Jean Louis Neichel
Transcripción
Jean Louis Neichel
revista para el profesional de la hostelería verano 2010 Estrella Damm, la cerveza de Barcelona La Colònia Güell records d’infància de Love of Lesbian De la mà de... Bojan Krkic Jean Louis Neichel, un maestro de los de siempre te n a r au te t s Re sar La #44 Et regalem un Sopar amb estrelles per a dues persones amb Estrella Damm Inedit 4 #0arta q Ar r ctu e uit ac l aa is ou 8 #0chel i Ne #12 4 4 # ic òm n tes o ni os , r p t o r ni as erra e p iterra un d g e d la , és pl tiu it ga Me rs a es med Ba l mar ns re terr n m n a e u r E i m t U 0% s a s c. el, a D òmi oste la no eich ulli 10 a n c B l N ix ib o Edita Grupo Damm L arr astr stres rique ouis a d’e t per u n i g o L t a n n a i ll s v ar Coordinació, redacció i es sn an cu ee Je pti L’e t nive lm a le at qu de Je r a la ar ca ns. D t producció editorial l y e a ’ n d er ra ió terra ued tòcto ues fins OgilvyOne Worldwide ba p c o e a q q m v a ir u a a Tel.: 933 666 000 qu a te sp va i va tes a rant, sport ors ers Fax: 933 666 001 lim t d’in que nys a c b l u n s e c a u r a a t P tr st od on da ès ss 0a ar la f franc de 3 de pr el Re ens ge al pala as Disseny original L a t i h s f l t s a el n c i te xe OgilvyOne Worldwide mé arieta l Nei iterrà un v ns de el d n a a ur ja f ran v s de Med onal, algu e ells rtífex , n i tr ’a ; ït Impressió sta m e la g fogo de la radic edu s, en ser l trella R Jiménez Godoy, SA s í t am na t s ls a a a a s v e e D r l p é h d e o e b lo tre lla ue qu f am star biosi am am Dipòsit legal a en cuin aris q l nos del tre arce e t x s im nt a r e E eB de uina ltre B-39598-95 la :s m e p s i t l i r s a e a e x r c rt d n s p lecte e la l’è a foc ord a u é ’ s a a d e s m d s a La ez n, ss ula í. I te ridad uinat ota le s, erv ció o mé Dal la ta uran é s c c c a , m s n la ov lam ra ulli a esta mula alan Sáez i, a mica er g n S p c at in lB i. lR nò fór io d’e em e una os i c nton tegu astro ència ig La jor re i ’ a t r i c A g d s s s e s t s e a p ra vi ef ia me ulta ors b del x ín Be riènc a ex un pa s s t el e c r le e ti art lita les sab xp rs. èn em en de asso iós M na e a aut opos biqu gula ficis tua c u c n g i i r i u n A les prest vertir en u us p que ais s o ed ió , p s t t l n s de u co nsita ores rant n es rique qües c s h r e u e e e ò l s t a a t s l d ma is ; vo ta in , ale rest al na ció l s ion ies h ectes . Un mbé s t a l i o c ’ t e p s d ic a it s d xce sen les ata ma qu rc ún reix t ral als algun tes e tes, os ar e o a fia hidr f a o s m i r l lit s r m s s pe s ca dern amo n un en ns de ol co De bona e f e o e v s r u o t e m , e q c a e l s p l a s pl el ts ra ta d esc a üe un m ase nyats ar el l s fr s o C G b c mo la po peix oste t se uadr nari ia ia de n s am i n e p i e b d i o q ò es r d l d n c n r u m lat o fàn s p n aq ian s e xtrao iterra sa a C a e p l é b n e e d m e ve La d’in Les an ar Me a cer un bo nes d erim nime Bojan l t f s g a o n o ie lgu ug de , t’ ord ove el m là. U ons n a et s més tims arça, f f a ó rec t L s e e ca ló d atja lB .A qu eo kic s ín gs te e pl estiu Bars s mé rs de Lov s llar Kr a n l e o t m d t d s ja re u m en ad pe aque e Da ntim s jug alista assa e la Bo sa l e c r p d e s o ntr e r rve p ero ir els ove d del v er fe e’s e la ce e m r j p d nú cobr ses de és .I erd esa ne rve e es , el m nfant lmes ue p ritme ’skyli Ce ció d d e s ec ic sd tre la i nti Ba illor q ut al ix a l que de Prot nos ·lar Krk de da l s s e Sa de cia d re el ance s a ó bre s m esc ue c e b s c ra bian, iu, re a cr esco tòriq . ba Agèn ió so r i/o int-vo na. a h l t ’ s s e ca ac al elo irig t. D s hi ue ’es Le mm n d ada form ectifi nt, d Barc r r ixe s d na q ciuta s fite a Da e de egist vos in per ome 876, i e l o l d l ir dir lm s1 roc ara la al le tre rce s p zada acilit acce lsevo rreu f t de o Ba cuda omt b Es da mati t de odeu qua e C C s m s tre auto alita Hi p es en rtat d na iutat rtit a os fin ts. pa ad m, sv a C Le Dam mb la tivita res d m, A a l mp a m st ac co es, tes i es vo es Da a d l h s Da uc #14 #18 0 #2 2 #2 5 #2 7 #2 8 #2 d pro rve Ce Arquitectura a la carta Coneguts restaurants s’ubiquen en espais singulars i emblemàtics que afegeixen un plus d’encant a la seva oferta gastronòmica Nuclo L Locals d’arquitectura singular són seu d’atractius restaurants que ambienten les seves cartes excepcionals en espais tan estimulants per als sentits com els seus plats. En alguns casos, els restauradors busquen contextualitzar la seva proposta gastronòmica en un edifici captivador i amb història; però, en d’altres, el local neix per encàrrec precisament perquè en ell s’hi ubiqui un restaurant. La història com a inspiració Cases modernistes, masies i edificis de famosos arquitectes acullen restaurants amb cartes excepcionals reportatge #04 L’arquitectura s’ha convertit en un plus d’encant que completa, en tots els sentits, l’experiència gastronòmica, a través de les sensacions que genera, alhora, la gastronomia i l’espai. Però és molt important, “que el model de restauració vagi lligat amb el model d’espai”, assegura Juan Carlos Arriaga, director de màrqueting i comercial de Grupo Sagardi, empresa que des de fa quatre anys gestiona la concessió de la restauració i el càtering del Palau de la Música Catalana. Dins d’aquest edifici històric, construït entre 1905 i 1908 per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, hi ha el restaurant El Mirador del Palau de la Música. Aquest establiment ha dissenyat una carta que uneix la cuina tradicional basca amb la gastronomia mediterrània, incidint en la importància del producte, i ho ha traslladat a “un espai emblemàtic amb unes arrels molt fortes, ancorades en la història de Barcelona”, explica Arriaga. El Grupo Sagardi va escollir el Palau de la Música Catalana per instal·lar un dels seus restaurants perquè creien que “concentra l’essència de la Barcelona d’arrel popular”. Això també els ha aportat estratègia i prestigi, ja que els obliga a treballar molt més “elegantment” i apostar per persones i productes de “moltíssim més nivell”. En el cas del Mirador del Palau de la Música “l’edifici és qui mana, nosaltres només intentem cada dia estar a un nivell similar al de l’edifici”, sentencia Arriaga. Un altre restaurant que s’ubica dins d’un edifici del llegat del modernisme català és Casa Calvet, un establiment El Mirador del Palau de la Música barceloní que va néixer l’any 1994. El seus propietaris tenien la intenció de muntar un negoci de restauració quan van trobar que la planta baixa de les antigues oficines d’un empresari tèxtil català, construïdes l’any 1899 per Antoni Gaudí, estaven en lloguer. De seguida van veure el potencial que tenia la casa, llavors encara força desconeguda. De fet, va ser el primer reportatge #05 edifici de Gaudí obert al públic, fet que va despertar molt interès entre els amants de l’arquitectura modernista. Malgrat que en alguns casos l’arquitectura pot atraure més que el restaurant, amb els anys Casa Calvet ha aconseguit fer-se un nom entre els restaurants de Barcelona. “Ens hem fet la nostra identitat pròpia amb la cuina que fem, però de tota manera no es pot dissociar el restaurant de l’edifici”, assegura Pilar Oyaga, directora del l’establiment, que recalca que és important mantenir l’harmonia i la sintonia entre tots els components del restaurant. Casa Calvet proposa una gastronomia mediterrània de base clàssica però modernitzada, “una cuina que ha d’estar a l’alçada de l’edifici, a l’altura de la creació d’un geni”, explica Oyaga. Tot i això, la directora assegura que estar ubicats en un edifici