de la por és un tristíssim consol
per als qui realment estimen una
certa idea de la Pell de Brau. En
canvi, entre els que adverteixen
que la secessió pot generar una
fractura social o emocional hi ha
gent honesta, d’aquí i d’allà, que
mereix ser escoltada. Perquè som
un país fràgil, identitàriament
complicat, que ha d’aspirar a gestionar la seva pluralitat millor de
com ho ha fet l’estat espanyol.
EL NOSTRE ADN. Només una
minoria pueril pensa que l’estat català esborrarà la petja espanyola de
manera automàtica o bé per l’assimilació forçada. El sobiranisme
majoritari ha fet molts passos per
presentar una proposta d’independència integradora i plural, respectuosa amb el castellà, fins i tot amb
doble nacionalitat per a qui ho desitgi. Quan Mas i Junqueras van dir
fa uns dies al Parlament “Estimem
Espanya, però no confiem en l’Estat”, van fer un pas molt significatiu
(sobretot si ho comparem amb l’Espanya ens roba). Això no és suficient per conjurar el risc de fractura,
però crec sincerament que la Catalunya actual té en el seu ADN els ingredients necessaris per generar un
marc ample, flexible i poc invasiu,
que garanteixi els drets dels seus
ciutadans sense incomodar-los en
els seus sentiments. Si això és així,
no dubto que la gran majoria dels
nostres conciutadans compaginaran la seva identitat complexa amb
la lleialtat a un nou estat català –de
nom– i plural –per vocació–. Hi
haurà, com ara, i com a tot arreu,
minories incendiàries d’un signe i
altre. No podrem abaixar la guàrdia
mai. Qui pensava el contrari?
El sobiranisme majoritari ha fet molts passos per presentar una proposta
d’independència integradora i plural. FRANCESC MELCION
ESQUINÇ. Ja entenc que es tracta d’una anàlisi voluntarista, però
potser no ho semblarà tant si la
contrastem amb les seves alternatives. En primer lloc, de fractura ja
n’hi ha ara (diguem-ne, per no ser
titllats d’alarmistes, esquinç). Això
ens ve donat per la realitat i per la
demografia. Però portem moltes
dècades gestionant aquest esquinç
identitari amb gran civisme, amb
absència gairebé total de violència,
tot i la conflictivitat política i, més
recentment, la duresa de la crisi
econòmica. Les demostracions de
força i responsabilitat de les grans
mobilitzacions sobiranistes ho refermen. Si a aquesta onada democràtica, que també és majoria al
Parlament, se li nega el dret a exercir el vot; si ens tallen les ales, ens
tanquen l’aixeta, ens imposen una
recentralització-exprés i ens toquen les escoles; si, resumint, l’unionisme guanya la partida contra la
democràcia per la coerció de l’Estat
amb el suport dels quatre despatxos de sempre, la fractura (si més
no, emocional) la tenim assegurada. I per molt de temps.
22
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
societat
DESNONAMENTS
“No pens
llançar la
tovallola,
vull lluitar”
La Plataforma d’Afectats per
la Hipoteca ha atès el triple
de casos enguany
Reportatge
MARIA FUSTER
PALMA
stic molt espantada”, assegura amb un fil de veu
Catalina Miku, mentre
mira els seus fills petits,
que juguen sense adonar-se de res. Aquest dimarts que
ve, dia 1 d’octubre, el banc Cajamadrid espera que dugui les claus del
seu pis al jutjat. Ella no ho farà. “No
pens llançar la tovallola, vull lluitar”. I els ulls s’omplen de llàgrimes
mentre parla. Està tota sola a càrrec
de cinc fills. El seu marit, que era de
Sencelles, va morir de cop. Abans, al
2004, tots dos varen comprar una
casa a Palma mitjançant una hipoteca per 20 anys. Després d’11 anys
pagant la quota, Catalina, que no té
cap ingrés des de fa dos anys, veu
com el banc està a punt de quedarse el seu habitatge.
E
Milers d’afectats
Només a Palma, abans que acabi
l’any, 75 famílies perdran ca seva. La
de Catalina en podria ser una, però
ella, com ho han fet ja milers de persones, ha cercat ajuda a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de
Mallorca o PAH Mallorca. Ella ho ha
fet aquest dimecres, dia 25, just
quan la plataforma ha complit dos
anys. Tot d’una li ha donat directrius per intentar aturar el seu desnonament al jutjat. Els voluntaris
ho tenen molt clar. Coneixen fil per
randa la problemàtica. I és que són
ja dos anys els que han passat defensant qui va adquirir un habitatge,
amb un préstec bancari, que finalment els ha resultat una operació
enverinada, ja que els ha duit a una
situació límit.
Fins avui la plataforma mallorquina ha atès unes 2.800 persones.
Aquest darrer any s’ha triplicat la
xifra d’afectats. De 700 s’ha passat a
2.100 casos atesos. I és que cada vegada són més els que cerquen la sortida del túnel a la PAH Mallorca.
Acabar, posar el punt final, tancar l’agonia és el que volen tots i cada un dels afectats, tal com explica
una mallorquina que no vol donar el
nom ni sortir a cap fotografia. “Gràcies a la PAH, hem demanat una dació en pagament amb un deute pactat. El banc reclama, a més de l’habitatge, 95.000 euros. Nosaltres
oferim pagar-ne 30.000 i tancar el
tema”. La por més gran que té
aquesta dona és que es vulguin quedar amb la casa dels seus sogres, ja
que la varen posar com a aval.
D’altra banda, també l’enfonsa la
impotència, perquè tot ha estat més
ràpid de l’habitual. “Normalment,
des que deixes de pagar fins que el
banc comença el procés, passa un
any i mig. Però jo he estat cinc mesos i sense avís previ han tret a subhasta ca meva”, comenta amb signes
de desesperació. Segons les seves
sospites, com que el seu és un bon
habitatge, que va comprar per
400.000 euros, el banc Santander fa
via per quedar- se’l.
Una altra dona mallorquina que
tampoc no vol ser identificada comenta que fa sis mesos que no paga
AL CARRER AMB CINC FILLS
Catalina Miku va enviudar fa poc d’un veí de
Sencelles amb qui havia comprat una casa a
Palma. No té ingressos i dimarts la treuen de ca
seva. M. F.
Plataforma
PAH Mallorca
ha atès 2.800
persones en
els seus dos
anys de vida
la quota de la hipoteca que ascendia
a 1.016 euros. Ella està a l’atur i només cobra una pensió de 426 euros.
“A Bankia em varen suggerir que
podia llogar la casa. Quan els vaig
respondre que ho havia mirat però
que només em donaven 600 euros,
sense tallar-se un pèl, em varen dir:
‘Si ho sumassis a la teva pensió pagaries la quota al banc i encara et
quedarien 10 euros’. I jo, astorada i
molt emprenyada, li vaig respondre:
‘I jo què menj?”, recorda aquesta
mallorquina que pren medicaments
per pal·liar l’ansietat.
Tornar al seu país
José Andrés Cordón recorda que,
quan va arribar de l’Equador amb la
seva dona a l’any 2000, Sa Nostra no
li volia donar un préstec per comprar un casa de catorze milions de
pessetes, els varen demanar dos
avals i el 25% del capital. “Al 2005 es
varen obrir les portes i només demanaven la nòmina d’una persona
Avanços en la lluita de PAH
Eivissa i PAH Menorca
M. F.
PALMA. El Consell Insular d’Eivis-
sa i quatre dels seus cinc municipis
(tots menys Sant Josep) s’han declarat lliures de desnonaments. A
aquesta illa la lluita de la Plataforma
d’Afectats per la Hipoteca és molt
activa. A l’octubre faran un any, un
període en el qual han aconseguit,
segons el seu nou portaveu, la implicació dels mitjans de comunicació
i fins i tot la promesa de sis pisos de
lloguer social que es posaran a disposició de la plataforma. Gian Andrea di Terlizzini, activista i psicoanalista, és al capdavant del’organització: “Fins que em varen nomenar
portaveu, jo donava sobretot suport
psicològic”, comenta.
Gian Andrea ha vist com la immensa majoria de persones que
anaven a la PAH d’Eivissa tenien diferents nivells d’ansietat per motius
evidents. “Perdre la casa és molt
greu, per una banda es pateix una
vergonya social, i no només per quedar-te sense ca teva, sinó que en bona part dels casos arrosseguen un
deute que no els permetrà tenir un
compte corrent, ni una línia telefònica, i es veuran obligats a fer feina
en negre i per tant a la marginació
social”, sentencia. A més, segons
afirma, el sentimemt de fracàs és
major en una illa, en un poble petit
Quasi un centenar de persones varen participar ahir
a Palma en la manifestació de PAH Mallorca. E. CALVO
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
23
societat
La vergonya paralitza els
afectats de Part Forana
PAH Mallorca ofereix alternatives als
desnonats i albira “un canvi social”
Reportatge
M.F.
PALMA
experiència és molt
positiva per a Àngela
Pons, portaveu de la
Plataforma Afectats
per la Hipoteca de
Mallorca. El secret: no es deixa enfonsar pels drames humans dels
afectats per aquesta realitat que
provoca una autèntica allau d’angoixes personales, just al contrari.
“Estic orgullosa”, diu, fa una pausa i
somriu i després continua parlant.
“Tu imagina’t que tens la vacuna,
perquè saps que el que dónes servirà per reduir el patiment de la gent.
Nosaltres tenim aquesta informació. Molts m’han dit que han pogut
dormir l’endemà, després de setmanes d’insomni”.
Àngela explica que molta gent arriba a la PAH pensant que li llevaran
tot, però després, quan a la plataforma miren les condicions, veuen que
no és així i que hi ha alternatives. La
seva experiència li fa pensar que
s’està produint un autèntic canvi
social. “Hem de tornar a ensenyar
valors, sense culpabilitzar ningú, no
hem de perdre temps a rajar, hem
d’anar cap endavant”, afirma la portaveu.
L’
amb contracte fix com aval”, diu.
Llavors ell feia feina a la construcció
i guanyava 1.500 euros al mes. Però
als darrers dos anys la vida s’ha capgirat. No troba res fix i la seva dona
l’ha abandonat. “Pens a tornar a
Equador, però no vull fer-ho fins
que ho tingui tot clarit”, diu amb
tots els papers a la mà, a l’espera que
un dels membres de la PAH acabi de
parlar amb una parella que també
cerquen deseperadament que algú
els ajudi a tirar endavant.e
on s’adona tothom del que està passant. Del que està absolutament
convençut és que “el que realment
ajuda no és tant la teràpia, sinó la solidaritat que es viu a la plataforma”,
afirma Gian Andrea.
La llei per demorar
desnonaments “és
inconstitucional”
Rapidesa
“Després de
cinc mesos
sense pagar,
ja han tret a
subhasta ca
meva”
Facilitats
“El 2005 els
bancs van
obrir portes i
amb la nòmina
Més gent
donaven la
El desgast piscològic és una caracte- hipoteca”
rística que han detectat també a la
Plataforma de Menorca. No és
l’únic esquema que es repeteix.
“Aquí també hi ha molta gent que té
por del que diran o vergonya i que
no volen passar per la plataforma.
És més els que viuen a la part de Ciutadella, no tant els de Maó”, segons
explica Lidia Pérez, que és una dels
40 membres actius del grup. Això sí,
han detectat que augmenta la quantitat de persones que s’adrecen a la
PAH Menorca per demanar ajuda:
“Cada setmana ve una persona nova”. Els processos continuen.e
La Llei 1/2013 del 14 de maig d’enguany estableix una moratòria de
dos anys per evitar deixar al carrer
les famílies més vulnerables. És a
dir, fins al maig del 2015 la nova normativa pretén evitar els desnonaments de les unitats familiars que
tenen un especial risc d’exclusió social. Podran beneficiar-se d’aquesta llei si compleixen tots els requisits econòmics i els tràmits administratius establerts: les famílies
nombroses, les monoparentals amb
fills a càrrec, les unitats familiars
amb un menor de tres anys o a càrrec d’una persona discapacitada,
com també si la persona deutora del
préstec hagi esgotat l’atur i totes les
prestacions i les víctimes de violència de gènere. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca va presentar el
mes d’agost passat un recurs d’inconstitucionalitat contra aquesta
llei. Entre els motius per interposar
el recurs al·leguen que la normativa
estableix uns criteris fixos sense cap
marge i que no es garanteix el dret
constitucional d’accés a un habitatge. A la vegada que, segons la PAH,
es vulneren els drets dels menors
amb criteris arbitraris com tenir
tres anys.
Plantar cara als bancs
Amb ella des dels inicis hi ha Josep
Maria Estopà, qui destaca que han
establert altres tipus de relació amb
els bancs. “No estaven acostumats
que ningú els plantàs cara, s’han
adonat que podem fer-ho”, diu Josep Maria. Tots dos recorden diferent episodis amb els directius de
les entitats bancàries, un dels quals,
per ells, ha estat especialment desagradable. “Alguns, com els de Sa
Nostra, sembla que tenen un curset
de mala educació i prepotència”,
afirma Àngela Pons, qui no perd el
somriure i que defensa sempre una
actitud respectuosa i diplomàtica.
Ells viuen de lloguer, però a la plataforma també hi ha afectats per
aquest malson.
El que diran
“No he fet res malament. Jo no tenc
gens de vergonya”, afirma amb rotunditat Micaela Fuentes, palmesana que viu ja fa dues dècades en una
casa de Binissalem que tot apunta
que es quedarà el banc. “A les quatre
quotes sense pagar, comencen a
executar la hipoteca amb els tràmits
al jutjat. Jo en fa tres i aquest mes
d’octubre seran quatre”, afirma
amb resignació. Aquesta dona és
una més de les afectades per les condicions inassumibles d’una hipoteca i a la vegada és membre de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca
a Inca. Aquesta delegació es va posar en marxa perquè “molta gent ho
tenia molt complicat per temes econòmics anar fins a Palma”, diu.
El principal problema que troben
a la Plataforma d’Inca és que “ve poca gent, els fa vergonya perquè als
pobles tothom es coneix. Així no es
queixen, no diuen res”, assegura Micaela i, segons comenta, els taulers
d’anunci del jutjat d’Inca està ple
d’anuncis de gent que perd ca seva
i que no ha cercat ni una advocat
d’ofici per por del que diran.
Com molts, el cas d’aquesta activista és complicat, ja que pateix fibriomàlgia i té al·lèrgia als productes químics. Per la seva salut seria
fatal viure a Palma o segons a quins
habitatges. Ella i el seu fill de trenta-dos anys viuen amb 1.000 euros.
“No en puc pagar 800 d’hipoteca. I
si em fan fora no podrem quedar al
poble perquè aquí no hi ha cases de
lloguer per 300 euros”, es lamenta.
Però ara ella, des que lluita a la plataforma, s’ho pren tot d’una altra
manera. “Jo intent dir a la gent que
només és una casa. Que pots perdre
la casa, però no la vida”, afirma amb
un somriure.e
Micaela no pot pagar ara la hipoteca de la seva casa de Binissalem i és
activista a la PAH d’Inca. “Perds la casa, però no la vida”, diu. M.F.
24
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
societat
SALUT
Més inversió en sanitat: meny
Un estudi publicat a ‘Annals of Oncology’
revela que la supervivència dels malalts
està associada a la despesa sanitària del seu govern
Reportatge
LARA BONILLA
AMSTERDAM
om més inverteix un país en sanitat, més baix és
el nombre de morts per
càncer. Sembla lògic però ara ho confirma un
estudi que ahir es va presentar en el
Congrés Europeu del Càncer que
aquests dies se celebra a Amsterdam. La investigació, publicada a la
revista científica Annals of Oncology, revela que les possibilitats de
sobreviure a un càncer estan directament relacionades amb la despesa en sanitat dels governs. Aquesta relació encara és més evident en
el cas del càncer de mama, per la
importància que tenen, diuen, els
programes de cribatge.
Els investigadors han detectat
també que hi ha greus desigualtats
en els països de la Unió Europea
pel que fa a la despesa sanitària i
la incidència del càncer. “En proporció, moren més pacients per
càncer a l’Europa oriental que a
l’occidental. Això s’associa a la despesa sanitària: com més diners
gasta un país en salut, menys pacients moren després d’un diagnòstic de càncer. La correlació és
molt potent”, va assenyalar el brasiler Felipe Ades, oncòleg de l’Institut Jules Bordet de Bèlgica i un
dels autors de l’estudi.
C
Els autors de la investigació van
comparar la despesa sanitària per
persona i any amb el percentatge de
pacients que moren per càncer. Així, van observar que en els països
que gasten menys de 2.000 dòlars
per càpita (1.479 euros) en sanitat,
com Romania, Polònia i Hongria, al
voltant del 60% dels pacients moren per càncer, mentre que en els
països que hi destinen entre 2.500
(1.848 euros) i 3.500 dòlars (2.588
euros), entre els quals hi ha Espanya, Portugal i la Gran Bretanya, el
percentatge baixa fins a un 45%. En
la part alta del rànquing hi trobem
França, Bèlgica i Alemanya, que
gasten 4.000 dòlars (2.958 euros)
per càpita en sanitat, i on moren
6.592 dòlars
Despesa sanitària per persona
i any de Luxemburg, líder
de l’Europa occidental
menys del 40% dels pacients. Les
diferències entre l’Europa occidental i oriental són significatives. La
xifra que marca la diferència s’ha fixat en 2.600 dòlars per persona i
any. Portugal té la despesa sanitària
per càpita més baixa dels països occidentals (2.690 dòlars), i Eslovènia
té la més alta dels països orientals,
(2.551). Luxemburg és el país que
destina més diners a sanitat, 6.592
dòlars per persona i any (4.875 euros), i Romania, el que menys, 818
dòlars (604,90 euros).
“La nostra investigació demostra
que malgrat les iniciatives per uniformitzar la política sanitària entre
els estats membres de la UE, subsisteixen fortes diferències entre els
països occidentals i orientals”, va dir
Ades. La investigació va analitzar els
27 estats membres de la UE, excepte Croàcia (l’últim a incorporar-se).
Menys morts però més casos
L’estudi també mostra que, tot i que
es redueix la mortalitat per càncer
en els països que més inverteixen en
sanitat, el nombre de casos augmenta. I ho atribueix, en part, al diagnòstic precoç, ja que en aquests països hi
ha més programes de cribatge que
permeten detectar més casos de càncer en fases inicials. També respon,
diuen, al fet que hi ha disponibles
tractaments més eficaços. En canvi,
a l’Europa oriental, tot i que moren
més pacients de càncer, el nombre
de casos és similar al dels seus veïns.
La investigació no té en compte altres factors que influeixen en la incidència de la malaltia com ara l’estil
de vida, els factors ambientals i els
condicionants genètics.
L’estudi, fet amb dades del 2008
del Banc Mundial i de l’OMS, no recull els efectes de la crisi, però vol
ser també un toc d’alerta als governs
europeus que estan retallant en sanitat. A Catalunya, el pressupost sanitari per càpita està per sota de la
mitjana de l’Estat i d’Europa, i s’ha
reduït en els últims dos anys passant dels 1.251 euros a l’any 2011 als
1.027 actuals. La despesa sanitària
pública a l’Estat ha anat decreixent
des de l’inici de la crisi. Segons
aquest estudi, Espanya va gastar
3.125 dòlars per càpita (2.300 euros) el 2008, però informes de la
Unió Europea redueixen la despe-
Un nou fàrmac endarrereix un any la progressió del càncer de mama
ARA
BARCELONA. El prestigiós oncòleg
català Josep Baselga va apadrinar
ahir la presentació d’un nou fàrmac
que endarrereix un any la progressió del càncer de mama avançat.
Aquest fàrmac, comercialitzat per
la farmacèutica suïssa Novartis amb
el nom d’Afinitor, ha estat aprovat
aquest any a l’Estat pel ministeri de
Sanitat i permet endarrerir la quimioteràpia a les dones que pateixen
aquesta malaltia.
“És la primera vegada que disposem d’una estratègia capaç de revertir la resistència hormonal, el taló
d’Aquil·les en el tractament de tumors amb RH+”, va assegurar Baselga, director mèdic del Memorial
Sloan-Kettering Cancer Center de
L’oncòleg Josep Baselga va apadrinar ahir aquest
nou fàrmac. ACN
Nova York. El metge català considera el fàrmac com la fita oncològica
més gran dels últims 15 anys.
Segons la Societat Espanyola
d’Oncologia Mèdica (SEOM), cada
any es diagnostiquen a l’Estat més
de 20.000 nous casos de càncer de
mama, el més comú en les dones de
tot el món. Aquests tumors s’acostumen a descobrir en revisions mèdiques en les primeres fases de la
malaltia, un fet que, sumat al coneixement profund d’aquesta patologia i a la fiabilitat de les proves diagnòstiques –com la mamografia–,
garanteix una taxa de supervivència
molt elevada, de més del 75%.
Aquest any unes 6.000 dones a
Espanya –unes 250.000 a tot el
món– seran diagnosticades de
càncer de mama avançat, bé com
a primer diagnòstic o bé com a
progressió de la malaltia. En
aquests casos el tumor s’estén als
ganglis de l’axil·la o es dissemina
pels teixits i zones de l’organisme
i genera metàstasi.
Fins al moment, malgrat els
avenços de les últimes dècades, el
tractament del càncer de mama metastàtic segueix sense aconseguir la
curació definitiva de la pacient, per
la qual cosa actualment el tractament té com a objectiu retardar la
progressió de la malaltia i oferir a la
pacient la millor qualitat de vida
possible. El nou fàrmac, en forma de
pastilles, està dissenyat per administrar-se amb el tractament hormonal estàndard i junts aconsegueixen evitar que el tumor creixi i
es dissemini durant un any.e
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
25
societat
enbreu
ys morts per càncer
sa fins als 1.492 euros. Ades ho atribueix a la diferent metodologia utilitzada, però insisteix que el missatge és el mateix: “L’austeritat redueix la qualitat de la sanitat”, va alertar en declaracions a l’ARA. El 2014
es tornarà a repetir l’estudi per
comprovar els efectes de les retallades. “És possible que provoquin un
augment de la mortalitat per càncer”, diu Ades, tot i que encara no hi
ha dades que ho avalin.
Programes de cribatge polèmics
Els programes de cribatge de càncer
són sempre motiu de controvèrsia.
Un altre estudi presentat ahir a
Amsterdam conclou que el descens
de la mortalitat en càncer colorectal
és atribuïble a les proves de cribatge, com les colonoscòpies, les endoscòpies i les proves de sang en femta. “Hem vist clarament que com
més homes i dones es fan proves de
cribatge, més es redueix la mortalitat”, va assegurar el professor Philippe Autier, de l’Institut Internacional de Recerca Preventiva de Lió.
En els països europeus analitzats, el
73% del descens de les morts per
càncer colorectal en homes i el 82%
en dones s’explica, segons l’estudi,
perquè s’han fet una o més endoscòpies en els últims deu anys. “L’evidència no pot ser més clara”, va indicar Autier. Proposa que part dels
recursos que ara es dediquen al cribatge de càncer de mama (mamografies) i de pròstata (els PSA) –“en
què la seva efectivitat és més dubtosa”, diu– es destinin a la detecció
precoç del càncer colorectal.
Un extrem que va ser rebatut per
l’especialista en càncer de mama del
Centre Champalimaud de Lisboa,
Fatima Cardoso. “Si deixem de fer
mamografies, la mortalitat tornarà
a augmentar”, va assegurar Cardoso a l’ARA. A més, va afegir, “el cost
de tractar el càncer de mama en fase avançada és cent vegades més car
que tractar-lo precoçment”.e
La malaltia
Augmenten els tumors
però es redueix
la mortalitat
Càncers més comuns
Els tumors més freqüents són el de
pròstata, pulmó i colorectal en els
homes, i el de mama, colorectal i de
coll d’úter en les dones. En els últims anys, la incidència del càncer
de pulmó està augmentant significativament en les dones així com la
seva mortalitat.
Afectació i mortalitat
Un de cada dos homes i una de cada tres dones desenvoluparà un
càncer al llarg de la seva vida. Augmenta la incidència del càncer però disminueix la mortalitat. Els
càncers més comuns a les societats
desenvolupades tenen taxes de supervivència elevades.
Supervivència a Europa
La supervivència dels malalts de
càncer ha millorat gràcies a la detecció precoç i a la millora en els
tractaments. Les taxes de curació
varien en funció del país. Islàndia
és el país on es curen més homes
i França i Finlàndia on es curen
més dones.
Hàbits de vida
Els principals factors de l’increment del nombre de casos de càncer són l’envelliment de la població i l’augment de l’exposició a
factors de risc, com poden ser el
tabac i l’obesitat, entre d’altres.
Es calcula que el 2013 hi haurà
21,3 milions de persones diagnosticades de càncer al món.
CRISTINA CALDERER
■ El Pi insta el Govern a crear el servei
de radioteràpia de Can Misses
La formació Proposta per les Illes (El Pi) instà ahir
l’Executiu a finalitzar amb “seny” les obres del nou
hospital Can Misses. ”Aprofitant que s’hi fa una
inversió important, que la completi amb un servei
de radioteràpia de qualitat que suposi una millora
substancial per als malalts oncològics d’Eivissa i
Formentera”. No debades, fins ara es veuen
obligats a traslladar-se, llargues temporades,
a Mallorca per a sessions diàries que tan sols
duren uns pocs minuts”, argumentaren des d’El Pi.
■ Vigilància especial a la presó per als
pares de la nena assassinada a Galícia
Els pares d’Asunta Basterra Porto, la menor que va
aparèixer assassinada diumenge en una pista
forestal de Teo, al costat de Santiago de
Compostel·la, van passar ahir la seva primera
jornada a la presó de Teixeiro sense cap incidència.
El delegat del govern espanyol a Galícia, Samuel
Juárez, va assegurar que s’estan prenent “totes les
mesures” per evitar que Rosario Porto i Alfonso
Basterra s’autolesionin a la presó i se’ls ha aplicat
el protocol de prevenció de suïcidis.
■ Rescatades i hospitalitzades
dues dones a Artà i Sóller
Dues dones foren ahir rescatades pels Bombers de
Mallorca, després de lesionar-se de manera lleu
mentre practicaven esport als municipis d’Artà i
Sóller. Segons informaren Bombers de Mallorca,
una dona espanyola de 35 anys caigué mentre
realitzava bici de muntanya prop del refugi de
S’Alzina (Artà) i es va lesionar l’espatla i la mà.
Així mateix, una ciutadana alemanya de 68 anys
fou evacuada fins a Son Espases per l’helicòpter,
després de fer-se mal al genoll quan caminava
amb 20 persones al Barranc de Biniaraix (Sóller).
26
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
internacional
PRÒXIM ORIENT
Els periodistes,
objectiu de la
guerra de Síria
Commoció pel segrest de Marc
Marginedas, reporter d’‘El Periódico’
Reportatge
CRISTINA MAS
BARCELONA
a guerra de Síria s’ha tornat massa perillosa, també per als periodistes. En
un conflicte que acumula
més de 120.000 morts, la
principal amenaça per als reporters
ja no són (només) els bombardejos,
els franctiradors o les mines antipersona: ara s’hi afegeix el segrest.
Aquesta setmana El Periódico ha decidit divulgar que Marc Marginedas,
el seu veterà corresponsal de guerra,
està retingut per un grup insurgent
a Síria des del 4 de setembre. Almenys 15 periodistes estrangers més
(entre els quals els nord-americans
James Foley i Austin Tice, el francès
Didier François i el jordà Baixar
Fahmi) estan segrestats, retinguts o
desapareguts a Síria, segons les dades del centre SKeyes per la llibertat
mediàtica i cultural, amb seu a Beirut. Molts casos es mantenen en secret per la seguretat dels afectats i
cal afegir-hi a més els professionals
sirians o el personal local que treballen amb la premsa (fixers).
Alguns han estat segrestats pel
règim i d’altres per faccions islamistes insurgents. Els motius també varien: des d’obtenir un rescat fins a
guanyar notorietat, la rivalitat pel
control del territori o senzillament
silenciar qualsevol testimoni per
poder actuar amb impunitat. En els
últims mesos s’ha constatat un in-
L
crement dels segrestos a les zones
controlades per grups opositors islamistes, en la majoria de casos formats i dirigits per estrangers d’arreu del món que van a Síria a lliurar
la seva guerra santa. “El perill és a la
carretera, als punts de control de
grups jihadistes locals o estrangers
que han adoptat un perfil cada cop
més semblant als talibans, fins i tot
en la indumentària”, explica Joan
Roura, periodista de TV3, que va ser
a Síria per últim cop al juliol. “En
l’últim viatge ens van aturar a 10
quilòmetres de la frontera amb Turquia, ens van demanar els passaports i ens van deixar passar, encara no sé per què. Potser si en aquell
moment haguéssim trobat un altre
comandant la història hauria estat
diferent”.
Amenaça
Almenys 15
periodistes
estan
retinguts o
desapareguts
a Síria
Mòbils
Els grups
jihadistes
volen diners,
notorietat o
Controlar la premsa
silenciar els
La premsa estrangera ha d’escollir testimonis
entre els viatges organitzats pel règim o bé “encastar-se” en una brigada (katiba) de l’Exèrcit Sirià Lliure
per tenir algun tipus de protecció.
Però ni tan sols així es poden evitar
els segrestos per grups islamistes rivals que s’han infiltrat en la guerra.
“Treballar sol a Síria és pràcticament impossible”, conclou Roura. A
principis de setembre un fòrum jihadista instava a segrestar periodistes, considerats “enemics dels mujahidins”, i a revisar els seus ordinadors i material gràfic. El pretext és
acusar els informadors occidentals
de ser espies.
Ni tan sols corresponsals experimentats com Marginedas, que tenen
EL BITLLET
#MarcTesperem
i hi ha algun aspecte que com a col·lectiu professional ens defineix i ens preocupa és la situació dels professionals de la informació que pateixen abusos per exercir el seu ofici. La llibertat
d’expressió és la nostra eina fonamental de treball, que ens serveix per
defensar altres drets humans. Quan els periodistes són silenciats, no
són les úniques víctimes, sinó que també ho són totes les persones que
es veuen privades del seu dret a la informació. Com a Col·legi de Periodistes, perquè en Marc és un dels nostres col·legiats i té una llarga
trajectòria de més de dues dècades informant des de les zones més
conflictives del planeta, demanem el seu alliberament immediat, juntament amb d’altres periodistes que estan en la
mateixa situació, reclamem que els deixin fer la seva feina
i que aviat tornin a casa.
S
JOSEP MARIA MARTÍ
DEGÀ DEL COL·LEGI DE PERIODISTES
Silenci
Cada cop
hi ha menys
periodistes
a Síria, i això
augmenta
la impunitat
SOBRE EL TERRENY
01. Periodistes buscant refugi
als carrers d’Alep al desembre.
MUZAFFAR SALMAN / REUTERS 02. Marc
Marginedas en una entrevista
a l’ARA. MANOLO GARCÍA
al darrere un gran mitjà, s’escapen
del perill. Ho escrivia amb cruesa fa
uns dies Janine di Giovanni, que ha
treballat en gairebé totes les grans
guerres des del conflicte dels Balcans: “L’experiència sobre el terreny
et pot donar l’instint per preveure
quan començarà un tiroteig, però no
per evitar que et venguin com un
tros de carn a un grup jihadista”.
L’italià Domenico Quirico, veterà corresponsal de La
02
Stampa, va ser alliberat
el 8 de setembre
després de 152 dies de captiveri.
“Em va trair
una revolució
que ha perdut
el rumb i ara
pertany a fanàtics i criminals”, va escriure poc després. La revolució
ha estat segrestada,
i ara ho són els periodistes que la cobreixen.
El sentiment dels sirians que el
món els ha abandonat afecta també els reporters que treballen sobre
el terreny. “Al principi tothom et rebia amb els braços oberts perquè
pensaven que les notícies farien que
el món els ajudés, però tres anys
més tard és més difícil explicar que
ets allà perquè és important que el
món sàpiga què passa a Síria”, reconeix David Meseguer, periodista
Precarietat
La premsa britànica
rebutja treballs
de ‘freelances’
La crisi de les empreses periodístiques es tradueix també en com es
cobreixen les guerres. Molts mitjans no estan disposats a pagar les
despeses d’enviar un dels seus reporters sobre el terreny i prefereixen comprar cròniques de Síria a
col·laboradors freelance, que treballen en condicions molt precàries, sense recursos, amb poc equip
de protecció i sense el suport d’un
gran mitjà si es troben en situacions difícils. És el cas, per exemple,
de la italiana Francesca Borri, que
en un article recent titulat “Women’s work” denunciava els mitjans perquè li pagaven 50 euros
per crònica. Altres mitjans han decidit rebutjar treballs de freelances. Ho va fer el britànic The Sunday Times després que la seva corresponsal, Marie Colvin, va morir
a Homs el febrer del 2012, juntament amb el fotògraf francès Rémi
Ochlik, de la revista Paris Match.
El diari argumenta que no vol encoratjar altres professionals a exposar-se a un “perill excepcional”.
The Guardian, The Observer i l’Independent i Radio France van
adoptar al mateixa política.
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
27
internacional
AVANTÍTOL
01
El lloc més perillós del món,
també per a nosaltres
Opinió
ETHEL BONET
PERIODISTA
a primera vegada que vaig
entrar a Síria va ser el
març de l’any passat. La
nostra única preocupació
era que fóssim detinguts
quan creuàvem il·legalment la frontera de Turquia. Vaig viatjar amb dos
periodistes espanyols. Durant una
setmana vam estar esperant en un
hotel a Hatay (Antioquia), on vam
coincidir amb James Foley, un periodistanord-americàqueestàsegrestat a Síria des del novembre passat.
Almarçelrègimsiriàestavaduent
a terme una gran ofensiva a la província d’Idlib. Reconec que vaig tenir
una mica de por abans d’entrar. La
por es va esvair el primer minut que
vaig trepitjar sòl sirià. La gent era
hospitalària, afectuosa, estaven tan
agraïts que els periodistes internacionalshianéssimaexplicarelconflicte! En tot moment vaig sentir el suport de la gent, dels activistes, dels
rebels de l’Exèrcit Sirià Lliure (ESL).
Recordo que en totes les cases que
vam estar a Binish ens parlaven de
Marc Marginedas, que hi havia estat
uns mesos abans. Coneixent-lo com
el conec sabia que s’havia guanyat el
cor de la gent.
Érem els seus convidats, estàvem
allà per explicar al món la seva revolució. Els divendres la gent sortia a
manifestar-se pacíficament per demanar la dimissió del president AlAssad. Ni els bombardejos ni les dificultats diàries podien apagar les seves veus. Aleshores, la revolució siriana era encara una revolució.
