Itineraris de Memòria Democràtica pel Penedès La Guerra Civil

Itineraris de Memòria Democràtica pel Penedès La Guerra Civil

Itineraris de Memòria Democràtica pel Penedès
Ruta del Front
Ruta de Defensa de Costes
Ruta del Vesper de la Gloriosa
La Guerra Civil espanyola s’inicià el 19 de juliol de 1936,
un cop fracassà parcialment el cop d’estat feixista contra
el règim republicà i el Govern no aconseguí d’aturar-lo
arreu del país. L’Estat espanyol restà dividit en dues
zones: l’ocupada per les forces rebels franquistes i la que
controlaven les forces lleials al Govern republicà.
Catalunya esdevingué ben aviat la capital política i
econòmica de la República, i el Penedès es veié immers
en l’esforç de guerra que comportà ser un territori no
ocupat fins quasi el final de la guerra. La divisió dins les
files republicanes i l’escàs suport internacional,
descomptant les Brigades Internacionals, l’URSS i Mèxic,
per una banda, i la unitat de les files franquistes i els ajuts
rebuts, sobretot, de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista, per
l’altra, decantaren, finalment, la victòria del cantó
franquista.
La Guerra Civil espanyola es visqué al Penedès de diverses
maneres en funció del ritme en què el front de guerra anava
acostant-se. En contra del que s’ha dit tradicionalment, l’ocupació
franquista del Penedès (del 18 al 24 de gener de 1939) no fou un
passeig, sinó que algunes unitats republicanes oferiren resistències
a les línies defensives L-2 a la Bisbal, el Montmell i Albinyana i a la
L-3 a Subirats (a Sant Pau d’Ordal, el Pago i el port d’Ordal), que
aturaren alguns dies l’avançada franquista, i això permeté que la
resta de companys i refugiats es retiressin. Molts soldats
republicans moriren en aquesta resistència i la majoria foren
enterrats, en fosses, a camps de conreu i muntanyes del Penedès.
Finalment, amb la derrota republicana al Penedès, la cerimònia
franquista d’ocupació fou molt similar a totes les poblacions:
col·locació de la bandera espanyola o substitució de la senyera,
actualització de l’hora al rellotge de l’Ajuntament o l’església,
celebració d’una missa i establiment d’un centre de detenció per
redistribuir els presoners. Mentrestant, més de 2.000 penedesencs
marxaven a l’exili.
Durant la Guerra Civil, arran del bombardeig del creuer franquista
Canarias a la població de Roses l’octubre de 1936, les costes
catalanes es fortificaren, ja que temien un possible
desembarcament de les tropes franquistes. A partir d’aquest fet la
costa esdevingué front de guerra i començà el procés de
militarització, consistent en un primer moment a artillar el litoral i
realitzar construccions defensives. S’instal·laren bateries a diferents
punts de la costa catalana per protegir tot el litoral, però aquestes
bateries, majoritàriament, tenien molt poc valor militar, ja que eren
peces desfasades, en molts casos amb més de cinquanta anys
d’antiguitat. Tot i així, a principis de 1937, s’havien instal·lat un total
de 120 peces d’artilleria, repartides entre una trentena de bateries,
però a mesura que avançà el conflicte aquest nombre de peces i
bateries anaren disminuint davant la manca d’armament que tenia
l’exèrcit republicà. A principis de 1937, quan ja feia sis mesos que
durava la Guerra Civil, s’inicià la construcció de diverses obres de
fortificació, com nius de metralladores i búnquers, a determinades
zones de les costes penedesenques.