històric també té els seus inconvenients, com per exemple haver d’adaptar el servei a l’espai mentre que “hi ha restaurants que poden dissenyar l’espai segons el servei”. A Catalunya també abunden les masies que s’han reconvertit en restaurants de cuina catalana. En aquest sentit, Can Travi Nou i Can Cortada són dues de molt representatives de la ciutat de Barcelona que el Grup Travi ha convertit en restaurants. Can Travi Nou, el primer restaurant amb el que comença el grup l’any 1982, és una masia amb aire senyorial que data de 1700, mentre que Can Cortada, que forma part del patrimoni artístic de la Ciutat Comtal, neix com altres masies d’Horta al voltant d’una torre de defensa i l’any 1994 es converteix en restaurant. Josep Soler, el gerent de l’empresa hostalera, és conscient que “si tens una ubicació realment extraordinària però no la saps rendibilitzar, el restaurant té els dies comptats”. Per això, ells compten amb “un equip humà de primer nivell, una carta realment molt atractiva i uns productes de la més alta qualitat”, afegeix. La suma d’aquestes petites coses fan que el restaurant funcioni a gust de tothom i que captivi a personatges com Woody Allen, que va sopar a Can Travi Nou durant el rodatge de Vicky Cristina Barcelona, en la que, fins i tot, apareixen imatges de la masia. Cartes excepcionals en espais arquitectònics singulars Can Cortada Allium El Mirador del Palau de la Música. C/ Palau de la Música, 4-6. 08003 Barcelona Tel.: 933 102 433 www.gruposagardi.com Casa Calvet Casa Calvet. C/ Casp, 48. 08010 Barcelona Tel.: 934 124 012 www.casacalvet.es Can Travi Nou. C/ Jorge Manrique, s/n. 08035 Barcelona Tel.: 934 280 301 www.gruptravi.com/nou Can Cortada. Av. Estatut de Catalunya, s/n. 08035 Barcelona Tel.: 934 272 315 www.gruptravi.com/cortada Nuclo. Av. Joan Carles I, 58. 08908 L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) Tel.: 932 334 989 www.nuclorestaurant.com Allium. C/ del Call, 17. 08002 Barcelona Tel.: 933 023 003 www.alliumrestaurant.es A la recerca del nom conegut L’empremta d’un arquitecte de renom és, sovint, una altra manera de començar un projecte de restauració. És el cas del restaurant Nuclo, que es va inaugurar l’any 2007 a l’espai més noble de la Fira de Barcelona, al recinte de l’Hospitalet de Llobregat, renovada i ampliada per Toyo Ito. L’arquitecte japonès va dissenyar el vestíbul, els pavellons i l’espai on se situa el restaurant, la part més emblemàtica de la Fira. De fet, com assegura el cap de cuina, Jordi Narro, Nuclo “havia de ser, d’alguna manera, l’emblema de la gastronomia que es troba dins la Fira”, malgrat que el restaurant està obert sempre de dilluns a divendres, idependentment de si hi ha o no alguna exposició. En aquest cas, arquitectura i gastronomia s’uneixen en la cuina d’autor que elabora Jordi Narro i que es basa en elements similars als que inspiren Toyo Ito, la natura. Per això, donen molta importància al producte, intentant aprofitar sempre el que la natura els dóna a cada moment i adaptant-se a ella. A més, la carta incorpora matisos i tècniques de cuines d’arreu del món i, entre ells, molts tocs asiàtics, un altre nexe d’unió amb l’arquitecte. “Nosaltres tenim dues armes perquè el client surti satisfet: la cuina i el reportatge #06 servei. L’espai és un plus”, afirma Narro. També donen un valor afegit al restaurant Allium les il·lustracions de Javier Mariscal que llueixen a les seves parets. El local s’ubica en un edifici antic del carrer del Call de Barcelona, que conserva part de les parets de pedra de la construcció original, però que s’ha reformat introduïnt tocs de modernitat, entre ells els esgrafiats segell del dissenyador barceloní. En aquest cas, assegura el seu propietari i cap de cuina, Jordi Casas, “hem intentat sempre evitar que Allium sigui un restaurant Mariscal”. Tot i així és conscient de la importància que té una bona ubicació i un espai atractiu, ja que “l’important és que la gent entri i, després, si li agrada el menjar, ja tornarà”. Allium ofereix una cuina de proximitat que té molta cura del producte i que busca que “a través de la nostra cuina la gent sàpiga on es troba el restaurant”, assegura el cap de cuina. Al final, com explica Pilar Oyaga de Casa Calvet, “no se sap si el més important és gaudir de l’edifici o del menjar”. Tot depèn del moment i de la persona. Però el que sí és segur és que sempre s’ha tingut cura de l’espai com un element més que permet seduir els clients. Per Marta Fabián. Fotos: M. Noguer. J. L. Neichel, un maestro de los de siempre E El chef de origen francés Jean Louis Neichel (Estrasburgo, 1948) es uno de los grandes. Precursor de lo que hoy es elBulli, consiguió para el restaurante de Roses la primera estrella Michelin en 1976, apoyándose en la experiencia de la gastronomía francesa para convertirlo en un referente de alta cocina. Una apuesta tan arriesgada como la de abrir su propio negocio, el Neichel Restaurant, en una época (1981) en la que el mundo aún no había oído hablar de gastronomía catalana. Hoy, cuenta con una estrella Michelin y es el único restaurante de Barcelona seleccionado por la prestigiosa guía francesa Relais Châteu Gourmand. Neichel apuesta por un regreso a la tradición, con productos que se distinguen en el plato. Enamorado del Mediterráneo, en su carta no faltan las gambas de Palamós. Su concepción del plato: un lienzo en el que combinar colores, texturas y sabores. ¿Qué hace un chef francés en la Cataluña de los años 70? Aterricé aquí por accidente. Estaba trabajando en Dusseldorf (Alemania) y conocí al doctor alemán Schilling, propietario de elBulli, que entonces era un restaurante turístico de paella y sangría. El doctor estaba buscando un chef que levantara el nivel gastronómico del restaurante. Así que llegué aquí para cumplir ese objetivo como un futbolista: cedido por seis meses. Y ya lleva más de 30 años… Me enamoré de los productos del Mediterráneo y de una mujer. Me sorprendió ir cada día al mercado de Roses y comprar pescado fresco y marisco vivo. Es algo que antes nunca había visto, aunque trabajaba en un restaurante francés con tres estrellas. ¿Cómo transformó elBulli? Como no conocía la cultura gastronómica española y al llegar me di cuenta de que no existían demasiados restaurantes de alta cocina, copié el sistema francés y me adapté a los productos autóctonos. ¿Cómo surge la idea de abrir su propio restaurante en Barcelona? El propietario de elBulli no concebía el restaurante como un negocio gastronómico, así que no había posibilidad de ir más allá. Tras casi una década, di por terminada una etapa y decidí abrir mi propio restaurante en Barcelona, donde ya empezaba a surgir un interés por la alta gastronomía. El Neichel Restaurant enseguida se llenó de clientes –médicos, políticos, empresarios... –que nos conocían de elBulli, porque veraneaban en la zona de Roses pero residían en Barcelona. ¿En el Neichel son más de ciencia en los fogones o de cocina tradicional? Somos más de la tradición. Lo que ha hecho Ferran Adriá –de quien soy muy amigo– con elBulli no es fácil ni lo puede hacer todo el mundo. Pero si quieres que el restaurante sea un buen negocio, creo que debes saber qué quiere el cliente: ¿unas gambas a la plancha recién hechas o un sorbete en el que no se ven las gambas? ¡Me parece que a la mayoría le sigue gustando más ver las gambas! Sin embargo, la tendencia parece ser el sorbete… En parte es así, porqué actualmente la prensa apoya más la esferificación y la cocina molecular. Pero, cuando escuchas al cliente te das cuenta que ese tipo de cocina le gusta para comer un día, pero para repetir prefiere