N - MENORCA atlas náutico
Transcripción
N - MENORCA atlas náutico
Urbanització CALESPIQUES SES TRUQUERIES TORRE DEL RAM va Co MAL LLOC Llenegall d’Estiu Coves Coves Es nc -ci Pu 256 0,5 0,4 0,3 0,2 0,1 286 261 Esbrufador va sq Pesquera de l’Amo nta de ste Es sa lle Ra ret ga na nta rp eta Ci r go Gr an ng s’A ue ra Po nt ny a Po nt d’e 800 600 400 PA d’e ya 164 30 32 PA nG il nG 321 il 346 Ro ja PA 37 PCo 362 PCo 343 PCo 362 316 40 PA 0 0,5 milla 376 P 200 a an PA 1.000 m t les lem Pu PAl co s’A de alo ts Pont d’en Gil Sa Pesquera Cap de Menorca Es Paput Raconada des Paput Co Na Trica Ba es nta Pu 282 173 Es Bol des Setrill nta Úm 181 eu d sB de Bu 273 331 ró ets qu us ue sq 361 Esquena de s’Ase eF 162 ts d Co 367 Co nc tja PAl PCo or 20 246 376 nta de va Ba 323 a Co 31 Pu Co 253 Cova de s’Ase ns de sq u 161 Bu 228 ets 193 nta 326 186 Di de s aF 28 Ca Sa e-i 162 alc PA A la atr on 30 35 Ca Es Castelleret A era A Es Pop Mosquer va 166 Pu ó 245 156 rr A A be 141 Pe PAl To S 276 Cova Na Pou (Espanya, 1694) Cova en es Fi 23 12 Qu r e gu Coves 181 d’ e et Sa Cala Escorpetar Talaia de Bajolí ra Lle Co P ne Na s Co Fa l co ra va en d’ e tr s Sa le Ga a nt Pu na n a Bl Pu S’ Sa ca Es Es Sa Popa des Navío t le c En Ets Aligons 20 xa Cr 147 Antiga Bateria militar de BAJOLÍ Sa A Pesquera PUIG DE SA RUDA br ia R s’A acó m de ar ad or A 0 354 1 km 40 N Co ble ya perfectamente es el Cap Bajolí (o Menorca), el punto más occidental de la Isla. Sobre el mismo puede marcarse una antigua torre cilíndrica de unos 10 metros de altura donde se ubicó el semáforo del mismo nombre. Dicho punto se conoce como Talaia de Bajolí y data de 1694. La costa continúa siendo tajada y el detalle más interesante se encuentra en el brazo que limita por el sur a Cala Cigonya, el cual está horadado de forma natural y recibe el nombre de Pont d’en Gil. En sus cercanías se encuentran varias e interesantes cuevas submarinas. Muy cerca se encuentra la Urbanización Calespiques la cual posee dos pequeñas playas de arena. El siguiente accidente que se encuentra es el Cap de Banyos (o de Binicous), a partir del cual la costa comienza a ofrecer resguardo de la tramontana. El prominente edificio correspondiente a un hotel seña- CARTA 36 Menorca. Atlas náutico C41 P A Urbanització TORRE DEL RAM A Ets Enderrossalls 38 37 212 187 Ca la Urbanització CALA EN BLANES CIUTADELLA DE MENORCA Punta de sa Vedelleta 5 en Platgeta Es Papalló Ets Escullets 89 Es Nassos Punta de sa Monea Cova Gran Es Pontet Bol des Gerret Pi os Ba ny de ap C Cova Cova ca do rs Calespiques Encletxa des Niu de Rates Punta des Niu de Rates Punta des Canaló Sa Pedra Alta Llenegall d’Estiu Sa Popa des Navío Es PA 200 317 0 326 376 30 N Punta des Frares l ca an Cova de sa Suïssa sB Vd 268 294 313 A 279 313 1 km P lará la proximidad de Cala en Forcat, con otras dos pequeñas playas y algunas piedras ahogadas en su interior. Desde la zona de Calespiques, toda la costa está completamente urbanizada hasta rebasar Cala Blanca. La playa de Cala en Bruch es también pequeña, al igual que la de Cala en Blanes. De forma acanalada, se adentra bastante hacia el interior. El Puerto de Ciutadella está formado por un cañón que se interna hacia el interior de la costa unos 1.200 metros, aproximadamente. Su bocana es fácilmente