Avinyonet del Penedès - Patrimoni cultural

Transcripción

20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P gina 2
Inventari Patrimoni Cultural
d'Avinyonet del Penedès
Memòria tècnica
Redacció
ARQUEOCIÈNCIA SERVEIS CULTURALS S.L.
Juana María Huélamo
Ajuntament d'Avinyonet del Penedès
Octubre 2004
INFORME
Juana María Huélamo Gabaldón
amb la col·laboració dels veïns d’Avinyonet i de
J.M. Solias i Arís
ARQUEOCIÈNCIA
Oficina de Patrimoni Cultural
DIPUTACIÓ DE BARCELONA
1
SUMARI
0. AGRAÏMENTS
1. MARCS DEL TREBALL
1.1. Marc conceptual
1.2. Marc territorial
1.3. Marc històric
2. CRITERIS D'INTERVENCIÓ
2.1. Criteris generals
2.2. Criteris específics
3. PROCESSOS DE TREBALL
4. REALITZACIÓ DEL TREBALL
4.1. La base de dades de l’Inventari de Patrimoni Cultural
4.2. Documentació i informants consultats
4.3. Elements tècnics i format de lliurament
5. RESULTATS
5.1. Elements examinats
5.1.1. Elements descartats
5.1.2. Elements fitxats
5.2. Anàlisi dels elements
5.3. Plànol general de distribució
6. BIBLIOGRAFIA
2
De tota dolència, és remei la paciència
(Popular)
0. AGRAÏMENTS
Aquest inventari, ha estat realitzat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació
de Barcelona, la qual va encarregar l’execució a l’empresa ARQUEOCIÈNCIA, essent
portat a terme per KuanUm.
L’inventari ha estat promogut des de l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès a
instàncies de l’arqueòleg resident al nucli de Clariana, Xavier Esteve Gràcia, i ha estat
possible mitjançant conveni subscrit amb l’Oficina de Patrimoni Cultural de la
Diputació de Barcelona. En el seu decurs ha comptat amb el suport d’un bon nombre
de persones que d’una manera desinteressada, activa, veritablement apassionada i
generosa, han estat atents als requeriments d’informació que la feina ha anat
suscitant al llarg d’aquests 12 mesos de durada. En aquest sentit, s’ha de mencionar
l’atenció de l’Alcalde del municipi, Joan Marcé, amb qui vam compartir una singular
visita al Puig de la Mola, des d’on vam tenir una completa i impressionant visió del
terme. La tasca dels senyors Xavier Esteve Gràcia i Matilde Vendrell, qui ens van
oferir la seva ajuda des dels primers dies, dels senyors Josep Escofet, de l’Arboçar,
Ton Ràfols, de Les Gunyoles, i Joan Raventós Marcé de Santa Susanna, a quins s’ha
d’agrair el seu estímul, companyia i ajuda per satisfer la nostra curiositat pel municipi.
Ha estat un suport molt estimable, el recolzament logístic i informatiu d’en Ferran
Peral, de Can Ràfols dels Caus, qui ens va acompanyar per camins difícils i ens va
mostrar allò que d’altra manera hagués sigut molt difícil d’aconseguir. Pere Sadurní,
de Sant Pere Molanta, Julià Ricart, de Cantallops, Joan Borrut, Josep Oriol Puig Vidal
de Llinda, Joan Raventós Milà (“en Carrau”) de l’Arboçar; Mn. Anton Margarit de Sant
Cugat i un llarg etcètera han col·laborat amb les seves informacions, i sobretot em
sento molt agraïda de l’ajuda, companya, coordinació i recolzament de la Sra.
Montserrat Rodríguez, que ha estat el meu estímul durant aquest llargs mesos de
feina. Ells han aconseguit aplanar els difícils camins del treball de recopilació
proporcionant-li una nota humana i cordial, aconseguint a més a més un bon i
interessant elenc d’informacions orals. A ells, i en general a tots els veïns que encara
sense saber-ho, han col·laborat, expresso des d’aquí la meva gratitud. Veritablement i
en justícia, ells són els coautors d’aquest treball.
3
Han col·laborat de manera molt activa les següents persones:
Anton Ferret Castellví (Les Gunyoles)
Antonio Jornet Gassó (Mas Vendrell)
Ferran Miralles i Sabadell (Generalitat de Catalunya: Política Territorial)
Ferran Peral (Can Ràfols dels Caus)
Francesc Juncà Casals (Carrerades)
Gemma Hernández (Generalitat de Catalunya: Servei d’Arqueologia)
J. Oriol Puig Vidal (Llinda)
Jacint Esteva Vendrell (Can Ràfols dels Caus)
Joan Esteve Nadal (Cal Fontanals)
Joan Marcè Casas (Cases Blanques)
Joan Raventós Marcè (Santa Susanna)
Joan Raventós Milà (Carrau)
Josep Maria Feliu (Secció d’Arqueologia del Museu de Vilafranca - Museu del
Vi)
Josep Escofet (L’Arboçar de Les Roques)
Josep Pinyol Puig (Sant Sebastià dels Gorgs)
Josep Raventós Massana i Maria Teresa (L’Arboçar)
Julià Marcé Ricart (Collblanc)
Julià Ricart Gramunt (Ca la Modesta, Cantallops)
Magí Miret (Generalitat de Catalunya: Servei d’Arqueologia)
Maria-Carme Amat Font (Sant Sebastià dels Gorgs)
Maria Rosa Senabre (Museu de Vilafranca - Museu del Vi)
Matilde Vendrell
Montse Jané (Secció de Geologia/Paleontologia del Museu de Vilafranca Museu del Vi)
Montserrat Rodríguez Via (Ajuntament d’Avinyonet)
4
Mossèn Anton Margarit
Núria Molist (Museu d’Olèrdola)
Pere Capellades Milà (Font de la Canya)
Pere Jordi Figuerola (Museu Diocesà de Barcelona)
Pere Sadurní i Vallès (Tradició oral i dades històriques)
Ricard Marcè (Collblanch)
Pere Llopart Garriga
Xavier Esteve Gràcia
I molts veïns i veïnes del terme municipal.
5
1. MARCS DEL TREBALL
1.1. Marc conceptual
Aquest inventari, l'ha realitzat l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de
Barcelona, a petició de l'Ajuntament d’Avinyonet, amb la clara intenció de conèixer la
globalitat del patrimoni del seu terme municipal, a fi de vehicular iniciatives per tal de
gestionar-lo.
El treball es fonamenta en la combinació conceptual dels tres valors bàsics que són
intrínsecs als bens patrimonials:
⇒ DOCUMENTAL
⇒ FORMAL
⇒ SIMBÒLIC
⇒ El valor documental, apareix des del moment en que es parteix de la
premissa bàsica de que el patrimoni és una font d’informació que pot presentarse en diferents formats: un document, una ceràmica arqueològica, un edifici,
una escultura, una espècie vegetal, una cançó, etc. Aquests elements són
abans que rés una font d’informació amb possibilitat de ser desxifrada si som
capaços de llegir-la. Partint d’aquest principi, la feina s'ha orientat cap a la
recollida sistemàtica de tot allò que conforma el patrimoni del municipi, entenent
com a tal, el conjunt d'elements materials o immaterials, contemplats de manera
global i individualitzada, que s'han preservat des del passat antic o bé, que s'han
incorporat més recentment, els quals constitueixen referències que ajuden a
definir el tarannà i el territori on viuen els habitants de Avinyonet.
⇒ Un segon valor és el formal. Resulta imprescindible que el patrimoni tingui un
valor afegit en la seva constitució física. No tot pot ser patrimoni, ja que d’altra
manera no es tindria cap marge de maniobra per a la seva substitució, però és
que tampoc es podrien portar a terme les adscripcions a unes u altres tipologies
morfològiques que permetessin la valoració d’uns elements davant d’altres. Dins
aquest apartat pren un valor rellevant el fet local, ja que el municipi posseeix uns
6
elements patrimonials que li son propis, i que formalment tenen un valor
irrepetible en raó de la seva antiguitat, entitat física i singularitat dins del món
local.
⇒ El valor simbòlic. És el darrer valor considerat, i tal vegada el més problemàtic
i fluctuant. Es tracta de l‘apreciació atorgada per una comunitat o per part d’ella a
un determinat element que pren com a referent en el que reflecteix els seus valors
individuals i/o col·lectius. En aquest punt és on es troben les màximes
divergències i afinitats entre els que valoren el patrimoni i, per tant, sempre serà el
que doni més o menys sentit a determinades inclusions o exclusions del mateix.
1.2. Marc territorial
EL MEDI GEOGRÀFIC
El municipi d’Avinyonet del Penedès es troba situat al Sud-est de la comarca de l’Alt
Penedès, a la zona de contacte entre la Depressió Prelitoral i el massís del Garraf.
El terme municipal ocupa 29.13 Km² i afronta al nord amb els termes municipals de
Santa Fe del Penedès i Subirats, a l’est amb el d’Olesa de Bonesvalls, al sud amb els
d’Olèrdola i Olivella i a l’oest amb els de La Granada i Sant Cugat Sesgarrigues.
EL SÒL
Avinyonet es troba dins la Depressió Prelitoral, participant del massís del Garraf en la
seva part nord. Aquesta depressió, ocupada per les comarques del Vallès i Penedès
forma un corredor que comunica el NE amb el SO de Catalunya de manera paral·lela
a la costa.
7
Dins el seu territori destaca tot un sistema de falles del que son visibles a diversos
punts del municipi diversos plans de falla.
8
EL CLIMA
El municipi gaudeix d’un clima mediterrani temperat tendint cap a sec. En definitiva, el
clima normal de la part nord de la zona de la Catalunya seca. La situació del Garraf
amb els seus escassos boscos ajuda a temperar les diferències tèrmiques extremes.
LA VEGETACIÓ I EL PAISATGE
Creixen de forma espontània alguns boscos a les planes i valls entre muntanyes,
formant taques d’espessa vegetació uniforme associades a algunes masies (així, per
exemple és el cas de Llinda, Mas Bertran, Montergull, etc), en els que domina
majoritàriament el pi amb algunes alzines i vegetació pròpia de ribera, d’àlbers i oms,
quan el bosc es desenvolupa prop dels torrents, com es el cas del bosc de l’Amat, de
la Caseta, etc... tots, amb el sotabosc característic. Un cas singular pel què fa a
pervivència és el que es desenvolupa a la vall que forma la riera de Begues, dins d’un
dels característics fondos que formen els cursos dels torrents que discorren encaixats
pel massís del Garraf, on es troba en bon estat un espès alzinar que constitueix un
dels pocs exemples coneguts de pervivència en molt bon estat de conservació
d’aquest tipus de bosc tan característic tradicionalment en aquest territori, i que va ser
aprofitat tradicionalment per a carboneig.
Aquesta massa de vegetació resta completada pels abundosos conreus de vinya i la
presència del margalló i altres espècies característiques d’aquesta zona penedesenca
de transició al mar.
El clima, relativament humit, i els sòls, fàcilment conreables, a les planes i al fons de
les cubetes obertes de les valls, afavoreixen l’agricultura, pràcticament centrada ara
mateix en el conreu de la vinya i en menor mesura en arbres fruiters.
El terme d’Avinyonet es podria resumir en els següents sistemes de relleu:
9
Al nord un gran horitzó de planes solcades per un sistema ramificat de torrents
resumits en la conca hidrogràfica del torrent dels Gorgs. Dins aquestes planes i
al costat dels torrents, creix una vegetació en taques i fileres.
Bosc i torrent d’en Batlle
A les planes del sud del terme: bosc de Mas Bertran, bosc de Llinda, bosc del
Turó de les Carreroles, bosc de Montergull, vegetacions de ribera dels torrents
dels Gorgs, de Dalt, de Baix, del Gendret, d’Avinyó, de Cantallops, de la Canya,
bosc de l’Amat, bosc de la Caseta, bosc de la Bassota, bosc d’en Batlle.
Per la part central es troba pel costat sud, la Serra de Les Gunyoles, on es
localitza la serra del Cuscó en el seu extrem més meridional. Aquesta
muntanya de forma allargada encara conserva una massa boscosa, tot i que ha
patit un bon nombre d’incendis. Seguint en la part central del terme, pel costat
nord, hi ha l’extensa plana d’en Bord, amb una abundància de pins i travessada
per diversos camins, i més enllà les planes de la Calma, amb abundància de
fòssils i els boscos de la Gavarra, de Santa Magdalena, de la Serra del Magí,
etc., ja a tocar les conques hidrogràfiques del torrent de l’Arboçar pel sud-oest
i de la riera dels Pelagons per l’est.
10
Al sud-est la Serra de Cau del Llop i la
Llampa, per sota de la qual mena la riera
dels Pelagons, i la Costa Rava, que
domina també la conca hidrogràfica de la
riera de Begues, iniciant el pas a la gran
muntanya del Garraf per la qual s’estén
per l’extrem sud-est i de manera
accidentada el terme municipal.
Es podria dir que, en general, el paisatge és molt humanitzat, ja que des de la majoria
dels nuclis de població ubicats a tocar o dins les planes, es poden veure els nuclis
propers i veïns.
Es aquest un paisatge molt comú dins l’Alt Penedès, i
és en ell on es dóna la base econòmica de la
comarca, ja que és la productora de la primera
matèria principal de l’agricultura, de la indústria, del
comerç i del turisme de curta estada: el raïm.
La importància del paisatge de la vinya a l’Alt Penedès és considerable sigui quin sigui
l’aspecte que es vulgui estudiar i sigui quina sigui l’escala territorial que es vulgui
utilitzar (MENDIZÀBAL, 1998).
ECONOMIA
Com a activitat principal destaca el sector primari, amb un clar predomini del cultiu de
la vinya. Com a indústria derivada i prou contaminant de l’aqüífer i el medi ambient, es
va instal·lar al terme municipal a tocar el bosc d’en Batlle, una fassina.
11
Una activitat que havia estat molt important històricament és la de la ramaderia, Per
un costat la pròpia vegetació, amb abundància de pastures, i per altre la ubicació
d’aquest territori al mig d’una important cruïlla de camins i a prop de la costa, van ser
elements de pes en el desenvolupament d’aquest sector econòmic . Ja al segle XVIII
(1718), Francisco de Zamora aporta notícies d’un aspecte de l’economia
penedesenca en general perfectament aplicables al cas d’Avinyonet. Diu:
“A la Vall de Ribes (Ripollès)
pastura a l’estiu molt bestiar
foraster, passant l’hivern el de la
terra (la Vall de Ribes) a l’Empordà,
Urgell, Penedès i Vallès”.
Efectivament, encara que avui ha desaparegut,
la ramaderia ha estat en la base del creixement
d’aquest municipi. Bon nombre de cases tenien
un petit ramat de cabres, i moltes hostatjaven
els ramats d’ovelles que feien transhumància o
transterminància, és a dir, transhumància de
Esquema de transhumància
fet per un vell descendent de
ca la Modesta de Cantallops
curt recorregut. Havien estat cases importants
en aquesta activitat econòmica: Ca la Modesta
a Cantallops, avui molt reformada, i molt
probablement també altres com poden ser el
Corral Nou, un tal “Corral d’en Palau”, que no
hem pogut localitzar, i molt probablement cases
com els Pelagons de Baix, els Caus, Mas
Sunyer, Santa Magdalena, etc.
La casa enrunada
del Corral Nou
Una acurada investigació sobre aquest aspecte fonamental per a l’economia
tradicional del municipi aportaria interessants dades per reconstruir la història
d’Avinyonet i el seu paper dins l’important fenomen de la transhumància catalana.
12
Els Pelagons de Baix i Santa Magdalena
POBLAMENT
La població es troba dispersa en els diversos nuclis, essent aquesta la seva
característica més destacada pel què fa a l’hàbitat humà. Tanmateix, moltes de les
masies que constituïen els seus tradicionals nuclis en dispersió es troben
abandonades i, moltes, força enrunades. Dels nuclis històrics de població destaquen
Les Cabòries, que coneix el seu principal creixement al segle XVIII, a la cruïlla de les
principals vies de comunicació (la vella carretera d’Olesa de Bonesvalls a Avinyonet i
la carretera entre Vilafranca i Barcelona, l'actual N-340, traçada majoritàriament dins
aquell mateix segle) i Cantallops, que coneix el seu creixement pel fet de trobar-se
així mateix a tocar la mateixa carretera N-340 i al costat de la carrerada de la
Cerdanya o de Puigcerdà. Avui es troba en franc creixement urbanístic el nucli de
l’Arboçar així com la nova urbanització de Can Mitjans de poblament recent.
Població 2003
Superfície (km2)
Altitud (m)
Densitat de població (habitants/km2)
Creix. anual acumulatiu població 1998-2002
Estructura d'edats 2001
Sex ratio (homes per 100 dones)
Percentatge de joves
Percentatge d'adults
Índex d'envelliment
Índex de recanvi de la pob. en edats actives
Naixements 2001
Defuncions 2001
Taxa de Fecunditat 2001 (per mil)
Taxa de mortalitat 2001 (per mil)
1304
29.13
280
45
2.38%
ND
113.63
11.56%
66.03%
22.41%
103.57%
7
13
27.78
10.16
13
Saldo migratori (per mil)
%Població estrangera/total 2001
Població estrangera per continents 2001
4.05
4.94%
SD
Mercat de Treball
Població en edat de treballar
Població activa
Població ocupada
Població desocupada
Població inactiva
Taxa d'activitat
Taxa d'ocupació
Taxa de desocupació
1996
754
499
435
64
406
66.18%
57.69%
12.83%
Font de les dades: Diputació de Barcelona.
En resum, els nuclis de població que formen el terme d’Avinyonet són els següents
(d’acord amb la nomenclatura oficial):
-Avinyonet
-Les Cabòries.
-Cantallops.
-Les Gunyoles.
-L’ Arboçar (de Dalt, de Baix, de Les Roques).
-Sant Sebastià dels Gorgs.
Cal afegir-hi les següents barriades :
-La Garrofa.
-Collblanc.
-La Grava.
-Clariana.
A més existeix la urbanització de Can Mitjans que pren el nom d’una masia que es
troba fora el terme municipal, i a prop de la qual hi ha la caseria de Santa Susanna,
dins un enclau físic ja ocupat des de l’antiguitat , tal i com demostra l’arqueologia.
La resta del poblament es troba i trobava dispers per la zona muntanyosa, on, com ja
s’ha dit, la major part de les antigues masies es troben enrunades, a les valls, com
14
Mas Sunyer o Cases Blanques, o a la zona de Les Planes, com poden ser Llinda, Mas
Bertran, Mas Comtal, cal Cremat, etc..
1.3. Marc històric
Etimològicament parlant, el mot Avinyonet es pot fer derivar per un costat de l’àrab
vulgar (Abin Junèt, derivat de l’àrab clàssic Ibn Junàid, nom propi de persona) o be del
llatí pinnetum “lloc de penedos o castells roquers” (BALAÑÀ I ABADIA, 1989).
Independentment de l’etimologia, el que és gairebé segur és que es tracta d’un
topònim de formació medieval i correspon al diminutiu d’Avinyó, el qual ja arribà
format a la zona.
El nom d’Avinyonet apareix a molts documents de la Edat Mitjana, i té el seu origen al
nucli d’Avinyó .S’ha de dir que no existeix pas una història unitària del municipi, del
que es coneixen diversos punts d’habitat ja des d’època prehistòrica. Dels seus nuclis
de població i de l’existència de les torres defensives, del monestir, l’església d’Avinyó i
d’algunes masies que formen part, encara avui, del poblament dispers del municipi, es
tenen diverses referències històriques ja al segle X.
Les referències al lloc, el castell i l’església de Sant Pere d'Avinyó es remunten al
segle X, en coincidència amb el procés de conquesta d'aquestes terres per part del
Comtat de Barcelona.
Hi ha un document del 995 en què
consta la consagració de l'altar de Sant
Pere situat en el castell d'Avinyó. El
bisbe Vives de Barcelona va anar a
consagrar l'església de Sant Pere,
aixecada al castell d'Avinyó, entre els
anys 973 i 995.
En la butlla adreçada pel papa Silvestre II al monestir de Sant Cugat l'any 1002 consta
que l'esmentat cenobi posseïa un alou a Avinyó que fou de Màger.
15
Altres documents posteriors, per exemple de l'any 1002, també esmenten Sant Pere
en el castell d'Avinyó.
Sembla ser que la substitució del topònim Avinyó pel d'Avinyonet es va produir durant
la llarga i intensa crisi baix-medieval catalana. En concret, mentre que en el Fogatge
de 1376 encara es parla del castell d'Avinyó i de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó,
en el fogatge de 1553 el terme Avinyonet ha substituït completament el d'Avinyó.
L’any 1447 es fundà el Comú d’Avinyonet i Avinyó passà a ajuntar-s’hi, juntament amb
l'Arboçar, Les Gunyoles, Cantallops, etc. (SADURNÍ ET AL., 2000). Una altra dada de
la intensa pèrdua de població que es va produir durant la citada crisi baix-medieval
consisteix en que entre 1376 i 1553, el poble va passar de 76 cases a tenir-ne tan sols
52 (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001).
L'església de Sant Pere d’Avinyó era l'antiga parròquia del terme municipal. Segons
Ramon Puig es troba per ella la data de 1560 (PUIG I BOSCH, 1912). Va ser bastida,
d'acord amb la seva fesomia actual, el segle XVII, encara que se sap de la seva
existència, com ja s'ha dit, en data anterior.
Actualment la parròquia ha estat traslladada a
l'església nova construïda al poble de Les
Cabòries, per la qual cosa el temple està
complint funcions alienes al seu destí original.
Pel seu interès es transcriu un manuscrit del Pbe. Joaquim Verdaguer, rector de la
parròquia de Sant Pere d’Avinyó des de l’any 1897 fins al 1904, que va ser publicat
per Josep Escofet (ESCOFET, 1981):
“L’església d’Avinyonet es la més antiga del Penedés si exceptuem la de Sant
Miquel d’Olérdula (sic). A l’any 1380 “Ugeto d’Avinione” traspassà les terres de
l’església a Ramon Alemany de Cervelló. Més tard un net d’aquest anomenat
“Geraldo Alemany de Cervelló” cedí i traspasà els seus drets a varis particulars
16
que segurament foren els que donaren nom a les cases dels hisendats que
existeixen en l’actualitat”.
Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982)
el topònim Arboçar apareix al segle XI,
associat a una "via peccorale" (una
carrerada per la transhumància de
ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ,
2001).
Font Rius transcriu la carta de població de l’Arboçar: “amb data del 25 d’agost de
l’any 1035 (segons aquest autor, més aviat l’any es 1053) té lloc l’establiment de la
quadra de l’Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor
d’un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d’edificar-hi cases, una
torre de defensa i engrandir les terres de conreu”. Farriol podia disposar lliurement
d’aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT
RIUS, 1969). L’any 1038, surt el nom d’Arbocianis al costat de Cegoniales i Ulese en
la venda del Castell d’Olivella (SADURNÍ ET AL., 2000), (CARBONELL, S.D.). La
“Quadra de Arbozar” s’esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum,
la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL.,
2000).
El Papa Sergi IV cita també les extenses
propietats del Monestir de Cuixà a la Quadra de
l’Arbozar el 1010 (SADURNÍ ET AL., 2000). El
1119 la torre de l’Arboçar de Baix és propietat del
Comte de Foixà. S’han trobat, entre d’altres
objectes d’interès arqueològic, monedes del
segle II abans de Crist.
La llegenda parla d’una galeria subterrània de
més de mig quilòmetre de llargària (SADURNÍ ET
17
AL., 2000), galeria que sembla tenir la seva
sortida precisament al mateix lloc on s’ha trobat
un jaciment arqueològic, a l’indret conegut com a
Cova del Fondo Gran.
