la ENTREVISTA
Transcripción
la ENTREVISTA
la ENTREVISTA CASIMIR DE DALMAU DIRECTOR EXECUTIU DEL PATRONAT CATALÀ PRO EUROPA ESTIC CASAT I TINC TRES FILLS. SÓC JURISTA DE UB, VAIG FER UN MASTER INTRA- COMUNITARI PEL COL·LEGI D’EUROPA DE BRUGES. LA MEVA TASCA ÉS REPRESENTAR LES INSTITUCIONS DE C ATALUNYA A EUROPA. E LS MEUS HOBBIES ÉS PRINCIPALMENT LLEGIR, ENCARA QUE TAMBÉ M’ AGRADA MOLT LA PINTURA. FORMACIÓ, LLICENCIAT PER LA Mª José Tarancón - Què és el Patronat Català Pro Europa i quins són els seus objectius? Casimir de Dalmau - El Patronat Català Pro Europa va ser creat l’any 1982 amb l’objectiu d’apropar Catalunya a la Unió Europea i alhora dotar Catalunya d’una veu a nivell europeu. Per tant l’entitat va ser creada quatre anys abans de l’adhesió d’Espanya a la CEE amb la mirada posada en Europa. Del 1982 al 1986 el Patronat va desenvolupar activitats de divulgació, d’informació i de sensibilització sobre Europa a Catalunya: les negociacions d’adhesió estaven en curs però no sabíem quan entraríem a la Comunitat Europea.Era clar, no obstant, que l’adhesió a lles CCEE era un objectiu, no només de les institucions catalanes, del govern, sinó també de la societat catalana en el seu conjunt. A finals de l’any 1986 el Patronat decideix establir una seu a Brussel·les, de la qual em vaig fer càrrec a partir de l’any següent.A Catalunya no hem volgut mai ser espectadors passius del procés d’incorporació a les CCEE, sinó tenir-hi un paper actiu, estudiant en cada moment quines són les iniciatives comunitàries, els projectes legislatius que impulsa la UE, els projectes que es tiren endavant i veure de quina manera ens afecten, a nivell de l’Estat i a Catalunya de forma particular. Ens cal saber quines decisions es prenen a Brussel·les, tenir consciència del que es farà a Brussel·les i de com podem intervenir, influir, de manera que les iniciatives comunitàries tinguin en compte els interessos de Catalunya. En aquest sentit el Patronat desenvolupa una tasca de “lobby”. M.J.T. - Existeix alguna entitat semblant al Patronat a la resta d’Espanya? C.D. - L’any 1986 Catalunya va ser la primera Comunitat Autònoma de l’Estat que s’establia a Brussel·les, coincidint amb el País Basc. Els anys següents, de manera progressiva, es van anar incorporant la resta de Comunitats. Avui hi són totes, amb funcions semblants però amb plantejaments i interessos sovint diferents. En qualsevol cas, existeix una molt bona col·laboració entre les representacions autonòmiques a Brussel·les. El Patronat ha estat una estructura original en la mesura que és l’expressió d’un pacte entre les Institucions públiques catalanes -representades per la Generalitat de Catalunya i el sens locals- i la societat catalana representada per les universitats, les caixes, les cambres de comerç, les patronals i els sindicatsamb la finalitat d’afrontar conjuntament el repte de la integració eruoepa. 27 M.J.T. - Les iniciatives legislatives que impulsen les Institucions de la UE poden afectar les empre ses. De quina manera el Patronat pot influir-hi? C.D. - La realització del mercat interior europeu que afecta de forma principal el marc general d’actuació de les empreses - ha estat un dels grans objectius de la UE durant els darrers anys. I encara no està del tot assolit. L’empresa ha d’estar atenta als projectes que impulsa Brussel·les. En la mesura que les decisions depenen de Brussel·les, el Patronat recomana sempre a l’empresa una actuació preventiva:és adir, associar-se al procés des del seu inici i no esperar a que les decisions hagin estat pràcticament adoptades per intervenir. Des del Patronat es reprodueix l’esquema de funcionament habitual: si Brussel·les tira endavant iniciatives que poden afectar a les empreses o a sectors concrets de l’economia, el Patronat en fa un seguiment tècnic i intervé prop de la Comissió Europeu, del Parlament Europeu i del Consell de Ministres. Però sense ocupar mai l’espai de les organitzacions empresarials, professionals o socials. Nosaltres no presentem propostes en el lloc de a qui correspon fer-ho, però el que si fem es donar suport a les organitzacions patronals, sindicals i professionals que intervenen, mitjançant les seves pròpies estructures, per reforçar les seves posicions. M.J.T. - Que li semblen totes les innovacions uni versitàries del Pla de Bolonia?. C.D. - Aquest és un tema molt important que afecta bàsicament a la comunitarització dels sistemes de titulació universitària. Els col·lectius professionals han de tenir molt en compte el Pla de Bolonia atès que hi ha molts països que ja comencen a aplicar-lo. Tot i que no és una norma comunitària, és un acord polític assolit a nivell europeu i que modificarà a mig termini el sistema de formació i titulació a Europa. M.J.T. - Que li sembla que els professionals basem la nostra formació en les directrius i lleis europees, per així poder assessorar millor als nos tres clients? C.D. - Imprescindible i els felicito. Només cal tenir en compte que els països que estan negociant la seva incorporació a la Unió Europea, a partir del maig de 2004, hauran de transposar més 40.000 mil pàgines de legislació comunitària en el seu ordenament jurídic intern.Més del 60% de la legislació dels Estats membres, està condicionada directa o indirectament per la UE. 28 Tot el que sigui reforçar la formació professional del col·lectiu que Vés. representen, que ha estat sempre especialment actiu pel que fa al seguiment i adaptació a la realitat canviant de la UE, incorporant la dimensió europea, és especialment necessari i encertat. M.J.T. - La Seguretat Social Espanyola (catala na) és una de les més altes d’Europa, fet que supo sa una càrrega social molt gran per a les empreses catalanes. Que li semblaria una reducció de la mateixa?. C.D. - Per contestar adequadament a la seva pregunta caldria consultar una taula comparativa. Per experiència personal puc assegurar-li que el cost de la Seguretat Social a Bèlgica és molt més alt que el de la SS espanyola, i la càrrega fiscal també. M.J.T. - A la resta d’Europa els horaris profes sionals son més compatibles amb la vida familiar, sobre tot per a les dones que ens dediquem a tre ballar i tenim família. Des del Patronat Català Pro Europa, com veuria ajudes a les dones professio nals per aconseguir una reducció de la jornada o possibles deduccions fiscals en el cas de guarderies o servei domèstic. C.D. - És evident que la dona que treballa té un problema específic que no està ben resolt i probablement la solució no és únicament una qüestió purament legislativa. És un tema mol més complex que requereix una evolució de les mentalitats en la nostra societat. En qualsevol cas, les dos opcions que Vè. suggereix haurien d’ésser estudiades en profunditat per les Administracions competents i pels partits polítics.