el producto que se reconoce y sabe como tal, aunque se presente con una decoración y una técnica depurada. Así, ¿qué caracteriza la cocina del Neichel Restaurant? Es una cocina de producto y con sabor mediterráneo. Usamos productos de temporada, por eso una de mis fuentes de inspiración es el mercado de la Boqueria de Barcelona. Además, mostramos los productos enteros, para que se puedan saborear tanto con el paladar como con la vista. “Un buen chef debe tener una buena preparación clásica para luego poder inventar nuevos platos” protagonista #08 protagonista #09 Seguir los pasos de un maestro re ad El hijo is ou nL ea eJ Ne ,a ario l, M e ich ña pa m co a p su la en d ¿Y qué nos recomienda de la carta en esta temporada? Cualquiera de los platos que llevan gambas de Palamós. ¡Son mis preferidas! Un tartar de lubina con erizo de mar o la Lubina Mario, con vermut y mostaza. Después de tantos años de profesión, ¿hay algo que aún le sorprenda? Me sorprendo todos los días, sobre todo descubriendo nuevos sabores y productos de otros países. Unos me gustan más y otros menos, pero siempre me sorprenden. ¿Y cómo ve a las jóvenes promesas de la cocina? Tienen otra mentalidad y muchos más estudios que los que somos veteranos. Además, han viajado más para conocer diferentes culturas gastronómicas y aprender otras técnicas. Los jóvenes tienen más capacidad para adaptarse a todas las tendencias, aunque en algunos casos también tienen ac cin co o om o. ord ab d un seg e od demasiada prisa por hacerse famosos o por hacer lo mismo que hacen los grandes pero con veintipocos. ¿Cuál es la fórmula para convertirse en un buen chef? Tener una buena preparación clásica para dominar lo más simple y luego poder inventar nuevos platos sobre esa base. Además, un buen cocinero debe probar lo que guisa antes de dar el plato por bueno. ¿Qué le parece que su hijo Mario siga sus pasos? ¿Qué ha intentado transmitirle de su experiencia? No sé si cuando tenía veinte años ya tenía ganas de ser buen cocinero o le influenciamos su madre (Evelyn Fuertes) y yo para que entrara en la escuela de hostelería, pero creo que ahora va por el camino de ser un buen chef y, como es muy creativo, se le dan muy bien los postres. Siempre he intentado transmitirle que, a pesar de ser un trabajo que requiere mucho esfuerzo y que no tiene horarios, te aporta muchas satisfacciones y te permite dejar volar tu creatividad. Esta es una profesión nada monótona. Y si no hubiera sido chef, ¿a qué se habría dedicado? Probablemente a pintar o, al menos, a una profesión creativa, seguro. Per Marta Aznar. Fotos: Joan Morejón protagonista #10 Seguir los pasos de un maestro como Jean Louis Neichel no es fácil y menos todavía si eres su hijo. Puede ser una presión añadida. Mario Neichel trabaja en la cocina codo a codo con su padre. A sus 28 años, considera que el Neichel Restaurant le queda aún un poco grande, aunque empezó haciéndose cargo de los postres y hoy ya está como segundo de a bordo dirigiendo la cocina. “Constancia y esfuerzo” son las dos lecciones más grandes que ha aprendido de su padre, por el que siente “admiración y orgullo”. Un lienzo en el plato ¿Qué tienen en común pintura y cocina? La composición visual de los colores en el lienzo y en el plato, respectivamente. ¿Su pintor favorito? Mi pintor desconocido favorito es un amigo de Roses, Martín Vergoñós. ¿Qué trasladaría de sus obras a un plato? Los colores y la luz del Mediterráneo, con una vajilla blanca luminosa y una presentación depurada, no muy cargada. Un Dalí en un plato seria… El carro de degustación de postres que hace mi hijo Mario. Así, ¿en la pared de su casa habría antes un Renoir o un Dalí? Un Dalí. Durante una época fue mi pintor favorito y también un buen cliente. Y en la mesa, ¿gastronomía francesa o catalana? Catalana, sin dudas. Plaers vora el mar L’estiu ens permet gaudir de petits moments irrepetibles, i molts d’ells els compartim amb el mar, relaxats en terrasses o restaurants amb aroma a sal. Alguns locals de la nostra costa ens conviden a tractar el mar en primera persona. M Més enllà de les terrasses i locals d’estiu efímers que cada any atrauen milers de turistes vora el mar, el litoral català compta amb un ampli ventall de bars i restaurants de tota la vida que ja formen part del nostre paisatge marítim. Compartir àpat o conversa vora el mar, o simplement gaudir en solitud del seu encant, és el que ens ofereixen els locals de costa. El Bar Cala Banys, a Lloret de Mar, és un dels paratges més màgics de la Costa Brava. Amagat entre la vegetació mediterrània pròpia d’aquesta zona des de 1967, descobrim un bar integrat dins la roca de la cala i amb una espectacular terrassa sobre el mar entre Lloret i Blanes. “És un paratge únic, en un entorn molt especial, en un racó de costa no edificat. Als anys 60 tothom edificava com volia, i nosaltres vam fer un local incrustat dins la roca, així que només es veu el frontal”, comenta Anna Rosa Fàbregas, propietària del Bar Cala Banys. Aquí no se serveixen menjars, és un bar obert des de primera hora del matí fins les tres de la matinada des de finals de març fins a finals d’octubre. Cerveses, copes, cafès, vermuts i tapes comparteixen espai durant tot el dia. La música és tranquil·la, chill out, per poder gaudir al màxim d’una bona a atj l P ri u N la Ca Els locals situats a peu de platja o en cales amagades ofereixen una complicitat especial amb el mar conversa a qualsevol hora. Tot i això, per Fàbregas, el millor moment per seure i relaxar-se a la terrassa de Cala Banys és “a l’hora violeta, quan es comença a fer fosc però encara no és nit ni dia”. Seguim a la Costa Brava, però arribem fins a Cadaqués. Allà es troba el Bar Boia, un dels locals més emblemàtics i històrics de l’Alt Empordà. Obert l’any 1947, el local està dirigit en l’actualitat per Pere Vehí, tercera generació del propietari originari. La Boia és un bar on prendre una cervesa i unes tapes al bell mig del passeig de Cadaqués, davant la seva magnífica mosaic #12 platja. “És un dels llocs més emblemàtics del poble”, comenta Pere Vehí. I el cert és que durant els seus més de 60 anys d’història han estat clients habituals de La Boia personatges il·lustres com Salvador Dalí, Josep Pla, J.V. Foix o Marcel Duchamp, entre molts d’altres. La terrassa segueix la vida del passeig i de la platja de Cadaqués sense cap tipus de música que intenti calmar el bramar de les ones. “Durant el dia, de la mateixa manera que canvien els colors de la badia de Cadaqués, canvien les sensacions de la terrassa”, afegeix Vehí. ys an B la Ca r Ba là ar m a sc E ’ L ta ole G La Locals mariners Bar Cala Banys Paratge Cala Banys, s/n Lloret de Mar (Girona) Tel.: 972 365 515 www.calabanys.es Bar Boia Passeig, s/n Cadaqués (Girona) Tel.: 972 258 651 De la llotja al plat A la costa tarragonina, a Salou, es troba el restaurant La Goleta. Emilio Vicente va inaugurar el local l’any 1985, un restaurant mariner situat a la mateixa platja de Capellans de Salou. Plats de peix que es poden gaudir a qualsevol dels seus tres ambients: l’interior del local, la terrassa coberta a peu de platja i la terrassa a cel obert. En els seus tres escenaris, el mar hi és present, tant a la taula com a l’entorn. Tot i que tenen obert durant tot l’any, és a l’estiu quan el mar incita a seure vora les ones per frisar amb un bon rap amb ceps i escamarlans, un dels plats destacats de La Goleta. “Les vistes, la situació i els nostres plats mariners són el que ens fa especials”, comenta Vicente. Ens aturem a Barcelona, on es troba L’Escamarlà, un restaurant situat al Passeig Marítim, a la platja del