El meu següent viatge va ser a
Alep l’agost del 2012. Aquella experiència no va ser tan interessant. Tot
L
freelance i col·laborador de l’ARA,
que ha visitat diverses vegades el
Kurdistan sirià en els últims anys.
“El mòbil dels segrestos pot ser
econòmic, o intimidar la premsa
internacional per evitar testimonis de les atrocitats que es cometen als dos bàndols –explica Ayman
Mhanna, director del centre SKeyes, des de Beirut–. A més, vivim en
una zona del món on proliferen les
Desconfiats
Els sirians
se senten
abandonats
pel món tres
anys després
teories de la conspiració, i molts
creuen que tots els periodistes estrangers són espies. Ens enfrontem
al dilema de recomanar a la premsa
que no vagi a Síria, perquè sabem
que això implica silenci i impunitat”, afegeix. Cada cop hi ha menys
periodistes a Síria. I aquesta guerra
terrible serà encara pitjor si companys com Marc Marginedas no poden fer la seva feina.e
era mort i destrucció. Els rebels
avançaven a Alep i el règim responia
amb foc d’artilleria i bombardejos.
L’octubre del 2012 vaig estar a
les muntanyes de Turkuman, a la
província de Latakia. En aquella zona, allunyada de tot, encara no hi
havia presència d’islamistes. A Gazani, un poblet cristià, vaig conèixer el pare Francis Murad. Recordo
que quan vaig conversar amb ell em
va dir que els cristians se sentien
segurs amb l’ESL. El març d’aquest
any aquest franciscà va ser assassinat per radicals islamistes quan
protegia el monestir.
Canvi radical
Vaig tornar a Alep al juliol i va ser
una gran decepció. La situació havia
canviat radicalment. La vida havia
tornat a la ciutat, però a quin preu.
Alep s’està convertint en una mena
d’estat islàmic, dirigit per grups radicals. Gairebé no ens podíem moure a peu. Sempre al cotxe amb el
nostre fixer, totalment tapada per
no aixecar sospites que era estrangera. Una tarda vaig caminar cap al
mercat de Tariq Bab i un tipus amb
barba i turbant es va acostar i li va
preguntar al meu fixer, Abed
Melhem, si jo era musulmana. Tremolava de por. Melhem li va respondre que no, i l’islamista li va demanar que li digués a l’estrangera que
es posés correctament el mocador.
Hauria volgut tornat a Alep, però
cap dels activistes que treballen amb
periodistes estrangers volia responsabilitzar-se de nosaltres. A Yosuf
Abu Baker, un altre fixer del grup, el
van retenir durant més de set dies
amb un altre periodista estranger
(que continua desaparegut) quan
creuaven un lloc de control de l’estat
islàmic de l’Iraq i el Llevant (ISIL),
a la sortida de la ciutat d’Azaz. Després d’aquella experiència, els fixers
d’Alepnovolenbuscar-seproblemes
pels periodistes. I és que Síria s’ha
convertit en el lloc més perillós del
món per als reporters de guerra.e
28
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
internacional
EXTREMA DRETA A EUROPA
crisipolítica
El primer ministre italià, Enrico Letta, sortint ahir
del palau de govern a Roma. ETTORE FERRARI / EFE
Berlusconi força
la dimissió dels
seus ministres
ARA ❊ BARCELONA
Dimissió en bloc
Els ministres del partit de Berlusconi, el Poble de la
Llibertat, van dimitir ahir dels seus càrrecs del govern, un gest que obre una altra crisi política a Itàlia.
El Cavaliere havia demanat als seus coreligionaris
que abandonessin el govern per pressionar la comissió del Senat que ha de decidir si li retira la immunitat després que hagi sigut condemnat en ferm per
frau fiscal en el cas Mediaset. “Com a conseqüència
de la invitació del president Berlusconi perquè dimitim per les conclusions del consell de ministres sobre temes de justícia i fiscalitat, considerem que no
hi ha condicions per quedar-nos al govern”, van dir
en una nota l’ara exvicepresident i exministre de
Justícia, Angelino Alfano, i els titulars d’Agricultura,
Santitat, Transports i Reforma Constitucional.
Qüestió de confiança
Berlusconi, que avui compleix 77 anys, va ser condemnat en ferm pel Tribunal Suprem, per la qual cosa s’enfronta a l’expulsió del Senat, que l’exposaria a altres causes judicials pendents. El cap del govern de coalició, Enrico Letta, havia assegurat divendres que no podia continuar endavant amb les
“tensions insostenibles” a l’executiu per la barreja
dels interessos polítics i personals de Berlusconi en
la tasca de govern. Dilluns o dimarts vol presentar
una qüestió de confiança a les dues cambres, després que els diputats del PDL li retiressin el suport si
Berlusconi era expulsat de la cambra. Mentrestant,
el govern té pendent un augment de l’IVA.
El govern italià durant una sessió al Parlament,
l’abril passat. ALESSANDRO BIANCHI / REUTERS
Nikolaos Michaloliakos, líder d’Alba Daurada, surt d’una comissaria de policia d’Atenes emmanillat
i escortat per agents antiterroristes encaputxats per comparèixer davant del jutge. ANGELOS TZORTZINIS / AFP
Grècia deté la cúpula
dels neonazis d’Alba Daurada
Operació sense precedents per càrrecs d’organització criminal
Grècia viu una operació sense precedents contra els líders d’Alba
Daurada, acusats d’organització
criminal. El país debat si això aturarà els neonazis o portarà una espiral d’inestabilitat.
C.M.
BARCELONA. La imatge de Nikolaos
Michaloliakos, fundador del partit
neonazi Alba Daurada, sortint emmanillat d’una comissaria d’Atenes
envoltat d’agents antiterroristes
encaputxats obria ahir tots els telenotícies de Grècia. Dues setmanes
després que un simpatitzant de la
formació confessés l’assassinat de
Pavlos Fyssas, un cantant antifeixista, en un crim que va commocionar el país, es materialitzava el càstig anunciat pel govern grec. En una
operació sense precedents des de la
fi de la Dictadura dels Coronels, la
policia va detenir també tres diputats i una dotzena de membres destacats de la formació d’ultradreta,
que va obtenir 18 escons en les eleccions del juny del 2012. Els detinguts començaven a passar ahir a disposició judicial, acusats de formar
una organització criminal.
Centenars de seguidors d’Alba
Daurada –que té com a logotip una
esvàstica deformada, nega l’Holocaust i reivindica el règim feixista
de Ioannis Metaxàs– uniformats
amb samarretes negres, es van concentrar davant la comissaria central d’Atenes. En tancar l’edició la
policia buscava deu membres més
de l’organització. Un diputat pròfug
va dir en una entrevista radiofònica que les detencions eren “il·legals” i va acusar el govern de “destruir el país en col·laboració amb la
troica”.
Entre els detinguts hi havia Illias
Kasidiaris, número dos del partit i
portaveu parlamentari, que l’any
passat es va fer famós per agredir en
directe en un debat televisiu una diputada comunista. En l’escorcoll de
la casa de Michaloliakos, s’hi van
trobar dues pistoles i un fusell.
Tercer partit
En un país ofegat pels plans d’austeritat pactats amb la troica i on el nivell de vida ha retrocedit trenta
anys, els neonazis d’Alba Daurada
s’han convertit en el tercer partit
(15% en intenció de vot), després
dels conservadors de Nova Democràcia, que dominen el govern, i l’esquerra alternativa de Syriza. Molts
analistes apunten, però, que el seu
suport electoral ha caigut després
de l’assassinat del cantant.
Abans, militants d’Alba Daurada,
amb un discurs obertament xenòfob, havien estat vinculats a desenes
d’atacs contra immigrants, que en
quatre casos van acabar amb la mort
de la víctima, amb total impunitat,
segons denuncien les ONG de drets
humans. L’assassinat a un grec, però, ha suposat un punt d’inflexió.
L’assassinat de Fyssas ha desencadenat una allau de notícies sobre
l’organització neonazi, com ara que
els seus escamots havien rebut entrenament de membres de les forces especials. Aquesta setmana set
alts comandaments van ser suspesos per garantir una investigació a
fons del grau d’infiltració dels neonazis en els aparells de seguretat.
Dos responsables policials més van
dimitir per raons personals i un
agent va ser detingut divendres per
treballar com a guardaespatlles per
a Alba Daurada. La crisi política a
Grècia és cada dia més profunda: dimarts una associació de reservistes
de les forces especials havia demanat la dimissió del govern i reclamava un cop d’estat.
La immunitat parlamentària a
Grècia s’aixeca automàticament
quan es tracta de delictes greus, però alguns constitucionalistes grecs
alertaven ahir que hauria estat més
adequat demanar primer al Parlament l’autorització per practicar les
detencions. Tot i que el govern conservador d’Andonis Samaràs sembla haver guanyat popularitat amb
l’acció contra els feixistes, molts temen que l’operació obri una espiral
de violència. El líder dels neonazis
havia dit la setmana passada que “si
el país entra en un cicle d’inestabilitat, serà per culpa dels que criminalitzen Alba Daurada”.
El govern va aclarir ahir que els
diputats mantindran l’escó fins que
es dicti sentència. L’executiu de Samaràs descarta convocar eleccions
generals si dimiteixen i afirma que
només es repetirien els comicis als
districtes on van ser elegits. Però
una convocatòria electoral, fins i tot
parcial, pot trencar la fràgil estabilitat del govern grec, quan ja es parla d’un tercer rescat del país.e
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
29
internacional
OBSERVATORI D’EUROPA
CARME COLOMINA
PERIODISTA
Portugal vota contra l’austeritat
a vida del govern
no depèn d’aquestes eleccions”, assegurava ahir el
primer ministre,
Pedro Passos Coelho. Avui, però, els
portuguesos aniran a les urnes a castigar la fràgil coalició conservadora
que consideren “més troiquista que
la troica”, com deia una votant desencantada del Partit Socialdemòcrata. Portugal està exhaust. Més de dos
anys de sacrificis i un rescat que hipotecaràdurantdècadeselscomptes
del país no han aconseguit rellançar
encara l’economia lusitana.
Els experts especulen amb si caldrà un nou rescat per a l’alumne més
aplicatdelsudd’Europai,encaraque
la Comissió Europea ho negui, els
portuguesos continuen sense veurehi el final. Ni la bona temporada turística ni l’augment de les exportacionshancanviatl’ànimdelpaís.“Ha
estat un any realment terrible”, admetiaaquestestiuPassosCoelhodavant el seu partit. L’austeritat –l’excés d’austeritat, de fet– ha estat el
gran tema d’aquesta campanya elec-
“L
Una simpatitzant de l’alcalde de Lisboa, António
Costa, ahir a la capital portuguesa. PATRICIA DE MELO / AFP
toral. Fa temps que la pertinença a la
UnióEuropeahacaigutdelgranconsens polític que va marcar els inicis
delademocràciaportuguesa.L’europeisme portuguès ja no és indiscutible. La cohesió política s’ha esquerdat. “És vexatori i humiliant per a
una nació amb nou segles d’antiguitat haver de dependre dels que li han
prestat diners quan estava a punt del
precipici”, reconeixia el número dos
del govern, Paulo Portas –el mateix
que ha intentat negociar sense èxit
que li relaxin mig punt l’objectiu de
dèficit per a l’any que ve.
Passos Coelho, que tan fort va jugar per fer caure el govern socialista
i arribar al poder, està avui atrapat.
Per l’oposició del carrer, per l’oposició política i l’oposició constitucional. L’alt tribunal portuguès s’ha
convertit en el gran contrapoder al
programa de reformes del govern.
Aquesta setmana el Constitucional ha tombat diverses mesures que
pretenien simplificar els acomiadaments i, fa només unes setmanes, ja
vafrenarunprojectedellei–ratificat
pel Parlament– que havia de facilitar
una retallada dràstica del nombre de
funcionaris. El pols ve de lluny. Els
jutgeshanfrenatduesvegadesendos
anys els intents del ministeri de Finances d’eliminar les pagues extres
dels funcionaris i els pensionistes.
La crisi portuguesa ha revelat el
xoc de legitimitats que colpeja la
Unió Europea. És l’alt tribunal de
Lisboaqui,finalment,declarail·legal
una política de reformes imposada
des de les institucions comunitàries
a un govern escollit a les urnes. De la
mateixa manera, quan els 28 negocien un nou acord de cessió de sobirania a Brussel·les, tota la Unió queda
pendentdeldictamenfinalqueenfaci el Constitucional alemany. És el
tribunal de Karlsruhe qui pot acabar
esmenant un acord adoptat per governs legítimament escollits en altres països. “No és cert que la gent no
entenguil’austeritat–deiafaunsmesos el secretari general del Moviment Europeu, el portuguès Diogo
Pinto–. El que no entén és que l’austeritat la decideixi algú que no hem
votat i que no ha vingut mai a veure’ns i escoltar-nos”.
30
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
internacional
CARRETERES SECUNDÀRIES
BRU ROVIRA
PERIODISTA
Identitat Després de 70 anys de comunisme, Mongòlia reconstrueix una nova identitat nacional sobre la figura mítica de
Gengis Khan i recupera el budisme, que va ser purgat i perseguit Reconversió Una antiga bibliotecària marxista leninista reconvertida en monja budista, la senyora Ahaa, ens rep al convent d’Uvgun
Del marxisme leninisme a monja budista
a senyora Ahaa, un nom
que traduït del mongol
vol dir flor d’or, era fins a
l’any 1990 bibliotecària a
la Biblioteca Militar
d’Ulan Bator. Llicenciada en filosofia i història, el marxisme leninisme
havia estat la base d’una àmplia cultura en què les obres de Vladímir
Lenin, inclòs el seu llibre més filosòfic, Marxisme i empirocriticisme,
dominaven sobre les lectures dels
filòsofs i pensadors mongols, entre
ells el seu estimat Danzanravjaa.
Avui la senyora Ahaa és una monja budista que viu a les apartades
muntanyes de Hogno Khaan i s’ocupa del monestir d’Uvgun, un dels
nombrosos centres budistes de
Mongòlia que es recuperen de la
destrucció que van patir els llocs de
culte en aquest país durant la revolució comunista del 1924. Des de
l’any 1990 són una part important
de la recuperació i construcció de la
nova identitat nacional, el nucli
central de la qual és la figura mitificada i venerada del fundador de
l’Imperi Mongol, Gengis Kan, omnipresent en la nova Mongòlia postcomunista.
A principis del segle XX, explica
la senyora Ahaa, a Mongòlia hi havia
més de 140.000 monjos budistes repartits en 750 monestirs. Amb la revolució comunista, inspirada i promoguda per la Revolució Russa, el
nou règim va destruir la majoria
dels monestirs i va perseguir els
monjos, molts dels quals van ser detinguts i assassinats. Els que van poder escapar-se de les purgues es van
haver de refugiar en la clandestinitat o van fugir del país. El besavi de
l’Ahaa, que aleshores tenia 80 anys,
era el lama principal del monestir
d’Uvgun, un secular centre de culte amb deu temples repartits entre
les roques sagrades d’aquestes
muntanyes on vivia una comunitat
de dos-cents monjos.
L
Rituals sempre presents
Quan l’any 1990 es va acabar el comunisme, diu la senyora Ahaa, la seva mare es va proposar refer el monestir, i avui és ella qui dirigeix
aquest lloc de peregrinació i culte,
que ha recuperat alguns dels antics
temples gràcies a les aportacions
dels peregrins i dels nòmades de la
regió. Per ara, només cinc monjos
constitueixen la nova comunitat budista. A poc a poc, però, la religió està renaixent d’una manera natural
amb la democràcia, ja que la població, malgrat la persecució religiosa,
no s’havia apartat mai dels rituals i
les festes budistes que seguia prac-
La senyora Ahaa, monja budista, viu a les muntanyes de Hogno Khaan i s’ocupa del monestir d’Uvgun. ARA
ticant, especialment entre els nòmades, en una semiclandestinitat.
El budisme mongol va arribar al
país a través de budisme tibetà a
partir del segle XVI i a poc a poc es va
anar imposant sobre el xamanisme,
una visió de l’Univers que encara
avui s’entrecreua amb el budisme i
que es basa en una idea segons la
qual no existeix cap ser superior,
creador de totes les coses, sinó que
l’Univers i l’existència de la vida sobre la Terra s’organitza a partir de
diversos nivells habitats pels esperits. Qualsevol fet humà, qualsevol
manifestació de la naturalesa, té relació amb els esperits, i el xaman és
l’encarregat d’interrogar aquests esperits i entrar-hi en contacte. A
Mongòlia, el cel, Tengri, ocupa el
lloc principal de la creació, i és allà
on regnen els esperits superiors,
com són l’esperit de la tempesta, la
fertilitat o el vent. Al món del mig hi
viuen els homes, i a un nivell inferior s’hi troben els esperits malignes,
els de les malalties o la destrucció.
Malgrat que el budisme va suplantar el xamanisme, la senyora
Ahaa reconeix que el budisme mongol està impregnat d’aquestes creences, força arrelades en una pobla-
ció que viu depenent de la naturalesa en la qual s’inspira i a la qual tem
i venera, ja que la vida nòmada que
encara marca l’existència majoritària dels mongols depèn d’aquesta
relació amb un territori on els hiverns poden fer baixar el termòmetre fins als 50 graus sota zero. “Aquí
mateix, al monestir –diu la senyora Ahaa–, fem algunes cerimònies
per tal de calmar els esperits de les
muntanyes que ens envolten i aconseguir que tinguem un hivern suau
després de les pluges de l’estiu”.
Nou naixement
La senyora Ahaa, que viu frugalment ocupant una iurta –tenda dels
nòmades mongols– i s’ocupa ella
mateixa de cuidar les vaques i els
animals que li donen aliment, va
néixer a Ulan Bator, on ha viscut
gran part de la seva vida. Li pregunto com ha estat la seva conversió del
marxisme leninisme al budisme i
com ha pogut passar tan de sobte de
ser una funcionària comunista a
una monja budista.
Diu que va passar d’una manera
natural. Que un dia va anar a escoltar la conferència d’un lama i va descobrir el sentit de tot allò que havia
Destrucció
A principis
del segle XX
a Mongòlia
hi havia més
de 140.000
monjos
estat buscant durant anys, estudiant
la història i la filosofia. I que fins i tot
van ser els mateixos llibres de marxisme i la dedicació a l’estudi el que
la devia preparar per a aquesta nova descoberta, el nirvana. “De cop
–diu–, es va obrir la llum i vaig descobrir el nirvana. I tot va agafar sentit. El que sabia i el que no sabia. Va
ser un nou naixement. Res a veure
amb tot el que havia estudiat, però,
si vol que li sigui sincera, tampoc res
en contra: simplement el que havia
estudiat, i no acabava d’encaixar, es
va ordenar de manera natural”.
Camino amb la senyora Ahaa fins
a un dels petits temples que han reconstruït al costat d’una cova elevada, enmig d’una paret de roca que
s’aixeca sobre un paisatge magnífic,
amb un horitzó infinit. La senyora
Ahaa recull amb mans delicades els
fruits silvestres que creixen entre les
pedres i me’ls ofereix. “Molt bons
per a la circulació”, diu, compartint
la menja amb la mirada plena de
llum, rient ella mateixa del canvi que
ha significat deixar de ser una funcionària del partit per convertir-se en
monja budista. “De vegades –diu–
estic massa bé. De vegades m’haig de
controlar la imaginació”.
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
31
economia
REESTRUCTURACIÓ FINANCERA
Les preferents generen dubtes als
representants de la ‘troica’
Els bancs encara desconeixen quin impacte tindrà en els seus comptes la devolució d’aquest producte
Els representants de la troica han
acabat l’examen del sistema bancari espanyol. Però Bankia, CatalunyaCaixa i Novagalicia no han
pogut concretar si s’haurà de posar
més capital per les preferents.
T.G.
BARCELONA. Els anomenats homes
de negre van finalitzar divendres la
seva quarta visita al Banc d’Espanya
per comprovar el compliment dels
deures que va imposar la troica (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) al sistema financer espanyol
l’any passat. Han remenat i examinat tota la informació de totes les
entitats sobre liquiditat, solvència,
capital, facilitats per donar crèdit i
clàusules terra. Només hi ha hagut
una incògnita: l’impacte que tindrà
en el capital dels bancs nacionalitzats (Bankia, CatalunyaCaixa i Novagalicia) el retorn dels diners als
clients de participacions preferents
i deute subordinat dels arbitratges i
les demandes als jutjats.
La Generalitat ha tramitat fins al
moment 17.476 reclamacions d’arbitratge de clients de CatalunyaCaixa que han demanat recuperar el
que van invertir en aquests productes. Ja hi ha hagut 9.839 laudes notificats, tots favorables als usuaris,
per valor de 156,3 milions d’euros,
segons les dades facilitades pel departament d’Empresa de la Generalitat. Aquesta quantitat ha de sortir
dels balanços de CatalunyaCaixa,
l’entitat propietat de l’Estat que a
principis de juliol va reforçar els
seus recursos amb la conversió del
deute subordinat en capital.
Més de 1.000 milions retornats
Però aquest augment de solvència
s’ha convertit en una arma de doble
tall, perquè el degoteig d’arbitratges
(i també de resolucions judicials,
que són més lentes, dels clients que
han optat per la via contenciosa) reduirà el capital de manera important. Segons el primer informe trimestral preparat per la Comissió pel
Seguiment d’Instruments Híbrids,
que depèn del ministeri de Presidència de l’Estat, els tres bancs que
pertanyen al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) ja
han tornat més de 1.000 milions als
clients. De fet, fa uns dies el secretari general del FROB, Antonio Carrascosa, va revelar que el fons estatal de rescat a la banca calcula que al
voltant del 55% dels inversors minoristes amb participacions preferents de les nacionalitzades recuperaran els seus diners (també a través
de les compensacions amb descompte del Fons de Garantia de Dipòsits), i que en els processos d’arbitratge (en què es demostri la mala
praxi) aquesta xifra arribarà al 70%.
RECUPERACIÓ
Les protestes per les preferents han permès que
molts clients recuperessin la inversió, però no se
sap quin impacte tindrà això en els bancs. P. VIRGILI
Aquesta és una de les principals
preocupacions de Brussel·les respecte a les entitats nacionalitzades.
Quan es va negociar el rescat al sistema financer espanyol (fa poc més
d’un any), els càlculs de la necessitat de capital de les entitats amb
problemes no tenien en compte la
possibilitat que els diners dels petits
inversors de les preferents s’haguessin de tornar. Ara la Comissió
Europea tem que l’arbitratge provoqui una nova necessitat de recapitalització de les entitats afectades, informa Laia Forès.
En l’informe que la troica va fer al
juliol sobre el rescat bancari espanyol, els inspectors asseguraven
que “l’estabilitat de la banca espanyola podria veure’s afectada” si els
arbitratges s’inclinessin de part dels
clients. I aquest és el missatge que
els homes de negre que han visitat
aquesta setmana Madrid han traslladat a les autoritats espanyoles.
Durant la seva visita de dues setmanes a Madrid, la troica ha prestat especial interès a aquest “impacte”, segons apunten a l’ARA
fonts financeres. De manera explícita, els tècnics es van interessar especialment per la “capacitat” de les
entitats nacionalitzades per fer
front a aquestes compensacions,
informa Joan Faus.
Per exemple, Bankia va comunicar a l’equip de la troica que el procés d’arbitratge “no hauria de tenir” cap impacte en els comptes del
grup, que va rebre prop de 18.000
milions del rescat europeu a la banca del juny del 2012, segons un portaveu oficial. L’argument és que les
preferents només afecten els
comptes de la matriu, BFA, que podria fer front a les indemnitzacions
gràcies als 1.600 milions de benefici (incloent-hi unes rendibilitats
per instruments híbrids) que va ob-
Anàlisi
Demàla‘troica’
presentales
conclusions
preliminars
delaseva
últimavisita
tenir al primer trimestre i als 525
milions que té preparats com a matalàs de seguretat per fer front als
processos d’arbitratge.
Des del ministeri d’Economia es
limiten a afirmar que la troica “està mirant” l’impacte de les preferents, i que la missió internacional
“en traurà les seves pròpies conclusions”. De fet, està previst que demà
es coneguin les primeres conclusions preliminars de la visita de la
troica i que en uns mesos arribi l’informe definitiu.e
Pintada contra la ‘troica’ a Lisboa. Portugual està intervingut per Europa. REUTERS
Mirades
Concerts domèstics
Fotografia: Miquel Angel Cañellas
Abigail y La cosa del pantano actuaren ahir en un taller de restauració dins
el marc del I Festival Domèstic Cultura a Casa. Hi feren dues actuacions:
la primera enfocada a famílies i infants, i la segona al públic en general
en un concert participatiu i mutant.
ara.cat
29-09-2013
El millor fotoperiodisme al teu iPad. Descarrega’t l’aplicació gratuïta de l‘aramirades
34
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
debat
DIARI ARA BALEARS
DIRECTORA
La democràcia i els aliats
CATALINA SERRA
SUBDIRECTOR
JAUME PERELLÓ
CAP DE REDACCIÓ
QUIM TORRES
EDICIÓ PAPER I DIGITAL
NILA CRESPÍ
REDACCIÓ
ENRIC BORRÀS, MERCÈ PINYA,
MIQUEL RAMIS, ANDER ZURIMENDI
LLENGUA
XESCA PONS, MARGALIDA ROSSELLÓ
FOTOGRAFIA
ENRIQUE CALVO
MAQUETADOR
GUILLERMO SAN EUGENIO
EDICIÓ DE PREMSA
PERIÒDICA ARABALEARS, SL
ADMINISTRADORS
BIEL HUGUET, ANTONI PONS
GERENT
ROSER SALMORAL
SUBSCRIPCIONS
JAUME RIBAS
PUBLICITAT
JAIME ESPASES
C/ SIMÓ BALLESTER, 9, BAIXOS.
PALMA 07011
TELÈFON: 871 964 895
ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 902559479
CORREU ELECTRÒNIC:
[email protected]
[email protected]
[email protected]
TEXT LEGAL
Edicions de premsa periòdica ARA es reserva
tots els drets sobre el contingut del diari
ARA, els suplements i qualsevol producte de
venda conjunta, sense que es puguin reproduir ni transmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.
Difusió controlada per l’OJD
DL: PM-475-2013
DIARI ARA
EDICIÓ DE PREMSA
PERIÒDICA ARA, SL
DIRECTOR
CARLES CAPDEVILA
DIRECTOR ADJUNT
IGNASI ARAGAY
SUBDIRECTORS
DAVID MIRÓ, JORDI CORTADA
DIRECTORA D’ART
CRISTINA CÓRDOBA
EDICIÓ PAPER
ROSA RODON
EDICIÓ DIGITAL
SÍLVIA BARROSO
POLÍTICA FERRAN CASAS
INTERNACIONAL MARC VIDAL,
CARME COLOMINA
ECONOMIA IGNASI PUJOL
SOCIETAT JOAN SERRA
CULTURA LAURA SERRA
COMUNICACIÓ ÀLEX GUTIÉRREZ
ESPORTS TONI PADILLA
EMPRENEM ÀLEX FONT
FOTOGRAFIA
FRANCESC MELCION,
XAVIER BERTRAL
PRESIDENT
FERRAN RODÉS
CONSELLER DELEGAT
SALVADOR GARCIA RUIZ
EDITOR
ANTONI BASSAS
DIRECTORA GENERAL
MARTA MARRÓN
DIRECTORS DE NEGOCI
ORIOL CANALS
MARC ERRA
DIRECTORA FINANCERA
FOIX VALDÉ
DIRECTOR COMERCIAL
SERGI GERMÁN
DIRECTOR SISTEMES I PRODUCCIÓ
SERGI RUIZ
DIRECTOR DE TECNOLOGIA
MARC CAMPRODÓN
EL DIARI D’AHIR
Fe d’errades: L’ARA agraeix als lectors
que ens facin arribar els errors que detectin en el contingut dels articles. Un
cop confirmat l’error, l’ARA publica la fe
d’errades en aquesta mateixa columna.
Podeu fer-nos arribar les vostres esmenes a [email protected].
ls episodis d’espionatge
als caps d’estat del Brasil
i Mèxic protagonitzats
per l’Agència de SeguretatNacionalnord-americana (NSA) són extraordinàriament
greus.Res,absolutamentres,potjustificar la intervenció de trucades telefòniques ni la invasió del correu
electrònic dels presidents de dos països amics. Aquestes accions han violat la sobirania de dos estats i els
principis més fonamentals del dret
internacional. Més greu encara és el
fet que les autoritats nord-americanes hagin intentat justificar aquestaagressióambl’argumentque“protegien” els interessos del Brasil i altres països. No sols van espiar la presidenta Dilma Rousseff, sinó també
Petrobras, la nostra petroliera. Això
demostra la falsedat de l’argument
que l’espionatge es feia en nom de la
seguretatnacional,unargumentque
ja era inacceptable.
Rousseff ha carregat directament
i sense embuts contra el president
Barack Obama per aquest tema i ha
suspès la visita als Estats Units que
estava prevista per al mes d’octubre.
Ella i el país en general esperen una
explicació convincent que estigui a
l’alturadelagravetatdelasituació.El
govern brasiler està gestionant
aquestcasamblamaduresairesponsabilitatcaracterístiquesdeRousseff
i la nostra diplomàcia. De tota manera, si aquest problema no es resol satisfactòriament,noespodensubestimar les repercussions que aquests
fetspodentenirenlesrelacionsentre
el Brasil i els Estats Units.
Imagineu l’escàndol i l’enrenou
que hi hauria als Estats Units si un
país amic interceptés il·legalment,
sotaqualsevolpretext,lescomunicacions privades del president nordamericà.
Què porta un país com els Estats
Units, tan orgullós de la seva democràcia i el seu respecte a l’estat de
dret, a vulnerar la democràcia i les
lleis d’altres països? Per què el govern nord-americà creu que pot i ha
d’actuar d’una manera tan injustificada contra un país amic? Què fa
pensar a les autoritats nord-americans que no hi ha cap objecció moral
o política per faltar al respecte
d’aquesta manera a un cap d’estat o a
lesinstitucionsiempresesbrasileres
o de qualsevol altre país democràtic?
Potser el més inexplicable és que
aquesta ofensa tan flagrant hagi tingut lloc en un moment en què les relacions bilaterals entre el Brasil i els
Estats Units eren excel·lents. Al llarg
de la història el Brasil ha donat molta importància a les seves relacions
amb els EUA, i en l’última dècada els
resultats han estat magnífics. Vam
acordarunaaliançaestratègicafonamentada en els nostres interessos
comuns, alhora que preníem mesu-
E
L’espionatge dels EUA
al Brasil posa de manifest
que hem de deixar enrere
l’unilateralisme
i la llei del més fort
LULA DA SILVA
EXPRESIDENT DEL BRASIL
THE NEW
YORK TIMES
TRADUCCIÓ:
LÍDIA FERNÀNDEZ
TORRELL
resdecaraalaintegracióllatinoamericana i estrenyíem els llaços amb
l’Àfrica, Europa i l’Àsia.
Amb aquest objectiu ben present,
no vam vacil·lar davant la desconfiança i l’escepticisme que els Estats
Units susciten en molts brasilers,
unes actituds lligades al trauma de la
participació directa dels nord-americans en el cop d’estat del 1964 i el
seu ininterromput suport a la dictadura militar brasilera. (Un suport
que també van prestar a altres dictaduresdetotelcontinent.)Maivam
dubtar que aprofundir en el diàleg i
estrènyer els vincles econòmics i políticsambelsEstatsUnitsserialamillor manera de passar aquesta sinistra pàgina de les relacions interamericanes i deixar enrere la política
d’ingerència autoritària.
Si ara volem conservar els grans
progressosaconseguitsaquestesúltimes dècades en les relacions entre el
Brasil i Washington, el que cal és una
explicació creïble de les activitats de
la NSA i una disculpa dels nord-americans. Després caldrà un canvi d’actitudqueposifiaaquestespràctiques
abusives. Els Estats Units han d’entendre que no hi pot haver una aliançaestratègicaseriosaentreelsnostres
païsossiundelssocisadoptal’actitud
pròpia d’un conspirador.
Un episodi com aquest posa de
manifest la degeneració de la governança en l’àmbit internacional, en el
qual les institucions i decisions són
sovint atropellades per països que
confonen arbitràriament els seus interessos amb els de la comunitat
mundial en el seu conjunt. Ara més
que mai hem de deixar enrere l’unilateralisme, el dels Estats Units o el
de qualsevol altre país, i crear unes
institucions veritablement multilaterals, capaces de liderar el món
d’acord amb el dret internacional i
no amb la llei del més fort.
Elmónactualésradicalmentdiferent del que va sorgir de la Segona
Guerra Mundial. A més de la independització de molts estats africans
i asiàtics, alguns països del sud s’han
modernitzat i industrialitzat, i han
aconseguit importants avenços socials, culturals i tecnològics. Han adquirit més rellevància en l’escenari
mundial. Els països no pertanyents
alG-8representenaproximadament
el 70% de la població mundial i més o
menys el 60% de l’economia. Tanmateix, l’ordre polític mundial segueix sent un club tan exclusiu com
durant els primers dies de la Guerra
Freda. La majoria de països del món
estanexclososdel’autènticprocésde
presa de decisions.
Avui dia no té sentit, per exemple,
que al Consell de Seguretat de les Nacions Unides no hi hagi cap membre
permanent africà ni llatinoamericà.
Ni que l’Índia no en sigui membre. El
Consell de Seguretat no serà plenamentlegítimnidemocràtic–niacceptat per tothom– fins que no estigui
formatpermembresdetoteslesregions del planeta, uns membres que no
parlinúnicamentendefensadelsseus
interessosgeopolíticsieconòmics,sinó que representin amb eficàcia les
exigències de pau, democràcia i desenvolupament de tot el món.
Aquest episodi d’espionatge de la
NSA posa també de manifest una altra necessitat fonamental: la necessitat d’una governança democràtica
d’internet que contribueixi a aconseguir que la xarxa mundial esdevingui el regne de la llibertat, la creativitat i la cooperació, en lloc de ser
una eina per espiar.
