tenim por? la vida sobre un escenari

j
TENIM POR?
Fa dies vaig presenciar les partits de futbol-sala
que jugaven els nostres alumnes, en la fase provincial
per a les Jornades esportives que s' han fet a Gijón , del
6 al 9 d'abril, i deis quals sortiran els qui competiran
aquest estiu a Loyola en la fase final europea.
Era important jugar i guanyar. Eren uns partits
compromesos on calia mesurar molt bé la jugada. Vaig
sentir que un entrenador deia: les jugades no surten bé
perque tenen por de perdre, cal estar tranquils i aleshores segur que es guanya.
Vaig reflexionar molt sobre aquestes paraules i
el que em suggerien. La por de perdre com a paralitzadora, que redueix les própies possibilitats i pot provocar a la lIarga en el temerós, en el poruc, el falsejament de la seva identitat.
De vegades la por de perdre imatge o simpatia
fa que juguem a la defensiva, pendents més del marcatge del contrari que d'anar endavant i arriscar-se a
construir jugades de gol -que al fracassar possiblement arrencaran desaprovació entre el públic-. Per altra banda, a vegades, sembla que la preocupació maxima sigui que el temps vagi passant, tot congelant el joc
en una zona neutra i poc perillosa, fent-Io avorrit i provocant el desinteres tant deis jugadors com deis espectadors.
La por de perdre ens va anquilosant. En un primer moment sentim uns impulsos que ens durien a decisions i a accions, peró a forc;a de tallar-los es fan cada
vegada més febles i arriba un moment que, no és que
quedin ofegats, és que ja no neixen.
Només estirant més el brac; que la maniga protectora podrem abastar alió que es troba una mica més
amunt, o una mica més enlla, del lIoc on estem insta¡'¡ ats.
Individualment, i co¡'¡ ectivament, no traiem el
partit que caldria de les nostres capacitats perque ens
fr,?na la por de perdre, que , en el fons, és por a ser nosaltres mateixos. La covardia -ja que és tremendament huma no voler admetre cap fracas - frena el nostre projecte o la nostra forma de ser. Així ens podem
mantenir en un infantilisme disfressat de seny o de prudencia, quan, de fet, només després d'haver fracassat
algunes vegades es pot arribar a una autentica maduresa .
Qui no estigui disposat a perdre no guanyara
mai. Per aixó hem d'arrencar-nos la por de perdre, com
qui arrenca alió que Ii fa malo bé que no Ii deixa créixer
les veritables i autentiques possibilitats.
El temps pasqual que estem celebrant ens pot
ajudar a saber correr el risc i a vencer la por que tots
portem dins. Pot ser venc;uda per la fe en Jesús, que
havent patit i, aparentment, fracassat és Viu perque
Déu el Ressucita donant-Ii la capacitat de vencer el fracas i fent patent que en la Vida no s'ha de tenir por de
perdre.
Rafael Méndez
LA VIDA SOBRE UN ESCENARI
SARAFINA!. The music of IIberatlon. Estrena: Teatre Albénlz 18·10-89
Suposo que la vida és com una funció de teatre. Abans de sortir a escena ningú no ens coneix. La gent, al pati de butaques, esta
expectanti esperant a veure que passara.
Un cop naixem és com si s' obrís el teló, pots veure, en un primer moment la cara de la gent que et mira, t'observa, 1'estudia i,
els agradi o no, tu estas alla per representar una obra amb la gent
que tens al voltant: la gent que no vulgui veure't marxara, pero n'hi
haura que es quedaran i l' escoltaran.
La teva vida va passant... L'obra pot ésser més o menys llarga, pero tú ho deixes tot a l' escenari, perque aquella gent que l' esta
mirant pugui compartir amb tu el paper que representes. Quan 1'0bra s'acaba i el teló es baixa, tu, darrera les cortines, marxes a descansar i la gent també marxa, pero segur que allo que tu has deixat
a l' escenari no s'ha perdut sinó que esta al cor de cadascuna de les
persones que 1'ha vist. 1 qua n marxen a casa no estan tristos perque
I'obra s'hagi acabat sinó que estan alegres perque t'han pogut veure, i són felic;os de pensar que han pogut estar alla mentre tu feies
la teva representació. Tu, tot aixo, no ha sents, pero alla on tu estas
saps veritablement si ho has deixat tot a l' escenari per fer felic; aquella gent que estava alla amb tu.
Suposo que aixo és el que m'agradaria que fos la meva vida.
Disfrutar al mateix temps que faig disfrutar als altres i que, qua n l' obra de la meva vida s'acabi, la gent no plori sinó que rigui.
Recés 1990, 5e F.P.
-1-
he desiljat moltes vegades asseure'm davant d'u~ piano i ésser
capa<;:, tocant, d' expressar els meus sentiments. Es terriblement
frustant que ho intentes i només obtens sons discordes.
A que es deu el que no siguis instrumentista?
Sé, jo vaig estudiar piano, pero la meva historia és una mica diferent del típic músico Vaig comen<;:ar tard a estudiar, quan ja
era gran, i un instrumentista demana molta tecnica; de fet un instrumentista esdevé un malabarista .. . és un treballl molt mecanic. Veritablement el que més m'agrada és dirigir el cor.
Creus que és important la presencia del director davant del conjunt de persones que formen el cor?
El treball més fort del director és durant els assaigs, _pero en el
concert fa molt més del que sembla, perque els cantors es refien
molt d'ell; durant el concert és quan 1'has d'entregar totalment.
Segons l'actitud del director, els cantors responen de formes molt
diverses.
Arribes a sintonilzar amb el cor quan dirigeixes?
Depén molt del teu estat d'anim del moment, pero quan es produeix aquesta sintonia, és fantastic, dóna molta satisfacció personal.
Quina és la teva historia?
Professor de Música
Jo sóc mestre, pero vaig fer la carrera amb la idea que em dedicaria a ensenyar música. Més endavant vaig comen<;:ar a cantar en una coral i em va agradar molt; a partir d'allo va comen<;:ar tot. Al coHegi fa tres anys que dono classes de música.
aEGB
Oriol Comellas
1 sentint la música com la sents, se't fa suportable ensenyar a
grups de 35 nens, com a mínim, amb un interes relatiu?
Qué suposa la música per als nens?
Jo ensenyo música des de 4rt. fins a 8e. d'EGS i les motivacions són diferents. Per exemple, als més petits els agrada molt
cantar i s'ho passen d'allo més bé; amb els grans és més important l'aspecte cultural, fomentar l'interes pels diversos tipus de
müsica , ja que normalment hom escolta només la música que
li agrada.
