Joaquim Cassadó, Plus Ultra, cello_piano

Transcripción

Plus Ultra
Violoncel i Piano
Cello and Piano
Violonchelo y Piano
Joaquim Cassadó
Revisió / Review / Revisión:
Melani Mestre
Reg. B.3724
Provença, 287
08037 BARCELONA (Spain)
Tels. 932 155 334 - 934 877 456 Fax 934 872 080
www.boileau-music.com [email protected]
All rights reserved.
És il·legal la reproducció total o parcial d'aquesta publicació, així com la seva transmissió per qualsevol mitjà,
ja sigui electrònic, mecànic, magnètic, digital, per fotocòpia, enregistrament o altres mètodes sense permís
previ dels titulars del copyright.
Es ilegal la reproducción total o parcial de esta publicación, así como su transmisión por cualquier medio, ya sea
electrónico, mecánico, magnético, digital, por fotocopia, grabación u otros métodos sin permiso previo de los titulares del copyright.
© Copyright 2012 by MELANI MESTRE I REBULL
© Copyright 2012 Drets d'edició en exclusiva per a tots els països / Derechos de edición en exclusiva para todos
los países:
Editorial de Música BOILEAU, S.L.
c/ Provença, 287 - 08037 Barcelona (Spain)
Tels.: (34) 934 877 456 · (34) 932 155 334
Fax: (34) 934 872 080
E-mail: boileau boileau-music.com
http://www.boileau-music.com
Grafia musical i impressió / Grafía musical e impresión: E.M. BOILEAU, S.L.
D.L. B.21464-2012
I.S.M.N. 979-0-3503-1779-8
Primera edició: juny 2012 / Primera edición: junio 2012
Reg: B.3724
El material inclòs en aquesta obra es ven exclusivament per a violoncel i piano, i sempre que l’obra s’interpreti en públic i en directe. En cas que el material s’utilitzi per a l’execució per part d’una formació ampliada, o bé que l’obra es difongui per qualsevol
mitjà de reproducció mecànica o de comunicació pública, serà obligatori el pagament d’una quantitat per utilització de material.
Tots els drets de qualsevol tipus relacionats amb aquesta obra i qualsevol part d’aquesta obra estan estrictament reservats, incloent-hi –sense estar-hi, però, limitats– el drets per a l’escena, ràdio, televisió, cinema, reproducció mecànica, traducció, impressió i venda. La comunicació pública d’aquesta obra, de forma completa o parcial, està subjecta a l’autorització corresponent
de l’editor. La còpia total d’aquesta obra o de parts separades d’aquesta obra és il·legal i punible de conformitat amb les disposicions de la Llei de la Propietat Intel·lectual vigent. L’ús de còpies, incloent-hi arranjaments i orquestracions diferents de les publicades per l’Editor, està prohibit.
The material included in this score is on sale only to be performed on live and in public by cello and piano. In the event of the same
material being used in a performance by any other larger ensemble or in the event the work is broadcasted by any mass media or
public communication, to be payed in concept of use of material. All the rights of any type related with this work and any part of
this work are strictly reserved, including –without being, however, limited– the rights for the scene, radio, television, cinema, mechanical reproduction, translation, printing and sale. The public communication of this work, in a complete or partial way, is subject to the corresponding authorization of the publisher. The total copy of this work or of parts being sorted out from this work is
illegal and punishable in accordance with the dispositions of the Law of the valid Copyright. The use of copies, including arrangements and orchestrations different of the ones published by the Publisher there, is prohibited.
El material incluido en esta obra está a la venta exclusivamente para violonchelo y piano, y siempre que la obra sea interpretada
en público, en vivo y en directo. En caso de que el material se utilice para su ejecución por parte de una formación ampliada o la
obra sea difundida por cualquier medio de reproducción mecánica o de comunicación pública, será oligatorio el pago de una cantidad en concepto de utilización de material. Todos los derechos de cualquier tipo relacionados con esta obra y cualquier parte de
ella están estrictamente reservados, incluyendo –sin estar, sin embargo, limitados– los derechos para la escena, radio, televisión,
cine, reproducción mecánica, traducción, impresión y venta. La comunicación pública de esta obra, de forma completa o parcial,
está sujeta a la autorización correspondiente del editor. La copia total de esta obra o de partes separadas de esta obra es ilegal y
punible de conformidad con las disposiciones de la Ley de la Propiedad Intelectual vigente. El uso de copias, incluyendo arreglos
y orquestaciones diferentes de las publicadas por el Editor, está prohibido.
979-0-3503-1779-8
9 790350 317798
Editorial BOILEAU
Plus Ultra – Joaquim Cassadó
Plus Ultra per a violoncel sol
Si tenim en compte tant la quantitat com la qualitat de la seva obra compositiva, és del tot incomprensible que la figura de Joaquim Cassadó segueixi sent, a dia d’avui, un autèntic misteri. Cassadó
es pot considerar el primer gran simfonista català del segle XIX, i un dels precursors del nacionalisme musical al nostre país. Un nacionalisme que, al mateix temps, parteix d’una formació típicament centre-europea, majoritàriament germànica pel que fa a qüestions tècniques, tot i la influència
francesa dels seus anys viscuts a París.