L’any 1430 el Monestir de Santes Creus tenia drets senyorials d’algunes terres de
l’Arboçar (SADURNÍ ET AL., 2000).
El topònim les Cabòries comença a
aparèixer documentalment a partir del
segle XVII. En concret, en un foli solt
corresponent a un conjunt de capbreus de
la parròquia de Sant Salvador, datats entre
1631 i 1649, apareix el nom d'una persona
que viu a les Cabòries: "Joseph Arrant de
les Cabòries" (AHVP, lligall 339. Capbreu
de la Rectoria de Sant Salvador de les
Gunyoles, 1631-1649, foli solt). Aquest nom
sembla haver-se consolidat ja a la segona
meitat del segle XVII, tal i com es pot veure
en un document en el qual es parla "del
camí que va a les Cabòries" com a
delimitació d'una propietat.
A finals del segle XVI s'esmenta sempre en
funció de la seva correspondència o proximitat
amb altres llocs com “la glareta”, “la brinassa”,
“la figuerola”, “la albareda”, “la llobatona”, “el
poal” i, molt especialment, amb el de “Les
Forques de les Gunyoles”; per contra, a
mitjans del segle XVII, ja apareix el topònim
específic de “Les Cabòries”.
18
El 1847, Madoz diu, en parlar de Les Gunyoles:
"en él se halla un caserio nombrado Escaborias" (MADOZ, 1847-1850,
IX: 145).
Dins el "Nomenclàtor" de l'1 de gener de
1888 corresponent a la província de
Barcelona, editat l'any 1892, figura Les
Cabòries com una Barriada amb 36 edificis i
144 habitants de fet (JUNQUERAS, MARTÍ,
2001).
Al segle XVIII (1752) es troba documentació que parla de l'Hostal: "Contracte
d'arrendament dels Regidors d'Avinyonet a favor de Francesc Miquel de l'Hostal de
Les Cabòries" (LLIBRE DEL COMÚ, 1815).
El nucli de Les Cabòries neix en un encreuament de camins, per un costat la
carrerada de La Llacuna, per un altre el vell camí
medieval que coincideix amb la carretera d'Olesa,
i per un altre la carretera nacional 340 que va
construir-se al segle XVIII i altres camins de
menor entitat que comunicaven aquest nucli de
població amb altres amb ell relacionats, com el de
Cantallops, a través de la plana d'en Bord passant
pel Cap de Grill.
Aquesta confluència de camins, a més de l'existència d'una interessant capa freàtica
que s'aprofitava amb l'obertura de pous, potser va fer que s’instal·lés probablement ja
al segle XVIII l'Ajuntament del municipi en aquest indret, fins que a començament del
segle XX es construí el magnífic edifici de la casa de la Vila, a la part més alta del
nucli. La major part de les cases que es van anar construint al llarg del carrer del
Carme, on havien estat encara a començament del segle XX l'Ajuntament i la
19
carnisseria, es van fer en terrenys de Porràfols. Eren cases de lloguer: els Sisco Vell,
el Sis Canyons, el Baldiri del Marrà…
Es de suposar l'existència de poblament
en el lloc de Les Gunyoles, potser ja en
època prehistòrica: sitges excavades a la
roca, sense adscripció cronològica
segura en l’actual estat d’investigació o
la hipotètica existència de zona d'hàbitat
a les Esplugues, així com la molt segura
ocupació de l’indret durant l'època
romana.
Dins les Gunyoles es troben les restes d’una important torre romana, que ha estat
classificada com una torre sepulcral, encara que presenta característiques que li
permetien actuar com a torre de senyals i de defensa, en dominar la zona de planes
que s’estenen al seu peu i es troba prop de diverses carrerades. Al costat de la torre
destaquen la presència de sengles elements cilíndrics de pedra que podrien
correspondre a mil·liaris romans, lamentablement un d’ells no s’ha pogut fotografiar al
no tenir-hi accés i, és possible, que hagi estat malmès.
Tanmateix, ja com a lloc estable d’habitatge, no es tenen notícies fidedignes de Les
Gunyoles fins l'època medieval. El topònim Cegunioles apareix escrit reiteradament
des dels segles X i XI, tal com es posa de manifest en els següents documents
(CARBONELL, S.D.):
20
-Empenyorament d’una terra de Daco a Amado, al lloc de Cegunolas (12-XII978) (Ant. Catedral de Barcelona, IV, núm. 443, fol. 191)
-Testament sacramental de Galindo, datat el 5-9-981 (RIUS SERRA,1981, núm
136: 111) "in termino de Olerdola, Cegoniolas" (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001:
2). El testament es jurat al Kastrum Erapropiano, i esmenta els alous de
Ceguniolas: terres i vinyas, cultius i herms i també la seva turrem i ipsum
edificium, els qual dóna a la seva muller Ermengarda i als seus fills.
-Donació d’una casa a la Santa creu i Santa Eulàlia d’Olèrdola, al lloc que en
diuen Cegoniolas (31-XII-991) (Ant Catedral Barcelona, IV, núm. 286 fol. 113)
-Donació de terres al lloc que en diuen Cichoniolas, a la Seu de Barcelona (5-I992) (CARBONELL, S.D.)
-Donació a Sant Cugat d’un alou al lloc de Ceguniolas (3-V-992) (CARBONELL,
S.D.) (RIUS SERRA,1981: núm. 282: 238).
-Com a afrontació de la quadra de l’Arboçar, el 25-VIII-1056 (?) surt Cegunolas
en un document conservat al cartulari de Poblet (CARBONELL, S.D.).
-Testament del bisbe Umbert de Cervelló (any 1085). D’entre els marmessors
que hi figuren en aquest document, es troba Raimundum Olibe de Ceguinolas,
al qui el bisbe li deixa unes vinyes (és el mateix Ramon Oliva del document
posterior).
-En document datat el 9-XI-1068, Raimundus Olivan i la seva muller Ledgardis
(de Ciconiolis) venen al comte Ramon un alou que tenen a la parròquia de Sant
Joan del Llobregat i Sant Just Desvern) (CARBONELL, S.D.).
-El clergue Guillelmus Bernardi dóna a al beato Sebastiano un alou al terme de
Ceguinoles s’esmenta el 1-V-1123, en que Sant Cugat varis (CARBONELL,
S.D.) (RIUS SERRA,1981, núm. 866: 63).
-Més mencions: el 16-II-1198: Guillelmo de Segunoles; en els capbreus de
1194 a 1208, Cecunioles i en una venda del 20-X-1218 (Cecuinolibus) (RIUS
SERRA,1981, núm. 1287: 403).
El topònim Les Gunyoles va experimentar una complexa evolució entre els segles X i
XIII. Així, en el segle X, i tal i com ja s’ha vist, indicava un lloc (GRAN GEOGRAFIA:
1982, V) i un castell (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). Al segle XI apareix l'església
de Sant Salvador de les Gunyoles (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). L’existència
d'aquesta església no comportarà l'aparició immediata d'una parròquia diferenciada de
la de Sant Pere d'Avinyó. Doncs, segons sembla, la divisió del terme d'Avinyonet en
dues parròquies podria remuntar-se a l'any 1185. La documentació parla de la
ocupació de noves terres en aquest indret en 1164 (VILLACAMPA et al. s.d.) una
21
vegada la conquesta de Tortosa, Lleida i Fraga permetin l'augment de la seguretat a
la zona del Penedès.
Al segle XII és atribuïble la pica baptismal d'immersió que es troba a ca l'Escofet,
potser el testimoni material de caire religiós més antic conegut en aquest nucli de
població.
Al terme de les Gunyoles, s’hi establiren en un moment indeterminat del segle XII els
templers. D’aquesta manera s’entén que el 1160 Bertran d’Olost i Pere de Torradella,
comanadors templaris de les Gunyoles, donessin aquest terme, situat en el territori
d’Olèrdola, a Joan de Bassa i el seu germà Pere perquè l’edifiquessin i cultivessin. El
1205 la preceptoria dels templers fou traspassada de les Gunyoles al Montmell i el lloc
de les Gunyoles passà a mans del prior de l’Hospital (LLORACH SANTÍS, 1992a). En
la transició del segle XII al segle XIII, Gunyoles deixa de ser el topònim d'un lloc
qualsevol, per esdevenir -possiblement sota l'impuls de l'Ordre del Temple (FONT
RIUS, 1969, II: 670)- la seu d'una parròquia, tal com es posa de manifest en diversos
contractes de compravenda, com el signat el 20 d'octubre de 1218 sobre una venda
de drets
"in termino castri de Olerdola, in quadra et
parrochia de Cecuinolibus"
i al mateix any:
“parrochia Salvatoris de Cegunoles", i
"Ceguniolis" en 1238 (JUNQUERAS,
Ca l’Umbert-El Castell
ESCAYOL, 2001).
L'any 1515 Les Gunyoles supera a Avinyó com el nucli de població més important del
terme d’Avinyonet. Una nova església, construïda
el 1776, substitueix l’anterior. Aquest nou edifici és
de proporcions més grans i s’aixeca sota
l’advocació de la Transfiguració del Senyor, patró
de Les Gunyoles.
22
El 1815 hi ha a l’Arxiu Municipal un document en que es fa menció de la Quadra de
"las Gunyolas de Monjuich", per tal de fer "terna de Batlle per dita quadra, sen aixi que
si era yndependent apareixia ni podia ni devia ferla y per altre part expresaba
(l'alcalde Major de Vilafranca) lo que es dita quadra que no es mes que un poc de
rocas ab set o buit casas y sos avitans tots pobres y ab aixo se enseña dit memorial al
arcalde major de vilafranca antes de tirarlo al acuerdo y digue que ell nons o manaba
al terma y que la orde bania de la sala (...)" (Arxiu Municipal d'Avinyonet: ACTAS
MUNICIPALS, 30 de desembre de 1836).
Dins el "Nomenclàtor" de l'1 de gener de 1888 corresponent a la província de
Barcelona, editat l'any 1892, figura "el Lugar" de Les Gunyoles com el nucli més
important del municipi d'Avinyonet, amb 118 edificis i 474 habitants de fet
(JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). De 1817 fins a 1844 es troba escrit a la documentació:
"Ajuntament d'Avinyonet i Gunyoles" (PUIG I BOSCH, 1912)
La seva carretera la van fer els mateixos veïns l'any 1948. El dia 17 de gener de 1945
es celebren solemnes festeigs amb motiu de la portada d’aigües, beneint-se les
aigües noves a la plaça de l’Om. Fites importants al poble dins la seva història
contemporània són les següents: l'any 1859 es crea la Germandat o Monte-Pio de
Sant Josep. L’any 1877 al mes d’agost es va començar el pou gran, trobant-se, el 17
d’agost del 1878 l’aigua al pou de baix. El 1904 es construeix la sala de la societat de
Les Gunyoles a Ca la Xica. Del 1915 al 1920 es construeix el dipòsit de dalt, a sobre
del pou, del 1915 al 1920 es fan les primeres fonts.
A l’agost del 1944 s’enruna la bassa de Cal Ferret, ocupada avui per una font. L’any
1928 arriba el llum, el 1932 es compra la màquina de batre. El telèfon es va posar
l’any 1952 a cal Barnes. L’any 1940 es fa el camí del cementiri (el 1948 la carretera
cap a Les Cabòries). L’any 1951 arriba la mare de Deu de Fàtima. L'any 1952
23
s’arranja el carrer de Montjuïc, coincident el traçat d’aquest antic carrer amb el pas de
la carrerada.
Detall de la
façana d’una
de les cases
construïdes al
segle XVIII
El carrer de Montjuïc a la primera meitat
del segle XX, engalanat .
Una dada d'interès vincula Les Gunyoles al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Se
sap que entre els segles XI i XIII, el monestir tenia possessions a Les Gunyoles,
concretament els masos de Malselliga o Massalliga (PLADEVALL; LLORACH, 1992).
El topònim del lloc de Sant Sebastià dels Gorgs apareix des del segle X,
mentre que la fundació del monestir de Sant
Sebastià data del segle XI. El nom té l'origen
en la riera del mateix nom que transcorre
prop del cenobi, i que encara presenta
diversos gorgs al seu recorregut.
Hipotèticament ja sembla existir una església pre-romànica, de planta rectangular i
amb coberta a dues aigües suportada per encavallades de fusta, que seria l'edifici
fundacional del posterior monestir de Sant Sebastià dels Gorgs.
La notícia més antiga coneguda en que es menciona aquest enclau religiós és de l'any
1024, quan es lleguen a aquesta església unes terres situades al terme d'Eramprunyà.
24
Castell d’Eramprunyà
Interior de l’església del monestir
amb les restes visibles d’edificació
més antiga
Tanmateix, el primer document escrit en que es fa menció del topònim es troba al
Cartulari de Sant Cugat del Vallès (núm. 112). Es tracta d'una delimitació de terres
cedides a Sant Cugat, datat el 15 de gener de l'any 976 (JUNQUERAS, ESCAYOL,
2001: 1): "de orientis in ipsos gorgos, de meridie in villa de Lobos" . Existia, doncs,
hipotèticament ja al segle XI, una església pre-romànica, de planta rectangular i amb
coberta a dues aigües suportada per encavallades de fusta, que seria l'edifici
fundacional del posterior monestir.
Un testimoni de gran interès que dona a conèixer l'inici de la vida monàstica és el
testament d'Ermengarda, filla del comte Borrell II de Barcelona i mare de Mir Geribert,
dictat el 1030. En ell, Ermengarda dona a Sant Sebastià les vinyes que tenia als
Gorgs i altres propietats menys importants. Així mateix, va ordenar vendre els seus
cavalls, pollins, muls, porcs i pa. També deixà a l'església de Sant Sebastià sis
vaques més i la meitat de l'alou de Ventallós. La clàusula més rellevant d'aquest
testament és aquella en la qual Ermengarda disposà que s'establissin a Sant Sebastià
quatre monjos que, conjuntament amb els clergues que hi visquessin, tenien
l'obligació de celebrar missa cada dia i resar matines i vespres, pregant per la salvació
de la seva ànima.
L'encarregat de tirar endavant les darreres disposicions d'Ermengarda va ser el seu
fill, Mir Geribert, que es pot considerar el fundador del monestir. El "príncep
d'Olèrdola", com es conegut aquest personatge es va ocupar de la dotació del
cenobi, que esdevingué el monestir familiar on ell i els seus descendents havien de
ser enterrats. És significatiu en aquest sentit el testament sacramental de Mir Geribert
25
del 1060, jurat precisament sobre l'altar de Sant Martí de l'església de Sant Sebastià
dels Gorgs.
Es desconeix la data exacta de la consagració de la primera església i del
començament de la vida comunitària, però en tot cas el cenobi ja funcionava el
1043 quan l'abat Miró i la resta de
monjos van vendre a Geribert i a la
seva esposa una parellada de terra al
terme d'Olèrdola. Un dels signants
d'aquesta carta de compra-venda és el
mateix Mir Geribert.
En poc temps Sant Sebastià va esdevenir el principal monestir del Penedès i de les
comarques veïnes de l'Anoia i del Baix Llobregat. Aquest inici independent i brillant no
va reeixir, ja que des del 1052 Sant Sebastià esdevingué un priorat, mesura portada a
terme pel mateix Mir Geribert i la seva esposa Guisla, qui per tal d'assegurar la tutoria
d'una abadia famosa i evitar les usurpacions de béns, va decidir la unió del petit
cenobi amb Sant Víctor de Marsella, centre d'irradiació de la reforma gregoriana.
L'any 1059 es produeix la unió definitiva, quan
Geribert firmà un pacte amb l'abat de Sant Víctor
de Marsella, pel qual des d'aquell moment els
monjos provençals posseïrien el priorat, tot
observant la regla de Sant Benet. En el document
es deixava clar que Sant Sebastià restaria per
sempre més sota la protecció de la família de Mir
Geribert, els Santmartí.
La dotació essencial del monestir estava formada per les terres que l'envoltaven , per
la parròquia de Sant Pau d'Ordal i per altres alous escampats per tot el Penedès. A
més el monestir era propietari d'altres béns dispersos, entre el quals caldria destacar
26
la Parellada dels Pòdols, sota el camí que anava del priorat a la Granada, els masos
de Malselliga (les Gunyoles), un mas a Avinyonet i altres masos i alous per tot el
Penedès, especialment als castells de Subirats i Santmartí.
A finals del segle XII o començament del XIII es va
realitzar l’ala de llevant del claustre, hipotèticament la de
migdia (de la qual avui no en resta cap vestigi) i el portal
romànic actual a instàncies del monjos marsellesos.
Aquest portal romànic estava en una posició més
avançada, en la mateixa línia que l’actual porta oest del
claustre. Segurament llavors s’aixecaren una sèrie de
dependències monacals entorn del claustre.
El 1373 un terratrèmol afecta bona part del monestir. Tal vegada l’edifici patís danys,
ja que en 1380 en una visita pastoral es palesa l’estat d’enrunament de l’absis i el
campanar. Entre 1388 i 1450, més o menys, es duen a terme obres de restauració. A
partir del segle XIV el monestir va patir una degeneració constant que tampoc es va
acabar amb la seva incorporació a l'abadia de Montserrat el 1409, entrant poc desprès
en una total decadència
fins desaparèixer de l'interior de les seves dependències tot rastre de vida
comunitària.
Així, les rendes que mantenien els tres o quatre monjos que encara subsistien,
passaren a ser percebudes per l'abadia
matriu. Sant Sebastià va esdevenir un
simple centre d'administració de diverses
propietats de Montserrat, però menat per un
prior.
Des del segle XIV i durant els segles XV i
XVI, les edificacions del monestir van patir
un deteriorament molt gran, tot i les obres realitzades a la capçalera de l'església
27
durant el segle XIV. D'aquesta manera, tot el conjunt va acabar en estat ruïnós, tal
com expliquen les visites pastorals del segle XVI. Les últimes reformes importants
documentades són de l'any 1606.
La desaparició definitiva del priorat es va produir entre el 1821 (exclaustració i
subhasta, passant a mans de particulars) i el 1835, any aquest darrer en que es
produeix la definitiva secularització. Tot i el parèntesi de l'últim període de govern de
Ferran VII, els antics propietaris, Jaume Hugas i Josep Faiges, recuperaven la finca el
1835, excepte l'església, que va passar a ser considerada un annex de la parròquia
d'Avinyonet i, a partir del 1851, parròquia independent" (PLADEVALL-LLORACH,
1992: 79-82).
La primera referència documental al lloc anomenat "Campo de Lupis" molt
presumiblement Cantallops, es remunta a l'any 991. Tot i així, es possible l’ús
d'aquest topònim en dates anteriors sota la forma villa de Lobos. En concret, un
document (datat el 15 de gener de l'any 976) que delimita una propietat i diu
"(...) in termine de Olerdula i delimitada de
orientis in ipsos gorgos, de miridie in villa de
Lobos (probablement Cantallops), de occiduo in
termine de S. Stefani, de circi in termine de
Subiratus".
D’altra banda, en un establiment datat el 26 de juliol de 1176, apareix com el nom d'un
manso. En aquest document consta que "in termine Olerdole, sive in parrochia s. Petri
de Avinione" hi ha "ipso manso de Ficulnea, sive ipso manso de Campo de Lupis"
(Cartulari de Sant Cugat del Vallès, núm. 1110). En temps del rei Pere III el
Cerimoniós (1319 - 1387) el lloc de Cantallops es citat com a possessió de Sant Pau
d'Ordal, parròquia que depenia de Sant Sebastià dels Gorgs.
Barcelona, editat l'any 1892, figura l'Aldea de Cantallops amb unes dimensions
gairebé idèntiques a les de Les Cabòries, amb 34 edificis i 144 habitants de fet
(JUNQUERAS, MARTÍ, 2001).
28
La devoció a Santa Margarida, a qui es troba dedicada la església actual del Cap de
Grill, i encara una d’anterior, situada a la carretera, fou força present en temps
medievals. Geogràficament proper es troba l'antecedent d'aquesta advocació a Santa
Maria de Llinda, en la capella enrunada del segle X, amb posterioritat, capella de la
Mare de Deu de Llinda .
Hi ha a més antecedents històrics sobre l'existència d'una
capella de Santa Margarida, prop de l’actual nucli de
Cantallops, concretament en iniciar-s’hi el camí dels Xops.
Així, l'any 1579, Jaume Peipo d'Avinyonet, en el seu testament
deixà una quantitat per arreglar la Capella de Santa Margarida
de Cantallops, i el 1729 el Visitador General de la parròquia
Dibuix de Julià Ricart,
que reprodueix el seu
record de com era la
façana de la capella
abans de l’any 1936
de Sant Pere d'Avinyó mana que els obrers d'Avinyonet
anessin a arreglar la capella de Santa Margarida de
Cantallops (ESCOFET, 1981).
Se sap que elements sacres de la nova església de Santa Margarida, a peu de Cap
de Grill, provenen d’aquesta capella, com poden ser una imatge gòtica de la Santa o
una creu processional de plata:
Resulta interessant la casualitat històrica de l’existència, en documentació del segle
XI, de un Llop Sanç, afincat en les proximitats de Llinda en terres que inclouen el
“Campo de Lupo” (Cantallops?), encomanat l’any 1176 a Bertran de Solario, l’amo de
Mas Bertran, pel monestir de Sant Cugat (MARGARIT, 1983a).
29
La història de la resta del poblament dispers va íntimament lligada de forma
majoritària als nuclis que es troben a prop.
Destaquen el nucli de Clariana, en el qual
es podia trobar fins la dècada de 1980 una
interessant torre fortificada, l’indret de Can
Porràfols ocupat modernament per una
masia, avui absolutament desapareguda,
que va conèixer una gran renovació al
segle XVIII (1707). Segons tots els indicis
en aquell edifici eren visibles elements
propis d’una construcció prou fortificada.
Can Porràfols
Altres indrets prou significatius des d’una
òptica patrimonial, que es troben
disseminats pel terme municipal, dins d’un
model tradicional, ja esmentat, de
poblament dispers són el lloc del mas
Cavaller, amb tipologia gòtica, Can Ràfols
dels Caus, Llinda, Mas Bertran, Mas
Comtal, Cal Cremet, Cases Blanques, Mas
Sunyer, Mas Comtal, Mas Bertran, etc.
Mas Cavaller
Cases
Blanques
Llinda
30
2. CRITERIS D'INTERVENCIÓ
Es pot dir que aquest treball consisteix en una taxonomia, per tant es tracta d'una tasca
d'identificació, classificació i descripció d'elements de patrimoni cultural i natural
existents en el terme municipal per tal de crear un inventari dels mateixos.
L'inventari es presenta doncs, com a un instrument que pot créixer o bé disminuir ja
sigui per addició o subtracció d'informació o bé per variació de criteris. En aquest
sentit resulta un element viu i adaptable a les noves necessitats i als avenços del
coneixement constituint una base que permet obrir línies de treball més elaborades.
Cal, doncs deixar clar que aquesta feina no és ni una recerca, amb uns objectius i unes
conclusions finals (encara que s'hagin utilitzat coneixements i procediments científics per
a realitzar-la), com tampoc es tracta d'un catàleg urbanístic de protecció del
patrimoni de Avinyonet, el qual hauria de portar unes categories i proteccions
determinades. Es tracta, això si, d'una base per a poder realitzar tant tasques
d'investigació com de protecció. Però no és tan sols això, sinó que també pot ser un bon
instrument per a la gestió, la difusió i la informació del patrimoni del municipi, entre
d'altres utilitats.