La veritat és que de vega des es fa una mica difícil i el cas pitjor
és quan 1'has preparat una classe amb molta il'lusió, triant distintes coses per interessar els alumnes i després no ho aconsegueixes. La veritat és que sempre hi ha un petit grup d'alumnes
que segueixen bé la classe, la llastima és que, moltes vegades,
per culpa d'uns poes hi surten perdent tots. De tota manera,
qua n sintonitzes amb ells, quan comproves que el que estas fent
els arriba, és molt gratificant. D'altra banda, és lamentable que
no es puguin utilitzar instruments de percussió a tots els nivells;
aquí ho fem en grups de treball només a partir de 7e i és molt
maco. Generalm~nt organitzem una can<;:ó amb xilofons, tim bals, flautes, etc. Es com un assaig d'orquestra i els nois s'ho passen d'allo més bé, i arnés aprenen ... m'agradadaria poder trebailar sempre així! Sé, potser no sempre, pero sí bastant sovint,
ja que és molt important el contacte directe amb la música.
Quina és J'actitud deis nens davant d'una classe de música?
S é ... aquest és també un tema per comentar extensament. Al
professor de música se'l considera com a un professor estrany,
o almenys diferent deis altres, potser aixo es deu a la connotació que la música té com a assignatura fluixa. A nivell general,
la valoració que es fa d'aquesta assignatura és molt baixa i com
a conseqüencia, l' actitud deis alumnes davant de la classe de
música és molt d iferent en relació amb les altres.
Pero mitjam;ant la música pots arribar a J'anima dels nois?
És molt difícil perque les classes són molt nombroses. De tota
Amb els més petits que hi fas?
manera, a vegades, s' hi arriba, pero per descomptat que no passa sempre.
Treballo molt sobre can<;:ons; el sistema normal és aprofitar una
can<;:ó coneguda per practicar la lectura i l'escriptura.
Per a tu, que suposa la música?
Fredament, la música per si mateixa, considerada com una combinació de sons, és molt interessant; jo m' ho passo bé escoltant
música; i si a tot aixo se li afegeix la dmega emocional que comporta, la capacidad d'expressar sentiments, aleshores es torna
insuperable.
Quin futur té un director de coral?
Els músics, com altres professionals, suposo, tenim un avantatge amb el pas del temps i és que l'experiencia acumulada ens
enriqueix; així com els esportistes tenen una vida limitada, en
el cas deis músies és al contrari; cada cop disposes de més fons
per a poder-ho fer millor, tant a nivell de sensibilitat com de saber distingir el que és important del que no ho éso De vegades
les coses no surten bé i l' experiencia l' ensenya que tot i que avui
no surti bé, dema et sortira millor.
Creus que és necessari saber solfeig per entendre la música?
A mi em sembla qUE. no és necessari saber música per entendre-la; existe ix com una mena de complex que no sabem escoltar música, pero jo penso que, en un concert per exemple, és
com fer de filtre, sent conscient de tot el que va passant, des del
més elemental, un violí que sona al fons, fins als compassos més
complexos.
Veus cap possibilitat de mil/orar les c1asses de música?
Sí, sempre és possible mili orar; més temps de dedicació i una
raonable reducció del nombre d'alumnes per classe afavoririen
l'aprenentatge. Voldria aconseguir quelcom més que el fet de
sembrar un interes o una afecció per la música.
Pero no et sembla que és necessaria una certa educació per a
poder apreciar-ho?
Amic Oriol, t'agrai'm aquest temps que ens has dedicat, així com
aquesta aproximació al món de la música. Practicarem una mica
més amb unes audicions i t'explicarem el resultat...
Fins aviat!
J o crec que l'educació ve de la practica. Si has escoltat abans
quelcom de Mozart, o de qualsevol altre compositor, ja disposes
de punts de referencia sobre els quals recolzar-te. Aquest tipus
d' experiencia és de més utilitat que el fet d' estudiar música.
Jo mai he tingut paciencia ni aptituds per estudiar música, pero
Adolfo Romagosa, Carme Torralva
- 2-
Comprensió empatica (2)
La mestra del Metro, amb el seu dialeg amb el
La primavera
nen, ens donava el mes passat I'actitud comprensiva (enca ra que I'anecdota va sortir escap<;ada en un a línia i no es veia massa ciar
el protagonisme de la frase ). El nen quedava
adm irat i satisfet. Acabarem descrivint alguns
deis efectes que experimentem quan som tractats així. Avui voldria arrodonir I'aproximació
al tema i ho faig inicia lment amb un a formula
física .
.
Aquests dies sortir al camp és una delicia especial.
EIs
arbres
Ini c ien
un a
suau pero decidida brotada cap enfora. Fa
goig de veure al contrallum les fulles verdes i
tendres deis oms o les marrons deis pollancres
per exemple. EIs ametllers es van avan<;ar fa
temps i ara ja tenen un pam de branquillons
a cada brot. EIs roures, prudents, no es deixen
enganyar pel temps i esperen pacients un ambient segur de l tol...
L'empatia és la primavera de les relacions personals. Ens animen a sortir de nosaltres mateixos quan trobem un caliu acollidor i comprensiu. Si fora encara hi ha fred i presentim
perill de gla<;, reste m dintre de casa esperant
temps millors.
És una meravella contemplar fulles i flors ara
i més endavant els sucosos i variats fruits . Tot
ja hi era d'alguna manera dins la soca arrugada o la llavor petitona. J a hi era tot pero restava a I'expectativa d'un ambient extern acollidor i propicio
E
= m c
2
La fórmula d'Einstein sobre la conversió de
la massa en energia pot donar una il'luminació especial del que anem tractant. Diu Einstein en la seva genial i sintetica formula , que
I'energia que es capa<; d'alliberar una mica de
materia, és impressionant. La pedreta que ens
molesta a les sabates podda ronvertir-se en
hores de llum a l menjador de casa o fer fun cionar la tele dies i dies .. . El problema és com
fer aquesta transformació, com convertir la
massa en energia.
Quan parle m de creixement personal o
d'educació podríem dir una cosa similar: I'enorm e font d'energia que en podem treure si
som capa<;os de transformar realitats personals
en fOfl; a de creixement. Tots en som ben con scients, de la d iferencia notable que hi ha entre
saber coses perque ens les han dites o bé ferIes nostres perque les hem experimentades .. .
La gran diferencia entre dir el que hem apres
o comunicar el que hem viscut!
Dones bé, e n el terre ny físic I' instrument
per transformar la materia e n energia és difíci l
de trobar i sobretot de fer-Io funcion ar adequa dament. Pero en el camp personal sí que en
tenim un d' instrument de cadascú . Com passa a la natura amb ...
que és explicar-nos, fer-nos entendre; quan
hauria de ser entendre. Un bon amic que hi
entén molt, d'orientació personal, diu que si
només tenim deu minuts per tractar amb una
persona hauríem de gastar nou i mig fent l' esfore; per comprendre'l. .. i el mig minut final per
acom iadar-nos! Costa no "aprofitar" el poc
temps per donar-Ii un bon consell i dir-Ii el que
"hauria de fer" ... Fóra tan bonic que el topic
de la salutació deixés de ser-ho perque de
debó Ii demanem "com estas"?
Un tercer entrebanc en les relacions de comprensió és en general tot allo que e ns impedeix d'escoltar atentament. Tot allo que e ns
capfica dins de nosaltres i no ens de ixa mirar
més enlla . Costa saber prendre distancia de les
propies preocupacions, pero la perspectiva la
dóna poder allunyar-nos de I'objecte. Oblidar
la propia realitat per a tendre primerament la
de I'altre és de vegades heroico La heroicitat
que amaga el doble senit de "donar la vida".