SERGEI KARPUKHIN / REUTERS
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
35
debat
Francesc del Vaticà
o sé si comprenc bé el
papa Francesc, però
gosaré dir-ne alguna
cosa donat que els
meus amics catòlics
s’han tornat hooligans de la seva autoritat. Veuen en ell un profeta que
els diu exactament el que volien
sentir. Reconeixen que no ha dit que
l’homosexualitat, la píndola o
l’avortament siguin moralment
permissibles per als catòlics, però
fan seva la convicció que la insistència excessiva en aquestes coses dilueix “l’aroma i fragància de l’Evangeli”. Un malintencionat potser podria pensar que els meus amics estan contents perquè el Papa els ha
apartat silenciosament de la primera línia de la seva fe el que els feia
nosa, el dogma, substituint-lo pel
protagonisme de la caritat.
Com que a Occident donem per
descomptat (és el nostre dogma laic
méspreuat)queelquenoescompassa al ritme de la història queda ràpidamentobsolet,lespropostesdelPapa han estat rebudes com un alleujament pels que temien estar quedant-seendarrerits.Però,comsaben
bé musulmans i jueus, en adaptar els
passos als batecs del present s’està
donant a entendre que la batuta de la
moralestàenmansdelahistòria.Per
això mateix la funció del dogma (de
la xaria o de la Torà) ha estat sempre
oferir una guia estable per a l’home
que viu en el temps.
És visible en la història del cristianisme una tensió permanent entre
el dogma i la caritat. La interpretació
dogmàtica no està mancada d’arguments, perquè davant dels déus és
N
noble agenollar-se. Set
Déu.Peròalhoralaresurdels deu manaments de
recció de Crist es presenl’Església comencen amb
ta com l’última paraula
un no. Allà on hi ha una
sobre la veritat del cristimoral –sigui filosòfica o
anisme, i en ella hem
religiosa–hihaimposada
d’acceptar la naturalesa
una orientació cap al bé
humana subordinada al
que permet que els prodogma (al credo).
sèlits reconeguin l’objecÉs comprensible que
GREGORIO LURI
te dels seus desitjos més
la concepció cristiana de
elevats. Però la interprel’amor no hagi estat mai
PEDAGOG
tació dogmàtica s’avé
lliure de polèmiques. Els
malament amb un text
filòsofs pagans adduïen
tan poc reglamentista com el de
que creure en un déu-amant és una
l’Evangeli. Si el dogma vol imposar
impietat, perquè li suposa una manCONSULTEU
una forma a la natura humana,
cança. “Déu no deu res a les seves criARTICLES A
l’Evangeli ens diu que la saviesa in- MÉS
atures”, els va contestar sant Tomàs.
www.ara.cat
finita de Déu ha pres la forma de la
Però com que un amor infinitament
natura humana amb Crist i, en congratuït no és gens fàcil de copsar,
seqüència, ens mostra la naturalesa
sembla filosòficament legítim prehumana com el camí de salvació.
guntar-se, amb Nietzsche, si en
“Nosaltres hem conegut l’amor que
l’amor cristià no hi ha alguna mena
Déu ens té”, diu sant Joan. En aquest
d’ascesi de l’amor carnal i, llavors, de
reconeixement troba el cristià l’opla mateixa naturalesa humana. Si fos
ció fonamental de la seva vida, que
així, aquesta ascesi voldria transfors’humanitza corresponent amb
mar la naturalesa eròtica de l’home
l’amor als altres al do de l’amor de
ennaturalesacaritativa.Nocalposar
En la història
del cristianisme s’hi pot
veure una tensió
permanent entre
el dogma i la caritat
exemples cruels sobre la dificultat
d’aquesta empresa.
Els jueus i musulmans sempre
han tingut els seus dubtes sobre la fe
dels cristians. Si és cert que Crist va
ser un profeta desarmat, no és
menys cert que la història va prestar al cristianisme les falanges del
poc escrupolós Constantí.
El Papa sembla mostrar una cara entranyablement moderna i caritativa quan pregunta, referint-se als
gais: “Qui sóc jo per jutjar-los?” Però per aquest camí no sé si no està
animant els capellans a acabar els
sermons dominicals amb la següent
recomanació: “Aquesta és només la
meva opinió”.
Crist va dir a la pecadora: “Jo
tampoc no et condemno”. Però va
afegir, lligant l’amor i la llei: “No pequis més”. Les dues coses van unides: no es pot practicar el perdó si
no hi ha una doctrina del pecat (uns
manaments, una llei, una ortodòxia, en definitiva). La revelació és
també la llei. Aquesta és la raó de la
tensió inherent al cristianisme.
Emvansemblarunpèlrevengistes
les paraules del Papa al comitè de coordinaciódelCelamaRiodeJaneiro,
quanvaassegurarquequanl’Església
s’institucionalitza “es transforma en
Obra”.Ilasevaconfessióque“mai”va
serdedretesnoestàmancadadedogmatisme. Al cap i a la fi tenim bons
motiuspercreurequeelquediferencia ideològicament la dreta de l’esquerra són els seus dogmes. La dreta té més fe en la moral que en la història,mentrequesil’esquerraésprogressista és perquè té més fe en la
història que en la moral.
No es pot practicar
el perdó si no hi ha una
doctrina del pecat,
uns manaments, una llei,
una ortodòxia
LAMARTARILE
Per la dignitat de les Balears
✒ Pot semblar mentida, però és no és suficient, en els
cert: dijous d’aquesta setmana,
una diputada del PP de les Balears,
la senyora Ana María Aguiló, va
emetre aquest tuit (espero que a
l’autora no l’ofengui la traducció al
català): “Pares estan obligats a
portar fills a escola, si no és així el
Tribunal de Menors té potestat
per retirar custòdia”.
✒El Govern Balear, doncs, ha arribat fins a l’extrem d’amenaçar
els pares que donen suport a la vaga de docents d’emportar-se els
fills i les filles de casa seva. Que els
actuals governants de les Balears
han perdut el nord, els papers i la
vergonya és una evidència. De Matas a Bauzá, el PP ha passat del saqueig de les arques públiques a
l’autoritarisme més descambuixat: és tota una evolució. Si l’advertiment neofeixista de la diputada Aguiló a les famílies illenques
l’helicòpter va haver de
últims mesos, setmanes
partir sense despenjar
i dies l’executiu de José
el drap, perquè la zona
Ramón Bauzá ha multiés tan difícil que els triplicat les seves provopulants de l’aparell s’hi
cacions: insults i desjugaven la vida.
qualificacions als mestres i professors; ame✒Despropòsits i barbanaces
als
pares;
ritats d’aquest calibre
SEBASTIÀ ALZAMORA
desafiaments oberts a
són els que faran que la
les màximes institucimanifestació d’avui sigui
ESCRIPTOR
ons jurídiques i acadèla més gran i la més immiques (el Tribunal Suportant que s’ha vist mai
perior de Justícia i la Universitat
a Palma. Els pronòstics diuen que
de les Illes Balears). Anècdotes
plourà, però ja veureu com els ciuHi haurà
que ho diuen tot: aquesta setmana,
tadans de les Balears es mullen lielements
algú va penjar una tela verda en suteralment per les seves reivindicainfiltrats
port a la vaga de docents al penyacions. Res no aturarà la indignació
segat del Castell d’Alaró, una de les
que s’ha apoderat dels suposadaa la
zones més salvatges i inaccessibles
passius ciutadans de les Balemanifestació ment
de la serra de Tramuntana. La resars. I per un motiu: perquè hi ha un
posta del Govern Balear va ser en- que crearan govern que vol malmenar les dues
viar-hi un helicòpter de salvament
coses que aquests ciutadans esticrispació:
per despenjar la vistosa tela, a un ignorem-los men més. A saber, el futur dels seus
cost de 1.800 euros l’hora. Al final,
fills i la seva llengua i cultura.
✒ Per això, cal no caure en les
temptacions fàcils. Hi haurà elements infiltrats dins la manifestació que intentaran crear un ambient de crispació: ignorem-los, no
valen la pena ni són ningú. Hi haurà qui no pugui evitar les ganes
d’aprofitar l’avinentesa per exhibir banderes i reivindicacions que
no vénen a tomb: absteniu-vos-en;
aquesta no és una protesta a favor
de cap posicionament polític
(d’això ja en parlarem un altre dia,
jo diria que aviat), sinó de la pura
i simple dignitat dels ciutadans de
les Balears, i dels seus fills i néts.
I anem-hi tots, que aquesta és la
primera passa per a la recuperació
d’una qualitat que ja començàvem, sense gairebé adonar-nosen, a donar per perduda. La qualitat dels ciutadans d’una societat
lliure, responsable i solidària. El
desafiament és a tot o res: ni una
passa enrere.
36
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
debat
¡Endavant, que és verd!
l pensava titular “Tots
els colors del verd”, però J. Quetglas, en
aquest mateix diari, em
va guanyar per mà. No
és rara la coincidència en el manlleu del vers de Raimon perquè, encara que el cantava parlant d’altres
coses, desprèn una atmosfera idònia i, alhora, reflecteix amb encert
tot això que ara passa per aquesta
terra. No record haver viscut mai
una experiència igual, en què en
una reivindicació –representada
en aquest cas pel verd– hi conflueixin tants i tants de colors socials.
Les actuacions reivindicatives
del començament de curs i les massives manifestacions d’aquest diumenge marcaran durant molt de
temps la memòria de la dignitat de
la nostra gent: per la quantitat de
gent que s’hi ha compromès, pel
grau de compromís de molts dels
implicats, per la diversitat de pertinences –tant pel tipus de relació
amb el sistema escolar com per la
filiació política–, pel ressò més enllà dels límits insulars i, també, per
la vergonyosa, trista i covarda actuació dels responsables polítics.
El Govern ja no pot creure ni fer
creure –per molt que ho repeteixi–
que la majoria és amb ells. ¿Quina
majoria? ¿La de la comunitat educativa? Ni pares, ni professors, ni
equips directius... ¿De votants? Si
compten veuran que no, després
que molts dels seus, votants i càrrecs, i majories municipals donen
suport –de moltes maneres– als
docents. L’única majoria a què poden aferrar-se és a la d’una trentena de diputats encadirats, que han
deixat de representar tots els qui
els votaren. L’únic suport de què
poden bravejar és del que obtenen
E
de faccions que es deleinormes escolars que
xen per un nou decret de
han aprovat durant
nova planta a les Illes i
aquests dos darrers
per esclafar tot el que faanys, i d’avenir-se a
ci remor de mallorquí
construir amb la resta
(de menorquí, d’eivisde forces polítiques un
senc...).
model lingüístic i escoPotser ja és massa
lar, que aprofiti totes les
tard perquè pugui torexperiències positives
JOAN MELIÀ
nar enrere, aquest goque hi ha hagut fins ara,
vern. Qualsevol altre ja
que sigui racional en el
PROFESSOR DE FILOLOGIA DE LA UIB
hi hauria tornat. No hi
tractament de les llenha dubte que en aquest
gües, en el sentit de rexoc, que ells han provocat, no han
collir l’objectiu compartit àmpliavençut, i difícilment ho faran. En
ment que els infants adquireixin
No record
canvi, la marea verda ha convençut, haver viscut els coneixements adequats de les
fins i tot, sectors que ni els més opdues llengües oficials i d’una d’esmai una
timistes confiaven tenir al costat.
trangera, i que n’estableixi racioPotser, passat aquest diumenge, si- reivindicació nalment el grau, la manera, les progui un bon moment perquè els do- com aquesta, porcions, el moment i els recursos
cents es plantegin una treva durant
necessaris, aspectes que no pot coren la qual
la qual tornin a les aules aplicant el
respondre establir als polítics, sinó
conflueixin als experts universitaris i als domodel lingüístic vigent fins ara, i,
donin, al llarg d’una setmana o tants i tants cents. Un model que comprometi a,
quinze dies, una altra oportunitat
governi qui governi, respectar-lo i
de colors
al Govern de tenir el valor de reca no sotmetre’l a sacsejades com les
socials
tificar, de derogar el TIL i –no
d’ara, que protegeixi el sistema esm’equivocaria de gaire– totes les
colar de la demagògia electoralista,
La resposta social és un glop d’esperança i una evidència que, diguin el
que diguin, no sempre els pobles tenen els governants que es mereixen
que tant de mal fa. Mentrestant,
mentre no es concreti aquest model, ha de continuar el fins ara vigent a cada centre.
Durant aquesta treva –que els
docents podrien fer visible mantenint rotacions de “vaga mínima”
perquè els responsables polítics no
se n’oblidin, que és una treva– el
Govern també ha de donar resposta a la resta de reivindicacions dels
docents. Entre altres coses, ha de
retirar els expedients sancionadors que ha iniciat fins ara. Els directors que han estat sancionats,
els que han dimitit, els que s’han
oposat a les absurdes decisions de
la Conselleria, els docents que han
fet vaga... no sols no poden ser sancionats, sinó que es mereixen un
reconeixement per haver posat
l’interès de l’Escola per davant del
propi. Els causants dels estralls del
començament de curs són els responsables polítics d’una irresponsabilitat, que potser comença en
els directors generals i assimilables, però que no s’atura en arribar
a la consellera. Són aquests els qui
haurien de ser sancionats i els qui,
si els queda gens de dignitat, haurien de plegar. Les darreres intervencions públiques (repetint mentides, manipulant dades i intencions, vomitant bajanades...), en els
pocs llocs en què gosen aparèixer,
a part de fer-nos sentir vergonya
aliena, no permeten l’expectativa
que, amb ells, es pugui solucionar
res.
Ara bé, la major gratificació
d’aquest començament de curs és
la resposta social: un glop d’esperança i una evidència que, diguin el
que diguin, no sempre els pobles
tenen els governants que es mereixen.e
Sí a Barcelona-Pirineu 2022
✒
Des del dia 7 de setembre,
quan es va produir la decisió del COI
sobre els Jocs Olímpics del 2020, el
projecte de candidatura de Barcelona-Pirineu 2022 –que havia estat
pràcticament invisible fins aquell
moment– ha saltat als mitjans i ha
estat objecte d’anàlisis molt diverses. Moltes, cal dir-ho, són només
apriorismes, i la majoria estan poc
fonamentades.
✒
Davant d’aquesta realitat, cal
dir que l’Oficina Tècnica de Candidatura ha realitzat un extens i excel·lent treball preparant el dossier per presentar al COE. Al dossier s’analitzen tots els detalls de la
proposta i s’hi conclou que és tècnicament viable, econòmicament
assequible, socialment oportuna i
competitiva. En aquest detallat estudi s’hi tenen en compte totes les
àrees: medi ambient, logística, infraestructures, energia, tecnologia,
esports... i, com es podia esperar:
finances.
✒
I és al vessant econòmic on
vull anar a parar. És precisament
quantitat s’autofinança
en un moment de crisi,
amb les aportacions de
quan per necessitat
drets de TV i patrocinis
s’han de vigilar les desdel COI, patrocinis lopeses i inversions fins a
cals, ticketing i marxanl’últim cèntim, quan
datge. Per tant, té un cost
aquest projecte resulta
zero per als ciutadans.
més viable. Malgrat això, s’ha fet pura demagògia quan s’ha dit, per
En l’apartat del
ÒSCAR CRUZ I DALMAU
exemple, que el cost
pressupost d’inversions
d’aquesta o aquella insen
infraestructures,
PRESIDENT DE LA FCEH
tal·lació necessària per
l’import és de 1.413 mials Jocs és igual que la
lions d’euros, dels quals
construcció de cinc escoles bres623 es destinen al desdoblament
Una de les de la línia de tren entre Montcada i
sol. Abans de res cal aclarir que el
informacions
projecte encara no és públic, ja que
Vic, i 90 milions a les millores viàabans ha de ser aprovat per la cories entre Berga i Bagà. Es tracta
que de
missió directiva de candidatura de manera més d’inversions que ja estan previstes,
la qual la meva federació forma
però que amb els Jocs accelerarien
part, i posteriorment pel consisto- equivocada la seva realització. En relació a les
ri barceloní. Tanmateix, s’han fil- han arribat viles olímpiques i de mitjans (277
trat ja multitud d’informacions a la
als mitjans M€), cal tenir en compte que és la
premsa, moltes incorrectes.
iniciativa privada la que es farà càrha estat
rec de la seva construcció, per la
la del
qual cosa tampoc costaran ni un
Una de les informacions que
de manera més equivocada han ar- pressupost euro a l’erari públic. Per tant, la
resta d’inversions en infraestrucribat als mitjans ha estat la del prestures necessàries per als Jocs no
supost d’organització d’aquests
sumen les xifres exagerades que alJocs, que suma 1.122 milions d’euguns endevins desinformats (o maros. Vull deixar clar que aquesta
✒
✒
nipulats) han proclamat als quatre
vents, sinó només 423 milions
d’euros. Aquest import és assumible, i es podrà adequar al ritme previst per les diferents administracions, que disposen de dos mandats
per acomodar-lo.
✒
Més enllà d’una millora en infraestructures i de la creació de
marca, aquests Jocs, basats en la
creativitat i la sostenibilitat, crearan més de 80.000 llocs de treball en
el període 2016-2022. ¿Es pot dir no
a aquests Jocs quan la realitat és la
que acabo d’exposar?
✒
Ens agradarà més o menys la
neu, el gel o l’esport en general,
però ningú podrà negar que
aquests Jocs són una oportunitat
que no es pot deixar escapar. Les
mateixes cartes d’escepticisme
que llegeixo ara als diaris em recorden les que a principis dels 80
es publicaven sobre els Jocs de
Barcelona 92. Veient els resultats
dels Jocs d’Estiu a Barcelona, ¿algú s’atreveix a dir encara que els
del 2022 no valen la pena?
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
37
debat
TRIBUNA OBERTA
CORRENTIA
Qui governa ha d’estimar el seu poble
ovament, el Col·lectiu de
PreveresPartForanahem
començatelcurs.Unapart
important de les nostres
trobades es dóna quan
compartim la realitat que vivim al costat dels homes i dones de les nostres
parròquies.
Aquests dies, també nosaltres, hem
seguit amb molta preocupació tota la
problemàtica entorn de l’educació i les
escoles, la proposta del Govern respectedelTractamentIntegraldeLlengües
i la resposta social de molta gent i de
bastants institucions i entitats d’arreu
de les Illes.
Així, ens hem alegrat per les paraulesdelnostrebisbe,donXavier,aportades en el seu blog: Conflicte a l’escola.
Creim que són unes paraules ben assenyades, sobretot la seva crida al diàleg:
“Per això sempre s’han de buscar formesdediàlegpertrobaruncamícomú,
posant en el centre l’interès més gran,
que és el bé dels alumnes. (...) Per això
la meva proposta, dins els límits de les
meves competències, però des d’un
convenciment del valor fonamental
d’unfortcompromíseducatiu,ésinsistir a totes les parts implicades que és
necessari començar de nou el diàleg”.
Des de la nostra responsabilitat,
també hi donam tot el nostre suport.
Tantdeboaquestesparaules,ialtresde
semblants, ajudin per canviar actituds
i facilitin trobar sortides o acords, encara que semblin mínims, per començardevereselcursescolaripoderplantejar seriosament, després, entre totes
les parts, amb més protagonisme i responsabilitattantdelsparesimarescom
N
de tot el món educatiu, la millora de veres de l’ensenyança i l’educació a les
nostres illes.
Dins aquesta crida al diàleg, pot ser
borecordaralgunesreflexionsdelpapa
Francesc. Així, les paraules que, fa uns
anys, allà a Buenos Aires, ja exposava:
“El diàleg neix d’una actitud de respecteenversunaaltrapersona,delconvenciment que l’altra té alguna cosa interessant a dir. Dialogar comporta una
acollidacordialinounacondemnaprèvia. Per dialogar cal saber abaixar les
defenses, obrir les portes de casa i oferir calidesa humana.
Són moltes les barreres que impedeixeneldiàlegenlavidaquotidiana:la
desinformació, la xafarderia, el prejudici, la difamació, la calúmnia.
Dialogar és cosa dels caminants. El
quietnodialoga.Dialogaréscosadevalents. Dialogar és cosa de magnànims.
En el diàleg la gent es confronta, però
no s’agredeix, proposa però no imposa. Dialogar és compartir el camí de recerca de la veritat. Quants fracassos i
guerres per falta de diàleg, per no buscar plegats la veritat!”.
Ijamésrecentment,dia16desetembre, feia aquesta crida, clara i forta, en
una de les seves homilies a Santa Marta, reflexionant sobre el servei de l’autorita:“Quigovernahad’estimarelseu
poble, perquè un governant que no estimanopotgovernar:comamoltpodrà
regular, posar una mica d’ordre, però
no governar.
No es pot governar sense amor pel
pobleisensehumilitat!Icadahome,cada dona que ha de prendre possessió
d’uncàrrecpúblichadefer-seaquestes
dues preguntes: ‘Jo estimo el meu pobleperservir-lomillor?Somhumiliescoltelsaltres,elsdiferentspuntsdevista per fer la millor tria? Si no es fa
aquestespreguntes,elseugovernnoserà bo. El governant, home o dona, que
estimaelseupobleésunhomeiunadona humil”.
I, com a actitud i criteri fonamental,
quan, entre tots, cercam i volem una
millor i major educació de qualsevol
persona, des de la seva infància fins a
la seva maduresa, creim que hauríem
detenirbenpresentelseucritangoixós
del diumenge 22 de setembre a Sardenya: I fer-nos llavors la pregunta clau:
què cercam realment amb les nostres
propostes i plantejaments educatius?
només i sobretot els diners? o la millora humana i social de cada un i de tots?
“L’actual sistema econòmic ens aboca
alatragèdia.Elsídolsdelsdinersensestan robant la dignitat... Sense treball
tampoc no hi ha dignitat! I aquesta tragèdia és la conseqüència d’un sistema
econòmic que posa ben al mig un ídol
anomenat diners... Aquest món no té
futur,perquèlagentnotédignitatsino
té treball... Volem un sistema just. No
volem aquest sistema econòmic globalitzat que ens fa tant de mal. Al mig, la
dona i l’home, no els diners”.
I fer-nos llavors la pregunta clau:
què cercam realment amb les nostres
propostes i plantejaments educatius?
només i sobretot els diners? o la millora humana i social de cada un i de tots?
I,finalment,peròmaiendarrerlloc,
la nostra preocupació i fidelitat per la
cultura, la llengua, el nostre ser poble
i església a Mallorca.
COL·LECTIU DE PREVERES PART FORANA : JAUME ALEMANY PASCUAL, BARTOMEU BARCELÓ NADAL, MIQUEL COMPANY BISBAL, ANTONI GARAU GARAU, ANDREU GENOVART ORELL, LLORENÇ LLADÓ CALAFAT, JAUME MAS JULIÀ, RAFEL MAS TOUS, PERE MASCARÓ MUNAR, GASPAR
MONSERRAT NOGUERA, FRANCESC MUNAR SERVERA, PERE ORPÍ FERRER, JOAN PARETS SERRA, JOAN PERELLÓ SANSÓ, ANTONI PUJOL
BOSCH, SEBASTIÀ SALOM MAS, BARTOMEU SUAU MAYOL, BARTOMEU TAULER VALENS I GUILLEM VAQUER HOMAR
CARTES I MISSATGES
Assignatures fàcils com la
música
Durant el debat sobre el TIL de dimecres a
IB3, el secretari autonòmic d’Educació i pare de la criatura, Guillem Estarellas, va afirmar, sense vergonya, que l’ensenyament en
anglès s’introduiria “en assignatures fàcils
comlamúsica”.Lafrase,ditaperquilavadir,
i en el context del debat on va ser dita, ens
mostra,defet,laideadefonsdelmodeleducatiu i cultural dels responsables actuals de
la Conselleria, i un greu menyspreu públic
alsprofessionalsdeladocènciaartística.Aixòdarrerlamentablementjanoenssorprèn.
Per desgràcia, la música no deixa de ser
considerada, dins el sistema educatiu actual (i amb la LOMQE serà pitjor), com una
“maria”, tot i els esforços dels mestres perquè no sigui així. El darrer que necessiten,
tanmateix, és que el seu responsable directeelshumiliïpúblicamentienprimetimeen
el programa més vist de l’any, insinuant que
la seva feina i tots els seus anys de formació
valen manco que els dels seus companys.
El que el màxim responsable educatiu de
les Illes (descomptam la consellera Camps,
evidentment) tampoc no sabia –i una senzilla recerca a Wiquipèdia li hauria aclarit
abans d’entrar a plató– és que la terminologia musical anglosaxona és bastant diferent
delaromànicaquefeimserviraquí:elsnoms
de les notes, la nomenclatura dels acords,
etc. Com s’hauria d’ensenyar, aleshores?
Ensenyar música no és, però, només ensenyar els noms de les notes. A l’escola, ensenyarmúsicaésensenyar,sobretot,elcontextcultural,històriaoral,tradició,creativitat, interacció social. A través de la música
aprenem a construir la nostra posició com
a individus envers els altres i com a societat
engeneral.Ensgeneralanostrarealitat.Ensenyar música en anglès a Mallorca seria situar-la, situar-nos, fora d’aquesta realitat.
Oelqueéselmateix,d’ensenyar-nosaser
estrangers a casa nostra. Aquesta és la idea.
AMADEU CORBERA
BUNYOLA
Amenaces amb el TIL?
Infinitament sorprès, he llegit la diputada
Ana Maria Aguiló amenaçant els pares que
no duguin els nins a escola. He escoltat un
advocat del PP a IB3 reprenent l’amenaça.
Ui quina por! És clar, això de segrestar els
fillsdelsaltresésunacosaquevaambelsrègimsquealgunsenyoren.Esrobarenninsen
el franquisme i a la dictadura argentina, per
exemple. Quan se’ls acaben els arguments,
queentenenpocs,ise’lsveuelllautó,queen
tenen molt, llavors amenacen de cometre
crims de lesa humanitat. Bravo, senyors defensorsdel’inventqueanomenenTIL!Molt
democràtics,ésclarquesí.Emperdonin,peròaixòquefan,ihodemanpensanteneldret
internacional i l’ordenament jurídic espanyol, no serà apologia del terrorisme? Potsernohosaben,peròelCodiPenalpreveula
justificació per qualsevol mitjà d’expressió
pública dels delictes de terrorisme, que estan ben explicats a l’article 577. Si tenen un
momentperreflexionar,nocreuenquehaurien de moderar les seves declaracions, com
també el to i el contingut de les amenaces?
Tan baix han de caure, fins als abismes de la
condició més miserable i repugnant?
CRISTIAN RUIZ ALTABA
PALMA
Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.arabalears.cat, i per les següents vies:
@ARAbalears
facebook.com/ARAbalears @ [email protected]
Carrer de Simó Ballester,9 07011, Palma Fe d’errades: [email protected]
Temptativa
d’arenga
GUILLEM FRONTERA
ESCRIPTOR
es coses les mouen les persones i les persones tenen
nom i llinatges. Els noms
i els llinatges de la gent
hostil al país ja estan escrits en la memòria i en el teixit sentimental del comú de la gent. Hi ha
dies que el sol fet d’anomenar aquestes persones fa agrura. Es tracta de
saber-les mantenir a retxa, en el nostre cap, sense que aquesta distància,
que és qualitat de vida, minvi l’eficàcia dels nostres actes.
Però per a cadascú de nosaltres
avui és un d’aquells dies destinats a
ser retinguts tota la vida a la memòria. Se’ns presenta una situació
d’aquelles que ens permetran dir
amb orgull que nosaltres hi érem.
Quan les figures de JRB i els seus
ja s’hagin dissolt en els racons més
L
Orgull
Avui és un dia per retenir
sempre a la memòria i poder
dir que nosaltres hi érem
Comunitat educativa
Ens ha ensenyat que hi havia
un futur i ens ha mostrat les
eines per obrir-hi camí
sòrdids del passat, la clara memòria
del dia d’avui encara ens donarà vida.
Quan les seves maniobres sinistres
de genocidi cultural hagin estat neutralitzades per la lluita constant de la
ciutadania, es mantindrà viu el simbolisme vigoritzant del dia d’avui.
Cada dia –avui, més– comença el
futur, aquest espai que la comunitat
educativa ha fertilitzat amb l’esperança –i on ha aspergit les llavors més
resistents a la barbàrie. En espigar,
recordarem que hi vàrem ser.
La comunitat educativa ha fet molt
més que mobilitzar la societat illenca:
ens ha ensenyat que hi havia futur i
ens ha mostrat les eines per obrir-hi
camí.
Avui és el dia de la gratitud i del reconeixement. Però també el dia del
compromís amb el moviment que la
docència del país ha impulsat i que va
molt més enllà dels objectius precisos
de la seva lluita.
(Ah, i no oblidem que a la Caixa de
Colonya hi ha un compte, la caixa de
resistència, aquesta figura èpica, tan
pròpia de temps dictatorials i tan necessària en certes versions de democràcia).
38
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
El sincrotró
Alba il·lumina
l’art gòtic
català
Investigadors de la UPC utilitzaran els seus rajos
de llum per estudiar els materials i les tècniques
que feien servir els pintors dels segles XIII al XV
✖ MÒNICA L. FERRADO
a
Ciència
es de l’aire, l’edifici del
sincrotró Alba pot semblar un ovni a l’estil
més vintage. També
suggereix la pupil·la
d’un ull enorme (30.000 m2 de superfície), una imatge més apropiada per a aquesta gran instal·lació,
que a l’interior amaga un gran anell
on s’acceleren partícules a prop de
la velocitat de la llum per convertirles en rajos que permetin veure l’interior de proteïnes, crear nanopartícules amb noves propietats o descobrir nous materials. Des que es va
inaugurar, el maig del 2012, ja hi han
passat més de 360 usuaris. Ara, després d’una parada de manteniment
a l’estiu, torna a funcionar.
Per al nou curs, la mirada del
gran ull de l’Alba penetrarà dins
d’una de les obres del gòtic català
que hi ha al Museu Nacional d’Art
de Catalunya (MNAC), el retaule de
santa Úrsula, del segle XV. Amb
aquest projecte l’Alba s’estrena en
l’estudi d’obres d’art. Amb tan sols
unes micres de mostra, el seu potent
i concentrat feix de raigs X permetrà que investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya
(UPC) coneguin quins vernissos es
van fer servir aleshores per protegir
els pigments del retaule.
La recerca en pintures al sincrotró té un doble interès. Per una banda, per determinar quins són els millors procediments de conservació i
protecció de les obres. Per l’altra,
observant els materials i les tècniques que es van fer servir es poden
concretar les influències que van rebre els artistes. Les anàlisis permetran obtenir proves científiques de
la relació entre els diferents pintors
i escoles durant la transició del gòtic al renaixement al segle XV. “Ara
parlem molt de globalització, però
antigament en l’art la globalització
era molt comuna”, afirma Trinitat
Pradell, investigadora de la UPC
que porta el projecte juntament
amb Nativitat Salvadó.
D
Viatge al passat
El grup d’investigadors de la UPC té
una àmplia experiència com a usuaris de llum de sincrotró per tal d’estudiar obres d’art catalanes. Al sincrotró ESRF de Grenoble i al Diamond, a prop d’Oxford, han analit-
zat força mostres d’obres del
romànic i el gòtic del MNAC, del
centre de restauració de la Generalitat i de la catedral de Tarragona,
entre d’altres. Han identificat diferents tipus de composició dels colors grocs, que indiquen que les pintures que van utilitzar els artistes
del gòtic català es van portar durant
una època d’Itàlia (té més silici que
venia de la indústria del vidre) i, durant una altra, d’Holanda.
La seva intenció és que la recerca
que han estat fent fins ara a Grenoble es traslladi a Cerdanyola, a l’Alba. “Si estem més a
prop, treballarem més
bé i això ens permetrà
LLUM I ART
adaptar millor els equi01. Exterior del
paments a l’experiment
sincrotró Alba, a
que volem fer”, explica
Cerdanyola del
Pradell. De moment,
Vallès. 02. La llum
però, una part de la repermetrà conèixer la
cerca la continuaran
composició del
fent al Regne Unit, ja
retaule de santa
que el seu accelerador
Úrsula, del segle XV.
té una línia preparada
per a una tècnica que
l’Alba encara no té: l’espectroscòpia
d’infrarojos.
Com en un restaurant
Al sincrotró Alba hi ha en marxa set
línies de recerca, però està preparat
per tenir-ne més de 30. El sincrotró
permet produir llum en una àmplia
gamma de longituds d’ona. Per ferho, per l’interior d’una gran anella
02
de 268 metres de perímetre hi circulen electrons a una velocitat pròxima a la de la llum i en condicions
de buit absolut, per no xocar amb
cap molècula d’aire. Al llarg del recorregut, un sistema d’imants guia
els electrons en els revolts i els desvia perquè surtin per una línia on se
situa la mostra a analitzar. El feix
que hi arriba compta amb moltes
longituds d’ona superposades que
cal destriar amb tecnologia molt
sofisticada, segons l’experiment
que es vulgui fer. “És com la carta
d’un restaurant, l’investigador pot
triar la que li interessa més per a la
seva recerca”, explica Gastón Garcia, subdirector de l’Alba. Cada línia
està especialitzada en una certa
longitud, en funció del tipus d’estructura que es vulgui visualitzar.
L’estudi d’obres d’art utilitza un
ampli ventall de longitud d’ona segons el que es vulgui veure. La llum
d’altres sincrotrons ha servit perquè, per exemple, investigadors holandesos hagin trobat un quadre de
Vincent van Gogh amagat sota la
pintura d’un altre. Un altre espectre
del feix microscòpic de raigs X va
servir per esbrinar per què els grocs
dels seus quadres s’estan tornant
més marronosos. A més, en algunes
teles, la transformació és més ràpida que en d’altres. Els científics van
identificar la reacció química entre
la pintura i el vernís que accelera
que el groc crom es torni marronós.
Nous horitzons
Observar com s’organitzen els
àtoms pot interessar en camps molt
diferents. A Cerdanyola, bona part
de la recerca que s’ha fet fins ara s’ha
centrat en el camp de la biomedici-
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
39
araciència
01
Detecten a Mart un
material desconegut
La sonda Curiosity, de la NASA, troba a la superfície
un 2% d’aigua i roques volcàniques úniques
✖ M.L.F.
l robot Curiosity, que va
arribar fa un any a Mart
per investigar si va existir vida en aquest planeta, acaba de fer públics
els resultats de les anàlisis de la primera mostra de sorra que ha recollit.
I està demostrant, diuen els seus
responsables, que la tecnologia puntera amb la qual va equipat permet
obtenir molts i bons resultats. Els científics han trobat un tipus de roca,
mugearita, que fins ara no se sabia
que existís a Mart i que a la Terra és
en zones molt concretes, com ara en
volcans de Hawaii i algunes illes oceàniques. “A la Terra sabem com és la
seva formació: comença quan a
grans profunditats el magma cristal·litza en presència d’un 1% o 2%
d’aigua. Aleshores els cristalls es
desprenen del magma i poden arribar a la superfície quan hi ha una
erupció”, explica Jake Matijevic, autora d’un dels cinc articles amb diversos resultats científics sobre
Mart que aquesta setmana publica la
revista Science. Sense aigua, doncs,
les mugearites serien impossibles.
