EL CIRC DE LA PILARIN bilingue sense mones

Comentarios

Transcripción

EL CIRC DE LA PILARIN bilingue sense mones
Pilarín Bayés
M. Àngels Ferrer
Historiadora de l’Art . Historiadora del Arte
Primer aniversari.
Primer aniversario.
33
«Sincerament crec que, abans que res,
l’art és comunicació. Comunicació amb
la gent que l’ha de mirar», escriu la Pilarín en el llibre que ha dedicat als seus néts,
Punyeta!. Mai tan ben dit en el seu cas.
Comunicar-se a través de la il·lustració
de manera honesta i generosa i al servei
de la gent ha estat la tasca principal de la
nostra estimada ninotaire Pilarín Bayés.
Catalunya és un país que ha destacat
en l’àmbit de la il·lustració infantil moderna. Atenent-nos al segle xx, tenim els
noms de Lola Anglada, Junceda, Xavier
Nogués, Núria Llimona, Cornet, Apel·les
Mestres o Opisso, i també revistes com el
Papitu, que en fou un vehicle de difusió
important. La Guerra Civil va estroncar
una evolució natural i no és fins, més o
menys, als anys seixanta que es pot parlar
d’una represa protagonitzada per diversos
autors i autores que la duen a terme amb
vigor i constància. Són il·lustradors vinculats a la revista Cavall Fort i a diverses
col·leccions de llibres. Pilarín Bayés és un
dels membres més rellevants d’aquesta
represa alhora que la més popular, ja des
de bon principi però sobretot a partir
dels anys vuitanta. És la ninotaire i il·
lustradora infantil més prolífica d’entre
el segle xx i el xxi, amb una producció
de més de 700 llibres i no milers sinó
milions de dibuixos (sense exagerar).
Seria impossible enumerar tota la seva
«Sinceramente creo que, ante todo, el arte
es comunicación. Comunicación con la
gente que lo ha de mirar», escribe Pilarín
en el libro que ha dedicado a sus nietos,
Punyeta! (¡Puñeta!) Nunca mejor dicho en
su caso. Comunicarse a través de la ilus­
tración de manera honesta y generosa y al
servicio de la gente ha sido la tarea principal
de nuestra querida dibujante Pilarín Bayés.
Cataluña es un país que ha destacado
en el ámbito de la ilustración infantil mo­
derna. Ciñéndonos al siglo XX, tenemos los
nombres de Lola Anglada, Junceda, Xavier
Nogués, Núria Llimona, Cornet, Apel·les
Mestres o Opisso, y también revistas como
Papitu, que fue un vehículo de difusión im­
portante. La Guerra Civil truncó una evo­
lución natural y no es hasta, más o menos,
en los años sesenta que se puede hablar de
una reanudación protagonizada por varios
autores y autoras que la llevan a cabo con
vigor y constancia. Son ilustradores vin­
culados a la revista Cavall Fort y diversas
colecciones de libros. Pilarín Bayés es uno
de los miembros más relevantes de esta
reanudación a la vez que la más popular, ya
desde el principio pero sobre todo a par­
tir de los años ochenta. Es la dibujante e
ilustradora infantil más prolífica de entre
el siglo XX y el XXI, con una producción de
más de 700 libros y no miles sino millones
de dibujos (sin exagerar). Sería imposible
enumerar toda su producción en este espa­
Vestida de col·legiala.
Vestida de colegiala.
Donant el biberó a un xai.
Dando el biberón a un cordero.
34
Pilarín als 4 anys. Pilarín a los 4 años.
D’excursió amb els pares, l’Antonio i la tia
Fernanda.
De excursión con sus padres, Antonio
y la tía Fernanda.
producció en aquest espai: només cal consultar la seva pàgina web (www.pilarin.
info) o navegar per Internet per veure la
desmesura de la seva feina. L’obra que va
realitzar a través de Cavall Fort, la revista
en català dirigida per Albert Jané (persona
que la va guiar professionalment quan hi
va iniciar la col·laboració l’any 1964 i que
seria decisiva en la seva vida i trajectòria
artística), més la feina per a l’editorial La
Galera, van significar el tret de sortida.
L’obra per a l’editorial Martín Casanovas
la va consolidar i l’Editorial Mediterrània, amb la col·lecció Petites Històries
(biografies de grans personatges en tots
els àmbits i també d’entitats, institucions
o comarques, entre altres, amb prop de
300 títols, traduïts a diferents idiomes),
li ha permès desenvolupar-se en tota la
seva plenitud. Són «petites» obres mestres
i la síntesi de tot el que pretén la Pilarín
en els seus dibuixos i eines educatives
per a infants (extensives als adults) de
primer ordre. Cal destacar també la seva
col·laboració en la col·lecció Monumentos
Contados a los Niños, d’Edicions Miguel
Sánchez.
La Pilarín ha sobresortit no tan sols
per tenir una producció tan abundant,
sinó, fonamentalment, per haver creat
un estil propi, personal i intransferible,
inimitable, procliu a crear una escola que
ningú s’atreveix a seguir per no caure en
el calc o el plagi. Només els infants poden imitar-la en els seus dibuixos. La
seva obra és reconeixible a primer cop
d’ull, mai no tenim el dubte de l’autoria.
L’originalitat, doncs, és matèria primera
de l’obra de la Pilarín i és fruit de la personalitat d’una dona que és com els seus dibuixos: pletòrica, divertida, alegre, culta,
curiosa, enginyosa, imaginativa, sociable,
cio: basta consultar su página web (www.
pilarin.info) o navegar por Internet para ver
la desmesura de su trabajo. La obra que
realizó a través de Cavall Fort, la revista en
catalán dirigida por Albert Jané (persona
que la guió profesionalmente cuando inició
su colaboración en el año 1964 y que sería
decisiva en su vida y trayectoria artística),
más el trabajo para la editorial La Gale­
ra, significaron el pistoletazo de salida. La
obra para la editorial Martín Casanovas la
consolidó y la Editorial Mediterránea, con
la colección Petites Històries (Pequeñas His­
torias) (biografías de grandes personajes en
todos los ámbitos y también de entidades,
instituciones o comarcas, entre otros, con
unos 300 títulos, traducidos a diferentes
idiomas), le ha permitido desarrollarse en
toda su plenitud. Son «pequeñas» obras
maestras y la síntesis de todo lo que pre­
tende Pilarín en sus dibujos y herramien­
tas educativas para niños (extensivas a los
adultos) de primer orden. Cabe destacar
también su colaboración en la colección
Monumentos Contados a los Niños, de
Ediciones Miguel Sánchez.
Pilarín ha sobresalido no sólo por tener
una producción tan abundante, sino, fun­
damentalmente, por haber creado un estilo
propio, personal e intransferible, inimitable,
proclive a crear una escuela que nadie se
atreve a seguir para no caer en el calco o
el plagio. Sólo los niños pueden imitarla
en sus dibujos. Su obra es reconocible a
primera vista, nunca tenemos la duda de
la autoría. La originalidad, pues, es materia
prima de la obra de Pilarín y es fruto de la
personalidad de una mujer que es como sus
dibujos: pletórica, divertida, alegre, culta,
curiosa, ingeniosa, imaginativa, sociable,
pícara, traviesa, apasionada por el arte y
la historia, receptiva de todo y por todo,
35
múrria, entremaliada, apassionada per
l’art i la història, receptiva de tot i a tot,
que va per la vida amb els ulls oberts i les
antenes desplegades; que es manifesta a
través d’una obra que, com ella mateixa,
sempre mostra un sentit positiu de la
vida. La seva filosofia és oferir una visió
desmitificadora però alhora engrescadora
del món, amb la difusió del coneixement
com a via irrefutable.
Ha treballat tots els formats: el dibuix
animat, la il·lustració de llibres de contes,
de caràcter didàctic i de tots els àmbits:
història, geografia, biografia, etnografia,
narrativa…, a més d’imatges soltes com
felicitacions, calendaris, cartells, abecedaris i sil·labaris, mapes, imatgiaris, àlbums, papereria, tires de còmic, acudits,
auques, ceràmiques, caricatures, fulls
de mà, pintures murals, joies, objectes
de tota mena, jocs interactius o ninots
en volum (gegants). Ha pintat una església, la de Sant Roc, ha treballat amb
empreses de jocs infantils i de mobles
i —cosa que també és força inaudita en
el seu ram— fa quadres en format mitjà
que ha donat a conèixer, principalment,
a través de la Galeria El Carme de Vic,
en una aposta decidida d’aquesta galeria
cap a la integració de la il·lustració com
a obra d’art plena i que dóna llibertat a la
il·lustradora, que en els quadres no depèn
d’un text i pot donar lliure albir al tema.