[ encara una última causa de bloqueig: la in sinceritat. N'hi ha prou que I'altre sospiti que
faig comedia perque tot quedi invalidat i allunyat de l seu interior. De vegades en trobades
de mestres faig una dinamica sobre aquest
punt que consisteix a fer explicar tres histories
per tres deis ass istents. Un d' ells sabem que diu
un a mentida, I'altre tres o quatre i el tercer s'inventa tota la historia encara que el contingut
tingui aspectes parcials verídies. El joc consisteix a veure qui descobreix més encertadament
les mentides.. . i e l resultat practic és que el
grup troba molles més mentides de les que
s'havien "programat". Una sospita de falsedat
invalida tot el discurs!
Un bon consell fina l. Me' l van donar fa temps
i el passo conven<;ut. Quan vegis una bona
peHícula pregunta't de tant en tant si el que
parla s'adon a del que I'altre esta sentint i de
com es troba . És un bon exercici de gimnastica educativa !
Quatre efectes retardadors
De manera similar, pero en se ntit contrari, fan
e l se u e fec te act itu ds i comporlamen ts inhibidors del desenvolupament personal. Concretem-ne alguns.
Un inhibidor de la comprensió i empatia és situar-nos a la defensiva. La sensació de sentirnos ferits o atacats ens bloqueja la capacitat
d'acostament comprensiu. Respostes irritades
o agressives són indicadors que fem marrada
en el camí educatiu ... i que co nvé canviar de
camí. Diuen que la ironia és una mal aglutinant, és un pegament sense més consistencia
que una rialla efím era ... deis altres.
Un altre factor de d ificultat só n les presses i urgencies que ens fan concentrar en el que
creiem més important i normalment pensem
Ignasi Salat, abril 90
DaTU HOIi:E$ .. . CINQVA~
lA ~ILOftf~" .
!
ATcJJí.¡(f ARA [,5
EL HorlftJT !E.J SIU I
-3 -
-
DIA ORIGINAL
Perder 2 horas de clase es de lo mejor que nunca
se encuentra en el mercado. Pero hubo un miércoles
que no sólo encontramos la mercancía, sinó que además nos obsequiaron para el colmo de la felicidad: hacer 2 campanas justificadas con la panza llena. Claro
está que hubimos de aguardar un tiempo para acabar
con la gula, pues el jurado se entretuvo con los exquisitos pasteles, hechos a manos de alumnos. Pero a pesar de todo no nos supo mal esperar el veredicto del
profesorado, porque las cosas deseadas, doblemente
buenas.
Este pan y circo tuvo lugar en una clase de COU,
que acogía a los cien que debíamos sumar. Parecía
aquello el camarote de Grouxo Marx en "A night at the
opera", si es que ustedes lo recuerdan . Y si no, les diré
que aquella sala presenciaría un sangriento combate:
alrededor de las suculencias nos apostábamos en un
cierto orden: los primeros, sentados en el suelo. Detrás,
otros también sentados, pero en sillas. Y los últimos, a
aguantarse sobre las plantas. Al ritmo de los tambores
de la infantería ... quiero decir. .. del tiempo, todos fuimos avanzando, comiéndonos las palabras del jurado
hasta que decidimos devorarlas. Cuando se revelaron
los últimos premios, una avalancha de "golafres", valga la palabra, empezó el combate contra el ejército de
los pasteles.
y aunque ganamos la batalla, tuvimos pérdidas
en nuestro bando: muchas suculencias engañaron a la
vista, pero no al paladar, que encontró un gusto salado a veces y en otras ocasiones, repugnante , aborrecible e inaceptable. Y es que muchas vocaciones de cocinero quedaron frustradas en el gran concurso, nacido en y para COU.
FINESTRA
oBERTA
¿ESTAMOS EN INVIERNO?
El lunes llueve, el martes brilla el sol, el miércoles escalofriantes vientos, el jueves un calor sofocante, el viernes .. .
¿Qué pasa en nuestra atmósfera?
En vista de los últimos cambios meteorológicos sugridos en nuestro planeta, estos últimos días, muchos científicos han buscado alguna respuesta a este extraño fenómeno
climatológico que nos inunda de dudas.
Los meteorólogos ya no saben que decir, están inseguros de sus propias predicciones ya que parece ser no es a
causa de la atmósfera. Según unos informes variados interesados en el tema, aseguran que la gran contaminación, las
centrales nucleares, los productos tóxicos, etc; provocan estos cambios tan repentinos. Los tiempos han cambiado. Quizás, la ciencia ha dado un paso adelante en sus investigaciones, pero este hecho, ha venido acompañado de sus comodidades: sprays, pilas ..., que hacen que la situación empeore.
¿Hay alguna solución? Unos dirán que sí y otros dirán que no . Los que dicen que sí no tendrán pruebas y los
que dicen que no, lo harán por simple comodidad. Creo que
si la gente trata el tema con desinterés, pueden haber, en un
futuro, grandes problemas.
Afortunadamente, la ciencia cada día va aumentando
más en teorías y resultados verídicos y si se sigue así, con prudencia y seriedad, se puede llegar a conseguir grandes progresos y a lo mejor, algún día encontramos una solución a
este tema que nos afecta a toda la humanidad.
Mike Steve Blueberry
Oriol Borrás, 8e. d'EGB
ENQUESTA: Impacte educatiu deis nous canals de TV
,
'
.. ....
-
••••
( .~\~
.~
-.
Santiago Torrents,
5e EGB
M'agrada molt que hi hagi més
canals perque s'aprenen coses.
Pots escoltar més música, pero
els nous canals no han pensat
massa en programes per a nens.
Virginia Menéndez
Professora CES
Marta Inglés
Mare de 4t. i I r. EGB
Si nos centramos en la variedad
de los canales de 1V y en sus intenciones veremos que utilizan
lenguajes distintos. La incidencia de los nuevos canales no
deja de.-ser una ampliación de
mensajes, y por tanto no necesariamente perjudiciales.
Tindran més per triar i, en augmentar la competencia, espero
que augmenti també la qualitat.
Pero per bona informació que
els proporcioni, penso que és
una font passiva que cal dossificar. Segur que encara ens costara més!
Teo Baró, 2n. BUP
Tata la pluralitat televisiva dóna
una majar competencia i, per
tant, una millora qualitativa.
Malgrat aixo, els nous canals
són més passatemps divertits
que espais culturals o informatius. Uur missió és captar públic
divertint-lo, en comptes d'educar-lo.
--..¡
-4-
,.
Col·laboracions
EL PALACIO DE JUSTICIA
Cada uno tendría sus razones para elegir el Juzgado
como opción de entre otras posibilidades; que si quiero hacer Derecho, que si tiene su no sé qué, ... , que si "m'ha tocao", etc.