Els criteris generals per a l'execució d'aquest inventari han estat:
2.1. Criteris generals.
Diversitat
Quotidianitat
Exhaustivitat
Individualització
Atemporalitat
DIVERSITAT
El criteri principal, a l'hora d'executar el treball ha estat el de la diversitat. S'ha tractat
de reunir en l'inventari el major nombre possible d'elements de diferent tipologia: des
de la Torre de l’Arboçar de Baix fins a l’església de Sant Salvador de les Gunyoles,
passant pel lledoner de la Caseta, la Creu d’en Llanes, la casa de la Vila, la tradició
culinària, ca l’Anton de la Paula, el carrer Nou, fins a les basses de can Porràfols, les
31
barraques i conjunt d’enginyeria en pedra seca a can Nicolau, la rondalla de les
cabres de l’Arboçar, les col·leccions arqueològiques i paleontològiques del Museu del
vi a Vilafranca del Penedès, procedents d’Avinyonet, la sínia d’en Joan, els carrers
de Montjuïc i el carrer Nou, les basses del Xuquit, els Cupots, el colomar de l’Arboçar
de Baix, les fitxes de carrerades que travessen el terme municipal, les coves de Cau
de Llop, la pica per la pedra suadora, els forns de calç, etc. per posar alguns
exemples. Aquest principi es troba a la base del coneixement i valoració d'objectes,
creacions humanes, paisatges, elements, sistemes o grups que formen part d'una
riquesa cultural que es troba enfrontada a un perillós procés de globalització que està
envaint la nostra cultura i en contra del qual s’alça de manera natural en les seves
singularitats el nostre variat patrimoni.
QUOTIDIANITAT
Aquest ha estat un criteri de recollida de les mostres d'un patrimoni que està allunyat
de la visió elitista tradicional que portava a la inclusió d'ítems amb unes
característiques massa senyalades: palaus, esglésies, i en general construccions
d'una gran vàlua artística o que representaven els tombants de la història i que
resumien una actitud que comportava, en definitiva, la desaparició del fet quotidià, o
sigui, d'una realitat històrica igualment valuosa: la del viure de cada dia o, en el cas
del patrimoni natural, allò que ajuda a explicar-lo i donar-li valor, que es troba
íntimament lligat al criteri de partida, i que es resumeix a una paraula, la diversitat.
Exemples aleatoris d'ítems introduïts sota aquest criteri, han estat, davant
d’edificacions com a cal Fàbregas, el monestir de Sant Sebastià dels Gorgs o la
masia de Cases Blanques, per posar uns exemples, edificis com els existents al
carrer de Montjuïc de les Gunyoles, el celler de cal Mascaró, les cases del carrer de
Baix de Sant Sebastià dels Gorgs, etc. Dins aquesta quotidianeïtat també es
contemplen molts ítems inclosos dins la categoria del patrimoni immaterial com
poden ser la parla local: amb fitxes referides a expressions, vocabulari, dites i
corrandes, etc.
EXHAUSTIVITAT
32
D'altra banda, s'ha procurat la màxima enumeració dels elements d’interès, és a dir,
que en la mida del possible, s'han inclòs (o bé, s'ha estudiat el fer-ho) tots aquells
ítems que posseeixen algun valor patrimonial per a Avinyonet. Un intens treball de
camp ha escrutat amb minuciositat el territori, buscant un bon nombre d’elements
patrimonials. Donat que resulta un fet impossible inventariar absolutament la totalitat
del patrimoni cultural del municipi, molts dels elements que no ha estat possible
d’incloure a l’inventari, han quedat en un segon pla dins d’aquest informe,
contemplant-s’hi dins l’apartat “Elements eliminats”. Aquest és un apartat interessant
per a poder considerar aquests altres elements dins una possible variació futura de
criteris.
INDIVIDUALITZACIÓ
També s'ha particularitzat al màxim els elements fitxats. És a dir, que en el treball es
troben fitxes específiques d'elements que estan inclosos en altres de més generals.
Algunes mostres preses de manera aleatòria en que es troben aquestes fitxes
específiques, són les corresponents als elements que han tingut entrada genèrica
sota la denominació de les Gunyoles, can Ràfols dels Caus, Parc Natural del Garraf,
etc., on s'ubiquen molts altres elements que en altre nivell d’inclusió, disposen de
fitxa pròpia. Un exemple d'entrada multinivell, anant des del nivell micro fins arribar al
macro, pot ser el de la pica beneitera de Sant Salvador de les Gunyoles, la qual, a
més de tenir fitxa pròpia, es troba a més inclosa dins la fitxa de l’església de Sant
Salvador de les Gunyoles, la qual, al seu torn, es troba integrada dins la fitxa Nucli
antic de les Gunyoles, i aquesta pel seu costat, i arribant al nivell macro, és un ítem
dins la fitxa genèrica de les Gunyoles.
Tot i així, s’ha hagut d’unificar la informació en alguns ítems com és el cas de la
orfebreria de Sant Sebastià dels Gorgs, inclosa dins la fitxa general de l’antic
monestir o les pintures murals de Sant Salvador de les Gunyoles, per la seva part
incloses també dins la fitxa pròpia de l’església, amb la qual formen un conjunt
patrimonial.
ATEMPORALITAT
33
Per un altre cantó, no s'ha tingut en compte cap barrera cronològica a l'hora de fer
les inclusions d'elements a les fitxes, de manera que es troben inventariats ítems
relativament recents, com es el cas de l’abastiment d’aigua a les Gunyoles, de
variada cronologia, o una manifestació festiva recent –s’està parlant del pessebre
vivent parlat a les Gunyoles -, que des de l’any 1976, moment de la seva creació, ha
esdevingut un interessant símbol per a la població, essent un element d’atracció
forània durant els dies del cicle de Nadal.
Els criteris generals, però, queden matisats pels específics que s'han tingut en compte
per a les diverses classes de patrimoni.
2.2. Criteris específics.
patrimoni contemporani
camins tradicionals
elements festius
patrimoni arqueològic
patrimoni arquitectònic
patrimoni immaterial
patrimoni natural
toponímia
patrimoni contemporani. En el cas dels ítems corresponents al patrimoni
contemporani s'ha procurat ser molt selectiu en la seva inclusió. S’han considerat
edificis anteriors a la guerra civil que tenien un destacat valor arquitectònic dins el
conjunt del municipi, o elements de marcat valor simbòlic que formaven part
unitària d’altres més antics, com per exemple, els elements bàsics d’abastiment
d’aigua a Les Gunyoles.
34
camins tradicionals. En lo relatiu als camins tradicionals s'han fitxat de manera
individualitzada aquells que presenten part del seu traçat original, així com
elements estructurals antics. S’ha de tenir en compte que algun d’aquests camins
han restat integrats en carrers urbans, i alguns altres molt probablement formin
part de la xarxa de carrerades que travessa el municipi.
Dins d’aquest apartat es contempla la xarxa de carrerades, per la qual s’ha
utilitzat els traçats marcats per l’estudi de ROVIRA I MERINO ET AL. (1999)
Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. De tota manera, en el
transcurs del treball de camp s’han detectat camins a indrets que possiblement
poguessin considerar-s’hi carrerades secundàries.
elements festius. D'altra banda, s'ha mirat d’evitar incloure, per exemple,
elements festius de recent introducció, llevat del pessebre vivent de les Gunyoles,
donat que en el curt espai de temps des de la seva implantació s’ha consolidat
com a fet festiu en el qual s’ha bolcat bona part de la població, potenciant i donant
un caire d’identitat a la festa del cicle anual de Nadal.
patrimoni arqueològic Respecte del patrimoni arqueològic, s’han buidat sense
cap omissió tot respectant els ítems allí inclosos, el següent treball de caire
administratiu:
RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura
de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.
A més s’han consultat molt dels treballs específics corresponents als diversos
jaciments que figuren dins els apartats bibliogràfics d’aquest informe, així com de
les fitxes a la base de dades.
patrimoni arquitectònic. Pel què fa al patrimoni arquitectònic, s’han tingut en
consideració els elements que es troben inclosos dins l’inventari de Patrimoni
Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, encara que en el transcurs de la
feina de camp s’han detectat de nous, així com s’ha constatat la desaparició
d’alguns d’aquests elements.
35
S’han inclòs de manera genèrica els elements que figuraven dins els diversos
inventaris de caràcter administratiu duts a terme per la Generalitat de Catalunya i
el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona:
INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya,
núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27.
INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic, Servei
del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d’Immobles d’interès arquitectònic de
propietat municipal, Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.
Pel què fa al patrimoni arquitectònic urbà els ítems de l’inventari han estat
inclosos d’acord, per un costat, amb el criteri d’exhaustivitat que resta definit al
apartat dedicat als criteris generals d’intervenció que estan a la base de la
metodologia particular del treball, i per l’altre amb les directrius marcades per la
Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.
patrimoni immaterial. Així mateix, i quant al patrimoni immaterial, s’han introduït
tal i com ja s’ha indicat abans, elements recents, pel fet de considerar-se que han
irromput amb força en el fet social, amb una consolidació ràpida i una presència
de pes en el sí del patrimoni local, presentant línies molt marcades que els han
convertit en símbols d’identitat col·lectiva, tant dins el municipi com fora d’ell.
Encara que un criteri general consisteix en fitxar tan sols allò que existeix, en
l'apartat de patrimoni immaterial hi ha elements que ja no estan en ús
habitualment, però que per la seva naturalesa d’intangibilitat i el seu caràcter de
ser elements constitutius del sentir, del fer i de la memòria col·lectiva, han estat
inclosos. Es parla aquí de tots aquells elements immaterials trobats en el
transcurs dels treballs de camp i gabinet.
En un primer moment, mitjançant l’Ajuntament d’Avinyonet es va sol·licitar tota la
informació que estigués introduïda dins l’Inventari de Patrimoni Etnològic (IPAC)
del Centre de Cultura Tradicional i Popular de la Diputació de Barcelona, sense
resultat positiu, ja que en aquest inventari no figurava cap element corresponent
al terme municipal. El treball de camp, i les diverses conversacions amb els
nostres informants ens van aproximar a la idea de l’existència de tradicions
36
perdudes, però encara vives al record de molts dels seus habitants. A més, vam
comptar de seguida amb l’aparició de la interessant recopilació de tradicions al
Penedès publicada per Pere Sadurní (SADURNÍ I VALLÈS, 2001), que ha estat
una font àmplia i diversa, de vegades contrastable, sobre aquest tipus de
patrimoni referida al municipi, recollint pel seu costat la petita recopilació que
Ramon Puig i Bosch va publicar a començament del segle XX. Aquestes
dades i d’altres que s’esmentaran van constituir un profitós punt de partida que
va servir per obtenir noves recopilacions.
Ha estat molt interessant la relativa als oficis desapareguts. En aquest sentit
s’ha de destacar la existència de persones que encara mantenen viu en el
record les seves antigues dedicacions laborals, amb uns coneixements que
s’estan perdent de manera molt accelerada per falta d’ús. Es tracta de gent
posseïdora d’estimables fonts de coneixements fins tal punt que es pot
considerar a manera de lo que va fer l’UNESCO com de veritables “tresors
humans vius”.
Una altra font d’informació de primer ordre son les col·leccions particulars. Son
recopilacions d’objectes relacionats amb la vida quotidiana de la gent del
municipi, objectes que han anat desapareixen amb el temps i que en pocs
casos van quedar conservades. Nosaltres hem tingut accés a dues que
considerem de màxim interès: la de la masia de Cal Fontanals i la de Ca
l’Escofet de Les Roques, que constitueixen un suport tangible d’un patrimoni
perdut.
Una altra font d’informació ha estat la facilitada pel Catàleg de materials
etnogràfics de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, publicat per Lluís
Calvo (CALVO I CALVO, 1990), que recull, així mateix, un bon elenc
d’informacions orals de començament del segle XX recollides pels folkloristes
d’aquella època.
No s’ha de desestimar igualment l’obra de Joan Amades (AMADES, 2001),
encara que amb totes les reserves que els investigadors en la matèria presenten
davant d’aquesta recopilació costumista.
Dins d’aquesta obra recopiladora
37
apareixen elements propis del municipi d’Avinyonet que s’han introduït dins
l’inventari. Alguns d’aquests elements s’han pogut corroborar durant el treball de
camp, altres no han trobat materialització ni física ni cap referència oral (aquest
es el cas de les pedres que s’ajunten la nit de Sant Joan).
patrimoni natural. Pel que respecta al patrimoni natural, els ítems
corresponents a aquest àmbit s'han inclòs des de l'òptica de la seva
consideració com a part integrant d'un ecosistema interrelacionat i d'abast
supralocal, d'acord amb les teories actuals del patrimoni ecològic, les quals
busquen la conservació de la diversitat biològica, més que de determinades
espècies isolades o paisatges d'estètica naturalística. En aquest sentit, s'ha
procurat identificar espais on encara es produeixen processos que ajuden a la
sostenibilitat ecològica del territori.
Per tant, també, s'han tingut en consideració els
paràmetres de connectivitat i connectància
ecològica com a elements importants a l'hora de
fitxar una zona com d'interès natural, ja que
aquests constitueixen, en definitiva, una de les
bases per a la conservació a mig termini del
patrimoni natural català. D'aquesta manera, es
considera que el territori d’Avinyonet es troba
estructurat de manera natural i tradicional sobre
una sèrie d’usos com son la ramaderia,
l’agricultura, els boscos, i per l’existència dels
torrents que tenen un caràcter estructurador.
Mapa de connexions biològiques a Catalunya.
Font: Diputació de Barcelona
Els espais naturals, amb els seus cursos d’aigua, la vegetació i la fauna, i
l’espai agrari formen part de la cultura i de la història d’un territori connectat
biològica i històricament que no coneix de divisions administratives, encara que
en la realització d’aquest treball s’ha hagut d’acotar aquesta divisió per la resta
del patrimoni, definint-se de manera genèrica tots aquests tipus d’elements dins
el marc del límit municipal. La seva existència es considera ara mateix de
38
màxima atenció, donat l’actual desenvolupament del territori, per la qual cosa
mai s’ha d’oblidar que aquests espais no admeten desplaçaments i no són
restituïbles.
Els connectors biològics d’Avinyonet es poden inscriure dins el projecte Anella
Verda que, en col·laboració amb més d’un centenar de municipis, impulsa la
Diputació de Barcelona i que contempla una retícula d’espais naturals
interconnectats profundament integrada en la xarxa urbana que conforma la
corona de ciutats que envolten Barcelona. Es tracta de 150.000 hectàrees
d’espais naturals entesos com component d’un ecosistema urbà que supera els
3.000 Km2 i que conté el 70% de la població de Catalunya. L’objectiu del
projecte Anella Verda és també, per tant, el de la millora de la qualitat de vida
d’aquests 4.200.000 d’habitants de l’àmbit metropolità de Barcelona.
La delimitació i preservació dels corredors ecològics de connexió dels diversos
espais naturals protegits que constitueixen l’Anella Verda, dins els quals es
troba bona part del territori del municipi d’Avinyonet del Penedès, és un
element substancial del projecte. Aquesta retícula de connectors, bàsicament,
està constituïda per l’espai agrari i forestal i pels dos únics corredors naturals
de domini públic que, de forma contínua, vertebren el territori: la xarxa fluvial i
la xarxa de camins ramaders.
Mapa del projecte Anella Verd
39
Bona part del territori delimitat administrativament sota la denominació de terme
municipal d’Avinyonet del Penedès forma part de la xarxa de connexió entre la
Serralada Litoral i la Prelitoral. Una bona part del seu territori està englobada
dins el parc del Garraf i a més es troba en la línia de connexió amb altres zones
de màxim interès, com son el Parc del Foix i el Parc d’Olèrdola i, per tant, són
importants els elements que encara ajuden a mantenir aquesta connectivitat
entre ambdós sistemes muntanyosos i aquestes interessants zones
considerades parcs naturals que copsen de màxima atenció.
Aquest territori, pot considerar-se com a part d’un continu espacial que té el seu
nexe principal pels torrents, camins ramaders i rurals, valls i planes amb les
seves terres de conreu que es formen i aprofiten de manera tradicional dins el
seu relleu.
D'altra banda, s'ha considerat d’una gran vàlua dins el patrimoni natural el
sistema agroforestal, concretat d’una manera encara de pes en el conjunt
patrimonial del municipi en la zona de les planes d’utilització tradicionalment
agrària, ubicades al Nord i oest del terme, així com a les valls formades pel
torrent del mas Sunyer i l’Arboçar, i totes aquelles altres terres de cultiu que
s’estenen a les vessants de les serres interiors del terme. Aquest patrimoni es
considera un producte cultural, en tant en quant a Catalunya només subsisteix
on no ha estat ocupat per altres usos.
Els boscos residuals. Aquest sistema agroforestal es troba en la zona Nord del
terme, salpicat per alguns boscos que històricament han format part d’algunes
masies, com poden ser els de Can Montergull, Mas Bertran, Llinda, .... Boscos
en planes o en petites elevacions dins la mateixa plana, o d’altres que ocupen
els fons dels torrents pujant lleument fins les terrasses superiors, així per
exemple és el cas del bosc de l’Amat. S’ha optat per contemplar de manera
individual alguns d’aquests boscos, mentre que els que es troben absolutament
integrats als cursos dels torrents s’han inclòs dins les mateixes fitxes dels
cursos fluvials, tot considerant-s’hi d’aquesta forma com un element més de
connexió biològica.
40
Toponímia. Respecte de la toponímia s’ha de dir que els noms emprats son els
recollits tant al treball de camp, mitjançant les informacions orals, com a la
denominació oficial, independentment, del valor simbòlic que tinguin alguns
dels noms per una part de la població del municipi. Una font toponomàstica de
gran valor han estat les informacions orals. S’ha procurat detectar els topònims
tradicionals, acudint a informacions de gent gran, molt arrelada a la vida i la
història del municipi. En alguns casos s’ha fet expressió de varis topònims en la
denominació, doncs s’ha considerat la seva utilitat dins el fet històric de
l’element. En el cas dels jaciments arqueològics es consigna en primer lloc la
seva denominació dins la Carta Arqueològica facilitada pel Servei
d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, afegint-hi en els casos en que es
fa necessari la denominació alternativa de caire popular recollida dels nostres
informants. Pel què fa als nous jaciments detectats en el transcurs del treball
de camp, se’ls hi ha atorgat el seu nom d’acord amb el topònim més proper a la
zona de la troballa.
41
3. PROCESSOS DE TREBALL
Pel que respecta als processos emprats per a la confecció del treball es resumeixen en
les disset operacions que es detallen de manera desenvolupada, tant en les
descripcions que es fan de cada una d’elles, i que es presenten a continuació i a la
pàgina següent, com en el diagrama de flux que es presenta posteriorment. Es tracta
d'un procediment homogeneïtzat, encara que flexible, però que permet un sistema de
gestió de qualitat de la informació:
1. Reunió amb els responsables de l'Ajuntament (Secretari i Alcalde) amb qui es van fer
una sèrie d’orientacions inicials.
2. Consulta de bibliografia, veritablement escassa en el particular del municipi, per la
qual cosa s’ha hagut d’anar a obres de referència, material d’arxiu, i centres de
documentació i informació sectorial i temàtica. Ha estat una documentació de gran
interès la relativa als documents de caire administratiu sobre el patrimoni
arquitectònic (inventari de la Generalitat de Catalunya), elements d’interès (Inventari
de la Diputació de Barcelona, servei de monuments) i arqueològic (Carta
Arqueològica de la Generalitat de Catalunya), així com el treball de recopilació pel
què fa a la tradició oral dut a terme pel Sr. Pere Sadurní des de fa més de 40 anys,
així com la recopilació de Lluís Calvo que es troba dins el Catàleg de materials
etnogràfics de l’Arxiu d’etnografia i folklore de Catalunya, ubicat al Consell
Superior d’Investigacions Científiques, Institució Milà i Fontanals de Barcelona.
3. Visites d'immersió al municipi, anant al camp i als diversos nuclis de població,
recollint informació de veïns, propietaris, etc.., tot passejant per l’extens terme
municipal i molt intensament pels carrers dels nuclis urbans. En casos específics
aquestes visites s’han fet en companya dels senyors Matilde Vendrell, Ferran Peral,
Josep Escofet, Anton Ràfols, Julià Ricart, Joan Marcè, Josep Pinyol, Josep Oriol
Puig Vidal, Xavier Esteve Gràcia, etc.
4. Examen de la planimetria lliurada per l’Ajuntament i posteriorment per la Diputació de
Barcelona.
5. Consulta als col·laboradors de l’inventari, i als informants detectats en el decurs del
treball de camp.
6. Confecció de fitxes provisionals amb un encapçalament i primer buidat de dades d'un
primer grup de fitxes (unes tres centes) a partir de la informació recollida fins
aleshores.
7. Inclusió de dades en el primer esborrany d'informe.
42
8. A partir d'aquest moment tenen lloc diversos processos en paral·lel, en funció dels
diferents estats en que es trobaven les fitxes en cada moment i que es perllongaran
fins a la finalització de l'inventari. Es van dur a terme visites específiques en les que
es procedia a anotar les dades obtingudes en una llibreta de camp, es feien
fotografies i es marcaven els punts amb l’ajut d’un GPS. En molts casos la visita a un
element determinat obria les portes al fitxatge de nous elements no detectats
prèviament.
9. Seguidament s'iniciava un procés de consultes personals, documentals i
bibliogràfiques per tal de procedir a l'avaluació de les informacions obtingudes sobre
les fitxes i, a partir d'aquestes, al fitxatge definitiu de l'element o bé a l'eliminació de la
fitxa. Aquests processos van portar a l’examen de dos cents noranta-un elements,
dels quals van restar amb caràcter definitiu dos-cents trenta.
10. Si es triava l'eliminació les dades s'incloïen a l'informe, de manera que finalment van
restar eliminats seixanta-un elements que havien estat examinats, dels quals s’inclou
la informació en l’apartat corresponent de l’informe que acompanya a l’inventari.
11. Si s'optava pel fitxatge definitiu, en primer lloc es processaven les imatges i
seguidament es procedia a l'escanejat i senyalitzat dels plànols de localització i
ambdues documentacions gràfiques s’introduïen a la fitxa.
12. El pas següent era la incorporació de la resta d'informacions bibliogràfiques,
generalment molt escasses, deixat dels elements de primera categoria (monestir de
Sant Sebastià dels Gorgs, Torre de Les Gunyoles, Sant Pere d’Avinyó, Santa
Susanna, Llinda) perfectament organitzades, bàsicament les relatives a les dades
històriques de l'element.
13. Es procedia així mateix, a la descripció dels ítems i a omplir les caselles
corresponents a les dades observables dels mateixos.
14. Per últim s'esbrinaven les dades de propietat legal dels elements, cas de tenir-ne.
Amb aquesta operació la fitxa es considerava definitivament acabada.
15. Les dades rellevants de les fitxes han servit, així mateix, per a la redacció final
d'aquest informe.
16. Els darrers processos van consistir en l’enregistrament del fitxer i de l'informe en un
CD que hauria de comptar amb el vist i plau de la Oficina de Patrimoni Cultural,
abans de procedir a la seva impressió per duplicat sobre paper, com a pas previ al
definitiu
17. Lliurament del treball
43
ENCÀRREC
TREBALL
AJUNTAMENT
D’AVINYONET DEL
PENEDÈS
CENTRES
DOCUME
VISITES
GENER
BUIDAT
BIBLIOGR
PLANIMETRIA
INFORMA
CIÓ
FITXA
PROVISIO
VISITA
LLIBRETA
DE CAMP
FOTO
SITUACIÓ
TOPOGRÀ
AVALUACIÓ
FITXA PROV.
NO
ELIMINACIÓ
SI
DADE
S
DADES
HISTÒRIQ
DESCRIPC
IÓ I
ESCAN
ER
FITXA
DEFINITIV
DADES
RELLEVA
NTS
INFORME
LLIURAMENT
PROVISIONAL
A LA O. P. C.