Bogatell. Hèctor Ramos, director de l’Escamarlà, comenta que és un restaurant ideal per menjar “paella, peix i marisc davant la platja, amb vistes al mar”. Els amplis finestrals oberts a l’estiu permeten gaudir del mar des d’una perspectiva privilegiada. També al Passeig Marítim, però al de la Barceloneta i a peu de platja, es troba Ca la Nuri Platja. A més de tot tipus de plats mariners –amb una recomanació especial per les closques– el que fa especial aquest restaurant és “ser al mig d’una ciutat com Barcelona en un restaurant sobre la sorra de la platja”, diu Meritxell Marrull, cap de relacions externes i de comunicació de Ca la Nuri. El restaurant, obert l’any 2003, té la garantia d’un estil culinari present a la ciutat des de 1962, any en que van obrir el Bar Nuria al barri del Poble Nou. La terrassa sobre la mateixa platja de la Barceloneta –increïble a les nits d’estiu– es completa amb un confortable interior de disseny des d’on la vista també és irrepetible. Per Laia Aranda. Fotos: cedides mosaic #13 Restaurant La Goleta C/ Gavina, s/n Platja Capellans Salou (Tarragona) Tel.: 977 383 566 Restaurant l’Escamarlà Passeig Marítim, 40 Platja del Bogatell Barcelona Tel.: 932 211 366 www.happy.es Restaurant Ca la Nuri Platja Passeig Marítim de la Barceloneta, 55 (a peu de platja) Barcelona Tel.: 932 213 775 www.entaulat.com Un am bie nte so fist ica do pa ra un ac art ae xq uis ita. racó del gourmet #14 Restaurante Lasarte El restaurante barcelonés de Martín Berasategui ofrece una simbiosis entre sabores vascos y productos catalanes D Desde 2006, la cocina de alto voltaje gastronómico de Martín Berasategui, también se cuece en la Ciudad Condal. En un entorno privilegiado y bajo los muros del Hotel Condes de Barcelona, se esconde el Restaurante Lasarte, un local nacido para permitir que en Cataluña se deguste la misma gastronomía que en un tres estrellas vasco. Concebido como una prolongación del restaurante que Martín Berasategui tiene en la ciudad guipuzcoana de Lasarte, su homólogo barcelonés cocina con las mismas técnicas que su hermano mayor pero se enriquece con productos de un mar diferente, el Mediterráneo. Solo cuatro años después de su apertura, el Lasarte se ha convertido en un referente gastronómico indiscutible de Barcelona. La fórmula del éxito: una minuciosa selección de los platos estrella de Martín Berasategui, cocinados con la eficiencia de Antonio Sáez, al mando de la cocina, y el perfeccionismo de Josep Villodre, en la dirección de la sala. Pasiones enfrentadas La historia del Lasarte comienza como el mejor de los relatos de amor. Corría el año 2004, cuando un joven Antonio Sáez decidía dejar su exitosa carrera en el restaurante vasco de Berasategui para perseguir el amor hasta Barcelona. El destino y un currículum inmejorable, hicieron que el chef vasco le confiase el ambicioso proyecto de su nuevo restaurante en Barcelona. Así es como en 2005, Álex Garés y Antonio Sáez, tomaron las riendas del restaurante del Hotel racó del gourmet #15 Condes de Barcelona, el Talasa, para reformarlo y abrir el prestigioso Lasarte, en enero de 2006. Solo 10 meses después, recibieron la primera estrella Michelin, y en noviembre de 2009, ya con Sáez al frente de la cocina, la segunda. Hoy, cuatro años después, se han superado todas las expectativas, algo que nadie podía augurar cuando decidieron hacerse un lugar en la difícil ruta gastronómica catalana. “Me arriesgué y acerté. Sabía que apostaba a caballo ganador”, asegura Sáez. Aquella difícil decisión es hoy el mayor acierto de su vida, una determinación que le ha recompensado con dos estrellas Michelin, “dos hijos y un matrimonio feliz”. Referente estético y gastronómico Sin dejar de lado sus raíces vascas, el interior del Lasarte se enmarca en el pasado más modernista de Barcelona, representado en las paredes por los adoquines de Gaudí que componen el suelo del Paseo de Gracia. Con capacidad para solo 35 comensales, “para mantener mejor la esencia”, el restaurante se organiza en tres espacios íntimos y cómodos. Cenar en el Lasarte resulta una experiencia gastronómica única. En una atmosfera sofisticada, la sobriedad del mobiliario y de la iluminación, permiten concentrar todos los sentidos en el plato, dando el máximo protagonismo a los sabores y las texturas que Antonio Sáez prepara con delicadeza y perfección. De hecho, pese a pertenecer al hotel, el restaurante mantiene su identidad y se nutre de sus propios clientes. 100% Martín Berasategui Bajo la exitosa ecuación Berasategui, que equilibra productos y cocciones, el Lasarte combina platos clásicos del chef vasco con otros más actuales, que se sirven en los dos restaurantes simultáneamente. “La carta es poco extensa pero muy escogida, no hacemos filigranas y damos mucha importancia al producto, a su sabor, su textura y a una buena cocción”, asegura Sáez. En el Lasarte, por 105 euros, los amantes de la buena cocina pueden deleitarse con el menú degustación, compuesto por 14 de los mejores , rro e e b d de ma ojo a l re n rofi ; y c e hi rofila de s o l a n c zana nelao de clo inuto, l las o c n ro d y m tra y ma cint el licua rbas un uamos go de s c s u O la li ie o el j quilla las sh em u c ac os la mix, amos ante el h ú r o, r o ero eam pa err nm rm ador El gannoche a de un sayuno y con deegustación d c menú da Xeerso n o F a m en ll último nú de platos de la gastronomía española. De rc Vall Pa 07-127 (Bcn) entre ellos, Sáez ada, 1 Arrabass / C destaca la gamba roja templada con flan cremoso de erizos de mar, caviar de leche de oveja y almendras. Aun así, el plato que hace sus delicias es un Berasategui del año 92: el milhojas caramelizado de manzana verde, foie gras y anguila ahumada. “No quiero que nadie se vaya del Lasarte sin probar este trocito de foie gras”, afirma. Para Antonio Sáez, capitanear el Lasarte le ha hecho una ilusión indescriptible pese a que “ha sido un camino duro, con mucha competencia, que hemos hecho con humildad”. El restaurante ha sabido combinar el saber hacer de los dos chefs, Sáez ha ido adoptando la manera de hacer los platos de Martín, adaptándolos a sus conocimientos de cocina y a los productos de Cataluña. “Berasategui ha sido un excelente maestro, tanto en la cocina como en la vida”, concluye. Habiendo alcanzado todos sus retos, Sáez mira ahora hacia al futuro con la tranquilidad que otorgan dos estrellas Michelin y la incerteza propia de un restaurante novel. Para el galardonado chef, la mejor manera de defender la segunda estrella es apuntar hacia la tercera, trabajando a diario y haciendo platos cada día mejores, siempre “intentando no morir de éxito”. s. u e m e re Pri lanqu la Th ,p os el p inuto ir ión dam de d r B m c rv o . a r u s he co sp inu o. S el ve rro cin mos mos be samo cont d e , t a ja s ete lota ran rific de pa .A os s cla a cha a, du y lo nte m a y lo m t l e a o e l n , m os n c o e a a i m l o c ol jill lan jam im nr da me a ceb pio e ino b egui on p s de uido l v S s c os, lo el líq de el a s el ás. do lo y dimo os m enta ervid mos mos ar l i a t h ra or tom Aña inu ndim rific ez 0g ab o m s co Una v y cla e 15 ra el eboc n ci Pa , la c ne rvir. os ión d se o. jillo am e c nid el ajo ezcla s. me os h ras opor e t g s o s lo de na pr go ob inojo, . La m inut y jam de , los m u h e ju s l s co l i r n e o o e o a e c d , d s n fri en ltante r litro tamo n bru rante e de pués s r h u e y u o e c o s d p s e a c e D l r o , a . el ra ma itron e oliv os la más olam de cla e r c c las la c y la eite d ñadim nutos , los co mos a c , a 0 mi ntes as l n llet en a ra ó s 2 ie o do ci 0g a ua ocer red ndim 25 Cuan jil. og n g i h t n n c i re r. s s on re , fu ae A c jamo os lo abar ua frí enfria el pe c e d s g s a d o o t a o lo ra m o Por Nuria Mañá. Fotos: Joan Morejón os Pa as en dejam ñadi lat ram os. l p de a d s u e a t e j a i l r tr am emo o y ars nta ad r licu ras iniz na mo raniz los cado e ost gelat a nza r r g a l a s e d o m P pe gua ed ea os de nc a em nes lred ras. e r i a e d m d st su en sto co et eo ba ya d nd nco tra ua i do s os ag to sc a l e a o l d nte la os a em np e n i m i n u t a o d cu En la, p ela loc gre de rú uilla fi co la g o , n r y I a jo im clo 0g teq o nc ino l 5 man uerr i. E s el h o s r e t r d e p ama e fu o d b g im r de 75 verde ad en eta añ 0 g es l l pio eboll jo 5 a s n l a l c l l ij llo o e o ea l eb me g d 8 g d eite mil de l 2 c l to 150 ac l g l k as anco jo l ela g de reji n l 3 alot l o pe o o r b 0 n t i i e h 2 c d ino de h de c ad ol 0 g pesc l 6 de v 0 g 50 g e coc s l 1 g e 2 0 d 5 d a l l2 rto str he l7 e o y cua lec d e g d agua cola 00 a e l 2 0 g d l un 25 l racó del gourmet #16 Lasarte Mallorca, 259. 