Maig - Conservatori Mestre Vert

Transcripción

Apiacere
Número 12 – maig 2012
REVISTA INFORMATIVA DEL CONSERVATORI
PROFESSIONAL
“MESTRE VERT” DE CARCAIXENT
APIACERE nº 12 Apiacere
Maig de 2012. Núm. 12
Col·labora: A.M.P.A. del Conservatori Professional de Música
de Carcaixent amb el Claustre del Professorat
Editorial
Recordando a dos grandes músicos
L’autoconfiança en intèrprets artístics
Xavier Montsalvatge
Claude Debussy, 150 anys del naixement
Jules Massenet
Wunderkind
Suite Helénica
La Asignatura de orquesta
Baix la batuta de…
Primer preludi
Segon preludi
Premi Extraordinari
Concursos que guanyen els alumnes
III Jornades de percussió
El día a día de les orquestres de corda
Activitats departamento corda
Activitats departamento vent-metall
Activitats departamento vent-fusta
Activitats departamento cant
Ratón biblioteca
Ratón videoteca
Entreteniments
Calendari de matriculació
L’AMPA informa
Portades de la revista
3
4
9
11
14
16
18
20
22
24
26
28
30
32
34
38
46
47
48
50
52
54
56
58
60
61
Edita: Equip de revista
ALUMNES DE L’ASSIGNATURA CULTURA AUDIOVISUAL
L’equip de revista només es fa responsable dels escrits queapareixen sense firma
NOTÍCIES
El destí i la casualitat, tan inoportuna algunes vegades, ha volgut
emportar-se en el present curs a dos dels nostres companys de professió,
Amparo Dominé i Salvador Moroder, professors de piano. Els dos van
compartir amb nosaltres estes aules i els dos van conviure amb la música
fins al final de les seus dies.
Vaja amb este record, el nostre sentit de condol.
Comunitat docent i no docent.
2
Maig 2012 APIACERE nº 12 Maig 2012 EDITORIAL
Un curs més es presenta la revista A Piacere del Conservatori Mestre Vert, mitjà de comunicació entre tots els
membres de la comunitat educativa, eina important de participació que ens oferix la possibilitat de conéixer tot allò
que ens ocupa i preocupa.
En aquest curs2011-2012 els conflictes en l´àmbit educatiu s´han posat en evidència en tota la Comunitat
Valenciana, on les decisions generalitzades dels centres educatius –des de la llibertad i independencia
inqüestionables dels claustres- han anat encaminades a retallar tot tipus dáctivitat extraescolar com a mesura de
legítima protesta. Tot i aixó, i respectant el dret de cadascú per adoptar mesures reivindicatives, des del nostre
centre varem reflexionar sobre qué hauríem de fer i com fer-ho. Des de la reflexió, el conservatori va decidir no
minvar ninguna activitat complementària que es poguera organitzar, des del convenciment que lálumnat no havía
de ser el destinatari de mesures que pogueren perjudicar el seu rendiment i la seva qualitat educativa. És per açó,
que hem mantingut totes les audicions de departamento que en nombre important s´han organitzat al llarg del curs.
Entre el conjunt dáctivitats realitzades aquest curs, incloses en el Plà general anual del centre, destaquen pel seu
interés i singularitat, les Jornades de la percussió on participaren els grups de percussió del Centre Professional de
Música de la Unió dÁlaqüas, de lÉscola de Música dÁlginet i dels Conservatoris Professionals de Torrent i
Carcaixent amb la direcció de Paco Sanchis, Jordí Simó, Angel García i Joan Pons. Molt interessant va estar el
Curs de mantenimenti atenció del clarinete a càrrec de Manuel Martín i el curs de Perfeccionament del trombó amb
el profesor Carlos Gil. També la assistència dels alumnes de percussió a les jornades de portes obertes en el
Conservatori Superior Joaquin Rodrigo de València, els intercanvis amb la classe de viola en el Conservatori
Melchor Gomis dÓntinyent, la participació en el Concurs de tubes de la Vila-joiosa i la assistència dálumnes al
Palau de les Arts organitzada des del departament de cant. També es va organitzar la assistència a un assaig
general de lÓrquestra de València en el Palau de la Música, i els alumnes de clarinet han pogut gaudir del concert
del Quartet de Clarinets Vert en el Club-diari Levante. Paral.lelament la orquestra del centre, baix la dirección de
Lluis Roig, ha realitzat concerts en Daimús, amb motiu del 20é aniversari de la seua banda i a lÁuditori municipal
de Paiporta, dins de lóferta cultural dáquesta població.
Enguayn hem pogut gaudir dún magnífic Festival de Dansa que a càrrec de tots el alumnes dáquesta
especialitat, amb la tutela de les professores Amparo Nàcher i AngelsCompany, es va celebrar el 30 de març passat,
al Magatzem de Ribera. La música en directe de lórquestra del conservatori, amb direcció i arranjaments de
Lluis Roig, narració de Isabel Bellver i dramatització
de la història de Consuelo Jaular, varem completar
léspectacle, obtenint-se una activitat col.lectiva ben
gratificant amb la participació conjunta de música i
dansa.
El 16 de juny va tindre lloc la celebració del
Concert fi de curs 2011 - 2012, concert de piano a
quatre mans amb Xavier Torres i Víctor Trescolíen
el que es van entregar les orles, a tots els alumnes
del nostre centre que han finalitzat els estudis
professionals de la música. Alguns délls continuaran
amb la carrera musical i altres iniciaràn la seva trajectòria profesional per altres camins, però per a tots ells volem,
des dáci, desijar-los tot el millor per al seu futur. Enhorabona per la finalització dels estudis musicals.
Dáltra banda, convençuts de la contínua necessitat per renovar la activitat pedagògica al centre, i una vegada
que el Patronat Rector va adquirir una pissarra digital, s´ha organitzat el Primer curs dáplicació de noves
tecnologies (TIC) a láula, destinat al professorat del conservatori, impartit pel profesor Vicent Part Julio que, a
més a més, és pare dálumne del nostre centre. El curset es va desenvolupar al llarg de 20 sessions entre el mesos
de gener i abril. Pensem que aquesta activitat només constituïx línicidúna dinàmica que volem es repetisca en els
pròxims cursos. Des del Patronat també es vol ampliar la capacitat tecnològica del centre en futures adquisicions de
pissarres digitals i a més ja n´hi han projectes dórganització de nous cursets de formació del professorat.
També hem iniciat un procés de valoració dels continguts curriculars, en cada una de les assignatures que
conformen les ensenyances elemental i professional de la música, amb la finalitat de revisar i actualitzar tot allò
que siga oportú, com a fruit de la reflexió i ponderació que des dels diferentes departaments didàctics, es susciten.
3
APIACERE nº 12 Maig 2012 RECORDANDO A DOS GRANDES MÚSICOS
SALVADOR PORTER GARCÍA Y JOSÉ LUIS GARCÍA ASENSIO, VIOLINISTAS
Salvador PorterGarcía nace en Valencia el 13 de Septiembre de 1942.
Termina la carrera de violín en 1961 en el Conservatorio Superior de Música
de Valencia, habiendo obtenido el 1º premio de fin de carrera por unanimidad en
Música de Cámara.
Amplía estudios en Madrid y asiste a los cursos de perfeccionamiento
musical en L’Academia Chigiana de Siena, en 1973.
En Enero de 1969 entra en la Orquesta Municipal de Valencia.
En 1971 el director de la orquesta municipal de Valencia García Navarro, le
da el puesto de concertino de la Orquesta, que estará hasta 1994.
En los años 70 forma un Dúo de Cámara con Francisco Baró, piano. Y un
Trío Barroco con Mª Angeles López Artiga, voz, y Francisco Baró.Funda el
Cuarteto Clásico de Valencia en 1976, hasta 1986.
En 1972 el Conservatorio de Valencia, patrocinado por la Caja de Ahorros de
Valencia le encarga la Cátedra Ambulante de violín que la mantiene hasta 1977,
empezando en Gandía, Villanueva de Castellón y Monserrat, junto con Agustín
Salvador Porter
Sánchez y José Carlos Alborch.
En 1977 gana por oposición la plaza de Música de Cámara en el Conservatorio Superior de Música de Valencia,
donde tiene que renunciar por incompatibilidad en el Ayuntamiento, en 1986.
Dirigió la orquesta de cámara de estudiantes de cuerda de Monserrat, por el año 80.
De 1994 a 2004 dirige la orquesta de estudiantes de la Unión Musical de Torrent e imparte las clases de violín.
En la década de 1980 y 90 imparte las clases de violín en la Escola de Música José Seguí de Callosa de Ensarriá,
también en el Ateneo de Cullera, y en la Escola de Música Mestre Magenti d’Alberic.
Dirige la orquesta de estudiantes “Salvador Giner” del Micalet en Valencia, desde 1995 hasta abril de 2008.
Muere en Valencia el 25 de Diciembre de 2011, formando parte como miembro activo de la Orquesta de Valencia.
ENTREVISTA A PALOMA REYES(violinista y esposa de Salvador Porter)
1. Esta pregunta es obligada: para los que no conocieron a Salvador, haznos un retrato de él como persona
y después como músico.
Lo intentaré. En general era una persona tímida y reservada, pero al mismo tiempo, en el diálogo con los demás
tenía una gran sencillez y gracia para ponerse a la altura de su interlocutor. Como compañera en el trabajo, todos
recordamos cómo en determinadas situaciones sabía resaltar la puntilla, creando situaciones jocosas que nos hacían
reír, en eso era muy valenciano. También siempre me asombró la facilidad de análisis con la que en una
conversación, en la que dominara el tema ó no, siempre llegaba a lo fundamental, al meollo de cualquier cuestión
de la que se estuviera hablando. Otro rasgo de su forma de ser era la austeridad, sabía vivir con lo que tenía sin
permitirse caprichos que para él eran inútiles porque no los veía necesarios. Y también, en los asuntos caseros,
colaboraba en aquellas cosas que pensaba que lo podía hacer.
Y como músico: pues, tenía una gran sensibilidad musical y una gran inteligencia para penetrar con facilidad en
la estructura de cualquier obra; por eso disfrutaba tanto oyendo a Bach o a Mozart como a un compositor
contemporáneo si encontraba que tenía un buen desarrollo musical. Por otro lado, siempre supo cuáles eran sus
posibilidades y nunca tuvo ínfulas de nada. Creo que supo estar a gusto y satisfecho y dar lo mejor de sí en las
circunstancias musicales de cada momento y situación, que fueron muy variadas a lo largo de su vida.
4
APIACERE nº 12 Maig 2012 2.
Salvador Porter era profesor de violín y concertino honorario de la Orquesta de Valencia pero,
recuérdanos cuales fueron sus inicios y gustos musicales. ¿Puedes contarnos sus influencias como músico?
¿Qué música solía escuchar?
En estos últimos años no le gustaba programarse lo que escuchaba, prefería los conciertos de Radio Clásica, ó
en el canal Mezzo de T.V. los conciertos y Óperas de la programación. En el año 76 cuando lo conocí tenía su
discoteca de vinilo, sinfonías, cuartetos, óperas… que si escuchaba, y sobre todo su buena biblioteca musical.
Había leído mucho y lo tenía todo asimilado en una sólida formación musical. Por otro lado, siempre defendió que
era mejor oír la orquesta al natural, aprovechando la ocasión de cualquier orquesta en el teatro, que oír la más
maravillosa orquesta en un C.D. y por supuesto además de disfrutar con Bach, Mozart, los últimos cuartetos de
Beethoven, los Lieder de Richard Strauss ….también le gustaba mucho la música gregoriana, la clásica de autores
contemporáneos, y las músicas populares de los países del Cáucaso y del Medio Oriente, donde analizaba el tipo de
escalas que usaban ó las relaciones tonales. Otro rasgo suyo era que nunca se dejó seducir por la “melodía bella” en
el sentido romántico, siempre escuchaba todo el edificio acústico de la obra.
3. Todos sabemos lo buen violinista que era, algunos de nosotros lo hemos podido comprobar, como
alumnos o compañeros de batalla. ¿Podrías decirnos algunos momentos musicales de gran felicidad de los
que Salvador se sentía orgulloso?
Él de lo que se sentía satisfecho, ya que no le gustaba hablar y darle vueltas a sus actuaciones profesionales
tanto en la O.V. como cuando dirigía a orquestas juveniles de estudiantes, pues, se sentía satisfecho de haber
podido dedicar su vida a trabajar en el campo de la música, y de poder facilitársela también a otros esta andadura;
y como disfrutaba tanto de su trabajo, siempre decía: “ lo mío no es un auténtico trabajo, los que están picando
piedras en las calles, esos si trabajan”.
4. Siguiendo en este ambiente Paloma, cuéntanos alguna anécdota que le ocurriera a Salvador como
concertino de la orquesta.
Pues ahí lo echo mucho en falta porque yo tengo una memoria muy
mala y sin embargo él lo grababa todo y lo mantenía como el día que
ocurrió.
En una ocasión en el Palau, no recuerdo el concertista, pero era un gran
violinista que se le rompió una cuerda en plena actuación, y sin parar el
concierto Salvador le pasó su violín con el que siguió hasta acabar el
tiempo y poder cambiarla.
Otra anécdota de cuando yo acababa de entrar en la orquesta, ocurrió en
el Teatro Principal en Mayo del 77, en la representación de la Ópera “Thais”, las dos voces centrales la soprano y el
barítono aparecieron con faringitis y a pesar de los esfuerzos que hicieron se dieron varias desafortunadas
intervenciones e incidentes, pero gracias al director, la orquesta, los coros de Valencia y la popular “Meditación”
interpretada por Salvador y que fue muy largamente aplaudida, se pudo sacar a flote la ópera.
5.
¿Cómo te gustaría que le recordáramos?, ¿Qué crees que deberíamos aprender de él?
Pues no sé exactamente…. Tal vez la sencillez en el trato con los demás sin darle demasiada importancia a las
cosas. El goce y disfrute en su propio trabajo. Su disposición para ayudar sin esperar nada a cambio... en fin, no
quiero excederme con toda esta entrevista, que os agradezco de antemano por mantener presente su recuerdo.
5
APIACERE nº 12 Maig 2012 Mayrén Beneyto, Presidenta del Palau de la Música de Valencia. “El Palau de la música de Valencia y muy especialmente la Orquesta de Valencia, rinde hoy un
sentido homenaje a Salvador Porter, profesor Concertino Honarario de nuestra primera formación
sinfónica, que recientemente nos ha dejado.
Su calidad como músico, y el respeto que siempre disfrutó entre sus compañeros, hizo que durante 42 años,
fuera testigo y protagonista de la profunda transformación que ha experimentado la orquesta de Valencia en todos
sus aspectos, tanto en el artístico como en el administrativo, especialmente cuando la orquesta tuvo su sede en el
Palau de la Música, obteniendo la merecida y necesaria estabilidad que disfruta actualmente.
Fue un trabajador incansable que ocupó el atril hasta el último momento de su fecunda vida, de la misma
manera e ilusión que cuando entró a formar parte de la entonces llamada Orquesta Municipal de Valencia en
1969. Como profesor de violín. A los pocos años fue elegido Concertino, en la etapa de titularidad del maestro
Luis Antonio García Navarro, ocupando dicho puesto durante 14 años. Posteriormente fue nombrado Concertino
Honorario, desempeñando en todo momento diversas plazas de solista, y dejando siempre su saber estar y su
impronta personal. Todos le recordaremos en sus magnificas interpretaciones como solista en bellísimas obras
como “Meditación” de la ópera Thaïs de Jules Massenet, o en la Scheherazade de Nicolai Rimski-Korsakov.
Pero sus inquietudes no se limitaron a ocupar una plaza en la Orquesta sino que como docente, desde 197
hasta 1986 fu profesor titular de Música de Cámara, en el Conservatorio Superior de Música de Valencia,
impartiendo diversos cursos de verano, dirigiendo orquestas juveniles, y formando a destacados violinistas, que
siempre han reivindicado su figura con admiración y respeto…
Por todo ello, la Sala Iturbi y su esposa Paloma, que compartiera tantos conciertos con él en la Orquesta de
Valencia, serán testigos de nuestro recuerdo y profunda gratitud a un intérprete valenciano, que supo, con
abnegación, trabajo y profesionalidad, dedicar toda una vida a la música”. El País digital – Comunidad Valenciana:
“El viernes 17 de febrero de 2012, La Orquesta de Valencia, bajo la dirección de YaronTraub, rindió un
sentido homenaje a Salvador Porter, profesor de la Orquesta durante 42 años y que fuera Concertino 14 años,
siendo nombrado posteriormente Concertino Honorario. En el programa figura el estreno absoluto de “Fulgor
infinito”, del compositor valenciano Javier Costa, obra dedicada al Palau de la Música, con motivo de la
celebración del XXV aniversario del auditorio valenciano. En palabras del propio autor, esta obra sinfónica se
caracteriza por expresar la música “como fulgor, como luz infinita, que se manifiesta aquí como cristalización de
la necesidad creativa, fulgor de expresión y comunicación”.
José Luis García Asensio
José Luis García Asensio (Madrid, 1944 - Londres, 11 de agosto de 2011). Fue
y siempre será, uno de los músicos españoles con mayor reconocimiento
internacional como solista, director de orquesta y pedagogo.
Nacido en Madrid, García Asensio comenzó sus estudios de violín a los seis
años bajo la dirección de su padre, quién fue su profesor hasta 1960, año en que
ganó el Premio Extraordinario Sarasate. En 1961 se trasladó a Londres para
estudiar en el Royal College of Music bajo la dirección del gran violinista español
Antonio Brosa, obteniendo un año más tarde el Stoutzker Prize, considerado como
el premio de violín más importante del Royal College.
En 1967 fue galardonado con el Harriet Cohen Award, prestigioso premio que
se da anualmente en Inglaterra a los músicos más distinguidos del momento.
