Untitled - Robert Llimós
Transcripción
Untitled - Robert Llimós
FUNDACIÓ VILA CASAS robert llimós President Exposició fortaleza robert llimós fortaleza Antoni Vila Casas Directora General Cristina Berenguer de la Quintana Gerent Maria José Alcoriza Directora d’Art Glòria Bosch Mir Adjunta a Direcció d’Art i responsable espaiS volart Isabel Gómez Rovira Premsa i Comunicació Natàlia Chocarro Bosom Coordinació Glòria Bosch Mir Isabel Gómez Rovira Lilianna Marín de Mas Assegurances Vitalicio Transports Gustavo Sunyer Catàleg Assistent Directora d’Art Coordinació Lilianna Marín de Mas Glòria Bosch Mir Isabel Gómez Rovira Tècnic exposicions i manteniment ESPAIS VOLART Daniel Cardona Rigau Fotografies de les obres Ferran Giménez Vicenç Forner (fotografies Miraestels) Text del 16 de setembre a l’11 de desembre de 2010 Eduardo Mendoza Traduccions Laia Farré: català Tom Butcher: anglès Disseny i Maquetació Ferran Giménez Realització Creacions Gràfiques Canigó, sl Agraïments: Taller de gravat masafumi yamamoto © Dels textos: els autors © D’aquesta edició: Fundació Vila Casas © Robert Llimós, VEGAP, Barcelona, 2010 Dipòsit legal: Ausiàs Marc, 22 08010 Barcelona Tel 93 481 79 85 [email protected] www.fundaciovilacasas.com Horari: De dimarts a divendres de 17.00 a 20.30h Dissabte d’11.00 a 14.00h i de 17.00 a 20,30h Tancat: dilluns, diumenges i festius eduardo mendoza A principis de juny de 2009, en Robert passava uns dies a Fortaleza, al Brasil. Prop del lloc on vivia hi havia unes dunes que limiten amb una extensa selva. Obsessionat pels colors, en Robert se’n va anar amb un quadern de notes a prendre apunts del paisatge: tres franges de terreny, una groga, l’altra d’un verd intens i variat, la tercera, el cel blau. Captar aquest contrast li semblava un repte, i afrontar-lo, un plaer. Estava sol en unes dunes concentrat en la seva feina quan va veure alguna cosa estranya a l’horitzó: no tant un raig de llum com una vara lluminosa, a l’extrem de la qual hi havia una figura brillant. Posteriorment ha pensat si aquesta aparició no seria un mitjà mecànic encaminat a produir-li un trànsit hipnòtic. Si el seu propòsit era aquest, no va donar resultat, probablement perquè estava absort en la seva tasca i la mirada anava i venia del paisatge al paper sense aturar-se en cap dels dos el temps necessari perquè l’operació tingués efecte. Poc després va començar al seu voltant el que ell anomena una triangulació. El terme és exacte. Triangular és unir per mitjà de triangles certs punts determinats de l’espai per aixecar un pla. Altres vegades utilitza la paraula escanejar, en el sentit que se li dóna en els aeroports: comprovar si la persona porta ocult algun objecte d’un material determinat, fonamentalment una arma o un aparell mecànic. Segons va deduir en Robert a posteriori, comprovaven que no portava una màquina fotogràfica. És una cosa que els alienígenes fan regularment perquè no quedi constància fotogràfica de la seva presència. En aquesta ocasió no sabien que la persona en qüestió era experta a reproduir la realitat per mitjans manuals, és a dir, un pintor. Sigui com sigui, una vegada verificada la impossibilitat de ser retratats, els alienígenes van fer acte de presència. En Robert no sap com va arribar la nau. Primer la va veure aparèixer i desaparèixer, “d’una manera hologràfica”. Com tampoc no recorda com se’n va anar, dedueix que la nau es desplaça envoltada d’un halo o un núvol que la fa invisible o imperceptible a voluntat. També és 4 5 possible que, sense ser-ne conscient, estigués ja sota els efectes de la hipnosi o d’alguna cosa que en mediatitzés la percepció. La nau era de grans dimensions i d’aspecte peculiar, com es pot veure en els quadres realitzats a partir dels apunts i els records. La seva forma era la que habitualment s’atribueix als anomenats plats voladors, però a la part inferior hi tenia un cilindre també molt gran, com un edifici circular, amb finestres, que donava a la nau una forma de fong. Aquesta estructura tan poc aerodinàmica li fa pensar que potser la part cilíndrica és telescòpica, és a dir, que es recull i encaixa dins de la nau quan aquesta s’ha de desplaçar. Més curiós és l’aspecte d’aquest cilindre: davant de les finestres disposades en cercle per pisos, hi ha un cèrcol o una plataforma; les successives plataformes estan unides per unes columnes també cilíndriques. Predominen els tons metal·litzats amb contrastos de blau, anyil i violeta. La nau continua estable. Els alienígenes es manifesten. És clar, el relat d’en Robert no és lineal ni abraça tots els passos. Massa impressions per a ser memoritzades amb precisió. Per exemple, no pot dir amb exactitud a quina distància és la nau. Una de les finestres del cilindre s’obre i sobre un fons groc a contrallum distingeix clarament dues siluetes. No fa falta descriure-les perquè han estat pintades per en Robert diverses vegades però sí que es poden fer algunes consideracions sobre el seu aspecte. Sense ser humanes són, òbviament, dues figures humanoides. A primera vista recorden algunes pintures o estàtues arcaiques o africanes, també recorden molt les escultures de Giacometti, estilitzades, amb el coll i els braços molt llargs i el cap petit. No es veu com acaben els braços, és a dir, no es veu si tenen mans o com són, aquestes mans. També tenen un aire inconfusible de rèptils, almenys en les faccions: alguna cosa de serp, de llangardaix i de tortuga. Els ulls són ametllats i la pupil·la els cobreix gairebé del tot. El seu aspecte, tot i la seva estranyesa, no és inquietant sinó inofensiu, quasi plaent, analític i més benèvol que una altra cosa, l’aparença indica que es tracta d’una parella, fins i tot d’una parella convencional. encara que res no indica que es tracti de mascle i femella de l’espècie. És més aviat que en la figura més alta predomina un aire de dignitat masculina, i en la figura més baixa una gentilesa d’actitud que solem identificar amb la feminitat. Per a reforçar aquesta impressió, la figura suposadament femenina porta al cap una mena de corona o tiara que li dona un aire aristocràtic. Un altre misteri és la vestimenta. En algunes pintures sembla que portin una roba cenyida però no adaptada al cos, una mena de jaqueta o levita. En d’altres no porten res i l’aparença de roba la dóna una epidermis fosca 6 i escamosa. En això com en molts altres detalls, el record d’en Robert és imprecís. Al mateix temps és massa precís, ja que només va veure aquests dos personatges de lluny i a contrallum contra el fons groc de la finestra. Tenir-ne una idea tan precisa li fa pensar que potser va ser més a prop d’ells, probablement cara a cara. Aquesta suposició el portaria molt lluny: En Robert hauria estat conduït a l’interior de la nau i tornat més tard a l’exterior després d’haver esborrat de la seva memòria el record d’aquesta visita, tot i que no del tot, ja que recorda l’aparença externa dels alienígenes. Si va ser traslladat en estat de trànsit hipnòtic és possible que, sotmès novament a hipnosi, pugui recuperar la memòria perduda. De moment, l’experiència s’acaba amb la marxa de la nau, igualment sobtada, envoltada de núvols o en una boira espessa. Així l’ha pintada diverses vegades, encara que a la pintura es veu ascendir la nau i desprendre un raig incandescent. Entre aquest moment i la tornada a casa hi ha un forat. La Marina, que viu amb ell, té família a Fortaleza i és qui l’ha portat a aquest lloc perquè descansi, relata la inquietud de la família en veure que es fa tard i en Robert no torna de la seva excursió pictòrica. S’està fent fosc i surten a buscar-lo a les dunes. El troben “amb expressió extasiada, ulls grans i ‘aire en el pit’”. En preguntar-li si està bé, en Robert diu que sí i que ha vist un plat volador. Fa referència al que ha passat i la germana de la Marina confirma que a la regió s’han produït bastants albiraments, tot i que no contactes tan directes. Fenòmens al cel, de vegades sobre