Després d’un any i mig de Guerra Civil, a finals de 1937, amb la
pèrdua dels aeròdroms situats a l’Aragó i el moviment del front de
combat cap a les terres lleidatanes, l’aviació republicana, La
Gloriosa, es replegà cap a aeròdroms situats a Catalunya i a una
certa distància del front bèl·lic. Així, des de començaments de
1938 i fins a inicis de 1939 el Penedès visqué l’arribada de l’aviació
republicana de caça i l’establiment de quatre aeròdroms militars. El
primer aeròdrom republicà que es construí fou el dels Monjos,
estrenat el març de 1938. El segon dels terrenys de vol fou el de
Santa Oliva (Albinyana i Santa Oliva), al Baix Penedès, un camp
important per les seves dimensions i capacitat. El tercer i el quart
camp foren els de Sabanell (Font-rubí i Torrelavit) i Pacs (Pacs del
Penedès - Vilobí del Penedès). Aquestes instal·lacions de La
Gloriosa esdevindran actives en diversos moments: els primers dos
períodes puntuals corresponen a l’abril i el maig de 1938 per donar
suport a les accions al front del Segre. El tercer període correspon
a la batalla de l’Ebre i l’ofensiva de Seròs (novembre de 1938). I, el
darrer moment, durant la batalla per Catalunya, a partir del 23 de
desembre de 1938 fins al 15 de gener de 1939.
Aquesta ruta transcorre pels municipis penedesencs de Vilanova i
la Geltrú, el Vendrell, Albinyana, la Bisbal del Penedès, l’Arboç,
Santa Margarida i els Monjos, Vilafranca del Penedès i Subirats.
Ens permet conèixer com es produí l’avanç franquista pel Penedès
i els diversos punts on l’exèrcit republicà oferí resistència. Alhora,
ens acosta, també, al drama dels refugiats, quan passaren per la
comarca camí de l’exili, quan patiren els atacs indiscriminats de
l’aviació franquista. La ruta proposa un itinerari per diversos espais
patrimonials relacionats amb aquests fets. Són espais triats per
l’interès històric que tenen, per l’estat de conservació, per la
ubicació i per la representativitat que suposen en relació amb el
desenvolupament de la Guerra Civil al Penedès.
Aquest itinerari passa per diverses poblacions costaneres del
Garraf i el Baix Penedès: Sitges (amb Vallcarca i el Garraf),
Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Calafell i el Vendrell. S’han recuperat i
senyalitzat diferents vestigis per explicar la tasca realitzada en la
rereguarda republicana per defensar-se d’un hipotètic atac per mar
de l’exèrcit franquista. Es poden veure nius de metralladora amb
senyals explicatius a Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles i el
Vendrell, i la ruta també incorpora una sèrie de cartelleres amb
informació general sobre la Guerra Civil i els elements i les
estratègies defensives que creà el Govern republicà, a Sitges,
Vilanova i la Geltrú i Calafell.
Itinerarios de Memoria Democrática por el Penedès
Ruta del Frente
Ruta de Defensa de Costas
Ruta del Avispero de la Gloriosa
La Guerra Civil española se inició el 19 de julio de 1936,
después de fracasar parcialmente el golpe de Estado
fascista contra el régimen republicano y de que el
gobierno de la República no consiguiera acabar con él
por todo el país. El Estado español quedó dividido en dos
zonas: la ocupada por las fuerzas rebeldes franquistas y
la que controlaban las fuerzas leales al gobierno
republicano. Cataluña se convirtió pronto en la capital
política y económica de la República, y el Penedès se vio
inmerso en el esfuerzo de guerra que supuso ser un
territorio no ocupado hasta casi el fin de la guerra. La
división dentro de las filas republicanas y el escaso
apoyo internacional, descontando las Brigadas
Internacionales y la URSS y México, por una parte, y la
unidad de las filas franquistas y las ayudas recibidas,
sobre todo, de la Alemania nazi y la Italia fascista,
decantaron, finalmente, la victoria de su lado.