FITXER
DEFINITIU
GRAVACI
Ó CD
LLIURAMENT
TREBALL
44
4. REALITZACIÓ DEL TREBALL
4.1.
La base de dades de l’inventari de patrimoni cultural.
La tasca s'ha dut a terme d'acord amb els processos de treball descrits en l'apartat
anterior, tot redactant la informació marcada en la fitxa electrònica de l'Inventari de
Patrimoni Cultural indicada per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de
Barcelona. Cal ressaltar, respecte del seu ús, la comoditat que representa el fet de que
sigui electrònica, i oferir una alta versatilitat, a més d'una extraordinària capacitat
d'emmagatzematge d'informació.
La informació obtinguda en el treball compilador, es tradueix en l’obertura d’ítems que
constitueixen cadascuna de les fitxes de suport electrònic que es troben dins d’una
aplicació del programari Microsoft Access Xp de Windows.
La fitxa, que en versió impresa consta mínimament de dues pàgines, integra la següent
informació1:
Nom del fitxer
Inventari del Patrimoni Cultural
Nom del municipi Sempre Avinyonet del Penedès, es clar, l’objecte del present
inventari.
Nom de la institució que fa el treball Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura.
Oficina de Patrimoni Cultural.
Codi
Respon a una numeració tancada, i fa referència als àmbits
patrimonials que figuren dins l’apartat que s’inicia amb el nom
“àmbit” i als subàmbits, que s’apunten dins l’entrefilet que conté
les dades que figuren sota l’epígraf “tipologia” (veure, doncs, els
apartats Àmbit i Tipologia).
Núm. Fitxa
Té caràcter aleatori, i tan sols serveix per donar ordre de registre
a l’inventari.
Àmbit
Aquest apartat es important doncs classifica patrimonialment
l’element dins unes categories prèviament establertes i que
s’anomenen amb un codi al que es fa referència al començament
de la fitxa. Aquestes són les següents:
1
Aquesta informació prové bàsicament de les instruccions d’ús oferides per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la
Diputació de Barcelona, any 2002.
45
1.-Patrimoni immoble
2.-Patrimoni moble
3.-Patrimoni documental
4.-Patrimoni immaterial
5.-Patrimoni natural
Denominació
Es poden trobar varies. En primer lloc apareix el nom predominant
o amb el qual es coneix actualment el be, al que s’afegeixen, si
cal, altres denominacions de vegades també actuals o històriques
que mereixin destacar-se en aquest apartat, en el cas de que es
coneguin. Pel què fa als edificis que han estat inclous en el
catàleg de patrimoni s’ha procurat respectar la denominació allí
proposada, afegint-s’hi la referent al topònim ofert per informació
oral o escrita en documentació d’arxiu.
Ubicació
S’assenyala l’indret, la zona o l’adreça, en el cas d’edificis urbans.
Titularitat
Es refereix a la propietat, si es tracta d’un be públic o privat, o pot
ser les dues possibilitats.
Propietari i Adreça. En els casos en que es té constància, s’indica el nom, i si es
possible, l’adreça del propietari. La base d’aquesta informació ha
estat el catastre d’urbana i rústica de l’Ajuntament d’Avinyonet, o
les informacions orals dels veïns, propietaris i/o treballadors
municipals.
Tipologia
Nom corresponent al codi, que es refereix al subàmbit de la
tipologia d'elements (en cursiva els àmbits patrimonials als que
pertanyen aquests tipus):
1.1.-Edificis
1.2.-Conjunts arquitectònics
1.3.-Elements arquitectònics.
1.4.- Jaciments arqueològics
1.5.-Obra civil
2.-Patrimoni moble
2.1.-Elements urbans
2.2.-Objectes
2.3.-Col·leccions
3.-Patrimoni documental
3.1.-Fons d’imatges
3.2.-Fons documentals
3.3.-Fons bibliogràfics
4.-Patrimoni immaterial
4.1.-Manifestacions festives
4.2.-Tècniques artesanals
46
4.3.-Tradició oral
4.4.-Música i dansa
4.5. Costumari
5.-Patrimoni natural
5.1.-Zones d’interès natural
5.2.-Espècimens botànics singulars
Ús Actual
Pot expressar-se de manera genèrica (religiós, industrial,
comercial, ...) o més particular (habitatge, magatzem, museu, etc.)
Descripció
Inclou les característiques morfològiques del bé, detallant-se, si
cal, els aspectes o components que li donen singularitat.
Observacions
En aquest camp s’esmenten aspectes col·laterals que no
s’escauen en cap dels altres camps, i que es consideren
necessaris com a informació a afegir a la documentació de la fitxa.
Estat Conservació. Es tracta d’una informació de molt interès que apropa al
coneixement de la salut en que es presenta el bé integrat dins
l’inventari. Apareix sota tres estats possibles: “bo”, “regular” o
“dolent”.
Notes Conservació. En el segon entrefilet que segueix en la mateixa línia a l’anterior
enunciat, de vegades es detalla, si el seu estat ho requereix, quina
es la seva patologia principal, assenyalant-se en alguns casos
informació sobre restauracions patides, per exemple.
Autor
Autoria del bé, si es coneix.
Any
Any de realització del bé o elements quan se sap amb certa
exactitud, o si es tracta d’una cronologia variada es posa l’any que
es considera més important pel bé i que pot fer referència de
vegades a la seva creació, o si es suposa més important, a
l’actuació més destacada que configura la seva morfologia.
Lògicament aquesta cronologia no s’expressa en el cas de molts
elements constitutius del patrimoni natural.
Estil, època
Es descriu aquí el caràcter artístic en el qual s’enquadra el bé o el
període històric convencional al qual pertany. De vegades, la
imprecisió o dualitat d’estils fa necessari apuntar més d’un corrent
estilístic.
Segle
És la centúria en que es produeix la realització del bé inventariat.
S’assenyala la cronologia principal, o si cal, les dues més
interessants en la morfologia d’aquest bé a traves de la seva
història.
Emplaçament
Descripció física i geogràfica de caire genèric de l’indret d’ubicació
del bé.
47
Longitud
Es refereix a la situació geogràfica en coordenades de longitud en
graus (º), minuts (‘) i segons (‘’). Tanmateix, s’ha obviat aquesta
en favor de les coordenades UTM.
Latitud
Situació geogràfica en coordenades de latitud en graus (º), minuts
(‘) i segons (‘’). De la mateixa manera que el camp anterior,
aquesta informació s’ha obviat en favor de les coordenades UTM.
UTM
Situació geogràfica en coordenades UTM. S’indica el valor de les
coordenades en “x” i “y” dins del mateix.
Altitud
Situació en altura del bé respecte del nivell del mar.
Accés
Es tracta d’un camp tancat que presenta cinc opcions: fàcil, difícil,
obert, restringit, sense accés.
Núm. negatiu
A l’haver-se realitzat la documentació fotogràfica mitjançant
càmara digital, aquest camp no procedeix.
Fitxes associades El número o números d’altres fitxes de béns o elements
relacionats (per lligam físic, per que formen part d’un mateix
immoble o d’un mateix conjunt, o per altres tipus de connexions,
de vegades de caire simbòlic molt acusat)
Història
Informacions històriques relacionades amb el bé, de manera
resumida. Aquestes informacions en un bon nombre de casos són
de caire oral.
Bibliografia
Relació sistemàtica de referències en sistema Harvard d’obres
que proporcionen informació sobre l’ítem en qüestió.
Protecció.
El primer quadre és un camp tancat amb quatre opcions:
inexistent; legal; física i, legal i física. Si el bé està protegit per
algun mecanisme jurídic o administratiu, s’especifica la figura
emprada en el quadre (o camp) següent.
Nº Inventari Generalitat. Aquest apartat s’ha omplert tan sols en els casos d’inclusió
del bé, fent-s’hi la referència oportuna.
Autor Fitxa.
Les fitxes han estat omplertes per Juana María Huélamo
Gabaldón (Kuanum), per a l’empresa Arqueociència.
Data reg.
Data d’inici de confecció de la fitxa.
Data mod.
Aquest apartat resta buit, doncs s’ha creat amb vistes a possibles
modificacions futures, posteriors al lliurament de l’Inventari.
Mapa
Planimetria parcial del terme. A la major part de les fitxes s’ha
emprat el mapa topogràfic de Catalunya, escales 1:10.000 i
48
1:5.000, editats per la Generalitat de Catalunya, Institut
Cartogràfic de Catalunya, i el 1:1000 en el cas de molt elements
urbans, que han estat proporcionats per la Diputació de Barcelona,
així Ajuntament d’Avinyonet del Penedès. La ubicació del bé
descrit resta indicada amb ombrejat semitransparent de color
vermell, que en general destaca a sobre del fons de la
representació cartogràfica.
Fotografies
Les finestretes dedicades a aquesta informació gràfica hostatgen
un mínim d’una imatge del bé i un màxim de tres. En algun cas,
aquestes imatges són d’altres autors o han estat publicades, per
la qual cosa es referència a persones o fonts, a l’apartat
“observacions”.
4.2. Documentació i informants consultats.
Per a la documentació s’han utilitzat informacions i documentacions de tota mena
aconseguides en el decurs del treball de camp. A més de molts veïns i veïnes del
terme municipal, especialment, han facilitat informacions d’interès d’acord amb els
criteris de partida d’aquest treball són els següents:
Anton Ferret Castellví (Les Gunyoles)
Antonio Jornet Gassó (Mas Vendrell)
Ferran Miralles i Sabadell (Generalitat de Catalunya: Política Territorial)
Ferran Peral (Can Ràfols dels Caus)
Francesc Juncà Casals (carrerades)
Gemma Hernández (Generalitat de Catalunya: Servei d’Arqueologia)
J. Oriol Puig Vidal (Llinda)
Jacint Esteva Vendrell (Can Ràfols dels Caus)
Joan Esteve Nadal (Santa Susanna)
Joan Marcè Casas (Cases Blanques)
Joan Raventós Milà (Carrau)
Josep Maria Feliu (Secció d’Arqueologia del Museu de Vilafranca - Museu del
Vi)
Josep Escofet (L’Arboçar de Les Roques)
Josep Pinyol Puig (Sant Sebastià dels Gorgs)
Josep Raventós Massana i Maria Teresa (L’Arboçar)
Julià Marcé Ricart (Collblanc)
Julià Ricart Gramunt (Ca la Modesta, Cantallops)
Magí Miret (Generalitat de Catalunya: Servei d’Arqueologia)
49
Maria-Carme Amat Font (Sant Sebastià dels Gorgs)
Maria Rosa Senabre (Museu de Vilafranca - Museu del Vi)
Matilde Vendrell
Montse Jané (Secció de Geologia/Paleontologia del Museu de Vilafranca Museu del Vi)
Montserrat Rodríguez Via
Mossèn Anton Margarit
Núria Molist (Museu d’Olèrdola)
Pere Capellades Milà (Font de la Canya)
Pere Jordi Figuerola (Museu Diocesà de Barcelona)
Pere Sadurní i Vallès (Tradició oral i dades històriques)
Ricard Marcè (Collblanch)
Pere Llopart Garriga
Xavier Esteve Gràcia
Els següents centres i institucions han estat consultats i, han facilitat la tasca de
confecció de l’inventari:
Arxiu de la Corona d’Aragó
Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca
Arxiu NO-DO (Madrid)
Arxiu RTVE (Madrid)
Biblioteca de Catalunya (Barcelona)
Biblioteca de la Universitat de Barcelona
Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya
Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la
Generalitat de Catalunya (Barcelona)
Museu de Vilafranca
Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona)
Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona)
Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Terrassa)
Museu d’Olèrdola
Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya (Barcelona)
Servei de Cartografia de la Diputació de Barcelona
Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (Barcelona)
Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
50
La bibliografia consultada es pot veure a l'apartat corresponent.
4.3.
Elements tècnics i format de lliurament
Per a realitzar els plànols digitals i per la localització dels elements s'ha fet servir la
planimetria facilitada per l’Ajuntament d’Avinyonet i pel Servei de Cartografia de la
Diputació de Barcelona:
Les fotografies han estat realitzades per Juana María Huélamo i Josep Maria Solias, en
una càmara digital Fuji Finepix encara que n’hi ha d’altres autors, dels què es detalla
l’autoria al lloc corresponent de la fitxa en la qual apareixen inserides.
Les dades de precisió relatives a l’emplaçament: coordenades UTM i alçada han estat
preses amb un aparell de navegació GPS tipus eTrex Summit de Garmin.
Les dades han estat tractades en un ordinador de taula HP Pavilion, equipat amb
Windows Me i en un portàtil Toshiba Satellite equipat amb Windows Xp.
L'Inventari del Patrimoni Cultural d’Avinyonet del Penedès es composa de les
següents parts:
Fitxer amb 320 registres realitzat sobre una aplicació del programari
Microsoft Access en CD-ROM, en un arxiu nomenat "AVINYONET".
Portada de les fitxes realitzat sobre el programari Microsoft Word en CDROM, en un arxiu nomenat "AVINYONET. Portada".
Informe de realització del treball fet sobre el programari Microsoft Word
en CD-ROM, en un arxiu nomenat "AVINYONET. Informe".
Impressió de les fitxes, en paper format A4 (2 jocs) i l'informe en paper
format A4 (2 jocs).
51
5. RESULTATS
5.1. Elements examinats
Com ja s'ha explicat en parlar dels processos de treball es va procedir a una avaluació
de les fitxes que s'anaven obrint. El resultat d'aquesta avaluació ha estat l'eliminació
d'ítems inclosos de manera provisional. En concret, el nombre total d'elements que han
estat fitxats en un moment o altre del decurs del treball ha estat de 310, de les que
resten 248 després del procés d'avaluació i tria, pel qual s'ha procedit a l'eliminació de
62 elements prefitxats. La informació de les fitxes eliminades o bé ha estat integrada en
d’altres de més generals o bé es presenta a continuació. Aquestes xifres indiquen les
magnituds sobre les que s'ha treballat, ja que constitueixen un volum d'informació molt
gran per a un inventari.
Cal tenir present que un canvi en els criteris de l'inventari possibilita que es pugui
traslladar de nou la informació d'aquestes fitxes descartades a fitxes actives. D'altra
banda, si es revisa el catàleg del patrimoni pot haver-hi necessitat de recuperar
informació que es trobi en fitxes descartades, per tant, aquesta s'indica a continuació,
incloent, en alguns casos documentació fotogràfica de les mateixes.
5.1.1. Elements descartats
1. ANTIGA ESGLÉSIA DE SANTA MARGARIDA DE CANTALLOPS. Està
integrada dins el carrer de Santa Margarida de Cantallops.
2. ARRELS. Revista juvenil d’Avinyonet del Penedès. Primera
publicació periòdica del poble. Col·lecció de Josep Escofet. El
primer número va aparèixer el gener de 1976. Es tractava
d’una revista mensual, impresa a ciclostil i amb una tirada de
100 exemplars, la major part dels quals eren de subscripció.
52
3. BARRACA ADOSSADA DE CAN NICOLAU. És propietat de Jacint Esteva Vendrell, i es
troba a prop de la casa de Can Nicolau. El seu contingut s’ha integrat dins la fitxa
BARRAQUES I CONJUNT D'ENGINYERIA EN PEDRA SECA A CAN NICOLAU. La major part
d’aquests elements de caire agrícola van ser fets pel propietari de Can Nicolau com a
elements de recolzament pel conreu de la vinya. Aquesta barraca, es trobava
adossada a la roca, que havia estat aprofitada com a paret en la seva construcció. És
de suposar que el cobriment fou d’elements vegetals, encara que no es pot afirmar
amb seguretat. El seu estat de conservació és dolent.
4. BARRI DEL MAS COMTAL: Eliminada a l’haver-se integrat dins el MAS COMTAL. Conjunt
d'habitatges que responen a una tipologia tradicional urbana, però que es troben al
mig del camp, a tocar el camí-carrerada de la Llacuna. Són de planta quadrangular,
teulada a dues vessants, façanes planes i constitueixen un petit nucli de població que
ha crescut a redós de la masia del mas Comtal. Davant les cases, i a l'altre costat del
camí es troben moltes edificacions auxiliars, encara que ja formen part del terme de
Sant Cugat Sesgarrigues, que té la partió en aquesta carrerada.
5. BOSC I TORRENT DEL BATLLE. Eliminada en integrar-s’hi dins la fitxa general:
“TORRENTS D’AVINYÓ, XOPS I SANT SEBASTIÀ DELS GORGS”. El torrent del Batlle porta les
aigües al torrent de la font de la Canya, sota del turó del mateix nom. El bosc, avui
està format fonamentalment per vegetació de ribera, pel fet de constrenyir-se a les
zones humides d'influència d'aquest curs fluvial que forma part d'altre conca fluvial de
més gran abast, el torrent dels Gorgs, encara que es de suposar que en altre temps
hagués sigut més extens i poblat per una major varietat d'espècies d'aprofitament
humà. Les coordenades de situació son les següents: x=0397207 y=458058, i es
troba aproximadament a 211 m d’alçada.
Tradicionalment el bosc permetia al pagès aprofitar la llenya per escalfar-se, i també
fer carboneres durant l'hivern, època de poca feina al camp. Eren molts els oficis que
es proveïen de carbó: ferrers, serrallers, etc., a més del consum propi de les cases
per escalfar-s'hi i cuinar els aliments. La fusta de forn era racionalment tallada i
comercialitzada en feixos a bòbiles, a olles d'aiguardent o a forns de pa, fins i tot se’n
53
feia un carbó de menor qualitat, en petites carboneres que era costum que els
pagesos fessin.
Un altre aprofitament propi del bosc era el de fer formiguers, que consistien en cremar
terrosos de terra amb llenya o brossa, formant un conjunt ric en minerals com a adob
per la terra de conreu.
Aquest aprofitament humà de les masses forestals que es desenvolupaven per aquest
territori anava encara més enllà de la fusta. La caça amb vesc i els llaços eren
més generals que les armes de foc. Del bosc es plegaven pinyons, mores, cireretes,
etc.
Com a costum particular associada al bosc, es va trobar en el transcurs de la feina de
camp (veure la fitxa dedicada a medicina popular i curanderisme. Costumari de la nit
de Sant Joan): que cap els anys 1940-1950 es va passar en aquest indret un nen
herniat per la branca d'un arbre la nit de Sant Joan, mentre la gent anava amb
espelmes. Es tractava d’un nen de Vilafranca, on vivia l'amo de Cal Batlle (informació
oral Pere Llopart, desembre 2002).
6. CA L’ESCOFET. Eliminada al trobar-se dins la fitxa NUCLI ANTIC DE LES GUNYOLES i PICA
DE CA L’ESCOFET. S’hi conserven dues piques baptismals, una d'elles d'immersió i
l'altra que prové del poble. Hi ha una sitja dins la casa.
7. CA LA MODESTA. Eliminada a l’haver-se integrat dins les fitxes de Cantallops i de la
carrerada de la Cerdanya o de Puigcerdà, per tractar-se d’un element d’alt valor
simbòlic relacionat amb ambdós ítems.
Els pastors transhumants, en els seus llargs desplaçaments, realitzaven la ruta amb
unes etapes prefixades que cada nit acabaven en una masia o en un hostal. Eren
llocs on ja s'hi havia aturat sempre els seus avantpassats i amb els habitants dels
quals s'establien forts lligams d'amistat. En la ruta de la carrerada de la Cerdanya,
encara subsisteix una casa d'aquestes, ca la Modesta de Cantallops, que donà
acolliment i parada a molts pastors transhumants.
Aquesta casa es coneix així per lo següent: "En Modest Ricart es va casar amb na
Teresa, que era de Begues, i varen tenir cinc fills. Un d'ells, en Joan, es va casar amb
na Maria Gramunt i es van quedar a viure en aquesta casa. Tenien dos fills, en Julià i
na Teresa, dels quals el primer es va quedar a viure a la casa junt amb la seva
família. Se'n diu Ca la Modesta perquè la seva àvia es va casar amb en Modest
(TELL, 1999).
Es tracta d’una construcció que ha perdut tota l'estructura destinada a l'acolliment del
bestiar, que es troba al costat de la vall per la que mena la carrerada en direcció a coll
de Garró i can Ràfols dels Caus, un altre punt important d’estada del bestiar.
8. CAL BATLLE: Eliminada a l’haver desaparegut l’antiga edificació. Es trobava prop de
can Fontanals. Tan sols resten un grup de vivendes sense cap interès arquitectònic
des d’un punt de vista patrimonial. Al costat d’aquestes cases hi ha, escampats pel
terra, restes de carreus del que devia ser la porta dovellada d’accés a la casa.
54
9. CAL FORNER/FORN DE PA. Edifici i forn de foneria ubicat al Carrer Salvador, número 6
de Les Gunyoles. Era el darrer forn de pa de Les Gunyoles, propietat de Concepció
Raventós i Raventós. Té la següent ubicació topogràfica: x=0398024 y=457861 i es
troba a 330 ms. d’alçada. L'avi Josep Raventós Marcé era ja forner el 1890. El forn
s'alimentava de fogots o branques de pi lligades. La gent portava el blat per que el
forner li fes el pa, era una mena d'economia d'intercanvi. El forn va deixar de
funcionar cap a 1970. Les pales, pastera i altres estris propis de l’ofici es van donar a
la cooperativa. S’ha eliminat integrant-se la seva informació dins les fitxes: LES
GUNYOLES I COSTUMARI.
Feien garlandes per Pasqua i es regalava una grossa amb fruita i ous a les
Caramelles, i altra que es rifava pel ball de Pasqua.
10. CAL PADRONA. Eliminada per tractar-se d’un nucli de poblament que presenta una
escassa vàlua des d’un punt de vista patrimonial. A prop d’aquest nucli hi ha el
cementiri d’Avinyó. Entre l’església d’Avinyó i aquest nucli de Cal Padrona, hi havia
hagut altres cases, a Cal Rovireta.
11. CAMÍ DEL CALVARI DE LES GUNYOLES. Eliminada en haver-se
integrat dins la fitxa de la carrerada o carrerada de la Llacuna, ja que
és el mateix traçat i l’origen d’aquest camí tan antic. Hi ha una fitxa
apart dedicada al calvari de Les Gunyoles.
12. CAMÍ VELL DE CAN RÀFOLS DELS CAUS: Eliminada ja que es tracta d’un tros de la
CARRERADA DE LA RIERA DELS PELAGONS.
13. CAN GUSTEMS. Masia ensorrada en bona part, feta amb
paredat de tàpia. Es troba al Nord-est de la Casanova del
Marcel, en la Plana del Mas Bertran.
14. CAPELLA DE SANTA MARGARIDA DE CANTALLOPS.
Es tracta sens dubte del precedent de l’antiga
església del nucli de Cantallops que es troba al
carrer de Santa Margarida, avui fora del culte.
Encara es trobava en funcionament abans de la
guerra. Un veí de Cantallops, Julià Ricart, de Ca
la Modesta, te el record d’haver anat amb el seu
pare a missa en aquest indret. Es troba a tocar el
camí dels Xops, a prop del Centre Cultural de
Cantallops, al costat d’una torre elèctrica, en una
terra de conreu. Les coordenades són: x= 0399508, y=4580345. Encara es conserva
la imatge que es venerava a l’ermita, i que es va salvar, amagada en una casa, durant
la guerra de 1936. Avui es troba a l’església de Cantallops.
55
15. CARRER DE CANTALLOPS: Eliminada a l’haver-se integrat
a la fitxa de CANTALLOPS. Segons la Gran Geografia
Comarcal de Catalunya, la primera referència documental
al lloc anomenat "Campo de Lupis" es remunta a l'any
991. Tot i així, es possible l’ús d'aquest topònim en dates
anteriors sota la forma villa de Lobos. En concret, un
document (datat el 15 de gener de l'any 976) que delimita
una propietat i diu "(...) in termine de Olerdula i delimitada
de orientis in ipsos gorgos, de miridie in villa de Lobos
(probablement Cantallops), de occiduo in termine de S.
