La Roca fulleto difinitiu.p65 - Ajuntament de la Roca del Vallès

Otra actividad económica ligada a los bosques que atravesamos,
es el carboneo. Esta práctica, ahora en desuso por el empleo de
nuevas fuentes energéticas, dio lugar a toda una «cultura» por
parte de los hombres que la practicaban, que a menudo pasaban
meses viviendo en el bosque, con una economia de subsistencia
primaria de raíces ancestrales. Esta cultura silvícola ha caído en
el olvido, o se practica de forma muy anecdótica. Finalmente, conviene citar una actividad económica ligada al bosque, ésta sí de
total vigencia, como es la de las plantaciones o cultivos forestales.
Así por ejemplo, la de pino resinero de Ca l’Argent. Ésta es una
actividad económica que da aún rendimiento económico en el
macizo, pero que es necesario practicar con mucho juicio y conocimiento de los mecanismos de la dinámica forestal, con el fin de
evitar el excesivo impacto en la ecología del macizo (recordemos
que actualmente bajo la protección del PEIN), de manera que
puedan convivir armónicamente, el trabajo de explotación forestal
y el respeto a los bosques y a su rica flora y fauna.
BV-5106 de la Roca del Vallès a Òrrius i Argentona
C-1415C de Granollers a Mataró
BP-5002 del Masnou a Granollers
Carreteres
C-60 de Mataró a Granollers
Autovies
AP-7 de Barcelona a la Junquera
C-32 de Barcelona a Mataró
B-20 de Barcelona a Mongat
Autopistas
Accessos
La explotación mineral de las canteras de granito es una de las
actividades económicas tradicionales del hombre en el macizo.
Ésta no siempre ha tenido en cuenta el necesario respeto al medio, y ha causado un fuerte impacto en el paisaje de la montaña.
ACTIVIDADES HUMANAS
Una altra activitat econòmica lligada als boscos que travessem,
és el carboneig. Aquesta pràctica, ara en desús per les noves
fonts energètiques, va donar lloc a tota una «cultura» per part
dels homes que la practicaven, i que sovint havien de passar
mesos vivint al bosc amb una economia de subsistència primària
d’arrels ancestrals. Val a dir que aquesta cultura silvícola, ha
caigut en l’oblit o es conserva de manera purament anecdòtica.
Finalment, cal esmentar una activitat econòmica lligada al bosc,
aquesta sí de total vigència, com és la de les plantacions o
conreus forestals. Així per exemple, la de pi pinastre de Ca
l’Argent. Aquesta és una activitat econòmica que dóna encara
rendiment econòmic al massís, però que cal dur a terme amb
molt de seny i coneixement dels mecanismes de dinàmica forestal, per tal d’evitar l’excessiu impacte en l’ecologia del massís
(recordem que actualment sota la protecció del PEIN), de manera que puguin conviure harmònicament el treball d’explotació
forestal i el respecte als boscos i a la seva rica flora i fauna.
L’explotació mineral de les pedreres de granit és una de les
activitats econòmiques tradicionals de l’home al massís. Aquesta
no sempre ha tingut en compte el necessari respecte al medi, i
ha causat un fort impacte en el paisatge de la serralada.
ACTIVITATS HUMANES
Tel. 93 842 20 16
[email protected]
www.laroca.cat
Regidoria de Turis i Patrimoni Natural
El Torrente de Sant Bartomeu - La Roca del Vallès
CAMINANDO POR EL MACIZO DE
CÉLLECS
Ajuntament de la Roca del Vallès
El Torrent de Sant Bartomeu - La Roca del Vallès
PER A MÉS INFORMACIÓ
CAMINANT PEL MASSÍS DE CÉLLECS
Descobrim el patrimoni natural de la Serralada Litoral
Passejant pels seus corriols i camins tindrem l’ocasió de conèixer
aspectes interessants de la seva flora, fauna i geología, així com
de les activitats humanes forestals.
esta cantera, iremos a buscar un
camino que cruzando el torrente
de Sant Bartomeu, se dirige a
Céllecs.
Dejaremos a la derecha el camino principal, y cogeremos un estrecho y empinado sendero que
nos conducirá a través del bosque,
al «Turó de l’Arbocera». Al llegar
a este pequeño altiplano, y después de recorrerlo brevemente,
tendremos que bajar a la izquierda por otro estrecho sendero, para
ir a dar con el torrente de Sant
Bartomeu. ¡Atención! No nos equivoquemos de desvío y continuemos hacia Céllecs!