08008 Barcelona Tel. 93 445 32 42. www.restaurantlasarte.com Horario: abierto mediodía y noche de martes a sábado de 13:30 a 15:30 y de 20:30 a 23:00 h. Estrella Damm, la cerveza de Barcelona Sopars amb estrelles Cultura Diseño Barça ’ Barcelona 92 Desde 1876, Estrella Damm forma parte de la ciudad y con ella ha vivido sus mejores momentos. Te proponemos un recorrido por la Barcelona de Estrella Damm. ¡Saboréalo! Made in BCN. En 1905 se inaugura la fábrica de la calle Rosselló con el nombre de “La Bohemia”. Y del centro de Barcelona al mundo, porque si Estrella Damm es la cerveza líder en la ciudad, en el extranjero se la conoce como “The beer of Barcelona”. Deportes. Estrella Damm ha apoyado a la ciudad en sus grandes acontecimientos deportivos. En los Juegos Olímpicos de Barcelona ’92, Cobi nos invitaba a una cerveza bien fría. Tampoco se olvida de los Mundiales de Atletismo de este verano. En la actualidad patrocina el F.C. Barcelona, el RCD Espanyol y la Barcelona World Race. El barco de Estrella Damm ha conseguido además el récord de navegación oceánica a vela entre Nueva York y Barcelona. Diseño. La cerveza de Barcelona con los mejores diseñadores locales. Custo, el diseñador barcelonés más internacional, ha creado varias botellas Monoblock de Estrella Damm. Cultura. Siempre con los grandes acontecimientos culturales y de ocio de Barcelona: desde el patrocinio de los Castellers hasta las Festes de la Mercè, las del barrio de Gràcia o el Fòrum de les Cultures de 2004, sin olvidar festivales de música como el Sònar o el Grec. Sopars amb estrelles, en el Observatorio Fabra, es otra de las iniciativas culturales en las que participa Damm. Cine. Gracias a Woody Allen, el mundo descubrió en la película Vicky Cristina Barcelona que aquí se tapea con una Estrella Damm. Marc Recha también rodó varias escenas del Petit indi en la fábrica de Santa Coloma de Gramanet. Por Laia Aranda. Fotos: cedidas La fábrica Vicky Cristina Barcelona Espanyol Barcelona World Race móncervesa #19 La innovación, el mejor reclamo N No hay excusas. En la restauración, como en muchos otros sectores, toca remangarse y activar las neuronas para evitar quedarse atrás y perder competitividad. Ahora más que nunca, la innovación se perfila como el mejor camino para conservar a los comensales fieles y, sobre todo, atraer a otros. Se necesitan buenas ideas que identifiquen y satisfagan las necesidades del consumidor, pero que, además, generen valor añadido y hagan destacar un determinado local de la competencia. Joan Ramis, director de Operaciones e Innovación de la escuela de negocios ESADE, está al día de las grandes tendencias en hostelería y restauración, un sector que, según afirma, “siempre ha sido muy inquieto”. En bares y restaurantes, las novedades del momento se encuentran en todos los rincones. Producto: vuelta a los orígenes “Resulta sorprendente que un concepto tan de futuro como la innovación, se ponga en práctica actualmente para volver al pasado, a los orígenes, a las raíces”. Son palabras de Daniel Brasé, de la Federació Intercomarcal d’Hostaleria i Restauració, que detecta en el sector una revalorización de los productos de la tierra. “El cliente quiere comida tradicional”, como la butifarra catalana, las judías de Santa Pau o los guisos que más recuerdan a los de la abuela. “Pero también –añade Ramis- alimentos frescos, ecológicos, sanos, saludables”. Todo, pasándolo por la batidora de iniciativas como los restaurantes Km0 (que elaboran cartas y menús únicamente con ingredientes de la zona) y las técnicas más creativas. Técnica: ciencia en los fogones El mérito de “meter la ciencia en la cocina” se le ha de atribuir, según el profesor de ESADE, a Ferran Adrià. El cocinero catalán ha conseguido, de la mano de su deconstrucción, su esferificación y el empleo del nitrógeno líquido, que veamos las bambalinas de un restaurante como un laboratorio destinado a descubrir nuevos sabores y contrastes. Su ejemplo ha sacado a la palestra gastronómica a una generación de chefs que, cada uno a su manera, reinterpretan la cocina; pero además ha impulsado algunas iniciativas en este sentido. Es el caso –dice Ramisde la Fundación Alicia, que combina alimentación y ciencia con fines sociales y culturales, promoviendo, por ejemplo, estudios sobre la nutrición o proyectos para divulgar hábitos saludables. Ambiente: el valor del interior Sin embargo, hoy en día comer o tomarse algo forma parte de una experiencia global dirigida a estimular los sentidos. Por eso, el diseño del espacio interior y el ambiente cobran muchísima importancia en la restauración. ¿El local está en una zona de oficinas? Entonces los asientos pueden ser formació #20 Ahora hacen falta buenas ideas que identifiquen y satisfagan las necesidades del consumidor y que, además, hagan destacar un local de la competencia taburetes, que no invitan demasiado a quedarse, y la luz, abundante. ¿O por el contrario se quiere ofrecer un sitio romántico donde refugiarse por la noche? Puntos tenues de iluminación, colores intensos en las paredes y una buena música son las claves del éxito. Procesos: nuevos servicios Otra manera de innovar es la forma de ofrecer el producto a los clientes. Ocurre, por ejemplo, con la comida servida a domicilio. Mientras antes las empresas servían el almuerzo o la cena –fast food– en casa, ahora proliferan las que transportan, incluso a lugares de trabajo, platos mucho más elaborados. Además, aumenta cada vez más el protagonismo del cliente: con el self service (autoservicio), éste hace las labores de camarero; mientras que en iniciativas de co-producción (locales que venden productos precocinados), actúa en la última parte del proceso de elaboración. “En cierta medida, ejerce de cocinero”, afirma el director de Operaciones e Innovación de ESADE. Publicidad y propaganda: cómo darnos a conocer “Más que el marketing y la publicidad, disciplinas desarrolladas por la empresa, es la propaganda, que la promociona a través de acciones ajenas a ella, la que tiene mayor éxito y credibilidad actualmente”, añade Ramis. Como ejemplos más claros de este tipo de innovación, pone los premios, “que divulgan el trabajo de chefs y empresas de restauración sin un esfuerzo específico por su parte”. Por Eva Cervera. Fotos: Joan Morejón / cedidas “La innovación con cabeza” Con más de 30 años de experiencia, el Neichel restaurant, ubicado en el barrio barcelonés de Pedralbes, es un ejemplo de innovación de producto, pues ofrece “los mejores productos de la zona” elaborados con las técnicas más