Stefani, de circi in termine de Subiratus". D’altra banda en
un establiment datat el 26 de juliol de 1176, apareix com
el nom d'un manso. En aquest document consta que "in
termine Olerdole, sive in parrochia s. Petri de Avinione" hi
ha "ipso mansos de Ficulnea, sive ipso manso de Campo
de Lupis" (Cartulari de Sant Cugat del Vallès, núm. 1110).
Amb seguretat, la primera referència documental al lloc
"Campo de Lupis" es remunta a l'any 991. Tot i així,
sembla que el possible ús d'aquest topònim en dates
anteriors sota la forma villa de Lobos; "in termine de
Olerdula (..) de orientis in ipsos gorgos, de meridie in villa
de Lobos (..)”. En temps del rei Pere III el Cerimoniós
(1319 - 1387) el lloc de Cantallops es citat com a
possessió de Sant Pau d'Ordal, parròquia que depenia de
Sant Sebastià dels Gorgs.
Barcelona, editat l'any 1892, figura l'Aldea de Cantallops amb unes dimensions
gairebé idèntiques a les de Les Cabòries, amb 34 edificis i 144 habitants de fet
(JUNQUERAS, MARTÍ, 2001).
En un establiment datat el 26 de juliol de 1176, recollit al Cartulari de Sant Cugat del
Vallès, núm. 1110, apareix com el nom d’un manso. En aquest document consta que
"ipso manso de Ficulnea, sive ipso manso de Campo de Lups" (JUNQUERAS,
MARTÍ, 200).
16. CARRER DE SANT SALVADOR. A Les Gunyoles es troba aquest carrer que destaca per
la seva unitat tipològica. No obstant, s’ha eliminat en fer-se una fitxa unitària dedicada
al casc antic de Les Gunyoles, en la qual s’integra tota la informació.
56
17. CARRETERA DE LES GUNYOLES. Queda integrada en la fitxa general de Les
Gunyoles. Es tracta de la carretera que baixa del poble fins trobar, a l’alçada de les
primeres cases de Les Cabòries, la carretera d’Olesa de Bonesvalls a Avinyonet. Per
la gent de Les Gunyoles està carregada de valor simbòlic, doncs representa l’esforç
comú per salvar una situació d’aïllament a la què les administracions públiques no
donaven la resposta adequada. La gent hi va col·laborar posant el seu esforç en la
materialització d’un jornal a la setmana, i hi van participar tots els homes del poble. Es
va formar una comissió d’obres. Hi van treballar 32 peons amb 21 carros. Tots
recorden com l’Enric, l’acordionista i campaner cec de Les Gunyoles era l’encarregat
de tirar les barrines (informació obtinguda de la gent de les Gunyoles, mitjançant
reunió conjunta a les dependències municipals de les Gunyoles el novembre de
2002).
18. CASA DE L’ALZINA. Al costat de Can Nicolau hi havia existit una altra casa que li
deien l’alzina. Tenia un pou. La família Mas era originària d’aquesta casa. La gent de
l’Alzina es dedicava a tallar fusta al bosc, per la qual cosa llogaven gent i portaven
carros cap a Vilafranca. Després van fer societat amb l’Isidro i van tractar de fer la
línia d’autobusos.
19. CASES DEL PONT DE COLL DE GARRÓ.
Eliminades per trobar-se enrunades. Es
troben al costat de la carretera d’Olesa
de Bonesvalls, en direcció a aquest
poble, a ma dreta al costat del pont que
travessa la riera, molt a prop de la fita
termenal que hi ha en aquest punt i de la
carrerada. Es veuen dins les bardisses,
restes de construccions, fonamentalment
cups pel vi. Aquí havia hagut dues
cases, Ca l’Eixut i Cal Viroia.
20. COL·LECCIÓ DE CAL ROIG. Eliminada al no tenir suficient entitat.
21. ESGLÉSIA VELLA DE CANTALLOPS. Eliminada i integrada dins la fitxa del CARRER DE
SANTA MARGARIDA. Hi ha antecedents històrics sobre l'existència d'una capella de
Santa Margarida, així, l'any 1579, Jaume Peipo d'Avinyonet, en el seu testament deixà
una quantitat per arreglar la Capella de Santa Margarida de Cantallops, i el 1729 el
Visitador General de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó mana que els obrers
d'Avinyonet fossin a arreglar la capella de Santa Margarida de Cantallops (ESCOFET,
1981)".
Un dels senyals d'identitat de Cantallops es l'església que domina el poble, que va ser
consagrada el 20 de juliol de 1975 pel bisbe Capmany. A principis de l'any 1975,
l'església de Cantallops (que encara es conserva a la carretera) tenia una gran
esquerda, i a més a la gent gran li donava por travessar la carretera . Fruit de
l’empenta col·lectiva, a l’abril, la família Fortuny Algueró ja havia cedit un terreny a
57
Cap de grill, i els plànols ja estaven fets així com tots els papers en regla. El dia 14 es
va començar a construir el nou edifici, i als tres mesos, el 20 de juliol, s’inaugurava.
Tothom va treballar per fer realitat el projecte, sota la batuta dels dos paletes del poble
(el Joan Ràfols i el Josep Guilera). Els diumenges eren els dies de màxima activitat.
S’explica que per la Mare de Déu de Montserrat, el 27 d’abril, es van posar més de
3.000 totxanes. No obstant, hi va haver moments delicats, com quan es feia la cúpula,
o quan es posaven la campana o la creu.
La forma rodona de l’església al principi va costar d’assimilar, però amb el temps es
va convertir en un signe identitari. Era un tret característic del poble. A mig construir,
hi havia gent que preguntava si era un dipòsit d’aigua o una plaça de toros. Quan va
estar acabada i pintada, també es deia que semblava un pastís de nata amb
maduixes. Però en realitat, molta gent reconeixia Cantallops per l’església circular
(GUILERA ALEMANY, 2000).
La devoció a Santa Margarida, a qui es troba dedicada la església actual, fou força
present en temps medievals. Geogràficament proper es troba l'antecedent d'aquesta
advocació a Santa Maria de Llinda, en la capella enrunada del segle X. Resulta
interessant la casualitat històrica de la existència, en documentació del segle XI, de un
Llop-Sanç, afincat en les proximitats de Llinda en terres que inclouen el “Campo de
Lupo” (Cantallops?), encomanat l’any 1176 a Bertran de Solario, l’amo de Mas
Bertran, pel monestir de Sant Cugat (MARGARIT, 1983a).
22. FEIXA AMB PONT x=0400219 y=457707 240M Obra civil. Inclosa dins BARRACA I
CONJUNT D'ENGINYERIA EN PEDRA SECA A CAN NICOLAU.
23. FESTES I BALLS eliminats per no presentar elements de caire tradicional distintius,
encara que s’ha de tenir present que són una expressió cultural important dins el
conjunt d’elements del patrimoni cultural del municipi i que es troben ja arrelades en el
conjunt d’expressions culturals dels diversos nuclis de població. Aquestes festes que
encara subsisteixen són:
FESTA MAJOR A L'ARBOÇAR:
Últim diumenge de juliol.
FESTA MAJOR DE LES GUNYOLES:
Primer diumenge d'agost.
FESTA MAJOR DE SANT SEBASTIÀ DELS GORGS:
Primer diumenge d'agost
FESTA MAJOR DE LES CABÒRIES: Tercer diumenge d'agost. L’any 1953 a l’Arxiu
municipal s’ha trobat un expedient instruït amb motiu de la informació pública
oberta als efectes d’aplaçar la festa major que es ve celebrant per la festivitat
de Sant Salvador per a desplaçar-la a la del Sagrat Cor de Maria, el dia 22
d’agost (Arxiu Municipal d’Avinyonet, any 1953 exp. núm 2). Nova patrona de la
nova església a petició de la Societat “La Parra”. La església està en
construcció.
FESTA MAJOR DE CANTALLOPS:
Segon diumenge d'octubre
BALL DEL MOST A LES A LES GUNYOLES:
Octubre
58
BALL DEL MOST A LES CABÒRIES:
Novembre
24. FINESTRA GÒTICA D’AVINYONET AL MUSEU DE VILAFRANCA. Informacions orals
indicaven que el sr. Pere Giró va portar al Museu de Vilafranca una finestra gòtica
d’Avinyonet (no se sap ben ve si de la casa gran de Clariana o de Mas Cavaller de
Dalt). Fetes les indagacions pertinents, al catàleg del Museu, no es va trobar cap
finestra ni cap altre element arquitectònic dins el fons d’aquesta institució que es pugui
identificar com a provinent de cap edifici del terme municipal d’Avinyonet.
25. FITA D’EN RÀFOLS Eliminada donada la poca entitat.
26. FITA D'EN MARCÈ. Eliminada. Fita monolítica de forma rectangular feta en pedra
calcària desbastada. Presenta per la cara anterior la llegenda: MARCE, tocant a la
vessant que mena a la caseria de santa Susanna
27. FITES. Encara que es coneix l'existència d'elements vegetals com canyes o arbres;
accidents naturals com torrents o vessants; obres públiques com camins, rases, o
pous (pou del Pau de la palla) els quals han estat utilitzats per a la delimitació de
propietats, en general, la major part de les fites del terme municipal d'Avinyonet són
de pedra més o menys treballada col·locada. generalment, dreta i algunes
acompanyades d'altres de més petites o filloles, com és el cas de la del Puig de la
Mola. Ignorem si sota d'elles hi ha testimonis materials del moment en que van ser
posades. Existeixen fites de diversos tipus tant públiques com privades. Per un costat
es troben les que delimiten el terme municipal .
D'entre les privades s'han identificat les següents la fita d’en Marcè i la fita de cacera
de Josep Ràfols.
De les públiques s'han identificat unes
quantes, la majoria en bon estat de
consservació. Resulta d'interès la utilització
del nom de Fitó, com a toponímic d'un gran
espai de terreny en el qual es troba ubicat
un límit territorial de diversos municipis,
d'entre ells, Avinyonet. També resulta molt
interessant la gran pedra del coll de Garró,
utilitzada com a fita de terme municipal.
Altres elements han estat considerats fites
per la tradició oral: el Pi d'en Barba, destruït
al darrer incendi patit per la Serra de Les
59
Gunyoles i de la Font del Cuscó; el Pou
Gran, a Sant Cugat, etc.
28. FONS LITERARI DEL POETA PAU DEL PI. Pau Vendrell, més conegut com a Pau del Pi
era un poeta local, col·laborador a tots els actes públics de la seva època, és a dir, de
les primeres dècades del segle XX. La seva participació en la vida pública
d’Avinyonet, i especialment de Les Gunyoles va fer que la Societat La Torre ho fes
president honorari. No s’han localitzat els seus escrits originals, però el Sr. Antoni
Ràfols de Les Gunyoles, cosí seu, va anar aplegant durant anys els seus escrits.
Encara hi queda a Les Gunyoles la seva casa, a la plana que s’inicia al peu del Puig
de la Mireta.
D’entre els seus escrits més coneguts hi figura el de “La Font Destinada”, en que es
parla d’aquest abundós brollador localitzat a la Serra del la Font del Cuscó, al terme
de les Gunyoles.
60
29. FONT BROLLADOR DEL TORRENT DEL PEIXATER: Eliminada al no haver-la localitzat.
Citada a (CÓRDOBA, 1999).
30. FONT DE CA L’AMAT: Eliminada a l’haver desaparegut. Passada la casa de ca l'Amat,
es gira cap a l'esquerra fins a arribar al torrent. Abans de creuar-lo, es gira a
l'esquerra torrent avall. Abans d'arribar a un pou que hi ha sota l'hort, es troba un xop
amb cinc peus. Al mateix recte del torrent hi ha un pèlag que s'omple de la font que ve
d’un un petit rec des de l'altra banda. La font està colgada i no es veu exactament per
on baixa l'aigua (CÓRDOBA, 1999).
31. FONT DE CAL VENDRELL. Eliminada al trobar-se la font canalitzada i tapada sense
cap possibilitat de poder-hi beure. S’hi arribava des de la font de Fontanelles. Des
d'allí, i continuant uns 150 metres més es troba un fondal a l'esquerra. D'allí es puja
pel centre del torrent uns 50 metres (CÓRDOBA, 1999).
32. FONT DE DALT DE CAL MARTÍ. Eliminada al no haver-se localitzat. Apareix citada a
CÓRDOBA (1999).
33. FONT DE DALT DEL MOLINET. Eliminada a l’haver desaparegut.
34. FONT DE LA MINA DE CAN MARTÍ. Des de la sortida de Les Gunyoles per la part de dalt
del camí cap a l'Arboçar, a 1000 m. De la sortida, es troba un camí a l'esquerra que
passa pel darrere d'una casa en runes: Cal Martí, on van matar el rector de Sant Pere
durant la guerra. Seguim fins a arribar a unes canyes que trobarem a 200 m. Del camí
de dalt. Sobre el marge, anant pel costat de les canyes, a sota es troba la bassa i,
entremig de les canyes, sobre la bassa, hi ha la mina. Està molt bruta (CÓRDOBA,
1999).
35. FONT DE LA VIA Desapareguda a l'eixamplar les vies del tren (CÓRDOBA, 1999).
36. FONT DE LLINDA A prop del santuari de Santa Maria de Llinda
37. FONT DE SOBRE LA BARRACA: Eliminada a l’haver desaparegut. A terra hi havia una
roca massissa. Sota un arbre, gairebé colgada per la malesa es trobava la font, que
és de clot en plena roca. Amb aquesta aigua es regava l'hort a mà (CÓRDOBA,
1999).
38. FONT DEL FRARE O DEL PONT: Eliminada a l’haver desaparegut, encara que sota el
pont encara surt aigua. Es trobava a Sant Sebastià dels Gorgs (CÓRDOBA, 1999).
39. FONT DEL MOLINET. Eliminada a l’haver desaparegut.
40. FONT DEL PÈLAG DELS SALTS: Fa uns anys a la part del pèlag hi ha una pedra que fa
com de cornisa fa uns anys va caure o es va tirar un home i es va matar. Integrada a
la fitxa de la riera dels BRIVONS (CÓRDOBA, 1999).
61
41. FONT DEL POU DEL PEIXATER: Eliminada al no haver-la localitzat. L'aigua raja formant
un petit pèlag. Aquesta aigua vessa d'un pou que hi ha una mica més amunt, al torrent
(CÓRDOBA, 1999).
42. GOIGS A SANT SALVADOR, patró de Les Gunyoles. Eliminada en bolcar-s’hi la
informació dins la fitxa: ANTICS GOIGS D’AVINYONET DEL PENEDÈS.
43. LA PILARICA. Un grup de caire simbólic-religiós format per una escultura de la Mare
de Déu del Pilar i altres elements fets en pedra es troben al peu del Puig de la Mireta.
Es van col·locar l’any 1940. Aquest muntatge de tipus religiós es troba en relació amb
altres creus que s’han trobat en el transcurs del treball de camp: una a Ca l’Umbert de
Les Gunyoles i altra a Ca l’Amat de Sant Sebastià dels Gorgs.
44. MAS CAVALLER DE DALT I LA GRANJA. Incorporava les cases de Mas Cavaller de Dalt
i la Granja, amb l’UTM següent: x=0398512 y=458050 i alçada 263. La seva
informació s’ha integrat dins la fitxa Collblanc.
45. MASET DEL PEIXÓ. Corresponent a Cantallops. Ha estat eliminat per trobar-se fora el
terme municipal d’Avinyonet, encara que correspon a Cantallops de Subirats. Sí que
ha quedat inventariat un celler que va ser del mateix propietari i que es troba al nucli
urbà de Cantallops.
46. MUR DE L’HORT DEL RÀFOLS: Mur alt de protecció
d’un hort de can Ràfols dels Caus que es trobava al
costat d’un camí prop de la teulera del Ràfols. Medeix
uns 90 metres, aproximadament. Es tracta d’un bon
exemple de construcció preindustrial de maçoneria
irregular i conserva restes de rebuig de forn, tal
vegada, corresponents al forn que va donar nom a la
casa de la Teulera. Es troba al Km 25 de la BV-2411.
Es contempla dins la fitxa de la masia de CAN RÀFOLS
DELS CAUS.
47. OLIVERA DE SANTA SUSANNA. Integrada dins la fitxa que es refereix a la zona
d’interès que és la vall de Santa Susanna dins el territori que es troba comprés al parc
natural del Garraf.
48. PEDRERES D’AVINYONET. Fitxa eliminada i s’han obert dues fitxes de pedreres: LES
ESPLUGUES I FORN DE CALÇ I PEDRERA. En molts indrets del terme es troben restes
d’explotacions de pedra calcària, que ha estat una de les feines ocasionals de la gent
d’Avinyonet. Així, per exemple, en una de les vessants del Puig de la Mireta encara es
62
evident una d’aquestes, la pedra de la qual va ser aprofitada per fer obres com la
carretera de les Gunyoles a les Cabòries, l’església de Cantallops.
49. PLAÇA DE L'ESGLÉSIA DE LES GUNYOLES. Eliminada en integrar-s’hi dins la fitxa de
nucli antic de Les Gunyoles.
50. PLATANER DE SET PEUS: Eliminada a l’haver desaparegut. Es trobava al sector de
Sant Sebastià dels Gorgs, prop de ca l'Amat (CÓRDOBA, 1999).
51. POU DE BAIX / DE CAL MASSANA. Eliminada a l’haver-se integrat dins la fitxa de PUNTS
D'ABASTIMENT D'AIGUA A LES GUNYOLES. Aquest element té un gran valor simbòlic per a
la gent de les Gunyoles i es troba molt relacionada amb altres dos punts d'abastiment
d'aigua: el dipòsit d'aigua a la serra de Les Gunyoles, el pou de Baix o de cal
Massana (obert el 17 d'agost de 1879) i encara d'abans el pou Gran del 1877. L'any
1850 hi havia una junta d'aigües; es cuidava d'administrar l'aigua d'una bassa pública,
del pou de Sant Salvador i del pou de Sant Isidre (PUIG I BOSCH, s.d.).
52. POU DE L'HORTA/POU MAJOR/POU COMÚ, a la rasa del Pou
Major-Camí de la Casa Vermella, i ubicat amb més exactitud al
costat del camí que mena des de la casa Vermella a la
Granada, a tocar d'un corral, es troba aquest pou, de refacció
recent i cabdal molt abundant. Presenta un brocal de
mamposteria feta amb totxo i ciment i està rematat pel suport
d'una corriola. Eliminada per trobar-se fora el terme municipal
d’Avinyonet.
53. POU URBÀ; Eliminada a l’haver-se integrat a la fitxa de
LES CABÒRIES. Construcció feta en pedra seca, de planta
circular amb un habitatge adossat.
Es van detectar altres pous a l’actual nucli conegut per
les Cabòries. La major part d’ells han desaparegut o es
troben sota la pavimentació actual:
-pou davant a Cal Suchet, era el pou de cal Sidro. Encara
existeix per sota.
-pou del carrer del Carme, de finals del segle XIX, es
trobava al costat de l’antic Ajuntament. Es va ensorrar cap
a l’any 1980-pou al davant l’actual local de la societat La Parra.
-pou de Ca la Silia. La seva aigua es va utilitzar per fer
l’església, mentre que la pedra s’extreia de les pedreres
de la Plana d’en Bord.
63
54. POU VELL. Es troba a les Cases Blanques Té 255
metres x=0397741 y=4576752
55. RELLOTGES DE SOL D’AVINYONET. S'han localitzat al terme municipal d'Avinyonet 20
rellotges de sol que es troben en diversos estats de conservació: S’ha fitxat el de cal
Fassinàire, mentre que els altres es relacionen aquí
1, Mas Bertran. Rellotge força curiós pel què fa a la forma com va ser construït.
Només té una línia horària, que es la de les 12 del migdia. Compta, però amb xifres
horàries que van de les 6 del matí a les 5 de la tarda (6/5) i són aràbigues (MORATÓ
I VIA, 1992a).
2, Mas Condal. A la façana principal. Està pintat sobre relleus de morter. Indica les
hores i les mitges hores amb petites línies que separen les cifres horàries. La
numeració és aràbiga i va de les 8 del matí a les 5 de la tarda (8/5) (MORATÓ I VIA,
1992a).
3, Cal Mestres. A la façana princial, que dona al carrer de la torre Romana de Les
Gunyoles. Està completament esborrat (MORATÓ I VIA, 1992a).
4, Església de Sant Salvador de Les Gunyoles. Hi ha un rellotge de sol al lateral del
campanar, que va quedar descobert en ser restaurada la torre l'any 1990. Està tallat a
la pedra. La numeració, que va de les 6 del matí a les 6 de la tarda (6/6), barreja les
xifres aràbigues i les romanes. Les primeres són el 6, el 7, el 8, el 9, l'11 i el 12,
mentre que les romanes són el X, l'I, el II, el III i el IIII (MORATÓ I VIA, 1992a).
5, Ca l’Isidret al pati interior de la casa. Està molt
deteriorat i el gonom mal orientat. Es va pintar en
colors vermellosos (MORATÓ I VIA, 1992a).
6, Can Vendrell. Es troba a la façana principal,
abans protegida mitjançant un baluard, avui
arran l’última intervenció i reforma de la casa,
desaparegut. Presenta una petita línia horària
que marca les hores, i aquestes són, a més,
indicades amb números romans, que van de
les 9 del matí a les 4 de la tarda (9/4). Encara
que la façana on es troba sembla ser del 1727,
no se sap la data del rellotge. A la part superior
porta s’indica l’any 1965 en numeració romana,
data aquesta molt probablement de la darrera
restauració. Al pol del quadrant hi ha una
il·lustració que és una cara que representa el
sol, i a la part central trobem la següent
64
inscripció: “EL TEMPS ÉS OR”. Tot el rellotge està pintat amb tons grisencs
(MORATÓ I VIA, 1992b).
7, Can Moral. Aquest rellotge es troba a la façana de la casa, situada al nucli urbà de
l’Arboçar de Dalt. És impossible veure’l en determinades èpoques de l’any perquè els
arbres el tapen completament. Hi figura la inscripció: “BENEÏT SIA EL NOU DIA I EL
BON DÉU QU' ENS L’ENVIA” (MORATÓ I VIA, 1992b).
8, Can Fàbrega (MORATÓ I VIA, 1992b). A la façana es troba tot un marc de suport
d’un rellotge de sol, malauradament totalment esborrat, del que tan sols resta el
gnomon.
9, Can Segarra (MORATÓ I VIA, 1992b). A la façana s’endevina un rellotge de sol en
avançat estat de deteriorament. No en resta cap línia horària ni restes de numeració.
Tampoc no s’hi observa cap inscripció. Només es conserva la franja circular que
envolta el quadrant.
10, Can Nicolau: A la façana principal presenta un rellotge de sol molt desdibuixat.
11, La Caseta. Hi ha un rellotge de sol en mal estat de conservació a la façana
principal darrera un lledoner monumental que li fa ombra. Deu ser de la data de
construcció de la façana (s. XVIII)
12 i 13 Can Ràfols dels Caus hi ha dos rellotges de sol en mal estat de conservació.
14. Al carrer de Baix número 19 de Sant Sebastià dels Gorgs, hi ha un altre rellotge
de sol que es col·locaria darrera l'any 1881 aproximadament, ja que la casa en la que
es troba perteneix a un grup d'habitatges d'aquest any. Està molt desdibuixat.
15. Mas Vendrell. Encara que no s'ha tingut accés a l'interior de la masia, si s'ha
pogut detectar a la façana principal del nucli central un rellotge de sol amb gnomon
però en un estat de conservació que sembla molt dolent.