Aquest compositor nascut a Mataró compongué un catàleg d’obres molt extens i variat. Caldria destacar-ne els preludis simfònics, tres concerts per a solista i orquestra, dues simfonies, vàries òperes, sarsueles i molta música religiosa. En l’àmbit de la música de cambra també va ser un autor
molt destacat, tot i que gran part d’aquestes obres no van ser editades: gairebé la totalitat va ser concebuda per ser interpretada en l’àmbit familiar. Això es deu probablement a que tant Joaquim Cassadó com els seus dos fills, Agustí i Gaspar, van ser reconeguts intèrprets que arribaren a formar
un trio de violí, violoncel i piano, dissolt a la prematura mort d’Agustí.
Dels tres, el qui prengué més rellevància històrica fou Gaspar, el reconegut violoncel·lista, deixeble
de Pau Casals. Gaspar Cassadó va ser especial objecte de les dedicatòries de la producció musical
del seu pare. Aquest últim escrigué per a ell, entre d’altres, el Concierto Español, per a violoncel i
orquestra simfònica, la Sonata per a violoncel i piano, el Cuarteto Español, dedicat a la formació de
corda que sota el mateix nom estava integrada pel seu fill, o el pensament musical Plus Ultra, que
ens ocupa en la present edició.
Pel que fa a l’estètica de totes les seves obres, al sentiment nacionalista i a l’exili voluntari del seu
país, es podria establir un paral·lelisme entre la figura de Cassadó i el seu col·lega rus, Sergei Rachmaninoff. Com ell, el compositor espanyol va saber adaptar molt bé les tècniques instrumentals
d’altres països a les seves necessitats nacionalistes. És a dir, va agafar prestat el coneixement europeu per arribar al seu concepte d’estil espanyol, en el sentit més ampli del terme. De la mateixa
manera que Albèniz va viatjar pel territori més meridional del Regne d’Espanya, tot evocant la mal
perduda Cuba, Cassadó va anar encara més enllà, enllaçant en alguns casos les referències més
septentrionals amb les caribenyes, en una obra íntegra de gran valor: la seva fantasia Hispania, per
a piano i orquestra.
En el cas particular de Plus Ultra aquesta necessitat de revelar el seu sentiment més nacionalista
queda en un segon pla, per darrera d’una estètica més global, en la que incorpora harmonies i girs
melòdics que recorden més a un Rachmaninoff que no pas a un Albèniz. Plus Ultra es pot considerar un “pensament musical” que, tot i referenciar o parafrasejar alguns models típics de la música
hispànica de l’època, no deixa de ser un autèntic lied en el que el violoncel canta al màxim de les
seves possibilitats expressives, recolzat per un acompanyament pianístic de primer ordre.
En aquest obra, Cassadó fa valdre un pianisme més típic de l’escola francesa que en cap altra de les
seves obres. Amb uns tocs gairebé impressionistes, que denoten un gust molt refinat per l’harmonia, el compositor reparteix el discurs musical entre els dos instruments creant una obra fantàstica
que tan ell com el seu fill Gaspar havien incorporat en el seu repertori de concert.
3
4
Editorial BOILEAU
Plus Ultra for cello and piano
Considering the quality and quantity of the works by Joaquim Cassadó it is incomprehensible that
up to the present he remains a true mystery. Cassadó could be considered are the first great Catalan symphonist of the 19th Century and one of the first pre-coursers of Nationalism in our country.
His is a Nationalism that is solidly based on central European traditions, mainly Germanic in its
Born in Mataró, Cassadó created an extensive catalogue of varied works. Most important among
them are the symphonic preludes, three concertos for soloist and orchestra, two symphonies, various operas, zarzuelas, and much religious music. He was also an important composer of chamber
music, although most of his works in the genre were not published. Almost all of his chamber music
was conceived to be performed in the family home. Most likely this was due to the fact that Joaquim
Cassadó and his two sons, Agustí and Gaspar, were recognized performers and formed a trio of violin, cello and piano, which ended with the premature death of Agustí.
Of the three, the most important figure in musical history was Gaspar, well-known as a cellist and
a student of Pau Casals. Gaspar Cassadó was a special inspiration for many works by his father
which were also dedicated to him. Joaquim Cassadó wrote for Gaspar, Concierto Español (Spanish
Concerto), for cello and symphonic orchestra, the Sonata for cello and piano, the Cuarteto Español
(Spanish Quartet), which was dedicated to the string quartet of which Gaspar was the cellist, as well
as Plus Ultra.
Due the aesthetic of his works, their Nationalist sentiment as well as the voluntary exile from his
country, we can see a certain relationship between Cassadó and his Russian colleague Sergei Rachmaninoff. Like Rachmaninoff, the Spanish composer knew how to adapt the instrumental techniques
of other countries for his own Nationalist point of view. Thus, he used his knowledge of European musical traditions to achieve a Spanish style, in the best sense of the word. Just as Albéniz travelled to
the most remote Spanish territories, evoking in his works the lost colony of Cuba, Cassadó went
even further in some cases, joining together Northern and Caribbean references in one of his most
important works, his fantasy Hispania for piano and orchestra.
Plus Ultra is a special case in which the desire to exhibit his deepest Nationalist sentiments took a
second place to a more global style into which he incorporated harmonies and melodic turns that recall Rachmaninoff more than Albéniz. Plus Ultra can be considered as a “musical thought” which,
in spite of references or paraphrases of some typical aspects of Spanish music of the era, is an authentic lied in which the cello sings out, using maximum of its expressive possibilities, with a piano
accompaniment of the first order.