actuales. Su chef y fundador, el francés Jean Louis Neichel, dice poner en práctica, sobre todo, “tiempos de cocción más cortos que los de antes, para no machacar la materia prima” y la reducción de azúcar en los postres. “El paladar del cliente ha cambiado”. Refiriéndose al servicio, pone el énfasis en el número de platos. “La curiosidad de las personas ha aumentado, por eso prefieren probar cuatro platos más pequeños que comer dos grandes”. Así, afirma, surgen los menús degustación y las tapas. “La innovación en todos los ámbitos es importante, pero se tiene que hacer tras un análisis previo, con cabeza”. formació #21 “Comer, comprar y conocer” La Llavor dels Orígens cuenta con cuatro locales en Barcelona que recuperan platos populares. Desde hace 10 años, promueve –según su fundador, Mauricio Fita“el consumo de las recetas de siempre en un ambiente desenfadado y con la mejor relación calidad-precio”. Ahí, dice Fita, radica su innovación, pero también en toda una serie de iniciativas destinadas a comunicarse con el cliente y a hacerle partícipe de una experiencia más global: comer. Se trata de satisfacer no sólo el cuerpo, sino también la mente. Por eso, La Llavor dels Orígens tiene una activa web y fomenta el espacio de debate en sus foros; organiza actividades como los concursos de manteles, que se acercan, de una manera sencilla y creativa, al consumidor; y la revista publicada en cuatro idiomas –catalán, castellano, inglés y francés– difunde acontecimientos y curiosidades sobre la cocina catalana. La receta secreta tiene tres palabras: “comer, comprar y conocer”. ¿O es que no es divertido saber que hubo un tiempo, hace ya más de 100 años, que se trataba al cerdo como a una persona, e incluso se le ajusticiaba? El nou videoclip d’Estrella Damm reivindica els encants mediterranis Indrets únics, una gastronomia excepcional, festes populars, nits màgiques. El nou videoclip d’Estrella Damm, que s’emetrà durant l’estiu a les principals cadenes de televisió, convida a gaudir d’aquests tresors del Mediterrani. Quatre joves es coneixen durant la revetlla de Sant Joan a Cadaqués, a la Costa Brava, i viatgen en veler fins a Menorca, on viuen intensament les tradicionals festes de Sant Joan. Dies de platja, postes de sol, festes a l’aire lliure i concerts són alguns dels bons moments que gaudeixen al costat d’una Estrella Damm ben freda. Un tema estiuenc Aquest any, Estrella Damm ha escollit, per la seva originalitat i frescor, la cançó Applejack del grup australià The Triangles, que convida a gaudir d’allò que tenim més a prop. Els australians Julie, Matt, Eleanor, Katherine i Robert defineixen la seva música, sempre carregada de bones vibracions, com una barreja de pop psicodèlic, indie-rock i folk guitarrer. Després de dos discos produïts de forma independent, l’any 2005 The Triangles van llançar l’àlbum Magic Johnson amb la discogràfica Half a Cow Records. Un dels singles d’aquest disc era Applejack, que es va convertir en un petit fenomen local. Enlluernats pels paisatges, la gastronomia i les festes populars del Mediterrani, els components del grup comenten: “Això no ho tenim a Austràlia”. Tot i així, se senten molt identificats amb la història del videoclip: “El que hem viscut durant la gravació comparteix la mateixa essència que la nostra cançó: passar-ho bé amb les coses senzilles i compartir aquests bons moments amb aquells que estimes”, expliquen. Estrella Damm Inedit sorprende en el Salón Club de Gourmets Estrella Damm Inedit estuvo presente en la 24a edición del Salón Internacional Club Gourmets de Madrid, la feria de alimentación y bebidas de alta gama más importante de Europa. La cerveza, creada por Ferran Adrià, Juli Soler y el equipo de sumilleres de elBulli, Ferran Centelles y David Seijas, tuvo un espacio exclusivo, el Gastrobar Inedit, donde demostró las cualidades que la convierten en una alternativa perfecta al vino en las mesas de los restaurantes. Maridaje selecto En el Gastrobar Inedit, las sumilleres Rut Cotroneo (Restaurante Ferrero) y María José Huertas (La Terraza del Casino) maridaron Estrella Damm Inedit con las tapas más innovadoras de los chefs actualitat damm #22 Paco Roncero (La Terraza del Casino y Estado Puro) y Alberto Chicote (Nodo y Pan de Lujo). Las sumilleres ofrecieron catas guiadas. Así, acompañando un esturión ibérico ahumado o una coca de sardinas, demostraron la idoneidad de Estrella Damm Inedit tanto en las comidas informales como en las ocasiones más especiales. Els de 6 pguanyadors d’Estr ales de pà de el darrerla Damm del l númer Queviu o res Re d Granja Inglés. on. C/ Rossel ló, 21 C/ Olz G Bar Ca ufo. C/ Enten inelles, 10-129 (Bcn) l (Bcn) M ingo. C ça, 303 (B Els tran cn) / B quils ruta Niu d’O. Avda. Barberu, 69 (Sabadel r. C/ Bal à, 329 l) (Sant Jo tasar Espada,(Sabadell) an Des 40 pí) El spot más auténtico de Voll-Damm Veri rep un premi Best Pack Veri suma al seu palmarès un nou reconeixement: el premi Best Pack de plata a la categoria Best PromoDirect, que reconeix les millors accions de màrqueting promocional, directe i relacional de les marques d’alimentació i beguda. La campanya premiada és la promoció en la que Veri regalava trineus dissenyats per Volkswagen en motiu del 20è aniversari de la carrera Pirena, que la marca patrocina des de fa anys. La campanya, realitzada per l’agència ÚBICA, volia donar a conèixer aquesta prova de mushing, que exemplifica els valors de respecte per la natura, defensa del medi ambient i vinculació amb els Pirineus, uns valors que comparteix amb Veri. Com a marca premiada, Veri va estar present a l’espai Best Pack del saló Alimentària, celebrat a Barcelona al març. “Doble o nada”. Este es el lema de la última campaña televisiva de Voll-Damm. El spot de la doble malta de Damm hace alusión directa al carácter del consumidor de Voll-Damm y a su actitud real ante la cerveza: una persona a la que le gusta el sabor y cuerpo intensos de la cerveza y que, en ocasiones, prefiere no tomar nada a tomar otra cerveza que no sea Voll-Damm. De hecho, Voll-Damm, que este año celebra su 55 aniversario, se clasifica como una cerveza extra, con un porcentaje de materia prima de un 17% (extracto seco primitivo) y una graduación alcohólica del 7,2% vol. La campaña, que ha sido realizada por la agencia Villarrosàs, se ha emitido durante los meses de abril y mayo en las televisiones nacionales y regionales, y se ha reforzado con un plan de acción on line. Estrella Damm en el Madrid Open 2010 Estrella Damm ofreció un espacio exclusivo, el “Estrella Damm Lounge”, a los fans del tenis que fueron al Madrid Open, el pasado mes de mayo. Por el lounge pasaron personalidades del mundo del deporte, la música y el cine, como Iker Casillas, Cristiano Ronaldo, Ángel Nieto, Paz Vega y Marta Sánchez. Los asistentes pudieron degustar algunas de las cervezas de la carta de Damm, como Estrella Damm Inedit. Los que eligieron la cerveza creada por Estrella Damm junto con Ferran Adrià y el equipo de elBulli, fueron obsequiados con las tapas gourmet que habían triunfado días antes en el Salón Gourmet de Madrid. El “Estrella Damm Lounge” también acogió la fiesta oficial de los jugadores del torneo, así como actuaciones musicales en directo. La que puso punto final al acontecimiento fue la del grupo The Ellas, cuyo vocalista es el actor Luis Tosar. Quatre dies d’IN-SOMNI Després de passar per Barcelona, Tarragona i Lleida, el Festival Itinerant de Música Independent IN-SOMNI va arribar a Girona carregat d’energia i, com sempre, amb un cartell de luxe. Durant quatre dies (del 13 al 16 de maig), de la mà d’Estrella Damm, van passar per