identificable mediante Sa Farola y el Semáforo, que quedan por babor y la Torre de Sant Nicolau, que queda a estribor. El abra es de unos 200 metros, que se reducirá a unos 90 una vez se vaya entrando, manteniéndose esta anchura unos 500 metros más, en que pasará a reducirse a los 60 en los siguientes 500. En el puerto, y más concretamen- A Véase la escala gráfica en la lámina siguiente Cala A Punta des Soldat 309 391 40 P 76 Al des Sa Platja Gran r Al 3 A l go De o lad Rj 177 ol èm Tr o en rr d’ Fe er e ld ra 400 PA Sa Platja Petita 5 ny 314 Punta Prima 389 0,5 milla 5 A le 308 600 ia àr t Ce Fi Menorca. Atlas náutico 800 74 Ba 37 308 P Illot de sa Galera P A 324 Sa r ed Sa 22 274 364 324 0 a er Al 324 PA 0,1 va Co Ga 274 va Co Al PA 277 49 P 179 262 294 0,2 182 L (Espanya, 1782) 66 364 225 Torre de Sant Nicolau Escala del Rei s 0,3 10 sa CARTA 0,4 236 11 Vd Al A rona e sa T rt 23 271 PA PA 321 1.000 m C42 276 PA (Pl. Catedral) 21 Po de 0,5 N 23 22 322 C BRV Estació Nàutica de Ciutadella 73 83 20 74 nt PA 236 53 có PA PA 264 P Rj de 61 53 lla iutade Pont Vd Rj 5 Moll d va 28 18 Punta de sa Carnisseria PA 184 5 Ra 218 Al P 236 212 Al 72 Sa Farola Vd 49 r Rj BRV Rj 39 Var ado 29 De 20 65 126 sil òs A va 317 67 114 A A 76 Sa Sivineta ta tge Pla Cova Es p Re HOTEL Co 30 là 224 Bufador C Es 283 264 Ma rt Al PA 20 187 lls PA 311 Punta de cala en Forcat Cala en Forcat Platgeta 322 187 64 ssa PCo Cova des Vell marí Platgeta Racó d es 226 97 erro 213 A 126 End Punta de ses Dobles 27 311 30 Bufador 37 Cova de sa Cala 232 214 37 P Sa Guiterra C ta Al Cova 67 Platgeta de sa Farola Colònia de l’ASSUMPCIÓ Pesquera de Mestre Bastià 292 20 V ova tge 85 294 Cala en Busquets 17 Racó de ses Gallines 293 41 Pla 17 en 232 Ets Urbanització LOS DELFINES 21 PA a ta C San e d ella Bol erm 1 ic àut bN a Clu adell t Ciu Al na tali 107 36 184 PORTS DE BALEARS Punta de sa Vedelleta nes Es Al Varador 5 186 lls me Ver PA Punta des Corb Marí 178 PAl 164 Pla de Sant Joan 37 Cala lum Urbanització CALESPIQUES 274 Punta de cala en Blanes Co ló ce Ses en B ruch r Ba Cala 88 ’en 31 10 37 Punta de cala en Blanes Pesquera d’en Magí eta A 187 126 Punta de sa Beca d ot Cl Platg Es Forat 31 89 67 Es Mimbrets Pedres s Al Ra Fr có ar de es s Pu nt a de ne 236 Punta des Corb Marí nes Bla Es Papalló 85 A Bla Urbanització CALA EN BLANES PUERTO EXTERIOR O DIQUE DE SON BLANC (Comercial) Vd Rj Urbanització SON OLEO 39 P te en el Moll de sa Trona existe un surtidor de gasolina y gasóleo. Para entrar al puerto conviene observar los semáforos, el primero emplazado junto a Sa Farola puesto que, de estar maniobrando buques de pasaje en el interior, o estar próximos a entrar o salir, el tráfico de embarcaciones deportivas está limitado. El Racó des Frares tiene unos 6 metros de agua en su centro pero no es apto para el fondeo, al igual que el Racó de ses Gallines. En Cala en Busquets sí se puede fondear, aunque está prevista su reconversión en una marina, por lo que dejará de ser operativo. A partir de Ciutadella no existen peligros dignos de reseñar más que el Illot de sa Galera (en el eje de acceso a la Cala des Degollador) y una piedra a flor de agua rodeada de sondas de 10 metros, frente al Clot de sa Cera y a 100 metros de su orilla S. La entrada a la Cala des Degollador