Us convidem a fer aquesta ruta.
Descubramos el patrimonio natural de la Cordillera
Litoral
Paseando por sus senderos y caminos tendremos la ocasión
de conocer aspectos interesantes de su flora, fauna y geologia,
así como de las actividades humanas forestales.
VEGETACIÓ
La zona per on discorre l’itinerari correspondria majoritàriament
a una vegetació potencial (CLIMAX) que coneixem com «alzinar
amb marfull». Aquesta vegetació és veu alterada per dos factors
molt importants. Per una banda, per l’acció de l’home, que amb
la tala abusiva d’alzines, ha afavorit la penetració dels pins (de
diverses espècies) tots ells més carenciosos de llum que la
pròpia alzina. I per altra banda, l’orientació del massís que,
juntament amb les freqüents boires, proporciona a aquest sector del massís, un nivell d’humitat i frescor que afavoreix la
presència d’espècies més submediterrànies o montanes com
els roures, les abundantíssimes molses i els líquens. El sotabosc
fa gala també d’aquesta combinació de factors, de manera que
marfulls, brucs, i arboç, juntament amb altres arbusts conviuen
substituint-se o alternat-se segons la llum, el sòl o el nivell de
degradació que el bosc hagi sofert.
LOCALITZACIÓ
Sortint de la vila de La Roca i pujant per la carretera d’Orrius,
després del primer revolt, veurem el trencall a la dreta que ens
dirigeix al camp de tir i a l’antiga pedrera de granit. Partint
d’aquesta i creuant el torrent de Sant Bartomeu, anirem a buscar el camí que ens conduiria a Céllecs.
Arribats a un trencall, deixarem de banda el camí més ample
que segueix recte i agafarem a l’esquerra un estret i costerut
camí, que ens portarà a través del bosc, al Turó de l’ Arbocera. A
l’arribar a aquest petit altiplà, i després de recorre’l breument,
haurem de baixar a l’esquerra per anar a trobar el torrent de
Sant Bartomeu. Compte!! No ens equivoquem de trencall i
continuem cap a Céllecs!
LOCALIZACIÓN
Saliendo de la población de La Roca en dirección a Orrius, sobrepasada la primera curva, veremos el desvío a la derecha que
conduce al Campo de Tiro y a la antigua cantera. Partiendo de
Os invitamos a realizar esta ruta.
DISFRUTEM DONCS DE LA NOSTRA CAMINADA!
¡DISFRUTEMOS PUES DE NUESTRO PASEO!
Arribats al turó, el predomini dels pins és aclaparador,
acompanyats, com no podria ser d’altra manera, per l’arboç i el
bruc. El pi pinyoner, el pi blanc, el pi pinastre i el pi de Califòrnia
conviuen de manera aparentment desordenada i caòtica. Aquest
punt de trobada de camins ofereix al visitant unes vistes
excel·lents del Vallès. Baixant cap al torrent aniran apareixent
alguns exemplars de pi pinassa i finalment ens introduirem en
el bosc de ribera, autèntic ambaixador de les comunitats
vegetals euro-siberianes. La seva humitat i frescor convidaran
la presència de caducifolis com l’avellaner i el vern,
acompanyats de plantes com falgueres, potes d’euga, càrexs,
joncs, etc… totes elles indicadores de que ens trobem en un
altre ambient natural típic de les ribes dels cursos d’aigua
mediterranis.
FAUNA
VEGETACIÓN
La zona por donde discurre el itinerario correspodería
mayoritariamente a una vegetación potencial (CLIMAX) conocida como «Encinar con durillo». Esta vegetación original se
ha visto alterada por dos factores muy importantes: por una
parte la acción del hombre, que con la tala abusiva de encinas
ha favorecido la penetración de diversas especies de pinos,
todas ellas más carenciosas de luz que la encina original. Por
otro lado, la propia orientación del macizo que, a la sazón de
las frecuentes nieblas vallesanas, proporciona a esta zona de
la cordillera unas condiciones de humedad y frescor que favorecen la presencia de especies más montanas y submediterráneas, como los robles y los abundantísimos musgos y
líquenes. El sotobosque hace gala también de esta combinación de factores, de manera que brezos, madroños, durillos,
junto con otros arbustos conviven alternándose en función de
la luz, el suelo o el nivel de degradación que el bosque haya
sufrido.