l’escenari instal·lat als Jardins Fora Muralla i per l’Auditori de Girona, grups com Delafé y Las Flores Azules, Affoniks, The Cinematics, Delorean, Joe Crepúsculo, The Primitives, Radical Animal Beat, entre d’altres. actualitat damm #23 Veri embotella el Pirineo La edición Natura colabora con WWF para la conservación de la fauna pirenaica El agua Veri nace en el Valle de Benasque, en pleno Pirineo de Huesca, en un paraje excepcional donde habitan algunas especies de animales únicas. Las mariposas glaciares, el sarrio pirenaico, la ardilla roja y el oso pardo son cuatro de estas especies que habitan los Pirineos y que han sido protegidas para asegurar su pervivencia. Con el objetivo de colaborar en su conservación, concienciar al consumidor y darle a conocer estas especies autóctonas del Pirineo, Veri lanza la edición limitada Natura cuyas botellas han sido decoradas con motivos inspirados en estos cuatro animales. Se trata de una colección solidaria, pues por cada botella que el consumidor adquiere está colaborando con la organización WWF en un proyecto de reforestación y conservación de la fauna pirenaica. La edición limitada Natura de Veri presenta un diseño diferente para cada estación del año: en primavera, las botellas han sido decoradas con ilustraciones que representan las distintas clases de mariposas glaciares que revolotean en el Valle de Benasque; en verano, los Nuevos envases con PET reciclado de Veri Innovación al servicio del medio ambiente Innovación y ecología son una prioridad para Veri. Por ello, se ha convertido en la primera marca española que utiliza PET reciclado en la fabricación de todos sus envases de 1,5 litros. Concretamente, cada envase de 1,5 litros de agua Veri está utilizando un 25% de este material. Según explica el director de aguas del Grupo Damm, Francesc Lluch, “desde Veri invertimos en innovación para la implantación de nuevos materiales y tecnologías que reduzcan al mínimo nuestro impacto medioambiental, sin renunciar a la practicidad y calidad del producto final”. De hecho, esta es una iniciativa más del compromiso medioambiental que la marca lleva a cabo desde hace años y que se ha visto reflejado en múltiples acciones, como la reducción progresiva del gramaje en los envases de PET o la incorporación al Sistema Integrado de Gestión de Envases de Ecoembes. actualitat damm #24 protagonistas son los sarrios, unas pequeñas cabras montesas; mientras que en otoño e invierno serán las ardillas rojas y los osos pardos, respectivamente, los que darán color a las botellas de agua de Veri. es nador Los gapacks de ial de 10 ida espec n e i b nvdee Veri del ro núme cn) último C/ Argullos, 77(B(Bcn) 4 puertas. u Coberta, 2 , 36 (Bcn) ia rante 5 Cre Restaukfurt 6+1. C/ . C/ Septiman cn) Fran Septimania àpols, 95 (B ació (Bcn) . ut N Bar rest Bar Niko. C/ Sicilia con Dipataró) . C/ 6 (M a Yuste n. C/ Colón, (El Masnou) sa rí e c e Cerv Hotel Coló MasnouSabadell-Terras Port del 9 a. Enrico. la Viña. Ctr . del Celler, 2 nte Rbla ra r. u a lle st Re el Ce ugat del V. ) , 15 d fè a C (St. C / Catalunya í) Bar. C Dublin (St. Joan Desp Cuida’t amb i Desafia les onades amb una bona hidratació El surf és un esport d’alta intensitat. Per això cal estar preparat físicament. Una bona dieta i mantenir-se hidratat són les claus per tenir una musculatura en bones condicions i evitar lesions Una bona hidratació El magnesi és bàsic en la dieta del surfista i d’aquest depèn, en gran mesura, el bon funcionament de la musculatura. De fet, la carència d’aquest mineral pot provocar lesions de tipus muscular (rampes, trencament de fibres) i també dels tendons (tendinitis). Per això cal seguir una alimentació rica en magnesi (marisc, espinacs, fruita seca) i beure molta aigua. L’aigua de Veri és rica en minerals i bicarbonats naturals, i assegura una bona hidratació ajudant l’organisme a recuperar els minerals perduts a causa de la sudoració, que en el surf és quasi imperceptible però important. La deshidratació disminueix la flexibilitat i l’elasticitat de la musculatura i, per tant, limita el rendiment físic. Per contra, una perfecta hidratació, abans, durant i després de l’exercici, millorarà el rendiment. Per Vanessa Pérez. Foto: © aleksandar velasevic mBidaars Dam t conv e tres a en eln u als c3e0n0 125 iepsasrtioicnip s amb rar l 902 r millo s5s Truca ad’una de lenal per podencia. tè o is rs s e p re sorteig nt de i r do itat rà dava ig es fa entrenateva flexibil . El sorte la l de 20102010. lio ju de pales s de 6 amm r o d a any lla D Els gudel d’Estreú merocn) à n p r de rre 41 (B del da al.C/ La Ramblelas,, 15 (Bcn) 15 l de : fins el de julio icipació notari el dia 20 vida sana en forma #25 ct e *Subje ac ion s itac rant Ide Sant Car cn) Restau ctricidad. C/ ilamarí, 29 (B cn) Bar Ele r Chiqui. C/ Via Júlia, 165 (B a V B / Casita. ntro. C Bar Ce estaurant Lat, 14 (Bcn) R e Pique C/ Jaum .. de part in v * Data les La pràctica del surf requereix un bon nivell de força ja que bona part del temps el surfista està remant, mar endins a contracorrent, per desplaçar-se allà on vol agafar l’onada per després dorsals. A més, és aconsellable nedar a una intensitat mitja durant 30 minuts abans de saltar a dominar les onades. en Millorar el rendiment posar-se de peu damunt la taula per planar-la. Per aquest segon pas és molt important la flexibilitat ja que la rapidesa amb què et poses de peu determina els posteriors moviments i maniobres damunt la taula. Ara bé, també és necessari tenir una bona resistència cardiovascular i muscular, només així és possible reaccionar, amb velocitat d’acció sense perdre la concentració, i evitar distraccions que poden suposar una mala caiguda. La flexibilitat i la concentració es poden treballar en sessions de ioga i estiraments assistits, tant abdominals lumbars com exercicis de resistència de cames, pectorals i de s Cada vegada és més habitual practicar surf a les nostres platges, ja sigui hivern o ple estiu. De fet, al Mediterrani la millor època per practicar aquest esport és de setembre a finals de maig, que és quan el mar brinda les millors onades. El surf és una activitat d’oci, però també un esport de risc i requereix d’una gran tècnica i aptituds tant físiques com mentals. ica nd si i on ic d on Agenda música, ocio y deporte con Damm VERANO 2010 Sopars amb estrella Cenar bajo las estrellas en una de las terrazas con mejores vistas de Barcelona. Esta es la propuesta de Estrella Damm Inedit y el Observatorio Fabra para las noches de verano. Tras la cena, una visita al museo del Observatorio para ver las estrellas a través de uno de los telescopios más antiguos de Europa. Del 15 de junio al 22 de septiembre. Barcelona. Más información: www.observatorifabra.com Festival Castell de Peralada El festival, patrocinado por AK Damm, llega a su 24ª edición sin perder ni un ápice de su carácter y de la calidad que lo ha convertido en uno de los acontecimientos del panorama musical catalán más prestigiosos. En esta edición, por el castillo de Peralada pasarán Joan Manel Serrat, Miguel Bosé, Norah Jones y Jorge Drexler. Fiel a su compromiso con el género lírico, también se podrá disfrutar de la ópera bufa Don Pasquale de Gaetano Donizetti, Tosca de Puccini y el Réquiem de Verdi. Del 16 de julio al 15 de agosto. Peralada. Más información: www.festivalperalada.com JUNIO PopArb Arbúcies vuelve ser el escenario de las bandas catalanas de música independiente. Propuestas creativas made in Catalunya desfilarán por distintos espacios singulares de esta localidad gerundense. Sanjosex, Joan Colomo, Mujeres y Tarántula son algunas de estas propuestas. 