La Guerra Civil española se vivió en el Penedès de diversas
maneras, dependiendo del ritmo en que el frente de guerra iba
acercándose. Contrariamente a lo que se ha dicho
tradicionalmente, la ocupación franquista del Penedès (del 18 al 24
de enero de 1939) no fue un paseo, sino que algunas unidades
republicanas ofrecieron resistencias en las líneas defensivas L-2 en
La Bisbal, El Montmell y Albinyana y L-3 en Subirats (en Sant Pau
d'Ordal, el Pago y el puerto de Ordal), que pararon algunos días el
avance franquista. Esto permitió retirarse al resto de compañeros y
refugiados. Muchos soldados republicanos murieron en esta
resistencia y la mayoría de ellos fueron enterrados, en fosas, en
campos de cultivo y montañas del Penedès. Finalmente, con la
derrota republicana en el Penedès, la ceremonia franquista de
ocupación era muy similar en todas las poblaciones: colocación o
sustitución de la bandera, actualización de la hora en el reloj del
ayuntamiento o de la iglesia, celebración de una misa y
establecimiento de un centro de detención para redistribuir a los
prisioneros. Mientras tanto, más de 2.000 penedesenses se
marchaban al exilio.
Durante la Guerra Civil, a raíz del bombardeo del crucero franquista
Canarias a la población de Roses en octubre de 1936, las costas
catalanas se fortificaron por el temor a un posible desembarque de
las tropas franquistas. A partir de este hecho, la costa se convirtió
en frente de guerra y se inició su militarización, consistente en un
primer momento en artillar la costa y realizar construcciones
defensivas. Se instalaron baterías en diferentes puntos de la costa
catalana para proteger todo el litoral, pero estas baterías,
mayoritariamente, tenían muy poco valor militar ya que eran piezas
desfasadas, en muchos casos con más de cincuenta años de
antigüedad. Aun así, a principios de 1937, se habían instalado un
total de 120 piezas de artillería repartidas entre una treintena de
baterías, pero a medida que avanzó el conflicto, este número de
piezas y baterías fue disminuyendo ante la carencia de armamento
que tenía el ejército republicano. A principios de 1937, cuando ya
se llevaban seis meses de guerra, se emprendió la construcción de
varias obras de fortificación como nidos de ametralladoras y
búnkeres en determinadas zonas de las costas del Penedès.
Después de un año y medio de Guerra Civil, a finales de 1937, con
la pérdida de los aeródromos situados en Aragón y el movimiento
del frente de combate hacia las tierras leridanas, la aviación
republicana, la Gloriosa, se replegó hacia aeródromos situados en
Cataluña y a cierta distancia del frente bélico. Así, desde
comienzos de 1938 y hasta inicios de 1939 el Penedès vivió la
llegada de la aviación republicana de caza y el establecimiento de
cuatro aeródromos militares. El primer aeródromo republicano que
se construyó fue el de Els Monjos, estrenado en marzo de 1938. El
segundo de los terrenos de vuelo fue el de Santa Oliva (Albinyana y
Santa Oliva), en el Baix Penedès, un campo importante por sus
dimensiones y capacidad. El tercero y el cuarto campo serían los
de Sabanell (Font-rubí y Torrelavit) y Pacs (Pacs del Penedès Vilobí del Penedès). Estas instalaciones de la Gloriosa se
convirtieron en activas en diversos momentos: los primeros dos
periodos puntuales corresponden a abril y mayo de 1938 para
apoyar las acciones en el frente del Segre. El tercer periodo
corresponde a la batalla del Ebro y la ofensiva de Seròs (noviembre
de 1938). Y el último momento, durante la batalla por Cataluña, a
partir del 23 de diciembre de 1938 y hasta el 15 de enero de 1939.
La presència de la guerra fou constant al Penedès,
malgrat que el front era a molts quilòmetres de distància:
els milicians voluntaris, els soldats de lleva, els refugiats
d’altres zones del país, els hospitals militars, els camps
d’aviació, les fàbriques d’armament, els bombardeigs
aeris, la defensa passiva i la defensa activa, l’escassetat
alimentària, la violència i la repressió, les
col•lectivitzacions agrícoles i industrials... Finalment, el
mes de gener de 1939 el front es féu present al Penedès
amb els combats, els bombardeigs, la retirada
republicana de civils i militars i l’ocupació franquista i
l’inici de la repressió.