En 1966, a la edad de 22 años, fue nombrado Profesor de Virtuosismo del en
el Royal College of Music de Londres, convirtiéndose en el profesor más joven en
la historia de la famosa escuela.
6
APIACERE nº 12 Maig 2012 Durante una gran parte de su vida, García Asensio estudió con el gran director de orquesta Sergiu Celibidache,
quién influyó decisivamente en su concepción musical y bajo cuya batuta tuvo el honor de aparecer como solista en
varias ocasiones.
García Asensio fue Concertino-Director de la legendaria English Chamber Orchestra durante más de 20 años.
En este tiempo recorrió el mundo entero muchas veces como solista y director, y como tal, grabó cientos de discos.
Entre sus grabaciones más conocidas se encuentran los conciertos para violín y orquesta de Mozart y sus dos
versiones de Las Cuatro Estaciones de Vivaldi. La última dirigida por Leonard Slatkin.
Durante los últimos 35 años apareció como solista con muchas de las grandes orquestas europeas con directores
como Sergiu Celibidache, Daniel Barenboim, Sir Colin Davis, Sir Simon Rattle, Leonard Slatkin, Enrique García
Asensio y otros. En los últimos quince años incrementó en gran manera sus actividades en los Estados Unidos de
América y Canadá, sobre todo como director de orquesta, apareciendo con mucha frecuencia con las Sinfónicas de
Saint Louis, Utah y Fort Worth (de la que fue Principal Director Invitado durante muchos años). En Diciembre de
1996 debutó como director y solista con la Sinfónica de Detroit, y en 1997, 98, 99 y 2000 realizó importantes series
de conciertos con la Orquesta Sinfónica Nacional de Washington. También trabajó con frecuencia en Japón y con
las orquestas de cámara de Israel. En Enero de 2003 debutó como director y solista con la Indianápolis Symphoy
Orchestra.
Compaginó su carrera artística con su actividad pedagógica que en 1992 amplió a España. Ese año se incorporó
como Profesor y Director Titular de la Cátedra de Orquesta de Cámara de la Escuela Superior de Música Reina
Sofía de Madrid, con la que ha recorrerá casi toda España y participando en varios festivales
de Portugal. En 1998 debutaron con gran éxito en Paris. Al mismo tiempo y desde 1993
García Asensio fue también Catedrático de Violín de la misma Escuela.
Durante los últimos años, también dirigió y participó como solista con muchas de las
orquestas españolas: Sevilla, Málaga, Valencia, Granada, Oviedo (OSPA) Las Palmas de
Gran Canaria y Palma de Mallorca.
En el año 2007, José Luís García sufrió una grave enfermedad que sesgó su brillante
carrera.
Recibió la Órden Cívil de Alfonso X
El Sabio, en Londres
ENTREVISTA A ANABEL GARCIA (violinista, pedagoga y sobrina de J.L. García Asensio)
1.
Te agradecemos que nos hayas hecho un hueco para hablar de tu tío, José Luis García Asensio.
Realmente no lo conocíamos profundamente, por ello, ¿cómo fueron sus inicios en la música?
Recibió sus primeras lecciones de su padre, mi abuelo, el violinista Enrique García Marco.Posteriormente, con
16 años, fue acogido en Londres por el que a partir de entonces será su maestro, Antonio Brosa, en el Royal
College of Music.
2.
El diario El País del 14 de agosto de 2011apunta al hablar de José Luis: Hay músicos que rompen
tópicos, abren camino y crean escuela. No suelen ser los más famosos, pero su huella permanece generación
tras generación.Así pues, ¿Cómo definirías su filosofía docente e interpretativa?
Fundamentalmente el entusiasmo puesto al servicio del buen gusto musical. Su maestría y musicalidad han sido
admiradas por grandes violinistas y músicos de todo el mundo.
3.
Cuéntanos, ¿cuál fue su formación musical?
A parte de su formación violinística que apuntaba anteriormente, también recibió clases de dirección de orquesta
del maestro rumano SergiuCelibidache, quien tuvo una gran influencia en su vida musical y con quien actuó como
solista en numerosas ocasiones.
7
APIACERE nº 12 4.
Unido.
Maig 2012 Creo que todo el mundo puede estar interesado en saber cómo se abrió camino en el Reino
Tuvo la fortuna de que sus primeros años, probablemente de adaptación, fueran en el seno de una familia
española, la de su maestro A. Brosa. Su talento le abrió muy pronto todas las puertas de los más prestigiosos
centros musicales, siendo contratado muy joven en la Orquesta del Coven Garden, lo cual le permitió librarse del
servicio militar en España. Así mismo, fue el más joven profesor de la historia del Royal College, con 22 años.
5.
Para que nos sirva de ejemplo a todos los que adoramos esta profesión y este arte, qué significó en
su vida la música?
Fue su inspiración, su más preciado tesoro, su libertad. Le dedicó su vida entera y transmitía ese amor que sentía
por este arte a todos los que tuvimos la fortuna de escuchar su violín.
6.
Con la experiencia, ¿qué es lo más importante que has aprendido de él, de su profesión?
La capacidad de disfrutar y emocionar a través del instrumento.
7.
Puedes escribir todo aquello que te gustaría que los demás conocieran del ser humano y del músico
y de cómo te gustaría que fuese recordado.
Mi tío José Luis era muy cálido y entrañable. Absolutamente generoso con todo aquel que reclamaba su
conocimiento e inspiración musical. Cada vez que yo tocaba para él, salía transformada sin saber bien qué es lo que
realmente había cambiado tanto. Para mí, fue fuente de inspiración inagotable.
Poseía un gran sentido del humor y una cordialidad natural. Era un gran gourmet y disfrutaba enormemente de
las reuniones sociales, sobre todo en compañía de sus alumnos y más si eran de su patria. De hecho, en más de una
ocasión, tuvo acogidos, como hicieran con él en su día, a alumnos españoles que se trasladaban a Londres a
estudiar con él.
Para mí fue muy especial que, tras su enfermedad, su vuelta a los escenarios tuviera lugar en mi curso, “Violines
en Valencia”. Falleció pocos días después, dejando un halo de calidez y ternura entre todos los que tuvimos el
privilegio de escuchar sus últimas enseñanzas.
_________________________________________________________________________________
Este articulo, debe servir para poner en alza a personas como Salvador Porter y José Luis García Asensio, al ser
humano, al músico, al profesor siempre implicado con sus alumnos.
De Salvador, sus alumnos sólo recordamos palabras de aliento, siempre con el violín en las manos. Era una
persona sobretodo pragmática, que sabia escuchar. Era amable y cercano en el trato y siempre dispuesto a ayudar.
A pesar de su perdida, no puedo dejar de mostrar mi satisfacción por el trato que los medios, la Orquesta y el Palau
han ofrecido a la persona, al músico, a Salvador Porter.
De José Luis García Asensio -al que tuve el placer de conocer en el Curso de Violines en Valencia en el verano
de 2011- decir que me llegó al corazón. Con él, escuchándole, viéndole, uno percibe de forma inmediata que está
ante un ser extraordinario como persona y como músico. Sensible, amable, comunicador, con un entusiasmo y una
energía (a pesar de su enfermedad) dignas de todo elogio. Persona entregada a su trabajo. Sus clases, sus
apreciaciones, sus enseñanzas siempre desde de la MÚSICA (que hermoso). Como vivía la música, con que
entusiasmo, con que respeto, con que sensibilidad. Después al finalizar, el ser humano, el ser querido. Sus alumnos
llegados únicamente con el fin de saludarle, de compartir 5 minutos con él.
Dos personas, dos músicos que recogen lo que antes sembraron. Hasta Siempre.
Luis Roig
8
APIACERE nº 12 Maig 2012 Qualitat de la interpretació En els intèrprets artístics, l'autoconfiança és un estat intern caracteritzat per la convicció realista de que s'és
capaç de fer front amb suficiència als assajos, representacions o concerts.
De vegades sentim manifestacions del tipus “estic segur que triomfaré”, no són indicis de nivells alts
d'autoconfiança, sinó al contrari indiquen una autoconfiança deficitària; és amb l'objectiu de “donar-se ànims”, de
motivar-se, d'eliminar eixa sensació de falta de fe en un mateix pel que es fan eixes afirmacions.
No obstant això, l'autoconfiança no sol augmentar amb este tipus d'estratègies, sinó que són les experiències
d'èxit les que alimenten esta sensació, tan necessària per a un bon rendiment que conduïsca al triomf professional.
Igual que ocorre amb altres variables psicològiques determinants de la qualitat interpretativa, com per exemple
la motivació o el nivell d'activació, este “rendiment artístic”està estretament relacionat amb el nivell
d'autoconfiança que mantenen els intèrprets; és coneguda la relació, en forma de U invertida, de l'autoconfiança
amb la qualitat de la interpretació, de tal manera que esta eficàcia pot veure's obstaculitzada tant per excés com per
defecte d'autoconfiança. (Figura 1).
Poca autoconfiança
Autoconfiança òptima
Excés d’autoconfiança
Els nivells mitjans d’autoconfiança sòn els que conduïxen als millors resultats.
Figura 1. Relació entre la qualitat de la interpretació i els nivells d’autoconfiança en els intèrprets.
Encara que moltes persones creuen que la confiança “la tens o no la tens”, en realitat, la confiança és un aspecte
que es pot construir mitjançant una correcta planificació, un adequat treball i una pràctica suficient.
Comentem a continuació, alguns procediments que s'han mostrat més útils per a millorar l'autoconfiança dels
intèrprets:
*Aconseguir èxits en les execucions. És certa la idea que les conductes que tenen com a conseqüència aconseguir
l'èxit, incrementen la confiança en un mateix; a més esta circumstància genera un cercle que es realimenta i dóna
lloc a més conductes d'este tipus. Els èxits d'execució, desenrotllen l'autoconfiança, i a continuació, esta millora el
rendiment posterior. Per a generar confiança no hi ha res millor que experimentar en els assajos el que es vol
aconseguir en les actuacions. L'assaig i la repetició són dos vies per a adquirir la suficient confiança, i d'eixa forma
incrementar la probabilitat de sentir-nos segurs davant de l'execució d'una destresa determinada. (Figura 2)
Conductes que porten a l’èxcit
Autoconfiança
Figura 2. Relació entre les conductes d’exit i láutoconfiança.
9
APIACERE nº 12 Maig 2012 *Actuar, moure'ns com si tinguérem confiança. Els pensaments, les emocions i les accions estan
interrelacionats. Com més confiat es perceba a si mateix un intèrpret, més probable és que seguisca sentint-se
confiat. Durant les seues actuacions els intèrprets haurien de tractar de mostrar una imatge de seguretat; seria
favorable que mantingueren el “cap alt”, inclús després de cometre un error decisiu.
Moltes persones s’enganyen a si mateix quan a través dels seus moviments i el seu llenguatge corporal revelen
la seua pèrdua de confiança; esta “revelació” repercutix no sols en la imatge que donem als altres, sinó que també
ho fa en la que ens donem a nosaltres mateixos, tenint com a conseqüència un descens en la nostra autoconfiança.
Actuar, moure'ns, “aparençar” mitjançant els nostres moviments i la nostra actitud que ens sentim confiats, pot
ajudar-nos a pujar el nostre ànim en moments difícils.
*Pensar com si tinguérem confiança. La confiança consistix a pensar que els objectius es poden aconseguir i
s'aconseguiran. Una actitud positiva és essencial per a desplegar el nostre potencial màxim. Els pensaments han de
ser motivadors, instructius i orientadors. La correcció de la tècnica, l'ànim i els senyals convinguts per a executar la
destresa més satisfactòria, haurien de constituir el centre d'atenció del que un es diu a si mateix.
*Fer exercicis de visualització. La visualització és una estratègia que consistix en imaginar-nos a nosaltres
mateixos assajant o interpretant l'activitat que volem desenrotllar, és molt utilitzada per afavorir l'aprenentatge i les
conductes que vullguem desenrotllar.
Mitjançant estos exercicis de visualització, podem ajudar-nos a construir i desenrotllar la
nostra confiança. En la visualització podem veure'ns fent coses que mai hem sigut capaços de fer o en l'execució de
la qual hem tingut dificultats.
*Mantindre una bona salut. Mantindre's el més sa possible, és una altra de les claus per a sentir seguretat en un
mateix. L'exercici físic, uns hàbits alimentaris saludables, disfrutar de l'oci necessari, ajudaran a l'intèrpret a
percebre que és capaç de resistir el que faça falta per a assolir els seus objectius.
*Preparar a consciència les actuacions. No es pot suposar que aconseguirem els nostres objetius si no ens
preparem per a fer-ho. Un pla d'acció ens donarà seguretat, perquè d'esta manera sabem el que volem fer. Una bona
preparació ha d'incloure també un conjunt de rutines prèvies a l'actuació. El coneixement exacte del que ocorrerà, i
quan ocorrerà, ens proporcionarà confiança i permetrà que la ment descanse.
Estar segurs del moment en que assajarem, farem exercicis i arribarem al teatre o a
l'auditori, ens ajudarà a desenrotllar la nostra confiança i que esta es manifeste a lo llarg de la nostra actuació.
En general, l'intèrpret amb autoconfiança, coneix les seues possibilitats i percep els assajos o les actuacions com a
situacions menys amenaçadores; és capaç de controlar millor l'estrés “pre-escènic”; es centra en la realització de
conductes útils abans, durant i després de l'actuació; és més persistent en el seu esforç; li afecten menys i controla
abans les situacions potencialment estressants de l'actuació; manté millor el seu equilibri emocional; es recupera
millor de les males actuacions, i amb independència del resultat, analitza amb rigor el que succeïx i procura traure
conclusions útils de cara al futur. Esta manera de funcionar, enfortix encara més l'autoconfiança, establint-se un
mecanisme circular molt beneficiós.
Al contrari, l'intèrpret que només utilitza pensaments positius i sentències triomfalistes indiscriminadament (falsa
autoconfiança), potser en un principi afronte les actuacions amb aparent entusiasme, aconseguint autoenganyar-se i
confonent a l'observador poc entés; però ho farà sense un verdader control de la situació. A més, la discrepància
entre les expectatives prèvies i el que ocorre en la realitat, contribuirà a debilitar encara més la percepció
d'autoeficàcia, disminuint el control de la situació en successives ocasions, i produint un progressiu deteriorament
de l'autoconfiança.
Josep Enric Arbona, Psicopedagog. Pare d'alumne.
10
APIACERE nº 12 Maig 2012 Xavier Montsalvatge (1912 – 2002):
de la poética artesana a la artesanía poética.
Javier Costa Císcar
Corría el año 1994. Había decidido asistir aquella tarde, a un concierto en el Palau
de la música de Valencia. Se incluía una obra milagrosa, que me dejaría una gran
impresión. En concreto, el Concierto-capriccio para arpa y orquesta de Xavier
Monsalvatge. Aunque conocía otras obras del compositor: su Concierto breve para
piano y orquesta, sus Canciones negras para soprano y orquesta, la Sonatina para
Ivette para piano (dedicada a su hija), no esperaba escuchar aquel día, una obra como
aquélla, una obra tan bella y extraordinaria, tan bien escrita, con un conocimiento tan
sabio de la orquestación, una obra estructuralmente perfecta. Salí del Palau con la
sensación de haber escuchado una obra maestra. Finalizado el concierto, y ya en la
calle, me cruzé con una persona que, por su actitud sencilla, carente de cualquier
atisbo de inmodestia, nunca hubiera dicho que era quien era, que se trataba
precisamente de él, del maestro, de Xavier Montsalvatge en persona.
Este 2012 celebramos el centenario de Montsalvatge que nacía 11 de marzo de 1912 en Girona, en el seno de
una familia acomodada que regentaba las bancas de Olot, Girona y Figueres en un grupo de entidades que
desaparecería en 1918, con el fallecimiento del padre del compositor, circunstancia que le obligó -con nueve años
de edad- a trasladarse a Barcelona para vivir con su abuelo materno. Una vez allí, ingresó en la Escuela Municipal
de Música estudiando con Francesc Costa y Eduard Toldrá el violín y la composición con Enric Morera y Salvador
Pahissa, realizando además sus estudios, de forma paralela, en la famosa Academia Montessori.
No hay que olvidar que Barcelona, en el primer tercio del siglo XX, era una ciudad con intensa vida cultural y
musical. Honneger, Schönberg o el propio Strawinski visitaron la ciudad condal en aquella época. Manuel de Falla
estrenó su Concierto para claveen 1926. Robert Gerard, compositor catalán y discípulo de Schönberg, representaba
la tendencia vanguardista española del momento.No es casual que en
1936, poco antes de la guerra civil, se organizara en la ciudad el XIV
Festival de la S.I.M.C. (Sociedad Internacional de Música
Contemporánea), que permitirá a Montsalvatge conocerla obra de
relevantes compositores extranjeros como Alban Berg, Ernst Krenek i
Albert Roussel, y españoles como Rodolfo Halffter, Federico
Elizalde, Salvador Bacarisse, Robert Gerhard, Óscar Esplá, Manuel
de Falla, Pedro Sanjuán y Joaquín Turina, compositores de la
nombrada Generación de la República. También constatamos la
presencia del famoso ballet de Sergi Diaghilev y de conciertos en los
que se presentaron obras del Grupo de los Seis. Todo este ambiente
musical y cultural influyeron de manera decisiva en la formación y
bagage musical de Xavier Monsalvage.
Muy pronto consigue sus primeros éxitos como compositor, con su obra Tres Impromptus para piano en 1933,
con la que recibe el premio en el XII Concurso de Composición Concepció Rabelli Civilsa la vez que una ayuda
económica de la Fundació Patxot que le permite viajar a París. Dos años más tarde su Petita Suite burlesca, para
violín y cuarteto de viento recibe el premio Pedrell de la Generalitat de Catalunya. Sinembargo el capítulo de
premios le creó algún que otro sinsabor. Célebre es que presentó a concurso su Concierto breve -hoy
importantísima partitura dentro del género, en el repertorio español- y no fue premiado. O su ópera Babel 46, que
corrió la misma suerte, y que no pudo estrenar hasta muchos años más tarde, cuando ya daba por perdida esta
posibilidad (compuesta en 1960 no vio la luz hasta 28 años más tarde). No obstante, cuando se escuchan estas obras
se aprecia la absoluta subjetividad de los concursos de composición.