Segons els resultats obtinguts
amb les anàlisis d’aquestes primeres mostres recollides pel robot Curiosity, el percentatge d’aigua que hi
ha al Planeta Vermell és alt. “Aproximadament el 2% de la superfície
de Mart està feta d’aigua”, afirma
Laurie Leshin, autora d’un altre dels
treballs.
E
ALBA
REGISTRES
Els rajos
traspassen
les mostres i
donen dades
sobre la seva
estructura.
D’aquesta
manera se’n
pot
reconstruir
la
composició.
ALBA
na, en l’estudi de l’estructura
de proteïnes. La primera
publicació científica amb
segell Alba ha estat sobre una proteïna involucrada en el càncer de
pàncrees que està estudiant l’Institut de
Recerca Biomèdica de
Barcelona (IRBB).
Malgrat la desacceleració del desplegament de les seves línies a
causa de la crisi, la demanda per part dels usuaris ha sobrepassat les previsions. “Rebem el doble de propostes de les que
podem atendre”, explica Caterina
Biscari, directora del sincrotró Alba. El 80% vénen d’Espanya, la meitat són catalans.
Els usuaris privats podrien arribar a suposar entre un 3% i un 5%,
explica Biscari. “Som un servei públic, però també és interessant que
les empreses vegin la utilitat d’Alba per innovar”, diu Biscari. El centre té ja convenis amb Henkel, que
investigarà per trobar nous adhesius; Almirall, interessada a trobar
noves molècules per a fàrmacs, i investigadors que indirectament treballen per a l’automoció.
El sincrotró funciona oficialment des del maig del 2012. De les
8.800 hores que té un any, el sincrotró opera durant unes 4.600, explica Garcia. Les línies funcionen les
24 hores, els set dies de la setmana.
Sovint, els investigadors que porten
els seus experiments a l’Alba hi dormen al costat, literalment, o a l’hotel més proper. Cada hora de funcionament costa 495 euros i no és
qüestió de desaprofitar-ho.e
VESPES ATRAPADES
A L’AMBRE FA 110
MILIONS D’ANYS
Mirant al futur
Una de les recerques més
espectaculars realitzades
des del sincrotró veí, l’ESRF
de Grenoble, ha estat amb
mostres d’insectes
atrapats en ambre fa més
de 110 milions d’anys a la
península Ibèrica. La llum
de sincrotró va traspassar
la resina fòssil i, fins i tot,
el cos de la vespa de la
fotografia. Els científics
van poder veure amb detall
els ulls i el cervell
d’insectes que van ser
contemporanis dels
dinosaures. Les mostres
d’ambre contenien també
mosquits, escarabats,
aranyes i fins i tot una
teranyina. Van quedar
atrapades a la resina
de branques que les
tempestes trencaven.
S’han trobat en jaciments
a Urizaharra (Euskadi),
el Soplao (Cantàbria)
i San Just (Terol).
Els investigadors creuen que la
composició de l’escorça marciana és
força homogènia i, per tant, el percentatge trobat en les anàlisis en
una regió, al cràter Gale, que és on
treballa el Curiosity, servirien per
a tot el planeta. Així doncs, els resultats tenen implicacions importants
de cara a missions futures, en les
quals, hipotèticament, s’enviarien
astronautes a la recerca d’aigua lí-
ÈXIT
Els científics de
la NASA estan
satisfets amb el
treball del robot
Curiosity.
NASA
quida. “Creiem que l’aigua hi és
abundant i, per tant, creiem que si
enviem astronautes podrien perforar en qualsevol indret del sòl, escalfar una mica els materials i extreure’n aigua”, diu Leshin.
Sorra fina, sorra gruixuda
La sonda Curiosity va aterrar
l’agost de l’any passat a la superfície marciana equipada amb tecnologia punta per recollir i analitzar
mostres de sorra, roques i gasos. Un
altre estudi ha trobat diferents tipus de sorra que també donen més
indicis sobre l’aigua marciana. Fent
servir un làser, anomenat ChemCam Remote Micro-Imager, a l’escorça del Planeta Vermell s’han
identificat dos tipus de grans. Els
grans gruixuts probablement procedeixen de l’alteració física dels
conglomerats fluvials que hi ha a la
zona. La seva composició –silici,
alumini i compostos alcalins– mai
s’havia registrat a Mart.
D’altra banda, la pols i els grans
fins, que les tempestes transporten
pel planeta, són portadors d’hidrogen que podria formar part de l’aigua que allotja el planeta.
Més que aigua
En la recerca de vida a Mart, a més
de buscar aigua, resulta important
trobar compostos orgànics. Sense
els blocs bàsics de carboni, la vida
no pot haver existit. En les mostres
analitzades se n’han trobat, encara que els científics creuen que no
procedeixen de la superfície marciana, sinó que es tracta d’algun subproducte originat durant les analítiques in situ. Dins del robot Curiosity per analitzar la mostra cal escalfar-la a altes temperatures. Es
creu que la presència d’algun compost procedent de la Terra pot haver originat les molècules orgàniques que s’han detectat en processar aquesta primera mostra.e
40
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
araciència
SABIES QUE...
CIÈNCIA DE CADA DIA
UNA NOVA TERÀPIA ELIMINA
LES PORS MENTRE ES DORM
PER QUÈ UNA MARE “ES MENJARIA” EL SEU NADÓ?
Per tractar les pors els psicòlegs utilitzen teràpies
de xoc. El subjecte en qüestió s’exposa al que li provoca temor. Aquesta tècnica, però, fa patir els pacients. Ara investigadors de la Universitat de Chicago i de l’Hospital Mount Sinai han trobat una nova teràpia amb menys patiment, publica Nature
Neuroscience. Al pacient se l’exposa despert a cares que fan por sempre associades a una olor. Quan
dorm, li passen les olors perquè evoqui la memòria mentre rep descàrregues elèctriques. Així s’esvaeix el temor, segons han comprovat.
Sovint les criatures desperten ganes de
fer mossegadetes tendres a les galtes o als sacsons de les cuixetes.
També són moltes les mares
que als seus nadons els diuen noms d’aliment, com
ara cigronet, macarronet i
bombonet. És un comportament que té una explicació biològica. Investigadors de la Universitat de
Mont-real han trobat unes
Alguns videojocs poden
provocar marejos i nàusees
tosi és causada per un conflicte a
l’orella interna que es presenta
quan la percepció del moviment al
cervell no es correspon amb les pautes emmagatzemades.
Generalment, s’assumeix que cal
que el sistema vestibular funcioni
perquè sorgeixi la cinetosi. Un estudi publicat el 1968, per exemple, va
desvelar que els participants sords
no es marejaven en una embarcació
estreta de fusta amb un onatge
d’1,20 metres davant de la costa de
Nova Escòcia.
Stoffregen rebutja aquesta teoria. Argumenta que no explica per
què les dones són més propenses a
marejar-se que els homes o per què
és més difícil tolerar situacions que
poden provocar mareig quan s’és un
passatger que quan s’és el conductor. Sosté que als humans els vénen
nàusees en situacions en què encara no han après estratègies efectives
per mantenir una postura estable.
Científics nord-americans investiguen les causes reals del mareig en jugadors
de videojocs per trencar el mite que el problema sorgeix en l’orella interna
✖ PETER ANDREY ✖ THE NEW YORK TIMES
n un laboratori cavernós
situat en un soterrani de
la Universitat de Minnesota, Thomas Stoffregen
m’empeny a l’interior de
la que anomenen “habitació mòbil”
perquè me la miri. La cambra té el
terra de formigó i tres parets cobertes de marbre d’imitació. Mentre
m’hi estic al mig, sobre un sensor de
pressió de la mida d’una balança de
lavabo, si fa o no fa, les parets es desplacen cap endins d’una batzegada,
bellugant-se més d’un pam. El moviment és tan pertorbador que aixeco els braços i faig un pas enrere,
com si m’entrebanqués. De fet,
aquesta demostració acostuma a fer
perdre totalment l’equilibri als
adults. Estic lleugerament marejat.
Stoffregen, professor de cinesiologia i cap del laboratori de Potencialitat Percepció-Acció, utilitza
aquest aparell per estudiar la cinetosi, també coneguda com a mareig
del viatger. Sovint, els subjectes
han de suportar i resistir oscil·lacions subtils de les parets controlades per ordinador fins que es maregen i es balancegen. Les investigacions de Stoffregen també l’han
portat a embarcar-se en creuers:
aquestes embarcacions són, per a la
cinetosi, el mateix que els hospitals
per a la pneumònia. “Ara, els nostres creuers són un altre tema”,
afirma l’investigador. Per exemple,
ni Stoffregen ni ningú no han pogut
explicar per què fins i tot els mariners més experimentats ho passen
malament al mar després de mesos
en terra ferma.
E
És l’orella o el moviment?
Fa decennis que Stoffrengen acumula proves que sostinguin una teoria sorprenent sobre les causes de
la cinetosi. El problema no sorgeix
de l’orella interna, en la seva opinió,
sinó d’una pertorbació del sistema
corporal responsable de mantenir
la postura. Aquesta idea, en el passat ignorada per la majoria, comen-
molècules que hi ha a l’olor dels infants
i que activen el cervell de la mare, en
concret la part que es coneix
com el circuit de recompensa, i que també s’activa
quan es té gana. Es va observar comparant mares
que feia poc que havien
tingut una criatura i dones sense fills. Se’ls va fer
olorar una aroma extreta
del pijama de nadons.
Jugar en moviment
GETTY IMAGES
ça a obtenir un cert reconeixement
de mala gana. “La majoria de teories afirmen que quan ens maregem
perdem l’equilibri –comenta Robert Kennedy, psicòleg de la Universitat de Florida Central–, i
Stoffregen assegura que ens maregem perquè perdem l’equilibri”.
Probablement la cinetosi és un
problema tan antic com el transport. El mot nàusea deriva de vaixell
en grec. Tanmateix, els seus símptomes de sobres coneguts es presenten a causa d’una varietat d’estímuls: muntar al llom d’un camell,
anar en cotxe o pujar a una atracció
de fira giratòria. Fins ara, no s’ha
trobat mai cap explicació definitiva del fenomen.
Marejats per la tecnologia
Al marge de quin en sigui l’origen,
Stoffregen assegura que la cinetosi pot empitjorar amb la proliferació dels dispositius i les pantalles
digitals. Viatgem a través de cels
turbulents, fiquem el nas als nostres mòbils intel·ligents i juguem a
videojocs en autobusos en moviment. Alguns informes anecdòtics
apunten que Google Glass i l’última
actualització del programa d’Apple
iOS7 poden provocar cinetosi.
Stoffregen ha publicat estudis sobre el mareig en adults joves quan
són davant d’una Xbox o d’una
PlayStation.
Malgrat la seva prevalença, Charles M. Oman, director del Laboratori de Vehicles Humans del MIT,
afirma: “Les nàusees, els
vòmits i el mareig han estat relativament poc esESTÍMULS
El mareig pot
tudiats en els últims
temps. La majoria d’estuaparèixer davant
diferents estímuls,
dis tenen 30 o 50 anys”.
Oman és del parer que la
com muntar a
cavall, anar en
neurociència pot confirmar l’explicació tradiciocotxe, en vaixell o
simplement jugar
nal, coneguda com la teoria del conflicte sensorien moviment.
al, que sosté que la cine-
La teoria de Stoffregen s’adiu amb
el fet que alguns videojocs també
maregin. Mentre es juga, el cos es
balanceja de manera natural, que és
el que es coneix com a “balanceig
postural”. En un estudi, va descobrir que com més es balancejava el
cap d’un jugador de videojocs, més
probable era que després sentís
símptomes de cinetosi. En un altre
petit estudi, les embarassades que
es marejaven al matí també presentaven més balanceig.
A partir del balanceig postural
d’un boxejador abans d’un combat
es pot predir si estarà marejat després d’uns quants cops de puny al
cap, ha desvelat Stoffregen. De manera semblant, els universitaris
propensos a marejar-se presentaven més balanceig corporal en terra ferma abans d’embarcar-se a la
mar durant un semestre. El fet
d’adoptar una postura amb una base més àmplia reduïa el balanceig i
el risc de patir cinetosi. Ras i curt,
Stoffregen creu que cal aprendre
noves pautes de moviment. Abans
no s’interioritzen, el sistema de
manteniment de la postura del cos
es rebel·la, juntament amb l’estómac. Hi ha persones que s’hi adapten més ràpidament.
De tota manera, com passa amb
el constipat comú, és possible que
no hi hagi una única explicació de
la cinetosi. Encara hi ha moltes
qüestions per desvelar. Mentrestant, els tractaments per evitar el
mareig fan poc més que provocar
son per evitar el mareig.e
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
41
araciència
CIENCIA.ARA.CAT
L’OBSERVATORI
Canviar el món per equivocació
ERRORS GENIALS QUE VAN CANVIAR EL MÓN.
Tots ens equivoquem, ningú és perfecte. Hi ha idees que, a simple vista, semblen errònies perquè
s’aparten del que està establert. Però també és cert
que, pel seu atreviment i gràcies als esforços per
corregir-les, es poden acabar obrint nous i revolucionaris camins que, d’altra banda, si s’hagués seguit la norma no s’haurien explorat. Mario Livio, astrofísic i membre de l’Space Telescope Science Institute, l’organisme que opera el telescopi Hubble,
repassa els camins erronis que van portar a la teoria de la relativitat, a l’evolució de les espècies, a
l’estructura de l’ADN i al Big Bang, entre d’altres.
Aixecar una paret pot ser molt instructiu. El biòleg
Daniel Closa, autor del blog Centpeus, n’ha fet alguna aquest estiu. L’experiència se l’ha mirat amb ulls
de científic. “Per quin motiu la barreja de calç, aigua
i sorra s’endureix? Quines reaccions químiques hi
estan implicades? I, ben mirat, el que anomenem
calç… què coi és? –es pregunta–. Per fabricar la
calç partim de pedra calcària que s’obté de les pedreres i que estrictament és carbonat càlcic (CaCO3). Aquestes pedres es posen en forns i s’escalfen molt, de manera que perden CO2 i s’hi queda
l’òxid de calci (CaO). És el que s’anomena calç viva”,
explica. Trobareu l’entrada completa a:
Ciencia.ara.cat/centpeus
La vida social dels insectes
depèn dels seus supergens
Un estudi amb formigues identifica 616 gens que funcionen i s’hereten
tots junts i que determinen la casta a la qual pertany cadascuna d’elles
✖ DAVID BUENO
ls insectes són els animals que han tingut més
èxit evolutiu, amb més
d’un milió d’espècies
conegudes, per bé que
se sospita que n’hi podria haver entre sis i deu milions. Destaquen,
per la seva particularitat, els insectes socials com les abelles i les formigues. L’estructura social dels
formiguers i els ruscos, amb castes
d’individus especialitzats en tasques concretes, com la reproducció, l’alimentació i la defensa, ha
estat l’objecte de multitud d’estudis. Ara, dos articles publicats per
John Wang i els seus col·laboradors, del departament d’Ecologia
i Evolució de la Universitat de Lausana (Suïssa), i per Timothy Linksvayer i els seus col·laboradors, de
les universitats de Pensilvània,
Washington i Richmond, als EUA,
a les revistes Nature i Bioessays,
respectivament, descriuen l’existència d’un supergen en la formiga roja del foc (Selenopsis invicta)
E
que controla l’estructura social
dels seus formiguers, inclòs el regicidi d’algunes reines.
Treball en equip
d’aquest equilibri és encara més impressionant si es considera que, per
exemple, alguns formiguers contenen més de 20 milions d’individus
i que hi ha reines, com les de les formigues roges del foc, que viuen
aproximadament set anys, durant
els quals ponen un ou cada 25 segons, dia i nit, sense interrupció.
Es considera que, en l’aspecte funcional, totes les formigues d’un formiguer, com també totes les abelles
d’un rusc, es comporten com si fossin un sol superorganisme. Les diferents castes depenen inevitable- Els supergens socials
ment les unes de les altres, com ho Fa temps que se sospitava de l’exisfan les cèl·lules del nostre cos: ni les tència d’un gen, anomenat Gp-9,
reines podrien sobreviure sense les que controla la casta a la qual s’inobreres, perquè no tenen la capaci- corporen els nounats. L’anàlisi
tat d’anar a buscar menjar i es mori- d’aquest gen en la formiga roja del
rien de gana, ni les obreres podrien foc, però, ha demostrat que no és
perpetuar l’espècie sense les reines, l’únic implicat, sinó que forma part
perquè són estèrils.
d’un grup de 616 gens que, en conUna de les qüestions més intri- junt, regulen l’estructura social dels
gants sobre els insectes socials és formiguers, incloses les castes.
comprendre com es manté aquesta Aquests 616 gens s’hereten sempre
estructura social amb la proporció junts, com si en fossin un de sol, la
adequada d’indiqual cosa porta a parlar
vidus de les difede supergens. Un superrents castes. I el
gen és un conjunt de gens
REINES I OBRERES
manteniment
que s’hereten sempre
Les diferents castes
junts, sense possibilitat
de formigues
d’intercanvi amb altres
depenen les unes
cromosomes, la qual cosa
de les altres.
fa que es comportin com
Les reines es
un de sol.
reprodueixen;
En el cas de les formiles obreres busquen
gues roges del foc, aquest
l’aliment. GETTY IMAGES
supergen també determina, per exemple, el nombre i la mida
de les formigues reines del formiguer, i també controla un comportament violent però necessari de les
obreres, el regicidi d’algunes reines
per controlar la proporció d’individus de cada casta. Segons els autors
de la recerca, l’estudi dels supergens
pot aclarir molts dubtes que encara hi ha sobre la determinació genètica de moltes característiques dels
insectes i d’altres organismes, atès
que també estan implicats en la determinació sexual dels fongs i les algues i en el color mimètic de les ales
de les papallones, entre d’altres.e
LA LECTORA CORRENT
El català com a llengua
de la ciència
i una llengua ha de viure en plenitud, el seu exclusiu conreu literari és manifestament insuficient:
cal que la llengua s’enrobusteixi amb el
desenvolupament del lèxic científic i tecnològic, que segueix el vigorós dinamisme
de la ciència. Per aquest camí, i només per
aquest camí, una llengua ateny la seva majoritat”. La cita és un fragment del Manifest de Prada, amb les conclusions d’un
col·loqui sobre “El català, llengua d’expressió científica”, celebrat el 25 d’agost
del 1973 a Prada de Conflent, a la Universitat Catalana d’Estiu. Enguany es va recordar, també a Prada, aquell manifest.
En va parlar Josep Maria Camarasa, que
havia assistit al col·loqui del 1973 essent
un jove professor de botànica a la Universitat de Barcelona. Va explicar que Oriol
Casassas i Ramon Folch van escriure el
primer esborrany
del manifest. DesEnsenyament prés es va fer circuAdolfo Suárez lar per les facultats i
va dir que el
hi va recollir més de
català no podia 200 signatures d’adhesió. El van dur a
servir per
Òmnium Cultural i
ensenyar
van fer-ne una sepaquímica nuclear rata que va tenir una
gran difusió.
El manifest va publicar-se en ple franquisme, i tres anys abans que Adolfo Suárez declarés a París Match que el català no
podia servir per ensenyar “química nuclear”. Tanmateix, el català serveix per ensenyar qualsevol matèria científica o tecnològica. Gràcies al Termcat, que des del
1985 s’ocupa de la normalització de la
llengua i hi incorpora neologismes en
qualsevol àmbit, i a projectes com Scriptorium, que han fet possible la publicació de
llibres de text bàsics universals en català,
el llenguatge científic gaudeix de bona salut. Esperem que ningú no n’impedeixi
l’ús en cap nivell educatiu.
“S
MERCÈ PIQUERAS
DAVID BUENO ÉS PROFESSOR
DE GENÈTICA DE LA UB
BIÒLOGA
42
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
Els addictes a la pornografia i a
l’alcohol, moltes coses en comú
Les persones addictes a la pornografia tenen una activitat cerebral semblant a la
dels alcohòlics i els drogoaddictes, segons
un estudi de la Universitat de Cambridge.
Les proves d’escàner realitzades a persones que admeten consumir pornografia de
manera compulsiva desvelen que mentre
ESTILS
miren pornografia el seu cervell reacciona
igual que el d’un alcohòlic que veu un
anunci d’una beguda alcohòlica. “Hem trobat molta activitat a la part del cervell que
regula la recompensa, la motivació i el plaer”, explicava al Sunday Times la directora de l’estudi, Valerie Voon.
‘RIP tattoos’: el record a
RAQUEL ALBA
BARCELONA
a un parell d’anys el tatuador César López va rebre una de les peticions
més estranyes de la seva
carrera professional. Un
noi va irrompre al seu estudi, ubicat
al Barri Xino de València, i va dipositar una urna funerària sobre la taula. Mentre el César
lluitava per sortir de l’estupefacció, el jove li va explicar la
seva història. Tres dies abans
havia mort el seu nebot, al qual
considerava com un germà perquè
havien crescut junts. El trobava
tant a faltar que volia dur-lo sempre
a prop. Molt a prop. I se li havia acudit que potser es podria fer un tatuatge amb les seves cendres. Era viable? El César es va quedar sense
paraules. Amb 20 anys d’experiència, era la primera vegada que algú li
proposava fer un tatuatge d’aquestes característiques.
“No sabia què dir. Però a poc a
poc vaig adonar-me que sí, que era
materialment realitzable. Podia
barrejar la tinta amb les cendres,
que al cap i a la fi són totalment orgàniques”, relata. Així que, després
de la usual advertència sobre els riscos sanitaris i de fer signar una clàusula especial, el tatuatge a partir de
les cendres es va posar en marxa. El
dibuix escollit va ser la cara del nebot acompanyat de la frase “Siempre
juntos”. En acabar, el noi li va donar
F
GETTY IMAGES
Tatuar-se
el nom d’un
difunt és una
pràctica força
freqüent. La
variant més
extrema: fer-ho
amb les seves
cendres
LA MORT TATUADA
01. Els tatuatges relacionats
amb la mort estan en auge. EFE
02. Un RIP tattoo fet amb les
cendres d’un difunt.
CÉSAR LÓPEZ
Tatuatges per no
oblidar l’Holocaust
Els tatuatges amb més
èxit de la temporada
Durant el 1941 els nazis van començar a tatuar amb un número
d’identificació els jueus empresonats a Auschwitz. Avui, 73 anys
més tard, centenars de joves jueus
israelians tornen a lluir a l’avantbraç els números d’identificació
dels seus avis. Volen que els seus
braços serveixin de recordatori en
un món que, a poc a poc, es buida
de víctimes directes de l’Holocaust. Aquesta pràctica podria formar part del que Antonio Yepes
anomena retorn a la identitat a
través dels tatuatges: “Les noves
generacions busquen reflectir la
seva identitat familiar o cultural.
Per exemple, entre els joves d’Escòcia està de moda tatuar-se l’emblema del seu clan. O, entre els esquimals, recuperar els antics tatuatges que lluïen els avantpassats”.
Del 4 al 6 d’octubre tindrà lloc la
16a edició de la Barcelona Tattoo
Expo. Jota Esteban, de l’estudi
Mao & Cathy, ens avança els tatuatges que triomfen més.
● ‘Old School’
Sirenes, àncores, àguiles, cors o
pin-ups, els clàssics americans.
● ‘Chicano style’
Inspirats en la cultura chicana, tenen com a dibuix recurrent les dones morenes i seductores.
● Lletres
Entre les llengües que més triomfen, hi ha la que es parla a El senyor
dels anells, el tengwar.
● Japonesos
Peixos, dracs, budes i geishes continuen seduint.
● Geomètrics
Geometries impossibles, punts,
ratlles que creen efectes òptics.
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
43
estils
La casa més cara de Nova
York: 130 milions de dòlars
Similify, una ‘app’ per
trobar les sabates ideals
Elspropietarisd’unedificiartdécodelsanys30
situat a la vora de l’East River de Nova York volen que el seu club privat, de cinc plantes, sigui la casa més gran i més cara de la ciutat. Per
això la venen per 130 milions de dòlars, segons
The Wall Street Journal. Té 5.767 metres quadrats, dues pistes de tenis i una piscina.
Similify, una nova app per a mòbils, gratuïta
i nascuda a Barcelona, troba online qualsevol
tipus de calçat a partir d’una fotografia, amb
possibilitat de compra. “Si pots fotografiarho, pots trobar-ho”, diu el seu lema. Serveix
des d’una sabata vista al carrer, en una revista,
en una pàgina web o fins i tot en un dibuix.
a flor de pell
01
les gràcies amb efusió. “Aquest tatuatge suposa per a ell recuperar la
presència física del seu nebot, sentir-lo a flor de pell. A ell el reconforta i a mi em fa feliç haver-lo ajudat”,
conclou el César.
Els egipcis ja es tatuaven
Titllats de gore per molts o simplement de mal gust per d’altres, els tatuatges amb cendres són gairebé inèdits a l’Estat i residuals als països
que en són pioners, com els EUA i el
Regne Unit. Els ashes tattoos vindrien a ser la versió més extrema dels
RIP tattoos, també anomenats mementos, memorial tattoos o simplement recordatoris, que sí que són un
gruix important de la demanda de
tatuatges actual i existeixen des de
l’antiguitat. Tal com puntualitza el
valencià Antonio Yepes, fundador
juntament amb César López de
l’EOMTP (Escuela Oficial de Maestros Tatuadores y Piercers) i una autoritat en tatuatges, els RIP tattoos
“no tenen res de nou”. “Els egipcis
ja solien tatuar-se records dels faraons morts sobre la pell”, comenta.
On radica, doncs, la novetat? En
la creativitat. Jota Esteban, tatuador del prestigiós taller Mao & Cathy, explica que fins fa un parell
d’anys els RIP tattoos eren bastant
previsibles i es limitaven a dibuixar
la cara de la persona morta o a cal·ligrafiar les dates del seu naixement
i defunció. Però d’un temps ençà els
que es tatuen han aprofundit en la
intimitat dels records. “Ara qualse-
vol anècdota de la persona morta
pot protagonitzar el tatuatge –enfatitza Jota–. Per exemple, el dibuix
d’una capsa de cartró pot ser l’homenatge d’un fill a un pare que treballava en una fàbrica de capses. Això té l’afegit que el tatuatge es torna
més personal, perquè només ell i els
més pròxims sabran a què fa referència la misteriosa capsa”.
Per Anji Carmelo, experta en dol
i autora de Deixa’m plorar i El buen
duelo, els RIP tattoos no deixen de
ser una manera més de confortarnos davant la tragèdia que suposa
perdre algú estimat. L’Anji, d’origen
filipí i resident a Barcelona, participa en grups de dol des de fa més de
20 anys. “Són reunions de persones
que acaben de patir la mort d’algú
pròxim i necessiten parlar-ne”, explica. Des de la seva experiència, hi
ha molts tipus de reaccions davant
la mort: “Hi ha els que no suporten
veure fotos i objectes personals del
difunt. I després hi ha els que necessiten constantment parlar-ne i estar en contacte amb coses que els
recordin la persona que se n’ha
anat”. A aquesta segona categoria
pertanyen els que decideixen fer-se
un RIP tattoo. “Em sembla una manera molt poètica de dur sempre
amb tu la persona estimada. Quan
algú mor continua viu en els sentiments de tots els que el troben a faltar. Els morts són, doncs, presències invisibles. I els tatuatges els tornen a convertir en presència física”,
conclou l’Anji.e
02
44
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
cultura
La Batalla de l’Ebre, recordada
75 anys després a la Fatarella
Els soldats morts i desapareguts durant la
Batalla de l’Ebre van ser homenatjats ahir
–75 anys després de l’episodi de la Guerra Civil– al Memorial de les Camposines,
situat als peus de l’ermita de Sant Bartomeu, a la Fatarella. L’acte, que s’organitza
des del 2010, va tenir com a novetat la in-
CULTURA
Reportatge
auguració d’una placa amb els noms de
quaranta soldats inscrits recentment en
el cens de persones desaparegudes durant
la Batalla de l’Ebre. Aquesta placa s’afegeix a les que ja hi ha al memorial de les
Camposines i eleva a 1.264 el nombre de
noms inscrits en aquest espai memorial.
El Liceu
que volem
XAVIER CERVANTES
BARCELONA
i no hi ha sorpreses d’última hora, el 4 d’octubre es
farà oficial el nomenament
de Roger Guasch com a director general del Liceu.
Serà seva la responsabilitat de decidir com ha de ser l’equipament cultural del Catalunya amb el pressupost més alt, 39,2 milions d’euros,
molt per sobre dels del TNC (10 milions), el MNAC (13) o L’Auditori
(19). Abans de conèixer què decidirà
el nou gestor, diverses persones que
coneixen bé el teatre de la Rambla
expliquen quin Liceu volen.
S
Diferents visions sobre com ha de ser
el gran teatre de l’òpera en els pròxims anys
01
Josefina Bas
ESPECTADORA ABONADA AL LICEU
El més important és que el Liceu sigui un estendard de la cultura de
Barcelona, i que tota la ciutat el senti com a propi. També ha de consolidar i fer créixer el seu prestigi internacional construint un projecte
coherent. Això requereix un director general brillant que s’envolti
d’un equip competent capaç d’il·lusionar tant els abonats com els no
abonats, i també els mecenes i els
patrocinadors. Pel que fa a la programació, hauria de trobar un equilibri entre el que omple butaques i
el que ens educa i ens ajuda a apreciar obres menys freqüents, sobretot del segle XX, perquè el Liceu és
un teatre públic. És a dir, no m’agradaria que es convertís simplement
en un teatre de repertori. Sempre
des de l’excel·lència, hauria de combinar produccions més convencionals amb d’altres d’arriscades, tot i
que no cal que tot sigui la metralleta i la gavardina. També podria recuperar el Foyer per a produccions
més experimentals, noves veus i
òperes de cambra, i promoure cursos formatius d’iniciació a l’òpera.
El Liceu del futur ha de mantenir
el nivell de qualitat vocal dels últims
anys i incrementar la presència de
veus de la casa. I és molt important
que segueixin millorant l’orquestra
i el cor: són dos pilars del Liceu.
També ha de cuidar més l’abonat
que aposta per tota la temporada i
inventar fórmules per omplir les
butaques que no s’han venut, en
comptes de regalar-les. Sobretot és
important establir estratègies de
preus dirigides als joves.
02
posicionat com un dels grans teatres d’òpera europeus que ja és en
aquest moment. Amb un repertori
ampli que depassi el món operístic
del segle XIX, amb propostes diverses que comprenguin òpera barroca, clàssica, del segle XX i de l’actualitat. Amb una atenció a la creació
operística de la cultura catalana entesa en sentit ampli. Per això cal que
les propostes artístiques mantinguin la presència de cantants de l’escena internacional a l’hora que ha
de treballar per la descoberta i projecció dels artistes catalans. En
aquest sentit, la presència, en determinats títols, d’un doble cast és una
acció que pot ajudar a facilitar
aquest aspecte. Aquestes activitats
poden aprofitar la versatilitat dels
espais més petits i menys convencionals com el Foyer, on es poden fer
propostes més trencadores.
I finalment caldria trobar també
una nova estructura de preus que
fes possible mantenir els necessaris
ingressos propis amb una política
d’acollida als diversos públics interessats sense exclusió.
03
Ramon Gener
Joaquim Garrigosa
MÚSIC I HUMANISTA. CONDUCTOR DEL
DIRECTOR DE L’AUDITORI
PROGRAMA DE TV ‘ÒPERA EN TEXANS’
Catalunya ha de seguir tenint un teatre nacional d’òpera que estigui
Tinc moltes preguntes, però molt
poques respostes. No sé com ha de
Prioritat
“La direcció
del Liceu s’ha
de creure que
el Liceu és
de tots”, diu
Ramon Gener
Excel·lència
“És important
que segueixin
millorant
l’orquestra i el
cor”, demana
Josefina Bas
ser el Liceu, però tant de bo fos com
el que teníem abans, just després de
l’incendi, quan la gent sabia que el
Liceu era de tots. Aquell eslògan,
“El Liceu de tots”, era veritat, i cal
recuperar-lo.
La programació artística i la gestió econòmica són coses molt importants, però ara potser haurien de
passar a un segon terme per concentrar-nos a fer que la gent de tot Catalunya sàpiga que el Liceu també és
d’ells, que és un equipament públic
de tothom i obert a tothom; que no
és una relíquia del segle XIX només
per a determinada gent. I la direcció
del Liceu s’ho ha de creure. Jo em
crec que el Teatre Nacional és de
tothom, però la gent no sap que el
Liceu és de tothom. Això és el més
important que cal fer.
04
Xavier Marcé
ECONOMISTA I GESTOR CULTURAL
El Liceu és la despesa mes important de la conselleria de Cultura.
Certament li toca viure un context
de crisi, però encara manté un pressupost que frega els 40 milions d’euros, una xifra molt important. Per
això cal que tingui una gestió exemplificadora, un projecte artístic singular i una dimensió inequívocament social. Dissortadament, no
sempre ha estat així. M’agradaria
que el Liceu fos capaç de posar al
mapa global el millor talent escènic
català i que liderés projectes internacionals que ajudessin a modernitzar l’òpera, més enllà de la programació puntual de dramatúrgies
més o menys atrevides.
Personalment no entenc per què
noms com els d’Àlex Ollé o Calixto
Bieito no són en el debat sobre la direcció artística. Tampoc comparteixo el criteri segons el qual tantes decisions que afecten el Liceu s’han de
sotmetre a l’opinió, sempre parcial, de certes elits socials.
05
Joan Oller
DIRECTOR GENERAL
DEL PALAU DE LA MÚSICA
M’agradaria que el Liceu fes una
programació de qualitat, innovadora i realista al mateix temps. Un sa
equilibri entre innovació i tradició.
Cal que sigui una programació ambiciosa amb diversos objectius alhora, i un dels objectius també és aconseguir el màxim de públic possible.
Això a vegades és vist com una contradicció, però sovint la gestió cultural consisteix precisament a fer
possibles objectius que semblen
oposats.