In this work Cassadó makes more extensive use of pianissimo, which is more typical of the French
school, than in any other of his works. Through the use of gestures which are almost Impressionist,
as well as refined and tasteful harmonies, the composer divides the musical discourse between the
two instruments creating a fantastic work which his son Gaspar performed in concerts.
Editorial BOILEAU
Plus Ultra para violonchelo solo
Si tenemos en cuenta tanto la cantidad como la calidad de su obra compositiva, es del todo incomprensible que la figura de Joaquim Cassadó siga siendo, hasta día de hoy, un auténtico misterio.
Cassadó se puede considerar el primer gran sinfonista catalán del siglo XIX, y uno de los precursores del nacionalismo musical en nuestro país. Un nacionalismo que, al mismo tiempo, se basa en
una solida formación centro-europea, mayoritariamente germánica en cuanto a cuestiones técnicas, a pesar de la influencia francesa de sus años vividos en París.
Este compositor nacido en Mataró compuso un catálogo de obras muy extenso y variado. Habría que
destacar los preludios sinfónicos, tres conciertos para solista y orquesta, dos sinfonías, varias óperas, zarzuelas y mucha música religiosa. En el ámbito de la música de cámara también fue un autor
muy destacado, aunque gran parte de esas obras no fueron editadas. Casi la totalidad fue concebida
para interpretarse en el ámbito familiar. Esto se debe probablemente a que tanto Joaquim Cassadó
como sus dos hijos, Agustí y Gaspar, fueron reconocidos intérpretes que llegaron a formar un trío
de violín, violonchelo y piano, disuelto por la prematura muerte de Agustín.
De los tres, el que tomó mayor relevancia histórica fue Gaspar, el reconocido violonchelista, discípulo de Pau Casals. Gaspar Cassadó fue especial objeto de las dedicatorias de la producción musical de su padre. Este último escribió para él, entre otros, el Concierto Español, para violonchelo y
orquesta sinfónica, la Sonata para violonchelo y piano, el Cuarteto Español, dedicado a la formación
de cuerda que bajo el mismo nombre estaba integrada por su hijo, o el pensamiento musical Plus
Ultra, que nos ocupa en la presente edición.
En cuanto a la estética de todas sus obras, al sentimiento nacionalista y al exilio voluntario de su
país, se podría establecer un paralelismo entre la figura de Cassadó y su colega ruso, Sergei Rachmaninoff. Como él, el compositor español supo adaptar muy bien las técnicas instrumentales de
otros países a sus necesidades nacionalistas. Es decir, tomó prestado el conocimiento europeo para
llegar a su concepto de estilo español, en el sentido más amplio del término. Del mismo modo que
Albéniz viajó por el territorio más meridional del Reino de España, evocando la mal perdida Cuba,
Cassadó fue aún más allá, enlazando en algunos casos las referencias más septentrionales con las
caribeñas, como por ejemplo hizo en una obra íntegra de gran valor: su fantasía Hispania, para piano
y orquesta.
En el caso particular de Plus Ultra, esta necesidad de revelar su sentimiento más nacionalista queda
en un segundo plano, por detrás de una estética más global en la que incorpora armonías y giros
melódicos que recuerdan más a un Rachmaninoff que a un Albéniz. Plus Ultra se puede considerar
un “pensamiento musical” que, a pesar de referenciar o parafrasear algunos modelos típicos de la
música hispánica de la época, no deja de ser un auténtico lied en el que el violonchelo canta al máximo de sus posibilidades expresivas, apoyado por un acompañamiento pianístico de primer orden.
En esta obra, Cassadó hace valer un pianismo más típico de la escuela francesa que en ninguna
otra de sus obras. Con unos toques casi impresionistas, que denotan un gusto muy refinado por la
armonía, el compositor reparte el discurso musical entre los dos instrumentos creando una obra
fantástica que tanto él como su hijo Gaspar habían incorporado en su repertorio de concierto.
5
6
Editorial BOILEAU
al meu fill Gaspar
PLUS ULTRA
Joaquim Cassadó
Revisió / Review / Revisión
Melani Mestre
(1867-1926)
Plus Ultra
Violoncel i Piano
Cello and Piano
Violonchelo y Piano
Joaquim Cassadó
Revisió / Review / Revisión:
Melani Mestre
Reg. B.3724
Provença, 287
08037 BARCELONA (Spain)
932 155 334 - 934 877 456 Fax 934 872 080
© CopyrightTels.
2012
by Melani Mestre i Rebull. All rights reserved.
© Copyright 2012 by E. M. Boileau, S. L.www.boileau-music.com
Drets d’edició per a [email protected]
tots els països / Derechos de edición para todos los países.
Editorial BOILEAU
All rights reserved.
És il·legal la reproducció total o parcial d'aquesta publicació, així com la seva transmissió per qualsevol mitjà,
ja sigui electrònic, mecànic, magnètic, digital, per fotocòpia, enregistrament o altres mètodes sense permís
previ dels titulars del copyright.
Es ilegal la reproducción total o parcial de esta publicación, así como su transmisión por cualquier medio, ya sea
electrónico, mecánico, magnético, digital, por fotocopia, grabación u otros métodos sin permiso previo de los titulares del copyright.