Llegados al «Turó», el predominio de los pinos es absoluto,
acompañados como no podía ser de otra manera por brezos
y madroños. El pino piñonero, el pino carrasco, el pino resinero
y el pino de California, conviven de manera aparentemente desordenada y caótica. Este punto de encuentro de caminos ofrece al visitante una excelente visión sobre la comarca vallesana.
Bajando ya hacia el torrente aparecerán algunos ejemplares
aislados de pino laricio, y finalmente nos introduciremos en el
bosque de ribera, auténtico embajador de las comunidades
vegetales euro-siberianas. Su humedad y frescor invitan la presencia de caducifolios como el aliso o el avellano, acompañados de vegetales com los helechos, colas de caballo, juncos,
etc, todos ellos indicadores de que nos encontramos en otro
ambiente natural típico de las riberas de los cursos de agua
mediterráneos.
Els artròpodes (insectes, aranyes, mil peus, entre molts altres)
existents en qualsevol comunitat vegetal, incloses les pinedes,
són extraordinàriament nombrosos. Concretament els insectes,
malgrat que en les pinedes el nombre de flors sigui relativament
escàs, són abundants no únicament per la seva mobilitat
(escarabats, papallones, mosques, mosquits, abelles, vespes,
formigues, etc.), sinó perquè moltes de les larves són
vegetarianes o paràsites, per la qual cosa els adults poden cercar-se en llocs adients on poder col·locar les postes. Per altra
banda, la enorme quantitat d’espècies d’artròpodes i la
desconeixença de la major part d’aquestes espècies per part
del gran públic, fa inviable fer-ne un llistat. Malgrat això, en
destacarem alguns exemples prou coneguts o fàcils de veure.
En tot el recorregut podrem observar uns bolsons als pins que
corresponen a colònies d’eruges de la processionària del pi,
espècie prou coneguda pels transtorns que ocasiona a l’home
degut a l’afecció al·lèrgica que produeixen els pèls de les
erugues. A les soques dels pins, durant la primavera, hi podem
trobar tèrmits, durant l’estiu podem escoltar els cants de les
cigarres i cigarretes així com també veure revolotejar diverses
espècies de papallones, abelles i vespes, i fins i tot escarabats,
al voltant de les flors. Tampoc podem oblidar als escolítids,
escarabats barrinadors de la fusta, que deixen les seves
emprentes de galeries al revers de l’escorça, ni la papallona de
l’arboç, extraordinàriament bonica i de grandària considerable.
Pel que fa a les aranyes són prou vistoses les teranyines;
diverses famílies les construeixen entre les branques del bruc i
d’altres arbusts fent masses llargues més o menys còncaves o
convexes. El llistat d’artròpodes seria inacabable, per la qual
cosa convidem als vianants a què en el recorregut portin guies
que els ajudin en la tasca d’identificació.
A la zona de ribera hi podrem veure (o més fàcilment sentir) la
granota verda, el tòtil, el gripau comú, el gripau corredor, la
salamandra, etc. Tots aquests amfibis resseguiran la humitat i
frescor que solament trobaran en aquests indrets. Allà on l’aigua
estigui prou tranquil·la podrem observar nedant, alguna colobra
d’aigua, tot cercant algun dels amfibis abans esmentats. Val a
dir que en les bardisses i matollars propers a les zones
riberenques podem sentir el cant esplèndid del rossinyol,
solament quan ve el bon temps. També podrem veure creuar
les capçades verdes dels verns i pollancres el preciós oriol,
ocell estiuenc a l’igual que el rossinyol, provinent també de terres
africanes, que amb el seu exòtic cant i el seus cridaners colors
ens evoca les llunyanes terres tropicals d’on prové.
Parlar dels animals que ocupen un territori sempre resulta
complex per la dificultat d’observació que en molts casos comporta, sobretot pel que fa als vertebrats. Així que, en gran part,
caldrà fer un «acte de fe» i pensar que haurem de confiar en els
rastres, petjades, restes d’alimentació o altres dades indirectes
si volem tenir una idea, per exemple, dels mamífers que habiten
una zona concreta, tret que tinguem un tros de sort i sorprenguem
algun senglar distret o alguna guineu tafanera!! La Fauna que
hom espera trobar en aquesta zona del recorregut proposat és
la pròpia de la regió mediterrània. Així, a les zones de brolles i
vores del camí, trobarem pel que fa als mamífers: conills, guineus,
toixons, senglars (omnipresents a tots els ambients del
recorregut). Pel que fa a les aus, perdius, tallarols, verdums,
gafarrons, pinsans i caderneres mostraran certa preferència per
aquestes zones de vegetació arbustiva amb arbres aïllats que,
algunes espècies, utilitzaran com a talaia per marcar territoris.