el mar, amb desplaçaments irregulars. En el seu moment van informar d’aquest albirament les autoritats, que van escoltar l’informe i en van prendre nota. En dies posteriors, en Robert s’adona que a la regió hi ha hagut casos freqüents d’albiraments, però res similar a la seva experiència. Fins aquí el relat dels fets. Durant els successos referits anteriorment i immediatament després, en Robert ha anat dibuixant el que veia, les formes i els colors. Després va seguir viatjant i un mes més tard, ja de tornada a Barcelona, va començar a pintar el que havia vist a partir de les notes i dels seus records. Aquesta feina l’ha tingut plenament ocupat fins avui dia. A l’estudi es veuen alguns quadres a mig fer, part d’una sèrie anterior de pintures, que han quedat en suspens. El que 7 pinta sobre l’experiència viscuda a les dunes de Fortaleza és reiteratiu i coherent: diversos quadres representen la nau i hi ha diversos retrats de la parella de tripulants emmarcats a la seva finestra. Si els alienígenes van prendre precaucions per no ser fotografiats, van elegir malament la persona, perquè en Robert té una llarga experiència com a pintor. Com tots els pintors té una predisposició natural a percebre i reproduir la realitat externa, i molts anys de pràctica han aguditzat aquesta capacitat. En Robert sempre ha estat un pintor realista, amb tots els matisos que requereix aquesta classificació. La figura sempre ha tingut un paper central en els seus quadres, sense que es puguin qualificar de figuratius, i encara menys d’hiperrealistes. En general, pinta figures esquemàtiques que conviuen a la tela amb formes geomètriques. En els seus quadres el color sol predominar sobre els altres elements. En Robert Llimós va néixer a Barcelona el 1943, va estudiar belles arts i ha dedicat tota la seva vida a la pintura i l’escultura. La seva obra és coneguda i reconeguda a escala internacional i gaudeix d’una excel·lent reputació. En el terreny artístic ha anat evolucionant i canviant, com fan tots els artistes, però sempre ha mantingut unes constants que responen a la seva manera particular d’entendre l’art. Aquestes constants apareixen també a les pintures relacionades amb els alienígenes. Per més que l’assumpte sigui insòlit, és impossible no identificar l’autoria dels quadres. Els quadres són de mides diferents, però no falten els de grans dimensions, i en aquests s’adverteix una inversió considerable de temps i esforç. Si primer va realitzar aquarel· les, de seguida va passar a l’oli, perquè les imatges que volia plasmar procedien d’una memòria confusa i necessitava un mitjà que permetés correccions. A totes les obres relacionades amb el tema s’aprecia una sinceritat innegable. Això, d’altra banda, és obvi. La personalitat d’en Robert Llimós està totalment allunyada de la trampa. Per altra banda, la seva carrera està àmpliament establerta i no necessita recórrer a cap truc publicitari. Per últim, la perspectiva comercial d’aquests quadres no és falaguera: tret de la signatura que els avala i la qualitat intrínseca de cada quadre, no crec que el tema dels alienígenes tingui molta sortida en el mercat de l’art, tot i que això caldrà veure-ho. Del que no en tinc cap dubte és que les obres enquadrades a la sèrie Contactos responen a una necessitat personal de l’artista, sense consideracions de cap altre tipus. 8 Fa dos anys i mig, el gener de 2007, en Robert Llimós va exposar a Sitges un mural de grans dimensions (uns 11 metres per (...) titulat Metamorfosis. El mural és un compendi de les més profundes preocupacions de l’artista, una àmplia visió cap al passat i cap al futur. Des que va ser exposat, en Robert ha anat modificant alguns aspectes de l’obra, retocant diverses vegades una figura gegantesca i misteriosa que des de dalt mira i presideix, de vegades amb curiositat, altres amb severitat, allò que passa a la part inferior del mural. Darrere d’aquest ser s’estén el firmament, gairebé cobert per la imatge. A la part inferior apareixen uns éssers humans en actitud abatuda o desesperada. Un dels personatges mira cap a dalt en una de les versions; en una altra versió aparta la mirada i es cobreix els ulls amb l’avantbraç. Des d’aquesta part terrestre s’eleven fins a la part superior uns cossos blancs que suggereixen de manera inequívoca espermatozous. En conjunt, el mural no es presta a una interpretació simbòlica; és més aviat una imatge que conjura el misteri de l’existència. Posteriorment, en Robert es va embrancar en una sèrie de pintura i escultura l’únic element de la qual el constitueixen unes formes ovoides. Aquests ous apareixen sempre en grups nombrosos, normalment surant sobre un fons de color rotund. De vegades estan escampats i de vegades estan units entre si, conformant estructures que suggereixen formes bàsiques de vida. Aquesta frase de la trajectòria artística d’en Robert Llimós coincideix amb una etapa de la seva vida presidida per una greu afecció cardíaca. La relació entre aquest episodi clínic i les referències a la vida en el seu sentit més elemental són evidents. En tot això sembla haver-hi alguna cosa de premonició o predisposició a experiències com la de Fortaleza. Tothom és lliure d’interpretar aquest trajecte com vulgui: aquí parlem de pintura. Ja he dit abans que els quadres que integren Fortaleza són, al marge de la seva temàtica, quadres d’en Robert Llimós en estat pur. La composició de figures sobre un fons de color únic, sense estridències però sense matisos; la convivència de figures concretes immerses en l’abstracció; el tractament esquemàtic d’un món interior amb referències al pop:; tot això hi és present. El resultat és certament insòlit. Fins ara la representació gràfica dels alienígenes i els seus aparells era exclusiva del món de la il·lustració, i els seus moments paradigmàtics es trobaven en els anuncis de les pel·lícules de ciència-ficció. No crec que s’hagi tractat el mateix tema amb la tècnica de la pintura convencional: el llenç, l’oli, la paleta d’un pintor experimentat. 9 El resultat de tants camins encreuats queda a la vista. En definitiva, el que compta són els quadres i, més concretament, cada obra en si. Que les unifiqui un tema comú és anecdòtic, com ho és l’originalitat de l’assumpte. No faltarà qui posi en dubte la veracitat d’aquests contactes. És inevitable i en el fons tant és. Són obres que responen a una experiència personal expressada per mitjans artístics i en aquest sentit, no es diferencien de les altres. Es pot donar crèdit a la història o negar-la o donar-hi un crèdit parcial. Totes les religions han deixat manifestacions artístiques que es poden apreciar sense necessitat d’acceptar les creences que les provoquen i les sustenten. No fa falta creure en la mitologia grega per a apreciar una Venus, i en definitiva, el que compta és la pintura, tot i que al seu autor li preocupi també l’assumpte. Sigui com sigui, aquesta és una mostra insòlita. Des del punt de vista de la seva realització, es completa tal com està. Des dels altres punts de vista, obre un interrogant cap al futur. 