© Copyright 2012 by MELANI MESTRE I REBULL
© Copyright 2012 Drets d'edició en exclusiva per a tots els països / Derechos de edición en exclusiva para todos
los países:
Editorial de Música BOILEAU, S.L.
c/ Provença, 287 - 08037 Barcelona (Spain)
Tels.: (34) 934 877 456 · (34) 932 155 334
Fax: (34) 934 872 080
E-mail: boileau boileau-music.com
http://www.boileau-music.com
Grafia musical i impressió / Grafía musical e impresión: E.M. BOILEAU, S.L.
D.L. B.21464-2012
I.S.M.N. 979-0-3503-1779-8
Primera edició: juny 2012 / Primera edición: junio 2012
Reg: B.3724
El material inclòs en aquesta obra es ven exclusivament per a violoncel i piano, i sempre que l’obra s’interpreti en públic i en directe. En cas que el material s’utilitzi per a l’execució per part d’una formació ampliada, o bé que l’obra es difongui per qualsevol
mitjà de reproducció mecànica o de comunicació pública, serà obligatori el pagament d’una quantitat per utilització de material.
Tots els drets de qualsevol tipus relacionats amb aquesta obra i qualsevol part d’aquesta obra estan estrictament reservats, incloent-hi –sense estar-hi, però, limitats– el drets per a l’escena, ràdio, televisió, cinema, reproducció mecànica, traducció, impressió i venda. La comunicació pública d’aquesta obra, de forma completa o parcial, està subjecta a l’autorització corresponent
de l’editor. La còpia total d’aquesta obra o de parts separades d’aquesta obra és il·legal i punible de conformitat amb les disposicions de la Llei de la Propietat Intel·lectual vigent. L’ús de còpies, incloent-hi arranjaments i orquestracions diferents de les publicades per l’Editor, està prohibit.
The material included in this score is on sale only to be performed on live and in public by cello and piano. In the event of the same
material being used in a performance by any other larger ensemble or in the event the work is broadcasted by any mass media or
public communication, to be payed in concept of use of material. All the rights of any type related with this work and any part of
this work are strictly reserved, including –without being, however, limited– the rights for the scene, radio, television, cinema, mechanical reproduction, translation, printing and sale. The public communication of this work, in a complete or partial way, is subject to the corresponding authorization of the publisher. The total copy of this work or of parts being sorted out from this work is
illegal and punishable in accordance with the dispositions of the Law of the valid Copyright. The use of copies, including arrangements and orchestrations different of the ones published by the Publisher there, is prohibited.
El material incluido en esta obra está a la venta exclusivamente para violonchelo y piano, y siempre que la obra sea interpretada
en público, en vivo y en directo. En caso de que el material se utilice para su ejecución por parte de una formación ampliada o la
obra sea difundida por cualquier medio de reproducción mecánica o de comunicación pública, será oligatorio el pago de una cantidad en concepto de utilización de material. Todos los derechos de cualquier tipo relacionados con esta obra y cualquier parte de
ella están estrictamente reservados, incluyendo –sin estar, sin embargo, limitados– los derechos para la escena, radio, televisión,
cine, reproducción mecánica, traducción, impresión y venta. La comunicación pública de esta obra, de forma completa o parcial,
está sujeta a la autorización correspondiente del editor. La copia total de esta obra o de partes separadas de esta obra es ilegal y
punible de conformidad con las disposiciones de la Ley de la Propiedad Intelectual vigente. El uso de copias, incluyendo arreglos
y orquestaciones diferentes de las publicadas por el Editor, está prohibido.
979-0-3503-1779-8
9 790350 317798
7
8
Editorial BOILEAU
Editorial BOILEAU
Plus Ultra per a violoncel sol
Si tenim en compte tant la quantitat com la qualitat de la seva obra compositiva, és del tot incomprensible que la figura de Joaquim Cassadó segueixi sent, a dia d’avui, un autèntic misteri. Cassadó
es pot considerar el primer gran simfonista català del segle XIX, i un dels precursors del nacionalisme musical al nostre país. Un nacionalisme que, al mateix temps, parteix d’una formació típicament centre-europea, majoritàriament germànica pel que fa a qüestions tècniques, tot i la influència
francesa dels seus anys viscuts a París.
Aquest compositor nascut a Mataró compongué un catàleg d’obres molt extens i variat. Caldria destacar-ne els preludis simfònics, tres concerts per a solista i orquestra, dues simfonies, vàries òperes, sarsueles i molta música religiosa. En l’àmbit de la música de cambra també va ser un autor
molt destacat, tot i que gran part d’aquestes obres no van ser editades: gairebé la totalitat va ser concebuda per ser interpretada en l’àmbit familiar. Això es deu probablement a que tant Joaquim Cassadó com els seus dos fills, Agustí i Gaspar, van ser reconeguts intèrprets que arribaren a formar
un trio de violí, violoncel i piano, dissolt a la prematura mort d’Agustí.
Dels tres, el qui prengué més rellevància històrica fou Gaspar, el reconegut violoncel·lista, deixeble
de Pau Casals. Gaspar Cassadó va ser especial objecte de les dedicatòries de la producció musical
del seu pare. Aquest últim escrigué per a ell, entre d’altres, el Concierto Español, per a violoncel i
orquestra simfònica, la Sonata per a violoncel i piano, el Cuarteto Español, dedicat a la formació de
corda que sota el mateix nom estava integrada pel seu fill, o el pensament musical Plus Ultra, que
ens ocupa en la present edició.