Aquesta diversitat de format va com anell
al dit a una tastaolletes com és la Pilarín,
i només és possible gràcies a unes catorze
hores diàries de feina, més un munt de
desplaçaments i viatges. Per arrodonir
la seva trajectòria artística, una escola
de Sant Quirze del Vallès porta el seu
nom, com també una biblioteca a Santa
Coloma de Cervelló i una plaça a Vic; fa
que va por la vida con los ojos abiertos y
las antenas desplegadas, que se manifiesta
a través de una obra que, como ella misma,
siempre muestra un sentido positivo de la
vida. Su filosofía es ofrecer una visión des­
mitificadora pero a la vez estimulante del
mundo, con la difusión del conocimiento
como vía irrefutable.
Ha trabajado todos los formatos: el
dibujo animado, la ilustración de libros de
cuentos, de carácter didáctico y en todos
los ámbitos: historia, geografía, biografía,
etnografía, narrativa..., además de imágenes
sueltas como felicitaciones, calendarios,
carteles, abecedarios y silabarios, mapas,
imaginarios, álbumes, papelería, tiras de
cómic, chistes, aucas, cerámicas, caricaturas,
octavillas, pinturas murales, joyas, objetos
de todo tipo, juegos interactivos o muñecos
en volumen (gigantes). Ha pintado una
iglesia, la de Sant Roc, ha trabajado con
empresas de juegos infantiles y de muebles
y —lo que también es bastante inaudito en
su ramo— pinta cuadros en formato medio
que ha dado a conocer, principalmente, a
través de la Galería El Carme de Vic, en una
apuesta decidida de esta galería hacia la
integración de la ilustración como obra de
arte llena y que da libertad a la ilustradora,
que en los cuadros no depende de un texto
y puede dar libre albedrío al tema. Esta di­
versidad de formato va como anillo al dedo
a una persona inquieta como es Pilarín, y
sólo es posible gracias a unas catorce ho­
ras diarias de trabajo, más un montón de
desplazamientos y viajes. Para redondear
su trayectoria artística, una escuela de Sant
Quirze del Vallès lleva su nombre, así como
una biblioteca en Santa Coloma de Cervelló
y una plaza en Vic, hace una media de se­
tenta u ochenta visitas anuales a las escue­
las que la requieren y durante siete años se
Ramon Bayés i Turull, Pilarín i Glòria Bayés
i Marsans. Ramon Bayés i Turull, Pilarín y
Glòria Bayés i Marsans.
Exercicis espirituals al Centre Pare Claret.
Ejercicios espirituales en el Centro Pare Claret.
Amb el seu cosí Joaquim Bayés
i Marsans en un casament.
Con su primo Joaquim Bayés
Marsans en una boda.
36
Pilarín i Joan M. Pilarín y Joan M.
una mitjana de setanta o vuitanta visites
anuals a les escoles que la requereixen i
durant set anys s’ha donat el premi Pilarín
Bayés de narrativa de contes infantils.
Ha estat jurat de multitud de premis, fa
xerrades, concedeix entrevistes, forma
part de documentals, ha participat en
programes de radio i de televisió… Com es
pot comprendre, amb aquest embalum
d’activitat, la majoria de nens i nenes del
país saben qui és la Pilarín Bayés; i els
adults també, és clar.
Vigatana lleial i valors humans
El dia del seu casament. El día de su boda.
Si bé la qualitat i la prodigalitat de la seva
obra, que ja analitzarem, la fan mereixedora d’aquesta Medalla d’Or de la ciutat
de Vic, cal esmentar també que n’és mereixedora pel seu vigatanisme. Un vigatanisme basat, fonamentalment, en la
profunda estimació, arrelament i lleialtat
a la ciutat. Pilarín Bayés és una vigatana
orgullosa de ser-ho. Una vigatana amb
un marcat sentiment de pertinença a la
ciutat. Vigatana que porta el nom de Vic
i Catalunya arreu on va. Una ciutat que
l’ha configurada i que ha contribuït a
modelar-la, mentre que ella, feliç paradoxa, trenca motlles amb la seva peculiar
manera de ser, allunyada de la que diuen
que és pròpia de Vic.
Nascuda i crescuda en una casa de
pedres romàniques i gòtiques de la plaça
de la Catedral, ha format una família a
Vic, amb el seu marit Joan M.Sala i els
seus quatre fills (Maria, Roger, Martí i
Marga), nascuts també a la ciutat. Vigatana alumna del col·legi Escorial, va ser
una vigatana, la bibliotecària Elvira Molas, qui li va descobrir el llibre il·lustrat a
l’antiga biblioteca Balmes. Un professor
ha dado el premio Pilarín Bayés de narrativa
de cuentos infantiles. Ha sido jurado de
multitud de premios, da charlas, concede
entrevistas, forma parte de documentales,
ha participado en programas de radio y de
televisión... Como se puede comprender,
con este volumen de actividad, la mayoría
de niños y niñas del país saben quien es
Pilarín Bayés; y los adultos también, claro.
Vigatana leal y los valores humanos
Si bien la calidad y la prodigalidad de su
obra, que ya analizaremos, la hacen merece­
dora de esta Medalla de Oro de la ciudad de
Vic, cabe mencionar también que es mere­
cedora por su vigatanismo. Un vigatanismo
basado, fundamentalmente, en la profunda
estima, arraigo y lealtad a la ciudad. Pilarín
Bayés es una vigatana orgullosa de serlo.
Una vigatana con un marcado sentimiento
de pertenencia a la ciudad. Vigatana que
lleva el nombre de Vic y Cataluña allí donde
va. Una ciudad que la ha configurado y que
ha contribuido a modelarla, mientras que
ella, feliz paradoja, rompe moldes con su
peculiar manera de ser, alejada de la que
dicen que es propia de Vic.
Nacida y crecida en una casa de piedras
románicas y góticas de la Plaça de la Cate­
dral, ha formado una familia en Vic, con su
marido Joan M. Sala y sus cuatro hijos (Ma­
ria, Roger, Martí y Marga), nacidos también
en la ciudad. Vigatana alumna del colegio
Escorial, fue otra vigatana, la bibliotecaria
Elvira Molas, quien le descubrió el libro
ilustrado en la antigua biblioteca Balmes.
Un profesor de Bellas Artes le reprochaba
que se decantaba demasiado por los colores
vivos del románico que veía en el Museo
Episcopal de Vic y que, ciertamente, es una
influencia importante en su obra.
37
de Belles Arts li retreia que es decantava
massa pels colors vius del romànic que
veia al Museu Episcopal de Vic i que,
certament, és una influència important
en la seva obra.
El seu coneixement de Vic i la seva
història és complet, n’és la guia més especial. A Vic la coneix tothom, és molt
popular, però no només pels dibuixos.
Ho és perquè és la persona que mai no
té un no, que ha col·laborat amb gairebé
totes les entitats i institucions de la ciutat
i amb la premsa local, que ha fet el pregó
més important, el del Mercat del Ram,
que ha il·lustrat el llibre La ciutat de Vic.
És impossible per espai enumerar tots
els actes on és requerida i als quals ella
sempre respon amb la seva presència.
Tota persona que participa de la vida pública de la ciutat ho sap: en un moment o
altre, ha rebut l’ajut o la col·laboració de
la nostra entranyable ninotaire.
Aquesta entrega desimbolta està vinculada a la generositat, un dels seus trets
més encomiables: tot allò que ha après ho
brinda generosament als altres, i no solament amb espècies, que serien els seus
dibuixos. Els seus valors humans la fan
també mereixedora d’aquesta medalla. Es
recomana la lectura de l’esmentat llibre
Punyeta! on, a partir de les seves creences
cristianes, desgrana a manera de consell
afectuós els comportaments i les actituds
humanes que ella mateixa predica amb
l’exemple. Una mena de consells que poden ser llegits com un tractat d’ètica i de
bonhomia, on es fa palès tot l’amor que
ella sent pels seus, per l’art i per la seva
terra, un tractat de pur sentit comú amb
aquella espurna de rauxa i jovialitat que la
caracteritza. En la mateixa línia cal parlar
del seu compromís social. Ja quan estu-
Su conocimiento de Vic y su historia es
completo, es la guía más especial. En Vic
la conoce todo el mundo, es muy popular,
pero no sólo por los dibujos. Lo es porque
es la persona que nunca tiene un no, que
ha colaborado con casi todas las entida­
des e instituciones de la ciudad y con la
prensa local, que ha hecho el pregón más
importante, el del Mercat del Ram, que
ha ilustrado el libro La ciutat de Vic. Es
imposible por espacio enumerar todos los
actos donde se la requiere y a los que ella
siempre responde con su presencia. Toda
persona que participa de la vida pública de
la ciudad lo sabe: en un momento u otro,
ha recibido la ayuda o la colaboración de
nuestra entrañable dibujante.