Els 47 municipis de les comarques de l’Alt Penedès, el
Baix Penedès i el Garraf serven més de 400 elements
patrimonials relacionats amb la Guerra Civil espanyola
(1936-1939) i inventariats pel projecte de recerca i difusió
històrica “Tots els noms” (el Penedès 1931-1978),
coordinat per l’Institut d’Estudis Penedesencs. A partir
d’aquests elements s’han dissenyat i senyalitzat tres rutes
que passen per 16 municipis i s’integren dins dels
Itineraris de la Memòria Democràtica pel Penedès i la
Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya: la ruta de les
Defenses de Costa, la ruta del Front al Penedès i la ruta
del Vesper de la Gloriosa. Aquestes tres rutes estan
interrelacionades i es pot optar per fer-les geogràficament
o temàticament.
La presencia de la guerra fue constante en el Penedès,
aunque el frente estaba a muchos kilómetros de
distancia: los milicianos voluntarios, los soldados de leva,
los refugiados de otras zonas del país, los hospitales
militares, los campos de aviación, las fábricas de
armamento, los bombardeos aéreos y la defensa pasiva y
activa, la escasez alimenticia, la violencia y la represión,
las colectivizaciones agrícolas e industriales, etc.
Finalmente, en el mes de enero de 1939 el frente se hizo
presente en el Penedès con los combates, los
bombardeos, la retirada republicana de civiles y militares
y la ocupación franquista y el inicio de la represión.
Los 47 municipios de las comarcas del Alt Penedès, el
Baix Penedès y el Garraf guardan más de 400 elementos
patrimoniales relacionados con la Guerra Civil española
(1936-1939), e inventariados por el proyecto de
investigación y difusión histórica “Tots els noms” [Todos
los Nombres] (El Penedès 1931-1978), coordinado por el
Institut d’Estudis Penedesencs. A partir de estos
elementos se han diseñado y señalizado tres rutas que
pasan por 16 municipios y se integran dentro de los
Itinerarios de la memoria democrática por el Penedès y la
Red de espacios de memoria de Cataluña: la ruta de las
defensas de costa, la ruta del Frente en el Penedès y la
ruta del Avispero de la Gloriosa. Estas tres rutas están
interrelacionadas y se puede optar por hacerlas
geográfica o temáticamente.
1939. El 'Pont de Ferro' dinamitat - El 'Puente de Hierro'
dinamitado (MF)
1938. Pilots de la 3a esquadrilla de 'Xatos' - Pilotos de la 3a
escuadrilla de 'Chatos' (ADAR)
La concentració d’aeròdroms republicans en un espai tan petit
comportà que el Penedès, l’Alt Camp i l’Anoia fossin coneguts com
el Vesper de la Gloriosa, ja que l’enlairament i l’aterratge d’una
munió d’avions semblava un eixam de vespes.
Aquest itinerari està estructurat a partir dels elements patrimonials
que resten dels aeròdroms republicans penedesencs durant la
Guerra Civil: Santa Oliva, els Monjos, Sabanell i Pacs. Els diferents
punts que configuren la ruta permeten visitar diversos vestigis
recuperats i senyalitzats. Són instal·lacions, petites edificacions i
refugis que foren construïts amb la participació de mà d’obra local.
Aquesta ruta incorpora la visita al Centre d’Interpretació de l’Aviació
Republicana i la Guerra Aèria (CIARGA), a l’antic camp d’aviació
dels Monjos.