Pel que fa a l’estètica de totes les seves obres, al sentiment nacionalista i a l’exili voluntari del seu
país, es podria establir un paral·lelisme entre la figura de Cassadó i el seu col·lega rus, Sergei Rachmaninoff. Com ell, el compositor espanyol va saber adaptar molt bé les tècniques instrumentals
d’altres països a les seves necessitats nacionalistes. És a dir, va agafar prestat el coneixement europeu per arribar al seu concepte d’estil espanyol, en el sentit més ampli del terme. De la mateixa
manera que Albèniz va viatjar pel territori més meridional del Regne d’Espanya, tot evocant la mal
perduda Cuba, Cassadó va anar encara més enllà, enllaçant en alguns casos les referències més
septentrionals amb les caribenyes, en una obra íntegra de gran valor: la seva fantasia Hispania, per
a piano i orquestra.
En el cas particular de Plus Ultra aquesta necessitat de revelar el seu sentiment més nacionalista
queda en un segon pla, per darrera d’una estètica més global, en la que incorpora harmonies i girs
melòdics que recorden més a un Rachmaninoff que no pas a un Albèniz. Plus Ultra es pot considerar un “pensament musical” que, tot i referenciar o parafrasejar alguns models típics de la música
hispànica de l’època, no deixa de ser un autèntic lied en el que el violoncel canta al màxim de les
seves possibilitats expressives, recolzat per un acompanyament pianístic de primer ordre.
En aquest obra, Cassadó fa valdre un pianisme més típic de l’escola francesa que en cap altra de les
seves obres. Amb uns tocs gairebé impressionistes, que denoten un gust molt refinat per l’harmonia, el compositor reparteix el discurs musical entre els dos instruments creant una obra fantàstica
que tan ell com el seu fill Gaspar havien incorporat en el seu repertori de concert.
3
Editorial BOILEAU
4
9
Editorial BOILEAU
Plus Ultra for cello and piano
Considering the quality and quantity of the works by Joaquim Cassadó it is incomprehensible that
up to the present he remains a true mystery. Cassadó could be considered are the first great Catalan symphonist of the 19th Century and one of the first pre-coursers of Nationalism in our country.
His is a Nationalism that is solidly based on central European traditions, mainly Germanic in its
Born in Mataró, Cassadó created an extensive catalogue of varied works. Most important among
them are the symphonic preludes, three concertos for soloist and orchestra, two symphonies, various operas, zarzuelas, and much religious music. He was also an important composer of chamber
music, although most of his works in the genre were not published. Almost all of his chamber music
was conceived to be performed in the family home. Most likely this was due to the fact that Joaquim
Cassadó and his two sons, Agustí and Gaspar, were recognized performers and formed a trio of violin, cello and piano, which ended with the premature death of Agustí.
Of the three, the most important figure in musical history was Gaspar, well-known as a cellist and
a student of Pau Casals. Gaspar Cassadó was a special inspiration for many works by his father
which were also dedicated to him. Joaquim Cassadó wrote for Gaspar, Concierto Español (Spanish
Concerto), for cello and symphonic orchestra, the Sonata for cello and piano, the Cuarteto Español
(Spanish Quartet), which was dedicated to the string quartet of which Gaspar was the cellist, as well
as Plus Ultra.
Due the aesthetic of his works, their Nationalist sentiment as well as the voluntary exile from his
country, we can see a certain relationship between Cassadó and his Russian colleague Sergei Rachmaninoff. Like Rachmaninoff, the Spanish composer knew how to adapt the instrumental techniques
of other countries for his own Nationalist point of view. Thus, he used his knowledge of European musical traditions to achieve a Spanish style, in the best sense of the word. Just as Albéniz travelled to
the most remote Spanish territories, evoking in his works the lost colony of Cuba, Cassadó went
even further in some cases, joining together Northern and Caribbean references in one of his most
important works, his fantasy Hispania for piano and orchestra.
Plus Ultra is a special case in which the desire to exhibit his deepest Nationalist sentiments took a
second place to a more global style into which he incorporated harmonies and melodic turns that recall Rachmaninoff more than Albéniz. Plus Ultra can be considered as a “musical thought” which,
in spite of references or paraphrases of some typical aspects of Spanish music of the era, is an authentic lied in which the cello sings out, using maximum of its expressive possibilities, with a piano
accompaniment of the first order.
In this work Cassadó makes more extensive use of pianissimo, which is more typical of the French
school, than in any other of his works. Through the use of gestures which are almost Impressionist,
as well as refined and tasteful harmonies, the composer divides the musical discourse between the
two instruments creating a fantastic work which his son Gaspar performed in concerts.
10
Editorial BOILEAU
Editorial BOILEAU
Plus Ultra para violonchelo solo
Si tenemos en cuenta tanto la cantidad como la calidad de su obra compositiva, es del todo incomprensible que la figura de Joaquim Cassadó siga siendo, hasta día de hoy, un auténtico misterio.