CARTA 38 Menorca. Atlas náutico C43 PINARET DE CALA BLANCA Platja SON MORRO A 17 Platja PINARET DE CALA BLANCA SON OLIVAR A s Pe s’E Al 172 PAl 264 va Co PAl 246 266 a PAl 40 PAl 184 189 226 242 294 242 314 PAl 294 264 262 261 41 313 273 PCo 284 276 281 PCo 30 316 296 29 321 0,5 0,4 0,3 0,2 0,1 0 314 800 324 600 400 200 32 0 PAl 322 322 326 0,5 N 1 km PCo PCo 30 Co 30 312 321 336 313 0,5 milla A 1.000 m 293 336 Co 313 312 PAl 283 P C44 Al PAl PAl CARTA Ses Figueretes Racó de s’Aixada PCo 30 39 296 148 246 PAl 20 20 Cova a er de Na Meliana ll u sc Na Canó A Cova Cova Cuó Na ta d en aF red a Escull de cala Blanca Cap de sa Paret Barraca Al qu 222 264 va Co Sa Bolda de n’Aleix na ta in Qu 162 en d’ Al Cap Negre da ba m To ca Ro Sa Punta de s’Escull da da ra Fo Co A 262 262 Co 21 84 Pun a ur ad rr Fe va Co 224 261 Cala en Bastó PAl 221 221 246 PA s Pedres 221 Punta de cala Blanca tg Fe 254 PA Na Nou Sous e Al Al 191 de es Punta de na Fonda es la Ca Sa 251 256 212 183 Pu nt PA Al a B es MARINA DE SO NA MARINETA ss i rd 20 PAl in al a ler af sR fa Se a nt 167 233 A P Al A 232 38 Al Sa A 10 Pu A Ra 154 Punta de Migjorn ra Ce Cl ot de sa Punta de Santandria 10 A PA Punta de cala Blanca de la Ca (Anglaterra, 1799) Torre des Castellà Cova de ses Tres Boques Es Pont Puós Cova Punta de Son Oleo 20 P 94 s a et al n Ca Al ça 177 172 93 82 ó c Ra l Do 184 Al A 86 ua nt Bl 157 Al Escull de Santandria 183 162 ig 8 s Racó de ses Avellanes Al es B 214 s’A ie de 6 rr ca an A Go e d ol a en 4 96 A nt d’ A Bl 3 Po Rj ta Urbanització CALA BLANCA Pu le 10 s ie rv Cí Illot de cala en Bastó nta Sa ca Ca PUERTO EXTERIOR O DIQUE DE SON BLANC (Comercial) Vd an A Al 162 2 la Ca Platja 102 A Platja Urbanització SA CALETA Al S’Aigua Dolça 86 Barraca 82 68 10 PAl Bl Urbanització SON OLEO Urbanització CALA BLANCA 4 nd ria 4 2 la Ca Urbanització SANTANDRÍA 2 Co 1.000 m 0,4 800 0,3 600 358 0,2 400 0,1 200 0 358 0 321 0,5 milla 316 1 km 33 N PCo 39 más pequeña en la Caleta d’en Gorries, se identifica por ubicar en el morro que la limita por el N una torre del siglo XVIII construida por los ingleses. Cala Blanca es de poca importancia y tiene playa de arena en el fondo. En las tres calas mencionadas meten mucha mar los vientos del tercer cuadrante, por lo que será necesario tenerlo en cuenta. Entre Cala Blanca y la Punta de s’Aigua Dolça se encuentra un escollo, el Escull de cala Blanca, del cual convendrá recelar. La pequeña ensenada de S’Aigua Dolça tiene poca importancia, siendo su fondo de arena. Entre este punto y Cala en Bastó se encuentra el peñasco denominado Illot de cala en Bastó, bastante pegado a tierra, que deberá de vigilarse. Cala en Bastó y el Racó de s’Aixada carecen de importancia. Menorca. Atlas náutico se encuentra limitada por la punta que sale de la parte S, Punta Prima, la cual tiene en medio un islote de 30 metros de largo por 10 de ancho, siendo el de la boca de la cala de 50 a 80 metros. Se adentra unos 500 metros y, en la bocana se sondan 6,60 metros que disminuirán gradualmente hacia la orilla. A partir de este punto la costa es bastante baja y a 0,8 de milla aproximadamente está la Cala de Santandria, que es buena CARTA 40 Menorca. Atlas náutico C45 D se orm s B id ar or qu de es 86 Marina de Cala en Bosc Al SO NA PARETS NOU Urbanització