CIARGA. Centre d'Interpretació de l'Aviació Republicana
i la Guerra Aèria
L’aeròdrom dels Monjos fou un dels principals camps d’aviació del
Vesper de la Gloriosa. La construcció es realitzà en una esplanada
de terrenys agrícoles entre el riu Foix i les carreteres de Barcelona a
València i de Vilafranca a Valls. L’aeròdrom dels Monjos s’estrenà el
març de 1938 amb l’aterratge de la tercera esquadrilla de
bombarders Tupolev SB-2, Katiuska. Aviat, però, es comprovà que
el camp de vol era més adient per als avions caça que per als
bombarders i fou base de diverses esquadrilles del Grup 26 de
caces (el Polikarpov I-15, Xato) i, ocasionalment, d’alguna
esquadrilla del Grup 21 (Polikarpov I-16, Mosca). A més fou seu del
comandament del l’Esquadra 11 de caces. Des de l’aeròdrom dels
Monjos i dels altres camps del Vesper, l’aviació republicana de
caces participà activament en la batalla de l’Ebre i al front del Segre
i després en la campanya de Catalunya. Als Monjos, a més, hi ha
havia dos tallers de muntatge d’avions Polikarpov I-15, Xatos, a la
societat La Margaridoia i a la de Cal Rubió, una presó per a pilots
franquistes al castell de Penyafort i diversos refugis civils i militars.
El CIARGA està ubicat al Parc de la Memòria, indret que esdevé,
amb la instal·lació d’aquest equipament, un espai memorial de
referència al Penedès. Aquest lloc, on durant la Guerra Civil hi
hagué l’aeròdrom republicà dels Monjos, ha estat senyalitzat i s’hi
ha recuperat el refugi principal del Serral, que també es pot visitar.
El centre s’estructura en diversos àmbits i explica aspectes com el
desenvolupament de l’aviació durant la guerra, el paper de l’aviació
republicana, la rellevància que tingué la intervenció estrangera en
tots dos exèrcits o com era la guerra aèria tant al front com a la
rereguarda. També s’hi mostra com es construïa un aeròdrom militar
o quin personal (aviadors, mecànics, armers...) hi treballava. El
centre és l’element de referència per a la realització de la ruta del
Vesper de la Gloriosa. A Santa Margarida i els Monjos, a més,
també es poden visitar altres espais recuperats, com el refugi de La
Margaridoia, el refugi elemental de Cal Rubió o la presó de pilots al
castell de Penyafort, tot seguint l’itinerari senyalitzat.
1937. Prova de Torpede aeri al Garraf - Prueba de Torpedo
aéreo en el Garraf (AMTM)
1938. Bombardeig de l'estació FFCC Sant Vicenç de Calders Bombardeo de la estación de FFCC de Sant Vicenç de Calders (USR)
1937. Defensa antiaèria de Calafell - Defensa antiaérea de
Calafell (AC)
1941. Clínica Militar núm. 10 Molí d'en Rovira
(Vilafranca del Penedès)
Esta ruta transcurre por los municipios del Penedès de Vilanova i la
Geltrú, El Vendrell, Albinyana, La Bisbal del Penedès, L’Arboç,
Santa Margarida i els Monjos, Vilafranca del Penedès y Subirats.
Nos permite conocer cómo se produjo el avance franquista por el
Penedès y los diversos puntos donde el ejército republicano ofreció
resistencia. Al mismo tiempo, nos acerca, también, al drama de los
refugiados, a su paso por la comarca camino del exilio, cuando
sufrieron los ataques indiscriminados de la aviación franquista. La
ruta propone un itinerario por diversos espacios patrimoniales
relacionados con estos hechos; son espacios escogidos por su
interés histórico, por su estado de conservación, por su ubicación y
por la representatividad en relación con el desarrollo de la Guerra
Civil en el Penedès.
Este itinerario pasa por varias poblaciones costeras del Garraf y el
Baix Penedès: Sitges (con Vallcarca y el Garraf), Vilanova i la
Geltrú, Cubelles, Calafell y El Vendrell. Se han recuperado y
señalizado diferentes vestigios para explicar la tarea realizada en la
retaguardia republicana para defenderse de un hipotético ataque
por mar del ejército franquista. Se pueden ver nidos de
ametralladora con señales explicativas en Sitges, Vilanova i la
Geltrú, Cubelles y El Vendrell. La ruta también incorpora una serie
de carteleras con información general sobre la Guerra Civil y los
elementos y las estrategias defensivas que creó el gobierno
republicano en Sitges, Vilanova i la Geltrú y Calafell.