10 11 reclam ii | 2010 | aiguafort i resina | 31,8 x 24,5 cm reclam i | 2010 | aiguafort i resina | 5,9 x 10,4 cm 12 13 rebuda hipnòtica iii | 2010 | aiguafort i resina | 24,7 x 33,3 cm rebuda hipnòtica i | 2010 | aiguafort i resina | 12,5 x 16,5 cm 14 15 rebuda hipnòtica ii | 2010 | aiguafort i resina | 12,5 x 16,5 cm 16 17 nau amb finestra i | 2010 | aiguafort i resina | 19,6 x 19,8 cm nau amb finestra ii | 2010 | aiguafort i resina | 24,3 x 32 cm 18 19 finestra iv | 2010 | aiguafort i resina | 49,5 x 65,7 cm finestra iii | 2010 | aiguafort i resina | 33,2 x 49,2 cm 20 21 22 23 finestra ii | 2010 | aiguafort i resina | 49,5 x 33 cm finestra i | 2010 | aiguafort | 15,7 x 12 cm 24 25 cap iii | 2010 | aiguafort | 10,4 x 8,4 cm 26 27 cap i | 2010 | aiguafort | 10,4 x 8,4 cm cap ii | 2010 | aiguafort | 10,4 x 8,4 cm 28 29 cap iv | 2010 | aiguafort | 15,7 x 11,9 cm cap v | 2010 | aiguafort | 15,8 x 11,9 cm 30 31 cap vi | 2010 | aiguafort i resina | 23,9 x 15,7 cm cap vii | 2010 | aiguafort i resina | 23,9 x 15,7 cm 32 33 cap viii | 2010 | aiguafort i resina | 16,4,3 x 12,4 cm cap ix | 2010 | aiguafort i resina | 16,4 x 12,4 cm 34 35 cap x | 2010 | aiguafort i resina | 24,8 x 16,3 cm cap xi | 2010 | aiguafort i resina | 24,8 x 16,3 cm 36 37 38 39 partida i | 2010 | aiguafort i resina | 10,5 x 9,4 cm partida ii | 2010 | aiguafort i resina | 10,5 x 9,4 cm 40 41 partida iii | 2009 | aiguafort i resina | 32,9 x 24,8 cm partida iv | 2009 | aiguafort i resina | 32 x 24,3 cm 42 43 44 45 estudi finestra | 2010 | linòleum | 19,5 x 16 cm estudi nau | 2010 | linòleum | 24 x 32 cm 46 47 2 1 3 sèrie Fortaleza | 2009 | aquarel·la i llàpis sobre cartolina | 20,1 x 15,8 cm (c/u) 48 49 4 5 6 9 10 7 8 11 12 50 51 esboç partida i | 2009 | llapis i aquarel·la sobre paper | 28,7 x 21,4 cm esboç partida ii | 2009 | llapis i aquarel·la sobre paper | 29,6 x 21,2 cm 52 53 esboç partida iii | 2009 | llapis i aquarel·la sobre paper | 29,7 x 21,2 cm esboç partida iv | 2009 | llapis i aquarel·la sobre paper | 28,5 x 21 cm 54 55 esboç partida v | 2009 | llapis i aquarel·la sobre paper | 29,6 x 21,3 cm 56 57 58 59 nau: escaneig | 2009 | oli sobre tela | 183 x 219 cm avistament | 2010 | oli sobre tela | 195 x 205 cm 60 61 platillo ii | 2009 | oli sobre tela | 130 x 200 cm 62 63 nau i núvols | 2009 | oli sobre tela | 97 x 130 cm platillo i | 2009 | oli sobre tela | 130 x 200 cm 64 65 finestra ii | 2009 | oli sobre tela | 130 x 97 cm contrallum | 2009 | llàpis sobre paper | 130 x 97 cm 66 67 finestra | 2009 | llàpis sobre paper | 49,5 x 30,8 cm parella mirant | 2009 | oli sobre paper | 76,5 x 57 cm | (col·lecció frederic amat) 68 69 parella de llum | 2009 | llàpis sobre paper | 57 x 76,5 cm 70 71 estudi home ii | 2009 | llapis i aquarel·la sobre paper | 28,8 x 21,4 cm estudi home | 2009 | llapis i aquarel·la sobre paper | 29,8 x 21,4 cm 72 73 estudi personatge iii | 2009 | llàpis sobre paper | 29 x 21 cm dibuix personatge i | 2009 | llàpis sobre paper | 29 x 21 cm 74 75 76 77 estudi miraestels i | 2009 | oli sobre paper | 36 x 51,5 cm estudi miraestels ii | 2009 | oli sobre paper | 38 x 48,5 cm 78 79 mare d’ous | 2009/2010 | oli sobre tela | 114 x 195 cm 80 81 parella iv | 2009 | oli sobre paper | 56 x 76 cm parella i | 2009 | oli sobre paper | 56 x 76 cm 82 83 parella iii | 2009 | oli sobre paper | 56 x 76 cm parella ii | 2009 | oli sobre paper | 56 x 76 cm 84 85 globulins en rosa i groc | 2009 | oli sobre tela | 130 x 195 cm orbita oval | 2009 | oli sobre tela | 130 x 195 cm 86 87 patxim – patxam | 2006 | oli sobre tela | 130 x 97 cm globulins a l’alba | 2009 | oli sobre paper | 75,5 x 105 cm 88 89 caminant oval | 2006 | poliester i fibra de vidre | 112 x 135 x 71 cm parella ii | 2006 | poliester i fibra de vidre | 89,5 x 67 x 61 cm 90 91 eduardo mendoza A principios de junio de 2009, Robert estaba pasando unos días en Fortaleza, Brasil. Cerca del lugar donde vivía hay unas dunas que limitan con una extensa selva. Obsesionado por los colores, Robert se fue con un cuaderno de notas a tomar apuntes del paisaje: tres franjas de terreno, una amarilla, la otra de un verde intenso y variado, la tercera, el cielo azul. Captar este contraste le parecía un reto, y afrontarlo, un placer. Estaba solo en las dunas concentrado en su trabajo cuando vio algo raro en el horizonte: no tanto un rayo de luz como una vara luminosa, al extremo de la cual había una figura brillante. Posteriormente ha pensado si esta aparición no sería un medio mecánico encaminado a producirle un trance hipnótico. Si su propósito era éste, no dio resultado, probablemente porque estaba absorto en su tarea y la mirada iba y venía del paisaje al papel sin detenerse en ninguno de los dos el tiempo necesario para que la operación surtiera efecto. Poco después empezó a su alrededor lo que él denomina una triangulación. El término es exacto. Triangular es unir por medio de triángulos ciertos puntos determinados del espacio para levantar un plano. Otras veces utiliza la palabra escanear, en el sentido que se le da en los aeropuertos: comprobar si la persona lleva oculto algún objeto de un determinado material, fundamentalmente un arma o un aparato mecánico. Según dedujo Robert a posteriori, estaban comprobando que no llevaba una máquina fotográfica. Es algo que los alienígenas hacen regularmente para que no quede constancia fotográfica de su presencia. En esta ocasión no sabían que la persona en cuestión era experta en reproducir la realidad por me- 92 93 dios manuales, es decir, un pintor. Sea como sea, una vez verificada la imposibilidad de ser retratados, los alienígenas hicieron acto de presencia. Robert no sabe cómo llegó la nave. Primero la vio aparecer y desaparecer, “de un modo holográfico”. Como tampoco recuerda cómo se fue, deduce que la nave se desplaza rodeada de un halo o una nube que la hace invisible o imperceptible a voluntad. También es posible que, sin ser consciente de ello, estuviera ya bajo los efectos de la hipnosis o de algo que mediatizara su percepción. La nave era de grandes dimensiones y de aspecto peculiar, como puede verse en los cuadros realizados a partir de los apuntes y los recuerdos. Su forma era la que habitualmente se atribuye a los llamados platillos volantes, pero en la parte inferior tenía un cilindro también muy grande, como un edificio circular, con ventanas, que daba a la nave una forma de hongo. Esta estructura tan poco aerodinámica le hace pensar que tal vez la parte cilíndrica es telescópica, es decir, que se recoge y encaja dentro de la nave cuando ésta ha de desplazarse. Más curioso es el aspecto de este cilindro: delante de las ventanas dispuestas en círculo por pisos, hay un aro o una plataforma; las sucesivas plataformas están unidas por unas columnas también cilíndricas. Predominan los tonos metalizados con contrastes de azul, añil y violeta. La nave continúa estable. Los alienígenas se manifiestan. Por supuesto, el relato de Robert no es lineal ni abarca todos los pasos. Demasiadas impresiones para ser memorizadas con precisión. Por ejemplo, no puede decir con exactitud a qué distancia está la nave. Una de las ventanas del cilindro se abre y sobre un fondo amarillo a contraluz distingue claramente dos siluetas. No hace falta describirlas porque han sido pintadas por Robert varias veces pero sí se pueden hacer algunas consideraciones sobre su aspecto. Sin ser humanas son, obviamente, dos figuras humanoides. A primera vista recuerdan algunas pinturas o estatuas arcaicas o africanas, también recuerda mucho a las esculturas de Giacometti, estilizadas, con el cuello y los brazos muy largos y la cabeza pequeña. No se ve cómo acaban los brazos, es decir, no se ve si tienen manos o cómo son estas manos. También tienen un aire inconfundible de reptiles, al menos en las facciones: algo de serpiente, de lagarto y de tortuga. Los ojos son almendrados y la pupila los cubre casi por entero. Su aspecto, pese a su extrañeza, no es inquietante sino inofensivo, casi placentero, analítico y más benévolo que otra cosa. La apariencia indica que se trata de una pareja, incluso de una pareja convencional, aunque nada indica que se trate de macho y hembra de la especie. Es más bien que en la figura más alta predomina un aire de dignidad masculina, y en la figura más baja una gentileza de actitud que solemos identificar con la feminidad. Para reforzar esta impresión, la figura supuestamente femenina lleva en la cabeza una especie de corona o tiara, denotando cierto halo aristocrático. Otro misterio es la vestimenta. En algunas pinturas parecen llevar una ropa ceñida pero no adaptada al cuerpo, una especie de chaqueta o levita. En otras no llevan nada y la apariencia de ropa la da una epidermis oscura y escamosa. En esto como en otros muchos detalles, el recuerdo de Robert es impreciso. Al mismo