Hablar de los animales que ocupan un territorio siempre resulta
complejo por la dificultad de observación que en muchos casos
comporta, sobretodo por lo que se refiere a los vertebrados. Así
que, en gran parte, será necesario un «acto de fe» y pensar que
tendremos que confiar en los rastros, pisadas, restos de alimentación u otros datos indirectos, si queremos hacernos una idea
por ejemplo, de los mamíferos que habitan una zona concreta, a
no ser que un golpe de suerte ponga en nuestra camino una
curiosa zorra o un jabalí distraído!!. La Fauna que uno espera
encontrar en esta zona del recorrido propuesto es la propia de la
región mediterránea. Así, en las zonas de matorral y márgenes
de caminos, será posible encontrar conejos, zorros, tejones,
jabalies (omnipresentes en todo el recorrido), por lo que se refiere a mamíferos. Referente a las aves, perdices, currucas,
verderones, verdecillos, pinzones y jilgueros, mostrarán cierta
preferencia por estas zonas de vegetación arbustiva con árboles aislados, que algunas especies utilizan como atalaya desde
donde marcar el territorio.
En zones més boscoses podrem sentir el pit roig, les
mallerengues, l’escandalós gaig, els tudons, el pigot verd, la
merla, i de nit, l’intrigant cant del gamarús. No cal dir que a les
zones on sovintegin els pins, podrem constatar al terra la
presència de pinyes rosegades per esquirols o ratolins de bosc.
Pel que fa als rèptils, seran més presents a les zones seques i
pedregoses, on podrem trobar: la sargantana comuna i la cua
llarga, llangardaixos, la serp blanca o l’esplèndida colobra verda
o de Montpeller. Aquests ofidis seran possibles preses d’una de
les àligues més belles del nostre cel mediterrani: l’àliga marcenca,
especialista en la captura de rèptils i que ens visita a l’estiu,
provinent del continent africà.
En la zona de ribera podremos ver (o más fácilmente oir) la
rana verde, el sapo partero, el sapo común, el sapo corredor, la
salamandra, etc. Todos estos amfibios perseguirán la humedad y el frescor que solamente encontrarán en estos lugares.
Allá donde el agua encalme, podremos ver la culebra de collar
buscando alguno de los anfibios antes citados. Conviene resaltar también que en los zarzales y arbustos cercanos a las
riberas, podremos oir el espléndido canto del ruiseñor, eso sí,
solamente cuando llega el buen tiempo. También podremos
ver cruzar el dosel verde que forman los alisos y chopos a la
oropéndola, precioso pájaro veraneante que al igual que el ruiseñor proviene de Africa, que con su exótico canto y sus llamativos colores, nos evoca las lejanas tierras tropicales de las
que proviene.
En zonas más boscosas podemos escuchar al petirrojo, los
carboneros y herrerillos, así como al escandaloso arrendajo, las
palomas torcaces, el pito real, el mirlo, y de noche, el intrigante
canto del cárabo. No es necesario decir que en las zonas donde
dominan los pinos, podremos constatar en el suelo la presencia
de abundantes piñas roídas por ardillas y ratones silvestres. Por
lo que se refiere a los reptiles, estarán más presentes en las
zonas secas y pedregosas, donde podemos encontrar: la lagartija común y la colilarga, el lagarto ocelado, la culebra de esculapio o la espléndida culebra bastarda o de Montpellier. Estos
ofidios serán posibles presas de una de las águilas más bellas
de nuestro cielo mediterráneo: el águila culebrera, especialista
en la captura de reptiles y que nos visita los veranos, provinente
del continente africano.
GEOLOGIA
El territori per on discorre la ruta és de naturalesa granítica, com
ho és de fet la major part del massís de Céllecs i la serralada
litoral en el seu conjunt. Aquesta composició determinarà les
propietats àcides del sòl i les característiques del relleu.