Por la concentración de aeródromos republicanos en un espacio
tan pequeño el Penedès, el Alt Camp y la Anoia fueron conocidos
como el Vesper de la Gloriosa (Avispero de la Gloriosa), ya que el
despegue y el aterrizaje de una multitud de aviones parecía como
un enjambre de avispas.
Este itinerario está estructurado a partir de los elementos
patrimoniales que quedan de los aeródromos republicanos del
Penedès durante la Guerra Civil: Santa Oliva, Els Monjos, Sabanell
y Pacs. Los diferentes puntos que configuran la ruta permiten
visitar varios vestigios recuperados y señalizados: son
instalaciones, pequeñas edificaciones y refugios, que se
construyeron con la participación de mano de obra local. Esta ruta
incorpora la visita al Centro de Interpretación de la Aviación
Republicana y la Guerra Aérea (CIARGA), en el antiguo campo de
aviación de Els Monjos.
CIARGA. Centro de Interpretación de la Aviación
Republicana y la Guerra Aérea
El aeródromo de Els Monjos fue uno de los principales campos de
aviación del Avispero de la Gloriosa. Su construcción se realizó en
una explanada de terrenos agrícolas entre el río Foix, y las
carreteras de Barcelona en Valencia y de Vilafranca a Valls. El
aeródromo de Els Monjos se estrenó en marzo de 1938 con el
aterrizaje de la 3.ª Escuadrilla de Bombarderos Tupolev SB-2,
Katiuska. Pero pronto se comprobó que el campo de vuelo era más
adecuado para los aviones de caza que para los bombarderos y se
convirtió en base de varias escuadrillas del Grupo 26 de Caza (el
Polikarpov I-15, Chato) y, ocasionalmente, de alguna escuadrilla del
Grupo 21 (Polikarpov I-16, Mosca). Además fue sede del mando
del la Escuadra 11 de Caza. Desde el aeródromo de Els Monjos y
de los otros campos del Avispero, la aviación republicana de caza
participó activamente en la batalla del Ebro y en el frente del Segre
y después en la campaña de Cataluña. Además, en Els Monjos
había dos talleres de montaje de aviones Polikarpov I-15, Chatos,
en la sociedad La Margaridoia y en la de Cal Rubió, una prisión
para pilotos franquistas en el castillo de Penyafort, y diversos
refugios civiles y militares.
El CIARGA está ubicado en el Parque de la Memoria, lugar que se
convierte, con la instalación de este equipamiento, en un espacio
memorial de referencia en el Penedès. Este lugar, en el que durante
la Guerra Civil se situaba el aeródromo republicano de Els Monjos,
ha sido señalizado y se ha recuperado el refugio principal de El
Serral, que también se puede visitar. El centro se estructura en
varios ámbitos y explica aspectos como el desarrollo de la aviación
durante la guerra, el papel de la aviación republicana, la relevancia
que tuvo la intervención extranjera en los dos ejércitos o cómo era
la guerra aérea tanto en el frente como en la retaguardia. También
se muestra cómo se construía un aeródromo militar, o qué personal
(aviadores, mecánicos, armeros...) trabajaba ahí. El centro es el
elemento de referencia para la realización de la ruta del Avispero
de la Gloriosa. En Santa Margarida i els Monjos también se pueden
visitar otros espacios recuperados, como el refugio de La
Margaridoia, el refugio elemental de Cal Rubió o la prisión de
pilotos en el castillo de Penyafort, siguiendo el itinerario señalizado.
