Fusta laminada Base de la eco-construcció

Fusta laminada Base de la eco-construcció

Fusta laminada
Base de la eco-construcció
Carles Pons
1
Eco-construcció
Definició:
Preservació per al medi ambient.
Impacte mínim. Residus
Desenvolupament de la sostenibilitat
Increment del grau de la industrialització
Selecció de materials i sistemes constructius.

2
Eco-construcció


Materials
Sistemes constructius


Consum energètic


Cicle del CO²
Reciclatge


Costos
Biodegradació
Ús de l’edifici
3
Materials





Qualitats intrínseques
Procés de fabricació
Pautes d'instal·lació
Manteniment
Residus
4
Materials
Els materials més usats són:
- Ferro
- Alumini
- Ciment
- Aïllaments
- Ceràmica
- Vidre
- Guix
- Fusta
5
Ferro
Qualitats intrínseques
Altera el camp magnètic natural. Es inestable amb la natura. Cost elevat
d’extracció.

Procés de fabricació
Gran cost energètic per la seva transformació (acers).

Pautes d'instal·lació
Transport i muntatge complexa i onerós.

Manteniment
La seva inestabilitat fa necessari un continu manteniment (oxidació).

Residus
Es recicable

6
Alumini
Qualitats intrínseques
No perjudica la salut.

Procés de fabricació
Enorme cost energètic

Pautes d'instal·lació
No representa grans problemes d'instal·lació.

Manteniment
Manteniment bo

Residus
Es recicable

7
Ciment
Qualitats intrínseques
Pobres qualitats biòtiques.

Procés de fabricació
Extraccions, danys irreparables a la natura

Pautes d'instal·lació
Bones qualitats tècniques i econòmiques.

Manteniment
(formigó armat) Material amb pautes menys durables que les previstes.

Residus
No recicable

8
Aïllaments

Aïllaments poc recomanables.
Els aïllament d’espuma de poliuretà, llana de vidre i poliestirè impedeixen la
respiració de les parets i desprenen partícules nocives o acumulen
electricitat estàtica.

Mitjanament recomanables
Llana de roca ja que es poc recomanable a reaccions naturals.

Molt recomanables
Arlita: excel·lents qualitats tècniques i acústiques
Suro: conductivitat molt baixa, permeable a la radiació terrestre, ignífug,
imputrescible, no acumula electricitat estática, no absorbeix humitat.
Planxes aïllants de virutes de fusta de canyam i paper reciclat.
9
Ceràmica
Qualitats intrínseques
Origen natural amb extracció simple

Procés de fabricació
Senzilla i es imprescindible que la temperatura de cocció no superi el 150°, per
conservar les seves qualitats naturals: baixa radioactivitat, bona inèrcia
tèrmica.

Pautes d'instal·lació
No representa grans problemes d'instal·lació.

Manteniment
Manteniment bo

Residus
Es recicable

10
Vidre
Qualitats intrínseques
Origen natural.

Procés de fabricació
Cost mitjà i amb processos molt diversos

Pautes d'instal·lació
No representa grans problemes d'instal·lació. Múltiples aplicacions.

Manteniment
Manteniment bo

Residus
Es recicable

11
Guix
Qualitats intrínseques
Bones qualitats biòtiques.

Procés de fabricació
Senzill. Descartar substituts sintètics i artificials procedents de residus
industrials i processos químics.

Pautes d'instal·lació
No representa grans problemes d'instal·lació.

Manteniment
Manteniment simple

Residus
No recicable

12
Fusta
Qualitats intrínseques
Origen natural amb control de gestió forestal sostenible.
Característiques biòtiques excepcionals: Resistent, elàstica, lleugera, poca
conductivitat, bon aïllament acústic i tèrmic, permeable a les radiacions
terrestres.

Procés de fabricació
Cost energètic nul, maquinària simple .

Pautes d'instal·lació
No representa grans problemes d'instal·lació.

Manteniment
Manteniment bo amb l’aplicació de productes de por obert.

Residus
Es recicable 100%


Relació pes/resistència: reducció fonamentació
13
Sistemes constructius



Construcció tradicional
Construcció en sec
Costos
14
Construcció tradicional






Grans moviments de terres i excavacions.
Fonamentacions pesades
Estructures in situ
Parets. Aigüa
Personal en obra
Transports numerosos
15
Construcció en sec





Fonamentacións simples
Estructures prefabricades
Tancaments prefabricats
Personal especialitzat en muntatge ràpid
Grues
16
Costos

Tema bàsic en l'ecologia
 Beneficis directes


Beneficis indirectes



Cost propi
Mediambientals
Emissió i absorció del CO²
Selecció del producte adequat




Arquitecte especificant
Creació del Tècnic en Càlcul de Costos
Contractista
Proveïdor del producte
17
18
Comparació d’una
construcció amb diferents
materials
19
20
1 MJ
0,278 kWh
1 tèrmia
21
1 MJ
0,278 kWh
1 tèrmia
22
23
Reciclatge

Materials reutilitzables
Amb petites transformacions tornen a ser útils

Materials biodegradables
No utilitzables però amb descomposició en compostos simples i amb
mitjans naturals.
24
Ús de l’edifici



Construcció pensant en el consum energètic, confort de l’usuari i
codes d’edificació
Disseny amb eficiència energètica:
 Aïllaments, materials, sistemes de climatització, ús d’energies
renovables.
 Façana, finestres, cobertes.
Usuari:
 Consum racional de la gent.
25
Fusta
26
Descripció de la Fusta
Fabricat per la natura.

Origen i tipologia.

Tropicals. Molta qualitat i mala mecanització. Certificats d’origen dubtosos.