tiempo es demasiado preciso, ya que sólo vio a estos dos personajes de lejos y a contraluz contra el fondo amarillo de la ventana. El tener una idea tan precisa le hace pensar que tal vez estuvo más cerca de ellos, probablemente cara a cara. Esta suposición le llevaría muy lejos: Robert habría sido conducido al interior de la nave y luego devuelto al exterior después de haber borrado de su memoria el recuerdo de esta visita, aunque no del todo, puesto que recuerda la apariencia externa de los dos alienígenas. Si fue trasladado en estado de trance hipnótico, es posible que sometido nuevamente a hipnosis pueda recuperar la memoria perdida. De momento, la experiencia termina con la marcha de la nave, igualmente repentina, envuelta en nubes o en una espesa niebla. Así la ha pintado varias veces, aunque en la pintura se ve ascender la nave y desprender un chorro incandescente. Entre este momento y el regreso a casa hay un hueco. Marina, que vive con él, tiene familia en Fortaleza y es quien le ha llevado a este lugar para que descanse, relata la inquietud de la familia al ver que se hace tarde y Robert no vuelve de su excursión pictórica. Está oscureciendo y salen a buscarlo a las dunas. Lo encuentran “con expresión extasiada, ojos grandes y ‘aire en el pecho’”. Al preguntarle si está bien, Robert responde que sí y que ha visto un platillo volante. Refiere lo ocurrido y la hermana de Marina confirma que en la región se han producido bastantes avistamientos, aunque no contactos tan directos. Fenómenos en el cielo, a veces sobre el mar, con desplazamientos irregulares. En su momento informaron de este avistamiento a las autoridades, que escucharon el informe y tomaron nota de él. En días posteriores, Robert se entera de que en la región ha habido casos frecuentes de avistamiento, pero nada similar a su experiencia. Hasta aquí el relato de los hechos. Durante los sucesos referidos anteriormente e inmediatamente después, Robert ha ido dibujando lo 94 que veía, las formas y los colores. Después siguió viajando y un mes más tarde, ya de regreso en Barcelona, empezó a pintar lo que había visto a partir de las notas y de sus recuerdos. Este trabajo le ha tenido plenamente ocupado hasta el día de hoy. En el estudio se ven algunos cuadros a medio hacer, parte de una serie anterior de pinturas, que han quedado en suspenso. Lo que pinta sobre la experiencia vivida en las dunas de Fortaleza es reiterativo y coherente: varios cuadros representan la nave y hay varios retratos de la pareja de tripulantes enmarcados en su ventana. Si los alienígenas tomaron precauciones para no ser fotografiados, eligieron mal a la persona, porque Robert posee una larga experiencia como pintor. Como todos los pintores tiene una predisposición natural a percibir y reproducir la realidad externa, y muchos años de práctica ha agudizado esta capacidad. Robert siempre ha sido un pintor realista, con todos los matices que requiere esta clasificación. La figura siempre ha tenido un papel central en sus cuadros, sin que se puedan calificar de figurativos, y mucho menos de hiperrealistas. Por lo general pinta figuras esquemáticas que conviven en la tela con formas geométricas. En sus cuadros el color suele predominar sobre los demás elementos. Robert Llimós nació en Barcelona en 1943, estudió bellas artes y se ha dedicado toda su vida a la pintura y la escultura. Su obra es conocida y reconocida a nivel internacional y goza de una excelente reputación. En el terreno artístico ha ido evolucionando y cambiando, como hacen todos los artistas, pero siempre ha mantenido unas constantes que responden a su modo particular de entender el arte. Estas constantes aparecen también en las pinturas relacionadas con los alieníge- 95 nas. Por más que el asunto sea insólito, es imposible no identificar la autoría de los cuadros. Los cuadros son de tamaños variados, pero no faltan los de gran tamaño, y en ellos se advierte una considerable inversión de tiempo y esfuerzo. Si primero realizó acuarelas, en seguida se pasó al óleo, porque las imágenes que quería plasmar procedían de una memoria confusa y necesitaba un medio que permitiera correcciones. En todas las obras relacionadas con el tema se aprecia una innegable sinceridad. Esto, por otra parte, es obvio. La personalidad de Robert Llimós está totalmente alejada de la trampa. Por otra parte, su carrera está sobradamente establecida y no necesita recurrir a ningún truco publicitario. Por último, la perspectiva comercial de estos cuadros no es halagüeña: salvo la firma que los avala y la calidad intrínseca de cada cuadro, no creo que el tema de los alienígenas tenga mucha salida en el mercado del arte, aunque esto está por ver. De lo que no me cabe duda es de que las obras encuadradas en la serie Contactos responden a una necesidad personal del artista, sin consideraciones de ningún otro tipo. Hace dos años y medio, en enero de 2007, Robert Llimós expuso en Sitges un mural de grandes dimensiones (unos 11 metros por titulado Metamorfosis. El mural es un compendio de las más profundas preocupaciones del artista, una amplia visión hacia el pasado y hacia el futuro. Desde que fue expuesto, Robert ha ido modificando algunos aspectos de la obra, retocando varias veces una figura gigantesca y misteriosa que desde lo alto mira y preside, unas veces con curiosidad, otras veces con severidad lo que ocurre en la parte inferior del mural. Detrás de este ser se extiende el firmamento, casi cubierto por la imagen. En la parte inferior aparecen unos seres humanos en actitud abatida o desespe- rada. Uno de los personajes mira hacia arriba en una de las versiones; en otra versión aparta la mirada y se cubre los ojos con el antebrazo. Desde esta parte terrestre se elevan hacia la parte superior unos cuerpos blancos que sugieren de un modo inequívoco espermatozoides. En conjunto, el mural no se presta a una interpretación simbólica; es más bien una imagen que conjura el misterio de la existencia. Posteriormente, Robert se enfrascó en una serie de pintura y escultura cuyo único elemento lo constituyen unas formas ovoides. Estos huevos aparecen siempre en grupos numerosos, normalmente flotando sobre un fondo de color rotundo. A veces están sueltos y a veces están unidos entre sí, conformando estructuras que sugieren formas básicas de vida. Esta fase de la trayectoria artística de Robert Llimós coincide con una etapa de su vida presidida por una grave afección cardíaca. La relación entre este episodio clínico y las referencias a la vida en su sentido más elemental son evidentes. En todo esto parece haber algo de premonición o predisposición a experiencias como la de Fortaleza. Cada cual es libre de interpretar este trayecto como quiera: aquí estamos hablando de pintura. que se haya tratado el mismo tema con la técnica de la pintura convencional: el lienzo, el óleo, la paleta de un pintor experimentado. El resultado de tantos caminos cruzados a la vista está. En definitiva, lo que cuenta son los cuadros y, más concretamente, cada obra en sí. Que las unifique un tema común es anecdótico, como lo es la originalidad del asunto. No faltará quien ponga en duda la veracidad de estos contactos. Es inevitable y en el fondo da lo mismo. Son obras que responden a una experiencia personal expresada por medios artísticos y en este sentido, no se diferencian de las demás. Se puede dar crédito a la historia o negarla o darle un crédito parcial. Todas las religiones han dejado manifestaciones artísticas que se pueden apreciar sin necesidad de aceptar las creencias que las provocan y las sustentan. No hace falta creer en la mitología griega para apreciar una Venus, y en definitiva, lo que cuenta es la pintura, aunque a su autor le preocupe también el asunto. Sea como sea, ésta es una muestra insólita. Desde el punto de vista de su realización, se completa tal como está. Desde los demás puntos de vista, abre un interrogante hacia