Cassadó se puede considerar el primer gran sinfonista catalán del siglo XIX, y uno de los precursores del nacionalismo musical en nuestro país. Un nacionalismo que, al mismo tiempo, se basa en
una solida formación centro-europea, mayoritariamente germánica en cuanto a cuestiones técnicas, a pesar de la influencia francesa de sus años vividos en París.
Este compositor nacido en Mataró compuso un catálogo de obras muy extenso y variado. Habría
que destacar los preludios sinfónicos, tres conciertos para solista y orquesta, dos sinfonías, varias
óperas, zarzuelas y mucha música religiosa. En el ámbito de la música de cámara también fue un
autor muy destacado, aunque gran parte de esas obras no fueron editadas. Casi la totalidad fue concebida para interpretarse en el ámbito familiar. Esto se debe probablemente a que tanto Joaquim
Cassadó como sus dos hijos, Agustí y Gaspar, fueron reconocidos intérpretes que llegaron a formar
un trío de violín, violonchelo y piano, disuelto por la prematura muerte de Agustín.
De los tres, el que tomó mayor relevancia histórica fue Gaspar, el reconocido violonchelista, discípulo de Pau Casals. Gaspar Cassadó fue especial objeto de las dedicatorias de la producción musical de su padre. Este último escribió para él, entre otros, el Concierto Español, para violonchelo y
orquesta sinfónica, la Sonata para violonchelo y piano, el Cuarteto Español, dedicado a la formación
de cuerda que bajo el mismo nombre estaba integrada por su hijo, o el pensamiento musical Plus
Ultra, que nos ocupa en la presente edición.
En cuanto a la estética de todas sus obras, al sentimiento nacionalista y al exilio voluntario de su
país, se podría establecer un paralelismo entre la figura de Cassadó y su colega ruso, Sergei Rachmaninoff. Como él, el compositor español supo adaptar muy bien las técnicas instrumentales de
otros países a sus necesidades nacionalistas. Es decir, tomó prestado el conocimiento europeo para
llegar a su concepto de estilo español, en el sentido más amplio del término. Del mismo modo que
Albéniz viajó por el territorio más meridional del Reino de España, evocando la mal perdida Cuba,
Cassadó fue aún más allá, enlazando en algunos casos las referencias más septentrionales con las
caribeñas, como por ejemplo hizo en una obra íntegra de gran valor: su fantasía Hispania, para piano
y orquesta.
En el caso particular de Plus Ultra, esta necesidad de revelar su sentimiento más nacionalista queda
en un segundo plano, por detrás de una estética más global en la que incorpora armonías y giros
melódicos que recuerdan más a un Rachmaninoff que a un Albéniz. Plus Ultra se puede considerar
un “pensamiento musical” que, a pesar de referenciar o parafrasear algunos modelos típicos de la
música hispánica de la época, no deja de ser un auténtico lied en el que el violonchelo canta al máximo de sus posibilidades expresivas, apoyado por un acompañamiento pianístico de primer orden.
En esta obra, Cassadó hace valer un pianismo más típico de la escuela francesa que en ninguna
otra de sus obras. Con unos toques casi impresionistas, que denotan un gusto muy refinado por la
armonía, el compositor reparte el discurso musical entre los dos instrumentos creando una obra
fantástica que tanto él como su hijo Gaspar habían incorporado en su repertorio de concierto.
5
Editorial BOILEAU
6
11
Editorial BOILEAU
al meu fill Gaspar
PLUS ULTRA
Joaquim Cassadó
Revisió / Review / Revisión
Melani Mestre
(1867-1926)
© Copyright 2012 by Melani Mestre i Rebull. All rights reserved.
© Copyright 2012 by E. M. Boileau, S. L. Drets d’edició per a tots els països / Derechos de edición para todos los países.
Editorial BOILEAU
Editorial BOILEAU
7
12
Editorial BOILEAU
Editorial BOILEAU
8
13
Editorial BOILEAU
15
Joaquim Cassadó
Joaquim Cassadó i Valls va
néixer el 30 de setembre de 1867,
pocs mesos després que ho fes el seu
bon amic Enric Granados. Cassadó va
mostrar un gran talent musical ja des
de petit. Va començar els estudis musicals als sis anys amb el director de
música de l’església local de Mataró.
A l’edat de catorze anys va entrar al
seminari amb la voluntat de dedicar la
seva vida a l’església i desenvolupar
el seu do per mitjà de la religió. L’educació musical que Cassadó va rebre
dels diferents músics eclesiàstics va
ser d’alt nivell i, probablement, la millor que es podia rebre a Espanya en
aquells temps. Als vint anys va conèixer Agustina Moreu i aviat va prendre
la decisió de deixar l’església i casarse amb ella. El casament va tenir lloc
el 7 de setembre del 1891 a Barcelona. D’aquesta unió en van néixer
quatre fills: Agustí, Montserrat, Gaspar i Josep. Cassadó va continuar treballant com a músic en diverses
esglésies de Barcelona i va arribar a
compondre més de 300 obres religioses. La seva Simfonia Dramàtica del
1902 es va estrenar a Nuremberg,
Alemanya, i més tard es va presentar
a França on va ser molt ben rebuda
per la crítica i el públic. El 1904, la
seva òpera La Bohème es va estrenar
al Teatre Apolo de Barcelona i s’hi va
representar 28 vegades; després va
sortir de gira per tot Espanya. L’èxit
enorme que va aconseguir va fer que
Cassadó deixés la feina a les esglésies
per enfocar els seus esforços a la
composició de música secular. L’òpera
Lo monjo negre es va traduir a l’italià
i es va estrenar al Gran Teatre del
Liceu de Barcelona el 1908, on més
endavant es tornaria a reprogramar
els anys 1920 i 1921. Tot un gran èxit.
