casa fosca casa fosca

Transcripción

casa fosca casa fosca
CASA FOSCA
La Casa Fosca és una senzilla construcció, situada
al bell mig de l’espai agrari, coberta amb una
imponent volta de canó de maçoneria i morter
de calç, edificada damunt de la séquia Reial.
Contrasta la senzillesa i economia de medis de la
seua arquitectura amb la rellevància i significació
d’aquest primer partidor al conjunt de la xarxa.
La seua funció és dividir el cabal de la séquia
Reial, que prové de l’assut, per a dues séquies
mare, la séquia del Rebollet i la séquia Comuna
de Gandia i Oliva. Encara que l’arquitectura
és senzilla, presenta una estructura massissa,
totalment hermètica, quasi dissuasòria, perquè
ningú altere la correcta divisió de l’aigua. Només
té dret d’accés al seu interior el sequier, que és
la persona encarregada i responsable del bon
funcionament del sistema. I és al seu interior on es
troba l’element clau per a la divisió de les aigües:
un banc de pedra, assentat al fons del caixer de la
séquia i construït amb carreus de pedra calcària
CASA FOSCA
local, del qual sobreïxen nou blocs de pedra
que deixen entre ells un total de set buits i mig
(denominats “portes”) tots ells de la mateixa mida,
per on passen les aigües. Així, queda assignada,
la quantitat d’aigua per a cada séquia en funció
del total disponible, passant l’aigua per dos buits
a la séquia del Rebollet i pels cinc i mig restants
a la séquia Comuna de Gandia i Oliva. Aquest
sistema d’assignació de les aigües, just i equitatiu,
és una herència de la cultura andalusí, que durant
més de huit segles es desenvolupà a les nostres
terres i que els cristians adoptaren, consolidaren
i ampliaren per a desenvolupar cultius intensius,
com el de la canyamel, la morera o el taronger,
ja en l’actualitat. El partidor transforma en una
quantitat real d’aigua el dret que té cada parcel·la
de terra de regadiu respecte a la resta.
El 28 de febrer de l’any 1511 es signa una
Concòrdia sobre el repartiment de les aigües del
riu Alcoi. Aquest interessant document, descriu
els elements que a principis del segle XVI es
feien servir per assignar a les sèquies la quantitat
d’aigua que els corresponia, i constitueix l’acta
fundacional de l’estructura moderna del regadiu
al marge dret del riu, estipulant-se la construcció
de “cases” en els llocs que hi ocupen els
partidors principals. Entre els signants d’aquest
document apareixen personatges tan il·lustres
com la duquessa de Gandia, Maria Enríquez, o
el comte d’Oliva, Serafí de Centelles. Els acords
estipulats pretenien, per una banda, minimitzar
els innumerables conflictes, litigis i plets per la
distribució de les aigües derivades del riu; i d’altra,
degut al augment de les terres dedicades al cultiu
de la canyamel, donar solució a un eixamplament
considerable dels regadius al territori, que de
segur necessitava una nova assignació de cabals
hídrics a les sèquies.
La Casa Fosca es una sencilla construcción, situada
en medio del espacio agrario, cubierta con una
imponente bóveda de cañón de mampostería y
mortero de cal, edificada sobre la acequia Reial.
Contrasta la sencillez y economía de medios de su
arquitectura, con la relevancia y significación de este
primer partidor en el conjunto de la red. Su función
es dividir el caudal de la acequia Reial, que proviene
del azud, para dos acequias madre, la acequia del
Rebollet y la acequia Comuna de Gandia y Oliva.
Aunque la arquitectura es sencilla, presenta una
estructura maciza, totalmente hermética, casi
disuasoria, para que nadie altere la correcta división
del agua. Sólo tiene derecho de acceso a su interior el
acequiero, que es la persona encargada y responsable
del buen funcionamiento del sistema. Y es en su
interior donde se encuentra el elemento clave para la
división de las aguas: un banco de piedra, asentado