el futuro. Ya he dicho antes que los cuadros que integran Fortaleza son, al margen de su temática, cuadros de Robert Llimós en estado puro. La composición de figuras sobre un fondo de color único, sin estridencias pero sin matices; la convivencia de figuras concretas inmersas en la abstracción; el tratamiento esquemático de un mundo interior con referencias al pop; todo esto está presente. El resultado es ciertamente insólito. Hasta ahora la representación gráfica de los alienígenas y sus aparatos era exclusiva del mundo de la ilustración, y sus momentos paradigmáticos se encontraban en los anuncios de las películas de ciencia-ficción. No creo 96 eduardo mendoza In early June 2009, Robert was spending a few days in Fortaleza, Brazil. Near where he was staying there were sand dunes bordering a vast jungle. Intrigued by the colours, Robert went with a notebook to take notes on the landscape; three bands of territory, one yellow, the other an intense, variegated green and the third, the blue sky. Capturing this contrast seemed to him a challenge, and accepting it a pleasure. He was alone in the dunes concentrating on his work when he saw something strange on the horizon; not so much a ray of light as a luminous pole at the end of which was a shining form. Later he was to wonder if this apparition was not some mechanical device intended to produce a hypnotic trance. If this was its purpose, it did not work, probably because he was absorbed in his task and his eyes were going back and forth between the landscape and the paper without stopping on either long enough for the operation to be effective. Shortly afterwards there started around him what he calls a triangulation. The term is accurate. To triangulate is to join by means of triangles certain specific points of an area to create a plane. Other times he uses the word to scan, as in at an airport to check if a person is carrying a concealed object, usually a weapon or explosive device. As far as Robert could deduce afterwards, they were making sure he was not carrying a camera. This is something that aliens do regularly to avoid photographic evidence of their presence. On this occasion they were not to know that the person in question was an expert in reproducing reality by manual means - an artist. So, hav- 97 ing verified the impossibility of being photographed, the aliens made their presence known. Robert did not know how the spaceship arrived. First he saw it appear then disappear “in a holographic way”. Since he also cannot remember how it left, he thinks that the ship moved enveloped in a halo or a cloud that made it invisible or imperceptible at will. It is also possible that, without being aware of it, he was already under the influence of hypnosis or something that takes over perception. The ship was large and strange to look at, as can be seen in his pictures from sketches and memory. Its basic shape was that of the usual so-called flying saucers, but at the bottom there was an also very large cylinder, like a circular building with windows that made the ship look like a mushroom. Since this structure was so un-aerodynamic he thought that perhaps the cylindrical section was telescopic; that it retracted inside the craft when it had to travel. More interesting still was the appearance of this cylinder; in front of the windows going around it in storeys there was a ring or platform; each platform was connected by a column which was also cylindrical. Metallic hues with contrasting blue, indigo and violet predominated. The ship remained stable. The aliens showed themselves. Of course, Robert’s story is not linear and there are gaps in it. There are too many impressions to be remembered accurately. For example, he cannot say with any precision how far he was from the ship. One of the windows on the cylinder opened revealing two clearly distinguishable figures silhouetted on a yellow background. It is not necessary to describe them because they have been painted by Robert several times, but it is possible to make some observations on their ap- pearance. Although not human they are two obviously humanoid figures. At first sight they are reminiscent of certain ancient, or African, paintings and statues. They are also very reminiscent of Giacometti’s sculptures; slender with elongated necks and arms and small heads. It is not possible to see how their arms end or if they have hands or what these hands are like. They also have an unmistakably reptilian air, at least in their features; something between snake, lizard and turtle. Their almond-shaped eyes are almost entirely covered by the pupils. Their appearance, despite the strangeness, is not disturbing but harmless, almost benign; more analytical and benevolent than anything else. Appearances suggest that this is a couple, maybe a conventional couple, although there is nothing to indicate that they are the male and female of the species. It is more that there is an air of masculine dignity in the taller figure, while the shorter figure gives out the kindly attitude we usually identify with femininity. To reinforce this impression the supposedly feminine figure wears a kind of crown or tiara on her head, lending her an aristocratic air. Another mystery is their dress. In some paintings they seem to be wearing tight, but not figure-hugging, clothes, some sort of jacket or tail-coat. In others they are naked but their dark and scaly skin gives them the appearance of being dressed. In this as in many other details, Robert’s memory is unclear. At the same time it is perhaps too clear, since he only saw these two figures from a distance and silhouetted against the yellow background of the window. Having such an accurate idea makes you think he may have been closer to them, possibly face to face. This assumption has its implications. Robert would have been taken on board the ship and then returned to the outside after having his memory of the visit erased, but not totally, given that he remembers the external appearance of the two aliens. If he was transported in a hypnotic trance state, it is possible that subjected again to hypnosis he would recover his lost memory. So far, his experience ends with the departure of the ship, just as suddenly as it arrived, enveloped in clouds or thick fog. This is the way he has painted it so many times, although in the paintings the ship rises with a shower of light. Between this moment and his return home there is a gap. Marina, who lives with him, has family in Fortaleza and is the one who took him there to rest. She tells of the family’s concern at the lateness of the hour and the fact that Robert had not returned from his sketching trip. It was getting dark and they went out to look for him in the dunes. They found him “with a rapt expression, large eyes and air in his chest”. Asked if he was OK, Robert answered yes and that he had seen a flying saucer. He related what had happened and Marina’s sister said that there had been many sightings in the region of phenomena in the sky, sometimes over the sea, with irregular movements, although there had been no such direct encounters. They immediately reported the sighting to the authorities, who listened to the report and recorded it. Over the days that followed, Robert learned that there had been frequent instances of sightings in the area, but nothing like his experience. This is as far as the account of the facts goes. Both during these events and immediately afterwards, Robert never stopped drawing what he had seen – the shapes and colours. He continued on his journey and a month later, back in Barcelona, began to paint what he had seen from his sketches and memories. This work has kept him fully occupied ever since. In 98 his studio some half-finished pictures can be seen from an earlier series of paintings on which work has been suspended. What he paints of his experience in the dunes of Fortaleza