16. Al pati interior de Cal Carbó de Cantallops hi ha un altre, que feria el número 17,
encara que sembla no estar ben orientat, i la seva factura es prou recent.
17 i 18. A sobre de la porta de la petita església de Can Ràfols dels Caus, hi ha un ull
de bou que dona una tènue il·luminació a l’interior. A un i altre costat d'aquest buit,
s'endevinen sengles rellotges de sol en stat de conservació dolent.
19. La Granja, amb l’esfera dibuixada en l’arrebossat de la façana i el gnómon
conservat. En relatiu bon estat
56. RIERA DELS BRIVONS, on es troba la font del pèlag dels salts. A la part del pèlag hi
ha una pedra que fa com de cornisa fa uns anys va caure o es va tirar un home i es
va matar (CÓRDOBA, 1999).
57. SOCIETAT CULTURAL LA TORRE. Aquest edifici,
ubicat al carrer del Pedró de Les Gunyoles, tot i que
havia estat inclòs dins l’Inventari de
65
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, amb el núm. 2521ACCNIPAC
(INVENTARI,1986) (INVENTARI DE PATRIMONI,1980-1985), va ser enderrocat i
substituït per un altre de nova planta.
Es tractava d’un edifici de planta quadrangular i coberta a dues vessants, amb façana
principal de composició simètrica. Presentava un portal central i finestres a banda i
banda. La col·lecció de la Societat té fitxa pròpia.
58. TORRENT DE BAIX (x=0396903 y=458167 UTM, 212 m. alt.). Eliminada en integrarse dins la fitxa TORRENT DE SANT PERE D’AVINYÓ-TORRENT DELS GORGS. Al seu pas pel
Gual de Santa Margarida generava uns interessants pèlags a on la gent anava a
banyar-se i pescar. Avui es troba molt degradat i baixen aigües molt brutes i
contaminades. Tot i això la vegetació de ribera es exuberant.
59. TORRENT DE MAS MESSEGUER: Eliminada al
trobar-se en males condicions. Hi ha una font i un
pèlag sota un pont d’arc. Les obres de
condicionament del camí i les noves conduccions
de fibrociment l’han fet malbé.
66
60. TORRENT DEL COLL DE GARRÓ (x=0399875
y=4578445 i 262 ms. d’alçada). Eliminat, en haver-se
inclòs dins la fitxa Riera dels Pelagons.
61. TORRENT DELS GORGS. Eliminada a l’haver-se integrat dins la fitxa TORRENTS
D’AVINYÓ, XOPS I SANT SEBASTIÀ DELS GORGS. Un tal Albaro fa menció dels Gorgs per
primera vegada, l'any 976. Al levita Sunifred correspon un document en que es
precisen les diferents propietats motiu d’una donació així com les diverses
confrontacions de la mateixa. Es parla d’una torre i alou que e la presa d’aigua per
regar, les conduccions i basses, ... fruiterars i hortalisses, arbres, prats o pastures,
pèlags per pescar-hi, i el bosc amb els pins i ullastres que hi ha, vinyes, freginals amb
les figueres, pou... És d’assenyalar que el só del torrent s’utilitza, com les
“Monetarias”, també com a límit nord de la propietat: “ad auram extremam de ipso rio”
(fins on arriba la remor del riu). S’afegeix a més l’existència de molins, com a referent
de límit de propietat i la “calciata Francischa” així com les Carreroles i el puig de les
Carreroles (..). Tres anys més tard es parla en contes de pins al bosc, d’alzines i
oms... i també d’un “mollone rotundum” (MARGARIT, 1983a).
El fet de que el curs del torrent va ser modificat per l’acció humana està provat ja al
segle X: les preses pels molins, són un exemple, una altra dada interessant és la de
que la torre dels Gorgs (potser al lloc de l’actual monestir) limitava a ponent amb el riu
“que s’escola pel peu de la torre” (MARGARIT, 1983). Pot ser que en aquest indret es
fes un terraplè.
Sota ca l’Amat, que queda quelcom
encimbellat sobre el torrent hi ha indicis
d’una presa (¿de molí?) en la proximitat d’un
dels gorgs que donen nom al lloc
(MARGARIT, 1983). Aquest es troba prop
del bosc dit de ca l'Amat. Aquest molí prenia
l'aigua del torrent que baixa de Sant Pau
d'Ordal i de Cantallops, en un punt on
encara hom en diu "la Resclosa" per haver-hi
una retenció i un petit salt d'aigua.
67
Sembla ser que es parla de dos guals al torrent: el de les parets antigues i el que hi ha
150 metres més avall, a prop de l’ermita que havia estat dedicada a Santa Margarida
(MARGARIT, 1983)
62. TRANSFORMADOR ELÈCTRIC DE LES CABÒRIES. Es troba al començament de la
carretera de Les Gunyoles, al costat de Cal Sevi. Va ser construït abans de la guerra
de 1936 i donava també electricitat a Les Gunyoles.
Índex alfabètic d’elements eliminats.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
31.
32.
33.
34.
35.
36.
37.
38.
39.
40.
41.
42.
43.
44.
45.
46.
47.
ANTIGA ESGLÉSIA DE SANTA MARGARIDA DE CANTALLOPS.
ARRELS.
BARRACA ADOSSADA DE CAN NICOLAU.
BARRI DEL MAS COMTAL
BOSC I TORRENT DEL BATLLE.
CA L’ESCOFET.
CA LA MODESTA.
CAL BATLLE.
CAL FORNER/FORN DE PA.
CAL PADRONA.
CAMÍ DEL CALVARI DE LES GUNYOLES.
CAMÍ VELL DE CAN RÀFOLS DELS CAUS.
CAN GUSTEMS.
CAPELLA DE SANTA MARGARIDA DE CANTALLOPS.
CARRER DE CANTALLOPS.
CARRER DE SANT SALVADOR.
CARRETERA DE LES GUNYOLES.
CASA DE L’ALZINA.
CASES DEL PONT DE COLL DE GARRÓ
COL·LECCIÓ DE CAL ROIG
ESGLÉSIA VELLA DE CANTALLOPS.
FEIXA AMB PONT.
FESTES I BALLS.
FINESTRA GÒTICA D’AVINYONET AL MUSEU DE VILAFRANCA.
FITA D’EN RÀFOLS
FITA D'EN MARCÈ
FITES
FONS LITERARI DEL POETA PAU DEL PI.
FONT BROLLADOR DEL TORRENT DEL PEIXATER.
FONT DE CA L’AMAT.
FONT DE CAL VENDRELL.
FONT DE DALT DE CAL MARTÍ.
FONT DE DALT DEL MOLINET.
FONT DE LA MINA DE CAN MARTÍ.
FONT DE LA VIA.
FONT DE LLINDA .
FONT DE SOBRE LA BARRACA.
FONT DEL FRARE O DEL PONT.
FONT DEL MOLINET.
FONT DEL PÈLAG DELS SALTS.
FONT DEL POU DEL PEIXATER.
GOIGS A SANT SALVADOR.
LA PILARICA.
MAS CAVALLER DE DALT I LA GRANJA.
MASET DEL PEIXÓ.
MUR DE L’HORT DEL RÀFOLS.
OLIVERA DE SANTA SUSANNA.
68
48.
49.
50.
51.
52.
53.
54.
55.
56.
57.
58.
59.
60.
61.
62.
PEDRERES D’AVINYONET
PLAÇA DE L'ESGLÉSIA DE LES GUNYOLES.
PLATANER DE SET PEUS.
POU DE BAIX / DE CAL MASSANA.
POU DE L'HORTA/POU MAJOR/POU COMÚ.
POU URBÀ.
POU VELL.
RELLOTGES DE SOL
RIERA DELS BRIVONS.
SOCIETAT CULTURAL LA TORRE.
TORRENT DE BAIX.
TORRENT DE MAS MESSEGUER.
TORRENT DEL COLL DE GARRÓ.
TORRENT DELS GORGS.
TRANSFORMADOR ELÈCTRIC DE LES CABÒRIES.
5.1.2. Elements fitxats
Els elements que han estat fitxats són els que es relacionen a continuació en tres
índexs. El primer és per ordre numèric, el segon ho és per l'àmbit i la tipologia del
patrimoni i el tercer, onomàstic, per ordre alfabètic.
AVINYONET. Inventari del Patrimoni Cultural. Índex Numèric.
FITXA DENOMINACIÓ
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
TORRE DE LES GUNYOLES
MONESTIR DE SANT SEBASTIÀ DELS GORGS
CLAUSTRE DEL MONESTIR DE SANT SEBASTIÀ
SARCÒFAG D'ARNAU DE VILANOVA
MASIA DE LLINDA
TORRE DE L'ARBOÇAR DE BAIX
COLOMAR DE L'ARBOÇAR DE BAIX
ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR DE LES GUNYOLES
CAN RIALB / CASA UMBERT/ "EL CASTELL"
SANTA SUSANNA/CASERIA DE SANTA SUSANNA
CAL FÀBREGAS / CAN PUJOL
CAL PERE NEN
CAN RÀFOLS DELS CAUS
SANT PERE D'AVINYÓ
CAL CASTELLET/LA CASTELLETA
LES CASES BLANQUES
CAL TORRENTS
CAL ROIG/CAL JOAN DE CAL ROIG/CA LA PONA
JACIMENT FOSSILÍFER DE L'ARBOÇAR DE BAIX
CAN FONTANALS
CA L'ANTON DE LA PAULA/CAL TON DE LA PAULA
CAL VENDRELL
MONTERGULL
CA L'ESTEVE
ÀMBIT
1.1
1.2
1.3
2.2
1.2
1.1
1.4
1.1
1.1
1.2
1.1
1.1
1.2
1.1
1.2
1.2
1.1
1.1
5.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
TIPOLOGIA
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
69
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
CA L'AMAT
LA CASETA
MAS COMTAL/MAS CONDAL, EL
CASA DE LA VILA
CAL SUAU
CAN MONTERGULL
CAL JACAS/CA LA BALBINA
CAL PAUET RÀFOLS/CAL BORRUT/CAL METGE
FONS GEOLÒGIC I PALEONTOLÒGIC PROCEDENT
CAPELLA DE SANTA MARIA DE LA LLINDA/CAPELLA
CARRER DE MONTJUÏC
CAL BOU
SINDICAT D'AVINYONET/LOCAL DE LES ESQUERRES
LA PARET
SOCIETAT CULTURAL "LA PARRA"
CENTRE CULTURAL DE L'ARBOÇAR/SOCIETAT "LA
CENTRE CULTURAL I RECREATIU DE CANTALLOPS
MASIA DE LA CREU/MASIA DE LA CREU DE DALT
CREU DE CAN RÀFOLS DELS CAUS
RELLOTGE DE SOL DE CAL FASSINAIRE
MAS CAVALLER DE BAIX/MAS CABALLER
MAS BERTRAN
CAMÍ DE LLINDA
CAL CREMET/CAL CREIET/CAL CREMAT
BOSC DEL MAS BERTRAN
FORN D'OBRA DE CAN FERRET
LA CARRERADA/CARRERADA DE LA LLACUNA
CAMÍ DELS XOPS
COLLBLANC
CAN PUJOL
PLANES D'AVINYONET
FONT DEL CUNILL
OFICIS DESAPAREGUTS
RIERA DE BEGUES
RIERA DELS PELAGONS / TORRENT COLL DE GARRÓ
TORRENT DE L'ARBOÇAR
CAL FASSINAIRE
EL CORRAL NOU
SÍNIA D'EN JOAN
CAMÍ DE LES FORQUES / CAMÍ FONDO
CANTALLOPS
LES GUNYOLES
L'ARBOÇAR DE BAIX
ANTICS GOIGS D'AVINYONET DEL PENEDÈS
LA GARROFA
CALVARI I VIACRUCIS DE LES GUNYOLES
LA GRAVA
CLARIANA
CARRER DE SANTA MARGARIDA
COL·LECCIÓ D'EINES I ESTRIS TRADICIONALS A CA
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
2.3
1.1
1.2
1.1
1.1
1.4
1.1
1.1
1.1
1.1
1.3
1.3
1.1
1.1
1.5
1.1
5.1
1.5
1.5
1.5
1.2
1.1
5.1
5.1
4.2
5.1
5.1
5.1
1.1
1.1
1.3
1.5
1.2
1.2
1.2
4.5
1.2
2.1
1.2
1.2
1.2
2.3
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMATERIAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI MOBLE
70
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
TEMPLE DE L'IMMACULAT COR DE MARIA
CELLER I CASA DE CAL MASCARÓ
CARRER NOU
CAL CINTO/CASA D'ANTONIO PINYOL
CARRERADA DE LA CERDANYA / DE PUIGCERDÀ
SITJA DE CAL TRES
MÀQUINA DE BATRE
CAL CANDI
CAL MESTRES
TORRENTS D’AVINYÓ, XOPS I SANT SEBASTIÀ DELS
PUIG DE LA MOLA
BOSC DE MONTERGULL
LA CASA VERMELLA
POU DE LA CARRERADA I POU DEL PÈLAG
BOSC DE L'AMAT
LA TORRE/LOS CINCO HERMANOS/TORRE VERMELLA
LA FASSINA
CAMÍ DE LA FONT DEL CUSCÓ
COSTUMS RELIGIOSOS DESAPAREGUTS
LES ESPLUGUES
L'ARBOÇAR DE LES ROQUES
FONS ARQUEOLÒGIC D'AVINYONET AL MUSEU DE
L'ARBOÇAR DE DALT
LES CABÒRIES
SANT SEBASTIÀ DELS GORGS
LA TEULERA / CASA TEULERA DE RÀFOLS
SÍNIA DE CAL CARBÓ
CAN NICOLAU
FEIXES DE LES GUNYOLES
PI DE CAN NICOLAU
ALZINA DE CAL FERRET
CREU D'EN LLANES/CREU D'EN LLANERS/CREU DEL
FORN DE CALÇ I PEDRERA
CREU DE LES FORQUES/CREU DEL CARME/CREU DE LA
FITES DEL PUIG DE LA MOLA
FONT DEL VADÓ
AVENC DELS PELAGONS/COVA DELS PELAGONS
MONTRAGULL-MONTARGULL/VINYA D'EN ROMEU
CAL MARCEL/CASANOVA DEL MARCEL
MAS BERTRAN
LA TORRE
BOSC XIC
CAL BOU/CAMÍ CAPELLA DE LLINDA
CAL ROS
SANTA SUSANNA
LES PARETS ANTIGUES
JACIMENT DEL MONESTIR DE SANT SEBASTIÀ DELS
LA GRUA/LES TIMBES/CAL FONTANALS
EL VILAR
MAS CABALLER / CAVALLER
1.1
1.2
1.2
1.1
1.5
1.3
2.2
1.1
1.1
5.1
5.1
5.1
1.2
1.3
5.1
1.1
1.2
1.5
4.5
1.5
1.2
2.3
1.2
1.2
1.2
1.1
1.3
1.1
1.3
5.2
5.2
1.3
1.3
1.3
1.5
5.1
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
71
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
151
152
153
154
155
156
157
158
159
160
161
162
163
164
165
166
167
168
169
170
171
172
173
174
CAN FERRET
CAL VENDRELL
MAS SUNYER
MAS VENDRELL
COVETA / COVA DE L'ARTIGA
COVA DEL PÈLAG/COVA DEL FONDO GRAN
TURÓ DE LA FONT DE LA CANYA/EL PUJOLET
FONT DEL CUSCÓ
MIL·LIARI DE CAN MESTRES
MIL·LIARI DE CAN RÀFOLS
POSSIBLE MIL·LIARI CAPELLA DE LLINDA
POSSIBLE MIL·LIARI DE CA L'ISIDRE
ELS PELAGONS DE BAIX
DANSES DE LA MARE DE DÉU DE LLINDA
BASSES DE CASES BLANQUES/BASSES DEL XUQUIT
ELS CUPONS
LA CARRETERA D'OLESA DE BONESVALLS A
CARBONERES DEL FONDO DEL TALLAT
FONT DE LA PLAÇA DE L'ESGLÉSIA
FONT DE LA PLAÇA DE LA FONT/PLAÇA DE CAL
POU DEL VEGUER
PICA DE L'ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR DE LES
CARRERADA DE BEGUES
COL·LECCIÓ SOCIETAT LA ROCA-SOCIETAT LA TORRE
OLIVERA D'EN ROIG
BASSA DE L'ARBOÇAR DE BAIX
SANTA MAGDALENA
EL MASET DEL VENDRELL
FORN DE CALÇ DE L'ARBOÇAR DE DALT
CAL CASINO/CAL SISCO DEL VAILET
PINTURES GÒTIQUES DE CAL CASINO
LES CABRES DE L'ARBOÇAR
CAN PORRÀFOLS / CASTELL D'AVINYÓ
BASSES DE CAN PORRÀFOLS
DIPOSIT ANTIC D'AIGUA DE LES GUNYOLES
SERRA DE LES GUNYOLES - CAUDELLOPS - LA LLAMPA
CAPELLA DE SANT JULIÀ
CAL FERRET
BASSA I SAFAREIG DEL MAS SUNYER
FONDO DEL TALLAT
LES COVES DEL CAU DEL LLOP
NUCLI ANTIC DE LES GUNYOLES
PICA BAPTISMAL DE CA L'ESCOFET
CARRERADA DE CAL CASTELLVÍ A SANT SADURNÍ
FALLES NORMALS DE L'ARBOÇAR DEL PENEDÈS
TORRENT DE SANTA SUSANNA
PI GROS DE SANTA SUSANNA
PINS DE LES DESCÀRREGUES
POU FRANCÍ
CASA GRAN DE CLARIANA/CAN SOLÉ DE
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
1.4
2.2
2.2
2.2
2.2
1.1
4.1
5.1
5.1
1.5
1.4
1.3
2.1
1.3
2.2
1.5
2.3
5.2
5.1
1.1
1.1
1.3
1.2
1.3
4.3
1.4
5.1
1.3
5.1
1.4
1.2
5.1
5.1
5.1
1.2
2.2
1.5
5.1
5.1
5.2
5.2
1.3
1.1
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
72
175
176
177
178
179
180
181
182
183
184
185
186
187
188
189
190
191
192
193
194
195
196
197
198
199
200
201
202
203
204
205
206
207
208
209
210
211
212
213
214
215
216
217
218
219
220
221
222
223
224
MAS SUNYER
BASSES DE LES PLANES
BOSC DE LLINDA
PARC NATURAL DEL GARRAF
FONT DE LA CANYA
OBJECTES SACRES DE SANTA MARGARIDA DE
ESGLÉSIA DE SANTA ANNA
SANTA SUSANNA
LA CALMA
PUIG DE LA MOLA
ELS MASOS
ARXIU DE LLINDA
LA PLANA D'EN BORD I ELS QUATRE CAMINS/PLANA
PI DE L'ERA DE CAL FERLANDO
PÈLAG DEL CABRE / DELS TRES TORRENTS
CAN MERLINES
PICA PER LA PEDRA SUADORA/PICA PER FILTRAR
CAL ROS
CAL BOU VELL/CA L'AMADEO
ESGLÉSIA DE SANTA MARGARIDA
CELLER DE CAL MESTRES
CAMÍ DE CAL CASINO
LLEDONER DE LA CASETA
DITES I CORRANDES
NADALES
TOPONÍMIA POPULAR
CA LA BALBINA/CAL BOTER
ORACIONS
RONDALLA DEL CEP DEL DIMONI I L'ESBARZER
LA PARLA LOCAL: EXPRESIONS I VOCABULARI
MEDICINA POPULAR I CURANDERISME
TRADICIÓ CULINARIA
REFRANYER
CARRER DE BAIX
CAPELLA DE CAN RÀFOLS DELS CAUS
LA RECTORIA
COL·LECCIONS A CAL FONTANALS
PESSEBRE VIVENT PARLAT A LES GUNYOLES
FORN DE CALÇ DELS PELAGONS
SÍNIA DEL CARBÓ
CARRERADA DE LA CREU D'ORDAL
MAS VENDRELL
ERMITA DE SANTA MAGDALENA
SARCÒFAGS DE SANT SEBASTIÀ DELS GORGS
CAL SALVET
CREU I MIRADOR DEL PUIG DE LA MIRETA
CAMÍ ANTIC A LA PARTIDA DELS MASOS
CAMÍ DE SANTA SUSANNA I CAMÍ DEL DRET
LA CARRETERA / CARRETERA REIAL / CARRETERA
CARRERADA DE LA RIERA DELS PELAGONS
1.2
5.1
5.1
5.1
5.1
2.3
1.1
5.1
1.4
1.4
5.1
3.2
5.1
5.2
5.1
1.2
2.2
1.1
1.1
1.1
1.1
1.5
5.2
4.3
4.4
4.3
1.1
4.3
4.3
4.3
4.3
4.2
4.3
1.2
1.1
1.1
2.3
4.1
1.3
1.3
1.5
1.1
1.1
2.2
1.1
1.3
1.5
1.5
1.5
1.5
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI DCUMENTAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
73
225
226
227
228
229
230
231
232
233
234
235
236
237
238
239
240
241
242
243
244
245
246
247
248
CAL CARBÓ I PALLISSA
BARRAQUES I CONJUNT D'ENGINYERIA EN PEDRA
CELLER DE CAL PEIXÓ
FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU HISTÒRIC
EL MASET DE BAIX
EL MASET D'EN FERRET
POU DEL PÈLAG
ELS CUPOTS
POU GRAN
POU DE BAIX
CANÇONS AGRÍCOLES
CANÇONS INFANTILS
CANÇONS DIVERSES
RONDALLA DEL PASTOR I EL JUTGE DE PAU.
RONDALLA DE LES CABRES DEL MONESTIR DE
LLEGENDA DE LA CAMPANA DE SANTA MAGDALENA
RONDALLA DEL PALMISSER DE LES GUNYOLES.
LLEGENDA DE LA REINA DE CANTALLOPS
RONDALLA DEL MARISCAL SUCHET.
LLEGENDA DEL TRESOR DEL PUIG DE LA MOLA
LLEGENDA DELS TUNELS SECRETS
COSTUMS RELACIONATS AMB ELS FENÒMENS
COSTUMARI PROPI DE LA NIT DE SANT JOAN.
COSTUMS DIVERSOS
1.2
1.3
1.1
3.2
1.1
1.2
1.3
5.1
1.3
1.3
4.4
4.4
4.4
4.3
4.3
4.3
4.3
4.3
4.3
4.3
4.3
4.5
4.5
4.5
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI DCUMENTAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
AVINYONET. Inventari del Patrimoni Cultural. Índex per àmbit i
tipologia.