SON XORIGUER 15 21 PAl PAl 153 PAl 221 174 226 273 PAl 10 85 20 191 121 191 226 33 PA 0,2 0,1 0 0,5 milla PCo 800 A 600 400 N 261 PA 1.000 m 200 0 307 30 Seca de na Cap de Porc 121 145 186 PA 226 A es vi ça ol D s’A lz de es 131 123 A 43 156 Al 167 A 20 221 221 232 232 245 256 A 30 287 267 P 153 343 326 331 271 A A 34 N A 1.000 m 1 km in a e ld Bo os Ll 10 291 262 Al A 16 248 271 ír C se s alo c de sX Cal a en Al 69 16 86 365 30 0,3 73 267 268 312 0,4 Al PA 84 341 243 0,5 A 2 PA PA PA 30 s 143 Al PAl 20 A 243 127 ue 217 191 216 223 rq 82 62 276 PA PCo 312 Al Ba 87 Al 5 331 222 293 91 Punta dels Tancats Al PAl 162 Punta des Xòric S’Extremunció Al S’O lleta Es S eca nys Punta des Breguerols 158 Al Al Racó des Breguerols Cova PA 182 PAl Al Cap d’Artrutx 242 PAl Al Far d’Artrutx Al Cap des Mal Passar PCo 181 143 Urbanització CAP D’ARTRUTX Punta de Migjorn 20 PAl Punta de na Guinavet 191 Al Punta des Sac des Blat 184 189 es 42 Sa Cova des Moro 156 143 Barraca de la Mar Punta de Tramuntana Sac des Blat Fort de na Guinavet t Racó des Bol Sant PAl Barraca de s’Homo an Bancal de Son Olivaret lS es A A 43 4 Na Cap de Porc rd 12 Bo Al 89 ido 18 có rm A PAl Punta de s’Anell de Ferro Bos c Do Cova Es Fort des Bol Sant Al Punta Barraca d’en Capó 41 Ruïnes Racó de s’Aixada Vd 86 Pont 0,5 0,4 0,3 0,2 0,1 0 0,5 milla 377 800 332 600 400 332 200 PA A 0 373 1 km A CARTA C46 Rj Cova Ses Figueretes Cova Urbanització TAMARINDA va 40 14 Urbanització CALA EN BOSC Platja de Son Xoriguer 2 Punta de cala en Bosc Urbanització CAP D’ARTRUTX Bateria militar SON OLIVARET Co 21 Pont Ra Urbanització CALA EN BOSC En Tintina Es Pas SON OLIVARET 07 14 Platja de So na Parets 25 25 41 Menorca. Atlas náutico Desde la Punta des Sac des Blat hasta la Cova existente limitando la ensenada del mismo nombre por el S se limita la zona de litoral perteneciente a la Batería militar Son Olivaret, la única que sobrevive actualmente de las varias existentes a lo largo de la costa menorquina. Es la zona de maniobras de las tropas del Ejército en la Isla. Hacia el interior se pueden observar todavía diferentes construcciones, mientras que los cañones antiaéreos que estaban emplazados en la misma, fueron trasladados a la fortaleza de Isabel II, en la Mola, formando parte de la exposición permanente de la historia militar de Menorca. La costa continúa haciéndose de cada vez más baja a medida que se aproxima el Cap d’Artrutx y su faro. Resultará curioso observar, de existir viento establecido, que el cabo se prolonga formando una línea en el agua que marca claramente la 40 situación entre la que presenta oleaje y la que se mantiene encalmada. El Cap d’Artrutx es raso y puede marcarse desde grandes distancias tanto si se viene desde el N como si se navega por el S. A poco más de media milla del cabo se encuentra el canal de acceso a la Marina de Cala en Bosc, donde existe posibilidad de proveerse de combustible, aunque el acceso cuenta con un puente peatonal que impide el acceso a los veleros, por lo que deberá consultarse el portulano de la página 132. El acceso puede reconocerse tanto de día como de noche por las dos balizas luminosas ubicadas en tierra firma a ambas bandas del canal. La Platja de Cala en Bosc es bonita y muy urbanizada, al igual que la de Son Xoriguer y So