is repetitive and consistent; several pictures depict the ship and there are various portraits of the pair of crew-members framed in the window. Although the aliens took precautions to avoid being photographed, they chose the wrong person, because Robert has extensive experience as a painter. Like every painter, he has a natural tendency to perceive and reproduce external reality, and many years of practice have sharpened this capability. Robert has always been a realist painter, with all the refinements of meaning inherent in the term. Although the figure has always played a central role in his paintings, they cannot be described as figurative, still less hyper-real. Generally speaking he paints schematic figures that share the canvas with geometric shapes. In his paintings colour tends to take precedence over other elements. Robert Llimós was born in Barcelona in 1943, studied fine arts and has dedicated his life to painting and sculpture. His work is well-known and recognized internationally and is highly regarded. In his art he has evolved and changed, like every artist, but has always maintained one or two consistent features in keeping with his particular understanding of art. The constants also appear in the paintings related to the aliens. Despite the unusual events surrounding them, it is impossible not to identify the authorship of these paintings. The pictures are of varying sizes, including larger formats, and a considerable investment of time and effort is obvious in them. Although at first he painted watercolours, he quickly switched to oils because the images he wanted to set down were hazy in his memory and so 99 he needed a medium that allowed for corrections. An undeniable sincerity can be seen in all the works related to the subject. This is, in itself, obvious. Robert Llimós’s personality is totally devoid of any deviousness. Moreover, his career is too well established to need to resort to gimmicks. Finally, the commercial prospects of these pictures are not promising; while the signature and the intrinsic quality of each picture may have some value, I do not think there will ever be much demand for paintings of aliens on the art market, although this could change. What is beyond doubt is that the works that go to make up the series Contactos fulfil a personal need of the artist, quite aside from any other considerations. Two and a half years ago, in January 2007, Robert Llimós exhibited in Sitges a large mural (about 11 metres long) entitled Metamorfosis. The mural is a compendium of the artist’s deepest concerns, a comprehensive vision of the past and the future. Since it was first put on show, Robert has changed some aspects of the work, retouching several times the gigantic and mysterious figure that presides over and observes from on high, sometimes with curiosity, other times with severity, everything that happens in the bottom part of the mural. The firmament stretches out, barely visible behind the figure. In the bottom part appear some human beings in abject and hapless attitudes. One of the figures is looking up in one version; in another it is looking away and covering its eyes with its forearm. From this lower land part there are some white forms rising up which are unequivocally suggestive of spermatozoa. Overall, the mural does not lend itself to a symbolic interpretation; it is rather an image that conjures up the mystery of existence. Later, Robert immersed himself in a series of paintings and sculptures whose only elements were ovoid shapes. These eggs always appear in large numbers, usually floating over a background of overwhelming colour. At times they are unconnected and at others they are linked together, forming structures that suggest basic life forms. This phase of Robert Llimós’s career coincides with a period of his life overshadowed by a serious heart condition. The relationship between this clinical episode and references to life at its most elemental is clear. In all this there seems to be something of a premonition of or predisposition to experiences such as the one he had in Fortaleza. Everyone is free to interpret this series of events as they like; we are talking about painting here. sense are no different from any others. The story can be believed, disbelieved or partially believed. All religions have produced artistic artefacts that can be appreciated without the need to accept the beliefs that generated and nurtured them. You do not have to believe in Greek mythology to appreciate a Venus, and in the end, what matters is the painting, regardless of whether its creator is closely involved with the subject matter or not. However you look at it, this is an unusual art show. From the point of view of the execution of the pictures it is complete as it is. From all other points of view, it opens up a line of questioning for the future. Robert Llimós Neix el 19 d’octubre de 1943 a Barcelona. Estudia a l’Escola Massana i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. S’inicia com a pintor de nova figuració (1965-1968), però, entre 1969 i 1973 passa per una etapa d’experimentació conceptual per retornar després a la pintura figurativa aquest cop dins una línia expressionista i on atorga gran èmfasi al color. Entre meitats dels setanta i finals dels vuitanta viu llargues temporades a Nova York (1975-1983) i a Miami (1987-1988) participant en numbroses exposicions en galeries i en fires. El 1994 La Generalitat de Catalunya li atorga el Premi d’Arts Plàstiques. I have said before that the pictures that make up Fortaleza are, regardless of their subject matter, Robert Llimós pictures in their purest form. The composition of figures on a single colour background, without fanfare and without nuances; the coexistence of specific figures immersed in abstraction; the schematic treatment of an inner world with references to pop art, are all elements present in his work. The result is strangely bizarre. Until now the visual representation of aliens and their paraphernalia was unique to the world of illustration; most typically in posters for science-fiction films. I do not think that it is subject matter that has ever been treated with the conventional techniques of painting; canvas, oils or the palette of an skilled artist. De 2002 a 2006 pinta un enorme quadre d’ 11 x 6 metres, una obra mestra; i projecta el Miraestels, escultura flotant que es pot admirar al port de Barcelona. El 2009, durant les seves vacances a Fortaleza (Brasil), té una experiència inciàtica arrel de l’avistament d’un enorme OVNI. Des d’aleshores aquest ha estat el seu tema referencial a en la realització de la seva producció artística. A més de la pintura, la seva obra més actual inclou l’escultura, els murals i l’obra gràfica en qualsevol de les seves variants (gravat, serigrafia, cartellisme…). Actualment viu i treballa en el su taller de Barcelona. The result of so many roads travelled is there for all to see. Ultimately, what counts are the pictures and, more specifically, each work in itself. The fact that they are unified by a common theme is anecdotal, as is the uniqueness of the subject matter. Some may call into question the veracity of these contacts. It is inevitable and ultimately does not matter. These works reflect a personal experience expressed through art, and in this 100 101 EXPOSICIONS INDIVIDUALS 1967 1969 1970 1973 1974 1976 1977 1979 1980 1982 1983 1984 1986 1987 1988 1990 1991 1993 Galería Ariel. Palma de Mallorca. Sala Vallribera. Eivissa. Galeria de la Rambla. Tarragona. Galería Vandres. Madrid. Galería Juana de Aizpuru. Sevilla. Sala Tres. Sabadell, Barcelona. Galería Sa Pleta Freda. Son Servera, Mallorca. Galeria Mec-Mec. Barcelona. Galería 4 Gats. Palma de Mallorca. Genesis Gallery. New York. Galería Maeght. Barcelona. Galería Yerba. Murcia. Galería Eugenia Cucalon. New York. Galería La Sirena. Cadaqués.. Galeria Joan Prats. Barcelona. Salas Pablo Ruiz Picasso. Ministerio de Cultura. Madrid. Centre Cultural de la Caixa d’Estalvis de Terrassa. Terrassa, Barcelona. Galeria Sa Pleta Freda. Son Servera, Mallorca. Galeria Cadaqués. Cadaqués, Girona. Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Arteunido. Barcelona. Fiac 86. Galería Cadaqués. París. Galería Maeght. Barcelona. Galería Helena Ramos. Cadaqués, Girona. Galería Gamarra y Garrigues. Madrid. Galería Arte Xerea. València. Galeria Sebastia Petit. Lleida. Palau Solleric. Palma de Mallorca. Galeria Cyprus. Sant Feliu de Boada, Girona. Galería Trama, Barcelona. Galeria Cadaqués , Girona. Pavelló de Catalunya, Exposició Universal de Sevilla. Sun Gallery, Seul, Corea del Sur. Galería Trama, Barcelona (presentació de la carpeta de litografias Fruits 92’) Arco 93´. Galería Trama, Madrid. Galería Bat, Madrid. 1994 1995 1998 2000 2006 2008 2009 Sala Pelaires, Palma de Mallorca. Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat. Galería Trama. Barcelona. Museum Bochum. Bochum, Alemanya. Kunstverein Göppingen stadtische Galerie. Göppingen, Alemanya. Arco 95’, Galería Trama. Madrid. Sala Parés, Barcelona. Galería Cyprus Art, Sant Feliu de Boada, Girona. Galería Arita Art. Andorra. Sala d’Art de l’edifici Miramar. Ajuntament de Sitges. Sitges. Barcelona. Fundació Guinovart. Galería Alejandro Sales. Barcelona. Exposició Contacto. EXPOSICIONS COL·LECTIVES 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1970 1971 1973 Mural 64’ Sala d’exposicions del centre informatiu de la construcció Barcelona. Estampa Popular Catalana Galería Belarte, Barcelona. Nueva Gente Arte 65’ Sala Municipal d’exposicions de l’antic hos pital de Santa Creu, Barcelona. Col·lectiva. Fundació Rodríguez-Acosta. Granada. Noves Expressions Sala Gaspar, Barcelona. Mes Plec. Sala Gaspar. Barcelona. Biennal de Sao Paulo. Brasil. Galería Honda. Cuenca. Galería Ivan Spencer. Eivissa. Galería Grises. Bilbao. Dibuix-Dibuix Sala Gaspar, Barcelona. Art Espagnol d’aujourd’hui. Musee Rath, Ginebra. Biennal de Sao Paulo. Brasil. Pictograma I. Barcelona. Assassinat de l’espectador Llibreria Anthropos, Barcelona. Audiovisual Dokumentation Documenta 5, Kassel, Alemanya. Man 70’ Barcelona. Picasso 90’ Galería Aquitania, Barcelona. Encuentros 1972’ Pamplona. TRA 73’ Col·legi d’arquitectes de Catalunya i Balears. Barcelona. 1974 1975 1976 1977 1978 1979 198 1982 1983 Realisme i Somni. Exposició itinerant a Alemanya. Fira Internacional d’Art Contemporani. París. Mostra d’Art i Realitat Colegio de Aparelladors, Barcelona. Art 5’74’ Basilea, Suïssa. Titelles a mans de pintors’ Populart, Barcelona. Mostra de Dibuix Contemporani. Galería Trece. Barcelona. Ultima pintura catalana Galería Juan Mas, Barcelona. Onze artistes de la Segona Generació’ Galería Trece, Barcelona. Avant-Garde Festival of the World Trade Center, Nova York. Artexpo 76’ . Barcelona. Museu del Barri. Nova York. The animals are coming’ Eugenia Cucalon Gallery. Nova York. Manhattan Galería de Joan Prats, Barcelona. Contradiction, Caribe- Mediterraneo. Spanish Institute, Nova York. Ressorgiment Museu del Barri. Nova York. Mostra de Dibuix I Galeria Lleonart, Barcelona. Amnisita a l’Uruguay Fundació Joan Miró, Barcelona. Festa de la Lletra Sala Gaspar, Barcelona. Art català amb nous mitjans dels anys 70’ Bucarest, Timisoara. Rumania. Expocultura Barcelona. Dirty Pictures White Colums, Nova York. 2 Biennale der Europaischen Grafik. Baden-Baden, Alemanya. Blau Sala d’Exposicions de la Caixa de Pensions, Barcelona. Preliminar 1a Biennal de pintura espanyola. Saragossa, Sevilla, Barcelona, Madrid. La imatge de l’animal Palau de las Alhajas, Madrid. Sala Caixa de Barcelona. Barcelona. El gravat de Creació Calcografia Contemporania a Catalunya. Centre Cultural de la Caixa de Pensions. Barcelona. El Vestit Fundació Joan Miró. Barcelona. Biennal de Pontevedra. Estiu 83’ Galería René Metras, Barcelona. Primera Col·lectiva de la Galería Maeght, Barcelona. Blauhaus Sala d’exposicons de la Fundació Caixa de Pensions,Barcelona. Retrats de finals de Segle XX Galería de René Metras, Barcelona. La Cadira, Formules Visuals Exposició itinerant orgnanitzada per l’Ajuntament de Tossa de Mar, Girona. Galería Axe Art Actuel. Toulousse. 1984 Arco 84 Galería Fucares, Almagro; Galería Lucio Amelio, Nàpols. Artigau, Llimós, Serra de Rivera, Dibuixos. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona. Art Espagnol Actuel Itinerante: Toulousse, Fontevraud, Strassbourg, Niça. Fons Nacional d’Art Contemporani i Artistes al Languedoc-Roselló Casa de Velázquez, Madrid; Palau de la Llotja, Saragossa; Palau Meca, Barcelona. Barcelona, Novembre 84’ Galeria Dau al Set, Barcelona. Identitats Sala d’exposicions de la Caixa de Pensions, Barcelona. El cotó i l’Art Saló dels Consols, Casa de Lallotja de Mar, Barcelona. Arte 1984 Galeria Juana de Aizpuru, Basel, Suïssa. Invocació de la Quimera Galería Maeght, Barcelona. Des del Paper Galería Fulcares, Almagro. 1985 Arco 85, Madrid. Galeria Dau al Set; Galería Fucares. Nits Caixa de Pensions, Barcelona. L’Avantguarda a Catalunya 1900-1985, Galeria Dau al Set Barcelona. Llegim sabates Caixa de Barcelona. El Desnudo Galería Juana de Aizpuru, Madrid. Recuerdo de Almagro Galería Fucares, Almagro. Art Europeu Galeria Theo, Barcelona. Rondo Seconda Rassegna Internazionale d’Arte. Amalfi, Italia. Barcelona, Paris, New York. El camí dels dotze artistes catalans, 1960-80. Palau Robert, Barcelona. 1986 L’Avantguarda Galeria Dau al Set, Barcelona. Projecte per una col·lecció Galeria Theo, Barcelona. Convergences Sud F.R.A.C. Pyrenées, Maison de Gascogne, França. Coquet, Lumineux, Meuble F.R.A.C. Midi-Pyrenées. Albi, França. Pintar con Papel Circulo de Bellas Artes, Madrid. Terrae-Motus 2 Fondazione Amelio Instituto per l’ Arte 102 103 1987 1988 1989 1990 Contemporana. Napoles, Italia. Catalunya Centre d’Art II Congrés Internacional. Convergences Sud F.R.A.C Midi-Pyrenées. Albi, França. 10 Años Galería Sa Pleta Freda. Son Servera. Mallorca. Caixes Galería Arteunido, Barcelona. Tristan Capella de la Misericordia, Palma de Mallorca. A mi perro Galería Juana de Aizpuru, Madrid. Terra-Motus 2 Grand Palais, Paris. Alegria de Vivir Fundació Peter Stuyvesant, Amsterdam. Contemporany artist of Catalonia The Jerusalem Sherover Theater. Jerusalem. Fundació Caixa de Pensions, Inicis d’una col·lecció. Centro cultural de la Caixa de Pensions, Barcelona. Triangle Workshop Barcelona. FIAC 87 . Galería Marwan Hoss, París. Le Defi Catalan de Picasso et miro a la nouvelle Generation Chateau de Biron, Dordogne, França. Figuracions Sala Pares, Barcelona. Alfons Roig i els seus amics Sala Parpallo, Palau de la Scala, València. Cafetera Express Centre d’Art Contemporani, Girona. Diàmetre Galeria Arteunido, Barcelona. Amb Barcelona Galeria Barcelona, Barcelona. Papers interiors i exteriors Galeria Pergamon, Barcelona. Pintura sobre Paper Sala Parés, Barcelona, Sobre Paper GalerÍA Maeght, Barcelona. 17 Pintors catalans i la Revolució Francesa Institut Français de Barcelone. Barcelona, Paris, Lyon, Andorra. Certamen XX Aniversari Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona. Kunst Rai 89’, Galeria Gamarra y Garrigues, Amsterdam. Holanda Mediterraneos Galería Theo, Madrid. “15 Anys d’Art Espanyol a la Galería Maeght, Galeria Maeght, Barcelona. La Generació dels 60 Galeria Barcelona, Barcelona. Grans en petit format Galería Theo, Barcelona. Cooperació Global per un món millor, Marsella. Col·lecció Amics del Centre d’Art Reina Sofia Madrid. Tria Sala Parés. Barcelona. Cinc dels seixanta Galeria Palma Dotze. Vilafranca del Penedés, Barcelona. 1991 1992 1993 1994 Col·lectiva de Marinas Galería Helena Ramos. Cadaqués. Memorial de Beckett Sala Beckett, Barcelona. Col·lectiva Galeria Guillem & Tresserra, Barcelona. Galería Ursula Funk - Pepa Villalba. Barcelona. 