Esta entrega desenfadada está vinculada
a la generosidad, uno de sus rasgos más
encomiables: todo lo que ha aprendido lo
brinda generosamente a los demás, y no
sólo con especies, que serían sus dibujos.
Sus valores humanos la hacen también me­
recedora de esta medalla. Se recomienda
la lectura del mencionado libro Punyeta!
(¡Puñeta!) donde, a partir de sus creencias
cristianas, desmenuza a modo de consejo
afectuoso los comportamientos y las ac­
titudes humanas que ella misma predica
con el ejemplo. Una tipo de consejos que
pueden ser leídos como un tratado de ética
y de bondad, donde se pone de manifiesto
todo el amor que ella siente por los suyos,
por el arte y por su tierra, un tratado de puro
sentido común con aquella chispa de locura
y jovialidad que la caracteriza. En la misma
línea hay que hablar de su compromiso
social. Ya cuando estudiaba en la Facultad
de Bellas Artes en Barcelona formaba parte
de movimientos católicos progresistas que
impulsaban campañas a favor de los ne­
cesitados, campañas con ciertos impulsos
A Cal Tendra. En Casa “Tendra”.
Interpretació de “El petó” de Klimt que va fer la
Pilarín. Interpretación de “El beso” de Klimt que
hizo Pilarín.
38
Amb la Maria. Con Maria.
diava a la Facultat de Belles Arts a Barcelona formava part de moviments catòlics
progressistes que impulsaven campanyes
a favor dels necessitats, campanyes amb
certes embranzides antifranquistes fins
allà on la censura i la repressió permetien,
en uns anys d’oposició política encara
clandestina i desorganitzada. Ella havia
fet classes al Bogatell, ara zona de platges
i oci i en aquells anys barri de barraques i
de misèria. Com a ninotaire professional
el seu compromís social s’ha incrementat
i, ara que té més ressò i el pot aprofitar,
participa en tota mena d’activitats a favor
de causes humanitàries i socials. I això
sent una dona que no en calla ni una,
igual com no deixa detall per dibuixar en
les seves escenes, però mai no ofèn ningú;
a tot troba una disculpa, una justificació.
Perquè la Pilarín no és de les artistes que
només poden expressar-se a través de la
seva obra, ella també s’expressa parlant.
Sempre explica un munt d’anècdotes i
d’històries. Té un discurs ben articulat,
sap del que parla, amb enginy. És d’aquelles persones que amb quatre paraules
clava un fet, amb la definició exacta, punyent, amb una capacitat de síntesi que
és fruit d’àmplia cultura i intel·ligència
desperta.
Compromís amb Catalunya
Cal esmentar també el seu compromís
amb Catalunya. Compromís inqüestionable, sense fissures ni dubtes, d’una
dona que simplement estima el país. Ho
ha demostrat i ho demostra amb la seva
actitud, amb actes, fets, paraules i dibuixos. El gruix dels seus llibres sobre el
país és ingent: sobre institucions, entitats, personatges, història, geografia i un
antifranquistas hasta donde la censura y
la represión permitían, en unos años de
oposición política todavía clandestina y
desorganizada. Ella había hecho clases en
Bogatell, actualmente zona de playas y ocio
y por aquellos años barrio de chabolas y de
miseria. Como caricaturista profesional su
compromiso social se ha incrementado y,
ahora que tiene más eco y lo puede aprove­
char, participa en todo tipo de actividades
a favor de causas humanitarias y sociales. Y
eso siendo una mujer que no se calla nada,
al igual que no deja detalle para dibujar en
sus escenas, pero nunca ofende a nadie, en
todo encuentra una disculpa, una justifi­
cación. Porque Pilarín no es de las artistas
que sólo pueden expresarse a través de su
obra, ella también se expresa hablando.
Siempre explica un montón de anécdotas e
historias. Tiene un discurso bien articulado,
sabe de lo que habla, con ingenio. Es de
aquellas personas que con cuatro palabras
retrata un hecho, con la definición exacta,
punzante, con una capacidad de síntesis
que es fruto de una amplia cultura y de
una inteligencia despierta.
Compromiso con Cataluña
Hay que mencionar también su compromiso
con Cataluña. Compromiso incuestionable,
sin fisuras ni dudas, de una mujer que sim­
plemente ama el país. Lo ha demostrado
y lo demuestra con su actitud, con actos,
hechos, palabras y dibujos. El grueso de
sus libros sobre el país es ingente: sobre
instituciones, entidades, personajes, histo­
ria, geografía y un larguísimo etcétera. La
catalanidad la ha vivido desde siempre en el
hogar familiar, pero toma conciencia del he­
cho nacional catalán en los años sesenta del
siglo XX a través de movimientos católicos
39
llarguíssim etcètera. La catalanitat l’ha
viscut des de sempre a la llar familiar,
però pren consciència del fet nacional
català els anys seixanta del segle xx a través de moviments catòlics progressistes
i en companyia del seu marit, Joan M.
Sala. Una consciència que mai no ha
abandonat i que ha pogut desenvolupar
àmpliament en la democràcia. En aquells
anys seixanta, encara en plena dictadura
franquista, el reconeixement de la identitat catalana anava unit a la recuperació
de les llibertats democràtiques, aleshores
en la clandestinitat de la militància política o, com era el seu cas, a través del
treball i d’accions públiques en què, de
manera subtil i torejant censures, s’anava
filtrant el que era el país. Calia recuperar
la cultura catalana que la Guerra Civil i
el franquisme havien escamotejat. El que
la Pilarín ha fet i fa per Catalunya des
d’una eina cultural tan potent com és la
il·lustració per a infants és prodigiós; a
través de la seva obra ha fet tant o més
que ningú o que qualsevol organisme
polític no solament per la recuperació,
sinó per allò que és més difícil encara, la
preservació i la difusió. Els milers i milers de nens i nenes que han gaudit dels
dibuixos de la Pilarín segur que coneixen
millor el país. No és estrany que ja l’any
1991 rebés la Creu de Sant Jordi de la
Generalitat de Catalunya.
A tall d’anècdota per tancar aquest
bloc, el seu llibre sobre les institucions
catalanes de l’editorial Llavor va comportar que fos rebuda pel rei d’Espanya, Joan
Carles I. El Borbó li va demanar si podia
fer el llibre extensiu a les altres comunitats
autònomes. La Pilarín li va contestar que
si havia fet aquest primer i havia estat
dedicat a les institucions catalanes era
progresistas y en compañía de su marido,
Joan M. Sala. Una conciencia que nunca ha
abandonado y que ha podido desarrollar
ampliamente en la democracia. En aquellos
años sesenta, todavía en plena dictadura
franquista, el reconocimiento de la identi­
dad catalana iba unido a la recuperación de
las libertades democráticas, entonces en la
clandestinidad de la militancia política o,
como era su caso, a través del trabajo y de
acciones públicas en las que, de manera sutil
y toreando censuras, se iba filtrando lo que
era el país. Había que recuperar la cultura
catalana que la Guerra Civil y el franquis­
mo habían escamoteado. Lo que Pilarín
ha hecho y hace por Cataluña a través de
una herramienta cultural tan potente como
es la ilustración para niños es prodigioso,
mediante su obra ha hecho tanto o más que
nadie o que cualquier organismo político no
sólo por la recuperación, sino por lo que es
más difícil aún, la preservación y la difusión.
Los miles y miles de niños y niñas que han
disfrutado de los dibujos de Pilarín seguro
que conocen mejor el país. No es extraño
que ya en 1991 recibiera la Creu de Sant
Jordi de la Generalitat de Catalunya.
A modo de anécdota para cerrar este
bloque, su libro sobre las instituciones ca­
talanas de la editorial Llavor supuso que
fuera recibida por el rey de España, Juan
Carlos I. El Borbón le pidió si podía hacer
el libro extensivo a las demás comunidades
autónomas. Pilarín le contestó que si había
realizado este primero y había sido dedicado
a las instituciones catalanas era porque
nuestra cultura había sido muy maltratada.