25 y 26 de junio. Barcelona. Más información: www.poparb.cat Festival de Jazz de Vitoria Voll-Damm sigue acompañando al Festival de Jazz de Vitoria-Gasteiz. Son ya 34 ediciones del mejor jazz. Este año, el plato fuerte es Paco de Lucía. También destacan Chick Corea, ganador de 12 premios Grammy, y Buddy Guy, que ha influido en artistas como Eric Clapton, Steve Ray Vaughn o Jimi Hendrix. Del 11 al 17 de julio. Vitoria. Más información: www.jazzvitoria.com Cruïlla BCN Sin fronteras musicales es el lema de la tercera edición de Cruïlla BCN, que este año traslada sus escenarios al Parque del Fórum y apuesta por las músicas urbanas con raíces y las nuevas sonoridades. Ben Harper es el artista destacado de esta nueva edición del festival, así como Macaco, Albert Pla y D’Callaos. JULIO 16 y 17 de julio. Barcelona. Más información: www.cruillabarcelona.com Faraday SEPTIEMBRE Festes de la Mercè Por séptimo año consecutivo, el festival de música independiente Faraday congregará en el Molí de Mar de Vilanova i la Geltrú a artistas internacionales destacados como Jeff Tweedy, The Wedding Present o Clem Snide, y a artistas nacionales como Los Punsetes, Mujeres, Hello Cuca o El Petit de Cal Eril. Como cada año, las Festes de la Mercè convertirán las calles de Barcelona en un gran escenario que desbordará ritmo, diversión y tradición. Al lado de la ciudad en estos días tan especiales, Estrella Damm organizará por quinto año un gran concierto en la antigua fábrica de la calle Rosselló. Del 2 al 4 de julio. Vilanova i la Geltrú. Más información: www.faraday.tv Del 23 al 26 de seteptiembre. Barcelona. Más información: www.bcn.cat/merce agenda damm #26 La Colònia Güell, records d’infància de Una parada per fer una bona Estrella Damm Love of Lesbian “U “Un oasi enmig de la densitat que envolta Barcelona”. Així és com Santi Balmes, vocalista del grup Love of Lesbian, descriu la Colònia Güell, un lloc que amaga els records més tendres de la seva infància. Immers en plena gira del disc 1999 i a punt de començar el recorregut pels festivals d’estiu del país, en Santi sempre troba un moment per portar les seves filles a la Colònia. Tot i que actualment viu a Sant Vicenç dels Horts, el seu vincle amb aquest indret segueix sent molt estret. Aquest és el municipi on van viure el seu avi i el seu besavi, on va néixer el seu pare i on va passar els seus estius més innocents. Un indret fora del circuit Gaudí, però que esdevé una visita obligada per als amants de la seva arquitectura. “Un municipi aliè a l’evolució, que respira història i que no té ni temps ni època”. El modernisme menys conegut Situada a Santa Coloma de Cervelló, la Colònia Güell és un llegat de la revolució industrial que va crear un sentiment de pertinença únic en aquells que hi van treballar i viure. Per en Santi, el dia perfecte a la Colònia comença baixant a peu des de l’estació per trobar-nos de cara amb la Torre de Sabana, un castell medieval construït com a torre de guaita. Des d’allà, el camí continua pel bosc i culmina a la Cripta de Gaudí, el veritable atractiu de la Colònia i “un tresor arquitectònic”. Després, Balmes recomana seguir caminant per un dels dos carrers principals i voltar pel nucli urbà. L’escola modernista i la Casa del Secretari són dues visites obligades. A l’hora de dinar, Balmes recomana apropar-se a la plaça Joan Güell, on es troba l’escultura del comte i el mític bar Ateneu, intacte des de la Guerra Civil. Un local on seure a la terrassa per deixar passar el temps com ho feia el seu avi l’any 1940. Per acabar el dia, ens proposa sortir al límit de la Colònia per gaudir de la posta de sol des d’un camp de blat i acabar el dia sopant a El Capritx per degustar els millors productes de la terra. Per Nuria Mañá. Fotos: cedides Santa Coloma de Cervelló. Restaurant El Capritx: C/ Reixach, 16. Tel.: 936 307 652. Bar-Restaurant Ateneu: C/ Joan Güell, 5. Tel.: 936 613 111. Bar Sport: C/ Barrau, 4. Tel.: 936 406 088. Un salt al passat. La Colònia Güell és el racó preferit de Santi Balmes, un lloc ple de records que el fan viatjar als anys 30, on la tranquil.litat i la pau més extrema només queden interrompudes pel repicar de les campanes de la cripta Gaudí. Un indret on té la sensació de ser aliè a l’evolució, un oasi perfecte per evadir-se del rebombori dels concerts i de les fans. No et perdis 5. Les festes del Modernisme a l’octubre. 1. El Museu d’història del tèxtil a l’antic cinema Sant Lluís. 2. El pas del temps des de la terrassa de l’Ateneu. 3. Un sopar de qualitat a El Capritx. 4. Una posta de sol a l’agost. Com arribar Agafem la BV-2002 fins la sortida que hi ha entre Sant Boi i Santa Coloma de Cervelló. També podem arribar en ferrocarril des de plaça Espanya. N-340 Autovia del Nordeste B-23 Sant Feliu del Llobregat N-340 A-2 B-23 E-90 Sant Coloma de Cervelló Sant Joan Despí Colònia Güell A-2 Foto: Consorci de la Colònia Güell / cedides Sant Boi del Llobregat rodamón #27 de la mà de... Bojan Krkic DAMMBARS Té l’honor de ser el jugador més jove que ha marcat un gol amb el primer equip del Barça i, amb tres temporades, ja ha acumulat una popularitat que només tenen els grans. I això, que com aquell qui diu la seva carrera acaba d’arrencar. La qualitat del de Linyola, però, és indiscutible i ho demostra cada vegada que salta al terreny de joc. Q Què suposa per a un noi, amb només 17 anys, triomfar en el primer equip? Quan gaudeixes fent el que t’agrada… és un somni fet realitat, però també tinc clar que si no et diverteixes no té sentit jugar. Com va ser aquell primer dia? Estava molt nerviós i emocionat perquè tenia al davant grans jugadors als que admirava. En Ronaldinho em va impressionar moltíssim. Al Barça tot va a un ritme vertiginós. Com es fa per no perdre l’equilibri? És important no aturar-se i seguir endavant perquè el nivell és molt alt. Cal seguir treballant amb molta humilitat i respecte, tant pels companys com pels rivals. Quin és el millor record que guardes fins al moment? N’acumulo molts: des del dia que vaig aterrar al primer equip fins l’any passat amb els sis títols, passant pel meu debut, el primer gol… No acabaria la llista. “Si no et diverteixes no té sentit jugar” Tot i tenir contracte fins l’any 2013, contemples la possibilitat de marxar del Barça si no jugues més minuts? Ara no és el moment de plantejar-m’ho. En aquesta recta final només m’he preocupat d’estar al 100% per si el mister decidia comptar amb mi i aprofitar les oportunitats, i així ha estat. En el món del futbol no saps mai què pot passar, cal estar sempre preparat pel què pugui venir. moment em fa veure la realitat. Conviure amb la popularitat és complicat però poc a poc m’hi vaig adaptant. Què té més valor, guanyar la Lliga o la Champions? Tot! Són els dos títols més importants. Aquest any hem aconseguit la Lliga però ja ho ha dit el mister: “Us en debem una”. On et podem trobar fent una canya? En llocs molt tranquils, on ja hi estigui familiaritzat. Si no fossis futbolista, què t’hauria agradat ser? Mai m’he imaginat fent una altra cosa, sempre he volgut ser futbolista. Tens èxit, popularitat, diners… És difícil tocar de peus a terra? Per sort tinc un entorn que en tot I ja tens temps per passar amb els amics? Sempre hi ha temps per estar amb els amics però no tot el què voldria. Tinc clar que el futbol comporta un sacrifici i aquest no és fàcil. Del vestidor, amb qui aniries a fer una Estrella Damm? Amb molts companys, però sobretot amb l’Iniesta, un bon amic. Un moment daurat és... L’any passat, amb el gol de la final de la Copa del Rei. Cada gol és una dosi més de confiança. Per Vanessa Pérez. Foto: Joan Morejón