Sea cual fuere, el caso es que un martes y seis nos dejamos caer en el Palacio de J usticia en el que, tras atravesar
un detector de metales, bajo la atenta mirada de dos números de la Benemérita, nos alojamos en una sala junto a las
dependencias del anatómico-forense. Pero, como las cosas
de Palacio van despacio, pasó algún tiempo hasta que fuimos recibidos por el Presidente de la Demarcación Judicial
de Barcelona. El Sr. Lecumberri no tuvo inconveniente en
extenderse a la hora de explicarnos el funcionamiento del
Palacio de Justicia. De aquí pasamos a la caza y captura de
un juicio interesante que colmase nuestra "sed de justicia" y
que pudiese demostrar la falsedad de aquello de que "la Justicia es un cachondeo" .
Entramos en contacto con la amalgama de personajes
y tipos.que pululan por los cuidados pasillos de este hermoso edificio, a ia espera de ser llamados o de que el bedel pregone lo de "audiencia pública" .
Pero hoy no tenemos crímenes pasionales" ni cuestiones de divorcio, ni asuntos de muertes de por medio (cada
quince días, según un "enterao"). Tan sólo asistimos a hurtos, alguna estafa de poca o alguna riña de vecinos. Eso sí,
no faltaron ni testigos, ni togas, ni policías, ni siquiera algunos martillos para pedir el orden en la sala y alguna madre
que viene a ver a su hijo, recién estrenado como abogado.
En fin, que cada uno extraiga sus conclusiones de esta
experiencia, facilitada enormemente por el señor Guardia,
padre de un compañero de COU.
Manuel Alfonso González, COU
EL METRO
los andenes.
Después cogimos un tren que nos llevó a la estación de Vilapiscina, donde hay unos talleres. Para llegar a ellos, tuvimos que andar por un túnel. A nivel de vía, los trenes se ven_
diferentes, porque normalmente los vemos a la altura del andén . En estos talleres, hacen todo tipo de revisiones y reparaciones de los trenes. Como muchos de ellos estaban desmontados, nos pudieron explicar su funcionamiento.
Ivan Twose, COU
Un grupo de alumnos de COU, visitamos el día 6 de
marzo el Metro de Barcelona. Fue algo más que ver cómo
se venden los billetes. En primer lugar, fuimos a la estación
Sagrada Familia. Allí, está situado el centro de control de
todo el Metro. Desde allí, se sabe en cada momento donde
está cada tren , su velocidad, y se controlan todos los semáforos y los desvíos. Por otro lado, se dirige la alimentación
eléctrica de todas las líneas. Todos estos sistemas, están muy
informatizados. Además, allí ponen los discos que oimos en
EXCURSION
A
BANYOLES
se ofrecía a nuestros ojos. Varias barcas ocupadas por chicas eran atacadas, gozosamente, con armas húmedas. Se intentaba la defensa pero ofrecían poca resistenica. De repente, un zozobre o de la "curia" que había lanzado a uno de
sus ocupantes por estribor, fue la mejor estrategia jamás pensada. Paralizó cualquier acción bélica. Fue una inmovilización total. Todos los ojos de los combatientes observaban,
sin perder detalle, cómo iba a salir la "curia" de tal trance.
Desde el agua alguien intentaba embarcar de nuevo y
los otros dos ocupantes hacían lo que podían. En ese preciso instante la "nave" inició un movimiento descendente que
dejó atónitos a todos los espectadores.
La "curia" en pleno había sucumbido. Los combatientes preocupados por la suerte de sus "mayores" corrieron en
su ayuda y bajo "impulsos nerviosos incontrolados" consiguieron llevar a buen puerto a sus "Jefes".
Las heridas ya se encargaría el sol y el aire fresco de
secarlas.
Era el primero de marzo. A pesar de que en Barcelona amaneció fresco y cubierto, en Banyoles estaba despejado y con sol radiante. La llegada aliaga era tal cual el "Desembarco de Normandía". Tres autocares repletos de alumnos de 2. CES dispuestos a gozar y disfrutar de todo lo que
estaba ante ellos, incluso lo que no podían ni tan siquiera
imaginar.
Pronto se lanzaron al abordaje de las diversas barcas
que parecían estar a la espera de lo que fuera a acontecer.
Alrededor de unas diez barcas, con unos ocho "marineros"
cada una, se llenaron de un batallón dispuesto al combate y
en una, más pequeña que elegante embarcó la "curia" controladora de tal maniobra.
0
Cuando se alcanzó la distancia de la costa que ofrecía
la mejor panorámica de todo el lago, fue entonces cuando
sucedió lo que se relata a continuación:
Estábamos en mitad del lago. Decidimos cambiarnos
de posición; de proa a popa y viceversa. Era una ocasión
para observar desde la mejor posición todo el combate que
M: José Moreno
Virginia Menéndez
Francesc Recuero
- 5-
Malla espacial d'el glmnas.
En estos últimos días se ha comenzado a utilizar un edificio nuevo
tro de los que configuran el Colegio, proyectado como base de acción de
la actividad deportiva.
Al proyectar este edificio, se ha pretendido una semejanza con los
teriales empleados en la edifica.ción principal: ladrillo visto y piedra. Por otra
te existe un implícito desafio estético entre ambos. Este hecho se ha
creando unas formas lineales sencillas, que no compiten, ni lo pretenden,
edificio de origen.
El edificio está organizado en dos espacios exteriores unidos por un
mento de conexión central, transparente, como contrapunto a los laterales,
opacos. En uno de ellos los vestuarios y el gimnasio ocupando la misma
metría, y, en el otro, la zona de adm inistración y profesorado solapado por
squash a los que cubre un solarium superior de césped artificial. La zona
queda de distribución y recepción , así como de relación entre personas y
pendencias. Ambas plantas cabalgan sobre un espacio inferior, en el que se
Fa~na
principal.
Fac¡ana lateral lacees als tallers.
Panoramlca des d'el distri buidor superior.
J
Els squash
dende toda
'Vo
los maltra parimizado
1, con el
r un
eleles, más
la voluI por los
l central
OlS y de~ se ubi-
can talleres, almacenes y, un elemento diferenciado e interconexionado con la
planta baja, la zona exclusivamente femenina:
Creo que es importante reseñar que junto con las zonas deportivas exteriores, se ha realizado un conjunto armónico, en el que se ha trabajado en un
periodo de cuatro años, desde el desanollo del primer proyecto a la consecución de lo realizado, y del que se puede afirmar: HA VALIDO LA PENA.
Es importante hacer hincapié en la posibilidad que se nos brinda ahora
de contemplar nuevos horizones, tanto exteriores como interiores, sobre todo
desde el interior de esa zona acostalada que ofrece encuadres visuales realmente interesantes. Esta es una de las cualidades intrínsecas de la Arquitectura que
la diferencia notablemente de la escultura.
Esta visión interior del espacio cambiante, que varía constantemente
con nuestra situación respecto al entorno, tanto interior como exte.rior, nos hace
comprender la interminable posibilidad de observación que el hombre tiene
como consecuencia de saber ver la Arquitectura.