Los artrópodos (insectos, arañas, milpies, entre muchos otros)
existentes en cualquier comunidad vegetal, incluidos los pinares, son extraordinariamente numerosos. Concretamente los
insectos, a pesar de que en los pinares el número de flores sea
relativamente escaso, son abundantes no sólo por su movilidad
(escarabajos, mariposas, moscas, mosquitos, abejas, avispas,
hormigas, etc.), sino porque muchas de sus larvas son parásitas
o vegetarianas, razón por la cual los adultos pueden buscarse
en zonas adecuadas donde hacer sus puestas. Por otra parte,
la enorme cantidad de especies de artrópodos presentes en la
zona, y el desconocimiento de muchas de ellas por parte del
público en general, haría inviable hacer una larga lista. De todas
maneras, citaremos algunas conocidas y fáciles de observar. A
lo largo del recorrido, podremos observar unas bolsas colgadas
de los pinos, que corresponden a colonias de orugas de la mariposa procesionaria del pino, especie de sobra conocida por los
transtornos alérgicos que causan en el hombre los pelos de las
orugas. En los tocones y troncos de los pinos podremos observar durante la primavera termitas, durante el verano escuchar el
canto de cigarras y cigarrillas, así como ver revolotear diversas
especies de mariposas, abejas y avispas, incluso escarabajos,
alrededor de las flores. Tampoco podemos olvidar los escolítidos,
escarabajos perforadores de la madera que dejan su huella en
forma de galería, debajo de la corteza de los troncos, ni la
mariposa del madroño, extraordinariamente bella y de tamaño
considerable. Por lo que se refiere a las arañas, son bien conocidas sus vistosas telarañas. Diversas especies las construyen
entre los brezos y otros matorrales, en forma de masas alargadas, más o menos cóncavas o convexas. La lista de artrópodos
como deciamos sería inacabable, así que recomendamos a los
caminantes, lleven manuales o pequeñas guías de campo, que
les puedan ayudar en la tarea de identificación.
En efecte, les formes són predominantment suaus, encara que
es puguin trobar alguns penya-segats fruit de fractures o diàclasi
on aflora el granit grisenc propi de la zona. El resultat de l’acció
erosiva de l’aigua i el vent i, en menor grau, els canvis de temperatura, han format les «boles» o grans blocs arrodonits , on l’erosió
a més, sovint hi ha llaurat «alvèols» o fins i tot forats de considerable diàmetre, alguns d’ells prou coneguts a la Ruta Prehistòrica,
per haver estat objecte de l’activitat humana des d’antic. Molt
freqüent també, als indrets baixos i camins, és la presència de
sauló. Aquesta sorra permeable resultat de la degradació dels
feldespats del granit, formarà importants dipòsits, fins i tot platges,
a la veïna comarca del Maresme. També igualment destacables
són els xaragalls que trobarem al camí de pujada, que a part de
dificultar-nos la marxa, posaran al descobert afloraments de dics
i filons de materials més durs, com són l’aplita i la pegmatita,
que travessen els batòlits granítics que formen el massís. Val a
dir que aquests materials minerals han estat objecte d’explotació,
com queda de manifest a la pedrera del començament i
acabament del recorregut.
GEOLOGÍA
El territorio por el que discurre la ruta es de naturaleza granítica,
como lo es de hecho la mayor parte del macizo de Céllecs y la
cordillera litoral en su conjunto. Esta composición determinará
las propiedades ácidas del suelo y las características del relieve.
En efecto, las formas son predminantemente suaves, aunque
se puedan encontrar algunos cantiles fruto de fracturas o
diaclasas donde aflora el granito gris propio de la zona. La
acción erosiva del agua, el viento y, en menor grado, los cambios de temperatura, han propiciado la formación de «bolas» o
grandes bloques de roca redondeados, donde la erosión ha
moldeado posteriormente «alveolos» o incluso hoquedades de
considerable diámetro, algunas de ellas conocidas en la Ruta
Prehistórica, por haber estado objeto de la actividad humana
desde tiempos pretéritos. Muy frecuente también, en zonas bajas y caminos, son las acumulaciones de «sauló». Esta arena
permeable es el resultado de la degradación de los feldespatos
del granito, y llega a formar importantes depósitos, incluso las
playas de la vecina comarca del Maresme. También igualmente
destacables son los regueros y barranquillos que encontraremos en el camino de ascensión, que aparte de dificultarnos la
marcha, pondrán al descubierto afloramientos y diques de
materiales más duros, como son la aplita y la pegmatita, que
atraviesan los batolitos graníticos que forman el macizo. Conviene destacar que estos materiales minerales han estado objeto
de explotación, como queda manifiesto en la cantera del inicio
y final del recorrido.