També el 1908, la primera edició de la
revista Mataró Artístic va publicar una
breu entrevista amb Cassadó, en la
qual se li preguntava quines eren les
seves escoles i els seus compositors
preferits. El comopsitor contestà, que
les escoles que més apreciava eren
l’alemanya, amb Bach, Beethoven i
Gluck, i la francesa, amb César Frank.
També va afirmar que La Passió segons Sant Mateu de Bach i el Quintet
per a piano de Frank eren probablement dues de les obres que més l’havien colpit.
Joaquim i la seva dona Agustina van decidir obrir una botiga de
venda i lloguer de pianos, Cassadó i
Moreu, que va obrir les portes al voltant del 1906 al popular passeig de
Gràcia de Barcelona. Agustina també
es va encarregar de buscar beques i
suports per als seus talentosos fills.
Va demanar una audiència oficial amb
la Reina d’Espanya, amb l’alcalde de
Barcelona i amb importants industrials i membres de la burgesia.
Agustí i Gaspar van ser músics de molt de talent. Agustí (1893) va
ser un violinista excel·lent. Gaspar
(1897) es va consagrar com un dels
grans cel·listes del segle XX. Tant de
talent va fer que la família decidís
mudar-se a París el 1907 per oferir
una millor formació musical als joves
germans. Una beca considerable concedida per l’alcalde de Barcelona els
va permetre estudiar amb els millors
mestres de l’època. Agustí estudià
amb Jacques Thibaud i Gaspar amb
Pau Casals. Joaquim va formar, amb
els seus dos fills, el Trio Cassadó, que
va ser molt apreciat a França, Regne
Unit i Alemanya. Orgullós de ells, Cassadó compongué un gran nombre d’obres per a ells: concerts per a violí,
violoncel i piano, com també música
de cambra i peces per a piano sol. La
Primera Guerra Mundial va obligar a
la família a tornar a Barcelona el
1914. El 13 de gener de l’any següent
la tragèdia els va colpejar: Agustí va
perdre la vida per culpa d’una febre tifoide, fet que suposà la dissolució del
trio. Arran d’aquest succés Joaquim
va començar a tocar cada vegada
menys i va dedicar la major part del
seu temps a la composició i a l’ensenyament a Barcelona. Després de la
seva mort, esdevinguda l’1 de juny de
1926, la seva ciutat natal, Mataró, va
dedicar un carrer a la seva memòria i
a la dels seus fills: Carrer dels músics
Cassadó.
Mac McClure
Joaquim Cassadó i Valls was
born the 30th of September in 1867,
just a few months after his close
friend Enric Granados born the same
year. Showing a song musical talent at
a very early age, Cassadó began musical studies at the age of six with the
music director at his local church in
Mataro. At the age of 14 he entered
the seminary with the idea of dedicating his life to the church, developing
his musical gift through the church.
The musical education that Cassadó
received from the different church
musicians was of top quality and
probably the best he could receive in
Spain at that particular time. At the
age of 20, he met Agustina Moreu, and
soon took the decision to leave the
church and marry Agustina. The wedding took place September 7, 1891 in
Barcelona and from this marriage,
four children were born; Agusti,
Montserrat, Gaspar and Josep. Cassadó continued to work as a church
musician, working at various
churches in Barcelona and over the
years composing over 300 religious
works. His Sinfonia dramatic of 1902
was premiered in Nuremberg Germany and later performed in France
and was well received by the public
and critics. In 1904 his opera La bohème was premiered in the Apolo theater in Barcelona, and was performed
28 times and then left on tour
throughout Spain. This huge success
led Cassadó to leave his job in the
church and dedicate his efforts to
more secular music. The opera Lo
Monjo negre (the Black Monk) was
translated into Italian and premiered
in the Gran Teatre del Liceu in
Barcelona in 1908 and was later re
staged in 1920- 21. The performances
were a huge success. In 1908 the first
edition of the short lived magazine
Mataro Artistic, published a short interview with Cassadó asking him the
following questions. “What is your preferred School, and your preferred composers? Cassadó responded “the German
school of course, Bach, Beethoven, Gluck
and from the French, Cesar Frank, The
saint Matthew Passion by Bach and the
Piano quintet by Franck are probably two
of the works that have most impressed
me.”
16
Editorial BOILEAU
Joaquim and Agustina decided to open a piano shop. Cassadó I
Moreu opened around 1906, and sold
and rented pianos and was located on
the well known Paseo de Gracia in
Barcelona. As was typical during the
time, Agustina took upon herself to
find scholarships and support for her
talented sons. She requested an official audience with the Queen of Spain
as well as the mayor of Barcelona and
other prominent industrialists and
bourgeoisie.
Agusti and Gaspar, showed
themselves to be very talented young
musicians. Agusti (1893) was an excellent violinist. Gaspar (1897) was to
become one of the great cellists of the
XXth century. Such musical talent led
the family to move to Paris in 1907 in
order to better attend the educational
needs of the young musicians. An excellent scholarship from mayor of
Barcelona allowed them to study with
the best teachers available at the
time. Agusti studied with Jacques
Thibaud, Gaspar with Pau Casals.