Luis M. Irazusta Irigoyen, Arquitecto.
Recepcl6 I vest(bul.
Esports
SUPERANT LA BARRERA
.-
Superant la barrera de les dificultats, anem guanyan prac-
ticants i enamorats de I' esport.
Primer va ser la remodelació de les instal'lacions exteriors
(agost 87-abriI89); els camps de basquet, la pista de patinatge i del
"químic", la pista atletica. Una general reordenació d'espais.
Després un nou edifici de vestidors-tallers. Tant necessari!
Avui utilitzats contínuament.
Ara ens cal el bon ús; respectar cada aixeta, cada porta,
cada rajola, cada llum . Perque tenim el goig de I'estrena. 1 el privilegi deis afortunats.
Respectar-ho i fer-ho respectar, als nostres i als que vinguin de fora.
Superem les barreres amb la convicció que no defraudarem
l' esfor~ deis qui han considerat l' Activitat Física com a esencial en
la formació deis joves i en I'ocupació del seu lIeure.
Ventura Marine
NATACIÓ
ATLETISME
Campionat Interclasses de 6e EGB
Intercanvi amb el C.N. Reus Ploms
Esquena Femenina: Maria Carreras 24"5, Anna Negre
33"9, Teresa Romero 35"3.
Proves combinades de velocitat, salt, lIen<;ament i resistencia.
60 m.
Elisenda del Barrio 9"5
Eugenio Martínez 9"1
Ana de Anta 7.00
Pes
Cristian Zuzunaga 7.10
Salt
Ana Gutiérrez 3.60
Eugenio Martínez i Aleix March 3.80
Cristina Manent 2'04"
600 m
Eugenio Martínez 1'57"
Punluació deis 5 primers c1assificats:
Categoria Masculina: Eugenio Martínez
690 Punts
555 Punts
Cristian Zuzunaga
Jordi Urgell
543 Punts
Xavier López
526 Punts
Alberto Palomo
444 Punts
1308 Punts
Categoria Femenina: Cristina Manen!
Ana de Anta
1271 Punts
Ana Gutiérrez
1209 Punts
Ana Roca
1026 Punts
Begoña López
1023 Punts
Per seccions, la "A" va resultar guanyadora amb 10.062 Punts.
Esquena Masculina: Ignacio Casanovas 25"7, Sergio de
la Sotilla 27"6, Ignasi Castelló 30"4.
EQUIP ALEVÍ MINI-BAsQUET "SANT IGNASI"
Viatge a Reus. Un autocar pie de nedadors/es i un altre
de pares i acompanyants. Jornada esportiva, gastronómica i de
convivencia.
A destacar I'aduació deis alumnes de 2n. i 3er. EGB, incorporats a l' equip del Co¡'¡egi: Mireia Grases, Estefania Flotats,
Carlos Alcalde, Antonio Doménech, Sergio Estévez, Ramon Flotats, Alex García, Nacho de Sostoa i Nacho Nart.
També els resultats de Mireia Grases (Bra~a), Patricia i
Bea Ferrer (Crol), Miguel A. Soravilla (Crol i Papallona) i Jordi
Clapés (Crol i Esquena).
. Interclasses de 3er. EGB
"Bateig" competitiu d'aquest curs, celebrat a la nostra Piscina. Destaquem la classificació deis alumnes:
Bra~a Femenina: Mireia Grases 21"5, Agurne Bustinduy
i Ma. del Mar Más-Bagá 29"7.
Bra~a Masculina: Antonio Doménech 26"0, Alex García
26"5, Francisco Boada 27"0.
Crol Femení: Ainoha Vilalta 18"2, Estefania Renobell
19"3, Clara Raventós 20"2.
Crol Masculí: 19nacio Badia 18"4, Ramón Flotats 18"4,
Sergio Estévez 19"3.
Per seccions, la "E" va ser la guanyadora del Trofeu.
Classificats/des per a la final del Campionat de Barcelona (Categoria Promoció)
Bra~a: Cristina Morales, Cristina Huber, Alex García
Guindulain, Antonio Doménech, Abel Arbat, Albert Girons i
Adria Gomis.
Daniel Cantero, Josep Nart, Javier Bassas, Carlos Vlla, Miguel Urlarte,
Jose' AJram, Mario González, Hector Castells, Ignacio Huertas, Juan
Pruñosa, Robert Manuel, Javier Cervantes, BorJa Cabezas, Pablo
O'Callaghan, lñakl Bulstlnduy, Carlos del Rlo, Fernando Cuevas, Sergio
Nieva, Pablo Ayguavlves, Marc Costa.
Entrenador: Xavler Hosta
Crol: Estefanía Renobell, Ma. del Mar Ferreres, María Balcaree, Nacho de Sostoa, Sergi Estévez, Miguel Manic, Emilio
Garriga, Juan Mena.
- 8-
ESCOLA DE FUTBOL 4rt. EGB
NOTICIARI
Tots els alumnes inscrits formen els 2 equips del Collegi Sant
Ignasi que participen en el ''1 rofeu Barcelona 92". La actuació esta
basada en la formació tecnica. En les competicions actuen tots ells
en forma de rotació sistematica.
Balls de Saló. Els alumnes de Turisme, a la Sala-Gimnas deis nous
vestidors, han finalitzat un curs molt animat, i certament, molt mogut.
Rítmica. Participació en la Copa Catalna a St. Caries de la Rapita; exhibició a l'Escola Joan XXIII de Bellvitge; i actuació final de
Copa Catalana a Ueida.
Atletisme. Uiga Catalana Absoluta (Junior i Senior)
. Calendari 4: Categoria "A" masculina:
22 d'abril, a Sant Celoni: JA Barcelona-Condal Sport-Sant Ignasi;
6 maig, a Rubí: GAG. Rubí-La Seda-Sant Ignasi; 20 maig, a Renfe-Meridiana: Nou Barris-Uoret de Mar-Sant Ignasi; 27 maig, a Badalona: Sant Ignasi-JA Montcada-At. Sta. Coloma.
Calendari 3: Categoria femenina:
1 d'abril, a Sant Celoni: St. Celoni-Uulsos Mataró-Sant Ignasi; 29
d'abril, al Prat: Pratenc-U.G.E. Badalona-Sant Ignasi; 20 maig, a
Palafrugell: Palafrugell-Uoret de Mar-Sant Ignasi; 27 maig, a Badalona: Andorra-C.F. Badalona-Sant Ignasi.
Espina Bífida. Alguns diumenges, un grup de joves d'aquesta Associació, realitza la preparació de les seves activitats esportives a les
nostres instaHacions.
Gimnastica Esportiva. Les nostres alumnes varen c1assificar-se
per participar en la Fase Final de Catalunya.
Basquet Interclasses. Els alumnes de 3er. varen fer una Trobada de Minibasquet amb un excel'lent ambient participatiu.
Els de 4rt. EGB realitzaren el seu Festival Interclasses, tot preparant
l'Escola de Basquet de 4rt, d'immediat funcionament.