En todo caso, ha ido ilustrando libros sobre
las instituciones de otras comunidades au­
tónomas, porque Pilarín no es una persona
cerrada, compagina su catalanismo (en el
año 2010 apoya el referéndum por la inde­
Amb en Martí. Con Martí.
Amb en Joan M. i tres dels seus fills.
Con Joan M. y tres de sus hijos.
40
perquè la nostra cultura havia estat molt
maltractada. En tot cas, ha anat il·lustrant
llibres sobre les institucions d’altres comunitats autònomes, perquè la Pilarín
no és persona tancada, compagina el seu
catalanisme (l’any 2010 dóna suport al
referèndum per la independència que es
va fer a diverses localitats catalanes) amb
un universalisme inherent al seu tarannà,
procedent d’una tradició familiar que ara
es resumirà.
Còctel familiar
Il·lustració del seu primer llibre John Steinbeck.
Ilustración de su primer libro John Steinbeck.
A casa seva. En su casa.
Pilarín Bayés prové d’un còctel familiar
d’allò més distret. En la seva persona conflueixen, per part paterna, el tradicionalisme d’una ruralia culta i científica de la
Catalunya Vella, instal·lada al Montseny
el segle xviii arran de la revolució francesa;
una extensa família molt arrelada a Vic
i a Catalunya, amb personatges que han
contribuït a la història del nostre país en
l’àmbit de les arts i les ciències i, en menor
grau, de la política. I per part materna,
l’aventura i el cosmopolitisme en una
barreja de sang andalusa i argentina. No
es pot entendre l’obra i la manera de ser
de la Pilarín sense saber d’on prové. Va
néixer a la plaça de la Catedral de Vic l’any
1941, com una alegria de la postguerra,
com ella mateixa s’anomena. I en un nucli
mil·lenari, lloc privilegiat per a una nena
curiosa i tafanera: tot el que passava a Vic
en aquells anys de postguerra passava a
l’entorn de la Catedral i del Palau Episcopal, el millor lloc per estar al cas dels
esdeveniments ciutadans, molt marcats
pels fets i episodis religiosos.
El seu besavi Antoni Bayés i Fuster era
un metge de Tona que havia descobert els
efectes benèfics de les aigües pudents de
pendencia que se hizo en varias localidades
catalanas) con un universalismo inherente
a su talante, procedente de una tradición
familiar que ahora voy a resumir.
Cóctel familiar
Pilarín Bayés es fruto de un cóctel familiar
de lo más pintoresco. En su persona con­
fluyen, por parte paterna, el tradicionalis­
mo de una campiña culta y científica de la
Cataluña Vieja, instalada en el Montseny
el siglo XVIII a raíz de la revolución fran­
cesa, una extensa familia muy arraigada en
Vic y en Cataluña, con personajes que han
contribuido en la historia de nuestro país
en el ámbito de las artes y las ciencias y,
en menor grado, de la política. Y por parte
materna, la aventura y el cosmopolitismo
en una mezcla de sangre andaluza y ar­
gentina. No se puede entender la obra y la
forma de ser de Pilarín sin saber de donde
proviene. Nació en la Plaça de la Catedral
de Vic en el año 1941, como una alegría de
la posguerra, como ella misma se denomina.
Y en un núcleo milenario, lugar privilegiado
para una niña curiosa y cotilla: todo lo que
pasaba en Vic en aquellos años de posguerra
pasaba alrededor de la Catedral y del Palau
Episcopal, el mejor lugar para estar al tanto
de los acontecimientos ciudadanos, muy
marcados por hechos y episodios religiosos.
Su bisabuelo Antonio Bayés i Fuster era
un médico de Tona que había descubierto
los efectos benéficos de las aguas sulfuro­
sas de la localidad. Había sido alcalde de
Vic y participó en las guerras carlistas en
el bando de los isabelinos, cárcel incluida,
con mujer arriada que viajó a caballo de
Tona a Ripoll para liberarlo. Uno de sus
hijos, el abuelo de Pilarín, fue Candi Bayés,
también médico, muy conocido y popular
41
la localitat. Havia estat alcalde de Vic i
participat en les guerres carlines al bàndol dels isabelins, presó inclosa, amb
dona arriada que viatjà a cavall de Tona
a Ripoll per alliberar-lo. Un dels seus
fills, l’avi de la Pilarín, fou Candi Bayés,
també metge, molt conegut i popular a
Vic. Regeneracionista tradicionalista, era
simpatitzant, doncs, del programa polític
del bisbe Torres i Bages, aleshores persona
que representava el poder a Vic i a gran
part a Catalunya i del qual fou el metge
personal. Candi Bayés es va casar amb
Tura Vayreda, filla del pintor Joaquim
Vayreda, que forma part de la història de
la pintura catalana, introductor de l’Escola de Barbizon a Catalunya i fundador
de l’Escola d’Olot de paisatge. Joaquim
Vayreda, doncs, fou el besavi de la Pilarín.
L’àvia Tura és fonamental en la trajectòria
de la Pilarín. Havia acompanyat el seu
pare a pintar, tenia sensibilitat artística
i sabia valorar una peça d’art. Ella fou la
que més va encoratjar la petita Pilarín
a dibuixar i guardava tots els dibuixos
que feia.
La família materna prové d’Andalusia i Argentina. L’avi, Miguel de Luna
Pé­rez del Río, va ser tot un personatge.
S’autonomenava el primer xarnego que
arribà a Barcelona, a principis del segle
xx, procedent d’Antequera. Va estudiar
enginyeria i es va quedar a Catalunya.
Home emprenedor, va dur a terme l’electrificació de la zona del Pirineu lleidatà, i
a la vegada era un home entès en art que
visitava exposicions contínuament i que
estava al dia de les tendències modernes.
Exiliat a Holanda durant la Guerra Civil,
es va casar amb Rosita Margenat, el pare
de la qual, (besavi de la Pilarín) era un bon
vivant que havia viscut una vida d’aventura
en Vic. Regeneracionista tradicionalista, era
simpatizante, pues, del programa político
del obispo Torras i Bages, la persona que
entonces representaba el poder en Vic y
en gran parte en Cataluña y del que fue
médico personal. Candi Bayés se casó con
Tura Vayreda, hija del pintor Joaquim Va­
yreda, que forma parte de la historia de la
pintura catalana, introductor de la Escuela
de Barbizon en Cataluña y fundador de la
Escola d’Olot de paisaje. Joaquim Vayreda,
pues, fue el bisabuelo de Pilarín. La abuela
Tura es fundamental en la trayectoria de
Pilarín. Había acompañado a su padre a
pintar, tenía sensibilidad artística y sabía
valorar una pieza de arte. Ella fue la que
más alentó a la pequeña Pilarín a dibujar
y guardaba todos los dibujos que hacía.
La familia materna proviene de Andalu­
cía y Argentina. El abuelo, Miguel de Luna
Pérez del Río, fue todo un personaje. Se
autoproclamaba el primer xarnego que llegó
a Barcelona, a​​ principios del siglo XX, proce­
dente de Antequera. Estudió ingeniería y se
quedó en Cataluña. Hombre emprendedor,
llevó a cabo la electrificación de la zona del
Pirineo leridano, y a la vez era un hombre
entendido en arte que visitaba exposiciones
continuamente y que estaba al día de las
tendencias modernas. Exiliado en Holanda
durante la Guerra Civil, se casó con Rosita
Margenat, el padre de la cual, (bisabuelo de
Pilarín) era un bon vivant que había vivido
una vida de aventura y que había hecho
fortuna en Argentina vendiendo vasijas y
porcelanas. Progresista, había mandado a
las hijas a estudiar a Europa, una de ellas
era la abuela de Pilarín.
El padre de Pilarín, Antoni, era un hom­
bre recto y reservado, también médico, que
en Suiza se había especializado en los pul­
mones. Era simpatizante de la Lliga Regio­
Els pares i en Roger. Los padres y Roger.
42
Ensenyant com dibuixa als seus fills.
Enseñando como dibuja a sus hijos.
i que havia fet fortuna a l’Argentina venent
terrisses i porcellanes. Progressista, havia
enviat a les filles a estudiar a Europa; una
d’elles era l’àvia de la Pilarín.
El pare de la Pilarín, Antoni, era home
recte i reservat, també metge, que s’havia
especialitzat en el pulmó a Suïssa. Era
simpatitzant de la Lliga Regionalista i
la Guerra Civil el va deixar esparverat.