11
APIACERE nº 12 Maig 2012 Con independencia de estas anécdotas, Montsalvatge recibió
a lo largo de su trayectoria profesional numerosos premios y
distinciones: Premio Oscar Esplá (1958); Premio Nacional de
Música (1985); Premi Reina Sofía - Fundació Ferrer Salat
(1992), Premio Jacinto e Inocencio Guerrero (1992); II Premio
Iberoamericano de música Tomás Luis de Victoria (1998);
Doctor Honoris Causapor la Universitat Autònoma de
Barcelona, Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres del
gobierno francès, Medalla al Mérito Artístico del Ministerio de
Cultura, Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona, Medalla
d'Or de la Generalitat de Catalunya y Medalla deOro al Mérito
en las Bellas Artes.También fue académico numerario de la
Xavier Montsalvetge, Eduardo Toldrá y Óscar
Real Académia Catalana de Sant Jordi, académico honorífico de
Esplá (Alicante 1958)
la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid y
de la Real Academia de Bellas Artes de Santa Isabel de Hungría de Sevilla, miembro de la Hispanic Society de
Nova York y de la Société Fryderyka Chopina de Varsòvia.
Su faceta pedagógica se inicia en 1943 como profesor en la célebre Academia Marshall de Barcelona
continuadora de la escuela pianística que fundó Enrique Granados. Posteriormente, en 1970, entra como profesor
de composición en el Conservatorio Municipal de Barcelona, antigua Escuela Municipal donde había empezado a
estudiar música, yes nombrado catedrático en 1978. Aunque no dejan de ser significativos sus comentarios con
relación a la docencia de la composición, extraídos de sus Papeles autobiográficos (constituyen sus memorias,
publicadas en 1988), que dan además una idea de la honradez de nuestro protagonista: Nunca he tenido vocación
por la pedagogía. (…) me cuesta imaginar cómo un compositor puede ënseñar a componer¨ después de superadas
las disciplinas académicas de la armonía, el contrapunto y la fuga sometidas a inalterables principios formales
clásicos. (…) lo único importante, prescindiendo de reglas y normas, está en la posibilidad de que el profesor sepa
lograr que el aspirante a compositor se encuentre a sí mismo. Lo cierto es que cuatro años más tarde abandona la
docencia así como la crítica musical, que desempeñaba en el periódico La Vanguardia.
Compositor prolífico, continuó sin pausa su actividad compositiva
hasta el final de su vida, creando un elevado número de obras,
catálogo que finaliza con su Sinfonietta-concierto (2001) obra escrita
para flauta solista, orquesta de cuerda, piccolo, arpa y un
percusionista. Sus obras fueron interpretadas y dirigidas por los más
prestigiosos intérpretes como Eduard Toldrà, Sir Neville Marriner,
José Serebrier, Franz-Paul Decker, Rafael Frühbeck de Burgos,
Antoni Ros Marbà, Jean-Pierre Rampal, Henryk Szeryng, Angelika
Kirchschlager, Marilyn Horne, Alexis Weissenberg, Kathleen Battle,
Victoria de los Ángeles, Alicia de Larrocha, Montserrat Caballé o
Barbara Hendricks.
Es posible encontrar diversas opiniones sobre las tendencias estilísticas que se aprecian en su lenguaje,
tendencias que evolucionan a lo largo de los años, desde un primer estilo habitualmente citado como antillanismo,
o nacionalismo ultramarino que caracterizó muchas de sus obras —evocando las colonias españolas de América
que se perdieron a finales del XIX, con la guerra de Cuba (1898), y que influyeron en la música popular catalana
del momento—, al introducir las conocidas habaneras que Montsalvatge recuperó directamente de los pescadores
de la Costa Brava i que recogió en el Álbum de habaneras (1948) publicado con Néstor Luján i el pintor Josep
Maria Prim. También se intenta explicar el estilo de escritura de otras de sus obras, bajo una ciertainfluencia serial.
Hasta encontrar finalmente una música con sello propio -ecléctica para algunos- , pero en cualquier caso más
concentrada en su personalidad.Parece que a la hora de calificar la obra creativa de un compositor tendemos a la
simplificación. En realidad, en el fondo del asunto subyace la dificultad que encontramos por adscribir a un estilo,
corriente o escuela, el mundo creativo de un compositor tan rico y versátil, con tanta obra realizada a lo largo de
una tan extensa trayectoria profesional como la de Montsalvatge.
12
APIACERE nº 12 Maig 2012 Montsalvatge pertenece a esa clase de compositores que necesitan expresar una personalidad creativa propia,
cimentada, no tanto sobre la tradición -con la que tantas veces se les relaciona de forma peyorativa- sino, sobre
todo con el cultivo de una música que posee una sonoridad personal e individual, desprovista de preocupaciones
esencialmente especulativas vinculadas con una cierta modernidad de postulados estéticos, y más centrada en el
propio resultado artístico de la misma.
Tomás Marco, para este estado de cosas acuña, muy acertadamente, un término propio –poética artesana- en su
libro Pensamiento musical y siglo XX donde indica: (…) existen músicos poco interesados en la especulación
estética, que practican un pragmatismo que les acerca a esa posición tan extendida profesionalmente que
llamaremos poética artesana. Por tal entendemos -sigue Marco- una posición que basa en el absoluto dominio
de la técnica compositiva y en el escrupuloso ejercicio de la profesión la validez de la obra musical. Y más
adelante precisa que la poética artesana no es una posición avanzada ni retardataria sino un refugio en la propia
configuración de la música frente a especulaciones, siempre sentidas como externas, lo sean o no en realidad, de
los movimientos estéticos generales aplicados a la música.
Para los compositores como Xavier Montsalvatge no se trata tanto de ser modernoo no serloal escribir sus obras,
sino de ser consecuente con aquello que sesiente como necesario en la propia creación musical,
independientemente de etiquetas y corrientes estéticas. A veces se les atribuyeel calificativo de eclécticos a estos
compositores que -haciendo gala de un dominio técnico asombroso- pueden cultivar y practicar dentro de su obra,
posiciones estéticas y técnicas compositivas poco uniformes, aparentemente bastante alejadas entre sí. Aunque ello
no significa en absoluto, y mucho menos en el caso de Montsalvatge, una renuncia a laexigencia más inconformista
en lo creativo, donde la necesidad de expresarse desde el rigor y la perfección constituyen objetivos irrenunciables.
Xavier Montsalvatge pertenece a este tipo de compositores. De su música se desprende en un primer estadio,
una factura de realización, una calidad y un oficio compositivo que solo es atribuible a determinados individuos
tocados por la magia, tocados de un talento extraordinario. Pero enseguida se manifiesta lo más importante de su
música, lo mejor que puede decirse de un compositor: el gozo de su creación, la belleza de sus resultados, el mundo
sonoro propio que es capaz de obtener con sus obras. Parafraseando aTomás Marco, e invirtiendo su término,
podríamos nosotros utilizar la expresiónartesanía poética, para describir el quehacer creativo del compositor.
Porque es pura poesía lo que Montsalvatge logra con muchas de sus obras; es la poesía, en su más alta expresión, el
objetivo de su artesanía profesional.
Desde estas páginas recomiendo encarecidamente la escucha de su
música. Conocer y disfrutar sus Canciones negras (1945), o el Concierto
breve para piano y orquesta (1953). En el género sinfónico su
interesantísima Desintegración morfológica de la Chacona de Bach
(1963), su Sinfonía de Réquiem (1986) que constituye un intenso canto
de difuntos sin texto. Disfrutar del Concierto del Albaycín (1977) para
clave y orquesta o deMetamorfosis de concierto (1980) para guitarra y
orquesta. En el apartado de la ópera encontramos El gato con botas,
ópera de magia en un acto y cinco escenas (1.947), Babel 46, ópera en
cuatro episodios y dos actos(1960), y su tercera ópera, Una voce in off,
ópera romántica para dos personajes y medio, en un acto y tres escenas
(1.962).En la música de cámara encontramos la Serenata para Lidia de
Cadaqués para flauta y piano(1970)estrenada por Jean Pierre Rampal o
Diálogo con Mompou para violín, violoncello y piano (1988). Por
supuesto sin olvidarme de su Concierto-capriccio para arpa y orquesta (1975). Sólo por citar un grupo reducido de
su extenso catálogo.
No es casual la amistad que Montsalvatge tuvo con otro gran compositor catalán, que también participa de todas
las características de enfoque creativoya indicadas en Montsalvatge. Me refiero a Frederic Mompou, con el que le
unía una estrecha amistad y con el que incluso trabajó en un proyecto conjunto con la obra Perlimplinada, ballet
sobre la comedia de Federico García Lorca Amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín. También a Frederic
Mompou, en alguna otra ocasión, habrá que dedicarle nuestra atención.
13
APIACERE nº 12 Maig 2012 Con este breve artículo sobre Montsalvatge sólo he querido manifestar mi admiración y entusiasmo por la
música de un compositor ineludible, próximo a nuestro mundo sonoro, a nuestras señas de identidad
mediterráneas, con la secreta intención de contagiar a todos los alumnos del conservatorio de mi entusiasmo, o al
menos de motivar la escucha de alguna de sus obras.
Bibliografía:
-
Montsalvatge, Xavier. PAPELES AUTOBIOGRÁFICOS. Al alcance del Recuerdo Colección Memorias
de la Música Española. Fundación Banco Exterior. (1988)
Marco, Tomás. Pensamiento musical y siglo XX. Fundación Autor. Madrid (2002)
CLAUDE DEBUSSY, 150 ANYS DEL SEU
NAIXEMENT
Oscar Creus
Impressionisme musical
Per què se li anomena Impressionista a Debussy? -o millor dit- Per què l' Impressionisme musical està associat
directament a la figura del compositor francès ?
En primer lloc cal recordar que el propi compositor fugia de ser qualificat amb cap etiqueta, per altra banda
observarem que la seua obra és molt més complexa i rica del que qualsevol etiqueta en si mateixa revela, però la
veritat es que s'ha produït una identificació del terme impressionisme musical amb l'estil i el conjunt de tècniques
musicals desenvolupades pel compositor francès. Sens dubte ha influït el fet que Debussy fora contemporani dels
pintors P. Gauguin i V. van Gogh (postimpressionistes) i certament els punts de trobada amb els pintors
impressionistes no són pocs.
Caricatura de Debussy
Estos pintaven la naturalesa des de la perspectiva de la impressió que els produïa
i utilitzaven la tècnica de la barreja òptica. La barreja òptica consisteix senzillament
a posar els colors purs sobre el llenç perquè l'ull els barrege. Es produeix una
exaltació dels colors complementaris i es prescindeix del negre –negació de la llumper a aconseguir colors nets, vibrants i lluminosos. Debussy aprèn d'ells el
tractament del color i trasllada esta mateixa tècnica pictòrica (la mescla òptica) a la
música amb la utilització dels timbres purs en les seues obres orquestrals. Debussy
combina els colors instrumentals en les seues partitures com ho faria un pintor
sobre el llenç. Al respecte afirma:
“Tracte d'utilitzar cada timbre en el seu estat pur: com fa Mozart, per
exemple...Tothom s'ha acostumat a barrejar timbres, a fer-los destacar acolorintlos o concentrant-los i no a fer que sonen amb les seves pròpies identitats.”
Exotisme, historicisme, esoterisme
La música europea és probablement una de les poques tradicions musicals del món que és capaç d'incorporar i
absorbir elements d'altres cultures sense renunciar a la seua pròpia idiosincràsia, perquè estes incorporacions són
enteses com a influències positives que en definitiva contribueixen a l'evolució del nostre propi llenguatge musical.
Passejant per l'Exposició Universal de París de 1889 Debussy escolta la música de Java i Bali (Indonèsia)
protagonitzada per l'orquestra del gamelàn (de la raíz “gamel', que significa martell). El mateix compositor afirma:
“La música javanesa fa gala d'un contrapunt al costat de la qual, el de Palestrina no passa de ser un joc de
xiquets. I si escoltem sense prejudicis europeus l'encant de la seua percussió, ens veiem obligats a reconéixer que
14
APIACERE nº 12 Maig 2012 la nostra només és un soroll de circ de fira."
Però a mes de l’exotisme en la música de Debussy poden trobar un desig de tornar als arrels propis.
L' historicisme en Debussy és una mirada al passat com a font d'inspiració, en especial al món grec i al món
medieval. Musicalment esta influència se plasma en la partitures amb el renovat ús dels modes grecollatins; escales
antigues que Debussy recupera i adapta a un nou llenguatge d'avantguarda.
En la França de finals del XIX estava de moda la música modal. En este clima d'acostament a la música modal,
Debussy va visitar el monestir de Solesmes en 1892 i va estar conversant sobre la modalitat amb els monjos.
Precisament el renaixement del monestir benedictí constituïa un aspecte molt destacat de la vida musical francesa
del moment.
En paraules del compositor: “Sense retornar a les ensenyances del Renaixement, que probablement tampoc
harmonitzarien amb la nostra època, no podíem inspirar-nos en ell i recuperar aquella ensenyança a l'aire lliure,
sense desitjos de prompta glòria.”
Per altra bandacal assenyalar l’influencia de l’esoterisme en la seua música. Debussy freqüentava la llibreria
ocultista L'Art Independent, on va fer amistat amb el seu propietari Edmond
Boilly, líder del moviment místic rosacruciano i editor de les seues “Cinc
Cançons” sobre text de Baudelaire.
El cercle de Boilly estava imbuït en la numerologia pitagòrica, -que
incloïa la secció àuria- pel que no és estrany que molts autors (Goldman i
Howat entre d’altres) sostinguen la hipòtesi que Debussy va adoptar
conscientment esta proporció matemàtica. En la paret del saló de sa casa a
Paris, prop del Bois de Boulogne, penjava una de les més volgudes obres
pictòriques de Debussy: un gravat original de La gran ona de Kanagawa de
Katsuhika Hokusai, on una gran ona s'alça sobre la muntanya Fuji.
La Gran Ona de Kanagawa
Debussy, qui era també un hàbil pintor, va reproduir este mateix gravat en la coberta de la primera edició de la
seua obra orquestral La Mer. Com podem observar, la composició general de la imatge pareix tan harmoniosa i
proporcionada perquè responen a la proporció divina, principi estructural que es troba en la pròpia naturalesa: en la
petxina del caragol, en els gira-sols i en diferents fulles, com ben coneixien els arquitectes i matemàtics medievals.
La pregunta que ens podem fer és si Debussy era conscient de tot açò. En primer lloc cal dir que no hi ha
constància que l'autor haguera fet explícita la seua intenció, més enllà d'un comentari en una carta enviada al seu
editor Durand a l'agost de 1903: “He afegit un compàs a Jardins sous la pluie; és absolutament necessari per a la
numeració: el número diví.”
Música onírica
Com a oient, per tal de gaudir d'esta música, cal adoptar una actitud molt distant de
l'actual; la de l'anunci televisiu. En els anuncis es capta l'atenció del consumidor en a
penes uns segons. Al contrari esta música és tot color, moviment i suggestió, necessita
deixar-se envair pel so, escoltar activament els suaus i diferents colors i activar en
nosaltres la capacitat d'imaginar a través del la música. I temps, cal donar-li temps. Com
va dir Ortega i Gasset: Gràcies a Debussy és possible escoltar la música
tranquil·lament, sense llàgrimes ni desmais, perquè va alliberar a la música de l'element
humà i per esta raó va iniciar una nova era. Només ens cal afegir que en Debussy es
dóna cita la fusió multicultural i es converteix d'esta manera en síntesi del passat, del
present i al mateix temps en punt de referència per al futur de la música del s. XX.
Els ràpids de Awa
BIBLIOGRAFIA BÁSICA
C. DEBUSSY. El Sr. Corchea y otros escritos. Alianza Música. Madrid, 2003.
D. P. GOLDMAN. “El esoterismo como determinante del lenguaje armónico de Debussy”. Quodlibet nº 18,
p.99. Alcalá de Henares, 1995.
15
APIA
ACERE nºº 12 Maig 201
12 P. ROBERT
TS. “Debussyy: Impresionnista o simboolista?”. Quodlibet nº 18, p.74. Alcaláá de Henares, 1995.
R. HOWAT
T. “Debussy, naturaleza y proporción”. Quodlibeet nº 18, p.118. Alcalá de Henares, 1995.
J
Jules
M
Massen
net (184
42-1912))
Mª Nieeves Perpiñá Marco
Tots els anyys se celebreen diferents aniversaris, naixements o defuncionns, de compoositors cèlebrres que ens han
h
deiixat una exccel·lent produucció musical. Des de l'equip de redacció de laa revista no volem que se'ns
s
passe esta
e
oportunitat perr a recordar-hho. Així ho hem fet ambb Xavier Mo
ontsalvatge i Debussy, enn els articless anteriors i ara,
a
perr a finalitzar,, li toca el torn a Jules Massenet
M
en l'aniversari de la seua moort.
París a finals
fi
del seggle XIX era una
u espècie de
d microcosm
mos de l'Eurropa musicall de
llavors, a més
m de conserrvar encara alguns distiintius específ
íficament francesos, pel que
q
f a la pràcttica i gustos del moment. L'òpera com
fa
m sempre s'aalçava en la imaginació
i
d
dels
f
francesos
peer damunt de
d la resta dels
d
gèneress musicals. F
França man
ntindria la seeua
p
pròpia
identitat durant gran part del
d segle, desafiant
d
tannt al verismee italià com
m al
wagnerisme.