na Parets, aunque estas dos últimas pueden quedarse sin arena por causa de los temporales. En las inmediaciones de la Platja CARTA 42 Menorca. Atlas náutico C47 TANCA DE SES SAVINES de 98 111 10 PA 20 153 Al 146 P 25 191 207 A 183 227 Al 27 PAl Es 18 sP ina r Al PAl 125 Al ar Al A 186 m Es Colo Al 10 124 PAl 146 188 193 223 PA 272 211 331 275 Al A 272 289 343 0,3 0,2 0,1 0 20 A A 343 0,5 milla 307 18 217 246 261 30 283 32 A 214 A 0,4 87 s Cò Al ra de 237 269 0,5 sil PAl ue PAl A 45 187 A A 249 236 N 236 PA 0,5 221 0,4 0,3 0,2 0,1 0 N 0,5 milla 289 A Menorca. Atlas náutico sq 19 PA PA 26 C48 Pe A 227 PA 285 43 nta 20 206 CARTA Pu S’Encletxa A A 65 Al 20 24 21 Es Talaier Llosa des Governador Al 191 191 es 43 162 188 346 dr A 216 1.000 m Pe Al 82 121 PA 191 30 A 132 169 ja Cova 43 52 at Punta des Tambors Al Pl PAl PAl A 78 PAl A 22 Cova 44 A Cova Al 98 A 63 (Espanya, 1617) Cova Cova 61 48 Talaia d’Artrutx Platja de Bellavista Cova Es Calons MARJAL VELLA Punta des Governador Cova Cova 87 PAl 121 A 223 C Al 12 Al r 92 10 108 a ov A Escull des Governador 89 ga Punta de sa Barraqueta PA 78 3 Al Pesquera d’en Nebra Punta des Calons PA Blocao Barraca 18 a 12 Al 54 BELLAVISTA ui A PAl Pedres Cova des Calons 9 8 Pesquera des Comte 76 Cova rr de En 65 Punta es Melaos PAl l do Co 87 Pesquera d'ets Al.lots Blocao Síq Na Llamp sa ll os ossall Cova Punta de sa Cel.la PAl Al 123 A A Enderr Cova Cova Barraca Cova Foradada Llosa d’en Garita Punta Prima o de sa Barraqueta Raconada de Son Vell Cova de sa Rissaga Na Melis Ses Quatre Seques Ets Baüls Cova Sa Roca tombada Punta des Pardals 82 os Es Mela Blocao ar Sa 21 PAl P de En PAl 153 221 A a ov Punta de s’Alzina Dolça Ets Cucons baixos Lloses de s’Alzina Dolça va 91 168 144 i C 114 Co ll sa s rro ta 84 Al PAl sP Platja des Banyul tge Pla 57 a f Bu 73 l 65 PAl r do Vel ls da 103 ar Al 97 PAl sP Al A de 10 85 Barraca Son Al 156 42 PAl va 131 Cala Parejals Caseta des Pardals TANCA DES CIURONS de 69 TANCA DES CLAPERS nt rre To SON SAURA NOU Cala Cova 64 Co Bol de ses Círvies MARINA DES SINIOT de Punta de na Bruna có Racó d’en Barra Punta Cau d’en Barra Ra Seca d’en Barra SON SAURA NOU Algar So na Parets Nou ES PRAT s NA GRINYOL Blocao TANCA DE SES COVES Pr at ES BANYUL SO NA PARETS NOU 800 600 400 A 200 0 326 325 A 1.000 m 1 km 311 de So na Parets, y en la prolongación de En Tintina, a 300 metros de Na Cap de Porc (o Punta de sa Guarda), se encuentra la denominada Seca de na Cap de Porc, que recibe también las denominaciones de Seca des Vapor o Llosa d'ets Espets. Consiste en una piedra de forma cónica con 1,6 metros de agua encima, rodeada de fondos de 10 metros. Con relación al Far d’Artrutx demora al 097º y a 1 milla de distancia, aproximadamente. A partir de aquí la costa continuará siendo bastante rasa, presentando diversas inflexiones en las cuales podrán descubrirse diversos pequeños rincones bastante acogedores. Las distintas calas carecen de playa, aunque dominen los fondos de arena. Existen numerosas piedras ahogadas y lajas, aunque todas ellas se encuentran muy pegadas a tierra. Entre la Punta des Pardals y la Cala de Son Vell se encuentran las 311 800 600 PAl 400 200 264 0 264 236 1 km 30 que están más separadas. La zona comprendida entre Es Calons y la Platja des Banyul es bastante