Interessat per l’art, havia viscut la febre
vigatana per l’arqueologia de la mà de
Josep Gudiol i Josep Serra i Campdelacreu, i més tard d’Eduard Junyent. Quan
era metge del balneari de Tona va conèixer dues exòtiques bessones, les nétes
de l’aventurer Margenat, i s’enamorà de
l’Enriqueta, educada a Gibraltar, una
dona bella, molt vital i de temperament
andalús, que parlava anglès i que era el
revés de la medalla d’ell. Segueix la saga
familiar en medicina el seu germà Antoni,
cardiòleg de reconegut prestigi internacional.
Pilarín Bayés és la viva expressió
d’aquest context familiar. Va tenir la sort
de conèixer i tractar els quatre avis i per
ella són molt importants tot el reguitzell
d’oncles i tietes, cosins i cosines, amb
vides exòtiques que ella escoltava i que
recorda perfectament. Va viure una infància càlida i amorosa, confortable, sense problemes greus, envoltada de molta
gent, on els infants no es deixaven mai
de banda. «La infància és la nostra pàtria
i la resta de la nostra vida som exiliats»,
sol dir la Pilarín. Així doncs, aquest ambient d’infància el té del tot interioritzat
i es reflecteix a la seva obra. La menuda
Pilarín estava l’aguait de tot i aflorà de
manera natural la seva condició d’artista:
dibuixava sense parar a qualsevol lloc; no
té ni noció de quan va agafar el primer
nalista y la Guerra Civil lo dejó alarmado.
Interesado en el arte, había vivido la fiebre
vigatana por la arqueología de la mano de
Josep Gudiol y Josep Serra i Campdelacreu,
y más tarde de Eduard Junyent. Cuando era
médico del balneario de Tona conoció dos
exóticas gemelas, las nietas del aventure­
ro Margenat, y se enamoró de Enriqueta,
educada en Gibraltar, una mujer hermosa,
muy vital y de temperamento andaluz, que
hablaba inglés y que era la antítesis él. Sigue
la saga familiar en medicina su hermano
Antoni, cardiólogo de reconocido prestigio
internacional.
Pilarín Bayés es la viva expresión de este
contexto familiar. Tuvo la suerte de conocer
y de tener trato con los cuatro abuelos y
para ella son muy importantes toda la reta­
híla de tíos y tías, primos y primas, con vidas
exóticas que ella escuchaba y que recuerda
perfectamente. Vivió una infancia cálida y
amorosa, confortable, sin problemas graves,
rodeada de mucha gente, donde los niños
no se dejaban nunca de lado. «La infancia
es nuestra patria y el resto de nuestra vida
somos exiliados», suele decir Pilarín. Así
pues, este ambiente de la infancia lo tiene
del todo interiorizado y se refleja en su obra.
La pequeña Pilarín estaba al tanto de todo
y afloró de manera natural su condición de
artista: dibujaba sin parar en cualquier lugar,
no tiene noción de cuando cogió el pri­
mer lápiz, era su juego preferido que nadie
prohibía. Dibujaba tras las esquelas de los
rico que llegaban a su casa porque eran de
cartulina gruesa y le iban bien, y también
detrás de la propaganda médica porque
era de papel cuché y le servía. Mucha gente
visitaba su casa y ella les dibujaba las caras
en las suelas de los zapatos con carbones
de la chimenea, aprovechando que ponían
los pies ante esta. Asimismo, ya silueteaba
43
llapis, era el seu joc preferit que ningú
prohibia. Dibuixava darrere les esqueles
dels rics que arribaven a casa seva perquè
eren de cartolina gruixuda i li anaven bé,
i també darrere la propaganda mèdica
perquè era de paper cuixé i li servia. Molta
gent visitava casa seva i ella en dibuixava
les cares a les soles de les sabates amb
carbons de la llar de foc, aprofitant que
posaven els peus davant d’aquesta. Així
mateix, ja siluetejava rostres a la sorra de
la platja de Salou on passava les vacances
a l’estiu.
Es pot considerar la seva primera il·
lustració el Romancero Gitano, de García
Lorca, realitzada amb la primera capsa de
tintes de color Pelikan que li va regalar
el seu cosí Candi Espona. Els estudis els
va fer a la Facultat de Belles Arts de la
Universitat de Barcelona i s’inicià professionalment a la revista Cavall Fort i
amb el llibre El meu pardal, de l’editorial
La Galera. Des d’aleshores ha estat un no
parar. Els viatges han estat part important
en la seva trajectòria, tant pel que fa a
la formació com a la professió. Viatgera
entusiasta, ens ha transportat com una
veritable cronista gràfica a cultures i territoris d’arreu del món. Un dels valors
innegables dels seus dibuixos és la universalitat. Són adaptables, vàlids en àmbits
culturals molt diferents, perquè encara
que ella provingui d’una tradició europea,
que sigui una persona molt arrelada al seu
país, té una gran capacitat per entendre
i plasmar amb exactitud qualsevol altre
entorn cultural i reconèixer-ne els valors.
Això es deu, també, al fet que la seva gran
dosi d’imaginació no deixa de banda la
realitat del que veu. Amb aquest punt ens
endinsem, ara, a analitzar la seva obra.
rostros en la arena de la playa de Salou
donde pasaba las vacaciones en verano.
Se puede considerar su primera ilustra­
ción el Romancero Gitano, de García Lorca,
realizada con la primera caja de tintas de
color Pelikan que le regaló su primo Candi
Espona. Los estudios los realizó en la Fa­
cultad de Bellas Artes de la Universitat de
Barcelona y se inició profesionalmente en la
revista Cavall Fort y con el libro El meu pardal
(Mi gorrión), de la editorial La Galera. Desde
entonces ha sido un no parar. Los viajes han
sido parte importante en su trayectoria,
tanto en lo referente a la formación como
a la profesión. Viajera entusiasta, nos ha
transportado como una verdadera cronista
gráfica a culturas y territorios de todo el
mundo. Uno de los valores innegables de
sus dibujos es la universalidad. Son adap­
tables, válidos en ámbitos culturales muy
diferentes, porque aunque ella provenga
de una tradición europea, aunque sea una
persona muy arraigada a su país, tiene una
gran capacidad para entender y plasmar con
exactitud cualquier otro entorno cultural y
reconocer sus valores. Esto se debe, tam­
bién, a que su gran dosis de imaginación
no deja de lado la realidad de lo que ve.
Con este punto nos adentramos, ahora, a
analizar su obra.
Mostra escultòrica. Muestra escultórica.
44
En Roger mirant llibres de la seva mare.
Roger mirando libros de su madre.
La Marga i la Pilarín. Marga y Pilarín.
Anàlisi de l’obra
Análisis de la obra
L’obra de la Pilarín Bayés és com un magma esplèndid on conviuen gairebé tots els
elements que formen part de l’existència
humana. La persona és omnipresent en
tota la seva obra: homes i dones, de totes
les edats, caracteritzats en els papers que
els toca de representar segons la trama,
text o fet del qual el dibuix és deutor i en
el qual es basa.
Al llarg de la seva dilatada obra apareix tot el ventall d’una societat en diferents moments històrics o l’actual. Pocs
il·lustradors poden entaforar gairebé tot
l’eixam de vida humana, tants tipus de
personatges, amb els respectius atributs o
vestuari que els identifica, quefers diaris,
objectes que els envolten i edificis, pobles
o ciutats o paisatges en una escena. En
una típica composició seva trobem gent
important, els que sembla que ho són i els
que no ho són, més els homes i les dones
que no sabem qui són però que deuen ser
importants perquè en fan la cara i van
abillats com a tals. Només per esmentar
un exemple entenedor: el príncep va de
príncep, la bruixa de bruixa, el soldat de
soldat, el carter de carter, i els personatges
mítics i històrics s’han de guarnir i comportar com a tals. Amb extrema habilitat,
l’autora els desmitifica i enalteix alhora.
Dels personatges n’exalta la caracterització, amb tots els ets i uts, els gestos,
els trets físics que els fan reconeixibles i
inserits en l’entorn que els correspon. Tot
està concatenat. A través de les escenes
de la Pilarín, un nen o una nena poden
aprendre com està organitzada una societat humana. Començant pels rols masculí
i femení, perfectament definits, seguits
dels sentiments, els comportaments, les
La obra de Pilarín Bayés es como un magma
espléndido donde conviven casi todos los
elementos que forman parte de la existencia
humana. La persona es omnipresente en
toda su obra: hombres y mujeres, de todas
las edades, caracterizados en los papeles
que les toca representar según la trama,
texto o hecho del que el dibujo es deudor
y en el que se basa.
A lo largo de su dilatada obra aparece
todo el abanico de una sociedad en dife­
rentes momentos históricos o la actual.
