Urbanisme barroc Espanya i Ultramar

URBANISME a ESPANYA i
ULTRAMAR
Segles XVII i XVIII
Toledo vist pel Greco
Lerma (Burgos). Ciutat ducal i ciutat-convent.
Passadís del Duc de Lerma per visitar els
diferents convents de la ciutat des del seu
palau Ducal.
Altres indrets del “Pasadizo del Duque” des del
Palau Ducal.
Palau Ducal amb el passadís que surt al cantó esquerre. Les torres angulars
del palau presenten una coberta piramidal rematada per un pinacle, que és la
mateixa estructura que apareix a l’Escorial i que és d’origen flamenc (els
Països Baixos formaven part de la corona hispànica) i es generalitzarà en
l’arquitectura castellana del segle XVII.
L’Escorial (a dalt) i la seva infuència (alguns exemples): a
l’esquerra, Colegio Mayor de San Ciriaco y Santa Paula
(Alcalá de Henares), a baix a l’esquerra, Ajuntament de
Medina del Campo i a la dreta, Ajuntament de Madrid.
Estructura d’un “chapitel” (nom que rep aquest
tipus de coberta) d’infuència flamenca i la dreta,
Càrcel de la Corte (avui Ministerio de Asuntos
Exteriores, Madrid).
Fonts literàries sobre el Madrid “dels
Àustries”
Lope de Vega a la comedia La villana de
Getafe
¡No conozco Madrid! Va por instantes
Poblándose de ricos edificios.
Y a sus enanas casa son gigantes
¡Que portadas, que ricos frontispicios!
Calderón de la Barca també admira el
creixement de la ciutat:
En Madrid ¿no es cosa llana
Señor que hoy a mañana
Suele perderse una calle?
Porqué, según cada día
se hacen nuevas, imagino
que desconoce un vecino
Hoy donde ayer vivía
Pedro de Texeira. Plànol de Madrid, 1656. Madrid, Biblioteca Nacional
Juan Gómez de Mora. Plaza Mayor, 1617-19. Madrid
Projecció isomètrica i planta
Plaza Mayor, vista aèria. Madrid
Juan Gómez de Mora. Plaza Mayor, 1617-19. Madrid
Destruïda en diverses ocasions pel foc, l’actual aspecte classicista correspon a Juan de Villanueva
(finals s. XVIII)
Escultura eqüestre de Felip III, obra de Gianbologna i Pietro Tacca
Plaza Mayor
(San Isidro al fons)
Madrid
Anònim del segle XVIII. Plaza Mayor. Madrid, Museo de la Villa
Francisco Rizzi. Auto de fe de 1680 en la Plaza Mayor, 1683. Madrid, Museo del Prado
Pedro de Texeira. Plànol de Madrid, 1656. Madrid, Biblioteca Nacional
Vista del palau i jardins del Buen Retiro, 1636-37
Giusepe Leonardo. Madrid. Palacio Real
Monasterio de San Jerónimo
Mitjans segle XVII
De Wit. Madrid, Biblioteca Nacional
Alberto de Churriguera, Plaza Mayor, 1728-55. Al fons, l’Ajuntament, d’Andrés García de Quiñones.
Salamanca
Alberto de Churriguera i Andrés García de Quiñones. Plaza Mayor, 1728-55. Salamanca
Urbanisme d’Ultramar
• Els regnes d’Espanya a Amèrica; Brasil i
America del Nord
Proyecto para San Teodoro de Colla (Valle de Vitoc –
Perú)
Valle del Colca
Lima. Según John Roque en 1755
Vista general de la Ciudad de México en el año de 1628.
Juan Gómez de Trasmonte
CIUTAT DE MÈXIC
El sòl pantanós de Ciutat de Mèxic i
l’existència al subsòl de les ruïnes de la
ciutat asteca han fet que molts edificis
barrocs tinguin problemes
estructurals, com l’església de Santa
Teresa (esquerra) o el santuari de
Guadalupe (a dalt).
Puebla de los Ángeles
Filadelfia. Pla de
Penn i Holme de
1683
Buenos Aires en 1822
Misiones de
Moxos y Chiquitos
(Santa Cruz de la
Sierra, Bolivia)
Misión de San
Ignacio de Miní
(Argentina)
Manila
Paoay
Guiuan
Vigan
Filipines
Barroc portuguès a Goa (Índia). s. XVII
Ruïnes de San Pablo
(Macau, Xina)