L’equip que gestioni un equipament de la magnitud del Liceu ha de
tenir sentit de la realitat i coneixe-
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
45
cultura
‘Maletes perdudes’
arriba a Albània
Nova adaptació de la
novel·la ‘A l’est de l’edèn’
El fenomen Maletes perdudes continua creixent. La primera novel·la de Jordi Puntí acaba de ser traduïda a l’albanès, i l’escriptor ha
viatjat fins a Tirana per presentar-la. Amb
aquesta última ja són quinze les llengües a les
quals ha estat traduïda, entre les quals hi ha
l’anglès, l’alemany, el francès i el xinès.
James Dean, Jo van Fleet i Julie Harris van
protagonitzar l’any 1955 A l’est de l’edèn, una
pel·lícula dirigida per Elia Kazan que adaptava la novel·la homònima de John Steinbeck.
Gary Ross, el director d’Els jocs de la fam, serà l’encarregat de la nova versió. Jennifer
Lawrence tindrà un dels papers principals.
Reconstruïm el Liceu?
Opinió
XAVIER CESTER
CRÍTIC D’ÒPERA
òpera que ocupa
aquests dies el cartellone és tan dolenta
que fins i tot el teatre
ha estat tancat i barrat. Ni el llibretista més eixelebrat
hauria imaginat el cúmul de despropòsits que fan que l’espectador, estupefacte, es pregunti: què dimonis
estan fent amb el Gran Teatre del
Liceu? Els greus problemes econòmics, provocats en bona part per les
dràstiques retallades en les aportacions públiques –les de Madrid, sí,
però també les de Catalunya, per si
algú té amnèsia selectiva– coincideixen amb l’escapçament de la cúpula directiva del teatre. És incomprensible que, si ja estava dat i beneït que Joan Francesc Marco no continuaria com a director general,
s’esperés a la seva marxa per començar a buscar substitut, i a sobre
mitjançant una empresa de caçatalents, un sistema absurd (i car, imagino), anunciat com a obert i transparent en un exemple més del cinisme que presideix les pràctiques comunicatives de partits, governs i
institucions.
La premsa amiga d’alguns ja ha fet
saltar la llebre d’un nom, desmentit
ràpidament però no descartat, com a
nou director general. Globus sonda?
Ínfulesdeconselleràulic?Oganesde
fer volar coloms? Sigui com sigui, el
perfil sembla que sí que serà l’encer-
L’
PERE VIRGILI
ment ampli del món de l’òpera. El
lloc de l’òpera escenificada catalana
és el Liceu, i no ha de renunciar a divulgar el patrimoni musical del país; és un objectiu que ha de tenir en la
sevajustamesura.Undelsreptesque
tenim és satisfer els públics i descobrir-loscosesnoves.Nodic que sigui
fàcil.e
El muntatge de David McVicar d’Agrippina és un
dels grans esdeveniments d’aquesta temporada. LICEU
tat, el d’un gestor que, encara que no
tingui experiència en el sector cultural (o això és el que es pretén: menys
miraments tindrà), arribi amb una
destral més esmolada que l’espasa
Notung per posar ordre en un teatre
amb massa greix i inèrcies paralitzants acumulades.
Compte, tanmateix, a no prendre
mal i oblidar quina és la raó de ser de
la institució: una activitat artística al
Prevenció
Compte a no
prendre mal
i oblidar quina
és la raó de
ser del Liceu
màxim nivell possible de qualitat.
Perquè això és el que volem, oi? Segur que Ferran Mascarell, Joaquim
Molins et alia tenen perfectament
clar quin model de teatre volen; si no
ens l’expliquen deu ser pel nostre bé.
Si no volem un teatre de fireta, irrellevant en el panorama internacional, convertit en un microones dedicat al reescalfament continu del
repertori més suat en posades en escena innòcues, per a major alegria
de la caverna operística, només calen dues coses: recursos suficients
i una direcció artística amb empenta i imaginació.
Deixant de banda un timing no
del tot oportú, la marxa de Joan Matabosch al Teatro Real de Madrid
entra dins la lògica d’un professional reputat que, després d’una llarga etapa amb un model que començava a donar senyals de fatiga, busca noves pastures. Els interrogants
reapareixen en aquest punt. Si el
nou director general no prové de
l’àmbit operístic, jugarà algun paper
en la tria del substitut de Matabosch? Amb un teatre delmat, serà
difícil atreure professionals de primer nivell, d’aquí o, per què no, de
fora, a menys que se’ls convenci
amb les bondats del clima i la gastronomia de Barcelona.
Moltes preguntes i poques respostes. Les administracions que fa
trenta anys van salvar el teatre davant la incapacitat de la iniciativa
privada per mantenir-lo i que en fa
dinou van fer front a la destrucció
per l’incendi, tornen a tenir el destí del coliseu a les seves mans. Reconstruïm el Liceu?e
46
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
cultura
L’ESCANDALL
J. A. MENDIOLA
PERIODISTA
Improvisar o no improvisar...
Bufonant. L’obra de Toni Albà arriba al Molinar amb un espectacle
divertit, original i sobretot interactiu. Tan interactiu que mai
no ha estat ni serà el mateix, perquè qui marca el fil conductor és el
públic amb els seus suggeriments,
amb les seves paraules llançades a
l’aire perquè l’actor les agafi al vol
i les incorpori a la funció. La participació va ser majúscula i les ofertes no varen mancar el primer dia.
Diu Albà en el programa de mà:
“Un viatge sorprenent al fons de la
creació teatral”, una mica exagerat, o “Un bufó evolucionant en
l’espai buit”, una mica ostentós,
però a partir d’aquí l’actor, el bufó, el clown planteja un parell de
situacions que conviden a la reflexió posterior, després d’haver passat hora i mitja de rialles participatives, tals com “Els espectadors
manipulant l’actor?” o “L’autor
manipulant els espectadors?”,
“Qui manipula qui?”, “Qui provoca qui?”. La veritat és que no som
capaç d’esbrinar-ho sense anar a
veure’n com a mínim dues o tres
funcions més, perquè amb una la
veritat és que tot transcorre a tal
velocitat que resulta molt difícil
saber fins a quin punt el protagonista llança la carnassa cap als espectadors o són els espectadors els
qui llancen la carnassa al bufó perquè aquest l’estripi i la faci bocins
i la converteixi en una peça teatral.
En qualsevol cas, el públic, amb un
parell o tres d’indicacions del
mestre de cerimònies –a l’inici, el
respectable està una mica confós i
no sap el que ha de fer–, comença
a ser part fonamental de la funció,
com gairebé sempre però elevat
exponencialment. De totes maneres i abans de tornar-hi és fàcil
Toni Albà fa de bufó, en la seva obra, i en fa el públic molt partícip. Tanmateix, no només
provoca les rialles dels assistents, sinó que també els fa reflexionar. ENRIQUE CALVO
pensar que qui porta el cotarro és
el bufó i a la vegada rei de la festa.
Ell és qui posa el to, provocatiu, escatològic o el que sigui, i el públic
s’apunta de seguida a la festa, escalfat convenientment des de l’escenari. De totes maneres, Toni Albà no engana a ningú i ho diu també al paperet: “L’espai escènic al
servei de la improvisació calculada però oberta a la creació total”. I
com en tot exercici teatral, molt
més amb una dosi d’improvisació,
farcit d’ocurrències, acudits... el
Reflexió
El clown Albà
planteja
un parell de
situacions que
fan pensar
conjunt queda una mica descompensat.
Per una altra banda, i per acabar, el programa de mà finalitza
amb un “exercici insòlit que recorda la “performança”, però que és
tan ancestral com el joc dels infants”. Insòlit i ancestral: no és ver
que sembla un oxímoron?
Opéra Bastille. Vaig fer una passejada per París per veure l’òpera
que inaugurava la temporada, Lucia di Lammermoor, de Gaetano
Donizetti. No cal dir que és un espectacle de primera divisió, des
del repartiment, amb Ludovic
Tézier, Patricia Ciofi i Vittorio
Grigolo en els rols principals, fins
a la posada en escena, a càrrec
d’Andrei Serban. La posada en escena és espectacular, sense provocacions, encara que desubica l’acció de l’original de Walter Scott,
però alhora és una mica “ateatral”,
és a dir, que algunes composicions
queden una mica fora de context
en comptes d’aprofitar la magnitud i ampul·lositat de l’attrezzo i la
gran quantitat de figurants que
necessita l’òpera. Això sí, bellesa
i magnificència, tota. Però les veus
i la música fan oblidar petites insignificances. Per explicar-ho de
manera senzilla, quan Patricia Ciofi cantà Regnava nel silenzio, seguit de la cabaletta Quando rapito in estasi, el públic embogí de tal
manera que s’aixecà dret per premiar una interpretació tan magistral i plena de sentiment, una autèntica exhibició de soprano d’altura, veu amb tots els colors i alhora potent. Una interpretació
inoblidable que deixà petits els
seus companys de repartiment. I
això que el sextet del segon acte
Chi mi frena in tal momento? fou
impressionant, com tants d’altres
moments acompanyats per l’Orchestre et choeur de l’Opéra National de Paris, sota la batuta d’un
vibrant Maurizio Benini.
Teatre. Per una altra banda, hi havia poc teatre i em vaig haver de
conformar amb Le plus heureux
des trois, una comèdia d’embolic
del sempre divertit Eugène Labiche que, vist a París, sempre és una
altra cosa. Entretinguda.
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
47
cultura
61a EDICIÓ DEL FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE SANT SEBASTIÀ
01
02
03
PALMARÈS EN QÜESTIÓ
1. Mariana Rondón, directora de Pelo malo, alça l’inesperat guardó de millor pel·lícula amb la productora,
Marité Ugas, darrere seu. JUAN HERRERO / EFE 2. Marian Álvarez, Concha de Plata com a millor actriu per La herida,
amb Valeria Bruni. J.H. / EFE 3. Fernando Eimbcke, millor direcció per Club Sandwich. RAFA RIVAS / AFP
‘Pelo malo’, una Concha d’Or
inesperada i excessiva
La radical ‘La herida’ s’endú el Premi del Jurat i una Concha de Plata
Crònica
XAVI SERRA
ENVIAT ESPECIAL A SANT SEBASTIÀ
ot anava de meravella
fins que Todd Haynes, el
president del jurat de la
61a edició del Festival
Internacional de Cinema de Sant Sebastià, va anunciar a
tocar de dos quarts de deu del vespre l’últim premi de la nit, la Concha
d’Or a la millor pel·lícula. Pelo malo,
el tercer llarg de la veneçolana Mariana Rondón, no és un treball sense mèrits: el seu retrat d’un nen mulato de 10 anys entossudit a allisarse els rínxols per a la foto de l’escola i la relació crispada que té amb la
mare, que s’ensuma que el nen podria ser homosexual, reflecteix amb
talent el clima de violència i intolerància de Caracas i les esquerdes
morals que provoca en personatges
al límit com la mare.
Però, sigui com sigui, la Concha
d’Or –concedida per unanimitat, segons Haynes, a “una pel·lícula que
observa la vida amb valentia i transparència”– sembla un premi excessiu –i del tot inesperat– per a un film
que reincideix en un cert tipus de cinema de la misèria, incòmode i
T
agressiu, que ha fet fortuna entre els
cineastes llatinoamericans i de l’òrbita indie de Sundance i que festivals com Sant Sebastià i Berlín han
acollit sovint amb els braços oberts.
Fins aquell moment, el palmarès
havia estat irreprotxable. El català
Pau Esteve Birba va rebre el premi a
la millor fotografia per Caníbal de
mans de David Byrne, que va lloar
unes imatges en què, en comptes de
recórrer als “angles foscos i la sordidesa de les històries de terror”, va
trobar “molta bellesa”. També va
ser un encert la Concha de Plata al
millor actor per al veterà Jim Broadbent, que a Le Week-End fa una
interpretació sòbria i emocionant
com a professor que intenta rescatar el seu matrimoni del naufragi
amb un viatge romàntic a París.
Barroquisme francès
i marató filipina
Fora de competició, Jean-Pierre
Jeunet va presentar ahir El extraordinario viaje de T.S. Spivet, una
adaptació en 3D del bestseller de
Reif Larsen sobre un geni científic
de 10 anys i el seu viatge per recollir un premi, un film edulcorat i
d’un barroquisme gratuït. Res a
veure amb Norte, el fin de la historia, un film riu filipí de més de quatre hores i una de les propostes
més inapel·lables de tot el festival.
La Concha d’Or a la millor direcció per a Fernando Eimbcke reconeix la personalitat del mexicà, que
a Club Sandwich aborda amb sensibilitat la relació gairebé edípica entre una mare i un fill adolescent. I el
Premi del Jurat al millor guió és una
recompensa oportuna per a la irregular sàtira política Quai d’Orsay, de
Bertrand Tavernier, que té el seu millor actiu en un guió que adapta el còmic de Christophe Blain i Abel Lanzac, tot i que el guió que firma el novel·lista Hanif Kureshi a Le WeekEnd és sens dubte superior.
Marian Álvarez, obligada
Si algun premi estava cantat ahir a
la nit era el de la protagonista de La
herida, Marian Álvarez, que encarna una conductora d’ambulàncies
amb trastorn de personalitat límit
i ahir va prometre seguir “donant
veu als que no la tenen” en rebre la
Concha de Plata a la millor actriu de
mans de Valeria Bruni-Tedeschi,
que va qualificar el treball d’Álvarez
de “profund, valent i generós” i va
afirmar que “transpira veritat en
cada pla”. I no va ser l’únic premi
per a La herida, que també es va endur un Premi Especial del Jurat
“pel seu retrat íntim de la soledat i
de la vida en una societat que, davant la malaltia i el dolor, mira a un
altra banda”, segons el veredicte. La
seva valentia i radicalitat ha sigut la
notícia més feliç per al cinema
d’aquest festival.e
48
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
esports
L’Sporting de Gijón se situa líder
provisional a l’espera del Recre
L’Sporting de Gijón va recuperar el lideratge de la Segona Divisió gràcies a la victòria que va sumar davant l’Eibar gràcies
al hat-trick que va aconseguir Scepovic,
que s’ha convertit en el pitxitxi de la categoria amb vuit dianes. Els de Sandoval,
però, hauran d’esperar a veure que fa el
ESPORTS
Recreativo, que visita el Saragossa, per saber si es manté al capdamunt de la taula.
D’altra banda, un dels partits destacats de
la jornada és el que enfrontarà el Tenerife i el Madrid Castella, els dos únics conjunts de la categoria que encara no han sumat cap victòria.
El Mallorca
vol aprovar
a la millor
escola
La visita al Barça B ha de
servir als de José Luis Oltra
per confirmar la progressió
Prèvia
MIQUEL RAMIS
costumat durant setze
temporades a visitar el
gran temple del futbol
modern, el Camp Nou, el
Mallorca torna avui a
Barcelona, però per jugar en un escenari ben diferent. Els de José Luis
Oltra visiten el Barça B al Miniestadi, l’aula on els alumnes de la millor escola del planeta futbol, la Masia, posen en pràctica els fonaments
de la filosofia de joc blaugrana, amb
la intenció d’aconseguir aprovar
l’assignatura de la regularitat i confirmar el progrés que han experimentat en els tres darrers partits
per tal de continuar millorant el seu
currículum classificatori.
Després d’haver rebut tres carabasses en l’inici del campionat, els
indicadors dels vermells han canviat de tendència i els han permès deixar de ser el ruc de la classe tant en
l’apartat actitudinal com en el dels
resultats. La major intensitat i concentració han tingut com a conseqüència una millora en els resultats
progressiva, tal com es va confirmar
la setmana passada contra el Mirandés. Malgrat que encara queda molta feina per graduar-se, el Mallorca
ha anat recuperant les assignatures
suspeses. Per primera vegada en la
temporada, els d’Oltra aconseguiren acabar un partit sense rebre cap
gol, i malgrat que els nervis per no
saber si finalment s’aconseguiria
superar la prova feren acte de presència en els minuts finals del duel i
A
baixaren la nota del conjunt, l’avaluació permeté transformar l’ansietat en optimisme. Perquè els d’Oltra volen créixer sobre la base de la
seguretat defensiva.
Per encadenar la segona victòria
consecutiva, el Mallorca s’haurà
d’enfrontar a uns alumnes blaugranes que posant en pràctica la metodologia de la Masia han fet del Miniestadi un fortí. Els d’Eusebio Sacristán han guanyat els tres partits
que hi han disputat i hi han derrotat
el Lugo, el Saragossa i el Madrid
Castella i només hi han rebut un gol.
Així, cercaran oblidar la segona derrota del curs, que patiren la setmana passada davant el Recreativo de
Huelva (3-0).
Pendents de Bigas, Oltra
podria repetir onze
Retrobaments
Repetir l’onze
Per primera vegada aquesta temporada, Oltra podria optar per donar
continuïtat als onze homes que derrotaren el Mirandés. Tot dependrà
de l’estat físic de Pedro Bigas. L’entrenador, tal com va afirmar, comptava amb ell per jugar en una posició
que no era la de central dret. El de
Santa Ponça va viatjar a la Ciutat
Comtal però serà dubte fins a darrera hora. Ahir va completar l’entrenament amb la resta de l’equip, però les molèsties al genoll encara persistien. Així, el tècnic, juntament
amb els serveis mèdics i el mateix
jugador, decidirà si és apte per botar
a la gespa.
Si finalment Bigas queda descartat per enfrontar-se al filial, les probabilitats que el Mallorca repeteixi
l’onze són molt elevades. El bon
rendiment que l’equip va demostrar
la jornada passada, pot portar el tèc-
nic a fer-li confiança i mantenir
l’equip per primera ocasió durant
tot el curs.
Darrer minut
Bigas va
viatjar a la
Ciutat Comtal,
però serà
dubte fins a
darrera hora
Lliga: 7a jornada
Estadi: Miniestadi. A les 17 h
Televisió: Esport 3
Àrbitre: Gorka Sagüez Oscoz. Comitè
basc.
La visita al Mini també servirà perquè Rubén Miño i Martí Riverola,
formats a l’acadèmia blaugrana, es
retrobin amb els que foren els seus
mestres i companys. Per primer cop
d’ençà que va arribar a l’illa, l’estiu
de l’any passat, el porter català té
continuïtat sota els pals de la porteria del Mallorca. En els quatre partits que ha disputat a la porteria vermella, tres de Lliga i un de Copa, Miño ha alternat aturades vitals amb
errades fatals i les seves actuacions
han convençut un tècnic que ha optat per donar-li continuïtat.
En canvi, Martí Riverola, que va
arribar al club amb la missió d’aplicar el seus coneixements en la construcció del joc del Mallorca, encara
no ha convençut Oltra i després de
debutar com a titular a Gijón només
va disputar alguns minuts en la victòria contra el Mirandés. Finalment, Àlex Moreno també tornarà
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
49
esports
L’Alcorcón guanya
després de tres jornades
El Sabadell supera
amb claredat el Jaén
L’Alcorcón es va retrobar amb la victòria després de tres derrotes consecutives amb el triomf que va aconseguir davant l’Alabès (2-0).
Els gols de Sergio Prendes i Mikel Iribas certificaren la còmoda victòria dels madrilenys,
que a l’espera que es completi la jornada queden situats a la quarta posició.
Dos gols de Raúl Tamudo –que ahir s’estrenava a la Nova Creu Alta– i un d’Aníbal, de penal,
varen permetre al Sabadell derrotar una Jaén
(3-0) que es va anar desinflant amb el pas dels
minuts i va acabar encaixant un correctiu
massa sever. Els vallesans van sumar així el
segon triomf consecutiu com a locals.
Oltra vol que l’equip
mantingui la seva personalitat
Destaca que el Mallorca no jugarà en funció del rival
José Luis Oltra va explicar que
s’ha de conèixer la manera de jugar
del Barça B, però que cal mantenir
la personalitat del Mallorca i no
adaptar-se al que proposa el conjunt d’Eusebio Sacristán.
M.R.
REPETICIÓ?
Per primera vegada aquest curs
Oltra podria repetir l’onze,
encara que tot depèn de l’estat
físic de Bigas i de l’aposta
tàctica del tècnic. ISAAC BUJ
al que va ser casa seva. De tota manera, el jove català no va arribar a
debutar amb el filial i després d’acabar la seva etapa com a juvenil, fitxà pel Llagostera.
A les files del conjunt d’Eusebio,
també hi militen dos futbolistes mallorquins. Dani Nieto, que amb tota seguretat serà titular després
d’haver marcat quatre dianes en
aquest inici de campionat, que l’han
convertit en el màxim realitzador
del seu equip. Per la seva banda, Joan Campins alterna el juvenil amb
el filial, però una lesió li impedirà
enfrontar-se als vermells.
A més de Campins, el tècnic blaugrana no podrà comptar amb Sandro, Juste, Cá, Ié i Grimaldo, ni
d’Adama. De tota manera, però, recuperarà el central camerunès
Frank Bagnack, que apunta a l’onze,
i convocà Tonny Sanabria, del juvenil, la gran novetat de la llista.
D’aquesta manera, el Mallorca
cerca mantenir les bones sensacions i aprovar el que serà un exigent
examen davant un conjunt que també aposta per la pilota.e
Aouate, fora de la
convocatòria per unes
molèsties musculars
Dudu Aouate va causar baixa de
darrera hora i no va viatjar amb la
resta de l’equip a Barcelona. En
l’entrenament que el Mallorca va
completar ahir a Son Bibiloni, l’israelià va notar unes molèsties a
l’adductor de la cama esquerra que
li impediren completar la sessió de
feina. Aquesta baixa va aixecar les
suspicàcies dels que pensaven que
s’havia esborrat per anar al Miniestadi, extrem que va desmentir
amb rotunditat l’entrenador en la
compareixença de premsa, en la
qual apuntà que les molèsties havien estat confirmades pel servei
mèdic encapçalat pel doctor Tomeu Munar. D’aquesta manera,
Martí Amer serà el segon porter a
Barcelona. Tampoc no entraren a
la llista els lesionats Pep Lluís
Martí i Pedro Geromel.
PALMA. En les tres darreres jornades, José Luis Oltra ha variat una
mica el seu ideari futbolístic per
aconseguir que el Mallorca aixecàs
el cap i reaccionàs. L’equip juga amb
les línies més juntes i ha fet una petita passa enrere. Tot i això, va voler
deixar clar que per mantenir la dinàmica positiva amb la visita que retrà al Barça B s’ha de mantenir la
personalitat de l’equip. Després de
sumar set dels darrers nou punts,
havent aconseguit finalitzar un partit amb la porteria a zero, el tècnic
no vol variar la seva aposta per enfrontar-se a un conjunt que, com el
primer equip, “combina i té la possessió de la pilota”.
“No jugarem en funció del rival,
però se l’ha de conèixer i s’ha d’acoblar l’estil al que et demana l’adversari. És un estil molt similar al del
primer equip, amb arguments i gent
jove. És un conjunt que combina i té
la possessió de la pilota, però nosaltres ens hem de centrar en el nostre estil”, va explicar.
Així, principalment, cal que el
Mallorca intenti que el filial blaugrana no estigui “còmode” sobre el
terreny de joc “contrarestant les seves virtuts”. Per aconseguir-ho, allò
principal és que tot el bloc treballi al
seu “nivell”, perquè si és així, el Mallorca tindrà “moltes opcions”.
El tècnic valencià va deixar enlaire la participació de Pedro Bigas. No
serà fins a darrera hora que es decideixi si juga, encara que Oltra va
avançar que si ho fa no serà de central. De tota manera, va explicar que
si no surt d’inici és molt probable
que no disputi cap minut. A més,
l’entrenador va voler deixar molt
clar que la baixa d’Aouate no amaga res i que és deguda a les molèsties a l’adductor esquerre.
Per la seva banda, Eusebio Sacristán, entrenador del Barça B, disposa de diverses baixes, però va considerar que no són excusa, ja que ha
confeccionat “una convocatòria de
garanties” que els deixa “preparats
per a aquest partit”. Finalment, Eusebio afirmà que el Mallorca “ha reaccionat i es troba en un moment de
joc”.e
Oltra creu que el Mallorca no ha de jugar en
funció del que marqui el Barça B. RCE MALLORCA
Resultats
Lliga Adelante - 7a jornada
Sporting - Eibar
3-2
Sabadell - Jaén
3-0
José Luis
Oltra
Lugo - Las Palmas
3-0
ENTRENADOR
DEL MALLORCA
Barça B - Mallorca
17.00
Mirandés - Ponferradina
17.00
“El Barça B
és el típic
filial capaç
de fer el
millor”
“Nojugarem
enfunció
delrival,
peròsel’ha
deconèixer
iacoblar-se
alseuestil”
Alcorcón - Alabès
Hèrcules - Deportivo
2-0
12.00
Còrdova - Girona
17.00
Tenerife - Madrid Castella
18.00
Saragossa - Recreativo
18.15
Múrcia - Numància
21.00
Classificació
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
EQUIP
PT
Sporting (+1)
Recreativo
Lugo (+1)
Alcorcón (+1)
Ponferradina
Múrcia
Còrdova
Sabadell (+1)
Girona
Barça B
Mirandés
Numància
Deportivo
Las Palmas (+1)
Saragossa
Eibar (+1)
Mallorca
Alabès (+1)
Hèrcules
Jaén (+1)
Tenerife
Madrid Castella
14
13
13
12
11
11
11
10
10
10
10
9
9
9
8
8
7
6
6
4
2
0
50
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
esports
BARÇA
Un Barça de
rècord que
encara busca
el millor futbol
Els culers signen el millor
inici de Lliga gràcies a una
fuetada d’un Messi lesionat
Crònica
ALBERT LLIMÓS
ENVIAT ESPECIAL A ALMERIA
lsnúmerosvansuperarel
futbol. A Almeria, el Barça de Gerardo Martino
buscava equiparar els registres
immaculats
d’aquest inici de temporada amb les
sensacions que transmet el joc de
l’equip. I, altre cop, va guanyar l’estadística. L’equip que dirigeix l’argentí va segellar el millor inici de Lliga
del Barça en tota la seva història. Set
victòries en set partits, que deixen
enrere els números de Pep Guardiola i Tito Vilanova. I ho va fer gràcies a una espurna de Messi a la primera part, una fuetada de bon futbol enmig d’un partit pràctic però poc estètic dels catalans. Un partit en què el
Barça va perdre Messi per lesió –altre cop l’omnipresent bíceps femoral– i en què Martino va mantenir el
seu full de ruta, innegociable i inflexible. Aquest cop, a les rotacions habituals hi van entrar Xavi i Neymar.
El Barça va seguir fent créixer les seves estadístiques, tot i que no va poder fer créixer igual el seu futbol.
E
Desgovern
Immers en el debat sobre l’estil, en
els primers compassos l’equip va ser
presa del ferri plantejament dels locals. El conjunt de Gerardo Martino
se sentia incòmode, anestesiat per
un horari atípic i un vent molest que
dificultava el joc, però sobretot incapaç per trobar una sortida neta des
de la primera línia de construcció.
L’Almeria va plantejar un duel intens, de contacte i asfíxia al joc combinatiu dels blaugranes. Quan la pilota arribava al cercle central, l’entramat andalús ofegava el futbol lent
i imprecís d’un Barça que va sortir a
l’estadi andalús sense Xavi, el principal baluard del futbol hipnotitzador
delsblaugranesdurantl’últimlustre.
Durant el primer temps, el joc va
discórrer tal com l’havia plantejat el
tècnic local, Francisco. Interrupcions contínues, imprecisions múltiples i precipitació permanent. Fins
que el Barça va fer el que sap fer com
ningú. Per primer cop en 20 minuts,
l’equip va teixir sense pressa, adormint la voracitat dels andalusos amb
el control al mig del camp. Sense sortida per l’esquerra, Cesc va girar per
associar-se amb Pedro i buscar Iniesta, que va canviar el joc a la banda
contrària. Alves va buscar Messi, que
desprésdebuscarlaparetambPedro
va col·locar l’esfèric a l’escaire de la
porteria del veterà Esteban. Era tot
just la tercera oportunitat per als de
Martino, el gol 223 de Messi a la Lliga,unaxifraquejaelsituacomelcinquèmàximgolejadord’aquestacompetició. Una pinzellada de color enmig d’un llenç gris, una ràfega de bon
futbolenmigd’unpartittravat.Lafuetada de Messi no va tenir continuïtat; pocs minuts després, l’argentí no
acompanyava una carrera d’Alexis
per la banda dreta. L’alarma sonava
a la banqueta catalana, el futbolista
de Rosario observava des de la distància l’atac dels seus companys, incapaç d’acompanyar, incapaç de tornaraacaronarlapilota.Messivasentir una punxada a la cuixa dreta i va
haverdemarxardelterrenydejocals
27 minuts.
Conscient del desgovern del partit, Martino va situar Xavi a la medul·lar per asserenar el ritme i avançar Cesc a la posició de fals nou.
Neymar havia d’esperar el seu torn.
Lluny de posar ordre en el cúmul
d’errors que se succeïen, el Barça va
seguir sense posar el punt de calma
necessari per sentir-se dominador.
L’Almeria va seguir exigint a una defensa en què Marc Bartra va exercir
delíder,ilesmillorsoportunitatsvan
ser per a Aleix Vidal i Rodri.
Pausa i control
El segon acte va prosseguir amb el
mateix guió, fins que l’aplom de Xavi va servir perquè Cesc assistís novament des de la banda i Adriano re-
LESIONAT
Leo Messi va ser l’autor del gol que va obrir la llauna, encara que es va
haver de retirar en notar una punxada al bíceps femoral de la cama dreta
que el podria tenir diversos partits de baixa. DENIS DOYLE / GETTY - JORGE GUERRERO / AFP
Lesió
Messi
abandona
elpartitamb
problemesal
bícepsfemoral
delacuixadreta
matés des de l’àrea petita com si fos
un davanter. El gol del brasiler va
coincidir amb un nou ensurt blaugrana. Gerard Piqué, que feia minuts que mostrava evidències d’algun problema físic, va acostar-se a
la banqueta per rebre atencions mèdiques i parlar amb l’entrenador. El
central barceloní és qui més minuts
ha jugat aquest tram inicial de la
temporada, i l’exigència es comença a notar. Glasgow i el poderós joc
aeri del Celtic seran la següent estació per a Piqué. A partir del segon
gol, el Barça va començar a dibuixar
triangles i ajuntar línies al voltant
de la pilota. El joc de possessió dirigit per Xavi va obligar els locals a
córrer rere la pilota, mentre que els
blaugranes, mancats de contundència en atac sense Messi i Neymar, es
van dedicar a contemporitzar.
En els últims minuts el Barça va
tornar a perdre el timó del partit, i les
embranzides –més passionals que
amb sentit– de l’Almeria van topar
amb Valdés i l’excel·lent repertori de
Martino fa autocrítica
i demana “més
continuïtat” en el joc
Gerardo Martino es va mostrar satisfet per la victòria a Almeria, tot
i reconèixer que hi havia coses a
millorar. “Al primer temps nohem
controlat com ho havíem de fer,
amb imprecisions en la combinació i pèrdua de pilotes que ens han
costat contraatacs. A la segona
hem estat millors i tranquils després del gol d’Adriano”, va dir.
“Cercam tenir continuïtat. Hem
fet una part molt bona i una altra
de regular”, afegí. L’entrenador argentí del Barça va dir que l’Almeria
havia fet mal en el primer temps
“amb pilotes llargues per a Soriano, que els permetia començar a
jugar a camp contrari”, i va lamentar que hi havia “mobilitat” en algunes jugades.
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
51
esports
Una mutació que
allibera i confon
El Barça tira de variants tàctiques
per derrotar un Almeria sense recursos
Anàlisi tècnica
NATALIA ARROYO
ense brillantor però amb
solvència. Amb minuts de
joc combinatiu, minuts de
joc directe i minuts de replegament i contraatac. El
Barça segueix mutant la seva pell,
acomodant-se als diferents moments que el partit li ofereix. Alguns
els provoca. En altres, sobreviu.
El Barça no imposa la seva llei
cruel d’abans però guanya i ho comença a fer amb una contradictòria
facilitat sense pilota. L’Almeria en
cap moment va saber què fer amb la
versió blaugrana que va trobar-se
ahir al Juegos del Mediterráneo.
Preparat per robar i sortir, va haver
de gestionar alguns atacs posicionals
que l’engrescaven, que l’animaven a
creuar el mig del camp amb més
efectius dels que era prudent. No
s’ho esperava i va fer la sensació de
no estar preparat per assumir tant
de pes en el partit. Al Barça ja li va
anar bé, potser era el que buscava.
Els de Martino no van renunciar
a sortir jugant des dels centrals, però tampoc van estar-se de mirar el
moviment profund de Pedro i Alexis
quan Valdés blocava. Si l’opció llarga no tenia continuïtat, el Barça valorava l’opció d’anar a pressionar a
S
dalt o es recollia a tres quarts de
camp. Si Valdés preferia arrencar en
curt, s’activava la maquinària de sortida amb els centrals.
El replegament defensiu de l’Almeria esperava l’inici de la jugada
blaugrana amb dos puntes que bloquejaven qualsevol opció de passada interior i una línia de quatre migcampistes intensa. Estava prohibit
accedir per dins a Busquets, Iniesta o Cesc, que podien fer poca cosa
més que aparèixer i tornar de cara.
La solució va ser, ja amb Xavi sobre
la gespa, estirar més la posició d’Alves per obrir un forat a la dreta on
el de Terrassa podia rebre amb cert
aire per girar-se i construir. Va ser
a la segona meitat quan l’automatisme va sortir millor i va permetre al
Barça controlar l’avantatge.
Alves, desequilibri i equilibri
El Barça va trobar la seguretat en el
seu nou jo camaleònic. Va controlar
el joc directe de l’Almeria sobre la
zona d’Adriano i va protegir-se de la
pressió amb una barreja de desplaçaments llargs i rondos segurs a
camp rival. Va acumular jugadors
per desequilibrar amb parets, va exhibir mobilitat a dalt i va atrevir-se
amb conduccions interiors per desencallar moments pausats.
Va ser un, i van ser diversos Barça. Va ser consistent i inconsistent
alhora. Una barreja estranya. Però
efectiva. I va tornar a deixar aquella
sensació que no saps si s’avança o es
retrocedeix. Si agrada o fa mal.e
Opció curta i opció llarga per iniciar jugades
Alexis
Alves
Iniesta
Bartra, que no només va certificar
una notable aportació defensiva sinó que va saber-se sumar a l’atac per
superar les línies de pressió locals.
Enmig del desgovern de l’últim
tram, i amb Neymar inèdit, Tello i
Alves haurien pogut rubricar la golejada, però no van estar encertats.