38X50=50X38 Galería Pergamon, Barcelona. Sobre el rojo Galería Helena Ramos. Barcelona. Galeria Trama. Barcelona. Sala Parés, Barcelona. Les Avant-gardes de la Sculpture: La Catalogne Ville de Merignac, França. TARDOR 1991 Galería Helena Ramos, Barcelona Criatures Misterioses Sala Sant Jaume de la Fundació de la Caixa. (Itinierant per Madrid i Girona). L’Art Actiu. Col·lecció Fundació Peter Stuyvesant Fundació Joan Miró, Barcelona. A Barcelona Sala Parés, Barcelona. Constants de l’Art Català actual Centre d’Art Santa Mónica, Barcelona. Un barri d’artistes Sala Gespa, Barcelona. Poesia de paper, paper de poesia Galería Maeght, Barcelona. Museu Nacional d’Art de Catalunya. Un any d’adquisicions, donacions i recuperacions, Barcelona. Natura Morta . Galeria Trama, Barcelona. 7 del 67 d’ahir Sant Andreu Teatre, Barcelona. Identidades Galería Alejandro Sales, Barcelona. Col·lectiva de Marinas. Galería Helena Ramos, Cadaqués, Girona. Gent d’eina, Homenatge a Miró. Galeria Carles Taché, Barcelona. Col·lecció testimoni 92-93. Sala Sant jaume de la fundació de La Caixa, Barcelona. II Biennal de la Pro lluita contra la Sida. Palau Robert, Barcelona. Cinc escultures a l’escola d’Arquitectura. Ecola d’Arquitectura Barcelona. Criatures Misterioses Gran Hotel, Mallorca. 39è Salon d’Art Contemporain. Centre Culturel et Artistique de Montrouge, França. Miró 100 anys després. Galería Bat. Madrid. Exposició d’escultures contemporànies. Jardins de Can Altamira. Barcelona Abanicos de Artistas Contemporaneos Galeria Bat. Madrid. Nord Sud. Galeria Maeght, Barcelona. Plats d’artistes. Fundació Llorens Artigas. Gallifa, Barcelona. Ex-Libris Homenatge a Walter Benjamin. Colera, Girona. 1995 1996 1997 1998 Col·lectiva d’estiu. Galeria Trama, Barcelona. The Barcelona 92’ to Atlanta 96’ Sculpture Project. Lowe Gallery, Atlanta. Homenatge als Animallers, Can Altamira, Barcelona. Bodegons Galería Verena Hofer, Barcelona. Art Catalan Contemporain 43e. Congrés Confederal CFDT Corumde Montpellier. Orígens Galeria Cyprus, Sant Feliu de Boada, Girona. Mediterrania un Mar d’Influències Casal Solleric, Ajuntament de Palma, Mallorca. Angeles en Madrid Galeria Bat. Madrid. I Triennal d’Art Gràfica, La estamp a Contemporània Palau Revillagigedo, Asturias. Proposta per una Col·lecció Particular. Galeria Caligrama, Barcelona. Barcelona ‘ 92 to Atlanta ‘96, an Expression of Friendship, Atlanta Classic Cars, Atlanta, U.S.A. III Biennal d’Art contra la Sida. Museu Arqueològic de Catalunya, Barelona. Col·lectiva Galería Trama. Variacions per la Igualtat Sala d’exposicions Pia Almoina, Barcelona. Fons per una Col·lecció II. Museu d’Art Contemporani de Barcelona. 25é Aniversari de l’Assamblea de Catalunya. Saló del Tinell. Barcelona. Arco ‘97. Galeria Trama, Madrid. Solidaritat i Art. Milà 1972-Barcelona 1997. . Museu d’Història de Catalunya, Barcelona. Diàlegs amb la Col·lecció Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Barcelona. Art per al cor Palau Robert, Barcelona. On són els meus ous? Galeria 3 Punts, Barcelona. Pintura dels setanta a Barcelona, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Barcelona. El MACBA a ... El Prat de Llobregat. Sala d’Art Josep Bages, El Prat de Llobregat, Bacelona. Descoberta de la Col· lecció. MACBA , Barcelona. Homenaje a Federico Garcia Lorca. Galeria Bat, Madrid De Cap de Creus a Cabo Fisterra La Coruña. Arco’98. Galeria Trama. Madrid. Quina hora és? Galeria 3 Punts. Barcelona. Homenaje a Walter Benjamin. Institut Cervantes, Lisboa. 104 1999 2000 2000 2001 2002 Ciento y... Postalicas a Federico García Lorca (1898-1998). Museu Postal i Telegràfic, Madrid. Homenatge a Rafael Berti. Fundaciño José Niebla. Gerona, 1999 Art de Fi de Segle. Fons d’Art d’Olot, Girona. Spirit of Barcelona, David Messum Gallery, Londres. Poetry & Pelaires Sala Pelaires, Palma de Mallorca. Art on my Bed Galeria Cyprus, Girona. Homenatge a Joan Brossa Fundació Llorens Artigas, Gallifa, Barcelona. 10 x 10 Galeria Trama, Barcelona. Vaut le Voyage Galeria Cyprus. Sant Feliu de Boada, Girona. Marenostrum La Galeria, Sant Cugat del Vallès, Barcelona. Què diu el Tarot? Galeria 3 Punts, Barcelona. Temps Fugit, Galeria Llucià Homs, Barcelona. Homenatge als infants UNICEF, Hotel Roc Blanc, Escaldes, Andorra. Otras meninas Organitzada per Together in The World. Fundació Telefónica, Madrid. Col·lectiva Robert Llimós, Victor Mira i Miguel Rasero. Galeria Ignacio de Lassaletta, Barcelona. Pintura i escultura, Artigau-Llimós-Joan Mora-Serra de Rivera. Galeria Morandi, Girona. 25 Aniversari Galeria Ignacio de Lassaletta, Barcelona. Tránsito de Ideas Palau Provincial . Claustre d’exposicions, Càdis. Otras Meninas, Organitzada per Together in the World. Sala Kubo, Kutxaespacio del Arte. San Sebastian. Espacio Intimo, Galería Trama, Madrid. 2003 2004 Arco’03. Galería Trama. Madrid. La vaixella imaginària, Foodculturemuseum. Antiga Casa de la Premsa, Barcelona. Art i Recerca per a la Diabetis. Palau Robert, Barcelona. 11 Art solidari contra la Sida. Can Fabra, Barcelona. Jardí d’escultures. Poble Espanyol, Fundació Fran Daurel. Barcelona. Escultures al Jardí, Centre Mèdic Teknon. Barcelona. Exposició inaugural del Centre d’Art el Marçó Vell. Centelles, Barcelona. El llegat del Pop Art a Catalunya Museu d’Art de Girona. GIRONA. Col·lectiva Galeria Forma. Llafranc, Girona. 105 2005 2007 2008 2008 2008 2009 2010 Visions del Desig Homenatge a Salvador Dalí en el seu centenari. Galeria d’Art de la Riba. Cadaqués, Girona. Col·lectiva. Sa Pleta Freda. Son Servera. Mallorca. Art i Gastronomia Museu de Figueres, Girona Desacords sobre Art, Polítiques i Esfera pública a l’estat Espanyol. Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Barcelona (MACBA) Kransas, Col·lectiva. Cyprus Art, Girona. Paisatge Faust, Col·lectiva. Museu d’Història Sant Feliu de Guíxols. Girona. Angels. Marienlyst Slot. Helsingor. Dinamarca. Barcelone 1947-2007. Foundation Maeght. Saint Paul de Vence. França. La Sala Tres. En la Ruta de l’Art alternatiu a Catalunya 1972-1979. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Sabadell. Barcelona Mostra col·lectiva de gravat: 21 Artistes. Patronat d’Estudis Osonencs Vic. Barcelona. Diàlegs amb l’Aigua. Intermón Oxfam. Madrid. Galeria Cyprus - El Jardín del Edén. Més enllà de l’objecte – Obres de la col·lecció MACBA Girona Temps de Flors – Instal·lació als jardins de la ciutat. Museo de Arte Reina Sofía – Los Encuentros de Pamplona Fundació Suñol – Signes i Escriptures. MUSEUS I INSTITUCIONS Museo de Arte Moderno do Espirito Santo, Vitoria, Brasil. Fundació Caixa de Pensions, Madrid. Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra. Barcelona. Colección de Arte Contemporáneo. Madrid. Museo de Bellas Artes. Álava. Museo de Sevilla, Sevilla. Fondazione Lucio Amelio. Nápols. Italia. Frac (les Fonds Regionaux d’ Art Contemporain) Roussillon, Midi-Pyrénées, França. Museo Internacional de la Resistencia Salvador Allende. Santiago de Chile, Chile. Fundació Pilar i Joan Miró. Palma de Mallorca. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. Peter Stuyvesant Foundation. Amsterdam. Holanda. Palau Solleric. Palma de Mallorca. Elsa Peretti Foundation, F.P. Sant Martí Vell, Gerona. Museu Nacional d´Art de Catalunya. Barcelona. Ajuntament de l´Hospitalet de LLobregat, Barcelona. Museu D’Art Contemporani de Barcelona. Barcelona. Fundació Vila Casas. Can Framis, Barcelona; Can Mario, Palafrugell, Girona. Fundació Cultural Privada Fran Daurel. Barcelona. ESCULTURES PÚBLIQUES 1987 Ones. Moll Bosch i Alsina. Port de Barcelona. Barcelona. Porta del Jardí, Torre de les Aigües. Barcelona. 1994 Revestiment xemeneia del Palau Güell. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1996 Threshold. Per els Jocs Olímpics d’Atlanta ’96. Plaça del Underground, Atlanta (EUA). 1997 Marc. Parc del Port Olímpic. Barcelona. 2006 Miraestels. Platja de Sant Sebastià. Sitges.2009 Miraestels. Port de Barcelona - Maremagnum. Barcelona PREMIS 1994 Premi d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya. 106 107 108