ÀMBIT
TIPOLOGIA
DENOMINACIÓ
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
CAL SUAU
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
CA L'AMAT
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
CAL BOU
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
CAN MONTERGULL
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
CASA DE LA VILA
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
CAL ROS
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
LA CASETA
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
CAN PUJOL
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
CAL MESTRES
FITXA
29
25
37
181
36
90
32
39
30
40
28
27
192
193
194
195
26
42
54
83
74
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
SANTA MAGDALENA
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
CAL CANDI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
CAL FASSINAIRE
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
MAS BERTRAN
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
EL CORRAL NOU
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
MAS VENDRELL
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
EL MASET DE BAIX
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
CA L'ESTEVE
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
CAN NICOLAU
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
CAL SALVET
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
SANT PERE D'AVINYÓ
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
MONTERGULL
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
CAL VENDRELL
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
CAN FONTANALS
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
CAL TORRENTS
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
LA RECTORIA
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
PATRIMONI IMMOBLE
EDIFICI
CAL PERE NEN
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC CAL FERRET
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC LA GARROFA
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC LA GRAVA
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC CLARIANA
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC L'ARBOÇAR DE LES ROQUES
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC EL MASET D'EN FERRET
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC LA FASSINA
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC CELLER I CASA DE CAL MASCARÓ
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC LA CASA VERMELLA
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC L'ARBOÇAR DE BAIX
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC MONESTIR DE SANT SEBASTIÀ DELS GORGS
151
152
82
78
75
100
61
31
48
46
45
1
41
137
174
62
216
229
227
34
24
8
9
11
102
219
217
6
14
209
23
201
22
21
20
17
210
18
12
162
69
71
72
95
230
91
76
87
67
2
75
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC CAL CARBÓ I PALLISSA
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC CARRER NOU
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC MASIA DE LLINDA
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC CAL CASINO/CAL SISCO DEL VAILET
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC CARRER DE SANTA MARGARIDA
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC SANT SEBASTIÀ DELS GORGS
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC CARRER DE BAIX
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC CAL CASTELLET/LA CASTELLETA
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC LES CASES BLANQUES
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC LES GUNYOLES
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC CAN RÀFOLS DELS CAUS
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC CARRER DE MONTJUÏC
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC SANTA SUSANNA/CASERIA DE SANTA SUSANNA
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC LES CABÒRIES
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC NUCLI ANTIC DE LES GUNYOLES
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC COLLBLANC
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC CAN MERLINES
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC L'ARBOÇAR DE DALT
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC CANTALLOPS
PATRIMONI IMMOBLE
CONJUNT ARQUITECTÒNIC MAS SUNYER
PATRIMONI IMMOBLE
ELEMENT ARQUITECTÒNIC POU GRAN
PATRIMONI IMMOBLE
ELEMENT ARQUITECTÒNIC CREU DE LES FORQUES/CREU DEL CARME/CREU DE LA
PATRIMONI IMMOBLE
ELEMENT ARQUITECTÒNIC POU DEL VEGUER
PATRIMONI IMMOBLE
ELEMENT ARQUITECTÒNIC POU DEL PÈLAG
PATRIMONI IMMOBLE
ELEMENT ARQUITECTÒNIC SÍNIA DE CAL CARBÓ
PATRIMONI IMMOBLE
ELEMENT ARQUITECTÒNIC FEIXES DE LES GUNYOLES
PATRIMONI IMMOBLE
ELEMENT ARQUITECTÒNIC FORN DE CALÇ I PEDRERA
PATRIMONI IMMOBLE
ELEMENT ARQUITECTÒNIC CREU D'EN LLANES/CREU D'EN LLANERS/CREU DEL
PATRIMONI IMMOBLE
ELEMENT ARQUITECTÒNIC FONT DE LA PLAÇA DE L'ESGLÉSIA
PATRIMONI IMMOBLE
ELEMENT ARQUITECTÒNIC CREU I MIRADOR DEL PUIG DE LA MIRETA
PATRIMONI IMMOBLE
ELEMENT ARQUITECTÒNIC CLAUSTRE DEL MONESTIR DE SANT SEBASTIÀ DELS
PATRIMONI IMMOBLE
ELEMENT ARQUITECTÒNIC FORN DE CALÇ DELS PELAGONS
PATRIMONI IMMOBLE
ELEMENT ARQUITECTÒNIC RELLOTGE DE SOL DE CAL FASSINAIRE
PATRIMONI IMMOBLE
ELEMENT ARQUITECTÒNIC BARRAQUES I CONJUNT D'ENGINYERIA EN PEDRA
PATRIMONI IMMOBLE
ELEMENT ARQUITECTÒNIC POU DE LA CARRERADA I POU DEL PÈLAG
PATRIMONI IMMOBLE
ELEMENT ARQUITECTÒNIC SÍNIA DEL CARBÓ
PATRIMONI IMMOBLE
ELEMENT ARQUITECTÒNIC POU FRANCÍ
PATRIMONI IMMOBLE
ELEMENT ARQUITECTÒNIC FORN DE CALÇ DE L'ARBOÇAR DE DALT
PATRIMONI IMMOBLE
ELEMENT ARQUITECTÒNIC CREU DE CAN RÀFOLS DELS CAUS
PATRIMONI IMMOBLE
ELEMENT ARQUITECTÒNIC SÍNIA D'EN JOAN
PATRIMONI IMMOBLE
ELEMENT ARQUITECTÒNIC POU DE BAIX
PATRIMONI IMMOBLE
ELEMENT ARQUITECTÒNIC DIPOSIT ANTIC D'AIGUA DE LES GUNYOLES
PATRIMONI IMMOBLE
ELEMENT ARQUITECTÒNIC SITJA DE CAL TRES
PATRIMONI IMMOBLE
ELEMENT ARQUITECTÒNIC PINTURES GÒTIQUES DE CAL CASINO
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
SANTA SUSANNA
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
CAL ROS
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
BOSC XIC
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
LA TORRE
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
MAS BERTRAN
225
77
5
154
73
99
208
15
16
66
13
35
10
98
166
53
190
97
65
175
233
108
145
231
101
103
107
106
143
220
3
213
44
226
88
214
173
153
43
63
234
159
80
155
119
118
117
116
115
114
76
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
LA PARET
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
LA CALMA
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
LES PARETS ANTIGUES
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
PUIG DE LA MOLA
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
CAN FERRET
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
MAS VENDRELL
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
MAS SUNYER
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
CAL VENDRELL
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
EL VILAR
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
FONT DEL CUSCÓ
PATRIMONI IMMOBLE
JACIMENT
PATRIMONI IMMOBLE
OBRA CIVIL
PATRIMONI IMMOBLE
OBRA CIVIL
PATRIMONI IMMOBLE
OBRA CIVIL
CARRERADA DE BEGUES
PATRIMONI IMMOBLE
OBRA CIVIL
CAMÍ DE CAL CASINO
PATRIMONI IMMOBLE
OBRA CIVIL
PATRIMONI IMMOBLE
OBRA CIVIL
PATRIMONI IMMOBLE
OBRA CIVIL
PATRIMONI IMMOBLE
OBRA CIVIL
PATRIMONI IMMOBLE
OBRA CIVIL
CAMÍ DELS XOPS
PATRIMONI IMMOBLE
OBRA CIVIL
PATRIMONI IMMOBLE
OBRA CIVIL
PATRIMONI IMMOBLE
OBRA CIVIL
LES ESPLUGUES
PATRIMONI IMMOBLE
OBRA CIVIL
PATRIMONI IMMOBLE
OBRA CIVIL
PATRIMONI IMMOBLE
OBRA CIVIL
CAMÍ DE LLINDA
PATRIMONI IMMOBLE
OBRA CIVIL
PATRIMONI IMMOBLE
OBRA CIVIL
PATRIMONI IMMOBLE
OBRA CIVIL
PATRIMONI MOBLE
ELEMENT URBÀ
PATRIMONI MOBLE
ELEMENT URBÀ
PATRIMONI MOBLE
OBJECTE
PATRIMONI MOBLE
OBJECTE
MÀQUINA DE BATRE
PATRIMONI MOBLE
OBJECTE
PATRIMONI MOBLE
OBJECTE
PATRIMONI MOBLE
OBJECTE
PATRIMONI MOBLE
OBJECTE
PATRIMONI MOBLE
OBJECTE
113
7
111
122
38
112
130
142
183
120
184
131
121
161
125
157
128
127
126
123
129
132
124
223
222
147
196
141
79
92
50
52
221
109
94
51
64
47
215
168
224
70
144
167
81
191
4
133
134
135
77
PATRIMONI MOBLE
OBJECTE
PATRIMONI MOBLE
OBJECTE
PATRIMONI MOBLE
OBJECTE
PATRIMONI MOBLE
COL·LECCIÓ
COL·LECCIÓ
COL·LECCIÓ
COL·LECCIÓ
COL·LECCIÓ
COL·LECCIÓ
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI DOCUMENTAL FONS DOCUMENTAL FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU HISTÒRIC
PATRIMONI DOCUMENTAL FONS DOCUMENTAL ARXIU DE LLINDA
MANIFESTACIONS FESTIVES
MANIFESTACIONS FESTIVES
TÈCNIQUES ARTESANALS
OFICIS DESAPAREGUTS
TÈCNIQUES ARTESANALS
TRADICIÓ CULINARIA
TRADICIÓ ORAL
TRADICIÓ ORAL
TRADICIÓ ORAL
DITES I CORRANDES
TRADICIÓ ORAL
TOPONÍMIA POPULAR
TRADICIÓ ORAL
ORACIONS
TRADICIÓ ORAL
TRADICIÓ ORAL
TRADICIÓ ORAL
TRADICIÓ ORAL
REFRANYER
TRADICIÓ ORAL
TRADICIÓ ORAL
TRADICIÓ ORAL
TRADICIÓ ORAL
TRADICIÓ ORAL
TRADICIÓ ORAL
TRADICIÓ ORAL
MÚSICA I DANSA
CANÇONS DIVERSES
MÚSICA I DANSA
CANÇONS AGRÍCOLES
MÚSICA I DANSA
CANÇONS INFANTILS
MÚSICA I DANSA
NADALES
COSTUMARI
COSTUMARI
COSTUMARI
COSTUMS DIVERSOS
COSTUMARI
COSTUMARI
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
BOSC DE L'AMAT
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
PLANES D'AVINYONET
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
BOSC DE MONTERGULL
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
FONDO DEL TALLAT
136
146
218
33
211
74
96
180
148
228
186
138
212
57
206
205
244
198
200
202
203
204
245
207
241
156
243
238
242
240
239
237
235
236
199
247
246
248
93
68
89
189
158
19
55
150
84
163
86
164
78
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
ELS CUPOTS
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
ELS CUPONS
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
FONT DEL VADÓ
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
PUIG DE LA MOLA
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
BOSC DE LLINDA
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
FONT DE LA CANYA
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
SANTA SUSANNA
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
ELS MASOS
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
RIERA DE BEGUES
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
PATRIMONI NATURAL
ZONES D’INTERÈS
FONT DEL CUNILL
PATRIMONI NATURAL
ESPÈCIMENS BOTÀNICS PI DE L'ERA DE CAL FERLANDO
PATRIMONI NATURAL
ESPÈCIMENS BOTÀNICS PI DE CAN NICOLAU
PATRIMONI NATURAL
ESPÈCIMENS BOTÀNICS ALZINA DE CAL FERRET
PATRIMONI NATURAL
ESPÈCIMENS BOTÀNICS LLEDONER DE LA CASETA
PATRIMONI NATURAL
ESPÈCIMENS BOTÀNICS PINS DE LES DESCÀRREGUES
PATRIMONI NATURAL
ESPÈCIMENS BOTÀNICS PI GROS DE SANTA SUSANNA
PATRIMONI NATURAL
ESPÈCIMENS BOTÀNICS OLIVERA D'EN ROIG
232
140
139
110
85
59
176
177
178
179
182
160
169
170
165
185
187
49
58
60
56
188
104
105
197
172
171
149
AVINYONET. Inventari del Patrimoni Cultural. Índex onomàstic
FITXA DENOMINACIÓ
105
68
186
111
226
150
163
158
139
176
89
177
86
49
116
25
21
24
ALZINA DE CAL FERRET
ARXIU DE LLINDA
BARRAQUES I CONJUNT D'ENGINYERIA EN PEDRA
BOSC DE L'AMAT
BOSC DE LLINDA
BOSC DE MONTERGULL
BOSC XIC
CA L'AMAT
CA L'ESTEVE
ÀMBIT
5.2
4.5
3.2
1.4
1.3
5.1
5.1
5.1
5.1
5.1
5.1
5.1
5.1
5.1
1.4
1.1
1.1
1.1
TIPOLOGIA
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI DCUMENTAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
79
201
36
117
193
82
225
154
15
78
48
11
61
162
31
113
83
32
12
18
118
192
219
29
17
22
126
70
221
196
92
64
47
222
52
125
20
190
30
102
157
54
13
9
235
236
237
65
209
161
34
CAL BOU
CAL CANDI
CAL CARBÓ I PALLISSA
CAL CASINO/CAL SISCO DEL VAILET
CAL CASTELLET/LA CASTELLETA
CAL FASSINAIRE
CAL FERRET
CAL MESTRES
CAL PERE NEN
CAL ROS
CAL ROS
CAL SALVET
CAL SUAU
CAL TORRENTS
CAL VENDRELL
CAL VENDRELL
CAMÍ DE CAL CASINO
CAMÍ DE LLINDA
CAMÍ DELS XOPS
CAN FERRET
CAN FONTANALS
CAN MERLINES
CAN MONTERGULL
CAN NICOLAU
CAN PUJOL
CAN RÀFOLS DELS CAUS
CANÇONS AGRÍCOLES
CANÇONS INFANTILS
CANÇONS DIVERSES
CANTALLOPS
1.1
1.1
1.4
1.1
1.1
1.2
1.2
1.2
1.1
1.1
1.1
1.1
1.2
1.1
1.4
1.1
1.1
1.1
1.1
1.4
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.4
2.1
1.5
1.5
1.5
1.5
1.5
1.5
1.5
1.4
1.1
1.2
1.1
1.1
1.4
1.1
1.2
1.1
4.4
4.4
4.4
1.2
1.1
1.4
1.1
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
80
142
208
35
73
77
147
168
79
215
224
28
174
195
227
76
40
41
72
3
74
148
211
53
7
247
248
246
93
130
129
106
43
108
220
138
159
198
62
230
229
152
123
185
140
232
137
217
8
181
194
CARRER DE BAIX
CARRER DE MONTJUÏC
CARRER DE SANTA MARGARIDA
CARRER NOU
CARRERADA DE BEGUES
CASA DE LA VILA
CELLER I CASA DE CAL MASCARÓ
CLARIANA
CLAUSTRE DEL MONESTIR DE SANT SEBASTIÀ
COLLBLANC
COSTUMS DIVERSOS
CREU D'EN LLANES/CREU D'EN LLANERS/CREU DEL
CREU DE CAN RÀFOLS DELS CAUS
CREU DE LES FORQUES/CREU DEL CARME/CREU DE LA
CREU I MIRADOR DEL PUIG DE LA MIRETA
DIPOSIT ANTIC D'AIGUA DE LES GUNYOLES
DITES I CORRANDES
EL CORRAL NOU
EL MASET D'EN FERRET
EL MASET DE BAIX
EL VILAR
ELS MASOS
ELS CUPONS
ELS CUPOTS
1.4
1.2
1.2
1.2
1.2
1.5
1.5
1.5
1.5
1.5
1.1
1.1
1.1
1.1
1.2
1.1
1.1
1.2
1.3
2.3
2.3
2.3
1.2
1.4
4.5
4.5
4.5
4.5
1.4
1.4
1.3
1.3
1.3
1.3
4.1
1.3
4.3
1.1
1.2
1.1
1.1
1.4
5.1
5.1
5.1
1.1
1.1
1.1
1.1
1.1
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
81
169
103
109
164
96
228
33
179
143
144
56
132
110
50
153
213
107
121
19
67
97
95
183
51
223
141
87
26
91
69
71
122
38
204
187
210
100
115
90
98
156
16
165
94
66
120
197
240
242
244
FEIXES DE LES GUNYOLES
FONDO DEL TALLAT
FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU HISTÒRIC
FONT DE LA CANYA
FONT DE LA PLAÇA DE L'ESGLÉSIA
FONT DEL CUNILL
FONT DEL CUSCÓ
FONT DEL VADÓ
FORN DE CALÇ DE L'ARBOÇAR DE DALT
FORN DE CALÇ DELS PELAGONS
FORN DE CALÇ I PEDRERA
L'ARBOÇAR DE BAIX
L'ARBOÇAR DE DALT
L'ARBOÇAR DE LES ROQUES
LA CALMA
LA CASA VERMELLA
LA CASETA
LA FASSINA
LA GARROFA
LA GRAVA
LA PARET
LA RECTORIA
LA TORRE
LES CABÒRIES
LES CASES BLANQUES
LES ESPLUGUES
LES GUNYOLES
LES PARETS ANTIGUES
LLEDONER DE LA CASETA
5.1
1.3
1.5
5.1
2.3
3.2
2.3
5.1
1.3
2.1
5.1
1.4
5.1
1.5
1.3
1.3
1.3
1.4
5.1
1.2
1.2
1.2
1.4
1.5
1.5
1.5
1.2
1.1
1.2
1.2
1.2
1.4
1.4
4.3
5.1
1.1
1.1
1.4
1.1
1.2
4.3
1.2
5.1
1.5
1.2
1.4
5.2
4.3
4.3
4.3
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI DCUMENTAL
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
82
245
81
114
46
124
45
27
175
127
128
216
42
5
133
134
205
2
23
112
199
166
180
57
149
202
178
189
212
104
188
171
167
146
191
172
155
55
135
136
234
88
231
145
173
233
184
85
207
44
58
MÀQUINA DE BATRE
MAS BERTRAN
MAS BERTRAN
MAS SUNYER
MAS SUNYER
MAS VENDRELL
MAS VENDRELL
MASIA DE LLINDA
MONESTIR DE SANT SEBASTIÀ DELS GORGS
MONTERGULL
NADALES
NUCLI ANTIC DE LES GUNYOLES
OFICIS DESAPAREGUTS
OLIVERA D'EN ROIG
ORACIONS
PI DE CAN NICOLAU
PI DE L'ERA DE CAL FERLANDO
PI GROS DE SANTA SUSANNA
PINS DE LES DESCÀRREGUES
PINTURES GÒTIQUES DE CAL CASINO
PLANES D'AVINYONET
POU DE BAIX
POU DE LA CARRERADA I POU DEL PÈLAG
POU DEL PÈLAG
POU DEL VEGUER
POU FRANCÍ
POU GRAN
PUIG DE LA MOLA
PUIG DE LA MOLA
REFRANYER
RELLOTGE DE SOL DE CAL FASSINAIRE
RIERA DE BEGUES
4.3
2.2
1.4
1.1
1.4
1.1
1.1
1.2
1.4
1.4
1.1
1.1
1.2
2.2
2.2
4.3
1.2
1.1
1.4
4.4
1.2
2.3
4.2
5.2
4.3
5.1
5.1
4.1
5.2
5.2
5.2
2.2
2.2
2.2
5.2
1.3
5.1
2.2
2.2
1.3
1.3
1.3
1.3
1.3
1.3
1.4
5.1
4.3
1.3
5.1
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
83
59
239
203
243
241
238
14
99
151
182
119
10
4
218
160
37
63
101
214
80
39
75
200
6
1
60
170
84
206
131
SANT PERE D'AVINYÓ
SANT SEBASTIÀ DELS GORGS
SANTA MAGDALENA
SANTA SUSANNA
SANTA SUSANNA
SANTA SUSANNA/CASERIA DE SANTA SUSANNA
SÍNIA D'EN JOAN
SÍNIA DE CAL CARBÓ
SÍNIA DEL CARBÓ
SITJA DE CAL TRES
TOPONÍMIA POPULAR
TRADICIÓ CULINARIA
5.1
4.3
4.3
4.3
4.3
4.3
1.1
1.2
1.1
5.1
1.4
1.2
2.2
2.2
5.1
1.1
1.3
1.3
1.3
1.3
1.1
1.1
4.3
1.1
1.1
5.1
5.1
5.1
4.2
1.4
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI MOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI IMMOBLE
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI NATURAL
PATRIMONI IMMOBLE
5.2. Anàlisi dels elements
Pel que respecta als àmbits patrimonials als que pertanyen els elements fitxats cal
destacar la importància que adquireix el patrimoni immoble que arriba fins el 65% del
total dels elements. La desproporció ve donada per la inclusió de tots els elements
dels diferents inventaris i declaracions efectuats des de diferents administracions, tant
a nivell d’edificis com de jaciments arqueològics, la qual cosa fa que un dels àmbits
aparegui molt representat davant dels altres.
84
ÀMBITS DEL PATRIMONI
15%
Patrimoni
immoble
Patrimoni moble
1%
12%
7%
65%
Patrimoni
immaterial
Patrimoni
documental
Patrimoni natural
Davant d’aquesta gran quantitat d’elements els altres àmbits resten molt allunyats
percentualment. El següent àmbit en quantitat d’items és el de patrimoni natural, amb
un 15% del total, fruit de la posició del municipi, integrat en part dins del Parc Natural
del Garraf. Relativament a prop es troba, amb un 12%, el patrimoni immaterial i amb
un 7% el patrimoni moble, mentre que el patrimoni documental representa un 1%.
Si analitzem els elements fitxats a partir de la seva tipologia (aquesta divisió es pot
veure al següent gràfic) observarem com n’hi ha un grup que resulta eminent sobre la
resta. En concret es tracta de la tipologia d’edificis amb un volum del 24% del total
d’elements fitxats. A partir d’aquí apareix un conjunt de grups que es situen en valors
percentuals entre el 10 i el 13 % del total. En concret estem parlant dels conjunts
arquitectònics i de les zones d’interès amb sengles 13% del volum total de fitxes.
Seguirien els jaciments arqueològics amb un 12% del total i clouria el grup els
conjunts arquitectònics, amb un 10% del total. La resta de tipologies contemplades va
minvant des del 7% de l’obra civil i el 6% de la tradició oral fins arribar a quantitats
percentualment inapreciables.
85
Edifici
TIPOLOGIA DEL PATRIMONI
Conjunt arquitectònic
Element arquitectònic
Jaciment
Obra civil
13%
Fons bibliografic
24%
3%
Fons documental
4%
Fons imatges
1%
2%
Costumari
Manifestacions
festives
Música i dansa
6%
1%
13%
2%
Tradició oral
1%
2%
0%
Tècniques artesanals
Col.lecció
10%
7%
Element urbà
12%
1%
Objecte
0%
Especimens botànics
Zones d'interes
La propietat dels elements patrimonials
PROPIETAT DEL PATRIMONI
es reparteix en un 71% de propietat
privada davant d’un 29% de pública,
29%
tenint en compte que existeixen molts
elements que presenten la propietat
pública
compartida. Per exemple, cases de
privada
veïns, carrers o zones territorials, la
71%
qual cosa fa que existeixin elements amb
propietats tan privades com públiques
dins la mateixa fitxa.
D’altra banda, hi ha fitxes en les que afirmar el tipus de la propietat és, si més no,
complicat, ja que el patrimoni immaterial (qualificat com a propietat pública) tal vegada
fora millor que no es classifiqui.
86
Pel que respecta a l’accés als elements
ACCÈS DEL PATRIMONI
inventariats cal assenyalar que es fàcil en un
66% dels casos. Aquesta xifra és alta i cal
considerar-la directament derivada de la
0%
15%
configuració del terme d’Avinyonet amb una
fàcil
0%
difícil
gran part, de forma suau i diversos nuclis
urbans. L’altre grup significatiu consisteix en
obert
restringit
19%
el 19% d’elements amb accés difícil, que es
sense accés
troba a la part nord del municipi, dins la zona
66%
muntanyosa. El darrer grup és el de llocs amb
accés restringit, el qual correspon a ítems que
es troben custodiats en institucions culturals.
Val a dir que, també en aquest cas, ens trobem amb el cas del patrimoni immaterial, el
qual presenta, així mateix, un accés difícil o restringit, donada la seva natura
intrínseca.
L’estat de conservació del patrimoni es reparteix en un 40% dels elements fitxats que
presenten un bon estat i un 30% que es troben en un regular estat, mentre que s’han
detectat un 30% d’elements en mal estat.
Tampoc és habitual que hi hagi tants
ESTAT DE CONSERVACIÓ
elements amb bon estat de conservació o,
regular
bò
si més no, regular. És degut a que bona
part dels elements fitxats són cases i
dolent
30%
30%
conjunts arquitectònics en ús, la qual cosa
fa que hi hagi hagut un procés
40%
d’arranjament per tal d’adaptar-lo a les
necessitats dels seus habitants.