en el fondo del cauce de la acequia y construido con
sillares de piedra calcárea local, del cual sobresalen
nueve bloques de piedra que dejan entre ellos un total
de siete huecos y medio (denominados “puertas”) de
la misma medida, por donde pasan las aguas. Así,
queda asignada, la cantidad de agua para cada
acequia en función del total disponible, pasando el
agua por dos huecos a la acequia del Rebollet y por
los cinco y medio restantes a la acequia Comuna
de Gandia y Oliva. Este sistema de asignación de
las aguas, justo y equitativo, es una herencia de la
cultura hispanomusulmana, que durante más de
ocho siglos se desarrolló en nuestras tierras y que
los cristianos adoptaron, consolidaron y ampliaron
para desarrollar cultivos intensivos, como el de la
caña de azúcar, la morera o el naranjo, ya en la
actualidad. El partidor transforma en una cantidad
real de agua el derecho que tiene cada parcela de
tierra de regadío con respecto al resto.
Este interesante documento, describe los elementos
que a principios del siglo XVI se utilizaban para
asignar a las acequias la cantidad de agua que les
correspondía, y constituye el acta fundacional de la
estructura moderna del regadío en el margen derecho
del río, estipulándose la construcción de “casas” en
los lugares que ocupan los partidores principales.
Entre los firmantes de este documento aparecen
personajes tan ilustres como la duquesa de Gandía,
María Enríquez, o el conde de Oliva, Serafín de
Centelles. Los acuerdos estipulados pretendían, por
una lado, minimizar los innumerables conflictos,
litigios y pleitos por la distribución de las aguas
derivadas del río; y, de otra, debido al aumento
de las tierras dedicadas al cultivo de la caña de
azúcar, dar solución a la ampliación considerable
de los regadíos en el territorio, que seguro necesitaba
una nueva asignación de caudales hídricos a las
acequias.
El 28 de febrero del año 1511 se firma una
Concordia sobre el reparto de las aguas del río Alcoi.
Fragment del text de la Concòrdia de 1511. AHG. Fragmento del texto de la Concordia de 1511. AHG.
“E primerament es concordat e pactat entre les dites
parts que per ço com dins lo terme de la baronia
de Rebollet hi ha tres partidors principals per los
quals decorre e ve l’aygua a les dites Universitats e
termens de aquelles, lo primer dels quals partidors
està damunt lo moli nomenat de present lo moli
del alfas.”
“E venint al primer partidor, que està damunt lo
moli appellat del alfas, en lo qual partidor hi ha
set portes eguals e miga, que aquell dit partidor
estiga e romanga en la forma e manera que ara de
present, en la ferma dels presents capitols està, ab
les mateixes set portes eguals e miga, per les dues de
les quals decorrega l’aygua per als lochs de la font,
Antic accés
Antiguo acceso
potries e rebollet, e per les altres cinch portes e miga
restants decorrega l’aygua en la cequia comuna de
Oliva y Gandia, si e segons hui decorre.”
“Item es pactat e concordat entre les dites parts
que en cascú dels dits partidors sia feta una casa en
la qual hi haja una porta ab dues claus de diverses
tancadures, la una de les quals tinga la vila de Oliva,
o son cequier, e l’altra la vila de Gandia o lo cequier
de aquella. Item es pactat e concordat que en
cascuna de les dites cases hi haja rexes de ferro axi
en lo cap damunt com en lo cap davall de manera
que algú no puga entrar per la dita cequia als dits
partidors, sino per la dita porta.”
La Casa Fosca
La Casa Fosca
Portes
Puertas
Séquia Reial
Acequia Real

Documentos relacionados

casa clara casa clara

casa clara casa clara faran los dits partidors se feren de pedra picada....... Item es mes pactat e concordat entre les dites parts que en cascú dels dits partidors sia feta una casa en la qual hi haja una porta ab dues...

Más detalles