sucia siempre que se quiera acceder a las playas existentes. Las playas de Es Banyul y de Bellavista, también mal denominadas como de Son Saura, tienen unos escollos con importantes bajos a ambos márgenes del acceso a la ensenada en que se ubican. Por el W, junto a la Punta de sa Barraqueta, existen unos islotillos con unas importantes altinas bordeándolos a los que habrá que dar suficiente resguardo. Por su margen E, se encuentra la Llosa des Governador, igualmente peligrosa, por lo que se recomienda el acceso a este grupo de playas por el eje de la ensenada. Bastante pegado a tierra y cerca de la Punta des Pinar, de querer acceder a la playa situada al fondo de Es Talaier viniendo del W, habrá que dar resguardo a un islote muy plano y 23 CARTA 44 Menorca. Atlas náutico C49 126 146 10 Sa de s Pi Co PAl 171 126 10 PAl 139 Al Al 72 PAl 75 94 139 139 Al 126 PA 146 171 Al A 146 116 Al Al PA de Al 47 Platja Ca 1 P 08 do ira PAl 4 M Es A 12 Cala de Santa Galdana 62 A 5 A Lloses 52 PAl Al 79 65 PAl 74 A Morro de Llevant Al Al PA 146 194 A l el m er Al lV a ny 84 Pe l al ss o rr de En 81 A 111 Al A PA 184 146 A 193 Al 226 18 193 a A Al 0,5 1.000 m 23 CARTA 45 Menorca. Atlas náutico 0,4 800 PA 0,3 600 0,2 400 0,1 200 139 192 191 154 211 A 235 243 N PA 0,5 milla 246 21 221 0 0 A 207 221 A 10 147 21 Al Al 91 Al 20 20 219 69 Al 192 174 PA A 179 21 Bi Al A 183 e td ss ni Es 109 136 144 d ai 83 103 n fo 153 179 25 Urbanització CALA DE SANTA GALDANA 75 dr 173 C50 es Fo de Riu r Pont a Galdan Dormidor des Vells Marins BÈRECS DE SANTA ANNA A Al Al 89 do 83 A 139 ra iss Al 83 10 173 119 91 Va M PAl Morro de Ponent 96 va s Do 112 112 Canaló des Mart Ses Alegries Al 87 Sa Coveta os Al 86 86 87 PAl r Santa r Racó d’en Rost 84 va Ba o Cova de sa Fosca ric 76 Al Punta de Macarella lpa Cova de sa Fosca d’A Es Cavall Al os Sa Fina de na Gall Cova o ric ’A lpa res ixo sd PAl Ma Sa lç S’Ermit à Es Castelleret Cova d e s’Esg lésia PAl Racó des Mart ES BÈRECS Es Corral Fals Sa Jonquera a A 62 Cova des Boc et ta n rn Na Xitxa ell elle Es Xulla de na Punta Maressos de Santa Anna Ma rico 10 124 Cal a So la Cala Macarella Punta de Macarella Co va uet d’Alpa 76 PAl Al 119 99 es Peny Es Ba rranq Es Degotadís Cova Cova 82 Al Al let SON MESTRE Es Bèrecs de Santa Anna Cova Punta des Tambors 92 Al rel 53 Es Castelleret Punta de na Gall 98 Es Colomar ar Co Al Cova de sa Creu 19 car ES BÈRECS Maresos de sa Marjal Al Pesquera d'en Fonso Setis 87 Coves Punta de na Foradada Al Cova 81 S’Encletxa 89 s M ac Pesquera d’en Moreno Sa Coveta Sa Jonquereta Cova ce Ma SANTA ANNA A 62 Na Fonoll Cova Platja Ca Cala en Turqueta PAl 41 oll bo a na 41 nM Ar ca Platja ld e Al Na Mir 45 46 12 nta Ba 23 (Espanya, 1617) es JARDINS D’ALGENDAR es d’e es Pu Cova Talaia d’Artrutx ld va ov Punta des Corral Fals A Co na ALPARICO es es l d es a n Ca ocer Arb 14 Ca ixa ma r A 13 Platja sC MARJAL VELLA 44 nc Se MARJAL NOVA Urbanització LA SERPENTONA Bar ra ALPARICO SIVINAR DE CALA EN TURQUETA A A 1 km 1.000 m 251 oscuro conocido como Escull des Governador y que no permite el paso entre él y la costa. De pretender acceder a esta última por el E, habrá que dar también resguardo a otro bajo denominado Seca d’en Barra. A partir de Es Talaier la costa comienza a cobrar altura. Al E de la misma, tierra