Xavi i Valdés van ser els protagonistes de l’últim sospir del partit: els
dos jugadors van discutir després
d’un atac de l’Almeria, i un cop acabats els 90 minuts van tornar a
ajuntar-se per resoldre el tema pendent. Els dos blaugranes ho van segellar amb una encaixada de mans
i sobretot amb tres punts que permeten –tal com va dir Martino– seguir creixent com a equip des de la
victòria. Mentre els dubtes sobre el
joc continuen, el Barça de Martino
segueix amb uns registres insuperables. Ara només falta que l’equip
iguali el seu futbol a la brillant estadística que ningú podrà discutir
a aquest entrenador, ni de la casa ni
holandès.e
Adriano
Registres
Mentre els
dubtes sobre
el joc
continuen, els
registres són
insuperables
Almeria
0
Barça
2
Almeria
01 Esteban
22 Nelson
04 Pellerano
05 Trujillo
18 Christian
06 Tébar
07 Verza
08 Aleix Vidal
23 Soriano
17 Suso
10 Rodri
Canvis: Azeez (Soriano,
61’), Dubarbier (A.Vidal,
64’)i Barbosa (Verza, 79’).
Entrenador:
Francisco J. Rodríguez
01
22
03
15
21
04
16
08
09
10
07
Barça
Valdés
Alves
Piqué
Bartra
Adriano
Cesc
Busquets
Iniesta
Alexis
Messi
Pedro
Canvis: Xavi (Messi, 28),
Tello (Alexis, 79’), J. Dos
Santos (Iniesta, 90’)
Entrenador:
Gerardo Martino
Gols: 0-1 Messi (21’), 0-2 Adriano (56’).
Àrbitre: Ayza Gámez. Comitè Valencià.
Targetes grogues: Bartra (27’), Verza (28’) i Sergio
Busquets (89’).
Targetes vermelles: Cap.
Estadi: Estadio de los Juegos Mediterráneos. 11.975
espectadors.
Per a més informació sobre el partit
www.ara.cat/esports/barca
Busquets
Piqué
Xavi
Bartra
Valdés
Alves obre forat
Connexió ràpida
El 4-4-2 defensiu de l’Almeria va
tapar la passada interior als centrals del Barça. Sense poder connectar amb Busquets o Iniesta, van
sortir per Xavi, caigut a zona dreta
quan Alves estirava cap amunt.
El primer temps va ensenyar una
nova mirada llarga i ràpida del
Barça. Després d’algun atac de
l’Almeria, Valdés no va dubtar a
buscar la passada directa sobre la
carrera d’Alexis cap a porteria.
Messi nota una punxada i segurament serà baixa
Leo Messi va lesionar-se en el moment de marcar el primer gol, i demanà el canvi vuit minuts després.
Els serveis mèdics del Barça després
d’una primera exploració, informaren que l’argentí pateix una lesió
muscular al bíceps femoral de la ca-
ma dreta i que avui li farien més proves per determinar l’abast exacte de
la lesió. Segons Martino, es tracta
d’un “temita a la cama”. Segurament
es perdrà el partit contra el Celtic de
dimarts, el duel contra el Valladolid
i els de la selecció argentina.
52
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
esports
LLIGA
enbreu
L’Atlètic mana a Madrid i deixa
el Reial a cinc punts dels líders
14 anys després, l’equip de Simeone guanya un derbi de Lliga
ISAAC BUJ
■ El Palma Air Europa derrota el
Bàsquet Corunya de LEB Or
El Palma Air Europa va continuar amb la seva
preparació de pretemporada amb un triomf de
prestigi a la pista d’un conjunt de la Lliga LEB Or, el
Bàsquet Corunya (83-92). Els de Maties Cerdà
comandaren el partit i anaren per davant en el
marcador durant pràcticament tot el matx i
demostraren que, malgrat la diferència de
categoria, són competitius davant qualsevol rival.
Reial Madrid
0
Atlètic de Madrid
1
Reial Madrid: Diego López, Arbeloa, Pepe, Sergio Ramos, Coentrao, Khedira, Illarramendi (Modric, 46’), Di María (Bale, 46’), Isco (Morata, 74’), Benzema i Cristiano. Entrenador: Carlo Ancelotti
Atlètic de Madrid: Courtois, Juanfran, Miranda, Diego
Godín, Luis Filipe, Gabi, Tiago, Turan (C. Rodríguez, 89’),
Koke, David Villa (Raúl Garcia, 86’) i Diego Costa (Leo Baptistao, 85’). Entrenador: Diego Simeone
Gols: 0-1 Diego Costa (10’)
Àrbitre: Mateu Lahoz. Valencià.
Targetes grogues: Arda Turan (37’), Coentrao (39’), Koke (42’), Diego Costa (50’), Luis Filipe (61’) , Sergio Ramos
(68’), Pepe (79’) Targetes vermelles: cap.
Estadi: Santiago Bernabeu. 90.000 espectadors.
Crònica
T.P.
Atlètic és ara mateix
l’equip més fort de
Madrid. Els homes de
Simeone van trencar
una ratxa de 14 anys
sense guanyar un derbi en partit de
Lliga, i van fer encara més gran la ferida que van provocar al Reial Madrid quan li van guanyar la final de
Copa. Convertit en un equip altament competitiu i sense por de res,
l’equip matalasser es va imposar per
0-1 i segueix coliderant la classificació al costat del Barça. De fet, per a
l’Atlètic és el millor inici de Lliga de
tota la història. El Madrid, en canvi, ensopega per segon cop i es queda a cinc punts dels seus dos eterns
rivals: el Barça i l’Atlètic.
Com solen ser els derbis, el partit
va ser físic, d’aquells en què cal posar la cama amb força i fer cara de
pocs amics. Simeone ha aconseguit
que l’Atlètic de Madrid deixi de tenir por dels seus veïns i sigui capaç
de lluitar contra un rival que no perdia amb els matalassers en Lliga des
del 1999, quan l’Atlètic va guanyar
al Bernabéu... i després va baixar a
Segona. Amb Simeone, però, la història ha canviat. Després del triomf
a la final de Copa, l’Atlètic va tornar
a sentir-se còmode en territori enemic, i va treure de polleguera un
Madrid que segueix sense trobar la
calma. Ancelotti, de fet, va fer un doble canvi al descans per donar en-
L’
KAI FÖSTERLING / EFE
■ Un gol de Jonas torna a salvar
el València de Miroslav Djukic
El València continua sense agradar al públic de
Mestalla, però va sumar la segona victòria
consecutiva per la mínima, una altra vegada amb
gol de Jonas, contra el Rayo Vallecano. El solitari
gol del davanter brasiler, als 37 minuts, va decidir
un partit poc brillant en què els madrilenys, coers,
varen fer mèrits per aconseguir endur-se almenys
un punt de la seva visita a València.
Segona Divisió B - Grup III
Classificació
EQUIP
El Constància
empata a zero
contra l’Huracà
El Constància va tallar
l’hemorràgia que patia
amb un empat a zero en
un camp tan difícil com el
de l’Huracà València. Els
de Joan Esteva, que acumulaven tres derrotes
seguides, s’haurien pogut avançar a la primera
part mitjançant Mateu
Ferrer i Nico. Els inquers
aconseguiren resistir els
embats valencians, que
s’estavellaren contra
Perales o la fusta. Una
passa endavant constanciera.
PT
1 Atlètic Balears
13
2 Alcoià
11
3 Llagostera
11
4 Elx Il·licità
10
5 Vila-real B
10
6 Lleida
9
7 Olímpic
9
8 Olot
9
9 Nàstic de Tarragona
9
10 Huracà València (+1)
7
11 Sant Andreu
7
12 AE Prat
6
13 València Mestalla
6
14 L’Hospitalet
4
15 Espanyol B
4
16 Badalona
4
17 Reus
4
18 Constància (+1)
3
19 Llevant B
2
20 Ontinyent
1
Resultats
Huracà València - Constància
Atlètic Balears - Nàstic
0-0
AE Prat - Elx Il·licità
12.00
Espanyol B - Llevant B
12.00
Sant Andreu - Llagostera
12.00
València Mestalla - Alcoià
12.00
Ontinyent - Badalona
17.00
Olímpic - Olot
17.30
Lleida - Vila-real B
18.00
L’Hospitalet - Reus
19.00
trada a Bale i Modric per Di María i
un Illarramendi que no va aconseguir rendir. El partit es va començar
a decidir quan Diego Costa va escapar-se en velocitat per batre Diego
López als 10 minuts de joc. Precipitat en el joc, el Madrid no va saber
trobar solucions, i va topar un cop i
un altre contra l’entramat defensiu
dels visitants. Ronaldo, ofegat per la
fantàstica defensa de l’Atlètic, va ser
la imatge de la frustració.
El doble canvi d’Ancelotti al descans va trencar el partit. L’equip
blanc va perdre pes al mig del camp
i va avançar la seva defensa, jugantse la seva sort a una ruleta russa que
de miracle no va acabar en pluja de
gols. Courtois va evitar el gol local
en bones intervencions a Cristiano
i el jove Morata, que va entrar més
tard, però va ser l’Atlètic qui va estar més a prop de marcar en contres
letals en què Diego Costa feia el que
volia amb un Arbeloa vulgar i un Pepe impotent. Koke, genial en el toc,
també va enviar una pilota al travesser en els últims minuts d’un derbi
amb més emoció que bon joc, amb
més emotivitat que racionalitat.
Amb més mèrit de l’Atlètic que d’un
Madrid sense esma.e
Resultats
Lliga BBVA - 7a jornada
Valladolid - Màlaga
València - Rayo Vallecano
Almeria - Barcelona
Reial Societat - Sevilla
Reial Madrid - Atlètic de Madrid
Osasuna - Llevant
Celta - Elx
Espanyol - Getafe
Betis - Vila-real
Granada - Athletic Club
2-2
1-0
0-2
1-1
0-1
12 h
17 h
19 h
21 h
demà, 22 h
Classificació
EQUIP
1 Barcelona (+1)
PT
21
2 Atlètic de Madrid (+1)
21
3 Reial Madrid (+1)
16
4 Vila-real
14
5 Athletic Club
12
6 València (+1)
12
7 Espanyol
11
8 Màlaga (+1)
9
9 Reial Societat (+1)
7
10 Getafe
7
11 Llevant
7
12 Sevilla (+1)
6
13 Celta
6
14 Valladolid (+1)
6
15 Betis
5
16 Granada
5
17 Elx
3
18 Almeria (+1)
3
19 Osasuna
3
20 Rayo Vallecano (+1)
3
SEGONA B
Un duel contra vells coneguts per continuar líders
M.R.
12.00
Pepe saltant amb Koke durant el derbi. El partit va estar marcat pel
joc físic dels dos equips. DANI POZO / AFP
PALMA. L’Atlètic Balears protagonitzarà avui un duel contra el Nàstic de Tarragona a Magaluf (12.00),
que suposarà el retrobament de
vells coneguts de l’afició blanc-iblava i de l’afició mallorquina, a més
d’un nou repte per a un equip que es
vol mantenir com el líder intractable del grup III.
A les files del conjunt tarragoní,
hi militen quatre jugadors amb passat balearico. Lucas Viale, Xavi Molina, Jesús Perera i David Sánchez
militen a les files granes, com també tres futbolistes mallorquins: el
porter Tomeu Nadal, el defensa Xisco Campos i el davanter Marcos Jiménez. El conjunt dirigit per Santi
Castillejo està dissenyat per optar a
l’ascens però davant trobarà un bloc
que de la mà de Nico López ha esdevingut granític en defensa i con-
tundent en atac. Amb només un gol
en contra, l’Atlètic en suma set a favor i només ha cedit un empat. El
Nàstic, per la seva banda, és novè
amb nou punts després de perdre a
casa contra el Lleida i dins de Sant
Andreu.
Nico López no podrà disposar de
Francesc Campins, lesionat. Marcos Martínez i Héctor Sánchez quedaren fora de la convocatòria per
decisió tècnica.e
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
53
esports
MUNDIAL DE MOTOCICLISME
FUTBOL SALA
Treure profit de la ‘pole’,
l’objectiu de Marc Márquez
El de Cervera inicia a Aragó la defensa del seu liderat al Mundial
Prèvia
NURIA GARCÍA
BARCELONA
rrencar des de la pole position, des de la primera
posició de la graella,
sempre dóna avantatge.
Tens a tots els teus rivals
al darrere i tota la pista pel davant.
Però arrencar bé, sigui des de la posició que sigui, requereix pràctica,
molta pràctica. Marc Márquez sap
que el seu punt feble és aquest, la
sortida. I també sap que el seus rivals en la lluita pel Mundial, Jorge
Lorenzo i Dani Pedrosa, se’n surten
millor que ell quan els semàfors vermells s’apaguen.
Sense anar més lluny, el de Cervera ha arrencat des de la primera
posició en les últimes dues curses i
avui ho farà per tercer cop consecutiu, però en les dues anteriors, Lorenzo ha estat més murri i ha aconseguit prendre distància des del primer revolt per endur-se el triomf tot
i sortir des de la segona posició. El
vicepresident d’HRC (l’equip de
Márquez i Pedrosa), Shuehei Nalamoto, ja va avisar els seus pilots en
una entrevista a MCN. “El guanyador a Misano [l’última cursa abans
de la d’avui a Aragó] va ser Jorge, no
Yamaha. Els pilots d’Honda han de
provar alguna cosa diferent perquè
Stoner era capaç de fer-ho. Ell podia
ser ràpid des de principi, així doncs,
no és cosa de la moto, és del pilot. Els
pilots han d’atacar més en les tres
primeres voltes”, va dir Nakamoto.
A l’espera del que passi avui, ahir
es va repetir el guió a la pista aragonesa, on comença la defensa del seu
A
Moto3
PILOT
TEMPS
1
Álex Rins (KTM)
1:58.571
2
Maverick Viñales (KTM)
1:59.273
3
Àlex Márquez (KTM)
1:59.282
4
Philipp Oettl (Kalex KTM)
5
Efren Vázquez (Mahindra)
1:59.932
6
Jonas Folger (Kalex KTM)
2:00.156
1:59.906
L’Hospital de
Llevant mereix
més premi
davant Marfil
ARA BALEARS
SANTA COLOMA. Derrota immeres-
Marc Márquez va aconseguir ahir a MotorLand la setena pole position de l’any amb
rècord de la pista inclòs. JOSE JORDAN / AFP
Lorenzo
Elmallorquíha
guanyatles
duesúltimes
cursessortint
desdela
segonaposició
Honda
Des de l’equip
demanen als
seus pilots
que millorin
la sortida i
ataquin a l’inici
liderat al Mundial a falta de cinc
curses. Márquez va tornar a ser el
més ràpid durant la sessió d’entrenaments i va sorprendre tothom superant el rècord de la pista, que tenia Casey Stoner des del 2010, en
més d’un segon. “El Marc a una volta és rapidíssim”, va sentenciar Lorenzo, que espera la seva oportunitat per seguir retallant distàncies i
per intentar guanyar en un circuit
on encara no ho ha fet.
Primera ‘pole’ de Terol
Nico Terol, que divendres celebrava el seu 25è aniversari, va regalarse ahir la seva primera pole position
des que va debutar a Moto2. El pilot d’Alcoi arrencarà des de la primera fila acompanyat pels dos pi-
>>14.00 h. Telecinco
>>Voltes: 23
>>Distància: 116,794 km
>>Guanyador 2012:
Dani Pedrosa - Honda
GP de l’Aragó
MotorLand
Moto2
PILOT
lots de l’equip de Sito Pons, Tito
Rabat i Pol Espargaró. El de Granollers té a Motorland una gran
oportunitat per retallar distàncies al Mundial. I és que el líder,
Scott Redding, arrenca des de la
13a posició.
A la categoria petita, Álex Rins
va aconseguir la sisena pole de la
temporada. De fet, el de Barcelona va aconseguir rodar en un ritme espectacular i va ser l’únic pilot de la categoria petita capaç de
baixar del minut i 59 segons. De
fet, Lluís Salom, el líder deMoto3,
només va poder ser vuitè i es va
quedar a un segon i 7 dècimes de
Rins, que arrencarà al costat de
Maverick Viñales i del seu company d’equip, Àlex Márquez.e
TEMPS
1
Nico Terol (Suter)
1:53.812
2
Tito Rabat (Kalex)
1:53.985
3
Pol Espargaró (Kalex)
1:54.294
4
Takaaki Nakagami (Kalex)
5
Jordi Torres (Suter)
6
Simone Corsi (Speed Up)
1:54.398
1:54.564
180 2
5
9
1:54.601
10
8
MotoGP
PILOT
1 90
1 75
90 1
4
1
Marc Márquez (Honda)
1:47.804
Jorge Lorenzo (Yamaha)
1:47.814
3
Dani Pedrosa (Honda)
1:47.957
4
Valentino Rossi (Yamaha)
1:47.962
5
Stefan Bradl (Honda)
1:48.128
6
Álvaro Bautista (Honda)
1:48.302
270 4
7
13
15
12
1 85
120 1
Velocitat mitjana km/h Marxa
4 95
14
Revolt
150 2
2 155
190 2
11
17
4 285
2
3
cuda de l’Hospital de Llevant Manacor FS a la pista de Marfil Santa Coloma per 4-3 en un gran partit dels
balears en què tingueren opcions
per empatar i fins i tot guanyar el
partit. La falta de gol va sentenciar
els de Tomás de Dios davant un rival que sí que va aprofitar les seves
oportunitats.
Els mallorquins sortiren molt
motivats a l’estadi municipal Jacint
Verdaguer de Santa Coloma de Gramenet, davant 500 espectadors, tot
mantenint la idea de no deixar jugar
el rival. No debades, es tracta d’un
conjunt perillós al seu feu i amb
molt perill ofensiu. De fet, així ho
demostraren en les oportunitats
que van tenir. El conjunt que dirigeix Tomás de Dios (que de nou veié el matx des de la grada en complir
sanció) volgué dominar el duel des
de l’inici i tot d’una que arrencà el
partit tingué dues bones ocasions
(la millor va ser de Joselito en 1 contra 1 que va resoldre bé Dídac). Si alguna cosa falla a l’Hospital de Llevant és la definició i va tornar a quedar patent des del primer instant.
En canvi , els rivals no perdonen i així ho va demostrar Sepe, que va
marcar el primer per als locals als 4
minuts de partit. A partir d’aquí,
molts més gols fins que Taffy marcà
el tercer, el de l’esperança, quan faltava un minut i mig per al final. Però no va servir per res. Vadillo va tenir l’empat a la darrera jugada, però la sort no estava ahir amb ell.
Bona imatge
1
215 2
6
TEMPS
2
1 90
3 195
16
6 320
5,078 km
Font: motogp.com
otogp.com / Gràfic: ARA
Graella sortida - GP d’Aragó
Vadillo, en una acció del partit
davant Marfil. ARA BALEARS
Tot i la derrota, gran imatge dels
mallorquins, que jugaren possiblement el seu millor partit d’ençà que
ha començat la temporada. De moment, el saldo de les tres primeres
jornades és el punt aconseguit la
setmana passada davant Santiago
Futsal. La setmana que ve rebran al
Palma Arena el recentment ascendit Peníscola Cellers Dunviro. Serà
divendres a les 20.30 hores.e
54
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
serveis
calentifred
El caragol, en cultures totèmiques, és símbol de perseverança, determinació, protecció i resistència a l’aïllament... Ni fet a posta pels dies que ara ens toca viure. JOSEP BAGUR
L’estiuet de Sant Miquel ja és aquí
a ha passat la ruixada, a
l’horitzó encara llampega i
la terra acabada de banyar
destil·la fragàncies que
percudeixen en la memòria. Famílies amb la indumentària
oficial de cercadors de caragols,
katiusques i poals, fan la volta a les
tanques en rostoll per aplegar els
preuats mol·luscs; només els ciutadans els cerquen amb espardenyes,
per dins les cunetes de les carreteres asfaltades o per dins els sembrats primerencs.
— Au, arreplega aqueix. No veus
que encara el trepitjaràs! –enfloca
el padrí al nét i el porta al seu agre
més secret per fer-li omplir el poal,
mentre l’observa amb una mirada
reservada a aquells que ja ho han
vist tot, i la seva felicitat es conforma amb la il·lusió dels que encara
ho tenen tot per veure. Ahir, avui,
fa trenta anys o l’altre dia, dolça esquizofrènia temporal.
Els homes han menjat aquests
gasteròpodes des de la prehistòria.
Ja hi ha constància del seu consum
a l’edat de bronze, però foren els
romans els primers que perfeccionaren l’helicicultura: els alimentaven amb llet, vi i segó; al segle
primer ja eren famoses les seves
cochlearium, llocs on es criaven i
consumien caragols, que en aquell
J
Receptari
El receptari tradicional és variat,
però la constant seria la necessitat
de cuinar-los amb ingredients
molt gustosos, ja que el caragol és
forq
uilla
CUINER
sempre, és que no poden competir
en preu amb la ingent quantitat de
caragol pasteuritzat, provinent del
Marroc o Xile que, malgrat ser de
molt menor qualitat, acaba dins el
noranta per cent dels plats menjats
a la nostra illa.
CARAGOLÍ
Posam el caragolí ben net i purgat cobert d’aigua amb
un manat d’herbes al foc. És molt important que la
temperatura de l’aigua vagi pujant molt suaument, per
aconseguir enganar-los i que la banya quedi a fora. Es
tira aquesta primera aigua tot just quan romp a bullir,
s’escolen bé els caragolins i es tornen a posar amb
herbes, sal i pebres coents al foc. Cal intentar ajustar el
punt de saó i de coent, perquè més tard ja només
aconseguirem rectificar el gust del brou. En ser mig
cuits, es reserven dins una mica del brou d’herbes. Fem
un sofregit amb tota la carn, la ceba, la tomàtiga i els
alls fins que agafi bon color. Llavors hi afegim el
caragolí i el brou fins a cobrir-ho tot, i xup-xup fins que
sigui cuit. És convenient acompanyar-ho d’un allioli de
patata, un tassó de vi i bona companyia. Bon profit.
de naturalesa insípida, agraeix
molt les herbes aromàtiques i
també l’alegria d’un pebre coent.
Fideus o arròs amb caragoles són
comuns a tota l’illa, de la mateixa
manera que ho són els caragols
cuinats amb herbes o amb carn.
Pel Pla també es mengen amb salsa, i per devers Alcúdia se solen
bullir amb molta carn, amb la qual
després es farà un tumbet que servirà de darreria dels caragols escaldats amb sopes. El costum de
menjar caragolí no és gaire estès,
emperò cuinat amb bones mans
resulta finíssim; això sí, fa falta un
sac de paciència per atipar-se.
L’encant del caragol
àpat
de
MIQUEL CALENT
temps eren considerats un entreteniment entre plats o fins i tot
unes postres. En l’antiga cultura
cristiana, els caragols eren molt
consumits en temps de quaresma,
ja que no rompien el dejuni de la
carn.
Les granges de cria de caragol
de Mallorca produeixen animals
d’excel·lent qualitat, totalment
lliures de productes químics i amb
una alimentació molt variada i natural. El problema que tenen, com
INGREDIENTS
● 2 quilos de caragolí de
mida grosseta
● 250 grams de costella
baixa
● 100 grams de panxeta
● 1 colomí
● 2 botifarrons
● 2 peus de porc
● 2 cebes, 2 tomàtigues i 1
cabeça d’alls
● Fonoll, moraduix, herbasana, llorer i pebres coents
● Sal, pebre bo i oli d’oliva
L’estiuet de Sant Miquel és un bon
moment per fer una caragolada
amb els animalons que es replegaren amb les plogudes passades. La
litúrgia del caragol convida al jubileu, a la bauxa d’amics o al replec
de parents. No és tiberi per menjar en soledat, i als mallorquins,
com a bona societat matriarcal, hi
ha poques coses que ens donin
més gust que fer una bona taulada amb els nostres.
L’encant no és el fort dels caragols; de fet, m’he demanat moltes
vegades, com ja feia Néstor Luján,
en què pensava o la gana que devia
tenir el primer que va menjar-se’n
un. En canvi, en algunes cultures
totèmiques, el caragol és símbol
de perseverança, determinació,
protecció i resistència a l’aïllament... ni fet a posta pels dies que
ara ens toca viure.e
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
55
serveis
cartellerapel·lícules
INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA
Afterparty
El último concierto
ESPANYA. DIR.: MIGUEL LARRAYA. INT.: LUCHO
ESTATS UNITS. DIR.: YARON ZILBERMAN. INT.:
REGNE UNIT, SUÈCIA. DIR.: MALIK BENDJELLOUL.
FERNÁNDEZ I ÚRSULA CORBERÓ. 90 MIN. 16 A t
CATHERINE KEENER I CHRISTOPHER WALKEN.
El Carlos es desperta un matí tancat en una
casa enorme després d’una nit de festa salvatge.
105 MIN. TOTS ELS PÚBLICS
Als anys 60, un músic va ser
descobert en un bar de Detroit.
Ahora me ves...
Elysium
ESPANYA. DIR.: FRANCESC RELEA. INT.: JOAN
ESTATS UNITS. DIR.: LOUIS LETERRIER. INT.: MOR-
ESTATS UNITS. DIR.: NEILL BLOMKAMP. INT.: MATT
MANUEL SERRAT I JOAQUÍN SABINA. 83 MIN. SC
GAN FREEMAN I MARK RUFFALO. 90 MIN. TOTS
DAMON I JODIE FOSTER. 109 MIN. 16 A t La secretària Delacourt intenta preservar la vida a
Elysium, una nau espacial artificial.
t Explica com Joan Manuel Serrat i Joaquín
Sabina van descobrir el continent americà.
Epic: el mundo secreto
DINAMARCA, NORUEGA, REGNE UNIT. DIR.: JOSHUA
Asalto al poder
ESTATS UNITS. DIR.: CHRIS WEDGE. 102 MIN. TOTS
ESTATS UNITS. DIR.: ROLAND EMMERICH. INT.:
Una adolescent s’uneix a la
lluita del bé contra el mal.
El 1965 hi va
haver un cop d’estat a Indonèsia.
ELS PÚBLICS t L’FBI segueix la pista d’un grup
d’il·lusionistes que atraca a homes de negocis corruptes.
CHANNING TATUM I JAMIE FOXX. 131 MIN. 16 A t
Al policia del Capitoli John Cale l’acaben de
rebutjar al Servei Secret.
ESTATS UNITS. DIR.: KLAY HALL. 92 MIN. INF. t El
Dusty és un avió que somia participar en una
competició aèria molt important.
ELS PÚBLICS t
Expediente Warren: The conjuring
Ed i Lorraine
Warren investiguen fenòmens paranormals
en una granja aïllada.
MIGA I LILI TAYLOR. 112 MIN. 16 A t
Gru 2, mi villano favorito
Barcelona, nit d’estiu
ESTATS UNITS. DIR.: PIERRE COFFIN I CHRIS
ESPANYA. DIR.: DANI DE LA ORDEN. INT.: JAN COR-
RENAUD. 98 MIN. INF. t Una organització dedicada a la lluita contra el mal es posa en contacte amb el Gru.
NET I ÀLEX MONNER. 95 MIN. TOTS ELS PÚBLICS
t Narra històries d’amor ocorregudes la nit
que el cometa Rose va creuar el cel de Barcelona.
Guerra Mundial Z
ESTATS UNITS. DIR.: MARC FORSTER. INT.: BRAD
Cazadores de Sombras: Ciudad de
Hueso
ESTATS UNITS, ALEMANYA. DIR.: HARALD ZWART.
PITT I MIREILLE ENOS. 116 MIN. 16 A t Gerry Lane
intenta trobar l’origen d’un virus que afecta
tota la població mundial.
INT.: LILY COLLINS I JAMIE CAMPBELL BOWER. 130
MIN. 12 A t Clary presencia com un estrany
sembla assassinar algú, però el cos desapareix.
Cruce de caminos (The place
beyond the pines)
Incondicional
ESTATS UNITS. DIR.: BRENT MCCORKLE. INT.: LYNN
COLLINS I MICHAEL EALY. 92 MIN. 12 A t La vida
de la Samantha fa un gir de 180 graus quan
el marit és assassinat.
ESTATS UNITS. DIR.: DEREK CIANFRANCE. INT.:
Jobs
El
Luke comet una sèrie d’atracaments a bancs
aprofitant la seva increïble habilitat amb la
moto.
ESTATS UNITS. DIR.: JOSHUA MICHAEL STERN.
RYAN GOSLING I EVA MENDES. 140 MIN. 16 A t
Dolor y dinero
85 MIN. 7 A t
t El futur d’un
quartet de corda de Nova York està a punt de
rebre un cop molt dur.
ESTATS UNITS. DIR.: JAMES WAN. INT.: VERA FAR-
Aviones
Searching for sugar man
INT.: ASHTON KUTCHER I DERMOT MULRONEY.
128 MIN. 12 A t Steve Jobs va ser un innovador
i empresari extraordinari que va canviar el
món per sempre.
ESTATS UNITS. DIR.: MICHAEL BAY. INT.: MARK
Justin y la espada del valor
WAHLBERG I DWAYNE JOHNSON. 129 MIN. 16 A t
ESTATS UNITS. DIR.: MANUEL SICILIA. 90 MIN. INF.
Al Miami dels anys 90, Daniel i Paul són dos
amics que entrenen molt dur al gimnàs.
t El Justin somia esdevenir cavaller, de manera
que s’escapa de casa per aconseguir-ho.
El llanero solitario
Kon-Tiki
ESTATS UNITS. DIR.: GORE VERBINSKI. INT.: ARMIE
NORUEGA, REGNE UNIT, DINAMARCA, ALEMANYA,
HAMMER I JOHNNY DEPP. 149 MIN. 7 A t El nadiu
americà Toro narra les històries que van
transformar John Reid en tota una llegenda.
SUÈCIA. DIR.: JOACHIM RØNNING I ESPEN SANDBERG. INT.: PÅL SVERRE I ANDERS BAASMO. 118
MIN. 7 A t El 1947 Thor Heyerdahl va empren-
Serrat y Sabina: El símbolo y el
cuate
The Act of Killing
Denzel Washington i Mark Wahlberg a Two guns.
La caza
Niños grandes 2
DINAMARCA. DIR.: THOMAS VINTERBERG. INT.:
MADS MIKKELSEN I THOMAS BO LARSEN. 115 MIN.
12 A t Després d’un divorci difícil, el Lucas vol
SANDLER I KEVIN JAMES. 101 MIN. TOTS ELS
ESTATS UNITS. DIR.: DENNIS DUGAN. INT.: ADAM
reconstruir la relació amb el fill adolescent.
Els adults reben tota una lliçó dels
seus propis fills el darrer dia de classe.
La gran familia española
One Direction: this is us
ESPANYA. DIR.: DANIEL SÁNCHEZ ARÉVALO. INT.:
ANTONIO DE LA TORRE I QUIM GUTIÉRREZ. 101
MIN. 12 A t Un casament que transcorre durant
la final del Mundial de futbol de Sud-àfrica.
La mejor oferta
ITÀLIA. DIR.: GIUSEPPE TORNATORE. INT.: GEOFFREY RUSH I JIM STURGESS. 124 MIN. 7 A t La
vida de Virgil Oldman transcorre al marge de
qualsevol sentiment afectiu.
Las brujas de Zugarramurdi
ESPANYA. DIR.: ÁLEX DE LA IGLESIA. INT.: JAVIER
BOTET I MARIO CASAS. 112 MIN. 16 A t Un grup
d’homes desesperats, amb greus problemes
d’adaptació atraquen a ple dia una botiga.
Los Goonies
ESTATS UNITS. DIR.: RICHARD DONNER. INT.: JOSH
BROLIN I JOE PANTOLIANO. 110 MIN. TOTS ELS
PÚBLICS t Els Goonies passen tristament seu
PÚBLICS t
ESTATS UNITS. DIR.: MORGAN SPURLOCK. 100
One Direction es va
donar a conèixer al programa The X Factor
al Regne Unit el 2010.
MIN. TOTS ELS PÚBLICS t
Percy Jackson y el mar de los
monstruos
ESTATS UNITS. DIR.: THOR FREUDENTHAL. INT.:
LOGAN LERMAN I ALEXANDRA DADDARIO. 106
Percy Jackson ha de salvar el refugi
dels semidéus amb l’ajuda dels seus amics.
MIN. 7 A t
Renoir
FRANÇA. DIR.: GILLES BOURDOS. INT.: MICHEL
El
fill del pintor Auguste Renoir es deixa seduir
per l’Andrée, l’última model del seu pare.
BOUQUET I CHRISTA THERET. 111 MIN. 7 A t
Riddick
últim matí junts intentant acomiadar-se.
ESTATS UNITS. DIR.: DAVID TWOHY. INT.: VIN DIE-
Los Pitufos 2
SEL I KARL URBAN. 119 MIN. 13 A t El Riddick ha
de lluitar contra la raça alienígena de depredadors més letal que mai ha conegut.
ESTATS UNITS. DIR.: RAJA GOSNELL. INT.: NEIL
PATRICK HARRIS I HANK AZARIA. 107 MIN. INF. t
El malvat Gargamel crea un parell de Barrufets
entremaliats anomenats Naughties.
Monstruos University
ESTATS UNITS. DIR.: DAN SCANLON. 128 MIN. INF.
t El Mike i el Sully es coneixen a la universitat
per a monstres i esdevenen rivals.
Mud
ESTATS UNITS. DIR.: JEFF NICHOLS. INT.: MATTHEW
MCCONAUGHEY I REESE WITHERSPOON. 130 MIN.
12 A t L’Ellis i el seu amic troben un home
R.I.P.D. Departamento de policía
mortal
ESTATS UNITS. DIR.: ROBERT SCHWENTKE. INT.:
JEFF BRIDGES I RYAN REYNOLDS. 96 MIN. 12 A t
Roy Pulsipher s’ha passat tota la vida seguint
la pista d’éssers monstruosos disfressats
d’humans.
Rush
ESTATS UNITS. DIR.: RON HOWARD. INT.: CHRIS
HEMSWORTH I DANIEL BRÜHL. 123 MIN. 16 A t
dre una expedició sorprenent i perillosa.
anomenat Mud amagat en una illa del Mississippí.
Retrata la poderosa història real dels rivals
James Hunt i Niki Lauda.
(2D) 16.00, 18.10, 20.20, 22.30
tETBEM5#tEH5#
Monstruos University
Una casa en Córcega
Jobs
(2D) dv. a dg. 16.00
OPPENHEIMER. 115 MIN. 7 A t
Thérèse D
Arts
Escèniques
AUDITÒRIUM DE PALMA
Passeig Marítim (Palma)
auditoriumpalma.com
Amor y lujuria
Dir.: María José Goyanes. Amb María José
Goyanes, Emilio Gutiérrez Caba, Ramón Langa
i Cristina Goyanes. Dv. i ds. 27 de setembre,
a les 21:30 h.