Jules Maassenet, va seer el composiitor francés d'òpera
d
més popular de l'últim
l
quart del
segle XIX. Músic i hom
me de negoccis, sabia el que el públlic desitjava,, i se'l va saaber
oferir. Es trractava d'un oportunista que no gauudia de moltaa popularitatt entre els seus
s
col·legues. Bizet va diir una vegada:”eixe homet es preppara a camiinar sobre tots
t
nosaltres”. Perrò el seu “errotisme discrret et quasi religieux” com
c
va escriiure d'Indy, vvan ser els ingredients que
q
Maassenet va saaber introduirr en la seua producció
p
muusical i donaar-se'l al púbblic ansiós dde dosi de tal producte.
Va naixer el
e 12 de maigg de 1842 i va
v morir el 13 d'agost de 1912. Als onze
o
anys esttava en el Co
onservatori, i en
1863 va guanyyar el Prix dee Roma. A pesar de ser un
u bon pianissta, va viure de l'ensenyaança i tocantt instrumentss de
perrcussió en unnes quantes orquestres.
o
E 1867 va esstrenar la seu
En
ua primera òpera, La Graande-Tante, prosperant
p
m
molt
en este gènere.En 1878 va ser
s designat professor dee contrapunt, fuga i compposició en el Conservatorri.
Resppecte a la seua
s
obra, Massenet
M
vaa dominar ddurant trentaa anys l'òppera
francesa fins al punnt de compon
ndre un repeertori musicaal impression
nant del quall 25
són òpperas i òperas còmiquess. Al començament deel segle XX
X algunes coom:
Hérodiaade (1881), Le Cid (188
85), Thaïs (1894),
(
Don Quichotte (1910),
(
Wertther
(1892) i Manon (18884), es repreesentaven en totes part.
En la
l dècada dells vint, la seu
ua fama va coomençar a deeclinar.
16
APIACERE nº 12 Maig 2012 Dels quasi trenta títols que integren la seva àmplia producció lírica, s'inspiren en tema hispà o en font literària
espanyola, a part de li Cid (1885), la seua poca coneguda Don César de Bazán (1872), La Navarraise (1894),
Chérubin (1905), Don Quichotte (1910) i Amadis, estrenada amb caràcter pòstum en Montecarlo en 1922 i
inspirada en el nostre Amadís de Gaula..
En l’actualitat, Plácido Domingo representa de forma
heròica el personatge que dóna títol a l'òpera de Massenet i
per a la seua identificació, li va portar a encarregar-li un
retrat, caracteritzat com el nostre heroi medieval, al gran
pintor sevillà Francisco Borrás, Catedràtic de Dibuix del
Natural en Moviment de la Facultat de Belles arts de la
Universitat Sevillana. Els primers esbossos van ser presos
durant 1985 en la residència del tenor en una coneguda
urbanització madrilenya. I el llenç definitiu, de grans
proporcions (250x180 cm), es va realitzar a Sevilla en 1986
en l'estudi del pintor, proper al popular carrer Fira.
Com a "model ideal" va qualificar Borrás a Plácido, que
li va facilitar la seva tasca "gràcies al seu domini de l'espai,
la seva naturalitat personal i la seva desenvoltura escènica".
En actitud heroica, eleva la seua popular "Tizona", amb Jimena als seus peus, el llenç combina el figurativisme
més realista (Borrás és un prodigiós retratista) amb l'al·legoria històrica.
Representació de Manon en el Liceu de Barcelona Palau de les Arts Reina Sofía de Valencia, on Plácido Domingo interpreta al monjo Athanaël del'òpera Thaïs Cerimoniós, elegant i romàntic, Massenet agradava i comprenia a les dones. La cantant d'òpera Bessie Abbott
deia que:”ell podia complaure tant les dones amb les seues hàbils carícies verbals que una sentia desitjos d'escoltarho constantment”.
En la nota necrològica del Musical Courrier és va explicar la seua enorme popularitat:” És quasi segur que si
Massenet no haguera viscut precisament durant el període en què va viure, quan el mon anhelava un poc de
melodia, i quan pocs compositors sabien compondre melodia, hauria sigut un fracàs. Però va succeir precisament
que Massenet va compondre melodia combinada amb un poc de modernisme i quasi un toc wagnerià, en moments
en què la majoria dels compositors tractaven de superar l’antiga escola. Per això mateix se li va apreciar. Donem la
benvinguda a les seues mediocres melodies perquè no tenim altres”
Bibliografia: Schonberg, H.C. LOS GRANDES COMPOSITORES Ed. Ma non troppo Barcelona 2007
17
APIA
12 W
Wunde
erkin
nd
Núria Olttra Brines 6èè E.P
Sempre s’hha dit que Mozart
M
(27 de
d gener de 1756 a Salzzburg - 5 de
d desembree de 1791 a Viena) era un
Wuunderkind, és a dir, un xiiquet prodigii que va morrir molt jove i que va esccriure, entre dd’altres, La flauta
f
màgicca i
la Marxa Turcca. Però, quee sabem d’elll realment? I és que a través
t
de differents llegenndes o estereeotips, com per
exeemple el perrsonatge que l’interpreta en la pel·lícuula Amadeussde Milos Forman i la rivvalitat, sense fonaments, que
q
preesenta amb Salieri,
S
s’ha desdibuixat la seua bioggrafia real. Així,
A
la finaliitat d’aquest article es deeixar constànncia
de la història d’aquest
d
perssonatge, la quual està plenna de curiosittats.
En primerr lloc, tot el món coneix al composittor amb el no
om de Wolfa
fang
Amadeus Moozart, però ell mateix com
A
mpositor solaament va utiliitza aquest nom
n
u vegada. M’expliquee, Mozart vaa ser batejaat amb el no
una
om de Joannnes
C
Chrysostomu
us Wolfgangu
us Theophiluus Mozart. II, aleshores, d’on
d
traguem
m el
A
Amadeus?
R
Resulta
que Theophilus
T
e deriva d’un nom greec que signiffica
es
a
amant
de Dééu o estimatt per Déu. Així,
A
la form
ma familiar Amadeus éss la
v
versió
llatinaa d’aquest no
om. Però en cap cas Mozzart s’autodeenominava així,
a
s
sinó
que a Itàlia, a partirr del 1770, es
e feia dir W
WolfgangoAm
madeo i, a paartir
d 1777, Wolfgang
de
W
Am
madè. No serà fins al s. XIX qu
uan comencee a
p
popularitzarse la forma Amadeus
A
perr tal de referiir-se al comp
positor.
Un altre fett, si més no, cridaner és que
q va escriuure,
seegons els cattàleg KöchellVerzeichnis,626 obres. Una
U
grran quantitatt de peces sii considerem
m que solam
ment
vaa viure 35 annys. De fet, un estudi haa estimat quee si
un
n copista esccriguera la sseua obra, taardaria 25 annys,
mençà ben prompte
p
a esscriure músiica i als 4 aanys ja haviaa escrit la seua
treeballant deu hores diàriees. Així, com
priimera simfonnia. A la fi de
d la seua vidda va escriurre la simfoniaa número 41, on utilitzavva les mateix
xes quatre nootes
que en la 1, serria per què saabia que anava a morir i volia fer un homenatge a la seua prim
mera simfoniia o simplem
ment
és una casualitaat?
Com tota peersona, Mozzart també tennia les seuess manies. Pell que fa a la música, odiava, de manera acèrrimaa, el
so de les flautees. De fet, va
v arribar a afirmar
a
que l'única
l
cosa pitjor a unaa flauta, són dos. Així, l’aparició de les
flaautes en les seues obres s’explica perquè
p
forenn obres per encàrrec.
e
Peerò, com tot,, aquest odi tenia una part
p
neggativa i l’altrra positiva. La
L positiva va
v ser que, grràcies a que no li agradaava el so
de les flautes, va introduir el clarinet i començà a considerar-sse aquest insstrument
dinns de les orqquestres. A més
m a més, va crear el fantàstic
f
Con
ncert Per a Clarinet
C
(K
K.622).
Una altra peculiaritat
p
é el fet quee, segons el càlcul efectu
és
uat per Joseef Heinz
Eibbl, publicat en
e Mozart. Chronik
C
einees Lebens, deels trenta-cin
nc anys, deu mesos i
nouu dies (=13.097 dies) dee la seua vidda, el compositor es va passar
p
deu annys, dos
meesos i vuit diies (=3.720 dies)
d
viatjantt. Cosa que ens
e pot resulttar més espectacular
si tenim en coompte que al
a s. XVIII no
n hi havia les facilitatss que tenim ara per
viaatjar, però Mozart
M
va haaver de viatjaar per tota Europa
E
per tal d’exhibir--se i ser
connegut. Aqueests viatges van
v resultar molt profitoosos perquè va
v conèixer a molta
gennt, entre d’alltres a Franz Joseph Haydn. Entre aquuests dos com
mpositors troobemuna anèècdota molt graciosa:
g
un dia
Moozart va com
mposar unes notes
n
per tal de gastar-li una broma al
a seu amic. Haydn
H
comeençà a tocar i tot anà be fins
f
18
APIACERE nº 12 Maig 2012 que es va parar en sec perquè hi havia una nota que no podia tocar, perquè les mans estaven ocupades amb altres
notes i aquesta es trobava justament al mig de les dos mans. Aleshores, Mozart li va dir que ell ho intentaria i quan
va arribar a la nota en qüestió, va acatxar el cap i la va tocar amb el nas.
Finalment, Mozart va morir el 5 de desembre de 1791 a la primerenca edat de trenta-cinc anys. La seua salut
mai havia sigut bona. Anys i anys viatjant de xiquet van tenir el seu efecte. A més, tenia un estil de vida molt intens
i sempre treballava massa. No es pot atribuir la seua mort a una causa única, però sabem que en les últimes
setmanes de la seua vida patia d'insuficiència renal i possiblement febre reumàtica que van afligir encara més el seu
afeblit cos. Tot i això, hi ha hagut diferents hipòtesis, majoritàriament sense fonaments, que ha explicat la seua
mort, com és el cas de:
1.
Es va propagar el rumor que Mozart havia mort enverinat per Antonio Salieri, qui suposadament
odiava el seu geni musical. Això va servir d'inspiració per a l'òpera Mozart i Salieri, de Rimski-Kórsakov,
per a la petita obra de teatre del mateix nom del cèlebre escriptor rus Puixkin i per a l'obra teatral
Amadeus, de Peter Shaffer (en la qual es basa la pel·lícula Amadeus de Milos Forman, protagonitzada per
Tom Hulce).
2.
Una altra de les llegendes sobre l'enverinament apunta als seus germans de lògia maçònica pel fet
que hauria revel·lat massa secrets a través del llibret i de la música del seu singspielLa flauta màgica.
Així, es va arribar a afirmar, fins i tot, que les restes de Mozart havien estat perdudes per tal que no quedessin
petjades de l'homicidi. Per tant, tot i la seua mort, Mozart no va deixar mai de generar polèmiques i omplir llibres.
Un exemple és que, amb la seua mort, va deixar inacabada la missa de Rèquiem en Re menor (K.626), la qual va
ser un encàrrec i, es diu, que com ell sabia que estava prop la seua mort, la va escriure com si fora la missa que
tocarien en el seu soterrament. Al ser una obra incompleta, molt van voler acabar-la, de manera que tenim múltiples
versions d’aquesta com la de Beyer, Maunder, Robbins Landon, Druce i Levin. Però la versió més famosa és la que
va escriure el seu amic i alumne Franz XaverSüßmayr (revisada per Franz Beyer el 1972 per tal de recuperar la més
autèntica puresa mozartina).
Un altre tema que ha donat molt que parlar és l’anomenat Efecte Mozart, que es refereix als suposats efectes que
pot produir a persones escoltar les melodies del compositor. Així, a la dècada dels 90, als Estats Units, es van
promoure moltes investigacions i llibres de divulgació basats en aquest efecte. La versió popular de la controvertida
teoria va ser expressada succintament per un columnista musical de The New York Times: «Investigadors han
determinat que sentir a Mozart et fa més intel·ligent».
Més intel·ligents o no, l’única cosa certa que podem dir és que Mozart ha sigut un dels grans genis de la música.
BIBLIOGRAFIA
http://www.mozart.cat
19
APIA
12 SUIITE HELÉ
H ÉNICA
A (Heelenissmo)
Por Mª Ampparo Madridd y Cele Jiméénez (Departaamento Vien
nto-Madera, Especialidad
E
d Saxofón)
Una Suite es una form
ma musical compuesta por diversaas piezas insstrumentalees independiientes entree sí,
pero combinaadas para ejjecutarse seeguidas, la Suite Helén
nica está coompuesta dde cuatro movimientos
m
: I.
Kaalamatianóss, II. Funky,, III. Vals y IV. Kritis.
I.
KAL
LAMATIAN
NÓS
El nombree de Kalamaatianós aludde a una reggión de las islas griegaas, a la ciuddad del Kalamata, situaada
enn el sureste del Peloponneso y cuyoo baile típicco (el Kalaamatianós) es
e uno de loos más exteendidos porr la
península heléénica.
El Kalamaatianós, en la Suite Heelénica asume su cond
dición de pieza
p
del foolklore grieg
go en comppás
irrregular de 7//8 (3+2+2) y con una estructura
e
m
melódica
en forma de “lllamada-resspuesta” enttre un solistta y
el resto de la banda
b
añadiiendo en la respuesta una
u nueva línea contrappuntística.
Desde el puunto de vistta armónico,, si bien possee una armadura definiida que nos llleva a pensarr en la tonaliddad
de Fa Mayor, se
s trata de unna obra escritta en armoníía modal.
Esta primeera danza dee la Suite está estructuurada en tress secciones que a suvez
coinciden conn las tres seecciones esttablecidas según la form
ma. La prim
mera secciónn
esttá escrita enn modo jónnico (al habblar de moddo jónico, no
n se refieree a la escala
puura que com
mienza en Do,
D sino a su
s transportte interválicco a la notaa Fa). En la
inttroducción se establecee la nota funndamental deel modo y su
u quinta, y la
l melodía se
muueve dentro de los caucees del modo con algunos guiños, co
omo son los cromatismoos
quue actúan com
mo floreos.
En la seguunda seccióón se produuce no una melodía to
onal, sino un
u cambio dde
moodo; se pasa al modo dórrico (II graddo de Fa), de manera quee se construyye la melodíía
en escala de Sol, pero con
c las alteernaciones del
d primer modo (SI bemol
b
en lla
arm
madura).
q
En la terccera secciónn, se produuce un nuevvo cambio de modo y quizás ell más signifficativo ya que
maanteniendo el
e mismo bajjo del modoo anterior (Sool dórico), pasamos
p
a unna escala dee Sol, pero ahora
a
con el La
bem
mol, el Si naatural y el Mi
M bemol, cuyya escala dee carácter Oriiental, por unna buena paarte, y también de caráccter
de 7ª dominannte (V graddo en la esccala de Do menor arm
mónica), connduce perfecctamente a la nota bássica
funndamental del
d siguientee movimientoo.
20
APIACERE nº 12 II.
Maig 2012 FUNKY
Se trata de una línea obstinato sobre el bajo Do, que en combinación rítmica con dos mayores triadas,
establece el modo mixolidio (V Grado de Fa), sobre cuyos dos compases repetidos el solista puede hacer
su propia creación espontanea (improvisación), o tocar lo escrito (transcripción de una improvisación del
autor).
III. VALS
Comienza con una introducción (cosa que es característica en toda la Suite, quizá para dar tiempo a
asimilar unos ritmos con unos origines y planteamientos tan diversos). Esta es la introducción
rítmicamente característica del Jazz - Waltz (3/4 que sugiere un 6/8 pero no lo es porque la fuerza está en los
tiempos 1º y 3º del compás (1ª y 5ªcorchea de las 6 del 3/4) con pedal en el bajo y una serie de acordes
cuatriadas que establecen el nuevo modo eólico (VI grado de Fa), en la primera sesión, cuya melodía proviene
también del folklore griego.
La segunda sesión es una melodía original basada en una escala pentatónica africana muy empleada en
el Jazz que al añadirle la 5ª disminuida se convierte en la llamada Escala Blues en la parte A. La parte B
o “Bridge”, es una melodía en Fa mayor con una armonía Jazzística que rompe con el modalismo para regresar a
la parte A conclusiva en el modo eólico original, con un Tutti Contrapuntístico que concluye en un pedal
pianísimo en los graves sobre el cual el soprano interpreta una cadencia de carácter popular helénico.
Concluida la cadencia, vuelve la introducción y las dos secciones del vals para enlazar con el Kritis.
IV.
KRITIS
Este es el cuarto movimiento de la Suite, pues lo que sigue no es más que la repetición de las dos
últimas secciones del primer movimiento y alude nuevamente al folklore griego, concretamente a un baile
o danza típica griega de la isla de Creta.
Este movimiento en compas de 2/4 sigue en modo eólico (con algún cromatismo) y en cuanto a la
forma, se divide nuevamente en tres secciones que a su vez se repiten al llegar al final del movimiento y
se une con anacrusa al último movimiento que es la repetición de las secciones 2 y 3 del Kalamatianós,
con una modulación sorpresiva a un acorde de 13ª sobre el V grado disminuido del modo cuyos
bajos descienden por los grados de esta escala (Re b 7ª) a la fundamental del modo original.
Tomando la Suite bajo un punto de vista más abierto que el análisis estructural de sus elementos, se
puede afirmar que el planteamiento realizado encierra una intención evidente: El primer tiempo supone
una introducción, y esta introducción se realiza con motivos folklóricos de Grecia, y posteriormente se
encadenan los siguientes movimientos de diferente corte a modo de "torrente" (Funky, Vals, Cadencia y
las piezas griegas). Todo esto encaja con la intención del compositor de crear un lenguaje, de jazz
principalmente, en el que se mezclen diferentes estilos y géneros como "variedad" pero cuyo criterio
interpretativo constituyan la "unidad" de la obra.