ESTIU I ESPORT
Del 25 de juny al 20 de juliol
Poliesportiu
6 - 16 anys
de 9 a 13,30 hores
Totes les activitats.
5 - 12 anys
Cursets de Natació
de 10,30 a 11,30 hores.
Aprenentatge i perfecionament.
6 - 14 anys
Gimnastica Rítmica
(i Natació)
de 10 a 13,30 hores.
Iniciació i tecnificació.
Gimnastica Esportiva 6 - 14 anys
(i Natació)
de 10 a 13,30 hores.
Iniciació i tecnificació.
Places redu'ides
Informació: Secretaria del Col-Iegi
Secretaria d'Esports
David Cortés, Enrique Aragón, Pablo Bori, Jaume Farré, Ignacio Fusté,
Paco García, Victor Giné, Javier Manresa, Andrés Puigdengoles,
Fernando Serena, Carlos Zoraya, Carlos Ugarte, Alberto Busquets,
Carlos Manent, Marc Vidal, Javier Sierra, Jordi Sinfreu , Antonio
García·Nieto, Jordi de Bes, Federico Pintó, Eduardo Martínez, Joan
Vidal, Mauro Jover, Jose M.' Saura, Osear Suil s, Rogelio Esteban, Dídac
Jover, Agustí Alvarez, Jordi Berenguer, Jorge Bleda, Albert Company,
Joaquin Fernández, Giulio Lucarda, Txomin Martino, Carlos Picas,
Eduardo Serra, Alfonso Soteras, Daniel Curra, Ernest Milian, Oriol Baldá.
Entrenadors·Monitors: Javier Barragán, Leandro Crespo i Nacho
Guardia.
--------------------~
A LA BIBLIOTECA
-1VO HI TROBAREU...
vulsiones políticas de una época desde la óptica inocente de una
niña y de sus amigos, así como una reflexión, no exenta de
amargura, acerca de lo que es la vida.
El personaje central, que evoluciolió a lo largo de su corta vida en la prensa, es una niña excesivamente preocupada por
la política y cada uno de sus amigos simboliza también una faceta de los adultos: Susanita sería la femin idad tópica y tradicional, quizá irreal; Manolito, el amor por el dinero y los negocios; Miguelito, la despreocupación; y Felipe, especialmente, lo
humano en general. No hemos de olvidar tampoco a otros personajes, como los propios padres de Mafalda, su hermano Guille y Libertad.
En suma, la lectura de Mafalda es muy amena, absorbente y recomendable para la salud.
Luis Sala, COU
He aquí un comentario acerca"de las tiras cómicas de Mafalda. Personalmente, recomiendo su lectura por varias razones.
Aunque, la básica es la misma por la cual el personaje fue creado: para pasar un buen rato.
Mafalda apareció sucesivamente en tres periódicos bonaerenses entre 1964 y 1973. Su autor, Quino (Joaquín Salvador Lavado) publicó numerosísimas historietas breves, muchas
de las cuales se nos ofrecen, en la actualidad, en once volúmenes editados por Lumen, más uno inédito de reciente aparición.
Mafalda es algo más que un personaje de humor. Es un
retrato vivo de la vida cotidiana en la cual hoy, veintiséis años
después de sus inicios, aún nos vemos reflejados. Es también
un tipo de periodismo que, en clave de humor, aborda las con- 9·
DES DE DARRERA EL TAULELL
- Secretaria, diguim?
Aquesta és la frase més utilitzada per tots en aquestes oficines. Des que obrim
a les 8,30 fins al tard, per telefon o bé de cara al públic, és la canc;oneta de tots els
dies.
Voldria informació sobre ...
Com diu? Cursos de Puericultura? Senyora, Ii asseguro que no els hem fet mai.
Sí, sí senyora. Nosaltres som els JesuYtes de Sarria, pero no hem fet mai aquest tipus
d'estudis.
- Secretaria, bon dia
- Hola! Voldria un certificat.
- De quina promoció és el seu fill?
- No és per al meu fill, és per a mi.
(Ens quedem gelats imaginat-nos I'edat de I'interessat)
- De quina promoció, senyor?
- Crec que vaig acabar I'any 53.
(Ara sí que ens quede m congelats del tot. Gran batibull a Secretaria, quan el
pare se'n va)
Entre nosaltres: A on comencem a buscar?
Després d'una lIarga i polsosa recerca de les velles actes, aconseguim fer el certificat. La Secretaria funciona, sí senyor!
Com podeu veure la feina de Secretaria és molt variada i distreta. Intentem ajudar, informar i col'laborar amb la gent, sigui o no de la "Casa".
Hi ha moments de tot. Des deIs períodes de pre-inscripcions, quan la Secreta. ria, sembla un formigueig de gent i una centraleta de telefons, fins a la tranquil'litat
d'altres moments que aprofitem, evidentment, per a I'organització interna.
Feines: excursions, certificats, matrícules, llibres d' escolaritat, ensobraments de
cartes (que Déu n'hi do!), entrega de títols (a en Lluís el porten de cap), viatges als
nostres respectius estaments oficials d'ensenyament (I'Alejo se'ls sap de memoria) o
com sempre, a la "busca i captura" de les signatures autoritzades (Com que la casa
és petita!).
Ah!) i per tenir, tenim de tot. Fins i tot divertides confusions.
- Es voste el Pare Diego?
(Ja us podeu imaginar en Diego. Vermell, verd, groc; tot un poema).
- No i sí, senyora. Sóc en Diego, efectivament. Pero no sóc el Pare Diego.
(Rialles a dojo).
Darrerament, amb el canvi i remodelació del nostre 1I0c de treball, estem molt
més comodes, més amples, donant una altra imatge. Aquest és el comentari més generalitzat de totes les famílies i personal que ens visiten. Nosaltres hi estem d'acord.
Pero, malgrat les noves instaHacions, de tant en tant, tenim la sensació que el
taulell és massa alt per a segons qui. De cop i volta apareix, del no res, un sobre immaculat i bellugadís penjat a l'aire (aparentment) acompanyat d'una veu ininteHigible. A I'intentar averiguar quin era el misteri, ens adonem que darrera el sobre hi ha
una ma ... i un brac; ... , i estirant més el coll i penjats damunt el taulell descobrim la
cara del menut de Cicle Inicial, que, tot atrafegat i vergonyós, porta un missatge.
Són anecdotes que passen i que hem volgut reflectir per explicar-vos les tasques de Secretaria.
Finalment, un desig. La nova informatització de les oficines que permetra donar un servei més rapid i eficac;.
AMB POQUES
PARAULES
Ja fa dies que a la sala de professors hi
ha penjat un cartell del ''Ve. CENTENAR!
DE SANT IGNASI". La comissió catalana
del Centenari ha publicat el primer número d'un full informatiu sobre l'esperit de la
celebració i les activitats que es preparen.
Els alumnes de BEC, 2n. i 3r. de BUP,
i COU van tenir la jornada de la campanya contra la fam. Diversitat d'activitats, jocs
i dinamiques apropiades. Molts participants al dinar, col·laboració del Sr. Roca, i
bona recolecta .