FRANÇA. DIR.: CLAUDE MILLER. INT.: AUDREY
TAUTOU I GILLES LELLOUCHE. 110 MIN. 12 A t Als
anys 20, Thérèse Desqueyroux s’ofega sota
el pes de les convencions de la seva classe
social.
Tú eres el siguiente (You’re next)
FUNDACIÓ TEATRE PRINCIPAL DE PALMA
C. Riera 2 A (Palma)
teatreprincipal.com
L’espera del Valhalla
Fins al 29 de setembre, Dg. a les 18:00 h. Ds.
a les 21:30 h. Dv. a les 20:30 h.
ESTATS UNITS. DIR.: ADAM WINGARD. INT.: SHARNI
VINSON I TI WEST. 96 MIN. 16 A t La família
Davison és atacada per un grup d’assassins
sàdics.
C. Llucmajor 90 (Palma)
teatredelmar.com
2 guns
Woyzeck
ESTATS UNITS. DIR.: BALTASAR KORMÁKUR. INT.:
De Georg Büchner. Dir.: Pere Fullana. Amb
Carles Molinet i Aina Cortés. A partir del 24
d’octubre fins al 27 d’octubre, Dg. a les 19:00
h. Dv., ds. i dj. a les 21:00 h.
DENZEL WASHINGTON I MARK WAHLBERG. 109
MIN. 16 A t Durant 12 mesos un agent antidroga, i l’oficial d’intel·ligència de la Marina
esdevenen companys a contracor.
TEATRE DEL MAR
TEATRE MUNICIPAL CATALINA VALLS
Un hombre solitario
ESTATS UNITS. DIR.: DAVID LEVIEN I BRIAN KOP-
Pg. Mallorca 9 (Palma)
cultura.palma.es
PELMAN. INT.: MICHAEL DOUGLAS I SUSAN SARANDON. 90 MIN. SC t Ben Kalmen, un novaiorquès
d’uns 50 anys, travessa temps difícils.
Una casa en Córcega
BÈLGICA, FRANÇA. DIR.: PIERRE DUCULOT. INT.:
CHRISTELLE CORNIL I FRANÇOIS VINCENTELLI. 82
Quan l’àvia de la Christina mor li
deixa una casa a Còrsega.
MIN. 7 A t
Viaje a Surtsey
ESPANYA. DIR.: JAVIER ASENJO I MIGUEL ÁNGEL
PÉREZ. INT.: ELISA DRABBEN I RAÚL FERNÁNDEZ.
L’Iñaki i el Mateo són dos amics
de tota la vida units per les seves escapades
a la muntanya.
75 MIN. 7 A t
TEATRE MUNICIPAL MAR I TERRA
C. Sant Magí 91 (Palma)
cultura.palma.es
Acorar
De Toni Gomila. Dir.: Rafael Duran. Amb Toni
Gomila. Fins al 28 de setembre, Dv. a les 21:00
h. Dv. i ds. a les 20:00 h.
Bufonant
Amb Toni Albà. Fins al 28 de setembre, Ds.
a les 19:00 h. Dv. i ds. a les 21:00 h. Fins al 6
d’octubre, Dg. a les 19:00 h. Dv., ds. i dj. a les
21:00 h.
TEATRE SANS
C. Ca’n Sans (Palma)
LLEGENDA:
Cosas del mar
Pel·lícula d’estrena.
Amb nens
Fins al 29 de setembre, De dv. a dg. a les 19:00
h.
Subtitulada o parlada en català
TEATRE XESC FORTEZA
Palma
CINE AUGUSTA
20.30, 22.30
El món jueu (concert)
Ds. i dj. 28 de setembre, a les 20:30 h.
La gran familia española
%70
tEH5#tETJEH5#
971751262. ANTONI MARQUÈS 25.
(2D) 20.30, 22.30
Percy Jackson y el mar de los monstruos
Jobs
El último concierto
Las brujas de Zugarramurdi
%
tETBEM5#tEH5#
%
tEWJET5#
tEH5#
Justin y la espada del valor
Camí de Son Rapinya 29 (Palma)
(2D) 16.00, 18.15
Incondicional
Percy Jackson y el mar de los monstruos
Red 2
%
EWtETtEHtEMBEK
Las brujas de Zugarramurdi
El consorcio
%
tETBEM5#tEH5#
(2D) dl. a dj. 16.00, 18.15, 20.30, 22.45
R.I.P.D. Departamento de policía mortal
Riddick
%
tETBEM5#tEH5#
%
EWBEHtEMBEKt
dv. i ds. TB 0.40
Riddick
R.I.P.D. Departamento de policía mortal
R.I.P.D. Departamento de policía mortal
Lo mejor de Antonia San Juan
Ds. 12 d’octubre, a les 21:00 h.
18.30, 20.30, 22.30
Jobs
17.50, 20.15, 22.40
Justin y la espada del valor
17.10, 19.00, 20.55
Kon-Tiki
16.10, 18.25, 20.40, 22.50
La gran familia española
%
tETBEM5#tEH5#
CINE SERRA
El llanero solitario
Asalto al poder
16.00
%
EWBEDtEWJET5#
One Direction: this is us
Viaje a Surtsey
Epic: el mundo secreto
Niños grandes 2
MULTICINES RÍVOLI
20.30, 22.35
La mejor oferta
16.00, 18.15
Rush
(2D) 17.30
(2D) 20.30, 22.45
%
EWJEMBEKtETJEH
20.30, 22.45
(2D) 20.15, 22.40
(2D) 20.15, 22.30
Rush
Un hombre solitario
tETBEM5#tEH5#
16.10, 18.00, 20.15, 22.15
2 guns
%
tEWJET5#tEH5#
%
tEWJET5#
Percy Jackson y el mar de los monstruos
%
EWtETt
EHtEMBEK
OCIMAX PALMA AFICINE
%
tETBEM5#tEH5#
16.05, 18.05
Rush
2 guns
Thérèse D
971750673. LEOCADIA DE TOGORES S/N PARCELA
A.
Marratxí
16.05, 18.15, 20.25, 22.30
Afterparty
%
EWBEHtEMBEK
tEWJET5#tEH5#
CINESA FESTIVAL PARK 3D
Tú eres el siguiente (You’re next)
%
EWtET
tEHtEMBEK
20.20, 22.35
16.30, 18.30, 20.30, 22.30
Mud
22.40
2 guns
(2D) 0.20
16.25, 18.35, 20.45, 22.50
Ahora me ves...
CINE CIUTAT
tEWJET5#
971205453. C. EMPERADRIU EUGÈNIA, 6.
Barcelona, nit d’estiu
(V.O.) dv. a dt. i dj. 18.15, 20.10
El último concierto
Asalto al poder
%
tEWJET5#tETJ
dg. TB 12.05
(2D) 0.40
MULTICINES EIVISSA AFICINE
971315211. AVDA. ELS CUBELLS S/N.
AUDITORI D’ALCÚDIA
Asalto al poder
Pl. de la Porta de Mallorca 3 ()
auditorialcudia.net
Asalto al poder
Aviones
tEWJET5#tEH5#%
tEH5#
Ciutadella
CINEMES CANAL SALAT
La caza
tETJEH5#
971383618. ST. ANTONI M. CLARET S/N.
Elysium
Cazadores de Sombras: Ciudad de Hueso
(V.O.) dv. a dt. i dj. 22.10
%
tEWJET5#
Asalto al poder
Los Goonies
tEWJET5#
Epic: el mundo secreto
Cruce de caminos (The place beyond the
pines)
EWJETtEHJEMtEUBEK
tETJEH5#
(2D) 0.30
Jobs
Dolor y dinero
Searching for sugar man
tEWJET5#tETJEH
TB 12.05
%
EWBEHtEMBEKt
dv. i ds. TB 0.40
(V.O.) dv. a dt. i dj. 22.15
Justin y la espada del valor
El llanero solitario
%
tETJEH5#%
tETJEH5#
%
EWBEHtEMBEKtEH5#
Elysium
EWtETt
EHtEMBEK
Elysium
(2D) 20.20, 22.30
Epic: el mundo secreto
%
EWtETtEHtEM
a dj. 18.20
La gran familia española
Las brujas de Zugarramurdi
Mud
dt. a dj. 20.30
%
EWtET
tEHtEMBEK
20.30, 22.45
2 guns
Percy Jackson y el mar de los monstruos
EWJETtEHBEKtEMBEK5#
%
EWtETtEHtEMBEK
Maó
Rush
La caputxeta vermella
(2D) 18.15, 20.30, 22.45
De Perrault. Dir.: Julià Farràs. Amb Companyia
Dreams teatre. Dg. 20 d’octubre, a les 18:00
h.
(V.O.) dv. a dt. i dj. 22.05
%
tEWJET5#t
ds. i dg. TB 12.05
OCIMAX MAHÓN
971364771. RAMÓN Y CAJAL 17.
MULTICINES PORTO PI AFICINE
Las brujas de Zugarramurdi
%
tEH5#%
EWBEH
Expediente Warren: The conjuring
Asalto al poder
22.30
dv. a dl. 22.30
Gru 2, mi villano favorito
Epic: el mundo secreto
%
EWBEHtEH5#
(2D) dv. a dl. 18.00
Guerra Mundial Z
dv. a dt. 18.00
Jobs
Riddick
(2D) dv. a dl. 20.10, 22.35
dv. a dt. 19.45, 22.00
Afterparty
16.00, 17.30, 19.00
Asalto al poder
18.00, 20.15, 22.30
Epic: el mundo secreto
16.00
Justin y la espada del valor
(2D) 16.00, 18.00
Las brujas de Zugarramurdi
16.00, 18.15, 20.30, 22.45
Los Pitufos 2
16.30
Percy Jackson y el mar de los monstruos
16.00, 18.10
R.I.P.D. Departamento de policía mortal
20.20, 22.30
Percy Jackson y el mar de los monstruos
%
tEWJET5#
Riddick
tEWJET5#
R.I.P.D. Departamento de policía mortal
%
tEWJET5#t
ds. i dg. TB 12.05
Rush
%
tEWJET5#tETJ
dg. TB 12.05
2 guns
%
tEWJET5#tETJ
dg. TB 12.05
Manacor
%
EWBEHtEWJET5#
Jobs
Ds. 5 d’octubre, a les 18:00 h.
ETtEHJEM
(2D) dv. a dc. 22.45
%
tEWJET5#tETJ
dg. TB 12.05
Happy ha ha
Justin y la espada del valor
Epic: el mundo secreto
971405500. AVDA. GABRIEL ROCA 54.
AUDITÒRIUM SA MÀNIGA
C. de Son Galta 4 (Sant Llorenç)
samaniga.es
%
EWtETtEH
tEMBEK
La gran familia española
The Act of Killing
TEATRE MUNICIPAL DE MANACOR
Av. del Parc s/n ()
teatredemanacor.cat
%
EWBEHtEMBEK
tEWJET5#tEH5#
tETJEH5#
%
EWBEHtEH5#tETJEH5#
dv. a dt. i dj. 20.20, 22.00
Ds. 5 d’octubre, a les 21:00 h.
2 guns
El llanero solitario
Serrat y Sabina: El símbolo y el cuate
Letz Zep
%
tEWBED5#tEH5#
Aviones
(V.O.) dv. a dt. i dj. 18.00, 20.05
Dv. 4 d’octubre, a les 21:00 h.
Ahora me ves...
tETJEH5#
Renoir
TRUI TEATRE
902332211. CTRA. PALMA-INCA KM. 7,1.
(V.O.) dv. a dt. i dj. 18.10, 20.15
(V.O.) dv. a dt. i dj. 18.00
Pl. Miquel Maura 1 (Palma)
tacostamlacultura.cat
971311471. PGE VARA DEL REY 6.
971752055. AVDA. JUAN MARCH I ORDINES 2.
20.05, 22.25
(2D) 20.15, 22.30
Justin y la espada del valor
Eivissa
Sant Antoni de Portmany
Jesus Christ Superstar
Dv. 27 de setembre, a les 20:30 h.
CINEMA TEATRE LA UNIÓ
C. del Tren 3 (Son Servera)
CINE REGIO
971341006. C. BARCELONA, 5.
Aviones
TEATRE D’ARTÀ
C. de Ciutat 1 ()
teatrearta.com
XV mostra de balls tradicionals
%
tEWJET5#tEH5#
Justin y la espada del valor
Justin y la espada del valor
dv. a dl. 18.00, 20.15
tEWJET5#tEH
5#tETJEH5#
La gran familia española
TEATRO ESPAÑA
FUNDACIÓ TEATRE PRINCIPAL DE MAÓ
dv. a dl. 18.10, 20.15, 22.25
971332519. SANT JAUME 81.
Percy Jackson y el mar de los monstruos
El llanero solitario
Costa d’en Deià 40 (Maó)
teatremao.org
Kon-Tiki
tEWJET5#tEH5#
La gran familia española
(2D) dv. a dl. 18.00
Santa Eulàlia del Riu
(2D) dv. a dg. 22.00 (2D-V.O.) dv. a dg. 19.00
Sant Francesc
Ds. 28 de setembre, a les 21:00 h.
Cafè-concert
%
tEWJET5#tEH
TB 12.00
R.I.P.D. Departamento de policía mortal
(2D) dv. a dl. 20.00, 22.15
MUNICIPAL
Las brujas de Zugarramurdi
Tú eres el siguiente (You’re next)
971322278. PORTO SALER, 79-85.
Concert líric
Gru 2, mi villano favorito
Dg. 13 d’octubre, a les 20:00 h.
ds. 19.00
Recital d’òpera i sarsuela
Rush
MULTICINES MANACOR AFICINE
%
tEWJET5#
tEH5#tETJEH5#
(2D) 20.15, 22.30
971847256. BAS S/N.
Los Pitufos 2
2 guns
2 guns
Asalto al poder
%
EWBEHtEH5#
dv. a dl. 17.55, 20.05, 22.30
(2D) dv. a dl. 18.15, 20.15, 22.20
Guerra Mundial Z
EWtEH
Ds. 5 d’octubre, a les 21:00 h.
Ds. 28 de setembre, a les 21:00 h.
56
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
mèdia
elradar
‘Isabel’ es rodarà a Plasència
per la negativa de Barcelona
A.C.R.
La ciutat extremenya de Plasència acollirà finalment el rodatge de les escenes de la sèrie
de TVE Isabel que inicialment estava previst
enregistrar a la plaça del Rei i el Palau del Tinell
de Barcelona. El conseller delegat de la productora Diagonal TV, responsable de la sèrie,
va explicar en una entrevista al programa de
la Cadena SER Hoy por hoy que havien escollit
aquesta nova localització perquè “té algunes
similituds” amb la zona de Barcelona on van
tenir lloc realment els fets que s’hi volien gravar. Banacolocha va explicar que, després
que el Museu d’Història de Barcelona denegués els permisos per rodar a la plaça del Rei,
van descartar buscar un espai alternatiu a la
mateixa ciutat, perquè “era complicat” i s’havia generat massa “moviment mediàtic”.
Ajuntaments com el de Madrid, Salamanca i
Badalona es van oferir per acollir el rodatge,
però finalment s’ha escollit la plaça de la catedral de Plasència, un espai on hi ha també
palaus i altres edificis monumentals.
El Museu d’Història de Barcelona va impedir que Isabel es rodés a la plaça del Rei perquè la sèrie no diferencia entre “ficció i veracitat històrica”, tot i que posteriorment el seu
director, Joan Roca, va al·legar que la norma-
TV3 21.50
‘30 minuts’
El programa de reportatges s’introdueix en el debat sobre el turisme a
Barcelona i especialment al districte
de Ciutat Vella, on es concentren
prop del 40% dels hotels de la capital catalana. Els defensors d’aquest
sector turístic defensen que és una
font d’ingressos importantíssima,
però mentrestant els veïns veuen
com el seu barri s’ha transformat de
dalt a baix i s’ha convertit en un
espai pensat només per als que
vénen de fora, i no per als que hi
viuen. Experts i afectats exposen el
seu punt de vista sobre la matèria.
IB3
La 1 emet la segona temporada
d’Isabel mentre prepara la tercera. TVE
tiva de patrimoni impedeix “redecorar els elements d’un bé protegit”, tal com pretenien els
responsables de la producció. Banacolocha
creu que la mesura està “fora de to” i va lamentar que s’hagués impedit a una productora catalana que treballa “amb molts actors
catalans” rodar a Barcelona uns fets històrics
que hi van tenir lloc.
Canal+ estrena demà la sèrie ‘Masters of sex’
Menys de 24 hores després que Showtime
l’estreni als Estats Units, la sèrie Masters of
sex arribarà demà a les 23.00 a Canal+ 2. La
ficció, que s’emetrà en versió original subtitulada al castellà, adapta la història real de la
piscòloga Virginia Johnson i el ginecòleg William Masters, que durant els anys 60 van ser
pioners en l’estudi científic del sexe i els seus
efectes sobre el cos humà. Les seves investigacions van revolucionar la manera d’entendre les relacions de parella entre la societat nord-americana i van iniciar el camí de la
teràpia sexual gràcies a la creació de l’Institut Masters and Johnson.
elprogramarecomanat
Michael Sheen i Lizzy Caplan donaran vida
als dos protagonistes de la sèrie, que es fixarà també en la relació entre els dos i en els
entrebancs que es van trobar a l’hora d’iniciar
les seves investigacions. De fet, quan arrenca la trama, ell ja està treballant en un estudi sobre la sexualitat, però ho fa en secret i
durant la nit. La incorporació de Johnson, cantant d’un club nocturn, a la secretaria de
l’hospital on treballa serà el detonant perquè
la situació canviï.
La sèrie, que consta –per ara– de 12 capítols, està basada en la biografia dels dos investigadors escrita per Thomas Maier.
07.00 Futbol de ca nostra.
07.45 Aprenem amb Maria
Bimbolles (Animació).
07.50 L’hora del conte!
(Infantil). Inclou En Pere
i el llop.
07.55 Little Bear (Animació).
08.20 L’hora del conte!
(Infantil). Inclou En
Tià del forn de mataronyes.
08.25 Aprenem amb Maria
Bimbolles (Animació).
08.30 Da-li gas!
(Reportatges).
09.00 Parlament (Política).
09.30 Mosaic (Religiós).
10.00 Eucaristia (Religiós).
10.45 Balears salvatge.
Inclou Entre canyes i
bova i Negre nit sota el
mar.
11.55 Lliga Segona
Divisió B (Esportiu):
RCD Mallorca B-SD
Formentera. En directe
des de l’Estadi Son
Bibiloni.
14.00 IB3 Notícies migdia.
Cap de setmana.
Presentadors: Àngela
Alfaro. Esports: Dani
Barjacoba.
15.25 El temps migdia. Cap
de setmana.
15.30 Pel·lícula: Territorio
prohibido. EUA, 2009.
Dir.: Wayne Kramer.
Int.: Harrison Ford,
Ashley Judd, Cliff Curtis.
Narra l’odissea dels
immigrants il·legals per
aconseguir el permís
de residència a Los
Angeles. Max Brogan
és un agent d’immigració nord-americana
amb una peculiaritat:
s’encapritxa amb tota
la gent que ha de
deportar.
17.25 Rex, un policía dife-
rente (Sèrie).
18.00 Especial informatiu.
18.10 Rex, un policía dife-
21.35 Connexió Juníper
(Religiós). Avui es visita
la pila baptismal on
va ser batejat el beat i
es coneix el seu arbre
genealògic.
22.00 Mossèn Capellà
(Sèrie). Emissió de dos
episodis. Un mur de
les lamentacions: Per
evitar que la celebració
es dugui a terme, el
Lluc tàpia l’accés al
campanar, on es fa el
tradicional bot del porc.
Concebut en pecat:
El Vicenç descobreix
que és estèril quan la
Petra li confessa que
està embarassada.
L’home es pregunta
qui és el pare, i fins i tot
desconfia primer del
Ramon i després del
Lluc.
rente (Sèrie).
19.00 Especial informatiu.
19.15 Uep! Com anam?
(Divulgatiu).
20.00 Especial informatiu.
20.30 IB3 Notícies vespre.
Cap de setmana.
Presentadors: Àngela
Alfaro. Esports: Dani
Barjacoba.
21.30 El temps vespre. Cap
de setmana.
00.25 7è Grand Prix des
Balears. Trot.
00.55 Ous amb caragols.
02.50 Musical (Musical).
04.45 Jazz (Musical).
Ràdio
Mallorca
40 Principales
Alcúdia Ràdio
BN Mallorca
Cadena 100
Cadena Dial
Cat. Ràdio Alcúdia
Cat. Ràdio Palma
CatMúsica
COPE
ES Radio
Europa FM
Flaix FM
Hit FM Inca
Hit FM Palma
IB3 Ràdio
Insel Radio
Kiss FM
M80 Radio
Máxima FM
Onda Cero Alcúdia
Onda Cero Manacor
Onda Cero Palma
Onda Melodía
Radio 1 Palma
Radio 1 Zona Nord
94.1
94.7
106.5
97.6
98.4
96.4
93.3
88.8
97.6
97.1
91.2
100.6
93.6
96.6
106.8
95.8
89.5
102.3
96.1
94.3
92.7
95.1
101.0
90.1
93.2
Radio 3 Palma
92.3
Radio 3 Zona Nord
97.4
Radio 5 Palma
104.5
Ràdio Balear
101.4
Radio Calvià
107.4
Radio Mallorca SER 103.2
Radio Marratxí
92.9
Radiomania
96.6
RNE Clàsica Palma
87.9
RNE Clàsica Zona Nord 95.4
Talk Radio Europe
103.9
Última Hora Mallorca 98.8
Última Hora Llevant 99.2
Última Hora Nord
100.2
Menorca
40 Principales
Cadena 100
Cadena Dial
Catalunya Ràdio
COPE
Europa FM
IB3 Ràdio
Kiss FM
Máxima FM
Onda Cero Mahón
Radio 1
94.6
Radio 3
105.8
Radio 5
100.4
Ràdio Balear
102.7
Radio Clásica
97.1
Radio Menorca SER
95.7
Eivissa
40 Principales
Cadena 100
Cadena Dial
Catalunya Ràdio
Europa FM
Hit FM
IB3 Ràdio
Kiss FM
Onda Cero
Radio 1
Radio 3
Radio 5
Radio Clásica
Radio Diario
Radio Ibiza SER
96.2
101.3
98.2
95.2
101.3
105.3
88.6
89.5
93.6 Formentera
91.4 Ràdio Illa
98.1
89.1
100.8
95.5
90.4
96.6
93.7
89.5
96.0
101.6
105.7
94.9
104.0
97.2
102.8
107.9
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
57
mèdia
lespel·lículesrecomanades
TELECINCO 16.00
‘Las normas
de la casa de la sidra’
✰✰✰✰
Director: Lasse Hallström
Actors: Tobey Maguire,
Charlize Theron, Michael
Caine, Delroy Lindo
EUA, 1999. El Homer ha
viscut tota la vida en un
orfenat i ara el director
decideix preparar-lo perquè sigui el seu successor.
Però ell, en plena joventut, vol marxar i veure
món, especialment després de conèixer una noia.
ANTENA 3 22.10
LA 1 22.15
‘En tierra de hombres’
‘Valkiria’
✰✰✰✰✰ Excel·lent ✰✰✰✰ Molt bona ✰✰✰ Bona ✰✰ Regular ✰ Dolenta
IB3 15.30
‘Territorio prohibido’
✰✰✰✰
✰✰✰
Director: Niki Caro
Actors: Charlize Theron,
Frances McDormand, Sissy
Spacek, Woody Harrelson
✰✰✰
Director: Wayne Kramer
Actors: Harrison Ford, Ray Liotta,
Jim Sturgess, Ashley Judd, Summer
Bishil, Lee Horsley, Cliff Curtis
Director: Bryan Singer
Actors: Tom Cruise,
Kenneth Branagh, Bill
Nighy, Tom Wilkinson
EUA, 2005. Una mare soltera amb problemes econòmics decideix entrar a treballar a les mines de ferro
del seu poble. Però el sector
està dominat pels homes,
que no veuen amb bons ulls
la presència femenina i
humilien i vexen les poques
dones que hi treballen.
EUA, 2008. Després de
quedar greument ferit en la
campanya africana, el coronel Stauffenberg torna a
Alemanya i s’uneix a la
resistència antinazi. Així es
convertirà en el cervell
d’una operació per matar
Hitler i ensorrar el règim.
TVE-1
ANTENA 3
EUA, 2009. Drama sobre l’odissea
dels immigrants il·legals per aconseguir el permís de residència a Los
Angeles. Max Brogan és un agent
d’immigració nord-americà amb una
peculiaritat: s’encapritxa amb tota la
gent que ha de deportar. El seu
col·lega Hamid, d’origen iranià, tracta de demostrar a la seva família
com és d’important ser americà.
INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA
TV3-CAT
07.00 Notícies 3/24.
08.00 Bon dia, amic Mic
(Infantil).
Rovelló (Infantil).
L’illa del far (Infantil).
Papawa (Infantil).
Lucky Fred (Infantil).
Signes dels temps
(Religiós).
10.40 Tresors del món,
patrimoni de la humanitat (Sèrie documental).
11.00 Missa conventual de
Montserrat (Religiós).
12.12 Oh Happy Day!
(Concurs).
13.45 Polònia (Humor).
14.20 Tot un món
(Documental): Ral·lis
d’integració.
14.30 Telenotícies migdia.
Presentadors: Agnès
Marquès, Joan Carles
Peris. Col·laborador:
Àlex Castells.
15.40 APM? Extra (Humor).
16.25 Sense ficció
(Documental): Planeta
blanc. El nostre Pol Sud.
17.32 Karakia (Gastronòmic).
Osvaldo.
18.02 El Foraster (Humor):
Benifallet.
18.55 Fotografies (Sèrie
documental). Animals.
19.22 Futbol femení
(Esportiu): RCD
Espanyol-FC Barcelona.
21.00 Telenotícies vespre.
Presentadors: Agnès
Marquès, Joan Carles
Peris. Col·laborador:
Àlex Castells.
21.50 30 minuts
(Reportatges).
Conviure amb el
turisme.
22.30 Summa positiva
(Reportatges). Viure en
família
23.05 Via llibre (Literatura).
23.30 Thalassa
(Reportatges).
23.50 Parlament.
Presentador: Josep
Maria Martí Rigau.
00.15 Infidels (Sèrie). Emissió
de dos episodis: Capítol
26 i Capítol 27.
02.15 Blog Europa
(Reportatges).
02.30 Notícies 3/24.
03.00 30 minuts
(Reportatges).
Conviure amb el
turisme.
03.34 Summa positiva
(Reportatges). Viure en
família.
04.04 APM? Extra (Humor).
08.10
09.00
09.18
09.31
09.55
Noticias 24 horas.
Código emprende.
Lo que hay que ver.
Cine para todos:
Escucha mi voz.
13.00 Cocina con Sergio.
13.30 Solo moda.
14.00 L’informatiu.
14.30 Corazón.
15.00 Telediario 1.
15.55 El tiempo.
16.00 Sesión de tarde:
Ghost. Más allá del
amor. EUA, 1990.
Dir.: Jerry Zucker.
Int.: Patrick Swayze,
Demi Moore, Whoopi
Goldberg.
18.00 Sesión de tarde:
El secreto de mi
hija. EUA, 2007. Dir.:
Douglas Jackson. Int.:
Nina Dobrev, Jennifer
Grant, Steve Byers.
19.30 Sesión de tarde:
Infierno en la
montaña. EUA, 2002.
Dir.: Jason Bourque. Int.:
Tracey Gold, Alexander
Walters, Ellen Dubin.
21.00 Telediario 2.
22.15 La película de la
semana: Valkiria.
EUA-Alemanya, 2008.
Dir.: Bryan Singer. Int.:
Tom Cruise, Kenneth
Branagh, Bill Nighy.
00.00 Especial cine:
Diamante de sangre.
EUA, 2006. Dir.: Edward
Zwick. Int.: Leonardo
DiCaprio, Jennifer
Connelly.
02.15 24 horas en la calle.
03.10 TVE es música.
06.00
09.30
10.45
11.15
06.00
06.50
07.00
08.30
11.30
14.00
15.00
15.45
16.00
17.45
21.00
21.40
21.55
22.00
22.10
00.15
02.15
02.30
Vídeos musicales.
Pica pica.
Pelopicopata.
Los más...
Ahora caigo.
Los Simpson
(Sèrie). Emissió de
dos episodis: Marge
Simpson en: Cólera al
volante (T10) i Bart
tiene dos mamás (T17).
Antena 3 Noticias 1.
El tiempo.
Multicine: Nunca te
mentiría. Canadà,
2011. Dir.: Bradley
Walsh. Int.: Anastasia
Griffith, Brendan Fehr.
Multicine: Sombras
del amor. Regne
Unit-EUA-AlemanyaÀustria, 2010. Dir.: Giles
Foster. Int.: Charles
Dance, Eileen Atkins.
Antena 3 Noticias 2.
Deportes.
El tiempo.
Ver cine.
El peliculón: En tierra
de hombres. EUA,
2005. Dir.: Niki Caro.
Int.: Charlize Theron,
Elle Peterson, Frances
McDormand. Josey
Aimes torna a la seva
terra natal al nord de
Minnesota després d’un
matrimoni fracassat.
Pel·lícula: Funny
Games. Estats Units,
2008. Dir.: Michael
Haneke. Int.: Naomi
Watts, Tim Roth.
Canal Bingo.
Minutos musicales.
CUATRO
07.00 El zapping de
surferos.
09.00 Fauna letal. Cómo se
rodó.
09.30 Fauna letal.
Amenazados.
10.00 El encantador de
perros.
11.00 Encuentros peligrosos. La caza del
dragón.
12.00 Callejeros viajeros.
Emissió de dos
episodis: Caribe mexicano i Florencia, la más
bella.
14.00 Noticias Cuatro.
14.50 Deportes Cuatro.
15.45 Home cinema:
Hellboy II: El ejército
dorado. EUA, 2008.
Dir.: Guillermo del Toro.
Int.: Ron Perlman,
Selma Blair.
18.00 Home cinema:
Transmorfers. EUA,
2011. Dir.: Paul Ziller.
Int.: Kavan Smith, Colby
Johannson.
19.50 Noticias Cuatro.
21.00 Deportes Cuatro.
21.30 Palabra de gitano.
Tradición: Els reporters del programa són
testimonis d’alguns
dels costums de la
comunitat calé que avui
dia encara se celebren.
Tot seguit, reposició de
Vida.
23.45 Cuarto milenio. Avui
al programa es debat
sobre el poder de la
hipnosi.
04.15 Shopping.
TELE 5
06.30 I love TV.
08.15 La voz. Los elegidos,
LA SEXTA
06.00 La Sexta en concierto.
07.30 Historias con denomi-
de cerca.
09.00 La voz. Los elegidos.
09.30 Mundial de
Motociclismo: Gran
Premi d’Aragó. Prèvia.
11.00 Mundial de
Motociclismo: Gran
Premi d’Aragó. Curses
de Moto3 (11.00h.),
Moto2 (12.20h.) i
MotoGP (14.00h.). En
directe des del Circuit
de MotorLand, Aragó.
15.00 Informativos
Telecinco.
16.00 Cine en familia: Las
normas de la Casa de
la sidra. EUA, 1999.
Dir.: Lasse Hallström.
Int.: Charlize Theron,
Michael Caine.
18.30 ¡Qué tiempo tan feliz!
El programa rep el periodista Jaime Cantizano,
que parla de la seva
nova etapa professional a la ràdio.
21.05 Informativos
Telecinco.
22.00 Aída. Amores porros
(T10): El Fidel i el
Germán decideixen
finalment anar-se’n a
Suècia en el seu viatge
d’Erasmus. Tot seguit,
reposició de Salvar al
soldado Mecos (T9) i
Lo que el Baute se llevó
(T9).
02.15 Premier casino.
*Pot variar en funció
del Mundial de Motociclisme.
nación de origen.
08.00 Bestial.
08.45 Piso compartido.
09.31 Vaya casas.
11.00 ¿Quién vive ahí?
14.00 La Sexta noticias 1ª
15.00
15.20
15.30
16.00
18.15
20.00
20.55
21.20
21.30
22.40
01.45
edición.
La Sexta deportes.
La Sexta meteo.
Top Trending Tele.
Pel·lícula: Adèle y el
misterio de la momia.
França, 2010. Dir.: Luc
Besson. Int.: Mathieu
Amalric, Louise
Bourgoin.
Liga Segunda
División. Reial
Saragossa-Recreatiu
de Huelva. En directe
des de l’Estadio de la
Romareda.
La Sexta noticias 2ª
edición.
La Sexta deportes.
La Sexta meteo.
El objetivo. Aquesta
setmana visita el
programa Ignacio
Fernández Toxo,
secretari general de
CCOO, que respon a
preguntes sobre la crisi
i el paper dels sindicats
en la protecció dels
drets dels treballadors.
A més, Ana Pastor
analitza el paper del
príncep.
Policías en acción.
Astro TV.
SUPER3/33
CANAL 4
CANAL+
LA 2
LA SEXTA 3
06.00 Mic. 06.22 Rovelló.
07.38 Sincopats. 07.40 El
xou del Correcamins. 08.00
La Supermots. 08.55 Mic.
09.26 Doraemon. 10.20 La
família del Super3. 11.00
Rekkit, el conill màgic. 12.00
Tags. 12.28 L’equip Spike.
13.20 Els Dalton. 14.10 Els
08.00 Mira com ballen. 09.00
Pop clàssics. 10.00 Mallorca today (Informatiu). 10.35 Va de
08.00 Pel·lícula: El origen de
09.30 Shalom. 09.45 Islam
hoy. 10.00 Últimas preguntas. 10.25 Testimonio. 10.30
El día del Señor. 11.30 Pueblo
de Dios. 12.00 Babel en TVE.
(R.) 12.30 Visto en la Tierra.
(R.) 13.25 El escarabajo verde.
(R.) 13.55 Mil años de romá-
06.00 Compras de cine. 10.00
Todo cine. 11.55 Pel·lícula: Tras
pingüins de Madagascar.
15.03 Mofeta Kung Fu. 15.45
Pel·lícula: Astèrix i Cleopatra.
17.00 L’hora del Timmy. 17.32
Geronimo Stilton. 18.00 El meu
robot i jo. 18.30 La Supermots.