En la versión y orquestación para Banda Sinfónica, el autor desea que la sección de saxofones y el
solista sean protagonistas (en el Kalamatianós especialmente) y suenen como una sección de saxofones
con el sonido y la expresión del saxofón de Jazz.
21
APIACERE nº 12 Maig 2012 Profesor: LLorenç Mendoza
Si nos paramos a leer documentos en Boletines Oficiales que versan sobre la
asignatura de Orquesta, lo primero que salta a la vista en todos ellos es que el proceso de
enseñanza y aprendizaje de las diversas especialidades instrumentales tiene forzosamente
un marcado carácter individual. De ahí que la enseñanza musical en los conservatorios
confronte a este componente unipersonal con elementos colectivos como lo son las
asignaturas de orquesta, coro, conjunto o música de cámara. En los preámbulos de las
diversas programaciones de estas asignaturas colectivas siempre figura que la educación
musical no puede ni debe perseguir como única meta la formación de solistas
instrumentales; todo lo contrario, su principal misión debe ser ofrecer a la sociedad los
músicos que ésta necesita para poder canalizar aquellas actividades que demanda la propia comunidad.
La práctica de estas asignaturas constituye una
materia necesaria para la formación musical y su
presencia viene justificada en un doble sentido. Por un
lado, porque ofrece a los instrumentistas la experiencia
y los conocimientos necesarios relativos al
funcionamiento, las reglas y la convivencia
características de la interpretación de estas
agrupaciones.
Por otro, porque actúa positivamente sobretodos
aquellos instrumentos cuyo nivel es capacite
especialmente para tocar en una agrupación.
Por tanto, pensemos que el principal objetivo en clase
va a ser el conseguir unificar todos los criterios básicos que
entran en funcionamiento a la hora de interpretar
conjuntamente, con independencia del número y del tipo de
instrumentistas que se den cita en el grupo. Por tanto, en
mis clases pretendo por encima de todo que el alumno
entienda de la importancia que tiene una idónea
predisposición y concentración en el trabajo a realizar. Y
digo esto porque detecto después de mi larga experiencia, y
es una apreciación bastante general, que la mayoría del
alumnado de estas asignaturas entiende que con sólo asistir
a clase ya tiene asegurada una buena nota; que la clase,
pongamos por ejemplo de orquesta, es el aula ideal para
relajarse del agobio lectivo diario, prestándose a ser el
lugar perfecto donde olvidarse un poco de todos los
contenidos “serios e importantes” que trabaja en el centro
y/o fuera de él.
22
APIACERE nº 12 Maig 2012 Nunca más lejos de la realidad. Precisamente, la esencia de la clase de orquesta reside en la
dificultad que encuentra el profesor para intentar hacer que un número bastante nutrido de intérpretes, en
proceso de aprendizaje, piensen y ejecuten la música de la manera más parecida posible para que la
interpretación conjunta tenga un sentido musical, como mínimo, entendible.
Por ello, y desde aquí quiero animar a todos los que tengan la suerte de participar en clases
colectivas, que disfruten de esa circunstancia tan especial y que realmente valoren que la práctica
instrumental resulta así entendida no sólo como la adquisición de una compleja técnica y la progresiva formación
de unos criterios musicales propios, sino también como una herramienta de relación social y de intercambio de
ideas entre los propios instrumentistas; así entenderán con toda seguridad que el resultado final, es decir, el
aprendizaje global de conjunto, realmente vale la pena si el trabajo previo ha sido el justo y adecuado y ha
contribuido, en definitiva, al crecimiento académico y formativo del alumno en esta etapa tan delicada su
educación.
23
APIACERE nº 12 Maig 2012 Aurelio Olivares Ripoll, mestre d’oboé
Continuant amb esta secció d' entrevistes als nostres professors, este any volem dedicar-li-la al
mestre de oboe Aurelio Olivares,un dels primeres integrants del Conservatori de Música "Mestre Vert" de
Carcaixent i educador de tots els alumnes d’oboé.
1- Ens han encarregat que et fem un bon retrat, així que
comencem, qui és Aurelio Olivares?
Bé en primer lloc agrair-vos la vostra atenció i contestant la
vostra pregunta, donsAurelio Olivares és professor d'oboé
del Conservatori Mestre Vert des de la seua creacióen el
curs 1983-1984, i com a membre del consell de direcció he
sigut vicedirector delcentre i actualment sóc secretari
acadèmic.
2- Hi ha algun mestre del qui intentares no aprendre
més que l'imprescindible?
És cert que hi han assignatures que et van millor que
altres i les disfrutes més estudiant-les, però també hi han mestres que ens atrauen més que altres, be perquè
connectes més en el que et diuen i/o com te ho conten, o bé perquè la matèria t'atrau més, però de la fase d'estudiant
sincerament no tinc un record de cap mestre en eixe sentit.
Vaja! Et confessem que ens asombra la teua sinceritat. Anem a vore si seguim en ratxa…
3- Ja saps el que diuen les males llengües sobre el que es necessita per a poder arribar a ser un destacat
músic professional: “tindre bons padrins”. En l'actualitat, en quina mesura creus que ocorre el mateix?
Eixa frase es una máxima que s'aplica a totes les situacions en general de qualsevol professió o estudis, però en
el cas dels músics pel que vosaltres em pregunteu, sinó hi ha un treball serio de l'instrument, de res ens servix els
padrins, com deia un refrany - en un assaig d’orquestra li pregunta al director l’alumne de clarinet - “¿maestro una
pregunta?” – i li respon el director – “ lo que me tenga que decir, dígamelo con el
clarinete”.
4- Coneixes alguna tàctica, motivació…..per fomentar la música entre els joves?
Supose que voleu referir-se a la música clàssica, perquè la música moderna té un
gran impacte en totes les generacions de joves i més hui en dia en l'accés des d'internet a qualsevol grup, cantant,
cançó, etc., aleshores l'internet ens apropa en una facilitat abismal a qualsevol cosa que busquem i en tan sols uns
instants, tant si busquem música clàssica o moderna.
El fomentar la música clàssica des dels joves pense que passa per fomentar la participació dels estudiants de música
en la formació de tot tipus de grups i interpretar en públic les obres estudiades, dons és la conseqüència natural dels
estudis de música, i a més a més intentar fer tot tipus de repertori, sempre buscant fer un nivell de dificultat de les
obres, que puguem presentar dignament en públic.
24
APIACERE nº 12 Maig 2012 5- L'estudi de l'oboé té un repertori clàssic, almenys en
l'educació d'ensenyances professionals als conservatoris.
Creus que es deuria innovar amb estils més contemporanis?
Es molt difícil incloure totes les tendències dels nous
compositors, que van fent coses novedores i que no entren dins
dels continguts clàssics dels estudis de l'oboé que és el cas que en
pregunteu, però com que en la vida no hi ha res que siga igual per
sempre, sóc partidari d'anar incloent conceptes i estudis de
partitures abocats a coneixer les noves notacions musicals i
sonoritats, demanades per alguns compositors, que des de fa ja
molt de temps s'estan utilitzant, també es cert que son moltes
d'elles d'una dificultat elevada, però que en la mesura possible,
caldria anar mostrant als nostres alumnes en els últims cursos de
les ensenyances professionals i per supost en les ensenyances superiors.
6- Com a directiu del centre, et proposem un entravessat: en l'enunciat “Sistema Educatiu Musical
Espanyol”, quina és la paraula més difícil de creure?
Veig que ho rebuscat a montò, aleshores qualsevol d'elles per separat, podríem fer llargues disceptacions.
7- Per a finalitzar l'entrevista, podries compartir amb nosaltres alguna anècdota de tots els teus anys
d'ensenyament?
Veritablement hi han moltes anècdotes, clar és que tenen nom i cognom quasi totes les que em venen al cap en
estos moments, i per no personalitzar me és difícil comentar alguna.
Bé vos conte una que segurament tots ho vist però no sabeu la seua història que contaven en aquells anys.
Com vos he dit abans, el centre es creà en el curs 1983-1984 i s'ubicà en el carrer Bonaire núm. 1, el que és hui
Centre d'Adults, i els responsables polítics impulsors del M. I. Ajuntament de Carcaixent foren l'Alcalde Vicent Pla
i el Regidor de Música Fco. Cholvi, junt a la resta de regidors del M.I.Ajuntament i del departament d'urbanisme,
que decidiren rehabilitar l'actual edifici del conservatori que havia sigut l'Hospital Municipal de Carcaixent, en el
que treballaven i vivien monges, i les seues habitacions estaven en l'aula que vosaltres utilizeu per a l'assaig
d'orquestra de corda. Bé, en els treballs de rehabilitació de l'edifici diuen que aparegué la màscara mortuòria de
Juan Bautista Vert Carbonell, que com sabeu és el nom que porta el Conservatori “Mestre Vert” en memòria d'este
il·lustre Carcaixentí, músic de reconegut prestigi nascut a
Carcaixent en el carrer San Antoni núm. 8, compositor d'obres
musicals sobre tot desarsueles tan conegudes com La leyenda
del beso, La del soto del parral, El último romántico, La piscina
de Buda, etc., aleshores si aneu al carrer que us he dit, podreu
vore insitu en la façana, una pedra esculpida, en la que podreu
llegir, que en eixa casa nasqué el Juan Bautista Vert Carbonell.
I esta màscara mortuòria és la que esta en l'entrada del
conservatori al pujar l'escala, damunt del pedestal.
Però com arriba fins ací?...
T’agraïm que hages col·laborat amb nosaltres en esta entrevista, però especialmente volem donar-te les gràcies
per la teua dedicació plena al centre i als teus alumnes. No dubtes que el teu esforç esta ahí i continuara donant
fruits.
Marta Sala Pla i Anna Sànchez Garcia
5t E.P.
25
APIACERE nº 12 Maig 2012 Aquesta secció, dedicada sempre als nostres xiquets (alumnes de 1r i 2n d’ensenyament
elemental), l’hem fet servir per saber què opinen i quina és la impressió al matricular-se per
primera vegada en aquest conservatori
•
•
•
•
Quina diferència has trobat entre el centre educatiu al que vas i aquest nou centre?
Des del punt de vista de les assignatures, què t’agrada més, el cole o el conservatori?
Des del punt de vista dels companys, on tens més amics?
Has notat alguna diferencia entre els professors del cole i del conservatori?
Açò és més important per a mi. Jo soc molt oberta I tinc amics en tots els llocs. Els Mestres del cole són més divertits, pequè la meua mestra juga a futbol i a bàsquet, i els del conservatori no, i en el cole quan els Mestres reneguen després perdonen… Marta Encarnación Ací es dóna més música que
en el cole…
Belén Clari
El conservatori és més divertit i
damunt hi ha menys assignatures
que en el cole, però així i tot igual
de divertits
Lucia Zubieta
Açí tots toquem instruments, i en el cole no, l’ambient és més musical. Jo crec que en l’escola els professors són més estrictes i en el conservatori més alegres. Neus Barraquet Ací veus i escoltes més instruments que en el cole. Els professors del cole són més avorrits que els del conservatori. María Vallés
Ací em divertisc més que en el cole, i tinc més amics. Claudia Estornell 26
APIACERE nº 12 Maig 2012 En el cole hi ha més clases
que ací, i la música
em relaxa molt
Christian Sala
En el cole quasi ningú toca instruments, i
ací tots. Els professors del cole em tracten
fatal, i els d’ací d’allò més bé.
Arnau Casany
Ací hi ha més alumnes
que en el cole i la música
em diverteix molt.
Àngela Micó
A mi el conservatori
m’agrada molt, i damunt els
professors del cole són molt
remugons, i els del
conservatori molt divertits.
Mar Santana
Tinc més amics a l’escola, però al
conservatori en faig cada vegada més.
Àlvaro Cardona
M’ho passe de lo més bé al conservatori!
És súper divertit!
Anna Bravo
Marta Sala Pla i Anna Sànchez Garcia
27
5t E.P.
APIACERE nº 12 Maig 2012 Aquesta secció de la revista, 2n Preludi, està dedicada als alumnes de final de les Ensenyances Professionals i
enguany hem volgut recordar l’exàmen per accedir a les Ensenyances Superiors:
ESTRUCTURA I CONTINGUT DE LA PROVA ESPECÍFICA D’ACCÉS A MÚSICA
Consta de tres exercicis per a cada una de les especialitats que es determinen a continuació:
A. Interpretació
1.
Anàlisi estructural i històric d’un fragment musical.
2.
Lectura a vista amb l’instrument principal de l’itinerari al que s’opta.
3.
Interpretació d’un programa de 30 minuts, d’almenys tres estils distints. L’aspirant deurà interpretar, com
a mínim, una obra de memòria.
B. Composició
1.
Anàlisi estructural d’un o més fragments musicals d’un conjunt d’obres realitzades pel candidat que es
presente al tribunal.
2.
Lectura a vista al piano, amb preparació prèvia en un piano, de 15 minuts de duració.
3.
Exercici compositiu a quatre veus de textura harmònica o contrapuntística.
C. Direcció
1.
2.
Exercici d’harmonització a quatre veus d’un baix o tiple.
3.
Interpretació al piano d’una obra de dificultat mitja corresponent al segon cicle d’ensenyances
professionals.
4.
a): Identificació auditiva d’elements melòdics, rítmics i harmònics d’un fragment musical, b): Prova de
solfeig d’un fragment per a cor i/o orquestra a determinar pel tribunal.
D. Pedagogia
1.
2.
Lectura a vista en el piano, amb preparació prèvia en un piano, de 15 minuts de duració.
3.
Interpretació d’un programa de 30 minuts, d’almenys tres estils distints. L’aspirant deurà interpretar, com
a mínim, una obra de memòria.
E. Musicologia
1.
2.
Exercici d’harmonització a quatre veus d’un baix o tiple.
3.
Interpretació d’un programa de 15 minuts, d’almenys tres estils distints.
Els conservatoris, en el marc de la seua autonomia pedagògica i administrativa, establiran i publicaran al
començament de cada curs acadèmic els continguts, objectius i criteris d’avaluació dels exercicis de cada
especialitat, així com les instruccions per a la realització de la prova, que hauran d’anunciar-se en els taulers
d’anunci i en les pàgines web dels diferents centres. La inscripció en més d’una especialitat implicarà la realització
de la prova corresponent completa, independentment de la similitud o coincidència dels exercicis. La nota mitjana
de l’expedient dels estudis professionals constituirà el 50% de la nota de la prova específica d’accés, en el cas
d’estar en possessió del títol professional de Música. Els conservatoris superiors en coordinació amb els
conservatoris professionals acordaran un llistat orientatiu d’obres per itinerari/especialitat que serà publicat al
principi de curs
28
APIACERE nº 12 29
Maig 2012 APIACERE nº 12 Maig 2012 Premi Extraordinari d’Ensenyances Professionals
en l’especialitat de Percussió: Sergi Santamaría Carracedo
No és fàcil resumir en aquesta pàgina el que ha sigut, més que una experiència o un record, una inoblidable part
de la meuavida. Sis anys d’aprenentatge i formació musical, que a més d’ajudar-me a madurar com a persona,
m’han fet canviar el meu punt de vista respecte a la música, doncs aquesta ja deixà de serper a misimplement una
afició;ara és una necessitat. I això a soles ha pogut ser al Conservatori Mestre Vert de Carcaixent.
I es que son molts bons moments els que he passat junt als meus companys durant els meus estudis musicals en
Carcaixent, encara que també he necessitat molt de sacrifici, esforç i il·lusió que han culminat en la obtenció del
Premi Extraordinari de final d’Ensenyances Professionals de Música, i que no hauria estat possible sense la
confiança, la col·laboració i l’ajuda de moltes persones.
Per això i per acabar vull agrair a totes les
persones que m’han ajudat durant els meus estudis des
de Juan i Marta, conserges del centre, per la seua
atenció i amabilitat; professors com Mª Nieves, per
convidar-me a escriure aquestes paraules i per les
seues entretingudes classes; iJavier Costa, director del
centre i entranyable persona, que fa de cadascuna de
les seues classes una experiència única. I en especial
vull donar les gràcies als meus pares, que s’han
sacrificat tant per mi com jo per la música.
I si com va dir Mahler, No hi ha més que una
educació i és el exemple, no podria oblidar-me d’un
percussionista, mestre i persona
exemplar que
possiblement ha sigut qui més m’haja influenciat des
de que el conec, ja tres anys enrere: Joan Pons. Moltes
gràcies.
Sergi Santamaría Carracedo
30
APIACERE nº 12 Maig 2012 Menció d’honor d’Ensenyances Professionals
en l’especialitat de Percussió
Al llarg de tots estos anys he
tingut la impressió que el món de la
música és més del que pareix i per això el
podem considerar com una part de la
nostra vida en la que trobes una forma
d'expressar-te, on trobes uns amics i noves
experiències.
He tingut la sort de tindre grans
professors, un grup de percussió i poder
actuar davant i junt amb ells.
Finalment he de dir que el poder
estudiar en este Conservatori “Mestre
Vert” de Carcaixent és una gran
oportunitat i agrair a Joan Pons i a Javier
costa, que m'han guiat per un bon camí.
Borja Sarrión Carbonell
Menció d’honor d’Ensenyances Professionals
en l’especialitat de Clarinet
La meva participació en el premi fi d'Ensenyaments
Professionals era per poder reflectir tot el treball realitzat en els
últims anys d'estudis dins del conservatori, el resultat obtingut
va ser una menció de la qual em senc orgullosa, malgrat no
haver obtingut el premi, els nervis sempre juguen una mala
passada, però no obtenir-ho no és major importància ja que la
meua major satisfacció és haver conegut durant el meu trajecte,
dins del conservatori, a grans professors que m'han ensenyat a
saber, transmetre i a respectar millor la música. Mª Nieves,
Lluís, Samuel, Susana, Olga, Filip, Oscar, Jaume, Encarna... una
enorme abraçada sempre us tindré en els meus records. I amb
gran afecte i especialment donar-li les gràcies a Julio Fresneda
per haver-me animat en tots els moments bons i dolents i per
haver fet de mi un gran músic. Julio ets un professor realment
meravellós, gràcies.