CAT
ESP
Espais de Memòria - Espacios de Memoria
Ruta de Defensa de Costes - Ruta de Defensa de Costas
1 Garraf (Sitges)
2 Búnquer de Balmins (Sitges)
3 Edifici Miramar (Sitges)
Itinerarios
por el Penedès
4 Platja de la Barra (Sitges)
5 Búnquer Punta Mabrera (Vilanova i la Geltrú)
6 Parc de Ribes Roges (Vilanova i la Geltrú)
7 Búnquer Primera Roca (Vilanova i la Geltrú)
8 Búnquer platja/riu Foix (Cubelles)
Itineraris
pel Penedès
9 Casa-búnquer de la Mota (Cubelles)
10 Passeig Marítim (Calafell)
11 Búnquer de les Madrigueres (El Vendrell)
12 Búnquer del Francàs (El Vendrell)
Ruta del Front - Ruta del Frente
13 Plaça de Sant Antoni (Refugi) (Vilanova i la Geltrú)
14 Rambla (El Vendrell)
15 Cementiri vell (Albinyana)
16 Plaça de Catalunya (La Bisbal del Penedès)
17 Plaça de la Badalota (L'Arboç)
18 Plaça de Santa Maria (Vilafranca del Penedès)
19 Plaça Sant Joan (Vilafranca del Penedès)
20
Cal Bolet (Vilafranca del Penedès)
21
Molí d'en Rovira (Vilafranca del Penedès)
22
El Pago (Subirats)
23
Carretera El Pago (Subirats)
24
Trinxera El Pago (Subirats)
25
Niu de metralladores El Pago (Subirats)
Ruta del Vesper de la Gloriosa - Ruta del Avispero de la Gloriosa
26
Estació de FFCC de Sant Vicenç de Calders (El Vendrell)
Aeròdrom de Santa Oliva-Albinyana
27
Caseta Cos Guàrdia (Santa Oliva)
28
Cal Sereno (Albinyana)
Aeròdrom dels Monjos (Sta Margarida i els Monjos)
CIARGA (Sta Margarida i els Monjos)
Per a més informació - Para más información :
Institut d’Estudis Pendesencs:
Tel. 938 921 979 - 669 882 959
[email protected]
VINSEUM
Tel. 938 900 582
http://www.vinseum.cat
CIARGA: Santa Margarida i els Monjos
Tel. 627 000 129 - 938 982 514
[email protected]
http://www.ciarga.cat
Consell Comarcal de l’alt Penedès
Tel. 938 900 000
[email protected]
29
Refugi del Serral (Sta Margarida i els Monjos)
30
Plaça de l'Ajuntament (Sta Margarida i els Monjos)
31
Refugi de la Margaridoia (Sta Margarida i els Monjos)
32
Refugi del Xiringuito (Sta Margarida i els Monjos)
33
Presó Castell de Penyafort (Sta Margarida i els Monjos)
34
Refugi de Cal Rubió (Sta Margarida i els Monjos)
Aeròdrom de Pacs (Pacs del Penedès - Vilobí del Pendès)
35
Refugi del Sadurní (Vilobí del Penedès)
36
Can Maiol (Vilobí del Penedès)
Aeròdrom de Sabanell (Font-rubí - Torrelavit)
Consell Comarcal del Baix Penedès:
Tel. 977 157 171
[email protected]
Consell Comarcal del Garraf
Tel. 938 115 715 - 938 115 978
[email protected]
Memorial Democràtic de Catalunya
http://memorialdemocratic.gencat.cat
Coordinació, documentació i textos - Coordinación,
documentación y textos :
Ramon Arnabat, Adrián Cabezas, Jordi Farré, David Íñiguez,
Núria Jané, Carme Miró, Jordi Ramos i Memorial Democràtic.
Fotografies actuals - Fotografías actuales :
Memorial Democràtic, Institut d'Estudis Penedesencs,
VINSEUM, Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos.
Fotografies històriques - Fotografías históricas :
Museu del Ferrocarril (Vilanova i la Geltrú), Arxiu ADAR
(Barcelona), Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (Poblet),
Ufficio Storico dell’Aeronautica Militare (Roma) i Arxiu
Municipal de Calafell.
37
Refugi C-15 (Font-Rubí)
38
C-15 / El Pla del Penedès (Font-rubí)
39
Can Maristany. Lavern (Subirats)