Marta Munté va assistir a la reunió de
l'ACET -Associació Catalana d'Escoles
de Turisme- a I'Hotel Calderón. Van nomenar l'Escola Sant Ignasi vocal de la Junta Directiva de l'Associació.
Visita de la Sra. Sara Blasi, Delegada
de Serveis Territorials i coneguda de fa
temps a Sant Ignasi. Se li va demanar que
mirés amb bons ulls l'aula de recuperació
i I'increment pressupostari que suposara la
implan tació de la reforma.
El Conseller de Turisme, Sr. Xavier Alegre, va visitar l'Escola d'Hostaleria. Cuiners
i cuineres, cambrers i cé!mbreres, tots degudament uniformats i formats a I'entrada.
El dinar, no cal dir-ho, ben cuinat i ben servil. Breus parlaments i brindis pel fulur de
l'Escola i del Turisme a Catalunya.
Una abundosa representació de la
"Metropolitan Catholic Principals and Viceprincipals Association" de Toranto va visitar Sant Ignasi. Rafael Méndez els va donar fa benvinguda. Interessats en l'aspecte
pastoral, van coincidir amb les activitats de
la campaña contra la fam. Al pavelló es
van trobar amb la grata sorpresa d'un robot animal i d'un interprete de 6 anys.
Ens plau transcriure unes ratlles d'una
notícia del butlletí Bibmug, febrer 1990:
"The Buffalo IBM PC Users Group, is pleased to anounce its recent participation in
the development of computer aided instruction, which will serve elementary grades through universily level for SI. Ignasi
College in Barcelona".
Respectables senyors representants de la
Generalitat, de l'Ajuntament de I'IMPU,
d'Entrecanales, i del CoHegi, van estar dialogan! i observant atentament les files pintades
de verrnell al camp de futbol, límit de l'ocupació temporal per poder realitzar les obres
del segon cinluró. La cosa ja va de veres.
Magda, Diego i Luis
Es mlrl per on es mlrl, és facil comprovar que la nova Secretaria ha quedat for~a bé: acollidora, cómode i espaiosa són els quallficatius més utilltzats pels
hl treballem.
-10 -
Turisme i hostaleria
HACIA DONDE SE DIRIGE EL TURISMO (1)
1993 representará un gran número de retos para todos nosotros. Reto político, reto económico, reto tecnológico y también reto moral.
Pero existe un reto, aún más importante, que los hasta ahora mencionados, el reto de 320
millones de consumidores: ¿Qué piensan?, ¿Qué saben?, ¿Qué les importa?, ¿Qué representa para
ellos?
Hemos hablado con algunos de ellos. Muchos no sabían de que les hablábamos. La mayoría mencionaron los Juegos Olímpicos, otros se referían vagamente a una etapa de bienestar
económico, pero pocos mencionaron el Mercado Unico Europeo.
Entonces, ¿Qué vamos a hacer para que nuestros mensajes lleguen a estas personas?,
¿Cómo "les venderemos" España, Catalunya o Barcelona, turísticamente hablando?
.
La clave del éxito está en estimularlos. Estimular sus motivaciones, sus espectativas, sus valores. Estimular su involucración. Pero, por encima de todo, estimular su demanda.
Reducir nuestros costes de producción para aumentar nuestra competitividad puede ser
uno de los objetivos de cara al '93, pero es sólo un planteamiento parcial.
No tendremos éxito en tanto no consigamos "conectar" con el consum idor, ofreciéndole
un valor añadido acorde con sus motivaciones y expectativas. Mejores carreteras, más limpieza
en nuestros pueblos y ciudades, menos ruido en las mismas, mejor servicio humano en los establecimientos turísticos, mejor calidad general de la oferta turística , etc., etc.
"Vender al precio", por si sólo, no nos interesa. "Vender" las playas y el sol tampoco. "Conectar" con el consumidor es lo ¡vital!
Por esta razón nuestro primer paso debe ser adqu i~ir un conocimiento lo más profundo posible de estos 320 millones de consumidores.
¿Cómo llevarlo a cabo?
1993 es un territorio sin delimitar, necesitamos un mapa. Un tipo de mapa sería el tradicionalmente usado o geográfico. En este contexto la segmentación de consumidores se realiza en
función de las fronteras nacionales de cada país y del color del pasaporte de sus habitantes. No
es el mejor modo de hacerlo y todavía lo será menos, cuando se haya creado el Mercado Unico,
ya que, en 1993, incluso el color de nuestros pasaportes será igual.
Otra posibilidad sería la de contemplar un mapa sin fronteras. Dejemos a un lado las diferencias nacionales. Nos dirigimos a 320 millones de Euroconsumidores vendiéndoles Euro-cervezas, Euro-salchichas y Euro-seriales de TV. Esto podría parecer más simple y más barato. Pero
tampoco funciona. No por eliminar las fronteras entre Inglaterra, Escocia y Gales se logran eliminar las diferencias en el Reino Unido o por unificar Catalunya, Castilla, Euskadi, Andalucía y las
Islas Canarias se habrá creado una España homogénea. En cualquier caso, estaríamos todavía
muy lejos de conocer y comprender al consumidor.
Nuesh'o tercer mapa funciona porque en él lo primordial no es la geografía, sino la gente.
Un mapa "Cross-cultural". Un mapa basado en los valores de las personas.
Josep M. Baiget, Professor de Marketing
TOT DEPEN DES D'ON ES MIRI
Francament sorprenent. No és perque jo sigui noia, pero des del meu punt de vista, elles
van dominar clarament la situació. Era un migdia; en la lIiga de futbol de 3r de BUP tocava enfrontar-se un grup de noies contra un grup de nois. El resultat en el marcador, 7-2 a favor deIs
nois, reflecteix sense cap discussió la bondat de les noies que es van deixar guanyar amb malta
dign itat. És que els nois, aixo del futbo l, s'ho prenen mol! seriosament i, és clar, si haguessin perdut... Ja m'entenen , qüestions d'aparenc;a. Elles van jugar amb molt d'estil, les seves tactiques
eren netes. No és aixo que es diu de les noies que van darrera la pilota, que va! Home ... sí; van
ten ir algun "lapsus", és natural. Arnés, ells tampoc ha van fer tant malament, encara que, tot plegat, depen des d'on es miri.
Montse Alsina, 3r. BUP
CUINA
A L'ABAST
DELS
NANOS
BUNYOLS DE L'EMPORDÁ
(6 persones)
Farina
Ous
Oli
Uet
Sucre
Escor¡;a de lIimona
Uevat
Matafaluga
Canyella en pols
Sal
750 g.
3
1/2 dI.
1 got
300 g.
1 ratllada
15 g.
70 g.
Una mica
Una mica
Poseu en un got uns cent cinquanta
grams de farina, la sal, el lIevat i mig got de
lIet; treballeu-ho tot fins que en quedi una
bola. Enfarineu lIavors un plat, deixeu- hi la
bola, tapeu-Ia amb un drap humit i deixeu-Io
en un 1I0c tebi, a fi que augmenti el seu volum al doble.