Des d'aquí i per acomiadar-me animo a tots els músics a
passar per aquesta experiència, tots podeu estic segura i no
oblideu que el millor premi sou vosaltres.
Laura Sánchez Esparcia
31
APIACERE nº 12 Maig 2012 4t E. ELEMENTALS
TUBA TENOR
Óscar Perucho Máñez 2n PREMI
1r E. PROFESSIONALS
TUBA TENOR
José Javier Bertomeu Vidal
Ferrán Carañana Ortega
Álvaro Martorell Cano
3r PREMI
3r PREMI
3r PREMI
2n E. PROFESSIONALS
TUBA
Carlos Navarro Fons
2n PREMI
_____________________________________________________________________________
MODALITAT “C” VENT-FUSTA
Ferrán Arbona Lluch
MODALITAT “C” VENT-METALL
1r PREMI
Belén Ureña Penalba
32
ACCÈSSIT
APIACERE nº 12 Maig 2012 Ferran Arbona Lluch (Carcaixent,1997).
Comença els estudis musicals en l'Escola Oficial de Música de la Lira
Carcaixentina amb 4 anys, però accedeix als estudis oficials als 7 anys en
l'especialitat de clarinet. En tres anys, realitza el curs preparatori i els quatre
cursos de Grau Elemental, amb les màximes qualificacions.
Amb 10 anys, es presenta a la prova d'accés a Grau Professional en el
Conservatori “Mestre Vert” de Carcaixent, obtenint la 1ª plaça amb la màxima
nota dels trenta aspirants de l'especialitat.
•
•
•
•
•
Ha participat en concursos per a jóvens intèrprets, tant autonòmics com nacionals,
entre ells:
Guanyador del XV Concurs Nacional de Jóvens Intèrprets “Ciutat de Xàtiva” 2012.
Guanyador del I Concurs Autonòmic per a Jóvens Intèrprets de “Rotglà i Corberà” 2009.
2n Premi en el II Concurs Nacional per a Jóvens Intèrprets “Ciudad de Cuenca” 2012.
2n Premi en el Concurs per a Jóvens Intèrprets de Castellnovo en 2009.
3r Premi en el Concurs Nacional de Jóvens intèrprets “Ruperto Chapí” de Villena en 2011
Ha sigut alumne i ha realitzat cursos i Màsters Class amb els professors: José Quilis (Professor del
Conservatori d'Almansa), Salvador Navarro (Professor del Conservatori de Carcaixent), Carlos Lacruz
(Catedràtic del Conservatori Superior de Castelló), Rafael Albert (Professor del Conservatori Superior
d'Alacant), Josep Fuster (Solista de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya), i
Enrique Pérez Piquer (Solista de l'Orquestra Nacional d'Espanya i Professor de l'Escola Superior Reina
Sofía de Madrid).
Ha sigut clarinet solista de la Banda Juvenil de la Lira Carcaixentina. Recentment ha interpretat com a
solista el “Concert per a clarinet” d’Artie Shaw amb la Banda Sinfònica. També ha realitzat concerts com
a clarinet convidat amb les Bandes d'Anna, Vallada, i Tavernes de la Valldigna.
Actualment, amb 15 anys, realitza 5é curs de Grau Professional amb el Professor Salvador Navarro, i
es alumne d’Enrique Pérez Piquer. Es clarinet 1r de la Banda Simfònica de la Lira Carcaixentina,
clarinet solista de l'Orquestra del Conservatori “Mestre Vert” de Carcaixent i de la Banda Simfònica de
l'ESO
33
APIACERE nº 12 Maig 2012 Aquestes últimes jornades constaren de dos dies: 26 y 27 de Gener dáquest any 2012. Tot degut a la situació de
crisis que estem passant, aquest any ens em vist obligats a reduir els dies de les jornades però no la seua qualitat..
Dijous 26
El primer dia venia donat per el encontre de grups de percussió,
un dia esperat durant tots els anys en aquestes jornades, ja que dona
lóportunitat de posar en comú la música de cambra que es treballa
des de cada centre, i així, també es dona la oportunitat de tocar en
altres conservatoris i conèixer altres percussionistes.
Entre els grups de percussió es trobava: el Conservatori de
Torrent. LÉscola de Música dÁlaquàs, el Conservatori dÁlginet i
el Conservatori de Carcaixent. Una vegada tots els grups hagueren
fet una prova de so, assistirem a un berenar que el Conservatori ens
oferí.
A continuació iniciarem el motiu dáquest encontre: el concert
dels grups de percussió. Iniciarem el concert amb els alumnes
dÁlaquàs, amb un repertori entretingut i ple de ritme.En segon lloc
actuaren els alumnes del conservatori dÁlginet de la mà del nostre
mestre actual de percussió Jordi Simó, ens oferiren un repertori molt
variat. EL tercer lloc dáctuació fou per part del Conservatori de
Torrent el qual ens va amenitzar amb unes composicions llatines del
compositor Ney Rosauro. I per últim, la part del concert on els
alumnes del centre de percussió del centre es posaren en escena: en
primer lloc un experiment, és a dir, un obra on el efecte Doppler es
mostrava amb instruments de percussió, els anomenats esquellots. I
després amb la interpretació dúna obra pròpia del classicisme
(quintet de corda, desenvolupats per a instruments de làmines) i amb
el contrast dúna obra de mites ´´Mitos Brasileiros´´ de Ney
Rosauro, per tant, un repertori diferent i variat.
Finalitzat el concert, de la mà dels nostres mestres de percussió i el nostre director Javier Costa, el Conservatori
entregà un recordatori a tots els grups de percussió que hi havia assistit
Con a resum dáquest dia , un dia, com ja he dit abans molt esperat i a la vegada gratificant, degut a que podem
observar que la música en la percussió amb els grups va endavant.
34
APIACERE nº 12 Maig 2012 Divendres 27
Aquest últim dia va estar dividit en dos parts.
Primera part del dia, classe amb Jaume Fernández percussionista de la orquestra de Madrid (ORCAM), aquesta
primera classe fou exclusivament de caixa, tècniques de caixa i repertori orquestral de caixa. Aquesta classe era
oberta, és a dir, podia assistir tot aquell que ho desitjarà. Comptarem amb diversos alumnes interessats en aquesta
Master Class.
Els seus coneixements amb la caixa foren molt productius, ens donà consells
per a calfar, treballarem diferents passatges orquestrals, i tots els assistents
iniciarem una jornada déscalfament i reconeixement de línstrument de caixa.
A continuació és donà lóportunitat a alumnes del centre per a exposar allò que
volien treballar amb el mestre convidat. Després dáquesta jornada matinera de
caixa, per la tarda, donarem lloc a les classes de xicoteta percussió, tractarem
els instruments com pandereta, triangle i castanyoles de manera conjunta.
La segona part dáquest dia va estar protagonitzada per novament els alumnes del Conservatori Superior de
Valencia. Durant aquestes últimes tres jornades els alumnes del superior ens han visitat, i sempre ens han sorprès,
però aquest any ens visitaren amb un canvi, poguérem gaudir dínterpretacions individuals de quatre
percussionistes del superior. Entre ells, dos alumnes que acaben aquest any, un alumne que hi està al conservatori
dÉrasmus des de Itàlia i un alumne de tercer de superior. Ens oferiren un repertori molt varietat i contemporani.
Com cada any aquestes jornades de la percussió han sorprès i agradat a tots els participants.
En la corda de percussió les activitats no han
cessat:
El dia 1 de Febrer encontre amb el grup
de percussió dÁlaquàs.
Divendres 2 de Març: concert al
conservatori Superior de València
Dimecres 4 dÁbril, concert a Benifaió.
Bàrbara Albert Puig 6è E.P.
35
APIACERE nº 12 Maig 2012 GRUP DE PERCUSSIÓ DE L’ORQUESTRA FILHARMÒNICA DE LA UNIVERSITAT
DE VALÈNCIA
Sabela Castro Rodríguez
Adrián Fernández Marín
Sergi Santamaría Carracedo
María Victoria Navarro Serrano
Manuel Roda Cubas
Raül Teruel Ferragud
Director
Joan Pons
36
APIACERE nº 12 •
Maig 2012 I
Tocata(2007-AV52b........................................................Andrés Valero Castells (1973-)
Per a quintet de percussió
•
Dos peces per a timbal:Elliot Carter in memoriam (2010)
(Estrena absoluta)
Poema............................................................................................Guillem Ramiro (1983-)
101........................................................................................................Saül Gómez (1982-)
•
Cinco Haikai para marimba (2010).....................................Francisco Javier Costa (1958-)
(Estrena absoluta)
I Inquieto
IIFlexible
III Cantábile
IV Expresivo
V Animado
II
•
•
Haikústics 15 peces per a 5 marimbes (1998)...............................E. Guimerá (1954-2004)
Ubang Djembe for six percussionists (1992)......................................Rafael Reina (1961-)
37
APIA
12 La “Jove Orquestra” del Conservatoori Mestre Vert
V ha realitzzat nombrosees activitats al llarg del curs
c
2011-20012.
Aqquestes no hagueren
h
siggut possibless sense la direcció
d
de Lluís
L
Roig caracteritzadda per la seeua voluntat de
cooordinar tots els participaants i de connvertir una tasca costossa en una acctivitat amenna i productiva. De la seua
perrsonalitat tam
mbé cal destacar la infinita paciènciaa amb la quaal, fins i tot en
e els moments més difíccils, reconduueix
la situació porttant a bon poort el treball de
d l’orquestrra.
El curs va començar am
mb el conceert de nadal el día 18, de
d desembre amb la merravellosa inteerpretació dels
d
sollistes, alumnnes del conserrvatori:
Progrrama:
• Concert Grosso nº 1 de A. Corelli
Soliistes
Violí: Irene Creuss Martí i Lauura Gallego Moreno.
M
Violooncel: Javier Costa Martíí
•
Elegia Op.
O 48 nº 3 dee P.I.Tchaik
kovsky
•
Concert per a Trom
mbó i orquesttra de .G.Ch
h.Wagenseill
Solistta: Vicent Clliment Calataayud
Continuarem
m en el segoon trimestre en
una proposta totalment novedosa
n
perr a
nosaltres, coompaginar la dansa i
l’oorquestra en directe, a laa vegada quee és
narrraba un connte. Així va naixer:
n
38
APIACERE nº 12 Maig 2012 EL SECRET DE LES BONES NITS
Actuació en un sol acte.
Text: Isabel Bellver Vercher.
Narradora: Consuelo Jaular Martín.
Professores de dansa i coreografies:
Amparo Nacher López i Angels Company Soler.
Orquestració i Direcció de l’orquestra: Luis Roig Cerveró
1.- Introducció Orquestral.
2.- Un dia al cole.
Intérpretes: (alumnes de primer curs grau elemntal).
Blanca Olaso - Laura Oria - Daniela Tamarit - Claudia Revert
Ester Valero Clara Sauco - Maria Vallés - Mar Català
3.- Mare i Filla.
Intérpretes: (alumnes de primer i segon curs de grau mitjà).
Mare: Sofía Olivares – Alba: Clara Alberola
4.- Jugant amb les nines.
Intérpretes: Rebeca Armengol – Miriam Gandía - Anais Garrido - Elsa Gasol - Carmen Hellín Fanny
Hervás - Alexandro Palao - Elena Sánchez – Irati Martínez
5.- Quina por.
Coreografía: Vicky Hernández.
Intérpretes: (contemporàneo).
Ana Galdón - María Tomás - Elena Monpó - Anna Bixquert - María Alcañiz
Sara Moreno - Sara Martí
6.- Una llagrima de Tristor.
Intérpretes: (alumnes de segon curs de grau elemental).
Lucía Albort - Andrés Castelló - Mireia Cuenca - Andrea Crespo
Lucía Gandía - Mar Lloret - Raquel Taléns - Laia Torres - Borja Úbeda
7.- Ballant, ballant.
Intérpretes: (alumnes de preparatori de 7 anys)
Ainhoa Gadea - Joana Harutjunyan - Aitana Marín - Laura Mesa - Eva Perpiña Victoria Vayá - Violeta
Vayá - Teresa Villanueva
8.- El secret.
Intérpretes: (alumnes de preparatori de 5 anys).
Marta Albelda - Adriana Borredá - Paula Hernández - Necane Heredia
Mar Ortiz - Paula Ortiz - Niobe Pérez - Victoria Perpiñá - María Puig
Mª del Carmen Picó - Aitana Ramírez - Gimena Román - Aitana Sánchez
Ester Sáez - Adriana Tamarit - Irene Tortosa.
9.- Ball de la il.lusió.
Intérpretes: (alumnes de tercer de grau elemental i primer curs de ensenyanses professionals).
Ana Galdón - María Tomás.
10.- Pura imaginació.
Intérpretes: (alumnes de preparatori de 6 anys).
Laia Chorro - Teresa Hellín - Aina Peris - Isabel Pla - Angela Rodríguez
Mireia Seguí - Inés Vila - Sonsoles Zubieta.
11.- El somni fet realitat.
Intérpretes: (alumnes de ensenyanses professionals especialitat de dansa clàssica).
Sara Martí - Yolanda Barberá - Mª Pau Navarro - Sara Vayá
Daniel Caballero - María Tomás - Sofia Olivares - Clara Alberola.
12.- Un mon ideal.
39
APIACERE nº 12 Maig 2012 “EL SECRET DE LES BONES NITS”
Luis Roig Cerveró, director de l’orquestra i un dels del lio de tot açò.
1. Com ha surgit la idea d’aquest nou projecte?
L'orquestra des de fa uns quants anys arrere té entre els seus objectius elfet de possibilitar la integració de
tots els departaments del centre en lesactivitats que realitza. Com no podia ser menys, i després de
diferentsconversacions amb les professores del departament de dansa Sra. AngelsCompany i Sra. Amparo Nacher
decidim que l’orquestra podía posar lamúsica en directe al Festival de Dansa que es va a realizar el 30 de març
de2012, i que fins a la data s’havia realitzat en música gravada.
40
APIACERE nº 12 Maig 2012 2. Quins són els primers preparatius?
Els primers preparatius van ser l'elecció de la música que se va a ballar.La música triada ho va ser per raons
practiques, que l'orquestra podía interpretar-la amb dignitat, que fóra agradable i coneguda per als alumnesde dansa
i que ens poguera donar un fil conductor per a poder dur aterme una història en què tot estiguera relacionat. És ací
on invitem laprofessora de violoncel Sra. Isabel Bellver a participar, i a la que se lidemana que escriga una xicoteta
història que ajude a les diferents músiquestriades a estar connectades com si de parts d'un tot es tractara (cosa
difícilja que les peces triades són cada una d'elles d'una pel·lícula diferent).
Isabel encantada es posa mà a l'obra, i no és la primera vegada, ja queha col·laborat amb nosaltres altres vegades
escrivint el text del "ViolínFermin" i musicat per Javier Costa, i un text per al "Carnestoltes delsAnimals" de SaintSäens que l'orquestra va interpretar el curs
anterior.
Naix per a esta ocasió "El Secret de les
Bones
Nits".
Per
a
tancar
el
quadronecessitem una persona que narre la
història escrita per Isabel, i com noes pensa
en la Sra. Consuelo Jaular, que també ha
participat amb nosaltresen altres tres
ocasions. Consol només amb la seua
presència emanaentusiasme, positivisme i
fa que tots els que participem en cada
projectesentim més profundament el procés
de creació en què estem submergits.
3. Heu tingut problemas amb la coordinació de música, ball, vestuari,escena, etc?
Arribats a este punt ja no hi ha marxa a arrere
i tot comença a rodar.
L'orquestra comença amb els assajos (cal
gravar les cançons el mésprompte possible
perquè els alumnes de dansa puguen acoblar
lescoreografies al ritme i a la velocitat de les
mateixes), les professores dedansa estan
enredades amb les coreografies, triant teles per
als vestits,pensant en l'escenografia, temes de
perruqueria, etc... ja comenten quequeda molt
poc de temps, però no es pot ajornar la data
(ve setmana santa)i comenten que després de les
vacacions tot el treball s'ha perdut, en fi crecque hem
començat en eixa fase de nervis, perquè a tots ens
agradaria tindreun poc més de temps i d'assossec per a
fer les coses. Però al final tot ix bé,cada un s'ocupa de
la seua parcel·la i abans de realitzar l'espectacle
davantdel public tenim una setmana d'assajos tots
junts on podrem coordinar totsels elements i
solucionar els possibles desconcerts.
41
APIACERE nº 12 Maig 2012 Professores de dansa
La primera vegada va ser l’any passat quan estàvem prenent café amb Lluís i Mª Nieves, i Àngels va comentar
que teníem festival de dansa i que encara no teniem res en ment, i parlant parlant, Lluís va dir de fer la música en
directe. La idea ens va paréixer perfecta!
2. Quins
preparatius?
són
els
primers
Primer ens vam juntar les dos i ho vam
debatir. Després ho vam dir en direcció, i
encara que ells estàven un poc reacis (perquè
clar, és molt difícil juntar-ho tot), però al final
van accedir, i nosaltres amb la compañía de
Lluís ens vam pasar tots els nadals quedant, i
a la fi vam decidir tirar avant en aquest
projecte.
La següent decisió que vam prendre va ser dirli-ho a Isabel Bellver (la professora de violoncel del conservatori)
per a que ens escriguera un text, ja que no volíem reflectir la música Disney en sí, sinó intentar que la gent ho
vegera d’una forma diferent.
3. Haveu tingut problemes amb la
coordinació de música, ball, vestuari,
escena, etc.?
Sí, ets clar! Nosaltres dissenyem els vestits
intentant dir els que representen, perquè clar
ahí hi ha una historia i nosaltres hem de clavar
a les xiquetes dins d’eixa historia.