19.20 Scooby-Doo, on ets?
20.08 Tom i Jerry. 21.05 Bola
de drac Z. 21.30 Blog Europa.
21.47 Via llibre. 22.15 Grans
documentals 33. 00.03 La batalla d’Alger. 01.02 Budrus.
02.01 Catalunya negra. 02.53
Bon viatge.
trot. Programa d’actualitat esportiva que consta d’un bloc on
s’entrevista un expert coneixedor del trot i un altre bloc de
tertúlia amb les novetats europees per tractar d’aquest
esport. 11.35 Esglèsia noticia.
12.25 Trending topic. 13.00
Material sensible II. 14.00
Mallorca today (Informatiu).
14.30 Directe 971. 16.00
Cinema 4: Mogambo. 18.00
Cavalls de trot. 18.30 Pop
clàssics. 19.30 Hora felanitxera. 21.00 Material sensible II.
21.40 Cuinam. 22.10 Rodamón:
Sa torre de Canyamel. 22.40
Club 4. 00.10 Así es mi casa.
01.00 Chat para adultos.
los guardianes. EUA, 2012.
Dir.: Peter Ramsey. Int.: . 09.35
Sing me the Songs that Say I
Love You. 11.30 El día del fútbol. 12.00 Liga Adelante. 14.00
La vida secreta de los perros.
14.50 Todo sobre Banshee.
15.00 Hijos del Tercer Reich
(Unsere Mütter, Unsere Väter).
16.42 La historia de los hijos
del Tercer Reich. 16.55 Premier
League. 19.00 Pel·lícula: Todos
los días de mi vida. EUA, 2012.
Dir.: Michael Sucsy. Int.: Rachel
McAdams, Channing Tatum,
Sam Neill, Scott Speedman.
20.45 Cine estreno: Salvajes.
EUA, 2012. Dir.: Oliver Stone.
Int.: Taylor Kitsch, Blake
Lively, John Travoltan. 23.00
El día del fútbol. 01.35 Political
Animals.
nico (las claves del románico). 14.30 Buenas ideas TED.
15.00 Arqueomanía. 15.35
Saber y ganar fin de semana.
16.20 Grandes documentales. (R.) 17.15 Biodiario. 17.20
Docufilia. 19.05 Al filo de lo imposible. 20.00 Viaje al interior
de la cultura. 20.30 Página 2.
21.00 Reportero de la historia. (R.) 21.30 Redes 2.0. (R.)
22.00 ¡Cómo nos reímos! 23.00
Documentos TV. 00.05 Viaje
a la tradicion mediterránea.
00.50 Metrópolis.
la pista de la Pantera Rosa.
13.30 Pel·lícula: Fuera del cuerpo. 15.30 Pel·lícula: Más falsas
apariencias. 17.15 Pel·lícula:
Mad city. 19.29 Pel·lícula:
Cellular. EUA, 2004. Dir.: David
Ellis. Int.: Kim Basinger, Chris
Evans, Jason Statham. 21.10
Todo cine. 22.15 Pel·lícula:
Negocios sucios. EUA, Regne
Unit, Canadà, 2001. Dir.:
Ronny Yu. Int.: Samuel L.
Jackson, Robert Carlyle, Meat
Loaf, Emily Mortimer. 23.50
Pel·lícula: En el corazón de la
jungla. EUA, 1993. Dir.: Luis
Llosa. Int.: Tom Berenger,
Billy Zane, J.T. Walsh, Aden
Young, Ken Radley, Reynaldo
Arena. 01.40 Todo cine. 02.15
Compras de cine.
58
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
mèdia
La tercera temporada de
‘Homeland’ arrenca avui als EUA
Aquesta nit, a la mateixa hora que AMC
s’acomiada de Breaking bad, Showtime arrenca amb la tercera temporada de Homeland. A l’Estat Fox emetrà la sèrie abans del
que tenia previst, el dijous 3 d’octubre a les
22.20. Molts dels seguidors de la ficció sobre intrigues d’espionatge i conspiracions
MÈDIA
L’exitosa sèrie d’AMC Breaking
bad s’acomiada per sempre avui als
EUA després de cinc temporades i
nombrosos premis, entre els quals
un Emmy al millor drama. A l’Estat
arribarà a partir de l’octubre.
SELENA SORO
El destí de Walter
White es decidirà aquesta nit a AMC
amb el capítol final de Breaking bad.
L’adéu de Heisenberg es preveu
èpic, i per això la cadena nord-americana emetrà l’episodi des d’una
pantalla gegant al cementiri Hollywood Forever de Los Angeles.
Dos afortunats seguidors, a més,
podran acompanyar Walter White
(Bryan Cranston), Jesse Pinkman
(Aaron Paul) i la resta del càsting durant l’emissió de la sèrie, gràcies a un
concurs amb fins benèfics que han
organitzat els dos protagonistes de
Breaking bad. Cranston i Paul han
recaptat prop d’1,8 milions de dòlars
per a la fundació contra el bullying
Kind Campaign. A canvi, l’actor que
interpreta Jesse Pinkman recollirà
els dos afortunats a l’aeroport, que
assistiran amb ell a l’estrena del capítol i també a la festa posterior amb
l’equip del programa.
A l’Estat, el capítol es podrà veure a través d’iTunes, Amazon, Netflix i XBOX Live, i arribarà a la petita pantalla a partir de l’octubre de
la mà de Paramount Comedy.
Breaking bad s’acomiadarà per
sempre després de cinc temporades
acompanyades de l’èxit d’audiència
i de crítica. L’antepenúltim capítol
de la sèrie, Ozymandias, el van seguir als EUA 6,4 milions d’espectadors, un 102% més respecte a la
temporada anterior. En els últims
premis Emmy, a més, Breaking bad
va obtenir el seu primer guardó a
millor drama. Un reconeixement
que s’afegeix als tres Emmy que ja
tenia l’actor principal, Bryan Cranston, i el premi al millor programa de
l’any segons els 220 crítics dels
prestigiosos TCA Awards.
BARCELONA.
‘Breaking bad’ diu
adéu amb l’últim
alè de Heisenberg
AMC emet aquesta nit el capítol final de la sèrie
des del cementiri Hollywood Forever de Los Angeles
sobre aquest episodi final. Si encara no heu vist el penúltim capítol de
la cinquena temporada de la sèrie,
no seguiu llegint, a risc d’spoilers.
En un vídeo que va llançar fa uns
dies la cadena AMC –només es podia
veure des dels EUA però diverses
webs l’han filtrat–, es mostren flaixos del penúltim capítol de la sèrie,
Granite State, ja emès, amb comentaris inèdits dels mateixos actors sobre què ha d’esperar l’audiència.
“El meu personatge va amb pilot
automàtic des de la desaparició del
Walter”, explica al vídeo Anna
Gunn, l’actriu que encarna la Skyler.
“La Skyler que veiem en l’últim episodi és només una ombra del que
era abans”, explica la intèrpret.
Mentrestant, Jesse Pinkman segueix al soterrani del Todd (Jesse
Plemons), que el reté perquè continuï cuinant la metamfetamina blava. “Fa cinc temporades que el meu
personatge viu torturat, i en el penúltim capítol finalment han aconseguit trencar-lo”, assegura l’actor
Aaron Paul.
L’últim as a la màniga del Walter
L’OCÀS DE WALTER WHITE
El destí del famós Heisenberg
es resoldrà aquesta nit després
de cinc temporades. AMC
Totes les claus de l’últim episodi
Breaking bad té tots els ingredients
per marxar per la porta gran, sense deixar ningú indiferent. Bryan
Cranston ja va avisar fa unes setmanes a la revista Short List que
s’acostava “un terrible desastre”.
L’episodi final durà l’enigmàtic
nom de Felina. Nick Bilton, columnista del New York Times, va assenyalar a través de Twitter el seu
possible significat: “Felina. Fe (ferro), Li (liti), Na (sodi), o el que és el
mateix: sang, meta i llàgrimes.
També és un anagrama de finale [final]”. Durant aquests dies previs a
l’adéu definitiu, el càsting al complet de Breaking bad i el seu creador i productor executiu, Vince Gilligan, han anat donant més pistes
a la CIA, però, segurament ja deuen haver
vist el primer capítol de la tercera temporada, que va filtrar-se fa un parell de setmanes. En aquesta nova entrega, Carrie Mathison (Claire Danes) comença a recompondre la seva vida després de l’atemptat
que la va allunyar de Brody.
L’‘spin-off’ sobre Saul Goodman serà una preqüela
La cadena AMC va confirmar a
principis de setembre, després de
molts rumors, que efectivament tiraria endavant un spinoff de la sèrie Breaking bad,
basat en les aventures de l’excèntric advocat de Walter
White, Saul Goodman. La ficció, que es dirà Better call Saul,
serà una preqüela, segons va revelar el New York Times. Els fans
de Breaking bad, que ja es feien
il·lusions pensant que seria una seqüela i que, per tant, Goodman no
moriria al final de la cinquena temporada de la sèrie, hauran d’esperar al capítol d’aquesta nit
per veure si l’advocat és una
baixa més a la ficció, que en
els últims capítols s’ha saldat
amb més morts que mai. Ja
des dels primers episodis, el
personatge de Saul Goodman
ha estat un dels preferits de l’audiència. Per això, AMC va crear ja
el 2010 el portal Bettercallsaul.com, on es pot seguir el dia
a dia de l’advocat.
El gran misteri del capítol final, però, és què passarà amb Walter White després que ni el seu fill ni la seva dona en vulguin saber res més. El
cuiner de metamfetamina més famós de tot Alburquerque fuig amb
només un dels sis barrils plens de
diners que tenia enterrats: 11 milions de dòlars dels 80 que havia acumulat. Suficient per començar una
nova vida des de zero. Walter White, però, no en té prou i vol venjança: vol recuperar la seva família i els
barrils plens de diners que Todd i els
seus seqüaços li han robat.
“Heisenberg sempre ho ha resolt
tot amb una gran intel·ligència”,
afirma el productor i creador de la
sèrie, Vince Gilligan, en el vídeo
d’AMC. “Ara, però, no sembla que
pugui sortir-se’n. Està massa malalt
pel càncer, i espiritualment trencat”,
afegeix amb contundència.
“Però jo no em quedaré quiet esperant que tot acabi així”, rebla de
sobte Bryan Cranston, l’actor que
encarna el Walter. I apareix un flaix
del final del capítol ja emès Granite
State, en què surt el seu personatge
bevent en un bar. De fons sona un televisor. El Walter es gira i reconeix
les dues persones que surten en pantalla, dos personatges que no apareixien a la sèrie des de la primera temporada: el matrimoni que es van fer
rica gràcies a les idees del Walter i
que ara reneguen d’ell. “En aquell
moment –explica Cranston– s’encén la ira de Walter White, i s’adona que no pot rendir-se sense més,
sense fer soroll, i que el que ha de fer
és sortir i fer retronar la seva veu”.
La prova definitiva que, en l’últim
capítol, als espectadors els espera
Heinsenberg en estat pur.e
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
59
mèdia
Pàmies i Albanell obren la
temporada del ‘Via llibre’
Cuatro prescindeix
de ‘Negocia como puedas’
El programa de literatura Via llibre torna avui
(21.45) al 33. El primer capítol d’aquesta nova temporada presentarà Cançons d’amor i de
pluja, l’últim llibre de Sergi Pàmies, i conversarà amb Josep Albanell, guanyador del Premi Trajectòria en l’última edició de la Setmana del Llibre en Català, sobre la seva carrera.
Cuatro ha cancel·lat el concurs Negocia como puedas, que presentaven cada tarda Raúl
Gómez i Miguel Martín. Estrenat al juliol,
l’espai tenia 459.000 espectadors i un 3,7% de
share a Espanya –a Catalunya pujava fins al
4%, amb 72.000 seguidors–. A partir de demà
el seu espai l’ocuparà la sèrie Castle.
Dos blogs de l’ARA, entre els
guanyadors dels Premis Blogs
Albert Cuesta i Diego Lázaro van
recollir ahir dos dels Premis Blogs
Catalunya. Els seus blogs a la web
de l’ARA van ser reconeguts com
els millors en els àmbits de les noves tecnologies i la ciència.
ALBERT CASTELLVÍ ROCA
Els blogs que Albert
Cuesta i Diego Lázaro tenen a la web
de l’ARA són dos dels guanyadors
dels sisens Premis Blogs Catalunya,
que es van lliurar ahir al vespre al
Teatre Auditori de Granollers, en
l’acte que va servir per posar el punt
final a l’edició d’enguany de la Catosfera. El jurat d’aquests guardons, que atorga l’entitat Stic.cat,
va reconèixer el blog de Cuesta
(www.ara.cat/opinio/firmes/albert_cuesta) com el millor en la categoria professional de l’àmbit de
BARCELONA.
les noves tecnologies. La pàgina recull tots els articles que l’analista
publica a l’ARA, l’Ara.cat i el suplement Emprenem.
Per la seva banda, Temps pel
temps (Ciencia.ara.cat/tempspeltemps), escrit per Lázaro, va guanyar en la categoria professional
d’universitats, recerca i ciència. En
el seu blog, el geògraf i màster en climatologia aplicada parla sobre tot
tipus de temes relacionats amb la
meteorologia, amb especial atenció
als fenòmens que tenen lloc a Catalunya i amb l’objectiu de resoldre els
dubtes sobre la matèria que li plantegen els lectors.
Els Premis Blogs Catalunya reconeixen cada any els millors blogs escrits en català de 15 temàtiques diferents –que van des de la política
fins a l’esport, la gastronomia o el
medi ambient– i dividits també en
Foto de família de tots els guardonats amb els
Premis Blogs Catalunya 2013. STIC
Wikimedia
L’entitatque
gestionala
Viquipèdia
vaguanyarel
premideljurat
tres categories: personal, professional i corporatiu. En total, ahir es van
lliurar 31 guardons, als quals optaven encara sis blogs més de l’ARA
que havien entrat a la llista de finalistes, elaborada a partir d’una votació popular.
Entre els guanyadors hi ha també, per exemple, Global Voices Catalunya –que recopila i tradueix al
català informacions publicades en
mitjans de tot el món–, Sèries en
blog –que recull l’actualitat sobre
sèries televisives a través del portal
de TV3– i Vocabulària –un espai de
resolució de dubtes lingüístics elaborat per la UB.
Pel que fa al premi especial del jurat, va anar a parar a mans de l’Amical Wikimedia, l’entitat que gestiona la Viquipèdia catalana i que
aquest any ha aconseguit ser reconeguda internacionalment.
Amb el lliurament d’aquests
guardons es va tancar la sisena edició de la Catosfera, que va tenir com
a protagonistes els catalans que treballen a les grans empreses d’internet. Ahir durant tot el matí, sis
d’aquests professionals van participar en diverses taules rodones en
què van donar el seu punt de vista
sobre el present i el futur del sector.
La trobada, però, encara tindrà un
epíleg al llarg dels pròxims dies a
través de quatre sessions de formació gratuïtes pensades per als professionals que volen millorar les seves capacitats comunicatives.e
62
DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
arabalears
passi-hobé
araquenos’ofenguiningú
ABANSD’ARA
JUANJO SÁEZ
[
De l’article de José Comas Solá (Barcelona, 1868-1937) a La Vanguardia (13-II-1907).
Unes causes de fracàs intel·lectual i de retard científic que cent anys després encara perduren.
]
Ciencia
Entre el cultivo de la Ciencia y el de las Letras y Artes
existe en nuestro país un pasmoso desequilibrio, que
apenas sobrepasa ninguna nación europea. La palabra
Cienciaesaquíparamuchosunsímbolodetorturamental,laexpresiónsuperlativadelaaridez,yenconsecuencia, la atención de la mayoría del público
pasaindiferenteportodoaquelloquetenga algo de científico. […]
El enorme atraso científico general de
nuestropaísesproductodecomplejascircunstancias, cuyos perniciosos efectos
vansumándoseennuestravida.Bienpuede decirse que se inicia la muerte de las
energíasintelectualesenlaescuela.Elsistema de enseñanza generalmente practicado entre nosotros ha conseguido hacer odioso el estudio. Para el niño, la mayoría de nuestras escuelas son la casa del
sufrimiento,ysóloesperaaquelsaliralairelibreparaescapardetantasposturasviolentas,detanto canturreo monótono, de exprimir su memoria para
contestar como un fonógrafo lo que jamás le han hecho
comprender,ydardepuntapiésaaquelsinnúmerodeli-
bros que ha tenido que comprar y que simbolizan en los
años infantiles los primeros y más crueles sinsabores
de la vida. Aquellas nociones científicas quedan estereotipadas en el tierno cerebro en forma de perenne maldición al trabajo intelectual, que sólo sabrá disipar el espíriturobusto,capazdeecharsedeencima
tan malhadadas semillas.
Enlosestudiossuperioressubsistenreminiscencias del aquel método de enseñanza sin vida ni alma, lo cual, añadido al
profundo despego que para el estudio ya
llevan consigo buena parte de los aspirantes a una carrera científica, da por resultado cursos universitarios en los que generalmentesólosedeseasalirdelpasoolucir
unabuenanota,yahombrescontítuloacadémicoquealpasarporúltimavezlosumbrales de la Universidad cierran los libros
que jamás abrieron por impulso expontáneo, y se sepultan en el montón de los anónimos, cuando no en el de los desgraciados. […]
José Comas Solá 1907
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS
PERIODISTA, ASSAGISTA I CATEDRÀTIC A LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA
Gaudeix ‘online’ dels mots encreuats de l’ARA a
http://passatemps.ara.cat
PASSATEMPS
motsencreuats
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
elaborat per Senyor Ventura
14
Horitzontals 1. Treu totes les coses de valor. El primer
vídeo que va passar a la història. 2. El Peter les duu al cor.
1
Una que pot ser útil a falta d’autoritat paterna. Cuino
amb carbó. 3. Acte que no necessita ser multitudinari per
tenir èxit. El boc expiatori de tots els nostres mals. Un pis
sense parets. 4. Acaben de partir. Uns grans defensors
dels interessos de la banca. Nucli de sodi. 5. La guerra de
la independència, segons Mohamed Jordi. Té una sospita. 6. Té un forat. El pis està desordenat, però trobes els
calçotets ràpidament. 7. Rima escurçada. Habituals a la
boca del Capità Haddock. Bastant humida. 8. Són necis
i no tenen cap. Fer-hi foc no és perillós. Una confusió.
9. La pasta que et prens estirat al sofà. Amenaça l’escola
de cinema. Porta de sortida. 10. Permet que l’avi pugi al
cel. No se’ls pot adscriure a cap moviment. Faci passar
gana. 11. Són mig nadius. Ofereix un altre punt de vista.
El baf que ens deixa la cervesa anglesa. El nucli del meteorit. 12. Compteu de dos en dos. Deixo entrar. Fas una
mossegada a la carn. 13. Fina per dins. És gran però té
poca vista. Sentit per sentir-hi. 14. A l’Extrem Orient, es
belluguen com un huracà. Segons com ho retalli, perdrà
el seu sentit exacte.
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
Verticals 1. Ànsia irrefrenable. Difícil de trobar. 2. Trans-
forma un alcohol en un èter. Una noia fora del comú, que
té l’aire propi de les muses. 3. Un tema tabú per als anglesos. Inclou la nostra família i els nostres avantpassats. Un
inici fantàstic. 4. L’esperat inici de les vacances. Cridar
com un animal. Són a l’interior del crisantem. Ajuda a recordar el que acabes de dir. 5. Deixar per més endavant.
Tustin. 6. Bigas Luna donà fe de les seves edats. Cedí per
consideració. Un cabàs buit. 7. L’essència del mite. Per
treure’n tot el partit, cal tocar moltes tecles. Habitant
misteriós dels boscos escandinaus. 8. Ho fas moltes vegades. Pateix una constant acumulació de líquids. 9. No
té cap problema per obrir la porta a l’enemic. El present
és sinònim de mort. Agafi violentament. 10. Aplegues
formant un riu. Endevino les intencions del gitano. Ocupa
el cap de taula. 11. Es troba enmig d’un embús. Utilitzes.
És pres per excitar el personal. Coregem el Nobel japonès.
12. La punta dels espàrrecs. Aquesta pertany a l’ili. Als
Estats Units, es respira a l’ambient. 13. Les seves pujades
són d’escàndol. Rovello. Una trompa que s’agafa com un
piano. 14. Si et fa viatjar, no tindrà gust. Fet amb frenesí.
sudoku
fàcil
solucionsd’ahir
E
S
B
A
R
T
difícil
7
3
8
8
7
2
9
4 8
6
9 2
8 6
3
5 3
9
4 1
2
2
9
5
8
6
5
2
7
7
6
5
6
4
7
9
9 4
7
8
9 4
3
5
3
9
6
3
4
2
G
O
L
A
F
R
E
5
2
1
3
3
6
1
7
5
C
O
N
C
E
R
T
I
S
R
A
E
L
O
T A
R
O R
P A
O N
R A
T R
U
B
N A
U S
I T
S
A
P
E
D
R
E
G
A
V
A
M A T
O S A R
S T R E
A D D
A T I U
N
V I
I R O
V E L I
E T
N
R R O C
S A B O
T A
S A
E R A T
R I F A R
fàcil
B A L I
A N
L
T
L L
I C I O
A C T
A R E
R E U M
N G
I
O I A D
S
V E
C A S
I A L
I G L U
I A
A
R
I
U
A
M
A
G
A
C
E
S
I
difícil
3 5 4 1 9 8 2 7 6
2 1 7 6 4 5 9 8 3
9 8 6 7 3 2 1 5 4
6 5 8 4 7 3 2 1 9
4 3 2 1 5 9 8 6 7
7 1 9 2 6 8 5 4 3
1 7 5 9 8 6 4 3 2
8 3 9 5 2 4 7 6 1
6 4 2 3 7 1 5 9 8
1 8 4 9 3 2 7 5 6
5 2 3 7 8 6 1 9 4
9 7 6 5 4 1 3 8 2
7 2 1 8 5 3 6 4 9
5 6 8 4 1 9 3 2 7
4 9 3 2 6 7 8 1 5
8 9 7 6 2 5 4 3 1
3 4 1 8 9 7 6 2 5
2 6 5 3 1 4 9 7 8
arabalears DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE DEL 2013
63
passi-hobé
críticatv
DICCIONARA
MÒNICA PLANAS - PERIODISTA
Coordina: Fran Domènech
Només faltava que els bolets parlessin
Durandot
Òpera sobre els requisits que
demana el líder democristià
per fer la consulta.
@frandomenech
H
atornatCaçadorsdeboletsaTV3tot
i que aquesta tardor ja tenen assumit que els espectadors estem ja
una mica saturats. Per això, en comptes de
mantenir-lo en el prime time dels dies laborables ho han passat a la sobretaula dels dissabtes, després del Telenotícies. Un encert,
francament. Una estratègia que permet
mantenir viu (ni que sigui agonitzant) un
clàssic de TV3 i, a la vegada, no esclavitzar
l’audiència als èxits pretèrits. El bloc generalesmantéforçasemblant:famíliescaçant,
plegant o collint bolets amb la inconfusible
veudel’ÒscarDalmau.Eldiaqueescansiell,
elformats’acaba.Tambémantenenl’expert,
l’Enric Gràcia, el micòleg més espremut de
Catalunya. No li queda res per explicar, ja.
L’audiència pot contribuir al programa enviant fotos de les seves pròpies recol·leccions al bosc. Per mi, sense cap mena de dubte, aquest és un dels moments més hilarants
del Caçadors de bolets: quan veiem les creacions artístiques que resulten de la barreja surrealista de nadons i bolets. Fins i tot
Dalí s’hauria acollonit amb aquests bodegonsd’humansifongs.Somunpaísbenboig.
Si els d’Intereconomía veuen aquestes fotos
de bebès dormint amb bolets gegants al cap
i a la panxa que als catalans ens poden sem-
El Llanega Solitari
Caçador de bolets que mai vol
que l’acompanyi ningú.
@Ritxi_Witxi
Barratina lliure
Nou escamot de
defensa de la terra i el poble
que fa la lluita aixecant
el colze i cop de glop.
@jrmoleroyll
Bolet votar
Quan fins i tot els fongs volen
exercir el seu dret a decidir.
@banditcatbdn
Obsecessió
Dèria del govern espanyol per
impedir la consulta.
@jepjepus
Envieu la vostra paraula al Twitter @diccionara
(hashtag #diccionara),
a facebook.com/diccionara o per e-mail a [email protected]
Surrealisme
Si a Intereconomía veuen
les fotos de bebès dormint
amb bolets gegants al cap
ja hem begut oli
blar tan simpàtiques, hem begut oli. O, més
ben dit, hem menjat farinera borda.
Lanovetatd’aquestatemporadasónlesirrupcionsd’unatelevisiópirata,SporaTV.Es
tractad’unaanimaciódeboletsambullsiboca que parlen. I el més curiós de tot és que
tenen veu de celebritats de l’escena teatral.
Unsboletsreivindicatius,ambcarad’esperitatsimoltrebotats.Entred’altres,jatenimel
XampinyóJoelJoan,elRovellóToniAlbàila
LlenegaLlollBertran.Estractad’unaanimació una mica d’estar per casa i bastant inquietant. En les primeres intervencions provoca que l’espectador intenti endevinar l’amo
humà de la veu. Un cop reconegudes, l’audiènciaadultacorreelriscdesentir-seunamica absurda escoltant un rovelló emprenyat
olesprovocacionsd’unatrompetadelamort.
Potser a la canalla li fa més gràcia. Vam començar amb aquelles xerrades dels tres avis
queerenpoesiatelevisivaihemacabatescoltant els drames psicoanalítics d’una llenega.
Quèensestàpassant?!Laderivainfantiloide
delsprogramesdivulgatiusestàcaientenuna
excés. A cada bugada hi perdem un llençol.
Unacosaésserpedagògicalatelevisiópúblicail’altraésanarabaixantelllistófinsaconvertir un programa en un projecte entretingut per a les escoles de primària.
ELTEMPS
↑ 7:44
↓ 19:35
QUART
METEOCLIM SERVICES
MINVANT
MeteoAgenda
F
Fira
Avui
17/27 ◦ C
22/26 ◦
22/26
6◦
22/26 ◦
Mercat d’Alcúdia
Fira marinera medieval.
Sant Antoni de Portmany
Mercat de Consell
Fira del vi. Binissalem
Mercat de Sant Antoni de
Portmany
Primera fira, Fira de Sant
Miquel. Llucmajor
Fira del mercat d’ocasió.
Maria de la Salut
Carreres de trotons. Sant
Antoni de Portmany
Mercat de Muro
II Mitja marató . Alcúdia
Mercat de Felanitx
17/22 ◦
Mercat de Maó
19/21 ◦
21/27
/ ◦
21/26
26 ◦
23/27
/ ◦
23/25 ◦
2
E
Espectacle
M
Mercat
21/26 ◦
20/24 ◦
Calma
20/25 ◦
Activitats a l’aire lliure
Fluix
Moderat
22/26
6◦
Fort
23/25
25 ◦
Formentera
mentter
Eivissa
Eivisssa
Ponent
P
Ponen
nt
d
Nord
L
Llevan
n
Llevant
M or
Migjo
Migjorn
Menorca
Meenorc
Plana
22/25 ◦
Arrissada
Marejol
23/25
23/
3
◦
Moderat
Maror
Forta Maror
Dimarts,01
◦
Dilluns,30
◦
16/27 C
Condicions:
18/28 C
Favorables
Europa
Barcelona
Madrid
Moderat
Moderat
La setmana
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
30 ◦
15
15
◦
25 ◦
◦
23 ◦
13
17
◦
23 ◦
Parı́s
14 ◦
21 ◦
Dublı́n
12 ◦
15 ◦
◦
17 ◦
◦
23 ◦
12
Roma
18
Oslo
0◦
10 ◦
Berlı́n
5◦
15 ◦
Praga
◦
14 ◦
Moscou
◦
Max.
18 ◦
Lisboa
Londres
30 ◦
Min.
Atenes
4
2
◦
13
6◦
◦
28 ◦
Acceptables
Poc adients
EL COMÚ DELS MORTALS
29.9.2013
RADFGFDS
DEMÀ
Antoni Bassas
Marisa
Goñi
Vaga contra el Gulag
UNA PREGÀRIA PUNK a la catedral
ortodoxa Crist Salvador de Moscou l’ha
conduïda a l’infern. Jornades de treball de
17 hores de dilluns a diumenge, pallisses
mortals,amenacesconstants,privaciódel
son, la higiene i el menjar. Això viu cada
dia Nadezhda Tolokonnikova, una de les
integrants de les Pussy Riot, des que va ingressaralapresódeMordòviapercomplir
unacondemnadedosanyspergamberrisme. Aquest dilluns va iniciar una vaga de
fam per exigir un tracte d’acord amb la llei
per a ella i totes les recluses allà confinades, en una carta que gairebé no ha traspassat les fronteres de la Rússia de Putin,
la mateixa que ens enlluerna amb remeses de turistes carregats de bitllets, posa al
descobert el tenebrós sistema carcerari
d’un règim que sempre et pot amenaçar
amb mètodes més expeditius.
“Aquí hem aconseguit sotmetre’n
d’altres de més tossudes”, advertí el tinent Kulaguin a la cèlebre reclusa en arribar al penal tèxtil, on cusen uniformes
tots els dies de la setmana, des de les 7.30
del matí fins a les 12.30 de la nit. “El somni més llarg ha arribat a ser de quatre hores. Tenim un dia lliure cada mes i mig”,
relata Tolokonnikova. Cusen amb maquinària vella, que s’espatlla contínuament i elles mateixes han de reparar sense mitjans ni coneixements per atendre
uns nivells de producció que no deixen
de créixer. Tot per un salari de 29 rubles
(50 cèntims d’euro). “Si ets capaç de produir 100 uniformes, et pujaran la producció fins als 120. Però no pots deixar de
produir o castigaran tota la brigada”. Fa
tres setmanes, la demanda es va incrementar a 150. No arribar-hi pot resultar
mortal: “Fa un any, abans del meu ingrés,
van matar d’una pallissa una gitana al
destacament núm. 3 (el destacament on
hi ha les que han de rebre pallisses diàriament). Ella va morir a la infermeria de
la Colònia núm. 14. El fet de la pallissa el
van poder amagar i van dir que la mort va
ser per infart”.
A MORDÀVIA “regna una atmosfera
nerviosa amenaçant. ( ... ) Fa molt poc a
una jove li van clavar unes tisores per no
haver lliurat uns pantalons a temps”, re-
Penseu en Nadezhda Tolokonnikova quan la por o el cansament us faci dubtar de
si val la pena aixecar-se per reivindicar alló que considereu just. MAXIM SHIPENKOV / EPA
lata Tolokonnikova, qui també ha vist
dones castigades a treballar nues. Per
mantenir la disciplina i la submissió, les
envien al pati, encara que els termòmetres estiguin sota zero. “En el segon destacament, el de jubilats i invàlids, viu una
dona que per mor d’aquest mètode se li
van congelar els braços i les cames i va
caldre amputar-li una cama i els dits de
la mà”, detalla en la carta. Poden passar
setmanes sense rentar-se per les contínues avaries de les canonades, que també reparen elles. “Ens donen pa sec, llet
generosament diluïda en aigua, cereals
agres i només patates podrides. Aquest
estiu van portar sacs amb patates negres
enganxoses. Van ser el nostre aliment”,
rememora l’integrant de Pussy Riot.
“L’ORDRE EN LA COLÒNIA està
construït de manera que aconsegueixen
sotmetre la voluntat de les persones, es-
pantar-les i convertir-les en esclaves
mudes mitjançant l’ajuda d’altres recluses que exerceixen de caps de les brigades dels tallers”, denuncia sobre la complicitat de certes internes properes a la
direcció. Queixar-se només empitjora
les coses. “Amb tu ho patirà tot el teu destacament i tota la teva colònia. I el més
roí, ho pagarà gent que ha arribat a ser
apreciada per tu”, explica Tolokonnikova, qui va veure com van treure la llibertat condicional a una companya per haver begut te amb ella. “Tenen por de les
seves pròpies ombres. ( ... ) Totes temen
intercanviar una paraula amb mi “, relata la irreductible artista, que ha desafiat el criminal règim de Putin posant en
joc la seva pròpia vida. No deixeu de pensar en ella quan la por o el cansament us
faci dubtar de si val la pena aixecar-se del
sofà per reivindicar allò que considereu
just.
La doctrina
Rajoy
i ha coses que no es
poden demostrar.
Notésentitdirquè
faria si no es poden
demostrar”.
Aquesta frase la va pronunciar el president Rajoy en resposta a la periodista
SaraEisen,deBloomberg.Rajoyexpressava així la seva doctrina sobre la corrupció. Viatjar té aquestes coses, quan
un periodista pregunta cal contestar. A
fora no se li permet al president el desvergonyiment que practica, amb tota
impunitat, amb la premsa espanyola.
Nodiu:nohihares.Diu:noespotdemostrar. Recordeu el “Tot és fals llevat
d’algunacosa”.Aunproblemaque,més
enllà de la seva dimensió penal, és polític,Rajoynodónaunarespostapolítica,
sinó jurídica. No resol, només es defensa. La feina de la justícia és castigar els
que han comès un delicte. La lluita contralacorrupcióésresponsabilitatdequi
governa, que ha de crear les condicions
polítiques, legals i culturals perquè no
n’hi hagi, i ha d’implicar la societat en
el debat perquè no hi ha corrupte sensecorruptorisenseunacertatolerància
social. “No es podrà demostrar” és una
manera d’animar els corruptes a protegir millor les seves trapelleries. L’obligació d’un president del govern afectat
peruncasdecorrupciónoésescudar-se
enlaconfusió,ésaclarirelquehapassat
sota el seu mandat, independentment
del que facin els jutges.
Es dirà que els polítics també tenen
dret a no ser condemnats sense proves,
com qualsevol ciutadà. Sí, en l’àmbit
judicial. Però la seva funció és d’una
naturalesa diferent de la dels ciutadans. I la seva obligació –pel lloc que
ocupen– és explicar el que saben caigui que caigui. Dir que es vol lluitar
contra la corrupció i al mateix temps
emparar-se en el “No es podrà demostrar” és una contradicció manifesta.
Tanmateix, la doctrina Rajoy té adeptes. Aquí tenim l’exemple del finançament de Convergència a través del Palau. Els polítics tenen un poder que la
gent no té. Això és motiu
d’honors, però també
d’obligacions i càrregues. Per exemple,
no aplicar la doctrina Rajoy sobre la corrupció.
“H
JOSEP RAMONEDA