adentro y sobre una altura aproximada de 60 metros se encuentra una torre marcable denominada Talaia d’Artrutx que se eleva 69 metros sobre el mar. Bordeando esta zona de costa se llega a una de las playas más bonitas de la costa S menorquina, Cala en Turqueta, con fondo de arena y aguas de color turquesa, rodeada de blancos acantilados. Esta cala, tiempos atrás era refugio de pescadores, aunque de llegar mal dadas, se vieran obligados a varar sus pequeñas embarcaciones. Desde Es Talaier, las playas son totalmente vírgenes en un gran tramo de litoral. 251 146 187 0,5 0,4 800 231 0,3 600 0,2 400 0,1 200 0 P 0 N 0,5 milla 211 223 203 1 km 20 Rebasada la Punta de Na Gall, se llega a otras dos playas emblemáticas de la Isla. A diferencia de las situadas en la costa N, las playas del S son de arenas muy finas y blanquísimas. Cala Macarella y la pequeña Cala Macarelleta son otros dos exponentes de la belleza menorquina, rodeadas de pinos y de aguas extraordinariamente cristalinas cuya tonalidad se asemejan a una inmensa piscina natural. En todas ellas, es necesario cumplir con la normativa de seguridad, que impide a las embarcaciones aproximarse a menos de 200 metros de la línea de costa en playas no balizadas a fin de no molestar o poner en peligro a los bañistas. A partir de este punto y hasta llegar a la Cala de Santa Galdana no existen otros accidentes salvo las lajas de la Cova des Boc y del Racó d’en Rost, puesto que la costa es acantilada y sin acceso por mar. 191 CARTA 46 Menorca. Atlas náutico C51 48 JARDINS D’ALGENDAR Pont na 46 nta a ald G Sa de Platja Urbanització CALA DE SANTA GALDANA SANTA PONÇA u Ri SANT LLORENÇ 1 08 P A 12 PAl t 1 11 A Ca la Al A 32 tja ta 74 Al P o rr l 78 al ss y en de En 69 Al 91 109 10 Esfondrat de Binissaid 83 PAl Barranquet PAl Al 86 81 74 Al Barranquet A 7 71 Pont de n’Aleix PAl r V Cova des Pont ne úge al Cova 83 79 bal M l el m er Penyal Alt de s’Anglès de Mi 4 75 Sa Baldritxa Encantada o r or t an ev Cala Mitjana Platgeta S’ARENAL Al 92 Al ols Còd 92 PAl 92 97 109 Co A 117 10 121 109 Ses Pedrissades Barranc 74 Ll qu e an rr a PAl 83 et Al Platja g at A 25 Ba A 5 Pl E ta d eT re 4 6 Olle ira sM Cala de Santa Galdana Dormidor des Vells Marins r do des s il Dàt PAl 126 112 113 139 Al 154 13 154 132 A A P 161 162 A 148 Al 146 Al 193 174 PAl 182 N 213 0,5 20 191 203 CARTA C52 47 Menorca. Atlas náutico 0,4 PAl 1.000 m 0,3 0,2 0,1 0,5 milla 211 193 800 0 600 209 400 200 209 0 A 209 1 km 204 La Cala de Santa Galdana alberga otra de las playas emblemáticas de Menorca, la cual tiene forma de concha. Junto a ella se han abierto dos urbanizaciones que mantienen un denso número de habitantes, a la par que contiene comercios y servicios de todo tipo, salvo náuticos. En su margen W y separado de la playa por una loma (Es Mirador), desagua el Riu de Santa Galdana, el cual ha sido adaptado en su último tramo para admitir pequeñas embarcaciones que, para acceder al mismo, han de salvar un puente peatonal fijo y un estrecho paso limitado por lajas a ambas bandas de escaso calado. Cala Mitjana y Cala Mitjaneta son muy hermosas y de aguas cristalinas. El Pont de n’Aleix es la segunda roca horadada de Menorca de importancia, mientras que la Olleta de Trebalúger carece de importancia, siendo alta y rocosa.