Per a nosaltres és un repte i una
experiencia personal, a més a més nosaltres
estem assajant amb música ja grabada (sense
l’orquestra) i per a les xiquetes també és
complicat.
Nosaltres també tenim que organitzar les
escenes, ja que com ja hem dit abans, és una
historia seguida, i no podem fer esperar al
públic entre escena i escena.
També depenem de les possibilitats
tècniques, i del maquillador, ja que li tenim
que dir com volem que maquille a les xiquetes
depenent del tipus de música que vagen a
ballar.Al cap i a la fi som un equip, però el
motor és nostre.
42
APIACERE nº 12 43
Maig 2012 APIACERE nº 12 Maig 2012 Isabel Bellver, professora de chello i escriptora del conte
Lluís va anar en la idea i em va demanar escriure una historia per al festival de dansa d’aquest any. Ell em va
donar la llibertat per a elegir el tema (sols em va dir que tenia que ser música Disney i que hi havien xiquetes de
totes les edats). Seguidament vaig parlar en les de dansa per a posar-nos d’acord, i em van contar elque havien fet
en els últims anys, i vaig començar a escriure la historia.
2. Quins són els primers preparatius?
Jo simplement em vaig centrar en la historia, que havia de ser fil conductor per a unir els diferents números del
festival.
3. Has tingut problemas amb la coordinació de música, ball, vestuari,escena, etc?
Sí, perquè és molt complicat ficar-se tots d’acord, ja que s’havia d’adaptar el text i la música a les
característiques tan diferents de les diverses agrupacions de dansa (diferents formes de ball).
Consuelo Jaular, narradora
Un any més he tingut el plaer de col·laborar amb el Conservatori de Música
Mestre Vert. En esta ocasió quan em va cridar Lluís, el director de l'orquestra,
em va dir que enguany es tractava d'un muntatge poc vist tant a Carcaixent com
en el mateix València, ja que fusionaríem la música, la dansa i la narració.
Em va enviar per correu el text del conte que havia escrit especialment per a
esta ocasió Isabel Bellver: “El secret dels bassos nits”.
Així és que em vaig posar de seguida a treballar el text.
Començe fent una primera lectura neutra, com podria fer-ho qualsevol
lector, per a deixar que les emocions afloren per mitjà de les paraules.
En la segona i tercera lectura em marque el text amb diferents colors. El roig
és l'enfado, el rosa les il·lusions, el verd els desitjos, el blau la tristesa etc, etc.
44
APIACERE nº 12 Maig 2012 Quasi al mateix temps escolte les diferents músiques que acompanyen la narració perquè estes em marquen i em
transmeten el que les paraules no poden.
Quan ja tinc esta part treballada, passe a llegir en veu alta per a provar diferents ritmes dels textos.
Em grave i després a l'escoltar-me, així corregisc o reafirme el que treballe.
Prove veus, gestos, postures etc.
Enguany vaig decidir recolzar-me en un conte físic per a la interpretació del text.
El meu personatge es trobava un conte que obria i disfrutava comptant-ho als espectadors.
Com sempre abans de començar el concert, els nervis m'espenten a buscar la porta d'emergència per a escapar.
Però una vegada que piso l'escenari, la màgia m'embolica i se'm passa tot.
Cada any és diferent i en esta ocasió ha sigut una delícia compartir l'escenari amb els fantàstics ballarins i
ballarines que amb el seu bon fer ens feien somiar, patir i ballar amb la protagonista del conte, al ritme dels nostres
xics del conservatori, sempre dirigits per l'inigualable professional i millor persona, Lluís.
45
APIACERE nº 12 Maig 2012 ESPECIALITAT DE VIOLA - INTERCANVI CONSERVATORIS D’ONTINYENT I CARCAIXENT
En el mes de marçelsalumnes de l'especialitat de viola van participar en un intercanvi entre
elsconservatorisprofessionalsd'Ontinyent i Carcaixent.
Es van realitzar dos audicions, una el 22 de març en la ciutatd'Ontinyent, en la que van participar
totselsalumnesd'ensenyanceselementals i una altra el 26 de març en la ciutat de Carcaixent, però en esta ocasió van
participar totselsalumnesd'ensenyancesprofessionalsdels dos conservatoris.
Les audicions van ser molt amenes, amb un repertorimoltvariat que va fer que tot el món disfrutara, tant
interpretes compúblic.
L'organitzaciód'ambdós va ser perfecta gràcies a la professionalitat i al treballdelsprofessors de l'especialitat. Per
part del conservatorid'OntinyentNa Susy SentamansAñó i per part del Conservatori de Carcaixent En Luis Roig
Cerveró.
Cal anomenar també com no la professionalitat, la predisposició i el béfer per partdels dos professors de piano
acompanyant, D.Jose Gabriel Guaita i D. Francisco Hervás.
Si
voleumésinformació
sobre
http://www.conservatorimestrevert.com.
les
dos
46
audicions
vos
remetem
a:
APIACERE nº 12 Maig 2012 AUDICIÓ DELS ALUMNES DE TROMPA DEL CONSERVATORI SUPERIOR DE MÚSICA “JOAQUÍN RODRIGO” DE VALÈNCIA A l’igual que ens darrers anys, enguany també hem tingut el gust de convidar als alumnes de Trompa del
profesor catedràtic D. Miguel Torres Castellano del Conservatori Superior de Música "Joaquín Rodrigo" de
València, els quals realitzen un audició en el nostre Conservatori. Alguns d'ells han sigut alumnes nostres i ens és
grat comprovar com evolucionen en els seus estudis musicals.
L' audició se celebra el passat 17 de maig. Acompanyats al piano per el professor D. Justiniano Hernández
ens oferiren el programa següent:
•
Concert nº 2 de W.A. Mozart…………….…………Arturo Ferrer Giménez 1r E.S.
•
Nocturne de F. Strauss..................................Fernando David Miralles Mengual 1r E.S.
•
Concert nº 4 de W.A. Mozart………….................. Francesc Capilla Murillo 4t E.S.
•
Concert nº 2 de R. Strauss....................................................José Luis Cortell 4t E.S.
•
Appel Interestellaire de O. Messiaen.....................................Teresa Reig Sanz 4t E.S.
NOTÍCIES
Tota la comunitat educativa d'aquest centre felicita al nostre
antic alumne, Alfredo Fenollosa Benavent qui va obtenir el
Premi Extraordinari de finalització de Grau Superior en
l'especialitat de trompa en el Conservatori Superior de València.
Volem desitjar-li una brillant carrera musical sabedors que ja ho
està aconseguint.
Enhorabona! Alfredo.
47
APIACERE nº 12 Maig 2012 El clarinet és un antic instrument popular francès, que era un instrument amb
7 forats. Al segle XVII un clarinetistaalemany anomenat Johann Christopher Denner
que va inventar una tàctica que permetia produir un nou so més agut, una
dotzena nota per sobre de la nota original. Això marca el començament de
l'evolució de l'instrument fins al seu estat actual, en què hi ha fonamentalment dos
tipus de clarinets segons el mecanisme: El sistema Boehm usat en gairebé tota
Europa,
Àsia
i
Amèrica
i
el
Öhler
utilitzata Alemanya, Àustria i alguns països d'aquest entorn.
El clarinet té els seus orígens en les cultures de l’ antiguitat. El tub de fusta o de
canya amb diferent nombre de forats està molt generalitzat en les cultures tant
orientals com occidentals. El que veritablement ens porta a les particularitats del
clarinet, són els instruments que se'ls fa sonar mitjançant una canya
o llengüeta simple vibrant sobre l'obertura o orifici longitudinal efectuat en un costat
de l'extrem del tub. Les variants que aquest sistema permet, donaven origen a moltes formes de construcció on
les matèries naturals i pròpies dels països eren elements fonamentals de la seva construcció. El nom d'aquests
instruments depenia com és lògic de les cultures i de les llengües on eren utilitzats però una denominació que ens
relaciona directament amb el clarinet modern és el de flabiol ("Calamus" en llatí que significa "canya" o
"chalumeau" en francès). Aquest antiquíssim instrument correspon en una de les seves versions al clarinet encara
que en una altra de les versions ens porta als oboès.
Pertany a la família del vent fusta, al igual que la flauta, l’oboè i el
fagot. És un aeròfon de llengüeta. La bellesa del seu timbre el fa apte per a
interpretar passatges com solista, a més de ser un instrument de gran
agilitat i sonoritat, en especial per a la execució de trinos y cromatismes.
Es compon de:
•
Una boquilla (que normalment està fabricada en ebonita o en
cristall) amb una llengüeta (o canya) senzilla subjecta a ella per una
abraçadera.
•
Un tub d'orifici cilíndric compost per diverses peces de fusta dura
(banús, granadilla) o resina sintètica trucades: barrilet, cos superior y cos
inferior. En aquests dos últims existeixen forats i claus que es tapen o es
pressionen amb els dits. Alguns forats es tanquen amb les claus. Les claus estan banyades en plata.
•
Un pavelló o campana.
48
APIA
12 El nom proové en afeggir el sufix -et, que significa petit, a la paraulla llatina claarino, que significa
s
(peetita
troompeta). En el Barroc geeneralment s'utilitzava
s
peer substituir a aquest insstrument, degut principaalment a la seva
cappacitat perr realitzarr cromatism
mes, cosaa impossib
ble d'aconsseguir en la trom
mpeta natuural.
El timbre del clarinet
c
és ricc en matisos i possibilitatts expressives. És l'instrument més àggil de l'orqueestra; pot emeetre
qualsevol matíís extrem en qualsevol dels
d seus reggistres, la quaal cosa fa d''aquest instruument una veu
v summam
ment
verrsàtil. Aquessta capacitatt d'emetre matisos
m
extrem
ms en qualseevol registree és única enntre tots els instrumentss de
vennt. També éss un dels insttruments am
mb una de les extensions més
m grans enn el seu regisstre: el sopraano aconseguueix
méés de quatre octaves.
o
S'han escritt grans obress i concerts per
p al clarineet, entre els quals destacca un dels cooncerts millo
or valorats dee la
hisstòria, el Conncert en La Major
M
per a clarinet
c
i orquuestra de Wo
olfgang Amaadeus Mozartt.
LA NETEJJA DEL CL
LARINET
Ferramen
ntes: necessàries per al seu “desp
piece”
•
Tornnavís
•
Alicaates planes
•
Injecctes d’oli
•
Agullla allargadaa
•
Oli de
d nou de l’aarbre tug
•
Cauttxú natural (1,5
( o 2)
Material:
•
Fulleetes d’afaitaar
•
Pegaament de conntacte
•
Grassa de liti
•
Lija de tela esm
meril
•
Netejja metalls
•
Pols de magnesii
•
Gaflóón (tipsa)
•
Sabaatilles (f2 o f3)
f riguiti o hdi doble o triple tripaa.
•
Escoombreta neteejadora de pipa
p
•
Drapp de gamuzaa
L’ordre peer al desmuuntatge
del clarinet haa de ser sem
mpre el
maateix, ja quue algunes de les
peces estan daamunt d’alttres. És
el següent:
Annna Albero Ibbàñez 5è E.P
P. i
Esther Sanz Meseguer
Me
6è E.P
E
49
APIACERE nº 12 Maig 2012 ASISTENCIA AL PALAU DE LES ARTS REINA SOFÍA DE VALENCIA.
•
BORIS GODUNOV.Ópera de Modest Mussorgski. Director: Omer Meir Wellber. Martes 8 de
Noviembre. Sala Principal.
La óperaBoris Godunov trata de la coronación de Boris, su conciencia culpable, las relaciones con sus hijos
y su muerte, así como de Dimitri, que aquí es descrito como un monje fugitivo, sus relaciones con la princesa
Marina y su pretensión al trono. Otro de los protagonistas es el Pueblo, maltratado por los cambios políticos,
obligado a alegrarse y vitorear cuando lo ordenan los soldados,deshechos por salvajes actuaciones de una
justicia burda, y en donde aparece la patética figura del simple (o el idiota).
•
LA
CENERENTOLA.Ópera
de
Gioacchino Rossini. Director: Michele Mariotti.
Martes 22 de noviembre. Sala Principal.
La Cenerentolaes una ópera bufa en dos actos con
música de Gioacchino Antonio Rossini (Pesaro 1792
- París 1868) con texto de Jacopo Ferretti, basado en
el de G. Etienne para el vodevil francés Cendrillon,
con música de N. Isouard y en el cuento de la
Cenicientade Perrault
•
ROMEO Y JULIETA. Sinfonía Coral de Héctor Berlioz. Director Valeri Guerghiev. Viernes 9 de
diciembre. Auditori.
Cuando se le planteó a Sergei Prokofiev la composición de un ballet basado en la tragedia de Shakespeare, de
los dos jóvenes amantes, el músico vaciló. No estaba seguro de que se pudiera traducir el contenido
psicológico complejo del drama a un medio sin palabras. Finalmente compuso Romeo y Julieta en la
primavera y el verano de 1935. El estreno tuvo lugar en Brno, Checoslovaquia, en diciembre de 1938.
•
ARIADNE AUF NAXOS.Ópera de Richard Strauss en versión concierto. Viernes 16 de diciembre.
Auditori.
Es una ópera en dos partes con música de Richard Strauss y libreto en alemán de Hugo von
Hofmannsthal,basado en Le Bourgeois Gentilhomme (El burgués gentilhombre) de Molière y el mito griego
de Ariadna y Baco.
•
CONCIERTO DE ZARZUELA.Carlos Álvarez, barítono. Domingo 15 de enero.
50
APIACERE nº 12 Maig 2012 •
DON GIOVANNIÓpera de Mozart. Director: Zubin Mehta. Ensayo general. Miércoles 25 de enero. Sala
Principal.
El libertino castigado o Don Juan (título original en italiano, Il dissoluto punito ossia il Don Giovanni) es
un drama jocoso en dos actos con música de Wolfgang Amadeus Mozart y libreto en italiano de Lorenzo da
Ponte. Lleva como número KV 527. Se estrenó en el Teatro de Praga (actualmente llamado el Teatro Estatal)
el 29 de octubre de 1787. El libreto de Da Ponte fue considerado por muchos en la época como dramma
giocoso, un término que denota una mezcla de acción cómica y seria. Mozart entró la obra en su catálogo
como una "opera buffa". Aunque a veces clasificada como cómica, mezcla comedia, melodrama y elementos
sobrenaturales.
•
IOLANTA Ópera de Tschaikovsky. Función versión concierto. 31 de enero. Auditori.
Iolanta a veces Iolanthe (en ruso : Иоланта; pronunciado Yolanta o Yolanda1 ), op. 69, es una ópera lírica
en un acto de Piotr Ilich Chaikovski sobre un libreto de su hermano Modest, basado en la pieza danesa en un
acto de Henrik Hertz titulada Kong Renés Datter (La hija del rey Renato). La obra fue traducida por Fiódor
Miller y adaptada por Vladímir Zotov. La ópera se estrenó el 18 de diciembre de 1892 en el Teatro Mariinski
de San Petersburgo.
•
LA VIDA BREVE/EL AMOR BRUJO.Ópera y ballet de Manuel de Falla. Director: Omer Meir
Wellber. Sábado 3 de marzo. Sala Principal.
Opera en dos actos, con música de Manuel de Falla (1876 - 1946) y libreto de Carlos Fernández Shaw. Con
esta obra Manuel de Falla ganó el concurso de la Academia de Bellas Artes de Madrid en 1905. Su estreno,
tras numerosas vicisitudes, tuvo lugar el 1 de abril de 1913 en Niza, siendo cantada en francés.
•
TOSCA. Ópera de Puccini. Función días 4 y 8 de abril. Director: Omer Meir Wellber. Sala Principal.
Tosca volvió a mostrar las mejores características de la composición pucciniana y, sobre todo, la capacidad
para saber dar a cada escena el toque que la ha convertido en uno de los referentes para lucimiento vocal y
escénico de los cantantes. Se estrenó en el Teatro Constanzi, en la ciudad de Roma, un 14 de enero de 1900.
Salvo la noche del estreno, Tosca ha acabado encumbrándose como la obra maestra de un compositor que
compuso Manon Lescaut, La Bohème, il Trittico o Turandot, entre las grandes de la ópera.
51
APIACERE nº 12 Maig 2012 Historia de la música para niños
Heumann, HansGünter; Heumann, Monika Edat recomanada: de 8 anys en avant
Quan Clara arriba a casa dels iaios del seu amic Federico per a passar unes
vacacions, no pot imaginar tot el que va aprendre en eixos dies.
El iaio de Federico és un expert en temes musicals i, quan era jove, va tindre la sort
que un dels seus professors li regalara una màquina del temps amb què desplaçar-se
màgicament i fàcilment a qualsevol moment històric anterior. És així com els dos xiquets
coneixen en persona als grans músics del passat. També este llibre amé i divertit és una
màquina del temps que permet als lectors fer un viatge per la història de la música des
dels cavernícoles fins als Beatles. Ric en il·lustracions, ens ensenya no sols dades i noms
imprescindibles dels grans compositors, sinó també que la música sempre ha estat present en la vida dels sers
humans.
Nuevo diccionario de la música: Términos musicales y
compositores Candé, Roland de El musicòleg Roland de Candé oferix en este Nou diccionari de la música una
exhaustiva obra que està crida a convertir-se en un clàssic entre les obres de referència
sobre la música, com ja ha succeït a França. Publicada per primera vegada en espanyol,
en un sol volum, la primera part inclou els termes clau de la música, les formes i les
tècniques musicals, els gèneres i els grans corrents estètiques, els instruments i altres
nocions fonamentals, així com suggeriments per a l'audició. La segona part se centra en
els compositors de totes les èpoques, les seues biografies i les seues obres. En esta edició
s'han inclòs 17 noves biografies d'autors espanyols.