Treballeu en un altre pot la resta de la farina, l' oli, la lIet, el sucre, els ous, l' escorc;a de
IIimona, la matafaluga i la canyella. Uavors
ho barregeu amb la bola que teníeu preparada, fent que quedi una pasta tova i seca que
deixareu reposar unes tres hores en un lloc
tebi.
A I'hora de donar la forma als bunyols,
co¡'¡oqueu la pasta al damunt d'una taula enfarinada; feu-ne petites boles, tantes com bunyols vulgueu fer; feu de cada bola un cilindre, allargueu-Io i ajunteu-ne les dues puntes,
us quedaran unes anelles o rosques, que seran les formes definitives deis bunyols.
Fregiu-Ios en un oli bastant fort, els doneu una volta tan aviat com vagin quedant
cuits i agafin un color daura!. Després els escorreu i els espolseu amb sucre.
Poden menjar-se freds o calenls. Amb
moscatell són exquisits.
~~.~~--------------------------~
-11-
DESDE
BOLÍVIA
Cochabamba, 13 de mar<; 1990
Estimada família:
Com estem? La meva família em va
trucar l'altre dia; suposem que us van trucar després per dir-vos que estem bé.
Va estar aquí el General deis Jesu"ites.
Esta visitant Bolívia i va venir a coneixer
el CoHegi. És un home molt senzill i simpatic. Li va agradar molt el que es fa al
CoHegi. Va dir que era una obra molt difícil de dirigir. Va estar parlant una miqueta amb tots els de I'equip. El pobre té un
programa molt atape"it, ja que vol coneixer el maxim de les coses que fan els
jesu"ites, aquí a Bolívia.
El dia 31 d'aquest mes tenim reunió
de voluntaris amb els delegats d'Intermon, ja us explicarem com anira la reunió.
Us enviem algunes fotos més del viatge que vam fer el desembre. No en tenim
de més actuals.
Una forta abra<;ada i petons.
L' ASSOCIACIÓ INFORMA
Per fí, les instaHacions esportives
han obert les portes. A comen<;ament de mar<; es van inaugurar a nivell interno Al nostre parer, el conjunt ha quedat molt bé, com a conseqüencia de la confluencia de criteris moderns tant esportius com constructius. La importancia de l' esport
com a element educatiu, dintre el
marc del CoHegi, el treball tecnic
ben fet i l' orientació professional, comencen a donar els seus fruits. Us
recomanem una visita: els vestidors,
la sala de gimnastica i les tres pistes
d'squash, s'ho mereixen. Pero tota
moneda té cara i creu; els antics vestidors i l' edifici de l' AES no trigaran
a caure al pas inexorable de les excavadores. L'avan<; de les obres del
primer cinturó és imparable; sempre
dol presenciar la desaparició deis
edificis, encara que sigui per a donar pas a d'altres millors.
El CoHegi que presideix les instaHacions i presencia el pas del
temps, unes pedres centenaries que
saben de l' enyoran<;a de temps passats, de la iHusió de viure un futur in-
cert i canviant, ben segur que podríem explicar moltes histories d' objectius assolits, de frustacions, de
somnis trencats abans d'hora.
Pero tornem a la realitat actual
del CoHegi. Voldríem comentar-vos
la reunió mantinguda amb Montse
Soler, directora d'EGB. Li vam trametre les inquietuds que alguns pares d'alumnes ens havien confiat i
que abarquen temes diversos. Vam
comentar, en profunditat diferents
casos i vam concIoure que seria bo
d'establir, durant I'any, unes reunions periodiques amb els delegats i
la direcció d'EGB per tal que la
coHaboració i comun icació sigu i
cada cap més intensa i per anar seguint de prop el desenvolupament
de I'any escolar en els diferents cursos i seccions.
Us demanem dones, que colHaboreu amb les vostres aportacions
per millorar l' educació deis nostres
fills.
Carmen Torralva
Adolfo Romagosa
Presidents
Montse, Jordi i Wilka
D'UN DIARI DE
COCHABAMBA
La solución de los problemas del hambre, la miseria y la drogadicción que afecta a los paises del tercer mundo, consituye una preocupación permanente de la
Iglesia Católica y en esa tarea debemos
participar todos.
La afirmación corresponde al General
de la Compañía de Jesús, P. Peter Hans
Kolvenbach, quien permanece en esta
ciudad desde el miércoles por la noche.
Luego de la visita efectuada a Santa Cruz
y Cochabamba, me encuentro muy impresionado por el trabajo que desarrollan
los Jesuitas en Bolivia, dijo el P. Kolvenbach, en breve contacto con la prensa.
Al tiempo de expresar su satisfacción
de encontrarse por primera vez en Cochabamba y enviar un fraterno saludo al pueblo, propugnó la búsqueda de una solución al problema de la dorgadicción que
afecta a paises del tercer mundo porque
"es la Iglesia misma la que pide a todos,
y particularmente a los religiosos, consagrarse a la ayuda de los pobres. "
El P. Kovenbach, dijo que el hambre
y la miseria que afecta a muchos paises
constituye también otra preocupación,
porque Europa Occidental ha volcado su
cooperación hacia Europa Oriental, olvidándose de que también el problema alcanza al tercer mundo, particularmente a
Africa y América Latina.
Comentó también sobre los cambios
que se originan en los paises socialistas.
"La Iglesia mira esos cambios con mucha
esperanza, porque significa el fracaso
económico del sistema marxista y comunista y una mayor apertura a la libertad
de expresión y también a la libertad de
o, "
aCClon
.
Finalmente, se refirió al Concilio Vati cano n, al que calificó, como una verda- 12 -
der intervención del espíritu en la vida de
la Iglesia, pero que muchas veces se olvida que no son cambios superficiales.
cuando el espíritu habla, son siempre
cambios radicales que suponen la conversión del corazón; ésta es la razón por la
que toda esta renovación de la Iglesia es .
lenta, porque supone la conersión de todos nosotros al mensaje de la Iglesia."
"El Concilio ha dado un mensaje muy
claro sobre el desafío del tiempo de hoy
y la Iglesia trabajo poco a poco en este
sentido.
Encomanem en les nostres
pregaries Fawzi Al Fares,
pare de I'alumne de Turisme Amjad.
«
z
o
..J
W
Ü
a:
«
ro
'"g"'
o
CONSELL DE REDACCIÓ
Pares de famJ1ia: Adolfo Romagosa, Carme Torralva i Ferran Cortés.
Professors: M. Teresa Arbonés, Jesús
Frauca, Esther Iglesias, Enrique López,
M. del Mar Uistose/Ja, Ventura Mariné,
Montserrat O/Jer, Francesc Orobitg, CarIes PortabeJ/a i Carmina Sola-Morales.
A/umnes: Montserrat A/sina, 3r. BUP.
REVISTA A UNA
CoHegi SI. Ignasi
Carrasco i Formiguera, 32
08017 Barcelona
<D
oq
"'ni
.,'"
~
'0
ü
>-
a.
o
Ü