Joaquim performed with his two sons
forming the Cassadó trio, and were
applauded in France, England, and
Germany. Joaquim Cassadó, proud father that he was, wrote a large number of works for them to perform:
concertos for violin, cello and piano,
as well as chamber works and pianos
pieces. The outbreak of World War I
forced the family to move back to
Barcelona in 1914. In 1915 tragedy
struck the family, Agusti died of typhoid fever the 13th of January 1915,
bringing an end to the family trio.
After the death of Agusti, Joaquim
gradually stopped performing and
dedicated most of his time to composing and teaching in Barcelona. After
his death on June 1, 1926, his home
town of Mataro named a street after
Joaquim and his son’s; Carrer dels
músics Cassadó (Cassadó musicians’
Street).
Mac McClure
Joaquim Cassadó i Valls nació
el 30 de septiembre de 1867, unos
pocos meses después que su buen
amigo Enrique Granados. Cassadó
mostró un gran talento musical desde
pequeño: empezó sus estudios musicales a los seis años con el director de
música de la iglesia local de Mataró.
A la edad de catorce años entró en el
seminario con la idea de querer dedicar su vida a la iglesia y desarrollar su
don por medio de la religión. La educación musical que recibió Cassadó
de los distintos músicos eclesiásticos
fue de alto nivel y, probablemente, la
mejor que pudiese recibir en España
en aquellos tiempos. A los veinte años
conoció a Agustina Moreu y pronto
tomó la decisión de dejar la iglesia y
casarse con ella. La boda tuvo lugar el
7 de septiembre de 1891 en Barcelona. De la unión nacieron cuatro
hijos: Agustí, Montserrat, Gaspar y
Josep. Cassadó siguió trabajando
como músico en varias iglesias de
Barcelona llegando a componer más
de 300 obras religiosas. Su Sinfonia
dramatic de 1902 se estrenó en Nuremberg, Alemania, y más tarde se
presentó en Francia donde fue muy
bien recibida por crítica y público. En
1904 su ópera La Bohème se estrenó
en el Teatro Apolo de Barcelona y se
representó veintiocho veces, para
luego salir de gira por toda España. El
enorme éxito logrado hizo que Cassadó dejara su trabajo en las iglesias
para enfocar sus esfuerzos a la composición de música secular. La ópera
Lo monjo negre [El monje negro] fue
traducida al italiano y estrenada en el
Gran Teatre del Liceu de Barcelona en
1908, donde se repondría más tarde,
en los años 1920 y 1921. Todo un gran
éxito. También en 1908, la primera
edición de la revista Mataró Artistic
publicó una breve entrevista con Cassadó, en la que se le preguntaba cuáles eran sus escuelas y sus
compositores favoritos. El compositor
contestó que eran la escuela alemana, con Bach, Beethoven y Gluck, y
la francesa, con César Frank. Asimismo afirmó que La Pasión según
San Mateo de Bach y el Quinteto para
piano de Frank eran probablemente
dos de las obras que más le habían
impactado.
Joaquim y Agustina decidieron abrir una tienda de venta y alquiler de pianos, Cassadó i Moreu, que
abriría sus puertas alrededor de 1906
en el conocido Paseo de Gracia de
Barcelona. Agustina se encargó también de buscar becas y apoyos para
sus talentosos hijos. Pidió una audiencia oficial con la Reina de España,
con el alcalde de Barcelona y con
otros importantes industriales y
miembros de la burguesía.
Agustí y Gaspar fueron músicos de mucho talento. Agustí (1893)
fue un excelente violinista. Gaspar
(1897) se consagró como uno de los
grandes chelistas del siglo XX. Tanto
talento llevó a que la familia decidiera
mudarse a París en 1907, para ofrecer una mejor formación musical a los
jóvenes hermanos. Una beca considerable otorgada por el alcalde de Barcelona les permitió estudiar con los
mejores maestros de la época. Agustí
estudió con Jacques Thibaud y Gaspar
con Pau Casals. Joaquim formó con
sus dos hijos el Trio Cassadó, que fue
muy apreciado en Francia, Reino
Unido y Alemania. Orgulloso de sus
hijos, Cassadó compuso un gran número de obras para ellos: conciertos
para violín, chelo y piano, así como
música de cámara y piezas para piano
solo. La Primera Guerra Mundial
obligó a la familia a volver a Barcelona
en 1914. El 13 de enero del año siguiente la tragedia golpeó a su familia: Agustí perdió la vida por culpa de
una fiebre tifoidea, acabando así con
el trío. A raíz de este suceso, Joaquim
empezó a tocar cada vez menos y dedicó la mayor parte de su tiempo a la
composición y a la enseñanza en Barcelona. Tras su muerte, acaecida el 1
de junio de 1926, su ciudad natal de
Mataró dedicó una calle a su memoria y a la de sus hijos: Carrer dels músics Cassadó [Calle de los músicos
Cassadó].
Mac McClure

Joaquim Cassadó, Plus Ultra, cello_piano

Transcripción

Documentos relacionados

Descargar programa de mano - Fundación Ciudad de Alcobendas

Program

Presentación - Grupo de Fonética