Beethoven al piano. Improvisación, composición e investigación sonora en sus ejercicios
técnicosChiantore, Luca En l'extraordinària activitat artística de Ludwig van Beethoven, la composició, la improvisació i la
interpretació pianística eren facetes inseparables. Ho afirmen els seus contemporanis i ho
demostren els seus apunts de treball. Es tracta d'exercicis escrits per a ell mateix, en els
que Beethoven va forjar la impactant modernitat de la seua tècnica i va escriure una pàgina
decisiva en la història del piano. Ignorats durant generacions pel món musicològic, estos
exercicis constituïxen documents immillorables per a reflexionar sobre el que representen
hui les seues obres i la seua figura. És el que fa Lucca Chiantore en este text, la primera
monografia dedicada als exercicis tècnics de Beethoven. Més de 170 exemples musicals,
molts d'ellsinèdits, il·lustren un volum que inclou una xicoteta sorpresa: 'Para Elisa' podria
no ser una composició de Beethoven...
52
APIACERE nº 12 Maig 2012 La estética musical desde la Antigüedad al siglo XX
Fubini, Enrico En esta obra, considerada des d'anys com un clàssic de la disciplina, Enrico
Fubini fa llum sobre els temes fonamentals, els corrents més importants i els
problemes clau de l'estètica musical. Proporciona així una síntesi cronològica del
pensament musical a Occident, des dels poemes homèrics fins a les últimes
tendències contemporànies, que comprén les reflexions sobre la música no sols dels
propis músics i estudiosos de l'estètica, sinó també de filòsofs, físics i pedagogs.
Pensamiento musical y siglo XX
Marco, Tomás
Este llibre és una investigació sobre el que hi ha darrere de l'evolució del segle
XX, sobre el seu suport ideològic expressat a través de distintes estètiques i tècniques.
Sovint sol presentar-se la música com algo fora de tota realitat cultural circumdant.
Un dels objectius del llibre és considerar la música en el mateix pla ideològic que les
altres arts, la filosofia o la ciència ja que la considerem com una forma de creació i
una forma de coneixement com qualsevol altra manifestació de l'esperit humà. I si
algun mèrit tenen estes pàgines és el de ser la primera aproximació que es fa al
pensament musical del segle XX en el moment en què este ha conclòs.
Atlas de la música
Atlas de los instrumentos musicales
El fenomen musical és tractat en este Atles de la música de forma eminentment didàctica, per mitjà de la
juxtaposició de text i gràfics a color que il·lustren les relacions en les estructures musicals. El primer volum
comprén la totalitat de la part sistemàtica, organogràfica, teoria, gèneres i formes, i la història de la música des dels
orígens al Renaixement.El segon volum, que completa l'obra, està dedicat a la història de la música des del Barroc
fins als nostres dies.
L'Atles dels instruments musicals, pretén donar a conéixer de forma detallada i precisa els instruments musicals
que s'utilitzen en l'actualitat. Presenta 88 instruments amb diagrames dels seus grups, parts i elements constructius,
i els termes empleats per a designar-los. Els seus tres índexs analítics -per instruments, capçaleres de pàgina i parts, amb 1.600 entrades, així com la claredat de les il·lustracions, ho convertixen en una obra de consulta
imprescindible.
53
APIACERE nº 12 Maig 2012 Los chicos del coro
Sinopsis: El famós director d'orquestra Pierre Morhange s'assabenta a Nova
York de la mort de la seva mare. Després de l'enterrament, rep la visita
inesperada d'un dels seus antics companys de classe, Pépinot, que no veu des de
fa més de cinquanta anys, qui li porta el diari del vigilant de l'escola Clément
Mathieu.
El 1949, Clément Mathieu era un professor de música a l'atur. Accepta una
feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difícils. L'internat es
diu Fond de l'Étang (Fons de l'estany). Rachin, el director, el gestiona amb
disciplina i mà de ferro, seguint el seu lema d'Acció, reacció. Quan un alumne
comet una falta, és castigat sense pietat. Tot just arribar, Mathieu ha de castigar
l'alumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria, ferint el bidell.
S'adona que els nens necessiten comprensió i llibertat. Es posa mans a l'obra en la tasca de formar un cor i
aconseguir permís del director.
Aquesta pel·lícula explora el dolor de la separació d’un xiquet dels seus pares i la transcendència de la música
com la major forma d’expressió.
FITXA TÈCNICA
Direcció Christophe Barratier
Països França, Suïssa i Alemanya
Any 2004
Durada 96 minuts
Guió Christophe Barratieri Philippe Lopes-Curval; basat en la
película de 1945 La Cage aux Rossignols
Producció Arthur Cohn Jacques Perrin
Música Bruno Coulais
Direcció artística Pierre Ferrari
REPARTO
Gérard Jugnot, François Berléand,
Jean-Baptiste Maunier, Jacques Perrin,
Kad Merad,Marianne Basler, Maurice Chevit,
Paul Chariéras, Marie Bunel, Jean-Paul Bonnaire
PRODUCTORA
Galatée Films / Pathé Renn Productions/ France 2 Cinéma / Novo
Arturo Films
PREMIS
2004: 2 nominacions a l'Oscar: Millor pel·lícula de parla no anglesa, cançó original
2004: globus d'Or: Nominada Millor pel·lícula de parla no anglesa
2004: 3 nominacions BAFTA: Música, pel·lícula de parla no anglesa, guió adaptat
2004: Nominada al Goya: Millor pel·lícula europea
2004: 2 premis Cessar: Millor música, so. 8 nominacions
2004: Nominada al David de Donatello: Millor pel·lícula europea
54
APIACERE nº 12 Maig 2012 Vivaldi, un príncipe en Venecia
Sinopsi: Venècia, segle XVIII. Antonio Vivaldi, un dels més grans
compositors europeus de tots els temps, anomenat el "Sacerdote Rojo" per ser
sacerdot i pèl-roig i reconegut per les seues magistrals composicions, patix no
obstant això els constants atacs de l'Església i del Bisbe de Venècia en concret,
que no aprova el seu estil de vida ni veu amb bons ulls la seua especial relació
amb la bella i jove soprano Anna Giraud.
El violinista Antonio Vivaldi va viure en les seues pròpies carns el conflicte
entre el religiós i el profane, pel fet que la seua forma de vida bohèmia no estava
bé vista per a algú que com ell havia fet els vots del sacerdoci. Va ser el primer
capellà roig, no per les seues idees polítiques, sinó pel color del seu cabell en
contrast amb els hàbits foscos que havia de vestir. També va estar enfrontat a
l'aristocràcia
veneciana,
perquè
musicalment
representava el stile nuovo. Discutit com a compositor
massa dependent de l'èxit de «Les quatre estacions», no
obstant això en la seua època era considerat el més gran
virtuós del violí, superant el seu propi pare. Esta
pel·lícula incidix en la seua faceta operística, un món en
què va exercir d'empresari i amant de la soprano Anna
Giraud. En la pantalla el dol principal entre el músic i el
bisbe de Venècia ho representen l'actor italià Stefano
Dionisi i el veterà Michel Serrault en un dels seus últims
papers
FITXA TÈCNICA
Director: Jean- Louis Guillermou
Actores: Bernard- Pierre Donnadieu, Christian Vadim, Delphine Depardieu, Diana Fertikh, Katia
Tchenko, MaudJurez, Michel Galabru, Philippe de Vallerin, Stefano Codirolli
Género: Cine internacional, Drama
AÑO 2006
55
APIACERE nº 12 Maig 2012 L’EDIFICI DEL CONSERVATORI
Edifici d'autor desconegut, el seu mecenes va ser Martí Boscà, que planteja una construcció representativa, tant
per l'estructura com pel destí com a hospital, dels ideals il·lustrats del segle XVIII; la preocupació social s'hi unix a
l'orde rigorós, absència de superflus ornaments i referència al llenguatge clàssic.
La part de l'edifici construïda en 1735, corresponent al quadrant recaient als carrers Joanot Martorell i Boscà,
pareix correspondre a un projecte més ampli, pensat per a ocupar tota l'illa, amb un gran pati central d'orde toscà.
Articulat en tres altures manifestades en la gradació de buits de fatxada, l'únic èmfasi decoratiu se centra en la
concisa portada de pedra remarcada
amb balcó corregut.
En una fase posterior, cap a 1770,
s'hi va afegir el cos que va de la porta
principal a l'altre cantó, amb distribució
idèntica de les plantes i que acaben en
un xicotet xamfrà, innovador per a la
seua època, que exhibix l'única
llicència formal de la fatxada: un
elegant mirador sobremuntat per
fornícula classicista
A mitjan segle XIX es va construir
el que va ser l'última intervenció
històrica, a més de l'actual escala, la
capella en el pati en un cos clarament
diferenciat perpendicular a la fatxada.
Esta ampliació no es va integrar en
l'edifici tan perfectament com la
primera, forçant la seua incrustació en el claustre amb total indiferència cap este. Va funcionar com a hospital
municipal fins a la seua rehabilitació per a nova seu del "Conservatori Professional Mestre Vert", seguint el
projecte de 1983 de l'arquitecte José Manuel Sanjuan, finalitzat per
José Simó Cantos.
56
APIACERE nº 12 Maig 2012 Per a adequar-lo a ús docent, l'edifici antic ha patit remodelacions en l'interior, la més rellevant de les quals ha
sigut la recuperació de la cambra, per la qual cosa s'ha construït un corredor interior al voltant del claustre, de
forma que el pati ha guanyat així una galeria més seguint el disseny de les primitives. Ha sigut necessària la
construcció d'un edifici nou per a albergar grans aules i instal·lacions. En la connexió d'ambdós s'ha optat per una
solució moderna: un gran mur de vidre que servix d'espill a les antigues construccions sense ignorar-les, mentres
que la potentíssima cornisa ha sigut pensada per a articular i absorbir els desnivells existents entre el claustre i la
capella.
Recentment s'ha acabat la part nova i s'ha dotat el
centre de noves aules, sala de professors, biblioteca,
etc. S'ha culminat esta obra amb la instal·lació d'un
ascensor justament en la unió d'ambdós construccions
(l'antiga i la moderna.
Bibliografia: Guia d'arquitectura de la província de València. Col·legi Territorial d'Arquitectes de València
57
APIACERE nº 12 Maig 2012 CALENDARIO DE MATRICULACIÓN
CURSO 2012/2013
CONVOCATORIA DE JUNIO ENSEÑANZAS PROFESIONALES - PRUEBAS DE ACCESO
Marzo, Publicación de los contenidos exigibles y características de la prueba de acceso
Día 7 de Mayo, publicación del listado provisional de los puestos escolares disponibles.
A partir del 15 de Mayo, inscripciones para realizar las Pruebas de Acceso a los cursos de enseñanzas
profesionales.
Día 14 de Junio, publicación del listado definitivo de puestos escolares disponibles.
Día 18 y 19 de Junio, realización de las Pruebas de Acceso ordinarias a los cursos de enseñanzas profesionales,
a las 10:00 horas.
Día 20de Junio, realización de las Pruebas de Acceso extraordinarias a los cursos de enseñanzas profesionales,
a las 10:00 horas.
Publicación del listado de los alumnos que superen las pruebas de acceso a los cursos de enseñanzas
profesionales, al término de las pruebas de cada especialidad.
ALUMNOS OFICIALES DE ENSEÑANZAS ELEMENTALES
Día 25, 26 y 27 de Junio, matriculación del alumnado oficial que durante el curso 11/12 hayan realizado 1º, 2ºó
3º curso de enseñanzas elementales.
PRUEBAS PARA LA OBTENCIÓN DEL CERTIFICADO DE ENSEÑANZAS
ELEMENTALES
Del 3 al 7 de septiembre, publicación de contenidos y listado de obras
Del 1al 15 de Octubre, inscripciones.
23 de Noviembre, realización de las pruebas a las 10:00 horas.
ALUMNOS OFICIALES DE ENSEÑANZAS PROFESIONALES
MATRÍCULA ALUMNOS 1º ENSEÑANZAS PROFESIONALES, 17, 18 y 19 de Septiembre.
MATRÍCULA ALUMNOS 2º, 3º, 4º, 5º y 6º ENSEÑANZAS PROFESIONALES, 28 de Junio al
13 de Julio.
58
APIACERE nº 12 Maig 2012 CONVOCATORIA DE SEPTIEMBRE PRUEBAS DE APTITUD Y PRUEBAS DE ACCESO A ENSEÑANZAS
ELEMENTALES Y PROFESIONALES
Del 1 al 15 de Julio, preinscripciones para los alumnos que deseen incorporarse al 1º, 2º, 3º ó 4º curso de
enseñanzas elementales y profesionales mediante la realización de las correspondientespruebas.
Día 5 de Septiembre, publicación de las plazas vacantes para la realización de las Pruebas a 1º, 2º, 3º y 4º
cursos de enseñanzas elementales.
Día 12 de Septiembre, a las 17:00 horas, realización de las pruebas de Aptitud del 1º curso de enseñanzas
elementales y publicación del listado de los alumnos que han superado las pruebas de aptitud.
Día13 de Septiembre, matrícula de los alumnos de 1º curso de enseñanzas elementales.
Día 14 de Septiembre, a las 16:00 horas, realización de las Pruebas de Acceso a enseñanzas elementales (a 2º,
3º ó 4º curso) y profesionales y convocatorias extraordinarias de enseñanzas elementales y profesionales.
Día 17, 18 y 19 de Septiembre, matrícula de los alumnos que hayan superado las Pruebas de Acceso y
dispongan de puesto escolar.
EXÁMENES CONVOCATORIA DE SEPTIEMBRE
ENSEÑANZAS PROFESIONALES
Todos los alumnos de enseñanzas profesionales que tengan pendiente la recuperación de alguna/s asignatura/s,
realizarán los exámenes los días 3 y 4 de Septiembre, según horario que se publicará en el tablón de anuncios del
Conservatorio.
La matrícula para estos alumnos se realizará el día 6 de Septiembre.
HORARIO DE OFICINAS PARA LA MATRÍCULA DE 10’30 A 14’00 HORAS.
LA DIRECCIÓN
59
APIACERE nº 12 Maig 2012 JUNTA DE L’AMPA:
PRESIDENT:
VICEPRESIDENT:
TRESORER:
SECRETARI:
VOCAL:
VOCAL:
Enric Vte. Penalva Higón
Frank De Vuyst
Cesar Colomina Ortega
Mª José Martí Vea
Mª Carmen Arbona Àlvarez
Francesc Ferri Rabasa
BASES PER A LA CONCESSIÓ DE BEQUES D’ASSISTÈNCIA A CURSOS
D’ESPECIALITZACIÓ MUSICAL
ESTIU DE 2012
L’AMPA del Conservatori Professional “Mestre Vert” acorda
concedir beques per assistència a cursos d’especialitat
Musical.
BASES
1. Podran optar els alumnes matriculats al Conservatori aquest curs 11/12que hagen fet efectiu
l’abonament de la quota de l’AMPA.
2. Els alumnes deuran estar matriculats oficialment en el Conservatori “Mestre Vert” en l’assignatura
d’instrument en els cursos 3er i 4art de Grau Elemental, en el Grau Mitjà de LOGSE i Pla de 1966.
3. El curs deurà realitzar-se en territori nacional.
4. La quantia de la Beca subvencionada dependrà de la quantitat d’alumnes que la sol·liciten. L’AMPA
destina per a aquest fi la quantitat de 3.000 euros.
5. Solament es becarà un curs realitzat.
6. Es podrà abonar fins al total de la matricula del curs, excepte l’allotjament i altres activitats no musicals.
7. La documentació a entregar serà:
• Justificant bancari o rebut de pagament de la matricula del curs correctament complimentat.
• Diploma acreditatiu d’assistència al curs.
• Fullet informatiu del curs realitzat on aparega l’import de les classes.
8. El llistat provisional d’alumnes admesos eixirà al tabló de l’AMPA a partir del 22 de novembre.
9. L’AMPA es reserva el dret de deixar desertes les ajudes al curs.
10. Mirareu el tabló de l’AMPA per a saber si us han concedit o no la beca i quan s’ha de venir a cobrar.
El que no vinga a cobrar dins del termini perdrà el dret a l beca.
El termini d’entrega de la documentació serà de l’1 al 30 d’octubre en Consergeria.
Felicitem al guanyador d’enguany del dibuix de la portada: Luis del Cerro Bernabeu de 1r de E.P. i al de la
contraportada Eva Árias Climentde 3r de E.E. que s’han emportat el respectiu premi.
60
APIACERE nº 12 Maig 2012 Nicanor Villanueva Peris 4t E.E.
Anna Bravo Requena 1r E.E.
Christian Sala Doménech 1r E.E.
Aitor Benavent Benavent 3r E.E.
Encar Colomina Oliver 3r E.P.
Lucía Zubieta Gabana 1r E.E.
Eva Arias Climent 3r E.E.
María Mateu Blau 5t E.P.
61
APIACERE nº 12 Àlvaro Cardona Tormo 1r E.E.
Mar Sifre Arbona 1r E.P.
Lucía Encarnación Garrido 4t E.E.
Maig 2012 Mª Delfina Asensi Fuertes i Pepa Roig Camarasa
3r E.P.
Ricardo Oliver Talens 4t E.E.
Inma Santana Mateu 1r E.
Luis del Cerro Bernabeu 1r E.P.
Marta Encarnación Garrido1r E.E.
62
APIA
ACERE nºº 12 Iññaki Talens Beneyto
B
5t E.P
P.
Maig 201
12 Merritxell Gámezz Montoliu 4t E.E.
Àngeels Pérez Núñeez 2n E.P.
Cllara Fabuel Fuullana 6è E.P
P.
Clara Fabuuel Fullana 6èè E.P.
63
www.conservatorimestrevert.com

Maig - Conservatori Mestre Vert

Transcripción

Documentos relacionados

butlleti acegal abril14_Maquetación 1

diptico pp 13 - Partido Popular de Barcelona