Pocos ilustradores pueden encajonar casi
todo el enjambre de vida humana, tantos
tipos de personajes, con los respectivos
atributos o el vestuario que los identifica,
quehaceres diarios, objetos que los rodean y
edificios, pueblos o ciudades, o paisajes en
una escena. En una típica composición suya
encontramos gente importante, los que
parecen que lo son y los que no lo son, más
los hombres y las mujeres que no sabemos
quienes son pero que deben ser importantes
porque tienen la cara y van ataviados como
tales. Para mencionar un ejemplo compren­
sible: el príncipe va de príncipe, la bruja de
bruja, el soldado de soldado, el cartero de
cartero, y los personajes míticos e históri­
cos se tienen que guarnecer y comportarse
como tales. Con extrema habilidad, la au­
tora los desmitifica y los enaltece a la vez.
De los personajes exalta la caracterización,
con todos los pormenores, los gestos, los
rasgos físicos que los hacen reconocibles
e insertados en el entorno que les corres­
ponde. Todo está concatenado. A través de
las escenas de Pilarín, un niño o una niña
pueden aprender cómo está organizada
una sociedad humana. Empezando por los
roles masculino y femenino, perfectamente
45
entremaliadures dels petits, els costums,
els hàbits, les activitats quotidianes, les
diferents tasques, la representació dels
càrrecs (de vegades en la mofa i la ridiculització), tot integrat en un espai públic
urbà o rural i en habitacions amb tot el
parament de mobles i objectes que configuren un ambient.
La Pilarín és una cronista gràfica, per
tant mai no crea ficció, tant si es basa en
un text com si no. Si es basa en un text,
la il·lustració ajuda a copsar-ne el sentit i
aporta informació gràfica. Ella fa imatges
recreades, basades sempre en la realitat
del que li dóna el text, o en un fet, i és
només a partir del que és el seu propi
estil que dóna pas a la imaginació. Pilarín
Bayés no s’inventa un món; és molt imaginativa però no entra en els viaranys de
la fantasia. D’aquí que la seva obra tingui
la virtut de la credibilitat.
De cada personatge n’exposa els trets
essencials de la personalitat física i humana, posa l’accent en la seva identitat,
estatus social i professió; així, cada un
arriba a ser un veritable document i testimoni d’una època. No hi ha figurants
a la seva obra, tothom té la seva dosi de
protagonisme; evidentment destaca qui
és l’eix de l’escena: la resta de personatges
li van a la saga i tot gira al seu entorn;
no obstant, aquest entorn és tan o més
rellevant. En aquest sentit, una de les
claus de l’obra de la Pilarín és que no
tendeix a individualitzar, no indueix al
culte exagerat a la personalitat, perquè
mai no deslliga qui retrata de l’espai vital que l’envolta. Tot plegat, com un cor
en la tipologia dels retaules gòtics del
Museu Episcopal de Vic que ella coneix
tan bé, tots els personatges intervenen
en l’escena. Si us fixeu en una obra seva,
definidos, seguidos de los sentimientos,
los comportamientos, las travesuras de los
pequeños, las costumbres, los hábitos, las
actividades cotidianas, las diferentes tareas,
la representación de los cargos (a veces en
la mofa y la ridiculización), todo integrado
en un espacio público urbano o rural y en
habitaciones con todo el menaje de muebles
y objetos que configuran un ambiente.
Pilarín es una cronista gráfica, por lo
tanto nunca crea ficción, tanto si se basa
en un texto como si no. Si se basa en un
texto, la ilustración ayuda a captar el sen­
tido y aporta información gráfica. Ella hace
imágenes recreadas, basadas siempre en la
realidad que le da el texto, o en un hecho, y
es sólo a partir de lo que es su propio estilo
que da paso a la imaginación. Pilarín Bayés
no se inventa un mundo, es muy imagina­
tiva pero no entra en los meandros de la
fantasía. De ahí que su obra tenga la virtud
de la credibilidad.
De cada personaje expone los rasgos
esenciales de la personalidad física y huma­
na, hace hincapié en su identidad, estatus
social y profesión, así, cada uno llega a ser
un verdadero documento y testimonio de
una época. No hay figurantes en su obra,
todo el mundo tiene su dosis de protago­
nismo; evidentemente destaca el que es
el eje de la escena: el resto de personajes
le van a la zaga y todo gira a su alrededor,
no obstante, este entorno es tan o más
relevante. En este sentido, una de las claves
de la obra de Pilarín es que no tiende a
individualizar, no induce al culto exagerado
a la personalidad, porque nunca desliga a
quien retrata del espacio vital que lo rodea.
Todo ello, como un coro en la tipología de
los retablos góticos del Museo Episcopal
de Vic que ella conoce tan bien, todos los
personajes intervienen en la escena. Si os
Dibuixant amb ploma. Dibujando con plumilla.
46
Retrat de joventut. Retrato de juventud.
La Roser Capdevila i la Pilarín.
Roser Capdevila y Pilarín.
tothom està enfeinat, fa alguna cosa, o
bé es dirigeix a algun lloc; cadascú té un
paper assignat, fa el que ha de fer, fins
i tot hi ha qui bada (i n’hi ha molts, de
badocs, en els seus dibuixos), i també hi
són presents els gossos, i sobretot els gats,
sempre rondant per aquí o per allà. Res
no és innocu, tot té un sentit, la ubicació justa. Res no és superficial en la seva
obra, no és un dibuix ingenu encara que
ho sembli: en aquest cas no podria haver
dut a terme tal quantitat de publicacions
de caràcter didàctic.
Tot és pura informació per al lector.
En un dibuix de la Pilarín hi és tot, res
no se li escapa. En conjunt, és fruit d’una
artista d’àmplia cultura, d’un coneixement
ampli de la realitat, de la condició humana, una mica psicòloga i sociòloga, que
hi veu més enllà, que ha conegut i viscut
esdeveniments ciutadans, amb records
molt vius del que ha vist i escoltat, que
ha estudiat fets històrics i, sobretot, que
té unes dots d’observació i de retenció
memorística fora de sèrie. Inesgotable
capacitat per omplir un espai i muntar
una escena: la profusió, doncs, esdevé
el signe d’identitat de la Pilarín Bayés.
Cal destacar que tota aquesta profusió,
tot el que hem anomenat eixam de vida
humana, grans i petits, hi entren amb
tota naturalitat; res no és forçat en una
escena de la Pilarín, tot flueix.
Entrant en el capítol d’influències en la
seva obra, la principal té poc a veure amb
la il·lustració, i molt amb el cinema. L’obra
de la Pilarín té una relació directa amb
els grans musicals cinematogràfics nordamericans: les pel·lícules de Fred Astaire,
Ginger Rogers, Cyd Charisse i Gene Kelly,
amb aquella gran profusió d’elements, on
tot es mou, on cada personatge està carac-
fijáis en una obra suya, todo el mundo está
ocupado, hace algo, o bien se dirige a algún
lugar; cada uno tiene un papel asignado,
hace lo que debe hacer, incluso hay quien
está distraído (y hay muchos, distraídos,
en sus dibujos), y también están presentes
los perros y, sobre todo, los gatos, siempre
merodeando por aquí o por allá. Nada es
inocuo, todo tiene un sentido, la ubicación
justa. Nada es superficial en su obra, no
es un dibujo ingenuo aunque lo parezca:
de ser así no podría haber llevado a cabo
tal cantidad de publicaciones de carácter
didáctico.
Todo es pura información para el lector.
En un dibujo de Pilarín está todo, nada se le
escapa. En conjunto, es fruto de una artista
de amplia cultura, de un conocimiento am­
plio de la realidad, de la condición humana,
algo psicóloga y socióloga, que ve más allá,
que ha conocido y vivido acontecimientos
ciudadanos, con recuerdos muy vivos de lo
que ha visto y escuchado, que ha estudiado
hechos históricos y, sobre todo, que tiene
unas dotes de observación y de retención
memorística fuera de serie. Inagotable ca­
pacidad para llenar un espacio y montar
una escena: la profusión, pues, se vuelve el
signo de identidad de Pilarín Bayés. Cabe
destacar que toda esta profusión, todo lo
que hemos denominado enjambre de vida
humana, los mayores y los pequeños, entran
con toda naturalidad, nada es forzado en
una escena de Pilarín, todo fluye.