Frondoses

Coníferes

Qualitats constructives

Anisòtropa, direccions de les fibres.

Humitat pròpia i variable. Secats

Conductivitat tèrmica (λ). Porositat i densitat. Mala conductora del calor. 0,13 W/m.K, sent l’aigua
0,58

Dilatació i deformació. Variable radialment. Poca influencia a la temperatura.

Absorció del so. Pèrdua de transmissió i aïllament de l'impacta

Calor específic 0,23 a 0,32 kcal/kg°C, sent l’aigua 1. Molt baix, bo pel secat i l' impregnació.

Mecanitzat. Asserrat, polit, cargolat, encolat

Durabilitat Raig UVA i acabats

Impregnabilitat. Fusta interior i exterior

Comportament mecànic
Resistència a la tracció de 10.000 Kp/cm² (superior a la de l’acer). Cel·lulosa
Resistència a la compressió de 2.400 Kp/cm² (superior a la del formigó). Ligmina
Factors que alteren la resistència: l’humitat, temperatura, nusos.
27
28
Fusta industrial




Massissa
Fusta aserrada.
Encolada per les testes. Multi unides i mides estandarditzades
Duos i trios
Fustes encolades lateralment en la direcció paral·lela a l’eix. Gruixos entre 45 i 85 mm.
Microlaminada
Encolades lateralment. Gruixos de 3 mm.
Laminada
Encolades per la testa en làmines entre 6 i 45 mm. Ample entre 60mm a 240mm.
- Fusta coníferes
- Tractaments (lasurs)
- Coles (local climatitzat entre 18° i 20°): urea-formol, melamíniques-urea-formol i resorcines
formol, poliuretano i resines epoxi.
- Dos tipus: homogènia i combinada
Punts a preveure: Disseny adequat a la fusta
Muntatges
Manteniment
Transport
29
30
Fusta Laminada

Avantatges








Control exacte de la fusta
Grans seccions amb petites peces
Homogeneïtat de la peça
Possibilitat de dissenys corbs
Costos econòmics
Bona resistència química
Bona resistència al foc
Ideal per a grans llums amb poc pes (cobertes)
31
•Correspondencia entre clases resistentes de madera laminada encolada y madera aserrada
En la tabla se indican algunas correspondencias conocidas entre las clases resistentes de la madera laminada
encolada y las clases resistentes de la madera aserrada con las que se fabrican las láminas.
Tabla Correspondencias conocidas entre Clases Resistentes de madera laminada encolada y de madera
aserrada
Madera laminada encolada homogénea
- Todas las láminas
Madera laminada encolada combinada
- Láminas externas
- Láminas internas
Clases resistentes
GL24h
GL28h
C24
C30
GL24c
GL28c
C24
C30
C18
C24
GL32h
C40
GL32c
C40
C30
•Coeficientes parciales de seguridad para el material.
Coeficientes de seguridad:
- Madera maciza
- Madera laminada encolada
- Madera microlaminada, tablero contrachapado, tablero de virutas orientadas
- Tablero de partículas y tableros de fibras (duros, medios, densidad media, blandos)
- Uniones
- Placas clavo
1,30
1,25
1,20
1,30
1,30
1,25
32
Proceso de fabricación de
Madera Laminada Encolada (MLE)
1. Recepción de madera - aserrado
2. Almacenaje de madera y oreo
3. Secado
4. Optimizado
5. Empalmes por unión dentada
Encolado de testas
Prensado
6. Almacenaje - apilado
7. Cepillado de laminas
8. Encolado de laminas
9. Armado y puesta en presión
10. Fraguado y acondicionado
11. Acabado
12. Protección de las piezas
13. Almacenaje y control
33
Madera microlaminada (Kerto)


El KERTO está compuesto por láminas de abeto de 3 mm de espesor,
obtenidas por desenrollo. Estas láminas se encolan en primer lugar
longitudinalmente por medio de juntas biseladas y posteriormente se encolan entre
ellas, superponiéndolas para formar grandes paneles.
Gráfico proceso de fabricación
34
Tipus
Kerto-Q




Kerto-S
Todas las láminas están
orientadas en el mismo sentido
Mayor resistencia axial
Aplicación como viga y elementos
de estructura
Un 20 % de las láminas (aprox)
están cruzadas.
Mayor estabilidad dimensional,
aunque menor resistencia (excepto
uniones)
Aplicación, panel y elementos en
cajón.
35
Altres productes

Tableros

Bigues I-joists o mixtes
36
Rehabilitación
Refuerzo vigas
37
Detalls en fusta
38
Exemple d’obres
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
wood:
1,730 m3
expansion 13,800 m2
New Twins Limited Plant, Town of Ala‐Avio (Trent)
370800
49
wood:
expansion 32x90m
210 m3
2,900 m2
Edipower Chalk Depository, City of Messina (Sicily)
370740
50
wood: 1,200 m3
Covered expanse: 12,000 m2
Facades: 5,000 m2
100m luz
Interport warehouse, City of Livorno (Tuscany)
370820
51
wood:
expansion: 80x118m
590 m3
7,525 m2
“Velodromo Nacional”, Sangalhos (Portugal) 370840
52
Under construction
Jointek Industrial Building, Town of Somma Lombardo (Varese)
53
BRIDGES
Agordo Bridge, Belluno (Veneto) 54
Telecommunication antennae 25m
55
56
57
58
59
60
61
62
63
OTMO
Oficina Técnica OTMO,S.L.
Moliné, 9 baixos 08006 Barcelona
Tel 93 201 94 82
Fax 93 201 93 54
[email protected]
www.otmo.net
_____________________________________________________
http://www.megaupload.com/?d=IHTLU930
www.incafust.org
Kerto: www.finnforest.com
64