87
La protecció dels elements patrimonials
PROTECCIÓ DEL PATRIMONI
d’Avinyonet afecta un terç de tots els
1%
0%
elements fitxats, ja que el 31% dels
elements inclosos es troben sota algun
inexistent
31%
legal
física
tipus de protecció legal. El 68% no
gaudeixen de cap tipus de protecció
legal i física
68%
mentre que la resta de xifres
corresponents a d’altres tipus de protecció
presenten valors insignificants.
88
5.3. Plànol general de distribució
89
6. BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTS D’ARXIU
ADELL I GISBERT, Joan-Albert (1992) “Sant Sebastià dels Gorgs”. Catalunya Romànica. El
Penedès. L’Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.:
82-85.
AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l’Any. S.Ll.: Enciclopèdia Catalana.
Salvat Editores.
80 ANIVERSARI (1997) “80 Aniversari del Centre Cultural i Recreatiu de Cantallops”
Avinyonet Avui. Revista informativa de l’Ajuntament, Núm. 20 p. 15. Avinyonet del Penedès:
Ajuntament d’Avinyonet.
ADELL I GISBERT, Joan-Albert (1992a) “Sant Sebastià dels Gorgs”. Catalunya Romànica. El
82-85.
ADELL I GISBERT, Joan-Albert (1992b) “Santa Maria de Llinda”. Catalunya Romànica. El
93-94.
ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RAFOLS, J.C.; COLOMINAS ROCA, J. Carta Arqueológica
de España. Barcelona, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
ALONSO PONGA, José Luis (1989) La arquitectura del barro. Valladolid. Junta de Castilla y
León. Consejería de Cultura y Bienestar Social.
ARQUEOLOGIA A CATALUNYA (1982) L’arqueologia a Catalunya, avui, Barcelona,
Generalitat de Catalunya.
ARXIU JOSEP MARIA CASTELLS I ANDILLA. Índex de danses.
BALAÑÀ I ABADIA, Pere (1989) Els noms de lloc de Catalunya. Barcelona: Generalitat de
Catalunya. Departament de la Presidència. Departament de Governació. Col·lecció Població i
Territori, 5.
90
BALIL, Alberto (1976) “El monumento Funerario Romano de “Les Gunyoles””. Zephyrus,
XXVI-XXVII, pp: 389-399. Barcelona.
BARILLOU, J. (1936) “Una joia arqueològica abandonada: Sant Sebastià dels Gorgs”, La
Publicitat, Núm. 56.
BELLMUNT, J. (1960-1961) “Olivella” Ampurias, núm. XXII-XXIII. P. 341-342
BELLMUNT, J. (1962) “Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares” Ampurias, Núm. XXIV,
pàg. 301, Barcelona, Diputació de Barcelona.
BOHIGAS I BALAGUER, Pere (1993) Folklore del Penedès.
BOLÒS I MASCLANS, Jordi (1992a) “L’art Romànic a l’Alt Penedès, al Baix Penedès i al
Garraf. L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia”. Catalunya Romànica. El Penedès. L’Anoia.
Avinyonet del Penedès, vol.: XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 71-76.
BOLÒS I MASCLANS, Jordi (1992b) “Torre de l’Arboçar de Baix”. Catalunya Romànica. El
Penedès. L’Anoia. Avinyonet del Penedès, vol.: XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.:
94-95.
BOLÒS I MASCLANS, Jordi (1992c) “Colomar de l’Arboçar de Baix”. Catalunya Romànica. El
Penedès. L’Anoia. Avinyonet del Penedès, vol.: XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. P.:
95.
BROTO TWOSE, J.M. (1987) “La desamortització va partir el monestir de Sant Sebastià dels
Gorgs”, Catalunya Cristiana, Setmana del 22 al 28.
BUCH, J. (1965) “Sant Sebastià dels Gorgs”, Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia,
Núm. 274, Barcelona
CALVO I CALVO, Lluís (1990) Catàleg de materials etnogràfics de l’Arxiu d’Etnografia i
Folklore de Catalunya. Barcelona. Consell Superior d’Investigacions Científiques. Institució
Milà i Fontanals.
91
CAMPANARS D’AVINYONET (1994) Coses d’aquí. Campanars d’Avinyonet. Avinyonet Avui.
Revista informativa de l’Ajuntament, Núm. 10, juny 1994. Avinyonet del Penedès: Ajuntament
d’Avinyonet del Penedès.
CARBONELL VIRELLA, V. (1981) “Els castells del Penedès” Butlletí de la Biblioteca - Museu
Víctor Balaguer, p. 72, Vilanova i la Geltrú.
CARTULARI (1945) Cartulari de Sant Cugat del Vallès. Barcelona: C.S.I.C.
CATÀLEG (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya.
Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.
CATALUNYA ROMÀNICA (1992) Catalunya Romànica. El Penedès. L’Anoia. Avinyonet del
Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
CLARAMUNT et alii (1996) “Inventari de les campanes – Sant Salvador de les Gunyoles –
Avinyonet del Penedès” Campanars i campanes de l’Alt i Baix Penedès.
COMAS, Arxiu. Índex de danses catalanes. Centre de Cultura Popular i Tradicional de
Catalunya. Document mecanografiat.
CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.
COLUMBARI (1992) “Coses d’aquí. El columbari de l’Arboçar”. Avinyonet Avui. Revista
informativa de l’Ajuntament, Núm. 1. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet del
Penedès.
CRUAÑES OLIVER, Esteve (1980) Esglésies romàniques del Penedès. Vilafranca: Museu de
Vilafranca.
CRUAÑES OLIVER, Esteve; VIRELLA I TORRES, Xavier (1984) Piques Baptismals
d’immersió del Penedès i el seu entorn. S.Ll.: Museu de Vilafranca. Caixa d’Estalvis del
Penedès.
DIES PALAU, Enric Mn (1971) Informe y notas de los trabajos efectuados durante el verano
de 1971 en San Sebastián dels Gorcs. Barcelona, Document mecanografiat.
92
DOSSIER (2001) Dossier sobre la dualitat de noms: Avinyonet-Les Cabòries. Ajuntament de
l’Avinyonet del Penedès. Avinyonet del Penedès.
EL PENEDÈS (1967) “El Penedès”, Els castells catalans, Barcelona: Ed. Rafael Dalmau.
EL PESSEBRE (1993) “El pessebre vivent parlat” Avinyonet Avui. Revista informativa de
l’Ajuntament, Núm. 8. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet del Penedès.
EL LOCAL D’ESQUERRES (1995) “El local d’esquerres” Avinyonet Avui. Revista informativa
de l’Ajuntament, Núm. 13-14, p. 31. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet del
Penedès.
EL LOCAL D’ESQUERRES (1997) “El local d’esquerres” Avinyonet Avui. Revista informativa
de l’Ajuntament, Núm. 23 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet del Penedès.
EL LOCAL SOCIAL DE LES GUNYOLES (1994) “El local social de Les Gunyoles” Avinyonet
Avui. Revista informativa de l’Ajuntament, Núm. 9 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament
ESCOFET, Josep (1981) “Reculls per a una Història”. Diversos articles publicats a la revista
Arrels, núms. 61 a 65. Avinyonet del Penedès.
ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de
Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de
Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.
EXPEDIENT (s.d.) Expedient de Declaració BCIN-Monument històric. Monestir de Sant Sebastià
dels Gorgs. Avinyonet del Penedès (Alt Penedès).
FERRER, A.; GIRÓ, P. (1943) “La colección prehistórica del Museo de Vilafranca” Ampurias,
pàg. 204, Barcelona, Diputación de Barcelona.
FLORES, Carlos (1974) Arquitectura popular de España. Madrid.
FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña.
Madrid/Barcelona: C.S.I.C.
93
FULLANA, Miquel (1984) Diccionari de l’Art i dels Oficis de la Construcció. Mallorca: Editorial
Moll.
GABERN RÀFOLS, Pere (1981) Romànic al municipi. Arrels, núm. 67. Avinyonet del
Penedès.
GALÍ, David (1999) El Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs (Avinyonet del Penedès) a través
de la Història Oral (història de la restauració, 1961-1977). 2 vols.
GIRÓ ROMEU, Pere (sd) Catálogo Arqueológico del Penedés, Museu de Vilafranca (Arxiu
Pere Giró), Vilafranca.
GIRÓ ROMEU, Pere (inèdit) Quaderns de camp, Vilafranca.
GIRÓ ROMEU, Pere (1959) “Una lápida romana en Sant Pere Molanta”, Ampurias, Vol. XXI,
pàg. 3, Barcelona, Diputació de Barcelona.
GIRÓ ROMEU, Pere (1961) “Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares. Aviñonet”,
Ampuries, Vol. XXII-XXIII (1960-1961), pp. 328-329, Barcelona, Diputació de Barcelona.
GIRÓ ROMEU, Pere (1962) “Noticiario arqueológico de Cataluña y Baleares. Barcelona”,
Ampurias, Núm. XXIV, pàg. 280, Barcelona.
GIRÓ ROMEU, Pere (1971) “Consideraciones sobre los columbarios del Penedés”, Panadés,
Núm. 1.536, pp. 121-122, Vilafranca del Penedès.
GIRÓ ROMEU, Pere (1978) “Notes d’arqueologia de Catalunya. L’Arboçar de Dalt”,
Informació Arqueològica, Núm. 29, Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia.
GIRÓ ROMEU, Pere (1979) “Notes d’arqueologia de Catalunya. Barcelona”, Informació
Arqueològica, Núm. 30, Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia.
GOIGS (1993) “Coses d’aquí: Goigs de Nostra Senyora de Llinda”. Avinyonet Avui. Revista
informativa de l’Ajuntament, Núm. 5, març, 1993. Avinyonet del Penedès: Ajuntament
94
GORGES, J.G. (1979) Les villes hispano-romaines. Inventaire et problematique
archéologique, Paris, CNRS.
GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia
Catalana.
GRÀCIA GIRALT, J (1989) “L’estació campaniforme dels Pegats (Vilafranca del Penedès)”,
Miscel·lània Penedesenca Vol. XI, pp. 21-32. I Jornades d’Estudis Penedesencs: de la
Prehistòria a l’Edat Mitjana, Sant Sadurní d’Anoia, 1988.
GRIVÉ, M. (1934) “Els ibers al Penedès” Butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí, Núm.
34, pàg. 4, Vilafranca del Penedès.
GUIMERÀ ROSSO, Joan; DRUGUET, Elena (2003). Domini Catalànide: Falles normals de
l'Arboçar del Penedès. Departament de Geodinàmica i Geofísica, Universitat de Barcelona i
Unitat de Geotectònica. Universitat Autònoma de Barcelona.
INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2.
Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27.
INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic, Servei del
Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d’Immobles d’interès arquitectònic de propietat
municipal, Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.
JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l’origen, ús
i significat dels topònims del terme municipal d’Avinyonet del Penedès. Document
mecanografiat.
LA PARRA (1996) “La Parra”, 75è Aniversari. ” Avinyonet Avui. Revista informativa de
l’Ajuntament, Núm. 19, p. 13-15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet del
Penedès.
LLEGENDES (1998) “Coses d’aquí: Llegendes d’Avinyonet”. Avinyonet Avui. Revista
informativa de l’Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament
95
LLIBRE DEL COMÚ D'AVINYONET I GUNYOLES FET LO ANY 1815 (1815..) Manuscrit.
Arxiu Municipal d'Avinyonet del Penedès.
LLORACH SANTÍS, S. (1983) El Penedès durant el període romànic, Sant Sadurní d’Anoia.
LLORACH SANTÍS, S. (1992a) “Castells i edificacions militars de l’Alt ”. Catalunya Romànica.
El Penedès. L’Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. P.:
38.
LLORACH SANTÍS, S. (1992b) “Santa Maria de Llinda. Història”. Catalunya Romànica. El
Penedès. L’Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. P.:
93.
MADOZ, Pascual (1847-1850) Diccionario Geogràfico-Estadístico-Histórico de España y sus
posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario de D. Pascual Madoz.
MANENT I SEGIMON, Albert (1998). Els noms populars dels núvols, boires i vents del
Penedès.
MARGARIT, A (1983a) Sant Sebastià dels Gorgs. Origen del topònim “Els Gorgs”. Barcelona:
L’autor.
MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l’Estanyol al coll de
Sesgarrigues. Barcelona: L’autor.
MARGARIT, A (1983c) Sant Sebastià dels Gorgs. Breu història calendar de restes
arqueològiques. Barcelona: L’autor.
.
MARGARIT, A (1987) Les parets antigues: ¿presa o pont?. Barcelona: L’autor.
MARGARIT, A (1988a) “Des del monestir de Sant Sebastià. Donant una ullada a la història
del terme” Full Informatiu. Núm. 4, Avinyonet del Penedès.
MARGARIT, A. (1988b) “Parlem avui de Llinda” Full Informatiu, Núm. 5, Avinyonet del
Penedès.
96
MARGARIT, A. (1999) Sant Sebastià dels Gorgs. A la llum dels indicis arqueològics. Memòria
de 1992. Treball inèdit ciclostilat a l’Arxiu Parroquial de Sant Cugat Sesgarrigues.
MARTIN ALBERO, R. (1935) “Els llocs oblidats: Sant Sebastià dels Gorgs”, Mai Enrera.
Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Núm. 124, Barcelona.
MENDIZÀBAL, Enric (1998) “L’Alt Penedès: Territori i Societat”. Papers: Regió Metropolitana
de Barcelona, núm. 31, desembre 1998, pp: 9-24.
MIRALLES, Ferràn; ROVIRA, Joan (1998) “El Penedès, terra acollidora on passar l’hivern.
Camins ramaders o de transhumància”. La Fura, núm. 822, 22/28 maig 1998.
MIRET, J. (1982) “Material de l'Avenc dels Pelagons (Avinyonet del Penedès)”. Butlletí de la
biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Vilanova i La Geltrú. P. 199-207.
MIRET, J.; MIRET, M. (1981) “Un assentament d’època romana a la Serra de la Font del
Cuscó (Avinyonet del Penedès), Tancats medievals per a bestiar. Garraf”, Miscel·lània
Penedesenca, Núm. 4, pp. 181-194, Vilanova i la Geltrú.
MIRET, M. (1978) “Un recinte enigmàtic al Puig de la Mola (Garraf)”, Olerdulae, Núm. 4, pp.
16-17, Vilafranca del Penedès.
MIRET, M. (1983) Cronologia i anàlisi espacial del poblament ibèric a la zona oriental de la
comarca del Garraf, Barcelona, Memòria de llicenciatura, Universitat de Barcelona, Document
mecanografiat.
MIRET, X. (1983) “La quadra medieval de Santa Susanna” Olerdulae, Any VIII, Núm. 21-22,
pp. 22-23, Vilanova i la Geltrú
MORAL, Xavier (1983) “El columbari de l’Arboçar”, Font-tallada. Butlletí de la Joventut de Sant
Pere Molanta i l’Arboçar, pp. 2-3.
MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) “Rellotges de sol (I)”. Avinyonet Avui. Revista informativa
de l’Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet.
MORATÓ I VIA, Salvador (1992 b) “Rellotges de sol (II)”. Avinyonet Avui. Revista informativa
de l’Ajuntament, Núm. 4 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet.
97
NOVES ESTACIONS (1976) “Noves estacions amb ceràmica ibèrica i romana. Santa
Susagna” Circular per als socis de l’Agrupació Excursionista Talaia, Vilanova i la Geltrú, maig
1975
OSONA, A. (1893) Guía itineraria de las serras de la Costa de Ponent de Barcelona ó sia del
Noya inferior al mar y del Llobregat inferior al Panadés dividida en 76 itineraris. Segon edició
corregida i augmentada. Barcelona.
PESSEBRE VIVENT (1997) “Pessebre vivent parlat de les Gunyoles”. Avinyonet Avui. Revista
informativa de l’Ajuntament, Núm. 20 p. 14. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet.
PLADEVALL, A. ET AL. (1982) El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Barcelona: Artestudi.
PLADEVALL I FONT, Antoni; LLORACH I SANTIS, Salvador (1992) “Sant Sebastià dels
Gorgs”. Catalunya Romànica. El Penedès. L’Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX.
Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 79-82.
PONSA, O.; TOMÀS, E. (1984) Pedres i paraules. Romànic al Penedès. Sant Sadurní
d’Anoia, Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia.
PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d’un treball.
PUIG I BOSCH, Ramon (1912) "L'Àpat". Sant Sadurní d'Anoia.
RAFEL FONTANALS, Núria (1980) “Contribució a l’estudi de diverses restes arquitectòniques
publicades com a columbaris romans”, Fonaments, Núm. 2, pp. 121-122.
RAURET, A.M. (inèdit) El proceso en la primitiva población del Panadés, Barcelona, Memòria
de Llicenciatura, Universitat de Barcelona.
RIBAS, M (1967) “La torre romana de les Gunyoles en Avinyonet” Ampurias, Vol. XXIX, pp.
275-281, Barcelona
RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.
98
RIUS SERRA, JOSÉ (1981). Cartulario de "Sant Cugat" del Vallés. 4 vols. Textos y estudios
de la Corona de Aragón 3–6. Barcelona, 1946–47, 1981. Pere Roca i Garriga, ed. (Sabadell,
1981).
ROLDÁN MORALES, F.P. (1981) Palomares de barro de Tierra de Campos. Valladolid: Obra
Cultural de la Caja de Ahorros Provincial de Valladolid.
ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf.
Barcelona: Associació d’Amics dels camins ramaders.
SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d’Anoia: Fundació
Caixa Penedès.2 vols.
SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) “Dades històriques de l’Arboçar. Del segle XI al XX”.
Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l’Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere
Molanta: Associació de Pares d’Alumnes de Sant Pere Molanta.
SANMARTÍ, Joan (1984) “Els edificis sepulcrals romans dels Països Catalans, Aragó i
Múrcia”, Fonaments, Núm. 4, pp. 87-160 (especialment 134-137 pel que fa a la torre
de les Gunyoles), Barcelona.
SANTACANA, R.; SOLÉ, M. (1976) “Art romànic penedesenc: Sant Sebastià dels Gorgs”
Dyonisios, Núm. 152-153, pàg. 3, Vilafranca del Penedès.
SERRA CIRÉ, José (1968) “Los columbarios del Penedés”, El Eco de Sitges, Núm. 3957,
Sitges.
SERRA CIRÉ, J. (196?) “Cultura comarcal. Sant Sebastià dels Gorgs”, El Eco de Sitges, Any
LXXIII, núm. 385, Sitges.
SOBRINO, Julián (1996) Arquitectura industrial en España, 1830-1990. Madrid: Cátedra. Col.
Cuadernos Arte Cátedra, núm. 31.
SOLÉ BORDES, J. (1977a) “Sant Sebastià dels Gorgs en la seva història”, Olerdulae, pp. 4-5,
Vilafranca del Penedès.
99
SOLÉ BORDES, J. (1977b) “Sant Sebastià dels Gorgs, malalt?. Conversa amb l’arquitecte
Josep Brugal”, Olerdulae, Núm. 5, pp. 238-240, Vilafranca del Penedès.
SOLER CARALT, J. (1948) Bisbal histórica. Resumen histórico del Panadés. Tarragona,
TELL, Pere (1999a) “Els noms de les cases (I)” Avinyonet Avui. Revista informativa de
l’Ajuntament, Núm. 28 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet del Penedès.
TELL, Pere (1999b) “Els noms de les cases II: Collblanch” Avinyonet Avui. Revista informativa
de l’Ajuntament, Núm. 29 p. 31. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet del Penedès.
TELL, Pere (1999c) “Els noms de les cases III: La Garrofa i la Castelleta” Avinyonet Avui.
Revista informativa de l’Ajuntament, Núm. 30 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament
TORRE DE L’ARBOÇAR (1993) “Torre de l’Arboçar de Baix” Avinyonet Avui. Revista
informativa de l’Ajuntament, Núm. 6 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d’Avinyonet del
Penedès.
TORRENT DE SANTA SUSANA (2001) “Coses d’aquí: Torrent de Santa Susana”. Avinyonet
Avui. Revista informativa de l’Ajuntament, Núm. 36, gener 2001. Avinyonet del Penedès:
Ajuntament d’Avinyonet del Penedès.
TRENS, Manuel (1921) “Un sarcòfag important”, Penedès, Núm. 6, Any III, Juliol-agost 1921
VALLÈS I CUEVAS, J., ET AL. (1992) El Llibre Verd de Vilafranca. 2 vols. Col·lecció llibres de
privilegis 2–3. Barcelona: Fundació Noguera, Lleida.
VARIS (2003) Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar. Núm. 316. Gener de
2003. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d’Alumnes de Sant Pere Molanta.
VARIS (1980) Palomares en Castilla. Valladolid: Obra Cultural de la Caja de Ahorros de
Valladolid.
VARIS (2000) “Vegueria de Vilafranca”. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i
l’Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d’Alumnes de
Sant Pere Molanta.
100
VENDRELL I VENDRELL, Remei (1993) Sant Pere Molanta. Notes històriques. Sant Pere
Molanta: Caixa Penedès-Ajuntament d’Olèrdola.
VILA, Marc-Aureli (1989) Les Comarques i els municipis de Catalunya. Barcelona: Generalitat
de Catalunya. Departament de la Presidència. Departament de Governació. Col·lecció
Població i Territori, 4
VILLACAMPA VILLACAMPA, Jordi et al. (s.d.) Estudio histórico del caserío de Santa Susanna.
Treball inèdit.
VIRELLA, Joan (1968) “Els ‘columbaris’ de la comarca del Penedès”, Cordada, Núms. 143144, pp. 4-5, Barcelona
VIRELLA, X. (1973a) “Nous jaciments arqueològics a l'extrem NW del massís de Garraf”.
Vèrtex, 36: novembre-desembre 1973, mapa p. 425.
VIRELLA, X. (1973b) “Secció de Cultura. Grup d’investigacions arqueològiques. Cova del
Pèlag (l’Arboçar)” Agrupació Excursionista Talaia. Circular per als socis. Agost-setembre.
Vilanova i la Geltrú
VIRELLA, X. (1973c) “Secció de Cultura. Grup d’investigacions arqueològiques. Coves dels
voltants de l’Arboçar” Agrupació Excursionista Talaia. Circular per als socis. Febrer. Vilanova i
la Geltrú
VIRELLA, X. (1974) “Resum d’un any d’activitats del Grup d’investigacions arqueològiques
Talaia” Villanueva i la Geltrú. Semanario de Información Local. Febrer. Vilanova i la Geltrú
VIRELLA BLODA, Albert (1968) “Contribución al estudio de los materiales empleados en
antiguas construcciones de la península hispánica”, Cemento-Hormigón, Núm. 408, pàg. 207
VIRELLA BLODA, J. (1968) “Els castell de Santa Susanna”, Circular per als socis de
l’agrupació excursionista Talaia, Vilanova i la Geltrú.
XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) "L'agricultura rubinenca. Notes històriques" XXXII
Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de
Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.
101
DOCUMENTS
ACTAS DE DESLINDE (1913 - 1927) Actas de deslinde del termino municipal de Aviñonet.
Arxiu Municipal d’Avinyonet del Penedès.
LISTA (1825) Lista per aplegar lo salario del Senyor governador per lo Añ de 1825 (Arxiu
particular Can Fontanals)
LUGAR (1782) Lugar de Avinyo Sant Sebastia y Guñolas. Manuscrit Pergamí. R. 15410.
Caixa 57. Arxiu de la Corona d'Aragó.
Inventari del Gremi de Campaners Valencians, publicació electrónica
http://www.cult.gva.es/escrits/gcv/campana.idc
Inventari de rellotges de sol de la Societat Gnomónica Catalana
http://www.gnomonica.org/bd.cfm
102
20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P gina 3

Avinyonet del Penedès - Patrimoni cultural

Transcripción

Documentos relacionados

16a Trobada de Families