Por lo que respecta a las influencias en
su obra, la principal tiene poco que ver con
la ilustración, y mucho con el cine. La obra
de Pilarín tiene una relación directa con los
grandes musicales cinematográficos norte­
americanos: las películas de Fred Astaire,
Ginger Rogers, Cyd Charisse y Gene Kelly,
con esa gran profusión de elementos, donde
47
teritzat segons el que li correspon per guió
i enalteix els tòpics. La mateixa Pilarín
comenta que la pel·lícula que ha estat una
inspiració constant és Un americà a París,
de Vincente Minnelli, amb Gene Kelly i
Leslie Caron. O els musicals de Roland
Petit que va descobrir a París. També cal
esmentar, en menor grau, els dibuixos
animats de Walt Disney. En canvi, no es
troba tanta influència procedent del ram
de la il·lustració pròpiament dita, encara
que sí que podem entrellucar trets d’Opisso, sobretot pel que fa a les composicions
multitudinàries; de Juan Ferrandiz, en la
gràcia i la dolcesa; d’Hergé, amb Tintin,
quan descriu elements d’altres cultures o
en el rostre del mateix Tintin; o del gran
il·lustrador anglès Arthur Rackham en
la precisió del dibuix i en el tractament
del binomi imaginació-realiat. Altres
influències provenen de les imatges de
la història de l’art, matèria que sempre li
ha interessat i assignatura de la qual va
treure matrícula d’honor quan estudiava
Belles Arts; cal destacar-ho perquè en
els seus dibuixos els estils arquitectònics
sempre ressalten.
Altres influències no estrictament
artístiques però que compten a l’hora
d’analitzar la seva obra són la dèria per les
processons de Setmana Santa i el fet que,
quan estudiava a Barcelona, assistia als
funerals dels rics per admirar-ne el ritual,
que trobava d’una estètica sublim. A més,
com a catòlica, li agraden la pompa i el
cerimonial, que veiem reflectits en la seva
obra. I hi ha també les influències més
íntimes i personals. Una, ja esmentada,
són vivències infantils a casa seva, sempre plena de gent, de molta vida social i
celebracions amb cerimonials propis i
prosopopeies, amb paraments de taula,
todo se mueve, donde cada personaje está
caracterizado según lo que le corresponde
por guión y ensalza los tópicos. La misma
Pilarín comenta que la película que ha sido
una inspiración constante es Un americano
en París, de Vincent Minnelli, con Gene Kelly
y Leslie Caron. O los musicales de Roland
Petit que descubrió en París. También hay
que mencionar, en menor grado, los dibujos
animados de Walt Disney. En cambio, no
hay tanta influencia procedente del ramo
de la ilustración propiamente dicha, aun­
que sí podemos atisbar rasgos de Opisso,
sobre todo en cuanto a las composiciones
multitudinarias; de Juan Ferrandiz, en la
gracia y la dulzura; de Hergé, con Tintín,
cuando describe elementos de otras cul­
turas o en el rostro del mismo Tintín, o del
gran ilustrador inglés Arthur Rackham en
la precisión del dibujo y en el tratamiento
del binomio imaginación-realidad. Otras
influencias provienen de las imágenes de
la historia del arte, materia que siempre le
ha interesado y asignatura de la que sacó
matrícula de honor cuando estudiaba Bellas
Artes; cabe destacar que en sus dibujos los
estilos arquitectónicos siempre resaltan.
Otras influencias no estrictamente ar­
tísticas pero que cuentan en el momento
de analizar su obra son su obsesión por las
procesiones de Semana Santa y el hecho de
que, cuando estudiaba en Barcelona, asistía
a los funerales de los ricos para admirar
el ritual, que encontraba de una estética
sublime. Además, como católica, le gus­
tan la pompa y el ceremonial, que vemos
reflejados en su obra. Y hay también las in­
fluencias más íntimas y personales. Una, ya
mencionada, son las vivencias infantiles en
su casa, siempre llena de gente, con mucha
vida social y celebraciones con ceremoniales
propios y prosopopeyas, con menaje de
Joan Homs i Pilarín. Joan Homs y Pilarín.
48
Viatge a l’Àfrica. Viaje a África.
ostentació de vaixelles i cristalleries i unes
golfes on hi havia de tot: baguls antics,
quinqués, joguines, revistes tronades, tot
amuntegat, típic d’aquelles cases on res no
es llença i lloc d’exploració preferit de la
Pilarín, que encara hi somia. L’altra, el fet
d’haver estat mare de família nombrosa,
de quatre fills, i ara àvia: a ells els deu part
de la seva obra, gestada tot criant-los,
observant-los, jugant amb ells. Molts dels
nens i nenes que hi apareixien i apareixen
són els seus.
Així doncs, reprenent el fil de l’anàlisi,
en aquest retrat social que és el conjunt de
l’obra de la Pilarín Bayés imperen la ironia
i el bon humor. Una de les característiques és que no carrega contra persones en
concret sinó contra un arquetip. Per tant,
podem definir l’obra de la Pilarín com una
obra fonamentada en el tòpic del temps
que li toca viure i dels temps passats. Per
ella, el tòpic és la clau per entendre el
món, i els tòpics sempre amaguen part
de veritat, fan conscient el subconscient
i es presenten de forma distorsionada
o exagerada per no posar massa en evidència les debilitats d’una manera de ser
d’algú, d’una ciutat o d’un país. Les seves
escenes tenen gràcia, sempre hi trobem
un humor murri, són més de somriures
que de riallades; és somriure que produeix
veure una escena on s’endevina tot el que
passa i reconeixem els personatges.
Pel que fa a la tècnica, la Pilarín dibuixa sempre i tothora amb una facilitat que
deixa astorat. Mà destra, pols segur, traç
ferm, no hi ha inseguretat en la seva obra,
tot flueix, com un corrent continu, alegre
i fet de saltirons. Gran concreció, precisió, res d’experimentacions dubitatives.
La línia corba és la que domina, sempre
suau i dolça. El que determina el dibuix
mesa, ostentación de vajillas y cristalerías y
un desván donde había de todo: baúles anti­
guos, quinqués, juguetes, revistas antiguas,
todo amontonado, típico de aquellas casas
donde nada se tira y lugar de exploración
preferido de Pilarín, que todavía sueña con
ello. La otra, el hecho de haber sido madre
de familia numerosa, de cuatro hijos, y ahora
abuela: a ellos les debe parte de su obra,
gestada criándolos, observándolos, jugando
con ellos. Muchos de los niños y niñas que
aparecían y aparecen son los suyos.
Así pues, retomando el hilo del análisis,
en este retrato social que es el conjunto de
la obra de Pilarín Bayés imperan la ironía y
el buen humor. Una de las características es
que no carga contra personas en concreto
sino contra un arquetipo. Por lo tanto, po­
demos definir la obra de Pilarín como una
obra basada en el tópico del tiempo que le
toca vivir y los tiempos pasados. Para ella, el
tópico es la clave para entender el mundo,
y los tópicos siempre esconden parte de
verdad, hacen consciente el subconsciente
y se presentan de forma distorsionada o
exagerada para no poner demasiado en
evidencia las debilidades de un modo de ser
de alguien, de una ciudad o de un país. Sus
escenas tienen gracia, siempre encontramos
un humor pícaro, son más de sonrisas que
de carcajadas, es la sonrisa que se produce
al ver una escena donde se adivina todo lo
que pasa y reconocemos los personajes.
En cuanto a la técnica, Pilarín dibuja
siempre y en todo momento con una faci­
lidad que deja anonadado. Mano diestra,
pulso seguro, trazo firme, no hay insegu­
ridad en su obra, todo fluye, como un co­
rriente continuo, alegre y brincante. Gran
concreción, precisión, nada de experimen­
taciones dubitativas. La línea curva es la
que domina, siempre suave y dulce. Lo que
49
és la silueta, que és categòrica, configura
la forma i dóna el pes i el volum. Fa ús del
color, però si no en disposa la seva obra
no perd gràcies a la rotunditat absoluta
d’aquesta silueta, marca de la casa Pilarín.
La fa en negre amb llapis o retolador i
una tècnica mixta de plomí i tinta xinesa. El primer pas es siluetejar; després,
dins els contorns d’aquesta línia disposa els colors fets amb llapis, de vegades
aquarel·lats. Pocs colors, primaris, però
ben harmonitzats. Uns colors animats i
exquisits, que fugen de tota estridència.
Fa servir l’aquarel·la per als fons, per tal
d’aconseguir més efectes lumínics. Mai
no pren apunts, dibuixa directament i
rarament corregeix o estripa un dibuix.
Quan fa quadres o grans escenes
empra una perspectiva no estricta, més
basada en degradacions de plans, que
amb els anys ha anat perfeccionant, per
aconseguir una major resolució que li
permet una distribució de tots els elements en un espai del tot cohesionat,
dins els paràmetres no acadèmics que
requereix la il·lustració infantil. Cada
peça té al·lusions a la superfície, al volum,
i als efectes tàctils. Cares escotorides i ulls
rodons, molt vius, una altra marca de la
casa Pilarín. Tot plegat, posa de manifest
la visió amable que té la Pilarín de la fauna
humana, la confiança en la vida. Cada
escena és diàfana presència, mostra de
la joia de viure, amb una visió pròpia del
món. Una obra de trajectòria coherent.
No és ni ha estat autora de canvis sobtats:
ha anat polint el dibuix, la composició i
les escenes s’han tornat més profuses i
més riques de colors i formes, sense deixar
mai de ser ella mateixa.
determina el dibujo es la silueta, que es
categórica, configura la forma y da el peso
y el volumen. Hace uso del color, pero si
no dispone de éste, su obra no disminuye
gracias a la rotundidad absoluta de esta
silueta, marca de la casa Pilarín. La hace en
negro con lápiz o rotulador y una técnica
mixta de plumilla y tinta china. El primer
paso se siluetear, luego, dentro de los con­
tornos de esta línea dispone los colores
hechos con lápiz, a veces acuarelados. Pocos
colores, primarios, pero bien armonizados.
Unos colores animados y exquisitos, que
huyen de toda estridencia. Usa la acua­
rela para los fondos, para conseguir más
efectos lumínicos. Nunca toma apuntes,
dibuja directamente y raramente corrige o
rompe un dibujo.
Cuando hace cuadros o grandes escenas
emplea una perspectiva no estricta, basada
en degradaciones de planos, que con los
años ha ido perfeccionando, para conseguir
una mayor resolución que le permite una
distribución de todos los elementos en un
espacio del todo cohesionado, dentro de los
parámetros no académicos que requiere la
ilustración infantil. Cada pieza tiene alusio­
nes a la superficie, el volumen, y los efectos
táctiles. Caras alegres y ojos redondos, muy
vivos, otra marca de la casa Pilarín. Todo
ello, pone de manifiesto la visión amable
que tiene Pilarín de la fauna humana, la
confianza en la vida. Cada escena es diá­
fana presencia, muestra de la alegría de
vivir, con una visión propia del mundo. Una
obra de trayectoria coherente. No es ni ha
sido autora de cambios repentinos: ha ido
puliendo el dibujo, la composición y las
escenas se han vuelto más profusas y más
ricas en colores y formas, sin dejar nunca
de ser ella misma.
Dibuixant en públic. Dibujando en público.
Decorat d’un arbre. Decorado de un árbol.
50
Explicant el Mercat de la meva àvia.
Explicando el “Mercat de la meva àvia”.
Festa dels Traginers. Fiesta de los “Traginers”.
Estratègia pedagògica
Estrategia pedagógica
Per últim, una vegada comentats els valors
tècnics i conceptuals de la seva obra, cal
esmentar un altre punt que la fa absolutament mereixedora gairebé d’una segona
medalla: ha connectat amb els infants,
que l’adoren. El que més la preocupa és
com fer arribar als infants el tema de què
tracta i com i de quina manera el poden
comprendre. L’infantil és el públic més
exigent, però alhora el més agraït, el més
receptiu; per ells, tot és nou, tot els interessa, tot és sorprenent.
La Pilarín no fa dibuixos de nena, fets
per una dona-nena —impossible pel devessall de dades que aporta—, sinó d’una
adulta que s’adreça a la canalla. Dibuixa
per a ella, naturalment, però té clar que
instruir el petit lector és un objectiu. En
aquesta línia, la principal qualitat de
l’obra de la Pilarín és el caràcter didàctic.
Per això ha estat tan sol·licitada per editorials especialitzades en l’ensenyament,
com per exemple Eumo Editorial. L’obra
de la Pilarín va molt més enllà d’un entreteniment. Quan ha de dibuixar temes o
episodis històrics, baixa la història del seu
pedestal inaccessible i la fa accessible als
infants. La Pilarín els instrueix sense que
se n’adonin, (ni ella tampoc se n’adona, tot
sigui dit) però aporta tantes referències i
citacions culturals o socials que requereix
un esforç per part del nen i la nena que
miren. No els dóna un dibuix regalat o
mastegat, no són dibuixos d’una ullada,
la profusió i la cura pel detall condicionen
l’infant a parar molta atenció. I la para,
és clar: cal fixar la vista, escrutar cada
element de les escenes, perquè tots estan
interconnectats i tenen un sentit i una
funció. El nen és diverteix, però alhora
Por último, una vez comentados los valores
técnicos y conceptuales de su obra, cabe
mencionar otro punto que la hace abso­
lutamente merecedora casi de una segun­
da medalla: ha conectado con los niños,
que la adoran. Lo que más le preocupa es
cómo hacer llegar a los niños el tema que
trata y cómo y de qué manera lo pueden
comprender. El infantil es el público más
exigente, pero a la vez el más agradecido,
el más receptivo, para ellos, todo es nuevo,
todo les interesa, todo es sorprendente.
Pilarín no hace dibujos de niña, hechos
por una mujer-niña —imposible por la
avalancha de datos que aporta—, sino de
una adulta que se dirige a los niños. Dibuja
para ella, naturalmente, pero tiene claro que
instruir al pequeño lector es su objetivo.
En esta línea, la principal cualidad de la
obra de Pilarín es el carácter didáctico. Por
eso ha sido tan solicitada por editoriales
especializadas en la enseñanza, como por
ejemplo Eumo Editorial. La obra de Pilarín
va mucho más allá del entretenimiento.
Cuando tiene que dibujar temas o episodios
históricos, baja la historia de su pedestal
inaccesible y la hace accesible a los niños.
Pilarín los instruye sin que se den cuenta, (ni
ella tampoco se da cuenta, todo sea dicho)
pero aporta tantas referencias y citas cul­
turales o sociales que requiere un esfuerzo
por parte del niño y la niña que miran. No
les da un dibujo regalado o masticado, no
son dibujos de un vistazo, la profusión y el
cuidado por el detalle condicionan al niño a
prestar mucha atención. Y la presta, claro:
hay que fijar la vista, escrutar cada elemento
de las escenas, porque todos están interco­
nectados y tienen un sentido y una función.
El niño se divierte, pero al mismo tiempo
51
ha de fer rutllar la ment i avui dia que
es parla tant de la cultura de l’esforç que
cal inculcar als nostres infants, un dibuix
de la Pilarín és tota una lliçó d’estratègia
pedagògica.
Per acabar, res millor que la veu de la
Pilarín: «Jo he volgut fer art popular, per
als nens, per als que encara són capaços
de mirar amb ulls tafaners». Com ella,
perquè encara avui, als setanta anys, comença un dibuix com si fos el primer i
amb la mateixa il·lusió.
debe hacer funcionar la mente y hoy en día
que se habla tanto de la cultura del esfuerzo
que hay que inculcar a nuestros niños, un
dibujo de Pilarín es toda una lección de
estrategia pedagógica.
Por último, nada mejor que la voz de
Pilarín: «Yo he querido hacer arte popular,
para los niños, para los que todavía son
capaces de mirar con ojos curiosos». Como
ella, porque aún hoy, a los setenta años,
comienza un dibujo como si fuera el primero
y con la misma ilusión.
Equip de treball a l’estudi de la Pilarín.
Equipo de trabajo en el estudio de Pilarín.
Medalla d’Or de la ciutat de Vic.
Medalla de Oro de la ciudad de Vic.
52
Quadres autobiogràfics
Cuadros autobiográficos
El menjador de Can Bayés - El comedor de Can Bayés, 63 x 63 cm
53
53
Pati de l’escola - Patio de la escuela, 63 x 63 cm
54
Vida universitària a Barcelona - Vida universitaria en Barcelona, 63 x 63 cm
55
55
Cap a Montserrat amb en Joan M. - Hacia Montserrat con Joan M., 63 x 63 cm
56
Família Sala-Bayés a Ca la Pilarín - Familia Sala-Bayés en “Ca la Pilarín”, 63 x 63 cm
5757
La Pilarín viatja a Brasil - Pilarín viaja a Brasil, 63 x 63 cm
58
La Pilarín viatja a Xina - Pilarín viaja a China, 63 x 63 cm
59
59
Els gegants de la Pilarín - Los gigantones de Pilarín, 63 x 63 cm

Documentos relacionados